Cosmoglotta A 62-63 (jul-aug 1929)

Annu VIII -- Julí, August 1929 -- Nr. 62, 63 (7, 8)

Contene

  • Mollat sones n' l' e lor transscrition, Edgar de Wahl
  • Remarca, Engelbert Pigal
  • Cronica
  • Litteratura
  • De Arte a Scientie., Prof. Wilhelm Ostwald, trad. Karl Janotta
  • Fortun in negocie, John T. Flynn, trad. Dr. K. Schüppel
  • Interiore de un atom, Arnold Sommerfeld, trad. Dr. Ing. A. Wormser
  • Cicade e Formíca, secun Lafontaine, trad. A. Creux
  • Corespondentie
  • Subventiones al Occidental-Union

Mollat sones «n'», «l'» e lor transscrition

de E. de Wahl

Proque divers persones es chocat per li form scritiv del mollat sones, e proque on ha presentat divers metodes de elimination ne del scrition, ma del sones self, it es necessi tractar ti question max detalliatmen possibil, porque li judicie mey esser sufficent clar. Unesimmen do li sones self.

On save que li tempo del parlada in li ultim témpor ha devenit plu rapid quam in anteyan témpores. Sammen quam li tot comunication e trafic deveni sempre plu rapid e intensiv, anc li parlada ne posse restar in li antiqui comfortabil flegma. In li témpor del telefon, radio e aeroplan, li lingue de César o antiqui gotic vell esser risibil. Ma anc ja li lingue de Goethe, de Moliére hodie ne coresponde plu al ritme del vive modern.

Omni lingues, e specialmen li cultural tales, evolue in li sense de plu brevitá. To es atinget per acurtation del paroles, simplification del grammatic relationes etc. Tro long paroles deveni íntolerabil, e es abreviat sovente mem in barbaric maniere. P. ex. «automobil» in German ha devenit «auto» e in sved «bil», «omnibus» in angles nu es «bus». To es naturalmen extrem exemples, ma un tendentie vers unisillabitá, o almen plu curt paroles es constatabil in omni lingues, in divers gradu, ma in progressiv usation. Li divers lingues procede ci tre diferentmen. In general on posse constatar li grand signification del accentu. Existe lingues preferent li accentu sur li unesim síllabes, precipue sur li radica del parol, p. ex. angles, german, tchec; e existe tales queles posi li accentu plu in li fine del paroles, sur li sufixes e grammatical finales, p. ex. frances, polones etc.

Li síllabe accentuat presc sempre es conservat e max intact (advere sovente li vocal es clinat o diftongisat) ma li parte sequent pos li accentuat, o li ínaccentuat comensa del parol es abreviat, sovente totalmen suppresset: p. ex. L flebilis devenit F faible, quel es quasi unisíllabic. Li lingue italian sincopa sovente li comensa, p. ex. stragrande por extragrande. In general on posse dir que li curt vocales deveni demívocales e poy desapari, e li fricant consonantes trova un plu comod form sive per elision, sive per assimilation.

Grec epíscop(os) in angles deveni biscop -- bishop, in italian vescovo e in frances evesque -- evêque. L fragilis devenit fragil-frayl, F frêle, etc. Un capitul apart presenta li ínaccentuat vocales, specialmen e, i, u. L epístola deveni in D epistel e in F epître. Precipue li i ínaccentuat presc sempre deveni demívocal e have li tendentie amalgamar se con li precedent consonant, evocante mollat consonantes.

Noi save que in latin li líttere c sempre esset pronunciat quam k. Ma li rapid parlada de ti k con li secuent i + altri vocal ha mollat li k-son til ch, t, s, ts in li divers lingues, chascun secun su propri fonetic leges. E to ne solmen in li romanic lingues ma anc in li slavic (kasak, kasačiy) e nordic (in sved ki, kj es pronunciat chi). In german e sved li g avan e, i, sovente es pronunciat y. In polones e tchec mem li r es ductet a ř (pronunciat presc quam (r)sh).

Ti curt quasi consonantic i in li romanic lingues sovente passa mem ante li precedent consonante, p. ex. F secretaire de secretario, victuaille de victualia.

Un specialmen strett union ti i ha intrat con li precedent sones n, l, queles on posse persequer in presc omni lingues, clarmen visibil in li romanic lingues, ma anc in li slavic e mem in german, u «bewilligen» in rapid parlada sona quasi quam «bewilyen». Lu sam on posse vider anc in li finnic lingues. Do li tendentie es quasi general e commun. In angles it es poc remarcabil proque ti lingue ja ha presc atinget li unisillabitá, e con li son i ja passat ante li consonant, almen in li diftongic pronunciation del accentuat vocale. F tailleur = A tailor. In li casu de l' in frances in li últim 30 annus li l mem ha desaparit e restat solmen li y (in li pronunciation; in li scritura ti l es conservat). Ma con n un tal process ne ha ocaset, ma prendet plazze un curios ortografie gne, quel es trovat anc in italian, quel lingue pro analogie scri anc gl por li mollat l. Li lingue hispan scri n con tilde, ma ll; li portugues e provenzal: nh, lh; altri lingues usa ancor altri transcritiones, in polones ń, lettonian n, l con cedile etc.

Del supradit noi vide que li mollation in pronunciation de consonantes ante sequent e, i es quasi absolut international e commun por omni europan lingues, mem de foren orígine. Anc li pronunciation self del mollat l, n, es sovente li sam, mem in angles, quel in general evita ti son, ma have it in quelc paroles quam p. ex. seignorial, Cognac, halyard, William. Do li assertion que ti sones es desfacil por angleses, sembla esser un miscomprense.

It apare do que on ne posse bon eliminar e interdicter ti evolution del pronunciation del curt i in li combination con li precedent consonantes, precipue n, l, pri queles ci principalmen es question. Li sones es quasi general.

It resta do explorar nu li question del transscrition, quel, quam ja indicat, es completmen caotic. Li max logic vell esser usar li curt i, expresset in italian e li germanic, finnic, hungaric lingues per j, in angles e li majorité del romanic lingues per y.

In Occidental li maniere germano-italian per j es ínpossibil, proque secun opressent majoritá e internationalitá on ha devet attribuer a ti líttere li son sibilant angles (jurnal, jungle, jazz, just etc.). E li transscrition per y vell esser ínacustomat e chocant in Europa.

Do noi constata: 1) li pronunciation es presc identic in omni lingues e 2) li transscrition es absolut caotic e sovente ínlogic (ll, gn, gl, lh, nh, ń, n' etc).

Do in tal casu li principie de maximum de internationalitá postula naturalmen ne un violentiation del international pronunciada, ma un regulation del ortografie.

Ci ye unesim regard sembla recomendar se un del du sequent vias: 1) prender li max conosset ortografie gn, e 2) retroear al fundamental latin i, con li permission pronunciar it quam demívocal.

Li unesim solution have támen mult ínconvenienties. Li unesim es, que si li mollat pronunciation de gn es sufficent conosset in Europa per li parol Cognac, li analog a it gl es incontrat solmen in italian. Do poc conosset extra límites de Italia, it vell chocar multissim persones queles postula de un lingue international sive internationalitá sive almen logic regularitá.

