Cosmoglotta Archive


Usage

Iluminar un sol parol por vider un explication

exemple de iluminar sol parol

o iluminar mani paroles por vider un naiv traduction.

exemple de iluminar mani paroles

Selecter tui lingue preferet por li traductiones.

exemple de selecter lingue preferet

Plan de Aparition de Cosmoglotta 1927-1972

Annus Jan Feb Mar Apr May Jun Jul Aug Sep Oct Nov Dec Remarcas
1927 38 + s.7 39 + s.8 40 + s.9 41 42 + s.10 43 + s.11 2)
1928 44 45 46 47 48 49 50 51 - 52 53 54 55
1929 56 57 58 59 60 61 62 - 63 64 65 66 67
1930 68 69 70 71 72 73
1931 74 75 76 77 78 79 3)
1932 80 81 82 83 84 85 4)
1933 86 87 88 89 90 91 5)
1934 92 93 94 95 96 97 98 99
1935 100 B1 101 B2 102 103 B3 104 B4 105 1., 2. ..
1936 106 B5 107 B6 108 109 B7 110 B8 111
1937 112 B9 113 B10 114 B11 115 116 + B12 117 B13 118 B14
1938 119 B15 120 B16 121 B17 B18 B19 122 B20 123 B21
1939 124 B22 125 B23 126 B24 127 B25 128
1940
1941 B26 B27 B28 B29 6)
1942 B30 B31 B32 B33 B34 B35 B36 B37 B38 B39 B40 B41

Remarcas pri ti tabelle

  • Li littere s. indica que ti special numeros es suplementes al revúe Kosmoglott o Cosmoglotta 1926 e 1927 : ili esset titulat : "Supplement al Kosmoglott (o Cosmoglotta), partie (o : jurnal) scientic-litterari in Occidental".

  • Li ciffres 1., 2., etc. sequet de un punctu, indica que ti numerós es poligrafat per duplicator. Ples notar que li numerós 1. til 8. esset titulat "Cosmoglotta-Informationes", ili have li formate A4 e contenet segun li numerós 8 til 14 págines.

  • 1) Li redation e administration de Kosmoglott ha esset assecurat de 1922 til 1926 per li autor de Occidental, Edgar de Wahl, Reval, Estonia.

  • 2) Li redation e administration ha esset reprendet de 1927 til 1930 per lng. E. Pigal, Wien, Austria.

  • 3) Desde 1931, del Nó 74 til 86, A.Z. Ramstedt, Helsinki, Finland, devenit li redactor. Durant ti tempor li administration esset atribuet del Nós 74 til 79 a J.A. Kajs, Brno, Tchecoslovakia.

  • 4) Li Sved Occidental Federation assecurat li administration del Nó 80 til 90.

  • 5) Dr Bertil Blomé (Svedia) devenit redactor del Nós 87 til 90. Desde li Nó 91 til 128 Ric Berger, Morges, Svissia, prendet li redaction e Fred Lagnel, Chapelle, Svissa, li administration.

  • 6) In 1942, durant li guerre, Matejka e Lagnel restartat li edition poligrafat del Nó 26. til 77..

1927

Cosmoglotta A 38 (jan-feb 1927)

Organ del Association International Cosmoglotta

Consacrat al developation e propaganda del Lingue International Auxiliari Occidental

Redaction e Administration: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien, Austria.

Abonnament annual: 5 ö. S = 4 sv. fr = 0,75 doll. por membres: gratuit.

Annu VI -- Januar-Februar 1927 -- Nr. 38 (1)

5 annus de Occidental e li recent situation -- 5 jaroj de Occidental kaj la nuna situacio

Hodie it es quin annus desde que Occidental aparit ante li munde interlinguistic in li nov jurnal «Kosmoglott». Ne existet ni grammatica, ni claves, ni vocabulariums... necos! E támen omni interessates ha tre bon comprendet omnicos. Li critica del altri sistemas, specialmen Ido e per to mediat anc Esperanto, ha evocat un acut polemica in li mundlingual presse. Ne ha eventet ni un sol vez que li articules in Kosmoglott scrit in Occidental ha esset miscomprendet del adversarios. Ja per li nud facte sta refutat omni assertiones de ínamicos que Occidental es ínclar e misguidant! On mey prender in calcul, que li unesim claves anglesi, german e francesi ha aparit unesimli pos un demí-annu e li radicarium esset finit solmen pos tri annus pro manca de medies. Anc ne omni adversarios possedet it. Un lexico national-Occidental mem ne existe til hodie. (Almen ne un printat, nam in manuscrite es ja pret plu quam un annu e nu comensat aparir in liverationes li lexico German-Occidental de Josef Gär). E malgré to on scri e parla un Occidental admirabilmen homogen in li divers landes.


Hodiaŭ estas kvin jaroj depost kiam Occidental aperis antaŭ la interlingvana mondo en la nova ĵurnalo «Kosmoglott». Ne ekzistis nek gramatiko, nek ŝlosiloj, nek vortaroj... nenio! Kaj tamen ĉiuj interesitoj bonege komprenis ĉion. La kritiko de la aliaj sistemoj, aparte Ido kaj per tio pere ankaŭ Esperanto, ekscitis fortan polemikon en la gazetaro mondlingva. Ne okazis eĉ unufoje, ke la artikoloj en Kosmoglott, skribitaj en Occidental, estis malĝustkomprenataj de la kontraŭuloj. Jam per tiu nuda fakto estas refutitaj ĉiuj asertoj de malamikoj, ke Occidental estas malklara kaj erariganta! Oni prenu en kalkulon, ke la unuaj ŝlosiloj anglaj, germanaj kaj francaj aperis unuafoje post unu duonjaro kaj la radikaro estis finata nur post tri jaroj manke de rimedoj. Ankaŭ ne ĉiuj kontraŭuloj posedis ĝin. Leksiko nacia-occidentala eĉ ne ekzistas ĝis hodiaŭ (Almenaŭ ne presita, ĉar en manuskripto jam estas preta pli ol unu jaron kaj nun komencis aperi en liveraĵoj la leksiko germana-occidentala de Jozefo Gär). Kaj malgraŭ tio oni skribas kaj parolas admirinde homogenan Occidental-on en la diversaj landoj.


ESPERANTO ha expandet se sur un publica virginal in sense mundlinguistic. It have do li glorie har expandet e propagat li idé del lingue international inter li publica. IDO, basat sur autoritá del famosi Delegation, grand capitales e li eminent energie del conosset prof. Couturat, ha posset strax comensar con un suficent grand reformistic clientela de ex-esperantistes. LATINO SINE FLEXIONE, ductet del prominent matematico professor Peano, havet un camp inter scientistes, latinistes e italianos.


ESPERANTO disvastiĝis sur publiko virguleca en senco mondlingvana. Ĝi do havas la gloron esti disvastiginta kaj propaginta la ideon de la lingvo internacia inter la publiko. IDO bazita sur aŭtoreco de la fama Delegitaro, grandaj kapitaloj kaj la eminenta energio de la konata profesoro Couturat, povis tuj komenci kun sufiĉe granda reformemula eksesperantista anaro. LATINO SINE FLEXIONE, kondukita de la eminenta matematikisto profesoro Peano, havis kampon inter scienculoj, latinuloj kaj italoj.


Ad omni interessat e interessabil persones ja essent in un del existent sistemas, it ha posset semblar un follie aparir ancor con un nov sistema pos li fallida de cent altri efemeri projectes. Sol, sin financial base, durant mult annus stant exter li activ moviment, li autor de Occidental comensat li lucta contra li grand organisationes, ductet de persones conosset pro lor energie, eloquentie e sciential fama. Ma li preparat durant 30 annus scientic armament anihilativ esset tam eficaci, que li attaccates strax ha esset presset in li defensive sur tot linea; li provas de contra-attacca fallit lamentabilmen.


Al ĉiuj interesataj kaj intereseblaj personoj jam estantaj en unu de la ekzistantaj sistemoj povis ŝajni frenezeco, aperi plue kun nova sistemo post la bankroto de cent aliaj efemeraj projektoj. Sola, sen financa bazo, dum multaj jaroj staranta ekster la aktiva movado, la aŭtoro de Occidental komencis la bataladon kontraŭ la grandaj organizacioj kondukitaj de personoj konataj pro ilia energio, elokventeco kaj scienca famo. Sed la dum 30 jaroj preparita neniiganta scienca armaĵo estis tiel efika, ke la atakitoj tuj estis en la defendado sur tuta linio; la provoj de kontraŭatako plendinde malsukcesis.


In li unesim témpore li Esperantistes esset benigni, proque li unesim attacca de Occidental esset directet contra Ido. Ili quasi ha joyat pri li nov ínesperat socio in lor antiqui lucta contra su schismaticos. E solmen poy ili ha comprendet que li lucta contra Ido destructe anc li fundamentes de Esperanto. Li Esperantopresse quel durant mult annus ha simplicmen ignorat li Ido-movement, ne ha posset far lu sam con Occidental, e nu mem guidant periodicos de Esperanto ha concedet que teoricmen Occidental es li sistema max proxim al ideal de un lingue international.


Unuatempe la esperantistoj estis bonkoraj, ĉar la unua atako de Occidental estis direktata kontraŭ Ido. Ili kvazaŭ ĝojis pri la neesperita kunulo en sia maljuna batalado kontraŭ siaj skismuloj. Kaj nur poste ili komprenis, ke la luktado kontraŭ Ido detruas ankaŭ la fundamentojn de Esperanto. La esperanta gazetaro, kiu dum multaj jaroj simple ignoris la idistan movadon, ne povis fari la samon kun Occidental, kaj nun eĉ gvidantaj periodaj ĵurnaloj de Esperanto konfesis, ke teorie Occidental estas la sistemo plej proksima al la idealo de lingvo internacia.


It ha custat li persistent energie e labor del poc unesim pioneros por subtener li moventie de Occidental in ti unesim annus. Li divergenties in Ido cresce, li fensura inter reformistes e conservatives dilata se. Pos curt témpor un separat movement idistic va esser ínpossibil. Li idistes va solmen haver li alternative unir se con Esperanto o con Occidental.


Subteni la movadon de Occidental en tiuj unuaj jaroj kostis la persisteman energion kaj laboron de la malmultaj unuaj pioniroj. La diverĝecoj en Ido kreskas, la fendaĵoj inter reformemuloj kaj konservativuloj plivastiĝas. Post mallonga tempo aparta idista movado estos malebla. La idistoj nur havos la alternativon unuigi sin kun Esperanto aŭ kun Occidental.


Li colossal concessiones proposit del Idistes a Esperanto durante li conferenties in Genève 1925 contra du ínsignificant postulationes pri reforma del ortografie e remplazzament del tabelle de corelativ pronomines per un plu natural, ha monstrat li tot dangere del situation de Ido. Ma li esperantistes ne ha fat concessiones. Esque ili va far tales por li conservativ idistes restant pos li schisma? It es dubitabil!


La grandegaj koncesioj proponitaj de la idistoj al Esperanto dum la konferencoj en Genève 1925 kontraŭ la sensignifaj postuloj pri reformo de la ortografio kaj anstataŭigo de la tabelo de la korelativaj pronomoj per pli naturaj, montris la tutan danĝeron de la situacio de Ido. Sed la esperantistoj ne faris koncesiojn. Ĉu ili faros tiajn por la idistoj konservativaj restantaj post la skismo? Estas dubinde!


Esque nu Esperanto liberat de su grand concurrent Ido va posser triumfar? To depende solmen del politic situation in Europa, proque li decision in ti combatte va esser fat ci in Europa, ne in America, ni in Ost Asia.


Ĉu nun Esperanto liberigita de sia granda konkurencanto Ido, povos triumfi? Tio dependas nur de la politika situacio en Eŭropo, ĉar la decido en tiu batalado fariĝos tie-ĉi en Eŭropo, ne en Ameriko, nek en Orientazio.


Si Europa in li proxim 10 til 20 annus va esser conquestat per li russo-chines bolchevistes o ruinat per mund-revolution o intern guerre, li victor va possibilmen esser Esperanto. Ma si li «common sense» va victer in Europa e ducter a un specie de solidari Paneuropa, it va esser un lingue developat sur base monstrat per Occidental, strax comprensibil por omni cultivat europanes.


Se Eŭropo en la proksimaj 10 ĝis 20 jaroj estos venkakirata per la rus-ĥinaj bolŝevistoj aŭ ruinigita per mondrevolucio aŭ interna milito, la venkinto eble estos Esperanto. Sed se la «common sense» venkos en Eŭropo kaj kondukos al iu speco de solidara Tuteŭropo, ĝi estos iu lingvo evoluinta sur bazo montrita per Occidental, tuj komprenebla por ĉiuj kulturitaj eŭropanoj.


Nam tam long quam li cultural classes del population va guidar li sorte de Europa, un jargon quam Esperanto, li construction de quel sta exter li connexe con li traditional europan paroles cultural international, heredat del classic antiquitá e medievie, deve fallir córam Occidental, quam ante 40 annus Volapük ha fallit ye li aparition de Esperanto.


Ĉar tiel longe kiel la kulturaj klasoj de la loĝantaro gvidos la sorton de Eŭropo, iu ĵargono kiel Esperanto kies konstruiteco staras ekster la kunteniĝo kun la tradiciaj eŭropaj internaciaj paroloj kulturaj, hereditaj de la klasika antikveco kaj mezepoko, devas bankroti antaŭ Occidental, kiel antaŭ 40 jaroj Volapük bankrotis ĉe apero de Esperanto.


Creder que un institution quam li Liga de Nationes o un simil vell posser accepter Esperanto ancor hodie, quande existe Occidental, es un infantesc utopie, un politica de avie struce. Omni resolutiones fat til nu in favor de Esperanto es fat por li idé e sub li suggestion que Esperanto es li sol Lingue International e que it es expandet immensimen: E támen omni ti resolutiones ha restat sur paper de gazettes. Un proverbie di: «papere es patient», ma anc por paper veni un límite, i.e. tande, quande manca spacie caus altricos plu recent. E ti cose recent es Occidental, til nu ancor poc conosset exter li circules mundlinguistic, ma nu ja in marcha.


Kredi ke institucio kiel Ligo de Nacioj aŭ iu simila povus akcepti Esperanton ankoraŭ hodiaŭ, kiam ekzistas Occidental, estas infana utopio, politiko de la strutobirdo. Ĉiuj rezolucioj faritaj ĝis nun favore al Esperanto estis farataj por la ideo kaj sub la sugestio, ke Esperanto estas la sola lingvo internacia kaj ĝi estas treege disvastigita: kaj tamen ĉiuj tiuj rezolucíoj restis sur la papero de la gazetoj. Proverbo diras: «papero estas pacienca», sed ankaŭ por la papero venas limo, tio estas: tiam kiam mankas spaco pro io alia pli nova. Kaj tiu afero de antaŭ nelonge estas Occidental ĝis nun nur malmulte konata ekster la rondoj mondlingvanaj, sed nun en marŝado.


Li sol aparition de Occidental che li congress de Paneuropa in Wien ha fortiat Esperanto a absolut silentie: ti ultim quasi ne ha existet. Li intrinsic superioritá de Occidental ha esset tro grand.


La nura apero de Occidental ĉe la kongreso de Tuteŭropo en Wien devigis Esperanton al nepra silento: tiu lasta kvazaŭ ne ekzistis! La interneca supereco de Occidental estis tro ega...


In futur Occidental posse expectar ancor un fort alliate contra Esperanto. Nam li apert protection fat a Esperanto de Soviet-Russia, quel ha editet postmarcas con inscrition in Esperanto, va bentost attraer li intensiv attention del ne-communistic reyenties de Europa, e tande Esperanto va esser in lor ocules li lingue del communistic conjurates.


En la estonteco Occidental povas ĝisatendi pluan aliancanon kontraŭ Esperanto. Ĉar la malkaŝa protektado farata al Esperanto de Sovjet-Rusujo, kiu eldonis poŝtmarkojn kun surskribaĵo en Esperanto, baldaŭ altiros la egan atentecon de la nekomunistaj registaroj de Eŭropo, kaj tiam Esperanto en iliaj okuloj estos la lingvo de la komunistaj konspirintoj.


Occidental, quel clar subtene li heredat classic-cultural base de Europa, aprofunda it e fa it accessibil a omni ver europanos, talmen es li natural lingue commun del cultivat Occidente.


Occidental, kiu evidente subtenas la hereditan klasika-kulturan bazon de Eŭropo, profundigas ĝin kaj igas ĝin alirebla al ĉiuj veraj eŭropanoj, estas tiel la natura lingvo komuna de la kulturita Okcidento.


Ancor Europa es li cerebre del munde, e si Europa va haver su lingue general, ti lingue va bentost dominar quam international anc exter Europa, proque it es li max facil lingue e in sam témpore contene li max mult civilisatori valores in un cristall-clar transparentie.

Vermen li milannual cultura nu es por omnes!

Julian Prorók


Ankoraŭ Eŭropo estas la cerbo de la mondo, kaj se Eŭropo havos sian lingvon ĝeneralan, tiu lingvo baldaŭ regos kiel internacia ankaŭ ekster Eŭropo, ĉar ĝi estas la plej facila lingvo kaj samtempe enhavas la plej multajn civilizajn valorojn en kristaleca travidebleco.

Vere la miljara kulturo nun estas por ĉiuj!

Julian Prorók

Trad. E. G.


A nor letores

Per li present caderne noi publica li unesim numeró del organ central de Cosmoglotta, Association International por developation e propaganda del Lingue International Auxiliari Occidental.

Li jurnal COSMOGLOTTA es li successor de KOSMOGLOTT, revúe aparit in Reval de 1922 til 1926.

Li sempre plu crescent movement de Occidental fat necessi transferer li guidant organ del lingue a Vienna, un cité specialmen qualificat quam sede, pro su central situation e caractere international (loc de congresses, sede de Paneuropa etc.).

Sr. Edgar de WAHL, li autor del lingue OCCIDENTAL, quel ha oficialmen transmisset li edition de su jurnal in li nró. 38 de Kosmoglott, dura esser cardinal colaborator anc del nov redaction.

Noi ha intitulat nor jurnal «Cosmoglotta» pro que ti ci nómine (proposit por li futuri lingue international de prof. L. Guérard in su ovre «A short history of the international language movement») es conform al scrition de OCCIDENTAL, li lingue propagat de noi, contra que «Kosmoglott» ha esset apert a omni sistemas.

Li Comité Central de Cosmoglotta garanti por li constant regulari aparition del organ, i.e. por annu 1927 ancor in intervalles bimensual.

It depende del contributiones de nor membres, tam per subventiones quam per colaboration, in quel tempo organ e movement plu va developar e extender se.

COSMOGLOTTA + Comité Central

J. Robert -- E. Pigal

Abonnamentes a Cosmoglotta

Per postmandate, o bancnotes o chec in epistul recommendat al adresse: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien, Austria.

Contribution minimal por annu: 5 austrian Schilling (o 4 sviss frcs, 3 germ. Mk, 25 csl. K).

Con omni numeró del organ li abonnatores recive un gratuit Supplement scientic-litterari, redactet de sr. prof. H. Pašma.

Postulationes a lingue international

Persones stant extern del movement mundlingual e anc mult adherentes de special sistema ne posse comprender pro quo tant divers sistemas lucta un contra li altris e omni adherentes ne posse adjunter se a ti quel ha ja nu li max mult adherentes, i.e. Esperanto. Ili pensa, que si egal qual suficent facil lingue vell esser acceptet, li cose vell esser in bon statu e omni calamitás del multilingualitá vell esser anullat.

Un tal opinion tamen es tre superficial, proque it ne vide li fundamental differenties de punctu comensativ. Ja li rapid successe e li ancor plu rapid morte de Volapük vell har devet impressionar tal persones. Qualmen to ha esset possibil, e quel es li ultim cause de ti strangi facte? Que Volapük in tot ha posset haver un tal immens successe in comparation con su construction monstra, que li comun idé, essent latent in li munde, tamen ancor ne ha esset differentiat; apartmen li critic situation del publica al nov idé e al facte de Volapük ne hat esset ancor clar. Solmen li aparition de Esperanto e li intern revolution (alias reformation) in Volapük ha monstrat, que li idé de un lingue general ha esset miscomprendet in su substantie. On ha sempre pensat, que lu desfacil in nor lingues ha esset li grammatica e li ínregularitás. E nu on presenta un quasi-lingue sin exceptiones e con suficent simplic grammatica. Li paroles es omni quam possibil uniformat ye un abstract schema, apart barbari stil, quasi neutral. Que to es un principie fundamental che Schleyer monstra li circumstantie, que mem omni international e absolut comun paroles es alterat, p. ex. technica = kaen, locomotive = lemüf etc. Quáncam Volapük ha existet ja 8 annus e havet 3 congresses, on tamen ne posset parlar ti lingue. On posset scrir it, leer e mem far e comprender discurses, ma li líber parlada esset ínpossibil. Yo tre bon memora li provas che Sr. Rosenberger, un del max eminent volapükistes, presidente del academie, e diplomat professor de Volapük. Un lingue totmundan e absolutmen neutral ha monstrat se ínpossibil. Ne tant li facil o desfacil grammatica fa un lingue parlabil o ne ma 1) li paroles e 2) li metodes de expression de su pensas. Pro to, quande ha aparit Esperanto, quel unesim ha monstrat li possibilitá junter un regulari simplic grammatica con conosset rádicas, Volapük devet fallir. Li principie de un lingue quasi artificial talmen esset refutat. E ancor alquicos: Li pretension: menade bal püki bal (a un homanité un lingue) ha esset viceat per un altri. Desde tande on parla pri un lingue auxiliari e ne plu pri totmundan! Ma anc ti auxiliari lingue Esperanto hat li idé scrir a omni popules, quáncam in veritá it sta in li idé sur un presc absolut europan fundament, quant to concerne li radicas del paroles. Li grammatica ha semblat esser solmen un secundari accessori, quáncam it es centvez plu europan, quam ti del Volapük. Ma nu li publica ja essent mult plu clarvident e pro li ínnatural formes de Esperanto qui choca ancor plu in un sistema basat sur conosset europan radicas. Esperanto in 40 annus ne ha posset atinger general approbation e acception e nequande va posser far to. Proque nu on ja ne es content con li idé de un lingue con conosset radicas e facil grammatica. Nu on postula ja internationalitá, max grand facilitá por omnis etc. e in li recent témpores por omni interessates in un medie de communication. Do nu li manca del international paroles del technica, scientie, jure, economie, arte etc. in Esperanto e Ido es sentit quam manca fundamental. Li politic metode de Esperanto accepter omni ti paroles in plu minu conosset formes ducte a un grand númere de duplicates sin visibil differentie in li sense footnote:[Compar. direktoro -- direktisto, redakcio -- redaktejo etc.] e pro manca de etimologic coherentie desfacilisa li lingue in imens gradu specialmen por li minu instructet persones e por ne-europanes, che queles it va evocar un absolut anarchie in li conceptiones pro li ínevitabil erras e confusiones. Just pro to li SAT-organisation de ovreros ha enunciat un resolution con refusa de ti scientic paroles quam íncomprensibil, e usation del regulari derivates. To es un tre comprensibil selfgarda contra submersentie in un ínfinit ocean. Chascun fort e vivent lingue producte su propri autonom e expressiv paroles. To on posse vider just hotémpor pos li guerre in li nov flute presc in omni lingues u li paroles extran es viceat per nov crescones national. Lu sam noi vide anc in li modern Esperanto con su curiosi autonom formes. Ma lu ínfelici in ti casu es, que ti nov formes es absolut charades por omni person stant extern del movement de Esperanto.

Do li nov postulationes ad un L.I. consiste in esser un ver europan e essentialmen international lingue; ne tantmen li absolutmen teoric e mecanic regularitá, quant natural facilitá e clar etimologic structura anc por ti persones, qui ne conosse omni sciential paroles; e ante omnicos un lingue quel posse servir por omni scopes, scientie, politica, comercie, etc., un lingue quel ne solmen es un jargon, un sorte de lingua franca, ma un lingue possent portar e incorporar li total til nu atinget civilisation e cultura, un lingue possent evoluer in li direction commun del principal cultural europan lingues.

Li sol tal lingue es Occidental, quel ne have li artificial barrages de Esperanto-Ido etc por posser líbermen evoluer in omni direction e sense. Omnicos in Occidental es natural, regulat vermen ne secun autocratic idés, ma secun leges existent ja in li natural lingues e til nu solmen sentit in subconossentie. In Occidental ti leges es nu evident por omnis.

It es clar, que anc Occidental in su hodial statu ne es absolut complet o perfect; lu essential es que it contene li gérmines por un possibil grand evolution. It va depender del jardineros, qui va cultivar it, si it va atinger li developation desirat, o esser supercrescet per malherbe.

On vell posser questionar: Si ja descender al orígines, pro quo ne prender quam base Latino sine Flexione de prof. Peano? Li cose es, que it ne representa un vivent lingue ma solmen materiales de un dishaccat antiqui lingue, demiparte de quel es solmen putral, e que ti lingue ne contene nullcos propri, null vivent, ni un sol regul de derivation, e li nov acceptet modern paroles inter li antiquallia sta sin connexe, quam un modern biciclist in companie de roman legionario.

Talmen un juntion de interlinguistes ne es possibil ni sur li base de Esperanto-Ido ni sur li pur antiqui-latin de Latino sine Flexione. Li actual expansion de Esperanto ne significa necos por su ver valore e su futuritá. On mey memorar Volapük e su fate. Ma esque nu li labor tam grand de ti mult sistemas es perdit? Yes e no! Quam autonom sistema it es perdit, ma quam scalun in li evolution ad vermen usabil lingue de futur homanité cultural, it nequande es perdit, sammen quam li antiqui grand culturas homan, egiptian, babilonian, grec, roman. Sin ili omni nor hodial civilisation vell esser ínpossibil, egalmen ínpossibil quam li nov cultura in marcha sin nor hotemporal evolution con omni su brillianties e su defectes.

E. de Wahl

Metode de combatte del transtemporanes

Li progress de cultur es chargeat sur li epoles de omni, queles participa in it conscientmen o ínconscientmen. Si anc ti charge es perceptet de singul sammen grav, it es támen different secun individue. Li creatori actives avansa de lor témpor determinante li futuri plu alt gradu per lor intuitiv presentiment, durant que li productiv effectuantes purifica criticmen ti ideal per lor logic meditation sur li via al realisation, frenante it conservativmen.

E támen, o just pro to, omni labora quam un unic organisat volentie in li ovre, quam li ingenieros e li artisanes in li construction de ponte, e nequel crede se plu important quam su compane.

Ma durant que li construction de un ponte o de un altri tecnic object es effectuat secun prescrition definit in ante, li via del cultural evolution resta ínvisibil por li contemporanes: li executiv generation ne es capabil comprender li intentiones de su spiritual ductor, it es mem contraditori con il. Li natura del progress de cultur consiste in li successiv aproximation del turbulones al maturitá del nov genie. Ma ti maturation posse exister solmen in li constant combatte inter li antean e nov opinion.

E secun li metodes de combatte on reconosse, si li combattentes apartene al turbulones o al transtemporanes, i. e. ti queles avansa de lor témpor.

Ples regardar solmen li benefatori demagogos, per quant íntolerantie ili combatte contra li altri opinion, quasi si ili vell posser remplazzar li manca de potentie de lor conviction per li ínpotentie de lor jalusie: pro que ili ne posse oposir un sufficent surplus de valore contra li altri opinion, ili exposi se per li reciproc combatte e per li difamation del «merce» del concurrente por lassar brilliar anc su propri bon qualitás. Ili vell preferer li pose de un victor (a quel ili vell dar, si possibil, un plu admirabil aspect) a un certissim presentiment de victorie, quo fa nos plu compassionat quam odiosi contra li adversario.

Lu sam ha esset probabilmen li sentiment de Galilei quande il con ínsucussibilitá de su conviction ha renunciat li marcas exterior de su combatte, e in presentiment de su victorie il ha posset mem dementir su doctrina. Noi epigones posse comprender hodie li total povresse del «superioritá» opositional de su témpor, e noi ne invidia su contemporanes ye li «halali», quo ti competent forum ha posset effecter súper Galilei.

In li combatte por li veritá li ínpatient demagogo lassa animar se per su aviditá al triumfe, li convictet creator contrarimen per li valore de su revelation -- il ya ne besona hastar.

Si tal combattes desapari alquande o si ili va acompaniar nos til li extinction del homanité, qui posse dir it? Certmen it fure inter nor contemporanes in omni formes del intellectual revelationes, sive religios, artistic, scientic o sociologic.

Ad ultim apartene anc li combatte pro li universal lingue quam medie de intercomprension del homanité civilisat. Alquande it ha esset inter valore e utopie, pro to it ha esset un combatte por un idé; hotémpor in li epoca de aviatica e radio, presc ne existe ad-plu un seriosi dubita pro li real valore del universal lingue auxiliari si anc quelcunes crede in li possibilitá, prender ci un existent national mundlingue. Ma plu experientiosis e ti queles es plu proxim al real vive save que un national lingue nequande posse devenir un comun proprietá, ma que it resta limitat a poc preferetes, a queles ha esset possibilitat aprender li lingue perfectmen, sive in li land de ti lingue, sive in li yunesse mersí a lor genitores bonsituat; li majorité contrarimen vell restar desheredat. Ma li indicies de un témpor, in quel un populari lingue universal va esser índispensabil, moni tro remarcabil por posser ne respectar it ancor long. Hotémpor ti combatte es plu por li max apt sistema quam por li sanction in principie -- i.e. hodie un combatte por li sistema.

Nu nequel de ti du combattes es ja finit. Li question es: Esque li duplic fronte de combatte ne es un impediment, quel vell esser ad evitar in unesim rang? E vermen on audi voces, queles vide in it un destructiv dangere, e opine, on mey cessar li reciproc combatte del sistemas por un parat front unitari, sive per renunciation del céteri sistemas, sive per reciproc alliantie de omni sistemas.

Ma si noi considera ti problema objectivmen e sin omni passion, noi deve approbar li natural procede; on ne posse mem misconosser un ínintentet division de labor, si on studia li historie de ti evolution.

Li principie del universal lingue consiste essentialmen in li desira, posseder un facil lingue auxiliari, quel es comprendet e parlat per li max mult homes sin exposir it súper li propri national lingue o anc sin voler expulser li existent cultural mund-lingues.

Por posser pervenir al acception de ti principie, on ha besonat haver ante omnicos un tal lingue.

Li unesim prova, Volapük, ha fallit pro li intention de tro grand universalitá. On ha volet satisfar omnis e ha satisfat nequem. Li lingue ha devenit por omni egalmen desfacil, egalmen íncomprensibil e egalmen ínusabil, malgré su simplicissim regules.

Li proxim considerabil project, Esperanto, ha posset ne solmen conservar se til ho-témpor, ma anc posset pruvar que li principie del universal lingue es san e vivicapabil.

Por ne esser miscomprendet, yo sublinea que yo opine ci li principie e ne ti sistema del lingue universal.

Esperanto es basat sur un artificial e simplicissim grammatica e parolformation, al aspritá de quel ha devet acomodar se un vocabularium coliet ex divers lingues. Naturalmen it ha ductet a deformitás, quo ha caricat mem li max international paroles til inreconossibilitá. Ti inreconossibilitá es augmentat ancor per li exonomisation in li vocabularium de Esperanto, derivant p. ex. li contrari notiones ex un radica (curt = mal-longa etc).

Támen ti lingue have li merite hante portat li baniere de victorie profund in li popularitá e presc hissat it sur scoles.

Ma nu in li moment ante li decisiv combatte, quande tant capitale es ligat in li litteratura de Esperanto, li témpor ne ja ha venit por reformar li sistema, o mem mutar it secun li experienties collectet til nu. Mem un self-negation victoriosi es necessi por resister al self-sentit necessitá de reforma -- e li Esperantistes possede to in abundantie.

Altrimen on ne posse e ne deve restricter li aspiration al perfectitá: adver li universal lingue posse conquestar su plazze anc con modest qualitás, ma tener e defender solmen per li max bon armes; i.e. por ducter li principie til victorie, Esperanto ha esset advere sufficent bon, ma ne anc por tener it. E li combattentes ne posse forjar e aplicar li armes in sam témpore.

To es li natural fortia al metodic division de labor quam it ha devenit principie in tecnica.

Li combattentes por li principial sanction, li «practicos», deve restar conservativ, altrimen ili vell perdir li combatte; li combattentes por li max bon sistema, li «teoreticos», deve laborar ínfatigabilmen trans li unesimmen mentionat combatte, altrimen ili vell crear necos: li final effecte es comun: li max apt lingue universal quam un valore comun por omni nationes.

Ti definition da anc li caracteristica de ti futuri sistema.

Pro que it deve tener su egal indigenitá in li cadre del occidental civilisation actual del munde, it ne besona considerar omni lingues del terre (arab, chines, turc etc), ma solmen nor cultural lingues (angles, frances, german etc), nam alquel de ti es sufficent conosset in omni céteri nationes por esser comprendet de ili.

Por esser un lingue populari e strax usabil it deve esser ínmediatmen comprensibil. Pro to it ne deve contentar se con li internationalitá de radicas (Ido ha atinget to ancor plu mult quam Esperanto) ma deve aspirar anc internationalitá in parol-derivation e grammatica.

Li postulation de prof. Jespersen «max facil aprensibilitá por omni» es solmen seductiv, li postulation ulterior de E. de Wahl «li max facil comprensibilitá por ti, queles usa li lingue» es mem obligativ.

Li experientie demonstra que just li povritá de regules crea un abundantie de íncomprensibil parolimages (charades). Pro to it es anc plu bon, obtener plu natural formes per du o tri regules quam accepter parol-«grotescas» solmen por mantener li principie del un unic regul.

Ti considerationes ha ductet al creation de Occidental, e li universal lingue auxiliari del futur «Cosmoglotta», promesset de prof. Guérard -- Stanford University, ne ad-plu posse differer essentialmen de Occidental.

Ma qui es convictet de ti conception quam yo, ne posse esser tam superficial, considerar li Esperantistes quam adversarios (sin parlar del céteris) ma just li contrarie: quam li fanatic pioneros sacrificat al morte in li combatte pro li sanction del principie de lingue universal.

To ne besona esser basat sur reciprocitá, pro que li Esperantistes ne posse esser convictet del bonitá de lor lingue tant, por posser renunciar li combatte contra Occidental. Ma to eveni con li sam effect quam in su témpor li combatte contra Galilei.

Yo vell mem consiliar, subtener li Esperantistes partú, u pro manca de medies on ancor ne posse propagar Occidental, pro que sin Esperanto noi es comprensibil solmen a ti, queles comprende li respectiv lingue national; ma per omni nov Esperantist noi ha ganiat un adplu, quel comprende Occidental sin mult instruction de usada.

Por noi, non-Esperantistes, on adver vell dever traducter unesimmen Esperanto in Occidental.

E clarvident Esperantistes save to; pro quo tande ancor persecuter les?

Ma yo ne consilia anc al contrarie, i.e. offertar les con li pace anc li fratern alliantie, pro que tal alliantie ne posse dar nos avantages: on besona solmen aprofundar se e occupar se seriosimen in ambi lingues, e on va separar se de Esperanto facilmen e decider se totalmen por Occidental, durant que li Esperantistes have solmen li «avantage» de un plu grand adherentie e litteratura, solmen pro li «prioritá» e un avansa de presc 40 annus e ne pro li qualitás intrinsic del idioma.

E li Esperantistes save anc to.

Resumante yo vole dir: it es cert que li international lingue auxiliari es un beson sentit generalmen sin esser reconosset quam tal, in ultra on anc ne posse omisser li reciproc rivalitá del sistemas.

Ma un duplic front de combatte es nu anc un necessi division de labor. Li via del «practicos» e ti del «teoreticos» deve esser parallel.

It es contra li natura de un convictet creator, usar li medie de combatte del demagogos, ma li presentiment del victorie deve satisfar le plu quam li pose del generosi victor.

J. Robert.

Novas ex nor camp

Li constitution oficial del Association COSMOGLOTTA evenit in Vienna li 29 novembre 1926. A membres del Comité Central es electet: Ing. Johann ROBERT presidente; Ing. E. PIGAL vicepresidente; Eugen MOESS secretario; Anton VALENTI cassero; Alois DEMINGER bibliotecario. Li nov adresse del Association es simplic: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien.

Sr. Dimitri Snejko Minsk (Ukraina) ha comensat li labores por un lexico Russ-Occidental.

Sr. Jean Chanaud (Genève) ha publicat un Index français al Radicarium de Occidental in 8 lingues. Precie 1 ö. S = 0,75 frs sv.

Ex li mundlingual presse

Le Monde Esperantiste Nro. 6 (148) cita quelc passages ex Kosmoglott Nro. 5.

In Heroldo de Esperanto Nro. 58, rubrica Libera Tribuno Jan Trichowski scri: Estas pruvita fakto ke precipe instruistoj ne favoras ech rifuzas la lingvon (i. e. Esperanto).

In li sam nro. Dr. Sós scri pri li Paneuropan-Congress e explica li missuccesse de Esperanto e que li exposition del caderne «Occidental» es totmen privat affere. -- Noi pensa sammen privat quam li action del Esperantistes, ma con plu bon success.

Heroldo de Esperanto Nr 1 (1927) rubrica Ni kaj la aliaj contene un raport pri li recent evenimentes in li Occidental-moventie e pri li fundation de Cosmoglotta.

Li firma La Moderna Edukisto Fr. Hampel-Leipzig ha extintet se.

Heroldo de Esperanto scri in Nr. 58 (385) sub titul «Literatura Mondo mortis»... Ŝajne nia movado ankoraŭ ne estas sufiĉe forta por subteni apud multaj aliaj specialan literaturan altkvalitan kaj pro tio iom multekostan revuon ... krizo kaŭzita grandparte per la senkonscienca agado de certaj agentoj kaj «amikoj» ... multaj reprezentantoj restis ŝuldantaj. Inter ili el Japanujo per kelkaj milionoj da kronoj.

De ti cose noi posse traer li conclusion que inter li immens-criat númere de esperantistes ne es trovat sufficent altkvalita publica quel posse leer e gustar un literari revúe de alt qualitá, it es, que just ti publica malgré li reclame de Esperanto ne vole accepter Esperanto. Homes con guste literari clarmen deve esser chocat del barbaresc form de Esperanto. Li gross del esperantistes consiste ya ex collectores de postmarcas e postcartes illustrat, e un micri societé de circa 500 persones, qui viagea a omni Espocongresses e subtene li moventie. Li altris have visibilmen tre practic pecuniari interesses, li unes quam editores de literaturo e li altres quam agentes, viageantes etc ye custas del credaci publica. Nam tal plendes on posse leer in divers variationes in li tot mundlingual presse. Regretabilmen it es un facte quel es apt intoxicar li tot moventie del mundlingue. Ma on vermen ne save per qual medies on vell posser eliminar tal bass elementes. It sembla que li intrusiv propaganda postula tal persones, sin queles it ne posse exister, sam quam li politic-policie sin provocatores, e forsan un movement con solmen ideal directiones sin material avantages ne vell haver tal fenomenes; ma esque un tal moventie in tot es possibil e vivicapabil? Li homanité vermen es ancor sur tre bass nivelle!

Julian Prorok.

Recensiones

Quam edition de Cosmoglotta Mauer bei Wien, in bell equipation ha aparit in tri lingues (german, esperanto e Occidental) un brochura propagativ de J. Robert e E. Pigal sub titul «Der Weg zur europäischen Verständigungssprache» Li Via al lingue del europan intercomprension, quel ha esset exposit in li Paneuropan Congress in Vienna e evocat sufficent attention, anc inter esperantistic publica.

Per su parallel textus e li exemples de drastic differenties inter li du concurrent lingues li impressionant caderne es tre instructiv. It vell esser necessi editer simil brochuras anc in altri lingues. Un manca es forsan li absentie de un demonstration que li multitá de international paroles, derivat de centes de latin ínregulari verbes, in Occidental representa regulari derivates, quo es li resultate de habilmen electet simplic e natural regules, un acquisition, quel til nu es unic inter li centes de projectes por un Lingue International. In omni casu un tal indication es necessi in omni scrite, destinat por scientistes e erudites. Por li grand publica it posse esser superflú.

E. W.

Panasia

Secun prof. Ueda-Nagasaki li Pan-Asiatic congress ha desapprobat Esperanto e decidet que li congress mey studiar li possibilitá de un commun lingue basat sur li asiatic lingues.

Talmen li continental nationalism expande se plu, e un lingue totmundan deveni plu e plu problematic. Do it es li rect via por nos ne chassar ye utopistic idés, ma concentrar nor forties ad introduction de un vermen Europan lingue de occidental civilisation. Noi ne posse impedir li provas de altri continentes crear un propri lingue. Ma in omni casu noi have un avanse in témpore de 40 annus de experientie in ti camp. Do che noi ti question va esser soluet plu antey, e tande it va depender de nor situation potential e cultural, ca on va aprender in li altri munde li lingue Europan o fortiar nos aprender un problematic lingue asiatic, o accepter un pidjin-Occidental. In omni casu it es clar que noi secue li sol practic e realisabil via.

E. W.

:pednote860: Ex un brochura (in preparation): Li anti-europan
caractere de «Esperanto» de Ernst Graber (Dresden).

[[li_innatural_accentuation_de_curt_sillabes,Li ínnatural accentuation de curt síllabes bon-europan in «Esperanto»]]

Li ínnatural accentuation de curt síllabes bon-europan in «Esperanto» footnote:[{pednote860}]

Curt síllabe «-ul-» (ex Latin).

In su lingue originari, in Latin, ti-ci síllabe servi tre sovente, quam suffixe diminutiv e resta sempre ínaccentuat: li accentu del concernet paroles jace sur li radica, quel porta li principal signification.

In lingues modern ti síllabe ha (pro non-accentuation) max sovent debilisat su fort vocal «u» in «o» (Italian) o «e» (German), o mem perdit it totalmen e desaparit in rol de síllabe.

In «Lingvo internacia» ti sam síllabe secundari, essent penultim, recive li obligatori accentu del parol:

  • angúlo (S ángulo, L ángulus, I ángolo, AF angle);
  • spegúlo (L spéculum, G Spiegel, I spécchio, spéculo, S espéjo, espéculo);
  • okúlo (L óculus, I ócchio, S ójo);
  • konvolvúlo (L convólvulus, I convólvolo)!

Ma anc tá, u in Frances o German li síllabe «-ul-» apari accentuat, li constellation del son in «Esperanto» es essential altri: li sudromanic son del parole postula anc un sudromanic accentuation. «Lingvo internacia» accentua -- antiromanic:

  • skrupúlo (I scrúpulo, S escrúpulo, D skrúpel, A scruple);
  • somnambúlo (I sonnámbulo, S sonámbulo);
  • tuberkúlo (S tubérculo, L tubérculum, I tubércolo, D tubérkel, A tubercle)!

Ti syllabe «-ul-» apari anc in verbes e resta in Sudromanic tant ínaccentuat quant esset in Latin. «Lingvo» malgré su provocant-sudic desinentie «-as» del conjugation del presente accentua altri:

  • li postúlas (= il póstula)
  • li kalkúlas (= il cálcula)
  • li modúlas (= il módula)
  • li inokúlas (= il inócula)
  • li manipúlas (= il manípula)

Un altri exemple es interessant pro li «lógica»:

  • li stimúlas (= il stímula)

Nam li medie por stimular, li stimulo (ISLAF), in «Esperanto» deve esser nominat: stimulilo! ...

In contra súper li form predicativ:

  • ĝi cirkúlas (= it círcula)

mey esser mentionat, que ti verbe in su sense ne deriva se de alquel «cirkúlo» per to ci es significat in «Esperanto» li circulation self), ma de -- cirklo! In ultra: ti ultim ne mem es un vocabul official; nam li populari término por ti notion in Esperanto es «rondo». Li ital.-mus. «rondo» in contra es «rondelo», e li «rondell» (FD) es «rondbedo», ma: «ronda» (IFAD) es in «Lingvo internacia» -- rondiro... circulus vitiosus!...

Abreviationes:

A = angles, Celia = Comité Explorativ de Lingue International Auxiliari, Cgl = Cosmoglotta, D = german, Esp = Esperanto, Gr = grec, I = italian, Kgl = Kosmoglott, L = latin, L.I. = lingue international, LsF = Latino sine Flexione, Occ = Occidental, P = portugales, R = russ, Ru = ruman, S = hispan, SaC = Supplement a Cosmoglotta, Sl = slavic, Sv = sved, Vp = Volapük.

II. Paneuropan-Congress va haver loc in Bruxelles, octobre 1927.

XIX. Esperanto-Congress va haver loc in Danzig 29 Julí til 4 August 1927.

Detallies che U. E. A. Genève, Boulevard du Théâtre 12.

Abonnamentes, contributiones e subventiones por Cosmoglotta

G. A. M.-London: 4 pd; M. d. O.-Rotterdam: 14,8 ö. S; J. G.-Manhartshofen: 9 RM; A. M.-Boulogne: 10 fr. F; D. S.-Minsk 10 č. K; P. B.-Riga: 2,66 ö. S; S. B.-Weollington: 2 sh; Dr. K. S.-Parchim: 4 ö. S; E. W. K.-Evanston: 2,82 ö. S.

Subventiones por C.E.L.I.A.

Comité Explorativ de Lingue International Auxiliari.

Prof. H. Pášma: 20 c K; J. Gär: 10 RM; G. A. Moore: 5 pd.

E. W.

Cosmoglotta

Association International de Lingue Auxiliari Occidental.

Li programma del Association Cosmoglotta es introducter li lingue Occidental in omni dominias del munde civilisat in queles existe beson a lingue international auxiliari.

Annual subscrition minimal: 5 ö. S = 4 sv. fr. = 0,75 doll. al adresse: COSMOGLOTTA, Mauer b. Wien, Austria.

Li membres recive gratuitmen li organ del Association e li Supplement scientic-litterari.

Union Paneuropan

Por devenir membre ples misser contribution minimal de austrian Schilling 3,— per annu al adresse:

Union Paneuropan Centralsecreatriatu Wien Hofburg.

Occidental-Litteratura

Curt grammaticas-claves de Occidental in lingues Angles, Frances, German, Russ, Tchec a 0,30 ö. S (0,25 frs. sv.)

E. de Wahl: Radicarium directiv de Occidental in 8 lingues ADFIPRSSv 5 ö. S (4 frs. sv.)

Jean Chanaud: Index français au Radicarium. 1 ö. S (0,75 frs. sv.)

J. A. Kajš: Prakticky jazyk svetovych styku Occidental. 0,60 ö. S (Cena 3Kc., vaz. 6 Kc.)

A. Z. Ramstedt: Nyckel til Occidental. 1 ö. S (0,75 frs sv.)

J. Gär: Wörterbuch Deutsch-Occidental ha aparit 5 liverationes a 0,30 ö. S (0,25 frs. sv.)

J. Linzbach: Transcendet Algebra, 1,30 ö. S (1 fr. sv.)

Rabindranath Thákur (Tagore): Nationalism in Occident. Autorisat traduction de A. Toman. Precie 1,30 ö. S (1 fr. sv.)

Dr. R. Coudenhove-Kalergi: Li Paneuropan Manifest. Autorisat traduction de E. Moess. 1,30 ö. S (1 fr. sv.)

J. Robert e E. Pigal: Der Weg zur Europäischen Verständigungssprache OCCIDENTAL, in D Esperanto e Occidental 1,60 ö. S (1,25 frs. sv.)

Por membres 10% rabatte.

Recivibil che:

Cosmoglotta Mauer b. Wien, Austria.

Comité Explorativ de L.I. Eha 10, Reval, Estonia.

Editoría Occidental Česká 32, Brno, Tchecoslovacia.

Por postal expenses ples junter 10%.

Informationes 2 respons-cupones.

Eigentümer, Herausgeber u. Verleger: Gesellschaft Cosmoglotta, Mauer b. Wien, Postfach 6.

Verantwortlicher Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing b. Wien. -- Druck: G. Kanz, Liesing.

Cosmoglotta A 39 (mar-apr 1927)

Organ del Association International Cosmoglotta

Consacrat al developation e propaganda del Lingue International Auxiliari Occidental

Redaction e Administration: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien, Austria.

Abonnament annual: 5 ö. S = 4 sv. fr = 0,75 doll. = 3 RM = 25 csl. K

Annu VI -- Marte-April 1927 -- Nr. 39 (2)

Contenete

  • Occidental -- Judicies de linguistes
  • Esque Occidental es romanofil? E. de Wahl
  • Li psichologic e sociologic caractere del lingues. A. Z. Ramstedt
  • Oriente e Occidente. E. de Wahl
  • Russ scientie e Lingue International. E. W.
  • Interlingua Sistematic. de Wahl
  • Recensiones E. de Wahl / E. Pigal
  • Mobilisation. E. Pigal
  • Ex li presse
  • Judicies
  • Li anti-occidental ortografie in Esperanto. Ernst Graber
  • Lexico German-Occidental
  • Abonnamentes, contributiones e subventiones por COSMOGLOTTA.
  • Avise al non-abonnates. Cosmoglotta
  • KOSMOGLOTT
  • Occidental-Litteratura
  • Urteile von Linguisten über Occidental

Occidental -- Judicies de linguistes

Prof. Dr. Albert SAAREESTE de Universitate Tartu-Dorpat (Estonia) scri 11. 1. 1927 a Edgar de Wahl, li autor del lingue international Occidental (Traduction Occidental ex estonian):


Yo ha recivet Vor amabil epistule junt con li brochuras Occidental. Yo deve atestar, que in li amasse de hodial artificialmen creat international lingues, Occidental es li max facilmen comprensibil, precipue por ti qui conosse si anc solmen un romanic lingue. Li letura del textes redactet in ti lingue ne ha causat me minimal desfacilitá. Yo gratula Vos, estimat Senior, cordialmen pro ti labor-fructe honorant nor comun patria e yo crede in li progresse e victorie de ti lingue.


Prof. Dr. A. L. GUERARD de Universitá Stanford, Cal. (USA), li autor del libre «A Short History of the International Language Movement» (T. Fisher-Unwin, Ltd, London, Adelphi Terrace; price 1 guinee) scri (Kgl. nr. 9) a Edgar de Wahl, li autor de Occidental (Traduction Occidental ex angles):


Vor lingue significa un decisiv progresse. It sembla me que Occidental representa un passu in li rect direction... Vu va remarcar que yo arivat a resultates frappante simil a Vor. In omni casu li diferenties existent inter nos es considerabilmen minu important quam li punctus in quel noi concorda. Yo es cert que it vell esser nos tre facil aplanar nor divergenties si un pertinent autoritativ comité vell invitar nos.


Esque Occidental es romanofil?

It es un sempre renovat acusa que Occidental es un purmen romanic lingue e pro to ne vermen international. It es ver que li latin substantie prevale in it por li ordinari conceptiones de communication, jurisprudentie, politica, religion, scientie etc, per un parol, i.e. por conceptiones caracterisativ de nor statal e civil organisation, quel basa ya sur li classic e cristian civilisation, e ti paroles o almen divers derivationes de ili anc hodie ancor es trovat in omni europan lingues in plu o minu grand quantitá, max mult probabilmen in angles, ci advere principalmen in derivationes, u li parol fundamental es de orígine germanic p. e. moon -- lunar, sun -- solar, woman -- female, dog -- canine etc. Ma un tal metode es li max íneconomic pensabil por un L.I., quel comprensibilmen deve usar anc por li parol fundamental li tema ja conosset ex derivationes. Do lune -- lunari, sole -- solari, fémina -- feminin, can -- canin etc. It vell esser cúlmine de chauvinisme excluder omni ti paroles pro un malcomprendet justicie quel contribue a chascun lingue un egal quantité de radicas o paroles. In scientific e practic coses omni chauvinisme es li max mal consiliator e just in li camp del internationalisme on deve strictmen abdicar tal fluenties mental, evocat o agrandat per li venenosi atmosfere del guerre mundan, quel regretabilmen ancor til nu ne ha dissipat se. Tal postulationes pri plu grand usation de germanic e slavic radicas veni presc solmen de germanes. Li slaves self til nu ne ha expresset tal pretensiones. -- Ti qui concede li romanic radicas ja existent in international derivationes postula que almen omni altris deve esser prendet ex lingues german e slav. Un prova in ti direction representa li max bon de ti projectes: Medial de Sr. Weisbart. It es nu interessant vider li evolution quel monstra li successiv projectes de Sr. Weisbart comensant per Europal. Plu il aprofunda se in li scientic materie, plu su lingue latinisa se, e li german parte diminue se, proque il trova plu e plu relationes inter li parolmateriale quel fa superflú special germanic radicas por ja existent international latin tales. Just ti economic e practic statupunctu deve anc haver un valorosi influentie ye adoption de un radica. Ma it ne es li sol. Un altri tre grav consideration es li plu minu pur stil del lingue. On posse dir artistic considerationes ne vale por un lingue solmen auxiliari e quasi mecanic. Ma quo es artistic, estetic etc? To es ni plu ni minu quam li max bon e economic adaptation del medie al scope visat. Anc un machine deve esser unitari in su construction e plu perfect it es, plu it aproxima se a estetic e bell formes. Ples comparar li unesim automobiles quel esset copiat del coches, e li modern formes de ti vehicul e on va conceder que ili aproxima se a un tip final caracteristic por ti construction eliminant omnicos foren al idé fundamental.

Un lingue deve esser ne solmen scrit ma anc parlat. Ti qui have costumation parlar fluent du divers lingues va confirmar li sequent observation. Si on parla rapidmen por exemple russ e intercala angles, frances o german paroles on ne posse pronunciar les in rect maniere in li fluentie del russ pronunciation; on ínvoluntarimen russifica les tam per pronunciation, quam per form, quáncam on nequande vell far to si on parla li altri lingue. On simplicmen ne posse tam rapidmen adaptar su bocca a divers pronunciationes.

Si on examina plu precismen li form acustic del paroles de un lingue, on va trovar que chascun lingue have su propri stil quel rarmen o plu ver nequande concorde con ti de un altri lingue. Pro to chascun lingue acceptent un foren parol transforma e adapta it a su propri stil,

til que it ne es plu reconossibil quam foren p. ex. F boulevard de D Bollwerk, D Pferd de L paraveredus, R Kulebäka de D Kohlgebäck, Est selts de D Gesellschaft, D rist de R krest etc.

It es clar, que li sam regules e leges guverna anc li L.I. Ma just pro to, proque li L.I. es fat artificialmen on deve esser excessivmen caut in adoption de paroles de divers lingues por ne leder li stil normal ja dat per li international paroles de latin orígine. Por exemple on nequalmen posse adaptar un parol quam D Schraube al styl del L.I. e li inplantation de ti parol a Esperanto es un grav misprense, tam fonetic quam estetic e practic. Occidental ha tamen adoptet ti germanic parol ma in un form scandinavic, scruve quel bon adapta se al caractere general.

Pro to li mixtura ínselectiv de max divers paroles de omni lingues es íntolerabil e deve repugnar omni persones con natural instincte. Li sam instincte revolta contra li ligation del romanic finition o con german paroles quam knabo, shraubo etc. in Esperanto.

Petroleo es bon cose, e lacte es bon cose, ma lacte con petroleo es horribil! Just ti ínproportionat juntura de paroles de heterogen orígine da a Medial su repugnant caractere de un embrion. On senti que malgré li medialisation del paroles, o forsan pro li ne sufficent trapenetration del elementes li harmonie ne ha esset atinget. Just pro ne evocar li desagreabil sentimente de un emulsion it es absolutmen necessi renunciar a omni caracteristic finales adoptet in Esperanto-Ido. Talmen li incorporation de foren paroles es mult facilisat ma in omni casu on deve absolutmen sequer li fonetic leges del principal facilmen dat parol-materiale. Intern de ti límites on posse e mem deve introducter in li L.I. expressiv paroles vastmen conosset e Occidental contene un sufficent grand quantitá de germanic e anc slavic paroles, mem por tal conceptiones u in Esperanto o Ido es usat romanics, p. ex.:

|=== | Occidental | Esperanto

| gurgul | gorĝo | storc | cikonio | svimmar | naĝi | svin | porko | self | mem | mann | viro | moss | musko | yelb | flava | helm | kasko | segle | velo | ost | oriento | west | okcidento | sarc | cherko | strax | tuj | sparro | pasero | fox | vulpo |===

Si on juxtaposi omni germanic elementes on va vider que ili representa specialmen tecnic e cosic conceptiones, durant que li romanics contene li mental, corporal e natural tales. Un tal distribution totalmen corresponde al historic signification de chascun popul in li atinget civilisation homan.

  • Li conceptiones del scientie e filosofie es grec (diagnose, polimorfie, neurastenic, anemic, schizofrenie, pleurite, hipotese, metafisica);
  • vive organic e social-politic: latin (pede, manu, cap, cordie, ventre, córpor, fluer, cive socio, comunisme, republica, construction, conductor, privat);
  • musica e banc-trafic: italian (forte, adagio, da capo, violoncello, piano, andante, cassa, conto, giro, tratte);
  • elegant societé e fin ton: frances (politesse, supear, dinear, banquette, hotel, menú, champagne, haut goût);
  • navigation: holandés (mast, stir, bote, sterne, tacle, strand) e angles (top, jib, ref, stropp, watch);
  • technica e industrie: germanic (scruv, muff, ersatz, vind, slitt, spul, stal, staple, strad, strap);
  • sport: angles (sport, lawntennis, start, box, turf);
  • despotie e ínfrenat voluntá: russ (ukas, knut, bolchevic, pogrom) e hispan (hidalgo, toreador, autodafé, matador).

Anc exotic popules ha contribuet al materiale de international conceptiones: persic (bakshish, bazar, divan, turban), indic (calicó, rum, punch), hebreic (sabat, cherub, delta, camel, ámen, elefant, jubilar, mammon), arabic (alcohol, magazin, balsam, arsenale, tara, café, safran, koran, cadi, alcove, alcali, alchimie, algebra, alhidade, zenite, nadir, harem, razzia, marabú, gazelle, giraffe, sofa), turc (sultan, fez, pachá, yatagan), chines (té, mandarine, kotau, silk, bonze, caolin), japanes (geisha, samurai, harakiri, kimono), indian-american (wigwam, squaw, mocassine, cocain, tabac, cigare, chocolate, cacáo, cannibale, colibrí, orcan, hamac, creol), negro-american (jazz), african (tse-tse), polines (tabú, totem), australian (cangurú, bumerang).

Chascun secun to quo il ha adjuntet special de su propri cultura. Quant on ha dat, tant on recive. To es li ver justicie, ne ti qui postula que chascun popul mey reciver un quantitá egal raubat de altri possedentes o mem forsan secun li númere de parlantes! Nam tande nor lingue in substantie vell esser chinesi!

Ma li paroles sol ne far ancor un lingue. Ili es ligat per grammatica, etimologie e sintaxe. E ci nu on ja ne trova necos latin. Li grammatica ha devenit absolut modernissim paneuropan, simil al frances, angles e mem chines. Omni special romanic customes, quam li diftongisation sub accentu, li vocalisation etc ne ha esset adoptet in Occidental e quo concerne li sintaxe on posse dir, que it es plu anglo-slavic quam romanic. Til nu contra ti parte del lingue ancor nequi ha protestat. Do it sembla que yo ha trovat ci li just via medial e modern. Li logic órdine quasi frances ma in sam témpore li absolut libertá de inversion quel da tant fortie al germanic e slavic construction del parlada.

Do, li materiale del paroles e particules es heredat de ti qui ha dat it al homanité, li poc mancantes es adaptat al ja existent stock ex maxim conosset lingues; li grammatica es modern europan in li linea de evolution natural e li sintaxe conform al modern psichologic postulationes de un lingue e plu slavic quam romanic!

«Suum cuique» e L.I. por omnes!

E. de Wahl

Li psichologic e sociologic caractere del lingues

Si noi concorda pri to, que li Lingue International deve esser pro primo un lingue, noi ha determinat anc per to su natura, su structura e su evolution. Artificial o natural, un lingue ne posse esser altricos quam un lingue.

Quo es un lingue?

Ti es li unesim question, quel omni interlinguist deve far, li unesim problema, quel on deve investigar. Si un hom vole constructer un vapor-machine, esque il ne deve comensar per explorar, qualmen altri vapor-machines es constructet, li leges del mecanica e fisica, etc., e esque il ne va esser capabil solmen depoy comensar li construction e forsan inventer alquicos nov e valorosi por presentar it al munde?

Regretabilmen un contrari metode sembla esser li regul in interlinguistic afferes. Ples mentionar li idé de un L.I. a un person, (doctissim scientistes nullmen exceptet) e ínmediatmen súper vos cade un pluvie de consilies, decretes, postulationes: it vell dever esser tal e tal, ideal, universal, logic, eufonic, curtissim, simplicissim, etc. Quasi li lingue vell esser un cose dependent solmen del vole de un person, quasi omnicos pensabil vell esser anc possibil; o on resta che cert detallies, p. ex. li alfabete, e crede que li tot problema es soluet per arbitrari personal decrete.

Ne quo li L.I. vell dever esser, ma quo it posse esser, es necessi saver. A ti question li linguistica e su auxiliant scienties, quam psichologie, geografie, historie, da nos índispensabil information. Li veritá es, que un lingue ne es alquo índependent, ma in contrari depende de diversi factes e factores, queles noi es fortiat prender in conto. Lass nos escutar li paroles del ínsuperabil Hermann Paul (Prinzipien der Sprachgeschichte):


Talmen quam li cultivatores de animales e plantes nequande posse crear alquo pur arbitrari, ma, in omni lor experimentes, es fortiat restar inter determinat límites, si ili sercha un possibil noviformation de lu naturalmen crescet, in li sam modo un lingue artificial cresce solmen sur li fundament de lu natural. Tam poc quam li activitá de ti factores, queles determina li natural evolution, posse esser eliminat per alqual cultivation, tam poc to es realisabil in li dominia del lingue per intentional regulation. Ili continua acter ínimpedit, malgré omni intervention, e omnicos format per artificial metode, quo es adaptat in li lingue, va esser subjugat al lude de lor forties.


In li linguistica on di, que li lingue es: 1) un fisiologic, 2) un psicologic e 3) un sociologic fenomen.

Si noi ne resta ti ci vez che li fisiologic (li fonetica), ma torna nor atention a li psicologic e sociologic caractere del lingue, noi va trovar, que ti ambi es li max fundativ e decisiv just pri construction e introduction de un L.I., un facte, quel regretabilmen, tro sovente es ignorat e obliviat in li discussion interlinguistic. Plu on comprende li psicologic e sociologic bases de un L.I., plu diminue se li spacie por líber construction.

Li psicologic caractere

Li lingue ne es un producte, ma un function, null «ergon», ma «energeia» (W. Humboldt). Li function del parlada evente ínconscient. «Omni manifestationes del lingual activitá flue ex li obscur spacie del ínconscientie in li psiche. In it existe, quo li individue dispone del lingual medies -- un multissim complicat psichic mecanisme, quel consiste de gruppes de idés, tre inplicat inter unaltris» (Paul). Ti psichic mecanisme associa se con li moves del lingual organes, e su functiones posse esser caracterisat quam reproduction e formation de analogies. Omnicos, quo alquande ha esset in li conscientie, resta quam activ moment in li ínconscientie.

Ti fact have grandissim importantie por li linguistica e didactica, e comprensibilmen, anc por li interlinguistica. De to seque quam un corollarie, que si un lingue international possede lingual images (optic, acustic, motoric), queles ja existe in li ínconscientie del aprendentes de li lingue, talmen que li lingual images besona solmen esser vocat in li conscientie por esser pret a usation, ti lingue es li max facil por li aprendentes. Mem li max simplic aprioric lingue es horribilmen desfacil por aprension, si ne totalmen ínpossibil. It ne es suficent que li lingual images del L.I. solmen similea lingual images conosset in ante; plu ínmutilat ili es, plu facil es li lingue. In realitá on ne audi omnicos, quo es parlat, li propri interni voce auxilia nos e completa, quo ne es audit, talmen que noi crede que noi ha audit it. In letion on ne lee chascun líttere, ma solmen quelc de ili, noi completa lu videt per propri optic (grafic) images, aprendet in ante. Omni mutilation del conosset optic images fa li letion plu desfacil o ínpossibil. De to seque, que ti lingue international, quel possede li plu grand stock del ínmutilat lingual images, conosset in ante de li max grand númere del usatores del lingue, es plu facil quam ti, quel possede it minu. Si p. ex. Occidental usa formes quam delegation, fiction, formation, ma Ido delegitaro, fiktiveso, formacuro, lingual images, conosset in ante de nequi, e ultra to ne format in analogie, ma chascun aprendend por se, Occidental es in ti respect ínnegabilmen plu facil quam Ido. To es un cose tam simplic e evident, que on astona, quande on audi persones asserter lu contrari.

Li max poc e li max simplic regules por formation de nov paroles ne vale ci, nam por exister in li ínconscientie chascun parol deve har passat tra li conscientie, to es, deve har esset aprendet. Por un grand númere del civilisat homes null aprension es necessi concernent li paroles de Occidental, ma omni homes es fortiat aprender li idistic paroles, mentionat supra. Mem si li «radicas» (plu correct li temas) e li sufixes es in ante conosset, to ne auxilia mult, nam chascun derivate deve esser format e aprendet in ante -- li homes ne parla per temas e sufixes, ma per pret e complet paroles. Li radicas, temas e suffixes ne exite in vivent parlation, solmen in li libres e linguistic munde de idés. Un formation de nov paroles ne posse eventer in li sam témpore quam li usation de ti paroles in parla, li unesim deve preceder li duesim, li lingue ne posse esser contenet e format samtemporalmen. On posse parlar e pensar samtemporalmen, ma on ne posse pensar e parlar e derivar samtemporalmen, to es tam ínpossibil quam regardar in li cannon quande on fusila.

Ma on asserte, que si un derivation, quel da nos conosset paroles es li max facil, it ne es li max expressiv, proque li derivates ne va esser logic, e li L.I. deve esser un expressiv, logic lingue. Ci es un duplic error. Unesimmen chascun lingual image, optic o acustic, coresponde a un sensual o psichic experientie, p. ex. vision o sentiment, experit unquande in ante. Chascun idé consiste ne solmen de intelectual notiones, ma in grand parte anc de sentimental e volitionari momentes. Li scope del lingue es evocar che li auditor li sam idé quel existe che li parlator, o un cert sentiment, atitude, volentie. It es evident que p. ex. li parol fémina in Occidental plu ínmediatmen evoca li desirat efecte che un italiano qui in su lingue matrin dí «femina», quam li esperantic parol virino, quel va haver null resonantie, null «espressivitá», malgré to que it es tre regularmen derivat de viro. Lu sam vale anc por delegitaro de Ido in vice de delegation, etc. Un expressivitá ne posse esser atinget per paroles artificial, sin historie, sin contenentie, e prof. Reynold pro to tre just remarca, que al esperantic lingues manca totalmen sentiment. Li natural lingues ne existe solmen por expresser notiones, penses, to es lor secundari intention, li primari essente expression de affectes, sentimentes, volitiones. Li afectal fundament de lingue posse esser velat che plu intelectual homes, ma it existe, e plu fort it es, plu expressiv es li lingue.

Duesimmen li assertion, que li lingue deve esser logic, to es sequer li leges del logica (Couturat e su epigones), monstra clarmen, que on ne ha aprendet li ver natura del lingue. Lass me ci citar li sequent excellent paroles de prof. Vossler:


Li ínacordantie del grammatical functiones con li logical categorie es tant evident, que mem li max íncurabil intelectualistes ne have plu li audacie negar it. Ma ili defende se per declarar, que quáncam li logical corectitá es nequande e necú realisat, nequande e necú completmen atinget, it es un ideale, yes, mem li ideale, a quel li grammatic tecnica del lingue deve aspirar e in fact aspira. Li evolution del lingue vade a progressent intelectualisation.

Ma omni tecnica -- to oblivia nor intelectualistes -- omni tecnica have su ideal, to es li mesur de su corectitá in se self, ne extra, ne supra. Partú u existe un special tecnica, existe un special idé eo ipso. Li tecnica del pictor servi li idé del piction, li musico li idé del musica. Pro to li grammatica, essente li tecnica del lingue, servi solmen li idé del lingue, ne ti del logica. Ti simplic veritá que li linguistic idé es un cose por se, alquo índependent e alquo essentialmen diferent del logical idé, ti simplic veritá es sempre denove ignorat.


Li lingue move se in un altri plan quam li logica. It es sistema del conventional signes, ne logic, anc ne ínlogic, ma forsan alogic. Noi posse trovar mult in li lingues quo es in acordantie con li logica, ma sovente un logica plu subtil quam «li superficial logical analises del linguistic diletantes, queles ha volet mastrisar li lingue» (Jespersen). «It ne deve esser concludet, que defectiv corespondentie inter logical e grammatical categories es necessimen nociv al lingue, considerat quam medie de expression. In contrari, ínlogical e íngrammatical constructiones sovente attribue grandissim a facilitá e mem ad precision del expression» (Sweet).

On asserte ancor, que un strict logical grammatica e precipue morfologie es necessi por li monosemie (unisensitá) del paroles e frases. On posi quam li ideale li devise: un vorto -- un nociono; un nociono -- un vorto. Ma to es pur reva, e mem ne un bell reva, quel nequande es realisabil, tre fortunosimen por noi homes. Un lingue, quel hat realisat ti principie, va posseder milliones de paroles pro to va esser ínpossibil. Li veritá es que li max evoluet lingues ne tende ad monosemie, ma a polisemie (multsensitá), quo fa un grand númere de paroles superflú. «To, quo on nómina in general un rich lingue, es in veritá un complicat, circumstantial lingue. Cultural plu developat lingues besona plu poc paroles por expresser su afectes e notiones e pro to posse economisar li custas del energie.» (Schrijnen). Essente un lingue, un L.I. ne posse ni evitar ni dispensar li semasiologic leges del lingues. Mem si un artificial lingue es strict monosemic hodie, deman, quande li lingue es usat practicmen in li munde, li bell sistema va esser spoliat.

It es van interprension constructer lingues, queles es contrari al natura del homes. On deve sempre calcular con li homes tal, qual ili es, e pro to interlinguistes deve esser tre versat in li psicologie. Li hom ne es, e nequande va esser, un pur intellectual ente. Tam ínpossibil quam it es saltar súper su propri ombre, tant ínpossibil it vell esser elevar nos self del firm terre a superior sferes de pur intelectualitá, per li peruc del logica, quam li famosi Münchhausen. Noi es tre terrestrial entes, anc «in cosmoglotticis».

Mecanic, rationalistic lingues quam Esperanto, Ido es basat sur psicologicmen fals premisses. Li max bon comprension del natura del lingue monstra Occidental. (Fine seque).

A. Z. Ramstedt.

Oriente e Occidente

In nr 1, 1927 de «Esperanto» Dr. Privat ha publicat du interessant politico-scientic articules: «Oriento kaj Okcidento» e «Pri vortoj internaciaj». Quáncam il parla necú pri Occidental, on clarmen visa nos.

In li unesim articul il extende con ostentation li manus al oriente, esperante un plu activ colaboration de ti parte del munde. To es li response a du factes del ultim témpore. Li unesim es que li Pan-Asian Congresse in Nagasaki ha rejetat Esperanto quam tro Europan lingue, e exportat un resolution pri desirabil creation de un Pan-Asian lingue. Li duesim facte es que Occidental ha precismen sublineat su pur europan caractere e labora in li direction de un plu strict juntion de Europa.

Si Europa va esser uniat ad Pan-Europa con su paneuropan lingue, ti facte self va imposir nor lingue occidental anc al orientales, negres etc., sammen quam nor machines, nor cinema, nor radio, nor aeroplanes, cannones etc. E li experientie doce nos que ne cosmic utopies, ma concentration ye proxim urgent coses procura fortie e success. Noi do concentra nos ye li foco del civilisation, li occidente.

Li duesim articul es anc directet contra li naturalistes, e habilmen, quam omni articules del eminent ductor de Esperanto, tracta pri li dangeres de tal nominat international paroles, sovente havent un absolut altri sense in Angles e Frances. Il deducte de to li conclusion que un vivent lingue deve haver su autonom paroles, derivat secun li propri spiritu del lingue. Con ti idé yo consenti totalmen. Ja ante mult annus yo ha expresset ti idé in un articul «Heredie e autonomie» 1).

Ma it es altricos, si li international paroles es «fremduloj» o derivat secun propri leges. Yo va citar quelc passages del interessant de Dr. Pr. (in traduction Occidental):


Nor lingue con prudent instincte ... ha inglotit les solmen poc a poc ... altri mundlingues ha apertet li bocc talmen larg, que ili esset suffocat per li invasion. Ha restat solmen un rich cadavre ... Li max vivent elemente es to, quo on hauste ex su propri fonte ... Quam viviplen es ... ano, aniĝi; aro, ariĝi; ema, emi; ebla, ebligi; malebligi etc. ... «la china Esperanto» ... Quande un de ti «forenes» ne recivet per usation su Esperanto-baptisation, tande es necessi intervention e definition in official lexico ... etc.


Per altri paroles, in li societé de nov-rich nigger-aristocratie Esperantan quam li supra citat «China-Esperanto» li ver europan cultur-nationes Grecia e Roma es admisset in «Esperantujo» solmen si ili transvesti e colora se ye «nigger», sammen quam in U. S. S. R. li scientistes sembla dever mascar-se ye communistes por posser laborar e viver. Li similitá deveni ancor plu grand, si on torna su attention al admonitiones del presidente del Esperantic academie al discipline.

Quam exaltant exemple de tal negrijant europan Dr. Pr. cita li parol aviadisto, ma il prefere aerflugisto e rejecte aviatoro, proque un chinese deve questionar pri li sense de ti europan international parol. (Noi posse junter ancor centes de tal paroles: kondukisto, direktisto etc. apu li nov incorporat «fremduloj»: konduktoro, direktoro etc.)

Ma un chinese qui ha aprendet Occidental ne senti necessitá questionar quo significa aviator, proque it deriva regularmen de avi-o (in Esperanto birdo) e noi have avi-ar, avi-at-ion, avi-at-ic, avi-at-or. Lu sam es pri direct-or, direct-or-ia, direct-or-atu, direct-ion, direct-iv etc., omni autonom regulari derivationes, ma qui have li avantagie ja esser conosset por europanes e clar e facilmen dechifrabil per chineses e altri non-occidentales.

Ceterimen yo dubita, ca noi ne trova omni pur international paroles de Occidental anc in li Esperanto-lexicos de Christaller, Bennemann etc., con micri «niggerisationes»! Ma ili omni es «fremduloj» in «Esperantujo», forenes sin contacter con li indigen nov-riches de Esperanto, omni ti nepri (dever), ree (denov), laui (esser conform), malanigi (excluder), iomete (un poc), endas (deve esser fat), eke (subit), virino (femina), estro (chef) etc. Ma just li «forenes» es posit in li «montrofenestro» de Esperanto, quam noi ha posset vider in li raporte al Liga de Nationes, por monstrar que li diferentie de Esperanto e li nov projectes es solmen minimal. «Bluff for outsiders».

E. de Wahl

Russ scientie e Lingue International

Li academianos russ interesse se pri li Lingue International. Quáncam ili sembla ne conosser altricos quam Esperanto, támen lor judicie «laudativ» secun «Heroldo» nr 6 in su essentie es caut e ne tro promessiv por Esperanto. Talmen li academiano A. E. Fersman inter altricos scri:


Garantíe por successe de Esperanto va esser li conservation del condition usar li radicas del paroles ex li lingues de omni nationes ... Por li scientie it es extraordinarimen grav que li max usat término e expressiones mey esser unisensal por omni popules, omni landes e omni nationes. It es promesset a Esperanto triumfar sub condition que it infortia li interligationes con scienties studiant li historie del lingues. Esperanto va intrar in li córpore e sangue ... si it va atenter omni factes de to, que li lingue de chascun popul es un historicmen ocasionat fenomene.


Ti enunciationes del conosset academico adapta se mult plu a Occidental quam a Esperanto, ma on ya save del libre de sr Drezen, que in Russia li scientistes deve esser caut con enunciationes contra Esperanto, quel es protectet del Soviet-regime.

Nu in omni casu, in un land quam Russia anc li conossentie de Esperanto va far plu facil li comprension e transition ad Occidental.

E. W.

Interlingua Sistematic

J. Rosselló-Ordines. Lingua intelligibil, sine studio, ad primo visu. Grammatica cum textu in interlingua et in Franc.

Ti ovre de nor conosset samideano representa un adaptation del metode de Occidental ad Interlingua, penant eliminar del Latino sine Flexione li inregularitá de su participies heredat del latin. In general il repeti li idées ja expresset in Kgl. Nr 3-4 (21-22) 1924 con quelc variationes. Basant sur scientic explorationes ti prova merite un detalliat critica, quel va posser esser fat solmen pos suficent usation de ti lingue in practica u va monstrar se li avantages e mancas, pri queles in li curt compendie de 12 págines on nu ne posse ancor totalmen judicar.

Li cose principal in L.I., quam ja ha monstrat Occidental, es li regulari relation inter li infinitive e li participie del perfecte, quel in latin genita ínnumerabil exceptiones. Sr. R.-O. trova nu que li metode de Occidental ne suficentmen conserva li form del infinitive latin quel es sovent transformat in li perfecte form secun li modelle del lingue Angles p. ex. electer, traducter, constructer, e sercha novi vias. Ti labores do es de alt scientic valor. Li question es, esque li solution trovat de Sr. R.-O. es plu bon e practic quam ti del Occidental, nam it es clar que lu essential es li atinget resultate junt con li facilitá del metode.

Prof. R.-O. nu vole conservar quam possibil anc li tema del infinitive, e il discerne du coses: Th (thema general = infinitive minus r) e G (generator = participie passat = Th + to).

Nota. Si Th fini per x, s, d (changeat in s) on adjunte solmen o.

Li finale e del Th deveni curt i in G.

amar -- amato, gemer -- gémito, ma dicer -- dicto, vider -- viso, annexer -- annexo, audir -- audito.

Do in li verbes dicer, vider, annexer li Th ne es dice, vide, annexe ma dic, vid, annex, e in gemer it ne es gem ma geme. Regretabilmen li estimat autor ne di nos qualmen un person ne-latinist va saver ca li e apartene al Th o ne.

Proque nu mult latin verbes ne submisse se a ti regules, li autor deve un poc changear les, specialmen li infinitive. Talmen noi recive li nov formes: construcer, elecer, andjuncer, afflicer, esque anc fluxer?

Regretabilmen li autor ne ha corectet, ni mem alludet li mancas de su sistema queles noi ha criticat in li sam Nr. 21-22 de Kosmoglott. Il simplicmen tace li desfacilitás, p. ex. qualmen es soluet li question con li verbes L.: tangere -- tactum, creder esque creso? rumpere -- ruptum (ruper?) posse, venire -- ventum, nascere -- natum, noscere -- notum, currere -- cursum, fingere -- fictum, fluere -- fluxum (fluxer?), frangere -- fractum (fracer?) fundere -- fusum, mergere -- mersum, movere -- motum, mulgere -- emulsion, pellere -- pulsum, premere -- pressum, quaerere -- quaesitum, adhaerere -- adhaes-ion, scindere -- scissum, sidere -- sess-ion, solvere -- solutum, stringere -- strictum, terere -- tritum, torquere -- tortum, vivere -- victum, vincere -- victum etc. etc.

Ci adjunte se ancor li desfacilitá totalmen tacet pri li assimilation del consonantes por ex. trah-er -- trah-to -- tracto, distinguere -- distincto, jungere -- juncto etc.

Li desfacilitá pri constant mutation del consonante in dicer -- dicto anc es suficent grand in conjugation.

Do yo trova que ti parte del labor del estimat prof. R.-O. ne es vermen soluet.

Ma li labore contene mult felici innovationes, partmen ja proposit in Occidental o discusset in Celia, partmen nov trovat. In cert maniere il reveni al solution de Dr. Zamenhof con li tegment-lítteres in un plu modern visage, per un apostrofe, do g' = dj, ch' = tch, l' = quam in Occidental.

Li nominatives me e te sembla esser repugnant, un casu objectiv es solmen in li triesim person. Ma in li unesim it vell esser anc necessi quam monstra li modern europan lingues.

Li altri pronómines latin regretabilmen ne conforma se al regul del accentu alíqui, aliquíd, altér, ultér, illúd, idém, nunquám etc. e in general tre mult latin paroles ne va submisser se a ti regul: juvénes, homíne, sempér, quamódo, extér, pretér, supér, puéro.

Secun Peano in Interlingua es admisset omni parol Anglo-latin, ma in facto Interlingua, anc ti de prof. R.-O. contene mult latin obsolet formes ja ne existent in li modern lingues quam p. ex. acervo (amasse), sole (D pflegt) quel coincide con sole (D Sonne) e solo (D allein), hom = F on, obsequio (F hommage), fier (D werden), suffixe -ense (Siam-ense), post-charta, etc.

Curios e nelatin sembla nos paroles quam: mutto (parol, F mot) midio = 1/2.

Interessant e elegant es li clar disposition del materiale, nov in li maniere ti del prepositiones e afixes, qui es gruppat ne in li alfabetic órdine del particules ma secun sense. Li pluralité concorde con ti del Occidental (li form self del sufixes sovente es plu arcaic latin) ma existe quelc nov vispunctus queles merite special mention e discussion.

-etu (L -etum) es absolut obsolet e existe solmen in quelc poc paroles, in omni casu it ne es international.

In li sense de collective nu es quasi international li suffix -age, boscage, plumage etc., ma ti suffixe ne es usat che Sr. R.-O.

Sr. R.-O. abuse li idé que just Latin es international. Li rota del historie ne torna ad retro e hodie altricos es international quam in témpores de antiqui latin, p. ex. li radica manca es international til R. durant que carenti es obsolet parol solmen scientic. Li L.I. ne es solmen un lingue por scientistes, e deve esser un vivent lingue e ne basat sur martallia.

Li contrarietá, expresset per du affixes: des- e anti- sembla esser ne rect preciset.

Es dit, que anti es usat in vocabules ne verbisabil, ples comparar F antidater, antidoté.

Inversmen des sovente es usat che paroles ne verbisiabil p. ex. F désastre, désavantage, désharmonie.

Sembla me que li idé de ti du affixes es fundamental divers in li sense del movement, max bon comprensibil per ideografic representation:

anti = →←: anticrist, antisocial, antisemit.

des = ←→: desarmar, desharmonie, deshonor.

-urio sembla ne motivat.

Tre bon es li remarcat qualitá que li suffix -ia local, pos i del radica contracte se ad i accentuat: librario-libraria.

Íncomprensibil es li diferentie inter arium e -aria, aquarium e aquaria.

Absolut ínmodern es conservar li a final in -ista. a have li idé international de feminin e ci a final in ti sufixe ha perdit se in li principal lingues ADFR!

Li sense de ti suffix: fautore es ne per extension, ma primitiv, e li altri sense tecnic, artistic es per extension.

-ario ne sempre significa officie, occupation, function, ples comparar: millionario, destinatario.

Li suffixe -ilia sembla esser ne motivat; li exemples citat ne es convictiv.

Interessant es anc li sense de -eo (igneo, aureo) = simil in aspectu, in composition e li juxtaposition apu -ear, quel sufixe es prendet just in li sense de Occidental.

In summa un interessant e scientic ovre, quem omni interlinguist interessat scienticmen deve conosser. Personalmen sembla me que li fundamental manca es li tro sclavic dependentie del Latin ye detrimente del internationalitá.

E. de Wahl

Recensiones

Mondolinguo -- Weltsprache

Mondolinguo -- Weltsprache, li organ del german idistes, ha changeat su redaction. In vice de Dr. S. Auerbach nu ducte li conosset socialdemocrat sr H. Peus. E ja in li unesim numeró li scientific ínpartialitá quel ha distinget til nu ti idistic revúe, ha brusqui fat plazze a meeting-assertiones por persones ne conossent li ver statu del coses. Scienticmen taxat li articul inaugurativ del nov redactor sta sur tre bass nivelle. Ma ultra to que li autor sembla haver tre poc, o plu bon dit, null conossenties pri linguistic coses, il anc visibilmen ne save necos pri Occidental, pri quel il asserte coses ne existent. To es tam plu astonant que sr Peus ha assistet in Praha al discurs de sr Pigal pri Occidental e prendet parte in li discussion. Do ci yo deve constatar fals assertiones malgré li conossentie del veritá. Ti facte yo deve ci marcar e stigmatisar.

Do ne possente refutar in maniere vermen scientific li bon fundat metodes de Occidental il repeti denove omni old fals assertiones del annu 1922!

Quelc exemples ex su critica: Il critica li different finales del infinitive ar, ir, er, e del participie at, it, et, e nomina to exceptiones. Do il sembla ne comprender que li finale es r (resp. t) e li vocales apartene al tema verbal. Quo vell dir sr Peus si yo vell dir que Ido have divers formes de infinitive in -jar (voyajar), -var (lavar), -kar (drinkar), -lar (rular), -sar (pasar) etc etc. Il scri anc: «On trovas la vorto rapiditá (kun acento) pro ke la indikativo dil prezento anke finas per a.» It es vermen interessant, quam precis sr Peus asserte conosser mi motives! Yo vell consiliar a sr Peus monstrar ti passu a quelcunc scientist-linguist. Yo es cert que il va rider pri tal naiv conception. Li diferenties logical inter sufixes quam -ie, -ntie, -(t)ion, -ur, pri queles yo ha mult vez scrit e explicat, il sembla absolutmen ne conosser o ignorar volente, proque il ne refuta mi scientic explicationes fat ja plurvez ante mult annus, mem in «Progreso» de Prof. Couturat. Il scri p. ex.: «Vice «institucuro» apud «institucar» en Occidental «institutione» evidente nur pro naturaleso.» Vermen «si tacuisses...!» Li parol institution es regularmen derivat de institu-er, institu-t, institu-t-ion, etc.

Il scri pri c: «Ta semblanta naturaleso esas tote superflua e nur nocoza naturales. Ma per ti nocoza naturaleso Occidental deriva regularmen, quo Ido ne posse: catolic-catolicism, (in Ido katolikismo), classic-classicism, silice-silicio-silicat, dec-decade-decimal-decimetre etc., caduc-caducitá, vice-vicario-vicariatu, simplic-simplicitá-simplicissim.»

Pri ti ultim parol sr Peus ne posse comprender per quo ti parol es plu bon quam simpla. Nu 1) simplic (= sin plic = ohne Falte) es parallel a du-plic, tri-plic etc. e 2) derivar regularmen simplicitá, simplicissim, duplicitá etc., international conosset paroles!, li Ido-paroles simpleso, duopleso etc. existe necú. E pri ti metode de Occidental, quel regularimen e con logical coherentie deriva international conosset sciential paroles per bon electet radicas e justmen interpretat sense de sufixes il audacia dir que Occidental «destruktas la ciencala fundamento». O no, sr Peus, it destructe solmen li pseudo-fundament de sres Beaufront-Couturat. Li fundament de Occidental es li leges del lingues e del psicologie de popules.

E. de Wahl

Die Warheit über Ido -- Li veritá pri Ido

Li Union del esperantistic laboreros, Leipzig-Thonberg, Wasastr. 16, ha editet un german brochura in 32 págines, con titul Die Wahrheit über Ido (Li veritá pri Ido). It contene un curt exposition pri li historie del Delegitaro por adopto di Linguo Internaciona Helpanta, pri li lingual reformes de Ido es un explication detalliat pro quo li esperantistes refusa li actiones del Idistes. Quelc argumentes es electet habil ma ne sempre objectiv.

Li anonim autor asserte, que Esperanto in omni punctus responde al postulationes queles li experientie fa a un lingue international i.e.

  1. un simplic e facil grammatica, 2) un vocabularium composit per radicas prendet ex lingues vivent, 3) li max grand possibilitá a evolution. -- Ad 1) on deve remarcar, que p.e. li acusative obligativ indicat per -n in Esperanto totmen ne es li max facil. Li duesim postulation in su modestie es obsolet; hodie on demanda plu mult, i.e. max grand internationalitá e naturalitá del paroles, ma anc del afixes e derivates in acorde con plen regularitá del derivation. Ad 3) on deve constatar que pro li artificial barrages del obligativ finales -o, -a, -as etc. por omni parol-categories grammatical, Esperanto sam quam Ido nequande va posser evoluer, polir e perfecter se in maniere quam it es possibil in Occidental, quel posse incorporar omni cultur-paroles anc non-europan, sin dever mutilar les.

In li brochura es nominat Occidental un «reform» de Ido. It es ver que mult Occidentalistes es anteyan adherentes de Ido, in li moventie de quel ili ha penat laborar por li scientic solution del problema. Ma li lingue Occidental self es un altri sistema, hante nascet ex li experienties del scientic investigationes pri li leges psicologic del lingues natural. Ido in contrari basa sur li aprioristic principies logical de Dr. Zamenhof; ma it aplica les con plu grand rigore. Támen li selection del paroles in Ido plu quam in Esperanto responde al postulationes pri un L.I., secun quant ili ne es deformat per li schema heredat de Esperanto.

Un scientic critica va dever ne ignorar li nov direction in li recent evolution del L.I. manifestat per li apart sistema Occidental.

E. Pigal

Mobilisation

Esperanto nr 318 anuncia:


Universala Esperanto-Asocio, pere de la Centra Oficejo, entreprenis kompletan bibliografion kaj katalogon de ĉiuj «mondlingvaj projektoj». Unuaj monatoj jam alportis pli ol 400 nomojn. (Ordinare oni scias nur pri 150 ĝis 200 lingvojprojektoj). Fakuloj, kiuj konas mondlingvajn verkojn, aliajn ol tiuj de la nomaro en Oficiala Jarlibro 1925, bonvolu komuniki precizan titolon, aŭtornomon, formaton, paĝonombron. Kiu scias pri nepublikitaj reformprojektoj aŭ novaj lingvoj elpensitaj, bonvolu informi. Helponto ricevos presitan katalogon de mondlingvoj. Adresu: Bibliografia Servo de UEA, 12 Bd. du Théâtre, Genève Suisse.


Noi mersia UEA pro ti penosi labor, quel posse servir quam valorosi guide a futuri comité autoritativ por studiar li evolution e stipular li definitiv form del L.I.

Ma secun li demandat indicationes ti libre sembla esser plu destinat a agitation por Esperanto quam a scopes de explorationes scientic. E sr. N. Yushmanov just publicat un complet «Kronologial indexo del sistemi mondolingual» in Ido-organ «Mondo» XV 43 e 295.

Li adherentes de Esperanto mey aprender que just li dogmatic conservation del ínnatural fundament de Dr. Zamenhof con su evident erras linguistic es li cause de persistent refusion de lor lingue per omni competentes e li cause de constant nascentie de nov projectes, malgré li grand difusion de Esperanto in li popul. Ma li situation es un totalmen altri pos li aparition de Occidental, i.e. li unesim sistema respondent al postulationes del linguistica, quo es attestat de expertes. Un eventual confusion de Occidental con li efemeri lingue-projectes in ti grand mascarade de un legion de artificial lingues ne va posser mistificar li interessat publica pri ti nudi facte ni far halta al marcha de Occidental.

E. P.

Ex li presse

Li hungarian jurnal Hir, Szombathely, 2 Feb. contene un long articul de Dr. Celli Tamás pri L.I., Occidental e un recension de Cosmoglotta nr 1.

Kosmotechnische Nachrichten, Wien, nr 1 raportante pri li Occidental-discurse arangeat de KTG in Hôtel de France, declara Occidental quam tre eufonic lingue.

Secun «Informoj de Esperanto-Asocio de Estonio» nr 57-68 (sub «kelkaj diroj de estonaj lingvistoj pri internacia lingvo») Prof. Dr. A. Saareste expresset durant su lecion lu sequent: «Lingue ne deve esser absolut logic, quáncam it deve esser precis. Matematicmen logic lingues, quam es li artificial Esperanto e Ido, ne es succosi e facilmen usabil. Ili es apt solmen por simplic trafic, p. ex. comercie.»

Judicies

Sra. Magda HOPPSTOCK-HUTH, presidente del german section del «International Liga de féminas por pace e libertá», propaga Occidental, declarante it quam li unesim apt sistema de Lingue International.

Secun «The International Language», revúe del angles esperantistes, li comité executiv del Liga de Nationes denove ha repulset li proposition subtener li instruction de Esperanto in li scoles. A ti ci occasion, li Hungarian delegate, sr. de PAIKERT caracterisa Esperanto quam monstru lingual.

Li anti-occidental ortografie in Esperanto

Líttere «c».

Si un ínprejudicat occidentale trova, in esperantic textus, paroles quam deca, franco, caro, colo, il va instinctiv pronunciar les fals e -- miscomprender. Nam in li vocabularium il vide, que p. ex. deca have null conexion con: decade (AFISD), decameter (AFISD), decalitre (AFISD), decagramm (AFISD) e que li «just» signification es: deca Esperanto = decent (LISFAS)!

Per franco anc un german va comprender: AF francón (LIS franco, D Franke) o il va imaginar li statu de alqual libertá: F franc (AD frank, IS franco) o anc un monete: F un franc. Ma in ver: franco Esperanto = un francés (SIFDA)! E francon es in Esperanto: franko!

Excurs: Li land Francia IS (FA France) = Esperanto Francujo (pron. ne: Frankujo)! Ma Franconia (AISF) = Esperanto Frankujo!...

Egal anc caro ne es: car (LISP), ma: caro Esperanto = DIS zar, AF czar!

Che colo un romano vell imaginar un parte de córpor animalic: L collum, IP collo, S cuello, F cou, de quel anc li angles e german conosse un derivate: L collare, SA collar, FD collier, I collana. Anc li international F colportage, colporteur deriva de it. Un german in special vell conjecter anc un pacc: ID collo (pl. colli), F colis. Ma, nequel de ti significationes es «just», nam: colo Esperanto = inch A, D zoll! ...

Che peco un romano va plu pensar divers altri coses quam li «just». Il va conjecter animales domestic: LIS pécora o imaginar un conexe con: peccar (LIS). Ma in ver: peco Esperanto = pezze (I, FA D piece)!

Un parol quam danco possibilmen un german o angles va miscomprender in F merci, D dank, A thank. Ma danco Esperanto = F danse, A dance, IS danza, D tanz!

Ma in li form laca omni occidentale va creder reconosser li liquide: A lac, S laca, I lacca, D lack. Támen laca Esperanto = fatigat (FSAL)!...

Lexico German-Occidental

Un afere urgent es li continui íninterruptet edition del german-Occidental lexico de J. Gär. Li medies actual dura til li 7-im folie. Secun calculation li total edition va contener circa 20 folies. Por un tal libre li precie de vendition va dever esser ne minu quam 5 frs sviss. Printa, paper etc por un folie es 70 frs sviss. Noi nu proposi a nor adherentes, gruppes e céteri interessates aquisiter actiones por printa de un folie, it es payar 70 frs sviss. Nor payament de ti actiones va esser fat in exemplares del lexico, e precis por chascun action on va reciver 30 exemplares, to es por un precie quel es minu quam 50%. It es clar que por nor samideanes li bentosti aparition del total lexico es un del max urgent e grav coses, quel ili deve subtener per omni forties, sive ili comprende german o no, proque on sempre va posser usar it con auxilie de altri national-german lexicos.

Ultra to por germanes ti lexico representa un novitá til nu ancor ne existent. Advere til nu on possede in lingue german xenolexicos (Fremdwörterbücher) solmen in un direction, i.e. on have lexicos queles vell dar li international extran paroles. Ma on ne possede lexicos, queles vell dar li international extran parol correspondent a un apart german parol. E to es tre necessi che viages, proque presc omni europan lingues contene divers international paroles quam extranes, queles on va comprender anc si it ne es justmen sempre usat.

Do chascun qui posse, mey aquisiter un action o almen un demí-action che sr E. de Wahl, Eha 10, Reval, Estonia. Li folies es reviset del autor de Occidental e del max bon conossores del lingue.

Abonnamentes, contributiones e subventiones por Cosmoglotta

A. Z. R. por Occidental-gruppe Helsingfors: 20 sv. fr; Dr. S. E. K.-Stockholm: 3 ö. S; J. C.-Kobenhavn: 2 D. K; H. M.-Karbitz: 2 ö. S; Prof. Dr. A. St.-Prag: 20 Kč Prof. G. M.-S. Giov. V. Arno: 20 L; Dr. W. S.-Wien XIII: 5 ö. S; A. S.-Liesing: 5 ö. S; J. T. M.-Tonnay-Charante: 5,4 ö. S; L. E.-Wien VIII: 5 ö. S; Prof. J. M.-Bruxelles: 5,43 ö. S; M. W.-Mattsee: 5 ö. S; H. H.-Wien IX: 5 ö. S; Dr. H. B.-Katowice: 7 zl; J. D.-Čakovice: 25 Kč; L. F.-Bilbaro: 0,4 doll; W. C. W.-London NW 3: 5 ö. S; A. A.-Oslo: 4 sv. fr; I. Sp.-Wien III: 5 ö. S; A. H.-Eskilstuna: 10 ö. S; Ing. E. K.-Wien XVII: 5 ö. S; A. P.-Wien III: 5 ö. S.

Avise al non-abonnates. Cosmoglotta

Noi ha inviat Vos nr 1 e nr 2 de Cosmoglotta con SaC sin esser favorat til hodie per Vor abonnament.

Támen por nor sublim scope it es absolut necessi covrir li crescent expenses por printa e administration. Pro to noi invita Vos misser Vor abonnament ínmediatmen pos reciventie del present numeró. Li contribution minimal per annu es 5 austrian Schilling (por Organ e Suplement junt).

Si noi possibilmen ha errat pri Vor interesse por li serios aspirationes de Cosmoglotta a un scientic solution del problema del Lingue International, noi peti Vos retromisser ti ci numeró, declarante it quam «refuset».

Kosmoglott

(precursor del jurnal COSMOGLOTTA) contene li max important articules pri L.I. e pro e contra Occidental.

Absolut necessi por omni scientic interesset mundolinguist.

Precie del annu-collectes:

1922 e 1923 complet a 7 frs. sv.

Con mancant nr 1 a 4 frs. sv.

Defectiv collectiones a 2 frs. sv.

1924, 1925, 1926 complet a 2 frs. sv.

Recivibil che li autor: E. de Wahl, Eha 10, Reval, Estonia.

Occidental-Litteratura

Curt grammatica-claves in lingues Angles, Frances, German, Russ, Tchec a 0,30 ö. S (0,25 frs. sv.)

E. de Wahl: Radicarium directiv de Occidental in 8 lingues ADFIPRSSv 5 ö. S (4 frs. sv.)

Jean Chanaud: Index français-Occidental au Radicarium. 1 ö. S (0,75 frs. sv.)

J. A. Kajš: Praktický jazyk světových styků Occidental. 0,60 ö. S (Cena 3 Kc., vaz. 6 Kc.)

A. Z. Ramstedt: Nyckel til Occidental. 1 ö. S (0,75 frs sv.)

J. Gär: Wörterbuch Deutsch-Occidental ha apparit 5 liverationes a 0,30 ö. S (0,25 frs. sv.)

J. Linzbach: Transcendent Algebra, 1,30 ö. S (1 fr. sv.)

Rabindranath Thákur (Tagore): Nationalism in Occident. Autorisat traduction de A. Toman. Precie 1,30 ö. S (1 fr. sv.)

Dr. R. N. Coudenhove-Kalergi: Li Paneuropan Manifest. Autorisat traduction de E. Moess. 1,30 ö. S (1 fr. sv.)

J. Robert e E. Pigal: Der Weg zur Europäischen Verständigungssprache (Li via al lingue del europan intercomprension) OCCIDENTAL, in D Esperanto e Occidental. 1,60 ö. S (1,25 frs. sv)

Recivibil che:

Cosmoglotta Mauer b. Wien, Austria.

Comité Explorativ de L.I. Eha 10, Reval, Estonia.

Editoria Occidental Česká 32, Brno, Tchecoslovacia.

Por postal expenses ples junter 10%. Informationes 2 respons-cupones.

Eigentümer, Herausgeber u. Verleger: Gesellschaft Cosmoglotta, Mauer b. Wien, Postfach e6. Verantwortlicher Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing b. Wien -- Druck: G. Kanz, Liesing.

Hectografiat lettre, addit a ti nró de Cosmoglotta:

COSMOGLOTTA

Association International

de Lingue Auxiliari Occidental

Mauer b. Wien, Austria

Urteile von Linguisten über Occidental

Universitätsprof. Dr. Albert Saareeste (Dorpat-Estland) schreibt (11.1.27) an Edgar von Wahl, dem Verfasser der Hilfssprache «Occidental» u. a.:


Ich erhielt Ihr freundliches Schreiben, wie auch die Occidentalschriften und ich muss bezeugen, dass in der Unmenge der heutigen, künstlich geschaffenen internationalen Sprachen Occidental die leichtes verständliche ist, besonders für jene, die eine romanische Sprache kennen. Die Lektüre der in dieser Sprache verfassten Texte hat mir nicht die geringste Schwierigkeit verursacht. Ich beglückwünsche Sie, geehrter Herr, herzlich zu dieser unser Vaterland ehrenden, fruchtbaren Arbeit, und ich glaube an den Fortschritt und Sieg dieser Sprache. ...


Prof. A. L. Guérard, Stanford University, Kalifornien, der Autor der Werkes «A short history of the international language movement» (Edition: T. Fisher, Unwin Ltd, London, Adelphi Terrace, Price one guinee) schreibt an Edgar von Wahl, dem Verfasser der Verständigungssprache Occidental wie folgt (Kgl 9):


Ihre Sprache bedeutet einen entscheidenden Fortschritt. Es scheint mir, dass Occidental einen Schritt in der richtigen Richtung darstellt. Sie werden bemerken, dass ich zu Ergebnissen gelangt bin, die Ihren auffallend ähnlich sind. Jedenfalls sind die Unterschiede, die zwischen uns bestehen, von untergeordneter Bedeutung im Vergleiche mit jenen Punkten, in welchen wir übereinstimmen. Ich bin überzeugt, dass es ein Leichtes wäre, unsere gegenseitigen Abweichungen zu beheben, wenn uns ein kompetentes, autoritatives Komitee dazu aufforderte.


Annotationes.

  1. Corespondense International 1908, nr 9.

  2. Ex un brochura (in preparation: Li anti-europan caractere de «Esperanto» de Ernst Graber (Dresden).

Cosmoglotta A 40 (may-jun 1927)

Organ del Association International Cosmoglotta

Consacrat al developation e propaganda del Lingue International Auxiliari Occidental

Redaction e Administration: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien, Austria.

Abonnament annual: 5 ö. S = 4 sv. fr = 0,75 doll. = 3 RM = 25 csl. K

Annu VI -- May-Junio 1927 -- Nr. 40 (3)

Contenete

  • Li psychologic e sociologic caractere del lingues. A. Z. Ramstedt
  • Facilitá de aprension. E. de Wahl
  • Mentalitá esperantistic. Engelbert Pigal
  • Antipodes. Faun
  • Duplic consonantes e arcaismes. E. Pigal
  • Delphos. Julian Prorók
  • Monario. E. W.
  • Edzo. E. P.
  • Regretabil Ido. E. P.
  • Ex nor movement.
  • C.E.L.I.A.
  • Cosmoglotta
  • Abonnamentes, contributiones e subventiones por Cosmoglotta.
  • Li psicologic e sociologic caractere del lingues.
  • Li sociologic caractere.

In nr 39 de Cosmoglotta yo volet monstrar, que si on vole constructer un lingue secun rationalistic principies e ne conform al existent psichic natura homan, on deve unesimmen transformar li psychic natura de homes por far possibil li function de un tal lingue. Si on vole p. ex. mecanisar li lingue, quam cert mundlinguistes aspira, on deve anc mecanisar li homan psiche.

Nu, in li sam modo, un lingue ne posse esser vivicapabil, si it es constructet de pur gramatical vispunctus, abstraente e renunciante del social conditiones e cultural, historic e estetic valores. Nam un lingue es «in eminent maniere un facte social», quam dí prof. Meillet. Si on ne atente li real existent cultural e historic fundamentes por un lingue international, on es fortiat crear un special fundament por it, un propri social vive. Esperanto vive nu su pseudo-vive mersí al entusiasme de su adherentes. It es su social fundament. Ma ples supposir, que ti entusiasme evanesce, tande anc li social base de Esperanto va evanescer samtémporanmen. It va cessar viver. E si ne plu temporan, to va eventer quande li lingue vell esser oficialisat, obligatori. Oficialitá morta entusiasme.

Ma un linguistic entusiasme es ínsuficent fundament por un lingue. «Li lingue natural recive del vive individual e social, de quel it es li expression, caracteres fundamental de su function e evolution» (Bally). Li max necessi condition por un lingue es li existentie de un comunité de homes, quel subtene li lingue. Ti social fundament da nutrition e developation al lingue, altrimen it vell esser quasi un plante sin radicas. Tal plantes ne existe, e lingues sin radica in li realitá ne posse viver. «Chascun lingue, in chascun periode de su historie, expresse li conceptiones intelectual corespondent a un dat statu social e constitue li inventarium de conossenties -- idés e objectes -- de homes, queles ha parlat it» (Dauzat).

It es clar que li corespondent societé cultural por un lingue international ne posse esser altricos, quam li comunité de ti nationes, queles besona un tal lingue, e que un tal lingue posse exister solmen si ti nationes have un international communication e un comun cultura. Inter individues e nationes de different culturas o inter tre primitiv tales con minimal cultural besonas es possibil auxiliari lingues de tal tip quam Pidgin-English, Beach-la-mar, Chinook, Lingua Franca, etc. queles es null cultural lingues, ma povri surogate de lingues, predestinat a desaparition in sam gradu quam li primitiv indigenes apropria se plu alt cultura. Li famos sociolog prof. G. Landtman raconta un anecdote: Un yun angleso ariva de London a Hongkong. Il visita un altri angleso. Li chinesi boy aperte li porta. «Missus see?» Li response del chineso: «Excuse me, sir, I don't understand Pidgin. Don't you speak English?» Un primitiv, barbaric lingue es possibil solmen inter barbares, t.e. homes, queles ne possede o queles ne aspira a civilisation. Homes con ambition ne vole babillar quam infantes.

E it sembla me que on nequande va posser fortiar (per quel medies?) civilisat homes parlar quam barbares.

Un L.I. auxiliari por li cultural nationes del Occidental ne posse esser altri quam un lingue reflectent lor cultur. Un masse de practic, natural e cultural factores acte quam linguistic formativ e limitativ potenties: historic, politic, geografic, economic, estetic, etc. Determinativ va esser li besonas e customes de ti nationes del Occident, lor, e ne ti del altri civilisationes, antic o oriental, de negros o papuanos, -- ma anc ne li arbitrari desiras e decretes de cert individues -- Zamenhof o Couturat...

Li lingue es necessi ne solmen por scrition de cartes postal e privat conversation con «samideanos», ma anc por omnidial parlada e retorica, politica e litteratura, prosa e poesie, scientie e arte, comercie e tecnica, etc. Do it es clar, que it deve anc esser apt satisfar li postulationes, queles on posi a un modern cultural lingue in omni ti branches de nor civilisation. Li lingue es li clave de un cultura, e pro to oriental nationes quam japanesos, chinesos, turcos, hindues, etc. es tam fervent studiantes de occidental lingues quam anglesi e francesi, nam ili comprende, que li lingues del Occidente aperte les anc li civilisation del Occident. Li Oriente occidentalisa se per chascun die. Si nationalistes in Nagasaki protesta contra tal evolution, to ne importa plu quam li cria del avies in storme. It es nu li civilisation del Occidente, quel es li mund-civilisation e on es fortiat o aprender it o esser victet. Li oriental popules have null propri scientie, null tecnica. Tis es occidental, e un lingue quel vole servir les, ne posse esser altri quam occidental.

Null lingue existe por realisar cert rationalistic principie o idealistic tendenties. Li scope del lingue es tot practic -- reciproc comprension inter consocios. It servi li vive.

Ma, on objecte, si un L.I. ne posse esser fundat sur logica e ration, u noi va trovar un «fix base» por li construction del L.I.?

Li base de omni vivent lingue es li lingual usu de cert gruppe de homes. «Lu correct in un lingue es to, quo un lingual societé postula; e errore deviation de it -- absolut sin respect al intern valor del paroles e formes», di prof. Jespersen. Constructente un L.I. del occidental cultura li base de it consequentmen deve esser li international lingual usu, e li mesura de corectitá -- maximum de it.

It es un fact, conosset de omnes, que it existe un amasse de international paroles, i.e. li lexical material del serchat L.I. existe ja partmen, ma latent in li national lingues. Ti facte ne solmen afacila, ma anc predestina li final solution del problema. Li existent international vocabularium -- cultural, scientic, tecnic, etc. paroles -- constitue li íncontestabil base por li L.I..

Si on ne vole, quam fa cert linguificatores -- accepter li existent scientic e tecnic terminologie tal qual it es, on es fortia rebaptisar li tot scientie e tecnica de Occident -- un labor de Sisifos. Util? Possibil?

Li spiritual cultura del Occidente es de su orígine roman-grec. Noi omnes ancor vive in li ombra del antiqui Roma. Quo ne ha significat li roman jure por un grand númere de europan states, li roman eclesia por nor spiritual vive? Li latin ha esset, e in cert maniere ancor es, li patrin lingue de nor cultura. It vell esser un follie negar li historie.

Del practic caractere del lingues seque, que important es solmen to, esque li usator de un lingue max facil posse expresser se in parlation e scrition e es max facil comprendet del auditor e letor, e ne, esque li númere del grammatical regules, queles un apprendent deve aprender, es decisix o sixant. Un lingue deve esser judicat secun su practic efectivitá, ne secun teoretic principies.

Li majorité de projectes de artificial lingues international, queles ha esset presentat durant li ultim quinant annus, ha in general desvelat che su autores un astonabil manca de sensu por lu real e lu possibil. On ha judicat li natural lingues quam ínlogic, caotic, degenerat, ínapt -- assertiones monstrant clarmen que on ha esset lontan de veritá e realitá. Chimicos e matematicos ha volet far creder, que on deve crear lingues quasi secun chimical o algebraic formules.

In contraritá al altri projectes li lingue Occidental monstra un clar tendentie star in intim contact con li lingual customes e sentimentes del europan nationes. Ne solmen li ver natura del lingue ma su real scope es ci max bon comprendet. E li social caracter de un lingue ha esset, es, e va esser li decisiv.

A.Z. Ramstedt.

Facilitá de aprension

Mem esperantistes qui prende seriosi li nov naturalistic direction in L.I. e aprecia multcos in it, reprocha nos támen, que malgré semblant facilitá comprender li lingue (almen por li educat persones de occidental cultura), it es tre desfacil scrir e parlar it, pro li ínregulari vocabularium e parolformation footnote:[Vide inter altricos li critica de W. E. Collinson pri «Delphos» in «Internationial Language» April 1927.], que pro su intern economie de paroles li practic conossentie de Esperanto es aquisitet in plu curt témpore; e que just li possibilitá formar regularmen derivates «per bon diferentiat afixes» es un ínsuperabil qualitá de Esperanto, quel talmen es superior a omni L.I. sur neolatin base.footnote:[Ma li regulari derivates ne es international: aviadisto, senpere, alcentrigo (in Occidental aviator, ínmediat, concentration regulari derivationes), e li acceptet secun regul 16 international paroles ne es regularmen derivat ma sta isolat exter gramatical coherentie qual exceptiones: observatorio, produktiva, transformatoro (in Occidental ili es regulari derivationes observa-t-or-ia, pro-duct-iv, trans-form-a-t-or).]

Ti argumentes posse forsan applicar se ad Interlingua de Prof. Peano, ma nullmen al Occidental. It sembla que li artificial primitivitá de Esperanto obtusa li sense por real e existent finesses de sentiment. Vermen a quo es util discerner inter «redaktejo, redaktistaro, redakto, redaktado», queles omni es representat in nor europan lingues per un sol parol: «redaction», quel sembla til nu suficent precis, proque li sense es clar del contextu? E in casu de necessitá sempre posse esser preciset mult plu bon e comprensibil per circumscrition: loc o buró de redaction, totalité de redactores, activitá redactori etc.footnote:[Li predilection a long composites con special nuancies es un specific caractere del lingues de primitiv popules.] Ma just li parol redaction, existent in omni principal europan lingues til li Russ, ne existe in Esperanto footnote:[Li nov introductet redakcio sta exter grammatical conexe con li radica redakt.], e vice posser utilisar un conosset parol (ultra to absolut regularmen derivat in Occidental), on deve chascun vez composir un ancor ne existent e ne usabil necú nov parol secun li tre special nuancie. Esque to es facil e economic?

Ma in altri casus pro mancant diferentiat adjectivic sufixes un sol parol deve expresser tre diversi senses, sovente totalmen ne precisibil per li contextu, p. ex.: paca kongreso. Ca to es D friedlicher Kongreß o Friedenskongreß?

Li possibilitá formar per li sam affixe un masse de paroles con paralel sense es certmen un avantage in un lingue, ma it relate solmen nov conceptiones ancor ne essent in li subconscientie del parlantes. In ti relation it es tre significativ que sr Collinson por subtener su tese cita li lingues gaelic (welsh) e finn, du lingues durante long témpore isolat del europan progresse e solmen recentmen posit in li necessitá producter un quantité de nov paroles por nov conceptiones queles ha mancat les til tande. It es do clar que ili producte les per li sam afixe, ja usat in lor lingue, sin cuidar pri ja internationalisat formes in li grand europan lingues. (flotte, biblioteca, vocabularium etc.)footnote:[Ma anc ili ne di arbaro, herbejo quam in Esperanto ma have autonom paroles por ti conceptiones de un propri totalité. Esque vermen apu vocabularium (vortaro), arbaro ne vell significar plu bon D Baumschule, F pépiniére, I semenzajo quam just un forest? Sr. Teo Jung in su jurnal «Heroldo de Esperanto» nr. 14 scri pri li paroles mal-bona, mal-longa etc: En la poezio sin venĝas tiu ŝajna facileco akirita per ŝparo de tiaj preskaŭ ĉiuminute uzataj esprimoj.] It es un processe absolutmen analog al formation de paroles por nov coses quam che ti tribe de Central Africa, qui nomina un chapel: cap-tegmente.footnote:[It es un nationalistic lude quel ha productet D Fernsprecher, Finn puhelin, Eston. Könetraad por li international telefon, e quel Esperanto nu seque ínprudentmen.] In ti sense on posse atinger in Esperanto ancor mult plu economie, si prender quam modelle li citat negri-idioma e li experienties atinget per pidgin-english. Ma yo pensa que li dominia de un L.I. es un poc plu vast quam li possibilitás de comprension per un jargon quam pidgin-english.

Ne solmen por simplic conversation con li conductor del tren o li servitor in hotel, ne solmen primitiv necessitás de un viageante o un colector de ilustrat postcartes deve servir li L.I., ma anc al max alt postulationes por li relationes de scientie, politica, comercie, tecnica, filosofie etc. E tande li postulation renunciar a nor cultural vocabularium in favor de primitiv «Esperanto-faritaĵoj» es vermen naiv footnote:[Ili corresponde al fantastic mascas del actores in teatral representationes che primitives in comparation con li expression del visage in li modern kino-drama.].

Advere li international paroles introducte se malgré li protestes del SAT-presse, ma nu ili es partmen duplicates de ja existent «esperantismes», e quam ja dit sta extra del laudat regulari construction. Un tal situation es ni economic, ni practic, ni logical, ni rational! E it es sive bluff, sive manca de comprension asserter que tal lingue es plu facil quam Occidental in quel omni ti international e cultural paroles dissolue se in clar e transparent derivates del bon electet radicas, sufixes e regules de composition.

In Esperanto on simplicmen escamota li veritá que it contene in su vocabularium mult mill exceptiones sin minimal etimologic o logic coherentie! Yo proposi al seniores Esperantistes prender un conosset complet vocabularium p. ex. Bennemann, e contar li paroles queles in Esperanto forma un exception proque ili sta extra li derivation normal, a queles corresponde in Occidental regulari international derivates; e 2) far li sam calcul invers por Occidental e yo paria que tal exceptiones va esser in Esperanto 100 vez plu quam in Occidental!

On fanfarona pri regularitá del grammatica e tace pri li 10 000 exceptiones in li vocabularium! Yo ha jettat li gante! Qui va sublevar it? Yo attende response!

Li ulterior assertion de sr Collinson, que solmen Esperanto possede li capabilitá formar derivates secun voluntá, es fals, proque Occidental have it in ancor plu grand mesure, possedente apu li general anc plu specialisat afixes, queles da li possibilitá formar nuancies mult plu precis quam Esperanto. Ma ti richesse totalmen ne es obtrusiv e ne exclude li possibilitá restricter li parol-quantitá til ti del nominat african tribe.

Si on vole on va posser formar anc in Occidental fratra o fratressa in vice de sestra, o desbon vice mal, cap-tegmente vice chapel, maladitá vice maladie, per un parol, on posse far omni íneptitás de Esperanto anc in Occidental, si on es inept o primitiv indigen, ma Occidental almen ne fortia li civilisat homes parlar quam infantes o indigenes primitiv.

Occidental have li max grand libertá in expression de su idés: it es quam un lingue natural. Anc in D on vell posser parlar Bruderin, ungroß, Kränke in vice de Schwester, klein, Krankheit, ma on ne parla talmen. Ma hodie on usa ja in D Abteil vice antean Coupé (Abteilung). Do un tal evolution ne es ínpossibil anc in li L.I. Ma yo ne have li manie de grandesse (megalomanie) decreter tal «simplificationes» al munde. Si li munde va voler, it va far self ti usa(tion) de su lingue -- li possibilitás existe in Occidental sammen quam in omni lingue vivent.

Li criticantes qui trova Esperanto plu facil di que ili hesita che usa de ti o altri form in Occidental, quo ili ne senti usante Esperanto. Unesimmen on deve constatar que Esperanto es ja familiari por ili e Occidental ínconosset. Ultra to partmen ti hesitation veni de to que ancor ne existe plen lexicos national-occidental (almen ja printat), e anc solmen poc persones possede li Occidental-national Radicarium (presc nequande li seniores criticantes).

Nu, yo es curios vider p. ex. un person qui possede un Esperanto-clave o mem complet grammatica e quelc numerós de Esperanto-gazetes, qui vell scrir Esperanto sin hesitation e con minu erras, quam in li sam casu con Occidental, mem si ti person mey esser tre erudit e conossent mult lingues!

Anc ci solmen clar e ínprejudiciat experimentes va posser monstrar li veritá.

Pri Occidental ti experimentes es ja fat plur vez!

Mult persones, e absolut ne solmen erudites, scri e parla un remarcabilmen bon Occidental.

Ma li duesim cause de hesitation es li íncapabilitá del majorité usar li libertá. Ili postula ukases, ili ne vole pensar, ili save solmen obedir. Vice self-decision e responsabilitá ili clama pri baston sur quel apoyar se e per quel esser battet in casu de manca de discipline.

Ti libertá totmen ne postula que on deve parlar secun normativ schema con menacie de excommunication.footnote:[Compara in Esperantujo li boicotte contra li gazettes queles usa «Germanio» vice «Germanujo» secun postulation del conclave del mort papa.] On mey parlar o scrir talmen, que li comprension mutual mey esser li max perfect. E it es clar que li conservation del omni-conosset international orthografie footnote:[Quel támen in Occidental es absolut in-mis-guidant, proque li pronunciation del scrit parol e sammen li transscrition del parlat es strax clar e ne miscomprensibil.] e form de paroles sin mascarade e sin confusent masse de ínutil affixes es un grand avantage de Occidental.

Anc si Occidental es ínmediatmen comprensibil solmen a homes de alt cultura, tal homes existe minimal 10 000 000, e just ti civilisat homes va decider li question del L.I. e ne li strada. Anc pri li construction e election de sistema de relvia o de ocean-naves decide ne li passageros ma li ingenieres, industriales e altri competentes!

It es li deve de omni hom conscient contra-acter li dictatura del strada, li ruina del cultura. Li responsabil ductores de Esperanto just apella al voce del strada (quam ante 2000 annus li imperatores de Roma per ti maniere ha ruinat li antiqui civilisation).

Ma on posse replicar, que li L.I. totmen ne es reservat solmen por li erudites, qui forsan vell posser exister sin it, ma anc por li grand masses del popules. To es naturalmen ver. Ma anc por ili un lingue quasi natural, quam Occidental, va esser plu facil, proque it totmen ne es tam facil por li simplic hom discerner li grammatical categories, quam on asserte to! On save p. es. que in German e Dan lingue li substantives es scrit per majuscules. Nu, chascun quel hat occasion observar infantes e ínerudites va constatar li grand confusion in scrition de majuscules. Do anc li reclam-laudat finales de grammatical categories es plu un desfacilitá por li simplic popul. On deve sublinear anc que li extereuropanes possede tot altri categories grammatical. Por un chines o indian de America ili representa un grand desfacilitá. Ma in Esperanto un fals usa del grammatical finales posse producter catastrofal confusiones. E to es li natural consequentie del mancant precis adjectivic e adverbial sufixes.

Anc li postulation formar self o deschifrar Esperanto-charades on ne posse nominar facilitá. O esque p. ex. talmen commun paroles quam li Esperantan sciigo, senpere, estro, militistara, nepre etc. es plu facil anc por li max ínerudit simplic hom quam information, ínmediat, chef, militari, absolut?

In témpores, quande Volapük esset in via conquestar li munde, li aparition de Esperanto esset un liberation e un action de cultur, quel on nequande va obliviar. Ma, hodie quande existe Occidental, li ulteriori propaganda por Esperanto, quel ne ha marchat con li general evolution, ma restat stagnant sur li sam punctu quam ante 40 annus, es un ínpossibil bluff e explotation del ignorant hom in li personal interesse de quelc ductores.

It es vermen ja urgent témpore, que omni progressiv clarvident e etic persones de alt cultura e tendentie mey uniar se circum li democratic latin. «Occidental», quel pro manca de arbitrari regules es sempre perfectibil in omni direction.

It es necessi aperter li ocules al misguidates per li micri capitalistic e avid a potentie gruppe de circa 100 persones, qui chascun annu conveni in su Esperanto-congresses, queles es necessi por enthusiasmar li «popolo Esperanta» per festas, cantadas, dansas, flirte etc.

Li amical fratrin sentimente in ti convenidas es vermen laudabil e simpatic, ma li cultural nivelle es miserabil. On mey solmen memorar li fad e infantesc expositiones de P. St. in li tal nominat «Somera Universitato»footnote:[Vide Kosmoglott nro 32.] in Geneva.

Li seriosi currentie del vive, scientie, politica, economie etc. es absent, e nequande va esser atractet solmen per li infantin-credaci utopisteríe, si ili ne have li possibilitá parlar pri su real necessitás in un lingue correspondent a nor hodial statu de cultura. E li grand joyosi masse va aprender Occidental in sam curt témpore quam nu Esperanto, ma con plu grand cultural e civilisatori valore por ili self. E si on va asserter que ili nequande va parlar it rect, mi va questionar quant persones usa in just maniere li acusative?, mem ne li redactores de jurnales.footnote:[Ples comparar li constatation de plu quam 10 casus de fals usat acusative in un sol nr del official gazette de «Universala Esperanto-Asocio» (Kosmoglott nr 5). Mem li redactor de «Bulteno de Internacia Scienca Asocio Esperantista» ne save usar it rect, scriente (nr 6, april 1927, pag. 13): lau la metodojn uzitajn.]

35 annus li Esperantistes ha luctat con bon conscientie por victorie de lor idé e ili esset fort!

Ma nu ili deve luctar por Esperanto contra plu bon saventie e contra su conscientie. E tal lucta nequande posse victoriar. Anc li fanatisat masses un die va percepter li veritá!

E. de Wahl

Mentalitá esperantistic

In «La Progreso», Oficial organ del Tchecoslovac Esperanto-Association, marte 1927, sub titul Rememorajhoj pri la unua tempo de Esperanto O. D. Ribaulb raporta (traduction ex Esperanto): «Li max interessant epistul de Dr. Zamenhof, quel es in li colection de «Espero», datat 1889, contene li confession quel jetta un ínatendet lúmine sur li historie de nor lingue. In ti epistul li autor di que il ha creat li lingue -- unesimmen e cardinalmen -- por su ínfelici popul, li judeos, dividet inter mult landes e lingues, un popul, quel denove posse esser uniat per li lingue. Ti popul posse esser apóstol del lingue international, pro su rol cosmopolitic e pro su historic traditiones. Con li lingue vell venir li nov religion Homaranismo, quel finalmen deveni religion del tot munde. Do li amore a su popul, li nationalism, ha esset li prim motor por Zamenhof, quel adjunte in li sam epistul: si yo ne vell firm creder que li nov religion va triumfar, yo nequande vell publicar li lingue, quel es solmen medie, ne scope... Quam omni fundatores de religiones, anc Zamenhof ha creat dogmas. Omni hom es líber acceptar les o ne, ma ne discusser!»

Malgré ti conception, pri quel li estimat letor self mey judicar, it es tre dubios que li «Homaranismo» del Esperantistes va esser suficent for por victoriar súper li resistentie del munde non-esperantistic, essent in aplastant preponderantie. In ultra li homaranistes in Esperantujo self es solmen un micri minorité, contra que ti homes quel vole usar li lingue pro purmen tre practic scopes, deveni sempre plu mult, talmen que li organisationes ja deve prender radical mesuras contra li excrescenties de ti direction (vide p. ex. Pilorio in «Esperanto», april).

A. Jofre scri in «Amerika Esperantisto», marte, pri li partiprendentes de Esperanto-curses: «Sive ili suposi que li atinget saventie sufice por interchange de cartes postal, sive ili pensa que lor cap ne es apt por ulterior studia. Ili anc posse esser instigat a abandonar li comensat studia, quande ili trova, que Esperanto ne oferta hodie suficent practic profite.» E per li intern valore cultural e educativ del lingue on anc ne successe capter les, pro que it es null. Talmen it es comprensibil que li ductores sempre demanda perseverantie e «sinofero» (self-sacrificie) del propagandistes.

Noi totalmen ne condamna li fair utilitarisme, pensante que sub li actual circumstanties li Lingue International va introducter-se unesimmen solmen in comercie, tecnica, scientie, radio e céteri trafica. Poy, quande it es aconosset e oficialisat generalmen quam lingue auxiliari, it va conquestar poc a poc, sin sucusses e revolutiones, li céteri dominias spiritual, bell litteratura, arte, religion etc. Pos que it va har monstrat su vivicapabilitá, li lingue auxiliari va devenir universal e vivent lingue del Occidente e forsan del tot munde. Ma tal successiv introduction e natural evolution es possibil solmen per un lingue inter-national del tip de Occidental, basat sur li dominant cultur-paroles occidental, e ne per atrusiv imperialisme de un artificial jargon extra-national de isolat secta quel continualmen discrediter li idé del L.I.

In su libre «Delphos» Miss S. Pankhurst cita un judicie de Liga de Nationes pri Esperanto: «LdN caus reciver votas pro adoption de Esperanto i. a. 1923 nomina un comité por studiar li lingue. Li raporte del comité presentat per prof. G. de Reynold (Bern), declara Esperanto quam barbaric, sin precision e su usation efecte e cause de decadentie intelectual.»

Existe centes de tal opiniones de competentes contra Esperanto. Ma li Esperantistes tace pri ili e dura nominar nos, qui proposi un lingue apt e acceptabil, nocentes del idé.

Támen li fiascos ne posse desillusionar li fanatic apóstoles del novreligional lingue. In vice retirar se e aprender in quel maniere on posse esser plu util a digni cose, ili aperte nov campanie de bluffs e mistificationes.

Cúlmine de menties (o «sinofero»?) pro la «sankta afero» es un Esperanto-prospecte de Steyrermühl-Verlag, Wien, u dr Pfeffer scri: «E. trace li linea medial del europan lingues. It es plu educativ e ligativ quam quelcunc lingue, pro que it doce al europanes lu comun in lor lingues! Li studia de E. have un extrem plu alt valore educativ quam ti de un altri lingue, pro que on apropria se per it lu comun e essential de omni europan lingues e un ampli conossentie de extran paroles!» Ti ci teses sembla esser copiat de un Occidental prospecte. Quasi por demonstrar li gross duperíe, on trova sur li reverse del folie un excerpte del «malkara Esperanto-Wörterbuch der Wiener Tagblatt-Bibliothek» con sequent «bon medial europan» Esperanto-paroles: flegmo, fokuso, fondus, bazo (base), aldono, sindono (devotion), malinklino (aversion), sciigi e konigi (anunciar), alveno, alteriĝi (aterrar), kaŭzo (cause). Quant coruptiv e «malinstruanta» Esperanto in fact es, noi ja suficent vez ha demonstrat. Esperanto es apt solmen por misusar li extran paroles; p.ex. un laborero in Vienna hant frequentat un Esperanto-cursu, ne adplu esset capabil usar les rect; il scri: perfektigieren, rezervieren etc.

Malgré li amasse de simpatic resolutiones por L.I., null neutral congresse international til hodie ha factmen usat Esperanto quam medie de intercomprension, quo constata li director del «Universala Esperanto-Asocio» mem, in «Esperanto», marte. Por antauenpushi (propulser) li afere in ti direction li stab general del «verdaj kavaliroj» arangea un nov experiment: Li esperantistes self fa un «neutral international congress» de pedagogos in Praha, pasca. E ili fanfarona tra li presse dial: «Por evitar tedant traductiones, on interpreta li discurses solmen in Esperanto.» Talmen demonstrante li semblant difusion e usabilitá de Esperanto, on proposi li metode anc al altri international congresses. On nu ne postula que li delegates mey aprender parlar Esperanto. Ili ples studiar li lingue solmen durant ne mult hores til que ili posse comprender. Ma anc to ne va auxiliar, nam li delegates anc va mem ne aprender comprender li lingue durant li curt témpor. Támen ti ci metode es strax usabil in Occidental, comprensibil al majorité del delegates sin studia anterior. To es atestat ja sovente, p.ex. per li Occidental-discurse córam german societé in Hôtel de France, Vienna (vid. Kgl nr 37).

Ma pro quo on ne aprende Esperanto? To es li question anc de sr. van den Brock in «Heroldo de Esperanto» nr 13. Sr. B. ne comprende pro quo comercial firmas ne employa esperantistic correspondentes por extrania. Il ha scrit in Esperanto a un grand firma in Hamburg, demandante un oferte. Li firma respondet que on ne comprende Esperanto e on peti scrir german o hollandés. Nu, un de nor colaboratores, comendante un scrimachine in Berlin, ha scrit li tot corespondentie in Occidental. Il ha recivet prompt su machine; do li liverante ha tre bon comprendet, sin antey aprender li lingue o mem ingagear un special correspondente. Ma sr B. in «Heroldo» proposi fortiar omni exporteros aprender Esperanto o boicotar les. «Quande ne sufice li rason, on prende li baston.»

Li esperantistes besona li ateste del Union Telegrafic, que Esperanto es un «clar» lingue, pro que ili self ne audaciat creder to. Ma on accepta telegrammas in Occidental sin haver un ateste, pro que omni hom educat comprende les e self constata que Occidental factmen es un clar lingue. Dictatura, oppression e fraude besona decretes e policie: veritá e libertá fa sin ili.

In «Arbeiter-Esperantist», april, on scri: «Li masse quel noi vole ganiar por li Esperanto-moventie, es presc solmen avid a sensation. E noi deve max possibilmen utilisar to.» Nu, Occidental recruta su unesim adeptes ex ti homes queles have serios beson a L.I., i.e. queles ja sta in international relationes sive litterari sive personal. Pos ti elite de eclarat pioneros va sequer li grand masses, aconossente li utilitá de Occidental, spontanimen, sin bluffas, sin sensationes e sin «putches». Por li bene del homanité.

Engelbert Pigal.

