Cosmoglotta Archive


Usage

Iluminar un sol parol por vider un explication

exemple de iluminar sol parol

o iluminar mani paroles por vider un naiv traduction.

exemple de iluminar mani paroles

Selecter tui lingue preferet por li traductiones.

exemple de selecter lingue preferet

Plan de Aparition de Cosmoglotta 1927-1972

Annus Jan Feb Mar Apr May Jun Jul Aug Sep Oct Nov Dec Remarcas
1927 38 + s.7 39 + s.8 40 + s.9 41 42 + s.10 43 + s.11 2)
1928 44 45 46 47 48 49 50 51 - 52 53 54 55
1929 56 57 58 59 60 61 62 - 63 64 65 66 67
1930 68 69 70 71 72 73
1931 74 75 76 77 78 79 3)
1932 80 81 82 83 84 85 4)
1933 86 87 88 89 90 91 5)
1934 92 93 94 95 96 97 98 99
1935 100 B1 101 B2 102 103 B3 104 B4 105 1., 2. ..
1936 106 B5 107 B6 108 109 B7 110 B8 111
1937 112 B9 113 B10 114 B11 115 116 + B12 117 B13 118 B14
1938 119 B15 120 B16 121 B17 B18 B19 122 B20 123 B21
1939 124 B22 125 B23 126 B24 127 B25 128
1940
1941 B26 B27 B28 B29 6)
1942 B30 B31 B32 B33 B34 B35 B36 B37 B38 B39 B40 B41

Remarcas pri ti tabelle

  • Li littere s. indica que ti special numeros es suplementes al revúe Kosmoglott o Cosmoglotta 1926 e 1927 : ili esset titulat : "Supplement al Kosmoglott (o Cosmoglotta), partie (o : jurnal) scientic-litterari in Occidental".

  • Li ciffres 1., 2., etc. sequet de un punctu, indica que ti numerós es poligrafat per duplicator. Ples notar que li numerós 1. til 8. esset titulat "Cosmoglotta-Informationes", ili have li formate A4 e contenet segun li numerós 8 til 14 págines.

  • 1) Li redation e administration de Kosmoglott ha esset assecurat de 1922 til 1926 per li autor de Occidental, Edgar de Wahl, Reval, Estonia.

  • 2) Li redation e administration ha esset reprendet de 1927 til 1930 per lng. E. Pigal, Wien, Austria.

  • 3) Desde 1931, del Nó 74 til 86, A.Z. Ramstedt, Helsinki, Finland, devenit li redactor. Durant ti tempor li administration esset atribuet del Nós 74 til 79 a J.A. Kajs, Brno, Tchecoslovakia.

  • 4) Li Sved Occidental Federation assecurat li administration del Nó 80 til 90.

  • 5) Dr Bertil Blomé (Svedia) devenit redactor del Nós 87 til 90. Desde li Nó 91 til 128 Ric Berger, Morges, Svissia, prendet li redaction e Fred Lagnel, Chapelle, Svissa, li administration.

  • 6) In 1942, durant li guerre, Matejka e Lagnel restartat li edition poligrafat del Nó 26. til 77..

1927

Cosmoglotta A 38 (jan-feb 1927)

Organ del Association International Cosmoglotta

Consacrat al developation e propaganda del Lingue International Auxiliari Occidental

Redaction e Administration: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien, Austria.

Abonnament annual: 5 ö. S = 4 sv. fr = 0,75 doll. por membres: gratuit.

Annu VI -- Januar-Februar 1927 -- Nr. 38 (1)

5 annus de Occidental e li recent situation -- 5 jaroj de Occidental kaj la nuna situacio

Hodie it es quin annus desde que Occidental aparit ante li munde interlinguistic in li nov jurnal «Kosmoglott». Ne existet ni grammatica, ni claves, ni vocabulariums... necos! E támen omni interessates ha tre bon comprendet omnicos. Li critica del altri sistemas, specialmen Ido e per to mediat anc Esperanto, ha evocat un acut polemica in li mundlingual presse. Ne ha eventet ni un sol vez que li articules in Kosmoglott scrit in Occidental ha esset miscomprendet del adversarios. Ja per li nud facte sta refutat omni assertiones de ínamicos que Occidental es ínclar e misguidant! On mey prender in calcul, que li unesim claves anglesi, german e francesi ha aparit unesimli pos un demí-annu e li radicarium esset finit solmen pos tri annus pro manca de medies. Anc ne omni adversarios possedet it. Un lexico national-Occidental mem ne existe til hodie. (Almen ne un printat, nam in manuscrite es ja pret plu quam un annu e nu comensat aparir in liverationes li lexico German-Occidental de Josef Gär). E malgré to on scri e parla un Occidental admirabilmen homogen in li divers landes.


Hodiaŭ estas kvin jaroj depost kiam Occidental aperis antaŭ la interlingvana mondo en la nova ĵurnalo «Kosmoglott». Ne ekzistis nek gramatiko, nek ŝlosiloj, nek vortaroj... nenio! Kaj tamen ĉiuj interesitoj bonege komprenis ĉion. La kritiko de la aliaj sistemoj, aparte Ido kaj per tio pere ankaŭ Esperanto, ekscitis fortan polemikon en la gazetaro mondlingva. Ne okazis eĉ unufoje, ke la artikoloj en Kosmoglott, skribitaj en Occidental, estis malĝustkomprenataj de la kontraŭuloj. Jam per tiu nuda fakto estas refutitaj ĉiuj asertoj de malamikoj, ke Occidental estas malklara kaj erariganta! Oni prenu en kalkulon, ke la unuaj ŝlosiloj anglaj, germanaj kaj francaj aperis unuafoje post unu duonjaro kaj la radikaro estis finata nur post tri jaroj manke de rimedoj. Ankaŭ ne ĉiuj kontraŭuloj posedis ĝin. Leksiko nacia-occidentala eĉ ne ekzistas ĝis hodiaŭ (Almenaŭ ne presita, ĉar en manuskripto jam estas preta pli ol unu jaron kaj nun komencis aperi en liveraĵoj la leksiko germana-occidentala de Jozefo Gär). Kaj malgraŭ tio oni skribas kaj parolas admirinde homogenan Occidental-on en la diversaj landoj.


ESPERANTO ha expandet se sur un publica virginal in sense mundlinguistic. It have do li glorie har expandet e propagat li idé del lingue international inter li publica. IDO, basat sur autoritá del famosi Delegation, grand capitales e li eminent energie del conosset prof. Couturat, ha posset strax comensar con un suficent grand reformistic clientela de ex-esperantistes. LATINO SINE FLEXIONE, ductet del prominent matematico professor Peano, havet un camp inter scientistes, latinistes e italianos.


ESPERANTO disvastiĝis sur publiko virguleca en senco mondlingvana. Ĝi do havas la gloron esti disvastiginta kaj propaginta la ideon de la lingvo internacia inter la publiko. IDO bazita sur aŭtoreco de la fama Delegitaro, grandaj kapitaloj kaj la eminenta energio de la konata profesoro Couturat, povis tuj komenci kun sufiĉe granda reformemula eksesperantista anaro. LATINO SINE FLEXIONE, kondukita de la eminenta matematikisto profesoro Peano, havis kampon inter scienculoj, latinuloj kaj italoj.


Ad omni interessat e interessabil persones ja essent in un del existent sistemas, it ha posset semblar un follie aparir ancor con un nov sistema pos li fallida de cent altri efemeri projectes. Sol, sin financial base, durant mult annus stant exter li activ moviment, li autor de Occidental comensat li lucta contra li grand organisationes, ductet de persones conosset pro lor energie, eloquentie e sciential fama. Ma li preparat durant 30 annus scientic armament anihilativ esset tam eficaci, que li attaccates strax ha esset presset in li defensive sur tot linea; li provas de contra-attacca fallit lamentabilmen.


Al ĉiuj interesataj kaj intereseblaj personoj jam estantaj en unu de la ekzistantaj sistemoj povis ŝajni frenezeco, aperi plue kun nova sistemo post la bankroto de cent aliaj efemeraj projektoj. Sola, sen financa bazo, dum multaj jaroj staranta ekster la aktiva movado, la aŭtoro de Occidental komencis la bataladon kontraŭ la grandaj organizacioj kondukitaj de personoj konataj pro ilia energio, elokventeco kaj scienca famo. Sed la dum 30 jaroj preparita neniiganta scienca armaĵo estis tiel efika, ke la atakitoj tuj estis en la defendado sur tuta linio; la provoj de kontraŭatako plendinde malsukcesis.


In li unesim témpore li Esperantistes esset benigni, proque li unesim attacca de Occidental esset directet contra Ido. Ili quasi ha joyat pri li nov ínesperat socio in lor antiqui lucta contra su schismaticos. E solmen poy ili ha comprendet que li lucta contra Ido destructe anc li fundamentes de Esperanto. Li Esperantopresse quel durant mult annus ha simplicmen ignorat li Ido-movement, ne ha posset far lu sam con Occidental, e nu mem guidant periodicos de Esperanto ha concedet que teoricmen Occidental es li sistema max proxim al ideal de un lingue international.


Unuatempe la esperantistoj estis bonkoraj, ĉar la unua atako de Occidental estis direktata kontraŭ Ido. Ili kvazaŭ ĝojis pri la neesperita kunulo en sia maljuna batalado kontraŭ siaj skismuloj. Kaj nur poste ili komprenis, ke la luktado kontraŭ Ido detruas ankaŭ la fundamentojn de Esperanto. La esperanta gazetaro, kiu dum multaj jaroj simple ignoris la idistan movadon, ne povis fari la samon kun Occidental, kaj nun eĉ gvidantaj periodaj ĵurnaloj de Esperanto konfesis, ke teorie Occidental estas la sistemo plej proksima al la idealo de lingvo internacia.


It ha custat li persistent energie e labor del poc unesim pioneros por subtener li moventie de Occidental in ti unesim annus. Li divergenties in Ido cresce, li fensura inter reformistes e conservatives dilata se. Pos curt témpor un separat movement idistic va esser ínpossibil. Li idistes va solmen haver li alternative unir se con Esperanto o con Occidental.


Subteni la movadon de Occidental en tiuj unuaj jaroj kostis la persisteman energion kaj laboron de la malmultaj unuaj pioniroj. La diverĝecoj en Ido kreskas, la fendaĵoj inter reformemuloj kaj konservativuloj plivastiĝas. Post mallonga tempo aparta idista movado estos malebla. La idistoj nur havos la alternativon unuigi sin kun Esperanto aŭ kun Occidental.


Li colossal concessiones proposit del Idistes a Esperanto durante li conferenties in Genève 1925 contra du ínsignificant postulationes pri reforma del ortografie e remplazzament del tabelle de corelativ pronomines per un plu natural, ha monstrat li tot dangere del situation de Ido. Ma li esperantistes ne ha fat concessiones. Esque ili va far tales por li conservativ idistes restant pos li schisma? It es dubitabil!


La grandegaj koncesioj proponitaj de la idistoj al Esperanto dum la konferencoj en Genève 1925 kontraŭ la sensignifaj postuloj pri reformo de la ortografio kaj anstataŭigo de la tabelo de la korelativaj pronomoj per pli naturaj, montris la tutan danĝeron de la situacio de Ido. Sed la esperantistoj ne faris koncesiojn. Ĉu ili faros tiajn por la idistoj konservativaj restantaj post la skismo? Estas dubinde!


Esque nu Esperanto liberat de su grand concurrent Ido va posser triumfar? To depende solmen del politic situation in Europa, proque li decision in ti combatte va esser fat ci in Europa, ne in America, ni in Ost Asia.


Ĉu nun Esperanto liberigita de sia granda konkurencanto Ido, povos triumfi? Tio dependas nur de la politika situacio en Eŭropo, ĉar la decido en tiu batalado fariĝos tie-ĉi en Eŭropo, ne en Ameriko, nek en Orientazio.


Si Europa in li proxim 10 til 20 annus va esser conquestat per li russo-chines bolchevistes o ruinat per mund-revolution o intern guerre, li victor va possibilmen esser Esperanto. Ma si li «common sense» va victer in Europa e ducter a un specie de solidari Paneuropa, it va esser un lingue developat sur base monstrat per Occidental, strax comprensibil por omni cultivat europanes.


Se Eŭropo en la proksimaj 10 ĝis 20 jaroj estos venkakirata per la rus-ĥinaj bolŝevistoj aŭ ruinigita per mondrevolucio aŭ interna milito, la venkinto eble estos Esperanto. Sed se la «common sense» venkos en Eŭropo kaj kondukos al iu speco de solidara Tuteŭropo, ĝi estos iu lingvo evoluinta sur bazo montrita per Occidental, tuj komprenebla por ĉiuj kulturitaj eŭropanoj.


Nam tam long quam li cultural classes del population va guidar li sorte de Europa, un jargon quam Esperanto, li construction de quel sta exter li connexe con li traditional europan paroles cultural international, heredat del classic antiquitá e medievie, deve fallir córam Occidental, quam ante 40 annus Volapük ha fallit ye li aparition de Esperanto.


Ĉar tiel longe kiel la kulturaj klasoj de la loĝantaro gvidos la sorton de Eŭropo, iu ĵargono kiel Esperanto kies konstruiteco staras ekster la kunteniĝo kun la tradiciaj eŭropaj internaciaj paroloj kulturaj, hereditaj de la klasika antikveco kaj mezepoko, devas bankroti antaŭ Occidental, kiel antaŭ 40 jaroj Volapük bankrotis ĉe apero de Esperanto.


Creder que un institution quam li Liga de Nationes o un simil vell posser accepter Esperanto ancor hodie, quande existe Occidental, es un infantesc utopie, un politica de avie struce. Omni resolutiones fat til nu in favor de Esperanto es fat por li idé e sub li suggestion que Esperanto es li sol Lingue International e que it es expandet immensimen: E támen omni ti resolutiones ha restat sur paper de gazettes. Un proverbie di: «papere es patient», ma anc por paper veni un límite, i.e. tande, quande manca spacie caus altricos plu recent. E ti cose recent es Occidental, til nu ancor poc conosset exter li circules mundlinguistic, ma nu ja in marcha.


Kredi ke institucio kiel Ligo de Nacioj aŭ iu simila povus akcepti Esperanton ankoraŭ hodiaŭ, kiam ekzistas Occidental, estas infana utopio, politiko de la strutobirdo. Ĉiuj rezolucioj faritaj ĝis nun favore al Esperanto estis farataj por la ideo kaj sub la sugestio, ke Esperanto estas la sola lingvo internacia kaj ĝi estas treege disvastigita: kaj tamen ĉiuj tiuj rezolucíoj restis sur la papero de la gazetoj. Proverbo diras: «papero estas pacienca», sed ankaŭ por la papero venas limo, tio estas: tiam kiam mankas spaco pro io alia pli nova. Kaj tiu afero de antaŭ nelonge estas Occidental ĝis nun nur malmulte konata ekster la rondoj mondlingvanaj, sed nun en marŝado.


Li sol aparition de Occidental che li congress de Paneuropa in Wien ha fortiat Esperanto a absolut silentie: ti ultim quasi ne ha existet. Li intrinsic superioritá de Occidental ha esset tro grand.


La nura apero de Occidental ĉe la kongreso de Tuteŭropo en Wien devigis Esperanton al nepra silento: tiu lasta kvazaŭ ne ekzistis! La interneca supereco de Occidental estis tro ega...


In futur Occidental posse expectar ancor un fort alliate contra Esperanto. Nam li apert protection fat a Esperanto de Soviet-Russia, quel ha editet postmarcas con inscrition in Esperanto, va bentost attraer li intensiv attention del ne-communistic reyenties de Europa, e tande Esperanto va esser in lor ocules li lingue del communistic conjurates.


En la estonteco Occidental povas ĝisatendi pluan aliancanon kontraŭ Esperanto. Ĉar la malkaŝa protektado farata al Esperanto de Sovjet-Rusujo, kiu eldonis poŝtmarkojn kun surskribaĵo en Esperanto, baldaŭ altiros la egan atentecon de la nekomunistaj registaroj de Eŭropo, kaj tiam Esperanto en iliaj okuloj estos la lingvo de la komunistaj konspirintoj.


Occidental, quel clar subtene li heredat classic-cultural base de Europa, aprofunda it e fa it accessibil a omni ver europanos, talmen es li natural lingue commun del cultivat Occidente.


Occidental, kiu evidente subtenas la hereditan klasika-kulturan bazon de Eŭropo, profundigas ĝin kaj igas ĝin alirebla al ĉiuj veraj eŭropanoj, estas tiel la natura lingvo komuna de la kulturita Okcidento.


Ancor Europa es li cerebre del munde, e si Europa va haver su lingue general, ti lingue va bentost dominar quam international anc exter Europa, proque it es li max facil lingue e in sam témpore contene li max mult civilisatori valores in un cristall-clar transparentie.

Vermen li milannual cultura nu es por omnes!

Julian Prorók


Ankoraŭ Eŭropo estas la cerbo de la mondo, kaj se Eŭropo havos sian lingvon ĝeneralan, tiu lingvo baldaŭ regos kiel internacia ankaŭ ekster Eŭropo, ĉar ĝi estas la plej facila lingvo kaj samtempe enhavas la plej multajn civilizajn valorojn en kristaleca travidebleco.

Vere la miljara kulturo nun estas por ĉiuj!

Julian Prorók

Trad. E. G.


A nor letores

Per li present caderne noi publica li unesim numeró del organ central de Cosmoglotta, Association International por developation e propaganda del Lingue International Auxiliari Occidental.

Li jurnal COSMOGLOTTA es li successor de KOSMOGLOTT, revúe aparit in Reval de 1922 til 1926.

Li sempre plu crescent movement de Occidental fat necessi transferer li guidant organ del lingue a Vienna, un cité specialmen qualificat quam sede, pro su central situation e caractere international (loc de congresses, sede de Paneuropa etc.).

Sr. Edgar de WAHL, li autor del lingue OCCIDENTAL, quel ha oficialmen transmisset li edition de su jurnal in li nró. 38 de Kosmoglott, dura esser cardinal colaborator anc del nov redaction.

Noi ha intitulat nor jurnal «Cosmoglotta» pro que ti ci nómine (proposit por li futuri lingue international de prof. L. Guérard in su ovre «A short history of the international language movement») es conform al scrition de OCCIDENTAL, li lingue propagat de noi, contra que «Kosmoglott» ha esset apert a omni sistemas.

Li Comité Central de Cosmoglotta garanti por li constant regulari aparition del organ, i.e. por annu 1927 ancor in intervalles bimensual.

It depende del contributiones de nor membres, tam per subventiones quam per colaboration, in quel tempo organ e movement plu va developar e extender se.

COSMOGLOTTA + Comité Central

J. Robert -- E. Pigal

Abonnamentes a Cosmoglotta

Per postmandate, o bancnotes o chec in epistul recommendat al adresse: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien, Austria.

Contribution minimal por annu: 5 austrian Schilling (o 4 sviss frcs, 3 germ. Mk, 25 csl. K).

Con omni numeró del organ li abonnatores recive un gratuit Supplement scientic-litterari, redactet de sr. prof. H. Pašma.

Postulationes a lingue international

Persones stant extern del movement mundlingual e anc mult adherentes de special sistema ne posse comprender pro quo tant divers sistemas lucta un contra li altris e omni adherentes ne posse adjunter se a ti quel ha ja nu li max mult adherentes, i.e. Esperanto. Ili pensa, que si egal qual suficent facil lingue vell esser acceptet, li cose vell esser in bon statu e omni calamitás del multilingualitá vell esser anullat.

Un tal opinion tamen es tre superficial, proque it ne vide li fundamental differenties de punctu comensativ. Ja li rapid successe e li ancor plu rapid morte de Volapük vell har devet impressionar tal persones. Qualmen to ha esset possibil, e quel es li ultim cause de ti strangi facte? Que Volapük in tot ha posset haver un tal immens successe in comparation con su construction monstra, que li comun idé, essent latent in li munde, tamen ancor ne ha esset differentiat; apartmen li critic situation del publica al nov idé e al facte de Volapük ne hat esset ancor clar. Solmen li aparition de Esperanto e li intern revolution (alias reformation) in Volapük ha monstrat, que li idé de un lingue general ha esset miscomprendet in su substantie. On ha sempre pensat, que lu desfacil in nor lingues ha esset li grammatica e li ínregularitás. E nu on presenta un quasi-lingue sin exceptiones e con suficent simplic grammatica. Li paroles es omni quam possibil uniformat ye un abstract schema, apart barbari stil, quasi neutral. Que to es un principie fundamental che Schleyer monstra li circumstantie, que mem omni international e absolut comun paroles es alterat, p. ex. technica = kaen, locomotive = lemüf etc. Quáncam Volapük ha existet ja 8 annus e havet 3 congresses, on tamen ne posset parlar ti lingue. On posset scrir it, leer e mem far e comprender discurses, ma li líber parlada esset ínpossibil. Yo tre bon memora li provas che Sr. Rosenberger, un del max eminent volapükistes, presidente del academie, e diplomat professor de Volapük. Un lingue totmundan e absolutmen neutral ha monstrat se ínpossibil. Ne tant li facil o desfacil grammatica fa un lingue parlabil o ne ma 1) li paroles e 2) li metodes de expression de su pensas. Pro to, quande ha aparit Esperanto, quel unesim ha monstrat li possibilitá junter un regulari simplic grammatica con conosset rádicas, Volapük devet fallir. Li principie de un lingue quasi artificial talmen esset refutat. E ancor alquicos: Li pretension: menade bal püki bal (a un homanité un lingue) ha esset viceat per un altri. Desde tande on parla pri un lingue auxiliari e ne plu pri totmundan! Ma anc ti auxiliari lingue Esperanto hat li idé scrir a omni popules, quáncam in veritá it sta in li idé sur un presc absolut europan fundament, quant to concerne li radicas del paroles. Li grammatica ha semblat esser solmen un secundari accessori, quáncam it es centvez plu europan, quam ti del Volapük. Ma nu li publica ja essent mult plu clarvident e pro li ínnatural formes de Esperanto qui choca ancor plu in un sistema basat sur conosset europan radicas. Esperanto in 40 annus ne ha posset atinger general approbation e acception e nequande va posser far to. Proque nu on ja ne es content con li idé de un lingue con conosset radicas e facil grammatica. Nu on postula ja internationalitá, max grand facilitá por omnis etc. e in li recent témpores por omni interessates in un medie de communication. Do nu li manca del international paroles del technica, scientie, jure, economie, arte etc. in Esperanto e Ido es sentit quam manca fundamental. Li politic metode de Esperanto accepter omni ti paroles in plu minu conosset formes ducte a un grand númere de duplicates sin visibil differentie in li sense footnote:[Compar. direktoro -- direktisto, redakcio -- redaktejo etc.] e pro manca de etimologic coherentie desfacilisa li lingue in imens gradu specialmen por li minu instructet persones e por ne-europanes, che queles it va evocar un absolut anarchie in li conceptiones pro li ínevitabil erras e confusiones. Just pro to li SAT-organisation de ovreros ha enunciat un resolution con refusa de ti scientic paroles quam íncomprensibil, e usation del regulari derivates. To es un tre comprensibil selfgarda contra submersentie in un ínfinit ocean. Chascun fort e vivent lingue producte su propri autonom e expressiv paroles. To on posse vider just hotémpor pos li guerre in li nov flute presc in omni lingues u li paroles extran es viceat per nov crescones national. Lu sam noi vide anc in li modern Esperanto con su curiosi autonom formes. Ma lu ínfelici in ti casu es, que ti nov formes es absolut charades por omni person stant extern del movement de Esperanto.

Do li nov postulationes ad un L.I. consiste in esser un ver europan e essentialmen international lingue; ne tantmen li absolutmen teoric e mecanic regularitá, quant natural facilitá e clar etimologic structura anc por ti persones, qui ne conosse omni sciential paroles; e ante omnicos un lingue quel posse servir por omni scopes, scientie, politica, comercie, etc., un lingue quel ne solmen es un jargon, un sorte de lingua franca, ma un lingue possent portar e incorporar li total til nu atinget civilisation e cultura, un lingue possent evoluer in li direction commun del principal cultural europan lingues.

Li sol tal lingue es Occidental, quel ne have li artificial barrages de Esperanto-Ido etc por posser líbermen evoluer in omni direction e sense. Omnicos in Occidental es natural, regulat vermen ne secun autocratic idés, ma secun leges existent ja in li natural lingues e til nu solmen sentit in subconossentie. In Occidental ti leges es nu evident por omnis.

It es clar, que anc Occidental in su hodial statu ne es absolut complet o perfect; lu essential es que it contene li gérmines por un possibil grand evolution. It va depender del jardineros, qui va cultivar it, si it va atinger li developation desirat, o esser supercrescet per malherbe.

On vell posser questionar: Si ja descender al orígines, pro quo ne prender quam base Latino sine Flexione de prof. Peano? Li cose es, que it ne representa un vivent lingue ma solmen materiales de un dishaccat antiqui lingue, demiparte de quel es solmen putral, e que ti lingue ne contene nullcos propri, null vivent, ni un sol regul de derivation, e li nov acceptet modern paroles inter li antiquallia sta sin connexe, quam un modern biciclist in companie de roman legionario.

Talmen un juntion de interlinguistes ne es possibil ni sur li base de Esperanto-Ido ni sur li pur antiqui-latin de Latino sine Flexione. Li actual expansion de Esperanto ne significa necos por su ver valore e su futuritá. On mey memorar Volapük e su fate. Ma esque nu li labor tam grand de ti mult sistemas es perdit? Yes e no! Quam autonom sistema it es perdit, ma quam scalun in li evolution ad vermen usabil lingue de futur homanité cultural, it nequande es perdit, sammen quam li antiqui grand culturas homan, egiptian, babilonian, grec, roman. Sin ili omni nor hodial civilisation vell esser ínpossibil, egalmen ínpossibil quam li nov cultura in marcha sin nor hotemporal evolution con omni su brillianties e su defectes.

E. de Wahl

Metode de combatte del transtemporanes

Li progress de cultur es chargeat sur li epoles de omni, queles participa in it conscientmen o ínconscientmen. Si anc ti charge es perceptet de singul sammen grav, it es támen different secun individue. Li creatori actives avansa de lor témpor determinante li futuri plu alt gradu per lor intuitiv presentiment, durant que li productiv effectuantes purifica criticmen ti ideal per lor logic meditation sur li via al realisation, frenante it conservativmen.

E támen, o just pro to, omni labora quam un unic organisat volentie in li ovre, quam li ingenieros e li artisanes in li construction de ponte, e nequel crede se plu important quam su compane.

Ma durant que li construction de un ponte o de un altri tecnic object es effectuat secun prescrition definit in ante, li via del cultural evolution resta ínvisibil por li contemporanes: li executiv generation ne es capabil comprender li intentiones de su spiritual ductor, it es mem contraditori con il. Li natura del progress de cultur consiste in li successiv aproximation del turbulones al maturitá del nov genie. Ma ti maturation posse exister solmen in li constant combatte inter li antean e nov opinion.

E secun li metodes de combatte on reconosse, si li combattentes apartene al turbulones o al transtemporanes, i. e. ti queles avansa de lor témpor.

Ples regardar solmen li benefatori demagogos, per quant íntolerantie ili combatte contra li altri opinion, quasi si ili vell posser remplazzar li manca de potentie de lor conviction per li ínpotentie de lor jalusie: pro que ili ne posse oposir un sufficent surplus de valore contra li altri opinion, ili exposi se per li reciproc combatte e per li difamation del «merce» del concurrente por lassar brilliar anc su propri bon qualitás. Ili vell preferer li pose de un victor (a quel ili vell dar, si possibil, un plu admirabil aspect) a un certissim presentiment de victorie, quo fa nos plu compassionat quam odiosi contra li adversario.

Lu sam ha esset probabilmen li sentiment de Galilei quande il con ínsucussibilitá de su conviction ha renunciat li marcas exterior de su combatte, e in presentiment de su victorie il ha posset mem dementir su doctrina. Noi epigones posse comprender hodie li total povresse del «superioritá» opositional de su témpor, e noi ne invidia su contemporanes ye li «halali», quo ti competent forum ha posset effecter súper Galilei.

In li combatte por li veritá li ínpatient demagogo lassa animar se per su aviditá al triumfe, li convictet creator contrarimen per li valore de su revelation -- il ya ne besona hastar.

Si tal combattes desapari alquande o si ili va acompaniar nos til li extinction del homanité, qui posse dir it? Certmen it fure inter nor contemporanes in omni formes del intellectual revelationes, sive religios, artistic, scientic o sociologic.

Ad ultim apartene anc li combatte pro li universal lingue quam medie de intercomprension del homanité civilisat. Alquande it ha esset inter valore e utopie, pro to it ha esset un combatte por un idé; hotémpor in li epoca de aviatica e radio, presc ne existe ad-plu un seriosi dubita pro li real valore del universal lingue auxiliari si anc quelcunes crede in li possibilitá, prender ci un existent national mundlingue. Ma plu experientiosis e ti queles es plu proxim al real vive save que un national lingue nequande posse devenir un comun proprietá, ma que it resta limitat a poc preferetes, a queles ha esset possibilitat aprender li lingue perfectmen, sive in li land de ti lingue, sive in li yunesse mersí a lor genitores bonsituat; li majorité contrarimen vell restar desheredat. Ma li indicies de un témpor, in quel un populari lingue universal va esser índispensabil, moni tro remarcabil por posser ne respectar it ancor long. Hotémpor ti combatte es plu por li max apt sistema quam por li sanction in principie -- i.e. hodie un combatte por li sistema.

Nu nequel de ti du combattes es ja finit. Li question es: Esque li duplic fronte de combatte ne es un impediment, quel vell esser ad evitar in unesim rang? E vermen on audi voces, queles vide in it un destructiv dangere, e opine, on mey cessar li reciproc combatte del sistemas por un parat front unitari, sive per renunciation del céteri sistemas, sive per reciproc alliantie de omni sistemas.

Ma si noi considera ti problema objectivmen e sin omni passion, noi deve approbar li natural procede; on ne posse mem misconosser un ínintentet division de labor, si on studia li historie de ti evolution.

Li principie del universal lingue consiste essentialmen in li desira, posseder un facil lingue auxiliari, quel es comprendet e parlat per li max mult homes sin exposir it súper li propri national lingue o anc sin voler expulser li existent cultural mund-lingues.

Por posser pervenir al acception de ti principie, on ha besonat haver ante omnicos un tal lingue.

Li unesim prova, Volapük, ha fallit pro li intention de tro grand universalitá. On ha volet satisfar omnis e ha satisfat nequem. Li lingue ha devenit por omni egalmen desfacil, egalmen íncomprensibil e egalmen ínusabil, malgré su simplicissim regules.

Li proxim considerabil project, Esperanto, ha posset ne solmen conservar se til ho-témpor, ma anc posset pruvar que li principie del universal lingue es san e vivicapabil.

Por ne esser miscomprendet, yo sublinea que yo opine ci li principie e ne ti sistema del lingue universal.

Esperanto es basat sur un artificial e simplicissim grammatica e parolformation, al aspritá de quel ha devet acomodar se un vocabularium coliet ex divers lingues. Naturalmen it ha ductet a deformitás, quo ha caricat mem li max international paroles til inreconossibilitá. Ti inreconossibilitá es augmentat ancor per li exonomisation in li vocabularium de Esperanto, derivant p. ex. li contrari notiones ex un radica (curt = mal-longa etc).

Támen ti lingue have li merite hante portat li baniere de victorie profund in li popularitá e presc hissat it sur scoles.

Ma nu in li moment ante li decisiv combatte, quande tant capitale es ligat in li litteratura de Esperanto, li témpor ne ja ha venit por reformar li sistema, o mem mutar it secun li experienties collectet til nu. Mem un self-negation victoriosi es necessi por resister al self-sentit necessitá de reforma -- e li Esperantistes possede to in abundantie.

Altrimen on ne posse e ne deve restricter li aspiration al perfectitá: adver li universal lingue posse conquestar su plazze anc con modest qualitás, ma tener e defender solmen per li max bon armes; i.e. por ducter li principie til victorie, Esperanto ha esset advere sufficent bon, ma ne anc por tener it. E li combattentes ne posse forjar e aplicar li armes in sam témpore.

To es li natural fortia al metodic division de labor quam it ha devenit principie in tecnica.

Li combattentes por li principial sanction, li «practicos», deve restar conservativ, altrimen ili vell perdir li combatte; li combattentes por li max bon sistema, li «teoreticos», deve laborar ínfatigabilmen trans li unesimmen mentionat combatte, altrimen ili vell crear necos: li final effecte es comun: li max apt lingue universal quam un valore comun por omni nationes.

Ti definition da anc li caracteristica de ti futuri sistema.

Pro que it deve tener su egal indigenitá in li cadre del occidental civilisation actual del munde, it ne besona considerar omni lingues del terre (arab, chines, turc etc), ma solmen nor cultural lingues (angles, frances, german etc), nam alquel de ti es sufficent conosset in omni céteri nationes por esser comprendet de ili.

Por esser un lingue populari e strax usabil it deve esser ínmediatmen comprensibil. Pro to it ne deve contentar se con li internationalitá de radicas (Ido ha atinget to ancor plu mult quam Esperanto) ma deve aspirar anc internationalitá in parol-derivation e grammatica.

Li postulation de prof. Jespersen «max facil aprensibilitá por omni» es solmen seductiv, li postulation ulterior de E. de Wahl «li max facil comprensibilitá por ti, queles usa li lingue» es mem obligativ.

Li experientie demonstra que just li povritá de regules crea un abundantie de íncomprensibil parolimages (charades). Pro to it es anc plu bon, obtener plu natural formes per du o tri regules quam accepter parol-«grotescas» solmen por mantener li principie del un unic regul.

Ti considerationes ha ductet al creation de Occidental, e li universal lingue auxiliari del futur «Cosmoglotta», promesset de prof. Guérard -- Stanford University, ne ad-plu posse differer essentialmen de Occidental.

Ma qui es convictet de ti conception quam yo, ne posse esser tam superficial, considerar li Esperantistes quam adversarios (sin parlar del céteris) ma just li contrarie: quam li fanatic pioneros sacrificat al morte in li combatte pro li sanction del principie de lingue universal.

To ne besona esser basat sur reciprocitá, pro que li Esperantistes ne posse esser convictet del bonitá de lor lingue tant, por posser renunciar li combatte contra Occidental. Ma to eveni con li sam effect quam in su témpor li combatte contra Galilei.

Yo vell mem consiliar, subtener li Esperantistes partú, u pro manca de medies on ancor ne posse propagar Occidental, pro que sin Esperanto noi es comprensibil solmen a ti, queles comprende li respectiv lingue national; ma per omni nov Esperantist noi ha ganiat un adplu, quel comprende Occidental sin mult instruction de usada.

Por noi, non-Esperantistes, on adver vell dever traducter unesimmen Esperanto in Occidental.

E clarvident Esperantistes save to; pro quo tande ancor persecuter les?

Ma yo ne consilia anc al contrarie, i.e. offertar les con li pace anc li fratern alliantie, pro que tal alliantie ne posse dar nos avantages: on besona solmen aprofundar se e occupar se seriosimen in ambi lingues, e on va separar se de Esperanto facilmen e decider se totalmen por Occidental, durant que li Esperantistes have solmen li «avantage» de un plu grand adherentie e litteratura, solmen pro li «prioritá» e un avansa de presc 40 annus e ne pro li qualitás intrinsic del idioma.

E li Esperantistes save anc to.

Resumante yo vole dir: it es cert que li international lingue auxiliari es un beson sentit generalmen sin esser reconosset quam tal, in ultra on anc ne posse omisser li reciproc rivalitá del sistemas.

Ma un duplic front de combatte es nu anc un necessi division de labor. Li via del «practicos» e ti del «teoreticos» deve esser parallel.

It es contra li natura de un convictet creator, usar li medie de combatte del demagogos, ma li presentiment del victorie deve satisfar le plu quam li pose del generosi victor.

J. Robert.

Novas ex nor camp

Li constitution oficial del Association COSMOGLOTTA evenit in Vienna li 29 novembre 1926. A membres del Comité Central es electet: Ing. Johann ROBERT presidente; Ing. E. PIGAL vicepresidente; Eugen MOESS secretario; Anton VALENTI cassero; Alois DEMINGER bibliotecario. Li nov adresse del Association es simplic: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien.

Sr. Dimitri Snejko Minsk (Ukraina) ha comensat li labores por un lexico Russ-Occidental.

Sr. Jean Chanaud (Genève) ha publicat un Index français al Radicarium de Occidental in 8 lingues. Precie 1 ö. S = 0,75 frs sv.

Ex li mundlingual presse

Le Monde Esperantiste Nro. 6 (148) cita quelc passages ex Kosmoglott Nro. 5.

In Heroldo de Esperanto Nro. 58, rubrica Libera Tribuno Jan Trichowski scri: Estas pruvita fakto ke precipe instruistoj ne favoras ech rifuzas la lingvon (i. e. Esperanto).

In li sam nro. Dr. Sós scri pri li Paneuropan-Congress e explica li missuccesse de Esperanto e que li exposition del caderne «Occidental» es totmen privat affere. -- Noi pensa sammen privat quam li action del Esperantistes, ma con plu bon success.

Heroldo de Esperanto Nr 1 (1927) rubrica Ni kaj la aliaj contene un raport pri li recent evenimentes in li Occidental-moventie e pri li fundation de Cosmoglotta.

Li firma La Moderna Edukisto Fr. Hampel-Leipzig ha extintet se.

Heroldo de Esperanto scri in Nr. 58 (385) sub titul «Literatura Mondo mortis»... Ŝajne nia movado ankoraŭ ne estas sufiĉe forta por subteni apud multaj aliaj specialan literaturan altkvalitan kaj pro tio iom multekostan revuon ... krizo kaŭzita grandparte per la senkonscienca agado de certaj agentoj kaj «amikoj» ... multaj reprezentantoj restis ŝuldantaj. Inter ili el Japanujo per kelkaj milionoj da kronoj.

De ti cose noi posse traer li conclusion que inter li immens-criat númere de esperantistes ne es trovat sufficent altkvalita publica quel posse leer e gustar un literari revúe de alt qualitá, it es, que just ti publica malgré li reclame de Esperanto ne vole accepter Esperanto. Homes con guste literari clarmen deve esser chocat del barbaresc form de Esperanto. Li gross del esperantistes consiste ya ex collectores de postmarcas e postcartes illustrat, e un micri societé de circa 500 persones, qui viagea a omni Espocongresses e subtene li moventie. Li altris have visibilmen tre practic pecuniari interesses, li unes quam editores de literaturo e li altres quam agentes, viageantes etc ye custas del credaci publica. Nam tal plendes on posse leer in divers variationes in li tot mundlingual presse. Regretabilmen it es un facte quel es apt intoxicar li tot moventie del mundlingue. Ma on vermen ne save per qual medies on vell posser eliminar tal bass elementes. It sembla que li intrusiv propaganda postula tal persones, sin queles it ne posse exister, sam quam li politic-policie sin provocatores, e forsan un movement con solmen ideal directiones sin material avantages ne vell haver tal fenomenes; ma esque un tal moventie in tot es possibil e vivicapabil? Li homanité vermen es ancor sur tre bass nivelle!

Julian Prorok.

Recensiones

Quam edition de Cosmoglotta Mauer bei Wien, in bell equipation ha aparit in tri lingues (german, esperanto e Occidental) un brochura propagativ de J. Robert e E. Pigal sub titul «Der Weg zur europäischen Verständigungssprache» Li Via al lingue del europan intercomprension, quel ha esset exposit in li Paneuropan Congress in Vienna e evocat sufficent attention, anc inter esperantistic publica.

Per su parallel textus e li exemples de drastic differenties inter li du concurrent lingues li impressionant caderne es tre instructiv. It vell esser necessi editer simil brochuras anc in altri lingues. Un manca es forsan li absentie de un demonstration que li multitá de international paroles, derivat de centes de latin ínregulari verbes, in Occidental representa regulari derivates, quo es li resultate de habilmen electet simplic e natural regules, un acquisition, quel til nu es unic inter li centes de projectes por un Lingue International. In omni casu un tal indication es necessi in omni scrite, destinat por scientistes e erudites. Por li grand publica it posse esser superflú.

E. W.

Panasia

Secun prof. Ueda-Nagasaki li Pan-Asiatic congress ha desapprobat Esperanto e decidet que li congress mey studiar li possibilitá de un commun lingue basat sur li asiatic lingues.

Talmen li continental nationalism expande se plu, e un lingue totmundan deveni plu e plu problematic. Do it es li rect via por nos ne chassar ye utopistic idés, ma concentrar nor forties ad introduction de un vermen Europan lingue de occidental civilisation. Noi ne posse impedir li provas de altri continentes crear un propri lingue. Ma in omni casu noi have un avanse in témpore de 40 annus de experientie in ti camp. Do che noi ti question va esser soluet plu antey, e tande it va depender de nor situation potential e cultural, ca on va aprender in li altri munde li lingue Europan o fortiar nos aprender un problematic lingue asiatic, o accepter un pidjin-Occidental. In omni casu it es clar que noi secue li sol practic e realisabil via.

E. W.

:pednote860: Ex un brochura (in preparation): Li anti-europan
caractere de «Esperanto» de Ernst Graber (Dresden).

[[li_innatural_accentuation_de_curt_sillabes,Li ínnatural accentuation de curt síllabes bon-europan in «Esperanto»]]

Li ínnatural accentuation de curt síllabes bon-europan in «Esperanto» footnote:[{pednote860}]

Curt síllabe «-ul-» (ex Latin).

In su lingue originari, in Latin, ti-ci síllabe servi tre sovente, quam suffixe diminutiv e resta sempre ínaccentuat: li accentu del concernet paroles jace sur li radica, quel porta li principal signification.

In lingues modern ti síllabe ha (pro non-accentuation) max sovent debilisat su fort vocal «u» in «o» (Italian) o «e» (German), o mem perdit it totalmen e desaparit in rol de síllabe.

In «Lingvo internacia» ti sam síllabe secundari, essent penultim, recive li obligatori accentu del parol:

  • angúlo (S ángulo, L ángulus, I ángolo, AF angle);
  • spegúlo (L spéculum, G Spiegel, I spécchio, spéculo, S espéjo, espéculo);
  • okúlo (L óculus, I ócchio, S ójo);
  • konvolvúlo (L convólvulus, I convólvolo)!

Ma anc tá, u in Frances o German li síllabe «-ul-» apari accentuat, li constellation del son in «Esperanto» es essential altri: li sudromanic son del parole postula anc un sudromanic accentuation. «Lingvo internacia» accentua -- antiromanic:

  • skrupúlo (I scrúpulo, S escrúpulo, D skrúpel, A scruple);
  • somnambúlo (I sonnámbulo, S sonámbulo);
  • tuberkúlo (S tubérculo, L tubérculum, I tubércolo, D tubérkel, A tubercle)!

Ti syllabe «-ul-» apari anc in verbes e resta in Sudromanic tant ínaccentuat quant esset in Latin. «Lingvo» malgré su provocant-sudic desinentie «-as» del conjugation del presente accentua altri:

  • li postúlas (= il póstula)
  • li kalkúlas (= il cálcula)
  • li modúlas (= il módula)
  • li inokúlas (= il inócula)
  • li manipúlas (= il manípula)

Un altri exemple es interessant pro li «lógica»:

  • li stimúlas (= il stímula)

Nam li medie por stimular, li stimulo (ISLAF), in «Esperanto» deve esser nominat: stimulilo! ...

In contra súper li form predicativ:

  • ĝi cirkúlas (= it círcula)

mey esser mentionat, que ti verbe in su sense ne deriva se de alquel «cirkúlo» per to ci es significat in «Esperanto» li circulation self), ma de -- cirklo! In ultra: ti ultim ne mem es un vocabul official; nam li populari término por ti notion in Esperanto es «rondo». Li ital.-mus. «rondo» in contra es «rondelo», e li «rondell» (FD) es «rondbedo», ma: «ronda» (IFAD) es in «Lingvo internacia» -- rondiro... circulus vitiosus!...

Abreviationes:

A = angles, Celia = Comité Explorativ de Lingue International Auxiliari, Cgl = Cosmoglotta, D = german, Esp = Esperanto, Gr = grec, I = italian, Kgl = Kosmoglott, L = latin, L.I. = lingue international, LsF = Latino sine Flexione, Occ = Occidental, P = portugales, R = russ, Ru = ruman, S = hispan, SaC = Supplement a Cosmoglotta, Sl = slavic, Sv = sved, Vp = Volapük.

II. Paneuropan-Congress va haver loc in Bruxelles, octobre 1927.

XIX. Esperanto-Congress va haver loc in Danzig 29 Julí til 4 August 1927.

Detallies che U. E. A. Genève, Boulevard du Théâtre 12.

Abonnamentes, contributiones e subventiones por Cosmoglotta

G. A. M.-London: 4 pd; M. d. O.-Rotterdam: 14,8 ö. S; J. G.-Manhartshofen: 9 RM; A. M.-Boulogne: 10 fr. F; D. S.-Minsk 10 č. K; P. B.-Riga: 2,66 ö. S; S. B.-Weollington: 2 sh; Dr. K. S.-Parchim: 4 ö. S; E. W. K.-Evanston: 2,82 ö. S.

Subventiones por C.E.L.I.A.

Comité Explorativ de Lingue International Auxiliari.

Prof. H. Pášma: 20 c K; J. Gär: 10 RM; G. A. Moore: 5 pd.

E. W.

Cosmoglotta

Association International de Lingue Auxiliari Occidental.

Li programma del Association Cosmoglotta es introducter li lingue Occidental in omni dominias del munde civilisat in queles existe beson a lingue international auxiliari.

Annual subscrition minimal: 5 ö. S = 4 sv. fr. = 0,75 doll. al adresse: COSMOGLOTTA, Mauer b. Wien, Austria.

Li membres recive gratuitmen li organ del Association e li Supplement scientic-litterari.

Union Paneuropan

Por devenir membre ples misser contribution minimal de austrian Schilling 3,— per annu al adresse:

Union Paneuropan Centralsecreatriatu Wien Hofburg.

Occidental-Litteratura

Curt grammaticas-claves de Occidental in lingues Angles, Frances, German, Russ, Tchec a 0,30 ö. S (0,25 frs. sv.)

E. de Wahl: Radicarium directiv de Occidental in 8 lingues ADFIPRSSv 5 ö. S (4 frs. sv.)

Jean Chanaud: Index français au Radicarium. 1 ö. S (0,75 frs. sv.)

J. A. Kajš: Prakticky jazyk svetovych styku Occidental. 0,60 ö. S (Cena 3Kc., vaz. 6 Kc.)

A. Z. Ramstedt: Nyckel til Occidental. 1 ö. S (0,75 frs sv.)

J. Gär: Wörterbuch Deutsch-Occidental ha aparit 5 liverationes a 0,30 ö. S (0,25 frs. sv.)

J. Linzbach: Transcendet Algebra, 1,30 ö. S (1 fr. sv.)

Rabindranath Thákur (Tagore): Nationalism in Occident. Autorisat traduction de A. Toman. Precie 1,30 ö. S (1 fr. sv.)

Dr. R. Coudenhove-Kalergi: Li Paneuropan Manifest. Autorisat traduction de E. Moess. 1,30 ö. S (1 fr. sv.)

J. Robert e E. Pigal: Der Weg zur Europäischen Verständigungssprache OCCIDENTAL, in D Esperanto e Occidental 1,60 ö. S (1,25 frs. sv.)

Por membres 10% rabatte.

Recivibil che:

Cosmoglotta Mauer b. Wien, Austria.

Comité Explorativ de L.I. Eha 10, Reval, Estonia.

Editoría Occidental Česká 32, Brno, Tchecoslovacia.

Por postal expenses ples junter 10%.

Informationes 2 respons-cupones.

Eigentümer, Herausgeber u. Verleger: Gesellschaft Cosmoglotta, Mauer b. Wien, Postfach 6.

Verantwortlicher Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing b. Wien. -- Druck: G. Kanz, Liesing.

Cosmoglotta A 39 (mar-apr 1927)

Organ del Association International Cosmoglotta

Consacrat al developation e propaganda del Lingue International Auxiliari Occidental

Redaction e Administration: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien, Austria.

Abonnament annual: 5 ö. S = 4 sv. fr = 0,75 doll. = 3 RM = 25 csl. K

Annu VI -- Marte-April 1927 -- Nr. 39 (2)

Contenete

  • Occidental -- Judicies de linguistes
  • Esque Occidental es romanofil? E. de Wahl
  • Li psichologic e sociologic caractere del lingues. A. Z. Ramstedt
  • Oriente e Occidente. E. de Wahl
  • Russ scientie e Lingue International. E. W.
  • Interlingua Sistematic. de Wahl
  • Recensiones E. de Wahl / E. Pigal
  • Mobilisation. E. Pigal
  • Ex li presse
  • Judicies
  • Li anti-occidental ortografie in Esperanto. Ernst Graber
  • Lexico German-Occidental
  • Abonnamentes, contributiones e subventiones por COSMOGLOTTA.
  • Avise al non-abonnates. Cosmoglotta
  • KOSMOGLOTT
  • Occidental-Litteratura
  • Urteile von Linguisten über Occidental

Occidental -- Judicies de linguistes

Prof. Dr. Albert SAAREESTE de Universitate Tartu-Dorpat (Estonia) scri 11. 1. 1927 a Edgar de Wahl, li autor del lingue international Occidental (Traduction Occidental ex estonian):


Yo ha recivet Vor amabil epistule junt con li brochuras Occidental. Yo deve atestar, que in li amasse de hodial artificialmen creat international lingues, Occidental es li max facilmen comprensibil, precipue por ti qui conosse si anc solmen un romanic lingue. Li letura del textes redactet in ti lingue ne ha causat me minimal desfacilitá. Yo gratula Vos, estimat Senior, cordialmen pro ti labor-fructe honorant nor comun patria e yo crede in li progresse e victorie de ti lingue.


Prof. Dr. A. L. GUERARD de Universitá Stanford, Cal. (USA), li autor del libre «A Short History of the International Language Movement» (T. Fisher-Unwin, Ltd, London, Adelphi Terrace; price 1 guinee) scri (Kgl. nr. 9) a Edgar de Wahl, li autor de Occidental (Traduction Occidental ex angles):


Vor lingue significa un decisiv progresse. It sembla me que Occidental representa un passu in li rect direction... Vu va remarcar que yo arivat a resultates frappante simil a Vor. In omni casu li diferenties existent inter nos es considerabilmen minu important quam li punctus in quel noi concorda. Yo es cert que it vell esser nos tre facil aplanar nor divergenties si un pertinent autoritativ comité vell invitar nos.


Esque Occidental es romanofil?

It es un sempre renovat acusa que Occidental es un purmen romanic lingue e pro to ne vermen international. It es ver que li latin substantie prevale in it por li ordinari conceptiones de communication, jurisprudentie, politica, religion, scientie etc, per un parol, i.e. por conceptiones caracterisativ de nor statal e civil organisation, quel basa ya sur li classic e cristian civilisation, e ti paroles o almen divers derivationes de ili anc hodie ancor es trovat in omni europan lingues in plu o minu grand quantitá, max mult probabilmen in angles, ci advere principalmen in derivationes, u li parol fundamental es de orígine germanic p. e. moon -- lunar, sun -- solar, woman -- female, dog -- canine etc. Ma un tal metode es li max íneconomic pensabil por un L.I., quel comprensibilmen deve usar anc por li parol fundamental li tema ja conosset ex derivationes. Do lune -- lunari, sole -- solari, fémina -- feminin, can -- canin etc. It vell esser cúlmine de chauvinisme excluder omni ti paroles pro un malcomprendet justicie quel contribue a chascun lingue un egal quantité de radicas o paroles. In scientific e practic coses omni chauvinisme es li max mal consiliator e just in li camp del internationalisme on deve strictmen abdicar tal fluenties mental, evocat o agrandat per li venenosi atmosfere del guerre mundan, quel regretabilmen ancor til nu ne ha dissipat se. Tal postulationes pri plu grand usation de germanic e slavic radicas veni presc solmen de germanes. Li slaves self til nu ne ha expresset tal pretensiones. -- Ti qui concede li romanic radicas ja existent in international derivationes postula que almen omni altris deve esser prendet ex lingues german e slav. Un prova in ti direction representa li max bon de ti projectes: Medial de Sr. Weisbart. It es nu interessant vider li evolution quel monstra li successiv projectes de Sr. Weisbart comensant per Europal. Plu il aprofunda se in li scientic materie, plu su lingue latinisa se, e li german parte diminue se, proque il trova plu e plu relationes inter li parolmateriale quel fa superflú special germanic radicas por ja existent international latin tales. Just ti economic e practic statupunctu deve anc haver un valorosi influentie ye adoption de un radica. Ma it ne es li sol. Un altri tre grav consideration es li plu minu pur stil del lingue. On posse dir artistic considerationes ne vale por un lingue solmen auxiliari e quasi mecanic. Ma quo es artistic, estetic etc? To es ni plu ni minu quam li max bon e economic adaptation del medie al scope visat. Anc un machine deve esser unitari in su construction e plu perfect it es, plu it aproxima se a estetic e bell formes. Ples comparar li unesim automobiles quel esset copiat del coches, e li modern formes de ti vehicul e on va conceder que ili aproxima se a un tip final caracteristic por ti construction eliminant omnicos foren al idé fundamental.

Un lingue deve esser ne solmen scrit ma anc parlat. Ti qui have costumation parlar fluent du divers lingues va confirmar li sequent observation. Si on parla rapidmen por exemple russ e intercala angles, frances o german paroles on ne posse pronunciar les in rect maniere in li fluentie del russ pronunciation; on ínvoluntarimen russifica les tam per pronunciation, quam per form, quáncam on nequande vell far to si on parla li altri lingue. On simplicmen ne posse tam rapidmen adaptar su bocca a divers pronunciationes.

Si on examina plu precismen li form acustic del paroles de un lingue, on va trovar que chascun lingue have su propri stil quel rarmen o plu ver nequande concorde con ti de un altri lingue. Pro to chascun lingue acceptent un foren parol transforma e adapta it a su propri stil,

til que it ne es plu reconossibil quam foren p. ex. F boulevard de D Bollwerk, D Pferd de L paraveredus, R Kulebäka de D Kohlgebäck, Est selts de D Gesellschaft, D rist de R krest etc.

It es clar, que li sam regules e leges guverna anc li L.I. Ma just pro to, proque li L.I. es fat artificialmen on deve esser excessivmen caut in adoption de paroles de divers lingues por ne leder li stil normal ja dat per li international paroles de latin orígine. Por exemple on nequalmen posse adaptar un parol quam D Schraube al styl del L.I. e li inplantation de ti parol a Esperanto es un grav misprense, tam fonetic quam estetic e practic. Occidental ha tamen adoptet ti germanic parol ma in un form scandinavic, scruve quel bon adapta se al caractere general.

Pro to li mixtura ínselectiv de max divers paroles de omni lingues es íntolerabil e deve repugnar omni persones con natural instincte. Li sam instincte revolta contra li ligation del romanic finition o con german paroles quam knabo, shraubo etc. in Esperanto.

Petroleo es bon cose, e lacte es bon cose, ma lacte con petroleo es horribil! Just ti ínproportionat juntura de paroles de heterogen orígine da a Medial su repugnant caractere de un embrion. On senti que malgré li medialisation del paroles, o forsan pro li ne sufficent trapenetration del elementes li harmonie ne ha esset atinget. Just pro ne evocar li desagreabil sentimente de un emulsion it es absolutmen necessi renunciar a omni caracteristic finales adoptet in Esperanto-Ido. Talmen li incorporation de foren paroles es mult facilisat ma in omni casu on deve absolutmen sequer li fonetic leges del principal facilmen dat parol-materiale. Intern de ti límites on posse e mem deve introducter in li L.I. expressiv paroles vastmen conosset e Occidental contene un sufficent grand quantitá de germanic e anc slavic paroles, mem por tal conceptiones u in Esperanto o Ido es usat romanics, p. ex.:

|=== | Occidental | Esperanto

| gurgul | gorĝo | storc | cikonio | svimmar | naĝi | svin | porko | self | mem | mann | viro | moss | musko | yelb | flava | helm | kasko | segle | velo | ost | oriento | west | okcidento | sarc | cherko | strax | tuj | sparro | pasero | fox | vulpo |===

Si on juxtaposi omni germanic elementes on va vider que ili representa specialmen tecnic e cosic conceptiones, durant que li romanics contene li mental, corporal e natural tales. Un tal distribution totalmen corresponde al historic signification de chascun popul in li atinget civilisation homan.

  • Li conceptiones del scientie e filosofie es grec (diagnose, polimorfie, neurastenic, anemic, schizofrenie, pleurite, hipotese, metafisica);
  • vive organic e social-politic: latin (pede, manu, cap, cordie, ventre, córpor, fluer, cive socio, comunisme, republica, construction, conductor, privat);
  • musica e banc-trafic: italian (forte, adagio, da capo, violoncello, piano, andante, cassa, conto, giro, tratte);
  • elegant societé e fin ton: frances (politesse, supear, dinear, banquette, hotel, menú, champagne, haut goût);
  • navigation: holandés (mast, stir, bote, sterne, tacle, strand) e angles (top, jib, ref, stropp, watch);
  • technica e industrie: germanic (scruv, muff, ersatz, vind, slitt, spul, stal, staple, strad, strap);
  • sport: angles (sport, lawntennis, start, box, turf);
  • despotie e ínfrenat voluntá: russ (ukas, knut, bolchevic, pogrom) e hispan (hidalgo, toreador, autodafé, matador).

Anc exotic popules ha contribuet al materiale de international conceptiones: persic (bakshish, bazar, divan, turban), indic (calicó, rum, punch), hebreic (sabat, cherub, delta, camel, ámen, elefant, jubilar, mammon), arabic (alcohol, magazin, balsam, arsenale, tara, café, safran, koran, cadi, alcove, alcali, alchimie, algebra, alhidade, zenite, nadir, harem, razzia, marabú, gazelle, giraffe, sofa), turc (sultan, fez, pachá, yatagan), chines (té, mandarine, kotau, silk, bonze, caolin), japanes (geisha, samurai, harakiri, kimono), indian-american (wigwam, squaw, mocassine, cocain, tabac, cigare, chocolate, cacáo, cannibale, colibrí, orcan, hamac, creol), negro-american (jazz), african (tse-tse), polines (tabú, totem), australian (cangurú, bumerang).

Chascun secun to quo il ha adjuntet special de su propri cultura. Quant on ha dat, tant on recive. To es li ver justicie, ne ti qui postula que chascun popul mey reciver un quantitá egal raubat de altri possedentes o mem forsan secun li númere de parlantes! Nam tande nor lingue in substantie vell esser chinesi!

Ma li paroles sol ne far ancor un lingue. Ili es ligat per grammatica, etimologie e sintaxe. E ci nu on ja ne trova necos latin. Li grammatica ha devenit absolut modernissim paneuropan, simil al frances, angles e mem chines. Omni special romanic customes, quam li diftongisation sub accentu, li vocalisation etc ne ha esset adoptet in Occidental e quo concerne li sintaxe on posse dir, que it es plu anglo-slavic quam romanic. Til nu contra ti parte del lingue ancor nequi ha protestat. Do it sembla que yo ha trovat ci li just via medial e modern. Li logic órdine quasi frances ma in sam témpore li absolut libertá de inversion quel da tant fortie al germanic e slavic construction del parlada.

Do, li materiale del paroles e particules es heredat de ti qui ha dat it al homanité, li poc mancantes es adaptat al ja existent stock ex maxim conosset lingues; li grammatica es modern europan in li linea de evolution natural e li sintaxe conform al modern psichologic postulationes de un lingue e plu slavic quam romanic!

«Suum cuique» e L.I. por omnes!

E. de Wahl

Li psichologic e sociologic caractere del lingues

Si noi concorda pri to, que li Lingue International deve esser pro primo un lingue, noi ha determinat anc per to su natura, su structura e su evolution. Artificial o natural, un lingue ne posse esser altricos quam un lingue.

Quo es un lingue?

Ti es li unesim question, quel omni interlinguist deve far, li unesim problema, quel on deve investigar. Si un hom vole constructer un vapor-machine, esque il ne deve comensar per explorar, qualmen altri vapor-machines es constructet, li leges del mecanica e fisica, etc., e esque il ne va esser capabil solmen depoy comensar li construction e forsan inventer alquicos nov e valorosi por presentar it al munde?

Regretabilmen un contrari metode sembla esser li regul in interlinguistic afferes. Ples mentionar li idé de un L.I. a un person, (doctissim scientistes nullmen exceptet) e ínmediatmen súper vos cade un pluvie de consilies, decretes, postulationes: it vell dever esser tal e tal, ideal, universal, logic, eufonic, curtissim, simplicissim, etc. Quasi li lingue vell esser un cose dependent solmen del vole de un person, quasi omnicos pensabil vell esser anc possibil; o on resta che cert detallies, p. ex. li alfabete, e crede que li tot problema es soluet per arbitrari personal decrete.

Ne quo li L.I. vell dever esser, ma quo it posse esser, es necessi saver. A ti question li linguistica e su auxiliant scienties, quam psichologie, geografie, historie, da nos índispensabil information. Li veritá es, que un lingue ne es alquo índependent, ma in contrari depende de diversi factes e factores, queles noi es fortiat prender in conto. Lass nos escutar li paroles del ínsuperabil Hermann Paul (Prinzipien der Sprachgeschichte):


Talmen quam li cultivatores de animales e plantes nequande posse crear alquo pur arbitrari, ma, in omni lor experimentes, es fortiat restar inter determinat límites, si ili sercha un possibil noviformation de lu naturalmen crescet, in li sam modo un lingue artificial cresce solmen sur li fundament de lu natural. Tam poc quam li activitá de ti factores, queles determina li natural evolution, posse esser eliminat per alqual cultivation, tam poc to es realisabil in li dominia del lingue per intentional regulation. Ili continua acter ínimpedit, malgré omni intervention, e omnicos format per artificial metode, quo es adaptat in li lingue, va esser subjugat al lude de lor forties.


In li linguistica on di, que li lingue es: 1) un fisiologic, 2) un psicologic e 3) un sociologic fenomen.

Si noi ne resta ti ci vez che li fisiologic (li fonetica), ma torna nor atention a li psicologic e sociologic caractere del lingue, noi va trovar, que ti ambi es li max fundativ e decisiv just pri construction e introduction de un L.I., un facte, quel regretabilmen, tro sovente es ignorat e obliviat in li discussion interlinguistic. Plu on comprende li psicologic e sociologic bases de un L.I., plu diminue se li spacie por líber construction.

Li psicologic caractere

Li lingue ne es un producte, ma un function, null «ergon», ma «energeia» (W. Humboldt). Li function del parlada evente ínconscient. «Omni manifestationes del lingual activitá flue ex li obscur spacie del ínconscientie in li psiche. In it existe, quo li individue dispone del lingual medies -- un multissim complicat psichic mecanisme, quel consiste de gruppes de idés, tre inplicat inter unaltris» (Paul). Ti psichic mecanisme associa se con li moves del lingual organes, e su functiones posse esser caracterisat quam reproduction e formation de analogies. Omnicos, quo alquande ha esset in li conscientie, resta quam activ moment in li ínconscientie.

Ti fact have grandissim importantie por li linguistica e didactica, e comprensibilmen, anc por li interlinguistica. De to seque quam un corollarie, que si un lingue international possede lingual images (optic, acustic, motoric), queles ja existe in li ínconscientie del aprendentes de li lingue, talmen que li lingual images besona solmen esser vocat in li conscientie por esser pret a usation, ti lingue es li max facil por li aprendentes. Mem li max simplic aprioric lingue es horribilmen desfacil por aprension, si ne totalmen ínpossibil. It ne es suficent que li lingual images del L.I. solmen similea lingual images conosset in ante; plu ínmutilat ili es, plu facil es li lingue. In realitá on ne audi omnicos, quo es parlat, li propri interni voce auxilia nos e completa, quo ne es audit, talmen que noi crede que noi ha audit it. In letion on ne lee chascun líttere, ma solmen quelc de ili, noi completa lu videt per propri optic (grafic) images, aprendet in ante. Omni mutilation del conosset optic images fa li letion plu desfacil o ínpossibil. De to seque, que ti lingue international, quel possede li plu grand stock del ínmutilat lingual images, conosset in ante de li max grand númere del usatores del lingue, es plu facil quam ti, quel possede it minu. Si p. ex. Occidental usa formes quam delegation, fiction, formation, ma Ido delegitaro, fiktiveso, formacuro, lingual images, conosset in ante de nequi, e ultra to ne format in analogie, ma chascun aprendend por se, Occidental es in ti respect ínnegabilmen plu facil quam Ido. To es un cose tam simplic e evident, que on astona, quande on audi persones asserter lu contrari.

Li max poc e li max simplic regules por formation de nov paroles ne vale ci, nam por exister in li ínconscientie chascun parol deve har passat tra li conscientie, to es, deve har esset aprendet. Por un grand númere del civilisat homes null aprension es necessi concernent li paroles de Occidental, ma omni homes es fortiat aprender li idistic paroles, mentionat supra. Mem si li «radicas» (plu correct li temas) e li sufixes es in ante conosset, to ne auxilia mult, nam chascun derivate deve esser format e aprendet in ante -- li homes ne parla per temas e sufixes, ma per pret e complet paroles. Li radicas, temas e suffixes ne exite in vivent parlation, solmen in li libres e linguistic munde de idés. Un formation de nov paroles ne posse eventer in li sam témpore quam li usation de ti paroles in parla, li unesim deve preceder li duesim, li lingue ne posse esser contenet e format samtemporalmen. On posse parlar e pensar samtemporalmen, ma on ne posse pensar e parlar e derivar samtemporalmen, to es tam ínpossibil quam regardar in li cannon quande on fusila.

Ma on asserte, que si un derivation, quel da nos conosset paroles es li max facil, it ne es li max expressiv, proque li derivates ne va esser logic, e li L.I. deve esser un expressiv, logic lingue. Ci es un duplic error. Unesimmen chascun lingual image, optic o acustic, coresponde a un sensual o psichic experientie, p. ex. vision o sentiment, experit unquande in ante. Chascun idé consiste ne solmen de intelectual notiones, ma in grand parte anc de sentimental e volitionari momentes. Li scope del lingue es evocar che li auditor li sam idé quel existe che li parlator, o un cert sentiment, atitude, volentie. It es evident que p. ex. li parol fémina in Occidental plu ínmediatmen evoca li desirat efecte che un italiano qui in su lingue matrin dí «femina», quam li esperantic parol virino, quel va haver null resonantie, null «espressivitá», malgré to que it es tre regularmen derivat de viro. Lu sam vale anc por delegitaro de Ido in vice de delegation, etc. Un expressivitá ne posse esser atinget per paroles artificial, sin historie, sin contenentie, e prof. Reynold pro to tre just remarca, que al esperantic lingues manca totalmen sentiment. Li natural lingues ne existe solmen por expresser notiones, penses, to es lor secundari intention, li primari essente expression de affectes, sentimentes, volitiones. Li afectal fundament de lingue posse esser velat che plu intelectual homes, ma it existe, e plu fort it es, plu expressiv es li lingue.

Duesimmen li assertion, que li lingue deve esser logic, to es sequer li leges del logica (Couturat e su epigones), monstra clarmen, que on ne ha aprendet li ver natura del lingue. Lass me ci citar li sequent excellent paroles de prof. Vossler:


Li ínacordantie del grammatical functiones con li logical categorie es tant evident, que mem li max íncurabil intelectualistes ne have plu li audacie negar it. Ma ili defende se per declarar, que quáncam li logical corectitá es nequande e necú realisat, nequande e necú completmen atinget, it es un ideale, yes, mem li ideale, a quel li grammatic tecnica del lingue deve aspirar e in fact aspira. Li evolution del lingue vade a progressent intelectualisation.

Ma omni tecnica -- to oblivia nor intelectualistes -- omni tecnica have su ideal, to es li mesur de su corectitá in se self, ne extra, ne supra. Partú u existe un special tecnica, existe un special idé eo ipso. Li tecnica del pictor servi li idé del piction, li musico li idé del musica. Pro to li grammatica, essente li tecnica del lingue, servi solmen li idé del lingue, ne ti del logica. Ti simplic veritá que li linguistic idé es un cose por se, alquo índependent e alquo essentialmen diferent del logical idé, ti simplic veritá es sempre denove ignorat.


Li lingue move se in un altri plan quam li logica. It es sistema del conventional signes, ne logic, anc ne ínlogic, ma forsan alogic. Noi posse trovar mult in li lingues quo es in acordantie con li logica, ma sovente un logica plu subtil quam «li superficial logical analises del linguistic diletantes, queles ha volet mastrisar li lingue» (Jespersen). «It ne deve esser concludet, que defectiv corespondentie inter logical e grammatical categories es necessimen nociv al lingue, considerat quam medie de expression. In contrari, ínlogical e íngrammatical constructiones sovente attribue grandissim a facilitá e mem ad precision del expression» (Sweet).

On asserte ancor, que un strict logical grammatica e precipue morfologie es necessi por li monosemie (unisensitá) del paroles e frases. On posi quam li ideale li devise: un vorto -- un nociono; un nociono -- un vorto. Ma to es pur reva, e mem ne un bell reva, quel nequande es realisabil, tre fortunosimen por noi homes. Un lingue, quel hat realisat ti principie, va posseder milliones de paroles pro to va esser ínpossibil. Li veritá es que li max evoluet lingues ne tende ad monosemie, ma a polisemie (multsensitá), quo fa un grand númere de paroles superflú. «To, quo on nómina in general un rich lingue, es in veritá un complicat, circumstantial lingue. Cultural plu developat lingues besona plu poc paroles por expresser su afectes e notiones e pro to posse economisar li custas del energie.» (Schrijnen). Essente un lingue, un L.I. ne posse ni evitar ni dispensar li semasiologic leges del lingues. Mem si un artificial lingue es strict monosemic hodie, deman, quande li lingue es usat practicmen in li munde, li bell sistema va esser spoliat.

It es van interprension constructer lingues, queles es contrari al natura del homes. On deve sempre calcular con li homes tal, qual ili es, e pro to interlinguistes deve esser tre versat in li psicologie. Li hom ne es, e nequande va esser, un pur intellectual ente. Tam ínpossibil quam it es saltar súper su propri ombre, tant ínpossibil it vell esser elevar nos self del firm terre a superior sferes de pur intelectualitá, per li peruc del logica, quam li famosi Münchhausen. Noi es tre terrestrial entes, anc «in cosmoglotticis».

Mecanic, rationalistic lingues quam Esperanto, Ido es basat sur psicologicmen fals premisses. Li max bon comprension del natura del lingue monstra Occidental. (Fine seque).

A. Z. Ramstedt.

Oriente e Occidente

In nr 1, 1927 de «Esperanto» Dr. Privat ha publicat du interessant politico-scientic articules: «Oriento kaj Okcidento» e «Pri vortoj internaciaj». Quáncam il parla necú pri Occidental, on clarmen visa nos.

In li unesim articul il extende con ostentation li manus al oriente, esperante un plu activ colaboration de ti parte del munde. To es li response a du factes del ultim témpore. Li unesim es que li Pan-Asian Congresse in Nagasaki ha rejetat Esperanto quam tro Europan lingue, e exportat un resolution pri desirabil creation de un Pan-Asian lingue. Li duesim facte es que Occidental ha precismen sublineat su pur europan caractere e labora in li direction de un plu strict juntion de Europa.

Si Europa va esser uniat ad Pan-Europa con su paneuropan lingue, ti facte self va imposir nor lingue occidental anc al orientales, negres etc., sammen quam nor machines, nor cinema, nor radio, nor aeroplanes, cannones etc. E li experientie doce nos que ne cosmic utopies, ma concentration ye proxim urgent coses procura fortie e success. Noi do concentra nos ye li foco del civilisation, li occidente.

Li duesim articul es anc directet contra li naturalistes, e habilmen, quam omni articules del eminent ductor de Esperanto, tracta pri li dangeres de tal nominat international paroles, sovente havent un absolut altri sense in Angles e Frances. Il deducte de to li conclusion que un vivent lingue deve haver su autonom paroles, derivat secun li propri spiritu del lingue. Con ti idé yo consenti totalmen. Ja ante mult annus yo ha expresset ti idé in un articul «Heredie e autonomie» 1).

Ma it es altricos, si li international paroles es «fremduloj» o derivat secun propri leges. Yo va citar quelc passages del interessant de Dr. Pr. (in traduction Occidental):


Nor lingue con prudent instincte ... ha inglotit les solmen poc a poc ... altri mundlingues ha apertet li bocc talmen larg, que ili esset suffocat per li invasion. Ha restat solmen un rich cadavre ... Li max vivent elemente es to, quo on hauste ex su propri fonte ... Quam viviplen es ... ano, aniĝi; aro, ariĝi; ema, emi; ebla, ebligi; malebligi etc. ... «la china Esperanto» ... Quande un de ti «forenes» ne recivet per usation su Esperanto-baptisation, tande es necessi intervention e definition in official lexico ... etc.


Per altri paroles, in li societé de nov-rich nigger-aristocratie Esperantan quam li supra citat «China-Esperanto» li ver europan cultur-nationes Grecia e Roma es admisset in «Esperantujo» solmen si ili transvesti e colora se ye «nigger», sammen quam in U. S. S. R. li scientistes sembla dever mascar-se ye communistes por posser laborar e viver. Li similitá deveni ancor plu grand, si on torna su attention al admonitiones del presidente del Esperantic academie al discipline.

Quam exaltant exemple de tal negrijant europan Dr. Pr. cita li parol aviadisto, ma il prefere aerflugisto e rejecte aviatoro, proque un chinese deve questionar pri li sense de ti europan international parol. (Noi posse junter ancor centes de tal paroles: kondukisto, direktisto etc. apu li nov incorporat «fremduloj»: konduktoro, direktoro etc.)

Ma un chinese qui ha aprendet Occidental ne senti necessitá questionar quo significa aviator, proque it deriva regularmen de avi-o (in Esperanto birdo) e noi have avi-ar, avi-at-ion, avi-at-ic, avi-at-or. Lu sam es pri direct-or, direct-or-ia, direct-or-atu, direct-ion, direct-iv etc., omni autonom regulari derivationes, ma qui have li avantagie ja esser conosset por europanes e clar e facilmen dechifrabil per chineses e altri non-occidentales.

Ceterimen yo dubita, ca noi ne trova omni pur international paroles de Occidental anc in li Esperanto-lexicos de Christaller, Bennemann etc., con micri «niggerisationes»! Ma ili omni es «fremduloj» in «Esperantujo», forenes sin contacter con li indigen nov-riches de Esperanto, omni ti nepri (dever), ree (denov), laui (esser conform), malanigi (excluder), iomete (un poc), endas (deve esser fat), eke (subit), virino (femina), estro (chef) etc. Ma just li «forenes» es posit in li «montrofenestro» de Esperanto, quam noi ha posset vider in li raporte al Liga de Nationes, por monstrar que li diferentie de Esperanto e li nov projectes es solmen minimal. «Bluff for outsiders».

E. de Wahl

Russ scientie e Lingue International

Li academianos russ interesse se pri li Lingue International. Quáncam ili sembla ne conosser altricos quam Esperanto, támen lor judicie «laudativ» secun «Heroldo» nr 6 in su essentie es caut e ne tro promessiv por Esperanto. Talmen li academiano A. E. Fersman inter altricos scri:


Garantíe por successe de Esperanto va esser li conservation del condition usar li radicas del paroles ex li lingues de omni nationes ... Por li scientie it es extraordinarimen grav que li max usat término e expressiones mey esser unisensal por omni popules, omni landes e omni nationes. It es promesset a Esperanto triumfar sub condition que it infortia li interligationes con scienties studiant li historie del lingues. Esperanto va intrar in li córpore e sangue ... si it va atenter omni factes de to, que li lingue de chascun popul es un historicmen ocasionat fenomene.


Ti enunciationes del conosset academico adapta se mult plu a Occidental quam a Esperanto, ma on ya save del libre de sr Drezen, que in Russia li scientistes deve esser caut con enunciationes contra Esperanto, quel es protectet del Soviet-regime.

Nu in omni casu, in un land quam Russia anc li conossentie de Esperanto va far plu facil li comprension e transition ad Occidental.

E. W.

Interlingua Sistematic

J. Rosselló-Ordines. Lingua intelligibil, sine studio, ad primo visu. Grammatica cum textu in interlingua et in Franc.

Ti ovre de nor conosset samideano representa un adaptation del metode de Occidental ad Interlingua, penant eliminar del Latino sine Flexione li inregularitá de su participies heredat del latin. In general il repeti li idées ja expresset in Kgl. Nr 3-4 (21-22) 1924 con quelc variationes. Basant sur scientic explorationes ti prova merite un detalliat critica, quel va posser esser fat solmen pos suficent usation de ti lingue in practica u va monstrar se li avantages e mancas, pri queles in li curt compendie de 12 págines on nu ne posse ancor totalmen judicar.

Li cose principal in L.I., quam ja ha monstrat Occidental, es li regulari relation inter li infinitive e li participie del perfecte, quel in latin genita ínnumerabil exceptiones. Sr. R.-O. trova nu que li metode de Occidental ne suficentmen conserva li form del infinitive latin quel es sovent transformat in li perfecte form secun li modelle del lingue Angles p. ex. electer, traducter, constructer, e sercha novi vias. Ti labores do es de alt scientic valor. Li question es, esque li solution trovat de Sr. R.-O. es plu bon e practic quam ti del Occidental, nam it es clar que lu essential es li atinget resultate junt con li facilitá del metode.

Prof. R.-O. nu vole conservar quam possibil anc li tema del infinitive, e il discerne du coses: Th (thema general = infinitive minus r) e G (generator = participie passat = Th + to).

Nota. Si Th fini per x, s, d (changeat in s) on adjunte solmen o.

Li finale e del Th deveni curt i in G.

amar -- amato, gemer -- gémito, ma dicer -- dicto, vider -- viso, annexer -- annexo, audir -- audito.

Do in li verbes dicer, vider, annexer li Th ne es dice, vide, annexe ma dic, vid, annex, e in gemer it ne es gem ma geme. Regretabilmen li estimat autor ne di nos qualmen un person ne-latinist va saver ca li e apartene al Th o ne.

Proque nu mult latin verbes ne submisse se a ti regules, li autor deve un poc changear les, specialmen li infinitive. Talmen noi recive li nov formes: construcer, elecer, andjuncer, afflicer, esque anc fluxer?

Regretabilmen li autor ne ha corectet, ni mem alludet li mancas de su sistema queles noi ha criticat in li sam Nr. 21-22 de Kosmoglott. Il simplicmen tace li desfacilitás, p. ex. qualmen es soluet li question con li verbes L.: tangere -- tactum, creder esque creso? rumpere -- ruptum (ruper?) posse, venire -- ventum, nascere -- natum, noscere -- notum, currere -- cursum, fingere -- fictum, fluere -- fluxum (fluxer?), frangere -- fractum (fracer?) fundere -- fusum, mergere -- mersum, movere -- motum, mulgere -- emulsion, pellere -- pulsum, premere -- pressum, quaerere -- quaesitum, adhaerere -- adhaes-ion, scindere -- scissum, sidere -- sess-ion, solvere -- solutum, stringere -- strictum, terere -- tritum, torquere -- tortum, vivere -- victum, vincere -- victum etc. etc.

Ci adjunte se ancor li desfacilitá totalmen tacet pri li assimilation del consonantes por ex. trah-er -- trah-to -- tracto, distinguere -- distincto, jungere -- juncto etc.

Li desfacilitá pri constant mutation del consonante in dicer -- dicto anc es suficent grand in conjugation.

Do yo trova que ti parte del labor del estimat prof. R.-O. ne es vermen soluet.

Ma li labore contene mult felici innovationes, partmen ja proposit in Occidental o discusset in Celia, partmen nov trovat. In cert maniere il reveni al solution de Dr. Zamenhof con li tegment-lítteres in un plu modern visage, per un apostrofe, do g' = dj, ch' = tch, l' = quam in Occidental.

Li nominatives me e te sembla esser repugnant, un casu objectiv es solmen in li triesim person. Ma in li unesim it vell esser anc necessi quam monstra li modern europan lingues.

Li altri pronómines latin regretabilmen ne conforma se al regul del accentu alíqui, aliquíd, altér, ultér, illúd, idém, nunquám etc. e in general tre mult latin paroles ne va submisser se a ti regul: juvénes, homíne, sempér, quamódo, extér, pretér, supér, puéro.

Secun Peano in Interlingua es admisset omni parol Anglo-latin, ma in facto Interlingua, anc ti de prof. R.-O. contene mult latin obsolet formes ja ne existent in li modern lingues quam p. ex. acervo (amasse), sole (D pflegt) quel coincide con sole (D Sonne) e solo (D allein), hom = F on, obsequio (F hommage), fier (D werden), suffixe -ense (Siam-ense), post-charta, etc.

Curios e nelatin sembla nos paroles quam: mutto (parol, F mot) midio = 1/2.

Interessant e elegant es li clar disposition del materiale, nov in li maniere ti del prepositiones e afixes, qui es gruppat ne in li alfabetic órdine del particules ma secun sense. Li pluralité concorde con ti del Occidental (li form self del sufixes sovente es plu arcaic latin) ma existe quelc nov vispunctus queles merite special mention e discussion.

-etu (L -etum) es absolut obsolet e existe solmen in quelc poc paroles, in omni casu it ne es international.

In li sense de collective nu es quasi international li suffix -age, boscage, plumage etc., ma ti suffixe ne es usat che Sr. R.-O.

Sr. R.-O. abuse li idé que just Latin es international. Li rota del historie ne torna ad retro e hodie altricos es international quam in témpores de antiqui latin, p. ex. li radica manca es international til R. durant que carenti es obsolet parol solmen scientic. Li L.I. ne es solmen un lingue por scientistes, e deve esser un vivent lingue e ne basat sur martallia.

Li contrarietá, expresset per du affixes: des- e anti- sembla esser ne rect preciset.

Es dit, que anti es usat in vocabules ne verbisabil, ples comparar F antidater, antidoté.

Inversmen des sovente es usat che paroles ne verbisiabil p. ex. F désastre, désavantage, désharmonie.

Sembla me que li idé de ti du affixes es fundamental divers in li sense del movement, max bon comprensibil per ideografic representation:

anti = →←: anticrist, antisocial, antisemit.

des = ←→: desarmar, desharmonie, deshonor.

-urio sembla ne motivat.

Tre bon es li remarcat qualitá que li suffix -ia local, pos i del radica contracte se ad i accentuat: librario-libraria.

Íncomprensibil es li diferentie inter arium e -aria, aquarium e aquaria.

Absolut ínmodern es conservar li a final in -ista. a have li idé international de feminin e ci a final in ti sufixe ha perdit se in li principal lingues ADFR!

Li sense de ti suffix: fautore es ne per extension, ma primitiv, e li altri sense tecnic, artistic es per extension.

-ario ne sempre significa officie, occupation, function, ples comparar: millionario, destinatario.

Li suffixe -ilia sembla esser ne motivat; li exemples citat ne es convictiv.

Interessant es anc li sense de -eo (igneo, aureo) = simil in aspectu, in composition e li juxtaposition apu -ear, quel sufixe es prendet just in li sense de Occidental.

In summa un interessant e scientic ovre, quem omni interlinguist interessat scienticmen deve conosser. Personalmen sembla me que li fundamental manca es li tro sclavic dependentie del Latin ye detrimente del internationalitá.

E. de Wahl

Recensiones

Mondolinguo -- Weltsprache

Mondolinguo -- Weltsprache, li organ del german idistes, ha changeat su redaction. In vice de Dr. S. Auerbach nu ducte li conosset socialdemocrat sr H. Peus. E ja in li unesim numeró li scientific ínpartialitá quel ha distinget til nu ti idistic revúe, ha brusqui fat plazze a meeting-assertiones por persones ne conossent li ver statu del coses. Scienticmen taxat li articul inaugurativ del nov redactor sta sur tre bass nivelle. Ma ultra to que li autor sembla haver tre poc, o plu bon dit, null conossenties pri linguistic coses, il anc visibilmen ne save necos pri Occidental, pri quel il asserte coses ne existent. To es tam plu astonant que sr Peus ha assistet in Praha al discurs de sr Pigal pri Occidental e prendet parte in li discussion. Do ci yo deve constatar fals assertiones malgré li conossentie del veritá. Ti facte yo deve ci marcar e stigmatisar.

Do ne possente refutar in maniere vermen scientific li bon fundat metodes de Occidental il repeti denove omni old fals assertiones del annu 1922!

Quelc exemples ex su critica: Il critica li different finales del infinitive ar, ir, er, e del participie at, it, et, e nomina to exceptiones. Do il sembla ne comprender que li finale es r (resp. t) e li vocales apartene al tema verbal. Quo vell dir sr Peus si yo vell dir que Ido have divers formes de infinitive in -jar (voyajar), -var (lavar), -kar (drinkar), -lar (rular), -sar (pasar) etc etc. Il scri anc: «On trovas la vorto rapiditá (kun acento) pro ke la indikativo dil prezento anke finas per a.» It es vermen interessant, quam precis sr Peus asserte conosser mi motives! Yo vell consiliar a sr Peus monstrar ti passu a quelcunc scientist-linguist. Yo es cert que il va rider pri tal naiv conception. Li diferenties logical inter sufixes quam -ie, -ntie, -(t)ion, -ur, pri queles yo ha mult vez scrit e explicat, il sembla absolutmen ne conosser o ignorar volente, proque il ne refuta mi scientic explicationes fat ja plurvez ante mult annus, mem in «Progreso» de Prof. Couturat. Il scri p. ex.: «Vice «institucuro» apud «institucar» en Occidental «institutione» evidente nur pro naturaleso.» Vermen «si tacuisses...!» Li parol institution es regularmen derivat de institu-er, institu-t, institu-t-ion, etc.

Il scri pri c: «Ta semblanta naturaleso esas tote superflua e nur nocoza naturales. Ma per ti nocoza naturaleso Occidental deriva regularmen, quo Ido ne posse: catolic-catolicism, (in Ido katolikismo), classic-classicism, silice-silicio-silicat, dec-decade-decimal-decimetre etc., caduc-caducitá, vice-vicario-vicariatu, simplic-simplicitá-simplicissim.»

Pri ti ultim parol sr Peus ne posse comprender per quo ti parol es plu bon quam simpla. Nu 1) simplic (= sin plic = ohne Falte) es parallel a du-plic, tri-plic etc. e 2) derivar regularmen simplicitá, simplicissim, duplicitá etc., international conosset paroles!, li Ido-paroles simpleso, duopleso etc. existe necú. E pri ti metode de Occidental, quel regularimen e con logical coherentie deriva international conosset sciential paroles per bon electet radicas e justmen interpretat sense de sufixes il audacia dir que Occidental «destruktas la ciencala fundamento». O no, sr Peus, it destructe solmen li pseudo-fundament de sres Beaufront-Couturat. Li fundament de Occidental es li leges del lingues e del psicologie de popules.

E. de Wahl

Die Warheit über Ido -- Li veritá pri Ido

Li Union del esperantistic laboreros, Leipzig-Thonberg, Wasastr. 16, ha editet un german brochura in 32 págines, con titul Die Wahrheit über Ido (Li veritá pri Ido). It contene un curt exposition pri li historie del Delegitaro por adopto di Linguo Internaciona Helpanta, pri li lingual reformes de Ido es un explication detalliat pro quo li esperantistes refusa li actiones del Idistes. Quelc argumentes es electet habil ma ne sempre objectiv.

Li anonim autor asserte, que Esperanto in omni punctus responde al postulationes queles li experientie fa a un lingue international i.e.

  1. un simplic e facil grammatica, 2) un vocabularium composit per radicas prendet ex lingues vivent, 3) li max grand possibilitá a evolution. -- Ad 1) on deve remarcar, que p.e. li acusative obligativ indicat per -n in Esperanto totmen ne es li max facil. Li duesim postulation in su modestie es obsolet; hodie on demanda plu mult, i.e. max grand internationalitá e naturalitá del paroles, ma anc del afixes e derivates in acorde con plen regularitá del derivation. Ad 3) on deve constatar que pro li artificial barrages del obligativ finales -o, -a, -as etc. por omni parol-categories grammatical, Esperanto sam quam Ido nequande va posser evoluer, polir e perfecter se in maniere quam it es possibil in Occidental, quel posse incorporar omni cultur-paroles anc non-europan, sin dever mutilar les.

In li brochura es nominat Occidental un «reform» de Ido. It es ver que mult Occidentalistes es anteyan adherentes de Ido, in li moventie de quel ili ha penat laborar por li scientic solution del problema. Ma li lingue Occidental self es un altri sistema, hante nascet ex li experienties del scientic investigationes pri li leges psicologic del lingues natural. Ido in contrari basa sur li aprioristic principies logical de Dr. Zamenhof; ma it aplica les con plu grand rigore. Támen li selection del paroles in Ido plu quam in Esperanto responde al postulationes pri un L.I., secun quant ili ne es deformat per li schema heredat de Esperanto.

Un scientic critica va dever ne ignorar li nov direction in li recent evolution del L.I. manifestat per li apart sistema Occidental.

E. Pigal

Mobilisation

Esperanto nr 318 anuncia:


Universala Esperanto-Asocio, pere de la Centra Oficejo, entreprenis kompletan bibliografion kaj katalogon de ĉiuj «mondlingvaj projektoj». Unuaj monatoj jam alportis pli ol 400 nomojn. (Ordinare oni scias nur pri 150 ĝis 200 lingvojprojektoj). Fakuloj, kiuj konas mondlingvajn verkojn, aliajn ol tiuj de la nomaro en Oficiala Jarlibro 1925, bonvolu komuniki precizan titolon, aŭtornomon, formaton, paĝonombron. Kiu scias pri nepublikitaj reformprojektoj aŭ novaj lingvoj elpensitaj, bonvolu informi. Helponto ricevos presitan katalogon de mondlingvoj. Adresu: Bibliografia Servo de UEA, 12 Bd. du Théâtre, Genève Suisse.


Noi mersia UEA pro ti penosi labor, quel posse servir quam valorosi guide a futuri comité autoritativ por studiar li evolution e stipular li definitiv form del L.I.

Ma secun li demandat indicationes ti libre sembla esser plu destinat a agitation por Esperanto quam a scopes de explorationes scientic. E sr. N. Yushmanov just publicat un complet «Kronologial indexo del sistemi mondolingual» in Ido-organ «Mondo» XV 43 e 295.

Li adherentes de Esperanto mey aprender que just li dogmatic conservation del ínnatural fundament de Dr. Zamenhof con su evident erras linguistic es li cause de persistent refusion de lor lingue per omni competentes e li cause de constant nascentie de nov projectes, malgré li grand difusion de Esperanto in li popul. Ma li situation es un totalmen altri pos li aparition de Occidental, i.e. li unesim sistema respondent al postulationes del linguistica, quo es attestat de expertes. Un eventual confusion de Occidental con li efemeri lingue-projectes in ti grand mascarade de un legion de artificial lingues ne va posser mistificar li interessat publica pri ti nudi facte ni far halta al marcha de Occidental.

E. P.

Ex li presse

Li hungarian jurnal Hir, Szombathely, 2 Feb. contene un long articul de Dr. Celli Tamás pri L.I., Occidental e un recension de Cosmoglotta nr 1.

Kosmotechnische Nachrichten, Wien, nr 1 raportante pri li Occidental-discurse arangeat de KTG in Hôtel de France, declara Occidental quam tre eufonic lingue.

Secun «Informoj de Esperanto-Asocio de Estonio» nr 57-68 (sub «kelkaj diroj de estonaj lingvistoj pri internacia lingvo») Prof. Dr. A. Saareste expresset durant su lecion lu sequent: «Lingue ne deve esser absolut logic, quáncam it deve esser precis. Matematicmen logic lingues, quam es li artificial Esperanto e Ido, ne es succosi e facilmen usabil. Ili es apt solmen por simplic trafic, p. ex. comercie.»

Judicies

Sra. Magda HOPPSTOCK-HUTH, presidente del german section del «International Liga de féminas por pace e libertá», propaga Occidental, declarante it quam li unesim apt sistema de Lingue International.

Secun «The International Language», revúe del angles esperantistes, li comité executiv del Liga de Nationes denove ha repulset li proposition subtener li instruction de Esperanto in li scoles. A ti ci occasion, li Hungarian delegate, sr. de PAIKERT caracterisa Esperanto quam monstru lingual.

Li anti-occidental ortografie in Esperanto

Líttere «c».

Si un ínprejudicat occidentale trova, in esperantic textus, paroles quam deca, franco, caro, colo, il va instinctiv pronunciar les fals e -- miscomprender. Nam in li vocabularium il vide, que p. ex. deca have null conexion con: decade (AFISD), decameter (AFISD), decalitre (AFISD), decagramm (AFISD) e que li «just» signification es: deca Esperanto = decent (LISFAS)!

Per franco anc un german va comprender: AF francón (LIS franco, D Franke) o il va imaginar li statu de alqual libertá: F franc (AD frank, IS franco) o anc un monete: F un franc. Ma in ver: franco Esperanto = un francés (SIFDA)! E francon es in Esperanto: franko!

Excurs: Li land Francia IS (FA France) = Esperanto Francujo (pron. ne: Frankujo)! Ma Franconia (AISF) = Esperanto Frankujo!...

Egal anc caro ne es: car (LISP), ma: caro Esperanto = DIS zar, AF czar!

Che colo un romano vell imaginar un parte de córpor animalic: L collum, IP collo, S cuello, F cou, de quel anc li angles e german conosse un derivate: L collare, SA collar, FD collier, I collana. Anc li international F colportage, colporteur deriva de it. Un german in special vell conjecter anc un pacc: ID collo (pl. colli), F colis. Ma, nequel de ti significationes es «just», nam: colo Esperanto = inch A, D zoll! ...

Che peco un romano va plu pensar divers altri coses quam li «just». Il va conjecter animales domestic: LIS pécora o imaginar un conexe con: peccar (LIS). Ma in ver: peco Esperanto = pezze (I, FA D piece)!

Un parol quam danco possibilmen un german o angles va miscomprender in F merci, D dank, A thank. Ma danco Esperanto = F danse, A dance, IS danza, D tanz!

Ma in li form laca omni occidentale va creder reconosser li liquide: A lac, S laca, I lacca, D lack. Támen laca Esperanto = fatigat (FSAL)!...

Lexico German-Occidental

Un afere urgent es li continui íninterruptet edition del german-Occidental lexico de J. Gär. Li medies actual dura til li 7-im folie. Secun calculation li total edition va contener circa 20 folies. Por un tal libre li precie de vendition va dever esser ne minu quam 5 frs sviss. Printa, paper etc por un folie es 70 frs sviss. Noi nu proposi a nor adherentes, gruppes e céteri interessates aquisiter actiones por printa de un folie, it es payar 70 frs sviss. Nor payament de ti actiones va esser fat in exemplares del lexico, e precis por chascun action on va reciver 30 exemplares, to es por un precie quel es minu quam 50%. It es clar que por nor samideanes li bentosti aparition del total lexico es un del max urgent e grav coses, quel ili deve subtener per omni forties, sive ili comprende german o no, proque on sempre va posser usar it con auxilie de altri national-german lexicos.

Ultra to por germanes ti lexico representa un novitá til nu ancor ne existent. Advere til nu on possede in lingue german xenolexicos (Fremdwörterbücher) solmen in un direction, i.e. on have lexicos queles vell dar li international extran paroles. Ma on ne possede lexicos, queles vell dar li international extran parol correspondent a un apart german parol. E to es tre necessi che viages, proque presc omni europan lingues contene divers international paroles quam extranes, queles on va comprender anc si it ne es justmen sempre usat.

Do chascun qui posse, mey aquisiter un action o almen un demí-action che sr E. de Wahl, Eha 10, Reval, Estonia. Li folies es reviset del autor de Occidental e del max bon conossores del lingue.

Abonnamentes, contributiones e subventiones por Cosmoglotta

A. Z. R. por Occidental-gruppe Helsingfors: 20 sv. fr; Dr. S. E. K.-Stockholm: 3 ö. S; J. C.-Kobenhavn: 2 D. K; H. M.-Karbitz: 2 ö. S; Prof. Dr. A. St.-Prag: 20 Kč Prof. G. M.-S. Giov. V. Arno: 20 L; Dr. W. S.-Wien XIII: 5 ö. S; A. S.-Liesing: 5 ö. S; J. T. M.-Tonnay-Charante: 5,4 ö. S; L. E.-Wien VIII: 5 ö. S; Prof. J. M.-Bruxelles: 5,43 ö. S; M. W.-Mattsee: 5 ö. S; H. H.-Wien IX: 5 ö. S; Dr. H. B.-Katowice: 7 zl; J. D.-Čakovice: 25 Kč; L. F.-Bilbaro: 0,4 doll; W. C. W.-London NW 3: 5 ö. S; A. A.-Oslo: 4 sv. fr; I. Sp.-Wien III: 5 ö. S; A. H.-Eskilstuna: 10 ö. S; Ing. E. K.-Wien XVII: 5 ö. S; A. P.-Wien III: 5 ö. S.

Avise al non-abonnates. Cosmoglotta

Noi ha inviat Vos nr 1 e nr 2 de Cosmoglotta con SaC sin esser favorat til hodie per Vor abonnament.

Támen por nor sublim scope it es absolut necessi covrir li crescent expenses por printa e administration. Pro to noi invita Vos misser Vor abonnament ínmediatmen pos reciventie del present numeró. Li contribution minimal per annu es 5 austrian Schilling (por Organ e Suplement junt).

Si noi possibilmen ha errat pri Vor interesse por li serios aspirationes de Cosmoglotta a un scientic solution del problema del Lingue International, noi peti Vos retromisser ti ci numeró, declarante it quam «refuset».

Kosmoglott

(precursor del jurnal COSMOGLOTTA) contene li max important articules pri L.I. e pro e contra Occidental.

Absolut necessi por omni scientic interesset mundolinguist.

Precie del annu-collectes:

1922 e 1923 complet a 7 frs. sv.

Con mancant nr 1 a 4 frs. sv.

Defectiv collectiones a 2 frs. sv.

1924, 1925, 1926 complet a 2 frs. sv.

Recivibil che li autor: E. de Wahl, Eha 10, Reval, Estonia.

Occidental-Litteratura

Curt grammatica-claves in lingues Angles, Frances, German, Russ, Tchec a 0,30 ö. S (0,25 frs. sv.)

E. de Wahl: Radicarium directiv de Occidental in 8 lingues ADFIPRSSv 5 ö. S (4 frs. sv.)

Jean Chanaud: Index français-Occidental au Radicarium. 1 ö. S (0,75 frs. sv.)

J. A. Kajš: Praktický jazyk světových styků Occidental. 0,60 ö. S (Cena 3 Kc., vaz. 6 Kc.)

A. Z. Ramstedt: Nyckel til Occidental. 1 ö. S (0,75 frs sv.)

J. Gär: Wörterbuch Deutsch-Occidental ha apparit 5 liverationes a 0,30 ö. S (0,25 frs. sv.)

J. Linzbach: Transcendent Algebra, 1,30 ö. S (1 fr. sv.)

Rabindranath Thákur (Tagore): Nationalism in Occident. Autorisat traduction de A. Toman. Precie 1,30 ö. S (1 fr. sv.)

Dr. R. N. Coudenhove-Kalergi: Li Paneuropan Manifest. Autorisat traduction de E. Moess. 1,30 ö. S (1 fr. sv.)

J. Robert e E. Pigal: Der Weg zur Europäischen Verständigungssprache (Li via al lingue del europan intercomprension) OCCIDENTAL, in D Esperanto e Occidental. 1,60 ö. S (1,25 frs. sv)

Recivibil che:

Cosmoglotta Mauer b. Wien, Austria.

Comité Explorativ de L.I. Eha 10, Reval, Estonia.

Editoria Occidental Česká 32, Brno, Tchecoslovacia.

Por postal expenses ples junter 10%. Informationes 2 respons-cupones.

Eigentümer, Herausgeber u. Verleger: Gesellschaft Cosmoglotta, Mauer b. Wien, Postfach e6. Verantwortlicher Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing b. Wien -- Druck: G. Kanz, Liesing.

Hectografiat lettre, addit a ti nró de Cosmoglotta:

COSMOGLOTTA

Association International

de Lingue Auxiliari Occidental

Mauer b. Wien, Austria

Urteile von Linguisten über Occidental

Universitätsprof. Dr. Albert Saareeste (Dorpat-Estland) schreibt (11.1.27) an Edgar von Wahl, dem Verfasser der Hilfssprache «Occidental» u. a.:


Ich erhielt Ihr freundliches Schreiben, wie auch die Occidentalschriften und ich muss bezeugen, dass in der Unmenge der heutigen, künstlich geschaffenen internationalen Sprachen Occidental die leichtes verständliche ist, besonders für jene, die eine romanische Sprache kennen. Die Lektüre der in dieser Sprache verfassten Texte hat mir nicht die geringste Schwierigkeit verursacht. Ich beglückwünsche Sie, geehrter Herr, herzlich zu dieser unser Vaterland ehrenden, fruchtbaren Arbeit, und ich glaube an den Fortschritt und Sieg dieser Sprache. ...


Prof. A. L. Guérard, Stanford University, Kalifornien, der Autor der Werkes «A short history of the international language movement» (Edition: T. Fisher, Unwin Ltd, London, Adelphi Terrace, Price one guinee) schreibt an Edgar von Wahl, dem Verfasser der Verständigungssprache Occidental wie folgt (Kgl 9):


Ihre Sprache bedeutet einen entscheidenden Fortschritt. Es scheint mir, dass Occidental einen Schritt in der richtigen Richtung darstellt. Sie werden bemerken, dass ich zu Ergebnissen gelangt bin, die Ihren auffallend ähnlich sind. Jedenfalls sind die Unterschiede, die zwischen uns bestehen, von untergeordneter Bedeutung im Vergleiche mit jenen Punkten, in welchen wir übereinstimmen. Ich bin überzeugt, dass es ein Leichtes wäre, unsere gegenseitigen Abweichungen zu beheben, wenn uns ein kompetentes, autoritatives Komitee dazu aufforderte.


Annotationes.

  1. Corespondense International 1908, nr 9.

  2. Ex un brochura (in preparation: Li anti-europan caractere de «Esperanto» de Ernst Graber (Dresden).

Cosmoglotta A 40 (may-jun 1927)

Organ del Association International Cosmoglotta

Consacrat al developation e propaganda del Lingue International Auxiliari Occidental

Redaction e Administration: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien, Austria.

Abonnament annual: 5 ö. S = 4 sv. fr = 0,75 doll. = 3 RM = 25 csl. K

Annu VI -- May-Junio 1927 -- Nr. 40 (3)

Contenete

  • Li psychologic e sociologic caractere del lingues. A. Z. Ramstedt
  • Facilitá de aprension. E. de Wahl
  • Mentalitá esperantistic. Engelbert Pigal
  • Antipodes. Faun
  • Duplic consonantes e arcaismes. E. Pigal
  • Delphos. Julian Prorók
  • Monario. E. W.
  • Edzo. E. P.
  • Regretabil Ido. E. P.
  • Ex nor movement.
  • C.E.L.I.A.
  • Cosmoglotta
  • Abonnamentes, contributiones e subventiones por Cosmoglotta.
  • Li psicologic e sociologic caractere del lingues.
  • Li sociologic caractere.

In nr 39 de Cosmoglotta yo volet monstrar, que si on vole constructer un lingue secun rationalistic principies e ne conform al existent psichic natura homan, on deve unesimmen transformar li psychic natura de homes por far possibil li function de un tal lingue. Si on vole p. ex. mecanisar li lingue, quam cert mundlinguistes aspira, on deve anc mecanisar li homan psiche.

Nu, in li sam modo, un lingue ne posse esser vivicapabil, si it es constructet de pur gramatical vispunctus, abstraente e renunciante del social conditiones e cultural, historic e estetic valores. Nam un lingue es «in eminent maniere un facte social», quam dí prof. Meillet. Si on ne atente li real existent cultural e historic fundamentes por un lingue international, on es fortiat crear un special fundament por it, un propri social vive. Esperanto vive nu su pseudo-vive mersí al entusiasme de su adherentes. It es su social fundament. Ma ples supposir, que ti entusiasme evanesce, tande anc li social base de Esperanto va evanescer samtémporanmen. It va cessar viver. E si ne plu temporan, to va eventer quande li lingue vell esser oficialisat, obligatori. Oficialitá morta entusiasme.

Ma un linguistic entusiasme es ínsuficent fundament por un lingue. «Li lingue natural recive del vive individual e social, de quel it es li expression, caracteres fundamental de su function e evolution» (Bally). Li max necessi condition por un lingue es li existentie de un comunité de homes, quel subtene li lingue. Ti social fundament da nutrition e developation al lingue, altrimen it vell esser quasi un plante sin radicas. Tal plantes ne existe, e lingues sin radica in li realitá ne posse viver. «Chascun lingue, in chascun periode de su historie, expresse li conceptiones intelectual corespondent a un dat statu social e constitue li inventarium de conossenties -- idés e objectes -- de homes, queles ha parlat it» (Dauzat).

It es clar que li corespondent societé cultural por un lingue international ne posse esser altricos, quam li comunité de ti nationes, queles besona un tal lingue, e que un tal lingue posse exister solmen si ti nationes have un international communication e un comun cultura. Inter individues e nationes de different culturas o inter tre primitiv tales con minimal cultural besonas es possibil auxiliari lingues de tal tip quam Pidgin-English, Beach-la-mar, Chinook, Lingua Franca, etc. queles es null cultural lingues, ma povri surogate de lingues, predestinat a desaparition in sam gradu quam li primitiv indigenes apropria se plu alt cultura. Li famos sociolog prof. G. Landtman raconta un anecdote: Un yun angleso ariva de London a Hongkong. Il visita un altri angleso. Li chinesi boy aperte li porta. «Missus see?» Li response del chineso: «Excuse me, sir, I don't understand Pidgin. Don't you speak English?» Un primitiv, barbaric lingue es possibil solmen inter barbares, t.e. homes, queles ne possede o queles ne aspira a civilisation. Homes con ambition ne vole babillar quam infantes.

E it sembla me que on nequande va posser fortiar (per quel medies?) civilisat homes parlar quam barbares.

Un L.I. auxiliari por li cultural nationes del Occidental ne posse esser altri quam un lingue reflectent lor cultur. Un masse de practic, natural e cultural factores acte quam linguistic formativ e limitativ potenties: historic, politic, geografic, economic, estetic, etc. Determinativ va esser li besonas e customes de ti nationes del Occident, lor, e ne ti del altri civilisationes, antic o oriental, de negros o papuanos, -- ma anc ne li arbitrari desiras e decretes de cert individues -- Zamenhof o Couturat...

Li lingue es necessi ne solmen por scrition de cartes postal e privat conversation con «samideanos», ma anc por omnidial parlada e retorica, politica e litteratura, prosa e poesie, scientie e arte, comercie e tecnica, etc. Do it es clar, que it deve anc esser apt satisfar li postulationes, queles on posi a un modern cultural lingue in omni ti branches de nor civilisation. Li lingue es li clave de un cultura, e pro to oriental nationes quam japanesos, chinesos, turcos, hindues, etc. es tam fervent studiantes de occidental lingues quam anglesi e francesi, nam ili comprende, que li lingues del Occidente aperte les anc li civilisation del Occident. Li Oriente occidentalisa se per chascun die. Si nationalistes in Nagasaki protesta contra tal evolution, to ne importa plu quam li cria del avies in storme. It es nu li civilisation del Occidente, quel es li mund-civilisation e on es fortiat o aprender it o esser victet. Li oriental popules have null propri scientie, null tecnica. Tis es occidental, e un lingue quel vole servir les, ne posse esser altri quam occidental.

Null lingue existe por realisar cert rationalistic principie o idealistic tendenties. Li scope del lingue es tot practic -- reciproc comprension inter consocios. It servi li vive.

Ma, on objecte, si un L.I. ne posse esser fundat sur logica e ration, u noi va trovar un «fix base» por li construction del L.I.?

Li base de omni vivent lingue es li lingual usu de cert gruppe de homes. «Lu correct in un lingue es to, quo un lingual societé postula; e errore deviation de it -- absolut sin respect al intern valor del paroles e formes», di prof. Jespersen. Constructente un L.I. del occidental cultura li base de it consequentmen deve esser li international lingual usu, e li mesura de corectitá -- maximum de it.

It es un fact, conosset de omnes, que it existe un amasse de international paroles, i.e. li lexical material del serchat L.I. existe ja partmen, ma latent in li national lingues. Ti facte ne solmen afacila, ma anc predestina li final solution del problema. Li existent international vocabularium -- cultural, scientic, tecnic, etc. paroles -- constitue li íncontestabil base por li L.I..

Si on ne vole, quam fa cert linguificatores -- accepter li existent scientic e tecnic terminologie tal qual it es, on es fortia rebaptisar li tot scientie e tecnica de Occident -- un labor de Sisifos. Util? Possibil?

Li spiritual cultura del Occidente es de su orígine roman-grec. Noi omnes ancor vive in li ombra del antiqui Roma. Quo ne ha significat li roman jure por un grand númere de europan states, li roman eclesia por nor spiritual vive? Li latin ha esset, e in cert maniere ancor es, li patrin lingue de nor cultura. It vell esser un follie negar li historie.

Del practic caractere del lingues seque, que important es solmen to, esque li usator de un lingue max facil posse expresser se in parlation e scrition e es max facil comprendet del auditor e letor, e ne, esque li númere del grammatical regules, queles un apprendent deve aprender, es decisix o sixant. Un lingue deve esser judicat secun su practic efectivitá, ne secun teoretic principies.

Li majorité de projectes de artificial lingues international, queles ha esset presentat durant li ultim quinant annus, ha in general desvelat che su autores un astonabil manca de sensu por lu real e lu possibil. On ha judicat li natural lingues quam ínlogic, caotic, degenerat, ínapt -- assertiones monstrant clarmen que on ha esset lontan de veritá e realitá. Chimicos e matematicos ha volet far creder, que on deve crear lingues quasi secun chimical o algebraic formules.

In contraritá al altri projectes li lingue Occidental monstra un clar tendentie star in intim contact con li lingual customes e sentimentes del europan nationes. Ne solmen li ver natura del lingue ma su real scope es ci max bon comprendet. E li social caracter de un lingue ha esset, es, e va esser li decisiv.

A.Z. Ramstedt.

Facilitá de aprension

Mem esperantistes qui prende seriosi li nov naturalistic direction in L.I. e aprecia multcos in it, reprocha nos támen, que malgré semblant facilitá comprender li lingue (almen por li educat persones de occidental cultura), it es tre desfacil scrir e parlar it, pro li ínregulari vocabularium e parolformation footnote:[Vide inter altricos li critica de W. E. Collinson pri «Delphos» in «Internationial Language» April 1927.], que pro su intern economie de paroles li practic conossentie de Esperanto es aquisitet in plu curt témpore; e que just li possibilitá formar regularmen derivates «per bon diferentiat afixes» es un ínsuperabil qualitá de Esperanto, quel talmen es superior a omni L.I. sur neolatin base.footnote:[Ma li regulari derivates ne es international: aviadisto, senpere, alcentrigo (in Occidental aviator, ínmediat, concentration regulari derivationes), e li acceptet secun regul 16 international paroles ne es regularmen derivat ma sta isolat exter gramatical coherentie qual exceptiones: observatorio, produktiva, transformatoro (in Occidental ili es regulari derivationes observa-t-or-ia, pro-duct-iv, trans-form-a-t-or).]

Ti argumentes posse forsan applicar se ad Interlingua de Prof. Peano, ma nullmen al Occidental. It sembla que li artificial primitivitá de Esperanto obtusa li sense por real e existent finesses de sentiment. Vermen a quo es util discerner inter «redaktejo, redaktistaro, redakto, redaktado», queles omni es representat in nor europan lingues per un sol parol: «redaction», quel sembla til nu suficent precis, proque li sense es clar del contextu? E in casu de necessitá sempre posse esser preciset mult plu bon e comprensibil per circumscrition: loc o buró de redaction, totalité de redactores, activitá redactori etc.footnote:[Li predilection a long composites con special nuancies es un specific caractere del lingues de primitiv popules.] Ma just li parol redaction, existent in omni principal europan lingues til li Russ, ne existe in Esperanto footnote:[Li nov introductet redakcio sta exter grammatical conexe con li radica redakt.], e vice posser utilisar un conosset parol (ultra to absolut regularmen derivat in Occidental), on deve chascun vez composir un ancor ne existent e ne usabil necú nov parol secun li tre special nuancie. Esque to es facil e economic?

Ma in altri casus pro mancant diferentiat adjectivic sufixes un sol parol deve expresser tre diversi senses, sovente totalmen ne precisibil per li contextu, p. ex.: paca kongreso. Ca to es D friedlicher Kongreß o Friedenskongreß?

Li possibilitá formar per li sam affixe un masse de paroles con paralel sense es certmen un avantage in un lingue, ma it relate solmen nov conceptiones ancor ne essent in li subconscientie del parlantes. In ti relation it es tre significativ que sr Collinson por subtener su tese cita li lingues gaelic (welsh) e finn, du lingues durante long témpore isolat del europan progresse e solmen recentmen posit in li necessitá producter un quantité de nov paroles por nov conceptiones queles ha mancat les til tande. It es do clar que ili producte les per li sam afixe, ja usat in lor lingue, sin cuidar pri ja internationalisat formes in li grand europan lingues. (flotte, biblioteca, vocabularium etc.)footnote:[Ma anc ili ne di arbaro, herbejo quam in Esperanto ma have autonom paroles por ti conceptiones de un propri totalité. Esque vermen apu vocabularium (vortaro), arbaro ne vell significar plu bon D Baumschule, F pépiniére, I semenzajo quam just un forest? Sr. Teo Jung in su jurnal «Heroldo de Esperanto» nr. 14 scri pri li paroles mal-bona, mal-longa etc: En la poezio sin venĝas tiu ŝajna facileco akirita per ŝparo de tiaj preskaŭ ĉiuminute uzataj esprimoj.] It es un processe absolutmen analog al formation de paroles por nov coses quam che ti tribe de Central Africa, qui nomina un chapel: cap-tegmente.footnote:[It es un nationalistic lude quel ha productet D Fernsprecher, Finn puhelin, Eston. Könetraad por li international telefon, e quel Esperanto nu seque ínprudentmen.] In ti sense on posse atinger in Esperanto ancor mult plu economie, si prender quam modelle li citat negri-idioma e li experienties atinget per pidgin-english. Ma yo pensa que li dominia de un L.I. es un poc plu vast quam li possibilitás de comprension per un jargon quam pidgin-english.

Ne solmen por simplic conversation con li conductor del tren o li servitor in hotel, ne solmen primitiv necessitás de un viageante o un colector de ilustrat postcartes deve servir li L.I., ma anc al max alt postulationes por li relationes de scientie, politica, comercie, tecnica, filosofie etc. E tande li postulation renunciar a nor cultural vocabularium in favor de primitiv «Esperanto-faritaĵoj» es vermen naiv footnote:[Ili corresponde al fantastic mascas del actores in teatral representationes che primitives in comparation con li expression del visage in li modern kino-drama.].

Advere li international paroles introducte se malgré li protestes del SAT-presse, ma nu ili es partmen duplicates de ja existent «esperantismes», e quam ja dit sta extra del laudat regulari construction. Un tal situation es ni economic, ni practic, ni logical, ni rational! E it es sive bluff, sive manca de comprension asserter que tal lingue es plu facil quam Occidental in quel omni ti international e cultural paroles dissolue se in clar e transparent derivates del bon electet radicas, sufixes e regules de composition.

In Esperanto on simplicmen escamota li veritá que it contene in su vocabularium mult mill exceptiones sin minimal etimologic o logic coherentie! Yo proposi al seniores Esperantistes prender un conosset complet vocabularium p. ex. Bennemann, e contar li paroles queles in Esperanto forma un exception proque ili sta extra li derivation normal, a queles corresponde in Occidental regulari international derivates; e 2) far li sam calcul invers por Occidental e yo paria que tal exceptiones va esser in Esperanto 100 vez plu quam in Occidental!

On fanfarona pri regularitá del grammatica e tace pri li 10 000 exceptiones in li vocabularium! Yo ha jettat li gante! Qui va sublevar it? Yo attende response!

Li ulterior assertion de sr Collinson, que solmen Esperanto possede li capabilitá formar derivates secun voluntá, es fals, proque Occidental have it in ancor plu grand mesure, possedente apu li general anc plu specialisat afixes, queles da li possibilitá formar nuancies mult plu precis quam Esperanto. Ma ti richesse totalmen ne es obtrusiv e ne exclude li possibilitá restricter li parol-quantitá til ti del nominat african tribe.

Si on vole on va posser formar anc in Occidental fratra o fratressa in vice de sestra, o desbon vice mal, cap-tegmente vice chapel, maladitá vice maladie, per un parol, on posse far omni íneptitás de Esperanto anc in Occidental, si on es inept o primitiv indigen, ma Occidental almen ne fortia li civilisat homes parlar quam infantes o indigenes primitiv.

Occidental have li max grand libertá in expression de su idés: it es quam un lingue natural. Anc in D on vell posser parlar Bruderin, ungroß, Kränke in vice de Schwester, klein, Krankheit, ma on ne parla talmen. Ma hodie on usa ja in D Abteil vice antean Coupé (Abteilung). Do un tal evolution ne es ínpossibil anc in li L.I. Ma yo ne have li manie de grandesse (megalomanie) decreter tal «simplificationes» al munde. Si li munde va voler, it va far self ti usa(tion) de su lingue -- li possibilitás existe in Occidental sammen quam in omni lingue vivent.

Li criticantes qui trova Esperanto plu facil di que ili hesita che usa de ti o altri form in Occidental, quo ili ne senti usante Esperanto. Unesimmen on deve constatar que Esperanto es ja familiari por ili e Occidental ínconosset. Ultra to partmen ti hesitation veni de to que ancor ne existe plen lexicos national-occidental (almen ja printat), e anc solmen poc persones possede li Occidental-national Radicarium (presc nequande li seniores criticantes).

Nu, yo es curios vider p. ex. un person qui possede un Esperanto-clave o mem complet grammatica e quelc numerós de Esperanto-gazetes, qui vell scrir Esperanto sin hesitation e con minu erras, quam in li sam casu con Occidental, mem si ti person mey esser tre erudit e conossent mult lingues!

Anc ci solmen clar e ínprejudiciat experimentes va posser monstrar li veritá.

Pri Occidental ti experimentes es ja fat plur vez!

Mult persones, e absolut ne solmen erudites, scri e parla un remarcabilmen bon Occidental.

Ma li duesim cause de hesitation es li íncapabilitá del majorité usar li libertá. Ili postula ukases, ili ne vole pensar, ili save solmen obedir. Vice self-decision e responsabilitá ili clama pri baston sur quel apoyar se e per quel esser battet in casu de manca de discipline.

Ti libertá totmen ne postula que on deve parlar secun normativ schema con menacie de excommunication.footnote:[Compara in Esperantujo li boicotte contra li gazettes queles usa «Germanio» vice «Germanujo» secun postulation del conclave del mort papa.] On mey parlar o scrir talmen, que li comprension mutual mey esser li max perfect. E it es clar que li conservation del omni-conosset international orthografie footnote:[Quel támen in Occidental es absolut in-mis-guidant, proque li pronunciation del scrit parol e sammen li transscrition del parlat es strax clar e ne miscomprensibil.] e form de paroles sin mascarade e sin confusent masse de ínutil affixes es un grand avantage de Occidental.

Anc si Occidental es ínmediatmen comprensibil solmen a homes de alt cultura, tal homes existe minimal 10 000 000, e just ti civilisat homes va decider li question del L.I. e ne li strada. Anc pri li construction e election de sistema de relvia o de ocean-naves decide ne li passageros ma li ingenieres, industriales e altri competentes!

It es li deve de omni hom conscient contra-acter li dictatura del strada, li ruina del cultura. Li responsabil ductores de Esperanto just apella al voce del strada (quam ante 2000 annus li imperatores de Roma per ti maniere ha ruinat li antiqui civilisation).

Ma on posse replicar, que li L.I. totmen ne es reservat solmen por li erudites, qui forsan vell posser exister sin it, ma anc por li grand masses del popules. To es naturalmen ver. Ma anc por ili un lingue quasi natural, quam Occidental, va esser plu facil, proque it totmen ne es tam facil por li simplic hom discerner li grammatical categories, quam on asserte to! On save p. es. que in German e Dan lingue li substantives es scrit per majuscules. Nu, chascun quel hat occasion observar infantes e ínerudites va constatar li grand confusion in scrition de majuscules. Do anc li reclam-laudat finales de grammatical categories es plu un desfacilitá por li simplic popul. On deve sublinear anc que li extereuropanes possede tot altri categories grammatical. Por un chines o indian de America ili representa un grand desfacilitá. Ma in Esperanto un fals usa del grammatical finales posse producter catastrofal confusiones. E to es li natural consequentie del mancant precis adjectivic e adverbial sufixes.