Ma li duesim ínconvenientie es, que it ne es possibil aplicar ti regul de pronunciation, quel do vell postular divers exceptiones, p. ex. agnat, agnoscer, gnostica, sphagnum, Cosmoglotta, glosse, glossarium, inglotir, aglutination, gnu, aglomerar, te-glass, gloriar, Aglae, angles etc, etc, u tal pronunciation es ínpossibil.

E yo pensa que noi ne posse introducter in li lingue international centes de exceptiones e un cáos in li pronunciation.

Adplu veni li confusion de du divers etimologies. P. ex.: F ligne e signe, esset L linea e signum. E si noi vell pronunciar li occidental-parol «ligne», D Holz, quam «lin'e», to vell ducter a miscomprenses.

To posse confuser li non-latinistes. E on save bon que depos li guerre li númere de latinistes decresce constantmen in rapid proportion.

Omni ti rasones sembla me excluder li transscrition del mollat sones per «gn» e «gl».

Ma esque it ne vell esser possibil reintroducter li historic latin scrition con «i»?

Li unesim objetion es un fonetic tal. In omni lingues li vocal ante li mollat sones es curt, evocat quam ja dit supra per li plu rapid tempo del modern parlada. Ma secun li principies del pronunciation in Occidental li paroles castanie, ferrallia etc vell haver li accentuat síllabe long. On do vell dever sive mutar ti regules de pronunciation, quo vell causar mult exceptiones e altri ínconvenienties, sive postular un ínacustomat pronunciation just quam hodie in Esperanto per su regul del accentu.

A to advere on vell posser objecter que ti micri diferenties in longore ne va impedir li comprension. Forsan on vell posser tolerar to. Ma in mult casus li paroles self vell devenir ínacustomat long e archaistic: bottel'e = bottilia; in altri casus un tal form vell ne concordar con li etimologic orígine e pro to evocar un repugnantie, p. ex. emal'e quel deveni de german smalt-emalt e nequande ha esset «emalie». Do noi vell dever in chascun singul casu aplicar divers metodes. To vell esser apartmen íncomod quande it relate paroles tre conosset in tot Europa. P. ex. F detail, émail, conosset in presc identic form in li majorité de europan lingues, vell haver totalmen diferent form reductet, proque «detail» deveni de F tailler.

Un desfacilitá vell causar anc li diminutives e caressives in -in'e, -il'e, queles vell esser tre strangi in li form -inie, -ilie.

Ma li cardinal objetion es, que per un tal process un grand númere de paroles recive li finales -ie e -ia, queles in li regulari sistema de suffixes in Occidental have un preciset signification, justificat per centenes de international paroles. -ie significa un notion abstract, e -ia have un local sense. Ples comparar maladie, aristocratie, anarchie, convenientie, consonantie, chirurgie, chemie, astronomie, negocie, manie, follie, bigotterie, diabolerie, utopie; sammen patria, Russia, Francia, laboratoria, libreria, barberia, Oceania, Australia, extrania, utopia etc.

Ultra li mult singul paroles anc un grand amasse derivat per li suffix: -al'a, -il'e, -in'e, vell esser ínpossibil. Un orientalo vell supposir sub «ferralia» un local por ferre, sub «vanilia» un qualitá de un person van, etc; do on vell dever changear omni ti regulari derivation per alcun nov altri sufix. E on ancor ne posse saver in tal casu, quant nov ínconvenienties on vell incontrar in tal successiv reconstruction!

On vide que sin cáos e disturbation un tal solution forsan ne es possibil, adminim it totmen ne es tam simplic, quam li mult propositores de compensation imagina. Apartmen destructiv es li supracitat metodes in aplication con un serie de verbes quam attin['er, distin'er, extin'er etc. Nu ti verbes es facilmen inregistrat in li regul general de verbes, finient in un vocal o quasi vocal. Ili forma li perfect e li derivat de it paroles per adjunction de t; extin'tion, distin'tiv etc. Adplu li formes del verbes self in li infinitiv es foneticmen absolut natural, e max proxim al formes del lingue provenzal, portugues e anc italian footnote:[Ples vider li adjuntet tabelle.]. Anc li derivationes del radica verbal es tre natural e elegant regulari: atin'ibil, extin'ibil, distin'ibilitá.

Anc ci li du supra citat medies de regulation del ortografie ne es apt. Li unesim es sequer li lingues anglo-frances e haver extinguer-extinction, distinguer-distinction, do divers radicas, per altri paroles un serie de exceptiones, ne desirabil in un Lingue International, si on posse atinger un natural regularitá con bon derivationes. Por li verb «atin'er» monstra se ancor quelc desfacilitás. Li form «attinguer» vell esser stran'i. Li u pos g ne existe in null lingue, e «attinger» con sibilant g vell esser ínacustomat. (In italian existe un verbe «attingere» con ti pronunciation ma quel have un tutmen altri signification: hauster). Ti verb in F atteindre, A attain monstra clar li intrat i, quel in provenzal ancor es «atenher» u nh es pronunciat quam n'. Li pirenéic lingues have alcanzar, de arabic orígine. Un form «attener» ne vell recommandar se pro li verb tener. Anc li proposit «obtener» ne vell posser sufficer por omni significationes de «atin'er».

Li proposit de quelc persones «attincter, extincter» etc. queles vole evitar il duplic radicas, anc ne posse esser nominat apt. Ja li form del infinitive es tro repugnant, ma in li derivativ form «attinctibil, destinctibil, extinctibil» it atinge li límite de repugnantie e monstrositá, durant que li formes «distin'ibil, extin'ibil, attin'ibil» foneticmen es absolut quasi natural. On deve prender in calcul que un lingue deve anc esser parlat, e ne solmen scrit e leet.

Do ti solution proposit visibilmen es mancativ.

Noi nu mey explorar du altri provas de solution:

  • con i: distinier, attinier, extinier, e
  • sin i: distiner, attiner, extiner.

Li unesim metode da passabil resultates in li participie: attinit, destinit, extinit e in li adjectives: attinibil, distinibil, extinibil, ma totalmen ínsuficent in li derivationes del perfectic radica: attinition, extinition, distinition, distinitiv, extinitiv es hideos formes, ínpossibil por talmen quasi international paroles.

Li duesim metode postula denov un separat form por li perfect, proque formes quam distinion, extiniv etc es naturalmen ínpossibil. Anc un proposit extraregul, que li verbes finient in n adjunte un t sammen quam li finient in vocales, ne es usabil, proque altri verbes por exemple «opiner» vell postular un nov exception, proque on ne posse dir «opintion». Un altri ínconvenientie vell esser li mixtura de divers radicas sub li sam form, quo vell confuser li non-latinistes e non-romanos, proque existe divers paroles quam: continent, pertinent, abstinentie, pertinaci, ne stant in etimologic relation con li supra-nominat verbes.

On posse do vider que omni tal solutiones del desfacil question vell introducter sive nov exceptiones e ínregularitás, sive ínnatural formes chocant.