Antipodes

In Mondo nr 4 es publicat un articul de I. H. Nemo quel proposi un efectiv reforma de Ido, i. e. eliminar li finales -o in substantives concret e -as in li verbes fundamental. Su argumentes por un tal reforma es decisiv e tre habilmen citat. Il precise in su unesim frase un idé quel anc noi sempre ha sublineat. Il di: «Li maximal facilitá, mesura de perfection de artificial lingues, til nu esset considerat presc solmen sub relation al aprendentes. Ma plu on exfortia far de Ido li L.I. practicmen usat, plu ti unilateral facilitá por aprendentes deveni un principie errorosi».

Interessant es anc su opinion coincident con ti de Julian Prorók, que li decision definitiv ne va esser fat del mundlinguistes, ma de ti persones qui va besonar li lingue. Il di que un die o altri li international organisation del laboreros va dar al L.I. sive un catastrofal batte, sive definitiv victorie.

«Ili simplicmen va sentir li beson de un L.I. e accepter ti instrument quel es tot pret e oferta li max grand avantages.»

To es sin dubita tre ver. It va depender de to, ca Paneuropa o li Triesim Interantionale va electer. Yo támen ne pensa que to va esser Ido. Li sol possibil election e inter Esperanto e Occidental, nam presc li sam simplificationes proposit de Nemo on posse far anc in Esperanto e tande li chances de Ido es denove diminuet. Li reformas de Nemo es li unesim batte de martelle. Va sequer altris pri li derivation, pri li tot conjugation e pri li fals logicalitá. E quo tande va restar? E quant témpor resta nos ancor til li final election? Esque it ne es plu bon strax accepter Occidental quam denove comensar li fars de Achilles, quel nequande posse atinger li tortuga?

Interessant es anc quo sr. N. di pri li eufonie: «Li til nu absolut manca de substantives finient per consonantes ha fat Ido tro molli, tro exclusiv feminin. Per ... (li nov regul) ... noi vell crear un tot grand categorie de substantives plu «vivent», plu fort e plu dur, e qui vell posseder ti masculinitá tam per su form, quam per su sense.»footnote:[Anc sr. G. K. Richardson scri pri ti tema in «Mondo» sub titul «Ido-Verso»: «In Ido li desfacilitá es trovar suficent mult paroles finient per síllabes accentuabil.» -- Red.]

Do anc in ti relation un aproximation ad Occidental! To on deve sublinear por special joya de fundamentistic idistes qui trova Occidental cacofonic!

Apu ti clar e prudent articul in li sam nro de Mondo es publicat un plen de ignorantie dilettantic articul de Dr. Talmey, probabilmen por plu sublinear li luminositá del unesim. Li redactor nomina Dr. T. un «expert filologo», probabilmen per ironie.

In ti articul «Lexikologio de Arulo» (tal es li nómine del nov Idido, un apoteose de scolasticitá) noi vide que anc in su logica Dr. T. severmen contradí a se self in chascun passu. Il contradí al principie nr II «Li original paroles deve esser maxim international possibil». Li parol verdar = D werden, F devenir, contradí al principie III: «un form deve reciver li comun international signification, ne un altri!» Nu li form verd es conform al parol F verg A green, e ne a D «werden», quel anc ne es international. Yo cita ancor quelc altri «international» paroles de Arulo: termato, gresar, erastanti, noturizar, arkíatro, arkto (ne arctic ma F étroit D eng), axino, barno, bizoniar ne parent con bison), borno (ca D Born o F borne?), qui save to sin explication, e quel logica vell auxiliar nos ci, si ne li «sic volo, sic jubeo» de Dr Talmey?

Si in un lingue monstra se talmen divergent flutiones quam li du supra monstrat, it ne va posser longmen subtener tal tensiones e va crevar bentost.

Faun.

Duplic consonantes e arcaismes

In «Mondo» nr. 5, sub titul «Arkaismo e L.I.», honorat canonico Jules Gross inter altricos pena pruvar que li ortografie de Ido es plu modern quam ti de Occidental. Startante del observation que presc null hom pronuncia p. ex. li du m in «immens», il monstra li desfacil aprensibilitá del duplic lítteres in francés. Ti consideration til cert gradu es rect; e just pro to li scrition de duplic consonantes es facultativ in Occidental in casus u ili have null signification apart. Noi nequem fortia scrir du t in regretar, du m in comun, du r in coresponder, du b in abate, du p in aprobar, du l in colaborar etc.

Li nov german ortografie demanda li fonetic scrition «Akzeleration». Ma ancor hodie in scientic literatura on usa li antiqui scrition plu international «Acceleration». Similmen on ancor ne va interdicter al scientistes in Occidental scrir: physica, autochthon, opposition, ellipse etc. Por atinger cert scope it es plu sagi dar ne principies imperativ, ma directives. Ti qui hodie ne posse far li grand salta, va sequer deman.

Támen on apen va posser abolir li duplic consonantes totalmen. Presc omni europan lingues (de Portugal til Russia) usa les precipue

  • por marcar curt vocales (quam in german: ball, stopp etc.), quo sr. J. G. omisse mentionar;
  • por discerner divers paroles (in Occidental: casse: casu, currer: curar, cann: cane, cusino: cussin, car: carre. Ido ne posse adopter ti international paroles e vole fortiar nos usar li «modern» deformat: kaso: kazo, kurar: kuracar, kano: hundo, kuzulo: kuseno, kara: charo. Mem li Hispan distinte: carro e caro!);
  • por discerner s fort de s leni (Occidental: masse, tasse, mission, rasse e rose, fase. Ma Ido: maso, taso, misiono, raso e rozo, fazo etc. à la Esperanto).

In ti 3 casus li scrition per duplic consonantes es obligativ. Ma in general on max aplicar hodie in Occidental preliminarimen li facil regul: «In dubita ples scrir un consonant!» To es tre simplic e ne imposi studia durant mult annus, quam on vole far creder. Ma it es possibil que li futuri Academie de L.I., fundat p. ex. per Liga de Nationes, va decreter un altri ortografie, minu liberal, sive plu etimologic e historic sive plu fonologic e mecanic. To va depender anc del actual flutiones in li lingues national.

Sr. J. G. declara que li duplic lítteres vale solmen por un muséo archeologic, e ne por li vive modern. Ma li tal-nominat «modern» ortografie de Ido certmen vale excellent quam un labirinte, per exemples:

  • tuberkloso e metamorfoso apu poroza e filozofo
  • resonar e sidar apu prezidar e rezidar
  • solvar, resorbar e nesolventa apu rezolvar
  • servar e konservar apu rezervar
  • resektar e konsistar apu rezistar.

On vide qual abstrusitás resulta si on ne respecte que un lingue con essentialmen romanic parol-materiale ne posse esser scrit per ortografie polonés.

Quant on senti li manca de marcation de curt vocales mem in Esperanto, to monstra tre visibil li excellent redactet jurnal Unuigita Tuthomaro (Uniat Homanité) in Hamburg, quel quáncam essente ortodox fundamentalistic, sistematicmen usa li duplic consonantes, mem plu sovente quam Occidental e malgré li acusa de letores, que it retarde li «venkokuro» de Esperanto.

Li historie del scientie de L.I. monstra que li evolution desde Volapük til li max recent sistemas es in direction a plu grand internationalitá e naturalitá e minu arbitraritá e artificialitá. In Occidental es atinget li maximum possibil. Ne conservante antiquat formes latin charta (paper), copia (abundantie), equo (cavalle) quam Interlingua de prof. Peano, ni compilante hiperlogic caprioles savigar da olua registragisto (informar su registrator) quam Ido, li lingue Occidental marcha li medial via aurin. Abstraente de su derivation-metode mem plu elefantiastic, Ido esset forsan plu modern quam Esperanto; to es ante 1922. Ma hodie, sr. J.G., pos aparition de Occidental, Ido es arcaic!

Li fonetic radicalisme in Esperanto-Ido, quel detrimenta li etimologic coherentie del paroles e just pro to anc fa desfacil li aprension footnote:[P. ex. li perhorrescet historic «aphel» es etimologicmen plu transparent quam «afel», in quel es efaciat li coherentie con «peri-hel». Solmen li adept save que li Esperanto-Ido klorofilo es chlorophyll e ne chlororphil. Li Italian ha tant consumat apt e act, radicas genuin e completmen international per su derivates, que it hodie have solmen li un parol atto por li du significationes disparat.], es un tre riscant lude: nam on ne save que li publica va acceptar it o ne. Occidental ne presenta se quam miraculos medie de intercomprension quel vole reformar e revolutionar li inradicat natural customes de pensada e parlada. Li Occidentalistes suposi que un putch à la Esperanto hodie ne va sucessar. Ili demanda del publica null utopic concessiones, e presenta solmen ti modest programma: un lingue international. Al introduction de L.I. ja opposi-se tam mult obstacules extern, que it es frivolitá augmentar les intern de nor camp.footnote:[Ti thema es tractat plu detalliat per mi discurse in Praha «Pro quo noi propaga Occidental?» Kosmoglott nr 36.]

Esque ne anc sr. canonico J. Gross comprende que li firmi terra del evolutionisme natural per Occidental es plu secur quam li hasard-lude del temerari «putchistes» e fals «modernistes»?

E. Pigal

Delphos

The future of international language by Sylvia Pankhurst.

Un nov curt historie del L.I. movement, 95 págines in octave, aparit in li anglés series «To-day and to-morrow», propaga li idé del L.I., e quo es simptomatic, ne por Esperanto ma por Interlingua de Prof. Peano.

De un populari edition on naturalmen ne posse postular absolut scientic profundore e ínpartialitá, quel es viceat per publicistic verve.

Pri li erras in li exposition de Esperanto noi ne vole expander nos ci, to ja es fat in un critica in «International Language» April 1927, pag. 93 per Mr W. E. Collinson. Sammen pri li altri lingues criticat: Volapük, Ido, Romanal, Universal, Medial. Ci noi va solmen curt considerar li critica pri Occidental. It contene 50 lineas, ma por refutar omni erras, miscomprenses, íncorect assertiones etc. compresset in ti 50 lineas it vell esser necessi scrir almen 500 lineas.

In general on posse dir que Occidental es criticat max mal e max ínjust.

Secun Miss Pankhurst Occidental es un «partially a priori amalgam». Quam «purmen apriori» ella nomina li formes fe, vell. Ma in un frances dialecte on di justmen: il fe remesser, e vell es latin vellem, velles, vellet = angles would e usat in sam maniere. Si fe e vell es apriori, tande in li laudat Interlingua li auxiliari del preterit e anc es tal, proque in veritá it es un prefixe in li grec verbes, ma in Occidental li «juxtaposition of words from various languages makes a discordant impression». Tamen in Interlingua to es permisset, e mem li usation de extran prefixes quam separat paroles. It sembla grotesc si un anglesa parla pri «discordant impression» per usa de paroles de divers lingues! Li autoressa oblivia que in li lingue Angles ti «discordant impression» deve esser ancor mult plu desagreabil proque Occidental es centvez plu homogen quam angles, e si un lingue national representa un mixtura de max divers lingues, on ne posse criticar to just in un lingue international.

«Curious features are n' to indicate ny ...». Tamen it existe similmen in hispan, polones, slovac e tchec.

Ella critica li usa de duplic consonantes in Occidental. Ma che sr Peano ili ne es remarcat!

«It is strange to introduce a synthetic perfect ... fe = did, and hav footnote:[Un tal auxiliari ne existe in Occidental.] = to have. Fe is in part used like the English did; but in English, of course, did is used «correctly» (nor sublineation) only in the negative and interrogative. To employ it in the affirmative is colloquial, if not vulgar».

Ti rasonament ne es convenent! Occidental ya ne es Angles, ma mem in Angles it es «colloquial e vulgar», do justificat in un L.I. si it generalisa un bon regul. E esque in A on ne have anc li formes «I did not see» e «I have not seen»?

Formes citat, quam «me fe cantat» in Occidental ne existe. In li texte ex Kosmoglott citat in li libre es pluri printerras misguidant.

It ne es tuchat lu fundamental nov, inaugurat in li mundlingual movement per Occidental, i.e. su mirabil metode derivar regularmen omni ínregulari international paroles de latin orígine, e su profund cultural e pedagogic valore in li cristallin clar analise del conosset, ma ne comprendet del popul-masses international scientic paroles. Per ti cultur-action, Occidental va esser un del max efectiv medies por destructer li mures inter li erudit latinistes e li «profanum vulgus» e talmen apporta su lepta al mitigation del sempre crescent lucta de classes, durant que Interlingua es solmen por latinistes e conserva omni ínregulari derivationes.

Malgré li grav mancas del libre del estimat Miss Pankhurst noi saluta li aparition de ti publication just in li moment quande li munde plu e plu immerse in li suggestion que Esperanto es li mundlingue.

Julian Prorók.

Monario

Interlexico del lingue arico-semitic. Monario-italiano-français-english-deutsch de Aldo Lavagnini, Roma 1926. -- Vermen on ne posse dir per quel rasones li autor es ductet ad introducter radicas ne international grec, arab, sanscrit, russ etc. sembla anc esser paroles negri-somali e tamil p. ex. ibar = comprar. Ma proque ne existe lexicos national-monario on ancor ne posse usar ti lingue, tre desfacil a comprender ye unesim vide. Qui va saver p. ex. que xar = tsar, e = forsan, zanho = mercur, zazar = agitar, wienco = scientie, weptro = sceptre, kamar = amar, udo = aqua, etc. ...? Li german traduction es fat tre ínsuficentmen. Visibilmen li autor ne conosse ti lingue, proque li lexico abunda ye erras e tal paroles quel ne existe in german, ni mem quam parol extran, quam p. es. skiuren por Eichhorn, handgeben por einhändigen, Flösse por Floß etc. E paroles german quam Konscius, vituperieren etc. totalmen ne existe. Russ doroga significa «via» e ne «car». Do secun ti provas on ne save si on posse fider al paroles sanscrit, tamil, arab etc. Talmen it es regretand que anc li scientic valore es problematic.

Li edition es luxuos e elegant e con portrete e autogramma del autor.

Támen li productivitá e diligentie de sr. Lavagnini es vermen admirabil. Apen su Interlexico por Italiano-Français-Englisch-Deutsch es editet, il comensa ja de nove editer un nov plu detalliat lexico in 23 lingues: latin, grec, antiqui, sanscrit, hebreic, italian, hispan, portugales, frances, angles, german, holandes, sved, russ, sudslav, arabic, du indic lingues, persic, turc, magyar, finnic, japanes, chines.

Ha aparit quar págines til «absinco = absinth». Un tal lexico conspectiv vell haver un eminent sciential valore, si it vell esser fat con conossentie e secun sciential metodes e sr Lavagnini vell posir se un monument índelebil, si il vell perfinir ti grandissim ovre con li necessi precautiones, i.e. it deve esser sin grav erras, e to postula un tal conossentie de lingues, quel sr L. visibilmen ne possede. It ne suffice prender li 23 lexicos e prender del ta monstrat pluri paroles un de ili ad libitum quo ducte ad absurditás. Sr L. mey assecurar se li colaboration de national lingue-conossores, qui conosse almen 4 -- 5 del nominat lingues por posser controlar li plu precis sense del parol, altrimen va evenir tal cose, que per superficial examination yo ha constatat in li quar págines con 47 paroles ne minu quam 31 erras, li max mult de queles es originat per ínconossentie del lingues, e solmen poc per print-erras. p. ex.: ABANDON (D Verlassung ne existe), ABBATAR (ne D schlagen ma niederschlagen, R ne svalivat' ma nisvergat), AB-HORRAR (R imet' have li sense haver. Probabilmen in li lexico ha esset imet' otvrashtchenie = haver horrore!), ABJEKTO (ne es D niedrig, R níchtojnyi ma D verworfen, R gnusnyi, niskí).

E. W.

Edzo

Pri li orígine del Esperanto-parol edzo (marito) li «linguistes», in «Heroldo de Esperanto» nr 60, 2 etc, denove rupte su cap, por trovar it in grec zoon, zeugnumi, zugon etc. Li nov «verd» generation do ja obliviat que Dr. Zamenhof ha explicat ti misterios radica in un epistul a sr. Boirac (vid. «Progreso», 1914, nr 74, 75).

Dr. Zamenhof ha prendet it de D Kronprinzessin, quel il transscrit per kronprincedzino, concludente que li finale -edzino have li sense de... marita, ex quel il derivat li parol edzo por marito, pos subtraction de -ino, sufix por lu feminin.footnote:[Li originari signification (just conservat in Occidental) del sufix -in es: descendent, provenient, consistent de... (p. ex. argentin, marin, alpin, canin, cristallin, serpentin, rubin, maltin, bernhardin, platin de S plata = argente etc.).] Analog il derivat: fraŭlo (garson) de fraŭlino (garsona e senioretta junt), kuzo (cusino) de kuzino (cusina)

On ne posse suficentmen admirar ti «logica», memorant a li «antediluvial scientistes» quel ha explicat li etimologie de A monkey (simio) per «creatur quel, hant manqué (mancat, fallit) devenir un hom, ha devenit un simio».

Dr. Zamenhof arbitrari ha attribuet al -essin li signification de marita. Nam Prinzessin (sam quam Äbtissin, Diakonissin etc.) ne deve esser maritat, quáncam Kronprinzessin es sempre li marita del Kronprinz. To es li motive pro quel Dr. Zamenhof (con intention o sin) startat de Kronprinzessin. Ex ti ci unic casu, fals interpretat, Dr. Zamenhof deductet li pseudo-radica edzo. Talmen li element ess (quel naturalmen have li sense: fémina, specialmen ligat con oficie o dignitá etc, p. ex.: directressa, actressa) prende arbitrarimen li sense de marito! On ne posse monstrar plu clar li metode capricios, e li procede presc pueril, quel li autor de Esperanto, li venerat Majstro de nor demí-fratres, ha aplicat in li construction de su lingue.footnote:[Ples admirar anc li Esperanto-paroles ega (grand) e estro (mastro), queles es resultat per amputation de G m-ega e IS ma-estro, e -ingo de D R-ing (annel) por «portant», p. ex. kandel-ingo (candeliero), cigar-ingo (cigariero).] To totalmen es simil al procedes de fabrication de Volapük.

It es sovente interessant e emotionant penetrar li mente del grand homes e li secretes del genie. Noi nequande nega li merites ínmortal del creator de Esperanto por li idé del L.I., a quel il ha sacrificat su vive. Ma per un tipic exemple sol on posse sondar li misterios profundesse del genie linguistic, quem li «fideluloj» ciecmen admira e adora.

E. P.

Regretabil Ido

In «Mondo», li oficial organ del Ido-Akademio, nr 8, G. V. proposi abolir li mediat verbal derivation denominal, i.e. li sublim ovre de Dr. L. Couturat e li parte laudat del adeptes quam li max splendid de Ido, pro su logica. On discusse vicear li formes plulongigar, ekterigar, enkarcerigar per alongar, ekterar, enkarcerar etc.!

In «Mondo» nr 7 sr. de Beaufront, li autor de Ido, scri: «Sintezesez esas kontreregula pri ke sintezar ne darfas existar en Ido. Sintezo esas nomo, ne verbo.» Ho no, sr. de B., secun vor regretat collego Dr. Couturat, li spiritus rector del Delegation, sintezo have radica verbal e sintezar existe in Ido, sam quam analizar, placar etc.! Ples consultar p. ex. li «Kompleta Radikaro Ido-D», 1919 (composit de F. Schneeberger, ex-presidente del Ido-Akademio e K. Feder, ex-secretario del Ido-Akademio), u vu va trovar printat per grass lítteres li special radica sintez-ar = synthetisch behandeln, zusammenfügen (Teile zum Ganzen; log., math., chem.). Do «la patro de Ido» ne save Ido self!

Yo sincerimen compati li Idistes pro que ili ha perdit omni su bon spíritus.footnote:[Vid. anc mi articul «Li Ido-Akademio suspende principies de Ido» in Kosmoglott nr 19.20.]

Ad u vu vole stirar?

E. P.

Ex nor movement

Li comité preparativ del «Societé Interlinguistic» in Helsingfors ha editet un propaganda-brochura in sved lingue: Occidental -- ett västerländskt kultursprak de mag. phil. A. Z. Ramstedt.

«A bis Z», Mitteilungen für Scheithauersche Stenographen, Leipzig, Nr. 3 contene un articul propagativ por Occidental e Cosmoglotta. On di que li paroles in Occidental es tam prudent electet que omni hom educat fluentmen posse leer textus redactet in li nov lingue sin saver que to es un idioma artificial, creat de un sol hom. On declara que per Occidental li scope del evolution del L.I. sembla esser atinget. Esperanto, Ido etc esset precursores. Occidental finalmen es li satisfation de un ardent desir del homanité. Noi cordialmen mersía li estimat editor del jurnale pro ti excellent articul in consequentie de quel Cosmoglotta ha recivet mult inquestiones de letores pri Occidental. A nor coidealistes ti bell exemple es recomendat a imitation.

Sr. A. Deminger fat un bon e successos discurs angles pri Occidental in Adult School Vienna 2 april.

C.E.L.I.A.

Desde fundation de Cosmoglotta sr E. Pigal es tro ocupat per organisatori labores por Occidental e il regretabilmen ne plu posse consacrar se al responsabil e desfacil officie de secretario del Comité Explorativ de L.I. Pro to il ha petit li presidente accepter su demission. Secun proposition del direction li membres con unanimitá ha electet sr. A. Z. Ramstedt, mag. philol., Helsingfors, Villagatan 25 (Finland), quam secretario. Noi cordialmen mersía sr. A. Z. R. pro acception del officie e desira le mult successe in su sacrificiosi labore. Secun til-nu publicationes de sr. A. Z. R. pri L.I. noi es cert pri su excellent qualitás linguistic. Li nov secretario durant pasca ha visitat sr. E. de Wahl in Reval por conferer pri li necessi labores. In ti conferentie ha monstrat se li absolut congruentie inter li opiniones del presidente e secretario de Celia in omni fundamental questiones quo lassa esperar bon cooperation. Sr. A. Z. R. ja dismisset Circulares 19 e 20 al membres de Celia.

Cosmoglotta

Abonnamentes, contributiones e subventiones por Cosmoglotta.

J. Ch.-Genève: 5 ö. S; H. S.-Marseille: 5,40 ö. S; H. M.-Karbitz: 2 ö. S; H. E. R.-Kalamazoo: 0,25 doll.; A. F.-Wien XVI: 5 ö. S; Dr. K. R.-München: 5 ö. S; Dr. S. Au.-Frankfurt: 5 ö. S; Prof. K.-Freiburg: 5,02 ö. S; J. S.-Maxglan: 5 ö. S; I. F.-St. Stefan: 5 ö. S; Schulrat L. Sch.-Wien VI: 5 ö. S; L. F.-Bilbao: 0,55 doll.; Prof. R. O.-Palma de M.: 1 doll.; O. W. F.-Jeffersonville: 2 doll.; F. A.-Aggelby: 5 ö. S; H. R.-Helsingfors: 5 ö. S; L. L. A.-Helsingfors: 5 ö. S; K. J. S.-Tampere: 8 sv.fr; Prof. A. V.-Graz: 10 ö. S; F. B.-Gesees: 3 RM; H. B. van W.-N. Y. City: 1 doll.; Regierungsrat Dr. M.-Rudolstadt: 5 RM; J. C.-Kjöbenhavn: 3 ö. S.

Eigentümer, Herausgeber u. Verleger: Gesellschaft Cosmoglotta, Mauer b. Wien, Postfach 6. -- Verantwortlicher Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing b. Wien. -- Druck: G. Kanz, Liesing.

Cosmoglotta A 41 (jul-aug 1927)

Organ del Association International Cosmoglotta

Consacrat al developation e propaganda del Lingue International Auxiliari Occidental

Redaction e Administration: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien, Austria.

Abonnament annual: 5 ö. S = 4 sv. fr = 0,75 doll. = 3 RM = 25 csl. K

Annu VI -- Julí-August 1927 -- Nr. 41 (4)

Contenete

  • Li problema de Lingue International
  • Curt grammatica de Occidental
  • Opiniones pri Occidental
  • Fotografie de Edgar de Wahl.
  • A Edgar de Wahl
  • Li du bases.
  • Interlinguistic reminiscenties.
  • Li ovre de Edgar de Wahl.
  • 40 annus Esperanto.
  • Cronica.
  • Abonnamentes, contributiones e subventiones por Cosmoglotta.
  • «Deutsche Briefgesellschaft» alliate de Cosmoglotta.
  • Kosmoglott
  • Occidental-Litteratura

Li problema de lingue international

ha occupat li pensas de mult persones. Li unesim projecte, quel ha havet alcun success es Volapük del canonica J. M. Schleyer (1881). Un grand progress representa ja li «Lingvo internacia» de Dr. L. Zamenhof, pos nominat «Esperanto» (1887) quel pro si facilitá e grandissim propaganda ha atinget suficent atention in li munde. Ma li defectiv e ínnatural formes ha evocat li critica de divers competent persones.(1) Li esperantistes ha refusat omni reformas in lor lingue e pro to aparit mult nov projectes, quam Neutral, Universal, Ido, Esperantida, Romanal, Latino sine Flexione, etem, Medial etc. (totalmen circa 600 projectes), de queles Ido, un secession de Esperanto, ha atinget relativmen grand propagation. Ma li ignoration del psicologic leges del lingues, li ultralogistica de su parolformation ha ductet a mutilation del majorité del international paroles, in mult casus mem in plu radical maniere quam che Esperanto.

Li vermen practic LINGUE INTERNATIONAL deve esser comprensibil a omni person de occidental civilisation, anc sin studia anterior. Solmen un lingue ja hodie usabil in omni circumstanties, in comercial anuncias e reclames, in changes de collectionistes del tot munde, in trafic e scientie posse contentar li postulationes del comunicationes international. Un tal lingue es

OCCIDENTAL

li max moderni forme del Lingue International. Li analitic gramatica, basat sur 30 annual scientic explorationes es li max simplic e facil possibil, e per su construction representa li summation e coronation del anterior experienties. Li regulari scientic derivation de omni international paroles compensa li aprension del desfacil Latin.

Occidental es li democratic Latin!

Por un person qui ha aprendet Occidental, omni international sciential paroles in lor construction natural es clar quam cristalle.

Occidental, li ovre de vive del baltic erudite Edgar de Wahl (Reval), es publicat in annu 1922.

Curt grammatica de Occidental

Pronunciation. Vocales quam in german, italian, hispan etc., y quam vocale = sved y, german ü, frances u; y quam consonante = y angles, hispan; c ante e, i, y = ts, in omni altri casus = k; g ante e, i, y = j frances, in altri casus quam g german; h aspirat quam in angles, german; q quam in german e angles; s quam in frances; v quam in angles e romanic; x = ks; z = ds; ch quam in angles e hispan; eu quam in frances; n', l' tones molliat = frances gn, ille, j = j angles.

Accentu: Sur li vocale ante li ultim consonante. Li finition de plurale s ne have influentie al accentu. Finitiones bil, ic, im, ul es ínaccentuat. In altri casus li accentu es scrit.

Declination: Per prepositiones de, a, per etc. Articul l(i), un.

Adjective: Resta sin acordation. Finition ínobligatori i.

Comparation: Plu, max; minu, minst; finition -issim.

Pronomines; personal: mi -- me, tu -- te, il -- le, illa -- la, it, noi -- nos, vo -- vos, ili -- les; possessiv: mu, tu, su, nor, vor, los.

Verbe: Infinitive -r, Participie: pres. -nt, perf. -t. Conjugation analitic per auxiliares: Preterit: fe, ha, futur: va, Conditionale: vell, Imperative: ples, Optativ: mey. (Exemples: amar, mi ama, mi fe amar, il va amar, il mey amar, mi (ha) amat, mi es amat, mi (ha) esset amat, va esser amat etc.).

Adverbie: egal al adjective o per finitiones -men, -li. Li Negation «ne» sta direct ante li parol negat, che verbes ante li auxiliares.

Parolformation

Composition: direct o per vocales juntiv o e i.

Prefixes

des-

li contrari

dis-

ad omni directiones

ín (con adjectives)

negation

mis-

fals

pre-

ante

pro-

adavan

re-

de nov, ad comensa

retro-

ad dorse, in direction advers al anteyan

Nuanciant Finitiones

-a

action, loc, témpore; commun, collectiv; feminin che viventes

-o

concret, material, special, singli; che viventes masculin

-u

abstract, neutri, relativ

-i

adjective

-e

general e eufonic

Sufixes: a) substantivic

-ade

multité, serie, contenida

-age

collectives (órdine)

-agie (de verbes)

concretisation del activitá

-al'a

collectives (sin órdine)

-ard

mal persones

-ario

person caracterisat per exteriori qualitá o oficie

-árium

scientic collection

-atu

institution o situation social o legal, anc dignitá

-da (con radica verbal)

duration

-eria

loc de profession

-erie

profession, afere

-ero

person professional

-es

inhabitant

-essa

dignitá feminin

-ette

negrand objectes, instrumentes

-ess

statu, qualitá

-ia

loc, land

-ie

abstract conception

-iero

portant

-iere

contenent

-itá

qualitá

-ité

collectiv (totalité)

-on

person caracterisat per intern qualitá

-or

actent person

-ore

statu de afecte, move

-uor

utensile, vase

-ura

concretisat action

b) adjectivic

-aci

inclinat

-al

general relation

-an

apartenent a

-ari

conform, servient a

-at (ad subst.)

providet per

-atr

simil

-bil

possibil

-ic

essent

-in

provenient, fat de, consistent de

-iv

havent li efecte

-nd

a far

-ori

destinat a

-os

rich in

-ut

exuberant

continuation sur pag III del covriment

//

c) verbal

-ar

  1. provider
  2. usar un instrument
  3. secreer
  4. (de persones) acter quam
  5. (de adjectives e participies) factiv

-ear

status dinamic

-etar

diminutiv-frequentativ

-ijar

devenir, far se

-isar

far tal

Regul principal: Li radica verbal trova se per omission del final r. Li radica perfect trova se in maniere sequent: On omisse li final r o er. Si li ultim líttere es un vocale o consonant molliat (n'), on adjunte t.

li ultim líttere es d o r, on muta it ye s.

in omni altri casus li reste es li radica perfect.

Li sufixes -ion, -iv, -or, -ori, -ur es adjuntet al radica perfect, ama-r ama-t, credi-r credi-t, vid-er vis, curr-er curs, adopt-er adopt, opin-er opin, construct-er construct. Ex ili es format li international paroles: amat-or, a-credit-iv, vis-ion, excurs-ion, curs-iv, adopt-iv, opin-ion, construct-or, construct-iv, construct-ion, struct-ura.

Opiniones pri Occidental

Prof. Dr. phil Karl Schüppel, presidente del Esperanto-Societé Parchim:

Occidental finalmen es li sistema quel satisfá li postulationes del scientic interlinguistica ... Pos 3/4 annual studie yo ha resoluet transir a Occidental quáncam li gigantic labore del propagation deve ancor esser interprendet. Ma pos li aparition de un tal unic lingue international resta nos solmen li alternative completmen resignar pri li idé mundolingual o combatter por Occidental. Yo es pret auxiliar Vos ...

Karl Scheithauer, Leipzig:

Per Occidental li scope del evolution del Lingue International sembla esser atinget. Ti lingue finalmen es li satisfation de un ardent desir del homanité.

Magda Hoppstock-Huth, presidente del German Section del International Liga de féminas por pace e libertá:

Occidental es li unesim lingue international quel on posse subtener.

Prof. Dr. A. L. Guérard, Universitate Stanford, California:

Occidental significa un decisiv progress. It sembla me que ti lingue representa un passu in li rect direction.

Prof. Dr. Albert Saareste, Universitate Tartu-Dorpat:

Yo deve attestar que in li amasse de hodial creat lingues international, Occidental es li max facilmen comprensibil. Li letura de textus redactet in ti lingue ne ha causat me minimal desfacilitá. Yo gratula sr. E. de Wahl cordialmen pro ti laborfructe honorant nor comun patria e yo crede in li progress e victorie de ti lingue.

Ivan Locnikar, Maribor:

Pos curt studia de Vor «Ucebnice» yo ha esset surprisat pri li bon qualitás de Occidental, quel vermen es creat in spíritu europan e pro to posse servir anc quam lingue panamerican auxiliari. Su ínmediat comprensibilitá es ínsuperabil ... Florea e prospera li grand ovre del genial scientic nordic mann! Esse Occidental li lingue comun del Europa futuri!

Anton Fuchs, forjero (74 annus), Wien:

It es un trist situation que on vole saturar li laboreros per li talmi Esperanto, quel presenta les necos in direction xenolexicologic e mem corupte lor poc saventies lingual e li caractere del propagandistes, devente usar índigni metodes por apoyar li mal cose. Esperanto fa ínpossibil omni serios studia de un modern lingue natural. Occidental, in contrari, es un bon scol por preparar se por ti lingues e por comprender li términos tecnic, li aquisition de queles aperte por li laborero li portas al scientie e a plu alt nivelle social e cultural. Yo va ne negliger directer li atention de ductores de laboreros al bell e facil idioma Occidental, li Latin del Democratie.

Fotografie de Edgar de Wahl in etá de 59 annus, septembre 1926

EDGAR DE WAHL

LI MAX GRAND INTERLINGUIST VIVENT

festa li 11 august 1927 su 60-esim die de nascentie.

A Edgar de Wahl

A Vor 60-esim anniversarie li Occidentalistes transmisse Vos cordial gratulationes e profund mersías pro Vor grandios e genial ovre a quel Vu consacrat plu quam 30 annus de Vor vive.

Vu sempre con clar vide e corage persequet Vor rect via, consciente que li idé de Occidental unquande va triumfar.

Ante 5 annus Vu publicat li principies del lingue e Vor pensas bentost ha trovat resonantie in li movement mundolinguistic. Multes quel ja resignat pri li possibilitá de un sistema acceptabil, con joya ha salutat Occidental quam final liberation ex antic, steril ideologies.

Vu es plu quam autor de un lingue artificial. Li adeptes quel penetra in li spíritu de Occidental, reconosse que ti idioma reflecte un nobil conception cultural.

Vu es ti qui es profetisat, instructer nos parlar in li Idioma International quel ja vive latent in nor lingues natural; Vu ha realisat li miracul pentecostal por li homanité del 20-esim secul, quel, malgré su progresses tecnical e civilisatori, es íncapabil intercomprender se in un gradu adequat al actual developation de su medies de comunication international.

Altri autores de L.I., sin respect al majestá del vive, provat obtener li solution per ignorar e anihilar li ja existent elementes international e natural tendenties a mundolingue. Pro to ili til hodie ne posset haver factic successe.

Vu fat crescer li lingue Occidental til harmonic integritá, sin alterar o destructer li valores ja comun al popules cultivant relationes international.

Ti trates del Lingue International da nos li firm conviction de su victorie.

Essente idealist, Vu ne labora por ganiar mersías, honores e profite material. Lontan del fanfaronada, Vu consacrat Vor facultás, saventies e studias al idé far possibil per medie cultural li ínmediat mutual comprension inter li homes del munde demanal.

Noi desira que Vu va reciver gratitude e recompensation pro Vor immens sacrificies al homanité.

Mey esser donat a Vos ancor mult annus de vive quam consiliator in medie de Vor disciples e pioneros quel con Vu servi al bell idé.

Li du bases

Sam quam li alchemistes del medieval epoca ne trovat ti aure, quel ili serchat, ma quelc del fundamental veritás del modern chimie, talmen it es li ínobliviabil merite del grand e micri precursore del modern interlinguistica, que ili in fine comprendet li necessitá constructer li Lingue International Auxiliari ex ti materiale, quel li existent international vocabularium presenta nos.

Ja li unesim prova introducter un lingue fundat sur ti íneliminabil material base del Lingue International, esset mortativ por Volapük e ductet a temporari victorie de Esperanto. Ma ti veritá esset fat obscur per li mantenentie in li crede del autor de Volapük, que lu principal por far li lingue facil esset li absentie de exceptiones in li grammatica, quel extra to deve esser li max simplic possibil secun mecanic schema. Caus to Zamenhof ne posset acceptar international paroles, ma solmen «radicas», e talmen self destructet li material base.

Li precursores del naturalistes, quam Liptay e Lott, persistet consequentmen in li conservation del material base, ma ili ne posset dar un grammatica, contenent un derivation identic con ti del international paroles. Lor lingues pro to suffret de intern debilitá e ne esset vivicapabil.

Li ínmortal honore de har soluet ti cardinal desfacilitá del interlingustic problema: li construction de un grammatica quel ne destructe li material base ma subtene it, apartene al autor del lingue Occidental, professor EDGAR DE WAHL.

Li regules queles il ha dat por li derivation del max international e frequent verbal substantives e adjectives, es ne solmen unic e genial, ma astonant simplic.

Ti cardinal desfacilitá ha provat soluer inter altris li famosi prof. Peano per ti maniere, que il simplicmen ne ha constructet un grammatica. It es clar, que to es ínpossibil in duration, proque li practica va extorder bentost li formation de nov paroles e tande on ya deve haver un derivation e li problema demanda su solution.

Li material base ha esset tractat de Peano in un etimologisant o antiquisant direction, quel ductet al construction de lingue Latino sine Flexione. Contrari a it li lingue Occidental ea in un actualisant direction, to es persistentie in li factic nu existent parol-formes.

Ti consequentie sta in correct conformitá al ínevitabil social base del Lingue International: li actual occidental cultura, su spiritu, postulationes e usationes. Ti base ha esset max clar e consequent accentuat solmen de prof. Edgar de Wahl. Ínfatigabilmen il ha declarat e explicat, que it es van postular que li europanes va retrovenir a un pronunciation de su paroles, quel li romanos usat 2000 annus retro, que li spíritu del international lingue deve esser in conformitá al lingual spíritu del progresset europan cultural lingues.

Li importantie de ti social base ha esset quasi completmen ignorat del esperantistes, queles mem ha revat pri creation de un nov esperantistic cultura, o del idistes, queles ne ha hesitat mem pri aplication de principies, queles sta in oposition al psychologic leges de omni lingues.

Til nu nequi ha consacrat tant devot labor al scientific solution del interlinguistic problema, nequi monstrat un tal admirabil clarvidentie e índependentie del pensas, nequi presentat al munde un sistema in su contures e su detalies tam scientific motivat e tam artisticmen perfinit, quam ha fat Professor Edgar de Wahl, e noi pro to honora in il -- li max grand interlinguist.

A. Z. Ramstedt.

Interlinguistic reminiscenties

E. de Wahl

Ja in puerin etá yo hat idé de construction de un lingue. Plen de racontages de Cooper, Gustave Aimard etc con mi camarades yo ludet american indianos, e conceptet li idé de un special jargon quasi indian por nor ludes. It esset fat del indian nómines prendet del racontas, e completat per altri necessi paroles prendet de divers altri lingues. It havet un grammatica mixt-composit del antic-grec e del estonian. Ti lingue nequande esset usat proque mi camarades refusat aprender it.

Essente in gimansie yo un die trovat un grammatica del tatar lingue, quel talmen interessat me que yo comensat li studie de ti lingue, e provat exercir it con li tataric colporteros. Ma quáncam yo possede ti grammatica ancor hodie, li studias ne ha ductet a alcun perfection, proque yo ne hat perseverantie in ti cose.

Essente de baltic orígine e vivente li hiverne in Petersburg e li estive in Estonia, yo ja de puerin etá hat ocasion parlar quar lingues: russ, german, estonian, e frances proque in li dom de mi oncle, in quel mi ha passat mult estives, sempre esset un bonna frances. Ultra to yo devet studiar in gimnasie latin e grec. Ma yo deve constatar que li gimnasie ne posset satisfar mi general linguistic interesses, in contrari. Quande yo volet comensar li studie de linguistica in universitá in Petersburg, it aparet que un special catedra por comparativ linguistica ne existet, ma solmen sectiones de germanistica e romanistica, quam adjuntion al classic filologie. Li unesim du annus esset destinat solmen al profund studia de classic lingues. In quel scolastic maniere to esset fat, on posse vider del facte, que li principal ocupation durant li unesim annu esset li traduction ad latin del «revolta del cosacos de Yaic», de Pushkin. Ti perspective abhorret me absolutmen del linguistic studia. Ultra to mi ardent interesse in ti témpore esset directet al mare e li marine, a qual yo volet consacrar me. Do yo studiat in universitá matematica, astronomie e fisica, quam preparation por li cariere de marinero, e ultra to visitat anc altri lectiones antropologic, historic, etc e specialmen pri lingues: antiqui-egiptian e hispan. Depos li triesim annu de studia yo esset inmatriculat paralel con li universitá anc in li academie de artes, u yo laborat in li posmidí e véspere.

In fine del annu 1887 o comensa 1888 un colego de mi patre ingeniero Rosenberger fat un discurs in li politechnic societé pri li «Mundlingue» Volapük a quel mi patre invitat me prender parte pro mi linguistic interesses. Yo esset tre sceptic pri tal cose, ma yo venit al discurse. Quáncam Volapük me desgustat, li idé de un lingue international talmen interessat me, que yo strax inscrit me in li cursu de Volapük arangeat per Rosenberger «plofed volapüka». Pos fine del cursu e exámine yo recivet del «datuval» (li grand inventor) un diploma de «tidel volapüka» (instructor). Yo absolutmen ne esset content ye Volapük, e noi mult disputat con sr Rosenberger in li volapükistic vésperes arangeat che il. Yo volet far divers changes etc quo ya tamen ne esset possibil in Volapük sin riscar li tot afere, ma yo esset talmen sub li suggestion del imens expansion del Volapük, quel tande havet ja 28 periodicos e gazettes in max divers landes, mem in China, que yo acceptet Volapük quam facte existent, e pro to comensat consacrar a it mi forties. Malgré li provas parlar Volapük, to ne atinget grand successe, e sr Rosenberger self, quáncam diplomat «professor» de Volapük e vice-presidente del academie «Kadem bevünetik volapüka», ne esset grand mastro in ti arte. It es ver con li vocabularium e li regulari grammatica on posset scrir Volapük tre corect e yo hat corespondentie con divers persones, ma sin interesse. Li jurnales e libres yo bentost posset leer, tamen nequande sin usa total de lexico. In li parlada just li talmen laudat regulari grammatica pro su absolut foren caractere esset tre impeditiv, e li tro simil paroles e sufixes causat mult hesitation e miscomprension. Durant ti témpore yo comensat composir un lexico de termines tecnical de marine, quel tamen ne atinget su final perlaboration, proque in marte 1888, un de mi colegos che li «vendels volapükik» (volapük-vésperes), li studente Scheffler, monstrat me li micri brochura de Dr. Esperanto, quel il hat videt in fenestre de librería e comprat. Ti descovrition esset catastrofal, li revelation esset tro grand e subit, e yo devenit un ardent adherent. Ma ínmediatmen yo ha remarcat li duplic sense de tian quel posset significar li acusative de tia e li adverbie «tande». Yo proposit por ti ultim sense prender tiam. Ultra to yo atentionat Dr Zamenhof pri quelc íncoherenties in li vocabularium, p. ex. li du divers radicas kresk e vaks significat «crescer» etc. Omni ti coses esset corectet secun mi indicationes in «Aldono al dua libro» u ili esset qualificat quam simplic erras de printa, e vaks recivet li nov sensu de «cire». Ma ti qui save, que in D wachsen significa «crescer» ne va just qualificar to quam print-erra. Nu pri tal micri coses yo ne esset interessat e nu comensa un intensiv labor por Esperanto. Ja quelc dies pos studia del 1-esim brochura de Esperanto noi du con Scheffler ja posset parlar in li universitá mult plu habil quam jamá in Volapük. Noi provat trans-convicter sr Rosenberger, ma il ja esset tro ligat con Volapük e refusat Esperanto, ma ja in li nu sequent congress de Volapük li cose fat sentir se e sr Rosenberger, quam nov-electet presidente del academie comensat constructer in colaboration con su colegos li reformat Volapük quel poy recivet li nómine de Idiom Neutral. Ma pri to ye altri occasion.

Mi Esperanto-periode es caracterisat per un grand corespondentie con Zamenhof, Grabowski, Geoghegan, Trompeter, Runstedt e divers altri persones. Specialmen li corespondentie con Geoghegan qui esset tande studente in Oxford crescet til immensi dimensiones. Yo memora que unvez yo recivet de il un epistul de 40 págines, scrit in su fine, clar, presc dessinat maniere. Inter altricos il auxiliat mult mi studias del lingue angles. A mi grandissim dolore ti grand correspondentie, quel vell nu haver un historic interesse pri li unesim témpores de Esperanto, es perdit. Yo conservat ti correspondentie international in un chest-bux in li comun subtegmente. Quande ja pos mult annus yo exlogiat, yo remarcat que li bux ne esset plu. Probabilmen alqui ha besonat un bux e proque ti ne contenet altricos quam old corespondentie hat prendet it, e forjettat li paperallia. Li bux self ne presentat grand valore.

Un del unesim labores por Esperanto esset un curt lexico folial hispan-esperanto. Poy sequet li traduction de «Princidino Mary» de Lermontov, anc publicat per Zamenhof, proque mi propri medies esset tre restrictet. Anc un lexico de marine yo ha composit secun li ne perfinit volapükic, ma it naturalmen in ti unesim témpores ne esset ni possibil, ni necessi publicar it.

Ma li entusiasme por Esperanto ne hat obtusat mu critic qualitás. Ja tande yo comprendet que ti sistema un die va fallir quam Volapük, si on ne va far it absolut international, specialmen in li ja omniconosset cultur-paroles international, e yo comensat serchar vias por reparar ti manca, sin tamen voler separar me del moventie de Esperanto. In contrari! Yo persuadet per omni forties Dr. Zamenhof ja nu far li necessi reformas, quande li moventie esset ancor yun e in stadie de nascentie, proque plu noi atende plu desfacil va esser omni correcturas. In ti témpore (ultra mi corespondentie con Zamenhof, quel forsan es ancor conservat che il) yo scrit anc quelc articules linguistic pri reformas in «La Esperantisto». Anc in li societé «Espero», li unesim societé esperantistic in Petersburg, ye fundation de quel yo prendet parte,(2) yo parlat pri necessitá de reformas. Bentost tamen mi activ participation in li moventie sufret un interruption pro viages sur li nave-scoles. Durante ti viages yo hat ocasion anc parlar Esperanto con un esperantist in Lisboa (Lissabon). Yo hat esperat far anc personal conossentie con mi Esperanto-amic R. Geoghegan, quel nu logiat in America, quande yo arivat in New-York. Ma il logiat tro lontan de N.Y. e yo nequande posset vider ti car simpatic hom. Poy nor vias separat se proque il restat fidel a Esperanto, e nor relationes cessat poc a poc.

Pos mu retorna del long viage maritim yo denove comensat prender parte in li reformatoric movement de Esperanto, quel nu ja calculat un suficent grand circul de reformistes.

In li unesim témpore Zamenhof semblat voler audir li critica de su adherentes e in li periodico «La Esperantisto» comensat un polemica pri reformas in Esperanto. Quam on save ti polemica ductet Dr. Zamenhof ad publicar self un nov reform-projecte quel támen ne prendet in atention li max fundamental question del regulari derivation del ja existent international paroles e specialmen li international scrition e accentuation. Ma li fundamental erra, quel ne permisset a Zamenhof arivar a un vermen bon sistema esset li conservation del distinctiv finales secun grammatical categories. To on posse vider tre clarmen in su analise de divers propositiones quam a por feminin, accentuat formes por li verbal témpores etc. Sammen comprensibilmen nociv esset li principie de un líttere un son. Ti principie ligat Zamenhof talmen que mult bon propositiones, queles tre placet mem a Zamenhof self, devet esser escartat.

Quam hom de practica Zamenhof comprendet que un disputation sin fine vell esser mortativ al lingue «in statu nascendi» e pro to il posit li question rudmen: sive reformes, tande radicalmen e strax; sive conservatism absolut, tande nequande plu un parol pri reformas.

De tactic látere un tal maniere esset absolutmen rect. Yo personalmen tande pensat que Zamenhof per su tre radical reform-projecte quel tamen conservat li structura e principies, volet evocar li contradiction del inert masse quel sempre es li max grand in omni interprensiones, e talmen unvez por sempre evitar omni futur sucusses de su ovre. Forsan ti opinion es fals, ma yo opine, que si Zamenhof vermen hat volet introducter su reformat projecte, il hat posset atinger to per un poc plu long e consiliatori adhortation de su adherentes e plu detalliat motivation de su nov idés.

Yo ne esset content con li proposit reformas e postulat sequition del leges del linguistica etc.

Ti postulation de reformas sur principialmen altri fundament e metodes ha causat a mi grand regrete ja ante li final drama un trublament inter nor amical relationes, queles nequande ha posset restituer se totalmen. On save que in ti témpore propositiones pri reformas esset acceptet in «La Esperantisto» ja solmen quam payat anuncias.

Talmen li cose venit al grand final votation pri reformas. Li resultat de ti votation es sufficent expressiv; por reformas 107, contra 157, do 41% reformistes. Si on prende in calcul li inertie del masses ne volent denove aprender un altri lingue, it es un enorm percentage. Interessant es anc li distribution del voces. Contra reformas ha votat specialmen russes e poloneses, por reformas -- germanes. Ma inter li votantes contra changes noi trova li nómines: de Beaufront, Grabowski, Lemaire, Shmurla, Ahlberg, Kofman, -- omni 6 conosset reformistes de plu tard témpore. To ancor vell augmentar li percentage del reformistes til plu quam 45--%! E con tal minimal majorité ha esset stabilisat li form final de Esperanto quel de presc un demí de su adherentes esset agnoscet quam ínsuficent! Vermen un anullant judicie!

Pos ti ja previsibil resultat de votation yo perdit omni interesse por Esperanto, quam ne plu perfectibil, e lassat it ear su vias e comensat mu propri labores.

Ante omnicos yo comensat un sistematic studia del comparativ latin-romanic grammatica, derivation etc secun Dietz, Breal, Bailly, Körting, Schuchardt e divers tractates pri special questiones, anc general linguistica comparativ e psicologie secun Wundt. Unesimmen it esset necessi statuer li clar e strict sense de omni sufixes. Do pri ti cose presc ne existet mem indicationes. Omnicos on devet far self. Do yo rubricat li divers sufixes e colectet paroles international e national in queles li sufixe esset usat. Ma proque ne exitstet mem lexicos gruppat in invers órdine i.e. secun li finales, ti labor esset tre defectiv e custat immens partientie e van labor. Solmen quande li principal labor ja esset fat, yo recivet conossentie del «Dictionnaire étymologique de la langue française, rimé par ordre alphabétique retrospectif» de prof. Dr. Jos. Sanneg. Ti lexico esset un ver troviera por me, ma..., anc ci yo hat mal chance. Pos li publication del unesim tom li autor morit, e yo ne posset plu jamá reciver conossentie pri li fate del manuscrite pret a printa. Ni li editor, ni li parentes posset auxiliar me. Li prematurat morte de ti scientist es un ver catastrofe por li mundlinguistic moventie. It es presc li sol ovrage, ex quel on posset hauster alquicos usabil por nor labores. It esset mi Sibillin libre, quáncam defectiv, tamen de immens valore. Ma ti libre esset editet solmen in 1909 quande quam ja dit li max grand labor esset ja fat.

Ma yo ne esset li sol in serchada de un solution del node Gordian. Ja ante li finale del unesim periode de Esperanto hat comensat aparir divers projectes de nov mundlingues, sive species de reformat Esperanto, sive sur base del classic latin queles yo studiat, e con divers autores yo ha correspondet. Li max eminent de ti e forsan de omni til nu publicat projectes esset li «Mundelingua» de J. Lott, 1890, totalmen basat sur li conservation del international paroles e ortografie. Li sol, ma por ti témpore tre grav e fatal manca esset li total absentie de parol-formation. Just pri li derivation yo mult corespondet con L., qui támen ne videt li necessitá de ti factor. Li resultate tamen esset que Lott in su témpore ne posset attinger li simpaties e comprension de su merite che li interessat publica.

It es nu significativ que un del max eminent esperantistes Ing. A. Grabowski, con quel yo long stat in correspondentie, pos li famosi votation poc a poc anc detornat se del Esperanto e comensat serchar un solution in li sam direction quam mi, advere un poc plu pur latin. Li idés de un scientific solution del question essent difuset in li interlinguistic publica, ductet sr Max Wahren 1896 al edition de un mensual periodico «Linguist», consacrat al linguistic reserches.

Ja tande divers autores quam Martin Bökl, Julius Frost, Josef Bernhaupt, J. Janowski etc expresset idés, queles solmen nu comensa devenir selfcomprensibil. Specialmen interessant es sequer sr Grabowski in su evolution. Propagante su nov idé del «elementar-analise» del international paroles, il esset li unesim qui comensat scrir su articules in su prov-dialecte. In li unesim témpore ti dialect «Modern latin» conservat tamen tre mult particularitás de Esperanto, p. ex. li finale o por substantives etc. Ma plu Grabowski liberat se del influentie del Esperanto-construction, plu il acceptet omni latin ínregulari participies e derivationes. Advere su lingue conservat un tre italic form. Ma on posse dir que ambi poloneses, Grabowski e Janowski representa quasi li precursores de prof. Peano con su Latino sine Flexione. Janowski p. ex. vole preciser li election del paroles per li metode del latin ablativ, just quam che Peano.

Yo tamen serchat un sinthese inter Zamenhof e Latin, un metode por derivar li international paroles secun un clar e strict régul. Yo volet desligar li Gordian node del centes de ínregulari latin verbes, quel til nu per li imitatores del grand Alexandro: Zamenhof, Rosenberger, Beermann, Beaufront, etc esset ciset plu o minu habil. Ma cision ne es solution.

In ti témpore quande yo volet secuer li ver ideal linea monstrat per Zamenhof, it es: junter li regularitá del grammatica con li naturalitá del radicas, sequer su fin linguistic instincte, visibil in su «lingvaj respondoj» e altri consilies, in ti témpore yo recivet un epistul de sr Antoni Grabowski, quel es talmen caracteristic por li evolution de ti conosset nobil samideano, que yo ne posse celar ti valorosi document human, anc si por li «fideluloj» it ne va esser tre agreabil, e yo cita it «in plen» in traduction ad Occidental:


Ivanovo-Vosnessensk 15/27 IX 1897.

Tre estimat Senior.

It joya me mult posser denov reprender nor correspondentie, e yo espera, que noi denove va aproximar nos in nor opiniones queles, quam mi vide de Vor ultim scrit, ho-moment es sufficent divergent. Si Vu rememora nor corespondentie in antean annus, Vu va remarcar, que max sovente Vu me ha traet adavan, yo esset quelcvez obstinat; poy yo marchat denove ye sam passu con Vos. Esque Vu nu es un poc fatigat? Esque yo nu deve vocar al car camarad: en avant!

In Vor epistul Vu tucha solmen un question, ma quel es caracteristic por Vor present statupunctu, li suffix -ero (significant li person actent). Vu ilustra li question per un masse de exemples ex li max divers lingues: ier, aire, eur, er, eer, är, iere, ero, eiro, ör, ar, ierz, arz, ajo, aro, ariu, ar', arz, decide Vos ye -ero, solmen «porco» (porquero), «vacca» (vaquero) e «perruca» fa Vos desfacilitás, e Vu questiona, ca yo save alcun consilie. -- Yes, un consilie yo save, e yo vell esser altmen injoyat, si Vu trova, que it es rect e sequend.

It esset un témpore quande yo vell har comensat serchar ancor 100 altri exemples por recomendar Vos li «international» actor in form de un sufixe. Hodie, depos yo ha convictet me, que li sol possibil unitari L.I. jace ante nos in li Analitic Modern Latin, mi bon intentet, sinceri consilie es: Ples lassar li fabrication de Neovolapük al «Kadem bevünetik volapüka», Dr. Beermann, Wahren e consortes. (cf. Janowski nr 8/9).

Si yo besona un «actor», yo regarda, qualmen il nomina se in li vivent latin, si il ha acceptet un national fonetica, tande Körting (3) me di, qualmen it deve sonar in li unitari Modern-Latin. Sécretaire, sekretär es che mi secret-ar-i (us), il trova se in li secret-ar-i-at totalmen in su hem, li angles volunteer es voluntari(us), li «farbierz» -- tinct-or; talmen omnicos deveni natural, neutral e unitari, e li internationalitá quel yo comprende quam comun-comprensibilitá, va atinger su max alt gradu. -- Noi ne fabrica necos e limita nor labor ye li analise. To quo yo posse, Vu anc posse. In casu de necessitá ples prender, quam anc yo fa ad auxilie Körting, tande totalmen desapari Vos ti desfacilitá, quel retene Vos del scrition de Vor articules in li neutral-lingue. Ples demetter li volapük-fortie-vest, de quel, quam yo atesta Vos con mersías, Vu me ha liberat, ples procrastinar ti labor sistematic til li témpore quande Vu ja ha printat multcos in modern latin. Quant mult noi tande va profitar che Vor eminent linguistic disposition. Yo crede que Vu ne vell har lassat li precedentie a Janowski, si Vos ne vell har impedit un opinion, quel yo suposi che Vos, -- que li lingues stira ad un unitá, proque ili evolue secun cert leges -- in veritá ili ea del unitá, til pluralitá, plu e plu divide se, mem che li singul grand culturlingues «li unitá es solmen sur li papere» (Sievers, Phonetik). Li unitá do es in li preterite -- li latin vive -- splittrat, millvez modificat, si noi vole unitarmen aformar ti latin, quo li seniores del «Linguist» nómina «international», tande noi deve recurrer al reconstruction. Li comparation, quel producte ti seniores in Linguist, ne es linguistic labor, it es pur «Kees-fabrication».(4) Wahren ha basat su conjugation anc sur li Kees-principie (háben, ávoir, do «a» = haver).

Quam cordialmen yo vell joyar, si ti ci vez Vu vell lassar postraer Vos un poc, porque noi denove mey marchar adavan epol ad epol quam camarades.

Con max bon salutas e manupression

A. Grabowski.

P.S. A Wahren, qui scrit me pri sofistica e ínconsequentie yo hodie ha respondet, que il ne possede suficent linguistic conossenties por posser just judicar mu opiniones, pro to il mey scrir me solmen aferic.


Noi ne posset tande totalmen accordar nor labores e yo devet laborar sol in li solution del nod. Grabowski bentost ha perdit se in li foreste del latin irregularitás u il errat ancor quelc témpore e poy, desillusionat e disrevat de su aventurosi escapada, il retornat docil e penitent a su Canossa, i.e. a Esperanto. Ne hante self trovat li via libertiv, e nu quam filio perdit recivent honores e dignitás il resignat a su libertá e in fide e veritá servit Zamenhof til su morte. It es significativ que pos su conversion il nequande plu ha scrit me. Probabilmen in li funde de su ánima esset un sentiment de gena. Quande yo hat ductet mu ovre til publication, yo serchat su adresse por misser le Kosmoglott e li clave de Occidental, e solmen captet saver que il esset morient, e bentost pos to il morit, sin posser quam Moisé almen jettar un regarde in li lande promesset.

Continuation seque.

Li ovre de Edgar de Wahl

Pro quo Occidental es vocat li max apt sistema de Lingue International? Quo es lu nov e distintiv de Occidental in comparation a su precursores Esperanto, Ido, Neutral, Universal etc? A ti questiones noi prova responder in li sequent lineas, secun quant to es possibil in un articul. Ti qui desira response plu detalliat, es retromisset a nor fontes, li jurnales Korespondens Internasional, Progress, The International Language, Progreso, Lingua Internationale, Discussiones de Academia pro Interlingua, Kosmoglott, etc. Li interlinguist quel con attention perseque retro li labores del autor de Occidental va constatar que il ja in su unesim publicationes ha esset consequent representante e protagonist del strict naturalistic direction. Ma E. de Wahl distinte se de su colegos in li camp naturalistic per esser sempre anc un fervent defensor del regularitá.

On questiona nos sovente pro quo Edgar de Wahl ne ha publicat su sistema plu bentost, ante que Esperanto ha atinget su grand expansion. Anteyan Idistes save que Edgar de Wahl ha prendet parte in li discussiones de Progreso de 1909 til 1912. Tande li témpor por Occidental ancor ne esset matur. On ancor ne posset vider ad u va ducter li hiperlogic direction quel in Ido sub li energic duction de Dr. Couturat ha trovat su apoteose. Hodie, pos li fiasco de Ido, on save que ti direction ne es vivicapabil. Ma li cause cardinal de Edgar de Wahl, ne publicar un complet exposition de su lingue, esset que il sempre ne esset content con li resultates. Il ancor limat pri final detallies. Si li interesse por un L.I. in li publica ne vell har tam augmentat se, que mem li Liga de Nationes ha ocupat se pri ti problema, Edgar de Wahl, quam il self di, nequande vell [har] publicat su lingue. Ne li aspiration a fama e glorie ha esset su motive, ma solmen li desir a esser auxiliator in solution de un grav problema scientic e cultural pri quel li homanité til 1922 in van ha luctat.

Apu li Mundelingua de J. Lott, Universal de Dr. Molenaar es un del max modern sistemas de L.I. Abstraente de su ortografie tal-nominat fonetic, it es in su exterior aspecte tre simil a Occidental. Li grand manca intern de Universal es, secun confession de Molenaar self, que it ne solue li problema del derivation verbal. Pro to il devet inserter in li vocabularium centes de ínregulari derivates apu li radicas verbal, p. ex. abdiker {plus} abdikazion (Occidental abdica-r, -tion), admoner {plus} admonizion (Occidental admoni-r, -tion), afliger {plus} afliktiv {plus} aflikzion (Occidental aflict-er, -iv, -ion), aserter {plus} aserzion (assert-er, -ion), diferer {plus} diferent {plus} diferenz {plus} diferenzial (difere-r, -nt, -nt-i-e, nt-i-al), solver {plus} solubl (solu-er, -bil, -bilitá).

Ing. Rosenberger, anc ne trovante li derivation-leges, in su Idiom Neutral ha evitat ti exceptiones, viceante li international paroles per compilates arbitrari, p. ex. skribasion.

Nequi del lingue-autores ha pensat pri li possibilitá trovar quelc facil regules por reciver li natural derivationes conosset in tot munde. Li autor de Occidental ha soluet ti max desfacil problema. Quant profund inradicat es ancor hodie li antiqui conceptiones, to on posse constatar del fals rasones contra li sistema verbal de Occidental. On parla p. ex. pri 3 conjugationes in Occidental, per -ar, -ir, -er. Ma existe solmen un conjugation, sin exceptiones. Li tri vocales a, i, e, queles sta avan li finale r del infinitive, apartene al radica del parol e consequentmen apari in omni formes del conjugation e omni derivates. Just ti conservation del 3 vocales es de primari importantie por li regulari derivation de omni international paroles; ili es quasi li fil de Ariadne inter omni semblant cáos de inregularitás. It es un erra creder que li verbes in Occidental con ti divers vocalic finitiones del radica es plu desfacil a aprender. Nam ti persones quel ne conosse li verbe, deve aprender it quam nov, junt con li vocale, e tande it es vermen absolut índiferent si ili deve aprender vidi, vidar o vider. Mem si on ha obliviat li vocale, on va trovar it facilmen per derivates quel on rememora se, p. ex. on trova conversar, per conversation, definir per definit, conferer per conferentie. Si li parol international ne contene un tal vocal (p. ex. pression, activ, conductor), tande on usa un e: presser, acter, conducter.

Li mundolinguistes labora intensiv ja desde 40 annus, ma ne ha posset atinger ci un solution: i.e. li inregistration del natural international derivates in un simplic e regulari sistema, sin deformar les quam Esperanto, Ido, Idiom Neutral. Sive on mutila li paroles a grimasse-formes, sive on acumula un enorm masse de íncoherent international paroles, sovente li du paroles paralel por li sam notion, p. ex. Esperanto: observejo {plus} observatorio, redaktisto {plus} redaktoro etc; in Ido ti duplettes (nominat anc paroles Mackensenic) es mem plu frequent: regulilo {plus} regulatoro, enkasigar {plus} inkasar, toxikizar {plus} intoxikar, garnisajo {plus} garnituro etc.

Occidental es li unic sistema quel per su ingeniosi sistematisation e poc simplic regules ha fat órdine in ti cáos. Ma li majorité del mundolinguistes ancor ne save que omni ti conosset paroles ne es extran, adoptet per inertie, o trovabil solmen in li lexico, quam che LsF (Latino sine Flexione de prof. Peano), ma cristallclari derivates del propri radicas. Solmen per Occidental noi reconosse quant regularitá on trova in li lingues vivent. It ne es necessi «far» novi, «rational» lingues quam Esperanto, Ido etc., li autores de queles funda sur negativ studia del lingues natural. E ili cert ne have li potentie imposar lor lingues artificial al publica.

De latere de strict internationalistes e Latino sine Flexione on sovente critica que Occidental prende quam radica verbal li form perfect, ne sempre trovabil in lingue, p. ex. restricter vice restringer, percepter vice perciper, producter vice producer. Ma to es tre bon motivat e tutmen ne arbitrari. On ne posse haver du radicas in li lexico, un verbal e un perfect, quam p. ex. Universal e precipue Reform Neutral. Occidentla prende li radica del perfect u existe un tal, pro que it in general es plu fort e trova se in li derivationes. Ja in latin on remarca li desaparition del radica verbal e su substitution per li radica perfect, p. ex. cantare e saltare, derivat de canere e salire. In li lingues romanal tal transitiones es ja plu sovent: infecter vice inficere, accepter vice accipere. Max sovent ti metode es incontrat in angles, p. ex to discuss (discutere), confuse (confundere), suggest (suggerere), portect (protegere), correct (corrigere), act (agere), construct (construere), compress (comprimere), conduct (conducere). Angles have mem radicas verbal implicant latin perfect del conjugation per a: to moderate (Occidental modera-r), educate (Occidental educa-r), inundate etc. Do un vide que quáncam in li evolution del verbe Occidental es plu avansat quam li romanic lingues, it ne eat tam radical in ti direction quam li lingue angles o mem li sistema Glott de Ing. v. Petrashevich, quel have: ego amat (mi ama).

Edgar de Wahl ha statuet un plu natural metode fundamental del classification del verbes, vice li anteyan in transitiv, reflexiv, neutri etc. havent poc valore practic. Il accepte li sequent psychologic base de classification: 1) verbes static e 2) verbes dinamic. Li unesims monstra un statu constant e permanent, talmen que ne evente un alteration o mutation del statu, p. ex. esser, consister, concordar, perseverar, provenir, conosser. Li duesimes monstra que alquo evente, succede, deveni, es fat, que existe un mutation del statu, p. ex. venir, scrir, parlar, rotar, batter. Talmen il ha trovat un criterium general de parol-formation:

  • li verbes static forma substantives abstract, significant un statu caracteristic per li radica del verbe, per li suffix -ie, juntet al participie de presente: dista-nt-ie, consiste-nt-ie, proveni-ent-ie, differe-nt-ie (On scri ne difference, pro que on deriva regularimen adplu: differenti-al, differenti-ation).
  • li verbes dinamic forma

** substantives significant li action, li process, per adition del suffix -ion al form del perfect: rot-a-t-ion, destruct-ion

** substantives significant li constant statu atinget, per adition del suffix -ur al form del perfect: struct-ur, rupt-ur, tons-ur.

Li tri simplic regules por reciver li radica perfect es:

  • On omisse li finale r o er del infinitive (indica-r, fini-r, distin'-er, vid-er, curr-er, adher-er, construct-er, miss-er). Si
  • li ultim littere es un vocal o consonant molliat (n'), on adjunte t (indica-t, fini-t, distin'-t),
  • li ultim líttere es d o r, on muta it a s (vid -- vis, curr -- curs, adher -- adhes),

in omni altri casus li rest es li radica perfect (construct, miss).

Per ti metode Edgar de Wahl recivet totalmen natural international derivates (p. ex. indicat-ion, infinit-iv, distin't-ion, vis-ion, curs-ori, opin-ion, redact-or, armat-ur, comparat-iv, adhes-ion, miss-ion etc.) til pluri 10 milles. Omni ínregulari verbes latin (exceptet forsan 5, rarmen usat), talmen es regularisat. E on posse far bon regulari noviformationes, ne contrariant nor lingual sentiment.

It es comprensibil que per li evolution mult paroles con -ion recive un sense plu concret, i.e. ne solmen li action, ma anc li metode, resultat, loc etc. p. ex.: construction, redaction. (Anc in Esperanto administracio significa action e persones). Anc li límite inter verbes static e dinamic naturalmen ne es absolut strict.

Un altri nov grand dominia quem Edgar de Wahl quam unesim ha explorat secun metodes scientific, es li exact signification del afixes del international paroles, in max grand parte venient ex latin. Li specialistes del filologie ha fat presc necos in ti direction. Edgar de Wahl serchat li sense del affixes per analisation ne de quelc paroles, ma de omni existent tales, contra que li lingue-inventores ha contentat se per superficial observation. Ma quande ili durant li usation ha remarcat abstrusitás, ili soluet li affere simplicmen per declarar que li lingues natural es ínlogic e caotic, ergo ili esse ínregulabil. -- It es facil compensar un parol mal selectet per un altri, ma un suffix miscomprendet o un regul fals statuet, posse deformar centes e milles de paroles international.

Esperanto da al suffix -ist li signification de un person quel ocupa se professionalmen pri li cose expresset per li radica; talmen ha resultat: redaktisto, frizisto, konstruktisto, libristo. Ma un plu exact exploration monstra que li originari signification es li nómine de un person quel ocupa se con un -ism, in direction spiritual o psichic, religion, politica, scientie, arte, sport etc., p. ex. altruist, pacifist, esperantist, terrorist, solist. Por indicar precipue li manual professiones, artises, on prefere li suffix -ero: barbero, lavera, juvelero etc.

Esperanto e Ido usa -in quam suffix por feminin; ma per li analise del international paroles resulta que -in indica provenientie, p. ex.: marin, bernhardin, alpin, serpentin, argentin. On trova it anc in A leathern, D ledern de altgerman lederin (cuirin), D A golden de guldin (aurin); mem Esperanto have li sense secret in fibrino, sangvina, Ido anc in saponino, kanina.

Ex paroles existent in natural lingues: mordaci, tenaci, vivaci, voraci, furtaci, veraci, efficaci, lunaci, Occidental trae li suffix -aci por «inclinat a», por quel Esperanto e Ido usa li deform -ema (de F aimer): mordema etc.

Por expresser «possibilitá» Dr. Zamenhof prendet -ebla, quasi form medial inter -ibl e -abl, p. ex. ekspansiebla (expansibil) e transportebla (transportabil). Mersí al apart sistema verbal de Occidental noi recive li natural international paroles per li un suffix -bil: cura-bil (Esperanto: kuracebla), infalli-bil neerarpova), ama-bil-itá (Esperanto: amindeco).

Li Occidental-suffix -on indica un person caracterisat per un qualitá; on trova it in li natural paroles: fanfaron S, miron, laceron (I), spion, herisson F. Esperanto usa in simil sense -ulo: barbulo (barbon, barbat), vertebrulo (vertebrat), virgulino (virgina).

Esperantistes reprocha a Occidental que it have tro mult suffixes, tam mult ne es necessi. Ma Edgar de Wahl ne ha inventet ni un suffix; il solmen trovat e constatat li sense del elementes vivent in international paroles, e elevat les al conscientie por usation. Quo ne es vivicapabil in un lingue, to va morir. In omni lingues divers formes deveni antiquat e finalmen ili successivmen desappari total. E ne omni suffixes latin es vivent generalmen; quelc es usat solmen in special términos, p. ex. -nd (i. e. ne enda quam Esperanto-Ido, anc ne -and) in: confirma-nd, doctorand, examinand, preparand, integrand, multiplicand, curand, demonstrand; divide-nd, dividende, minuend, subtraend. Ma on ne va dir «fand» vice «a far.» Lu sam vale anc pri omni scientic afixoides de grec orígine: epi- (sur, súper), equi- (egal), eu- (bon), hiper- (súper norm), hipo- (sub norm) hom(e)o- (sam), iso- (egal), kako- (mal), kali- (bell), meta- (trans), neo- (nov), orto- (rect), pan- (omni), para- (a latere), pasi- (ad omnis), peri- (circum), poli- (mult), proto- (unesim), pseudo- (fals), sin- (con), tele- (lontan), -oid (simil, -fil (amant), -for (portant) etc. etc.

Li creation del L.I. ne postula decreter principies, quam ti del a priori suffixes de Esperanto o su artificial conjugation per -as (presente), -is (preterite), -os (futur) o li correlativ tabelle de Dr. Zamenhof: kiu (qui), kie (u), kiom (quant), tial (pro to), tiom (tant), chio (omni-cos), chiuj (omnis) etc.

Pseudoscientie decrete, ver scientie sercha.

Ante omnicos es necessi investigar to quo ja es comun e international, sin egard al orígine de lu comun.

It es un utopie far felici li povres per anihilar li richesse del altris. Ti metode aporta nullcos, anc ne al proletario. Un extirpation p. ex. del tresore de existent términos scientic de orígine greco-latin vell causar un cultural regresse del spíritu europan. Solmen per novicreationes de notiones e per to anc per nov paroles, li germanes, slaves e asianes va inrichar li mundo-lingue, ne per violentios remotion e anihilation. Si p. ex. in botanica un explorator trova un serie de plantes quel ne incadra se in li existent classification, il ne va dir que to es capricie de natura, que li natura es ciec e ínlogic, sammen il ne va exterminar ti plantes por salvar li classification. E si il vell far tal coses, nequi vell considerar le quam seriosi scientist.

Un nociv prejudicie in interlinguistica ha esset li doctrine: un son -- un signe; un signe -- un son. Null lingue existe quel satisfá ti postulation. Zamenhof ha rejettat li líttere x, pro que x representa du sones, e il scri ks, kz. Ma esque li signe c in Esperanto anc ne es t-s? Esque it ne vell esser plu consequent scrir tsaro, si on have eksperimento? Esque li son n ne es un altri in li parol vango quam dento? O esque on vole fortiar li homes parlar n in danko sempre per li punte del lingue?

Un lingue con ortografie absolut fonetic vell haver un alfabete con cent lítteres. Li duplic pronunciation de c in Occidental es quasi totalmen international e ultra to mantene li etimologic transparentie del paroles. Ples egardar que li lingues italian e hispan malgré fonetic scrition ne ha abolit c. On ne posse asserter que li simplic regul de Occidental fa serios desfacilitás a slaves etc.: c ante e, i, y es a pronunciar quam ts, in altri casus: k. Li L.I. es sempre aprendet quam lingue extran, i. e. per scrit. E in tal casu it es mult plu facil aprender li lingue con auxilie de grammatica e de conexe etimologic. E just tal conexe grammatical es totalmen destructet per dissolution de c in du lítteres: k e c (s, z). Compara p. ex. tchec: voják -- vojáci (soldat -- soldates) o li cáos in Ido: kritiko -- kriticismo, katolika -- katolikismo, ma unitari Occidental: critic -- criticisme, catolic -- catolicisme, electric -- electricitá, publicist -- publication, periodic -- periodicitá, duplicat -- duplicitá, vacca -- vaccinar.

Latino sine Flexione demanda li antiqui latin pronunciation: circa per «kirka», et cetera per «et ketera». Ma tal pronunciation es tam ínacceptabil quam ti de Esperanto, quel pronuncia paco per «patso», caro per «tsaro».

Li avantages de etimologic ortografie es tam important, que finalmen anc Lott e Rosenberger in lor duesim projectes ha adoptet it, in consequentie del convictiv argumentes exposit de Edgar de Wahl, quam yo self hat ocasion constatar ex lor corespondentie.

Do li internationalitá del paroles relate li scrition, ne li pronunciation divers in li divers lingues natural. Internationalitá del pronunciation presc ne existe. Ma li ortografie del international paroles es presc li sam in omni lingues cultural. On do deve conservar li ortografie e simplificar li pronunciation. Li constant international ortografie in li L.I. ducte a unitari international fonetisme. On posse tolerar micri modificationes in li pronunciation, p. ex. t vice ts in confirma-t-ion. Ma on ne posse recomendar un alterat scrition, quel destructe li etimologic coherentie del international derivates con li radicas Occidental. Ples comparar li sam process che lingues occidental quel incorpora se modern paroles con li extran scrition, ma con pronunciation acomodat, p. ex. A avoir-du-pois (scrit F, pronunc. A), F five-o'clocker (scrit A, pron. F).

Occidental es in alt gradu plu comprensibil pro mantener li duplic consonantes pro indicar curt vocal precedent, o discerner divers paroles international e indicar s fort, p. ex.: casse (Esperanto: kaso), casu (kazo), carr (charo), car (kara).

Li L.I. (anc Esperanto) es un idioma con essentialmen latin parolmateriale. E un lingue quasi latinid on ne posse scrir per ortografie polones, si on ne vole reciver grimasse-charades.

Li regul de accentuation in Occidental, que on posi li accentu sur li vocale ante li ultim consonante, desembarassa nos de ínnatural sones del Esperanto-paroles: radio (radio), firmao (firma), statuo (statue), familio (familie).

Un altri principie quel tre impedit li evolution in L.I. es li devise: un parol -- un notion; un notion -- un parol. To es solmen un reva, nequande realisabil. Ti san constatation on hodie fortunosimen ja posse leer anc in li presse esperantistic. Li redactor de «Heroldo de Esperanto» scri in nr 3, 1927: «Regretabilmen li principie «Un parol, un signification» es ruptet plu quam un vez, anc in Esperanto. Cause es, que Esperanto (til cert gradu) es lingue natural. Li afere támen ne es dangeros, nam presc sempre li contextu escarta omni dubita. Comprensibilmen apartene a Vos, o usar o ne usar alcun expression con essentie dubitativ.»

It es clar que on ne posse escamotar li parol «sol» quel es inradicat per international derivates: solitá, solitari, solo, solist, isolat, desolat. Ma noi have anc un serie de conosset scientic términos: solari constante, insolation, solsticie, parasol. Ci li radica representa nor stelle dial, Occidental: sole. It vell esser un barbarism exterminar ti parol existent per su derivates e introducter p. ex. quam Esperanto e Ido: suno. To es ínpossibil. Li lingues in veritá have tendentie a multisensitá. Un lingue quel ha realisat li principie de absolut unisensitá, vell posseder milliones de paroles, do vell esser ínparlabil. Anc Esperanto nequande posse abolir omni homonimes, vide p. ex. su radica bor', significant «forar» e li chimic element «bor», o su nov parol Paneŭropo, quel ne es D Broteuropa, ma «Tuteŭropo».

Comprensibilmen un L.I. deve haver alcun precision e on deve evitar homonimes, u possibil. Ma Esperanto e Ido dis-hacca li gordian node per deformationes: plateno (platin), faruno (farine), pordo (porta) etc.

Un del max fatal consequenties in Esperanto e Ido ha causat li ínnatural curasse de obligativ finales -o, -a, -e etc. por substantives, adjectives, adverbies etc. un metode incontrat in null lingue. Ergo un eclatant pruva que it es ínutil. Just li substantive, quel es haustet de omni lingues del terre, ne posse suportar un tal restriction e etiquettation abominabil quam emúo emu (nov-seland), kanguruo cangurú (austral), kolibro colibrí (caraíb), kvago quagga (hottentot), nadiro nadir (arab), husaro husar (hungar), gejsho geisha (japan), nirvano nirvana (indic), edelvejso edelweiss (germ).

Li conservation de divers finales in maniere de Occidental have practical valore por discerner simil paroles: sol, sole; portu, porta, porte (Esperanto: haveno, pordo, sendkostoj); monstru, (de)monstra(tion) (Esperanto: monstro, (el)montr(ado)).

Li postulation de logica in li L.I. es un erra fatal, nam si vermen li logica deve esser lu decisiv, tande li L.I. es necos por li simplic e ne-instructet hom, e li ideal vell esser un lingue a priori, simil al filosofic sistema Ro de sr. Foster. Li logica es un del max desfacil metodes de pensar, e pro to es tam rar in su aplication. It apari solmen che novi factes, quande on ne posse acter secun instincte e custome. On ne posse parlar si on deve li tot témpore pensar, qualmen formar logicalmen li paroles. Solmen quande on usa li rect paroles instinctivmen, on posse directer su total atention in li materie self. Ma por atinger un instinctiv parlada, on deve aplicar li natural leges demonstrat per li psicologie: ili es custome e analogie (ne logica). Ti lingue va esser aprendet max rapidmen, quel contene max mult acustomat e conosset formes, e li max facil parolformation es ti de analogie con conosset paroles ja international. Ili da li criterie e li exemple de parolformation quel on deve sequer. -- Li L.I. existe ne por parlar secun regules de logica, ma por comprender unaltru in maniere max facil.

Junt con li exploration del suffixes Edgar de Wahl ha fat un total revision del lexico. Mult fals paroles de Esperanto adver ja es eliminat in Ido. Ti labores del Ido-Akademio forsan es li unic usabil por Occidental, quáncam grand parte anc devet esser modificat pro li deformationes causat per li Esperanto-corsette del gramatical parolmarcas e misinterpretat suffixes, conservat in Ido.

Dr. Zamenhof ha selectet li paroles de Esperanto ex li cardinal lingues de Europa, frances, german, angles, anc polones, russ, p.e. nepre (amputat R neprenemo, Occidental absolut). Do anc Esperanto es quasi solmen un europan lingue e ne mundo-lingue, quam on sin jure ama asserter contra Occidental. Esperanto have anc latin radicas quel hodie es totalmen mort p. ex. ansero (Occidental gans, D Gans, S ganso, P ganso, A goose, Sv gas), sed (Occidental ma, I ma, S mas, P mas, F mais, Ho maar, Sv men), anc grec kaj por Occidental e(t), international per «etc.»

Pri adoption de paroles ex angles on deve esser apartmen caut pro li grand diferenties inter scrition e pronunciation. Esperanto-paroles najtingalo (A nightingale) e birdo (A bird) monstra manca de unitá in li metode de adaptation.

Ido ha electet su paroles secun li principie de prof. Jespersen: «Max facil por li max multis.» Edgar de Wahl ha preciset ti principie per «max facil por ti qui sta in international relationes.» Ne li max mult homes es a contar quel conosse un parol; nam tande li L.I. vell esser precipue chines. Quam ja indica li nómine, li lingue Occidental concentra se al Occidente. Nam li majorité del international parolmateriale es occidental e li civilisation mundan hodie es ancor occidental. Un lingue totmundan, i. e. quel egarda omni lingues, chines, japanes, arab, es un utopie. Noi ja mentionat, anc Esperanto ha haustet solmen ex europan fontes. E it es ne-ver que it oferta al ne-europan plu mult quam Occidental. In contrari. Per su parolduplettes por un e sam sense (aviadisto e aerflugisto, delegacio e delegitaro, direkcio e direktoraro, garnituro e garnaĵo) it solmen confuse li esperantistes ne-conossent un europan lingue. E to quo in Esperanto ne es europan, to anc ne es asian, ma artificial, inventet.

Un cardinal factor estetic e practic in un lingue es su stil, quel in li L.I. ja es dat per li latin orígine del preponderant majorité del international paroles. Pro to li íncuidat inplantation de german paroles ne-international quam in Esperanto: hundeca (canin), knabino (puella, flicca), anstatau (vice), bedaurinde (regretabil), es grav misprenses e deve repugnar omni persones con natural instincte.

Anc Ido, essent compilat de pluri persones, have tal mancas. Lingues creat de singul persones posse esser plu homogen. Etsi pluri persones save plu mult quam un, tamen ili mem junt ne deve esser plu capabil quam un sol. Un genie posse crear plu grandios ovres quam grand societés, si il utilisa li experienties de su precursores, i. e. si il labora scientificmen. Comités sol posse crear necos. Ili solmen completa li nov ovre e poli su acutages e aspritás, sam quam li undes poli li rocca. Por nov-creation es necessi concentration de energie con alt potentiale; acumulation de masses sol ne suffice.

Li homogenitá de un lingue ne deve esser consequentie de que omni paroles es de provenientie unic, p. ex. latin. It consiste in li stil a quel es submisset omni paroles, anc ti de orígine foren.

Latino sine Flexione de prof. Peano (LsF), por evitar hibridic caractere del lingue, prende su paroles solmen de Latin. Ma on save que anc Latin, specialmen li Latin del scientie, have mult elementes del grec. It es van purificar li Latin, quam quelc persones vole far pri paroles: homosexual, television, glacial cosmogonie. On ne posse p. ex. dir pur-grec telescopie, nam to ja es altri-cos quam «television.» Anc pur-grec crystallo-cosmogonie vice «glacial cosmogonie» es misguidant, nam solmen li grecos comprende «crysatallo» quam glacie, ma hodie it significa pezze de minerale in form de polyedre regulari o simetric. Lingues evolue. E li sense del paroles changea. Ples memorar quo ha significat li parol «sanction» ante li guerre e quo it es hodie! Un parol ne explica li notion representat, ma es solmen un etiquette traditional sur it. D Dampfer es vapor-nave e ne locomotive, quáncam ti ci sense forsan vell esser plu proxim. Anc in Esperanto it es tradition que vagonaro es D Zug e ne Wagenpark (chiuj vagonoj), logicalmen justificat per homaro (chiuj homoj).

Angles, essent un lingue quasi mixtet, have li max mult paroles hibridic, p. ex. germanic radicas con romanic suffixes: druncard, drinkable, eatable, talkative, free-lovism, backwardation, womanize etc. It do nu va dever tro chocar si Occidental have analog: mannic, trincabil.

Latino sine Flexione prende li latin vocabul bello por Occidental «guerre», trovant se in li romanic lingues e essent afin a A war. Bell(um) vive in belligerante e bellicoso. Ma it ne posse esser adoptet in li L.I., pro su confusion con li adjectiv «bell» (F beau, belle, D schön), quel es international mult plu conosset quam li purmen scientic belligerante e bellicoso.

Li internationalitá del paroles deve esser direct, ínmediat, sensibil ne solmen por docti latinistes, ma por omni persones instructet, anc si ili ne conosse latin. Departente del latin on ne-quande posse arivar a un modern L.I., quel contene bon 1/3 de paroles ne-latin. Circa un demí de omni paroles latin es mort por sempre e ne posse esser revivificat. Li rota del historie ne torna a retro.

Por li sufixes grammatical, p. ex. de conjugation, on ne trova international formes. A un hom ne conossent Esperanto, li formes arbitrari del verbes in Esperanto es sempre íncomprensibil. Edgar de Wahl ingeniosmen ha circumnavigat ti desfacilitás per li metode analitic. Li max grand claritá posse esser atinget si li paroles es ínvariabil tal quam on posse trovar les in li vocabularium, contra que li mult incorporat particules adombra li radica, quo fa desfacil li deschifration del parol, comp. Esperanto amos e Occidental «va amar». Li max grand gradu de analitisme ha atinget li lingues chinesi e anglesi -- lingues de alt e seriosi cultura. E it es clar que un lingue quel pretende devenir lingue del international relationes, ne posse haver tro long parol-combinationes, perdiente per to su claritá. In li declination li analitisme es ja talmen comun, que anc in li L.I. it es generalmen conosset. Ma in li conjugation Occidental es ja mult plu analitic quam p. ex. Esperanto. To have anc un altri valorosi qualitá. On save que omni natural lingues possede sempre un grand quantité de ínregulari formes, precipue in li conjugation del verbes max frequent. Do li regularisation per particules prepositional quam in Occidental es li max apt, contra que li ínnatural suffixes de Esperanto skribis o Idiom Neutral (skribav) sempre va chocar li publica.

Li finale -s, quel in Esperanto e Ido indic li finit verbe, es international conosset quam plural signe, trovabil in angles, hispan, portugales, frances, hollandés, german etc.

Un frase sempre repetit es que li L.I. deve esser facilmen aprensibil. Li autor de Esperanto volet satisfar ti postulation per simplic mecanic grammatica con poc regules e restriction del númere del radicas til un minimum, usante derivates mem por max frequent notiones: mallonga por curt, malbona por mal, vagonaro por tren, patrino por matre. Ma li practicabil e facil aplication es plu grav quam li facil aprension. Nam li témpore del aplication del L.I. va esser 100-plic plu long quam ti del aprension. Pro to it es gravissim haver curt radic-paroles por idés usat omni die. Li témpore por aprension del L.I. es ja tam curt que quelc hores plu mult lude null rol contra li long témpore del vive. Ultra to li ver facilitá de un regul grammatical resulta ne de su simplicitá intern e minimum de regules, ma solmen per aplication in practica. It es plu facil parlar secun 5 regules secun li custome quam per un regul contra li custome. Li du o tri regules de accentuation in Occidental junt es plu facil quam li un de Esperanto.

De látere de Esperantistes on sublinea que un vital social factor por li movement de L.I. es haver un firm e ínchangeabil base, quel p. ex. Zamenhof statuet per su Fundamento de Esperanto, essent íntangibil e obligatori por omni scritor. Ti fundament, consistent de decretes arbitrari de su autor es gardat per li plu o minu perseverant discipline del adeptes. Li fundament de Occidental es li vivent international paroles e li leges derivat ex ili. Ti natural fundament es plu stabil quam li principies statuet de Dr Zamenhof, quel postula que on mey dir internacía e cheestanta vice «international» e «present». Occidental apoya se sur li accustomation de 500 milliones europanes e americanes. Esperanto vole fortiar les parlar contra natura e custome. Ma li inertie del 500 milliones va esser plu fort quam li dictatura del esperantistes.

Quáncam Occidental in mult punctus representa un revolution in li conceptiones reyent pri mundolingue; it es li unic sistema de L.I. quel es conform al exploration-resultates de Wilhelm Wundt pri li psicologie del lingues, it es satisfation e ponte al modern linguistica, ne barrage chocant.

To es li garantíe al success.

E. Pigal

40 annus Esperanto

Apert epistul al 19-esim Universal Congress de Esperanto de Siegmund Ortony.

Del 28 julí til 4 august va evenir in Danzig li 19-esim Universal Esperanto Congress. A ti occasion in «Wiener Handelsblatt» organ dial del Austrian Comercie, li 25, 27, 28 junio ha aparit de sr. Siegmund Ortony un serie de articules contra Esperanto sub titul: «Über die Notwendigkeit und Möglichkeit der Schaffung einer verwertbaren internationalen Handelssprache» (Pri li necessitá e possibilitá del creation de un practicabil lingue international comercial) ex quel noi in sequent publica quelc interessant partes in version Occidental. Li autor, ne conossent Occidental, proposi quam L.I. un simplificat angles. On talmen posse constatar, que ne solmen noi declara Esperanto quam ínacceptibil, ma que anc persones ne prendente parte activ in li movement interlinguistic, have li sam opinion.

Red.

Denove un Esperanto-congress aproxima se e denove es a suposir, que li practic effectiv resultates anc de ti congress ne va esser essentialmen altri quam ti del 18 (!) ja evenit.

Li scritor de ti lineas es un entusiast por li necessitá de un lingue international, inbrassant li terre e il ocupa se pri lingual studies desde pluri deci-annus e ha exactmen observat anc Esperanto durant mult annus.

Il constata, ínrefutabilmen basat sur ti conscienties, profund e expert observationes, que Esperanto tre necessita un reformation. It deve esser ameliorat si it vole aproximar su scope: devenir un vermen usabil, international instrument de comprension. Nam Esperanto es ínfinitmen lontan de ti scope, malgré su existentie durant 40 annus, malgré omni ilusiones. It deve a seriosi mannes reconosser li veritá, ne timer it e meditar pri remedie si es reconosset, que li via intrat es sin chances.

Yo es oficiario in un firma quel have extendet relationes in tot munde civilisat. It con fervore durant six annus fat constatationes relatent Esperanto e sur li base de ili, it constata, que li practic e factic successe de Esperanto es presc null. De cent Esperanto-lettres apen un havet alcun positiv, real base comercial, durant que 99 ha persequet solmen pur idealistic scopes por Esperanto, p. ex. demandar esperantic printages e similes. Ma it esset evidentmen clar che omni cent, que li scritores ne ha esset fortiat usar Esperanto, nam -- 80 percent ha venit de Germania e li céteri 20 percent in max grand parte venit de landes, con queles on sin desfacilitá posse coresponder in angles, in minu grand parte in frances. Li resultate de ti constatation esset, que li mentionat institute ha anullat in li budget-etate li expense-posto por Esperanto pro esser ínutil.

In li interesse de un real e universal medie de intercomprension it es necessi un ínprejudicat conossentie e poy far li logic deductiones. Nam homes rasonosi deve consentir, que li 19-esim congresse va haver tam poc successes, quam li 18-esim, nam in altri casu ili vell [har] aparit ja desde long. Un objectiv observator deve comprender finalmen, que li propagation solmen idealistic del actual Esperanto ne have un minimal valore positiv in li sense de un mundolingue, specialmen de un lingue comercial. Ultra to li Esperanto-congresses es monomanic, parlante sempre solmen pri li propaganda de Esperanto, in su form actual. Contra omni logic necessitá evolutionari ili ha statuet li tese, que un modification in li structura de Esperanto ne es permisset; per to chascun de ti arangeamentes es morti-nascet.

Si on vole ne chassar un fantom, ma quam seriosi hom atinger un scope it ne have utilitá continuar vehicular sur un via evidentmen nullvalorant, ma on deve questionar se u es li causes, que Esperanto quam real mundlingue til nu ne havet successe. To es visibil clarmen a omni hom ínprejudicat. Per to li total manca de chances por Esperanto es evident. On ples do considerar, que it ne have minimal valore si mem tre mult homes apropria se li saventie de Esperanto, solmen por scrir in Esperanto a alcun hom, con qui on posse intercomprender se in un lingue ja existent.

Li max simplic logica doce, que es plu just, si li considerabil minorité de homes ancor ne conossent li mundlingue ja existent (i.e. anglés, secun li opinion del autor. Red.) vell aprender ti ci lingue quam demandar, que su conossores mey apropriar se un nov lingue, de quel li aprension es mult plu desfacil quam on opine in general: To deve esser explicitmen accentuat. It es un fact, que homes íneducat aprende Esperanto plu facilmen quam instructetes, pro que ili minu senti li artificialitá de Esperanto. Li studia de Esperanto -- tal quam it es nu -- ne es util, ma nociv, pro que it detene milles de homes aprender un real mundlingue, quel exhaustivmen compensa li un poc plu grand pena del aprension.

Automaticmen apari li question, esque on deve avansar sur ti via sin esperanties e sin chances quam til nu e, si ne, quo altricos deve evenir por aproximar li scope aspirat. Ma ante omnicos li principie deve reyer, ne esser ciec cavalcante sur principies, ma visar solmen li real scope sin omni principiari opiniones e sin esser impedit per trublant idealisme. Li congresse deve haver li corage a reconossentie e acter conform. Til que on ne reconosse, que Esperanto durant li 40 annus de su existentie ne ha satisfat li esperas, queles on posit in it e pro to anc ne adplu va satisfar les, on solmen dracha vacui pallie. Si on vide, que on ha aberrat, tande on deve resolut retornar e serchar un altri via. Trovar ti via, to es li deve del nov congresse, in altri casu it va finir tam ne remarcat, quam omni altris.

Zamenhof in su grand pensation mund-inbrassant ha fat un psicologic grand errore: il volet contentar omnis e pro to il ha aportat ne suficent a nequí causante per li artificial pelmel de paroles un total ínpossibil situation. Li vocabularium es li fundament de un lingue e deve esser constructet in maniere natural, durant que ti de Esperanto representa un monstruosi artificiallia. Arbitrarimen, sin regul e sin intim sentiment natural, il prendet li paroles de lingues vivent e mort e pro to ili es tre desfacil a memorar.

Precipue li preferentie del german (tago, nur, bedauri, shajni), etsi to es honorant por noi, ha esset un grand misprense, quel demolit li necessi uniformitá. It esset certmen un erra utilisar anc mort lingues.

Secun li judicie general li fatal «j» del plurale deprava Esperanto e on vell [har] posset substituer it plu bon per li angles «s».

Li max grand defecte de Esperanto es, que it ne ha contentat se esser un lingue auxiliari, volente representar un nov perfect lingue equipat per omni fin nuancies e finesses. Per to it transpassa tro mult li possibil límite. Quam exagerat pedantie es p. ex. li contrast exactmen accentuat inter adjective e adverbie o li ostentativ marcation del objective. To es detallies quel existe ne mem in german. Tal desfacilitás have null scope.

Qual bell perspectives revela se, si on pensa, que per un lingue international unitari on vell posser vicear anc li studia del mort lingues e inbrassar li tot homanitè per un sol ligament.

Trad. Ms.

Cronica

A ocasion del semanes festiv, sr. E. de Wahl ha visitat Wien, sequente un invitation de Verein Deutschösterreichischer Ingenieure, Kosmotechnische Gesellschaft, Arbeitsgemeinschaft für Schrift und Sprache e Association Cosmoglotta Comité Central. Il fat du interessant discurses arangeat de ti societés li 14 e 17 junio in li grand sala del Histologic Institute del Universitate. Li unesim discurse ha tractat un nov problema cultural e fisical sub li titul «Li mission del tecnica». In li duesim discurse, acompaniat de projectiones, li autor de Occidental ha parlat córam 80 auditores, pri li historie del lingue international; il refutat in maniere eloquent e convictiv li general prejudicies contra un lingue del tip Occidental. Li du discurses, hante esset acceptet con grand simpatie e rich aplause, va aparir anc in printa. In fine del duesim convenida, ductet de Ing. Emil Jung, presidente del Societé de Ingenieros, sr. Walter Smital, Esperanto-lector che Radio Wien, ha demandat parol por presentar long series de tabelles statistic pri li successes del Esperantistes. Ma li publico, ancor fascinat per li 2-horic clar e objectiv explicationes e li totalmen nov perspectives apertet de sr. Edgar de Wahl., con indignation e unanimitá ha refusat un tal contra-argumentation. Támen sr. Smital ne posset responder li question del presidente, quant Esperantistes existe in li munde.

«Heroldo de Esperanto», nr 25, ha publicat un raporte pri ti eventes in Wien, concludente per declarar que li afere de Esperanto es ja tam difuset, que Occidental ne va victoriar li entusiasme del esperantistes. Nu noi ne vole trublar li felicie del esperantistes e va ofertar Occidental solmen a ti persones qui ne vole accepter Esperanto.

Association Cosmoglotta ha intrat successosi transactiones con un del max grand editorías del continente por comensar propaganda de Occidental sur max larg base. Detallies seque in circulares al colaboratores.

In li movement de Ido ha evenit un schisma. Li secretario del Ido-Union secun «Mondo» nr 10 declara li nov-electet Ido-Akademio quam ínlegal e refusa li material subtenentie. Li presidente del Union ha demissionat. Li presidente del Ido-Akademio ha proposit su demission ja plu antey. Prof. Jespersen e sr. Janotta ne adplu es membres del Akademio. Li reformaci Idistes electet «Mondo» quam organ; li adversari, conservativ partie es ductet de sr. Noetzli, organ «Ido», Zürich. Li Ido-jurnal «Linguo Internaciona», Praha, ha cessat aparir.

Sr. de Beaufront, «precipua autoro di Ido» e secretario del Ido-Akademio, secundat de sr. J. Guignon, vice-secretario del Akademio, in «Ido», junio, responde a mi articul «Regretabil Ido», Cosmoglotta nr 40. Ili have li corage mantener li assertion que in Ido li radica de «sintezo esas nomo, ne verbo.» Sapienti sat.

Prof. Dr. Karl Schüppel, presidente del Esperanto-Societé Parchim, nu fervent colaborator de Cosmoglotta, in li liga-convenida del nord-german esperantistes in Schwerin li 26 may ha pledat por Occidental e con successe ha refutat li fals assertiones pri nor lingue.

Dr. Peipers-Köln ha parlat por Occidental li 13 may in Ido-Societé Paris. In li discussion ha prendet parte sr. L. M. de Guesnet, J. Linzbach e al.

Comtre Dr. Ernö Zichy-Acs, pionero de Cosmoglotta in Hungaria, ha publicat un long articul pri Occidental con textus comparativ in «Magyarország», Budapest, 21 junio. Anc altri jurnales hungarian ha raportat detalliat pri nor lingue.

Sr. F. Pátek, inspector de scoles, in Český učitel«, Praha, 16 junio, ha insertet un articul tre instructiv por Occidental.

Sr. Yoshi Ishiguro, editor de «Esperanto en Nipponlando», Tokio, in li japanes periodic «Nov era», april, publica un articul pri L.I., laudante Occidental; il constata que li pluralsigne -s de Occidental es max international.

«Academia pro Interlingua», nr 3, contene textus comparativ in Latino sine Flexione e Occidental, con posremarca: «Resulta concordantia in generale; differentia es pauco.»

Miss Pankhurst in «The Morning Post», London, 29 april, scri que quáncam li lingue angles have scrition discordant del fonetica, un simplification del ortografie angles vell esser un vandalisme. (Ad nota por ti qui vole adaptar angles quam lingue universal per fonetisar su scrition.)

Li conosset linguist Hugo Schuchardt, prominent specialist in lingues mixt (creolic) e membre del Delegation por l'adoption de un Lingue International Auxiliari, ha morit in Graz, li 21 april.

Editoria T. Fisher-Unwin, Ltd, London, peti nos publicar que li libre «A Short History of the International Language Movement» de Prof. Dr. A. L. Guérard es exhaustet.

Abonnamentes, contributiones e subventiones por Cosmoglotta

Rev. H. L. B., Chemnitz: 3 RM; T. Wh., Ealing: 3 d; F. C. van A., Oud-Gastel: 5 ö. S; G. P., Bergisdorf b. Z.: 5 ö. S; R. W., Argenteuil: 20 fr; O. P., Tallinn: 3 RM; J. P., Tallinn: 3 RM; W. Sch., Lauenburg: 5 ö. S; I. L., Selnica o. D.: 5 ö. S; C. G., Warszawa: 10 Zl.

Pro manca de loc noi regretabilmen ha devet procrastinar li articules: Dr. Karl Schüppel: Pedagogic valore de Occidental. A. Z. Ramstedt: Preterite per -t. E. de Wahl: Exceptiones e li vive. Julian Prorók: Stabilitá e evolution. E. de Wahl: Analitic e sintetic. E. de Wahl: Li possibil futur evolution de L.I. Astralist nro 1: Quel lingue es suficent bon por li popul? Prof. Rosselló-Ordines: Replica pri Interlingua Systematic. Ernst Graber: Neo-Volapük (Esperanto). A. Z. Ramstedt: Li articul li.

Al present nr de Cosmoglotta ne es anexet un Supplement. Li secuent SaC, nr 10, va esser dismisset con Cosmoglotta nr 42.

«Deutsche Briefgesellschaft» alliate de Cosmoglotta

Al present nr es anexet pro nor german abonnates un prospecte e un cart de mandate por «Deutsche Briefgesellschaft» (German Societé de Correspondentie). Noi specialmen fa atenter pri li importantie de ti apart institution con quel nor Association vole laborar comun por li afere de Occidental. Ti societé edite li excellent organ «Deutsche Briefzeitung», quel va propagar Occidental anc trans li límites de Germania, in tot munde. Li redactor del jurnal have li intention etablisser un special rubrica por un «Section de Correspondentie Occidental» por iniciar e promoer relationes per scrit e personal inter adeptes e interessates de Occidental. It es un bell successe por nor lingue posseder un tal alliate e noi peti nor amicos adherer al «Deutsche Briefgesellschaft, Section de Correspondentie Occidental», Naunhof b. Leipzig, Germ. In céteri li adhesion a ti societé have un grand valore por omni intellectuale qui perseque ancor quicunc altri interesses ideal o practic.

Kosmoglott

(precursor del jurnal COSMOGLOTTA)

contene li max important articules pri L.I. e por e contra Occidental.

Absolut necessi por omni scientic interessat mundlinguist.

Precie del annu-colectiones:

1922 e 1923 complet a 7 frs. sv.

Con mancant nr 1 a 4 frs. sv.

Defectiv colectiones a 2 frs. sv.

1924, 1925, 1926 complet a 2 frs. sv.

Complet colection de 1922 til 1926, junt 20 frs. sv.

Recivibil che li autor: E. de Wahl, Eha 10, Reval, Estonia.

Occidental-Litteratura

Curt grammatica-claves de Occidental in lingues Angles, Frances, German, Russ, Tchec a 0,30 ö. S (0,25 frs. sv.)

E. de Wahl: Radicarium directiv de Occidental in 8 lingues ADFIPRSSv 5 ö. S (4 frs. sv)

Jean Chanaud: Index français-Occidental au Radicarium. 1 ö. S (0,75 frs. sv.)

J. A. Kajš: Praktický jazyk světových styků Occidental. 0,60 ö. S (Cena 3 Kc., vaz. 6 Kc.)

A. Z. Ramstedt: Nyckel till Occidental. 1 ö. S (0,75 frs sv.)

J. Gär: Wörterbuch Deutsch-Occidental ha apparit 9 liverationes a 0,30 ö. S (0,25 frs. sv.)

J. Linzbach: Transcendent Algebra, 1,30 ö. S (1 fr. sv.)

Rabindranath Thákur (Tagore): Nationalism in Occidente. Autorisat traduction de A. Toman. Precie 1,30 ö. S (1 fr. sv.)

Dr. R. N. Coudenhove-Kalergi: Li Paneuropan Manifest. Autorisat Traduction de E. Moess. 1,30 ö. S (1 fr. sv.)

J. Robert e E. Pigal: Der Weg zur Europäischen Verständigungssprache (Li via al lingue del europan intercomprension) OCCIDENTAL, in D Esperanto e Occidental. 1,60 ö. S (1,25 frs. sv.)

A. Z. Ramstedt: Occidental -- ett västerländskt kultursprak. 0,30 ö. S (0,25 frs. sv.)

Recivibil che:

Cosmoglotta Mauer b. Wien, Austria.

Comité Explorativ de L.I. Eha 10, Reval, Estonia.

Societé Interlinguistic Villagatan 25, Helsingfors, Finnland.

Editoría Occidental Česká 32, Brno, Tchecoslovacia.

Por postal expenses ples junter 10%. Informationes 2 respons-cupones.

Eigentümer, Herausgeber u. Verleger: Gesellschaft Cosmoglotta, Mauer b. Wien, Postfach 6. -- Verantwortlicher Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing b. Wien. -- Druck: G. Kanz, Liesing.

Anotationes

  1. Ples vider Esperanto-paroles p. ex.: ĉiam (sempre), kiom (quant), malebleco (ínpossibilitá), saneca (sanitari), kazo (casu), kaso (casse), caro (tsar), patrino (matre), nepre (absolutmen), malbona (mal), mallonga (curt), ege (extrem), boao (boa), firmao (firma), ekspansiebleco (expansibilitá), ekzekuciisto (executor), aerflugisto (aviator), senarmiliĝo (desarmation), foresto (absentie), colo (inch), fraŭlo (garson), savinto (salvator), menso (mente), ĝardeno (jardin), ĉirkaŭpolusa (circumpolar), deca (decent), laca (fatigat), dekoraciisto (decorator), bedaŭrinde (regretabil), ĉeestanta (present), anstataŭ (vice).

  2. In li oficial listes de ti societé yo ne es nominat quam un del fundatores, proque in ti témpore yo comensat pos fine del studia mi servicie quam aspirante in li Russian marine (flotte) e quam tal ne havet li jure esser membre de societés. Do mi relationes esset ínoficial, ma pro to ne minu vivaci.

  3. Lateinisch-romanisches Wörterbuch von Gustav Körting.

  4. In «Linguist» esset un grand dispute pri li formes: caseo, fromage etc, e Beermann proposit quam sol possibil e vermen medial e international li form «kees».

Cosmoglotta A 42 (sep-oct 1927)

Organ del Association International Cosmoglotta

Consacrat al developation e propaganda del Lingue International Auxiliari Occidental

Redaction e Administration: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien, Austria.

Abonnament annual: 5 ö. S = 4 sv. fr = 0,75 doll. = 3 RM = 25 csl. K

Annu VI -- Septembre-Octobre 1927 -- Nr. 42 (5)

Contenete

  • Li unesim voce.
  • Stabilitá e evolution. (Julian Prorók)
  • Quel lingue es suficent bon por li popul? (Astralist)
  • Li preterit per -t. (A. Z. Ramstedt)
  • Li possibil futur evolution del L.I. (E. W.)
  • Interlingua Sistematic. (J. Rosselló-Ordines)
  • Response. (E. W.)
  • In servicie del mund-revolution. (Charles Collin)
  • Cronica. (E. P.)
  • Abonnamentes, contributiones e subventiones por COSMOGLOTTA.

Li unesim voce

Li conosset Esperanto-Gazette semanal «Heroldo de Esperanto» (Redaction e Administration: Teo Jung, Horrem bei Köln, Germ.) de témpore a témpore have un rubrica «Ni kaj la aliaj» (Noi e li altris) in quel li redactor in maniere possibilmen max objectiv pena descrir li actual statu del movement interlinguistic general. In sequent noi inserte, con traduction paralel in Occidental, li essential contenentie de ti rubrica ex Heroldo nr 31, 5 august.

Red.

Esperanto -- Occidental

La Ido-«movado» ŝajne fariĝas pli kaj pli senmova. Alvenas ankoraŭ kelkaj Ido-revuoj, sed ili ĉefe kontentiĝas per lingvodiskutoj aŭ per distra legaĵo. Pri realaj sukcesoj oni nenion legas.

Li Ido-«movement» semblante deveni plu e plu ínmobil. Adveni ancor quelc Ido-revúes, ma ili precipue contenta-se per lingual discussiones o per letura distractiv. Pri real successes on lee necos.

Interese estas ankaŭ legi (en «Ido», jan.), ke la nombro de ĉiuj Ido-libroj ĝis nun eldonitaj (inkluzive tiuj, kiuj jam elĉerpiĝis) estas ĉirkaŭ 230.

Interessant es anc leer (in «Ido», jan.) que li númere de omni Ido-libres til nu editet (inclusiv tis quel ja exhaustet) es circa 230.

Cetere grandaj rondoj en «Idujo» deziras reformojn, kiuj plialproksimigus Idon al Occidental. Ekzemple oni postulas laŭvolan elizion de diversaj finaĵoj.

In céteri, grand circules in «Idia» desira reformes qual plu aproxima Ido a Occidental. Por exemple on demanda facultativ elision de divers finales.

Al idistoj mi povas doni nur unu konsilon: forlasi sian nur duone faritan reformlingvon kaj kiel eble plej baldaŭ reveni al Esperanto aŭ -- transiri al Occidental, ĉar pli malpli frue, pri tio mi estas konvinkita, Occidental (eble ne en sia nuna primitiva sed en pli evoluigita formo) ja ensorbos ĉiujn seriozajn reformulojn, kiuj ne estas nuraj fanatikuloj por unu definita sistemo aŭ nuraj amantoj de lingvaj disputoj.

A idistes yo posse dar solmen un consilie: abandonar lor solmen demí-fat reformlingue e max bentost possibil retornar a Esperanto o transir a Occidental, nam plu minu bentost, pri to yo es convictet, Occidental (possibilmen ne in su present primitiv form ma in plu evoluet) ya va absorpter omni serios reformatores, quel ne es sol fanaticos por un definit syitema o sol amatores de lingual disputas.

En Occidental aperas nuntempe dumonata revuo «Cosmoglotta» kun scienca-literatura suplemento; sed taŭgaj lerniloj (gramatikoj kun lecionoj) de Occidental ankoraŬ tute ne ekzistas.

In Occidental apari ho-témpore bimensual revúe «Cosmoglotta» con scientic-litterari supplement; ma apt medies de aprension (grammaticas con leciones) ancor totalmen ne existe.

Krom Esperanto, Ido kaj Occidental ioman intereson ankoraŭ altiras Interlingua de Prof. Peano, kiu aperigas regule la monatan revuon «Academia pro Interlingua».

Ultra Esperanto, Ido e Occidental it atracte ancor alcun interesse Interlingua de Prof. Peano, qui fa aparir regularmen li mensual revúe «Academia pro Interlingua».

Komence de la nuna jaro s-ro Weisbart ekeldonis revueton «Mondlingvo, ne europa lingvo». Sed aperis nur la januara kaj la februara numeroj. S-ro W. estas tre kapabla sed iom malrealeca mondlingvulo, kiu preskaŭ sian tutan vivon kaj sian sanon oferis al laboroj pri la mondlingva problemo. Plej konata estas lia projekto «Medial», kaj laste li okupis sin pri kreo de monda lingvo (ne de esence europa, kiel preskaŭ ĉiuj nun propagandataj projektoj).

In comensa de ho-annu sr Weisbart eat editer revuette «Mondlingvo, ne europa lingvo». Ma aparit solmen li numerós de januar e februar. Sr. W. es mundlinguist tre capabil ma un poc fantastic, qui sacrificat presc su tot vive e su sanitá a labores pri li problema mundlingual. Max conosset es su project «Medial», e in ultim il ocupat se pri creation de un mundan lingue (ne essentialmen europan quam omni nu propagat projectes).

Monda lingvo volas esti ankaŭ la idealema projekto «Ro»; sed ĝi posedas la gravajn mankojn de la praunuaj sciencaj lingvoprojektoj. Ro atentis ekskluzive la teorion sed neniel la praktikon. Sed kio malatentas la praktikon, tio jam estas antaŭdestinita por la morto. Tiel ankaŭ Ro.

Mundan lingue vole esser anc li idealistic project «Ro»; ma it possede li grav mancas del unesim «scientic» lingue-projectes. Ro atentet exclusiv li teorie ma nequam li practica. Ma quo ignora li practica, to ja es predestinat al morte. Tam anc Ro.

Praktike taŭgaj projektoj inter la nun propagandataj estus, krom Esperanto, eventuale ankoraŭ Ido kaj Occidental. Interlingua estas tro malmoderna, bazante sur latina lingvo, kaj Ro tro teoria. Sed Esperanto jam ekzistas, kaj Ido estas pliperfektigita kaj anstataŭota per Occidental. Tiel fine restos, kiel eblaj konkurantoj, jam nur Esperanto kaj Occidental, kaj tiu stato, certe, estos pli klara kaj eĉ pli agrabla ol la nuna ĥaoso. Estos poste demando de potenco aŭ de paca interkonsento, kiun lastan mi konsilus fari jam nun, se la nuna situacio ĝin allasus au rekomendus. Intertempe ni esperantistoj atendu pacienca la evoluiĝon kaj plu batalu por la baldaŭa ĝenerala venko de nia ideo!

Practic apt projectes inter li nu propagat vell esser, ultra Esperanto, eventualmen ancor Ido e Occidental. Interlingua es tro ínmodern, basant sur latin lingue, e Ro tro teoric. Ma Esperanto ja existe, e Ido esset pluperfectet per Occidental e va esser viceat per it. Talmen finalmen resta, quam possibil concurrentes, ja solmen Esperanto e Occidental, e ti statu, certmen, va esser plu clar e mem plu agreabil quam li present cáos. It va esser poy question de potentie o de pacific convention, quel ultim yo vell consiliar far ja nu, si li present situation vell permisser o recomandar it. Interim noi Esperantistes lass nos atender con patientie li developation e lass nos adplu combatter por li bentosti general victorie de nor idé!

Teo Jung + Trad. Red.

Stabilitá e evolution

In un nascent cose li du extrem postulationes de stabilitá e evolution in tre desagreabil maniere contradi ad unaltru e in li unesim témpores del idé del lingue international un evolution del sistema o su corectur esset absolut mortativ por it, e it posset tener se solmen per rigorosi stabilitá e discipline.

Li max instructiv exemple in ti sense esset Volapük. Quande pro aparition de Esperanto on comensat far ameliorationes e reformas, li tot edificie discadet e ruinat se. Just pro to li ductores de Esperanto per omni forties ha conservat li stabilitá per absolut elimination de omni reformas e mem de necessissim corecturas de notoric erras e mancas. E Esperanto ha vivet e expandet se til nu. Quande ha comensat li grand reformatoric moventie de Ido, guidat de Beaufront e Couturat, Esperanto ha preferet un riscant operation con perde de un grand númere de adherentes e plurissim conosset ductores e scientistes, por conservar li stabilitá, in li clar videntie que li unesim reformas de Ido ne va posser haltar li curre del evolution. Ti evolution vell indangerar li existentie de lingue, basat quam Volapük sur aprioristic arbitrari artificialitás e decretes de Dr Zamenhof. E proque li evolution de Ido ne ha sequet li linea ja proposit per Neutral de Rosenberger (1): (abolir li ínnatural e arbitrari grammatical finales), su progressiv developation ha esset de facto un morbid hipertrofie, quase elefantiásis.

Ma pos quelc témpore translaborante du tri vezes su vocabulariums, anc Ido ha sentit li necessitá stoppar li caleidoscopic periode de mutation, recivente per li max divers propositiones, sovente ne limitat per linguistic conossenties, un plu e plu scolastic caractere. Do on ha decretet un periode de stabilitá por 10 annus, durante quel on solmen ha productet un immensi quantitá de nov paroles secun li stabilisat regules. Ma li form de ti paroles esset ancor plu e plu bizarr e tre long e ponderosi. Plu Ido evoluet, plu it devenit scolastic e it esset visibil, que ti via ne posse ducter al scope.

Ti scope es li max grand internationalitá. Li unesim passu in ti direction ha fat Esperanto per election de conosset europan radicas sin deformar les in tal gradu quam Volpük. Poy Ido ha continuat ti linea electente radicas plu apt e plu international, ma al fabricatores de Ido ha mancat li linguistic instincte quel caracterisat li genie de Zamenhof, visibil in su «lingvaj respondoj». To ha ductet ad un ciec via, proque li derivationes sovente esset ancor minu international e plu chocant quam ti del Esperanto.

Latino sine Flexione de prof. Peano ha basat se sur un principie contrari a ti de Zamenhof: ne li popularitá ma li ínmediat usabilitá por li scientie, usante un simplificat latin e renunciante omni autonom evolution. Talmen it nequande va posser devenir populari, ma malgré to pro su strict conservatism lent ma tenaci it progresse in expansion.

Li grand revolution in ti statu de coses esset inaugurat per Occidental, quel uniat li du principies de popularitá e scientialitá per li metode de regulari derivation del conosset international paroles. (2)

Ma instructet per li anterior evolution quel sempre ha ductet ad stoppation in ciec via, li autor lassat maturar su idés durant 30 annus durant queles il provat les in privat correspondentie e mundlinguistic jurnales. Pos publication del principies de Occidental li interessat publica mundlinguistic durant 5 annus posset criticar it, proposir reformes, ameliorationes etc, por quel scope esset apert li págines del nov jurnal Kosmoglott. Unesimmen Occidental ne ha ligat se per custosi litteratura. Du annus mem ne existet un lexico, e poy aparit solmen un provisori radicarium directiv. Malgré to li lingue quam quasi naturalmen crescet, ha monstrat se clar, precis e extrem flexibil, usabil ne solmen por scientie ma mem por poesie, quo til nu esset quasi monopole de Esperanto. E por ti scope Occidental ha monstrat se mem plu apt quam Esperanto, quo es concedet mem de divers guidant esperantistes. Li scientic usabilitá ja esset clar desde li comensa pro conservation del international paroles e lor derivation.

5 annus Occidental hat dat al interessates por reformar e criticar su mancas. Ma li majorité de criticas esset sive efluentie de personal gusta, sive ínpossibilitá liberar se del obsolet scolastic principies, desde Leibnitz e Descartes trans Volapük til Esperanto-Ido e su centes de imitationes e provas de corectura. Ja ti sol facte devet monstrar al pensant hom que un corectura de un producte de arte, per altri persones, mem per un artist va sempre diminuer li valore del ovre proque su stil es un altri. In Egiptian arte existe notori fals dessin in li ocules e péctore. Mi tamen ne posse imaginar que un corectura secun nor propri modern gusta vell ameliorar li Egiptian arte. Ci posse esser solmen un solution: Si li antiquat producte de arte ne contenta plu, on deve crear un nov sistema secun un nov stil. Just to ha fat li quar original creatores de Volapük, Esperanto, Latino sine Flexione e Occidental. Ni un de ili ha volet corecter li anteyan sistemas, ili ha creat alquicos nov e to representa li ver progresse. Lu antiquat mori e lu nov expande se til su possibil límites por poy esser viceat per plu perfect. Ni un sol cose ne posse evoluer in se self til absolut ideal. Li hom evolue in su yunitá e poy labora sur li atinget fundament del vive. Un hom quel solmen vell evoluer e studiar durant su tot vive til fine sin comensar efecter in realitá to a quo il ha venit, es un totalmen ínproductiv e ínutil ente. Ma quelc exemples: Li arc ha functionat til su ultim perfection in form de arcabuse, ma poy it ha esset viceat per li fusil. Li fusil hodie anc sembla har atinget su ultim límite de evolution e probabilmen va esser substituet per missor de bacteries, fúlmin-radio-emissor o alquicos simil. Li labor del cavalle e del bove es substituet per vapor-machine, ti va esser suplantat plu e plu per machine electric etc. Sempre un nov principie realisa plu bon li primari guidant idé.

Un absolut progresse sempre es inaugurat per un nov idé o sistema ne per reconstruction e corectura del anteyan til ínfinite. Ma un revolution constant e ínfinit (quam in Central America) nequande posse producter alquicos util. Li nov idé o sistema deve consolidar e stabilisar se por posser acter e efecter. Max productiv posse esser li nov idé si li possibilitá de vast nov evolution liga se con un san conservatism salvant li atinget successes. Ti conservatisme deve esser directet ye nor heredage de cultural paroles e lor derivation. To es nor fundament vermen international, ne arbitrari fundament quam in Esperanto, ma basat sur li til nu max grand cultura e civilisation. Ti fundament ha monstrat se tam solid, que it ha pervivet presc 2000 annus pos li morte de ti civilisation self. Do li natural evolution va relater principalmen li recent nov materiales, introductibil in Occidental sin alcun catastrofes simil a ti de Volapük e nu menaciant a Esperanto pos li fallida de Ido. Occidental es ya presc un lingue natural e pro to submisset al leges de omni vivent natural lingues. Ja su nascentie e su vive in li unesim annus esset totmen altri quam ti del artificial lingues. It vivet inter su adherentes sin vocabulariums, sin detalliat grammaticas ni crestomaties, e malgré to su usatores scri e parla it quasi in identic maniere. To monstra max bon que li base de Occidental es rect e fort. Pro to nu es témpore comensar li activ propaganda. Li stabilitá por un sufficent long futur es garantit per li experienties de 5 annus de infantie pos un embrional periode de 30 annus. Nu Occidental es matur por prender in su manus li guidantie del mundlingual afere, proque Esperanto plu e plu devia del linea del internationalitá, plu e plu deveni li national lingue de un micri fanatic popul con manie de grandesse, visibil in su autonom «esperantismes».

Nu noi occidentalistes deve prender li standarte del ver internationalism ex li manus del infantesc oldijat Esperanto e pensionar it. Nor internationalitá e naturalitá garanti nos contra brusqui rupturas e catastrofes, proque Occidental per su structura junt natural e regular ha atinget li saturation e optimum in ti direction. Pro manca de mecanic arbitrari elementes omnimomentmen on posse introducter e usar novi formes apu li antiquis. Quo es fort e vivicapabil va restar, e lu debil va morir. To ne evente per decretes e ukases ma per li vive self. E solmen li vive es li eternal stabil in li munde. Constructiones e sistemas cade e rui, ma li vive sempre verdea e triumfa.

«... e florea nov vive ex ruines ...»

Viva li vive!

Julian Prorók

Quel lingue es suficent bon por li popul?

Del látere de Esperantistes on emfasa que Occidental es solmen un lingue por erudites, ma que Esperanto es accessibil anc al simplic hom sin classic education. To es denove un del grand bluffes per quel sempre li povri hom es explotat e saturat per talmi-simili e desvalorallia. Advere por li momente, quande per occasion de 40-annual ancienitá Esperanto es ancor mult plu expandet quam Occidental, on posse dir, que it possede li avantage ja nu strax posser communicar con un sufficent grand númere de persones, havent commun interesses. Ma ti avantage es efemeri e superficial. In general on posse dir que per se self li hom íncult ne senti special necessitá in conossentie de un L.I. proque il ya in facte ne have international relationes e interesses. Li sol qui have serios practic interesse a L.I. es li activ membre de sindicates, socialistic parties e altri simil international organisationes. Li grand masse sovente deve esser incitat, e su interesses ea cardinalmen in li direction ganiar plu grand salarie, «panem», e haver plu amusamentes: «cinema (Kino), dansa, football, box, sport etc.», altrimen dit «circenses». Lor conossentie del L.I. es necessi ne tant por ili self quant por li ductores.

Li comun a omni laboreros, aspiration a plu alt standard de vive, ad elevation ex lor misere, es li cause que just li plu inteligent e activ persones inter ili studia li lingue international, credente per to posser atinger li grand avantage del hom erudit, quel conosse mult extran lingues, e a quel es talmen apertet li portas del superiori mental e spiritual vive. Noi ne deve obliviar que just in li max bon e preciosi elementes del masse de laboreros sempre arde ti flamme del alt humanisme, mult plu quam li material avantages. To noi posse vider che grand númere de martires del liberal e socialistic idé, queles consacra bonviventie a lor idé. E justmen ti persones es li fraudat e deceptetes, proque Esperanto nequande va posser dar les li compensation del ne studiat latin, quel in omni casu es necessi por posser leer scientic litteratura. Pro ti cause li scientie ha til nu repulset Esperanto, quel vole ignorar li scientic nomenclatura e crea su propri. Ma anc ti propri es caotic in max alt gradu e un ver labirinte por omni qui ne es ja versat in ambi coses, 1) in li Esperanto parolformation e ortografie, 2) in li ja conosset usual nomenclatura. Ma anc ili nequande posse saver qualmen va esser li ver rect parol serchat. Adplu per to es introductet centes e miles de duplicates: aviatiko -- aviadisto -- aerflugisto etc, omnis autonom paroles sin etimologic contacte, do paroles sin contenentie por li povri proletario, quel intermixte les e per to monstra su íncompetentie.

Ma li simplic hom es in jure in su idé que aprendente li L.I., i.e. to quo representa li extracte del mundan cultura mental, il vole compensar li mancas de su education defectosi, e il es in jure postular to de un L.I.

Pro to anc in li camp de Esperanto on nu labora energicmen por demonstrar que Esperanto es li base del conossentie del europan lingues, que infantes hant studiat it, aprende li altri europan mult plu facilmen quam sin conossentie de Esperanto, etc. Ma to es mentie e bluff. On ancor ne ha fat li experimente docer tal infantes acurtat latin, p. ex. de Prof. Peano durant li sam témpore usat por Esperanto. Yo es cert que to va esser les ja mult plu util por comprension del modern lingues. Ma it es clar que li max grand utilitá li studiantes vell haver in occupation con un analitic transparent sistema quel da les li clave por descomposir e penetrar li grand númere de scientic paroles, qui anc fa parte de su lingue matrin. Un tal sistema es Occidental quel es basat sur li analise del conosset international paroles europan de latin orígine. It es li clave al scientic nomenclatura e talmen anc al comprension del latin paroles, incontrat in omni europan lingues, i.e. inprofundation del propri lingue. Scolat per li analitic metode de Occidental por li foren paroles, li hom va regardar anc li paroles genuin e populari tra un tal analisatori prisma e ganiar ínconosset intern richesses.

Do anc si un L.I. vell esser un reva e fantome, li pedagogic educativ valore de Occidental, quam transparent extracte del latin cultur, in ti o altri maniere va sempre restar.

Ma si un die Occidental va haver li sam o plu grand númere de persones conossent e usant it, esque tande anc por li micri hom, li opresset, li povri, li proletario posse exister question quel lingue il mey electer? Esque Esperanto, quel liga le a un micri fanatic popul de divers monomanes, o li cultural superlingue del Occidental Civilisation, apertent li porta al total actual real munde scientic, technic, industrial, comercial, economic, politic, spiritual, filosofic, religiosi; e provident le per li imens e clarmen usabil instrumentarium por ti scope.

Tande ne va exister classes, tande va exister gradus de persones aspirant al astres e tales qui avida solmen ganiar material pro egoistic joya e plesura. Ma tande li númere de astralistes va posser recrutar se de omni astral-directet homes, e tande ili forsan va esser in majorité.

Astralistes de omni classes e nationes,

Vu qui aspira lu bon, lu bell, li progress e li vive e libertá, ples uniar Vos al Astral-Internationale in li lingue Occidental! Li mures ha ruit, li portas sta apert e sur ili Vu posse leer: «Ricuperate ogni speranza, Voi ch'entrate».(3)

Astralist nro 1 (ca unic?)

Li preterit per -t

Desfacil ha monstrat se trovar un bon e suficent international metode por formar li preterit del verbes, expressent un action o statu in li passat témpore, sin actual interesse por li parlante. Li europan lingues usa tre diferent manieres por expresser ti idé, o analitic o sintetic o ambi. Pluri ne senti se content solmen con analitic metode, p.ex. ti per fe con infinitive quam usat in Occidental, ma postula anc, secun li modelles de lor national lingues, un sintetic form, ma li sufixes, queles li natural lingues usa por expresser ti idé, tre varia. Anc li usation del grammatical témpores es diferent. Simil constructiones have different significationes in different lingues.

In contrari, por li perfect noi trova un íncontestabil international expression in li germanic e romanic lingues: F. a acheté (a = ha), Prov. a comprat, I. ha comprato, H. ha comprado, Ru. are cumprat, A. has bought (in medieval anglesi anc ha), D. hat gekauft, Dan e N. har köbt, Sv. har köpt (plur. ha köpt).

Ja in li vulgari latin noi trova ti composition: habet caballum comparatum = il have un cavalle (quel es) comprat = il ha comprat un cavalle. Un transition del signification, quel es facilmen comprensibil, e totmen ne ínlogic, quam cert mundilinguanes asserte.

Ti construction significa sempre in li lingues anglesi, italian e hispan real perfect, t.e. un action quel ha evenit in passat témpore ma es finit nu, o ancor have actual interesse del vidpunctu del parlante. Ma franceses e germanes usa li sam construction quam historic perfect in vice de lor preterite e passé defini.

It es remarcabil, que ti transition de perfect a preterite ha evenit che diferent nationes e in diferent témpores, quasi secun universal tendentie. Quam noi save, li latin perfect amavi anc esset usat quam historic perfect in vice de antiqui aorist, e li existent fort preterites del germanic lingues (Cpr. Lat. fefelli e A. fell, Sv. föll, D. fiel) ha esset anc unquande perfectes. Mem un lingue quam li hungarian, ne apartenent al aric lingues, usa nu in ordinari parla írt (ha scrit) in vice de íra.

Ma sin dúbita, un consequent usation del perfect in vice de preterite sembla tre pesant e strangi a mult nationes.

It es interessant observar, que in Lingua Franca on totalmen ne usa ha in perfect, ma solmen li perfect participie: mi andato, mi mirato = mi ha vadet, mi ha videt. Un exact paralel evolution a ti, quel noi conosse del germanic lingues, u in german e sved on posse omisser «ha» in subordinat frases: Das Buch, das ich gelesen, ..., Den bok jag läst ...

On ha proposit quam finale por preterite -i, verisimil sub influentie del romanic lingues. Ma in ili -i trova se solmen in li unesim person de singulare. Ti finale, adjuntet al presentic tema de Occidental, vell dar formes, quel es lontan de atractivitá: finii, scrii, dii, leei, devoei, constituei, etc. Adjuntet al verbal radica noi vell haver: ami, lei, devoi, etc. ma fini (= pres.) e qualmen acter con monosillabic verbes quam far, dar, dir? Del verbe elider li preterit vell devenir elidi. Li italian usa elidi por imperative, ma elisi in «passato remoto», secun li sam fonetic regules, per quel noi have elision. Un final -i sembla do esser ni teoricmen motivat ni practicmen usabil.

Pri un final -v (amav), proposit de quelc mundilinguanes, secun mu opinion ne vale discusser, nam ti es ya signe de imperfect (e ne preterit) in romanic lingues. E introducter in L.I. un special sintetic imperfect es superflu, li témpore es ya tam rar e extra to facilmen transscribil per «esset amant».

Si noi torna nos al germanic lingues noi trova in li anglesi li sequent interessant schema:

Perf. ind. I have loved = perf. part. + have + person

Pret. ind. I loved = perf. part + person

Perf. part. loved.

