German Occidentalist

№ 2. 1933.

Mitteilungsblatt des Deutschen Occidental-Bundes, Berlin-Bernau.


Necrolog.

Noi complee li trist deve informar li german Occidentalistes que nor estimat coidealist senior KARP WALLON, Dresden, ha morit li 7 august 1932, in li etá de quinant-nin e demi annus. Li morte liberat le de un long e dolorosi maladesse.

It es un conosset fact que senior WALLON esset li „senioro del tutmonda Esperantistaro“. Durant plu quam quarant-un annus il practicat Esperanto. Il scrit mult articules in e por Esperanto e anc adaptat li german unitari stenographie a Esperanto, in un excellent maniere. Malgré li mult relationes queles ligat le con li Esperanto-movement, il transeat in 1930 a Occidental pos har studiat li libre pri Novial de prof. Jespersen. Naturalmen li Esperantistes esset in un grand consternation e savet salvar li honore de lor „kara lingvo“ solmen per dir que it esset un „ago nepripensita“ de sr. WALLON, quande il decidet transear a Occidental.

Sr. WALLON ja in 1930 fat li unésim labores por li organisation del german Occidental-movement. Maladesse e partial ciecitá impedit le continuar su action por Occidental. KARP WALLON restat fidel a Occidental till su morte. Noi Occidentalistes in Dresden, qui conosset le personalmen, regreta ex profund cordie har perdit in WALLON ne solmen un expert e fervent mundilinguist, ma anc un nobil hom e ínobliviabil amico. Li Occidentalistes del tot munde va unir se con nos in li sentiment de gratitude a KARP WALLON, e in li desira que il mey reposar in pace.

K. N.

Styra ad Nord-West!

Ex li libre: Li grand mysterie, de E. Nilson. Trad. de Dr. Karl Schüppel.

In li annu 1828 li scot Robert Bruce, alor circa triant annus old, fat servicie quam pilot sur un nave mercatori, quel eat inter Liverpool e St. John in Nov-Brunswick. Ne lontan del coste de Nov-Fundland un die li styrmann Bruce in su cabine hat inprofundat-se in li calculation del longitúdine, e incontent pri li resultat, vocat al cayute vicin del capitan, quem il opinet esser tá: „Qualmen vu descovrit it?“ Regardante super li epol, il opinet vider li capitan, qui scrit in su cayute. Proque il recivet null response, il eat a tá e videt, quande li scritor levat su cap, un totalmen foren visage, quel fixmen regardat le. Bruce precipitat ad-supra sur li deck e communicat su perviventie al capitan. Quande ambi descendet, nequi esset visibil, ma sur li scri-tabul del capitan on leet in un absolutmen inconnosset scritura: Styra ad nord-west! On comparat li scri-maniere de omni persones sur li nave, queles posset scrir – nequel similat ti sur li tabul. On perserchat li tot nave, ma null celat individuo esset trovat. Li capitan, quel in li max desfavorabil casu perdit quelc hores, in fact decidet, styrar vers nord-west. E ja bentost venit in visu un wrack bloccat per glacie. Esset un nave destinat a Quebec, quel havet un accident. Equipage e passageros trovat-se in extrem misere. Quande li botes apportat li naufragiantes ad bord, Bruce resaltat, vidente un hom, qui secun fysionomie e vestiment in tut similat ti quem il videt scrient in li cayute. Li capitan petit li salvat, scrir sur li dorsal látere de su scri-tabul: „Styra ad nord-west!“, e vide, it esset li sam scritura. Li capitan del accidet nave rapportat, que li scritor in medie-die cadet in profund dorme e dit pos su avigilantie: „Hodie noi es salvat, nam yo somniat, que yo es ad bord de un nave advenient por nor salvation“. Plu tard il, secun li rapport del, descrit li ship in un tal detal’at maniere, que it stat strax reconnosset, quande it realmen apparit. E li scritor self affirmat, que omnicos sur li nave semblat le absolutmen connosset, tant clar il videt it in li somnie.


Autographie K. Neumann.