Do noi deve provar ca it ne es possibil regular li ortografie per un general metode, ancor ne usat, ma sat simplic, comod e ne tro deformant li paroles in lor aspecte. Li max bon metode vell esser ti del lingue lettonian, quel have mult analogies in divers altri lingues. It es un diacritic signe che n, l, quo vell deformar minim li aspecte. In lettonian on have special lítteres l, n, con un cedille sub il líttere, simil quam in frances ç o in rumanian li cedillat t, queles monstra ambi li mollat pronunciation del c e del t, p. ex. in li parol «national». Un tal metode vell esser unitari, simplic e suficent commod, almen ne minu comod quam scrition de i, quel anc contene un separat punctu. Naturalmen on vell posser posir ti punctu o cedille o apostrofe super li líttere o mem usar li hispan tilde. Ma in li ultim casu it vell esser desfacil che l.

De omni ti metodes li max bon sembla esser sive li lettonian cedille sub li líttere o li apostrofe sur o apu li líttere. Ambi es anc scientificmen justificabil, sive per juntion total del i con li consonante in sam maniere quam li cedille in frances e portugues sive in form del apostrofe quel monstra li elision del curt pronunciativ i. Do del vispunctu de logica on ne posse objecter contra ti metode. Ma divers persones senti se chocat per li apostrofe, quel es les ínacustomat. E in fact in ti form, qualmen it apare in textus scrit per machine, on ne posse negar que it es desbell. In printat textus it es ja un poc plu bon, ma ne posse contentar nor estetic postulationes. Ma to es un purmen tecnic problema. On save bon que p. ex. in german on usa quelc lítteres quam ch, ß etc in un sol type. Si ínacustomat printeros composi les per separat lítteres, on senti se chocat per li aspecte; sammen in hollandes, u li ij nu es printat junt per un sol tipe etc.

Li sol ínconvenientie es, que ti tipes ancor ne existe partú, e on vell dever mandar les ex Riga (Lettonia), si on ne vell voler far producter les in un fabrica de print-lítteres. It es li sam cose quam con li lítteres con circumflexes in Esperanto. On ha monstrat un extrem antagonisme contra ti lítteres, quel mem ha ductet al secession de Ido. E hodie on deve dir, que just ti particularitá de Esperanto es li minimalissim, quel on objectiona a it. E Esperanto ancor hodie sta e progresse durant que Ido es in discadentie.

On deve do considerar li hodial metode de apostrofes solmen quam temporari medie, til que on va haver li necessi lítter-tipes.

Forsan alcun de nor interessat amelioratores va posser trovar un nov plu bon medie eliminar li desfacilitá. Yo vell salutar to con plesure. Ma yo deve sammen confesser, que li metodes proposit til nu, e queles introducte un masse de exceptiones e un caotic sistema, es ínacceptabil in un lingue international.

On ne mey obliviar que li normal publica postula regularitá e facil comprensibilitá e stabilitá. On ne mey atribuer tro grand póndere a to que ti o altri person es chocat per ti o altri form. On va posser haver quelcunc possibil form, e sempre va trovar se persones queles va esser chocat. «Placer a omnes on ne posse», ja di un antiqui proverbie. Divers romanes es chocat per «del matre», altres del articul «li», ancor altres per li form «va». Ili consenti ye «il va parlar», ma es chocat per «Vu va parlar», etc, altres es chocat per germanic paroles, quam mann, segle, fox, e postula homogen latin, plu altres postula plu germanic e slavic paroles, proque Occidental es tro romanic por ili. Per un parol, ne existe tal proposition o critica, ye quel ne existe contraproposition e contra-critica. Ma on ne deve obliviar que it es absolut ínpossibil contentar omni postulationes, gustas, repugnanties etc. Li minu essentiales deve ceder ante li fundamentales. Al fundamental postulationes yo conta 1) li autonom unitaritá del lingue, 2) li naturalitá, 3) li regularitá, 4) li internationalitá. Forsan on va astonar se que yo mette li internationalitá solmen sur quadresim loc. Ma un lingue artificial posse viver e exister anc sin ti quadresim postulation, quo ha montrat Volapük e Esperanto, ma ne posse far to, si li 3 unesims ne es compleet. Ma it sembla me, que anc li postulation de internationalitá es soluet in Occidental in un gradu quel hodie representa quasi li maximum inter omni projectes!

In omni casu on ne posse debilisar li 3 unesim conditiones per ancor plu grand aproximation al similitá con angles e frances o antiqui latin. Ti dangere nor latinistes e romanes visibilmen ancor ne comprende. Ili ne ha posit sufficent attention al unesim 3 absolut necessi qualitás, sin queles li vive e evolution del Lingue International es indangerat e che ignoration del vital postulationes deveni ínpossibil.

LatinHispanPortuguezProvenzalFrancesItalianOccidentalAngles
tingere, tinct-urateñir, tint-uratenher, tingir, tinttenher, teintteindrefootnote:[Li son «d» in li verbes frances es solmen eufonic inter li consonantes «n», «r».], teinttignere, tinto
attingere, attact-(alcanzar)(attingir)footnote:[Altri sense: existe «atinar» = german treffen, esperantic trafi.], (alcanzar)atenher, ateintatteindre, atteint footnote:atteint:[Li pronunciation in li síllabe final «eteint», «atteint» e «distinct» es li sam.]attignere, attinto footnote:[Ti parol have in italian un altri sense (hauster), ma li form es analog.]atin'er, atin'tionattain
extinguere, extinct-extinguir, extinciónextinguir, extinctoestenher, esteint footnote:atteint:[]éteindre, éteint(3)estinguere, estintoextin'er, extin'tionextinguish, extinction
distinguere, distinct-distinguir, distintodistinguir, distinctivodestenherdistinguer, distinct footnote:atteint:[]distinguere, destintivodistin'er, distin'tivdistinguish, distinctiv
cingere, cinct-ceñir, cint-uracingir, cintocenher, ceintceindre, ceint-urecignere, cintocint-ura
fingere, fict-iofingir, (fintes), ficciónfingir, finta, ficçaofenher, feintfeindre, feintfignere, fintoficter, fict-ion
jungere, junct-juntar, junturaajuntar, juncturajonher, jointjoindre, jointgiugnere, giuntojunter, junt-urajoin, joint
pingere, pict-orpintar, pint-or, -urapint-orpenher, pint-orpeindre, peint-repignere, pinto, pittorepict-orpictur-esc
ungere, unct-ungir, untar, unciónungir, untar, unçaoonher, ointoindre, ointugnere, unto

Remarca

Per li precedent articul noi presentat a nor letores li divers motives queles sr de Wahl iniciat a adopter li mollat sones e in-plu lor transscrition per li apostrof. On vide do que ti detallie de Occidental, li max criticat per su interessates, es ne un pur capricie del autor de Occidental quam divers arbitrari trates in artificial sistemas, ma que it es seriosmen fundat.

Li labores till nu in li Comité Explorativ ha monstrat que li mollat sones vell esser evitabil in quelc paroles ma ne in omnes criticat. P. ex. li formes «detail», «email» trova se in grand lingues e con diftong ili es plu facilmen parlabil quam «detal'e, emal'e», con mollation. Li anc proposit parol «extinter» vice «extin'er» adver es minu cacofonic quam «extincter» o li existent «absorpter»; e «extintion» vell esser justificat pro analogie a «adtration» vice «attraction» e «juntion» vice «junction», quel in Occidental ne devenit: «jun'tion» (de «jun'er» vice «junter»). Noi have anc «function» e «functionar» e ne «fun'tion» de «fun'er».