Ti schema es tipic por pluri germanic lingues, specialmen por li anglesi e norvegian. Ti tendentie ha transformat ta mult verbes, pro haver simil pret. e perf. part.: found -- found, clung -- clung, shone -- shone, u li antiqui anglesi havet fand -- funden, clang -- clungen, scan -- scinen. E noi trova nov tal assimilationes in modern coloquial anglesi: I done, I have took in vice de I did, I have taken, etc. Anc in sved e norvegian noi vide li sam tendentie, e in sved dialectes de Finland on di mem in passive: ja ha kallast e ja kallast in vice de jag har kallats e jag kallades.

It es anc un curios coincidentie, que li germanic «debil» preterite originalmen esset = perf. part. + personal finales, queles depoy ha devenit ínreconossibil o desaparit quam in anglesi. Talmen loved ne es love + d, quam antiqui linguistes pensat, explicant d quam rudiment del verbe do, tun. -- Anc in li slavic lingues li existent preterit (R. l'ubi + l) es un antiqui verbal adjectiv, a quel li poloneses ha adjuntet personal finales: kocha + l + em.

Un preterit del tip I loved = mi amat da mult avantages, proque it es max facilmen combinabil con li diferent formes e usationes in li max mult lingues. Pri li corespondentie con li angles preterite, german preterite e perfect, slavic preterite, li perfect del Lingua Franca mi ha ja mentionat. Ci on deve anc amemorar, que existe in li francesi un schema, paralel al supramentionat anglesi: cpr. p. ex. de mettre (metter) -- perf. ind. j'ai mis, passé defini je mis, perf. part. mis. Ma ultra to li accentuation del final síllabe coresponde al final-accentuat preterit formes del modern romanic lingues, queles ha developat del vulgari latin, in quel noi havet: amái, amásti, amát, etc. Existe anc un grand númere de italian verbes, queles forma su «passato remoto» per li sufixe -tti: io battétti, io credétti, egli recivétte, egli cedétte, essi fendéttero, essi concludéttero = Occidental mi battét, mi credét, il recivét, il cedét, illi fendét, illi concludét.

Li sol objetion, quel on posse far contra un preterite mi amat es ti, que possibil confusion con perf. part. va far li sense del frase ínclar. Ma esque li experientie de un tal grand lingue quam li anglesi ne monstra, que tal timore ne es motivat del practica? Si li claritá vell postular, on ya posse intercalar per ha o mem usar li construction fe amar. Un preterite per -t libera nos de augmentar li númere del formes del verbes, queles til nu ha esset solmen 4 in Occidental. E noi ne besona introducter nov formes, queles vell mutilar li international parol-images.

Ma un simplic remedie es observar un cert órdine del paroles in normal prosa: 1) subject, 2) predicat, e que un perf. part. quam atribute es posit ante su principal parol. Nam cert directives por li órdine de paroles sembla me ínevitabil por un tant poc flexibil lingue quam Occidental. Li libertá ne recompensa ti economie e expressibilitá, quel un cert regularitá oferta.

A. Z. Ramstedt

Li possibil futur evolution del L.I.

In li Editerio P. Ahlberg-Stockholm, Surbrunnsgatan 37, ha aparit li Ido-traduction del fam-conosset brochura de prof. Edward Sapir pri La Problemo di Internaciona Linguo Helpanta. In un curt articul yo ne posse tuchar omni interessant e grav idés del estimat professor, quel advere ha visibilmen studiat divers lingues (Esperanto, Ido, Latino sine Flexione, Romanal) ma es nov in li interesse pri li lingue auxiliari, do il ne possede li interlinguistic experientie de noi antiqui pioneros. Yo vole ci parlar pri li principal idé de prof. S., i.e. pri li simplification (plu rect chinesation del lingue), quel in su tendentie coincide in general con li idés de Dr. F. Riedel in su Principes of de Mundelangue (Uniti Langue), publicat in Kosmoglott Marte 1923 nro 1.

Il vole haver un absolut analitisme quam in chines, ne solmen in li declination e conjugation, ma anc in li derivation, do in vice dir «bak-er, farm-er, cutt-er» etc. «bake man», o «bake person, farm person» etc. por «winter» -- «cold time», por «strengthen» -- «make strong», «wisdom» -- «wise way» etc. It es, il vole atinger un sorte de Pidgin-Europan. Il laude mult li expressibilitá del american partial lingue auxiliari Chinook e constata que in ti Jargon on posse expresser mem long religiosi e political declamationes.

Prof. Sapir sta ancor sur li platform que li necessi cose es un max facil analitic lingue con minimal quantité de paroles e usabil anc por li max íncultural popules. To es visibil per que il sembla voler mem supresser li differenties inter g-k, p-b, l-r, d-t, etc e abolir li latin scrition por un general stenografie.

It es clar, que in li hodial statu de nor munde omni ti coses es utopies, forsan atingibil, ma solmen in tre lontan futur e pos mult long e minutiosi labores preparativ e experimentes in li usation, quam il self recomenda.

In li actual témpore noi vive in li era del occidental e medieuropan popules. Li parte del popules oriental, african, american-indianic etc in li international comunication (comercie, trafic, viages, scientie, tecnica, congresses, etc) es talmen ínsignificant, que in practica it ne vale calcular con ili. Quo noi besona, e besona tre urgentmen, es un medie de communication por europanes, qui hodie sol es li representantes de modern international vive e dicta su leges. Li extereuropanes es ja per circumstanties fortiat aprender un lingue europan si ili vole far comprender se con altri civilisat homes. P. ex. Japaneses scri lor scientic libres in angles o german ma ne in japanesi o chinesi. Do li L.I. deve secun li principies de prof. Jespersen egardar li customes e psicologie del max mult interessates i.e. li europanes e specialmen li occidental-Europanes, stant in li centre de ti modern moventie. Pro to un tam grand chinesation del lingues hodie es ínpossibil, proque noi europanes ancor ne posse descustomar nos del idés de derivat paroles e lor combinationes. Ma it ne es ínpossibil que li evolution futur va marchar in ti direction. E pro to it comprensibilmen es necessi egardar li evolution, e haver ja in li hodial structura del lingue international un base possent developpar se in ti o anc in altri possibil directiones. Advere existe coses queles suggeste un evolution in li sense de prof. Sapir. Yo vide to in li crescent ultra-nationalisme e li substitution del international parol-materiales per autonom fabricationes. Per to li númere de omniconosset paroles diminue e li nu tam necessi derivationes scientic perdi se ex li conscientie del popules e tande anc ne es plu tam necessi in li L.I., quel va comensar producter su propri términos. Ma pre-dir in quel direction ti production autonom va marchar, quam ja dit es ínpossibil, forsan it va esser analitic in li maniere anglo-chinesi, forsan plu in li romanic historic linea, do plu sintetic. Ma it es clar que ti futur caractere depende max mult del politico-economic situation, i.e. quel popules va esser li ductores in li movement. Si to va esser anglo-americanes e asiates li direction va esser li monstrat per prof. S., ma si pro obtrusiv fortie anglo-american in li extereuropan munde, ta va dominar li lingue anglesi, e li L.I. va haver su principal extension in li límites de Pan-Europa de Coudenhove-Kalergi, i.e. sin Anglia e sin Soviet-Russia, tande it es clar que in li direction in quel divers interlinguistes ja nu vole pussar Occidental, i.e. al abandona de analitic formes in li verbes i.e. in li direction monstrat de prof. Rosselló-Ordines! Pro que noi hodie ancor ne save quel linea va sequer li evolution, it ne es bon ja nu ligar se tro fort in ti relation. Pro to sembla que li max neutral per su regules lingue Occidental quel posse evoluer in ambi directiones es li max bon base, proque it posse servir ja nu, e ultra to posse adaptar se a ambi possibil novationes probabil.

E. W.

Interlingua Systematic

Replica(4)

Scrit in «Interlingua Systematic».

Ce scripto, replica ad recensione de Sre Wahl in nr 39 de «Cosmoglotta», es parte de alter plus extens, missa ad Redactore de ce revista, que ne pote hic fier inserto integro. Me regretta tal decisione, nam me ne pote, in li limite fixato ad me, tractar adequàtim omni punctus de interessante et long scripto de Sre. Wahl.

Principal characteristicas, de Is, sine computar suo justo consortio de naturalitá cum regularitate, es formatione derivativ ex un thema general de verbo (ne ipso supino), usque obtener, per desinentia, participio generator, quasi semper correcto, et inde, suo normal derivtos; et applicatione de principio decompositivo-selectiv in formatione de léxico.

Me ne ha negato naturalitate ad méthodo uso in Occidental formar serie verbal, in verbos irregular, basando super participio passiv (recepter, receptet); sed me ha affirmato cod L.I. deve aspirar ad solutione plus ideal, nam in illo nos observa manca de euphonia (-et, -tet, -set), redundantia (du signos supinal in participio: recept(o) jam es participio), alteratione de lege classic que fac derivar suf. -ione, -ivo, -ore, -orio, -ura, ..., ex participio. In Is hom ha advento ad un correlatione normal: dic, -to, -t-ione ..., recep, -to, -t-ore ...

Conveni notar cod themas general -- ne multos -- que in Is discrepa de th. de infinitivo. L. infecund (recep vice recipe, pose vice pone) ne pote fier considerato ut barbarismos, nam illos es solo trunco de participio generator, forsan un salto versum forma primitiv et simplic de radice verbal.

In alter locos, me jam ha explicato méthodo uso pro tovar thema general de verbo, elecendo thema de major superviventia in forma de ràdice que, cum applicatione directo de desinentia participial et cum suf. ulterior, da immediato generatore et suo derivato in lor aspectu international. Majorparte de verbos adapta ad régula de Is. Sr. E. W. presenta serie de verbos -- multos ex illos, per alter parte, missoluto in Occidental. Per applicatione de tal méthodo, forma correspondente de ce verbos ne es desfacil. Si un ex du th. de ce verbos es morto, perditione de isto es sine transcendentia. Si ambo es fecundo, nos deve optar pro plus vivente, aut facer, si possibil, du series verbal. Plur verbos citato habe nul abnormalitate in Is. Vide solo ut exemplo: crede(r), credito (ne creso). V. nota 2 pag. 6, Gram.; ven(er), vento; rup(er), rupto; distinc(er), distincto; fus(er), fuso; expuls(er), expulso; flue(r), flúito (fluxo aparte). Ver irregularitate hom trova in ul verbos aut derivatos de Occidental. Nota: venir, vento; voler, volition; merger, mers; morir, mort; nascer, nat; reflecter, reflex, etc.

Sre. E. W. monstra surpresa pri th. dic, sine e et geme cum e. Cosa es vere simplic, et ne es necesse -- ut crede car amico -- esser latinistas pro scrir an e corresponde ad th. aut ne; es sufficiente cogner di to nota 2 de formatione de generatore: finale e de th. fi i breve in generatore. Ergo, in reciprocitate: in G. que habe i breve (gémito, crédito...) thema recupera littera e. In alter generatores paroxyton, que es majorparte, medio obtener th. adhuc es plus simplic; il reduc-se ad eliminar signo de participio generator -to (solo -o si t ne es): amato, annexo, dicto..., th. ama, annex, dic... Idem resultato hom pote obtener per separatione de suffixos et desinentieas in vocabulos derivato. Me demonstrare, si me habere loco, cod in Occidental, pro trovar th. verbal, dato un g. aut derivato, existe major complicatione.

Pri mutatione phonic de littera c (dicer, dicto) conveni cod Sre E. W. appresta armas pro defender Occidental, tanto plus quanto in Occidental existe etiam ce defectu in alter litteras (long, longissim; friger, frigore).

Preter ul particulas, voces morto (id es que ne existe in L. N., aut ne fac derivatos) es vere rar in Is. Sre E. W. cita ut formas ne existente in modern linguas sequente vocabulos: acervo, vivente in H., soler vere frequente in H. I. Cat., P. (soer), cum derivatos ut sólito, insólito, ne confusibil in Is cum solo (G. allein); hom simplic apócope de hom(o), vivente in Cat. et vere simil ad F. on; obsequio vere commun in H. P. I. (ossequio), cat., A. (obsequiousness) et possibil introducto in ul lingua nordan (G. obsequium) et, ultra, cum grand et util dirivationes; suf. -ense valde vivente saltem in H. Resta solo ut vocabulo morto fier (G. werden), utilizato pro verbo auxiliare de passiva. Malgrà suo qualitate, ce verbo es max indicato pro ce functione; nam recurser ad auxiliare esser pro voce passiv ne place ad multos ob charactere substantiv de ce verbo.

In alter occasione et in alter loco me curarà responder ceter punctus plus secundare de scientic et sincer critica de ilustre auctore de Occidental; et, pro finir, me pose leve commento ad syntesic idea de Sre E. W. pri Is, id es: «tro sclavic dependentie del Latin». Ut hómine occidental me habe predilectione ad pretiós thesauro latin international. Id es plus; es preferibil pro me, personalim, un vocabulo L. aliquanto minus international, si il es vivente, ad alter plus exotic et que repugna ad genio de Is. Ad ce scopo étiam converge nostro citato principio de selection (V. gram. de Is), potente remedio pro evitar anarchia in compositione de léxico, cum que nos obten lingua plus homogen et plus harmónic. Sed id ne significa inacceptatione de voces ne-latin tanto quanto id esse necesse. Me confess cod in principio, ob facil influentias, me timeba ce sigillo latin in L.I.; sed córam actual discordia interlinguistic (quant càpites, tant sensos), me considera imponderabil vantag'io [sic!] cod Is habe tam secur base, cod il esse forte latin; sed -- comprender bene -- Latino de hodie, quasi nimi simplicato, regulare et systematizato.

J. Rosselló-Ordines

Response

Li aspectes de mi e de sr R. O. es diametralmen contrari. Il sercha li union possibil in li preterite, forsan ante-preterite adveniente a formes quam construcer etc. Li finale «a» essentialmen feminin il conserva támen in «ista» pro li tri sud-west-roman lingues, durant que in A. F. D. Holl, Sv, R, Finn, Estonian, Letton, Tchec, Polones etc ti «a» es perdit. It contradi al sistema general e al tendentie progressiv de Europa, it es un sentimentalisme sudroman. Ne li latin es lu essential, ma lu international, e ci li customes de A, D, F, es plu grav quam S e I, tam del quantitá de parlantes quam del númere de persones stant in li communication international. Yo do seque li evolution del lingues anc si solmen it es incontrat in un de ili e ne li form justmen latin. Li introduction del L.I. va depender ne del romanic occidente quel in ti direction ha monstrat til nu un minimal interesse in comparation con li grand cultur-nationes A. D. F. e si li sud-romanes, ja in general mult plu favorisat per li form del lingue quam li anglo-germanes e tam plu li slaves, si ti sudromanes va ultra to favorisar e defender ultra-sudromanic formes quam ista etc, on va far sin ili. Ma to vell esser damage!

Li cose con gemer e dicer mi támen til nu ne comprende. In li lexicos es ya dat li infinitive (o ne?) e tande yo ne posse distinter ca e in un casu apartene al tema, o in altri casu al finale! E to sr R. O. ne ha posset refutar.

Secun sr R.O. sembla esser necessi que yo conosse anc li G. exter li Th. (gémito, crédito) ma il sembla obliviar que ne-Sudromanes ne conosse ti G. Gémito es ínconosset exter li dominia S. R. e «credit» ha changeat su curt i in un accentuat in D. F. R. Eston. Holl. Sved.

Sole(r) confunde se ne con «solo» ma con «sole» (D. Sonne), e «solito» con «solitari», quasi totalmen international.

Yo tre aprecia li veneration de su lingue matrin, e tam plu de su ava (grand-matre) latin classic, ma on ne deve adtruder al L.I. su personal predilectiones, quel on posse caressar in su lingue matrin.

Yo anc ne ha imposat al L.I. Occidental customes specialmen russ, o german sive estonian, ma ha electet to quo es max international.

Ma si per su systema sr R. O. va posser interessar su sudromanic conpatriotes por li cose general del L.I. sur su version, to va esser un grand success, proque li intercomprension inter Occidental e Is va esser tre facil e curt. Ma yo espera que sr R. O. va tornar su regarde un poc plu al futur e presente quam al preterite.

Li rote del historie ne torna a retro!

E. W.

In servicie del mund-revolution

In esperantistic organes, quam «Sennaciulo» e «Informilo de C. K. SEU», ha aparit in li ultim témpore articules, scrit de divers autores, in queles on franc jetta li masca e desvela su ver facie. Yo cita quelc paragrafes ex li comensa del articul «Inter niaj Kontraŭuloj» traductet in Occidental:


Specialmen durant li ultim annus Esperanto, usat in li servicie del proletariatu, ha devenit un util instrument por revolutionar li laboreros del tot munde, por fortificar li comun front del classe del laborero.

Un tal role Esperanto ne have solmen secun li pretensiosi opinion del esperantistes self. Decides e resolutiones de pluri grand organisationes del laboreros, national e international, francmen indica e aconosse lu sam.

Anc borgesi autoritás vide in Esperanto un potent medie por revolutionari influentie. Just un tal motiv esset exposit del francesi ministro Bérard quande il prohibit li instruction de Esperanto in francesi scoles. Visibilmen lu sam pensa li german professor K. Vossler, quel afirmat que «in li ultim témpores ha invadet in li gramatica e li lexico de Esperanto li international bolchevisme, socialisme e comunisme, quel intente ne solmen reviventar Esperanto per su idés, su atmosfere, su tendenties e su contenentie, ma anc calcula con li auxilie de Esperanto por promoer su politic propaganda».


Un bon aconossement, ne ver? In quel gradu noi ha ja realisat li paroles de Vossler, expresset in 1922, to es demonstrat max bon de nor ultim, VI. congress de Sat e de existent rapportes pri li activitá del international e national organisationes de esperantistic laboreros.

Comprensibilmen noi ne va asserter, que Esperanto es li lingue exclusivmen proletari e apartenent al laboreros. To ne vell esser ver. Un important númere de membres del Universala Esperanto Asocio e li «neutralistes» de divers color-nuancies continua exister, usar nor lingue e propagar it.(5) Ma in omni casu it es impossibil negar ti fact; que solmen in li combatte por li affere del class del laboreros Esperanto revela su signification e su possibilitás. Esperanto ha devenit ti lingue, quel es practicmen usat de ti class, quel in general ne aprende extrani lingues e ne save les. Li confuset «neutralistic» Esperanto-reveríes e li pacifistic babillada del neutral esperantistes perdi su base, su ideologic radica, e in li sam témpore li ideologic fundation por un proletaric rubi esperantisme continua crescer e devenir fort.

Li autor del articul cita li famos linguist, professor K. Vossler (München). Anc prof. H. Güntert (Rostock) ha expresset se per simil paroles, e ultra ili mult altris. Chascun conosse li rapport de prof. Reynold (Geneve) al Liga de Nationes, in quel il concludet, que «lontan de recomendar Esperanto on deve desconsiliar li usation de ti lingue artificial. Esperanto es in li sam témpore effect e cause de decadentie intellectual».

Li constant confusion, quel es fat de Sr Drezen in su articules, li identification del personal interesse de demagogos con li afere del class del laboreros, es li notori falsification, quel noi conosse tro bon. Li fact es que li preponderant majorité del laboreros ne aproba ti machinationes.

Regretabilmen li laboreros ancor ne conosse Occidental, ma quande ili ha fat li conossentie, ili va comprender, que Occidental ne es minu democratic quam Esperanto, ma plu. Occidental es li ver democratic lingue, durant que Esperanto es un lingue por ínamicos de omni cultural progress e liberation del class de laboreros. Inter omni artificial lingues Occidental es ti lingue, quel es li max bon just por laboreros e altris, aspirant a plu alt cultura e education por comprender e defender su position in li modern complicat states, proque:

  1. it es li max practic, facil, perfect e bell lingue artificial existent, 2) it explica li signification del cultural paroles in lor propri national lingues e per to aperte li portas al dominias del scientie e tecnica, e 3) it es un excellent clave a studias del lingues anglesi, francesi, italian, hispan, etc. Occidental monstra via ad supra, ad extra in li grand munde, durant que Esperanto ducte ad infra, ad necú, in un sacc-strada, lontan de cultura e scientie e arte.

Occidental defende solmen li mental cultura; do it ne posse esser simbol de opression, capitalisme e imperialisme, quam ti esperantistes vole far creder li laboreros ne conossent li ver statu del coses.

Ma sr Drezen e su coidealistes certmen save bon quo ili di. Il conosse Occidental, ma rejecte it. Pos su repetit assertiones e atestationes it es clar, que Esperanto vermen posse far excellent servicies por nivellar e abassar li cultural standard del europan nationes, quam ha dit prof. Reynold e altris. E Sr Drezen accentua, que il comprende li afere plu bon quam li «neutral» esperantistes. Li future va monstrar, esque li «neutral» esperantistes nu ha comprendet alquicos.

Charles Collin.

Cronica

«Prager Presse», 28. julí, publica un articul pri Occidental. On dí, que prof. de Wahl, fundante sur 30-annual investigationes pri li leges de un lingue international, ha creat un idioma quel es ne solmen tre facil in aprension, ma quel es anc tam naturalmen constructet, que centes milliones homes comprende it ínmediatmen. Li transition de Esperanto o Ido al nov lingue Occidental esse tre facil.

«Národní Listy», Praha, 27 julí, insertet un simil articul favorabil, in lingue tchec.

«Der Schlüssel zum Weltgeschehen», Leipzig, nr 8, contene un long articul por Occidental, de J. Robert Hörbiger. Il di: «Ja li sol nómine artificial lingue universal causa repugnantie; e li max conosset representante de ti lingues, Esperanto, regretabilmen es tre poc apt por refutar li prejudicies. Li experientie con Esperanto e su reform-sistemas ha demonstrat que just li «facilisationes» dictat a priori, fa ti lingues desfacil e ínpracticabil. Occidental, in contrari, mantene li generalmen conosset parol-images. It es quasi excrescentat ex li lingues national del Occidente, sam quam li german litterari ex li german dialectes».

«Revaler Bote», 2 august, in maniere simpatios recense li caderne festiv de Cosmoglotta, nr 41.

«Araldo Fiorentino», nr 6, in un suplement special dedicat al discussion del problema de L.I. inserte un alinea in Occidental e recommenda a interessates leer Cosmoglotta.

«A bis Z. Mitteilungen für Scheithauersche Stenographen», Leipzig, nr 10, a occasion del anniversarie del autor de Occidental contene un calorosi articul. Li estimat editor, quel ja un vez insertet un noticie por Occidental, denove publica un tam excellent e fin caracterisation de nor lingue, que noi vole far it conosset ci in traduction a nor letores: «Ho-mensu un hom ha atinget su 60-esim die de nascentie, pri qui yo crede que li historie universal va nominar le unquande inter li max grand homes de omni eras: i. e. Edgar de Wahl, li autor del lingue-sistema Occidental. Durant que it sembla que li homes sur terre esse destinat del fate star un contra altru quam ínamicos de millenie a millenie, un nov lingue comun cresce totalmen ínremarcat inter li nationes dextri e levul del Ocean Atlantic. Ti lingue unquande va rendir tam intim li comunication spiritual e economial de ti popules, simil quam li landes del lingue angles hodie es ligat reciproc. Til nu on ha penat inventer un tal lingue, quasi per un fabrication-procede. Ma E. de Wahl ne ha inventet ni fabricat alquo; il ha colliet matur fructes ex li lingues actualmen parlat sur ambi láteres del Atlantic e presentat les al munde in un litt libre (Radicarium directiv de Occidental), declarante: Ti ci paroles hodie ja es international e conosset a omni homes quel in lítteratur e scientie sta sur li altore del cultura. Si on usa ti ci paroles internationalmen, tande on posse far se comprensibil in Europa e America e Australia e anc in Asia e Africa, a quant ta es conosset europan civilisation. Qui folietta tra li litt libre, ti es astonat pri li imens númere de paroles quel hodie ja es conosset internationalmen. Por un hom quel vole cooperar in li developation e confirmation de nor cultura, it apen existe un plu meritosi mission quam li sequent: proclamar li evangelie del fratrinitá quel plu e plu cresce in li lingues del europan popules e quel in durada on ne posse mortar ni per conspiration de silentie ni per contra-actiones. Nam it es parte del natura.»

In «Oomoto Internacia», monata organo de la Universala Homama Asocio, Paris, nr 15, Lohen Grin sub titul «Ĉu Esperanto estas nur eŭropa lingvo?» pena impressionar que Esperanto in contraritá a Occidental esse ver mundo-lingue, citante passus ex Cosmoglotta nr 38. A to noi posse responder solmen quo ja es dit in li articules «Oriente e Occidente», Cosmoglotta nr 39. «Li psicologic e sociologic caractere del lingues», nr 39, 40, «Li ovre de E. de Wahl» nr 41 etc.

«Berliner Zeitung am Mittag», 8 august, contene un noticie pri li «nov mundolingue» Occidental.

In «Katolika Mondo» sub titul «Inter mondlingvanoj» Bojec Molodoj scri que Occidental pro su plu grand consequentie in aplication del idistic principies ha forlurat mult idistes. Nu, li plu grand consequentie vell relater li selection del radicas secun internationalitá. Ma li céteri principies, p. ex. li invasion del matematica in li parol-derivation de Ido, es misvias, ne sequet de Occidental; ci li du lingues es quasi antipodes. In céteri anc ductent Idistes ancor activ concede que «Ido es tro logic», quo fa desfacil su corect aplication, mem por su autor.

Li Centraleuropan Ido-Conferentie in Szombathely 13 -- 15. 8, ne evenit pro manca de adherentes extran.

E. P.

Li duesim Congress Paneuropan in Bruxelles ne posse evenir ja in octobre, pro que li finition del programma demanda plu long preparationes. Li nov termine ancor ne es cert.

Abonnamentes, contributiones e subventiones por Cosmoglotta

Architect F. Sch.-Mauer: 5 ö. S; Paroco E. J.-Herforst: 5 p. S; Dr. R.-Kamenz: 5 ö. S; G. A. M.-London: 10 pd; Dr. A. P.-Köln: 5 RM; H. St.-Zell a. S.: 5 ö. S; Regierungsrat Dr. M.-Rudolstadt: 5 RM; L. E.-Wien, VIII: 5 ö. S; M. St.-Buttisholz: 5 ö. S; A. S.-Wien III: 5 ö. S; L. M. de G.-Paris XIX: 5 ö. S; Ing C. P.-Paris XIX: 5 ö. S.

A. D.

Eigentümer, Herausgeber u. Verleger: Gesellschaft Cosmoglotta, Mauer b. Wien, Postfach 6 -- Verantwortlicher Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing b. Wien. -- Druck: G. Kanz, Liesing

Anotationes.

  1. Li Delegation ha hesitat in su election inter Esperanto e Neutral e solmen pro li ja grand númere de adherentes on ha electet principialmen Esperanto, ma sub condition introducter reformas in li sense del projecte Ido e de Neutral. Ma just lu essential de Neutral on ne ha sequet, ma conservat li fundamental structura de Esperanto por posser atirar li esperantistes, quo tamen ha missuccedet.

  2. To es just li subconscient principie de Zamenhof. Solmen su yunitá e su ignorantie del linguistica comparativ ha impedit le trovar li plen solution. E poy, quande il esset plu matur, li ferrin contracte con li editorial companie ha fortiat le ad absolut silentie. Li atinget publicitá e expansion ha postulat stabilitá.

  3. Sur li porta del inferne de Dante es scrit: «Lasciate ogni speranza, Voi ch'entrate» (Ples abandonar omni esperantie, Vo qui intra), li correctet citate de Astralist nro 1 vell significar: Ples re-prender omni esperantie... etc. Red.

  4. Solmen pro que li recension de Interlingua Systematic (Is) esset promesset sutémporanmen in Kosmoglott nr 37 noi ha publicat it ancor, in Cosmoglotta nr 39. In consequentie noi recivet del autor, sr. Rosselló-Ordines, un replica, quel noi, pro causes de objectivitá, ci inserte, mem in su lingue Is. Ma in futur noi ne posse ocupar nos tam detalliat pri altri systemas. Nor loc es tro car. A discussion láber del divers projectes de L.I. es consacrat li revúe «Mondo», Stockholm, Surbrunnsgatan 37. Red.

  5. Sublineat de mi. Ch. C.

Cosmoglotta A 43 (nov-dec 1927)

Organ mensual del Association International Cosmoglotta

Consacrat al developation, propaganda e aplication del Lingue International Auxiliari Occidental

Redaction e Administration: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien, Austria.

Abonnament annual: 7 ö. S = 1 doll. = 5,2 sv. fr = 4,2 RM = 33 csl. K

Annu VI -- Novembre-Decembre 1927 -- Nr. 43 (6)

Contenete

  • Exceptiones e li vive. (E. W.)
  • Li articul li. (A. Z. Ramstedt)
  • Remarca. (E. P.)
  • Mi -- mu, yo -- mi. (E. W.)
  • Remarca. (E. P.)
  • Li mollat sones n' e l'. (E. W.)
  • Neo-Volapük. (E. Graber)
  • Nov projectes de L.I. (E. W., E. P.)
  • Cronica.
  • Avise. (Administration)
  • Corespondentie.
  • Abonnamentes, contributiones e subventiones por Cosmoglotta.
  • Avise al letores. (Administration)

Exceptiones e li vive

Til nu li public opinion es obsedet per un horror-fantoma, i.e. li exceptiones. On time les, proque ili ne subjuga se al norma, al custome, ili fortia interrupter su trotta machinal; e on abhorre les proque on deve atenter e esser caut, regardar, pensar. Ma omni ti coses es sentit solmen del «outsider», del foren, qui vole intrar in contact con li comunité parlant su propri lingue. Ma li sam-linguanes totmen ne senti li exceptiones de su lingue e parla mem li max desfacil e irregulari lingues con elegantissim facilitá e simplicitá.

Qual es do li function del exceptiones, e qual lor effecte, si li usantes totmen ne remarca lor presentie? It vell támen esser oportun pro plu grand claritá posir li question inversmen: quel es li function e li scope del regula? Nu, on va dir, to es ya clar: it facilisa li registration, rubrication e usation del imensi materiale, e su reconossentie. Yes, ma quel materiale on deve talmen rubricar e registrar? Esque ti, quel es ye omnidiari usation, o solmen ti, quel es usat ye ocasion e quel es plu foren, ne familiari? Li arestates de un prison es registrat solmen per numerós, li grand masses de un armé per division in categories quam membres de brigades, regimentes, battalliones, companies, pelotones, ranges etc, li mult persones con queles noi have personal raporte noi conosse sub lor nómines de familie, nor amicos sub lor propri nómine, e nor max car e proxim persones, nor amat infantes have su propri nómines caressiv, sovente unic in li munde total!

Plu proxim e plu individual un cose relate a nor vive, tam minu schematic, tam plu exceptional it va esser. Li rurano ne contenta se por su animales domestic per suffixe feminal e infantal. Il ne di bovo, bova, bovello ma have special nómines tauro, vacca etc. Li chassero possede nómines special distintent li divers species del animales savagi. Un propri dom, constructet por se self es altrimen ínregulari quam li sempre egal e ínpersonal logimentes in li logicasernes del grand cités. Ma esque ili es plu comodi quam li ínregulari, intim domette? In exteriori commoditás certmen: central-calore, aquiducte etc, ma li intimitá del hem mult plu posse crescer in un individual circumité.

Do li ne-schematic, individual, exceptional es plu comod e plu distintiv por coses de constant usa e lu schematic, regulari, rubricat por li ocasional, oficial, aferal raportes. Li schematisme mortifica lu individual e li extrem individualisation destructe li possibilitá de un organisation. Ma ambi es necessi, solmen lor proportion es diferent secun li relation inter li individuo e su circumité. To on posse vider partú in li vive, anc in un tal dominia quam li leges fisical in li natura. Plu ti leges es aplicat al anorganic mort masses, plu ili es regulari. Ma plu ili intra in un raport intim con li vive, noi vide que ti leges natural es plen de exceptiones e, quo posse astonar nos in maxim gradu, ti exceptiones es sempre adaptat al profite e necessitás del vive!

On save que li max necessi elementes del vive es aqua, aer, lúmine e calor, e li vivent organismes es constructet ex carbonic combinationes, hidrates e albumines. Nu specialmen li aqua in omni su chimical e fisical qualitás representa un complet node de anomalies: li caloric capacitá del aqua, su calor de fusion e de vaporisation es extrem plu grand quam ti de omni altri materies, quo in efectivissim maniere producte un equalisation e distribution del calor sur li terre. Li expansion del aqua per calore es totalmen ínregulari, proque de 0° til 4° Cels. li aqua ne augmenta su volúmine ma just contrari diminue it. Ma just ti circumstantie junt con un altri exceptional cose, que glacie es plu levi quam aqua (presc omni altri materies in firm statu es plu pesant quam in liquid) es necessi por que li riveres ne mey gelar til fund, quo vell far ínpossibil organic vive in ili! etc etc. Yo ne posse ci enumerar omni exceptiones, quam li diatermanitá del aer concentrant li calore solari che li superficie del terra, li íncredibil variabilitá del carbonic combinationes, li exceptional qualitás del acid carbonic, li inertie del azote etc e lor relation al vive organic. Ma lu comun de omni ti special apart qualitás diferent del altri materies, es que ili facilisa e auxilia li vive in ínprevisibil mesure.

Si noi sub ti nov idé regarda li exceptiones in li lingues, noi va trovar just lu sam! Exceptiones facilisa li parlation e li expression de su pensas. Si in F del verbe savoir on deriva je sais in vice de je save, on deve constatar que pronunciar sé in combination con altri sequent sones es mult plu facil quam sav. Íncomoditás es sentit tam plu, quam plu sovente ili impedi nos. Pro to just ti paroles queles es max usat, es li plu ínregulari del vidpunctu de sistematic grammatica, ma max comod del statupunctu de practic usation! On save que li ínregulari comparatives in max mult lingues es ti del paroles mult, poc, bon, mal, grand etc; ínregulari es li verbes auxiliari har, esser, posser, plu voler, vider, far, ear, etc; pronomines personal, numerales del unesim 3 etc; sempre ti qui es in li constant usu.

Un lingue totmen ne existe por parlar secun grammatica o logical regules, ma inversmen, tis existe por facilisar li parlada. Ma quam ja dit un tro grand schematisation, transportat in li omnidial vive, fa ti vive íntolerabil. In li practica on ne deve solmen generalisar e schematisar to quo have quelc similitá, ma it es anc necessi accentuar diferenties por ne confuser divers coses simil. On save quam ínpractic es p. ex. in telefonada tro simil paroles con contrari o divers sense. Pro to un tal schematisme qual esset in Volpük, qui have pronomines personal ob, ol, om, of, obs, ols, oms, ofs o in Esperanto mi, vi, li, ŝi, ĝi, ni, ili es contrari al practic necessitá clarmen discerner li divers individues: yo, tu, il, ella, it, noi, vu, ili.

In tal coses un superflui regularitá fa sentir se quam ínsuportabil in li practic vive.

Li constant usa del sam paroles lima e politura les talmen que ili perdi su regulari originari forme e deveni exceptiones, ma exceptiones plu comod usabil. E it es interessant, que nu li idistes in «Mondo» discusse pri li possibilitá forjettar li machinal verbal finale -as in li copula esas qui es tro long e pesant in practic usada. Ili vole introducter un «exception». Ne li aprension de un lingue es lu essential, ma su usation. Li exceptiones ne es fat por far li studia plu desfacil por forenes, ma por parlar plu fluent e curt. Plu familiari e con minu grand radie de action un lingue es, plu it have exceptiones; plu universal, plu oficial, aferic li lingue es, plu regulari e schematic it es. Un del max ínregulari e desfacilmen individual es ti del eskimós qui ya vive solmen in micri gruppes familial, ne mem in tribes, e li max regularisat li lingue angles, de ti popul con minor psichic expansivitá, quo es anc atestat per su manca de musica, ma con max universal organisatori instincte.

Quel instructiones posse dar nos li constatation de ti lege natural pri regula e exception por nor special scope, li L.I.? It es clar que in ti lingue quam li max ínpersonal, abstract e aferic li regularitá va esser plu grand e plu expandet quam in omni national e tribal lingues e idiomes. Ma it nequande va posser atinter li schematisme total. In ti direction noi vide li constant elimination del schematisme comensante ye Leibnitz e Decartes, Dalgarno etc til Volapük, Esperanto, Neutral, Universal etc.

Li ver solution anc ci va esser un harmonisation del du contrari principies. It postula li penetration sensitiv del real necessitá in li instincte del superpopul international. It do deve contener in se self li possibilitá de constant corectura per usation. Un tal caut solution con portas apert a omni directiones representa Occidental. It ha regulat in un maniere inesperabil til nu, li labirinte del latin ínregulari verbes conservat in Latino sine Flexione, ma it ha abstinet se del scolastic schematisme de Esperanto-Ido. Occidental seque li leges del vive, queles es plu flexibil quam ti del fisica e mecanica, e it lassa al témpore e li practica far ancor ti modulationes queles va monstrar se necessi. Li possibilitá de ti «natural evolution» es li max secur fundament del vive e crescentie de Occidental.

E. W.

Li articul li

Proque it sembla que pluri nov letores ne conosse li motives por li form del definit articul, usat in Occidental, quelc paroles explicant sembla esser necessi. Ma it es tipic, que Sr. H. Peus questiona in su «Mondolinguo» nr 3 de 1927, per quo on vole motivar ti form. Malgré, o caus su multannual activitá in li movement por un international lingue quam idist il ne save o pretende ne saver, que ti form ha esset unesimmen publicmen introductet de Sr. Eug. Monseur, professor de sanscrit e de filologie comparativ in li universitate de Bruxelles, qui ja in annu 1911 scrit pri it un scientic, detalliat articul (8 págines) in li excellent jurnal «Lingua Internationale» nr. 7.

In li articul mentionat, quel es tro long por esser ci recapitulat, prof. Monseur veni al conclusion, que li form li max bon adapta se por li lingue international. Il monstra, que pro li homogenitá del lingue li articul deve esser de romanic orígine, t. e. descende del demonstrativ pronómine latin ille, illa, illud. Il rejecte absolutmen formes quam lo (quel vell indicar alquicos masculin), la (quel vell indicar alquicos feminin); il e el il rejecte pro simil motives, e secun su opinion, le vell dar al franceses e italianes un impression de plurale, etc. etc. Li es anc motivat per su final vocal, li general adjectivic -i. In parenteses dit, ti -i es li sol vocal, quel es internationalmen e scienticmen motivat quam expressent alquicos adjectivic e quel es neutral, li esperantistic -a es ya conosset partú quam indicant alquicos feminin.

Del form li on posse, si necessi, formar special formes, quam lo (masc.), la (fem.), lu (neutr.), lis (plur.), los (plur. masc.), e las (plur. fem.).

On deve memorar que, proque on deve evitar introducter in li lingue international grammatical géneres, ma in contrari li romanic lingues possede du géneres, masculin e feminin, on es fortiat usar un tal form del articul, quel ne da al romanic popules un impression de un de ti géneres e choca les in combinationes quam la patro. Pro to li esperantistic la absolut ne adapta se.

Al argumentes del prof. Monseur li redactor del «Lingua Internationale», Senior J. Meysmans, adjunte, que li articul just in li form li esset introductet in li latin del scolasticos, quo pruva quam fort li besona de definit articul fa se sentit in li modern pensa.

A to on posse addir, que li form li ne es inventet, ma trova se in antiqui frances e ancor existe in frances dialectes. E quo es specialmen notand, li form li esset in antiqui frances li sol, quel posset esser usat ne solmen in masculin e feminin ma anc in singulare e plurale. Quelc exemples:

Ci funt li riche robeur / li vesconte e li jugeur ... (Masc. sing.)

Li tors estoit faëlé, (Fem. sing.)

Li apostolies e li emperedor, / li uns Arcadie, li altre Honorie out nom, / e toz li poples par commune oraison ... (Plur.)

A. Z. Ramstedt.

Remarca

Li finale i del articul have anc li avantage ligar se bon ne solmen con sequent consonantes ma anc con vocales, quasi a diftongo, facil pronunciabil: li árbor, li unesim, li obstacul. Talmen on escapa miscomprenses causat per li apostrofation del articul; p. ex. in Esperanto «de l' abono» sona quam «de la bono».

Pro li desfacilitá trovar un suficent international forme del articul, mani autores de L.I. ha renunciat it totalmen. Ma li aplication de un articul tre sovente contribue al claritá e expressivitá de un frase; pro to just li romanic lingues ha introductet it, pro que in Latin it ne existet.

Occidental usa anc un articul índefinit, «un», mancant in Esperanto, ma trovabil in omni lingues romanic e germanic. Talmen on sempre have li possibilitá discerner in maniere natural e comprensibil divers categories grammatical: substantives verbal de verbes finit, per articul e pronomine: li pluvia, un pluvia; it pluvia.

E. P.

:footnote6386: Ples anc leer li articul «Mi o yo» Kosmoglott
nro 5 e 6 1922.

[[mi_mu_yo_mi,Mi -- mu, yo -- mi]]

Mi -- mu, yo -- mi footnote:[{footnote6386}]

Divers persones es chocat del pronómine possessiv mu, e vole changear it ye mi, mie etc. On cita que mu es li resultate del cri de vaccas, li muida. Ma ples supposir, que noi satisfá ti desir e accepta por li possessiv li form mi, tande por li personal noi vell dever haver un altri p. ex. yo, io o un simil, proque me es necessi por li casu obliqui. Li solution sembla excellent: yo ama mi patre etc. Ma qualmen nu va aspecter li regul general que omni prepositiones governa li nominativ? Do noi va haver li jolli combinationes: il ha venit ad yo, tu ha marchat con yo etc. Esque to ne vell esser ultra-chocant. Do on va dever changear li regul. Forsan in maniere: omni prepositiones governa li accusativ (objectiv). Ma tande noi vell haver altri jolli expressiones: yo veni a le, yo prende it de la, in vice de: mi veni a il, mi prende it de illa.

In general do it va esser un question quo preferer. Chascun de ti metodes have, quam on vide, su mancas. Resta ancor li question, si on adopte yo e mi, quel form electer por li unesim person del pronómine? yo, io, i, ie, ego?

Ego es pur latin e da bon derivates: egoism, egocentric, egoist, ma in li fluent vive del actual témpore it sembla esser tro pesant e ponderosi. Io have du síllabes con accentu sur li unesim quo anc sembla esser ne tre practic. Ie have li sam manca quam io e in ti form sembla un poc strangi, proque ne existe necú. Adver in dan on pronuncia it talmen ma on scri it jeg. I sol sembla tro curt e va lurar li angleses pronunciar it quam ai.

Sembla do que li form hispan «yo» va esser ti form quel es max apt, in casu que ne vell exister li desfacilitá pri li casu del prepositiones.

E. W.

Remarca

«Mu» e «mi» in form e signification ne es nov in Occidental. Secun prof. Schuchardt «mu» es usat precis in sam maniere in creolic dialectes. «mu» es anc estonian e simil al slav «muy», portugales «meu», ruman «meu». «Mi» vice «io» es in Lingua Franca precis in li sam form e signification quam in Occidental.

E. P.

Li mollat sones n' e l'

De divers láteres on ha criticat li mollat lítteres e fat propositiones por compensar les. Advere ili ne es familiari a nos in ti scrition, quáncam per li son ili es tre comun e international. Ma ínfelicimen li transscrition es diferent in omni lingues: Occidental n', l' corresponde a F gn, ill; D gn (Kognak), (lj); I gn, gli; A gn (Cognac); S n con tilde, ll; P nh, lh; Polon. n con acut, (lj).

Li metode de Occidental es do ne international. Quam on vide, li metode F I conosset anc in altri lingues in li parol cognac es ancor li max conosset, ma su parallel l' es gl solmen in italian. Li transscrition, solmen fonetic, destructe in mult casus li etimologic coherentie e vell causar in Occidental miscomprenses, p. ex. lignit, lignin derivat de ligne, D Holz, vell collider con linea, scrit ligne quam in F; li scientie «gnostica» ne posse esser pronunciat n'ostica, ni «agnoscer» quam an'oscer!

In general li mollat sones resulta del plu rapid parlada in li hodial témpore u li i (campania, campan'e) ha poc a poc acurtat se til un son medial. Li proposition retro-introducter ti son i in veritá va esser un archaisme ne correspondent con li modern tempo de parlada. Ples observar que in li citat exemple (campania -- campan'e) anc li a accentuat in li unesim parol es plu long quam in li duesim. E in general li vocales ante tal mollat consonantes es pronunciat curt (canal'a, cognac, F vigne) e si on vell scrir les in antiqui metode li pronunciation secun regules international vell esser long (canalia, coniac, vinea). Li scrition per j es ínpossibil pro li sibilant son de ti líttere in Occidental. Do on vell dever scrir y, p. ex. canalya, conyac, batalya, atinyer, extinyer, stranyi, velyi, botelye, agulye, distinyer, colyer, campanye, ganyar, talyar, palye, vanillye etc quo advere es tre repugnant. Li metode hispan con tilde e polones con accentu acut vell esser tre bon por n', ma on ne posse adaptar it al l', e un parallelitá inter li du sones e lor transscrition es certmen desirabil, e li transscrition hispan per ll e F ill visibilmen ne adapta se al systema de Occidental.footnote:[Adplu on deve ne obliviar que li majorité del printerías ne possede ti special lítteres del alfabetes hispan, polones etc. Ples egardar li desfacilitás in li general introduction de Esperanto just pro su nov diacritic signes. Támen it es facil printar li plu diffuset vocales accentuat: á, é, í, ó, ú, à, è, ì, ò, ù. Ili es usat ne solmen in li lingues romanic, ma anc slavic, hungarian etc. E. P.]

In general ti paroles con mollat sones es ne mult, e ja tre conosset internationalmen sub li sam son. On ha pro to proposit totalmen vicear li nominat paroles per tot altris p. ex. vel'i per seni (comp. senil, senatu etc) o old, botel'e per botel, campan'e per campania, gan'ar per ganar etc.footnote:[Kosmoglott nr 37, pg. 51.] In pluri casus certmen on vell posser far to, ma desfacilitás es incontrat specialmen in du casus.

Li unesim casu es li suffix al'a, quel significa un colectiv, un amasse sin órdine con desdignant sense, p. ex. canal'a, intral'a, lappal'a, rinsal'a etc (D Pack, Zeug, Hundepack, Gekröse, Lumperei, Spülicht). Ti suffix es tre expressiv e posse dar multissim bon derivates, do tre util. Un alteration ad -al-ia, -al-ie sembla ne esser possibil pro li sense de -ia (local, temporal, extendet o feminin) ni de -ie (abstract cose). In un lingue natural tal confusion es tolerabil, ma it sembla me que in un L.I. on deve haver un clar schema de derivation, e ti nov metode vell destructer li clar e unitari fundament. In un sistema omnicos es in un harmonic relation, e on ne posse mutar un cose sin que it influe anc mult altris e sub mani conditiones posse totalmen desstructer li construction. On deve memorar que it es ínpossibil combinar absolut naturalitá e internationalitá con complet regularitá, logicalitá, unisensitá, rationalitá etc. On deve harmonisar li divers postulationes in tal maniere que to quo es plu grav, plu valorós, in chascun detallie deve esser preferet, e li altri minu essential postulation deve ceder.

E ci yo deve monstrar li duesim casu:

It concerne li verbes quam attin'er, extin'er, distin'er etc. Ili veni del latin attingere, extinguere, distinguere etc, li paroles derivat modern e latin es F atteinte, P extincto, FAD distinction. Ti verbes vell do postular un apart tema (radica) por li derivation, proque verbes quam attincter, distincter, extincter vell esser tro chocant. Ma si noi departi del idé que li apostrofe monstra li omission de un vocale, in nor casu un i, noi posse submisser ti verbes al regul general, que verbes con tema vocalic adjunte un t por formar li tema perfect, do attin't, extin't, distin't etc e de ili noi deriva formes tre natural: distin'tiv, distin'tion, extin'tion etc. Do logicalmen li apostrofe quam signe de elision de un vocal acurtat es absolutmen justificat: per it es attin'et li paralelitá che ambi consonantes n e l; li alteration del visual forme del paroles es relativmen ínsignificant; on ne besona special lítteres quam li hispan n con tilde, polones n con accentu acut, o grotesc combinationes quam gn, gl, e posse printar Occidental in omni printerías. Advere ti metode absolut ne es international footnote:[Ma it es generalmen aplicat in linguistica. In retoroman dialectes on usa anc li apostroph por marcar mollation, sammen in lingues slavic (slovac, wend). pass:p[ +] pass:p[ +] Plu tard, quande Occidental va esser introductet, on va far n' l' quam propri signe por printa e scri-machines; talmen li chocant spacie pos li apostrof va desaparir. Li printerías sempre have special types por frequent ligaturas, german p. ex. St, ck, fl. Hollandes scri-machines have mem un type por ij. pass:p[ +] pass:p[ +] E. P.], ma it es almen neutral, e sembla que omni altri metodes si on va applicar les unitarimen ad omni casus vell chocar mult plu.

In fine chascun lingue have su propri individualitá e ne consiste in un conglomerate de coses prendet ex altri lingues, e ta, u ne consiste concordantie e internationalitá, li lingue posse bon secuer su autonom leges in vice de crear un cáos, caus ne posser decider quel form national prender, proque chascun prende se li jure proposir por un L.I. li formes de su propri lingue. Ma chascun lingue, anc un artificialmen creat L.I., possede su propri anima, su propri leges, forme, quo on deve egardar si on proposi changes. Do on ne mey simplicmen criticar ti o altricos ma on mey collecter li tot materiale e explorar quel consequenties vell haver ti o altri nov solution, e solmen tande presentar un complet solution, quel vell esser plu bon. Ma criticar cert detallies, sin dar plen e satisfant amelioration vermen ne have valore, to es plu nociv quam profitosi. Omni ver amelioration e progress es acceptat in Occidental con joya e tal seriós propositiones es discusset e tractat per nor scientific organisation CELIA footnote:[Comité Explorativ de Lingue International Auxiliari, Helsingfors, Villagatan 25. C. 12 (Finland).], a quel chascun posse tornar se. Ma omni proposition deve ne solmen proposir ti o altri change de un detallie, ma egardar omni consequenties evocat de tal change.

E. W.

Neo-Volapük

Interlinguistes rememora que in Volapük (sam quam in altri lingue-sistemas apriori) li parol-formation sovent evenit talmen, que a un trunc essential (i. e. un quasi «compresset» radice), self ja significant completmen li concernet conception, fe esser adjuntet un etiquette sillabic del classe de notiones, a quel li cose expressendi apartene. P. ex.: yul-op = Europa(-continent), mel-op = America(-continent), tal-op = Australia(-continent).

Ti metode bon-antiquat celebra un gloriosi resurection in «Esperanto». A ti-ci lingue ne sufice expresser un notion per li radica self e sol, i. e. un cose per su nómine. «Lingvo» sovent adjunte, egal quam li «Pük» beatmen morit, in ultra un síllabe, indicant li concernet categorie de paroles, e per to atinge un alongation, quel have un drolli efect por chascun san sentiment lingual: Ĥin-ujo = China, ADS(FI), Portugal-ujo = Portugal, ADFS(I).

In plu grand extension ti methode, garnir per caude pleonasticmen radices ínnocent e de plen valore, trova application in Esperanto che divers medies e instrumentes: kirl-ilo (D quirl), bala-ilo (F balai), kalandr-ilo (P calandra, S calandria, F calandre), rabot-ilo (F rabot, P rabote), falch-ilo (LI falce, F faux, P fouce), komb-ilo (A comb, D kamm), fajl-ilo (A file, D feile), hak-ilo (D hacke, Sv hacka, F hacha, A hoe), rasp-ilo (IS raspa, A rasp, F râpe), filtr-ilo (LIS filtro, F flitre, AD filter), plug-ilo (R plug, D pflug, Sv plog, A plough). Particularmen grotesc in: shovel-ilo (A shovel, D schaufel).

E. Graber.

Nov projectes de L.I.

W. J. Wengerow -- Omo, li lingue del hom. 1926, Sverdlovsk, Centromiat. Un edition in lingue russ, 241 pag. In li exposition tre prudent idées alterna con paradoxes o quelcvez ínconossenties del factes. Li paroles radical fini quam in Esperanto ye o, Mario, Misisipo, Ferinso (insul Ferro). Li transscription es secun russ fonetica por ex. Zefso (Zeus), Gyote (Goethe). Li plural es format quam in Ido. Conservat es li tri participies de Esperanto -anta, -inta, -onta. Infinitiv -ey, por passive -ety, libey (amar), libety (esser amat). Caracteristicas del témpores es -as, -is, -os, -es es extertemporal. Li tabul de corelation arbitrari in maniere simil a Esperanto ma con altri paroles. Li sufixes por derivation es in grand parte arbitrari quam -abo multiplicativ, ak- atin'tioni; alo alquicos simil, aqo (pron. acho) desvalorativ, elo acter etc, intot 104 afixes! Textu-prova: Qarma es luvo Dnipr, Kany as Kalmo, Kany libere, legate ripigas li inter boski te monti sian akvin plenega.

Cosman, lingue universal, Pan-Europan, Pan-Asian, Pan-Amerikan, Nov Esperanto de pastor H. Milner, Karbitz na Aussig nr 148, Tchecoslovacia. Dante a Occidental li judicie esser vermen un Romanid lingue fascinant, li autor pensa ameliorar it introductente medial-paroles à la Weisbart e intercalante divers paroles chines e indic (pro inpartialitá) p. ex. bay (de), hia (sub), lie (qui), jo (si), mo (a fine), jen (gente), bul (libre) Ceteri jolli paroles in Cosman es: fyl (sentir), i (un), can (posse), ye (ancor), psyq (ánim), tere (animale), shume (árbor), ster (astre), coll (omni), iam (mem), danc (mersí), dinc (pensa), pish (pisc). Li conjugation del verb «esser» es in presente: saio, sash, sas, samen, s-it, (sait) s-en. Un exemple del lingue: Qui po de cap del chef of dom tudic bay su hemidormel separd si ex gran camerplante i entel, so clind si smilent super lo. Sr Milner nomina su lingue un «sesterlingue» de «Occidental», un honore tro flattant.

In Mondo nro 204 Dr. W. M. L. Beatty exposi su sistema Qosmiani, ja recenset in Kosmoglott. In su introduction il parla pri divers tipes de L. I., cita lingues quam Romanal, Monario, Medial, ma oblivia Occidental. On vermen mira que on posse presentar al publica ancor hodie li pretension que it mey adopter un lingue in quel li numerales have li sequent charmant formes: nul, dul, mul, bul, vul, xul, sul, gul, hul, nol, nunol, nunul, nudul, numul, dunol, munol, nunonol etc. Ja nu che calculation erras es sovent, ma quo va evenir, si on va dever calcular per li metode Qosmiani. Li tot economie mundan es in dangere!

E. W.

Anglido de H. E. Raymond, Kalamazoo, Lock Box 912 (Michigan, USA). Un compromiss inter Esperanto e Ido à la Saussure, e con nov stran'itas, p. ex.: ita (alcun), kita (qual), tiseca (tal ci), yeda (omni), non (nin), fetero (plum), chevaliro (cavallo), frawleso (garsona), maku (far), neku (mortar), batmo (gradu), stufo (stoff), himelo (ciel), kindi (infantes), stim (vapor).

Meso de Sidni Bond, Street High 24, Wellington, Somerset, Britain. Gramatik et Specimenes (precie: 4 pences). Exemples de paroles: xe (che), esti (es), stem (radica), kwar (quar), sep (sett), okt (ott), nov (nin), eksrajano (ex-rey), god (bon), jaldir (accelerar), safarir (voyagear), werir (portar), nekst (proksim), folgir (persecuer).

Loqa. Experiment de un lingue logic de G. Nield, Marseille, 20 Bd Gabriel Boyer, Montolivet. Exemples: na 1, xe 2, li 3, ko 4, cu 5, sah 6, peh 7, tih 8, foh 9, y 0, w 00; nay 10, xeli 23, kow 400; kowcu 405, culixe 532. Finales: -a singular, -e plural, -o adjective, -u adverbie, -l masculin, -r feminin, -t person, ente, con sexu índeterminat; kat (cat sing.), katel (catos), kater (catas); pa (yo), fa (tu), ta (il), la (ella), ra (it), be (noi), ve (vu), de (illos), le (ellas), re (ili); palovfat (yo ama li patre), pituldah (yo da it le), pihlov promaqard (yo amat promenar in li jardin). Un project ne totalmen a priori, in ceteri idealaci simil quam «Ro» de sr Foster e li esquisse de sr T. Jung in su roman «Landoj de fantazio.»

E. P.

Cronica

In «Wiener Handelsblatt» 2 sept ha aparit un articul por Occidental, intitulat «Esperanto oder Occidental», plenant li unesim págine del diale e con textus comparativ in li du lingues. Li 23 e 30 sept esset insertet articules sub li sam titul, explicant li sta-punctu de esperantistes, sin in fact refutar li argumentes occidentalistic. Un scritor opine que on va ameliorar Esperanto plu tard e que in present on deve propagar li L.I. solmen in li form de Esperanto. A to noi responde que li competentes refusa un L.I. artificial just pro que on presenta it a ili in li repugnant form de Esperanto. Li esperantistes per lor infatigabil labor fortmen ha avansat li idé del L.I., ma hodie ili mem noce al idé per continuar adtruder lor grotesc sistema al publico quande ja Occidental existe. Li esperantistes ya concede to implicitmen per declarar que Occidental have un plu grand fortie propagativ. In céteri noi denove posse citar solmen li conosset paroles de Grabowski, qui pos Zamenhof esset aconosset quam li max competent esperantist: «Ne tiam ni perfektigos nian lingvon kiam la mondo estos akceptinta ĝin, sed la mondo akceptos nian lingvon nur tiam kiam ĝi estos perfekta» (Ne tande noi va perfectionar nor lingue quande li munde va har acceptat it, ma li munde va acceptar nor lingue solmen tande quande it va esser perfect).

Con permission del ministerie de instruction li lingue Occidental esset introductet in li popul-universitate de Mecklenburg-Schwerin por li hiverne 1927/28.

In li semane de 18 til 25 sept. evenit in Mauer (Wien) un exposition de artes, artises etc, a quel anc li buró de Cosmoglotta ha recivet un invitation. Noi havet li honore monstrar nor modest exposition al presidente del republica Dr. Michael Hainisch, al chef del guvernia Dr. Ignatz Seipel e a altri prominent representantes del state. Li ministre por comercie e comunication Dr. Hans Schürff havet apart interesse por nor affere pro li actualitá del L.I. che li relvias. Pos acceptation de nor explicas il petit nos pro materiale informativ pri Occidental.

Nor samideanes sr. Gerald A. Moore (London), sr. Eric Biddle (Chester) e sr. Brisbane Eldon L. L. B. (Manchester) prepara li fundation de un angles societé por propaganda de Occidental.

Durant 20 e 23 august sr. de Wahl visitat Helsingfors u il in li vésper de 22 august fat un discurs pri L.I., improvisat del Societé Interlinguistic in li sala de Svensk Samling.

«Rahwaleht», Reval, 30 august, ha publicat un long articul por Occidental con portrete del autor.

«L'Araldo Fiorentino» nr 8 contenet un un-paginal articul in Occidental por Occidental.

«National-Zeitung», 22 august, reproducte li portrete de E. de Wahl, li autor del «nov mundolingue».

«Esperanto en Nipponlando» nr 30 recense nor brochura: Li via al lingue del europan intercomprension Occidental.

«La Revuo Orienta» nr 10 publica in lingue japanes sur du págines un exposition de historie del movement de Ido til inclus Occidental.

Ex li raport de «Heroldo de Esperanto», nr 33, pri li Universal Congress de Esperanto, noi reproducte li sequent interessant passus in traduction Occidental: «Precipue interessant esset quo sr Ossaka al fine del discussion pri li pronunciation de Esperanto ha concludet ex li usation de -io vice -ujo. Regretabilmen ti ci bagatelle ancor ne lassa tranquil un grand parte del samideanes. E on vole esser mem plu papal quam li pápa self. Mem quam suffix li finition -io totalmen ne vell esser contrafundamental ma certmen plu natural e plu practic quam -ujo; támen li afere es tam risibilmen bagatellic, que on va posser facilmen ceder al absolut ujo-anes, si de to va depender li victorie de nor idé. -- Sr Ossaka támen, in su paroles al discussion, ne ha restat che ti punctu sol. Il dit, que che introduction de nov «international» paroles on mey egardar anc pri orientales! -- On ne discusset, adplu pri ti ci affere, quáncam ci aparit li ver punctu essential del tot problema de lingue international. Esperanto es un essentialmen europan lingue. Ti facte es ne anullat per li quelc artificialitás, quam p. ex. li tabell-paroles o simil expressiones prendet ne ex lingues natural ma quasi ex li aer. E certmen, creante su lingue, Zamenhof ha pensat cardinalmen, si ne exclusivmen, pri creation de un international europan lingue, quem, comprensibilmen, mey aprender anc li non-europan popules ... Ma consentiente, que Esperanto es essentialmen europan lingue, on deve anc tractar it quam tal e aproximar it max mult possibil al natural europan lingues, vice far, quam quelc prova it, li contrarie. Just pro ti ci punctu evenit li schisma in li movement del mundolingue, just pro it Ido e Occidental ha aparit ... Omni-cos besona su témpore por evoluer e maturar. Unquande Volapük esset trump, hodie to es Esperanto, pos cert témpore to possibilmen va esser alquicos altri ... Noi ya ne combatte por li sol form, noi combatte cardinalmen por li idé ... Fanatisme ne posse salvar nos. Tranquil, seriosmen, consciente li scope, lass nos sequer nor via! ... Lass nos esser conscios esperantistes!

Ex li rubrica «Ni kaj la aliaj» (Noi e li altris) del sam jurnale, nr 36, noi traducte li sequent frases de T. J.: «Si Esperanto ancor ne vell exister, e si it ancor ne vell haver su certmen tre considerabil divulgation, yo vell esser cert, que alcun project plu proxim al natural europan lingues vell haver plu mult chance esser acceptat del vast publico. To vell esser mem un tot natural e selfcomprensibil affere ... Yo sempre regretat, que noi ne posset seder junt con li «altris» e far contracte con ili ... Regretabilmen on prefere, sur li du láteres, continuar li til-nu damnand statu e combatter un li altri. E támen noi es adherentes del sam mundolingual idé, samideanes in li ver sense del parol, e noi du combatte por ti sam idé, quáncam secun conception diferent. Omnicos in li munde es perfectionabil: it ne existe mem ne un affere, quel ja til ultim gradu es perfect. In consequentie anc Esperanto es ameliorabil.»

Ancor in nr 39 de su gazette sr T. J. scri pri li sam tema, defendente se contra li protestes de ti esperantistes de queles «omniquunc sentiment de objectivitá evanescet sub li ardent sole del Esperantoentusiasm». Il emfasa que li esperantistes have li jure confesser que Esperanto es perfectionabil e que ili have li jure mem colaborar con li altri mundolinguanes, sur li base de «separation de practica e teorie.» Adver noi vell esser curiosi, in quel maniere sr. T. J. imagina li realisation general detalliat de ti ci propose.

In Cosmoglotta nr 41 noi raportat que sr. Dr. K., li presidente del international Ido-Union ha demissionat. Nu noi lee in «Mondo» nr 207, que li nov electet presidente sr. Dr. Au. anc ha demissionat pro li íntransigent antireformistic attitude de sr. de Beaufront. In consequentie anc sr. Ahlberg, quam secretario del Union ha demissionat, evocante li céteri membres del Comité sequer lor exemple. It sembla que nu omni bon ancian Idistes ha forcurret ex li «Komitato» e «Akademio» e que seniores de Beaufront e Noetzli sol va dever ocupar omni ministeries in li nov regime de sever dictatura in Idonia. Adver sr. Noetzli in «Ido» nr 7 declara que li altri membres esset solmen «pseudo-Idisti» e «intrigeri», contra que il e su adherentes es li «vera Idisti». Quo vell dir li regretat Dr. Couturat pri li actual administrantes del heredage de su celebri Delegation?!

«Idiste Français» nr 25 refere pri un libre «Nur per gut-kontilo» de sr. E. Bogard, qui parla pri evolution de Ido, ma «egardante que li emendas ne mey far obsolet nor actual manuales, dictionariums e litteratura.» Antiqui erras quel on ne ha volet corecter, poy custa mult plu.

Nor letores memora que sr. canonica Jules Gross severmen ha criticat li «cacofonie» de Occidental (vide Kosmoglott nr 36, pág. 38). Ma nu in «Mondolinguo» nr 4 noi lee que il usa li sequent juxtapositiones: august manui, devot penso, precioz frukti, feldo fekund dil, nobl peni etc. To es ya mem plu cacofonic quam Occidental. -- Proque li cacofonie esset li principal manca, quel sr Gross reprocha a Occidental, noi probabilmen bentost posse expectar sr Gross in nor ranges.

In «Mondo» nr 204 sr Hans Cornioley parla pri li finale -ion e di: «Paroles extraordinarimen international ne es adoptet pro nor sistema! Yo modestmen replica: si un sistema impedi li usation de paroles tre international, ti sistema es fals. E it es oportun destructer un tal sistema.» Bravo! Ma si on continua in ti maniere on va pos annus arivar ad Occidental. Pro quo ne venir strax?

In «Bulletin Français-Ido» nr 111 sr de Beaufront implicitmen confesse que il ne save li fundamental regules de su Ido pri formar verbes de substantives significant un statu. Secun su opinion it es permisset al idistes formar «sintezar, pacar» de «sintezo, paco» solmen si su «Akademio» va ratificar ti ínmediat derivates. Essent «docero diplomizita dal Ido-Akademio» per lor membres F. Schneeberger †, Dr. St. Liljedahl † e Ing. K. Feder in annu 1921, yo deve protestar contra un tal restriction e coruption del verbal teorie de Dr. Couturat. Yo es cert que omni ver Idistes va adherer mi proteste. -- Secun li raport in «Mondo» nr 207 sr G. A. (Paris) enunciat in li Westeuropan Ido-Conferentie que Occidental es un lingue solmen por erudites, regretabilmen sin que li tre estimat samideano pruva ti opinion. Ma til nu es demonstrat solmen que Ido es un extrem desfacil lingue; mem li ductores e redactores ne save usar it rect. Támen sr de Beaufront per sofisteries e prestidigitation vole far creder al letores ne persequent e ne conossent li ver statu del coses, que li critica in Cosmoglotta ne es exact. Ma omni objectiv Idistes inter nor letores sempre denove constata que nor critica es tre just e plu exact quam sr de Beaufront posse desirar.

Miss E. Sylvia Pankhurst scri in «The Womans Leader» sept, que li unic dictionarium necessi por Interlingua es li dictionarium Latin. Ma li estimat seniora ples egardar que circa li demí de omni latin paroles es mort o nu in li modern vive ili have un altri signification quam in antiqui Roma. On apen posse revivificar li antiquat signification de bello (guerre), copia (quantité), charta (paper), lapis (petre), classe (flotte), ver (verne) etc.; nam ti paroles have hodie un totalmen altri sense. It ne sufice solmen simplificar li Latin, on deve anc modernisar e inrichar it por far it usabil por li hodial traffic. In céteri li L. I. deve incorporar elementes international anc si ili es ne de orígine latin. E tal paroles (ili es bon 1/3 de omni international paroles) on ne trova in un latin dictionarium. (Vide anc Cosmoglotta nr 41, pag 71).

«Arbeiter-Esperantist» nr 7, 8 explica sur 3 folies-quart, qualmen on deve usar li acusative. To es li famosi facilitá de Esperanto, pri quel on scri tant in omni reclames.

In «Heroldo de Esperanto» nr 23, 26, 33, sr Rollet de l'Isle critica li metodes de propaganda per printages sur covertes, scrit in Esperanto, quo di necos al publica. Il postula que li propagativ anuncia o titul deve esser scrit in national lingue. To es un anihilativ self-judicie. -- Noi consilia a nor samideanes sempre far li reclame per e in Occidental. To es nor max efectiv metode!

Interessant es un enunciation pri mundolingue telefonic de Comte Arco (Telefunkengesellschaft) in «8 Uhr-Abendblatt», Berlin, 6 august. Il di que un lingue de caractere sonal quam german o angles vell esser ancor acceptabil, ma ne tchec o russ, pro li mult consonantes sibilant. Esperanto, quel il ha subtenet sutemporanmen, vell esser apt acusticmen; ma li intensiv e ínfatigat propaganda durant deci annus sembla monstrar que su diffusion ne have success. Finalmen li comte di que li tecnicos de comunication mundan con joya va acceptar omni propose quel have plu mult chances in international realisation quam Esperanto o angles, emfasante que durant li solution del problema del mundolingue on ne mey adplu ignorar li fort psicologic causes quel pleda contra un artificial lingue e por un natural L.I.

In li 19-esim Universal Esperanto-Congress in Danzig, august, ha prendet parte solmen 900 persones. Al 2-esim Esperanto-Congress Geneve 1906 venit 1200 membres. Al 15-esim Nürnberg 1923: 4963 persones; ti ci congress havet li max grand númere de partiprendentes. -- Dr. Dietterle, chef statistic del Esperanto-movement, ha raportat in li Congress Danzig, que secun li responses recivet li actual númere de esperantistes es adminim 105 000. Do li númere 500 000 in nor brochura «Li Via al lingue del europan intercomprension» es evaluat un poc tro alt.

Secun comunication de «Popolo d'Italia» e altri italian jurnales li pápa ha refusat acceptar in audientie special li partiprendentes del Catolic Esperanto-Congress in Assisi, august. «Das neue Reich», Wien, 17 sept, citante li raportes del catolic presse, comunica que in li Vatican on have un fort aversion contra li grotesc Esperanto. «Tribuna» scri: «Li eclesie nequande va aprobar vicear li glorios Latin per ti francmassonic mis-creation».

«Kataluna Esperantisto» nr 35 -- 36 in li raporte pri li «XIII-aj Internaciaj Floraj Ludoj» publica li liste del premiates, u noi trova nor fervent colaborator Dr. Karl Schüppel, qui ha recivet li premie por li tema «Natura evoluo de Esperanto».

Avise

Li nr 2 (e partmen nr 3) de Cosmoglotta es exhaustet. Noi peti nor samideanes quel ha recivet pluri exemplares por propaganda, haver li amabilitá retromisser nos un parte, por li nov abonnates.

Administration.

Corespondentie


A senior E. Pigal, redactor de Cosmoglotta.

Altestimat senior.

Per ti ci yo have li honore misser vos 30 pounds quam donation a li Association Cosmoglotta.

Ca vu va permisser me adressar li sequent paroles a mi mult estimat corespondentes?

Yo ne aproba li bases de Ido e li politica del idistic «Akademio», ma in contrarie opine les quam profundimen fals. E quo es fals de comensa, ne posse esser reformat, e pro to li «pasilogial diskutado» va ducter a necos. Li conservativ idistes anc comprende to, e pro to ne vole un discussion del base. Solmen idistes ne conossent sufficent ni li structura o ver historie de Ido, ni li structura de lingues in general, continua esperar un resultate de lor discussion.

Secun mi firm conviction it vell esser negar li veritá negar li superioritá del lingue Occidental comparat con li mecanic lingues Esperanto e Ido. Solmen in Occidental noi have un bon solution del problema de derivation, e ti problema es li cardinal punctu, nam si noi ne have international derivates, noi ne have international paroles e li principal postulation -- un international vocabularium -- ne es satisfat.

Artificial lingues ne havent international vocabularium es fortiat rebaptisar li tot scientie e tecnica -- un labor de Sisyphos, absolut ínutil. E pro to yo es strict e absolut contra un compromisse inter Esperanto-Ido e Occidental e contra quelcunc conferenties o negociationes con li esperantistes, exceptet sur li base del acceptation del interlingue Occidental.

Comprensibilmen, mult labor resta ancor ínexecutet in Occidental; ma li structura de Occidental presenta un excellent base por futur perfection, nam ti base es líber de linguistic errores. E Occidental es admirabilmen developabil in diferent directiones.

Mersí al scientific e sacrificiosi labores de vu, Ramstedt, Pašma, Gaer, Kajš e, ante omnes, nor venerat Edgar de Wahl, noi nu intra in li triesim, e final, stadie del interlingual movement pos li periodes de Volapük e Esperanto-Ido.

Cordialmen vor devoet

Gerald A. Moore

(32, Cleveland Sw., London, W. 2.)


Expressente profundi mersias a nor estimat colaborator sr. Gerald A. Moore pro li generosi don por Cosmoglotta, noi ci mentiona anc que omni amicos de Occidental es mult obligat ultra a il anc a seniores Ing. Hanns Hoerbiger, Ing. Joh. Robert Hoerbiger, Ing. Alfred Hoerbiger, Prof. Hynek Pášma, Mag. A. Z. Ramstedt, pro covrir li grand deficite causat per li necessi plu intensiv activitá del Association Cosmoglotta in su unesim annu.

Mult sacrificies va esser necessi ancor till que li númere del membres va suficer por mantener e developar li organ sin ulterior subventiones. Noi advoca nor amicos continuar auxiliar nos in nor desfacil labor. Ili mey acceptar li assecuration que nor Comité va perseverar administrar nor yun movement in maniere max contentativ por omni adherentes de un lingue international cultural.

Red.

C. W. de Sydow, prof. de Universitate in Lund (Svedia) scri a A. Z. Ramstedt, secretario de C.E.L.I.A.: «Yo posset ínmediatmen leer e líbermen e fluentmen del paper traducter li misset textus e it existet tre poc desfacilitás. Omnicos fat me un plen natural impression. In ti unesim presentation li lingue fat por me un plu bon impression quam Ido ... Esperanto es impossibil por scientic usation. Yo aprendet it ja quam scolero, ma in li duration it ledet tro mult mu lingual sensu ... It va mult interessar me continuar li conossentie con Occidental.»

K. G. Ossiannilsson, Linghem (Svedia) scri a A. Z. Ramstedt: «Tant yo posse dir, que Occidental ne presenta alcun desfacilitás a ti qui es un poc familiari con li romanic lingues. It appare eufonios, facilmen aprensibil e flexibil, omni to qualificationes, queles deve exister che omni artificial lingue, quel vole successar inter li concurrentes sur li camp del mundilingues ... Yo deve confesser, que, in comparation con Esperanto e Ido, Occidental sembla haver almen musical avantages.» (Remarca: K. G. O. es un famos scandinavic poet e novelist. Su poemas es laudat pro lor ritme e eufonie. Do su judicie pri li eufonie de Occidental es anihilativ por ti qui asserte que Occidental es cacofonic. A. Z. R.)

H. Brisbane Eldon, L. L. B., Manchester (ex-presidente de Esperanto-Societé de Manchester, ex-presidente de Esperanto-Federation de Lancashire e Cheshire, ex-fellow de Brita Esperanto-Asocio, ex-presidente de British Ido Society e ex-membre de Ido-Akademio) scri a Cosmoglotta: «Li numeró festiv de vor revúe mult interessat me. Occidental es ja scientic solution del problema meritent li serios atention e studia de omni ínprejudicat homes. Li articul in numeró 41 (4) julí-august «Li ovre de Edgar de Wahl» exposi clarmen li dominant principies de Occidental. Li munde ne va acceptar un lingue artificial, ma un lingue regulari e max natural possibil, un lingue quel seque max proxim li parol-formationes del lingues europan, regularisat e con simplic grammatica. Esperanto ne es conform a ti principies. It es tro artificial, ínregulari, e (malgré li opiniones del esperantistes) ínnatural, ínlogic e tro complicat. Yo es convictet que ti lingue va triumfar de quel li principies plu aproxima se a li lingues europan ... Yo studiat li majorité del projectes de L.I., propagat con entusiasme Esperanto e Ido, ma presc perdit omni interesse pri li problema, precipue pro li diversitá de opiniones e general discordation; ma Occidental revivificat li desire continuar li interesse a nor comun idé.»

Un altri, ancor activ membre del «Ido-Akademio» scri a Cosmoglotta: «Con grand interesse yo lee pri li transition de mult idistes a Occidental. Qui es un ínamic de «malproksimen-parolilo», ti deve esser anc ínamic de «federuro, formacuro, institucuro»; qui re-adopte «q, x», ti deve re-adopter anc li vocal «y» e li scrition de duplic consonantes; qui economisa li acusative, ti deve economisar anc li conjugation sintetic.»

Jan Casse, presidente del Dan Ido-Federation scri al redactor de Cosmoglotta: «Ante pluri mensus vu scrit me un afabil postcarte. Yo deve petir vos por pardonar me, que yo responde tam tard. Unquande yo scrit vos que yo lee vor revúe «sempre con interesse ma rarmen con concordie». Vu respondet me que ti remarca ne posse auxiliar ni me ni vos. E vu scrit: «Noi vell esser vos tre obligat pro comunicar li punctus principal pri quel vu ne concorda. Solmen per apert critica explicit on va esser util al comun idé». Yo hat intentet scrir vos un poc pri in quel punctus yo critica Occidental e prefere Ido. Ma ante omnicos yo desirat usar li occasion dat per vor exhortation, por studiar plu profundimen vor lingue, possente talmen plu bon criticar it. Ma regretabilmen yo ne trovat li témpore necessi por un tal tasc. E nu yo mem deve provisorimen restricter passabilmen mult mi ocupation pri mundolingual questiones. Yo do deve anc procrastinar mi studie e un eventual critica de vor lingue. -- Ma malgré li omission del studie yo támen durant li ultim mensus capt conosser un poc plu mult li lingue Occidental. E yo desira dir to vos ci, pro que vor revúe ha productet ti ci augmentation de conossentie. Pluri articules in Cosmoglotta semblat me tre interessant e instructiv, precipue vor articul «Li ovre de Edgar de Wahl» in li penultim numeró. Til tande yo indiget un sinoptic exposition del fundamental principies de Occidental; e ci yo trovat it. Ma yo sempre esset un ex li reformofil Idistes, e yo precipue ne ha apreciat e ne aprecia li tro grand logica de Ido, avan omnicos in su sistema de derivation. Yo do devet anc in pluri punctus concordar pri vor critica de Ido. Ma yo ne posse e mi ne vole negar, que per li letura de Cosmoglotta mi inclination a critica ha augmentat e yo plu mult aconosse li justitá de alquel punctus in li opiniones del Occidentalistes. -- Pro to, estimat senior, yo ne adplu posse dir, que yo lee vor revúe «rarmen con interesse». Si yo deve expresser mu actual sentimentes in ti relation, yo deve dir, que yo lee Cosmoglotta sempre con grand interesse e sovente con quelc concorde. -- In vor postcart vu anc afabilmen ha referet a mu discurs in P., durant quel yo expresset li opinion, que noi mundilinguanes del divers sistemas es ne ínamicos ni adversarios, ma avan omni-cos samideanes. Yo resta fidel a ti ci opinion. Yo nu samquam tande crede, que it es extrem desirabil, que li Occidentalistes, li Idistes, li Esperantistes etc aproxima se li unes al altres, max mult possibil. E quam natural consequentie de mi opinion yo anc sempre joya, ne solmen quande Ido, ma anc quande Esperanto o Occidental fa progresses in alcun maniere. yo do posse, tot sincerimen, desirar vos progress in vor labor por nor comun scope.»

Li presidente de un altri landal Ido-Organisation scri a Cosmoglotta: «Mi nu have grand simpatie por Occidental pro que mi ha comprendet su principies. Yo ne save qual es li futur de L.I., pro li inertie del masse; ma yo es cert que it ne posse esser Esperanto ... Yo ha decidet auxiliar Occidental.»

E. B.-Ch. scri a Cosmoglotta: «Yo ha recivet 2 numerós de «Cosmoglotta» e ha posset leer les sin desfacilitá. Solmen tri paroles yo ne ha posset comprender. Yo pensa que Occidental es un tre bon lingue international. Yo es Esperantiste de 1913, ma yo pensa que Occidental es un multissim plu bon lingue por li relationes international del homanité culturat. -- Yo ha studiat anc Ido, quel, secun mi opinion, es un miserabil dialect, mult min bon que Esperanto. -- Yo scri ti léttre pos leer «Cosmoglotta» e sin vocabularium.»

P. Hein, secretario del Esperanto-Societé de Jerusalem (Palestina) scri a Cosmoglotta: «Li interesse por Occidental causat che me per vor jurnal, es grand. Conossente Occidental solmen de su latere sonal, yo deve dir que it es un lingue tre eufonic, mi mem adjunte, plu eufonic quam Esperanto. Do yo desira devenir plu conosset con li construction e con li grammatica de ti ci charmant lingue.»

C. C.-Mulhouse scri: «Yo espera que pos ne tro lontan témpore un nucleo va formar-se ci por li eufonic lingue Occidental, quel por noi es specialmen facil in aprension.»

L. M. G.-P.: Pluri ductores de Ido peti nos publicar que malgré omnicos, ili considera li Occidentalistes ne quam ínamicos, ma quam amicos del comun idé. Simil declarationes noi recivet anc de mult altri mundolinguanes, p. ex. de pluri japanes esperantistes.

Ad B. A.-K.: Li opinion del senior redactor de «Mondolinguo» deve ne esser norm por li «mondolinguanes». Malgré li furore del cavalcatores del «logica», li Ido-parol «kelke» es in Occidental «un poc» conform al exemples natural in li divers lingue-families: D ein wenig, F un peu (de), Hung. egy keveset etc. Li altri assertiones in ti nr, 3, ja esset refutat plur vez in nor jurnales. Noi nu deve refusar responder sempre denove a «criticas» de ignorantes, quel persiste ne studiar nor publicationes.

Ad G. N.-M. Noi mentionat «Loqa» in li present nr sub li «Nov projectes de L.I.». Certmen anc li ocupation pri un lingue filosofic have su rason de existentie, etsi in nor era it ancor ne es actual. In céteri anc in ti dominia on deve laborar scientificmen, per antey studiar to quo ha publicat li precursores. -- Sr. J. Linzbach ha developat su teorie ad-plu in li nov brochura frances: «La géometrie et l'analyse géometrique de l'espace à n dimensions», recivibil che li autor (adresse: 28 rue Ducouedic, Paris 14).

Li articul de nor nov fervent colaborator Dr. A. Peipers: «Pro quo yo ha abandonat Ido» va aparir in li sequent numeró.

Abonnamentes, contributiones e subventiones por Cosmoglotta

M. V. C.-Praha: 5 ö. S; E. B.-Chester: 9 sh; A. C.-Rue: 20 sv. fr; G. A. M.-London: 30 pd; J. S.-Radkersburg: 6 ö. S; J. W.-Linz: 5 ö. S; B. E., L. L. B.-Manchester: 10 sh; B. Z.-S. G. Firenze: 1 doll; D. H. M.-New York: 2 doll; X. Y.-U. S. S. R.: 6 doll; L. M. G.-Paris XIX: 1 doll; J. F. K.-Jičin: 15 Kč; O. W. F.-Jeffersonville: 2 doll; A. E.-Stavanger: 10 ö. S; W. C.-Lima: 1 doll; Dir. G. B.-Strasbourg: 20 fr. fr.; Ing. S. B.-Dessau: 3 RM; Regierungsrat Dr. M.-Rudolstadt: 5 RM.

Avise al letores

Mersí al auxilie de sr. prof. H. Pášma, sr. Gerald A. Moore e de altri colaboratores, noi posse editer nor organ Cosmoglotta durant li annu 1928 in omni mensu. Li gratuit suplement cessa aparir quam separat caderne. Li literari e general-scientic articules va esser insertet nu anc in li págines de Cosmoglotta. Li abonnament anual por 1928 custa adminim 1 dollar (= 7 ö. S. = 5,2 sv. fr = 4,2 RM = 33 Kč.), quem noi peti payar max bentost possibil, per postmandate, o banknotes o chec in epistul recomandat al simplic adresse: Cosmoglotta. Mauer bei Wien, Austria.

Administration

Eigentümer, Herausgeber u. Verleger: Gesellschaft Cosmoglotta, Mauer b. Wien, Postfach 10. -- Verantwortlicher Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing b. Wien. -- Druck: G. Kanz, Liesing.

Cosmoglotta A 38 (jan-feb 1927)

Organ del Association International Cosmoglotta

Consacrat al developation e propaganda del Lingue International Auxiliari Occidental

Redaction e Administration: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien, Austria.

Abonnament annual: 5 ö. S = 4 sv. fr = 0,75 doll. por membres: gratuit.

Annu VI -- Januar-Februar 1927 -- Nr. 38 (1)

5 annus de Occidental e li recent situation -- 5 jaroj de Occidental kaj la nuna situacio

Hodie it es quin annus desde que Occidental aparit ante li munde interlinguistic in li nov jurnal «Kosmoglott». Ne existet ni grammatica, ni claves, ni vocabulariums... necos! E támen omni interessates ha tre bon comprendet omnicos. Li critica del altri sistemas, specialmen Ido e per to mediat anc Esperanto, ha evocat un acut polemica in li mundlingual presse. Ne ha eventet ni un sol vez que li articules in Kosmoglott scrit in Occidental ha esset miscomprendet del adversarios. Ja per li nud facte sta refutat omni assertiones de ínamicos que Occidental es ínclar e misguidant! On mey prender in calcul, que li unesim claves anglesi, german e francesi ha aparit unesimli pos un demí-annu e li radicarium esset finit solmen pos tri annus pro manca de medies. Anc ne omni adversarios possedet it. Un lexico national-Occidental mem ne existe til hodie. (Almen ne un printat, nam in manuscrite es ja pret plu quam un annu e nu comensat aparir in liverationes li lexico German-Occidental de Josef Gär). E malgré to on scri e parla un Occidental admirabilmen homogen in li divers landes.


Hodiaŭ estas kvin jaroj depost kiam Occidental aperis antaŭ la interlingvana mondo en la nova ĵurnalo «Kosmoglott». Ne ekzistis nek gramatiko, nek ŝlosiloj, nek vortaroj... nenio! Kaj tamen ĉiuj interesitoj bonege komprenis ĉion. La kritiko de la aliaj sistemoj, aparte Ido kaj per tio pere ankaŭ Esperanto, ekscitis fortan polemikon en la gazetaro mondlingva. Ne okazis eĉ unufoje, ke la artikoloj en Kosmoglott, skribitaj en Occidental, estis malĝustkomprenataj de la kontraŭuloj. Jam per tiu nuda fakto estas refutitaj ĉiuj asertoj de malamikoj, ke Occidental estas malklara kaj erariganta! Oni prenu en kalkulon, ke la unuaj ŝlosiloj anglaj, germanaj kaj francaj aperis unuafoje post unu duonjaro kaj la radikaro estis finata nur post tri jaroj manke de rimedoj. Ankaŭ ne ĉiuj kontraŭuloj posedis ĝin. Leksiko nacia-occidentala eĉ ne ekzistas ĝis hodiaŭ (Almenaŭ ne presita, ĉar en manuskripto jam estas preta pli ol unu jaron kaj nun komencis aperi en liveraĵoj la leksiko germana-occidentala de Jozefo Gär). Kaj malgraŭ tio oni skribas kaj parolas admirinde homogenan Occidental-on en la diversaj landoj.


ESPERANTO ha expandet se sur un publica virginal in sense mundlinguistic. It have do li glorie har expandet e propagat li idé del lingue international inter li publica. IDO, basat sur autoritá del famosi Delegation, grand capitales e li eminent energie del conosset prof. Couturat, ha posset strax comensar con un suficent grand reformistic clientela de ex-esperantistes. LATINO SINE FLEXIONE, ductet del prominent matematico professor Peano, havet un camp inter scientistes, latinistes e italianos.


ESPERANTO disvastiĝis sur publiko virguleca en senco mondlingvana. Ĝi do havas la gloron esti disvastiginta kaj propaginta la ideon de la lingvo internacia inter la publiko. IDO bazita sur aŭtoreco de la fama Delegitaro, grandaj kapitaloj kaj la eminenta energio de la konata profesoro Couturat, povis tuj komenci kun sufiĉe granda reformemula eksesperantista anaro. LATINO SINE FLEXIONE, kondukita de la eminenta matematikisto profesoro Peano, havis kampon inter scienculoj, latinuloj kaj italoj.


Ad omni interessat e interessabil persones ja essent in un del existent sistemas, it ha posset semblar un follie aparir ancor con un nov sistema pos li fallida de cent altri efemeri projectes. Sol, sin financial base, durant mult annus stant exter li activ moviment, li autor de Occidental comensat li lucta contra li grand organisationes, ductet de persones conosset pro lor energie, eloquentie e sciential fama. Ma li preparat durant 30 annus scientic armament anihilativ esset tam eficaci, que li attaccates strax ha esset presset in li defensive sur tot linea; li provas de contra-attacca fallit lamentabilmen.


Al ĉiuj interesataj kaj intereseblaj personoj jam estantaj en unu de la ekzistantaj sistemoj povis ŝajni frenezeco, aperi plue kun nova sistemo post la bankroto de cent aliaj efemeraj projektoj. Sola, sen financa bazo, dum multaj jaroj staranta ekster la aktiva movado, la aŭtoro de Occidental komencis la bataladon kontraŭ la grandaj organizacioj kondukitaj de personoj konataj pro ilia energio, elokventeco kaj scienca famo. Sed la dum 30 jaroj preparita neniiganta scienca armaĵo estis tiel efika, ke la atakitoj tuj estis en la defendado sur tuta linio; la provoj de kontraŭatako plendinde malsukcesis.


In li unesim témpore li Esperantistes esset benigni, proque li unesim attacca de Occidental esset directet contra Ido. Ili quasi ha joyat pri li nov ínesperat socio in lor antiqui lucta contra su schismaticos. E solmen poy ili ha comprendet que li lucta contra Ido destructe anc li fundamentes de Esperanto. Li Esperantopresse quel durant mult annus ha simplicmen ignorat li Ido-movement, ne ha posset far lu sam con Occidental, e nu mem guidant periodicos de Esperanto ha concedet que teoricmen Occidental es li sistema max proxim al ideal de un lingue international.


Unuatempe la esperantistoj estis bonkoraj, ĉar la unua atako de Occidental estis direktata kontraŭ Ido. Ili kvazaŭ ĝojis pri la neesperita kunulo en sia maljuna batalado kontraŭ siaj skismuloj. Kaj nur poste ili komprenis, ke la luktado kontraŭ Ido detruas ankaŭ la fundamentojn de Esperanto. La esperanta gazetaro, kiu dum multaj jaroj simple ignoris la idistan movadon, ne povis fari la samon kun Occidental, kaj nun eĉ gvidantaj periodaj ĵurnaloj de Esperanto konfesis, ke teorie Occidental estas la sistemo plej proksima al la idealo de lingvo internacia.


It ha custat li persistent energie e labor del poc unesim pioneros por subtener li moventie de Occidental in ti unesim annus. Li divergenties in Ido cresce, li fensura inter reformistes e conservatives dilata se. Pos curt témpor un separat movement idistic va esser ínpossibil. Li idistes va solmen haver li alternative unir se con Esperanto o con Occidental.


Subteni la movadon de Occidental en tiuj unuaj jaroj kostis la persisteman energion kaj laboron de la malmultaj unuaj pioniroj. La diverĝecoj en Ido kreskas, la fendaĵoj inter reformemuloj kaj konservativuloj plivastiĝas. Post mallonga tempo aparta idista movado estos malebla. La idistoj nur havos la alternativon unuigi sin kun Esperanto aŭ kun Occidental.


Li colossal concessiones proposit del Idistes a Esperanto durante li conferenties in Genève 1925 contra du ínsignificant postulationes pri reforma del ortografie e remplazzament del tabelle de corelativ pronomines per un plu natural, ha monstrat li tot dangere del situation de Ido. Ma li esperantistes ne ha fat concessiones. Esque ili va far tales por li conservativ idistes restant pos li schisma? It es dubitabil!


La grandegaj koncesioj proponitaj de la idistoj al Esperanto dum la konferencoj en Genève 1925 kontraŭ la sensignifaj postuloj pri reformo de la ortografio kaj anstataŭigo de la tabelo de la korelativaj pronomoj per pli naturaj, montris la tutan danĝeron de la situacio de Ido. Sed la esperantistoj ne faris koncesiojn. Ĉu ili faros tiajn por la idistoj konservativaj restantaj post la skismo? Estas dubinde!


Esque nu Esperanto liberat de su grand concurrent Ido va posser triumfar? To depende solmen del politic situation in Europa, proque li decision in ti combatte va esser fat ci in Europa, ne in America, ni in Ost Asia.


Ĉu nun Esperanto liberigita de sia granda konkurencanto Ido, povos triumfi? Tio dependas nur de la politika situacio en Eŭropo, ĉar la decido en tiu batalado fariĝos tie-ĉi en Eŭropo, ne en Ameriko, nek en Orientazio.


Si Europa in li proxim 10 til 20 annus va esser conquestat per li russo-chines bolchevistes o ruinat per mund-revolution o intern guerre, li victor va possibilmen esser Esperanto. Ma si li «common sense» va victer in Europa e ducter a un specie de solidari Paneuropa, it va esser un lingue developat sur base monstrat per Occidental, strax comprensibil por omni cultivat europanes.


Se Eŭropo en la proksimaj 10 ĝis 20 jaroj estos venkakirata per la rus-ĥinaj bolŝevistoj aŭ ruinigita per mondrevolucio aŭ interna milito, la venkinto eble estos Esperanto. Sed se la «common sense» venkos en Eŭropo kaj kondukos al iu speco de solidara Tuteŭropo, ĝi estos iu lingvo evoluinta sur bazo montrita per Occidental, tuj komprenebla por ĉiuj kulturitaj eŭropanoj.


Nam tam long quam li cultural classes del population va guidar li sorte de Europa, un jargon quam Esperanto, li construction de quel sta exter li connexe con li traditional europan paroles cultural international, heredat del classic antiquitá e medievie, deve fallir córam Occidental, quam ante 40 annus Volapük ha fallit ye li aparition de Esperanto.


Ĉar tiel longe kiel la kulturaj klasoj de la loĝantaro gvidos la sorton de Eŭropo, iu ĵargono kiel Esperanto kies konstruiteco staras ekster la kunteniĝo kun la tradiciaj eŭropaj internaciaj paroloj kulturaj, hereditaj de la klasika antikveco kaj mezepoko, devas bankroti antaŭ Occidental, kiel antaŭ 40 jaroj Volapük bankrotis ĉe apero de Esperanto.


Creder que un institution quam li Liga de Nationes o un simil vell posser accepter Esperanto ancor hodie, quande existe Occidental, es un infantesc utopie, un politica de avie struce. Omni resolutiones fat til nu in favor de Esperanto es fat por li idé e sub li suggestion que Esperanto es li sol Lingue International e que it es expandet immensimen: E támen omni ti resolutiones ha restat sur paper de gazettes. Un proverbie di: «papere es patient», ma anc por paper veni un límite, i.e. tande, quande manca spacie caus altricos plu recent. E ti cose recent es Occidental, til nu ancor poc conosset exter li circules mundlinguistic, ma nu ja in marcha.


Kredi ke institucio kiel Ligo de Nacioj aŭ iu simila povus akcepti Esperanton ankoraŭ hodiaŭ, kiam ekzistas Occidental, estas infana utopio, politiko de la strutobirdo. Ĉiuj rezolucioj faritaj ĝis nun favore al Esperanto estis farataj por la ideo kaj sub la sugestio, ke Esperanto estas la sola lingvo internacia kaj ĝi estas treege disvastigita: kaj tamen ĉiuj tiuj rezolucíoj restis sur la papero de la gazetoj. Proverbo diras: «papero estas pacienca», sed ankaŭ por la papero venas limo, tio estas: tiam kiam mankas spaco pro io alia pli nova. Kaj tiu afero de antaŭ nelonge estas Occidental ĝis nun nur malmulte konata ekster la rondoj mondlingvanaj, sed nun en marŝado.


Li sol aparition de Occidental che li congress de Paneuropa in Wien ha fortiat Esperanto a absolut silentie: ti ultim quasi ne ha existet. Li intrinsic superioritá de Occidental ha esset tro grand.


La nura apero de Occidental ĉe la kongreso de Tuteŭropo en Wien devigis Esperanton al nepra silento: tiu lasta kvazaŭ ne ekzistis! La interneca supereco de Occidental estis tro ega...


In futur Occidental posse expectar ancor un fort alliate contra Esperanto. Nam li apert protection fat a Esperanto de Soviet-Russia, quel ha editet postmarcas con inscrition in Esperanto, va bentost attraer li intensiv attention del ne-communistic reyenties de Europa, e tande Esperanto va esser in lor ocules li lingue del communistic conjurates.


En la estonteco Occidental povas ĝisatendi pluan aliancanon kontraŭ Esperanto. Ĉar la malkaŝa protektado farata al Esperanto de Sovjet-Rusujo, kiu eldonis poŝtmarkojn kun surskribaĵo en Esperanto, baldaŭ altiros la egan atentecon de la nekomunistaj registaroj de Eŭropo, kaj tiam Esperanto en iliaj okuloj estos la lingvo de la komunistaj konspirintoj.


Occidental, quel clar subtene li heredat classic-cultural base de Europa, aprofunda it e fa it accessibil a omni ver europanos, talmen es li natural lingue commun del cultivat Occidente.


Occidental, kiu evidente subtenas la hereditan klasika-kulturan bazon de Eŭropo, profundigas ĝin kaj igas ĝin alirebla al ĉiuj veraj eŭropanoj, estas tiel la natura lingvo komuna de la kulturita Okcidento.


Ancor Europa es li cerebre del munde, e si Europa va haver su lingue general, ti lingue va bentost dominar quam international anc exter Europa, proque it es li max facil lingue e in sam témpore contene li max mult civilisatori valores in un cristall-clar transparentie.

Vermen li milannual cultura nu es por omnes!

Julian Prorók


Ankoraŭ Eŭropo estas la cerbo de la mondo, kaj se Eŭropo havos sian lingvon ĝeneralan, tiu lingvo baldaŭ regos kiel internacia ankaŭ ekster Eŭropo, ĉar ĝi estas la plej facila lingvo kaj samtempe enhavas la plej multajn civilizajn valorojn en kristaleca travidebleco.

Vere la miljara kulturo nun estas por ĉiuj!

Julian Prorók

Trad. E. G.


A nor letores

Per li present caderne noi publica li unesim numeró del organ central de Cosmoglotta, Association International por developation e propaganda del Lingue International Auxiliari Occidental.

Li jurnal COSMOGLOTTA es li successor de KOSMOGLOTT, revúe aparit in Reval de 1922 til 1926.

Li sempre plu crescent movement de Occidental fat necessi transferer li guidant organ del lingue a Vienna, un cité specialmen qualificat quam sede, pro su central situation e caractere international (loc de congresses, sede de Paneuropa etc.).

Sr. Edgar de WAHL, li autor del lingue OCCIDENTAL, quel ha oficialmen transmisset li edition de su jurnal in li nró. 38 de Kosmoglott, dura esser cardinal colaborator anc del nov redaction.

Noi ha intitulat nor jurnal «Cosmoglotta» pro que ti ci nómine (proposit por li futuri lingue international de prof. L. Guérard in su ovre «A short history of the international language movement») es conform al scrition de OCCIDENTAL, li lingue propagat de noi, contra que «Kosmoglott» ha esset apert a omni sistemas.

Li Comité Central de Cosmoglotta garanti por li constant regulari aparition del organ, i.e. por annu 1927 ancor in intervalles bimensual.

It depende del contributiones de nor membres, tam per subventiones quam per colaboration, in quel tempo organ e movement plu va developar e extender se.

COSMOGLOTTA + Comité Central

J. Robert -- E. Pigal

Abonnamentes a Cosmoglotta

Per postmandate, o bancnotes o chec in epistul recommendat al adresse: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien, Austria.

Contribution minimal por annu: 5 austrian Schilling (o 4 sviss frcs, 3 germ. Mk, 25 csl. K).

Con omni numeró del organ li abonnatores recive un gratuit Supplement scientic-litterari, redactet de sr. prof. H. Pašma.

Postulationes a lingue international

Persones stant extern del movement mundlingual e anc mult adherentes de special sistema ne posse comprender pro quo tant divers sistemas lucta un contra li altris e omni adherentes ne posse adjunter se a ti quel ha ja nu li max mult adherentes, i.e. Esperanto. Ili pensa, que si egal qual suficent facil lingue vell esser acceptet, li cose vell esser in bon statu e omni calamitás del multilingualitá vell esser anullat.

Un tal opinion tamen es tre superficial, proque it ne vide li fundamental differenties de punctu comensativ. Ja li rapid successe e li ancor plu rapid morte de Volapük vell har devet impressionar tal persones. Qualmen to ha esset possibil, e quel es li ultim cause de ti strangi facte? Que Volapük in tot ha posset haver un tal immens successe in comparation con su construction monstra, que li comun idé, essent latent in li munde, tamen ancor ne ha esset differentiat; apartmen li critic situation del publica al nov idé e al facte de Volapük ne hat esset ancor clar. Solmen li aparition de Esperanto e li intern revolution (alias reformation) in Volapük ha monstrat, que li idé de un lingue general ha esset miscomprendet in su substantie. On ha sempre pensat, que lu desfacil in nor lingues ha esset li grammatica e li ínregularitás. E nu on presenta un quasi-lingue sin exceptiones e con suficent simplic grammatica. Li paroles es omni quam possibil uniformat ye un abstract schema, apart barbari stil, quasi neutral. Que to es un principie fundamental che Schleyer monstra li circumstantie, que mem omni international e absolut comun paroles es alterat, p. ex. technica = kaen, locomotive = lemüf etc. Quáncam Volapük ha existet ja 8 annus e havet 3 congresses, on tamen ne posset parlar ti lingue. On posset scrir it, leer e mem far e comprender discurses, ma li líber parlada esset ínpossibil. Yo tre bon memora li provas che Sr. Rosenberger, un del max eminent volapükistes, presidente del academie, e diplomat professor de Volapük. Un lingue totmundan e absolutmen neutral ha monstrat se ínpossibil. Ne tant li facil o desfacil grammatica fa un lingue parlabil o ne ma 1) li paroles e 2) li metodes de expression de su pensas. Pro to, quande ha aparit Esperanto, quel unesim ha monstrat li possibilitá junter un regulari simplic grammatica con conosset rádicas, Volapük devet fallir. Li principie de un lingue quasi artificial talmen esset refutat. E ancor alquicos: Li pretension: menade bal püki bal (a un homanité un lingue) ha esset viceat per un altri. Desde tande on parla pri un lingue auxiliari e ne plu pri totmundan! Ma anc ti auxiliari lingue Esperanto hat li idé scrir a omni popules, quáncam in veritá it sta in li idé sur un presc absolut europan fundament, quant to concerne li radicas del paroles. Li grammatica ha semblat esser solmen un secundari accessori, quáncam it es centvez plu europan, quam ti del Volapük. Ma nu li publica ja essent mult plu clarvident e pro li ínnatural formes de Esperanto qui choca ancor plu in un sistema basat sur conosset europan radicas. Esperanto in 40 annus ne ha posset atinger general approbation e acception e nequande va posser far to. Proque nu on ja ne es content con li idé de un lingue con conosset radicas e facil grammatica. Nu on postula ja internationalitá, max grand facilitá por omnis etc. e in li recent témpores por omni interessates in un medie de communication. Do nu li manca del international paroles del technica, scientie, jure, economie, arte etc. in Esperanto e Ido es sentit quam manca fundamental. Li politic metode de Esperanto accepter omni ti paroles in plu minu conosset formes ducte a un grand númere de duplicates sin visibil differentie in li sense footnote:[Compar. direktoro -- direktisto, redakcio -- redaktejo etc.] e pro manca de etimologic coherentie desfacilisa li lingue in imens gradu specialmen por li minu instructet persones e por ne-europanes, che queles it va evocar un absolut anarchie in li conceptiones pro li ínevitabil erras e confusiones. Just pro to li SAT-organisation de ovreros ha enunciat un resolution con refusa de ti scientic paroles quam íncomprensibil, e usation del regulari derivates. To es un tre comprensibil selfgarda contra submersentie in un ínfinit ocean. Chascun fort e vivent lingue producte su propri autonom e expressiv paroles. To on posse vider just hotémpor pos li guerre in li nov flute presc in omni lingues u li paroles extran es viceat per nov crescones national. Lu sam noi vide anc in li modern Esperanto con su curiosi autonom formes. Ma lu ínfelici in ti casu es, que ti nov formes es absolut charades por omni person stant extern del movement de Esperanto.

Do li nov postulationes ad un L.I. consiste in esser un ver europan e essentialmen international lingue; ne tantmen li absolutmen teoric e mecanic regularitá, quant natural facilitá e clar etimologic structura anc por ti persones, qui ne conosse omni sciential paroles; e ante omnicos un lingue quel posse servir por omni scopes, scientie, politica, comercie, etc., un lingue quel ne solmen es un jargon, un sorte de lingua franca, ma un lingue possent portar e incorporar li total til nu atinget civilisation e cultura, un lingue possent evoluer in li direction commun del principal cultural europan lingues.

Li sol tal lingue es Occidental, quel ne have li artificial barrages de Esperanto-Ido etc por posser líbermen evoluer in omni direction e sense. Omnicos in Occidental es natural, regulat vermen ne secun autocratic idés, ma secun leges existent ja in li natural lingues e til nu solmen sentit in subconossentie. In Occidental ti leges es nu evident por omnis.

It es clar, que anc Occidental in su hodial statu ne es absolut complet o perfect; lu essential es que it contene li gérmines por un possibil grand evolution. It va depender del jardineros, qui va cultivar it, si it va atinger li developation desirat, o esser supercrescet per malherbe.

On vell posser questionar: Si ja descender al orígines, pro quo ne prender quam base Latino sine Flexione de prof. Peano? Li cose es, que it ne representa un vivent lingue ma solmen materiales de un dishaccat antiqui lingue, demiparte de quel es solmen putral, e que ti lingue ne contene nullcos propri, null vivent, ni un sol regul de derivation, e li nov acceptet modern paroles inter li antiquallia sta sin connexe, quam un modern biciclist in companie de roman legionario.

Talmen un juntion de interlinguistes ne es possibil ni sur li base de Esperanto-Ido ni sur li pur antiqui-latin de Latino sine Flexione. Li actual expansion de Esperanto ne significa necos por su ver valore e su futuritá. On mey memorar Volapük e su fate. Ma esque nu li labor tam grand de ti mult sistemas es perdit? Yes e no! Quam autonom sistema it es perdit, ma quam scalun in li evolution ad vermen usabil lingue de futur homanité cultural, it nequande es perdit, sammen quam li antiqui grand culturas homan, egiptian, babilonian, grec, roman. Sin ili omni nor hodial civilisation vell esser ínpossibil, egalmen ínpossibil quam li nov cultura in marcha sin nor hotemporal evolution con omni su brillianties e su defectes.

E. de Wahl

Metode de combatte del transtemporanes

Li progress de cultur es chargeat sur li epoles de omni, queles participa in it conscientmen o ínconscientmen. Si anc ti charge es perceptet de singul sammen grav, it es támen different secun individue. Li creatori actives avansa de lor témpor determinante li futuri plu alt gradu per lor intuitiv presentiment, durant que li productiv effectuantes purifica criticmen ti ideal per lor logic meditation sur li via al realisation, frenante it conservativmen.

E támen, o just pro to, omni labora quam un unic organisat volentie in li ovre, quam li ingenieros e li artisanes in li construction de ponte, e nequel crede se plu important quam su compane.

Ma durant que li construction de un ponte o de un altri tecnic object es effectuat secun prescrition definit in ante, li via del cultural evolution resta ínvisibil por li contemporanes: li executiv generation ne es capabil comprender li intentiones de su spiritual ductor, it es mem contraditori con il. Li natura del progress de cultur consiste in li successiv aproximation del turbulones al maturitá del nov genie. Ma ti maturation posse exister solmen in li constant combatte inter li antean e nov opinion.

E secun li metodes de combatte on reconosse, si li combattentes apartene al turbulones o al transtemporanes, i. e. ti queles avansa de lor témpor.

Ples regardar solmen li benefatori demagogos, per quant íntolerantie ili combatte contra li altri opinion, quasi si ili vell posser remplazzar li manca de potentie de lor conviction per li ínpotentie de lor jalusie: pro que ili ne posse oposir un sufficent surplus de valore contra li altri opinion, ili exposi se per li reciproc combatte e per li difamation del «merce» del concurrente por lassar brilliar anc su propri bon qualitás. Ili vell preferer li pose de un victor (a quel ili vell dar, si possibil, un plu admirabil aspect) a un certissim presentiment de victorie, quo fa nos plu compassionat quam odiosi contra li adversario.

Lu sam ha esset probabilmen li sentiment de Galilei quande il con ínsucussibilitá de su conviction ha renunciat li marcas exterior de su combatte, e in presentiment de su victorie il ha posset mem dementir su doctrina. Noi epigones posse comprender hodie li total povresse del «superioritá» opositional de su témpor, e noi ne invidia su contemporanes ye li «halali», quo ti competent forum ha posset effecter súper Galilei.

In li combatte por li veritá li ínpatient demagogo lassa animar se per su aviditá al triumfe, li convictet creator contrarimen per li valore de su revelation -- il ya ne besona hastar.

Si tal combattes desapari alquande o si ili va acompaniar nos til li extinction del homanité, qui posse dir it? Certmen it fure inter nor contemporanes in omni formes del intellectual revelationes, sive religios, artistic, scientic o sociologic.

Ad ultim apartene anc li combatte pro li universal lingue quam medie de intercomprension del homanité civilisat. Alquande it ha esset inter valore e utopie, pro to it ha esset un combatte por un idé; hotémpor in li epoca de aviatica e radio, presc ne existe ad-plu un seriosi dubita pro li real valore del universal lingue auxiliari si anc quelcunes crede in li possibilitá, prender ci un existent national mundlingue. Ma plu experientiosis e ti queles es plu proxim al real vive save que un national lingue nequande posse devenir un comun proprietá, ma que it resta limitat a poc preferetes, a queles ha esset possibilitat aprender li lingue perfectmen, sive in li land de ti lingue, sive in li yunesse mersí a lor genitores bonsituat; li majorité contrarimen vell restar desheredat. Ma li indicies de un témpor, in quel un populari lingue universal va esser índispensabil, moni tro remarcabil por posser ne respectar it ancor long. Hotémpor ti combatte es plu por li max apt sistema quam por li sanction in principie -- i.e. hodie un combatte por li sistema.

Nu nequel de ti du combattes es ja finit. Li question es: Esque li duplic fronte de combatte ne es un impediment, quel vell esser ad evitar in unesim rang? E vermen on audi voces, queles vide in it un destructiv dangere, e opine, on mey cessar li reciproc combatte del sistemas por un parat front unitari, sive per renunciation del céteri sistemas, sive per reciproc alliantie de omni sistemas.

Ma si noi considera ti problema objectivmen e sin omni passion, noi deve approbar li natural procede; on ne posse mem misconosser un ínintentet division de labor, si on studia li historie de ti evolution.

Li principie del universal lingue consiste essentialmen in li desira, posseder un facil lingue auxiliari, quel es comprendet e parlat per li max mult homes sin exposir it súper li propri national lingue o anc sin voler expulser li existent cultural mund-lingues.

Por posser pervenir al acception de ti principie, on ha besonat haver ante omnicos un tal lingue.

Li unesim prova, Volapük, ha fallit pro li intention de tro grand universalitá. On ha volet satisfar omnis e ha satisfat nequem. Li lingue ha devenit por omni egalmen desfacil, egalmen íncomprensibil e egalmen ínusabil, malgré su simplicissim regules.

Li proxim considerabil project, Esperanto, ha posset ne solmen conservar se til ho-témpor, ma anc posset pruvar que li principie del universal lingue es san e vivicapabil.

Por ne esser miscomprendet, yo sublinea que yo opine ci li principie e ne ti sistema del lingue universal.

Esperanto es basat sur un artificial e simplicissim grammatica e parolformation, al aspritá de quel ha devet acomodar se un vocabularium coliet ex divers lingues. Naturalmen it ha ductet a deformitás, quo ha caricat mem li max international paroles til inreconossibilitá. Ti inreconossibilitá es augmentat ancor per li exonomisation in li vocabularium de Esperanto, derivant p. ex. li contrari notiones ex un radica (curt = mal-longa etc).

Támen ti lingue have li merite hante portat li baniere de victorie profund in li popularitá e presc hissat it sur scoles.

Ma nu in li moment ante li decisiv combatte, quande tant capitale es ligat in li litteratura de Esperanto, li témpor ne ja ha venit por reformar li sistema, o mem mutar it secun li experienties collectet til nu. Mem un self-negation victoriosi es necessi por resister al self-sentit necessitá de reforma -- e li Esperantistes possede to in abundantie.

Altrimen on ne posse e ne deve restricter li aspiration al perfectitá: adver li universal lingue posse conquestar su plazze anc con modest qualitás, ma tener e defender solmen per li max bon armes; i.e. por ducter li principie til victorie, Esperanto ha esset advere sufficent bon, ma ne anc por tener it. E li combattentes ne posse forjar e aplicar li armes in sam témpore.

To es li natural fortia al metodic division de labor quam it ha devenit principie in tecnica.

Li combattentes por li principial sanction, li «practicos», deve restar conservativ, altrimen ili vell perdir li combatte; li combattentes por li max bon sistema, li «teoreticos», deve laborar ínfatigabilmen trans li unesimmen mentionat combatte, altrimen ili vell crear necos: li final effecte es comun: li max apt lingue universal quam un valore comun por omni nationes.

Ti definition da anc li caracteristica de ti futuri sistema.

Pro que it deve tener su egal indigenitá in li cadre del occidental civilisation actual del munde, it ne besona considerar omni lingues del terre (arab, chines, turc etc), ma solmen nor cultural lingues (angles, frances, german etc), nam alquel de ti es sufficent conosset in omni céteri nationes por esser comprendet de ili.

Por esser un lingue populari e strax usabil it deve esser ínmediatmen comprensibil. Pro to it ne deve contentar se con li internationalitá de radicas (Ido ha atinget to ancor plu mult quam Esperanto) ma deve aspirar anc internationalitá in parol-derivation e grammatica.

Li postulation de prof. Jespersen «max facil aprensibilitá por omni» es solmen seductiv, li postulation ulterior de E. de Wahl «li max facil comprensibilitá por ti, queles usa li lingue» es mem obligativ.

Li experientie demonstra que just li povritá de regules crea un abundantie de íncomprensibil parolimages (charades). Pro to it es anc plu bon, obtener plu natural formes per du o tri regules quam accepter parol-«grotescas» solmen por mantener li principie del un unic regul.

Ti considerationes ha ductet al creation de Occidental, e li universal lingue auxiliari del futur «Cosmoglotta», promesset de prof. Guérard -- Stanford University, ne ad-plu posse differer essentialmen de Occidental.

Ma qui es convictet de ti conception quam yo, ne posse esser tam superficial, considerar li Esperantistes quam adversarios (sin parlar del céteris) ma just li contrarie: quam li fanatic pioneros sacrificat al morte in li combatte pro li sanction del principie de lingue universal.

To ne besona esser basat sur reciprocitá, pro que li Esperantistes ne posse esser convictet del bonitá de lor lingue tant, por posser renunciar li combatte contra Occidental. Ma to eveni con li sam effect quam in su témpor li combatte contra Galilei.

Yo vell mem consiliar, subtener li Esperantistes partú, u pro manca de medies on ancor ne posse propagar Occidental, pro que sin Esperanto noi es comprensibil solmen a ti, queles comprende li respectiv lingue national; ma per omni nov Esperantist noi ha ganiat un adplu, quel comprende Occidental sin mult instruction de usada.

Por noi, non-Esperantistes, on adver vell dever traducter unesimmen Esperanto in Occidental.

E clarvident Esperantistes save to; pro quo tande ancor persecuter les?

Ma yo ne consilia anc al contrarie, i.e. offertar les con li pace anc li fratern alliantie, pro que tal alliantie ne posse dar nos avantages: on besona solmen aprofundar se e occupar se seriosimen in ambi lingues, e on va separar se de Esperanto facilmen e decider se totalmen por Occidental, durant que li Esperantistes have solmen li «avantage» de un plu grand adherentie e litteratura, solmen pro li «prioritá» e un avansa de presc 40 annus e ne pro li qualitás intrinsic del idioma.

E li Esperantistes save anc to.

Resumante yo vole dir: it es cert que li international lingue auxiliari es un beson sentit generalmen sin esser reconosset quam tal, in ultra on anc ne posse omisser li reciproc rivalitá del sistemas.

Ma un duplic front de combatte es nu anc un necessi division de labor. Li via del «practicos» e ti del «teoreticos» deve esser parallel.

It es contra li natura de un convictet creator, usar li medie de combatte del demagogos, ma li presentiment del victorie deve satisfar le plu quam li pose del generosi victor.

J. Robert.

Novas ex nor camp

Li constitution oficial del Association COSMOGLOTTA evenit in Vienna li 29 novembre 1926. A membres del Comité Central es electet: Ing. Johann ROBERT presidente; Ing. E. PIGAL vicepresidente; Eugen MOESS secretario; Anton VALENTI cassero; Alois DEMINGER bibliotecario. Li nov adresse del Association es simplic: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien.

Sr. Dimitri Snejko Minsk (Ukraina) ha comensat li labores por un lexico Russ-Occidental.

Sr. Jean Chanaud (Genève) ha publicat un Index français al Radicarium de Occidental in 8 lingues. Precie 1 ö. S = 0,75 frs sv.

Ex li mundlingual presse

Le Monde Esperantiste Nro. 6 (148) cita quelc passages ex Kosmoglott Nro. 5.

In Heroldo de Esperanto Nro. 58, rubrica Libera Tribuno Jan Trichowski scri: Estas pruvita fakto ke precipe instruistoj ne favoras ech rifuzas la lingvon (i. e. Esperanto).

In li sam nro. Dr. Sós scri pri li Paneuropan-Congress e explica li missuccesse de Esperanto e que li exposition del caderne «Occidental» es totmen privat affere. -- Noi pensa sammen privat quam li action del Esperantistes, ma con plu bon success.

Heroldo de Esperanto Nr 1 (1927) rubrica Ni kaj la aliaj contene un raport pri li recent evenimentes in li Occidental-moventie e pri li fundation de Cosmoglotta.

Li firma La Moderna Edukisto Fr. Hampel-Leipzig ha extintet se.

Heroldo de Esperanto scri in Nr. 58 (385) sub titul «Literatura Mondo mortis»... Ŝajne nia movado ankoraŭ ne estas sufiĉe forta por subteni apud multaj aliaj specialan literaturan altkvalitan kaj pro tio iom multekostan revuon ... krizo kaŭzita grandparte per la senkonscienca agado de certaj agentoj kaj «amikoj» ... multaj reprezentantoj restis ŝuldantaj. Inter ili el Japanujo per kelkaj milionoj da kronoj.

De ti cose noi posse traer li conclusion que inter li immens-criat númere de esperantistes ne es trovat sufficent altkvalita publica quel posse leer e gustar un literari revúe de alt qualitá, it es, que just ti publica malgré li reclame de Esperanto ne vole accepter Esperanto. Homes con guste literari clarmen deve esser chocat del barbaresc form de Esperanto. Li gross del esperantistes consiste ya ex collectores de postmarcas e postcartes illustrat, e un micri societé de circa 500 persones, qui viagea a omni Espocongresses e subtene li moventie. Li altris have visibilmen tre practic pecuniari interesses, li unes quam editores de literaturo e li altres quam agentes, viageantes etc ye custas del credaci publica. Nam tal plendes on posse leer in divers variationes in li tot mundlingual presse. Regretabilmen it es un facte quel es apt intoxicar li tot moventie del mundlingue. Ma on vermen ne save per qual medies on vell posser eliminar tal bass elementes. It sembla que li intrusiv propaganda postula tal persones, sin queles it ne posse exister, sam quam li politic-policie sin provocatores, e forsan un movement con solmen ideal directiones sin material avantages ne vell haver tal fenomenes; ma esque un tal moventie in tot es possibil e vivicapabil? Li homanité vermen es ancor sur tre bass nivelle!

Julian Prorok.

Recensiones

Quam edition de Cosmoglotta Mauer bei Wien, in bell equipation ha aparit in tri lingues (german, esperanto e Occidental) un brochura propagativ de J. Robert e E. Pigal sub titul «Der Weg zur europäischen Verständigungssprache» Li Via al lingue del europan intercomprension, quel ha esset exposit in li Paneuropan Congress in Vienna e evocat sufficent attention, anc inter esperantistic publica.

Per su parallel textus e li exemples de drastic differenties inter li du concurrent lingues li impressionant caderne es tre instructiv. It vell esser necessi editer simil brochuras anc in altri lingues. Un manca es forsan li absentie de un demonstration que li multitá de international paroles, derivat de centes de latin ínregulari verbes, in Occidental representa regulari derivates, quo es li resultate de habilmen electet simplic e natural regules, un acquisition, quel til nu es unic inter li centes de projectes por un Lingue International. In omni casu un tal indication es necessi in omni scrite, destinat por scientistes e erudites. Por li grand publica it posse esser superflú.

E. W.

Panasia

Secun prof. Ueda-Nagasaki li Pan-Asiatic congress ha desapprobat Esperanto e decidet que li congress mey studiar li possibilitá de un commun lingue basat sur li asiatic lingues.

Talmen li continental nationalism expande se plu, e un lingue totmundan deveni plu e plu problematic. Do it es li rect via por nos ne chassar ye utopistic idés, ma concentrar nor forties ad introduction de un vermen Europan lingue de occidental civilisation. Noi ne posse impedir li provas de altri continentes crear un propri lingue. Ma in omni casu noi have un avanse in témpore de 40 annus de experientie in ti camp. Do che noi ti question va esser soluet plu antey, e tande it va depender de nor situation potential e cultural, ca on va aprender in li altri munde li lingue Europan o fortiar nos aprender un problematic lingue asiatic, o accepter un pidjin-Occidental. In omni casu it es clar que noi secue li sol practic e realisabil via.

E. W.

:pednote860: Ex un brochura (in preparation): Li anti-europan
caractere de «Esperanto» de Ernst Graber (Dresden).

[[li_innatural_accentuation_de_curt_sillabes,Li ínnatural accentuation de curt síllabes bon-europan in «Esperanto»]]

Li ínnatural accentuation de curt síllabes bon-europan in «Esperanto» footnote:[{pednote860}]

Curt síllabe «-ul-» (ex Latin).

In su lingue originari, in Latin, ti-ci síllabe servi tre sovente, quam suffixe diminutiv e resta sempre ínaccentuat: li accentu del concernet paroles jace sur li radica, quel porta li principal signification.

In lingues modern ti síllabe ha (pro non-accentuation) max sovent debilisat su fort vocal «u» in «o» (Italian) o «e» (German), o mem perdit it totalmen e desaparit in rol de síllabe.

In «Lingvo internacia» ti sam síllabe secundari, essent penultim, recive li obligatori accentu del parol:

  • angúlo (S ángulo, L ángulus, I ángolo, AF angle);
  • spegúlo (L spéculum, G Spiegel, I spécchio, spéculo, S espéjo, espéculo);
  • okúlo (L óculus, I ócchio, S ójo);
  • konvolvúlo (L convólvulus, I convólvolo)!

Ma anc tá, u in Frances o German li síllabe «-ul-» apari accentuat, li constellation del son in «Esperanto» es essential altri: li sudromanic son del parole postula anc un sudromanic accentuation. «Lingvo internacia» accentua -- antiromanic:

  • skrupúlo (I scrúpulo, S escrúpulo, D skrúpel, A scruple);
  • somnambúlo (I sonnámbulo, S sonámbulo);
  • tuberkúlo (S tubérculo, L tubérculum, I tubércolo, D tubérkel, A tubercle)!

Ti syllabe «-ul-» apari anc in verbes e resta in Sudromanic tant ínaccentuat quant esset in Latin. «Lingvo» malgré su provocant-sudic desinentie «-as» del conjugation del presente accentua altri:

  • li postúlas (= il póstula)
  • li kalkúlas (= il cálcula)
  • li modúlas (= il módula)
  • li inokúlas (= il inócula)
  • li manipúlas (= il manípula)

Un altri exemple es interessant pro li «lógica»:

  • li stimúlas (= il stímula)

Nam li medie por stimular, li stimulo (ISLAF), in «Esperanto» deve esser nominat: stimulilo! ...

In contra súper li form predicativ:

  • ĝi cirkúlas (= it círcula)

mey esser mentionat, que ti verbe in su sense ne deriva se de alquel «cirkúlo» per to ci es significat in «Esperanto» li circulation self), ma de -- cirklo! In ultra: ti ultim ne mem es un vocabul official; nam li populari término por ti notion in Esperanto es «rondo». Li ital.-mus. «rondo» in contra es «rondelo», e li «rondell» (FD) es «rondbedo», ma: «ronda» (IFAD) es in «Lingvo internacia» -- rondiro... circulus vitiosus!...

Abreviationes:

A = angles, Celia = Comité Explorativ de Lingue International Auxiliari, Cgl = Cosmoglotta, D = german, Esp = Esperanto, Gr = grec, I = italian, Kgl = Kosmoglott, L = latin, L.I. = lingue international, LsF = Latino sine Flexione, Occ = Occidental, P = portugales, R = russ, Ru = ruman, S = hispan, SaC = Supplement a Cosmoglotta, Sl = slavic, Sv = sved, Vp = Volapük.

II. Paneuropan-Congress va haver loc in Bruxelles, octobre 1927.

XIX. Esperanto-Congress va haver loc in Danzig 29 Julí til 4 August 1927.

Detallies che U. E. A. Genève, Boulevard du Théâtre 12.

Abonnamentes, contributiones e subventiones por Cosmoglotta

G. A. M.-London: 4 pd; M. d. O.-Rotterdam: 14,8 ö. S; J. G.-Manhartshofen: 9 RM; A. M.-Boulogne: 10 fr. F; D. S.-Minsk 10 č. K; P. B.-Riga: 2,66 ö. S; S. B.-Weollington: 2 sh; Dr. K. S.-Parchim: 4 ö. S; E. W. K.-Evanston: 2,82 ö. S.

Subventiones por C.E.L.I.A.

Comité Explorativ de Lingue International Auxiliari.

Prof. H. Pášma: 20 c K; J. Gär: 10 RM; G. A. Moore: 5 pd.

E. W.

Cosmoglotta

Association International de Lingue Auxiliari Occidental.

Li programma del Association Cosmoglotta es introducter li lingue Occidental in omni dominias del munde civilisat in queles existe beson a lingue international auxiliari.

Annual subscrition minimal: 5 ö. S = 4 sv. fr. = 0,75 doll. al adresse: COSMOGLOTTA, Mauer b. Wien, Austria.

Li membres recive gratuitmen li organ del Association e li Supplement scientic-litterari.

Union Paneuropan

Por devenir membre ples misser contribution minimal de austrian Schilling 3,— per annu al adresse:

Union Paneuropan Centralsecreatriatu Wien Hofburg.

Occidental-Litteratura

Curt grammaticas-claves de Occidental in lingues Angles, Frances, German, Russ, Tchec a 0,30 ö. S (0,25 frs. sv.)

E. de Wahl: Radicarium directiv de Occidental in 8 lingues ADFIPRSSv 5 ö. S (4 frs. sv.)

Jean Chanaud: Index français au Radicarium. 1 ö. S (0,75 frs. sv.)

J. A. Kajš: Prakticky jazyk svetovych styku Occidental. 0,60 ö. S (Cena 3Kc., vaz. 6 Kc.)

A. Z. Ramstedt: Nyckel til Occidental. 1 ö. S (0,75 frs sv.)

J. Gär: Wörterbuch Deutsch-Occidental ha aparit 5 liverationes a 0,30 ö. S (0,25 frs. sv.)

J. Linzbach: Transcendet Algebra, 1,30 ö. S (1 fr. sv.)

Rabindranath Thákur (Tagore): Nationalism in Occident. Autorisat traduction de A. Toman. Precie 1,30 ö. S (1 fr. sv.)

Dr. R. Coudenhove-Kalergi: Li Paneuropan Manifest. Autorisat traduction de E. Moess. 1,30 ö. S (1 fr. sv.)

J. Robert e E. Pigal: Der Weg zur Europäischen Verständigungssprache OCCIDENTAL, in D Esperanto e Occidental 1,60 ö. S (1,25 frs. sv.)

Por membres 10% rabatte.

Recivibil che:

Cosmoglotta Mauer b. Wien, Austria.

Comité Explorativ de L.I. Eha 10, Reval, Estonia.

Editoría Occidental Česká 32, Brno, Tchecoslovacia.

Por postal expenses ples junter 10%.

Informationes 2 respons-cupones.

Eigentümer, Herausgeber u. Verleger: Gesellschaft Cosmoglotta, Mauer b. Wien, Postfach 6.

Verantwortlicher Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing b. Wien. -- Druck: G. Kanz, Liesing.

Cosmoglotta A 39 (mar-apr 1927)

Organ del Association International Cosmoglotta

Consacrat al developation e propaganda del Lingue International Auxiliari Occidental

Redaction e Administration: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien, Austria.

Abonnament annual: 5 ö. S = 4 sv. fr = 0,75 doll. = 3 RM = 25 csl. K

Annu VI -- Marte-April 1927 -- Nr. 39 (2)

Contenete

  • Occidental -- Judicies de linguistes
  • Esque Occidental es romanofil? E. de Wahl
  • Li psichologic e sociologic caractere del lingues. A. Z. Ramstedt
  • Oriente e Occidente. E. de Wahl
  • Russ scientie e Lingue International. E. W.
  • Interlingua Sistematic. de Wahl
  • Recensiones E. de Wahl / E. Pigal
  • Mobilisation. E. Pigal
  • Ex li presse
  • Judicies
  • Li anti-occidental ortografie in Esperanto. Ernst Graber
  • Lexico German-Occidental
  • Abonnamentes, contributiones e subventiones por COSMOGLOTTA.
  • Avise al non-abonnates. Cosmoglotta
  • KOSMOGLOTT
  • Occidental-Litteratura
  • Urteile von Linguisten über Occidental

Occidental -- Judicies de linguistes

Prof. Dr. Albert SAAREESTE de Universitate Tartu-Dorpat (Estonia) scri 11. 1. 1927 a Edgar de Wahl, li autor del lingue international Occidental (Traduction Occidental ex estonian):


Yo ha recivet Vor amabil epistule junt con li brochuras Occidental. Yo deve atestar, que in li amasse de hodial artificialmen creat international lingues, Occidental es li max facilmen comprensibil, precipue por ti qui conosse si anc solmen un romanic lingue. Li letura del textes redactet in ti lingue ne ha causat me minimal desfacilitá. Yo gratula Vos, estimat Senior, cordialmen pro ti labor-fructe honorant nor comun patria e yo crede in li progresse e victorie de ti lingue.


Prof. Dr. A. L. GUERARD de Universitá Stanford, Cal. (USA), li autor del libre «A Short History of the International Language Movement» (T. Fisher-Unwin, Ltd, London, Adelphi Terrace; price 1 guinee) scri (Kgl. nr. 9) a Edgar de Wahl, li autor de Occidental (Traduction Occidental ex angles):


Vor lingue significa un decisiv progresse. It sembla me que Occidental representa un passu in li rect direction... Vu va remarcar que yo arivat a resultates frappante simil a Vor. In omni casu li diferenties existent inter nos es considerabilmen minu important quam li punctus in quel noi concorda. Yo es cert que it vell esser nos tre facil aplanar nor divergenties si un pertinent autoritativ comité vell invitar nos.


Esque Occidental es romanofil?

