Cosmoglotta A 72 (sep-oct 1930)

Oficial organ bimensual del Occidental-Union

Consacrat al developation, propaganda e aplication de

Lingue International Occidental

Redaction e Administration: Postfach 10, Mauer bei Wien, Austria.

Annu IX Nr 5 Septembre, Octobre 1930 Numeró 72

Contene:

  • Influentie del anglés al L.I., de G. Bohin, pg. 85,
  • Complet Grammatica (III. Derivation: C. Sufixes ínproductiv, D. Contraction, E. Derivation fro -c, -g. F. Liste del sufixes secun lor usation), de K. Janotta, pg. 88.
  • Cronica, pg. 92.
  • Esque Esperanto va perir?, pg. 99.
  • Avise al abonnates, pg. 100.

Influentie del lingue anglés al lingue international

de G. Bohin, Director del «École Moderne» in Strasbourg, Francia.

Ante quelc témpor aparit in jurnales un information indicant que li Unit States de America, queles contenet 90 milliones habitantes in 1909, have nu 120 milliones -- do, un augmentation de 30 milliones durant 20 annus. On save in altri parte que, desde li guerre hispan-american in li fine del anteyan secul, li lingue hispan es rapidmen viceat per angles in li Filipin insules. Ne minu rapid es li progresses de ti ci lingue in omni partes del britannic imperia, in extrem Orient e in quasi omni landes stant in comercial relationes con anglo-american regiones. Yo ne save esque it es possibil determinar statisticmen li rapiditá de progression del lingue anglés in li munde, ma un cose es cert: ti progression del lingue anglés in li munde, ma un cose es cert: ti progression es un del max important factes linguistic de nor epoca. Chascun annu, li lingue anglés gania plu quam 2 til 3 milliones nov parlantes.

Ti fact, quel on posse comparar con li progression del lingue latin in li epoca del roman imperia, have plur causes: politic, economic, demografic etc. Ma un inter ili deve esser ne negliget: it es li grand facilitá del lingue anglés. Chascun docente de lingues posse dir que scoleros aprende anglés plu facilmen quam alcun altri lingue extran. Yo constatat it personalmen con scoleros parlant francés o german. In altri parte, li influentie del lingue anglés sur li altri lingues national deveni sempre plu e plu fort per sportiv o tecnic expressiones. Ples pensar que nu mult machines veni de America, e it es current audir pri tal o tal tip de fabrication, por ex. in li sapates (sutura Good year), in li fdonodfilmes, li fonografic records e radiodifusion. Quande on lee programmas de radiodifusion, on vide solmen listes de american dansas. Ples memorar anc que in mult amator-distractiones li lingue anglés es universalmen usat. Li code de abreviation del amator-radio-telegrafistes es purmen anglés, por ex. on usa sovent OM (old man), MSG (message) e mem parol-jocas quam B4 (before), 2NITE (to-night) etc. Li vocabularium francés es litteralmen invadet per paroles anglés e li témpor ne es lontan quande li Francés va dir quam li Franco-Canadianes «suivez le traces du char» follow the traks of the car) vice «suivez les rails du tramway», o «patates machées» (mashed potatoes) por «purée de pommes de terre». In sequent un frase «francés» citat per sr Lichtenberger, quel ne es tam exagerat quam on vell posser suposir:


A l'arrivée de l'express, le globe-trotter sortit de son sleepinget, accompagné de son manager gagna le palace, vêtu d'un pull-over sous son trench-coat. Il prit son breakfast dans le hall, alla voir li yearling au paddock, luncha au grillroom, assista à un match de rugby et au handicap de steeple-chase, prit pour son five o'clock un cocktail avec toasts, puis ayant revêtu son smoking, dina au club, refit un speech, applaudit au music-hall les Dolly-Sisters, voulut faire du footing pour rentrer chez lui, et assailli par un pickpocket, le mit knock-out d'un swing magistral.


To es li lingue francés de 1930! Relativmen al problema de lingue international, li progressent influentie de anglés have un grand importantie quel noi, mundlinguistes, deve prender in consideration. Esque un lingue auxiliari creat per li volentie del homes posse devenir suficent vital ante que anglés atinge li punctu de suprematie? Specialistes in linguistica mey dar nos un response quel, certmen, ne es facil. Suposiente li question resoluet afirmativmen, yo vole considerar li cose sub un altri punctu de visu, it es: quel va esser influentie futur del lingue anglés sur li lingue international? Tre grand, secun mi opinion. Un del labores del Occidental-Academie va esser observar it atentivmen e ducter li evolution del lingue secun ti observationes, in tal maniere que li evolution de Occidental ne conflicte con li influentie anglés.

Complet grammatica

Composit de K. Janotta, revidet de E. de Wahl e organisat de E. Pigal.

(6-esim continuation)

III-esim Capitul: Derivation

C. Sufixes ínproductiv.

1. Sufixes nominal ínproductiv.

-est significa «havent, causant», ma anc «apartenent a...», p. ex.: modest (de L mod-us = moderation), molest (L mol-es = pena, efortia), honest (L hon-os = honor), funest (L fun-us = funerale, morte), celest (L cael-um = ciel). It existe anc li formes secundari -est-ic e -est-ri: agrest(ic) de agre, domest(ic) de dom; campest(ri) de camp, silvest(ri) de silva, terrest(ri) de terre.