Si Occidental va esser plu difuset quam hodie, tande anc cert tactic motives in li propaganda ne va luder ti rol quam regretabilmen ancor in present. Tande li Occidental-Academie adminim por scientific ovres vell posser admisser exceptiones, p. ex. «extinguer» e «extinction» apu «extin'er» e «extin'tion». On vell posser evitar li mollation in presc omni verbes sub condition que on ne abhorre exceptiones in li derivation. Plu cardinal por un L.I. es li regularitá del flexion (conjugation). Ples comparar «Latino sine Flexione» e li antiqui projectes naturalistic, queles have quasi null regules de derivation. Ma si on nu examina li enunciationes favorabil de mult prominent interessates ínprejudiciat, on constata strangimen que li successes de Occidental in fact have su cause ne minu in li modern naturalitá international del lingue quam in su regulari metode de parol-formation por obtener ti aspect. Possibilmen li Comité Explorativ va trovar acceptabil expedientes por facultativmen evitar li mollation in li majoritá del paroles. U es vole e metode, ta es via e solution.

Al duesim problema, li transscrition del mollat sones, es a junter que li apostrof representa li elision de quelcunc son, ne solmen de «i». Ti fact ducte a ínconvenienties in poesie. Pro li divers desavantages on do posse tolerar li function special del apostrof in Occidental solmen por li témpore de transition. Li max apt definitiv signe diacritic por li mollation sembla esser li proposit de sr de Wahl cedille sub l, n, simil quam in ç. Li normal scri-machines con simplic commutation ordinarimen have un clave non-transportant por li accent circonflex e accent grav. Un duesim tal clave non-transportant poy va haver quam prim tipe li accentu acut (por li accentu tonic) e quam secund tipe li cedille (vice ç), quel on va usar simultanmen sub c (frances), t, s (rumanian), l, n (lettonian e Occidental). Comprensibilmen por Occidental vell esser plu practic, que li du signes diacritic (accent acut e cedille) es prim tipes. On posse usar anc li comma vice li cedille; ma in ti ci casu on deve aplicar anc li retro-clave, quo es mem plu inpractic quam li usation del apostrof.

E. P.

Cronica

Noi have li plesur informar pri li fundation del OCCIDENTAL-SOCIETÉ DE FRANCIA quam section del OCCIDENTAL-UNION (Organisation universal de Lingue International Occidental). Nor Organisation accepta li Statut del Occidental-Union, publicat in «Cosmoglotta» decembre 1928. Li Comité provisori del O. S. F. (Occidental-Societé de Francia) es constituet del secuent persones: President: L. M. de Guesnet, Commercial agent, 83, rue Rochechouart, Paris (9eme); Secretario-cassero: G. Bohin, Director del «École Moderne», 7, Place de Bordeaux, Strasbourg (Bas-Rhin); Vice-Secretaria: Senioretta J. Colas, Instructora, Souday (Loire et Cher). Membres: Ingeniero Thibault, Director del Hydro-Distribution, 15, rue de la Madeleine, Angers (Maine et Loire), Senioretta M. Guilbert, Instructora, Videcosville par Quettehou (Manche). Li unesim scope de nor Societé es l'organisation del propagande por Occidental in Francia e colonias. Li quote annual es fixat provisorimen a 10 francs, includet li contribution al Occidental-Union.

G. Bohin.

FEDERALIA (Federation del amicos del lingue international auxiliari) havet su annual reunion li 15 may 1929. Esset electet sequent functionarios: Presidente: J. A. Kajš, Vranovská 44, Brno. Vicepresidente: Vl. Trávníček, Husova 101, Brno-Husovice. Secretario: Senioretta Jarmila Kajšová, Vranovská 44, Brno. Vice-secretario: Bohumil Jelínek. Cassero: Seniora Růžena Trávníčková, Husova 101, Brno-Husovice. Li membres ha resoluet: 1. far plu intensiv propaganda per printates anexet a divers jurnales. 2. prender parte in li exposition del modern comercie, quel eveni in august-septembre in Brno. (Li necessi printates in Occidental va furnir Typografia Kajš & Fellmann, Brno XII. Palackého 32). 3. arangear un propaganda-soaré con discurs pri L.I. Senior Jelínek va payar durant 6 mensus un Occidental-reclame in un kino.

J. A. K.

CANDIDE, semanal jurnal de litteratura, Paris, 6 junio. Sr Pierre Veber hante jocat pri Esperanto, di que li esperantistes es íngrat e ínhabil, pro que, vice mersiar le pro li reclame, ili misset insultant lettres. «Nu li esperantistes besona cuidar, nam on misse me li manifest del adeptes de un nov lingue universal Occidental. It es minu complicat quam Esperanto e plu bellsonant». Il conclude assertent que li mundi-lingues es utopic.

L. M. G.

Li mancas circum nos ye maxim parte depende del mancas in nos.

Coudenhove-Kalergi.

Ordinaritás on crede a chascun, por ínordinaries es necessi autoritá.

August Pauly.

Litteratura

De Arte a Scientie.

Discurs de Professor Wilhelm Ostwald.

Li unesim januar 1929 on ha interprendet por li unesim vez li experiment divulgar un discurse scientie ne solmen per li proxim radio-stationes. Quande Wilhelm Ostwald ha parlat avan li microfon in li studio-chambre de su hem, radio-stationes del Mar Nordic e Baltic til Graz in Austria emisset li paroles de ti scientist. Nequande il ha trovat un plu grand auditorium quam in ti die, quande li radio portat su voce a omni possessores de detector-aparates in Centraleuropa e a omni possessores de audion-aparates in tot Europa. Wilhelm Ostwald, li famos chemico e fisico, ha explorat desde quelc annus li teorie de colores e formes. Nequi es plu competent quam il monstrar li mult relationes inter arte e scientie.

In general on have li opinion que arte e scientie es explicit contrastes. Li arte es dominant in li sfere del sentiment; li scientie es li object del sicc rason. To es in fact clar contrastes.

Ma solmen coses queles have un comun fund, posse star submisset al relation del contrast. Ti comun fund es to que li du es suprem manifestationes del spíritu homan. Es evident que in german li parol «Kunst» (arte) es derivat de «können» (posser), e «Wissenschaft» (scientie) de «wissen» (saver). Ma li saventie es solmen li unesim gradu al scientie; ti ci satisfá su suprem vocation solmen in li creatori formation, ergo anc in li posser.

Hodie noi comprende quam arte in sense restrictet li creation de lu bell, o dit plu bon e general, li excitation de agreabil sentimentes. Unquande li dominia del arte esset mult plu vast. Ante plur centennies li construction de machines e de naves, de fortificationes e armes esset considerat quam arte tam bon quam li piction de images e li erection de eclesias e palacios. In li medievie, leer e scrir esset reputat quam rar arte, e in un ancian indic saga yo trovat descrit quam un arte mem li contada.