Anc li postulation formar self o deschifrar Esperanto-charades on ne posse nominar facilitá. O esque p. ex. talmen commun paroles quam li Esperantan sciigo, senpere, estro, militistara, nepre etc. es plu facil anc por li max ínerudit simplic hom quam information, ínmediat, chef, militari, absolut?

In témpores, quande Volapük esset in via conquestar li munde, li aparition de Esperanto esset un liberation e un action de cultur, quel on nequande va obliviar. Ma, hodie quande existe Occidental, li ulteriori propaganda por Esperanto, quel ne ha marchat con li general evolution, ma restat stagnant sur li sam punctu quam ante 40 annus, es un ínpossibil bluff e explotation del ignorant hom in li personal interesse de quelc ductores.

It es vermen ja urgent témpore, que omni progressiv clarvident e etic persones de alt cultura e tendentie mey uniar se circum li democratic latin. «Occidental», quel pro manca de arbitrari regules es sempre perfectibil in omni direction.

It es necessi aperter li ocules al misguidates per li micri capitalistic e avid a potentie gruppe de circa 100 persones, qui chascun annu conveni in su Esperanto-congresses, queles es necessi por enthusiasmar li «popolo Esperanta» per festas, cantadas, dansas, flirte etc.

Li amical fratrin sentimente in ti convenidas es vermen laudabil e simpatic, ma li cultural nivelle es miserabil. On mey solmen memorar li fad e infantesc expositiones de P. St. in li tal nominat «Somera Universitato»footnote:[Vide Kosmoglott nro 32.] in Geneva.

Li seriosi currentie del vive, scientie, politica, economie etc. es absent, e nequande va esser atractet solmen per li infantin-credaci utopisteríe, si ili ne have li possibilitá parlar pri su real necessitás in un lingue correspondent a nor hodial statu de cultura. E li grand joyosi masse va aprender Occidental in sam curt témpore quam nu Esperanto, ma con plu grand cultural e civilisatori valore por ili self. E si on va asserter que ili nequande va parlar it rect, mi va questionar quant persones usa in just maniere li acusative?, mem ne li redactores de jurnales.footnote:[Ples comparar li constatation de plu quam 10 casus de fals usat acusative in un sol nr del official gazette de «Universala Esperanto-Asocio» (Kosmoglott nr 5). Mem li redactor de «Bulteno de Internacia Scienca Asocio Esperantista» ne save usar it rect, scriente (nr 6, april 1927, pag. 13): lau la metodojn uzitajn.]

35 annus li Esperantistes ha luctat con bon conscientie por victorie de lor idé e ili esset fort!

Ma nu ili deve luctar por Esperanto contra plu bon saventie e contra su conscientie. E tal lucta nequande posse victoriar. Anc li fanatisat masses un die va percepter li veritá!

E. de Wahl

Mentalitá esperantistic

In «La Progreso», Oficial organ del Tchecoslovac Esperanto-Association, marte 1927, sub titul Rememorajhoj pri la unua tempo de Esperanto O. D. Ribaulb raporta (traduction ex Esperanto): «Li max interessant epistul de Dr. Zamenhof, quel es in li colection de «Espero», datat 1889, contene li confession quel jetta un ínatendet lúmine sur li historie de nor lingue. In ti epistul li autor di que il ha creat li lingue -- unesimmen e cardinalmen -- por su ínfelici popul, li judeos, dividet inter mult landes e lingues, un popul, quel denove posse esser uniat per li lingue. Ti popul posse esser apóstol del lingue international, pro su rol cosmopolitic e pro su historic traditiones. Con li lingue vell venir li nov religion Homaranismo, quel finalmen deveni religion del tot munde. Do li amore a su popul, li nationalism, ha esset li prim motor por Zamenhof, quel adjunte in li sam epistul: si yo ne vell firm creder que li nov religion va triumfar, yo nequande vell publicar li lingue, quel es solmen medie, ne scope... Quam omni fundatores de religiones, anc Zamenhof ha creat dogmas. Omni hom es líber acceptar les o ne, ma ne discusser!»

Malgré ti conception, pri quel li estimat letor self mey judicar, it es tre dubios que li «Homaranismo» del Esperantistes va esser suficent for por victoriar súper li resistentie del munde non-esperantistic, essent in aplastant preponderantie. In ultra li homaranistes in Esperantujo self es solmen un micri minorité, contra que ti homes quel vole usar li lingue pro purmen tre practic scopes, deveni sempre plu mult, talmen que li organisationes ja deve prender radical mesuras contra li excrescenties de ti direction (vide p. ex. Pilorio in «Esperanto», april).

A. Jofre scri in «Amerika Esperantisto», marte, pri li partiprendentes de Esperanto-curses: «Sive ili suposi que li atinget saventie sufice por interchange de cartes postal, sive ili pensa que lor cap ne es apt por ulterior studia. Ili anc posse esser instigat a abandonar li comensat studia, quande ili trova, que Esperanto ne oferta hodie suficent practic profite.» E per li intern valore cultural e educativ del lingue on anc ne successe capter les, pro que it es null. Talmen it es comprensibil que li ductores sempre demanda perseverantie e «sinofero» (self-sacrificie) del propagandistes.

Noi totalmen ne condamna li fair utilitarisme, pensante que sub li actual circumstanties li Lingue International va introducter-se unesimmen solmen in comercie, tecnica, scientie, radio e céteri trafica. Poy, quande it es aconosset e oficialisat generalmen quam lingue auxiliari, it va conquestar poc a poc, sin sucusses e revolutiones, li céteri dominias spiritual, bell litteratura, arte, religion etc. Pos que it va har monstrat su vivicapabilitá, li lingue auxiliari va devenir universal e vivent lingue del Occidente e forsan del tot munde. Ma tal successiv introduction e natural evolution es possibil solmen per un lingue inter-national del tip de Occidental, basat sur li dominant cultur-paroles occidental, e ne per atrusiv imperialisme de un artificial jargon extra-national de isolat secta quel continualmen discrediter li idé del L.I.

In su libre «Delphos» Miss S. Pankhurst cita un judicie de Liga de Nationes pri Esperanto: «LdN caus reciver votas pro adoption de Esperanto i. a. 1923 nomina un comité por studiar li lingue. Li raporte del comité presentat per prof. G. de Reynold (Bern), declara Esperanto quam barbaric, sin precision e su usation efecte e cause de decadentie intelectual.»

Existe centes de tal opiniones de competentes contra Esperanto. Ma li Esperantistes tace pri ili e dura nominar nos, qui proposi un lingue apt e acceptabil, nocentes del idé.

Támen li fiascos ne posse desillusionar li fanatic apóstoles del novreligional lingue. In vice retirar se e aprender in quel maniere on posse esser plu util a digni cose, ili aperte nov campanie de bluffs e mistificationes.

Cúlmine de menties (o «sinofero»?) pro la «sankta afero» es un Esperanto-prospecte de Steyrermühl-Verlag, Wien, u dr Pfeffer scri: «E. trace li linea medial del europan lingues. It es plu educativ e ligativ quam quelcunc lingue, pro que it doce al europanes lu comun in lor lingues! Li studia de E. have un extrem plu alt valore educativ quam ti de un altri lingue, pro que on apropria se per it lu comun e essential de omni europan lingues e un ampli conossentie de extran paroles!» Ti ci teses sembla esser copiat de un Occidental prospecte. Quasi por demonstrar li gross duperíe, on trova sur li reverse del folie un excerpte del «malkara Esperanto-Wörterbuch der Wiener Tagblatt-Bibliothek» con sequent «bon medial europan» Esperanto-paroles: flegmo, fokuso, fondus, bazo (base), aldono, sindono (devotion), malinklino (aversion), sciigi e konigi (anunciar), alveno, alteriĝi (aterrar), kaŭzo (cause). Quant coruptiv e «malinstruanta» Esperanto in fact es, noi ja suficent vez ha demonstrat. Esperanto es apt solmen por misusar li extran paroles; p.ex. un laborero in Vienna hant frequentat un Esperanto-cursu, ne adplu esset capabil usar les rect; il scri: perfektigieren, rezervieren etc.

Malgré li amasse de simpatic resolutiones por L.I., null neutral congresse international til hodie ha factmen usat Esperanto quam medie de intercomprension, quo constata li director del «Universala Esperanto-Asocio» mem, in «Esperanto», marte. Por antauenpushi (propulser) li afere in ti direction li stab general del «verdaj kavaliroj» arangea un nov experiment: Li esperantistes self fa un «neutral international congress» de pedagogos in Praha, pasca. E ili fanfarona tra li presse dial: «Por evitar tedant traductiones, on interpreta li discurses solmen in Esperanto.» Talmen demonstrante li semblant difusion e usabilitá de Esperanto, on proposi li metode anc al altri international congresses. On nu ne postula que li delegates mey aprender parlar Esperanto. Ili ples studiar li lingue solmen durant ne mult hores til que ili posse comprender. Ma anc to ne va auxiliar, nam li delegates anc va mem ne aprender comprender li lingue durant li curt témpor. Támen ti ci metode es strax usabil in Occidental, comprensibil al majorité del delegates sin studia anterior. To es atestat ja sovente, p.ex. per li Occidental-discurse córam german societé in Hôtel de France, Vienna (vid. Kgl nr 37).

Ma pro quo on ne aprende Esperanto? To es li question anc de sr. van den Brock in «Heroldo de Esperanto» nr 13. Sr. B. ne comprende pro quo comercial firmas ne employa esperantistic correspondentes por extrania. Il ha scrit in Esperanto a un grand firma in Hamburg, demandante un oferte. Li firma respondet que on ne comprende Esperanto e on peti scrir german o hollandés. Nu, un de nor colaboratores, comendante un scrimachine in Berlin, ha scrit li tot corespondentie in Occidental. Il ha recivet prompt su machine; do li liverante ha tre bon comprendet, sin antey aprender li lingue o mem ingagear un special correspondente. Ma sr B. in «Heroldo» proposi fortiar omni exporteros aprender Esperanto o boicotar les. «Quande ne sufice li rason, on prende li baston.»

Li esperantistes besona li ateste del Union Telegrafic, que Esperanto es un «clar» lingue, pro que ili self ne audaciat creder to. Ma on accepta telegrammas in Occidental sin haver un ateste, pro que omni hom educat comprende les e self constata que Occidental factmen es un clar lingue. Dictatura, oppression e fraude besona decretes e policie: veritá e libertá fa sin ili.

In «Arbeiter-Esperantist», april, on scri: «Li masse quel noi vole ganiar por li Esperanto-moventie, es presc solmen avid a sensation. E noi deve max possibilmen utilisar to.» Nu, Occidental recruta su unesim adeptes ex ti homes queles have serios beson a L.I., i.e. queles ja sta in international relationes sive litterari sive personal. Pos ti elite de eclarat pioneros va sequer li grand masses, aconossente li utilitá de Occidental, spontanimen, sin bluffas, sin sensationes e sin «putches». Por li bene del homanité.

Engelbert Pigal.

Antipodes

In Mondo nr 4 es publicat un articul de I. H. Nemo quel proposi un efectiv reforma de Ido, i. e. eliminar li finales -o in substantives concret e -as in li verbes fundamental. Su argumentes por un tal reforma es decisiv e tre habilmen citat. Il precise in su unesim frase un idé quel anc noi sempre ha sublineat. Il di: «Li maximal facilitá, mesura de perfection de artificial lingues, til nu esset considerat presc solmen sub relation al aprendentes. Ma plu on exfortia far de Ido li L.I. practicmen usat, plu ti unilateral facilitá por aprendentes deveni un principie errorosi».

Interessant es anc su opinion coincident con ti de Julian Prorók, que li decision definitiv ne va esser fat del mundlinguistes, ma de ti persones qui va besonar li lingue. Il di que un die o altri li international organisation del laboreros va dar al L.I. sive un catastrofal batte, sive definitiv victorie.

«Ili simplicmen va sentir li beson de un L.I. e accepter ti instrument quel es tot pret e oferta li max grand avantages.»

To es sin dubita tre ver. It va depender de to, ca Paneuropa o li Triesim Interantionale va electer. Yo támen ne pensa que to va esser Ido. Li sol possibil election e inter Esperanto e Occidental, nam presc li sam simplificationes proposit de Nemo on posse far anc in Esperanto e tande li chances de Ido es denove diminuet. Li reformas de Nemo es li unesim batte de martelle. Va sequer altris pri li derivation, pri li tot conjugation e pri li fals logicalitá. E quo tande va restar? E quant témpor resta nos ancor til li final election? Esque it ne es plu bon strax accepter Occidental quam denove comensar li fars de Achilles, quel nequande posse atinger li tortuga?

Interessant es anc quo sr. N. di pri li eufonie: «Li til nu absolut manca de substantives finient per consonantes ha fat Ido tro molli, tro exclusiv feminin. Per ... (li nov regul) ... noi vell crear un tot grand categorie de substantives plu «vivent», plu fort e plu dur, e qui vell posseder ti masculinitá tam per su form, quam per su sense.»footnote:[Anc sr. G. K. Richardson scri pri ti tema in «Mondo» sub titul «Ido-Verso»: «In Ido li desfacilitá es trovar suficent mult paroles finient per síllabes accentuabil.» -- Red.]

Do anc in ti relation un aproximation ad Occidental! To on deve sublinear por special joya de fundamentistic idistes qui trova Occidental cacofonic!

Apu ti clar e prudent articul in li sam nro de Mondo es publicat un plen de ignorantie dilettantic articul de Dr. Talmey, probabilmen por plu sublinear li luminositá del unesim. Li redactor nomina Dr. T. un «expert filologo», probabilmen per ironie.

In ti articul «Lexikologio de Arulo» (tal es li nómine del nov Idido, un apoteose de scolasticitá) noi vide que anc in su logica Dr. T. severmen contradí a se self in chascun passu. Il contradí al principie nr II «Li original paroles deve esser maxim international possibil». Li parol verdar = D werden, F devenir, contradí al principie III: «un form deve reciver li comun international signification, ne un altri!» Nu li form verd es conform al parol F verg A green, e ne a D «werden», quel anc ne es international. Yo cita ancor quelc altri «international» paroles de Arulo: termato, gresar, erastanti, noturizar, arkíatro, arkto (ne arctic ma F étroit D eng), axino, barno, bizoniar ne parent con bison), borno (ca D Born o F borne?), qui save to sin explication, e quel logica vell auxiliar nos ci, si ne li «sic volo, sic jubeo» de Dr Talmey?

Si in un lingue monstra se talmen divergent flutiones quam li du supra monstrat, it ne va posser longmen subtener tal tensiones e va crevar bentost.

Faun.

Duplic consonantes e arcaismes

In «Mondo» nr. 5, sub titul «Arkaismo e L.I.», honorat canonico Jules Gross inter altricos pena pruvar que li ortografie de Ido es plu modern quam ti de Occidental. Startante del observation que presc null hom pronuncia p. ex. li du m in «immens», il monstra li desfacil aprensibilitá del duplic lítteres in francés. Ti consideration til cert gradu es rect; e just pro to li scrition de duplic consonantes es facultativ in Occidental in casus u ili have null signification apart. Noi nequem fortia scrir du t in regretar, du m in comun, du r in coresponder, du b in abate, du p in aprobar, du l in colaborar etc.

Li nov german ortografie demanda li fonetic scrition «Akzeleration». Ma ancor hodie in scientic literatura on usa li antiqui scrition plu international «Acceleration». Similmen on ancor ne va interdicter al scientistes in Occidental scrir: physica, autochthon, opposition, ellipse etc. Por atinger cert scope it es plu sagi dar ne principies imperativ, ma directives. Ti qui hodie ne posse far li grand salta, va sequer deman.

Támen on apen va posser abolir li duplic consonantes totalmen. Presc omni europan lingues (de Portugal til Russia) usa les precipue

  • por marcar curt vocales (quam in german: ball, stopp etc.), quo sr. J. G. omisse mentionar;
  • por discerner divers paroles (in Occidental: casse: casu, currer: curar, cann: cane, cusino: cussin, car: carre. Ido ne posse adopter ti international paroles e vole fortiar nos usar li «modern» deformat: kaso: kazo, kurar: kuracar, kano: hundo, kuzulo: kuseno, kara: charo. Mem li Hispan distinte: carro e caro!);
  • por discerner s fort de s leni (Occidental: masse, tasse, mission, rasse e rose, fase. Ma Ido: maso, taso, misiono, raso e rozo, fazo etc. à la Esperanto).

In ti 3 casus li scrition per duplic consonantes es obligativ. Ma in general on max aplicar hodie in Occidental preliminarimen li facil regul: «In dubita ples scrir un consonant!» To es tre simplic e ne imposi studia durant mult annus, quam on vole far creder. Ma it es possibil que li futuri Academie de L.I., fundat p. ex. per Liga de Nationes, va decreter un altri ortografie, minu liberal, sive plu etimologic e historic sive plu fonologic e mecanic. To va depender anc del actual flutiones in li lingues national.

Sr. J. G. declara que li duplic lítteres vale solmen por un muséo archeologic, e ne por li vive modern. Ma li tal-nominat «modern» ortografie de Ido certmen vale excellent quam un labirinte, per exemples:

  • tuberkloso e metamorfoso apu poroza e filozofo
  • resonar e sidar apu prezidar e rezidar
  • solvar, resorbar e nesolventa apu rezolvar
  • servar e konservar apu rezervar
  • resektar e konsistar apu rezistar.

On vide qual abstrusitás resulta si on ne respecte que un lingue con essentialmen romanic parol-materiale ne posse esser scrit per ortografie polonés.

Quant on senti li manca de marcation de curt vocales mem in Esperanto, to monstra tre visibil li excellent redactet jurnal Unuigita Tuthomaro (Uniat Homanité) in Hamburg, quel quáncam essente ortodox fundamentalistic, sistematicmen usa li duplic consonantes, mem plu sovente quam Occidental e malgré li acusa de letores, que it retarde li «venkokuro» de Esperanto.

Li historie del scientie de L.I. monstra que li evolution desde Volapük til li max recent sistemas es in direction a plu grand internationalitá e naturalitá e minu arbitraritá e artificialitá. In Occidental es atinget li maximum possibil. Ne conservante antiquat formes latin charta (paper), copia (abundantie), equo (cavalle) quam Interlingua de prof. Peano, ni compilante hiperlogic caprioles savigar da olua registragisto (informar su registrator) quam Ido, li lingue Occidental marcha li medial via aurin. Abstraente de su derivation-metode mem plu elefantiastic, Ido esset forsan plu modern quam Esperanto; to es ante 1922. Ma hodie, sr. J.G., pos aparition de Occidental, Ido es arcaic!

Li fonetic radicalisme in Esperanto-Ido, quel detrimenta li etimologic coherentie del paroles e just pro to anc fa desfacil li aprension footnote:[P. ex. li perhorrescet historic «aphel» es etimologicmen plu transparent quam «afel», in quel es efaciat li coherentie con «peri-hel». Solmen li adept save que li Esperanto-Ido klorofilo es chlorophyll e ne chlororphil. Li Italian ha tant consumat apt e act, radicas genuin e completmen international per su derivates, que it hodie have solmen li un parol atto por li du significationes disparat.], es un tre riscant lude: nam on ne save que li publica va acceptar it o ne. Occidental ne presenta se quam miraculos medie de intercomprension quel vole reformar e revolutionar li inradicat natural customes de pensada e parlada. Li Occidentalistes suposi que un putch à la Esperanto hodie ne va sucessar. Ili demanda del publica null utopic concessiones, e presenta solmen ti modest programma: un lingue international. Al introduction de L.I. ja opposi-se tam mult obstacules extern, que it es frivolitá augmentar les intern de nor camp.footnote:[Ti thema es tractat plu detalliat per mi discurse in Praha «Pro quo noi propaga Occidental?» Kosmoglott nr 36.]

Esque ne anc sr. canonico J. Gross comprende que li firmi terra del evolutionisme natural per Occidental es plu secur quam li hasard-lude del temerari «putchistes» e fals «modernistes»?

E. Pigal

Delphos

The future of international language by Sylvia Pankhurst.

Un nov curt historie del L.I. movement, 95 págines in octave, aparit in li anglés series «To-day and to-morrow», propaga li idé del L.I., e quo es simptomatic, ne por Esperanto ma por Interlingua de Prof. Peano.

De un populari edition on naturalmen ne posse postular absolut scientic profundore e ínpartialitá, quel es viceat per publicistic verve.

Pri li erras in li exposition de Esperanto noi ne vole expander nos ci, to ja es fat in un critica in «International Language» April 1927, pag. 93 per Mr W. E. Collinson. Sammen pri li altri lingues criticat: Volapük, Ido, Romanal, Universal, Medial. Ci noi va solmen curt considerar li critica pri Occidental. It contene 50 lineas, ma por refutar omni erras, miscomprenses, íncorect assertiones etc. compresset in ti 50 lineas it vell esser necessi scrir almen 500 lineas.

In general on posse dir que Occidental es criticat max mal e max ínjust.

Secun Miss Pankhurst Occidental es un «partially a priori amalgam». Quam «purmen apriori» ella nomina li formes fe, vell. Ma in un frances dialecte on di justmen: il fe remesser, e vell es latin vellem, velles, vellet = angles would e usat in sam maniere. Si fe e vell es apriori, tande in li laudat Interlingua li auxiliari del preterit e anc es tal, proque in veritá it es un prefixe in li grec verbes, ma in Occidental li «juxtaposition of words from various languages makes a discordant impression». Tamen in Interlingua to es permisset, e mem li usation de extran prefixes quam separat paroles. It sembla grotesc si un anglesa parla pri «discordant impression» per usa de paroles de divers lingues! Li autoressa oblivia que in li lingue Angles ti «discordant impression» deve esser ancor mult plu desagreabil proque Occidental es centvez plu homogen quam angles, e si un lingue national representa un mixtura de max divers lingues, on ne posse criticar to just in un lingue international.

«Curious features are n' to indicate ny ...». Tamen it existe similmen in hispan, polones, slovac e tchec.

Ella critica li usa de duplic consonantes in Occidental. Ma che sr Peano ili ne es remarcat!

«It is strange to introduce a synthetic perfect ... fe = did, and hav footnote:[Un tal auxiliari ne existe in Occidental.] = to have. Fe is in part used like the English did; but in English, of course, did is used «correctly» (nor sublineation) only in the negative and interrogative. To employ it in the affirmative is colloquial, if not vulgar».

Ti rasonament ne es convenent! Occidental ya ne es Angles, ma mem in Angles it es «colloquial e vulgar», do justificat in un L.I. si it generalisa un bon regul. E esque in A on ne have anc li formes «I did not see» e «I have not seen»?

Formes citat, quam «me fe cantat» in Occidental ne existe. In li texte ex Kosmoglott citat in li libre es pluri printerras misguidant.

It ne es tuchat lu fundamental nov, inaugurat in li mundlingual movement per Occidental, i.e. su mirabil metode derivar regularmen omni ínregulari international paroles de latin orígine, e su profund cultural e pedagogic valore in li cristallin clar analise del conosset, ma ne comprendet del popul-masses international scientic paroles. Per ti cultur-action, Occidental va esser un del max efectiv medies por destructer li mures inter li erudit latinistes e li «profanum vulgus» e talmen apporta su lepta al mitigation del sempre crescent lucta de classes, durant que Interlingua es solmen por latinistes e conserva omni ínregulari derivationes.

Malgré li grav mancas del libre del estimat Miss Pankhurst noi saluta li aparition de ti publication just in li moment quande li munde plu e plu immerse in li suggestion que Esperanto es li mundlingue.

Julian Prorók.

Monario

Interlexico del lingue arico-semitic. Monario-italiano-français-english-deutsch de Aldo Lavagnini, Roma 1926. -- Vermen on ne posse dir per quel rasones li autor es ductet ad introducter radicas ne international grec, arab, sanscrit, russ etc. sembla anc esser paroles negri-somali e tamil p. ex. ibar = comprar. Ma proque ne existe lexicos national-monario on ancor ne posse usar ti lingue, tre desfacil a comprender ye unesim vide. Qui va saver p. ex. que xar = tsar, e = forsan, zanho = mercur, zazar = agitar, wienco = scientie, weptro = sceptre, kamar = amar, udo = aqua, etc. ...? Li german traduction es fat tre ínsuficentmen. Visibilmen li autor ne conosse ti lingue, proque li lexico abunda ye erras e tal paroles quel ne existe in german, ni mem quam parol extran, quam p. es. skiuren por Eichhorn, handgeben por einhändigen, Flösse por Floß etc. E paroles german quam Konscius, vituperieren etc. totalmen ne existe. Russ doroga significa «via» e ne «car». Do secun ti provas on ne save si on posse fider al paroles sanscrit, tamil, arab etc. Talmen it es regretand que anc li scientic valore es problematic.

Li edition es luxuos e elegant e con portrete e autogramma del autor.

Támen li productivitá e diligentie de sr. Lavagnini es vermen admirabil. Apen su Interlexico por Italiano-Français-Englisch-Deutsch es editet, il comensa ja de nove editer un nov plu detalliat lexico in 23 lingues: latin, grec, antiqui, sanscrit, hebreic, italian, hispan, portugales, frances, angles, german, holandes, sved, russ, sudslav, arabic, du indic lingues, persic, turc, magyar, finnic, japanes, chines.

Ha aparit quar págines til «absinco = absinth». Un tal lexico conspectiv vell haver un eminent sciential valore, si it vell esser fat con conossentie e secun sciential metodes e sr Lavagnini vell posir se un monument índelebil, si il vell perfinir ti grandissim ovre con li necessi precautiones, i.e. it deve esser sin grav erras, e to postula un tal conossentie de lingues, quel sr L. visibilmen ne possede. It ne suffice prender li 23 lexicos e prender del ta monstrat pluri paroles un de ili ad libitum quo ducte ad absurditás. Sr L. mey assecurar se li colaboration de national lingue-conossores, qui conosse almen 4 -- 5 del nominat lingues por posser controlar li plu precis sense del parol, altrimen va evenir tal cose, que per superficial examination yo ha constatat in li quar págines con 47 paroles ne minu quam 31 erras, li max mult de queles es originat per ínconossentie del lingues, e solmen poc per print-erras. p. ex.: ABANDON (D Verlassung ne existe), ABBATAR (ne D schlagen ma niederschlagen, R ne svalivat' ma nisvergat), AB-HORRAR (R imet' have li sense haver. Probabilmen in li lexico ha esset imet' otvrashtchenie = haver horrore!), ABJEKTO (ne es D niedrig, R níchtojnyi ma D verworfen, R gnusnyi, niskí).

E. W.

Edzo

Pri li orígine del Esperanto-parol edzo (marito) li «linguistes», in «Heroldo de Esperanto» nr 60, 2 etc, denove rupte su cap, por trovar it in grec zoon, zeugnumi, zugon etc. Li nov «verd» generation do ja obliviat que Dr. Zamenhof ha explicat ti misterios radica in un epistul a sr. Boirac (vid. «Progreso», 1914, nr 74, 75).

Dr. Zamenhof ha prendet it de D Kronprinzessin, quel il transscrit per kronprincedzino, concludente que li finale -edzino have li sense de... marita, ex quel il derivat li parol edzo por marito, pos subtraction de -ino, sufix por lu feminin.footnote:[Li originari signification (just conservat in Occidental) del sufix -in es: descendent, provenient, consistent de... (p. ex. argentin, marin, alpin, canin, cristallin, serpentin, rubin, maltin, bernhardin, platin de S plata = argente etc.).] Analog il derivat: fraŭlo (garson) de fraŭlino (garsona e senioretta junt), kuzo (cusino) de kuzino (cusina)

On ne posse suficentmen admirar ti «logica», memorant a li «antediluvial scientistes» quel ha explicat li etimologie de A monkey (simio) per «creatur quel, hant manqué (mancat, fallit) devenir un hom, ha devenit un simio».

Dr. Zamenhof arbitrari ha attribuet al -essin li signification de marita. Nam Prinzessin (sam quam Äbtissin, Diakonissin etc.) ne deve esser maritat, quáncam Kronprinzessin es sempre li marita del Kronprinz. To es li motive pro quel Dr. Zamenhof (con intention o sin) startat de Kronprinzessin. Ex ti ci unic casu, fals interpretat, Dr. Zamenhof deductet li pseudo-radica edzo. Talmen li element ess (quel naturalmen have li sense: fémina, specialmen ligat con oficie o dignitá etc, p. ex.: directressa, actressa) prende arbitrarimen li sense de marito! On ne posse monstrar plu clar li metode capricios, e li procede presc pueril, quel li autor de Esperanto, li venerat Majstro de nor demí-fratres, ha aplicat in li construction de su lingue.footnote:[Ples admirar anc li Esperanto-paroles ega (grand) e estro (mastro), queles es resultat per amputation de G m-ega e IS ma-estro, e -ingo de D R-ing (annel) por «portant», p. ex. kandel-ingo (candeliero), cigar-ingo (cigariero).] To totalmen es simil al procedes de fabrication de Volapük.

It es sovente interessant e emotionant penetrar li mente del grand homes e li secretes del genie. Noi nequande nega li merites ínmortal del creator de Esperanto por li idé del L.I., a quel il ha sacrificat su vive. Ma per un tipic exemple sol on posse sondar li misterios profundesse del genie linguistic, quem li «fideluloj» ciecmen admira e adora.

E. P.

Regretabil Ido

In «Mondo», li oficial organ del Ido-Akademio, nr 8, G. V. proposi abolir li mediat verbal derivation denominal, i.e. li sublim ovre de Dr. L. Couturat e li parte laudat del adeptes quam li max splendid de Ido, pro su logica. On discusse vicear li formes plulongigar, ekterigar, enkarcerigar per alongar, ekterar, enkarcerar etc.!

In «Mondo» nr 7 sr. de Beaufront, li autor de Ido, scri: «Sintezesez esas kontreregula pri ke sintezar ne darfas existar en Ido. Sintezo esas nomo, ne verbo.» Ho no, sr. de B., secun vor regretat collego Dr. Couturat, li spiritus rector del Delegation, sintezo have radica verbal e sintezar existe in Ido, sam quam analizar, placar etc.! Ples consultar p. ex. li «Kompleta Radikaro Ido-D», 1919 (composit de F. Schneeberger, ex-presidente del Ido-Akademio e K. Feder, ex-secretario del Ido-Akademio), u vu va trovar printat per grass lítteres li special radica sintez-ar = synthetisch behandeln, zusammenfügen (Teile zum Ganzen; log., math., chem.). Do «la patro de Ido» ne save Ido self!

Yo sincerimen compati li Idistes pro que ili ha perdit omni su bon spíritus.footnote:[Vid. anc mi articul «Li Ido-Akademio suspende principies de Ido» in Kosmoglott nr 19.20.]

Ad u vu vole stirar?

E. P.

Ex nor movement

Li comité preparativ del «Societé Interlinguistic» in Helsingfors ha editet un propaganda-brochura in sved lingue: Occidental -- ett västerländskt kultursprak de mag. phil. A. Z. Ramstedt.

«A bis Z», Mitteilungen für Scheithauersche Stenographen, Leipzig, Nr. 3 contene un articul propagativ por Occidental e Cosmoglotta. On di que li paroles in Occidental es tam prudent electet que omni hom educat fluentmen posse leer textus redactet in li nov lingue sin saver que to es un idioma artificial, creat de un sol hom. On declara que per Occidental li scope del evolution del L.I. sembla esser atinget. Esperanto, Ido etc esset precursores. Occidental finalmen es li satisfation de un ardent desir del homanité. Noi cordialmen mersía li estimat editor del jurnale pro ti excellent articul in consequentie de quel Cosmoglotta ha recivet mult inquestiones de letores pri Occidental. A nor coidealistes ti bell exemple es recomendat a imitation.

Sr. A. Deminger fat un bon e successos discurs angles pri Occidental in Adult School Vienna 2 april.

C.E.L.I.A.

Desde fundation de Cosmoglotta sr E. Pigal es tro ocupat per organisatori labores por Occidental e il regretabilmen ne plu posse consacrar se al responsabil e desfacil officie de secretario del Comité Explorativ de L.I. Pro to il ha petit li presidente accepter su demission. Secun proposition del direction li membres con unanimitá ha electet sr. A. Z. Ramstedt, mag. philol., Helsingfors, Villagatan 25 (Finland), quam secretario. Noi cordialmen mersía sr. A. Z. R. pro acception del officie e desira le mult successe in su sacrificiosi labore. Secun til-nu publicationes de sr. A. Z. R. pri L.I. noi es cert pri su excellent qualitás linguistic. Li nov secretario durant pasca ha visitat sr. E. de Wahl in Reval por conferer pri li necessi labores. In ti conferentie ha monstrat se li absolut congruentie inter li opiniones del presidente e secretario de Celia in omni fundamental questiones quo lassa esperar bon cooperation. Sr. A. Z. R. ja dismisset Circulares 19 e 20 al membres de Celia.

Cosmoglotta

Abonnamentes, contributiones e subventiones por Cosmoglotta.

J. Ch.-Genève: 5 ö. S; H. S.-Marseille: 5,40 ö. S; H. M.-Karbitz: 2 ö. S; H. E. R.-Kalamazoo: 0,25 doll.; A. F.-Wien XVI: 5 ö. S; Dr. K. R.-München: 5 ö. S; Dr. S. Au.-Frankfurt: 5 ö. S; Prof. K.-Freiburg: 5,02 ö. S; J. S.-Maxglan: 5 ö. S; I. F.-St. Stefan: 5 ö. S; Schulrat L. Sch.-Wien VI: 5 ö. S; L. F.-Bilbao: 0,55 doll.; Prof. R. O.-Palma de M.: 1 doll.; O. W. F.-Jeffersonville: 2 doll.; F. A.-Aggelby: 5 ö. S; H. R.-Helsingfors: 5 ö. S; L. L. A.-Helsingfors: 5 ö. S; K. J. S.-Tampere: 8 sv.fr; Prof. A. V.-Graz: 10 ö. S; F. B.-Gesees: 3 RM; H. B. van W.-N. Y. City: 1 doll.; Regierungsrat Dr. M.-Rudolstadt: 5 RM; J. C.-Kjöbenhavn: 3 ö. S.

Eigentümer, Herausgeber u. Verleger: Gesellschaft Cosmoglotta, Mauer b. Wien, Postfach 6. -- Verantwortlicher Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing b. Wien. -- Druck: G. Kanz, Liesing.

Cosmoglotta A 41 (jul-aug 1927)

Organ del Association International Cosmoglotta

Consacrat al developation e propaganda del Lingue International Auxiliari Occidental

Redaction e Administration: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien, Austria.

Abonnament annual: 5 ö. S = 4 sv. fr = 0,75 doll. = 3 RM = 25 csl. K

Annu VI -- Julí-August 1927 -- Nr. 41 (4)

Contenete

  • Li problema de Lingue International
  • Curt grammatica de Occidental
  • Opiniones pri Occidental
  • Fotografie de Edgar de Wahl.
  • A Edgar de Wahl
  • Li du bases.
  • Interlinguistic reminiscenties.
  • Li ovre de Edgar de Wahl.
  • 40 annus Esperanto.
  • Cronica.
  • Abonnamentes, contributiones e subventiones por Cosmoglotta.
  • «Deutsche Briefgesellschaft» alliate de Cosmoglotta.
  • Kosmoglott
  • Occidental-Litteratura

Li problema de lingue international

ha occupat li pensas de mult persones. Li unesim projecte, quel ha havet alcun success es Volapük del canonica J. M. Schleyer (1881). Un grand progress representa ja li «Lingvo internacia» de Dr. L. Zamenhof, pos nominat «Esperanto» (1887) quel pro si facilitá e grandissim propaganda ha atinget suficent atention in li munde. Ma li defectiv e ínnatural formes ha evocat li critica de divers competent persones.(1) Li esperantistes ha refusat omni reformas in lor lingue e pro to aparit mult nov projectes, quam Neutral, Universal, Ido, Esperantida, Romanal, Latino sine Flexione, etem, Medial etc. (totalmen circa 600 projectes), de queles Ido, un secession de Esperanto, ha atinget relativmen grand propagation. Ma li ignoration del psicologic leges del lingues, li ultralogistica de su parolformation ha ductet a mutilation del majorité del international paroles, in mult casus mem in plu radical maniere quam che Esperanto.

Li vermen practic LINGUE INTERNATIONAL deve esser comprensibil a omni person de occidental civilisation, anc sin studia anterior. Solmen un lingue ja hodie usabil in omni circumstanties, in comercial anuncias e reclames, in changes de collectionistes del tot munde, in trafic e scientie posse contentar li postulationes del comunicationes international. Un tal lingue es

OCCIDENTAL

li max moderni forme del Lingue International. Li analitic gramatica, basat sur 30 annual scientic explorationes es li max simplic e facil possibil, e per su construction representa li summation e coronation del anterior experienties. Li regulari scientic derivation de omni international paroles compensa li aprension del desfacil Latin.

Occidental es li democratic Latin!

Por un person qui ha aprendet Occidental, omni international sciential paroles in lor construction natural es clar quam cristalle.

Occidental, li ovre de vive del baltic erudite Edgar de Wahl (Reval), es publicat in annu 1922.

Curt grammatica de Occidental

Pronunciation. Vocales quam in german, italian, hispan etc., y quam vocale = sved y, german ü, frances u; y quam consonante = y angles, hispan; c ante e, i, y = ts, in omni altri casus = k; g ante e, i, y = j frances, in altri casus quam g german; h aspirat quam in angles, german; q quam in german e angles; s quam in frances; v quam in angles e romanic; x = ks; z = ds; ch quam in angles e hispan; eu quam in frances; n', l' tones molliat = frances gn, ille, j = j angles.

Accentu: Sur li vocale ante li ultim consonante. Li finition de plurale s ne have influentie al accentu. Finitiones bil, ic, im, ul es ínaccentuat. In altri casus li accentu es scrit.

Declination: Per prepositiones de, a, per etc. Articul l(i), un.

Adjective: Resta sin acordation. Finition ínobligatori i.

Comparation: Plu, max; minu, minst; finition -issim.

Pronomines; personal: mi -- me, tu -- te, il -- le, illa -- la, it, noi -- nos, vo -- vos, ili -- les; possessiv: mu, tu, su, nor, vor, los.

Verbe: Infinitive -r, Participie: pres. -nt, perf. -t. Conjugation analitic per auxiliares: Preterit: fe, ha, futur: va, Conditionale: vell, Imperative: ples, Optativ: mey. (Exemples: amar, mi ama, mi fe amar, il va amar, il mey amar, mi (ha) amat, mi es amat, mi (ha) esset amat, va esser amat etc.).

Adverbie: egal al adjective o per finitiones -men, -li. Li Negation «ne» sta direct ante li parol negat, che verbes ante li auxiliares.

Parolformation

Composition: direct o per vocales juntiv o e i.

Prefixes

des-

li contrari

dis-

ad omni directiones

ín (con adjectives)

negation

mis-

fals

pre-

ante

pro-

adavan

re-

de nov, ad comensa

retro-

ad dorse, in direction advers al anteyan

Nuanciant Finitiones

-a

action, loc, témpore; commun, collectiv; feminin che viventes

-o

concret, material, special, singli; che viventes masculin

-u

abstract, neutri, relativ

-i

adjective

-e

general e eufonic

Sufixes: a) substantivic

-ade

multité, serie, contenida

-age

collectives (órdine)

-agie (de verbes)

concretisation del activitá

-al'a

collectives (sin órdine)

-ard

mal persones

-ario

person caracterisat per exteriori qualitá o oficie

-árium

scientic collection

-atu

institution o situation social o legal, anc dignitá

-da (con radica verbal)

duration

-eria

loc de profession

-erie

profession, afere

-ero

person professional

-es

inhabitant

-essa

dignitá feminin

-ette

negrand objectes, instrumentes

-ess

statu, qualitá

-ia

loc, land

-ie

abstract conception

-iero

portant

-iere

contenent

-itá

qualitá

-ité

collectiv (totalité)

-on

person caracterisat per intern qualitá

-or

actent person

-ore

statu de afecte, move

-uor

utensile, vase

-ura

concretisat action

b) adjectivic

-aci

inclinat

-al

general relation

-an

apartenent a

-ari

conform, servient a

-at (ad subst.)

providet per

-atr

simil

-bil

possibil

-ic

essent

-in

provenient, fat de, consistent de

-iv

havent li efecte

-nd

a far

-ori

destinat a

-os

rich in

-ut

exuberant

continuation sur pag III del covriment

//

c) verbal

-ar

  1. provider
  2. usar un instrument
  3. secreer
  4. (de persones) acter quam
  5. (de adjectives e participies) factiv

-ear

status dinamic

-etar

diminutiv-frequentativ

-ijar

devenir, far se

-isar

far tal

Regul principal: Li radica verbal trova se per omission del final r. Li radica perfect trova se in maniere sequent: On omisse li final r o er. Si li ultim líttere es un vocale o consonant molliat (n'), on adjunte t.

li ultim líttere es d o r, on muta it ye s.

in omni altri casus li reste es li radica perfect.

Li sufixes -ion, -iv, -or, -ori, -ur es adjuntet al radica perfect, ama-r ama-t, credi-r credi-t, vid-er vis, curr-er curs, adopt-er adopt, opin-er opin, construct-er construct. Ex ili es format li international paroles: amat-or, a-credit-iv, vis-ion, excurs-ion, curs-iv, adopt-iv, opin-ion, construct-or, construct-iv, construct-ion, struct-ura.

Opiniones pri Occidental

Prof. Dr. phil Karl Schüppel, presidente del Esperanto-Societé Parchim:

Occidental finalmen es li sistema quel satisfá li postulationes del scientic interlinguistica ... Pos 3/4 annual studie yo ha resoluet transir a Occidental quáncam li gigantic labore del propagation deve ancor esser interprendet. Ma pos li aparition de un tal unic lingue international resta nos solmen li alternative completmen resignar pri li idé mundolingual o combatter por Occidental. Yo es pret auxiliar Vos ...

Karl Scheithauer, Leipzig:

Per Occidental li scope del evolution del Lingue International sembla esser atinget. Ti lingue finalmen es li satisfation de un ardent desir del homanité.

Magda Hoppstock-Huth, presidente del German Section del International Liga de féminas por pace e libertá:

Occidental es li unesim lingue international quel on posse subtener.

Prof. Dr. A. L. Guérard, Universitate Stanford, California:

Occidental significa un decisiv progress. It sembla me que ti lingue representa un passu in li rect direction.

Prof. Dr. Albert Saareste, Universitate Tartu-Dorpat:

Yo deve attestar que in li amasse de hodial creat lingues international, Occidental es li max facilmen comprensibil. Li letura de textus redactet in ti lingue ne ha causat me minimal desfacilitá. Yo gratula sr. E. de Wahl cordialmen pro ti laborfructe honorant nor comun patria e yo crede in li progress e victorie de ti lingue.

Ivan Locnikar, Maribor:

Pos curt studia de Vor «Ucebnice» yo ha esset surprisat pri li bon qualitás de Occidental, quel vermen es creat in spíritu europan e pro to posse servir anc quam lingue panamerican auxiliari. Su ínmediat comprensibilitá es ínsuperabil ... Florea e prospera li grand ovre del genial scientic nordic mann! Esse Occidental li lingue comun del Europa futuri!

Anton Fuchs, forjero (74 annus), Wien:

It es un trist situation que on vole saturar li laboreros per li talmi Esperanto, quel presenta les necos in direction xenolexicologic e mem corupte lor poc saventies lingual e li caractere del propagandistes, devente usar índigni metodes por apoyar li mal cose. Esperanto fa ínpossibil omni serios studia de un modern lingue natural. Occidental, in contrari, es un bon scol por preparar se por ti lingues e por comprender li términos tecnic, li aquisition de queles aperte por li laborero li portas al scientie e a plu alt nivelle social e cultural. Yo va ne negliger directer li atention de ductores de laboreros al bell e facil idioma Occidental, li Latin del Democratie.

Fotografie de Edgar de Wahl in etá de 59 annus, septembre 1926

EDGAR DE WAHL

LI MAX GRAND INTERLINGUIST VIVENT

festa li 11 august 1927 su 60-esim die de nascentie.

A Edgar de Wahl

A Vor 60-esim anniversarie li Occidentalistes transmisse Vos cordial gratulationes e profund mersías pro Vor grandios e genial ovre a quel Vu consacrat plu quam 30 annus de Vor vive.

Vu sempre con clar vide e corage persequet Vor rect via, consciente que li idé de Occidental unquande va triumfar.

Ante 5 annus Vu publicat li principies del lingue e Vor pensas bentost ha trovat resonantie in li movement mundolinguistic. Multes quel ja resignat pri li possibilitá de un sistema acceptabil, con joya ha salutat Occidental quam final liberation ex antic, steril ideologies.

Vu es plu quam autor de un lingue artificial. Li adeptes quel penetra in li spíritu de Occidental, reconosse que ti idioma reflecte un nobil conception cultural.

Vu es ti qui es profetisat, instructer nos parlar in li Idioma International quel ja vive latent in nor lingues natural; Vu ha realisat li miracul pentecostal por li homanité del 20-esim secul, quel, malgré su progresses tecnical e civilisatori, es íncapabil intercomprender se in un gradu adequat al actual developation de su medies de comunication international.

Altri autores de L.I., sin respect al majestá del vive, provat obtener li solution per ignorar e anihilar li ja existent elementes international e natural tendenties a mundolingue. Pro to ili til hodie ne posset haver factic successe.

Vu fat crescer li lingue Occidental til harmonic integritá, sin alterar o destructer li valores ja comun al popules cultivant relationes international.

Ti trates del Lingue International da nos li firm conviction de su victorie.

Essente idealist, Vu ne labora por ganiar mersías, honores e profite material. Lontan del fanfaronada, Vu consacrat Vor facultás, saventies e studias al idé far possibil per medie cultural li ínmediat mutual comprension inter li homes del munde demanal.

Noi desira que Vu va reciver gratitude e recompensation pro Vor immens sacrificies al homanité.

Mey esser donat a Vos ancor mult annus de vive quam consiliator in medie de Vor disciples e pioneros quel con Vu servi al bell idé.

Li du bases

Sam quam li alchemistes del medieval epoca ne trovat ti aure, quel ili serchat, ma quelc del fundamental veritás del modern chimie, talmen it es li ínobliviabil merite del grand e micri precursore del modern interlinguistica, que ili in fine comprendet li necessitá constructer li Lingue International Auxiliari ex ti materiale, quel li existent international vocabularium presenta nos.

Ja li unesim prova introducter un lingue fundat sur ti íneliminabil material base del Lingue International, esset mortativ por Volapük e ductet a temporari victorie de Esperanto. Ma ti veritá esset fat obscur per li mantenentie in li crede del autor de Volapük, que lu principal por far li lingue facil esset li absentie de exceptiones in li grammatica, quel extra to deve esser li max simplic possibil secun mecanic schema. Caus to Zamenhof ne posset acceptar international paroles, ma solmen «radicas», e talmen self destructet li material base.

Li precursores del naturalistes, quam Liptay e Lott, persistet consequentmen in li conservation del material base, ma ili ne posset dar un grammatica, contenent un derivation identic con ti del international paroles. Lor lingues pro to suffret de intern debilitá e ne esset vivicapabil.

Li ínmortal honore de har soluet ti cardinal desfacilitá del interlingustic problema: li construction de un grammatica quel ne destructe li material base ma subtene it, apartene al autor del lingue Occidental, professor EDGAR DE WAHL.

Li regules queles il ha dat por li derivation del max international e frequent verbal substantives e adjectives, es ne solmen unic e genial, ma astonant simplic.

Ti cardinal desfacilitá ha provat soluer inter altris li famosi prof. Peano per ti maniere, que il simplicmen ne ha constructet un grammatica. It es clar, que to es ínpossibil in duration, proque li practica va extorder bentost li formation de nov paroles e tande on ya deve haver un derivation e li problema demanda su solution.

Li material base ha esset tractat de Peano in un etimologisant o antiquisant direction, quel ductet al construction de lingue Latino sine Flexione. Contrari a it li lingue Occidental ea in un actualisant direction, to es persistentie in li factic nu existent parol-formes.

Ti consequentie sta in correct conformitá al ínevitabil social base del Lingue International: li actual occidental cultura, su spiritu, postulationes e usationes. Ti base ha esset max clar e consequent accentuat solmen de prof. Edgar de Wahl. Ínfatigabilmen il ha declarat e explicat, que it es van postular que li europanes va retrovenir a un pronunciation de su paroles, quel li romanos usat 2000 annus retro, que li spíritu del international lingue deve esser in conformitá al lingual spíritu del progresset europan cultural lingues.

Li importantie de ti social base ha esset quasi completmen ignorat del esperantistes, queles mem ha revat pri creation de un nov esperantistic cultura, o del idistes, queles ne ha hesitat mem pri aplication de principies, queles sta in oposition al psychologic leges de omni lingues.

Til nu nequi ha consacrat tant devot labor al scientific solution del interlinguistic problema, nequi monstrat un tal admirabil clarvidentie e índependentie del pensas, nequi presentat al munde un sistema in su contures e su detalies tam scientific motivat e tam artisticmen perfinit, quam ha fat Professor Edgar de Wahl, e noi pro to honora in il -- li max grand interlinguist.

A. Z. Ramstedt.

Interlinguistic reminiscenties

E. de Wahl

Ja in puerin etá yo hat idé de construction de un lingue. Plen de racontages de Cooper, Gustave Aimard etc con mi camarades yo ludet american indianos, e conceptet li idé de un special jargon quasi indian por nor ludes. It esset fat del indian nómines prendet del racontas, e completat per altri necessi paroles prendet de divers altri lingues. It havet un grammatica mixt-composit del antic-grec e del estonian. Ti lingue nequande esset usat proque mi camarades refusat aprender it.

Essente in gimansie yo un die trovat un grammatica del tatar lingue, quel talmen interessat me que yo comensat li studie de ti lingue, e provat exercir it con li tataric colporteros. Ma quáncam yo possede ti grammatica ancor hodie, li studias ne ha ductet a alcun perfection, proque yo ne hat perseverantie in ti cose.

Essente de baltic orígine e vivente li hiverne in Petersburg e li estive in Estonia, yo ja de puerin etá hat ocasion parlar quar lingues: russ, german, estonian, e frances proque in li dom de mi oncle, in quel mi ha passat mult estives, sempre esset un bonna frances. Ultra to yo devet studiar in gimnasie latin e grec. Ma yo deve constatar que li gimnasie ne posset satisfar mi general linguistic interesses, in contrari. Quande yo volet comensar li studie de linguistica in universitá in Petersburg, it aparet que un special catedra por comparativ linguistica ne existet, ma solmen sectiones de germanistica e romanistica, quam adjuntion al classic filologie. Li unesim du annus esset destinat solmen al profund studia de classic lingues. In quel scolastic maniere to esset fat, on posse vider del facte, que li principal ocupation durant li unesim annu esset li traduction ad latin del «revolta del cosacos de Yaic», de Pushkin. Ti perspective abhorret me absolutmen del linguistic studia. Ultra to mi ardent interesse in ti témpore esset directet al mare e li marine, a qual yo volet consacrar me. Do yo studiat in universitá matematica, astronomie e fisica, quam preparation por li cariere de marinero, e ultra to visitat anc altri lectiones antropologic, historic, etc e specialmen pri lingues: antiqui-egiptian e hispan. Depos li triesim annu de studia yo esset inmatriculat paralel con li universitá anc in li academie de artes, u yo laborat in li posmidí e véspere.

In fine del annu 1887 o comensa 1888 un colego de mi patre ingeniero Rosenberger fat un discurs in li politechnic societé pri li «Mundlingue» Volapük a quel mi patre invitat me prender parte pro mi linguistic interesses. Yo esset tre sceptic pri tal cose, ma yo venit al discurse. Quáncam Volapük me desgustat, li idé de un lingue international talmen interessat me, que yo strax inscrit me in li cursu de Volapük arangeat per Rosenberger «plofed volapüka». Pos fine del cursu e exámine yo recivet del «datuval» (li grand inventor) un diploma de «tidel volapüka» (instructor). Yo absolutmen ne esset content ye Volapük, e noi mult disputat con sr Rosenberger in li volapükistic vésperes arangeat che il. Yo volet far divers changes etc quo ya tamen ne esset possibil in Volapük sin riscar li tot afere, ma yo esset talmen sub li suggestion del imens expansion del Volapük, quel tande havet ja 28 periodicos e gazettes in max divers landes, mem in China, que yo acceptet Volapük quam facte existent, e pro to comensat consacrar a it mi forties. Malgré li provas parlar Volapük, to ne atinget grand successe, e sr Rosenberger self, quáncam diplomat «professor» de Volapük e vice-presidente del academie «Kadem bevünetik volapüka», ne esset grand mastro in ti arte. It es ver con li vocabularium e li regulari grammatica on posset scrir Volapük tre corect e yo hat corespondentie con divers persones, ma sin interesse. Li jurnales e libres yo bentost posset leer, tamen nequande sin usa total de lexico. In li parlada just li talmen laudat regulari grammatica pro su absolut foren caractere esset tre impeditiv, e li tro simil paroles e sufixes causat mult hesitation e miscomprension. Durant ti témpore yo comensat composir un lexico de termines tecnical de marine, quel tamen ne atinget su final perlaboration, proque in marte 1888, un de mi colegos che li «vendels volapükik» (volapük-vésperes), li studente Scheffler, monstrat me li micri brochura de Dr. Esperanto, quel il hat videt in fenestre de librería e comprat. Ti descovrition esset catastrofal, li revelation esset tro grand e subit, e yo devenit un ardent adherent. Ma ínmediatmen yo ha remarcat li duplic sense de tian quel posset significar li acusative de tia e li adverbie «tande». Yo proposit por ti ultim sense prender tiam. Ultra to yo atentionat Dr Zamenhof pri quelc íncoherenties in li vocabularium, p. ex. li du divers radicas kresk e vaks significat «crescer» etc. Omni ti coses esset corectet secun mi indicationes in «Aldono al dua libro» u ili esset qualificat quam simplic erras de printa, e vaks recivet li nov sensu de «cire». Ma ti qui save, que in D wachsen significa «crescer» ne va just qualificar to quam print-erra. Nu pri tal micri coses yo ne esset interessat e nu comensa un intensiv labor por Esperanto. Ja quelc dies pos studia del 1-esim brochura de Esperanto noi du con Scheffler ja posset parlar in li universitá mult plu habil quam jamá in Volapük. Noi provat trans-convicter sr Rosenberger, ma il ja esset tro ligat con Volapük e refusat Esperanto, ma ja in li nu sequent congress de Volapük li cose fat sentir se e sr Rosenberger, quam nov-electet presidente del academie comensat constructer in colaboration con su colegos li reformat Volapük quel poy recivet li nómine de Idiom Neutral. Ma pri to ye altri occasion.

Mi Esperanto-periode es caracterisat per un grand corespondentie con Zamenhof, Grabowski, Geoghegan, Trompeter, Runstedt e divers altri persones. Specialmen li corespondentie con Geoghegan qui esset tande studente in Oxford crescet til immensi dimensiones. Yo memora que unvez yo recivet de il un epistul de 40 págines, scrit in su fine, clar, presc dessinat maniere. Inter altricos il auxiliat mult mi studias del lingue angles. A mi grandissim dolore ti grand correspondentie, quel vell nu haver un historic interesse pri li unesim témpores de Esperanto, es perdit. Yo conservat ti correspondentie international in un chest-bux in li comun subtegmente. Quande ja pos mult annus yo exlogiat, yo remarcat que li bux ne esset plu. Probabilmen alqui ha besonat un bux e proque ti ne contenet altricos quam old corespondentie hat prendet it, e forjettat li paperallia. Li bux self ne presentat grand valore.

Un del unesim labores por Esperanto esset un curt lexico folial hispan-esperanto. Poy sequet li traduction de «Princidino Mary» de Lermontov, anc publicat per Zamenhof, proque mi propri medies esset tre restrictet. Anc un lexico de marine yo ha composit secun li ne perfinit volapükic, ma it naturalmen in ti unesim témpores ne esset ni possibil, ni necessi publicar it.

Ma li entusiasme por Esperanto ne hat obtusat mu critic qualitás. Ja tande yo comprendet que ti sistema un die va fallir quam Volapük, si on ne va far it absolut international, specialmen in li ja omniconosset cultur-paroles international, e yo comensat serchar vias por reparar ti manca, sin tamen voler separar me del moventie de Esperanto. In contrari! Yo persuadet per omni forties Dr. Zamenhof ja nu far li necessi reformas, quande li moventie esset ancor yun e in stadie de nascentie, proque plu noi atende plu desfacil va esser omni correcturas. In ti témpore (ultra mi corespondentie con Zamenhof, quel forsan es ancor conservat che il) yo scrit anc quelc articules linguistic pri reformas in «La Esperantisto». Anc in li societé «Espero», li unesim societé esperantistic in Petersburg, ye fundation de quel yo prendet parte,(2) yo parlat pri necessitá de reformas. Bentost tamen mi activ participation in li moventie sufret un interruption pro viages sur li nave-scoles. Durante ti viages yo hat ocasion anc parlar Esperanto con un esperantist in Lisboa (Lissabon). Yo hat esperat far anc personal conossentie con mi Esperanto-amic R. Geoghegan, quel nu logiat in America, quande yo arivat in New-York. Ma il logiat tro lontan de N.Y. e yo nequande posset vider ti car simpatic hom. Poy nor vias separat se proque il restat fidel a Esperanto, e nor relationes cessat poc a poc.

Pos mu retorna del long viage maritim yo denove comensat prender parte in li reformatoric movement de Esperanto, quel nu ja calculat un suficent grand circul de reformistes.

In li unesim témpore Zamenhof semblat voler audir li critica de su adherentes e in li periodico «La Esperantisto» comensat un polemica pri reformas in Esperanto. Quam on save ti polemica ductet Dr. Zamenhof ad publicar self un nov reform-projecte quel támen ne prendet in atention li max fundamental question del regulari derivation del ja existent international paroles e specialmen li international scrition e accentuation. Ma li fundamental erra, quel ne permisset a Zamenhof arivar a un vermen bon sistema esset li conservation del distinctiv finales secun grammatical categories. To on posse vider tre clarmen in su analise de divers propositiones quam a por feminin, accentuat formes por li verbal témpores etc. Sammen comprensibilmen nociv esset li principie de un líttere un son. Ti principie ligat Zamenhof talmen que mult bon propositiones, queles tre placet mem a Zamenhof self, devet esser escartat.

Quam hom de practica Zamenhof comprendet que un disputation sin fine vell esser mortativ al lingue «in statu nascendi» e pro to il posit li question rudmen: sive reformes, tande radicalmen e strax; sive conservatism absolut, tande nequande plu un parol pri reformas.

De tactic látere un tal maniere esset absolutmen rect. Yo personalmen tande pensat que Zamenhof per su tre radical reform-projecte quel tamen conservat li structura e principies, volet evocar li contradiction del inert masse quel sempre es li max grand in omni interprensiones, e talmen unvez por sempre evitar omni futur sucusses de su ovre. Forsan ti opinion es fals, ma yo opine, que si Zamenhof vermen hat volet introducter su reformat projecte, il hat posset atinger to per un poc plu long e consiliatori adhortation de su adherentes e plu detalliat motivation de su nov idés.

Yo ne esset content con li proposit reformas e postulat sequition del leges del linguistica etc.

Ti postulation de reformas sur principialmen altri fundament e metodes ha causat a mi grand regrete ja ante li final drama un trublament inter nor amical relationes, queles nequande ha posset restituer se totalmen. On save que in ti témpore propositiones pri reformas esset acceptet in «La Esperantisto» ja solmen quam payat anuncias.

Talmen li cose venit al grand final votation pri reformas. Li resultat de ti votation es sufficent expressiv; por reformas 107, contra 157, do 41% reformistes. Si on prende in calcul li inertie del masses ne volent denove aprender un altri lingue, it es un enorm percentage. Interessant es anc li distribution del voces. Contra reformas ha votat specialmen russes e poloneses, por reformas -- germanes. Ma inter li votantes contra changes noi trova li nómines: de Beaufront, Grabowski, Lemaire, Shmurla, Ahlberg, Kofman, -- omni 6 conosset reformistes de plu tard témpore. To ancor vell augmentar li percentage del reformistes til plu quam 45--%! E con tal minimal majorité ha esset stabilisat li form final de Esperanto quel de presc un demí de su adherentes esset agnoscet quam ínsuficent! Vermen un anullant judicie!

Pos ti ja previsibil resultat de votation yo perdit omni interesse por Esperanto, quam ne plu perfectibil, e lassat it ear su vias e comensat mu propri labores.

Ante omnicos yo comensat un sistematic studia del comparativ latin-romanic grammatica, derivation etc secun Dietz, Breal, Bailly, Körting, Schuchardt e divers tractates pri special questiones, anc general linguistica comparativ e psicologie secun Wundt. Unesimmen it esset necessi statuer li clar e strict sense de omni sufixes. Do pri ti cose presc ne existet mem indicationes. Omnicos on devet far self. Do yo rubricat li divers sufixes e colectet paroles international e national in queles li sufixe esset usat. Ma proque ne exitstet mem lexicos gruppat in invers órdine i.e. secun li finales, ti labor esset tre defectiv e custat immens partientie e van labor. Solmen quande li principal labor ja esset fat, yo recivet conossentie del «Dictionnaire étymologique de la langue française, rimé par ordre alphabétique retrospectif» de prof. Dr. Jos. Sanneg. Ti lexico esset un ver troviera por me, ma..., anc ci yo hat mal chance. Pos li publication del unesim tom li autor morit, e yo ne posset plu jamá reciver conossentie pri li fate del manuscrite pret a printa. Ni li editor, ni li parentes posset auxiliar me. Li prematurat morte de ti scientist es un ver catastrofe por li mundlinguistic moventie. It es presc li sol ovrage, ex quel on posset hauster alquicos usabil por nor labores. It esset mi Sibillin libre, quáncam defectiv, tamen de immens valore. Ma ti libre esset editet solmen in 1909 quande quam ja dit li max grand labor esset ja fat.

Ma yo ne esset li sol in serchada de un solution del node Gordian. Ja ante li finale del unesim periode de Esperanto hat comensat aparir divers projectes de nov mundlingues, sive species de reformat Esperanto, sive sur base del classic latin queles yo studiat, e con divers autores yo ha correspondet. Li max eminent de ti e forsan de omni til nu publicat projectes esset li «Mundelingua» de J. Lott, 1890, totalmen basat sur li conservation del international paroles e ortografie. Li sol, ma por ti témpore tre grav e fatal manca esset li total absentie de parol-formation. Just pri li derivation yo mult corespondet con L., qui támen ne videt li necessitá de ti factor. Li resultate tamen esset que Lott in su témpore ne posset attinger li simpaties e comprension de su merite che li interessat publica.

It es nu significativ que un del max eminent esperantistes Ing. A. Grabowski, con quel yo long stat in correspondentie, pos li famosi votation poc a poc anc detornat se del Esperanto e comensat serchar un solution in li sam direction quam mi, advere un poc plu pur latin. Li idés de un scientific solution del question essent difuset in li interlinguistic publica, ductet sr Max Wahren 1896 al edition de un mensual periodico «Linguist», consacrat al linguistic reserches.

Ja tande divers autores quam Martin Bökl, Julius Frost, Josef Bernhaupt, J. Janowski etc expresset idés, queles solmen nu comensa devenir selfcomprensibil. Specialmen interessant es sequer sr Grabowski in su evolution. Propagante su nov idé del «elementar-analise» del international paroles, il esset li unesim qui comensat scrir su articules in su prov-dialecte. In li unesim témpore ti dialect «Modern latin» conservat tamen tre mult particularitás de Esperanto, p. ex. li finale o por substantives etc. Ma plu Grabowski liberat se del influentie del Esperanto-construction, plu il acceptet omni latin ínregulari participies e derivationes. Advere su lingue conservat un tre italic form. Ma on posse dir que ambi poloneses, Grabowski e Janowski representa quasi li precursores de prof. Peano con su Latino sine Flexione. Janowski p. ex. vole preciser li election del paroles per li metode del latin ablativ, just quam che Peano.

Yo tamen serchat un sinthese inter Zamenhof e Latin, un metode por derivar li international paroles secun un clar e strict régul. Yo volet desligar li Gordian node del centes de ínregulari latin verbes, quel til nu per li imitatores del grand Alexandro: Zamenhof, Rosenberger, Beermann, Beaufront, etc esset ciset plu o minu habil. Ma cision ne es solution.

In ti témpore quande yo volet secuer li ver ideal linea monstrat per Zamenhof, it es: junter li regularitá del grammatica con li naturalitá del radicas, sequer su fin linguistic instincte, visibil in su «lingvaj respondoj» e altri consilies, in ti témpore yo recivet un epistul de sr Antoni Grabowski, quel es talmen caracteristic por li evolution de ti conosset nobil samideano, que yo ne posse celar ti valorosi document human, anc si por li «fideluloj» it ne va esser tre agreabil, e yo cita it «in plen» in traduction ad Occidental:


Ivanovo-Vosnessensk 15/27 IX 1897.

Tre estimat Senior.

It joya me mult posser denov reprender nor correspondentie, e yo espera, que noi denove va aproximar nos in nor opiniones queles, quam mi vide de Vor ultim scrit, ho-moment es sufficent divergent. Si Vu rememora nor corespondentie in antean annus, Vu va remarcar, que max sovente Vu me ha traet adavan, yo esset quelcvez obstinat; poy yo marchat denove ye sam passu con Vos. Esque Vu nu es un poc fatigat? Esque yo nu deve vocar al car camarad: en avant!

In Vor epistul Vu tucha solmen un question, ma quel es caracteristic por Vor present statupunctu, li suffix -ero (significant li person actent). Vu ilustra li question per un masse de exemples ex li max divers lingues: ier, aire, eur, er, eer, är, iere, ero, eiro, ör, ar, ierz, arz, ajo, aro, ariu, ar', arz, decide Vos ye -ero, solmen «porco» (porquero), «vacca» (vaquero) e «perruca» fa Vos desfacilitás, e Vu questiona, ca yo save alcun consilie. -- Yes, un consilie yo save, e yo vell esser altmen injoyat, si Vu trova, que it es rect e sequend.

It esset un témpore quande yo vell har comensat serchar ancor 100 altri exemples por recomendar Vos li «international» actor in form de un sufixe. Hodie, depos yo ha convictet me, que li sol possibil unitari L.I. jace ante nos in li Analitic Modern Latin, mi bon intentet, sinceri consilie es: Ples lassar li fabrication de Neovolapük al «Kadem bevünetik volapüka», Dr. Beermann, Wahren e consortes. (cf. Janowski nr 8/9).

Si yo besona un «actor», yo regarda, qualmen il nomina se in li vivent latin, si il ha acceptet un national fonetica, tande Körting (3) me di, qualmen it deve sonar in li unitari Modern-Latin. Sécretaire, sekretär es che mi secret-ar-i (us), il trova se in li secret-ar-i-at totalmen in su hem, li angles volunteer es voluntari(us), li «farbierz» -- tinct-or; talmen omnicos deveni natural, neutral e unitari, e li internationalitá quel yo comprende quam comun-comprensibilitá, va atinger su max alt gradu. -- Noi ne fabrica necos e limita nor labor ye li analise. To quo yo posse, Vu anc posse. In casu de necessitá ples prender, quam anc yo fa ad auxilie Körting, tande totalmen desapari Vos ti desfacilitá, quel retene Vos del scrition de Vor articules in li neutral-lingue. Ples demetter li volapük-fortie-vest, de quel, quam yo atesta Vos con mersías, Vu me ha liberat, ples procrastinar ti labor sistematic til li témpore quande Vu ja ha printat multcos in modern latin. Quant mult noi tande va profitar che Vor eminent linguistic disposition. Yo crede que Vu ne vell har lassat li precedentie a Janowski, si Vos ne vell har impedit un opinion, quel yo suposi che Vos, -- que li lingues stira ad un unitá, proque ili evolue secun cert leges -- in veritá ili ea del unitá, til pluralitá, plu e plu divide se, mem che li singul grand culturlingues «li unitá es solmen sur li papere» (Sievers, Phonetik). Li unitá do es in li preterite -- li latin vive -- splittrat, millvez modificat, si noi vole unitarmen aformar ti latin, quo li seniores del «Linguist» nómina «international», tande noi deve recurrer al reconstruction. Li comparation, quel producte ti seniores in Linguist, ne es linguistic labor, it es pur «Kees-fabrication».(4) Wahren ha basat su conjugation anc sur li Kees-principie (háben, ávoir, do «a» = haver).

Quam cordialmen yo vell joyar, si ti ci vez Vu vell lassar postraer Vos un poc, porque noi denove mey marchar adavan epol ad epol quam camarades.

Con max bon salutas e manupression

A. Grabowski.

P.S. A Wahren, qui scrit me pri sofistica e ínconsequentie yo hodie ha respondet, que il ne possede suficent linguistic conossenties por posser just judicar mu opiniones, pro to il mey scrir me solmen aferic.


Noi ne posset tande totalmen accordar nor labores e yo devet laborar sol in li solution del nod. Grabowski bentost ha perdit se in li foreste del latin irregularitás u il errat ancor quelc témpore e poy, desillusionat e disrevat de su aventurosi escapada, il retornat docil e penitent a su Canossa, i.e. a Esperanto. Ne hante self trovat li via libertiv, e nu quam filio perdit recivent honores e dignitás il resignat a su libertá e in fide e veritá servit Zamenhof til su morte. It es significativ que pos su conversion il nequande plu ha scrit me. Probabilmen in li funde de su ánima esset un sentiment de gena. Quande yo hat ductet mu ovre til publication, yo serchat su adresse por misser le Kosmoglott e li clave de Occidental, e solmen captet saver que il esset morient, e bentost pos to il morit, sin posser quam Moisé almen jettar un regarde in li lande promesset.

Continuation seque.

Li ovre de Edgar de Wahl

Pro quo Occidental es vocat li max apt sistema de Lingue International? Quo es lu nov e distintiv de Occidental in comparation a su precursores Esperanto, Ido, Neutral, Universal etc? A ti questiones noi prova responder in li sequent lineas, secun quant to es possibil in un articul. Ti qui desira response plu detalliat, es retromisset a nor fontes, li jurnales Korespondens Internasional, Progress, The International Language, Progreso, Lingua Internationale, Discussiones de Academia pro Interlingua, Kosmoglott, etc. Li interlinguist quel con attention perseque retro li labores del autor de Occidental va constatar que il ja in su unesim publicationes ha esset consequent representante e protagonist del strict naturalistic direction. Ma E. de Wahl distinte se de su colegos in li camp naturalistic per esser sempre anc un fervent defensor del regularitá.

On questiona nos sovente pro quo Edgar de Wahl ne ha publicat su sistema plu bentost, ante que Esperanto ha atinget su grand expansion. Anteyan Idistes save que Edgar de Wahl ha prendet parte in li discussiones de Progreso de 1909 til 1912. Tande li témpor por Occidental ancor ne esset matur. On ancor ne posset vider ad u va ducter li hiperlogic direction quel in Ido sub li energic duction de Dr. Couturat ha trovat su apoteose. Hodie, pos li fiasco de Ido, on save que ti direction ne es vivicapabil. Ma li cause cardinal de Edgar de Wahl, ne publicar un complet exposition de su lingue, esset que il sempre ne esset content con li resultates. Il ancor limat pri final detallies. Si li interesse por un L.I. in li publica ne vell har tam augmentat se, que mem li Liga de Nationes ha ocupat se pri ti problema, Edgar de Wahl, quam il self di, nequande vell [har] publicat su lingue. Ne li aspiration a fama e glorie ha esset su motive, ma solmen li desir a esser auxiliator in solution de un grav problema scientic e cultural pri quel li homanité til 1922 in van ha luctat.

Apu li Mundelingua de J. Lott, Universal de Dr. Molenaar es un del max modern sistemas de L.I. Abstraente de su ortografie tal-nominat fonetic, it es in su exterior aspecte tre simil a Occidental. Li grand manca intern de Universal es, secun confession de Molenaar self, que it ne solue li problema del derivation verbal. Pro to il devet inserter in li vocabularium centes de ínregulari derivates apu li radicas verbal, p. ex. abdiker {plus} abdikazion (Occidental abdica-r, -tion), admoner {plus} admonizion (Occidental admoni-r, -tion), afliger {plus} afliktiv {plus} aflikzion (Occidental aflict-er, -iv, -ion), aserter {plus} aserzion (assert-er, -ion), diferer {plus} diferent {plus} diferenz {plus} diferenzial (difere-r, -nt, -nt-i-e, nt-i-al), solver {plus} solubl (solu-er, -bil, -bilitá).

Ing. Rosenberger, anc ne trovante li derivation-leges, in su Idiom Neutral ha evitat ti exceptiones, viceante li international paroles per compilates arbitrari, p. ex. skribasion.

Nequi del lingue-autores ha pensat pri li possibilitá trovar quelc facil regules por reciver li natural derivationes conosset in tot munde. Li autor de Occidental ha soluet ti max desfacil problema. Quant profund inradicat es ancor hodie li antiqui conceptiones, to on posse constatar del fals rasones contra li sistema verbal de Occidental. On parla p. ex. pri 3 conjugationes in Occidental, per -ar, -ir, -er. Ma existe solmen un conjugation, sin exceptiones. Li tri vocales a, i, e, queles sta avan li finale r del infinitive, apartene al radica del parol e consequentmen apari in omni formes del conjugation e omni derivates. Just ti conservation del 3 vocales es de primari importantie por li regulari derivation de omni international paroles; ili es quasi li fil de Ariadne inter omni semblant cáos de inregularitás. It es un erra creder que li verbes in Occidental con ti divers vocalic finitiones del radica es plu desfacil a aprender. Nam ti persones quel ne conosse li verbe, deve aprender it quam nov, junt con li vocale, e tande it es vermen absolut índiferent si ili deve aprender vidi, vidar o vider. Mem si on ha obliviat li vocale, on va trovar it facilmen per derivates quel on rememora se, p. ex. on trova conversar, per conversation, definir per definit, conferer per conferentie. Si li parol international ne contene un tal vocal (p. ex. pression, activ, conductor), tande on usa un e: presser, acter, conducter.

Li mundolinguistes labora intensiv ja desde 40 annus, ma ne ha posset atinger ci un solution: i.e. li inregistration del natural international derivates in un simplic e regulari sistema, sin deformar les quam Esperanto, Ido, Idiom Neutral. Sive on mutila li paroles a grimasse-formes, sive on acumula un enorm masse de íncoherent international paroles, sovente li du paroles paralel por li sam notion, p. ex. Esperanto: observejo {plus} observatorio, redaktisto {plus} redaktoro etc; in Ido ti duplettes (nominat anc paroles Mackensenic) es mem plu frequent: regulilo {plus} regulatoro, enkasigar {plus} inkasar, toxikizar {plus} intoxikar, garnisajo {plus} garnituro etc.

Occidental es li unic sistema quel per su ingeniosi sistematisation e poc simplic regules ha fat órdine in ti cáos. Ma li majorité del mundolinguistes ancor ne save que omni ti conosset paroles ne es extran, adoptet per inertie, o trovabil solmen in li lexico, quam che LsF (Latino sine Flexione de prof. Peano), ma cristallclari derivates del propri radicas. Solmen per Occidental noi reconosse quant regularitá on trova in li lingues vivent. It ne es necessi «far» novi, «rational» lingues quam Esperanto, Ido etc., li autores de queles funda sur negativ studia del lingues natural. E ili cert ne have li potentie imposar lor lingues artificial al publica.

De latere de strict internationalistes e Latino sine Flexione on sovente critica que Occidental prende quam radica verbal li form perfect, ne sempre trovabil in lingue, p. ex. restricter vice restringer, percepter vice perciper, producter vice producer. Ma to es tre bon motivat e tutmen ne arbitrari. On ne posse haver du radicas in li lexico, un verbal e un perfect, quam p. ex. Universal e precipue Reform Neutral. Occidentla prende li radica del perfect u existe un tal, pro que it in general es plu fort e trova se in li derivationes. Ja in latin on remarca li desaparition del radica verbal e su substitution per li radica perfect, p. ex. cantare e saltare, derivat de canere e salire. In li lingues romanal tal transitiones es ja plu sovent: infecter vice inficere, accepter vice accipere. Max sovent ti metode es incontrat in angles, p. ex to discuss (discutere), confuse (confundere), suggest (suggerere), portect (protegere), correct (corrigere), act (agere), construct (construere), compress (comprimere), conduct (conducere). Angles have mem radicas verbal implicant latin perfect del conjugation per a: to moderate (Occidental modera-r), educate (Occidental educa-r), inundate etc. Do un vide que quáncam in li evolution del verbe Occidental es plu avansat quam li romanic lingues, it ne eat tam radical in ti direction quam li lingue angles o mem li sistema Glott de Ing. v. Petrashevich, quel have: ego amat (mi ama).

Edgar de Wahl ha statuet un plu natural metode fundamental del classification del verbes, vice li anteyan in transitiv, reflexiv, neutri etc. havent poc valore practic. Il accepte li sequent psychologic base de classification: 1) verbes static e 2) verbes dinamic. Li unesims monstra un statu constant e permanent, talmen que ne evente un alteration o mutation del statu, p. ex. esser, consister, concordar, perseverar, provenir, conosser. Li duesimes monstra que alquo evente, succede, deveni, es fat, que existe un mutation del statu, p. ex. venir, scrir, parlar, rotar, batter. Talmen il ha trovat un criterium general de parol-formation:

  • li verbes static forma substantives abstract, significant un statu caracteristic per li radica del verbe, per li suffix -ie, juntet al participie de presente: dista-nt-ie, consiste-nt-ie, proveni-ent-ie, differe-nt-ie (On scri ne difference, pro que on deriva regularimen adplu: differenti-al, differenti-ation).
  • li verbes dinamic forma

** substantives significant li action, li process, per adition del suffix -ion al form del perfect: rot-a-t-ion, destruct-ion

** substantives significant li constant statu atinget, per adition del suffix -ur al form del perfect: struct-ur, rupt-ur, tons-ur.

Li tri simplic regules por reciver li radica perfect es:

  • On omisse li finale r o er del infinitive (indica-r, fini-r, distin'-er, vid-er, curr-er, adher-er, construct-er, miss-er). Si
  • li ultim littere es un vocal o consonant molliat (n'), on adjunte t (indica-t, fini-t, distin'-t),
  • li ultim líttere es d o r, on muta it a s (vid -- vis, curr -- curs, adher -- adhes),

in omni altri casus li rest es li radica perfect (construct, miss).

Per ti metode Edgar de Wahl recivet totalmen natural international derivates (p. ex. indicat-ion, infinit-iv, distin't-ion, vis-ion, curs-ori, opin-ion, redact-or, armat-ur, comparat-iv, adhes-ion, miss-ion etc.) til pluri 10 milles. Omni ínregulari verbes latin (exceptet forsan 5, rarmen usat), talmen es regularisat. E on posse far bon regulari noviformationes, ne contrariant nor lingual sentiment.

It es comprensibil que per li evolution mult paroles con -ion recive un sense plu concret, i.e. ne solmen li action, ma anc li metode, resultat, loc etc. p. ex.: construction, redaction. (Anc in Esperanto administracio significa action e persones). Anc li límite inter verbes static e dinamic naturalmen ne es absolut strict.

Un altri nov grand dominia quem Edgar de Wahl quam unesim ha explorat secun metodes scientific, es li exact signification del afixes del international paroles, in max grand parte venient ex latin. Li specialistes del filologie ha fat presc necos in ti direction. Edgar de Wahl serchat li sense del affixes per analisation ne de quelc paroles, ma de omni existent tales, contra que li lingue-inventores ha contentat se per superficial observation. Ma quande ili durant li usation ha remarcat abstrusitás, ili soluet li affere simplicmen per declarar que li lingues natural es ínlogic e caotic, ergo ili esse ínregulabil. -- It es facil compensar un parol mal selectet per un altri, ma un suffix miscomprendet o un regul fals statuet, posse deformar centes e milles de paroles international.

Esperanto da al suffix -ist li signification de un person quel ocupa se professionalmen pri li cose expresset per li radica; talmen ha resultat: redaktisto, frizisto, konstruktisto, libristo. Ma un plu exact exploration monstra que li originari signification es li nómine de un person quel ocupa se con un -ism, in direction spiritual o psichic, religion, politica, scientie, arte, sport etc., p. ex. altruist, pacifist, esperantist, terrorist, solist. Por indicar precipue li manual professiones, artises, on prefere li suffix -ero: barbero, lavera, juvelero etc.

Esperanto e Ido usa -in quam suffix por feminin; ma per li analise del international paroles resulta que -in indica provenientie, p. ex.: marin, bernhardin, alpin, serpentin, argentin. On trova it anc in A leathern, D ledern de altgerman lederin (cuirin), D A golden de guldin (aurin); mem Esperanto have li sense secret in fibrino, sangvina, Ido anc in saponino, kanina.

Ex paroles existent in natural lingues: mordaci, tenaci, vivaci, voraci, furtaci, veraci, efficaci, lunaci, Occidental trae li suffix -aci por «inclinat a», por quel Esperanto e Ido usa li deform -ema (de F aimer): mordema etc.

Por expresser «possibilitá» Dr. Zamenhof prendet -ebla, quasi form medial inter -ibl e -abl, p. ex. ekspansiebla (expansibil) e transportebla (transportabil). Mersí al apart sistema verbal de Occidental noi recive li natural international paroles per li un suffix -bil: cura-bil (Esperanto: kuracebla), infalli-bil neerarpova), ama-bil-itá (Esperanto: amindeco).

Li Occidental-suffix -on indica un person caracterisat per un qualitá; on trova it in li natural paroles: fanfaron S, miron, laceron (I), spion, herisson F. Esperanto usa in simil sense -ulo: barbulo (barbon, barbat), vertebrulo (vertebrat), virgulino (virgina).

Esperantistes reprocha a Occidental que it have tro mult suffixes, tam mult ne es necessi. Ma Edgar de Wahl ne ha inventet ni un suffix; il solmen trovat e constatat li sense del elementes vivent in international paroles, e elevat les al conscientie por usation. Quo ne es vivicapabil in un lingue, to va morir. In omni lingues divers formes deveni antiquat e finalmen ili successivmen desappari total. E ne omni suffixes latin es vivent generalmen; quelc es usat solmen in special términos, p. ex. -nd (i. e. ne enda quam Esperanto-Ido, anc ne -and) in: confirma-nd, doctorand, examinand, preparand, integrand, multiplicand, curand, demonstrand; divide-nd, dividende, minuend, subtraend. Ma on ne va dir «fand» vice «a far.» Lu sam vale anc pri omni scientic afixoides de grec orígine: epi- (sur, súper), equi- (egal), eu- (bon), hiper- (súper norm), hipo- (sub norm) hom(e)o- (sam), iso- (egal), kako- (mal), kali- (bell), meta- (trans), neo- (nov), orto- (rect), pan- (omni), para- (a latere), pasi- (ad omnis), peri- (circum), poli- (mult), proto- (unesim), pseudo- (fals), sin- (con), tele- (lontan), -oid (simil, -fil (amant), -for (portant) etc. etc.

Li creation del L.I. ne postula decreter principies, quam ti del a priori suffixes de Esperanto o su artificial conjugation per -as (presente), -is (preterite), -os (futur) o li correlativ tabelle de Dr. Zamenhof: kiu (qui), kie (u), kiom (quant), tial (pro to), tiom (tant), chio (omni-cos), chiuj (omnis) etc.

Pseudoscientie decrete, ver scientie sercha.

Ante omnicos es necessi investigar to quo ja es comun e international, sin egard al orígine de lu comun.

It es un utopie far felici li povres per anihilar li richesse del altris. Ti metode aporta nullcos, anc ne al proletario. Un extirpation p. ex. del tresore de existent términos scientic de orígine greco-latin vell causar un cultural regresse del spíritu europan. Solmen per novicreationes de notiones e per to anc per nov paroles, li germanes, slaves e asianes va inrichar li mundo-lingue, ne per violentios remotion e anihilation. Si p. ex. in botanica un explorator trova un serie de plantes quel ne incadra se in li existent classification, il ne va dir que to es capricie de natura, que li natura es ciec e ínlogic, sammen il ne va exterminar ti plantes por salvar li classification. E si il vell far tal coses, nequi vell considerar le quam seriosi scientist.

Un nociv prejudicie in interlinguistica ha esset li doctrine: un son -- un signe; un signe -- un son. Null lingue existe quel satisfá ti postulation. Zamenhof ha rejettat li líttere x, pro que x representa du sones, e il scri ks, kz. Ma esque li signe c in Esperanto anc ne es t-s? Esque it ne vell esser plu consequent scrir tsaro, si on have eksperimento? Esque li son n ne es un altri in li parol vango quam dento? O esque on vole fortiar li homes parlar n in danko sempre per li punte del lingue?

Un lingue con ortografie absolut fonetic vell haver un alfabete con cent lítteres. Li duplic pronunciation de c in Occidental es quasi totalmen international e ultra to mantene li etimologic transparentie del paroles. Ples egardar que li lingues italian e hispan malgré fonetic scrition ne ha abolit c. On ne posse asserter que li simplic regul de Occidental fa serios desfacilitás a slaves etc.: c ante e, i, y es a pronunciar quam ts, in altri casus: k. Li L.I. es sempre aprendet quam lingue extran, i. e. per scrit. E in tal casu it es mult plu facil aprender li lingue con auxilie de grammatica e de conexe etimologic. E just tal conexe grammatical es totalmen destructet per dissolution de c in du lítteres: k e c (s, z). Compara p. ex. tchec: voják -- vojáci (soldat -- soldates) o li cáos in Ido: kritiko -- kriticismo, katolika -- katolikismo, ma unitari Occidental: critic -- criticisme, catolic -- catolicisme, electric -- electricitá, publicist -- publication, periodic -- periodicitá, duplicat -- duplicitá, vacca -- vaccinar.

Latino sine Flexione demanda li antiqui latin pronunciation: circa per «kirka», et cetera per «et ketera». Ma tal pronunciation es tam ínacceptabil quam ti de Esperanto, quel pronuncia paco per «patso», caro per «tsaro».

Li avantages de etimologic ortografie es tam important, que finalmen anc Lott e Rosenberger in lor duesim projectes ha adoptet it, in consequentie del convictiv argumentes exposit de Edgar de Wahl, quam yo self hat ocasion constatar ex lor corespondentie.

Do li internationalitá del paroles relate li scrition, ne li pronunciation divers in li divers lingues natural. Internationalitá del pronunciation presc ne existe. Ma li ortografie del international paroles es presc li sam in omni lingues cultural. On do deve conservar li ortografie e simplificar li pronunciation. Li constant international ortografie in li L.I. ducte a unitari international fonetisme. On posse tolerar micri modificationes in li pronunciation, p. ex. t vice ts in confirma-t-ion. Ma on ne posse recomendar un alterat scrition, quel destructe li etimologic coherentie del international derivates con li radicas Occidental. Ples comparar li sam process che lingues occidental quel incorpora se modern paroles con li extran scrition, ma con pronunciation acomodat, p. ex. A avoir-du-pois (scrit F, pronunc. A), F five-o'clocker (scrit A, pron. F).

Occidental es in alt gradu plu comprensibil pro mantener li duplic consonantes pro indicar curt vocal precedent, o discerner divers paroles international e indicar s fort, p. ex.: casse (Esperanto: kaso), casu (kazo), carr (charo), car (kara).

Li L.I. (anc Esperanto) es un idioma con essentialmen latin parolmateriale. E un lingue quasi latinid on ne posse scrir per ortografie polones, si on ne vole reciver grimasse-charades.

Li regul de accentuation in Occidental, que on posi li accentu sur li vocale ante li ultim consonante, desembarassa nos de ínnatural sones del Esperanto-paroles: radio (radio), firmao (firma), statuo (statue), familio (familie).

Un altri principie quel tre impedit li evolution in L.I. es li devise: un parol -- un notion; un notion -- un parol. To es solmen un reva, nequande realisabil. Ti san constatation on hodie fortunosimen ja posse leer anc in li presse esperantistic. Li redactor de «Heroldo de Esperanto» scri in nr 3, 1927: «Regretabilmen li principie «Un parol, un signification» es ruptet plu quam un vez, anc in Esperanto. Cause es, que Esperanto (til cert gradu) es lingue natural. Li afere támen ne es dangeros, nam presc sempre li contextu escarta omni dubita. Comprensibilmen apartene a Vos, o usar o ne usar alcun expression con essentie dubitativ.»

It es clar que on ne posse escamotar li parol «sol» quel es inradicat per international derivates: solitá, solitari, solo, solist, isolat, desolat. Ma noi have anc un serie de conosset scientic términos: solari constante, insolation, solsticie, parasol. Ci li radica representa nor stelle dial, Occidental: sole. It vell esser un barbarism exterminar ti parol existent per su derivates e introducter p. ex. quam Esperanto e Ido: suno. To es ínpossibil. Li lingues in veritá have tendentie a multisensitá. Un lingue quel ha realisat li principie de absolut unisensitá, vell posseder milliones de paroles, do vell esser ínparlabil. Anc Esperanto nequande posse abolir omni homonimes, vide p. ex. su radica bor', significant «forar» e li chimic element «bor», o su nov parol Paneŭropo, quel ne es D Broteuropa, ma «Tuteŭropo».

Comprensibilmen un L.I. deve haver alcun precision e on deve evitar homonimes, u possibil. Ma Esperanto e Ido dis-hacca li gordian node per deformationes: plateno (platin), faruno (farine), pordo (porta) etc.

Un del max fatal consequenties in Esperanto e Ido ha causat li ínnatural curasse de obligativ finales -o, -a, -e etc. por substantives, adjectives, adverbies etc. un metode incontrat in null lingue. Ergo un eclatant pruva que it es ínutil. Just li substantive, quel es haustet de omni lingues del terre, ne posse suportar un tal restriction e etiquettation abominabil quam emúo emu (nov-seland), kanguruo cangurú (austral), kolibro colibrí (caraíb), kvago quagga (hottentot), nadiro nadir (arab), husaro husar (hungar), gejsho geisha (japan), nirvano nirvana (indic), edelvejso edelweiss (germ).

Li conservation de divers finales in maniere de Occidental have practical valore por discerner simil paroles: sol, sole; portu, porta, porte (Esperanto: haveno, pordo, sendkostoj); monstru, (de)monstra(tion) (Esperanto: monstro, (el)montr(ado)).

Li postulation de logica in li L.I. es un erra fatal, nam si vermen li logica deve esser lu decisiv, tande li L.I. es necos por li simplic e ne-instructet hom, e li ideal vell esser un lingue a priori, simil al filosofic sistema Ro de sr. Foster. Li logica es un del max desfacil metodes de pensar, e pro to es tam rar in su aplication. It apari solmen che novi factes, quande on ne posse acter secun instincte e custome. On ne posse parlar si on deve li tot témpore pensar, qualmen formar logicalmen li paroles. Solmen quande on usa li rect paroles instinctivmen, on posse directer su total atention in li materie self. Ma por atinger un instinctiv parlada, on deve aplicar li natural leges demonstrat per li psicologie: ili es custome e analogie (ne logica). Ti lingue va esser aprendet max rapidmen, quel contene max mult acustomat e conosset formes, e li max facil parolformation es ti de analogie con conosset paroles ja international. Ili da li criterie e li exemple de parolformation quel on deve sequer. -- Li L.I. existe ne por parlar secun regules de logica, ma por comprender unaltru in maniere max facil.

Junt con li exploration del suffixes Edgar de Wahl ha fat un total revision del lexico. Mult fals paroles de Esperanto adver ja es eliminat in Ido. Ti labores del Ido-Akademio forsan es li unic usabil por Occidental, quáncam grand parte anc devet esser modificat pro li deformationes causat per li Esperanto-corsette del gramatical parolmarcas e misinterpretat suffixes, conservat in Ido.

Dr. Zamenhof ha selectet li paroles de Esperanto ex li cardinal lingues de Europa, frances, german, angles, anc polones, russ, p.e. nepre (amputat R neprenemo, Occidental absolut). Do anc Esperanto es quasi solmen un europan lingue e ne mundo-lingue, quam on sin jure ama asserter contra Occidental. Esperanto have anc latin radicas quel hodie es totalmen mort p. ex. ansero (Occidental gans, D Gans, S ganso, P ganso, A goose, Sv gas), sed (Occidental ma, I ma, S mas, P mas, F mais, Ho maar, Sv men), anc grec kaj por Occidental e(t), international per «etc.»

Pri adoption de paroles ex angles on deve esser apartmen caut pro li grand diferenties inter scrition e pronunciation. Esperanto-paroles najtingalo (A nightingale) e birdo (A bird) monstra manca de unitá in li metode de adaptation.

Ido ha electet su paroles secun li principie de prof. Jespersen: «Max facil por li max multis.» Edgar de Wahl ha preciset ti principie per «max facil por ti qui sta in international relationes.» Ne li max mult homes es a contar quel conosse un parol; nam tande li L.I. vell esser precipue chines. Quam ja indica li nómine, li lingue Occidental concentra se al Occidente. Nam li majorité del international parolmateriale es occidental e li civilisation mundan hodie es ancor occidental. Un lingue totmundan, i. e. quel egarda omni lingues, chines, japanes, arab, es un utopie. Noi ja mentionat, anc Esperanto ha haustet solmen ex europan fontes. E it es ne-ver que it oferta al ne-europan plu mult quam Occidental. In contrari. Per su parolduplettes por un e sam sense (aviadisto e aerflugisto, delegacio e delegitaro, direkcio e direktoraro, garnituro e garnaĵo) it solmen confuse li esperantistes ne-conossent un europan lingue. E to quo in Esperanto ne es europan, to anc ne es asian, ma artificial, inventet.

Un cardinal factor estetic e practic in un lingue es su stil, quel in li L.I. ja es dat per li latin orígine del preponderant majorité del international paroles. Pro to li íncuidat inplantation de german paroles ne-international quam in Esperanto: hundeca (canin), knabino (puella, flicca), anstatau (vice), bedaurinde (regretabil), es grav misprenses e deve repugnar omni persones con natural instincte.

Anc Ido, essent compilat de pluri persones, have tal mancas. Lingues creat de singul persones posse esser plu homogen. Etsi pluri persones save plu mult quam un, tamen ili mem junt ne deve esser plu capabil quam un sol. Un genie posse crear plu grandios ovres quam grand societés, si il utilisa li experienties de su precursores, i. e. si il labora scientificmen. Comités sol posse crear necos. Ili solmen completa li nov ovre e poli su acutages e aspritás, sam quam li undes poli li rocca. Por nov-creation es necessi concentration de energie con alt potentiale; acumulation de masses sol ne suffice.

Li homogenitá de un lingue ne deve esser consequentie de que omni paroles es de provenientie unic, p. ex. latin. It consiste in li stil a quel es submisset omni paroles, anc ti de orígine foren.

Latino sine Flexione de prof. Peano (LsF), por evitar hibridic caractere del lingue, prende su paroles solmen de Latin. Ma on save que anc Latin, specialmen li Latin del scientie, have mult elementes del grec. It es van purificar li Latin, quam quelc persones vole far pri paroles: homosexual, television, glacial cosmogonie. On ne posse p. ex. dir pur-grec telescopie, nam to ja es altri-cos quam «television.» Anc pur-grec crystallo-cosmogonie vice «glacial cosmogonie» es misguidant, nam solmen li grecos comprende «crysatallo» quam glacie, ma hodie it significa pezze de minerale in form de polyedre regulari o simetric. Lingues evolue. E li sense del paroles changea. Ples memorar quo ha significat li parol «sanction» ante li guerre e quo it es hodie! Un parol ne explica li notion representat, ma es solmen un etiquette traditional sur it. D Dampfer es vapor-nave e ne locomotive, quáncam ti ci sense forsan vell esser plu proxim. Anc in Esperanto it es tradition que vagonaro es D Zug e ne Wagenpark (chiuj vagonoj), logicalmen justificat per homaro (chiuj homoj).

Angles, essent un lingue quasi mixtet, have li max mult paroles hibridic, p. ex. germanic radicas con romanic suffixes: druncard, drinkable, eatable, talkative, free-lovism, backwardation, womanize etc. It do nu va dever tro chocar si Occidental have analog: mannic, trincabil.

Latino sine Flexione prende li latin vocabul bello por Occidental «guerre», trovant se in li romanic lingues e essent afin a A war. Bell(um) vive in belligerante e bellicoso. Ma it ne posse esser adoptet in li L.I., pro su confusion con li adjectiv «bell» (F beau, belle, D schön), quel es international mult plu conosset quam li purmen scientic belligerante e bellicoso.

Li internationalitá del paroles deve esser direct, ínmediat, sensibil ne solmen por docti latinistes, ma por omni persones instructet, anc si ili ne conosse latin. Departente del latin on ne-quande posse arivar a un modern L.I., quel contene bon 1/3 de paroles ne-latin. Circa un demí de omni paroles latin es mort por sempre e ne posse esser revivificat. Li rota del historie ne torna a retro.

Por li sufixes grammatical, p. ex. de conjugation, on ne trova international formes. A un hom ne conossent Esperanto, li formes arbitrari del verbes in Esperanto es sempre íncomprensibil. Edgar de Wahl ingeniosmen ha circumnavigat ti desfacilitás per li metode analitic. Li max grand claritá posse esser atinget si li paroles es ínvariabil tal quam on posse trovar les in li vocabularium, contra que li mult incorporat particules adombra li radica, quo fa desfacil li deschifration del parol, comp. Esperanto amos e Occidental «va amar». Li max grand gradu de analitisme ha atinget li lingues chinesi e anglesi -- lingues de alt e seriosi cultura. E it es clar que un lingue quel pretende devenir lingue del international relationes, ne posse haver tro long parol-combinationes, perdiente per to su claritá. In li declination li analitisme es ja talmen comun, que anc in li L.I. it es generalmen conosset. Ma in li conjugation Occidental es ja mult plu analitic quam p. ex. Esperanto. To have anc un altri valorosi qualitá. On save que omni natural lingues possede sempre un grand quantité de ínregulari formes, precipue in li conjugation del verbes max frequent. Do li regularisation per particules prepositional quam in Occidental es li max apt, contra que li ínnatural suffixes de Esperanto skribis o Idiom Neutral (skribav) sempre va chocar li publica.

Li finale -s, quel in Esperanto e Ido indic li finit verbe, es international conosset quam plural signe, trovabil in angles, hispan, portugales, frances, hollandés, german etc.

Un frase sempre repetit es que li L.I. deve esser facilmen aprensibil. Li autor de Esperanto volet satisfar ti postulation per simplic mecanic grammatica con poc regules e restriction del númere del radicas til un minimum, usante derivates mem por max frequent notiones: mallonga por curt, malbona por mal, vagonaro por tren, patrino por matre. Ma li practicabil e facil aplication es plu grav quam li facil aprension. Nam li témpore del aplication del L.I. va esser 100-plic plu long quam ti del aprension. Pro to it es gravissim haver curt radic-paroles por idés usat omni die. Li témpore por aprension del L.I. es ja tam curt que quelc hores plu mult lude null rol contra li long témpore del vive. Ultra to li ver facilitá de un regul grammatical resulta ne de su simplicitá intern e minimum de regules, ma solmen per aplication in practica. It es plu facil parlar secun 5 regules secun li custome quam per un regul contra li custome. Li du o tri regules de accentuation in Occidental junt es plu facil quam li un de Esperanto.

De látere de Esperantistes on sublinea que un vital social factor por li movement de L.I. es haver un firm e ínchangeabil base, quel p. ex. Zamenhof statuet per su Fundamento de Esperanto, essent íntangibil e obligatori por omni scritor. Ti fundament, consistent de decretes arbitrari de su autor es gardat per li plu o minu perseverant discipline del adeptes. Li fundament de Occidental es li vivent international paroles e li leges derivat ex ili. Ti natural fundament es plu stabil quam li principies statuet de Dr Zamenhof, quel postula que on mey dir internacía e cheestanta vice «international» e «present». Occidental apoya se sur li accustomation de 500 milliones europanes e americanes. Esperanto vole fortiar les parlar contra natura e custome. Ma li inertie del 500 milliones va esser plu fort quam li dictatura del esperantistes.

Quáncam Occidental in mult punctus representa un revolution in li conceptiones reyent pri mundolingue; it es li unic sistema de L.I. quel es conform al exploration-resultates de Wilhelm Wundt pri li psicologie del lingues, it es satisfation e ponte al modern linguistica, ne barrage chocant.

To es li garantíe al success.

E. Pigal

40 annus Esperanto

Apert epistul al 19-esim Universal Congress de Esperanto de Siegmund Ortony.

Del 28 julí til 4 august va evenir in Danzig li 19-esim Universal Esperanto Congress. A ti occasion in «Wiener Handelsblatt» organ dial del Austrian Comercie, li 25, 27, 28 junio ha aparit de sr. Siegmund Ortony un serie de articules contra Esperanto sub titul: «Über die Notwendigkeit und Möglichkeit der Schaffung einer verwertbaren internationalen Handelssprache» (Pri li necessitá e possibilitá del creation de un practicabil lingue international comercial) ex quel noi in sequent publica quelc interessant partes in version Occidental. Li autor, ne conossent Occidental, proposi quam L.I. un simplificat angles. On talmen posse constatar, que ne solmen noi declara Esperanto quam ínacceptibil, ma que anc persones ne prendente parte activ in li movement interlinguistic, have li sam opinion.

Red.

Denove un Esperanto-congress aproxima se e denove es a suposir, que li practic effectiv resultates anc de ti congress ne va esser essentialmen altri quam ti del 18 (!) ja evenit.

Li scritor de ti lineas es un entusiast por li necessitá de un lingue international, inbrassant li terre e il ocupa se pri lingual studies desde pluri deci-annus e ha exactmen observat anc Esperanto durant mult annus.

Il constata, ínrefutabilmen basat sur ti conscienties, profund e expert observationes, que Esperanto tre necessita un reformation. It deve esser ameliorat si it vole aproximar su scope: devenir un vermen usabil, international instrument de comprension. Nam Esperanto es ínfinitmen lontan de ti scope, malgré su existentie durant 40 annus, malgré omni ilusiones. It deve a seriosi mannes reconosser li veritá, ne timer it e meditar pri remedie si es reconosset, que li via intrat es sin chances.

Yo es oficiario in un firma quel have extendet relationes in tot munde civilisat. It con fervore durant six annus fat constatationes relatent Esperanto e sur li base de ili, it constata, que li practic e factic successe de Esperanto es presc null. De cent Esperanto-lettres apen un havet alcun positiv, real base comercial, durant que 99 ha persequet solmen pur idealistic scopes por Esperanto, p. ex. demandar esperantic printages e similes. Ma it esset evidentmen clar che omni cent, que li scritores ne ha esset fortiat usar Esperanto, nam -- 80 percent ha venit de Germania e li céteri 20 percent in max grand parte venit de landes, con queles on sin desfacilitá posse coresponder in angles, in minu grand parte in frances. Li resultate de ti constatation esset, que li mentionat institute ha anullat in li budget-etate li expense-posto por Esperanto pro esser ínutil.

In li interesse de un real e universal medie de intercomprension it es necessi un ínprejudicat conossentie e poy far li logic deductiones. Nam homes rasonosi deve consentir, que li 19-esim congresse va haver tam poc successes, quam li 18-esim, nam in altri casu ili vell [har] aparit ja desde long. Un objectiv observator deve comprender finalmen, que li propagation solmen idealistic del actual Esperanto ne have un minimal valore positiv in li sense de un mundolingue, specialmen de un lingue comercial. Ultra to li Esperanto-congresses es monomanic, parlante sempre solmen pri li propaganda de Esperanto, in su form actual. Contra omni logic necessitá evolutionari ili ha statuet li tese, que un modification in li structura de Esperanto ne es permisset; per to chascun de ti arangeamentes es morti-nascet.

Si on vole ne chassar un fantom, ma quam seriosi hom atinger un scope it ne have utilitá continuar vehicular sur un via evidentmen nullvalorant, ma on deve questionar se u es li causes, que Esperanto quam real mundlingue til nu ne havet successe. To es visibil clarmen a omni hom ínprejudicat. Per to li total manca de chances por Esperanto es evident. On ples do considerar, que it ne have minimal valore si mem tre mult homes apropria se li saventie de Esperanto, solmen por scrir in Esperanto a alcun hom, con qui on posse intercomprender se in un lingue ja existent.

Li max simplic logica doce, que es plu just, si li considerabil minorité de homes ancor ne conossent li mundlingue ja existent (i.e. anglés, secun li opinion del autor. Red.) vell aprender ti ci lingue quam demandar, que su conossores mey apropriar se un nov lingue, de quel li aprension es mult plu desfacil quam on opine in general: To deve esser explicitmen accentuat. It es un fact, que homes íneducat aprende Esperanto plu facilmen quam instructetes, pro que ili minu senti li artificialitá de Esperanto. Li studia de Esperanto -- tal quam it es nu -- ne es util, ma nociv, pro que it detene milles de homes aprender un real mundlingue, quel exhaustivmen compensa li un poc plu grand pena del aprension.

Automaticmen apari li question, esque on deve avansar sur ti via sin esperanties e sin chances quam til nu e, si ne, quo altricos deve evenir por aproximar li scope aspirat. Ma ante omnicos li principie deve reyer, ne esser ciec cavalcante sur principies, ma visar solmen li real scope sin omni principiari opiniones e sin esser impedit per trublant idealisme. Li congresse deve haver li corage a reconossentie e acter conform. Til que on ne reconosse, que Esperanto durant li 40 annus de su existentie ne ha satisfat li esperas, queles on posit in it e pro to anc ne adplu va satisfar les, on solmen dracha vacui pallie. Si on vide, que on ha aberrat, tande on deve resolut retornar e serchar un altri via. Trovar ti via, to es li deve del nov congresse, in altri casu it va finir tam ne remarcat, quam omni altris.

Zamenhof in su grand pensation mund-inbrassant ha fat un psicologic grand errore: il volet contentar omnis e pro to il ha aportat ne suficent a nequí causante per li artificial pelmel de paroles un total ínpossibil situation. Li vocabularium es li fundament de un lingue e deve esser constructet in maniere natural, durant que ti de Esperanto representa un monstruosi artificiallia. Arbitrarimen, sin regul e sin intim sentiment natural, il prendet li paroles de lingues vivent e mort e pro to ili es tre desfacil a memorar.

Precipue li preferentie del german (tago, nur, bedauri, shajni), etsi to es honorant por noi, ha esset un grand misprense, quel demolit li necessi uniformitá. It esset certmen un erra utilisar anc mort lingues.

Secun li judicie general li fatal «j» del plurale deprava Esperanto e on vell [har] posset substituer it plu bon per li angles «s».

Li max grand defecte de Esperanto es, que it ne ha contentat se esser un lingue auxiliari, volente representar un nov perfect lingue equipat per omni fin nuancies e finesses. Per to it transpassa tro mult li possibil límite. Quam exagerat pedantie es p. ex. li contrast exactmen accentuat inter adjective e adverbie o li ostentativ marcation del objective. To es detallies quel existe ne mem in german. Tal desfacilitás have null scope.

Qual bell perspectives revela se, si on pensa, que per un lingue international unitari on vell posser vicear anc li studia del mort lingues e inbrassar li tot homanitè per un sol ligament.

Trad. Ms.

Cronica

A ocasion del semanes festiv, sr. E. de Wahl ha visitat Wien, sequente un invitation de Verein Deutschösterreichischer Ingenieure, Kosmotechnische Gesellschaft, Arbeitsgemeinschaft für Schrift und Sprache e Association Cosmoglotta Comité Central. Il fat du interessant discurses arangeat de ti societés li 14 e 17 junio in li grand sala del Histologic Institute del Universitate. Li unesim discurse ha tractat un nov problema cultural e fisical sub li titul «Li mission del tecnica». In li duesim discurse, acompaniat de projectiones, li autor de Occidental ha parlat córam 80 auditores, pri li historie del lingue international; il refutat in maniere eloquent e convictiv li general prejudicies contra un lingue del tip Occidental. Li du discurses, hante esset acceptet con grand simpatie e rich aplause, va aparir anc in printa. In fine del duesim convenida, ductet de Ing. Emil Jung, presidente del Societé de Ingenieros, sr. Walter Smital, Esperanto-lector che Radio Wien, ha demandat parol por presentar long series de tabelles statistic pri li successes del Esperantistes. Ma li publico, ancor fascinat per li 2-horic clar e objectiv explicationes e li totalmen nov perspectives apertet de sr. Edgar de Wahl., con indignation e unanimitá ha refusat un tal contra-argumentation. Támen sr. Smital ne posset responder li question del presidente, quant Esperantistes existe in li munde.

«Heroldo de Esperanto», nr 25, ha publicat un raporte pri ti eventes in Wien, concludente per declarar que li afere de Esperanto es ja tam difuset, que Occidental ne va victoriar li entusiasme del esperantistes. Nu noi ne vole trublar li felicie del esperantistes e va ofertar Occidental solmen a ti persones qui ne vole accepter Esperanto.

Association Cosmoglotta ha intrat successosi transactiones con un del max grand editorías del continente por comensar propaganda de Occidental sur max larg base. Detallies seque in circulares al colaboratores.

In li movement de Ido ha evenit un schisma. Li secretario del Ido-Union secun «Mondo» nr 10 declara li nov-electet Ido-Akademio quam ínlegal e refusa li material subtenentie. Li presidente del Union ha demissionat. Li presidente del Ido-Akademio ha proposit su demission ja plu antey. Prof. Jespersen e sr. Janotta ne adplu es membres del Akademio. Li reformaci Idistes electet «Mondo» quam organ; li adversari, conservativ partie es ductet de sr. Noetzli, organ «Ido», Zürich. Li Ido-jurnal «Linguo Internaciona», Praha, ha cessat aparir.

Sr. de Beaufront, «precipua autoro di Ido» e secretario del Ido-Akademio, secundat de sr. J. Guignon, vice-secretario del Akademio, in «Ido», junio, responde a mi articul «Regretabil Ido», Cosmoglotta nr 40. Ili have li corage mantener li assertion que in Ido li radica de «sintezo esas nomo, ne verbo.» Sapienti sat.

Prof. Dr. Karl Schüppel, presidente del Esperanto-Societé Parchim, nu fervent colaborator de Cosmoglotta, in li liga-convenida del nord-german esperantistes in Schwerin li 26 may ha pledat por Occidental e con successe ha refutat li fals assertiones pri nor lingue.

Dr. Peipers-Köln ha parlat por Occidental li 13 may in Ido-Societé Paris. In li discussion ha prendet parte sr. L. M. de Guesnet, J. Linzbach e al.

Comtre Dr. Ernö Zichy-Acs, pionero de Cosmoglotta in Hungaria, ha publicat un long articul pri Occidental con textus comparativ in «Magyarország», Budapest, 21 junio. Anc altri jurnales hungarian ha raportat detalliat pri nor lingue.

Sr. F. Pátek, inspector de scoles, in Český učitel«, Praha, 16 junio, ha insertet un articul tre instructiv por Occidental.

Sr. Yoshi Ishiguro, editor de «Esperanto en Nipponlando», Tokio, in li japanes periodic «Nov era», april, publica un articul pri L.I., laudante Occidental; il constata que li pluralsigne -s de Occidental es max international.

«Academia pro Interlingua», nr 3, contene textus comparativ in Latino sine Flexione e Occidental, con posremarca: «Resulta concordantia in generale; differentia es pauco.»

Miss Pankhurst in «The Morning Post», London, 29 april, scri que quáncam li lingue angles have scrition discordant del fonetica, un simplification del ortografie angles vell esser un vandalisme. (Ad nota por ti qui vole adaptar angles quam lingue universal per fonetisar su scrition.)

Li conosset linguist Hugo Schuchardt, prominent specialist in lingues mixt (creolic) e membre del Delegation por l'adoption de un Lingue International Auxiliari, ha morit in Graz, li 21 april.

Editoria T. Fisher-Unwin, Ltd, London, peti nos publicar que li libre «A Short History of the International Language Movement» de Prof. Dr. A. L. Guérard es exhaustet.

Abonnamentes, contributiones e subventiones por Cosmoglotta

Rev. H. L. B., Chemnitz: 3 RM; T. Wh., Ealing: 3 d; F. C. van A., Oud-Gastel: 5 ö. S; G. P., Bergisdorf b. Z.: 5 ö. S; R. W., Argenteuil: 20 fr; O. P., Tallinn: 3 RM; J. P., Tallinn: 3 RM; W. Sch., Lauenburg: 5 ö. S; I. L., Selnica o. D.: 5 ö. S; C. G., Warszawa: 10 Zl.

Pro manca de loc noi regretabilmen ha devet procrastinar li articules: Dr. Karl Schüppel: Pedagogic valore de Occidental. A. Z. Ramstedt: Preterite per -t. E. de Wahl: Exceptiones e li vive. Julian Prorók: Stabilitá e evolution. E. de Wahl: Analitic e sintetic. E. de Wahl: Li possibil futur evolution de L.I. Astralist nro 1: Quel lingue es suficent bon por li popul? Prof. Rosselló-Ordines: Replica pri Interlingua Systematic. Ernst Graber: Neo-Volapük (Esperanto). A. Z. Ramstedt: Li articul li.

Al present nr de Cosmoglotta ne es anexet un Supplement. Li secuent SaC, nr 10, va esser dismisset con Cosmoglotta nr 42.

«Deutsche Briefgesellschaft» alliate de Cosmoglotta

Al present nr es anexet pro nor german abonnates un prospecte e un cart de mandate por «Deutsche Briefgesellschaft» (German Societé de Correspondentie). Noi specialmen fa atenter pri li importantie de ti apart institution con quel nor Association vole laborar comun por li afere de Occidental. Ti societé edite li excellent organ «Deutsche Briefzeitung», quel va propagar Occidental anc trans li límites de Germania, in tot munde. Li redactor del jurnal have li intention etablisser un special rubrica por un «Section de Correspondentie Occidental» por iniciar e promoer relationes per scrit e personal inter adeptes e interessates de Occidental. It es un bell successe por nor lingue posseder un tal alliate e noi peti nor amicos adherer al «Deutsche Briefgesellschaft, Section de Correspondentie Occidental», Naunhof b. Leipzig, Germ. In céteri li adhesion a ti societé have un grand valore por omni intellectuale qui perseque ancor quicunc altri interesses ideal o practic.

Kosmoglott

(precursor del jurnal COSMOGLOTTA)

contene li max important articules pri L.I. e por e contra Occidental.

Absolut necessi por omni scientic interessat mundlinguist.

Precie del annu-colectiones:

1922 e 1923 complet a 7 frs. sv.

Con mancant nr 1 a 4 frs. sv.

Defectiv colectiones a 2 frs. sv.

1924, 1925, 1926 complet a 2 frs. sv.

Complet colection de 1922 til 1926, junt 20 frs. sv.

Recivibil che li autor: E. de Wahl, Eha 10, Reval, Estonia.

Occidental-Litteratura

Curt grammatica-claves de Occidental in lingues Angles, Frances, German, Russ, Tchec a 0,30 ö. S (0,25 frs. sv.)

E. de Wahl: Radicarium directiv de Occidental in 8 lingues ADFIPRSSv 5 ö. S (4 frs. sv)

Jean Chanaud: Index français-Occidental au Radicarium. 1 ö. S (0,75 frs. sv.)

J. A. Kajš: Praktický jazyk světových styků Occidental. 0,60 ö. S (Cena 3 Kc., vaz. 6 Kc.)

A. Z. Ramstedt: Nyckel till Occidental. 1 ö. S (0,75 frs sv.)

J. Gär: Wörterbuch Deutsch-Occidental ha apparit 9 liverationes a 0,30 ö. S (0,25 frs. sv.)

J. Linzbach: Transcendent Algebra, 1,30 ö. S (1 fr. sv.)

Rabindranath Thákur (Tagore): Nationalism in Occidente. Autorisat traduction de A. Toman. Precie 1,30 ö. S (1 fr. sv.)

Dr. R. N. Coudenhove-Kalergi: Li Paneuropan Manifest. Autorisat Traduction de E. Moess. 1,30 ö. S (1 fr. sv.)

J. Robert e E. Pigal: Der Weg zur Europäischen Verständigungssprache (Li via al lingue del europan intercomprension) OCCIDENTAL, in D Esperanto e Occidental. 1,60 ö. S (1,25 frs. sv.)

A. Z. Ramstedt: Occidental -- ett västerländskt kultursprak. 0,30 ö. S (0,25 frs. sv.)

Recivibil che:

Cosmoglotta Mauer b. Wien, Austria.

Comité Explorativ de L.I. Eha 10, Reval, Estonia.

Societé Interlinguistic Villagatan 25, Helsingfors, Finnland.

Editoría Occidental Česká 32, Brno, Tchecoslovacia.

Por postal expenses ples junter 10%. Informationes 2 respons-cupones.

Eigentümer, Herausgeber u. Verleger: Gesellschaft Cosmoglotta, Mauer b. Wien, Postfach 6. -- Verantwortlicher Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing b. Wien. -- Druck: G. Kanz, Liesing.

Anotationes

  1. Ples vider Esperanto-paroles p. ex.: ĉiam (sempre), kiom (quant), malebleco (ínpossibilitá), saneca (sanitari), kazo (casu), kaso (casse), caro (tsar), patrino (matre), nepre (absolutmen), malbona (mal), mallonga (curt), ege (extrem), boao (boa), firmao (firma), ekspansiebleco (expansibilitá), ekzekuciisto (executor), aerflugisto (aviator), senarmiliĝo (desarmation), foresto (absentie), colo (inch), fraŭlo (garson), savinto (salvator), menso (mente), ĝardeno (jardin), ĉirkaŭpolusa (circumpolar), deca (decent), laca (fatigat), dekoraciisto (decorator), bedaŭrinde (regretabil), ĉeestanta (present), anstataŭ (vice).

  2. In li oficial listes de ti societé yo ne es nominat quam un del fundatores, proque in ti témpore yo comensat pos fine del studia mi servicie quam aspirante in li Russian marine (flotte) e quam tal ne havet li jure esser membre de societés. Do mi relationes esset ínoficial, ma pro to ne minu vivaci.

  3. Lateinisch-romanisches Wörterbuch von Gustav Körting.

  4. In «Linguist» esset un grand dispute pri li formes: caseo, fromage etc, e Beermann proposit quam sol possibil e vermen medial e international li form «kees».

Cosmoglotta A 42 (sep-oct 1927)

Organ del Association International Cosmoglotta

Consacrat al developation e propaganda del Lingue International Auxiliari Occidental

Redaction e Administration: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien, Austria.

Abonnament annual: 5 ö. S = 4 sv. fr = 0,75 doll. = 3 RM = 25 csl. K

Annu VI -- Septembre-Octobre 1927 -- Nr. 42 (5)

Contenete

  • Li unesim voce.
  • Stabilitá e evolution. (Julian Prorók)
  • Quel lingue es suficent bon por li popul? (Astralist)
  • Li preterit per -t. (A. Z. Ramstedt)
  • Li possibil futur evolution del L.I. (E. W.)
  • Interlingua Sistematic. (J. Rosselló-Ordines)
  • Response. (E. W.)
  • In servicie del mund-revolution. (Charles Collin)
  • Cronica. (E. P.)
  • Abonnamentes, contributiones e subventiones por COSMOGLOTTA.

Li unesim voce

Li conosset Esperanto-Gazette semanal «Heroldo de Esperanto» (Redaction e Administration: Teo Jung, Horrem bei Köln, Germ.) de témpore a témpore have un rubrica «Ni kaj la aliaj» (Noi e li altris) in quel li redactor in maniere possibilmen max objectiv pena descrir li actual statu del movement interlinguistic general. In sequent noi inserte, con traduction paralel in Occidental, li essential contenentie de ti rubrica ex Heroldo nr 31, 5 august.

Red.

Esperanto -- Occidental

La Ido-«movado» ŝajne fariĝas pli kaj pli senmova. Alvenas ankoraŭ kelkaj Ido-revuoj, sed ili ĉefe kontentiĝas per lingvodiskutoj aŭ per distra legaĵo. Pri realaj sukcesoj oni nenion legas.

Li Ido-«movement» semblante deveni plu e plu ínmobil. Adveni ancor quelc Ido-revúes, ma ili precipue contenta-se per lingual discussiones o per letura distractiv. Pri real successes on lee necos.

Interese estas ankaŭ legi (en «Ido», jan.), ke la nombro de ĉiuj Ido-libroj ĝis nun eldonitaj (inkluzive tiuj, kiuj jam elĉerpiĝis) estas ĉirkaŭ 230.

Interessant es anc leer (in «Ido», jan.) que li númere de omni Ido-libres til nu editet (inclusiv tis quel ja exhaustet) es circa 230.

Cetere grandaj rondoj en «Idujo» deziras reformojn, kiuj plialproksimigus Idon al Occidental. Ekzemple oni postulas laŭvolan elizion de diversaj finaĵoj.

