Cosmoglotta A 38 (jan-feb 1927)

Organ del Association International Cosmoglotta

Consacrat al developation e propaganda del Lingue International Auxiliari Occidental

Redaction e Administration: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien, Austria.

Abonnament annual: 5 ö. S = 4 sv. fr = 0,75 doll. por membres: gratuit.

Annu VI -- Januar-Februar 1927 -- Nr. 38 (1)

5 annus de Occidental e li recent situation -- 5 jaroj de Occidental kaj la nuna situacio

Hodie it es quin annus desde que Occidental aparit ante li munde interlinguistic in li nov jurnal «Kosmoglott». Ne existet ni grammatica, ni claves, ni vocabulariums... necos! E támen omni interessates ha tre bon comprendet omnicos. Li critica del altri sistemas, specialmen Ido e per to mediat anc Esperanto, ha evocat un acut polemica in li mundlingual presse. Ne ha eventet ni un sol vez que li articules in Kosmoglott scrit in Occidental ha esset miscomprendet del adversarios. Ja per li nud facte sta refutat omni assertiones de ínamicos que Occidental es ínclar e misguidant! On mey prender in calcul, que li unesim claves anglesi, german e francesi ha aparit unesimli pos un demí-annu e li radicarium esset finit solmen pos tri annus pro manca de medies. Anc ne omni adversarios possedet it. Un lexico national-Occidental mem ne existe til hodie. (Almen ne un printat, nam in manuscrite es ja pret plu quam un annu e nu comensat aparir in liverationes li lexico German-Occidental de Josef Gär). E malgré to on scri e parla un Occidental admirabilmen homogen in li divers landes.


Hodiaŭ estas kvin jaroj depost kiam Occidental aperis antaŭ la interlingvana mondo en la nova ĵurnalo «Kosmoglott». Ne ekzistis nek gramatiko, nek ŝlosiloj, nek vortaroj... nenio! Kaj tamen ĉiuj interesitoj bonege komprenis ĉion. La kritiko de la aliaj sistemoj, aparte Ido kaj per tio pere ankaŭ Esperanto, ekscitis fortan polemikon en la gazetaro mondlingva. Ne okazis eĉ unufoje, ke la artikoloj en Kosmoglott, skribitaj en Occidental, estis malĝustkomprenataj de la kontraŭuloj. Jam per tiu nuda fakto estas refutitaj ĉiuj asertoj de malamikoj, ke Occidental estas malklara kaj erariganta! Oni prenu en kalkulon, ke la unuaj ŝlosiloj anglaj, germanaj kaj francaj aperis unuafoje post unu duonjaro kaj la radikaro estis finata nur post tri jaroj manke de rimedoj. Ankaŭ ne ĉiuj kontraŭuloj posedis ĝin. Leksiko nacia-occidentala eĉ ne ekzistas ĝis hodiaŭ (Almenaŭ ne presita, ĉar en manuskripto jam estas preta pli ol unu jaron kaj nun komencis aperi en liveraĵoj la leksiko germana-occidentala de Jozefo Gär). Kaj malgraŭ tio oni skribas kaj parolas admirinde homogenan Occidental-on en la diversaj landoj.


ESPERANTO ha expandet se sur un publica virginal in sense mundlinguistic. It have do li glorie har expandet e propagat li idé del lingue international inter li publica. IDO, basat sur autoritá del famosi Delegation, grand capitales e li eminent energie del conosset prof. Couturat, ha posset strax comensar con un suficent grand reformistic clientela de ex-esperantistes. LATINO SINE FLEXIONE, ductet del prominent matematico professor Peano, havet un camp inter scientistes, latinistes e italianos.


ESPERANTO disvastiĝis sur publiko virguleca en senco mondlingvana. Ĝi do havas la gloron esti disvastiginta kaj propaginta la ideon de la lingvo internacia inter la publiko. IDO bazita sur aŭtoreco de la fama Delegitaro, grandaj kapitaloj kaj la eminenta energio de la konata profesoro Couturat, povis tuj komenci kun sufiĉe granda reformemula eksesperantista anaro. LATINO SINE FLEXIONE, kondukita de la eminenta matematikisto profesoro Peano, havis kampon inter scienculoj, latinuloj kaj italoj.


Ad omni interessat e interessabil persones ja essent in un del existent sistemas, it ha posset semblar un follie aparir ancor con un nov sistema pos li fallida de cent altri efemeri projectes. Sol, sin financial base, durant mult annus stant exter li activ moviment, li autor de Occidental comensat li lucta contra li grand organisationes, ductet de persones conosset pro lor energie, eloquentie e sciential fama. Ma li preparat durant 30 annus scientic armament anihilativ esset tam eficaci, que li attaccates strax ha esset presset in li defensive sur tot linea; li provas de contra-attacca fallit lamentabilmen.


Al ĉiuj interesataj kaj intereseblaj personoj jam estantaj en unu de la ekzistantaj sistemoj povis ŝajni frenezeco, aperi plue kun nova sistemo post la bankroto de cent aliaj efemeraj projektoj. Sola, sen financa bazo, dum multaj jaroj staranta ekster la aktiva movado, la aŭtoro de Occidental komencis la bataladon kontraŭ la grandaj organizacioj kondukitaj de personoj konataj pro ilia energio, elokventeco kaj scienca famo. Sed la dum 30 jaroj preparita neniiganta scienca armaĵo estis tiel efika, ke la atakitoj tuj estis en la defendado sur tuta linio; la provoj de kontraŭatako plendinde malsukcesis.


In li unesim témpore li Esperantistes esset benigni, proque li unesim attacca de Occidental esset directet contra Ido. Ili quasi ha joyat pri li nov ínesperat socio in lor antiqui lucta contra su schismaticos. E solmen poy ili ha comprendet que li lucta contra Ido destructe anc li fundamentes de Esperanto. Li Esperantopresse quel durant mult annus ha simplicmen ignorat li Ido-movement, ne ha posset far lu sam con Occidental, e nu mem guidant periodicos de Esperanto ha concedet que teoricmen Occidental es li sistema max proxim al ideal de un lingue international.