It es un sempre renovat acusa que Occidental es un purmen romanic lingue e pro to ne vermen international. It es ver que li latin substantie prevale in it por li ordinari conceptiones de communication, jurisprudentie, politica, religion, scientie etc, per un parol, i.e. por conceptiones caracterisativ de nor statal e civil organisation, quel basa ya sur li classic e cristian civilisation, e ti paroles o almen divers derivationes de ili anc hodie ancor es trovat in omni europan lingues in plu o minu grand quantitá, max mult probabilmen in angles, ci advere principalmen in derivationes, u li parol fundamental es de orígine germanic p. e. moon -- lunar, sun -- solar, woman -- female, dog -- canine etc. Ma un tal metode es li max íneconomic pensabil por un L.I., quel comprensibilmen deve usar anc por li parol fundamental li tema ja conosset ex derivationes. Do lune -- lunari, sole -- solari, fémina -- feminin, can -- canin etc. It vell esser cúlmine de chauvinisme excluder omni ti paroles pro un malcomprendet justicie quel contribue a chascun lingue un egal quantité de radicas o paroles. In scientific e practic coses omni chauvinisme es li max mal consiliator e just in li camp del internationalisme on deve strictmen abdicar tal fluenties mental, evocat o agrandat per li venenosi atmosfere del guerre mundan, quel regretabilmen ancor til nu ne ha dissipat se. Tal postulationes pri plu grand usation de germanic e slavic radicas veni presc solmen de germanes. Li slaves self til nu ne ha expresset tal pretensiones. -- Ti qui concede li romanic radicas ja existent in international derivationes postula que almen omni altris deve esser prendet ex lingues german e slav. Un prova in ti direction representa li max bon de ti projectes: Medial de Sr. Weisbart. It es nu interessant vider li evolution quel monstra li successiv projectes de Sr. Weisbart comensant per Europal. Plu il aprofunda se in li scientic materie, plu su lingue latinisa se, e li german parte diminue se, proque il trova plu e plu relationes inter li parolmateriale quel fa superflú special germanic radicas por ja existent international latin tales. Just ti economic e practic statupunctu deve anc haver un valorosi influentie ye adoption de un radica. Ma it ne es li sol. Un altri tre grav consideration es li plu minu pur stil del lingue. On posse dir artistic considerationes ne vale por un lingue solmen auxiliari e quasi mecanic. Ma quo es artistic, estetic etc? To es ni plu ni minu quam li max bon e economic adaptation del medie al scope visat. Anc un machine deve esser unitari in su construction e plu perfect it es, plu it aproxima se a estetic e bell formes. Ples comparar li unesim automobiles quel esset copiat del coches, e li modern formes de ti vehicul e on va conceder que ili aproxima se a un tip final caracteristic por ti construction eliminant omnicos foren al idé fundamental.

Un lingue deve esser ne solmen scrit ma anc parlat. Ti qui have costumation parlar fluent du divers lingues va confirmar li sequent observation. Si on parla rapidmen por exemple russ e intercala angles, frances o german paroles on ne posse pronunciar les in rect maniere in li fluentie del russ pronunciation; on ínvoluntarimen russifica les tam per pronunciation, quam per form, quáncam on nequande vell far to si on parla li altri lingue. On simplicmen ne posse tam rapidmen adaptar su bocca a divers pronunciationes.

Si on examina plu precismen li form acustic del paroles de un lingue, on va trovar que chascun lingue have su propri stil quel rarmen o plu ver nequande concorde con ti de un altri lingue. Pro to chascun lingue acceptent un foren parol transforma e adapta it a su propri stil,

til que it ne es plu reconossibil quam foren p. ex. F boulevard de D Bollwerk, D Pferd de L paraveredus, R Kulebäka de D Kohlgebäck, Est selts de D Gesellschaft, D rist de R krest etc.

It es clar, que li sam regules e leges guverna anc li L.I. Ma just pro to, proque li L.I. es fat artificialmen on deve esser excessivmen caut in adoption de paroles de divers lingues por ne leder li stil normal ja dat per li international paroles de latin orígine. Por exemple on nequalmen posse adaptar un parol quam D Schraube al styl del L.I. e li inplantation de ti parol a Esperanto es un grav misprense, tam fonetic quam estetic e practic. Occidental ha tamen adoptet ti germanic parol ma in un form scandinavic, scruve quel bon adapta se al caractere general.

Pro to li mixtura ínselectiv de max divers paroles de omni lingues es íntolerabil e deve repugnar omni persones con natural instincte. Li sam instincte revolta contra li ligation del romanic finition o con german paroles quam knabo, shraubo etc. in Esperanto.

Petroleo es bon cose, e lacte es bon cose, ma lacte con petroleo es horribil! Just ti ínproportionat juntura de paroles de heterogen orígine da a Medial su repugnant caractere de un embrion. On senti que malgré li medialisation del paroles, o forsan pro li ne sufficent trapenetration del elementes li harmonie ne ha esset atinget. Just pro ne evocar li desagreabil sentimente de un emulsion it es absolutmen necessi renunciar a omni caracteristic finales adoptet in Esperanto-Ido. Talmen li incorporation de foren paroles es mult facilisat ma in omni casu on deve absolutmen sequer li fonetic leges del principal facilmen dat parol-materiale. Intern de ti límites on posse e mem deve introducter in li L.I. expressiv paroles vastmen conosset e Occidental contene un sufficent grand quantitá de germanic e anc slavic paroles, mem por tal conceptiones u in Esperanto o Ido es usat romanics, p. ex.:

OccidentalEsperanto
gurgulgorĝo
storccikonio
svimmarnaĝi
svinporko
selfmem
mannviro
mossmusko
yelbflava
helmkasko
seglevelo
ostoriento
westokcidento
sarccherko
straxtuj
sparropasero
foxvulpo

Si on juxtaposi omni germanic elementes on va vider que ili representa specialmen tecnic e cosic conceptiones, durant que li romanics contene li mental, corporal e natural tales. Un tal distribution totalmen corresponde al historic signification de chascun popul in li atinget civilisation homan.

  • Li conceptiones del scientie e filosofie es grec (diagnose, polimorfie, neurastenic, anemic, schizofrenie, pleurite, hipotese, metafisica);
  • vive organic e social-politic: latin (pede, manu, cap, cordie, ventre, córpor, fluer, cive socio, comunisme, republica, construction, conductor, privat);
  • musica e banc-trafic: italian (forte, adagio, da capo, violoncello, piano, andante, cassa, conto, giro, tratte);
  • elegant societé e fin ton: frances (politesse, supear, dinear, banquette, hotel, menú, champagne, haut goût);
  • navigation: holandés (mast, stir, bote, sterne, tacle, strand) e angles (top, jib, ref, stropp, watch);
  • technica e industrie: germanic (scruv, muff, ersatz, vind, slitt, spul, stal, staple, strad, strap);
  • sport: angles (sport, lawntennis, start, box, turf);
  • despotie e ínfrenat voluntá: russ (ukas, knut, bolchevic, pogrom) e hispan (hidalgo, toreador, autodafé, matador).

Anc exotic popules ha contribuet al materiale de international conceptiones: persic (bakshish, bazar, divan, turban), indic (calicó, rum, punch), hebreic (sabat, cherub, delta, camel, ámen, elefant, jubilar, mammon), arabic (alcohol, magazin, balsam, arsenale, tara, café, safran, koran, cadi, alcove, alcali, alchimie, algebra, alhidade, zenite, nadir, harem, razzia, marabú, gazelle, giraffe, sofa), turc (sultan, fez, pachá, yatagan), chines (té, mandarine, kotau, silk, bonze, caolin), japanes (geisha, samurai, harakiri, kimono), indian-american (wigwam, squaw, mocassine, cocain, tabac, cigare, chocolate, cacáo, cannibale, colibrí, orcan, hamac, creol), negro-american (jazz), african (tse-tse), polines (tabú, totem), australian (cangurú, bumerang).

Chascun secun to quo il ha adjuntet special de su propri cultura. Quant on ha dat, tant on recive. To es li ver justicie, ne ti qui postula que chascun popul mey reciver un quantitá egal raubat de altri possedentes o mem forsan secun li númere de parlantes! Nam tande nor lingue in substantie vell esser chinesi!

Ma li paroles sol ne far ancor un lingue. Ili es ligat per grammatica, etimologie e sintaxe. E ci nu on ja ne trova necos latin. Li grammatica ha devenit absolut modernissim paneuropan, simil al frances, angles e mem chines. Omni special romanic customes, quam li diftongisation sub accentu, li vocalisation etc ne ha esset adoptet in Occidental e quo concerne li sintaxe on posse dir, que it es plu anglo-slavic quam romanic. Til nu contra ti parte del lingue ancor nequi ha protestat. Do it sembla que yo ha trovat ci li just via medial e modern. Li logic órdine quasi frances ma in sam témpore li absolut libertá de inversion quel da tant fortie al germanic e slavic construction del parlada.

Do, li materiale del paroles e particules es heredat de ti qui ha dat it al homanité, li poc mancantes es adaptat al ja existent stock ex maxim conosset lingues; li grammatica es modern europan in li linea de evolution natural e li sintaxe conform al modern psichologic postulationes de un lingue e plu slavic quam romanic!

«Suum cuique» e L.I. por omnes!

E. de Wahl

Li psichologic e sociologic caractere del lingues

Si noi concorda pri to, que li Lingue International deve esser pro primo un lingue, noi ha determinat anc per to su natura, su structura e su evolution. Artificial o natural, un lingue ne posse esser altricos quam un lingue.

Quo es un lingue?

Ti es li unesim question, quel omni interlinguist deve far, li unesim problema, quel on deve investigar. Si un hom vole constructer un vapor-machine, esque il ne deve comensar per explorar, qualmen altri vapor-machines es constructet, li leges del mecanica e fisica, etc., e esque il ne va esser capabil solmen depoy comensar li construction e forsan inventer alquicos nov e valorosi por presentar it al munde?

Regretabilmen un contrari metode sembla esser li regul in interlinguistic afferes. Ples mentionar li idé de un L.I. a un person, (doctissim scientistes nullmen exceptet) e ínmediatmen súper vos cade un pluvie de consilies, decretes, postulationes: it vell dever esser tal e tal, ideal, universal, logic, eufonic, curtissim, simplicissim, etc. Quasi li lingue vell esser un cose dependent solmen del vole de un person, quasi omnicos pensabil vell esser anc possibil; o on resta che cert detallies, p. ex. li alfabete, e crede que li tot problema es soluet per arbitrari personal decrete.

Ne quo li L.I. vell dever esser, ma quo it posse esser, es necessi saver. A ti question li linguistica e su auxiliant scienties, quam psichologie, geografie, historie, da nos índispensabil information. Li veritá es, que un lingue ne es alquo índependent, ma in contrari depende de diversi factes e factores, queles noi es fortiat prender in conto. Lass nos escutar li paroles del ínsuperabil Hermann Paul (Prinzipien der Sprachgeschichte):


Talmen quam li cultivatores de animales e plantes nequande posse crear alquo pur arbitrari, ma, in omni lor experimentes, es fortiat restar inter determinat límites, si ili sercha un possibil noviformation de lu naturalmen crescet, in li sam modo un lingue artificial cresce solmen sur li fundament de lu natural. Tam poc quam li activitá de ti factores, queles determina li natural evolution, posse esser eliminat per alqual cultivation, tam poc to es realisabil in li dominia del lingue per intentional regulation. Ili continua acter ínimpedit, malgré omni intervention, e omnicos format per artificial metode, quo es adaptat in li lingue, va esser subjugat al lude de lor forties.


In li linguistica on di, que li lingue es: 1) un fisiologic, 2) un psicologic e 3) un sociologic fenomen.

Si noi ne resta ti ci vez che li fisiologic (li fonetica), ma torna nor atention a li psicologic e sociologic caractere del lingue, noi va trovar, que ti ambi es li max fundativ e decisiv just pri construction e introduction de un L.I., un facte, quel regretabilmen, tro sovente es ignorat e obliviat in li discussion interlinguistic. Plu on comprende li psicologic e sociologic bases de un L.I., plu diminue se li spacie por líber construction.

Li psicologic caractere

Li lingue ne es un producte, ma un function, null «ergon», ma «energeia» (W. Humboldt). Li function del parlada evente ínconscient. «Omni manifestationes del lingual activitá flue ex li obscur spacie del ínconscientie in li psiche. In it existe, quo li individue dispone del lingual medies -- un multissim complicat psichic mecanisme, quel consiste de gruppes de idés, tre inplicat inter unaltris» (Paul). Ti psichic mecanisme associa se con li moves del lingual organes, e su functiones posse esser caracterisat quam reproduction e formation de analogies. Omnicos, quo alquande ha esset in li conscientie, resta quam activ moment in li ínconscientie.

Ti fact have grandissim importantie por li linguistica e didactica, e comprensibilmen, anc por li interlinguistica. De to seque quam un corollarie, que si un lingue international possede lingual images (optic, acustic, motoric), queles ja existe in li ínconscientie del aprendentes de li lingue, talmen que li lingual images besona solmen esser vocat in li conscientie por esser pret a usation, ti lingue es li max facil por li aprendentes. Mem li max simplic aprioric lingue es horribilmen desfacil por aprension, si ne totalmen ínpossibil. It ne es suficent que li lingual images del L.I. solmen similea lingual images conosset in ante; plu ínmutilat ili es, plu facil es li lingue. In realitá on ne audi omnicos, quo es parlat, li propri interni voce auxilia nos e completa, quo ne es audit, talmen que noi crede que noi ha audit it. In letion on ne lee chascun líttere, ma solmen quelc de ili, noi completa lu videt per propri optic (grafic) images, aprendet in ante. Omni mutilation del conosset optic images fa li letion plu desfacil o ínpossibil. De to seque, que ti lingue international, quel possede li plu grand stock del ínmutilat lingual images, conosset in ante de li max grand númere del usatores del lingue, es plu facil quam ti, quel possede it minu. Si p. ex. Occidental usa formes quam delegation, fiction, formation, ma Ido delegitaro, fiktiveso, formacuro, lingual images, conosset in ante de nequi, e ultra to ne format in analogie, ma chascun aprendend por se, Occidental es in ti respect ínnegabilmen plu facil quam Ido. To es un cose tam simplic e evident, que on astona, quande on audi persones asserter lu contrari.

Li max poc e li max simplic regules por formation de nov paroles ne vale ci, nam por exister in li ínconscientie chascun parol deve har passat tra li conscientie, to es, deve har esset aprendet. Por un grand númere del civilisat homes null aprension es necessi concernent li paroles de Occidental, ma omni homes es fortiat aprender li idistic paroles, mentionat supra. Mem si li «radicas» (plu correct li temas) e li sufixes es in ante conosset, to ne auxilia mult, nam chascun derivate deve esser format e aprendet in ante -- li homes ne parla per temas e sufixes, ma per pret e complet paroles. Li radicas, temas e suffixes ne exite in vivent parlation, solmen in li libres e linguistic munde de idés. Un formation de nov paroles ne posse eventer in li sam témpore quam li usation de ti paroles in parla, li unesim deve preceder li duesim, li lingue ne posse esser contenet e format samtemporalmen. On posse parlar e pensar samtemporalmen, ma on ne posse pensar e parlar e derivar samtemporalmen, to es tam ínpossibil quam regardar in li cannon quande on fusila.

Ma on asserte, que si un derivation, quel da nos conosset paroles es li max facil, it ne es li max expressiv, proque li derivates ne va esser logic, e li L.I. deve esser un expressiv, logic lingue. Ci es un duplic error. Unesimmen chascun lingual image, optic o acustic, coresponde a un sensual o psichic experientie, p. ex. vision o sentiment, experit unquande in ante. Chascun idé consiste ne solmen de intelectual notiones, ma in grand parte anc de sentimental e volitionari momentes. Li scope del lingue es evocar che li auditor li sam idé quel existe che li parlator, o un cert sentiment, atitude, volentie. It es evident que p. ex. li parol fémina in Occidental plu ínmediatmen evoca li desirat efecte che un italiano qui in su lingue matrin dí «femina», quam li esperantic parol virino, quel va haver null resonantie, null «espressivitá», malgré to que it es tre regularmen derivat de viro. Lu sam vale anc por delegitaro de Ido in vice de delegation, etc. Un expressivitá ne posse esser atinget per paroles artificial, sin historie, sin contenentie, e prof. Reynold pro to tre just remarca, que al esperantic lingues manca totalmen sentiment. Li natural lingues ne existe solmen por expresser notiones, penses, to es lor secundari intention, li primari essente expression de affectes, sentimentes, volitiones. Li afectal fundament de lingue posse esser velat che plu intelectual homes, ma it existe, e plu fort it es, plu expressiv es li lingue.

Duesimmen li assertion, que li lingue deve esser logic, to es sequer li leges del logica (Couturat e su epigones), monstra clarmen, que on ne ha aprendet li ver natura del lingue. Lass me ci citar li sequent excellent paroles de prof. Vossler:


Li ínacordantie del grammatical functiones con li logical categorie es tant evident, que mem li max íncurabil intelectualistes ne have plu li audacie negar it. Ma ili defende se per declarar, que quáncam li logical corectitá es nequande e necú realisat, nequande e necú completmen atinget, it es un ideale, yes, mem li ideale, a quel li grammatic tecnica del lingue deve aspirar e in fact aspira. Li evolution del lingue vade a progressent intelectualisation.

Ma omni tecnica -- to oblivia nor intelectualistes -- omni tecnica have su ideal, to es li mesur de su corectitá in se self, ne extra, ne supra. Partú u existe un special tecnica, existe un special idé eo ipso. Li tecnica del pictor servi li idé del piction, li musico li idé del musica. Pro to li grammatica, essente li tecnica del lingue, servi solmen li idé del lingue, ne ti del logica. Ti simplic veritá que li linguistic idé es un cose por se, alquo índependent e alquo essentialmen diferent del logical idé, ti simplic veritá es sempre denove ignorat.


Li lingue move se in un altri plan quam li logica. It es sistema del conventional signes, ne logic, anc ne ínlogic, ma forsan alogic. Noi posse trovar mult in li lingues quo es in acordantie con li logica, ma sovente un logica plu subtil quam «li superficial logical analises del linguistic diletantes, queles ha volet mastrisar li lingue» (Jespersen). «It ne deve esser concludet, que defectiv corespondentie inter logical e grammatical categories es necessimen nociv al lingue, considerat quam medie de expression. In contrari, ínlogical e íngrammatical constructiones sovente attribue grandissim a facilitá e mem ad precision del expression» (Sweet).

On asserte ancor, que un strict logical grammatica e precipue morfologie es necessi por li monosemie (unisensitá) del paroles e frases. On posi quam li ideale li devise: un vorto -- un nociono; un nociono -- un vorto. Ma to es pur reva, e mem ne un bell reva, quel nequande es realisabil, tre fortunosimen por noi homes. Un lingue, quel hat realisat ti principie, va posseder milliones de paroles pro to va esser ínpossibil. Li veritá es que li max evoluet lingues ne tende ad monosemie, ma a polisemie (multsensitá), quo fa un grand númere de paroles superflú. «To, quo on nómina in general un rich lingue, es in veritá un complicat, circumstantial lingue. Cultural plu developat lingues besona plu poc paroles por expresser su afectes e notiones e pro to posse economisar li custas del energie.» (Schrijnen). Essente un lingue, un L.I. ne posse ni evitar ni dispensar li semasiologic leges del lingues. Mem si un artificial lingue es strict monosemic hodie, deman, quande li lingue es usat practicmen in li munde, li bell sistema va esser spoliat.

It es van interprension constructer lingues, queles es contrari al natura del homes. On deve sempre calcular con li homes tal, qual ili es, e pro to interlinguistes deve esser tre versat in li psicologie. Li hom ne es, e nequande va esser, un pur intellectual ente. Tam ínpossibil quam it es saltar súper su propri ombre, tant ínpossibil it vell esser elevar nos self del firm terre a superior sferes de pur intelectualitá, per li peruc del logica, quam li famosi Münchhausen. Noi es tre terrestrial entes, anc «in cosmoglotticis».

Mecanic, rationalistic lingues quam Esperanto, Ido es basat sur psicologicmen fals premisses. Li max bon comprension del natura del lingue monstra Occidental. (Fine seque).

A. Z. Ramstedt.

Oriente e Occidente

In nr 1, 1927 de «Esperanto» Dr. Privat ha publicat du interessant politico-scientic articules: «Oriento kaj Okcidento» e «Pri vortoj internaciaj». Quáncam il parla necú pri Occidental, on clarmen visa nos.

In li unesim articul il extende con ostentation li manus al oriente, esperante un plu activ colaboration de ti parte del munde. To es li response a du factes del ultim témpore. Li unesim es que li Pan-Asian Congresse in Nagasaki ha rejetat Esperanto quam tro Europan lingue, e exportat un resolution pri desirabil creation de un Pan-Asian lingue. Li duesim facte es que Occidental ha precismen sublineat su pur europan caractere e labora in li direction de un plu strict juntion de Europa.

Si Europa va esser uniat ad Pan-Europa con su paneuropan lingue, ti facte self va imposir nor lingue occidental anc al orientales, negres etc., sammen quam nor machines, nor cinema, nor radio, nor aeroplanes, cannones etc. E li experientie doce nos que ne cosmic utopies, ma concentration ye proxim urgent coses procura fortie e success. Noi do concentra nos ye li foco del civilisation, li occidente.

Li duesim articul es anc directet contra li naturalistes, e habilmen, quam omni articules del eminent ductor de Esperanto, tracta pri li dangeres de tal nominat international paroles, sovente havent un absolut altri sense in Angles e Frances. Il deducte de to li conclusion que un vivent lingue deve haver su autonom paroles, derivat secun li propri spiritu del lingue. Con ti idé yo consenti totalmen. Ja ante mult annus yo ha expresset ti idé in un articul «Heredie e autonomie» 1).

Ma it es altricos, si li international paroles es «fremduloj» o derivat secun propri leges. Yo va citar quelc passages del interessant de Dr. Pr. (in traduction Occidental):


Nor lingue con prudent instincte ... ha inglotit les solmen poc a poc ... altri mundlingues ha apertet li bocc talmen larg, que ili esset suffocat per li invasion. Ha restat solmen un rich cadavre ... Li max vivent elemente es to, quo on hauste ex su propri fonte ... Quam viviplen es ... ano, aniĝi; aro, ariĝi; ema, emi; ebla, ebligi; malebligi etc. ... «la china Esperanto» ... Quande un de ti «forenes» ne recivet per usation su Esperanto-baptisation, tande es necessi intervention e definition in official lexico ... etc.


Per altri paroles, in li societé de nov-rich nigger-aristocratie Esperantan quam li supra citat «China-Esperanto» li ver europan cultur-nationes Grecia e Roma es admisset in «Esperantujo» solmen si ili transvesti e colora se ye «nigger», sammen quam in U. S. S. R. li scientistes sembla dever mascar-se ye communistes por posser laborar e viver. Li similitá deveni ancor plu grand, si on torna su attention al admonitiones del presidente del Esperantic academie al discipline.

Quam exaltant exemple de tal negrijant europan Dr. Pr. cita li parol aviadisto, ma il prefere aerflugisto e rejecte aviatoro, proque un chinese deve questionar pri li sense de ti europan international parol. (Noi posse junter ancor centes de tal paroles: kondukisto, direktisto etc. apu li nov incorporat «fremduloj»: konduktoro, direktoro etc.)

Ma un chinese qui ha aprendet Occidental ne senti necessitá questionar quo significa aviator, proque it deriva regularmen de avi-o (in Esperanto birdo) e noi have avi-ar, avi-at-ion, avi-at-ic, avi-at-or. Lu sam es pri direct-or, direct-or-ia, direct-or-atu, direct-ion, direct-iv etc., omni autonom regulari derivationes, ma qui have li avantagie ja esser conosset por europanes e clar e facilmen dechifrabil per chineses e altri non-occidentales.

Ceterimen yo dubita, ca noi ne trova omni pur international paroles de Occidental anc in li Esperanto-lexicos de Christaller, Bennemann etc., con micri «niggerisationes»! Ma ili omni es «fremduloj» in «Esperantujo», forenes sin contacter con li indigen nov-riches de Esperanto, omni ti nepri (dever), ree (denov), laui (esser conform), malanigi (excluder), iomete (un poc), endas (deve esser fat), eke (subit), virino (femina), estro (chef) etc. Ma just li «forenes» es posit in li «montrofenestro» de Esperanto, quam noi ha posset vider in li raporte al Liga de Nationes, por monstrar que li diferentie de Esperanto e li nov projectes es solmen minimal. «Bluff for outsiders».

E. de Wahl

Russ scientie e Lingue International

Li academianos russ interesse se pri li Lingue International. Quáncam ili sembla ne conosser altricos quam Esperanto, támen lor judicie «laudativ» secun «Heroldo» nr 6 in su essentie es caut e ne tro promessiv por Esperanto. Talmen li academiano A. E. Fersman inter altricos scri:


Garantíe por successe de Esperanto va esser li conservation del condition usar li radicas del paroles ex li lingues de omni nationes ... Por li scientie it es extraordinarimen grav que li max usat término e expressiones mey esser unisensal por omni popules, omni landes e omni nationes. It es promesset a Esperanto triumfar sub condition que it infortia li interligationes con scienties studiant li historie del lingues. Esperanto va intrar in li córpore e sangue ... si it va atenter omni factes de to, que li lingue de chascun popul es un historicmen ocasionat fenomene.


Ti enunciationes del conosset academico adapta se mult plu a Occidental quam a Esperanto, ma on ya save del libre de sr Drezen, que in Russia li scientistes deve esser caut con enunciationes contra Esperanto, quel es protectet del Soviet-regime.

Nu in omni casu, in un land quam Russia anc li conossentie de Esperanto va far plu facil li comprension e transition ad Occidental.

E. W.

Interlingua Sistematic

J. Rosselló-Ordines. Lingua intelligibil, sine studio, ad primo visu. Grammatica cum textu in interlingua et in Franc.

Ti ovre de nor conosset samideano representa un adaptation del metode de Occidental ad Interlingua, penant eliminar del Latino sine Flexione li inregularitá de su participies heredat del latin. In general il repeti li idées ja expresset in Kgl. Nr 3-4 (21-22) 1924 con quelc variationes. Basant sur scientic explorationes ti prova merite un detalliat critica, quel va posser esser fat solmen pos suficent usation de ti lingue in practica u va monstrar se li avantages e mancas, pri queles in li curt compendie de 12 págines on nu ne posse ancor totalmen judicar.

Li cose principal in L.I., quam ja ha monstrat Occidental, es li regulari relation inter li infinitive e li participie del perfecte, quel in latin genita ínnumerabil exceptiones. Sr. R.-O. trova nu que li metode de Occidental ne suficentmen conserva li form del infinitive latin quel es sovent transformat in li perfecte form secun li modelle del lingue Angles p. ex. electer, traducter, constructer, e sercha novi vias. Ti labores do es de alt scientic valor. Li question es, esque li solution trovat de Sr. R.-O. es plu bon e practic quam ti del Occidental, nam it es clar que lu essential es li atinget resultate junt con li facilitá del metode.

Prof. R.-O. nu vole conservar quam possibil anc li tema del infinitive, e il discerne du coses: Th (thema general = infinitive minus r) e G (generator = participie passat = Th + to).

Nota. Si Th fini per x, s, d (changeat in s) on adjunte solmen o.

Li finale e del Th deveni curt i in G.

amar -- amato, gemer -- gémito, ma dicer -- dicto, vider -- viso, annexer -- annexo, audir -- audito.

Do in li verbes dicer, vider, annexer li Th ne es dice, vide, annexe ma dic, vid, annex, e in gemer it ne es gem ma geme. Regretabilmen li estimat autor ne di nos qualmen un person ne-latinist va saver ca li e apartene al Th o ne.

Proque nu mult latin verbes ne submisse se a ti regules, li autor deve un poc changear les, specialmen li infinitive. Talmen noi recive li nov formes: construcer, elecer, andjuncer, afflicer, esque anc fluxer?

Regretabilmen li autor ne ha corectet, ni mem alludet li mancas de su sistema queles noi ha criticat in li sam Nr. 21-22 de Kosmoglott. Il simplicmen tace li desfacilitás, p. ex. qualmen es soluet li question con li verbes L.: tangere -- tactum, creder esque creso? rumpere -- ruptum (ruper?) posse, venire -- ventum, nascere -- natum, noscere -- notum, currere -- cursum, fingere -- fictum, fluere -- fluxum (fluxer?), frangere -- fractum (fracer?) fundere -- fusum, mergere -- mersum, movere -- motum, mulgere -- emulsion, pellere -- pulsum, premere -- pressum, quaerere -- quaesitum, adhaerere -- adhaes-ion, scindere -- scissum, sidere -- sess-ion, solvere -- solutum, stringere -- strictum, terere -- tritum, torquere -- tortum, vivere -- victum, vincere -- victum etc. etc.

Ci adjunte se ancor li desfacilitá totalmen tacet pri li assimilation del consonantes por ex. trah-er -- trah-to -- tracto, distinguere -- distincto, jungere -- juncto etc.

Li desfacilitá pri constant mutation del consonante in dicer -- dicto anc es suficent grand in conjugation.

Do yo trova que ti parte del labor del estimat prof. R.-O. ne es vermen soluet.

Ma li labore contene mult felici innovationes, partmen ja proposit in Occidental o discusset in Celia, partmen nov trovat. In cert maniere il reveni al solution de Dr. Zamenhof con li tegment-lítteres in un plu modern visage, per un apostrofe, do g' = dj, ch' = tch, l' = quam in Occidental.

Li nominatives me e te sembla esser repugnant, un casu objectiv es solmen in li triesim person. Ma in li unesim it vell esser anc necessi quam monstra li modern europan lingues.

Li altri pronómines latin regretabilmen ne conforma se al regul del accentu alíqui, aliquíd, altér, ultér, illúd, idém, nunquám etc. e in general tre mult latin paroles ne va submisser se a ti regul: juvénes, homíne, sempér, quamódo, extér, pretér, supér, puéro.

Secun Peano in Interlingua es admisset omni parol Anglo-latin, ma in facto Interlingua, anc ti de prof. R.-O. contene mult latin obsolet formes ja ne existent in li modern lingues quam p. ex. acervo (amasse), sole (D pflegt) quel coincide con sole (D Sonne) e solo (D allein), hom = F on, obsequio (F hommage), fier (D werden), suffixe -ense (Siam-ense), post-charta, etc.

Curios e nelatin sembla nos paroles quam: mutto (parol, F mot) midio = 1/2.

Interessant e elegant es li clar disposition del materiale, nov in li maniere ti del prepositiones e afixes, qui es gruppat ne in li alfabetic órdine del particules ma secun sense. Li pluralité concorde con ti del Occidental (li form self del sufixes sovente es plu arcaic latin) ma existe quelc nov vispunctus queles merite special mention e discussion.

-etu (L -etum) es absolut obsolet e existe solmen in quelc poc paroles, in omni casu it ne es international.

In li sense de collective nu es quasi international li suffix -age, boscage, plumage etc., ma ti suffixe ne es usat che Sr. R.-O.

Sr. R.-O. abuse li idé que just Latin es international. Li rota del historie ne torna ad retro e hodie altricos es international quam in témpores de antiqui latin, p. ex. li radica manca es international til R. durant que carenti es obsolet parol solmen scientic. Li L.I. ne es solmen un lingue por scientistes, e deve esser un vivent lingue e ne basat sur martallia.

Li contrarietá, expresset per du affixes: des- e anti- sembla esser ne rect preciset.

Es dit, que anti es usat in vocabules ne verbisabil, ples comparar F antidater, antidoté.

Inversmen des sovente es usat che paroles ne verbisiabil p. ex. F désastre, désavantage, désharmonie.

Sembla me que li idé de ti du affixes es fundamental divers in li sense del movement, max bon comprensibil per ideografic representation:

anti = →←: anticrist, antisocial, antisemit.

des = ←→: desarmar, desharmonie, deshonor.

-urio sembla ne motivat.

Tre bon es li remarcat qualitá que li suffix -ia local, pos i del radica contracte se ad i accentuat: librario-libraria.

Íncomprensibil es li diferentie inter arium e -aria, aquarium e aquaria.

Absolut ínmodern es conservar li a final in -ista. a have li idé international de feminin e ci a final in ti sufixe ha perdit se in li principal lingues ADFR!

Li sense de ti suffix: fautore es ne per extension, ma primitiv, e li altri sense tecnic, artistic es per extension.

-ario ne sempre significa officie, occupation, function, ples comparar: millionario, destinatario.

Li suffixe -ilia sembla esser ne motivat; li exemples citat ne es convictiv.

Interessant es anc li sense de -eo (igneo, aureo) = simil in aspectu, in composition e li juxtaposition apu -ear, quel sufixe es prendet just in li sense de Occidental.

In summa un interessant e scientic ovre, quem omni interlinguist interessat scienticmen deve conosser. Personalmen sembla me que li fundamental manca es li tro sclavic dependentie del Latin ye detrimente del internationalitá.

E. de Wahl

Recensiones

Mondolinguo -- Weltsprache

Mondolinguo -- Weltsprache, li organ del german idistes, ha changeat su redaction. In vice de Dr. S. Auerbach nu ducte li conosset socialdemocrat sr H. Peus. E ja in li unesim numeró li scientific ínpartialitá quel ha distinget til nu ti idistic revúe, ha brusqui fat plazze a meeting-assertiones por persones ne conossent li ver statu del coses. Scienticmen taxat li articul inaugurativ del nov redactor sta sur tre bass nivelle. Ma ultra to que li autor sembla haver tre poc, o plu bon dit, null conossenties pri linguistic coses, il anc visibilmen ne save necos pri Occidental, pri quel il asserte coses ne existent. To es tam plu astonant que sr Peus ha assistet in Praha al discurs de sr Pigal pri Occidental e prendet parte in li discussion. Do ci yo deve constatar fals assertiones malgré li conossentie del veritá. Ti facte yo deve ci marcar e stigmatisar.

Do ne possente refutar in maniere vermen scientific li bon fundat metodes de Occidental il repeti denove omni old fals assertiones del annu 1922!

Quelc exemples ex su critica: Il critica li different finales del infinitive ar, ir, er, e del participie at, it, et, e nomina to exceptiones. Do il sembla ne comprender que li finale es r (resp. t) e li vocales apartene al tema verbal. Quo vell dir sr Peus si yo vell dir que Ido have divers formes de infinitive in -jar (voyajar), -var (lavar), -kar (drinkar), -lar (rular), -sar (pasar) etc etc. Il scri anc: «On trovas la vorto rapiditá (kun acento) pro ke la indikativo dil prezento anke finas per a.» It es vermen interessant, quam precis sr Peus asserte conosser mi motives! Yo vell consiliar a sr Peus monstrar ti passu a quelcunc scientist-linguist. Yo es cert que il va rider pri tal naiv conception. Li diferenties logical inter sufixes quam -ie, -ntie, -(t)ion, -ur, pri queles yo ha mult vez scrit e explicat, il sembla absolutmen ne conosser o ignorar volente, proque il ne refuta mi scientic explicationes fat ja plurvez ante mult annus, mem in «Progreso» de Prof. Couturat. Il scri p. ex.: «Vice «institucuro» apud «institucar» en Occidental «institutione» evidente nur pro naturaleso.» Vermen «si tacuisses...!» Li parol institution es regularmen derivat de institu-er, institu-t, institu-t-ion, etc.

Il scri pri c: «Ta semblanta naturaleso esas tote superflua e nur nocoza naturales. Ma per ti nocoza naturaleso Occidental deriva regularmen, quo Ido ne posse: catolic-catolicism, (in Ido katolikismo), classic-classicism, silice-silicio-silicat, dec-decade-decimal-decimetre etc., caduc-caducitá, vice-vicario-vicariatu, simplic-simplicitá-simplicissim.»

Pri ti ultim parol sr Peus ne posse comprender per quo ti parol es plu bon quam simpla. Nu 1) simplic (= sin plic = ohne Falte) es parallel a du-plic, tri-plic etc. e 2) derivar regularmen simplicitá, simplicissim, duplicitá etc., international conosset paroles!, li Ido-paroles simpleso, duopleso etc. existe necú. E pri ti metode de Occidental, quel regularimen e con logical coherentie deriva international conosset sciential paroles per bon electet radicas e justmen interpretat sense de sufixes il audacia dir que Occidental «destruktas la ciencala fundamento». O no, sr Peus, it destructe solmen li pseudo-fundament de sres Beaufront-Couturat. Li fundament de Occidental es li leges del lingues e del psicologie de popules.

E. de Wahl

Die Warheit über Ido -- Li veritá pri Ido

Li Union del esperantistic laboreros, Leipzig-Thonberg, Wasastr. 16, ha editet un german brochura in 32 págines, con titul Die Wahrheit über Ido (Li veritá pri Ido). It contene un curt exposition pri li historie del Delegitaro por adopto di Linguo Internaciona Helpanta, pri li lingual reformes de Ido es un explication detalliat pro quo li esperantistes refusa li actiones del Idistes. Quelc argumentes es electet habil ma ne sempre objectiv.

Li anonim autor asserte, que Esperanto in omni punctus responde al postulationes queles li experientie fa a un lingue international i.e.

  1. un simplic e facil grammatica, 2) un vocabularium composit per radicas prendet ex lingues vivent, 3) li max grand possibilitá a evolution. -- Ad 1) on deve remarcar, que p.e. li acusative obligativ indicat per -n in Esperanto totmen ne es li max facil. Li duesim postulation in su modestie es obsolet; hodie on demanda plu mult, i.e. max grand internationalitá e naturalitá del paroles, ma anc del afixes e derivates in acorde con plen regularitá del derivation. Ad 3) on deve constatar que pro li artificial barrages del obligativ finales -o, -a, -as etc. por omni parol-categories grammatical, Esperanto sam quam Ido nequande va posser evoluer, polir e perfecter se in maniere quam it es possibil in Occidental, quel posse incorporar omni cultur-paroles anc non-europan, sin dever mutilar les.

In li brochura es nominat Occidental un «reform» de Ido. It es ver que mult Occidentalistes es anteyan adherentes de Ido, in li moventie de quel ili ha penat laborar por li scientic solution del problema. Ma li lingue Occidental self es un altri sistema, hante nascet ex li experienties del scientic investigationes pri li leges psicologic del lingues natural. Ido in contrari basa sur li aprioristic principies logical de Dr. Zamenhof; ma it aplica les con plu grand rigore. Támen li selection del paroles in Ido plu quam in Esperanto responde al postulationes pri un L.I., secun quant ili ne es deformat per li schema heredat de Esperanto.

Un scientic critica va dever ne ignorar li nov direction in li recent evolution del L.I. manifestat per li apart sistema Occidental.

E. Pigal

Mobilisation

Esperanto nr 318 anuncia:


Universala Esperanto-Asocio, pere de la Centra Oficejo, entreprenis kompletan bibliografion kaj katalogon de ĉiuj «mondlingvaj projektoj». Unuaj monatoj jam alportis pli ol 400 nomojn. (Ordinare oni scias nur pri 150 ĝis 200 lingvojprojektoj). Fakuloj, kiuj konas mondlingvajn verkojn, aliajn ol tiuj de la nomaro en Oficiala Jarlibro 1925, bonvolu komuniki precizan titolon, aŭtornomon, formaton, paĝonombron. Kiu scias pri nepublikitaj reformprojektoj aŭ novaj lingvoj elpensitaj, bonvolu informi. Helponto ricevos presitan katalogon de mondlingvoj. Adresu: Bibliografia Servo de UEA, 12 Bd. du Théâtre, Genève Suisse.


Noi mersia UEA pro ti penosi labor, quel posse servir quam valorosi guide a futuri comité autoritativ por studiar li evolution e stipular li definitiv form del L.I.

Ma secun li demandat indicationes ti libre sembla esser plu destinat a agitation por Esperanto quam a scopes de explorationes scientic. E sr. N. Yushmanov just publicat un complet «Kronologial indexo del sistemi mondolingual» in Ido-organ «Mondo» XV 43 e 295.

Li adherentes de Esperanto mey aprender que just li dogmatic conservation del ínnatural fundament de Dr. Zamenhof con su evident erras linguistic es li cause de persistent refusion de lor lingue per omni competentes e li cause de constant nascentie de nov projectes, malgré li grand difusion de Esperanto in li popul. Ma li situation es un totalmen altri pos li aparition de Occidental, i.e. li unesim sistema respondent al postulationes del linguistica, quo es attestat de expertes. Un eventual confusion de Occidental con li efemeri lingue-projectes in ti grand mascarade de un legion de artificial lingues ne va posser mistificar li interessat publica pri ti nudi facte ni far halta al marcha de Occidental.

E. P.

Ex li presse

Li hungarian jurnal Hir, Szombathely, 2 Feb. contene un long articul de Dr. Celli Tamás pri L.I., Occidental e un recension de Cosmoglotta nr 1.

Kosmotechnische Nachrichten, Wien, nr 1 raportante pri li Occidental-discurse arangeat de KTG in Hôtel de France, declara Occidental quam tre eufonic lingue.

Secun «Informoj de Esperanto-Asocio de Estonio» nr 57-68 (sub «kelkaj diroj de estonaj lingvistoj pri internacia lingvo») Prof. Dr. A. Saareste expresset durant su lecion lu sequent: «Lingue ne deve esser absolut logic, quáncam it deve esser precis. Matematicmen logic lingues, quam es li artificial Esperanto e Ido, ne es succosi e facilmen usabil. Ili es apt solmen por simplic trafic, p. ex. comercie.»

Judicies

Sra. Magda HOPPSTOCK-HUTH, presidente del german section del «International Liga de féminas por pace e libertá», propaga Occidental, declarante it quam li unesim apt sistema de Lingue International.

Secun «The International Language», revúe del angles esperantistes, li comité executiv del Liga de Nationes denove ha repulset li proposition subtener li instruction de Esperanto in li scoles. A ti ci occasion, li Hungarian delegate, sr. de PAIKERT caracterisa Esperanto quam monstru lingual.

Li anti-occidental ortografie in Esperanto

Líttere «c».

Si un ínprejudicat occidentale trova, in esperantic textus, paroles quam deca, franco, caro, colo, il va instinctiv pronunciar les fals e -- miscomprender. Nam in li vocabularium il vide, que p. ex. deca have null conexion con: decade (AFISD), decameter (AFISD), decalitre (AFISD), decagramm (AFISD) e que li «just» signification es: deca Esperanto = decent (LISFAS)!

Per franco anc un german va comprender: AF francón (LIS franco, D Franke) o il va imaginar li statu de alqual libertá: F franc (AD frank, IS franco) o anc un monete: F un franc. Ma in ver: franco Esperanto = un francés (SIFDA)! E francon es in Esperanto: franko!

Excurs: Li land Francia IS (FA France) = Esperanto Francujo (pron. ne: Frankujo)! Ma Franconia (AISF) = Esperanto Frankujo!...

Egal anc caro ne es: car (LISP), ma: caro Esperanto = DIS zar, AF czar!

Che colo un romano vell imaginar un parte de córpor animalic: L collum, IP collo, S cuello, F cou, de quel anc li angles e german conosse un derivate: L collare, SA collar, FD collier, I collana. Anc li international F colportage, colporteur deriva de it. Un german in special vell conjecter anc un pacc: ID collo (pl. colli), F colis. Ma, nequel de ti significationes es «just», nam: colo Esperanto = inch A, D zoll! ...

Che peco un romano va plu pensar divers altri coses quam li «just». Il va conjecter animales domestic: LIS pécora o imaginar un conexe con: peccar (LIS). Ma in ver: peco Esperanto = pezze (I, FA D piece)!

Un parol quam danco possibilmen un german o angles va miscomprender in F merci, D dank, A thank. Ma danco Esperanto = F danse, A dance, IS danza, D tanz!

Ma in li form laca omni occidentale va creder reconosser li liquide: A lac, S laca, I lacca, D lack. Támen laca Esperanto = fatigat (FSAL)!...

Lexico German-Occidental

Un afere urgent es li continui íninterruptet edition del german-Occidental lexico de J. Gär. Li medies actual dura til li 7-im folie. Secun calculation li total edition va contener circa 20 folies. Por un tal libre li precie de vendition va dever esser ne minu quam 5 frs sviss. Printa, paper etc por un folie es 70 frs sviss. Noi nu proposi a nor adherentes, gruppes e céteri interessates aquisiter actiones por printa de un folie, it es payar 70 frs sviss. Nor payament de ti actiones va esser fat in exemplares del lexico, e precis por chascun action on va reciver 30 exemplares, to es por un precie quel es minu quam 50%. It es clar que por nor samideanes li bentosti aparition del total lexico es un del max urgent e grav coses, quel ili deve subtener per omni forties, sive ili comprende german o no, proque on sempre va posser usar it con auxilie de altri national-german lexicos.

Ultra to por germanes ti lexico representa un novitá til nu ancor ne existent. Advere til nu on possede in lingue german xenolexicos (Fremdwörterbücher) solmen in un direction, i.e. on have lexicos queles vell dar li international extran paroles. Ma on ne possede lexicos, queles vell dar li international extran parol correspondent a un apart german parol. E to es tre necessi che viages, proque presc omni europan lingues contene divers international paroles quam extranes, queles on va comprender anc si it ne es justmen sempre usat.

Do chascun qui posse, mey aquisiter un action o almen un demí-action che sr E. de Wahl, Eha 10, Reval, Estonia. Li folies es reviset del autor de Occidental e del max bon conossores del lingue.

Abonnamentes, contributiones e subventiones por Cosmoglotta

A. Z. R. por Occidental-gruppe Helsingfors: 20 sv. fr; Dr. S. E. K.-Stockholm: 3 ö. S; J. C.-Kobenhavn: 2 D. K; H. M.-Karbitz: 2 ö. S; Prof. Dr. A. St.-Prag: 20 Kč Prof. G. M.-S. Giov. V. Arno: 20 L; Dr. W. S.-Wien XIII: 5 ö. S; A. S.-Liesing: 5 ö. S; J. T. M.-Tonnay-Charante: 5,4 ö. S; L. E.-Wien VIII: 5 ö. S; Prof. J. M.-Bruxelles: 5,43 ö. S; M. W.-Mattsee: 5 ö. S; H. H.-Wien IX: 5 ö. S; Dr. H. B.-Katowice: 7 zl; J. D.-Čakovice: 25 Kč; L. F.-Bilbaro: 0,4 doll; W. C. W.-London NW 3: 5 ö. S; A. A.-Oslo: 4 sv. fr; I. Sp.-Wien III: 5 ö. S; A. H.-Eskilstuna: 10 ö. S; Ing. E. K.-Wien XVII: 5 ö. S; A. P.-Wien III: 5 ö. S.

Avise al non-abonnates. Cosmoglotta

Noi ha inviat Vos nr 1 e nr 2 de Cosmoglotta con SaC sin esser favorat til hodie per Vor abonnament.

Támen por nor sublim scope it es absolut necessi covrir li crescent expenses por printa e administration. Pro to noi invita Vos misser Vor abonnament ínmediatmen pos reciventie del present numeró. Li contribution minimal per annu es 5 austrian Schilling (por Organ e Suplement junt).

Si noi possibilmen ha errat pri Vor interesse por li serios aspirationes de Cosmoglotta a un scientic solution del problema del Lingue International, noi peti Vos retromisser ti ci numeró, declarante it quam «refuset».

Kosmoglott

(precursor del jurnal COSMOGLOTTA) contene li max important articules pri L.I. e pro e contra Occidental.

Absolut necessi por omni scientic interesset mundolinguist.

Precie del annu-collectes:

1922 e 1923 complet a 7 frs. sv.

Con mancant nr 1 a 4 frs. sv.

Defectiv collectiones a 2 frs. sv.

1924, 1925, 1926 complet a 2 frs. sv.

Recivibil che li autor: E. de Wahl, Eha 10, Reval, Estonia.

Occidental-Litteratura

Curt grammatica-claves in lingues Angles, Frances, German, Russ, Tchec a 0,30 ö. S (0,25 frs. sv.)

E. de Wahl: Radicarium directiv de Occidental in 8 lingues ADFIPRSSv 5 ö. S (4 frs. sv.)

Jean Chanaud: Index français-Occidental au Radicarium. 1 ö. S (0,75 frs. sv.)

J. A. Kajš: Praktický jazyk světových styků Occidental. 0,60 ö. S (Cena 3 Kc., vaz. 6 Kc.)

A. Z. Ramstedt: Nyckel til Occidental. 1 ö. S (0,75 frs sv.)

J. Gär: Wörterbuch Deutsch-Occidental ha apparit 5 liverationes a 0,30 ö. S (0,25 frs. sv.)

J. Linzbach: Transcendent Algebra, 1,30 ö. S (1 fr. sv.)

Rabindranath Thákur (Tagore): Nationalism in Occident. Autorisat traduction de A. Toman. Precie 1,30 ö. S (1 fr. sv.)

Dr. R. N. Coudenhove-Kalergi: Li Paneuropan Manifest. Autorisat traduction de E. Moess. 1,30 ö. S (1 fr. sv.)

J. Robert e E. Pigal: Der Weg zur Europäischen Verständigungssprache (Li via al lingue del europan intercomprension) OCCIDENTAL, in D Esperanto e Occidental. 1,60 ö. S (1,25 frs. sv)

Recivibil che:

Cosmoglotta Mauer b. Wien, Austria.

Comité Explorativ de L.I. Eha 10, Reval, Estonia.

Editoria Occidental Česká 32, Brno, Tchecoslovacia.

Por postal expenses ples junter 10%. Informationes 2 respons-cupones.

Eigentümer, Herausgeber u. Verleger: Gesellschaft Cosmoglotta, Mauer b. Wien, Postfach e6. Verantwortlicher Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing b. Wien -- Druck: G. Kanz, Liesing.

Hectografiat lettre, addit a ti nró de Cosmoglotta:

COSMOGLOTTA

Association International

de Lingue Auxiliari Occidental

Mauer b. Wien, Austria

Urteile von Linguisten über Occidental

Universitätsprof. Dr. Albert Saareeste (Dorpat-Estland) schreibt (11.1.27) an Edgar von Wahl, dem Verfasser der Hilfssprache «Occidental» u. a.:


Ich erhielt Ihr freundliches Schreiben, wie auch die Occidentalschriften und ich muss bezeugen, dass in der Unmenge der heutigen, künstlich geschaffenen internationalen Sprachen Occidental die leichtes verständliche ist, besonders für jene, die eine romanische Sprache kennen. Die Lektüre der in dieser Sprache verfassten Texte hat mir nicht die geringste Schwierigkeit verursacht. Ich beglückwünsche Sie, geehrter Herr, herzlich zu dieser unser Vaterland ehrenden, fruchtbaren Arbeit, und ich glaube an den Fortschritt und Sieg dieser Sprache. ...


Prof. A. L. Guérard, Stanford University, Kalifornien, der Autor der Werkes «A short history of the international language movement» (Edition: T. Fisher, Unwin Ltd, London, Adelphi Terrace, Price one guinee) schreibt an Edgar von Wahl, dem Verfasser der Verständigungssprache Occidental wie folgt (Kgl 9):


Ihre Sprache bedeutet einen entscheidenden Fortschritt. Es scheint mir, dass Occidental einen Schritt in der richtigen Richtung darstellt. Sie werden bemerken, dass ich zu Ergebnissen gelangt bin, die Ihren auffallend ähnlich sind. Jedenfalls sind die Unterschiede, die zwischen uns bestehen, von untergeordneter Bedeutung im Vergleiche mit jenen Punkten, in welchen wir übereinstimmen. Ich bin überzeugt, dass es ein Leichtes wäre, unsere gegenseitigen Abweichungen zu beheben, wenn uns ein kompetentes, autoritatives Komitee dazu aufforderte.


Annotationes.

  1. Corespondense International 1908, nr 9.

  2. Ex un brochura (in preparation: Li anti-europan caractere de «Esperanto» de Ernst Graber (Dresden).

Cosmoglotta A 40 (may-jun 1927)

Organ del Association International Cosmoglotta

Consacrat al developation e propaganda del Lingue International Auxiliari Occidental

Redaction e Administration: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien, Austria.

Abonnament annual: 5 ö. S = 4 sv. fr = 0,75 doll. = 3 RM = 25 csl. K

Annu VI -- May-Junio 1927 -- Nr. 40 (3)

Contenete

  • Li psychologic e sociologic caractere del lingues. A. Z. Ramstedt
  • Facilitá de aprension. E. de Wahl
  • Mentalitá esperantistic. Engelbert Pigal
  • Antipodes. Faun
  • Duplic consonantes e arcaismes. E. Pigal
  • Delphos. Julian Prorók
  • Monario. E. W.
  • Edzo. E. P.
  • Regretabil Ido. E. P.
  • Ex nor movement.
  • C.E.L.I.A.
  • Cosmoglotta
  • Abonnamentes, contributiones e subventiones por Cosmoglotta.
  • Li psicologic e sociologic caractere del lingues.
  • Li sociologic caractere.

In nr 39 de Cosmoglotta yo volet monstrar, que si on vole constructer un lingue secun rationalistic principies e ne conform al existent psichic natura homan, on deve unesimmen transformar li psychic natura de homes por far possibil li function de un tal lingue. Si on vole p. ex. mecanisar li lingue, quam cert mundlinguistes aspira, on deve anc mecanisar li homan psiche.

Nu, in li sam modo, un lingue ne posse esser vivicapabil, si it es constructet de pur gramatical vispunctus, abstraente e renunciante del social conditiones e cultural, historic e estetic valores. Nam un lingue es «in eminent maniere un facte social», quam dí prof. Meillet. Si on ne atente li real existent cultural e historic fundamentes por un lingue international, on es fortiat crear un special fundament por it, un propri social vive. Esperanto vive nu su pseudo-vive mersí al entusiasme de su adherentes. It es su social fundament. Ma ples supposir, que ti entusiasme evanesce, tande anc li social base de Esperanto va evanescer samtémporanmen. It va cessar viver. E si ne plu temporan, to va eventer quande li lingue vell esser oficialisat, obligatori. Oficialitá morta entusiasme.

Ma un linguistic entusiasme es ínsuficent fundament por un lingue. «Li lingue natural recive del vive individual e social, de quel it es li expression, caracteres fundamental de su function e evolution» (Bally). Li max necessi condition por un lingue es li existentie de un comunité de homes, quel subtene li lingue. Ti social fundament da nutrition e developation al lingue, altrimen it vell esser quasi un plante sin radicas. Tal plantes ne existe, e lingues sin radica in li realitá ne posse viver. «Chascun lingue, in chascun periode de su historie, expresse li conceptiones intelectual corespondent a un dat statu social e constitue li inventarium de conossenties -- idés e objectes -- de homes, queles ha parlat it» (Dauzat).

It es clar que li corespondent societé cultural por un lingue international ne posse esser altricos, quam li comunité de ti nationes, queles besona un tal lingue, e que un tal lingue posse exister solmen si ti nationes have un international communication e un comun cultura. Inter individues e nationes de different culturas o inter tre primitiv tales con minimal cultural besonas es possibil auxiliari lingues de tal tip quam Pidgin-English, Beach-la-mar, Chinook, Lingua Franca, etc. queles es null cultural lingues, ma povri surogate de lingues, predestinat a desaparition in sam gradu quam li primitiv indigenes apropria se plu alt cultura. Li famos sociolog prof. G. Landtman raconta un anecdote: Un yun angleso ariva de London a Hongkong. Il visita un altri angleso. Li chinesi boy aperte li porta. «Missus see?» Li response del chineso: «Excuse me, sir, I don't understand Pidgin. Don't you speak English?» Un primitiv, barbaric lingue es possibil solmen inter barbares, t.e. homes, queles ne possede o queles ne aspira a civilisation. Homes con ambition ne vole babillar quam infantes.

E it sembla me que on nequande va posser fortiar (per quel medies?) civilisat homes parlar quam barbares.

Un L.I. auxiliari por li cultural nationes del Occidental ne posse esser altri quam un lingue reflectent lor cultur. Un masse de practic, natural e cultural factores acte quam linguistic formativ e limitativ potenties: historic, politic, geografic, economic, estetic, etc. Determinativ va esser li besonas e customes de ti nationes del Occident, lor, e ne ti del altri civilisationes, antic o oriental, de negros o papuanos, -- ma anc ne li arbitrari desiras e decretes de cert individues -- Zamenhof o Couturat...

Li lingue es necessi ne solmen por scrition de cartes postal e privat conversation con «samideanos», ma anc por omnidial parlada e retorica, politica e litteratura, prosa e poesie, scientie e arte, comercie e tecnica, etc. Do it es clar, que it deve anc esser apt satisfar li postulationes, queles on posi a un modern cultural lingue in omni ti branches de nor civilisation. Li lingue es li clave de un cultura, e pro to oriental nationes quam japanesos, chinesos, turcos, hindues, etc. es tam fervent studiantes de occidental lingues quam anglesi e francesi, nam ili comprende, que li lingues del Occidente aperte les anc li civilisation del Occident. Li Oriente occidentalisa se per chascun die. Si nationalistes in Nagasaki protesta contra tal evolution, to ne importa plu quam li cria del avies in storme. It es nu li civilisation del Occidente, quel es li mund-civilisation e on es fortiat o aprender it o esser victet. Li oriental popules have null propri scientie, null tecnica. Tis es occidental, e un lingue quel vole servir les, ne posse esser altri quam occidental.

Null lingue existe por realisar cert rationalistic principie o idealistic tendenties. Li scope del lingue es tot practic -- reciproc comprension inter consocios. It servi li vive.

Ma, on objecte, si un L.I. ne posse esser fundat sur logica e ration, u noi va trovar un «fix base» por li construction del L.I.?

Li base de omni vivent lingue es li lingual usu de cert gruppe de homes. «Lu correct in un lingue es to, quo un lingual societé postula; e errore deviation de it -- absolut sin respect al intern valor del paroles e formes», di prof. Jespersen. Constructente un L.I. del occidental cultura li base de it consequentmen deve esser li international lingual usu, e li mesura de corectitá -- maximum de it.

It es un fact, conosset de omnes, que it existe un amasse de international paroles, i.e. li lexical material del serchat L.I. existe ja partmen, ma latent in li national lingues. Ti facte ne solmen afacila, ma anc predestina li final solution del problema. Li existent international vocabularium -- cultural, scientic, tecnic, etc. paroles -- constitue li íncontestabil base por li L.I..

Si on ne vole, quam fa cert linguificatores -- accepter li existent scientic e tecnic terminologie tal qual it es, on es fortia rebaptisar li tot scientie e tecnica de Occident -- un labor de Sisifos. Util? Possibil?

Li spiritual cultura del Occidente es de su orígine roman-grec. Noi omnes ancor vive in li ombra del antiqui Roma. Quo ne ha significat li roman jure por un grand númere de europan states, li roman eclesia por nor spiritual vive? Li latin ha esset, e in cert maniere ancor es, li patrin lingue de nor cultura. It vell esser un follie negar li historie.

Del practic caractere del lingues seque, que important es solmen to, esque li usator de un lingue max facil posse expresser se in parlation e scrition e es max facil comprendet del auditor e letor, e ne, esque li númere del grammatical regules, queles un apprendent deve aprender, es decisix o sixant. Un lingue deve esser judicat secun su practic efectivitá, ne secun teoretic principies.

Li majorité de projectes de artificial lingues international, queles ha esset presentat durant li ultim quinant annus, ha in general desvelat che su autores un astonabil manca de sensu por lu real e lu possibil. On ha judicat li natural lingues quam ínlogic, caotic, degenerat, ínapt -- assertiones monstrant clarmen que on ha esset lontan de veritá e realitá. Chimicos e matematicos ha volet far creder, que on deve crear lingues quasi secun chimical o algebraic formules.

In contraritá al altri projectes li lingue Occidental monstra un clar tendentie star in intim contact con li lingual customes e sentimentes del europan nationes. Ne solmen li ver natura del lingue ma su real scope es ci max bon comprendet. E li social caracter de un lingue ha esset, es, e va esser li decisiv.

A.Z. Ramstedt.

Facilitá de aprension

Mem esperantistes qui prende seriosi li nov naturalistic direction in L.I. e aprecia multcos in it, reprocha nos támen, que malgré semblant facilitá comprender li lingue (almen por li educat persones de occidental cultura), it es tre desfacil scrir e parlar it, pro li ínregulari vocabularium e parolformation footnote:[Vide inter altricos li critica de W. E. Collinson pri «Delphos» in «Internationial Language» April 1927.], que pro su intern economie de paroles li practic conossentie de Esperanto es aquisitet in plu curt témpore; e que just li possibilitá formar regularmen derivates «per bon diferentiat afixes» es un ínsuperabil qualitá de Esperanto, quel talmen es superior a omni L.I. sur neolatin base.footnote:[Ma li regulari derivates ne es international: aviadisto, senpere, alcentrigo (in Occidental aviator, ínmediat, concentration regulari derivationes), e li acceptet secun regul 16 international paroles ne es regularmen derivat ma sta isolat exter gramatical coherentie qual exceptiones: observatorio, produktiva, transformatoro (in Occidental ili es regulari derivationes observa-t-or-ia, pro-duct-iv, trans-form-a-t-or).]

Ti argumentes posse forsan applicar se ad Interlingua de Prof. Peano, ma nullmen al Occidental. It sembla que li artificial primitivitá de Esperanto obtusa li sense por real e existent finesses de sentiment. Vermen a quo es util discerner inter «redaktejo, redaktistaro, redakto, redaktado», queles omni es representat in nor europan lingues per un sol parol: «redaction», quel sembla til nu suficent precis, proque li sense es clar del contextu? E in casu de necessitá sempre posse esser preciset mult plu bon e comprensibil per circumscrition: loc o buró de redaction, totalité de redactores, activitá redactori etc.footnote:[Li predilection a long composites con special nuancies es un specific caractere del lingues de primitiv popules.] Ma just li parol redaction, existent in omni principal europan lingues til li Russ, ne existe in Esperanto footnote:[Li nov introductet redakcio sta exter grammatical conexe con li radica redakt.], e vice posser utilisar un conosset parol (ultra to absolut regularmen derivat in Occidental), on deve chascun vez composir un ancor ne existent e ne usabil necú nov parol secun li tre special nuancie. Esque to es facil e economic?

Ma in altri casus pro mancant diferentiat adjectivic sufixes un sol parol deve expresser tre diversi senses, sovente totalmen ne precisibil per li contextu, p. ex.: paca kongreso. Ca to es D friedlicher Kongreß o Friedenskongreß?

Li possibilitá formar per li sam affixe un masse de paroles con paralel sense es certmen un avantage in un lingue, ma it relate solmen nov conceptiones ancor ne essent in li subconscientie del parlantes. In ti relation it es tre significativ que sr Collinson por subtener su tese cita li lingues gaelic (welsh) e finn, du lingues durante long témpore isolat del europan progresse e solmen recentmen posit in li necessitá producter un quantité de nov paroles por nov conceptiones queles ha mancat les til tande. It es do clar que ili producte les per li sam afixe, ja usat in lor lingue, sin cuidar pri ja internationalisat formes in li grand europan lingues. (flotte, biblioteca, vocabularium etc.)footnote:[Ma anc ili ne di arbaro, herbejo quam in Esperanto ma have autonom paroles por ti conceptiones de un propri totalité. Esque vermen apu vocabularium (vortaro), arbaro ne vell significar plu bon D Baumschule, F pépiniére, I semenzajo quam just un forest? Sr. Teo Jung in su jurnal «Heroldo de Esperanto» nr. 14 scri pri li paroles mal-bona, mal-longa etc: En la poezio sin venĝas tiu ŝajna facileco akirita per ŝparo de tiaj preskaŭ ĉiuminute uzataj esprimoj.] It es un processe absolutmen analog al formation de paroles por nov coses quam che ti tribe de Central Africa, qui nomina un chapel: cap-tegmente.footnote:[It es un nationalistic lude quel ha productet D Fernsprecher, Finn puhelin, Eston. Könetraad por li international telefon, e quel Esperanto nu seque ínprudentmen.] In ti sense on posse atinger in Esperanto ancor mult plu economie, si prender quam modelle li citat negri-idioma e li experienties atinget per pidgin-english. Ma yo pensa que li dominia de un L.I. es un poc plu vast quam li possibilitás de comprension per un jargon quam pidgin-english.

Ne solmen por simplic conversation con li conductor del tren o li servitor in hotel, ne solmen primitiv necessitás de un viageante o un colector de ilustrat postcartes deve servir li L.I., ma anc al max alt postulationes por li relationes de scientie, politica, comercie, tecnica, filosofie etc. E tande li postulation renunciar a nor cultural vocabularium in favor de primitiv «Esperanto-faritaĵoj» es vermen naiv footnote:[Ili corresponde al fantastic mascas del actores in teatral representationes che primitives in comparation con li expression del visage in li modern kino-drama.].

Advere li international paroles introducte se malgré li protestes del SAT-presse, ma nu ili es partmen duplicates de ja existent «esperantismes», e quam ja dit sta extra del laudat regulari construction. Un tal situation es ni economic, ni practic, ni logical, ni rational! E it es sive bluff, sive manca de comprension asserter que tal lingue es plu facil quam Occidental in quel omni ti international e cultural paroles dissolue se in clar e transparent derivates del bon electet radicas, sufixes e regules de composition.

In Esperanto on simplicmen escamota li veritá que it contene in su vocabularium mult mill exceptiones sin minimal etimologic o logic coherentie! Yo proposi al seniores Esperantistes prender un conosset complet vocabularium p. ex. Bennemann, e contar li paroles queles in Esperanto forma un exception proque ili sta extra li derivation normal, a queles corresponde in Occidental regulari international derivates; e 2) far li sam calcul invers por Occidental e yo paria que tal exceptiones va esser in Esperanto 100 vez plu quam in Occidental!

On fanfarona pri regularitá del grammatica e tace pri li 10 000 exceptiones in li vocabularium! Yo ha jettat li gante! Qui va sublevar it? Yo attende response!

Li ulterior assertion de sr Collinson, que solmen Esperanto possede li capabilitá formar derivates secun voluntá, es fals, proque Occidental have it in ancor plu grand mesure, possedente apu li general anc plu specialisat afixes, queles da li possibilitá formar nuancies mult plu precis quam Esperanto. Ma ti richesse totalmen ne es obtrusiv e ne exclude li possibilitá restricter li parol-quantitá til ti del nominat african tribe.

Si on vole on va posser formar anc in Occidental fratra o fratressa in vice de sestra, o desbon vice mal, cap-tegmente vice chapel, maladitá vice maladie, per un parol, on posse far omni íneptitás de Esperanto anc in Occidental, si on es inept o primitiv indigen, ma Occidental almen ne fortia li civilisat homes parlar quam infantes o indigenes primitiv.

Occidental have li max grand libertá in expression de su idés: it es quam un lingue natural. Anc in D on vell posser parlar Bruderin, ungroß, Kränke in vice de Schwester, klein, Krankheit, ma on ne parla talmen. Ma hodie on usa ja in D Abteil vice antean Coupé (Abteilung). Do un tal evolution ne es ínpossibil anc in li L.I. Ma yo ne have li manie de grandesse (megalomanie) decreter tal «simplificationes» al munde. Si li munde va voler, it va far self ti usa(tion) de su lingue -- li possibilitás existe in Occidental sammen quam in omni lingue vivent.

Li criticantes qui trova Esperanto plu facil di que ili hesita che usa de ti o altri form in Occidental, quo ili ne senti usante Esperanto. Unesimmen on deve constatar que Esperanto es ja familiari por ili e Occidental ínconosset. Ultra to partmen ti hesitation veni de to que ancor ne existe plen lexicos national-occidental (almen ja printat), e anc solmen poc persones possede li Occidental-national Radicarium (presc nequande li seniores criticantes).

Nu, yo es curios vider p. ex. un person qui possede un Esperanto-clave o mem complet grammatica e quelc numerós de Esperanto-gazetes, qui vell scrir Esperanto sin hesitation e con minu erras, quam in li sam casu con Occidental, mem si ti person mey esser tre erudit e conossent mult lingues!

Anc ci solmen clar e ínprejudiciat experimentes va posser monstrar li veritá.

Pri Occidental ti experimentes es ja fat plur vez!

Mult persones, e absolut ne solmen erudites, scri e parla un remarcabilmen bon Occidental.

Ma li duesim cause de hesitation es li íncapabilitá del majorité usar li libertá. Ili postula ukases, ili ne vole pensar, ili save solmen obedir. Vice self-decision e responsabilitá ili clama pri baston sur quel apoyar se e per quel esser battet in casu de manca de discipline.

Ti libertá totmen ne postula que on deve parlar secun normativ schema con menacie de excommunication.footnote:[Compara in Esperantujo li boicotte contra li gazettes queles usa «Germanio» vice «Germanujo» secun postulation del conclave del mort papa.] On mey parlar o scrir talmen, que li comprension mutual mey esser li max perfect. E it es clar que li conservation del omni-conosset international orthografie footnote:[Quel támen in Occidental es absolut in-mis-guidant, proque li pronunciation del scrit parol e sammen li transscrition del parlat es strax clar e ne miscomprensibil.] e form de paroles sin mascarade e sin confusent masse de ínutil affixes es un grand avantage de Occidental.

Anc si Occidental es ínmediatmen comprensibil solmen a homes de alt cultura, tal homes existe minimal 10 000 000, e just ti civilisat homes va decider li question del L.I. e ne li strada. Anc pri li construction e election de sistema de relvia o de ocean-naves decide ne li passageros ma li ingenieres, industriales e altri competentes!

It es li deve de omni hom conscient contra-acter li dictatura del strada, li ruina del cultura. Li responsabil ductores de Esperanto just apella al voce del strada (quam ante 2000 annus li imperatores de Roma per ti maniere ha ruinat li antiqui civilisation).

Ma on posse replicar, que li L.I. totmen ne es reservat solmen por li erudites, qui forsan vell posser exister sin it, ma anc por li grand masses del popules. To es naturalmen ver. Ma anc por ili un lingue quasi natural, quam Occidental, va esser plu facil, proque it totmen ne es tam facil por li simplic hom discerner li grammatical categories, quam on asserte to! On save p. es. que in German e Dan lingue li substantives es scrit per majuscules. Nu, chascun quel hat occasion observar infantes e ínerudites va constatar li grand confusion in scrition de majuscules. Do anc li reclam-laudat finales de grammatical categories es plu un desfacilitá por li simplic popul. On deve sublinear anc que li extereuropanes possede tot altri categories grammatical. Por un chines o indian de America ili representa un grand desfacilitá. Ma in Esperanto un fals usa del grammatical finales posse producter catastrofal confusiones. E to es li natural consequentie del mancant precis adjectivic e adverbial sufixes.

Anc li postulation formar self o deschifrar Esperanto-charades on ne posse nominar facilitá. O esque p. ex. talmen commun paroles quam li Esperantan sciigo, senpere, estro, militistara, nepre etc. es plu facil anc por li max ínerudit simplic hom quam information, ínmediat, chef, militari, absolut?

In témpores, quande Volapük esset in via conquestar li munde, li aparition de Esperanto esset un liberation e un action de cultur, quel on nequande va obliviar. Ma, hodie quande existe Occidental, li ulteriori propaganda por Esperanto, quel ne ha marchat con li general evolution, ma restat stagnant sur li sam punctu quam ante 40 annus, es un ínpossibil bluff e explotation del ignorant hom in li personal interesse de quelc ductores.

It es vermen ja urgent témpore, que omni progressiv clarvident e etic persones de alt cultura e tendentie mey uniar se circum li democratic latin. «Occidental», quel pro manca de arbitrari regules es sempre perfectibil in omni direction.

It es necessi aperter li ocules al misguidates per li micri capitalistic e avid a potentie gruppe de circa 100 persones, qui chascun annu conveni in su Esperanto-congresses, queles es necessi por enthusiasmar li «popolo Esperanta» per festas, cantadas, dansas, flirte etc.

Li amical fratrin sentimente in ti convenidas es vermen laudabil e simpatic, ma li cultural nivelle es miserabil. On mey solmen memorar li fad e infantesc expositiones de P. St. in li tal nominat «Somera Universitato»footnote:[Vide Kosmoglott nro 32.] in Geneva.

Li seriosi currentie del vive, scientie, politica, economie etc. es absent, e nequande va esser atractet solmen per li infantin-credaci utopisteríe, si ili ne have li possibilitá parlar pri su real necessitás in un lingue correspondent a nor hodial statu de cultura. E li grand joyosi masse va aprender Occidental in sam curt témpore quam nu Esperanto, ma con plu grand cultural e civilisatori valore por ili self. E si on va asserter que ili nequande va parlar it rect, mi va questionar quant persones usa in just maniere li acusative?, mem ne li redactores de jurnales.footnote:[Ples comparar li constatation de plu quam 10 casus de fals usat acusative in un sol nr del official gazette de «Universala Esperanto-Asocio» (Kosmoglott nr 5). Mem li redactor de «Bulteno de Internacia Scienca Asocio Esperantista» ne save usar it rect, scriente (nr 6, april 1927, pag. 13): lau la metodojn uzitajn.]

35 annus li Esperantistes ha luctat con bon conscientie por victorie de lor idé e ili esset fort!

Ma nu ili deve luctar por Esperanto contra plu bon saventie e contra su conscientie. E tal lucta nequande posse victoriar. Anc li fanatisat masses un die va percepter li veritá!

E. de Wahl

Mentalitá esperantistic

In «La Progreso», Oficial organ del Tchecoslovac Esperanto-Association, marte 1927, sub titul Rememorajhoj pri la unua tempo de Esperanto O. D. Ribaulb raporta (traduction ex Esperanto): «Li max interessant epistul de Dr. Zamenhof, quel es in li colection de «Espero», datat 1889, contene li confession quel jetta un ínatendet lúmine sur li historie de nor lingue. In ti epistul li autor di que il ha creat li lingue -- unesimmen e cardinalmen -- por su ínfelici popul, li judeos, dividet inter mult landes e lingues, un popul, quel denove posse esser uniat per li lingue. Ti popul posse esser apóstol del lingue international, pro su rol cosmopolitic e pro su historic traditiones. Con li lingue vell venir li nov religion Homaranismo, quel finalmen deveni religion del tot munde. Do li amore a su popul, li nationalism, ha esset li prim motor por Zamenhof, quel adjunte in li sam epistul: si yo ne vell firm creder que li nov religion va triumfar, yo nequande vell publicar li lingue, quel es solmen medie, ne scope... Quam omni fundatores de religiones, anc Zamenhof ha creat dogmas. Omni hom es líber acceptar les o ne, ma ne discusser!»

Malgré ti conception, pri quel li estimat letor self mey judicar, it es tre dubios que li «Homaranismo» del Esperantistes va esser suficent for por victoriar súper li resistentie del munde non-esperantistic, essent in aplastant preponderantie. In ultra li homaranistes in Esperantujo self es solmen un micri minorité, contra que ti homes quel vole usar li lingue pro purmen tre practic scopes, deveni sempre plu mult, talmen que li organisationes ja deve prender radical mesuras contra li excrescenties de ti direction (vide p. ex. Pilorio in «Esperanto», april).

A. Jofre scri in «Amerika Esperantisto», marte, pri li partiprendentes de Esperanto-curses: «Sive ili suposi que li atinget saventie sufice por interchange de cartes postal, sive ili pensa que lor cap ne es apt por ulterior studia. Ili anc posse esser instigat a abandonar li comensat studia, quande ili trova, que Esperanto ne oferta hodie suficent practic profite.» E per li intern valore cultural e educativ del lingue on anc ne successe capter les, pro que it es null. Talmen it es comprensibil que li ductores sempre demanda perseverantie e «sinofero» (self-sacrificie) del propagandistes.

Noi totalmen ne condamna li fair utilitarisme, pensante que sub li actual circumstanties li Lingue International va introducter-se unesimmen solmen in comercie, tecnica, scientie, radio e céteri trafica. Poy, quande it es aconosset e oficialisat generalmen quam lingue auxiliari, it va conquestar poc a poc, sin sucusses e revolutiones, li céteri dominias spiritual, bell litteratura, arte, religion etc. Pos que it va har monstrat su vivicapabilitá, li lingue auxiliari va devenir universal e vivent lingue del Occidente e forsan del tot munde. Ma tal successiv introduction e natural evolution es possibil solmen per un lingue inter-national del tip de Occidental, basat sur li dominant cultur-paroles occidental, e ne per atrusiv imperialisme de un artificial jargon extra-national de isolat secta quel continualmen discrediter li idé del L.I.

In su libre «Delphos» Miss S. Pankhurst cita un judicie de Liga de Nationes pri Esperanto: «LdN caus reciver votas pro adoption de Esperanto i. a. 1923 nomina un comité por studiar li lingue. Li raporte del comité presentat per prof. G. de Reynold (Bern), declara Esperanto quam barbaric, sin precision e su usation efecte e cause de decadentie intelectual.»

Existe centes de tal opiniones de competentes contra Esperanto. Ma li Esperantistes tace pri ili e dura nominar nos, qui proposi un lingue apt e acceptabil, nocentes del idé.

Támen li fiascos ne posse desillusionar li fanatic apóstoles del novreligional lingue. In vice retirar se e aprender in quel maniere on posse esser plu util a digni cose, ili aperte nov campanie de bluffs e mistificationes.

Cúlmine de menties (o «sinofero»?) pro la «sankta afero» es un Esperanto-prospecte de Steyrermühl-Verlag, Wien, u dr Pfeffer scri: «E. trace li linea medial del europan lingues. It es plu educativ e ligativ quam quelcunc lingue, pro que it doce al europanes lu comun in lor lingues! Li studia de E. have un extrem plu alt valore educativ quam ti de un altri lingue, pro que on apropria se per it lu comun e essential de omni europan lingues e un ampli conossentie de extran paroles!» Ti ci teses sembla esser copiat de un Occidental prospecte. Quasi por demonstrar li gross duperíe, on trova sur li reverse del folie un excerpte del «malkara Esperanto-Wörterbuch der Wiener Tagblatt-Bibliothek» con sequent «bon medial europan» Esperanto-paroles: flegmo, fokuso, fondus, bazo (base), aldono, sindono (devotion), malinklino (aversion), sciigi e konigi (anunciar), alveno, alteriĝi (aterrar), kaŭzo (cause). Quant coruptiv e «malinstruanta» Esperanto in fact es, noi ja suficent vez ha demonstrat. Esperanto es apt solmen por misusar li extran paroles; p.ex. un laborero in Vienna hant frequentat un Esperanto-cursu, ne adplu esset capabil usar les rect; il scri: perfektigieren, rezervieren etc.

Malgré li amasse de simpatic resolutiones por L.I., null neutral congresse international til hodie ha factmen usat Esperanto quam medie de intercomprension, quo constata li director del «Universala Esperanto-Asocio» mem, in «Esperanto», marte. Por antauenpushi (propulser) li afere in ti direction li stab general del «verdaj kavaliroj» arangea un nov experiment: Li esperantistes self fa un «neutral international congress» de pedagogos in Praha, pasca. E ili fanfarona tra li presse dial: «Por evitar tedant traductiones, on interpreta li discurses solmen in Esperanto.» Talmen demonstrante li semblant difusion e usabilitá de Esperanto, on proposi li metode anc al altri international congresses. On nu ne postula que li delegates mey aprender parlar Esperanto. Ili ples studiar li lingue solmen durant ne mult hores til que ili posse comprender. Ma anc to ne va auxiliar, nam li delegates anc va mem ne aprender comprender li lingue durant li curt témpor. Támen ti ci metode es strax usabil in Occidental, comprensibil al majorité del delegates sin studia anterior. To es atestat ja sovente, p.ex. per li Occidental-discurse córam german societé in Hôtel de France, Vienna (vid. Kgl nr 37).

Ma pro quo on ne aprende Esperanto? To es li question anc de sr. van den Brock in «Heroldo de Esperanto» nr 13. Sr. B. ne comprende pro quo comercial firmas ne employa esperantistic correspondentes por extrania. Il ha scrit in Esperanto a un grand firma in Hamburg, demandante un oferte. Li firma respondet que on ne comprende Esperanto e on peti scrir german o hollandés. Nu, un de nor colaboratores, comendante un scrimachine in Berlin, ha scrit li tot corespondentie in Occidental. Il ha recivet prompt su machine; do li liverante ha tre bon comprendet, sin antey aprender li lingue o mem ingagear un special correspondente. Ma sr B. in «Heroldo» proposi fortiar omni exporteros aprender Esperanto o boicotar les. «Quande ne sufice li rason, on prende li baston.»

Li esperantistes besona li ateste del Union Telegrafic, que Esperanto es un «clar» lingue, pro que ili self ne audaciat creder to. Ma on accepta telegrammas in Occidental sin haver un ateste, pro que omni hom educat comprende les e self constata que Occidental factmen es un clar lingue. Dictatura, oppression e fraude besona decretes e policie: veritá e libertá fa sin ili.

In «Arbeiter-Esperantist», april, on scri: «Li masse quel noi vole ganiar por li Esperanto-moventie, es presc solmen avid a sensation. E noi deve max possibilmen utilisar to.» Nu, Occidental recruta su unesim adeptes ex ti homes queles have serios beson a L.I., i.e. queles ja sta in international relationes sive litterari sive personal. Pos ti elite de eclarat pioneros va sequer li grand masses, aconossente li utilitá de Occidental, spontanimen, sin bluffas, sin sensationes e sin «putches». Por li bene del homanité.

Engelbert Pigal.

Antipodes

In Mondo nr 4 es publicat un articul de I. H. Nemo quel proposi un efectiv reforma de Ido, i. e. eliminar li finales -o in substantives concret e -as in li verbes fundamental. Su argumentes por un tal reforma es decisiv e tre habilmen citat. Il precise in su unesim frase un idé quel anc noi sempre ha sublineat. Il di: «Li maximal facilitá, mesura de perfection de artificial lingues, til nu esset considerat presc solmen sub relation al aprendentes. Ma plu on exfortia far de Ido li L.I. practicmen usat, plu ti unilateral facilitá por aprendentes deveni un principie errorosi».

Interessant es anc su opinion coincident con ti de Julian Prorók, que li decision definitiv ne va esser fat del mundlinguistes, ma de ti persones qui va besonar li lingue. Il di que un die o altri li international organisation del laboreros va dar al L.I. sive un catastrofal batte, sive definitiv victorie.

«Ili simplicmen va sentir li beson de un L.I. e accepter ti instrument quel es tot pret e oferta li max grand avantages.»

To es sin dubita tre ver. It va depender de to, ca Paneuropa o li Triesim Interantionale va electer. Yo támen ne pensa que to va esser Ido. Li sol possibil election e inter Esperanto e Occidental, nam presc li sam simplificationes proposit de Nemo on posse far anc in Esperanto e tande li chances de Ido es denove diminuet. Li reformas de Nemo es li unesim batte de martelle. Va sequer altris pri li derivation, pri li tot conjugation e pri li fals logicalitá. E quo tande va restar? E quant témpor resta nos ancor til li final election? Esque it ne es plu bon strax accepter Occidental quam denove comensar li fars de Achilles, quel nequande posse atinger li tortuga?

Interessant es anc quo sr. N. di pri li eufonie: «Li til nu absolut manca de substantives finient per consonantes ha fat Ido tro molli, tro exclusiv feminin. Per ... (li nov regul) ... noi vell crear un tot grand categorie de substantives plu «vivent», plu fort e plu dur, e qui vell posseder ti masculinitá tam per su form, quam per su sense.»footnote:[Anc sr. G. K. Richardson scri pri ti tema in «Mondo» sub titul «Ido-Verso»: «In Ido li desfacilitá es trovar suficent mult paroles finient per síllabes accentuabil.» -- Red.]

Do anc in ti relation un aproximation ad Occidental! To on deve sublinear por special joya de fundamentistic idistes qui trova Occidental cacofonic!

Apu ti clar e prudent articul in li sam nro de Mondo es publicat un plen de ignorantie dilettantic articul de Dr. Talmey, probabilmen por plu sublinear li luminositá del unesim. Li redactor nomina Dr. T. un «expert filologo», probabilmen per ironie.

In ti articul «Lexikologio de Arulo» (tal es li nómine del nov Idido, un apoteose de scolasticitá) noi vide que anc in su logica Dr. T. severmen contradí a se self in chascun passu. Il contradí al principie nr II «Li original paroles deve esser maxim international possibil». Li parol verdar = D werden, F devenir, contradí al principie III: «un form deve reciver li comun international signification, ne un altri!» Nu li form verd es conform al parol F verg A green, e ne a D «werden», quel anc ne es international. Yo cita ancor quelc altri «international» paroles de Arulo: termato, gresar, erastanti, noturizar, arkíatro, arkto (ne arctic ma F étroit D eng), axino, barno, bizoniar ne parent con bison), borno (ca D Born o F borne?), qui save to sin explication, e quel logica vell auxiliar nos ci, si ne li «sic volo, sic jubeo» de Dr Talmey?

Si in un lingue monstra se talmen divergent flutiones quam li du supra monstrat, it ne va posser longmen subtener tal tensiones e va crevar bentost.

Faun.

Duplic consonantes e arcaismes

In «Mondo» nr. 5, sub titul «Arkaismo e L.I.», honorat canonico Jules Gross inter altricos pena pruvar que li ortografie de Ido es plu modern quam ti de Occidental. Startante del observation que presc null hom pronuncia p. ex. li du m in «immens», il monstra li desfacil aprensibilitá del duplic lítteres in francés. Ti consideration til cert gradu es rect; e just pro to li scrition de duplic consonantes es facultativ in Occidental in casus u ili have null signification apart. Noi nequem fortia scrir du t in regretar, du m in comun, du r in coresponder, du b in abate, du p in aprobar, du l in colaborar etc.

Li nov german ortografie demanda li fonetic scrition «Akzeleration». Ma ancor hodie in scientic literatura on usa li antiqui scrition plu international «Acceleration». Similmen on ancor ne va interdicter al scientistes in Occidental scrir: physica, autochthon, opposition, ellipse etc. Por atinger cert scope it es plu sagi dar ne principies imperativ, ma directives. Ti qui hodie ne posse far li grand salta, va sequer deman.

Támen on apen va posser abolir li duplic consonantes totalmen. Presc omni europan lingues (de Portugal til Russia) usa les precipue

  • por marcar curt vocales (quam in german: ball, stopp etc.), quo sr. J. G. omisse mentionar;
  • por discerner divers paroles (in Occidental: casse: casu, currer: curar, cann: cane, cusino: cussin, car: carre. Ido ne posse adopter ti international paroles e vole fortiar nos usar li «modern» deformat: kaso: kazo, kurar: kuracar, kano: hundo, kuzulo: kuseno, kara: charo. Mem li Hispan distinte: carro e caro!);
  • por discerner s fort de s leni (Occidental: masse, tasse, mission, rasse e rose, fase. Ma Ido: maso, taso, misiono, raso e rozo, fazo etc. à la Esperanto).

In ti 3 casus li scrition per duplic consonantes es obligativ. Ma in general on max aplicar hodie in Occidental preliminarimen li facil regul: «In dubita ples scrir un consonant!» To es tre simplic e ne imposi studia durant mult annus, quam on vole far creder. Ma it es possibil que li futuri Academie de L.I., fundat p. ex. per Liga de Nationes, va decreter un altri ortografie, minu liberal, sive plu etimologic e historic sive plu fonologic e mecanic. To va depender anc del actual flutiones in li lingues national.

Sr. J. G. declara que li duplic lítteres vale solmen por un muséo archeologic, e ne por li vive modern. Ma li tal-nominat «modern» ortografie de Ido certmen vale excellent quam un labirinte, per exemples:

  • tuberkloso e metamorfoso apu poroza e filozofo
  • resonar e sidar apu prezidar e rezidar
  • solvar, resorbar e nesolventa apu rezolvar
  • servar e konservar apu rezervar
  • resektar e konsistar apu rezistar.

On vide qual abstrusitás resulta si on ne respecte que un lingue con essentialmen romanic parol-materiale ne posse esser scrit per ortografie polonés.

Quant on senti li manca de marcation de curt vocales mem in Esperanto, to monstra tre visibil li excellent redactet jurnal Unuigita Tuthomaro (Uniat Homanité) in Hamburg, quel quáncam essente ortodox fundamentalistic, sistematicmen usa li duplic consonantes, mem plu sovente quam Occidental e malgré li acusa de letores, que it retarde li «venkokuro» de Esperanto.

Li historie del scientie de L.I. monstra que li evolution desde Volapük til li max recent sistemas es in direction a plu grand internationalitá e naturalitá e minu arbitraritá e artificialitá. In Occidental es atinget li maximum possibil. Ne conservante antiquat formes latin charta (paper), copia (abundantie), equo (cavalle) quam Interlingua de prof. Peano, ni compilante hiperlogic caprioles savigar da olua registragisto (informar su registrator) quam Ido, li lingue Occidental marcha li medial via aurin. Abstraente de su derivation-metode mem plu elefantiastic, Ido esset forsan plu modern quam Esperanto; to es ante 1922. Ma hodie, sr. J.G., pos aparition de Occidental, Ido es arcaic!

Li fonetic radicalisme in Esperanto-Ido, quel detrimenta li etimologic coherentie del paroles e just pro to anc fa desfacil li aprension footnote:[P. ex. li perhorrescet historic «aphel» es etimologicmen plu transparent quam «afel», in quel es efaciat li coherentie con «peri-hel». Solmen li adept save que li Esperanto-Ido klorofilo es chlorophyll e ne chlororphil. Li Italian ha tant consumat apt e act, radicas genuin e completmen international per su derivates, que it hodie have solmen li un parol atto por li du significationes disparat.], es un tre riscant lude: nam on ne save que li publica va acceptar it o ne. Occidental ne presenta se quam miraculos medie de intercomprension quel vole reformar e revolutionar li inradicat natural customes de pensada e parlada. Li Occidentalistes suposi que un putch à la Esperanto hodie ne va sucessar. Ili demanda del publica null utopic concessiones, e presenta solmen ti modest programma: un lingue international. Al introduction de L.I. ja opposi-se tam mult obstacules extern, que it es frivolitá augmentar les intern de nor camp.footnote:[Ti thema es tractat plu detalliat per mi discurse in Praha «Pro quo noi propaga Occidental?» Kosmoglott nr 36.]

Esque ne anc sr. canonico J. Gross comprende que li firmi terra del evolutionisme natural per Occidental es plu secur quam li hasard-lude del temerari «putchistes» e fals «modernistes»?

E. Pigal

Delphos

The future of international language by Sylvia Pankhurst.

Un nov curt historie del L.I. movement, 95 págines in octave, aparit in li anglés series «To-day and to-morrow», propaga li idé del L.I., e quo es simptomatic, ne por Esperanto ma por Interlingua de Prof. Peano.

De un populari edition on naturalmen ne posse postular absolut scientic profundore e ínpartialitá, quel es viceat per publicistic verve.

Pri li erras in li exposition de Esperanto noi ne vole expander nos ci, to ja es fat in un critica in «International Language» April 1927, pag. 93 per Mr W. E. Collinson. Sammen pri li altri lingues criticat: Volapük, Ido, Romanal, Universal, Medial. Ci noi va solmen curt considerar li critica pri Occidental. It contene 50 lineas, ma por refutar omni erras, miscomprenses, íncorect assertiones etc. compresset in ti 50 lineas it vell esser necessi scrir almen 500 lineas.

In general on posse dir que Occidental es criticat max mal e max ínjust.

Secun Miss Pankhurst Occidental es un «partially a priori amalgam». Quam «purmen apriori» ella nomina li formes fe, vell. Ma in un frances dialecte on di justmen: il fe remesser, e vell es latin vellem, velles, vellet = angles would e usat in sam maniere. Si fe e vell es apriori, tande in li laudat Interlingua li auxiliari del preterit e anc es tal, proque in veritá it es un prefixe in li grec verbes, ma in Occidental li «juxtaposition of words from various languages makes a discordant impression». Tamen in Interlingua to es permisset, e mem li usation de extran prefixes quam separat paroles. It sembla grotesc si un anglesa parla pri «discordant impression» per usa de paroles de divers lingues! Li autoressa oblivia que in li lingue Angles ti «discordant impression» deve esser ancor mult plu desagreabil proque Occidental es centvez plu homogen quam angles, e si un lingue national representa un mixtura de max divers lingues, on ne posse criticar to just in un lingue international.

«Curious features are n' to indicate ny ...». Tamen it existe similmen in hispan, polones, slovac e tchec.

Ella critica li usa de duplic consonantes in Occidental. Ma che sr Peano ili ne es remarcat!

«It is strange to introduce a synthetic perfect ... fe = did, and hav footnote:[Un tal auxiliari ne existe in Occidental.] = to have. Fe is in part used like the English did; but in English, of course, did is used «correctly» (nor sublineation) only in the negative and interrogative. To employ it in the affirmative is colloquial, if not vulgar».

Ti rasonament ne es convenent! Occidental ya ne es Angles, ma mem in Angles it es «colloquial e vulgar», do justificat in un L.I. si it generalisa un bon regul. E esque in A on ne have anc li formes «I did not see» e «I have not seen»?

Formes citat, quam «me fe cantat» in Occidental ne existe. In li texte ex Kosmoglott citat in li libre es pluri printerras misguidant.

It ne es tuchat lu fundamental nov, inaugurat in li mundlingual movement per Occidental, i.e. su mirabil metode derivar regularmen omni ínregulari international paroles de latin orígine, e su profund cultural e pedagogic valore in li cristallin clar analise del conosset, ma ne comprendet del popul-masses international scientic paroles. Per ti cultur-action, Occidental va esser un del max efectiv medies por destructer li mures inter li erudit latinistes e li «profanum vulgus» e talmen apporta su lepta al mitigation del sempre crescent lucta de classes, durant que Interlingua es solmen por latinistes e conserva omni ínregulari derivationes.

Malgré li grav mancas del libre del estimat Miss Pankhurst noi saluta li aparition de ti publication just in li moment quande li munde plu e plu immerse in li suggestion que Esperanto es li mundlingue.

Julian Prorók.

Monario

Interlexico del lingue arico-semitic. Monario-italiano-français-english-deutsch de Aldo Lavagnini, Roma 1926. -- Vermen on ne posse dir per quel rasones li autor es ductet ad introducter radicas ne international grec, arab, sanscrit, russ etc. sembla anc esser paroles negri-somali e tamil p. ex. ibar = comprar. Ma proque ne existe lexicos national-monario on ancor ne posse usar ti lingue, tre desfacil a comprender ye unesim vide. Qui va saver p. ex. que xar = tsar, e = forsan, zanho = mercur, zazar = agitar, wienco = scientie, weptro = sceptre, kamar = amar, udo = aqua, etc. ...? Li german traduction es fat tre ínsuficentmen. Visibilmen li autor ne conosse ti lingue, proque li lexico abunda ye erras e tal paroles quel ne existe in german, ni mem quam parol extran, quam p. es. skiuren por Eichhorn, handgeben por einhändigen, Flösse por Floß etc. E paroles german quam Konscius, vituperieren etc. totalmen ne existe. Russ doroga significa «via» e ne «car». Do secun ti provas on ne save si on posse fider al paroles sanscrit, tamil, arab etc. Talmen it es regretand que anc li scientic valore es problematic.

Li edition es luxuos e elegant e con portrete e autogramma del autor.

Támen li productivitá e diligentie de sr. Lavagnini es vermen admirabil. Apen su Interlexico por Italiano-Français-Englisch-Deutsch es editet, il comensa ja de nove editer un nov plu detalliat lexico in 23 lingues: latin, grec, antiqui, sanscrit, hebreic, italian, hispan, portugales, frances, angles, german, holandes, sved, russ, sudslav, arabic, du indic lingues, persic, turc, magyar, finnic, japanes, chines.

Ha aparit quar págines til «absinco = absinth». Un tal lexico conspectiv vell haver un eminent sciential valore, si it vell esser fat con conossentie e secun sciential metodes e sr Lavagnini vell posir se un monument índelebil, si il vell perfinir ti grandissim ovre con li necessi precautiones, i.e. it deve esser sin grav erras, e to postula un tal conossentie de lingues, quel sr L. visibilmen ne possede. It ne suffice prender li 23 lexicos e prender del ta monstrat pluri paroles un de ili ad libitum quo ducte ad absurditás. Sr L. mey assecurar se li colaboration de national lingue-conossores, qui conosse almen 4 -- 5 del nominat lingues por posser controlar li plu precis sense del parol, altrimen va evenir tal cose, que per superficial examination yo ha constatat in li quar págines con 47 paroles ne minu quam 31 erras, li max mult de queles es originat per ínconossentie del lingues, e solmen poc per print-erras. p. ex.: ABANDON (D Verlassung ne existe), ABBATAR (ne D schlagen ma niederschlagen, R ne svalivat' ma nisvergat), AB-HORRAR (R imet' have li sense haver. Probabilmen in li lexico ha esset imet' otvrashtchenie = haver horrore!), ABJEKTO (ne es D niedrig, R níchtojnyi ma D verworfen, R gnusnyi, niskí).

E. W.

Edzo

Pri li orígine del Esperanto-parol edzo (marito) li «linguistes», in «Heroldo de Esperanto» nr 60, 2 etc, denove rupte su cap, por trovar it in grec zoon, zeugnumi, zugon etc. Li nov «verd» generation do ja obliviat que Dr. Zamenhof ha explicat ti misterios radica in un epistul a sr. Boirac (vid. «Progreso», 1914, nr 74, 75).

Dr. Zamenhof ha prendet it de D Kronprinzessin, quel il transscrit per kronprincedzino, concludente que li finale -edzino have li sense de... marita, ex quel il derivat li parol edzo por marito, pos subtraction de -ino, sufix por lu feminin.footnote:[Li originari signification (just conservat in Occidental) del sufix -in es: descendent, provenient, consistent de... (p. ex. argentin, marin, alpin, canin, cristallin, serpentin, rubin, maltin, bernhardin, platin de S plata = argente etc.).] Analog il derivat: fraŭlo (garson) de fraŭlino (garsona e senioretta junt), kuzo (cusino) de kuzino (cusina)

On ne posse suficentmen admirar ti «logica», memorant a li «antediluvial scientistes» quel ha explicat li etimologie de A monkey (simio) per «creatur quel, hant manqué (mancat, fallit) devenir un hom, ha devenit un simio».

Dr. Zamenhof arbitrari ha attribuet al -essin li signification de marita. Nam Prinzessin (sam quam Äbtissin, Diakonissin etc.) ne deve esser maritat, quáncam Kronprinzessin es sempre li marita del Kronprinz. To es li motive pro quel Dr. Zamenhof (con intention o sin) startat de Kronprinzessin. Ex ti ci unic casu, fals interpretat, Dr. Zamenhof deductet li pseudo-radica edzo. Talmen li element ess (quel naturalmen have li sense: fémina, specialmen ligat con oficie o dignitá etc, p. ex.: directressa, actressa) prende arbitrarimen li sense de marito! On ne posse monstrar plu clar li metode capricios, e li procede presc pueril, quel li autor de Esperanto, li venerat Majstro de nor demí-fratres, ha aplicat in li construction de su lingue.footnote:[Ples admirar anc li Esperanto-paroles ega (grand) e estro (mastro), queles es resultat per amputation de G m-ega e IS ma-estro, e -ingo de D R-ing (annel) por «portant», p. ex. kandel-ingo (candeliero), cigar-ingo (cigariero).] To totalmen es simil al procedes de fabrication de Volapük.

It es sovente interessant e emotionant penetrar li mente del grand homes e li secretes del genie. Noi nequande nega li merites ínmortal del creator de Esperanto por li idé del L.I., a quel il ha sacrificat su vive. Ma per un tipic exemple sol on posse sondar li misterios profundesse del genie linguistic, quem li «fideluloj» ciecmen admira e adora.

E. P.

Regretabil Ido

In «Mondo», li oficial organ del Ido-Akademio, nr 8, G. V. proposi abolir li mediat verbal derivation denominal, i.e. li sublim ovre de Dr. L. Couturat e li parte laudat del adeptes quam li max splendid de Ido, pro su logica. On discusse vicear li formes plulongigar, ekterigar, enkarcerigar per alongar, ekterar, enkarcerar etc.!

In «Mondo» nr 7 sr. de Beaufront, li autor de Ido, scri: «Sintezesez esas kontreregula pri ke sintezar ne darfas existar en Ido. Sintezo esas nomo, ne verbo.» Ho no, sr. de B., secun vor regretat collego Dr. Couturat, li spiritus rector del Delegation, sintezo have radica verbal e sintezar existe in Ido, sam quam analizar, placar etc.! Ples consultar p. ex. li «Kompleta Radikaro Ido-D», 1919 (composit de F. Schneeberger, ex-presidente del Ido-Akademio e K. Feder, ex-secretario del Ido-Akademio), u vu va trovar printat per grass lítteres li special radica sintez-ar = synthetisch behandeln, zusammenfügen (Teile zum Ganzen; log., math., chem.). Do «la patro de Ido» ne save Ido self!

Yo sincerimen compati li Idistes pro que ili ha perdit omni su bon spíritus.footnote:[Vid. anc mi articul «Li Ido-Akademio suspende principies de Ido» in Kosmoglott nr 19.20.]

Ad u vu vole stirar?

E. P.

Ex nor movement

Li comité preparativ del «Societé Interlinguistic» in Helsingfors ha editet un propaganda-brochura in sved lingue: Occidental -- ett västerländskt kultursprak de mag. phil. A. Z. Ramstedt.

«A bis Z», Mitteilungen für Scheithauersche Stenographen, Leipzig, Nr. 3 contene un articul propagativ por Occidental e Cosmoglotta. On di que li paroles in Occidental es tam prudent electet que omni hom educat fluentmen posse leer textus redactet in li nov lingue sin saver que to es un idioma artificial, creat de un sol hom. On declara que per Occidental li scope del evolution del L.I. sembla esser atinget. Esperanto, Ido etc esset precursores. Occidental finalmen es li satisfation de un ardent desir del homanité. Noi cordialmen mersía li estimat editor del jurnale pro ti excellent articul in consequentie de quel Cosmoglotta ha recivet mult inquestiones de letores pri Occidental. A nor coidealistes ti bell exemple es recomendat a imitation.

Sr. A. Deminger fat un bon e successos discurs angles pri Occidental in Adult School Vienna 2 april.

C.E.L.I.A.

Desde fundation de Cosmoglotta sr E. Pigal es tro ocupat per organisatori labores por Occidental e il regretabilmen ne plu posse consacrar se al responsabil e desfacil officie de secretario del Comité Explorativ de L.I. Pro to il ha petit li presidente accepter su demission. Secun proposition del direction li membres con unanimitá ha electet sr. A. Z. Ramstedt, mag. philol., Helsingfors, Villagatan 25 (Finland), quam secretario. Noi cordialmen mersía sr. A. Z. R. pro acception del officie e desira le mult successe in su sacrificiosi labore. Secun til-nu publicationes de sr. A. Z. R. pri L.I. noi es cert pri su excellent qualitás linguistic. Li nov secretario durant pasca ha visitat sr. E. de Wahl in Reval por conferer pri li necessi labores. In ti conferentie ha monstrat se li absolut congruentie inter li opiniones del presidente e secretario de Celia in omni fundamental questiones quo lassa esperar bon cooperation. Sr. A. Z. R. ja dismisset Circulares 19 e 20 al membres de Celia.

Cosmoglotta

Abonnamentes, contributiones e subventiones por Cosmoglotta.

J. Ch.-Genève: 5 ö. S; H. S.-Marseille: 5,40 ö. S; H. M.-Karbitz: 2 ö. S; H. E. R.-Kalamazoo: 0,25 doll.; A. F.-Wien XVI: 5 ö. S; Dr. K. R.-München: 5 ö. S; Dr. S. Au.-Frankfurt: 5 ö. S; Prof. K.-Freiburg: 5,02 ö. S; J. S.-Maxglan: 5 ö. S; I. F.-St. Stefan: 5 ö. S; Schulrat L. Sch.-Wien VI: 5 ö. S; L. F.-Bilbao: 0,55 doll.; Prof. R. O.-Palma de M.: 1 doll.; O. W. F.-Jeffersonville: 2 doll.; F. A.-Aggelby: 5 ö. S; H. R.-Helsingfors: 5 ö. S; L. L. A.-Helsingfors: 5 ö. S; K. J. S.-Tampere: 8 sv.fr; Prof. A. V.-Graz: 10 ö. S; F. B.-Gesees: 3 RM; H. B. van W.-N. Y. City: 1 doll.; Regierungsrat Dr. M.-Rudolstadt: 5 RM; J. C.-Kjöbenhavn: 3 ö. S.

Eigentümer, Herausgeber u. Verleger: Gesellschaft Cosmoglotta, Mauer b. Wien, Postfach 6. -- Verantwortlicher Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing b. Wien. -- Druck: G. Kanz, Liesing.

Cosmoglotta A 41 (jul-aug 1927)

Organ del Association International Cosmoglotta

Consacrat al developation e propaganda del Lingue International Auxiliari Occidental

Redaction e Administration: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien, Austria.

Abonnament annual: 5 ö. S = 4 sv. fr = 0,75 doll. = 3 RM = 25 csl. K

Annu VI -- Julí-August 1927 -- Nr. 41 (4)

Contenete

  • Li problema de Lingue International
  • Curt grammatica de Occidental
  • Opiniones pri Occidental
  • Fotografie de Edgar de Wahl.
  • A Edgar de Wahl
  • Li du bases.
  • Interlinguistic reminiscenties.
  • Li ovre de Edgar de Wahl.
  • 40 annus Esperanto.
  • Cronica.
  • Abonnamentes, contributiones e subventiones por Cosmoglotta.
  • «Deutsche Briefgesellschaft» alliate de Cosmoglotta.
  • Kosmoglott
  • Occidental-Litteratura

Li problema de lingue international

ha occupat li pensas de mult persones. Li unesim projecte, quel ha havet alcun success es Volapük del canonica J. M. Schleyer (1881). Un grand progress representa ja li «Lingvo internacia» de Dr. L. Zamenhof, pos nominat «Esperanto» (1887) quel pro si facilitá e grandissim propaganda ha atinget suficent atention in li munde. Ma li defectiv e ínnatural formes ha evocat li critica de divers competent persones.(1) Li esperantistes ha refusat omni reformas in lor lingue e pro to aparit mult nov projectes, quam Neutral, Universal, Ido, Esperantida, Romanal, Latino sine Flexione, etem, Medial etc. (totalmen circa 600 projectes), de queles Ido, un secession de Esperanto, ha atinget relativmen grand propagation. Ma li ignoration del psicologic leges del lingues, li ultralogistica de su parolformation ha ductet a mutilation del majorité del international paroles, in mult casus mem in plu radical maniere quam che Esperanto.

Li vermen practic LINGUE INTERNATIONAL deve esser comprensibil a omni person de occidental civilisation, anc sin studia anterior. Solmen un lingue ja hodie usabil in omni circumstanties, in comercial anuncias e reclames, in changes de collectionistes del tot munde, in trafic e scientie posse contentar li postulationes del comunicationes international. Un tal lingue es

OCCIDENTAL

li max moderni forme del Lingue International. Li analitic gramatica, basat sur 30 annual scientic explorationes es li max simplic e facil possibil, e per su construction representa li summation e coronation del anterior experienties. Li regulari scientic derivation de omni international paroles compensa li aprension del desfacil Latin.

Occidental es li democratic Latin!

Por un person qui ha aprendet Occidental, omni international sciential paroles in lor construction natural es clar quam cristalle.

Occidental, li ovre de vive del baltic erudite Edgar de Wahl (Reval), es publicat in annu 1922.

Curt grammatica de Occidental

Pronunciation. Vocales quam in german, italian, hispan etc., y quam vocale = sved y, german ü, frances u; y quam consonante = y angles, hispan; c ante e, i, y = ts, in omni altri casus = k; g ante e, i, y = j frances, in altri casus quam g german; h aspirat quam in angles, german; q quam in german e angles; s quam in frances; v quam in angles e romanic; x = ks; z = ds; ch quam in angles e hispan; eu quam in frances; n', l' tones molliat = frances gn, ille, j = j angles.

Accentu: Sur li vocale ante li ultim consonante. Li finition de plurale s ne have influentie al accentu. Finitiones bil, ic, im, ul es ínaccentuat. In altri casus li accentu es scrit.

Declination: Per prepositiones de, a, per etc. Articul l(i), un.

Adjective: Resta sin acordation. Finition ínobligatori i.

Comparation: Plu, max; minu, minst; finition -issim.

Pronomines; personal: mi -- me, tu -- te, il -- le, illa -- la, it, noi -- nos, vo -- vos, ili -- les; possessiv: mu, tu, su, nor, vor, los.

Verbe: Infinitive -r, Participie: pres. -nt, perf. -t. Conjugation analitic per auxiliares: Preterit: fe, ha, futur: va, Conditionale: vell, Imperative: ples, Optativ: mey. (Exemples: amar, mi ama, mi fe amar, il va amar, il mey amar, mi (ha) amat, mi es amat, mi (ha) esset amat, va esser amat etc.).

Adverbie: egal al adjective o per finitiones -men, -li. Li Negation «ne» sta direct ante li parol negat, che verbes ante li auxiliares.

Parolformation

Composition: direct o per vocales juntiv o e i.

Prefixes

des-

li contrari

dis-

ad omni directiones

ín (con adjectives)

negation

mis-

fals

pre-

ante

pro-

adavan

re-

de nov, ad comensa

retro-

ad dorse, in direction advers al anteyan

Nuanciant Finitiones

-a

action, loc, témpore; commun, collectiv; feminin che viventes

-o

concret, material, special, singli; che viventes masculin

-u

abstract, neutri, relativ

-i

adjective

-e

general e eufonic

Sufixes: a) substantivic

-ade

multité, serie, contenida

-age

collectives (órdine)

-agie (de verbes)

concretisation del activitá

-al'a

collectives (sin órdine)

-ard

mal persones

-ario

person caracterisat per exteriori qualitá o oficie

-árium

scientic collection

-atu

institution o situation social o legal, anc dignitá

-da (con radica verbal)

duration

-eria

loc de profession

-erie

profession, afere

-ero

person professional

-es

inhabitant

-essa

dignitá feminin

-ette

negrand objectes, instrumentes

-ess

statu, qualitá

-ia

loc, land

-ie

abstract conception

-iero

portant

-iere

contenent

-itá

qualitá

-ité

collectiv (totalité)

-on

person caracterisat per intern qualitá

-or

actent person

-ore

statu de afecte, move

-uor

utensile, vase

-ura

concretisat action

b) adjectivic

-aci

inclinat

-al

general relation

-an

apartenent a

-ari

conform, servient a

-at (ad subst.)

providet per

-atr

simil

-bil

possibil

-ic

essent

-in

provenient, fat de, consistent de

-iv

havent li efecte

-nd

a far

-ori

destinat a

-os

rich in

-ut

exuberant

continuation sur pag III del covriment

//

c) verbal

-ar

  1. provider
  2. usar un instrument
  3. secreer
  4. (de persones) acter quam
  5. (de adjectives e participies) factiv

-ear

status dinamic

-etar

diminutiv-frequentativ

-ijar

devenir, far se

-isar

far tal

Regul principal: Li radica verbal trova se per omission del final r. Li radica perfect trova se in maniere sequent: On omisse li final r o er. Si li ultim líttere es un vocale o consonant molliat (n'), on adjunte t.

li ultim líttere es d o r, on muta it ye s.

in omni altri casus li reste es li radica perfect.

Li sufixes -ion, -iv, -or, -ori, -ur es adjuntet al radica perfect, ama-r ama-t, credi-r credi-t, vid-er vis, curr-er curs, adopt-er adopt, opin-er opin, construct-er construct. Ex ili es format li international paroles: amat-or, a-credit-iv, vis-ion, excurs-ion, curs-iv, adopt-iv, opin-ion, construct-or, construct-iv, construct-ion, struct-ura.

Opiniones pri Occidental

Prof. Dr. phil Karl Schüppel, presidente del Esperanto-Societé Parchim:

Occidental finalmen es li sistema quel satisfá li postulationes del scientic interlinguistica ... Pos 3/4 annual studie yo ha resoluet transir a Occidental quáncam li gigantic labore del propagation deve ancor esser interprendet. Ma pos li aparition de un tal unic lingue international resta nos solmen li alternative completmen resignar pri li idé mundolingual o combatter por Occidental. Yo es pret auxiliar Vos ...

Karl Scheithauer, Leipzig:

Per Occidental li scope del evolution del Lingue International sembla esser atinget. Ti lingue finalmen es li satisfation de un ardent desir del homanité.

Magda Hoppstock-Huth, presidente del German Section del International Liga de féminas por pace e libertá:

Occidental es li unesim lingue international quel on posse subtener.

Prof. Dr. A. L. Guérard, Universitate Stanford, California:

Occidental significa un decisiv progress. It sembla me que ti lingue representa un passu in li rect direction.

Prof. Dr. Albert Saareste, Universitate Tartu-Dorpat:

Yo deve attestar que in li amasse de hodial creat lingues international, Occidental es li max facilmen comprensibil. Li letura de textus redactet in ti lingue ne ha causat me minimal desfacilitá. Yo gratula sr. E. de Wahl cordialmen pro ti laborfructe honorant nor comun patria e yo crede in li progress e victorie de ti lingue.

Ivan Locnikar, Maribor:

Pos curt studia de Vor «Ucebnice» yo ha esset surprisat pri li bon qualitás de Occidental, quel vermen es creat in spíritu europan e pro to posse servir anc quam lingue panamerican auxiliari. Su ínmediat comprensibilitá es ínsuperabil ... Florea e prospera li grand ovre del genial scientic nordic mann! Esse Occidental li lingue comun del Europa futuri!

Anton Fuchs, forjero (74 annus), Wien:

It es un trist situation que on vole saturar li laboreros per li talmi Esperanto, quel presenta les necos in direction xenolexicologic e mem corupte lor poc saventies lingual e li caractere del propagandistes, devente usar índigni metodes por apoyar li mal cose. Esperanto fa ínpossibil omni serios studia de un modern lingue natural. Occidental, in contrari, es un bon scol por preparar se por ti lingues e por comprender li términos tecnic, li aquisition de queles aperte por li laborero li portas al scientie e a plu alt nivelle social e cultural. Yo va ne negliger directer li atention de ductores de laboreros al bell e facil idioma Occidental, li Latin del Democratie.

Fotografie de Edgar de Wahl in etá de 59 annus, septembre 1926

EDGAR DE WAHL

LI MAX GRAND INTERLINGUIST VIVENT

festa li 11 august 1927 su 60-esim die de nascentie.

A Edgar de Wahl

A Vor 60-esim anniversarie li Occidentalistes transmisse Vos cordial gratulationes e profund mersías pro Vor grandios e genial ovre a quel Vu consacrat plu quam 30 annus de Vor vive.

Vu sempre con clar vide e corage persequet Vor rect via, consciente que li idé de Occidental unquande va triumfar.

Ante 5 annus Vu publicat li principies del lingue e Vor pensas bentost ha trovat resonantie in li movement mundolinguistic. Multes quel ja resignat pri li possibilitá de un sistema acceptabil, con joya ha salutat Occidental quam final liberation ex antic, steril ideologies.

Vu es plu quam autor de un lingue artificial. Li adeptes quel penetra in li spíritu de Occidental, reconosse que ti idioma reflecte un nobil conception cultural.

Vu es ti qui es profetisat, instructer nos parlar in li Idioma International quel ja vive latent in nor lingues natural; Vu ha realisat li miracul pentecostal por li homanité del 20-esim secul, quel, malgré su progresses tecnical e civilisatori, es íncapabil intercomprender se in un gradu adequat al actual developation de su medies de comunication international.

Altri autores de L.I., sin respect al majestá del vive, provat obtener li solution per ignorar e anihilar li ja existent elementes international e natural tendenties a mundolingue. Pro to ili til hodie ne posset haver factic successe.

Vu fat crescer li lingue Occidental til harmonic integritá, sin alterar o destructer li valores ja comun al popules cultivant relationes international.

Ti trates del Lingue International da nos li firm conviction de su victorie.

Essente idealist, Vu ne labora por ganiar mersías, honores e profite material. Lontan del fanfaronada, Vu consacrat Vor facultás, saventies e studias al idé far possibil per medie cultural li ínmediat mutual comprension inter li homes del munde demanal.

Noi desira que Vu va reciver gratitude e recompensation pro Vor immens sacrificies al homanité.

Mey esser donat a Vos ancor mult annus de vive quam consiliator in medie de Vor disciples e pioneros quel con Vu servi al bell idé.

Li du bases

Sam quam li alchemistes del medieval epoca ne trovat ti aure, quel ili serchat, ma quelc del fundamental veritás del modern chimie, talmen it es li ínobliviabil merite del grand e micri precursore del modern interlinguistica, que ili in fine comprendet li necessitá constructer li Lingue International Auxiliari ex ti materiale, quel li existent international vocabularium presenta nos.

Ja li unesim prova introducter un lingue fundat sur ti íneliminabil material base del Lingue International, esset mortativ por Volapük e ductet a temporari victorie de Esperanto. Ma ti veritá esset fat obscur per li mantenentie in li crede del autor de Volapük, que lu principal por far li lingue facil esset li absentie de exceptiones in li grammatica, quel extra to deve esser li max simplic possibil secun mecanic schema. Caus to Zamenhof ne posset acceptar international paroles, ma solmen «radicas», e talmen self destructet li material base.

Li precursores del naturalistes, quam Liptay e Lott, persistet consequentmen in li conservation del material base, ma ili ne posset dar un grammatica, contenent un derivation identic con ti del international paroles. Lor lingues pro to suffret de intern debilitá e ne esset vivicapabil.

Li ínmortal honore de har soluet ti cardinal desfacilitá del interlingustic problema: li construction de un grammatica quel ne destructe li material base ma subtene it, apartene al autor del lingue Occidental, professor EDGAR DE WAHL.

Li regules queles il ha dat por li derivation del max international e frequent verbal substantives e adjectives, es ne solmen unic e genial, ma astonant simplic.

Ti cardinal desfacilitá ha provat soluer inter altris li famosi prof. Peano per ti maniere, que il simplicmen ne ha constructet un grammatica. It es clar, que to es ínpossibil in duration, proque li practica va extorder bentost li formation de nov paroles e tande on ya deve haver un derivation e li problema demanda su solution.

Li material base ha esset tractat de Peano in un etimologisant o antiquisant direction, quel ductet al construction de lingue Latino sine Flexione. Contrari a it li lingue Occidental ea in un actualisant direction, to es persistentie in li factic nu existent parol-formes.

Ti consequentie sta in correct conformitá al ínevitabil social base del Lingue International: li actual occidental cultura, su spiritu, postulationes e usationes. Ti base ha esset max clar e consequent accentuat solmen de prof. Edgar de Wahl. Ínfatigabilmen il ha declarat e explicat, que it es van postular que li europanes va retrovenir a un pronunciation de su paroles, quel li romanos usat 2000 annus retro, que li spíritu del international lingue deve esser in conformitá al lingual spíritu del progresset europan cultural lingues.

Li importantie de ti social base ha esset quasi completmen ignorat del esperantistes, queles mem ha revat pri creation de un nov esperantistic cultura, o del idistes, queles ne ha hesitat mem pri aplication de principies, queles sta in oposition al psychologic leges de omni lingues.

Til nu nequi ha consacrat tant devot labor al scientific solution del interlinguistic problema, nequi monstrat un tal admirabil clarvidentie e índependentie del pensas, nequi presentat al munde un sistema in su contures e su detalies tam scientific motivat e tam artisticmen perfinit, quam ha fat Professor Edgar de Wahl, e noi pro to honora in il -- li max grand interlinguist.

A. Z. Ramstedt.

Interlinguistic reminiscenties

E. de Wahl

Ja in puerin etá yo hat idé de construction de un lingue. Plen de racontages de Cooper, Gustave Aimard etc con mi camarades yo ludet american indianos, e conceptet li idé de un special jargon quasi indian por nor ludes. It esset fat del indian nómines prendet del racontas, e completat per altri necessi paroles prendet de divers altri lingues. It havet un grammatica mixt-composit del antic-grec e del estonian. Ti lingue nequande esset usat proque mi camarades refusat aprender it.

Essente in gimansie yo un die trovat un grammatica del tatar lingue, quel talmen interessat me que yo comensat li studie de ti lingue, e provat exercir it con li tataric colporteros. Ma quáncam yo possede ti grammatica ancor hodie, li studias ne ha ductet a alcun perfection, proque yo ne hat perseverantie in ti cose.

Essente de baltic orígine e vivente li hiverne in Petersburg e li estive in Estonia, yo ja de puerin etá hat ocasion parlar quar lingues: russ, german, estonian, e frances proque in li dom de mi oncle, in quel mi ha passat mult estives, sempre esset un bonna frances. Ultra to yo devet studiar in gimnasie latin e grec. Ma yo deve constatar que li gimnasie ne posset satisfar mi general linguistic interesses, in contrari. Quande yo volet comensar li studie de linguistica in universitá in Petersburg, it aparet que un special catedra por comparativ linguistica ne existet, ma solmen sectiones de germanistica e romanistica, quam adjuntion al classic filologie. Li unesim du annus esset destinat solmen al profund studia de classic lingues. In quel scolastic maniere to esset fat, on posse vider del facte, que li principal ocupation durant li unesim annu esset li traduction ad latin del «revolta del cosacos de Yaic», de Pushkin. Ti perspective abhorret me absolutmen del linguistic studia. Ultra to mi ardent interesse in ti témpore esset directet al mare e li marine, a qual yo volet consacrar me. Do yo studiat in universitá matematica, astronomie e fisica, quam preparation por li cariere de marinero, e ultra to visitat anc altri lectiones antropologic, historic, etc e specialmen pri lingues: antiqui-egiptian e hispan. Depos li triesim annu de studia yo esset inmatriculat paralel con li universitá anc in li academie de artes, u yo laborat in li posmidí e véspere.

In fine del annu 1887 o comensa 1888 un colego de mi patre ingeniero Rosenberger fat un discurs in li politechnic societé pri li «Mundlingue» Volapük a quel mi patre invitat me prender parte pro mi linguistic interesses. Yo esset tre sceptic pri tal cose, ma yo venit al discurse. Quáncam Volapük me desgustat, li idé de un lingue international talmen interessat me, que yo strax inscrit me in li cursu de Volapük arangeat per Rosenberger «plofed volapüka». Pos fine del cursu e exámine yo recivet del «datuval» (li grand inventor) un diploma de «tidel volapüka» (instructor). Yo absolutmen ne esset content ye Volapük, e noi mult disputat con sr Rosenberger in li volapükistic vésperes arangeat che il. Yo volet far divers changes etc quo ya tamen ne esset possibil in Volapük sin riscar li tot afere, ma yo esset talmen sub li suggestion del imens expansion del Volapük, quel tande havet ja 28 periodicos e gazettes in max divers landes, mem in China, que yo acceptet Volapük quam facte existent, e pro to comensat consacrar a it mi forties. Malgré li provas parlar Volapük, to ne atinget grand successe, e sr Rosenberger self, quáncam diplomat «professor» de Volapük e vice-presidente del academie «Kadem bevünetik volapüka», ne esset grand mastro in ti arte. It es ver con li vocabularium e li regulari grammatica on posset scrir Volapük tre corect e yo hat corespondentie con divers persones, ma sin interesse. Li jurnales e libres yo bentost posset leer, tamen nequande sin usa total de lexico. In li parlada just li talmen laudat regulari grammatica pro su absolut foren caractere esset tre impeditiv, e li tro simil paroles e sufixes causat mult hesitation e miscomprension. Durant ti témpore yo comensat composir un lexico de termines tecnical de marine, quel tamen ne atinget su final perlaboration, proque in marte 1888, un de mi colegos che li «vendels volapükik» (volapük-vésperes), li studente Scheffler, monstrat me li micri brochura de Dr. Esperanto, quel il hat videt in fenestre de librería e comprat. Ti descovrition esset catastrofal, li revelation esset tro grand e subit, e yo devenit un ardent adherent. Ma ínmediatmen yo ha remarcat li duplic sense de tian quel posset significar li acusative de tia e li adverbie «tande». Yo proposit por ti ultim sense prender tiam. Ultra to yo atentionat Dr Zamenhof pri quelc íncoherenties in li vocabularium, p. ex. li du divers radicas kresk e vaks significat «crescer» etc. Omni ti coses esset corectet secun mi indicationes in «Aldono al dua libro» u ili esset qualificat quam simplic erras de printa, e vaks recivet li nov sensu de «cire». Ma ti qui save, que in D wachsen significa «crescer» ne va just qualificar to quam print-erra. Nu pri tal micri coses yo ne esset interessat e nu comensa un intensiv labor por Esperanto. Ja quelc dies pos studia del 1-esim brochura de Esperanto noi du con Scheffler ja posset parlar in li universitá mult plu habil quam jamá in Volapük. Noi provat trans-convicter sr Rosenberger, ma il ja esset tro ligat con Volapük e refusat Esperanto, ma ja in li nu sequent congress de Volapük li cose fat sentir se e sr Rosenberger, quam nov-electet presidente del academie comensat constructer in colaboration con su colegos li reformat Volapük quel poy recivet li nómine de Idiom Neutral. Ma pri to ye altri occasion.

Mi Esperanto-periode es caracterisat per un grand corespondentie con Zamenhof, Grabowski, Geoghegan, Trompeter, Runstedt e divers altri persones. Specialmen li corespondentie con Geoghegan qui esset tande studente in Oxford crescet til immensi dimensiones. Yo memora que unvez yo recivet de il un epistul de 40 págines, scrit in su fine, clar, presc dessinat maniere. Inter altricos il auxiliat mult mi studias del lingue angles. A mi grandissim dolore ti grand correspondentie, quel vell nu haver un historic interesse pri li unesim témpores de Esperanto, es perdit. Yo conservat ti correspondentie international in un chest-bux in li comun subtegmente. Quande ja pos mult annus yo exlogiat, yo remarcat que li bux ne esset plu. Probabilmen alqui ha besonat un bux e proque ti ne contenet altricos quam old corespondentie hat prendet it, e forjettat li paperallia. Li bux self ne presentat grand valore.

Un del unesim labores por Esperanto esset un curt lexico folial hispan-esperanto. Poy sequet li traduction de «Princidino Mary» de Lermontov, anc publicat per Zamenhof, proque mi propri medies esset tre restrictet. Anc un lexico de marine yo ha composit secun li ne perfinit volapükic, ma it naturalmen in ti unesim témpores ne esset ni possibil, ni necessi publicar it.

Ma li entusiasme por Esperanto ne hat obtusat mu critic qualitás. Ja tande yo comprendet que ti sistema un die va fallir quam Volapük, si on ne va far it absolut international, specialmen in li ja omniconosset cultur-paroles international, e yo comensat serchar vias por reparar ti manca, sin tamen voler separar me del moventie de Esperanto. In contrari! Yo persuadet per omni forties Dr. Zamenhof ja nu far li necessi reformas, quande li moventie esset ancor yun e in stadie de nascentie, proque plu noi atende plu desfacil va esser omni correcturas. In ti témpore (ultra mi corespondentie con Zamenhof, quel forsan es ancor conservat che il) yo scrit anc quelc articules linguistic pri reformas in «La Esperantisto». Anc in li societé «Espero», li unesim societé esperantistic in Petersburg, ye fundation de quel yo prendet parte,(2) yo parlat pri necessitá de reformas. Bentost tamen mi activ participation in li moventie sufret un interruption pro viages sur li nave-scoles. Durante ti viages yo hat ocasion anc parlar Esperanto con un esperantist in Lisboa (Lissabon). Yo hat esperat far anc personal conossentie con mi Esperanto-amic R. Geoghegan, quel nu logiat in America, quande yo arivat in New-York. Ma il logiat tro lontan de N.Y. e yo nequande posset vider ti car simpatic hom. Poy nor vias separat se proque il restat fidel a Esperanto, e nor relationes cessat poc a poc.

Pos mu retorna del long viage maritim yo denove comensat prender parte in li reformatoric movement de Esperanto, quel nu ja calculat un suficent grand circul de reformistes.

In li unesim témpore Zamenhof semblat voler audir li critica de su adherentes e in li periodico «La Esperantisto» comensat un polemica pri reformas in Esperanto. Quam on save ti polemica ductet Dr. Zamenhof ad publicar self un nov reform-projecte quel támen ne prendet in atention li max fundamental question del regulari derivation del ja existent international paroles e specialmen li international scrition e accentuation. Ma li fundamental erra, quel ne permisset a Zamenhof arivar a un vermen bon sistema esset li conservation del distinctiv finales secun grammatical categories. To on posse vider tre clarmen in su analise de divers propositiones quam a por feminin, accentuat formes por li verbal témpores etc. Sammen comprensibilmen nociv esset li principie de un líttere un son. Ti principie ligat Zamenhof talmen que mult bon propositiones, queles tre placet mem a Zamenhof self, devet esser escartat.

Quam hom de practica Zamenhof comprendet que un disputation sin fine vell esser mortativ al lingue «in statu nascendi» e pro to il posit li question rudmen: sive reformes, tande radicalmen e strax; sive conservatism absolut, tande nequande plu un parol pri reformas.

De tactic látere un tal maniere esset absolutmen rect. Yo personalmen tande pensat que Zamenhof per su tre radical reform-projecte quel tamen conservat li structura e principies, volet evocar li contradiction del inert masse quel sempre es li max grand in omni interprensiones, e talmen unvez por sempre evitar omni futur sucusses de su ovre. Forsan ti opinion es fals, ma yo opine, que si Zamenhof vermen hat volet introducter su reformat projecte, il hat posset atinger to per un poc plu long e consiliatori adhortation de su adherentes e plu detalliat motivation de su nov idés.

Yo ne esset content con li proposit reformas e postulat sequition del leges del linguistica etc.

Ti postulation de reformas sur principialmen altri fundament e metodes ha causat a mi grand regrete ja ante li final drama un trublament inter nor amical relationes, queles nequande ha posset restituer se totalmen. On save que in ti témpore propositiones pri reformas esset acceptet in «La Esperantisto» ja solmen quam payat anuncias.

Talmen li cose venit al grand final votation pri reformas. Li resultat de ti votation es sufficent expressiv; por reformas 107, contra 157, do 41% reformistes. Si on prende in calcul li inertie del masses ne volent denove aprender un altri lingue, it es un enorm percentage. Interessant es anc li distribution del voces. Contra reformas ha votat specialmen russes e poloneses, por reformas -- germanes. Ma inter li votantes contra changes noi trova li nómines: de Beaufront, Grabowski, Lemaire, Shmurla, Ahlberg, Kofman, -- omni 6 conosset reformistes de plu tard témpore. To ancor vell augmentar li percentage del reformistes til plu quam 45--%! E con tal minimal majorité ha esset stabilisat li form final de Esperanto quel de presc un demí de su adherentes esset agnoscet quam ínsuficent! Vermen un anullant judicie!

Pos ti ja previsibil resultat de votation yo perdit omni interesse por Esperanto, quam ne plu perfectibil, e lassat it ear su vias e comensat mu propri labores.

Ante omnicos yo comensat un sistematic studia del comparativ latin-romanic grammatica, derivation etc secun Dietz, Breal, Bailly, Körting, Schuchardt e divers tractates pri special questiones, anc general linguistica comparativ e psicologie secun Wundt. Unesimmen it esset necessi statuer li clar e strict sense de omni sufixes. Do pri ti cose presc ne existet mem indicationes. Omnicos on devet far self. Do yo rubricat li divers sufixes e colectet paroles international e national in queles li sufixe esset usat. Ma proque ne exitstet mem lexicos gruppat in invers órdine i.e. secun li finales, ti labor esset tre defectiv e custat immens partientie e van labor. Solmen quande li principal labor ja esset fat, yo recivet conossentie del «Dictionnaire étymologique de la langue française, rimé par ordre alphabétique retrospectif» de prof. Dr. Jos. Sanneg. Ti lexico esset un ver troviera por me, ma..., anc ci yo hat mal chance. Pos li publication del unesim tom li autor morit, e yo ne posset plu jamá reciver conossentie pri li fate del manuscrite pret a printa. Ni li editor, ni li parentes posset auxiliar me. Li prematurat morte de ti scientist es un ver catastrofe por li mundlinguistic moventie. It es presc li sol ovrage, ex quel on posset hauster alquicos usabil por nor labores. It esset mi Sibillin libre, quáncam defectiv, tamen de immens valore. Ma ti libre esset editet solmen in 1909 quande quam ja dit li max grand labor esset ja fat.