Ti general notion del arte significa do un extraordinari capabilitá, quel es propri solmen a poc privilegiates, e li aquisition de quel postula apart talentes. Noi do reconosse li sam qualitás queles on suposi hodie pri li arte in sense restrictet, i. e. li arte estetic.

Ti dominias, abandonat del arte, comensat del contada, letion e scrition til li construction de machines e de altri desfacil ovres, venit a esser ocupat del scientie, per quo ti conossenties ha recivet un developation enorm súper li statu sur quel ili ha stat quam artes.

Esque li sam fate es destinat por li arte in sens restrictet, li poesie, musica e pictura? Secun mi opinion, anc por li production de lu bell noi va perviver li progress del subconscient creation del artist al conscient construction del scientist.

Li artist crea subconscientmen. Il ne posse dir pro quo il junte a su ovre just ti elementes (sones, colores, paroles) e ne li numerosi altris essent a su disposition. Li pictor es in li situation max ínfelici proque li pictura es li max índevelopat de omni artes. Avan li mental ocul del pictor sta li ovre quel il vole crear. Si il successat atinger un passabil aproximation a su intern ideal, il ne risca provar li ultim passu al perfection; nam un desagreabil experientie ha docet le cent vezes, que un tal procedura have quam consequentie plu sovent un deterioration quam amelioration, e que poy it es por il sovente ínpossibil restaurar li statu anterior.

Li poet e li componist es in un situation plu agreabil. Che ili li anterior statu ne ea perdit si ili execute modificationes. Ili ya posse juxtaposir li divers versiones e selecter in plen calmesse li max bon. Li poemas de Heinrich Heine debi li ravissent naturalitá de lor bellitás a un penosi, multiplic e sempre repetit experimentation del poet pri li divers possibilitás, queles li lingue dat a su disposition.

Ma ti procedura corresponde totalmen a ti del scientie explorator. Ci li creatori labores del artist e del scientist mult aproxima se.

Si tam generalmen, quam descrit, li scientie conquesta li dominias antey occupat del arte, ti process deve esser lent e continui. Plu e plu grand partes del arte deveni sciential e in fine resta solmen un micri residue de arte, quel nequande va desaparir totalmen.

Li artist producte per li sentiment, li scientist per li lege. Li lege developa li arte al scientie. Lege es iteration. Omni lege natural have li form sequent: si A existe, B conseque. Ci A posse esser omnicos possibil, del max abstract notion til li max concret eveniment. Si de un tal duo li lege es conosset, on deve sempre expectar B, si on incontra A. Per to li conossor del lege deveni un profet, nam il predicte lu futur. In li antiquitá un astronom esset considerat quam magico, proque il hat justmen predit un futur eclipse solari, hante decovrit li lege del repetition de ti eclipses ex li anterior observationes. Ho-témpore noi expecta trovar tal profeties in omni calendare, e noi ne es astonat in minimal gradu si ili eveni punctualmen; in contrari, noi vell esser astonat, si noi vell decovrir que li profet calendari ha errat. Ma il nequande erra.

Lu sam vale in li arte. Chascun cantator o actor save per su experientie, que cert tornas in su maniere de representation ha specialmen fort impressionat li publica. To es un ver lege natural, etsí de extension restrictet: quande li torna es arrivat, li publica aplaude. Il trovat it subconscientmen quam artist. Ma in futur, si li occasion veni, il posse aplicar it tam conscientmen quam li chimico aplica un reaction trovat de il.

Talmen in omni arte existe un sciential parte. On reconosse it per to que it posse esser docet. Tal docibil partes de un arte on nomina su tecnica. On posse nominar les egalmen bon su scientie, nam tecnica es scientie aplicat.

Quam plu alt un art es developat, tam plu grand es su parte tecnical o sciential. Li max impressiv de omni artes es ho-témpore li musica; su ovres posse fascinar nos durant hores e excitar nor sentimentes max profundmen. Poy seque li poesie e, in plu grand distantie, li pictura. Nam un image, mem li max bell e impressiv, posse captivar nos durant admaxim quelc minutes; poy li ocul comensa promenar e serchar altri objectes. Tut analogmen on trova anc li sciential parte del musica quam apartmen grand e ti del pictura quam minimal.

Li consideration del sciential fundamentes del musica doce un cos decisiv pri li arte in general. Un simplic colp de aer producte un son o crac, secun li fortie; un ínregulari consecution de aer-colpes producte un brui. In li du ancor ne existe li minimal bellitá. Ma si on lassa acter egalmen fort colpes in egal intervalles plu rapidmen quam 30 vez in un seconde, ili confonde se a un ton. Ti ci ja possede bellitá, etsí simplic e modest. Li tones difere secun li quantitá del colpes in un second; quam plu frequent ili es, tam plu alt es li ton. Si noi lassa intersequer tones de divers altore, resulta un bell coherentie, un melodie, ma solmen si lor númeres de oscillationes (frequentie) sta in simplic proportiones. 1:2 da li octave, 2:3 li quinte, 3:4 li quarte, 4:5 li grand ters, 5:6 li micri ters. Li sam lege es valid por li simultan sonantie de du tones, li harmonie. Finalmen li temporal bellitá del tones es basat sur li ritme, i. e. li lege-conform consecution de egal intervalles.

Fals cantada o fals lude musical trova explication in to que li supra indicat proportiones del frequenties ne es observat. Noi do vide que li leges natural es quasi marca-vias o cartes geografic, queles predicte al migrator ad u il va venir si il perseque un cert via.

Al pictor ne es conosset li fisical leges del harmonie de colores, quáncam ili ha esset publicat del autor ante deci annus. Pro to li pictor consuma adminim nin decimes de su témpore por producter sur su palette ex li color-butonettes de su rud materiale li color-mixturas, pri queles il espera que ili va haver li just aspect in li image. E si il da li colore sur su loc, il sovente constata que it támen ne es rect e deve esser modificat.

Si on picte med li organe cromatic (D Farbenorgel) omni manual mixtion de colores es superflúi. Qualmen in li organe musical omni besonat tones es providet in form de organ-tubes, talmen anc in li organe cromatic existe colores regularmen graduat, in númere 672, arangeat in 28 registres de singul 24 color-tones; in addition a to es ancor, quasi quam pedal-tones 8 graduat gris colores con blanc e nigri. Li artist reflecte unesimmen, quel colores in quel harmonies il vole aplicar in su ovre. Il nota les, nam chascun color del organ have su signe, sam quam chascun ton in li musica have su signe in form del notes. Poy il prende li colores selectet ex li organ, prepara les e aplica les in lor loc. Li resultat es sempre un image harmonios, si li artist observa li corespondent regules. Li artistic effect posse esser plu intensiv o plu debil secun que li selectet harmonie supporta o diminue li altri factores del pictura (form, idé). It ne esset possibil constructer ti organe cromatic per li artistic sentiment; solmen li scientie ha efectuat it.

Talmen li scientie penetra ínrestibilmen in li dominias queles antey esset administrat del artist ex su sentiment; ma li artist sin cessa conquesta nov dominias, u il regna autonom in prim témpore, e ad u li scientist trova accesse ne ante que li artist ja de long ha ganiat su recolte.