In céteri, grand circules in «Idia» desira reformes qual plu aproxima Ido a Occidental. Por exemple on demanda facultativ elision de divers finales.

Al idistoj mi povas doni nur unu konsilon: forlasi sian nur duone faritan reformlingvon kaj kiel eble plej baldaŭ reveni al Esperanto aŭ -- transiri al Occidental, ĉar pli malpli frue, pri tio mi estas konvinkita, Occidental (eble ne en sia nuna primitiva sed en pli evoluigita formo) ja ensorbos ĉiujn seriozajn reformulojn, kiuj ne estas nuraj fanatikuloj por unu definita sistemo aŭ nuraj amantoj de lingvaj disputoj.

A idistes yo posse dar solmen un consilie: abandonar lor solmen demí-fat reformlingue e max bentost possibil retornar a Esperanto o transir a Occidental, nam plu minu bentost, pri to yo es convictet, Occidental (possibilmen ne in su present primitiv form ma in plu evoluet) ya va absorpter omni serios reformatores, quel ne es sol fanaticos por un definit syitema o sol amatores de lingual disputas.

En Occidental aperas nuntempe dumonata revuo «Cosmoglotta» kun scienca-literatura suplemento; sed taŭgaj lerniloj (gramatikoj kun lecionoj) de Occidental ankoraŬ tute ne ekzistas.

In Occidental apari ho-témpore bimensual revúe «Cosmoglotta» con scientic-litterari supplement; ma apt medies de aprension (grammaticas con leciones) ancor totalmen ne existe.

Krom Esperanto, Ido kaj Occidental ioman intereson ankoraŭ altiras Interlingua de Prof. Peano, kiu aperigas regule la monatan revuon «Academia pro Interlingua».

Ultra Esperanto, Ido e Occidental it atracte ancor alcun interesse Interlingua de Prof. Peano, qui fa aparir regularmen li mensual revúe «Academia pro Interlingua».

Komence de la nuna jaro s-ro Weisbart ekeldonis revueton «Mondlingvo, ne europa lingvo». Sed aperis nur la januara kaj la februara numeroj. S-ro W. estas tre kapabla sed iom malrealeca mondlingvulo, kiu preskaŭ sian tutan vivon kaj sian sanon oferis al laboroj pri la mondlingva problemo. Plej konata estas lia projekto «Medial», kaj laste li okupis sin pri kreo de monda lingvo (ne de esence europa, kiel preskaŭ ĉiuj nun propagandataj projektoj).

In comensa de ho-annu sr Weisbart eat editer revuette «Mondlingvo, ne europa lingvo». Ma aparit solmen li numerós de januar e februar. Sr. W. es mundlinguist tre capabil ma un poc fantastic, qui sacrificat presc su tot vive e su sanitá a labores pri li problema mundlingual. Max conosset es su project «Medial», e in ultim il ocupat se pri creation de un mundan lingue (ne essentialmen europan quam omni nu propagat projectes).

Monda lingvo volas esti ankaŭ la idealema projekto «Ro»; sed ĝi posedas la gravajn mankojn de la praunuaj sciencaj lingvoprojektoj. Ro atentis ekskluzive la teorion sed neniel la praktikon. Sed kio malatentas la praktikon, tio jam estas antaŭdestinita por la morto. Tiel ankaŭ Ro.

Mundan lingue vole esser anc li idealistic project «Ro»; ma it possede li grav mancas del unesim «scientic» lingue-projectes. Ro atentet exclusiv li teorie ma nequam li practica. Ma quo ignora li practica, to ja es predestinat al morte. Tam anc Ro.

Praktike taŭgaj projektoj inter la nun propagandataj estus, krom Esperanto, eventuale ankoraŭ Ido kaj Occidental. Interlingua estas tro malmoderna, bazante sur latina lingvo, kaj Ro tro teoria. Sed Esperanto jam ekzistas, kaj Ido estas pliperfektigita kaj anstataŭota per Occidental. Tiel fine restos, kiel eblaj konkurantoj, jam nur Esperanto kaj Occidental, kaj tiu stato, certe, estos pli klara kaj eĉ pli agrabla ol la nuna ĥaoso. Estos poste demando de potenco aŭ de paca interkonsento, kiun lastan mi konsilus fari jam nun, se la nuna situacio ĝin allasus au rekomendus. Intertempe ni esperantistoj atendu pacienca la evoluiĝon kaj plu batalu por la baldaŭa ĝenerala venko de nia ideo!

Practic apt projectes inter li nu propagat vell esser, ultra Esperanto, eventualmen ancor Ido e Occidental. Interlingua es tro ínmodern, basant sur latin lingue, e Ro tro teoric. Ma Esperanto ja existe, e Ido esset pluperfectet per Occidental e va esser viceat per it. Talmen finalmen resta, quam possibil concurrentes, ja solmen Esperanto e Occidental, e ti statu, certmen, va esser plu clar e mem plu agreabil quam li present cáos. It va esser poy question de potentie o de pacific convention, quel ultim yo vell consiliar far ja nu, si li present situation vell permisser o recomandar it. Interim noi Esperantistes lass nos atender con patientie li developation e lass nos adplu combatter por li bentosti general victorie de nor idé!

Teo Jung + Trad. Red.

Stabilitá e evolution

In un nascent cose li du extrem postulationes de stabilitá e evolution in tre desagreabil maniere contradi ad unaltru e in li unesim témpores del idé del lingue international un evolution del sistema o su corectur esset absolut mortativ por it, e it posset tener se solmen per rigorosi stabilitá e discipline.

Li max instructiv exemple in ti sense esset Volapük. Quande pro aparition de Esperanto on comensat far ameliorationes e reformas, li tot edificie discadet e ruinat se. Just pro to li ductores de Esperanto per omni forties ha conservat li stabilitá per absolut elimination de omni reformas e mem de necessissim corecturas de notoric erras e mancas. E Esperanto ha vivet e expandet se til nu. Quande ha comensat li grand reformatoric moventie de Ido, guidat de Beaufront e Couturat, Esperanto ha preferet un riscant operation con perde de un grand númere de adherentes e plurissim conosset ductores e scientistes, por conservar li stabilitá, in li clar videntie que li unesim reformas de Ido ne va posser haltar li curre del evolution. Ti evolution vell indangerar li existentie de lingue, basat quam Volapük sur aprioristic arbitrari artificialitás e decretes de Dr Zamenhof. E proque li evolution de Ido ne ha sequet li linea ja proposit per Neutral de Rosenberger (1): (abolir li ínnatural e arbitrari grammatical finales), su progressiv developation ha esset de facto un morbid hipertrofie, quase elefantiásis.

Ma pos quelc témpore translaborante du tri vezes su vocabulariums, anc Ido ha sentit li necessitá stoppar li caleidoscopic periode de mutation, recivente per li max divers propositiones, sovente ne limitat per linguistic conossenties, un plu e plu scolastic caractere. Do on ha decretet un periode de stabilitá por 10 annus, durante quel on solmen ha productet un immensi quantitá de nov paroles secun li stabilisat regules. Ma li form de ti paroles esset ancor plu e plu bizarr e tre long e ponderosi. Plu Ido evoluet, plu it devenit scolastic e it esset visibil, que ti via ne posse ducter al scope.

Ti scope es li max grand internationalitá. Li unesim passu in ti direction ha fat Esperanto per election de conosset europan radicas sin deformar les in tal gradu quam Volpük. Poy Ido ha continuat ti linea electente radicas plu apt e plu international, ma al fabricatores de Ido ha mancat li linguistic instincte quel caracterisat li genie de Zamenhof, visibil in su «lingvaj respondoj». To ha ductet ad un ciec via, proque li derivationes sovente esset ancor minu international e plu chocant quam ti del Esperanto.

Latino sine Flexione de prof. Peano ha basat se sur un principie contrari a ti de Zamenhof: ne li popularitá ma li ínmediat usabilitá por li scientie, usante un simplificat latin e renunciante omni autonom evolution. Talmen it nequande va posser devenir populari, ma malgré to pro su strict conservatism lent ma tenaci it progresse in expansion.

Li grand revolution in ti statu de coses esset inaugurat per Occidental, quel uniat li du principies de popularitá e scientialitá per li metode de regulari derivation del conosset international paroles. (2)

Ma instructet per li anterior evolution quel sempre ha ductet ad stoppation in ciec via, li autor lassat maturar su idés durant 30 annus durant queles il provat les in privat correspondentie e mundlinguistic jurnales. Pos publication del principies de Occidental li interessat publica mundlinguistic durant 5 annus posset criticar it, proposir reformes, ameliorationes etc, por quel scope esset apert li págines del nov jurnal Kosmoglott. Unesimmen Occidental ne ha ligat se per custosi litteratura. Du annus mem ne existet un lexico, e poy aparit solmen un provisori radicarium directiv. Malgré to li lingue quam quasi naturalmen crescet, ha monstrat se clar, precis e extrem flexibil, usabil ne solmen por scientie ma mem por poesie, quo til nu esset quasi monopole de Esperanto. E por ti scope Occidental ha monstrat se mem plu apt quam Esperanto, quo es concedet mem de divers guidant esperantistes. Li scientic usabilitá ja esset clar desde li comensa pro conservation del international paroles e lor derivation.

5 annus Occidental hat dat al interessates por reformar e criticar su mancas. Ma li majorité de criticas esset sive efluentie de personal gusta, sive ínpossibilitá liberar se del obsolet scolastic principies, desde Leibnitz e Descartes trans Volapük til Esperanto-Ido e su centes de imitationes e provas de corectura. Ja ti sol facte devet monstrar al pensant hom que un corectura de un producte de arte, per altri persones, mem per un artist va sempre diminuer li valore del ovre proque su stil es un altri. In Egiptian arte existe notori fals dessin in li ocules e péctore. Mi tamen ne posse imaginar que un corectura secun nor propri modern gusta vell ameliorar li Egiptian arte. Ci posse esser solmen un solution: Si li antiquat producte de arte ne contenta plu, on deve crear un nov sistema secun un nov stil. Just to ha fat li quar original creatores de Volapük, Esperanto, Latino sine Flexione e Occidental. Ni un de ili ha volet corecter li anteyan sistemas, ili ha creat alquicos nov e to representa li ver progresse. Lu antiquat mori e lu nov expande se til su possibil límites por poy esser viceat per plu perfect. Ni un sol cose ne posse evoluer in se self til absolut ideal. Li hom evolue in su yunitá e poy labora sur li atinget fundament del vive. Un hom quel solmen vell evoluer e studiar durant su tot vive til fine sin comensar efecter in realitá to a quo il ha venit, es un totalmen ínproductiv e ínutil ente. Ma quelc exemples: Li arc ha functionat til su ultim perfection in form de arcabuse, ma poy it ha esset viceat per li fusil. Li fusil hodie anc sembla har atinget su ultim límite de evolution e probabilmen va esser substituet per missor de bacteries, fúlmin-radio-emissor o alquicos simil. Li labor del cavalle e del bove es substituet per vapor-machine, ti va esser suplantat plu e plu per machine electric etc. Sempre un nov principie realisa plu bon li primari guidant idé.

Un absolut progresse sempre es inaugurat per un nov idé o sistema ne per reconstruction e corectura del anteyan til ínfinite. Ma un revolution constant e ínfinit (quam in Central America) nequande posse producter alquicos util. Li nov idé o sistema deve consolidar e stabilisar se por posser acter e efecter. Max productiv posse esser li nov idé si li possibilitá de vast nov evolution liga se con un san conservatism salvant li atinget successes. Ti conservatisme deve esser directet ye nor heredage de cultural paroles e lor derivation. To es nor fundament vermen international, ne arbitrari fundament quam in Esperanto, ma basat sur li til nu max grand cultura e civilisation. Ti fundament ha monstrat se tam solid, que it ha pervivet presc 2000 annus pos li morte de ti civilisation self. Do li natural evolution va relater principalmen li recent nov materiales, introductibil in Occidental sin alcun catastrofes simil a ti de Volapük e nu menaciant a Esperanto pos li fallida de Ido. Occidental es ya presc un lingue natural e pro to submisset al leges de omni vivent natural lingues. Ja su nascentie e su vive in li unesim annus esset totmen altri quam ti del artificial lingues. It vivet inter su adherentes sin vocabulariums, sin detalliat grammaticas ni crestomaties, e malgré to su usatores scri e parla it quasi in identic maniere. To monstra max bon que li base de Occidental es rect e fort. Pro to nu es témpore comensar li activ propaganda. Li stabilitá por un sufficent long futur es garantit per li experienties de 5 annus de infantie pos un embrional periode de 30 annus. Nu Occidental es matur por prender in su manus li guidantie del mundlingual afere, proque Esperanto plu e plu devia del linea del internationalitá, plu e plu deveni li national lingue de un micri fanatic popul con manie de grandesse, visibil in su autonom «esperantismes».

Nu noi occidentalistes deve prender li standarte del ver internationalism ex li manus del infantesc oldijat Esperanto e pensionar it. Nor internationalitá e naturalitá garanti nos contra brusqui rupturas e catastrofes, proque Occidental per su structura junt natural e regular ha atinget li saturation e optimum in ti direction. Pro manca de mecanic arbitrari elementes omnimomentmen on posse introducter e usar novi formes apu li antiquis. Quo es fort e vivicapabil va restar, e lu debil va morir. To ne evente per decretes e ukases ma per li vive self. E solmen li vive es li eternal stabil in li munde. Constructiones e sistemas cade e rui, ma li vive sempre verdea e triumfa.

«... e florea nov vive ex ruines ...»

Viva li vive!

Julian Prorók

Quel lingue es suficent bon por li popul?

Del látere de Esperantistes on emfasa que Occidental es solmen un lingue por erudites, ma que Esperanto es accessibil anc al simplic hom sin classic education. To es denove un del grand bluffes per quel sempre li povri hom es explotat e saturat per talmi-simili e desvalorallia. Advere por li momente, quande per occasion de 40-annual ancienitá Esperanto es ancor mult plu expandet quam Occidental, on posse dir, que it possede li avantage ja nu strax posser communicar con un sufficent grand númere de persones, havent commun interesses. Ma ti avantage es efemeri e superficial. In general on posse dir que per se self li hom íncult ne senti special necessitá in conossentie de un L.I. proque il ya in facte ne have international relationes e interesses. Li sol qui have serios practic interesse a L.I. es li activ membre de sindicates, socialistic parties e altri simil international organisationes. Li grand masse sovente deve esser incitat, e su interesses ea cardinalmen in li direction ganiar plu grand salarie, «panem», e haver plu amusamentes: «cinema (Kino), dansa, football, box, sport etc.», altrimen dit «circenses». Lor conossentie del L.I. es necessi ne tant por ili self quant por li ductores.

Li comun a omni laboreros, aspiration a plu alt standard de vive, ad elevation ex lor misere, es li cause que just li plu inteligent e activ persones inter ili studia li lingue international, credente per to posser atinger li grand avantage del hom erudit, quel conosse mult extran lingues, e a quel es talmen apertet li portas del superiori mental e spiritual vive. Noi ne deve obliviar que just in li max bon e preciosi elementes del masse de laboreros sempre arde ti flamme del alt humanisme, mult plu quam li material avantages. To noi posse vider che grand númere de martires del liberal e socialistic idé, queles consacra bonviventie a lor idé. E justmen ti persones es li fraudat e deceptetes, proque Esperanto nequande va posser dar les li compensation del ne studiat latin, quel in omni casu es necessi por posser leer scientic litteratura. Pro ti cause li scientie ha til nu repulset Esperanto, quel vole ignorar li scientic nomenclatura e crea su propri. Ma anc ti propri es caotic in max alt gradu e un ver labirinte por omni qui ne es ja versat in ambi coses, 1) in li Esperanto parolformation e ortografie, 2) in li ja conosset usual nomenclatura. Ma anc ili nequande posse saver qualmen va esser li ver rect parol serchat. Adplu per to es introductet centes e miles de duplicates: aviatiko -- aviadisto -- aerflugisto etc, omnis autonom paroles sin etimologic contacte, do paroles sin contenentie por li povri proletario, quel intermixte les e per to monstra su íncompetentie.

Ma li simplic hom es in jure in su idé que aprendente li L.I., i.e. to quo representa li extracte del mundan cultura mental, il vole compensar li mancas de su education defectosi, e il es in jure postular to de un L.I.

Pro to anc in li camp de Esperanto on nu labora energicmen por demonstrar que Esperanto es li base del conossentie del europan lingues, que infantes hant studiat it, aprende li altri europan mult plu facilmen quam sin conossentie de Esperanto, etc. Ma to es mentie e bluff. On ancor ne ha fat li experimente docer tal infantes acurtat latin, p. ex. de Prof. Peano durant li sam témpore usat por Esperanto. Yo es cert que to va esser les ja mult plu util por comprension del modern lingues. Ma it es clar que li max grand utilitá li studiantes vell haver in occupation con un analitic transparent sistema quel da les li clave por descomposir e penetrar li grand númere de scientic paroles, qui anc fa parte de su lingue matrin. Un tal sistema es Occidental quel es basat sur li analise del conosset international paroles europan de latin orígine. It es li clave al scientic nomenclatura e talmen anc al comprension del latin paroles, incontrat in omni europan lingues, i.e. inprofundation del propri lingue. Scolat per li analitic metode de Occidental por li foren paroles, li hom va regardar anc li paroles genuin e populari tra un tal analisatori prisma e ganiar ínconosset intern richesses.

Do anc si un L.I. vell esser un reva e fantome, li pedagogic educativ valore de Occidental, quam transparent extracte del latin cultur, in ti o altri maniere va sempre restar.

Ma si un die Occidental va haver li sam o plu grand númere de persones conossent e usant it, esque tande anc por li micri hom, li opresset, li povri, li proletario posse exister question quel lingue il mey electer? Esque Esperanto, quel liga le a un micri fanatic popul de divers monomanes, o li cultural superlingue del Occidental Civilisation, apertent li porta al total actual real munde scientic, technic, industrial, comercial, economic, politic, spiritual, filosofic, religiosi; e provident le per li imens e clarmen usabil instrumentarium por ti scope.

Tande ne va exister classes, tande va exister gradus de persones aspirant al astres e tales qui avida solmen ganiar material pro egoistic joya e plesura. Ma tande li númere de astralistes va posser recrutar se de omni astral-directet homes, e tande ili forsan va esser in majorité.

Astralistes de omni classes e nationes,

Vu qui aspira lu bon, lu bell, li progress e li vive e libertá, ples uniar Vos al Astral-Internationale in li lingue Occidental! Li mures ha ruit, li portas sta apert e sur ili Vu posse leer: «Ricuperate ogni speranza, Voi ch'entrate».(3)

Astralist nro 1 (ca unic?)

Li preterit per -t

Desfacil ha monstrat se trovar un bon e suficent international metode por formar li preterit del verbes, expressent un action o statu in li passat témpore, sin actual interesse por li parlante. Li europan lingues usa tre diferent manieres por expresser ti idé, o analitic o sintetic o ambi. Pluri ne senti se content solmen con analitic metode, p.ex. ti per fe con infinitive quam usat in Occidental, ma postula anc, secun li modelles de lor national lingues, un sintetic form, ma li sufixes, queles li natural lingues usa por expresser ti idé, tre varia. Anc li usation del grammatical témpores es diferent. Simil constructiones have different significationes in different lingues.

In contrari, por li perfect noi trova un íncontestabil international expression in li germanic e romanic lingues: F. a acheté (a = ha), Prov. a comprat, I. ha comprato, H. ha comprado, Ru. are cumprat, A. has bought (in medieval anglesi anc ha), D. hat gekauft, Dan e N. har köbt, Sv. har köpt (plur. ha köpt).

Ja in li vulgari latin noi trova ti composition: habet caballum comparatum = il have un cavalle (quel es) comprat = il ha comprat un cavalle. Un transition del signification, quel es facilmen comprensibil, e totmen ne ínlogic, quam cert mundilinguanes asserte.

Ti construction significa sempre in li lingues anglesi, italian e hispan real perfect, t.e. un action quel ha evenit in passat témpore ma es finit nu, o ancor have actual interesse del vidpunctu del parlante. Ma franceses e germanes usa li sam construction quam historic perfect in vice de lor preterite e passé defini.

It es remarcabil, que ti transition de perfect a preterite ha evenit che diferent nationes e in diferent témpores, quasi secun universal tendentie. Quam noi save, li latin perfect amavi anc esset usat quam historic perfect in vice de antiqui aorist, e li existent fort preterites del germanic lingues (Cpr. Lat. fefelli e A. fell, Sv. föll, D. fiel) ha esset anc unquande perfectes. Mem un lingue quam li hungarian, ne apartenent al aric lingues, usa nu in ordinari parla írt (ha scrit) in vice de íra.

Ma sin dúbita, un consequent usation del perfect in vice de preterite sembla tre pesant e strangi a mult nationes.

It es interessant observar, que in Lingua Franca on totalmen ne usa ha in perfect, ma solmen li perfect participie: mi andato, mi mirato = mi ha vadet, mi ha videt. Un exact paralel evolution a ti, quel noi conosse del germanic lingues, u in german e sved on posse omisser «ha» in subordinat frases: Das Buch, das ich gelesen, ..., Den bok jag läst ...

On ha proposit quam finale por preterite -i, verisimil sub influentie del romanic lingues. Ma in ili -i trova se solmen in li unesim person de singulare. Ti finale, adjuntet al presentic tema de Occidental, vell dar formes, quel es lontan de atractivitá: finii, scrii, dii, leei, devoei, constituei, etc. Adjuntet al verbal radica noi vell haver: ami, lei, devoi, etc. ma fini (= pres.) e qualmen acter con monosillabic verbes quam far, dar, dir? Del verbe elider li preterit vell devenir elidi. Li italian usa elidi por imperative, ma elisi in «passato remoto», secun li sam fonetic regules, per quel noi have elision. Un final -i sembla do esser ni teoricmen motivat ni practicmen usabil.

Pri un final -v (amav), proposit de quelc mundilinguanes, secun mu opinion ne vale discusser, nam ti es ya signe de imperfect (e ne preterit) in romanic lingues. E introducter in L.I. un special sintetic imperfect es superflu, li témpore es ya tam rar e extra to facilmen transscribil per «esset amant».

Si noi torna nos al germanic lingues noi trova in li anglesi li sequent interessant schema:

Perf. ind. I have loved = perf. part. + have + person

Pret. ind. I loved = perf. part + person

Perf. part. loved.

Ti schema es tipic por pluri germanic lingues, specialmen por li anglesi e norvegian. Ti tendentie ha transformat ta mult verbes, pro haver simil pret. e perf. part.: found -- found, clung -- clung, shone -- shone, u li antiqui anglesi havet fand -- funden, clang -- clungen, scan -- scinen. E noi trova nov tal assimilationes in modern coloquial anglesi: I done, I have took in vice de I did, I have taken, etc. Anc in sved e norvegian noi vide li sam tendentie, e in sved dialectes de Finland on di mem in passive: ja ha kallast e ja kallast in vice de jag har kallats e jag kallades.

It es anc un curios coincidentie, que li germanic «debil» preterite originalmen esset = perf. part. + personal finales, queles depoy ha devenit ínreconossibil o desaparit quam in anglesi. Talmen loved ne es love + d, quam antiqui linguistes pensat, explicant d quam rudiment del verbe do, tun. -- Anc in li slavic lingues li existent preterit (R. l'ubi + l) es un antiqui verbal adjectiv, a quel li poloneses ha adjuntet personal finales: kocha + l + em.

Un preterit del tip I loved = mi amat da mult avantages, proque it es max facilmen combinabil con li diferent formes e usationes in li max mult lingues. Pri li corespondentie con li angles preterite, german preterite e perfect, slavic preterite, li perfect del Lingua Franca mi ha ja mentionat. Ci on deve anc amemorar, que existe in li francesi un schema, paralel al supramentionat anglesi: cpr. p. ex. de mettre (metter) -- perf. ind. j'ai mis, passé defini je mis, perf. part. mis. Ma ultra to li accentuation del final síllabe coresponde al final-accentuat preterit formes del modern romanic lingues, queles ha developat del vulgari latin, in quel noi havet: amái, amásti, amát, etc. Existe anc un grand númere de italian verbes, queles forma su «passato remoto» per li sufixe -tti: io battétti, io credétti, egli recivétte, egli cedétte, essi fendéttero, essi concludéttero = Occidental mi battét, mi credét, il recivét, il cedét, illi fendét, illi concludét.

Li sol objetion, quel on posse far contra un preterite mi amat es ti, que possibil confusion con perf. part. va far li sense del frase ínclar. Ma esque li experientie de un tal grand lingue quam li anglesi ne monstra, que tal timore ne es motivat del practica? Si li claritá vell postular, on ya posse intercalar per ha o mem usar li construction fe amar. Un preterite per -t libera nos de augmentar li númere del formes del verbes, queles til nu ha esset solmen 4 in Occidental. E noi ne besona introducter nov formes, queles vell mutilar li international parol-images.

Ma un simplic remedie es observar un cert órdine del paroles in normal prosa: 1) subject, 2) predicat, e que un perf. part. quam atribute es posit ante su principal parol. Nam cert directives por li órdine de paroles sembla me ínevitabil por un tant poc flexibil lingue quam Occidental. Li libertá ne recompensa ti economie e expressibilitá, quel un cert regularitá oferta.

A. Z. Ramstedt

Li possibil futur evolution del L.I.

In li Editerio P. Ahlberg-Stockholm, Surbrunnsgatan 37, ha aparit li Ido-traduction del fam-conosset brochura de prof. Edward Sapir pri La Problemo di Internaciona Linguo Helpanta. In un curt articul yo ne posse tuchar omni interessant e grav idés del estimat professor, quel advere ha visibilmen studiat divers lingues (Esperanto, Ido, Latino sine Flexione, Romanal) ma es nov in li interesse pri li lingue auxiliari, do il ne possede li interlinguistic experientie de noi antiqui pioneros. Yo vole ci parlar pri li principal idé de prof. S., i.e. pri li simplification (plu rect chinesation del lingue), quel in su tendentie coincide in general con li idés de Dr. F. Riedel in su Principes of de Mundelangue (Uniti Langue), publicat in Kosmoglott Marte 1923 nro 1.

Il vole haver un absolut analitisme quam in chines, ne solmen in li declination e conjugation, ma anc in li derivation, do in vice dir «bak-er, farm-er, cutt-er» etc. «bake man», o «bake person, farm person» etc. por «winter» -- «cold time», por «strengthen» -- «make strong», «wisdom» -- «wise way» etc. It es, il vole atinger un sorte de Pidgin-Europan. Il laude mult li expressibilitá del american partial lingue auxiliari Chinook e constata que in ti Jargon on posse expresser mem long religiosi e political declamationes.

Prof. Sapir sta ancor sur li platform que li necessi cose es un max facil analitic lingue con minimal quantité de paroles e usabil anc por li max íncultural popules. To es visibil per que il sembla voler mem supresser li differenties inter g-k, p-b, l-r, d-t, etc e abolir li latin scrition por un general stenografie.

It es clar, que in li hodial statu de nor munde omni ti coses es utopies, forsan atingibil, ma solmen in tre lontan futur e pos mult long e minutiosi labores preparativ e experimentes in li usation, quam il self recomenda.

In li actual témpore noi vive in li era del occidental e medieuropan popules. Li parte del popules oriental, african, american-indianic etc in li international comunication (comercie, trafic, viages, scientie, tecnica, congresses, etc) es talmen ínsignificant, que in practica it ne vale calcular con ili. Quo noi besona, e besona tre urgentmen, es un medie de communication por europanes, qui hodie sol es li representantes de modern international vive e dicta su leges. Li extereuropanes es ja per circumstanties fortiat aprender un lingue europan si ili vole far comprender se con altri civilisat homes. P. ex. Japaneses scri lor scientic libres in angles o german ma ne in japanesi o chinesi. Do li L.I. deve secun li principies de prof. Jespersen egardar li customes e psicologie del max mult interessates i.e. li europanes e specialmen li occidental-Europanes, stant in li centre de ti modern moventie. Pro to un tam grand chinesation del lingues hodie es ínpossibil, proque noi europanes ancor ne posse descustomar nos del idés de derivat paroles e lor combinationes. Ma it ne es ínpossibil que li evolution futur va marchar in ti direction. E pro to it comprensibilmen es necessi egardar li evolution, e haver ja in li hodial structura del lingue international un base possent developpar se in ti o anc in altri possibil directiones. Advere existe coses queles suggeste un evolution in li sense de prof. Sapir. Yo vide to in li crescent ultra-nationalisme e li substitution del international parol-materiales per autonom fabricationes. Per to li númere de omniconosset paroles diminue e li nu tam necessi derivationes scientic perdi se ex li conscientie del popules e tande anc ne es plu tam necessi in li L.I., quel va comensar producter su propri términos. Ma pre-dir in quel direction ti production autonom va marchar, quam ja dit es ínpossibil, forsan it va esser analitic in li maniere anglo-chinesi, forsan plu in li romanic historic linea, do plu sintetic. Ma it es clar que ti futur caractere depende max mult del politico-economic situation, i.e. quel popules va esser li ductores in li movement. Si to va esser anglo-americanes e asiates li direction va esser li monstrat per prof. S., ma si pro obtrusiv fortie anglo-american in li extereuropan munde, ta va dominar li lingue anglesi, e li L.I. va haver su principal extension in li límites de Pan-Europa de Coudenhove-Kalergi, i.e. sin Anglia e sin Soviet-Russia, tande it es clar que in li direction in quel divers interlinguistes ja nu vole pussar Occidental, i.e. al abandona de analitic formes in li verbes i.e. in li direction monstrat de prof. Rosselló-Ordines! Pro que noi hodie ancor ne save quel linea va sequer li evolution, it ne es bon ja nu ligar se tro fort in ti relation. Pro to sembla que li max neutral per su regules lingue Occidental quel posse evoluer in ambi directiones es li max bon base, proque it posse servir ja nu, e ultra to posse adaptar se a ambi possibil novationes probabil.

E. W.

Interlingua Systematic

Replica(4)

Scrit in «Interlingua Systematic».

Ce scripto, replica ad recensione de Sre Wahl in nr 39 de «Cosmoglotta», es parte de alter plus extens, missa ad Redactore de ce revista, que ne pote hic fier inserto integro. Me regretta tal decisione, nam me ne pote, in li limite fixato ad me, tractar adequàtim omni punctus de interessante et long scripto de Sre. Wahl.

Principal characteristicas, de Is, sine computar suo justo consortio de naturalitá cum regularitate, es formatione derivativ ex un thema general de verbo (ne ipso supino), usque obtener, per desinentia, participio generator, quasi semper correcto, et inde, suo normal derivtos; et applicatione de principio decompositivo-selectiv in formatione de léxico.

Me ne ha negato naturalitate ad méthodo uso in Occidental formar serie verbal, in verbos irregular, basando super participio passiv (recepter, receptet); sed me ha affirmato cod L.I. deve aspirar ad solutione plus ideal, nam in illo nos observa manca de euphonia (-et, -tet, -set), redundantia (du signos supinal in participio: recept(o) jam es participio), alteratione de lege classic que fac derivar suf. -ione, -ivo, -ore, -orio, -ura, ..., ex participio. In Is hom ha advento ad un correlatione normal: dic, -to, -t-ione ..., recep, -to, -t-ore ...

Conveni notar cod themas general -- ne multos -- que in Is discrepa de th. de infinitivo. L. infecund (recep vice recipe, pose vice pone) ne pote fier considerato ut barbarismos, nam illos es solo trunco de participio generator, forsan un salto versum forma primitiv et simplic de radice verbal.

In alter locos, me jam ha explicato méthodo uso pro tovar thema general de verbo, elecendo thema de major superviventia in forma de ràdice que, cum applicatione directo de desinentia participial et cum suf. ulterior, da immediato generatore et suo derivato in lor aspectu international. Majorparte de verbos adapta ad régula de Is. Sr. E. W. presenta serie de verbos -- multos ex illos, per alter parte, missoluto in Occidental. Per applicatione de tal méthodo, forma correspondente de ce verbos ne es desfacil. Si un ex du th. de ce verbos es morto, perditione de isto es sine transcendentia. Si ambo es fecundo, nos deve optar pro plus vivente, aut facer, si possibil, du series verbal. Plur verbos citato habe nul abnormalitate in Is. Vide solo ut exemplo: crede(r), credito (ne creso). V. nota 2 pag. 6, Gram.; ven(er), vento; rup(er), rupto; distinc(er), distincto; fus(er), fuso; expuls(er), expulso; flue(r), flúito (fluxo aparte). Ver irregularitate hom trova in ul verbos aut derivatos de Occidental. Nota: venir, vento; voler, volition; merger, mers; morir, mort; nascer, nat; reflecter, reflex, etc.

Sre. E. W. monstra surpresa pri th. dic, sine e et geme cum e. Cosa es vere simplic, et ne es necesse -- ut crede car amico -- esser latinistas pro scrir an e corresponde ad th. aut ne; es sufficiente cogner di to nota 2 de formatione de generatore: finale e de th. fi i breve in generatore. Ergo, in reciprocitate: in G. que habe i breve (gémito, crédito...) thema recupera littera e. In alter generatores paroxyton, que es majorparte, medio obtener th. adhuc es plus simplic; il reduc-se ad eliminar signo de participio generator -to (solo -o si t ne es): amato, annexo, dicto..., th. ama, annex, dic... Idem resultato hom pote obtener per separatione de suffixos et desinentieas in vocabulos derivato. Me demonstrare, si me habere loco, cod in Occidental, pro trovar th. verbal, dato un g. aut derivato, existe major complicatione.

Pri mutatione phonic de littera c (dicer, dicto) conveni cod Sre E. W. appresta armas pro defender Occidental, tanto plus quanto in Occidental existe etiam ce defectu in alter litteras (long, longissim; friger, frigore).

Preter ul particulas, voces morto (id es que ne existe in L. N., aut ne fac derivatos) es vere rar in Is. Sre E. W. cita ut formas ne existente in modern linguas sequente vocabulos: acervo, vivente in H., soler vere frequente in H. I. Cat., P. (soer), cum derivatos ut sólito, insólito, ne confusibil in Is cum solo (G. allein); hom simplic apócope de hom(o), vivente in Cat. et vere simil ad F. on; obsequio vere commun in H. P. I. (ossequio), cat., A. (obsequiousness) et possibil introducto in ul lingua nordan (G. obsequium) et, ultra, cum grand et util dirivationes; suf. -ense valde vivente saltem in H. Resta solo ut vocabulo morto fier (G. werden), utilizato pro verbo auxiliare de passiva. Malgrà suo qualitate, ce verbo es max indicato pro ce functione; nam recurser ad auxiliare esser pro voce passiv ne place ad multos ob charactere substantiv de ce verbo.

In alter occasione et in alter loco me curarà responder ceter punctus plus secundare de scientic et sincer critica de ilustre auctore de Occidental; et, pro finir, me pose leve commento ad syntesic idea de Sre E. W. pri Is, id es: «tro sclavic dependentie del Latin». Ut hómine occidental me habe predilectione ad pretiós thesauro latin international. Id es plus; es preferibil pro me, personalim, un vocabulo L. aliquanto minus international, si il es vivente, ad alter plus exotic et que repugna ad genio de Is. Ad ce scopo étiam converge nostro citato principio de selection (V. gram. de Is), potente remedio pro evitar anarchia in compositione de léxico, cum que nos obten lingua plus homogen et plus harmónic. Sed id ne significa inacceptatione de voces ne-latin tanto quanto id esse necesse. Me confess cod in principio, ob facil influentias, me timeba ce sigillo latin in L.I.; sed córam actual discordia interlinguistic (quant càpites, tant sensos), me considera imponderabil vantag'io [sic!] cod Is habe tam secur base, cod il esse forte latin; sed -- comprender bene -- Latino de hodie, quasi nimi simplicato, regulare et systematizato.

J. Rosselló-Ordines

Response

Li aspectes de mi e de sr R. O. es diametralmen contrari. Il sercha li union possibil in li preterite, forsan ante-preterite adveniente a formes quam construcer etc. Li finale «a» essentialmen feminin il conserva támen in «ista» pro li tri sud-west-roman lingues, durant que in A. F. D. Holl, Sv, R, Finn, Estonian, Letton, Tchec, Polones etc ti «a» es perdit. It contradi al sistema general e al tendentie progressiv de Europa, it es un sentimentalisme sudroman. Ne li latin es lu essential, ma lu international, e ci li customes de A, D, F, es plu grav quam S e I, tam del quantitá de parlantes quam del númere de persones stant in li communication international. Yo do seque li evolution del lingues anc si solmen it es incontrat in un de ili e ne li form justmen latin. Li introduction del L.I. va depender ne del romanic occidente quel in ti direction ha monstrat til nu un minimal interesse in comparation con li grand cultur-nationes A. D. F. e si li sud-romanes, ja in general mult plu favorisat per li form del lingue quam li anglo-germanes e tam plu li slaves, si ti sudromanes va ultra to favorisar e defender ultra-sudromanic formes quam ista etc, on va far sin ili. Ma to vell esser damage!

Li cose con gemer e dicer mi támen til nu ne comprende. In li lexicos es ya dat li infinitive (o ne?) e tande yo ne posse distinter ca e in un casu apartene al tema, o in altri casu al finale! E to sr R. O. ne ha posset refutar.

Secun sr R.O. sembla esser necessi que yo conosse anc li G. exter li Th. (gémito, crédito) ma il sembla obliviar que ne-Sudromanes ne conosse ti G. Gémito es ínconosset exter li dominia S. R. e «credit» ha changeat su curt i in un accentuat in D. F. R. Eston. Holl. Sved.

Sole(r) confunde se ne con «solo» ma con «sole» (D. Sonne), e «solito» con «solitari», quasi totalmen international.

Yo tre aprecia li veneration de su lingue matrin, e tam plu de su ava (grand-matre) latin classic, ma on ne deve adtruder al L.I. su personal predilectiones, quel on posse caressar in su lingue matrin.

Yo anc ne ha imposat al L.I. Occidental customes specialmen russ, o german sive estonian, ma ha electet to quo es max international.

Ma si per su systema sr R. O. va posser interessar su sudromanic conpatriotes por li cose general del L.I. sur su version, to va esser un grand success, proque li intercomprension inter Occidental e Is va esser tre facil e curt. Ma yo espera que sr R. O. va tornar su regarde un poc plu al futur e presente quam al preterite.

Li rote del historie ne torna a retro!

E. W.

In servicie del mund-revolution

In esperantistic organes, quam «Sennaciulo» e «Informilo de C. K. SEU», ha aparit in li ultim témpore articules, scrit de divers autores, in queles on franc jetta li masca e desvela su ver facie. Yo cita quelc paragrafes ex li comensa del articul «Inter niaj Kontraŭuloj» traductet in Occidental:


Specialmen durant li ultim annus Esperanto, usat in li servicie del proletariatu, ha devenit un util instrument por revolutionar li laboreros del tot munde, por fortificar li comun front del classe del laborero.

Un tal role Esperanto ne have solmen secun li pretensiosi opinion del esperantistes self. Decides e resolutiones de pluri grand organisationes del laboreros, national e international, francmen indica e aconosse lu sam.

Anc borgesi autoritás vide in Esperanto un potent medie por revolutionari influentie. Just un tal motiv esset exposit del francesi ministro Bérard quande il prohibit li instruction de Esperanto in francesi scoles. Visibilmen lu sam pensa li german professor K. Vossler, quel afirmat que «in li ultim témpores ha invadet in li gramatica e li lexico de Esperanto li international bolchevisme, socialisme e comunisme, quel intente ne solmen reviventar Esperanto per su idés, su atmosfere, su tendenties e su contenentie, ma anc calcula con li auxilie de Esperanto por promoer su politic propaganda».


Un bon aconossement, ne ver? In quel gradu noi ha ja realisat li paroles de Vossler, expresset in 1922, to es demonstrat max bon de nor ultim, VI. congress de Sat e de existent rapportes pri li activitá del international e national organisationes de esperantistic laboreros.

Comprensibilmen noi ne va asserter, que Esperanto es li lingue exclusivmen proletari e apartenent al laboreros. To ne vell esser ver. Un important númere de membres del Universala Esperanto Asocio e li «neutralistes» de divers color-nuancies continua exister, usar nor lingue e propagar it.(5) Ma in omni casu it es impossibil negar ti fact; que solmen in li combatte por li affere del class del laboreros Esperanto revela su signification e su possibilitás. Esperanto ha devenit ti lingue, quel es practicmen usat de ti class, quel in general ne aprende extrani lingues e ne save les. Li confuset «neutralistic» Esperanto-reveríes e li pacifistic babillada del neutral esperantistes perdi su base, su ideologic radica, e in li sam témpore li ideologic fundation por un proletaric rubi esperantisme continua crescer e devenir fort.

Li autor del articul cita li famos linguist, professor K. Vossler (München). Anc prof. H. Güntert (Rostock) ha expresset se per simil paroles, e ultra ili mult altris. Chascun conosse li rapport de prof. Reynold (Geneve) al Liga de Nationes, in quel il concludet, que «lontan de recomendar Esperanto on deve desconsiliar li usation de ti lingue artificial. Esperanto es in li sam témpore effect e cause de decadentie intellectual».

Li constant confusion, quel es fat de Sr Drezen in su articules, li identification del personal interesse de demagogos con li afere del class del laboreros, es li notori falsification, quel noi conosse tro bon. Li fact es que li preponderant majorité del laboreros ne aproba ti machinationes.

Regretabilmen li laboreros ancor ne conosse Occidental, ma quande ili ha fat li conossentie, ili va comprender, que Occidental ne es minu democratic quam Esperanto, ma plu. Occidental es li ver democratic lingue, durant que Esperanto es un lingue por ínamicos de omni cultural progress e liberation del class de laboreros. Inter omni artificial lingues Occidental es ti lingue, quel es li max bon just por laboreros e altris, aspirant a plu alt cultura e education por comprender e defender su position in li modern complicat states, proque:

  1. it es li max practic, facil, perfect e bell lingue artificial existent, 2) it explica li signification del cultural paroles in lor propri national lingues e per to aperte li portas al dominias del scientie e tecnica, e 3) it es un excellent clave a studias del lingues anglesi, francesi, italian, hispan, etc. Occidental monstra via ad supra, ad extra in li grand munde, durant que Esperanto ducte ad infra, ad necú, in un sacc-strada, lontan de cultura e scientie e arte.

Occidental defende solmen li mental cultura; do it ne posse esser simbol de opression, capitalisme e imperialisme, quam ti esperantistes vole far creder li laboreros ne conossent li ver statu del coses.

Ma sr Drezen e su coidealistes certmen save bon quo ili di. Il conosse Occidental, ma rejecte it. Pos su repetit assertiones e atestationes it es clar, que Esperanto vermen posse far excellent servicies por nivellar e abassar li cultural standard del europan nationes, quam ha dit prof. Reynold e altris. E Sr Drezen accentua, que il comprende li afere plu bon quam li «neutral» esperantistes. Li future va monstrar, esque li «neutral» esperantistes nu ha comprendet alquicos.

Charles Collin.

Cronica

«Prager Presse», 28. julí, publica un articul pri Occidental. On dí, que prof. de Wahl, fundante sur 30-annual investigationes pri li leges de un lingue international, ha creat un idioma quel es ne solmen tre facil in aprension, ma quel es anc tam naturalmen constructet, que centes milliones homes comprende it ínmediatmen. Li transition de Esperanto o Ido al nov lingue Occidental esse tre facil.

«Národní Listy», Praha, 27 julí, insertet un simil articul favorabil, in lingue tchec.

«Der Schlüssel zum Weltgeschehen», Leipzig, nr 8, contene un long articul por Occidental, de J. Robert Hörbiger. Il di: «Ja li sol nómine artificial lingue universal causa repugnantie; e li max conosset representante de ti lingues, Esperanto, regretabilmen es tre poc apt por refutar li prejudicies. Li experientie con Esperanto e su reform-sistemas ha demonstrat que just li «facilisationes» dictat a priori, fa ti lingues desfacil e ínpracticabil. Occidental, in contrari, mantene li generalmen conosset parol-images. It es quasi excrescentat ex li lingues national del Occidente, sam quam li german litterari ex li german dialectes».

«Revaler Bote», 2 august, in maniere simpatios recense li caderne festiv de Cosmoglotta, nr 41.

«Araldo Fiorentino», nr 6, in un suplement special dedicat al discussion del problema de L.I. inserte un alinea in Occidental e recommenda a interessates leer Cosmoglotta.

«A bis Z. Mitteilungen für Scheithauersche Stenographen», Leipzig, nr 10, a occasion del anniversarie del autor de Occidental contene un calorosi articul. Li estimat editor, quel ja un vez insertet un noticie por Occidental, denove publica un tam excellent e fin caracterisation de nor lingue, que noi vole far it conosset ci in traduction a nor letores: «Ho-mensu un hom ha atinget su 60-esim die de nascentie, pri qui yo crede que li historie universal va nominar le unquande inter li max grand homes de omni eras: i. e. Edgar de Wahl, li autor del lingue-sistema Occidental. Durant que it sembla que li homes sur terre esse destinat del fate star un contra altru quam ínamicos de millenie a millenie, un nov lingue comun cresce totalmen ínremarcat inter li nationes dextri e levul del Ocean Atlantic. Ti lingue unquande va rendir tam intim li comunication spiritual e economial de ti popules, simil quam li landes del lingue angles hodie es ligat reciproc. Til nu on ha penat inventer un tal lingue, quasi per un fabrication-procede. Ma E. de Wahl ne ha inventet ni fabricat alquo; il ha colliet matur fructes ex li lingues actualmen parlat sur ambi láteres del Atlantic e presentat les al munde in un litt libre (Radicarium directiv de Occidental), declarante: Ti ci paroles hodie ja es international e conosset a omni homes quel in lítteratur e scientie sta sur li altore del cultura. Si on usa ti ci paroles internationalmen, tande on posse far se comprensibil in Europa e America e Australia e anc in Asia e Africa, a quant ta es conosset europan civilisation. Qui folietta tra li litt libre, ti es astonat pri li imens númere de paroles quel hodie ja es conosset internationalmen. Por un hom quel vole cooperar in li developation e confirmation de nor cultura, it apen existe un plu meritosi mission quam li sequent: proclamar li evangelie del fratrinitá quel plu e plu cresce in li lingues del europan popules e quel in durada on ne posse mortar ni per conspiration de silentie ni per contra-actiones. Nam it es parte del natura.»

In «Oomoto Internacia», monata organo de la Universala Homama Asocio, Paris, nr 15, Lohen Grin sub titul «Ĉu Esperanto estas nur eŭropa lingvo?» pena impressionar que Esperanto in contraritá a Occidental esse ver mundo-lingue, citante passus ex Cosmoglotta nr 38. A to noi posse responder solmen quo ja es dit in li articules «Oriente e Occidente», Cosmoglotta nr 39. «Li psicologic e sociologic caractere del lingues», nr 39, 40, «Li ovre de E. de Wahl» nr 41 etc.

«Berliner Zeitung am Mittag», 8 august, contene un noticie pri li «nov mundolingue» Occidental.

In «Katolika Mondo» sub titul «Inter mondlingvanoj» Bojec Molodoj scri que Occidental pro su plu grand consequentie in aplication del idistic principies ha forlurat mult idistes. Nu, li plu grand consequentie vell relater li selection del radicas secun internationalitá. Ma li céteri principies, p. ex. li invasion del matematica in li parol-derivation de Ido, es misvias, ne sequet de Occidental; ci li du lingues es quasi antipodes. In céteri anc ductent Idistes ancor activ concede que «Ido es tro logic», quo fa desfacil su corect aplication, mem por su autor.

Li Centraleuropan Ido-Conferentie in Szombathely 13 -- 15. 8, ne evenit pro manca de adherentes extran.

E. P.

Li duesim Congress Paneuropan in Bruxelles ne posse evenir ja in octobre, pro que li finition del programma demanda plu long preparationes. Li nov termine ancor ne es cert.

Abonnamentes, contributiones e subventiones por Cosmoglotta

Architect F. Sch.-Mauer: 5 ö. S; Paroco E. J.-Herforst: 5 p. S; Dr. R.-Kamenz: 5 ö. S; G. A. M.-London: 10 pd; Dr. A. P.-Köln: 5 RM; H. St.-Zell a. S.: 5 ö. S; Regierungsrat Dr. M.-Rudolstadt: 5 RM; L. E.-Wien, VIII: 5 ö. S; M. St.-Buttisholz: 5 ö. S; A. S.-Wien III: 5 ö. S; L. M. de G.-Paris XIX: 5 ö. S; Ing C. P.-Paris XIX: 5 ö. S.

A. D.

Eigentümer, Herausgeber u. Verleger: Gesellschaft Cosmoglotta, Mauer b. Wien, Postfach 6 -- Verantwortlicher Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing b. Wien. -- Druck: G. Kanz, Liesing

Anotationes.

  1. Li Delegation ha hesitat in su election inter Esperanto e Neutral e solmen pro li ja grand númere de adherentes on ha electet principialmen Esperanto, ma sub condition introducter reformas in li sense del projecte Ido e de Neutral. Ma just lu essential de Neutral on ne ha sequet, ma conservat li fundamental structura de Esperanto por posser atirar li esperantistes, quo tamen ha missuccedet.

  2. To es just li subconscient principie de Zamenhof. Solmen su yunitá e su ignorantie del linguistica comparativ ha impedit le trovar li plen solution. E poy, quande il esset plu matur, li ferrin contracte con li editorial companie ha fortiat le ad absolut silentie. Li atinget publicitá e expansion ha postulat stabilitá.

  3. Sur li porta del inferne de Dante es scrit: «Lasciate ogni speranza, Voi ch'entrate» (Ples abandonar omni esperantie, Vo qui intra), li correctet citate de Astralist nro 1 vell significar: Ples re-prender omni esperantie... etc. Red.

  4. Solmen pro que li recension de Interlingua Systematic (Is) esset promesset sutémporanmen in Kosmoglott nr 37 noi ha publicat it ancor, in Cosmoglotta nr 39. In consequentie noi recivet del autor, sr. Rosselló-Ordines, un replica, quel noi, pro causes de objectivitá, ci inserte, mem in su lingue Is. Ma in futur noi ne posse ocupar nos tam detalliat pri altri systemas. Nor loc es tro car. A discussion láber del divers projectes de L.I. es consacrat li revúe «Mondo», Stockholm, Surbrunnsgatan 37. Red.

  5. Sublineat de mi. Ch. C.

Cosmoglotta A 43 (nov-dec 1927)

Organ mensual del Association International Cosmoglotta

Consacrat al developation, propaganda e aplication del Lingue International Auxiliari Occidental

Redaction e Administration: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien, Austria.

Abonnament annual: 7 ö. S = 1 doll. = 5,2 sv. fr = 4,2 RM = 33 csl. K

Annu VI -- Novembre-Decembre 1927 -- Nr. 43 (6)

Contenete

  • Exceptiones e li vive. (E. W.)
  • Li articul li. (A. Z. Ramstedt)
  • Remarca. (E. P.)
  • Mi -- mu, yo -- mi. (E. W.)
  • Remarca. (E. P.)
  • Li mollat sones n' e l'. (E. W.)
  • Neo-Volapük. (E. Graber)
  • Nov projectes de L.I. (E. W., E. P.)
  • Cronica.
  • Avise. (Administration)
  • Corespondentie.
  • Abonnamentes, contributiones e subventiones por Cosmoglotta.
  • Avise al letores. (Administration)

Exceptiones e li vive

Til nu li public opinion es obsedet per un horror-fantoma, i.e. li exceptiones. On time les, proque ili ne subjuga se al norma, al custome, ili fortia interrupter su trotta machinal; e on abhorre les proque on deve atenter e esser caut, regardar, pensar. Ma omni ti coses es sentit solmen del «outsider», del foren, qui vole intrar in contact con li comunité parlant su propri lingue. Ma li sam-linguanes totmen ne senti li exceptiones de su lingue e parla mem li max desfacil e irregulari lingues con elegantissim facilitá e simplicitá.

Qual es do li function del exceptiones, e qual lor effecte, si li usantes totmen ne remarca lor presentie? It vell támen esser oportun pro plu grand claritá posir li question inversmen: quel es li function e li scope del regula? Nu, on va dir, to es ya clar: it facilisa li registration, rubrication e usation del imensi materiale, e su reconossentie. Yes, ma quel materiale on deve talmen rubricar e registrar? Esque ti, quel es ye omnidiari usation, o solmen ti, quel es usat ye ocasion e quel es plu foren, ne familiari? Li arestates de un prison es registrat solmen per numerós, li grand masses de un armé per division in categories quam membres de brigades, regimentes, battalliones, companies, pelotones, ranges etc, li mult persones con queles noi have personal raporte noi conosse sub lor nómines de familie, nor amicos sub lor propri nómine, e nor max car e proxim persones, nor amat infantes have su propri nómines caressiv, sovente unic in li munde total!

Plu proxim e plu individual un cose relate a nor vive, tam minu schematic, tam plu exceptional it va esser. Li rurano ne contenta se por su animales domestic per suffixe feminal e infantal. Il ne di bovo, bova, bovello ma have special nómines tauro, vacca etc. Li chassero possede nómines special distintent li divers species del animales savagi. Un propri dom, constructet por se self es altrimen ínregulari quam li sempre egal e ínpersonal logimentes in li logicasernes del grand cités. Ma esque ili es plu comodi quam li ínregulari, intim domette? In exteriori commoditás certmen: central-calore, aquiducte etc, ma li intimitá del hem mult plu posse crescer in un individual circumité.

Do li ne-schematic, individual, exceptional es plu comod e plu distintiv por coses de constant usa e lu schematic, regulari, rubricat por li ocasional, oficial, aferal raportes. Li schematisme mortifica lu individual e li extrem individualisation destructe li possibilitá de un organisation. Ma ambi es necessi, solmen lor proportion es diferent secun li relation inter li individuo e su circumité. To on posse vider partú in li vive, anc in un tal dominia quam li leges fisical in li natura. Plu ti leges es aplicat al anorganic mort masses, plu ili es regulari. Ma plu ili intra in un raport intim con li vive, noi vide que ti leges natural es plen de exceptiones e, quo posse astonar nos in maxim gradu, ti exceptiones es sempre adaptat al profite e necessitás del vive!

On save que li max necessi elementes del vive es aqua, aer, lúmine e calor, e li vivent organismes es constructet ex carbonic combinationes, hidrates e albumines. Nu specialmen li aqua in omni su chimical e fisical qualitás representa un complet node de anomalies: li caloric capacitá del aqua, su calor de fusion e de vaporisation es extrem plu grand quam ti de omni altri materies, quo in efectivissim maniere producte un equalisation e distribution del calor sur li terre. Li expansion del aqua per calore es totalmen ínregulari, proque de 0° til 4° Cels. li aqua ne augmenta su volúmine ma just contrari diminue it. Ma just ti circumstantie junt con un altri exceptional cose, que glacie es plu levi quam aqua (presc omni altri materies in firm statu es plu pesant quam in liquid) es necessi por que li riveres ne mey gelar til fund, quo vell far ínpossibil organic vive in ili! etc etc. Yo ne posse ci enumerar omni exceptiones, quam li diatermanitá del aer concentrant li calore solari che li superficie del terra, li íncredibil variabilitá del carbonic combinationes, li exceptional qualitás del acid carbonic, li inertie del azote etc e lor relation al vive organic. Ma lu comun de omni ti special apart qualitás diferent del altri materies, es que ili facilisa e auxilia li vive in ínprevisibil mesure.

Si noi sub ti nov idé regarda li exceptiones in li lingues, noi va trovar just lu sam! Exceptiones facilisa li parlation e li expression de su pensas. Si in F del verbe savoir on deriva je sais in vice de je save, on deve constatar que pronunciar sé in combination con altri sequent sones es mult plu facil quam sav. Íncomoditás es sentit tam plu, quam plu sovente ili impedi nos. Pro to just ti paroles queles es max usat, es li plu ínregulari del vidpunctu de sistematic grammatica, ma max comod del statupunctu de practic usation! On save que li ínregulari comparatives in max mult lingues es ti del paroles mult, poc, bon, mal, grand etc; ínregulari es li verbes auxiliari har, esser, posser, plu voler, vider, far, ear, etc; pronomines personal, numerales del unesim 3 etc; sempre ti qui es in li constant usu.

Un lingue totmen ne existe por parlar secun grammatica o logical regules, ma inversmen, tis existe por facilisar li parlada. Ma quam ja dit un tro grand schematisation, transportat in li omnidial vive, fa ti vive íntolerabil. In li practica on ne deve solmen generalisar e schematisar to quo have quelc similitá, ma it es anc necessi accentuar diferenties por ne confuser divers coses simil. On save quam ínpractic es p. ex. in telefonada tro simil paroles con contrari o divers sense. Pro to un tal schematisme qual esset in Volpük, qui have pronomines personal ob, ol, om, of, obs, ols, oms, ofs o in Esperanto mi, vi, li, ŝi, ĝi, ni, ili es contrari al practic necessitá clarmen discerner li divers individues: yo, tu, il, ella, it, noi, vu, ili.

In tal coses un superflui regularitá fa sentir se quam ínsuportabil in li practic vive.

Li constant usa del sam paroles lima e politura les talmen que ili perdi su regulari originari forme e deveni exceptiones, ma exceptiones plu comod usabil. E it es interessant, que nu li idistes in «Mondo» discusse pri li possibilitá forjettar li machinal verbal finale -as in li copula esas qui es tro long e pesant in practic usada. Ili vole introducter un «exception». Ne li aprension de un lingue es lu essential, ma su usation. Li exceptiones ne es fat por far li studia plu desfacil por forenes, ma por parlar plu fluent e curt. Plu familiari e con minu grand radie de action un lingue es, plu it have exceptiones; plu universal, plu oficial, aferic li lingue es, plu regulari e schematic it es. Un del max ínregulari e desfacilmen individual es ti del eskimós qui ya vive solmen in micri gruppes familial, ne mem in tribes, e li max regularisat li lingue angles, de ti popul con minor psichic expansivitá, quo es anc atestat per su manca de musica, ma con max universal organisatori instincte.

Quel instructiones posse dar nos li constatation de ti lege natural pri regula e exception por nor special scope, li L.I.? It es clar que in ti lingue quam li max ínpersonal, abstract e aferic li regularitá va esser plu grand e plu expandet quam in omni national e tribal lingues e idiomes. Ma it nequande va posser atinter li schematisme total. In ti direction noi vide li constant elimination del schematisme comensante ye Leibnitz e Decartes, Dalgarno etc til Volapük, Esperanto, Neutral, Universal etc.

Li ver solution anc ci va esser un harmonisation del du contrari principies. It postula li penetration sensitiv del real necessitá in li instincte del superpopul international. It do deve contener in se self li possibilitá de constant corectura per usation. Un tal caut solution con portas apert a omni directiones representa Occidental. It ha regulat in un maniere inesperabil til nu, li labirinte del latin ínregulari verbes conservat in Latino sine Flexione, ma it ha abstinet se del scolastic schematisme de Esperanto-Ido. Occidental seque li leges del vive, queles es plu flexibil quam ti del fisica e mecanica, e it lassa al témpore e li practica far ancor ti modulationes queles va monstrar se necessi. Li possibilitá de ti «natural evolution» es li max secur fundament del vive e crescentie de Occidental.

E. W.

Li articul li

Proque it sembla que pluri nov letores ne conosse li motives por li form del definit articul, usat in Occidental, quelc paroles explicant sembla esser necessi. Ma it es tipic, que Sr. H. Peus questiona in su «Mondolinguo» nr 3 de 1927, per quo on vole motivar ti form. Malgré, o caus su multannual activitá in li movement por un international lingue quam idist il ne save o pretende ne saver, que ti form ha esset unesimmen publicmen introductet de Sr. Eug. Monseur, professor de sanscrit e de filologie comparativ in li universitate de Bruxelles, qui ja in annu 1911 scrit pri it un scientic, detalliat articul (8 págines) in li excellent jurnal «Lingua Internationale» nr. 7.

In li articul mentionat, quel es tro long por esser ci recapitulat, prof. Monseur veni al conclusion, que li form li max bon adapta se por li lingue international. Il monstra, que pro li homogenitá del lingue li articul deve esser de romanic orígine, t. e. descende del demonstrativ pronómine latin ille, illa, illud. Il rejecte absolutmen formes quam lo (quel vell indicar alquicos masculin), la (quel vell indicar alquicos feminin); il e el il rejecte pro simil motives, e secun su opinion, le vell dar al franceses e italianes un impression de plurale, etc. etc. Li es anc motivat per su final vocal, li general adjectivic -i. In parenteses dit, ti -i es li sol vocal, quel es internationalmen e scienticmen motivat quam expressent alquicos adjectivic e quel es neutral, li esperantistic -a es ya conosset partú quam indicant alquicos feminin.

Del form li on posse, si necessi, formar special formes, quam lo (masc.), la (fem.), lu (neutr.), lis (plur.), los (plur. masc.), e las (plur. fem.).

On deve memorar que, proque on deve evitar introducter in li lingue international grammatical géneres, ma in contrari li romanic lingues possede du géneres, masculin e feminin, on es fortiat usar un tal form del articul, quel ne da al romanic popules un impression de un de ti géneres e choca les in combinationes quam la patro. Pro to li esperantistic la absolut ne adapta se.

Al argumentes del prof. Monseur li redactor del «Lingua Internationale», Senior J. Meysmans, adjunte, que li articul just in li form li esset introductet in li latin del scolasticos, quo pruva quam fort li besona de definit articul fa se sentit in li modern pensa.

A to on posse addir, que li form li ne es inventet, ma trova se in antiqui frances e ancor existe in frances dialectes. E quo es specialmen notand, li form li esset in antiqui frances li sol, quel posset esser usat ne solmen in masculin e feminin ma anc in singulare e plurale. Quelc exemples:

Ci funt li riche robeur / li vesconte e li jugeur ... (Masc. sing.)

Li tors estoit faëlé, (Fem. sing.)

Li apostolies e li emperedor, / li uns Arcadie, li altre Honorie out nom, / e toz li poples par commune oraison ... (Plur.)

A. Z. Ramstedt.

Remarca

Li finale i del articul have anc li avantage ligar se bon ne solmen con sequent consonantes ma anc con vocales, quasi a diftongo, facil pronunciabil: li árbor, li unesim, li obstacul. Talmen on escapa miscomprenses causat per li apostrofation del articul; p. ex. in Esperanto «de l' abono» sona quam «de la bono».

Pro li desfacilitá trovar un suficent international forme del articul, mani autores de L.I. ha renunciat it totalmen. Ma li aplication de un articul tre sovente contribue al claritá e expressivitá de un frase; pro to just li romanic lingues ha introductet it, pro que in Latin it ne existet.

Occidental usa anc un articul índefinit, «un», mancant in Esperanto, ma trovabil in omni lingues romanic e germanic. Talmen on sempre have li possibilitá discerner in maniere natural e comprensibil divers categories grammatical: substantives verbal de verbes finit, per articul e pronomine: li pluvia, un pluvia; it pluvia.

E. P.

:footnote6386: Ples anc leer li articul «Mi o yo» Kosmoglott
nro 5 e 6 1922.

[[mi_mu_yo_mi,Mi -- mu, yo -- mi]]

Mi -- mu, yo -- mi footnote:[{footnote6386}]

Divers persones es chocat del pronómine possessiv mu, e vole changear it ye mi, mie etc. On cita que mu es li resultate del cri de vaccas, li muida. Ma ples supposir, que noi satisfá ti desir e accepta por li possessiv li form mi, tande por li personal noi vell dever haver un altri p. ex. yo, io o un simil, proque me es necessi por li casu obliqui. Li solution sembla excellent: yo ama mi patre etc. Ma qualmen nu va aspecter li regul general que omni prepositiones governa li nominativ? Do noi va haver li jolli combinationes: il ha venit ad yo, tu ha marchat con yo etc. Esque to ne vell esser ultra-chocant. Do on va dever changear li regul. Forsan in maniere: omni prepositiones governa li accusativ (objectiv). Ma tande noi vell haver altri jolli expressiones: yo veni a le, yo prende it de la, in vice de: mi veni a il, mi prende it de illa.

In general do it va esser un question quo preferer. Chascun de ti metodes have, quam on vide, su mancas. Resta ancor li question, si on adopte yo e mi, quel form electer por li unesim person del pronómine? yo, io, i, ie, ego?

Ego es pur latin e da bon derivates: egoism, egocentric, egoist, ma in li fluent vive del actual témpore it sembla esser tro pesant e ponderosi. Io have du síllabes con accentu sur li unesim quo anc sembla esser ne tre practic. Ie have li sam manca quam io e in ti form sembla un poc strangi, proque ne existe necú. Adver in dan on pronuncia it talmen ma on scri it jeg. I sol sembla tro curt e va lurar li angleses pronunciar it quam ai.

Sembla do que li form hispan «yo» va esser ti form quel es max apt, in casu que ne vell exister li desfacilitá pri li casu del prepositiones.

E. W.

Remarca

«Mu» e «mi» in form e signification ne es nov in Occidental. Secun prof. Schuchardt «mu» es usat precis in sam maniere in creolic dialectes. «mu» es anc estonian e simil al slav «muy», portugales «meu», ruman «meu». «Mi» vice «io» es in Lingua Franca precis in li sam form e signification quam in Occidental.

E. P.

Li mollat sones n' e l'

De divers láteres on ha criticat li mollat lítteres e fat propositiones por compensar les. Advere ili ne es familiari a nos in ti scrition, quáncam per li son ili es tre comun e international. Ma ínfelicimen li transscrition es diferent in omni lingues: Occidental n', l' corresponde a F gn, ill; D gn (Kognak), (lj); I gn, gli; A gn (Cognac); S n con tilde, ll; P nh, lh; Polon. n con acut, (lj).

Li metode de Occidental es do ne international. Quam on vide, li metode F I conosset anc in altri lingues in li parol cognac es ancor li max conosset, ma su parallel l' es gl solmen in italian. Li transscrition, solmen fonetic, destructe in mult casus li etimologic coherentie e vell causar in Occidental miscomprenses, p. ex. lignit, lignin derivat de ligne, D Holz, vell collider con linea, scrit ligne quam in F; li scientie «gnostica» ne posse esser pronunciat n'ostica, ni «agnoscer» quam an'oscer!

In general li mollat sones resulta del plu rapid parlada in li hodial témpore u li i (campania, campan'e) ha poc a poc acurtat se til un son medial. Li proposition retro-introducter ti son i in veritá va esser un archaisme ne correspondent con li modern tempo de parlada. Ples observar que in li citat exemple (campania -- campan'e) anc li a accentuat in li unesim parol es plu long quam in li duesim. E in general li vocales ante tal mollat consonantes es pronunciat curt (canal'a, cognac, F vigne) e si on vell scrir les in antiqui metode li pronunciation secun regules international vell esser long (canalia, coniac, vinea). Li scrition per j es ínpossibil pro li sibilant son de ti líttere in Occidental. Do on vell dever scrir y, p. ex. canalya, conyac, batalya, atinyer, extinyer, stranyi, velyi, botelye, agulye, distinyer, colyer, campanye, ganyar, talyar, palye, vanillye etc quo advere es tre repugnant. Li metode hispan con tilde e polones con accentu acut vell esser tre bon por n', ma on ne posse adaptar it al l', e un parallelitá inter li du sones e lor transscrition es certmen desirabil, e li transscrition hispan per ll e F ill visibilmen ne adapta se al systema de Occidental.footnote:[Adplu on deve ne obliviar que li majorité del printerías ne possede ti special lítteres del alfabetes hispan, polones etc. Ples egardar li desfacilitás in li general introduction de Esperanto just pro su nov diacritic signes. Támen it es facil printar li plu diffuset vocales accentuat: á, é, í, ó, ú, à, è, ì, ò, ù. Ili es usat ne solmen in li lingues romanic, ma anc slavic, hungarian etc. E. P.]

In general ti paroles con mollat sones es ne mult, e ja tre conosset internationalmen sub li sam son. On ha pro to proposit totalmen vicear li nominat paroles per tot altris p. ex. vel'i per seni (comp. senil, senatu etc) o old, botel'e per botel, campan'e per campania, gan'ar per ganar etc.footnote:[Kosmoglott nr 37, pg. 51.] In pluri casus certmen on vell posser far to, ma desfacilitás es incontrat specialmen in du casus.

Li unesim casu es li suffix al'a, quel significa un colectiv, un amasse sin órdine con desdignant sense, p. ex. canal'a, intral'a, lappal'a, rinsal'a etc (D Pack, Zeug, Hundepack, Gekröse, Lumperei, Spülicht). Ti suffix es tre expressiv e posse dar multissim bon derivates, do tre util. Un alteration ad -al-ia, -al-ie sembla ne esser possibil pro li sense de -ia (local, temporal, extendet o feminin) ni de -ie (abstract cose). In un lingue natural tal confusion es tolerabil, ma it sembla me que in un L.I. on deve haver un clar schema de derivation, e ti nov metode vell destructer li clar e unitari fundament. In un sistema omnicos es in un harmonic relation, e on ne posse mutar un cose sin que it influe anc mult altris e sub mani conditiones posse totalmen desstructer li construction. On deve memorar que it es ínpossibil combinar absolut naturalitá e internationalitá con complet regularitá, logicalitá, unisensitá, rationalitá etc. On deve harmonisar li divers postulationes in tal maniere que to quo es plu grav, plu valorós, in chascun detallie deve esser preferet, e li altri minu essential postulation deve ceder.

E ci yo deve monstrar li duesim casu:

It concerne li verbes quam attin'er, extin'er, distin'er etc. Ili veni del latin attingere, extinguere, distinguere etc, li paroles derivat modern e latin es F atteinte, P extincto, FAD distinction. Ti verbes vell do postular un apart tema (radica) por li derivation, proque verbes quam attincter, distincter, extincter vell esser tro chocant. Ma si noi departi del idé que li apostrofe monstra li omission de un vocale, in nor casu un i, noi posse submisser ti verbes al regul general, que verbes con tema vocalic adjunte un t por formar li tema perfect, do attin't, extin't, distin't etc e de ili noi deriva formes tre natural: distin'tiv, distin'tion, extin'tion etc. Do logicalmen li apostrofe quam signe de elision de un vocal acurtat es absolutmen justificat: per it es attin'et li paralelitá che ambi consonantes n e l; li alteration del visual forme del paroles es relativmen ínsignificant; on ne besona special lítteres quam li hispan n con tilde, polones n con accentu acut, o grotesc combinationes quam gn, gl, e posse printar Occidental in omni printerías. Advere ti metode absolut ne es international footnote:[Ma it es generalmen aplicat in linguistica. In retoroman dialectes on usa anc li apostroph por marcar mollation, sammen in lingues slavic (slovac, wend). pass:p[ +] pass:p[ +] Plu tard, quande Occidental va esser introductet, on va far n' l' quam propri signe por printa e scri-machines; talmen li chocant spacie pos li apostrof va desaparir. Li printerías sempre have special types por frequent ligaturas, german p. ex. St, ck, fl. Hollandes scri-machines have mem un type por ij. pass:p[ +] pass:p[ +] E. P.], ma it es almen neutral, e sembla que omni altri metodes si on va applicar les unitarimen ad omni casus vell chocar mult plu.

In fine chascun lingue have su propri individualitá e ne consiste in un conglomerate de coses prendet ex altri lingues, e ta, u ne consiste concordantie e internationalitá, li lingue posse bon secuer su autonom leges in vice de crear un cáos, caus ne posser decider quel form national prender, proque chascun prende se li jure proposir por un L.I. li formes de su propri lingue. Ma chascun lingue, anc un artificialmen creat L.I., possede su propri anima, su propri leges, forme, quo on deve egardar si on proposi changes. Do on ne mey simplicmen criticar ti o altricos ma on mey collecter li tot materiale e explorar quel consequenties vell haver ti o altri nov solution, e solmen tande presentar un complet solution, quel vell esser plu bon. Ma criticar cert detallies, sin dar plen e satisfant amelioration vermen ne have valore, to es plu nociv quam profitosi. Omni ver amelioration e progress es acceptat in Occidental con joya e tal seriós propositiones es discusset e tractat per nor scientific organisation CELIA footnote:[Comité Explorativ de Lingue International Auxiliari, Helsingfors, Villagatan 25. C. 12 (Finland).], a quel chascun posse tornar se. Ma omni proposition deve ne solmen proposir ti o altri change de un detallie, ma egardar omni consequenties evocat de tal change.

E. W.

Neo-Volapük

Interlinguistes rememora que in Volapük (sam quam in altri lingue-sistemas apriori) li parol-formation sovent evenit talmen, que a un trunc essential (i. e. un quasi «compresset» radice), self ja significant completmen li concernet conception, fe esser adjuntet un etiquette sillabic del classe de notiones, a quel li cose expressendi apartene. P. ex.: yul-op = Europa(-continent), mel-op = America(-continent), tal-op = Australia(-continent).

Ti metode bon-antiquat celebra un gloriosi resurection in «Esperanto». A ti-ci lingue ne sufice expresser un notion per li radica self e sol, i. e. un cose per su nómine. «Lingvo» sovent adjunte, egal quam li «Pük» beatmen morit, in ultra un síllabe, indicant li concernet categorie de paroles, e per to atinge un alongation, quel have un drolli efect por chascun san sentiment lingual: Ĥin-ujo = China, ADS(FI), Portugal-ujo = Portugal, ADFS(I).

In plu grand extension ti methode, garnir per caude pleonasticmen radices ínnocent e de plen valore, trova application in Esperanto che divers medies e instrumentes: kirl-ilo (D quirl), bala-ilo (F balai), kalandr-ilo (P calandra, S calandria, F calandre), rabot-ilo (F rabot, P rabote), falch-ilo (LI falce, F faux, P fouce), komb-ilo (A comb, D kamm), fajl-ilo (A file, D feile), hak-ilo (D hacke, Sv hacka, F hacha, A hoe), rasp-ilo (IS raspa, A rasp, F râpe), filtr-ilo (LIS filtro, F flitre, AD filter), plug-ilo (R plug, D pflug, Sv plog, A plough). Particularmen grotesc in: shovel-ilo (A shovel, D schaufel).

E. Graber.

Nov projectes de L.I.

W. J. Wengerow -- Omo, li lingue del hom. 1926, Sverdlovsk, Centromiat. Un edition in lingue russ, 241 pag. In li exposition tre prudent idées alterna con paradoxes o quelcvez ínconossenties del factes. Li paroles radical fini quam in Esperanto ye o, Mario, Misisipo, Ferinso (insul Ferro). Li transscription es secun russ fonetica por ex. Zefso (Zeus), Gyote (Goethe). Li plural es format quam in Ido. Conservat es li tri participies de Esperanto -anta, -inta, -onta. Infinitiv -ey, por passive -ety, libey (amar), libety (esser amat). Caracteristicas del témpores es -as, -is, -os, -es es extertemporal. Li tabul de corelation arbitrari in maniere simil a Esperanto ma con altri paroles. Li sufixes por derivation es in grand parte arbitrari quam -abo multiplicativ, ak- atin'tioni; alo alquicos simil, aqo (pron. acho) desvalorativ, elo acter etc, intot 104 afixes! Textu-prova: Qarma es luvo Dnipr, Kany as Kalmo, Kany libere, legate ripigas li inter boski te monti sian akvin plenega.

Cosman, lingue universal, Pan-Europan, Pan-Asian, Pan-Amerikan, Nov Esperanto de pastor H. Milner, Karbitz na Aussig nr 148, Tchecoslovacia. Dante a Occidental li judicie esser vermen un Romanid lingue fascinant, li autor pensa ameliorar it introductente medial-paroles à la Weisbart e intercalante divers paroles chines e indic (pro inpartialitá) p. ex. bay (de), hia (sub), lie (qui), jo (si), mo (a fine), jen (gente), bul (libre) Ceteri jolli paroles in Cosman es: fyl (sentir), i (un), can (posse), ye (ancor), psyq (ánim), tere (animale), shume (árbor), ster (astre), coll (omni), iam (mem), danc (mersí), dinc (pensa), pish (pisc). Li conjugation del verb «esser» es in presente: saio, sash, sas, samen, s-it, (sait) s-en. Un exemple del lingue: Qui po de cap del chef of dom tudic bay su hemidormel separd si ex gran camerplante i entel, so clind si smilent super lo. Sr Milner nomina su lingue un «sesterlingue» de «Occidental», un honore tro flattant.

In Mondo nro 204 Dr. W. M. L. Beatty exposi su sistema Qosmiani, ja recenset in Kosmoglott. In su introduction il parla pri divers tipes de L. I., cita lingues quam Romanal, Monario, Medial, ma oblivia Occidental. On vermen mira que on posse presentar al publica ancor hodie li pretension que it mey adopter un lingue in quel li numerales have li sequent charmant formes: nul, dul, mul, bul, vul, xul, sul, gul, hul, nol, nunol, nunul, nudul, numul, dunol, munol, nunonol etc. Ja nu che calculation erras es sovent, ma quo va evenir, si on va dever calcular per li metode Qosmiani. Li tot economie mundan es in dangere!

E. W.

Anglido de H. E. Raymond, Kalamazoo, Lock Box 912 (Michigan, USA). Un compromiss inter Esperanto e Ido à la Saussure, e con nov stran'itas, p. ex.: ita (alcun), kita (qual), tiseca (tal ci), yeda (omni), non (nin), fetero (plum), chevaliro (cavallo), frawleso (garsona), maku (far), neku (mortar), batmo (gradu), stufo (stoff), himelo (ciel), kindi (infantes), stim (vapor).

Meso de Sidni Bond, Street High 24, Wellington, Somerset, Britain. Gramatik et Specimenes (precie: 4 pences). Exemples de paroles: xe (che), esti (es), stem (radica), kwar (quar), sep (sett), okt (ott), nov (nin), eksrajano (ex-rey), god (bon), jaldir (accelerar), safarir (voyagear), werir (portar), nekst (proksim), folgir (persecuer).

Loqa. Experiment de un lingue logic de G. Nield, Marseille, 20 Bd Gabriel Boyer, Montolivet. Exemples: na 1, xe 2, li 3, ko 4, cu 5, sah 6, peh 7, tih 8, foh 9, y 0, w 00; nay 10, xeli 23, kow 400; kowcu 405, culixe 532. Finales: -a singular, -e plural, -o adjective, -u adverbie, -l masculin, -r feminin, -t person, ente, con sexu índeterminat; kat (cat sing.), katel (catos), kater (catas); pa (yo), fa (tu), ta (il), la (ella), ra (it), be (noi), ve (vu), de (illos), le (ellas), re (ili); palovfat (yo ama li patre), pituldah (yo da it le), pihlov promaqard (yo amat promenar in li jardin). Un project ne totalmen a priori, in ceteri idealaci simil quam «Ro» de sr Foster e li esquisse de sr T. Jung in su roman «Landoj de fantazio.»

E. P.

Cronica

In «Wiener Handelsblatt» 2 sept ha aparit un articul por Occidental, intitulat «Esperanto oder Occidental», plenant li unesim págine del diale e con textus comparativ in li du lingues. Li 23 e 30 sept esset insertet articules sub li sam titul, explicant li sta-punctu de esperantistes, sin in fact refutar li argumentes occidentalistic. Un scritor opine que on va ameliorar Esperanto plu tard e que in present on deve propagar li L.I. solmen in li form de Esperanto. A to noi responde que li competentes refusa un L.I. artificial just pro que on presenta it a ili in li repugnant form de Esperanto. Li esperantistes per lor infatigabil labor fortmen ha avansat li idé del L.I., ma hodie ili mem noce al idé per continuar adtruder lor grotesc sistema al publico quande ja Occidental existe. Li esperantistes ya concede to implicitmen per declarar que Occidental have un plu grand fortie propagativ. In céteri noi denove posse citar solmen li conosset paroles de Grabowski, qui pos Zamenhof esset aconosset quam li max competent esperantist: «Ne tiam ni perfektigos nian lingvon kiam la mondo estos akceptinta ĝin, sed la mondo akceptos nian lingvon nur tiam kiam ĝi estos perfekta» (Ne tande noi va perfectionar nor lingue quande li munde va har acceptat it, ma li munde va acceptar nor lingue solmen tande quande it va esser perfect).

Con permission del ministerie de instruction li lingue Occidental esset introductet in li popul-universitate de Mecklenburg-Schwerin por li hiverne 1927/28.

In li semane de 18 til 25 sept. evenit in Mauer (Wien) un exposition de artes, artises etc, a quel anc li buró de Cosmoglotta ha recivet un invitation. Noi havet li honore monstrar nor modest exposition al presidente del republica Dr. Michael Hainisch, al chef del guvernia Dr. Ignatz Seipel e a altri prominent representantes del state. Li ministre por comercie e comunication Dr. Hans Schürff havet apart interesse por nor affere pro li actualitá del L.I. che li relvias. Pos acceptation de nor explicas il petit nos pro materiale informativ pri Occidental.

Nor samideanes sr. Gerald A. Moore (London), sr. Eric Biddle (Chester) e sr. Brisbane Eldon L. L. B. (Manchester) prepara li fundation de un angles societé por propaganda de Occidental.

Durant 20 e 23 august sr. de Wahl visitat Helsingfors u il in li vésper de 22 august fat un discurs pri L.I., improvisat del Societé Interlinguistic in li sala de Svensk Samling.

«Rahwaleht», Reval, 30 august, ha publicat un long articul por Occidental con portrete del autor.

«L'Araldo Fiorentino» nr 8 contenet un un-paginal articul in Occidental por Occidental.

«National-Zeitung», 22 august, reproducte li portrete de E. de Wahl, li autor del «nov mundolingue».

«Esperanto en Nipponlando» nr 30 recense nor brochura: Li via al lingue del europan intercomprension Occidental.

«La Revuo Orienta» nr 10 publica in lingue japanes sur du págines un exposition de historie del movement de Ido til inclus Occidental.

Ex li raport de «Heroldo de Esperanto», nr 33, pri li Universal Congress de Esperanto, noi reproducte li sequent interessant passus in traduction Occidental: «Precipue interessant esset quo sr Ossaka al fine del discussion pri li pronunciation de Esperanto ha concludet ex li usation de -io vice -ujo. Regretabilmen ti ci bagatelle ancor ne lassa tranquil un grand parte del samideanes. E on vole esser mem plu papal quam li pápa self. Mem quam suffix li finition -io totalmen ne vell esser contrafundamental ma certmen plu natural e plu practic quam -ujo; támen li afere es tam risibilmen bagatellic, que on va posser facilmen ceder al absolut ujo-anes, si de to va depender li victorie de nor idé. -- Sr Ossaka támen, in su paroles al discussion, ne ha restat che ti punctu sol. Il dit, que che introduction de nov «international» paroles on mey egardar anc pri orientales! -- On ne discusset, adplu pri ti ci affere, quáncam ci aparit li ver punctu essential del tot problema de lingue international. Esperanto es un essentialmen europan lingue. Ti facte es ne anullat per li quelc artificialitás, quam p. ex. li tabell-paroles o simil expressiones prendet ne ex lingues natural ma quasi ex li aer. E certmen, creante su lingue, Zamenhof ha pensat cardinalmen, si ne exclusivmen, pri creation de un international europan lingue, quem, comprensibilmen, mey aprender anc li non-europan popules ... Ma consentiente, que Esperanto es essentialmen europan lingue, on deve anc tractar it quam tal e aproximar it max mult possibil al natural europan lingues, vice far, quam quelc prova it, li contrarie. Just pro ti ci punctu evenit li schisma in li movement del mundolingue, just pro it Ido e Occidental ha aparit ... Omni-cos besona su témpore por evoluer e maturar. Unquande Volapük esset trump, hodie to es Esperanto, pos cert témpore to possibilmen va esser alquicos altri ... Noi ya ne combatte por li sol form, noi combatte cardinalmen por li idé ... Fanatisme ne posse salvar nos. Tranquil, seriosmen, consciente li scope, lass nos sequer nor via! ... Lass nos esser conscios esperantistes!

Ex li rubrica «Ni kaj la aliaj» (Noi e li altris) del sam jurnale, nr 36, noi traducte li sequent frases de T. J.: «Si Esperanto ancor ne vell exister, e si it ancor ne vell haver su certmen tre considerabil divulgation, yo vell esser cert, que alcun project plu proxim al natural europan lingues vell haver plu mult chance esser acceptat del vast publico. To vell esser mem un tot natural e selfcomprensibil affere ... Yo sempre regretat, que noi ne posset seder junt con li «altris» e far contracte con ili ... Regretabilmen on prefere, sur li du láteres, continuar li til-nu damnand statu e combatter un li altri. E támen noi es adherentes del sam mundolingual idé, samideanes in li ver sense del parol, e noi du combatte por ti sam idé, quáncam secun conception diferent. Omnicos in li munde es perfectionabil: it ne existe mem ne un affere, quel ja til ultim gradu es perfect. In consequentie anc Esperanto es ameliorabil.»

Ancor in nr 39 de su gazette sr T. J. scri pri li sam tema, defendente se contra li protestes de ti esperantistes de queles «omniquunc sentiment de objectivitá evanescet sub li ardent sole del Esperantoentusiasm». Il emfasa que li esperantistes have li jure confesser que Esperanto es perfectionabil e que ili have li jure mem colaborar con li altri mundolinguanes, sur li base de «separation de practica e teorie.» Adver noi vell esser curiosi, in quel maniere sr. T. J. imagina li realisation general detalliat de ti ci propose.

In Cosmoglotta nr 41 noi raportat que sr. Dr. K., li presidente del international Ido-Union ha demissionat. Nu noi lee in «Mondo» nr 207, que li nov electet presidente sr. Dr. Au. anc ha demissionat pro li íntransigent antireformistic attitude de sr. de Beaufront. In consequentie anc sr. Ahlberg, quam secretario del Union ha demissionat, evocante li céteri membres del Comité sequer lor exemple. It sembla que nu omni bon ancian Idistes ha forcurret ex li «Komitato» e «Akademio» e que seniores de Beaufront e Noetzli sol va dever ocupar omni ministeries in li nov regime de sever dictatura in Idonia. Adver sr. Noetzli in «Ido» nr 7 declara que li altri membres esset solmen «pseudo-Idisti» e «intrigeri», contra que il e su adherentes es li «vera Idisti». Quo vell dir li regretat Dr. Couturat pri li actual administrantes del heredage de su celebri Delegation?!

«Idiste Français» nr 25 refere pri un libre «Nur per gut-kontilo» de sr. E. Bogard, qui parla pri evolution de Ido, ma «egardante que li emendas ne mey far obsolet nor actual manuales, dictionariums e litteratura.» Antiqui erras quel on ne ha volet corecter, poy custa mult plu.

Nor letores memora que sr. canonica Jules Gross severmen ha criticat li «cacofonie» de Occidental (vide Kosmoglott nr 36, pág. 38). Ma nu in «Mondolinguo» nr 4 noi lee que il usa li sequent juxtapositiones: august manui, devot penso, precioz frukti, feldo fekund dil, nobl peni etc. To es ya mem plu cacofonic quam Occidental. -- Proque li cacofonie esset li principal manca, quel sr Gross reprocha a Occidental, noi probabilmen bentost posse expectar sr Gross in nor ranges.

In «Mondo» nr 204 sr Hans Cornioley parla pri li finale -ion e di: «Paroles extraordinarimen international ne es adoptet pro nor sistema! Yo modestmen replica: si un sistema impedi li usation de paroles tre international, ti sistema es fals. E it es oportun destructer un tal sistema.» Bravo! Ma si on continua in ti maniere on va pos annus arivar ad Occidental. Pro quo ne venir strax?

In «Bulletin Français-Ido» nr 111 sr de Beaufront implicitmen confesse que il ne save li fundamental regules de su Ido pri formar verbes de substantives significant un statu. Secun su opinion it es permisset al idistes formar «sintezar, pacar» de «sintezo, paco» solmen si su «Akademio» va ratificar ti ínmediat derivates. Essent «docero diplomizita dal Ido-Akademio» per lor membres F. Schneeberger †, Dr. St. Liljedahl † e Ing. K. Feder in annu 1921, yo deve protestar contra un tal restriction e coruption del verbal teorie de Dr. Couturat. Yo es cert que omni ver Idistes va adherer mi proteste. -- Secun li raport in «Mondo» nr 207 sr G. A. (Paris) enunciat in li Westeuropan Ido-Conferentie que Occidental es un lingue solmen por erudites, regretabilmen sin que li tre estimat samideano pruva ti opinion. Ma til nu es demonstrat solmen que Ido es un extrem desfacil lingue; mem li ductores e redactores ne save usar it rect. Támen sr de Beaufront per sofisteries e prestidigitation vole far creder al letores ne persequent e ne conossent li ver statu del coses, que li critica in Cosmoglotta ne es exact. Ma omni objectiv Idistes inter nor letores sempre denove constata que nor critica es tre just e plu exact quam sr de Beaufront posse desirar.

Miss E. Sylvia Pankhurst scri in «The Womans Leader» sept, que li unic dictionarium necessi por Interlingua es li dictionarium Latin. Ma li estimat seniora ples egardar que circa li demí de omni latin paroles es mort o nu in li modern vive ili have un altri signification quam in antiqui Roma. On apen posse revivificar li antiquat signification de bello (guerre), copia (quantité), charta (paper), lapis (petre), classe (flotte), ver (verne) etc.; nam ti paroles have hodie un totalmen altri sense. It ne sufice solmen simplificar li Latin, on deve anc modernisar e inrichar it por far it usabil por li hodial traffic. In céteri li L. I. deve incorporar elementes international anc si ili es ne de orígine latin. E tal paroles (ili es bon 1/3 de omni international paroles) on ne trova in un latin dictionarium. (Vide anc Cosmoglotta nr 41, pag 71).

«Arbeiter-Esperantist» nr 7, 8 explica sur 3 folies-quart, qualmen on deve usar li acusative. To es li famosi facilitá de Esperanto, pri quel on scri tant in omni reclames.

In «Heroldo de Esperanto» nr 23, 26, 33, sr Rollet de l'Isle critica li metodes de propaganda per printages sur covertes, scrit in Esperanto, quo di necos al publica. Il postula que li propagativ anuncia o titul deve esser scrit in national lingue. To es un anihilativ self-judicie. -- Noi consilia a nor samideanes sempre far li reclame per e in Occidental. To es nor max efectiv metode!

Interessant es un enunciation pri mundolingue telefonic de Comte Arco (Telefunkengesellschaft) in «8 Uhr-Abendblatt», Berlin, 6 august. Il di que un lingue de caractere sonal quam german o angles vell esser ancor acceptabil, ma ne tchec o russ, pro li mult consonantes sibilant. Esperanto, quel il ha subtenet sutemporanmen, vell esser apt acusticmen; ma li intensiv e ínfatigat propaganda durant deci annus sembla monstrar que su diffusion ne have success. Finalmen li comte di que li tecnicos de comunication mundan con joya va acceptar omni propose quel have plu mult chances in international realisation quam Esperanto o angles, emfasante que durant li solution del problema del mundolingue on ne mey adplu ignorar li fort psicologic causes quel pleda contra un artificial lingue e por un natural L.I.

In li 19-esim Universal Esperanto-Congress in Danzig, august, ha prendet parte solmen 900 persones. Al 2-esim Esperanto-Congress Geneve 1906 venit 1200 membres. Al 15-esim Nürnberg 1923: 4963 persones; ti ci congress havet li max grand númere de partiprendentes. -- Dr. Dietterle, chef statistic del Esperanto-movement, ha raportat in li Congress Danzig, que secun li responses recivet li actual númere de esperantistes es adminim 105 000. Do li númere 500 000 in nor brochura «Li Via al lingue del europan intercomprension» es evaluat un poc tro alt.

Secun comunication de «Popolo d'Italia» e altri italian jurnales li pápa ha refusat acceptar in audientie special li partiprendentes del Catolic Esperanto-Congress in Assisi, august. «Das neue Reich», Wien, 17 sept, citante li raportes del catolic presse, comunica que in li Vatican on have un fort aversion contra li grotesc Esperanto. «Tribuna» scri: «Li eclesie nequande va aprobar vicear li glorios Latin per ti francmassonic mis-creation».

«Kataluna Esperantisto» nr 35 -- 36 in li raporte pri li «XIII-aj Internaciaj Floraj Ludoj» publica li liste del premiates, u noi trova nor fervent colaborator Dr. Karl Schüppel, qui ha recivet li premie por li tema «Natura evoluo de Esperanto».

Avise

Li nr 2 (e partmen nr 3) de Cosmoglotta es exhaustet. Noi peti nor samideanes quel ha recivet pluri exemplares por propaganda, haver li amabilitá retromisser nos un parte, por li nov abonnates.

Administration.

Corespondentie


A senior E. Pigal, redactor de Cosmoglotta.

Altestimat senior.

Per ti ci yo have li honore misser vos 30 pounds quam donation a li Association Cosmoglotta.

Ca vu va permisser me adressar li sequent paroles a mi mult estimat corespondentes?

Yo ne aproba li bases de Ido e li politica del idistic «Akademio», ma in contrarie opine les quam profundimen fals. E quo es fals de comensa, ne posse esser reformat, e pro to li «pasilogial diskutado» va ducter a necos. Li conservativ idistes anc comprende to, e pro to ne vole un discussion del base. Solmen idistes ne conossent sufficent ni li structura o ver historie de Ido, ni li structura de lingues in general, continua esperar un resultate de lor discussion.

Secun mi firm conviction it vell esser negar li veritá negar li superioritá del lingue Occidental comparat con li mecanic lingues Esperanto e Ido. Solmen in Occidental noi have un bon solution del problema de derivation, e ti problema es li cardinal punctu, nam si noi ne have international derivates, noi ne have international paroles e li principal postulation -- un international vocabularium -- ne es satisfat.

Artificial lingues ne havent international vocabularium es fortiat rebaptisar li tot scientie e tecnica -- un labor de Sisyphos, absolut ínutil. E pro to yo es strict e absolut contra un compromisse inter Esperanto-Ido e Occidental e contra quelcunc conferenties o negociationes con li esperantistes, exceptet sur li base del acceptation del interlingue Occidental.

Comprensibilmen, mult labor resta ancor ínexecutet in Occidental; ma li structura de Occidental presenta un excellent base por futur perfection, nam ti base es líber de linguistic errores. E Occidental es admirabilmen developabil in diferent directiones.

Mersí al scientific e sacrificiosi labores de vu, Ramstedt, Pašma, Gaer, Kajš e, ante omnes, nor venerat Edgar de Wahl, noi nu intra in li triesim, e final, stadie del interlingual movement pos li periodes de Volapük e Esperanto-Ido.

Cordialmen vor devoet

Gerald A. Moore

(32, Cleveland Sw., London, W. 2.)


Expressente profundi mersias a nor estimat colaborator sr. Gerald A. Moore pro li generosi don por Cosmoglotta, noi ci mentiona anc que omni amicos de Occidental es mult obligat ultra a il anc a seniores Ing. Hanns Hoerbiger, Ing. Joh. Robert Hoerbiger, Ing. Alfred Hoerbiger, Prof. Hynek Pášma, Mag. A. Z. Ramstedt, pro covrir li grand deficite causat per li necessi plu intensiv activitá del Association Cosmoglotta in su unesim annu.

Mult sacrificies va esser necessi ancor till que li númere del membres va suficer por mantener e developar li organ sin ulterior subventiones. Noi advoca nor amicos continuar auxiliar nos in nor desfacil labor. Ili mey acceptar li assecuration que nor Comité va perseverar administrar nor yun movement in maniere max contentativ por omni adherentes de un lingue international cultural.

Red.

C. W. de Sydow, prof. de Universitate in Lund (Svedia) scri a A. Z. Ramstedt, secretario de C.E.L.I.A.: «Yo posset ínmediatmen leer e líbermen e fluentmen del paper traducter li misset textus e it existet tre poc desfacilitás. Omnicos fat me un plen natural impression. In ti unesim presentation li lingue fat por me un plu bon impression quam Ido ... Esperanto es impossibil por scientic usation. Yo aprendet it ja quam scolero, ma in li duration it ledet tro mult mu lingual sensu ... It va mult interessar me continuar li conossentie con Occidental.»

K. G. Ossiannilsson, Linghem (Svedia) scri a A. Z. Ramstedt: «Tant yo posse dir, que Occidental ne presenta alcun desfacilitás a ti qui es un poc familiari con li romanic lingues. It appare eufonios, facilmen aprensibil e flexibil, omni to qualificationes, queles deve exister che omni artificial lingue, quel vole successar inter li concurrentes sur li camp del mundilingues ... Yo deve confesser, que, in comparation con Esperanto e Ido, Occidental sembla haver almen musical avantages.» (Remarca: K. G. O. es un famos scandinavic poet e novelist. Su poemas es laudat pro lor ritme e eufonie. Do su judicie pri li eufonie de Occidental es anihilativ por ti qui asserte que Occidental es cacofonic. A. Z. R.)

H. Brisbane Eldon, L. L. B., Manchester (ex-presidente de Esperanto-Societé de Manchester, ex-presidente de Esperanto-Federation de Lancashire e Cheshire, ex-fellow de Brita Esperanto-Asocio, ex-presidente de British Ido Society e ex-membre de Ido-Akademio) scri a Cosmoglotta: «Li numeró festiv de vor revúe mult interessat me. Occidental es ja scientic solution del problema meritent li serios atention e studia de omni ínprejudicat homes. Li articul in numeró 41 (4) julí-august «Li ovre de Edgar de Wahl» exposi clarmen li dominant principies de Occidental. Li munde ne va acceptar un lingue artificial, ma un lingue regulari e max natural possibil, un lingue quel seque max proxim li parol-formationes del lingues europan, regularisat e con simplic grammatica. Esperanto ne es conform a ti principies. It es tro artificial, ínregulari, e (malgré li opiniones del esperantistes) ínnatural, ínlogic e tro complicat. Yo es convictet que ti lingue va triumfar de quel li principies plu aproxima se a li lingues europan ... Yo studiat li majorité del projectes de L.I., propagat con entusiasme Esperanto e Ido, ma presc perdit omni interesse pri li problema, precipue pro li diversitá de opiniones e general discordation; ma Occidental revivificat li desire continuar li interesse a nor comun idé.»

Un altri, ancor activ membre del «Ido-Akademio» scri a Cosmoglotta: «Con grand interesse yo lee pri li transition de mult idistes a Occidental. Qui es un ínamic de «malproksimen-parolilo», ti deve esser anc ínamic de «federuro, formacuro, institucuro»; qui re-adopte «q, x», ti deve re-adopter anc li vocal «y» e li scrition de duplic consonantes; qui economisa li acusative, ti deve economisar anc li conjugation sintetic.»

Jan Casse, presidente del Dan Ido-Federation scri al redactor de Cosmoglotta: «Ante pluri mensus vu scrit me un afabil postcarte. Yo deve petir vos por pardonar me, que yo responde tam tard. Unquande yo scrit vos que yo lee vor revúe «sempre con interesse ma rarmen con concordie». Vu respondet me que ti remarca ne posse auxiliar ni me ni vos. E vu scrit: «Noi vell esser vos tre obligat pro comunicar li punctus principal pri quel vu ne concorda. Solmen per apert critica explicit on va esser util al comun idé». Yo hat intentet scrir vos un poc pri in quel punctus yo critica Occidental e prefere Ido. Ma ante omnicos yo desirat usar li occasion dat per vor exhortation, por studiar plu profundimen vor lingue, possente talmen plu bon criticar it. Ma regretabilmen yo ne trovat li témpore necessi por un tal tasc. E nu yo mem deve provisorimen restricter passabilmen mult mi ocupation pri mundolingual questiones. Yo do deve anc procrastinar mi studie e un eventual critica de vor lingue. -- Ma malgré li omission del studie yo támen durant li ultim mensus capt conosser un poc plu mult li lingue Occidental. E yo desira dir to vos ci, pro que vor revúe ha productet ti ci augmentation de conossentie. Pluri articules in Cosmoglotta semblat me tre interessant e instructiv, precipue vor articul «Li ovre de Edgar de Wahl» in li penultim numeró. Til tande yo indiget un sinoptic exposition del fundamental principies de Occidental; e ci yo trovat it. Ma yo sempre esset un ex li reformofil Idistes, e yo precipue ne ha apreciat e ne aprecia li tro grand logica de Ido, avan omnicos in su sistema de derivation. Yo do devet anc in pluri punctus concordar pri vor critica de Ido. Ma yo ne posse e mi ne vole negar, que per li letura de Cosmoglotta mi inclination a critica ha augmentat e yo plu mult aconosse li justitá de alquel punctus in li opiniones del Occidentalistes. -- Pro to, estimat senior, yo ne adplu posse dir, que yo lee vor revúe «rarmen con interesse». Si yo deve expresser mu actual sentimentes in ti relation, yo deve dir, que yo lee Cosmoglotta sempre con grand interesse e sovente con quelc concorde. -- In vor postcart vu anc afabilmen ha referet a mu discurs in P., durant quel yo expresset li opinion, que noi mundilinguanes del divers sistemas es ne ínamicos ni adversarios, ma avan omni-cos samideanes. Yo resta fidel a ti ci opinion. Yo nu samquam tande crede, que it es extrem desirabil, que li Occidentalistes, li Idistes, li Esperantistes etc aproxima se li unes al altres, max mult possibil. E quam natural consequentie de mi opinion yo anc sempre joya, ne solmen quande Ido, ma anc quande Esperanto o Occidental fa progresses in alcun maniere. yo do posse, tot sincerimen, desirar vos progress in vor labor por nor comun scope.»

Li presidente de un altri landal Ido-Organisation scri a Cosmoglotta: «Mi nu have grand simpatie por Occidental pro que mi ha comprendet su principies. Yo ne save qual es li futur de L.I., pro li inertie del masse; ma yo es cert que it ne posse esser Esperanto ... Yo ha decidet auxiliar Occidental.»

E. B.-Ch. scri a Cosmoglotta: «Yo ha recivet 2 numerós de «Cosmoglotta» e ha posset leer les sin desfacilitá. Solmen tri paroles yo ne ha posset comprender. Yo pensa que Occidental es un tre bon lingue international. Yo es Esperantiste de 1913, ma yo pensa que Occidental es un multissim plu bon lingue por li relationes international del homanité culturat. -- Yo ha studiat anc Ido, quel, secun mi opinion, es un miserabil dialect, mult min bon que Esperanto. -- Yo scri ti léttre pos leer «Cosmoglotta» e sin vocabularium.»

P. Hein, secretario del Esperanto-Societé de Jerusalem (Palestina) scri a Cosmoglotta: «Li interesse por Occidental causat che me per vor jurnal, es grand. Conossente Occidental solmen de su latere sonal, yo deve dir que it es un lingue tre eufonic, mi mem adjunte, plu eufonic quam Esperanto. Do yo desira devenir plu conosset con li construction e con li grammatica de ti ci charmant lingue.»

C. C.-Mulhouse scri: «Yo espera que pos ne tro lontan témpore un nucleo va formar-se ci por li eufonic lingue Occidental, quel por noi es specialmen facil in aprension.»

L. M. G.-P.: Pluri ductores de Ido peti nos publicar que malgré omnicos, ili considera li Occidentalistes ne quam ínamicos, ma quam amicos del comun idé. Simil declarationes noi recivet anc de mult altri mundolinguanes, p. ex. de pluri japanes esperantistes.

Ad B. A.-K.: Li opinion del senior redactor de «Mondolinguo» deve ne esser norm por li «mondolinguanes». Malgré li furore del cavalcatores del «logica», li Ido-parol «kelke» es in Occidental «un poc» conform al exemples natural in li divers lingue-families: D ein wenig, F un peu (de), Hung. egy keveset etc. Li altri assertiones in ti nr, 3, ja esset refutat plur vez in nor jurnales. Noi nu deve refusar responder sempre denove a «criticas» de ignorantes, quel persiste ne studiar nor publicationes.

Ad G. N.-M. Noi mentionat «Loqa» in li present nr sub li «Nov projectes de L.I.». Certmen anc li ocupation pri un lingue filosofic have su rason de existentie, etsi in nor era it ancor ne es actual. In céteri anc in ti dominia on deve laborar scientificmen, per antey studiar to quo ha publicat li precursores. -- Sr. J. Linzbach ha developat su teorie ad-plu in li nov brochura frances: «La géometrie et l'analyse géometrique de l'espace à n dimensions», recivibil che li autor (adresse: 28 rue Ducouedic, Paris 14).

Li articul de nor nov fervent colaborator Dr. A. Peipers: «Pro quo yo ha abandonat Ido» va aparir in li sequent numeró.

Abonnamentes, contributiones e subventiones por Cosmoglotta

M. V. C.-Praha: 5 ö. S; E. B.-Chester: 9 sh; A. C.-Rue: 20 sv. fr; G. A. M.-London: 30 pd; J. S.-Radkersburg: 6 ö. S; J. W.-Linz: 5 ö. S; B. E., L. L. B.-Manchester: 10 sh; B. Z.-S. G. Firenze: 1 doll; D. H. M.-New York: 2 doll; X. Y.-U. S. S. R.: 6 doll; L. M. G.-Paris XIX: 1 doll; J. F. K.-Jičin: 15 Kč; O. W. F.-Jeffersonville: 2 doll; A. E.-Stavanger: 10 ö. S; W. C.-Lima: 1 doll; Dir. G. B.-Strasbourg: 20 fr. fr.; Ing. S. B.-Dessau: 3 RM; Regierungsrat Dr. M.-Rudolstadt: 5 RM.

Avise al letores

Mersí al auxilie de sr. prof. H. Pášma, sr. Gerald A. Moore e de altri colaboratores, noi posse editer nor organ Cosmoglotta durant li annu 1928 in omni mensu. Li gratuit suplement cessa aparir quam separat caderne. Li literari e general-scientic articules va esser insertet nu anc in li págines de Cosmoglotta. Li abonnament anual por 1928 custa adminim 1 dollar (= 7 ö. S. = 5,2 sv. fr = 4,2 RM = 33 Kč.), quem noi peti payar max bentost possibil, per postmandate, o banknotes o chec in epistul recomandat al simplic adresse: Cosmoglotta. Mauer bei Wien, Austria.

Administration

Eigentümer, Herausgeber u. Verleger: Gesellschaft Cosmoglotta, Mauer b. Wien, Postfach 10. -- Verantwortlicher Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing b. Wien. -- Druck: G. Kanz, Liesing.

Cosmoglotta A 38 (jan-feb 1927)

Organ del Association International Cosmoglotta

Consacrat al developation e propaganda del Lingue International Auxiliari Occidental

Redaction e Administration: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien, Austria.

Abonnament annual: 5 ö. S = 4 sv. fr = 0,75 doll. por membres: gratuit.

Annu VI -- Januar-Februar 1927 -- Nr. 38 (1)

5 annus de Occidental e li recent situation -- 5 jaroj de Occidental kaj la nuna situacio

Hodie it es quin annus desde que Occidental aparit ante li munde interlinguistic in li nov jurnal «Kosmoglott». Ne existet ni grammatica, ni claves, ni vocabulariums... necos! E támen omni interessates ha tre bon comprendet omnicos. Li critica del altri sistemas, specialmen Ido e per to mediat anc Esperanto, ha evocat un acut polemica in li mundlingual presse. Ne ha eventet ni un sol vez que li articules in Kosmoglott scrit in Occidental ha esset miscomprendet del adversarios. Ja per li nud facte sta refutat omni assertiones de ínamicos que Occidental es ínclar e misguidant! On mey prender in calcul, que li unesim claves anglesi, german e francesi ha aparit unesimli pos un demí-annu e li radicarium esset finit solmen pos tri annus pro manca de medies. Anc ne omni adversarios possedet it. Un lexico national-Occidental mem ne existe til hodie. (Almen ne un printat, nam in manuscrite es ja pret plu quam un annu e nu comensat aparir in liverationes li lexico German-Occidental de Josef Gär). E malgré to on scri e parla un Occidental admirabilmen homogen in li divers landes.


Hodiaŭ estas kvin jaroj depost kiam Occidental aperis antaŭ la interlingvana mondo en la nova ĵurnalo «Kosmoglott». Ne ekzistis nek gramatiko, nek ŝlosiloj, nek vortaroj... nenio! Kaj tamen ĉiuj interesitoj bonege komprenis ĉion. La kritiko de la aliaj sistemoj, aparte Ido kaj per tio pere ankaŭ Esperanto, ekscitis fortan polemikon en la gazetaro mondlingva. Ne okazis eĉ unufoje, ke la artikoloj en Kosmoglott, skribitaj en Occidental, estis malĝustkomprenataj de la kontraŭuloj. Jam per tiu nuda fakto estas refutitaj ĉiuj asertoj de malamikoj, ke Occidental estas malklara kaj erariganta! Oni prenu en kalkulon, ke la unuaj ŝlosiloj anglaj, germanaj kaj francaj aperis unuafoje post unu duonjaro kaj la radikaro estis finata nur post tri jaroj manke de rimedoj. Ankaŭ ne ĉiuj kontraŭuloj posedis ĝin. Leksiko nacia-occidentala eĉ ne ekzistas ĝis hodiaŭ (Almenaŭ ne presita, ĉar en manuskripto jam estas preta pli ol unu jaron kaj nun komencis aperi en liveraĵoj la leksiko germana-occidentala de Jozefo Gär). Kaj malgraŭ tio oni skribas kaj parolas admirinde homogenan Occidental-on en la diversaj landoj.


ESPERANTO ha expandet se sur un publica virginal in sense mundlinguistic. It have do li glorie har expandet e propagat li idé del lingue international inter li publica. IDO, basat sur autoritá del famosi Delegation, grand capitales e li eminent energie del conosset prof. Couturat, ha posset strax comensar con un suficent grand reformistic clientela de ex-esperantistes. LATINO SINE FLEXIONE, ductet del prominent matematico professor Peano, havet un camp inter scientistes, latinistes e italianos.


ESPERANTO disvastiĝis sur publiko virguleca en senco mondlingvana. Ĝi do havas la gloron esti disvastiginta kaj propaginta la ideon de la lingvo internacia inter la publiko. IDO bazita sur aŭtoreco de la fama Delegitaro, grandaj kapitaloj kaj la eminenta energio de la konata profesoro Couturat, povis tuj komenci kun sufiĉe granda reformemula eksesperantista anaro. LATINO SINE FLEXIONE, kondukita de la eminenta matematikisto profesoro Peano, havis kampon inter scienculoj, latinuloj kaj italoj.


Ad omni interessat e interessabil persones ja essent in un del existent sistemas, it ha posset semblar un follie aparir ancor con un nov sistema pos li fallida de cent altri efemeri projectes. Sol, sin financial base, durant mult annus stant exter li activ moviment, li autor de Occidental comensat li lucta contra li grand organisationes, ductet de persones conosset pro lor energie, eloquentie e sciential fama. Ma li preparat durant 30 annus scientic armament anihilativ esset tam eficaci, que li attaccates strax ha esset presset in li defensive sur tot linea; li provas de contra-attacca fallit lamentabilmen.


Al ĉiuj interesataj kaj intereseblaj personoj jam estantaj en unu de la ekzistantaj sistemoj povis ŝajni frenezeco, aperi plue kun nova sistemo post la bankroto de cent aliaj efemeraj projektoj. Sola, sen financa bazo, dum multaj jaroj staranta ekster la aktiva movado, la aŭtoro de Occidental komencis la bataladon kontraŭ la grandaj organizacioj kondukitaj de personoj konataj pro ilia energio, elokventeco kaj scienca famo. Sed la dum 30 jaroj preparita neniiganta scienca armaĵo estis tiel efika, ke la atakitoj tuj estis en la defendado sur tuta linio; la provoj de kontraŭatako plendinde malsukcesis.


In li unesim témpore li Esperantistes esset benigni, proque li unesim attacca de Occidental esset directet contra Ido. Ili quasi ha joyat pri li nov ínesperat socio in lor antiqui lucta contra su schismaticos. E solmen poy ili ha comprendet que li lucta contra Ido destructe anc li fundamentes de Esperanto. Li Esperantopresse quel durant mult annus ha simplicmen ignorat li Ido-movement, ne ha posset far lu sam con Occidental, e nu mem guidant periodicos de Esperanto ha concedet que teoricmen Occidental es li sistema max proxim al ideal de un lingue international.


Unuatempe la esperantistoj estis bonkoraj, ĉar la unua atako de Occidental estis direktata kontraŭ Ido. Ili kvazaŭ ĝojis pri la neesperita kunulo en sia maljuna batalado kontraŭ siaj skismuloj. Kaj nur poste ili komprenis, ke la luktado kontraŭ Ido detruas ankaŭ la fundamentojn de Esperanto. La esperanta gazetaro, kiu dum multaj jaroj simple ignoris la idistan movadon, ne povis fari la samon kun Occidental, kaj nun eĉ gvidantaj periodaj ĵurnaloj de Esperanto konfesis, ke teorie Occidental estas la sistemo plej proksima al la idealo de lingvo internacia.


It ha custat li persistent energie e labor del poc unesim pioneros por subtener li moventie de Occidental in ti unesim annus. Li divergenties in Ido cresce, li fensura inter reformistes e conservatives dilata se. Pos curt témpor un separat movement idistic va esser ínpossibil. Li idistes va solmen haver li alternative unir se con Esperanto o con Occidental.


Subteni la movadon de Occidental en tiuj unuaj jaroj kostis la persisteman energion kaj laboron de la malmultaj unuaj pioniroj. La diverĝecoj en Ido kreskas, la fendaĵoj inter reformemuloj kaj konservativuloj plivastiĝas. Post mallonga tempo aparta idista movado estos malebla. La idistoj nur havos la alternativon unuigi sin kun Esperanto aŭ kun Occidental.


Li colossal concessiones proposit del Idistes a Esperanto durante li conferenties in Genève 1925 contra du ínsignificant postulationes pri reforma del ortografie e remplazzament del tabelle de corelativ pronomines per un plu natural, ha monstrat li tot dangere del situation de Ido. Ma li esperantistes ne ha fat concessiones. Esque ili va far tales por li conservativ idistes restant pos li schisma? It es dubitabil!


La grandegaj koncesioj proponitaj de la idistoj al Esperanto dum la konferencoj en Genève 1925 kontraŭ la sensignifaj postuloj pri reformo de la ortografio kaj anstataŭigo de la tabelo de la korelativaj pronomoj per pli naturaj, montris la tutan danĝeron de la situacio de Ido. Sed la esperantistoj ne faris koncesiojn. Ĉu ili faros tiajn por la idistoj konservativaj restantaj post la skismo? Estas dubinde!


Esque nu Esperanto liberat de su grand concurrent Ido va posser triumfar? To depende solmen del politic situation in Europa, proque li decision in ti combatte va esser fat ci in Europa, ne in America, ni in Ost Asia.


Ĉu nun Esperanto liberigita de sia granda konkurencanto Ido, povos triumfi? Tio dependas nur de la politika situacio en Eŭropo, ĉar la decido en tiu batalado fariĝos tie-ĉi en Eŭropo, ne en Ameriko, nek en Orientazio.


Si Europa in li proxim 10 til 20 annus va esser conquestat per li russo-chines bolchevistes o ruinat per mund-revolution o intern guerre, li victor va possibilmen esser Esperanto. Ma si li «common sense» va victer in Europa e ducter a un specie de solidari Paneuropa, it va esser un lingue developat sur base monstrat per Occidental, strax comprensibil por omni cultivat europanes.


Se Eŭropo en la proksimaj 10 ĝis 20 jaroj estos venkakirata per la rus-ĥinaj bolŝevistoj aŭ ruinigita per mondrevolucio aŭ interna milito, la venkinto eble estos Esperanto. Sed se la «common sense» venkos en Eŭropo kaj kondukos al iu speco de solidara Tuteŭropo, ĝi estos iu lingvo evoluinta sur bazo montrita per Occidental, tuj komprenebla por ĉiuj kulturitaj eŭropanoj.


Nam tam long quam li cultural classes del population va guidar li sorte de Europa, un jargon quam Esperanto, li construction de quel sta exter li connexe con li traditional europan paroles cultural international, heredat del classic antiquitá e medievie, deve fallir córam Occidental, quam ante 40 annus Volapük ha fallit ye li aparition de Esperanto.


Ĉar tiel longe kiel la kulturaj klasoj de la loĝantaro gvidos la sorton de Eŭropo, iu ĵargono kiel Esperanto kies konstruiteco staras ekster la kunteniĝo kun la tradiciaj eŭropaj internaciaj paroloj kulturaj, hereditaj de la klasika antikveco kaj mezepoko, devas bankroti antaŭ Occidental, kiel antaŭ 40 jaroj Volapük bankrotis ĉe apero de Esperanto.


Creder que un institution quam li Liga de Nationes o un simil vell posser accepter Esperanto ancor hodie, quande existe Occidental, es un infantesc utopie, un politica de avie struce. Omni resolutiones fat til nu in favor de Esperanto es fat por li idé e sub li suggestion que Esperanto es li sol Lingue International e que it es expandet immensimen: E támen omni ti resolutiones ha restat sur paper de gazettes. Un proverbie di: «papere es patient», ma anc por paper veni un límite, i.e. tande, quande manca spacie caus altricos plu recent. E ti cose recent es Occidental, til nu ancor poc conosset exter li circules mundlinguistic, ma nu ja in marcha.


Kredi ke institucio kiel Ligo de Nacioj aŭ iu simila povus akcepti Esperanton ankoraŭ hodiaŭ, kiam ekzistas Occidental, estas infana utopio, politiko de la strutobirdo. Ĉiuj rezolucioj faritaj ĝis nun favore al Esperanto estis farataj por la ideo kaj sub la sugestio, ke Esperanto estas la sola lingvo internacia kaj ĝi estas treege disvastigita: kaj tamen ĉiuj tiuj rezolucíoj restis sur la papero de la gazetoj. Proverbo diras: «papero estas pacienca», sed ankaŭ por la papero venas limo, tio estas: tiam kiam mankas spaco pro io alia pli nova. Kaj tiu afero de antaŭ nelonge estas Occidental ĝis nun nur malmulte konata ekster la rondoj mondlingvanaj, sed nun en marŝado.


Li sol aparition de Occidental che li congress de Paneuropa in Wien ha fortiat Esperanto a absolut silentie: ti ultim quasi ne ha existet. Li intrinsic superioritá de Occidental ha esset tro grand.


La nura apero de Occidental ĉe la kongreso de Tuteŭropo en Wien devigis Esperanton al nepra silento: tiu lasta kvazaŭ ne ekzistis! La interneca supereco de Occidental estis tro ega...


In futur Occidental posse expectar ancor un fort alliate contra Esperanto. Nam li apert protection fat a Esperanto de Soviet-Russia, quel ha editet postmarcas con inscrition in Esperanto, va bentost attraer li intensiv attention del ne-communistic reyenties de Europa, e tande Esperanto va esser in lor ocules li lingue del communistic conjurates.


En la estonteco Occidental povas ĝisatendi pluan aliancanon kontraŭ Esperanto. Ĉar la malkaŝa protektado farata al Esperanto de Sovjet-Rusujo, kiu eldonis poŝtmarkojn kun surskribaĵo en Esperanto, baldaŭ altiros la egan atentecon de la nekomunistaj registaroj de Eŭropo, kaj tiam Esperanto en iliaj okuloj estos la lingvo de la komunistaj konspirintoj.


Occidental, quel clar subtene li heredat classic-cultural base de Europa, aprofunda it e fa it accessibil a omni ver europanos, talmen es li natural lingue commun del cultivat Occidente.


Occidental, kiu evidente subtenas la hereditan klasika-kulturan bazon de Eŭropo, profundigas ĝin kaj igas ĝin alirebla al ĉiuj veraj eŭropanoj, estas tiel la natura lingvo komuna de la kulturita Okcidento.


Ancor Europa es li cerebre del munde, e si Europa va haver su lingue general, ti lingue va bentost dominar quam international anc exter Europa, proque it es li max facil lingue e in sam témpore contene li max mult civilisatori valores in un cristall-clar transparentie.

Vermen li milannual cultura nu es por omnes!

Julian Prorók


Ankoraŭ Eŭropo estas la cerbo de la mondo, kaj se Eŭropo havos sian lingvon ĝeneralan, tiu lingvo baldaŭ regos kiel internacia ankaŭ ekster Eŭropo, ĉar ĝi estas la plej facila lingvo kaj samtempe enhavas la plej multajn civilizajn valorojn en kristaleca travidebleco.

Vere la miljara kulturo nun estas por ĉiuj!

Julian Prorók

Trad. E. G.


A nor letores

Per li present caderne noi publica li unesim numeró del organ central de Cosmoglotta, Association International por developation e propaganda del Lingue International Auxiliari Occidental.

Li jurnal COSMOGLOTTA es li successor de KOSMOGLOTT, revúe aparit in Reval de 1922 til 1926.

Li sempre plu crescent movement de Occidental fat necessi transferer li guidant organ del lingue a Vienna, un cité specialmen qualificat quam sede, pro su central situation e caractere international (loc de congresses, sede de Paneuropa etc.).

Sr. Edgar de WAHL, li autor del lingue OCCIDENTAL, quel ha oficialmen transmisset li edition de su jurnal in li nró. 38 de Kosmoglott, dura esser cardinal colaborator anc del nov redaction.