Unuatempe la esperantistoj estis bonkoraj, ĉar la unua atako de Occidental estis direktata kontraŭ Ido. Ili kvazaŭ ĝojis pri la neesperita kunulo en sia maljuna batalado kontraŭ siaj skismuloj. Kaj nur poste ili komprenis, ke la luktado kontraŭ Ido detruas ankaŭ la fundamentojn de Esperanto. La esperanta gazetaro, kiu dum multaj jaroj simple ignoris la idistan movadon, ne povis fari la samon kun Occidental, kaj nun eĉ gvidantaj periodaj ĵurnaloj de Esperanto konfesis, ke teorie Occidental estas la sistemo plej proksima al la idealo de lingvo internacia.


It ha custat li persistent energie e labor del poc unesim pioneros por subtener li moventie de Occidental in ti unesim annus. Li divergenties in Ido cresce, li fensura inter reformistes e conservatives dilata se. Pos curt témpor un separat movement idistic va esser ínpossibil. Li idistes va solmen haver li alternative unir se con Esperanto o con Occidental.


Subteni la movadon de Occidental en tiuj unuaj jaroj kostis la persisteman energion kaj laboron de la malmultaj unuaj pioniroj. La diverĝecoj en Ido kreskas, la fendaĵoj inter reformemuloj kaj konservativuloj plivastiĝas. Post mallonga tempo aparta idista movado estos malebla. La idistoj nur havos la alternativon unuigi sin kun Esperanto aŭ kun Occidental.


Li colossal concessiones proposit del Idistes a Esperanto durante li conferenties in Genève 1925 contra du ínsignificant postulationes pri reforma del ortografie e remplazzament del tabelle de corelativ pronomines per un plu natural, ha monstrat li tot dangere del situation de Ido. Ma li esperantistes ne ha fat concessiones. Esque ili va far tales por li conservativ idistes restant pos li schisma? It es dubitabil!


La grandegaj koncesioj proponitaj de la idistoj al Esperanto dum la konferencoj en Genève 1925 kontraŭ la sensignifaj postuloj pri reformo de la ortografio kaj anstataŭigo de la tabelo de la korelativaj pronomoj per pli naturaj, montris la tutan danĝeron de la situacio de Ido. Sed la esperantistoj ne faris koncesiojn. Ĉu ili faros tiajn por la idistoj konservativaj restantaj post la skismo? Estas dubinde!


Esque nu Esperanto liberat de su grand concurrent Ido va posser triumfar? To depende solmen del politic situation in Europa, proque li decision in ti combatte va esser fat ci in Europa, ne in America, ni in Ost Asia.


Ĉu nun Esperanto liberigita de sia granda konkurencanto Ido, povos triumfi? Tio dependas nur de la politika situacio en Eŭropo, ĉar la decido en tiu batalado fariĝos tie-ĉi en Eŭropo, ne en Ameriko, nek en Orientazio.


Si Europa in li proxim 10 til 20 annus va esser conquestat per li russo-chines bolchevistes o ruinat per mund-revolution o intern guerre, li victor va possibilmen esser Esperanto. Ma si li «common sense» va victer in Europa e ducter a un specie de solidari Paneuropa, it va esser un lingue developat sur base monstrat per Occidental, strax comprensibil por omni cultivat europanes.


Se Eŭropo en la proksimaj 10 ĝis 20 jaroj estos venkakirata per la rus-ĥinaj bolŝevistoj aŭ ruinigita per mondrevolucio aŭ interna milito, la venkinto eble estos Esperanto. Sed se la «common sense» venkos en Eŭropo kaj kondukos al iu speco de solidara Tuteŭropo, ĝi estos iu lingvo evoluinta sur bazo montrita per Occidental, tuj komprenebla por ĉiuj kulturitaj eŭropanoj.


Nam tam long quam li cultural classes del population va guidar li sorte de Europa, un jargon quam Esperanto, li construction de quel sta exter li connexe con li traditional europan paroles cultural international, heredat del classic antiquitá e medievie, deve fallir córam Occidental, quam ante 40 annus Volapük ha fallit ye li aparition de Esperanto.


Ĉar tiel longe kiel la kulturaj klasoj de la loĝantaro gvidos la sorton de Eŭropo, iu ĵargono kiel Esperanto kies konstruiteco staras ekster la kunteniĝo kun la tradiciaj eŭropaj internaciaj paroloj kulturaj, hereditaj de la klasika antikveco kaj mezepoko, devas bankroti antaŭ Occidental, kiel antaŭ 40 jaroj Volapük bankrotis ĉe apero de Esperanto.


Creder que un institution quam li Liga de Nationes o un simil vell posser accepter Esperanto ancor hodie, quande existe Occidental, es un infantesc utopie, un politica de avie struce. Omni resolutiones fat til nu in favor de Esperanto es fat por li idé e sub li suggestion que Esperanto es li sol Lingue International e que it es expandet immensimen: E támen omni ti resolutiones ha restat sur paper de gazettes. Un proverbie di: «papere es patient», ma anc por paper veni un límite, i.e. tande, quande manca spacie caus altricos plu recent. E ti cose recent es Occidental, til nu ancor poc conosset exter li circules mundlinguistic, ma nu ja in marcha.