Ma yo ne esset li sol in serchada de un solution del node Gordian. Ja ante li finale del unesim periode de Esperanto hat comensat aparir divers projectes de nov mundlingues, sive species de reformat Esperanto, sive sur base del classic latin queles yo studiat, e con divers autores yo ha correspondet. Li max eminent de ti e forsan de omni til nu publicat projectes esset li «Mundelingua» de J. Lott, 1890, totalmen basat sur li conservation del international paroles e ortografie. Li sol, ma por ti témpore tre grav e fatal manca esset li total absentie de parol-formation. Just pri li derivation yo mult corespondet con L., qui támen ne videt li necessitá de ti factor. Li resultate tamen esset que Lott in su témpore ne posset attinger li simpaties e comprension de su merite che li interessat publica.

It es nu significativ que un del max eminent esperantistes Ing. A. Grabowski, con quel yo long stat in correspondentie, pos li famosi votation poc a poc anc detornat se del Esperanto e comensat serchar un solution in li sam direction quam mi, advere un poc plu pur latin. Li idés de un scientific solution del question essent difuset in li interlinguistic publica, ductet sr Max Wahren 1896 al edition de un mensual periodico «Linguist», consacrat al linguistic reserches.

Ja tande divers autores quam Martin Bökl, Julius Frost, Josef Bernhaupt, J. Janowski etc expresset idés, queles solmen nu comensa devenir selfcomprensibil. Specialmen interessant es sequer sr Grabowski in su evolution. Propagante su nov idé del «elementar-analise» del international paroles, il esset li unesim qui comensat scrir su articules in su prov-dialecte. In li unesim témpore ti dialect «Modern latin» conservat tamen tre mult particularitás de Esperanto, p. ex. li finale o por substantives etc. Ma plu Grabowski liberat se del influentie del Esperanto-construction, plu il acceptet omni latin ínregulari participies e derivationes. Advere su lingue conservat un tre italic form. Ma on posse dir que ambi poloneses, Grabowski e Janowski representa quasi li precursores de prof. Peano con su Latino sine Flexione. Janowski p. ex. vole preciser li election del paroles per li metode del latin ablativ, just quam che Peano.

Yo tamen serchat un sinthese inter Zamenhof e Latin, un metode por derivar li international paroles secun un clar e strict régul. Yo volet desligar li Gordian node del centes de ínregulari latin verbes, quel til nu per li imitatores del grand Alexandro: Zamenhof, Rosenberger, Beermann, Beaufront, etc esset ciset plu o minu habil. Ma cision ne es solution.

In ti témpore quande yo volet secuer li ver ideal linea monstrat per Zamenhof, it es: junter li regularitá del grammatica con li naturalitá del radicas, sequer su fin linguistic instincte, visibil in su «lingvaj respondoj» e altri consilies, in ti témpore yo recivet un epistul de sr Antoni Grabowski, quel es talmen caracteristic por li evolution de ti conosset nobil samideano, que yo ne posse celar ti valorosi document human, anc si por li «fideluloj» it ne va esser tre agreabil, e yo cita it «in plen» in traduction ad Occidental:


Ivanovo-Vosnessensk 15/27 IX 1897.

Tre estimat Senior.

It joya me mult posser denov reprender nor correspondentie, e yo espera, que noi denove va aproximar nos in nor opiniones queles, quam mi vide de Vor ultim scrit, ho-moment es sufficent divergent. Si Vu rememora nor corespondentie in antean annus, Vu va remarcar, que max sovente Vu me ha traet adavan, yo esset quelcvez obstinat; poy yo marchat denove ye sam passu con Vos. Esque Vu nu es un poc fatigat? Esque yo nu deve vocar al car camarad: en avant!

In Vor epistul Vu tucha solmen un question, ma quel es caracteristic por Vor present statupunctu, li suffix -ero (significant li person actent). Vu ilustra li question per un masse de exemples ex li max divers lingues: ier, aire, eur, er, eer, är, iere, ero, eiro, ör, ar, ierz, arz, ajo, aro, ariu, ar', arz, decide Vos ye -ero, solmen «porco» (porquero), «vacca» (vaquero) e «perruca» fa Vos desfacilitás, e Vu questiona, ca yo save alcun consilie. -- Yes, un consilie yo save, e yo vell esser altmen injoyat, si Vu trova, que it es rect e sequend.

It esset un témpore quande yo vell har comensat serchar ancor 100 altri exemples por recomendar Vos li «international» actor in form de un sufixe. Hodie, depos yo ha convictet me, que li sol possibil unitari L.I. jace ante nos in li Analitic Modern Latin, mi bon intentet, sinceri consilie es: Ples lassar li fabrication de Neovolapük al «Kadem bevünetik volapüka», Dr. Beermann, Wahren e consortes. (cf. Janowski nr 8/9).

Si yo besona un «actor», yo regarda, qualmen il nomina se in li vivent latin, si il ha acceptet un national fonetica, tande Körting (3) me di, qualmen it deve sonar in li unitari Modern-Latin. Sécretaire, sekretär es che mi secret-ar-i (us), il trova se in li secret-ar-i-at totalmen in su hem, li angles volunteer es voluntari(us), li «farbierz» -- tinct-or; talmen omnicos deveni natural, neutral e unitari, e li internationalitá quel yo comprende quam comun-comprensibilitá, va atinger su max alt gradu. -- Noi ne fabrica necos e limita nor labor ye li analise. To quo yo posse, Vu anc posse. In casu de necessitá ples prender, quam anc yo fa ad auxilie Körting, tande totalmen desapari Vos ti desfacilitá, quel retene Vos del scrition de Vor articules in li neutral-lingue. Ples demetter li volapük-fortie-vest, de quel, quam yo atesta Vos con mersías, Vu me ha liberat, ples procrastinar ti labor sistematic til li témpore quande Vu ja ha printat multcos in modern latin. Quant mult noi tande va profitar che Vor eminent linguistic disposition. Yo crede que Vu ne vell har lassat li precedentie a Janowski, si Vos ne vell har impedit un opinion, quel yo suposi che Vos, -- que li lingues stira ad un unitá, proque ili evolue secun cert leges -- in veritá ili ea del unitá, til pluralitá, plu e plu divide se, mem che li singul grand culturlingues «li unitá es solmen sur li papere» (Sievers, Phonetik). Li unitá do es in li preterite -- li latin vive -- splittrat, millvez modificat, si noi vole unitarmen aformar ti latin, quo li seniores del «Linguist» nómina «international», tande noi deve recurrer al reconstruction. Li comparation, quel producte ti seniores in Linguist, ne es linguistic labor, it es pur «Kees-fabrication».(4) Wahren ha basat su conjugation anc sur li Kees-principie (háben, ávoir, do «a» = haver).

Quam cordialmen yo vell joyar, si ti ci vez Vu vell lassar postraer Vos un poc, porque noi denove mey marchar adavan epol ad epol quam camarades.

Con max bon salutas e manupression

A. Grabowski.

P.S. A Wahren, qui scrit me pri sofistica e ínconsequentie yo hodie ha respondet, que il ne possede suficent linguistic conossenties por posser just judicar mu opiniones, pro to il mey scrir me solmen aferic.


Noi ne posset tande totalmen accordar nor labores e yo devet laborar sol in li solution del nod. Grabowski bentost ha perdit se in li foreste del latin irregularitás u il errat ancor quelc témpore e poy, desillusionat e disrevat de su aventurosi escapada, il retornat docil e penitent a su Canossa, i.e. a Esperanto. Ne hante self trovat li via libertiv, e nu quam filio perdit recivent honores e dignitás il resignat a su libertá e in fide e veritá servit Zamenhof til su morte. It es significativ que pos su conversion il nequande plu ha scrit me. Probabilmen in li funde de su ánima esset un sentiment de gena. Quande yo hat ductet mu ovre til publication, yo serchat su adresse por misser le Kosmoglott e li clave de Occidental, e solmen captet saver que il esset morient, e bentost pos to il morit, sin posser quam Moisé almen jettar un regarde in li lande promesset.

Continuation seque.

Li ovre de Edgar de Wahl

Pro quo Occidental es vocat li max apt sistema de Lingue International? Quo es lu nov e distintiv de Occidental in comparation a su precursores Esperanto, Ido, Neutral, Universal etc? A ti questiones noi prova responder in li sequent lineas, secun quant to es possibil in un articul. Ti qui desira response plu detalliat, es retromisset a nor fontes, li jurnales Korespondens Internasional, Progress, The International Language, Progreso, Lingua Internationale, Discussiones de Academia pro Interlingua, Kosmoglott, etc. Li interlinguist quel con attention perseque retro li labores del autor de Occidental va constatar que il ja in su unesim publicationes ha esset consequent representante e protagonist del strict naturalistic direction. Ma E. de Wahl distinte se de su colegos in li camp naturalistic per esser sempre anc un fervent defensor del regularitá.

On questiona nos sovente pro quo Edgar de Wahl ne ha publicat su sistema plu bentost, ante que Esperanto ha atinget su grand expansion. Anteyan Idistes save que Edgar de Wahl ha prendet parte in li discussiones de Progreso de 1909 til 1912. Tande li témpor por Occidental ancor ne esset matur. On ancor ne posset vider ad u va ducter li hiperlogic direction quel in Ido sub li energic duction de Dr. Couturat ha trovat su apoteose. Hodie, pos li fiasco de Ido, on save que ti direction ne es vivicapabil. Ma li cause cardinal de Edgar de Wahl, ne publicar un complet exposition de su lingue, esset que il sempre ne esset content con li resultates. Il ancor limat pri final detallies. Si li interesse por un L.I. in li publica ne vell har tam augmentat se, que mem li Liga de Nationes ha ocupat se pri ti problema, Edgar de Wahl, quam il self di, nequande vell [har] publicat su lingue. Ne li aspiration a fama e glorie ha esset su motive, ma solmen li desir a esser auxiliator in solution de un grav problema scientic e cultural pri quel li homanité til 1922 in van ha luctat.

Apu li Mundelingua de J. Lott, Universal de Dr. Molenaar es un del max modern sistemas de L.I. Abstraente de su ortografie tal-nominat fonetic, it es in su exterior aspecte tre simil a Occidental. Li grand manca intern de Universal es, secun confession de Molenaar self, que it ne solue li problema del derivation verbal. Pro to il devet inserter in li vocabularium centes de ínregulari derivates apu li radicas verbal, p. ex. abdiker {plus} abdikazion (Occidental abdica-r, -tion), admoner {plus} admonizion (Occidental admoni-r, -tion), afliger {plus} afliktiv {plus} aflikzion (Occidental aflict-er, -iv, -ion), aserter {plus} aserzion (assert-er, -ion), diferer {plus} diferent {plus} diferenz {plus} diferenzial (difere-r, -nt, -nt-i-e, nt-i-al), solver {plus} solubl (solu-er, -bil, -bilitá).

Ing. Rosenberger, anc ne trovante li derivation-leges, in su Idiom Neutral ha evitat ti exceptiones, viceante li international paroles per compilates arbitrari, p. ex. skribasion.

Nequi del lingue-autores ha pensat pri li possibilitá trovar quelc facil regules por reciver li natural derivationes conosset in tot munde. Li autor de Occidental ha soluet ti max desfacil problema. Quant profund inradicat es ancor hodie li antiqui conceptiones, to on posse constatar del fals rasones contra li sistema verbal de Occidental. On parla p. ex. pri 3 conjugationes in Occidental, per -ar, -ir, -er. Ma existe solmen un conjugation, sin exceptiones. Li tri vocales a, i, e, queles sta avan li finale r del infinitive, apartene al radica del parol e consequentmen apari in omni formes del conjugation e omni derivates. Just ti conservation del 3 vocales es de primari importantie por li regulari derivation de omni international paroles; ili es quasi li fil de Ariadne inter omni semblant cáos de inregularitás. It es un erra creder que li verbes in Occidental con ti divers vocalic finitiones del radica es plu desfacil a aprender. Nam ti persones quel ne conosse li verbe, deve aprender it quam nov, junt con li vocale, e tande it es vermen absolut índiferent si ili deve aprender vidi, vidar o vider. Mem si on ha obliviat li vocale, on va trovar it facilmen per derivates quel on rememora se, p. ex. on trova conversar, per conversation, definir per definit, conferer per conferentie. Si li parol international ne contene un tal vocal (p. ex. pression, activ, conductor), tande on usa un e: presser, acter, conducter.

Li mundolinguistes labora intensiv ja desde 40 annus, ma ne ha posset atinger ci un solution: i.e. li inregistration del natural international derivates in un simplic e regulari sistema, sin deformar les quam Esperanto, Ido, Idiom Neutral. Sive on mutila li paroles a grimasse-formes, sive on acumula un enorm masse de íncoherent international paroles, sovente li du paroles paralel por li sam notion, p. ex. Esperanto: observejo {plus} observatorio, redaktisto {plus} redaktoro etc; in Ido ti duplettes (nominat anc paroles Mackensenic) es mem plu frequent: regulilo {plus} regulatoro, enkasigar {plus} inkasar, toxikizar {plus} intoxikar, garnisajo {plus} garnituro etc.

Occidental es li unic sistema quel per su ingeniosi sistematisation e poc simplic regules ha fat órdine in ti cáos. Ma li majorité del mundolinguistes ancor ne save que omni ti conosset paroles ne es extran, adoptet per inertie, o trovabil solmen in li lexico, quam che LsF (Latino sine Flexione de prof. Peano), ma cristallclari derivates del propri radicas. Solmen per Occidental noi reconosse quant regularitá on trova in li lingues vivent. It ne es necessi «far» novi, «rational» lingues quam Esperanto, Ido etc., li autores de queles funda sur negativ studia del lingues natural. E ili cert ne have li potentie imposar lor lingues artificial al publica.

De latere de strict internationalistes e Latino sine Flexione on sovente critica que Occidental prende quam radica verbal li form perfect, ne sempre trovabil in lingue, p. ex. restricter vice restringer, percepter vice perciper, producter vice producer. Ma to es tre bon motivat e tutmen ne arbitrari. On ne posse haver du radicas in li lexico, un verbal e un perfect, quam p. ex. Universal e precipue Reform Neutral. Occidentla prende li radica del perfect u existe un tal, pro que it in general es plu fort e trova se in li derivationes. Ja in latin on remarca li desaparition del radica verbal e su substitution per li radica perfect, p. ex. cantare e saltare, derivat de canere e salire. In li lingues romanal tal transitiones es ja plu sovent: infecter vice inficere, accepter vice accipere. Max sovent ti metode es incontrat in angles, p. ex to discuss (discutere), confuse (confundere), suggest (suggerere), portect (protegere), correct (corrigere), act (agere), construct (construere), compress (comprimere), conduct (conducere). Angles have mem radicas verbal implicant latin perfect del conjugation per a: to moderate (Occidental modera-r), educate (Occidental educa-r), inundate etc. Do un vide que quáncam in li evolution del verbe Occidental es plu avansat quam li romanic lingues, it ne eat tam radical in ti direction quam li lingue angles o mem li sistema Glott de Ing. v. Petrashevich, quel have: ego amat (mi ama).

Edgar de Wahl ha statuet un plu natural metode fundamental del classification del verbes, vice li anteyan in transitiv, reflexiv, neutri etc. havent poc valore practic. Il accepte li sequent psychologic base de classification: 1) verbes static e 2) verbes dinamic. Li unesims monstra un statu constant e permanent, talmen que ne evente un alteration o mutation del statu, p. ex. esser, consister, concordar, perseverar, provenir, conosser. Li duesimes monstra que alquo evente, succede, deveni, es fat, que existe un mutation del statu, p. ex. venir, scrir, parlar, rotar, batter. Talmen il ha trovat un criterium general de parol-formation:

  • li verbes static forma substantives abstract, significant un statu caracteristic per li radica del verbe, per li suffix -ie, juntet al participie de presente: dista-nt-ie, consiste-nt-ie, proveni-ent-ie, differe-nt-ie (On scri ne difference, pro que on deriva regularimen adplu: differenti-al, differenti-ation).
  • li verbes dinamic forma

** substantives significant li action, li process, per adition del suffix -ion al form del perfect: rot-a-t-ion, destruct-ion

** substantives significant li constant statu atinget, per adition del suffix -ur al form del perfect: struct-ur, rupt-ur, tons-ur.

Li tri simplic regules por reciver li radica perfect es:

  • On omisse li finale r o er del infinitive (indica-r, fini-r, distin'-er, vid-er, curr-er, adher-er, construct-er, miss-er). Si
  • li ultim littere es un vocal o consonant molliat (n'), on adjunte t (indica-t, fini-t, distin'-t),
  • li ultim líttere es d o r, on muta it a s (vid -- vis, curr -- curs, adher -- adhes),

in omni altri casus li rest es li radica perfect (construct, miss).

Per ti metode Edgar de Wahl recivet totalmen natural international derivates (p. ex. indicat-ion, infinit-iv, distin't-ion, vis-ion, curs-ori, opin-ion, redact-or, armat-ur, comparat-iv, adhes-ion, miss-ion etc.) til pluri 10 milles. Omni ínregulari verbes latin (exceptet forsan 5, rarmen usat), talmen es regularisat. E on posse far bon regulari noviformationes, ne contrariant nor lingual sentiment.

It es comprensibil que per li evolution mult paroles con -ion recive un sense plu concret, i.e. ne solmen li action, ma anc li metode, resultat, loc etc. p. ex.: construction, redaction. (Anc in Esperanto administracio significa action e persones). Anc li límite inter verbes static e dinamic naturalmen ne es absolut strict.

Un altri nov grand dominia quem Edgar de Wahl quam unesim ha explorat secun metodes scientific, es li exact signification del afixes del international paroles, in max grand parte venient ex latin. Li specialistes del filologie ha fat presc necos in ti direction. Edgar de Wahl serchat li sense del affixes per analisation ne de quelc paroles, ma de omni existent tales, contra que li lingue-inventores ha contentat se per superficial observation. Ma quande ili durant li usation ha remarcat abstrusitás, ili soluet li affere simplicmen per declarar que li lingues natural es ínlogic e caotic, ergo ili esse ínregulabil. -- It es facil compensar un parol mal selectet per un altri, ma un suffix miscomprendet o un regul fals statuet, posse deformar centes e milles de paroles international.

Esperanto da al suffix -ist li signification de un person quel ocupa se professionalmen pri li cose expresset per li radica; talmen ha resultat: redaktisto, frizisto, konstruktisto, libristo. Ma un plu exact exploration monstra que li originari signification es li nómine de un person quel ocupa se con un -ism, in direction spiritual o psichic, religion, politica, scientie, arte, sport etc., p. ex. altruist, pacifist, esperantist, terrorist, solist. Por indicar precipue li manual professiones, artises, on prefere li suffix -ero: barbero, lavera, juvelero etc.

Esperanto e Ido usa -in quam suffix por feminin; ma per li analise del international paroles resulta que -in indica provenientie, p. ex.: marin, bernhardin, alpin, serpentin, argentin. On trova it anc in A leathern, D ledern de altgerman lederin (cuirin), D A golden de guldin (aurin); mem Esperanto have li sense secret in fibrino, sangvina, Ido anc in saponino, kanina.

Ex paroles existent in natural lingues: mordaci, tenaci, vivaci, voraci, furtaci, veraci, efficaci, lunaci, Occidental trae li suffix -aci por «inclinat a», por quel Esperanto e Ido usa li deform -ema (de F aimer): mordema etc.

Por expresser «possibilitá» Dr. Zamenhof prendet -ebla, quasi form medial inter -ibl e -abl, p. ex. ekspansiebla (expansibil) e transportebla (transportabil). Mersí al apart sistema verbal de Occidental noi recive li natural international paroles per li un suffix -bil: cura-bil (Esperanto: kuracebla), infalli-bil neerarpova), ama-bil-itá (Esperanto: amindeco).

Li Occidental-suffix -on indica un person caracterisat per un qualitá; on trova it in li natural paroles: fanfaron S, miron, laceron (I), spion, herisson F. Esperanto usa in simil sense -ulo: barbulo (barbon, barbat), vertebrulo (vertebrat), virgulino (virgina).

Esperantistes reprocha a Occidental que it have tro mult suffixes, tam mult ne es necessi. Ma Edgar de Wahl ne ha inventet ni un suffix; il solmen trovat e constatat li sense del elementes vivent in international paroles, e elevat les al conscientie por usation. Quo ne es vivicapabil in un lingue, to va morir. In omni lingues divers formes deveni antiquat e finalmen ili successivmen desappari total. E ne omni suffixes latin es vivent generalmen; quelc es usat solmen in special términos, p. ex. -nd (i. e. ne enda quam Esperanto-Ido, anc ne -and) in: confirma-nd, doctorand, examinand, preparand, integrand, multiplicand, curand, demonstrand; divide-nd, dividende, minuend, subtraend. Ma on ne va dir «fand» vice «a far.» Lu sam vale anc pri omni scientic afixoides de grec orígine: epi- (sur, súper), equi- (egal), eu- (bon), hiper- (súper norm), hipo- (sub norm) hom(e)o- (sam), iso- (egal), kako- (mal), kali- (bell), meta- (trans), neo- (nov), orto- (rect), pan- (omni), para- (a latere), pasi- (ad omnis), peri- (circum), poli- (mult), proto- (unesim), pseudo- (fals), sin- (con), tele- (lontan), -oid (simil, -fil (amant), -for (portant) etc. etc.

Li creation del L.I. ne postula decreter principies, quam ti del a priori suffixes de Esperanto o su artificial conjugation per -as (presente), -is (preterite), -os (futur) o li correlativ tabelle de Dr. Zamenhof: kiu (qui), kie (u), kiom (quant), tial (pro to), tiom (tant), chio (omni-cos), chiuj (omnis) etc.

Pseudoscientie decrete, ver scientie sercha.

Ante omnicos es necessi investigar to quo ja es comun e international, sin egard al orígine de lu comun.

It es un utopie far felici li povres per anihilar li richesse del altris. Ti metode aporta nullcos, anc ne al proletario. Un extirpation p. ex. del tresore de existent términos scientic de orígine greco-latin vell causar un cultural regresse del spíritu europan. Solmen per novicreationes de notiones e per to anc per nov paroles, li germanes, slaves e asianes va inrichar li mundo-lingue, ne per violentios remotion e anihilation. Si p. ex. in botanica un explorator trova un serie de plantes quel ne incadra se in li existent classification, il ne va dir que to es capricie de natura, que li natura es ciec e ínlogic, sammen il ne va exterminar ti plantes por salvar li classification. E si il vell far tal coses, nequi vell considerar le quam seriosi scientist.

Un nociv prejudicie in interlinguistica ha esset li doctrine: un son -- un signe; un signe -- un son. Null lingue existe quel satisfá ti postulation. Zamenhof ha rejettat li líttere x, pro que x representa du sones, e il scri ks, kz. Ma esque li signe c in Esperanto anc ne es t-s? Esque it ne vell esser plu consequent scrir tsaro, si on have eksperimento? Esque li son n ne es un altri in li parol vango quam dento? O esque on vole fortiar li homes parlar n in danko sempre per li punte del lingue?

Un lingue con ortografie absolut fonetic vell haver un alfabete con cent lítteres. Li duplic pronunciation de c in Occidental es quasi totalmen international e ultra to mantene li etimologic transparentie del paroles. Ples egardar que li lingues italian e hispan malgré fonetic scrition ne ha abolit c. On ne posse asserter que li simplic regul de Occidental fa serios desfacilitás a slaves etc.: c ante e, i, y es a pronunciar quam ts, in altri casus: k. Li L.I. es sempre aprendet quam lingue extran, i. e. per scrit. E in tal casu it es mult plu facil aprender li lingue con auxilie de grammatica e de conexe etimologic. E just tal conexe grammatical es totalmen destructet per dissolution de c in du lítteres: k e c (s, z). Compara p. ex. tchec: voják -- vojáci (soldat -- soldates) o li cáos in Ido: kritiko -- kriticismo, katolika -- katolikismo, ma unitari Occidental: critic -- criticisme, catolic -- catolicisme, electric -- electricitá, publicist -- publication, periodic -- periodicitá, duplicat -- duplicitá, vacca -- vaccinar.

Latino sine Flexione demanda li antiqui latin pronunciation: circa per «kirka», et cetera per «et ketera». Ma tal pronunciation es tam ínacceptabil quam ti de Esperanto, quel pronuncia paco per «patso», caro per «tsaro».

Li avantages de etimologic ortografie es tam important, que finalmen anc Lott e Rosenberger in lor duesim projectes ha adoptet it, in consequentie del convictiv argumentes exposit de Edgar de Wahl, quam yo self hat ocasion constatar ex lor corespondentie.

Do li internationalitá del paroles relate li scrition, ne li pronunciation divers in li divers lingues natural. Internationalitá del pronunciation presc ne existe. Ma li ortografie del international paroles es presc li sam in omni lingues cultural. On do deve conservar li ortografie e simplificar li pronunciation. Li constant international ortografie in li L.I. ducte a unitari international fonetisme. On posse tolerar micri modificationes in li pronunciation, p. ex. t vice ts in confirma-t-ion. Ma on ne posse recomendar un alterat scrition, quel destructe li etimologic coherentie del international derivates con li radicas Occidental. Ples comparar li sam process che lingues occidental quel incorpora se modern paroles con li extran scrition, ma con pronunciation acomodat, p. ex. A avoir-du-pois (scrit F, pronunc. A), F five-o'clocker (scrit A, pron. F).

Occidental es in alt gradu plu comprensibil pro mantener li duplic consonantes pro indicar curt vocal precedent, o discerner divers paroles international e indicar s fort, p. ex.: casse (Esperanto: kaso), casu (kazo), carr (charo), car (kara).

Li L.I. (anc Esperanto) es un idioma con essentialmen latin parolmateriale. E un lingue quasi latinid on ne posse scrir per ortografie polones, si on ne vole reciver grimasse-charades.

Li regul de accentuation in Occidental, que on posi li accentu sur li vocale ante li ultim consonante, desembarassa nos de ínnatural sones del Esperanto-paroles: radio (radio), firmao (firma), statuo (statue), familio (familie).

Un altri principie quel tre impedit li evolution in L.I. es li devise: un parol -- un notion; un notion -- un parol. To es solmen un reva, nequande realisabil. Ti san constatation on hodie fortunosimen ja posse leer anc in li presse esperantistic. Li redactor de «Heroldo de Esperanto» scri in nr 3, 1927: «Regretabilmen li principie «Un parol, un signification» es ruptet plu quam un vez, anc in Esperanto. Cause es, que Esperanto (til cert gradu) es lingue natural. Li afere támen ne es dangeros, nam presc sempre li contextu escarta omni dubita. Comprensibilmen apartene a Vos, o usar o ne usar alcun expression con essentie dubitativ.»

It es clar que on ne posse escamotar li parol «sol» quel es inradicat per international derivates: solitá, solitari, solo, solist, isolat, desolat. Ma noi have anc un serie de conosset scientic términos: solari constante, insolation, solsticie, parasol. Ci li radica representa nor stelle dial, Occidental: sole. It vell esser un barbarism exterminar ti parol existent per su derivates e introducter p. ex. quam Esperanto e Ido: suno. To es ínpossibil. Li lingues in veritá have tendentie a multisensitá. Un lingue quel ha realisat li principie de absolut unisensitá, vell posseder milliones de paroles, do vell esser ínparlabil. Anc Esperanto nequande posse abolir omni homonimes, vide p. ex. su radica bor', significant «forar» e li chimic element «bor», o su nov parol Paneŭropo, quel ne es D Broteuropa, ma «Tuteŭropo».

Comprensibilmen un L.I. deve haver alcun precision e on deve evitar homonimes, u possibil. Ma Esperanto e Ido dis-hacca li gordian node per deformationes: plateno (platin), faruno (farine), pordo (porta) etc.

Un del max fatal consequenties in Esperanto e Ido ha causat li ínnatural curasse de obligativ finales -o, -a, -e etc. por substantives, adjectives, adverbies etc. un metode incontrat in null lingue. Ergo un eclatant pruva que it es ínutil. Just li substantive, quel es haustet de omni lingues del terre, ne posse suportar un tal restriction e etiquettation abominabil quam emúo emu (nov-seland), kanguruo cangurú (austral), kolibro colibrí (caraíb), kvago quagga (hottentot), nadiro nadir (arab), husaro husar (hungar), gejsho geisha (japan), nirvano nirvana (indic), edelvejso edelweiss (germ).

Li conservation de divers finales in maniere de Occidental have practical valore por discerner simil paroles: sol, sole; portu, porta, porte (Esperanto: haveno, pordo, sendkostoj); monstru, (de)monstra(tion) (Esperanto: monstro, (el)montr(ado)).

Li postulation de logica in li L.I. es un erra fatal, nam si vermen li logica deve esser lu decisiv, tande li L.I. es necos por li simplic e ne-instructet hom, e li ideal vell esser un lingue a priori, simil al filosofic sistema Ro de sr. Foster. Li logica es un del max desfacil metodes de pensar, e pro to es tam rar in su aplication. It apari solmen che novi factes, quande on ne posse acter secun instincte e custome. On ne posse parlar si on deve li tot témpore pensar, qualmen formar logicalmen li paroles. Solmen quande on usa li rect paroles instinctivmen, on posse directer su total atention in li materie self. Ma por atinger un instinctiv parlada, on deve aplicar li natural leges demonstrat per li psicologie: ili es custome e analogie (ne logica). Ti lingue va esser aprendet max rapidmen, quel contene max mult acustomat e conosset formes, e li max facil parolformation es ti de analogie con conosset paroles ja international. Ili da li criterie e li exemple de parolformation quel on deve sequer. -- Li L.I. existe ne por parlar secun regules de logica, ma por comprender unaltru in maniere max facil.

Junt con li exploration del suffixes Edgar de Wahl ha fat un total revision del lexico. Mult fals paroles de Esperanto adver ja es eliminat in Ido. Ti labores del Ido-Akademio forsan es li unic usabil por Occidental, quáncam grand parte anc devet esser modificat pro li deformationes causat per li Esperanto-corsette del gramatical parolmarcas e misinterpretat suffixes, conservat in Ido.

Dr. Zamenhof ha selectet li paroles de Esperanto ex li cardinal lingues de Europa, frances, german, angles, anc polones, russ, p.e. nepre (amputat R neprenemo, Occidental absolut). Do anc Esperanto es quasi solmen un europan lingue e ne mundo-lingue, quam on sin jure ama asserter contra Occidental. Esperanto have anc latin radicas quel hodie es totalmen mort p. ex. ansero (Occidental gans, D Gans, S ganso, P ganso, A goose, Sv gas), sed (Occidental ma, I ma, S mas, P mas, F mais, Ho maar, Sv men), anc grec kaj por Occidental e(t), international per «etc.»

Pri adoption de paroles ex angles on deve esser apartmen caut pro li grand diferenties inter scrition e pronunciation. Esperanto-paroles najtingalo (A nightingale) e birdo (A bird) monstra manca de unitá in li metode de adaptation.

Ido ha electet su paroles secun li principie de prof. Jespersen: «Max facil por li max multis.» Edgar de Wahl ha preciset ti principie per «max facil por ti qui sta in international relationes.» Ne li max mult homes es a contar quel conosse un parol; nam tande li L.I. vell esser precipue chines. Quam ja indica li nómine, li lingue Occidental concentra se al Occidente. Nam li majorité del international parolmateriale es occidental e li civilisation mundan hodie es ancor occidental. Un lingue totmundan, i. e. quel egarda omni lingues, chines, japanes, arab, es un utopie. Noi ja mentionat, anc Esperanto ha haustet solmen ex europan fontes. E it es ne-ver que it oferta al ne-europan plu mult quam Occidental. In contrari. Per su parolduplettes por un e sam sense (aviadisto e aerflugisto, delegacio e delegitaro, direkcio e direktoraro, garnituro e garnaĵo) it solmen confuse li esperantistes ne-conossent un europan lingue. E to quo in Esperanto ne es europan, to anc ne es asian, ma artificial, inventet.

Un cardinal factor estetic e practic in un lingue es su stil, quel in li L.I. ja es dat per li latin orígine del preponderant majorité del international paroles. Pro to li íncuidat inplantation de german paroles ne-international quam in Esperanto: hundeca (canin), knabino (puella, flicca), anstatau (vice), bedaurinde (regretabil), es grav misprenses e deve repugnar omni persones con natural instincte.

Anc Ido, essent compilat de pluri persones, have tal mancas. Lingues creat de singul persones posse esser plu homogen. Etsi pluri persones save plu mult quam un, tamen ili mem junt ne deve esser plu capabil quam un sol. Un genie posse crear plu grandios ovres quam grand societés, si il utilisa li experienties de su precursores, i. e. si il labora scientificmen. Comités sol posse crear necos. Ili solmen completa li nov ovre e poli su acutages e aspritás, sam quam li undes poli li rocca. Por nov-creation es necessi concentration de energie con alt potentiale; acumulation de masses sol ne suffice.

Li homogenitá de un lingue ne deve esser consequentie de que omni paroles es de provenientie unic, p. ex. latin. It consiste in li stil a quel es submisset omni paroles, anc ti de orígine foren.

Latino sine Flexione de prof. Peano (LsF), por evitar hibridic caractere del lingue, prende su paroles solmen de Latin. Ma on save que anc Latin, specialmen li Latin del scientie, have mult elementes del grec. It es van purificar li Latin, quam quelc persones vole far pri paroles: homosexual, television, glacial cosmogonie. On ne posse p. ex. dir pur-grec telescopie, nam to ja es altri-cos quam «television.» Anc pur-grec crystallo-cosmogonie vice «glacial cosmogonie» es misguidant, nam solmen li grecos comprende «crysatallo» quam glacie, ma hodie it significa pezze de minerale in form de polyedre regulari o simetric. Lingues evolue. E li sense del paroles changea. Ples memorar quo ha significat li parol «sanction» ante li guerre e quo it es hodie! Un parol ne explica li notion representat, ma es solmen un etiquette traditional sur it. D Dampfer es vapor-nave e ne locomotive, quáncam ti ci sense forsan vell esser plu proxim. Anc in Esperanto it es tradition que vagonaro es D Zug e ne Wagenpark (chiuj vagonoj), logicalmen justificat per homaro (chiuj homoj).

Angles, essent un lingue quasi mixtet, have li max mult paroles hibridic, p. ex. germanic radicas con romanic suffixes: druncard, drinkable, eatable, talkative, free-lovism, backwardation, womanize etc. It do nu va dever tro chocar si Occidental have analog: mannic, trincabil.

Latino sine Flexione prende li latin vocabul bello por Occidental «guerre», trovant se in li romanic lingues e essent afin a A war. Bell(um) vive in belligerante e bellicoso. Ma it ne posse esser adoptet in li L.I., pro su confusion con li adjectiv «bell» (F beau, belle, D schön), quel es international mult plu conosset quam li purmen scientic belligerante e bellicoso.

Li internationalitá del paroles deve esser direct, ínmediat, sensibil ne solmen por docti latinistes, ma por omni persones instructet, anc si ili ne conosse latin. Departente del latin on ne-quande posse arivar a un modern L.I., quel contene bon 1/3 de paroles ne-latin. Circa un demí de omni paroles latin es mort por sempre e ne posse esser revivificat. Li rota del historie ne torna a retro.

Por li sufixes grammatical, p. ex. de conjugation, on ne trova international formes. A un hom ne conossent Esperanto, li formes arbitrari del verbes in Esperanto es sempre íncomprensibil. Edgar de Wahl ingeniosmen ha circumnavigat ti desfacilitás per li metode analitic. Li max grand claritá posse esser atinget si li paroles es ínvariabil tal quam on posse trovar les in li vocabularium, contra que li mult incorporat particules adombra li radica, quo fa desfacil li deschifration del parol, comp. Esperanto amos e Occidental «va amar». Li max grand gradu de analitisme ha atinget li lingues chinesi e anglesi -- lingues de alt e seriosi cultura. E it es clar que un lingue quel pretende devenir lingue del international relationes, ne posse haver tro long parol-combinationes, perdiente per to su claritá. In li declination li analitisme es ja talmen comun, que anc in li L.I. it es generalmen conosset. Ma in li conjugation Occidental es ja mult plu analitic quam p. ex. Esperanto. To have anc un altri valorosi qualitá. On save que omni natural lingues possede sempre un grand quantité de ínregulari formes, precipue in li conjugation del verbes max frequent. Do li regularisation per particules prepositional quam in Occidental es li max apt, contra que li ínnatural suffixes de Esperanto skribis o Idiom Neutral (skribav) sempre va chocar li publica.

Li finale -s, quel in Esperanto e Ido indic li finit verbe, es international conosset quam plural signe, trovabil in angles, hispan, portugales, frances, hollandés, german etc.

Un frase sempre repetit es que li L.I. deve esser facilmen aprensibil. Li autor de Esperanto volet satisfar ti postulation per simplic mecanic grammatica con poc regules e restriction del númere del radicas til un minimum, usante derivates mem por max frequent notiones: mallonga por curt, malbona por mal, vagonaro por tren, patrino por matre. Ma li practicabil e facil aplication es plu grav quam li facil aprension. Nam li témpore del aplication del L.I. va esser 100-plic plu long quam ti del aprension. Pro to it es gravissim haver curt radic-paroles por idés usat omni die. Li témpore por aprension del L.I. es ja tam curt que quelc hores plu mult lude null rol contra li long témpore del vive. Ultra to li ver facilitá de un regul grammatical resulta ne de su simplicitá intern e minimum de regules, ma solmen per aplication in practica. It es plu facil parlar secun 5 regules secun li custome quam per un regul contra li custome. Li du o tri regules de accentuation in Occidental junt es plu facil quam li un de Esperanto.

De látere de Esperantistes on sublinea que un vital social factor por li movement de L.I. es haver un firm e ínchangeabil base, quel p. ex. Zamenhof statuet per su Fundamento de Esperanto, essent íntangibil e obligatori por omni scritor. Ti fundament, consistent de decretes arbitrari de su autor es gardat per li plu o minu perseverant discipline del adeptes. Li fundament de Occidental es li vivent international paroles e li leges derivat ex ili. Ti natural fundament es plu stabil quam li principies statuet de Dr Zamenhof, quel postula que on mey dir internacía e cheestanta vice «international» e «present». Occidental apoya se sur li accustomation de 500 milliones europanes e americanes. Esperanto vole fortiar les parlar contra natura e custome. Ma li inertie del 500 milliones va esser plu fort quam li dictatura del esperantistes.

Quáncam Occidental in mult punctus representa un revolution in li conceptiones reyent pri mundolingue; it es li unic sistema de L.I. quel es conform al exploration-resultates de Wilhelm Wundt pri li psicologie del lingues, it es satisfation e ponte al modern linguistica, ne barrage chocant.

To es li garantíe al success.

E. Pigal

40 annus Esperanto

Apert epistul al 19-esim Universal Congress de Esperanto de Siegmund Ortony.

Del 28 julí til 4 august va evenir in Danzig li 19-esim Universal Esperanto Congress. A ti occasion in «Wiener Handelsblatt» organ dial del Austrian Comercie, li 25, 27, 28 junio ha aparit de sr. Siegmund Ortony un serie de articules contra Esperanto sub titul: «Über die Notwendigkeit und Möglichkeit der Schaffung einer verwertbaren internationalen Handelssprache» (Pri li necessitá e possibilitá del creation de un practicabil lingue international comercial) ex quel noi in sequent publica quelc interessant partes in version Occidental. Li autor, ne conossent Occidental, proposi quam L.I. un simplificat angles. On talmen posse constatar, que ne solmen noi declara Esperanto quam ínacceptibil, ma que anc persones ne prendente parte activ in li movement interlinguistic, have li sam opinion.

Red.

Denove un Esperanto-congress aproxima se e denove es a suposir, que li practic effectiv resultates anc de ti congress ne va esser essentialmen altri quam ti del 18 (!) ja evenit.

Li scritor de ti lineas es un entusiast por li necessitá de un lingue international, inbrassant li terre e il ocupa se pri lingual studies desde pluri deci-annus e ha exactmen observat anc Esperanto durant mult annus.

Il constata, ínrefutabilmen basat sur ti conscienties, profund e expert observationes, que Esperanto tre necessita un reformation. It deve esser ameliorat si it vole aproximar su scope: devenir un vermen usabil, international instrument de comprension. Nam Esperanto es ínfinitmen lontan de ti scope, malgré su existentie durant 40 annus, malgré omni ilusiones. It deve a seriosi mannes reconosser li veritá, ne timer it e meditar pri remedie si es reconosset, que li via intrat es sin chances.

Yo es oficiario in un firma quel have extendet relationes in tot munde civilisat. It con fervore durant six annus fat constatationes relatent Esperanto e sur li base de ili, it constata, que li practic e factic successe de Esperanto es presc null. De cent Esperanto-lettres apen un havet alcun positiv, real base comercial, durant que 99 ha persequet solmen pur idealistic scopes por Esperanto, p. ex. demandar esperantic printages e similes. Ma it esset evidentmen clar che omni cent, que li scritores ne ha esset fortiat usar Esperanto, nam -- 80 percent ha venit de Germania e li céteri 20 percent in max grand parte venit de landes, con queles on sin desfacilitá posse coresponder in angles, in minu grand parte in frances. Li resultate de ti constatation esset, que li mentionat institute ha anullat in li budget-etate li expense-posto por Esperanto pro esser ínutil.

In li interesse de un real e universal medie de intercomprension it es necessi un ínprejudicat conossentie e poy far li logic deductiones. Nam homes rasonosi deve consentir, que li 19-esim congresse va haver tam poc successes, quam li 18-esim, nam in altri casu ili vell [har] aparit ja desde long. Un objectiv observator deve comprender finalmen, que li propagation solmen idealistic del actual Esperanto ne have un minimal valore positiv in li sense de un mundolingue, specialmen de un lingue comercial. Ultra to li Esperanto-congresses es monomanic, parlante sempre solmen pri li propaganda de Esperanto, in su form actual. Contra omni logic necessitá evolutionari ili ha statuet li tese, que un modification in li structura de Esperanto ne es permisset; per to chascun de ti arangeamentes es morti-nascet.

Si on vole ne chassar un fantom, ma quam seriosi hom atinger un scope it ne have utilitá continuar vehicular sur un via evidentmen nullvalorant, ma on deve questionar se u es li causes, que Esperanto quam real mundlingue til nu ne havet successe. To es visibil clarmen a omni hom ínprejudicat. Per to li total manca de chances por Esperanto es evident. On ples do considerar, que it ne have minimal valore si mem tre mult homes apropria se li saventie de Esperanto, solmen por scrir in Esperanto a alcun hom, con qui on posse intercomprender se in un lingue ja existent.

Li max simplic logica doce, que es plu just, si li considerabil minorité de homes ancor ne conossent li mundlingue ja existent (i.e. anglés, secun li opinion del autor. Red.) vell aprender ti ci lingue quam demandar, que su conossores mey apropriar se un nov lingue, de quel li aprension es mult plu desfacil quam on opine in general: To deve esser explicitmen accentuat. It es un fact, que homes íneducat aprende Esperanto plu facilmen quam instructetes, pro que ili minu senti li artificialitá de Esperanto. Li studia de Esperanto -- tal quam it es nu -- ne es util, ma nociv, pro que it detene milles de homes aprender un real mundlingue, quel exhaustivmen compensa li un poc plu grand pena del aprension.

Automaticmen apari li question, esque on deve avansar sur ti via sin esperanties e sin chances quam til nu e, si ne, quo altricos deve evenir por aproximar li scope aspirat. Ma ante omnicos li principie deve reyer, ne esser ciec cavalcante sur principies, ma visar solmen li real scope sin omni principiari opiniones e sin esser impedit per trublant idealisme. Li congresse deve haver li corage a reconossentie e acter conform. Til que on ne reconosse, que Esperanto durant li 40 annus de su existentie ne ha satisfat li esperas, queles on posit in it e pro to anc ne adplu va satisfar les, on solmen dracha vacui pallie. Si on vide, que on ha aberrat, tande on deve resolut retornar e serchar un altri via. Trovar ti via, to es li deve del nov congresse, in altri casu it va finir tam ne remarcat, quam omni altris.

Zamenhof in su grand pensation mund-inbrassant ha fat un psicologic grand errore: il volet contentar omnis e pro to il ha aportat ne suficent a nequí causante per li artificial pelmel de paroles un total ínpossibil situation. Li vocabularium es li fundament de un lingue e deve esser constructet in maniere natural, durant que ti de Esperanto representa un monstruosi artificiallia. Arbitrarimen, sin regul e sin intim sentiment natural, il prendet li paroles de lingues vivent e mort e pro to ili es tre desfacil a memorar.

Precipue li preferentie del german (tago, nur, bedauri, shajni), etsi to es honorant por noi, ha esset un grand misprense, quel demolit li necessi uniformitá. It esset certmen un erra utilisar anc mort lingues.

Secun li judicie general li fatal «j» del plurale deprava Esperanto e on vell [har] posset substituer it plu bon per li angles «s».

Li max grand defecte de Esperanto es, que it ne ha contentat se esser un lingue auxiliari, volente representar un nov perfect lingue equipat per omni fin nuancies e finesses. Per to it transpassa tro mult li possibil límite. Quam exagerat pedantie es p. ex. li contrast exactmen accentuat inter adjective e adverbie o li ostentativ marcation del objective. To es detallies quel existe ne mem in german. Tal desfacilitás have null scope.

Qual bell perspectives revela se, si on pensa, que per un lingue international unitari on vell posser vicear anc li studia del mort lingues e inbrassar li tot homanitè per un sol ligament.

Trad. Ms.

Cronica

A ocasion del semanes festiv, sr. E. de Wahl ha visitat Wien, sequente un invitation de Verein Deutschösterreichischer Ingenieure, Kosmotechnische Gesellschaft, Arbeitsgemeinschaft für Schrift und Sprache e Association Cosmoglotta Comité Central. Il fat du interessant discurses arangeat de ti societés li 14 e 17 junio in li grand sala del Histologic Institute del Universitate. Li unesim discurse ha tractat un nov problema cultural e fisical sub li titul «Li mission del tecnica». In li duesim discurse, acompaniat de projectiones, li autor de Occidental ha parlat córam 80 auditores, pri li historie del lingue international; il refutat in maniere eloquent e convictiv li general prejudicies contra un lingue del tip Occidental. Li du discurses, hante esset acceptet con grand simpatie e rich aplause, va aparir anc in printa. In fine del duesim convenida, ductet de Ing. Emil Jung, presidente del Societé de Ingenieros, sr. Walter Smital, Esperanto-lector che Radio Wien, ha demandat parol por presentar long series de tabelles statistic pri li successes del Esperantistes. Ma li publico, ancor fascinat per li 2-horic clar e objectiv explicationes e li totalmen nov perspectives apertet de sr. Edgar de Wahl., con indignation e unanimitá ha refusat un tal contra-argumentation. Támen sr. Smital ne posset responder li question del presidente, quant Esperantistes existe in li munde.

«Heroldo de Esperanto», nr 25, ha publicat un raporte pri ti eventes in Wien, concludente per declarar que li afere de Esperanto es ja tam difuset, que Occidental ne va victoriar li entusiasme del esperantistes. Nu noi ne vole trublar li felicie del esperantistes e va ofertar Occidental solmen a ti persones qui ne vole accepter Esperanto.

Association Cosmoglotta ha intrat successosi transactiones con un del max grand editorías del continente por comensar propaganda de Occidental sur max larg base. Detallies seque in circulares al colaboratores.

In li movement de Ido ha evenit un schisma. Li secretario del Ido-Union secun «Mondo» nr 10 declara li nov-electet Ido-Akademio quam ínlegal e refusa li material subtenentie. Li presidente del Union ha demissionat. Li presidente del Ido-Akademio ha proposit su demission ja plu antey. Prof. Jespersen e sr. Janotta ne adplu es membres del Akademio. Li reformaci Idistes electet «Mondo» quam organ; li adversari, conservativ partie es ductet de sr. Noetzli, organ «Ido», Zürich. Li Ido-jurnal «Linguo Internaciona», Praha, ha cessat aparir.

Sr. de Beaufront, «precipua autoro di Ido» e secretario del Ido-Akademio, secundat de sr. J. Guignon, vice-secretario del Akademio, in «Ido», junio, responde a mi articul «Regretabil Ido», Cosmoglotta nr 40. Ili have li corage mantener li assertion que in Ido li radica de «sintezo esas nomo, ne verbo.» Sapienti sat.

Prof. Dr. Karl Schüppel, presidente del Esperanto-Societé Parchim, nu fervent colaborator de Cosmoglotta, in li liga-convenida del nord-german esperantistes in Schwerin li 26 may ha pledat por Occidental e con successe ha refutat li fals assertiones pri nor lingue.

Dr. Peipers-Köln ha parlat por Occidental li 13 may in Ido-Societé Paris. In li discussion ha prendet parte sr. L. M. de Guesnet, J. Linzbach e al.

Comtre Dr. Ernö Zichy-Acs, pionero de Cosmoglotta in Hungaria, ha publicat un long articul pri Occidental con textus comparativ in «Magyarország», Budapest, 21 junio. Anc altri jurnales hungarian ha raportat detalliat pri nor lingue.

Sr. F. Pátek, inspector de scoles, in Český učitel«, Praha, 16 junio, ha insertet un articul tre instructiv por Occidental.

Sr. Yoshi Ishiguro, editor de «Esperanto en Nipponlando», Tokio, in li japanes periodic «Nov era», april, publica un articul pri L.I., laudante Occidental; il constata que li pluralsigne -s de Occidental es max international.

«Academia pro Interlingua», nr 3, contene textus comparativ in Latino sine Flexione e Occidental, con posremarca: «Resulta concordantia in generale; differentia es pauco.»

Miss Pankhurst in «The Morning Post», London, 29 april, scri que quáncam li lingue angles have scrition discordant del fonetica, un simplification del ortografie angles vell esser un vandalisme. (Ad nota por ti qui vole adaptar angles quam lingue universal per fonetisar su scrition.)

Li conosset linguist Hugo Schuchardt, prominent specialist in lingues mixt (creolic) e membre del Delegation por l'adoption de un Lingue International Auxiliari, ha morit in Graz, li 21 april.

Editoria T. Fisher-Unwin, Ltd, London, peti nos publicar que li libre «A Short History of the International Language Movement» de Prof. Dr. A. L. Guérard es exhaustet.

Abonnamentes, contributiones e subventiones por Cosmoglotta

Rev. H. L. B., Chemnitz: 3 RM; T. Wh., Ealing: 3 d; F. C. van A., Oud-Gastel: 5 ö. S; G. P., Bergisdorf b. Z.: 5 ö. S; R. W., Argenteuil: 20 fr; O. P., Tallinn: 3 RM; J. P., Tallinn: 3 RM; W. Sch., Lauenburg: 5 ö. S; I. L., Selnica o. D.: 5 ö. S; C. G., Warszawa: 10 Zl.

Pro manca de loc noi regretabilmen ha devet procrastinar li articules: Dr. Karl Schüppel: Pedagogic valore de Occidental. A. Z. Ramstedt: Preterite per -t. E. de Wahl: Exceptiones e li vive. Julian Prorók: Stabilitá e evolution. E. de Wahl: Analitic e sintetic. E. de Wahl: Li possibil futur evolution de L.I. Astralist nro 1: Quel lingue es suficent bon por li popul? Prof. Rosselló-Ordines: Replica pri Interlingua Systematic. Ernst Graber: Neo-Volapük (Esperanto). A. Z. Ramstedt: Li articul li.

Al present nr de Cosmoglotta ne es anexet un Supplement. Li secuent SaC, nr 10, va esser dismisset con Cosmoglotta nr 42.

«Deutsche Briefgesellschaft» alliate de Cosmoglotta

Al present nr es anexet pro nor german abonnates un prospecte e un cart de mandate por «Deutsche Briefgesellschaft» (German Societé de Correspondentie). Noi specialmen fa atenter pri li importantie de ti apart institution con quel nor Association vole laborar comun por li afere de Occidental. Ti societé edite li excellent organ «Deutsche Briefzeitung», quel va propagar Occidental anc trans li límites de Germania, in tot munde. Li redactor del jurnal have li intention etablisser un special rubrica por un «Section de Correspondentie Occidental» por iniciar e promoer relationes per scrit e personal inter adeptes e interessates de Occidental. It es un bell successe por nor lingue posseder un tal alliate e noi peti nor amicos adherer al «Deutsche Briefgesellschaft, Section de Correspondentie Occidental», Naunhof b. Leipzig, Germ. In céteri li adhesion a ti societé have un grand valore por omni intellectuale qui perseque ancor quicunc altri interesses ideal o practic.

Kosmoglott

(precursor del jurnal COSMOGLOTTA)

contene li max important articules pri L.I. e por e contra Occidental.

Absolut necessi por omni scientic interessat mundlinguist.

Precie del annu-colectiones:

1922 e 1923 complet a 7 frs. sv.

Con mancant nr 1 a 4 frs. sv.

Defectiv colectiones a 2 frs. sv.

1924, 1925, 1926 complet a 2 frs. sv.

Complet colection de 1922 til 1926, junt 20 frs. sv.

Recivibil che li autor: E. de Wahl, Eha 10, Reval, Estonia.

Occidental-Litteratura

Curt grammatica-claves de Occidental in lingues Angles, Frances, German, Russ, Tchec a 0,30 ö. S (0,25 frs. sv.)

E. de Wahl: Radicarium directiv de Occidental in 8 lingues ADFIPRSSv 5 ö. S (4 frs. sv)

Jean Chanaud: Index français-Occidental au Radicarium. 1 ö. S (0,75 frs. sv.)

J. A. Kajš: Praktický jazyk světových styků Occidental. 0,60 ö. S (Cena 3 Kc., vaz. 6 Kc.)

A. Z. Ramstedt: Nyckel till Occidental. 1 ö. S (0,75 frs sv.)

J. Gär: Wörterbuch Deutsch-Occidental ha apparit 9 liverationes a 0,30 ö. S (0,25 frs. sv.)

J. Linzbach: Transcendent Algebra, 1,30 ö. S (1 fr. sv.)

Rabindranath Thákur (Tagore): Nationalism in Occidente. Autorisat traduction de A. Toman. Precie 1,30 ö. S (1 fr. sv.)

Dr. R. N. Coudenhove-Kalergi: Li Paneuropan Manifest. Autorisat Traduction de E. Moess. 1,30 ö. S (1 fr. sv.)

J. Robert e E. Pigal: Der Weg zur Europäischen Verständigungssprache (Li via al lingue del europan intercomprension) OCCIDENTAL, in D Esperanto e Occidental. 1,60 ö. S (1,25 frs. sv.)

A. Z. Ramstedt: Occidental -- ett västerländskt kultursprak. 0,30 ö. S (0,25 frs. sv.)

Recivibil che:

Cosmoglotta Mauer b. Wien, Austria.

Comité Explorativ de L.I. Eha 10, Reval, Estonia.

Societé Interlinguistic Villagatan 25, Helsingfors, Finnland.

Editoría Occidental Česká 32, Brno, Tchecoslovacia.

Por postal expenses ples junter 10%. Informationes 2 respons-cupones.

Eigentümer, Herausgeber u. Verleger: Gesellschaft Cosmoglotta, Mauer b. Wien, Postfach 6. -- Verantwortlicher Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing b. Wien. -- Druck: G. Kanz, Liesing.

Anotationes

  1. Ples vider Esperanto-paroles p. ex.: ĉiam (sempre), kiom (quant), malebleco (ínpossibilitá), saneca (sanitari), kazo (casu), kaso (casse), caro (tsar), patrino (matre), nepre (absolutmen), malbona (mal), mallonga (curt), ege (extrem), boao (boa), firmao (firma), ekspansiebleco (expansibilitá), ekzekuciisto (executor), aerflugisto (aviator), senarmiliĝo (desarmation), foresto (absentie), colo (inch), fraŭlo (garson), savinto (salvator), menso (mente), ĝardeno (jardin), ĉirkaŭpolusa (circumpolar), deca (decent), laca (fatigat), dekoraciisto (decorator), bedaŭrinde (regretabil), ĉeestanta (present), anstataŭ (vice).

  2. In li oficial listes de ti societé yo ne es nominat quam un del fundatores, proque in ti témpore yo comensat pos fine del studia mi servicie quam aspirante in li Russian marine (flotte) e quam tal ne havet li jure esser membre de societés. Do mi relationes esset ínoficial, ma pro to ne minu vivaci.

  3. Lateinisch-romanisches Wörterbuch von Gustav Körting.

  4. In «Linguist» esset un grand dispute pri li formes: caseo, fromage etc, e Beermann proposit quam sol possibil e vermen medial e international li form «kees».

Cosmoglotta A 42 (sep-oct 1927)

Organ del Association International Cosmoglotta

Consacrat al developation e propaganda del Lingue International Auxiliari Occidental

Redaction e Administration: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien, Austria.

Abonnament annual: 5 ö. S = 4 sv. fr = 0,75 doll. = 3 RM = 25 csl. K

Annu VI -- Septembre-Octobre 1927 -- Nr. 42 (5)

Contenete

  • Li unesim voce.
  • Stabilitá e evolution. (Julian Prorók)
  • Quel lingue es suficent bon por li popul? (Astralist)
  • Li preterit per -t. (A. Z. Ramstedt)
  • Li possibil futur evolution del L.I. (E. W.)
  • Interlingua Sistematic. (J. Rosselló-Ordines)
  • Response. (E. W.)
  • In servicie del mund-revolution. (Charles Collin)
  • Cronica. (E. P.)
  • Abonnamentes, contributiones e subventiones por COSMOGLOTTA.

Li unesim voce

Li conosset Esperanto-Gazette semanal «Heroldo de Esperanto» (Redaction e Administration: Teo Jung, Horrem bei Köln, Germ.) de témpore a témpore have un rubrica «Ni kaj la aliaj» (Noi e li altris) in quel li redactor in maniere possibilmen max objectiv pena descrir li actual statu del movement interlinguistic general. In sequent noi inserte, con traduction paralel in Occidental, li essential contenentie de ti rubrica ex Heroldo nr 31, 5 august.

Red.

Esperanto -- Occidental

La Ido-«movado» ŝajne fariĝas pli kaj pli senmova. Alvenas ankoraŭ kelkaj Ido-revuoj, sed ili ĉefe kontentiĝas per lingvodiskutoj aŭ per distra legaĵo. Pri realaj sukcesoj oni nenion legas.

Li Ido-«movement» semblante deveni plu e plu ínmobil. Adveni ancor quelc Ido-revúes, ma ili precipue contenta-se per lingual discussiones o per letura distractiv. Pri real successes on lee necos.

Interese estas ankaŭ legi (en «Ido», jan.), ke la nombro de ĉiuj Ido-libroj ĝis nun eldonitaj (inkluzive tiuj, kiuj jam elĉerpiĝis) estas ĉirkaŭ 230.

Interessant es anc leer (in «Ido», jan.) que li númere de omni Ido-libres til nu editet (inclusiv tis quel ja exhaustet) es circa 230.

Cetere grandaj rondoj en «Idujo» deziras reformojn, kiuj plialproksimigus Idon al Occidental. Ekzemple oni postulas laŭvolan elizion de diversaj finaĵoj.

In céteri, grand circules in «Idia» desira reformes qual plu aproxima Ido a Occidental. Por exemple on demanda facultativ elision de divers finales.

Al idistoj mi povas doni nur unu konsilon: forlasi sian nur duone faritan reformlingvon kaj kiel eble plej baldaŭ reveni al Esperanto aŭ -- transiri al Occidental, ĉar pli malpli frue, pri tio mi estas konvinkita, Occidental (eble ne en sia nuna primitiva sed en pli evoluigita formo) ja ensorbos ĉiujn seriozajn reformulojn, kiuj ne estas nuraj fanatikuloj por unu definita sistemo aŭ nuraj amantoj de lingvaj disputoj.

A idistes yo posse dar solmen un consilie: abandonar lor solmen demí-fat reformlingue e max bentost possibil retornar a Esperanto o transir a Occidental, nam plu minu bentost, pri to yo es convictet, Occidental (possibilmen ne in su present primitiv form ma in plu evoluet) ya va absorpter omni serios reformatores, quel ne es sol fanaticos por un definit syitema o sol amatores de lingual disputas.

En Occidental aperas nuntempe dumonata revuo «Cosmoglotta» kun scienca-literatura suplemento; sed taŭgaj lerniloj (gramatikoj kun lecionoj) de Occidental ankoraŬ tute ne ekzistas.

In Occidental apari ho-témpore bimensual revúe «Cosmoglotta» con scientic-litterari supplement; ma apt medies de aprension (grammaticas con leciones) ancor totalmen ne existe.

Krom Esperanto, Ido kaj Occidental ioman intereson ankoraŭ altiras Interlingua de Prof. Peano, kiu aperigas regule la monatan revuon «Academia pro Interlingua».

Ultra Esperanto, Ido e Occidental it atracte ancor alcun interesse Interlingua de Prof. Peano, qui fa aparir regularmen li mensual revúe «Academia pro Interlingua».

Komence de la nuna jaro s-ro Weisbart ekeldonis revueton «Mondlingvo, ne europa lingvo». Sed aperis nur la januara kaj la februara numeroj. S-ro W. estas tre kapabla sed iom malrealeca mondlingvulo, kiu preskaŭ sian tutan vivon kaj sian sanon oferis al laboroj pri la mondlingva problemo. Plej konata estas lia projekto «Medial», kaj laste li okupis sin pri kreo de monda lingvo (ne de esence europa, kiel preskaŭ ĉiuj nun propagandataj projektoj).

In comensa de ho-annu sr Weisbart eat editer revuette «Mondlingvo, ne europa lingvo». Ma aparit solmen li numerós de januar e februar. Sr. W. es mundlinguist tre capabil ma un poc fantastic, qui sacrificat presc su tot vive e su sanitá a labores pri li problema mundlingual. Max conosset es su project «Medial», e in ultim il ocupat se pri creation de un mundan lingue (ne essentialmen europan quam omni nu propagat projectes).

Monda lingvo volas esti ankaŭ la idealema projekto «Ro»; sed ĝi posedas la gravajn mankojn de la praunuaj sciencaj lingvoprojektoj. Ro atentis ekskluzive la teorion sed neniel la praktikon. Sed kio malatentas la praktikon, tio jam estas antaŭdestinita por la morto. Tiel ankaŭ Ro.

Mundan lingue vole esser anc li idealistic project «Ro»; ma it possede li grav mancas del unesim «scientic» lingue-projectes. Ro atentet exclusiv li teorie ma nequam li practica. Ma quo ignora li practica, to ja es predestinat al morte. Tam anc Ro.

Praktike taŭgaj projektoj inter la nun propagandataj estus, krom Esperanto, eventuale ankoraŭ Ido kaj Occidental. Interlingua estas tro malmoderna, bazante sur latina lingvo, kaj Ro tro teoria. Sed Esperanto jam ekzistas, kaj Ido estas pliperfektigita kaj anstataŭota per Occidental. Tiel fine restos, kiel eblaj konkurantoj, jam nur Esperanto kaj Occidental, kaj tiu stato, certe, estos pli klara kaj eĉ pli agrabla ol la nuna ĥaoso. Estos poste demando de potenco aŭ de paca interkonsento, kiun lastan mi konsilus fari jam nun, se la nuna situacio ĝin allasus au rekomendus. Intertempe ni esperantistoj atendu pacienca la evoluiĝon kaj plu batalu por la baldaŭa ĝenerala venko de nia ideo!

Practic apt projectes inter li nu propagat vell esser, ultra Esperanto, eventualmen ancor Ido e Occidental. Interlingua es tro ínmodern, basant sur latin lingue, e Ro tro teoric. Ma Esperanto ja existe, e Ido esset pluperfectet per Occidental e va esser viceat per it. Talmen finalmen resta, quam possibil concurrentes, ja solmen Esperanto e Occidental, e ti statu, certmen, va esser plu clar e mem plu agreabil quam li present cáos. It va esser poy question de potentie o de pacific convention, quel ultim yo vell consiliar far ja nu, si li present situation vell permisser o recomandar it. Interim noi Esperantistes lass nos atender con patientie li developation e lass nos adplu combatter por li bentosti general victorie de nor idé!

Teo Jung + Trad. Red.

Stabilitá e evolution

In un nascent cose li du extrem postulationes de stabilitá e evolution in tre desagreabil maniere contradi ad unaltru e in li unesim témpores del idé del lingue international un evolution del sistema o su corectur esset absolut mortativ por it, e it posset tener se solmen per rigorosi stabilitá e discipline.

Li max instructiv exemple in ti sense esset Volapük. Quande pro aparition de Esperanto on comensat far ameliorationes e reformas, li tot edificie discadet e ruinat se. Just pro to li ductores de Esperanto per omni forties ha conservat li stabilitá per absolut elimination de omni reformas e mem de necessissim corecturas de notoric erras e mancas. E Esperanto ha vivet e expandet se til nu. Quande ha comensat li grand reformatoric moventie de Ido, guidat de Beaufront e Couturat, Esperanto ha preferet un riscant operation con perde de un grand númere de adherentes e plurissim conosset ductores e scientistes, por conservar li stabilitá, in li clar videntie que li unesim reformas de Ido ne va posser haltar li curre del evolution. Ti evolution vell indangerar li existentie de lingue, basat quam Volapük sur aprioristic arbitrari artificialitás e decretes de Dr Zamenhof. E proque li evolution de Ido ne ha sequet li linea ja proposit per Neutral de Rosenberger (1): (abolir li ínnatural e arbitrari grammatical finales), su progressiv developation ha esset de facto un morbid hipertrofie, quase elefantiásis.

Ma pos quelc témpore translaborante du tri vezes su vocabulariums, anc Ido ha sentit li necessitá stoppar li caleidoscopic periode de mutation, recivente per li max divers propositiones, sovente ne limitat per linguistic conossenties, un plu e plu scolastic caractere. Do on ha decretet un periode de stabilitá por 10 annus, durante quel on solmen ha productet un immensi quantitá de nov paroles secun li stabilisat regules. Ma li form de ti paroles esset ancor plu e plu bizarr e tre long e ponderosi. Plu Ido evoluet, plu it devenit scolastic e it esset visibil, que ti via ne posse ducter al scope.

Ti scope es li max grand internationalitá. Li unesim passu in ti direction ha fat Esperanto per election de conosset europan radicas sin deformar les in tal gradu quam Volpük. Poy Ido ha continuat ti linea electente radicas plu apt e plu international, ma al fabricatores de Ido ha mancat li linguistic instincte quel caracterisat li genie de Zamenhof, visibil in su «lingvaj respondoj». To ha ductet ad un ciec via, proque li derivationes sovente esset ancor minu international e plu chocant quam ti del Esperanto.

Latino sine Flexione de prof. Peano ha basat se sur un principie contrari a ti de Zamenhof: ne li popularitá ma li ínmediat usabilitá por li scientie, usante un simplificat latin e renunciante omni autonom evolution. Talmen it nequande va posser devenir populari, ma malgré to pro su strict conservatism lent ma tenaci it progresse in expansion.

Li grand revolution in ti statu de coses esset inaugurat per Occidental, quel uniat li du principies de popularitá e scientialitá per li metode de regulari derivation del conosset international paroles. (2)

Ma instructet per li anterior evolution quel sempre ha ductet ad stoppation in ciec via, li autor lassat maturar su idés durant 30 annus durant queles il provat les in privat correspondentie e mundlinguistic jurnales. Pos publication del principies de Occidental li interessat publica mundlinguistic durant 5 annus posset criticar it, proposir reformes, ameliorationes etc, por quel scope esset apert li págines del nov jurnal Kosmoglott. Unesimmen Occidental ne ha ligat se per custosi litteratura. Du annus mem ne existet un lexico, e poy aparit solmen un provisori radicarium directiv. Malgré to li lingue quam quasi naturalmen crescet, ha monstrat se clar, precis e extrem flexibil, usabil ne solmen por scientie ma mem por poesie, quo til nu esset quasi monopole de Esperanto. E por ti scope Occidental ha monstrat se mem plu apt quam Esperanto, quo es concedet mem de divers guidant esperantistes. Li scientic usabilitá ja esset clar desde li comensa pro conservation del international paroles e lor derivation.

5 annus Occidental hat dat al interessates por reformar e criticar su mancas. Ma li majorité de criticas esset sive efluentie de personal gusta, sive ínpossibilitá liberar se del obsolet scolastic principies, desde Leibnitz e Descartes trans Volapük til Esperanto-Ido e su centes de imitationes e provas de corectura. Ja ti sol facte devet monstrar al pensant hom que un corectura de un producte de arte, per altri persones, mem per un artist va sempre diminuer li valore del ovre proque su stil es un altri. In Egiptian arte existe notori fals dessin in li ocules e péctore. Mi tamen ne posse imaginar que un corectura secun nor propri modern gusta vell ameliorar li Egiptian arte. Ci posse esser solmen un solution: Si li antiquat producte de arte ne contenta plu, on deve crear un nov sistema secun un nov stil. Just to ha fat li quar original creatores de Volapük, Esperanto, Latino sine Flexione e Occidental. Ni un de ili ha volet corecter li anteyan sistemas, ili ha creat alquicos nov e to representa li ver progresse. Lu antiquat mori e lu nov expande se til su possibil límites por poy esser viceat per plu perfect. Ni un sol cose ne posse evoluer in se self til absolut ideal. Li hom evolue in su yunitá e poy labora sur li atinget fundament del vive. Un hom quel solmen vell evoluer e studiar durant su tot vive til fine sin comensar efecter in realitá to a quo il ha venit, es un totalmen ínproductiv e ínutil ente. Ma quelc exemples: Li arc ha functionat til su ultim perfection in form de arcabuse, ma poy it ha esset viceat per li fusil. Li fusil hodie anc sembla har atinget su ultim límite de evolution e probabilmen va esser substituet per missor de bacteries, fúlmin-radio-emissor o alquicos simil. Li labor del cavalle e del bove es substituet per vapor-machine, ti va esser suplantat plu e plu per machine electric etc. Sempre un nov principie realisa plu bon li primari guidant idé.

Un absolut progresse sempre es inaugurat per un nov idé o sistema ne per reconstruction e corectura del anteyan til ínfinite. Ma un revolution constant e ínfinit (quam in Central America) nequande posse producter alquicos util. Li nov idé o sistema deve consolidar e stabilisar se por posser acter e efecter. Max productiv posse esser li nov idé si li possibilitá de vast nov evolution liga se con un san conservatism salvant li atinget successes. Ti conservatisme deve esser directet ye nor heredage de cultural paroles e lor derivation. To es nor fundament vermen international, ne arbitrari fundament quam in Esperanto, ma basat sur li til nu max grand cultura e civilisation. Ti fundament ha monstrat se tam solid, que it ha pervivet presc 2000 annus pos li morte de ti civilisation self. Do li natural evolution va relater principalmen li recent nov materiales, introductibil in Occidental sin alcun catastrofes simil a ti de Volapük e nu menaciant a Esperanto pos li fallida de Ido. Occidental es ya presc un lingue natural e pro to submisset al leges de omni vivent natural lingues. Ja su nascentie e su vive in li unesim annus esset totmen altri quam ti del artificial lingues. It vivet inter su adherentes sin vocabulariums, sin detalliat grammaticas ni crestomaties, e malgré to su usatores scri e parla it quasi in identic maniere. To monstra max bon que li base de Occidental es rect e fort. Pro to nu es témpore comensar li activ propaganda. Li stabilitá por un sufficent long futur es garantit per li experienties de 5 annus de infantie pos un embrional periode de 30 annus. Nu Occidental es matur por prender in su manus li guidantie del mundlingual afere, proque Esperanto plu e plu devia del linea del internationalitá, plu e plu deveni li national lingue de un micri fanatic popul con manie de grandesse, visibil in su autonom «esperantismes».

Nu noi occidentalistes deve prender li standarte del ver internationalism ex li manus del infantesc oldijat Esperanto e pensionar it. Nor internationalitá e naturalitá garanti nos contra brusqui rupturas e catastrofes, proque Occidental per su structura junt natural e regular ha atinget li saturation e optimum in ti direction. Pro manca de mecanic arbitrari elementes omnimomentmen on posse introducter e usar novi formes apu li antiquis. Quo es fort e vivicapabil va restar, e lu debil va morir. To ne evente per decretes e ukases ma per li vive self. E solmen li vive es li eternal stabil in li munde. Constructiones e sistemas cade e rui, ma li vive sempre verdea e triumfa.

«... e florea nov vive ex ruines ...»

Viva li vive!

Julian Prorók

Quel lingue es suficent bon por li popul?

Del látere de Esperantistes on emfasa que Occidental es solmen un lingue por erudites, ma que Esperanto es accessibil anc al simplic hom sin classic education. To es denove un del grand bluffes per quel sempre li povri hom es explotat e saturat per talmi-simili e desvalorallia. Advere por li momente, quande per occasion de 40-annual ancienitá Esperanto es ancor mult plu expandet quam Occidental, on posse dir, que it possede li avantage ja nu strax posser communicar con un sufficent grand númere de persones, havent commun interesses. Ma ti avantage es efemeri e superficial. In general on posse dir que per se self li hom íncult ne senti special necessitá in conossentie de un L.I. proque il ya in facte ne have international relationes e interesses. Li sol qui have serios practic interesse a L.I. es li activ membre de sindicates, socialistic parties e altri simil international organisationes. Li grand masse sovente deve esser incitat, e su interesses ea cardinalmen in li direction ganiar plu grand salarie, «panem», e haver plu amusamentes: «cinema (Kino), dansa, football, box, sport etc.», altrimen dit «circenses». Lor conossentie del L.I. es necessi ne tant por ili self quant por li ductores.

Li comun a omni laboreros, aspiration a plu alt standard de vive, ad elevation ex lor misere, es li cause que just li plu inteligent e activ persones inter ili studia li lingue international, credente per to posser atinger li grand avantage del hom erudit, quel conosse mult extran lingues, e a quel es talmen apertet li portas del superiori mental e spiritual vive. Noi ne deve obliviar que just in li max bon e preciosi elementes del masse de laboreros sempre arde ti flamme del alt humanisme, mult plu quam li material avantages. To noi posse vider che grand númere de martires del liberal e socialistic idé, queles consacra bonviventie a lor idé. E justmen ti persones es li fraudat e deceptetes, proque Esperanto nequande va posser dar les li compensation del ne studiat latin, quel in omni casu es necessi por posser leer scientic litteratura. Pro ti cause li scientie ha til nu repulset Esperanto, quel vole ignorar li scientic nomenclatura e crea su propri. Ma anc ti propri es caotic in max alt gradu e un ver labirinte por omni qui ne es ja versat in ambi coses, 1) in li Esperanto parolformation e ortografie, 2) in li ja conosset usual nomenclatura. Ma anc ili nequande posse saver qualmen va esser li ver rect parol serchat. Adplu per to es introductet centes e miles de duplicates: aviatiko -- aviadisto -- aerflugisto etc, omnis autonom paroles sin etimologic contacte, do paroles sin contenentie por li povri proletario, quel intermixte les e per to monstra su íncompetentie.

Ma li simplic hom es in jure in su idé que aprendente li L.I., i.e. to quo representa li extracte del mundan cultura mental, il vole compensar li mancas de su education defectosi, e il es in jure postular to de un L.I.

Pro to anc in li camp de Esperanto on nu labora energicmen por demonstrar que Esperanto es li base del conossentie del europan lingues, que infantes hant studiat it, aprende li altri europan mult plu facilmen quam sin conossentie de Esperanto, etc. Ma to es mentie e bluff. On ancor ne ha fat li experimente docer tal infantes acurtat latin, p. ex. de Prof. Peano durant li sam témpore usat por Esperanto. Yo es cert que to va esser les ja mult plu util por comprension del modern lingues. Ma it es clar que li max grand utilitá li studiantes vell haver in occupation con un analitic transparent sistema quel da les li clave por descomposir e penetrar li grand númere de scientic paroles, qui anc fa parte de su lingue matrin. Un tal sistema es Occidental quel es basat sur li analise del conosset international paroles europan de latin orígine. It es li clave al scientic nomenclatura e talmen anc al comprension del latin paroles, incontrat in omni europan lingues, i.e. inprofundation del propri lingue. Scolat per li analitic metode de Occidental por li foren paroles, li hom va regardar anc li paroles genuin e populari tra un tal analisatori prisma e ganiar ínconosset intern richesses.

Do anc si un L.I. vell esser un reva e fantome, li pedagogic educativ valore de Occidental, quam transparent extracte del latin cultur, in ti o altri maniere va sempre restar.

Ma si un die Occidental va haver li sam o plu grand númere de persones conossent e usant it, esque tande anc por li micri hom, li opresset, li povri, li proletario posse exister question quel lingue il mey electer? Esque Esperanto, quel liga le a un micri fanatic popul de divers monomanes, o li cultural superlingue del Occidental Civilisation, apertent li porta al total actual real munde scientic, technic, industrial, comercial, economic, politic, spiritual, filosofic, religiosi; e provident le per li imens e clarmen usabil instrumentarium por ti scope.

Tande ne va exister classes, tande va exister gradus de persones aspirant al astres e tales qui avida solmen ganiar material pro egoistic joya e plesura. Ma tande li númere de astralistes va posser recrutar se de omni astral-directet homes, e tande ili forsan va esser in majorité.

Astralistes de omni classes e nationes,

Vu qui aspira lu bon, lu bell, li progress e li vive e libertá, ples uniar Vos al Astral-Internationale in li lingue Occidental! Li mures ha ruit, li portas sta apert e sur ili Vu posse leer: «Ricuperate ogni speranza, Voi ch'entrate».(3)

Astralist nro 1 (ca unic?)

Li preterit per -t

Desfacil ha monstrat se trovar un bon e suficent international metode por formar li preterit del verbes, expressent un action o statu in li passat témpore, sin actual interesse por li parlante. Li europan lingues usa tre diferent manieres por expresser ti idé, o analitic o sintetic o ambi. Pluri ne senti se content solmen con analitic metode, p.ex. ti per fe con infinitive quam usat in Occidental, ma postula anc, secun li modelles de lor national lingues, un sintetic form, ma li sufixes, queles li natural lingues usa por expresser ti idé, tre varia. Anc li usation del grammatical témpores es diferent. Simil constructiones have different significationes in different lingues.

In contrari, por li perfect noi trova un íncontestabil international expression in li germanic e romanic lingues: F. a acheté (a = ha), Prov. a comprat, I. ha comprato, H. ha comprado, Ru. are cumprat, A. has bought (in medieval anglesi anc ha), D. hat gekauft, Dan e N. har köbt, Sv. har köpt (plur. ha köpt).

Ja in li vulgari latin noi trova ti composition: habet caballum comparatum = il have un cavalle (quel es) comprat = il ha comprat un cavalle. Un transition del signification, quel es facilmen comprensibil, e totmen ne ínlogic, quam cert mundilinguanes asserte.

Ti construction significa sempre in li lingues anglesi, italian e hispan real perfect, t.e. un action quel ha evenit in passat témpore ma es finit nu, o ancor have actual interesse del vidpunctu del parlante. Ma franceses e germanes usa li sam construction quam historic perfect in vice de lor preterite e passé defini.

It es remarcabil, que ti transition de perfect a preterite ha evenit che diferent nationes e in diferent témpores, quasi secun universal tendentie. Quam noi save, li latin perfect amavi anc esset usat quam historic perfect in vice de antiqui aorist, e li existent fort preterites del germanic lingues (Cpr. Lat. fefelli e A. fell, Sv. föll, D. fiel) ha esset anc unquande perfectes. Mem un lingue quam li hungarian, ne apartenent al aric lingues, usa nu in ordinari parla írt (ha scrit) in vice de íra.

Ma sin dúbita, un consequent usation del perfect in vice de preterite sembla tre pesant e strangi a mult nationes.

It es interessant observar, que in Lingua Franca on totalmen ne usa ha in perfect, ma solmen li perfect participie: mi andato, mi mirato = mi ha vadet, mi ha videt. Un exact paralel evolution a ti, quel noi conosse del germanic lingues, u in german e sved on posse omisser «ha» in subordinat frases: Das Buch, das ich gelesen, ..., Den bok jag läst ...

On ha proposit quam finale por preterite -i, verisimil sub influentie del romanic lingues. Ma in ili -i trova se solmen in li unesim person de singulare. Ti finale, adjuntet al presentic tema de Occidental, vell dar formes, quel es lontan de atractivitá: finii, scrii, dii, leei, devoei, constituei, etc. Adjuntet al verbal radica noi vell haver: ami, lei, devoi, etc. ma fini (= pres.) e qualmen acter con monosillabic verbes quam far, dar, dir? Del verbe elider li preterit vell devenir elidi. Li italian usa elidi por imperative, ma elisi in «passato remoto», secun li sam fonetic regules, per quel noi have elision. Un final -i sembla do esser ni teoricmen motivat ni practicmen usabil.

Pri un final -v (amav), proposit de quelc mundilinguanes, secun mu opinion ne vale discusser, nam ti es ya signe de imperfect (e ne preterit) in romanic lingues. E introducter in L.I. un special sintetic imperfect es superflu, li témpore es ya tam rar e extra to facilmen transscribil per «esset amant».

Si noi torna nos al germanic lingues noi trova in li anglesi li sequent interessant schema:

Perf. ind. I have loved = perf. part. + have + person

Pret. ind. I loved = perf. part + person

Perf. part. loved.

Ti schema es tipic por pluri germanic lingues, specialmen por li anglesi e norvegian. Ti tendentie ha transformat ta mult verbes, pro haver simil pret. e perf. part.: found -- found, clung -- clung, shone -- shone, u li antiqui anglesi havet fand -- funden, clang -- clungen, scan -- scinen. E noi trova nov tal assimilationes in modern coloquial anglesi: I done, I have took in vice de I did, I have taken, etc. Anc in sved e norvegian noi vide li sam tendentie, e in sved dialectes de Finland on di mem in passive: ja ha kallast e ja kallast in vice de jag har kallats e jag kallades.

It es anc un curios coincidentie, que li germanic «debil» preterite originalmen esset = perf. part. + personal finales, queles depoy ha devenit ínreconossibil o desaparit quam in anglesi. Talmen loved ne es love + d, quam antiqui linguistes pensat, explicant d quam rudiment del verbe do, tun. -- Anc in li slavic lingues li existent preterit (R. l'ubi + l) es un antiqui verbal adjectiv, a quel li poloneses ha adjuntet personal finales: kocha + l + em.

Un preterit del tip I loved = mi amat da mult avantages, proque it es max facilmen combinabil con li diferent formes e usationes in li max mult lingues. Pri li corespondentie con li angles preterite, german preterite e perfect, slavic preterite, li perfect del Lingua Franca mi ha ja mentionat. Ci on deve anc amemorar, que existe in li francesi un schema, paralel al supramentionat anglesi: cpr. p. ex. de mettre (metter) -- perf. ind. j'ai mis, passé defini je mis, perf. part. mis. Ma ultra to li accentuation del final síllabe coresponde al final-accentuat preterit formes del modern romanic lingues, queles ha developat del vulgari latin, in quel noi havet: amái, amásti, amát, etc. Existe anc un grand númere de italian verbes, queles forma su «passato remoto» per li sufixe -tti: io battétti, io credétti, egli recivétte, egli cedétte, essi fendéttero, essi concludéttero = Occidental mi battét, mi credét, il recivét, il cedét, illi fendét, illi concludét.

Li sol objetion, quel on posse far contra un preterite mi amat es ti, que possibil confusion con perf. part. va far li sense del frase ínclar. Ma esque li experientie de un tal grand lingue quam li anglesi ne monstra, que tal timore ne es motivat del practica? Si li claritá vell postular, on ya posse intercalar per ha o mem usar li construction fe amar. Un preterite per -t libera nos de augmentar li númere del formes del verbes, queles til nu ha esset solmen 4 in Occidental. E noi ne besona introducter nov formes, queles vell mutilar li international parol-images.

Ma un simplic remedie es observar un cert órdine del paroles in normal prosa: 1) subject, 2) predicat, e que un perf. part. quam atribute es posit ante su principal parol. Nam cert directives por li órdine de paroles sembla me ínevitabil por un tant poc flexibil lingue quam Occidental. Li libertá ne recompensa ti economie e expressibilitá, quel un cert regularitá oferta.

A. Z. Ramstedt

Li possibil futur evolution del L.I.

In li Editerio P. Ahlberg-Stockholm, Surbrunnsgatan 37, ha aparit li Ido-traduction del fam-conosset brochura de prof. Edward Sapir pri La Problemo di Internaciona Linguo Helpanta. In un curt articul yo ne posse tuchar omni interessant e grav idés del estimat professor, quel advere ha visibilmen studiat divers lingues (Esperanto, Ido, Latino sine Flexione, Romanal) ma es nov in li interesse pri li lingue auxiliari, do il ne possede li interlinguistic experientie de noi antiqui pioneros. Yo vole ci parlar pri li principal idé de prof. S., i.e. pri li simplification (plu rect chinesation del lingue), quel in su tendentie coincide in general con li idés de Dr. F. Riedel in su Principes of de Mundelangue (Uniti Langue), publicat in Kosmoglott Marte 1923 nro 1.

Il vole haver un absolut analitisme quam in chines, ne solmen in li declination e conjugation, ma anc in li derivation, do in vice dir «bak-er, farm-er, cutt-er» etc. «bake man», o «bake person, farm person» etc. por «winter» -- «cold time», por «strengthen» -- «make strong», «wisdom» -- «wise way» etc. It es, il vole atinger un sorte de Pidgin-Europan. Il laude mult li expressibilitá del american partial lingue auxiliari Chinook e constata que in ti Jargon on posse expresser mem long religiosi e political declamationes.

Prof. Sapir sta ancor sur li platform que li necessi cose es un max facil analitic lingue con minimal quantité de paroles e usabil anc por li max íncultural popules. To es visibil per que il sembla voler mem supresser li differenties inter g-k, p-b, l-r, d-t, etc e abolir li latin scrition por un general stenografie.

It es clar, que in li hodial statu de nor munde omni ti coses es utopies, forsan atingibil, ma solmen in tre lontan futur e pos mult long e minutiosi labores preparativ e experimentes in li usation, quam il self recomenda.

In li actual témpore noi vive in li era del occidental e medieuropan popules. Li parte del popules oriental, african, american-indianic etc in li international comunication (comercie, trafic, viages, scientie, tecnica, congresses, etc) es talmen ínsignificant, que in practica it ne vale calcular con ili. Quo noi besona, e besona tre urgentmen, es un medie de communication por europanes, qui hodie sol es li representantes de modern international vive e dicta su leges. Li extereuropanes es ja per circumstanties fortiat aprender un lingue europan si ili vole far comprender se con altri civilisat homes. P. ex. Japaneses scri lor scientic libres in angles o german ma ne in japanesi o chinesi. Do li L.I. deve secun li principies de prof. Jespersen egardar li customes e psicologie del max mult interessates i.e. li europanes e specialmen li occidental-Europanes, stant in li centre de ti modern moventie. Pro to un tam grand chinesation del lingues hodie es ínpossibil, proque noi europanes ancor ne posse descustomar nos del idés de derivat paroles e lor combinationes. Ma it ne es ínpossibil que li evolution futur va marchar in ti direction. E pro to it comprensibilmen es necessi egardar li evolution, e haver ja in li hodial structura del lingue international un base possent developpar se in ti o anc in altri possibil directiones. Advere existe coses queles suggeste un evolution in li sense de prof. Sapir. Yo vide to in li crescent ultra-nationalisme e li substitution del international parol-materiales per autonom fabricationes. Per to li númere de omniconosset paroles diminue e li nu tam necessi derivationes scientic perdi se ex li conscientie del popules e tande anc ne es plu tam necessi in li L.I., quel va comensar producter su propri términos. Ma pre-dir in quel direction ti production autonom va marchar, quam ja dit es ínpossibil, forsan it va esser analitic in li maniere anglo-chinesi, forsan plu in li romanic historic linea, do plu sintetic. Ma it es clar que ti futur caractere depende max mult del politico-economic situation, i.e. quel popules va esser li ductores in li movement. Si to va esser anglo-americanes e asiates li direction va esser li monstrat per prof. S., ma si pro obtrusiv fortie anglo-american in li extereuropan munde, ta va dominar li lingue anglesi, e li L.I. va haver su principal extension in li límites de Pan-Europa de Coudenhove-Kalergi, i.e. sin Anglia e sin Soviet-Russia, tande it es clar que in li direction in quel divers interlinguistes ja nu vole pussar Occidental, i.e. al abandona de analitic formes in li verbes i.e. in li direction monstrat de prof. Rosselló-Ordines! Pro que noi hodie ancor ne save quel linea va sequer li evolution, it ne es bon ja nu ligar se tro fort in ti relation. Pro to sembla que li max neutral per su regules lingue Occidental quel posse evoluer in ambi directiones es li max bon base, proque it posse servir ja nu, e ultra to posse adaptar se a ambi possibil novationes probabil.

E. W.

Interlingua Systematic

Replica(4)

Scrit in «Interlingua Systematic».

Ce scripto, replica ad recensione de Sre Wahl in nr 39 de «Cosmoglotta», es parte de alter plus extens, missa ad Redactore de ce revista, que ne pote hic fier inserto integro. Me regretta tal decisione, nam me ne pote, in li limite fixato ad me, tractar adequàtim omni punctus de interessante et long scripto de Sre. Wahl.

Principal characteristicas, de Is, sine computar suo justo consortio de naturalitá cum regularitate, es formatione derivativ ex un thema general de verbo (ne ipso supino), usque obtener, per desinentia, participio generator, quasi semper correcto, et inde, suo normal derivtos; et applicatione de principio decompositivo-selectiv in formatione de léxico.

Me ne ha negato naturalitate ad méthodo uso in Occidental formar serie verbal, in verbos irregular, basando super participio passiv (recepter, receptet); sed me ha affirmato cod L.I. deve aspirar ad solutione plus ideal, nam in illo nos observa manca de euphonia (-et, -tet, -set), redundantia (du signos supinal in participio: recept(o) jam es participio), alteratione de lege classic que fac derivar suf. -ione, -ivo, -ore, -orio, -ura, ..., ex participio. In Is hom ha advento ad un correlatione normal: dic, -to, -t-ione ..., recep, -to, -t-ore ...

Conveni notar cod themas general -- ne multos -- que in Is discrepa de th. de infinitivo. L. infecund (recep vice recipe, pose vice pone) ne pote fier considerato ut barbarismos, nam illos es solo trunco de participio generator, forsan un salto versum forma primitiv et simplic de radice verbal.

In alter locos, me jam ha explicato méthodo uso pro tovar thema general de verbo, elecendo thema de major superviventia in forma de ràdice que, cum applicatione directo de desinentia participial et cum suf. ulterior, da immediato generatore et suo derivato in lor aspectu international. Majorparte de verbos adapta ad régula de Is. Sr. E. W. presenta serie de verbos -- multos ex illos, per alter parte, missoluto in Occidental. Per applicatione de tal méthodo, forma correspondente de ce verbos ne es desfacil. Si un ex du th. de ce verbos es morto, perditione de isto es sine transcendentia. Si ambo es fecundo, nos deve optar pro plus vivente, aut facer, si possibil, du series verbal. Plur verbos citato habe nul abnormalitate in Is. Vide solo ut exemplo: crede(r), credito (ne creso). V. nota 2 pag. 6, Gram.; ven(er), vento; rup(er), rupto; distinc(er), distincto; fus(er), fuso; expuls(er), expulso; flue(r), flúito (fluxo aparte). Ver irregularitate hom trova in ul verbos aut derivatos de Occidental. Nota: venir, vento; voler, volition; merger, mers; morir, mort; nascer, nat; reflecter, reflex, etc.

Sre. E. W. monstra surpresa pri th. dic, sine e et geme cum e. Cosa es vere simplic, et ne es necesse -- ut crede car amico -- esser latinistas pro scrir an e corresponde ad th. aut ne; es sufficiente cogner di to nota 2 de formatione de generatore: finale e de th. fi i breve in generatore. Ergo, in reciprocitate: in G. que habe i breve (gémito, crédito...) thema recupera littera e. In alter generatores paroxyton, que es majorparte, medio obtener th. adhuc es plus simplic; il reduc-se ad eliminar signo de participio generator -to (solo -o si t ne es): amato, annexo, dicto..., th. ama, annex, dic... Idem resultato hom pote obtener per separatione de suffixos et desinentieas in vocabulos derivato. Me demonstrare, si me habere loco, cod in Occidental, pro trovar th. verbal, dato un g. aut derivato, existe major complicatione.

Pri mutatione phonic de littera c (dicer, dicto) conveni cod Sre E. W. appresta armas pro defender Occidental, tanto plus quanto in Occidental existe etiam ce defectu in alter litteras (long, longissim; friger, frigore).

Preter ul particulas, voces morto (id es que ne existe in L. N., aut ne fac derivatos) es vere rar in Is. Sre E. W. cita ut formas ne existente in modern linguas sequente vocabulos: acervo, vivente in H., soler vere frequente in H. I. Cat., P. (soer), cum derivatos ut sólito, insólito, ne confusibil in Is cum solo (G. allein); hom simplic apócope de hom(o), vivente in Cat. et vere simil ad F. on; obsequio vere commun in H. P. I. (ossequio), cat., A. (obsequiousness) et possibil introducto in ul lingua nordan (G. obsequium) et, ultra, cum grand et util dirivationes; suf. -ense valde vivente saltem in H. Resta solo ut vocabulo morto fier (G. werden), utilizato pro verbo auxiliare de passiva. Malgrà suo qualitate, ce verbo es max indicato pro ce functione; nam recurser ad auxiliare esser pro voce passiv ne place ad multos ob charactere substantiv de ce verbo.

In alter occasione et in alter loco me curarà responder ceter punctus plus secundare de scientic et sincer critica de ilustre auctore de Occidental; et, pro finir, me pose leve commento ad syntesic idea de Sre E. W. pri Is, id es: «tro sclavic dependentie del Latin». Ut hómine occidental me habe predilectione ad pretiós thesauro latin international. Id es plus; es preferibil pro me, personalim, un vocabulo L. aliquanto minus international, si il es vivente, ad alter plus exotic et que repugna ad genio de Is. Ad ce scopo étiam converge nostro citato principio de selection (V. gram. de Is), potente remedio pro evitar anarchia in compositione de léxico, cum que nos obten lingua plus homogen et plus harmónic. Sed id ne significa inacceptatione de voces ne-latin tanto quanto id esse necesse. Me confess cod in principio, ob facil influentias, me timeba ce sigillo latin in L.I.; sed córam actual discordia interlinguistic (quant càpites, tant sensos), me considera imponderabil vantag'io [sic!] cod Is habe tam secur base, cod il esse forte latin; sed -- comprender bene -- Latino de hodie, quasi nimi simplicato, regulare et systematizato.

J. Rosselló-Ordines

Response

Li aspectes de mi e de sr R. O. es diametralmen contrari. Il sercha li union possibil in li preterite, forsan ante-preterite adveniente a formes quam construcer etc. Li finale «a» essentialmen feminin il conserva támen in «ista» pro li tri sud-west-roman lingues, durant que in A. F. D. Holl, Sv, R, Finn, Estonian, Letton, Tchec, Polones etc ti «a» es perdit. It contradi al sistema general e al tendentie progressiv de Europa, it es un sentimentalisme sudroman. Ne li latin es lu essential, ma lu international, e ci li customes de A, D, F, es plu grav quam S e I, tam del quantitá de parlantes quam del númere de persones stant in li communication international. Yo do seque li evolution del lingues anc si solmen it es incontrat in un de ili e ne li form justmen latin. Li introduction del L.I. va depender ne del romanic occidente quel in ti direction ha monstrat til nu un minimal interesse in comparation con li grand cultur-nationes A. D. F. e si li sud-romanes, ja in general mult plu favorisat per li form del lingue quam li anglo-germanes e tam plu li slaves, si ti sudromanes va ultra to favorisar e defender ultra-sudromanic formes quam ista etc, on va far sin ili. Ma to vell esser damage!

Li cose con gemer e dicer mi támen til nu ne comprende. In li lexicos es ya dat li infinitive (o ne?) e tande yo ne posse distinter ca e in un casu apartene al tema, o in altri casu al finale! E to sr R. O. ne ha posset refutar.

Secun sr R.O. sembla esser necessi que yo conosse anc li G. exter li Th. (gémito, crédito) ma il sembla obliviar que ne-Sudromanes ne conosse ti G. Gémito es ínconosset exter li dominia S. R. e «credit» ha changeat su curt i in un accentuat in D. F. R. Eston. Holl. Sved.

Sole(r) confunde se ne con «solo» ma con «sole» (D. Sonne), e «solito» con «solitari», quasi totalmen international.

Yo tre aprecia li veneration de su lingue matrin, e tam plu de su ava (grand-matre) latin classic, ma on ne deve adtruder al L.I. su personal predilectiones, quel on posse caressar in su lingue matrin.

Yo anc ne ha imposat al L.I. Occidental customes specialmen russ, o german sive estonian, ma ha electet to quo es max international.

Ma si per su systema sr R. O. va posser interessar su sudromanic conpatriotes por li cose general del L.I. sur su version, to va esser un grand success, proque li intercomprension inter Occidental e Is va esser tre facil e curt. Ma yo espera que sr R. O. va tornar su regarde un poc plu al futur e presente quam al preterite.

Li rote del historie ne torna a retro!

E. W.

In servicie del mund-revolution

In esperantistic organes, quam «Sennaciulo» e «Informilo de C. K. SEU», ha aparit in li ultim témpore articules, scrit de divers autores, in queles on franc jetta li masca e desvela su ver facie. Yo cita quelc paragrafes ex li comensa del articul «Inter niaj Kontraŭuloj» traductet in Occidental:


Specialmen durant li ultim annus Esperanto, usat in li servicie del proletariatu, ha devenit un util instrument por revolutionar li laboreros del tot munde, por fortificar li comun front del classe del laborero.

Un tal role Esperanto ne have solmen secun li pretensiosi opinion del esperantistes self. Decides e resolutiones de pluri grand organisationes del laboreros, national e international, francmen indica e aconosse lu sam.

Anc borgesi autoritás vide in Esperanto un potent medie por revolutionari influentie. Just un tal motiv esset exposit del francesi ministro Bérard quande il prohibit li instruction de Esperanto in francesi scoles. Visibilmen lu sam pensa li german professor K. Vossler, quel afirmat que «in li ultim témpores ha invadet in li gramatica e li lexico de Esperanto li international bolchevisme, socialisme e comunisme, quel intente ne solmen reviventar Esperanto per su idés, su atmosfere, su tendenties e su contenentie, ma anc calcula con li auxilie de Esperanto por promoer su politic propaganda».


Un bon aconossement, ne ver? In quel gradu noi ha ja realisat li paroles de Vossler, expresset in 1922, to es demonstrat max bon de nor ultim, VI. congress de Sat e de existent rapportes pri li activitá del international e national organisationes de esperantistic laboreros.

Comprensibilmen noi ne va asserter, que Esperanto es li lingue exclusivmen proletari e apartenent al laboreros. To ne vell esser ver. Un important númere de membres del Universala Esperanto Asocio e li «neutralistes» de divers color-nuancies continua exister, usar nor lingue e propagar it.(5) Ma in omni casu it es impossibil negar ti fact; que solmen in li combatte por li affere del class del laboreros Esperanto revela su signification e su possibilitás. Esperanto ha devenit ti lingue, quel es practicmen usat de ti class, quel in general ne aprende extrani lingues e ne save les. Li confuset «neutralistic» Esperanto-reveríes e li pacifistic babillada del neutral esperantistes perdi su base, su ideologic radica, e in li sam témpore li ideologic fundation por un proletaric rubi esperantisme continua crescer e devenir fort.

Li autor del articul cita li famos linguist, professor K. Vossler (München). Anc prof. H. Güntert (Rostock) ha expresset se per simil paroles, e ultra ili mult altris. Chascun conosse li rapport de prof. Reynold (Geneve) al Liga de Nationes, in quel il concludet, que «lontan de recomendar Esperanto on deve desconsiliar li usation de ti lingue artificial. Esperanto es in li sam témpore effect e cause de decadentie intellectual».

Li constant confusion, quel es fat de Sr Drezen in su articules, li identification del personal interesse de demagogos con li afere del class del laboreros, es li notori falsification, quel noi conosse tro bon. Li fact es que li preponderant majorité del laboreros ne aproba ti machinationes.

Regretabilmen li laboreros ancor ne conosse Occidental, ma quande ili ha fat li conossentie, ili va comprender, que Occidental ne es minu democratic quam Esperanto, ma plu. Occidental es li ver democratic lingue, durant que Esperanto es un lingue por ínamicos de omni cultural progress e liberation del class de laboreros. Inter omni artificial lingues Occidental es ti lingue, quel es li max bon just por laboreros e altris, aspirant a plu alt cultura e education por comprender e defender su position in li modern complicat states, proque:

  1. it es li max practic, facil, perfect e bell lingue artificial existent, 2) it explica li signification del cultural paroles in lor propri national lingues e per to aperte li portas al dominias del scientie e tecnica, e 3) it es un excellent clave a studias del lingues anglesi, francesi, italian, hispan, etc. Occidental monstra via ad supra, ad extra in li grand munde, durant que Esperanto ducte ad infra, ad necú, in un sacc-strada, lontan de cultura e scientie e arte.

Occidental defende solmen li mental cultura; do it ne posse esser simbol de opression, capitalisme e imperialisme, quam ti esperantistes vole far creder li laboreros ne conossent li ver statu del coses.

Ma sr Drezen e su coidealistes certmen save bon quo ili di. Il conosse Occidental, ma rejecte it. Pos su repetit assertiones e atestationes it es clar, que Esperanto vermen posse far excellent servicies por nivellar e abassar li cultural standard del europan nationes, quam ha dit prof. Reynold e altris. E Sr Drezen accentua, que il comprende li afere plu bon quam li «neutral» esperantistes. Li future va monstrar, esque li «neutral» esperantistes nu ha comprendet alquicos.

Charles Collin.

Cronica

«Prager Presse», 28. julí, publica un articul pri Occidental. On dí, que prof. de Wahl, fundante sur 30-annual investigationes pri li leges de un lingue international, ha creat un idioma quel es ne solmen tre facil in aprension, ma quel es anc tam naturalmen constructet, que centes milliones homes comprende it ínmediatmen. Li transition de Esperanto o Ido al nov lingue Occidental esse tre facil.

«Národní Listy», Praha, 27 julí, insertet un simil articul favorabil, in lingue tchec.

«Der Schlüssel zum Weltgeschehen», Leipzig, nr 8, contene un long articul por Occidental, de J. Robert Hörbiger. Il di: «Ja li sol nómine artificial lingue universal causa repugnantie; e li max conosset representante de ti lingues, Esperanto, regretabilmen es tre poc apt por refutar li prejudicies. Li experientie con Esperanto e su reform-sistemas ha demonstrat que just li «facilisationes» dictat a priori, fa ti lingues desfacil e ínpracticabil. Occidental, in contrari, mantene li generalmen conosset parol-images. It es quasi excrescentat ex li lingues national del Occidente, sam quam li german litterari ex li german dialectes».

«Revaler Bote», 2 august, in maniere simpatios recense li caderne festiv de Cosmoglotta, nr 41.

«Araldo Fiorentino», nr 6, in un suplement special dedicat al discussion del problema de L.I. inserte un alinea in Occidental e recommenda a interessates leer Cosmoglotta.

«A bis Z. Mitteilungen für Scheithauersche Stenographen», Leipzig, nr 10, a occasion del anniversarie del autor de Occidental contene un calorosi articul. Li estimat editor, quel ja un vez insertet un noticie por Occidental, denove publica un tam excellent e fin caracterisation de nor lingue, que noi vole far it conosset ci in traduction a nor letores: «Ho-mensu un hom ha atinget su 60-esim die de nascentie, pri qui yo crede que li historie universal va nominar le unquande inter li max grand homes de omni eras: i. e. Edgar de Wahl, li autor del lingue-sistema Occidental. Durant que it sembla que li homes sur terre esse destinat del fate star un contra altru quam ínamicos de millenie a millenie, un nov lingue comun cresce totalmen ínremarcat inter li nationes dextri e levul del Ocean Atlantic. Ti lingue unquande va rendir tam intim li comunication spiritual e economial de ti popules, simil quam li landes del lingue angles hodie es ligat reciproc. Til nu on ha penat inventer un tal lingue, quasi per un fabrication-procede. Ma E. de Wahl ne ha inventet ni fabricat alquo; il ha colliet matur fructes ex li lingues actualmen parlat sur ambi láteres del Atlantic e presentat les al munde in un litt libre (Radicarium directiv de Occidental), declarante: Ti ci paroles hodie ja es international e conosset a omni homes quel in lítteratur e scientie sta sur li altore del cultura. Si on usa ti ci paroles internationalmen, tande on posse far se comprensibil in Europa e America e Australia e anc in Asia e Africa, a quant ta es conosset europan civilisation. Qui folietta tra li litt libre, ti es astonat pri li imens númere de paroles quel hodie ja es conosset internationalmen. Por un hom quel vole cooperar in li developation e confirmation de nor cultura, it apen existe un plu meritosi mission quam li sequent: proclamar li evangelie del fratrinitá quel plu e plu cresce in li lingues del europan popules e quel in durada on ne posse mortar ni per conspiration de silentie ni per contra-actiones. Nam it es parte del natura.»

In «Oomoto Internacia», monata organo de la Universala Homama Asocio, Paris, nr 15, Lohen Grin sub titul «Ĉu Esperanto estas nur eŭropa lingvo?» pena impressionar que Esperanto in contraritá a Occidental esse ver mundo-lingue, citante passus ex Cosmoglotta nr 38. A to noi posse responder solmen quo ja es dit in li articules «Oriente e Occidente», Cosmoglotta nr 39. «Li psicologic e sociologic caractere del lingues», nr 39, 40, «Li ovre de E. de Wahl» nr 41 etc.

«Berliner Zeitung am Mittag», 8 august, contene un noticie pri li «nov mundolingue» Occidental.

In «Katolika Mondo» sub titul «Inter mondlingvanoj» Bojec Molodoj scri que Occidental pro su plu grand consequentie in aplication del idistic principies ha forlurat mult idistes. Nu, li plu grand consequentie vell relater li selection del radicas secun internationalitá. Ma li céteri principies, p. ex. li invasion del matematica in li parol-derivation de Ido, es misvias, ne sequet de Occidental; ci li du lingues es quasi antipodes. In céteri anc ductent Idistes ancor activ concede que «Ido es tro logic», quo fa desfacil su corect aplication, mem por su autor.

Li Centraleuropan Ido-Conferentie in Szombathely 13 -- 15. 8, ne evenit pro manca de adherentes extran.

E. P.

Li duesim Congress Paneuropan in Bruxelles ne posse evenir ja in octobre, pro que li finition del programma demanda plu long preparationes. Li nov termine ancor ne es cert.

Abonnamentes, contributiones e subventiones por Cosmoglotta

Architect F. Sch.-Mauer: 5 ö. S; Paroco E. J.-Herforst: 5 p. S; Dr. R.-Kamenz: 5 ö. S; G. A. M.-London: 10 pd; Dr. A. P.-Köln: 5 RM; H. St.-Zell a. S.: 5 ö. S; Regierungsrat Dr. M.-Rudolstadt: 5 RM; L. E.-Wien, VIII: 5 ö. S; M. St.-Buttisholz: 5 ö. S; A. S.-Wien III: 5 ö. S; L. M. de G.-Paris XIX: 5 ö. S; Ing C. P.-Paris XIX: 5 ö. S.

A. D.

Eigentümer, Herausgeber u. Verleger: Gesellschaft Cosmoglotta, Mauer b. Wien, Postfach 6 -- Verantwortlicher Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing b. Wien. -- Druck: G. Kanz, Liesing

Anotationes.

  1. Li Delegation ha hesitat in su election inter Esperanto e Neutral e solmen pro li ja grand númere de adherentes on ha electet principialmen Esperanto, ma sub condition introducter reformas in li sense del projecte Ido e de Neutral. Ma just lu essential de Neutral on ne ha sequet, ma conservat li fundamental structura de Esperanto por posser atirar li esperantistes, quo tamen ha missuccedet.

  2. To es just li subconscient principie de Zamenhof. Solmen su yunitá e su ignorantie del linguistica comparativ ha impedit le trovar li plen solution. E poy, quande il esset plu matur, li ferrin contracte con li editorial companie ha fortiat le ad absolut silentie. Li atinget publicitá e expansion ha postulat stabilitá.

  3. Sur li porta del inferne de Dante es scrit: «Lasciate ogni speranza, Voi ch'entrate» (Ples abandonar omni esperantie, Vo qui intra), li correctet citate de Astralist nro 1 vell significar: Ples re-prender omni esperantie... etc. Red.

  4. Solmen pro que li recension de Interlingua Systematic (Is) esset promesset sutémporanmen in Kosmoglott nr 37 noi ha publicat it ancor, in Cosmoglotta nr 39. In consequentie noi recivet del autor, sr. Rosselló-Ordines, un replica, quel noi, pro causes de objectivitá, ci inserte, mem in su lingue Is. Ma in futur noi ne posse ocupar nos tam detalliat pri altri systemas. Nor loc es tro car. A discussion láber del divers projectes de L.I. es consacrat li revúe «Mondo», Stockholm, Surbrunnsgatan 37. Red.

  5. Sublineat de mi. Ch. C.

Cosmoglotta A 43 (nov-dec 1927)

Organ mensual del Association International Cosmoglotta

Consacrat al developation, propaganda e aplication del Lingue International Auxiliari Occidental

Redaction e Administration: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien, Austria.

Abonnament annual: 7 ö. S = 1 doll. = 5,2 sv. fr = 4,2 RM = 33 csl. K

Annu VI -- Novembre-Decembre 1927 -- Nr. 43 (6)

Contenete

  • Exceptiones e li vive. (E. W.)
  • Li articul li. (A. Z. Ramstedt)
  • Remarca. (E. P.)
  • Mi -- mu, yo -- mi. (E. W.)
  • Remarca. (E. P.)
  • Li mollat sones n' e l'. (E. W.)
  • Neo-Volapük. (E. Graber)
  • Nov projectes de L.I. (E. W., E. P.)
  • Cronica.
  • Avise. (Administration)
  • Corespondentie.
  • Abonnamentes, contributiones e subventiones por Cosmoglotta.
  • Avise al letores. (Administration)

Exceptiones e li vive

Til nu li public opinion es obsedet per un horror-fantoma, i.e. li exceptiones. On time les, proque ili ne subjuga se al norma, al custome, ili fortia interrupter su trotta machinal; e on abhorre les proque on deve atenter e esser caut, regardar, pensar. Ma omni ti coses es sentit solmen del «outsider», del foren, qui vole intrar in contact con li comunité parlant su propri lingue. Ma li sam-linguanes totmen ne senti li exceptiones de su lingue e parla mem li max desfacil e irregulari lingues con elegantissim facilitá e simplicitá.

Qual es do li function del exceptiones, e qual lor effecte, si li usantes totmen ne remarca lor presentie? It vell támen esser oportun pro plu grand claritá posir li question inversmen: quel es li function e li scope del regula? Nu, on va dir, to es ya clar: it facilisa li registration, rubrication e usation del imensi materiale, e su reconossentie. Yes, ma quel materiale on deve talmen rubricar e registrar? Esque ti, quel es ye omnidiari usation, o solmen ti, quel es usat ye ocasion e quel es plu foren, ne familiari? Li arestates de un prison es registrat solmen per numerós, li grand masses de un armé per division in categories quam membres de brigades, regimentes, battalliones, companies, pelotones, ranges etc, li mult persones con queles noi have personal raporte noi conosse sub lor nómines de familie, nor amicos sub lor propri nómine, e nor max car e proxim persones, nor amat infantes have su propri nómines caressiv, sovente unic in li munde total!

Plu proxim e plu individual un cose relate a nor vive, tam minu schematic, tam plu exceptional it va esser. Li rurano ne contenta se por su animales domestic per suffixe feminal e infantal. Il ne di bovo, bova, bovello ma have special nómines tauro, vacca etc. Li chassero possede nómines special distintent li divers species del animales savagi. Un propri dom, constructet por se self es altrimen ínregulari quam li sempre egal e ínpersonal logimentes in li logicasernes del grand cités. Ma esque ili es plu comodi quam li ínregulari, intim domette? In exteriori commoditás certmen: central-calore, aquiducte etc, ma li intimitá del hem mult plu posse crescer in un individual circumité.

Do li ne-schematic, individual, exceptional es plu comod e plu distintiv por coses de constant usa e lu schematic, regulari, rubricat por li ocasional, oficial, aferal raportes. Li schematisme mortifica lu individual e li extrem individualisation destructe li possibilitá de un organisation. Ma ambi es necessi, solmen lor proportion es diferent secun li relation inter li individuo e su circumité. To on posse vider partú in li vive, anc in un tal dominia quam li leges fisical in li natura. Plu ti leges es aplicat al anorganic mort masses, plu ili es regulari. Ma plu ili intra in un raport intim con li vive, noi vide que ti leges natural es plen de exceptiones e, quo posse astonar nos in maxim gradu, ti exceptiones es sempre adaptat al profite e necessitás del vive!

On save que li max necessi elementes del vive es aqua, aer, lúmine e calor, e li vivent organismes es constructet ex carbonic combinationes, hidrates e albumines. Nu specialmen li aqua in omni su chimical e fisical qualitás representa un complet node de anomalies: li caloric capacitá del aqua, su calor de fusion e de vaporisation es extrem plu grand quam ti de omni altri materies, quo in efectivissim maniere producte un equalisation e distribution del calor sur li terre. Li expansion del aqua per calore es totalmen ínregulari, proque de 0° til 4° Cels. li aqua ne augmenta su volúmine ma just contrari diminue it. Ma just ti circumstantie junt con un altri exceptional cose, que glacie es plu levi quam aqua (presc omni altri materies in firm statu es plu pesant quam in liquid) es necessi por que li riveres ne mey gelar til fund, quo vell far ínpossibil organic vive in ili! etc etc. Yo ne posse ci enumerar omni exceptiones, quam li diatermanitá del aer concentrant li calore solari che li superficie del terra, li íncredibil variabilitá del carbonic combinationes, li exceptional qualitás del acid carbonic, li inertie del azote etc e lor relation al vive organic. Ma lu comun de omni ti special apart qualitás diferent del altri materies, es que ili facilisa e auxilia li vive in ínprevisibil mesure.

Si noi sub ti nov idé regarda li exceptiones in li lingues, noi va trovar just lu sam! Exceptiones facilisa li parlation e li expression de su pensas. Si in F del verbe savoir on deriva je sais in vice de je save, on deve constatar que pronunciar sé in combination con altri sequent sones es mult plu facil quam sav. Íncomoditás es sentit tam plu, quam plu sovente ili impedi nos. Pro to just ti paroles queles es max usat, es li plu ínregulari del vidpunctu de sistematic grammatica, ma max comod del statupunctu de practic usation! On save que li ínregulari comparatives in max mult lingues es ti del paroles mult, poc, bon, mal, grand etc; ínregulari es li verbes auxiliari har, esser, posser, plu voler, vider, far, ear, etc; pronomines personal, numerales del unesim 3 etc; sempre ti qui es in li constant usu.

Un lingue totmen ne existe por parlar secun grammatica o logical regules, ma inversmen, tis existe por facilisar li parlada. Ma quam ja dit un tro grand schematisation, transportat in li omnidial vive, fa ti vive íntolerabil. In li practica on ne deve solmen generalisar e schematisar to quo have quelc similitá, ma it es anc necessi accentuar diferenties por ne confuser divers coses simil. On save quam ínpractic es p. ex. in telefonada tro simil paroles con contrari o divers sense. Pro to un tal schematisme qual esset in Volpük, qui have pronomines personal ob, ol, om, of, obs, ols, oms, ofs o in Esperanto mi, vi, li, ŝi, ĝi, ni, ili es contrari al practic necessitá clarmen discerner li divers individues: yo, tu, il, ella, it, noi, vu, ili.

In tal coses un superflui regularitá fa sentir se quam ínsuportabil in li practic vive.

Li constant usa del sam paroles lima e politura les talmen que ili perdi su regulari originari forme e deveni exceptiones, ma exceptiones plu comod usabil. E it es interessant, que nu li idistes in «Mondo» discusse pri li possibilitá forjettar li machinal verbal finale -as in li copula esas qui es tro long e pesant in practic usada. Ili vole introducter un «exception». Ne li aprension de un lingue es lu essential, ma su usation. Li exceptiones ne es fat por far li studia plu desfacil por forenes, ma por parlar plu fluent e curt. Plu familiari e con minu grand radie de action un lingue es, plu it have exceptiones; plu universal, plu oficial, aferic li lingue es, plu regulari e schematic it es. Un del max ínregulari e desfacilmen individual es ti del eskimós qui ya vive solmen in micri gruppes familial, ne mem in tribes, e li max regularisat li lingue angles, de ti popul con minor psichic expansivitá, quo es anc atestat per su manca de musica, ma con max universal organisatori instincte.

Quel instructiones posse dar nos li constatation de ti lege natural pri regula e exception por nor special scope, li L.I.? It es clar que in ti lingue quam li max ínpersonal, abstract e aferic li regularitá va esser plu grand e plu expandet quam in omni national e tribal lingues e idiomes. Ma it nequande va posser atinter li schematisme total. In ti direction noi vide li constant elimination del schematisme comensante ye Leibnitz e Decartes, Dalgarno etc til Volapük, Esperanto, Neutral, Universal etc.

Li ver solution anc ci va esser un harmonisation del du contrari principies. It postula li penetration sensitiv del real necessitá in li instincte del superpopul international. It do deve contener in se self li possibilitá de constant corectura per usation. Un tal caut solution con portas apert a omni directiones representa Occidental. It ha regulat in un maniere inesperabil til nu, li labirinte del latin ínregulari verbes conservat in Latino sine Flexione, ma it ha abstinet se del scolastic schematisme de Esperanto-Ido. Occidental seque li leges del vive, queles es plu flexibil quam ti del fisica e mecanica, e it lassa al témpore e li practica far ancor ti modulationes queles va monstrar se necessi. Li possibilitá de ti «natural evolution» es li max secur fundament del vive e crescentie de Occidental.

E. W.

Li articul li

Proque it sembla que pluri nov letores ne conosse li motives por li form del definit articul, usat in Occidental, quelc paroles explicant sembla esser necessi. Ma it es tipic, que Sr. H. Peus questiona in su «Mondolinguo» nr 3 de 1927, per quo on vole motivar ti form. Malgré, o caus su multannual activitá in li movement por un international lingue quam idist il ne save o pretende ne saver, que ti form ha esset unesimmen publicmen introductet de Sr. Eug. Monseur, professor de sanscrit e de filologie comparativ in li universitate de Bruxelles, qui ja in annu 1911 scrit pri it un scientic, detalliat articul (8 págines) in li excellent jurnal «Lingua Internationale» nr. 7.

In li articul mentionat, quel es tro long por esser ci recapitulat, prof. Monseur veni al conclusion, que li form li max bon adapta se por li lingue international. Il monstra, que pro li homogenitá del lingue li articul deve esser de romanic orígine, t. e. descende del demonstrativ pronómine latin ille, illa, illud. Il rejecte absolutmen formes quam lo (quel vell indicar alquicos masculin), la (quel vell indicar alquicos feminin); il e el il rejecte pro simil motives, e secun su opinion, le vell dar al franceses e italianes un impression de plurale, etc. etc. Li es anc motivat per su final vocal, li general adjectivic -i. In parenteses dit, ti -i es li sol vocal, quel es internationalmen e scienticmen motivat quam expressent alquicos adjectivic e quel es neutral, li esperantistic -a es ya conosset partú quam indicant alquicos feminin.

Del form li on posse, si necessi, formar special formes, quam lo (masc.), la (fem.), lu (neutr.), lis (plur.), los (plur. masc.), e las (plur. fem.).

On deve memorar que, proque on deve evitar introducter in li lingue international grammatical géneres, ma in contrari li romanic lingues possede du géneres, masculin e feminin, on es fortiat usar un tal form del articul, quel ne da al romanic popules un impression de un de ti géneres e choca les in combinationes quam la patro. Pro to li esperantistic la absolut ne adapta se.

Al argumentes del prof. Monseur li redactor del «Lingua Internationale», Senior J. Meysmans, adjunte, que li articul just in li form li esset introductet in li latin del scolasticos, quo pruva quam fort li besona de definit articul fa se sentit in li modern pensa.

A to on posse addir, que li form li ne es inventet, ma trova se in antiqui frances e ancor existe in frances dialectes. E quo es specialmen notand, li form li esset in antiqui frances li sol, quel posset esser usat ne solmen in masculin e feminin ma anc in singulare e plurale. Quelc exemples:

Ci funt li riche robeur / li vesconte e li jugeur ... (Masc. sing.)

Li tors estoit faëlé, (Fem. sing.)

Li apostolies e li emperedor, / li uns Arcadie, li altre Honorie out nom, / e toz li poples par commune oraison ... (Plur.)

A. Z. Ramstedt.

Remarca

Li finale i del articul have anc li avantage ligar se bon ne solmen con sequent consonantes ma anc con vocales, quasi a diftongo, facil pronunciabil: li árbor, li unesim, li obstacul. Talmen on escapa miscomprenses causat per li apostrofation del articul; p. ex. in Esperanto «de l' abono» sona quam «de la bono».

Pro li desfacilitá trovar un suficent international forme del articul, mani autores de L.I. ha renunciat it totalmen. Ma li aplication de un articul tre sovente contribue al claritá e expressivitá de un frase; pro to just li romanic lingues ha introductet it, pro que in Latin it ne existet.

Occidental usa anc un articul índefinit, «un», mancant in Esperanto, ma trovabil in omni lingues romanic e germanic. Talmen on sempre have li possibilitá discerner in maniere natural e comprensibil divers categories grammatical: substantives verbal de verbes finit, per articul e pronomine: li pluvia, un pluvia; it pluvia.

E. P.

:footnote6386: Ples anc leer li articul «Mi o yo» Kosmoglott
nro 5 e 6 1922.

[[mi_mu_yo_mi,Mi -- mu, yo -- mi]]

Mi -- mu, yo -- mi footnote:[{footnote6386}]

Divers persones es chocat del pronómine possessiv mu, e vole changear it ye mi, mie etc. On cita que mu es li resultate del cri de vaccas, li muida. Ma ples supposir, que noi satisfá ti desir e accepta por li possessiv li form mi, tande por li personal noi vell dever haver un altri p. ex. yo, io o un simil, proque me es necessi por li casu obliqui. Li solution sembla excellent: yo ama mi patre etc. Ma qualmen nu va aspecter li regul general que omni prepositiones governa li nominativ? Do noi va haver li jolli combinationes: il ha venit ad yo, tu ha marchat con yo etc. Esque to ne vell esser ultra-chocant. Do on va dever changear li regul. Forsan in maniere: omni prepositiones governa li accusativ (objectiv). Ma tande noi vell haver altri jolli expressiones: yo veni a le, yo prende it de la, in vice de: mi veni a il, mi prende it de illa.

In general do it va esser un question quo preferer. Chascun de ti metodes have, quam on vide, su mancas. Resta ancor li question, si on adopte yo e mi, quel form electer por li unesim person del pronómine? yo, io, i, ie, ego?

Ego es pur latin e da bon derivates: egoism, egocentric, egoist, ma in li fluent vive del actual témpore it sembla esser tro pesant e ponderosi. Io have du síllabes con accentu sur li unesim quo anc sembla esser ne tre practic. Ie have li sam manca quam io e in ti form sembla un poc strangi, proque ne existe necú. Adver in dan on pronuncia it talmen ma on scri it jeg. I sol sembla tro curt e va lurar li angleses pronunciar it quam ai.

Sembla do que li form hispan «yo» va esser ti form quel es max apt, in casu que ne vell exister li desfacilitá pri li casu del prepositiones.

E. W.

Remarca

«Mu» e «mi» in form e signification ne es nov in Occidental. Secun prof. Schuchardt «mu» es usat precis in sam maniere in creolic dialectes. «mu» es anc estonian e simil al slav «muy», portugales «meu», ruman «meu». «Mi» vice «io» es in Lingua Franca precis in li sam form e signification quam in Occidental.

E. P.

Li mollat sones n' e l'

De divers láteres on ha criticat li mollat lítteres e fat propositiones por compensar les. Advere ili ne es familiari a nos in ti scrition, quáncam per li son ili es tre comun e international. Ma ínfelicimen li transscrition es diferent in omni lingues: Occidental n', l' corresponde a F gn, ill; D gn (Kognak), (lj); I gn, gli; A gn (Cognac); S n con tilde, ll; P nh, lh; Polon. n con acut, (lj).

Li metode de Occidental es do ne international. Quam on vide, li metode F I conosset anc in altri lingues in li parol cognac es ancor li max conosset, ma su parallel l' es gl solmen in italian. Li transscrition, solmen fonetic, destructe in mult casus li etimologic coherentie e vell causar in Occidental miscomprenses, p. ex. lignit, lignin derivat de ligne, D Holz, vell collider con linea, scrit ligne quam in F; li scientie «gnostica» ne posse esser pronunciat n'ostica, ni «agnoscer» quam an'oscer!

In general li mollat sones resulta del plu rapid parlada in li hodial témpore u li i (campania, campan'e) ha poc a poc acurtat se til un son medial. Li proposition retro-introducter ti son i in veritá va esser un archaisme ne correspondent con li modern tempo de parlada. Ples observar que in li citat exemple (campania -- campan'e) anc li a accentuat in li unesim parol es plu long quam in li duesim. E in general li vocales ante tal mollat consonantes es pronunciat curt (canal'a, cognac, F vigne) e si on vell scrir les in antiqui metode li pronunciation secun regules international vell esser long (canalia, coniac, vinea). Li scrition per j es ínpossibil pro li sibilant son de ti líttere in Occidental. Do on vell dever scrir y, p. ex. canalya, conyac, batalya, atinyer, extinyer, stranyi, velyi, botelye, agulye, distinyer, colyer, campanye, ganyar, talyar, palye, vanillye etc quo advere es tre repugnant. Li metode hispan con tilde e polones con accentu acut vell esser tre bon por n', ma on ne posse adaptar it al l', e un parallelitá inter li du sones e lor transscrition es certmen desirabil, e li transscrition hispan per ll e F ill visibilmen ne adapta se al systema de Occidental.footnote:[Adplu on deve ne obliviar que li majorité del printerías ne possede ti special lítteres del alfabetes hispan, polones etc. Ples egardar li desfacilitás in li general introduction de Esperanto just pro su nov diacritic signes. Támen it es facil printar li plu diffuset vocales accentuat: á, é, í, ó, ú, à, è, ì, ò, ù. Ili es usat ne solmen in li lingues romanic, ma anc slavic, hungarian etc. E. P.]

In general ti paroles con mollat sones es ne mult, e ja tre conosset internationalmen sub li sam son. On ha pro to proposit totalmen vicear li nominat paroles per tot altris p. ex. vel'i per seni (comp. senil, senatu etc) o old, botel'e per botel, campan'e per campania, gan'ar per ganar etc.footnote:[Kosmoglott nr 37, pg. 51.] In pluri casus certmen on vell posser far to, ma desfacilitás es incontrat specialmen in du casus.

Li unesim casu es li suffix al'a, quel significa un colectiv, un amasse sin órdine con desdignant sense, p. ex. canal'a, intral'a, lappal'a, rinsal'a etc (D Pack, Zeug, Hundepack, Gekröse, Lumperei, Spülicht). Ti suffix es tre expressiv e posse dar multissim bon derivates, do tre util. Un alteration ad -al-ia, -al-ie sembla ne esser possibil pro li sense de -ia (local, temporal, extendet o feminin) ni de -ie (abstract cose). In un lingue natural tal confusion es tolerabil, ma it sembla me que in un L.I. on deve haver un clar schema de derivation, e ti nov metode vell destructer li clar e unitari fundament. In un sistema omnicos es in un harmonic relation, e on ne posse mutar un cose sin que it influe anc mult altris e sub mani conditiones posse totalmen desstructer li construction. On deve memorar que it es ínpossibil combinar absolut naturalitá e internationalitá con complet regularitá, logicalitá, unisensitá, rationalitá etc. On deve harmonisar li divers postulationes in tal maniere que to quo es plu grav, plu valorós, in chascun detallie deve esser preferet, e li altri minu essential postulation deve ceder.

E ci yo deve monstrar li duesim casu:

It concerne li verbes quam attin'er, extin'er, distin'er etc. Ili veni del latin attingere, extinguere, distinguere etc, li paroles derivat modern e latin es F atteinte, P extincto, FAD distinction. Ti verbes vell do postular un apart tema (radica) por li derivation, proque verbes quam attincter, distincter, extincter vell esser tro chocant. Ma si noi departi del idé que li apostrofe monstra li omission de un vocale, in nor casu un i, noi posse submisser ti verbes al regul general, que verbes con tema vocalic adjunte un t por formar li tema perfect, do attin't, extin't, distin't etc e de ili noi deriva formes tre natural: distin'tiv, distin'tion, extin'tion etc. Do logicalmen li apostrofe quam signe de elision de un vocal acurtat es absolutmen justificat: per it es attin'et li paralelitá che ambi consonantes n e l; li alteration del visual forme del paroles es relativmen ínsignificant; on ne besona special lítteres quam li hispan n con tilde, polones n con accentu acut, o grotesc combinationes quam gn, gl, e posse printar Occidental in omni printerías. Advere ti metode absolut ne es international footnote:[Ma it es generalmen aplicat in linguistica. In retoroman dialectes on usa anc li apostroph por marcar mollation, sammen in lingues slavic (slovac, wend). pass:p[ +] pass:p[ +] Plu tard, quande Occidental va esser introductet, on va far n' l' quam propri signe por printa e scri-machines; talmen li chocant spacie pos li apostrof va desaparir. Li printerías sempre have special types por frequent ligaturas, german p. ex. St, ck, fl. Hollandes scri-machines have mem un type por ij. pass:p[ +] pass:p[ +] E. P.], ma it es almen neutral, e sembla que omni altri metodes si on va applicar les unitarimen ad omni casus vell chocar mult plu.

In fine chascun lingue have su propri individualitá e ne consiste in un conglomerate de coses prendet ex altri lingues, e ta, u ne consiste concordantie e internationalitá, li lingue posse bon secuer su autonom leges in vice de crear un cáos, caus ne posser decider quel form national prender, proque chascun prende se li jure proposir por un L.I. li formes de su propri lingue. Ma chascun lingue, anc un artificialmen creat L.I., possede su propri anima, su propri leges, forme, quo on deve egardar si on proposi changes. Do on ne mey simplicmen criticar ti o altricos ma on mey collecter li tot materiale e explorar quel consequenties vell haver ti o altri nov solution, e solmen tande presentar un complet solution, quel vell esser plu bon. Ma criticar cert detallies, sin dar plen e satisfant amelioration vermen ne have valore, to es plu nociv quam profitosi. Omni ver amelioration e progress es acceptat in Occidental con joya e tal seriós propositiones es discusset e tractat per nor scientific organisation CELIA footnote:[Comité Explorativ de Lingue International Auxiliari, Helsingfors, Villagatan 25. C. 12 (Finland).], a quel chascun posse tornar se. Ma omni proposition deve ne solmen proposir ti o altri change de un detallie, ma egardar omni consequenties evocat de tal change.

E. W.

Neo-Volapük

Interlinguistes rememora que in Volapük (sam quam in altri lingue-sistemas apriori) li parol-formation sovent evenit talmen, que a un trunc essential (i. e. un quasi «compresset» radice), self ja significant completmen li concernet conception, fe esser adjuntet un etiquette sillabic del classe de notiones, a quel li cose expressendi apartene. P. ex.: yul-op = Europa(-continent), mel-op = America(-continent), tal-op = Australia(-continent).

Ti metode bon-antiquat celebra un gloriosi resurection in «Esperanto». A ti-ci lingue ne sufice expresser un notion per li radica self e sol, i. e. un cose per su nómine. «Lingvo» sovent adjunte, egal quam li «Pük» beatmen morit, in ultra un síllabe, indicant li concernet categorie de paroles, e per to atinge un alongation, quel have un drolli efect por chascun san sentiment lingual: Ĥin-ujo = China, ADS(FI), Portugal-ujo = Portugal, ADFS(I).

