Cosmoglotta B 32 (mar 1942)

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

Redaction e Administration:

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), Svissia

Serie B, poligrafat. Marte 1942 -- Nró 32 (3)

Un bon nova: nor maestro vive!

Nequande, desde li existentie de nor movement, noi posset far a nor letores e amicos un comunication plu injoyant quam ti quel noi just recivet de un del parentes de sr. Edgar de Wahl:

NOR CAR E VENERAT MAESTRO VIVE E ES IN BON STANDA!

It ne existe un sol Occidentalist quel ne va accepter ti nova con un real aleviament e con un sinceri sentiment de gratitá al providentie. Por noi omnes queles save quant mortatori ha esset li combattes in Russia e tot particularimen in Estonia, un tal eveniment equivale a un miracul. Nam sr. de Wahl ne ha abandonat su hem in

Tallinn; il es ancor ta pos har assistet a omni fases del lucte quel precedet li ocupation del cité per li germanes.

Noi plu ne have li jure, parlar pri li ciecitá del fate e li facte que li providentie ha tant visibilmen protectet li creator de nor lingue, va duplicar nor ardore in li perduction del tache comensat. Benque sr. de Wahl vive nu sub tre penosi conditiones, il va certmen trapassar li present periode mersí a su grand coragie e a su tenacitá. Un altri cose remarcabil es que il ha successat salvar su precios archives queles representa un imens scientic valore; ti documentes do fortunosimen ne va esser perdit por li posterité.

Tamen, nor joya ne es complet: Si sr. de Wahl successat salvar su vive, il deplora li perde de su car e fidel marita quel desaparit quam victim del guerre in li grand tempeste. It es desfacil expresser per simplic paroles su sentimentes in presentie de un ínfortune tant cruel, ma noi omnes partiprende li desfelicie de nor maestro e expresse le nor max sinceri e vivaci simpatie in su grand dolor.

Regretabilmen it ancor ne es possibil comunicar directmen con Tallinn, ma noi espera reciver de témpor a témpor ulteriori novas per li amabil intervention de su parentes in Germania. E noi anc sincermen espera revider nor maestro pos li guerre e redir le li grand admiration quel inspira nos su person e su ovre ínmortal.

Li redaction

Devenir membre del SCOED es un del max bon maniere auxiliar li Occidental-movement.

Parte social Fr. 20.— sviss. Li aquisition de partes es ínlimitat.

SCOED -- CHAPELLE (Vd)

Varietás

In ocasion de un discurs fat de nor coidealist Kurt Hamburger de St. Gallen che li section de St. Gallen che li section Winterthur del «Europa-Union» li auditores recivet gratuitmen un litt brochura mimeografat contenent indicationes grammatic e textus in li tri cardinal lingues auxiliari Esperanto, Ido e Occidental. Li compilation de ti litt ovre es un modell de ingeniositá e su efect sur li publica es mult plu grand quam on vell esser pret admisser. Li interessates es sempre agreabilmen tuchat quande ili constata que li propagandistes de lingues international plazza adminim tam mult fide in li inteligentie, li facultá de judicament e li san rason del escutatores self quam in su propri potentie de persuasion. Sr. Hamburger merita nor gratitá por su excellent iniciative.

Tamen, on mey permisser me un litt critica. Li tre laudabil sucie de inpartialitá ha pussat li autor til scrir que «li estimationes del númere de persones hant aprendet Esperanto varia inter 500'000 e 2'000'000». Null seriosi Esperantist ha til nu audaciat subtener publicmen un evaluation tant exagerat. Solmen propagandistes sin scrupules ha articulat tal númeres, ma sin esser capabil pruvar lor assertiones. In realitá li númere del Esperantistes probabilmen nequande ha atinget 500'000 e mem 100'000 persones. E li membrité del esperantistes internationalmen organisat ha sempre esset sub 10'000. It sembla do plu bon lassar al Esperantistes self li responsabilitá de tal exagerat evaluationes íncontrolabil e ne ofertar les li ocasion citar nor propri textus quam pruva pri li vastissim difusion de lor «kara lingvo».