Kredi ke institucio kiel Ligo de Nacioj aŭ iu simila povus akcepti Esperanton ankoraŭ hodiaŭ, kiam ekzistas Occidental, estas infana utopio, politiko de la strutobirdo. Ĉiuj rezolucioj faritaj ĝis nun favore al Esperanto estis farataj por la ideo kaj sub la sugestio, ke Esperanto estas la sola lingvo internacia kaj ĝi estas treege disvastigita: kaj tamen ĉiuj tiuj rezolucíoj restis sur la papero de la gazetoj. Proverbo diras: «papero estas pacienca», sed ankaŭ por la papero venas limo, tio estas: tiam kiam mankas spaco pro io alia pli nova. Kaj tiu afero de antaŭ nelonge estas Occidental ĝis nun nur malmulte konata ekster la rondoj mondlingvanaj, sed nun en marŝado.


Li sol aparition de Occidental che li congress de Paneuropa in Wien ha fortiat Esperanto a absolut silentie: ti ultim quasi ne ha existet. Li intrinsic superioritá de Occidental ha esset tro grand.


La nura apero de Occidental ĉe la kongreso de Tuteŭropo en Wien devigis Esperanton al nepra silento: tiu lasta kvazaŭ ne ekzistis! La interneca supereco de Occidental estis tro ega...


In futur Occidental posse expectar ancor un fort alliate contra Esperanto. Nam li apert protection fat a Esperanto de Soviet-Russia, quel ha editet postmarcas con inscrition in Esperanto, va bentost attraer li intensiv attention del ne-communistic reyenties de Europa, e tande Esperanto va esser in lor ocules li lingue del communistic conjurates.


En la estonteco Occidental povas ĝisatendi pluan aliancanon kontraŭ Esperanto. Ĉar la malkaŝa protektado farata al Esperanto de Sovjet-Rusujo, kiu eldonis poŝtmarkojn kun surskribaĵo en Esperanto, baldaŭ altiros la egan atentecon de la nekomunistaj registaroj de Eŭropo, kaj tiam Esperanto en iliaj okuloj estos la lingvo de la komunistaj konspirintoj.


Occidental, quel clar subtene li heredat classic-cultural base de Europa, aprofunda it e fa it accessibil a omni ver europanos, talmen es li natural lingue commun del cultivat Occidente.


Occidental, kiu evidente subtenas la hereditan klasika-kulturan bazon de Eŭropo, profundigas ĝin kaj igas ĝin alirebla al ĉiuj veraj eŭropanoj, estas tiel la natura lingvo komuna de la kulturita Okcidento.


Ancor Europa es li cerebre del munde, e si Europa va haver su lingue general, ti lingue va bentost dominar quam international anc exter Europa, proque it es li max facil lingue e in sam témpore contene li max mult civilisatori valores in un cristall-clar transparentie.

Vermen li milannual cultura nu es por omnes!

Julian Prorók


Ankoraŭ Eŭropo estas la cerbo de la mondo, kaj se Eŭropo havos sian lingvon ĝeneralan, tiu lingvo baldaŭ regos kiel internacia ankaŭ ekster Eŭropo, ĉar ĝi estas la plej facila lingvo kaj samtempe enhavas la plej multajn civilizajn valorojn en kristaleca travidebleco.

Vere la miljara kulturo nun estas por ĉiuj!

Julian Prorók

Trad. E. G.


A nor letores

Per li present caderne noi publica li unesim numeró del organ central de Cosmoglotta, Association International por developation e propaganda del Lingue International Auxiliari Occidental.

Li jurnal COSMOGLOTTA es li successor de KOSMOGLOTT, revúe aparit in Reval de 1922 til 1926.

Li sempre plu crescent movement de Occidental fat necessi transferer li guidant organ del lingue a Vienna, un cité specialmen qualificat quam sede, pro su central situation e caractere international (loc de congresses, sede de Paneuropa etc.).

Sr. Edgar de WAHL, li autor del lingue OCCIDENTAL, quel ha oficialmen transmisset li edition de su jurnal in li nró. 38 de Kosmoglott, dura esser cardinal colaborator anc del nov redaction.

Noi ha intitulat nor jurnal «Cosmoglotta» pro que ti ci nómine (proposit por li futuri lingue international de prof. L. Guérard in su ovre «A short history of the international language movement») es conform al scrition de OCCIDENTAL, li lingue propagat de noi, contra que «Kosmoglott» ha esset apert a omni sistemas.

Li Comité Central de Cosmoglotta garanti por li constant regulari aparition del organ, i.e. por annu 1927 ancor in intervalles bimensual.

It depende del contributiones de nor membres, tam per subventiones quam per colaboration, in quel tempo organ e movement plu va developar e extender se.

COSMOGLOTTA + Comité Central

J. Robert -- E. Pigal

Abonnamentes a Cosmoglotta

Per postmandate, o bancnotes o chec in epistul recommendat al adresse: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien, Austria.

Contribution minimal por annu: 5 austrian Schilling (o 4 sviss frcs, 3 germ. Mk, 25 csl. K).

Con omni numeró del organ li abonnatores recive un gratuit Supplement scientic-litterari, redactet de sr. prof. H. Pašma.

Postulationes a lingue international

Persones stant extern del movement mundlingual e anc mult adherentes de special sistema ne posse comprender pro quo tant divers sistemas lucta un contra li altris e omni adherentes ne posse adjunter se a ti quel ha ja nu li max mult adherentes, i.e. Esperanto. Ili pensa, que si egal qual suficent facil lingue vell esser acceptet, li cose vell esser in bon statu e omni calamitás del multilingualitá vell esser anullat.