-id, usat generalmen con li verbes per -ed, indica «havent qualitá respondent al verbe»; calid (de caler), candid (de cander), fervid (de ferver), fluid (fluer), frigid (friger), horrid (horrer), liquid (liquer), lucid (lucer), pallid (paller), rigid (riger), splendid (splender), timid (timer), tumid (tumer), (in)-valid (valer), vivid (viver). De altri verbes (in -ar e -ir): glissid (glissar), bollid (bollir), languid (languir), putrid (putrir).

-il have du orígines, (a) de L -ilis ínaccentuat e (b) de L -ílis accentuat; in Occidental it es sempre accentuat e indica (a) un possibilitá, analog al sufixes -ibil e -iv: debil (de de[ha]bil), docil (docer), ductil (ducter), facil (L facere «far»), fertil (L ferre «portar, producter»), fragil (L frangere «fracter»), gracil (de provenientie dubitosi), habil (L habere «haver, conduir»), humil (hum), reptile (repter), simil (parent a «simular»), steril (parent a sanscrit starí, grec steíreós, goth. staira, omnis del sam signification; li finale -il es ci un association al antonim «fertil»), textil (de texter), util (de L uti «usar»), vigil (de quel: vigilar: de L vigere «vigorar»), volatir (de volar); (b) it have li signification «havent li tipic qualitá de un tal person o cose», p. ex.: civil (de cive), gentil (gente), hostil (L hostis «ínamic»), juvenil (juven), senil (L sen-ex «old mann»), servil (servo), viris (L vir «mann»). Li parol «subtil» ne es format per -il, ma it es composit ex latin sub+tela (= textura) «fin textet».

-n significa «venient de» e es juntet al complet latin tema de personal nómines, p. ex.: fratern (de L frater), matern (L mater), patern (L pater). On posse adjunter anc -al: fraternal, maternal, paternal, ma por continuat derivation on usa solmen li formes sin -al: fraternisar, maternitá, paternitá. On posse anc usar li regulari formes per -in: fratrin, matrin, patrin.

-nd (juntet al tema presentic) significa un obligation passiv: diminuend, dividend, examinand, horrend, radicand, reverend, subtraend, summand, timend, le(g)ende, vigiland.

2. Sufixes verbal ínproductiv.

-esce-r es un sufix purmen scientic e significa «haver luce quam...»: fluor, fluorescer; opale, opalescer; phosphor, phosphorescer. -- Compara li sufix -esc in li anterior parte (III,B,1.)

-ica-r ne have un signification fix: communicar (= far commun a un altre, partiprender li commun table, i.e. li communion), excommunicar (= excluder de lu commun); fumicar (= tractar per fum). Li verb «cavalcar» es nascet ex caval(li)car (= ear sur un cavalle).

D. Contraction.

Un fenomen remarcabil in li parolformation es li contraction, nominat anc «haplologie». It consiste in li redaction de du simil succedent sones o songruppes a un. Talmen on di p. ex.: «Amphora» in vice de amphiphora, «mineralogie» in vice de mineralologie, «tragicomic» in vice de tragicocomic.

Ci es regardat in sequent li casus de contraction in li derivation u ili es tre frequent.

  1. Contraction che sufixes nominal.

-ide; i+ide = ide: apatride (= apatri-ide).

-in; i+in = in: glac(i)in.

-ism; i+ism = ism: anarch(i)ism; ic+ism = ism: pacif(ic)ism.

-ist; i+ist = ist: anarch(i)ist, artiller(i)ist, cavaller(i)ist, infanter(i)ist. Ad plu ic + ist = ist: pacif(ic)ist.

-ite; i+ite = ite: bronch(i)ite.

-os; on + os = os: ambiti(on)os, infecti(on)os, pretensi(on)os, religi(on)os.

-tá; ic+itá = itá: ident(ic)itá; ti+tá = tá: paren(ti)tá.

-t(or)r-essa: tri+tressa = tressa: «nutressa» in vice de nutritressa del verb nutrir (tema perfectic: nutrit).

  1. Contraction che sufixes verbal.

i-fica-r: i+i = I: glor(i)ificar, mum(i)ificar; ic+i = i: ident(ic)ificar.

-isa-r: i+i = i: colon(i)isar, harmon(i)isar, popular(i)isar; ic+is = is: electr(ic)isar, magnet(ic)isar, polem(ic)isar.

E. Derivation del temas finient in -c, -g.

Li problema del temas finient in -c, -g concerne tam li flexion quam li derivation. Li solution de ti problema in egard al flexion es tractat in li capitul II (D,4).