-- Un tre bon articul pri li problema del lingue universal aparit in li revúe «THE AMERICAN SCHOLAR» sub li plum de Prof. A. Guérard (California). Pos har demonstrat li inpossibilitá del election de un lingue national quam adequat instrument de intercomprension universal, il mentionat li cardinal projectes de lingues auxiliari actualmen existent e parla de Occidental quam un del max remarcabil creation mundlingual. Il anc critica severmen, ma objectivmen li project «Basic English» de Ogden con su vocabularium «aerodinamic» (streamlined vocabulary). Un tre jolli definition!

-- Sr. Prof. Dr. A. Debrunner del universitá de Bern, presidente del «Committe for Agreement» de IALA ha intrat in convalescentie pos un restada de pluri semanes in li hospital. Noi permisse nos presentar a ti eminent scientist e interlinguist nor max sinceri desires de rapid e complet resanation.

Perfect Occidental garantit in du mensus!

Ex li responses recivet, yo resuma brevimen li max complet, ti de sr. W. Gilbert quem yo mersia ancor un vez por su preciosi colaboration:


Yo usat li «Complet curs de Occidental» (1) por franceses de R. Berger. It dat bon resultates e it existe certmen null plu bon manuale de aprension til nu: in revancha li «curs in 5 leciones» es totalmen ínsuficent. Li max bon metode es certmen li metode direct, por ex. li metode «Assimil». Ti manuale es basat sur li custom, sur li repetition del max comun frases, ma ti-ci frases forma sempre un textu de quel li letura es agreabil. Noi deve usar un simil por li docentie de Occidental, it es un manuale tam complet quam possibil, fat por parlar Occidental in practica e basat essentialmen sur li metode direct, ma con li necessi explicationes grammatical.


Ti opinion concorda exactmen con li mei. Yo desira solmen far un litt remarca concernent li critica del manuale

«L'Occidental en 5 leçons» de Berger. Ti curs certmen ne permisse aquisiter un complet mastrisation de

Occidental, ma to anc ne es su scope. It es un simplic sinoptica del structura grammatical de Occidental con ilustrativ exemples. Ma quam tal it es ínsuperabil e yo ne ha til nu incontrat un sol ovre quel da in sam concis form un egal quantitá de util informationes pri li essentie del lingue. It explica plu mult quam it doce, ma ti explicationes es plu instructiv quam vell esser deci págines de sicc regules grammatical. In curt, it es un admirabil vademecum quel, combinat con un libre de letura o alquel altri medie de perfectionament posse dar excellent resultates.

On mey ne obliviar que in li aprension de un lingue foren, li labor a furnir es sempre un quantitá ínvariabil e índependent del metode usat. On posse -- tre inperfectitmen -- assimilar ti labor a un function algebraic in quel li totalitá del materie a aprender lude li rol de constante. Si noi statue, tot teoricmen, que ti materie consiste ex 5'000 elementes a aprender, tande it es absolut egal ca noi studia secun un manuale tre complet quel furni ja 3'000 elementes ex li total de 5'000 e lassa solmen 2'000

elementes al studies de perfectionament o ca noi usa un manuale contenent solmen 1'000 elementes e lassant 4'000 al studies pos-cursal. To quo changea es solmen li statu de avansament pos li perlaboration del respectiv manuales, ma ne li statu de perfection atinget pos li sam témpor de studie. Un distantie de

5'000 passus representa sempre un egal longore e it existe null metode quel permisse atinget li termine pos har percurret solmen 3'000 passus.

Ma to quo posse esser modificat es li témpor absolut besonat por percurrer li via. TI-ci posse esser acurtat per li election de un apt e eficaci metode. E to ducte nos al mult plu important question del sistema de docentie.