Un tal opinion tamen es tre superficial, proque it ne vide li fundamental differenties de punctu comensativ. Ja li rapid successe e li ancor plu rapid morte de Volapük vell har devet impressionar tal persones. Qualmen to ha esset possibil, e quel es li ultim cause de ti strangi facte? Que Volapük in tot ha posset haver un tal immens successe in comparation con su construction monstra, que li comun idé, essent latent in li munde, tamen ancor ne ha esset differentiat; apartmen li critic situation del publica al nov idé e al facte de Volapük ne hat esset ancor clar. Solmen li aparition de Esperanto e li intern revolution (alias reformation) in Volapük ha monstrat, que li idé de un lingue general ha esset miscomprendet in su substantie. On ha sempre pensat, que lu desfacil in nor lingues ha esset li grammatica e li ínregularitás. E nu on presenta un quasi-lingue sin exceptiones e con suficent simplic grammatica. Li paroles es omni quam possibil uniformat ye un abstract schema, apart barbari stil, quasi neutral. Que to es un principie fundamental che Schleyer monstra li circumstantie, que mem omni international e absolut comun paroles es alterat, p. ex. technica = kaen, locomotive = lemüf etc. Quáncam Volapük ha existet ja 8 annus e havet 3 congresses, on tamen ne posset parlar ti lingue. On posset scrir it, leer e mem far e comprender discurses, ma li líber parlada esset ínpossibil. Yo tre bon memora li provas che Sr. Rosenberger, un del max eminent volapükistes, presidente del academie, e diplomat professor de Volapük. Un lingue totmundan e absolutmen neutral ha monstrat se ínpossibil. Ne tant li facil o desfacil grammatica fa un lingue parlabil o ne ma 1) li paroles e 2) li metodes de expression de su pensas. Pro to, quande ha aparit Esperanto, quel unesim ha monstrat li possibilitá junter un regulari simplic grammatica con conosset rádicas, Volapük devet fallir. Li principie de un lingue quasi artificial talmen esset refutat. E ancor alquicos: Li pretension: menade bal püki bal (a un homanité un lingue) ha esset viceat per un altri. Desde tande on parla pri un lingue auxiliari e ne plu pri totmundan! Ma anc ti auxiliari lingue Esperanto hat li idé scrir a omni popules, quáncam in veritá it sta in li idé sur un presc absolut europan fundament, quant to concerne li radicas del paroles. Li grammatica ha semblat esser solmen un secundari accessori, quáncam it es centvez plu europan, quam ti del Volapük. Ma nu li publica ja essent mult plu clarvident e pro li ínnatural formes de Esperanto qui choca ancor plu in un sistema basat sur conosset europan radicas. Esperanto in 40 annus ne ha posset atinger general approbation e acception e nequande va posser far to. Proque nu on ja ne es content con li idé de un lingue con conosset radicas e facil grammatica. Nu on postula ja internationalitá, max grand facilitá por omnis etc. e in li recent témpores por omni interessates in un medie de communication. Do nu li manca del international paroles del technica, scientie, jure, economie, arte etc. in Esperanto e Ido es sentit quam manca fundamental. Li politic metode de Esperanto accepter omni ti paroles in plu minu conosset formes ducte a un grand númere de duplicates sin visibil differentie in li sense footnote:[Compar. direktoro -- direktisto, redakcio -- redaktejo etc.] e pro manca de etimologic coherentie desfacilisa li lingue in imens gradu specialmen por li minu instructet persones e por ne-europanes, che queles it va evocar un absolut anarchie in li conceptiones pro li ínevitabil erras e confusiones. Just pro to li SAT-organisation de ovreros ha enunciat un resolution con refusa de ti scientic paroles quam íncomprensibil, e usation del regulari derivates. To es un tre comprensibil selfgarda contra submersentie in un ínfinit ocean. Chascun fort e vivent lingue producte su propri autonom e expressiv paroles. To on posse vider just hotémpor pos li guerre in li nov flute presc in omni lingues u li paroles extran es viceat per nov crescones national. Lu sam noi vide anc in li modern Esperanto con su curiosi autonom formes. Ma lu ínfelici in ti casu es, que ti nov formes es absolut charades por omni person stant extern del movement de Esperanto.

Do li nov postulationes ad un L.I. consiste in esser un ver europan e essentialmen international lingue; ne tantmen li absolutmen teoric e mecanic regularitá, quant natural facilitá e clar etimologic structura anc por ti persones, qui ne conosse omni sciential paroles; e ante omnicos un lingue quel posse servir por omni scopes, scientie, politica, comercie, etc., un lingue quel ne solmen es un jargon, un sorte de lingua franca, ma un lingue possent portar e incorporar li total til nu atinget civilisation e cultura, un lingue possent evoluer in li direction commun del principal cultural europan lingues.

Li sol tal lingue es Occidental, quel ne have li artificial barrages de Esperanto-Ido etc por posser líbermen evoluer in omni direction e sense. Omnicos in Occidental es natural, regulat vermen ne secun autocratic idés, ma secun leges existent ja in li natural lingues e til nu solmen sentit in subconossentie. In Occidental ti leges es nu evident por omnis.

It es clar, que anc Occidental in su hodial statu ne es absolut complet o perfect; lu essential es que it contene li gérmines por un possibil grand evolution. It va depender del jardineros, qui va cultivar it, si it va atinger li developation desirat, o esser supercrescet per malherbe.

On vell posser questionar: Si ja descender al orígines, pro quo ne prender quam base Latino sine Flexione de prof. Peano? Li cose es, que it ne representa un vivent lingue ma solmen materiales de un dishaccat antiqui lingue, demiparte de quel es solmen putral, e que ti lingue ne contene nullcos propri, null vivent, ni un sol regul de derivation, e li nov acceptet modern paroles inter li antiquallia sta sin connexe, quam un modern biciclist in companie de roman legionario.

Talmen un juntion de interlinguistes ne es possibil ni sur li base de Esperanto-Ido ni sur li pur antiqui-latin de Latino sine Flexione. Li actual expansion de Esperanto ne significa necos por su ver valore e su futuritá. On mey memorar Volapük e su fate. Ma esque nu li labor tam grand de ti mult sistemas es perdit? Yes e no! Quam autonom sistema it es perdit, ma quam scalun in li evolution ad vermen usabil lingue de futur homanité cultural, it nequande es perdit, sammen quam li antiqui grand culturas homan, egiptian, babilonian, grec, roman. Sin ili omni nor hodial civilisation vell esser ínpossibil, egalmen ínpossibil quam li nov cultura in marcha sin nor hotemporal evolution con omni su brillianties e su defectes.