In plu grand extension ti methode, garnir per caude pleonasticmen radices ínnocent e de plen valore, trova application in Esperanto che divers medies e instrumentes: kirl-ilo (D quirl), bala-ilo (F balai), kalandr-ilo (P calandra, S calandria, F calandre), rabot-ilo (F rabot, P rabote), falch-ilo (LI falce, F faux, P fouce), komb-ilo (A comb, D kamm), fajl-ilo (A file, D feile), hak-ilo (D hacke, Sv hacka, F hacha, A hoe), rasp-ilo (IS raspa, A rasp, F râpe), filtr-ilo (LIS filtro, F flitre, AD filter), plug-ilo (R plug, D pflug, Sv plog, A plough). Particularmen grotesc in: shovel-ilo (A shovel, D schaufel).

E. Graber.

Nov projectes de L.I.

W. J. Wengerow -- Omo, li lingue del hom. 1926, Sverdlovsk, Centromiat. Un edition in lingue russ, 241 pag. In li exposition tre prudent idées alterna con paradoxes o quelcvez ínconossenties del factes. Li paroles radical fini quam in Esperanto ye o, Mario, Misisipo, Ferinso (insul Ferro). Li transscription es secun russ fonetica por ex. Zefso (Zeus), Gyote (Goethe). Li plural es format quam in Ido. Conservat es li tri participies de Esperanto -anta, -inta, -onta. Infinitiv -ey, por passive -ety, libey (amar), libety (esser amat). Caracteristicas del témpores es -as, -is, -os, -es es extertemporal. Li tabul de corelation arbitrari in maniere simil a Esperanto ma con altri paroles. Li sufixes por derivation es in grand parte arbitrari quam -abo multiplicativ, ak- atin'tioni; alo alquicos simil, aqo (pron. acho) desvalorativ, elo acter etc, intot 104 afixes! Textu-prova: Qarma es luvo Dnipr, Kany as Kalmo, Kany libere, legate ripigas li inter boski te monti sian akvin plenega.

Cosman, lingue universal, Pan-Europan, Pan-Asian, Pan-Amerikan, Nov Esperanto de pastor H. Milner, Karbitz na Aussig nr 148, Tchecoslovacia. Dante a Occidental li judicie esser vermen un Romanid lingue fascinant, li autor pensa ameliorar it introductente medial-paroles à la Weisbart e intercalante divers paroles chines e indic (pro inpartialitá) p. ex. bay (de), hia (sub), lie (qui), jo (si), mo (a fine), jen (gente), bul (libre) Ceteri jolli paroles in Cosman es: fyl (sentir), i (un), can (posse), ye (ancor), psyq (ánim), tere (animale), shume (árbor), ster (astre), coll (omni), iam (mem), danc (mersí), dinc (pensa), pish (pisc). Li conjugation del verb «esser» es in presente: saio, sash, sas, samen, s-it, (sait) s-en. Un exemple del lingue: Qui po de cap del chef of dom tudic bay su hemidormel separd si ex gran camerplante i entel, so clind si smilent super lo. Sr Milner nomina su lingue un «sesterlingue» de «Occidental», un honore tro flattant.

In Mondo nro 204 Dr. W. M. L. Beatty exposi su sistema Qosmiani, ja recenset in Kosmoglott. In su introduction il parla pri divers tipes de L. I., cita lingues quam Romanal, Monario, Medial, ma oblivia Occidental. On vermen mira que on posse presentar al publica ancor hodie li pretension que it mey adopter un lingue in quel li numerales have li sequent charmant formes: nul, dul, mul, bul, vul, xul, sul, gul, hul, nol, nunol, nunul, nudul, numul, dunol, munol, nunonol etc. Ja nu che calculation erras es sovent, ma quo va evenir, si on va dever calcular per li metode Qosmiani. Li tot economie mundan es in dangere!

E. W.

Anglido de H. E. Raymond, Kalamazoo, Lock Box 912 (Michigan, USA). Un compromiss inter Esperanto e Ido à la Saussure, e con nov stran'itas, p. ex.: ita (alcun), kita (qual), tiseca (tal ci), yeda (omni), non (nin), fetero (plum), chevaliro (cavallo), frawleso (garsona), maku (far), neku (mortar), batmo (gradu), stufo (stoff), himelo (ciel), kindi (infantes), stim (vapor).

Meso de Sidni Bond, Street High 24, Wellington, Somerset, Britain. Gramatik et Specimenes (precie: 4 pences). Exemples de paroles: xe (che), esti (es), stem (radica), kwar (quar), sep (sett), okt (ott), nov (nin), eksrajano (ex-rey), god (bon), jaldir (accelerar), safarir (voyagear), werir (portar), nekst (proksim), folgir (persecuer).

Loqa. Experiment de un lingue logic de G. Nield, Marseille, 20 Bd Gabriel Boyer, Montolivet. Exemples: na 1, xe 2, li 3, ko 4, cu 5, sah 6, peh 7, tih 8, foh 9, y 0, w 00; nay 10, xeli 23, kow 400; kowcu 405, culixe 532. Finales: -a singular, -e plural, -o adjective, -u adverbie, -l masculin, -r feminin, -t person, ente, con sexu índeterminat; kat (cat sing.), katel (catos), kater (catas); pa (yo), fa (tu), ta (il), la (ella), ra (it), be (noi), ve (vu), de (illos), le (ellas), re (ili); palovfat (yo ama li patre), pituldah (yo da it le), pihlov promaqard (yo amat promenar in li jardin). Un project ne totalmen a priori, in ceteri idealaci simil quam «Ro» de sr Foster e li esquisse de sr T. Jung in su roman «Landoj de fantazio.»

E. P.

Cronica

In «Wiener Handelsblatt» 2 sept ha aparit un articul por Occidental, intitulat «Esperanto oder Occidental», plenant li unesim págine del diale e con textus comparativ in li du lingues. Li 23 e 30 sept esset insertet articules sub li sam titul, explicant li sta-punctu de esperantistes, sin in fact refutar li argumentes occidentalistic. Un scritor opine que on va ameliorar Esperanto plu tard e que in present on deve propagar li L.I. solmen in li form de Esperanto. A to noi responde que li competentes refusa un L.I. artificial just pro que on presenta it a ili in li repugnant form de Esperanto. Li esperantistes per lor infatigabil labor fortmen ha avansat li idé del L.I., ma hodie ili mem noce al idé per continuar adtruder lor grotesc sistema al publico quande ja Occidental existe. Li esperantistes ya concede to implicitmen per declarar que Occidental have un plu grand fortie propagativ. In céteri noi denove posse citar solmen li conosset paroles de Grabowski, qui pos Zamenhof esset aconosset quam li max competent esperantist: «Ne tiam ni perfektigos nian lingvon kiam la mondo estos akceptinta ĝin, sed la mondo akceptos nian lingvon nur tiam kiam ĝi estos perfekta» (Ne tande noi va perfectionar nor lingue quande li munde va har acceptat it, ma li munde va acceptar nor lingue solmen tande quande it va esser perfect).

Con permission del ministerie de instruction li lingue Occidental esset introductet in li popul-universitate de Mecklenburg-Schwerin por li hiverne 1927/28.

In li semane de 18 til 25 sept. evenit in Mauer (Wien) un exposition de artes, artises etc, a quel anc li buró de Cosmoglotta ha recivet un invitation. Noi havet li honore monstrar nor modest exposition al presidente del republica Dr. Michael Hainisch, al chef del guvernia Dr. Ignatz Seipel e a altri prominent representantes del state. Li ministre por comercie e comunication Dr. Hans Schürff havet apart interesse por nor affere pro li actualitá del L.I. che li relvias. Pos acceptation de nor explicas il petit nos pro materiale informativ pri Occidental.

Nor samideanes sr. Gerald A. Moore (London), sr. Eric Biddle (Chester) e sr. Brisbane Eldon L. L. B. (Manchester) prepara li fundation de un angles societé por propaganda de Occidental.

Durant 20 e 23 august sr. de Wahl visitat Helsingfors u il in li vésper de 22 august fat un discurs pri L.I., improvisat del Societé Interlinguistic in li sala de Svensk Samling.

«Rahwaleht», Reval, 30 august, ha publicat un long articul por Occidental con portrete del autor.

«L'Araldo Fiorentino» nr 8 contenet un un-paginal articul in Occidental por Occidental.

«National-Zeitung», 22 august, reproducte li portrete de E. de Wahl, li autor del «nov mundolingue».

«Esperanto en Nipponlando» nr 30 recense nor brochura: Li via al lingue del europan intercomprension Occidental.

«La Revuo Orienta» nr 10 publica in lingue japanes sur du págines un exposition de historie del movement de Ido til inclus Occidental.

Ex li raport de «Heroldo de Esperanto», nr 33, pri li Universal Congress de Esperanto, noi reproducte li sequent interessant passus in traduction Occidental: «Precipue interessant esset quo sr Ossaka al fine del discussion pri li pronunciation de Esperanto ha concludet ex li usation de -io vice -ujo. Regretabilmen ti ci bagatelle ancor ne lassa tranquil un grand parte del samideanes. E on vole esser mem plu papal quam li pápa self. Mem quam suffix li finition -io totalmen ne vell esser contrafundamental ma certmen plu natural e plu practic quam -ujo; támen li afere es tam risibilmen bagatellic, que on va posser facilmen ceder al absolut ujo-anes, si de to va depender li victorie de nor idé. -- Sr Ossaka támen, in su paroles al discussion, ne ha restat che ti punctu sol. Il dit, que che introduction de nov «international» paroles on mey egardar anc pri orientales! -- On ne discusset, adplu pri ti ci affere, quáncam ci aparit li ver punctu essential del tot problema de lingue international. Esperanto es un essentialmen europan lingue. Ti facte es ne anullat per li quelc artificialitás, quam p. ex. li tabell-paroles o simil expressiones prendet ne ex lingues natural ma quasi ex li aer. E certmen, creante su lingue, Zamenhof ha pensat cardinalmen, si ne exclusivmen, pri creation de un international europan lingue, quem, comprensibilmen, mey aprender anc li non-europan popules ... Ma consentiente, que Esperanto es essentialmen europan lingue, on deve anc tractar it quam tal e aproximar it max mult possibil al natural europan lingues, vice far, quam quelc prova it, li contrarie. Just pro ti ci punctu evenit li schisma in li movement del mundolingue, just pro it Ido e Occidental ha aparit ... Omni-cos besona su témpore por evoluer e maturar. Unquande Volapük esset trump, hodie to es Esperanto, pos cert témpore to possibilmen va esser alquicos altri ... Noi ya ne combatte por li sol form, noi combatte cardinalmen por li idé ... Fanatisme ne posse salvar nos. Tranquil, seriosmen, consciente li scope, lass nos sequer nor via! ... Lass nos esser conscios esperantistes!

Ex li rubrica «Ni kaj la aliaj» (Noi e li altris) del sam jurnale, nr 36, noi traducte li sequent frases de T. J.: «Si Esperanto ancor ne vell exister, e si it ancor ne vell haver su certmen tre considerabil divulgation, yo vell esser cert, que alcun project plu proxim al natural europan lingues vell haver plu mult chance esser acceptat del vast publico. To vell esser mem un tot natural e selfcomprensibil affere ... Yo sempre regretat, que noi ne posset seder junt con li «altris» e far contracte con ili ... Regretabilmen on prefere, sur li du láteres, continuar li til-nu damnand statu e combatter un li altri. E támen noi es adherentes del sam mundolingual idé, samideanes in li ver sense del parol, e noi du combatte por ti sam idé, quáncam secun conception diferent. Omnicos in li munde es perfectionabil: it ne existe mem ne un affere, quel ja til ultim gradu es perfect. In consequentie anc Esperanto es ameliorabil.»

Ancor in nr 39 de su gazette sr T. J. scri pri li sam tema, defendente se contra li protestes de ti esperantistes de queles «omniquunc sentiment de objectivitá evanescet sub li ardent sole del Esperantoentusiasm». Il emfasa que li esperantistes have li jure confesser que Esperanto es perfectionabil e que ili have li jure mem colaborar con li altri mundolinguanes, sur li base de «separation de practica e teorie.» Adver noi vell esser curiosi, in quel maniere sr. T. J. imagina li realisation general detalliat de ti ci propose.

In Cosmoglotta nr 41 noi raportat que sr. Dr. K., li presidente del international Ido-Union ha demissionat. Nu noi lee in «Mondo» nr 207, que li nov electet presidente sr. Dr. Au. anc ha demissionat pro li íntransigent antireformistic attitude de sr. de Beaufront. In consequentie anc sr. Ahlberg, quam secretario del Union ha demissionat, evocante li céteri membres del Comité sequer lor exemple. It sembla que nu omni bon ancian Idistes ha forcurret ex li «Komitato» e «Akademio» e que seniores de Beaufront e Noetzli sol va dever ocupar omni ministeries in li nov regime de sever dictatura in Idonia. Adver sr. Noetzli in «Ido» nr 7 declara que li altri membres esset solmen «pseudo-Idisti» e «intrigeri», contra que il e su adherentes es li «vera Idisti». Quo vell dir li regretat Dr. Couturat pri li actual administrantes del heredage de su celebri Delegation?!

«Idiste Français» nr 25 refere pri un libre «Nur per gut-kontilo» de sr. E. Bogard, qui parla pri evolution de Ido, ma «egardante que li emendas ne mey far obsolet nor actual manuales, dictionariums e litteratura.» Antiqui erras quel on ne ha volet corecter, poy custa mult plu.

Nor letores memora que sr. canonica Jules Gross severmen ha criticat li «cacofonie» de Occidental (vide Kosmoglott nr 36, pág. 38). Ma nu in «Mondolinguo» nr 4 noi lee que il usa li sequent juxtapositiones: august manui, devot penso, precioz frukti, feldo fekund dil, nobl peni etc. To es ya mem plu cacofonic quam Occidental. -- Proque li cacofonie esset li principal manca, quel sr Gross reprocha a Occidental, noi probabilmen bentost posse expectar sr Gross in nor ranges.

In «Mondo» nr 204 sr Hans Cornioley parla pri li finale -ion e di: «Paroles extraordinarimen international ne es adoptet pro nor sistema! Yo modestmen replica: si un sistema impedi li usation de paroles tre international, ti sistema es fals. E it es oportun destructer un tal sistema.» Bravo! Ma si on continua in ti maniere on va pos annus arivar ad Occidental. Pro quo ne venir strax?

In «Bulletin Français-Ido» nr 111 sr de Beaufront implicitmen confesse que il ne save li fundamental regules de su Ido pri formar verbes de substantives significant un statu. Secun su opinion it es permisset al idistes formar «sintezar, pacar» de «sintezo, paco» solmen si su «Akademio» va ratificar ti ínmediat derivates. Essent «docero diplomizita dal Ido-Akademio» per lor membres F. Schneeberger †, Dr. St. Liljedahl † e Ing. K. Feder in annu 1921, yo deve protestar contra un tal restriction e coruption del verbal teorie de Dr. Couturat. Yo es cert que omni ver Idistes va adherer mi proteste. -- Secun li raport in «Mondo» nr 207 sr G. A. (Paris) enunciat in li Westeuropan Ido-Conferentie que Occidental es un lingue solmen por erudites, regretabilmen sin que li tre estimat samideano pruva ti opinion. Ma til nu es demonstrat solmen que Ido es un extrem desfacil lingue; mem li ductores e redactores ne save usar it rect. Támen sr de Beaufront per sofisteries e prestidigitation vole far creder al letores ne persequent e ne conossent li ver statu del coses, que li critica in Cosmoglotta ne es exact. Ma omni objectiv Idistes inter nor letores sempre denove constata que nor critica es tre just e plu exact quam sr de Beaufront posse desirar.

Miss E. Sylvia Pankhurst scri in «The Womans Leader» sept, que li unic dictionarium necessi por Interlingua es li dictionarium Latin. Ma li estimat seniora ples egardar que circa li demí de omni latin paroles es mort o nu in li modern vive ili have un altri signification quam in antiqui Roma. On apen posse revivificar li antiquat signification de bello (guerre), copia (quantité), charta (paper), lapis (petre), classe (flotte), ver (verne) etc.; nam ti paroles have hodie un totalmen altri sense. It ne sufice solmen simplificar li Latin, on deve anc modernisar e inrichar it por far it usabil por li hodial traffic. In céteri li L. I. deve incorporar elementes international anc si ili es ne de orígine latin. E tal paroles (ili es bon 1/3 de omni international paroles) on ne trova in un latin dictionarium. (Vide anc Cosmoglotta nr 41, pag 71).

«Arbeiter-Esperantist» nr 7, 8 explica sur 3 folies-quart, qualmen on deve usar li acusative. To es li famosi facilitá de Esperanto, pri quel on scri tant in omni reclames.

In «Heroldo de Esperanto» nr 23, 26, 33, sr Rollet de l'Isle critica li metodes de propaganda per printages sur covertes, scrit in Esperanto, quo di necos al publica. Il postula que li propagativ anuncia o titul deve esser scrit in national lingue. To es un anihilativ self-judicie. -- Noi consilia a nor samideanes sempre far li reclame per e in Occidental. To es nor max efectiv metode!

Interessant es un enunciation pri mundolingue telefonic de Comte Arco (Telefunkengesellschaft) in «8 Uhr-Abendblatt», Berlin, 6 august. Il di que un lingue de caractere sonal quam german o angles vell esser ancor acceptabil, ma ne tchec o russ, pro li mult consonantes sibilant. Esperanto, quel il ha subtenet sutemporanmen, vell esser apt acusticmen; ma li intensiv e ínfatigat propaganda durant deci annus sembla monstrar que su diffusion ne have success. Finalmen li comte di que li tecnicos de comunication mundan con joya va acceptar omni propose quel have plu mult chances in international realisation quam Esperanto o angles, emfasante que durant li solution del problema del mundolingue on ne mey adplu ignorar li fort psicologic causes quel pleda contra un artificial lingue e por un natural L.I.

In li 19-esim Universal Esperanto-Congress in Danzig, august, ha prendet parte solmen 900 persones. Al 2-esim Esperanto-Congress Geneve 1906 venit 1200 membres. Al 15-esim Nürnberg 1923: 4963 persones; ti ci congress havet li max grand númere de partiprendentes. -- Dr. Dietterle, chef statistic del Esperanto-movement, ha raportat in li Congress Danzig, que secun li responses recivet li actual númere de esperantistes es adminim 105 000. Do li númere 500 000 in nor brochura «Li Via al lingue del europan intercomprension» es evaluat un poc tro alt.

Secun comunication de «Popolo d'Italia» e altri italian jurnales li pápa ha refusat acceptar in audientie special li partiprendentes del Catolic Esperanto-Congress in Assisi, august. «Das neue Reich», Wien, 17 sept, citante li raportes del catolic presse, comunica que in li Vatican on have un fort aversion contra li grotesc Esperanto. «Tribuna» scri: «Li eclesie nequande va aprobar vicear li glorios Latin per ti francmassonic mis-creation».

«Kataluna Esperantisto» nr 35 -- 36 in li raporte pri li «XIII-aj Internaciaj Floraj Ludoj» publica li liste del premiates, u noi trova nor fervent colaborator Dr. Karl Schüppel, qui ha recivet li premie por li tema «Natura evoluo de Esperanto».

Avise

Li nr 2 (e partmen nr 3) de Cosmoglotta es exhaustet. Noi peti nor samideanes quel ha recivet pluri exemplares por propaganda, haver li amabilitá retromisser nos un parte, por li nov abonnates.

Administration.

Corespondentie


A senior E. Pigal, redactor de Cosmoglotta.

Altestimat senior.

Per ti ci yo have li honore misser vos 30 pounds quam donation a li Association Cosmoglotta.

Ca vu va permisser me adressar li sequent paroles a mi mult estimat corespondentes?

Yo ne aproba li bases de Ido e li politica del idistic «Akademio», ma in contrarie opine les quam profundimen fals. E quo es fals de comensa, ne posse esser reformat, e pro to li «pasilogial diskutado» va ducter a necos. Li conservativ idistes anc comprende to, e pro to ne vole un discussion del base. Solmen idistes ne conossent sufficent ni li structura o ver historie de Ido, ni li structura de lingues in general, continua esperar un resultate de lor discussion.

Secun mi firm conviction it vell esser negar li veritá negar li superioritá del lingue Occidental comparat con li mecanic lingues Esperanto e Ido. Solmen in Occidental noi have un bon solution del problema de derivation, e ti problema es li cardinal punctu, nam si noi ne have international derivates, noi ne have international paroles e li principal postulation -- un international vocabularium -- ne es satisfat.

Artificial lingues ne havent international vocabularium es fortiat rebaptisar li tot scientie e tecnica -- un labor de Sisyphos, absolut ínutil. E pro to yo es strict e absolut contra un compromisse inter Esperanto-Ido e Occidental e contra quelcunc conferenties o negociationes con li esperantistes, exceptet sur li base del acceptation del interlingue Occidental.

Comprensibilmen, mult labor resta ancor ínexecutet in Occidental; ma li structura de Occidental presenta un excellent base por futur perfection, nam ti base es líber de linguistic errores. E Occidental es admirabilmen developabil in diferent directiones.

Mersí al scientific e sacrificiosi labores de vu, Ramstedt, Pašma, Gaer, Kajš e, ante omnes, nor venerat Edgar de Wahl, noi nu intra in li triesim, e final, stadie del interlingual movement pos li periodes de Volapük e Esperanto-Ido.

Cordialmen vor devoet

Gerald A. Moore

(32, Cleveland Sw., London, W. 2.)


Expressente profundi mersias a nor estimat colaborator sr. Gerald A. Moore pro li generosi don por Cosmoglotta, noi ci mentiona anc que omni amicos de Occidental es mult obligat ultra a il anc a seniores Ing. Hanns Hoerbiger, Ing. Joh. Robert Hoerbiger, Ing. Alfred Hoerbiger, Prof. Hynek Pášma, Mag. A. Z. Ramstedt, pro covrir li grand deficite causat per li necessi plu intensiv activitá del Association Cosmoglotta in su unesim annu.

Mult sacrificies va esser necessi ancor till que li númere del membres va suficer por mantener e developar li organ sin ulterior subventiones. Noi advoca nor amicos continuar auxiliar nos in nor desfacil labor. Ili mey acceptar li assecuration que nor Comité va perseverar administrar nor yun movement in maniere max contentativ por omni adherentes de un lingue international cultural.

Red.

C. W. de Sydow, prof. de Universitate in Lund (Svedia) scri a A. Z. Ramstedt, secretario de C.E.L.I.A.: «Yo posset ínmediatmen leer e líbermen e fluentmen del paper traducter li misset textus e it existet tre poc desfacilitás. Omnicos fat me un plen natural impression. In ti unesim presentation li lingue fat por me un plu bon impression quam Ido ... Esperanto es impossibil por scientic usation. Yo aprendet it ja quam scolero, ma in li duration it ledet tro mult mu lingual sensu ... It va mult interessar me continuar li conossentie con Occidental.»

K. G. Ossiannilsson, Linghem (Svedia) scri a A. Z. Ramstedt: «Tant yo posse dir, que Occidental ne presenta alcun desfacilitás a ti qui es un poc familiari con li romanic lingues. It appare eufonios, facilmen aprensibil e flexibil, omni to qualificationes, queles deve exister che omni artificial lingue, quel vole successar inter li concurrentes sur li camp del mundilingues ... Yo deve confesser, que, in comparation con Esperanto e Ido, Occidental sembla haver almen musical avantages.» (Remarca: K. G. O. es un famos scandinavic poet e novelist. Su poemas es laudat pro lor ritme e eufonie. Do su judicie pri li eufonie de Occidental es anihilativ por ti qui asserte que Occidental es cacofonic. A. Z. R.)

H. Brisbane Eldon, L. L. B., Manchester (ex-presidente de Esperanto-Societé de Manchester, ex-presidente de Esperanto-Federation de Lancashire e Cheshire, ex-fellow de Brita Esperanto-Asocio, ex-presidente de British Ido Society e ex-membre de Ido-Akademio) scri a Cosmoglotta: «Li numeró festiv de vor revúe mult interessat me. Occidental es ja scientic solution del problema meritent li serios atention e studia de omni ínprejudicat homes. Li articul in numeró 41 (4) julí-august «Li ovre de Edgar de Wahl» exposi clarmen li dominant principies de Occidental. Li munde ne va acceptar un lingue artificial, ma un lingue regulari e max natural possibil, un lingue quel seque max proxim li parol-formationes del lingues europan, regularisat e con simplic grammatica. Esperanto ne es conform a ti principies. It es tro artificial, ínregulari, e (malgré li opiniones del esperantistes) ínnatural, ínlogic e tro complicat. Yo es convictet que ti lingue va triumfar de quel li principies plu aproxima se a li lingues europan ... Yo studiat li majorité del projectes de L.I., propagat con entusiasme Esperanto e Ido, ma presc perdit omni interesse pri li problema, precipue pro li diversitá de opiniones e general discordation; ma Occidental revivificat li desire continuar li interesse a nor comun idé.»

Un altri, ancor activ membre del «Ido-Akademio» scri a Cosmoglotta: «Con grand interesse yo lee pri li transition de mult idistes a Occidental. Qui es un ínamic de «malproksimen-parolilo», ti deve esser anc ínamic de «federuro, formacuro, institucuro»; qui re-adopte «q, x», ti deve re-adopter anc li vocal «y» e li scrition de duplic consonantes; qui economisa li acusative, ti deve economisar anc li conjugation sintetic.»

Jan Casse, presidente del Dan Ido-Federation scri al redactor de Cosmoglotta: «Ante pluri mensus vu scrit me un afabil postcarte. Yo deve petir vos por pardonar me, que yo responde tam tard. Unquande yo scrit vos que yo lee vor revúe «sempre con interesse ma rarmen con concordie». Vu respondet me que ti remarca ne posse auxiliar ni me ni vos. E vu scrit: «Noi vell esser vos tre obligat pro comunicar li punctus principal pri quel vu ne concorda. Solmen per apert critica explicit on va esser util al comun idé». Yo hat intentet scrir vos un poc pri in quel punctus yo critica Occidental e prefere Ido. Ma ante omnicos yo desirat usar li occasion dat per vor exhortation, por studiar plu profundimen vor lingue, possente talmen plu bon criticar it. Ma regretabilmen yo ne trovat li témpore necessi por un tal tasc. E nu yo mem deve provisorimen restricter passabilmen mult mi ocupation pri mundolingual questiones. Yo do deve anc procrastinar mi studie e un eventual critica de vor lingue. -- Ma malgré li omission del studie yo támen durant li ultim mensus capt conosser un poc plu mult li lingue Occidental. E yo desira dir to vos ci, pro que vor revúe ha productet ti ci augmentation de conossentie. Pluri articules in Cosmoglotta semblat me tre interessant e instructiv, precipue vor articul «Li ovre de Edgar de Wahl» in li penultim numeró. Til tande yo indiget un sinoptic exposition del fundamental principies de Occidental; e ci yo trovat it. Ma yo sempre esset un ex li reformofil Idistes, e yo precipue ne ha apreciat e ne aprecia li tro grand logica de Ido, avan omnicos in su sistema de derivation. Yo do devet anc in pluri punctus concordar pri vor critica de Ido. Ma yo ne posse e mi ne vole negar, que per li letura de Cosmoglotta mi inclination a critica ha augmentat e yo plu mult aconosse li justitá de alquel punctus in li opiniones del Occidentalistes. -- Pro to, estimat senior, yo ne adplu posse dir, que yo lee vor revúe «rarmen con interesse». Si yo deve expresser mu actual sentimentes in ti relation, yo deve dir, que yo lee Cosmoglotta sempre con grand interesse e sovente con quelc concorde. -- In vor postcart vu anc afabilmen ha referet a mu discurs in P., durant quel yo expresset li opinion, que noi mundilinguanes del divers sistemas es ne ínamicos ni adversarios, ma avan omni-cos samideanes. Yo resta fidel a ti ci opinion. Yo nu samquam tande crede, que it es extrem desirabil, que li Occidentalistes, li Idistes, li Esperantistes etc aproxima se li unes al altres, max mult possibil. E quam natural consequentie de mi opinion yo anc sempre joya, ne solmen quande Ido, ma anc quande Esperanto o Occidental fa progresses in alcun maniere. yo do posse, tot sincerimen, desirar vos progress in vor labor por nor comun scope.»

Li presidente de un altri landal Ido-Organisation scri a Cosmoglotta: «Mi nu have grand simpatie por Occidental pro que mi ha comprendet su principies. Yo ne save qual es li futur de L.I., pro li inertie del masse; ma yo es cert que it ne posse esser Esperanto ... Yo ha decidet auxiliar Occidental.»

E. B.-Ch. scri a Cosmoglotta: «Yo ha recivet 2 numerós de «Cosmoglotta» e ha posset leer les sin desfacilitá. Solmen tri paroles yo ne ha posset comprender. Yo pensa que Occidental es un tre bon lingue international. Yo es Esperantiste de 1913, ma yo pensa que Occidental es un multissim plu bon lingue por li relationes international del homanité culturat. -- Yo ha studiat anc Ido, quel, secun mi opinion, es un miserabil dialect, mult min bon que Esperanto. -- Yo scri ti léttre pos leer «Cosmoglotta» e sin vocabularium.»

P. Hein, secretario del Esperanto-Societé de Jerusalem (Palestina) scri a Cosmoglotta: «Li interesse por Occidental causat che me per vor jurnal, es grand. Conossente Occidental solmen de su latere sonal, yo deve dir que it es un lingue tre eufonic, mi mem adjunte, plu eufonic quam Esperanto. Do yo desira devenir plu conosset con li construction e con li grammatica de ti ci charmant lingue.»

C. C.-Mulhouse scri: «Yo espera que pos ne tro lontan témpore un nucleo va formar-se ci por li eufonic lingue Occidental, quel por noi es specialmen facil in aprension.»

L. M. G.-P.: Pluri ductores de Ido peti nos publicar que malgré omnicos, ili considera li Occidentalistes ne quam ínamicos, ma quam amicos del comun idé. Simil declarationes noi recivet anc de mult altri mundolinguanes, p. ex. de pluri japanes esperantistes.

Ad B. A.-K.: Li opinion del senior redactor de «Mondolinguo» deve ne esser norm por li «mondolinguanes». Malgré li furore del cavalcatores del «logica», li Ido-parol «kelke» es in Occidental «un poc» conform al exemples natural in li divers lingue-families: D ein wenig, F un peu (de), Hung. egy keveset etc. Li altri assertiones in ti nr, 3, ja esset refutat plur vez in nor jurnales. Noi nu deve refusar responder sempre denove a «criticas» de ignorantes, quel persiste ne studiar nor publicationes.

Ad G. N.-M. Noi mentionat «Loqa» in li present nr sub li «Nov projectes de L.I.». Certmen anc li ocupation pri un lingue filosofic have su rason de existentie, etsi in nor era it ancor ne es actual. In céteri anc in ti dominia on deve laborar scientificmen, per antey studiar to quo ha publicat li precursores. -- Sr. J. Linzbach ha developat su teorie ad-plu in li nov brochura frances: «La géometrie et l'analyse géometrique de l'espace à n dimensions», recivibil che li autor (adresse: 28 rue Ducouedic, Paris 14).

Li articul de nor nov fervent colaborator Dr. A. Peipers: «Pro quo yo ha abandonat Ido» va aparir in li sequent numeró.

Abonnamentes, contributiones e subventiones por Cosmoglotta

M. V. C.-Praha: 5 ö. S; E. B.-Chester: 9 sh; A. C.-Rue: 20 sv. fr; G. A. M.-London: 30 pd; J. S.-Radkersburg: 6 ö. S; J. W.-Linz: 5 ö. S; B. E., L. L. B.-Manchester: 10 sh; B. Z.-S. G. Firenze: 1 doll; D. H. M.-New York: 2 doll; X. Y.-U. S. S. R.: 6 doll; L. M. G.-Paris XIX: 1 doll; J. F. K.-Jičin: 15 Kč; O. W. F.-Jeffersonville: 2 doll; A. E.-Stavanger: 10 ö. S; W. C.-Lima: 1 doll; Dir. G. B.-Strasbourg: 20 fr. fr.; Ing. S. B.-Dessau: 3 RM; Regierungsrat Dr. M.-Rudolstadt: 5 RM.

Avise al letores

Mersí al auxilie de sr. prof. H. Pášma, sr. Gerald A. Moore e de altri colaboratores, noi posse editer nor organ Cosmoglotta durant li annu 1928 in omni mensu. Li gratuit suplement cessa aparir quam separat caderne. Li literari e general-scientic articules va esser insertet nu anc in li págines de Cosmoglotta. Li abonnament anual por 1928 custa adminim 1 dollar (= 7 ö. S. = 5,2 sv. fr = 4,2 RM = 33 Kč.), quem noi peti payar max bentost possibil, per postmandate, o banknotes o chec in epistul recomandat al simplic adresse: Cosmoglotta. Mauer bei Wien, Austria.

Administration

Eigentümer, Herausgeber u. Verleger: Gesellschaft Cosmoglotta, Mauer b. Wien, Postfach 10. -- Verantwortlicher Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing b. Wien. -- Druck: G. Kanz, Liesing.

1928

Cosmoglotta A 44 (jan 1928)

Organ mensual del Association International Cosmoglotta

Consacrat al developation, propaganda e application del Lingue International Auxiliari Occidental

Redaction e Administration: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien, Austria.

Abonnament annual: 7 ö. S = 1 doll. = 5,2 sv. fr = 4,2 RM = 33 čsl. K

Annu VII -- Januar 1928 -- Nr. 44 (1)

Contene:

  • Manifest del Occidentalistes de Francia, pg. 1
  • Pro quo yo ha abandonat Ido, de Dr Peipers, pg. 3
  • Appelle a omni mundlinguistes, de J. Prorók, pg. 7
  • Cronica, pg. 13
  • Opiniones pri Occidental, del Red., pg. 16
  • Consola, de E. Renan, pg. 17
  • Filosophic anecdotes de P. Feldkeller, pg. 17
  • Avises, pg. 18
  • Litteratura, pg. 19
  • Occidental-Informationes, pg. 19
  • Comparation instructiv, pg. 20.

Manifest del Occidentalistes de Francia

Just ante fine de redaction noi recive li present manifest signat del presidente e de altri prominent membres del Comité de «Société Idiste Française». In ti ci numeró noi publica anc un lettre circulari de sr. Dr. A. Peipers (ex-presidente del German Ido-Federation, Köln): «Pro quo yo ha abandonat Ido», quel esset compostet ja antey.

Noi gratula nor nov combattentes, pro lor corageosi resolutiones. Conossente les quam ínfatigabil, brav e rasonosi functionarios in li camp de Ido, noi posse esperar que lor adhesion a Occidental significa un nov fort impulse de nor movement.

Lor clar exemple mey esser un avise a omni devoet adherent de mundlingue!

Red.

Li historie del mundolingue es un succession de etappes vers li final scope. Ja mult pioneros, fatigat pro un tro long effortie, ha resignat, e li númere del persistentes, in omni campes, es minimalissim. In van li Esperantistes trumpeta su grand successes e li mult favorabil decisiones de congresses; it ne impedi li rapid decadentie del central organisation. Malgré un plu bon platform e li sacrificies de devoet propagandistes, li Ido-movement es in complet desagregation desde li West Europan Conferentie de Paris.

Esque li antiqui mite de Babel va monstrar se real? Esque li mundolinguistes va luctar durant ancor un long témpore por un chimeric solution, refusante aperter li ocules e constatar que li via til nu sequet es fals? Esque on va sempre repetir li sam arcaic formules?

Omni ver amicos del mundolingue deve examinar ti questiones con sobri mente.

Desde li témpore del Delegation, un nov stadie del mundolinguistic scientie ha apparit. Pos mult annus de patient labor E. de Wahl ha trovat li mastro-clave serchat in van de omni precessores: li medie obtener li international paroles per un regulari sistema.

Occidental ha forjettat li sacro-santi principies de artificial regularitá, heredat de Esperanto. It aplica li principie del maximum de internationalitá ne solmen in li vocabularium, ma anc in li grammatica e derivation. It ne mutila li stock del international formes ja existent, e it es un garantíe de stabilitá. Si existe quasi null artificial formes, pri queles on posse sempre discusser, on posse changear quasi nullcos. Vi pro quo Occidental posse evoluer sin ruptura e adopter novi paroles sin deformar les. In contrari, un minim reforma in li grammatical e derivativ regules del sistemas rigid quam Esperanto e Ido es catastrofic e subverte li tot lingue.

Til nu, li sol grav objetion fat contra Occidental es li assertion que it es desfacilmen apprensibil. It es fals. Durant plur mensus, in manuale, sin lexico, per solmen un micri clave, li radicarium e quelc numerós de Cosmoglotta, noi ha aprendet li lingue rapidmen e facilmen. Li unic desfacilitá incontrat ne es nor culpa. It es readaptar nor spiritu al normal maniere de pensada, quande, durant mult annus noi ha usat paroles deformat secun li hiperlogic derivation de Ido. Li facilitá de studie de Occidental es mirabil, quande on compara con li desfacilitás del artificial formes de Esperanto e li subtilissim regulas de derivation de Ido.

Malgré que evidentmen li munde refusa li dialectes Esperanto e Ido pro lor grand artificialitá, lor partisanes ne vole profitar li nov experimentes fat exter lor campes. Pro que noi es convictet que li via sequet til hodie es fals, noi ne posse restar in ti ínjust conservativ movementes.

Noi do adhere oficialmen a Occidental, «li max facil lingue por li majorité de ti homes, qui deve aplicar it».

Ma noi ne posse obliviar nor long labor por Ido. Noi ne regreta li témpore e li moné expenset, nam, solmen per experimentes on posse trovar li rect solution. Un long amicitá liga nos con nor idistic co-idealistes. Mem si nor linguistic conceptiones es diferent, noi considera les quam camarados de combatte.

For li interlinguistic inamicitá! Viva li spiritu de tolerantie! Si regretabilmen existe fanatic partisanes in omni movementes, noi mey compatir les.

Pseudoscientie decrete, ver scientie sercha e decovri.

Súper omni divergenties, viva li lingue international!

L. M. de Guesnet, presidente del «Société Idiste Française» Membre del Comité del «Uniono por la Linguo Internaciona» (1912 -- 27), Paris.

Paul Beaufils, cassero del «Société Idiste Française», Paris.

Georges Bohin, director del «Ecole Moderne», delegat del S. I. F., Strasbourg.

L. Boutreux, instructor ex-director de «La Moderna Edukisto», ex-general-secretario del «Internacionale de l' Enseignement».

Sa J. Colas, Instructora, delegat del S. I. F., Souday.

E. Foucher, inspector del sucrerias e distillerias, delegat del S. I. F., Rouen-Sotteville.

M. Martinet, commercial agente, Paris.

Ingenior Thibault, director del hydro-distribution, membre del Comité del S. I. F., Angers.

Pro quo yo ha abandonat Ido

Nu ja ha passat circa 20 annus desde que Borgius scrit li libre: «Pro quo yo ha abandonat Esperanto». Hodie un libre sub li ci-supra modificat titul vell esser actual. Un serie de epistules de amicos ex li mundlingual movida inicia me a quelc demonstrationes, quel regretabilmen deve esser restrictet a quelc impressiones e experienties personal. Pro manca de un libre (advere in preparation ma ne ja aparit) yo deve, in lu essential, directer li atention de mu amicos al studie del Occidental-litteratura, specialmen del annus 1922 -- 26 de «Kosmoglott».

Desde 1909 yo ha aprendet e exercit li sistema Ido in scritura e parlada quam poc altris. Set gross tomes de correspondentie atesta it; ja in 1912, in li German Ido-congress de Nürnberg, yo ha fat mi unesim public discurs in Ido, sin alcun preparation. Yo confesse vos, mi amicos, que yo ne levimen ha separat me del Ido-moventie. Per li long-annual propaganda, li continual usada de Ido in conversation, corespondentie e instruction yo esset obsedet de to quo yo ha nominat «amorositá de sistema». Talmen it ha evenit que in comensa yo solmen instinctiv ha sentit, ne ja clarmen reconosset li cardinal defectes de Ido. Per li sub-folie «Esperanto» li superioritá de Ido aparit tam clar, que on pretervidet li defectes.

Quelc formes quel chocat evidentissim contra li propri principies de Ido (p. ex. li derivationes parolo -- parolar, socio -- societo, li duplic infinitiv irar) presentat-se quam Esperantistic atavismes, advere corectibil in li cadre de Ido (parlar, socio -- sociaro, vadar). Ma poy sovente in li parlada li constant repetition del present-finale -as, precipue li vocabul «esas» con li du acri «s» demonstrat me li ínnaturalitá del Idistic conjugation, e denove it manifestat se quam Esperantistic heredage.

A mi disciples in li Ido-curses, precipue púeres e fliccas con elementari education, evidentmen esset desfacil li uniformation del divers parol-classes (subst., adj., adv., verbes etc.), prendet de Esperanto; quam ya anc in german li just usada del majuscules quam caracteristic del substantiv es desfacil al disciples.

In ultim témpore yo sempre denove ha trovat que li parol complet derivat (do p. ex. «plubonigar, kanotagar, netigar, lojeyo, kelkope, fervoroza, cadie» etc.) inculca-se al disciple quam special vocabul, e que mem li max habil Idist (a comprender anc li Esperantist) totalmen ne constructe li derivat paroles de casu a casu in levi rutine, ma que il prende les sempre quam parat vocabules ex su memorantie in casu de beson. Advere in li scritiv usa to mey esser altri; ma mastrisat es un lingue do solmen, si on parla it alegri, sin far logic operationes ye li singul paroles. Ma esque it tande es just inculcar se formes derivat artificialmen secun li lingual logica de Couturat, formes de queles mult aspecte e sona strangissim, durant que noi trova in li vivent lingues derivationes, tant natural e do anc boccari (facilmen parlabil) incorporat de long a nor lingual possession? Céterimen li derivation secun Couturat ne mem esset secur, p. ex. «logikala» (?, logikoza?, segunlogika?), «regulala» (?, reguloza?, segunregula?), e simil contestat derivationes.

Talmen it aparet me sempre plu clar que li sistema Ido, advere tre important in li «historie» del mundlingual moventie, ne representa li definitiv form del mundlingue, ma que un transformation deve venir. Plu e plu yo ocupat me pri li sistemas quel apu Ido nascet o existet ancor, e precipue ex ti ci atractet me li sistema Occidental, quel ha ruptet radicalmen li Esperantistic fundament, e támen ne es unilateral romanic quam tant altri sistemas. Ja antey it ha esset me clar que li transformation de Ido va ear in un direction ancor plu lontan del Esperanto-fundament. In li conversation con ne-mundlinguanes, por formular concis su diferentie de Esperanto, yo sempre ha caracterisat Ido quam «plu fort aproximation al formes del natural lingues». Nu, plu developat in ti ci direction, Ido vell dever approximar se necessimen al sistema Occidental, e li propositiones de «Nemo» e altris in «Mondo» ya factmen ea in ti ci direction.

Mi cardinal objetion contra Occidental esset li sequent. Yo sovente meditat pri li vocalic finales de Ido. Lor valore por distinter li parol-classes esset contestabil ja secun li propri argumentes de Couturat. Ma yo credet que li vocalic finales es un cert protection contra li nascentie de dialectes e elisiones. Céterimen ti objetion, videt in clar lúmine, vale contra omni sistema de mundlingue; ples memorar li horribil pronunciation del Angleses e Saxones! Pri ti ci punctu yo ha tranquilisat me in regard al radio quel fa possibil un permanent official emission e expansion de un modellic pronunciation.

It existe multissim bonvolent homes queles con entusiasme, assenti li idé de un neutral international lingue; ma ili es absolut ignorant pri li problemas quel deve esser soluet, e ili talmen perveni a totalmen absurd opiniones. Per to suffre precipue li ínegoistic idealistes quel ha penetrat un poc plu profundmen in li complex immensmen complicat de ti ci problemas e ha pervenit a resultates contrastant al opiniones in curs til nu. Ti ci «outsiders» (forsan traductibil per «apartones», «extranes») del mundlingual moventie es reprimandat quam particulardes («Eigenbrötler»), on sercha motives de lor agentie pretendet quam nociv o foll, on parla pri manie de amelioration o coquetteríe etc. Ma to es ínjust. Nam etsi mani de ti apartones ha pervenit a un «via de ligne-transport» (fals via), támen lor labore es meritosi, pro que it demonstra: ta, in ti direction evidentmen ne es li just via. To es simil quam ye li ancian alchemistes, quel malgré omni erras támen finalmen ha conquestat important conossenties e iniciat novi vias. Ex dilettantic penada in obscur impuls finalmen nascet un grand pioneric scientie. Anc li novnascet scientie «interlinguistica» retroregarda a un obscur prehistorie de plu-minu absurd experimentes e projectes; ma ti ci era nu es transmontat.

Si li Ido-academie vell har remanet fidel a su original ideales, it vell har devenit li ductor del interlinguistica. Vice to per li edicte del periode de stabilitá it ha reposat sur su laure e recadet in Esperantistic metodes. Li max gravi cause de ti ci fate es forsan li idé de Couturat e Ostwald del logic lingue («renversebleso», «unasenceso»), quel devet functionar in maniere de un sistema de matematic o chimic formules. Ti ci idé ha fascinat multis e seductet les vider in Ido li definitiv solution, quam on ne volet indangerar per ulterior discussiones pri li fundamental questiones.

Ci du contrari principies sta ínamical contra unaltri: multis opine que important es minu li maniere del lingual solution, ma un bentosti convention pri un unitari sistema, quem on poy mey obtruder al munde per omni medies de organisation e propaganda, e, si possibil, con statal auxilie (scole, radio etc.).

Li altris in contra opine que just e solmen li solution del lingual látere del cose es important.

Inter ti ci contrari opiniones un conciliation es ínpossibil. Li Esperantistes persiste rigidmen in li unesim opinion ja de commensa. Ido de su orìgine esset chargeat per li heredital culpe de compromiss. Li adherentes del líber exploration, in commensa afluent a it, bentost retirat se, quande li líber discussion plu e plu, in regard al propaganda, esset restrictet e finalmen opresset totalmen per introduction del funest periode de stabilitá.

Ye to Ido ha perdit per se self li pretension de spiritual hegemonie in li progressiv mundlingual moventie. Interim li difamat «ousiders» ha continuat laborar sin brue. Li spiritual hegemonie transit al societé «Kosmoglott», e ex li sistemas quel esset discusset ci, excellet Occidental de Prof. E. de Wahl in Reval. Senior de Wahl esset anterior Volapükist e Esperantist e in comensa anc colaborator de «Progreso». Un apreciation de su individualitá e de su ovre de vive me es ínpossibil in li cadre de ti ci curt exposition. Ci, quam ja dit in li introduction, yo deve referer al studie del Occidental-lítteratura, specialmen li revúe «Kosmoglott» 1922 -- 26, quel desde 1927 apari in Mauer apu Vienna sub li titul «Cosmoglotta». Lexicos e libres de aprension es ancor in aparition; malgré to ja existe un sat grand númere de Occidentalistes quel mastrisa ti ci sistema in parlada e scrition.

Li revolution de palace, eruptet ante curt témpore in li Ido-moventie, li apertion del líber discussion in «Mondo», veni tro tard; Ido ha devenit ja de long to quo Esperanto ja esset desde 1908: quantitá negligeabil. It es ínutil acompanar ta ancor. Li Ido-moventie mem ne adplu posse realisar li scope, uniar organisatori li ne-Esperantistic mundlinguistes; to ha esset lu unic quo finalmen ancor retenet me del transition.

Combuste to quo tu adorat!

Dr. Peipers

Appelle a omni mundlinguistes

Quam on save li anihilant critica pri Ido in li revúes Kosmoglott e Cosmoglotta ha causat un grand schisma in ti organisation, li sol quel ha penat un poc corecter e stoppar li currida del veteran Esperanto. Divers guidantes, diplomat instructores, membres del chef-organisation e del academie ha demissionat e abandonat Ido, un grand parte de ili ha adheret a Occidental, altres hesita, ne posse far li passu decisiv pro tro grand diferenties in li principies del du lingues. Ne es afere de chascun far tal rupturas in se self, quam ha posset un del Nestores del mundlinguistic movement, ingeniero W. Rosenberger, quel, hante esset presidente del Volapük-academie, comensat de nove per elabor su Idiom Neutral, e pos altri 10 annus sacrificat su ovre e reconstructet it de nove sur nov principies in su Neutral reformed. Do on comensat in Ido serchar novi vias, fat propositiones pri reformes, a queles nu esset consacrat li revúe «Mondo» del ínfatigabil luctator in li camp mundilingual sr Per Ahlberg. Durant que li unes quam Dr. Talmey provat ducter Ido ad ancor plu subtil logica e consequentitá, li altres penat quant possibil forjettar li curasse heredat de Esperanto. In ti discadentie li old autor marques de Beaufront collectet su fidel agnelles, essente secundat per su fidel auxiliatores sr Peus e sr Noetzli, qui prova terrer su adversarios plu per fort voce quam per plausibil argumentes.

Omni parties sublineat li scientific caractere de Ido e monstrat quam linguist-protector de ti principies li fam-conosset professor Jespersen (Köbenhavn), membre del dan Academie de Scienties e ante li guerre li presidente del Ido-Academie. Prof. Jespersen long témpore ha silentiat ma nu anc il ha dat su complet demission a Ido in un public epistul al idistes in «Mondo» nro 19, u il expresse que il de comensa ne approbat li direction esperantistic, durant que il subtenet plu li direction de Neutral. In fine de su tre interessant declaration il anuncia que bentost il va publicar su propri considerationes pri to quo il pensa necessi in un lingue international.

Noi vide per to que li Ido-movement in ti lucta es in su ultim stadie de existentie. E to ha evenit ne per li grandios reclam-criat «oficial» successes de Esperanto, ma per li procedentie de un sol hom, quel 5 annus combattet presc sol e sin auxilie. In li circules de Esperanto on regardat con condescendentie e un cert benevolentie ad Occidental, quel tam fervent fat labor por Esperanto, destructente su max ínoportun concurrent, quel sempre mixtet se quam impediment in li bon organisat propaganda de Esperanto. Ili tande ne savet e forsan anc hodie li majorité de ili ne save pri li nascent dangere. Nam li critica fat pri Ido concerne in sam maniere anc Esperanto.

Ma durant que li reformes de Ido por li extern publica ne esset ínmediatmen visibil e multes de ili anc ne esset un amelioration, li afere de Occidental sta totmen altri, specialmen per li contradictori evolution quel nu ha captet Esperanto. De un flanc on introducte in masses li international conosset expressiones e paroles, advere vestit á la Esperanto, quam p. ex. redakcío, familiara, kongregacío, kongestío, konfesío, konveksa, etc. e stant absolutmen exter omni Esperanto-etimologie e sovente in contradiction a su regules.

De altri flanc li popul esperantan ha developat un nov nationalisme quel fa sentir se in autonom parolformationes, representant íncomprensibil charades quam «sherctrompas, iloj, geanoj, malcheestos, arbaropero, senarmiliĝo, geresaniĝbezonuloj, amaktorino, kialon, pliuloj» etc per centes e milles.

On asserte que autonomi formationes monstra un fortie de intern vive, ma it es plu probabil que to monstra un maladiv, ínsan exuberant crescement quam un túbere de cáncere, quel ducte al mort. In omni casu du talmen different tendenties in li sam lingue in sam témpore ne posse esser sin dangere, ili porta in se li seme de destruction.

In extern advere Esperanto chascun semane posse publicar in su revúes un nov success che autoritates, alt situat persones, institutiones etc. Ma ti successes in general resta sur paper, quam resolutiones o aprobationes del idé de un L.I. In li majorité de casus on persuade que Esperanto es li L.I., on ne di que existe altri lingues e advere li nómine Esperanto es presc sam conosset quam Odol, shampooing, etc. Ma solmen li nómine, ne li cose; e si on capte plen conossentie on plu ne vole auxiliar it. Omni Esperanto-gazettes plendi que li majorité de persones venient participar li Esperanto-curses pos quelc témpore abandona les, e mem tales qui ha finit les bon con exámine, desapari absolutmen. Pro quo? Nu, it es clar, que hante studiat it til fund ili percepte li manca del seriosi fundament del cose, suportat solmen de un entusiasmat populmasse, cantant himnes, exchangeant postmarcas e cartes ilustrat e venient al omniannual congresses por amusar se! Malgré li grand númere de Esperanto-revúes on sercha in van in ti «litteratura» alquicos seriosi o valorosi. Do quel interesse Esperanto posse haver por ili.

Li circules scientic, comercial, diplomatic, politic etc in general declina Esperanto e on posse constatar in contrari un grand tendentie por Angles quam L.I., pro que it ja es tal in li tot munde u prospera li navigation, e u extende se li potentie anglo-american. E ti tendentie pos li guerre sembla crescer plu e plu anc in Europa. Essente li linguisticmen max evoluet idioma natural e practicmen li max expandet sur li terre, li conossentie de ti lingue representa vermen tal avantages e profites, queles efecte tre propagativ e lurativ. Ultra to it es inter li vivent lingues un lingue relativmen facil. It es ver, chascun del artificial lingues sive Esperanto, sive Ido, Occidental, Latino sine Flexione es adminim 10 vezes plu facil quam angles, ma on deve conceder que ho-témpore li conossentie del angles es anc 100 vez plu profitabil quam ti de un del nominat artificial lingues, e to fa li problema del concurrentie del angles tre seriosi.

Advere in tal questione have valore ne solmen causes de profite e practic avantages, ma anc lude un enorm role li cultural e psichic valores. Acceptante un lingue national noi subjecta nos al hegemonie perpetual de ti nation, proque ili parla su lingue matrin e noi deve balbutiar in lingue foren. Esque on ne senti lu humiliant in ti voluntari sclavitá? Ma li dangere es anc menaciant li concernet nation self. Advere si li tot munde va parla o plu ver parlachar ti lingue, quo it va devenir, un sorte de pidgin-mundan? Esque ti lingue self va posser conservar su propri national standarte? Esque it ne va degenerar til un de ti creolic lingues crescet in li divers europan colonies? Li classic latin ha morit quande it esset parlat per omni popules del imperia Roman.

Li idé de un lingue national, quam mundlingue es do refutand per omni forties.

Li coses in li munde eveni ne sempre talmen quam li conscientes e clarvidentes desira. Do li concurrentie del lingue angles es hodie li max seriosi, mult plu seriosi quam ti quel se fa reciprocmen Esperanto, Occidental etc. It es evident, si noi ne perveni presentar al munde un strax usabil por omni scopes, facil altqualitativ cultural lingue auxiliari, tande noi va bentost junter al suprematie anglo-american in politica, financies e economie comprensibilmen anc un tal in psichic e mental materies. Do omni adherentes del idé de un lingue auxiliari artificial vell dever max bentost soluer ti question.

Ma de altri látere it es anc clar que ti lingue auxiliari posse esser solmen un e ne 10, ni mem 2! Do li altris deve desaparir. Ma quel! Esperanto pro su ancianitá e pro li númere de su adherentes postula ti role final por se. On ha leet li proposition in «Heroldo de Esperanto», que omni altri sectas mey cessar propagar su lingue-sistema e propagar solmen Esperanto, durant que un commission ínpartial mey electer o composir li final L.I. Ti sam proposition ja esset fat ante 2 1/2 annus in li conferenties de Genéve. Ma mem excludente un hipocrisie in ti transparent proposition, quel da un tal avantage in li manus de Esperanto, on posse dir que ti proposition es absurd in se self.

Un comission nequande posse crear un lingue, e si it va far to, tande va nascer tal desformi homuncules quam Neutral e Ido. Til nu havet success e vivicapabilitá solmen absolut autonom creationes basat sur un propri idé e perductet unitarimen per su autor: Volapük, Esperanto, Latino sine Flexione e nu ja comensant Occidental. Do ti comission vell dever electer un lingue. It va depender del consistentie de ti commission, e li pluralité del voces in ti decision ne va valer necos! Ma forsan un comité de competent persones? Qui es ti persones? Nu, expertes, linguistes! Ti qui save quam poc expert sovente es linguistes pri li question de un lingue artificial, ne va fider multcos. Sammen quam in li unesim témpores del aviatica li diplom-ingenieros esset miserabil ignorantes in su judicies in comparation con li pioneros del aviatica, queles ye max grand parte ne esset ingenieros! Li max bon ilustration a ti consideration da nos li recent confession de prof. Jespersen in su apert epistul al Idistes in Mondo, u il di in fine que il ha mult aprendet ne solmen de Zamenhof e Couturat ma anc de Wahl e altri mundlinguistes. Prof. Jespersen es ne solmen un generalmen aconosset valoros scientist e linguist, ma il es anc un hom stant in li mundlingual moventie durante decenes de annus. Ti do vermen max expert hom ne time publicmen declarar que il ha aprendet mult del supra nominat mundlinguistes. E qui esset ili? Laicos in linguistica: Zamenhof esset medico, Couturat professor de mathematica e logica, Wahl oficero de marine e pedagogo, fisico. Qualmen do altri linguistes ne hant occupat se pri interlinguistica vell posser dar un vermen expert judicie?

Do un tal conferentie proposit vell posser consister solmen in negocies reciproc. It es un facte apertmen concedet mem in presse de Esperanto, que li lingual sistema de Esperanto es antiquat e ne «up to date», e on va dever reformar li lingue. Ma de altri látere es clar, que si on comensa far reformes on ne va haltar antequam on va arivar a alquicos simil a Occidental, quo anc reconosse ductent Esperantistes self; ma tande Esperanto va haver li sam fate quam Volapük: it va morir proque ni un sol lingue ne posse perviver un tal operation. Noi mey memorar li metode quel ha electet in su témpore li eminentmen clarvident e genial Zamenhof, quande Esperanto esset menaciat del dissipation in reformes. Il elaborat un project totalmen nov e finit in se self. E il proposit: sive acceptar li nov, sive conservar li anteyan. To esset tacticmen li sol possibil metode por conservar li atinget resultates. Advere li metode del votation ne posset dar un altri resultate quam it esset de facte, ma to depende ne del metode transir de un sistema al altri.

Anc hodie si on va voler transacter pri union del divers sistemas (max simplic vell esser li casu de solmen du sistemas), on va posser far ti union solmen per subit e general acceptation (de un die al altri) del nov sistema, ma sub li standarte e organisation del plu difuset. Per altri paroles un union vell esser possibil sur li base sequent: Li Esperantistes accepta li nov base, reconosset quam li max apt, por exemple Occidental footnote:[On vell posser transacter pri micri changes o correcturas por atinger li max bon lingue.], e li Occidentalistes renuncia al nómine de su lingue, accepta li nómine de Esperanto (modernisat) e nu combatte junt con li samideanes del altri camp. Comprensibilmen un tal arangeament posse esser fat solmen tam long, quam li nómine Occidental ne es ancor tam conosset quam Esperanto.

Quande li publica va conosser que existe du fort moventies concurrent Esperanto e Occidental (e Occidental infortia se in sempre plu grand gradu), e quande ti publica va vider li comparationes de ti du lingues, tande li fate de Esperanto va esser decidet e un juntion o acordament ne plu va esser possibil. Tande li question deve esser decidet per lucta mortal, til que solmen un del concurrentes resta, i.e. to quo sr Ahlberg in «Mondo» ha nominat «cannibalisme interlinguistic». E forsan durant ti lucta mortativ li lingue angles va victoriar.

It va depender del san sense del ductores de Esperanto prender su mesuras. Esperanto ne es in li situation obtruder nos un dictate in un armisticie in quel noi deve cessar nor propaganda, til li Esperantistes va decider, quel reformas ili va dignar far in su antiquat idioma. Noi va propagar nor lingue e sempre monstrar comparationes inter Esperanto e Occidental. Li victorie final de Occidental inter li sistemas de L.I. hodie es ja cert. Ma noi Occidentalistes ne es ambitiosi ni pri nómine, ni pri honores, noi vole solmen perducter li solution del problema in un maniere digni de Europa e ne in form de un infantesc primitiv lingue, quel vell retrojettar Europa in un statu recessiv. Por nos li form del lingue ne es índiferent.

Li conscient Esperantistes sempre ha sublineat que ili combatte ne por un sistema, ma por li idé solmen. Ja Zamenhof ha dit «Esperanto mey restar tal qual it es, til que un competent institution mey decider changear it mem til inreconossibilitá». Nu, li Esperantistes mey monstrar, que to ne esset solmen paroles quam che mastro fox in li fabul. Ma quel es ti competent forum? It es li guidant interlinguistes self, ti qui comprende li politic situation e qui ha studiat e experit li altri sistemas til funde.

It va depender del san spíritu de ti guidantes, ca ili va prender li sol decision quel ducte al commun fronte, o va ruinar un grand atinget resultat per un combatte ye vive e morte. Ili mey ne obliviar: solmen un acceptation complet del nov base e ne compromisses! Ili mey memorar: que un compromiss inter Volapük e Esperanto ne esset possibil. Li sam situation es inter Esperanto e Occidental.

Lu sol, quo on posse ancor salvar, es li prestigie, li nómine, li standarte e li honore del genial humanitarist Zamenhof, ma ne plu li antiquat sistema.

Li témpore es urgent. Pos ulteriori 5 annus it va esser tro tard. Videant Consules.

J. Prorók

Cronica

«Pécsi Naplo», 30 novembre, rapporta detalliat e con grand simpatie pri un successos discurse quel li fervent protagonist de Occidental in Hungaria, Dr. Comte Ernö Zichy ha fat pri li problema del mundlingue in li societé «Nemzeti Szabadtanitás Egyesülete», Pécs, li 29 novembre. Secun ti diale, li mult auditores con vivaci acclamation ha acceptat li interessant e scientific explicationes del prominent orator.

«Wiener Handelsblatt», 2 decembre, sub titul «Esperanto und Occidental» publica un articul de sr de Wahl quam response al replicas de esperantistes de 23 e 30 septembre (vid. Cosmoglotta nr 43, pg 101).

E. P.

In «Le Secrétaire Commercial», Nancy, novembre, sr. C. Bohin, director del «Ecole Moderne» (Strasbourg), declara que li unitá del partisanes de L.I. forsan vell esser realisat per Occidental.

L. M. de G.

In «The Word», Hull, novembre, nor fervent collaborator sr Eric Biddle sub titul «Psychology and human progress» scri quelc frases in Occidental por Occidental. Al caderne es adjuntet un propaganda-folie de nor lingue.

Sophie Zaikowska e Ing. V. Lorenc in «Le Végétalien», Paris, novembre, consacra quar págines al problema del lingue international e cita textus in Esperanto, Ido e Occidental. Li ultim págine contene un habil exposition del cardinal punctus de Occidental, conform al frances prospectes de Cosmoglotta.

«Schola et Vita», octobre, reproducte nor complet «Curt grammatica de Occidental».

In «Basler Nachrichten», 28 octobre, sub titul «Der Streit um die Weltsprache» e referente a publicationes de Cosmoglotta, sr Luigi Guglielminetti raporta detalliat pri li actual situation del problema del lingue international. Il di que li relation inter li númere del Idistes e ti del Esperantistes es circa 1:20, quo sembla rect. Sr G. fini per un appell por union de omni mundlinguistes, nam li constant «disputation pri li Lingue International sembla devenir catastrofal por li L.I. self».

E. P.

«Heroldo de Esperanto» nr 45 informa pri un índigni action de quelc holiganes, queles ha ruptet li querc plantat in Zoppot (Danzig) ye memorie del 40-annual jubilé de Esperanto. It sembla que to esset un o pluri fanatic chauvinist. Tal actiones es in maxim gradu blamabil e in sam gradu stult quam abominabil. On posse esser adversari del lingue Esperanto, ma on sempre deve atestar li grand sacrificiosi labor quel li fervent adherentes de ti lingue ha fat por li general idé de un L.I. In omni casu per tal savagi metodes on va solmen documentar su bassess e involuntarimen traer li simpaties del publica in favor del attaccat.

E. W.

«Heroldo de Esperanto» nr 45 raporta «que li revúe «Radiowelt» in Wien ante un annu ha publicat un Esperanto-curse de Dr Pfeffer. Ma nu li redaction ha decidet introducter gratis-leciones in lingues angles, frances e italian. U resta Esperanto?» Noi questiona lu sam! Esque li response ne es trovabil in li íneuropan primitivisme de Esperanto?

In li sam raporte noi lee li sequent lineas: «Que Occidental comensa propagandar extra Vienna, pruva li necessitá de unitá, quáncam it sembla que noi ne besona superusar nor forties por far it ínpossibil in li concernet locs».

J. P.

In «Mödlinger Nachrichten», Mödling b. Wien, 26 novembre, prof. Longo notifica que il es nominat de «Universala Esperanto-Asocio» quam delegate por ti region e il adjunte que «li númere total del esperantistes certmen es evaluat tro bass per 20 milliones». Modest il ne es! Secun comunicationes official del servicie statistic del sam organisation, li númere de omni esperantistes (organisat e ne organisat) in li tot munde es junt adminim 100.000. In omni casu it certmen ne excede 200.000, do apen 1/100 del númere del «entusiasmat» delegate oficial de Esperanto. Li redactor self del nominat jurnal scri que il dubita pri li veracitá del recivet noticie.

Un parte del Esperanto-presse («Verda Mondo» nr 6, «Heroldo de E.», «Esperanto» etc) rapporta pri un serios crise in li vive de U. E. A. (Universala Esperanto-Asocio). Sr O. W. Ferguson scri in su «Occidental Bulletin» que in 1925 UEA havet 9500 membres; in 1926 it perdit 800 e li oficial bulletin del central comité de UEA, septembre 1927, communica que li ho-annual perde denove va esser circa 800 membres, «quo significa que li present annu va finir con apen 8000 membres». Si 1928 monstra un simil diminution, tande li númere del membres va esser reductet a ti de 1913. U es do li gigantic potentie numeric de Esperanto quel on sempre sublinea contra li superioritá linguistic de Occidental?

Sr Hans Jakob, director de UEA, in «Esperanto» nr 10/11 publica un proclamation pri li actual situation ínfirm de UEA. Il di «... Noi repeti ti voca, ti alarma e con atention va escutar li ecó quel it va trovar inter li samideanes, queles ne solmen babilla pri li bellsonitá del lingue, pri li futuri fratrinitá del homanité, ma queles sobri e prudent regarda li munde tal qual it es e queles labora ne atentente pri dextri e levul. 20 agil non-revaci homes con ardent cordie e clar cap posse salvar li movement ex li stagnation e ex li apatie nu reyent. Esque noi es clamantes in desert, ne audit? ... Ples avigilar nu omnis ex índiferentie, self-contentitá e contemplation. Noi ne have jure reposar sur laures ja exsiccant ...».

Li max difuset Esperanto-jurnale, «Heroldo de Esperanto», in nr 42 scri: «Anc Heroldo per su mem ne 2000 payant abonnates actual, have un desfacil existentie; e su situation es mem plu desagreabil quam ti de UEA, nam it es un privat interprense e pro to ne have jure petir por almosnes ...»

E. P.

In nr 1 del «Bulgara Esperantisto» li comité central publica in bulgaric lingue un declaration in quel it sublinea li seriosi situation material del association, advoca li samideanos a compleer lor obligationes vers li organisation, e menacia, que si til januar 1928 ne va esser dat li demonstration del bon voluntá del esperantistes, tande ili va proposir un plebiscita pri li liquidation del union.

It es just quam in li ultim annus del guerre, u li publica ja ne volet, ma esset incitat per gazettes por li ultim eforties til li victorie total, in ci-casu li acceptation official de Esperanto. Ma li disciplina ja laxat nu postula visibilmen exemplaric metodes. Li fine in omni casu va esser un deception. Sive victor sive victet, ma li debacle va venir in omni casu.

J. P.

Form e contenage

[quote, Friedrich Nietzsche]


Li lingue deve esser anc simbolic, metaforic; un stilist deve esser anc artist, un pictor in li maniere de descrition, un musicist in li eufonie del paroles, in li euritmie del composition de frases; támen on deve ne devenir tro formal; li ornament ne mey exuberar súper li pensas.


Opiniones pri Occidental

Professor Dr. K. Asakawa, Yale University, New Haven, Conn. (USA), scri a sr E. de Wahl, li autor del lingue international Occidental (traduction ex angles):

«Car senior. Vu ha esset tre amabil per misser me quelc exemplares de Cosmoglotta e yo regreta que, pro mult labores, yo ha tam long procrastinat mi agnoscion. Yo es tre convictet pri li necessitá de un adequat lingue por li intercommunication del nationes. Pro ti cause yo es membre del «International Auxiliary Language Association» (IALA) de USA, e ha colaborat in un de su comités. Yo plu o minu examinat li possibilitás del plu conosset sistemas de L.I. e yo personalmen pensa que Esperanto, malgré su honorabil record e su relativ hegemonie, es detrimentat per defectes, queles, yo crede, fa it ínacceptabil por universal introduction. In comparation con Esperanto, yo es extrem impressionat per li superioritá de vor Occidental e it es tam natural, tam afin al vivent lingues europan e tam facilmen leibil, que mi propri opinion pri Vor sistema es absolut favorabil. To yo posse dir mem per mi tre limitat conossentie de Occidental, yo aconosse que vu ha electet li nómine Occidental por vor lingue. It es problematic esque un sistema incorporant elementes e occidental e oriental in nor dies posse esser creat. Solmen per long practica e studie un lingue vermen panmundan posse evoluer in li curs del témpore. Yo cordialmen saluta li eforties por far conosset generalmen vor Occidental. Ples permisser me expresser li crede que vu fa un distinct e nobil servicie al Homanité e que yo desira vos omni success. Yo vell joyar per conosser plu complet li principies de vor sistema. Su grammatica es simplic e comprensibil etc. ... Vor tre cordialmen K. Asakawa».

Noi fa atenter anc al favoros judicies pri Occidental de prominent competentes in Cosmoglotta nr 41 e 43, de prof. Dr. L. Guérard (Universitate Stanford), prof. Dr. A. Saareste (Universitate Dorpat), prof. Dr. C. W. de Sydow (Universitate Lund) etc.

Red.

Ne per trumpetes e tambures, ne per li tónnere de 101 cannones, ne per alleluia de ángeles, ma in quiet, modest e ínremarcat form, mem mesquin e ne-bell, lu bon, grand, popul-destinant intra in li munde.

Joh. Scherr.

Consola

Li sequent legende, haustet ex li Buddhistic libres, monstra li habil maniere, per quel Buddha conquestat li cordies del homes:

Un yun fémina, nominat Kosagótami, havet un unic filio, quel morit. In su dolore ella ne volet creder que li filio ha morit, e ella curret a su conossetes por obtener un remedie. In fine on dit la, que li unic hom, quel posse dar la un remedie, es Buddha. Ella eat a il e petit le pro un medicament por su filietto. Buddha strax acconosset que sol paroles de consolation ne sufice por remediar li grive del povri yuna. Il do dit la, que ella mey serchar quam medicament quelc granes de pipre, ma ili deve venir ex un dom u nequi morit. Ella departet joyosimen, pro que it es facil obtener un tam ordinari articul quam pipre. Ma partú u ella demandat pipre e mentionat li condition quel Buddha hat imposat, on ne posset dar it la e on dit: «Quo tu pensa? It es poc viventes, ma multi mortes». In fine ella comprendet que su dolore ne esset unic ma que it es universal e que li sufrentie es ínevitabil. Su grive poc a poc extintet, su cordie devenit quiet, ella interrat su filietto e adheret al Buddhistic fratres.

Ex «Buddho e sua Doktrino» de C. T. Strauss (Ido-Verlag Zürich).

Trad. E. P.

Filosophic anecdotes

Ex: Paul Feldkeller: Philosophischer Almanach. Verlag Otto Reichl, Darmstadt.

Trad. E. P.

Thales de Milet

Pro que li homes ne estimat su saventies (nam il ne devenit rich per ili), il dat les un lecion. Mersí a su fisical conossenties il posset previder un bon recolte de oleo. Il accaparat mult presses de oleo, e quande arrivat li recolte, il locat les con grand profite. Ma il ne posset devenir joyos pri to e dit: «Por un sapient tal cose es depreciat».

Antisthenes de Athen

Alqui volet injoyar le e dit: «Mult homes lauda te». Il aterret e questionat: «Esque yo ha fat un stulteríe, que mult homes lauda me?»

Avises

Li abonnament annual de Cosmoglotta 1928 custa adminim 1 dollar (= 7 ö. S. = 5,2 sv. fr. = 4,2 RM = 33 č. K etc.), payabil per postmandate, o banknotes o chec in lettre registrat (recomandat) al simplic adresse: Cosmoglotta, Mauer bei Wien, Austria.

In futur noi va quittar publicmen solmen li recivet subventiones (con indication del plen nómine del donatores, si un altri desir ne es expresset). Li payation por abonnamentes e litteratura va esser saldat per li inviation self del printates, ma ne publicmen.

Sub li titul «Occidental-Servicie» noi va inserter gratuitmen in nor jurnal li adresses de ti abonnates quel desira corresponder pri divers themas, collecter e exchangear objectes etc. Por ti scope noi junte al present numeró un formular-carte postal.

Noi reserva nos li jure procrastinar o anc refusar singul annuncias.

Pro manca de loc in li present numeró, noi ha devet procrastinar li quittantie de recivet subventiones, corespondentie e divers articules scientic e litterari.

Li sequent cadernes de Cosmoglotta va contener ultra altricos probabilmen:

E. de Wahl: Sonal Caractere de Occidental. E. de Wahl: Analitic e sintetic. Dr. K. Schüppel: Pedagogic valore de Occidental. L. M. de Guesnet: Remarcas pri li studie de Occidental. M. den Outer: Direct practic usabilitá de Occidental. Ch. Collin: Noi e li esperantistes. Dr. K. Schüppel: Zamenhof parolas -- Wahl parla. E. de Wahl: Esque Esperanto es un facil lingue. E. de Wahl: Un urgent decision. P. Johannes: Litteratura in Esperanto. A. Moszkowski: Lor camp es li munde. Dr. S. N.: Oriente occidental. Dr. H. Schmidt: Lingue. H. Strigl: Babilladas linguistic. E. Biddle: Progress homan. Max Hayek: Pisc volant. E. Pigal: Normation. Dr. M. Müller: Benediction del lúmine ultravioletti e malediction del fenestres vitrin. M. den Outer: Li film va parlar. Dr. A. Peipers: Tecnic problemas. M. B. Cotsworth: Un annu con 13 mensus. E. de Wahl: Stabilisation del calendare. L. D.: Salutation chines. R. Müller-Freienfels: Psychologie del politesse. O. M. Fontana: Li matre e li lupos. E. Renan: Prega sur Acropolis. Dr. W. Ahrens: Anecdotes pri erudites. Dr. Max Kemmerich: Autoritás e progresse. Dr. K. Schüppel: Ínmiscomprensibil alusion. Nassr-ed-din: Mastre del turc buffones. D. K.: Comendat exclamation interruptiv.

A chascun correspondentie ples junter 2 respons-cupones o li equivalente in marcas postal.

Litteratura

Curt grammatica-claves de Occidental in lingues Angles, Frances, German, Russ, Tchec a 0,30 ö. S (0,25 frs. sv.)

:pednote8035: Recivibil che li autor: E. de Wahl, Eha 10, Reval, Estonia.

E. de Wahl: Radicarium directiv de Occidental in 8 lingues ADFIPRSSv 7 ö. S (5 frs. sv.)footnote:[{pednote8035}]

Jean Chanaud: Index français-Occidental au Radicarium. 1 ö. S (0,75 frs. sv.)

J. A. Kajš: Praktický jazyk světových styků Occidental. 0,60 ö. S (Cena 3 Kč., váz. 6 Kč.)

A. Z. Ramstedt: Nyckel till Occidental. 1 ö. S (0,75 frs. sv.)

J. Gär: Wörterbuch Deutsch-Occidental ha apparit 13 liverationes a 0,30 ö. S (0,25 frs. sv.)footnote:[{pednote8035}]

J. Linzbach: Transcendent Algebra. 1,30 ö. S. (1 fr. sv.)

M. den Outer: Cosmostenografie. 0,30 ö. S (0,25 frs. sv.)

Rabíndranáth Thákur (Tagore): Nationalism in Occidente. Autorisat traduction de A. Toman. Precie 1,30 ö. S (1 frs. sv.)

Dr. R. N. Coudenhove-Kalergi: Li Paneuropan Manifest. Autorisat traduction de E. Moess. 1,30 ö. S (1 frs. sv.)

J. Robert e E. Pigal: Der Weg zur Europäischen Verständigungssprache (Li via al lingue del europan intercomprension) OCCIDENTAL, in D, Esperanto e Occidental. 1,60 ö. S (1,25 frs. sv.)

A. Z. Ramstedt: Occidental -- ett västerländskt kultursprak. 0,30 ö. S (0,25 frs. sv.)

Kosmoglott (precursor del jurnal Cosmoglotta). Complet collection de 1922 til 1926, junt 30 frs. sv., defectiv collection 10 til 20 frs. sv.footnote:[{pednote8035}]

Por postal expenses ples junter 10%.

Occidental-Informationes

Cosmoglotta:: Mauer b. Wien, Austria.

Comité Explorativ de L.I.:: Eha 10, Reval, Estonia.

Societé Interlinguistic:: Villagatan 25, Helsingfors, Finnland.

Editoría Occidental:: Vranovská 44, Brno, Tchecoslovacia.

Occidental-Buró:: L. M. de Guesnet, 83 Rue Rochechouart, Paris IX, Francia (inter clocca 18 e 19.30).

Dr. G. Bohin:: Ecole Moderne, 14 Rue Wimpfeling, Strasbourg, Francia.

Ing. Thibault:: 15 Rue de Madeleine, Angers, Francia.

Regierungsrat Dr. Mell:: Schwarzburgerstr. 60, Rudolstadt (Thür.), Germania.

Dr. Karl Schüppel:: Friedr. Franzstr. 41, Parchim (Mecklbg.), Germania.

Dr. A. Peipers:: Am Römerturm 13, Köln, Germania.

Eric Biddle:: «Brentwood», Hare Lane, Piper's Ash, Chester, Anglia.

Adolphe Creux:: curé á Rue, Canton de Fribourg, Svissia.

M. den Outer:: Maaskade 142 B, Rotterdam, Holland.

Comte Dr. Ernö Zichy:: Ács, Komárom, Hungaria.

Ivan Ločnikar:: Selnica ob Dravi pri Mariboru, S. H. S.

The Ferguson Press:: 125 E. Chestnut Street, Jeffersonville (Indiana), USA.

Petition al presse publicar ti textes comparativ

Comparation instructiv

Evolution del idé del Lingue International

.Volapük 1881


Binos pölub das möd sitas etupos livami sugiva; tadelo yülakomip at edukos al menod mostepik. Sukad mufa at binos sit Okzidental, kel binos kojum legudik natäla e nomomafa.


.Esperanto 1887


Estas eraro kredi ke la multeco de sistemoj malhelpis la solviĝon del problemo; kontraŭe tiu konkurenco kondukis al progresa plubonigo. La rezultaĵo de tiu-ĉi evoluado estas la sistemo Occidental, kiu estas bonega kombinaĵo de natureco kaj reguleco.


.Ido 1907


Esas eroro kredar ke la multeso di sistemi impedis la solvo dil problemo; kontree ta konkurenco duktis a progresiva plubonigo. La rezultajo di ca evoluciono esas la sistemo Occidental, qua esas ecelanta kombinuro di naturaleso e regulozeso.


.Occidental 1922


It es un erra creder que li multitá de sistemas ha impedit li solution; in contrari ti concurrentie ha ductet a un progressiv amelioration. Li resultat de ti ci evolution es li sistema Occidental, quel es un excellent combination de naturalitá e regularitá.


Occidental es ínmediatmen comprensibil a omni hom de occidental civilisation.

Occidental es li democratic Latin.

Scientic articules in Occidental atinge omni scientistes.

Comercial anuncias e reclames in Occidental es comprensibil a 500 milliones Europanes e Americanes sin studie anteriori.

Publicationes in Occidental have grandios efecte in grand cités con poliglottic population.

Eigentümer, Herausgeber und Verleger: Gesellschaft Cosmoglotta, Mauer bei Wien, Postfach 10. Verantwortlicher Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing bei Wien. Druck: Milan Nedvídek, Tábor.

Cosmoglotta A 45 (feb 1928)

Organ mensual del Association International Cosmoglotta

Consacrat al developation, propaganda e aplication del Lingue International Auxiliari Occidental

Redaction e Administration: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien, Austria.

Abonnament annual: 7 ö. S = 1 doll. = 5,2 sv. fr = 4,2 RM = 33 čsl. K

Annu VII -- Februar 1928 -- Nr. 45 (2)

Contene:

  • Interlinguistic aforismes, de Ch. Collin, pg. 21
  • Sonal caractere de Occidental, de J. Prorók, pg. 22
  • Noi e li esperantistes, de Ch. Collin, pg. 25
  • Cronica, pg. 27
  • Actual situation de Esperanto, pg. 29
  • Progress homan, de E. Biddle, pg. 32
  • Philosophic anecdotes, II, de P. Feldkeller, pg. 34
  • Anecdotes pri erudites, de Dr. W. Ahrens, pg. 34
  • Prega sur Acropolis, de E. Renan, pg. 38
  • Un ínmiscomprensibil alusion, pg. 36.

Interlinguistic aforismes

It es van pena, si on vole far li homes parlar altrimen quam ili es acustomat parlar. Qui es noi, que noi deve oposir nos contra li customes e usationes de milliones de homes, contra li traditiones de millannuités!

Li lingue posse esser comparat a moné, quel on paya comprante un merce. It es egal si li moné es aur o paper, punds o dollars; lu decisiv es, que it es acceptat del venditor, que it es current moné, «currency», e ne propri fabricate del comprator.

Li natural lingues es quasi savagi crescet, ma immensimen rich forestes; li naturalistic artificial lingues simil a cultivat parcs, productes de estetica e scientie; li mecanic artificial lingues -- staples de plancs, ínassecurat contra foy.

Quo importa alusiones del naturalistes al existent linguistic realitás! Contra to esperantistes oposi su grand illusion: ili crede su «Sankta Fundamento», de quel li fundament es -- lor crede.

Li gast: «Ti sup es tro fad. Ples dar me sale!» -- Li hosped (esperantist): «Secun li Fundamento yo posse dar Vos sale solmen pos que Vu ha manjat li sup.»

Charles Collin.

Sonal caractere de Occidental

Nor adversarios in li camp Esperanto-Idistic sovente asserte que Occidental sona haccat e que manca a it li dulci italian son de Esperanto. In general, questiones de gusta ne es solubil in absolut maniere. Ultra li pur son in li bellitá del lingue lude un grand role li maniere de parlar, li ja conosset sonalitá contra foren e strangi sones etc. Anc li variation de son e ritme. Ma li Esperanto-Idistes emfasa specialmen li usabilitá de lor lingues por li radio, just pro li vocalic italian caractere del lingue. It es clar, li tro consonantic caractere quam ti del tchec e polones e armenian etc es ne avantageosi por transmission per radio, ma sammen on posse dir que li presc totalmen vocalic lingues, quam li oceanic, representa li altri látere del medallie e anc nullmen posse esser nominat apt por ti scope. Li triesim angul ínapt es li lingue angles, in quel omni vocales ha concentrat se circum un neutral ö e anc li consonantes ha partmen devenit quasi vocales quam li r, l, w, e micri nuancies del pronunciation totalmen muta li sense. Quam max apt por radio-transmission on posse nominar tales u ambi species de sones, vocales e consonantes, es in li rect proportion e clar distintet e ultra to in suficent variation por ne impedir li comprension per tro simil e poc distintibil combinationes. Pro to lingues con constant sequentie de consonante e vocale es tro monoton. Lu essential sempre es marcat sive per caracteristic combinationes de consonantes, sive per long clar vocales. Ma li consonantic combinationes deve esser clarmen distint del altri tales per curt índiferent vocales. Do in un lingue bon audibil e comprensibil on deve haver quar fundamental tipes. 1) síllabes ex consonante e vocale, 2) gruppes de 2 -- 4 consonantes flancat de vocales sive long sive curt, 3) long vocales, 4) vocales flancat de 2 consonantes. Solmen si omni ti 4 combinationes es trovat in un lingue on posse dir que it possede li sufficent polifonie por esser bon comprendet. Ultra to it es clar que li diferenties deve esser marcat plu minu sive per caracteristic son-combinationes, sive per accentu tonic.

Just ti qualitás es absent in Esperanto quel on vole adtruder por li role del radio-lingue. Unesimmen li mult sibilant e mal distintibil pronómines e adverbies del corelativ tabelle: tiu, chiu, chia, chie, kie, kia, tia etc, u li diferenties del sense es marcat per li simil soncomplexes ti, chi, ki e poy per li ínaccentuat finale, per quel on distinte substantive e adjective, proque li caracteristic accentuat adjectivic suffixes -al, -os, -in, -esc etc in Esperanto ne existe.

Duesimmen per li manca de diferentiat curt e long vocales e per accentuat finales.

Triesimmen li mal distintibil pronómines mia, nia, ŝia, ĝia. To evoca un monotonie quel che mult persones anc efecte contra li sentiment de bellitá, sammen quam li mult criticat iuj, kiajn, tiujn, kaj, e li mult oj, aj, uj in general.

Quo in contrari on trova in Occidental? Unesimmen li quar postulationes por radio es elegantmen soluet. Li consonantisme latino-angles e li vocalisme italiano-hispan garantí un clar comprension. Diftongos es usat solmen in quelc casus e talmen suporta li necessi variation. Sammen li rar vocales trublat, y e eu. Inter combinationes de pluri consonantes on sempre posse intercalar li eufonic curt e. Per li duplic consonantes on have li modulation de curt e long síllabes. Li proportion de consonantes al vocales es circa 3:2, do li max bon postulat per li teorie. Li sufixes, marcant li special nuancie del radica, es accentuat, per quo li distintion es bon garantit. Omni paroles es talmen simil al conosset europan international paroles, que ja che íncorrect e lax pronunciation on posse bon distinter les. On save, quant mult plu facil it es distinter per telefon li conosset paroles de su propri lingue quam extran tales, o p. ex. nómines, queles sovente on deve audientar per nominante chascun lítter singul! Do just per li enorm quantité de ja conosset europan international e scientic paroles Occidental es strax plu comprensibil quam Esperanto o Ido.

In comparation con lingues natural Occidental sta inter Hispan e Catalan, do plu vocalic quam ti ultim, quel támen es agnoscet quam un sonori bell lingue (Ples leer li rapporte del viage a Barcelona del redactor de Heroldo de Esperanto).

On mey comparar:

Catalan: «En les sessions del congrés, gracies al'us de la llengua auxiliar, malgrat la diversitat d'origen dels reunits ...»

Occidental: «In li sessiones del congress, mersí al usa del lingue auxiliari, malgré li diversitá de orígine del reunites ...»

Provas de telefonic intercomprension fat in Svedia monstrat que Occidental es plu facil comprensibil quam Esperanto. Do por un lingue de radio Occidental sembla esser plu apt quam Esperanto e Ido e li max usat national lingues angles, frances, german.

Quo nu concerne li bellitá, on ne deve judicar pri it per li lingue de scientic tractates, burocratic regulamentes etc, ma per li omnidial parlada, e per li bell litteratura, specialmen li poesie.

In ti dominia malgré li emfasat aptitá de Esperanto por poesie, mult voces Esperantistic e Idistic severmen critica ti qualitás in lor lingues (discussiones in Heroldo, in Mondo etc). On constata li manca de curt unsíllabic paroles, de accentuat paroles e li monotonie del poc sempre repetit suffixes por reciver rime, sammen li necessitá rimar substantives ye substantives, adjectives ye adjectives etc., quo seriosmen impedi li libertá del poetic construction.

Ma quo dir! On mey comparar li fluent harmonios exemples de poesies in Kosmoglott (specialmen li Nr 1. 1926) con li poesies in Esperanto o mem in Ido, e on va dever conceder li enorm superioritá de Occidental in ti direction súper li altri mundlingues. Occidental have li tot charme de un vivent lingue, quel manca a Esperanto e specialmen a Ido. Divers mundlinguistes de altri campes, Esperanto, Medial etc, ha nominat Occidental un fascinant lingue!

It es question de gusta preferer un lingue con ultra-feminin caractere quam italian o ultra-masculin quam islandes. Max bon sembla me un tal quel unia li bellesses de ambi e possede tam dulci vocalic passages, quam pregnant curt consonantic combinationes, mollitá e fortie, curt e long paroles.

Yo ha leet un vez un angles articul, u li autor dit: «existe lingues in queles on ne posse manuar e comandar un machine». Just Esperanto es un tal! Ja nu on plendi in Esperanto-jurnales que on deve haver altri paroles por «dekstre -- maldekstre» etc, ínreconossibil in acut casus e possent ducter a catastrofes! Li Esperantistes consola li publica que si Esperanto va esser agnoscet e acceptat del tot munde, tande on va eliminar ti coses e far omni necessi radical reformes!

On vermen ne save pri quo on deve plu astonar: pri li grossieritá de ti mentida footnote:[Proque tande, si it es ja usat in tot munde on ne posse plu far reformas.] o pri li credulitá del publica quel ne protesta contra ti nonsense. To ya vell significar: ne ante far remontes in li nave quam quande plen ye passageros it comensa li mund-viage! To ne solmen es un fraude, to es un crímine e dangere public.

Esque on va audir li alarm-cria? Tande Spengler va esser rect con su «Ruina del Occidente»!

Julián Prorók.

Noi e li esperantistes

Chascun hom concepte, que li idé del automobil ne es identic con un special modelle de automobiles, p. ex. ti de Henry Ford, etsi su modelle vell esser li max mult vendit in li tot mund. Ma it es un trist fact, que un grand part del publica ne posse distinter inter 1) li idé del lingue international auxiliari e 2) su realisation per special sistemas. To es comprensibil, nam li ductores de Esperanto ha fat omnicos por geniter e mantener un tal miscomprension, que Esperanto es li lingue international. It es mem possibil, que ili self ne posse distinter ti du coses, nam constantmen ili confuse les. Pro to noi posse leer un tal curios proposition quam ti, fat de Sr T. Jung in Heroldo de Esperanto de 9/9 1927 (traductet in Occidental):

«Yo regreta sincerimen, que noi ne posse seder junt con li «altris» e far contracte con ili in ti maniere, que ili vell colaborar con nos in un front, que ili vell propagar publicmen solmen Esperanto, ma que noi, esperantistes, vell sincerimen collaborar con ili por li teoretic amelioration de nor lingue (= Esperanto), til li circumstanties va permisser sin dangere introducter ti ameliorationes in li practica, t. e. sin dangere por li introduction del lingue international.»

It es clar, que un amelioration de Esperanto es un afere, quel interessa solmen esperantistes. Li introduction de un lingue auxiliari ne es identic con li introduction de Esperanto, e pro to quelcunc reformas de Esperanto posse esser fat sin que li idé del lingue auxiliari es detrimentat. Noi, occidentalistes, ne have minimalissim desira reformar Esperanto, nam noi pensa it un interprense teoreticmen e practicmen van. Por li esperantistes un examination del bases de Esperanto es necessi, e ti regresse va monstrar les li ínacceptabilitá de ti bases, ergo anc negar li jure de existentie de Esperanto. Ma un tal regresse al bases ja es fat e li resultat del nov exploration es manifestat per Occidental.

Pro to noi ne comprende, quo Sr T. J. vole per su proposition.

Existe homes, por queles li nómine Esperanto es tam car, que ili ne vole e ne posse imaginar un lingue international ne portant ti nómine. Un tal proposition vell esser pensabil, que li esperantistes cessa propagar li sistema Esperanto e in vice de it accepta Occidental, e que li occidentalistes abstine del nómine Occidental e prende li flagga e plaquette de Esperanto. Ma un tal cambie posse esser fat solmen, si on taxa li nómine Esperanto quam tam índispensabil e precios factor e potentie, que it vale cambiar. Li esperantistes mey pardonar nos, ma noi ne pensa to. Noi ne vide li «belega kastelo». Etsi li númere del esperantistes, por queles li nómine Esperanto es lu max car, vell esser quelc cent milles, noi pensa támen, que li númere de homes, queles es índifferent in ti afere -- plus tis, por queles li pur nómine Esperanto suggeste alquicos repugnabil, es mult vez plu grand. In fact, li nov propaganda tande vell consister in informar li publica pri to, que li nov Esperanto ne es Esperanto.

Sam quam li introduction de un lingue international es un afere de practic vive e cultural politica, in sam maniere li realisation del idé, li construction de un acceptabil lingue, es un afere apartenent al scientic exploration del specialistes. It totmen ne es un cose de compromisses e un object de deliberationes e decisiones de congresses e associationes. Ti, qui ne ha comprendet to, hat aprendet necos del historie. Li veritás del modern scienties ne ha esset decovrit e decidet per conferenties. Ili es attintet per continuat labor del individual exploratores.

Li constant confusion inter li idé del lingue international e li primitiv sistema Esperanto ha esset un grandissim impediment por li adoption de un lingue international, e un continuation sur ti via va esser catastrofal just por Esperanto e índirect anc por li idé self. Li progress del tot idé posse esser salvat de temporari retrogression solmen si li ductores de Esperanto fa su deventie e sin hesita sistematicmen informa li esperantistic masses pri li ver statu del coses. Proque to forsan posse esser desfacil por ili, noi vell esser pret signar un tal contracte, que ili aperte nos su periodicos e su organisationes e noi livera les informationes pri li resultates del interlinguistica, e que ili subtene per su capitales li progressiv exploration. To vell esser li sol maniere, per quel noi posse collaborar por auxiliar que li ínevitabil transition de esperantistes de Esperanto a Occidental mey eventer successiv sin detriment por li idé. Quam unesim signe de ti collaboration noi va salutar li publication de ti ci articul in li esperantistic jurnales.

Si li veritá causa scandale, it es plu bon que li scandale evente, quam li veritá resta celat.

Charles Collin.

Cronica

«Deutsche Briefzeitung», nr 5/6, Naunhof bei Leipzig, sur demí-parte del unesim págine reproducte nor german prospecte e in li redactional parte contene un simpatios articul advocant li letores a ocupar se pri li studia de nor lingue e fundar un «Section por Corespondentie Occidental». Noi ha raportat pri «Deutsche Briefgesellschaft» e pri su organ ja in nr 44. Nor nov letores quel have interesse pri ti societé, mey demandar prospectes gratuit.

E. P.

In Parchim (Mecklenburg) evenit li 4 januar li constitution de un societé por Occidental. Convenidas es regularimen omni mercurdí in li chambre de preceptor del scol medial. Presidente: Dr. phil. K. Schüppel, cassero: A. Tackmann. Con permission del bibliotecario li gazette Cosmoglotta es exposit in li statal biblioteca de Schwerin.

K. S.

Sr Marius den Outer con bon successe ha fat li 15 decembre un discurs por Occidental in li sala «De Hovenier» in Rotterdam por li club «Het Vrye Jeugd-Verbond». Li demí del auditores prendet part del Occidental-curs poy arrangeat de sr den Outer.

Sr Albert Haldin ha comensat li 1 decembre un long polemica in li sved jurnal «Eskilstuna Kuriren» sub titul «Esperanto eller Occidental». Ti polemica per long articules eat tra plu quam 6 numerós, e fat un excellent propaganda por nor conceptiones. In li discussion ha prendet parte anc li borgomastro de Stockholm, sr Lindhagen, e sr Nylén, li presidente del Sved Esperanto-Federation.

Dr. philol. Balassa, professor in li universitate de Budapest, scri pri Occidental in li diale «Pesti Hirlap». Il di inter altri-cos que Occidental es basat sur li romanic lingues. Ti ínjust explication, quel noi sempre denove audi de persones quel ne ha occupat se plu serios pri nor lingue, noi ha refutat ja plur vezes (p. ex. in «Esque Occidental es romanofil?» in Cosmoglotta 1927/nr 2). Occidental es un lingue international, i.e. un lingue basat sur li international paroles (extran paroles) trovabil in li lingues natural in presc li sam form e sam signification. Ma per li historicmen dat factes li preponderant majorité de ti international paroles have orígine latin. Do ne es nor culpa que un lingue international (tam Occidental quam Esperanto o un altri) deve haver un aspect conform.

Li sam ínconvenent assertion pri li structura de Occidental noi lee in «Savetskaya Beloruss», Minsk, 24 novembre, quel scri que li autor ha constructet li lingue talmen, que chascun qui domina quelcunc romanic lingue, tre facilmen mastrisa Occidental.

In «Heroldo de Esperanto» nr 52 sr. H. Allari raporta pri li enunciationes del estonian linguist Joh. Aavik (universitate Tartu) relatent li problema del lingue international. Il di que li mundlingue, i.e. li lingue de omnis, deve haver un vocabularium con li richess de tri lingues; quant plu rich va esser li vocabularium, tant plu alt va esser li estetical valore del lingue. Li númere del suffixes deve esser mult plu mult quam in Esperanto. Sr. Aavik critica li obligatori finales de Esperanto e su infantesc derivationes «virino» e «malfermi» por li frequent notiones «fémina» e «aperter». Il sublinea que li base del mundlingue deve esser li greco-romanic lingues, ma anc li germanes, slaves, finn-ugres etc va apportar lor parte. Íncomprensibil in ti connexe es li conclusion de sr Allari que Esperanto presc totalmen satisfá li postulationes del linguist.

In «Das neue Reich», Wien, 5 januar, un esperantist per iniciative del redaction de ti diale, scri un recension del publicationes de Cosmoglotta. Il apartmen es iritat per nor textus comparativ de Occidental e Esperanto, per quel omni hom self posse judicar pri li qualitás del du lingues.

Sr Veremulo sub titul «Kial oni ne achetas librojn?» (Pro quo on ne compra libres) in «Heroldo de Esperanto» nr 51 scri: «Li esperantistes de hodie totalmen ne compra libres. Si on vole curar ti mal, on deve saver li causes. In mi biblioteca es circa cent Esperanto-libres. Ma circa quarcent quel yo in ultra comprat e leet, ne sta ta. Pro quo? Un númere de ili ne have un apt stil, ma un contenentie por un infant, pro to yo donat les a apprendentes. Altri libres have un mal stil; for-donar les vell esser un crímine contra li aprendente. Tal libres yo usat por calentar».

E. P.

Li 28 -- 29 Dec. in Reval havet loc un congress de professores e instructores de modern lingues. Li esperantistes proposit al congress un resolution, que on mey introducter Esperanto almen in un del primari scoles por posser experimentar pri li intelectual effecte causat per ti preliminari studies. Malgré li relativmen grand propaganda por Esperanto in Estonia, li congress removet ti resolution. Li autor de Occidental assistet al congress, ma ne prendet parte ni in li discussiones, ni in li votation pri Esperanto. Li publica self ha fat lu necessi.

M. N.

In «Heroldo de Esperanto» es printat un esquisse de sr Grenkamp pri li occident-viage de sr Ossaka (Japan). Inter altricos noi cita (in traduction) li sequent passage: «Ex su bocca noi sovente audit inter parenteses, delicatmen expresset reprochas: Noi mey restar fideles al lingue, noi ne mey introducter sin necessitá, descuidante, nov paroles e formes. Noi ne mey tro flattar li international paroles, queles por li oriente totmen ne es international». Ti judicie es anihilativ por Esperanto. Vermen li international paroles queles sta exter li derivation regulari e natural de Esperanto, presenta un ínsuperabil desfacilitá por li orientales, queles ne posse inregistrar ni comprender les. Do pro to Esperanto deve restar in su primitiv quasi infantesc form, por ne perdir li non-europanes: Li orientales vole conservar li autonom «Esperanto-faritajhoj». E in li sam témpore li europan Esperantistes pena per omni forties eliminar li infantesc derivationes e compensar les per quasi-international paroles à la redakcio, negoca, rektifi etc. Tensiones queles va ducter a du divers Espos, un del occidental europanes (si ili va adopter Esperanto, quo es plu e plu dubitabil) e li altri del orientales e íncult europanes ne conossent un occidental lingue, e contentat con un primitiv nigger-Esperanto: Li sol remedie contra ti schisma es li acceptation de Occidental, quel inregistra omni international paroles quam propri regulari derivationes, e in quel tal tensiones disjuntiv ne posse evenir.

J. P.

Actual situation de Esperanto

In sequent noi reproducte in traduction Occidental quelc passus ex «Ekzistas estonteco» (Existe un futur) e «Ni kaj la aliaj» (Noi e li altris) de «Heroldo de Esperanto» nr 444. Ti du articules de sr T. Jung di tam mult pri li actual situation que noi posse abstiner dar ancor un comentarie.

Red.

Alquicos es putrid in li state Esperantujo. In un flanc reye absolut manca de objectivitá, ciec adoration al líttere, a frases ja banal nam tro sovente organ-tornat, prejudicies, fanatic bornation sur dogmas ínconvenent a nor grand idé cultural, e bluff; in altri flanc li nud egoism, ínlimitat ínjustificat ambition, desbell invidie de concurrentie, agitation detra culisses, malicies, intrigas ...

U ha restat li sant grandiositá del idé de nor Mastro Zamenhof, li flammeant foy del entusiasme del unesim esperantistes? Perdit, extintet. Vice to ha apparit li peritiv monstrus supra-nominat, queles nu repte inter li árbores del jardin esperantistisc, attendente por attaccar per insidie lor victimes ínsuspectosi.

Ja de long noi observa ti evolution quel, si ne va evenir un change, va dever finalmen ducter al ruination de nor bell ja constructet ovre ...

Noi mey ne tro rodomontar pri li fortie de nor movement. Desde quelc témpore su progress evidentmen ne es secun nor desir. Noi deve explorar li cause e escartar it, si possibil. Si noi successa uniar con noi omni mundlinguanes, sin egard esque ili es idistes, occidentalistes o altris, e si noi vell posser, in falanxe unitari, presentar al publica un lingue max conform possibil al lingues natural, noi certmen vell progresser per plu grand passus quam in present. Noi parla pri li grand amasse de esperantistes. Esque it existe? Yes, e no. Nam quant es nor dec- o mem cent-milles contra li mult milliones de homes, quel es ancor a ganiar por nor afere?!

Yo repeti con Zamenhof, que «noi combatte ne pro li form, ma pro li idé».

Li scope de mi articules esset, pledar por li union de omni mundlinguanes sur un base acceptabil por li du parties. Si on vell successar, un vez far convenir li chef representantes de Esperanto e del céteri sistemas circum li sam table por sincermen trovar vias e medies por un comun colaboration, eventualmen sub un nov form plu conform al modern besones e plu efectiv por li propagande, yo opine, que on anc vell posser trovar tal vias e medies. Ambi es rect til un cert gradu: li esperantistes e li altris. Noi time perdir li ja atinget positiones, ma li altris asserte, que to quo es ancor a atinger, es multiplic plu valoros quam lu atinget. Ne perdir lu atinget e támen plu rapidmen aquisiter lu ancor a atinger, to deve esser li scope del commun efforties. Ma omniquunc predicada ya es van, si li «amore» a un definit sistema fa ciec li homes por vider clar ... Si almen li guidantes vell haver li larg vide! Ma partialmen just ili ne vole vider. Possibilmen ili time, que per actiones servient al totalité del mundlinguan movement, al idé self, ili posse «dessegar li branche», sur quel ili sede in lor movement. Interim on prova, per menacies, per intrigas etc far silent li sinceris, li previdentes.

On anc reprocha me pro dir que li io-ujo-afere (Austrujo -- Austrio) es bagatelle. Certmen it es un risibil bagatelle in comparation con li grand problemas quel sta ante noi ... Problemas linguistic e altris quel tucha li progress o regress de nor movement ...

Provisorimen yo ha dit sufficent. Quáncam yo audi altris ecoar: «Mem ja tro mult!», yo opinet mi deventie parlar. Ples nominar me «sacrilego», ples acusar me que yo ha peccat contra li «dogmas» (!!) de Esperanto, ples proposir che un alt loc un «anatema» contra me -- secun vor plesur, seniores! Ples nominar me un arogant, rodomont, miop, dilettante -- con mersí e sin bile yo va «insacar» omnicos. Li futuritá va demonstrar, qui esset rect ...

On scri: «Anc totalmen ínjust es un idé de sr Teo Jung, que un lingue international es destinat servir al tot munde, do anc al homes de colorat rasses». Pro quo ti ci idé es ínjust? In contrari, un lingue international -- o plu minu europan, i.e. euramerican (p. ex. Esperanto, Ido, Occidental), o un lingue ideal -- certmen deve esser destinat al homes de omni rasses. Li diferenties es que che un lingue ideal omni rasses vell esser egalmen tractat (do un tal lingue vell esser li max neutral ma in nor témpore it es un utopie); ma che un lingue plu minu occidental (euramerican) -- ho-témpore introductibil tam plu facilmen, quam plu europan it vell esser -- li non-occidental popules have li avantage, que li occidental (euramerican) lingue international presenta les un bon fundament por plu facilmen apprender li national lingues europan (anc in ti ci casu tam plu facilmen quam plu proxim li lingue international vell esser al lingues national), e ho-témpor li cultura occidental (euramerican) ancor es li dominant.

Comparar mi idées con tis de Beaufront, significa totalmen miscomprender les. Beaufront ha ameliorat li vocabularium, ma il ha tam artificat li grammatica, que li samideanes su-témpore vell har fat un mal change, si ili vell har abandonat Esperanto pro un tal artificios Ido ...

Li via al perfection va dever ducter tra li occidental (euramerican) al ideal lingue del futuritá; ma ci ultim (li lingue ideal) brillia nos ex tre, tre, grand lontanitá. E noi ya mey esser ne fantastes, ma realmen pensant pioneros del idé de lingue international -- un idé (yo repeti) quel ja ne es exterminabil.

Progress homan

Du populari teories existe pri li natura del progress homan. Li unesim es, que li progress es automatic, que (quasi malgré se self) li rasse avansa, que nequó posse far cessar li gradual amelioration del vive homan. Secun li duesim teorie, li via al progress jace in li revolution per fortie, in li total e abrupt destruction del ancian órdine. Ambi teories have un punctu comun -- li suposition que li external circumstanties es to quo forma li destine del homanité. Ambi dona tro micri importantie al individualitá de chascun membre del comunité.

Nor civilisation de hodie monstra un facte tre clarmen -- que li progress tecnical es terribilmen plu avansat quam li progresse etical. Ti facte mem menacia li existentie self de nor cultur. Null ciec potentie exter noi va salvar nos. It existe solmen un via, e por conosser it, noi deve comprender li triesim teorie del progress.

Ti teorie es, que li progress general -- social e cultural -- depende absolutmen del individue. Ti ci idé es minu populari quam li du altri, proque it postula plu mult e oferta null curt via al Utopia, -- solmen un via de penosi labore. Li comunité ne es un ente real; it es solmen un collection de individues: su qualitá do depende plenmen del qualitá de tal individues.

Li progress comunal depende do del evolution de chascun individue. Plu on pensa pri ti ci punctu, plu on vide quam axiomatic it es. Li orígine del idé es perdit in li nebules del antiquitá. It es un del essential caracteristicas del du grand mund-religiones Buddhisme e Cristanisme. Li individue es li max important cose in li munde; su developation es li scope del evolution. Plu alt deveni li forme del vive, plu important deveni li individue e che li hom ti tendentie trova su culmination. Li problema sta nu ante noi -- qualmen noi posse developar nor latent potenties e nor caracteres. Li modern scientie del Psicologie da nos li responde per su decovritiones pri li mente e su du fundamental e diferent partes.

It es probabil que omni educat hom hodie conosse li facte que ultra nor conscient mente jace un vast regione quel normalmen ne es in conscientie, ma es sempre activ e possede remarcabil potenties. Ti duesim parte del mente es nominat li Subconsciente e li studia de it es importantissim si noi vole decovrir li max eficaci via al self-developation. It es ver que in anteyan annus e secules on ha quelcvez aplicat ciecmen mult principies queles noi va considerar ci, ma li ciec application nequande dá tam bon resultates quam li conscient, intentional e scientic aplication.

Li clave a omnicos jace in li suggestibilitá del subconsciente. Omni die on vide exemples de tal suggestibilitá. Li anuncias in li gazettes, queles per repetition del suggestiones finalmen persuade li publica, gania lor successe max sovente ne per rational argumentes ma per pur suggestion -- quo es mult plu potent. Quant persones, leente anuncias pri maladies vermen self capte tal maladies! Pos publication de un detalliat descrition de un suicide, on trova que seque un serie de suicides per li sam metode. O si un o du amics di nos, «Ah, vu ne aspecte tro bon hodie», it es tre probabil que si noi ne comprende ti ci aferes noi va acceptar li suggestion e vermen ne sentir bon.

Li hipnotisme da mem plu frappant illustrationes del suggestibilitá e definitivmen pruva que li subconsciente accepta quam ver omnicos quo noi di a it e que it ínmediatmen comensa realisar e materialisar tal suggestiones -- egalmen si ili es bon o mal.

It es do tre evident que li suggestion lude un tre important role in nor vive, e que si noi vole progresser noi absolutmen deve reyer nor pensas. Ante mult secules on dit: Qualmen un hom pensa in su cordie, tal il es. Hodie noi retroveni al sam punctu per un altri via, i. e. li via del auto-suggestion.

Quo es li auto-suggestion? It es li conscient e sistematic utilisation del suggestibilitá del subconsciente. Vice reciver errativ e ínregulari suggestiones, li mente recive regulari e conscient suggestiones. Consequentmen li tendentie de su natura es utilisat, proque it recive tal suggestiones e poy realisa e manifesta les. In tal mode noi posse modificar nor caracteres gradualmen e developar omni qualitás queles noi desire. Si noi tene persistentmen li pensas queles noi vole tener, si noi tene li vision de noi quam possedentes del qualitás queles noi vole cultivar, plu o minu bentost noi va atinger nor aspirationes.

Talmen noi deve laborar e developar nos self, proque solmen per li developation de omni individue noi posse esperar vider li ver progress de nor rasse.

Eric Biddle

Filosophic anecdotes

Ex: Paul Feldkeller: Philosophischer Almanach.

Trad. E. P.

Aristippos de Kyrene

On questionat le per quo li filosophos distinte se del altri homes. Il respondet: «Si omni leges vell esser abrogat, solmen li filosofos vell viver anc quam antey».

Alqui objectet que on frequent incontra li filosophos avan li portas del riches. Aristippos replicat: «Sam quam li medicos avan li portas del malades. Esque pro to li malades es plu reputat quam li medicos?».

«Moné», il declarat, «yo prende del riches ne pro que yo besona it, ma por que ili mey saver in quel maniere ili posse investir it».

Platon

On questionat le, esque il espera pri agnoscion che li futuri generationes. Il respondet: «Agnoscion che li contemporanes. Li agnoscion in li futuritá es por me cert».

Anecdotes pri erudites.

Un dama unquande questionat li famosi matematico C. G. J. Jacobi: «Esque Vu es li fratre del famosi Jacobi?». «No, estimat seniora», il respondet, «to es mu fratre».

Li gimnasial director August in Berlin, li inventor del psicrometre, es conosset per su explorationes pri li gradu de humiditá del atmosfere (higrometrie). Pro to il customat posir vases plen de aqua sur li tegment del gimnasia por posser constatar li evaporation e compilar e publicar tabelles pri it.

Un senior quel le sempre observat che su experimentes, un die questionat le pro quel cause il da a omni cornicos de Berlin li aqua por trincar. Desde ti die li tabelles ne adplu esset continuat.

Isaac Newton, pro regard a su fama mundal in annu 1688 esset electet representante in li parlament por li professores del Universitate Cambridge. Durant su tot activitá parlamentari, Newton solmen un vez «prendet parol»; to evenit quande il monit li servitor cluder un fenestre de quel intrat un currente de aer, por que un parlante stant ne lontan de it, ne mey frigidar se.

Li anatom A. N. Rüdiger de München originalmen esset barbero qui in su carriere poc a poc pervenit til li universitá. In su curs il un die admonit un studente, li culteles de qui ne esset acut. Li studente excusat se diente que il ne save acutar, que il nequande e necú aprendet to e que il ya ne ha esset barbero. -- «No», li professor replicat tranquilmen e sin li minim irritation, «ma si Vu vell har esset barbero, Vu certmen vell har restat un tal til nu».

Alexander v. Humboldt in su alt etá unquande per misinformation esset declarat har morit. Un person desirant haver li cap del famosi scientist, petit li sculptor Rauch, un del max intim amicos de Humboldt, procurar it le. Rauch monstrat a Humboldt ti lettre e li oldon, declarat quam mort, self respondet al scrite petitiv: «... un poc témpore yo ancor va besonar mi cap por me self, ma poy it va esser a Vor disposition».

Ex: Dr. W. Wahrens: Gelehrten-Anekdoten, Verlag Hermann Sack, Berlin-Schöneberg.

Trad. A. Deminger.

Prega sur Acropolis

Yo nascet, deessa ye blu ocules, de barbari parentes, che li Kimmerianes bon e vertuos, qui habita ye li bord de obscur mare, herisset de roccas, sempre battet del tempestes. Ta, on conosse apen li sole. Li flores es li marin mosses, li algas e li conches colora, queles on trova in funde del solitari bayes. Ta, li nubes sembla sin colore e li joy self es un poc tristi, ma fontes de frigid aqua spruzza ex li roccages e li ocules del yunas es quam ci verdi fontanes, u, sur fundes de undeant herbes, regarda se li ciel.

Mu antecessores, tam lontan quam noi posse retroear, consacrat se al lontan navigadas, in mares queles tu Argonaute nequande conosset. Yo audi, durant mu yunesse, li canzones de viages al pol. Yo esset lullat in li memorie del glacies flottant, del mares simil al lacte, del insules habitat de avies qui canta ye su horas e qui, exvolante omni in sam témpore, obscurar li ciel.

E. Renan. Trad. L. M. de Guesnet.

Un ínmiscomprensibil allusion

«Li compatibil Jim es misset in un frenesie» dit li barbero brandissente li rasuore.

«Qui es Jim», questionat li mann in li stul.

«Jim es mu fratre, senior, e ha mult meditat pri li dur témpores. Yo conjecte que pro to finalmen il devenit frenesi.»

«Factmen?»

«Yes, il e yo laborat un apu li altri durant mult annus. Noi du multissim e sovente meditat. In nor profession nequel pecunie posse esser ganiat.»

«Proquó?»

«Li precies es tro bass. Por rasada e tonsion de capilles noi solmen gania un poc si li client samtemporalmen lassa shampunar su cap. Regrettabil Jim. Yo detectet le quande il just provat tranchar li gurgul de un client, qui fe refusar li shampunament. Quelcvez yo mem senti me malad meditante pri li mal circumstanties. Desira Vu un shampunation, senior?»

«Y-y-y-es!»

Citates

[quote, L. v. Ranke.]


Ne solmen li grand tendenties decide li progression del historie; sempre es necessi grand genies por valentar les.


[quote, K. J. Weber.]


Un libre, quel ne vale esser leet adminim du vezes, ti anc ne vale que on lee it un vez.


[quote, H. Heine.]


Partú u un grand spíritu enuncia su pensas, ta es Gólgatha.


[quote, Th. Mommsen.]


Simplic homes vide li fructes de lor action; li semes disperset de genial naturas have long fermentation.


Eigentümer, Herausgeber u. Verleger: Gesellschaft Cosmoglotta, Mauer bei Wien, Verantwortlicher Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing bei Wien. Druck: Milan Nedvídek, Tábor.

Cosmoglotta A 46 (mar 1928)

Organ mensual del Association International Cosmoglotta

Consacrat al developation, propaganda e application del Lingue International Auxiliari Occidental

Redaction e Administration: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien, Austria.

Abonnament annual: 7 ö. S = 1 doll. = 5,2 sv. fr = 4,2 RM = 33 čsl. K

Annu VII -- Marte 1928 -- Nr. 46 (3)

Contene:

  • Fonetic o historic scrition, de E. de Wahl, pg. 37.
  • Cronica, pg. 40.
  • Bibliografie, de E. W., pg. 44.
  • In personal afere, de E. Wahl, pg. 46.
  • Benedition del lúmine ultravioletti e maledition del fenestres vitrin, de Studiendirektor Dr. Max Müller, pg. 49.
  • Occidental-Servicie, pg. 51.
  • Subventiones por Cosmoglotta, pg. 52.
  • Urgent auxilie, pg. 52.

Fonetic o historic scrition

Noi mey supposir li facte que in Anglia on vell introducter un fonetic ortografie. Quo vell evenir? Unesimmen to que bentost on ne vell plu haver un sol lingue angles, ma pluri, proque li dialectic differenties scrit chascun secun su propri fonetica ínevitabilmen va ducter a different lingues. Duesimmen li incertitá del scrition va esser plu grand, proque ni un sol fonetic scrition posse capter omni micri diferenties, si on ne vole haver centes de signes por transscrir precismen omni sones. Triesimmen multissim paroles til nu discernet solmen per scrition, va nu confuser se e sovente far li scrit sense ínclar, proque li intonation ya manca in li scritura. Ma forsan on va posser statuer un ne total, ma quasi schematic medial ortografie. Lass nos accepter anc ti tese. Tande advere por li íncult popul li ortografie va esser un poc plu facil. Ma in sam témpore li comprension del etimologic coherentie del paroles va desaparir e per to anc li coherentie self, do li lingue va mutar plu rapidmen, e pos 50 -- 70 annus ja omni libres va esser antiquat e ne plu usabil, almen ne por li ordinari hom.

Li coherentie del cultura do postula un stabil ortografie ne changeant omni 10 annus secun changeant pronunciation. E ancor un altri cos va esser remarcat. Por li angleses li aprension del ortografie sin dubita va esser mult plu facil. Ma por li forenes li studia del lingue angles va devenir extremmen desfacil, sam desfacil quam german o russ, pro mancant etimologic relation, proque li finesses del pronunciation es li ultim cose quel aperte se al foren, e tande il va sempre far erras in li scrition.

In li lingue estonian p. ex. li ortografie absolutmen fonetic monstra al foreno ínsuperabil desfacilitás por afinitá del mut e sonori consonantes quam d e t, talmen que on nequande save quel de ti lítteres on deve usar. Anc in mult german territorias on pronuncia Begleitung quam Peklaidunk etc etc. Por li foren do in studia del lingue li etimologic ortografie, quel servi le quam un fil de Ariadne in li foren terren, es li max facil ortografie, durant que por li transscrition del matrin lingue li fonetic es plu facil, e pro to junt con li democratisation del vive li postulation de un plu fonetic ortografie deveni plu e plu actual presc che omni popules, e omni reformas del scrition marcha in ti direction, e ti idé ha inpossedat li subconscientie del homes, queles nu postula un fonetic ortografie anc por li lingue international sin dar se li pena logicmen considerar ti problema.

Proque li L.I. ja per li constitution self es un lingue extran por omni homes, it es clar, que secun lu dit supra, un etimologic ortografie, quel ne disrupte li logic coherentie del paroles che li studia de un foren lingue, es li max facil in ti casu. Ma ci adveni ancor un altri cose, it es que lu sol ancor existent international inter li popules, es li grafica, e ne li fonetica. Do si on vole acaparar quam mult possibil international elementes, on deve just comensar per li ancor existent internationalitá del scritura e adaptar a it un medial simplic fonetica plu minu historic, do max facilmen aprensibil.

E in li instruction del L.I. on just deve sublinear que on ne mey sequer su propri customat fonetica del paroles, proque it es misguidant in li L.I., ma mey pronunciar max clar secun li fonetic regules statuet por li L.I. e sempre prender in calcul, que li persones de un altri nation possede un altri fonetica, e que subtener un plu minu egal fonetisme in li L.I. es un del max grav problemas in ti cose, tam grav que mult scientistes ha simplicmen negat li possibilitás de un L.I., profetisante que in curtissim témpore li L.I. va discader in dialectes, p. ex. in li frontiere germano-frances it va esser bentost altri quam in li tcheco-hungar. Advere in cert gradu un tal dangere existe e li esperantistic societés por exemple sercha chascun occasion por posser parlar con exterlandanes, e malgré to on posse remarcar in li congresses un suficent divers pronunciation. Advere til nu ti diversitá ne ha impedit li comprension. Ma it es possibil que che augmentation de oral relationes con un sol nation vicini, li aparition de sufficent grand diversitás in li divers partes del munde es possibil.

Ci nu li modern immens e sempre ancor crescent trafic e communication, jettant homes in curt témpore de un extremitá del munde al altri, servi quam un natural corectiv, e ultra to noi possede nu in li radio, quel plu e plu va devenir un pandemic aparate, li max secur garantíe de mantener li necessi unitá de pronunciation, ligat al stabil etimologic ortografie.

Noi save que li lingues del primitiv rasses ne possedent scritura in 40 -- 50 annus changea talmen que manuales scrit del missionarios ante ti spacie de témpore deveni ne plu usabil, proque on ne posse plu far se comprensibil. Strax quande on have un scritura, ti process de mutation che li lingues deveni mult plu lent, specialmen si li fundamental scrites es religiosi o scientic. P. ex. li german lingue in li 400 annus depos Luther ha minu changeat quam in 200 annus ante Luther, malgré li imens mutation in li social structura mem in li ultim 100 annus.

In un L.I. quel deve esser usat inter li max divers popules con diferent civilisation etc un unitari stabilitá es ancor plu necessi quam in li singul national lingue, specialmen in li pronunciation in oral relationes e pro to just ti substantialmen tre diferent fonetismes nequalmen posse servir quam fundament por un L.I. ma solmen un clar e precis grafica, dependent ne del son actual in ti o altri lingue natural, ma unicmen del grammatical relation.

Ti principie esset guidant in li construction de Occidental. Su grafica es basat sur li international formes, e in substantie representa un modernisat latin a quel it es possibil dar un simplic e unitari fonetisme, quel advere ne subordina se al aprioristic postulation de pur teoreticos quam Schleyer, qui decretet «a chascun son un signe, a chascun signe un son», ma per poc regules, aprensibil anc del max índotat in minu quam 1 -- 2 hores, advere un labor ne tro desfacil por obtener per it un cristallclar ortografie e parolformation junt con simplic e sonor vermen medial pronunciation.

E. de Wahl

Cronica

Li 10 februar evenit in Vienna li annual assemblé general del Gruppe Wien, del provisori Comité Central e del Editores del Organ Cosmoglotta. Li membres accepta li raport de activitá, e controla e aproba li bilancie financial. Secun propose de sr Joh. Rob. Hoerbiger on electe unanimimen quam presidente del comité comun de ti corporationes li conosset mundolinguist, autor de libres in Esperanto e Ido, anteyan membre del Ido-Acadmie sr Karl Janotta, borgomastre de Kaltenleutgeben. Li céteri functionarios es: vicepresidentes sr Joh. Rob. Hoerbiger e sr Engelbert Pigal, secretario sr Alois Deminger, vicesecretario sr Eugen Moess, cassero sr Anton Valenti, bibliotecario sr Leopold Eckel, revisores sr Eugen Moess e sr Leopold Eckel. On confirma sr Pigal quam responsabil e chef redactor del organ Cosmoglotta. Pro su grand merites por Occidental e por li Association Cosmoglotta, li assemblé unanimimen electe quam presidente honorari sr Hanns Hoerbiger, li famconosset autor del Glacial Cosmogonie. Adplu on comisse li comité expresser per special comunication a sr prof. Pášma li mersías del representat corporationes, pro li grand auxilies quel il ha dat a nor movement. Sr Pigal comunica que li comités de Cosmoglotta e de CELIA ja desde pluri mensus labora pri un libre propagativ por Occidental quel va aparir ho-annu che un grand editoría in Germania. Ti ampli ovre va esser li unesim remarcabil passu de nor movement in li vast publica. Li present membres resolue convenir regularimen ye clocca 19 li duesim venerdí de omni mensu in chambre special Café Jakoberhof, Wien I, Liebenberggasse 1 (Ecke Seilerstätte). Omni interessate de Occidental in Wien e circumité es invitat visitar ti convenidas, por reciver informationes, discusser linguistic questiones, exercir in conversar e discurser per Occidental. Li Comité have conferentie omni semane in li buró de Cosmoglotta, Mauer bei Wien.

Per invitation de professor de universitate Dr. Z. Pázmány, presidente del «Hungarlanda Esperanto-Societo», sr Comte Dr. Ernst Zichy fat un discurse public pri li problema del L.I. e Occidental, arangeat del «Budapesta Esperanto-Grupo» in su club-locale in Hotel Continental, 19 januar. Assistet circa 70 persones, inter ili Comtessa Etel Zichy, presidente del Paneuropan Union de Hungaria, exministre Dr. Julius Lukács, consiliero superior de policie redactor August de Marich, prof. Mihalik, Dr. N. Bánó, Dr. Tóth, redactor P. Balkány, Dr. Loránd, secretario general Dr. J. Takács. Sr Comte Dr Zichy exposit in su scientific elaborat discurse que li max serios beson por un facil lingue international existe precipue che ti homes queles per su profession ja deve cultivar relationes international, ma queles just pro li progressiv specialisation e inprofundation professional ne have témpore por aprender du o tri lingues extran in tant gradu qui ili posse usar les habilmen ne solmen in maniere impressiv ma anc expressiv, in publicationes, congresses etc. Esperanto ne posse esser substituet a ti lingues, pro que it ne have li qualitás queles on demanda de un tal idioma ínmediatmen usabil in omni dominias del modern vive international. Li L.I. ne es un factor vital solmen por exchangear postcartes. Occidental es ínatinget pro su ínmediat comprensibilitá por omni homes queles ja cultiva vast relationes international, durant que Esperanto posse alegar quam avantage solmen su 40-annual prioritá e popularitá nominal. In li discussion sr de Marich sin ambages concede li grand superioritá de Occidental a Esperanto, emfasante que on deve clinar cap, genú e standarte avan li genial ovre de prof. de Wahl. Ma unesimmen noi mundlinguistes mey conquestar li positiones por li L.I. per Esperanto e poy dar a it li necessi contenentie. Poy sr prof. Mihalik anc sublinea li ínmediat comprensibilitá de Occidental e explica su sta-punctu diferent, que il vell strax abandonar Esperanto por un plu bon sistema; ma til nu il ancor ne es convictet que quicunc altri sistema supera Esperanto! Delegat de Cosmoglotta Vienna, Ing. Joh. Rob. Hoerbiger, vice li referente, presenta quelc paroles final. Il fa atenter que it es un ilusion creder que Esperanto ha atinget alcun remarcabil significantie public practic in li grand international trafic e li ductent esperantistes hodie self ja vide que Esperanto ne possede ti qualitás por alquande haver un rol primari quam L.I. Do li penas del esperantistes es un hasard-lude. Pri Occidental noi save que it ne solmen posse plenar ti rol ma anc que it va atinger it in relativmen mult plu curt témpore, si li samideanes esperantistes ta u ili ne posse pervenir a un success por Esperanto, almen ne noce al commun idé. Noi Occidentalistes ne have li ambition converter li esperantistes a Occidental, ma va interessar por Occidental omni ti persones queles declina acceptar Esperanto e to es li aplastant majorité. In fact ancian fervent samideanes queles pro li 40-annual van penas ja hat tornat li dors al movement mundlinguistic, per Occidental denove devenit activ collaboratores por nor idé. Li auditores con aclamation acceptat li consiliant paroles. Por li commun scope noi ci deve expresser nor agnoscion al Budapestan gruppe del esperantistes e apartmen a su estimat presidente sr Dr Pázmány pro li sinceri liberalitá interlinguistic, quel ili ha monstrat per invitar nor colaboratores presentar publicmen occidentalistic conceptiones in un convenida de esperantistes. Mey nu intelecter anc céteri organisationes esperantistic que li politica de avio-struce contra Occidental ne posse escartar li problema.

«Hungara Heroldo», februar, contene un curt noticie pri ti discurs.

In li sam numeró prof. Dr. Pázmány publica un articul pri li «relation de Esperanto a Occidental», quel visibilmen esset redactet ja ante que li autor ha conosset Occidental. Nam on scri ta que noi Occidentalistes vole un L.I. usabil solmen por li blanc o mem romanic popules, quáncam ti superficial imputation ja esset refutat pluri vezes, mem de Esperantistes self in lor jurnales. On lauda que Zamenhof ha honorat li Latin per mort paroles quam «sed», sin regard que li parol equivalent «ma» in Occidental es I ma, S mas, P mas, F mais, Ho maar, Sv men. Adplu on opine que li germanes joya trovar in Esperanto li deform «hundo», «tago», vice «cane», «die», international per su derivates: (dente) canin, (vacanties, periode) caniculari, canallia; diarium, diale etc. Defendente li primitiv Esperanto-paroles «mallonga» (Occidental curt, ne kurt, quam es scrit in li jurnal), «patrino» (matre, ne mater, nam de matr-e on deriva matr-ona, matr-in, matr-izar, matr-ina, matr-icidie, matrice, matricul, matrimonie etc). Dr Pázmány subtene li conception que li L.I. cardinalmen deve esser facilmen apprensibil por li malayes, tatares etc, durant que noi pensa que it deve esser levimen manuabil por ti qui vole usar li lingue por serios beson ja nu.

«Eskilstuna Kuriren», 20 januar, denove contene un long articul de sr Albert Haldin, nu pri li ortografie del mundlingue. To ja es li 9esim publication in ti sved diale desde 1 decembre, pri li question Occidental o Esperanto (vide Cosmoglotta 45, pg 27).

Sr Lector C. E. Sjöstedt ha prendet parte in li polemica por Occidental del 5 numerós de «Uppsala Nya Tidning», de 18 januar til 3 februar. Va sequer un discussion arangeat del «Uppsala studenters allmänna diskussionsklubb» pri li problema del mundolingue.

«Wiener Handelsblatt», 30 januar e 2 februar, in cap-articules denove tracta li problema de un mundlingue comercial. Sr Ortony constata que Esperanto in su 40 annus ha demonstrat su complet ínaptitá quam practic introductibil lingue, malgré su mult agnosciones, queles es solmen platonic e totalmen sin valore por li practic usada e que un sporadic lettre comercial in Esperanto ne monstra un necessitá, ma solmen un superflui molestation, durant que Occidental es plu facilmen comprensibil.

«L'en dehors», Orléans, januar, sub titul «La question des langues auxiliaires» refere al manifest del frances Idistes in Cosmoglotta nr 44. Li redactor E. Armand in un concis exposition del historie del L.I. sublinea li importantie del ovre de Wahl quam un del max conscientios e max valent. Il comunica que su redaction nu anc va usar Occidental in su corespondentie international.

E. P.

Li Ido-gruppe de Reims, Francia, in su convenida del 15esim Januar, ha decidet transformar se a «Gruppe del Amicos del L.I.» e accepter adherentes de omni moderni sistemas de L.I. Pluri membres ja ha studiat Occidental e scri in ti lingue. Li president es sr Poujet, instructor in Germaine (Marne) e li secretario es Sr R. Furgerot, ex-delegat del «Société Idiste Française», 47 Rue Eugène Desteuque, Reims. In consequentie del publication del manifest del Occidentalistes de Francia, li Occidental-Buro de Paris recivet mult lettres. Pluri idistes studia Occidental in Paris e provincia.

Inter li ultim adhesiones de conosset idistes, noi posse citar in Svissia sr R. Sulliger in Weinfelden (Thurgau) e sr. Ric. Berger, in Corcelles près Payerne (Vaud). Ambi acceptet esser informatores oficial por Occidental.

In marte L. M. de Guesnet va publicar un propagandic brochura contenent li clave grammatical frances e mult informationes, comparativ textus. Li precie de ti brochura es, afrancat, 1 fr 15 por Francia, 1 fr 30 exter Francia. Adplu va aparir un Manual de Conversation e Corespondentie, totalmen in Occidental.

L. M. de G.

In «Revuo Internaciona», januar, sr Kurt Neumann sub «La laboristo ed Occidental» recommenda al idistic laboreros mantener Ido por ne perdir omnicos quo li idistes til nu con grand pena ha constructet. Ma esque tande it ne vell esser plu consequent restar che Esperanto, quel have un aparate hant custat mem plu mult pecunie. Adplu il desconsilia pri Occidental pro li desfacilitá del duplic consonantes. Esque li saltant ortografie es plu facil: tuberkloso, poroza e filozofo, kunsido e rezido, nesolventa a rezolvanta, konservar e rezervar, konsistar e rezistar!