In ti punctu li discussion es afacilat per li facte que li longannual lucta inter partisanes del anteyan «grammatical» metode e del metode direct posse ho-die esser considerat quam definitivmen decidet in favore del ultim. Yo posse do solmen subtener sin reserve li conclusiones de sr. Gilbert in su response a nor inqueste. Noi trova li concretisation de ti principie in li metode RALIN (2) quel ja ha esset adaptat al studie de Occidental por Nederlandeses. It es un admirabil metode por docer in maniere sistematic li tot materie lingual sub form de cuidosimen selectet complet frases. Yo recomenda al letores li studie del litt ovre de sr. H. Littlewood: «Vers un lingual instruction plu rational» in quel ti metode es scienticmen explicat e justificat.

Li diferentie quel existe inter li metodes RALIN e ASSIMIL consiste in li facte que li unesim basa se unicmen sur isolat frases, durant que li duesim oferta complet, coherent textus. Til nu yo ancor ne havet li ocasion examinar li metode ASSIMIL plu detaliatmen e pro to yo ne audacia emisser un judicament definitiv pri li avantages comparat del du sistemas. A priori yo vell dir que RALIN es particularimen indicat por monoglottes queles parla quam lingue matrin un idioma non-romanic, nam li structura del curs posse esser adaptat plu sistematicmen al special conditiones queles vale por ti categorie de aprensores. In revancha li poliglott o conossor de alcun lingue romanic a quel Occidental ja es comprensibil sin special studie va probabilmen dar su preferentie al metode ASSIMIL quel, secun li indication de sr. Gilbert opera sur li base de coherent textus distractiv. Til un cert gradu it es possibilmen anc un simplic question de convenientie personal esque on va usar un metode con preferentie al altri. In realitá, li principies es identic e sol li aplication difere.

In mi nov «curs de Occidental por german-parlantes» yo provat aplicar un metode quel constitue un maniere de sintese inter li du metodes mentionat. Yo anc efortiat arangear li curs in tal maniere que it vell posser esser usat con egal chances de success de poliglottes e de monoglottes conossent null lingue romanic. Li egardation del special demandes del poliglottes esset necessi pro que tis-ci forma li grand majorité del German-svisses a queles li manuale es destinat in prim loc.

Ti metode es basat sur li perlaboration de coherent textus distractiv ja desde li unesim lecion. Li maniere de perlaboration recomendat es li secuent:

  1. Repetit letion con alt voce del textu exercitiv.
  2. Copiation del textu.
  3. Traduction del textu in bon, idiomatic german, per li liste de vocabules acompaniant li textus.
  4. Quelc dies plu tard, retro-traduction del textu german in Occidental.
  5. Comparation del retro-traduction con li originale e cuidosi corection del erras constatat.
  6. Aprension ex memorie del textu Occidental.

Ti metode have li avantagie esser adaptabil a omni gradus de instruction, mersí a un adequat selection del textus exercitiv. Tis-ci deve esser max interessant possibil (espritosi anecdotes, facettes, proverbies, etc.).

Si ili es enoyant, li aprensor va poc a poc abandonar li studie. Secun mi experienties, on rarmen erra si on da un plazza -- mem un poc tro preponderant -- al humor.

Li gramatica es docet simultanmen, ma ne sub form de sicc regules, ma quam comentarie explicativ al textus ofertat. Omnicos -- o adminim li max grand parte de to -- quo es tractat in gramatica ja es conosset del aprensor ex li precedent textus. Li tache del autor consistet simplicmen in presentar ti conossentie sub un form sistematic e facilmen consultabil.

Noi possede talmen un manuale quel forma un combination de libre de letura con gramatica sistematic del lingue Occidental, usabil e de novicios conossent null altri foren lingue e de poliglottes instructet.

Por ti últimes li beson de un perlaboration sistematic del textus exercitiv es minu acut e ili va probabilmen atinger un suficent gradu de mastrisation de Occidental per li simplic -- eventualmen repetit -- tra-letura del manuale.

Li metode indicat in supra have ancor li avantagie suplementari que it posse anc servir por li studies de perfectionament sin que per to un nov special manuale es necessi. Li aprension de un lingue foren consiste in necos altri quam in li imitation de to quo on audi circum se in li omnidial vive o -- si on have null ocasion por audir li lingue parlat -- in li memoration del fras-exemples trovabil che li bon scritores.