Pri li solution del sam tema in consideration del derivation Pigal proposi li sequent regul:

Li sufixes comensant per -e- (-ell, -er, -eria, -erie, -esc, -es-, -ess, -ett) conserva li son dur de c, g final del temas, contra que -i- muta li son. To es li consequentie de un simplic feromen fisiologic. Nam e pronuncia se plu proxim li gúttur, do c, g resta guttural e in li derivation per -e- on have k, gh. Ma -i- pronuncia se plu vicin al dentes; do c, g ante sufixes comensant per -i- (-ic, -ie, -ier, -ific, -il, -isar, -ism, -issim, -ist, -itá) deveni dentales e li scrition resta c, g. Ma li sones nasal ng, nc (nk) (cp. I-m capitul, parte H) nequande deveni sibilant.

Exemples de derivation

  1. -gi-: quam logic, magic, agil, tam on vell posser dir anc: catalogisar; ma diphthonghic, longhissim, longhitá;

  2. -ic-: pacific, piscine, vaccinar, calcinar, grecisar, criticism, catholicism, gallicism, grecist, amicitá, electricitá, fascist, monacie, monaceria; pro to anc: formiciera, persiciero, tabaciero; ma bankist, blankitá.

  3. -ghe-: quam l lungheria, I laghetto, tam anc: segheria, borghese, longhess, laghette, plughero.

  4. -ke-: arkero, bankero, vackero, packero, blankero, monakesc, dukessa, bankett, jackett, plackett, packett, boskett (I boschetto), furkette, storkell.

«Fig» e «drog» ne apartene al present problema. Nam it es recomendabil conservar «figue» pro figuiero (analog al formes S e F). On ne posse dir figiero. E fighiero vell esser contra li regul, quel on ne va abandonar pro ti unic parol. In «drogue» (venient del nederlandan «droog» = sicc) g nequande deveni sonor-dental ž. Do ci -u- deve esser conservat in li radica de Occidental (F droguerie e droguist, S drogueria, droguero, I droghiere). On ne posse acceptar li minu international I droghe, vice li plu international «drogue».

F. Liste del sufixes secun lor usation.

Li sufixes ne es ordinat in general alfabetic, ma secun lor importantie.

  1. Nómines de action (L Nomina actionnes): -ie, -ore (-ntie), -ion tema presentic, -da, -ment, -ura; li nómines de action es anc nominat verbal substantives.

  2. Nómines de actente (L Nomina agentis): -or, -nt, -er-a, -er-o, -ario, -ard, -astr, -on.

  3. Nómines concret (L Nomina rei concretae), i.e. «substantives resultativ»: -ion, tema perfectic, -t, -ment, -ura.

  4. Nómines de instrument (L Nomina instrumenti): -ment, -ett, -uor.

  5. Nómines de loc (L Nomina locis): -oria, -ia, -eria, -arium, -uor.

  6. Nómines de qualitá (L Nomina modi): -tá, -ie, -ntie, -ura, -esse, -ore.

  7. Participies: -nt, -t, -nd.

  8. Adjectives de verbal temas: -bil, -id, -il, -iv, -ori, -aci.

  9. Adjectives de nominal temas: -al, -ari, -an, -at, -atr, -esc, -ic, -in, -ori, -os, -ut.

  10. Diminutives: -ell, -ett, -ill, -il', -in'.

  11. Feminines: -a, -essa, (-ín).

  12. Nómines colectiv: -arium, -al'a, -age, -ité.

  13. Nómines de oficie, mestiere, profession: -atu, -erie, -ie.

  14. Nómines de orígine: -in, -it, -id, -oid.

  15. Nómines de caracterisation: -ard, -on, -astr.

  16. Augmentation: -issim, -ott.

  17. Adverbies: -men, -li.

  18. Numerales: -esim, -en, -ant, -plic.

(Fine del III-m capitul.)

Cronica

Libres

CURS DE OCCIDENTAL POR ITALIANES de Joseph Ritter; 12 pg, 220 x 175 mm; Occidental-Buró Chapelle-Vaud, Svissia; sv Fr -,30. To es un tre bon nov medie de propaganda editet de nor sviss propagandistes, de quel noi posse atender un vivification del Occidental-movement in li landes de italian lingue. Jtt.

INICIAÇÃO LINGUISTICA. Mysterios, leis e curiosidades da linguagem humana. De Francisco Valdomiro Lorenz, São Paulo, Brazil, 1929, 302 pg., 160 x 230 mm. Ti intressant libre portugalés es un populari introduction in li scientie del lingue por laicos; ma anc por scientistes it contene un grand factic materiale colectet per li poliglottic autor, quel astona nos per un extraordinari conossentie de max divers lingues, exemples de queles il da in grandissim quantitá. Li idé del libre es monstrar per comparation de divers paroles in li max divers lingues, que omni homan lingues have un comun unitari órdine.

Mult teories sur queles li autor basa su deductiones es nu ja tre antiquat; p. ex. it ne es possibil subtener li teorie que li max antiqui lingues esset monosillabic e poy evoluet til li flexion, quam to opinet Max Müller e altres. Li lingue chinés quam tip del monosillabic lingues es un product de un long evolution e representa ne un primitiv e povri lingue, ma just in su manca del superflú un exemple de cultural altore, sam quam hodie anglés in su perfect simplicitá in comparation con sanscrit exuberant in floscules. Anc li idé que li lingue in su unesim stadie posse esser inspirat al hom de ángeles (pg 34), on ne posse nominar scientic.