Noi ha intitulat nor jurnal «Cosmoglotta» pro que ti ci nómine (proposit por li futuri lingue international de prof. L. Guérard in su ovre «A short history of the international language movement») es conform al scrition de OCCIDENTAL, li lingue propagat de noi, contra que «Kosmoglott» ha esset apert a omni sistemas.

Li Comité Central de Cosmoglotta garanti por li constant regulari aparition del organ, i.e. por annu 1927 ancor in intervalles bimensual.

It depende del contributiones de nor membres, tam per subventiones quam per colaboration, in quel tempo organ e movement plu va developar e extender se.

COSMOGLOTTA + Comité Central

J. Robert -- E. Pigal

Abonnamentes a Cosmoglotta

Per postmandate, o bancnotes o chec in epistul recommendat al adresse: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien, Austria.

Contribution minimal por annu: 5 austrian Schilling (o 4 sviss frcs, 3 germ. Mk, 25 csl. K).

Con omni numeró del organ li abonnatores recive un gratuit Supplement scientic-litterari, redactet de sr. prof. H. Pašma.

Postulationes a lingue international

Persones stant extern del movement mundlingual e anc mult adherentes de special sistema ne posse comprender pro quo tant divers sistemas lucta un contra li altris e omni adherentes ne posse adjunter se a ti quel ha ja nu li max mult adherentes, i.e. Esperanto. Ili pensa, que si egal qual suficent facil lingue vell esser acceptet, li cose vell esser in bon statu e omni calamitás del multilingualitá vell esser anullat.

Un tal opinion tamen es tre superficial, proque it ne vide li fundamental differenties de punctu comensativ. Ja li rapid successe e li ancor plu rapid morte de Volapük vell har devet impressionar tal persones. Qualmen to ha esset possibil, e quel es li ultim cause de ti strangi facte? Que Volapük in tot ha posset haver un tal immens successe in comparation con su construction monstra, que li comun idé, essent latent in li munde, tamen ancor ne ha esset differentiat; apartmen li critic situation del publica al nov idé e al facte de Volapük ne hat esset ancor clar. Solmen li aparition de Esperanto e li intern revolution (alias reformation) in Volapük ha monstrat, que li idé de un lingue general ha esset miscomprendet in su substantie. On ha sempre pensat, que lu desfacil in nor lingues ha esset li grammatica e li ínregularitás. E nu on presenta un quasi-lingue sin exceptiones e con suficent simplic grammatica. Li paroles es omni quam possibil uniformat ye un abstract schema, apart barbari stil, quasi neutral. Que to es un principie fundamental che Schleyer monstra li circumstantie, que mem omni international e absolut comun paroles es alterat, p. ex. technica = kaen, locomotive = lemüf etc. Quáncam Volapük ha existet ja 8 annus e havet 3 congresses, on tamen ne posset parlar ti lingue. On posset scrir it, leer e mem far e comprender discurses, ma li líber parlada esset ínpossibil. Yo tre bon memora li provas che Sr. Rosenberger, un del max eminent volapükistes, presidente del academie, e diplomat professor de Volapük. Un lingue totmundan e absolutmen neutral ha monstrat se ínpossibil. Ne tant li facil o desfacil grammatica fa un lingue parlabil o ne ma 1) li paroles e 2) li metodes de expression de su pensas. Pro to, quande ha aparit Esperanto, quel unesim ha monstrat li possibilitá junter un regulari simplic grammatica con conosset rádicas, Volapük devet fallir. Li principie de un lingue quasi artificial talmen esset refutat. E ancor alquicos: Li pretension: menade bal püki bal (a un homanité un lingue) ha esset viceat per un altri. Desde tande on parla pri un lingue auxiliari e ne plu pri totmundan! Ma anc ti auxiliari lingue Esperanto hat li idé scrir a omni popules, quáncam in veritá it sta in li idé sur un presc absolut europan fundament, quant to concerne li radicas del paroles. Li grammatica ha semblat esser solmen un secundari accessori, quáncam it es centvez plu europan, quam ti del Volapük. Ma nu li publica ja essent mult plu clarvident e pro li ínnatural formes de Esperanto qui choca ancor plu in un sistema basat sur conosset europan radicas. Esperanto in 40 annus ne ha posset atinger general approbation e acception e nequande va posser far to. Proque nu on ja ne es content con li idé de un lingue con conosset radicas e facil grammatica. Nu on postula ja internationalitá, max grand facilitá por omnis etc. e in li recent témpores por omni interessates in un medie de communication. Do nu li manca del international paroles del technica, scientie, jure, economie, arte etc. in Esperanto e Ido es sentit quam manca fundamental. Li politic metode de Esperanto accepter omni ti paroles in plu minu conosset formes ducte a un grand númere de duplicates sin visibil differentie in li sense footnote:[Compar. direktoro -- direktisto, redakcio -- redaktejo etc.] e pro manca de etimologic coherentie desfacilisa li lingue in imens gradu specialmen por li minu instructet persones e por ne-europanes, che queles it va evocar un absolut anarchie in li conceptiones pro li ínevitabil erras e confusiones. Just pro to li SAT-organisation de ovreros ha enunciat un resolution con refusa de ti scientic paroles quam íncomprensibil, e usation del regulari derivates. To es un tre comprensibil selfgarda contra submersentie in un ínfinit ocean. Chascun fort e vivent lingue producte su propri autonom e expressiv paroles. To on posse vider just hotémpor pos li guerre in li nov flute presc in omni lingues u li paroles extran es viceat per nov crescones national. Lu sam noi vide anc in li modern Esperanto con su curiosi autonom formes. Ma lu ínfelici in ti casu es, que ti nov formes es absolut charades por omni person stant extern del movement de Esperanto.

Do li nov postulationes ad un L.I. consiste in esser un ver europan e essentialmen international lingue; ne tantmen li absolutmen teoric e mecanic regularitá, quant natural facilitá e clar etimologic structura anc por ti persones, qui ne conosse omni sciential paroles; e ante omnicos un lingue quel posse servir por omni scopes, scientie, politica, comercie, etc., un lingue quel ne solmen es un jargon, un sorte de lingua franca, ma un lingue possent portar e incorporar li total til nu atinget civilisation e cultura, un lingue possent evoluer in li direction commun del principal cultural europan lingues.

Li sol tal lingue es Occidental, quel ne have li artificial barrages de Esperanto-Ido etc por posser líbermen evoluer in omni direction e sense. Omnicos in Occidental es natural, regulat vermen ne secun autocratic idés, ma secun leges existent ja in li natural lingues e til nu solmen sentit in subconossentie. In Occidental ti leges es nu evident por omnis.

It es clar, que anc Occidental in su hodial statu ne es absolut complet o perfect; lu essential es que it contene li gérmines por un possibil grand evolution. It va depender del jardineros, qui va cultivar it, si it va atinger li developation desirat, o esser supercrescet per malherbe.

On vell posser questionar: Si ja descender al orígines, pro quo ne prender quam base Latino sine Flexione de prof. Peano? Li cose es, que it ne representa un vivent lingue ma solmen materiales de un dishaccat antiqui lingue, demiparte de quel es solmen putral, e que ti lingue ne contene nullcos propri, null vivent, ni un sol regul de derivation, e li nov acceptet modern paroles inter li antiquallia sta sin connexe, quam un modern biciclist in companie de roman legionario.

Talmen un juntion de interlinguistes ne es possibil ni sur li base de Esperanto-Ido ni sur li pur antiqui-latin de Latino sine Flexione. Li actual expansion de Esperanto ne significa necos por su ver valore e su futuritá. On mey memorar Volapük e su fate. Ma esque nu li labor tam grand de ti mult sistemas es perdit? Yes e no! Quam autonom sistema it es perdit, ma quam scalun in li evolution ad vermen usabil lingue de futur homanité cultural, it nequande es perdit, sammen quam li antiqui grand culturas homan, egiptian, babilonian, grec, roman. Sin ili omni nor hodial civilisation vell esser ínpossibil, egalmen ínpossibil quam li nov cultura in marcha sin nor hotemporal evolution con omni su brillianties e su defectes.

E. de Wahl

Metode de combatte del transtemporanes

Li progress de cultur es chargeat sur li epoles de omni, queles participa in it conscientmen o ínconscientmen. Si anc ti charge es perceptet de singul sammen grav, it es támen different secun individue. Li creatori actives avansa de lor témpor determinante li futuri plu alt gradu per lor intuitiv presentiment, durant que li productiv effectuantes purifica criticmen ti ideal per lor logic meditation sur li via al realisation, frenante it conservativmen.

E támen, o just pro to, omni labora quam un unic organisat volentie in li ovre, quam li ingenieros e li artisanes in li construction de ponte, e nequel crede se plu important quam su compane.

Ma durant que li construction de un ponte o de un altri tecnic object es effectuat secun prescrition definit in ante, li via del cultural evolution resta ínvisibil por li contemporanes: li executiv generation ne es capabil comprender li intentiones de su spiritual ductor, it es mem contraditori con il. Li natura del progress de cultur consiste in li successiv aproximation del turbulones al maturitá del nov genie. Ma ti maturation posse exister solmen in li constant combatte inter li antean e nov opinion.

E secun li metodes de combatte on reconosse, si li combattentes apartene al turbulones o al transtemporanes, i. e. ti queles avansa de lor témpor.

Ples regardar solmen li benefatori demagogos, per quant íntolerantie ili combatte contra li altri opinion, quasi si ili vell posser remplazzar li manca de potentie de lor conviction per li ínpotentie de lor jalusie: pro que ili ne posse oposir un sufficent surplus de valore contra li altri opinion, ili exposi se per li reciproc combatte e per li difamation del «merce» del concurrente por lassar brilliar anc su propri bon qualitás. Ili vell preferer li pose de un victor (a quel ili vell dar, si possibil, un plu admirabil aspect) a un certissim presentiment de victorie, quo fa nos plu compassionat quam odiosi contra li adversario.

Lu sam ha esset probabilmen li sentiment de Galilei quande il con ínsucussibilitá de su conviction ha renunciat li marcas exterior de su combatte, e in presentiment de su victorie il ha posset mem dementir su doctrina. Noi epigones posse comprender hodie li total povresse del «superioritá» opositional de su témpor, e noi ne invidia su contemporanes ye li «halali», quo ti competent forum ha posset effecter súper Galilei.

In li combatte por li veritá li ínpatient demagogo lassa animar se per su aviditá al triumfe, li convictet creator contrarimen per li valore de su revelation -- il ya ne besona hastar.

Si tal combattes desapari alquande o si ili va acompaniar nos til li extinction del homanité, qui posse dir it? Certmen it fure inter nor contemporanes in omni formes del intellectual revelationes, sive religios, artistic, scientic o sociologic.

Ad ultim apartene anc li combatte pro li universal lingue quam medie de intercomprension del homanité civilisat. Alquande it ha esset inter valore e utopie, pro to it ha esset un combatte por un idé; hotémpor in li epoca de aviatica e radio, presc ne existe ad-plu un seriosi dubita pro li real valore del universal lingue auxiliari si anc quelcunes crede in li possibilitá, prender ci un existent national mundlingue. Ma plu experientiosis e ti queles es plu proxim al real vive save que un national lingue nequande posse devenir un comun proprietá, ma que it resta limitat a poc preferetes, a queles ha esset possibilitat aprender li lingue perfectmen, sive in li land de ti lingue, sive in li yunesse mersí a lor genitores bonsituat; li majorité contrarimen vell restar desheredat. Ma li indicies de un témpor, in quel un populari lingue universal va esser índispensabil, moni tro remarcabil por posser ne respectar it ancor long. Hotémpor ti combatte es plu por li max apt sistema quam por li sanction in principie -- i.e. hodie un combatte por li sistema.

Nu nequel de ti du combattes es ja finit. Li question es: Esque li duplic fronte de combatte ne es un impediment, quel vell esser ad evitar in unesim rang? E vermen on audi voces, queles vide in it un destructiv dangere, e opine, on mey cessar li reciproc combatte del sistemas por un parat front unitari, sive per renunciation del céteri sistemas, sive per reciproc alliantie de omni sistemas.

Ma si noi considera ti problema objectivmen e sin omni passion, noi deve approbar li natural procede; on ne posse mem misconosser un ínintentet division de labor, si on studia li historie de ti evolution.

Li principie del universal lingue consiste essentialmen in li desira, posseder un facil lingue auxiliari, quel es comprendet e parlat per li max mult homes sin exposir it súper li propri national lingue o anc sin voler expulser li existent cultural mund-lingues.

Por posser pervenir al acception de ti principie, on ha besonat haver ante omnicos un tal lingue.

Li unesim prova, Volapük, ha fallit pro li intention de tro grand universalitá. On ha volet satisfar omnis e ha satisfat nequem. Li lingue ha devenit por omni egalmen desfacil, egalmen íncomprensibil e egalmen ínusabil, malgré su simplicissim regules.

Li proxim considerabil project, Esperanto, ha posset ne solmen conservar se til ho-témpor, ma anc posset pruvar que li principie del universal lingue es san e vivicapabil.

Por ne esser miscomprendet, yo sublinea que yo opine ci li principie e ne ti sistema del lingue universal.

Esperanto es basat sur un artificial e simplicissim grammatica e parolformation, al aspritá de quel ha devet acomodar se un vocabularium coliet ex divers lingues. Naturalmen it ha ductet a deformitás, quo ha caricat mem li max international paroles til inreconossibilitá. Ti inreconossibilitá es augmentat ancor per li exonomisation in li vocabularium de Esperanto, derivant p. ex. li contrari notiones ex un radica (curt = mal-longa etc).

Támen ti lingue have li merite hante portat li baniere de victorie profund in li popularitá e presc hissat it sur scoles.

Ma nu in li moment ante li decisiv combatte, quande tant capitale es ligat in li litteratura de Esperanto, li témpor ne ja ha venit por reformar li sistema, o mem mutar it secun li experienties collectet til nu. Mem un self-negation victoriosi es necessi por resister al self-sentit necessitá de reforma -- e li Esperantistes possede to in abundantie.

Altrimen on ne posse e ne deve restricter li aspiration al perfectitá: adver li universal lingue posse conquestar su plazze anc con modest qualitás, ma tener e defender solmen per li max bon armes; i.e. por ducter li principie til victorie, Esperanto ha esset advere sufficent bon, ma ne anc por tener it. E li combattentes ne posse forjar e aplicar li armes in sam témpore.

To es li natural fortia al metodic division de labor quam it ha devenit principie in tecnica.

Li combattentes por li principial sanction, li «practicos», deve restar conservativ, altrimen ili vell perdir li combatte; li combattentes por li max bon sistema, li «teoreticos», deve laborar ínfatigabilmen trans li unesimmen mentionat combatte, altrimen ili vell crear necos: li final effecte es comun: li max apt lingue universal quam un valore comun por omni nationes.

Ti definition da anc li caracteristica de ti futuri sistema.

Pro que it deve tener su egal indigenitá in li cadre del occidental civilisation actual del munde, it ne besona considerar omni lingues del terre (arab, chines, turc etc), ma solmen nor cultural lingues (angles, frances, german etc), nam alquel de ti es sufficent conosset in omni céteri nationes por esser comprendet de ili.

Por esser un lingue populari e strax usabil it deve esser ínmediatmen comprensibil. Pro to it ne deve contentar se con li internationalitá de radicas (Ido ha atinget to ancor plu mult quam Esperanto) ma deve aspirar anc internationalitá in parol-derivation e grammatica.

Li postulation de prof. Jespersen «max facil aprensibilitá por omni» es solmen seductiv, li postulation ulterior de E. de Wahl «li max facil comprensibilitá por ti, queles usa li lingue» es mem obligativ.

Li experientie demonstra que just li povritá de regules crea un abundantie de íncomprensibil parolimages (charades). Pro to it es anc plu bon, obtener plu natural formes per du o tri regules quam accepter parol-«grotescas» solmen por mantener li principie del un unic regul.

Ti considerationes ha ductet al creation de Occidental, e li universal lingue auxiliari del futur «Cosmoglotta», promesset de prof. Guérard -- Stanford University, ne ad-plu posse differer essentialmen de Occidental.

Ma qui es convictet de ti conception quam yo, ne posse esser tam superficial, considerar li Esperantistes quam adversarios (sin parlar del céteris) ma just li contrarie: quam li fanatic pioneros sacrificat al morte in li combatte pro li sanction del principie de lingue universal.

To ne besona esser basat sur reciprocitá, pro que li Esperantistes ne posse esser convictet del bonitá de lor lingue tant, por posser renunciar li combatte contra Occidental. Ma to eveni con li sam effect quam in su témpor li combatte contra Galilei.

Yo vell mem consiliar, subtener li Esperantistes partú, u pro manca de medies on ancor ne posse propagar Occidental, pro que sin Esperanto noi es comprensibil solmen a ti, queles comprende li respectiv lingue national; ma per omni nov Esperantist noi ha ganiat un adplu, quel comprende Occidental sin mult instruction de usada.

Por noi, non-Esperantistes, on adver vell dever traducter unesimmen Esperanto in Occidental.

E clarvident Esperantistes save to; pro quo tande ancor persecuter les?

Ma yo ne consilia anc al contrarie, i.e. offertar les con li pace anc li fratern alliantie, pro que tal alliantie ne posse dar nos avantages: on besona solmen aprofundar se e occupar se seriosimen in ambi lingues, e on va separar se de Esperanto facilmen e decider se totalmen por Occidental, durant que li Esperantistes have solmen li «avantage» de un plu grand adherentie e litteratura, solmen pro li «prioritá» e un avansa de presc 40 annus e ne pro li qualitás intrinsic del idioma.

E li Esperantistes save anc to.

Resumante yo vole dir: it es cert que li international lingue auxiliari es un beson sentit generalmen sin esser reconosset quam tal, in ultra on anc ne posse omisser li reciproc rivalitá del sistemas.

Ma un duplic front de combatte es nu anc un necessi division de labor. Li via del «practicos» e ti del «teoreticos» deve esser parallel.

It es contra li natura de un convictet creator, usar li medie de combatte del demagogos, ma li presentiment del victorie deve satisfar le plu quam li pose del generosi victor.

J. Robert.

Novas ex nor camp

Li constitution oficial del Association COSMOGLOTTA evenit in Vienna li 29 novembre 1926. A membres del Comité Central es electet: Ing. Johann ROBERT presidente; Ing. E. PIGAL vicepresidente; Eugen MOESS secretario; Anton VALENTI cassero; Alois DEMINGER bibliotecario. Li nov adresse del Association es simplic: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien.

Sr. Dimitri Snejko Minsk (Ukraina) ha comensat li labores por un lexico Russ-Occidental.

Sr. Jean Chanaud (Genève) ha publicat un Index français al Radicarium de Occidental in 8 lingues. Precie 1 ö. S = 0,75 frs sv.

Ex li mundlingual presse

Le Monde Esperantiste Nro. 6 (148) cita quelc passages ex Kosmoglott Nro. 5.

In Heroldo de Esperanto Nro. 58, rubrica Libera Tribuno Jan Trichowski scri: Estas pruvita fakto ke precipe instruistoj ne favoras ech rifuzas la lingvon (i. e. Esperanto).

In li sam nro. Dr. Sós scri pri li Paneuropan-Congress e explica li missuccesse de Esperanto e que li exposition del caderne «Occidental» es totmen privat affere. -- Noi pensa sammen privat quam li action del Esperantistes, ma con plu bon success.

Heroldo de Esperanto Nr 1 (1927) rubrica Ni kaj la aliaj contene un raport pri li recent evenimentes in li Occidental-moventie e pri li fundation de Cosmoglotta.

Li firma La Moderna Edukisto Fr. Hampel-Leipzig ha extintet se.

Heroldo de Esperanto scri in Nr. 58 (385) sub titul «Literatura Mondo mortis»... Ŝajne nia movado ankoraŭ ne estas sufiĉe forta por subteni apud multaj aliaj specialan literaturan altkvalitan kaj pro tio iom multekostan revuon ... krizo kaŭzita grandparte per la senkonscienca agado de certaj agentoj kaj «amikoj» ... multaj reprezentantoj restis ŝuldantaj. Inter ili el Japanujo per kelkaj milionoj da kronoj.

De ti cose noi posse traer li conclusion que inter li immens-criat númere de esperantistes ne es trovat sufficent altkvalita publica quel posse leer e gustar un literari revúe de alt qualitá, it es, que just ti publica malgré li reclame de Esperanto ne vole accepter Esperanto. Homes con guste literari clarmen deve esser chocat del barbaresc form de Esperanto. Li gross del esperantistes consiste ya ex collectores de postmarcas e postcartes illustrat, e un micri societé de circa 500 persones, qui viagea a omni Espocongresses e subtene li moventie. Li altris have visibilmen tre practic pecuniari interesses, li unes quam editores de literaturo e li altres quam agentes, viageantes etc ye custas del credaci publica. Nam tal plendes on posse leer in divers variationes in li tot mundlingual presse. Regretabilmen it es un facte quel es apt intoxicar li tot moventie del mundlingue. Ma on vermen ne save per qual medies on vell posser eliminar tal bass elementes. It sembla que li intrusiv propaganda postula tal persones, sin queles it ne posse exister, sam quam li politic-policie sin provocatores, e forsan un movement con solmen ideal directiones sin material avantages ne vell haver tal fenomenes; ma esque un tal moventie in tot es possibil e vivicapabil? Li homanité vermen es ancor sur tre bass nivelle!

Julian Prorok.

Recensiones

Quam edition de Cosmoglotta Mauer bei Wien, in bell equipation ha aparit in tri lingues (german, esperanto e Occidental) un brochura propagativ de J. Robert e E. Pigal sub titul «Der Weg zur europäischen Verständigungssprache» Li Via al lingue del europan intercomprension, quel ha esset exposit in li Paneuropan Congress in Vienna e evocat sufficent attention, anc inter esperantistic publica.

Per su parallel textus e li exemples de drastic differenties inter li du concurrent lingues li impressionant caderne es tre instructiv. It vell esser necessi editer simil brochuras anc in altri lingues. Un manca es forsan li absentie de un demonstration que li multitá de international paroles, derivat de centes de latin ínregulari verbes, in Occidental representa regulari derivates, quo es li resultate de habilmen electet simplic e natural regules, un acquisition, quel til nu es unic inter li centes de projectes por un Lingue International. In omni casu un tal indication es necessi in omni scrite, destinat por scientistes e erudites. Por li grand publica it posse esser superflú.

E. W.

Panasia

Secun prof. Ueda-Nagasaki li Pan-Asiatic congress ha desapprobat Esperanto e decidet que li congress mey studiar li possibilitá de un commun lingue basat sur li asiatic lingues.

Talmen li continental nationalism expande se plu, e un lingue totmundan deveni plu e plu problematic. Do it es li rect via por nos ne chassar ye utopistic idés, ma concentrar nor forties ad introduction de un vermen Europan lingue de occidental civilisation. Noi ne posse impedir li provas de altri continentes crear un propri lingue. Ma in omni casu noi have un avanse in témpore de 40 annus de experientie in ti camp. Do che noi ti question va esser soluet plu antey, e tande it va depender de nor situation potential e cultural, ca on va aprender in li altri munde li lingue Europan o fortiar nos aprender un problematic lingue asiatic, o accepter un pidjin-Occidental. In omni casu it es clar que noi secue li sol practic e realisabil via.

E. W.

:pednote860: Ex un brochura (in preparation): Li anti-europan
caractere de «Esperanto» de Ernst Graber (Dresden).

[[li_innatural_accentuation_de_curt_sillabes,Li ínnatural accentuation de curt síllabes bon-europan in «Esperanto»]]

Li ínnatural accentuation de curt síllabes bon-europan in «Esperanto» footnote:[{pednote860}]

Curt síllabe «-ul-» (ex Latin).

In su lingue originari, in Latin, ti-ci síllabe servi tre sovente, quam suffixe diminutiv e resta sempre ínaccentuat: li accentu del concernet paroles jace sur li radica, quel porta li principal signification.

In lingues modern ti síllabe ha (pro non-accentuation) max sovent debilisat su fort vocal «u» in «o» (Italian) o «e» (German), o mem perdit it totalmen e desaparit in rol de síllabe.

In «Lingvo internacia» ti sam síllabe secundari, essent penultim, recive li obligatori accentu del parol:

  • angúlo (S ángulo, L ángulus, I ángolo, AF angle);
  • spegúlo (L spéculum, G Spiegel, I spécchio, spéculo, S espéjo, espéculo);
  • okúlo (L óculus, I ócchio, S ójo);
  • konvolvúlo (L convólvulus, I convólvolo)!

Ma anc tá, u in Frances o German li síllabe «-ul-» apari accentuat, li constellation del son in «Esperanto» es essential altri: li sudromanic son del parole postula anc un sudromanic accentuation. «Lingvo internacia» accentua -- antiromanic:

  • skrupúlo (I scrúpulo, S escrúpulo, D skrúpel, A scruple);
  • somnambúlo (I sonnámbulo, S sonámbulo);
  • tuberkúlo (S tubérculo, L tubérculum, I tubércolo, D tubérkel, A tubercle)!

Ti syllabe «-ul-» apari anc in verbes e resta in Sudromanic tant ínaccentuat quant esset in Latin. «Lingvo» malgré su provocant-sudic desinentie «-as» del conjugation del presente accentua altri:

  • li postúlas (= il póstula)
  • li kalkúlas (= il cálcula)
  • li modúlas (= il módula)
  • li inokúlas (= il inócula)
  • li manipúlas (= il manípula)

Un altri exemple es interessant pro li «lógica»:

  • li stimúlas (= il stímula)

Nam li medie por stimular, li stimulo (ISLAF), in «Esperanto» deve esser nominat: stimulilo! ...

In contra súper li form predicativ:

  • ĝi cirkúlas (= it círcula)

mey esser mentionat, que ti verbe in su sense ne deriva se de alquel «cirkúlo» per to ci es significat in «Esperanto» li circulation self), ma de -- cirklo! In ultra: ti ultim ne mem es un vocabul official; nam li populari término por ti notion in Esperanto es «rondo». Li ital.-mus. «rondo» in contra es «rondelo», e li «rondell» (FD) es «rondbedo», ma: «ronda» (IFAD) es in «Lingvo internacia» -- rondiro... circulus vitiosus!...

Abreviationes:

A = angles, Celia = Comité Explorativ de Lingue International Auxiliari, Cgl = Cosmoglotta, D = german, Esp = Esperanto, Gr = grec, I = italian, Kgl = Kosmoglott, L = latin, L.I. = lingue international, LsF = Latino sine Flexione, Occ = Occidental, P = portugales, R = russ, Ru = ruman, S = hispan, SaC = Supplement a Cosmoglotta, Sl = slavic, Sv = sved, Vp = Volapük.

II. Paneuropan-Congress va haver loc in Bruxelles, octobre 1927.

XIX. Esperanto-Congress va haver loc in Danzig 29 Julí til 4 August 1927.

Detallies che U. E. A. Genève, Boulevard du Théâtre 12.

Abonnamentes, contributiones e subventiones por Cosmoglotta

G. A. M.-London: 4 pd; M. d. O.-Rotterdam: 14,8 ö. S; J. G.-Manhartshofen: 9 RM; A. M.-Boulogne: 10 fr. F; D. S.-Minsk 10 č. K; P. B.-Riga: 2,66 ö. S; S. B.-Weollington: 2 sh; Dr. K. S.-Parchim: 4 ö. S; E. W. K.-Evanston: 2,82 ö. S.

Subventiones por C.E.L.I.A.

Comité Explorativ de Lingue International Auxiliari.

Prof. H. Pášma: 20 c K; J. Gär: 10 RM; G. A. Moore: 5 pd.

E. W.

Cosmoglotta

Association International de Lingue Auxiliari Occidental.

Li programma del Association Cosmoglotta es introducter li lingue Occidental in omni dominias del munde civilisat in queles existe beson a lingue international auxiliari.

Annual subscrition minimal: 5 ö. S = 4 sv. fr. = 0,75 doll. al adresse: COSMOGLOTTA, Mauer b. Wien, Austria.

Li membres recive gratuitmen li organ del Association e li Supplement scientic-litterari.

Union Paneuropan

Por devenir membre ples misser contribution minimal de austrian Schilling 3,— per annu al adresse:

Union Paneuropan Centralsecreatriatu Wien Hofburg.

Occidental-Litteratura

Curt grammaticas-claves de Occidental in lingues Angles, Frances, German, Russ, Tchec a 0,30 ö. S (0,25 frs. sv.)

E. de Wahl: Radicarium directiv de Occidental in 8 lingues ADFIPRSSv 5 ö. S (4 frs. sv.)

Jean Chanaud: Index français au Radicarium. 1 ö. S (0,75 frs. sv.)

J. A. Kajš: Prakticky jazyk svetovych styku Occidental. 0,60 ö. S (Cena 3Kc., vaz. 6 Kc.)

A. Z. Ramstedt: Nyckel til Occidental. 1 ö. S (0,75 frs sv.)

J. Gär: Wörterbuch Deutsch-Occidental ha aparit 5 liverationes a 0,30 ö. S (0,25 frs. sv.)

J. Linzbach: Transcendet Algebra, 1,30 ö. S (1 fr. sv.)

Rabindranath Thákur (Tagore): Nationalism in Occident. Autorisat traduction de A. Toman. Precie 1,30 ö. S (1 fr. sv.)

Dr. R. Coudenhove-Kalergi: Li Paneuropan Manifest. Autorisat traduction de E. Moess. 1,30 ö. S (1 fr. sv.)

J. Robert e E. Pigal: Der Weg zur Europäischen Verständigungssprache OCCIDENTAL, in D Esperanto e Occidental 1,60 ö. S (1,25 frs. sv.)

Por membres 10% rabatte.

Recivibil che:

Cosmoglotta Mauer b. Wien, Austria.

Comité Explorativ de L.I. Eha 10, Reval, Estonia.

Editoría Occidental Česká 32, Brno, Tchecoslovacia.

Por postal expenses ples junter 10%.

Informationes 2 respons-cupones.

Eigentümer, Herausgeber u. Verleger: Gesellschaft Cosmoglotta, Mauer b. Wien, Postfach 6.

Verantwortlicher Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing b. Wien. -- Druck: G. Kanz, Liesing.

Cosmoglotta A 39 (mar-apr 1927)

Organ del Association International Cosmoglotta

Consacrat al developation e propaganda del Lingue International Auxiliari Occidental

Redaction e Administration: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien, Austria.

Abonnament annual: 5 ö. S = 4 sv. fr = 0,75 doll. = 3 RM = 25 csl. K

Annu VI -- Marte-April 1927 -- Nr. 39 (2)

Contenete

  • Occidental -- Judicies de linguistes
  • Esque Occidental es romanofil? E. de Wahl
  • Li psichologic e sociologic caractere del lingues. A. Z. Ramstedt
  • Oriente e Occidente. E. de Wahl
  • Russ scientie e Lingue International. E. W.
  • Interlingua Sistematic. de Wahl
  • Recensiones E. de Wahl / E. Pigal
  • Mobilisation. E. Pigal
  • Ex li presse
  • Judicies
  • Li anti-occidental ortografie in Esperanto. Ernst Graber
  • Lexico German-Occidental
  • Abonnamentes, contributiones e subventiones por COSMOGLOTTA.
  • Avise al non-abonnates. Cosmoglotta
  • KOSMOGLOTT
  • Occidental-Litteratura
  • Urteile von Linguisten über Occidental

Occidental -- Judicies de linguistes

Prof. Dr. Albert SAAREESTE de Universitate Tartu-Dorpat (Estonia) scri 11. 1. 1927 a Edgar de Wahl, li autor del lingue international Occidental (Traduction Occidental ex estonian):


Yo ha recivet Vor amabil epistule junt con li brochuras Occidental. Yo deve atestar, que in li amasse de hodial artificialmen creat international lingues, Occidental es li max facilmen comprensibil, precipue por ti qui conosse si anc solmen un romanic lingue. Li letura del textes redactet in ti lingue ne ha causat me minimal desfacilitá. Yo gratula Vos, estimat Senior, cordialmen pro ti labor-fructe honorant nor comun patria e yo crede in li progresse e victorie de ti lingue.


Prof. Dr. A. L. GUERARD de Universitá Stanford, Cal. (USA), li autor del libre «A Short History of the International Language Movement» (T. Fisher-Unwin, Ltd, London, Adelphi Terrace; price 1 guinee) scri (Kgl. nr. 9) a Edgar de Wahl, li autor de Occidental (Traduction Occidental ex angles):


Vor lingue significa un decisiv progresse. It sembla me que Occidental representa un passu in li rect direction... Vu va remarcar que yo arivat a resultates frappante simil a Vor. In omni casu li diferenties existent inter nos es considerabilmen minu important quam li punctus in quel noi concorda. Yo es cert que it vell esser nos tre facil aplanar nor divergenties si un pertinent autoritativ comité vell invitar nos.


Esque Occidental es romanofil?

It es un sempre renovat acusa que Occidental es un purmen romanic lingue e pro to ne vermen international. It es ver que li latin substantie prevale in it por li ordinari conceptiones de communication, jurisprudentie, politica, religion, scientie etc, per un parol, i.e. por conceptiones caracterisativ de nor statal e civil organisation, quel basa ya sur li classic e cristian civilisation, e ti paroles o almen divers derivationes de ili anc hodie ancor es trovat in omni europan lingues in plu o minu grand quantitá, max mult probabilmen in angles, ci advere principalmen in derivationes, u li parol fundamental es de orígine germanic p. e. moon -- lunar, sun -- solar, woman -- female, dog -- canine etc. Ma un tal metode es li max íneconomic pensabil por un L.I., quel comprensibilmen deve usar anc por li parol fundamental li tema ja conosset ex derivationes. Do lune -- lunari, sole -- solari, fémina -- feminin, can -- canin etc. It vell esser cúlmine de chauvinisme excluder omni ti paroles pro un malcomprendet justicie quel contribue a chascun lingue un egal quantité de radicas o paroles. In scientific e practic coses omni chauvinisme es li max mal consiliator e just in li camp del internationalisme on deve strictmen abdicar tal fluenties mental, evocat o agrandat per li venenosi atmosfere del guerre mundan, quel regretabilmen ancor til nu ne ha dissipat se. Tal postulationes pri plu grand usation de germanic e slavic radicas veni presc solmen de germanes. Li slaves self til nu ne ha expresset tal pretensiones. -- Ti qui concede li romanic radicas ja existent in international derivationes postula que almen omni altris deve esser prendet ex lingues german e slav. Un prova in ti direction representa li max bon de ti projectes: Medial de Sr. Weisbart. It es nu interessant vider li evolution quel monstra li successiv projectes de Sr. Weisbart comensant per Europal. Plu il aprofunda se in li scientic materie, plu su lingue latinisa se, e li german parte diminue se, proque il trova plu e plu relationes inter li parolmateriale quel fa superflú special germanic radicas por ja existent international latin tales. Just ti economic e practic statupunctu deve anc haver un valorosi influentie ye adoption de un radica. Ma it ne es li sol. Un altri tre grav consideration es li plu minu pur stil del lingue. On posse dir artistic considerationes ne vale por un lingue solmen auxiliari e quasi mecanic. Ma quo es artistic, estetic etc? To es ni plu ni minu quam li max bon e economic adaptation del medie al scope visat. Anc un machine deve esser unitari in su construction e plu perfect it es, plu it aproxima se a estetic e bell formes. Ples comparar li unesim automobiles quel esset copiat del coches, e li modern formes de ti vehicul e on va conceder que ili aproxima se a un tip final caracteristic por ti construction eliminant omnicos foren al idé fundamental.

Un lingue deve esser ne solmen scrit ma anc parlat. Ti qui have costumation parlar fluent du divers lingues va confirmar li sequent observation. Si on parla rapidmen por exemple russ e intercala angles, frances o german paroles on ne posse pronunciar les in rect maniere in li fluentie del russ pronunciation; on ínvoluntarimen russifica les tam per pronunciation, quam per form, quáncam on nequande vell far to si on parla li altri lingue. On simplicmen ne posse tam rapidmen adaptar su bocca a divers pronunciationes.

Si on examina plu precismen li form acustic del paroles de un lingue, on va trovar que chascun lingue have su propri stil quel rarmen o plu ver nequande concorde con ti de un altri lingue. Pro to chascun lingue acceptent un foren parol transforma e adapta it a su propri stil,

til que it ne es plu reconossibil quam foren p. ex. F boulevard de D Bollwerk, D Pferd de L paraveredus, R Kulebäka de D Kohlgebäck, Est selts de D Gesellschaft, D rist de R krest etc.

It es clar, que li sam regules e leges guverna anc li L.I. Ma just pro to, proque li L.I. es fat artificialmen on deve esser excessivmen caut in adoption de paroles de divers lingues por ne leder li stil normal ja dat per li international paroles de latin orígine. Por exemple on nequalmen posse adaptar un parol quam D Schraube al styl del L.I. e li inplantation de ti parol a Esperanto es un grav misprense, tam fonetic quam estetic e practic. Occidental ha tamen adoptet ti germanic parol ma in un form scandinavic, scruve quel bon adapta se al caractere general.

Pro to li mixtura ínselectiv de max divers paroles de omni lingues es íntolerabil e deve repugnar omni persones con natural instincte. Li sam instincte revolta contra li ligation del romanic finition o con german paroles quam knabo, shraubo etc. in Esperanto.

Petroleo es bon cose, e lacte es bon cose, ma lacte con petroleo es horribil! Just ti ínproportionat juntura de paroles de heterogen orígine da a Medial su repugnant caractere de un embrion. On senti que malgré li medialisation del paroles, o forsan pro li ne sufficent trapenetration del elementes li harmonie ne ha esset atinget. Just pro ne evocar li desagreabil sentimente de un emulsion it es absolutmen necessi renunciar a omni caracteristic finales adoptet in Esperanto-Ido. Talmen li incorporation de foren paroles es mult facilisat ma in omni casu on deve absolutmen sequer li fonetic leges del principal facilmen dat parol-materiale. Intern de ti límites on posse e mem deve introducter in li L.I. expressiv paroles vastmen conosset e Occidental contene un sufficent grand quantitá de germanic e anc slavic paroles, mem por tal conceptiones u in Esperanto o Ido es usat romanics, p. ex.:

OccidentalEsperanto
gurgulgorĝo
storccikonio
svimmarnaĝi
svinporko
selfmem
mannviro
mossmusko
yelbflava
helmkasko
seglevelo
ostoriento
westokcidento
sarccherko
straxtuj
sparropasero
foxvulpo

Si on juxtaposi omni germanic elementes on va vider que ili representa specialmen tecnic e cosic conceptiones, durant que li romanics contene li mental, corporal e natural tales. Un tal distribution totalmen corresponde al historic signification de chascun popul in li atinget civilisation homan.

  • Li conceptiones del scientie e filosofie es grec (diagnose, polimorfie, neurastenic, anemic, schizofrenie, pleurite, hipotese, metafisica);
  • vive organic e social-politic: latin (pede, manu, cap, cordie, ventre, córpor, fluer, cive socio, comunisme, republica, construction, conductor, privat);
  • musica e banc-trafic: italian (forte, adagio, da capo, violoncello, piano, andante, cassa, conto, giro, tratte);
  • elegant societé e fin ton: frances (politesse, supear, dinear, banquette, hotel, menú, champagne, haut goût);
  • navigation: holandés (mast, stir, bote, sterne, tacle, strand) e angles (top, jib, ref, stropp, watch);
  • technica e industrie: germanic (scruv, muff, ersatz, vind, slitt, spul, stal, staple, strad, strap);
  • sport: angles (sport, lawntennis, start, box, turf);
  • despotie e ínfrenat voluntá: russ (ukas, knut, bolchevic, pogrom) e hispan (hidalgo, toreador, autodafé, matador).

Anc exotic popules ha contribuet al materiale de international conceptiones: persic (bakshish, bazar, divan, turban), indic (calicó, rum, punch), hebreic (sabat, cherub, delta, camel, ámen, elefant, jubilar, mammon), arabic (alcohol, magazin, balsam, arsenale, tara, café, safran, koran, cadi, alcove, alcali, alchimie, algebra, alhidade, zenite, nadir, harem, razzia, marabú, gazelle, giraffe, sofa), turc (sultan, fez, pachá, yatagan), chines (té, mandarine, kotau, silk, bonze, caolin), japanes (geisha, samurai, harakiri, kimono), indian-american (wigwam, squaw, mocassine, cocain, tabac, cigare, chocolate, cacáo, cannibale, colibrí, orcan, hamac, creol), negro-american (jazz), african (tse-tse), polines (tabú, totem), australian (cangurú, bumerang).

Chascun secun to quo il ha adjuntet special de su propri cultura. Quant on ha dat, tant on recive. To es li ver justicie, ne ti qui postula que chascun popul mey reciver un quantitá egal raubat de altri possedentes o mem forsan secun li númere de parlantes! Nam tande nor lingue in substantie vell esser chinesi!

Ma li paroles sol ne far ancor un lingue. Ili es ligat per grammatica, etimologie e sintaxe. E ci nu on ja ne trova necos latin. Li grammatica ha devenit absolut modernissim paneuropan, simil al frances, angles e mem chines. Omni special romanic customes, quam li diftongisation sub accentu, li vocalisation etc ne ha esset adoptet in Occidental e quo concerne li sintaxe on posse dir, que it es plu anglo-slavic quam romanic. Til nu contra ti parte del lingue ancor nequi ha protestat. Do it sembla que yo ha trovat ci li just via medial e modern. Li logic órdine quasi frances ma in sam témpore li absolut libertá de inversion quel da tant fortie al germanic e slavic construction del parlada.

Do, li materiale del paroles e particules es heredat de ti qui ha dat it al homanité, li poc mancantes es adaptat al ja existent stock ex maxim conosset lingues; li grammatica es modern europan in li linea de evolution natural e li sintaxe conform al modern psichologic postulationes de un lingue e plu slavic quam romanic!

«Suum cuique» e L.I. por omnes!

E. de Wahl

Li psichologic e sociologic caractere del lingues

Si noi concorda pri to, que li Lingue International deve esser pro primo un lingue, noi ha determinat anc per to su natura, su structura e su evolution. Artificial o natural, un lingue ne posse esser altricos quam un lingue.

Quo es un lingue?

Ti es li unesim question, quel omni interlinguist deve far, li unesim problema, quel on deve investigar. Si un hom vole constructer un vapor-machine, esque il ne deve comensar per explorar, qualmen altri vapor-machines es constructet, li leges del mecanica e fisica, etc., e esque il ne va esser capabil solmen depoy comensar li construction e forsan inventer alquicos nov e valorosi por presentar it al munde?

Regretabilmen un contrari metode sembla esser li regul in interlinguistic afferes. Ples mentionar li idé de un L.I. a un person, (doctissim scientistes nullmen exceptet) e ínmediatmen súper vos cade un pluvie de consilies, decretes, postulationes: it vell dever esser tal e tal, ideal, universal, logic, eufonic, curtissim, simplicissim, etc. Quasi li lingue vell esser un cose dependent solmen del vole de un person, quasi omnicos pensabil vell esser anc possibil; o on resta che cert detallies, p. ex. li alfabete, e crede que li tot problema es soluet per arbitrari personal decrete.

Ne quo li L.I. vell dever esser, ma quo it posse esser, es necessi saver. A ti question li linguistica e su auxiliant scienties, quam psichologie, geografie, historie, da nos índispensabil information. Li veritá es, que un lingue ne es alquo índependent, ma in contrari depende de diversi factes e factores, queles noi es fortiat prender in conto. Lass nos escutar li paroles del ínsuperabil Hermann Paul (Prinzipien der Sprachgeschichte):


Talmen quam li cultivatores de animales e plantes nequande posse crear alquo pur arbitrari, ma, in omni lor experimentes, es fortiat restar inter determinat límites, si ili sercha un possibil noviformation de lu naturalmen crescet, in li sam modo un lingue artificial cresce solmen sur li fundament de lu natural. Tam poc quam li activitá de ti factores, queles determina li natural evolution, posse esser eliminat per alqual cultivation, tam poc to es realisabil in li dominia del lingue per intentional regulation. Ili continua acter ínimpedit, malgré omni intervention, e omnicos format per artificial metode, quo es adaptat in li lingue, va esser subjugat al lude de lor forties.


In li linguistica on di, que li lingue es: 1) un fisiologic, 2) un psicologic e 3) un sociologic fenomen.

Si noi ne resta ti ci vez che li fisiologic (li fonetica), ma torna nor atention a li psicologic e sociologic caractere del lingue, noi va trovar, que ti ambi es li max fundativ e decisiv just pri construction e introduction de un L.I., un facte, quel regretabilmen, tro sovente es ignorat e obliviat in li discussion interlinguistic. Plu on comprende li psicologic e sociologic bases de un L.I., plu diminue se li spacie por líber construction.

Li psicologic caractere

Li lingue ne es un producte, ma un function, null «ergon», ma «energeia» (W. Humboldt). Li function del parlada evente ínconscient. «Omni manifestationes del lingual activitá flue ex li obscur spacie del ínconscientie in li psiche. In it existe, quo li individue dispone del lingual medies -- un multissim complicat psichic mecanisme, quel consiste de gruppes de idés, tre inplicat inter unaltris» (Paul). Ti psichic mecanisme associa se con li moves del lingual organes, e su functiones posse esser caracterisat quam reproduction e formation de analogies. Omnicos, quo alquande ha esset in li conscientie, resta quam activ moment in li ínconscientie.

Ti fact have grandissim importantie por li linguistica e didactica, e comprensibilmen, anc por li interlinguistica. De to seque quam un corollarie, que si un lingue international possede lingual images (optic, acustic, motoric), queles ja existe in li ínconscientie del aprendentes de li lingue, talmen que li lingual images besona solmen esser vocat in li conscientie por esser pret a usation, ti lingue es li max facil por li aprendentes. Mem li max simplic aprioric lingue es horribilmen desfacil por aprension, si ne totalmen ínpossibil. It ne es suficent que li lingual images del L.I. solmen similea lingual images conosset in ante; plu ínmutilat ili es, plu facil es li lingue. In realitá on ne audi omnicos, quo es parlat, li propri interni voce auxilia nos e completa, quo ne es audit, talmen que noi crede que noi ha audit it. In letion on ne lee chascun líttere, ma solmen quelc de ili, noi completa lu videt per propri optic (grafic) images, aprendet in ante. Omni mutilation del conosset optic images fa li letion plu desfacil o ínpossibil. De to seque, que ti lingue international, quel possede li plu grand stock del ínmutilat lingual images, conosset in ante de li max grand númere del usatores del lingue, es plu facil quam ti, quel possede it minu. Si p. ex. Occidental usa formes quam delegation, fiction, formation, ma Ido delegitaro, fiktiveso, formacuro, lingual images, conosset in ante de nequi, e ultra to ne format in analogie, ma chascun aprendend por se, Occidental es in ti respect ínnegabilmen plu facil quam Ido. To es un cose tam simplic e evident, que on astona, quande on audi persones asserter lu contrari.

Li max poc e li max simplic regules por formation de nov paroles ne vale ci, nam por exister in li ínconscientie chascun parol deve har passat tra li conscientie, to es, deve har esset aprendet. Por un grand númere del civilisat homes null aprension es necessi concernent li paroles de Occidental, ma omni homes es fortiat aprender li idistic paroles, mentionat supra. Mem si li «radicas» (plu correct li temas) e li sufixes es in ante conosset, to ne auxilia mult, nam chascun derivate deve esser format e aprendet in ante -- li homes ne parla per temas e sufixes, ma per pret e complet paroles. Li radicas, temas e suffixes ne exite in vivent parlation, solmen in li libres e linguistic munde de idés. Un formation de nov paroles ne posse eventer in li sam témpore quam li usation de ti paroles in parla, li unesim deve preceder li duesim, li lingue ne posse esser contenet e format samtemporalmen. On posse parlar e pensar samtemporalmen, ma on ne posse pensar e parlar e derivar samtemporalmen, to es tam ínpossibil quam regardar in li cannon quande on fusila.

Ma on asserte, que si un derivation, quel da nos conosset paroles es li max facil, it ne es li max expressiv, proque li derivates ne va esser logic, e li L.I. deve esser un expressiv, logic lingue. Ci es un duplic error. Unesimmen chascun lingual image, optic o acustic, coresponde a un sensual o psichic experientie, p. ex. vision o sentiment, experit unquande in ante. Chascun idé consiste ne solmen de intelectual notiones, ma in grand parte anc de sentimental e volitionari momentes. Li scope del lingue es evocar che li auditor li sam idé quel existe che li parlator, o un cert sentiment, atitude, volentie. It es evident que p. ex. li parol fémina in Occidental plu ínmediatmen evoca li desirat efecte che un italiano qui in su lingue matrin dí «femina», quam li esperantic parol virino, quel va haver null resonantie, null «espressivitá», malgré to que it es tre regularmen derivat de viro. Lu sam vale anc por delegitaro de Ido in vice de delegation, etc. Un expressivitá ne posse esser atinget per paroles artificial, sin historie, sin contenentie, e prof. Reynold pro to tre just remarca, que al esperantic lingues manca totalmen sentiment. Li natural lingues ne existe solmen por expresser notiones, penses, to es lor secundari intention, li primari essente expression de affectes, sentimentes, volitiones. Li afectal fundament de lingue posse esser velat che plu intelectual homes, ma it existe, e plu fort it es, plu expressiv es li lingue.

Duesimmen li assertion, que li lingue deve esser logic, to es sequer li leges del logica (Couturat e su epigones), monstra clarmen, que on ne ha aprendet li ver natura del lingue. Lass me ci citar li sequent excellent paroles de prof. Vossler:


Li ínacordantie del grammatical functiones con li logical categorie es tant evident, que mem li max íncurabil intelectualistes ne have plu li audacie negar it. Ma ili defende se per declarar, que quáncam li logical corectitá es nequande e necú realisat, nequande e necú completmen atinget, it es un ideale, yes, mem li ideale, a quel li grammatic tecnica del lingue deve aspirar e in fact aspira. Li evolution del lingue vade a progressent intelectualisation.

Ma omni tecnica -- to oblivia nor intelectualistes -- omni tecnica have su ideal, to es li mesur de su corectitá in se self, ne extra, ne supra. Partú u existe un special tecnica, existe un special idé eo ipso. Li tecnica del pictor servi li idé del piction, li musico li idé del musica. Pro to li grammatica, essente li tecnica del lingue, servi solmen li idé del lingue, ne ti del logica. Ti simplic veritá que li linguistic idé es un cose por se, alquo índependent e alquo essentialmen diferent del logical idé, ti simplic veritá es sempre denove ignorat.


Li lingue move se in un altri plan quam li logica. It es sistema del conventional signes, ne logic, anc ne ínlogic, ma forsan alogic. Noi posse trovar mult in li lingues quo es in acordantie con li logica, ma sovente un logica plu subtil quam «li superficial logical analises del linguistic diletantes, queles ha volet mastrisar li lingue» (Jespersen). «It ne deve esser concludet, que defectiv corespondentie inter logical e grammatical categories es necessimen nociv al lingue, considerat quam medie de expression. In contrari, ínlogical e íngrammatical constructiones sovente attribue grandissim a facilitá e mem ad precision del expression» (Sweet).

On asserte ancor, que un strict logical grammatica e precipue morfologie es necessi por li monosemie (unisensitá) del paroles e frases. On posi quam li ideale li devise: un vorto -- un nociono; un nociono -- un vorto. Ma to es pur reva, e mem ne un bell reva, quel nequande es realisabil, tre fortunosimen por noi homes. Un lingue, quel hat realisat ti principie, va posseder milliones de paroles pro to va esser ínpossibil. Li veritá es que li max evoluet lingues ne tende ad monosemie, ma a polisemie (multsensitá), quo fa un grand númere de paroles superflú. «To, quo on nómina in general un rich lingue, es in veritá un complicat, circumstantial lingue. Cultural plu developat lingues besona plu poc paroles por expresser su afectes e notiones e pro to posse economisar li custas del energie.» (Schrijnen). Essente un lingue, un L.I. ne posse ni evitar ni dispensar li semasiologic leges del lingues. Mem si un artificial lingue es strict monosemic hodie, deman, quande li lingue es usat practicmen in li munde, li bell sistema va esser spoliat.

It es van interprension constructer lingues, queles es contrari al natura del homes. On deve sempre calcular con li homes tal, qual ili es, e pro to interlinguistes deve esser tre versat in li psicologie. Li hom ne es, e nequande va esser, un pur intellectual ente. Tam ínpossibil quam it es saltar súper su propri ombre, tant ínpossibil it vell esser elevar nos self del firm terre a superior sferes de pur intelectualitá, per li peruc del logica, quam li famosi Münchhausen. Noi es tre terrestrial entes, anc «in cosmoglotticis».

Mecanic, rationalistic lingues quam Esperanto, Ido es basat sur psicologicmen fals premisses. Li max bon comprension del natura del lingue monstra Occidental. (Fine seque).

A. Z. Ramstedt.

Oriente e Occidente

In nr 1, 1927 de «Esperanto» Dr. Privat ha publicat du interessant politico-scientic articules: «Oriento kaj Okcidento» e «Pri vortoj internaciaj». Quáncam il parla necú pri Occidental, on clarmen visa nos.

In li unesim articul il extende con ostentation li manus al oriente, esperante un plu activ colaboration de ti parte del munde. To es li response a du factes del ultim témpore. Li unesim es que li Pan-Asian Congresse in Nagasaki ha rejetat Esperanto quam tro Europan lingue, e exportat un resolution pri desirabil creation de un Pan-Asian lingue. Li duesim facte es que Occidental ha precismen sublineat su pur europan caractere e labora in li direction de un plu strict juntion de Europa.

Si Europa va esser uniat ad Pan-Europa con su paneuropan lingue, ti facte self va imposir nor lingue occidental anc al orientales, negres etc., sammen quam nor machines, nor cinema, nor radio, nor aeroplanes, cannones etc. E li experientie doce nos que ne cosmic utopies, ma concentration ye proxim urgent coses procura fortie e success. Noi do concentra nos ye li foco del civilisation, li occidente.

Li duesim articul es anc directet contra li naturalistes, e habilmen, quam omni articules del eminent ductor de Esperanto, tracta pri li dangeres de tal nominat international paroles, sovente havent un absolut altri sense in Angles e Frances. Il deducte de to li conclusion que un vivent lingue deve haver su autonom paroles, derivat secun li propri spiritu del lingue. Con ti idé yo consenti totalmen. Ja ante mult annus yo ha expresset ti idé in un articul «Heredie e autonomie» 1).

Ma it es altricos, si li international paroles es «fremduloj» o derivat secun propri leges. Yo va citar quelc passages del interessant de Dr. Pr. (in traduction Occidental):


Nor lingue con prudent instincte ... ha inglotit les solmen poc a poc ... altri mundlingues ha apertet li bocc talmen larg, que ili esset suffocat per li invasion. Ha restat solmen un rich cadavre ... Li max vivent elemente es to, quo on hauste ex su propri fonte ... Quam viviplen es ... ano, aniĝi; aro, ariĝi; ema, emi; ebla, ebligi; malebligi etc. ... «la china Esperanto» ... Quande un de ti «forenes» ne recivet per usation su Esperanto-baptisation, tande es necessi intervention e definition in official lexico ... etc.


Per altri paroles, in li societé de nov-rich nigger-aristocratie Esperantan quam li supra citat «China-Esperanto» li ver europan cultur-nationes Grecia e Roma es admisset in «Esperantujo» solmen si ili transvesti e colora se ye «nigger», sammen quam in U. S. S. R. li scientistes sembla dever mascar-se ye communistes por posser laborar e viver. Li similitá deveni ancor plu grand, si on torna su attention al admonitiones del presidente del Esperantic academie al discipline.

Quam exaltant exemple de tal negrijant europan Dr. Pr. cita li parol aviadisto, ma il prefere aerflugisto e rejecte aviatoro, proque un chinese deve questionar pri li sense de ti europan international parol. (Noi posse junter ancor centes de tal paroles: kondukisto, direktisto etc. apu li nov incorporat «fremduloj»: konduktoro, direktoro etc.)

Ma un chinese qui ha aprendet Occidental ne senti necessitá questionar quo significa aviator, proque it deriva regularmen de avi-o (in Esperanto birdo) e noi have avi-ar, avi-at-ion, avi-at-ic, avi-at-or. Lu sam es pri direct-or, direct-or-ia, direct-or-atu, direct-ion, direct-iv etc., omni autonom regulari derivationes, ma qui have li avantagie ja esser conosset por europanes e clar e facilmen dechifrabil per chineses e altri non-occidentales.

Ceterimen yo dubita, ca noi ne trova omni pur international paroles de Occidental anc in li Esperanto-lexicos de Christaller, Bennemann etc., con micri «niggerisationes»! Ma ili omni es «fremduloj» in «Esperantujo», forenes sin contacter con li indigen nov-riches de Esperanto, omni ti nepri (dever), ree (denov), laui (esser conform), malanigi (excluder), iomete (un poc), endas (deve esser fat), eke (subit), virino (femina), estro (chef) etc. Ma just li «forenes» es posit in li «montrofenestro» de Esperanto, quam noi ha posset vider in li raporte al Liga de Nationes, por monstrar que li diferentie de Esperanto e li nov projectes es solmen minimal. «Bluff for outsiders».

E. de Wahl

Russ scientie e Lingue International

Li academianos russ interesse se pri li Lingue International. Quáncam ili sembla ne conosser altricos quam Esperanto, támen lor judicie «laudativ» secun «Heroldo» nr 6 in su essentie es caut e ne tro promessiv por Esperanto. Talmen li academiano A. E. Fersman inter altricos scri:


Garantíe por successe de Esperanto va esser li conservation del condition usar li radicas del paroles ex li lingues de omni nationes ... Por li scientie it es extraordinarimen grav que li max usat término e expressiones mey esser unisensal por omni popules, omni landes e omni nationes. It es promesset a Esperanto triumfar sub condition que it infortia li interligationes con scienties studiant li historie del lingues. Esperanto va intrar in li córpore e sangue ... si it va atenter omni factes de to, que li lingue de chascun popul es un historicmen ocasionat fenomene.


Ti enunciationes del conosset academico adapta se mult plu a Occidental quam a Esperanto, ma on ya save del libre de sr Drezen, que in Russia li scientistes deve esser caut con enunciationes contra Esperanto, quel es protectet del Soviet-regime.

Nu in omni casu, in un land quam Russia anc li conossentie de Esperanto va far plu facil li comprension e transition ad Occidental.

E. W.

Interlingua Sistematic

J. Rosselló-Ordines. Lingua intelligibil, sine studio, ad primo visu. Grammatica cum textu in interlingua et in Franc.

Ti ovre de nor conosset samideano representa un adaptation del metode de Occidental ad Interlingua, penant eliminar del Latino sine Flexione li inregularitá de su participies heredat del latin. In general il repeti li idées ja expresset in Kgl. Nr 3-4 (21-22) 1924 con quelc variationes. Basant sur scientic explorationes ti prova merite un detalliat critica, quel va posser esser fat solmen pos suficent usation de ti lingue in practica u va monstrar se li avantages e mancas, pri queles in li curt compendie de 12 págines on nu ne posse ancor totalmen judicar.

Li cose principal in L.I., quam ja ha monstrat Occidental, es li regulari relation inter li infinitive e li participie del perfecte, quel in latin genita ínnumerabil exceptiones. Sr. R.-O. trova nu que li metode de Occidental ne suficentmen conserva li form del infinitive latin quel es sovent transformat in li perfecte form secun li modelle del lingue Angles p. ex. electer, traducter, constructer, e sercha novi vias. Ti labores do es de alt scientic valor. Li question es, esque li solution trovat de Sr. R.-O. es plu bon e practic quam ti del Occidental, nam it es clar que lu essential es li atinget resultate junt con li facilitá del metode.

Prof. R.-O. nu vole conservar quam possibil anc li tema del infinitive, e il discerne du coses: Th (thema general = infinitive minus r) e G (generator = participie passat = Th + to).

Nota. Si Th fini per x, s, d (changeat in s) on adjunte solmen o.

Li finale e del Th deveni curt i in G.

amar -- amato, gemer -- gémito, ma dicer -- dicto, vider -- viso, annexer -- annexo, audir -- audito.

Do in li verbes dicer, vider, annexer li Th ne es dice, vide, annexe ma dic, vid, annex, e in gemer it ne es gem ma geme. Regretabilmen li estimat autor ne di nos qualmen un person ne-latinist va saver ca li e apartene al Th o ne.

Proque nu mult latin verbes ne submisse se a ti regules, li autor deve un poc changear les, specialmen li infinitive. Talmen noi recive li nov formes: construcer, elecer, andjuncer, afflicer, esque anc fluxer?

Regretabilmen li autor ne ha corectet, ni mem alludet li mancas de su sistema queles noi ha criticat in li sam Nr. 21-22 de Kosmoglott. Il simplicmen tace li desfacilitás, p. ex. qualmen es soluet li question con li verbes L.: tangere -- tactum, creder esque creso? rumpere -- ruptum (ruper?) posse, venire -- ventum, nascere -- natum, noscere -- notum, currere -- cursum, fingere -- fictum, fluere -- fluxum (fluxer?), frangere -- fractum (fracer?) fundere -- fusum, mergere -- mersum, movere -- motum, mulgere -- emulsion, pellere -- pulsum, premere -- pressum, quaerere -- quaesitum, adhaerere -- adhaes-ion, scindere -- scissum, sidere -- sess-ion, solvere -- solutum, stringere -- strictum, terere -- tritum, torquere -- tortum, vivere -- victum, vincere -- victum etc. etc.

Ci adjunte se ancor li desfacilitá totalmen tacet pri li assimilation del consonantes por ex. trah-er -- trah-to -- tracto, distinguere -- distincto, jungere -- juncto etc.

Li desfacilitá pri constant mutation del consonante in dicer -- dicto anc es suficent grand in conjugation.

Do yo trova que ti parte del labor del estimat prof. R.-O. ne es vermen soluet.

Ma li labore contene mult felici innovationes, partmen ja proposit in Occidental o discusset in Celia, partmen nov trovat. In cert maniere il reveni al solution de Dr. Zamenhof con li tegment-lítteres in un plu modern visage, per un apostrofe, do g' = dj, ch' = tch, l' = quam in Occidental.

Li nominatives me e te sembla esser repugnant, un casu objectiv es solmen in li triesim person. Ma in li unesim it vell esser anc necessi quam monstra li modern europan lingues.

Li altri pronómines latin regretabilmen ne conforma se al regul del accentu alíqui, aliquíd, altér, ultér, illúd, idém, nunquám etc. e in general tre mult latin paroles ne va submisser se a ti regul: juvénes, homíne, sempér, quamódo, extér, pretér, supér, puéro.

Secun Peano in Interlingua es admisset omni parol Anglo-latin, ma in facto Interlingua, anc ti de prof. R.-O. contene mult latin obsolet formes ja ne existent in li modern lingues quam p. ex. acervo (amasse), sole (D pflegt) quel coincide con sole (D Sonne) e solo (D allein), hom = F on, obsequio (F hommage), fier (D werden), suffixe -ense (Siam-ense), post-charta, etc.

Curios e nelatin sembla nos paroles quam: mutto (parol, F mot) midio = 1/2.

Interessant e elegant es li clar disposition del materiale, nov in li maniere ti del prepositiones e afixes, qui es gruppat ne in li alfabetic órdine del particules ma secun sense. Li pluralité concorde con ti del Occidental (li form self del sufixes sovente es plu arcaic latin) ma existe quelc nov vispunctus queles merite special mention e discussion.

-etu (L -etum) es absolut obsolet e existe solmen in quelc poc paroles, in omni casu it ne es international.

In li sense de collective nu es quasi international li suffix -age, boscage, plumage etc., ma ti suffixe ne es usat che Sr. R.-O.

Sr. R.-O. abuse li idé que just Latin es international. Li rota del historie ne torna ad retro e hodie altricos es international quam in témpores de antiqui latin, p. ex. li radica manca es international til R. durant que carenti es obsolet parol solmen scientic. Li L.I. ne es solmen un lingue por scientistes, e deve esser un vivent lingue e ne basat sur martallia.

Li contrarietá, expresset per du affixes: des- e anti- sembla esser ne rect preciset.

Es dit, que anti es usat in vocabules ne verbisabil, ples comparar F antidater, antidoté.

Inversmen des sovente es usat che paroles ne verbisiabil p. ex. F désastre, désavantage, désharmonie.

Sembla me que li idé de ti du affixes es fundamental divers in li sense del movement, max bon comprensibil per ideografic representation:

anti = →←: anticrist, antisocial, antisemit.

des = ←→: desarmar, desharmonie, deshonor.

-urio sembla ne motivat.

Tre bon es li remarcat qualitá que li suffix -ia local, pos i del radica contracte se ad i accentuat: librario-libraria.

Íncomprensibil es li diferentie inter arium e -aria, aquarium e aquaria.

Absolut ínmodern es conservar li a final in -ista. a have li idé international de feminin e ci a final in ti sufixe ha perdit se in li principal lingues ADFR!

Li sense de ti suffix: fautore es ne per extension, ma primitiv, e li altri sense tecnic, artistic es per extension.

-ario ne sempre significa officie, occupation, function, ples comparar: millionario, destinatario.

Li suffixe -ilia sembla esser ne motivat; li exemples citat ne es convictiv.

Interessant es anc li sense de -eo (igneo, aureo) = simil in aspectu, in composition e li juxtaposition apu -ear, quel sufixe es prendet just in li sense de Occidental.

In summa un interessant e scientic ovre, quem omni interlinguist interessat scienticmen deve conosser. Personalmen sembla me que li fundamental manca es li tro sclavic dependentie del Latin ye detrimente del internationalitá.

E. de Wahl

Recensiones

Mondolinguo -- Weltsprache

Mondolinguo -- Weltsprache, li organ del german idistes, ha changeat su redaction. In vice de Dr. S. Auerbach nu ducte li conosset socialdemocrat sr H. Peus. E ja in li unesim numeró li scientific ínpartialitá quel ha distinget til nu ti idistic revúe, ha brusqui fat plazze a meeting-assertiones por persones ne conossent li ver statu del coses. Scienticmen taxat li articul inaugurativ del nov redactor sta sur tre bass nivelle. Ma ultra to que li autor sembla haver tre poc, o plu bon dit, null conossenties pri linguistic coses, il anc visibilmen ne save necos pri Occidental, pri quel il asserte coses ne existent. To es tam plu astonant que sr Peus ha assistet in Praha al discurs de sr Pigal pri Occidental e prendet parte in li discussion. Do ci yo deve constatar fals assertiones malgré li conossentie del veritá. Ti facte yo deve ci marcar e stigmatisar.

Do ne possente refutar in maniere vermen scientific li bon fundat metodes de Occidental il repeti denove omni old fals assertiones del annu 1922!

Quelc exemples ex su critica: Il critica li different finales del infinitive ar, ir, er, e del participie at, it, et, e nomina to exceptiones. Do il sembla ne comprender que li finale es r (resp. t) e li vocales apartene al tema verbal. Quo vell dir sr Peus si yo vell dir que Ido have divers formes de infinitive in -jar (voyajar), -var (lavar), -kar (drinkar), -lar (rular), -sar (pasar) etc etc. Il scri anc: «On trovas la vorto rapiditá (kun acento) pro ke la indikativo dil prezento anke finas per a.» It es vermen interessant, quam precis sr Peus asserte conosser mi motives! Yo vell consiliar a sr Peus monstrar ti passu a quelcunc scientist-linguist. Yo es cert que il va rider pri tal naiv conception. Li diferenties logical inter sufixes quam -ie, -ntie, -(t)ion, -ur, pri queles yo ha mult vez scrit e explicat, il sembla absolutmen ne conosser o ignorar volente, proque il ne refuta mi scientic explicationes fat ja plurvez ante mult annus, mem in «Progreso» de Prof. Couturat. Il scri p. ex.: «Vice «institucuro» apud «institucar» en Occidental «institutione» evidente nur pro naturaleso.» Vermen «si tacuisses...!» Li parol institution es regularmen derivat de institu-er, institu-t, institu-t-ion, etc.

Il scri pri c: «Ta semblanta naturaleso esas tote superflua e nur nocoza naturales. Ma per ti nocoza naturaleso Occidental deriva regularmen, quo Ido ne posse: catolic-catolicism, (in Ido katolikismo), classic-classicism, silice-silicio-silicat, dec-decade-decimal-decimetre etc., caduc-caducitá, vice-vicario-vicariatu, simplic-simplicitá-simplicissim.»

Pri ti ultim parol sr Peus ne posse comprender per quo ti parol es plu bon quam simpla. Nu 1) simplic (= sin plic = ohne Falte) es parallel a du-plic, tri-plic etc. e 2) derivar regularmen simplicitá, simplicissim, duplicitá etc., international conosset paroles!, li Ido-paroles simpleso, duopleso etc. existe necú. E pri ti metode de Occidental, quel regularimen e con logical coherentie deriva international conosset sciential paroles per bon electet radicas e justmen interpretat sense de sufixes il audacia dir que Occidental «destruktas la ciencala fundamento». O no, sr Peus, it destructe solmen li pseudo-fundament de sres Beaufront-Couturat. Li fundament de Occidental es li leges del lingues e del psicologie de popules.

E. de Wahl

Die Warheit über Ido -- Li veritá pri Ido

Li Union del esperantistic laboreros, Leipzig-Thonberg, Wasastr. 16, ha editet un german brochura in 32 págines, con titul Die Wahrheit über Ido (Li veritá pri Ido). It contene un curt exposition pri li historie del Delegitaro por adopto di Linguo Internaciona Helpanta, pri li lingual reformes de Ido es un explication detalliat pro quo li esperantistes refusa li actiones del Idistes. Quelc argumentes es electet habil ma ne sempre objectiv.

Li anonim autor asserte, que Esperanto in omni punctus responde al postulationes queles li experientie fa a un lingue international i.e.

  1. un simplic e facil grammatica, 2) un vocabularium composit per radicas prendet ex lingues vivent, 3) li max grand possibilitá a evolution. -- Ad 1) on deve remarcar, que p.e. li acusative obligativ indicat per -n in Esperanto totmen ne es li max facil. Li duesim postulation in su modestie es obsolet; hodie on demanda plu mult, i.e. max grand internationalitá e naturalitá del paroles, ma anc del afixes e derivates in acorde con plen regularitá del derivation. Ad 3) on deve constatar que pro li artificial barrages del obligativ finales -o, -a, -as etc. por omni parol-categories grammatical, Esperanto sam quam Ido nequande va posser evoluer, polir e perfecter se in maniere quam it es possibil in Occidental, quel posse incorporar omni cultur-paroles anc non-europan, sin dever mutilar les.

In li brochura es nominat Occidental un «reform» de Ido. It es ver que mult Occidentalistes es anteyan adherentes de Ido, in li moventie de quel ili ha penat laborar por li scientic solution del problema. Ma li lingue Occidental self es un altri sistema, hante nascet ex li experienties del scientic investigationes pri li leges psicologic del lingues natural. Ido in contrari basa sur li aprioristic principies logical de Dr. Zamenhof; ma it aplica les con plu grand rigore. Támen li selection del paroles in Ido plu quam in Esperanto responde al postulationes pri un L.I., secun quant ili ne es deformat per li schema heredat de Esperanto.

Un scientic critica va dever ne ignorar li nov direction in li recent evolution del L.I. manifestat per li apart sistema Occidental.

E. Pigal

Mobilisation

Esperanto nr 318 anuncia:


Universala Esperanto-Asocio, pere de la Centra Oficejo, entreprenis kompletan bibliografion kaj katalogon de ĉiuj «mondlingvaj projektoj». Unuaj monatoj jam alportis pli ol 400 nomojn. (Ordinare oni scias nur pri 150 ĝis 200 lingvojprojektoj). Fakuloj, kiuj konas mondlingvajn verkojn, aliajn ol tiuj de la nomaro en Oficiala Jarlibro 1925, bonvolu komuniki precizan titolon, aŭtornomon, formaton, paĝonombron. Kiu scias pri nepublikitaj reformprojektoj aŭ novaj lingvoj elpensitaj, bonvolu informi. Helponto ricevos presitan katalogon de mondlingvoj. Adresu: Bibliografia Servo de UEA, 12 Bd. du Théâtre, Genève Suisse.


Noi mersia UEA pro ti penosi labor, quel posse servir quam valorosi guide a futuri comité autoritativ por studiar li evolution e stipular li definitiv form del L.I.

Ma secun li demandat indicationes ti libre sembla esser plu destinat a agitation por Esperanto quam a scopes de explorationes scientic. E sr. N. Yushmanov just publicat un complet «Kronologial indexo del sistemi mondolingual» in Ido-organ «Mondo» XV 43 e 295.

Li adherentes de Esperanto mey aprender que just li dogmatic conservation del ínnatural fundament de Dr. Zamenhof con su evident erras linguistic es li cause de persistent refusion de lor lingue per omni competentes e li cause de constant nascentie de nov projectes, malgré li grand difusion de Esperanto in li popul. Ma li situation es un totalmen altri pos li aparition de Occidental, i.e. li unesim sistema respondent al postulationes del linguistica, quo es attestat de expertes. Un eventual confusion de Occidental con li efemeri lingue-projectes in ti grand mascarade de un legion de artificial lingues ne va posser mistificar li interessat publica pri ti nudi facte ni far halta al marcha de Occidental.

E. P.

Ex li presse

Li hungarian jurnal Hir, Szombathely, 2 Feb. contene un long articul de Dr. Celli Tamás pri L.I., Occidental e un recension de Cosmoglotta nr 1.

Kosmotechnische Nachrichten, Wien, nr 1 raportante pri li Occidental-discurse arangeat de KTG in Hôtel de France, declara Occidental quam tre eufonic lingue.

Secun «Informoj de Esperanto-Asocio de Estonio» nr 57-68 (sub «kelkaj diroj de estonaj lingvistoj pri internacia lingvo») Prof. Dr. A. Saareste expresset durant su lecion lu sequent: «Lingue ne deve esser absolut logic, quáncam it deve esser precis. Matematicmen logic lingues, quam es li artificial Esperanto e Ido, ne es succosi e facilmen usabil. Ili es apt solmen por simplic trafic, p. ex. comercie.»

Judicies

Sra. Magda HOPPSTOCK-HUTH, presidente del german section del «International Liga de féminas por pace e libertá», propaga Occidental, declarante it quam li unesim apt sistema de Lingue International.

Secun «The International Language», revúe del angles esperantistes, li comité executiv del Liga de Nationes denove ha repulset li proposition subtener li instruction de Esperanto in li scoles. A ti ci occasion, li Hungarian delegate, sr. de PAIKERT caracterisa Esperanto quam monstru lingual.

Li anti-occidental ortografie in Esperanto

Líttere «c».

Si un ínprejudicat occidentale trova, in esperantic textus, paroles quam deca, franco, caro, colo, il va instinctiv pronunciar les fals e -- miscomprender. Nam in li vocabularium il vide, que p. ex. deca have null conexion con: decade (AFISD), decameter (AFISD), decalitre (AFISD), decagramm (AFISD) e que li «just» signification es: deca Esperanto = decent (LISFAS)!

Per franco anc un german va comprender: AF francón (LIS franco, D Franke) o il va imaginar li statu de alqual libertá: F franc (AD frank, IS franco) o anc un monete: F un franc. Ma in ver: franco Esperanto = un francés (SIFDA)! E francon es in Esperanto: franko!

Excurs: Li land Francia IS (FA France) = Esperanto Francujo (pron. ne: Frankujo)! Ma Franconia (AISF) = Esperanto Frankujo!...

Egal anc caro ne es: car (LISP), ma: caro Esperanto = DIS zar, AF czar!

Che colo un romano vell imaginar un parte de córpor animalic: L collum, IP collo, S cuello, F cou, de quel anc li angles e german conosse un derivate: L collare, SA collar, FD collier, I collana. Anc li international F colportage, colporteur deriva de it. Un german in special vell conjecter anc un pacc: ID collo (pl. colli), F colis. Ma, nequel de ti significationes es «just», nam: colo Esperanto = inch A, D zoll! ...

Che peco un romano va plu pensar divers altri coses quam li «just». Il va conjecter animales domestic: LIS pécora o imaginar un conexe con: peccar (LIS). Ma in ver: peco Esperanto = pezze (I, FA D piece)!

Un parol quam danco possibilmen un german o angles va miscomprender in F merci, D dank, A thank. Ma danco Esperanto = F danse, A dance, IS danza, D tanz!

Ma in li form laca omni occidentale va creder reconosser li liquide: A lac, S laca, I lacca, D lack. Támen laca Esperanto = fatigat (FSAL)!...

Lexico German-Occidental

Un afere urgent es li continui íninterruptet edition del german-Occidental lexico de J. Gär. Li medies actual dura til li 7-im folie. Secun calculation li total edition va contener circa 20 folies. Por un tal libre li precie de vendition va dever esser ne minu quam 5 frs sviss. Printa, paper etc por un folie es 70 frs sviss. Noi nu proposi a nor adherentes, gruppes e céteri interessates aquisiter actiones por printa de un folie, it es payar 70 frs sviss. Nor payament de ti actiones va esser fat in exemplares del lexico, e precis por chascun action on va reciver 30 exemplares, to es por un precie quel es minu quam 50%. It es clar que por nor samideanes li bentosti aparition del total lexico es un del max urgent e grav coses, quel ili deve subtener per omni forties, sive ili comprende german o no, proque on sempre va posser usar it con auxilie de altri national-german lexicos.

Ultra to por germanes ti lexico representa un novitá til nu ancor ne existent. Advere til nu on possede in lingue german xenolexicos (Fremdwörterbücher) solmen in un direction, i.e. on have lexicos queles vell dar li international extran paroles. Ma on ne possede lexicos, queles vell dar li international extran parol correspondent a un apart german parol. E to es tre necessi che viages, proque presc omni europan lingues contene divers international paroles quam extranes, queles on va comprender anc si it ne es justmen sempre usat.

Do chascun qui posse, mey aquisiter un action o almen un demí-action che sr E. de Wahl, Eha 10, Reval, Estonia. Li folies es reviset del autor de Occidental e del max bon conossores del lingue.

Abonnamentes, contributiones e subventiones por Cosmoglotta

A. Z. R. por Occidental-gruppe Helsingfors: 20 sv. fr; Dr. S. E. K.-Stockholm: 3 ö. S; J. C.-Kobenhavn: 2 D. K; H. M.-Karbitz: 2 ö. S; Prof. Dr. A. St.-Prag: 20 Kč Prof. G. M.-S. Giov. V. Arno: 20 L; Dr. W. S.-Wien XIII: 5 ö. S; A. S.-Liesing: 5 ö. S; J. T. M.-Tonnay-Charante: 5,4 ö. S; L. E.-Wien VIII: 5 ö. S; Prof. J. M.-Bruxelles: 5,43 ö. S; M. W.-Mattsee: 5 ö. S; H. H.-Wien IX: 5 ö. S; Dr. H. B.-Katowice: 7 zl; J. D.-Čakovice: 25 Kč; L. F.-Bilbaro: 0,4 doll; W. C. W.-London NW 3: 5 ö. S; A. A.-Oslo: 4 sv. fr; I. Sp.-Wien III: 5 ö. S; A. H.-Eskilstuna: 10 ö. S; Ing. E. K.-Wien XVII: 5 ö. S; A. P.-Wien III: 5 ö. S.

Avise al non-abonnates. Cosmoglotta

Noi ha inviat Vos nr 1 e nr 2 de Cosmoglotta con SaC sin esser favorat til hodie per Vor abonnament.

Támen por nor sublim scope it es absolut necessi covrir li crescent expenses por printa e administration. Pro to noi invita Vos misser Vor abonnament ínmediatmen pos reciventie del present numeró. Li contribution minimal per annu es 5 austrian Schilling (por Organ e Suplement junt).

Si noi possibilmen ha errat pri Vor interesse por li serios aspirationes de Cosmoglotta a un scientic solution del problema del Lingue International, noi peti Vos retromisser ti ci numeró, declarante it quam «refuset».

Kosmoglott

(precursor del jurnal COSMOGLOTTA) contene li max important articules pri L.I. e pro e contra Occidental.

Absolut necessi por omni scientic interesset mundolinguist.

Precie del annu-collectes:

1922 e 1923 complet a 7 frs. sv.

Con mancant nr 1 a 4 frs. sv.

Defectiv collectiones a 2 frs. sv.

1924, 1925, 1926 complet a 2 frs. sv.

Recivibil che li autor: E. de Wahl, Eha 10, Reval, Estonia.

Occidental-Litteratura

Curt grammatica-claves in lingues Angles, Frances, German, Russ, Tchec a 0,30 ö. S (0,25 frs. sv.)

E. de Wahl: Radicarium directiv de Occidental in 8 lingues ADFIPRSSv 5 ö. S (4 frs. sv.)

Jean Chanaud: Index français-Occidental au Radicarium. 1 ö. S (0,75 frs. sv.)

J. A. Kajš: Praktický jazyk světových styků Occidental. 0,60 ö. S (Cena 3 Kc., vaz. 6 Kc.)

A. Z. Ramstedt: Nyckel til Occidental. 1 ö. S (0,75 frs sv.)

J. Gär: Wörterbuch Deutsch-Occidental ha apparit 5 liverationes a 0,30 ö. S (0,25 frs. sv.)

J. Linzbach: Transcendent Algebra, 1,30 ö. S (1 fr. sv.)

Rabindranath Thákur (Tagore): Nationalism in Occident. Autorisat traduction de A. Toman. Precie 1,30 ö. S (1 fr. sv.)

Dr. R. N. Coudenhove-Kalergi: Li Paneuropan Manifest. Autorisat traduction de E. Moess. 1,30 ö. S (1 fr. sv.)

J. Robert e E. Pigal: Der Weg zur Europäischen Verständigungssprache (Li via al lingue del europan intercomprension) OCCIDENTAL, in D Esperanto e Occidental. 1,60 ö. S (1,25 frs. sv)

Recivibil che:

Cosmoglotta Mauer b. Wien, Austria.

Comité Explorativ de L.I. Eha 10, Reval, Estonia.

Editoria Occidental Česká 32, Brno, Tchecoslovacia.

Por postal expenses ples junter 10%. Informationes 2 respons-cupones.

Eigentümer, Herausgeber u. Verleger: Gesellschaft Cosmoglotta, Mauer b. Wien, Postfach e6. Verantwortlicher Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing b. Wien -- Druck: G. Kanz, Liesing.

Hectografiat lettre, addit a ti nró de Cosmoglotta:

COSMOGLOTTA

Association International

de Lingue Auxiliari Occidental

Mauer b. Wien, Austria

Urteile von Linguisten über Occidental

Universitätsprof. Dr. Albert Saareeste (Dorpat-Estland) schreibt (11.1.27) an Edgar von Wahl, dem Verfasser der Hilfssprache «Occidental» u. a.:


Ich erhielt Ihr freundliches Schreiben, wie auch die Occidentalschriften und ich muss bezeugen, dass in der Unmenge der heutigen, künstlich geschaffenen internationalen Sprachen Occidental die leichtes verständliche ist, besonders für jene, die eine romanische Sprache kennen. Die Lektüre der in dieser Sprache verfassten Texte hat mir nicht die geringste Schwierigkeit verursacht. Ich beglückwünsche Sie, geehrter Herr, herzlich zu dieser unser Vaterland ehrenden, fruchtbaren Arbeit, und ich glaube an den Fortschritt und Sieg dieser Sprache. ...


Prof. A. L. Guérard, Stanford University, Kalifornien, der Autor der Werkes «A short history of the international language movement» (Edition: T. Fisher, Unwin Ltd, London, Adelphi Terrace, Price one guinee) schreibt an Edgar von Wahl, dem Verfasser der Verständigungssprache Occidental wie folgt (Kgl 9):


Ihre Sprache bedeutet einen entscheidenden Fortschritt. Es scheint mir, dass Occidental einen Schritt in der richtigen Richtung darstellt. Sie werden bemerken, dass ich zu Ergebnissen gelangt bin, die Ihren auffallend ähnlich sind. Jedenfalls sind die Unterschiede, die zwischen uns bestehen, von untergeordneter Bedeutung im Vergleiche mit jenen Punkten, in welchen wir übereinstimmen. Ich bin überzeugt, dass es ein Leichtes wäre, unsere gegenseitigen Abweichungen zu beheben, wenn uns ein kompetentes, autoritatives Komitee dazu aufforderte.


Annotationes.

  1. Corespondense International 1908, nr 9.

  2. Ex un brochura (in preparation: Li anti-europan caractere de «Esperanto» de Ernst Graber (Dresden).

Cosmoglotta A 40 (may-jun 1927)

Organ del Association International Cosmoglotta

Consacrat al developation e propaganda del Lingue International Auxiliari Occidental

Redaction e Administration: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien, Austria.

Abonnament annual: 5 ö. S = 4 sv. fr = 0,75 doll. = 3 RM = 25 csl. K

Annu VI -- May-Junio 1927 -- Nr. 40 (3)

Contenete

  • Li psychologic e sociologic caractere del lingues. A. Z. Ramstedt
  • Facilitá de aprension. E. de Wahl
  • Mentalitá esperantistic. Engelbert Pigal
  • Antipodes. Faun
  • Duplic consonantes e arcaismes. E. Pigal
  • Delphos. Julian Prorók
  • Monario. E. W.
  • Edzo. E. P.
  • Regretabil Ido. E. P.
  • Ex nor movement.
  • C.E.L.I.A.
  • Cosmoglotta
  • Abonnamentes, contributiones e subventiones por Cosmoglotta.
  • Li psicologic e sociologic caractere del lingues.
  • Li sociologic caractere.

In nr 39 de Cosmoglotta yo volet monstrar, que si on vole constructer un lingue secun rationalistic principies e ne conform al existent psichic natura homan, on deve unesimmen transformar li psychic natura de homes por far possibil li function de un tal lingue. Si on vole p. ex. mecanisar li lingue, quam cert mundlinguistes aspira, on deve anc mecanisar li homan psiche.

Nu, in li sam modo, un lingue ne posse esser vivicapabil, si it es constructet de pur gramatical vispunctus, abstraente e renunciante del social conditiones e cultural, historic e estetic valores. Nam un lingue es «in eminent maniere un facte social», quam dí prof. Meillet. Si on ne atente li real existent cultural e historic fundamentes por un lingue international, on es fortiat crear un special fundament por it, un propri social vive. Esperanto vive nu su pseudo-vive mersí al entusiasme de su adherentes. It es su social fundament. Ma ples supposir, que ti entusiasme evanesce, tande anc li social base de Esperanto va evanescer samtémporanmen. It va cessar viver. E si ne plu temporan, to va eventer quande li lingue vell esser oficialisat, obligatori. Oficialitá morta entusiasme.

Ma un linguistic entusiasme es ínsuficent fundament por un lingue. «Li lingue natural recive del vive individual e social, de quel it es li expression, caracteres fundamental de su function e evolution» (Bally). Li max necessi condition por un lingue es li existentie de un comunité de homes, quel subtene li lingue. Ti social fundament da nutrition e developation al lingue, altrimen it vell esser quasi un plante sin radicas. Tal plantes ne existe, e lingues sin radica in li realitá ne posse viver. «Chascun lingue, in chascun periode de su historie, expresse li conceptiones intelectual corespondent a un dat statu social e constitue li inventarium de conossenties -- idés e objectes -- de homes, queles ha parlat it» (Dauzat).

It es clar que li corespondent societé cultural por un lingue international ne posse esser altricos, quam li comunité de ti nationes, queles besona un tal lingue, e que un tal lingue posse exister solmen si ti nationes have un international communication e un comun cultura. Inter individues e nationes de different culturas o inter tre primitiv tales con minimal cultural besonas es possibil auxiliari lingues de tal tip quam Pidgin-English, Beach-la-mar, Chinook, Lingua Franca, etc. queles es null cultural lingues, ma povri surogate de lingues, predestinat a desaparition in sam gradu quam li primitiv indigenes apropria se plu alt cultura. Li famos sociolog prof. G. Landtman raconta un anecdote: Un yun angleso ariva de London a Hongkong. Il visita un altri angleso. Li chinesi boy aperte li porta. «Missus see?» Li response del chineso: «Excuse me, sir, I don't understand Pidgin. Don't you speak English?» Un primitiv, barbaric lingue es possibil solmen inter barbares, t.e. homes, queles ne possede o queles ne aspira a civilisation. Homes con ambition ne vole babillar quam infantes.

E it sembla me que on nequande va posser fortiar (per quel medies?) civilisat homes parlar quam barbares.

Un L.I. auxiliari por li cultural nationes del Occidental ne posse esser altri quam un lingue reflectent lor cultur. Un masse de practic, natural e cultural factores acte quam linguistic formativ e limitativ potenties: historic, politic, geografic, economic, estetic, etc. Determinativ va esser li besonas e customes de ti nationes del Occident, lor, e ne ti del altri civilisationes, antic o oriental, de negros o papuanos, -- ma anc ne li arbitrari desiras e decretes de cert individues -- Zamenhof o Couturat...

Li lingue es necessi ne solmen por scrition de cartes postal e privat conversation con «samideanos», ma anc por omnidial parlada e retorica, politica e litteratura, prosa e poesie, scientie e arte, comercie e tecnica, etc. Do it es clar, que it deve anc esser apt satisfar li postulationes, queles on posi a un modern cultural lingue in omni ti branches de nor civilisation. Li lingue es li clave de un cultura, e pro to oriental nationes quam japanesos, chinesos, turcos, hindues, etc. es tam fervent studiantes de occidental lingues quam anglesi e francesi, nam ili comprende, que li lingues del Occidente aperte les anc li civilisation del Occident. Li Oriente occidentalisa se per chascun die. Si nationalistes in Nagasaki protesta contra tal evolution, to ne importa plu quam li cria del avies in storme. It es nu li civilisation del Occidente, quel es li mund-civilisation e on es fortiat o aprender it o esser victet. Li oriental popules have null propri scientie, null tecnica. Tis es occidental, e un lingue quel vole servir les, ne posse esser altri quam occidental.

Null lingue existe por realisar cert rationalistic principie o idealistic tendenties. Li scope del lingue es tot practic -- reciproc comprension inter consocios. It servi li vive.

Ma, on objecte, si un L.I. ne posse esser fundat sur logica e ration, u noi va trovar un «fix base» por li construction del L.I.?

Li base de omni vivent lingue es li lingual usu de cert gruppe de homes. «Lu correct in un lingue es to, quo un lingual societé postula; e errore deviation de it -- absolut sin respect al intern valor del paroles e formes», di prof. Jespersen. Constructente un L.I. del occidental cultura li base de it consequentmen deve esser li international lingual usu, e li mesura de corectitá -- maximum de it.

It es un fact, conosset de omnes, que it existe un amasse de international paroles, i.e. li lexical material del serchat L.I. existe ja partmen, ma latent in li national lingues. Ti facte ne solmen afacila, ma anc predestina li final solution del problema. Li existent international vocabularium -- cultural, scientic, tecnic, etc. paroles -- constitue li íncontestabil base por li L.I..

Si on ne vole, quam fa cert linguificatores -- accepter li existent scientic e tecnic terminologie tal qual it es, on es fortia rebaptisar li tot scientie e tecnica de Occident -- un labor de Sisifos. Util? Possibil?

Li spiritual cultura del Occidente es de su orígine roman-grec. Noi omnes ancor vive in li ombra del antiqui Roma. Quo ne ha significat li roman jure por un grand númere de europan states, li roman eclesia por nor spiritual vive? Li latin ha esset, e in cert maniere ancor es, li patrin lingue de nor cultura. It vell esser un follie negar li historie.

Del practic caractere del lingues seque, que important es solmen to, esque li usator de un lingue max facil posse expresser se in parlation e scrition e es max facil comprendet del auditor e letor, e ne, esque li númere del grammatical regules, queles un apprendent deve aprender, es decisix o sixant. Un lingue deve esser judicat secun su practic efectivitá, ne secun teoretic principies.

Li majorité de projectes de artificial lingues international, queles ha esset presentat durant li ultim quinant annus, ha in general desvelat che su autores un astonabil manca de sensu por lu real e lu possibil. On ha judicat li natural lingues quam ínlogic, caotic, degenerat, ínapt -- assertiones monstrant clarmen que on ha esset lontan de veritá e realitá. Chimicos e matematicos ha volet far creder, que on deve crear lingues quasi secun chimical o algebraic formules.

In contraritá al altri projectes li lingue Occidental monstra un clar tendentie star in intim contact con li lingual customes e sentimentes del europan nationes. Ne solmen li ver natura del lingue ma su real scope es ci max bon comprendet. E li social caracter de un lingue ha esset, es, e va esser li decisiv.

A.Z. Ramstedt.

Facilitá de aprension

Mem esperantistes qui prende seriosi li nov naturalistic direction in L.I. e aprecia multcos in it, reprocha nos támen, que malgré semblant facilitá comprender li lingue (almen por li educat persones de occidental cultura), it es tre desfacil scrir e parlar it, pro li ínregulari vocabularium e parolformation footnote:[Vide inter altricos li critica de W. E. Collinson pri «Delphos» in «Internationial Language» April 1927.], que pro su intern economie de paroles li practic conossentie de Esperanto es aquisitet in plu curt témpore; e que just li possibilitá formar regularmen derivates «per bon diferentiat afixes» es un ínsuperabil qualitá de Esperanto, quel talmen es superior a omni L.I. sur neolatin base.footnote:[Ma li regulari derivates ne es international: aviadisto, senpere, alcentrigo (in Occidental aviator, ínmediat, concentration regulari derivationes), e li acceptet secun regul 16 international paroles ne es regularmen derivat ma sta isolat exter gramatical coherentie qual exceptiones: observatorio, produktiva, transformatoro (in Occidental ili es regulari derivationes observa-t-or-ia, pro-duct-iv, trans-form-a-t-or).]

Ti argumentes posse forsan applicar se ad Interlingua de Prof. Peano, ma nullmen al Occidental. It sembla que li artificial primitivitá de Esperanto obtusa li sense por real e existent finesses de sentiment. Vermen a quo es util discerner inter «redaktejo, redaktistaro, redakto, redaktado», queles omni es representat in nor europan lingues per un sol parol: «redaction», quel sembla til nu suficent precis, proque li sense es clar del contextu? E in casu de necessitá sempre posse esser preciset mult plu bon e comprensibil per circumscrition: loc o buró de redaction, totalité de redactores, activitá redactori etc.footnote:[Li predilection a long composites con special nuancies es un specific caractere del lingues de primitiv popules.] Ma just li parol redaction, existent in omni principal europan lingues til li Russ, ne existe in Esperanto footnote:[Li nov introductet redakcio sta exter grammatical conexe con li radica redakt.], e vice posser utilisar un conosset parol (ultra to absolut regularmen derivat in Occidental), on deve chascun vez composir un ancor ne existent e ne usabil necú nov parol secun li tre special nuancie. Esque to es facil e economic?

Ma in altri casus pro mancant diferentiat adjectivic sufixes un sol parol deve expresser tre diversi senses, sovente totalmen ne precisibil per li contextu, p. ex.: paca kongreso. Ca to es D friedlicher Kongreß o Friedenskongreß?

Li possibilitá formar per li sam affixe un masse de paroles con paralel sense es certmen un avantage in un lingue, ma it relate solmen nov conceptiones ancor ne essent in li subconscientie del parlantes. In ti relation it es tre significativ que sr Collinson por subtener su tese cita li lingues gaelic (welsh) e finn, du lingues durante long témpore isolat del europan progresse e solmen recentmen posit in li necessitá producter un quantité de nov paroles por nov conceptiones queles ha mancat les til tande. It es do clar que ili producte les per li sam afixe, ja usat in lor lingue, sin cuidar pri ja internationalisat formes in li grand europan lingues. (flotte, biblioteca, vocabularium etc.)footnote:[Ma anc ili ne di arbaro, herbejo quam in Esperanto ma have autonom paroles por ti conceptiones de un propri totalité. Esque vermen apu vocabularium (vortaro), arbaro ne vell significar plu bon D Baumschule, F pépiniére, I semenzajo quam just un forest? Sr. Teo Jung in su jurnal «Heroldo de Esperanto» nr. 14 scri pri li paroles mal-bona, mal-longa etc: En la poezio sin venĝas tiu ŝajna facileco akirita per ŝparo de tiaj preskaŭ ĉiuminute uzataj esprimoj.] It es un processe absolutmen analog al formation de paroles por nov coses quam che ti tribe de Central Africa, qui nomina un chapel: cap-tegmente.footnote:[It es un nationalistic lude quel ha productet D Fernsprecher, Finn puhelin, Eston. Könetraad por li international telefon, e quel Esperanto nu seque ínprudentmen.] In ti sense on posse atinger in Esperanto ancor mult plu economie, si prender quam modelle li citat negri-idioma e li experienties atinget per pidgin-english. Ma yo pensa que li dominia de un L.I. es un poc plu vast quam li possibilitás de comprension per un jargon quam pidgin-english.

Ne solmen por simplic conversation con li conductor del tren o li servitor in hotel, ne solmen primitiv necessitás de un viageante o un colector de ilustrat postcartes deve servir li L.I., ma anc al max alt postulationes por li relationes de scientie, politica, comercie, tecnica, filosofie etc. E tande li postulation renunciar a nor cultural vocabularium in favor de primitiv «Esperanto-faritaĵoj» es vermen naiv footnote:[Ili corresponde al fantastic mascas del actores in teatral representationes che primitives in comparation con li expression del visage in li modern kino-drama.].

Advere li international paroles introducte se malgré li protestes del SAT-presse, ma nu ili es partmen duplicates de ja existent «esperantismes», e quam ja dit sta extra del laudat regulari construction. Un tal situation es ni economic, ni practic, ni logical, ni rational! E it es sive bluff, sive manca de comprension asserter que tal lingue es plu facil quam Occidental in quel omni ti international e cultural paroles dissolue se in clar e transparent derivates del bon electet radicas, sufixes e regules de composition.

In Esperanto on simplicmen escamota li veritá que it contene in su vocabularium mult mill exceptiones sin minimal etimologic o logic coherentie! Yo proposi al seniores Esperantistes prender un conosset complet vocabularium p. ex. Bennemann, e contar li paroles queles in Esperanto forma un exception proque ili sta extra li derivation normal, a queles corresponde in Occidental regulari international derivates; e 2) far li sam calcul invers por Occidental e yo paria que tal exceptiones va esser in Esperanto 100 vez plu quam in Occidental!

On fanfarona pri regularitá del grammatica e tace pri li 10 000 exceptiones in li vocabularium! Yo ha jettat li gante! Qui va sublevar it? Yo attende response!

Li ulterior assertion de sr Collinson, que solmen Esperanto possede li capabilitá formar derivates secun voluntá, es fals, proque Occidental have it in ancor plu grand mesure, possedente apu li general anc plu specialisat afixes, queles da li possibilitá formar nuancies mult plu precis quam Esperanto. Ma ti richesse totalmen ne es obtrusiv e ne exclude li possibilitá restricter li parol-quantitá til ti del nominat african tribe.

Si on vole on va posser formar anc in Occidental fratra o fratressa in vice de sestra, o desbon vice mal, cap-tegmente vice chapel, maladitá vice maladie, per un parol, on posse far omni íneptitás de Esperanto anc in Occidental, si on es inept o primitiv indigen, ma Occidental almen ne fortia li civilisat homes parlar quam infantes o indigenes primitiv.

Occidental have li max grand libertá in expression de su idés: it es quam un lingue natural. Anc in D on vell posser parlar Bruderin, ungroß, Kränke in vice de Schwester, klein, Krankheit, ma on ne parla talmen. Ma hodie on usa ja in D Abteil vice antean Coupé (Abteilung). Do un tal evolution ne es ínpossibil anc in li L.I. Ma yo ne have li manie de grandesse (megalomanie) decreter tal «simplificationes» al munde. Si li munde va voler, it va far self ti usa(tion) de su lingue -- li possibilitás existe in Occidental sammen quam in omni lingue vivent.

Li criticantes qui trova Esperanto plu facil di que ili hesita che usa de ti o altri form in Occidental, quo ili ne senti usante Esperanto. Unesimmen on deve constatar que Esperanto es ja familiari por ili e Occidental ínconosset. Ultra to partmen ti hesitation veni de to que ancor ne existe plen lexicos national-occidental (almen ja printat), e anc solmen poc persones possede li Occidental-national Radicarium (presc nequande li seniores criticantes).

Nu, yo es curios vider p. ex. un person qui possede un Esperanto-clave o mem complet grammatica e quelc numerós de Esperanto-gazetes, qui vell scrir Esperanto sin hesitation e con minu erras, quam in li sam casu con Occidental, mem si ti person mey esser tre erudit e conossent mult lingues!

Anc ci solmen clar e ínprejudiciat experimentes va posser monstrar li veritá.

Pri Occidental ti experimentes es ja fat plur vez!

Mult persones, e absolut ne solmen erudites, scri e parla un remarcabilmen bon Occidental.

Ma li duesim cause de hesitation es li íncapabilitá del majorité usar li libertá. Ili postula ukases, ili ne vole pensar, ili save solmen obedir. Vice self-decision e responsabilitá ili clama pri baston sur quel apoyar se e per quel esser battet in casu de manca de discipline.

Ti libertá totmen ne postula que on deve parlar secun normativ schema con menacie de excommunication.footnote:[Compara in Esperantujo li boicotte contra li gazettes queles usa «Germanio» vice «Germanujo» secun postulation del conclave del mort papa.] On mey parlar o scrir talmen, que li comprension mutual mey esser li max perfect. E it es clar que li conservation del omni-conosset international orthografie footnote:[Quel támen in Occidental es absolut in-mis-guidant, proque li pronunciation del scrit parol e sammen li transscrition del parlat es strax clar e ne miscomprensibil.] e form de paroles sin mascarade e sin confusent masse de ínutil affixes es un grand avantage de Occidental.

Anc si Occidental es ínmediatmen comprensibil solmen a homes de alt cultura, tal homes existe minimal 10 000 000, e just ti civilisat homes va decider li question del L.I. e ne li strada. Anc pri li construction e election de sistema de relvia o de ocean-naves decide ne li passageros ma li ingenieres, industriales e altri competentes!

It es li deve de omni hom conscient contra-acter li dictatura del strada, li ruina del cultura. Li responsabil ductores de Esperanto just apella al voce del strada (quam ante 2000 annus li imperatores de Roma per ti maniere ha ruinat li antiqui civilisation).

Ma on posse replicar, que li L.I. totmen ne es reservat solmen por li erudites, qui forsan vell posser exister sin it, ma anc por li grand masses del popules. To es naturalmen ver. Ma anc por ili un lingue quasi natural, quam Occidental, va esser plu facil, proque it totmen ne es tam facil por li simplic hom discerner li grammatical categories, quam on asserte to! On save p. es. que in German e Dan lingue li substantives es scrit per majuscules. Nu, chascun quel hat occasion observar infantes e ínerudites va constatar li grand confusion in scrition de majuscules. Do anc li reclam-laudat finales de grammatical categories es plu un desfacilitá por li simplic popul. On deve sublinear anc que li extereuropanes possede tot altri categories grammatical. Por un chines o indian de America ili representa un grand desfacilitá. Ma in Esperanto un fals usa del grammatical finales posse producter catastrofal confusiones. E to es li natural consequentie del mancant precis adjectivic e adverbial sufixes.

Anc li postulation formar self o deschifrar Esperanto-charades on ne posse nominar facilitá. O esque p. ex. talmen commun paroles quam li Esperantan sciigo, senpere, estro, militistara, nepre etc. es plu facil anc por li max ínerudit simplic hom quam information, ínmediat, chef, militari, absolut?

In témpores, quande Volapük esset in via conquestar li munde, li aparition de Esperanto esset un liberation e un action de cultur, quel on nequande va obliviar. Ma, hodie quande existe Occidental, li ulteriori propaganda por Esperanto, quel ne ha marchat con li general evolution, ma restat stagnant sur li sam punctu quam ante 40 annus, es un ínpossibil bluff e explotation del ignorant hom in li personal interesse de quelc ductores.

It es vermen ja urgent témpore, que omni progressiv clarvident e etic persones de alt cultura e tendentie mey uniar se circum li democratic latin. «Occidental», quel pro manca de arbitrari regules es sempre perfectibil in omni direction.

It es necessi aperter li ocules al misguidates per li micri capitalistic e avid a potentie gruppe de circa 100 persones, qui chascun annu conveni in su Esperanto-congresses, queles es necessi por enthusiasmar li «popolo Esperanta» per festas, cantadas, dansas, flirte etc.

Li amical fratrin sentimente in ti convenidas es vermen laudabil e simpatic, ma li cultural nivelle es miserabil. On mey solmen memorar li fad e infantesc expositiones de P. St. in li tal nominat «Somera Universitato»footnote:[Vide Kosmoglott nro 32.] in Geneva.

Li seriosi currentie del vive, scientie, politica, economie etc. es absent, e nequande va esser atractet solmen per li infantin-credaci utopisteríe, si ili ne have li possibilitá parlar pri su real necessitás in un lingue correspondent a nor hodial statu de cultura. E li grand joyosi masse va aprender Occidental in sam curt témpore quam nu Esperanto, ma con plu grand cultural e civilisatori valore por ili self. E si on va asserter que ili nequande va parlar it rect, mi va questionar quant persones usa in just maniere li acusative?, mem ne li redactores de jurnales.footnote:[Ples comparar li constatation de plu quam 10 casus de fals usat acusative in un sol nr del official gazette de «Universala Esperanto-Asocio» (Kosmoglott nr 5). Mem li redactor de «Bulteno de Internacia Scienca Asocio Esperantista» ne save usar it rect, scriente (nr 6, april 1927, pag. 13): lau la metodojn uzitajn.]

35 annus li Esperantistes ha luctat con bon conscientie por victorie de lor idé e ili esset fort!

Ma nu ili deve luctar por Esperanto contra plu bon saventie e contra su conscientie. E tal lucta nequande posse victoriar. Anc li fanatisat masses un die va percepter li veritá!

E. de Wahl

Mentalitá esperantistic

In «La Progreso», Oficial organ del Tchecoslovac Esperanto-Association, marte 1927, sub titul Rememorajhoj pri la unua tempo de Esperanto O. D. Ribaulb raporta (traduction ex Esperanto): «Li max interessant epistul de Dr. Zamenhof, quel es in li colection de «Espero», datat 1889, contene li confession quel jetta un ínatendet lúmine sur li historie de nor lingue. In ti epistul li autor di que il ha creat li lingue -- unesimmen e cardinalmen -- por su ínfelici popul, li judeos, dividet inter mult landes e lingues, un popul, quel denove posse esser uniat per li lingue. Ti popul posse esser apóstol del lingue international, pro su rol cosmopolitic e pro su historic traditiones. Con li lingue vell venir li nov religion Homaranismo, quel finalmen deveni religion del tot munde. Do li amore a su popul, li nationalism, ha esset li prim motor por Zamenhof, quel adjunte in li sam epistul: si yo ne vell firm creder que li nov religion va triumfar, yo nequande vell publicar li lingue, quel es solmen medie, ne scope... Quam omni fundatores de religiones, anc Zamenhof ha creat dogmas. Omni hom es líber acceptar les o ne, ma ne discusser!»

Malgré ti conception, pri quel li estimat letor self mey judicar, it es tre dubios que li «Homaranismo» del Esperantistes va esser suficent for por victoriar súper li resistentie del munde non-esperantistic, essent in aplastant preponderantie. In ultra li homaranistes in Esperantujo self es solmen un micri minorité, contra que ti homes quel vole usar li lingue pro purmen tre practic scopes, deveni sempre plu mult, talmen que li organisationes ja deve prender radical mesuras contra li excrescenties de ti direction (vide p. ex. Pilorio in «Esperanto», april).

A. Jofre scri in «Amerika Esperantisto», marte, pri li partiprendentes de Esperanto-curses: «Sive ili suposi que li atinget saventie sufice por interchange de cartes postal, sive ili pensa que lor cap ne es apt por ulterior studia. Ili anc posse esser instigat a abandonar li comensat studia, quande ili trova, que Esperanto ne oferta hodie suficent practic profite.» E per li intern valore cultural e educativ del lingue on anc ne successe capter les, pro que it es null. Talmen it es comprensibil que li ductores sempre demanda perseverantie e «sinofero» (self-sacrificie) del propagandistes.

Noi totalmen ne condamna li fair utilitarisme, pensante que sub li actual circumstanties li Lingue International va introducter-se unesimmen solmen in comercie, tecnica, scientie, radio e céteri trafica. Poy, quande it es aconosset e oficialisat generalmen quam lingue auxiliari, it va conquestar poc a poc, sin sucusses e revolutiones, li céteri dominias spiritual, bell litteratura, arte, religion etc. Pos que it va har monstrat su vivicapabilitá, li lingue auxiliari va devenir universal e vivent lingue del Occidente e forsan del tot munde. Ma tal successiv introduction e natural evolution es possibil solmen per un lingue inter-national del tip de Occidental, basat sur li dominant cultur-paroles occidental, e ne per atrusiv imperialisme de un artificial jargon extra-national de isolat secta quel continualmen discrediter li idé del L.I.

In su libre «Delphos» Miss S. Pankhurst cita un judicie de Liga de Nationes pri Esperanto: «LdN caus reciver votas pro adoption de Esperanto i. a. 1923 nomina un comité por studiar li lingue. Li raporte del comité presentat per prof. G. de Reynold (Bern), declara Esperanto quam barbaric, sin precision e su usation efecte e cause de decadentie intelectual.»

Existe centes de tal opiniones de competentes contra Esperanto. Ma li Esperantistes tace pri ili e dura nominar nos, qui proposi un lingue apt e acceptabil, nocentes del idé.

Támen li fiascos ne posse desillusionar li fanatic apóstoles del novreligional lingue. In vice retirar se e aprender in quel maniere on posse esser plu util a digni cose, ili aperte nov campanie de bluffs e mistificationes.

Cúlmine de menties (o «sinofero»?) pro la «sankta afero» es un Esperanto-prospecte de Steyrermühl-Verlag, Wien, u dr Pfeffer scri: «E. trace li linea medial del europan lingues. It es plu educativ e ligativ quam quelcunc lingue, pro que it doce al europanes lu comun in lor lingues! Li studia de E. have un extrem plu alt valore educativ quam ti de un altri lingue, pro que on apropria se per it lu comun e essential de omni europan lingues e un ampli conossentie de extran paroles!» Ti ci teses sembla esser copiat de un Occidental prospecte. Quasi por demonstrar li gross duperíe, on trova sur li reverse del folie un excerpte del «malkara Esperanto-Wörterbuch der Wiener Tagblatt-Bibliothek» con sequent «bon medial europan» Esperanto-paroles: flegmo, fokuso, fondus, bazo (base), aldono, sindono (devotion), malinklino (aversion), sciigi e konigi (anunciar), alveno, alteriĝi (aterrar), kaŭzo (cause). Quant coruptiv e «malinstruanta» Esperanto in fact es, noi ja suficent vez ha demonstrat. Esperanto es apt solmen por misusar li extran paroles; p.ex. un laborero in Vienna hant frequentat un Esperanto-cursu, ne adplu esset capabil usar les rect; il scri: perfektigieren, rezervieren etc.

Malgré li amasse de simpatic resolutiones por L.I., null neutral congresse international til hodie ha factmen usat Esperanto quam medie de intercomprension, quo constata li director del «Universala Esperanto-Asocio» mem, in «Esperanto», marte. Por antauenpushi (propulser) li afere in ti direction li stab general del «verdaj kavaliroj» arangea un nov experiment: Li esperantistes self fa un «neutral international congress» de pedagogos in Praha, pasca. E ili fanfarona tra li presse dial: «Por evitar tedant traductiones, on interpreta li discurses solmen in Esperanto.» Talmen demonstrante li semblant difusion e usabilitá de Esperanto, on proposi li metode anc al altri international congresses. On nu ne postula que li delegates mey aprender parlar Esperanto. Ili ples studiar li lingue solmen durant ne mult hores til que ili posse comprender. Ma anc to ne va auxiliar, nam li delegates anc va mem ne aprender comprender li lingue durant li curt témpor. Támen ti ci metode es strax usabil in Occidental, comprensibil al majorité del delegates sin studia anterior. To es atestat ja sovente, p.ex. per li Occidental-discurse córam german societé in Hôtel de France, Vienna (vid. Kgl nr 37).

Ma pro quo on ne aprende Esperanto? To es li question anc de sr. van den Brock in «Heroldo de Esperanto» nr 13. Sr. B. ne comprende pro quo comercial firmas ne employa esperantistic correspondentes por extrania. Il ha scrit in Esperanto a un grand firma in Hamburg, demandante un oferte. Li firma respondet que on ne comprende Esperanto e on peti scrir german o hollandés. Nu, un de nor colaboratores, comendante un scrimachine in Berlin, ha scrit li tot corespondentie in Occidental. Il ha recivet prompt su machine; do li liverante ha tre bon comprendet, sin antey aprender li lingue o mem ingagear un special correspondente. Ma sr B. in «Heroldo» proposi fortiar omni exporteros aprender Esperanto o boicotar les. «Quande ne sufice li rason, on prende li baston.»

Li esperantistes besona li ateste del Union Telegrafic, que Esperanto es un «clar» lingue, pro que ili self ne audaciat creder to. Ma on accepta telegrammas in Occidental sin haver un ateste, pro que omni hom educat comprende les e self constata que Occidental factmen es un clar lingue. Dictatura, oppression e fraude besona decretes e policie: veritá e libertá fa sin ili.

In «Arbeiter-Esperantist», april, on scri: «Li masse quel noi vole ganiar por li Esperanto-moventie, es presc solmen avid a sensation. E noi deve max possibilmen utilisar to.» Nu, Occidental recruta su unesim adeptes ex ti homes queles have serios beson a L.I., i.e. queles ja sta in international relationes sive litterari sive personal. Pos ti elite de eclarat pioneros va sequer li grand masses, aconossente li utilitá de Occidental, spontanimen, sin bluffas, sin sensationes e sin «putches». Por li bene del homanité.

Engelbert Pigal.

Antipodes

In Mondo nr 4 es publicat un articul de I. H. Nemo quel proposi un efectiv reforma de Ido, i. e. eliminar li finales -o in substantives concret e -as in li verbes fundamental. Su argumentes por un tal reforma es decisiv e tre habilmen citat. Il precise in su unesim frase un idé quel anc noi sempre ha sublineat. Il di: «Li maximal facilitá, mesura de perfection de artificial lingues, til nu esset considerat presc solmen sub relation al aprendentes. Ma plu on exfortia far de Ido li L.I. practicmen usat, plu ti unilateral facilitá por aprendentes deveni un principie errorosi».

Interessant es anc su opinion coincident con ti de Julian Prorók, que li decision definitiv ne va esser fat del mundlinguistes, ma de ti persones qui va besonar li lingue. Il di que un die o altri li international organisation del laboreros va dar al L.I. sive un catastrofal batte, sive definitiv victorie.

«Ili simplicmen va sentir li beson de un L.I. e accepter ti instrument quel es tot pret e oferta li max grand avantages.»

To es sin dubita tre ver. It va depender de to, ca Paneuropa o li Triesim Interantionale va electer. Yo támen ne pensa que to va esser Ido. Li sol possibil election e inter Esperanto e Occidental, nam presc li sam simplificationes proposit de Nemo on posse far anc in Esperanto e tande li chances de Ido es denove diminuet. Li reformas de Nemo es li unesim batte de martelle. Va sequer altris pri li derivation, pri li tot conjugation e pri li fals logicalitá. E quo tande va restar? E quant témpor resta nos ancor til li final election? Esque it ne es plu bon strax accepter Occidental quam denove comensar li fars de Achilles, quel nequande posse atinger li tortuga?

Interessant es anc quo sr. N. di pri li eufonie: «Li til nu absolut manca de substantives finient per consonantes ha fat Ido tro molli, tro exclusiv feminin. Per ... (li nov regul) ... noi vell crear un tot grand categorie de substantives plu «vivent», plu fort e plu dur, e qui vell posseder ti masculinitá tam per su form, quam per su sense.»footnote:[Anc sr. G. K. Richardson scri pri ti tema in «Mondo» sub titul «Ido-Verso»: «In Ido li desfacilitá es trovar suficent mult paroles finient per síllabes accentuabil.» -- Red.]

Do anc in ti relation un aproximation ad Occidental! To on deve sublinear por special joya de fundamentistic idistes qui trova Occidental cacofonic!

Apu ti clar e prudent articul in li sam nro de Mondo es publicat un plen de ignorantie dilettantic articul de Dr. Talmey, probabilmen por plu sublinear li luminositá del unesim. Li redactor nomina Dr. T. un «expert filologo», probabilmen per ironie.

In ti articul «Lexikologio de Arulo» (tal es li nómine del nov Idido, un apoteose de scolasticitá) noi vide que anc in su logica Dr. T. severmen contradí a se self in chascun passu. Il contradí al principie nr II «Li original paroles deve esser maxim international possibil». Li parol verdar = D werden, F devenir, contradí al principie III: «un form deve reciver li comun international signification, ne un altri!» Nu li form verd es conform al parol F verg A green, e ne a D «werden», quel anc ne es international. Yo cita ancor quelc altri «international» paroles de Arulo: termato, gresar, erastanti, noturizar, arkíatro, arkto (ne arctic ma F étroit D eng), axino, barno, bizoniar ne parent con bison), borno (ca D Born o F borne?), qui save to sin explication, e quel logica vell auxiliar nos ci, si ne li «sic volo, sic jubeo» de Dr Talmey?

Si in un lingue monstra se talmen divergent flutiones quam li du supra monstrat, it ne va posser longmen subtener tal tensiones e va crevar bentost.

Faun.

Duplic consonantes e arcaismes

In «Mondo» nr. 5, sub titul «Arkaismo e L.I.», honorat canonico Jules Gross inter altricos pena pruvar que li ortografie de Ido es plu modern quam ti de Occidental. Startante del observation que presc null hom pronuncia p. ex. li du m in «immens», il monstra li desfacil aprensibilitá del duplic lítteres in francés. Ti consideration til cert gradu es rect; e just pro to li scrition de duplic consonantes es facultativ in Occidental in casus u ili have null signification apart. Noi nequem fortia scrir du t in regretar, du m in comun, du r in coresponder, du b in abate, du p in aprobar, du l in colaborar etc.

Li nov german ortografie demanda li fonetic scrition «Akzeleration». Ma ancor hodie in scientic literatura on usa li antiqui scrition plu international «Acceleration». Similmen on ancor ne va interdicter al scientistes in Occidental scrir: physica, autochthon, opposition, ellipse etc. Por atinger cert scope it es plu sagi dar ne principies imperativ, ma directives. Ti qui hodie ne posse far li grand salta, va sequer deman.

Támen on apen va posser abolir li duplic consonantes totalmen. Presc omni europan lingues (de Portugal til Russia) usa les precipue

  • por marcar curt vocales (quam in german: ball, stopp etc.), quo sr. J. G. omisse mentionar;
  • por discerner divers paroles (in Occidental: casse: casu, currer: curar, cann: cane, cusino: cussin, car: carre. Ido ne posse adopter ti international paroles e vole fortiar nos usar li «modern» deformat: kaso: kazo, kurar: kuracar, kano: hundo, kuzulo: kuseno, kara: charo. Mem li Hispan distinte: carro e caro!);
  • por discerner s fort de s leni (Occidental: masse, tasse, mission, rasse e rose, fase. Ma Ido: maso, taso, misiono, raso e rozo, fazo etc. à la Esperanto).

In ti 3 casus li scrition per duplic consonantes es obligativ. Ma in general on max aplicar hodie in Occidental preliminarimen li facil regul: «In dubita ples scrir un consonant!» To es tre simplic e ne imposi studia durant mult annus, quam on vole far creder. Ma it es possibil que li futuri Academie de L.I., fundat p. ex. per Liga de Nationes, va decreter un altri ortografie, minu liberal, sive plu etimologic e historic sive plu fonologic e mecanic. To va depender anc del actual flutiones in li lingues national.

Sr. J. G. declara que li duplic lítteres vale solmen por un muséo archeologic, e ne por li vive modern. Ma li tal-nominat «modern» ortografie de Ido certmen vale excellent quam un labirinte, per exemples:

  • tuberkloso e metamorfoso apu poroza e filozofo
  • resonar e sidar apu prezidar e rezidar
  • solvar, resorbar e nesolventa apu rezolvar
  • servar e konservar apu rezervar
  • resektar e konsistar apu rezistar.

On vide qual abstrusitás resulta si on ne respecte que un lingue con essentialmen romanic parol-materiale ne posse esser scrit per ortografie polonés.

Quant on senti li manca de marcation de curt vocales mem in Esperanto, to monstra tre visibil li excellent redactet jurnal Unuigita Tuthomaro (Uniat Homanité) in Hamburg, quel quáncam essente ortodox fundamentalistic, sistematicmen usa li duplic consonantes, mem plu sovente quam Occidental e malgré li acusa de letores, que it retarde li «venkokuro» de Esperanto.