E. de Wahl

Metode de combatte del transtemporanes

Li progress de cultur es chargeat sur li epoles de omni, queles participa in it conscientmen o ínconscientmen. Si anc ti charge es perceptet de singul sammen grav, it es támen different secun individue. Li creatori actives avansa de lor témpor determinante li futuri plu alt gradu per lor intuitiv presentiment, durant que li productiv effectuantes purifica criticmen ti ideal per lor logic meditation sur li via al realisation, frenante it conservativmen.

E támen, o just pro to, omni labora quam un unic organisat volentie in li ovre, quam li ingenieros e li artisanes in li construction de ponte, e nequel crede se plu important quam su compane.

Ma durant que li construction de un ponte o de un altri tecnic object es effectuat secun prescrition definit in ante, li via del cultural evolution resta ínvisibil por li contemporanes: li executiv generation ne es capabil comprender li intentiones de su spiritual ductor, it es mem contraditori con il. Li natura del progress de cultur consiste in li successiv aproximation del turbulones al maturitá del nov genie. Ma ti maturation posse exister solmen in li constant combatte inter li antean e nov opinion.

E secun li metodes de combatte on reconosse, si li combattentes apartene al turbulones o al transtemporanes, i. e. ti queles avansa de lor témpor.

Ples regardar solmen li benefatori demagogos, per quant íntolerantie ili combatte contra li altri opinion, quasi si ili vell posser remplazzar li manca de potentie de lor conviction per li ínpotentie de lor jalusie: pro que ili ne posse oposir un sufficent surplus de valore contra li altri opinion, ili exposi se per li reciproc combatte e per li difamation del «merce» del concurrente por lassar brilliar anc su propri bon qualitás. Ili vell preferer li pose de un victor (a quel ili vell dar, si possibil, un plu admirabil aspect) a un certissim presentiment de victorie, quo fa nos plu compassionat quam odiosi contra li adversario.

Lu sam ha esset probabilmen li sentiment de Galilei quande il con ínsucussibilitá de su conviction ha renunciat li marcas exterior de su combatte, e in presentiment de su victorie il ha posset mem dementir su doctrina. Noi epigones posse comprender hodie li total povresse del «superioritá» opositional de su témpor, e noi ne invidia su contemporanes ye li «halali», quo ti competent forum ha posset effecter súper Galilei.

In li combatte por li veritá li ínpatient demagogo lassa animar se per su aviditá al triumfe, li convictet creator contrarimen per li valore de su revelation -- il ya ne besona hastar.

Si tal combattes desapari alquande o si ili va acompaniar nos til li extinction del homanité, qui posse dir it? Certmen it fure inter nor contemporanes in omni formes del intellectual revelationes, sive religios, artistic, scientic o sociologic.

Ad ultim apartene anc li combatte pro li universal lingue quam medie de intercomprension del homanité civilisat. Alquande it ha esset inter valore e utopie, pro to it ha esset un combatte por un idé; hotémpor in li epoca de aviatica e radio, presc ne existe ad-plu un seriosi dubita pro li real valore del universal lingue auxiliari si anc quelcunes crede in li possibilitá, prender ci un existent national mundlingue. Ma plu experientiosis e ti queles es plu proxim al real vive save que un national lingue nequande posse devenir un comun proprietá, ma que it resta limitat a poc preferetes, a queles ha esset possibilitat aprender li lingue perfectmen, sive in li land de ti lingue, sive in li yunesse mersí a lor genitores bonsituat; li majorité contrarimen vell restar desheredat. Ma li indicies de un témpor, in quel un populari lingue universal va esser índispensabil, moni tro remarcabil por posser ne respectar it ancor long. Hotémpor ti combatte es plu por li max apt sistema quam por li sanction in principie -- i.e. hodie un combatte por li sistema.

Nu nequel de ti du combattes es ja finit. Li question es: Esque li duplic fronte de combatte ne es un impediment, quel vell esser ad evitar in unesim rang? E vermen on audi voces, queles vide in it un destructiv dangere, e opine, on mey cessar li reciproc combatte del sistemas por un parat front unitari, sive per renunciation del céteri sistemas, sive per reciproc alliantie de omni sistemas.

Ma si noi considera ti problema objectivmen e sin omni passion, noi deve approbar li natural procede; on ne posse mem misconosser un ínintentet division de labor, si on studia li historie de ti evolution.

Li principie del universal lingue consiste essentialmen in li desira, posseder un facil lingue auxiliari, quel es comprendet e parlat per li max mult homes sin exposir it súper li propri national lingue o anc sin voler expulser li existent cultural mund-lingues.

Por posser pervenir al acception de ti principie, on ha besonat haver ante omnicos un tal lingue.

Li unesim prova, Volapük, ha fallit pro li intention de tro grand universalitá. On ha volet satisfar omnis e ha satisfat nequem. Li lingue ha devenit por omni egalmen desfacil, egalmen íncomprensibil e egalmen ínusabil, malgré su simplicissim regules.

Li proxim considerabil project, Esperanto, ha posset ne solmen conservar se til ho-témpor, ma anc posset pruvar que li principie del universal lingue es san e vivicapabil.

Por ne esser miscomprendet, yo sublinea que yo opine ci li principie e ne ti sistema del lingue universal.

Esperanto es basat sur un artificial e simplicissim grammatica e parolformation, al aspritá de quel ha devet acomodar se un vocabularium coliet ex divers lingues. Naturalmen it ha ductet a deformitás, quo ha caricat mem li max international paroles til inreconossibilitá. Ti inreconossibilitá es augmentat ancor per li exonomisation in li vocabularium de Esperanto, derivant p. ex. li contrari notiones ex un radica (curt = mal-longa etc).