Ultra li idé fundamental pruvar li unitá del orígine li autor interesse se por li idé de un nov unification del lingues in un lingue universal, ad saver ne pur europan, ma visibilmen plu in li direction de «Cosman». It ya ne es negabil que in futur li influentie del lingues del colorat popules va crescer e dotar li lingue international per un stock de nov paroles, a in li hodial statu it es utopic voler far un L.I. sur base de quelc similitás in cert paroles. Anc li autor deve constatar que li sol du sistemas queles nu posse concurrer, Esperanto e Occidental, es ambi exclusivmen europan. Malgré que il vole esser just al ambi lingues, li autor lassa vider su preferentie por Esperanto pro su regularitá, benque il deve constatar in Esperanto li manca de adaptabilitá al términos del scientie.

Un tre strangi objection professor Lorenz fa contra Occidental, i.e. li povritá grammatical! Til nu on ha considerat to quam un avantage, adminim por un lingue international quel in essentie es un lingue foren a omnes! E.W.

FREMDSPRACHLICHES OPTISCHES WOERTERBUCH de Dr. W. Pietzsch, che R. Borkmann, Weimar; 120 x 180 mm. Til nu ha aparit 4 tomes: 1. Das Auge (li ocul), VIII + 93 pg; 2. Die Brille (li ocle??) VIII + 149 pg; 3. Lupen und Lesegläser (lupes e linses de letura, VIII + 77 pg; 4. Mikroskope. VIII + 177 pg. Ti lexico es redactet in 4 lingues, german, anglés, francés e hispan. Li german lingue es usat por li alfabetic ordination in li poliglottic parte de chascun tom; ma seque un liste alfabetic del paroles in li tri lingues non-german, quel refere al poliglottic parte. Chascun tom custa RM 5,- e posse esser comendat del abonnates de Cosmoglotta direct che nor administration con un rabatte de 10% in casu de prepayation. Noi deve constatar que ti ovre es reductet excellentmen e que it es un tresor de linguistic informationes in li dominia del optica. Naturalmen ti lexico del optica vell haver un aspect plu international e plu neutral si it vell usar un lingue international quam Occidental por li textus explicatori, por li paroles indicatori e por li insertiones del comercial firmas. Jtt.

Jurnales

HELVETIA, Organ del Sviss Association por Occidental, Chapelle (Vaud), nr 24..25 comunica, que li ganiante del 3-m concurs de traduction del revúe (premie un original oleo-pictura de valore de sv Fr 100,-) es Senior Wettstein de Erstfeld (Canton Uri); nor gratulation. Li revúe inserte li textu del 4-m concurs de traduction con un simil premie. In plu ti caderne contene un Occidental-poema bon-rimat del old russ pionero. A. Kofman; excellent linguistic reflexiones de Dr. Aschvanden pri li regul de Wahl sub li titul «Pos li visite de Sr E. de Wahl»: un proclamation del Comité Central del Sviss Association por Occidental con li titul «Avise al esperantistes concernent li propaganda de Occidental»; e mult altri interessant leturas.

HELVETIA, nr 26..27. Li criticas de sr de Saussure; Pro quo li ovreros ne usa Esperanto (de Janotta); Li luce in obscuritá (de J. Podobsky); Esque li «wära» es li inflation-moné? (de Nidecker); Li prison del lingue (de Arlette Marchal, li conosset film-stelle) etc etc; in plu un interessant cosmoglottic dessin de Wilhelm Blaschke «Qui va esser unesim?»

JAZYK MEZINÁRODNÍ, oficial organ de «Federalia», Brno 12 (11, Wilsonova; 20 Kc per annu, exter Tchecoslovacia 25 Kc = 0,75 dollar), nr 1, es redactet in Occidental e tchec e have un suplement «Ucitel Svetomluvy», quel contene mult exercities con traduction del vocabules a tchec. -- Nr 2 contene un articul in tchec «Lingue de Paneuropa» con resuma in Occidental. Li comité de Federalia es nu: presidente J.A. Kajš, vicepresidente H. Milner, secretario Fr. Polanský, cassero L. Trávnícek. Federalia va comensar nu un intensiv propaganda por Occidental e abandona talmen su atitude neutral til nu. Suplement es nr 2 de Ucitel Svetomluvy. Noi recomanda a omni nor slav coidealistes li abonnament de ti ci tchec Occidental-revúe. Li textus in Occidental es scrit in un modellatri diction. Jtt.

MARKETS AND METHODS FOR WRITERS, Hollywood (California), julí, sub titul «Paul Hugon atesta vor capabilitá leer li nov international lingue Occidental» denov raporta pri li statistic Occidental-experimentes de nor estimat colaborator (cf. Cgtt nr 70 pg 55). Hugen, conosset scritor e lingue-psicologo, emfasa li valore de Occidental-textus por atestar li lingual education de examinandes. Il ha constatat per su propri experimentes que persones con superior linguistic scolation comprende Occidental in 90/100, multes mem 100/100, durant que angleses sin litterari education comprende 45 til 55/100. Por verificar ti constatation Hugon presenta un specimen-textu ex Cosmoglotta (« Foren Lingue» de K. Janotta in nr 68). E.P.