Li historie del scientie de L.I. monstra que li evolution desde Volapük til li max recent sistemas es in direction a plu grand internationalitá e naturalitá e minu arbitraritá e artificialitá. In Occidental es atinget li maximum possibil. Ne conservante antiquat formes latin charta (paper), copia (abundantie), equo (cavalle) quam Interlingua de prof. Peano, ni compilante hiperlogic caprioles savigar da olua registragisto (informar su registrator) quam Ido, li lingue Occidental marcha li medial via aurin. Abstraente de su derivation-metode mem plu elefantiastic, Ido esset forsan plu modern quam Esperanto; to es ante 1922. Ma hodie, sr. J.G., pos aparition de Occidental, Ido es arcaic!

Li fonetic radicalisme in Esperanto-Ido, quel detrimenta li etimologic coherentie del paroles e just pro to anc fa desfacil li aprension footnote:[P. ex. li perhorrescet historic «aphel» es etimologicmen plu transparent quam «afel», in quel es efaciat li coherentie con «peri-hel». Solmen li adept save que li Esperanto-Ido klorofilo es chlorophyll e ne chlororphil. Li Italian ha tant consumat apt e act, radicas genuin e completmen international per su derivates, que it hodie have solmen li un parol atto por li du significationes disparat.], es un tre riscant lude: nam on ne save que li publica va acceptar it o ne. Occidental ne presenta se quam miraculos medie de intercomprension quel vole reformar e revolutionar li inradicat natural customes de pensada e parlada. Li Occidentalistes suposi que un putch à la Esperanto hodie ne va sucessar. Ili demanda del publica null utopic concessiones, e presenta solmen ti modest programma: un lingue international. Al introduction de L.I. ja opposi-se tam mult obstacules extern, que it es frivolitá augmentar les intern de nor camp.footnote:[Ti thema es tractat plu detalliat per mi discurse in Praha «Pro quo noi propaga Occidental?» Kosmoglott nr 36.]

Esque ne anc sr. canonico J. Gross comprende que li firmi terra del evolutionisme natural per Occidental es plu secur quam li hasard-lude del temerari «putchistes» e fals «modernistes»?

E. Pigal

Delphos

The future of international language by Sylvia Pankhurst.

Un nov curt historie del L.I. movement, 95 págines in octave, aparit in li anglés series «To-day and to-morrow», propaga li idé del L.I., e quo es simptomatic, ne por Esperanto ma por Interlingua de Prof. Peano.

De un populari edition on naturalmen ne posse postular absolut scientic profundore e ínpartialitá, quel es viceat per publicistic verve.

Pri li erras in li exposition de Esperanto noi ne vole expander nos ci, to ja es fat in un critica in «International Language» April 1927, pag. 93 per Mr W. E. Collinson. Sammen pri li altri lingues criticat: Volapük, Ido, Romanal, Universal, Medial. Ci noi va solmen curt considerar li critica pri Occidental. It contene 50 lineas, ma por refutar omni erras, miscomprenses, íncorect assertiones etc. compresset in ti 50 lineas it vell esser necessi scrir almen 500 lineas.

In general on posse dir que Occidental es criticat max mal e max ínjust.

Secun Miss Pankhurst Occidental es un «partially a priori amalgam». Quam «purmen apriori» ella nomina li formes fe, vell. Ma in un frances dialecte on di justmen: il fe remesser, e vell es latin vellem, velles, vellet = angles would e usat in sam maniere. Si fe e vell es apriori, tande in li laudat Interlingua li auxiliari del preterit e anc es tal, proque in veritá it es un prefixe in li grec verbes, ma in Occidental li «juxtaposition of words from various languages makes a discordant impression». Tamen in Interlingua to es permisset, e mem li usation de extran prefixes quam separat paroles. It sembla grotesc si un anglesa parla pri «discordant impression» per usa de paroles de divers lingues! Li autoressa oblivia que in li lingue Angles ti «discordant impression» deve esser ancor mult plu desagreabil proque Occidental es centvez plu homogen quam angles, e si un lingue national representa un mixtura de max divers lingues, on ne posse criticar to just in un lingue international.

«Curious features are n' to indicate ny ...». Tamen it existe similmen in hispan, polones, slovac e tchec.

Ella critica li usa de duplic consonantes in Occidental. Ma che sr Peano ili ne es remarcat!

«It is strange to introduce a synthetic perfect ... fe = did, and hav footnote:[Un tal auxiliari ne existe in Occidental.] = to have. Fe is in part used like the English did; but in English, of course, did is used «correctly» (nor sublineation) only in the negative and interrogative. To employ it in the affirmative is colloquial, if not vulgar».

Ti rasonament ne es convenent! Occidental ya ne es Angles, ma mem in Angles it es «colloquial e vulgar», do justificat in un L.I. si it generalisa un bon regul. E esque in A on ne have anc li formes «I did not see» e «I have not seen»?

Formes citat, quam «me fe cantat» in Occidental ne existe. In li texte ex Kosmoglott citat in li libre es pluri printerras misguidant.

It ne es tuchat lu fundamental nov, inaugurat in li mundlingual movement per Occidental, i.e. su mirabil metode derivar regularmen omni ínregulari international paroles de latin orígine, e su profund cultural e pedagogic valore in li cristallin clar analise del conosset, ma ne comprendet del popul-masses international scientic paroles. Per ti cultur-action, Occidental va esser un del max efectiv medies por destructer li mures inter li erudit latinistes e li «profanum vulgus» e talmen apporta su lepta al mitigation del sempre crescent lucta de classes, durant que Interlingua es solmen por latinistes e conserva omni ínregulari derivationes.

Malgré li grav mancas del libre del estimat Miss Pankhurst noi saluta li aparition de ti publication just in li moment quande li munde plu e plu immerse in li suggestion que Esperanto es li mundlingue.

Julian Prorók.

Monario

Interlexico del lingue arico-semitic. Monario-italiano-français-english-deutsch de Aldo Lavagnini, Roma 1926. -- Vermen on ne posse dir per quel rasones li autor es ductet ad introducter radicas ne international grec, arab, sanscrit, russ etc. sembla anc esser paroles negri-somali e tamil p. ex. ibar = comprar. Ma proque ne existe lexicos national-monario on ancor ne posse usar ti lingue, tre desfacil a comprender ye unesim vide. Qui va saver p. ex. que xar = tsar, e = forsan, zanho = mercur, zazar = agitar, wienco = scientie, weptro = sceptre, kamar = amar, udo = aqua, etc. ...? Li german traduction es fat tre ínsuficentmen. Visibilmen li autor ne conosse ti lingue, proque li lexico abunda ye erras e tal paroles quel ne existe in german, ni mem quam parol extran, quam p. es. skiuren por Eichhorn, handgeben por einhändigen, Flösse por Floß etc. E paroles german quam Konscius, vituperieren etc. totalmen ne existe. Russ doroga significa «via» e ne «car». Do secun ti provas on ne save si on posse fider al paroles sanscrit, tamil, arab etc. Talmen it es regretand que anc li scientic valore es problematic.

Li edition es luxuos e elegant e con portrete e autogramma del autor.

Támen li productivitá e diligentie de sr. Lavagnini es vermen admirabil. Apen su Interlexico por Italiano-Français-Englisch-Deutsch es editet, il comensa ja de nove editer un nov plu detalliat lexico in 23 lingues: latin, grec, antiqui, sanscrit, hebreic, italian, hispan, portugales, frances, angles, german, holandes, sved, russ, sudslav, arabic, du indic lingues, persic, turc, magyar, finnic, japanes, chines.

Ha aparit quar págines til «absinco = absinth». Un tal lexico conspectiv vell haver un eminent sciential valore, si it vell esser fat con conossentie e secun sciential metodes e sr Lavagnini vell posir se un monument índelebil, si il vell perfinir ti grandissim ovre con li necessi precautiones, i.e. it deve esser sin grav erras, e to postula un tal conossentie de lingues, quel sr L. visibilmen ne possede. It ne suffice prender li 23 lexicos e prender del ta monstrat pluri paroles un de ili ad libitum quo ducte ad absurditás. Sr L. mey assecurar se li colaboration de national lingue-conossores, qui conosse almen 4 -- 5 del nominat lingues por posser controlar li plu precis sense del parol, altrimen va evenir tal cose, que per superficial examination yo ha constatat in li quar págines con 47 paroles ne minu quam 31 erras, li max mult de queles es originat per ínconossentie del lingues, e solmen poc per print-erras. p. ex.: ABANDON (D Verlassung ne existe), ABBATAR (ne D schlagen ma niederschlagen, R ne svalivat' ma nisvergat), AB-HORRAR (R imet' have li sense haver. Probabilmen in li lexico ha esset imet' otvrashtchenie = haver horrore!), ABJEKTO (ne es D niedrig, R níchtojnyi ma D verworfen, R gnusnyi, niskí).

E. W.

Edzo

Pri li orígine del Esperanto-parol edzo (marito) li «linguistes», in «Heroldo de Esperanto» nr 60, 2 etc, denove rupte su cap, por trovar it in grec zoon, zeugnumi, zugon etc. Li nov «verd» generation do ja obliviat que Dr. Zamenhof ha explicat ti misterios radica in un epistul a sr. Boirac (vid. «Progreso», 1914, nr 74, 75).

Dr. Zamenhof ha prendet it de D Kronprinzessin, quel il transscrit per kronprincedzino, concludente que li finale -edzino have li sense de... marita, ex quel il derivat li parol edzo por marito, pos subtraction de -ino, sufix por lu feminin.footnote:[Li originari signification (just conservat in Occidental) del sufix -in es: descendent, provenient, consistent de... (p. ex. argentin, marin, alpin, canin, cristallin, serpentin, rubin, maltin, bernhardin, platin de S plata = argente etc.).] Analog il derivat: fraŭlo (garson) de fraŭlino (garsona e senioretta junt), kuzo (cusino) de kuzino (cusina)

On ne posse suficentmen admirar ti «logica», memorant a li «antediluvial scientistes» quel ha explicat li etimologie de A monkey (simio) per «creatur quel, hant manqué (mancat, fallit) devenir un hom, ha devenit un simio».

Dr. Zamenhof arbitrari ha attribuet al -essin li signification de marita. Nam Prinzessin (sam quam Äbtissin, Diakonissin etc.) ne deve esser maritat, quáncam Kronprinzessin es sempre li marita del Kronprinz. To es li motive pro quel Dr. Zamenhof (con intention o sin) startat de Kronprinzessin. Ex ti ci unic casu, fals interpretat, Dr. Zamenhof deductet li pseudo-radica edzo. Talmen li element ess (quel naturalmen have li sense: fémina, specialmen ligat con oficie o dignitá etc, p. ex.: directressa, actressa) prende arbitrarimen li sense de marito! On ne posse monstrar plu clar li metode capricios, e li procede presc pueril, quel li autor de Esperanto, li venerat Majstro de nor demí-fratres, ha aplicat in li construction de su lingue.footnote:[Ples admirar anc li Esperanto-paroles ega (grand) e estro (mastro), queles es resultat per amputation de G m-ega e IS ma-estro, e -ingo de D R-ing (annel) por «portant», p. ex. kandel-ingo (candeliero), cigar-ingo (cigariero).] To totalmen es simil al procedes de fabrication de Volapük.

It es sovente interessant e emotionant penetrar li mente del grand homes e li secretes del genie. Noi nequande nega li merites ínmortal del creator de Esperanto por li idé del L.I., a quel il ha sacrificat su vive. Ma per un tipic exemple sol on posse sondar li misterios profundesse del genie linguistic, quem li «fideluloj» ciecmen admira e adora.

E. P.

Regretabil Ido

In «Mondo», li oficial organ del Ido-Akademio, nr 8, G. V. proposi abolir li mediat verbal derivation denominal, i.e. li sublim ovre de Dr. L. Couturat e li parte laudat del adeptes quam li max splendid de Ido, pro su logica. On discusse vicear li formes plulongigar, ekterigar, enkarcerigar per alongar, ekterar, enkarcerar etc.!

In «Mondo» nr 7 sr. de Beaufront, li autor de Ido, scri: «Sintezesez esas kontreregula pri ke sintezar ne darfas existar en Ido. Sintezo esas nomo, ne verbo.» Ho no, sr. de B., secun vor regretat collego Dr. Couturat, li spiritus rector del Delegation, sintezo have radica verbal e sintezar existe in Ido, sam quam analizar, placar etc.! Ples consultar p. ex. li «Kompleta Radikaro Ido-D», 1919 (composit de F. Schneeberger, ex-presidente del Ido-Akademio e K. Feder, ex-secretario del Ido-Akademio), u vu va trovar printat per grass lítteres li special radica sintez-ar = synthetisch behandeln, zusammenfügen (Teile zum Ganzen; log., math., chem.). Do «la patro de Ido» ne save Ido self!

Yo sincerimen compati li Idistes pro que ili ha perdit omni su bon spíritus.footnote:[Vid. anc mi articul «Li Ido-Akademio suspende principies de Ido» in Kosmoglott nr 19.20.]

Ad u vu vole stirar?

E. P.

Ex nor movement

Li comité preparativ del «Societé Interlinguistic» in Helsingfors ha editet un propaganda-brochura in sved lingue: Occidental -- ett västerländskt kultursprak de mag. phil. A. Z. Ramstedt.

«A bis Z», Mitteilungen für Scheithauersche Stenographen, Leipzig, Nr. 3 contene un articul propagativ por Occidental e Cosmoglotta. On di que li paroles in Occidental es tam prudent electet que omni hom educat fluentmen posse leer textus redactet in li nov lingue sin saver que to es un idioma artificial, creat de un sol hom. On declara que per Occidental li scope del evolution del L.I. sembla esser atinget. Esperanto, Ido etc esset precursores. Occidental finalmen es li satisfation de un ardent desir del homanité. Noi cordialmen mersía li estimat editor del jurnale pro ti excellent articul in consequentie de quel Cosmoglotta ha recivet mult inquestiones de letores pri Occidental. A nor coidealistes ti bell exemple es recomendat a imitation.

Sr. A. Deminger fat un bon e successos discurs angles pri Occidental in Adult School Vienna 2 april.

C.E.L.I.A.

Desde fundation de Cosmoglotta sr E. Pigal es tro ocupat per organisatori labores por Occidental e il regretabilmen ne plu posse consacrar se al responsabil e desfacil officie de secretario del Comité Explorativ de L.I. Pro to il ha petit li presidente accepter su demission. Secun proposition del direction li membres con unanimitá ha electet sr. A. Z. Ramstedt, mag. philol., Helsingfors, Villagatan 25 (Finland), quam secretario. Noi cordialmen mersía sr. A. Z. R. pro acception del officie e desira le mult successe in su sacrificiosi labore. Secun til-nu publicationes de sr. A. Z. R. pri L.I. noi es cert pri su excellent qualitás linguistic. Li nov secretario durant pasca ha visitat sr. E. de Wahl in Reval por conferer pri li necessi labores. In ti conferentie ha monstrat se li absolut congruentie inter li opiniones del presidente e secretario de Celia in omni fundamental questiones quo lassa esperar bon cooperation. Sr. A. Z. R. ja dismisset Circulares 19 e 20 al membres de Celia.

Cosmoglotta

Abonnamentes, contributiones e subventiones por Cosmoglotta.

J. Ch.-Genève: 5 ö. S; H. S.-Marseille: 5,40 ö. S; H. M.-Karbitz: 2 ö. S; H. E. R.-Kalamazoo: 0,25 doll.; A. F.-Wien XVI: 5 ö. S; Dr. K. R.-München: 5 ö. S; Dr. S. Au.-Frankfurt: 5 ö. S; Prof. K.-Freiburg: 5,02 ö. S; J. S.-Maxglan: 5 ö. S; I. F.-St. Stefan: 5 ö. S; Schulrat L. Sch.-Wien VI: 5 ö. S; L. F.-Bilbao: 0,55 doll.; Prof. R. O.-Palma de M.: 1 doll.; O. W. F.-Jeffersonville: 2 doll.; F. A.-Aggelby: 5 ö. S; H. R.-Helsingfors: 5 ö. S; L. L. A.-Helsingfors: 5 ö. S; K. J. S.-Tampere: 8 sv.fr; Prof. A. V.-Graz: 10 ö. S; F. B.-Gesees: 3 RM; H. B. van W.-N. Y. City: 1 doll.; Regierungsrat Dr. M.-Rudolstadt: 5 RM; J. C.-Kjöbenhavn: 3 ö. S.

Eigentümer, Herausgeber u. Verleger: Gesellschaft Cosmoglotta, Mauer b. Wien, Postfach 6. -- Verantwortlicher Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing b. Wien. -- Druck: G. Kanz, Liesing.

Cosmoglotta A 41 (jul-aug 1927)

Organ del Association International Cosmoglotta

Consacrat al developation e propaganda del Lingue International Auxiliari Occidental

Redaction e Administration: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien, Austria.

Abonnament annual: 5 ö. S = 4 sv. fr = 0,75 doll. = 3 RM = 25 csl. K

Annu VI -- Julí-August 1927 -- Nr. 41 (4)

Contenete

  • Li problema de Lingue International
  • Curt grammatica de Occidental
  • Opiniones pri Occidental
  • Fotografie de Edgar de Wahl.
  • A Edgar de Wahl
  • Li du bases.
  • Interlinguistic reminiscenties.
  • Li ovre de Edgar de Wahl.
  • 40 annus Esperanto.
  • Cronica.
  • Abonnamentes, contributiones e subventiones por Cosmoglotta.
  • «Deutsche Briefgesellschaft» alliate de Cosmoglotta.
  • Kosmoglott
  • Occidental-Litteratura

Li problema de lingue international

ha occupat li pensas de mult persones. Li unesim projecte, quel ha havet alcun success es Volapük del canonica J. M. Schleyer (1881). Un grand progress representa ja li «Lingvo internacia» de Dr. L. Zamenhof, pos nominat «Esperanto» (1887) quel pro si facilitá e grandissim propaganda ha atinget suficent atention in li munde. Ma li defectiv e ínnatural formes ha evocat li critica de divers competent persones.(1) Li esperantistes ha refusat omni reformas in lor lingue e pro to aparit mult nov projectes, quam Neutral, Universal, Ido, Esperantida, Romanal, Latino sine Flexione, etem, Medial etc. (totalmen circa 600 projectes), de queles Ido, un secession de Esperanto, ha atinget relativmen grand propagation. Ma li ignoration del psicologic leges del lingues, li ultralogistica de su parolformation ha ductet a mutilation del majorité del international paroles, in mult casus mem in plu radical maniere quam che Esperanto.

Li vermen practic LINGUE INTERNATIONAL deve esser comprensibil a omni person de occidental civilisation, anc sin studia anterior. Solmen un lingue ja hodie usabil in omni circumstanties, in comercial anuncias e reclames, in changes de collectionistes del tot munde, in trafic e scientie posse contentar li postulationes del comunicationes international. Un tal lingue es

OCCIDENTAL

li max moderni forme del Lingue International. Li analitic gramatica, basat sur 30 annual scientic explorationes es li max simplic e facil possibil, e per su construction representa li summation e coronation del anterior experienties. Li regulari scientic derivation de omni international paroles compensa li aprension del desfacil Latin.

Occidental es li democratic Latin!

Por un person qui ha aprendet Occidental, omni international sciential paroles in lor construction natural es clar quam cristalle.

Occidental, li ovre de vive del baltic erudite Edgar de Wahl (Reval), es publicat in annu 1922.

Curt grammatica de Occidental

Pronunciation. Vocales quam in german, italian, hispan etc., y quam vocale = sved y, german ü, frances u; y quam consonante = y angles, hispan; c ante e, i, y = ts, in omni altri casus = k; g ante e, i, y = j frances, in altri casus quam g german; h aspirat quam in angles, german; q quam in german e angles; s quam in frances; v quam in angles e romanic; x = ks; z = ds; ch quam in angles e hispan; eu quam in frances; n', l' tones molliat = frances gn, ille, j = j angles.

Accentu: Sur li vocale ante li ultim consonante. Li finition de plurale s ne have influentie al accentu. Finitiones bil, ic, im, ul es ínaccentuat. In altri casus li accentu es scrit.

Declination: Per prepositiones de, a, per etc. Articul l(i), un.

Adjective: Resta sin acordation. Finition ínobligatori i.

Comparation: Plu, max; minu, minst; finition -issim.

Pronomines; personal: mi -- me, tu -- te, il -- le, illa -- la, it, noi -- nos, vo -- vos, ili -- les; possessiv: mu, tu, su, nor, vor, los.

Verbe: Infinitive -r, Participie: pres. -nt, perf. -t. Conjugation analitic per auxiliares: Preterit: fe, ha, futur: va, Conditionale: vell, Imperative: ples, Optativ: mey. (Exemples: amar, mi ama, mi fe amar, il va amar, il mey amar, mi (ha) amat, mi es amat, mi (ha) esset amat, va esser amat etc.).

Adverbie: egal al adjective o per finitiones -men, -li. Li Negation «ne» sta direct ante li parol negat, che verbes ante li auxiliares.

Parolformation

Composition: direct o per vocales juntiv o e i.

Prefixes

des-

li contrari

dis-

ad omni directiones

ín (con adjectives)

negation

mis-

fals

pre-

ante

pro-

adavan

re-

de nov, ad comensa

retro-

ad dorse, in direction advers al anteyan

Nuanciant Finitiones

-a

action, loc, témpore; commun, collectiv; feminin che viventes

-o

concret, material, special, singli; che viventes masculin

-u

abstract, neutri, relativ

-i

adjective

-e

general e eufonic

Sufixes: a) substantivic

-ade

multité, serie, contenida

-age

collectives (órdine)

-agie (de verbes)

concretisation del activitá

-al'a

collectives (sin órdine)

-ard

mal persones

-ario

person caracterisat per exteriori qualitá o oficie

-árium

scientic collection

-atu

institution o situation social o legal, anc dignitá

-da (con radica verbal)

duration

-eria

loc de profession

-erie

profession, afere

-ero

person professional

-es

inhabitant

-essa

dignitá feminin

-ette

negrand objectes, instrumentes

-ess

statu, qualitá

-ia

loc, land

-ie

abstract conception

-iero

portant

-iere

contenent

-itá

qualitá

-ité

collectiv (totalité)

-on

person caracterisat per intern qualitá

-or

actent person

-ore

statu de afecte, move

-uor

utensile, vase

-ura

concretisat action

b) adjectivic

-aci

inclinat

-al

general relation

-an

apartenent a

-ari

conform, servient a

-at (ad subst.)

providet per

-atr

simil

-bil

possibil

-ic

essent

-in

provenient, fat de, consistent de

-iv

havent li efecte

-nd

a far

-ori

destinat a

-os

rich in

-ut

exuberant

continuation sur pag III del covriment

//

c) verbal

-ar

  1. provider
  2. usar un instrument
  3. secreer
  4. (de persones) acter quam
  5. (de adjectives e participies) factiv

-ear

status dinamic

-etar

diminutiv-frequentativ

-ijar

devenir, far se

-isar

far tal

Regul principal: Li radica verbal trova se per omission del final r. Li radica perfect trova se in maniere sequent: On omisse li final r o er. Si li ultim líttere es un vocale o consonant molliat (n'), on adjunte t.

li ultim líttere es d o r, on muta it ye s.

in omni altri casus li reste es li radica perfect.

Li sufixes -ion, -iv, -or, -ori, -ur es adjuntet al radica perfect, ama-r ama-t, credi-r credi-t, vid-er vis, curr-er curs, adopt-er adopt, opin-er opin, construct-er construct. Ex ili es format li international paroles: amat-or, a-credit-iv, vis-ion, excurs-ion, curs-iv, adopt-iv, opin-ion, construct-or, construct-iv, construct-ion, struct-ura.

Opiniones pri Occidental

Prof. Dr. phil Karl Schüppel, presidente del Esperanto-Societé Parchim:

Occidental finalmen es li sistema quel satisfá li postulationes del scientic interlinguistica ... Pos 3/4 annual studie yo ha resoluet transir a Occidental quáncam li gigantic labore del propagation deve ancor esser interprendet. Ma pos li aparition de un tal unic lingue international resta nos solmen li alternative completmen resignar pri li idé mundolingual o combatter por Occidental. Yo es pret auxiliar Vos ...

Karl Scheithauer, Leipzig:

Per Occidental li scope del evolution del Lingue International sembla esser atinget. Ti lingue finalmen es li satisfation de un ardent desir del homanité.

Magda Hoppstock-Huth, presidente del German Section del International Liga de féminas por pace e libertá:

Occidental es li unesim lingue international quel on posse subtener.

Prof. Dr. A. L. Guérard, Universitate Stanford, California:

Occidental significa un decisiv progress. It sembla me que ti lingue representa un passu in li rect direction.

Prof. Dr. Albert Saareste, Universitate Tartu-Dorpat:

Yo deve attestar que in li amasse de hodial creat lingues international, Occidental es li max facilmen comprensibil. Li letura de textus redactet in ti lingue ne ha causat me minimal desfacilitá. Yo gratula sr. E. de Wahl cordialmen pro ti laborfructe honorant nor comun patria e yo crede in li progress e victorie de ti lingue.

Ivan Locnikar, Maribor:

Pos curt studia de Vor «Ucebnice» yo ha esset surprisat pri li bon qualitás de Occidental, quel vermen es creat in spíritu europan e pro to posse servir anc quam lingue panamerican auxiliari. Su ínmediat comprensibilitá es ínsuperabil ... Florea e prospera li grand ovre del genial scientic nordic mann! Esse Occidental li lingue comun del Europa futuri!

Anton Fuchs, forjero (74 annus), Wien:

It es un trist situation que on vole saturar li laboreros per li talmi Esperanto, quel presenta les necos in direction xenolexicologic e mem corupte lor poc saventies lingual e li caractere del propagandistes, devente usar índigni metodes por apoyar li mal cose. Esperanto fa ínpossibil omni serios studia de un modern lingue natural. Occidental, in contrari, es un bon scol por preparar se por ti lingues e por comprender li términos tecnic, li aquisition de queles aperte por li laborero li portas al scientie e a plu alt nivelle social e cultural. Yo va ne negliger directer li atention de ductores de laboreros al bell e facil idioma Occidental, li Latin del Democratie.

Fotografie de Edgar de Wahl in etá de 59 annus, septembre 1926

EDGAR DE WAHL

LI MAX GRAND INTERLINGUIST VIVENT

festa li 11 august 1927 su 60-esim die de nascentie.

A Edgar de Wahl

A Vor 60-esim anniversarie li Occidentalistes transmisse Vos cordial gratulationes e profund mersías pro Vor grandios e genial ovre a quel Vu consacrat plu quam 30 annus de Vor vive.

Vu sempre con clar vide e corage persequet Vor rect via, consciente que li idé de Occidental unquande va triumfar.

Ante 5 annus Vu publicat li principies del lingue e Vor pensas bentost ha trovat resonantie in li movement mundolinguistic. Multes quel ja resignat pri li possibilitá de un sistema acceptabil, con joya ha salutat Occidental quam final liberation ex antic, steril ideologies.

Vu es plu quam autor de un lingue artificial. Li adeptes quel penetra in li spíritu de Occidental, reconosse que ti idioma reflecte un nobil conception cultural.

Vu es ti qui es profetisat, instructer nos parlar in li Idioma International quel ja vive latent in nor lingues natural; Vu ha realisat li miracul pentecostal por li homanité del 20-esim secul, quel, malgré su progresses tecnical e civilisatori, es íncapabil intercomprender se in un gradu adequat al actual developation de su medies de comunication international.

Altri autores de L.I., sin respect al majestá del vive, provat obtener li solution per ignorar e anihilar li ja existent elementes international e natural tendenties a mundolingue. Pro to ili til hodie ne posset haver factic successe.

Vu fat crescer li lingue Occidental til harmonic integritá, sin alterar o destructer li valores ja comun al popules cultivant relationes international.

Ti trates del Lingue International da nos li firm conviction de su victorie.

Essente idealist, Vu ne labora por ganiar mersías, honores e profite material. Lontan del fanfaronada, Vu consacrat Vor facultás, saventies e studias al idé far possibil per medie cultural li ínmediat mutual comprension inter li homes del munde demanal.

Noi desira que Vu va reciver gratitude e recompensation pro Vor immens sacrificies al homanité.

Mey esser donat a Vos ancor mult annus de vive quam consiliator in medie de Vor disciples e pioneros quel con Vu servi al bell idé.

Li du bases

Sam quam li alchemistes del medieval epoca ne trovat ti aure, quel ili serchat, ma quelc del fundamental veritás del modern chimie, talmen it es li ínobliviabil merite del grand e micri precursore del modern interlinguistica, que ili in fine comprendet li necessitá constructer li Lingue International Auxiliari ex ti materiale, quel li existent international vocabularium presenta nos.

Ja li unesim prova introducter un lingue fundat sur ti íneliminabil material base del Lingue International, esset mortativ por Volapük e ductet a temporari victorie de Esperanto. Ma ti veritá esset fat obscur per li mantenentie in li crede del autor de Volapük, que lu principal por far li lingue facil esset li absentie de exceptiones in li grammatica, quel extra to deve esser li max simplic possibil secun mecanic schema. Caus to Zamenhof ne posset acceptar international paroles, ma solmen «radicas», e talmen self destructet li material base.

Li precursores del naturalistes, quam Liptay e Lott, persistet consequentmen in li conservation del material base, ma ili ne posset dar un grammatica, contenent un derivation identic con ti del international paroles. Lor lingues pro to suffret de intern debilitá e ne esset vivicapabil.

Li ínmortal honore de har soluet ti cardinal desfacilitá del interlingustic problema: li construction de un grammatica quel ne destructe li material base ma subtene it, apartene al autor del lingue Occidental, professor EDGAR DE WAHL.

Li regules queles il ha dat por li derivation del max international e frequent verbal substantives e adjectives, es ne solmen unic e genial, ma astonant simplic.

Ti cardinal desfacilitá ha provat soluer inter altris li famosi prof. Peano per ti maniere, que il simplicmen ne ha constructet un grammatica. It es clar, que to es ínpossibil in duration, proque li practica va extorder bentost li formation de nov paroles e tande on ya deve haver un derivation e li problema demanda su solution.

Li material base ha esset tractat de Peano in un etimologisant o antiquisant direction, quel ductet al construction de lingue Latino sine Flexione. Contrari a it li lingue Occidental ea in un actualisant direction, to es persistentie in li factic nu existent parol-formes.

Ti consequentie sta in correct conformitá al ínevitabil social base del Lingue International: li actual occidental cultura, su spiritu, postulationes e usationes. Ti base ha esset max clar e consequent accentuat solmen de prof. Edgar de Wahl. Ínfatigabilmen il ha declarat e explicat, que it es van postular que li europanes va retrovenir a un pronunciation de su paroles, quel li romanos usat 2000 annus retro, que li spíritu del international lingue deve esser in conformitá al lingual spíritu del progresset europan cultural lingues.

Li importantie de ti social base ha esset quasi completmen ignorat del esperantistes, queles mem ha revat pri creation de un nov esperantistic cultura, o del idistes, queles ne ha hesitat mem pri aplication de principies, queles sta in oposition al psychologic leges de omni lingues.

Til nu nequi ha consacrat tant devot labor al scientific solution del interlinguistic problema, nequi monstrat un tal admirabil clarvidentie e índependentie del pensas, nequi presentat al munde un sistema in su contures e su detalies tam scientific motivat e tam artisticmen perfinit, quam ha fat Professor Edgar de Wahl, e noi pro to honora in il -- li max grand interlinguist.

A. Z. Ramstedt.

Interlinguistic reminiscenties

E. de Wahl

Ja in puerin etá yo hat idé de construction de un lingue. Plen de racontages de Cooper, Gustave Aimard etc con mi camarades yo ludet american indianos, e conceptet li idé de un special jargon quasi indian por nor ludes. It esset fat del indian nómines prendet del racontas, e completat per altri necessi paroles prendet de divers altri lingues. It havet un grammatica mixt-composit del antic-grec e del estonian. Ti lingue nequande esset usat proque mi camarades refusat aprender it.

Essente in gimansie yo un die trovat un grammatica del tatar lingue, quel talmen interessat me que yo comensat li studie de ti lingue, e provat exercir it con li tataric colporteros. Ma quáncam yo possede ti grammatica ancor hodie, li studias ne ha ductet a alcun perfection, proque yo ne hat perseverantie in ti cose.

Essente de baltic orígine e vivente li hiverne in Petersburg e li estive in Estonia, yo ja de puerin etá hat ocasion parlar quar lingues: russ, german, estonian, e frances proque in li dom de mi oncle, in quel mi ha passat mult estives, sempre esset un bonna frances. Ultra to yo devet studiar in gimnasie latin e grec. Ma yo deve constatar que li gimnasie ne posset satisfar mi general linguistic interesses, in contrari. Quande yo volet comensar li studie de linguistica in universitá in Petersburg, it aparet que un special catedra por comparativ linguistica ne existet, ma solmen sectiones de germanistica e romanistica, quam adjuntion al classic filologie. Li unesim du annus esset destinat solmen al profund studia de classic lingues. In quel scolastic maniere to esset fat, on posse vider del facte, que li principal ocupation durant li unesim annu esset li traduction ad latin del «revolta del cosacos de Yaic», de Pushkin. Ti perspective abhorret me absolutmen del linguistic studia. Ultra to mi ardent interesse in ti témpore esset directet al mare e li marine, a qual yo volet consacrar me. Do yo studiat in universitá matematica, astronomie e fisica, quam preparation por li cariere de marinero, e ultra to visitat anc altri lectiones antropologic, historic, etc e specialmen pri lingues: antiqui-egiptian e hispan. Depos li triesim annu de studia yo esset inmatriculat paralel con li universitá anc in li academie de artes, u yo laborat in li posmidí e véspere.

In fine del annu 1887 o comensa 1888 un colego de mi patre ingeniero Rosenberger fat un discurs in li politechnic societé pri li «Mundlingue» Volapük a quel mi patre invitat me prender parte pro mi linguistic interesses. Yo esset tre sceptic pri tal cose, ma yo venit al discurse. Quáncam Volapük me desgustat, li idé de un lingue international talmen interessat me, que yo strax inscrit me in li cursu de Volapük arangeat per Rosenberger «plofed volapüka». Pos fine del cursu e exámine yo recivet del «datuval» (li grand inventor) un diploma de «tidel volapüka» (instructor). Yo absolutmen ne esset content ye Volapük, e noi mult disputat con sr Rosenberger in li volapükistic vésperes arangeat che il. Yo volet far divers changes etc quo ya tamen ne esset possibil in Volapük sin riscar li tot afere, ma yo esset talmen sub li suggestion del imens expansion del Volapük, quel tande havet ja 28 periodicos e gazettes in max divers landes, mem in China, que yo acceptet Volapük quam facte existent, e pro to comensat consacrar a it mi forties. Malgré li provas parlar Volapük, to ne atinget grand successe, e sr Rosenberger self, quáncam diplomat «professor» de Volapük e vice-presidente del academie «Kadem bevünetik volapüka», ne esset grand mastro in ti arte. It es ver con li vocabularium e li regulari grammatica on posset scrir Volapük tre corect e yo hat corespondentie con divers persones, ma sin interesse. Li jurnales e libres yo bentost posset leer, tamen nequande sin usa total de lexico. In li parlada just li talmen laudat regulari grammatica pro su absolut foren caractere esset tre impeditiv, e li tro simil paroles e sufixes causat mult hesitation e miscomprension. Durant ti témpore yo comensat composir un lexico de termines tecnical de marine, quel tamen ne atinget su final perlaboration, proque in marte 1888, un de mi colegos che li «vendels volapükik» (volapük-vésperes), li studente Scheffler, monstrat me li micri brochura de Dr. Esperanto, quel il hat videt in fenestre de librería e comprat. Ti descovrition esset catastrofal, li revelation esset tro grand e subit, e yo devenit un ardent adherent. Ma ínmediatmen yo ha remarcat li duplic sense de tian quel posset significar li acusative de tia e li adverbie «tande». Yo proposit por ti ultim sense prender tiam. Ultra to yo atentionat Dr Zamenhof pri quelc íncoherenties in li vocabularium, p. ex. li du divers radicas kresk e vaks significat «crescer» etc. Omni ti coses esset corectet secun mi indicationes in «Aldono al dua libro» u ili esset qualificat quam simplic erras de printa, e vaks recivet li nov sensu de «cire». Ma ti qui save, que in D wachsen significa «crescer» ne va just qualificar to quam print-erra. Nu pri tal micri coses yo ne esset interessat e nu comensa un intensiv labor por Esperanto. Ja quelc dies pos studia del 1-esim brochura de Esperanto noi du con Scheffler ja posset parlar in li universitá mult plu habil quam jamá in Volapük. Noi provat trans-convicter sr Rosenberger, ma il ja esset tro ligat con Volapük e refusat Esperanto, ma ja in li nu sequent congress de Volapük li cose fat sentir se e sr Rosenberger, quam nov-electet presidente del academie comensat constructer in colaboration con su colegos li reformat Volapük quel poy recivet li nómine de Idiom Neutral. Ma pri to ye altri occasion.

Mi Esperanto-periode es caracterisat per un grand corespondentie con Zamenhof, Grabowski, Geoghegan, Trompeter, Runstedt e divers altri persones. Specialmen li corespondentie con Geoghegan qui esset tande studente in Oxford crescet til immensi dimensiones. Yo memora que unvez yo recivet de il un epistul de 40 págines, scrit in su fine, clar, presc dessinat maniere. Inter altricos il auxiliat mult mi studias del lingue angles. A mi grandissim dolore ti grand correspondentie, quel vell nu haver un historic interesse pri li unesim témpores de Esperanto, es perdit. Yo conservat ti correspondentie international in un chest-bux in li comun subtegmente. Quande ja pos mult annus yo exlogiat, yo remarcat que li bux ne esset plu. Probabilmen alqui ha besonat un bux e proque ti ne contenet altricos quam old corespondentie hat prendet it, e forjettat li paperallia. Li bux self ne presentat grand valore.

Un del unesim labores por Esperanto esset un curt lexico folial hispan-esperanto. Poy sequet li traduction de «Princidino Mary» de Lermontov, anc publicat per Zamenhof, proque mi propri medies esset tre restrictet. Anc un lexico de marine yo ha composit secun li ne perfinit volapükic, ma it naturalmen in ti unesim témpores ne esset ni possibil, ni necessi publicar it.

Ma li entusiasme por Esperanto ne hat obtusat mu critic qualitás. Ja tande yo comprendet que ti sistema un die va fallir quam Volapük, si on ne va far it absolut international, specialmen in li ja omniconosset cultur-paroles international, e yo comensat serchar vias por reparar ti manca, sin tamen voler separar me del moventie de Esperanto. In contrari! Yo persuadet per omni forties Dr. Zamenhof ja nu far li necessi reformas, quande li moventie esset ancor yun e in stadie de nascentie, proque plu noi atende plu desfacil va esser omni correcturas. In ti témpore (ultra mi corespondentie con Zamenhof, quel forsan es ancor conservat che il) yo scrit anc quelc articules linguistic pri reformas in «La Esperantisto». Anc in li societé «Espero», li unesim societé esperantistic in Petersburg, ye fundation de quel yo prendet parte,(2) yo parlat pri necessitá de reformas. Bentost tamen mi activ participation in li moventie sufret un interruption pro viages sur li nave-scoles. Durante ti viages yo hat ocasion anc parlar Esperanto con un esperantist in Lisboa (Lissabon). Yo hat esperat far anc personal conossentie con mi Esperanto-amic R. Geoghegan, quel nu logiat in America, quande yo arivat in New-York. Ma il logiat tro lontan de N.Y. e yo nequande posset vider ti car simpatic hom. Poy nor vias separat se proque il restat fidel a Esperanto, e nor relationes cessat poc a poc.

Pos mu retorna del long viage maritim yo denove comensat prender parte in li reformatoric movement de Esperanto, quel nu ja calculat un suficent grand circul de reformistes.

In li unesim témpore Zamenhof semblat voler audir li critica de su adherentes e in li periodico «La Esperantisto» comensat un polemica pri reformas in Esperanto. Quam on save ti polemica ductet Dr. Zamenhof ad publicar self un nov reform-projecte quel támen ne prendet in atention li max fundamental question del regulari derivation del ja existent international paroles e specialmen li international scrition e accentuation. Ma li fundamental erra, quel ne permisset a Zamenhof arivar a un vermen bon sistema esset li conservation del distinctiv finales secun grammatical categories. To on posse vider tre clarmen in su analise de divers propositiones quam a por feminin, accentuat formes por li verbal témpores etc. Sammen comprensibilmen nociv esset li principie de un líttere un son. Ti principie ligat Zamenhof talmen que mult bon propositiones, queles tre placet mem a Zamenhof self, devet esser escartat.

Quam hom de practica Zamenhof comprendet que un disputation sin fine vell esser mortativ al lingue «in statu nascendi» e pro to il posit li question rudmen: sive reformes, tande radicalmen e strax; sive conservatism absolut, tande nequande plu un parol pri reformas.

De tactic látere un tal maniere esset absolutmen rect. Yo personalmen tande pensat que Zamenhof per su tre radical reform-projecte quel tamen conservat li structura e principies, volet evocar li contradiction del inert masse quel sempre es li max grand in omni interprensiones, e talmen unvez por sempre evitar omni futur sucusses de su ovre. Forsan ti opinion es fals, ma yo opine, que si Zamenhof vermen hat volet introducter su reformat projecte, il hat posset atinger to per un poc plu long e consiliatori adhortation de su adherentes e plu detalliat motivation de su nov idés.

Yo ne esset content con li proposit reformas e postulat sequition del leges del linguistica etc.

Ti postulation de reformas sur principialmen altri fundament e metodes ha causat a mi grand regrete ja ante li final drama un trublament inter nor amical relationes, queles nequande ha posset restituer se totalmen. On save que in ti témpore propositiones pri reformas esset acceptet in «La Esperantisto» ja solmen quam payat anuncias.

Talmen li cose venit al grand final votation pri reformas. Li resultat de ti votation es sufficent expressiv; por reformas 107, contra 157, do 41% reformistes. Si on prende in calcul li inertie del masses ne volent denove aprender un altri lingue, it es un enorm percentage. Interessant es anc li distribution del voces. Contra reformas ha votat specialmen russes e poloneses, por reformas -- germanes. Ma inter li votantes contra changes noi trova li nómines: de Beaufront, Grabowski, Lemaire, Shmurla, Ahlberg, Kofman, -- omni 6 conosset reformistes de plu tard témpore. To ancor vell augmentar li percentage del reformistes til plu quam 45--%! E con tal minimal majorité ha esset stabilisat li form final de Esperanto quel de presc un demí de su adherentes esset agnoscet quam ínsuficent! Vermen un anullant judicie!

Pos ti ja previsibil resultat de votation yo perdit omni interesse por Esperanto, quam ne plu perfectibil, e lassat it ear su vias e comensat mu propri labores.

Ante omnicos yo comensat un sistematic studia del comparativ latin-romanic grammatica, derivation etc secun Dietz, Breal, Bailly, Körting, Schuchardt e divers tractates pri special questiones, anc general linguistica comparativ e psicologie secun Wundt. Unesimmen it esset necessi statuer li clar e strict sense de omni sufixes. Do pri ti cose presc ne existet mem indicationes. Omnicos on devet far self. Do yo rubricat li divers sufixes e colectet paroles international e national in queles li sufixe esset usat. Ma proque ne exitstet mem lexicos gruppat in invers órdine i.e. secun li finales, ti labor esset tre defectiv e custat immens partientie e van labor. Solmen quande li principal labor ja esset fat, yo recivet conossentie del «Dictionnaire étymologique de la langue française, rimé par ordre alphabétique retrospectif» de prof. Dr. Jos. Sanneg. Ti lexico esset un ver troviera por me, ma..., anc ci yo hat mal chance. Pos li publication del unesim tom li autor morit, e yo ne posset plu jamá reciver conossentie pri li fate del manuscrite pret a printa. Ni li editor, ni li parentes posset auxiliar me. Li prematurat morte de ti scientist es un ver catastrofe por li mundlinguistic moventie. It es presc li sol ovrage, ex quel on posset hauster alquicos usabil por nor labores. It esset mi Sibillin libre, quáncam defectiv, tamen de immens valore. Ma ti libre esset editet solmen in 1909 quande quam ja dit li max grand labor esset ja fat.

Ma yo ne esset li sol in serchada de un solution del node Gordian. Ja ante li finale del unesim periode de Esperanto hat comensat aparir divers projectes de nov mundlingues, sive species de reformat Esperanto, sive sur base del classic latin queles yo studiat, e con divers autores yo ha correspondet. Li max eminent de ti e forsan de omni til nu publicat projectes esset li «Mundelingua» de J. Lott, 1890, totalmen basat sur li conservation del international paroles e ortografie. Li sol, ma por ti témpore tre grav e fatal manca esset li total absentie de parol-formation. Just pri li derivation yo mult corespondet con L., qui támen ne videt li necessitá de ti factor. Li resultate tamen esset que Lott in su témpore ne posset attinger li simpaties e comprension de su merite che li interessat publica.

It es nu significativ que un del max eminent esperantistes Ing. A. Grabowski, con quel yo long stat in correspondentie, pos li famosi votation poc a poc anc detornat se del Esperanto e comensat serchar un solution in li sam direction quam mi, advere un poc plu pur latin. Li idés de un scientific solution del question essent difuset in li interlinguistic publica, ductet sr Max Wahren 1896 al edition de un mensual periodico «Linguist», consacrat al linguistic reserches.

Ja tande divers autores quam Martin Bökl, Julius Frost, Josef Bernhaupt, J. Janowski etc expresset idés, queles solmen nu comensa devenir selfcomprensibil. Specialmen interessant es sequer sr Grabowski in su evolution. Propagante su nov idé del «elementar-analise» del international paroles, il esset li unesim qui comensat scrir su articules in su prov-dialecte. In li unesim témpore ti dialect «Modern latin» conservat tamen tre mult particularitás de Esperanto, p. ex. li finale o por substantives etc. Ma plu Grabowski liberat se del influentie del Esperanto-construction, plu il acceptet omni latin ínregulari participies e derivationes. Advere su lingue conservat un tre italic form. Ma on posse dir que ambi poloneses, Grabowski e Janowski representa quasi li precursores de prof. Peano con su Latino sine Flexione. Janowski p. ex. vole preciser li election del paroles per li metode del latin ablativ, just quam che Peano.

Yo tamen serchat un sinthese inter Zamenhof e Latin, un metode por derivar li international paroles secun un clar e strict régul. Yo volet desligar li Gordian node del centes de ínregulari latin verbes, quel til nu per li imitatores del grand Alexandro: Zamenhof, Rosenberger, Beermann, Beaufront, etc esset ciset plu o minu habil. Ma cision ne es solution.

In ti témpore quande yo volet secuer li ver ideal linea monstrat per Zamenhof, it es: junter li regularitá del grammatica con li naturalitá del radicas, sequer su fin linguistic instincte, visibil in su «lingvaj respondoj» e altri consilies, in ti témpore yo recivet un epistul de sr Antoni Grabowski, quel es talmen caracteristic por li evolution de ti conosset nobil samideano, que yo ne posse celar ti valorosi document human, anc si por li «fideluloj» it ne va esser tre agreabil, e yo cita it «in plen» in traduction ad Occidental:


Ivanovo-Vosnessensk 15/27 IX 1897.

Tre estimat Senior.

It joya me mult posser denov reprender nor correspondentie, e yo espera, que noi denove va aproximar nos in nor opiniones queles, quam mi vide de Vor ultim scrit, ho-moment es sufficent divergent. Si Vu rememora nor corespondentie in antean annus, Vu va remarcar, que max sovente Vu me ha traet adavan, yo esset quelcvez obstinat; poy yo marchat denove ye sam passu con Vos. Esque Vu nu es un poc fatigat? Esque yo nu deve vocar al car camarad: en avant!

In Vor epistul Vu tucha solmen un question, ma quel es caracteristic por Vor present statupunctu, li suffix -ero (significant li person actent). Vu ilustra li question per un masse de exemples ex li max divers lingues: ier, aire, eur, er, eer, är, iere, ero, eiro, ör, ar, ierz, arz, ajo, aro, ariu, ar', arz, decide Vos ye -ero, solmen «porco» (porquero), «vacca» (vaquero) e «perruca» fa Vos desfacilitás, e Vu questiona, ca yo save alcun consilie. -- Yes, un consilie yo save, e yo vell esser altmen injoyat, si Vu trova, que it es rect e sequend.

It esset un témpore quande yo vell har comensat serchar ancor 100 altri exemples por recomendar Vos li «international» actor in form de un sufixe. Hodie, depos yo ha convictet me, que li sol possibil unitari L.I. jace ante nos in li Analitic Modern Latin, mi bon intentet, sinceri consilie es: Ples lassar li fabrication de Neovolapük al «Kadem bevünetik volapüka», Dr. Beermann, Wahren e consortes. (cf. Janowski nr 8/9).

Si yo besona un «actor», yo regarda, qualmen il nomina se in li vivent latin, si il ha acceptet un national fonetica, tande Körting (3) me di, qualmen it deve sonar in li unitari Modern-Latin. Sécretaire, sekretär es che mi secret-ar-i (us), il trova se in li secret-ar-i-at totalmen in su hem, li angles volunteer es voluntari(us), li «farbierz» -- tinct-or; talmen omnicos deveni natural, neutral e unitari, e li internationalitá quel yo comprende quam comun-comprensibilitá, va atinger su max alt gradu. -- Noi ne fabrica necos e limita nor labor ye li analise. To quo yo posse, Vu anc posse. In casu de necessitá ples prender, quam anc yo fa ad auxilie Körting, tande totalmen desapari Vos ti desfacilitá, quel retene Vos del scrition de Vor articules in li neutral-lingue. Ples demetter li volapük-fortie-vest, de quel, quam yo atesta Vos con mersías, Vu me ha liberat, ples procrastinar ti labor sistematic til li témpore quande Vu ja ha printat multcos in modern latin. Quant mult noi tande va profitar che Vor eminent linguistic disposition. Yo crede que Vu ne vell har lassat li precedentie a Janowski, si Vos ne vell har impedit un opinion, quel yo suposi che Vos, -- que li lingues stira ad un unitá, proque ili evolue secun cert leges -- in veritá ili ea del unitá, til pluralitá, plu e plu divide se, mem che li singul grand culturlingues «li unitá es solmen sur li papere» (Sievers, Phonetik). Li unitá do es in li preterite -- li latin vive -- splittrat, millvez modificat, si noi vole unitarmen aformar ti latin, quo li seniores del «Linguist» nómina «international», tande noi deve recurrer al reconstruction. Li comparation, quel producte ti seniores in Linguist, ne es linguistic labor, it es pur «Kees-fabrication».(4) Wahren ha basat su conjugation anc sur li Kees-principie (háben, ávoir, do «a» = haver).

Quam cordialmen yo vell joyar, si ti ci vez Vu vell lassar postraer Vos un poc, porque noi denove mey marchar adavan epol ad epol quam camarades.

Con max bon salutas e manupression

A. Grabowski.

P.S. A Wahren, qui scrit me pri sofistica e ínconsequentie yo hodie ha respondet, que il ne possede suficent linguistic conossenties por posser just judicar mu opiniones, pro to il mey scrir me solmen aferic.


Noi ne posset tande totalmen accordar nor labores e yo devet laborar sol in li solution del nod. Grabowski bentost ha perdit se in li foreste del latin irregularitás u il errat ancor quelc témpore e poy, desillusionat e disrevat de su aventurosi escapada, il retornat docil e penitent a su Canossa, i.e. a Esperanto. Ne hante self trovat li via libertiv, e nu quam filio perdit recivent honores e dignitás il resignat a su libertá e in fide e veritá servit Zamenhof til su morte. It es significativ que pos su conversion il nequande plu ha scrit me. Probabilmen in li funde de su ánima esset un sentiment de gena. Quande yo hat ductet mu ovre til publication, yo serchat su adresse por misser le Kosmoglott e li clave de Occidental, e solmen captet saver que il esset morient, e bentost pos to il morit, sin posser quam Moisé almen jettar un regarde in li lande promesset.

Continuation seque.

Li ovre de Edgar de Wahl

Pro quo Occidental es vocat li max apt sistema de Lingue International? Quo es lu nov e distintiv de Occidental in comparation a su precursores Esperanto, Ido, Neutral, Universal etc? A ti questiones noi prova responder in li sequent lineas, secun quant to es possibil in un articul. Ti qui desira response plu detalliat, es retromisset a nor fontes, li jurnales Korespondens Internasional, Progress, The International Language, Progreso, Lingua Internationale, Discussiones de Academia pro Interlingua, Kosmoglott, etc. Li interlinguist quel con attention perseque retro li labores del autor de Occidental va constatar que il ja in su unesim publicationes ha esset consequent representante e protagonist del strict naturalistic direction. Ma E. de Wahl distinte se de su colegos in li camp naturalistic per esser sempre anc un fervent defensor del regularitá.

On questiona nos sovente pro quo Edgar de Wahl ne ha publicat su sistema plu bentost, ante que Esperanto ha atinget su grand expansion. Anteyan Idistes save que Edgar de Wahl ha prendet parte in li discussiones de Progreso de 1909 til 1912. Tande li témpor por Occidental ancor ne esset matur. On ancor ne posset vider ad u va ducter li hiperlogic direction quel in Ido sub li energic duction de Dr. Couturat ha trovat su apoteose. Hodie, pos li fiasco de Ido, on save que ti direction ne es vivicapabil. Ma li cause cardinal de Edgar de Wahl, ne publicar un complet exposition de su lingue, esset que il sempre ne esset content con li resultates. Il ancor limat pri final detallies. Si li interesse por un L.I. in li publica ne vell har tam augmentat se, que mem li Liga de Nationes ha ocupat se pri ti problema, Edgar de Wahl, quam il self di, nequande vell [har] publicat su lingue. Ne li aspiration a fama e glorie ha esset su motive, ma solmen li desir a esser auxiliator in solution de un grav problema scientic e cultural pri quel li homanité til 1922 in van ha luctat.

Apu li Mundelingua de J. Lott, Universal de Dr. Molenaar es un del max modern sistemas de L.I. Abstraente de su ortografie tal-nominat fonetic, it es in su exterior aspecte tre simil a Occidental. Li grand manca intern de Universal es, secun confession de Molenaar self, que it ne solue li problema del derivation verbal. Pro to il devet inserter in li vocabularium centes de ínregulari derivates apu li radicas verbal, p. ex. abdiker {plus} abdikazion (Occidental abdica-r, -tion), admoner {plus} admonizion (Occidental admoni-r, -tion), afliger {plus} afliktiv {plus} aflikzion (Occidental aflict-er, -iv, -ion), aserter {plus} aserzion (assert-er, -ion), diferer {plus} diferent {plus} diferenz {plus} diferenzial (difere-r, -nt, -nt-i-e, nt-i-al), solver {plus} solubl (solu-er, -bil, -bilitá).

Ing. Rosenberger, anc ne trovante li derivation-leges, in su Idiom Neutral ha evitat ti exceptiones, viceante li international paroles per compilates arbitrari, p. ex. skribasion.

Nequi del lingue-autores ha pensat pri li possibilitá trovar quelc facil regules por reciver li natural derivationes conosset in tot munde. Li autor de Occidental ha soluet ti max desfacil problema. Quant profund inradicat es ancor hodie li antiqui conceptiones, to on posse constatar del fals rasones contra li sistema verbal de Occidental. On parla p. ex. pri 3 conjugationes in Occidental, per -ar, -ir, -er. Ma existe solmen un conjugation, sin exceptiones. Li tri vocales a, i, e, queles sta avan li finale r del infinitive, apartene al radica del parol e consequentmen apari in omni formes del conjugation e omni derivates. Just ti conservation del 3 vocales es de primari importantie por li regulari derivation de omni international paroles; ili es quasi li fil de Ariadne inter omni semblant cáos de inregularitás. It es un erra creder que li verbes in Occidental con ti divers vocalic finitiones del radica es plu desfacil a aprender. Nam ti persones quel ne conosse li verbe, deve aprender it quam nov, junt con li vocale, e tande it es vermen absolut índiferent si ili deve aprender vidi, vidar o vider. Mem si on ha obliviat li vocale, on va trovar it facilmen per derivates quel on rememora se, p. ex. on trova conversar, per conversation, definir per definit, conferer per conferentie. Si li parol international ne contene un tal vocal (p. ex. pression, activ, conductor), tande on usa un e: presser, acter, conducter.

Li mundolinguistes labora intensiv ja desde 40 annus, ma ne ha posset atinger ci un solution: i.e. li inregistration del natural international derivates in un simplic e regulari sistema, sin deformar les quam Esperanto, Ido, Idiom Neutral. Sive on mutila li paroles a grimasse-formes, sive on acumula un enorm masse de íncoherent international paroles, sovente li du paroles paralel por li sam notion, p. ex. Esperanto: observejo {plus} observatorio, redaktisto {plus} redaktoro etc; in Ido ti duplettes (nominat anc paroles Mackensenic) es mem plu frequent: regulilo {plus} regulatoro, enkasigar {plus} inkasar, toxikizar {plus} intoxikar, garnisajo {plus} garnituro etc.

Occidental es li unic sistema quel per su ingeniosi sistematisation e poc simplic regules ha fat órdine in ti cáos. Ma li majorité del mundolinguistes ancor ne save que omni ti conosset paroles ne es extran, adoptet per inertie, o trovabil solmen in li lexico, quam che LsF (Latino sine Flexione de prof. Peano), ma cristallclari derivates del propri radicas. Solmen per Occidental noi reconosse quant regularitá on trova in li lingues vivent. It ne es necessi «far» novi, «rational» lingues quam Esperanto, Ido etc., li autores de queles funda sur negativ studia del lingues natural. E ili cert ne have li potentie imposar lor lingues artificial al publica.

De latere de strict internationalistes e Latino sine Flexione on sovente critica que Occidental prende quam radica verbal li form perfect, ne sempre trovabil in lingue, p. ex. restricter vice restringer, percepter vice perciper, producter vice producer. Ma to es tre bon motivat e tutmen ne arbitrari. On ne posse haver du radicas in li lexico, un verbal e un perfect, quam p. ex. Universal e precipue Reform Neutral. Occidentla prende li radica del perfect u existe un tal, pro que it in general es plu fort e trova se in li derivationes. Ja in latin on remarca li desaparition del radica verbal e su substitution per li radica perfect, p. ex. cantare e saltare, derivat de canere e salire. In li lingues romanal tal transitiones es ja plu sovent: infecter vice inficere, accepter vice accipere. Max sovent ti metode es incontrat in angles, p. ex to discuss (discutere), confuse (confundere), suggest (suggerere), portect (protegere), correct (corrigere), act (agere), construct (construere), compress (comprimere), conduct (conducere). Angles have mem radicas verbal implicant latin perfect del conjugation per a: to moderate (Occidental modera-r), educate (Occidental educa-r), inundate etc. Do un vide que quáncam in li evolution del verbe Occidental es plu avansat quam li romanic lingues, it ne eat tam radical in ti direction quam li lingue angles o mem li sistema Glott de Ing. v. Petrashevich, quel have: ego amat (mi ama).

Edgar de Wahl ha statuet un plu natural metode fundamental del classification del verbes, vice li anteyan in transitiv, reflexiv, neutri etc. havent poc valore practic. Il accepte li sequent psychologic base de classification: 1) verbes static e 2) verbes dinamic. Li unesims monstra un statu constant e permanent, talmen que ne evente un alteration o mutation del statu, p. ex. esser, consister, concordar, perseverar, provenir, conosser. Li duesimes monstra que alquo evente, succede, deveni, es fat, que existe un mutation del statu, p. ex. venir, scrir, parlar, rotar, batter. Talmen il ha trovat un criterium general de parol-formation:

  • li verbes static forma substantives abstract, significant un statu caracteristic per li radica del verbe, per li suffix -ie, juntet al participie de presente: dista-nt-ie, consiste-nt-ie, proveni-ent-ie, differe-nt-ie (On scri ne difference, pro que on deriva regularimen adplu: differenti-al, differenti-ation).
  • li verbes dinamic forma

** substantives significant li action, li process, per adition del suffix -ion al form del perfect: rot-a-t-ion, destruct-ion

** substantives significant li constant statu atinget, per adition del suffix -ur al form del perfect: struct-ur, rupt-ur, tons-ur.

Li tri simplic regules por reciver li radica perfect es:

  • On omisse li finale r o er del infinitive (indica-r, fini-r, distin'-er, vid-er, curr-er, adher-er, construct-er, miss-er). Si
  • li ultim littere es un vocal o consonant molliat (n'), on adjunte t (indica-t, fini-t, distin'-t),
  • li ultim líttere es d o r, on muta it a s (vid -- vis, curr -- curs, adher -- adhes),

in omni altri casus li rest es li radica perfect (construct, miss).

Per ti metode Edgar de Wahl recivet totalmen natural international derivates (p. ex. indicat-ion, infinit-iv, distin't-ion, vis-ion, curs-ori, opin-ion, redact-or, armat-ur, comparat-iv, adhes-ion, miss-ion etc.) til pluri 10 milles. Omni ínregulari verbes latin (exceptet forsan 5, rarmen usat), talmen es regularisat. E on posse far bon regulari noviformationes, ne contrariant nor lingual sentiment.

It es comprensibil que per li evolution mult paroles con -ion recive un sense plu concret, i.e. ne solmen li action, ma anc li metode, resultat, loc etc. p. ex.: construction, redaction. (Anc in Esperanto administracio significa action e persones). Anc li límite inter verbes static e dinamic naturalmen ne es absolut strict.

Un altri nov grand dominia quem Edgar de Wahl quam unesim ha explorat secun metodes scientific, es li exact signification del afixes del international paroles, in max grand parte venient ex latin. Li specialistes del filologie ha fat presc necos in ti direction. Edgar de Wahl serchat li sense del affixes per analisation ne de quelc paroles, ma de omni existent tales, contra que li lingue-inventores ha contentat se per superficial observation. Ma quande ili durant li usation ha remarcat abstrusitás, ili soluet li affere simplicmen per declarar que li lingues natural es ínlogic e caotic, ergo ili esse ínregulabil. -- It es facil compensar un parol mal selectet per un altri, ma un suffix miscomprendet o un regul fals statuet, posse deformar centes e milles de paroles international.

Esperanto da al suffix -ist li signification de un person quel ocupa se professionalmen pri li cose expresset per li radica; talmen ha resultat: redaktisto, frizisto, konstruktisto, libristo. Ma un plu exact exploration monstra que li originari signification es li nómine de un person quel ocupa se con un -ism, in direction spiritual o psichic, religion, politica, scientie, arte, sport etc., p. ex. altruist, pacifist, esperantist, terrorist, solist. Por indicar precipue li manual professiones, artises, on prefere li suffix -ero: barbero, lavera, juvelero etc.

Esperanto e Ido usa -in quam suffix por feminin; ma per li analise del international paroles resulta que -in indica provenientie, p. ex.: marin, bernhardin, alpin, serpentin, argentin. On trova it anc in A leathern, D ledern de altgerman lederin (cuirin), D A golden de guldin (aurin); mem Esperanto have li sense secret in fibrino, sangvina, Ido anc in saponino, kanina.

Ex paroles existent in natural lingues: mordaci, tenaci, vivaci, voraci, furtaci, veraci, efficaci, lunaci, Occidental trae li suffix -aci por «inclinat a», por quel Esperanto e Ido usa li deform -ema (de F aimer): mordema etc.

Por expresser «possibilitá» Dr. Zamenhof prendet -ebla, quasi form medial inter -ibl e -abl, p. ex. ekspansiebla (expansibil) e transportebla (transportabil). Mersí al apart sistema verbal de Occidental noi recive li natural international paroles per li un suffix -bil: cura-bil (Esperanto: kuracebla), infalli-bil neerarpova), ama-bil-itá (Esperanto: amindeco).

Li Occidental-suffix -on indica un person caracterisat per un qualitá; on trova it in li natural paroles: fanfaron S, miron, laceron (I), spion, herisson F. Esperanto usa in simil sense -ulo: barbulo (barbon, barbat), vertebrulo (vertebrat), virgulino (virgina).

Esperantistes reprocha a Occidental que it have tro mult suffixes, tam mult ne es necessi. Ma Edgar de Wahl ne ha inventet ni un suffix; il solmen trovat e constatat li sense del elementes vivent in international paroles, e elevat les al conscientie por usation. Quo ne es vivicapabil in un lingue, to va morir. In omni lingues divers formes deveni antiquat e finalmen ili successivmen desappari total. E ne omni suffixes latin es vivent generalmen; quelc es usat solmen in special términos, p. ex. -nd (i. e. ne enda quam Esperanto-Ido, anc ne -and) in: confirma-nd, doctorand, examinand, preparand, integrand, multiplicand, curand, demonstrand; divide-nd, dividende, minuend, subtraend. Ma on ne va dir «fand» vice «a far.» Lu sam vale anc pri omni scientic afixoides de grec orígine: epi- (sur, súper), equi- (egal), eu- (bon), hiper- (súper norm), hipo- (sub norm) hom(e)o- (sam), iso- (egal), kako- (mal), kali- (bell), meta- (trans), neo- (nov), orto- (rect), pan- (omni), para- (a latere), pasi- (ad omnis), peri- (circum), poli- (mult), proto- (unesim), pseudo- (fals), sin- (con), tele- (lontan), -oid (simil, -fil (amant), -for (portant) etc. etc.

Li creation del L.I. ne postula decreter principies, quam ti del a priori suffixes de Esperanto o su artificial conjugation per -as (presente), -is (preterite), -os (futur) o li correlativ tabelle de Dr. Zamenhof: kiu (qui), kie (u), kiom (quant), tial (pro to), tiom (tant), chio (omni-cos), chiuj (omnis) etc.

Pseudoscientie decrete, ver scientie sercha.

Ante omnicos es necessi investigar to quo ja es comun e international, sin egard al orígine de lu comun.

It es un utopie far felici li povres per anihilar li richesse del altris. Ti metode aporta nullcos, anc ne al proletario. Un extirpation p. ex. del tresore de existent términos scientic de orígine greco-latin vell causar un cultural regresse del spíritu europan. Solmen per novicreationes de notiones e per to anc per nov paroles, li germanes, slaves e asianes va inrichar li mundo-lingue, ne per violentios remotion e anihilation. Si p. ex. in botanica un explorator trova un serie de plantes quel ne incadra se in li existent classification, il ne va dir que to es capricie de natura, que li natura es ciec e ínlogic, sammen il ne va exterminar ti plantes por salvar li classification. E si il vell far tal coses, nequi vell considerar le quam seriosi scientist.

Un nociv prejudicie in interlinguistica ha esset li doctrine: un son -- un signe; un signe -- un son. Null lingue existe quel satisfá ti postulation. Zamenhof ha rejettat li líttere x, pro que x representa du sones, e il scri ks, kz. Ma esque li signe c in Esperanto anc ne es t-s? Esque it ne vell esser plu consequent scrir tsaro, si on have eksperimento? Esque li son n ne es un altri in li parol vango quam dento? O esque on vole fortiar li homes parlar n in danko sempre per li punte del lingue?

Un lingue con ortografie absolut fonetic vell haver un alfabete con cent lítteres. Li duplic pronunciation de c in Occidental es quasi totalmen international e ultra to mantene li etimologic transparentie del paroles. Ples egardar que li lingues italian e hispan malgré fonetic scrition ne ha abolit c. On ne posse asserter que li simplic regul de Occidental fa serios desfacilitás a slaves etc.: c ante e, i, y es a pronunciar quam ts, in altri casus: k. Li L.I. es sempre aprendet quam lingue extran, i. e. per scrit. E in tal casu it es mult plu facil aprender li lingue con auxilie de grammatica e de conexe etimologic. E just tal conexe grammatical es totalmen destructet per dissolution de c in du lítteres: k e c (s, z). Compara p. ex. tchec: voják -- vojáci (soldat -- soldates) o li cáos in Ido: kritiko -- kriticismo, katolika -- katolikismo, ma unitari Occidental: critic -- criticisme, catolic -- catolicisme, electric -- electricitá, publicist -- publication, periodic -- periodicitá, duplicat -- duplicitá, vacca -- vaccinar.

Latino sine Flexione demanda li antiqui latin pronunciation: circa per «kirka», et cetera per «et ketera». Ma tal pronunciation es tam ínacceptabil quam ti de Esperanto, quel pronuncia paco per «patso», caro per «tsaro».

Li avantages de etimologic ortografie es tam important, que finalmen anc Lott e Rosenberger in lor duesim projectes ha adoptet it, in consequentie del convictiv argumentes exposit de Edgar de Wahl, quam yo self hat ocasion constatar ex lor corespondentie.

Do li internationalitá del paroles relate li scrition, ne li pronunciation divers in li divers lingues natural. Internationalitá del pronunciation presc ne existe. Ma li ortografie del international paroles es presc li sam in omni lingues cultural. On do deve conservar li ortografie e simplificar li pronunciation. Li constant international ortografie in li L.I. ducte a unitari international fonetisme. On posse tolerar micri modificationes in li pronunciation, p. ex. t vice ts in confirma-t-ion. Ma on ne posse recomendar un alterat scrition, quel destructe li etimologic coherentie del international derivates con li radicas Occidental. Ples comparar li sam process che lingues occidental quel incorpora se modern paroles con li extran scrition, ma con pronunciation acomodat, p. ex. A avoir-du-pois (scrit F, pronunc. A), F five-o'clocker (scrit A, pron. F).

Occidental es in alt gradu plu comprensibil pro mantener li duplic consonantes pro indicar curt vocal precedent, o discerner divers paroles international e indicar s fort, p. ex.: casse (Esperanto: kaso), casu (kazo), carr (charo), car (kara).

Li L.I. (anc Esperanto) es un idioma con essentialmen latin parolmateriale. E un lingue quasi latinid on ne posse scrir per ortografie polones, si on ne vole reciver grimasse-charades.

Li regul de accentuation in Occidental, que on posi li accentu sur li vocale ante li ultim consonante, desembarassa nos de ínnatural sones del Esperanto-paroles: radio (radio), firmao (firma), statuo (statue), familio (familie).

Un altri principie quel tre impedit li evolution in L.I. es li devise: un parol -- un notion; un notion -- un parol. To es solmen un reva, nequande realisabil. Ti san constatation on hodie fortunosimen ja posse leer anc in li presse esperantistic. Li redactor de «Heroldo de Esperanto» scri in nr 3, 1927: «Regretabilmen li principie «Un parol, un signification» es ruptet plu quam un vez, anc in Esperanto. Cause es, que Esperanto (til cert gradu) es lingue natural. Li afere támen ne es dangeros, nam presc sempre li contextu escarta omni dubita. Comprensibilmen apartene a Vos, o usar o ne usar alcun expression con essentie dubitativ.»

It es clar que on ne posse escamotar li parol «sol» quel es inradicat per international derivates: solitá, solitari, solo, solist, isolat, desolat. Ma noi have anc un serie de conosset scientic términos: solari constante, insolation, solsticie, parasol. Ci li radica representa nor stelle dial, Occidental: sole. It vell esser un barbarism exterminar ti parol existent per su derivates e introducter p. ex. quam Esperanto e Ido: suno. To es ínpossibil. Li lingues in veritá have tendentie a multisensitá. Un lingue quel ha realisat li principie de absolut unisensitá, vell posseder milliones de paroles, do vell esser ínparlabil. Anc Esperanto nequande posse abolir omni homonimes, vide p. ex. su radica bor', significant «forar» e li chimic element «bor», o su nov parol Paneŭropo, quel ne es D Broteuropa, ma «Tuteŭropo».

Comprensibilmen un L.I. deve haver alcun precision e on deve evitar homonimes, u possibil. Ma Esperanto e Ido dis-hacca li gordian node per deformationes: plateno (platin), faruno (farine), pordo (porta) etc.

Un del max fatal consequenties in Esperanto e Ido ha causat li ínnatural curasse de obligativ finales -o, -a, -e etc. por substantives, adjectives, adverbies etc. un metode incontrat in null lingue. Ergo un eclatant pruva que it es ínutil. Just li substantive, quel es haustet de omni lingues del terre, ne posse suportar un tal restriction e etiquettation abominabil quam emúo emu (nov-seland), kanguruo cangurú (austral), kolibro colibrí (caraíb), kvago quagga (hottentot), nadiro nadir (arab), husaro husar (hungar), gejsho geisha (japan), nirvano nirvana (indic), edelvejso edelweiss (germ).

Li conservation de divers finales in maniere de Occidental have practical valore por discerner simil paroles: sol, sole; portu, porta, porte (Esperanto: haveno, pordo, sendkostoj); monstru, (de)monstra(tion) (Esperanto: monstro, (el)montr(ado)).

Li postulation de logica in li L.I. es un erra fatal, nam si vermen li logica deve esser lu decisiv, tande li L.I. es necos por li simplic e ne-instructet hom, e li ideal vell esser un lingue a priori, simil al filosofic sistema Ro de sr. Foster. Li logica es un del max desfacil metodes de pensar, e pro to es tam rar in su aplication. It apari solmen che novi factes, quande on ne posse acter secun instincte e custome. On ne posse parlar si on deve li tot témpore pensar, qualmen formar logicalmen li paroles. Solmen quande on usa li rect paroles instinctivmen, on posse directer su total atention in li materie self. Ma por atinger un instinctiv parlada, on deve aplicar li natural leges demonstrat per li psicologie: ili es custome e analogie (ne logica). Ti lingue va esser aprendet max rapidmen, quel contene max mult acustomat e conosset formes, e li max facil parolformation es ti de analogie con conosset paroles ja international. Ili da li criterie e li exemple de parolformation quel on deve sequer. -- Li L.I. existe ne por parlar secun regules de logica, ma por comprender unaltru in maniere max facil.

Junt con li exploration del suffixes Edgar de Wahl ha fat un total revision del lexico. Mult fals paroles de Esperanto adver ja es eliminat in Ido. Ti labores del Ido-Akademio forsan es li unic usabil por Occidental, quáncam grand parte anc devet esser modificat pro li deformationes causat per li Esperanto-corsette del gramatical parolmarcas e misinterpretat suffixes, conservat in Ido.

Dr. Zamenhof ha selectet li paroles de Esperanto ex li cardinal lingues de Europa, frances, german, angles, anc polones, russ, p.e. nepre (amputat R neprenemo, Occidental absolut). Do anc Esperanto es quasi solmen un europan lingue e ne mundo-lingue, quam on sin jure ama asserter contra Occidental. Esperanto have anc latin radicas quel hodie es totalmen mort p. ex. ansero (Occidental gans, D Gans, S ganso, P ganso, A goose, Sv gas), sed (Occidental ma, I ma, S mas, P mas, F mais, Ho maar, Sv men), anc grec kaj por Occidental e(t), international per «etc.»

Pri adoption de paroles ex angles on deve esser apartmen caut pro li grand diferenties inter scrition e pronunciation. Esperanto-paroles najtingalo (A nightingale) e birdo (A bird) monstra manca de unitá in li metode de adaptation.

Ido ha electet su paroles secun li principie de prof. Jespersen: «Max facil por li max multis.» Edgar de Wahl ha preciset ti principie per «max facil por ti qui sta in international relationes.» Ne li max mult homes es a contar quel conosse un parol; nam tande li L.I. vell esser precipue chines. Quam ja indica li nómine, li lingue Occidental concentra se al Occidente. Nam li majorité del international parolmateriale es occidental e li civilisation mundan hodie es ancor occidental. Un lingue totmundan, i. e. quel egarda omni lingues, chines, japanes, arab, es un utopie. Noi ja mentionat, anc Esperanto ha haustet solmen ex europan fontes. E it es ne-ver que it oferta al ne-europan plu mult quam Occidental. In contrari. Per su parolduplettes por un e sam sense (aviadisto e aerflugisto, delegacio e delegitaro, direkcio e direktoraro, garnituro e garnaĵo) it solmen confuse li esperantistes ne-conossent un europan lingue. E to quo in Esperanto ne es europan, to anc ne es asian, ma artificial, inventet.

Un cardinal factor estetic e practic in un lingue es su stil, quel in li L.I. ja es dat per li latin orígine del preponderant majorité del international paroles. Pro to li íncuidat inplantation de german paroles ne-international quam in Esperanto: hundeca (canin), knabino (puella, flicca), anstatau (vice), bedaurinde (regretabil), es grav misprenses e deve repugnar omni persones con natural instincte.

Anc Ido, essent compilat de pluri persones, have tal mancas. Lingues creat de singul persones posse esser plu homogen. Etsi pluri persones save plu mult quam un, tamen ili mem junt ne deve esser plu capabil quam un sol. Un genie posse crear plu grandios ovres quam grand societés, si il utilisa li experienties de su precursores, i. e. si il labora scientificmen. Comités sol posse crear necos. Ili solmen completa li nov ovre e poli su acutages e aspritás, sam quam li undes poli li rocca. Por nov-creation es necessi concentration de energie con alt potentiale; acumulation de masses sol ne suffice.

Li homogenitá de un lingue ne deve esser consequentie de que omni paroles es de provenientie unic, p. ex. latin. It consiste in li stil a quel es submisset omni paroles, anc ti de orígine foren.

Latino sine Flexione de prof. Peano (LsF), por evitar hibridic caractere del lingue, prende su paroles solmen de Latin. Ma on save que anc Latin, specialmen li Latin del scientie, have mult elementes del grec. It es van purificar li Latin, quam quelc persones vole far pri paroles: homosexual, television, glacial cosmogonie. On ne posse p. ex. dir pur-grec telescopie, nam to ja es altri-cos quam «television.» Anc pur-grec crystallo-cosmogonie vice «glacial cosmogonie» es misguidant, nam solmen li grecos comprende «crysatallo» quam glacie, ma hodie it significa pezze de minerale in form de polyedre regulari o simetric. Lingues evolue. E li sense del paroles changea. Ples memorar quo ha significat li parol «sanction» ante li guerre e quo it es hodie! Un parol ne explica li notion representat, ma es solmen un etiquette traditional sur it. D Dampfer es vapor-nave e ne locomotive, quáncam ti ci sense forsan vell esser plu proxim. Anc in Esperanto it es tradition que vagonaro es D Zug e ne Wagenpark (chiuj vagonoj), logicalmen justificat per homaro (chiuj homoj).

Angles, essent un lingue quasi mixtet, have li max mult paroles hibridic, p. ex. germanic radicas con romanic suffixes: druncard, drinkable, eatable, talkative, free-lovism, backwardation, womanize etc. It do nu va dever tro chocar si Occidental have analog: mannic, trincabil.

Latino sine Flexione prende li latin vocabul bello por Occidental «guerre», trovant se in li romanic lingues e essent afin a A war. Bell(um) vive in belligerante e bellicoso. Ma it ne posse esser adoptet in li L.I., pro su confusion con li adjectiv «bell» (F beau, belle, D schön), quel es international mult plu conosset quam li purmen scientic belligerante e bellicoso.

Li internationalitá del paroles deve esser direct, ínmediat, sensibil ne solmen por docti latinistes, ma por omni persones instructet, anc si ili ne conosse latin. Departente del latin on ne-quande posse arivar a un modern L.I., quel contene bon 1/3 de paroles ne-latin. Circa un demí de omni paroles latin es mort por sempre e ne posse esser revivificat. Li rota del historie ne torna a retro.

Por li sufixes grammatical, p. ex. de conjugation, on ne trova international formes. A un hom ne conossent Esperanto, li formes arbitrari del verbes in Esperanto es sempre íncomprensibil. Edgar de Wahl ingeniosmen ha circumnavigat ti desfacilitás per li metode analitic. Li max grand claritá posse esser atinget si li paroles es ínvariabil tal quam on posse trovar les in li vocabularium, contra que li mult incorporat particules adombra li radica, quo fa desfacil li deschifration del parol, comp. Esperanto amos e Occidental «va amar». Li max grand gradu de analitisme ha atinget li lingues chinesi e anglesi -- lingues de alt e seriosi cultura. E it es clar que un lingue quel pretende devenir lingue del international relationes, ne posse haver tro long parol-combinationes, perdiente per to su claritá. In li declination li analitisme es ja talmen comun, que anc in li L.I. it es generalmen conosset. Ma in li conjugation Occidental es ja mult plu analitic quam p. ex. Esperanto. To have anc un altri valorosi qualitá. On save que omni natural lingues possede sempre un grand quantité de ínregulari formes, precipue in li conjugation del verbes max frequent. Do li regularisation per particules prepositional quam in Occidental es li max apt, contra que li ínnatural suffixes de Esperanto skribis o Idiom Neutral (skribav) sempre va chocar li publica.

Li finale -s, quel in Esperanto e Ido indic li finit verbe, es international conosset quam plural signe, trovabil in angles, hispan, portugales, frances, hollandés, german etc.

Un frase sempre repetit es que li L.I. deve esser facilmen aprensibil. Li autor de Esperanto volet satisfar ti postulation per simplic mecanic grammatica con poc regules e restriction del númere del radicas til un minimum, usante derivates mem por max frequent notiones: mallonga por curt, malbona por mal, vagonaro por tren, patrino por matre. Ma li practicabil e facil aplication es plu grav quam li facil aprension. Nam li témpore del aplication del L.I. va esser 100-plic plu long quam ti del aprension. Pro to it es gravissim haver curt radic-paroles por idés usat omni die. Li témpore por aprension del L.I. es ja tam curt que quelc hores plu mult lude null rol contra li long témpore del vive. Ultra to li ver facilitá de un regul grammatical resulta ne de su simplicitá intern e minimum de regules, ma solmen per aplication in practica. It es plu facil parlar secun 5 regules secun li custome quam per un regul contra li custome. Li du o tri regules de accentuation in Occidental junt es plu facil quam li un de Esperanto.

De látere de Esperantistes on sublinea que un vital social factor por li movement de L.I. es haver un firm e ínchangeabil base, quel p. ex. Zamenhof statuet per su Fundamento de Esperanto, essent íntangibil e obligatori por omni scritor. Ti fundament, consistent de decretes arbitrari de su autor es gardat per li plu o minu perseverant discipline del adeptes. Li fundament de Occidental es li vivent international paroles e li leges derivat ex ili. Ti natural fundament es plu stabil quam li principies statuet de Dr Zamenhof, quel postula que on mey dir internacía e cheestanta vice «international» e «present». Occidental apoya se sur li accustomation de 500 milliones europanes e americanes. Esperanto vole fortiar les parlar contra natura e custome. Ma li inertie del 500 milliones va esser plu fort quam li dictatura del esperantistes.

Quáncam Occidental in mult punctus representa un revolution in li conceptiones reyent pri mundolingue; it es li unic sistema de L.I. quel es conform al exploration-resultates de Wilhelm Wundt pri li psicologie del lingues, it es satisfation e ponte al modern linguistica, ne barrage chocant.

To es li garantíe al success.

E. Pigal

40 annus Esperanto

Apert epistul al 19-esim Universal Congress de Esperanto de Siegmund Ortony.

Del 28 julí til 4 august va evenir in Danzig li 19-esim Universal Esperanto Congress. A ti occasion in «Wiener Handelsblatt» organ dial del Austrian Comercie, li 25, 27, 28 junio ha aparit de sr. Siegmund Ortony un serie de articules contra Esperanto sub titul: «Über die Notwendigkeit und Möglichkeit der Schaffung einer verwertbaren internationalen Handelssprache» (Pri li necessitá e possibilitá del creation de un practicabil lingue international comercial) ex quel noi in sequent publica quelc interessant partes in version Occidental. Li autor, ne conossent Occidental, proposi quam L.I. un simplificat angles. On talmen posse constatar, que ne solmen noi declara Esperanto quam ínacceptibil, ma que anc persones ne prendente parte activ in li movement interlinguistic, have li sam opinion.

Red.

Denove un Esperanto-congress aproxima se e denove es a suposir, que li practic effectiv resultates anc de ti congress ne va esser essentialmen altri quam ti del 18 (!) ja evenit.

Li scritor de ti lineas es un entusiast por li necessitá de un lingue international, inbrassant li terre e il ocupa se pri lingual studies desde pluri deci-annus e ha exactmen observat anc Esperanto durant mult annus.

Il constata, ínrefutabilmen basat sur ti conscienties, profund e expert observationes, que Esperanto tre necessita un reformation. It deve esser ameliorat si it vole aproximar su scope: devenir un vermen usabil, international instrument de comprension. Nam Esperanto es ínfinitmen lontan de ti scope, malgré su existentie durant 40 annus, malgré omni ilusiones. It deve a seriosi mannes reconosser li veritá, ne timer it e meditar pri remedie si es reconosset, que li via intrat es sin chances.

Yo es oficiario in un firma quel have extendet relationes in tot munde civilisat. It con fervore durant six annus fat constatationes relatent Esperanto e sur li base de ili, it constata, que li practic e factic successe de Esperanto es presc null. De cent Esperanto-lettres apen un havet alcun positiv, real base comercial, durant que 99 ha persequet solmen pur idealistic scopes por Esperanto, p. ex. demandar esperantic printages e similes. Ma it esset evidentmen clar che omni cent, que li scritores ne ha esset fortiat usar Esperanto, nam -- 80 percent ha venit de Germania e li céteri 20 percent in max grand parte venit de landes, con queles on sin desfacilitá posse coresponder in angles, in minu grand parte in frances. Li resultate de ti constatation esset, que li mentionat institute ha anullat in li budget-etate li expense-posto por Esperanto pro esser ínutil.

In li interesse de un real e universal medie de intercomprension it es necessi un ínprejudicat conossentie e poy far li logic deductiones. Nam homes rasonosi deve consentir, que li 19-esim congresse va haver tam poc successes, quam li 18-esim, nam in altri casu ili vell [har] aparit ja desde long. Un objectiv observator deve comprender finalmen, que li propagation solmen idealistic del actual Esperanto ne have un minimal valore positiv in li sense de un mundolingue, specialmen de un lingue comercial. Ultra to li Esperanto-congresses es monomanic, parlante sempre solmen pri li propaganda de Esperanto, in su form actual. Contra omni logic necessitá evolutionari ili ha statuet li tese, que un modification in li structura de Esperanto ne es permisset; per to chascun de ti arangeamentes es morti-nascet.

Si on vole ne chassar un fantom, ma quam seriosi hom atinger un scope it ne have utilitá continuar vehicular sur un via evidentmen nullvalorant, ma on deve questionar se u es li causes, que Esperanto quam real mundlingue til nu ne havet successe. To es visibil clarmen a omni hom ínprejudicat. Per to li total manca de chances por Esperanto es evident. On ples do considerar, que it ne have minimal valore si mem tre mult homes apropria se li saventie de Esperanto, solmen por scrir in Esperanto a alcun hom, con qui on posse intercomprender se in un lingue ja existent.

Li max simplic logica doce, que es plu just, si li considerabil minorité de homes ancor ne conossent li mundlingue ja existent (i.e. anglés, secun li opinion del autor. Red.) vell aprender ti ci lingue quam demandar, que su conossores mey apropriar se un nov lingue, de quel li aprension es mult plu desfacil quam on opine in general: To deve esser explicitmen accentuat. It es un fact, que homes íneducat aprende Esperanto plu facilmen quam instructetes, pro que ili minu senti li artificialitá de Esperanto. Li studia de Esperanto -- tal quam it es nu -- ne es util, ma nociv, pro que it detene milles de homes aprender un real mundlingue, quel exhaustivmen compensa li un poc plu grand pena del aprension.

Automaticmen apari li question, esque on deve avansar sur ti via sin esperanties e sin chances quam til nu e, si ne, quo altricos deve evenir por aproximar li scope aspirat. Ma ante omnicos li principie deve reyer, ne esser ciec cavalcante sur principies, ma visar solmen li real scope sin omni principiari opiniones e sin esser impedit per trublant idealisme. Li congresse deve haver li corage a reconossentie e acter conform. Til que on ne reconosse, que Esperanto durant li 40 annus de su existentie ne ha satisfat li esperas, queles on posit in it e pro to anc ne adplu va satisfar les, on solmen dracha vacui pallie. Si on vide, que on ha aberrat, tande on deve resolut retornar e serchar un altri via. Trovar ti via, to es li deve del nov congresse, in altri casu it va finir tam ne remarcat, quam omni altris.

Zamenhof in su grand pensation mund-inbrassant ha fat un psicologic grand errore: il volet contentar omnis e pro to il ha aportat ne suficent a nequí causante per li artificial pelmel de paroles un total ínpossibil situation. Li vocabularium es li fundament de un lingue e deve esser constructet in maniere natural, durant que ti de Esperanto representa un monstruosi artificiallia. Arbitrarimen, sin regul e sin intim sentiment natural, il prendet li paroles de lingues vivent e mort e pro to ili es tre desfacil a memorar.

Precipue li preferentie del german (tago, nur, bedauri, shajni), etsi to es honorant por noi, ha esset un grand misprense, quel demolit li necessi uniformitá. It esset certmen un erra utilisar anc mort lingues.

Secun li judicie general li fatal «j» del plurale deprava Esperanto e on vell [har] posset substituer it plu bon per li angles «s».

Li max grand defecte de Esperanto es, que it ne ha contentat se esser un lingue auxiliari, volente representar un nov perfect lingue equipat per omni fin nuancies e finesses. Per to it transpassa tro mult li possibil límite. Quam exagerat pedantie es p. ex. li contrast exactmen accentuat inter adjective e adverbie o li ostentativ marcation del objective. To es detallies quel existe ne mem in german. Tal desfacilitás have null scope.

Qual bell perspectives revela se, si on pensa, que per un lingue international unitari on vell posser vicear anc li studia del mort lingues e inbrassar li tot homanitè per un sol ligament.

Trad. Ms.

Cronica

A ocasion del semanes festiv, sr. E. de Wahl ha visitat Wien, sequente un invitation de Verein Deutschösterreichischer Ingenieure, Kosmotechnische Gesellschaft, Arbeitsgemeinschaft für Schrift und Sprache e Association Cosmoglotta Comité Central. Il fat du interessant discurses arangeat de ti societés li 14 e 17 junio in li grand sala del Histologic Institute del Universitate. Li unesim discurse ha tractat un nov problema cultural e fisical sub li titul «Li mission del tecnica». In li duesim discurse, acompaniat de projectiones, li autor de Occidental ha parlat córam 80 auditores, pri li historie del lingue international; il refutat in maniere eloquent e convictiv li general prejudicies contra un lingue del tip Occidental. Li du discurses, hante esset acceptet con grand simpatie e rich aplause, va aparir anc in printa. In fine del duesim convenida, ductet de Ing. Emil Jung, presidente del Societé de Ingenieros, sr. Walter Smital, Esperanto-lector che Radio Wien, ha demandat parol por presentar long series de tabelles statistic pri li successes del Esperantistes. Ma li publico, ancor fascinat per li 2-horic clar e objectiv explicationes e li totalmen nov perspectives apertet de sr. Edgar de Wahl., con indignation e unanimitá ha refusat un tal contra-argumentation. Támen sr. Smital ne posset responder li question del presidente, quant Esperantistes existe in li munde.

«Heroldo de Esperanto», nr 25, ha publicat un raporte pri ti eventes in Wien, concludente per declarar que li afere de Esperanto es ja tam difuset, que Occidental ne va victoriar li entusiasme del esperantistes. Nu noi ne vole trublar li felicie del esperantistes e va ofertar Occidental solmen a ti persones qui ne vole accepter Esperanto.

Association Cosmoglotta ha intrat successosi transactiones con un del max grand editorías del continente por comensar propaganda de Occidental sur max larg base. Detallies seque in circulares al colaboratores.

In li movement de Ido ha evenit un schisma. Li secretario del Ido-Union secun «Mondo» nr 10 declara li nov-electet Ido-Akademio quam ínlegal e refusa li material subtenentie. Li presidente del Union ha demissionat. Li presidente del Ido-Akademio ha proposit su demission ja plu antey. Prof. Jespersen e sr. Janotta ne adplu es membres del Akademio. Li reformaci Idistes electet «Mondo» quam organ; li adversari, conservativ partie es ductet de sr. Noetzli, organ «Ido», Zürich. Li Ido-jurnal «Linguo Internaciona», Praha, ha cessat aparir.

Sr. de Beaufront, «precipua autoro di Ido» e secretario del Ido-Akademio, secundat de sr. J. Guignon, vice-secretario del Akademio, in «Ido», junio, responde a mi articul «Regretabil Ido», Cosmoglotta nr 40. Ili have li corage mantener li assertion que in Ido li radica de «sintezo esas nomo, ne verbo.» Sapienti sat.

Prof. Dr. Karl Schüppel, presidente del Esperanto-Societé Parchim, nu fervent colaborator de Cosmoglotta, in li liga-convenida del nord-german esperantistes in Schwerin li 26 may ha pledat por Occidental e con successe ha refutat li fals assertiones pri nor lingue.

Dr. Peipers-Köln ha parlat por Occidental li 13 may in Ido-Societé Paris. In li discussion ha prendet parte sr. L. M. de Guesnet, J. Linzbach e al.

Comtre Dr. Ernö Zichy-Acs, pionero de Cosmoglotta in Hungaria, ha publicat un long articul pri Occidental con textus comparativ in «Magyarország», Budapest, 21 junio. Anc altri jurnales hungarian ha raportat detalliat pri nor lingue.

Sr. F. Pátek, inspector de scoles, in Český učitel«, Praha, 16 junio, ha insertet un articul tre instructiv por Occidental.

Sr. Yoshi Ishiguro, editor de «Esperanto en Nipponlando», Tokio, in li japanes periodic «Nov era», april, publica un articul pri L.I., laudante Occidental; il constata que li pluralsigne -s de Occidental es max international.

«Academia pro Interlingua», nr 3, contene textus comparativ in Latino sine Flexione e Occidental, con posremarca: «Resulta concordantia in generale; differentia es pauco.»

Miss Pankhurst in «The Morning Post», London, 29 april, scri que quáncam li lingue angles have scrition discordant del fonetica, un simplification del ortografie angles vell esser un vandalisme. (Ad nota por ti qui vole adaptar angles quam lingue universal per fonetisar su scrition.)

Li conosset linguist Hugo Schuchardt, prominent specialist in lingues mixt (creolic) e membre del Delegation por l'adoption de un Lingue International Auxiliari, ha morit in Graz, li 21 april.

Editoria T. Fisher-Unwin, Ltd, London, peti nos publicar que li libre «A Short History of the International Language Movement» de Prof. Dr. A. L. Guérard es exhaustet.

Abonnamentes, contributiones e subventiones por Cosmoglotta

Rev. H. L. B., Chemnitz: 3 RM; T. Wh., Ealing: 3 d; F. C. van A., Oud-Gastel: 5 ö. S; G. P., Bergisdorf b. Z.: 5 ö. S; R. W., Argenteuil: 20 fr; O. P., Tallinn: 3 RM; J. P., Tallinn: 3 RM; W. Sch., Lauenburg: 5 ö. S; I. L., Selnica o. D.: 5 ö. S; C. G., Warszawa: 10 Zl.

Pro manca de loc noi regretabilmen ha devet procrastinar li articules: Dr. Karl Schüppel: Pedagogic valore de Occidental. A. Z. Ramstedt: Preterite per -t. E. de Wahl: Exceptiones e li vive. Julian Prorók: Stabilitá e evolution. E. de Wahl: Analitic e sintetic. E. de Wahl: Li possibil futur evolution de L.I. Astralist nro 1: Quel lingue es suficent bon por li popul? Prof. Rosselló-Ordines: Replica pri Interlingua Systematic. Ernst Graber: Neo-Volapük (Esperanto). A. Z. Ramstedt: Li articul li.

Al present nr de Cosmoglotta ne es anexet un Supplement. Li secuent SaC, nr 10, va esser dismisset con Cosmoglotta nr 42.

«Deutsche Briefgesellschaft» alliate de Cosmoglotta

Al present nr es anexet pro nor german abonnates un prospecte e un cart de mandate por «Deutsche Briefgesellschaft» (German Societé de Correspondentie). Noi specialmen fa atenter pri li importantie de ti apart institution con quel nor Association vole laborar comun por li afere de Occidental. Ti societé edite li excellent organ «Deutsche Briefzeitung», quel va propagar Occidental anc trans li límites de Germania, in tot munde. Li redactor del jurnal have li intention etablisser un special rubrica por un «Section de Correspondentie Occidental» por iniciar e promoer relationes per scrit e personal inter adeptes e interessates de Occidental. It es un bell successe por nor lingue posseder un tal alliate e noi peti nor amicos adherer al «Deutsche Briefgesellschaft, Section de Correspondentie Occidental», Naunhof b. Leipzig, Germ. In céteri li adhesion a ti societé have un grand valore por omni intellectuale qui perseque ancor quicunc altri interesses ideal o practic.

Kosmoglott

(precursor del jurnal COSMOGLOTTA)

contene li max important articules pri L.I. e por e contra Occidental.

Absolut necessi por omni scientic interessat mundlinguist.

Precie del annu-colectiones:

1922 e 1923 complet a 7 frs. sv.

Con mancant nr 1 a 4 frs. sv.

Defectiv colectiones a 2 frs. sv.

1924, 1925, 1926 complet a 2 frs. sv.

Complet colection de 1922 til 1926, junt 20 frs. sv.

Recivibil che li autor: E. de Wahl, Eha 10, Reval, Estonia.

Occidental-Litteratura

Curt grammatica-claves de Occidental in lingues Angles, Frances, German, Russ, Tchec a 0,30 ö. S (0,25 frs. sv.)

E. de Wahl: Radicarium directiv de Occidental in 8 lingues ADFIPRSSv 5 ö. S (4 frs. sv)

Jean Chanaud: Index français-Occidental au Radicarium. 1 ö. S (0,75 frs. sv.)

J. A. Kajš: Praktický jazyk světových styků Occidental. 0,60 ö. S (Cena 3 Kc., vaz. 6 Kc.)

A. Z. Ramstedt: Nyckel till Occidental. 1 ö. S (0,75 frs sv.)

J. Gär: Wörterbuch Deutsch-Occidental ha apparit 9 liverationes a 0,30 ö. S (0,25 frs. sv.)

J. Linzbach: Transcendent Algebra, 1,30 ö. S (1 fr. sv.)

Rabindranath Thákur (Tagore): Nationalism in Occidente. Autorisat traduction de A. Toman. Precie 1,30 ö. S (1 fr. sv.)

Dr. R. N. Coudenhove-Kalergi: Li Paneuropan Manifest. Autorisat Traduction de E. Moess. 1,30 ö. S (1 fr. sv.)

J. Robert e E. Pigal: Der Weg zur Europäischen Verständigungssprache (Li via al lingue del europan intercomprension) OCCIDENTAL, in D Esperanto e Occidental. 1,60 ö. S (1,25 frs. sv.)

A. Z. Ramstedt: Occidental -- ett västerländskt kultursprak. 0,30 ö. S (0,25 frs. sv.)

Recivibil che:

Cosmoglotta Mauer b. Wien, Austria.

Comité Explorativ de L.I. Eha 10, Reval, Estonia.

Societé Interlinguistic Villagatan 25, Helsingfors, Finnland.

Editoría Occidental Česká 32, Brno, Tchecoslovacia.

Por postal expenses ples junter 10%. Informationes 2 respons-cupones.

Eigentümer, Herausgeber u. Verleger: Gesellschaft Cosmoglotta, Mauer b. Wien, Postfach 6. -- Verantwortlicher Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing b. Wien. -- Druck: G. Kanz, Liesing.

Anotationes

  1. Ples vider Esperanto-paroles p. ex.: ĉiam (sempre), kiom (quant), malebleco (ínpossibilitá), saneca (sanitari), kazo (casu), kaso (casse), caro (tsar), patrino (matre), nepre (absolutmen), malbona (mal), mallonga (curt), ege (extrem), boao (boa), firmao (firma), ekspansiebleco (expansibilitá), ekzekuciisto (executor), aerflugisto (aviator), senarmiliĝo (desarmation), foresto (absentie), colo (inch), fraŭlo (garson), savinto (salvator), menso (mente), ĝardeno (jardin), ĉirkaŭpolusa (circumpolar), deca (decent), laca (fatigat), dekoraciisto (decorator), bedaŭrinde (regretabil), ĉeestanta (present), anstataŭ (vice).

  2. In li oficial listes de ti societé yo ne es nominat quam un del fundatores, proque in ti témpore yo comensat pos fine del studia mi servicie quam aspirante in li Russian marine (flotte) e quam tal ne havet li jure esser membre de societés. Do mi relationes esset ínoficial, ma pro to ne minu vivaci.

  3. Lateinisch-romanisches Wörterbuch von Gustav Körting.

  4. In «Linguist» esset un grand dispute pri li formes: caseo, fromage etc, e Beermann proposit quam sol possibil e vermen medial e international li form «kees».

Cosmoglotta A 42 (sep-oct 1927)

Organ del Association International Cosmoglotta

Consacrat al developation e propaganda del Lingue International Auxiliari Occidental

Redaction e Administration: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien, Austria.

Abonnament annual: 5 ö. S = 4 sv. fr = 0,75 doll. = 3 RM = 25 csl. K

Annu VI -- Septembre-Octobre 1927 -- Nr. 42 (5)

Contenete

  • Li unesim voce.
  • Stabilitá e evolution. (Julian Prorók)
  • Quel lingue es suficent bon por li popul? (Astralist)
  • Li preterit per -t. (A. Z. Ramstedt)
  • Li possibil futur evolution del L.I. (E. W.)
  • Interlingua Sistematic. (J. Rosselló-Ordines)
  • Response. (E. W.)
  • In servicie del mund-revolution. (Charles Collin)
  • Cronica. (E. P.)
  • Abonnamentes, contributiones e subventiones por COSMOGLOTTA.

Li unesim voce

Li conosset Esperanto-Gazette semanal «Heroldo de Esperanto» (Redaction e Administration: Teo Jung, Horrem bei Köln, Germ.) de témpore a témpore have un rubrica «Ni kaj la aliaj» (Noi e li altris) in quel li redactor in maniere possibilmen max objectiv pena descrir li actual statu del movement interlinguistic general. In sequent noi inserte, con traduction paralel in Occidental, li essential contenentie de ti rubrica ex Heroldo nr 31, 5 august.

Red.

Esperanto -- Occidental

La Ido-«movado» ŝajne fariĝas pli kaj pli senmova. Alvenas ankoraŭ kelkaj Ido-revuoj, sed ili ĉefe kontentiĝas per lingvodiskutoj aŭ per distra legaĵo. Pri realaj sukcesoj oni nenion legas.

Li Ido-«movement» semblante deveni plu e plu ínmobil. Adveni ancor quelc Ido-revúes, ma ili precipue contenta-se per lingual discussiones o per letura distractiv. Pri real successes on lee necos.

Interese estas ankaŭ legi (en «Ido», jan.), ke la nombro de ĉiuj Ido-libroj ĝis nun eldonitaj (inkluzive tiuj, kiuj jam elĉerpiĝis) estas ĉirkaŭ 230.

Interessant es anc leer (in «Ido», jan.) que li númere de omni Ido-libres til nu editet (inclusiv tis quel ja exhaustet) es circa 230.

Cetere grandaj rondoj en «Idujo» deziras reformojn, kiuj plialproksimigus Idon al Occidental. Ekzemple oni postulas laŭvolan elizion de diversaj finaĵoj.

In céteri, grand circules in «Idia» desira reformes qual plu aproxima Ido a Occidental. Por exemple on demanda facultativ elision de divers finales.

Al idistoj mi povas doni nur unu konsilon: forlasi sian nur duone faritan reformlingvon kaj kiel eble plej baldaŭ reveni al Esperanto aŭ -- transiri al Occidental, ĉar pli malpli frue, pri tio mi estas konvinkita, Occidental (eble ne en sia nuna primitiva sed en pli evoluigita formo) ja ensorbos ĉiujn seriozajn reformulojn, kiuj ne estas nuraj fanatikuloj por unu definita sistemo aŭ nuraj amantoj de lingvaj disputoj.

A idistes yo posse dar solmen un consilie: abandonar lor solmen demí-fat reformlingue e max bentost possibil retornar a Esperanto o transir a Occidental, nam plu minu bentost, pri to yo es convictet, Occidental (possibilmen ne in su present primitiv form ma in plu evoluet) ya va absorpter omni serios reformatores, quel ne es sol fanaticos por un definit syitema o sol amatores de lingual disputas.

En Occidental aperas nuntempe dumonata revuo «Cosmoglotta» kun scienca-literatura suplemento; sed taŭgaj lerniloj (gramatikoj kun lecionoj) de Occidental ankoraŬ tute ne ekzistas.

In Occidental apari ho-témpore bimensual revúe «Cosmoglotta» con scientic-litterari supplement; ma apt medies de aprension (grammaticas con leciones) ancor totalmen ne existe.

Krom Esperanto, Ido kaj Occidental ioman intereson ankoraŭ altiras Interlingua de Prof. Peano, kiu aperigas regule la monatan revuon «Academia pro Interlingua».

Ultra Esperanto, Ido e Occidental it atracte ancor alcun interesse Interlingua de Prof. Peano, qui fa aparir regularmen li mensual revúe «Academia pro Interlingua».

Komence de la nuna jaro s-ro Weisbart ekeldonis revueton «Mondlingvo, ne europa lingvo». Sed aperis nur la januara kaj la februara numeroj. S-ro W. estas tre kapabla sed iom malrealeca mondlingvulo, kiu preskaŭ sian tutan vivon kaj sian sanon oferis al laboroj pri la mondlingva problemo. Plej konata estas lia projekto «Medial», kaj laste li okupis sin pri kreo de monda lingvo (ne de esence europa, kiel preskaŭ ĉiuj nun propagandataj projektoj).

In comensa de ho-annu sr Weisbart eat editer revuette «Mondlingvo, ne europa lingvo». Ma aparit solmen li numerós de januar e februar. Sr. W. es mundlinguist tre capabil ma un poc fantastic, qui sacrificat presc su tot vive e su sanitá a labores pri li problema mundlingual. Max conosset es su project «Medial», e in ultim il ocupat se pri creation de un mundan lingue (ne essentialmen europan quam omni nu propagat projectes).

Monda lingvo volas esti ankaŭ la idealema projekto «Ro»; sed ĝi posedas la gravajn mankojn de la praunuaj sciencaj lingvoprojektoj. Ro atentis ekskluzive la teorion sed neniel la praktikon. Sed kio malatentas la praktikon, tio jam estas antaŭdestinita por la morto. Tiel ankaŭ Ro.

Mundan lingue vole esser anc li idealistic project «Ro»; ma it possede li grav mancas del unesim «scientic» lingue-projectes. Ro atentet exclusiv li teorie ma nequam li practica. Ma quo ignora li practica, to ja es predestinat al morte. Tam anc Ro.

Praktike taŭgaj projektoj inter la nun propagandataj estus, krom Esperanto, eventuale ankoraŭ Ido kaj Occidental. Interlingua estas tro malmoderna, bazante sur latina lingvo, kaj Ro tro teoria. Sed Esperanto jam ekzistas, kaj Ido estas pliperfektigita kaj anstataŭota per Occidental. Tiel fine restos, kiel eblaj konkurantoj, jam nur Esperanto kaj Occidental, kaj tiu stato, certe, estos pli klara kaj eĉ pli agrabla ol la nuna ĥaoso. Estos poste demando de potenco aŭ de paca interkonsento, kiun lastan mi konsilus fari jam nun, se la nuna situacio ĝin allasus au rekomendus. Intertempe ni esperantistoj atendu pacienca la evoluiĝon kaj plu batalu por la baldaŭa ĝenerala venko de nia ideo!

Practic apt projectes inter li nu propagat vell esser, ultra Esperanto, eventualmen ancor Ido e Occidental. Interlingua es tro ínmodern, basant sur latin lingue, e Ro tro teoric. Ma Esperanto ja existe, e Ido esset pluperfectet per Occidental e va esser viceat per it. Talmen finalmen resta, quam possibil concurrentes, ja solmen Esperanto e Occidental, e ti statu, certmen, va esser plu clar e mem plu agreabil quam li present cáos. It va esser poy question de potentie o de pacific convention, quel ultim yo vell consiliar far ja nu, si li present situation vell permisser o recomandar it. Interim noi Esperantistes lass nos atender con patientie li developation e lass nos adplu combatter por li bentosti general victorie de nor idé!

Teo Jung + Trad. Red.

Stabilitá e evolution

In un nascent cose li du extrem postulationes de stabilitá e evolution in tre desagreabil maniere contradi ad unaltru e in li unesim témpores del idé del lingue international un evolution del sistema o su corectur esset absolut mortativ por it, e it posset tener se solmen per rigorosi stabilitá e discipline.

Li max instructiv exemple in ti sense esset Volapük. Quande pro aparition de Esperanto on comensat far ameliorationes e reformas, li tot edificie discadet e ruinat se. Just pro to li ductores de Esperanto per omni forties ha conservat li stabilitá per absolut elimination de omni reformas e mem de necessissim corecturas de notoric erras e mancas. E Esperanto ha vivet e expandet se til nu. Quande ha comensat li grand reformatoric moventie de Ido, guidat de Beaufront e Couturat, Esperanto ha preferet un riscant operation con perde de un grand númere de adherentes e plurissim conosset ductores e scientistes, por conservar li stabilitá, in li clar videntie que li unesim reformas de Ido ne va posser haltar li curre del evolution. Ti evolution vell indangerar li existentie de lingue, basat quam Volapük sur aprioristic arbitrari artificialitás e decretes de Dr Zamenhof. E proque li evolution de Ido ne ha sequet li linea ja proposit per Neutral de Rosenberger (1): (abolir li ínnatural e arbitrari grammatical finales), su progressiv developation ha esset de facto un morbid hipertrofie, quase elefantiásis.

Ma pos quelc témpore translaborante du tri vezes su vocabulariums, anc Ido ha sentit li necessitá stoppar li caleidoscopic periode de mutation, recivente per li max divers propositiones, sovente ne limitat per linguistic conossenties, un plu e plu scolastic caractere. Do on ha decretet un periode de stabilitá por 10 annus, durante quel on solmen ha productet un immensi quantitá de nov paroles secun li stabilisat regules. Ma li form de ti paroles esset ancor plu e plu bizarr e tre long e ponderosi. Plu Ido evoluet, plu it devenit scolastic e it esset visibil, que ti via ne posse ducter al scope.

Ti scope es li max grand internationalitá. Li unesim passu in ti direction ha fat Esperanto per election de conosset europan radicas sin deformar les in tal gradu quam Volpük. Poy Ido ha continuat ti linea electente radicas plu apt e plu international, ma al fabricatores de Ido ha mancat li linguistic instincte quel caracterisat li genie de Zamenhof, visibil in su «lingvaj respondoj». To ha ductet ad un ciec via, proque li derivationes sovente esset ancor minu international e plu chocant quam ti del Esperanto.

Latino sine Flexione de prof. Peano ha basat se sur un principie contrari a ti de Zamenhof: ne li popularitá ma li ínmediat usabilitá por li scientie, usante un simplificat latin e renunciante omni autonom evolution. Talmen it nequande va posser devenir populari, ma malgré to pro su strict conservatism lent ma tenaci it progresse in expansion.

Li grand revolution in ti statu de coses esset inaugurat per Occidental, quel uniat li du principies de popularitá e scientialitá per li metode de regulari derivation del conosset international paroles. (2)

Ma instructet per li anterior evolution quel sempre ha ductet ad stoppation in ciec via, li autor lassat maturar su idés durant 30 annus durant queles il provat les in privat correspondentie e mundlinguistic jurnales. Pos publication del principies de Occidental li interessat publica mundlinguistic durant 5 annus posset criticar it, proposir reformes, ameliorationes etc, por quel scope esset apert li págines del nov jurnal Kosmoglott. Unesimmen Occidental ne ha ligat se per custosi litteratura. Du annus mem ne existet un lexico, e poy aparit solmen un provisori radicarium directiv. Malgré to li lingue quam quasi naturalmen crescet, ha monstrat se clar, precis e extrem flexibil, usabil ne solmen por scientie ma mem por poesie, quo til nu esset quasi monopole de Esperanto. E por ti scope Occidental ha monstrat se mem plu apt quam Esperanto, quo es concedet mem de divers guidant esperantistes. Li scientic usabilitá ja esset clar desde li comensa pro conservation del international paroles e lor derivation.

5 annus Occidental hat dat al interessates por reformar e criticar su mancas. Ma li majorité de criticas esset sive efluentie de personal gusta, sive ínpossibilitá liberar se del obsolet scolastic principies, desde Leibnitz e Descartes trans Volapük til Esperanto-Ido e su centes de imitationes e provas de corectura. Ja ti sol facte devet monstrar al pensant hom que un corectura de un producte de arte, per altri persones, mem per un artist va sempre diminuer li valore del ovre proque su stil es un altri. In Egiptian arte existe notori fals dessin in li ocules e péctore. Mi tamen ne posse imaginar que un corectura secun nor propri modern gusta vell ameliorar li Egiptian arte. Ci posse esser solmen un solution: Si li antiquat producte de arte ne contenta plu, on deve crear un nov sistema secun un nov stil. Just to ha fat li quar original creatores de Volapük, Esperanto, Latino sine Flexione e Occidental. Ni un de ili ha volet corecter li anteyan sistemas, ili ha creat alquicos nov e to representa li ver progresse. Lu antiquat mori e lu nov expande se til su possibil límites por poy esser viceat per plu perfect. Ni un sol cose ne posse evoluer in se self til absolut ideal. Li hom evolue in su yunitá e poy labora sur li atinget fundament del vive. Un hom quel solmen vell evoluer e studiar durant su tot vive til fine sin comensar efecter in realitá to a quo il ha venit, es un totalmen ínproductiv e ínutil ente. Ma quelc exemples: Li arc ha functionat til su ultim perfection in form de arcabuse, ma poy it ha esset viceat per li fusil. Li fusil hodie anc sembla har atinget su ultim límite de evolution e probabilmen va esser substituet per missor de bacteries, fúlmin-radio-emissor o alquicos simil. Li labor del cavalle e del bove es substituet per vapor-machine, ti va esser suplantat plu e plu per machine electric etc. Sempre un nov principie realisa plu bon li primari guidant idé.

Un absolut progresse sempre es inaugurat per un nov idé o sistema ne per reconstruction e corectura del anteyan til ínfinite. Ma un revolution constant e ínfinit (quam in Central America) nequande posse producter alquicos util. Li nov idé o sistema deve consolidar e stabilisar se por posser acter e efecter. Max productiv posse esser li nov idé si li possibilitá de vast nov evolution liga se con un san conservatism salvant li atinget successes. Ti conservatisme deve esser directet ye nor heredage de cultural paroles e lor derivation. To es nor fundament vermen international, ne arbitrari fundament quam in Esperanto, ma basat sur li til nu max grand cultura e civilisation. Ti fundament ha monstrat se tam solid, que it ha pervivet presc 2000 annus pos li morte de ti civilisation self. Do li natural evolution va relater principalmen li recent nov materiales, introductibil in Occidental sin alcun catastrofes simil a ti de Volapük e nu menaciant a Esperanto pos li fallida de Ido. Occidental es ya presc un lingue natural e pro to submisset al leges de omni vivent natural lingues. Ja su nascentie e su vive in li unesim annus esset totmen altri quam ti del artificial lingues. It vivet inter su adherentes sin vocabulariums, sin detalliat grammaticas ni crestomaties, e malgré to su usatores scri e parla it quasi in identic maniere. To monstra max bon que li base de Occidental es rect e fort. Pro to nu es témpore comensar li activ propaganda. Li stabilitá por un sufficent long futur es garantit per li experienties de 5 annus de infantie pos un embrional periode de 30 annus. Nu Occidental es matur por prender in su manus li guidantie del mundlingual afere, proque Esperanto plu e plu devia del linea del internationalitá, plu e plu deveni li national lingue de un micri fanatic popul con manie de grandesse, visibil in su autonom «esperantismes».

Nu noi occidentalistes deve prender li standarte del ver internationalism ex li manus del infantesc oldijat Esperanto e pensionar it. Nor internationalitá e naturalitá garanti nos contra brusqui rupturas e catastrofes, proque Occidental per su structura junt natural e regular ha atinget li saturation e optimum in ti direction. Pro manca de mecanic arbitrari elementes omnimomentmen on posse introducter e usar novi formes apu li antiquis. Quo es fort e vivicapabil va restar, e lu debil va morir. To ne evente per decretes e ukases ma per li vive self. E solmen li vive es li eternal stabil in li munde. Constructiones e sistemas cade e rui, ma li vive sempre verdea e triumfa.

«... e florea nov vive ex ruines ...»

Viva li vive!

Julian Prorók

Quel lingue es suficent bon por li popul?

Del látere de Esperantistes on emfasa que Occidental es solmen un lingue por erudites, ma que Esperanto es accessibil anc al simplic hom sin classic education. To es denove un del grand bluffes per quel sempre li povri hom es explotat e saturat per talmi-simili e desvalorallia. Advere por li momente, quande per occasion de 40-annual ancienitá Esperanto es ancor mult plu expandet quam Occidental, on posse dir, que it possede li avantage ja nu strax posser communicar con un sufficent grand númere de persones, havent commun interesses. Ma ti avantage es efemeri e superficial. In general on posse dir que per se self li hom íncult ne senti special necessitá in conossentie de un L.I. proque il ya in facte ne have international relationes e interesses. Li sol qui have serios practic interesse a L.I. es li activ membre de sindicates, socialistic parties e altri simil international organisationes. Li grand masse sovente deve esser incitat, e su interesses ea cardinalmen in li direction ganiar plu grand salarie, «panem», e haver plu amusamentes: «cinema (Kino), dansa, football, box, sport etc.», altrimen dit «circenses». Lor conossentie del L.I. es necessi ne tant por ili self quant por li ductores.

Li comun a omni laboreros, aspiration a plu alt standard de vive, ad elevation ex lor misere, es li cause que just li plu inteligent e activ persones inter ili studia li lingue international, credente per to posser atinger li grand avantage del hom erudit, quel conosse mult extran lingues, e a quel es talmen apertet li portas del superiori mental e spiritual vive. Noi ne deve obliviar que just in li max bon e preciosi elementes del masse de laboreros sempre arde ti flamme del alt humanisme, mult plu quam li material avantages. To noi posse vider che grand númere de martires del liberal e socialistic idé, queles consacra bonviventie a lor idé. E justmen ti persones es li fraudat e deceptetes, proque Esperanto nequande va posser dar les li compensation del ne studiat latin, quel in omni casu es necessi por posser leer scientic litteratura. Pro ti cause li scientie ha til nu repulset Esperanto, quel vole ignorar li scientic nomenclatura e crea su propri. Ma anc ti propri es caotic in max alt gradu e un ver labirinte por omni qui ne es ja versat in ambi coses, 1) in li Esperanto parolformation e ortografie, 2) in li ja conosset usual nomenclatura. Ma anc ili nequande posse saver qualmen va esser li ver rect parol serchat. Adplu per to es introductet centes e miles de duplicates: aviatiko -- aviadisto -- aerflugisto etc, omnis autonom paroles sin etimologic contacte, do paroles sin contenentie por li povri proletario, quel intermixte les e per to monstra su íncompetentie.

Ma li simplic hom es in jure in su idé que aprendente li L.I., i.e. to quo representa li extracte del mundan cultura mental, il vole compensar li mancas de su education defectosi, e il es in jure postular to de un L.I.

Pro to anc in li camp de Esperanto on nu labora energicmen por demonstrar que Esperanto es li base del conossentie del europan lingues, que infantes hant studiat it, aprende li altri europan mult plu facilmen quam sin conossentie de Esperanto, etc. Ma to es mentie e bluff. On ancor ne ha fat li experimente docer tal infantes acurtat latin, p. ex. de Prof. Peano durant li sam témpore usat por Esperanto. Yo es cert que to va esser les ja mult plu util por comprension del modern lingues. Ma it es clar que li max grand utilitá li studiantes vell haver in occupation con un analitic transparent sistema quel da les li clave por descomposir e penetrar li grand númere de scientic paroles, qui anc fa parte de su lingue matrin. Un tal sistema es Occidental quel es basat sur li analise del conosset international paroles europan de latin orígine. It es li clave al scientic nomenclatura e talmen anc al comprension del latin paroles, incontrat in omni europan lingues, i.e. inprofundation del propri lingue. Scolat per li analitic metode de Occidental por li foren paroles, li hom va regardar anc li paroles genuin e populari tra un tal analisatori prisma e ganiar ínconosset intern richesses.

Do anc si un L.I. vell esser un reva e fantome, li pedagogic educativ valore de Occidental, quam transparent extracte del latin cultur, in ti o altri maniere va sempre restar.

Ma si un die Occidental va haver li sam o plu grand númere de persones conossent e usant it, esque tande anc por li micri hom, li opresset, li povri, li proletario posse exister question quel lingue il mey electer? Esque Esperanto, quel liga le a un micri fanatic popul de divers monomanes, o li cultural superlingue del Occidental Civilisation, apertent li porta al total actual real munde scientic, technic, industrial, comercial, economic, politic, spiritual, filosofic, religiosi; e provident le per li imens e clarmen usabil instrumentarium por ti scope.