Támen ti lingue have li merite hante portat li baniere de victorie profund in li popularitá e presc hissat it sur scoles.

Ma nu in li moment ante li decisiv combatte, quande tant capitale es ligat in li litteratura de Esperanto, li témpor ne ja ha venit por reformar li sistema, o mem mutar it secun li experienties collectet til nu. Mem un self-negation victoriosi es necessi por resister al self-sentit necessitá de reforma -- e li Esperantistes possede to in abundantie.

Altrimen on ne posse e ne deve restricter li aspiration al perfectitá: adver li universal lingue posse conquestar su plazze anc con modest qualitás, ma tener e defender solmen per li max bon armes; i.e. por ducter li principie til victorie, Esperanto ha esset advere sufficent bon, ma ne anc por tener it. E li combattentes ne posse forjar e aplicar li armes in sam témpore.

To es li natural fortia al metodic division de labor quam it ha devenit principie in tecnica.

Li combattentes por li principial sanction, li «practicos», deve restar conservativ, altrimen ili vell perdir li combatte; li combattentes por li max bon sistema, li «teoreticos», deve laborar ínfatigabilmen trans li unesimmen mentionat combatte, altrimen ili vell crear necos: li final effecte es comun: li max apt lingue universal quam un valore comun por omni nationes.

Ti definition da anc li caracteristica de ti futuri sistema.

Pro que it deve tener su egal indigenitá in li cadre del occidental civilisation actual del munde, it ne besona considerar omni lingues del terre (arab, chines, turc etc), ma solmen nor cultural lingues (angles, frances, german etc), nam alquel de ti es sufficent conosset in omni céteri nationes por esser comprendet de ili.

Por esser un lingue populari e strax usabil it deve esser ínmediatmen comprensibil. Pro to it ne deve contentar se con li internationalitá de radicas (Ido ha atinget to ancor plu mult quam Esperanto) ma deve aspirar anc internationalitá in parol-derivation e grammatica.

Li postulation de prof. Jespersen «max facil aprensibilitá por omni» es solmen seductiv, li postulation ulterior de E. de Wahl «li max facil comprensibilitá por ti, queles usa li lingue» es mem obligativ.

Li experientie demonstra que just li povritá de regules crea un abundantie de íncomprensibil parolimages (charades). Pro to it es anc plu bon, obtener plu natural formes per du o tri regules quam accepter parol-«grotescas» solmen por mantener li principie del un unic regul.

Ti considerationes ha ductet al creation de Occidental, e li universal lingue auxiliari del futur «Cosmoglotta», promesset de prof. Guérard -- Stanford University, ne ad-plu posse differer essentialmen de Occidental.

Ma qui es convictet de ti conception quam yo, ne posse esser tam superficial, considerar li Esperantistes quam adversarios (sin parlar del céteris) ma just li contrarie: quam li fanatic pioneros sacrificat al morte in li combatte pro li sanction del principie de lingue universal.

To ne besona esser basat sur reciprocitá, pro que li Esperantistes ne posse esser convictet del bonitá de lor lingue tant, por posser renunciar li combatte contra Occidental. Ma to eveni con li sam effect quam in su témpor li combatte contra Galilei.

Yo vell mem consiliar, subtener li Esperantistes partú, u pro manca de medies on ancor ne posse propagar Occidental, pro que sin Esperanto noi es comprensibil solmen a ti, queles comprende li respectiv lingue national; ma per omni nov Esperantist noi ha ganiat un adplu, quel comprende Occidental sin mult instruction de usada.

Por noi, non-Esperantistes, on adver vell dever traducter unesimmen Esperanto in Occidental.

E clarvident Esperantistes save to; pro quo tande ancor persecuter les?

Ma yo ne consilia anc al contrarie, i.e. offertar les con li pace anc li fratern alliantie, pro que tal alliantie ne posse dar nos avantages: on besona solmen aprofundar se e occupar se seriosimen in ambi lingues, e on va separar se de Esperanto facilmen e decider se totalmen por Occidental, durant que li Esperantistes have solmen li «avantage» de un plu grand adherentie e litteratura, solmen pro li «prioritá» e un avansa de presc 40 annus e ne pro li qualitás intrinsic del idioma.

E li Esperantistes save anc to.

Resumante yo vole dir: it es cert que li international lingue auxiliari es un beson sentit generalmen sin esser reconosset quam tal, in ultra on anc ne posse omisser li reciproc rivalitá del sistemas.

Ma un duplic front de combatte es nu anc un necessi division de labor. Li via del «practicos» e ti del «teoreticos» deve esser parallel.

It es contra li natura de un convictet creator, usar li medie de combatte del demagogos, ma li presentiment del victorie deve satisfar le plu quam li pose del generosi victor.

J. Robert.

Novas ex nor camp

Li constitution oficial del Association COSMOGLOTTA evenit in Vienna li 29 novembre 1926. A membres del Comité Central es electet: Ing. Johann ROBERT presidente; Ing. E. PIGAL vicepresidente; Eugen MOESS secretario; Anton VALENTI cassero; Alois DEMINGER bibliotecario. Li nov adresse del Association es simplic: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien.

Sr. Dimitri Snejko Minsk (Ukraina) ha comensat li labores por un lexico Russ-Occidental.

Sr. Jean Chanaud (Genève) ha publicat un Index français al Radicarium de Occidental in 8 lingues. Precie 1 ö. S = 0,75 frs sv.

Ex li mundlingual presse

Le Monde Esperantiste Nro. 6 (148) cita quelc passages ex Kosmoglott Nro. 5.