LE MONDAIN, nr 23, un grand semanale de Genève, contene li portret de Senior de Wahl con un curt articul, textu-specimen e adresse del Occidental-Secretariatu, Mont-Tendre 14, Lausanne.

JOURNAL DES DÉBATS, nr 190, Paris informa in su «Revue des Sciences» su letores pri Occidental e constata per un textu specimen que it ne es necessi traducter it pro que on posse comprender it immediatmen. On cita li adresse del Occidental-Societé de Francia e fini per li paroles: «Pro omni to Occidental es suficent bon por li popul (til ci in Occidental, e nu in francés:) e por li current besones del vive omnidial. Evidentmen in ultra per Occidental li majorité del scientificos de Europa vell comprender se sin pena.»

L'AVENIR IMMOBILIER, nr 7, Paris, contene textus de exercitie solmen in Occidental.

La CHRONIQUE ARTISTIQUE, nr 5, Paris, inserte un instructiv articul de Senior de Guesnet «Pourquoi une langue auxiliaire», in quel il demonstra li immediat usabilitá de Occidental per li exemple de Senior Herbert Chevalier in Oakland (California), quel respondet direct in Occidental a un epistul scrit in Occidental, solmen con auxile de un micri resumation del grammatica de Occidental e con solmen un erra. Nr 6..7 publica un interessant articul de Senior de Guesnet «Li practica del lingues extran» in francés, in quel il demonstra li momentan utilitá de Occidental. Poy seque du anecdotes in Occidental. Nr 8 contene un ulterior articul de De Guesnet, quel refuta quelc argumentes del esperantistes contra Occidental e demonstra que it es possibil evitar in li lingue international omni arbitraritás e tamen constructer un idioma tre facil e in sam témpor natural e ne oposit al customes del munde civilisat. Li stabilitá de Occidental ne es fundat solmen sur su radicas international, ma anc sur su prefixes, sufixes e su formation de paroles.

LA GAZETTE COMMERCIALE, nr 5, Paris, scri: «In contrarie al lingue international max conosset, Esperanto, quel es comprendet solmen de su adeptes, Occidental have un camp de enorm action. On posse usar it immediatmen por comunicationes con persones queles nequande ha aprendet it, queles mem ne conosse su nómine.»

LE POLYGLOTTE, nr 7, Nancy-Strasbourg contene textus in Occidental: corespondentie comercial, grammatica, exercities, letura.

PROVINCE DE NAMUR, 17 julí, constata que «li persones francés besona poc eforties por adjunter Occidental a lor bagage linguistic.» On reproducte un textu in Occidental e adjunte: «Quant simplic to es, quant bell! E tam facil...»

KOSMOS, manual periodic por amicos del natura, numeró 7, julí, Stuttgart, contene un anuncia del libre «Occidental, die Weltsprache».

LINZER VOLKSBLATT, 25 julí, recense denov tre favorabilmen (cp Cgtt pg 80) li libre «Occidental, die Weltsprache».

MÜNCHNER NEUESTE NACHRICHTEN, München, nr 182, mentiona li libre «Occidental, die Weltsprache».

DIE AUSLESE, nr 42 Berlin S 14, Alte Jakobstraße 88, contene un tre eficaci anuncie por Occidenatl. Ti revúe es tre recomandabil a ti de nor letores queles comprende german. It contene extractes ex mult revúes del tot munde.

STEIRISCHE ANGESTELLTENZEITUNG, nr 6, publica un articul de nor colaborator senior H. Gaminger con textus specimen in Esperanto, Ido e Occidental. In fine il mentiona li adresse del Occidental-Union e li grand german libre. Ti articul havet un excellent success e causat mult demandes de information che li Central Oficie. In ti ci ocasion noi informa nor colaboratores que li Central Oficie misse a omni interessates gratuitmen un exemplare de Cosmoglotta. Ples usar ti information in li propaganda in li presse.

DER FREMDSPRACHLER, Berlin NO 18 (Landsberger Straße 113), nr 4, contene un articul pri Occidental, un «laconic» grammatica de Occidental, ambi in Occidental e un recension del grand german libre por Occidental.

DAS NUTZAUTO, nr 42, Leitmeritz a.d. Elbe, recense li libre «Occidental, die Weltsprache» e di: «Pro su construction Occidental sembla destinat substituer in curt témpor omni anterior provas crear un lingue international. Si li espera a un L.I. have li chance successar, in ti casu solmen per li sistema Occidental.»

DIE SONNTAGSZEITUNG, Stuttgart, nr 21, recense li libre «Occidental, die Weltsprache»in maniere neutral e da in fine un textu paralel in Esperanto e Occidental.