Or, it es tre facil trovar convenent textus por exercities in li libres editet del Institute Occidental e specialmen in Cosmoglotta. Li perlaboration de tal textus oferta li sam avantages quam un curs de perfectionament e ili fa absolutmen ínutil li aquisition de special manuales suplementari.

Yo self ha studiat pluri lingues secun li metode mentionat. Yo ne save ca li gradu de conossentie a quel yo arivat es un recomendation suficent por li sistema, ma yo posse afirmar que li resultates es superiori a tis queles yo obtenet per alquel altri metode.

A. Matejka

  1. Hodie completmen exhaustet.

  2. Hodie 8 leciones aparit adaptat a nederlandes. Ti al lingue anglés es ja in grand parte pret por li edition. Li adaptationes al lingues german e francés es in preparation, ma noi opine que li curses RALIN ne va esser editet ante li fine del guerre.

Regretes

Un old dama, vidua de tri maritos, esset incontrat in li via del sepultoria, de un de su anteyan adoratores quel comensat inundar la de condolenties. «Tri bon maritos mort!» «Mi cordie sangua por te!» -- «Lassa me, tu e tu sympathie!» ella dit in furore. «Si tu vell har havet cordie e intelligentie tu nómin vell ja esser in sepultoria».

Modern Occidental

(fine)

antiquat modern antiquat modern

orel'e orel sider seder

orgul'e orgolie stran'i strangi

participar partiprender stril'e strigul

parturar parturir tal'e talie

patrul'e patrull tel'e tegul

pavill'on pavilion tarea tache

pendir pender -ti -ant

pill'ar spoliar tin'e tinea

place plazza titill'ar titillar

placer pleser toal'e toale

prefacie anteparole trel'e trell / trotillar

poche tasca trepin'ar tramplar

preferabil preferibil vece vez

pront pret vel'i old

púer garson, boy vestri vor

quadrill'e quadrille vo vu

quancam benque vanill'e vanille

obsolet antiquat victual'a victuales

revel'e reveille vin'e viniera, viniero

roubar raubar

seral'e serail zero null

Anotationes: Secun recomendation de sr. de Wahl noi va preferibilmen usar li verb abstener vice abstiner

(analog a: tener, contener, retener, etc.) benque li radicarium indica abstiner.

Sin voler far un decision definitiv in li question de puella -- flicca, noi da nor preferentie al form puella, benque it existe in li Academie un fort tendentie, conservar li original parol «flicca».

Citates

[quote, Beaumarchais]


To, quo ne vale esser dit, es cantat.


[quote, Burke]


Superstition es li religion del debil mentes.


Concurs de traduction

Li resultate del unesim concurs de traduction va aparir in li proxim numeró.

Por ti numeró, li traduction a far es de german e de francés ad Occidental. Ho-moment, it ne es possibil dar textus in plu mult lingues. In li proxim numeró noi va inserter textus in italian e sved. Secun li interesse de nor letores, noi va adjunter textus in altri lingues.

Textu german:


HUMOR.

Gewissenhaft.

Hausbesitzer: «Sie haben doch keine Kinder?» -- Mieter: «Nein!» -- Hausbesitzer: «Piano oder Grammophon?» -- Mieter: «Nein! Aber ich habe eine Füllfeder, die etwas kratzt. Falls Sie das stört, werde ich sie verkaufen!».

Drei Berufe.

In Genf sassen drei Herren in der Bar. Ein Architekt, ein Chirurg und ein Diplomat. «Mein Beruf ist der älteste», sagte der Chirurg. «Denn als Gott die Eva schuf, operierte er dem Adam eine Rippe aus dem Leibe». -- «Keine Spur», sagte der Architekt, «denn ehe es einen Adam gab, baute Gott aus dem Chaos die Welt.» -- «Und wo kam das Chaos her, wenn ich fragen darf?» fragte der Diplomat.