In Heroldo de Esperanto Nro. 58, rubrica Libera Tribuno Jan Trichowski scri: Estas pruvita fakto ke precipe instruistoj ne favoras ech rifuzas la lingvon (i. e. Esperanto).

In li sam nro. Dr. Sós scri pri li Paneuropan-Congress e explica li missuccesse de Esperanto e que li exposition del caderne «Occidental» es totmen privat affere. -- Noi pensa sammen privat quam li action del Esperantistes, ma con plu bon success.

Heroldo de Esperanto Nr 1 (1927) rubrica Ni kaj la aliaj contene un raport pri li recent evenimentes in li Occidental-moventie e pri li fundation de Cosmoglotta.

Li firma La Moderna Edukisto Fr. Hampel-Leipzig ha extintet se.

Heroldo de Esperanto scri in Nr. 58 (385) sub titul «Literatura Mondo mortis»... Ŝajne nia movado ankoraŭ ne estas sufiĉe forta por subteni apud multaj aliaj specialan literaturan altkvalitan kaj pro tio iom multekostan revuon ... krizo kaŭzita grandparte per la senkonscienca agado de certaj agentoj kaj «amikoj» ... multaj reprezentantoj restis ŝuldantaj. Inter ili el Japanujo per kelkaj milionoj da kronoj.

De ti cose noi posse traer li conclusion que inter li immens-criat númere de esperantistes ne es trovat sufficent altkvalita publica quel posse leer e gustar un literari revúe de alt qualitá, it es, que just ti publica malgré li reclame de Esperanto ne vole accepter Esperanto. Homes con guste literari clarmen deve esser chocat del barbaresc form de Esperanto. Li gross del esperantistes consiste ya ex collectores de postmarcas e postcartes illustrat, e un micri societé de circa 500 persones, qui viagea a omni Espocongresses e subtene li moventie. Li altris have visibilmen tre practic pecuniari interesses, li unes quam editores de literaturo e li altres quam agentes, viageantes etc ye custas del credaci publica. Nam tal plendes on posse leer in divers variationes in li tot mundlingual presse. Regretabilmen it es un facte quel es apt intoxicar li tot moventie del mundlingue. Ma on vermen ne save per qual medies on vell posser eliminar tal bass elementes. It sembla que li intrusiv propaganda postula tal persones, sin queles it ne posse exister, sam quam li politic-policie sin provocatores, e forsan un movement con solmen ideal directiones sin material avantages ne vell haver tal fenomenes; ma esque un tal moventie in tot es possibil e vivicapabil? Li homanité vermen es ancor sur tre bass nivelle!

Julian Prorok.

Recensiones

Quam edition de Cosmoglotta Mauer bei Wien, in bell equipation ha aparit in tri lingues (german, esperanto e Occidental) un brochura propagativ de J. Robert e E. Pigal sub titul «Der Weg zur europäischen Verständigungssprache» Li Via al lingue del europan intercomprension, quel ha esset exposit in li Paneuropan Congress in Vienna e evocat sufficent attention, anc inter esperantistic publica.

Per su parallel textus e li exemples de drastic differenties inter li du concurrent lingues li impressionant caderne es tre instructiv. It vell esser necessi editer simil brochuras anc in altri lingues. Un manca es forsan li absentie de un demonstration que li multitá de international paroles, derivat de centes de latin ínregulari verbes, in Occidental representa regulari derivates, quo es li resultate de habilmen electet simplic e natural regules, un acquisition, quel til nu es unic inter li centes de projectes por un Lingue International. In omni casu un tal indication es necessi in omni scrite, destinat por scientistes e erudites. Por li grand publica it posse esser superflú.

E. W.

Panasia

Secun prof. Ueda-Nagasaki li Pan-Asiatic congress ha desapprobat Esperanto e decidet que li congress mey studiar li possibilitá de un commun lingue basat sur li asiatic lingues.

Talmen li continental nationalism expande se plu, e un lingue totmundan deveni plu e plu problematic. Do it es li rect via por nos ne chassar ye utopistic idés, ma concentrar nor forties ad introduction de un vermen Europan lingue de occidental civilisation. Noi ne posse impedir li provas de altri continentes crear un propri lingue. Ma in omni casu noi have un avanse in témpore de 40 annus de experientie in ti camp. Do che noi ti question va esser soluet plu antey, e tande it va depender de nor situation potential e cultural, ca on va aprender in li altri munde li lingue Europan o fortiar nos aprender un problematic lingue asiatic, o accepter un pidjin-Occidental. In omni casu it es clar que noi secue li sol practic e realisabil via.

E. W.

:pednote860: Ex un brochura (in preparation): Li anti-europan
caractere de «Esperanto» de Ernst Graber (Dresden).

[[li_innatural_accentuation_de_curt_sillabes,Li ínnatural accentuation de curt síllabes bon-europan in «Esperanto»]]

Li ínnatural accentuation de curt síllabes bon-europan in «Esperanto» footnote:[{pednote860}]

Curt síllabe «-ul-» (ex Latin).

In su lingue originari, in Latin, ti-ci síllabe servi tre sovente, quam suffixe diminutiv e resta sempre ínaccentuat: li accentu del concernet paroles jace sur li radica, quel porta li principal signification.

In lingues modern ti síllabe ha (pro non-accentuation) max sovent debilisat su fort vocal «u» in «o» (Italian) o «e» (German), o mem perdit it totalmen e desaparit in rol de síllabe.

In «Lingvo internacia» ti sam síllabe secundari, essent penultim, recive li obligatori accentu del parol:

  • angúlo (S ángulo, L ángulus, I ángolo, AF angle);
  • spegúlo (L spéculum, G Spiegel, I spécchio, spéculo, S espéjo, espéculo);
  • okúlo (L óculus, I ócchio, S ójo);
  • konvolvúlo (L convólvulus, I convólvolo)!