SCHOLA ET VITA (Organ del Academie pro Interlingua), Director Prof. N. Mastropaolo, Via E. Gagliano 46, Milano 137. Nr 6..7 mentiona li libre «Occidental, die Weltsprache» e li biblioteca «Ovre». Henk Bylsma exposi su remarcabil project scientificmen motivat de un interlingue tre proxim a Occidental. Il di: «Li latin es un excellent base por li international lingue, ma ne omni hom es latinist. Si noi vole que li grand publica adopte un lingue fundat sur li latin, noi deve simplificar nor base tam quam it es necessari, por que li nonlatinist posse facilmen comprender e practicar nor lingue. Li intelligibilitá a unesim vide es li principal qualitá de un interlingue. Por obtener ti qualitá, noi deve ne hesitar adopter un non-latin vocabul, si it es plu minu international. Un altri grand medie por facilisar li comprension es conservar li international vocabules quam ili es in li modern lingues. Li experimentes de Sr Paul Hugon ha demonstrat que it es dangerós modificar li international ortografie. Li duplic consonantes e li combinationes ph, th deve esser respectet.» E.P.

TOLERO, editor G. Dayras, 19 place St-Pierre, Paris 18, have quam devise: «Interlinguiste skrib-liberese. No person-ataki». In nr 23 un idist Eu. W-er critica sub titul «Por facileso e simpleso» li diversitá del radicas in mult paroles de Ido, p. ex. hungro, famino (Occidental fame, famine); fisho, peskar (pisc, -ar); vintro, hivernar (hivern-e, -ar); suno, solstico, helianto (sol, -sticie, torna-sol); duktar, reducar (ducter, re-); flugar, volatila (vol-ar, -atil); fondar, fundo, fundamento (fund-ar, -ament); lasta, ultimato (ultim, -atum); etc. O.W. Fergusen constata in un articul «Li progresse of anglese» que «hodie anglese have solmen un rival, hispanese.» Nu, Occidental es justmen quasi un union de anglés e hispan. Il di: «Per medies de electricitá noi ha soluet li problema de spermacet, per li machines ti del labor de sclaves; per eugenica li societá may soluer li problema de criminalitá, ma ne per medies de leges. Un solution del problema del guerre va venir ne per international concordates, ma per li grand comercie. E li solution del interlingual problema va venir con li Universal Lingue.» F.V. Lorenz critica Occidental pro li divers pronunciation de c, g, s, y, pro li non-fix desinenties del nómines, pro li desfacilitá de n' l' a mult nationes etc. Jtt.

In Cosmoglotta nr 70, pg 59, in li recension de «TOLERO» sr Jtt. pro mis-comprense ha interpretat Mundilatin ducent principie per Occidental «du-cent (i.e. 200) principies». Nu sr Weisbart scri nos que ducent in «Mundilatin» es Occidental «ductent» e ne «200», e que de su «Mundilatin» have ne «ducent principies» (quam sr Jtt. credet) ma solmen «un ductent principie». In ultra sr W. fa nos atenter pri un mis-ductent print-erra in linea 11 de infra, u on mey leer Mundi-Latin vice «Hundi-Latin». Noi tre regreta ti erras e peti li meritosi autor por pardon. Red.

OFICIAL BULETINO (idistic) nr 11 (editoría P. Joosten, 43, Geldofstraße, Antwerpen-W.), informa que li Ido-Gruppe de Frankfurt am Main changeat su nómine a «Weltsprache-Verein Frankfurt a. M.», e que in li comité de ti societé es idistes e occidentalistes. Unesim presidente es senior Dr. Auerbach, duesim presidente senior Dr. Wormser. Chascun membre recive tam «Oficial Buletino» quam «Cosmoglotta». Li sam numeró de ti jurnale redactet de senior A. Matejka (15. Avenue des Écoles, Villemomble, Seine, Francia) contene un raport de Dr. Auerbach pri li «Meeting of Linguistic Research») vide Cosmoglotta, nr 70, pg 61 e 62) ex quel noi extracte li sequent lineas: «Leente li procotolles del reuniones mult persones va regretar que per tam mult expenses ne plu mult ha esset atinget... Seniora Morris have certmen un special simpatie por Esperanto, ma to ha esset demonstrat in null maniere in li conferentie... yo opene que noi ne posse atender li resultates del labores comensat de IALA. Si ili va esser executet secun li programma elaborat durant li conferentie de Prof. Funke con Seniora Morris, ili va durar forsan pluri decennies. Si noi ne ha successat antey proposir un lingue suficent bon usabil e obtener su introduction in li scoles, noi va har laborat por un utopie. Li international relationes ha developat se til un gradu non-expectat. Li introduction de un lingue auxiliari ha devenit un beson urgent, e noi deve laborar per omni nor eforties por que bentost un neutral constructet lingue mey esser selectet quam auxiliari; altrimen alquel lingue national va ocupar ti loc.» Tre just, e pro to noi ne es adherentes de omni max divergent sistemas, ma noi propaga ti sistema quel es max facilmen introductibil, i.e. Occidental.