Textu francés:


La langue la plus rapide

Un philologue suédois, qui étudiait la rapidité d'expression del langues du monde, est arrivé, après de longues années de recherches, aux conclusions suivants: la langue français est celle que l'on peut parler le plus rapidement. Elle permet d'exprimer trois cent cinquante syllabes par minute. Au second rang vient la langue japonaise avec trois cent dix syllabes par minute, puis l'allemand avec deux cent cinquante syllabes, l'italian avec deux cent trente et finalement l'anglais avec deux cent vingt syllabes par minute.


Pelmel

Un bon farse

Robbins, apen intrat in un grand magasin de London, percepte un aurin monete sur li tapiss. Il lassa negligentmen cader su gantes, inclina se por recolier les. Ye su grand regret, il constata, relevante se, que li pezze es fixat al tapiss.

Manovrante con un perfect prudentie, il fa un litt tur e repassa per li unesim loc. Li aurin pezze es sempre ta. Ti vez Robbins lassa cader su nas-linette, regarda prudentmen circum se, inclina se e recolie su naslinette. Ma li pezze ne volet venir.

Alor, prendet de colere, il lassa cader su chapel. Ye li sam moment, alquí frappa sur su epol. Il retorna se, furiosi, e vide avan il un employato del magasin quel, per un amabil voce, di le:

-- Permisse me, senior, recomendar vos li colla del firma. It es sin rivale, quam vu ha posset vider it.

E Robbins, hontosi e confus, presenta sixant centesimes por un litt botell de gelatin-colla, quel posse forsan valer deciquin.

Distration de scientist

Newton havet un cata quel il amat tendrimen e quel venit regularimen dormir in su studie-chambre. Un hiverne, li cata parturit littes ma on lassat a ella solmen un sol. Desde ti moment, sempre ínquiet, ella ne posset restar tranquil alcú, passat de un chambre al altri transportante su catell, e soventissimmen miaulat desesperatmen avan o detra li porta del chambre de Newton til quande on apertet it.

Genat esser sempre tribulat in su calculationes, li matematico fat venir li fin-carpentero, explicat le li situation e dit le: «It es necessi que li animale mey posser ear e venir quam it desira con su litte. Ples do far in li inferiori parte de mi porta du aperturas catal, un grand por li matre e un litt por li catell». Li artisan regardat Newton per un amusat regard e dit le subridente: «Esque vu ne pensa, senior scientist, que li grand vell posser sucer?»

Subventiones e contributiones recivet (27.2.42)

E. Wettstein, Fr. 5.—; Anonym, Fr. 5.—; E. Mayor, Fr. 1.50; J. Denzler, Fr. 1.—; A. Schild, Fr. 5.—; J. Ritter, Fr.

2.—; A. Haldin, Fr. 2.—; K. Bosshardt, Fr. 3.—; M. Stöckli, Fr. 10.—; A. Schild, Fr. 5.50; Dr. F. Haas, 5.—; W.

Madöry, Fr. 2.—; M. Jaccard, Fr. 2.—; Anonym, Fr. 5.50; F. Vouga, Fr. 2.—; G. Perers, Fr. 5.—.

Cordialissim mersí ad omni donatores!

Logica

Un mamá questiona li litt filio de un amica, in li etá de 5 annus, esque ella vell consentir maritar, plu tard, su filio Petro quel have 7 annus. Josette hesita.

-- Yo vell mult desirar it, seniora, ma to ne es possibil.

-- Ah! Pro quo do?

-- Pro que on ne posse maritar un mann quel ne es del sam familie.

Li dama completmen astonat dit:

-- Qualmen to?

-- Certmen, responde Josetta. E li pruva es que papá ha maritat mamá, que grandpatre ha maritat grandmatre e que mi onclo ha maritat mi tanta. Alor vu vide bon!

QUESTION A NOR LETORES: Quel es li articules in li actual Cosmoglotta queles max plese vos?

ESQUE VU JA HA PAYAT VOR CONTRIBUTION 1942 AL «OCCIDENTAL-UNION»?