Ma anc tá, u in Frances o German li síllabe «-ul-» apari accentuat, li constellation del son in «Esperanto» es essential altri: li sudromanic son del parole postula anc un sudromanic accentuation. «Lingvo internacia» accentua -- antiromanic:

  • skrupúlo (I scrúpulo, S escrúpulo, D skrúpel, A scruple);
  • somnambúlo (I sonnámbulo, S sonámbulo);
  • tuberkúlo (S tubérculo, L tubérculum, I tubércolo, D tubérkel, A tubercle)!

Ti syllabe «-ul-» apari anc in verbes e resta in Sudromanic tant ínaccentuat quant esset in Latin. «Lingvo» malgré su provocant-sudic desinentie «-as» del conjugation del presente accentua altri:

  • li postúlas (= il póstula)
  • li kalkúlas (= il cálcula)
  • li modúlas (= il módula)
  • li inokúlas (= il inócula)
  • li manipúlas (= il manípula)

Un altri exemple es interessant pro li «lógica»:

  • li stimúlas (= il stímula)

Nam li medie por stimular, li stimulo (ISLAF), in «Esperanto» deve esser nominat: stimulilo! ...

In contra súper li form predicativ:

  • ĝi cirkúlas (= it círcula)

mey esser mentionat, que ti verbe in su sense ne deriva se de alquel «cirkúlo» per to ci es significat in «Esperanto» li circulation self), ma de -- cirklo! In ultra: ti ultim ne mem es un vocabul official; nam li populari término por ti notion in Esperanto es «rondo». Li ital.-mus. «rondo» in contra es «rondelo», e li «rondell» (FD) es «rondbedo», ma: «ronda» (IFAD) es in «Lingvo internacia» -- rondiro... circulus vitiosus!...

Abreviationes:

A = angles, Celia = Comité Explorativ de Lingue International Auxiliari, Cgl = Cosmoglotta, D = german, Esp = Esperanto, Gr = grec, I = italian, Kgl = Kosmoglott, L = latin, L.I. = lingue international, LsF = Latino sine Flexione, Occ = Occidental, P = portugales, R = russ, Ru = ruman, S = hispan, SaC = Supplement a Cosmoglotta, Sl = slavic, Sv = sved, Vp = Volapük.

II. Paneuropan-Congress va haver loc in Bruxelles, octobre 1927.

XIX. Esperanto-Congress va haver loc in Danzig 29 Julí til 4 August 1927.

Detallies che U. E. A. Genève, Boulevard du Théâtre 12.

Abonnamentes, contributiones e subventiones por Cosmoglotta

G. A. M.-London: 4 pd; M. d. O.-Rotterdam: 14,8 ö. S; J. G.-Manhartshofen: 9 RM; A. M.-Boulogne: 10 fr. F; D. S.-Minsk 10 č. K; P. B.-Riga: 2,66 ö. S; S. B.-Weollington: 2 sh; Dr. K. S.-Parchim: 4 ö. S; E. W. K.-Evanston: 2,82 ö. S.

Subventiones por C.E.L.I.A.

Comité Explorativ de Lingue International Auxiliari.

Prof. H. Pášma: 20 c K; J. Gär: 10 RM; G. A. Moore: 5 pd.

E. W.

Cosmoglotta

Association International de Lingue Auxiliari Occidental.

Li programma del Association Cosmoglotta es introducter li lingue Occidental in omni dominias del munde civilisat in queles existe beson a lingue international auxiliari.

Annual subscrition minimal: 5 ö. S = 4 sv. fr. = 0,75 doll. al adresse: COSMOGLOTTA, Mauer b. Wien, Austria.

Li membres recive gratuitmen li organ del Association e li Supplement scientic-litterari.

Union Paneuropan

Por devenir membre ples misser contribution minimal de austrian Schilling 3,— per annu al adresse:

Union Paneuropan Centralsecreatriatu Wien Hofburg.

Occidental-Litteratura

Curt grammaticas-claves de Occidental in lingues Angles, Frances, German, Russ, Tchec a 0,30 ö. S (0,25 frs. sv.)

E. de Wahl: Radicarium directiv de Occidental in 8 lingues ADFIPRSSv 5 ö. S (4 frs. sv.)

Jean Chanaud: Index français au Radicarium. 1 ö. S (0,75 frs. sv.)

J. A. Kajš: Prakticky jazyk svetovych styku Occidental. 0,60 ö. S (Cena 3Kc., vaz. 6 Kc.)

A. Z. Ramstedt: Nyckel til Occidental. 1 ö. S (0,75 frs sv.)

J. Gär: Wörterbuch Deutsch-Occidental ha aparit 5 liverationes a 0,30 ö. S (0,25 frs. sv.)

J. Linzbach: Transcendet Algebra, 1,30 ö. S (1 fr. sv.)

Rabindranath Thákur (Tagore): Nationalism in Occident. Autorisat traduction de A. Toman. Precie 1,30 ö. S (1 fr. sv.)

Dr. R. Coudenhove-Kalergi: Li Paneuropan Manifest. Autorisat traduction de E. Moess. 1,30 ö. S (1 fr. sv.)

J. Robert e E. Pigal: Der Weg zur Europäischen Verständigungssprache OCCIDENTAL, in D Esperanto e Occidental 1,60 ö. S (1,25 frs. sv.)

Por membres 10% rabatte.

Recivibil che:

Cosmoglotta Mauer b. Wien, Austria.

Comité Explorativ de L.I. Eha 10, Reval, Estonia.

Editoría Occidental Česká 32, Brno, Tchecoslovacia.

Por postal expenses ples junter 10%.

Informationes 2 respons-cupones.

Eigentümer, Herausgeber u. Verleger: Gesellschaft Cosmoglotta, Mauer b. Wien, Postfach 6.

Verantwortlicher Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing b. Wien. -- Druck: G. Kanz, Liesing.