Qualmen crescet Nycteris

Pri li poc education quel ella intentet por Nycteris, Watho dat it la verbalmen. Ne intentente que ella mey haver sat luce por posser leer, e pro altri rasones ne mentionat, ella nequande mettet un libre in su manus. Nycteris, tamen, videt mult plu bon quam Watho hat imaginat, talmen que li luce quel ella hat dat la suficet tre bon, e ella posset persuader Falca docer la li lítteres, pos quel ella docet se self li letura, e de témpor in témpor Falca aportat la un libre por infantes. Ma su chef-plesura esset su instrument. Mem su fingres amat it e customat vagabundar inter li claves quam si on nutrit agnes. Ella ne esset ínfelici. Ella conosset nullcos pri li munde except li tombe in quel ella inhabitat, e havet un poc plesura in omnicos quo ella fat. Ma ella desirat, totvez, alquo plu o alquo diferent. Ella ne savet quo it esset, e su max acurat expression de it a se self esset – que ella desirat plu spacie. Watho e Falca customat lassar le eante préter li brilliantie del lampe, e venit denove; talmen it esset cert que plu spacie trovat se alcú. Tam sovente quam li vezes in quel ella esset lassat sol, ella comensat studiar assiduimen li colorat basreliefes sur li mures. On intentet representar per ili li varie potenties del Natura sub similitás alegoric, e pro que nullcos ne apartenent al general schema ne posse esset creat, ella posset adminim imaginar un micrissim parentitá inter alcunes de ili, e talmen un ombre del realitá del ver coses trovat li via a ella.

It existet un cose, tamen, quel emoet la e docet la plu quam li tot rest – to es li lampe, quel pendet del plafon, quel ella sempre videt brulant, benque li flamme self ella ne posset vider, solmen li levi condensation vers li centre del alabastri globe. Éxter it esset li operation del luce self sequente su specie, li índefinititá del globe, e li lenitá del luce, dante la li sentiment que su ocules vell posser ear plu e plu intern in su blancore, queles esset in alcun maniere anc parent con li idé de spacie e loc. Ella customat seder se durant un hor regardante fixmen li lampe sur ella, su cordie dilatante durant li regardation. Fante talmen ella demandat se quo it esset quel hat nocet la quande ella trovat su facie molliat per lácrimes, pos quel ella questionat se qualmen it esset possibil esser nocet sin saver it. Ella dunc nequande regardat li lampe except quande ella esset sol.