ORTOGRAFIE

§ 10

Interlingue conserva maxim possibil li aspect international del paroles; ma it es recomendat vicear li duplic consonantes per li simplic, exceptet si ili es pronunciat diferentmen o es necessi por indicar que li precedent vocal es curt o que s ne es sonori. Duplic consonantes in li radica resta anc in li formes derivat.

access, suggester, anates, annu, annales, asserfer, aromatic, bloc, arogant, can, canne, car, carre, present, pressent, li atacca, il atacca, ataccar, cellul, cellulose, rebell, rebellion.

§ 11

Li grec gruppes de consonantes: th, chl, chr, ph es in general simplificat a: t, cl, cr, f, e vice y vocalic on scri i. Ma anc li historic ortografie es permisset.

tema o thema, fonograf o phonograph, cloroform o chloroform, simpatic o sympatic o sympathic.

§ 12

Li separation sillabic es líber; preferibil es li separation usat in parlada o secun li parol-componentes.

§ 13

Majuscules es usat solmen in li comensa del frases, in propri nómines, in titulationes, e por distincter Vu, Vos, Vor quam formes de politesse, de vu, vos, vor, si on desira distincter to.

Paul, London, Pacifico, Anglia, Danubio, li Senior, su Majestie.

§ 14

Li acurtationes maxim frequent es:

sr. o Sr.senior
resp.respectivmen
sra. o Sra.seniora
p. ex.por exemple
srta. o Srta.senioretta
i. e.it es
dr. o Dr.doctor
pl.ples
etc.etcétera
pl. t.ples tornar
h.hora(s)
v.vide
am.ante midí
pm.pos midí
pg.págine
cf.confronta
a. c.annu current
sq.e sequentes
m. c.mensu current
nró.numeró
a. p.annu passat
conc.concernent
m. p.mensu passat