In li scientie it ne es altri quam in li arte. Anc in li scientie li unesim avansas de beat exploratores, precismen quam che li artistes, es fat secun li sentiment, i. e. per li aplicationes del leges natural, queles li explorator posse aplicar solmen per li subconscientie, pro que il ancor ne posse enunciar les, ma queles ducte le a nov e just resultates. Advere totalmen ne sempre; in contrari il deve far mult van avansas, queles resta sin success, qualmen li critical examinationes demonstra le. Ma in fine il támen atinge li scop e li decovrition desde long serchat es fat.

Lass nos in fin retornar al griv-infant del hodial arte, al pictura, e questionar, qualmen on posse promover it; li response es: per aplicar anc li temporal motion in li image. Li hodial images es ínmobil e pro to ne posse emover li spectator. In li cinema noi have li unesim comensa del image movent, e yo ne besona descrir quant ínresistibil li film atrae pro to li masses. Ma it es solmen un comensa, ergo ínperfect. Noi deve aspirar al concerte cromatic: un image movent, quel posse transformar rapid o lent, continui o subit omni form e omni color, talmen que li serie del fenomenes posse excitar un corespondent serie de sentimentes con sam o plu grand securitá durant hores, qualmen un musical ovre de arte fa it. Yo pensa que yo posse expresser li motivat espera que il scientic-tecnical fundament de ti ci nov foto-arte va esser constructet in li proximissim témpore.

Extraet e translatet secun li revúe «Radio-Wien»

de Karl Janotta.

Fortun in negocie

Unquande yo audit negar Charles Schwab li existentie de genialitá e felicie in li afferic vive e exposir a su auscultantes, que un success in comercial vive es solmen li resultat de «dur, honest e penosi labor» e necos altri. E tamen on di que il self debit su unesim incontra con Andrew Carnegie a un felici circumstantie. Schwab havet quam púer un agreabil voce de cantada. Un die su tones sonat ex li stalles u il laborat al veranda, u li scottic stal-rey sidet. Li voce e li cant del garson placet Carnegie, il fat venir li cantator in li dom por juir li musica tut proxim. Esque to ne esset un felici die por Schwab?

Durant mi jurnalistic carriere yo interviuat mult prominent negociantes e yo ha fat li du conclusiones, que li max mult homes, successosi anc vell har avansat in cert relation sub omni altri circumstanties e duesimmen, que un excellent success in comercial vive precipue depende del just election de un carriere; si Fortuna favori nos, it es ordinarimen in li comensa, sur li sill de nor carriere.

Yo laborat unvez, apu un old jurnalist, qui credet har esset fraudat pri su fortune per un hasarde. Quam infant de 12 annus il e un amico serchat un ocupation. On ofertat le du vacant positiones, li un che un gazette, li altri che un curtagero. Ili lotat pri ambi positiones. Li lot atribuet a su amic li position che li curtagero -- e ti ci devenit rich.

«Omnicos depende del comensa», li old mann havet custome dir. Su classic exemple quel il sempre citat, esset John Jakob Astor. Astor abandonat Holland sin alcun penny in su tasc. Li nave, ductent le a America, esset fortiat a un dumensual halta in glacie avan New-York. Durant ti ci du mensus, Astor fat connossentie de un passagero, qui informat le pri li oportun circumstanties in comercie de pelisses, explicante, que un povri hom in exchange por luderies e desvalorallias vell posser aquisiter ínnumerabil pelisses, queles il vell posser vendir in London por enorm precies. Li retardation del nave, sur quel Astor trovat se aplanat le li via a un capitale, quel tande il apen vell har posset aquisiter in un altri maniere.

Chascun mey imaginar su propri carriere e constatar per quel micri hasard il esset ductet sur su present via e per quel insignificant bagatelle il fallit un altri.

Un del max grand venderos de ligne de nor land -- Thomas B. Walker -- raconta, quam il atendet un die in un hotel sur li campanie pro un epistul de universitate de Wisconsin, quel devet comunicar le un installation quam instructor. Il intrat un conversation con un senior ex Minneapolis. To esset li hor fatal de Walker. Walker lotat per un monete; it decidet se por li vapor-nave e li pedagog in spe navigat, ne atendente li ariva del epistul a Minneapolis, e ganiat ta su richess per un negocie de ligne.

Andrew Carnegie quam púer unquande lassat cader un paquette, contenent pecunie por payamentes de salarie, ex li fenestre de un tren. It rulat a-bass li rive de un fluvie, ma stoppat ye li extrem borde. Andrew retrorecivet su fasce de moné. Ma quo vell har evenit, si it hat rulat in li profund aqua? Certmen on vell acrimen har blamat e forsan mem demisset le e tot su vive vell har havet un altri aspect. Forsan il nequande vell har intrat un ferr- e stal-firma. E si il ne vell har actet talmen un Carnegie-stal-association sin dúbita ne vell har nascet e ergo null Charles Schwab e finalmen null judico Gary quam noi connosse le.

Judico Gary, li general-director del stal-trust, forsan vell esser hodie avocate, si un die il ne devet pledar contra J. W. Gates hasardmen in un bagatellatri afere. John W. Gates nequande obliviat, qualmen ti jun avocat presset le dangerosimen e quande il esset al punctu fundar li trust de spin-fil, il ingageat Gary, por stirar le tra li labirint del juristic leges. It possibilisat a Gary, plu tard fundar li federal association de relvias e finalmen li stal-trust.

Henry Davison, companion in li banque-firma Morgan, raconta qualmen, metaforicmen expresset, quam oficiat de banque, il quasi esset «tirat» in un plu alt position.

Un die il levat li ocules e videt rectmen in li tub de un pistol. Un alienato postulat in solemni paroles li payament de un chec quel hat esset tirat «al ordre del omnipotent Deo». Casseros de banque rarmen have dramatic momentes, ma Davison travivet it. Il leet li chec fortmen, tre fortmen, ostentativmen, por convicter se, esque it esset in órdine, ma in realitá, por traer li atention de altri oficiarios sur se. Li tric pruvat se successosi. Li functionario in li vicin chambre vocat un policist, qui arestat li alienate e in tal maniere salvat al banque su moné e a Davison li vive. Davison esset strax promovet; e tri annus pos to, il esset gerant director del banque.

Comprensibilmen fortuna sol ne posse procurar successe. Li hom favorit del fortuna deve auxiliar per omni forties. Quamcunc on mey pensar pri li morale de Doheny, li rey de petroleo, it resta li notabil fact, que il es un del max rich homes de America. Ante mult annus il sidet unquande avan un litt hotel in Los Angeles. Il esset completmen sin pecunie e meditat, quo interprender. In ti moment un carre passat, chargeat per pech. Doheny recivet information del cochero, un mexican, que li charge de terre venit de Westlake-park. Pos to Doheny eat al park, grattat in li excavates e trovat, que li obscur terre, semblantmen esset impregnat per oleo. Il possedet null pecunie, ma trovat un old companion e ambi acquisitet un jure de precompra por li suole. Poy ili efortiat ganiar quelc dóllars e comensat forar. Li oleo spruzzat ex li terre. Pos quelc hores Doheny vell har abandonat Los Angeles, si ti carre ne vell har aparit avan su ocules. E tut-vez li carre passat préter mill persones e solmen per su passada trombonat li bon opportunitá in li oreles del publica. It esset un voca del sorte a omnis -- ma solmen Doheny audit li voca.