MONDO, Stockholm (che P. Ahlberg, 54 Brahegatan, Stockholm 8), apari nu quam jurnale de Novial in un bell equipation. Nr 1 (231) comunica, que presidente del «Unione novialiste international» es J. Barral, secretario P. Ahlberg. Li «non-partisan» dan «Societé por li international Lingue auxiliari» (6 Sundvej, Hellerup) dismisse gratuitmen micri novial-grammaticas contra inviation del portein ante. Ex li articul introductori noi cita: «Interlingue exista nur in Oficie de instrumente. Lu non es self-eme» (i.e. Interlingue existe solmen quam instrument. It ne es self-scop). Ma si to es just, on deve crear un instrument facilmen manuabil del homes queles deve usar it con omni lor particularitás, e on ne deve crear un instrument por quel on deve in unesim transformar li mentalitá del homes europan e apropriar les novi customes de pensada e scrition. In quel lingue on trova sene (scene, ma ni L senex «oldon», ni senaplante), sent (cent, ne senti), sentio (sensation), sinu (sin to, ne sinu), sone (zone, ne son), suave (zuavo, e ne suavi), taso (discretion), quum es tum? (quo es to?) -- It sembla que Novial tamen es «self-eme», quasi un sport por filofoneticos, ma ne un instrument por homes del interlinguistic practica; it es inferior in ti relation mem a Esperanto. Per tal fonetic metodes on barbarisa li lingue international, sam quam on ha fat to per li ortografic reformes in german (1901), hispan, italian etc. -- Nr 2 (232) contene gratulationes a Professor Jespersen pro su 70-m anniversarie e un curt biografie del jubilant scientist.

ARBEITER-ESPERANTIST, nr 8, Leipzig, recomenda in un recension li letura del libre «Occidental, die Weltsprache». H. Muravkin discusse Occidental in un special articul. Il fa li artificie criticar Occidental sin inserter mem un unic frase in Occidental. In fine li scritor constata: «Esperanto ne besona timen li nov concurrent, ma it va prender ex it omnicos bon valorós, un pos un, quam it prendet e va prender ex Ido e centenes de altri sistemas, forjettante les depoy quam presset citrones.»

AUSTRIA ESPERANTISTO, Wien, nr 6, tracta Occidental in un articul «Ĉu denove Esperantokrizo?» Li autor studiat Occidental tre superficialmen. Il reputa «esset» quam form artificial: ergo ti doctor de filosofie mem ne conosse latin. Il asserteque «quo de Wahl nu reprochante di pri Esperanto, to partmen ja quelc noncontentos ex nor ranges assertet ante plu quam duant annus»; ma il ne save que Wahl, un ancian Esperantist e corespondente de Zamenhof, esset inter ti noncontent esperantistes ante plu quam 20 annus. In ultra li articul contene print-erras queles demonstra un significativ desestim por linguistic problemas.

Divers

Un reunion amical de nor co-idealistes in STRASBOURG eventet jovedí li 26 junio sub li presidentie de Sr. L.M. de Guesnet, presidente del O.S.F. Assistet Senioras Bricka, Gruber, Schwab e Brisach, professoras, Seniores Dominon e Bohin, directores de scoles. Sr de Guesnet fat un tre interessant discurs pri su experienties in li interlinguistic movement e pri li possibilitás de usation immediat de Occidental. Sa Bricka e Sr Dominos enunciat lor entusiasme por Occidental e adjuntet que ili va laborar seriosmen por auxiliar nor propagande secun lor medies.

G.B.

Occidental sur li ocean

Nor colaborator Prof. Theodor L. KREBS ha emigrat de München in Germania a Ecuador in Sudamerica, de u il ha inviat al redactor de Cosmoglotta un epistul ex quel noi extrae li sequent passus interessant apartmen por occidental-propagandistes:


Tre estimat senior Pigal... Ci in Guayaquil, u yo es un del 48 professores del Colegio Vicente Rocafuerte, yo espera, pos har acomodat me, posser far propaganda por Occidental. Sr Karl Gersch, qui anc es ocupat in li Collegio (quam unic germano ultra me), ja ha promesset me su colaboration.

Nu pri li evenimentes sur li nave... In un vésper in li curs del conversation on tuchat li question de international lingues, e anc de Esperanto. Li usual por e contra. Li medico del nave assertet, que per latin on facilmen posse leer Esperanto. Nequi savet alquicos plu precis. Null hom conosset un del sistemas; solmen li doctor, quam dit, unquande ha leet un Esperanto-textu. Comprensibilmen to vell esser un necessitá, li unes opinet. To ne es possibil, dit li altres. In fin yo prendet li parol. Ad unesim yo contradit al doctor: On ne posse leer Esperanto immediatmen, si on ne ha aprendet it antey. No, dit li doctor, yo quasi sempre posset divinar li sense. Naturalmen on posse interpretar ne omnicos, tamen un grand part. Ha aparit un lingue plu bon quam Esperanto, dit yo. Do apen, replicat li ronde. In fact: Occidental, Occidental??? Quo es to? It es, yo continuat, simil a un romanic lingue, precismen tam elegant, tam flexibil e sammen tam sonori e solmen un decesim part tam desfacil... Yo parla que chascun de vos strax posse leer ti lingue. Sin hat studiat it jamá??? -- Ples atender.