Tande ne va exister classes, tande va exister gradus de persones aspirant al astres e tales qui avida solmen ganiar material pro egoistic joya e plesura. Ma tande li númere de astralistes va posser recrutar se de omni astral-directet homes, e tande ili forsan va esser in majorité.

Astralistes de omni classes e nationes,

Vu qui aspira lu bon, lu bell, li progress e li vive e libertá, ples uniar Vos al Astral-Internationale in li lingue Occidental! Li mures ha ruit, li portas sta apert e sur ili Vu posse leer: «Ricuperate ogni speranza, Voi ch'entrate».(3)

Astralist nro 1 (ca unic?)

Li preterit per -t

Desfacil ha monstrat se trovar un bon e suficent international metode por formar li preterit del verbes, expressent un action o statu in li passat témpore, sin actual interesse por li parlante. Li europan lingues usa tre diferent manieres por expresser ti idé, o analitic o sintetic o ambi. Pluri ne senti se content solmen con analitic metode, p.ex. ti per fe con infinitive quam usat in Occidental, ma postula anc, secun li modelles de lor national lingues, un sintetic form, ma li sufixes, queles li natural lingues usa por expresser ti idé, tre varia. Anc li usation del grammatical témpores es diferent. Simil constructiones have different significationes in different lingues.

In contrari, por li perfect noi trova un íncontestabil international expression in li germanic e romanic lingues: F. a acheté (a = ha), Prov. a comprat, I. ha comprato, H. ha comprado, Ru. are cumprat, A. has bought (in medieval anglesi anc ha), D. hat gekauft, Dan e N. har köbt, Sv. har köpt (plur. ha köpt).

Ja in li vulgari latin noi trova ti composition: habet caballum comparatum = il have un cavalle (quel es) comprat = il ha comprat un cavalle. Un transition del signification, quel es facilmen comprensibil, e totmen ne ínlogic, quam cert mundilinguanes asserte.

Ti construction significa sempre in li lingues anglesi, italian e hispan real perfect, t.e. un action quel ha evenit in passat témpore ma es finit nu, o ancor have actual interesse del vidpunctu del parlante. Ma franceses e germanes usa li sam construction quam historic perfect in vice de lor preterite e passé defini.

It es remarcabil, que ti transition de perfect a preterite ha evenit che diferent nationes e in diferent témpores, quasi secun universal tendentie. Quam noi save, li latin perfect amavi anc esset usat quam historic perfect in vice de antiqui aorist, e li existent fort preterites del germanic lingues (Cpr. Lat. fefelli e A. fell, Sv. föll, D. fiel) ha esset anc unquande perfectes. Mem un lingue quam li hungarian, ne apartenent al aric lingues, usa nu in ordinari parla írt (ha scrit) in vice de íra.

Ma sin dúbita, un consequent usation del perfect in vice de preterite sembla tre pesant e strangi a mult nationes.

It es interessant observar, que in Lingua Franca on totalmen ne usa ha in perfect, ma solmen li perfect participie: mi andato, mi mirato = mi ha vadet, mi ha videt. Un exact paralel evolution a ti, quel noi conosse del germanic lingues, u in german e sved on posse omisser «ha» in subordinat frases: Das Buch, das ich gelesen, ..., Den bok jag läst ...

On ha proposit quam finale por preterite -i, verisimil sub influentie del romanic lingues. Ma in ili -i trova se solmen in li unesim person de singulare. Ti finale, adjuntet al presentic tema de Occidental, vell dar formes, quel es lontan de atractivitá: finii, scrii, dii, leei, devoei, constituei, etc. Adjuntet al verbal radica noi vell haver: ami, lei, devoi, etc. ma fini (= pres.) e qualmen acter con monosillabic verbes quam far, dar, dir? Del verbe elider li preterit vell devenir elidi. Li italian usa elidi por imperative, ma elisi in «passato remoto», secun li sam fonetic regules, per quel noi have elision. Un final -i sembla do esser ni teoricmen motivat ni practicmen usabil.

Pri un final -v (amav), proposit de quelc mundilinguanes, secun mu opinion ne vale discusser, nam ti es ya signe de imperfect (e ne preterit) in romanic lingues. E introducter in L.I. un special sintetic imperfect es superflu, li témpore es ya tam rar e extra to facilmen transscribil per «esset amant».

Si noi torna nos al germanic lingues noi trova in li anglesi li sequent interessant schema:

Perf. ind. I have loved = perf. part. + have + person

Pret. ind. I loved = perf. part + person

Perf. part. loved.

Ti schema es tipic por pluri germanic lingues, specialmen por li anglesi e norvegian. Ti tendentie ha transformat ta mult verbes, pro haver simil pret. e perf. part.: found -- found, clung -- clung, shone -- shone, u li antiqui anglesi havet fand -- funden, clang -- clungen, scan -- scinen. E noi trova nov tal assimilationes in modern coloquial anglesi: I done, I have took in vice de I did, I have taken, etc. Anc in sved e norvegian noi vide li sam tendentie, e in sved dialectes de Finland on di mem in passive: ja ha kallast e ja kallast in vice de jag har kallats e jag kallades.

It es anc un curios coincidentie, que li germanic «debil» preterite originalmen esset = perf. part. + personal finales, queles depoy ha devenit ínreconossibil o desaparit quam in anglesi. Talmen loved ne es love + d, quam antiqui linguistes pensat, explicant d quam rudiment del verbe do, tun. -- Anc in li slavic lingues li existent preterit (R. l'ubi + l) es un antiqui verbal adjectiv, a quel li poloneses ha adjuntet personal finales: kocha + l + em.

Un preterit del tip I loved = mi amat da mult avantages, proque it es max facilmen combinabil con li diferent formes e usationes in li max mult lingues. Pri li corespondentie con li angles preterite, german preterite e perfect, slavic preterite, li perfect del Lingua Franca mi ha ja mentionat. Ci on deve anc amemorar, que existe in li francesi un schema, paralel al supramentionat anglesi: cpr. p. ex. de mettre (metter) -- perf. ind. j'ai mis, passé defini je mis, perf. part. mis. Ma ultra to li accentuation del final síllabe coresponde al final-accentuat preterit formes del modern romanic lingues, queles ha developat del vulgari latin, in quel noi havet: amái, amásti, amát, etc. Existe anc un grand númere de italian verbes, queles forma su «passato remoto» per li sufixe -tti: io battétti, io credétti, egli recivétte, egli cedétte, essi fendéttero, essi concludéttero = Occidental mi battét, mi credét, il recivét, il cedét, illi fendét, illi concludét.

Li sol objetion, quel on posse far contra un preterite mi amat es ti, que possibil confusion con perf. part. va far li sense del frase ínclar. Ma esque li experientie de un tal grand lingue quam li anglesi ne monstra, que tal timore ne es motivat del practica? Si li claritá vell postular, on ya posse intercalar per ha o mem usar li construction fe amar. Un preterite per -t libera nos de augmentar li númere del formes del verbes, queles til nu ha esset solmen 4 in Occidental. E noi ne besona introducter nov formes, queles vell mutilar li international parol-images.

Ma un simplic remedie es observar un cert órdine del paroles in normal prosa: 1) subject, 2) predicat, e que un perf. part. quam atribute es posit ante su principal parol. Nam cert directives por li órdine de paroles sembla me ínevitabil por un tant poc flexibil lingue quam Occidental. Li libertá ne recompensa ti economie e expressibilitá, quel un cert regularitá oferta.

A. Z. Ramstedt

Li possibil futur evolution del L.I.

In li Editerio P. Ahlberg-Stockholm, Surbrunnsgatan 37, ha aparit li Ido-traduction del fam-conosset brochura de prof. Edward Sapir pri La Problemo di Internaciona Linguo Helpanta. In un curt articul yo ne posse tuchar omni interessant e grav idés del estimat professor, quel advere ha visibilmen studiat divers lingues (Esperanto, Ido, Latino sine Flexione, Romanal) ma es nov in li interesse pri li lingue auxiliari, do il ne possede li interlinguistic experientie de noi antiqui pioneros. Yo vole ci parlar pri li principal idé de prof. S., i.e. pri li simplification (plu rect chinesation del lingue), quel in su tendentie coincide in general con li idés de Dr. F. Riedel in su Principes of de Mundelangue (Uniti Langue), publicat in Kosmoglott Marte 1923 nro 1.

Il vole haver un absolut analitisme quam in chines, ne solmen in li declination e conjugation, ma anc in li derivation, do in vice dir «bak-er, farm-er, cutt-er» etc. «bake man», o «bake person, farm person» etc. por «winter» -- «cold time», por «strengthen» -- «make strong», «wisdom» -- «wise way» etc. It es, il vole atinger un sorte de Pidgin-Europan. Il laude mult li expressibilitá del american partial lingue auxiliari Chinook e constata que in ti Jargon on posse expresser mem long religiosi e political declamationes.

Prof. Sapir sta ancor sur li platform que li necessi cose es un max facil analitic lingue con minimal quantité de paroles e usabil anc por li max íncultural popules. To es visibil per que il sembla voler mem supresser li differenties inter g-k, p-b, l-r, d-t, etc e abolir li latin scrition por un general stenografie.

It es clar, que in li hodial statu de nor munde omni ti coses es utopies, forsan atingibil, ma solmen in tre lontan futur e pos mult long e minutiosi labores preparativ e experimentes in li usation, quam il self recomenda.

In li actual témpore noi vive in li era del occidental e medieuropan popules. Li parte del popules oriental, african, american-indianic etc in li international comunication (comercie, trafic, viages, scientie, tecnica, congresses, etc) es talmen ínsignificant, que in practica it ne vale calcular con ili. Quo noi besona, e besona tre urgentmen, es un medie de communication por europanes, qui hodie sol es li representantes de modern international vive e dicta su leges. Li extereuropanes es ja per circumstanties fortiat aprender un lingue europan si ili vole far comprender se con altri civilisat homes. P. ex. Japaneses scri lor scientic libres in angles o german ma ne in japanesi o chinesi. Do li L.I. deve secun li principies de prof. Jespersen egardar li customes e psicologie del max mult interessates i.e. li europanes e specialmen li occidental-Europanes, stant in li centre de ti modern moventie. Pro to un tam grand chinesation del lingues hodie es ínpossibil, proque noi europanes ancor ne posse descustomar nos del idés de derivat paroles e lor combinationes. Ma it ne es ínpossibil que li evolution futur va marchar in ti direction. E pro to it comprensibilmen es necessi egardar li evolution, e haver ja in li hodial structura del lingue international un base possent developpar se in ti o anc in altri possibil directiones. Advere existe coses queles suggeste un evolution in li sense de prof. Sapir. Yo vide to in li crescent ultra-nationalisme e li substitution del international parol-materiales per autonom fabricationes. Per to li númere de omniconosset paroles diminue e li nu tam necessi derivationes scientic perdi se ex li conscientie del popules e tande anc ne es plu tam necessi in li L.I., quel va comensar producter su propri términos. Ma pre-dir in quel direction ti production autonom va marchar, quam ja dit es ínpossibil, forsan it va esser analitic in li maniere anglo-chinesi, forsan plu in li romanic historic linea, do plu sintetic. Ma it es clar que ti futur caractere depende max mult del politico-economic situation, i.e. quel popules va esser li ductores in li movement. Si to va esser anglo-americanes e asiates li direction va esser li monstrat per prof. S., ma si pro obtrusiv fortie anglo-american in li extereuropan munde, ta va dominar li lingue anglesi, e li L.I. va haver su principal extension in li límites de Pan-Europa de Coudenhove-Kalergi, i.e. sin Anglia e sin Soviet-Russia, tande it es clar que in li direction in quel divers interlinguistes ja nu vole pussar Occidental, i.e. al abandona de analitic formes in li verbes i.e. in li direction monstrat de prof. Rosselló-Ordines! Pro que noi hodie ancor ne save quel linea va sequer li evolution, it ne es bon ja nu ligar se tro fort in ti relation. Pro to sembla que li max neutral per su regules lingue Occidental quel posse evoluer in ambi directiones es li max bon base, proque it posse servir ja nu, e ultra to posse adaptar se a ambi possibil novationes probabil.

E. W.

Interlingua Systematic

Replica(4)

Scrit in «Interlingua Systematic».

Ce scripto, replica ad recensione de Sre Wahl in nr 39 de «Cosmoglotta», es parte de alter plus extens, missa ad Redactore de ce revista, que ne pote hic fier inserto integro. Me regretta tal decisione, nam me ne pote, in li limite fixato ad me, tractar adequàtim omni punctus de interessante et long scripto de Sre. Wahl.

Principal characteristicas, de Is, sine computar suo justo consortio de naturalitá cum regularitate, es formatione derivativ ex un thema general de verbo (ne ipso supino), usque obtener, per desinentia, participio generator, quasi semper correcto, et inde, suo normal derivtos; et applicatione de principio decompositivo-selectiv in formatione de léxico.

Me ne ha negato naturalitate ad méthodo uso in Occidental formar serie verbal, in verbos irregular, basando super participio passiv (recepter, receptet); sed me ha affirmato cod L.I. deve aspirar ad solutione plus ideal, nam in illo nos observa manca de euphonia (-et, -tet, -set), redundantia (du signos supinal in participio: recept(o) jam es participio), alteratione de lege classic que fac derivar suf. -ione, -ivo, -ore, -orio, -ura, ..., ex participio. In Is hom ha advento ad un correlatione normal: dic, -to, -t-ione ..., recep, -to, -t-ore ...

Conveni notar cod themas general -- ne multos -- que in Is discrepa de th. de infinitivo. L. infecund (recep vice recipe, pose vice pone) ne pote fier considerato ut barbarismos, nam illos es solo trunco de participio generator, forsan un salto versum forma primitiv et simplic de radice verbal.

In alter locos, me jam ha explicato méthodo uso pro tovar thema general de verbo, elecendo thema de major superviventia in forma de ràdice que, cum applicatione directo de desinentia participial et cum suf. ulterior, da immediato generatore et suo derivato in lor aspectu international. Majorparte de verbos adapta ad régula de Is. Sr. E. W. presenta serie de verbos -- multos ex illos, per alter parte, missoluto in Occidental. Per applicatione de tal méthodo, forma correspondente de ce verbos ne es desfacil. Si un ex du th. de ce verbos es morto, perditione de isto es sine transcendentia. Si ambo es fecundo, nos deve optar pro plus vivente, aut facer, si possibil, du series verbal. Plur verbos citato habe nul abnormalitate in Is. Vide solo ut exemplo: crede(r), credito (ne creso). V. nota 2 pag. 6, Gram.; ven(er), vento; rup(er), rupto; distinc(er), distincto; fus(er), fuso; expuls(er), expulso; flue(r), flúito (fluxo aparte). Ver irregularitate hom trova in ul verbos aut derivatos de Occidental. Nota: venir, vento; voler, volition; merger, mers; morir, mort; nascer, nat; reflecter, reflex, etc.

Sre. E. W. monstra surpresa pri th. dic, sine e et geme cum e. Cosa es vere simplic, et ne es necesse -- ut crede car amico -- esser latinistas pro scrir an e corresponde ad th. aut ne; es sufficiente cogner di to nota 2 de formatione de generatore: finale e de th. fi i breve in generatore. Ergo, in reciprocitate: in G. que habe i breve (gémito, crédito...) thema recupera littera e. In alter generatores paroxyton, que es majorparte, medio obtener th. adhuc es plus simplic; il reduc-se ad eliminar signo de participio generator -to (solo -o si t ne es): amato, annexo, dicto..., th. ama, annex, dic... Idem resultato hom pote obtener per separatione de suffixos et desinentieas in vocabulos derivato. Me demonstrare, si me habere loco, cod in Occidental, pro trovar th. verbal, dato un g. aut derivato, existe major complicatione.

Pri mutatione phonic de littera c (dicer, dicto) conveni cod Sre E. W. appresta armas pro defender Occidental, tanto plus quanto in Occidental existe etiam ce defectu in alter litteras (long, longissim; friger, frigore).

Preter ul particulas, voces morto (id es que ne existe in L. N., aut ne fac derivatos) es vere rar in Is. Sre E. W. cita ut formas ne existente in modern linguas sequente vocabulos: acervo, vivente in H., soler vere frequente in H. I. Cat., P. (soer), cum derivatos ut sólito, insólito, ne confusibil in Is cum solo (G. allein); hom simplic apócope de hom(o), vivente in Cat. et vere simil ad F. on; obsequio vere commun in H. P. I. (ossequio), cat., A. (obsequiousness) et possibil introducto in ul lingua nordan (G. obsequium) et, ultra, cum grand et util dirivationes; suf. -ense valde vivente saltem in H. Resta solo ut vocabulo morto fier (G. werden), utilizato pro verbo auxiliare de passiva. Malgrà suo qualitate, ce verbo es max indicato pro ce functione; nam recurser ad auxiliare esser pro voce passiv ne place ad multos ob charactere substantiv de ce verbo.

In alter occasione et in alter loco me curarà responder ceter punctus plus secundare de scientic et sincer critica de ilustre auctore de Occidental; et, pro finir, me pose leve commento ad syntesic idea de Sre E. W. pri Is, id es: «tro sclavic dependentie del Latin». Ut hómine occidental me habe predilectione ad pretiós thesauro latin international. Id es plus; es preferibil pro me, personalim, un vocabulo L. aliquanto minus international, si il es vivente, ad alter plus exotic et que repugna ad genio de Is. Ad ce scopo étiam converge nostro citato principio de selection (V. gram. de Is), potente remedio pro evitar anarchia in compositione de léxico, cum que nos obten lingua plus homogen et plus harmónic. Sed id ne significa inacceptatione de voces ne-latin tanto quanto id esse necesse. Me confess cod in principio, ob facil influentias, me timeba ce sigillo latin in L.I.; sed córam actual discordia interlinguistic (quant càpites, tant sensos), me considera imponderabil vantag'io [sic!] cod Is habe tam secur base, cod il esse forte latin; sed -- comprender bene -- Latino de hodie, quasi nimi simplicato, regulare et systematizato.

J. Rosselló-Ordines

Response

Li aspectes de mi e de sr R. O. es diametralmen contrari. Il sercha li union possibil in li preterite, forsan ante-preterite adveniente a formes quam construcer etc. Li finale «a» essentialmen feminin il conserva támen in «ista» pro li tri sud-west-roman lingues, durant que in A. F. D. Holl, Sv, R, Finn, Estonian, Letton, Tchec, Polones etc ti «a» es perdit. It contradi al sistema general e al tendentie progressiv de Europa, it es un sentimentalisme sudroman. Ne li latin es lu essential, ma lu international, e ci li customes de A, D, F, es plu grav quam S e I, tam del quantitá de parlantes quam del númere de persones stant in li communication international. Yo do seque li evolution del lingues anc si solmen it es incontrat in un de ili e ne li form justmen latin. Li introduction del L.I. va depender ne del romanic occidente quel in ti direction ha monstrat til nu un minimal interesse in comparation con li grand cultur-nationes A. D. F. e si li sud-romanes, ja in general mult plu favorisat per li form del lingue quam li anglo-germanes e tam plu li slaves, si ti sudromanes va ultra to favorisar e defender ultra-sudromanic formes quam ista etc, on va far sin ili. Ma to vell esser damage!

Li cose con gemer e dicer mi támen til nu ne comprende. In li lexicos es ya dat li infinitive (o ne?) e tande yo ne posse distinter ca e in un casu apartene al tema, o in altri casu al finale! E to sr R. O. ne ha posset refutar.

Secun sr R.O. sembla esser necessi que yo conosse anc li G. exter li Th. (gémito, crédito) ma il sembla obliviar que ne-Sudromanes ne conosse ti G. Gémito es ínconosset exter li dominia S. R. e «credit» ha changeat su curt i in un accentuat in D. F. R. Eston. Holl. Sved.

Sole(r) confunde se ne con «solo» ma con «sole» (D. Sonne), e «solito» con «solitari», quasi totalmen international.

Yo tre aprecia li veneration de su lingue matrin, e tam plu de su ava (grand-matre) latin classic, ma on ne deve adtruder al L.I. su personal predilectiones, quel on posse caressar in su lingue matrin.

Yo anc ne ha imposat al L.I. Occidental customes specialmen russ, o german sive estonian, ma ha electet to quo es max international.

Ma si per su systema sr R. O. va posser interessar su sudromanic conpatriotes por li cose general del L.I. sur su version, to va esser un grand success, proque li intercomprension inter Occidental e Is va esser tre facil e curt. Ma yo espera que sr R. O. va tornar su regarde un poc plu al futur e presente quam al preterite.

Li rote del historie ne torna a retro!

E. W.

In servicie del mund-revolution

In esperantistic organes, quam «Sennaciulo» e «Informilo de C. K. SEU», ha aparit in li ultim témpore articules, scrit de divers autores, in queles on franc jetta li masca e desvela su ver facie. Yo cita quelc paragrafes ex li comensa del articul «Inter niaj Kontraŭuloj» traductet in Occidental:


Specialmen durant li ultim annus Esperanto, usat in li servicie del proletariatu, ha devenit un util instrument por revolutionar li laboreros del tot munde, por fortificar li comun front del classe del laborero.

Un tal role Esperanto ne have solmen secun li pretensiosi opinion del esperantistes self. Decides e resolutiones de pluri grand organisationes del laboreros, national e international, francmen indica e aconosse lu sam.

Anc borgesi autoritás vide in Esperanto un potent medie por revolutionari influentie. Just un tal motiv esset exposit del francesi ministro Bérard quande il prohibit li instruction de Esperanto in francesi scoles. Visibilmen lu sam pensa li german professor K. Vossler, quel afirmat que «in li ultim témpores ha invadet in li gramatica e li lexico de Esperanto li international bolchevisme, socialisme e comunisme, quel intente ne solmen reviventar Esperanto per su idés, su atmosfere, su tendenties e su contenentie, ma anc calcula con li auxilie de Esperanto por promoer su politic propaganda».


Un bon aconossement, ne ver? In quel gradu noi ha ja realisat li paroles de Vossler, expresset in 1922, to es demonstrat max bon de nor ultim, VI. congress de Sat e de existent rapportes pri li activitá del international e national organisationes de esperantistic laboreros.

Comprensibilmen noi ne va asserter, que Esperanto es li lingue exclusivmen proletari e apartenent al laboreros. To ne vell esser ver. Un important númere de membres del Universala Esperanto Asocio e li «neutralistes» de divers color-nuancies continua exister, usar nor lingue e propagar it.(5) Ma in omni casu it es impossibil negar ti fact; que solmen in li combatte por li affere del class del laboreros Esperanto revela su signification e su possibilitás. Esperanto ha devenit ti lingue, quel es practicmen usat de ti class, quel in general ne aprende extrani lingues e ne save les. Li confuset «neutralistic» Esperanto-reveríes e li pacifistic babillada del neutral esperantistes perdi su base, su ideologic radica, e in li sam témpore li ideologic fundation por un proletaric rubi esperantisme continua crescer e devenir fort.

Li autor del articul cita li famos linguist, professor K. Vossler (München). Anc prof. H. Güntert (Rostock) ha expresset se per simil paroles, e ultra ili mult altris. Chascun conosse li rapport de prof. Reynold (Geneve) al Liga de Nationes, in quel il concludet, que «lontan de recomendar Esperanto on deve desconsiliar li usation de ti lingue artificial. Esperanto es in li sam témpore effect e cause de decadentie intellectual».

Li constant confusion, quel es fat de Sr Drezen in su articules, li identification del personal interesse de demagogos con li afere del class del laboreros, es li notori falsification, quel noi conosse tro bon. Li fact es que li preponderant majorité del laboreros ne aproba ti machinationes.

Regretabilmen li laboreros ancor ne conosse Occidental, ma quande ili ha fat li conossentie, ili va comprender, que Occidental ne es minu democratic quam Esperanto, ma plu. Occidental es li ver democratic lingue, durant que Esperanto es un lingue por ínamicos de omni cultural progress e liberation del class de laboreros. Inter omni artificial lingues Occidental es ti lingue, quel es li max bon just por laboreros e altris, aspirant a plu alt cultura e education por comprender e defender su position in li modern complicat states, proque:

  1. it es li max practic, facil, perfect e bell lingue artificial existent, 2) it explica li signification del cultural paroles in lor propri national lingues e per to aperte li portas al dominias del scientie e tecnica, e 3) it es un excellent clave a studias del lingues anglesi, francesi, italian, hispan, etc. Occidental monstra via ad supra, ad extra in li grand munde, durant que Esperanto ducte ad infra, ad necú, in un sacc-strada, lontan de cultura e scientie e arte.

Occidental defende solmen li mental cultura; do it ne posse esser simbol de opression, capitalisme e imperialisme, quam ti esperantistes vole far creder li laboreros ne conossent li ver statu del coses.

Ma sr Drezen e su coidealistes certmen save bon quo ili di. Il conosse Occidental, ma rejecte it. Pos su repetit assertiones e atestationes it es clar, que Esperanto vermen posse far excellent servicies por nivellar e abassar li cultural standard del europan nationes, quam ha dit prof. Reynold e altris. E Sr Drezen accentua, que il comprende li afere plu bon quam li «neutral» esperantistes. Li future va monstrar, esque li «neutral» esperantistes nu ha comprendet alquicos.

Charles Collin.

Cronica

«Prager Presse», 28. julí, publica un articul pri Occidental. On dí, que prof. de Wahl, fundante sur 30-annual investigationes pri li leges de un lingue international, ha creat un idioma quel es ne solmen tre facil in aprension, ma quel es anc tam naturalmen constructet, que centes milliones homes comprende it ínmediatmen. Li transition de Esperanto o Ido al nov lingue Occidental esse tre facil.

«Národní Listy», Praha, 27 julí, insertet un simil articul favorabil, in lingue tchec.

«Der Schlüssel zum Weltgeschehen», Leipzig, nr 8, contene un long articul por Occidental, de J. Robert Hörbiger. Il di: «Ja li sol nómine artificial lingue universal causa repugnantie; e li max conosset representante de ti lingues, Esperanto, regretabilmen es tre poc apt por refutar li prejudicies. Li experientie con Esperanto e su reform-sistemas ha demonstrat que just li «facilisationes» dictat a priori, fa ti lingues desfacil e ínpracticabil. Occidental, in contrari, mantene li generalmen conosset parol-images. It es quasi excrescentat ex li lingues national del Occidente, sam quam li german litterari ex li german dialectes».

«Revaler Bote», 2 august, in maniere simpatios recense li caderne festiv de Cosmoglotta, nr 41.

«Araldo Fiorentino», nr 6, in un suplement special dedicat al discussion del problema de L.I. inserte un alinea in Occidental e recommenda a interessates leer Cosmoglotta.

«A bis Z. Mitteilungen für Scheithauersche Stenographen», Leipzig, nr 10, a occasion del anniversarie del autor de Occidental contene un calorosi articul. Li estimat editor, quel ja un vez insertet un noticie por Occidental, denove publica un tam excellent e fin caracterisation de nor lingue, que noi vole far it conosset ci in traduction a nor letores: «Ho-mensu un hom ha atinget su 60-esim die de nascentie, pri qui yo crede que li historie universal va nominar le unquande inter li max grand homes de omni eras: i. e. Edgar de Wahl, li autor del lingue-sistema Occidental. Durant que it sembla que li homes sur terre esse destinat del fate star un contra altru quam ínamicos de millenie a millenie, un nov lingue comun cresce totalmen ínremarcat inter li nationes dextri e levul del Ocean Atlantic. Ti lingue unquande va rendir tam intim li comunication spiritual e economial de ti popules, simil quam li landes del lingue angles hodie es ligat reciproc. Til nu on ha penat inventer un tal lingue, quasi per un fabrication-procede. Ma E. de Wahl ne ha inventet ni fabricat alquo; il ha colliet matur fructes ex li lingues actualmen parlat sur ambi láteres del Atlantic e presentat les al munde in un litt libre (Radicarium directiv de Occidental), declarante: Ti ci paroles hodie ja es international e conosset a omni homes quel in lítteratur e scientie sta sur li altore del cultura. Si on usa ti ci paroles internationalmen, tande on posse far se comprensibil in Europa e America e Australia e anc in Asia e Africa, a quant ta es conosset europan civilisation. Qui folietta tra li litt libre, ti es astonat pri li imens númere de paroles quel hodie ja es conosset internationalmen. Por un hom quel vole cooperar in li developation e confirmation de nor cultura, it apen existe un plu meritosi mission quam li sequent: proclamar li evangelie del fratrinitá quel plu e plu cresce in li lingues del europan popules e quel in durada on ne posse mortar ni per conspiration de silentie ni per contra-actiones. Nam it es parte del natura.»

In «Oomoto Internacia», monata organo de la Universala Homama Asocio, Paris, nr 15, Lohen Grin sub titul «Ĉu Esperanto estas nur eŭropa lingvo?» pena impressionar que Esperanto in contraritá a Occidental esse ver mundo-lingue, citante passus ex Cosmoglotta nr 38. A to noi posse responder solmen quo ja es dit in li articules «Oriente e Occidente», Cosmoglotta nr 39. «Li psicologic e sociologic caractere del lingues», nr 39, 40, «Li ovre de E. de Wahl» nr 41 etc.

«Berliner Zeitung am Mittag», 8 august, contene un noticie pri li «nov mundolingue» Occidental.

In «Katolika Mondo» sub titul «Inter mondlingvanoj» Bojec Molodoj scri que Occidental pro su plu grand consequentie in aplication del idistic principies ha forlurat mult idistes. Nu, li plu grand consequentie vell relater li selection del radicas secun internationalitá. Ma li céteri principies, p. ex. li invasion del matematica in li parol-derivation de Ido, es misvias, ne sequet de Occidental; ci li du lingues es quasi antipodes. In céteri anc ductent Idistes ancor activ concede que «Ido es tro logic», quo fa desfacil su corect aplication, mem por su autor.

Li Centraleuropan Ido-Conferentie in Szombathely 13 -- 15. 8, ne evenit pro manca de adherentes extran.

E. P.

Li duesim Congress Paneuropan in Bruxelles ne posse evenir ja in octobre, pro que li finition del programma demanda plu long preparationes. Li nov termine ancor ne es cert.

Abonnamentes, contributiones e subventiones por Cosmoglotta

Architect F. Sch.-Mauer: 5 ö. S; Paroco E. J.-Herforst: 5 p. S; Dr. R.-Kamenz: 5 ö. S; G. A. M.-London: 10 pd; Dr. A. P.-Köln: 5 RM; H. St.-Zell a. S.: 5 ö. S; Regierungsrat Dr. M.-Rudolstadt: 5 RM; L. E.-Wien, VIII: 5 ö. S; M. St.-Buttisholz: 5 ö. S; A. S.-Wien III: 5 ö. S; L. M. de G.-Paris XIX: 5 ö. S; Ing C. P.-Paris XIX: 5 ö. S.

A. D.

Eigentümer, Herausgeber u. Verleger: Gesellschaft Cosmoglotta, Mauer b. Wien, Postfach 6 -- Verantwortlicher Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing b. Wien. -- Druck: G. Kanz, Liesing

Anotationes.

  1. Li Delegation ha hesitat in su election inter Esperanto e Neutral e solmen pro li ja grand númere de adherentes on ha electet principialmen Esperanto, ma sub condition introducter reformas in li sense del projecte Ido e de Neutral. Ma just lu essential de Neutral on ne ha sequet, ma conservat li fundamental structura de Esperanto por posser atirar li esperantistes, quo tamen ha missuccedet.

  2. To es just li subconscient principie de Zamenhof. Solmen su yunitá e su ignorantie del linguistica comparativ ha impedit le trovar li plen solution. E poy, quande il esset plu matur, li ferrin contracte con li editorial companie ha fortiat le ad absolut silentie. Li atinget publicitá e expansion ha postulat stabilitá.

  3. Sur li porta del inferne de Dante es scrit: «Lasciate ogni speranza, Voi ch'entrate» (Ples abandonar omni esperantie, Vo qui intra), li correctet citate de Astralist nro 1 vell significar: Ples re-prender omni esperantie... etc. Red.

  4. Solmen pro que li recension de Interlingua Systematic (Is) esset promesset sutémporanmen in Kosmoglott nr 37 noi ha publicat it ancor, in Cosmoglotta nr 39. In consequentie noi recivet del autor, sr. Rosselló-Ordines, un replica, quel noi, pro causes de objectivitá, ci inserte, mem in su lingue Is. Ma in futur noi ne posse ocupar nos tam detalliat pri altri systemas. Nor loc es tro car. A discussion láber del divers projectes de L.I. es consacrat li revúe «Mondo», Stockholm, Surbrunnsgatan 37. Red.

  5. Sublineat de mi. Ch. C.

Cosmoglotta A 43 (nov-dec 1927)

Organ mensual del Association International Cosmoglotta

Consacrat al developation, propaganda e aplication del Lingue International Auxiliari Occidental

Redaction e Administration: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien, Austria.

Abonnament annual: 7 ö. S = 1 doll. = 5,2 sv. fr = 4,2 RM = 33 csl. K

Annu VI -- Novembre-Decembre 1927 -- Nr. 43 (6)

Contenete

  • Exceptiones e li vive. (E. W.)
  • Li articul li. (A. Z. Ramstedt)
  • Remarca. (E. P.)
  • Mi -- mu, yo -- mi. (E. W.)
  • Remarca. (E. P.)
  • Li mollat sones n' e l'. (E. W.)
  • Neo-Volapük. (E. Graber)
  • Nov projectes de L.I. (E. W., E. P.)
  • Cronica.
  • Avise. (Administration)
  • Corespondentie.
  • Abonnamentes, contributiones e subventiones por Cosmoglotta.
  • Avise al letores. (Administration)

Exceptiones e li vive

Til nu li public opinion es obsedet per un horror-fantoma, i.e. li exceptiones. On time les, proque ili ne subjuga se al norma, al custome, ili fortia interrupter su trotta machinal; e on abhorre les proque on deve atenter e esser caut, regardar, pensar. Ma omni ti coses es sentit solmen del «outsider», del foren, qui vole intrar in contact con li comunité parlant su propri lingue. Ma li sam-linguanes totmen ne senti li exceptiones de su lingue e parla mem li max desfacil e irregulari lingues con elegantissim facilitá e simplicitá.

Qual es do li function del exceptiones, e qual lor effecte, si li usantes totmen ne remarca lor presentie? It vell támen esser oportun pro plu grand claritá posir li question inversmen: quel es li function e li scope del regula? Nu, on va dir, to es ya clar: it facilisa li registration, rubrication e usation del imensi materiale, e su reconossentie. Yes, ma quel materiale on deve talmen rubricar e registrar? Esque ti, quel es ye omnidiari usation, o solmen ti, quel es usat ye ocasion e quel es plu foren, ne familiari? Li arestates de un prison es registrat solmen per numerós, li grand masses de un armé per division in categories quam membres de brigades, regimentes, battalliones, companies, pelotones, ranges etc, li mult persones con queles noi have personal raporte noi conosse sub lor nómines de familie, nor amicos sub lor propri nómine, e nor max car e proxim persones, nor amat infantes have su propri nómines caressiv, sovente unic in li munde total!

Plu proxim e plu individual un cose relate a nor vive, tam minu schematic, tam plu exceptional it va esser. Li rurano ne contenta se por su animales domestic per suffixe feminal e infantal. Il ne di bovo, bova, bovello ma have special nómines tauro, vacca etc. Li chassero possede nómines special distintent li divers species del animales savagi. Un propri dom, constructet por se self es altrimen ínregulari quam li sempre egal e ínpersonal logimentes in li logicasernes del grand cités. Ma esque ili es plu comodi quam li ínregulari, intim domette? In exteriori commoditás certmen: central-calore, aquiducte etc, ma li intimitá del hem mult plu posse crescer in un individual circumité.

Do li ne-schematic, individual, exceptional es plu comod e plu distintiv por coses de constant usa e lu schematic, regulari, rubricat por li ocasional, oficial, aferal raportes. Li schematisme mortifica lu individual e li extrem individualisation destructe li possibilitá de un organisation. Ma ambi es necessi, solmen lor proportion es diferent secun li relation inter li individuo e su circumité. To on posse vider partú in li vive, anc in un tal dominia quam li leges fisical in li natura. Plu ti leges es aplicat al anorganic mort masses, plu ili es regulari. Ma plu ili intra in un raport intim con li vive, noi vide que ti leges natural es plen de exceptiones e, quo posse astonar nos in maxim gradu, ti exceptiones es sempre adaptat al profite e necessitás del vive!

On save que li max necessi elementes del vive es aqua, aer, lúmine e calor, e li vivent organismes es constructet ex carbonic combinationes, hidrates e albumines. Nu specialmen li aqua in omni su chimical e fisical qualitás representa un complet node de anomalies: li caloric capacitá del aqua, su calor de fusion e de vaporisation es extrem plu grand quam ti de omni altri materies, quo in efectivissim maniere producte un equalisation e distribution del calor sur li terre. Li expansion del aqua per calore es totalmen ínregulari, proque de 0° til 4° Cels. li aqua ne augmenta su volúmine ma just contrari diminue it. Ma just ti circumstantie junt con un altri exceptional cose, que glacie es plu levi quam aqua (presc omni altri materies in firm statu es plu pesant quam in liquid) es necessi por que li riveres ne mey gelar til fund, quo vell far ínpossibil organic vive in ili! etc etc. Yo ne posse ci enumerar omni exceptiones, quam li diatermanitá del aer concentrant li calore solari che li superficie del terra, li íncredibil variabilitá del carbonic combinationes, li exceptional qualitás del acid carbonic, li inertie del azote etc e lor relation al vive organic. Ma lu comun de omni ti special apart qualitás diferent del altri materies, es que ili facilisa e auxilia li vive in ínprevisibil mesure.

Si noi sub ti nov idé regarda li exceptiones in li lingues, noi va trovar just lu sam! Exceptiones facilisa li parlation e li expression de su pensas. Si in F del verbe savoir on deriva je sais in vice de je save, on deve constatar que pronunciar sé in combination con altri sequent sones es mult plu facil quam sav. Íncomoditás es sentit tam plu, quam plu sovente ili impedi nos. Pro to just ti paroles queles es max usat, es li plu ínregulari del vidpunctu de sistematic grammatica, ma max comod del statupunctu de practic usation! On save que li ínregulari comparatives in max mult lingues es ti del paroles mult, poc, bon, mal, grand etc; ínregulari es li verbes auxiliari har, esser, posser, plu voler, vider, far, ear, etc; pronomines personal, numerales del unesim 3 etc; sempre ti qui es in li constant usu.

Un lingue totmen ne existe por parlar secun grammatica o logical regules, ma inversmen, tis existe por facilisar li parlada. Ma quam ja dit un tro grand schematisation, transportat in li omnidial vive, fa ti vive íntolerabil. In li practica on ne deve solmen generalisar e schematisar to quo have quelc similitá, ma it es anc necessi accentuar diferenties por ne confuser divers coses simil. On save quam ínpractic es p. ex. in telefonada tro simil paroles con contrari o divers sense. Pro to un tal schematisme qual esset in Volpük, qui have pronomines personal ob, ol, om, of, obs, ols, oms, ofs o in Esperanto mi, vi, li, ŝi, ĝi, ni, ili es contrari al practic necessitá clarmen discerner li divers individues: yo, tu, il, ella, it, noi, vu, ili.

In tal coses un superflui regularitá fa sentir se quam ínsuportabil in li practic vive.

Li constant usa del sam paroles lima e politura les talmen que ili perdi su regulari originari forme e deveni exceptiones, ma exceptiones plu comod usabil. E it es interessant, que nu li idistes in «Mondo» discusse pri li possibilitá forjettar li machinal verbal finale -as in li copula esas qui es tro long e pesant in practic usada. Ili vole introducter un «exception». Ne li aprension de un lingue es lu essential, ma su usation. Li exceptiones ne es fat por far li studia plu desfacil por forenes, ma por parlar plu fluent e curt. Plu familiari e con minu grand radie de action un lingue es, plu it have exceptiones; plu universal, plu oficial, aferic li lingue es, plu regulari e schematic it es. Un del max ínregulari e desfacilmen individual es ti del eskimós qui ya vive solmen in micri gruppes familial, ne mem in tribes, e li max regularisat li lingue angles, de ti popul con minor psichic expansivitá, quo es anc atestat per su manca de musica, ma con max universal organisatori instincte.

Quel instructiones posse dar nos li constatation de ti lege natural pri regula e exception por nor special scope, li L.I.? It es clar que in ti lingue quam li max ínpersonal, abstract e aferic li regularitá va esser plu grand e plu expandet quam in omni national e tribal lingues e idiomes. Ma it nequande va posser atinter li schematisme total. In ti direction noi vide li constant elimination del schematisme comensante ye Leibnitz e Decartes, Dalgarno etc til Volapük, Esperanto, Neutral, Universal etc.

Li ver solution anc ci va esser un harmonisation del du contrari principies. It postula li penetration sensitiv del real necessitá in li instincte del superpopul international. It do deve contener in se self li possibilitá de constant corectura per usation. Un tal caut solution con portas apert a omni directiones representa Occidental. It ha regulat in un maniere inesperabil til nu, li labirinte del latin ínregulari verbes conservat in Latino sine Flexione, ma it ha abstinet se del scolastic schematisme de Esperanto-Ido. Occidental seque li leges del vive, queles es plu flexibil quam ti del fisica e mecanica, e it lassa al témpore e li practica far ancor ti modulationes queles va monstrar se necessi. Li possibilitá de ti «natural evolution» es li max secur fundament del vive e crescentie de Occidental.

E. W.

Li articul li

Proque it sembla que pluri nov letores ne conosse li motives por li form del definit articul, usat in Occidental, quelc paroles explicant sembla esser necessi. Ma it es tipic, que Sr. H. Peus questiona in su «Mondolinguo» nr 3 de 1927, per quo on vole motivar ti form. Malgré, o caus su multannual activitá in li movement por un international lingue quam idist il ne save o pretende ne saver, que ti form ha esset unesimmen publicmen introductet de Sr. Eug. Monseur, professor de sanscrit e de filologie comparativ in li universitate de Bruxelles, qui ja in annu 1911 scrit pri it un scientic, detalliat articul (8 págines) in li excellent jurnal «Lingua Internationale» nr. 7.

In li articul mentionat, quel es tro long por esser ci recapitulat, prof. Monseur veni al conclusion, que li form li max bon adapta se por li lingue international. Il monstra, que pro li homogenitá del lingue li articul deve esser de romanic orígine, t. e. descende del demonstrativ pronómine latin ille, illa, illud. Il rejecte absolutmen formes quam lo (quel vell indicar alquicos masculin), la (quel vell indicar alquicos feminin); il e el il rejecte pro simil motives, e secun su opinion, le vell dar al franceses e italianes un impression de plurale, etc. etc. Li es anc motivat per su final vocal, li general adjectivic -i. In parenteses dit, ti -i es li sol vocal, quel es internationalmen e scienticmen motivat quam expressent alquicos adjectivic e quel es neutral, li esperantistic -a es ya conosset partú quam indicant alquicos feminin.

Del form li on posse, si necessi, formar special formes, quam lo (masc.), la (fem.), lu (neutr.), lis (plur.), los (plur. masc.), e las (plur. fem.).

On deve memorar que, proque on deve evitar introducter in li lingue international grammatical géneres, ma in contrari li romanic lingues possede du géneres, masculin e feminin, on es fortiat usar un tal form del articul, quel ne da al romanic popules un impression de un de ti géneres e choca les in combinationes quam la patro. Pro to li esperantistic la absolut ne adapta se.

Al argumentes del prof. Monseur li redactor del «Lingua Internationale», Senior J. Meysmans, adjunte, que li articul just in li form li esset introductet in li latin del scolasticos, quo pruva quam fort li besona de definit articul fa se sentit in li modern pensa.

A to on posse addir, que li form li ne es inventet, ma trova se in antiqui frances e ancor existe in frances dialectes. E quo es specialmen notand, li form li esset in antiqui frances li sol, quel posset esser usat ne solmen in masculin e feminin ma anc in singulare e plurale. Quelc exemples:

Ci funt li riche robeur / li vesconte e li jugeur ... (Masc. sing.)

Li tors estoit faëlé, (Fem. sing.)

Li apostolies e li emperedor, / li uns Arcadie, li altre Honorie out nom, / e toz li poples par commune oraison ... (Plur.)

A. Z. Ramstedt.

Remarca

Li finale i del articul have anc li avantage ligar se bon ne solmen con sequent consonantes ma anc con vocales, quasi a diftongo, facil pronunciabil: li árbor, li unesim, li obstacul. Talmen on escapa miscomprenses causat per li apostrofation del articul; p. ex. in Esperanto «de l' abono» sona quam «de la bono».

Pro li desfacilitá trovar un suficent international forme del articul, mani autores de L.I. ha renunciat it totalmen. Ma li aplication de un articul tre sovente contribue al claritá e expressivitá de un frase; pro to just li romanic lingues ha introductet it, pro que in Latin it ne existet.

Occidental usa anc un articul índefinit, «un», mancant in Esperanto, ma trovabil in omni lingues romanic e germanic. Talmen on sempre have li possibilitá discerner in maniere natural e comprensibil divers categories grammatical: substantives verbal de verbes finit, per articul e pronomine: li pluvia, un pluvia; it pluvia.

E. P.

:footnote6386: Ples anc leer li articul «Mi o yo» Kosmoglott
nro 5 e 6 1922.

[[mi_mu_yo_mi,Mi -- mu, yo -- mi]]

Mi -- mu, yo -- mi footnote:[{footnote6386}]

Divers persones es chocat del pronómine possessiv mu, e vole changear it ye mi, mie etc. On cita que mu es li resultate del cri de vaccas, li muida. Ma ples supposir, que noi satisfá ti desir e accepta por li possessiv li form mi, tande por li personal noi vell dever haver un altri p. ex. yo, io o un simil, proque me es necessi por li casu obliqui. Li solution sembla excellent: yo ama mi patre etc. Ma qualmen nu va aspecter li regul general que omni prepositiones governa li nominativ? Do noi va haver li jolli combinationes: il ha venit ad yo, tu ha marchat con yo etc. Esque to ne vell esser ultra-chocant. Do on va dever changear li regul. Forsan in maniere: omni prepositiones governa li accusativ (objectiv). Ma tande noi vell haver altri jolli expressiones: yo veni a le, yo prende it de la, in vice de: mi veni a il, mi prende it de illa.

In general do it va esser un question quo preferer. Chascun de ti metodes have, quam on vide, su mancas. Resta ancor li question, si on adopte yo e mi, quel form electer por li unesim person del pronómine? yo, io, i, ie, ego?

Ego es pur latin e da bon derivates: egoism, egocentric, egoist, ma in li fluent vive del actual témpore it sembla esser tro pesant e ponderosi. Io have du síllabes con accentu sur li unesim quo anc sembla esser ne tre practic. Ie have li sam manca quam io e in ti form sembla un poc strangi, proque ne existe necú. Adver in dan on pronuncia it talmen ma on scri it jeg. I sol sembla tro curt e va lurar li angleses pronunciar it quam ai.

Sembla do que li form hispan «yo» va esser ti form quel es max apt, in casu que ne vell exister li desfacilitá pri li casu del prepositiones.

E. W.

Remarca

«Mu» e «mi» in form e signification ne es nov in Occidental. Secun prof. Schuchardt «mu» es usat precis in sam maniere in creolic dialectes. «mu» es anc estonian e simil al slav «muy», portugales «meu», ruman «meu». «Mi» vice «io» es in Lingua Franca precis in li sam form e signification quam in Occidental.

E. P.

Li mollat sones n' e l'

De divers láteres on ha criticat li mollat lítteres e fat propositiones por compensar les. Advere ili ne es familiari a nos in ti scrition, quáncam per li son ili es tre comun e international. Ma ínfelicimen li transscrition es diferent in omni lingues: Occidental n', l' corresponde a F gn, ill; D gn (Kognak), (lj); I gn, gli; A gn (Cognac); S n con tilde, ll; P nh, lh; Polon. n con acut, (lj).

Li metode de Occidental es do ne international. Quam on vide, li metode F I conosset anc in altri lingues in li parol cognac es ancor li max conosset, ma su parallel l' es gl solmen in italian. Li transscrition, solmen fonetic, destructe in mult casus li etimologic coherentie e vell causar in Occidental miscomprenses, p. ex. lignit, lignin derivat de ligne, D Holz, vell collider con linea, scrit ligne quam in F; li scientie «gnostica» ne posse esser pronunciat n'ostica, ni «agnoscer» quam an'oscer!

In general li mollat sones resulta del plu rapid parlada in li hodial témpore u li i (campania, campan'e) ha poc a poc acurtat se til un son medial. Li proposition retro-introducter ti son i in veritá va esser un archaisme ne correspondent con li modern tempo de parlada. Ples observar que in li citat exemple (campania -- campan'e) anc li a accentuat in li unesim parol es plu long quam in li duesim. E in general li vocales ante tal mollat consonantes es pronunciat curt (canal'a, cognac, F vigne) e si on vell scrir les in antiqui metode li pronunciation secun regules international vell esser long (canalia, coniac, vinea). Li scrition per j es ínpossibil pro li sibilant son de ti líttere in Occidental. Do on vell dever scrir y, p. ex. canalya, conyac, batalya, atinyer, extinyer, stranyi, velyi, botelye, agulye, distinyer, colyer, campanye, ganyar, talyar, palye, vanillye etc quo advere es tre repugnant. Li metode hispan con tilde e polones con accentu acut vell esser tre bon por n', ma on ne posse adaptar it al l', e un parallelitá inter li du sones e lor transscrition es certmen desirabil, e li transscrition hispan per ll e F ill visibilmen ne adapta se al systema de Occidental.footnote:[Adplu on deve ne obliviar que li majorité del printerías ne possede ti special lítteres del alfabetes hispan, polones etc. Ples egardar li desfacilitás in li general introduction de Esperanto just pro su nov diacritic signes. Támen it es facil printar li plu diffuset vocales accentuat: á, é, í, ó, ú, à, è, ì, ò, ù. Ili es usat ne solmen in li lingues romanic, ma anc slavic, hungarian etc. E. P.]

In general ti paroles con mollat sones es ne mult, e ja tre conosset internationalmen sub li sam son. On ha pro to proposit totalmen vicear li nominat paroles per tot altris p. ex. vel'i per seni (comp. senil, senatu etc) o old, botel'e per botel, campan'e per campania, gan'ar per ganar etc.footnote:[Kosmoglott nr 37, pg. 51.] In pluri casus certmen on vell posser far to, ma desfacilitás es incontrat specialmen in du casus.

Li unesim casu es li suffix al'a, quel significa un colectiv, un amasse sin órdine con desdignant sense, p. ex. canal'a, intral'a, lappal'a, rinsal'a etc (D Pack, Zeug, Hundepack, Gekröse, Lumperei, Spülicht). Ti suffix es tre expressiv e posse dar multissim bon derivates, do tre util. Un alteration ad -al-ia, -al-ie sembla ne esser possibil pro li sense de -ia (local, temporal, extendet o feminin) ni de -ie (abstract cose). In un lingue natural tal confusion es tolerabil, ma it sembla me que in un L.I. on deve haver un clar schema de derivation, e ti nov metode vell destructer li clar e unitari fundament. In un sistema omnicos es in un harmonic relation, e on ne posse mutar un cose sin que it influe anc mult altris e sub mani conditiones posse totalmen desstructer li construction. On deve memorar que it es ínpossibil combinar absolut naturalitá e internationalitá con complet regularitá, logicalitá, unisensitá, rationalitá etc. On deve harmonisar li divers postulationes in tal maniere que to quo es plu grav, plu valorós, in chascun detallie deve esser preferet, e li altri minu essential postulation deve ceder.

E ci yo deve monstrar li duesim casu:

It concerne li verbes quam attin'er, extin'er, distin'er etc. Ili veni del latin attingere, extinguere, distinguere etc, li paroles derivat modern e latin es F atteinte, P extincto, FAD distinction. Ti verbes vell do postular un apart tema (radica) por li derivation, proque verbes quam attincter, distincter, extincter vell esser tro chocant. Ma si noi departi del idé que li apostrofe monstra li omission de un vocale, in nor casu un i, noi posse submisser ti verbes al regul general, que verbes con tema vocalic adjunte un t por formar li tema perfect, do attin't, extin't, distin't etc e de ili noi deriva formes tre natural: distin'tiv, distin'tion, extin'tion etc. Do logicalmen li apostrofe quam signe de elision de un vocal acurtat es absolutmen justificat: per it es attin'et li paralelitá che ambi consonantes n e l; li alteration del visual forme del paroles es relativmen ínsignificant; on ne besona special lítteres quam li hispan n con tilde, polones n con accentu acut, o grotesc combinationes quam gn, gl, e posse printar Occidental in omni printerías. Advere ti metode absolut ne es international footnote:[Ma it es generalmen aplicat in linguistica. In retoroman dialectes on usa anc li apostroph por marcar mollation, sammen in lingues slavic (slovac, wend). pass:p[ +] pass:p[ +] Plu tard, quande Occidental va esser introductet, on va far n' l' quam propri signe por printa e scri-machines; talmen li chocant spacie pos li apostrof va desaparir. Li printerías sempre have special types por frequent ligaturas, german p. ex. St, ck, fl. Hollandes scri-machines have mem un type por ij. pass:p[ +] pass:p[ +] E. P.], ma it es almen neutral, e sembla que omni altri metodes si on va applicar les unitarimen ad omni casus vell chocar mult plu.

In fine chascun lingue have su propri individualitá e ne consiste in un conglomerate de coses prendet ex altri lingues, e ta, u ne consiste concordantie e internationalitá, li lingue posse bon secuer su autonom leges in vice de crear un cáos, caus ne posser decider quel form national prender, proque chascun prende se li jure proposir por un L.I. li formes de su propri lingue. Ma chascun lingue, anc un artificialmen creat L.I., possede su propri anima, su propri leges, forme, quo on deve egardar si on proposi changes. Do on ne mey simplicmen criticar ti o altricos ma on mey collecter li tot materiale e explorar quel consequenties vell haver ti o altri nov solution, e solmen tande presentar un complet solution, quel vell esser plu bon. Ma criticar cert detallies, sin dar plen e satisfant amelioration vermen ne have valore, to es plu nociv quam profitosi. Omni ver amelioration e progress es acceptat in Occidental con joya e tal seriós propositiones es discusset e tractat per nor scientific organisation CELIA footnote:[Comité Explorativ de Lingue International Auxiliari, Helsingfors, Villagatan 25. C. 12 (Finland).], a quel chascun posse tornar se. Ma omni proposition deve ne solmen proposir ti o altri change de un detallie, ma egardar omni consequenties evocat de tal change.

E. W.

Neo-Volapük

Interlinguistes rememora que in Volapük (sam quam in altri lingue-sistemas apriori) li parol-formation sovent evenit talmen, que a un trunc essential (i. e. un quasi «compresset» radice), self ja significant completmen li concernet conception, fe esser adjuntet un etiquette sillabic del classe de notiones, a quel li cose expressendi apartene. P. ex.: yul-op = Europa(-continent), mel-op = America(-continent), tal-op = Australia(-continent).

Ti metode bon-antiquat celebra un gloriosi resurection in «Esperanto». A ti-ci lingue ne sufice expresser un notion per li radica self e sol, i. e. un cose per su nómine. «Lingvo» sovent adjunte, egal quam li «Pük» beatmen morit, in ultra un síllabe, indicant li concernet categorie de paroles, e per to atinge un alongation, quel have un drolli efect por chascun san sentiment lingual: Ĥin-ujo = China, ADS(FI), Portugal-ujo = Portugal, ADFS(I).

In plu grand extension ti methode, garnir per caude pleonasticmen radices ínnocent e de plen valore, trova application in Esperanto che divers medies e instrumentes: kirl-ilo (D quirl), bala-ilo (F balai), kalandr-ilo (P calandra, S calandria, F calandre), rabot-ilo (F rabot, P rabote), falch-ilo (LI falce, F faux, P fouce), komb-ilo (A comb, D kamm), fajl-ilo (A file, D feile), hak-ilo (D hacke, Sv hacka, F hacha, A hoe), rasp-ilo (IS raspa, A rasp, F râpe), filtr-ilo (LIS filtro, F flitre, AD filter), plug-ilo (R plug, D pflug, Sv plog, A plough). Particularmen grotesc in: shovel-ilo (A shovel, D schaufel).

E. Graber.

Nov projectes de L.I.

W. J. Wengerow -- Omo, li lingue del hom. 1926, Sverdlovsk, Centromiat. Un edition in lingue russ, 241 pag. In li exposition tre prudent idées alterna con paradoxes o quelcvez ínconossenties del factes. Li paroles radical fini quam in Esperanto ye o, Mario, Misisipo, Ferinso (insul Ferro). Li transscription es secun russ fonetica por ex. Zefso (Zeus), Gyote (Goethe). Li plural es format quam in Ido. Conservat es li tri participies de Esperanto -anta, -inta, -onta. Infinitiv -ey, por passive -ety, libey (amar), libety (esser amat). Caracteristicas del témpores es -as, -is, -os, -es es extertemporal. Li tabul de corelation arbitrari in maniere simil a Esperanto ma con altri paroles. Li sufixes por derivation es in grand parte arbitrari quam -abo multiplicativ, ak- atin'tioni; alo alquicos simil, aqo (pron. acho) desvalorativ, elo acter etc, intot 104 afixes! Textu-prova: Qarma es luvo Dnipr, Kany as Kalmo, Kany libere, legate ripigas li inter boski te monti sian akvin plenega.

Cosman, lingue universal, Pan-Europan, Pan-Asian, Pan-Amerikan, Nov Esperanto de pastor H. Milner, Karbitz na Aussig nr 148, Tchecoslovacia. Dante a Occidental li judicie esser vermen un Romanid lingue fascinant, li autor pensa ameliorar it introductente medial-paroles à la Weisbart e intercalante divers paroles chines e indic (pro inpartialitá) p. ex. bay (de), hia (sub), lie (qui), jo (si), mo (a fine), jen (gente), bul (libre) Ceteri jolli paroles in Cosman es: fyl (sentir), i (un), can (posse), ye (ancor), psyq (ánim), tere (animale), shume (árbor), ster (astre), coll (omni), iam (mem), danc (mersí), dinc (pensa), pish (pisc). Li conjugation del verb «esser» es in presente: saio, sash, sas, samen, s-it, (sait) s-en. Un exemple del lingue: Qui po de cap del chef of dom tudic bay su hemidormel separd si ex gran camerplante i entel, so clind si smilent super lo. Sr Milner nomina su lingue un «sesterlingue» de «Occidental», un honore tro flattant.

In Mondo nro 204 Dr. W. M. L. Beatty exposi su sistema Qosmiani, ja recenset in Kosmoglott. In su introduction il parla pri divers tipes de L. I., cita lingues quam Romanal, Monario, Medial, ma oblivia Occidental. On vermen mira que on posse presentar al publica ancor hodie li pretension que it mey adopter un lingue in quel li numerales have li sequent charmant formes: nul, dul, mul, bul, vul, xul, sul, gul, hul, nol, nunol, nunul, nudul, numul, dunol, munol, nunonol etc. Ja nu che calculation erras es sovent, ma quo va evenir, si on va dever calcular per li metode Qosmiani. Li tot economie mundan es in dangere!

E. W.

Anglido de H. E. Raymond, Kalamazoo, Lock Box 912 (Michigan, USA). Un compromiss inter Esperanto e Ido à la Saussure, e con nov stran'itas, p. ex.: ita (alcun), kita (qual), tiseca (tal ci), yeda (omni), non (nin), fetero (plum), chevaliro (cavallo), frawleso (garsona), maku (far), neku (mortar), batmo (gradu), stufo (stoff), himelo (ciel), kindi (infantes), stim (vapor).

Meso de Sidni Bond, Street High 24, Wellington, Somerset, Britain. Gramatik et Specimenes (precie: 4 pences). Exemples de paroles: xe (che), esti (es), stem (radica), kwar (quar), sep (sett), okt (ott), nov (nin), eksrajano (ex-rey), god (bon), jaldir (accelerar), safarir (voyagear), werir (portar), nekst (proksim), folgir (persecuer).

Loqa. Experiment de un lingue logic de G. Nield, Marseille, 20 Bd Gabriel Boyer, Montolivet. Exemples: na 1, xe 2, li 3, ko 4, cu 5, sah 6, peh 7, tih 8, foh 9, y 0, w 00; nay 10, xeli 23, kow 400; kowcu 405, culixe 532. Finales: -a singular, -e plural, -o adjective, -u adverbie, -l masculin, -r feminin, -t person, ente, con sexu índeterminat; kat (cat sing.), katel (catos), kater (catas); pa (yo), fa (tu), ta (il), la (ella), ra (it), be (noi), ve (vu), de (illos), le (ellas), re (ili); palovfat (yo ama li patre), pituldah (yo da it le), pihlov promaqard (yo amat promenar in li jardin). Un project ne totalmen a priori, in ceteri idealaci simil quam «Ro» de sr Foster e li esquisse de sr T. Jung in su roman «Landoj de fantazio.»

E. P.

Cronica

In «Wiener Handelsblatt» 2 sept ha aparit un articul por Occidental, intitulat «Esperanto oder Occidental», plenant li unesim págine del diale e con textus comparativ in li du lingues. Li 23 e 30 sept esset insertet articules sub li sam titul, explicant li sta-punctu de esperantistes, sin in fact refutar li argumentes occidentalistic. Un scritor opine que on va ameliorar Esperanto plu tard e que in present on deve propagar li L.I. solmen in li form de Esperanto. A to noi responde que li competentes refusa un L.I. artificial just pro que on presenta it a ili in li repugnant form de Esperanto. Li esperantistes per lor infatigabil labor fortmen ha avansat li idé del L.I., ma hodie ili mem noce al idé per continuar adtruder lor grotesc sistema al publico quande ja Occidental existe. Li esperantistes ya concede to implicitmen per declarar que Occidental have un plu grand fortie propagativ. In céteri noi denove posse citar solmen li conosset paroles de Grabowski, qui pos Zamenhof esset aconosset quam li max competent esperantist: «Ne tiam ni perfektigos nian lingvon kiam la mondo estos akceptinta ĝin, sed la mondo akceptos nian lingvon nur tiam kiam ĝi estos perfekta» (Ne tande noi va perfectionar nor lingue quande li munde va har acceptat it, ma li munde va acceptar nor lingue solmen tande quande it va esser perfect).

Con permission del ministerie de instruction li lingue Occidental esset introductet in li popul-universitate de Mecklenburg-Schwerin por li hiverne 1927/28.

In li semane de 18 til 25 sept. evenit in Mauer (Wien) un exposition de artes, artises etc, a quel anc li buró de Cosmoglotta ha recivet un invitation. Noi havet li honore monstrar nor modest exposition al presidente del republica Dr. Michael Hainisch, al chef del guvernia Dr. Ignatz Seipel e a altri prominent representantes del state. Li ministre por comercie e comunication Dr. Hans Schürff havet apart interesse por nor affere pro li actualitá del L.I. che li relvias. Pos acceptation de nor explicas il petit nos pro materiale informativ pri Occidental.

Nor samideanes sr. Gerald A. Moore (London), sr. Eric Biddle (Chester) e sr. Brisbane Eldon L. L. B. (Manchester) prepara li fundation de un angles societé por propaganda de Occidental.

Durant 20 e 23 august sr. de Wahl visitat Helsingfors u il in li vésper de 22 august fat un discurs pri L.I., improvisat del Societé Interlinguistic in li sala de Svensk Samling.

«Rahwaleht», Reval, 30 august, ha publicat un long articul por Occidental con portrete del autor.

«L'Araldo Fiorentino» nr 8 contenet un un-paginal articul in Occidental por Occidental.

«National-Zeitung», 22 august, reproducte li portrete de E. de Wahl, li autor del «nov mundolingue».

«Esperanto en Nipponlando» nr 30 recense nor brochura: Li via al lingue del europan intercomprension Occidental.

«La Revuo Orienta» nr 10 publica in lingue japanes sur du págines un exposition de historie del movement de Ido til inclus Occidental.

Ex li raport de «Heroldo de Esperanto», nr 33, pri li Universal Congress de Esperanto, noi reproducte li sequent interessant passus in traduction Occidental: «Precipue interessant esset quo sr Ossaka al fine del discussion pri li pronunciation de Esperanto ha concludet ex li usation de -io vice -ujo. Regretabilmen ti ci bagatelle ancor ne lassa tranquil un grand parte del samideanes. E on vole esser mem plu papal quam li pápa self. Mem quam suffix li finition -io totalmen ne vell esser contrafundamental ma certmen plu natural e plu practic quam -ujo; támen li afere es tam risibilmen bagatellic, que on va posser facilmen ceder al absolut ujo-anes, si de to va depender li victorie de nor idé. -- Sr Ossaka támen, in su paroles al discussion, ne ha restat che ti punctu sol. Il dit, que che introduction de nov «international» paroles on mey egardar anc pri orientales! -- On ne discusset, adplu pri ti ci affere, quáncam ci aparit li ver punctu essential del tot problema de lingue international. Esperanto es un essentialmen europan lingue. Ti facte es ne anullat per li quelc artificialitás, quam p. ex. li tabell-paroles o simil expressiones prendet ne ex lingues natural ma quasi ex li aer. E certmen, creante su lingue, Zamenhof ha pensat cardinalmen, si ne exclusivmen, pri creation de un international europan lingue, quem, comprensibilmen, mey aprender anc li non-europan popules ... Ma consentiente, que Esperanto es essentialmen europan lingue, on deve anc tractar it quam tal e aproximar it max mult possibil al natural europan lingues, vice far, quam quelc prova it, li contrarie. Just pro ti ci punctu evenit li schisma in li movement del mundolingue, just pro it Ido e Occidental ha aparit ... Omni-cos besona su témpore por evoluer e maturar. Unquande Volapük esset trump, hodie to es Esperanto, pos cert témpore to possibilmen va esser alquicos altri ... Noi ya ne combatte por li sol form, noi combatte cardinalmen por li idé ... Fanatisme ne posse salvar nos. Tranquil, seriosmen, consciente li scope, lass nos sequer nor via! ... Lass nos esser conscios esperantistes!

Ex li rubrica «Ni kaj la aliaj» (Noi e li altris) del sam jurnale, nr 36, noi traducte li sequent frases de T. J.: «Si Esperanto ancor ne vell exister, e si it ancor ne vell haver su certmen tre considerabil divulgation, yo vell esser cert, que alcun project plu proxim al natural europan lingues vell haver plu mult chance esser acceptat del vast publico. To vell esser mem un tot natural e selfcomprensibil affere ... Yo sempre regretat, que noi ne posset seder junt con li «altris» e far contracte con ili ... Regretabilmen on prefere, sur li du láteres, continuar li til-nu damnand statu e combatter un li altri. E támen noi es adherentes del sam mundolingual idé, samideanes in li ver sense del parol, e noi du combatte por ti sam idé, quáncam secun conception diferent. Omnicos in li munde es perfectionabil: it ne existe mem ne un affere, quel ja til ultim gradu es perfect. In consequentie anc Esperanto es ameliorabil.»

Ancor in nr 39 de su gazette sr T. J. scri pri li sam tema, defendente se contra li protestes de ti esperantistes de queles «omniquunc sentiment de objectivitá evanescet sub li ardent sole del Esperantoentusiasm». Il emfasa que li esperantistes have li jure confesser que Esperanto es perfectionabil e que ili have li jure mem colaborar con li altri mundolinguanes, sur li base de «separation de practica e teorie.» Adver noi vell esser curiosi, in quel maniere sr. T. J. imagina li realisation general detalliat de ti ci propose.

In Cosmoglotta nr 41 noi raportat que sr. Dr. K., li presidente del international Ido-Union ha demissionat. Nu noi lee in «Mondo» nr 207, que li nov electet presidente sr. Dr. Au. anc ha demissionat pro li íntransigent antireformistic attitude de sr. de Beaufront. In consequentie anc sr. Ahlberg, quam secretario del Union ha demissionat, evocante li céteri membres del Comité sequer lor exemple. It sembla que nu omni bon ancian Idistes ha forcurret ex li «Komitato» e «Akademio» e que seniores de Beaufront e Noetzli sol va dever ocupar omni ministeries in li nov regime de sever dictatura in Idonia. Adver sr. Noetzli in «Ido» nr 7 declara que li altri membres esset solmen «pseudo-Idisti» e «intrigeri», contra que il e su adherentes es li «vera Idisti». Quo vell dir li regretat Dr. Couturat pri li actual administrantes del heredage de su celebri Delegation?!

«Idiste Français» nr 25 refere pri un libre «Nur per gut-kontilo» de sr. E. Bogard, qui parla pri evolution de Ido, ma «egardante que li emendas ne mey far obsolet nor actual manuales, dictionariums e litteratura.» Antiqui erras quel on ne ha volet corecter, poy custa mult plu.

Nor letores memora que sr. canonica Jules Gross severmen ha criticat li «cacofonie» de Occidental (vide Kosmoglott nr 36, pág. 38). Ma nu in «Mondolinguo» nr 4 noi lee que il usa li sequent juxtapositiones: august manui, devot penso, precioz frukti, feldo fekund dil, nobl peni etc. To es ya mem plu cacofonic quam Occidental. -- Proque li cacofonie esset li principal manca, quel sr Gross reprocha a Occidental, noi probabilmen bentost posse expectar sr Gross in nor ranges.

In «Mondo» nr 204 sr Hans Cornioley parla pri li finale -ion e di: «Paroles extraordinarimen international ne es adoptet pro nor sistema! Yo modestmen replica: si un sistema impedi li usation de paroles tre international, ti sistema es fals. E it es oportun destructer un tal sistema.» Bravo! Ma si on continua in ti maniere on va pos annus arivar ad Occidental. Pro quo ne venir strax?

In «Bulletin Français-Ido» nr 111 sr de Beaufront implicitmen confesse que il ne save li fundamental regules de su Ido pri formar verbes de substantives significant un statu. Secun su opinion it es permisset al idistes formar «sintezar, pacar» de «sintezo, paco» solmen si su «Akademio» va ratificar ti ínmediat derivates. Essent «docero diplomizita dal Ido-Akademio» per lor membres F. Schneeberger †, Dr. St. Liljedahl † e Ing. K. Feder in annu 1921, yo deve protestar contra un tal restriction e coruption del verbal teorie de Dr. Couturat. Yo es cert que omni ver Idistes va adherer mi proteste. -- Secun li raport in «Mondo» nr 207 sr G. A. (Paris) enunciat in li Westeuropan Ido-Conferentie que Occidental es un lingue solmen por erudites, regretabilmen sin que li tre estimat samideano pruva ti opinion. Ma til nu es demonstrat solmen que Ido es un extrem desfacil lingue; mem li ductores e redactores ne save usar it rect. Támen sr de Beaufront per sofisteries e prestidigitation vole far creder al letores ne persequent e ne conossent li ver statu del coses, que li critica in Cosmoglotta ne es exact. Ma omni objectiv Idistes inter nor letores sempre denove constata que nor critica es tre just e plu exact quam sr de Beaufront posse desirar.

Miss E. Sylvia Pankhurst scri in «The Womans Leader» sept, que li unic dictionarium necessi por Interlingua es li dictionarium Latin. Ma li estimat seniora ples egardar que circa li demí de omni latin paroles es mort o nu in li modern vive ili have un altri signification quam in antiqui Roma. On apen posse revivificar li antiquat signification de bello (guerre), copia (quantité), charta (paper), lapis (petre), classe (flotte), ver (verne) etc.; nam ti paroles have hodie un totalmen altri sense. It ne sufice solmen simplificar li Latin, on deve anc modernisar e inrichar it por far it usabil por li hodial traffic. In céteri li L. I. deve incorporar elementes international anc si ili es ne de orígine latin. E tal paroles (ili es bon 1/3 de omni international paroles) on ne trova in un latin dictionarium. (Vide anc Cosmoglotta nr 41, pag 71).

«Arbeiter-Esperantist» nr 7, 8 explica sur 3 folies-quart, qualmen on deve usar li acusative. To es li famosi facilitá de Esperanto, pri quel on scri tant in omni reclames.

In «Heroldo de Esperanto» nr 23, 26, 33, sr Rollet de l'Isle critica li metodes de propaganda per printages sur covertes, scrit in Esperanto, quo di necos al publica. Il postula que li propagativ anuncia o titul deve esser scrit in national lingue. To es un anihilativ self-judicie. -- Noi consilia a nor samideanes sempre far li reclame per e in Occidental. To es nor max efectiv metode!

Interessant es un enunciation pri mundolingue telefonic de Comte Arco (Telefunkengesellschaft) in «8 Uhr-Abendblatt», Berlin, 6 august. Il di que un lingue de caractere sonal quam german o angles vell esser ancor acceptabil, ma ne tchec o russ, pro li mult consonantes sibilant. Esperanto, quel il ha subtenet sutemporanmen, vell esser apt acusticmen; ma li intensiv e ínfatigat propaganda durant deci annus sembla monstrar que su diffusion ne have success. Finalmen li comte di que li tecnicos de comunication mundan con joya va acceptar omni propose quel have plu mult chances in international realisation quam Esperanto o angles, emfasante que durant li solution del problema del mundolingue on ne mey adplu ignorar li fort psicologic causes quel pleda contra un artificial lingue e por un natural L.I.

In li 19-esim Universal Esperanto-Congress in Danzig, august, ha prendet parte solmen 900 persones. Al 2-esim Esperanto-Congress Geneve 1906 venit 1200 membres. Al 15-esim Nürnberg 1923: 4963 persones; ti ci congress havet li max grand númere de partiprendentes. -- Dr. Dietterle, chef statistic del Esperanto-movement, ha raportat in li Congress Danzig, que secun li responses recivet li actual númere de esperantistes es adminim 105 000. Do li númere 500 000 in nor brochura «Li Via al lingue del europan intercomprension» es evaluat un poc tro alt.

Secun comunication de «Popolo d'Italia» e altri italian jurnales li pápa ha refusat acceptar in audientie special li partiprendentes del Catolic Esperanto-Congress in Assisi, august. «Das neue Reich», Wien, 17 sept, citante li raportes del catolic presse, comunica que in li Vatican on have un fort aversion contra li grotesc Esperanto. «Tribuna» scri: «Li eclesie nequande va aprobar vicear li glorios Latin per ti francmassonic mis-creation».

«Kataluna Esperantisto» nr 35 -- 36 in li raporte pri li «XIII-aj Internaciaj Floraj Ludoj» publica li liste del premiates, u noi trova nor fervent colaborator Dr. Karl Schüppel, qui ha recivet li premie por li tema «Natura evoluo de Esperanto».

Avise

Li nr 2 (e partmen nr 3) de Cosmoglotta es exhaustet. Noi peti nor samideanes quel ha recivet pluri exemplares por propaganda, haver li amabilitá retromisser nos un parte, por li nov abonnates.

Administration.

Corespondentie


A senior E. Pigal, redactor de Cosmoglotta.

Altestimat senior.

Per ti ci yo have li honore misser vos 30 pounds quam donation a li Association Cosmoglotta.

Ca vu va permisser me adressar li sequent paroles a mi mult estimat corespondentes?

Yo ne aproba li bases de Ido e li politica del idistic «Akademio», ma in contrarie opine les quam profundimen fals. E quo es fals de comensa, ne posse esser reformat, e pro to li «pasilogial diskutado» va ducter a necos. Li conservativ idistes anc comprende to, e pro to ne vole un discussion del base. Solmen idistes ne conossent sufficent ni li structura o ver historie de Ido, ni li structura de lingues in general, continua esperar un resultate de lor discussion.

Secun mi firm conviction it vell esser negar li veritá negar li superioritá del lingue Occidental comparat con li mecanic lingues Esperanto e Ido. Solmen in Occidental noi have un bon solution del problema de derivation, e ti problema es li cardinal punctu, nam si noi ne have international derivates, noi ne have international paroles e li principal postulation -- un international vocabularium -- ne es satisfat.

Artificial lingues ne havent international vocabularium es fortiat rebaptisar li tot scientie e tecnica -- un labor de Sisyphos, absolut ínutil. E pro to yo es strict e absolut contra un compromisse inter Esperanto-Ido e Occidental e contra quelcunc conferenties o negociationes con li esperantistes, exceptet sur li base del acceptation del interlingue Occidental.

Comprensibilmen, mult labor resta ancor ínexecutet in Occidental; ma li structura de Occidental presenta un excellent base por futur perfection, nam ti base es líber de linguistic errores. E Occidental es admirabilmen developabil in diferent directiones.

Mersí al scientific e sacrificiosi labores de vu, Ramstedt, Pašma, Gaer, Kajš e, ante omnes, nor venerat Edgar de Wahl, noi nu intra in li triesim, e final, stadie del interlingual movement pos li periodes de Volapük e Esperanto-Ido.

Cordialmen vor devoet

Gerald A. Moore

(32, Cleveland Sw., London, W. 2.)


Expressente profundi mersias a nor estimat colaborator sr. Gerald A. Moore pro li generosi don por Cosmoglotta, noi ci mentiona anc que omni amicos de Occidental es mult obligat ultra a il anc a seniores Ing. Hanns Hoerbiger, Ing. Joh. Robert Hoerbiger, Ing. Alfred Hoerbiger, Prof. Hynek Pášma, Mag. A. Z. Ramstedt, pro covrir li grand deficite causat per li necessi plu intensiv activitá del Association Cosmoglotta in su unesim annu.

Mult sacrificies va esser necessi ancor till que li númere del membres va suficer por mantener e developar li organ sin ulterior subventiones. Noi advoca nor amicos continuar auxiliar nos in nor desfacil labor. Ili mey acceptar li assecuration que nor Comité va perseverar administrar nor yun movement in maniere max contentativ por omni adherentes de un lingue international cultural.

Red.

C. W. de Sydow, prof. de Universitate in Lund (Svedia) scri a A. Z. Ramstedt, secretario de C.E.L.I.A.: «Yo posset ínmediatmen leer e líbermen e fluentmen del paper traducter li misset textus e it existet tre poc desfacilitás. Omnicos fat me un plen natural impression. In ti unesim presentation li lingue fat por me un plu bon impression quam Ido ... Esperanto es impossibil por scientic usation. Yo aprendet it ja quam scolero, ma in li duration it ledet tro mult mu lingual sensu ... It va mult interessar me continuar li conossentie con Occidental.»

K. G. Ossiannilsson, Linghem (Svedia) scri a A. Z. Ramstedt: «Tant yo posse dir, que Occidental ne presenta alcun desfacilitás a ti qui es un poc familiari con li romanic lingues. It appare eufonios, facilmen aprensibil e flexibil, omni to qualificationes, queles deve exister che omni artificial lingue, quel vole successar inter li concurrentes sur li camp del mundilingues ... Yo deve confesser, que, in comparation con Esperanto e Ido, Occidental sembla haver almen musical avantages.» (Remarca: K. G. O. es un famos scandinavic poet e novelist. Su poemas es laudat pro lor ritme e eufonie. Do su judicie pri li eufonie de Occidental es anihilativ por ti qui asserte que Occidental es cacofonic. A. Z. R.)

H. Brisbane Eldon, L. L. B., Manchester (ex-presidente de Esperanto-Societé de Manchester, ex-presidente de Esperanto-Federation de Lancashire e Cheshire, ex-fellow de Brita Esperanto-Asocio, ex-presidente de British Ido Society e ex-membre de Ido-Akademio) scri a Cosmoglotta: «Li numeró festiv de vor revúe mult interessat me. Occidental es ja scientic solution del problema meritent li serios atention e studia de omni ínprejudicat homes. Li articul in numeró 41 (4) julí-august «Li ovre de Edgar de Wahl» exposi clarmen li dominant principies de Occidental. Li munde ne va acceptar un lingue artificial, ma un lingue regulari e max natural possibil, un lingue quel seque max proxim li parol-formationes del lingues europan, regularisat e con simplic grammatica. Esperanto ne es conform a ti principies. It es tro artificial, ínregulari, e (malgré li opiniones del esperantistes) ínnatural, ínlogic e tro complicat. Yo es convictet que ti lingue va triumfar de quel li principies plu aproxima se a li lingues europan ... Yo studiat li majorité del projectes de L.I., propagat con entusiasme Esperanto e Ido, ma presc perdit omni interesse pri li problema, precipue pro li diversitá de opiniones e general discordation; ma Occidental revivificat li desire continuar li interesse a nor comun idé.»

Un altri, ancor activ membre del «Ido-Akademio» scri a Cosmoglotta: «Con grand interesse yo lee pri li transition de mult idistes a Occidental. Qui es un ínamic de «malproksimen-parolilo», ti deve esser anc ínamic de «federuro, formacuro, institucuro»; qui re-adopte «q, x», ti deve re-adopter anc li vocal «y» e li scrition de duplic consonantes; qui economisa li acusative, ti deve economisar anc li conjugation sintetic.»

Jan Casse, presidente del Dan Ido-Federation scri al redactor de Cosmoglotta: «Ante pluri mensus vu scrit me un afabil postcarte. Yo deve petir vos por pardonar me, que yo responde tam tard. Unquande yo scrit vos que yo lee vor revúe «sempre con interesse ma rarmen con concordie». Vu respondet me que ti remarca ne posse auxiliar ni me ni vos. E vu scrit: «Noi vell esser vos tre obligat pro comunicar li punctus principal pri quel vu ne concorda. Solmen per apert critica explicit on va esser util al comun idé». Yo hat intentet scrir vos un poc pri in quel punctus yo critica Occidental e prefere Ido. Ma ante omnicos yo desirat usar li occasion dat per vor exhortation, por studiar plu profundimen vor lingue, possente talmen plu bon criticar it. Ma regretabilmen yo ne trovat li témpore necessi por un tal tasc. E nu yo mem deve provisorimen restricter passabilmen mult mi ocupation pri mundolingual questiones. Yo do deve anc procrastinar mi studie e un eventual critica de vor lingue. -- Ma malgré li omission del studie yo támen durant li ultim mensus capt conosser un poc plu mult li lingue Occidental. E yo desira dir to vos ci, pro que vor revúe ha productet ti ci augmentation de conossentie. Pluri articules in Cosmoglotta semblat me tre interessant e instructiv, precipue vor articul «Li ovre de Edgar de Wahl» in li penultim numeró. Til tande yo indiget un sinoptic exposition del fundamental principies de Occidental; e ci yo trovat it. Ma yo sempre esset un ex li reformofil Idistes, e yo precipue ne ha apreciat e ne aprecia li tro grand logica de Ido, avan omnicos in su sistema de derivation. Yo do devet anc in pluri punctus concordar pri vor critica de Ido. Ma yo ne posse e mi ne vole negar, que per li letura de Cosmoglotta mi inclination a critica ha augmentat e yo plu mult aconosse li justitá de alquel punctus in li opiniones del Occidentalistes. -- Pro to, estimat senior, yo ne adplu posse dir, que yo lee vor revúe «rarmen con interesse». Si yo deve expresser mu actual sentimentes in ti relation, yo deve dir, que yo lee Cosmoglotta sempre con grand interesse e sovente con quelc concorde. -- In vor postcart vu anc afabilmen ha referet a mu discurs in P., durant quel yo expresset li opinion, que noi mundilinguanes del divers sistemas es ne ínamicos ni adversarios, ma avan omni-cos samideanes. Yo resta fidel a ti ci opinion. Yo nu samquam tande crede, que it es extrem desirabil, que li Occidentalistes, li Idistes, li Esperantistes etc aproxima se li unes al altres, max mult possibil. E quam natural consequentie de mi opinion yo anc sempre joya, ne solmen quande Ido, ma anc quande Esperanto o Occidental fa progresses in alcun maniere. yo do posse, tot sincerimen, desirar vos progress in vor labor por nor comun scope.»

Li presidente de un altri landal Ido-Organisation scri a Cosmoglotta: «Mi nu have grand simpatie por Occidental pro que mi ha comprendet su principies. Yo ne save qual es li futur de L.I., pro li inertie del masse; ma yo es cert que it ne posse esser Esperanto ... Yo ha decidet auxiliar Occidental.»

E. B.-Ch. scri a Cosmoglotta: «Yo ha recivet 2 numerós de «Cosmoglotta» e ha posset leer les sin desfacilitá. Solmen tri paroles yo ne ha posset comprender. Yo pensa que Occidental es un tre bon lingue international. Yo es Esperantiste de 1913, ma yo pensa que Occidental es un multissim plu bon lingue por li relationes international del homanité culturat. -- Yo ha studiat anc Ido, quel, secun mi opinion, es un miserabil dialect, mult min bon que Esperanto. -- Yo scri ti léttre pos leer «Cosmoglotta» e sin vocabularium.»

P. Hein, secretario del Esperanto-Societé de Jerusalem (Palestina) scri a Cosmoglotta: «Li interesse por Occidental causat che me per vor jurnal, es grand. Conossente Occidental solmen de su latere sonal, yo deve dir que it es un lingue tre eufonic, mi mem adjunte, plu eufonic quam Esperanto. Do yo desira devenir plu conosset con li construction e con li grammatica de ti ci charmant lingue.»

C. C.-Mulhouse scri: «Yo espera que pos ne tro lontan témpore un nucleo va formar-se ci por li eufonic lingue Occidental, quel por noi es specialmen facil in aprension.»

L. M. G.-P.: Pluri ductores de Ido peti nos publicar que malgré omnicos, ili considera li Occidentalistes ne quam ínamicos, ma quam amicos del comun idé. Simil declarationes noi recivet anc de mult altri mundolinguanes, p. ex. de pluri japanes esperantistes.

Ad B. A.-K.: Li opinion del senior redactor de «Mondolinguo» deve ne esser norm por li «mondolinguanes». Malgré li furore del cavalcatores del «logica», li Ido-parol «kelke» es in Occidental «un poc» conform al exemples natural in li divers lingue-families: D ein wenig, F un peu (de), Hung. egy keveset etc. Li altri assertiones in ti nr, 3, ja esset refutat plur vez in nor jurnales. Noi nu deve refusar responder sempre denove a «criticas» de ignorantes, quel persiste ne studiar nor publicationes.

Ad G. N.-M. Noi mentionat «Loqa» in li present nr sub li «Nov projectes de L.I.». Certmen anc li ocupation pri un lingue filosofic have su rason de existentie, etsi in nor era it ancor ne es actual. In céteri anc in ti dominia on deve laborar scientificmen, per antey studiar to quo ha publicat li precursores. -- Sr. J. Linzbach ha developat su teorie ad-plu in li nov brochura frances: «La géometrie et l'analyse géometrique de l'espace à n dimensions», recivibil che li autor (adresse: 28 rue Ducouedic, Paris 14).

Li articul de nor nov fervent colaborator Dr. A. Peipers: «Pro quo yo ha abandonat Ido» va aparir in li sequent numeró.

Abonnamentes, contributiones e subventiones por Cosmoglotta

M. V. C.-Praha: 5 ö. S; E. B.-Chester: 9 sh; A. C.-Rue: 20 sv. fr; G. A. M.-London: 30 pd; J. S.-Radkersburg: 6 ö. S; J. W.-Linz: 5 ö. S; B. E., L. L. B.-Manchester: 10 sh; B. Z.-S. G. Firenze: 1 doll; D. H. M.-New York: 2 doll; X. Y.-U. S. S. R.: 6 doll; L. M. G.-Paris XIX: 1 doll; J. F. K.-Jičin: 15 Kč; O. W. F.-Jeffersonville: 2 doll; A. E.-Stavanger: 10 ö. S; W. C.-Lima: 1 doll; Dir. G. B.-Strasbourg: 20 fr. fr.; Ing. S. B.-Dessau: 3 RM; Regierungsrat Dr. M.-Rudolstadt: 5 RM.

Avise al letores

Mersí al auxilie de sr. prof. H. Pášma, sr. Gerald A. Moore e de altri colaboratores, noi posse editer nor organ Cosmoglotta durant li annu 1928 in omni mensu. Li gratuit suplement cessa aparir quam separat caderne. Li literari e general-scientic articules va esser insertet nu anc in li págines de Cosmoglotta. Li abonnament anual por 1928 custa adminim 1 dollar (= 7 ö. S. = 5,2 sv. fr = 4,2 RM = 33 Kč.), quem noi peti payar max bentost possibil, per postmandate, o banknotes o chec in epistul recomandat al simplic adresse: Cosmoglotta. Mauer bei Wien, Austria.

Administration

Eigentümer, Herausgeber u. Verleger: Gesellschaft Cosmoglotta, Mauer b. Wien, Postfach 10. -- Verantwortlicher Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing b. Wien. -- Druck: G. Kanz, Liesing.

1928

Cosmoglotta A 44 (jan 1928)

Organ mensual del Association International Cosmoglotta

Consacrat al developation, propaganda e application del Lingue International Auxiliari Occidental

Redaction e Administration: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien, Austria.

Abonnament annual: 7 ö. S = 1 doll. = 5,2 sv. fr = 4,2 RM = 33 čsl. K

Annu VII -- Januar 1928 -- Nr. 44 (1)

Contene:

  • Manifest del Occidentalistes de Francia, pg. 1
  • Pro quo yo ha abandonat Ido, de Dr Peipers, pg. 3
  • Appelle a omni mundlinguistes, de J. Prorók, pg. 7
  • Cronica, pg. 13
  • Opiniones pri Occidental, del Red., pg. 16
  • Consola, de E. Renan, pg. 17
  • Filosophic anecdotes de P. Feldkeller, pg. 17
  • Avises, pg. 18
  • Litteratura, pg. 19
  • Occidental-Informationes, pg. 19
  • Comparation instructiv, pg. 20.

Manifest del Occidentalistes de Francia

Just ante fine de redaction noi recive li present manifest signat del presidente e de altri prominent membres del Comité de «Société Idiste Française». In ti ci numeró noi publica anc un lettre circulari de sr. Dr. A. Peipers (ex-presidente del German Ido-Federation, Köln): «Pro quo yo ha abandonat Ido», quel esset compostet ja antey.

Noi gratula nor nov combattentes, pro lor corageosi resolutiones. Conossente les quam ínfatigabil, brav e rasonosi functionarios in li camp de Ido, noi posse esperar que lor adhesion a Occidental significa un nov fort impulse de nor movement.

Lor clar exemple mey esser un avise a omni devoet adherent de mundlingue!

Red.

Li historie del mundolingue es un succession de etappes vers li final scope. Ja mult pioneros, fatigat pro un tro long effortie, ha resignat, e li númere del persistentes, in omni campes, es minimalissim. In van li Esperantistes trumpeta su grand successes e li mult favorabil decisiones de congresses; it ne impedi li rapid decadentie del central organisation. Malgré un plu bon platform e li sacrificies de devoet propagandistes, li Ido-movement es in complet desagregation desde li West Europan Conferentie de Paris.

Esque li antiqui mite de Babel va monstrar se real? Esque li mundolinguistes va luctar durant ancor un long témpore por un chimeric solution, refusante aperter li ocules e constatar que li via til nu sequet es fals? Esque on va sempre repetir li sam arcaic formules?

Omni ver amicos del mundolingue deve examinar ti questiones con sobri mente.

Desde li témpore del Delegation, un nov stadie del mundolinguistic scientie ha apparit. Pos mult annus de patient labor E. de Wahl ha trovat li mastro-clave serchat in van de omni precessores: li medie obtener li international paroles per un regulari sistema.

Occidental ha forjettat li sacro-santi principies de artificial regularitá, heredat de Esperanto. It aplica li principie del maximum de internationalitá ne solmen in li vocabularium, ma anc in li grammatica e derivation. It ne mutila li stock del international formes ja existent, e it es un garantíe de stabilitá. Si existe quasi null artificial formes, pri queles on posse sempre discusser, on posse changear quasi nullcos. Vi pro quo Occidental posse evoluer sin ruptura e adopter novi paroles sin deformar les. In contrari, un minim reforma in li grammatical e derivativ regules del sistemas rigid quam Esperanto e Ido es catastrofic e subverte li tot lingue.

Til nu, li sol grav objetion fat contra Occidental es li assertion que it es desfacilmen apprensibil. It es fals. Durant plur mensus, in manuale, sin lexico, per solmen un micri clave, li radicarium e quelc numerós de Cosmoglotta, noi ha aprendet li lingue rapidmen e facilmen. Li unic desfacilitá incontrat ne es nor culpa. It es readaptar nor spiritu al normal maniere de pensada, quande, durant mult annus noi ha usat paroles deformat secun li hiperlogic derivation de Ido. Li facilitá de studie de Occidental es mirabil, quande on compara con li desfacilitás del artificial formes de Esperanto e li subtilissim regulas de derivation de Ido.

Malgré que evidentmen li munde refusa li dialectes Esperanto e Ido pro lor grand artificialitá, lor partisanes ne vole profitar li nov experimentes fat exter lor campes. Pro que noi es convictet que li via sequet til hodie es fals, noi ne posse restar in ti ínjust conservativ movementes.

Noi do adhere oficialmen a Occidental, «li max facil lingue por li majorité de ti homes, qui deve aplicar it».

Ma noi ne posse obliviar nor long labor por Ido. Noi ne regreta li témpore e li moné expenset, nam, solmen per experimentes on posse trovar li rect solution. Un long amicitá liga nos con nor idistic co-idealistes. Mem si nor linguistic conceptiones es diferent, noi considera les quam camarados de combatte.

For li interlinguistic inamicitá! Viva li spiritu de tolerantie! Si regretabilmen existe fanatic partisanes in omni movementes, noi mey compatir les.

Pseudoscientie decrete, ver scientie sercha e decovri.

Súper omni divergenties, viva li lingue international!

L. M. de Guesnet, presidente del «Société Idiste Française» Membre del Comité del «Uniono por la Linguo Internaciona» (1912 -- 27), Paris.

Paul Beaufils, cassero del «Société Idiste Française», Paris.

Georges Bohin, director del «Ecole Moderne», delegat del S. I. F., Strasbourg.

L. Boutreux, instructor ex-director de «La Moderna Edukisto», ex-general-secretario del «Internacionale de l' Enseignement».

Sa J. Colas, Instructora, delegat del S. I. F., Souday.

E. Foucher, inspector del sucrerias e distillerias, delegat del S. I. F., Rouen-Sotteville.

M. Martinet, commercial agente, Paris.

Ingenior Thibault, director del hydro-distribution, membre del Comité del S. I. F., Angers.

Pro quo yo ha abandonat Ido

Nu ja ha passat circa 20 annus desde que Borgius scrit li libre: «Pro quo yo ha abandonat Esperanto». Hodie un libre sub li ci-supra modificat titul vell esser actual. Un serie de epistules de amicos ex li mundlingual movida inicia me a quelc demonstrationes, quel regretabilmen deve esser restrictet a quelc impressiones e experienties personal. Pro manca de un libre (advere in preparation ma ne ja aparit) yo deve, in lu essential, directer li atention de mu amicos al studie del Occidental-litteratura, specialmen del annus 1922 -- 26 de «Kosmoglott».

Desde 1909 yo ha aprendet e exercit li sistema Ido in scritura e parlada quam poc altris. Set gross tomes de correspondentie atesta it; ja in 1912, in li German Ido-congress de Nürnberg, yo ha fat mi unesim public discurs in Ido, sin alcun preparation. Yo confesse vos, mi amicos, que yo ne levimen ha separat me del Ido-moventie. Per li long-annual propaganda, li continual usada de Ido in conversation, corespondentie e instruction yo esset obsedet de to quo yo ha nominat «amorositá de sistema». Talmen it ha evenit que in comensa yo solmen instinctiv ha sentit, ne ja clarmen reconosset li cardinal defectes de Ido. Per li sub-folie «Esperanto» li superioritá de Ido aparit tam clar, que on pretervidet li defectes.

Quelc formes quel chocat evidentissim contra li propri principies de Ido (p. ex. li derivationes parolo -- parolar, socio -- societo, li duplic infinitiv irar) presentat-se quam Esperantistic atavismes, advere corectibil in li cadre de Ido (parlar, socio -- sociaro, vadar). Ma poy sovente in li parlada li constant repetition del present-finale -as, precipue li vocabul «esas» con li du acri «s» demonstrat me li ínnaturalitá del Idistic conjugation, e denove it manifestat se quam Esperantistic heredage.

A mi disciples in li Ido-curses, precipue púeres e fliccas con elementari education, evidentmen esset desfacil li uniformation del divers parol-classes (subst., adj., adv., verbes etc.), prendet de Esperanto; quam ya anc in german li just usada del majuscules quam caracteristic del substantiv es desfacil al disciples.

In ultim témpore yo sempre denove ha trovat que li parol complet derivat (do p. ex. «plubonigar, kanotagar, netigar, lojeyo, kelkope, fervoroza, cadie» etc.) inculca-se al disciple quam special vocabul, e que mem li max habil Idist (a comprender anc li Esperantist) totalmen ne constructe li derivat paroles de casu a casu in levi rutine, ma que il prende les sempre quam parat vocabules ex su memorantie in casu de beson. Advere in li scritiv usa to mey esser altri; ma mastrisat es un lingue do solmen, si on parla it alegri, sin far logic operationes ye li singul paroles. Ma esque it tande es just inculcar se formes derivat artificialmen secun li lingual logica de Couturat, formes de queles mult aspecte e sona strangissim, durant que noi trova in li vivent lingues derivationes, tant natural e do anc boccari (facilmen parlabil) incorporat de long a nor lingual possession? Céterimen li derivation secun Couturat ne mem esset secur, p. ex. «logikala» (?, logikoza?, segunlogika?), «regulala» (?, reguloza?, segunregula?), e simil contestat derivationes.

Talmen it aparet me sempre plu clar que li sistema Ido, advere tre important in li «historie» del mundlingual moventie, ne representa li definitiv form del mundlingue, ma que un transformation deve venir. Plu e plu yo ocupat me pri li sistemas quel apu Ido nascet o existet ancor, e precipue ex ti ci atractet me li sistema Occidental, quel ha ruptet radicalmen li Esperantistic fundament, e támen ne es unilateral romanic quam tant altri sistemas. Ja antey it ha esset me clar que li transformation de Ido va ear in un direction ancor plu lontan del Esperanto-fundament. In li conversation con ne-mundlinguanes, por formular concis su diferentie de Esperanto, yo sempre ha caracterisat Ido quam «plu fort aproximation al formes del natural lingues». Nu, plu developat in ti ci direction, Ido vell dever approximar se necessimen al sistema Occidental, e li propositiones de «Nemo» e altris in «Mondo» ya factmen ea in ti ci direction.

Mi cardinal objetion contra Occidental esset li sequent. Yo sovente meditat pri li vocalic finales de Ido. Lor valore por distinter li parol-classes esset contestabil ja secun li propri argumentes de Couturat. Ma yo credet que li vocalic finales es un cert protection contra li nascentie de dialectes e elisiones. Céterimen ti objetion, videt in clar lúmine, vale contra omni sistema de mundlingue; ples memorar li horribil pronunciation del Angleses e Saxones! Pri ti ci punctu yo ha tranquilisat me in regard al radio quel fa possibil un permanent official emission e expansion de un modellic pronunciation.

It existe multissim bonvolent homes queles con entusiasme, assenti li idé de un neutral international lingue; ma ili es absolut ignorant pri li problemas quel deve esser soluet, e ili talmen perveni a totalmen absurd opiniones. Per to suffre precipue li ínegoistic idealistes quel ha penetrat un poc plu profundmen in li complex immensmen complicat de ti ci problemas e ha pervenit a resultates contrastant al opiniones in curs til nu. Ti ci «outsiders» (forsan traductibil per «apartones», «extranes») del mundlingual moventie es reprimandat quam particulardes («Eigenbrötler»), on sercha motives de lor agentie pretendet quam nociv o foll, on parla pri manie de amelioration o coquetteríe etc. Ma to es ínjust. Nam etsi mani de ti apartones ha pervenit a un «via de ligne-transport» (fals via), támen lor labore es meritosi, pro que it demonstra: ta, in ti direction evidentmen ne es li just via. To es simil quam ye li ancian alchemistes, quel malgré omni erras támen finalmen ha conquestat important conossenties e iniciat novi vias. Ex dilettantic penada in obscur impuls finalmen nascet un grand pioneric scientie. Anc li novnascet scientie «interlinguistica» retroregarda a un obscur prehistorie de plu-minu absurd experimentes e projectes; ma ti ci era nu es transmontat.

Si li Ido-academie vell har remanet fidel a su original ideales, it vell har devenit li ductor del interlinguistica. Vice to per li edicte del periode de stabilitá it ha reposat sur su laure e recadet in Esperantistic metodes. Li max gravi cause de ti ci fate es forsan li idé de Couturat e Ostwald del logic lingue («renversebleso», «unasenceso»), quel devet functionar in maniere de un sistema de matematic o chimic formules. Ti ci idé ha fascinat multis e seductet les vider in Ido li definitiv solution, quam on ne volet indangerar per ulterior discussiones pri li fundamental questiones.

Ci du contrari principies sta ínamical contra unaltri: multis opine que important es minu li maniere del lingual solution, ma un bentosti convention pri un unitari sistema, quem on poy mey obtruder al munde per omni medies de organisation e propaganda, e, si possibil, con statal auxilie (scole, radio etc.).

Li altris in contra opine que just e solmen li solution del lingual látere del cose es important.

Inter ti ci contrari opiniones un conciliation es ínpossibil. Li Esperantistes persiste rigidmen in li unesim opinion ja de commensa. Ido de su orìgine esset chargeat per li heredital culpe de compromiss. Li adherentes del líber exploration, in commensa afluent a it, bentost retirat se, quande li líber discussion plu e plu, in regard al propaganda, esset restrictet e finalmen opresset totalmen per introduction del funest periode de stabilitá.

Ye to Ido ha perdit per se self li pretension de spiritual hegemonie in li progressiv mundlingual moventie. Interim li difamat «ousiders» ha continuat laborar sin brue. Li spiritual hegemonie transit al societé «Kosmoglott», e ex li sistemas quel esset discusset ci, excellet Occidental de Prof. E. de Wahl in Reval. Senior de Wahl esset anterior Volapükist e Esperantist e in comensa anc colaborator de «Progreso». Un apreciation de su individualitá e de su ovre de vive me es ínpossibil in li cadre de ti ci curt exposition. Ci, quam ja dit in li introduction, yo deve referer al studie del Occidental-lítteratura, specialmen li revúe «Kosmoglott» 1922 -- 26, quel desde 1927 apari in Mauer apu Vienna sub li titul «Cosmoglotta». Lexicos e libres de aprension es ancor in aparition; malgré to ja existe un sat grand númere de Occidentalistes quel mastrisa ti ci sistema in parlada e scrition.

Li revolution de palace, eruptet ante curt témpore in li Ido-moventie, li apertion del líber discussion in «Mondo», veni tro tard; Ido ha devenit ja de long to quo Esperanto ja esset desde 1908: quantitá negligeabil. It es ínutil acompanar ta ancor. Li Ido-moventie mem ne adplu posse realisar li scope, uniar organisatori li ne-Esperantistic mundlinguistes; to ha esset lu unic quo finalmen ancor retenet me del transition.

Combuste to quo tu adorat!

Dr. Peipers

Appelle a omni mundlinguistes

Quam on save li anihilant critica pri Ido in li revúes Kosmoglott e Cosmoglotta ha causat un grand schisma in ti organisation, li sol quel ha penat un poc corecter e stoppar li currida del veteran Esperanto. Divers guidantes, diplomat instructores, membres del chef-organisation e del academie ha demissionat e abandonat Ido, un grand parte de ili ha adheret a Occidental, altres hesita, ne posse far li passu decisiv pro tro grand diferenties in li principies del du lingues. Ne es afere de chascun far tal rupturas in se self, quam ha posset un del Nestores del mundlinguistic movement, ingeniero W. Rosenberger, quel, hante esset presidente del Volapük-academie, comensat de nove per elabor su Idiom Neutral, e pos altri 10 annus sacrificat su ovre e reconstructet it de nove sur nov principies in su Neutral reformed. Do on comensat in Ido serchar novi vias, fat propositiones pri reformes, a queles nu esset consacrat li revúe «Mondo» del ínfatigabil luctator in li camp mundilingual sr Per Ahlberg. Durant que li unes quam Dr. Talmey provat ducter Ido ad ancor plu subtil logica e consequentitá, li altres penat quant possibil forjettar li curasse heredat de Esperanto. In ti discadentie li old autor marques de Beaufront collectet su fidel agnelles, essente secundat per su fidel auxiliatores sr Peus e sr Noetzli, qui prova terrer su adversarios plu per fort voce quam per plausibil argumentes.

Omni parties sublineat li scientific caractere de Ido e monstrat quam linguist-protector de ti principies li fam-conosset professor Jespersen (Köbenhavn), membre del dan Academie de Scienties e ante li guerre li presidente del Ido-Academie. Prof. Jespersen long témpore ha silentiat ma nu anc il ha dat su complet demission a Ido in un public epistul al idistes in «Mondo» nro 19, u il expresse que il de comensa ne approbat li direction esperantistic, durant que il subtenet plu li direction de Neutral. In fine de su tre interessant declaration il anuncia que bentost il va publicar su propri considerationes pri to quo il pensa necessi in un lingue international.

Noi vide per to que li Ido-movement in ti lucta es in su ultim stadie de existentie. E to ha evenit ne per li grandios reclam-criat «oficial» successes de Esperanto, ma per li procedentie de un sol hom, quel 5 annus combattet presc sol e sin auxilie. In li circules de Esperanto on regardat con condescendentie e un cert benevolentie ad Occidental, quel tam fervent fat labor por Esperanto, destructente su max ínoportun concurrent, quel sempre mixtet se quam impediment in li bon organisat propaganda de Esperanto. Ili tande ne savet e forsan anc hodie li majorité de ili ne save pri li nascent dangere. Nam li critica fat pri Ido concerne in sam maniere anc Esperanto.

Ma durant que li reformes de Ido por li extern publica ne esset ínmediatmen visibil e multes de ili anc ne esset un amelioration, li afere de Occidental sta totmen altri, specialmen per li contradictori evolution quel nu ha captet Esperanto. De un flanc on introducte in masses li international conosset expressiones e paroles, advere vestit á la Esperanto, quam p. ex. redakcío, familiara, kongregacío, kongestío, konfesío, konveksa, etc. e stant absolutmen exter omni Esperanto-etimologie e sovente in contradiction a su regules.

De altri flanc li popul esperantan ha developat un nov nationalisme quel fa sentir se in autonom parolformationes, representant íncomprensibil charades quam «sherctrompas, iloj, geanoj, malcheestos, arbaropero, senarmiliĝo, geresaniĝbezonuloj, amaktorino, kialon, pliuloj» etc per centes e milles.

On asserte que autonomi formationes monstra un fortie de intern vive, ma it es plu probabil que to monstra un maladiv, ínsan exuberant crescement quam un túbere de cáncere, quel ducte al mort. In omni casu du talmen different tendenties in li sam lingue in sam témpore ne posse esser sin dangere, ili porta in se li seme de destruction.

In extern advere Esperanto chascun semane posse publicar in su revúes un nov success che autoritates, alt situat persones, institutiones etc. Ma ti successes in general resta sur paper, quam resolutiones o aprobationes del idé de un L.I. In li majorité de casus on persuade que Esperanto es li L.I., on ne di que existe altri lingues e advere li nómine Esperanto es presc sam conosset quam Odol, shampooing, etc. Ma solmen li nómine, ne li cose; e si on capte plen conossentie on plu ne vole auxiliar it. Omni Esperanto-gazettes plendi que li majorité de persones venient participar li Esperanto-curses pos quelc témpore abandona les, e mem tales qui ha finit les bon con exámine, desapari absolutmen. Pro quo? Nu, it es clar, que hante studiat it til fund ili percepte li manca del seriosi fundament del cose, suportat solmen de un entusiasmat populmasse, cantant himnes, exchangeant postmarcas e cartes ilustrat e venient al omniannual congresses por amusar se! Malgré li grand númere de Esperanto-revúes on sercha in van in ti «litteratura» alquicos seriosi o valorosi. Do quel interesse Esperanto posse haver por ili.

Li circules scientic, comercial, diplomatic, politic etc in general declina Esperanto e on posse constatar in contrari un grand tendentie por Angles quam L.I., pro que it ja es tal in li tot munde u prospera li navigation, e u extende se li potentie anglo-american. E ti tendentie pos li guerre sembla crescer plu e plu anc in Europa. Essente li linguisticmen max evoluet idioma natural e practicmen li max expandet sur li terre, li conossentie de ti lingue representa vermen tal avantages e profites, queles efecte tre propagativ e lurativ. Ultra to it es inter li vivent lingues un lingue relativmen facil. It es ver, chascun del artificial lingues sive Esperanto, sive Ido, Occidental, Latino sine Flexione es adminim 10 vezes plu facil quam angles, ma on deve conceder que ho-témpore li conossentie del angles es anc 100 vez plu profitabil quam ti de un del nominat artificial lingues, e to fa li problema del concurrentie del angles tre seriosi.

Advere in tal questione have valore ne solmen causes de profite e practic avantages, ma anc lude un enorm role li cultural e psichic valores. Acceptante un lingue national noi subjecta nos al hegemonie perpetual de ti nation, proque ili parla su lingue matrin e noi deve balbutiar in lingue foren. Esque on ne senti lu humiliant in ti voluntari sclavitá? Ma li dangere es anc menaciant li concernet nation self. Advere si li tot munde va parla o plu ver parlachar ti lingue, quo it va devenir, un sorte de pidgin-mundan? Esque ti lingue self va posser conservar su propri national standarte? Esque it ne va degenerar til un de ti creolic lingues crescet in li divers europan colonies? Li classic latin ha morit quande it esset parlat per omni popules del imperia Roman.

Li idé de un lingue national, quam mundlingue es do refutand per omni forties.

Li coses in li munde eveni ne sempre talmen quam li conscientes e clarvidentes desira. Do li concurrentie del lingue angles es hodie li max seriosi, mult plu seriosi quam ti quel se fa reciprocmen Esperanto, Occidental etc. It es evident, si noi ne perveni presentar al munde un strax usabil por omni scopes, facil altqualitativ cultural lingue auxiliari, tande noi va bentost junter al suprematie anglo-american in politica, financies e economie comprensibilmen anc un tal in psichic e mental materies. Do omni adherentes del idé de un lingue auxiliari artificial vell dever max bentost soluer ti question.

Ma de altri látere it es anc clar que ti lingue auxiliari posse esser solmen un e ne 10, ni mem 2! Do li altris deve desaparir. Ma quel! Esperanto pro su ancianitá e pro li númere de su adherentes postula ti role final por se. On ha leet li proposition in «Heroldo de Esperanto», que omni altri sectas mey cessar propagar su lingue-sistema e propagar solmen Esperanto, durant que un commission ínpartial mey electer o composir li final L.I. Ti sam proposition ja esset fat ante 2 1/2 annus in li conferenties de Genéve. Ma mem excludente un hipocrisie in ti transparent proposition, quel da un tal avantage in li manus de Esperanto, on posse dir que ti proposition es absurd in se self.

Un comission nequande posse crear un lingue, e si it va far to, tande va nascer tal desformi homuncules quam Neutral e Ido. Til nu havet success e vivicapabilitá solmen absolut autonom creationes basat sur un propri idé e perductet unitarimen per su autor: Volapük, Esperanto, Latino sine Flexione e nu ja comensant Occidental. Do ti comission vell dever electer un lingue. It va depender del consistentie de ti commission, e li pluralité del voces in ti decision ne va valer necos! Ma forsan un comité de competent persones? Qui es ti persones? Nu, expertes, linguistes! Ti qui save quam poc expert sovente es linguistes pri li question de un lingue artificial, ne va fider multcos. Sammen quam in li unesim témpores del aviatica li diplom-ingenieros esset miserabil ignorantes in su judicies in comparation con li pioneros del aviatica, queles ye max grand parte ne esset ingenieros! Li max bon ilustration a ti consideration da nos li recent confession de prof. Jespersen in su apert epistul al Idistes in Mondo, u il di in fine que il ha mult aprendet ne solmen de Zamenhof e Couturat ma anc de Wahl e altri mundlinguistes. Prof. Jespersen es ne solmen un generalmen aconosset valoros scientist e linguist, ma il es anc un hom stant in li mundlingual moventie durante decenes de annus. Ti do vermen max expert hom ne time publicmen declarar que il ha aprendet mult del supra nominat mundlinguistes. E qui esset ili? Laicos in linguistica: Zamenhof esset medico, Couturat professor de mathematica e logica, Wahl oficero de marine e pedagogo, fisico. Qualmen do altri linguistes ne hant occupat se pri interlinguistica vell posser dar un vermen expert judicie?

Do un tal conferentie proposit vell posser consister solmen in negocies reciproc. It es un facte apertmen concedet mem in presse de Esperanto, que li lingual sistema de Esperanto es antiquat e ne «up to date», e on va dever reformar li lingue. Ma de altri látere es clar, que si on comensa far reformes on ne va haltar antequam on va arivar a alquicos simil a Occidental, quo anc reconosse ductent Esperantistes self; ma tande Esperanto va haver li sam fate quam Volapük: it va morir proque ni un sol lingue ne posse perviver un tal operation. Noi mey memorar li metode quel ha electet in su témpore li eminentmen clarvident e genial Zamenhof, quande Esperanto esset menaciat del dissipation in reformes. Il elaborat un project totalmen nov e finit in se self. E il proposit: sive acceptar li nov, sive conservar li anteyan. To esset tacticmen li sol possibil metode por conservar li atinget resultates. Advere li metode del votation ne posset dar un altri resultate quam it esset de facte, ma to depende ne del metode transir de un sistema al altri.

Anc hodie si on va voler transacter pri union del divers sistemas (max simplic vell esser li casu de solmen du sistemas), on va posser far ti union solmen per subit e general acceptation (de un die al altri) del nov sistema, ma sub li standarte e organisation del plu difuset. Per altri paroles un union vell esser possibil sur li base sequent: Li Esperantistes accepta li nov base, reconosset quam li max apt, por exemple Occidental footnote:[On vell posser transacter pri micri changes o correcturas por atinger li max bon lingue.], e li Occidentalistes renuncia al nómine de su lingue, accepta li nómine de Esperanto (modernisat) e nu combatte junt con li samideanes del altri camp. Comprensibilmen un tal arangeament posse esser fat solmen tam long, quam li nómine Occidental ne es ancor tam conosset quam Esperanto.

Quande li publica va conosser que existe du fort moventies concurrent Esperanto e Occidental (e Occidental infortia se in sempre plu grand gradu), e quande ti publica va vider li comparationes de ti du lingues, tande li fate de Esperanto va esser decidet e un juntion o acordament ne plu va esser possibil. Tande li question deve esser decidet per lucta mortal, til que solmen un del concurrentes resta, i.e. to quo sr Ahlberg in «Mondo» ha nominat «cannibalisme interlinguistic». E forsan durant ti lucta mortativ li lingue angles va victoriar.

It va depender del san sense del ductores de Esperanto prender su mesuras. Esperanto ne es in li situation obtruder nos un dictate in un armisticie in quel noi deve cessar nor propaganda, til li Esperantistes va decider, quel reformas ili va dignar far in su antiquat idioma. Noi va propagar nor lingue e sempre monstrar comparationes inter Esperanto e Occidental. Li victorie final de Occidental inter li sistemas de L.I. hodie es ja cert. Ma noi Occidentalistes ne es ambitiosi ni pri nómine, ni pri honores, noi vole solmen perducter li solution del problema in un maniere digni de Europa e ne in form de un infantesc primitiv lingue, quel vell retrojettar Europa in un statu recessiv. Por nos li form del lingue ne es índiferent.

Li conscient Esperantistes sempre ha sublineat que ili combatte ne por un sistema, ma por li idé solmen. Ja Zamenhof ha dit «Esperanto mey restar tal qual it es, til que un competent institution mey decider changear it mem til inreconossibilitá». Nu, li Esperantistes mey monstrar, que to ne esset solmen paroles quam che mastro fox in li fabul. Ma quel es ti competent forum? It es li guidant interlinguistes self, ti qui comprende li politic situation e qui ha studiat e experit li altri sistemas til funde.

It va depender del san spíritu de ti guidantes, ca ili va prender li sol decision quel ducte al commun fronte, o va ruinar un grand atinget resultat per un combatte ye vive e morte. Ili mey ne obliviar: solmen un acceptation complet del nov base e ne compromisses! Ili mey memorar: que un compromiss inter Volapük e Esperanto ne esset possibil. Li sam situation es inter Esperanto e Occidental.

Lu sol, quo on posse ancor salvar, es li prestigie, li nómine, li standarte e li honore del genial humanitarist Zamenhof, ma ne plu li antiquat sistema.

Li témpore es urgent. Pos ulteriori 5 annus it va esser tro tard. Videant Consules.

J. Prorók

Cronica

«Pécsi Naplo», 30 novembre, rapporta detalliat e con grand simpatie pri un successos discurse quel li fervent protagonist de Occidental in Hungaria, Dr. Comte Ernö Zichy ha fat pri li problema del mundlingue in li societé «Nemzeti Szabadtanitás Egyesülete», Pécs, li 29 novembre. Secun ti diale, li mult auditores con vivaci acclamation ha acceptat li interessant e scientific explicationes del prominent orator.

«Wiener Handelsblatt», 2 decembre, sub titul «Esperanto und Occidental» publica un articul de sr de Wahl quam response al replicas de esperantistes de 23 e 30 septembre (vid. Cosmoglotta nr 43, pg 101).

E. P.

In «Le Secrétaire Commercial», Nancy, novembre, sr. C. Bohin, director del «Ecole Moderne» (Strasbourg), declara que li unitá del partisanes de L.I. forsan vell esser realisat per Occidental.

L. M. de G.

In «The Word», Hull, novembre, nor fervent collaborator sr Eric Biddle sub titul «Psychology and human progress» scri quelc frases in Occidental por Occidental. Al caderne es adjuntet un propaganda-folie de nor lingue.

Sophie Zaikowska e Ing. V. Lorenc in «Le Végétalien», Paris, novembre, consacra quar págines al problema del lingue international e cita textus in Esperanto, Ido e Occidental. Li ultim págine contene un habil exposition del cardinal punctus de Occidental, conform al frances prospectes de Cosmoglotta.

«Schola et Vita», octobre, reproducte nor complet «Curt grammatica de Occidental».

In «Basler Nachrichten», 28 octobre, sub titul «Der Streit um die Weltsprache» e referente a publicationes de Cosmoglotta, sr Luigi Guglielminetti raporta detalliat pri li actual situation del problema del lingue international. Il di que li relation inter li númere del Idistes e ti del Esperantistes es circa 1:20, quo sembla rect. Sr G. fini per un appell por union de omni mundlinguistes, nam li constant «disputation pri li Lingue International sembla devenir catastrofal por li L.I. self».

E. P.

«Heroldo de Esperanto» nr 45 informa pri un índigni action de quelc holiganes, queles ha ruptet li querc plantat in Zoppot (Danzig) ye memorie del 40-annual jubilé de Esperanto. It sembla que to esset un o pluri fanatic chauvinist. Tal actiones es in maxim gradu blamabil e in sam gradu stult quam abominabil. On posse esser adversari del lingue Esperanto, ma on sempre deve atestar li grand sacrificiosi labor quel li fervent adherentes de ti lingue ha fat por li general idé de un L.I. In omni casu per tal savagi metodes on va solmen documentar su bassess e involuntarimen traer li simpaties del publica in favor del attaccat.

E. W.

«Heroldo de Esperanto» nr 45 raporta «que li revúe «Radiowelt» in Wien ante un annu ha publicat un Esperanto-curse de Dr Pfeffer. Ma nu li redaction ha decidet introducter gratis-leciones in lingues angles, frances e italian. U resta Esperanto?» Noi questiona lu sam! Esque li response ne es trovabil in li íneuropan primitivisme de Esperanto?

In li sam raporte noi lee li sequent lineas: «Que Occidental comensa propagandar extra Vienna, pruva li necessitá de unitá, quáncam it sembla que noi ne besona superusar nor forties por far it ínpossibil in li concernet locs».

J. P.

In «Mödlinger Nachrichten», Mödling b. Wien, 26 novembre, prof. Longo notifica que il es nominat de «Universala Esperanto-Asocio» quam delegate por ti region e il adjunte que «li númere total del esperantistes certmen es evaluat tro bass per 20 milliones». Modest il ne es! Secun comunicationes official del servicie statistic del sam organisation, li númere de omni esperantistes (organisat e ne organisat) in li tot munde es junt adminim 100.000. In omni casu it certmen ne excede 200.000, do apen 1/100 del númere del «entusiasmat» delegate oficial de Esperanto. Li redactor self del nominat jurnal scri que il dubita pri li veracitá del recivet noticie.

Un parte del Esperanto-presse («Verda Mondo» nr 6, «Heroldo de E.», «Esperanto» etc) rapporta pri un serios crise in li vive de U. E. A. (Universala Esperanto-Asocio). Sr O. W. Ferguson scri in su «Occidental Bulletin» que in 1925 UEA havet 9500 membres; in 1926 it perdit 800 e li oficial bulletin del central comité de UEA, septembre 1927, communica que li ho-annual perde denove va esser circa 800 membres, «quo significa que li present annu va finir con apen 8000 membres». Si 1928 monstra un simil diminution, tande li númere del membres va esser reductet a ti de 1913. U es do li gigantic potentie numeric de Esperanto quel on sempre sublinea contra li superioritá linguistic de Occidental?

