Li jardin

BENQUE Nycteris atentet nequande esser for tro long, e usat omni precautiones, ella ne vell har posset escapar decovrition tam long si li strangi ataccas de sanitá de Watho ne hat esset tam frequent quam in recent témpores, quel hat finalmen devenit un tot maladie quel fat la restar in su lette. Ma sive pro tro mult prudentie o pro suspection, Falca, quel nu devet esser junt con su mastressa e durant li jorne e li nocte, finalmen decidet serrar li porta pos exear per li loc usual, talmen que un nocte, quande Nycteris pussat it, con su surprise e consternation, li mur repussat la, e ne lassat la passar; ni tra mult serchada posset ella decovrir in quo jacet li cause del change. Tande ella sentit por li unesim vez li pression de su prison-mures, e tornante se, demí desesperat, tastat vers li loc u trovat si li pictura tra quel ella hat un vez videt li desaparentie de Falca. Ta ella strax trovat li loc per presser sur li loc u cedet li mur. It lassat la trapassar, ad in un tip céllar, u trovat se un lucette del ciel quel blu esset fat pallid per li lune. Ex li céllar ella trovat li via a un long passage, in quel splendet li lune, e venit a un porta. Ella successat aperter it, e con grand joya videt se self in li altri loc, tamen ne sur li cime del mur, ma in li jardin in quel ella tam mult esperat intrar. Tam silent quam un lanugic tinea ella forglissat in li refugia del árbores e arbustes, su nud pedes bonvenit per li max dulci tapisse, quel, per un sol tucha, ella reconosset quam vivent, ex quel it evenit que it esset tam dulci e amabil a ili. Un leni ventette esset for inter li árbores, currente nu ci, nu ta, quam un infante qui hat obtenet quo it volet. Ella eat dansar sur li grámine, vidente su ombre durant que ella vadet. In prim ella hat pensat it un micri nigri creatura quel ludet con la, ma pos percepter que it esset necos plu quam li loc u ella impedit li lune, e que anc chascun árbore, benque essente tam grand, havet un tal acompaniator, ella strax aprendet ne cuidar se pri it, e in sequentie it devenit un amusament simil al caude de quelcunc catell. Ella tamen besonat mult témpor ante que ella habituat se al árbores. Ye vezes ili semblat desaprobar la; ye vezes ili mem ne conosset que ella esset ta, totmen ocupat pri lor propri aferes. Subitmen, durant que ella vadet de un vers un altri, regardante ad supra con veneration vers li misterie murmurant de lor rames e folies, ella notat un altri un poc plu distant, quel esset tre diferent de omni altris. It esset blanc, e obscur, e scintillant, e extendet quam un palme – un palme micri e svelt, presc sin cap; e it crescet tre rapid, e cantat durant que it crescet. Ma it nequande devenit plu grand quam su actual grandore, nam tam rapid quam li crescentie quel ella posset vider esset li ruption, e it crulat sempre in pezzes. Aproximante se a it, ella decovrit que it esset un aqua-árbor – fat ex li sam aqua quel ella usat por lavar se – solmen que it vivet, naturalmen, quam vivet li rivere – un diferent sorte de aqua, sin dúbite, vidente que li un reptet rapidmen sur li suol, e li altri lansat se rectmen ad supra, e cadet, e glotit se self, e levat se denove. Ella plazzat su pedes in li bassine marmorin, quel esset li floriere in quel it crescet. It esset plen de ver aqua, vivent e frisc – tam bon, nam li nocte calet!

Ma li flores! ah, li flores! ella esset amica de ili desde li prim comensa. Tam marvelosi entes ili! – e tam afabil, e bell – sempre emissente tant colores e tant odores – rubi odore, e blanc odore, e yelb odore – por li altri creaturas! Li ente quel esset ínvisibil e omnipresent prendet un tam grand quantitá de lor odores e portat it for! totvez ili ne semblat suciar se pri it. It esset lor metode de parlation, de monstrar que ili vivet, e ne esset pictet quam tis sur li mures de su chambres, e sur li tapisses.

Ella vagat infra along li jardin, til quande ella atinget li rivere. Tande ne capabil ear plu lontan – nam ella timet un poc, e con rason, li rapidissim aquosi serpente – ella lassat se cader sur li graminosi rive, inmerset su pedes in li aqua, e sentit it currer e pussar contra les. Ella sedet talmen durant un long témpor, e su beatitá semblat complet, durant que ella regardat li rivere e videt li ruptet pictura del grand lampe in supra, movente ad supra un látere del tegment, por ear infra ye li altri látere.