«Nordische Kulturarbeit» nr 3 e «Volksruf», Salzburg, 14 januar, sub titul «pri li valore de Esperanto» raporta que italian agentias de viages aficha placcas con li insistent petition al viageros usar che demandas de informationes ne li íncomprensibil artificial lingue Esperanto, ma german, frances, angles o hispan, si on ne posse parlar italian.

«Heroldo de Esperanto» nr 5 comunica que li parlament de Bavaria pos discussion, in quel ha prendet parte li deputates del parties, ha repulset li proposition del Esperanto-societés de München e Nürnberg, introducter Esperanto quam object facultativ in li scoles medial. Li comunistic deputate prof. Mager pledat por Esperanto per asserter que Esperanto ha victoriat mem súper Ido, malgré que ti ci lingue es plu bell. Il dit que li cause esset li plu facil aprensibilitá de Esperanto. Ma li cause del stagnation e exhaustion del movement de Ido in fact esset li aparition de Occidental in 1922. To es conosset a chascun qui ha persequet li presse de Ido desde 1922 til hodie. 35 annus de existentie de Esperanto ne posset impedir li crescentie del idistes. Li ministre de instruction Goldberger di que il concede que Esperanto posse esser plu apt quam Volapük. Ma in li movement del L.I. existe schisma e il recomanda ajornar li decision e atender til que li disput del opiniones es sat clarat.

E. P.

Bibliografie

E. Dresen: Za vseóbchim yazykóm. Tri veka iskání (Detra comun lingue. Tri secules de serchada. 1928. Statal edition del SFSR, con preparolie del academian N. J. Marr).

To es ja li triesim libre cosmoglottic publicat del ínfatigabil laborator russ pri li tema de un lingue international. Ci it acte se pri un minutiosimen compilat e ductet til li ultim témpore historie del moventie del international lingue. It es li max plen enumeration de omni provas de solution aparit in li ultim 300 annus. Es citat e criticat 373 divers projectes. Couturat e Leau in su historie cita solmen li quinesim parte, Guérard («A short history of the international language movement») solmen un demí. Pri omni singul projectes es dat li fontes, li plen nómine del titul, annu, editoría etc. e in quel biblioteca o libre es trovabil li indication. Do un vermen scientific composition, pri quel on solmen posse regretar, que quam edition de Sovet-Russia in lingue russ it es presc ínusabil por li majorité del westeuropanes, de queles solmen poc persones va posser usar ti richissim fonte. On posse solmen esperar, que li autor va editer ti libre in un plu conosset europan lingue. Li autor es plenmen esperantist-comunist. Ma li historic evolution, li critica e appreciation del singul sistemas es perductet per remarcabil ínpartialitá, si on abstrae quelc poc excurses in li politic dominia. Ti parte del labor do sta in alt standard de precision e soliditá. Ma absolut sin valore scientific es li general introduction in li linguistic problema, quo li autor nomina «un essaye de materialistic fundation del question». Il comensa per un teorie general del orígine e evolution del lingue quel il deriva de comun collectiv labor. Ti idé es ja conosset e anc prendet in calcul p. ex. che Wundt, ma ne quam exclusiv e sol motiv.

Anc li repetit opinion pri li cáos del natural lingues etc monstra que li autor es un absolut laico in linguistic coses, quo apare anc in li russ transscrition del divers europan nómines revelant li ínconossentie del autor con li elementari regules de pronunciation del conosset lingues europan, quam angles, frances, hispan etc. Ma proque in ti edition li nómines es citat anc in lor europan transscrition in latin lítteres, ti manca es sensibil solmen por russ letores, qui ne conosse altri europan lingues. In un eventual edition in occidental-europan lingues it vell esser recomendabil omisser li tot parte con mixtet politic e pseudoscientic rasonamentes, proque ili posse solmen discrediter li seriositá del labor self quel merita attention e mersias.

Anc pri Occidental li judicie es objectivmen favorabil, si on va abstraer de su calumniosi personal attacca contra me, e a quel yo responde in un apert epistul «In personal afere».

Yo cita quelc passages pri Occidental (pag. 185):

«In fin noi deve ancor citar li labores de E. Wahl, queles presenta un considerabil interesse ...», «li teoretic evolution del projectes nov latin, hant ductet a un presc natural lingue del westeuropan cultura ...», «Li quar sistemas fundamental (Esperanto, Ido, Occidental, Interlingua) incarna in se omnicos, quo ha dat li aposterioric-natural metode de construction de un comun lingue».

Quam omni, anc li bonissim coses, anc ti libre have su mancas, queles yo cita ci specialmen por emendar les in un tre desirabil bentosti edition in un occidental lingue.

Li max grav manca es li absentie de un alfabetic index del nómines de persones e sistemas, proque nu it es tre desfacil trovar to quo on sercha.

Pri li fals russ transscrition del nómines yo ja ha parlat. A corecter es anc li erra que Chinook (ne cinook quam scri Dresen) es un dialect chines, quam Pidgin. In veritá it es un dialect medial inter li divers tribes indian in li nord de America.

Li nómine del autor de Ro es Foster e ne Forster, anc Mc Pike ne es scrit Mc Paike, quam es printat.

In li liste de projectes ancor ne ha trovat loc li sistema Cosman de pastor Milner, e Loqa de G. Nield, recenset in Cosmoglotta nr 43 (6). Talmen til nu li númere de conosset projectes atinge 375.

Ti micri criticat mancas e errores comprensibilmen ne diminue li grand merite del autor har collectet e inregistrat minutiosimen omni autentic e precis dates pri un talmen grand númere de missuccedet projectes.

Anc ci on vide li comun lege del rich natura quel dissipa centes de semes por que un sol mey posser crescer e viver.

E. W.

In personal afere

Li conosset bolchevistic esperantist E. Dresen in su nov libre «Za vseobchim yazykom» (Detra comun lingue) ha attaccat me personalmen in calumnios maniere, e falsifica citate ex Kosmoglott nr 3. Ti maniere de lucta yo ne posse lassar sin response.

Il scri: «Li simplic e democratic Esperanto vastmen utilisat per li masses -- to es (por Wahl) li personification del revolution e del victorie del masses. Li complicat e aristocratic nov-latin e nov-romanic projectes (e inter ili Ido) -- to es li simbol de conservation de opression antean, del dominie del fortes súper debiles, to es li simbol del imperialistic politica, del bon-essere del capitalistic existentie».

Nequande e necú yo ha expresset tal opiniones. Por ancor un vez por sempre statuer mi punctu de vision yo constata ci

  1. que yo estima Occidental ne plu complicat quam Esperanto, ma in contrari mult plu facil in aprension anc por li ínerudit hom, proque it es plu proxim a su customat lingue e ne postula de il logical operationes,

  2. que yo ne qualifica Ido quam un nov-latin o nov-roman naturalistic sistema, ma just in contrari quam li demonstration ad u ducte li logic evolution de Esperanto, i.e. ad absurd. Esperanto e Ido por me es un identitá, e si in Ido mult detallies es plu bon quam in Esperanto, quam totalité Esperanto es plu bon quam Ido.

  1. Yo nequande ha qualificat Esperanto quam simbol de revolution e Occidental o Interlingua quam simbol de capitalistic opression. Si sr Dresen have tal idés il mey haver e propagar ti inepties, ma yo protesta contra imputation de tal paroles a me. Yo ha dit e yo ancor un vez sublinea it: li final success de ti o altri sistema depende hodie ne solmen del intrinsic qualitás del lingue, ma in grandissim parte del politic evolution in Europa. Si per nov guerres o mundal revolution in Europa va victer li bolchevisme quam in Russia, tande li bolchevistic dictatura va posser introducter in tot Europa per dictat un lingue international, quel it vole, p. ex. Esperanto, quel it ja nu protecte e propaga in Russia editente li oficial postcartes con Esperanto-inscriptiones. Ma naturalmen yo vell joyar si in tal casu li rason vell triumfar e on vell introducter Occidental, ma yo ne posse esperar it, proque li ductent chefes, quam p. ex. E. Dresen self quam il ha monstrat in su libre, have minimal conossenties pri li lingue-scientie.

Si tamen un tal suposit catastrofal change ne va evenir durant li sequent 25 annus, tande va victer Occidental contra Esperanto, almen in li nebolchevistic Europa, proque Esperanto es contrari al spiritu del europan mental cultura (to es altricos quam capitalistic e imperialistic structura statal e economic, ma forsan nor criticantes ne possede suficent cultura por comprender ti diferentie, tande on ne posse auxiliar les).

Ma proque li question de un L.I. deveni nu acut, on va dever introducter un tal. E it es clar, que solmen Occidental o un sistema tre simil a it posse satisfar li besones del hodial Occidental-Europa e America. Do va victer un tal sistema. Pos Volapük Esperanto esset long témpore li sol projecte quel aproximat se al europan mentalitá. Pro to su relativ successe. Ma essente sin real concurrentes e ne evoluente, it ha restat in embrional statu, e nu, quande ha aparit Occidental, su fate es decidet. To yo ha dit «sine ira ac studio» quam simplic deduction del factic situation. Forsan sr Dresen nu va comprender! Ma in fact yo totmen ne dubita pri li bon comprension che un talmen inteligent hom quam Dresen.

E in veritá li personal attacca es un habil tactic manovre por salvar Esperanto del concurrentie de Occidental almen in Sovet-Russia.

In li íntolerant cristian medievie li max efectiv arma contra su adversario consistet in far le suspect ye heresie, e liverar le al inquisition con su autodafé.

In li modern Soviet-Russia on qualifica su adversarios quam contrarevolutioneros al atention del Tcheka.

Do qualificante li natural sistemas quam contrarevolutionari e capitalistic simbol, Dresen fa li ocupation con ili dangerosi in li límites de Soviet-Russia, do un propaganda de Occidental in ti territoria ínpossibil. E su tactica ja ha portat fructes. Ja du russ occidentalistes ha petit ne plu misser Cosmoglotta proque it es «organ de un contrarevolutionari organisation».

Vu vide, sr Dresen, que yo ha bon comprendet Vos:

Ma tactica ne es strategie. E li question del L.I. ne va esser decidet in Soviet-Russia ma in Europa e America. E li west-europan laborero bentost va vider, quo es plu profitabil e plu democratic: Occidental quasi natural e apertent vast nov horizontes vers li mental cultura de Europa e in ti sense vermen democratic, o li primitiv e rigid Esperanto, quel ne have un europan cultural base e per dictatoric discipline, fortia li homes parlar contra lor heredat e acustomat instincte. E tande anc in Russia li laboreros va comprender, que on ha dat les petres por pan, e va apreciar, qui es li ver democratic amic del popul, ti qui per unitari regime vole usar li masses por su egoistic scopes, o ti qui da les li medie crescer per cultural elevation e liberar se del tutela de ambitiosi chefes, qui per Esperanto abassa li intellectual standard del masses, quam to ha monstrat clarmen professor Dr. Reynold in su raporte al Liga de Nationes.

E. Wahl

Citates

[quote, F. Nietzsche]


On posse reprochar omni mal cos al hom: ma li maniere deve esser un tal que on denov erecte su vanitá.


[quote, Joh. Scherr]


Per sarcasme on mortifica li fanatisme quam on extinte foy per oleo.


[quote, A. Schopenhauer]


Quo li homes in general nomina li fate, to tre sovente es lor propri stulteríes.


Benedition del lúmine ultravioletti e malediction del fenestres vitrin

Índubitabilmen li vitre ha havet grav importantie por li progress del cultur homan, ma li homanité ha payat it car -- per su sanitá.

Solmen in recent témpore on plu e plu ha reconosset qual importantie have li facte, que li vitre ordinari absorpte li por li vive max important parte del lúmine solari, i.e. li lúmine ultravioletti, li chimic efectuosi radies anihilant li bacteries, radies queles existe in lúmine solari ultra li radies caloric e ultra li radies del lúmine visibil.

Li valore sanativ del lúmine ultravioletti es conosset in general specialmen in li curation del tuberculose e del rachitis. On save, li sejorne in altmontania es sanativ apartmen pro to pro que ta li strate atmosferic, quel partialmen absorpte ti ci radies, ne es tam dens quam in plat-land.

Simil quam ti ci atmosfere resistiv effecte anc li vitre de nor fenestres, solmen con ti diferentie, que it impedi completmen li transmission del radies ultravioletti.

Divers experimentes ha clarmen demonstrat li effect al developation del organisme.

Conosset es precipue li experimentes con gallines del universitate Maine in annu 1925. 250 gallinelles con etá de un semane esset posit in un calor-dom, ex quel on hat abmovet li plantes. Ili esset dividet in six gruppes, e on posit chascun in un cage trelliat. Li unesim gruppe havet possibilitá promenar in lúmine solari; ili venit in li calor-dom solmen por dormir e vorar. Li duesim e triesim gruppe esset exposit omni die durant 20 minutes al radies de un quartz-lampe. Li altri gruppes recivet solmen li lúmine solari, quel intrat tra li tecte del calor-dom. Omnis recivet bon gran-vorage, aqua e un sable-balne. Li triesim e quaresim gruppe recivet extra to herbage, li sixesim hépat-oleo.

Bentost on posset constatar un astonant diferentie del developation. Pos 4 semanes li gruppes 4 e 5, queles hat recivet solmen lúmine tra fenestres vitrin monstrat un considerabilmen diminuet voracitá; lor motiones esset plu lent e ili grattat ne plu tam assidui pro vorage. Anc li apetite del sixesim gruppe nutrit per hépat-oleo, esset minu grand quam ti del tri unesim gruppes. Do solmen li tri unesim gruppes, queles hat recivet lúmine ultravioletti, esset completmen normal.

Pos un duesim semane li gruppes 4 e 5 apen plu posset star sur li pedes. Solmen un sol animale posset ancor star, pro to on posset fotografar it por monstrar li contrast vers un animal quel hat recivet li quartz-irradiation.

Pos 65 dies li total-póndere del gallinelles, queles hat recivet li lúmine solari solmen tra li fenestres vitrin, esset solmen li demí del póndere total de ti animales queles developat se sub lúmine ultravioletti, sive in aer líber, sive per li quartz-lampe. Röntgen-fotogrammes ha monstrat que in ti animales li developation del osses ha stagnat, egalmen anc crestes e altri marcas sexual frappantmen esset minu developat. Li animales queles esset nutrit con hépat-oleo havet osses advere bon developat, ma plu litt. Del gruppes 4 e 5 morit 15 animales, del gruppes 1, 2 e 3 solmen un per gruppe; e curiosmen rattes queles de témpore a témpore intrudet in li calor-dom, attaccat solmen gallinelles del gruppes 4 e 5.

Li experimentes demonstra, que fenestres vitrin effecte certmen dessalubri al organisme, proque ili es ínpermeabil por radies ultravioletti. Nu on ha serchat un surogate por li vitre. In annu 1924 on advere trovat un metode quel possibilisat usar quartz-fondet anc por li fabrication de fenestres; ma solmen millionarios posse comprar tal fenestres. Pro to nu in max recent témpore in angles fonderías (in Smethwick, Birmingham) on ha fabricat vitre, quel es permeabil por ultravioletti radies e quel, havente un spessore de tri millimetres, custa solmen 17 shilling plu mult car per metre-quadrat, quam li ordinari vitre. Ti nov sorte es nominat «Vita-vitre», i. e. vitre por vive. On anc ja fat experimentes practic. Li animales del Zoologie Jardin de London ha esset influentiat extrem avantagios. P. ex. un orang-utan quel ha esset totalmen sin capilles, nu have un pelisse brilliant brun quam castanie. Li humore del quadripedes ha ameliorat se extraordinarimen, ili ha esset ne jama tam alert e gay quam nu. Anc in scolas on ha insertet li nov vitre in li fenestres, p. ex. in ti de Smethwick in li comtia Stafford. Póndere e grandore del infantes augmentat se rapid in comparation a tis sedent detra li fenestres anteyan; on trovat plu mult hemoglobine in li sangue quam antey (un analise dat til 8,63/100). Li scol-oficies angles adver ancor ne ha dat directives por introduction general del nov vitre, til nu ili atende ancor.

It es evident, qual benedition it vell significar por li homanité, si solmen li hospitales have fenestres queles lassa passar li lúmine ultravioletti. E si mem li logiamentes del grand cités vell haver tal vitre vice li present fenestres! Tande noi vell viver in li logiamentes quasi quam in aer líber.

Studiendirektor Dr. Max Müller «Der Naturfreund», Detmold.

Trad. Dr. Mell-Rudolstadt.

Occidental-Servicie

In ti ci rubrica noi inserte gratuitmen li adresses de ti abonnates queles desira coresponder pri divers temas, colecter e exchangear objectes etc. In omni annuncia on mey indicar nómine, profession o titul (ne obligativ), adresse, li lingues in queles on coresponde, desiras, promesses, informas, ofertas etc. Li membres del Occidental-Servicie ne es obligat responder a corespondentes de queles li adresse ne es publicat in ti ci rubrica. Noi reserva nos li jure procrastinar o refusar singul annuncias.

Adm.

de GUESNET, L. M., commercial agente, 83 rue Rochechouart, Paris IX, Francia; (Occidental, Ido, Esperanto, F, A, It); desira informationes pri li mundlinguistic movementes; corresponde pri social e economical questiones, radio; activ mundolinguist desde 1906.

KÜPPERS, Egon, Prof. Dr. med., Freiburg i. B., Hauptstrasse 5, Germania; (D, A, F, Ido, Occidental).

COLAS, Justicia, instructora, Souday Soir et Cher, Francia; (A, Occidental, F); general correspondentie, precipue in extrania, con instructores; sempre responde.

BIDDLE, Eric, Brentwood, Hare Laue, Pipers Ash, Chester, Anglia; (solmen Occidental e Esperanto, ne lingues national); coresponde pri teoretic látere de L.I.: desira litteratura in omni sistemas e discusser li question generalmen.

BOHIN, Georges, director del scol comercial e lingual «Ecole Moderne», 14 Rue Wimpfeling, Strasbourg, Francia; (F, A, D, Occidental, stenografie Prévost-Delaunay): coresponde con persones queles have intention misser lor filies ad Francia por aprender comercie e lingues; coresp. con persones queles have interesse por alcun sistema de stenografie Occidental.

ŠŤASTNÝ, Karel, Dr. jur., financial concipist, Praha VIII (Vršovice), Husova ul., 18, Tchecoslovacia; (responde in Occidental, Ido; accepta correspondentie anc in F, D); offerta mediar traductiones e informas contra tre moderat precies; a demandes ples junter response-cupones.

ROSENLECHER, Heribert, printero e editor, Höchst am Main, Zeilsheimerweg 18, Germania; (Esperanto, Ido, Occidental, D); corresponde pri ocultisme, astrologie, astronomie, radio, gimnastica, mundlingue; exchangea postmarcas e jurnales; vendi litteratura german pri to; printa libres etc.

FUCHS, Anton, forjero, Wendgasse 4, Wien XVI, Austria; (D, Ido, Occidental).

DEMINGER, Alois, c/o Cosmoglotta, Mauer b. Wien, Austria; (Occidental, D, A, Esperanto); misse Occidental-adaptation del stenografie Scheithauer (Panscrit) contra 1 öS o du response-cupones.

JANOTTA, Karl, Kaltenleutgeben, Austria; (D, Esperanto, Ido, Occidental, F); desira reciver brochuras interlinguistic pos oferte anterior.

VALENTI, Anton, pensionario, Goltzgasse 7/7, Wien XIX, Austria; (Occidental, Ido, Esperanto, Panscrit); exchangea postcartes ilustrat solmen con extraeuropan landes.

Subventiones por Cosmoglotta

Ci noi quitta omni subventiones, súper 3 öS, recivet por li propaganda del provisori Comité Central e por covrir li deficite del organ Cosmoglotta. Li payamentes por abonnamentes e litteratura de nu va esser saldat per li inviation self del printates, ma ne publicmen.

Dr. A. Peipers-Koeln: 30 RM; Regierungsrat Dr. Mell-Rudolstadt: 10 RM; Dave H. Morris-New York: 2 Doll; E. W. Kimbark-University Berkely: 6 öS; Prof. A. Verzan-Graz: 3 öS; J. Chanaud-Geneve: 3 öS. -- Mersias a omni donatores.

A. D.

Urgent auxilie

Yo peti omni possessores e usatores del Radicarium directiv e del folies de Lexico Gär, ja nu far in márgine per crayon noticies pri observat mancas, print-erras, desirabil adjuntiones, emendationes o corecturas, e comunicar me les til fine del marte, por posser junter ti necessi notas in fine del libre. Yo sublinea ci, que anc li Radicarium ne es ancor ligat in omni exemplares. Do noi va posser adjunter tal folies anc ta. Mult persones ha remarcat li manca de usat paroles in li Radicarium. Do ples comunicar me to.

Yo besona li collaboration de omni interlinguistes. Ples auxiliar me amabilmen!

E. Wahl.

Reval, Eha 70, Estonia.

Eigentümer, Herausgeber u. Verleger: Gesellschaft Cosmoglotta, Mauer bei Wien, Verantwortlicher Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing bei Wien. Druck: Milan Nedvídek, Tábor.

Cosmoglotta A 47 (apr 1928)

Organ mensual del Association International Cosmoglotta

Consacrat al developation, propaganda e aplication del Lingue International Auxiliari Occidental

Redaction e Administration: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien, Austria.

Abonnament annual: 7 ö. S = 1 doll. = 5,2 sv. fr = 4,2 RM = 33 čsl. K

Annu VII -- April 1928 -- Nr. 47 (4)

Contene:

  • Cronica, pg. 53.
  • Pedagogic valore de Occidental, I, de Dr. phil. K. Schüppel, pg.
  • Li micri i e li grand schisma in Esperanto, de J. P., pg. 63.
  • Nave naufrageant, de Ric. Berger, pg. 65.
  • Usa de fonetic ortografie, pg. 66.
  • Occidental e Angles, de Eric Biddle. pg. 67.
  • Bibliografie, de E. P., pg. 68.
  • Subventiones, pg. 68.
  • Noticies, pg. 68.

Cronica

Ex «Uppsala Nya Tidning» noi extrae li sequent passus: -- Inter circules academic in Uppsala on comensa interessar se pri li Lingue International in li nov form Occidental. Por clarificar li question de omni láteres, «Uppsala studenters allmänna diskussionsförening» arangeat un discussion public in li sala del corps del studentes, li 27 februar. Quam oratores esset invitat prominent representantes del 3 rivalisant grand candidates del Lingue International: Esperanto, Angles e Occidental. -- Li unesim introductor, borgomastre de Stockholm, senior Lindhagen, accentuat li necessitá e li beson por li masses de un Lingue International, ma de un altri L.I. quam un del grand national lingues. Li lingue angles es desfacilmen aprensibil e si su ortografie vell esser reformat secun li pronunciation, tande solmen un colection de desvalorallia vell restar. Il declarat ne voler pledar por Esperanto o quelcunc lingue, ma por li idé self de un Lingue International. Si ti idé ne posse esser realisat per li til nu experimentat e provat vias, consequentmen un lingue national deve esser selectet; tande tamen ne es recomendabil selecter un del grand national lingues ma plu bon un del micris. Lu max urgent tamen ne es quel lingue es selectet ma que it es selectet, tam bentost quam possibil, ancor ante que li sole, atendente li eveniment, extinte. Pri Esperanto, su propri opinion es que it representa un creation genial. It es diffuset ne minst in Anglia. Adver on conjecte que on ne es mult auxiliat per un lingue artificial quam Esperanto. Il finit declarante: «Opresset lingues de omni landes, uniona vos!» -- Li duesim discursor esset Professor Zachrisson, Uppsala. Il dit que li max debil punctu de Esperanto es que it es un lingue artificial. Ne volente mixter se in li familie-conflicte, il tamen deve declarar que Occidental in mult punctus es superior e plu bon quam Esperanto. It vell esser un pression ínsupportabil, fortiar omni homes aprender Esperanto, quel ne es parlat ni de un sol popul. To vell significar ne altricos quam un aplication del dogma de egaluchitá: proque omnis ne posse viver egalmen bon, ili almen mey viver egalmen mal. Li lingue Angles vermen es conosset de 500 milliones, si on prende in calcul anc li milliones por queles it es li lingue administrativ. Adver lu max desfacil es li grand divergentie del scrition e pronunciation. Esperanto, quel ne es mult plu facil quam Angles, adplu have poc valore por li omnidial vive. Etsi li esperantistes calcula lor númere til un million, it certmen ne supera 100 000. It lude ne plu grand rol quam li lingue del surd-mutes. Nequi seriosmen pensa electer un tal lingue quam Lingue International. -- Li triesim orator, Magister Ramstedt, secretario del Comité Explorativ de Lingue International (Occidental), de Helsingfors, assentit in mult punctus con borgomastre Lindhagen. Anc il ne credet que germanes o franceses alquande vell acceptar li Angles quam lingue international; to certmen vell jettar les in dependentie de Anglia, ne solmen cultural ma anc politic. Li lingue ya have anc un importantie sociologic. On ha dit que li Angles es tre facil; to es un erra. Anc il ne credet li possibilitá que un lingue artificial va rupter se li passage al unesim rang, precipue ne Esperanto, quel es li max monstruos lingue inter omni queles il ha studiat. Ma it ne es necessi crear un Lingue International; li L.I. ja es pret esser prendet e usat, sin rupter li acustomat mores de popules europan. Basante se sur li stock del existent paroles international, del existent terminologie international, il esquissat córam li auditores un schema complet de un Lingue International Natural. Il finit recomandante Occidental, quel es li sol del til nu videt projectes, satisfant omni postulationes. -- In li discussion sequent, parlat inter altres li conosset grammatico Lector Elfstrand, quel pledat por li Angles. Li conosset Rumanian Esperanto-prestre André Cze, delegat del «Universala Esperanto-Asocio», Genève. parlat in Esperanto, diente que Esperantistes de divers nationalitás comprende tre bon unaltru, do li semblant divers nuancies national del pronunciation ne impedi. -- Doctor Nordenstreng pledat por un L.I. por li scientie; sin voler laudar Esperanto in omnicos, il tamen ha trovat it usabil. -- Omni parlatores esset aplaudet con entusiasme. In li discussion, quel comensat ye clocca 8 vésper e durat til clocca 1 nocte, assistet plu quam 400 auscultantes. In li manu de chascun esset mettet un folie volant, contenent comparativ textus in Esperanto e Occidental. In ti discurs-véspere on posset constatar que Esperanto e Occidental quam lingues neutral uniat se contra li lingue national, e que li Anglesi e Occidental quam lingues natural, uniat se contra li ínnatural Esperanto. Un cose meritent attention, es, que on ne audit ni un sol voce contra li idé self de un Lingue International, anc ni un sol voce pri o por Ido. Mult diales publicat bon e neutral referates pri li discussion. Visibilmen li lucta decisiv inter li sistemas natural e ínnatural nu ha comensat; li resultate de ti lucta posse esser solmen un: li complet victorie de Occidental. Li opinion tam che li presse quam che li publica es tre favorabil.

Albert Haldin.

In li polemica pri Occidental e Esperanto in «Eskilstuna Kuriren», ultra nor pionero in Svedia senior Albert Haldin e li Esperantistes (quel dura nu ja in 11 numerós per long articules), nu ha prendet parte anc nor qualificat scientist-filologo mag. fil. A. Z. Ramstedt. In un articul intitulat «Occidental, aldrig Esperanto» (Occidental, nequande Esperanto), aparit in li nr de 24 februar, il per seren e clar exposition del statu solue li discussion in quasi definitiv maniere. It vell esser curios, quó nor adversarios va posser responder a ti scientific gross artillerie.

Axel Wästerland

In «Magyar Hirlap», Budapest, 11 februar, seniora Mária Rónay publica un articul intitulat: «In conexe con li movement de Paneuropa ha nascet li question del nov mundlingue Occidental, quel fortmen vell facilisar li relationes inter li nationes». Li autora descri li historie de Occidental e developa su propri pensas pri li Lingue International; ella opine que li nómine Occidental fa geniter li pensa anc de un lingue international Oriental. Ma li construction de un tal lingue es ínpossibil pro li disparatitá del oriental lingues. In céteri anc li oriental popules usa presc solmen lingues occidental in lor relationes international, do anc ili va salutar li introduction de un lingue international Occidental vice un mixt-lingue neutral ma íncomprensibil. Do sra R. pensa que Esperanto mey retirar se del Occidente e, por ne perdir li capitale investit in su excellentmen organisat movement, it mey servir quam preliminari lingue Oriental, til que su litteratura es exhaustet e ti de Occidental suficentmen rich, por comensar li instruction in omni landes. Nam Esperanto pro su plu o minu europan structura posse preparar li terren de Occidental anc in li Oriente. Li du lingues es suficent simil in lor vocabulariums, do un transition de Esperanto a Occidental va esser tre facil. In fine sra R. refere a un epistul del autor de Esperanto, in quel il di que il ha creat su lingue precipue por su coreligionarios disperset in li tot munde, queles per li nov lingue talmen va esser reuniat. Zamenhof adjuntet que si il ne vell havet ti idé religios, il nequande vell har publicat su lingue. Sra R., dignante ti nobil idé intern del Esperantisme, adjunte que li scopes de Occidental ea plu vast súper li filantropic idé de Zamenhof, possibilisante li construction de un commun grand platform sur quel va evenir li futuri intercomprension general de omni popules. In fine de su articul li autora raporta pri li activitá Occidentalistic de Comte Dr. Ernst Zichy in Hungaria.

In un long articul intitulat «Das Weltsprachenproblem», seniora Nora Kozma rapporta anc pri nor movement e imputa al autor de Occidental que il ha creat su lingue por servir solmen al superior classes cultivat del west-popules. Ti infantesc insinuation, fabricat de quelc bolchevistic esperantistes e nu colportat anc de céteri adherentes de Esperanto, esset refutat ja plur vezes, del autor self, p. ex. in li articul «In personal afere» in nr 46 de Cosmoglotta. Li jurnalista considera quam sufficent pruva que Esperanto es mundlingue per que it nomina se «mundlingue» e ne «Occidental»!

«A bis Z», Leipzig, nr 4, raportante pri aparition de PANSCRIT, Occidental-adaptation del stenografie Scheithauer, denove scri un págine favorabil por Occidental, plendiente li ancor absolut manca de dictionariums national -- Occidental e de manuales por aprender li lingue por aplication expressiv; omni hom litterari educat adver comprende Occidental ínmediatmen, ma por posser scrir e parlar li lingue, on besona ti libres special, nam solmen poc persones hodie ja have tant interesse e témpore por sempre serchar se li paroles dubitativ ex li jurnale. Tamen noi deve denove petir nor amicos haver patientie e durar auxiliar se ancor quelc mensus quam til nu. Li complet lexico Deutsch-Occidental de senior J. Gär ja es compostet til líttere S e va aparir circa pos un mensu. Li manuscrite del german manuale, destinat por li grand libre de propaganda, anc ja es finit. Li date de su edition depende del finition del céteri manuscrites, por queles nor colaboratores posse ocupar se solmen in poc hores líber, pos lor obligationes professional.

«L' Araldo Fiorentino», Firenze, 25 februar, «Das Reibeisen», Wien, Januar, «Heroldo de Esperanto», nr 6 e 9, «L' Idisto Katolika», nr 132, «Ido», nr 2, contene reflexiones pri Occidental e Cosmoglotta. Noi forsan va raportar e responder in numeró sequent.

In li oficial organ del esperantistic laboreros, «Sennaciulo», Paris, 9 februar, li redactor E. Lanty sub titul «La fushistoj de la mondlingvo» scri que desde que Viennes Idistes, organisatores del unesim Ido-congress, transit a Occidental, un constant crise reye in li circules idistic. Resumante il constata que Occidental es «ech pli malbona ol Ido» (mem plu mal quam Ido).

E. P.

In nr 8 de «Heroldo de Esperanto» T. J. pro mult epistules recivet de diversi flancas, denove tracta li tema «Ni kaj la aliaj» (noi e li altres). Il constata que su advoca al union e intercomprension es miscomprendet, sublinea su fidelitá e regreta li atitude de ambi campes, queles ne vole negociationes ma lucta, specialmen inter li chefes. Il adverti li publica que pos li ruina de Ido, «ha sequet altri projectes mult plu dangeros por Esperanto (t. e. por su forme) de queles il cita solmen un: Occidental, quel solmen desde circa un annu ha comensat su public propaganda. Certmen Esperanto supera it in mult punctus, del vispunctu de artificial lingue; ma ti avantages de Esperanto partmen mem es su mancas, sam quam li suposit (che li esperantistes! J. P.) mancas de Occidental es su (de Occidental) prominent qualitás. To sona paradox; ma qui serios e profundmen va ocupar se pri li materie, va venir al sam conclusion» etc. A su articul il adjunte du articules, un de Dr. Leon Zamenhof. In tre prudent maniere Dr. Zamenhof tracta li question del progress e conservatisme. Pos curt historic súper-regarda il monstra que un consense general ne es atingibil, e si it vell esser possibil, it vell ducter solmen a un compromisse con omni mancas de compromisses, portant in se self li gérmine de morte. «Li ver progress marcha ye totmen altri via. It ne besona subtenentie e artificial aplanation de via. Luce sempre victe obscuritá, e si efectivmen va aparir alcun project plu perfect quam Esperanto, it sammen va victer Esperanto quam Esperanto ha victet Volapük. Por to tamen es necessi un condition: noi ne mey impedir su triumfe per adtrusiv colaboration de nor látere, ... In li vive existe un lege: nequi forjetta su possedage por un íncert altri. ... Si es necessi far sanguin experimentes, noi mey far les ye entitás queles ancor es in statu nascendi ...» Li nobil reserve expresset in ti opinion, caracterisa li digni filio del nobil patre. -- Li altri articul, signat Sp., advoca ad union, pro que noi es fratres ligat per li sam idé. Luctante in concurrentie «public» noi deterre li publica del idé e por finir li battallies on forsan va introducter quam lingue auxiliari un del lingues national. -- To es un dangere ja monstrat in li págines de nor jurnal, do un match final inter Esperanto e Occidental deve esser fat bentost, e it va evenir. Li eventes es clar ja nu. Li armes de Esperanto ne posse atinger Occidental, ma li armes de Occidental es mortativ por Esperanto. Sammen quam arc e fleches devet ceder ante li fusil e cannone, quam un forteresse es sin armes contra un attacca de aeroplanes, sammen li armes del du concurrent sistemas es íncomensurabil. It es trist que, quáncam vidente su ínsuficentie, Esperanto va sacrificar se self e su long labor in un ínegal lucta in vice de acceptar li nov evangelie.

J. P.

Li II. Paneuropan Congress va evenir in Paris, li 3 til 6 novembre 1928, sub presidentie de Ministre Louis Loucheur. Li congresse va esser arangeat del Paneuropan Union, Centrale: Wien I., Hofburg; Section Frances: Paris, 10, rue l'Elysée. Anc altri organisationes es invitat a colaboration.

A homes con magnific qualitás ne importa pri confesser o monstrar lor defectes e debilitás. Ili considera les quam alquicos quo ili ha payat, apartmen si ti defectes es in conexe con lor magnific qualitás, conform al expression de George Sand: chascun have li defectes de su vertús.

Contra to existe homes con bon caractere e con ínblamabil cap queles nequande confesse lor poc e minimal debilitás e in contrari cela les minutiosmen, essente sensitiv contra chascun alusion relatent. Lor tot merite consiste in absentie de defectes e it quasi vell esser diminuet per chascun decovrition de defecte.

A. Schopenhauer.

Pedagogic valore de Occidental

Si noi vole tractar in li present articul li pedagogic valore de Occidental, it acte se in unesim linea pri to, monstrar que ti ci form del mund-lingue concernent su structura posse plenar li sam conditiones quam altri sistemas e pos to explicar in quel punctus it supera su precursores.

Li ortografie de omni national lingues es plu o minu ínfonetic. In ti relation li anglesi notorimen forma un ver cáos e pro to mem un grand part del nascet angleses ne perfectmen possede li optic form de lor lingue matrin durant lor tot vive. Li tchec e sved lingues in contrarie es bon exemples por un relativ fonetic sistema de son-signes.

Con exception de quelc ínsignificant ínglattitás quam li «ch» etc. e deviationes queles es causat pro li etimologic vidpunctu e pro consideration del fact que li L.I. per fortie ne deve destructer li scritiv image del cultur-paroles, santificat per un mult-cent-annual tradition, li ortografie de Occidental representa un ideal solution de compromisse. Per to li scoleros es fortiat plu precismen e intensivmen atenter li pronunciation. In consequentie de to li sones e lor simboles es conectet plu firm li unes con li altris in li conscientie del scoleros e talmen li son-signes merite lor nómine in sense plen e litteral del parol.

Per Occidental li scoleros conossenta se con curt e long vocales, queles on ya incontra in omni europan lingues. Li duplic consonantes in panne, canne, moll, botte pruva les que li precedent vocale es pronunciat acurtat, durant que inversmen un simplic consonant in pan, can, mol, bot indica long qualitá de son. To va anc retroefecter ínmediatmen sur li matrin lingue, li pronunciation de quel poc a poc va ameliorar se mersí a li rigorosimen fonetic pronunciation de Occidental. Hollandesi instructores ja experit to pri un altri lingue auxiliari.

Durant que Occidental have comun ti ci preferenties con li céteri mundolingues, su superioritá consiste in to que li aprendente samtemporanmen es introductet in li natural scrition del mundan paroles. Ples comparar p. ex. ekskluziva (Esperanto) e exclusiv, inkvizicio (Esperanto) e inquisition, akceli e accelerar.

Sin dúbita pro ti particularitá Occidental sembla extraordinarimen practic e apt quam preparatori lingue por li aprension del francesi, anglesi, hispan e italian in omni aprensorias de nor continente.

Ancor mult plu profitosi es li L.I. concernent li grammatica. Til nu li pedagogos ha sempre apreciat li latin in alt gradu pro su «formal valore». Su structura recomanda it secun lor opinion ante omni altri idiomas por dresser li intelectu del scolero e it lude li sam role por su mente quam li militari drill por li córpore del soldate. On nómina it un gimnastic barre del intelectu. Sin exageration noi posse afirmar que Occidental satisfá li sam pretensiones, nam li grammatic régules es sin exceptiones, talmen que li infante ne es trublat e confuset ye omni passu per ínnumerabil specialitás.

On mey permisser nos metter li punctu: «formal valore» sub li lupe del critica. It vell esser ínjust negar li educativ factor ma it vell esser sammen invers serchar it in li logica. In veritá omni instruction de lingue ante omnicos torna se al memorie.

Un grand part del letiones de lingue ocupa se pri purmen mecanic apropriation del crud materiale e pri su perpetual inculcation. Qui de nos ne pensa con un sentiment de horrore in ti ci coherentie al six declinationes del latin, li prescritiones pri li usantie del casus, li irregulari verbes francesi, li parol-position del german frase, li desfacil e ínclar syntactic leges pri li verb in li anglesi.

Esque on factmen posse parlar ci in plen sens del parol pri un intelectual qualitá quel imane li instruction de lingues? Noi inclina dubitar pri to, nam li preponderant númere del cardinal regules da nos solmen provisori directives ma nequam definitiv responses proque ili sempre es cruceat per li famosi special regules e exceptiones del grammatica.

Qual logic reflection auxilia nos saver proquó on di: «ich spielte» e «I played» ma ne «ich trinkte» e «I drinked», u in Occidental es usat consequentmen li líttere «t».

Ma existe ancor un altri tendentie in li modern pedagogie quel desaprecia li grammatica absolutmen e solmen concede a it un rol servitiv. Li moderat metodicos de ti ci pedagogic direction postula almen que li grammatical instruction deve esser reductet ye un minimum in favore del practic application del vivent lingue.

Ti ci principie resulta ex li modern cria por li «scol de labore», quel vole instigar li aprendentes a un max grand possibil activitá. In li instruction del lingues ti postulas es max efectivmen realisat per oral usation del foren lingue.

Ci li lingue auxiliari trova se in precipue oportun position proque su grammatica possede un extraordinari descomposition e tre facil manuabilitá. Null lingue extran, inclusivmen li concurrent mundlingues, posse cultivar li parlada ja desde li comensa del aprension. Do ci li practic utilitá strax sta in li centre del instructiv labore. Yo ne plu besona dir qual gradu de perfection in li mastrisation del conversation es atingibil, si li instructor acte in tal maniere. Ti qui self quam pedagogo save quam desfacil, ya ínpossibil it es por li infantes corectmen usar un extran lingue pro su mult riffes e cliffes in li construction del frase e li ínnumerabil idiomatismes, va assentir que in un lingue liberat de ci ti ballast ne solmen un conversativ capabilitá ma anc in ultra un plen possession del lingue pos quelc annus del instruction es efectuabil.

In li max multissim casus li instructor mem ne dispone pri li necessi enorm saventie del lingue por mastrisar omni su medies de expression.

Ples imaginar durant un moment, que Occidental conosse ni un flexion del accusative, ni li concordantie del adjective con li substantive, ni six participies, tri afacilationes queles estima tis qui ne posse aprender lor usa depos lor infantin annus proque it es penosi sempre fulminatrimen analisar li frase pri subject e object etc. Li mult peccas del esperantistes contra ti tri regules pruva to convictivmen.

Lassa nos revocar in li memorie concismen li parlativ process in un foren lingue. Sovente on audi li assertion que on deve pensar in it. Yo opine it un chimere nam li comensante solmen traducte in li spiritu ex su matrin lingue in li foren idioma, ma poc a poc per continual exercities li translation deveni sempre plu rapid e finalmen ne es sentit quam un tal. Li sercha e chassa ye paroles cessa o, plu rectmen dit, es translocat in nor subconscie.

It es clar e ne postula un plu detalliat motivation que quant plu facil li action del parla deveni tant plu it es deschargeat de un serie de desagreabil, logic meditativ operationes quam it ya esse li supra mentionat tri factores.

Lu sam anc vale por li analitic conjugation de Occidental. It plu bon adapta se al lingual idés ja existent in li infante. Si it es permisset me citar un exemple, yo crede, que li succession de idés frappantmen similea in li verbal formes del sequent specie: Yo ha esset amat, J'ai été aimé, I have been loved, Ich bin geliebt worden e Yo va amar, I shall love, Ich werde lieben. Proque li parlada es in li comensa nullcos altri quam lent traduction, li form del verbal flexion es li max practic por accustomar scoleros a conversation in un extran lingue.

Max surprisant es li tohuvabohu del national lingues in li region del prepositiones. Ti part del grammatica ducte nos in li spinosi stilistica del modern lingues. In li L.I. in ti relation solmen li logica decide o in casu de dubitation on aplica li excellent Zamenhofan particul «ye» p.e. li german trinca, sammen quam li occidentalist, «ex li boccal», li frances «in li boccal» e li angles «de (from) li boccal«. In Anglia li sole es «in li ciel», che li germanos «ye (am) li ciel». Li europan de Paris e London promena «in li strada», li habitant de Berlin prefere ear «sur li strada». Li anglesi clerico sta «in li pulpit» ma su german collego es «sur li pulpit» etc.

Li cáos atinge su culminativ punctu che li idiotismes. Ti ci capitul de lingue es ínfinit e profund quam li ocean e sin li corpulent dictionariums, ti benefatores por scolero e instructor, omni studiant de un extran lingue bentost vell esser «ye li fin con su latin».

Céterimen on ne besona timer un tal confession proque mem li conosset linguist Max Müller malgré su duant annual restantie in Anglia ha dat al printero null nov composit ovre sin que un nascet anglese hat antey revidet it pri eventual peccas contra li spíritu del anglesi lingue.

Quelc exemples mey illustrar que on erra parlante sempre pri li «pensada in un foren lingue». Li angles cade «ex li casserole in li foy», li frances «del Scylla in li Charybde» e li germanes veni «del pluvie in li guttiere». Li german di: «il atinge necos de mi, anc si il posi se sur su cap». Li frances usa un tut altri metáfore, nam il «atinge nullcos malgré su dentes». In omni ti casus li mundlingue pruva se superior. Li scolero posse ignorar li gross vocabularium proque il solmen per auxilie del logic meditation deve trovar li adequat expression in Occidental p. e. lu german: «il menti lu blu del ciel» probabilmen vell esser comprensibil sub li form: «il menti quam un gazette» e li german expressiones: «ples tener vor bocc» (anglesi: hold your tongue), «il parla tra li flore» es aproximativmen traductibil per: «ples retener vor lingue in li bocc» (o «silentiar») e «il parla in metáfores».

De un altri látere li scolero posse transprender mani frases litteralmen in li L.I. quam monstra lis secuent: «versar oleo in li foy», «vendir car su vive» nam li usat images es per se self absolutmen comprensibil e ne desaproximat se del expressend sphere de idés per arbitraritás e capriciosi hasardes. Talmen li studie favorisa e intensifica li pensada de lingue in unic, fecund, til nu ínconosset maniere.

Pro que ti ci instructiv metode suposi un cert mental maturitá del disciple on va reservar it max bonmen por li superior classes u li continual comparation del mundlingue con li lingue matrin vermen unesimmen aperte al scolero li ocules por li rich tresore de metáfores del ultim e li eminent expressibilitá de Occidental.

(Fine va sequer.)

Dr. phil. K. Schüppel

Li micri i e li grand schisma in Esperanto

In li Esperanto-circules un ja antiqui querelle denove producte undes. Por nos it es interessant pro li luce quel es jettat sur li profund radicas de ti semblant ridicul dispute. Li tema es li tedant question, ca li nómines de landes deve esser fat secun Zamenhof per li suffix -ujo, o li ja ante long proposit de Hodler nov suffix -i-, do ca Germanujo o Germanio. Li academie de Esperanto sta por fidelitá, do por -ujo; U. E. A. con Dr. Privat por -io. Dr. Privat in li chef-articul in nr 1 de su jurnal «Esperanto» sub li titul «Ni restos fidelaj» monstra que li cria pri fidelitá veni de to que li fanaticos de absolut intangibilitá in profund regarda Esperanto solmen quam provisori quem li governamentes va reformar pos oficialisation, que do til ti oficialisation on deve conservar Esperanto in su actual forme in sever discipline por victoriar per unitá. Il di: «Por nos Esperanto ne es provisori. It ne besona reformas. It besona solmen viver ... e profitar ex li experienties del vive, quam chascun de noi. Ti famosi expectation al governamentes es un illusion. Li governamentes ne have null competentie por tuchar Esperanto. Felicimen ili nequande va seder circum un table por far to, mem por oficialisar it per un geste de manu.» ... «Proque noi expecta nullcos de extern, noi anc ne time necos. Noi fide al vive e usation, ...».

Li secretario del Britannic Esperanto-Association M. C. Butler responde nu in un long circulare adjuntet al nr 5 de Heroldo de Esperanto per un exposition del historie del question e apreciation del moral qualification del actiones de sr Pr.

Li querelle self ne interessa nos in su detallies. Ma li position del du adversarios es tre interessant. Li angles honorabil fidel vassal de su suveran Zamenhof juridicmen e eticmen sta justificat e nobil, ma nobil quam li nobil hidalgo de Cervantes. Li prudent ductor de U. E. A. quam expert diplomat regarda li coses del practic e real látere. Il anc es justificat ... per li vive. Advere ni li un, ni li altri via ne va salvar Esperanto de su fate.

De un látere it es absolut ver que nequande li governamentes va oficialisar un tal ínperfect lingue quam li hodial Esperanto, e ili anc nequande va seder in un comission por reformar it. Do li tactica de Don Quijotes es ruinosi por Esperanto, e quant plu long to dura, tant minu on va interessar se pri Esperanto, quande existe e dura extender se Occidental.

Ma anc li via de Dr. Privat es nu ja ínpossibil. Sive li adaptation de Esperanto va ear in un tal lent tempo, que til esser in li statu posser servir vermen quam lingue «international» posse passar centenes de annus; sive ti progress del lingue al plu grand naturalitá va reciver un tant acceleration que li lingue va crevar in ancor plu curt témpore quam Ido.

It existe un sol via, monstrat ja de Zamenhof quande li question del reformas devenit acut. Il proposit un plenmen elaborat nov sistema e lassat votar pri accepter it o restar che li antiqui. In li hodial témpore naturalmen un plebiscite ne posse dar null positiv resultate. Li popul de Esperanto nequande va votar por un change. Do it resta al chefes concordar inter se, convocar un nov delegation de famos decorativ nómines e decider transir ad Occidental. Ma to deve esser fat durant que li long subtenet disciplina ancor dura. Quande ti va esser subminat, li definitiv ruina de Esperanto va esser clar, e to vell esser un grandissim damage por li idé, un anihilation del labor de 40 annus, e recomensa ab ovo.

Ma li ja long tolerat disciplina sembla rupter se in divers angules, e ne va posser subtener se solmen per cantation de himnes e repetition de antiquat promesses de fidelitá al putrit idoles.

J. P.

Citates

[quote, L. Börne]


Li homanité besona por su existentie un admixtura de ineptie, sammen quam li aer besona un dilatation per azot, por posser esser respirabil.


[quote, H. v. Treitschke]


Omnicunc existent órdine contene materie por un plu bon sistema.


Nave naufrageant

«Idisto Katolika» februar, publica un Declaration quel monstra un casu tre interessant. Li autor de ti declaration, sr Leau, hodie Professor in li Universitate de Nancy, ante 1908 esset un del max conosset e activ mundlinguistes, colaborator de Couturat por li grand «Histoire de la langue universelle» e un del du secretarios del famos Delegation quel electet Ido. Ma pos 1908 sr Leau presc desaparit del scene mundlinguistic e neplu occupat se pri Ido, mem ne in li ultim annus, quande ti-ci neplu havet ni un sol scientist por defender it. Subitmen, informat que Ido judicat tro ínpotent de su propri partisanes esset abandonat, sr Leau memora que il esset in altri témpore creator de Ido e il veni auxiliar pos silentie de 20 annus.

Noi va responder a sr Leau: tro tard, tro tard! Li moment quande noi besonat vos, es passat. Durant vor dormientie tam long, li rote del historie tornat e nu it ne va retroear.

In ti «Publika Deklaro» sr Leau exhorta changear nullcos in Ido, proque nor position es «solida, solidega». Il memora que li «problema del lingue international es nu soluet» e que ti solution indige solmen tecnical «kompletigo e detalal ajusto»!

Li rasonament de sr Leau similea a ti de un ingeniero quel ha auxiliat constructer un nave e quel ha invitat li viageres ascender it (on save que sr L. ha signat omni idistic manifestes in 1908) ma il self ne ha riscat li viage.

Durant 20 annus li ingeniero indormi sur li solid terren del rive e neplu ocupa se pri su nave. Ma ti, qui utilisa li nave e max bon posse judicar pri su aptitá e pri su vive-capabilitá, bentost constata que it have vicies de construction e que it comensa naufragear pro que it esset constructet per mal materie esperantic. Ili do decide abandonar it e ascender sur un nave plu solid e plu rapid, constructet secun omni progress del tecnica, e quel jus eat proxim préter li propri antiqui.

In ti moment li ingeniero subitmen avigilat se e vide con astonantie que su nave inmerse. Li officeros ja ha abandonat it. Alor li ingeniero cria per fort voce:

«Resta sur mi nave. Secun li planes queles yo revide nu, vor position deve esser solid, solidissim; li nave ne posse esser mal. Ti qui abandona, ples retornar sur it. Ili mey solmen completar li librarium del salon sin changear nullcos in li nave self. Vu deve solmen completar, ma ne recomensar li construction».

Sr Leau, quo vu pensa que li passageros va responder al ingeniero? Precismen to quo noi va responder vos.

Ric. Berger.

Usa de fonetic ortografie.

Nor meritosi collaborator senior Gerald A. Moore in London misse nos por reproduction in Cosmoglotta li sequent interessant passus ex un lettre de Professor W. M. Flinders Petrie in «The Times». Ti enunciationes frappantmen coincide con li occidentalistic conception pri li Lingue International.

Red.

... Ne existe alcun dubita pri li necessitá usar un fonetic sistema de signes por registrar li pronunciation de un lingue e por instructer ti pronunciation. Ma si noi vole reformar li scrition sur un fonetic base, tande noi incontra mult punctus queles besona ampli e caut exploration. Noi deve rememorar que nor usantie de scrir ne es solmen li copiat parlada, ma que it es un mult plu alt, un mult plu evoluet metode quel es totalmen ultra li paroles parlat, tant pri li velocitá de application, quant pri li vastmen diffuset uniformitá. Li adoption de un scrition fonetic conform a un region, vell impedir li fluent letura e ínmediat comprension por un altri region. Ante omnicos, si, pro li variation del pronunciation in Anglia, Scotland, Francia, Italia, Hispania, e Portugal, on vell alterar (ancor plu quam ja ha evenit) li ortografie del Latin radicas, tande noi vell perdir li comun base per quel noi hodie ancor posse plu minu ínmediatmen comprender un textu sin conosser li lingue in detail. Li comun base del scrit paroles es forsan li max grand heredage del munde, transprendet del Imperia Roman. Destructer ti base, per to que omni nation e region usa su propri fonetic scrition, vell esser un desastre por li intercomunication.

Li conclusion sembla do esser 1) que si alquande on va far un reforma, it deve esser basat sur un sistema adoptet solmen in interconsense con li tot Europa e America, 2) que li introductet changes deve esser anc acceptat de omni nationes (quam p. ex. li italian e hispan f vice ph); 3) que nequel del changes impedi li adoption de un simplificat Latin quam Comun Lingue, quel on just regarda quam li linea del minim resistentie por usa international.

Occidental e Angles.

On quelcvez ancor asserte que Occidental es un lingue solmen romanid. Por refutar ti assertion, li sequent númeres va esser interessant. In mi calculationes, yo calculat omni parol solmen un vez. Li númeres es basat sur li suposition que li studente angles conosse null altri lingue, ma si il comprende mem un poc frances o latin, li percentage del familiari materiale va esser considerabilmen plu alt. Sub Different yo include omni paroles queles es sive íncomprensibil sive desfacilmen comprensibil; sub Sam o presc sam, ti queles es facilmen reconossibil e sub Rec. per derivates etc. ti queles es minu facilmen reconossibil. Un interessant fact es, que li grand majorité del paroles absolut egal in Occidental e angles es derivates -- quo demonstra bonissim li immens superioritá del derivation-systema de Occidental comparat con Esperanto o Ido. Pri extran paroles on deve memorar que in angles es un enorm quantité de paroles de orígine latin. Ma ili ne es analog al foren paroles in german o russ, proque ili es usat in li litteratura e frequentmen in conversation, e es familiari a omni person bon educat, e sovente mem a ti qui have solmen un education elementari.

Yo da ci li resultas ex tri textus (yo calculat anc por altris, con circa egal resultas) -- (1) A Edgar de Wahl in (Cosmoglotta 1927, p. 51) (2) Post. a L.I. (idem, p. 7.) du alineas (3) Leye nat. (SaC, p. 34, 1927) tri alineas.

DifferentSam o presc samReconossibil per derivates
(1)23,8%64,9%11,3%
(2)22,3%65,8%11,9%
(3)15,0%70,0%15,0%
Medie20,8%66,6%12,6%

On posse vider que in general textus, circa 76% es reconossibil facilmen; por scientic textus circa 85% -- sufficent pruva que Occidental ne es solmen un inter-romanid sistema.

Eric Biddle


In li politica necos es plu absurd quam li rancore.

H. v. Treitschke.

Que li veritá es in minoritá, to ne fa it minu ver.

Pessimisme es suicidie spiritual.

A. D.


Bibliografie

L'OCCIDENTAL, Langue d'intercompréhension immédiate. Origine. Principes. Grammaire. Comparaison avec l' Esperanto et l' Ido. La multiplicité des langues auxiliaires? -- Sub ti ci titul senior L. M. de Guesnet, professor diplomat de Esperanto e de Ido, ex-presidente del Société Idiste Française, ha publicat un impressiv propaganda-brochura frances de 18 págines, quel in grand trates contene omnicos quo on deve saver pri nor movement. Quelc capitules: «Une langue nationale? Une langue artificielle? Pas de langue inventée. Une problème technique? L' Occidental? On peut déjà se servir utilement de l' Occidental. Application universelle et immédiate de l' Occidental. La multiplicité des langues internationales? Une facile plaisanterie. Grammaire de l' Occidental. Une invention? Non, une découverte. Une complication? Non, une acquisition plus rapide. La pratique contre la théorie.» Abstraente de quelc erras de print hasta, li caderne es tre habilmen composit e va esser un bon medie de propaganda anc trans li límites del landes frances. Recivibil per: Occidental-Buró L. M. de Guesnet, 83, rue Rochechouart, Paris 9, contra li modic precie de 1 fr. fr., afrancat: 1,15 fr. fr., por extrania: 1,30 fr. fr.

Occidental-emblema Li covriment de ti brochura es ornat per li ci reproductet emblema, quel nor hollandés colaborator senior Marius den Outer proposi quam Occidental-insignie. Pro que li question de un acceptabil emblema nu por li grand german propaganda-ovre de Occidental deveni acut, noi peti nor letores comunicar nos lor opiniones.

E. P.

Subventiones por Cosmoglotta

Gerald A. Moore-London: 20 pound; Heinrich Hruby-Wien IX: 3 ö. S; Dr. A. Peipers: 5 RM. Cordial mersias.

A. D.

Noticies

Por complet collectiones de Cgtta 1927 manca nos ancor quelc exemplares de nr 2 (39). Noi peti nor samideanes queles have ancor un o pluri cadernes superflui, retromisser les al Administration.

Yo desira comprar nr 1 (13) del 2-esim annu (1923), de KOSMOGLOTT. Ples misser ofertes a: P. Tarnow, Galkhausen bei Langenfeld (Rhld), Germania.

Eigentümer, Herausgeber u. Verleger: Gesellschaft Cosmoglotta, Mauer bei Wien, Verantwortlicher Schriftleiter: Ing. E. Pigal. Liesing bei Wien. Druck: Milan Nedvídek, Tábor.

Cosmoglotta A 48 (may 1928)

Organ mensual del Association International Cosmoglotta

Consacrat al developation, propaganda e aplication del Lingue International Auxiliari Occidental

Redaction e Administration: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien, Austria.

Abonnament annual: 7 ö. S = 1 doll. = 5,2 sv. fr = 4,2 RM = 33 čsl. K

Annu VII -- May 1928 -- Nr. 48 (5)

Contene:

  • Futur evolution natural in li L.I., de E. de Wahl, pg. 69.
  • Pedagogic valore de Occidental (Continuation e fine), de Dr. phil. K. Schüppel, pg. 73.
  • Finale del adjectives, de A. Z. Ramstedt, pg. 75.
  • Cronica, pg 78.
  • Noticies, pg. 82.
  • Altri «Mundlingues», de E. W., pg. 83.
  • Occidental-Servicie, pg. 84.

Futur evolution natural in li L.I.

Mult interlinguistes hant pensat atinget li final form del L.I., a quel ili ha consacrat su labor, sempre denove fa li experientie, que ili deve forjettar li amat antiqui form por un tut novi. Li max multes mem ne posse far ti sacrificie e abandona totalmen li movement. Apartmen drastic ti situation esset pos li ruina del Volapük, u del 10 -- 20.000 volapükistes, ne plu quam forsan 100 restat fidel al idé in su novi form. Li salta de Volapük a Esperanto o Neutral esset tro grand e ínacustomat. Ma plu adavan, li saltas deveni minu grand, poc a poc it es solmen passus, e in fin presc ne es plu remarcabil.

Ma li publica ne resona talmen. E por exemple nu che ruina de Ido quelc mem eminent idistes desilusionat de Ido, tamen ne posse far li passu ad Occidental, sive que ili ja es tro intoxicat per li ínnatural formes de Ido, sive ili desfide, esque nu vermen Occidental es li final form del L. I., do quant vezes ili deve ancor changear li sistema!

To es un totalmen comprensibil psicologie. Ma plu li lingue deveni minu artificial, minu arbitrari, plu stabil it deveni e tam minu coses va esser changeat in it. Ma variar e mutar se it va naturalmen, sam quam omni natural lingues nequande resta ínvariabil ma evolue constantmen. Solmen li mutationes es gradual e in normal témpores presc ne remarcabil. Ma in turbulant periodes aportant grand social mutationes anc li lingues natural comensa mutar se in plu rapid tempo. Noi omnes ha experit li quasi catastrofal changes, a queles esset submisset nor matrin lingues. Nov paroles sovente artificial havent orígine in contractiones ex pluri paroles, p. ex. tcheka, Schupo, tut nov senses de ja existent usat in un nov maniere, p. ex. poilu, sanction, ha invadet nor lingues, nov manieres de expression etc, etc. Specialmen grand ti changes esset in Russia e Germania, u li structura del vive ha cardinalmen changeat se. Ma anc li lingue del boulevardes de Paris ha talmen deviat del anteyan, que ne essente Parisan, it es presc ínpossibil leer un modern novelle frances, proque on ne comprende plu li nov parol o paralel sense del parol o mem del tot frase.

Do anc li L.I. va changear, e anc Occidental ne es li final form de un L. I., proque null lingue, solmen un mort quam latin, posse haver un final form. Ma por nos, qui nu vole fundar se sur Occidental e propagar it, it es necessi saver, quel mutationes va esser possibil in li lingue durant su natural evolution.

Ci yo deve far differentie inter 1) ínvoluntari instinctiv changes a queles omni vivent lingues es submisset, e 2) voluntari introductet conscientiosmen quam visibil ameliorationes o por escartar sentit mancas. Li unesim specie nequi time, ma just li duesim, nam til nu li mutationes in li lingues international ha esset precipue fat in ti maniere. E tamen li unesim va luder in Occidental un mult plu grand e decisiv role quam li duesim.

Li forsan max visibil e expectabil es li ortografic reforma. E on vole far it ja nu, parlante pri necessitá del tal nominat fonetic ortografie. Yo ja tant vezes ha explicat li absurditá in se self de un tal postulation, que yo ci ne va ancor un vez parlar pri it. Ma yo concede que in futur it va venir e it es tande, quande li L.I. va esser parlat partú quam duesim natural lingue, quel li infantes ja audi partú apu su propri lingue, in li strad, in li scol, forsan che mult visitatores, proque li trafic e comunication specialmen per aviatica e radio va devenir un absolut altri quam on nu mem posse imaginar. It es, un reforma ortografic va evenir tande, quande li lingue ne va esser aprendet quam extran, ma quam un del lingues quotidian, o quam in landes bilingual (con du lingues) u chascun ja del infantie parla ambi lingues. Tande li etimologic coherentie sive va esser sentit instinctivmen, sive ne esser sentit, ma li lingue parlat quam propri. E ti reform ortografic-fonetic va esser sentit necessi ne ante quam un tal va esser fat che li grand nationes. Nam si on es customat scrir li commun international paroles in egal maniere che li majorité del usantes, e to es li quar grand nationes AFDS, tande on ne senti li necessitá haver un altri ortografie in li lingue international. Ma, yo concede, un die it va venir, proque ja nu li nationalistic tendenties in li singul popules sembla voler desproximar li lingues de Europa. On posse dir que hodie it es li ultim momente trovar ancor alquicos comun e general in li europan lingues, tam long quam existe homes queles ha studiat latin, frances, angles e usa li paroles del alt spiritual cultura. Quande li Nurmi-cultura va superar li altri scientic (e nor yunité tendentia a it) tande introducter un commun L.I. va devenir sam ínpossibil quam un tal inter frances e japanes, e tande un L.I. va posser esser solmen ti del max potent, do probabilmen li lingue anglesi.

Do li reform ortografic va venir self si li extern conditiones va esser favorabil, i. e. si li L.I. es ja parlat partú quam lingue vivent, e do havente su propri fonetica e si li transscrition de ti fonetica ha evocat un nov metode che li principal popules.

Ultra ti change on va dever prender in calcul li change evocat per necessi acurtation del parla, evocat del tempo e ritme del modern vive, specialmen remarcabil in li ortografies frances e angles u mult lítteres ha devenit mut. Do on va posser expectar un abolition del final vocales e aproximation in ti relation al angles e german. Ja pro ti rason li diferentiation grammatical, reservat al final vocales in Esperanto es un medie antiprogressiv, impedient li evolution natural in li direction de plu rapid parlada.

Do in fine noi posse expectar un evolution del Occidental ad un form simil a «etem» de Yushmánov, modelles de quel on posse leer in li jurnal Kosmoglott. Probabilmen ti form va esser atinget al sam témpore con li ortografic reform. Ma hodie ti statu, quasi chinesi, por nos europanes ancor ne es usabil. Adplu it postula un absolut sintactic stabilisation del órdine del paroles, do quelc special expedient por li modulation del sense, forsan quelc special intonation, o altri medie, hodie ancor ne imaginabil. Ma just pro to un tal evolution ne posse esser fat ja nu, proque in li hodial statu li lingue vell esser tro ínclar e ínprecis, quam on posse vider, leente li textes de sr Yushmánov in Kosmoglott.

Ultra to in li témpore de introduction de un L.I. quel ancor es un lingue extran, on deve afacilar ti introduction conservante quant possibil un clar grammatic-etimologic structura. Just pro to tam bon projectes quam ti de Lott e Dr. Molenaar ne posset obtener success, e in contra just pro lor cristallin grammatic structura ha expandet se tam admirabilmen Volapük e Esperanto. Queles nu posse esser ancor li voluntari-arbitrari changes in Occidental? In li suffixes to ja es ínpossibil proque lor signification ja es stabilisat in li usu international. Do li sol dominia va esser li compensation de til nu usat paroles per altris, do un process quel existe anc in chascun lingue vivent, in introduction de nov sinonimic differenties, e elimination de ínutil tales. Probabilmen on va anc stabilisar li nu un poc fluctuant form e ortografie del paroles (p. ex. ca orthographie o ortografie etc, ca thesis, these o tese, ca applicar o aplicar) ma forsan to va esser ínpossibil, li témpore va monstrar. Quáncam p. ex. on have li obligatori acusative in Esperanto, ma quant persones usa it regularimen? Li «Arbeiter Esperantist» consacra 6 págines por explicar a su letores (laboreros german) li rect usation del acusative.

Do in general on va dever esser plu tolerant in un L.I. quam in un national, ja proque on ne have li medies exercir un dictatura lingual, quande it deveni proprietá de omni popules. E li academie futur, ancor plu quam ti de Francia va dever esser caut, ne per prescrir qualmen on deve parlar, ma registrante e expandente per radio etc li bon formes e paroles usat e introductet. E specialmen in ti relation on posse expectar un grand inrichament del lingue per nov paroles oriental venient per se self che plu intim conexe del Occidente con li antiqui oriental culturas indic e ost-asiatic. Ja li superficial conossentie ha dat nos nov conceptiones quam karma, sansara, nirvana, tao, bushido etc.

Ma omni tal gradual micri changes absolutmen ne impedi li comprension e in general on posse dir que in li form de Occidental li L.I. nu ha finalmen trovat si ne un form final, quel es ínpossibil, quam mi ha monstrat, ma un form absolut stabil, proque basat sur li fundament del comun europan sentimente cultural. Va persister oscillationes ma ne plu saltas!

E. de Wahl

Citates

[quote, Paul Mongré]


Li grandore del dangere mesura se per li absurditá del via por escapar.


[quote, Paul Mongré]


In li teatre del vive existe mult vermen tre mal plazzes. Ma li pezze ludet es bon.


Pedagogic valore de Occidental

(Continuation e fine.)

Li mund-lingue posse luder un rol in li geografic instruction, apartmen in scoles ne-romanic. Quant mult nómines propri posse eclarar li instructor e talmen crear sovente un intern vivent coherentie inter li object e un parol sin carne e sangue. To excita li interesse infantin e afacila li impression del memorativ materiale.

Quelc arbitrarimen selectet exemples mey exposir lu dit. Li Cap (promontorie) Tribulation in Australia da nos un convenient ocasion racontar li accidente del capitan Cook, surprisant li audaciosi navigator durant su mund-viage, quande il seglat along ti desert-coste. Li nómine Agulhas clarmen indica li exteriori form del max sudic punctu de Africa quam it presentat se al portugalesi decovritores.

Li insules de Cap Verde e li Sunda-insul Flores fa divinar un poc pri li paradisic clima. Li Sunda-insul Timor ha fixat li unesim traviventie quel hat ta li decovritores. Li traduction de Rhodesia resulta «land de Rhodes», li famosi anglesi rey de diamantes (cp. anc Pretoria, Columbia). In America li fantasie del scoleros es apartmen vivaci animat. Lor spiritual ocul vide li Rocky Mountains, inspirant terrore e samtemporalmen majestosi sublimitá. Li tal-nominat nave-sepultoria Sable Island memora nos pri li índescribil tormentes de sitie del ínfelici naufrageates. Vera Cruz, San Salvador pruva distinctmen qual important parte havet li catolic eclesie in li unesim aventurosi expeditiones del hispan «conquistadores».

Li simplic nómines: Costa Rica, Valparaiso, Buenos Aires, Montevideo, Selvas, raconta plu quam un bonstilisat discurs del instructor pri li geografie de Sud-America posse dar.

Ma per ti ci expositiones noi ja ínintentet e ínvoluntarimen transglissa in li region del etimologie. Per su etimologic structura Occidental factmen sta plu alt quam omni anteyan auxiliari lingues international e fa it un instrument de unic educativ valore.

Noi possede un cert quantitá de paroles ye queles inhere tant mult historic contenida que li sentiment de pietá contra nor antecessores despermisse nos mutar e translater les sin pesant motives. Ili deve restar sacrosant anc in li mundolingue. In ultra lor exterior form ne deve esser transformat pro li etimologic transparentie. Quelcvez mem li ultim es retuchandi u it ha pallet.

Qual abundantie de idés apari avan nor ánime che li patinat paroles: «imperator» o «tribun». Li expression: «renascentie» di que li antica ne morit pos li perition del «imperium romanum». Li long serie del religios paroles p. e. Vulgata, Excomunication, Transsubstantiation, Reformation, Predestination, Puritanisme, Concordat, Ultramontan monstra li firm conexe del europan historie con li religion de Cristus, quam educator a homanité. In li epoca quel porta li etiquette: «Absolutisme, Mercantilisme» es plantat li seme por li ultim du secules. Li brilliant tri-astre: «Libertá, Egalitá, Fraternitá» prelude li nov-epoca e es circumvestit per un tam solemni nimbe por omni democrat, quam li paroles: «proletariatu, expropriar» es por li socialist.

Ex li region del arte noi cita: Pietà (Michel Angelo), La Bella (Tizian), Melancholia (Dürer), (H)Eroica, Missa solemni(s), Appassionata (Beethoven), Undine (Lortzing).

Nor Occidental subtene li signification del finitiones «-o» e «-a» por marcar li sexu in mult prenómines p. e. Clara, Anna, Mario, Antonio, Portia (Shakespeare), Hugo, Cuno. Li disciples es astonat audiente que li parol «Martin» gusta alquant ye guerre malgré Sant Martin e Martin Luther e que Cristian significa nullcos altri quam «alcun qui apartene a su Salvator Jesu Cristo».

Li grammatical terminologie es specific Occidental e comun a omni popules europan. Noi vole esser mersiosi que noi ne plu besona ofertar al scoleros índigestibil parol-materiale, ma posse interpretar e regularmen derivar les tal misteriosi e esoteric términos quam p. e. nominativ, genitiv, singulare, activ, substantive, preposition, casu(s), plusquamperfect, possessiv etc. Sammen noi procede in li matematica concernente paroles quam: multiplicar, divisor, ordinate, minuend, diferential-calculada. In li instruction de fisica e chimie es valorosi li sequent etimos: static, calorie, reflector, potential, afinitá, valentie.

Ma lass nos totmen abstraer del singul aprensiv disciplines e solmen prender in calcul li general profite. Tande omni justmen judicant hom va aconosser li íncontestabil facte, que li miriades de extran paroles per Occidental deveni li spiritual proprietá del apprendentes. Li magic baston de nor lingue insoffla novi vive in tal conosset expressiones quam: spin-at, lapid-ar, inter-esse, sold-at, rehabil-it-ar, gran-at, gran-it, firma, mor-al, in-sinu-ar, loco-mot-iv-e, con-dol-ent-ie, tri-vi-al, fil-i-gran, macul-at-ur, blocc-ade.

Altri paroles queles per long circulation esset desfaciat e pallet quasi quam antiqui monetes, es denov usat pos purification e politura. On mey regardar p. e. inviar (F. envoyer), simplic (F. simple), inbarcar (to embark), ínamico (A. enemy).

Un ulterior exemple mey pruvar que li instructor posse demonstrar linguistic leges. Li mutation de parol-signification tam domina li mund-lingue Occidental, quam li organicmen crescet lingues national; nam Occidental solmen forma li natural elongation e continuation del alt-europan idiomas.

Li nascentie del articul strax fat possibil li substantivation de mult primitiv adjectives. Li psicologo vell dir que li objectes esset caracterisat secun un frappant qualitá. On posse excellentmen observar to in Occidental p. e. gener-al e li generale, sammen bocc-al, sign-al, pais-an, missiv(e), apparat, intendant.

Un altri specie de significativ mutation incontra nos p. e. in «direction», u on constata li extension del action al persones, al concretisation. In «registratura» e «comandantura» li signification del resultat change se in li loc, u li concernent action evente.

Un altri linguistic fenomen es li «assimilation» quel basa sur li fisiologie de nor organes de articulation. Anc ci Occidental livera tre instructiv materiale p. e. con-responder: corresponder, in-luminar: iluminar, ex-fortiar: efortiar, ob-posir: op-posir, ad-cessibil: accessibil, ad-fini: afini.

Ti ci allusiones e directives pri un eventual scientific explotation de Occidental per un habil instructor mey suficer tant plu que tal docentie es solmen efectuabil in medial scoles.

Ye li fine li idé veni in nor mente que hodie on audi li plende del látere del filologos que li instruction del latin in li curs del témpore es condamnat al morte. Yo crede que ti ci timore nequalmen es ínjustificat, ma it vell esser un ínpardonabil erra conjecter que it totmen desapari. Li necessitá conservar to quo es ancor efectiv del antiquitá, fortia nos serchar pri un equivalent compensa e noi trova it in Occidental.

Per it li «eterni Roma» quam un ayunat splendid avie Phenix denove leva se ex li cindre por superviver nor epoca «in multos annos».

Dr. phil. K. Schüppel.

Veritás es mult plu criticat quam menties.

O. W.

Finale del adjectives

In Esperanto e su imitationes on trova obligatori finales por li parol-classes, talmen que p. ex. omni adjectives deve finir per -a. On ha volet regardar ti arbitrari prescrite quam alquo excellent e meritosi, e attaccat per critica, on ha penat defender ti finale quam alquo natural e international. Forsan it pro to have su interesse investigar, qualmen sta li afere.

Unesimmen noi constata, que li lingues de Europa ne conosse obligatori special signes por cert parol-classes, p. ex. substantives e adjectives. Li lingue latin, quel reflecte li original statu conosse formalmen solmen «nomina», e on posse distinter un parol quam adjective solmen secun su sintactic position. Si in modern lingues adjectives sta quam substantives, ili recive articul: «tu es impertinent» (adj.), «tu es un impertinent» (subst.), o li signe de plurale: «li riches e li povres» (subst.), A. «the black people» (adj.), ma «the blacks» (subst.).

Si noi trova un vocal in li fine del adjective ti posse esser: 1) un tematic vocale, 2) un finale de flexion o 3) un sufixe.

Quo concerne li tematic vocales on deve observar, que ili ne es specific adjectivic, ma trova se anc che li substantives. Si noi prende li latin parol «bona», li finale -a ne posse esser regardat quam li formal caracteristicum por li adjectives. Li sam -a noi trova p. ex. in li Substantive «mensa». It indica solmen, que ambi paroles have -a quam tematic vocal por li flexion. Esque ili es adjectives o substantives es possibil saver solmen de lor signification o sintactic position. Proque li a-temas es regularimen feminin, ne solmen in li latin e romanic lingues, ma originalmen in omni aric lingues, ti a ha esset comprendet partú quam formal caracteristicum por li feminines. Li corelate es o, quel pro to ha recivet masculin sense. Li o- e a-temas trova se quam fratres e sestras, talmen que a bono corresponde bona, a deo -- dea, lupo -- lupa, etc. Si alqui vell referer a ti tematic vocale a quam li natural finale por li adjectives, un altri hom vell con li sam jure postular o. Ma ni -o ni -a es in alcun lingue signes por classes de paroles.

Ma inter nominal temas noi trova in li aric lingues un grand númere de temas finient per -i, queles es neutral pri lor grammatic génere. It es remarcabil, que noi trova inter ili un grand númere de adjectives, ne solmen primari ma anc derivat: omni-s, svavi-s, brevi-s, amabili-s, amanti-s, etc. In li latin omni adjectives finient per li suffixes -aci, -bili, -ili, -ali, -ari, -ensi, -ori, -nti, etc. esset i-temas, e quo es gravissim por nos, un masse de ili es international paroles. Ti -i es ancor plu o minu visibil in li international paroles, specialmen in abstract substantives, derivat de ti i-temas: F speciali-té, A brevi-ty, D Quali-tät, etc. Un grav factor es to, que anc li o- e a-temas ha viceat su propri tematic vocales per i ante li sam sufixes: ples comparar grec neo-tés, ma latin novi-tas, malgré novo, nova. Noi have uniformitá de un form, quo da nos li adjective uniformi. Noi have adplu clari-ficar, veri-ficar, etc. monstrant quam victorios ha esset li micri i. Esque to ne es quasi un indica de fingre del historie? Li analogie ha ludet su rol, ma anc li hesita del lingue inter novotas o novatas.

Si secun ti regul du i-s vell star ante li suffix -tá, li duesim -i es changeat a -e: varie-tá, proprie-tá, pie-tá, etc. e noi per to recive un gruppe de international adjectives finient per -e: varie, proprie, pie, etc.

Si noi tracta li finales de flexion, noi vide un multicolori carte de different finales. Ma proque noi opine, que un flexion del adjectives in li international lingue ni es conform al stadie de evolution del progresset europan lingues e ni posse esser justificat pro teoretic considerationes, noi ne posse atribuer importantie a flexional vocales. Ma proque on ha referet al finale -a del adjectives in li svedi lingue, in defense del finale -a de Esperanto, noi deve dir, que li -a in p. ex.: den goda mannen = li bon mann, indica solmen li definit forme pro congruentie con li definit forme del substantive, quo es visibil de: en god man -- un bon mann, u ti finale -a ne trova se. On ne deve prender un element de un parol e atribuer a it un arbitrari rol, sin har controlat li ver function de ti finale.

Si noi torna nor attention al suffixes, noi es frappat per li abundantie de i quam vocale in li adjectivic suffixes, u it sembla har esset victoriant in different lingues e durant different témpores. Noi have per ex. in li latin sufixes quam -ic, -in, -im, -iv, -id, -il, -it, -isc, -bil, etc., in li germanic: -lich, -lig, -ly, -ig, -y, -isch, -ish, etc., in li slavic -ik, -in, -iv, -isk, etc. De special interesse es li sufixe L -ic, D -ig, A -y. Desde protoaric témpores ti -ic (originalmen li tematic vocale i c) ha esset translocat a omni temas: L bellicus in vice de bellocus, Gr nymphicos in vice de nymphacos, L unicus ma uno- e slavic inoku, D einig ma Got. ainahs, A stony ma Got. stainahs, etc. Ti sufixe, quel in li angles e scandinavic lingues nu es pronunciat solmen -i, es tá tre vivent, productiv: A might -- mighty, storm -- stormy. Sv mod -- modig, D Kraft -- kräftig.

Ma anc in li max antiqui lingues aric noi trova i quam adjectivic element formant: comp. latin subst. patre-m e adj. patri-us, slavic subst. uchenic e adj. uchenici, etc.

Si noi resuma quo noi mentionat supra, specialmen pri li rol del tematic e suffixal -i, noi deve aconosser, que si alcun vocale ha esset usat, in passat e present témpore, por caracterisar li adjective, ti vocale es -i. E pro to it have li max grand jure por un tal function anc in li lingue international. Ma it es un altri question, in quel extension it deve esser usat. Corectmen it es usat in Occidental solmen pro eufonic motives (omni, altri, aspri) o pro li pronunciation (audaci, mordaci) o pro distintion de simil paroles (imperator, imperatori). In altri casus it es omisset.

A. Z. Ramstedt

Cronica

In Angers, Francia, Ing. Thibault, director del hidro-distribution, fat li 5esim marte, in li populari universitá, un discurs pri li question del L.I. Pos descrir li evolution tra Volapük, Esperanto e Ido, il monstrat que Occidental es sur li rect via al ideal mundolingue pro que su base ne es artificial, ma li lingues vivent. Li local jurnales raportat pri ti convenida.

In Paris, li 26esim marte, evenit un controverse pri li L.I. in li individualistic gruppe l'en-dehors. On save que E. Armand, director del jurnal del sam nómine, es un fervent amic de nor movement. Il apertet li discussion in tre objectiv maniere. De Guesnet respondet e dit que li L. I. deve abandonar max mult li artificialitá por internationalitá maximal tam in li vocabularium quam in grammatica e derivation, e explicat pro quo il devenit Occidentalist. Papillon, in nómine del idistes critica assertet ínregularitás de Occidental, e dit que Ido es sempre perfectibil. Un Esperantist repetit li customat coses: Esperanto es un fact, li unic L. I. etc, e monstrat un absolut íncompetentie pri li tot question. Du o tri altri persones prende part in li discussion u, denove, li publica concludet que Esperanto es un nov religion.

Inter li max recent adhesiones a Occidental noi remarca con plesur li old pionero, ex-esperantist e idist, pensionat director de scole, Félicien Sonnier in Les Abrets, Isère e del jun electric ingeniero G. Véger, ex-delegat del S. I. F. in Saumur, nu in St. Clément des Levées (Maine et Loire). Noi regreta saver que nor coidealist H. Senigallia, Marseille, ha cessat su mundolinguistic activitá durant plur mensus, pro grav maladie. Il mey accepter nor sinceri augures de reconvalescentie.

L. M. de G.

Sr de Guesnet, Occidental Buró, 83 Rue Rochechouart, Paris IX, editet un propagandic folliette in frances con comparativ textus. (Precie 100 exemplares, franco, 5 frances franc in Francia, 6 fr. fr extra Francia.)

Li convenidas semanal del Occidental-Societé Parchim (Germania) es sempre bon visitat. Du discurses in Occidental: 22 februar: Li filosofie de René Descartes, 28 marte: Albrecht Dürer, li pictor e su ovre. -- Nor fervent propagandist sr Lübeck labora por nor lingue in li vicin cités.

K. S.

Nor colaborator senior Dr Mell, consiliero del guvernia, publicat in nr III/3 del academic jurnal «Mitteilungen der Vereinigung der Freunde des Fridericianums in Rudolstadt», Thüringen (Germania), sub titul «Auf dem Wege zu einer europäischen Hilfssprache» (Sur li via a un europan lingue auxiliari) un modellic articul propagativ por nor lingue, con textus comparativ in Esperanto e Occidental.

«Le Combat», Flémalle-Grande (Belgia), marte, e «l'en de-hors», Orléans (Francia), marte, raporta pri li frances propaganda-brochura de L. M. de Guesnet «L' Occidental, langue d'intercomprehension immédiate».

«Deutsche Kurzschrift», Duisburg (Germania), marte, recensente PANSCRIT, Occidental adaptation de stenografie Scheithauer, raporta pri nor lingue.

Jean-Pierre Liausu, sub titul «Cosmoglotta» in «Comaedia», 4 marte, scri pri Occidental, quel il compara al artificial lingues Ido e Esperanto. Su explicationes relatent e pri li rol historic del lingue frances etc, monstra que il visibilmen ne ha leet nor publicationes.

E. P.

Profesor Christaller, membre del Esperanto-Academie, prende li parole in li rubrica «Ni kaj la aliaj», nr 9 e 10 de «Heroldo de Esperanto». -- Il constata que malgré li grand pretensiones e reclame con quel intrat in concurrentie Ido e anc altri mundlingues, Esperanto marchat tranquilmen su via e sempre crescet, durante que li altris pos quelc témpore morit. Nu anc Ido es morient. (Ma prof. Chr. ne dí pro quo to ha evenit: ne per se self, ma pro aparition de Occidental). Il cita quelc Idistes queles revenit denov a Esperanto: seniores L. E. Meier, Ed. Wenk e Ward Nichols. Omni tri justifica su retorna a Esperanto, per li sempre continuat reformas in Ido. -- Il dí que anc li «judas al Zamenhof» ha profetisat li ruina de Esperanto pos 5 annus, ma ... nu Ido self ha atinget ti fate. -- On posse astonar que sr Chr. pensa que Esperantida de sr de Saussure posse esser apt quam base de reformes in Esperanto, si alcun sufficent potent organisation vell soluer li afere. -- Pri to noi dubita fortmen. Un ínpartial organisation nequande va prender Esperantida quam base. -- Li duesim parte del articul, in nr 10, es consacrat al critica de Occidental. Ti parte es debil, proque prof. Chr. visibilmen ne conosse li structura de Occidental e solmen ha leet quelc numerós de Cosmoglotta. Por exemple il qualifica li parol «holigan» quam íncomprensibil. Nu ti parol, originalmen angles, es conosset mem a omni russ ovrero! Do it have li max grand internationalitá possibil. -- Sr. Chr. sublinea li facte que Esperanto ja ha monstrat su aptitá por omni relationes, durante que Occidental to ne ancor ha fat, e pro to il considera it ínprudent adopter tal sistema ante haver tal certitá. -- Si to vell esser rect, li tenentie de prof. Chr. vell esser justificat. Ma li multissim enunciationes de conosset scientistes pri li ínusabilitá de Esperanto quam lingue de scientie, sta in contradiction a ti assertion. -- Il emfasa que quáncam Cosmoglotta appari ja li settesim annu, il nequande ha audit parlar pri Occidental. To es tre possibil. Til nu on presc ne ha fat propagande in li grand publica ma solmen discusset in cert interlinguistic circules! Tant plu remarcabil es li nu ja atinget resultate, sin manuales ni lexicos national-Occidental. -- In omni casu anc li ton de ti ci articul es tranquil e digni. Noi espera que pos fundamental conossentie del principies de Occidental anc sr prof. Christaller va convicter se pri su superioritá.

J. P.

In «Heroldo de Esperanto», nr 14, in su articul pri li Esperanto-styl Dr. L. Dreher tucha Occidental e scri: «Occidental basa se solmen sur national-lingual pret gigant-lexico plu minu international che ... universitatanes e professores de lingues ... Malgré omnicos ti lingues es por nos un instruction que on ne posse tro ex-relar un lingue ... del europan spiritu.» Pro to il recomanda al Esperantistes li europan stil.

Sub titul «UEA kaj ni» «Heroldo de E.» in nr 13 defende se contra ínloyalitá, e di que ja ante quelc annus ha evenit transactiones inter eminent representantes de Esperanto e altri projectes. Il cita inter li participantes Dr. E. Privat, Sra. Morris, E. de Wahl, Dr. Auerbach e altris, e regreta que ti transactiones ha ductet a null resultates.

Dr. Axel Wästerland.

In «Esperanto» nr 330 Dr. Edmond Privat consilia atinger que in congresses (ne in Esperantistic ma general) on mey haver Esperanto quam sol lingue de traduction por talmen un poc afacilar li deliberationes. Ye ti ocasion il mentiona li experienties fat in li conferentie pri pacific education in Praha, quel ha causat alquant brue in international circules. Nu, on save tre bon que ti conferentie esset organisat e preparat per li Esperantistes, do esset in grand parte bluff por li invitat ne-esperantistes, qui esset in strict minorité! Tamen on posse demonstrar multcos, e forsan li idé far omni traductiones solmen in un lingue, es tre practic. In general it vell esser max practic traducter in li lingue national del land u eveni li congress, nam sempre li majorité del congressantes apartene al habitantes local; o un lingue conosset de omni inhabitantes, p. ex. angles in li dominia britannic, russ in omni anteyan russian territorias, german in li anteyan territorias austro-german e altri central Europa e Scandinavia, frances in li sud e west de Europa, hispan in sud-America (anc Brasil) etc. Ma si li congress junte persones de academic professiones, tande li max simplic vell esser traduction in Occidental, quel, quam ha monstrat plurannual usation sin manuale, sin lexico, es ínmediatmen comprensibil a omni hom de occidental civilisation.

J. P.

In li oficial organ de U. E. A., «Esperanto», editet in Geneva, on remarca in nr 330 denove divers erras contra grammatica, queles on ne posse explicar quam «print»-erras. P. ex. 27 (3) «... Klubo de la duelantoj (Duelling club) kiu ne akceptis membron ne mortiginte homon en duelo». It deve esser «mortigintan», proque ti parol relate al parol «membro» e ne al «Klubo» ... pag. 33 (9) «... oni pagis al li 100.000 dolarojn por oleofonto troviĝinta en sia absolute malzorgita farmo». It deve esser lia, proque sia relate solmen al subjecte del frase, do ci al parol «oni», quo ya ne es li sense. On vide do, que li metode de Occidental, quel ne postula tal fin diferentiation, ne trovat in li central- e occidental-europan lingues, es plu facil e ne causa ínutil lingual erras, queles trova se ancor nu in li 24-esim annu de edition de ti official jurnal. -- Yo deve constatar que printerras yo presc ne ha trovat in ti cuidosimen editet periodic.

In nr 328 de «Esperanto» sr Privat parla pri li idé de Julio Baghy, quel proposi que al die de nascentie de Zamenhof chascun esperantist mey comprar un libre por avansar li cose de Esperanto. In li articul il di: «Yo ha recivet de quelc de nor max bon autores e editores epistules quel da a pensar. Un de ili vendi 100 000 libres de aprension e solmen 300 novelles». -- To es vermen tre interessant e it ilustra max bon li fals via in quel marcha Esperanto. Do existe tant persones interessat pri li idé de un lingue international. To es vermen un fact extrem injoyant. Ma li effecte final es anihilant por Esperanto. Do de 100 000 interessat solmen maximum 300 (un parte ya es comprat del antiqui fidel adherentes) pos examination del unesim manuale trova interesse por continuar su studies! Ci es li ver judicie del publica pri Esperanto e ne li oficial resolutiones in congresses pri acceptation de Esperanto, proque li sufocant majorité ne conosse Esperanto e vota solmen por li idé del lingue international. Plu bass in li sam articul noi trova un altri interessant passage. «Quant persones in li actual esperantistic generation lee li admirabil traductiones de Zamenhof?» (supposit es li Bible, ovres de Shakespeare e altri corifés del litteratura.). To monstra li fals tactica del Esperanto-moventie. Vermen qui va leer coses tam mult traductet quam li supra citat. Chascun sive ja ha leet les sive posse leer les in su propri lingue. Do ili ne have interesse, e li poc original ovres «litterari» in Esperanto es de minor valore. Pro to on ne lee li Esperanto-ovres. De un látere manca li actualitá e alt standard, e de altri látere letura sensational, apt por li grand majorité del «Esperanto-popul». To causa li stagnation del productet «litteratura». Ma on ne posse remediar ti statu. Por actual altqualitativ scientic letura manca li suficent publica, e por li altris manca li autores. Certmen Esperanto possede pluri fort talentes e stilistes specialmen in li poesie (Deviatnin, Kofman, Baghy, etc) ma ne por ti sferes queles max mult interessa li homes.

E. W.

Noticies

Rectificationes: Nr 44, pg. 1, lin. 5: ples leer: exvicepresidente vice: expresidente. Nr 47, pg. 54, lin. 14: suppresser li ultim li, lin. 17: leer quam vice guam.

Index 1927, pg. 3: ples leer: Li articul li de: A. Z. Ramstedt vice: E. de Wahl.

Altri «Mundlingues»

In nr 43 de Cosmoglotta esset curtmen referet pri li sistema «Cosman». Noi recive del autor un rectification scrit in Cosman, quel noi reproducte ci con un response del referent sr de Wahl. Forsan li letores va comprender alquicos in li textu. Noi ne ha posset comprender omnicos.

Red.

Cosman?

(Scrit in Cosman.)

Id es necessi ant-vordan a de unrecti presentation, fat in nr 43 of «Cosmoglotta» ob «Cosman». Id sey indulged, qui tar it sta medi inter mai(or)-min(or) arbitrial projectes! Ma, percepey self, leytoros, qua Cosman es sat estandibl e sat Europan o non! Qui Cosman ha maior central-europan e minor sol-westeuropan caracter, ce non damnaja (scoda) su Europanita! Mix-vocabuls, som on reproca uns, on find in sam gradu ac in moderni, yam in novromanic lingues. De coexistentse of Asian (Chinesi con super 400 million, Hind con super 200 million) consonantses e comunvocabuls, fa fixer e min vacillant el Europan vocabuls in si self; ed ulter coll Asiani Europanitá, noi ad-opted coll simpl avantajes, so fa el lingue béller, fluénter e neutráler! Nu alqui rectifat exemples: «bay» (Deut., Engl., Hind) es null are as Occidental: che; «hia» (Ch. e Deut) es = ad-sub; «lie» (Ch., Ar. deut: um Willen) = in afere ... «mo» es quasi parlati question-signe!; «jen» = homos tu-diali, i mot verly inter-continental. Sam: «bue» (non: bul, qual on scrid) es Ch, D, E, sustenet par r (uss) e h (ind); «yet» = Ch E, ac R; ster: aster es H., «ed» D. E; «i» es undefinat articul! Niquan Cosman had i «conjugation of verbe: es», ma unly generali pro exterordinari, poetic e novelisti use. Finly yo protesta conter de liveration of «exemple del lingue» extracant i torso of i novelisti probe-frase. Certym de tre estimat criticanto, quel il self say, ha criticad i poc superficial, vey manque of studiade del tro concis Cosman-broshure. Ma just veyque Occidental ed Cosman es non lontan dil cil, li muss in reciproc tolerantse per-finan si self e progressan in mundanitá e neutralitá, ane scode for de aprend-facilitá e bellitá ja atinat!

K. Milner

Response: Sr M. nega que existe arbitrari «mix-vocabuls»: nu, un de ili es citat in nor referate: «ye» = ancor, secun li autor es A e R. Angles it es «yet» e Russ «yeshtcho»! Li conjugation del verb «es» es prendet del brochura. Si miscomprenses deveni, to es possibil, proque li letor va consentir, que on ne posse comprender omnicos in un brochura scrit in ti lingue. Li proteste contra li monstrat exemple del lingue es van, proque it es prendet litteralmen del brochura. Si li exemple es misguidant, li autor ne devet posir it in su libre, ma vicear it per un altri plu bon. Li sol coses queles on posse conceder es du printerras («de» por «che», e «bul» por «bu»). Ma yo deve protestar contra expression «ínrect presentation» si on monstra li debil flancas. Specialmen interessant it vell esser audir judicies de orientales pri Cosman. Ca ili aproba un tal lingue o prefere un pur europan.

E. W.

Occidental-Servicie

Conditiones de participation: secun Cosmoglotta nr 46, pag 51.

Abbreviationes: A angles, D german, Esp Esperanto, F frances, Ho hollandes, I italian, L latin, L.I. lingue international, LsF Latino sine Flexione (Interlingua), Occ Occidental, P portugales, R russ, S hispan, Sv sved.

SCHOIKO, Dr. Coelestin, director del education-institute e professor in gimnasie de Stift Melk, Austria; (D, A, F, I, S, Occidental, Esp); general corespondentie, anc con persones queles vole misser lor filies por education in nor gimnasie; responde sempre.

HAMMAR, Bengt, cand. med., Bergsgatan 2, Stockholm, Svedia; (Ido, Occidental, Sv, D, A, F, S); secun possibilitá da turistic informationes e auxilia turistes in Svedia.

FINK, Peter Heinrich, Burgstr. 60a, Heimbach-Weis, Rhld., Germania; (romanic, germanic, Occidental, Ido, LsF); exchange de postcartes illustrat, idés etc; sempre responde.

VOŽENÍLEK, Jaroslav, Student, 18 annus; Klejnovská ul. č. 222, Chrudim, Tchecoslovacia; (Occidental, Esp, A); Occidental-stenografie, exchangea postmarcas, postcartes ilustrat.

CASPERS, W., Apartado 1900, Lima, Perú; (Occidental, Ido, D, A, F, S, Ho); corresponde pri mundolingue, agricultura tropical, economie, societá, sexualisme, nudism etc; da desirat informationes secun possibilitá; ne colecte postmarcas ni postcartes; ne accepta response-cupones.

JEZIERSKI, prof. Dr. Wieslaw de, lector in Universitate, Twardowskiego 82, Krakow 11 (Debniki), Polonia; (A, F, D, Esp, Ido, Occidental, LsF etc); corresp. pri solution scientific del problema de L.I.

BYLSMA, Henk, chimico-publicist, Postbus 54, Utrecht, Holland; (Ido, Occidental, LsF); coresponde pri folklore, sfragistica, heraldica, naturscientie.

MOESS, Eugen, Grinzinger Allee 7/29, Wien XIX/1, Austria; (Occidental); colecte bell postcartes illustrat; da omni informationes pri Austria e Hungaria; coresponde pri interlinguistica e altri temas cultural (anc con damas).

THODOROFF, Angel, officiario, str. general Skobelev 128, Plovdiv, Bulgaria; (Ido, Esp, Occidental); corresp. pri problema mundlingual, litteratura, biciclisme, vegetarisme.

NAUAVALI, Romesh Chaudra M., C. P. Tank, Road Ram-Bag, Bombay, India: (A, F, Occidental); general corespondentie.

Eigentümer, Herausgeber u. Verleger: Gesellschaft Cosmoglotta, Mauer bei Wien, Verantwortlicher Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing bei Wien. Druck: Milan Nedvídek, Tábor.

Cosmoglotta A 49 (jun 1928)

Organ mensual del Association International Cosmoglotta

Consacrat al developation, propaganda e aplication del Lingue International Auxiliari Occidental

Redaction e Administration: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien, Austria.

Abonnament annual: 7 ö. S = 1 doll. = 5,2 sv. fr = 4,2 RM = 33 čsl. K

Annu VII -- Junio 1928 -- Nr. 49 (6)

Contene:

  • Su camp es li munde, de A. Z. R., pg. 85.
  • Oriente occidental, Red., pg. 88.
  • Vive, de E. W., pg. 89.
  • Normation, de Ing. E. Pigal, pg. 92.
  • Stenografic sistemas e Lingue International, de Rafael E. Rehn, pg.
  • Li film va parlar, de Marius den Outer, pg. 97.
  • Etiquette, de Julian Prorók, pg. 99.
  • Indianic paroles international, de E. W., pg. 100.
  • Subventiones, pg. 100.

Su camp es li munde

«Nationalismus ist der Gegensatz zum Kosmopolitismus, Internationalismus ist die Synthese von Kosmopolitismus und Nationalismus auf höherer Bewusstseinsstufe.»

Noi va discusser ti ci frase secun su sense e usar it extra to, strax in comensa del disputation, quam modelle de experiment. Yo imagina, que it va esser leet ne solmen de un germano, ma anc de un angleso, italiano, franceso, hollandeso, scandinavo, ne totalmen íneducat, in general de quelcunc passabilmen instructet hom in li tot munde, qui ordinarimen ne have occasion pensar, leer e comprender altri lingues quam su matrin. Yo nequant dúbita, que li supra citat frase va esser comprendet de omni letores sin special desfacilitá. Ci ne vale pri agnoscer li contene quam rect o fals, ma solmen pri comprender it. E ti comprension va venir pos curt meditation, proque omni principal e remarcabil paroles appari quasi quam interpretes por li restant paroles.

Ples privar de ti frase su german vestiment e vestir it in frances, angles, italian vestes, -- ti facte nequant va esser changeat. Ples presentar it in frances a un greco, in hollandes a un hispano, in svedi a un germano -- sempre it va esser comprendet secun su essential sense durant poc secundes, admaxim minutes.

Noi hat posit ti frase supra quam modelle de experiment por advenir de extran parol a mundan parol. Nam li mundan parol ne lude plu micri role in li internationalitá quam quelcunc de ti comunitás, queles noi ante nu ha laudat tam alt e queles noi ancor va laudar in visibil future.

E pro quó to ha esset apreciat till nu tam ínsuficent? Sin perifrases dit: tot ne agnoscet? Qualmen ha eventet, que tam rar -- o nequande -- un advocat del extran parol ha prendet plazza che ti verd table, u lu international ha esset promoet e demandat?

Pro to: existe naturalmen un question del international lingue. It anc ha trovat su response in artificial productes, queles ha esset fat conosset, o si Vu vole, mem famos, sub li nómines Volapük, Esperanto, Ido. Li Esperanto conta, secun mi saventie, circa un million adherentes e usatores sur li terre footnote:[Secun li oficial statistica li númere del esperantistes hodie es ne mult plu quam 100 000 till 200 000.]; to es, un deciquinesim parte de un procent del homanité. E quande un de deciquincent, lass nos dir, in Tokio intra in comunication con un altri de deciquincent, lass nos dir, in Köln, tande ili in fact posse comprender unaltru.

Red.

Ma it es pri li comercial lettres in Esperanto quam pri li fantomes: li tot mund parla pri ili, ma nequi vide les. Yo personalmen deve confesser, que yo ancor nequande ha havet li privilegie reciver un epistul in Esperanto avan mi ocules, e yo have nequem inter mi conossetes, qui posset racontar me pri li reception de un tal esperantic scrite.

Sin dúbita, to vell esser null pruva contra li future de Esperanto o contra li possibilitá de un mundan lingue in general. Ma certmen on posse far de to un conclusion de verisimilitá e ti conclusion coincide excellent con omni considerationes, in queles on comprende li lingue quam alquicos organicmen crescet e crescent. Si on posi lu organic contra lu mecanic, lu vivent contra li artificial producte, tande on di a se self ja in ante: mem si on vell successar augmentar li númere del usatores de Esperanto a deci o cent milliones, sempre su relation a un real lingue va esser ti de un attrappe de paper a un flore, de un automatic puppe a un spirant hom.

Ma forsan it posse devenir un surrogat-lingue, un lingue-surrogat, quam noi ja possede tant surrogates, per queles noi es auxiliat, quáncam noi es conscient pri lor inferioritá. Anc to es ínverisimil in alt gradu. E to pro li simplic cause, que null prudent hom va contentar se pri li surrogat, quande il posse haver lu genuin. Si un ignorant, in vice de exercir Esperanto durant quar semanes lucta con li angles o frances durant li sam quar semanes, tande il va apprender de ti lingues solmen un minimum, to es ver, ma per ti minimum atinger mult plu quam per li maximal saventie de Esperanto. E extra to, mem ti minimum va esser ancor un lingue, imperfect, defectiv, ma malgré to un lingue, ne solmen flatus vocis e signes sur paper, durant que artificial lingues, inventet sur li studietable, ne posse esser o devenir alquicos altri quam un summa de signales, in queles on advere posse anunciar alquicos pensat, ma ne pensar.

Li max acri objetion contra ti opinion deriva del participation de grand homes. Talmen esset plu temporan Cartesius e Leibniz, talmen es un Wilhelm Ostwald recomendatores del artificial mundlingue. Inter Leibniz e Ostwald es circa du e demí secules. Naturalmen mi ne posse saver, esque ne denove pos altri quart de mill annus un nov eminent hom va aparir con li sam confession. Ma to yo save, que ti hom del futur va trovar li camp altrimen preparat, ad saver, per to, que tande li civilisate va far se comprendet sur li fundament de su real lingues sin artificial circuites.

Couturat ha anunciat pri li contures de un international lingue, quel esset tractat sur li scientific congress in 1900 e ductet al fundation de un «Delegation por li adoption de un lingue auxiliari international». Si li desiras restat ínsatisfat, li cause ne esset in li ínobtenibilitá del scope ma in li crede, que it posset esser atinget altrimen quam per automatic evolution del lingues. Decides e decretes es debil instrumentes por un tal problema. Qui fusila per canones a sparros, sempre posse atinger li sparro, ma on ne deve voler fusilar per li cane soflatori trans li Alpes o trans li Ocean.

Esque un «Universal Lingue» es possibil in general? Esque li pensa ne es in se self tro vulgari, tro utopic, por esser jamá realisat? Certmen, qui expresse ti espera, trova se facilmen in li dangere esser deridet quam portero de un «fix idé» o mem devenir descreditet quam antinational. E ex li villosi péctores voces va elevar se contra il con li assertion: nequande till nu un ver-german autor de rang ha extravagat a tal fantastic ínpossibilitá.

In fact, nequande ante? E, qualmen vell esser, si li fort multisaventes unquande vell comensar revider li actes. Ili tande posse trovar un dissertation, quel ea retro al annu 1846, e quel have quam autor nequem plu inferior quam Friedrich Hebbel. Tá sta scrit concernent cert formes in li pensation e versification:

«... Ci es li punctu, u li pensa pri un universal lingue apari almen ne ínrational e arbitrari, un tal universal lingue, a quel li diferent national lingues vell relater quam tant mult exercicies precedent ... Ma li conossentie pri li cornises ne fa li spegul plu larg, e li espera, que on va vider les omni unquande plu e plu aproximar se a unaltru, depoy rupter se e sur li sómmite del civilisation dissoluer se in un sol lingue, nequant manca un fundament. Anc on ne deve far un salta extémpore por arivar a ti scop, on deve simplicmen progresser, proque on deve arrivar, si null stagnation eveni, del national lingue al universal lingue, sur li sam via e presc con li sam sacrificationes, sur quel on arivat del individual lingue (si on vole talmen nominar li unesim balbutiant provas de comprension e comunication a familiari, provincial e national lingue.»

Traduction ex li libre «Das Geheimnis der Sprache» del conosset german autor Alexander Moszkowski. (Hoffmann und Campe Verlag, Hamburg und Berlin 1920.) Trad. A. Z. R.

Oriente occidental.

In «Verda Stelo» nr 1 sr Dr S. Nishi, prof. de anatomie in Universitate Imperial de Tokyo, publica un articul «Fine ni venkos», de quel noi extrae li sequent passus.

Red.

Li grand progress cultural quem li japaneses atinget durant li ultim demí-secul es vermen admirabil. Li cause sin dubita jace in li natura del popul, quel possede un admirabilmen grand capabilitá de assimilation a foren plu alt culturas. Alquande noi introductet li cultura chines, quel dominat nor vive plu quam mill annus. Pos li apertion de nor porta al cultura europan nor vive denove transmutat se, e in li témpore actual noi in fact vive in li cultura europ-american. Ma por continuar ti ci statu de vive (e to comprensibilmen es absolut necessi por subtener nor position inter cultural popules del munde) noi ne posse ignorar li grav impedimentes stant sur li via de nor progress cultural ...

Li tema quel mi vole tractar un poc plu detalliat, es li problema de foren lingues, quel in Japan es particularmen plu grav quam in li altri landes cultural.

In Japan on ancor have generalmen li fals opinion que li lingue angles ja es international. Che noi on omni die emisse leciones angles per radio, on edite mult angles jurnales e gazettes; on partú posse leer mem official surscritiones e afiches redactet in angles; por ex. on ne havet alcun strangi sentiment audiente un angles discurs del chef-ministre sr Katoo che li 6-esim Oriental Congress por Medicina Tropical, li unesim international scientific session quel havet loc in Tokyo, u tre mult membres japanes anc devet parlar in lingue angles, mult de ili tam mal, que null hom posset comprender les. -- Ja in li scoles medial li yun disciples es obligat aprender li lingue angles, quel es totalmen different de lor lingue national. Por to ili deve usar un suficent bon parte de lor témpore de studie, quasi essente in alcun colonie de Anglia o USA! In li scoles superior special li studentes deve aprender ultra angles anc german o frances, e scientistes deve plu minu bon apropriar se adminim tri modern lingues national por posser intercommunicar con foren colegos e por publicar internationalmen su scientific ovres.

Talmen es li present statu del extran lingues in Japan. In ti maniere tre multis del max capabil japaneses perdi un suficent bon parte de lor labor-fortie per li apprension de extran lingues. On vell far un grand servicie al popul e al homanité, si on vell posser dedicar ti grand sacrificie de energie a su profession vice a foren lingues! Li foren lingues, quel auxilia nos in li progress cultural, talmen in sam témpore efecte mem impeditiv ...

Vive

Li povri filio del deserte havet un somnie.

Jace e extende se li grandi Mediterran mare e de tri divers láteres regarda ye it li ardent costes de Africa con fin palmes, li Sirian calvi desertes e li denspopulat, tut disfossat per li mare rive de Europa.

Sta in li angul súper li ínmobil mare li antiqui Egipte. Pyramide súper piramide; granites ciset quam sfinxes regarda med gris ocules; ascende ínnumerabil scalunes. Majestic it sta, nutrit del grand Nil, tut ornat per misteriosi signes e sacri animales. Sta e ínmobil, quam insorciat, quam mumie, índelebil ye putrition.

Dissipat ha su líber colonies li gayi Grecia. Formica in li Mediterran mare insules, submerset in verdi boscages; cannel, sarmentes, figuieros ventola per su branches superverset de miel; colonnes, albi quam digites de vírgine, rondea in li luxuriosi obscuritá arborin; passionat spira marmor, incendiat per marvelosi cisel, e pudoros it joya ye su bell nuditá; circumvindat de uves, con tyrsos e vases in li manus, li popul ha haltat in su bruosi dansa. Prestressas, yun e gracil, con disbalayat bucles, inspirat ha plongeat su nigri ocules. Cannes ligat ad flute, timpanes, musical instrumentes scintilla circumplectet de hedre. Naves quam moscas amassa se proxim Rhodos e Corcyra, liverante al spira del vent li voluptuosmen undulant flagga. E omnicos sta ínmobil quasi in petrificat majestá.

Sta e extende se li ferrin Roma, directente un foreste de lanses e scintillante per li sever stal de gladies, inforante ye omnicos invidiosi ocules e extendente su tendonosi dextri. Ma it es ínmobil, quam omnicos e ne va mover su leonin membres.

Li tot aer del celest ocean pendet compresset e suffocant. Li grand Mediterran mare ne da son, quam si omni regnes aparit al ultim judicie ante li fin del munde.

E parla Egiptia, balansante li fin palmes, li inhabitantes de su planies, e directente li agullies de su obeliscos: «Popules, escuta! Yo sol ha capit e penetrat li misterie del vive e li misterie del hom. Omnicos es putrallia. Bass es li arte, miserabil es li juienties, ancor plu miserabil es li glorie e heroisme. Li morte, morte reye súper li munde e li hom! Omnicos li morte devora. Omnicos vive por li morte. It es lontan, lontan til resurection! E ca va esser unquande un resurection? For li desires e delicies! Plu alt constructe li piramide, povri hom, por mem unquant prolongar tu povri existentie!».

E parla li lucid munde del Grecos, seren quam ciel, quam matin, quam yunitá, e, semblat vice paroles, on audi li spira de un flute: «Li vive es creat por li vive. Developa tu vive, e junt con it developa su juienties. Aporta a it omnicos. Specta, quam convex e bell es omnicos in li natura, quam omnicos spira concordie. Omnicos es in li munde; omnicos, quocunc possede li deos, omni es in it; save trovar it! Jui, divin e superb dómino del munde, corona per querc e laure tu bell fronte, rapida sur carosse, habilmen governante li cavalles, in li splendid lude-curridas! For li gania e aviditá, for del líber e fier ánim! Cisel, palette e flute es creat esser soveranas del munde, e lor soverana li bellitá. Orna med hedre e uves tu bonodorant cápite e li bell cap del pudic amica! Li vive es creat por li vive, por juida save esser digni del juienties!»

E parla li covrit de ferre Roma, brandissente li fulminant foreste de lanses: «Yo ha penetrat li misterie del homan vive. Vil es por li hom li tranquilitá: it anihila le in se self. Strett es por li ánim li spacie del artes e delicies. Li delicie consiste in gigantic desir. Vil es li vive del popules e del hom sin eclatant actiones. Ye glorie, glorie sitia, oh hom! In li storm del ínracontat gayitá, asurdat del son de ferre, vola sur li cludet scudes del guerrifer legiones! Ca tu audi, quam apu tu pedes convenit li tot munde, e brandissente su lanses, ha juntet se in un sol exclamation? Ca tu audi, quam tu nómine mori in terrore sur li labies del tribus vivent in li límites del mundes? Omnicos, quocunc tu regard inbrassa, plena per tu nómine! Aspira sempre: ne existe límites al munde -- ne existe límites anc al desir. Savagi e rigorosi, plu e plu prende, ocupa li munde -- tu va conquestar, in fine, li ciel!»

Ma Roma haltat e infundat su aquilin ocules ad oriente. Ad oriente directet su humid de delicie bell ocules anc Grecia; ad oriente tornat Egiptia su ínpur, íncolori ocules.

Petrosi es li terra; despreciat li popul; un povri village, apoyat al denudat collines. rar. ínegalmen adombrat per exsiccat figuieros. Detra bass e old hag sta un ásina. In li lignin crippe jace un infante; súper il sta declinat li chast matre e regarda it con ocules plen de lácrimes; súper il, alt in ciel, sta un astre e ha iluminat li tot munde per miraculosi luce. Comensat revar li antiqui Egiptia ornat per hieroglifes, abassante plu su piramides; ínquiet regardat li bell Grecia; Roma abassat su ocules sur su ferrin lanses; li grand Asia con su popules-pastores curbat su orele; inclinat se Ararat li antiqui pregrandpatre del terra ...

N. V. Gogol (ex Arabescas, 1831). Trad. E. W.

Qui ne posse tener se, ne deve atender til que il cade, ma saltar abass, «sacrificar se». It have plu bon aspect; plu yo ne vole dir.

Paul Mongré.

Anc in li cap del scientific armé marcha tamburistes, i.e. persones de inferior gradu queles fa bruida.

August Pauly.

Normation

Li normation es li categoric imperative del etica del labor.

Dr. Ing. h. c. Hellmich.

Li economie norma machines, utensiles e altri merces por diminuer li custas del fabrication e por facilisar li ínmediat exchange de consumat partes. Ti normation (nominat anc: normalisation o standardisation) consiste in uniformar, restricter e rationalisar li varietá del grandores, formes e qualitás del objectes. Li tendenties normativ es in li interesse tam del fabricante quam in ti del consumante.

Prof. Dr. Dessauer nomina li normation li victorios intrada del ordinant spíritu in li caotic materie. Li spíritu del tecnica es un spíritu del órdine; per ordinar li materie e li energie in nov formes li technica da al substanties potenties enorm. Li medicament es un materie ordinat per spíritu. Originalmen ti materie esset caotic. Ma essente ordinat secun un cert conception, it posse reciver un potentie quem sovente mem li morte cede.

Desde li grand guerre in omni grand states ha constituet se corporationes por normation in industrie.

Ante quelc témpore li economie in Germania festat li 10-ésim anniversarie del fundation del «Deutscher Normenausschuss» (Comité German por Normes). In comensa ti comité ha laborat sub titul «Normenausschuss für den deutschen Maschinenbau» (Comité por normes in li german industrie de machines); poy sub «Normenausschuss der deutschen Industrie». Plu tard anc altri branches (administrationes statal e municipal, scoles, comercie, medicina, menage) utilisat li avantages atinget per ti normation. Conform al augmentat programma li comité reconstituet se finalmen quam «Deutscher Normenausschuss»footnote:[Adresse: Berlin NW 7, Dorotheenstrasse 47.], e it ocupa se nu pri li labores normativ del tot economie in Germania. Til nu on ha tractat li normes por li sequent dominias: signes matematical e fisical, unités de mesuras, formates, dessines tecnical, scritura, númeres normal, crud-materiales, transmissiones, árbores, pulies por strapes cutin e por cordes, rotes dentat, tubes, valves, armatures, caldrones, levatores, utensiles, utensil-machines, machines por fassonar ligne, metallurgie, fonderíe, welderie, autogen-industrie, rel-vias, locomotives, wagones, navigation, aviation, automobiles, bicicles, electrotecnica, radio, parafoyerie, frigoritechnica, machines agricultural, architectura, meubles, requisites e aparates por contores e scoles, valises, installation de hospitales, instrumentes chirurgic, instrumentes por laboratorias, menage, fototechnica, cinema, scrimachines, textil-industrie, stoffes etc, etc.

Li labores normativ es dividet inter mult sub-comitées special, in quel es representat li fabricantes, li consumantes, li comerciantes e li scientie.

Li resultates actual es deposit in plu quam 2200 normfolies, quel omnis es caracterisat per li anteyan signe «Din» (Deutsche Industrie-Norm) e per un numeró current.

Mult imens minuciosi labores preparativ es necessi por statuer li textu notificat in un curt norm-folie. Sovente un sol númere de grandore es omnicos quo representa li resultate de pluri-annual investigationes, e del discussion de long series de conferenties.

Sam quam omni innovationes, anc li normes in comensa have mult adversarios. On ha timet economic detrimentes per abandonar li anterior usanties in li production, e on considerat li normes mem quam impedimentes in li evolution industrial. Ma ti timore miscomprende li scopes visat. Li normes ne obliga li economie a crear tipes ínchangeabil e rigid, ma in contrari ili deve esser adaptat al technical progress.

Li DINormes es li resultate de líber convention. Pro to ili ne posse esser creat per revolutiones del majorité. Li votation ne es usual in li comités; it eveni solmen por posser dar un image pri li situation del opiniones. Li violation de un competent minorité es totalmen ínapt por introducter un norm durabil.

Naturalmen por executer ti principie anc existe un límite. Si p. ex. un gruppe de fabricantes malgré insistent petitiones ne concede al consumantes un discussion pri un norm creand, on vell acter ne just si on renuncia pri elaborar ti norm necessi por li consumantes.

It sembla contradictori que li directiones del comités es plu ocupat per li negativ labore (i. e. li defension contra li fanatisme de normation) quam per li positiv labor por normes. Quam li manca tam li exuberantie del normation es un max grand dangere por li economie. Contra ti malu existe solmen un efectiv remedie, i.e. li normes mey introducter se per self. Lor intrinsic qualitá deve esser lor potentie. Pro to li comité directiv til nu sempre ha declinat dar al normes un obligation oficial per public legislatura, etsi to vell esser tre lurativ por promoer li labor.

Li max grand popularitá inter li DINormes ha atinget li formates. On postula del formates normal que ili es simil un al altri. Adplu, du vicini formates del serie deve nascer per duplication o demí-partition. Por satisfar ti postulationes it es necessi que li micri látere relate al grand quam li númere un al radica de du, i.e. 1:1,41 [...] (o li relation del látere de un quadrate a su diagonale). Ti relation trova se ultra altris che li «Mundoformate» proposit de Wilhelm Ostwald in annu 1911 in li organisation del «Ponte». Ma ti ci formate havet quam unité li látere de un 1 cm, contra que li DIN-formate secun propose de Dr. Porstmann departi del area 1 m² i.e. li formate A0 (841 mm × 1189 mm).

Li DIN-formates es li sequent:

FormateLongore in mm
A 0841 × 1189
A 1594 × 841
A 2420 × 594
A 3297 × 420
A 4210 × 297
A 5148 × 210
A 6105 × 148
A 774 × 105
A 852 × 74
A 937 × 52
A 1026 × 37
A 1118 × 26
A 1213 × 18
A 139 × 13

Li max usat es li formate A 4, por lettres, libres, revúes etc. Li jurnal Cosmoglotta have li formate A 5. Li formate A 6 es usat por postcartes, fotogrammes, manuales etc.

Solmen ta u un application del serie A ne es possibil, on usa li series B, C e D del formates quel es geometric interpolat in li serie A. P. ex. li formate C 6: 114 × 162 es usat por lettre-covertes.

Li supra indicat númeres es li dimensiones maximal; it es tolerat un diminution til circa 2 mm che li medial grandores.

Li DINormes esset adoptet ne solmen del guvernia e Industrie in Germania, ma partmen e totalmen anc in altri states (Austria, Belgia, Svissia, Holland, Svedia, Norvegia, Hungaria, Tchecoslovacia, Polonia etc), etsi regretabilmen ancor ne existe un universal organisation por normation international. Excludente desiras national e altri preferenties special, e fundante sur rational considerationes, metric sistema etc, li DINormes posse esser base por li normation in li futuri economie europan. Adver in li landes anglo-american ili va successar solmen secun quant ta anc li metric sistema ja es introductet e sub condition que interim ta ne va inradicar se li nov normationes national basant sur li sistema secun inch.

It es grav que li comités quel stipula li normes, anc mey cuidar pri li possibilitá de lor introduction in li practica. Nam li valore del max bon sistema es van, si on ne have li potentie imposar it al homes. Just pro ti cause it ha constituet se un comité special por controlar li introduction del normes in li practica. Ti comité have li jure a veto pri li projectes de omni comités special e pri revisionar les secun li recent demandas del practica. Per ti intim e prudent juntion inter practica e teorie ti valent labores successivmen conquesta plu vast terren in li tot vive economic.

Secun publicationes de DIN e VDI.

Ing. E. Pigal.

Stenografic sistemas e Lingue International

Du recensiones.

Ja in 1926 senior M. den Outer in Rotterdam ha adaptat por Occidental su stenografic sistema Stenografie International (Cosmo-Stenografie, anc Mondo), e ho-annu senior E. Pigal in Wien ha publicat Panscrit, un adaptation por Occidental del stenografic sistema Scheithauer.

In li sistema de M. den Outer omni consonantes in su fundamental alfabetic form es scrit per signes de un unic grandore. Por expresser li vocales li sequent consonant es scrit in simplic, duplic o triplic grandore e posit in divers positiones relativ al linea de scrition. Li quantitá del vocales es expresset per diferent formes del juntiv ascendent strecas. Li vocales have in ultra anc alfabetic signes. Combinationes de consonantes in presc omni casus es scrit per li simplic signes mettet apu unaltri con micri juntiv ascendent strecas, li diftongos in li sam maniere ma sin juntiv strecas. Un direct consequentie de to, que omni consonantes es expresset per signes del sam grandore, es que li signes in parte postula 3 e mem 5 (li ch) simplic movementes del manu. Malgré li manca de special signes por frequent combinationes de consonantes li scrition per auxilie de mut juntiv signes deveni fluent e secue tre bon li linea. Li parolimages have un tre simpatic aspect ma es long in general, si ne curtat. Li curtativ capacitá del quasi-simbolic scrition del vocales deveni efectiv solmen si li curtation per omission de parol-partes es tam fort, que solmen un vocal e li sequent consonant deve esser scrit. In ti casu li consonant, scrit in correct grandore e position indica anc li antecedent vocal. -- Li adaptation es habilmen fat, ma concerne presc solmen li alfabet. It vell esser interessant haver un complet catalog del standardisat curtationes de max sovent paroles e sufixes, necessi por general usada. Li longore del parol-images fa desfacil li atingement de grand rapiditás in scrition ma de un altri látere li selection del signes es excellent de pur grafic vid-punctu, de quo resulta un ínapreciabil comoditá in scrition.

Li adaptation Panscrit, sam quam su sistema original, apartene al gruppe de sistemas, queles scri omni sones per absolutmen rigid alfabetic signes, talmen que simil signes in different grandore indica different sones, e que li position de un signe relativ al linea ne have influentie a su signification. It es conosset, que per tal sistemas on posse facilmen atinger grand rapiditás in scrition, e Panscrit probabilmen ne fa exception de ti regul. Li similitá inter Panscrit e su sistema original es suficent por que un person, conossent ti sistema, sin long studia va mastrisar anc Panscrit. Li adaptation es bon perlaborat, solmen li catalog del standardisat curtationes (in li brochura: abreviationes facultativ) es ancor a completar.

Li importantie del stenografie in nor témpore es eminent in omni cultur-landes, e por chascun national cultur-lingue on ha elaborat un o pluri original stenografic sistemas ultra adaptationes de foren sistemas. In li lingue international li stenografie deveni un complement max essential e necessi. On mey pensar p. ex. al usation quam lingue de congress. Durant que in un national lingue un sol stenografic sistema vell esser suficent, proque omni hom qui besona stenografie vell posser aprender li sistema existent in su lingue, in li lingue international un sol sistema ne va suficer, tam long quam es usat diferent national stenografic sistemas. Nam li persones, queles va besonar stenografie in li lingue international, probabilmen in grand parte ja mastrisa alcunc national sistema, e it va esser mult plu facil aprender un bon adaptation del conosset sistema quam un original neconosset. De to seque, que it va esser necessi adaptar a li lingue international omni bon conosset national sistemas, e particularimen li sistemas de vast e intensiv usation. In ti direction nu es fat du grav passus.

Rafael E. Rehn.

Li film va parlar

Ing. Kuechenmeister ha successat fotografar li son. -- Li combination de luce- e sona-negatives procura li parlant film. -- On ne posse ancor previder li possibilitás de ti film.

Li german inventor Heinrich Kuechenmeister ha successat filmar sones, quam on fotografa images. Per li combination de ti sona-film con li existent film de images il ha aportat to, pri quo altris ante il con plu o minu success ja ha serchat plu anteyan: li parlant film.

Li «Vitaphone» e li «Movietone» ja existet ante ti ci parlant film. On ja neplu audi pri tis. Sin dúbita on hat ductet li film ad parlada, ma li maniere qualmen it evenit, esset tam complicat o tam íncert, que li invention ne havet practic utilitá. Sur li altore, quel hat atinget li tecnica, on devet trovar li solution del problema. It ne plu relatet durant li ultim annus soluer li problema; it relatet li maniere de solution. It ha esset precismen lu sam con li invention del automobil. Li unesim product esset tam complicat, tam poc secur de explotation e tam custosi, que li invention esset tre remarcabil, ma ancor ne bon usabil. On devet inventer ancor mult plu, ante que presc omnihom posset comprar un «Ford-ette».

It es li grand merite de ti ci nov parlant film, que it posse esser explotat bonmen e do possede signification por li film-explotation.

Con auxilia de un microfon on fixa musica, parlat paroles e altri sones in sam témpor con li image per li fotografic camera sur li film. Li microfon, receptet in un curs-circul, capte li sones e transmisse, egalmen quam che li telefon o li radio, li sona-undes electricmen a un fortificator con lampes. Detrá ti fortificator ha esset incatenat un lamp ardentari. Li luce de ti lamp es interruptet ye chascun vez e ya in un ritme, quel coresponde al ritme del original sona-undes. Ti rapidissim interruption ne es visibil por li ocul. Ili posse esser fixat bonmen sur li rotant film. Sur ti ili apari quam clar e tenebros lineas.

To ha esset racontat in rud strecas, qualmen on «capte» li son. Por li representation on posse usar li ordinari film-projection-aparate. Deve solmen esser montet un micri aparate, just tá, u apu li ordinari film-image conrota li clar e tenebros lineas. In ti apparate reside un sistema de objectives e un lamp. Li serie de variant clar e tenebros micri lineas causa, que li luce del lamp passat nu plu fort tande plu debil vers un tre particulari organ, li tal nominat luce-sensitiv cellul. Ti cellul trova se denove in un curs-circul. Li curs-circul ne lassa passar un curs quande ne cade luce sur li cellul. Li rapid variation de tenebros e clar in li luce-sensitiv cellul da curs-pussas in li curs-circul, queles have denove li sam ritme del captet sones. Ti curs-pussas es fortificat, sam quam che li radio e tande es ductet a un o pluri fort-parlatores. Quam on vide, li action es tre simplic. E simplicitá es li marca de lu ver.

A qual postulationes deve satisfar li parlant film?

It deve esser servit habilmen; li custas acquisitiv deve esser ne tro alt; li aparate presc ne deve postular reconstruction. Comprensibilmen li sones productet deve sonar purmen e deve coincider precismen con li image.

Nu, li apparate Kuechenmeister posse esser montet a chascun projection-aparate in tri hores. De ulterior servition on presc ne besona parlar. Li precie es atingibil por chascun cinema. Li accessories es modic. Un stagnation es finit in quelc minutes, proque ne existe un complicat machineríe in li aparate. E quo es lu principal: li son es excellent e coincide precismen con li image. Quande Mussolini herisse se in li strippes e aperte su bocc, on audi parlar «il duce». Quande un scolseniora tappa in li manus, on aprende li son; on vide un danseressa tener li ritme con li musica, quel on audi; e quande un pianist tucha, on reconosse Chopin!

Noi ha videt e audit prova-rotar li film in li City-teatre in Den Haag e ha sedet perplex in nor loge. Nam on pensa unquande pri li possibilitás!

Adver li hodial film es basat sur tacer, ma li film parlant vell posser mutar su caractere. Esque on va lassar parlar chef-films, film-dramas? Noi espera que ne. Un film ya nequande va parlar vermen. Quant on save anc aproximar li natura, it es e dura esser un ombre-lude sur un blanc toale. Ti ombres ne posse parlar. Ne nu e nequande! E li film-arte, quel just prunta su tempo a su tace, vell retroear ínmediatmen a un sorte de fotografat scen, quande li parlat parol vell modificar su propri specie. Li munde del film es un tot altri quam del scen. Solmen poc a poc noi ha renunciat considerar li film quam un paralel o un copie de un existent arte. Li film-arte ocupa un propri plazza inter li artes. Li absolut stil del film-arte ne ha esset trovat ancor, ma li resultates, til hodie acquisitet, justifica li crede a un plu aprofundation e elargation.

Támen li cinematografie divide-se in du partes, queles diverge sempre plu. Li dramatic film-arte forsan va haver poc avantage del parlant film, ma li cultur-film gania per to un tot nov munde. Li films de instruction, scientic e documentari deveni plu util e plu rich, quande ili posse anc fixar e reproducter li sones.

Famos musicantes va reciver per li parlant film un portrete, quel va restar conservat por li homanité. To vale anc por famos sceneros, erudites, oratores, statmannes, reyes, etc. Chascun historic eveniment va esser fixat hodie tam per image quam per parol. Li scol-cinema va profitar enorm per it. On ne posse previder li númere de possibilitás.

Ing. Kuechenmeister ha portat su invention unesimmen a Nederland, proque il es mettet in li ocasion per Nederlandan capital far su experimentes. Quáncam li product es simplic, li preparant labor ne ha esset talmen. Hodie li inventor ocupa se introducter su invention in li practica. Ti expenses ne va esser recompensat per li vendition del simplic aparate. Ing. Kuechenmeister es accustomat vider plu lontan. In ti aparate es un tot industrie de parlant films. On va erecter un nov explotation de films.

Bentost on ya va audir plu de ti remarcabil invention e to ne solmen in li cinema. Nam li intention es popularisar li aparate per bentosti furnition de un formate, quel es apt esser montet sur dom-cinemas.

Ex «Nieuwe Rotterdamsche Corrant»

Trad. Marius den Outer.

Etiquette

Li etiquette es un form del selfdiscipline; in to consiste su justification e su necessitá, precipue che ínmatur culturas e homes.

Sur li max inferior gradus it have li form del tabú. Poy it es religiosi e moral usanties, poy li etiquette del corte e del militari discipline, poy li bon ton, e quande in fin li hom ha atinget li max alt gradu de etic perfection, it es li inscrit lege del tact. Regretabilmen li tact ne posse esser atinget per education, it deve esser innascet, e ye pluparte solmen pos cultura de mult generationes.

Tant por li signification del nobilité.

Pro quo Japan durante un sol generation posset devenir plu civilisat quam Grecia, Serbia, Bulgaria etc? Japan possedet un antic nobilité fort in su etiquette, quel mancat a ti ta landes.

On me va monstrar quam refutation ye America. Ma qui esset do ti unesim colonistes de America? Puritanes sever in lor mores, con old traditiones! Li particule «de» es ci minu grav quam longannual tradition. Li nobilité do solmen quam exemple del tradition.

Julian Prorók (Ketzereien)

Indianic paroles international

Li american (indianic) paroles in li europan lingues es trovat in suficent grand númere, specialmen in angles, hispan e portugales. Ma anc li altri europan lingues contene un suficent númere de ili. Karl Lokotsch in su etimologic dictionarium de tal american paroles in german footnote:[Karl Lokotsch: Etymologisches Wörterbuch der amerikanischen (indianischen) Wörter im Deutschen. Carl Winter, Heidelberg, 1926.] cita 158 paroles, li etimologie de queles il explica. Ultra geografic nómines, li nómines de plantes, animales e coses es li max sovent. Inter ili noi trova ultra li conosset jaguar, boa, lama, chinchilla, tapir, guanaco, wigwam, guano, caiman, anc altri paroles quam uragan, hamac, chocolate, canú, cautchuc, chinin, cocain, condor, copal, máis, macaco, tabac, tomate etc.