Sr Hans Jakob, director de UEA, in «Esperanto» nr 10/11 publica un proclamation pri li actual situation ínfirm de UEA. Il di «... Noi repeti ti voca, ti alarma e con atention va escutar li ecó quel it va trovar inter li samideanes, queles ne solmen babilla pri li bellsonitá del lingue, pri li futuri fratrinitá del homanité, ma queles sobri e prudent regarda li munde tal qual it es e queles labora ne atentente pri dextri e levul. 20 agil non-revaci homes con ardent cordie e clar cap posse salvar li movement ex li stagnation e ex li apatie nu reyent. Esque noi es clamantes in desert, ne audit? ... Ples avigilar nu omnis ex índiferentie, self-contentitá e contemplation. Noi ne have jure reposar sur laures ja exsiccant ...».

Li max difuset Esperanto-jurnale, «Heroldo de Esperanto», in nr 42 scri: «Anc Heroldo per su mem ne 2000 payant abonnates actual, have un desfacil existentie; e su situation es mem plu desagreabil quam ti de UEA, nam it es un privat interprense e pro to ne have jure petir por almosnes ...»

E. P.

In nr 1 del «Bulgara Esperantisto» li comité central publica in bulgaric lingue un declaration in quel it sublinea li seriosi situation material del association, advoca li samideanos a compleer lor obligationes vers li organisation, e menacia, que si til januar 1928 ne va esser dat li demonstration del bon voluntá del esperantistes, tande ili va proposir un plebiscita pri li liquidation del union.

It es just quam in li ultim annus del guerre, u li publica ja ne volet, ma esset incitat per gazettes por li ultim eforties til li victorie total, in ci-casu li acceptation official de Esperanto. Ma li disciplina ja laxat nu postula visibilmen exemplaric metodes. Li fine in omni casu va esser un deception. Sive victor sive victet, ma li debacle va venir in omni casu.

J. P.

Form e contenage

[quote, Friedrich Nietzsche]


Li lingue deve esser anc simbolic, metaforic; un stilist deve esser anc artist, un pictor in li maniere de descrition, un musicist in li eufonie del paroles, in li euritmie del composition de frases; támen on deve ne devenir tro formal; li ornament ne mey exuberar súper li pensas.


Opiniones pri Occidental

Professor Dr. K. Asakawa, Yale University, New Haven, Conn. (USA), scri a sr E. de Wahl, li autor del lingue international Occidental (traduction ex angles):

«Car senior. Vu ha esset tre amabil per misser me quelc exemplares de Cosmoglotta e yo regreta que, pro mult labores, yo ha tam long procrastinat mi agnoscion. Yo es tre convictet pri li necessitá de un adequat lingue por li intercommunication del nationes. Pro ti cause yo es membre del «International Auxiliary Language Association» (IALA) de USA, e ha colaborat in un de su comités. Yo plu o minu examinat li possibilitás del plu conosset sistemas de L.I. e yo personalmen pensa que Esperanto, malgré su honorabil record e su relativ hegemonie, es detrimentat per defectes, queles, yo crede, fa it ínacceptabil por universal introduction. In comparation con Esperanto, yo es extrem impressionat per li superioritá de vor Occidental e it es tam natural, tam afin al vivent lingues europan e tam facilmen leibil, que mi propri opinion pri Vor sistema es absolut favorabil. To yo posse dir mem per mi tre limitat conossentie de Occidental, yo aconosse que vu ha electet li nómine Occidental por vor lingue. It es problematic esque un sistema incorporant elementes e occidental e oriental in nor dies posse esser creat. Solmen per long practica e studie un lingue vermen panmundan posse evoluer in li curs del témpore. Yo cordialmen saluta li eforties por far conosset generalmen vor Occidental. Ples permisser me expresser li crede que vu fa un distinct e nobil servicie al Homanité e que yo desira vos omni success. Yo vell joyar per conosser plu complet li principies de vor sistema. Su grammatica es simplic e comprensibil etc. ... Vor tre cordialmen K. Asakawa».

Noi fa atenter anc al favoros judicies pri Occidental de prominent competentes in Cosmoglotta nr 41 e 43, de prof. Dr. L. Guérard (Universitate Stanford), prof. Dr. A. Saareste (Universitate Dorpat), prof. Dr. C. W. de Sydow (Universitate Lund) etc.

Red.

Ne per trumpetes e tambures, ne per li tónnere de 101 cannones, ne per alleluia de ángeles, ma in quiet, modest e ínremarcat form, mem mesquin e ne-bell, lu bon, grand, popul-destinant intra in li munde.

Joh. Scherr.

Consola

Li sequent legende, haustet ex li Buddhistic libres, monstra li habil maniere, per quel Buddha conquestat li cordies del homes:

Un yun fémina, nominat Kosagótami, havet un unic filio, quel morit. In su dolore ella ne volet creder que li filio ha morit, e ella curret a su conossetes por obtener un remedie. In fine on dit la, que li unic hom, quel posse dar la un remedie, es Buddha. Ella eat a il e petit le pro un medicament por su filietto. Buddha strax acconosset que sol paroles de consolation ne sufice por remediar li grive del povri yuna. Il do dit la, que ella mey serchar quam medicament quelc granes de pipre, ma ili deve venir ex un dom u nequi morit. Ella departet joyosimen, pro que it es facil obtener un tam ordinari articul quam pipre. Ma partú u ella demandat pipre e mentionat li condition quel Buddha hat imposat, on ne posset dar it la e on dit: «Quo tu pensa? It es poc viventes, ma multi mortes». In fine ella comprendet que su dolore ne esset unic ma que it es universal e que li sufrentie es ínevitabil. Su grive poc a poc extintet, su cordie devenit quiet, ella interrat su filietto e adheret al Buddhistic fratres.

Ex «Buddho e sua Doktrino» de C. T. Strauss (Ido-Verlag Zürich).

Trad. E. P.

Filosophic anecdotes

Ex: Paul Feldkeller: Philosophischer Almanach. Verlag Otto Reichl, Darmstadt.

Trad. E. P.

Thales de Milet

Pro que li homes ne estimat su saventies (nam il ne devenit rich per ili), il dat les un lecion. Mersí a su fisical conossenties il posset previder un bon recolte de oleo. Il accaparat mult presses de oleo, e quande arrivat li recolte, il locat les con grand profite. Ma il ne posset devenir joyos pri to e dit: «Por un sapient tal cose es depreciat».

Antisthenes de Athen

Alqui volet injoyar le e dit: «Mult homes lauda te». Il aterret e questionat: «Esque yo ha fat un stulteríe, que mult homes lauda me?»

Avises

Li abonnament annual de Cosmoglotta 1928 custa adminim 1 dollar (= 7 ö. S. = 5,2 sv. fr. = 4,2 RM = 33 č. K etc.), payabil per postmandate, o banknotes o chec in lettre registrat (recomandat) al simplic adresse: Cosmoglotta, Mauer bei Wien, Austria.

In futur noi va quittar publicmen solmen li recivet subventiones (con indication del plen nómine del donatores, si un altri desir ne es expresset). Li payation por abonnamentes e litteratura va esser saldat per li inviation self del printates, ma ne publicmen.

Sub li titul «Occidental-Servicie» noi va inserter gratuitmen in nor jurnal li adresses de ti abonnates quel desira corresponder pri divers themas, collecter e exchangear objectes etc. Por ti scope noi junte al present numeró un formular-carte postal.

Noi reserva nos li jure procrastinar o anc refusar singul annuncias.

Pro manca de loc in li present numeró, noi ha devet procrastinar li quittantie de recivet subventiones, corespondentie e divers articules scientic e litterari.

Li sequent cadernes de Cosmoglotta va contener ultra altricos probabilmen:

E. de Wahl: Sonal Caractere de Occidental. E. de Wahl: Analitic e sintetic. Dr. K. Schüppel: Pedagogic valore de Occidental. L. M. de Guesnet: Remarcas pri li studie de Occidental. M. den Outer: Direct practic usabilitá de Occidental. Ch. Collin: Noi e li esperantistes. Dr. K. Schüppel: Zamenhof parolas -- Wahl parla. E. de Wahl: Esque Esperanto es un facil lingue. E. de Wahl: Un urgent decision. P. Johannes: Litteratura in Esperanto. A. Moszkowski: Lor camp es li munde. Dr. S. N.: Oriente occidental. Dr. H. Schmidt: Lingue. H. Strigl: Babilladas linguistic. E. Biddle: Progress homan. Max Hayek: Pisc volant. E. Pigal: Normation. Dr. M. Müller: Benediction del lúmine ultravioletti e malediction del fenestres vitrin. M. den Outer: Li film va parlar. Dr. A. Peipers: Tecnic problemas. M. B. Cotsworth: Un annu con 13 mensus. E. de Wahl: Stabilisation del calendare. L. D.: Salutation chines. R. Müller-Freienfels: Psychologie del politesse. O. M. Fontana: Li matre e li lupos. E. Renan: Prega sur Acropolis. Dr. W. Ahrens: Anecdotes pri erudites. Dr. Max Kemmerich: Autoritás e progresse. Dr. K. Schüppel: Ínmiscomprensibil alusion. Nassr-ed-din: Mastre del turc buffones. D. K.: Comendat exclamation interruptiv.

A chascun correspondentie ples junter 2 respons-cupones o li equivalente in marcas postal.

Litteratura

Curt grammatica-claves de Occidental in lingues Angles, Frances, German, Russ, Tchec a 0,30 ö. S (0,25 frs. sv.)

:pednote8035: Recivibil che li autor: E. de Wahl, Eha 10, Reval, Estonia.

E. de Wahl: Radicarium directiv de Occidental in 8 lingues ADFIPRSSv 7 ö. S (5 frs. sv.)footnote:[{pednote8035}]

Jean Chanaud: Index français-Occidental au Radicarium. 1 ö. S (0,75 frs. sv.)

J. A. Kajš: Praktický jazyk světových styků Occidental. 0,60 ö. S (Cena 3 Kč., váz. 6 Kč.)

A. Z. Ramstedt: Nyckel till Occidental. 1 ö. S (0,75 frs. sv.)

J. Gär: Wörterbuch Deutsch-Occidental ha apparit 13 liverationes a 0,30 ö. S (0,25 frs. sv.)footnote:[{pednote8035}]

J. Linzbach: Transcendent Algebra. 1,30 ö. S. (1 fr. sv.)

M. den Outer: Cosmostenografie. 0,30 ö. S (0,25 frs. sv.)

Rabíndranáth Thákur (Tagore): Nationalism in Occidente. Autorisat traduction de A. Toman. Precie 1,30 ö. S (1 frs. sv.)

Dr. R. N. Coudenhove-Kalergi: Li Paneuropan Manifest. Autorisat traduction de E. Moess. 1,30 ö. S (1 frs. sv.)

J. Robert e E. Pigal: Der Weg zur Europäischen Verständigungssprache (Li via al lingue del europan intercomprension) OCCIDENTAL, in D, Esperanto e Occidental. 1,60 ö. S (1,25 frs. sv.)

A. Z. Ramstedt: Occidental -- ett västerländskt kultursprak. 0,30 ö. S (0,25 frs. sv.)

Kosmoglott (precursor del jurnal Cosmoglotta). Complet collection de 1922 til 1926, junt 30 frs. sv., defectiv collection 10 til 20 frs. sv.footnote:[{pednote8035}]

Por postal expenses ples junter 10%.

Occidental-Informationes

Cosmoglotta:: Mauer b. Wien, Austria.

Comité Explorativ de L.I.:: Eha 10, Reval, Estonia.

Societé Interlinguistic:: Villagatan 25, Helsingfors, Finnland.

Editoría Occidental:: Vranovská 44, Brno, Tchecoslovacia.

Occidental-Buró:: L. M. de Guesnet, 83 Rue Rochechouart, Paris IX, Francia (inter clocca 18 e 19.30).

Dr. G. Bohin:: Ecole Moderne, 14 Rue Wimpfeling, Strasbourg, Francia.

Ing. Thibault:: 15 Rue de Madeleine, Angers, Francia.

Regierungsrat Dr. Mell:: Schwarzburgerstr. 60, Rudolstadt (Thür.), Germania.

Dr. Karl Schüppel:: Friedr. Franzstr. 41, Parchim (Mecklbg.), Germania.

Dr. A. Peipers:: Am Römerturm 13, Köln, Germania.

Eric Biddle:: «Brentwood», Hare Lane, Piper's Ash, Chester, Anglia.

Adolphe Creux:: curé á Rue, Canton de Fribourg, Svissia.

M. den Outer:: Maaskade 142 B, Rotterdam, Holland.

Comte Dr. Ernö Zichy:: Ács, Komárom, Hungaria.

Ivan Ločnikar:: Selnica ob Dravi pri Mariboru, S. H. S.

The Ferguson Press:: 125 E. Chestnut Street, Jeffersonville (Indiana), USA.

Petition al presse publicar ti textes comparativ

Comparation instructiv

Evolution del idé del Lingue International

.Volapük 1881


Binos pölub das möd sitas etupos livami sugiva; tadelo yülakomip at edukos al menod mostepik. Sukad mufa at binos sit Okzidental, kel binos kojum legudik natäla e nomomafa.


.Esperanto 1887


Estas eraro kredi ke la multeco de sistemoj malhelpis la solviĝon del problemo; kontraŭe tiu konkurenco kondukis al progresa plubonigo. La rezultaĵo de tiu-ĉi evoluado estas la sistemo Occidental, kiu estas bonega kombinaĵo de natureco kaj reguleco.


.Ido 1907


Esas eroro kredar ke la multeso di sistemi impedis la solvo dil problemo; kontree ta konkurenco duktis a progresiva plubonigo. La rezultajo di ca evoluciono esas la sistemo Occidental, qua esas ecelanta kombinuro di naturaleso e regulozeso.


.Occidental 1922


It es un erra creder que li multitá de sistemas ha impedit li solution; in contrari ti concurrentie ha ductet a un progressiv amelioration. Li resultat de ti ci evolution es li sistema Occidental, quel es un excellent combination de naturalitá e regularitá.


Occidental es ínmediatmen comprensibil a omni hom de occidental civilisation.

Occidental es li democratic Latin.

Scientic articules in Occidental atinge omni scientistes.

Comercial anuncias e reclames in Occidental es comprensibil a 500 milliones Europanes e Americanes sin studie anteriori.

Publicationes in Occidental have grandios efecte in grand cités con poliglottic population.

Eigentümer, Herausgeber und Verleger: Gesellschaft Cosmoglotta, Mauer bei Wien, Postfach 10. Verantwortlicher Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing bei Wien. Druck: Milan Nedvídek, Tábor.

Cosmoglotta A 45 (feb 1928)

Organ mensual del Association International Cosmoglotta

Consacrat al developation, propaganda e aplication del Lingue International Auxiliari Occidental

Redaction e Administration: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien, Austria.

Abonnament annual: 7 ö. S = 1 doll. = 5,2 sv. fr = 4,2 RM = 33 čsl. K

Annu VII -- Februar 1928 -- Nr. 45 (2)

Contene:

  • Interlinguistic aforismes, de Ch. Collin, pg. 21
  • Sonal caractere de Occidental, de J. Prorók, pg. 22
  • Noi e li esperantistes, de Ch. Collin, pg. 25
  • Cronica, pg. 27
  • Actual situation de Esperanto, pg. 29
  • Progress homan, de E. Biddle, pg. 32
  • Philosophic anecdotes, II, de P. Feldkeller, pg. 34
  • Anecdotes pri erudites, de Dr. W. Ahrens, pg. 34
  • Prega sur Acropolis, de E. Renan, pg. 38
  • Un ínmiscomprensibil alusion, pg. 36.

Interlinguistic aforismes

It es van pena, si on vole far li homes parlar altrimen quam ili es acustomat parlar. Qui es noi, que noi deve oposir nos contra li customes e usationes de milliones de homes, contra li traditiones de millannuités!

Li lingue posse esser comparat a moné, quel on paya comprante un merce. It es egal si li moné es aur o paper, punds o dollars; lu decisiv es, que it es acceptat del venditor, que it es current moné, «currency», e ne propri fabricate del comprator.

Li natural lingues es quasi savagi crescet, ma immensimen rich forestes; li naturalistic artificial lingues simil a cultivat parcs, productes de estetica e scientie; li mecanic artificial lingues -- staples de plancs, ínassecurat contra foy.

Quo importa alusiones del naturalistes al existent linguistic realitás! Contra to esperantistes oposi su grand illusion: ili crede su «Sankta Fundamento», de quel li fundament es -- lor crede.

Li gast: «Ti sup es tro fad. Ples dar me sale!» -- Li hosped (esperantist): «Secun li Fundamento yo posse dar Vos sale solmen pos que Vu ha manjat li sup.»

Charles Collin.

Sonal caractere de Occidental

Nor adversarios in li camp Esperanto-Idistic sovente asserte que Occidental sona haccat e que manca a it li dulci italian son de Esperanto. In general, questiones de gusta ne es solubil in absolut maniere. Ultra li pur son in li bellitá del lingue lude un grand role li maniere de parlar, li ja conosset sonalitá contra foren e strangi sones etc. Anc li variation de son e ritme. Ma li Esperanto-Idistes emfasa specialmen li usabilitá de lor lingues por li radio, just pro li vocalic italian caractere del lingue. It es clar, li tro consonantic caractere quam ti del tchec e polones e armenian etc es ne avantageosi por transmission per radio, ma sammen on posse dir que li presc totalmen vocalic lingues, quam li oceanic, representa li altri látere del medallie e anc nullmen posse esser nominat apt por ti scope. Li triesim angul ínapt es li lingue angles, in quel omni vocales ha concentrat se circum un neutral ö e anc li consonantes ha partmen devenit quasi vocales quam li r, l, w, e micri nuancies del pronunciation totalmen muta li sense. Quam max apt por radio-transmission on posse nominar tales u ambi species de sones, vocales e consonantes, es in li rect proportion e clar distintet e ultra to in suficent variation por ne impedir li comprension per tro simil e poc distintibil combinationes. Pro to lingues con constant sequentie de consonante e vocale es tro monoton. Lu essential sempre es marcat sive per caracteristic combinationes de consonantes, sive per long clar vocales. Ma li consonantic combinationes deve esser clarmen distint del altri tales per curt índiferent vocales. Do in un lingue bon audibil e comprensibil on deve haver quar fundamental tipes. 1) síllabes ex consonante e vocale, 2) gruppes de 2 -- 4 consonantes flancat de vocales sive long sive curt, 3) long vocales, 4) vocales flancat de 2 consonantes. Solmen si omni ti 4 combinationes es trovat in un lingue on posse dir que it possede li sufficent polifonie por esser bon comprendet. Ultra to it es clar que li diferenties deve esser marcat plu minu sive per caracteristic son-combinationes, sive per accentu tonic.

Just ti qualitás es absent in Esperanto quel on vole adtruder por li role del radio-lingue. Unesimmen li mult sibilant e mal distintibil pronómines e adverbies del corelativ tabelle: tiu, chiu, chia, chie, kie, kia, tia etc, u li diferenties del sense es marcat per li simil soncomplexes ti, chi, ki e poy per li ínaccentuat finale, per quel on distinte substantive e adjective, proque li caracteristic accentuat adjectivic suffixes -al, -os, -in, -esc etc in Esperanto ne existe.

Duesimmen per li manca de diferentiat curt e long vocales e per accentuat finales.

Triesimmen li mal distintibil pronómines mia, nia, ŝia, ĝia. To evoca un monotonie quel che mult persones anc efecte contra li sentiment de bellitá, sammen quam li mult criticat iuj, kiajn, tiujn, kaj, e li mult oj, aj, uj in general.

Quo in contrari on trova in Occidental? Unesimmen li quar postulationes por radio es elegantmen soluet. Li consonantisme latino-angles e li vocalisme italiano-hispan garantí un clar comprension. Diftongos es usat solmen in quelc casus e talmen suporta li necessi variation. Sammen li rar vocales trublat, y e eu. Inter combinationes de pluri consonantes on sempre posse intercalar li eufonic curt e. Per li duplic consonantes on have li modulation de curt e long síllabes. Li proportion de consonantes al vocales es circa 3:2, do li max bon postulat per li teorie. Li sufixes, marcant li special nuancie del radica, es accentuat, per quo li distintion es bon garantit. Omni paroles es talmen simil al conosset europan international paroles, que ja che íncorrect e lax pronunciation on posse bon distinter les. On save, quant mult plu facil it es distinter per telefon li conosset paroles de su propri lingue quam extran tales, o p. ex. nómines, queles sovente on deve audientar per nominante chascun lítter singul! Do just per li enorm quantité de ja conosset europan international e scientic paroles Occidental es strax plu comprensibil quam Esperanto o Ido.

In comparation con lingues natural Occidental sta inter Hispan e Catalan, do plu vocalic quam ti ultim, quel támen es agnoscet quam un sonori bell lingue (Ples leer li rapporte del viage a Barcelona del redactor de Heroldo de Esperanto).

On mey comparar:

Catalan: «En les sessions del congrés, gracies al'us de la llengua auxiliar, malgrat la diversitat d'origen dels reunits ...»

Occidental: «In li sessiones del congress, mersí al usa del lingue auxiliari, malgré li diversitá de orígine del reunites ...»

Provas de telefonic intercomprension fat in Svedia monstrat que Occidental es plu facil comprensibil quam Esperanto. Do por un lingue de radio Occidental sembla esser plu apt quam Esperanto e Ido e li max usat national lingues angles, frances, german.

Quo nu concerne li bellitá, on ne deve judicar pri it per li lingue de scientic tractates, burocratic regulamentes etc, ma per li omnidial parlada, e per li bell litteratura, specialmen li poesie.

In ti dominia malgré li emfasat aptitá de Esperanto por poesie, mult voces Esperantistic e Idistic severmen critica ti qualitás in lor lingues (discussiones in Heroldo, in Mondo etc). On constata li manca de curt unsíllabic paroles, de accentuat paroles e li monotonie del poc sempre repetit suffixes por reciver rime, sammen li necessitá rimar substantives ye substantives, adjectives ye adjectives etc., quo seriosmen impedi li libertá del poetic construction.

Ma quo dir! On mey comparar li fluent harmonios exemples de poesies in Kosmoglott (specialmen li Nr 1. 1926) con li poesies in Esperanto o mem in Ido, e on va dever conceder li enorm superioritá de Occidental in ti direction súper li altri mundlingues. Occidental have li tot charme de un vivent lingue, quel manca a Esperanto e specialmen a Ido. Divers mundlinguistes de altri campes, Esperanto, Medial etc, ha nominat Occidental un fascinant lingue!

It es question de gusta preferer un lingue con ultra-feminin caractere quam italian o ultra-masculin quam islandes. Max bon sembla me un tal quel unia li bellesses de ambi e possede tam dulci vocalic passages, quam pregnant curt consonantic combinationes, mollitá e fortie, curt e long paroles.

Yo ha leet un vez un angles articul, u li autor dit: «existe lingues in queles on ne posse manuar e comandar un machine». Just Esperanto es un tal! Ja nu on plendi in Esperanto-jurnales que on deve haver altri paroles por «dekstre -- maldekstre» etc, ínreconossibil in acut casus e possent ducter a catastrofes! Li Esperantistes consola li publica que si Esperanto va esser agnoscet e acceptat del tot munde, tande on va eliminar ti coses e far omni necessi radical reformes!

On vermen ne save pri quo on deve plu astonar: pri li grossieritá de ti mentida footnote:[Proque tande, si it es ja usat in tot munde on ne posse plu far reformas.] o pri li credulitá del publica quel ne protesta contra ti nonsense. To ya vell significar: ne ante far remontes in li nave quam quande plen ye passageros it comensa li mund-viage! To ne solmen es un fraude, to es un crímine e dangere public.

Esque on va audir li alarm-cria? Tande Spengler va esser rect con su «Ruina del Occidente»!

Julián Prorók.

Noi e li esperantistes

Chascun hom concepte, que li idé del automobil ne es identic con un special modelle de automobiles, p. ex. ti de Henry Ford, etsi su modelle vell esser li max mult vendit in li tot mund. Ma it es un trist fact, que un grand part del publica ne posse distinter inter 1) li idé del lingue international auxiliari e 2) su realisation per special sistemas. To es comprensibil, nam li ductores de Esperanto ha fat omnicos por geniter e mantener un tal miscomprension, que Esperanto es li lingue international. It es mem possibil, que ili self ne posse distinter ti du coses, nam constantmen ili confuse les. Pro to noi posse leer un tal curios proposition quam ti, fat de Sr T. Jung in Heroldo de Esperanto de 9/9 1927 (traductet in Occidental):

«Yo regreta sincerimen, que noi ne posse seder junt con li «altris» e far contracte con ili in ti maniere, que ili vell colaborar con nos in un front, que ili vell propagar publicmen solmen Esperanto, ma que noi, esperantistes, vell sincerimen collaborar con ili por li teoretic amelioration de nor lingue (= Esperanto), til li circumstanties va permisser sin dangere introducter ti ameliorationes in li practica, t. e. sin dangere por li introduction del lingue international.»

It es clar, que un amelioration de Esperanto es un afere, quel interessa solmen esperantistes. Li introduction de un lingue auxiliari ne es identic con li introduction de Esperanto, e pro to quelcunc reformas de Esperanto posse esser fat sin que li idé del lingue auxiliari es detrimentat. Noi, occidentalistes, ne have minimalissim desira reformar Esperanto, nam noi pensa it un interprense teoreticmen e practicmen van. Por li esperantistes un examination del bases de Esperanto es necessi, e ti regresse va monstrar les li ínacceptabilitá de ti bases, ergo anc negar li jure de existentie de Esperanto. Ma un tal regresse al bases ja es fat e li resultat del nov exploration es manifestat per Occidental.

Pro to noi ne comprende, quo Sr T. J. vole per su proposition.

Existe homes, por queles li nómine Esperanto es tam car, que ili ne vole e ne posse imaginar un lingue international ne portant ti nómine. Un tal proposition vell esser pensabil, que li esperantistes cessa propagar li sistema Esperanto e in vice de it accepta Occidental, e que li occidentalistes abstine del nómine Occidental e prende li flagga e plaquette de Esperanto. Ma un tal cambie posse esser fat solmen, si on taxa li nómine Esperanto quam tam índispensabil e precios factor e potentie, que it vale cambiar. Li esperantistes mey pardonar nos, ma noi ne pensa to. Noi ne vide li «belega kastelo». Etsi li númere del esperantistes, por queles li nómine Esperanto es lu max car, vell esser quelc cent milles, noi pensa támen, que li númere de homes, queles es índifferent in ti afere -- plus tis, por queles li pur nómine Esperanto suggeste alquicos repugnabil, es mult vez plu grand. In fact, li nov propaganda tande vell consister in informar li publica pri to, que li nov Esperanto ne es Esperanto.

Sam quam li introduction de un lingue international es un afere de practic vive e cultural politica, in sam maniere li realisation del idé, li construction de un acceptabil lingue, es un afere apartenent al scientic exploration del specialistes. It totmen ne es un cose de compromisses e un object de deliberationes e decisiones de congresses e associationes. Ti, qui ne ha comprendet to, hat aprendet necos del historie. Li veritás del modern scienties ne ha esset decovrit e decidet per conferenties. Ili es attintet per continuat labor del individual exploratores.

Li constant confusion inter li idé del lingue international e li primitiv sistema Esperanto ha esset un grandissim impediment por li adoption de un lingue international, e un continuation sur ti via va esser catastrofal just por Esperanto e índirect anc por li idé self. Li progress del tot idé posse esser salvat de temporari retrogression solmen si li ductores de Esperanto fa su deventie e sin hesita sistematicmen informa li esperantistic masses pri li ver statu del coses. Proque to forsan posse esser desfacil por ili, noi vell esser pret signar un tal contracte, que ili aperte nos su periodicos e su organisationes e noi livera les informationes pri li resultates del interlinguistica, e que ili subtene per su capitales li progressiv exploration. To vell esser li sol maniere, per quel noi posse collaborar por auxiliar que li ínevitabil transition de esperantistes de Esperanto a Occidental mey eventer successiv sin detriment por li idé. Quam unesim signe de ti collaboration noi va salutar li publication de ti ci articul in li esperantistic jurnales.

Si li veritá causa scandale, it es plu bon que li scandale evente, quam li veritá resta celat.

Charles Collin.

Cronica

«Deutsche Briefzeitung», nr 5/6, Naunhof bei Leipzig, sur demí-parte del unesim págine reproducte nor german prospecte e in li redactional parte contene un simpatios articul advocant li letores a ocupar se pri li studia de nor lingue e fundar un «Section por Corespondentie Occidental». Noi ha raportat pri «Deutsche Briefgesellschaft» e pri su organ ja in nr 44. Nor nov letores quel have interesse pri ti societé, mey demandar prospectes gratuit.

E. P.

In Parchim (Mecklenburg) evenit li 4 januar li constitution de un societé por Occidental. Convenidas es regularimen omni mercurdí in li chambre de preceptor del scol medial. Presidente: Dr. phil. K. Schüppel, cassero: A. Tackmann. Con permission del bibliotecario li gazette Cosmoglotta es exposit in li statal biblioteca de Schwerin.

K. S.

Sr Marius den Outer con bon successe ha fat li 15 decembre un discurs por Occidental in li sala «De Hovenier» in Rotterdam por li club «Het Vrye Jeugd-Verbond». Li demí del auditores prendet part del Occidental-curs poy arrangeat de sr den Outer.

Sr Albert Haldin ha comensat li 1 decembre un long polemica in li sved jurnal «Eskilstuna Kuriren» sub titul «Esperanto eller Occidental». Ti polemica per long articules eat tra plu quam 6 numerós, e fat un excellent propaganda por nor conceptiones. In li discussion ha prendet parte anc li borgomastro de Stockholm, sr Lindhagen, e sr Nylén, li presidente del Sved Esperanto-Federation.

Dr. philol. Balassa, professor in li universitate de Budapest, scri pri Occidental in li diale «Pesti Hirlap». Il di inter altri-cos que Occidental es basat sur li romanic lingues. Ti ínjust explication, quel noi sempre denove audi de persones quel ne ha occupat se plu serios pri nor lingue, noi ha refutat ja plur vezes (p. ex. in «Esque Occidental es romanofil?» in Cosmoglotta 1927/nr 2). Occidental es un lingue international, i.e. un lingue basat sur li international paroles (extran paroles) trovabil in li lingues natural in presc li sam form e sam signification. Ma per li historicmen dat factes li preponderant majorité de ti international paroles have orígine latin. Do ne es nor culpa que un lingue international (tam Occidental quam Esperanto o un altri) deve haver un aspect conform.

Li sam ínconvenent assertion pri li structura de Occidental noi lee in «Savetskaya Beloruss», Minsk, 24 novembre, quel scri que li autor ha constructet li lingue talmen, que chascun qui domina quelcunc romanic lingue, tre facilmen mastrisa Occidental.

In «Heroldo de Esperanto» nr 52 sr. H. Allari raporta pri li enunciationes del estonian linguist Joh. Aavik (universitate Tartu) relatent li problema del lingue international. Il di que li mundlingue, i.e. li lingue de omnis, deve haver un vocabularium con li richess de tri lingues; quant plu rich va esser li vocabularium, tant plu alt va esser li estetical valore del lingue. Li númere del suffixes deve esser mult plu mult quam in Esperanto. Sr. Aavik critica li obligatori finales de Esperanto e su infantesc derivationes «virino» e «malfermi» por li frequent notiones «fémina» e «aperter». Il sublinea que li base del mundlingue deve esser li greco-romanic lingues, ma anc li germanes, slaves, finn-ugres etc va apportar lor parte. Íncomprensibil in ti connexe es li conclusion de sr Allari que Esperanto presc totalmen satisfá li postulationes del linguist.

In «Das neue Reich», Wien, 5 januar, un esperantist per iniciative del redaction de ti diale, scri un recension del publicationes de Cosmoglotta. Il apartmen es iritat per nor textus comparativ de Occidental e Esperanto, per quel omni hom self posse judicar pri li qualitás del du lingues.

Sr Veremulo sub titul «Kial oni ne achetas librojn?» (Pro quo on ne compra libres) in «Heroldo de Esperanto» nr 51 scri: «Li esperantistes de hodie totalmen ne compra libres. Si on vole curar ti mal, on deve saver li causes. In mi biblioteca es circa cent Esperanto-libres. Ma circa quarcent quel yo in ultra comprat e leet, ne sta ta. Pro quo? Un númere de ili ne have un apt stil, ma un contenentie por un infant, pro to yo donat les a apprendentes. Altri libres have un mal stil; for-donar les vell esser un crímine contra li aprendente. Tal libres yo usat por calentar».

E. P.

Li 28 -- 29 Dec. in Reval havet loc un congress de professores e instructores de modern lingues. Li esperantistes proposit al congress un resolution, que on mey introducter Esperanto almen in un del primari scoles por posser experimentar pri li intelectual effecte causat per ti preliminari studies. Malgré li relativmen grand propaganda por Esperanto in Estonia, li congress removet ti resolution. Li autor de Occidental assistet al congress, ma ne prendet parte ni in li discussiones, ni in li votation pri Esperanto. Li publica self ha fat lu necessi.

M. N.

In «Heroldo de Esperanto» es printat un esquisse de sr Grenkamp pri li occident-viage de sr Ossaka (Japan). Inter altricos noi cita (in traduction) li sequent passage: «Ex su bocca noi sovente audit inter parenteses, delicatmen expresset reprochas: Noi mey restar fideles al lingue, noi ne mey introducter sin necessitá, descuidante, nov paroles e formes. Noi ne mey tro flattar li international paroles, queles por li oriente totmen ne es international». Ti judicie es anihilativ por Esperanto. Vermen li international paroles queles sta exter li derivation regulari e natural de Esperanto, presenta un ínsuperabil desfacilitá por li orientales, queles ne posse inregistrar ni comprender les. Do pro to Esperanto deve restar in su primitiv quasi infantesc form, por ne perdir li non-europanes: Li orientales vole conservar li autonom «Esperanto-faritajhoj». E in li sam témpore li europan Esperantistes pena per omni forties eliminar li infantesc derivationes e compensar les per quasi-international paroles à la redakcio, negoca, rektifi etc. Tensiones queles va ducter a du divers Espos, un del occidental europanes (si ili va adopter Esperanto, quo es plu e plu dubitabil) e li altri del orientales e íncult europanes ne conossent un occidental lingue, e contentat con un primitiv nigger-Esperanto: Li sol remedie contra ti schisma es li acceptation de Occidental, quel inregistra omni international paroles quam propri regulari derivationes, e in quel tal tensiones disjuntiv ne posse evenir.

J. P.

Actual situation de Esperanto

In sequent noi reproducte in traduction Occidental quelc passus ex «Ekzistas estonteco» (Existe un futur) e «Ni kaj la aliaj» (Noi e li altris) de «Heroldo de Esperanto» nr 444. Ti du articules de sr T. Jung di tam mult pri li actual situation que noi posse abstiner dar ancor un comentarie.

Red.

Alquicos es putrid in li state Esperantujo. In un flanc reye absolut manca de objectivitá, ciec adoration al líttere, a frases ja banal nam tro sovente organ-tornat, prejudicies, fanatic bornation sur dogmas ínconvenent a nor grand idé cultural, e bluff; in altri flanc li nud egoism, ínlimitat ínjustificat ambition, desbell invidie de concurrentie, agitation detra culisses, malicies, intrigas ...

U ha restat li sant grandiositá del idé de nor Mastro Zamenhof, li flammeant foy del entusiasme del unesim esperantistes? Perdit, extintet. Vice to ha apparit li peritiv monstrus supra-nominat, queles nu repte inter li árbores del jardin esperantistisc, attendente por attaccar per insidie lor victimes ínsuspectosi.

Ja de long noi observa ti evolution quel, si ne va evenir un change, va dever finalmen ducter al ruination de nor bell ja constructet ovre ...

Noi mey ne tro rodomontar pri li fortie de nor movement. Desde quelc témpore su progress evidentmen ne es secun nor desir. Noi deve explorar li cause e escartar it, si possibil. Si noi successa uniar con noi omni mundlinguanes, sin egard esque ili es idistes, occidentalistes o altris, e si noi vell posser, in falanxe unitari, presentar al publica un lingue max conform possibil al lingues natural, noi certmen vell progresser per plu grand passus quam in present. Noi parla pri li grand amasse de esperantistes. Esque it existe? Yes, e no. Nam quant es nor dec- o mem cent-milles contra li mult milliones de homes, quel es ancor a ganiar por nor afere?!

Yo repeti con Zamenhof, que «noi combatte ne pro li form, ma pro li idé».

Li scope de mi articules esset, pledar por li union de omni mundlinguanes sur un base acceptabil por li du parties. Si on vell successar, un vez far convenir li chef representantes de Esperanto e del céteri sistemas circum li sam table por sincermen trovar vias e medies por un comun colaboration, eventualmen sub un nov form plu conform al modern besones e plu efectiv por li propagande, yo opine, que on anc vell posser trovar tal vias e medies. Ambi es rect til un cert gradu: li esperantistes e li altris. Noi time perdir li ja atinget positiones, ma li altris asserte, que to quo es ancor a atinger, es multiplic plu valoros quam lu atinget. Ne perdir lu atinget e támen plu rapidmen aquisiter lu ancor a atinger, to deve esser li scope del commun efforties. Ma omniquunc predicada ya es van, si li «amore» a un definit sistema fa ciec li homes por vider clar ... Si almen li guidantes vell haver li larg vide! Ma partialmen just ili ne vole vider. Possibilmen ili time, que per actiones servient al totalité del mundlinguan movement, al idé self, ili posse «dessegar li branche», sur quel ili sede in lor movement. Interim on prova, per menacies, per intrigas etc far silent li sinceris, li previdentes.

On anc reprocha me pro dir que li io-ujo-afere (Austrujo -- Austrio) es bagatelle. Certmen it es un risibil bagatelle in comparation con li grand problemas quel sta ante noi ... Problemas linguistic e altris quel tucha li progress o regress de nor movement ...

Provisorimen yo ha dit sufficent. Quáncam yo audi altris ecoar: «Mem ja tro mult!», yo opinet mi deventie parlar. Ples nominar me «sacrilego», ples acusar me que yo ha peccat contra li «dogmas» (!!) de Esperanto, ples proposir che un alt loc un «anatema» contra me -- secun vor plesur, seniores! Ples nominar me un arogant, rodomont, miop, dilettante -- con mersí e sin bile yo va «insacar» omnicos. Li futuritá va demonstrar, qui esset rect ...

On scri: «Anc totalmen ínjust es un idé de sr Teo Jung, que un lingue international es destinat servir al tot munde, do anc al homes de colorat rasses». Pro quo ti ci idé es ínjust? In contrari, un lingue international -- o plu minu europan, i.e. euramerican (p. ex. Esperanto, Ido, Occidental), o un lingue ideal -- certmen deve esser destinat al homes de omni rasses. Li diferenties es que che un lingue ideal omni rasses vell esser egalmen tractat (do un tal lingue vell esser li max neutral ma in nor témpore it es un utopie); ma che un lingue plu minu occidental (euramerican) -- ho-témpore introductibil tam plu facilmen, quam plu europan it vell esser -- li non-occidental popules have li avantage, que li occidental (euramerican) lingue international presenta les un bon fundament por plu facilmen apprender li national lingues europan (anc in ti ci casu tam plu facilmen quam plu proxim li lingue international vell esser al lingues national), e ho-témpor li cultura occidental (euramerican) ancor es li dominant.

Comparar mi idées con tis de Beaufront, significa totalmen miscomprender les. Beaufront ha ameliorat li vocabularium, ma il ha tam artificat li grammatica, que li samideanes su-témpore vell har fat un mal change, si ili vell har abandonat Esperanto pro un tal artificios Ido ...

Li via al perfection va dever ducter tra li occidental (euramerican) al ideal lingue del futuritá; ma ci ultim (li lingue ideal) brillia nos ex tre, tre, grand lontanitá. E noi ya mey esser ne fantastes, ma realmen pensant pioneros del idé de lingue international -- un idé (yo repeti) quel ja ne es exterminabil.

Progress homan

Du populari teories existe pri li natura del progress homan. Li unesim es, que li progress es automatic, que (quasi malgré se self) li rasse avansa, que nequó posse far cessar li gradual amelioration del vive homan. Secun li duesim teorie, li via al progress jace in li revolution per fortie, in li total e abrupt destruction del ancian órdine. Ambi teories have un punctu comun -- li suposition que li external circumstanties es to quo forma li destine del homanité. Ambi dona tro micri importantie al individualitá de chascun membre del comunité.

Nor civilisation de hodie monstra un facte tre clarmen -- que li progress tecnical es terribilmen plu avansat quam li progresse etical. Ti facte mem menacia li existentie self de nor cultur. Null ciec potentie exter noi va salvar nos. It existe solmen un via, e por conosser it, noi deve comprender li triesim teorie del progress.

Ti teorie es, que li progress general -- social e cultural -- depende absolutmen del individue. Ti ci idé es minu populari quam li du altri, proque it postula plu mult e oferta null curt via al Utopia, -- solmen un via de penosi labore. Li comunité ne es un ente real; it es solmen un collection de individues: su qualitá do depende plenmen del qualitá de tal individues.

Li progress comunal depende do del evolution de chascun individue. Plu on pensa pri ti ci punctu, plu on vide quam axiomatic it es. Li orígine del idé es perdit in li nebules del antiquitá. It es un del essential caracteristicas del du grand mund-religiones Buddhisme e Cristanisme. Li individue es li max important cose in li munde; su developation es li scope del evolution. Plu alt deveni li forme del vive, plu important deveni li individue e che li hom ti tendentie trova su culmination. Li problema sta nu ante noi -- qualmen noi posse developar nor latent potenties e nor caracteres. Li modern scientie del Psicologie da nos li responde per su decovritiones pri li mente e su du fundamental e diferent partes.

It es probabil que omni educat hom hodie conosse li facte que ultra nor conscient mente jace un vast regione quel normalmen ne es in conscientie, ma es sempre activ e possede remarcabil potenties. Ti duesim parte del mente es nominat li Subconsciente e li studia de it es importantissim si noi vole decovrir li max eficaci via al self-developation. It es ver que in anteyan annus e secules on ha quelcvez aplicat ciecmen mult principies queles noi va considerar ci, ma li ciec application nequande dá tam bon resultates quam li conscient, intentional e scientic aplication.

Li clave a omnicos jace in li suggestibilitá del subconsciente. Omni die on vide exemples de tal suggestibilitá. Li anuncias in li gazettes, queles per repetition del suggestiones finalmen persuade li publica, gania lor successe max sovente ne per rational argumentes ma per pur suggestion -- quo es mult plu potent. Quant persones, leente anuncias pri maladies vermen self capte tal maladies! Pos publication de un detalliat descrition de un suicide, on trova que seque un serie de suicides per li sam metode. O si un o du amics di nos, «Ah, vu ne aspecte tro bon hodie», it es tre probabil que si noi ne comprende ti ci aferes noi va acceptar li suggestion e vermen ne sentir bon.

Li hipnotisme da mem plu frappant illustrationes del suggestibilitá e definitivmen pruva que li subconsciente accepta quam ver omnicos quo noi di a it e que it ínmediatmen comensa realisar e materialisar tal suggestiones -- egalmen si ili es bon o mal.

It es do tre evident que li suggestion lude un tre important role in nor vive, e que si noi vole progresser noi absolutmen deve reyer nor pensas. Ante mult secules on dit: Qualmen un hom pensa in su cordie, tal il es. Hodie noi retroveni al sam punctu per un altri via, i. e. li via del auto-suggestion.

Quo es li auto-suggestion? It es li conscient e sistematic utilisation del suggestibilitá del subconsciente. Vice reciver errativ e ínregulari suggestiones, li mente recive regulari e conscient suggestiones. Consequentmen li tendentie de su natura es utilisat, proque it recive tal suggestiones e poy realisa e manifesta les. In tal mode noi posse modificar nor caracteres gradualmen e developar omni qualitás queles noi desire. Si noi tene persistentmen li pensas queles noi vole tener, si noi tene li vision de noi quam possedentes del qualitás queles noi vole cultivar, plu o minu bentost noi va atinger nor aspirationes.

Talmen noi deve laborar e developar nos self, proque solmen per li developation de omni individue noi posse esperar vider li ver progress de nor rasse.

Eric Biddle

Filosophic anecdotes

Ex: Paul Feldkeller: Philosophischer Almanach.

Trad. E. P.

Aristippos de Kyrene

On questionat le per quo li filosophos distinte se del altri homes. Il respondet: «Si omni leges vell esser abrogat, solmen li filosofos vell viver anc quam antey».

Alqui objectet que on frequent incontra li filosophos avan li portas del riches. Aristippos replicat: «Sam quam li medicos avan li portas del malades. Esque pro to li malades es plu reputat quam li medicos?».

«Moné», il declarat, «yo prende del riches ne pro que yo besona it, ma por que ili mey saver in quel maniere ili posse investir it».

Platon

On questionat le, esque il espera pri agnoscion che li futuri generationes. Il respondet: «Agnoscion che li contemporanes. Li agnoscion in li futuritá es por me cert».

Anecdotes pri erudites.

Un dama unquande questionat li famosi matematico C. G. J. Jacobi: «Esque Vu es li fratre del famosi Jacobi?». «No, estimat seniora», il respondet, «to es mu fratre».

Li gimnasial director August in Berlin, li inventor del psicrometre, es conosset per su explorationes pri li gradu de humiditá del atmosfere (higrometrie). Pro to il customat posir vases plen de aqua sur li tegment del gimnasia por posser constatar li evaporation e compilar e publicar tabelles pri it.

Un senior quel le sempre observat che su experimentes, un die questionat le pro quel cause il da a omni cornicos de Berlin li aqua por trincar. Desde ti die li tabelles ne adplu esset continuat.

Isaac Newton, pro regard a su fama mundal in annu 1688 esset electet representante in li parlament por li professores del Universitate Cambridge. Durant su tot activitá parlamentari, Newton solmen un vez «prendet parol»; to evenit quande il monit li servitor cluder un fenestre de quel intrat un currente de aer, por que un parlante stant ne lontan de it, ne mey frigidar se.

Li anatom A. N. Rüdiger de München originalmen esset barbero qui in su carriere poc a poc pervenit til li universitá. In su curs il un die admonit un studente, li culteles de qui ne esset acut. Li studente excusat se diente que il ne save acutar, que il nequande e necú aprendet to e que il ya ne ha esset barbero. -- «No», li professor replicat tranquilmen e sin li minim irritation, «ma si Vu vell har esset barbero, Vu certmen vell har restat un tal til nu».

Alexander v. Humboldt in su alt etá unquande per misinformation esset declarat har morit. Un person desirant haver li cap del famosi scientist, petit li sculptor Rauch, un del max intim amicos de Humboldt, procurar it le. Rauch monstrat a Humboldt ti lettre e li oldon, declarat quam mort, self respondet al scrite petitiv: «... un poc témpore yo ancor va besonar mi cap por me self, ma poy it va esser a Vor disposition».

Ex: Dr. W. Wahrens: Gelehrten-Anekdoten, Verlag Hermann Sack, Berlin-Schöneberg.

Trad. A. Deminger.

Prega sur Acropolis

Yo nascet, deessa ye blu ocules, de barbari parentes, che li Kimmerianes bon e vertuos, qui habita ye li bord de obscur mare, herisset de roccas, sempre battet del tempestes. Ta, on conosse apen li sole. Li flores es li marin mosses, li algas e li conches colora, queles on trova in funde del solitari bayes. Ta, li nubes sembla sin colore e li joy self es un poc tristi, ma fontes de frigid aqua spruzza ex li roccages e li ocules del yunas es quam ci verdi fontanes, u, sur fundes de undeant herbes, regarda se li ciel.

Mu antecessores, tam lontan quam noi posse retroear, consacrat se al lontan navigadas, in mares queles tu Argonaute nequande conosset. Yo audi, durant mu yunesse, li canzones de viages al pol. Yo esset lullat in li memorie del glacies flottant, del mares simil al lacte, del insules habitat de avies qui canta ye su horas e qui, exvolante omni in sam témpore, obscurar li ciel.

E. Renan. Trad. L. M. de Guesnet.

Un ínmiscomprensibil allusion

«Li compatibil Jim es misset in un frenesie» dit li barbero brandissente li rasuore.

«Qui es Jim», questionat li mann in li stul.

«Jim es mu fratre, senior, e ha mult meditat pri li dur témpores. Yo conjecte que pro to finalmen il devenit frenesi.»

«Factmen?»

«Yes, il e yo laborat un apu li altri durant mult annus. Noi du multissim e sovente meditat. In nor profession nequel pecunie posse esser ganiat.»

«Proquó?»

«Li precies es tro bass. Por rasada e tonsion de capilles noi solmen gania un poc si li client samtemporalmen lassa shampunar su cap. Regrettabil Jim. Yo detectet le quande il just provat tranchar li gurgul de un client, qui fe refusar li shampunament. Quelcvez yo mem senti me malad meditante pri li mal circumstanties. Desira Vu un shampunation, senior?»

«Y-y-y-es!»

Citates

[quote, L. v. Ranke.]


Ne solmen li grand tendenties decide li progression del historie; sempre es necessi grand genies por valentar les.


[quote, K. J. Weber.]


Un libre, quel ne vale esser leet adminim du vezes, ti anc ne vale que on lee it un vez.


[quote, H. Heine.]


Partú u un grand spíritu enuncia su pensas, ta es Gólgatha.


[quote, Th. Mommsen.]


Simplic homes vide li fructes de lor action; li semes disperset de genial naturas have long fermentation.


Eigentümer, Herausgeber u. Verleger: Gesellschaft Cosmoglotta, Mauer bei Wien, Verantwortlicher Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing bei Wien. Druck: Milan Nedvídek, Tábor.

Cosmoglotta A 46 (mar 1928)

Organ mensual del Association International Cosmoglotta

Consacrat al developation, propaganda e application del Lingue International Auxiliari Occidental

Redaction e Administration: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien, Austria.

Abonnament annual: 7 ö. S = 1 doll. = 5,2 sv. fr = 4,2 RM = 33 čsl. K

Annu VII -- Marte 1928 -- Nr. 46 (3)

Contene:

  • Fonetic o historic scrition, de E. de Wahl, pg. 37.
  • Cronica, pg. 40.
  • Bibliografie, de E. W., pg. 44.
  • In personal afere, de E. Wahl, pg. 46.
  • Benedition del lúmine ultravioletti e maledition del fenestres vitrin, de Studiendirektor Dr. Max Müller, pg. 49.
  • Occidental-Servicie, pg. 51.
  • Subventiones por Cosmoglotta, pg. 52.
  • Urgent auxilie, pg. 52.

Fonetic o historic scrition

Noi mey supposir li facte que in Anglia on vell introducter un fonetic ortografie. Quo vell evenir? Unesimmen to que bentost on ne vell plu haver un sol lingue angles, ma pluri, proque li dialectic differenties scrit chascun secun su propri fonetica ínevitabilmen va ducter a different lingues. Duesimmen li incertitá del scrition va esser plu grand, proque ni un sol fonetic scrition posse capter omni micri diferenties, si on ne vole haver centes de signes por transscrir precismen omni sones. Triesimmen multissim paroles til nu discernet solmen per scrition, va nu confuser se e sovente far li scrit sense ínclar, proque li intonation ya manca in li scritura. Ma forsan on va posser statuer un ne total, ma quasi schematic medial ortografie. Lass nos accepter anc ti tese. Tande advere por li íncult popul li ortografie va esser un poc plu facil. Ma in sam témpore li comprension del etimologic coherentie del paroles va desaparir e per to anc li coherentie self, do li lingue va mutar plu rapidmen, e pos 50 -- 70 annus ja omni libres va esser antiquat e ne plu usabil, almen ne por li ordinari hom.

Li coherentie del cultura do postula un stabil ortografie ne changeant omni 10 annus secun changeant pronunciation. E ancor un altri cos va esser remarcat. Por li angleses li aprension del ortografie sin dubita va esser mult plu facil. Ma por li forenes li studia del lingue angles va devenir extremmen desfacil, sam desfacil quam german o russ, pro mancant etimologic relation, proque li finesses del pronunciation es li ultim cose quel aperte se al foren, e tande il va sempre far erras in li scrition.

In li lingue estonian p. ex. li ortografie absolutmen fonetic monstra al foreno ínsuperabil desfacilitás por afinitá del mut e sonori consonantes quam d e t, talmen que on nequande save quel de ti lítteres on deve usar. Anc in mult german territorias on pronuncia Begleitung quam Peklaidunk etc etc. Por li foren do in studia del lingue li etimologic ortografie, quel servi le quam un fil de Ariadne in li foren terren, es li max facil ortografie, durant que por li transscrition del matrin lingue li fonetic es plu facil, e pro to junt con li democratisation del vive li postulation de un plu fonetic ortografie deveni plu e plu actual presc che omni popules, e omni reformas del scrition marcha in ti direction, e ti idé ha inpossedat li subconscientie del homes, queles nu postula un fonetic ortografie anc por li lingue international sin dar se li pena logicmen considerar ti problema.

Proque li L.I. ja per li constitution self es un lingue extran por omni homes, it es clar, que secun lu dit supra, un etimologic ortografie, quel ne disrupte li logic coherentie del paroles che li studia de un foren lingue, es li max facil in ti casu. Ma ci adveni ancor un altri cose, it es que lu sol ancor existent international inter li popules, es li grafica, e ne li fonetica. Do si on vole acaparar quam mult possibil international elementes, on deve just comensar per li ancor existent internationalitá del scritura e adaptar a it un medial simplic fonetica plu minu historic, do max facilmen aprensibil.

E in li instruction del L.I. on just deve sublinear que on ne mey sequer su propri customat fonetica del paroles, proque it es misguidant in li L.I., ma mey pronunciar max clar secun li fonetic regules statuet por li L.I. e sempre prender in calcul, que li persones de un altri nation possede un altri fonetica, e que subtener un plu minu egal fonetisme in li L.I. es un del max grav problemas in ti cose, tam grav que mult scientistes ha simplicmen negat li possibilitás de un L.I., profetisante que in curtissim témpore li L.I. va discader in dialectes, p. ex. in li frontiere germano-frances it va esser bentost altri quam in li tcheco-hungar. Advere in cert gradu un tal dangere existe e li esperantistic societés por exemple sercha chascun occasion por posser parlar con exterlandanes, e malgré to on posse remarcar in li congresses un suficent divers pronunciation. Advere til nu ti diversitá ne ha impedit li comprension. Ma it es possibil que che augmentation de oral relationes con un sol nation vicini, li aparition de sufficent grand diversitás in li divers partes del munde es possibil.

Ci nu li modern immens e sempre ancor crescent trafic e communication, jettant homes in curt témpore de un extremitá del munde al altri, servi quam un natural corectiv, e ultra to noi possede nu in li radio, quel plu e plu va devenir un pandemic aparate, li max secur garantíe de mantener li necessi unitá de pronunciation, ligat al stabil etimologic ortografie.

Noi save que li lingues del primitiv rasses ne possedent scritura in 40 -- 50 annus changea talmen que manuales scrit del missionarios ante ti spacie de témpore deveni ne plu usabil, proque on ne posse plu far se comprensibil. Strax quande on have un scritura, ti process de mutation che li lingues deveni mult plu lent, specialmen si li fundamental scrites es religiosi o scientic. P. ex. li german lingue in li 400 annus depos Luther ha minu changeat quam in 200 annus ante Luther, malgré li imens mutation in li social structura mem in li ultim 100 annus.

In un L.I. quel deve esser usat inter li max divers popules con diferent civilisation etc un unitari stabilitá es ancor plu necessi quam in li singul national lingue, specialmen in li pronunciation in oral relationes e pro to just ti substantialmen tre diferent fonetismes nequalmen posse servir quam fundament por un L.I. ma solmen un clar e precis grafica, dependent ne del son actual in ti o altri lingue natural, ma unicmen del grammatical relation.

Ti principie esset guidant in li construction de Occidental. Su grafica es basat sur li international formes, e in substantie representa un modernisat latin a quel it es possibil dar un simplic e unitari fonetisme, quel advere ne subordina se al aprioristic postulation de pur teoreticos quam Schleyer, qui decretet «a chascun son un signe, a chascun signe un son», ma per poc regules, aprensibil anc del max índotat in minu quam 1 -- 2 hores, advere un labor ne tro desfacil por obtener per it un cristallclar ortografie e parolformation junt con simplic e sonor vermen medial pronunciation.

E. de Wahl

Cronica

Li 10 februar evenit in Vienna li annual assemblé general del Gruppe Wien, del provisori Comité Central e del Editores del Organ Cosmoglotta. Li membres accepta li raport de activitá, e controla e aproba li bilancie financial. Secun propose de sr Joh. Rob. Hoerbiger on electe unanimimen quam presidente del comité comun de ti corporationes li conosset mundolinguist, autor de libres in Esperanto e Ido, anteyan membre del Ido-Acadmie sr Karl Janotta, borgomastre de Kaltenleutgeben. Li céteri functionarios es: vicepresidentes sr Joh. Rob. Hoerbiger e sr Engelbert Pigal, secretario sr Alois Deminger, vicesecretario sr Eugen Moess, cassero sr Anton Valenti, bibliotecario sr Leopold Eckel, revisores sr Eugen Moess e sr Leopold Eckel. On confirma sr Pigal quam responsabil e chef redactor del organ Cosmoglotta. Pro su grand merites por Occidental e por li Association Cosmoglotta, li assemblé unanimimen electe quam presidente honorari sr Hanns Hoerbiger, li famconosset autor del Glacial Cosmogonie. Adplu on comisse li comité expresser per special comunication a sr prof. Pášma li mersías del representat corporationes, pro li grand auxilies quel il ha dat a nor movement. Sr Pigal comunica que li comités de Cosmoglotta e de CELIA ja desde pluri mensus labora pri un libre propagativ por Occidental quel va aparir ho-annu che un grand editoría in Germania. Ti ampli ovre va esser li unesim remarcabil passu de nor movement in li vast publica. Li present membres resolue convenir regularimen ye clocca 19 li duesim venerdí de omni mensu in chambre special Café Jakoberhof, Wien I, Liebenberggasse 1 (Ecke Seilerstätte). Omni interessate de Occidental in Wien e circumité es invitat visitar ti convenidas, por reciver informationes, discusser linguistic questiones, exercir in conversar e discurser per Occidental. Li Comité have conferentie omni semane in li buró de Cosmoglotta, Mauer bei Wien.

Per invitation de professor de universitate Dr. Z. Pázmány, presidente del «Hungarlanda Esperanto-Societo», sr Comte Dr. Ernst Zichy fat un discurse public pri li problema del L.I. e Occidental, arangeat del «Budapesta Esperanto-Grupo» in su club-locale in Hotel Continental, 19 januar. Assistet circa 70 persones, inter ili Comtessa Etel Zichy, presidente del Paneuropan Union de Hungaria, exministre Dr. Julius Lukács, consiliero superior de policie redactor August de Marich, prof. Mihalik, Dr. N. Bánó, Dr. Tóth, redactor P. Balkány, Dr. Loránd, secretario general Dr. J. Takács. Sr Comte Dr Zichy exposit in su scientific elaborat discurse que li max serios beson por un facil lingue international existe precipue che ti homes queles per su profession ja deve cultivar relationes international, ma queles just pro li progressiv specialisation e inprofundation professional ne have témpore por aprender du o tri lingues extran in tant gradu qui ili posse usar les habilmen ne solmen in maniere impressiv ma anc expressiv, in publicationes, congresses etc. Esperanto ne posse esser substituet a ti lingues, pro que it ne have li qualitás queles on demanda de un tal idioma ínmediatmen usabil in omni dominias del modern vive international. Li L.I. ne es un factor vital solmen por exchangear postcartes. Occidental es ínatinget pro su ínmediat comprensibilitá por omni homes queles ja cultiva vast relationes international, durant que Esperanto posse alegar quam avantage solmen su 40-annual prioritá e popularitá nominal. In li discussion sr de Marich sin ambages concede li grand superioritá de Occidental a Esperanto, emfasante que on deve clinar cap, genú e standarte avan li genial ovre de prof. de Wahl. Ma unesimmen noi mundlinguistes mey conquestar li positiones por li L.I. per Esperanto e poy dar a it li necessi contenentie. Poy sr prof. Mihalik anc sublinea li ínmediat comprensibilitá de Occidental e explica su sta-punctu diferent, que il vell strax abandonar Esperanto por un plu bon sistema; ma til nu il ancor ne es convictet que quicunc altri sistema supera Esperanto! Delegat de Cosmoglotta Vienna, Ing. Joh. Rob. Hoerbiger, vice li referente, presenta quelc paroles final. Il fa atenter que it es un ilusion creder que Esperanto ha atinget alcun remarcabil significantie public practic in li grand international trafic e li ductent esperantistes hodie self ja vide que Esperanto ne possede ti qualitás por alquande haver un rol primari quam L.I. Do li penas del esperantistes es un hasard-lude. Pri Occidental noi save que it ne solmen posse plenar ti rol ma anc que it va atinger it in relativmen mult plu curt témpore, si li samideanes esperantistes ta u ili ne posse pervenir a un success por Esperanto, almen ne noce al commun idé. Noi Occidentalistes ne have li ambition converter li esperantistes a Occidental, ma va interessar por Occidental omni ti persones queles declina acceptar Esperanto e to es li aplastant majorité. In fact ancian fervent samideanes queles pro li 40-annual van penas ja hat tornat li dors al movement mundlinguistic, per Occidental denove devenit activ collaboratores por nor idé. Li auditores con aclamation acceptat li consiliant paroles. Por li commun scope noi ci deve expresser nor agnoscion al Budapestan gruppe del esperantistes e apartmen a su estimat presidente sr Dr Pázmány pro li sinceri liberalitá interlinguistic, quel ili ha monstrat per invitar nor colaboratores presentar publicmen occidentalistic conceptiones in un convenida de esperantistes. Mey nu intelecter anc céteri organisationes esperantistic que li politica de avio-struce contra Occidental ne posse escartar li problema.

«Hungara Heroldo», februar, contene un curt noticie pri ti discurs.

In li sam numeró prof. Dr. Pázmány publica un articul pri li «relation de Esperanto a Occidental», quel visibilmen esset redactet ja ante que li autor ha conosset Occidental. Nam on scri ta que noi Occidentalistes vole un L.I. usabil solmen por li blanc o mem romanic popules, quáncam ti superficial imputation ja esset refutat pluri vezes, mem de Esperantistes self in lor jurnales. On lauda que Zamenhof ha honorat li Latin per mort paroles quam «sed», sin regard que li parol equivalent «ma» in Occidental es I ma, S mas, P mas, F mais, Ho maar, Sv men. Adplu on opine que li germanes joya trovar in Esperanto li deform «hundo», «tago», vice «cane», «die», international per su derivates: (dente) canin, (vacanties, periode) caniculari, canallia; diarium, diale etc. Defendente li primitiv Esperanto-paroles «mallonga» (Occidental curt, ne kurt, quam es scrit in li jurnal), «patrino» (matre, ne mater, nam de matr-e on deriva matr-ona, matr-in, matr-izar, matr-ina, matr-icidie, matrice, matricul, matrimonie etc). Dr Pázmány subtene li conception que li L.I. cardinalmen deve esser facilmen apprensibil por li malayes, tatares etc, durant que noi pensa que it deve esser levimen manuabil por ti qui vole usar li lingue por serios beson ja nu.

«Eskilstuna Kuriren», 20 januar, denove contene un long articul de sr Albert Haldin, nu pri li ortografie del mundlingue. To ja es li 9esim publication in ti sved diale desde 1 decembre, pri li question Occidental o Esperanto (vide Cosmoglotta 45, pg 27).

Sr Lector C. E. Sjöstedt ha prendet parte in li polemica por Occidental del 5 numerós de «Uppsala Nya Tidning», de 18 januar til 3 februar. Va sequer un discussion arangeat del «Uppsala studenters allmänna diskussionsklubb» pri li problema del mundolingue.

«Wiener Handelsblatt», 30 januar e 2 februar, in cap-articules denove tracta li problema de un mundlingue comercial. Sr Ortony constata que Esperanto in su 40 annus ha demonstrat su complet ínaptitá quam practic introductibil lingue, malgré su mult agnosciones, queles es solmen platonic e totalmen sin valore por li practic usada e que un sporadic lettre comercial in Esperanto ne monstra un necessitá, ma solmen un superflui molestation, durant que Occidental es plu facilmen comprensibil.

«L'en dehors», Orléans, januar, sub titul «La question des langues auxiliaires» refere al manifest del frances Idistes in Cosmoglotta nr 44. Li redactor E. Armand in un concis exposition del historie del L.I. sublinea li importantie del ovre de Wahl quam un del max conscientios e max valent. Il comunica que su redaction nu anc va usar Occidental in su corespondentie international.

E. P.

Li Ido-gruppe de Reims, Francia, in su convenida del 15esim Januar, ha decidet transformar se a «Gruppe del Amicos del L.I.» e accepter adherentes de omni moderni sistemas de L.I. Pluri membres ja ha studiat Occidental e scri in ti lingue. Li president es sr Poujet, instructor in Germaine (Marne) e li secretario es Sr R. Furgerot, ex-delegat del «Société Idiste Française», 47 Rue Eugène Desteuque, Reims. In consequentie del publication del manifest del Occidentalistes de Francia, li Occidental-Buro de Paris recivet mult lettres. Pluri idistes studia Occidental in Paris e provincia.

Inter li ultim adhesiones de conosset idistes, noi posse citar in Svissia sr R. Sulliger in Weinfelden (Thurgau) e sr. Ric. Berger, in Corcelles près Payerne (Vaud). Ambi acceptet esser informatores oficial por Occidental.

In marte L. M. de Guesnet va publicar un propagandic brochura contenent li clave grammatical frances e mult informationes, comparativ textus. Li precie de ti brochura es, afrancat, 1 fr 15 por Francia, 1 fr 30 exter Francia. Adplu va aparir un Manual de Conversation e Corespondentie, totalmen in Occidental.

L. M. de G.

In «Revuo Internaciona», januar, sr Kurt Neumann sub «La laboristo ed Occidental» recommenda al idistic laboreros mantener Ido por ne perdir omnicos quo li idistes til nu con grand pena ha constructet. Ma esque tande it ne vell esser plu consequent restar che Esperanto, quel have un aparate hant custat mem plu mult pecunie. Adplu il desconsilia pri Occidental pro li desfacilitá del duplic consonantes. Esque li saltant ortografie es plu facil: tuberkloso, poroza e filozofo, kunsido e rezido, nesolventa a rezolvanta, konservar e rezervar, konsistar e rezistar!

«Nordische Kulturarbeit» nr 3 e «Volksruf», Salzburg, 14 januar, sub titul «pri li valore de Esperanto» raporta que italian agentias de viages aficha placcas con li insistent petition al viageros usar che demandas de informationes ne li íncomprensibil artificial lingue Esperanto, ma german, frances, angles o hispan, si on ne posse parlar italian.

«Heroldo de Esperanto» nr 5 comunica que li parlament de Bavaria pos discussion, in quel ha prendet parte li deputates del parties, ha repulset li proposition del Esperanto-societés de München e Nürnberg, introducter Esperanto quam object facultativ in li scoles medial. Li comunistic deputate prof. Mager pledat por Esperanto per asserter que Esperanto ha victoriat mem súper Ido, malgré que ti ci lingue es plu bell. Il dit que li cause esset li plu facil aprensibilitá de Esperanto. Ma li cause del stagnation e exhaustion del movement de Ido in fact esset li aparition de Occidental in 1922. To es conosset a chascun qui ha persequet li presse de Ido desde 1922 til hodie. 35 annus de existentie de Esperanto ne posset impedir li crescentie del idistes. Li ministre de instruction Goldberger di que il concede que Esperanto posse esser plu apt quam Volapük. Ma in li movement del L.I. existe schisma e il recomanda ajornar li decision e atender til que li disput del opiniones es sat clarat.

E. P.

Bibliografie

E. Dresen: Za vseóbchim yazykóm. Tri veka iskání (Detra comun lingue. Tri secules de serchada. 1928. Statal edition del SFSR, con preparolie del academian N. J. Marr).

To es ja li triesim libre cosmoglottic publicat del ínfatigabil laborator russ pri li tema de un lingue international. Ci it acte se pri un minutiosimen compilat e ductet til li ultim témpore historie del moventie del international lingue. It es li max plen enumeration de omni provas de solution aparit in li ultim 300 annus. Es citat e criticat 373 divers projectes. Couturat e Leau in su historie cita solmen li quinesim parte, Guérard («A short history of the international language movement») solmen un demí. Pri omni singul projectes es dat li fontes, li plen nómine del titul, annu, editoría etc. e in quel biblioteca o libre es trovabil li indication. Do un vermen scientific composition, pri quel on solmen posse regretar, que quam edition de Sovet-Russia in lingue russ it es presc ínusabil por li majorité del westeuropanes, de queles solmen poc persones va posser usar ti richissim fonte. On posse solmen esperar, que li autor va editer ti libre in un plu conosset europan lingue. Li autor es plenmen esperantist-comunist. Ma li historic evolution, li critica e appreciation del singul sistemas es perductet per remarcabil ínpartialitá, si on abstrae quelc poc excurses in li politic dominia. Ti parte del labor do sta in alt standard de precision e soliditá. Ma absolut sin valore scientific es li general introduction in li linguistic problema, quo li autor nomina «un essaye de materialistic fundation del question». Il comensa per un teorie general del orígine e evolution del lingue quel il deriva de comun collectiv labor. Ti idé es ja conosset e anc prendet in calcul p. ex. che Wundt, ma ne quam exclusiv e sol motiv.

Anc li repetit opinion pri li cáos del natural lingues etc monstra que li autor es un absolut laico in linguistic coses, quo apare anc in li russ transscrition del divers europan nómines revelant li ínconossentie del autor con li elementari regules de pronunciation del conosset lingues europan, quam angles, frances, hispan etc. Ma proque in ti edition li nómines es citat anc in lor europan transscrition in latin lítteres, ti manca es sensibil solmen por russ letores, qui ne conosse altri europan lingues. In un eventual edition in occidental-europan lingues it vell esser recomendabil omisser li tot parte con mixtet politic e pseudoscientic rasonamentes, proque ili posse solmen discrediter li seriositá del labor self quel merita attention e mersias.

Anc pri Occidental li judicie es objectivmen favorabil, si on va abstraer de su calumniosi personal attacca contra me, e a quel yo responde in un apert epistul «In personal afere».

Yo cita quelc passages pri Occidental (pag. 185):

«In fin noi deve ancor citar li labores de E. Wahl, queles presenta un considerabil interesse ...», «li teoretic evolution del projectes nov latin, hant ductet a un presc natural lingue del westeuropan cultura ...», «Li quar sistemas fundamental (Esperanto, Ido, Occidental, Interlingua) incarna in se omnicos, quo ha dat li aposterioric-natural metode de construction de un comun lingue».

Quam omni, anc li bonissim coses, anc ti libre have su mancas, queles yo cita ci specialmen por emendar les in un tre desirabil bentosti edition in un occidental lingue.

Li max grav manca es li absentie de un alfabetic index del nómines de persones e sistemas, proque nu it es tre desfacil trovar to quo on sercha.

Pri li fals russ transscrition del nómines yo ja ha parlat. A corecter es anc li erra que Chinook (ne cinook quam scri Dresen) es un dialect chines, quam Pidgin. In veritá it es un dialect medial inter li divers tribes indian in li nord de America.

Li nómine del autor de Ro es Foster e ne Forster, anc Mc Pike ne es scrit Mc Paike, quam es printat.

In li liste de projectes ancor ne ha trovat loc li sistema Cosman de pastor Milner, e Loqa de G. Nield, recenset in Cosmoglotta nr 43 (6). Talmen til nu li númere de conosset projectes atinge 375.

Ti micri criticat mancas e errores comprensibilmen ne diminue li grand merite del autor har collectet e inregistrat minutiosimen omni autentic e precis dates pri un talmen grand númere de missuccedet projectes.

Anc ci on vide li comun lege del rich natura quel dissipa centes de semes por que un sol mey posser crescer e viver.

E. W.

In personal afere

Li conosset bolchevistic esperantist E. Dresen in su nov libre «Za vseobchim yazykom» (Detra comun lingue) ha attaccat me personalmen in calumnios maniere, e falsifica citate ex Kosmoglott nr 3. Ti maniere de lucta yo ne posse lassar sin response.

Il scri: «Li simplic e democratic Esperanto vastmen utilisat per li masses -- to es (por Wahl) li personification del revolution e del victorie del masses. Li complicat e aristocratic nov-latin e nov-romanic projectes (e inter ili Ido) -- to es li simbol de conservation de opression antean, del dominie del fortes súper debiles, to es li simbol del imperialistic politica, del bon-essere del capitalistic existentie».

Nequande e necú yo ha expresset tal opiniones. Por ancor un vez por sempre statuer mi punctu de vision yo constata ci

  1. que yo estima Occidental ne plu complicat quam Esperanto, ma in contrari mult plu facil in aprension anc por li ínerudit hom, proque it es plu proxim a su customat lingue e ne postula de il logical operationes,

  2. que yo ne qualifica Ido quam un nov-latin o nov-roman naturalistic sistema, ma just in contrari quam li demonstration ad u ducte li logic evolution de Esperanto, i.e. ad absurd. Esperanto e Ido por me es un identitá, e si in Ido mult detallies es plu bon quam in Esperanto, quam totalité Esperanto es plu bon quam Ido.

  1. Yo nequande ha qualificat Esperanto quam simbol de revolution e Occidental o Interlingua quam simbol de capitalistic opression. Si sr Dresen have tal idés il mey haver e propagar ti inepties, ma yo protesta contra imputation de tal paroles a me. Yo ha dit e yo ancor un vez sublinea it: li final success de ti o altri sistema depende hodie ne solmen del intrinsic qualitás del lingue, ma in grandissim parte del politic evolution in Europa. Si per nov guerres o mundal revolution in Europa va victer li bolchevisme quam in Russia, tande li bolchevistic dictatura va posser introducter in tot Europa per dictat un lingue international, quel it vole, p. ex. Esperanto, quel it ja nu protecte e propaga in Russia editente li oficial postcartes con Esperanto-inscriptiones. Ma naturalmen yo vell joyar si in tal casu li rason vell triumfar e on vell introducter Occidental, ma yo ne posse esperar it, proque li ductent chefes, quam p. ex. E. Dresen self quam il ha monstrat in su libre, have minimal conossenties pri li lingue-scientie.

Si tamen un tal suposit catastrofal change ne va evenir durant li sequent 25 annus, tande va victer Occidental contra Esperanto, almen in li nebolchevistic Europa, proque Esperanto es contrari al spiritu del europan mental cultura (to es altricos quam capitalistic e imperialistic structura statal e economic, ma forsan nor criticantes ne possede suficent cultura por comprender ti diferentie, tande on ne posse auxiliar les).

Ma proque li question de un L.I. deveni nu acut, on va dever introducter un tal. E it es clar, que solmen Occidental o un sistema tre simil a it posse satisfar li besones del hodial Occidental-Europa e America. Do va victer un tal sistema. Pos Volapük Esperanto esset long témpore li sol projecte quel aproximat se al europan mentalitá. Pro to su relativ successe. Ma essente sin real concurrentes e ne evoluente, it ha restat in embrional statu, e nu, quande ha aparit Occidental, su fate es decidet. To yo ha dit «sine ira ac studio» quam simplic deduction del factic situation. Forsan sr Dresen nu va comprender! Ma in fact yo totmen ne dubita pri li bon comprension che un talmen inteligent hom quam Dresen.

E in veritá li personal attacca es un habil tactic manovre por salvar Esperanto del concurrentie de Occidental almen in Sovet-Russia.

In li íntolerant cristian medievie li max efectiv arma contra su adversario consistet in far le suspect ye heresie, e liverar le al inquisition con su autodafé.

In li modern Soviet-Russia on qualifica su adversarios quam contrarevolutioneros al atention del Tcheka.

Do qualificante li natural sistemas quam contrarevolutionari e capitalistic simbol, Dresen fa li ocupation con ili dangerosi in li límites de Soviet-Russia, do un propaganda de Occidental in ti territoria ínpossibil. E su tactica ja ha portat fructes. Ja du russ occidentalistes ha petit ne plu misser Cosmoglotta proque it es «organ de un contrarevolutionari organisation».

Vu vide, sr Dresen, que yo ha bon comprendet Vos:

Ma tactica ne es strategie. E li question del L.I. ne va esser decidet in Soviet-Russia ma in Europa e America. E li west-europan laborero bentost va vider, quo es plu profitabil e plu democratic: Occidental quasi natural e apertent vast nov horizontes vers li mental cultura de Europa e in ti sense vermen democratic, o li primitiv e rigid Esperanto, quel ne have un europan cultural base e per dictatoric discipline, fortia li homes parlar contra lor heredat e acustomat instincte. E tande anc in Russia li laboreros va comprender, que on ha dat les petres por pan, e va apreciar, qui es li ver democratic amic del popul, ti qui per unitari regime vole usar li masses por su egoistic scopes, o ti qui da les li medie crescer per cultural elevation e liberar se del tutela de ambitiosi chefes, qui per Esperanto abassa li intellectual standard del masses, quam to ha monstrat clarmen professor Dr. Reynold in su raporte al Liga de Nationes.

E. Wahl

Citates

[quote, F. Nietzsche]


On posse reprochar omni mal cos al hom: ma li maniere deve esser un tal que on denov erecte su vanitá.


[quote, Joh. Scherr]


Per sarcasme on mortifica li fanatisme quam on extinte foy per oleo.


[quote, A. Schopenhauer]


Quo li homes in general nomina li fate, to tre sovente es lor propri stulteríes.


Benedition del lúmine ultravioletti e malediction del fenestres vitrin

Índubitabilmen li vitre ha havet grav importantie por li progress del cultur homan, ma li homanité ha payat it car -- per su sanitá.

Solmen in recent témpore on plu e plu ha reconosset qual importantie have li facte, que li vitre ordinari absorpte li por li vive max important parte del lúmine solari, i.e. li lúmine ultravioletti, li chimic efectuosi radies anihilant li bacteries, radies queles existe in lúmine solari ultra li radies caloric e ultra li radies del lúmine visibil.

Li valore sanativ del lúmine ultravioletti es conosset in general specialmen in li curation del tuberculose e del rachitis. On save, li sejorne in altmontania es sanativ apartmen pro to pro que ta li strate atmosferic, quel partialmen absorpte ti ci radies, ne es tam dens quam in plat-land.

Simil quam ti ci atmosfere resistiv effecte anc li vitre de nor fenestres, solmen con ti diferentie, que it impedi completmen li transmission del radies ultravioletti.

Divers experimentes ha clarmen demonstrat li effect al developation del organisme.

Conosset es precipue li experimentes con gallines del universitate Maine in annu 1925. 250 gallinelles con etá de un semane esset posit in un calor-dom, ex quel on hat abmovet li plantes. Ili esset dividet in six gruppes, e on posit chascun in un cage trelliat. Li unesim gruppe havet possibilitá promenar in lúmine solari; ili venit in li calor-dom solmen por dormir e vorar. Li duesim e triesim gruppe esset exposit omni die durant 20 minutes al radies de un quartz-lampe. Li altri gruppes recivet solmen li lúmine solari, quel intrat tra li tecte del calor-dom. Omnis recivet bon gran-vorage, aqua e un sable-balne. Li triesim e quaresim gruppe recivet extra to herbage, li sixesim hépat-oleo.

Bentost on posset constatar un astonant diferentie del developation. Pos 4 semanes li gruppes 4 e 5, queles hat recivet solmen lúmine tra fenestres vitrin monstrat un considerabilmen diminuet voracitá; lor motiones esset plu lent e ili grattat ne plu tam assidui pro vorage. Anc li apetite del sixesim gruppe nutrit per hépat-oleo, esset minu grand quam ti del tri unesim gruppes. Do solmen li tri unesim gruppes, queles hat recivet lúmine ultravioletti, esset completmen normal.

Pos un duesim semane li gruppes 4 e 5 apen plu posset star sur li pedes. Solmen un sol animale posset ancor star, pro to on posset fotografar it por monstrar li contrast vers un animal quel hat recivet li quartz-irradiation.

Pos 65 dies li total-póndere del gallinelles, queles hat recivet li lúmine solari solmen tra li fenestres vitrin, esset solmen li demí del póndere total de ti animales queles developat se sub lúmine ultravioletti, sive in aer líber, sive per li quartz-lampe. Röntgen-fotogrammes ha monstrat que in ti animales li developation del osses ha stagnat, egalmen anc crestes e altri marcas sexual frappantmen esset minu developat. Li animales queles esset nutrit con hépat-oleo havet osses advere bon developat, ma plu litt. Del gruppes 4 e 5 morit 15 animales, del gruppes 1, 2 e 3 solmen un per gruppe; e curiosmen rattes queles de témpore a témpore intrudet in li calor-dom, attaccat solmen gallinelles del gruppes 4 e 5.

Li experimentes demonstra, que fenestres vitrin effecte certmen dessalubri al organisme, proque ili es ínpermeabil por radies ultravioletti. Nu on ha serchat un surogate por li vitre. In annu 1924 on advere trovat un metode quel possibilisat usar quartz-fondet anc por li fabrication de fenestres; ma solmen millionarios posse comprar tal fenestres. Pro to nu in max recent témpore in angles fonderías (in Smethwick, Birmingham) on ha fabricat vitre, quel es permeabil por ultravioletti radies e quel, havente un spessore de tri millimetres, custa solmen 17 shilling plu mult car per metre-quadrat, quam li ordinari vitre. Ti nov sorte es nominat «Vita-vitre», i. e. vitre por vive. On anc ja fat experimentes practic. Li animales del Zoologie Jardin de London ha esset influentiat extrem avantagios. P. ex. un orang-utan quel ha esset totalmen sin capilles, nu have un pelisse brilliant brun quam castanie. Li humore del quadripedes ha ameliorat se extraordinarimen, ili ha esset ne jama tam alert e gay quam nu. Anc in scolas on ha insertet li nov vitre in li fenestres, p. ex. in ti de Smethwick in li comtia Stafford. Póndere e grandore del infantes augmentat se rapid in comparation a tis sedent detra li fenestres anteyan; on trovat plu mult hemoglobine in li sangue quam antey (un analise dat til 8,63/100). Li scol-oficies angles adver ancor ne ha dat directives por introduction general del nov vitre, til nu ili atende ancor.

It es evident, qual benedition it vell significar por li homanité, si solmen li hospitales have fenestres queles lassa passar li lúmine ultravioletti. E si mem li logiamentes del grand cités vell haver tal vitre vice li present fenestres! Tande noi vell viver in li logiamentes quasi quam in aer líber.

Studiendirektor Dr. Max Müller «Der Naturfreund», Detmold.

Trad. Dr. Mell-Rudolstadt.

Occidental-Servicie

In ti ci rubrica noi inserte gratuitmen li adresses de ti abonnates queles desira coresponder pri divers temas, colecter e exchangear objectes etc. In omni annuncia on mey indicar nómine, profession o titul (ne obligativ), adresse, li lingues in queles on coresponde, desiras, promesses, informas, ofertas etc. Li membres del Occidental-Servicie ne es obligat responder a corespondentes de queles li adresse ne es publicat in ti ci rubrica. Noi reserva nos li jure procrastinar o refusar singul annuncias.

Adm.

de GUESNET, L. M., commercial agente, 83 rue Rochechouart, Paris IX, Francia; (Occidental, Ido, Esperanto, F, A, It); desira informationes pri li mundlinguistic movementes; corresponde pri social e economical questiones, radio; activ mundolinguist desde 1906.

KÜPPERS, Egon, Prof. Dr. med., Freiburg i. B., Hauptstrasse 5, Germania; (D, A, F, Ido, Occidental).

COLAS, Justicia, instructora, Souday Soir et Cher, Francia; (A, Occidental, F); general correspondentie, precipue in extrania, con instructores; sempre responde.

BIDDLE, Eric, Brentwood, Hare Laue, Pipers Ash, Chester, Anglia; (solmen Occidental e Esperanto, ne lingues national); coresponde pri teoretic látere de L.I.: desira litteratura in omni sistemas e discusser li question generalmen.

BOHIN, Georges, director del scol comercial e lingual «Ecole Moderne», 14 Rue Wimpfeling, Strasbourg, Francia; (F, A, D, Occidental, stenografie Prévost-Delaunay): coresponde con persones queles have intention misser lor filies ad Francia por aprender comercie e lingues; coresp. con persones queles have interesse por alcun sistema de stenografie Occidental.

ŠŤASTNÝ, Karel, Dr. jur., financial concipist, Praha VIII (Vršovice), Husova ul., 18, Tchecoslovacia; (responde in Occidental, Ido; accepta correspondentie anc in F, D); offerta mediar traductiones e informas contra tre moderat precies; a demandes ples junter response-cupones.

ROSENLECHER, Heribert, printero e editor, Höchst am Main, Zeilsheimerweg 18, Germania; (Esperanto, Ido, Occidental, D); corresponde pri ocultisme, astrologie, astronomie, radio, gimnastica, mundlingue; exchangea postmarcas e jurnales; vendi litteratura german pri to; printa libres etc.

FUCHS, Anton, forjero, Wendgasse 4, Wien XVI, Austria; (D, Ido, Occidental).

DEMINGER, Alois, c/o Cosmoglotta, Mauer b. Wien, Austria; (Occidental, D, A, Esperanto); misse Occidental-adaptation del stenografie Scheithauer (Panscrit) contra 1 öS o du response-cupones.

JANOTTA, Karl, Kaltenleutgeben, Austria; (D, Esperanto, Ido, Occidental, F); desira reciver brochuras interlinguistic pos oferte anterior.

VALENTI, Anton, pensionario, Goltzgasse 7/7, Wien XIX, Austria; (Occidental, Ido, Esperanto, Panscrit); exchangea postcartes ilustrat solmen con extraeuropan landes.

Subventiones por Cosmoglotta

Ci noi quitta omni subventiones, súper 3 öS, recivet por li propaganda del provisori Comité Central e por covrir li deficite del organ Cosmoglotta. Li payamentes por abonnamentes e litteratura de nu va esser saldat per li inviation self del printates, ma ne publicmen.

Dr. A. Peipers-Koeln: 30 RM; Regierungsrat Dr. Mell-Rudolstadt: 10 RM; Dave H. Morris-New York: 2 Doll; E. W. Kimbark-University Berkely: 6 öS; Prof. A. Verzan-Graz: 3 öS; J. Chanaud-Geneve: 3 öS. -- Mersias a omni donatores.

A. D.

Urgent auxilie

Yo peti omni possessores e usatores del Radicarium directiv e del folies de Lexico Gär, ja nu far in márgine per crayon noticies pri observat mancas, print-erras, desirabil adjuntiones, emendationes o corecturas, e comunicar me les til fine del marte, por posser junter ti necessi notas in fine del libre. Yo sublinea ci, que anc li Radicarium ne es ancor ligat in omni exemplares. Do noi va posser adjunter tal folies anc ta. Mult persones ha remarcat li manca de usat paroles in li Radicarium. Do ples comunicar me to.

Yo besona li collaboration de omni interlinguistes. Ples auxiliar me amabilmen!

E. Wahl.

Reval, Eha 70, Estonia.

Eigentümer, Herausgeber u. Verleger: Gesellschaft Cosmoglotta, Mauer bei Wien, Verantwortlicher Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing bei Wien. Druck: Milan Nedvídek, Tábor.

Cosmoglotta A 47 (apr 1928)

Organ mensual del Association International Cosmoglotta

Consacrat al developation, propaganda e aplication del Lingue International Auxiliari Occidental

Redaction e Administration: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien, Austria.

Abonnament annual: 7 ö. S = 1 doll. = 5,2 sv. fr = 4,2 RM = 33 čsl. K

Annu VII -- April 1928 -- Nr. 47 (4)

Contene:

  • Cronica, pg. 53.
  • Pedagogic valore de Occidental, I, de Dr. phil. K. Schüppel, pg.
  • Li micri i e li grand schisma in Esperanto, de J. P., pg. 63.
  • Nave naufrageant, de Ric. Berger, pg. 65.
  • Usa de fonetic ortografie, pg. 66.
  • Occidental e Angles, de Eric Biddle. pg. 67.
  • Bibliografie, de E. P., pg. 68.
  • Subventiones, pg. 68.
  • Noticies, pg. 68.

Cronica

Ex «Uppsala Nya Tidning» noi extrae li sequent passus: -- Inter circules academic in Uppsala on comensa interessar se pri li Lingue International in li nov form Occidental. Por clarificar li question de omni láteres, «Uppsala studenters allmänna diskussionsförening» arangeat un discussion public in li sala del corps del studentes, li 27 februar. Quam oratores esset invitat prominent representantes del 3 rivalisant grand candidates del Lingue International: Esperanto, Angles e Occidental. -- Li unesim introductor, borgomastre de Stockholm, senior Lindhagen, accentuat li necessitá e li beson por li masses de un Lingue International, ma de un altri L.I. quam un del grand national lingues. Li lingue angles es desfacilmen aprensibil e si su ortografie vell esser reformat secun li pronunciation, tande solmen un colection de desvalorallia vell restar. Il declarat ne voler pledar por Esperanto o quelcunc lingue, ma por li idé self de un Lingue International. Si ti idé ne posse esser realisat per li til nu experimentat e provat vias, consequentmen un lingue national deve esser selectet; tande tamen ne es recomendabil selecter un del grand national lingues ma plu bon un del micris. Lu max urgent tamen ne es quel lingue es selectet ma que it es selectet, tam bentost quam possibil, ancor ante que li sole, atendente li eveniment, extinte. Pri Esperanto, su propri opinion es que it representa un creation genial. It es diffuset ne minst in Anglia. Adver on conjecte que on ne es mult auxiliat per un lingue artificial quam Esperanto. Il finit declarante: «Opresset lingues de omni landes, uniona vos!» -- Li duesim discursor esset Professor Zachrisson, Uppsala. Il dit que li max debil punctu de Esperanto es que it es un lingue artificial. Ne volente mixter se in li familie-conflicte, il tamen deve declarar que Occidental in mult punctus es superior e plu bon quam Esperanto. It vell esser un pression ínsupportabil, fortiar omni homes aprender Esperanto, quel ne es parlat ni de un sol popul. To vell significar ne altricos quam un aplication del dogma de egaluchitá: proque omnis ne posse viver egalmen bon, ili almen mey viver egalmen mal. Li lingue Angles vermen es conosset de 500 milliones, si on prende in calcul anc li milliones por queles it es li lingue administrativ. Adver lu max desfacil es li grand divergentie del scrition e pronunciation. Esperanto, quel ne es mult plu facil quam Angles, adplu have poc valore por li omnidial vive. Etsi li esperantistes calcula lor númere til un million, it certmen ne supera 100 000. It lude ne plu grand rol quam li lingue del surd-mutes. Nequi seriosmen pensa electer un tal lingue quam Lingue International. -- Li triesim orator, Magister Ramstedt, secretario del Comité Explorativ de Lingue International (Occidental), de Helsingfors, assentit in mult punctus con borgomastre Lindhagen. Anc il ne credet que germanes o franceses alquande vell acceptar li Angles quam lingue international; to certmen vell jettar les in dependentie de Anglia, ne solmen cultural ma anc politic. Li lingue ya have anc un importantie sociologic. On ha dit que li Angles es tre facil; to es un erra. Anc il ne credet li possibilitá que un lingue artificial va rupter se li passage al unesim rang, precipue ne Esperanto, quel es li max monstruos lingue inter omni queles il ha studiat. Ma it ne es necessi crear un Lingue International; li L.I. ja es pret esser prendet e usat, sin rupter li acustomat mores de popules europan. Basante se sur li stock del existent paroles international, del existent terminologie international, il esquissat córam li auditores un schema complet de un Lingue International Natural. Il finit recomandante Occidental, quel es li sol del til nu videt projectes, satisfant omni postulationes. -- In li discussion sequent, parlat inter altres li conosset grammatico Lector Elfstrand, quel pledat por li Angles. Li conosset Rumanian Esperanto-prestre André Cze, delegat del «Universala Esperanto-Asocio», Genève. parlat in Esperanto, diente que Esperantistes de divers nationalitás comprende tre bon unaltru, do li semblant divers nuancies national del pronunciation ne impedi. -- Doctor Nordenstreng pledat por un L.I. por li scientie; sin voler laudar Esperanto in omnicos, il tamen ha trovat it usabil. -- Omni parlatores esset aplaudet con entusiasme. In li discussion, quel comensat ye clocca 8 vésper e durat til clocca 1 nocte, assistet plu quam 400 auscultantes. In li manu de chascun esset mettet un folie volant, contenent comparativ textus in Esperanto e Occidental. In ti discurs-véspere on posset constatar que Esperanto e Occidental quam lingues neutral uniat se contra li lingue national, e que li Anglesi e Occidental quam lingues natural, uniat se contra li ínnatural Esperanto. Un cose meritent attention, es, que on ne audit ni un sol voce contra li idé self de un Lingue International, anc ni un sol voce pri o por Ido. Mult diales publicat bon e neutral referates pri li discussion. Visibilmen li lucta decisiv inter li sistemas natural e ínnatural nu ha comensat; li resultate de ti lucta posse esser solmen un: li complet victorie de Occidental. Li opinion tam che li presse quam che li publica es tre favorabil.

Albert Haldin.

In li polemica pri Occidental e Esperanto in «Eskilstuna Kuriren», ultra nor pionero in Svedia senior Albert Haldin e li Esperantistes (quel dura nu ja in 11 numerós per long articules), nu ha prendet parte anc nor qualificat scientist-filologo mag. fil. A. Z. Ramstedt. In un articul intitulat «Occidental, aldrig Esperanto» (Occidental, nequande Esperanto), aparit in li nr de 24 februar, il per seren e clar exposition del statu solue li discussion in quasi definitiv maniere. It vell esser curios, quó nor adversarios va posser responder a ti scientific gross artillerie.

Axel Wästerland

In «Magyar Hirlap», Budapest, 11 februar, seniora Mária Rónay publica un articul intitulat: «In conexe con li movement de Paneuropa ha nascet li question del nov mundlingue Occidental, quel fortmen vell facilisar li relationes inter li nationes». Li autora descri li historie de Occidental e developa su propri pensas pri li Lingue International; ella opine que li nómine Occidental fa geniter li pensa anc de un lingue international Oriental. Ma li construction de un tal lingue es ínpossibil pro li disparatitá del oriental lingues. In céteri anc li oriental popules usa presc solmen lingues occidental in lor relationes international, do anc ili va salutar li introduction de un lingue international Occidental vice un mixt-lingue neutral ma íncomprensibil. Do sra R. pensa que Esperanto mey retirar se del Occidente e, por ne perdir li capitale investit in su excellentmen organisat movement, it mey servir quam preliminari lingue Oriental, til que su litteratura es exhaustet e ti de Occidental suficentmen rich, por comensar li instruction in omni landes. Nam Esperanto pro su plu o minu europan structura posse preparar li terren de Occidental anc in li Oriente. Li du lingues es suficent simil in lor vocabulariums, do un transition de Esperanto a Occidental va esser tre facil. In fine sra R. refere a un epistul del autor de Esperanto, in quel il di que il ha creat su lingue precipue por su coreligionarios disperset in li tot munde, queles per li nov lingue talmen va esser reuniat. Zamenhof adjuntet que si il ne vell havet ti idé religios, il nequande vell har publicat su lingue. Sra R., dignante ti nobil idé intern del Esperantisme, adjunte que li scopes de Occidental ea plu vast súper li filantropic idé de Zamenhof, possibilisante li construction de un commun grand platform sur quel va evenir li futuri intercomprension general de omni popules. In fine de su articul li autora raporta pri li activitá Occidentalistic de Comte Dr. Ernst Zichy in Hungaria.

In un long articul intitulat «Das Weltsprachenproblem», seniora Nora Kozma rapporta anc pri nor movement e imputa al autor de Occidental que il ha creat su lingue por servir solmen al superior classes cultivat del west-popules. Ti infantesc insinuation, fabricat de quelc bolchevistic esperantistes e nu colportat anc de céteri adherentes de Esperanto, esset refutat ja plur vezes, del autor self, p. ex. in li articul «In personal afere» in nr 46 de Cosmoglotta. Li jurnalista considera quam sufficent pruva que Esperanto es mundlingue per que it nomina se «mundlingue» e ne «Occidental»!

«A bis Z», Leipzig, nr 4, raportante pri aparition de PANSCRIT, Occidental-adaptation del stenografie Scheithauer, denove scri un págine favorabil por Occidental, plendiente li ancor absolut manca de dictionariums national -- Occidental e de manuales por aprender li lingue por aplication expressiv; omni hom litterari educat adver comprende Occidental ínmediatmen, ma por posser scrir e parlar li lingue, on besona ti libres special, nam solmen poc persones hodie ja have tant interesse e témpore por sempre serchar se li paroles dubitativ ex li jurnale. Tamen noi deve denove petir nor amicos haver patientie e durar auxiliar se ancor quelc mensus quam til nu. Li complet lexico Deutsch-Occidental de senior J. Gär ja es compostet til líttere S e va aparir circa pos un mensu. Li manuscrite del german manuale, destinat por li grand libre de propaganda, anc ja es finit. Li date de su edition depende del finition del céteri manuscrites, por queles nor colaboratores posse ocupar se solmen in poc hores líber, pos lor obligationes professional.

«L' Araldo Fiorentino», Firenze, 25 februar, «Das Reibeisen», Wien, Januar, «Heroldo de Esperanto», nr 6 e 9, «L' Idisto Katolika», nr 132, «Ido», nr 2, contene reflexiones pri Occidental e Cosmoglotta. Noi forsan va raportar e responder in numeró sequent.

In li oficial organ del esperantistic laboreros, «Sennaciulo», Paris, 9 februar, li redactor E. Lanty sub titul «La fushistoj de la mondlingvo» scri que desde que Viennes Idistes, organisatores del unesim Ido-congress, transit a Occidental, un constant crise reye in li circules idistic. Resumante il constata que Occidental es «ech pli malbona ol Ido» (mem plu mal quam Ido).

E. P.

In nr 8 de «Heroldo de Esperanto» T. J. pro mult epistules recivet de diversi flancas, denove tracta li tema «Ni kaj la aliaj» (noi e li altres). Il constata que su advoca al union e intercomprension es miscomprendet, sublinea su fidelitá e regreta li atitude de ambi campes, queles ne vole negociationes ma lucta, specialmen inter li chefes. Il adverti li publica que pos li ruina de Ido, «ha sequet altri projectes mult plu dangeros por Esperanto (t. e. por su forme) de queles il cita solmen un: Occidental, quel solmen desde circa un annu ha comensat su public propaganda. Certmen Esperanto supera it in mult punctus, del vispunctu de artificial lingue; ma ti avantages de Esperanto partmen mem es su mancas, sam quam li suposit (che li esperantistes! J. P.) mancas de Occidental es su (de Occidental) prominent qualitás. To sona paradox; ma qui serios e profundmen va ocupar se pri li materie, va venir al sam conclusion» etc. A su articul il adjunte du articules, un de Dr. Leon Zamenhof. In tre prudent maniere Dr. Zamenhof tracta li question del progress e conservatisme. Pos curt historic súper-regarda il monstra que un consense general ne es atingibil, e si it vell esser possibil, it vell ducter solmen a un compromisse con omni mancas de compromisses, portant in se self li gérmine de morte. «Li ver progress marcha ye totmen altri via. It ne besona subtenentie e artificial aplanation de via. Luce sempre victe obscuritá, e si efectivmen va aparir alcun project plu perfect quam Esperanto, it sammen va victer Esperanto quam Esperanto ha victet Volapük. Por to tamen es necessi un condition: noi ne mey impedir su triumfe per adtrusiv colaboration de nor látere, ... In li vive existe un lege: nequi forjetta su possedage por un íncert altri. ... Si es necessi far sanguin experimentes, noi mey far les ye entitás queles ancor es in statu nascendi ...» Li nobil reserve expresset in ti opinion, caracterisa li digni filio del nobil patre. -- Li altri articul, signat Sp., advoca ad union, pro que noi es fratres ligat per li sam idé. Luctante in concurrentie «public» noi deterre li publica del idé e por finir li battallies on forsan va introducter quam lingue auxiliari un del lingues national. -- To es un dangere ja monstrat in li págines de nor jurnal, do un match final inter Esperanto e Occidental deve esser fat bentost, e it va evenir. Li eventes es clar ja nu. Li armes de Esperanto ne posse atinger Occidental, ma li armes de Occidental es mortativ por Esperanto. Sammen quam arc e fleches devet ceder ante li fusil e cannone, quam un forteresse es sin armes contra un attacca de aeroplanes, sammen li armes del du concurrent sistemas es íncomensurabil. It es trist que, quáncam vidente su ínsuficentie, Esperanto va sacrificar se self e su long labor in un ínegal lucta in vice de acceptar li nov evangelie.

J. P.

Li II. Paneuropan Congress va evenir in Paris, li 3 til 6 novembre 1928, sub presidentie de Ministre Louis Loucheur. Li congresse va esser arangeat del Paneuropan Union, Centrale: Wien I., Hofburg; Section Frances: Paris, 10, rue l'Elysée. Anc altri organisationes es invitat a colaboration.

A homes con magnific qualitás ne importa pri confesser o monstrar lor defectes e debilitás. Ili considera les quam alquicos quo ili ha payat, apartmen si ti defectes es in conexe con lor magnific qualitás, conform al expression de George Sand: chascun have li defectes de su vertús.

Contra to existe homes con bon caractere e con ínblamabil cap queles nequande confesse lor poc e minimal debilitás e in contrari cela les minutiosmen, essente sensitiv contra chascun alusion relatent. Lor tot merite consiste in absentie de defectes e it quasi vell esser diminuet per chascun decovrition de defecte.

A. Schopenhauer.

Pedagogic valore de Occidental

Si noi vole tractar in li present articul li pedagogic valore de Occidental, it acte se in unesim linea pri to, monstrar que ti ci form del mund-lingue concernent su structura posse plenar li sam conditiones quam altri sistemas e pos to explicar in quel punctus it supera su precursores.

Li ortografie de omni national lingues es plu o minu ínfonetic. In ti relation li anglesi notorimen forma un ver cáos e pro to mem un grand part del nascet angleses ne perfectmen possede li optic form de lor lingue matrin durant lor tot vive. Li tchec e sved lingues in contrarie es bon exemples por un relativ fonetic sistema de son-signes.

Con exception de quelc ínsignificant ínglattitás quam li «ch» etc. e deviationes queles es causat pro li etimologic vidpunctu e pro consideration del fact que li L.I. per fortie ne deve destructer li scritiv image del cultur-paroles, santificat per un mult-cent-annual tradition, li ortografie de Occidental representa un ideal solution de compromisse. Per to li scoleros es fortiat plu precismen e intensivmen atenter li pronunciation. In consequentie de to li sones e lor simboles es conectet plu firm li unes con li altris in li conscientie del scoleros e talmen li son-signes merite lor nómine in sense plen e litteral del parol.

Per Occidental li scoleros conossenta se con curt e long vocales, queles on ya incontra in omni europan lingues. Li duplic consonantes in panne, canne, moll, botte pruva les que li precedent vocale es pronunciat acurtat, durant que inversmen un simplic consonant in pan, can, mol, bot indica long qualitá de son. To va anc retroefecter ínmediatmen sur li matrin lingue, li pronunciation de quel poc a poc va ameliorar se mersí a li rigorosimen fonetic pronunciation de Occidental. Hollandesi instructores ja experit to pri un altri lingue auxiliari.

Durant que Occidental have comun ti ci preferenties con li céteri mundolingues, su superioritá consiste in to que li aprendente samtemporanmen es introductet in li natural scrition del mundan paroles. Ples comparar p. ex. ekskluziva (Esperanto) e exclusiv, inkvizicio (Esperanto) e inquisition, akceli e accelerar.

Sin dúbita pro ti particularitá Occidental sembla extraordinarimen practic e apt quam preparatori lingue por li aprension del francesi, anglesi, hispan e italian in omni aprensorias de nor continente.

Ancor mult plu profitosi es li L.I. concernent li grammatica. Til nu li pedagogos ha sempre apreciat li latin in alt gradu pro su «formal valore». Su structura recomanda it secun lor opinion ante omni altri idiomas por dresser li intelectu del scolero e it lude li sam role por su mente quam li militari drill por li córpore del soldate. On nómina it un gimnastic barre del intelectu. Sin exageration noi posse afirmar que Occidental satisfá li sam pretensiones, nam li grammatic régules es sin exceptiones, talmen que li infante ne es trublat e confuset ye omni passu per ínnumerabil specialitás.

On mey permisser nos metter li punctu: «formal valore» sub li lupe del critica. It vell esser ínjust negar li educativ factor ma it vell esser sammen invers serchar it in li logica. In veritá omni instruction de lingue ante omnicos torna se al memorie.

Un grand part del letiones de lingue ocupa se pri purmen mecanic apropriation del crud materiale e pri su perpetual inculcation. Qui de nos ne pensa con un sentiment de horrore in ti ci coherentie al six declinationes del latin, li prescritiones pri li usantie del casus, li irregulari verbes francesi, li parol-position del german frase, li desfacil e ínclar syntactic leges pri li verb in li anglesi.

Esque on factmen posse parlar ci in plen sens del parol pri un intelectual qualitá quel imane li instruction de lingues? Noi inclina dubitar pri to, nam li preponderant númere del cardinal regules da nos solmen provisori directives ma nequam definitiv responses proque ili sempre es cruceat per li famosi special regules e exceptiones del grammatica.

Qual logic reflection auxilia nos saver proquó on di: «ich spielte» e «I played» ma ne «ich trinkte» e «I drinked», u in Occidental es usat consequentmen li líttere «t».

Ma existe ancor un altri tendentie in li modern pedagogie quel desaprecia li grammatica absolutmen e solmen concede a it un rol servitiv. Li moderat metodicos de ti ci pedagogic direction postula almen que li grammatical instruction deve esser reductet ye un minimum in favore del practic application del vivent lingue.

Ti ci principie resulta ex li modern cria por li «scol de labore», quel vole instigar li aprendentes a un max grand possibil activitá. In li instruction del lingues ti postulas es max efectivmen realisat per oral usation del foren lingue.

Ci li lingue auxiliari trova se in precipue oportun position proque su grammatica possede un extraordinari descomposition e tre facil manuabilitá. Null lingue extran, inclusivmen li concurrent mundlingues, posse cultivar li parlada ja desde li comensa del aprension. Do ci li practic utilitá strax sta in li centre del instructiv labore. Yo ne plu besona dir qual gradu de perfection in li mastrisation del conversation es atingibil, si li instructor acte in tal maniere. Ti qui self quam pedagogo save quam desfacil, ya ínpossibil it es por li infantes corectmen usar un extran lingue pro su mult riffes e cliffes in li construction del frase e li ínnumerabil idiomatismes, va assentir que in un lingue liberat de ci ti ballast ne solmen un conversativ capabilitá ma anc in ultra un plen possession del lingue pos quelc annus del instruction es efectuabil.

In li max multissim casus li instructor mem ne dispone pri li necessi enorm saventie del lingue por mastrisar omni su medies de expression.

Ples imaginar durant un moment, que Occidental conosse ni un flexion del accusative, ni li concordantie del adjective con li substantive, ni six participies, tri afacilationes queles estima tis qui ne posse aprender lor usa depos lor infantin annus proque it es penosi sempre fulminatrimen analisar li frase pri subject e object etc. Li mult peccas del esperantistes contra ti tri regules pruva to convictivmen.

Lassa nos revocar in li memorie concismen li parlativ process in un foren lingue. Sovente on audi li assertion que on deve pensar in it. Yo opine it un chimere nam li comensante solmen traducte in li spiritu ex su matrin lingue in li foren idioma, ma poc a poc per continual exercities li translation deveni sempre plu rapid e finalmen ne es sentit quam un tal. Li sercha e chassa ye paroles cessa o, plu rectmen dit, es translocat in nor subconscie.

It es clar e ne postula un plu detalliat motivation que quant plu facil li action del parla deveni tant plu it es deschargeat de un serie de desagreabil, logic meditativ operationes quam it ya esse li supra mentionat tri factores.

Lu sam anc vale por li analitic conjugation de Occidental. It plu bon adapta se al lingual idés ja existent in li infante. Si it es permisset me citar un exemple, yo crede, que li succession de idés frappantmen similea in li verbal formes del sequent specie: Yo ha esset amat, J'ai été aimé, I have been loved, Ich bin geliebt worden e Yo va amar, I shall love, Ich werde lieben. Proque li parlada es in li comensa nullcos altri quam lent traduction, li form del verbal flexion es li max practic por accustomar scoleros a conversation in un extran lingue.

Max surprisant es li tohuvabohu del national lingues in li region del prepositiones. Ti part del grammatica ducte nos in li spinosi stilistica del modern lingues. In li L.I. in ti relation solmen li logica decide o in casu de dubitation on aplica li excellent Zamenhofan particul «ye» p.e. li german trinca, sammen quam li occidentalist, «ex li boccal», li frances «in li boccal» e li angles «de (from) li boccal«. In Anglia li sole es «in li ciel», che li germanos «ye (am) li ciel». Li europan de Paris e London promena «in li strada», li habitant de Berlin prefere ear «sur li strada». Li anglesi clerico sta «in li pulpit» ma su german collego es «sur li pulpit» etc.

Li cáos atinge su culminativ punctu che li idiotismes. Ti ci capitul de lingue es ínfinit e profund quam li ocean e sin li corpulent dictionariums, ti benefatores por scolero e instructor, omni studiant de un extran lingue bentost vell esser «ye li fin con su latin».

Céterimen on ne besona timer un tal confession proque mem li conosset linguist Max Müller malgré su duant annual restantie in Anglia ha dat al printero null nov composit ovre sin que un nascet anglese hat antey revidet it pri eventual peccas contra li spíritu del anglesi lingue.

Quelc exemples mey illustrar que on erra parlante sempre pri li «pensada in un foren lingue». Li angles cade «ex li casserole in li foy», li frances «del Scylla in li Charybde» e li germanes veni «del pluvie in li guttiere». Li german di: «il atinge necos de mi, anc si il posi se sur su cap». Li frances usa un tut altri metáfore, nam il «atinge nullcos malgré su dentes». In omni ti casus li mundlingue pruva se superior. Li scolero posse ignorar li gross vocabularium proque il solmen per auxilie del logic meditation deve trovar li adequat expression in Occidental p. e. lu german: «il menti lu blu del ciel» probabilmen vell esser comprensibil sub li form: «il menti quam un gazette» e li german expressiones: «ples tener vor bocc» (anglesi: hold your tongue), «il parla tra li flore» es aproximativmen traductibil per: «ples retener vor lingue in li bocc» (o «silentiar») e «il parla in metáfores».

De un altri látere li scolero posse transprender mani frases litteralmen in li L.I. quam monstra lis secuent: «versar oleo in li foy», «vendir car su vive» nam li usat images es per se self absolutmen comprensibil e ne desaproximat se del expressend sphere de idés per arbitraritás e capriciosi hasardes. Talmen li studie favorisa e intensifica li pensada de lingue in unic, fecund, til nu ínconosset maniere.

Pro que ti ci instructiv metode suposi un cert mental maturitá del disciple on va reservar it max bonmen por li superior classes u li continual comparation del mundlingue con li lingue matrin vermen unesimmen aperte al scolero li ocules por li rich tresore de metáfores del ultim e li eminent expressibilitá de Occidental.

(Fine va sequer.)

Dr. phil. K. Schüppel

Li micri i e li grand schisma in Esperanto

In li Esperanto-circules un ja antiqui querelle denove producte undes. Por nos it es interessant pro li luce quel es jettat sur li profund radicas de ti semblant ridicul dispute. Li tema es li tedant question, ca li nómines de landes deve esser fat secun Zamenhof per li suffix -ujo, o li ja ante long proposit de Hodler nov suffix -i-, do ca Germanujo o Germanio. Li academie de Esperanto sta por fidelitá, do por -ujo; U. E. A. con Dr. Privat por -io. Dr. Privat in li chef-articul in nr 1 de su jurnal «Esperanto» sub li titul «Ni restos fidelaj» monstra que li cria pri fidelitá veni de to que li fanaticos de absolut intangibilitá in profund regarda Esperanto solmen quam provisori quem li governamentes va reformar pos oficialisation, que do til ti oficialisation on deve conservar Esperanto in su actual forme in sever discipline por victoriar per unitá. Il di: «Por nos Esperanto ne es provisori. It ne besona reformas. It besona solmen viver ... e profitar ex li experienties del vive, quam chascun de noi. Ti famosi expectation al governamentes es un illusion. Li governamentes ne have null competentie por tuchar Esperanto. Felicimen ili nequande va seder circum un table por far to, mem por oficialisar it per un geste de manu.» ... «Proque noi expecta nullcos de extern, noi anc ne time necos. Noi fide al vive e usation, ...».

Li secretario del Britannic Esperanto-Association M. C. Butler responde nu in un long circulare adjuntet al nr 5 de Heroldo de Esperanto per un exposition del historie del question e apreciation del moral qualification del actiones de sr Pr.

Li querelle self ne interessa nos in su detallies. Ma li position del du adversarios es tre interessant. Li angles honorabil fidel vassal de su suveran Zamenhof juridicmen e eticmen sta justificat e nobil, ma nobil quam li nobil hidalgo de Cervantes. Li prudent ductor de U. E. A. quam expert diplomat regarda li coses del practic e real látere. Il anc es justificat ... per li vive. Advere ni li un, ni li altri via ne va salvar Esperanto de su fate.

De un látere it es absolut ver que nequande li governamentes va oficialisar un tal ínperfect lingue quam li hodial Esperanto, e ili anc nequande va seder in un comission por reformar it. Do li tactica de Don Quijotes es ruinosi por Esperanto, e quant plu long to dura, tant minu on va interessar se pri Esperanto, quande existe e dura extender se Occidental.

Ma anc li via de Dr. Privat es nu ja ínpossibil. Sive li adaptation de Esperanto va ear in un tal lent tempo, que til esser in li statu posser servir vermen quam lingue «international» posse passar centenes de annus; sive ti progress del lingue al plu grand naturalitá va reciver un tant acceleration que li lingue va crevar in ancor plu curt témpore quam Ido.

It existe un sol via, monstrat ja de Zamenhof quande li question del reformas devenit acut. Il proposit un plenmen elaborat nov sistema e lassat votar pri accepter it o restar che li antiqui. In li hodial témpore naturalmen un plebiscite ne posse dar null positiv resultate. Li popul de Esperanto nequande va votar por un change. Do it resta al chefes concordar inter se, convocar un nov delegation de famos decorativ nómines e decider transir ad Occidental. Ma to deve esser fat durant que li long subtenet disciplina ancor dura. Quande ti va esser subminat, li definitiv ruina de Esperanto va esser clar, e to vell esser un grandissim damage por li idé, un anihilation del labor de 40 annus, e recomensa ab ovo.

Ma li ja long tolerat disciplina sembla rupter se in divers angules, e ne va posser subtener se solmen per cantation de himnes e repetition de antiquat promesses de fidelitá al putrit idoles.

J. P.

Citates

[quote, L. Börne]


Li homanité besona por su existentie un admixtura de ineptie, sammen quam li aer besona un dilatation per azot, por posser esser respirabil.


[quote, H. v. Treitschke]


Omnicunc existent órdine contene materie por un plu bon sistema.


Nave naufrageant

«Idisto Katolika» februar, publica un Declaration quel monstra un casu tre interessant. Li autor de ti declaration, sr Leau, hodie Professor in li Universitate de Nancy, ante 1908 esset un del max conosset e activ mundlinguistes, colaborator de Couturat por li grand «Histoire de la langue universelle» e un del du secretarios del famos Delegation quel electet Ido. Ma pos 1908 sr Leau presc desaparit del scene mundlinguistic e neplu occupat se pri Ido, mem ne in li ultim annus, quande ti-ci neplu havet ni un sol scientist por defender it. Subitmen, informat que Ido judicat tro ínpotent de su propri partisanes esset abandonat, sr Leau memora que il esset in altri témpore creator de Ido e il veni auxiliar pos silentie de 20 annus.

Noi va responder a sr Leau: tro tard, tro tard! Li moment quande noi besonat vos, es passat. Durant vor dormientie tam long, li rote del historie tornat e nu it ne va retroear.

In ti «Publika Deklaro» sr Leau exhorta changear nullcos in Ido, proque nor position es «solida, solidega». Il memora que li «problema del lingue international es nu soluet» e que ti solution indige solmen tecnical «kompletigo e detalal ajusto»!

Li rasonament de sr Leau similea a ti de un ingeniero quel ha auxiliat constructer un nave e quel ha invitat li viageres ascender it (on save que sr L. ha signat omni idistic manifestes in 1908) ma il self ne ha riscat li viage.

Durant 20 annus li ingeniero indormi sur li solid terren del rive e neplu ocupa se pri su nave. Ma ti, qui utilisa li nave e max bon posse judicar pri su aptitá e pri su vive-capabilitá, bentost constata que it have vicies de construction e que it comensa naufragear pro que it esset constructet per mal materie esperantic. Ili do decide abandonar it e ascender sur un nave plu solid e plu rapid, constructet secun omni progress del tecnica, e quel jus eat proxim préter li propri antiqui.

In ti moment li ingeniero subitmen avigilat se e vide con astonantie que su nave inmerse. Li officeros ja ha abandonat it. Alor li ingeniero cria per fort voce:

«Resta sur mi nave. Secun li planes queles yo revide nu, vor position deve esser solid, solidissim; li nave ne posse esser mal. Ti qui abandona, ples retornar sur it. Ili mey solmen completar li librarium del salon sin changear nullcos in li nave self. Vu deve solmen completar, ma ne recomensar li construction».

Sr Leau, quo vu pensa que li passageros va responder al ingeniero? Precismen to quo noi va responder vos.

Ric. Berger.

Usa de fonetic ortografie.

Nor meritosi collaborator senior Gerald A. Moore in London misse nos por reproduction in Cosmoglotta li sequent interessant passus ex un lettre de Professor W. M. Flinders Petrie in «The Times». Ti enunciationes frappantmen coincide con li occidentalistic conception pri li Lingue International.

Red.

... Ne existe alcun dubita pri li necessitá usar un fonetic sistema de signes por registrar li pronunciation de un lingue e por instructer ti pronunciation. Ma si noi vole reformar li scrition sur un fonetic base, tande noi incontra mult punctus queles besona ampli e caut exploration. Noi deve rememorar que nor usantie de scrir ne es solmen li copiat parlada, ma que it es un mult plu alt, un mult plu evoluet metode quel es totalmen ultra li paroles parlat, tant pri li velocitá de application, quant pri li vastmen diffuset uniformitá. Li adoption de un scrition fonetic conform a un region, vell impedir li fluent letura e ínmediat comprension por un altri region. Ante omnicos, si, pro li variation del pronunciation in Anglia, Scotland, Francia, Italia, Hispania, e Portugal, on vell alterar (ancor plu quam ja ha evenit) li ortografie del Latin radicas, tande noi vell perdir li comun base per quel noi hodie ancor posse plu minu ínmediatmen comprender un textu sin conosser li lingue in detail. Li comun base del scrit paroles es forsan li max grand heredage del munde, transprendet del Imperia Roman. Destructer ti base, per to que omni nation e region usa su propri fonetic scrition, vell esser un desastre por li intercomunication.

Li conclusion sembla do esser 1) que si alquande on va far un reforma, it deve esser basat sur un sistema adoptet solmen in interconsense con li tot Europa e America, 2) que li introductet changes deve esser anc acceptat de omni nationes (quam p. ex. li italian e hispan f vice ph); 3) que nequel del changes impedi li adoption de un simplificat Latin quam Comun Lingue, quel on just regarda quam li linea del minim resistentie por usa international.

Occidental e Angles.

On quelcvez ancor asserte que Occidental es un lingue solmen romanid. Por refutar ti assertion, li sequent númeres va esser interessant. In mi calculationes, yo calculat omni parol solmen un vez. Li númeres es basat sur li suposition que li studente angles conosse null altri lingue, ma si il comprende mem un poc frances o latin, li percentage del familiari materiale va esser considerabilmen plu alt. Sub Different yo include omni paroles queles es sive íncomprensibil sive desfacilmen comprensibil; sub Sam o presc sam, ti queles es facilmen reconossibil e sub Rec. per derivates etc. ti queles es minu facilmen reconossibil. Un interessant fact es, que li grand majorité del paroles absolut egal in Occidental e angles es derivates -- quo demonstra bonissim li immens superioritá del derivation-systema de Occidental comparat con Esperanto o Ido. Pri extran paroles on deve memorar que in angles es un enorm quantité de paroles de orígine latin. Ma ili ne es analog al foren paroles in german o russ, proque ili es usat in li litteratura e frequentmen in conversation, e es familiari a omni person bon educat, e sovente mem a ti qui have solmen un education elementari.