John T. Flynn in «Harper's magazine»

Trad. de Dr. K. Schüppel.

Interiore de un atom

Ex Arnold Sommerfeld: Atombau und Spektrallinien, 2. edition footnote:[Li ultim observationes ha ductet a un altri conception pri li natura del electrones quam li descriptet in li article insertet ci: on opine nu que ili es undes simil a ti del lúmine, ma circulari. Noi va referer forsan un altri vez pri ti novissim teorie, ma noi crede que nor article es támen interessant pro que it da li fundamental observationes e teories.]

Li absorption del catode-radies e su dependentie del velocitá ja in 1903 ductet Lenard al opinion que li structura del materie contene vacui spacies e que solmen un ínsensibilmen micri parte del spacie ocupat de it es ínpermeabil a rapid catod-radies, ma li tot céteri parte del spacie lassa les passar líbermen (Dinamide-theorie o -- quam noi vole nominar it -- nucleo-teorie del materie).

Al sam conclusion, extendet per quantitativ indicationes, ha esset ductet Rutherford deci annus plu tard per li dispersion del alfa-radies passant tra subtil metall-folies. Un fasce de alpha-radies suffre per to in unesim loc un general dispersion, quel es distribuet exact secun li leges de probabilitá. Egalmen quam li tiras de un fusil in un disc visori, li {asterisk}hit-punctus footnote:[hitar, A to hit, F toucher, D treffen. Li asterisc {asterisk} significa que li parol es ne acceptat ma solmen proposit por usa in Occidental. Red.] del alfa-particules amasse se circum un loc medial maxim probabil quel es li prolongation del incident fasce de alpha-radies, e de ta lor frequentie diminue se vers omni láteres. In un luminant scren qual es usat in li conosset spintariscop, on posse observar e contar li hits del singul alpha-particules per li scintillationes excitat. Ma eveni isolat fort deviationes queles sembla totalmen exceder del regules de hasard til angul de 150° con li direction de incidentie. Lor númere es minimal (p. ex. 1 per 8000 incident particules, si alfa-radies venient de RaC es disperset per un folie de platin), ma mult plu grand quam it esset a expectar secun li lege de dispersion valent por li micri angules. Rutherford e su disciplos Geiger e Marsden ha studiat exactmen por un serie de divers metall-folies li distribution de ti ci abnorm deviation inter li divers regiones de angules. Noi ha ja incontrat correspondent abnorm deviationes in li fotogrammas de Wilson in form de flexiones al fine del via del alfa-radies, excitat ci ne per metall-atomes, ma per molecules de aer.

Quo accidet al alfa-particul ye ti ci inflexion? Rutherford conclude al action del maxim fort electric campes quel departe de un tre micri spacial part, t. e. de un «nucleo». Pro que li grandore del abnorm deviationes augmenta se con li pesa atomic del deviant element, li intensitá del deviant camp deve esser proportional al pesa atomic. Por aur (pesa atomic 197) li charge concentrat in li nucleo generant li camp vell dever esser circa 100 e (e = elementar charge) por explicar li trovat deviationes. Li charges del nucleos vell posser per se esser tam bon negativ quam positiv, t. e. li deviationes posse provisorimen esser conceptet tam bon quam attractiones quam anc quam repulsiones. Ma li general experienties pri iones e electrones decide que li signe del nucleo-charge es positiv. Nam li nucleo deve posseder ne solmen un alt charge, ma anc un alt capabilitá de resistentie, t. e. un grand masse por posser efectuar li grand deviationes del alfa-particules. Nu it es li positiv charge, quel es conjuntet con li ponderabil materie secun su natura, durant que li negativ charge apartene al levi e facilmen mobil electron. Electrones quam centres de negativ charges posse excitar li micre deviationes del regular dispersion; ma por li abnorm deviationes li ponderos nucleo con positiv charge deve esser responsabil.

Per to resulta li sequent resumant image: li positiv chargeat alfa-particul es repulset del positiv chargeat nucleo si it passa preter it exceptionalmen proxim. In li vicinitá del nucleo es un atmosfere de negativ electrones; de ili li alfa-particul es atraet. Ti ci atractiones, superposient se reciprocmen secun leges de hasard, explica li regulari dispersion de micri angul e ti repulsiones explica li rar flexiones con grand deviation.

Anc pri li extension del nucleos on posse deducter alquicos ex li observationes del alfa-radies. Li distribution del deviationes inter li divers angules es calculat de Rutherford sub li suposition que li nucleo-charge es punctual. In tant quant li deviationes observat concorda con li calculat, ili demonstra, que li extension del nucleos ne ha impedit li via del particules. Ex li max grand deviationes observat resulta do un superior límite del admissibil extension de nucleo.

In su totalitá li atom deve esser electric neutral: consequentmen li númere del electrones per atom es egal al númere del positiv elementari Charge concentrat in li nucleo: t. e. al númere del nucleo-charges. De to seque nor unesim tese: númere de nucleo-charges es egal al númere de electrones. Li atomisme del negativ electricitá postula -- quo Helmholtz ja remarcat pri li electrolise -- anc ti del positiv electricitá.

Ma adjuntente li explorationes de Rutherford pri li dispersion del alfa-radies, seque li duesim tese: númere de nucleo-charges es egal al númere de electrones in li atom e es egal a circa un demí pesa atomic.

Ti tese es subtenet per un resultat ex li teorie e mesuration del Röntgen-radiation: li grandore del disperset radiation per atom. Ti ci ducte al conclusion que li númere del con-oscillant electrones queles emisse li disperset radiation prendet per atom, es quasi egal al demí pesa atomic. Durant que ye li optic undes solmen li extern o lax juntet electrones (tal nominat electrones de dispersion o valentie) con-oscilla perceptibilmen -- li intern electrones es juntet tro rigidmen in relation al optic incitationes -- per li mult plu rapid Röntgen-radies anc li maxim intern electrones es prendet con se. Pro to ja antey noi interpretat li supradit resultat pri li disperset radiation talmen: Li total númere del electrones in li atom concorda aproximativ con li demí pesa atomic.

Noi presenta un altri resultat, per quel ti sam númere es iluminat ancor de un quart látere. Li númere ordinal del elementes, t. e. li númere de lor loc in li natural sistema, precipue in li comensa de ti sistema, concorda aproximativmen con li demí pesa atomic. Do anc li final tese es valid: li númere del nucleo-charges es egal al númere del electrones, es egal al númere ordinal e es egal a circa un demí pesa atomic.

Evidentmen li experienties utilisat til nu posse subtener ti ci ley solmen tre aproximativmen. Noi recive por it mult plu cert fundamentes ex li factes del Röntgen-spectrums. Anticipante ti fundamentes noi asserte: Con chascun passu adavan in li periodic sistema del elementes li númere de nucleo-charges cresce exact per un unitá, li nucleo-masse per circa du unitás. Nam li pesa atomic, pro que li electrones contribue le solmen ínsensibil poc, deve essentialmen esser efectuat per li masse del nucleo. In ultra chascun element secuent in li periodic sistema contene un electron plu quam li precedent.