Poy yo curre in mi cabine, porta ad supra du epistules inviat a me del Central Oficie del Occidental-Union, yo mette les sur li table e lassa nor bon Occidental parlar por se self. Chascun parol yo comprende, di li old doctor. On deve conosser solmen un poc latin. Es nullmen necessi, interclama un yun comerciante de Hamburg, per anglés to es facil in egal gradu. To in fact es tre interessant, opine li doctor, yo ancor ne ha audit ni un parol pri it. -- Ili omnes concorda que Occidental es ne solmen bell, ma tre practic e es valent que on ocupa se plu detalliatmen pri it...

Si omnicos tam successe quam noi plana, noi de Ecuador va laborar li altri sudamerican states. Senior Gersch e yo va fundar anc un Occidental-gruppe ci.

Con mult cordial salutationes anc al altri coidealistes

vor Theodor L. Krebs.


Apelle al interlinguistes

Con exception de su manuale de Volapük nequel ovre de Julius LOTT es plu recivibil in li comercie. Pro que just li opiniones e labores de ti interlinguist have un grand signification por li historie del natural scole de interlinguistica (vide Cosmoglotta nr 68. pg 14..20), li Central Oficie del Occidental-Union have li intention editer pri ti tema un brochura de adminim 24 págines in li formate de «Cosmoglotta». Un parte del necessi moné es ja parat, precipue anc per un prestage de öS 250 de senior Heinrich Lott. un nevo de Julius Lott. Nu es necessi adminim ancor öS 100: ergo ti coidealistes queles vole promover li edition de ti ci brochura. mey precomendar adminim exemplares de ti brochura (precie admaxim öS 1,50) o prestar al Central Oficie summas partial de adminim 15 öS. Ti ci subventionatores va reciver li brochura ye un precie moderat in calculation a lor conto antecipatori. Li libre va contener excerptes ex omni tre interessant publicationes de Julius Lott, queles nu es totalmen exhaustet. Do plu grand li disponibil summa de pecunie va esser, plu grand va esser li contenete del nov edition. Si li pecunie va esser un multiplic del supra indicat summa, li númer del págines republicabil anc va esser un multiplic del supra indicat.

OCCIDENTAL-UNION + Central Oficie

Es-que Esperanto va perir?

Mult amicos opine que va venir li témpor que Esperanto va desaparir quam unquande desaparit Volapük sin lassar surviver alquel organisation, alquel institute o alquel revuette. No. li situation de Esperanto es total altri. Quam on save, por Esperanto ha esset fat quelc legates, in part tam grand que li capitale resta intact e que solmen li interestes es consumat. Nu, si talmen li capitale resta e ne va esser destructet pro un inflation de moné o pro un altri financial catastrofe, li capitale va sempre producter li interestes e ili va dever esser consumat por Esperanto, mem si omni esperantistes va har devenit occidentalistes. Do sempre quelc persones va dever propagar li lingue de Zamenhof.

Ti reflexiones fa memorar que it es un erra creder que un bon afere posse viver sin financial base e que it prepara self su via al victorie. To es fals. Ples vider Pirro, quel havet un solution plu bon quam Esperanto ja ante Volapük (in 1868). Ma Pirro ne investit li necessi pecunie e ne applicat li necessi methodes de reclame por propulser su lingue.

Sempre es necessi un publicitá max grand possibil, i.e. reclame. i.e. moné, anc por un bon cose. Do si Occidental deve ne perir, si it deve perseverar in li combatte por li existentie. noi ne solmen besona un bon instrument, un bon lingue (to es solmen un afacilation si li altri condition es satisfat). ma noi besona anc moné, moné e denov moné.

Videant consules, ne quid res occidentalistica detrimenti capiat! -o-

Avise al abonnates de Cosmoglotta

Pro que noi ancor ne successat fixar li budgete de Cosmoglotta e del Occidental-Union por 1931, noi informa nor letores. que it es possibil que li numeró novembre-decembre de Cosmoglotta va aparir con un retardation, sam quam li ultim numeró de 1929. Nam probabilmen it va esser necessi que noi comunica in ti ultim numeró del annu current, un changeament del conditiones e del precie de abonnament.

Pro ti causes on mey payar li abonnament por 1931 ne ante recive del numeró novembre-decembre. Redaction e Administration.

Si vu vole dar a vor filies un bon education comercial e linguistic, misse les durant un annu scolari in li

MODERN SCOLE DE COMERCIE E LINGUES

Tel. 33-28 Director: G. BOHIN TEL. 33-28

7, Place de Bordeaux -- STRASBOURG (Francia)

Section comercial: Contabilitá -- Stenografie -- Dactilografie -- Stenotipie -- Corespondentie comercial.

Section lingual: Francés -- German -- Anglés -- Occidental.

Adaptation del francés stenografie a German, Anglés e Occidental.

Curses in scole o per corespondentie.

Programma es misset gratuitmen a chascun person qui peti it.

10% rabatte a membres del Occidental-Union o abonnates de Cosmoglotta.

Eigentümer, Herausgeber u. Verleger: Occidental-Union, Sitz: Mauer bei Wien. Verantwortlicher Redakteur. Ing. Engelbert Pigal, Liesing bei Wien. Druck: Milan Nedvídek, Tábor.