Nycteris

QUIN o six mensus pos li nascentie de Photogen, anc li tenebrosi dama parturit un bebé: in li ínfenestrat tombe de un ciec matre, in li mort hora del nocte, sub li debil radies de un lampe in un alabastri globe, un filia venit al obscuritá con un plorada. E just quam ella nascet por li unesim vez, Vesper nascet por li duesim, passante in un munde tam ínconosset a ella quam ti ci a su filia – qui devet nascer ancor un vez ante posser vider su matre.

Watho nominat la Nycteris, e ella crescet tam quam Vesper quam possibil – in omnicos except in un particularitá. Ella possedet li sam obscur pelle, obscur cilies e broves, obscur capillatura, e aspecte mild e trist; ma ella possedet just li ocules de Aurora, li matre de Photogen, e si ili obscurijat durant que ella crescet, to significat solmen un plu obscur blu. Watho, con li auxilie de Falca, cuidat por ella max bon quam possibil – to es, max bon in sequentie de su propri planes – li punctu cardinal essente que ella nequande mey vider un altri luce quam ti quel provenit de su lampe. Talmen su optic nerves, e advere su tot aparate visual, devenit plu grand e plu sensibil; su ocules, in facte, cessat lor crescentie just ante devenir tro grand. Sub su obscur capillatura e fronte e broves, ili semblat du rupturas in un nubosi ciel nocturn, tra queles regardettat li cieles del paradise in quel hay ni stelles ni nubes. Ella esset un tristmen pretti entette. Nequi in li tot munde except li du ta conosset li existentie de ti micri mus-volant. Watho acustomat la dormir durant li jorne e esser vigil durant li nocte. Ella docet la li musica, in quel ella esset expert, e docet la presc necos plu.