Nu qualmen li electrones del atom posse mantener se contra li atraent efect del nucleo-charge? Ne deve ili, sequent a ti effect, cader in li nucleo? Li response -- un response possibil e apartmen simplic e contentant -- es furnit nos per li conditiones in li sistema solari. Li terre ne cade in li sole pro que per su revolution it developa forties centrifugal, queles equilibria li atration del sole. Transport del image a nor atom-modelle ducte al sequent conception: Li atom es un sistema de planetes girant circum li central córpor, li nucleo. Li atom del ordinal númere Z es format de Z simplic negativ chargeat planetes e un Z-plic positiv chargeat sole. Li atration del gravitation secun li lege de Newton es viceat per li electric attration secun li ley de Coulomb, quel expresse se formalmen exact quam ti. Un diferentie consiste solmen in to que in nor microcosmo li planetes repulse un altre -- sammen secun li lege de Coulomb -- durant que in li macrocosmo ili es atraet ne solmen del sole ma anc un del altri. Li dinamic leges -- introductet les just nu in li populari diction de centrifugal forties -- es valid in nor microcosmo exact quam in li astronomic macrocosmo.

Noi mey nu considerar ancor un vez li fenomen del deviation del alfa-radies sub li image del planet-sistema. Trans nor planet-sistema noi lansa un alfa-particul, un comete. Generalmen it vola per un rect linea e es deviat (disperset) solmen poc per li max proxim micri planetes. Ma si it {asterisk}hita just li sole o passa proxim preter ti, it suffre un ínproportional fort e abrupt repulsion. It descri un hipérbolic trajectorie, in li foco de quel sta li nucleo. Li angul de deviation es egal al angul inter li du asimptotes del hipérbol.

Per ti astronomic descrition del fenomen noi samtémpore indica vagmen li via del calculation per quel Rutherford discusset ye unesim vez li mesurationes del deviation del alfa-radies e motivat su nucleo-teorie. In historic relation es adjuntend que van den Broek ye unesim vez formulat clarmen li idé de un nucleo-charge e númere de electrones crescent con li ordinal númere e demonstrat it per chemic factes.

Trad. Dr. Ing. A. Wormser

Cicade e formíca

[verse]


Durant li seson estival Seniora Cicada sempre cantat; Ma quande arivat Li vente nival Alor in su dom li pane mancat: Null micri pezzette De vermette, De gran o de mosc In alcun loc Por passar li dies hivernal. Quo va far l'imprudent animal? Sin hesitar Li Seniora vade mendicar Che li Formíca Su bon amíca. «Vide, cara, mi povritá: Yo sta por morir! Oh! presta me per caritá Alcuni granes por me nutrir... Yo te va payar -- parol cicadal -- Interesse con capital Ante li mensu de li flores. Oh! ples esser bon: te prega mi plores...» Li Formíca responde con finess: «Vermen yo deplora vor povress; Ma ples, Vicina, dir me vor labores Durante li bell calores». «Inter li flores rident yo fe cantar!» «Ah! Vu cantat inter li flores: Nu, Seniora, sur li nive ples dansar!»


Secun Lafontaine + A. Creux

Corespondentie

Noi recivet li sequent lettre de sr Jan Casse, expresidente del Dan Ido-Federation:

Car senior Pigal.

Per to yo desira informar vos que yo ha abandonat Ido e Novial e nu adhere definitivmen a Occidental.

Ti ci transition, quel yo fa con grand joya, pro que yo senti har finalmen trovat mi unic just position pri nor grand idé, es li resultat de un long e lent evolution por me.

Yo ha esset un convictet idist, un grand admirator del lingue del Delegation, e pro to, quande yo videt Occidental ye li unesim vez, it plenat me per horrore e abomination! Ma ja bentost in mi usa de Ido yo hat remarcat, alor con regret, li practic desfacilitás pro li hiperlogica del derivation. E per continui usada de Ido, e anc per letion del occidentalistic critica de Ido, lentmen, sempre plu mult yo comprendet li defectes de ti lingue, e pri tro mult logica e pri ínnaturalitá. Precipue yo posse dir que vor articul in su témpore «Li ovre de Edgar de Wahl» fat un grand impression ye me.

Ma ancor un long témpore yo credet que nor problema posse esser soluet sur li fundamental principies de Ido, per un reform de ti lingue talmen que it vell devenir plu simplic e plu natural; e yo ne aprobat li ínfonetic ortografie de Occidental e su, supposit, ínregularitá. E quande Novial aparit, yo credet que it representat li desirabil reform de Ido. Ma ja bentost yo comensat dubitar pri li usabilitá anc de ti sistema. Formes quam «nusen», «vusen», «lesen», «lum», «sal», «bli» es e resta ínacceptabil in un practic L.I. On ne posse negliger li lingual sentimentes, e tis es chocat de tal e altri formes arbitrari o adminim ínhomogen con li céteri sistema. E per quelc experimentes yo crede har constatat que anc li derivation de Novial es mult tro desfacil in practica. Li fundamental principie del sistema Couturat: li logic construction del derivates, es conservat malgré simplificationes in quelc detallies. E in plu li nov, arbitrari, sistema -e, -a, -o va far necessi un constant hesitation esque li paroles a usar es verbal substantives o ne: «danso» o «danse», «nivo» o «nive» etc.

Li resultat de mi pensas e provas pri Novial e Occidental es to que yo nu comprende que it es li fundament quel es mal in Ido e Novial, it es li mecanic-sistematic structura, li ínnatural construction del paroles, quel deve esser abolit. Li naturalitá e internationalitá es li «conditio sine qua non» del L.I. Li adoption in Occidental del international paroles in lor natural formes, e pri derivation e pri ortografie, fa ti sistema mult plu facil a comprender e usar quam li altris. E certmen on posse desfacilmen exagerar li importantie del fact que Occidental aspecte quam un lingue natural, contra que li plu ancian sistemas, e nu anc Novial have un caractere artificial e ínnatural.

It es con grand joya que yo nu intra in li yun e avansant Occidental-movement, un movement quel es fundat sur li sol ver principies, e quel pro to va victer in li future.

Li representation del Occidental-Union por Dania, quel yo ha in su témpore acceptat provisorimen, naturalmen yo va nu con plesur acceptar quam permanent.

Con cordial salutationes vor devoet

Jan Casse

Willemoesgade 23 IV, Köbenhavn Ö, Dania.

Subventiones al Occidental-Union

L. M. de Guesnet (Paris): 30,5 fr. fr. -- Prof. F. V. Lorenz (Sao Feliciano): 21,70 öS. -- C. in K.: 20 öS. -- Regierungsrat Dr. Mell (Rudolstadt): 25 öS.

Li Central Officie

Eigentümer, Herausgeber und Verleger: Occidental-Union, Sitz: Mauer bei Wien. Verantwortl. Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing b. Wien. Druck: Milan Nedvídek, Tábor.