Yo da ci li resultas ex tri textus (yo calculat anc por altris, con circa egal resultas) -- (1) A Edgar de Wahl in (Cosmoglotta 1927, p. 51) (2) Post. a L.I. (idem, p. 7.) du alineas (3) Leye nat. (SaC, p. 34, 1927) tri alineas.

DifferentSam o presc samReconossibil per derivates
(1)23,8%64,9%11,3%
(2)22,3%65,8%11,9%
(3)15,0%70,0%15,0%
Medie20,8%66,6%12,6%

On posse vider que in general textus, circa 76% es reconossibil facilmen; por scientic textus circa 85% -- sufficent pruva que Occidental ne es solmen un inter-romanid sistema.

Eric Biddle


In li politica necos es plu absurd quam li rancore.

H. v. Treitschke.

Que li veritá es in minoritá, to ne fa it minu ver.

Pessimisme es suicidie spiritual.

A. D.


Bibliografie

L'OCCIDENTAL, Langue d'intercompréhension immédiate. Origine. Principes. Grammaire. Comparaison avec l' Esperanto et l' Ido. La multiplicité des langues auxiliaires? -- Sub ti ci titul senior L. M. de Guesnet, professor diplomat de Esperanto e de Ido, ex-presidente del Société Idiste Française, ha publicat un impressiv propaganda-brochura frances de 18 págines, quel in grand trates contene omnicos quo on deve saver pri nor movement. Quelc capitules: «Une langue nationale? Une langue artificielle? Pas de langue inventée. Une problème technique? L' Occidental? On peut déjà se servir utilement de l' Occidental. Application universelle et immédiate de l' Occidental. La multiplicité des langues internationales? Une facile plaisanterie. Grammaire de l' Occidental. Une invention? Non, une découverte. Une complication? Non, une acquisition plus rapide. La pratique contre la théorie.» Abstraente de quelc erras de print hasta, li caderne es tre habilmen composit e va esser un bon medie de propaganda anc trans li límites del landes frances. Recivibil per: Occidental-Buró L. M. de Guesnet, 83, rue Rochechouart, Paris 9, contra li modic precie de 1 fr. fr., afrancat: 1,15 fr. fr., por extrania: 1,30 fr. fr.

Occidental-emblema Li covriment de ti brochura es ornat per li ci reproductet emblema, quel nor hollandés colaborator senior Marius den Outer proposi quam Occidental-insignie. Pro que li question de un acceptabil emblema nu por li grand german propaganda-ovre de Occidental deveni acut, noi peti nor letores comunicar nos lor opiniones.

E. P.

Subventiones por Cosmoglotta

Gerald A. Moore-London: 20 pound; Heinrich Hruby-Wien IX: 3 ö. S; Dr. A. Peipers: 5 RM. Cordial mersias.

A. D.

Noticies

Por complet collectiones de Cgtta 1927 manca nos ancor quelc exemplares de nr 2 (39). Noi peti nor samideanes queles have ancor un o pluri cadernes superflui, retromisser les al Administration.

Yo desira comprar nr 1 (13) del 2-esim annu (1923), de KOSMOGLOTT. Ples misser ofertes a: P. Tarnow, Galkhausen bei Langenfeld (Rhld), Germania.

Eigentümer, Herausgeber u. Verleger: Gesellschaft Cosmoglotta, Mauer bei Wien, Verantwortlicher Schriftleiter: Ing. E. Pigal. Liesing bei Wien. Druck: Milan Nedvídek, Tábor.

Cosmoglotta A 48 (may 1928)

Organ mensual del Association International Cosmoglotta

Consacrat al developation, propaganda e aplication del Lingue International Auxiliari Occidental

Redaction e Administration: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien, Austria.

Abonnament annual: 7 ö. S = 1 doll. = 5,2 sv. fr = 4,2 RM = 33 čsl. K

Annu VII -- May 1928 -- Nr. 48 (5)

Contene:

  • Futur evolution natural in li L.I., de E. de Wahl, pg. 69.
  • Pedagogic valore de Occidental (Continuation e fine), de Dr. phil. K. Schüppel, pg. 73.
  • Finale del adjectives, de A. Z. Ramstedt, pg. 75.
  • Cronica, pg 78.
  • Noticies, pg. 82.
  • Altri «Mundlingues», de E. W., pg. 83.
  • Occidental-Servicie, pg. 84.

Futur evolution natural in li L.I.

Mult interlinguistes hant pensat atinget li final form del L.I., a quel ili ha consacrat su labor, sempre denove fa li experientie, que ili deve forjettar li amat antiqui form por un tut novi. Li max multes mem ne posse far ti sacrificie e abandona totalmen li movement. Apartmen drastic ti situation esset pos li ruina del Volapük, u del 10 -- 20.000 volapükistes, ne plu quam forsan 100 restat fidel al idé in su novi form. Li salta de Volapük a Esperanto o Neutral esset tro grand e ínacustomat. Ma plu adavan, li saltas deveni minu grand, poc a poc it es solmen passus, e in fin presc ne es plu remarcabil.

Ma li publica ne resona talmen. E por exemple nu che ruina de Ido quelc mem eminent idistes desilusionat de Ido, tamen ne posse far li passu ad Occidental, sive que ili ja es tro intoxicat per li ínnatural formes de Ido, sive ili desfide, esque nu vermen Occidental es li final form del L. I., do quant vezes ili deve ancor changear li sistema!

To es un totalmen comprensibil psicologie. Ma plu li lingue deveni minu artificial, minu arbitrari, plu stabil it deveni e tam minu coses va esser changeat in it. Ma variar e mutar se it va naturalmen, sam quam omni natural lingues nequande resta ínvariabil ma evolue constantmen. Solmen li mutationes es gradual e in normal témpores presc ne remarcabil. Ma in turbulant periodes aportant grand social mutationes anc li lingues natural comensa mutar se in plu rapid tempo. Noi omnes ha experit li quasi catastrofal changes, a queles esset submisset nor matrin lingues. Nov paroles sovente artificial havent orígine in contractiones ex pluri paroles, p. ex. tcheka, Schupo, tut nov senses de ja existent usat in un nov maniere, p. ex. poilu, sanction, ha invadet nor lingues, nov manieres de expression etc, etc. Specialmen grand ti changes esset in Russia e Germania, u li structura del vive ha cardinalmen changeat se. Ma anc li lingue del boulevardes de Paris ha talmen deviat del anteyan, que ne essente Parisan, it es presc ínpossibil leer un modern novelle frances, proque on ne comprende plu li nov parol o paralel sense del parol o mem del tot frase.

Do anc li L.I. va changear, e anc Occidental ne es li final form de un L. I., proque null lingue, solmen un mort quam latin, posse haver un final form. Ma por nos, qui nu vole fundar se sur Occidental e propagar it, it es necessi saver, quel mutationes va esser possibil in li lingue durant su natural evolution.

Ci yo deve far differentie inter 1) ínvoluntari instinctiv changes a queles omni vivent lingues es submisset, e 2) voluntari introductet conscientiosmen quam visibil ameliorationes o por escartar sentit mancas. Li unesim specie nequi time, ma just li duesim, nam til nu li mutationes in li lingues international ha esset precipue fat in ti maniere. E tamen li unesim va luder in Occidental un mult plu grand e decisiv role quam li duesim.

Li forsan max visibil e expectabil es li ortografic reforma. E on vole far it ja nu, parlante pri necessitá del tal nominat fonetic ortografie. Yo ja tant vezes ha explicat li absurditá in se self de un tal postulation, que yo ci ne va ancor un vez parlar pri it. Ma yo concede que in futur it va venir e it es tande, quande li L.I. va esser parlat partú quam duesim natural lingue, quel li infantes ja audi partú apu su propri lingue, in li strad, in li scol, forsan che mult visitatores, proque li trafic e comunication specialmen per aviatica e radio va devenir un absolut altri quam on nu mem posse imaginar. It es, un reforma ortografic va evenir tande, quande li lingue ne va esser aprendet quam extran, ma quam un del lingues quotidian, o quam in landes bilingual (con du lingues) u chascun ja del infantie parla ambi lingues. Tande li etimologic coherentie sive va esser sentit instinctivmen, sive ne esser sentit, ma li lingue parlat quam propri. E ti reform ortografic-fonetic va esser sentit necessi ne ante quam un tal va esser fat che li grand nationes. Nam si on es customat scrir li commun international paroles in egal maniere che li majorité del usantes, e to es li quar grand nationes AFDS, tande on ne senti li necessitá haver un altri ortografie in li lingue international. Ma, yo concede, un die it va venir, proque ja nu li nationalistic tendenties in li singul popules sembla voler desproximar li lingues de Europa. On posse dir que hodie it es li ultim momente trovar ancor alquicos comun e general in li europan lingues, tam long quam existe homes queles ha studiat latin, frances, angles e usa li paroles del alt spiritual cultura. Quande li Nurmi-cultura va superar li altri scientic (e nor yunité tendentia a it) tande introducter un commun L.I. va devenir sam ínpossibil quam un tal inter frances e japanes, e tande un L.I. va posser esser solmen ti del max potent, do probabilmen li lingue anglesi.

Do li reform ortografic va venir self si li extern conditiones va esser favorabil, i. e. si li L.I. es ja parlat partú quam lingue vivent, e do havente su propri fonetica e si li transscrition de ti fonetica ha evocat un nov metode che li principal popules.

Ultra ti change on va dever prender in calcul li change evocat per necessi acurtation del parla, evocat del tempo e ritme del modern vive, specialmen remarcabil in li ortografies frances e angles u mult lítteres ha devenit mut. Do on va posser expectar un abolition del final vocales e aproximation in ti relation al angles e german. Ja pro ti rason li diferentiation grammatical, reservat al final vocales in Esperanto es un medie antiprogressiv, impedient li evolution natural in li direction de plu rapid parlada.

Do in fine noi posse expectar un evolution del Occidental ad un form simil a «etem» de Yushmánov, modelles de quel on posse leer in li jurnal Kosmoglott. Probabilmen ti form va esser atinget al sam témpore con li ortografic reform. Ma hodie ti statu, quasi chinesi, por nos europanes ancor ne es usabil. Adplu it postula un absolut sintactic stabilisation del órdine del paroles, do quelc special expedient por li modulation del sense, forsan quelc special intonation, o altri medie, hodie ancor ne imaginabil. Ma just pro to un tal evolution ne posse esser fat ja nu, proque in li hodial statu li lingue vell esser tro ínclar e ínprecis, quam on posse vider, leente li textes de sr Yushmánov in Kosmoglott.

Ultra to in li témpore de introduction de un L.I. quel ancor es un lingue extran, on deve afacilar ti introduction conservante quant possibil un clar grammatic-etimologic structura. Just pro to tam bon projectes quam ti de Lott e Dr. Molenaar ne posset obtener success, e in contra just pro lor cristallin grammatic structura ha expandet se tam admirabilmen Volapük e Esperanto. Queles nu posse esser ancor li voluntari-arbitrari changes in Occidental? In li suffixes to ja es ínpossibil proque lor signification ja es stabilisat in li usu international. Do li sol dominia va esser li compensation de til nu usat paroles per altris, do un process quel existe anc in chascun lingue vivent, in introduction de nov sinonimic differenties, e elimination de ínutil tales. Probabilmen on va anc stabilisar li nu un poc fluctuant form e ortografie del paroles (p. ex. ca orthographie o ortografie etc, ca thesis, these o tese, ca applicar o aplicar) ma forsan to va esser ínpossibil, li témpore va monstrar. Quáncam p. ex. on have li obligatori acusative in Esperanto, ma quant persones usa it regularimen? Li «Arbeiter Esperantist» consacra 6 págines por explicar a su letores (laboreros german) li rect usation del acusative.

Do in general on va dever esser plu tolerant in un L.I. quam in un national, ja proque on ne have li medies exercir un dictatura lingual, quande it deveni proprietá de omni popules. E li academie futur, ancor plu quam ti de Francia va dever esser caut, ne per prescrir qualmen on deve parlar, ma registrante e expandente per radio etc li bon formes e paroles usat e introductet. E specialmen in ti relation on posse expectar un grand inrichament del lingue per nov paroles oriental venient per se self che plu intim conexe del Occidente con li antiqui oriental culturas indic e ost-asiatic. Ja li superficial conossentie ha dat nos nov conceptiones quam karma, sansara, nirvana, tao, bushido etc.

Ma omni tal gradual micri changes absolutmen ne impedi li comprension e in general on posse dir que in li form de Occidental li L.I. nu ha finalmen trovat si ne un form final, quel es ínpossibil, quam mi ha monstrat, ma un form absolut stabil, proque basat sur li fundament del comun europan sentimente cultural. Va persister oscillationes ma ne plu saltas!

E. de Wahl

Citates

[quote, Paul Mongré]


Li grandore del dangere mesura se per li absurditá del via por escapar.


[quote, Paul Mongré]


In li teatre del vive existe mult vermen tre mal plazzes. Ma li pezze ludet es bon.


Pedagogic valore de Occidental

(Continuation e fine.)

Li mund-lingue posse luder un rol in li geografic instruction, apartmen in scoles ne-romanic. Quant mult nómines propri posse eclarar li instructor e talmen crear sovente un intern vivent coherentie inter li object e un parol sin carne e sangue. To excita li interesse infantin e afacila li impression del memorativ materiale.

Quelc arbitrarimen selectet exemples mey exposir lu dit. Li Cap (promontorie) Tribulation in Australia da nos un convenient ocasion racontar li accidente del capitan Cook, surprisant li audaciosi navigator durant su mund-viage, quande il seglat along ti desert-coste. Li nómine Agulhas clarmen indica li exteriori form del max sudic punctu de Africa quam it presentat se al portugalesi decovritores.

Li insules de Cap Verde e li Sunda-insul Flores fa divinar un poc pri li paradisic clima. Li Sunda-insul Timor ha fixat li unesim traviventie quel hat ta li decovritores. Li traduction de Rhodesia resulta «land de Rhodes», li famosi anglesi rey de diamantes (cp. anc Pretoria, Columbia). In America li fantasie del scoleros es apartmen vivaci animat. Lor spiritual ocul vide li Rocky Mountains, inspirant terrore e samtemporalmen majestosi sublimitá. Li tal-nominat nave-sepultoria Sable Island memora nos pri li índescribil tormentes de sitie del ínfelici naufrageates. Vera Cruz, San Salvador pruva distinctmen qual important parte havet li catolic eclesie in li unesim aventurosi expeditiones del hispan «conquistadores».

Li simplic nómines: Costa Rica, Valparaiso, Buenos Aires, Montevideo, Selvas, raconta plu quam un bonstilisat discurs del instructor pri li geografie de Sud-America posse dar.

Ma per ti ci expositiones noi ja ínintentet e ínvoluntarimen transglissa in li region del etimologie. Per su etimologic structura Occidental factmen sta plu alt quam omni anteyan auxiliari lingues international e fa it un instrument de unic educativ valore.

Noi possede un cert quantitá de paroles ye queles inhere tant mult historic contenida que li sentiment de pietá contra nor antecessores despermisse nos mutar e translater les sin pesant motives. Ili deve restar sacrosant anc in li mundolingue. In ultra lor exterior form ne deve esser transformat pro li etimologic transparentie. Quelcvez mem li ultim es retuchandi u it ha pallet.

Qual abundantie de idés apari avan nor ánime che li patinat paroles: «imperator» o «tribun». Li expression: «renascentie» di que li antica ne morit pos li perition del «imperium romanum». Li long serie del religios paroles p. e. Vulgata, Excomunication, Transsubstantiation, Reformation, Predestination, Puritanisme, Concordat, Ultramontan monstra li firm conexe del europan historie con li religion de Cristus, quam educator a homanité. In li epoca quel porta li etiquette: «Absolutisme, Mercantilisme» es plantat li seme por li ultim du secules. Li brilliant tri-astre: «Libertá, Egalitá, Fraternitá» prelude li nov-epoca e es circumvestit per un tam solemni nimbe por omni democrat, quam li paroles: «proletariatu, expropriar» es por li socialist.

Ex li region del arte noi cita: Pietà (Michel Angelo), La Bella (Tizian), Melancholia (Dürer), (H)Eroica, Missa solemni(s), Appassionata (Beethoven), Undine (Lortzing).

Nor Occidental subtene li signification del finitiones «-o» e «-a» por marcar li sexu in mult prenómines p. e. Clara, Anna, Mario, Antonio, Portia (Shakespeare), Hugo, Cuno. Li disciples es astonat audiente que li parol «Martin» gusta alquant ye guerre malgré Sant Martin e Martin Luther e que Cristian significa nullcos altri quam «alcun qui apartene a su Salvator Jesu Cristo».

Li grammatical terminologie es specific Occidental e comun a omni popules europan. Noi vole esser mersiosi que noi ne plu besona ofertar al scoleros índigestibil parol-materiale, ma posse interpretar e regularmen derivar les tal misteriosi e esoteric términos quam p. e. nominativ, genitiv, singulare, activ, substantive, preposition, casu(s), plusquamperfect, possessiv etc. Sammen noi procede in li matematica concernente paroles quam: multiplicar, divisor, ordinate, minuend, diferential-calculada. In li instruction de fisica e chimie es valorosi li sequent etimos: static, calorie, reflector, potential, afinitá, valentie.

Ma lass nos totmen abstraer del singul aprensiv disciplines e solmen prender in calcul li general profite. Tande omni justmen judicant hom va aconosser li íncontestabil facte, que li miriades de extran paroles per Occidental deveni li spiritual proprietá del apprendentes. Li magic baston de nor lingue insoffla novi vive in tal conosset expressiones quam: spin-at, lapid-ar, inter-esse, sold-at, rehabil-it-ar, gran-at, gran-it, firma, mor-al, in-sinu-ar, loco-mot-iv-e, con-dol-ent-ie, tri-vi-al, fil-i-gran, macul-at-ur, blocc-ade.

Altri paroles queles per long circulation esset desfaciat e pallet quasi quam antiqui monetes, es denov usat pos purification e politura. On mey regardar p. e. inviar (F. envoyer), simplic (F. simple), inbarcar (to embark), ínamico (A. enemy).

Un ulterior exemple mey pruvar que li instructor posse demonstrar linguistic leges. Li mutation de parol-signification tam domina li mund-lingue Occidental, quam li organicmen crescet lingues national; nam Occidental solmen forma li natural elongation e continuation del alt-europan idiomas.

Li nascentie del articul strax fat possibil li substantivation de mult primitiv adjectives. Li psicologo vell dir que li objectes esset caracterisat secun un frappant qualitá. On posse excellentmen observar to in Occidental p. e. gener-al e li generale, sammen bocc-al, sign-al, pais-an, missiv(e), apparat, intendant.

Un altri specie de significativ mutation incontra nos p. e. in «direction», u on constata li extension del action al persones, al concretisation. In «registratura» e «comandantura» li signification del resultat change se in li loc, u li concernent action evente.

Un altri linguistic fenomen es li «assimilation» quel basa sur li fisiologie de nor organes de articulation. Anc ci Occidental livera tre instructiv materiale p. e. con-responder: corresponder, in-luminar: iluminar, ex-fortiar: efortiar, ob-posir: op-posir, ad-cessibil: accessibil, ad-fini: afini.

Ti ci allusiones e directives pri un eventual scientific explotation de Occidental per un habil instructor mey suficer tant plu que tal docentie es solmen efectuabil in medial scoles.

Ye li fine li idé veni in nor mente que hodie on audi li plende del látere del filologos que li instruction del latin in li curs del témpore es condamnat al morte. Yo crede que ti ci timore nequalmen es ínjustificat, ma it vell esser un ínpardonabil erra conjecter que it totmen desapari. Li necessitá conservar to quo es ancor efectiv del antiquitá, fortia nos serchar pri un equivalent compensa e noi trova it in Occidental.

Per it li «eterni Roma» quam un ayunat splendid avie Phenix denove leva se ex li cindre por superviver nor epoca «in multos annos».

Dr. phil. K. Schüppel.

Veritás es mult plu criticat quam menties.

O. W.

Finale del adjectives

In Esperanto e su imitationes on trova obligatori finales por li parol-classes, talmen que p. ex. omni adjectives deve finir per -a. On ha volet regardar ti arbitrari prescrite quam alquo excellent e meritosi, e attaccat per critica, on ha penat defender ti finale quam alquo natural e international. Forsan it pro to have su interesse investigar, qualmen sta li afere.

Unesimmen noi constata, que li lingues de Europa ne conosse obligatori special signes por cert parol-classes, p. ex. substantives e adjectives. Li lingue latin, quel reflecte li original statu conosse formalmen solmen «nomina», e on posse distinter un parol quam adjective solmen secun su sintactic position. Si in modern lingues adjectives sta quam substantives, ili recive articul: «tu es impertinent» (adj.), «tu es un impertinent» (subst.), o li signe de plurale: «li riches e li povres» (subst.), A. «the black people» (adj.), ma «the blacks» (subst.).

Si noi trova un vocal in li fine del adjective ti posse esser: 1) un tematic vocale, 2) un finale de flexion o 3) un sufixe.

Quo concerne li tematic vocales on deve observar, que ili ne es specific adjectivic, ma trova se anc che li substantives. Si noi prende li latin parol «bona», li finale -a ne posse esser regardat quam li formal caracteristicum por li adjectives. Li sam -a noi trova p. ex. in li Substantive «mensa». It indica solmen, que ambi paroles have -a quam tematic vocal por li flexion. Esque ili es adjectives o substantives es possibil saver solmen de lor signification o sintactic position. Proque li a-temas es regularimen feminin, ne solmen in li latin e romanic lingues, ma originalmen in omni aric lingues, ti a ha esset comprendet partú quam formal caracteristicum por li feminines. Li corelate es o, quel pro to ha recivet masculin sense. Li o- e a-temas trova se quam fratres e sestras, talmen que a bono corresponde bona, a deo -- dea, lupo -- lupa, etc. Si alqui vell referer a ti tematic vocale a quam li natural finale por li adjectives, un altri hom vell con li sam jure postular o. Ma ni -o ni -a es in alcun lingue signes por classes de paroles.

Ma inter nominal temas noi trova in li aric lingues un grand númere de temas finient per -i, queles es neutral pri lor grammatic génere. It es remarcabil, que noi trova inter ili un grand númere de adjectives, ne solmen primari ma anc derivat: omni-s, svavi-s, brevi-s, amabili-s, amanti-s, etc. In li latin omni adjectives finient per li suffixes -aci, -bili, -ili, -ali, -ari, -ensi, -ori, -nti, etc. esset i-temas, e quo es gravissim por nos, un masse de ili es international paroles. Ti -i es ancor plu o minu visibil in li international paroles, specialmen in abstract substantives, derivat de ti i-temas: F speciali-té, A brevi-ty, D Quali-tät, etc. Un grav factor es to, que anc li o- e a-temas ha viceat su propri tematic vocales per i ante li sam sufixes: ples comparar grec neo-tés, ma latin novi-tas, malgré novo, nova. Noi have uniformitá de un form, quo da nos li adjective uniformi. Noi have adplu clari-ficar, veri-ficar, etc. monstrant quam victorios ha esset li micri i. Esque to ne es quasi un indica de fingre del historie? Li analogie ha ludet su rol, ma anc li hesita del lingue inter novotas o novatas.

Si secun ti regul du i-s vell star ante li suffix -tá, li duesim -i es changeat a -e: varie-tá, proprie-tá, pie-tá, etc. e noi per to recive un gruppe de international adjectives finient per -e: varie, proprie, pie, etc.

Si noi tracta li finales de flexion, noi vide un multicolori carte de different finales. Ma proque noi opine, que un flexion del adjectives in li international lingue ni es conform al stadie de evolution del progresset europan lingues e ni posse esser justificat pro teoretic considerationes, noi ne posse atribuer importantie a flexional vocales. Ma proque on ha referet al finale -a del adjectives in li svedi lingue, in defense del finale -a de Esperanto, noi deve dir, que li -a in p. ex.: den goda mannen = li bon mann, indica solmen li definit forme pro congruentie con li definit forme del substantive, quo es visibil de: en god man -- un bon mann, u ti finale -a ne trova se. On ne deve prender un element de un parol e atribuer a it un arbitrari rol, sin har controlat li ver function de ti finale.

Si noi torna nor attention al suffixes, noi es frappat per li abundantie de i quam vocale in li adjectivic suffixes, u it sembla har esset victoriant in different lingues e durant different témpores. Noi have per ex. in li latin sufixes quam -ic, -in, -im, -iv, -id, -il, -it, -isc, -bil, etc., in li germanic: -lich, -lig, -ly, -ig, -y, -isch, -ish, etc., in li slavic -ik, -in, -iv, -isk, etc. De special interesse es li sufixe L -ic, D -ig, A -y. Desde protoaric témpores ti -ic (originalmen li tematic vocale i c) ha esset translocat a omni temas: L bellicus in vice de bellocus, Gr nymphicos in vice de nymphacos, L unicus ma uno- e slavic inoku, D einig ma Got. ainahs, A stony ma Got. stainahs, etc. Ti sufixe, quel in li angles e scandinavic lingues nu es pronunciat solmen -i, es tá tre vivent, productiv: A might -- mighty, storm -- stormy. Sv mod -- modig, D Kraft -- kräftig.

Ma anc in li max antiqui lingues aric noi trova i quam adjectivic element formant: comp. latin subst. patre-m e adj. patri-us, slavic subst. uchenic e adj. uchenici, etc.

Si noi resuma quo noi mentionat supra, specialmen pri li rol del tematic e suffixal -i, noi deve aconosser, que si alcun vocale ha esset usat, in passat e present témpore, por caracterisar li adjective, ti vocale es -i. E pro to it have li max grand jure por un tal function anc in li lingue international. Ma it es un altri question, in quel extension it deve esser usat. Corectmen it es usat in Occidental solmen pro eufonic motives (omni, altri, aspri) o pro li pronunciation (audaci, mordaci) o pro distintion de simil paroles (imperator, imperatori). In altri casus it es omisset.

A. Z. Ramstedt

Cronica

In Angers, Francia, Ing. Thibault, director del hidro-distribution, fat li 5esim marte, in li populari universitá, un discurs pri li question del L.I. Pos descrir li evolution tra Volapük, Esperanto e Ido, il monstrat que Occidental es sur li rect via al ideal mundolingue pro que su base ne es artificial, ma li lingues vivent. Li local jurnales raportat pri ti convenida.

In Paris, li 26esim marte, evenit un controverse pri li L.I. in li individualistic gruppe l'en-dehors. On save que E. Armand, director del jurnal del sam nómine, es un fervent amic de nor movement. Il apertet li discussion in tre objectiv maniere. De Guesnet respondet e dit que li L. I. deve abandonar max mult li artificialitá por internationalitá maximal tam in li vocabularium quam in grammatica e derivation, e explicat pro quo il devenit Occidentalist. Papillon, in nómine del idistes critica assertet ínregularitás de Occidental, e dit que Ido es sempre perfectibil. Un Esperantist repetit li customat coses: Esperanto es un fact, li unic L. I. etc, e monstrat un absolut íncompetentie pri li tot question. Du o tri altri persones prende part in li discussion u, denove, li publica concludet que Esperanto es un nov religion.

Inter li max recent adhesiones a Occidental noi remarca con plesur li old pionero, ex-esperantist e idist, pensionat director de scole, Félicien Sonnier in Les Abrets, Isère e del jun electric ingeniero G. Véger, ex-delegat del S. I. F. in Saumur, nu in St. Clément des Levées (Maine et Loire). Noi regreta saver que nor coidealist H. Senigallia, Marseille, ha cessat su mundolinguistic activitá durant plur mensus, pro grav maladie. Il mey accepter nor sinceri augures de reconvalescentie.

L. M. de G.

Sr de Guesnet, Occidental Buró, 83 Rue Rochechouart, Paris IX, editet un propagandic folliette in frances con comparativ textus. (Precie 100 exemplares, franco, 5 frances franc in Francia, 6 fr. fr extra Francia.)

Li convenidas semanal del Occidental-Societé Parchim (Germania) es sempre bon visitat. Du discurses in Occidental: 22 februar: Li filosofie de René Descartes, 28 marte: Albrecht Dürer, li pictor e su ovre. -- Nor fervent propagandist sr Lübeck labora por nor lingue in li vicin cités.

K. S.

Nor colaborator senior Dr Mell, consiliero del guvernia, publicat in nr III/3 del academic jurnal «Mitteilungen der Vereinigung der Freunde des Fridericianums in Rudolstadt», Thüringen (Germania), sub titul «Auf dem Wege zu einer europäischen Hilfssprache» (Sur li via a un europan lingue auxiliari) un modellic articul propagativ por nor lingue, con textus comparativ in Esperanto e Occidental.

«Le Combat», Flémalle-Grande (Belgia), marte, e «l'en de-hors», Orléans (Francia), marte, raporta pri li frances propaganda-brochura de L. M. de Guesnet «L' Occidental, langue d'intercomprehension immédiate».

«Deutsche Kurzschrift», Duisburg (Germania), marte, recensente PANSCRIT, Occidental adaptation de stenografie Scheithauer, raporta pri nor lingue.

Jean-Pierre Liausu, sub titul «Cosmoglotta» in «Comaedia», 4 marte, scri pri Occidental, quel il compara al artificial lingues Ido e Esperanto. Su explicationes relatent e pri li rol historic del lingue frances etc, monstra que il visibilmen ne ha leet nor publicationes.

E. P.

Profesor Christaller, membre del Esperanto-Academie, prende li parole in li rubrica «Ni kaj la aliaj», nr 9 e 10 de «Heroldo de Esperanto». -- Il constata que malgré li grand pretensiones e reclame con quel intrat in concurrentie Ido e anc altri mundlingues, Esperanto marchat tranquilmen su via e sempre crescet, durante que li altris pos quelc témpore morit. Nu anc Ido es morient. (Ma prof. Chr. ne dí pro quo to ha evenit: ne per se self, ma pro aparition de Occidental). Il cita quelc Idistes queles revenit denov a Esperanto: seniores L. E. Meier, Ed. Wenk e Ward Nichols. Omni tri justifica su retorna a Esperanto, per li sempre continuat reformas in Ido. -- Il dí que anc li «judas al Zamenhof» ha profetisat li ruina de Esperanto pos 5 annus, ma ... nu Ido self ha atinget ti fate. -- On posse astonar que sr Chr. pensa que Esperantida de sr de Saussure posse esser apt quam base de reformes in Esperanto, si alcun sufficent potent organisation vell soluer li afere. -- Pri to noi dubita fortmen. Un ínpartial organisation nequande va prender Esperantida quam base. -- Li duesim parte del articul, in nr 10, es consacrat al critica de Occidental. Ti parte es debil, proque prof. Chr. visibilmen ne conosse li structura de Occidental e solmen ha leet quelc numerós de Cosmoglotta. Por exemple il qualifica li parol «holigan» quam íncomprensibil. Nu ti parol, originalmen angles, es conosset mem a omni russ ovrero! Do it have li max grand internationalitá possibil. -- Sr. Chr. sublinea li facte que Esperanto ja ha monstrat su aptitá por omni relationes, durante que Occidental to ne ancor ha fat, e pro to il considera it ínprudent adopter tal sistema ante haver tal certitá. -- Si to vell esser rect, li tenentie de prof. Chr. vell esser justificat. Ma li multissim enunciationes de conosset scientistes pri li ínusabilitá de Esperanto quam lingue de scientie, sta in contradiction a ti assertion. -- Il emfasa que quáncam Cosmoglotta appari ja li settesim annu, il nequande ha audit parlar pri Occidental. To es tre possibil. Til nu on presc ne ha fat propagande in li grand publica ma solmen discusset in cert interlinguistic circules! Tant plu remarcabil es li nu ja atinget resultate, sin manuales ni lexicos national-Occidental. -- In omni casu anc li ton de ti ci articul es tranquil e digni. Noi espera que pos fundamental conossentie del principies de Occidental anc sr prof. Christaller va convicter se pri su superioritá.

J. P.

In «Heroldo de Esperanto», nr 14, in su articul pri li Esperanto-styl Dr. L. Dreher tucha Occidental e scri: «Occidental basa se solmen sur national-lingual pret gigant-lexico plu minu international che ... universitatanes e professores de lingues ... Malgré omnicos ti lingues es por nos un instruction que on ne posse tro ex-relar un lingue ... del europan spiritu.» Pro to il recomanda al Esperantistes li europan stil.

Sub titul «UEA kaj ni» «Heroldo de E.» in nr 13 defende se contra ínloyalitá, e di que ja ante quelc annus ha evenit transactiones inter eminent representantes de Esperanto e altri projectes. Il cita inter li participantes Dr. E. Privat, Sra. Morris, E. de Wahl, Dr. Auerbach e altris, e regreta que ti transactiones ha ductet a null resultates.

Dr. Axel Wästerland.

In «Esperanto» nr 330 Dr. Edmond Privat consilia atinger que in congresses (ne in Esperantistic ma general) on mey haver Esperanto quam sol lingue de traduction por talmen un poc afacilar li deliberationes. Ye ti ocasion il mentiona li experienties fat in li conferentie pri pacific education in Praha, quel ha causat alquant brue in international circules. Nu, on save tre bon que ti conferentie esset organisat e preparat per li Esperantistes, do esset in grand parte bluff por li invitat ne-esperantistes, qui esset in strict minorité! Tamen on posse demonstrar multcos, e forsan li idé far omni traductiones solmen in un lingue, es tre practic. In general it vell esser max practic traducter in li lingue national del land u eveni li congress, nam sempre li majorité del congressantes apartene al habitantes local; o un lingue conosset de omni inhabitantes, p. ex. angles in li dominia britannic, russ in omni anteyan russian territorias, german in li anteyan territorias austro-german e altri central Europa e Scandinavia, frances in li sud e west de Europa, hispan in sud-America (anc Brasil) etc. Ma si li congress junte persones de academic professiones, tande li max simplic vell esser traduction in Occidental, quel, quam ha monstrat plurannual usation sin manuale, sin lexico, es ínmediatmen comprensibil a omni hom de occidental civilisation.

J. P.

In li oficial organ de U. E. A., «Esperanto», editet in Geneva, on remarca in nr 330 denove divers erras contra grammatica, queles on ne posse explicar quam «print»-erras. P. ex. 27 (3) «... Klubo de la duelantoj (Duelling club) kiu ne akceptis membron ne mortiginte homon en duelo». It deve esser «mortigintan», proque ti parol relate al parol «membro» e ne al «Klubo» ... pag. 33 (9) «... oni pagis al li 100.000 dolarojn por oleofonto troviĝinta en sia absolute malzorgita farmo». It deve esser lia, proque sia relate solmen al subjecte del frase, do ci al parol «oni», quo ya ne es li sense. On vide do, que li metode de Occidental, quel ne postula tal fin diferentiation, ne trovat in li central- e occidental-europan lingues, es plu facil e ne causa ínutil lingual erras, queles trova se ancor nu in li 24-esim annu de edition de ti official jurnal. -- Yo deve constatar que printerras yo presc ne ha trovat in ti cuidosimen editet periodic.

In nr 328 de «Esperanto» sr Privat parla pri li idé de Julio Baghy, quel proposi que al die de nascentie de Zamenhof chascun esperantist mey comprar un libre por avansar li cose de Esperanto. In li articul il di: «Yo ha recivet de quelc de nor max bon autores e editores epistules quel da a pensar. Un de ili vendi 100 000 libres de aprension e solmen 300 novelles». -- To es vermen tre interessant e it ilustra max bon li fals via in quel marcha Esperanto. Do existe tant persones interessat pri li idé de un lingue international. To es vermen un fact extrem injoyant. Ma li effecte final es anihilant por Esperanto. Do de 100 000 interessat solmen maximum 300 (un parte ya es comprat del antiqui fidel adherentes) pos examination del unesim manuale trova interesse por continuar su studies! Ci es li ver judicie del publica pri Esperanto e ne li oficial resolutiones in congresses pri acceptation de Esperanto, proque li sufocant majorité ne conosse Esperanto e vota solmen por li idé del lingue international. Plu bass in li sam articul noi trova un altri interessant passage. «Quant persones in li actual esperantistic generation lee li admirabil traductiones de Zamenhof?» (supposit es li Bible, ovres de Shakespeare e altri corifés del litteratura.). To monstra li fals tactica del Esperanto-moventie. Vermen qui va leer coses tam mult traductet quam li supra citat. Chascun sive ja ha leet les sive posse leer les in su propri lingue. Do ili ne have interesse, e li poc original ovres «litterari» in Esperanto es de minor valore. Pro to on ne lee li Esperanto-ovres. De un látere manca li actualitá e alt standard, e de altri látere letura sensational, apt por li grand majorité del «Esperanto-popul». To causa li stagnation del productet «litteratura». Ma on ne posse remediar ti statu. Por actual altqualitativ scientic letura manca li suficent publica, e por li altris manca li autores. Certmen Esperanto possede pluri fort talentes e stilistes specialmen in li poesie (Deviatnin, Kofman, Baghy, etc) ma ne por ti sferes queles max mult interessa li homes.

E. W.

Noticies

Rectificationes: Nr 44, pg. 1, lin. 5: ples leer: exvicepresidente vice: expresidente. Nr 47, pg. 54, lin. 14: suppresser li ultim li, lin. 17: leer quam vice guam.

Index 1927, pg. 3: ples leer: Li articul li de: A. Z. Ramstedt vice: E. de Wahl.

Altri «Mundlingues»

In nr 43 de Cosmoglotta esset curtmen referet pri li sistema «Cosman». Noi recive del autor un rectification scrit in Cosman, quel noi reproducte ci con un response del referent sr de Wahl. Forsan li letores va comprender alquicos in li textu. Noi ne ha posset comprender omnicos.

Red.

Cosman?

(Scrit in Cosman.)

Id es necessi ant-vordan a de unrecti presentation, fat in nr 43 of «Cosmoglotta» ob «Cosman». Id sey indulged, qui tar it sta medi inter mai(or)-min(or) arbitrial projectes! Ma, percepey self, leytoros, qua Cosman es sat estandibl e sat Europan o non! Qui Cosman ha maior central-europan e minor sol-westeuropan caracter, ce non damnaja (scoda) su Europanita! Mix-vocabuls, som on reproca uns, on find in sam gradu ac in moderni, yam in novromanic lingues. De coexistentse of Asian (Chinesi con super 400 million, Hind con super 200 million) consonantses e comunvocabuls, fa fixer e min vacillant el Europan vocabuls in si self; ed ulter coll Asiani Europanitá, noi ad-opted coll simpl avantajes, so fa el lingue béller, fluénter e neutráler! Nu alqui rectifat exemples: «bay» (Deut., Engl., Hind) es null are as Occidental: che; «hia» (Ch. e Deut) es = ad-sub; «lie» (Ch., Ar. deut: um Willen) = in afere ... «mo» es quasi parlati question-signe!; «jen» = homos tu-diali, i mot verly inter-continental. Sam: «bue» (non: bul, qual on scrid) es Ch, D, E, sustenet par r (uss) e h (ind); «yet» = Ch E, ac R; ster: aster es H., «ed» D. E; «i» es undefinat articul! Niquan Cosman had i «conjugation of verbe: es», ma unly generali pro exterordinari, poetic e novelisti use. Finly yo protesta conter de liveration of «exemple del lingue» extracant i torso of i novelisti probe-frase. Certym de tre estimat criticanto, quel il self say, ha criticad i poc superficial, vey manque of studiade del tro concis Cosman-broshure. Ma just veyque Occidental ed Cosman es non lontan dil cil, li muss in reciproc tolerantse per-finan si self e progressan in mundanitá e neutralitá, ane scode for de aprend-facilitá e bellitá ja atinat!

K. Milner

Response: Sr M. nega que existe arbitrari «mix-vocabuls»: nu, un de ili es citat in nor referate: «ye» = ancor, secun li autor es A e R. Angles it es «yet» e Russ «yeshtcho»! Li conjugation del verb «es» es prendet del brochura. Si miscomprenses deveni, to es possibil, proque li letor va consentir, que on ne posse comprender omnicos in un brochura scrit in ti lingue. Li proteste contra li monstrat exemple del lingue es van, proque it es prendet litteralmen del brochura. Si li exemple es misguidant, li autor ne devet posir it in su libre, ma vicear it per un altri plu bon. Li sol coses queles on posse conceder es du printerras («de» por «che», e «bul» por «bu»). Ma yo deve protestar contra expression «ínrect presentation» si on monstra li debil flancas. Specialmen interessant it vell esser audir judicies de orientales pri Cosman. Ca ili aproba un tal lingue o prefere un pur europan.

E. W.

Occidental-Servicie

Conditiones de participation: secun Cosmoglotta nr 46, pag 51.

Abbreviationes: A angles, D german, Esp Esperanto, F frances, Ho hollandes, I italian, L latin, L.I. lingue international, LsF Latino sine Flexione (Interlingua), Occ Occidental, P portugales, R russ, S hispan, Sv sved.

SCHOIKO, Dr. Coelestin, director del education-institute e professor in gimnasie de Stift Melk, Austria; (D, A, F, I, S, Occidental, Esp); general corespondentie, anc con persones queles vole misser lor filies por education in nor gimnasie; responde sempre.

HAMMAR, Bengt, cand. med., Bergsgatan 2, Stockholm, Svedia; (Ido, Occidental, Sv, D, A, F, S); secun possibilitá da turistic informationes e auxilia turistes in Svedia.

FINK, Peter Heinrich, Burgstr. 60a, Heimbach-Weis, Rhld., Germania; (romanic, germanic, Occidental, Ido, LsF); exchange de postcartes illustrat, idés etc; sempre responde.

VOŽENÍLEK, Jaroslav, Student, 18 annus; Klejnovská ul. č. 222, Chrudim, Tchecoslovacia; (Occidental, Esp, A); Occidental-stenografie, exchangea postmarcas, postcartes ilustrat.

CASPERS, W., Apartado 1900, Lima, Perú; (Occidental, Ido, D, A, F, S, Ho); corresponde pri mundolingue, agricultura tropical, economie, societá, sexualisme, nudism etc; da desirat informationes secun possibilitá; ne colecte postmarcas ni postcartes; ne accepta response-cupones.

JEZIERSKI, prof. Dr. Wieslaw de, lector in Universitate, Twardowskiego 82, Krakow 11 (Debniki), Polonia; (A, F, D, Esp, Ido, Occidental, LsF etc); corresp. pri solution scientific del problema de L.I.

BYLSMA, Henk, chimico-publicist, Postbus 54, Utrecht, Holland; (Ido, Occidental, LsF); coresponde pri folklore, sfragistica, heraldica, naturscientie.

MOESS, Eugen, Grinzinger Allee 7/29, Wien XIX/1, Austria; (Occidental); colecte bell postcartes illustrat; da omni informationes pri Austria e Hungaria; coresponde pri interlinguistica e altri temas cultural (anc con damas).

THODOROFF, Angel, officiario, str. general Skobelev 128, Plovdiv, Bulgaria; (Ido, Esp, Occidental); corresp. pri problema mundlingual, litteratura, biciclisme, vegetarisme.

NAUAVALI, Romesh Chaudra M., C. P. Tank, Road Ram-Bag, Bombay, India: (A, F, Occidental); general corespondentie.

Eigentümer, Herausgeber u. Verleger: Gesellschaft Cosmoglotta, Mauer bei Wien, Verantwortlicher Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing bei Wien. Druck: Milan Nedvídek, Tábor.

Cosmoglotta A 49 (jun 1928)

Organ mensual del Association International Cosmoglotta

Consacrat al developation, propaganda e aplication del Lingue International Auxiliari Occidental

Redaction e Administration: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien, Austria.

Abonnament annual: 7 ö. S = 1 doll. = 5,2 sv. fr = 4,2 RM = 33 čsl. K

Annu VII -- Junio 1928 -- Nr. 49 (6)

Contene:

  • Su camp es li munde, de A. Z. R., pg. 85.
  • Oriente occidental, Red., pg. 88.
  • Vive, de E. W., pg. 89.
  • Normation, de Ing. E. Pigal, pg. 92.
  • Stenografic sistemas e Lingue International, de Rafael E. Rehn, pg.
  • Li film va parlar, de Marius den Outer, pg. 97.
  • Etiquette, de Julian Prorók, pg. 99.
  • Indianic paroles international, de E. W., pg. 100.
  • Subventiones, pg. 100.

Su camp es li munde

«Nationalismus ist der Gegensatz zum Kosmopolitismus, Internationalismus ist die Synthese von Kosmopolitismus und Nationalismus auf höherer Bewusstseinsstufe.»

Noi va discusser ti ci frase secun su sense e usar it extra to, strax in comensa del disputation, quam modelle de experiment. Yo imagina, que it va esser leet ne solmen de un germano, ma anc de un angleso, italiano, franceso, hollandeso, scandinavo, ne totalmen íneducat, in general de quelcunc passabilmen instructet hom in li tot munde, qui ordinarimen ne have occasion pensar, leer e comprender altri lingues quam su matrin. Yo nequant dúbita, que li supra citat frase va esser comprendet de omni letores sin special desfacilitá. Ci ne vale pri agnoscer li contene quam rect o fals, ma solmen pri comprender it. E ti comprension va venir pos curt meditation, proque omni principal e remarcabil paroles appari quasi quam interpretes por li restant paroles.

Ples privar de ti frase su german vestiment e vestir it in frances, angles, italian vestes, -- ti facte nequant va esser changeat. Ples presentar it in frances a un greco, in hollandes a un hispano, in svedi a un germano -- sempre it va esser comprendet secun su essential sense durant poc secundes, admaxim minutes.

Noi hat posit ti frase supra quam modelle de experiment por advenir de extran parol a mundan parol. Nam li mundan parol ne lude plu micri role in li internationalitá quam quelcunc de ti comunitás, queles noi ante nu ha laudat tam alt e queles noi ancor va laudar in visibil future.

E pro quó to ha esset apreciat till nu tam ínsuficent? Sin perifrases dit: tot ne agnoscet? Qualmen ha eventet, que tam rar -- o nequande -- un advocat del extran parol ha prendet plazza che ti verd table, u lu international ha esset promoet e demandat?

Pro to: existe naturalmen un question del international lingue. It anc ha trovat su response in artificial productes, queles ha esset fat conosset, o si Vu vole, mem famos, sub li nómines Volapük, Esperanto, Ido. Li Esperanto conta, secun mi saventie, circa un million adherentes e usatores sur li terre footnote:[Secun li oficial statistica li númere del esperantistes hodie es ne mult plu quam 100 000 till 200 000.]; to es, un deciquinesim parte de un procent del homanité. E quande un de deciquincent, lass nos dir, in Tokio intra in comunication con un altri de deciquincent, lass nos dir, in Köln, tande ili in fact posse comprender unaltru.

Red.

Ma it es pri li comercial lettres in Esperanto quam pri li fantomes: li tot mund parla pri ili, ma nequi vide les. Yo personalmen deve confesser, que yo ancor nequande ha havet li privilegie reciver un epistul in Esperanto avan mi ocules, e yo have nequem inter mi conossetes, qui posset racontar me pri li reception de un tal esperantic scrite.

Sin dúbita, to vell esser null pruva contra li future de Esperanto o contra li possibilitá de un mundan lingue in general. Ma certmen on posse far de to un conclusion de verisimilitá e ti conclusion coincide excellent con omni considerationes, in queles on comprende li lingue quam alquicos organicmen crescet e crescent. Si on posi lu organic contra lu mecanic, lu vivent contra li artificial producte, tande on di a se self ja in ante: mem si on vell successar augmentar li númere del usatores de Esperanto a deci o cent milliones, sempre su relation a un real lingue va esser ti de un attrappe de paper a un flore, de un automatic puppe a un spirant hom.

Ma forsan it posse devenir un surrogat-lingue, un lingue-surrogat, quam noi ja possede tant surrogates, per queles noi es auxiliat, quáncam noi es conscient pri lor inferioritá. Anc to es ínverisimil in alt gradu. E to pro li simplic cause, que null prudent hom va contentar se pri li surrogat, quande il posse haver lu genuin. Si un ignorant, in vice de exercir Esperanto durant quar semanes lucta con li angles o frances durant li sam quar semanes, tande il va apprender de ti lingues solmen un minimum, to es ver, ma per ti minimum atinger mult plu quam per li maximal saventie de Esperanto. E extra to, mem ti minimum va esser ancor un lingue, imperfect, defectiv, ma malgré to un lingue, ne solmen flatus vocis e signes sur paper, durant que artificial lingues, inventet sur li studietable, ne posse esser o devenir alquicos altri quam un summa de signales, in queles on advere posse anunciar alquicos pensat, ma ne pensar.

Li max acri objetion contra ti opinion deriva del participation de grand homes. Talmen esset plu temporan Cartesius e Leibniz, talmen es un Wilhelm Ostwald recomendatores del artificial mundlingue. Inter Leibniz e Ostwald es circa du e demí secules. Naturalmen mi ne posse saver, esque ne denove pos altri quart de mill annus un nov eminent hom va aparir con li sam confession. Ma to yo save, que ti hom del futur va trovar li camp altrimen preparat, ad saver, per to, que tande li civilisate va far se comprendet sur li fundament de su real lingues sin artificial circuites.

Couturat ha anunciat pri li contures de un international lingue, quel esset tractat sur li scientific congress in 1900 e ductet al fundation de un «Delegation por li adoption de un lingue auxiliari international». Si li desiras restat ínsatisfat, li cause ne esset in li ínobtenibilitá del scope ma in li crede, que it posset esser atinget altrimen quam per automatic evolution del lingues. Decides e decretes es debil instrumentes por un tal problema. Qui fusila per canones a sparros, sempre posse atinger li sparro, ma on ne deve voler fusilar per li cane soflatori trans li Alpes o trans li Ocean.

Esque un «Universal Lingue» es possibil in general? Esque li pensa ne es in se self tro vulgari, tro utopic, por esser jamá realisat? Certmen, qui expresse ti espera, trova se facilmen in li dangere esser deridet quam portero de un «fix idé» o mem devenir descreditet quam antinational. E ex li villosi péctores voces va elevar se contra il con li assertion: nequande till nu un ver-german autor de rang ha extravagat a tal fantastic ínpossibilitá.

In fact, nequande ante? E, qualmen vell esser, si li fort multisaventes unquande vell comensar revider li actes. Ili tande posse trovar un dissertation, quel ea retro al annu 1846, e quel have quam autor nequem plu inferior quam Friedrich Hebbel. Tá sta scrit concernent cert formes in li pensation e versification:

«... Ci es li punctu, u li pensa pri un universal lingue apari almen ne ínrational e arbitrari, un tal universal lingue, a quel li diferent national lingues vell relater quam tant mult exercicies precedent ... Ma li conossentie pri li cornises ne fa li spegul plu larg, e li espera, que on va vider les omni unquande plu e plu aproximar se a unaltru, depoy rupter se e sur li sómmite del civilisation dissoluer se in un sol lingue, nequant manca un fundament. Anc on ne deve far un salta extémpore por arivar a ti scop, on deve simplicmen progresser, proque on deve arrivar, si null stagnation eveni, del national lingue al universal lingue, sur li sam via e presc con li sam sacrificationes, sur quel on arivat del individual lingue (si on vole talmen nominar li unesim balbutiant provas de comprension e comunication a familiari, provincial e national lingue.»

Traduction ex li libre «Das Geheimnis der Sprache» del conosset german autor Alexander Moszkowski. (Hoffmann und Campe Verlag, Hamburg und Berlin 1920.) Trad. A. Z. R.

Oriente occidental.

In «Verda Stelo» nr 1 sr Dr S. Nishi, prof. de anatomie in Universitate Imperial de Tokyo, publica un articul «Fine ni venkos», de quel noi extrae li sequent passus.

Red.

Li grand progress cultural quem li japaneses atinget durant li ultim demí-secul es vermen admirabil. Li cause sin dubita jace in li natura del popul, quel possede un admirabilmen grand capabilitá de assimilation a foren plu alt culturas. Alquande noi introductet li cultura chines, quel dominat nor vive plu quam mill annus. Pos li apertion de nor porta al cultura europan nor vive denove transmutat se, e in li témpore actual noi in fact vive in li cultura europ-american. Ma por continuar ti ci statu de vive (e to comprensibilmen es absolut necessi por subtener nor position inter cultural popules del munde) noi ne posse ignorar li grav impedimentes stant sur li via de nor progress cultural ...

Li tema quel mi vole tractar un poc plu detalliat, es li problema de foren lingues, quel in Japan es particularmen plu grav quam in li altri landes cultural.

In Japan on ancor have generalmen li fals opinion que li lingue angles ja es international. Che noi on omni die emisse leciones angles per radio, on edite mult angles jurnales e gazettes; on partú posse leer mem official surscritiones e afiches redactet in angles; por ex. on ne havet alcun strangi sentiment audiente un angles discurs del chef-ministre sr Katoo che li 6-esim Oriental Congress por Medicina Tropical, li unesim international scientific session quel havet loc in Tokyo, u tre mult membres japanes anc devet parlar in lingue angles, mult de ili tam mal, que null hom posset comprender les. -- Ja in li scoles medial li yun disciples es obligat aprender li lingue angles, quel es totalmen different de lor lingue national. Por to ili deve usar un suficent bon parte de lor témpore de studie, quasi essente in alcun colonie de Anglia o USA! In li scoles superior special li studentes deve aprender ultra angles anc german o frances, e scientistes deve plu minu bon apropriar se adminim tri modern lingues national por posser intercommunicar con foren colegos e por publicar internationalmen su scientific ovres.

Talmen es li present statu del extran lingues in Japan. In ti maniere tre multis del max capabil japaneses perdi un suficent bon parte de lor labor-fortie per li apprension de extran lingues. On vell far un grand servicie al popul e al homanité, si on vell posser dedicar ti grand sacrificie de energie a su profession vice a foren lingues! Li foren lingues, quel auxilia nos in li progress cultural, talmen in sam témpore efecte mem impeditiv ...

Vive

Li povri filio del deserte havet un somnie.

Jace e extende se li grandi Mediterran mare e de tri divers láteres regarda ye it li ardent costes de Africa con fin palmes, li Sirian calvi desertes e li denspopulat, tut disfossat per li mare rive de Europa.

Sta in li angul súper li ínmobil mare li antiqui Egipte. Pyramide súper piramide; granites ciset quam sfinxes regarda med gris ocules; ascende ínnumerabil scalunes. Majestic it sta, nutrit del grand Nil, tut ornat per misteriosi signes e sacri animales. Sta e ínmobil, quam insorciat, quam mumie, índelebil ye putrition.

Dissipat ha su líber colonies li gayi Grecia. Formica in li Mediterran mare insules, submerset in verdi boscages; cannel, sarmentes, figuieros ventola per su branches superverset de miel; colonnes, albi quam digites de vírgine, rondea in li luxuriosi obscuritá arborin; passionat spira marmor, incendiat per marvelosi cisel, e pudoros it joya ye su bell nuditá; circumvindat de uves, con tyrsos e vases in li manus, li popul ha haltat in su bruosi dansa. Prestressas, yun e gracil, con disbalayat bucles, inspirat ha plongeat su nigri ocules. Cannes ligat ad flute, timpanes, musical instrumentes scintilla circumplectet de hedre. Naves quam moscas amassa se proxim Rhodos e Corcyra, liverante al spira del vent li voluptuosmen undulant flagga. E omnicos sta ínmobil quasi in petrificat majestá.

Sta e extende se li ferrin Roma, directente un foreste de lanses e scintillante per li sever stal de gladies, inforante ye omnicos invidiosi ocules e extendente su tendonosi dextri. Ma it es ínmobil, quam omnicos e ne va mover su leonin membres.

Li tot aer del celest ocean pendet compresset e suffocant. Li grand Mediterran mare ne da son, quam si omni regnes aparit al ultim judicie ante li fin del munde.

E parla Egiptia, balansante li fin palmes, li inhabitantes de su planies, e directente li agullies de su obeliscos: «Popules, escuta! Yo sol ha capit e penetrat li misterie del vive e li misterie del hom. Omnicos es putrallia. Bass es li arte, miserabil es li juienties, ancor plu miserabil es li glorie e heroisme. Li morte, morte reye súper li munde e li hom! Omnicos li morte devora. Omnicos vive por li morte. It es lontan, lontan til resurection! E ca va esser unquande un resurection? For li desires e delicies! Plu alt constructe li piramide, povri hom, por mem unquant prolongar tu povri existentie!».

E parla li lucid munde del Grecos, seren quam ciel, quam matin, quam yunitá, e, semblat vice paroles, on audi li spira de un flute: «Li vive es creat por li vive. Developa tu vive, e junt con it developa su juienties. Aporta a it omnicos. Specta, quam convex e bell es omnicos in li natura, quam omnicos spira concordie. Omnicos es in li munde; omnicos, quocunc possede li deos, omni es in it; save trovar it! Jui, divin e superb dómino del munde, corona per querc e laure tu bell fronte, rapida sur carosse, habilmen governante li cavalles, in li splendid lude-curridas! For li gania e aviditá, for del líber e fier ánim! Cisel, palette e flute es creat esser soveranas del munde, e lor soverana li bellitá. Orna med hedre e uves tu bonodorant cápite e li bell cap del pudic amica! Li vive es creat por li vive, por juida save esser digni del juienties!»

E parla li covrit de ferre Roma, brandissente li fulminant foreste de lanses: «Yo ha penetrat li misterie del homan vive. Vil es por li hom li tranquilitá: it anihila le in se self. Strett es por li ánim li spacie del artes e delicies. Li delicie consiste in gigantic desir. Vil es li vive del popules e del hom sin eclatant actiones. Ye glorie, glorie sitia, oh hom! In li storm del ínracontat gayitá, asurdat del son de ferre, vola sur li cludet scudes del guerrifer legiones! Ca tu audi, quam apu tu pedes convenit li tot munde, e brandissente su lanses, ha juntet se in un sol exclamation? Ca tu audi, quam tu nómine mori in terrore sur li labies del tribus vivent in li límites del mundes? Omnicos, quocunc tu regard inbrassa, plena per tu nómine! Aspira sempre: ne existe límites al munde -- ne existe límites anc al desir. Savagi e rigorosi, plu e plu prende, ocupa li munde -- tu va conquestar, in fine, li ciel!»

Ma Roma haltat e infundat su aquilin ocules ad oriente. Ad oriente directet su humid de delicie bell ocules anc Grecia; ad oriente tornat Egiptia su ínpur, íncolori ocules.

Petrosi es li terra; despreciat li popul; un povri village, apoyat al denudat collines. rar. ínegalmen adombrat per exsiccat figuieros. Detra bass e old hag sta un ásina. In li lignin crippe jace un infante; súper il sta declinat li chast matre e regarda it con ocules plen de lácrimes; súper il, alt in ciel, sta un astre e ha iluminat li tot munde per miraculosi luce. Comensat revar li antiqui Egiptia ornat per hieroglifes, abassante plu su piramides; ínquiet regardat li bell Grecia; Roma abassat su ocules sur su ferrin lanses; li grand Asia con su popules-pastores curbat su orele; inclinat se Ararat li antiqui pregrandpatre del terra ...

N. V. Gogol (ex Arabescas, 1831). Trad. E. W.

Qui ne posse tener se, ne deve atender til que il cade, ma saltar abass, «sacrificar se». It have plu bon aspect; plu yo ne vole dir.

Paul Mongré.

Anc in li cap del scientific armé marcha tamburistes, i.e. persones de inferior gradu queles fa bruida.

August Pauly.

Normation

Li normation es li categoric imperative del etica del labor.

Dr. Ing. h. c. Hellmich.

Li economie norma machines, utensiles e altri merces por diminuer li custas del fabrication e por facilisar li ínmediat exchange de consumat partes. Ti normation (nominat anc: normalisation o standardisation) consiste in uniformar, restricter e rationalisar li varietá del grandores, formes e qualitás del objectes. Li tendenties normativ es in li interesse tam del fabricante quam in ti del consumante.

Prof. Dr. Dessauer nomina li normation li victorios intrada del ordinant spíritu in li caotic materie. Li spíritu del tecnica es un spíritu del órdine; per ordinar li materie e li energie in nov formes li technica da al substanties potenties enorm. Li medicament es un materie ordinat per spíritu. Originalmen ti materie esset caotic. Ma essente ordinat secun un cert conception, it posse reciver un potentie quem sovente mem li morte cede.

Desde li grand guerre in omni grand states ha constituet se corporationes por normation in industrie.

Ante quelc témpore li economie in Germania festat li 10-ésim anniversarie del fundation del «Deutscher Normenausschuss» (Comité German por Normes). In comensa ti comité ha laborat sub titul «Normenausschuss für den deutschen Maschinenbau» (Comité por normes in li german industrie de machines); poy sub «Normenausschuss der deutschen Industrie». Plu tard anc altri branches (administrationes statal e municipal, scoles, comercie, medicina, menage) utilisat li avantages atinget per ti normation. Conform al augmentat programma li comité reconstituet se finalmen quam «Deutscher Normenausschuss»footnote:[Adresse: Berlin NW 7, Dorotheenstrasse 47.], e it ocupa se nu pri li labores normativ del tot economie in Germania. Til nu on ha tractat li normes por li sequent dominias: signes matematical e fisical, unités de mesuras, formates, dessines tecnical, scritura, númeres normal, crud-materiales, transmissiones, árbores, pulies por strapes cutin e por cordes, rotes dentat, tubes, valves, armatures, caldrones, levatores, utensiles, utensil-machines, machines por fassonar ligne, metallurgie, fonderíe, welderie, autogen-industrie, rel-vias, locomotives, wagones, navigation, aviation, automobiles, bicicles, electrotecnica, radio, parafoyerie, frigoritechnica, machines agricultural, architectura, meubles, requisites e aparates por contores e scoles, valises, installation de hospitales, instrumentes chirurgic, instrumentes por laboratorias, menage, fototechnica, cinema, scrimachines, textil-industrie, stoffes etc, etc.

Li labores normativ es dividet inter mult sub-comitées special, in quel es representat li fabricantes, li consumantes, li comerciantes e li scientie.

Li resultates actual es deposit in plu quam 2200 normfolies, quel omnis es caracterisat per li anteyan signe «Din» (Deutsche Industrie-Norm) e per un numeró current.

Mult imens minuciosi labores preparativ es necessi por statuer li textu notificat in un curt norm-folie. Sovente un sol númere de grandore es omnicos quo representa li resultate de pluri-annual investigationes, e del discussion de long series de conferenties.

Sam quam omni innovationes, anc li normes in comensa have mult adversarios. On ha timet economic detrimentes per abandonar li anterior usanties in li production, e on considerat li normes mem quam impedimentes in li evolution industrial. Ma ti timore miscomprende li scopes visat. Li normes ne obliga li economie a crear tipes ínchangeabil e rigid, ma in contrari ili deve esser adaptat al technical progress.

Li DINormes es li resultate de líber convention. Pro to ili ne posse esser creat per revolutiones del majorité. Li votation ne es usual in li comités; it eveni solmen por posser dar un image pri li situation del opiniones. Li violation de un competent minorité es totalmen ínapt por introducter un norm durabil.

Naturalmen por executer ti principie anc existe un límite. Si p. ex. un gruppe de fabricantes malgré insistent petitiones ne concede al consumantes un discussion pri un norm creand, on vell acter ne just si on renuncia pri elaborar ti norm necessi por li consumantes.

It sembla contradictori que li directiones del comités es plu ocupat per li negativ labore (i. e. li defension contra li fanatisme de normation) quam per li positiv labor por normes. Quam li manca tam li exuberantie del normation es un max grand dangere por li economie. Contra ti malu existe solmen un efectiv remedie, i.e. li normes mey introducter se per self. Lor intrinsic qualitá deve esser lor potentie. Pro to li comité directiv til nu sempre ha declinat dar al normes un obligation oficial per public legislatura, etsi to vell esser tre lurativ por promoer li labor.

Li max grand popularitá inter li DINormes ha atinget li formates. On postula del formates normal que ili es simil un al altri. Adplu, du vicini formates del serie deve nascer per duplication o demí-partition. Por satisfar ti postulationes it es necessi que li micri látere relate al grand quam li númere un al radica de du, i.e. 1:1,41 [...] (o li relation del látere de un quadrate a su diagonale). Ti relation trova se ultra altris che li «Mundoformate» proposit de Wilhelm Ostwald in annu 1911 in li organisation del «Ponte». Ma ti ci formate havet quam unité li látere de un 1 cm, contra que li DIN-formate secun propose de Dr. Porstmann departi del area 1 m² i.e. li formate A0 (841 mm × 1189 mm).

Li DIN-formates es li sequent:

FormateLongore in mm
A 0841 × 1189
A 1594 × 841
A 2420 × 594
A 3297 × 420
A 4210 × 297
A 5148 × 210
A 6105 × 148
A 774 × 105
A 852 × 74
A 937 × 52
A 1026 × 37
A 1118 × 26
A 1213 × 18
A 139 × 13

Li max usat es li formate A 4, por lettres, libres, revúes etc. Li jurnal Cosmoglotta have li formate A 5. Li formate A 6 es usat por postcartes, fotogrammes, manuales etc.

Solmen ta u un application del serie A ne es possibil, on usa li series B, C e D del formates quel es geometric interpolat in li serie A. P. ex. li formate C 6: 114 × 162 es usat por lettre-covertes.

Li supra indicat númeres es li dimensiones maximal; it es tolerat un diminution til circa 2 mm che li medial grandores.

Li DINormes esset adoptet ne solmen del guvernia e Industrie in Germania, ma partmen e totalmen anc in altri states (Austria, Belgia, Svissia, Holland, Svedia, Norvegia, Hungaria, Tchecoslovacia, Polonia etc), etsi regretabilmen ancor ne existe un universal organisation por normation international. Excludente desiras national e altri preferenties special, e fundante sur rational considerationes, metric sistema etc, li DINormes posse esser base por li normation in li futuri economie europan. Adver in li landes anglo-american ili va successar solmen secun quant ta anc li metric sistema ja es introductet e sub condition que interim ta ne va inradicar se li nov normationes national basant sur li sistema secun inch.

It es grav que li comités quel stipula li normes, anc mey cuidar pri li possibilitá de lor introduction in li practica. Nam li valore del max bon sistema es van, si on ne have li potentie imposar it al homes. Just pro ti cause it ha constituet se un comité special por controlar li introduction del normes in li practica. Ti comité have li jure a veto pri li projectes de omni comités special e pri revisionar les secun li recent demandas del practica. Per ti intim e prudent juntion inter practica e teorie ti valent labores successivmen conquesta plu vast terren in li tot vive economic.

Secun publicationes de DIN e VDI.

Ing. E. Pigal.

Stenografic sistemas e Lingue International

Du recensiones.

Ja in 1926 senior M. den Outer in Rotterdam ha adaptat por Occidental su stenografic sistema Stenografie International (Cosmo-Stenografie, anc Mondo), e ho-annu senior E. Pigal in Wien ha publicat Panscrit, un adaptation por Occidental del stenografic sistema Scheithauer.

In li sistema de M. den Outer omni consonantes in su fundamental alfabetic form es scrit per signes de un unic grandore. Por expresser li vocales li sequent consonant es scrit in simplic, duplic o triplic grandore e posit in divers positiones relativ al linea de scrition. Li quantitá del vocales es expresset per diferent formes del juntiv ascendent strecas. Li vocales have in ultra anc alfabetic signes. Combinationes de consonantes in presc omni casus es scrit per li simplic signes mettet apu unaltri con micri juntiv ascendent strecas, li diftongos in li sam maniere ma sin juntiv strecas. Un direct consequentie de to, que omni consonantes es expresset per signes del sam grandore, es que li signes in parte postula 3 e mem 5 (li ch) simplic movementes del manu. Malgré li manca de special signes por frequent combinationes de consonantes li scrition per auxilie de mut juntiv signes deveni fluent e secue tre bon li linea. Li parolimages have un tre simpatic aspect ma es long in general, si ne curtat. Li curtativ capacitá del quasi-simbolic scrition del vocales deveni efectiv solmen si li curtation per omission de parol-partes es tam fort, que solmen un vocal e li sequent consonant deve esser scrit. In ti casu li consonant, scrit in correct grandore e position indica anc li antecedent vocal. -- Li adaptation es habilmen fat, ma concerne presc solmen li alfabet. It vell esser interessant haver un complet catalog del standardisat curtationes de max sovent paroles e sufixes, necessi por general usada. Li longore del parol-images fa desfacil li atingement de grand rapiditás in scrition ma de un altri látere li selection del signes es excellent de pur grafic vid-punctu, de quo resulta un ínapreciabil comoditá in scrition.

Li adaptation Panscrit, sam quam su sistema original, apartene al gruppe de sistemas, queles scri omni sones per absolutmen rigid alfabetic signes, talmen que simil signes in different grandore indica different sones, e que li position de un signe relativ al linea ne have influentie a su signification. It es conosset, que per tal sistemas on posse facilmen atinger grand rapiditás in scrition, e Panscrit probabilmen ne fa exception de ti regul. Li similitá inter Panscrit e su sistema original es suficent por que un person, conossent ti sistema, sin long studia va mastrisar anc Panscrit. Li adaptation es bon perlaborat, solmen li catalog del standardisat curtationes (in li brochura: abreviationes facultativ) es ancor a completar.

Li importantie del stenografie in nor témpore es eminent in omni cultur-landes, e por chascun national cultur-lingue on ha elaborat un o pluri original stenografic sistemas ultra adaptationes de foren sistemas. In li lingue international li stenografie deveni un complement max essential e necessi. On mey pensar p. ex. al usation quam lingue de congress. Durant que in un national lingue un sol stenografic sistema vell esser suficent, proque omni hom qui besona stenografie vell posser aprender li sistema existent in su lingue, in li lingue international un sol sistema ne va suficer, tam long quam es usat diferent national stenografic sistemas. Nam li persones, queles va besonar stenografie in li lingue international, probabilmen in grand parte ja mastrisa alcunc national sistema, e it va esser mult plu facil aprender un bon adaptation del conosset sistema quam un original neconosset. De to seque, que it va esser necessi adaptar a li lingue international omni bon conosset national sistemas, e particularimen li sistemas de vast e intensiv usation. In ti direction nu es fat du grav passus.

Rafael E. Rehn.

Li film va parlar

Ing. Kuechenmeister ha successat fotografar li son. -- Li combination de luce- e sona-negatives procura li parlant film. -- On ne posse ancor previder li possibilitás de ti film.

Li german inventor Heinrich Kuechenmeister ha successat filmar sones, quam on fotografa images. Per li combination de ti sona-film con li existent film de images il ha aportat to, pri quo altris ante il con plu o minu success ja ha serchat plu anteyan: li parlant film.

Li «Vitaphone» e li «Movietone» ja existet ante ti ci parlant film. On ja neplu audi pri tis. Sin dúbita on hat ductet li film ad parlada, ma li maniere qualmen it evenit, esset tam complicat o tam íncert, que li invention ne havet practic utilitá. Sur li altore, quel hat atinget li tecnica, on devet trovar li solution del problema. It ne plu relatet durant li ultim annus soluer li problema; it relatet li maniere de solution. It ha esset precismen lu sam con li invention del automobil. Li unesim product esset tam complicat, tam poc secur de explotation e tam custosi, que li invention esset tre remarcabil, ma ancor ne bon usabil. On devet inventer ancor mult plu, ante que presc omnihom posset comprar un «Ford-ette».

It es li grand merite de ti ci nov parlant film, que it posse esser explotat bonmen e do possede signification por li film-explotation.

Con auxilia de un microfon on fixa musica, parlat paroles e altri sones in sam témpor con li image per li fotografic camera sur li film. Li microfon, receptet in un curs-circul, capte li sones e transmisse, egalmen quam che li telefon o li radio, li sona-undes electricmen a un fortificator con lampes. Detrá ti fortificator ha esset incatenat un lamp ardentari. Li luce de ti lamp es interruptet ye chascun vez e ya in un ritme, quel coresponde al ritme del original sona-undes. Ti rapidissim interruption ne es visibil por li ocul. Ili posse esser fixat bonmen sur li rotant film. Sur ti ili apari quam clar e tenebros lineas.

To ha esset racontat in rud strecas, qualmen on «capte» li son. Por li representation on posse usar li ordinari film-projection-aparate. Deve solmen esser montet un micri aparate, just tá, u apu li ordinari film-image conrota li clar e tenebros lineas. In ti apparate reside un sistema de objectives e un lamp. Li serie de variant clar e tenebros micri lineas causa, que li luce del lamp passat nu plu fort tande plu debil vers un tre particulari organ, li tal nominat luce-sensitiv cellul. Ti cellul trova se denove in un curs-circul. Li curs-circul ne lassa passar un curs quande ne cade luce sur li cellul. Li rapid variation de tenebros e clar in li luce-sensitiv cellul da curs-pussas in li curs-circul, queles have denove li sam ritme del captet sones. Ti curs-pussas es fortificat, sam quam che li radio e tande es ductet a un o pluri fort-parlatores. Quam on vide, li action es tre simplic. E simplicitá es li marca de lu ver.

A qual postulationes deve satisfar li parlant film?

It deve esser servit habilmen; li custas acquisitiv deve esser ne tro alt; li aparate presc ne deve postular reconstruction. Comprensibilmen li sones productet deve sonar purmen e deve coincider precismen con li image.

Nu, li apparate Kuechenmeister posse esser montet a chascun projection-aparate in tri hores. De ulterior servition on presc ne besona parlar. Li precie es atingibil por chascun cinema. Li accessories es modic. Un stagnation es finit in quelc minutes, proque ne existe un complicat machineríe in li aparate. E quo es lu principal: li son es excellent e coincide precismen con li image. Quande Mussolini herisse se in li strippes e aperte su bocc, on audi parlar «il duce». Quande un scolseniora tappa in li manus, on aprende li son; on vide un danseressa tener li ritme con li musica, quel on audi; e quande un pianist tucha, on reconosse Chopin!

Noi ha videt e audit prova-rotar li film in li City-teatre in Den Haag e ha sedet perplex in nor loge. Nam on pensa unquande pri li possibilitás!

Adver li hodial film es basat sur tacer, ma li film parlant vell posser mutar su caractere. Esque on va lassar parlar chef-films, film-dramas? Noi espera que ne. Un film ya nequande va parlar vermen. Quant on save anc aproximar li natura, it es e dura esser un ombre-lude sur un blanc toale. Ti ombres ne posse parlar. Ne nu e nequande! E li film-arte, quel just prunta su tempo a su tace, vell retroear ínmediatmen a un sorte de fotografat scen, quande li parlat parol vell modificar su propri specie. Li munde del film es un tot altri quam del scen. Solmen poc a poc noi ha renunciat considerar li film quam un paralel o un copie de un existent arte. Li film-arte ocupa un propri plazza inter li artes. Li absolut stil del film-arte ne ha esset trovat ancor, ma li resultates, til hodie acquisitet, justifica li crede a un plu aprofundation e elargation.

Támen li cinematografie divide-se in du partes, queles diverge sempre plu. Li dramatic film-arte forsan va haver poc avantage del parlant film, ma li cultur-film gania per to un tot nov munde. Li films de instruction, scientic e documentari deveni plu util e plu rich, quande ili posse anc fixar e reproducter li sones.

Famos musicantes va reciver per li parlant film un portrete, quel va restar conservat por li homanité. To vale anc por famos sceneros, erudites, oratores, statmannes, reyes, etc. Chascun historic eveniment va esser fixat hodie tam per image quam per parol. Li scol-cinema va profitar enorm per it. On ne posse previder li númere de possibilitás.

Ing. Kuechenmeister ha portat su invention unesimmen a Nederland, proque il es mettet in li ocasion per Nederlandan capital far su experimentes. Quáncam li product es simplic, li preparant labor ne ha esset talmen. Hodie li inventor ocupa se introducter su invention in li practica. Ti expenses ne va esser recompensat per li vendition del simplic aparate. Ing. Kuechenmeister es accustomat vider plu lontan. In ti aparate es un tot industrie de parlant films. On va erecter un nov explotation de films.

Bentost on ya va audir plu de ti remarcabil invention e to ne solmen in li cinema. Nam li intention es popularisar li aparate per bentosti furnition de un formate, quel es apt esser montet sur dom-cinemas.

Ex «Nieuwe Rotterdamsche Corrant»

Trad. Marius den Outer.

Etiquette

Li etiquette es un form del selfdiscipline; in to consiste su justification e su necessitá, precipue che ínmatur culturas e homes.

Sur li max inferior gradus it have li form del tabú. Poy it es religiosi e moral usanties, poy li etiquette del corte e del militari discipline, poy li bon ton, e quande in fin li hom ha atinget li max alt gradu de etic perfection, it es li inscrit lege del tact. Regretabilmen li tact ne posse esser atinget per education, it deve esser innascet, e ye pluparte solmen pos cultura de mult generationes.

Tant por li signification del nobilité.

Pro quo Japan durante un sol generation posset devenir plu civilisat quam Grecia, Serbia, Bulgaria etc? Japan possedet un antic nobilité fort in su etiquette, quel mancat a ti ta landes.

On me va monstrar quam refutation ye America. Ma qui esset do ti unesim colonistes de America? Puritanes sever in lor mores, con old traditiones! Li particule «de» es ci minu grav quam longannual tradition. Li nobilité do solmen quam exemple del tradition.

Julian Prorók (Ketzereien)

Indianic paroles international

Li american (indianic) paroles in li europan lingues es trovat in suficent grand númere, specialmen in angles, hispan e portugales. Ma anc li altri europan lingues contene un suficent númere de ili. Karl Lokotsch in su etimologic dictionarium de tal american paroles in german footnote:[Karl Lokotsch: Etymologisches Wörterbuch der amerikanischen (indianischen) Wörter im Deutschen. Carl Winter, Heidelberg, 1926.] cita 158 paroles, li etimologie de queles il explica. Ultra geografic nómines, li nómines de plantes, animales e coses es li max sovent. Inter ili noi trova ultra li conosset jaguar, boa, lama, chinchilla, tapir, guanaco, wigwam, guano, caiman, anc altri paroles quam uragan, hamac, chocolate, canú, cautchuc, chinin, cocain, condor, copal, máis, macaco, tabac, tomate etc.

Interessant es li explicat signification de divers geografic nómines p. ex. Amazonas descende del indian amassumu = fracass de aqua, Chili = frigid, Guatemala = monte vomient aqua, Jamaica = insul de fontes, Cánada = cité, Mississippi = grand flue, Niagara = aqua tonnerant, Orinoco = aqua rapid, Panamá = papilion, Paraná = mare, Paraguay = aqua del papagaye, Popocatepetl = li monte fumant, Titikaka = rocca de plumbe, Uruguay: guira-gua hi = aqua del multicolori avios, Yucatan = in li land del Yuk, Guito = columbo, etc.

E. W.

Subventiones por Cosmoglotta

C. K.-K-: 4 Doll.; Sra. Agnes v. Wahl-Reval: l Doll.; Dr. A. Peipers-Köln: 5 R M; Regierungsrat Dr. Mell-Rudolstadt: 10 R M; Albert Haldin-Eskilstuna: 25 sv. K. Cordial mersías.

A. D.

Eigentümer, Herausgeber u. Verleger: Gesellschaft Cosmoglotta, Mauer bei Wien, Verantwortlicher Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing bei Wien. Druck: Milan Nedvídek, Tábor.

Cosmoglotta A 50 (jul 1928)

Organ mensual del Association International Cosmoglotta

Consacrat al developation, propaganda e aplication del Lingue International Auxiliari Occidental

Redaction e Administration: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien, Austria.

Abonnament annual: 7 ö. S = 1 doll. = 5,2 sv. fr = 4,2 RM = 33 čsl. K

Annu VII -- Julí 1928 -- Nr. 50 (7)

Contene:

  • Changes e success, de Julian Prorók, pg. 101.
  • Remarcas pri li studie de Occidental, de L. M. de Guesnet, pg. 104.
  • Comité Explorativ por li Lingue International Auxiliari (CELIA), de A. Z. Ramstedt, pg. 109.
  • Cronica, pg. 110.
  • Reform del scrimachine, de Dr. Peipers, pg. 112.
  • Subventiones, pg. 116.
  • Erra, pg. 116.

Changes e success

Divers amicos de Occidental sovente sub influentie sive de lor propri lingue matrin, sive del usat til nu L.I. (max sovente Ido) proposi changes max sovente ínpremeditat e ínacceptabil. Ili oblivia que un L. I. sammen quam chascun lingue national natur-crescet es quasi un organisme o almen un unitari producte de arte. Li ver amelioration e progress de un lingue natural producte se ne per ukas de introduction de ti o altri parol, regul o form, ma per quasi creativ act de persones apartmen profund hant penetrat in li spíritu del lingue.

On conosse li fate del noviformationes de nationalistic scientistes e teoreticos! To deveni de to que ili ne senti e do ne posse sequer li «spíritu intern» del lingue.

Anc un L.I. have su spíritu intern. Si it ne es producte de long evolution natural, it tamen es submisset al sam leges de unitá e harmonie intern, quam ya anc omni producte de arte. Nam un lingue, sive natural, sive artificial, es sempre un harmonic producte de arte, sive populari sive individual, ma nequande un compilation colectiv.

Do on anc ne posse corecter e reformar it. Esque jamá on ha provat correcter li egiptian arte, o li pre-rafaelistic picturas? Esque li capell-mastros executent li ovres de un compositor ha jamá proposit le changear ci un passage o ta un harmonie? Yo nequande audit pri tal coses.

Si li ovre ne place al chef del orchestre, il sive execute un composition de un altri autor, sive composi self un propri composition, o mem il reproducte it in su propri maniere, e tande it depende del musical publica introducter li nov variation del capell-mastro, sive persiflar le pro li depravation del originale del compositor.

Ma ne omni mem excellent capell-mastro es anc un bon compositor. E in omni casu capell-mastro es sempre un hom musicalmen tre erudit e con fin sentiment. Quo on vell dir si anc li musicantes del orchestre o mem li extern publica vell postular changes e reformes? On vell rider! Ma in L. I. ne solmen chascun adherent, ma anc persones queles tre superficialmen ha foliat in un curt grammatica o un numeró del jurnale, veni con su consilies e reform-propositiones, presc sempre absolut ínmotivat e ja mem sovente tractat sur li págines de nor organ.

Probabilmen ili pensa que li autor del L.I. ne have altricos a far quam responder les ye lor sovente inept questiones o discusser con ili pri proposit changes, o defender li justitá e aptitá de chascun singul electet parol o form grammatical.

On vermen ne comprende pro quo omni ti reformistes ne junte se in constitution de un reform-societé por ta colectivmen elaborar un nov absolut perfect e ideal lingue quel va placer absolut a omnis. To ya vell esser lu max convenent.

Advere li exemples historic ne es tre incorageant. Li circul juntet circum li revúes Linguist, Correspondense internasional, Lingua Internationale etc, e poy li reform-moventie del Ido-Delegation juntet circum li organ de prof. Couturat Progreso, ne ha successat. Li unesim esset un pur babillada quel ne hat productet necos positiv, e li duesim un societé por colectiv reforma de Esperanto, quel nu ja es in dissolution durant que Esperanto es ancor in plen vive.

Do ambi colectiv labores ha fat fiasco, quam ti quel volet fundar un general fundament sur quel on vell posser constructer li L.I., tam li altri quel basat se sur un pret sistema quel on volet reformar.

Pri un ver success on posse parlar solmen che Volapük e Esperanto. Ambi pret e complet harmonic productes de arte de genial persones, queles strictmen refusat omni reformas in lor personal labore.

Ti restriction esset lor fortie; ma it es anc li cause del limitation de lor activitá tam areal quam temporal. Volapük ja ha morit pos fenomenal luminosi ascension e curt florescentie, pro absolut rigiditá. Esperanto ha ascendet plu lent e nu vive ja 40 annus, ma anc it va sequer e dar loc a un altri L.I. plu adaptat al postulationes modern.

E in tal processu on posse vider li ver lege de vive in li tot natura: Li sam individuo o mem specie biologic conserva su fundamental form e tolera variationes solmen in limitat gradu, quande li changeat conditiones de vive postula un plu grand mutation, a quel ti organisme ne es apt, it mori e fa loc a altri nov plu adaptat organismes. To es li etern constant grand lege del natura quel monstra se in omni branches del vive, anc in li historic e civilisatori progress del homanitá. Long-durant constantie del form e poy sive morte, sive curt quasi explosiv mutation (quam che Oenothera biennis observat de de Fils) con nov long constantie. Ne chascun specie es capabil a tal regeneration Phoenixatri, ma ti qui have ti fortie es privilegiat.

It es clar que max strict secuente li leges del natura on va successar max bon. In industrie e economie li exemple de Ford es max actual e instructiv. Il concentrat se ye un sol tip de automobil suficent bon e populari. Trans mult annus il conservat ti tip e usat omni su forties e organisatori talentes a simplificar li production e per to far it plu accessibil e populari. Li Ford esset li max expandet automobil. Ma li tecnica marchat adavan e atinget in su evolution plu bon tipes. E on ne volet plu Ford. Advere il esset mult minu car e accessibil quam li altris, ma to esset su sol avantage. Do il devet morir, ma per subit e complet transition a un totalmen nov sistema ligant li bon qualitás del anteyan, su modicitá e popularesse con omni progress del tecnica e scientie, il nu fa grandissim concurrentie al max bon sistemas.

Li quasi fenomenal success de Ford, quel mem ha ductet a un atentate ye su vive, monstra nos ancor un vez clarmen li grand linea sequend, secun li general lege de natura! Zamenhof ha sequet li sam via paralel a Ford e forsan si li genial mastro de Esperanto vell viver ancor hodie, il vell sequer li exemple de Ford; ma li epigones es principalmen occupat per myop conservation de revenues. Ili ne comprende, que anc Ford ha actet just pro ne perdir li revenues. Ma Ford e Zamenhof es genies.

Resumante lu dit, noi posse vider que successat ha ti, qui sequet strict un conservation de form e elaboration de metodes popularisant e facilisant li aquisition. Tis qui sempre changeat, ne ha atinget necos, quo sive ha impedit li nascentie, sive causat un prematur morte. It es do clar, que noi nequalmen deve sequer li tactica de Ido, si noi ne vole far suicidie (selfmortation), ma solmen ti monstrat unesimmen de Zamenhof e poy de Ford.

Julian Prorók

Remarcas pri li studie de Occidental

Li persones conossent Esperanto o Ido e havent li practica de ti lingues, sovente es un poc trublat quande ili comensa li studie de Occidental. Lor spiritu ha adaptat se a formes artificial e contrari al usanties del grand cultural lingues. Ili do deve readaptar se quam un music-studiant quel ha studiat per un fals instrument e de quel it es necessi refar completmen li orel.

Esperanto es incombrat de artificial o mutilat paroles, de grammatical regules desfacil a aprender. On deve liberar se de omni ti ballast.

Ido es precipue li ovre de du mannes con un tre grand merite e queles aportat un considerabil amelioration a Esperanto. Professor Couturat, matematico e logico remarcabil, ma de quel li fundamental erra esset considerar li lingue international secun un vis-punctu tro teoric e filosofic. It resultat de to un formation de paroles extremmen subtil, quel obliga li usantes del lingue changear lor maniere de rasonar e pensar. Sr de Beaufront, li duesim patre de Esperanto, ha conservat (de su long propaganda por li lingue de Dr Zamenhof) un maniere de discussion sat special e scolastic. Malgré mult articules, il ha nullvez refutat directmen li principies de Occidental. Il ha criticat quelc detallies e in plu il ha fat un heteroclit mixtura de formes de Occidental, Medial, Latino sine Flexione etc. Sovent mem il ha creat fantom-argumentes por posser abatter les plu facilmen.

In li L.I. es principies queles es teoricmen perfect, ma queles ne resiste al practica. Li fonetic ortografie, li principie: «un líttere = un son», transforma omni international paroles per un russ-polones ortografie e producte ti monstrus: paco (pace), komerco (comercie), kazo (casu), caro (tsar), speco (specie), kuracar (curar), etc.

Li rigiditá de derivation deforma un considerabil númere de international paroles e producte subtilissim formes quam: nacional e internaciona, martelagar e brosar, bazizar e fondar, aristokrataro e demokratio, reguloza e elementala, establisuro e redakterio etc.

Li usada ha pruvat que li L.I. have null beson a un logica plu rigoros quam li cultur-lingues. Li scope de li L.I. ne es far logic filosofie o crear un nov maniere de pensada, ma unicmen far se comprender. Un expression ínlogic ma comun a omni cultur-lingues, es preferibil a un expression logicmen ínattaccabil ma contrari al custome. Li grand frances linguist Darmesteter in su libre «Li vive del paroles» dit (pag. 117): «Li homes, por intercomunicar su idés, recurre instinctivmen a un «ensemble», a un sistema de natural signes queles sin cessa modifica se, in li témpore e in li spacie, sub li action de leges fisiologic e leges psicologic; ma si solmen li max grand parte del homes intercomprende per ti sistema, ti-ci ha dat li servicies queles on posse demandar de it. Just pro to mem li erras de logica, li anomalies, si solmen ili es acceptat de omnis, cessa esser anomalies, e deveni formes legitim del pensa. Tal es li fundament del principie que li regul del lingue es dependent del sol usantie».

Lu max facil es to quo on ja conosse e li ver facilitá ne es in li simplicitá ma in li facilitá de practic aplication. Pro quo far un grammatica in 16 paragrafes si un grammatica de 32 paragrafes es plu practicabil, aplicat plu facilmen e minu choca li customes.

Li derivation in Occidental es mult plu flexibil quam in Esperanto-Ido e li sense del sufixes es minu rigid. In li majorité del casus on incontra fatalmen li sufixes ja usat in frances, angles, german, italian, hispan, sved etc. On deve notar que mult sufixes have un sense tre vicin e posse esser facilmen usat un vice li altri quande it ne es necessi haver un absolut tecnical precision. Ti casu existe in omni lingues, p. ex. in frances: effacement e effaçage, enfournage e enfournement etc.

Malgré que li sense del afixes ne es tam rigid quam in Esperanto-Ido Occidental es tamen un lingue regulari. In li auxiliari lingue on ne forma, in omni moment, paroles per derivation, ma prende les tot pret. Tamen si li parol manca, o si on besona crear un nov parol por un nov notion, it es necessi haver li medie far it regularmen. Sammen quam in Ido, li parol desbon es just e va esser comprendet (ma li adept tre rapidmen va adopter li max usat form: mal), sammen in Occidental li parol «aervolada» ne es fals, ma preferibilmen on va usar li form: aviation, quel have li avantage esser ínartificial e international.

Ti flexibilitá in derivation, quel permisse reconstituer regularmen li international formes, es retrovabil anc in li ortografie.

It ne es nullmen un crímine ne reduplicar li consonant omni vez quande it ne modifica li son, e it es permisset sin ínconvenentie in practica scrir aprender o apprender, oficie o officie. Sammen it es plu bon scrir filosofie e ortografie, ma on ne va impedir li scientistes usar li ortografie quel les es accustomat e scrir philosophie e orthographie. Ma on deve respectar li casus u li duplic lítteres modifica li sones e es necessi por distinter li sones curt e long: casse e casu, ross e rose, brass e brase, bar e barre etc.

E si li puristes e li cisentes de capilles invoca li sacro-sant principies, noi deve responder que in german on ancor trova: Contor, Kontor o Comptoir, Concert o Konzert, Büro o Bureau, e in frances: échalier o échallier, longuerine o longrine, dessiller o deciller, chalan o chaland, bonbonne o bombonne, vagon o wagon etc.

On deve ne obliviar que in un lingue on basa se precipue sur li instincte e custome e que on aprende li L.I. plu facilmen si it contene un plu grand quantité de international formes comun a omni lingues. Li autor de Occidental, sr de Wahl, in contrari a li max mult fabricantes de interlingues, ne es un absolut teorico, ma pensa sempre pri li max grand facilitá por li interessates. Pos har consacrat 30 annus al studie del problema del derivation il finalmen ha trovat li solution. Ma il ne es un hom quel posi li principies súper li practica. Vice serchar aplicar li lingue al principies, il ha trovat li principies pos un long studie e descomposition del international comun vocabularium. Li problema del derivation es li max important. Si per li derivation on ne posse retrovar li international formes, li tot base es fals e it es ínpossibil que li lingue va posser usar li comun vocabularium international. In ti casu it va esser necessi reconstructer completmen li scientic e technic terminologie, un ínpossibil labor!

Li question de li L.I. per Occidental ha intrat in su definitiv periode, pos li experienties de Volapük e de Esperanto-Ido. Tamen ti experimentes ne es perdit, nam un question tam complex quam li L.I. posse esser soluet solmen per un serie de succedent provas queles monstrat li erra-solutiones.

Naturalmen Occidental ne es finit e certmen anc Occidental es perfectibil. On ha posset criticar detallies e isolat paroles, ma null ex su fundamental principies. Occidental ha realisat li application del maximum de internationalitá in li grammatica e in li vocabularium. Ti du punctus ha esset negliget per li Comité del Delegation por Adoption de un L.I. in scop obtener un compromiss sur li base de Esperanto pro su relativ difusion, e pro to on ha conservat li absurd sistema de finales e li artificial conjugation (Vide li consilies de Prof. Förster in li protocoll del labores del Delegation págine 26).

Li autor del present articul, quel have un experientie de plu quam 20 annus e in Esperanto e in Ido, posse declarar que il ha aprendet Occidental extraordinari rapidmen malgré li grand desfacilitá provenient de un perfect custom parlar Ido sammen quam su matrin lingue. Ma li desfacilitá retornar al natural formation de paroles e frases, es relativmen grand quande on es acustomat usar un hiperlogic maniere de pensada. Certmen Occidental es mult plu desfacil por un habilissim idist o esperantist quam por li ordinari hom. Pos tri semanes de studie, it es in fact circa 30 hores, sin manuale, sin vocabularium national-Occidental, con solmen un clave, li radicarium e li nr 41 de Cosmoglotta, il ha fat un tre interessant experientie. Un austrian Occidentalist, sr Deminger, visitat le. Ambi interparlantes esset de different nationalitá e li visitator ne parla li matrin lingue del visitat. Noi ancor ne havet un grand custome in parlada e it esset tande li unesim vez que yo parlat Occidental. Ma pos quelc minutes li conversation devenit sempre e sempre plu fluent e pos du dies, it es pos circa six hores de interparlada, li conversation esset perfect e tre rapid. Plur altri idistes posse atestar li facte. Existe quasi null diferentie de pronunciation; e li intercomprension, mem pri temas technical e political, esset excellent.

Quande on ha abandonat li maniere de rasonament artificial de Esperanto-Ido, li usada de Occidental deveni tot natural e on scri e parla it instinctivmen.

Noi expresse li desir que li adeptes de Esperanto e Ido va esser conscient que, malgré sacrificationes considerabil, ti lingues ha atinget null success. Li adhesiones platonic del societés e official corporationes significa nullcos. Ti lingues ne difuse se practicalmen. Ma, serios homes ne deve obstinar se in un fals via. Si quelc excellent propagandistes obstina se in propaganda de lingues, queles por devenir utilisabil, deve reconstructer li tot scientic e tecnic lingue, it es un grand erra, imputabil forsan a manca de general cultura. Li entusiasme, in ili, es victor del rason. Ma li technica ne cuida pri entusiasme, ma pri efect. Solmen un lingue alliant li maximum de internationalitá con li regularitá, conciliabil con li facilitá, posse atraer li interessates. Ne per tornar li dors a omni international customes on posse interessar li homes por li L.I. Ti lingue ne deve esser inventet. It existe, in potentie, in li grand cultur-lingues; it suffice extraer it. Secun un constant practica e studia del mundolingues on posse declarar que Occidental es actualmen li tip max evoluet in ti direction, li lingue quel monstra li just direction in li evolution del mundlingue.

Forsan, it es un agreabil e facil subject de joca, on posse dir, que noi es teoricos sempre íncontent, ma it ne es nor culpa, si li question del mundlingue progresse omni die. Nor nepotes va esser felici trovar fat li grand labor de ti quasi prehistoric periode del mundolinguisme. Anc es a remarcar que por li unesim vez, in Occidental on trova un lingue quel considera plu mult li practica quam li max bell teorie, quel possede li minimum de artificialitá e quel posse prender li motto «Omnicos quo es international es mi».

Nu con li flexibilitá de Occidental, quel ha liberat nos del rigiditá del anterior sistemas, noi posse progresser sin ruptura. Li grand judico inter li mundolinguistes va esser li maximal internationalitá in grammatica sammen quam in vocabularium. On posse far li max bell decretes, cantar in Esperanto «Noi va restar fidel», li vive es nor mastro. Nu it es ínpossibil strangular li Occidental-movement, it va atraer omni mundolinguist quel posi li grand idé de mundlingue súper li particulari desires.

L. M. de Guesnet.

Ove de Columbo.

In li fine del 18-ésim secul li Academie Frances de Scienties posit li secuent question: «Pro quo mem ne un gutte superflue, si on da un pisc in un aquarium plen-plen?». Li Academie permisset un termin de un mensu por meditar. Li scientistes scrit long tractates e fat mult discurses pri li problema. Ma li questionant corporation repulset omni response. In fine it proposit que on ante omnicos mey examinar li question per li experiment e on va posser convicter se pri que li aquarium ... ne superflue.

Ughetti.

Comité Explorativ por li Lingue International Auxiliari (CELIA)

In usation experimental.

-age

(AZR) por -age e -agie, inter queles un strict diferentiation causa hesitas e erras. Li scrition per -age restaura li natural grafic image de mult paroles: patronage, equipage, rafinage, plantage, etc. In omni lingues existe solmen un suffix: -age (FAD), -aggio (I), -aje (H), omnis descendent de L. -aticum. Tal paroles quam foliage e plumage coresponde a adjectives-participies foliat e plumat, etsi finit verbal formes ne vell exister.

-esc

(EP, AD, AZR, EW), adjectivic suffix, indicant drastic, assertet similitá, inventet comparationes, precipue pri persones o entes: gigantesc, follesc, infantesc, etc.

-ett-

(AZR) general diminutiv infix: 1) del subst. indicant persones: filio -- filietto, Anna -- Annetta. Posse haver anc un signification caressiv. 2) del subst. indicant coses: statue -- statuette, libre -- librette, historie -- historiette, carre -- carrette, cigar -- cigarette, rose -- rosette. Posse anc haver un signification simileant o substitutiv. -ette directmen de verbal radica significa micri coses, usat por alcun scope. 3) del adj. brun -- brunetti, pallid -- pallidetti. Qualitá approximativ. 4) del verbes: foliar -- foliettar, rider -- ridettar. Posse anc haver un signification frequentativ.

-oid

(AZR) international adjectivic suffix in li scienties, indicant de simil specie o form: antropoid simio, negroid race, romboid figure, muscoid plante, metalloid elementes.

-id

(AZR) adjectivic suffix. In mult paroles de latin orígine es ancor visibil un interessant antiqui latin sistema por derivar adjectives e substantives de tal verbes, queles expresse que un person o cose es in un fisic o psichic statu sentit o perceptet de un individue. (Anc valer significa originalmen «sentir se bon, bon esser».) Li verbes es in general primari, intransitiv. Li adjectives es derivat per -id del radic del verb, e expresse li qualitá caracterisant un person o cose in li statu mentionat. Li substantives fini per -ore, es derivat del verbal radic, e expresse li statu self. Ci un curt liste: (verb -- adj. -- subst.): caler -- calid -- calore, friger -- frigid -- frigore, paller -- pallid -- pallore, valer -- valid -- valore, timer -- timid -- timore, horrer -- horrid -- horrore, stuper -- stupid -- stupore, riger -- rigid -- rigore, teper -- tepid -- tepore, putrir -- putrid -- putrore, languer -- languid -- languore, ferver -- fervid -- fervore, fluer -- fluid -- fluore, splender -- splendid -- splendore.

Old

(AZR) Occidental vel'i deriva se del Latin vetus -- vetulus -- vetlu -- veclu -- veilu -- veliu e trova se in F vieux, vieil, H viejo, I vecchio e P velho. It sembla do esser presc pan-romanic. Tamen it es multvez constatat, que it es íncomprensibil mem a romanicos. In favor a vel'i ha esset advocat, que de it on posse facilmen formar derivates: vel'ard, vel'atri, vel'on, vel'ess, vel'itá, vel'ijar, etc. Ma ti derivates es apen plu comprensibil, si ne miscomprensibil, pro H vellon, A velleity, etc. It es sempre plu important, que li sovent usat cardinal parol es bon, quam rar derivates. Por un idé tam ordinari, tam frequent es necessi, un parol natural, facilmen comprensibil, curt. Vel'i es inconvenent anc pro li scrition per apostrofe (').

Noi do deve trovar un substitute por vel'i. Ancian e antiqui have su special significationes e es ínusabil quam general expression. Seni o sen effecte tro mult mort latin e conveni plu bon a senil Latino sine Flexione de Peano quam a un L.I. de actualisant direction.

Resta old, usat ne solmen in li grand lingue anglesi, ma conosset anc de hollandeses, nordgermanes e scandinaves e, on posse dir, tra li tot munde per li expressiones Old England, grand old man, old-boys, etc. Old es bon quam paralel a yun: yun mann -- old mann es certmen plu attractiv quam yunon e ve'on. In vice de vel'on e vel'ard on posse scrir old mann, old fémina e forsan old-astro (cpr. A oldster), vel'ess -- etá o forsan oldess (A oldness), vel'atri -- oldesc (A oldish) o senil e obsolet, vel'ijar -- devenir old, etc.

Nin

(AZR) vice ny (9), quel trova se in null lingue, e es por mult popules desfacil a pronunciar. Nin es old angles. Derivates: ninesim, ninti, ninuplic.

Personal e possessiv pronomines

Li majoritá del membres ha uniat se pri li secuent pronomines:

subj.yotuilillaitnoivuilli (illos illas)
obj.metelelaitnosvosles (los las)
pos.mituisususunorvorlor

Un detalliat discussion ha durat long pri li personal e possessiv pronomines in Occidental, causat per li constant critica del anteyan formes, specialmen directet contra li form «mu», de quel li substantivat formes es tro ínnatural. Yo, me e mi es pur hispan e in sam témpore anc li max international. Tui posse esser abreviat a tu, si li principal parol seque: «tu libre», ma «li libre es tui». Vu es frances, Vo trova se necú, e es evitand pro confusion con yo. -- Con prepositiones posse esser usat e li subjectiv o li objectiv formes, tamen solmen me e te, con me, con te, con noi o con nos, con vu o con vos, contra il o contra le, inter illi o inter les, etc.

Li secretario: A. Z. Ramstedt.

Remarca

In futuritá noi va usar solmen ti nov formes adoptet por experimentation. Li articules queles ja esset compostet alor li votation del Comité Explorativ ancor va haver: mi vice yo, mu vice mi, vo vice vu, etc.

Red.

Cronica

Li revúe «Plus Loin», mensual, red. M. Pierrot, 2 Rue des Haudriettes, Paris, in su numeró de may favorabilmen recense li brochura de de Guesnet: «It es un efortie quel sembla har dat un resultat plu simplic, minu complicat quam Esperanto».

Durant li pentecost-festas, li Occidental-Buró de Paris esset visitat de Ing. Thibault (Angers) e Instructora Colas (Souday).

Li formularium de adhesion e declaration de principies del association «Li amicos del En-dehors» es publicat in Occidental.

L. M. de G.

Ye li 21 april li membres del Romanda Ido-Societo (R. I. S.) ha reunit se in Lausanne por studiar li actual situation del L.I. in li munde e por fixar li futuri labores del Societé. Sr Ric. Berger e sr Fred. Lagnel presenta rapportes pri Esperanto, Ido e Occidental con multi documentes extraet de jurnales e de epistules. Poy li filolog A. Creux analisa li du lingues Ido e Occidental, demonstra li evident superioritá de Occidental contra Ido e conclude que del comparation impartial e objectiv inter li du lingues apare clarmen que Occidental es vermen superior a Ido per su dictionarium realmen international, per su ortografie historic, per su grammatica analitic plu facil, per su derivation natural e regulari, per su immediat comprensibilitá. In consequentie il invita li present mundlinguistes transir ad Occidental, qualmen ante pluri annus li majorité de ili ha passat de Esperanto a Ido, sempre marchante in li direction del progress. Poy comensa li discussion, e, pos tri hores de grand labores, li R. I. S. mori tranquilmen e nasce li Sviss Association por Occidental (S. A. P. O.) con li comité sequent: presidente: Sr Ric. Berger (Corcelles près Payerne, Vd; ex-esperantist, autor de 2 brochuras por li propagande de Ido), vice-presidente: sr A. Creux (à Rue, Fribourg; ex-esperantist, co-autor de un aprension-libre por Ido), secretario: sr Fred Lagnel (Chapelle, Vd; ex-secretario del Internaciona Ido Radio-Klubo) e vice-secretario: sr E. Mayor (Occidental-Secretariatu, Chemin du Mont-Tendre 14, Lausanne; ex-idist).

A. Creux.

Organisat del progressist mundlinguistes de Svissia un duesim conferentie evenit in Bern li 3 junio, sub li presidentie de sr Dr Schrag, inspector de secundari scoles e autor de un aprension-libre por Ido. Li 12 participantes representant li max important gruppes idistic de Svissia e li «Sviss Association por Occidental» (S. A. P. O.), discusset li recent situation mundlinguistic. Sr René de Saussure, autor de un project Nov-Esperanto, esset anc invitat e exposit su criticas pri li regules de derivation de Ido. Omni presentes concordat que li sistema de Couturat deve esser abandonat max bentost possibil. -- On parlat in Ido, Occidental, Nov-Esperanto, frances e german, ma it es remarcand que on mult plu bon comprendet se per Lingue International, támen rarmen usat in li vive, quam per lingues national. -- Li Idistes finalmen votat li resolution sequent: «Li progressist sviss Idistes reunit in Bern li 3 junio, hante audit quelc ex-Idistes, in present Occidentalistes, e discusset li actual Ido-problemas, repeti que ili considera Ido quam reformabil, declara voler expectar li Ido-Congress in Zürich e reserva se plen libertá de action pri eventual resultates del congress». -- Sr Major Tanner, qui ante quelc annus mult efortiat uniar li Idistes e Esperantistes, adheret a Occidental, samtemporanmen quam Dr Aschwanden, President del Ido-Gruppe de Biel, e sr J. Denzler, un del max ancian Idistes de Svissia.

Ric. Berger.

In li numeró 8 de «Ergo», jurnale por li studentes de Uppsala (Svedia), sr Dr C. E. Sjöstedt ha insertet un articul, intitulat: «Bon sense in li question de L.I.», in quel il tracta li tema del inpossibilitá de Esperanto e li tendentie del Esperantistes prender judicies pri Occidental quam judicies pri Esperanto. Li articul exposi pro quo Esperanto va ceder a Occidental, li lingue del paroles international.

Albert Haldin.

Li Societé Occidental, Uppsala, Svedia, instituet ja in januar ho-annu, havet su unesim Session official li 24 april, quande sr C. E. Sjöstedt fat un discurs pri Occidental. Li societé prepara li edition de un propaganda-brochura.

C. E. S.

In «Deutsche Kurzschrift», Duisburg e Frankfurt a. M., may, sr Pau Nagel publica un interessant recension de «Occidental», ex quel noi extrae li sequent passus: «Occidental apoya se tam plenmen sur li lingues europan que su adherentes comprende e scri it egalmen, sin que til nu existe manuales. E. de Wahl finalmen reducte li mudlingue al simplicitá e brevitá del angles. Frequent paroles es monosíllabic: es, da, fa, sta, di, scri, ha. Li superflui finitiones del Esperanto es eliminat, sammen anc li desfacilitás grammatical (acordation del adjective, obligatori acusative) de ti lingue ... Occidental conserva li original accentuation del natural lingues. Pro to it usa accentuat lítteres, queles Ido sin justification ha attaccat ... Ancor ne existe un mundlingue, ma solmen projectes de un tal, quel sempre plu converge. Malgré omni favorisationes Esperanto ne posse introducter se in circules de scientie e comercie, pro que it have divers mancas tro evident. Del projectes aparit desde Esperanto, Occidental es li max considerabil; it es li max proxim a un ideal europan lingue commun, e pro to it certmen have bon chances». Li autor critica li plurisensitá de quelc sufixes e sufixoides, (p. ex. -graf e -metre por persones e objectes). Li lingue international totalmen ne deve esser simultanmen anc un absolut «rational» idioma, quo es un utopie, quam monstra li evolution del idé desde Volapük. Ja Esperanto have -ujo por 1) landes, 2) árbores e arbustes e 3) reservuores, vases. Li problema del Lingue International existe pro li multiplicitá del lingues national, ne pro lor intrinsic ínsuficentie. Adplu li autor di que adherentes de Occidental recomanda al laico apprender unesimmen Esperanto; il tande va comprender anc Occidental e plu mult apreciar su avantages. To es partialmen just pri li aprension de Occidental si on ne save un del grand lingues de Europa e li paroles international; ma por li expressiv usation noi ne posse consiliar li anterior studia de Esperanto, per quel li disciple acustoma se ínnaturalitás impedient li corect application del quasi-natural lingue Occidental.

«La Lettura Stenografica», Napoli, may, e «Rivista degli Stenografi», Firenze, april, anc iniciat per PANSCRIT (adaptation Occidental del Stenografie Scheithauer) raporta pri Occidental e Cosmoglotta.

E. P.

In Heroldo de Esperanto nr 15 on posse leer li sequent appelle al Esperantistes: «Li dan radio-stationes Kopenhavn e Kalundborg subitmen ha cessat li Esperanto-radio-emission. Til nu venit solmen poc protestes e on pretende que li interesse ne es sufficent grand in extrania. Samideanos! ... Ples scrir strax e in masses un curt invitation pri nov Esperanto-programm-resumés ... Li affere es gravissim, proque li station K. es un del max bon stationes in Europa. Ples scrir strax!» -- Per altri paroles, li esperanto-adherentes, egal ca possedentes de radio-receptor o ne, per epistul-masses mey evocar li idé que tre mult persones es interessat pri Esperanto-radio. Do apert appell a mistification. «Quo usque tandem ...»?

J. P.

Reform del scrimachine

Li max bon scrimachines ha esset constructet per li Americanos. On conosse li excellent sistema Underwood, quel ha esset imitat per presc omni altri fabricantes, pro que it ha soluet li problema del scrimachine con visibil scritura in modellari maniere.

Ma ancor pluri altri technical problemas resta a soluer in li construction del scrimachine.

Por accelerar li scrition on ha inventet un special sistema de scrition, li «sistema del deci fingres»: li scritor ne usa, quam til nu (o almen antey), solmen un o du fingres, ma omni deci fingres, li du manus resta sempre in li sam situation, chascun fingre tippa sur li sam tastes. P. ex. li litt fingre del levul manu tippa solmen sur li tastes w, a, y, queles it posse atinger sin alteration del situation del tot manu, solmen curvant o extendent footnote:[To ne es absolutmen just, ples vider plu infra.]; li quadresim levul fingre (fingre de anell) tippa solmen sur li tastes e, s, x; li triesim (medial) sur li tastes r, d, c; li duesim sur li tastes t, f, v; li pollices solmen sur li (lineal-) taste de spacie (taste de progression); in simil maniere li fingres del dextri manu apartene al sequent tastes: 2: z, h, b; 3: u, j, n; 4: i, k, m; 5: o, l, comma. Resta ancor quelc tastes (q, p, g), queles es tippat per li micri o li duesim fingre. Anc to es possibil sin mover li tot manu, solmen per un litt distension del mentionat fingres.

Li consequentie es, que li manus ne besona saltar súper li tastatura ad ci e ta, per quo sovente li just taste es fallit; in contrari, chascun fingre sin exfortiar e ínfallibilmen trova li just taste, sin alcun motion horizontal del manu, quel move solmen vertical por presser li taste ad infra; ma li labore de serchada del just taste es presc totalmen abolit. Per to on posse multiplicar li rapiditá e li securitá del scrition.

Ma on strax vide que li arangeament del tastes ne es adaptat al natural form del manu e del fingres e al motion del fingre-pintes. Li axe del manu-articul es situat obliqui, ne paralel al ranges del tastes, e li motion del fingres (curvation e extension) ne eveni in vertical planes, ma anc ti ci planes es obliqui. Do, por adaptar li tastatura del scrimachine al sistema de deci fingres, on vell dever transformar li tot construction del scrimachine; forsan ti ci problema posse esser soluet per electric impulsion del tip-leveros vice li mecanic.

Mi adjunte ci un esquisse del proposit form del tastatura:

It comprende se que ye mi arangeament li lítteres neplu posse esser plazzat quam ye li max mult machines in li órdine «q, w, e, r, t, z, u, i, o, p» etc.; ma secun quel principie on deve plazzar les? Nu, li sistema de deci fingres, quel vole utilisar li anatomic possibilitás del homal manus, postula que li max habil e fort fingres, li duesim (index, demonstrator) e triesim (medial) deve tippar li max frequent lítteres, e li minu habil e fort fingres, li quadresim (anell fingre) e quinesim (litt fingre) li minu frequent lítteres. Li frequentie del lítteres difere in li divers lingues; in li esquisse yo ha prendet quam modell nor lingue Occidental, in quel, secun un calculation superficial, li frequentie del lítteres es caracterisat per ti ci serie:

e, s, a, n, i, t, r, l, o, m, c, u; d, p, h, b, q, x, y, f, v, g, j, w, k, z. Do yo ha atribuet li max frequent líttere e al dextri duesim fingre (index) in su medial, e do max comod postura (demí-curvat); li líttere s, proxim frequent, al levul index in li sam postura; e li altris secun li sam principies repartit ye li divers fingres. Yo lassa íncert, si un plu util distribution vell esser possibil; p. ex. li medial (3) fingre posse esser considerat quam plu fort quam li index (2); to mey esser decidet per li psicologie experimental.

Un ulterior impediment del sistema de deci fingres ye li present construction es, que por scrir majuscules, un del du manus es fortiat abandonar su plazze súper li tastatura e presser li taste de change (taste de majuscules), arangeat ye omni sistemas levul o dextre del tastatura, u li litt fingres es situat, quel es tro debil por manipular ti pesosi taste. Por evitar to yo ha fat un tre simplic machineríe per quel on posse manipular li taste de majuscules per li pede. Yo ha ligat un corde ye li taste e ye un simplic pedale. On solmen deve tirar un poc li scrimachine vers se súper li bord del table, por que li mentionat corde ne fricte se ye li bord del table. Ma comprensibilmen ti ci primitiv construction posse esser executet plu elegant e comfortabil.

Per li sistema de deci fingres talmen perfectionat li spiritual laboreros va posser usar li scrimachine mult plu bon quam nu; lor spiritual labore ne va esser íncomodat per li serchada del just tastes!

Pri altri problemas del futuri scrimachine yo vole scrir altrivez; p. ex. li scrimachine sin claccant bruida ...

Dr. Peipers

Subventiones per Cosmoglotta

Dr. K. Schüppel-Parchim: 4,10 öS; Dr. W.: 32 RM; Gerald A. Moore-London: 10 pd; Prof. Dr. K. Asakawa-Yale University: l doll; R. Sulliger-Weinfelden: 5 fr. sv. Cordial mersías.

A. D.

Erra

In li articul «Normation» del ultim numeró ha insinuat se un erra trublant li sense; in págine 93, linea 17 de infra, ples leer: Pro to ili ne posse esser creat per resolutiones del majorité (vice: revolutiones).

Eigentümer, Herausgeber u. Verleger: Gesellschaft Cosmoglotta, Mauer bei Wien, Verantwortlicher Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing bei Wien. Druck: Milan Nedvídek, Tábor.

Cosmoglotta A 051-052 (aug-sep 1928)

//

COSMOGLOTTA

Organ mensual del Association International Cosmoglotta

Consacrat al developation, propaganda e aplication del Lingue International Auxiliari Occidental

Redaction e Administration: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien, Austria. Abonnament annual: 7 ö. S = 1 doll. = 5,2 sv. fr = 4,2 RM = 33 čsl. K

Annu VII – August-Septembre 1928 – Nr. 51, 52 (8,9)

Numeró special dedicat al membres del Ido-Congress Zürich, 2 til 5 august.

Contene

  • Psicologie interlinguistic, de Ric. Berger, pg. 117.
  • Idés directiv e principies de Ido, de Ric. Berger, pg. 118.
  • Duplic consonantes, de Ric. Berger, pg. 19.
  • Tro mult suffixes!, de Ric. Berger, pg. 120.
  • Suffix -ion, de Ric. Berger, pg. 121.
  • Obliviates, de Ric. Berger, pg. 123.
  • Apelle por solidaritá, de Ric. Berger, pg. 123.
  • Qui es li autor de Occidental?, de Ric. Berger, pg. 124.
  • Novial, de E. Pigal, pg. 125.
  • Novam e Novial, de A. Z. Ramstedt, pg. 127.
  • Un Progress?, de Albert Haldin, pg. 134.
  • Índiscret question a Senior Jespersen, de Ric Berger, pg. 125.
  • Cronica, de E. Pigal, pg. 126.
  • Criterie de L.I., de E. W., pg. 138.
  • Quelc opiniones de sviss Idistes, pg. 139.
  • Textu comparativ, de Karl Janotta, pg. 140.
  • Noticies, de E. P., pg. 140.

Psicologie interlinguistic

Ancor nu, yo memora un remarcabil articul publicat de sr Abat Dudouy in «La Langue auxiliare», julio 1914, quel exposit un fact psicologic tre curios: «Si vu discusse», scrit sr Dudouy, «con un Esperantist, vu ne have pena far le conceder li necessitá de mult reformas; strax il agnosce que Esperanto vell esser plu bon sin li acusativ obligatori, sin li plural del adjective, sin li inventet correlatives, … to es su opinion privat e li ver, nam ti-ci ne es falsat de considerationes sentimental …

Ma si vu questiona le pro quo il ne adhere a Ido, quel ha supresset omni ti desfacilitás, strax li Esperantist indignat responde: a Ido? nequande! … e poy … il comensa contestar li utilitá del reformas self, queles il quelc minutes antey trovat necessi! …».

Evidentmen to es un contradition astonant, enorm, ma quant homan! Tant homan que hodie noi constata li sam fact che li Idistes córam Occidental.

Noi conosse eminent Idistes, queles ante un annu demandat in Ido just ti reformas, queles Occidental ha realisat (precipue in grammatica e derivation). Ante 6 mensus, córam li progresses de Occidental, ti sam Idistes scrit nos que li bonitá de ti formes ne es pruvat e nu, pos nor adhesion a Occidental, ili trova que omni ti formes «es un regress»!

Yo vell posser citar Vos li casu de un excellent coidealist, quel acrimen vole absolutmen e sistematicmen vider grav defectes in Occidental. Por ex., il critica li -a por li feminin pro que un parol quam «matra» vell chocar li Italianes! Noi responde que Occidental ne have matra ma matre, pro que ti parol es ja feminin per se self e ne besona un finale feminin. — «Ergo», responde nor amico, «Occidental have exceptiones, paroles feminin ne fini per -a, quáncam ti -a indica ti sexu. Esque on posse subtener un lingue tam desfacil e ínregulari?».

«Car senior», yo responde, «ante departer in guerre, ples solmen remarcar que Vu vide li pallie in li ocul del altris» — «Senior, yo ne permisse que …» — «Yes, ples remarcar que in Ido tam regulari Vu di: «matro» e ne «matrino», quo constitue exactmen li sam exceptiones quam in Occidental …»

It ne existe plu grand surdes quam tis, qui ne vole audir.

Ric. Berger

Idés directiv e principies de Ido

Córam li rapid progresses del conception occidentalistic li secretario del Ido-Akademio sentit li beson redemonstrar li excellentie del principies de Ido. (Vide «Ido», april 1928). Noi do va anc rediscusser les.

  1. «Internationalitá del radicas (del radicas, ne del tot paroles format)». Pri li principie inter parenteses noi responde: tant plu regretabil. Un ver lingue international deve haver ne solmen radicas, ma anc derivates international, e si Ido eliminat ti ultimes per un mal derivation, to es un grand defect ne a exposir quam un principie!

  2. «Autonomie pri derivation e composition». — Ples remarcar que Occidental have anc ti avantage tam bon quam Ido. Ma li derivates de Occidental es identic a natural paroles internationalmen conosset, contra que li Ido-derivates, tro autonom, es artificial formes sovente íncomprensibil.

  3. «Unisensitá in li paroles e renversabilitá in li derivation». — Si yes, noi questiona pro quo in Ido vocabules quam «nivo, pluvo» ne seque li regules general del derivation; pro quo li resultate del action «pluvar» ne es «pluvuro», quam de «disertar» es «diserturo»? Li response es tre simplic: li regules de Couturat es tam contrari al customes del popules, que on ne audaciat applicar les partú. Do on creat exceptiones.

  4. «Fonetical ortografie» (!) — Quam exemple noi va citar li son k scrit in Ido per 3 manieres: qua, exemplo, kun; li son s anc per 3 manieres: eceso, ex; li son z per 2 manieres: exemplo (gs), rozo; anc li i consonante yes, filio, etc.

Ples remarcar que noi ne blama ti alfabet, in contrari, it esset