Interessant es li explicat signification de divers geografic nómines p. ex. Amazonas descende del indian amassumu = fracass de aqua, Chili = frigid, Guatemala = monte vomient aqua, Jamaica = insul de fontes, Cánada = cité, Mississippi = grand flue, Niagara = aqua tonnerant, Orinoco = aqua rapid, Panamá = papilion, Paraná = mare, Paraguay = aqua del papagaye, Popocatepetl = li monte fumant, Titikaka = rocca de plumbe, Uruguay: guira-gua hi = aqua del multicolori avios, Yucatan = in li land del Yuk, Guito = columbo, etc.

E. W.

Subventiones por Cosmoglotta

C. K.-K-: 4 Doll.; Sra. Agnes v. Wahl-Reval: l Doll.; Dr. A. Peipers-Köln: 5 R M; Regierungsrat Dr. Mell-Rudolstadt: 10 R M; Albert Haldin-Eskilstuna: 25 sv. K. Cordial mersías.

A. D.

Eigentümer, Herausgeber u. Verleger: Gesellschaft Cosmoglotta, Mauer bei Wien, Verantwortlicher Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing bei Wien. Druck: Milan Nedvídek, Tábor.

Cosmoglotta A 50 (jul 1928)

Organ mensual del Association International Cosmoglotta

Consacrat al developation, propaganda e aplication del Lingue International Auxiliari Occidental

Redaction e Administration: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien, Austria.

Abonnament annual: 7 ö. S = 1 doll. = 5,2 sv. fr = 4,2 RM = 33 čsl. K

Annu VII -- Julí 1928 -- Nr. 50 (7)

Contene:

  • Changes e success, de Julian Prorók, pg. 101.
  • Remarcas pri li studie de Occidental, de L. M. de Guesnet, pg. 104.
  • Comité Explorativ por li Lingue International Auxiliari (CELIA), de A. Z. Ramstedt, pg. 109.
  • Cronica, pg. 110.
  • Reform del scrimachine, de Dr. Peipers, pg. 112.
  • Subventiones, pg. 116.
  • Erra, pg. 116.

Changes e success

Divers amicos de Occidental sovente sub influentie sive de lor propri lingue matrin, sive del usat til nu L.I. (max sovente Ido) proposi changes max sovente ínpremeditat e ínacceptabil. Ili oblivia que un L. I. sammen quam chascun lingue national natur-crescet es quasi un organisme o almen un unitari producte de arte. Li ver amelioration e progress de un lingue natural producte se ne per ukas de introduction de ti o altri parol, regul o form, ma per quasi creativ act de persones apartmen profund hant penetrat in li spíritu del lingue.

On conosse li fate del noviformationes de nationalistic scientistes e teoreticos! To deveni de to que ili ne senti e do ne posse sequer li «spíritu intern» del lingue.

Anc un L.I. have su spíritu intern. Si it ne es producte de long evolution natural, it tamen es submisset al sam leges de unitá e harmonie intern, quam ya anc omni producte de arte. Nam un lingue, sive natural, sive artificial, es sempre un harmonic producte de arte, sive populari sive individual, ma nequande un compilation colectiv.

Do on anc ne posse corecter e reformar it. Esque jamá on ha provat correcter li egiptian arte, o li pre-rafaelistic picturas? Esque li capell-mastros executent li ovres de un compositor ha jamá proposit le changear ci un passage o ta un harmonie? Yo nequande audit pri tal coses.

Si li ovre ne place al chef del orchestre, il sive execute un composition de un altri autor, sive composi self un propri composition, o mem il reproducte it in su propri maniere, e tande it depende del musical publica introducter li nov variation del capell-mastro, sive persiflar le pro li depravation del originale del compositor.

Ma ne omni mem excellent capell-mastro es anc un bon compositor. E in omni casu capell-mastro es sempre un hom musicalmen tre erudit e con fin sentiment. Quo on vell dir si anc li musicantes del orchestre o mem li extern publica vell postular changes e reformes? On vell rider! Ma in L. I. ne solmen chascun adherent, ma anc persones queles tre superficialmen ha foliat in un curt grammatica o un numeró del jurnale, veni con su consilies e reform-propositiones, presc sempre absolut ínmotivat e ja mem sovente tractat sur li págines de nor organ.

Probabilmen ili pensa que li autor del L.I. ne have altricos a far quam responder les ye lor sovente inept questiones o discusser con ili pri proposit changes, o defender li justitá e aptitá de chascun singul electet parol o form grammatical.

On vermen ne comprende pro quo omni ti reformistes ne junte se in constitution de un reform-societé por ta colectivmen elaborar un nov absolut perfect e ideal lingue quel va placer absolut a omnis. To ya vell esser lu max convenent.

Advere li exemples historic ne es tre incorageant. Li circul juntet circum li revúes Linguist, Correspondense internasional, Lingua Internationale etc, e poy li reform-moventie del Ido-Delegation juntet circum li organ de prof. Couturat Progreso, ne ha successat. Li unesim esset un pur babillada quel ne hat productet necos positiv, e li duesim un societé por colectiv reforma de Esperanto, quel nu ja es in dissolution durant que Esperanto es ancor in plen vive.

Do ambi colectiv labores ha fat fiasco, quam ti quel volet fundar un general fundament sur quel on vell posser constructer li L.I., tam li altri quel basat se sur un pret sistema quel on volet reformar.

Pri un ver success on posse parlar solmen che Volapük e Esperanto. Ambi pret e complet harmonic productes de arte de genial persones, queles strictmen refusat omni reformas in lor personal labore.

Ti restriction esset lor fortie; ma it es anc li cause del limitation de lor activitá tam areal quam temporal. Volapük ja ha morit pos fenomenal luminosi ascension e curt florescentie, pro absolut rigiditá. Esperanto ha ascendet plu lent e nu vive ja 40 annus, ma anc it va sequer e dar loc a un altri L.I. plu adaptat al postulationes modern.

E in tal processu on posse vider li ver lege de vive in li tot natura: Li sam individuo o mem specie biologic conserva su fundamental form e tolera variationes solmen in limitat gradu, quande li changeat conditiones de vive postula un plu grand mutation, a quel ti organisme ne es apt, it mori e fa loc a altri nov plu adaptat organismes. To es li etern constant grand lege del natura quel monstra se in omni branches del vive, anc in li historic e civilisatori progress del homanitá. Long-durant constantie del form e poy sive morte, sive curt quasi explosiv mutation (quam che Oenothera biennis observat de de Fils) con nov long constantie. Ne chascun specie es capabil a tal regeneration Phoenixatri, ma ti qui have ti fortie es privilegiat.

It es clar que max strict secuente li leges del natura on va successar max bon. In industrie e economie li exemple de Ford es max actual e instructiv. Il concentrat se ye un sol tip de automobil suficent bon e populari. Trans mult annus il conservat ti tip e usat omni su forties e organisatori talentes a simplificar li production e per to far it plu accessibil e populari. Li Ford esset li max expandet automobil. Ma li tecnica marchat adavan e atinget in su evolution plu bon tipes. E on ne volet plu Ford. Advere il esset mult minu car e accessibil quam li altris, ma to esset su sol avantage. Do il devet morir, ma per subit e complet transition a un totalmen nov sistema ligant li bon qualitás del anteyan, su modicitá e popularesse con omni progress del tecnica e scientie, il nu fa grandissim concurrentie al max bon sistemas.

Li quasi fenomenal success de Ford, quel mem ha ductet a un atentate ye su vive, monstra nos ancor un vez clarmen li grand linea sequend, secun li general lege de natura! Zamenhof ha sequet li sam via paralel a Ford e forsan si li genial mastro de Esperanto vell viver ancor hodie, il vell sequer li exemple de Ford; ma li epigones es principalmen occupat per myop conservation de revenues. Ili ne comprende, que anc Ford ha actet just pro ne perdir li revenues. Ma Ford e Zamenhof es genies.

Resumante lu dit, noi posse vider que successat ha ti, qui sequet strict un conservation de form e elaboration de metodes popularisant e facilisant li aquisition. Tis qui sempre changeat, ne ha atinget necos, quo sive ha impedit li nascentie, sive causat un prematur morte. It es do clar, que noi nequalmen deve sequer li tactica de Ido, si noi ne vole far suicidie (selfmortation), ma solmen ti monstrat unesimmen de Zamenhof e poy de Ford.

Julian Prorók

Remarcas pri li studie de Occidental

Li persones conossent Esperanto o Ido e havent li practica de ti lingues, sovente es un poc trublat quande ili comensa li studie de Occidental. Lor spiritu ha adaptat se a formes artificial e contrari al usanties del grand cultural lingues. Ili do deve readaptar se quam un music-studiant quel ha studiat per un fals instrument e de quel it es necessi refar completmen li orel.

Esperanto es incombrat de artificial o mutilat paroles, de grammatical regules desfacil a aprender. On deve liberar se de omni ti ballast.

Ido es precipue li ovre de du mannes con un tre grand merite e queles aportat un considerabil amelioration a Esperanto. Professor Couturat, matematico e logico remarcabil, ma de quel li fundamental erra esset considerar li lingue international secun un vis-punctu tro teoric e filosofic. It resultat de to un formation de paroles extremmen subtil, quel obliga li usantes del lingue changear lor maniere de rasonar e pensar. Sr de Beaufront, li duesim patre de Esperanto, ha conservat (de su long propaganda por li lingue de Dr Zamenhof) un maniere de discussion sat special e scolastic. Malgré mult articules, il ha nullvez refutat directmen li principies de Occidental. Il ha criticat quelc detallies e in plu il ha fat un heteroclit mixtura de formes de Occidental, Medial, Latino sine Flexione etc. Sovent mem il ha creat fantom-argumentes por posser abatter les plu facilmen.

In li L.I. es principies queles es teoricmen perfect, ma queles ne resiste al practica. Li fonetic ortografie, li principie: «un líttere = un son», transforma omni international paroles per un russ-polones ortografie e producte ti monstrus: paco (pace), komerco (comercie), kazo (casu), caro (tsar), speco (specie), kuracar (curar), etc.

Li rigiditá de derivation deforma un considerabil númere de international paroles e producte subtilissim formes quam: nacional e internaciona, martelagar e brosar, bazizar e fondar, aristokrataro e demokratio, reguloza e elementala, establisuro e redakterio etc.

Li usada ha pruvat que li L.I. have null beson a un logica plu rigoros quam li cultur-lingues. Li scope de li L.I. ne es far logic filosofie o crear un nov maniere de pensada, ma unicmen far se comprender. Un expression ínlogic ma comun a omni cultur-lingues, es preferibil a un expression logicmen ínattaccabil ma contrari al custome. Li grand frances linguist Darmesteter in su libre «Li vive del paroles» dit (pag. 117): «Li homes, por intercomunicar su idés, recurre instinctivmen a un «ensemble», a un sistema de natural signes queles sin cessa modifica se, in li témpore e in li spacie, sub li action de leges fisiologic e leges psicologic; ma si solmen li max grand parte del homes intercomprende per ti sistema, ti-ci ha dat li servicies queles on posse demandar de it. Just pro to mem li erras de logica, li anomalies, si solmen ili es acceptat de omnis, cessa esser anomalies, e deveni formes legitim del pensa. Tal es li fundament del principie que li regul del lingue es dependent del sol usantie».

Lu max facil es to quo on ja conosse e li ver facilitá ne es in li simplicitá ma in li facilitá de practic aplication. Pro quo far un grammatica in 16 paragrafes si un grammatica de 32 paragrafes es plu practicabil, aplicat plu facilmen e minu choca li customes.

Li derivation in Occidental es mult plu flexibil quam in Esperanto-Ido e li sense del sufixes es minu rigid. In li majorité del casus on incontra fatalmen li sufixes ja usat in frances, angles, german, italian, hispan, sved etc. On deve notar que mult sufixes have un sense tre vicin e posse esser facilmen usat un vice li altri quande it ne es necessi haver un absolut tecnical precision. Ti casu existe in omni lingues, p. ex. in frances: effacement e effaçage, enfournage e enfournement etc.

Malgré que li sense del afixes ne es tam rigid quam in Esperanto-Ido Occidental es tamen un lingue regulari. In li auxiliari lingue on ne forma, in omni moment, paroles per derivation, ma prende les tot pret. Tamen si li parol manca, o si on besona crear un nov parol por un nov notion, it es necessi haver li medie far it regularmen. Sammen quam in Ido, li parol desbon es just e va esser comprendet (ma li adept tre rapidmen va adopter li max usat form: mal), sammen in Occidental li parol «aervolada» ne es fals, ma preferibilmen on va usar li form: aviation, quel have li avantage esser ínartificial e international.

Ti flexibilitá in derivation, quel permisse reconstituer regularmen li international formes, es retrovabil anc in li ortografie.

It ne es nullmen un crímine ne reduplicar li consonant omni vez quande it ne modifica li son, e it es permisset sin ínconvenentie in practica scrir aprender o apprender, oficie o officie. Sammen it es plu bon scrir filosofie e ortografie, ma on ne va impedir li scientistes usar li ortografie quel les es accustomat e scrir philosophie e orthographie. Ma on deve respectar li casus u li duplic lítteres modifica li sones e es necessi por distinter li sones curt e long: casse e casu, ross e rose, brass e brase, bar e barre etc.

E si li puristes e li cisentes de capilles invoca li sacro-sant principies, noi deve responder que in german on ancor trova: Contor, Kontor o Comptoir, Concert o Konzert, Büro o Bureau, e in frances: échalier o échallier, longuerine o longrine, dessiller o deciller, chalan o chaland, bonbonne o bombonne, vagon o wagon etc.

On deve ne obliviar que in un lingue on basa se precipue sur li instincte e custome e que on aprende li L.I. plu facilmen si it contene un plu grand quantité de international formes comun a omni lingues. Li autor de Occidental, sr de Wahl, in contrari a li max mult fabricantes de interlingues, ne es un absolut teorico, ma pensa sempre pri li max grand facilitá por li interessates. Pos har consacrat 30 annus al studie del problema del derivation il finalmen ha trovat li solution. Ma il ne es un hom quel posi li principies súper li practica. Vice serchar aplicar li lingue al principies, il ha trovat li principies pos un long studie e descomposition del international comun vocabularium. Li problema del derivation es li max important. Si per li derivation on ne posse retrovar li international formes, li tot base es fals e it es ínpossibil que li lingue va posser usar li comun vocabularium international. In ti casu it va esser necessi reconstructer completmen li scientic e technic terminologie, un ínpossibil labor!

Li question de li L.I. per Occidental ha intrat in su definitiv periode, pos li experienties de Volapük e de Esperanto-Ido. Tamen ti experimentes ne es perdit, nam un question tam complex quam li L.I. posse esser soluet solmen per un serie de succedent provas queles monstrat li erra-solutiones.

Naturalmen Occidental ne es finit e certmen anc Occidental es perfectibil. On ha posset criticar detallies e isolat paroles, ma null ex su fundamental principies. Occidental ha realisat li application del maximum de internationalitá in li grammatica e in li vocabularium. Ti du punctus ha esset negliget per li Comité del Delegation por Adoption de un L.I. in scop obtener un compromiss sur li base de Esperanto pro su relativ difusion, e pro to on ha conservat li absurd sistema de finales e li artificial conjugation (Vide li consilies de Prof. Förster in li protocoll del labores del Delegation págine 26).

Li autor del present articul, quel have un experientie de plu quam 20 annus e in Esperanto e in Ido, posse declarar que il ha aprendet Occidental extraordinari rapidmen malgré li grand desfacilitá provenient de un perfect custom parlar Ido sammen quam su matrin lingue. Ma li desfacilitá retornar al natural formation de paroles e frases, es relativmen grand quande on es acustomat usar un hiperlogic maniere de pensada. Certmen Occidental es mult plu desfacil por un habilissim idist o esperantist quam por li ordinari hom. Pos tri semanes de studie, it es in fact circa 30 hores, sin manuale, sin vocabularium national-Occidental, con solmen un clave, li radicarium e li nr 41 de Cosmoglotta, il ha fat un tre interessant experientie. Un austrian Occidentalist, sr Deminger, visitat le. Ambi interparlantes esset de different nationalitá e li visitator ne parla li matrin lingue del visitat. Noi ancor ne havet un grand custome in parlada e it esset tande li unesim vez que yo parlat Occidental. Ma pos quelc minutes li conversation devenit sempre e sempre plu fluent e pos du dies, it es pos circa six hores de interparlada, li conversation esset perfect e tre rapid. Plur altri idistes posse atestar li facte. Existe quasi null diferentie de pronunciation; e li intercomprension, mem pri temas technical e political, esset excellent.

Quande on ha abandonat li maniere de rasonament artificial de Esperanto-Ido, li usada de Occidental deveni tot natural e on scri e parla it instinctivmen.

Noi expresse li desir que li adeptes de Esperanto e Ido va esser conscient que, malgré sacrificationes considerabil, ti lingues ha atinget null success. Li adhesiones platonic del societés e official corporationes significa nullcos. Ti lingues ne difuse se practicalmen. Ma, serios homes ne deve obstinar se in un fals via. Si quelc excellent propagandistes obstina se in propaganda de lingues, queles por devenir utilisabil, deve reconstructer li tot scientic e tecnic lingue, it es un grand erra, imputabil forsan a manca de general cultura. Li entusiasme, in ili, es victor del rason. Ma li technica ne cuida pri entusiasme, ma pri efect. Solmen un lingue alliant li maximum de internationalitá con li regularitá, conciliabil con li facilitá, posse atraer li interessates. Ne per tornar li dors a omni international customes on posse interessar li homes por li L.I. Ti lingue ne deve esser inventet. It existe, in potentie, in li grand cultur-lingues; it suffice extraer it. Secun un constant practica e studia del mundolingues on posse declarar que Occidental es actualmen li tip max evoluet in ti direction, li lingue quel monstra li just direction in li evolution del mundlingue.

Forsan, it es un agreabil e facil subject de joca, on posse dir, que noi es teoricos sempre íncontent, ma it ne es nor culpa, si li question del mundlingue progresse omni die. Nor nepotes va esser felici trovar fat li grand labor de ti quasi prehistoric periode del mundolinguisme. Anc es a remarcar que por li unesim vez, in Occidental on trova un lingue quel considera plu mult li practica quam li max bell teorie, quel possede li minimum de artificialitá e quel posse prender li motto «Omnicos quo es international es mi».

Nu con li flexibilitá de Occidental, quel ha liberat nos del rigiditá del anterior sistemas, noi posse progresser sin ruptura. Li grand judico inter li mundolinguistes va esser li maximal internationalitá in grammatica sammen quam in vocabularium. On posse far li max bell decretes, cantar in Esperanto «Noi va restar fidel», li vive es nor mastro. Nu it es ínpossibil strangular li Occidental-movement, it va atraer omni mundolinguist quel posi li grand idé de mundlingue súper li particulari desires.

L. M. de Guesnet.

Ove de Columbo.

In li fine del 18-ésim secul li Academie Frances de Scienties posit li secuent question: «Pro quo mem ne un gutte superflue, si on da un pisc in un aquarium plen-plen?». Li Academie permisset un termin de un mensu por meditar. Li scientistes scrit long tractates e fat mult discurses pri li problema. Ma li questionant corporation repulset omni response. In fine it proposit que on ante omnicos mey examinar li question per li experiment e on va posser convicter se pri que li aquarium ... ne superflue.

Ughetti.

Comité Explorativ por li Lingue International Auxiliari (CELIA)

In usation experimental.

-age

(AZR) por -age e -agie, inter queles un strict diferentiation causa hesitas e erras. Li scrition per -age restaura li natural grafic image de mult paroles: patronage, equipage, rafinage, plantage, etc. In omni lingues existe solmen un suffix: -age (FAD), -aggio (I), -aje (H), omnis descendent de L. -aticum. Tal paroles quam foliage e plumage coresponde a adjectives-participies foliat e plumat, etsi finit verbal formes ne vell exister.

-esc

(EP, AD, AZR, EW), adjectivic suffix, indicant drastic, assertet similitá, inventet comparationes, precipue pri persones o entes: gigantesc, follesc, infantesc, etc.

-ett-

(AZR) general diminutiv infix: 1) del subst. indicant persones: filio -- filietto, Anna -- Annetta. Posse haver anc un signification caressiv. 2) del subst. indicant coses: statue -- statuette, libre -- librette, historie -- historiette, carre -- carrette, cigar -- cigarette, rose -- rosette. Posse anc haver un signification simileant o substitutiv. -ette directmen de verbal radica significa micri coses, usat por alcun scope. 3) del adj. brun -- brunetti, pallid -- pallidetti. Qualitá approximativ. 4) del verbes: foliar -- foliettar, rider -- ridettar. Posse anc haver un signification frequentativ.

-oid

(AZR) international adjectivic suffix in li scienties, indicant de simil specie o form: antropoid simio, negroid race, romboid figure, muscoid plante, metalloid elementes.

-id

(AZR) adjectivic suffix. In mult paroles de latin orígine es ancor visibil un interessant antiqui latin sistema por derivar adjectives e substantives de tal verbes, queles expresse que un person o cose es in un fisic o psichic statu sentit o perceptet de un individue. (Anc valer significa originalmen «sentir se bon, bon esser».) Li verbes es in general primari, intransitiv. Li adjectives es derivat per -id del radic del verb, e expresse li qualitá caracterisant un person o cose in li statu mentionat. Li substantives fini per -ore, es derivat del verbal radic, e expresse li statu self. Ci un curt liste: (verb -- adj. -- subst.): caler -- calid -- calore, friger -- frigid -- frigore, paller -- pallid -- pallore, valer -- valid -- valore, timer -- timid -- timore, horrer -- horrid -- horrore, stuper -- stupid -- stupore, riger -- rigid -- rigore, teper -- tepid -- tepore, putrir -- putrid -- putrore, languer -- languid -- languore, ferver -- fervid -- fervore, fluer -- fluid -- fluore, splender -- splendid -- splendore.

Old

(AZR) Occidental vel'i deriva se del Latin vetus -- vetulus -- vetlu -- veclu -- veilu -- veliu e trova se in F vieux, vieil, H viejo, I vecchio e P velho. It sembla do esser presc pan-romanic. Tamen it es multvez constatat, que it es íncomprensibil mem a romanicos. In favor a vel'i ha esset advocat, que de it on posse facilmen formar derivates: vel'ard, vel'atri, vel'on, vel'ess, vel'itá, vel'ijar, etc. Ma ti derivates es apen plu comprensibil, si ne miscomprensibil, pro H vellon, A velleity, etc. It es sempre plu important, que li sovent usat cardinal parol es bon, quam rar derivates. Por un idé tam ordinari, tam frequent es necessi, un parol natural, facilmen comprensibil, curt. Vel'i es inconvenent anc pro li scrition per apostrofe (').

Noi do deve trovar un substitute por vel'i. Ancian e antiqui have su special significationes e es ínusabil quam general expression. Seni o sen effecte tro mult mort latin e conveni plu bon a senil Latino sine Flexione de Peano quam a un L.I. de actualisant direction.

Resta old, usat ne solmen in li grand lingue anglesi, ma conosset anc de hollandeses, nordgermanes e scandinaves e, on posse dir, tra li tot munde per li expressiones Old England, grand old man, old-boys, etc. Old es bon quam paralel a yun: yun mann -- old mann es certmen plu attractiv quam yunon e ve'on. In vice de vel'on e vel'ard on posse scrir old mann, old fémina e forsan old-astro (cpr. A oldster), vel'ess -- etá o forsan oldess (A oldness), vel'atri -- oldesc (A oldish) o senil e obsolet, vel'ijar -- devenir old, etc.

Nin

(AZR) vice ny (9), quel trova se in null lingue, e es por mult popules desfacil a pronunciar. Nin es old angles. Derivates: ninesim, ninti, ninuplic.

Personal e possessiv pronomines

Li majoritá del membres ha uniat se pri li secuent pronomines:

subj.yotuilillaitnoivuilli (illos illas)
obj.metelelaitnosvosles (los las)
pos.mituisususunorvorlor

Un detalliat discussion ha durat long pri li personal e possessiv pronomines in Occidental, causat per li constant critica del anteyan formes, specialmen directet contra li form «mu», de quel li substantivat formes es tro ínnatural. Yo, me e mi es pur hispan e in sam témpore anc li max international. Tui posse esser abreviat a tu, si li principal parol seque: «tu libre», ma «li libre es tui». Vu es frances, Vo trova se necú, e es evitand pro confusion con yo. -- Con prepositiones posse esser usat e li subjectiv o li objectiv formes, tamen solmen me e te, con me, con te, con noi o con nos, con vu o con vos, contra il o contra le, inter illi o inter les, etc.

Li secretario: A. Z. Ramstedt.

Remarca

In futuritá noi va usar solmen ti nov formes adoptet por experimentation. Li articules queles ja esset compostet alor li votation del Comité Explorativ ancor va haver: mi vice yo, mu vice mi, vo vice vu, etc.

Red.

Cronica

Li revúe «Plus Loin», mensual, red. M. Pierrot, 2 Rue des Haudriettes, Paris, in su numeró de may favorabilmen recense li brochura de de Guesnet: «It es un efortie quel sembla har dat un resultat plu simplic, minu complicat quam Esperanto».

Durant li pentecost-festas, li Occidental-Buró de Paris esset visitat de Ing. Thibault (Angers) e Instructora Colas (Souday).

Li formularium de adhesion e declaration de principies del association «Li amicos del En-dehors» es publicat in Occidental.

L. M. de G.

Ye li 21 april li membres del Romanda Ido-Societo (R. I. S.) ha reunit se in Lausanne por studiar li actual situation del L.I. in li munde e por fixar li futuri labores del Societé. Sr Ric. Berger e sr Fred. Lagnel presenta rapportes pri Esperanto, Ido e Occidental con multi documentes extraet de jurnales e de epistules. Poy li filolog A. Creux analisa li du lingues Ido e Occidental, demonstra li evident superioritá de Occidental contra Ido e conclude que del comparation impartial e objectiv inter li du lingues apare clarmen que Occidental es vermen superior a Ido per su dictionarium realmen international, per su ortografie historic, per su grammatica analitic plu facil, per su derivation natural e regulari, per su immediat comprensibilitá. In consequentie il invita li present mundlinguistes transir ad Occidental, qualmen ante pluri annus li majorité de ili ha passat de Esperanto a Ido, sempre marchante in li direction del progress. Poy comensa li discussion, e, pos tri hores de grand labores, li R. I. S. mori tranquilmen e nasce li Sviss Association por Occidental (S. A. P. O.) con li comité sequent: presidente: Sr Ric. Berger (Corcelles près Payerne, Vd; ex-esperantist, autor de 2 brochuras por li propagande de Ido), vice-presidente: sr A. Creux (à Rue, Fribourg; ex-esperantist, co-autor de un aprension-libre por Ido), secretario: sr Fred Lagnel (Chapelle, Vd; ex-secretario del Internaciona Ido Radio-Klubo) e vice-secretario: sr E. Mayor (Occidental-Secretariatu, Chemin du Mont-Tendre 14, Lausanne; ex-idist).

A. Creux.

Organisat del progressist mundlinguistes de Svissia un duesim conferentie evenit in Bern li 3 junio, sub li presidentie de sr Dr Schrag, inspector de secundari scoles e autor de un aprension-libre por Ido. Li 12 participantes representant li max important gruppes idistic de Svissia e li «Sviss Association por Occidental» (S. A. P. O.), discusset li recent situation mundlinguistic. Sr René de Saussure, autor de un project Nov-Esperanto, esset anc invitat e exposit su criticas pri li regules de derivation de Ido. Omni presentes concordat que li sistema de Couturat deve esser abandonat max bentost possibil. -- On parlat in Ido, Occidental, Nov-Esperanto, frances e german, ma it es remarcand que on mult plu bon comprendet se per Lingue International, támen rarmen usat in li vive, quam per lingues national. -- Li Idistes finalmen votat li resolution sequent: «Li progressist sviss Idistes reunit in Bern li 3 junio, hante audit quelc ex-Idistes, in present Occidentalistes, e discusset li actual Ido-problemas, repeti que ili considera Ido quam reformabil, declara voler expectar li Ido-Congress in Zürich e reserva se plen libertá de action pri eventual resultates del congress». -- Sr Major Tanner, qui ante quelc annus mult efortiat uniar li Idistes e Esperantistes, adheret a Occidental, samtemporanmen quam Dr Aschwanden, President del Ido-Gruppe de Biel, e sr J. Denzler, un del max ancian Idistes de Svissia.

Ric. Berger.

In li numeró 8 de «Ergo», jurnale por li studentes de Uppsala (Svedia), sr Dr C. E. Sjöstedt ha insertet un articul, intitulat: «Bon sense in li question de L.I.», in quel il tracta li tema del inpossibilitá de Esperanto e li tendentie del Esperantistes prender judicies pri Occidental quam judicies pri Esperanto. Li articul exposi pro quo Esperanto va ceder a Occidental, li lingue del paroles international.

Albert Haldin.

Li Societé Occidental, Uppsala, Svedia, instituet ja in januar ho-annu, havet su unesim Session official li 24 april, quande sr C. E. Sjöstedt fat un discurs pri Occidental. Li societé prepara li edition de un propaganda-brochura.

C. E. S.

In «Deutsche Kurzschrift», Duisburg e Frankfurt a. M., may, sr Pau Nagel publica un interessant recension de «Occidental», ex quel noi extrae li sequent passus: «Occidental apoya se tam plenmen sur li lingues europan que su adherentes comprende e scri it egalmen, sin que til nu existe manuales. E. de Wahl finalmen reducte li mudlingue al simplicitá e brevitá del angles. Frequent paroles es monosíllabic: es, da, fa, sta, di, scri, ha. Li superflui finitiones del Esperanto es eliminat, sammen anc li desfacilitás grammatical (acordation del adjective, obligatori acusative) de ti lingue ... Occidental conserva li original accentuation del natural lingues. Pro to it usa accentuat lítteres, queles Ido sin justification ha attaccat ... Ancor ne existe un mundlingue, ma solmen projectes de un tal, quel sempre plu converge. Malgré omni favorisationes Esperanto ne posse introducter se in circules de scientie e comercie, pro que it have divers mancas tro evident. Del projectes aparit desde Esperanto, Occidental es li max considerabil; it es li max proxim a un ideal europan lingue commun, e pro to it certmen have bon chances». Li autor critica li plurisensitá de quelc sufixes e sufixoides, (p. ex. -graf e -metre por persones e objectes). Li lingue international totalmen ne deve esser simultanmen anc un absolut «rational» idioma, quo es un utopie, quam monstra li evolution del idé desde Volapük. Ja Esperanto have -ujo por 1) landes, 2) árbores e arbustes e 3) reservuores, vases. Li problema del Lingue International existe pro li multiplicitá del lingues national, ne pro lor intrinsic ínsuficentie. Adplu li autor di que adherentes de Occidental recomanda al laico apprender unesimmen Esperanto; il tande va comprender anc Occidental e plu mult apreciar su avantages. To es partialmen just pri li aprension de Occidental si on ne save un del grand lingues de Europa e li paroles international; ma por li expressiv usation noi ne posse consiliar li anterior studia de Esperanto, per quel li disciple acustoma se ínnaturalitás impedient li corect application del quasi-natural lingue Occidental.

«La Lettura Stenografica», Napoli, may, e «Rivista degli Stenografi», Firenze, april, anc iniciat per PANSCRIT (adaptation Occidental del Stenografie Scheithauer) raporta pri Occidental e Cosmoglotta.

E. P.

In Heroldo de Esperanto nr 15 on posse leer li sequent appelle al Esperantistes: «Li dan radio-stationes Kopenhavn e Kalundborg subitmen ha cessat li Esperanto-radio-emission. Til nu venit solmen poc protestes e on pretende que li interesse ne es sufficent grand in extrania. Samideanos! ... Ples scrir strax e in masses un curt invitation pri nov Esperanto-programm-resumés ... Li affere es gravissim, proque li station K. es un del max bon stationes in Europa. Ples scrir strax!» -- Per altri paroles, li esperanto-adherentes, egal ca possedentes de radio-receptor o ne, per epistul-masses mey evocar li idé que tre mult persones es interessat pri Esperanto-radio. Do apert appell a mistification. «Quo usque tandem ...»?

J. P.

Reform del scrimachine

Li max bon scrimachines ha esset constructet per li Americanos. On conosse li excellent sistema Underwood, quel ha esset imitat per presc omni altri fabricantes, pro que it ha soluet li problema del scrimachine con visibil scritura in modellari maniere.

Ma ancor pluri altri technical problemas resta a soluer in li construction del scrimachine.

Por accelerar li scrition on ha inventet un special sistema de scrition, li «sistema del deci fingres»: li scritor ne usa, quam til nu (o almen antey), solmen un o du fingres, ma omni deci fingres, li du manus resta sempre in li sam situation, chascun fingre tippa sur li sam tastes. P. ex. li litt fingre del levul manu tippa solmen sur li tastes w, a, y, queles it posse atinger sin alteration del situation del tot manu, solmen curvant o extendent footnote:[To ne es absolutmen just, ples vider plu infra.]; li quadresim levul fingre (fingre de anell) tippa solmen sur li tastes e, s, x; li triesim (medial) sur li tastes r, d, c; li duesim sur li tastes t, f, v; li pollices solmen sur li (lineal-) taste de spacie (taste de progression); in simil maniere li fingres del dextri manu apartene al sequent tastes: 2: z, h, b; 3: u, j, n; 4: i, k, m; 5: o, l, comma. Resta ancor quelc tastes (q, p, g), queles es tippat per li micri o li duesim fingre. Anc to es possibil sin mover li tot manu, solmen per un litt distension del mentionat fingres.

Li consequentie es, que li manus ne besona saltar súper li tastatura ad ci e ta, per quo sovente li just taste es fallit; in contrari, chascun fingre sin exfortiar e ínfallibilmen trova li just taste, sin alcun motion horizontal del manu, quel move solmen vertical por presser li taste ad infra; ma li labore de serchada del just taste es presc totalmen abolit. Per to on posse multiplicar li rapiditá e li securitá del scrition.

Ma on strax vide que li arangeament del tastes ne es adaptat al natural form del manu e del fingres e al motion del fingre-pintes. Li axe del manu-articul es situat obliqui, ne paralel al ranges del tastes, e li motion del fingres (curvation e extension) ne eveni in vertical planes, ma anc ti ci planes es obliqui. Do, por adaptar li tastatura del scrimachine al sistema de deci fingres, on vell dever transformar li tot construction del scrimachine; forsan ti ci problema posse esser soluet per electric impulsion del tip-leveros vice li mecanic.

Mi adjunte ci un esquisse del proposit form del tastatura:

It comprende se que ye mi arangeament li lítteres neplu posse esser plazzat quam ye li max mult machines in li órdine «q, w, e, r, t, z, u, i, o, p» etc.; ma secun quel principie on deve plazzar les? Nu, li sistema de deci fingres, quel vole utilisar li anatomic possibilitás del homal manus, postula que li max habil e fort fingres, li duesim (index, demonstrator) e triesim (medial) deve tippar li max frequent lítteres, e li minu habil e fort fingres, li quadresim (anell fingre) e quinesim (litt fingre) li minu frequent lítteres. Li frequentie del lítteres difere in li divers lingues; in li esquisse yo ha prendet quam modell nor lingue Occidental, in quel, secun un calculation superficial, li frequentie del lítteres es caracterisat per ti ci serie:

e, s, a, n, i, t, r, l, o, m, c, u; d, p, h, b, q, x, y, f, v, g, j, w, k, z. Do yo ha atribuet li max frequent líttere e al dextri duesim fingre (index) in su medial, e do max comod postura (demí-curvat); li líttere s, proxim frequent, al levul index in li sam postura; e li altris secun li sam principies repartit ye li divers fingres. Yo lassa íncert, si un plu util distribution vell esser possibil; p. ex. li medial (3) fingre posse esser considerat quam plu fort quam li index (2); to mey esser decidet per li psicologie experimental.

Un ulterior impediment del sistema de deci fingres ye li present construction es, que por scrir majuscules, un del du manus es fortiat abandonar su plazze súper li tastatura e presser li taste de change (taste de majuscules), arangeat ye omni sistemas levul o dextre del tastatura, u li litt fingres es situat, quel es tro debil por manipular ti pesosi taste. Por evitar to yo ha fat un tre simplic machineríe per quel on posse manipular li taste de majuscules per li pede. Yo ha ligat un corde ye li taste e ye un simplic pedale. On solmen deve tirar un poc li scrimachine vers se súper li bord del table, por que li mentionat corde ne fricte se ye li bord del table. Ma comprensibilmen ti ci primitiv construction posse esser executet plu elegant e comfortabil.

Per li sistema de deci fingres talmen perfectionat li spiritual laboreros va posser usar li scrimachine mult plu bon quam nu; lor spiritual labore ne va esser íncomodat per li serchada del just tastes!

Pri altri problemas del futuri scrimachine yo vole scrir altrivez; p. ex. li scrimachine sin claccant bruida ...

Dr. Peipers

Subventiones per Cosmoglotta

Dr. K. Schüppel-Parchim: 4,10 öS; Dr. W.: 32 RM; Gerald A. Moore-London: 10 pd; Prof. Dr. K. Asakawa-Yale University: l doll; R. Sulliger-Weinfelden: 5 fr. sv. Cordial mersías.

A. D.

Erra

In li articul «Normation» del ultim numeró ha insinuat se un erra trublant li sense; in págine 93, linea 17 de infra, ples leer: Pro to ili ne posse esser creat per resolutiones del majorité (vice: revolutiones).

Eigentümer, Herausgeber u. Verleger: Gesellschaft Cosmoglotta, Mauer bei Wien, Verantwortlicher Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing bei Wien. Druck: Milan Nedvídek, Tábor.

Cosmoglotta A 051-052 (aug-sep 1928)

//

COSMOGLOTTA

Organ mensual del Association International Cosmoglotta

Consacrat al developation, propaganda e aplication del Lingue International Auxiliari Occidental

Redaction e Administration: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien, Austria. Abonnament annual: 7 ö. S = 1 doll. = 5,2 sv. fr = 4,2 RM = 33 čsl. K

Annu VII – August-Septembre 1928 – Nr. 51, 52 (8,9)

Numeró special dedicat al membres del Ido-Congress Zürich, 2 til 5 august.

Contene

  • Psicologie interlinguistic, de Ric. Berger, pg. 117.
  • Idés directiv e principies de Ido, de Ric. Berger, pg. 118.
  • Duplic consonantes, de Ric. Berger, pg. 19.
  • Tro mult suffixes!, de Ric. Berger, pg. 120.
  • Suffix -ion, de Ric. Berger, pg. 121.
  • Obliviates, de Ric. Berger, pg. 123.
  • Apelle por solidaritá, de Ric. Berger, pg. 123.
  • Qui es li autor de Occidental?, de Ric. Berger, pg. 124.
  • Novial, de E. Pigal, pg. 125.
  • Novam e Novial, de A. Z. Ramstedt, pg. 127.
  • Un Progress?, de Albert Haldin, pg. 134.
  • Índiscret question a Senior Jespersen, de Ric Berger, pg. 125.
  • Cronica, de E. Pigal, pg. 126.
  • Criterie de L.I., de E. W., pg. 138.
  • Quelc opiniones de sviss Idistes, pg. 139.
  • Textu comparativ, de Karl Janotta, pg. 140.
  • Noticies, de E. P., pg. 140.

Psicologie interlinguistic

Ancor nu, yo memora un remarcabil articul publicat de sr Abat Dudouy in «La Langue auxiliare», julio 1914, quel exposit un fact psicologic tre curios: «Si vu discusse», scrit sr Dudouy, «con un Esperantist, vu ne have pena far le conceder li necessitá de mult reformas; strax il agnosce que Esperanto vell esser plu bon sin li acusativ obligatori, sin li plural del adjective, sin li inventet correlatives, … to es su opinion privat e li ver, nam ti-ci ne es falsat de considerationes sentimental …

Ma si vu questiona le pro quo il ne adhere a Ido, quel ha supresset omni ti desfacilitás, strax li Esperantist indignat responde: a Ido? nequande! … e poy … il comensa contestar li utilitá del reformas self, queles il quelc minutes antey trovat necessi! …».

Evidentmen to es un contradition astonant, enorm, ma quant homan! Tant homan que hodie noi constata li sam fact che li Idistes córam Occidental.

Noi conosse eminent Idistes, queles ante un annu demandat in Ido just ti reformas, queles Occidental ha realisat (precipue in grammatica e derivation). Ante 6 mensus, córam li progresses de Occidental, ti sam Idistes scrit nos que li bonitá de ti formes ne es pruvat e nu, pos nor adhesion a Occidental, ili trova que omni ti formes «es un regress»!

Yo vell posser citar Vos li casu de un excellent coidealist, quel acrimen vole absolutmen e sistematicmen vider grav defectes in Occidental. Por ex., il critica li -a por li feminin pro que un parol quam «matra» vell chocar li Italianes! Noi responde que Occidental ne have matra ma matre, pro que ti parol es ja feminin per se self e ne besona un finale feminin. — «Ergo», responde nor amico, «Occidental have exceptiones, paroles feminin ne fini per -a, quáncam ti -a indica ti sexu. Esque on posse subtener un lingue tam desfacil e ínregulari?».

«Car senior», yo responde, «ante departer in guerre, ples solmen remarcar que Vu vide li pallie in li ocul del altris» — «Senior, yo ne permisse que …» — «Yes, ples remarcar que in Ido tam regulari Vu di: «matro» e ne «matrino», quo constitue exactmen li sam exceptiones quam in Occidental …»

It ne existe plu grand surdes quam tis, qui ne vole audir.

Ric. Berger

Idés directiv e principies de Ido

Córam li rapid progresses del conception occidentalistic li secretario del Ido-Akademio sentit li beson redemonstrar li excellentie del principies de Ido. (Vide «Ido», april 1928). Noi do va anc rediscusser les.

  1. «Internationalitá del radicas (del radicas, ne del tot paroles format)». Pri li principie inter parenteses noi responde: tant plu regretabil. Un ver lingue international deve haver ne solmen radicas, ma anc derivates international, e si Ido eliminat ti ultimes per un mal derivation, to es un grand defect ne a exposir quam un principie!

  2. «Autonomie pri derivation e composition». — Ples remarcar que Occidental have anc ti avantage tam bon quam Ido. Ma li derivates de Occidental es identic a natural paroles internationalmen conosset, contra que li Ido-derivates, tro autonom, es artificial formes sovente íncomprensibil.

  3. «Unisensitá in li paroles e renversabilitá in li derivation». — Si yes, noi questiona pro quo in Ido vocabules quam «nivo, pluvo» ne seque li regules general del derivation; pro quo li resultate del action «pluvar» ne es «pluvuro», quam de «disertar» es «diserturo»? Li response es tre simplic: li regules de Couturat es tam contrari al customes del popules, que on ne audaciat applicar les partú. Do on creat exceptiones.

  4. «Fonetical ortografie» (!) — Quam exemple noi va citar li son k scrit in Ido per 3 manieres: qua, exemplo, kun; li son s anc per 3 manieres: eceso, ex; li son z per 2 manieres: exemplo (gs), rozo; anc li i consonante yes, filio, etc.

Ples remarcar que noi ne blama ti alfabet, in contrari, it esset un grand progress sur li alfabet esperantic; ma to quo noi ne admisse, es li pretension que ti alfabet es fonetic. On save tre bon que to es fals. Un alfabet fonetical in li L.I. ne es possibil pro que it vell deformar horribilmen li grafisme international e far li lingue ínreconossibil.

  1. e 6) Ci sr de Beaufront exposi principies tam elastic que ili posse pruvar omnicos quo on desira. Ili vell posser justificar omni L.I. bon o mal, secun qualmen on aplica les.

Ric. Berger

Duplic consonantes

Nor amicos Idistes es obsedet de un horribil fantom: li duplic consonantes. Por ex. li redactor de «Ido» publica que: «… un L.I. con duplic lítteres es li fonte de multissim erras e ne vell esser aprensibil ante plur-annual studias»!

Vice repetir vacui paroles, it vell esser mult plu bon regardar un poc li practica quel sol decide. Li Occidentalistes afirma e pruva que li max facil lingue ne es li max simplic teoreticmen, ma li max conform al customes del lingues national. Ergo, pro que li lingues natural have ancor duplic consonantes, un L.I. ne deve obligar li adeptes a altri acustomation. Ti adeptes va scrir plu instinctivmen fortissim, acceptar, errore, etc, quam fortisim, aceptar, erore.

To es tam ver que li presc unic errores queles on incontra in lettres idistic, proveni del obliviantie de ti reduction. Por ex. in un circulare de un redactor idistic qui usa Ido desde 10 annus, noi lee «me assertas»! Un poet idist, in li lettre self u il combatte li duplic consonantes, scrit «me essus», e ples remarcar que li verb esser es li max usat. Li president de un Ido-gruppe svissian scri ancor nos: «acceptez». Esque ti exemples inter multis ne es un decisiv pruva que Occidental seque li regules del psicologie?

It es tre amusant constatar que li unic consonantes posse esser anc li «fonte de mult errores». Sur li covriment del ultim numeró de «Ido-Francia» noi lee deci vezes li parol «dolaro». Probabilmen nor confratre ne ja conosse li exception votat del Ido Akademio: li rect Ido-parol es «dollar». Ti qui vide exceptiones solmen in Occidental, ne have témpore por vider les in Ido!

Al Idistes qui considera li duplic consonantes quam impediment por li publica, noi da li consilie releer li opinion de Mgn. Foucault, episcop de St. Dié, un venerat poet idistic. In li numeró festiv de «Idisto Katolika», de 1926, Mgn. Foucault declara que il ne aproba completmen Ido pro «li mutilation, quel sin beson es inflictet a pluri radicas latinid p. ex. a terre, ferre quande etc, queles Ido mutilat in «tero, fero, kande».

Ric. Berger

Tro mult sufixes!

Quelc Idistes reprocha a Occidental su tro grand númere de sufixes (in Ido 47, in Occidental 60). Ma ples remarcar que E. de Wahl ne inventet ni un sol, ma extraet les omni del lingues vivent con lor just sense; ergo, omni ti afixes es ja conosset de homes civilisat qui ne besona aprender les. On dit anc que Occidental have quelc vezes du sufixes por li sam idé; ma in ti casu un del du sufixes ne plu es vivent o es usat solmen in li lingues scientific. Ido anc have li sam casu con «-oida», quel sembla far duplic usation apu «-atra», e quel támen es usat in li lingue scientific. Noi do ne comprende pro quo li Idistes reprocha nos li sufixe -ment apu -age. Si Ido ne adoptet -ment, in revancha, it esset obligat adopter quam nov radicas pluri paroles logicmen derivat in Occidental mersí a ti suffix. Por ex. li «Lexique-manuel» de Guignon contene li sequent duplic radicas in Ido: abutar, abutmento; basa, basamento; detachar, detachmento; suplear, suplemento; experiencar, experimento; fondar, fundo (!), fundamento; sentar, sentimento; kompletar, komplemento; ligar, ligamento; mediko, medikamento; ornar, ornamento; sakra, sakramento; segar, segmento.

Ti exemple sufice por pruvar que ti «ínutil» suffix -ment permisse sparniar un dozen de radicas. Mani sufixes idistic ne have tam grand avantage!

Un altri suffix -atu esset anc criticat pro que «-eso» es suficent. Si yes, tande noi questiona pro quo Ido have «konkubinato» apu «konkubino» (quam nov radica) si «konkubineso» vell esser sufficent? E pro quo malgré li analogie, Ido have támen «pontifikeso», «kalifeso», ma «majorato»?

Ric. Berger

Sufix -ion

Pro que null sufix es plu international quam -ion, on posse esser astonat que it ne existe in Ido, etsi venit mult propositiones por introducter it. Ja in 1909 (vide «Progreso», II, 22) Dr Boubier, prof. in li universitate de Genève, exposit su necessitá talmen: «Yo esset sovente frappat del internationalitá del suffix «ation» in li paroles scientic. Studiante plu profundmen li question, yo esset convictet que li scientistes absolutmen va besonar e voler conservar ti sufix, quande ili va far li divers lexicos scientic. In general on posse dir que li sufix «ation» es usat con li signification: action expresset del radica verbal.» Ti excellent proposition de un scientist ne esset discusset del Ido-Akademio pro que it vell har obligat li change del esperantic base, … li sam argument quam por mult altri ameliorationes necessi.

Ma li formes international es tro potent por esser tacet long témpore e comprensibilmen li suffix -ion ne tardat reaparir. In «Mondo» esset publicat recentmen mult propositiones, ma quam monstra tre bon sr Gerald A. Moore in «Mondo» marte 1927, «… pro li Esperantan base de Ido ti vocabules vell esser totalmen ínregulari e sin logical relation, … si on desira adopter li vocabules in -ion sembla que es necessi haver verbes in -ar (educar: education), in -ir (definir : definition), in -er (expresser : expression; adopter : adoption)».

Ci es li node del question: Si Ido vole adopter li sufix max international e max usat, it es obligat acceptar li solution de Occidental e abandonar li base Esperantic. On comprende to que li ductores de Ido sercha omni sortes de objectiones, queles monstra solmen que li suffix -ion es por Ido quam li uves por li fox: tro verdi! In «Ido», febr. 1928, sr de Beaufront explica que si -ion ne es admisset, to es pro que -ion significa tande action (p. ex. abolition), tande insecte (papilion), e tande person (histrion = comediant)! Ma contra ti argument null sufix vell posser resister! Pro quo Ido adoptet li suffix «-il» malgré «gentila, humila», li sufix -in malgré «mashino, origino, magazino» etc, li suffx «-ul» malgré «kanulo, primulo» etc, li sufix -ur malgré «inauguro, kurbaturo», li sufix -ier malgré «frontiero» etc? Si li objection de sr de B. vale quelc-cos, it es ínpossibil prender quelcunc sufix in li lingues national pro que ne existe un sol quel ne have pluri senses si on vole bon serchar. Factmen malgré «papiliono e histriono», li sufix have un sense general corespondent al suffix -o e -ado de Ido por li action, quam sr Boubier ha bon monstrat it. Un altri argument de sr de B. es vermen astonant: Autores pruvat que -ion ne es bon, per … ne admisser it inter li multi sufixes de lor sistemas! Noi responde que, in contrari, -ion deve esser tre bon pro que li max mult autores de L.I. adoptet it. Pro quo serchar exceptiones vice li majorité?

Finalmen sr de B. afirma que -ion da paroles tro long e que «noi deve evitar formes repugnant pro ínutil longore e desbell ponderositá». Si yes, yo questiona pro quo, ante quelc mensus (in «Idisto Katolika», dec. 1927), sr de B. denove publicat un articul de Couturat con li noticie sequent: «Pro li form international: evolution, involution, tam frequent usat del scientist, e pro li necessi derivates: evolution-ism, evolution-ist etc, li Ido-Akademio substituet li paroles «evoluciono, involuciono» a «evoluc, involuc», chocant li scientie e minu bon comprensibil. It anc viceat «subvenco» per «subvenciono» («subvencionar») quam plu clar e strax comprensibil quam «subvenco» («subvencar»). Anc li paroles «subvencionanto, subvencionario» es plu bon quam «subvencanto, subvencario».

Esque sr de B. ne vide que li vis-punctu de Couturat justifica paroles quam redaction, diferentie etc vice: redakto, difero (pro redaktional, diferential). E támen ti paroles es minu long quam «subvencionario» quel il aproba!

Ric. Berger

Citate

[quote, H. Ford]


Si noi possede hodie comod medies de transporte, — to veni de to, que li popul esset pret expenser pecunie anc por íncomod medies de transporte, e talmen lassat maturar li sistema.


Obliviates

«Li opinion de sr Guignon e de me es, que «dub» es un heredage de Esperanto quel escapat in li revision del talones, secun queles esset composit nor unesim vocabularium sub li controla del comission permanent». Talmen scri sr de Beaufront, li secretario del academie idistic in «Ido», may 1927. E tande il proposi li just radica: dubit, sin dir que il prende it de … Occidental.

Pro que sr de Beaufront comensa li revision del Ido-vocabularium, noi humilmen fa remarcar le que «dub» ne es li sol obliviat e que mult altri radicas anc escapat; p. ex. «sen» e «se», queles es minu international quam sin e si (Si Esperanto ne posset adopter les, it es pro li accusative de «si», pronómine personal, ma tal impediment ne existe in Ido); «nek» es minu international quam ni e «ni», pronómine, minu quam noi, etc.

Quam altri heredages de Esperanto noi vell posser anc citar li suffixes: -ulo, -ema, -inda, -ilo, -uyo, -ega, queles es inventet, contra que li suffixes -o, -aci, -bil, -or, -uor, -essim es ja conosset de milliones de homes.

On vide per ti exemples que existe in Ido mult formes plu important quam «dub» queles besona esser «revizata»!

Ric. Berger

Apelle por solidaritá

«L’ Informisto», organ del belgian Idistes, publica un apelle al Idistes pro que li edition del «Gramatiko detaloza» «ha inmerset por pluri annus in dolores e desfacil situation un ex nor max brav combattentes».

Desde long témpore noi conosse quant devoet es sr Meier de Esch-Alzette (Luxemburg) por li afere del L.I. e, etsi noi ne adplu es in su camp, noi compate le pro su doloros situation.

Ma noi questiona: quant ínutil sacrificies e penas on vell har evitat si, in 1907, li Delegation vell har proposit al mundlinguistes un ver lingue international, simil a Neutral reformed, vice un Esperanto ínsuficentmen ameliorat, un compromisse, quel ne contentat ni li Esperantistes, ni li progressistes. Talmen on perdit 20 precios annus, li témpore e li pecunie de mult devoet idealistes. E hodie, ti errore noi paya!

Noi questiona: pro quo li important Memorandum, quel sr de Wahl misset al Delegation in Oct. 1907 e quel indicat li sol just via a secuer, restat in li archives del Delegation sin esser studiat? It contenet támen li ver principies del futur international lingue e vell har evitat un ínfelici experientie.

Ric. Berger

Qui es li autor de Occidental?

Edgar de Wahl, nu professor de matematica e fisica in Reval (Estonia), es un erudit, qui conosse 12 lingues de Europa, e festat su 60-ésim anniversarie li 11 august 1927. Unesimmen adept de Volapük, il adheret a Esperanto pos su aparition in 1887 e indicat a Zamenhof quelc erras in su lingue, p. ex. li temporal correlatives «tian, kian, ĉian», queles colidet con li acusativ del demonstratives «tia, kia, ĉia»; e Zamenhof strax mutat «tian, …» in «tiam, kiam, ĉiam».

Pos Zamenhof e Grabowski (ambi morit) de Wahl es li 3-esim autor de un librette in Esperanto. Ergo, on posse dir que de Wahl es li max ancian Esperantist vivent.

In 1894 Zamenhof proposit a su adeptes important reformas simil a Ido, reformas repulset per 157 voces contra 107. Remarcabil es, que sr de Beaufront e sr Ahlberg votat contra omni change. Tande E. de Wahl abandonat Esperanto, tro artificial por il, e il comensat laborar vers li direction naturalistic, sempre corespondent con altri mundlinguistes, precipue con Lott, de qui li final sistema «Mundolingue» debi mult ameliorationes a de Wahl.

In 1906 E. de Wahl publicat un project «Auli» (Auxiliari Lingue International), quel ja havet li aspect de Occidental ma ne su regules de derivation, quel esset decovrit solmen plu tard e poc a poc. Quande in 1907 li Delegation apertet concurs inter li projectes de L.I. por adoption del max bon, E. W. mult auxiliat li ingeniero Rosenberger a ameliorar Idiom Neutral quel esset presentat sub li nómine de «Neutral reformed» al Delegation, quel finalmen selectet Esperanto, «pro su grand difusion». E. W. self misset al Comité del Delegation un memorandum quel indicat li ver principies del L.I.: naturalitá e regularitá, supression del formes inventet.

Pos li publication de Ido, E. de Wahl strax indicat li defectes de principies e de detallies. On corectet solmen un poc de ili secun su criticas, precipue li prefixe mal- esset viceat per des-.

On vide de que li 3 cardinal lingues international: Esperanto, Idiom Neutral e Ido debi important ameliorationes a sr de Wahl de qui li principies sempre plu triumfat.

Finalmen, in 1922, vidente que li question del L.I. devenit important til atraer li atention del Liga de Nationes, E. de Wahl decidet presentar li resultate de su 30 annus de cosmoglottic investigation in un sistema complet sub li nómine de Occidental. Sin capitale, sin dictionarium, sin grammatica, li propagation esset restrictet in comensa che quelc circules de Idistes progressistic, per li micri jurnal «Kosmoglott». Mersí a su sol qualitás intrinsic, li lingue ganiat adherentes e in 1927 un gruppe de ingenieros viennes, organisatores del unesim congress de Ido in 1921, qui per li organ «Cosmoglotta» comensat un sistematic propagande e desarmat poc a poc li prejudicies del progressistic mundlinguistes.

Ric. Berger

Novial

Li majorité de nor letores idistic ja es informat pri li aparition del project Novial de prof. Jespersen. Noi ancor ne ha publicat un recension pro preca de sr J. atender til publication de su detalliat libre redactet in lingue angles. Etsi in li momente ti libre ancor ne atinget nos, noi támen inserte in li present numeró li relatent articules, anc pro que interim sr J. ja comensat propaganda por su sistema per altri publicationes. Quande noi va har recivet li ovre angles con su motivationes noi ancor un vez va presentar in li págines de nor jurnal un response, ex li plum de senior de Wahl.

In su public epistul in «Mondo» nr 209, sr J. confesset que il ha aprendet ne solmen de Zamenhof e Couturat, ma anc de de Wahl.

Max grand li influentie de Occidental es remarcabil in li derivation verbal de Novial. Ci nu anc li tema verbal fini per un vocale, a quel es adjuntet p. ex. li solmen consonantic finales participial: -nt e -t. Sr J. ha compilat a un multicolori mosaic li derivation de Occidental con su «fonetical» ortografie. On remarca misstilies e anacronismes, quam «sivilisatione (civilisation), sosialisatione (socialisation), vivasi nationalisatione (vivaci nationalisation), sent diferentiationes (cent diferentiationes), i. e. paroles con aspect de cap de «Janus bifrons», regardant in avan al futur e in detra al passat.

Sr J. aconosse li avantage del renunciation pri li fix sense del finales grammatical. Fortunosimen il totalmen ha abandonat li rigoros mediat verbisation denominal e li quasi-matematic schema del «renversebleso», quel adver esset laudat de Dr. Couturat quam un del max splendid qualitás de Ido.

Novial adopte li suffixes de Occidental: -ari, -aci (-asi), -isa(r) -ifica(r); ma it conserva de Esperanto-Ido: -ilo, -eso, -aro. Novial repulse li Esperanto-Ido-suffix -ega (decapitat grec mega) e prende -isi, i.e. -issim con amputat m. -arie have li sam arbitrari restrictet sense quam Ido -ario.

Li consonantes p e c in li latin numerales sept- e oct- ha assimilat se in li romanic lingues a -t. Conform a ti process Occidental have: set e ot. In Novial noi trova: sep e ok, ex Esperanto-Ido e contra li leges fisiologic pri li mutation de sones. Li Novial paroles: patron (= de patre), homan (= de fémina), homesen laboros (= labores de homes) es simil al famos images vexativ e charades de Esperanto: maskulino (= mascata), foresto (= absentie), sesono (= sixesim) etc.

Prof. Jespersen critica li semblant exceptiones de Occidental, quo támen ne posse impedir le usar por li participie de presentie: -ent pos -i-, -u-, apu -nt pos -a-, -e-. Ma li regul de Occidental pri li pronunciation de c (ante e, i, y: ts, in altri casus k) secun prof. J. es tro desfacil e il prefere deformar li customat scrition de un imens númere de frequent paroles international: sentimetre (cm), sosial (social), konserte (concert) etc.

In Novial simil quam in Occidental on accentua li vocal ante li ultim consonante. Ma li síllabes de flexion es ínaccentuat. Do omni hom in li parlada, ante distribuer li accentu, deve pensar esque li ultim síllabe es un flexionale o ne. Noi ci ne vole disputar esque ti ci regul es condamnand in un L.I., ma noi solmen demanda que on mey mesurar per li sam metre li desfacilitá anc del regules de Novial ante proscrir li sistema de Occidental. Noi opine que por li ordinari hom li duesim regul de accentuation in Novial es plu desfacil quam li simplic tal de Occidental pri li pronunciation del c. Li facilitá del altri regules de Novial, apartmen del derivation, chascun self va constatar, comparante les con tis de Occidental. In céteri punctus noi torna li attention de nor letores al scientific tractate de nor secretario del Comité Explorativ Mag. A. Z. Ramstedt, filolog comparativ, in li present caderne.

Si sr J. ante publication vell har experimentat su sistema durant quelc annus (e por autor de un mundlingue to vell esser li minimal deventie) il self vell trovar, quel del principies del du divers directiones (schematisme secun Esperanto e naturalisme regularisat secun Occidental) es conciliabil, sin detriment al homogenitá e practicabilitá del idioma. Li practic aplication monstra que un verbal sistema secun ti de Occidental sta e cade con li etimologic ortografie.

Etsi forsan li nov ovre de prof. Jespersen va mem augmentar li cáos nu reyent in li camp de Ido, yo tamen espera que li libre del conosset anglist va evocar por nor comun idé alcun interesse in li neutral publica quel til nu ancor crede que li mundlingue es o Esperanto o Angles.

Noi do deve expresser a sr Jespersen (qui in li sequent annu va atinger su 70 annus) nor mersías, pro que il ha interprendet li labore scrir li protocolle de su idés captet desde li exflorescentie de Ido.

E. Pigal

Novam e Novial -- Du nov projectes de lingue international

In li ultim mensus ha esset publicat presc ye li sam témpore du nov projectes: Novam — de Sr G. Touflet, Paris, e Novial — de prof. O. Jespersen, Copenhagen. Proque ambi essentialmen vole esser ameliorationes de Ido, quel ya in su órdine esset un reformat Esperanto, ambi monstra un interessant similitá. Novam ha esset presentat per un jurnal «Novam – Gazeto Internasiona», de quel du numerós ha aparit (marte e april 1928, contenent letura e grammatica). Novial ha esset introductet per articules in «Mondo» e altri idistic jurnales, in li presse de Scandinavia, e per un libre in li dani lingue, «Et Verdenssprog» (Pios Boghandel, Copenhagen, 74 pag., 1 D. Kr.). Noi saluta ti du nov projectes quam signes de to, que li interesse por nor nobil idé sempre vive che divers nationes. Ma ye li sam vez noi ne posse celar nor regreta pri to, que ili ne contribue al solution del problema, ma al confusion del present situation. Ti desilusion relate specialmen a Novial, proque it ya ha esset anunciat ja de long in ante de su autor, mem córam li grand publica, e it ha esset expectat con grandissim interesse de omni interessates, queles ha esperat que it va adportar nos alquicos nov. Pro ti publicitá noi es fortiat tractar li projectes ci. Ambi sembla ancor esser in stadie de elaboration, ma to quo ja es publicat, da nos sufficent materiale e motive por declarar nor desinteresse.

Etsi on senti in ambi projectes li influentie del idés del naturalisme, ambi es evident productes del mecanic-schematic scole, quel ha productet tam grand númere de lingues. Li structura de tal lingues depende ya essentialmen del desir del autor: «sic volo, sic jubeo». Ma it es clar, que si ne existe altri criterium quam li decides e desires de quelc individues, on posse crear un imens númere de lingues, nam apen du homes have li sam pensas. Li unitá, quel noi omnes desira, resta ínobtenibil per tal metodes.

Ambi autores appari quam reformatores del ortografie. lli ne es content con li actual scrition del international paroles, specialmen li duplic usation de c. Sr Touflet prescri c e s, Sr Jespersen k e s. Novam scri: consernant, ma Novial: konsernant (Occidental: concernent), Novam: sivilizo, serta, Fransa, Novial: siviliso, serti, Fransi, seso (Occidental: civilisation, cert, Frances, cessa). Noi vide in Novam tal scritiones quam cener (German: kennen), ercener (G erkennen), cezo (Occidental: caseo), cem (Occidental: quande), ci (Occidental: qui), ma cc es exceptionalmen pronunciat x: acceptar, accelerar, succesar, u Novial have regularimen: tu aksepta, tu akselera, tu suksesa.

Pri li vanitá de tal reformas in li scrition de international paroles, antequam simil reformas es fat in li grand cultural lingues, ha esset scrit pluri articules in nor jurnales. On posse far ortografic reformas in vivent national lingues, nam tá on ya have li existent pronunciation quam normativ, ma in un artificial LI, quel ancor ne es parlat, un tal base de referentie ne existe. Lu normativ va esser li desir de un individue pri li pronunciation e scrition de international paroles, un tro debil base. On posse constatar un internationalitá de scrition, ma absolut ne un tal de pronunciation.

Comprensibilmen li intention del autores ha, esset far li scrition del paroles plu facil. Ma secun nor opinion ili ha fat li lingue plu desfacil. Li reformatores va esser fortiat prescrir un nov ortografie por milles de international paroles, sciential terminologie, nómines; e li usatores va esser fortiat obliviar li acustomat scrition e aprender li nov. Advere prof. Jespersen permisse traditional scrition de geografic nómines, un eclatant pruva que li question have anc su practic látere, ne solmen teoretic. Ma li cose have anc un estetic látere. It es conosset que li non-romanic scrition per k e s de romanic paroles, es repugnant por li romanic popules e por li angleses («the German Kultur»), ma li usation de c totmen ne es to al altri popules, quo monstra li predilection de germanes e scandinaves usar c vice k in nómines: Carl, Conrad, Campe, Cassel, etc. Anc Novial es essentialmen romanic in su vocabularium, e li scrition per k e s pro to da it un «barbaric» aspect. — Ambi ne audacia usar ni duplic consonantes, ni li líttere y quam signe por vocal, prof. Jespersen mem ne li líttere z.

Concernent li grammatica, ambi autores ha concentrat special attention al pronómines. It existe un abundantie de inventet formes. P. ex. li personal e possessiv pronómines: Novam: pers. pron., subj.: me, tu, vu, lu, le, lo, ni, vi, li, uli, eli, oli; obj. (facultativ): mi, te, vo, lur, ler, lor, vir, etc.; poss. pron.: mea, tua, vua, lua, lea, etc. etc. Novial: me, vu, le, lo, la, lum, nus, vus, les, los, las, lumes (abreviat lus); obj. (facultativ): mem, vum, lem, lom, lam, lum, nusem, vusem, etc. poss. pron.: men (existe un casu genitiv per -n), vun, len, lon, lan, lumen, nusen, vusen, lesen, losen, lasen, lumesen (abreviat lusen).

Li intention de prof. Jespersen ha esset obtener ne solmen absolut regularitá che li pronómines ma anc li sam flection quam che li substantives. To sembla nos un exageration del importantie del regularitá. In realitá it es pret paroles, queles un aprendent e parlant deve memorar e usar, ne radicas plus afixes, e it es un cose conosset (vide p. ex. E. Tegnér: Språkets makt över tanken), que schematisme ne auxilia li aprension. Li homan memorie besona firm punctus por adherer, e just pro lor ínperfectitás e ínregularitás li natural lingues da nos plu secur adhesion por li memorie.

Li nov projectes difere concernent li conjugation: Novam tende a un sintetic: amer, aman, amed, amar, amud, hav amat, had amat; Novial a un analitic: tu ama, ama, did ama (o ámad), sal ama, vud ama, ha ama, had ama. Curios es li passiv de Novial: bli ama, blid ama, etc. Si internationalitá e comun europan lingual usu have alquant signification, on certmen deve preferer li conjugation de Occidental. Null europan lingue constructe perfect e passiv per auxiliares plus tema verbal, quam in Novial es proposit, ma omnis usa perfect participe, anc li scandinavic lingues, queles di: bli älskad, e ne bli älska. Li infinitive de Occidental «amár» es certmen mult plu bon quam «tu ama». Li accentuation sur li tematic vocale auxilia li memorie e conservation de it, -r quam inf.-signe es panromanic e conosset anc in german e slavic verbes: G telephonieren, Sv telefonera, R telefonirovat’. It es a observar, que anc Novial ha introductet tematic vocales che li verbes, e ne tri quam che Occidental, ma quar: tu ama, tu voli, tu rupte, tu distribu. Qualmen it va esser possibil memorar ti quar ínaccentuat vocales, queles bentost va devenir ínclar e confuser se, es un problema. In Novial on posse formar sintetic conditionales per -ud: povud, musud (mus = Occidental: deve), esud, ma solmen che li auxiliares, nam qualmen acter che li verbes ye -i e -u: expediud o expedud, distribuud o distribud (in quel casu pret. = cond.). Novial have volud (de un tema voli) ma volient. Si on ne oblivia, que li max mult verbes es romanic, anc in Novial, on deve preferer un excellent romanic auxiliare por li future: va amar, in vice de «sal» (G soll), A shall o «vil», queles anc ha esset proposit, nam tis es, in ultra, motiv-accentuat in li germanic lingues, quo «va» ne es. Quam on vide, in comparation a Occidental li conjugation de Novial ne es solmen plu ínnatural e arbitrari, ma anc plu desfacil e ínregulari. — Novam ne conosse diferent tematic vocales, e pro to ne posse formar li índispensabil verbal substantives e adjectives: amator, finition, definitiv.

Yo da ci infra curt textproves:

NOVAM: Lua mala situo moje hud sat nolem decovrat si lua jemanta voco ne hud revelat li yeste aftenone al New York Herald per il telefono. «Come vu prenar por sender mi un reportoro? No, me nur bezonan algiu por fraternizar, otra ca un garsono».

NOVIAL: Un objectione kel bli ofte fa konter konstruktet lingues es ke les pove nulitem es tam boni kam li natur-lingues. Es ver ke novial non es tam richi kam anglum, non tam eleganti kam fransum, non tam vigorosi kam germanum, non tam beli kam italianum, non tam nuansosi kam rusum, non tam hemali kam nusen patriali lingue.

Li libre de prof. Jespersen contene curt criticas de Volapük, Esperanto, Idiom Neutral, Ido, Latino sine Flexione e Occidental. Latino sine Flexione il rejecte absolut, e it es interessant notar, que il attribue li fiasco de Ido a du causes: 1) li principies del max bon auxiliari lingue ne esset tractat «til fine suficent scientialmen», 2) li comité e li «Akademio» de Ido ne esset suficent autoritativ. Pri Occidental prof. J. di, que null project pos Esperanto. e Ido posse mesurar se in importantie con Occidental. Ma il tamen ne es content con Occidental e critica it sur presc tri págines. Un bon critica es sempre salutat, si it monstra ver mancas, ma li critica de prof. J. monstra miscomprension del cose criticat o es ínjust.

Il questiona p. ex., «Pro quo ne grandore, si on have longore?». In li german e svedi claves de Occidental es mentionat grandore precis apud longore. In Occidental existe li suffix -ore, quel, addit a adjectives, indica mesura, grandore ne un qualitá in general, just quam in li paroles grandore, longore, altore, largore; -ess indica qualitá drasticmen emfasat o in traductet sense: grandess, altess, finess, richess; -tá es li suffix por qualitá in general: granditá, altitá, finitá, etc. e ti, qui ne pensa it necessi distinter inter -tá, -ore e -ess (queles es internationalmen conosset sufixes) posse sempre usar solmen -tá (ti, li max international sufix, manca in Novial). — Il di, que Occidental es desfacil pro tis, qui ne ha ductet linguistic studias, proque p. ex. ja in li alfabete c have duplic valore. Noi pensa que to es un cose conosset ja in ante de omni cives del germanic e romanic nationes, qui posse scrir e leer, mem li danes ne deve esser linguistes por posse leer p. ex. citron e creme.

Al remarca de prof. Jespersen, que it ne es rational postular, que on deve saver pluri lingues por aprender un auxiliari lingue, noi vole dir, que it es anc nor opinion. Ma it sembla nos, que it ne es rational suposir que on ne conosse su matrin lingue, e ínconsequent li un moment suposir, que li homes save presc necos, p. ex. null cultural lingue o null existent international paroles e lor scrition, e li altri, que ili conosse «radicas» e «afixes», queles ya es electet, anc in Novial, in conformitá a ti ultim suposition. Li existentie de du simileant prefixes: ín- (accentuat, negation), e in- (li preposition quam prefix) es un fact, quel on posse regretar, ma ne negar. Ili es ambi international, e quo es international on ne posse evitar. Mem Novial have les, ma secret: noi trova li parol «inosent», to es comprensibilmen ín-nocent (G harmlos), quel in Occidental es un totalmen regulari derivate, clarmen explicat secun li regules de Occidental; ma in Novial it sta isolat, sin coherentie, in su ínnocentie demonstrante, que li lingue ne cuida pri arbitrari decretes.

In Occidental noi have li max natural e regulari derivation: logic, logico, logica; grammatic, grammatico, grammatica; critic, critico, critica, criticar. (Li síllabe -ic- es ìnaccentuat). Qualmen nu aspecte ti paroles in Novial? Kritíke = critica, kritikiste o kritikére? = critico, kritiki o kritikal? = critic e tu kritika = criticar. In vice de criticisme, quel es in Occidental regulari derivate con natural pronunciation, Novial deve haver o kritikisme, quel es ínnatural, o kritisisme, quel es ínregulari, un parol isolat, demonstrante, que li alfabete de prof. J. sempre va ducter a complicationes e arbitraritás.

A li in omni punctus superior sistema de Occidental prof. J. fa ti remarca, que on ne save, esque logica significa un feminin logico o un scientie. Qualmen li povri lingues italian e hispan posse exister, essent in li sam maniere ambigui?

Prof. J. cita, quam exemples de to, que Occidental malgré su tendentie a natural derivation possede mult «ínnatural formes quam scrition, analisation, interprension, descovrition». Scrition es scrit in It. scrizione, ma pronunciat in sam maniere. Esque I. «scrizion» es ínnatural? O esque Occidental «scrition» pro li t es ínnatural? In ti casu, quant paroles es natural in Novial? Quo concerne analisation, noi comprende necos. In Occidental on usa analise, e mem si on scri analisation, pro quo ti parol, quel existe in li anglesi lingue in li sam form e sense (vide p. ex. li conosset grand «Twentieth Century Dictionary» de Chambers e altri autoritativ lexicos) es ínnatural? Interprension es derivat de inter-prender (F entreprendre) e si It. e Hi. have. p. ex. a-prension de a-prendere, pro quo ne inter-prension de interprender? Ja in Lat. on format prehension de prehendere, de quel li modern form es prender. Descovrition es derivat del verbe descovrir (F decouvrir, A discover, I scoprire, H descubrir) e si natural lingues ha format tal derivates quam I scopritore e H descubridor, pro quo Occidental ne posse haver descovritor e descovrition, sin que on considera les quam ínnatural?

Li principal remarca de prof. J. contra Occidental es to, que it ne es suficent regulari. Quo es regularitá? Si ti postulation pri regularitá significa, que on deve posser formar paroles secun li regules dat in li grammatica del concernent lingue, quo ha fat prof. J. pensar, que on ne posse formar regulari nov paroles in Occidental? In ti respect Occidental have precis li sam possibilitás quam Novial.

Ma contentar se solmen per un tal regularitá, vell esser povri. Vermen regulari es un tal lingue, in quel ti paroles, queles on in fact usa, e deve usar in international lingue, es format conform al regules del grammatica. Ja in li curt textus dat de prof. J. il ha devet usar tal paroles quam «tendentie», «diferentiatione», «inosent» e plu on va scrir Novial, plu international paroles on va esser fortiat inducter. Mult milles de ordinarissim paroles va esser strangeres, ínregulari derivates secun li grammatica de Novial, ma regulari secun li grammatica de Occidental. «Tendentie» es in Occidental regulari derivate de «tender», ma un ínregularitá o un strangere in Novial, e in sam maniere anc li altri citat paroles. Noi vide in Novial un parol «emperere» in vice de Occidental «imperator», quel Novial ne usa, ne possedente li sufix -or. Novial anc ne posse derivar imperatori, imperativ, ma deve haver o emperali e emperivi, o introducter li índispensabil parol imperativ quam contrabande. In Occidental noi have «imperia» regularimen de imperar (sam quam dominia de dominar, regnia de regnar etc.), ma ci Novial denove deve haver o emperia, emperialisme, emperialist, emperialistali o introducter li formes de Occidental «imperia, imperialisme, imperialist, imperialistic», sin conexe con li cardinal parol.

Si li LI va esser un ver cultural lingue, e ne solmen un code por expresser li simplicissim besonas, it ne posse omisser li ja existent international vocabularium. Ma ti lingue, quel ne have international derivation, anc ne have international paroles; e si it ne have international paroles, it es fortiat crear arbitrari nov expressiones, e quo es gravissim, rebaptisar li tot terminologie del scienties e tecnica — un labor de Sisifos, ínutil e van. Existe anc li expedient de Zamenhof: instituer un «§ 15», t. e. tra un detra-porta permisser un invasion de international paroles, quam «strangeres» — international paroles quam strangeres in un international lingue! Quo on vell dir pri un dani lingue in quel li dani paroles es tractat quam exceptional strangeres? Quam regulari, propri parol Novial ne have p. ex. separator — ma separilo, ne duplicate — ma duoplate, ne reduplication — ma riduoplo, ne essential — ma esali, ne qualitativ — ma qualesivi, ne armatura — ma armisure, o simil formes in milles e milles. Ma li publicat textus de Novial monstra, que li autor vole permisser anc li international formes, queles ergo va esser in Novial ínregulari exceptiones. Noi posse constatar, que si Novial vole esser regulari, it va esser ínnatural, e si it vole esser natural, va esser ínregulari. Li intention del autor de Novial hat esset presentar un lingue plu regulari quam Occidental, in realitá su lingue es mult vez plu ínregulari.

Li labor del modern interlinguistica es triplic: tecnica, scientie e arte. Li project de prof. Jespersen monstra nos, que il ha dat attention exclusivmen al tecnica, e habilmen utilisat li fructes e metodes de anteyan interlinguistes. It vell joyar nos grandissim, si prof. Jespersen, con su rich e profund filologic erudition, vell participar in li scientic exploration del material base del LI, li existent international vocabularium e comun linguistic fenomenes. Interlinguistica es anc arte, li estetic látere ne posse esser negliget. Noi opine, que ti lingue, quel vole devenir li commun spiritual vehicul por li nationes del occidental cultura, anc deve star in contact con lor lingual customes e aspirationes e esser atractiv por lor lingual sentiment.

A. Z. Ramstedt

Un Progress?

Li aparition de Novial demonstra li superioritá e vivicapabilitá del idées de Edgar de Wahl, detalliat e exposit in li annucolectiones de Kosmoglott desde 1922. In quelc detallies Novial apare quam un plu minu bon imitation de Occidental, un Occidental in un nov edition. Támen it es tre dubitabil que ti nov edition anc es un amelioration.

In li autor de Novial, li ancre multannual scientic de Ido, noi posse vider un partialmen converteto, qui per su project public ha confesset, que li via de il til nu sequet ha esset mal selectet.

Li finale -a ne plu significa li adjective ma li genere feminin, li -s ne plu un finit verb ma li plurale, li -i ne plu plurale ma li adjective.

Ma quo es quasi un coronation e sanction de principies de Occidental, es li aplication complet del conjugation analitic. On posse respirar plu facilmen ne plu vidente tam monstruos e strangi formes quam skribesas, skribabis, skribesabis etc; noi vole esperar que tal formes bentost va desaparir por etern, ili ne apartene ad un lingue quel vole nominar se international.

Apare me que per su Novial li partú conosset e estimat linguist plu ha nocet quam subtenet nor comun idé. Necos de novitá valorosi in su project posse defender li tro temporan publication: in contrari, li novitás til nu publicat on totmen ne posse laudar. P. ex. li elimination total del partú conosset e international usat líttere c. Per un tal exilation on es fortiat continuar li mutilation de conosset international paroles til ínreconossibilitá e rupter heredat customes. Un international pronunciation ne existe. Quam long va it durar til in li conscientie va ear li conception, que ne li pronunciation ma preferabilmen li scrition e ortografie es international? Pro ínegal pronunciation on totmen ne have li jure anihilar li scrition usat in li tot munde. Novial possibilmen oferta quelc vidpunctus util a imitar. Malgré to it támen deve esser dit que Novial ha semat malherbe in li suficent desfacil cultivat agre del interlinguistica, havente causat ne altricos quam un statu de iritation inter li ánimes íncert e hesitant.

Albert Haldin

Indiscret question a Senior Jespersen

Quande sr Jespersen, President del Ido-Academie, proposit in 1909 vicear «sed» per «ma», il dat quam argument to: «sed» es usat nu in necun vivent lingue; it have li desfacil son d quem mult nationes ne posse pronunciar corectmen in fine de paroles: li russes, li germanes e li danes invariabilmen di set vice sed (vide «Progreso» II p. 14 e anc mi «Ido justifié, p. 28). Ti ultim linguistic principie esset por sr Jespersen tam important que il menaciat demissionar del Academie si «ma» ne esset strax adoptet (Factmen sr J. demissionat quam presidente li sequent annu pro li finales «-as, -is, -os»). Tre in colere, sr J. questionat Couturat, quel oposit se al changeament de «sed»: «Esque li Ido-Academie reconosse yes o no li principies scientic del linguistica?»

Ma, sr Jespersen, si li «scientic principies» del linguistica ne permisse adopter un finale «-ed», quel mult nationes ne posse pronunciar correctmen, tande Vor perfect per «-ed» in Novial es mal, tre mal! Mult nationes va pronunciar: me eset, me propagat, e sr J. va esser fortiat denove demissionar de su futur academie. Pro que sr J., quam il self confesse it, mult aprendet de sr de Wahl, yo vell consiliar le prender de il ancor su perfect per -t, e scrir: me esset, quo es conform al max facil pronunciation del «mult nationes».

Ric. Berger

Citate

[quote, Lincoln]


Vu posse dupar li tot popul durant quelc témpore, e un parte del popul durant li tot témpore, ma vu ne posse dupar li tot popul durant li tot témpore.


Cronica

S.A.P.O. (Sviss Association por Occidental) sub li energic duction de president sr Ric. Berger e secretario sr Fred Lagnel desde su fundation ha fat admirabil successosi labores. Li Association edite por su membres un mensual «Bulletin de S. A. P. O.» (actualmen consacrat precipue a discussion del question: Ido e Occidental). Adplu ha aparit divers folies volant, documentes (til nu: 1) Aux amis de la L.I., 2) Pourquoi l’Occidental emploie-t-il des accents?, 3) L’Occidental a-t-il trois infinitifs?, 4) Pourquoi l’Occidental conserve les doubles consonnes), adplu: Correspondentie inter Ric. Berger e L. de Beaufront e inter Ric. Berger e L. Leau, Raport de A. Creux pri Ido e Occidental al Romanda Ido-Societo etc e un «Cours d’Occidental par lettres leçons» (til nu: 2 lettres). Pro manca de loc noi ci ne posse raportar plu detalliat pri omni ti tre interessant e propagativ editiones de nor nov brav colaboratores. Noi invita nor letores qui desira reciver li folies, misser adminim 2 francs sviss al: Occidental-Buro Fred Lagnel, Chapelle (Vaud), Svissia; Postchec-Conto: II. 1969.

Cosmoglotta in Mauer bei Wien havet li visita de du extern samideanes, li 5—7 mai de sr Dr. Ing. Arthur Wormser-Frankfurt a. M. (autor del Ido-lexico «Mashinelementi e ordinara utensili»), li 22—26 junio de sr cand. med. Bengt Hammar, president del Ido-Club Stockholm.

«Der Fremdsprachler» (jurnal por cultivation de lingues, administration: Franz Wessel, Berlin No 18, Landsberger Str. 113), juli, publicat un articul propagativ por Occidental: «Evolution del idé de Lingue International», con textus comparativ in Esperanto, Ido e Occidental. Li maniere de propagande es tre impressiv e totalmen nov por li neutral publica; ad saver, li articul es scrit in Occidental self e sublinea li fact que «Occidental es inmediatmen comprensibil a omni hom de occidental civilisation». Quel del artificial lingues nu va posser imitar ti maniere de propagande iniciat per Occidental?

«L’Idée libre», Conflans Honorine, raporta pri li brochure «L’Occidental, Langue d'intercompréhension immédiate» de L. M. de Guesnet.

Anc «Heroldo de Esperanto», nr 22, contene un curt noticie pri ti aparition e pri «Occidental-Bulletin» (Ocasional Circulare pri Mundlingual afferes, de Ferguson Press, Jeffersonville, Indiana, USA). Sr T. J. rejeta li criptogrammas «nepri, malanigi, obligi», por queles Esperanto have li international formes «persisti, ekskludi, multipliki». Por li du ultim on trova in Esperanto adver: «eksigi» e «multopligi».

Intern del organisation de UEA (Universala Esperanto-Asocio) ha eruptet un revolte. Li chef delegat de UEA por Francia, Georges Delanoue (4, rue Charles-Divry, Paris XIV) contra li precie de 1 sviss franc por 6 exemplares, dismisse «Al la Esperantistaro» public circulares printat con sensational «revelationes». Il cita alarmant verdictes de conosset esperantistes de divers landes, delegates e membres del Esperanto-Academie (Dr. P. Corret-Paris, M. W. Page-Edinburgh, Prof. Dr. Vanverts-Lille, Jaume Grau Casas-Barcelona, Prof. Cart-Paris, Prof. Dr. Dietterle-Leipzig, Grosjean-Maupin-Pany, etc) contra li centrale in Genève, a quel ili reprocha «skandalan malfidelecon» a Esperanto. Li reprochas directe se anc contra li person del presidente de UEA, Dr. Privat. On acrimen critica que li central organ ha permisset se sin aprobation del Esperanto-Academie, scrir li nomines landal per -io vice -ujo. Li conosset feroci adversario de Ido e nu de Occidental, delegat Dr. Spielmann-Bern, in li sam circulare replica que «suficent fervoros Esperantistes ja desde long postula li absolut necessi reformas por finalmen mortar Ido e Occidental e ducter Esperanto til secur victorie. On ne mey ataccar sr Privat tam ínamicalmen». Karl Minor-Hamburg, membre del «Lingva Komitato», in contrari advoca boicottar li organ de UEA, nam un «jurnale tam dangerosi por li lingue Zamenhofan on ne mey subtener per abonnament». Prof. A. Dombrowski-Littovia, membre del Esperanto-Academie, conclude que «li sol practic remedie es li elimination del actual presidente e li election de un altri ver fidel chef del chefes».

In sam témpore in «Heroldo de Esperanto», nr 19, aparit un articul de Izrael Lejzerowicz in quel il acusa li provocatores del «uragano», quel che mani esperantistes evoca li idé que un nov «Beaufronterie» bentost va evenir. Il peti tacer nu nam «nor adversarios (kontrauuloj), li idistes e occidentalistes, certmen bentost va far bruida que Esperanto es menaciat del debacle …»

Li central organ «Esperanto», Genève, junio, responde al mentionat acusas public e P. E. Stojan presenta un elaborat in quel il con grand diligentie demonstra que li membres de UEA procede plu papal quam li papa, nam p. ex. li sistema de Zamenhof pri li nomines del landes, secun mult exemples colectet de sr St., esset ínsistematic.

Li redactor de «Heroldo de Esperanto», sr Teo Jung, in su nr 16 publica un lettre quel il ha recivet del presidente del UEA, u li ultim expresse li espera que li proposition de sr T. J. pri un intersistematic transaction nu es finit, nam un tal demarche, il di, es «certmen mult plu grav e dangeros quam li usation de international nómines landal»!

In li sam numero es publicat anc un lettre de sr de Wahl a «Heroldo», i. e. un response al lettre de prof. Christaller in nr. 9, 10 (recenset in Cosmoglotta nr 48, pag. 79) con un comentarie de sr T. J., finient per: «… Ambi lingues es genial elaborates de genial mentes. Li cardinal diferentie es, que Esperanto vive ja quar decennies, durant que Occidental jus ha nascet. Noi do vole atender li evolution».

Li Esperanto-presse es embarassat per un decrete recentmen editet del ministre de instruction in Bulgaria, in quel il interdicte al scolanes aprender Esperanto e reciver jurnales in ti lingue artificial. Per ti nov decrete de 1928 li ministerie oficialmen anulla un altri tal de 1920 in quel it ha recomendat Esperanto. «Bulgara Esperantisto», nr 9, crede har divinat li cardinal causes del interdiction: «Pro que Esperanto es un facil lingue, li disciples va acustomar se li facilitás e va perdir li inclination a aprender plu desfacil aferes. Pro que Esperanto es international, li disciples va comensar estimar li internationalisme e desestimar li national lingue e cultura; finalmen li movement de Esperanto es suspectet, que sub it cela se elementes ínamical contra li state».

Secun «Heroldo de E.», nr 20, anc li ministre por intern afferes in li hungarian parlament ha refusat un propose del deputat Frühwirt demandant que li functionarios del policie mey aprender Esperanto.

Un amusant specimen de zelotisme noi lee in «Germana Esperantisto», nr 387, editet del conosset firma «Rudolf Mosse», Berlin. In su raport pri Novial li redactor scri: «Ja li nómine de ti nov conglomerat fa divinar que it es un miscreation … It es temerari, voler atinger o superar li lingue de Dr Samenhof in punctu de internationalitá del vocabularium e simplicitá del grammatica. To noi Esperantistes posse asserter sin presumption. Combatter por to noi debi a nor genial Mastro e a omnis qui garda su heredage. Versemblabilmen li tracies de Ido, quel posse ni viver ni morir, e ti de altri ínutil «idoj», quel pos curt pseudovive, fini lamentabilmen, ne sufice, por deterrar del procedentie sin chances, voler detronisar Esperanto. Lu max regretabil de ti afere es, que on deve mem ocupar se pri it, pro que li jurnales dial raportant pri ti nov trubla, denove introducte confusion in li circules ancor ne esperantistic. Malgré nor intern conviction pri li ínvictibilitá del idé de Esperanto, noi tamen deve gardar nos contra li nov adversario …»

E. Pigal

Criterie de L.I.

Prof. A. R. Nykl del Marquette University, Milwaukee, Wisconsin, U. S. A. publica un articul «Brevety as a criterion of language» in li «American Journal of Philology», Baltimore, Maryland.

Quam ja monstra li titul, li autor apologisa quam fundamental e quasi unic principie por un L.I. su curtitá: «Li max bon international (auxiliari) lingue es ti quel posse expresser max mult idés in li max curt via, clar e acuratmen, per medie de un facil articulation».

Por soluer li question quel lingue es max apt e conform a ti principies il submisse 72 divers lingues a un comparativ exploration quel consiste in li traduction de du curt frases: 1) I see a good man’s hand, e 2) I can run better than my father, electet secun divers principies, quo deve contener un proposition grammatical por monstrar omni grammatical relationes. Li autor nu conta li númere del síllabes e quáncam li max curt vell esser antiqui-egiptian e poy modern irlandés, veni al conclusion que li lingue angles es li max curt e pro to max bon por un L.I.

Por verificar li resultates de ti unesim prova il controla to per un coherent text por quel il electet li patre-nostri, e contante li síllabes veni al sam resultate.

Poy il compara ancor Esperanto e Ido con angles e monstra que anc ci angles have li avantage. Li Esperanto usat monstra mult erras. Anc li textes in li divers lingues ne es absolut secur, p. ex. li texte russ.

Il conclude que li max bon artificial lingue ne posse con success concurrer con li max evoluet natural lingues angles e frances, e in li venient 500 annus angles e frances va atinger un tal perfection, quam ni un sol lingue artificial ne posse jamá haver li espera atinger.

It es un bon simptoma que li scientistes comensa interessar se pri li tema de un L.I., specialmen li americanes. De altri látere on vide que mem li scientie official ea li sam via quam li dilettantic practica. Prof. Sapir e prof. Nykl ambi per su opiniones publicat monstra que ili sta ancor in li embrional statu relatente li L.I. A ili li idés expresset per mag. A. Z. Ramstedt in su profund articul «Psicologic e sociologic caractere del L.I.», (Cosmoglotta 1927/2, 3) es ancor absolut ínconosset. Por advenir a ti maturitá li practic dilettantic movement ha besonat 50 annus. Noi mey esperar que li scientic movement va advenir al agnoscion de ti fundamental principies in li venient 5 annus. Forsan tande va esser possibil un rasonabil collaboration.

E. W.

Quelc opiniones de sviss Idistes

Dr. Aschwanden, med. oc., president del Ido-gruppe de Biel: «Pro que yo es persuadet que Occidental es un ver e grand progress in li mundlingual movement, que it es li max bon solution experit til nu e que it forma li fundament sur quel omni mundlinguistes vell posser unir se, yo declara mi adhesion a Occidental. … Li letura del numeró festiv de Cosmoglotta esset por me un ver revelation e Vu mey esser cert que noi, ex-idistes in Biel, va laborar por li solution del L.I. in li sense de Occidental»

Dr. Schrag, inspector de secundari scoles, Bern, autor de un aprension-libre por Ido, publicmen declara Occidental un grand progress.

Dr. H. Nidecker, pres. del «Suisa Ido-Federuro» scri: «Occidental sona plu natural quam Ido, sin esser minu regulari. In Ido, certmen, li radicarium es international, ma in Occidental anc li grammatica. … Si pos studia, yo trova que Occidental es plu perfect e plu facilmen comprensibil del max grand númere de nationes, yo nequande va hesitar pri adoption. Ne importa li nómine, importa solmen li idé e su realisation.

Junio 1928.

Textu comparativ

Quam textu comparativ on usa ordinarmen li Patre Nostri. Ma ti prega have li desavantage que li max mult verbal formes usat in li textu, sta in imperative. Ergo it vell esser plu bon selecter un altri textu contenent verbes almen in li tri témpores cardinal del active, adplu substantives usat in li quar unesim casus, e tam mult formes quam possibil del pronómines personal.

Pro que yo intente traducter un tal textu in li lingues max important (e natural e artificial), yo peti omni coidealistes por far propositiones relatent al selection del nov textu comparativ. It posse esser un textu composit por ti scope o prendet ex un ovre litterari conosset generalmen. Yo vell preferer ti ultim solution. Ma li textu ne deve esser plu long quam ti del Patre Nostri.

Karl Janotta, Kaltenleutgeben (Austria).

Noticies

Ido-Congress Zürich. Mersí al auxilie de nor fervent colaborator sr Ric. Berger, presidente del Sviss Association por Occidental (Corcelles près Payerne, Vaud), noi posse inserter in li present numeró un serie de articules consacrat specialmen al partiprendentes del Ido-Congress in Zürich, 2—5 august. Noi espera que ti articules va contribuer al claration del conceptiones de ti de nor idistic samideanes queles pos li ultim evenimentes in li movement de Ido ancor ne ha decidet se quel direction ili nu va electer.

«Naturaleso e Artificaleso». Pro manca de loc, li response de sr de Wahl a ti articul in «L’Idiste Français» nr 30, 31 e al articul de sr Houillon in «Idisto Katolika» nr 5, 6, va aparir in li sequent numeró de Cosmoglotta. Singul ne-abonnat Idistes exceptionalmen posse reciver ti nro 53, gratuitmen, si ili demanda it explicitmen che: Administration de Cosmoglotta, Mauer b. Wien.

Visita in Wien. Li officie de Cosmoglotta in Mauer (Hauptstrasse 51. Telefon: Atzgersdorf 558) es atingibil per tramvia 60, del centre in un hor.

Unesim official conferentie international por Occidental va evenir in august 1929 probabilmen in Paris. Ples misser relatent proposes a: Cosmoglotta, Mauer bei Wien.

Complet annu-collection 1927 de Cosmoglotta. Quelc exemplares ancor es recivibil, contra 1 Dollar (7 ö. S.). Li singul cadernes de 1927 ja es exhaustet, exceptet li numerós de septembre til decembre.

Lexico German-Occidental de J. Gär pro plurimensual bastament (A strike, F grève) del laboreros in li printería in Reval retarda se. Li complet ovre va aparir probabilmen in octobre.

E. P.

Eigentümer, Herausgeber u. Verleger: Gesellschaft Cosmoglotta, Mauer bei Wien, Verantwortlicher Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing bei Wien. Druck: Milan Nedvídek, Tábor.

Cosmoglotta A 53 (oct 1928)

Organ mensual del Association International Cosmoglotta

Consacrat al developation, propaganda e aplication del Lingue International Auxiliari Occidental

Redaction e Administration: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien, Austria.

Abonnament annual: 7 ö. S = 1 doll. = 5,2 sv. fr = 4,2 RM = 33 čsl. K

Annu VII -- octobre 1928 -- Nr. 53 (10)

Contene:

  • Fundation de universal Occidental-Union, de. E. Pigal, pg. 141.
  • Cronica, pg. 142.
  • Ido-Congress Zürich, de Ric. Berger, pg. 149.
  • Pro quo yo denov abandonat Esperanto, de Eric Biddle, pg. 152.
  • Max bon metode de aprension, de G. Bohin, pg. 154.
  • Saxonic genitive de Jespersen, de E. de Wahl, pg. 156.
  • Naturalitá e artificialitá, de E. de Wahl, pg. 158.
  • Latino sine Flexione, de J. P., pg. 160.
  • Esperanto-Statistica, de Julian Prorók, pg. 161.
  • Economic e social problemas, de Heinr. Nidecker, pg. 162.
  • Anecdotes pri Aristipp, pg. 164.
  • Avise a nor colaboratores, de E. W., pg. 164.
  • Anuncia, pg. 164.
  • Subventiones, pg. 164.
  • Erras, pg. 164.

Fundation de universal Occidental-Union

Occidental, mersí a su qualitás intrinsic, nu ja defendet de un international stab de mult scritores qualificat, triumfa súper omni criticas e hostilitás. Occidental ha comensat su vive. Su movement in li ultim mensus ha crescet con tempo accelerat, malgré manca de just metodes e medies. Li fundation de un international Occidental-Union unitarimen organisat, in ti stadie devenit índispensabil. Li evidentie súper omni actiones in nor movement deve esser concentrat in un Central Oficie general agnoscet e suportat. In consense con un international comité directori noi deve distribuer, economisar e subtener li forties de nor pioneros secun vis-punctus rational.

Instigat de nor colaboratores, precipue de nor estimat promotor senior Gerald A. Moore, li gruppe Viennes Cosmoglotta ha editet un circulare relatent e pos aprobationes e incorageamentes it finalmen ha resoluet acceptar li advere penosi labor fundar ti Union. Noi ha installat li provisori Oficie Central del Union in li Redaction de Cosmoglotta.

In li numerós sequent noi va publicar plu detalliat comunicationes, li liste del functionarios e li Statute elaborat de un comité preparatori sub li presidentie de senior Janotta.

Anc nor revúe in 1929 va aparir in plu grand amplore e con covriment, brochat e tranchat. Ja li present numeró have plu mult págines.

Li provisori membres del Officie Central, E. Pigal e A. Deminger, auxiliat de pluri Occidentalistes Viennes e extern, joya haver li fidentie e cooperation constant del autor de Occidental, del Comité Explorativ (C.E.L.I.A.) e del max valent ductores de nor movement.

Adver noi deve confesser que córam li mult labores noi prendet nor function ne con grand plesur. Ma al insistent petitiones de nor colaboratores noi ne posset trovar un loc plu apt quam centrale organisatori. Noi advoca omni coidealistes subtener per lor colaboration li membres del Oficie Central, queles execute lor functiones sin salarie, pos lor obligationes professional.

Noi expecta que omni Occidentalistes va unir lor forties con li nostris, por que nor Occidental-Union va star quam un falanxe in li decisiv campanie imminent.

Noi fa nor devore, ples far li vor.

E. Pigal + por li provisori Officie Central.


Ad Sr. E. Pigal, Redactor de «Cosmoglotta».

Estimat senior,

Nu che li dissolution de Ido e córam li barbaric Esperanto li propagation e studia de un vermen cultural idioma por li international relationes es ja urgent, e, pro to, yo have li honore misser vos un unesim donation de 50 pounds por li nov fundat Occidental-Union.

Con sinceri salutas

Gerald A. Moore.


Cronica

O. Multis: Problém jazyka mezinárodního, jeho podstata a rozřešení (Problema del lingue international, su essentie e solution). IV + 24 págines DIN-format A6. Editoria Occidental, Brno, Vranovská 44, Tchecoslovacia. Precie 2 Kč (Dollar 0,06). Por li difusion de Occidental nu ja existe du tre bon brochuras in tchec lingue, queles completa se reciproc, i.e. li supra-mentionat introductori e li aprension-libre de J. A. Kajš. In li sam editoría aparit anc un serie de propagande-postcartes con Occidental-versiones de bell canzones populari del tchec lingue. Un serie de 10 divers cartes custa 5 Kč (Dollar 0,15).

Li Bulletin del Sviss Association por Occidental (S. A. P. O.) nu apari sub titul «Svissia». In nr 4 (septembre) it aperte un concurs de traduction con premie por li sviss abonnates de Cosmoglotta. Quam premie es ofertat in chascun trimestre un original oleo-pictura (de pictor diplomat de Bell Artes sr. Ric. Berger, President de S. A. P. O.) de quel li valore es adminim 50 francs sviss in pictur-expositiones. Li jurie consiste de seniores Creux, filolog, Dr. Aschwanden e Dr. Nidecker. Li Occidental-curs frances per corespondentie de S. A. P. O. es nu complet con 7 letiones.

Semanal «Revue Artistique Romande», Lausanne, 31 august, publicat li portret del autor de Occidental con noticie in Occidental.

Sr. Fred Lagnel, secretario de S. A. P. O. in un congress de preceptores de Romand Svissia, Porrentruy li 29 junio, distribuet un «Apelle por li pace international» editet del Occidental-Secretariatu, 14, rue du Mont-Tendre, Lausanne. Li print-folies redactet in Occidental, ha evocat grand interesse che li congressistes.

Revue «Le Semeur», director Miguel Palomares, Santiago de Puriscal, Costa-Rica, inserte li informationes del covriment solmen in Occidental, vice til nu Ido e Frances. To es un nov pruva ocul-battent que Occidental es li ver international lingue por li ínmediat usada, contra que Esperanto e simil artificial lingues «auxiliari» ne posse esser usat autonommen, besonante pro lor íncomprensibilitá li interpretation per natural lingues.

E. P.

C. E. Sjöstedt: Occidental, de internationella ordens sprak (i. e. li lingue del international paroles) Helsingfors 1928. -- Ti ci excellent brochura de IV-8 págines explica li principies de nor lingue, contene un comparation inter Esperanto e Occidental, un curt grammatica e textus provatori e posse esser recivet del Societé Interlinguistic, Villagatan 25, Helsingfors, e del Societé Occidental, Oe. Agatan 37, Uppsala. Li precie ne es indicat. It es solmen regretabil, que li articul pri «Normation» de Pigal in numeró 49 de Cosmoglotta ne esset egardat pri li format de ti ci brochura. Talmen li cáos in li formates de nor propaganda-brochuras augmentat se. Esperabilmen nor amices va usar futurmen solmen li DIN-formates A4 (210 × 297 mm²), A5 (148 × 210 mm²) o A6 (105 × 148 mm²), ja adoptet in adminim six states. To vell tre simplificar li deposition e expedition de li printates normat. In céteri ti ci brochura va certmen aproximar plu bentost li témpore quande omni sved interlinguistes progressist va esser unit circum Occidental.

«Der Türmer» (german «revúe por cordie e mente»; editoría Greiner & Pfeiffer in Stuttgart) publicat in su numeró julí un articul pri: «Li mundlingue, li via al lingue del europan intercomprension», quel accentua que Wahl successat crear per Occidental li medie de intercomprension quel li munde de cultur occidental besona. Occidental es tam apt por ti scop que it es ja usat de un grand númere de adherentes in form e maniere absolutmen egal, quáncam ancor ne existe un manuale complet, ma solmen curt claves con poc págines. Un textu comparativ in German, Esperanto e Occidental e un referentie a Cosmoglotta in Mauer b. Wien clude li articul propagatorissim, de quel li autor es li coidealist Dr. Mell in Rudolstadt, Germania, consiliero del guvernia.

Li sam numeró de ti ci revúe contene un articul «Li german nation in li lucta actual de lingues» de Dr. Benno Imendörffer (professor por li Hungar lingue in Wien). Li autor demonstra que li lucta del lingues national devenit mem plu grand pos li grand guerre e pos li ínfelici tractates de pace. Li autor trae ex su explorationes li consequentie, «que in li national lucta existe null justicie e null equitá, ma solmen potentie o ínpotentie». «It es necessi star armat por li lucta por nor nationalitá». «Si noi ne conserva adminim nor statu de national possession, e si noi ne resta adminim victoriós in li defension, noi have anc ne adplu un german futur». Regretabilmen li autor ne trae ex omni to li consequentie vermen prudent que li interlucta del lingues national va esser finit ne ante li introduction general de un lingue supernational quam Occidental. Quam inter li dialectes german (plu different inter se quam li lingues slavic por exemple) neplu existe un interlucta desde li introduction del commun intergerman lingue literari (Neuhochdeutsch), tam anc solmen per li lingue paneuropan va desaparir li lucta exasperat e exacerbat del lingues national. Ili va esser restrictet al dominia cultural e economical de su propri nation e va esser liberat del aplication international in politica e trafica quel corupte li lingues national e detorna les de lor ver mission. Li autor de ti articul vermen interessant e su coidealistes mey meditar ti ci reflexiones.

Karl Janotta

«Allgemeine Rundschau» nr 30, München. Dr. Otto Kunze refere a du altri articules pri mundlingues (pri Esperanto e Oiropapitshn) in ti jurnale (nr 20 e 29) e al articul de Dr. Mell in «Türmer».

«Le Vegetalien», nr 1, 2, 3, Paris, sub titul «Langues internationales» denove publica un textu comparativ «Historia de Ivan li Inept» in Frances, Esperanto, Ido e Occidental.

«Mondo» nr 219-220 scri pri un poema de G. H. Richardson «Flugo» e parlante pri poesie in L.I. cita li Occidental-traduction ex Heine: «Un pine sta solitari ...» e adjunte: «Tal verses charma li estetic gusta, inbella li lingue e attrae adherentes». -- Tempora mutantur ...

«The Equitist», Phoenix (Arizona), 22 junio, raporta pri li Frances Occidental-brochurette propagatori de L. M. de Guesnet e blama derivar li formes feminin del masculin. Pro to li «Equitist League» prefere Ido, quel deriva ambi, li masculin e li feminin, de un comun radica per different suffixes -ulo e -ino (Ido: «sekretario» es «sekretariulo» o «sekretariino»). Certmen ti qualitá de Ido in nor democratic témpore trova mult simpatie e noi ne vell renunciar introducter apu li feminin suffix -essa anc un special suffix por li masculin. Ma Ido ha fat se li labor tre facil per simplicmen declarar que -ulo significa masculin. In fact li international signification de ti sufix es precipue diminution (cp. globul, vesicul, oxidul, etc). Pro que in ti ci sense it es ínaccentuat on vell dever far un exception. «The Equitist» mem ne hesita far un «corectura» in ti direction anc in su lingue angles; il usa in su jurnal «vey» quam comun pronomine, triesim person, significant o «he» (il) o «she» (ella). -- It ne suffice haver un bon idé, on deve haver anc li potentie imposar it al homes. To es importantissim in omni sociologic questiones do anc in omni changes del lingue queles es contrari al customes del popules. Tam long quam li féminas partura infantes, va exister in general anc un social differentie inter ambi sexus, quel on ne posse for-decretar per arbitrari formes lingual. Finalmen li redactor opine quam avantage de Ido que it es li «product de un comité de 70». Ma nu eminent membres de ti Ido-Comité prende parte in li nov Occidental Comité Explorativ de Lingue International (C.E.L.I.A.). Etsi li ultim ne have 70 membres, it utilisa li abundant e matur experienties del antean. Qualitá súper quantitá!

E. Pigal

In «Idisto Katolika» nr 5, 6 canonico Houillon responde a un passage in mi articul «Futur evolution de L.I.» Il di que it es tre desfacil parlar Occidental. Yo ne save quant profund sr H. ha ocupat se pri Occidental, ca il possede li lexico grammaticas etc, e ca il fat seriosi provas a conversation. Tis qui ha fat tal provas constata just lu contrari. Ma in omni casu it es comic que por demonstrar ti desfacilitá sr. H. parla pri duplic consonantes, duplic pronunciation de c etc. Si sr. H. vell esser un chines o un arab, forsan ancor to vell esser comprensibil, ma por un frances it es quelc strangi. Specialmen si il parla pri li ínprecision de Occidental. Nu, li lingue F es conosset quam un del max precis lingues. E Occidental in presc omni casus es plu precis quam F o almen egal a it.

Ma ti opinion veni del íncomplet conossentie, p. ex. il di que Occidental passu es Ido pazo, paso, transiro, texto-parto. Nu Ido pazo, F pas footnote:[In in li precis F ti parol have anc li sense de negation, e ancor li sequent 1) vestigie (pas de cheval), 2) loc a passar, 3) mär strett (Pas de Calais) 4) syll (D Schwelle), 5 Situation, relation, 6) avan-tagie (donner le pas) etc.] es passu, Ido paso, F passage, es Occidental passage, passada; Ido transiro es in Occidental transition, e Ido texto-parto, F anc passage, es Occidental passage.

Advere «de gustibus non est disputandum» e noi totalmen consenti que posse exister anc tal persones a queles Ido plese plu quam Occidental. Ma to es just homes ja intoxicat per long usation de Ido. Ma yo vell esser interessat pri un hom de occidental civilisation, virginal in sensu de L.I., a quel Ido va pleser plu quam Occidental. E til que ti prova va esser efectuat yo permisse me dubitar pri li justesse del opinion del estimat canonico H.

E. de Wahl

In «Heroldo de Esperanto» nr 28. T. J. critica li nov libre de Jespersen tre rasonosmen. Inter altri cos il scri: «on posse dir que Novial es plu minu compromiss inter Esperanto, Ido e Occidental ... it es superior a Ido in mult punctus, ma it ne atinge ni li «in-se-self-perfectitá» de Esperanto, ni li sistematisme de Occidental -- just pro to que it es plu minu un compromiss ... Yo ne crede, que li nov projecte de prof. J. va trovar alcun practic aplication; tamen it va restar un interessant studie, de quel mani-un posse hauster almen quelc original idés.»

In Heroldo nr 32 in bibliografie es mentionat PANSCRIT,

Occidental-adaptation del stenografie-sistema Scheithauer per E. Pigal.

Miss E. Sylvia Pankhurst ha publicat un brochura «Is an International Language possible?», (Published by the Morland Press, Carey Street, London SW1. Price Sixpence), in quel ella tre habilmen fa propaganda por li idé de un L.I. Ella monstra que it totmen ne es ínpossibil o tro desfacil, que omnihom stant in li trafic international mey mastrisar du lingues, su propri e li international, tam plu que ti es ya mult plu facil quam omni lingue national. -- Al opinion, que un L.I. es ínpossibil, proque bentost on ne va parlar in divers locs del terra li sam lingue ella oposi Hebreic e Angles, parlat in li tot munde in sam maniere. Ultra to in li hodial constant comun relationes inter omni partes del terra li formation de divers dialectes es ínpossibil. -- Poy ella monstra que un L.I. es ne solmen possibil ma tre desirabil, e que Latin es li sol base possibil por it. Li fin del brochura es consacrat a un curt circumspection pri li historie del L.I., in quel Occidental figura solmen per su nómine inter Medial e Romanal, e es monstrat Interlingua de prof. Peano quam li solution del problema. Un textu comparativ de Interlingua e Esperanto ilustra li assertiones del autora.

J. Prorók

In «Heroldo» Nr 32 Stellan Engholm tracta pri un passage del libre de Hendrik de Man «Li psicologie del socialisme» in quel il parla pri mundcultura e mundlingue. H. de Man tamen ne vide li possibilitá de un tal cose, proque il ne crede ye success de artefat lingues, proque ili ne posse esser ver cultur-lingues. Li autor del articul S. E. junte quelc tre interessant observationes queles yo ne posse retener me citar ci: «It vell esser un hipérbole (in Esperanto «troigo») dir que Esperanto nu es un culturlingue, ma it ne es un hipérbole dir, que in nor lingue trova se un seme ex quel posse crescer un nov cultura ... Mult persones parla pri li ínperfection de Esperanto. Certmen it ne es perfect. Ma quant perfect Esperantistes existe? ... Si noi vole un nov plu bon cultura, noi deve anc laborar por Esperanto quam mundlingue, culturlingue. It ne es necessi dir to al «exteruloj» («outsiders»), proque forsan noi vell deterrar les per to. Ma it es necessi laborar por to, inter nos self e inter li exterior publica». To es un bon confession. Por nor existent cultura Esperanto ne posse servir quam culturlingue, e por posser servir quam tal, it es necessi constructer un nov Esperanto-cultura, do destructer li existent ma ne dir to al profan publica! -- Noi peti li mundan presse reprintar ti interessant confession, pro que li publica mey esser informat pri li secret intentiones del esperantistes. -- Occidental in contrari es basat sur nor historic crescet cultura, e es just li commun cultur-lingue de nor actual Europan civilisation, quel it vole subtener de discadentie in divers foren a unaltru nationalistic culturas.

Axel Wästerland

Mersí al subventiones de sra Morris, li Esperanto-Organisation U. E. A. prepara nu li edition de un grand planat ovre, un max plen possibil Bibliografie de libres, brochuras, singul indicationes in periodicos etc pri li divers aspectes, idés etc, stant in relation con li question de un lingue universal, to es pasigrafies, signal-codes etc, etc til li projectes de parlabil lingues incl. Li autor de ti meritosi e minuciosi labor es li conosset Esperantist Peter Stoian. Il cita anc ovres del 15m secul. In summa it va esser li max plen bibliografie pri li idé del L. I. Li ovre va probabilmen aparir in novembre.

E. W.

«Oiropa'pitshn» es li nómine del max nov project de un L.I. propagat in un circulare per Prof. Dr. A. Baumann, München, Auenstrasse 76. Il pensa que german es li max conosset lingue in Europa, e pro to reforma german in maniere angles. Articul «de», plural «di»; «de mund, de nase, de or». Conjugation per «ich tu, ich tat» con li Infinitive, etc. Ja li idé transscrir Europa in li sudgerman pronunciation Oiropa monstra que «de doitshe oiropäishe gemein'sprache» es vermen un «pitshn» (pidgin). Li autor scri que il ha vanmen abordat 60 grand editorías, quo pos ti exemples ya ne es mirabil. Forsan li 61im va fallir per edition de it.

J. P.

In nor ultim numeró noi communicat que li cité del unesim international Occidental-conferentie ancor ne esset cert. Alor li Ido-Congress in Zürich li membres Occidentalistic in consense con li provisori Officie Central in Vienna e con li Occidental-Buro in Paris ha decidet definitivmen arangear li conferentie in Bern (Svissia) 1929, probabilmen durant li unesim semane de august. Li Comité de S. A. P. O. ha prendet sur se li local preparationes propagatori e organisatori. Noi gratula pro li mersiand resolution e espera que nor unesim international reunion official va haver un grand successe. Noi sempre va raportar pri li labores preparatori.

Red.

Ido-Congress Zürich

Raport del Occidental-Observator Ric. Berger al Association «Cosmoglotta», Wien.

Li mult progressistic Idistes qui atendet del Ido-Congress de Zürich un solution del schisma e un resolut passu ad-avan, va esser deceptet, nam ti congress, a quel eat precipue editores e partisanes del stabilitá, soluet nullcos. Ye mi arriva in Zürich, quande on informat me que li congressistes hat selectet Sr. Peus quam lor presidente, yo strax comprendet vers quel sensu li congress devet ear. Effectivmen in li general reuniones on mult parlat, on fat mult discurses, sovente con fulminant voce, ma null resultat efectiv. It esset visibil que omnes timet li scandale expectat e pro to on evitat cuidosimen omni discussiones de principies. Li grand calore del die semblat har extintet subitmen omni passiones.

In li raport, yo va parlar precipue pri to quo maxim interesse nos, i. e. li atitude de nor amics relativmen a Occidental. Factmen, nor lingue sembla har obsedet li congress e tre sovente noi audit alusion a it, contra que Novial esset apen mentionat. Pluri evidentmen enunciat quelc «kritikachi». To esset ínevitabil. Ma in totalitá, yo deve atestar que li ton pri Occidental ne esset desgentil. Tis qui memora li odie regnant durant li unesim annus inter idistes e esperantistes, posse comparar e constatar quant enorm es li progress del spiritu de tolerantie.

Pos li ultim evenimentes che Ido e pro li constant fugida de Idistes vers Occidental, noi atendet in ti congress un fort movement vers un modernisation de Ido, por talmen retrotener li progressistes. Solmen 2 mannes tentat un tal proposition, Sres Dres Auerbach e Nidecker, ma li fulminant voce de Peus fat tremer li auditorium. Houillon afirmat que li progressistes departe de Ido pro «personal motives», Mauney clamat que Ido es in «relativa perfekteso», Peus repetit que Ido es li lingue del «Delegitaro», quo significa que on ne posse trovar quelcos plu bon! Stör expresset li desir que li Academie idistic mey esser un «poc plu progressistic».

In resuma, li presc totalitá del Idistes ne comprendet li dangeros situation de Ido: si ti ci ne es maxim bentost modernisat, tande Occidental va remplazzar it poc a poc. Un sol vez Nixon declarat que on ne deve far quam li struce por ne vider li danger; ma pro que samtemporanmen il afirmat que Ido es «presc perfect», su remarca esset sin utilitá.

Dr. Auerbach exposit li trist situation de Ido. Noi ne obtenet li success e hodie noi trova nos córam ti facte que un altri lingue (Occidental) realisa li progress desirat in Ido. Si Ido ne vell esser un compromiss, to ne vell evenir. E nu, in omni annu, de congress a congress, nor númere diminue ... Noi ne deve sempre repetir citationes de Couturat, nam noi ne save quo Couturat vell opiner nu ... On ne posse negar que quande on presenta textus comparativ in Occidental e Ido, li publica ne hesita ...

Peus protesta per fulminant voce: «En lektar, ma ne en skribar!»

Auerbach responde que li esperantistes fa li sam response, quande on presenta les textus Esperanto-Ido e questiona li auditorium esque to ne es ver. Multes responde yes, yes!

Pos ti discurs del maxim clarvident cap del «Idistaro» noi atendet un discussion pri li cause del constant fugida del Idistes vers un altri sistema. Dr. Auerbach hat mettet su digite in li vúlnere. Ma on cuidat li mal per ignorar it!

Noetzli fat un grand discurs por pruvar que si Ido ne progresse, to es solmen pro li interesse del publica por sport, cinema, etc. Sin dubita, to es un cause, ma il obliviat dir que si tant eminent e ancian idistes quam Pigal, Ramstedt, Peipers, Eldon, de Guesnet, Bohin, Creux, Kaiš, Janotta, Gär, Pášma, Küppers, Khun etc., etc. abandonat Ido, to certimen ne es pro li cinema, ma pro li conservatisme del ductores idistes, inter queles es Noetzli self!

Li ultim idistes es astonant; ili vide lor ranges diminuer rapidmen per constant fugida a Occidental e ili ne have idé questionar e discusser li ver cause de ti fugida. Un sol, Houillon, dat ti explication, tre comod: «To es solmen pro personal preferentie!» Li esperantistes di lu sam quande lor adeptes transea a Ido!

Factmen li conservaci tendentie del congress explica se tre bon. Pro que li sol lingue official esset Ido, sol tis qui maxim bon parla Ido desde long témpore, audaciat discusser e tis comprensibilmen es li maxim intoxicat o li maxim interessat al inchangeabilitá de Ido (precipue editores). Adplu li progressist-idistes ha ja abandonat Ido e ne venit a Zürich por contraponderar li «gut-kontilisti». Do presc omni oratores contentat se per repetir que Ido es «presc perfect» e que on vell forsan (!) dever examinar su quelc defectes por far it sempre li maxim bon.

Nor amicos idistes es tant intoxicat que ili ne vole vider li aplastant superioritá de Occidental; ma si ili absolutmen vole cluder lor ocules córam evidentie, li publica va judicar altrimen e bentost va decider. Vice parar li concurrentie de Occidental per un energic modernisation de lor lingue, ili occupa se, in un congress international, per un scolastic discussion pri li logicitá del parol Occidental «concurrentie!» Car amicos idistes! Ne li parol «concurrentie» de Occidental esset a discusser ma li cose self! To vell har esset mult plu util por li futuritá de Ido! Vu similea li habitantes del ancian Constantinópol qui perdit lor témpore in discussion pri paroles e coleres durant que li Turcos ja comensat li conquesta del urbe!

Noetzli anc declarat que il refusa absolutmen parlar pri Occidental malgré pluri pregas. Li Occistes, il dit, have lor jurnales, ili mey propagar lor idés per tis-ci. Noi concorda que Sr. N. have null obligation moral propagar un altri lingue quam Ido in su jurnale, ma to quo noi reprocha le es publicar stupiditás pri Occidental e poy refusar omni rectification. Es precismen to quo fortia nos misser protestationes a su propri abonnates per un altri jurnale!

Li maxim interessant reunion por noi Occistes evenit venerdí vésper. Ye li fine del oficial convenida, Sr. Houillon, hat anunciat que il vell far durant li vésper un conferentie contra Occidental, un conferentie a quel il invitat li Occistes present. Ergo Sr. Moore e yo decidet assister por finalmen audir li refutation (quel noi expectat desde tant long témpore!) del principies de Occidental. Ma, in ti conferentie, quel reuniat circa 50 participantes, Sr. Houillon comensat per declarar, ye nor grand astonament, que il va tractar solmen un sol punctu secundari, ti del duplic lítteres che Occidental. E tande Sr. H. racontat un historie de un carre quel havet du rotes e de un altri carre quel havet solmen un rote. Escamotante habilmen su object, sr. H. contentat se per jocar pri tri o quar paroles del Radicarium accompaniante tal scientic critica per mult punie-frappas sur li table.

Finalmen, Dr. Auerbach fat remarcar a Sr. H. que il critica solmen un detallie in Occidental e que it vell esser plu interessant audir criticas del principies del lingue. Tande, sr. H. fat un declaration vermen astonant, apen credibil: il anunciat que il ne posse discusser pri li principies de Occidental pro que ... il ne ja havet témpore por studiar les!

Til nu, yo ha assistet a mult e mult conferenties pri omni species de questiones, ma certmen it es li unesim vez in mi vive quande yo vide un professor haver li audacie (in frances, on nomina to: du culot!) organisar un conferentie pri un question de quel il confesse ne mem conosser li principies!

Pos un demí-hor, on permisset me responder in Occidental. Ma strax, mi car amic Mauney saltat vers li plafon: Atention, fa atention a to quo vu di, pro que Berger es un tre habil mann. Yo averti vos que il conosse Ido plu bon quam noi e precipue su defectes!

Tande Dr. Auerbach remarcat: yo fa memorar que ante quin mensus, Sr. Berger esset un del maxim fervent Idistes, it es amusant vider que sr. Mauney ja suspecte le.

In resuma, yo respondet a Sr. Houillon que li criticas pri quelc paroles Occidental ne have grand importantie. Si li practica monstra ortografic errore in quelc radicas, on va corecter les facilmen. Ido ha perfectionat se in pluri detallies, pro quo Occidental ne vell far it anc?

Sr. H. criticat li duplic lítteres, ma li facte que li du lingues, li maxim difuset pos Ido, es du lingues con historic ortografie (to es Latino sin flexione e Occidental) monstra bon que li duplic lítteres ne constitue un impediment in li ocules del publica quam li idistes crede it.

Ma Sr. H. interruptet me: «Vu afirma que li lingues queles difuset se ad-maxim pos Ido, es Latino sine Flexione e Occidental; pruva to! Yo constata que vu afirma coses sin pruva!»

Per ti objection, on posse judicar quant bon informat esset un adversario qui postula li pruva de to quo omni mundlinguist save! Sr. H. sembla conosser tam bon li recent situation de Occidental quam su principies!

On comprende do que li nivelle del discussion ne posset esser tro alt con un mann qui ne ha studiat li principies de su object, qui ne mem conosse li recent, mundlinguistic situation e qui accompania omni su paroles per bruient punie-frappas sur li table, tant que pluri vezes yo timet que il vell demolir ti-ci vice Occidental!

Mult plu interessant esset li discussion sequent inter li altri assistentes. Mersí al amabil presidentie de Sr. Cuntz, on tractat ti vez li principies e precipue li question del analitic conjugation, ti del logicitá in li L.I., etc., etc., quo esset occasion por un tre fructuos cambie de opiniones in un ton amical.

Li tot discussion esset vermen sempre cordial (si noi excepte un micri explosion de mal humore de Bettoni). Ci, yo deve mersiar precipue Dr. Auerbach, Dr. Stör, Cuntz, de queles li largesse de idés e li amabilitá, yo deve sublinear. Tal spiritu de tolerantie e reciproc estima fat me un tre grand plesur. Quelc eminent idistes questionat me esque on va acceptar les in li jus anunciat conferentie Occidental de 1929, etsi ili resta idistes; comprensibilmen yo assecurat les que li occistes ne va monstrar se inferior a lor coidealistes pri amabilitá e que tis-ci va esser sempre cordialmen recivet por laborar junt in amicitá.

Remarcabil es, que li 9/10 del assistentes nequande hat audit parlar in Occidental e tamen omnis comprendet me, quo pruva que Occidental es un lingue ínmediatmen comprensibil sin studie, anc oralmen. Un experientie decisiv.

Zürich, 5 august 1928.

Ric. Berger.

N. B. Strax pos li congress, noi ha recivet un lettre de un del du oratores qui havet li corage monstrar li necessitá del reformes in Ido, to es Sr. Dr. Nidecker de Basel, li presidente del «Suisa Ido-Federuro». Ti lettre quel Sr. Dr. H. Nidecker scrit nos in Occidental, noi adjunte al rapport sin comentarie!

«Car coidealist Berger,

Yes, li congress esset tre descorageant por ti homes, qui considera li mundlingue ne quam selfscop, ma quam medie a li scop del liberation del hom per instruction pri economial-social problemas. In ti sensu yo posse estimar solmen un lingue quel es progressistic e ne considera se perfect e ne-reformabil.

Mi discurs esset unesimmen mutilat per li témpore-limitation, e poy per li rud interruptiones de Peus. Anc li vésper-discurs de Houillon esset un fals action. Il intentionalmen concentrat se sur un ne important punctu del Occidental lingue, li duplic lítteres, e intentionalmen alongat su discurs, por que null altri mey posser parlar pri propri problema ...»

Pro quo yo denov abandonat Esperanto

-- Un Esperanto-jurnal raportat que senior E. Biddle ha abandonat Occidental. Jus noi recivet un lettre de sr. B. quel noi in sequent publica.

Red.


Durant li ultim annu yo ha abandonat Esperanto e adheret ad Occidental, poy retornat ad Esperanto e denov abandonat Esperanto por finalmen accepter Occidental, a quel sistema yo va nu consacrar omni mi forties.

Ti duplic transition forsan sembla un poc strangi. Támen per it yo ha atinget un plen e definit conviction e yo senti un plu grand satisfation pri li tot afere.

Yo esset activ Esperantist de 1913 till 1927, do ne sin practic experientie. In li ultim témpore yo studiat anc Ido e concludet que ti lingue es plu complicat e plu desfacil quam Occidental o Esperanto.

Yo ha nu abandonat Esperanto proque ti lingue es ne solmen mult minu international in su structura, ma anc mult minu facil quam Occidental. It es ver que quande on regarda li divers afixes de Occidental e li divers adjectivic finitiones, on es inclinat pensar que li mecanical sistema de Esperanto es plu facil. In un sense to es ver. Ma li practic e li teoretic simplicitá es du coses different. Teoreticmen Occidental es plu complicat, ma in li practica it es plu simplic, proque it seque li formes international ja conosset del studiante. P. ex. li studiante angles va formar li grand majorité del Occidental-derivationes instinctivmen, sin pensar pri li regules, proque apartmen in li paroles derivat Occidental es tre simil al angles. Contrarimen, li formes de Esperanto ne es antey familiari, do on sempre deve memorar li regul, almen til que on ha atinget un profund conossentie del lingue. Yo bon memora que quande yo unesimmen studiat Esperanto, yo trovat que li afixes esset li max desfacil parte del lingue. Por li majorité del studiantes it vell esser mult plu facil aprender e usar apart paroles quam formar o deschiffrar li Esperanto-derivationes. Sovente li sense del derivates (p. ex. fruktaĵo, flugilo etc) es purmen conventional, ne logical o almen ne clar. Li complicationes grammatical (acusative, acordation del adjective al substantive in casu e númere, corelativ paroles, differentiation inter sia, lia, ŝia, ĝia, ilia, finitiones -ig e -iĝ, etc) es un immens desfacilitá, quel on ne trova in Occidental. In li ortografie li ks o kz vice x, li kv vice qu es apartmen repugnant. Ma li possibilitá de reformas in Esperanto es null. Comensar li reformas vell significar li comensa del fin. E sin reformas Esperanto nequande va esser acceptat; pri to yo es convictet.

Li present tendentie introducter li paroles international apu li autonom formes, va esser fatal. On ne posse haver in Esperanto plen internationalitá e regularitá -- sive li un sive li altri deve esser sacrificat. Occidental posse satisfar ambi postulationes, do es multissim plu facil.

Li fortie del Esperanto-movement es cardinalmen sur paper. Chascun activ laborator save que un tre micri percentage del studiantes resta fidel. Ca to es li culpe del studiantes? Til un cert gradu, yes; ma it es anc li culpe del lingue. Yo es convictet que Occidental va retener su studentes mult plu bon, nam un aprendente posse leer Occidental pos un mult plu curt témpore quam vell esser necessi por leer Esperanto. E quande on posse leer un lingue, it es plu probabil que on va retener li interesse pri it. Li númere del Esperantistes queles lee mem un gazette esperantistic, es tre micri, secun mi experientie, quel es certmen ne unic.

Li progress de Esperanto, exter li circules comunistic, ne es satisfant e vermen it sembla me que on ne plu va ganiar nov successes. Un trist situation pos 40 annus! Yo peti li Esperantistes considerar li factes e questionar se esque ili ne es sur un fals via. Li beson del L.I. es imens, li simpatie por li idé es vast diffuset, ma Esperanto ne gania li victorie. Ca to es un absolut pruva que li sistema es defectiv?

Yo es convictet que Esperanto nequande va victoriar. Li sol alternative es Occidental. Per it noi posse offertar al munde un lingue conform a nor cultura. Al batallie!

Eric Biddle, Grosvenor Rd., Tarvin near Chester (Anglia).


Max bon metode de aprension por Occidental

Ante un annu, Sr J. Prorok scrit in Cosmoglotta No 42, in su excellent articul: «Stabilitá e Evolution» li sequent lineas: «Nu es témpor comensar li activ propagande. Li stabilitá por un suficent long futur es garantit per li experienties de 5 annus de infantie, pos un embrional periode de 30 annus. Nu, Occidental es matur por prender in su manus li guidantie del mundlingual affere.»

Versimilmen, noi omnis -- ancian e nov adherentes -- opine li sam. It es témpor por presentar Occidental al publica, quel til nu ha conosset solmen caricaturas de lingues international. Ma ante comensar li activ propagande, it es necessi haver un excellent libre de apprension quel noi va posser dar a omni studiantes. Consequentmen, ante far grand expenses de editiones, noi deve questionar nos: «Quel va esser li max bon metode de aprension specialmen por li lingue Occidental. Ca li traductiv o li direct metode?»

Havente quelc experientie in li diferent pedagogic sistemas usat por docer lingues in scoles, yo strax responde: «Por lingues national, con lor desfacilitás in grammatica e vocabularium, on ne posse forjettar totalmen li traductiv metode. Yo ne crede que instructores va contradir me si yo di que presc omni pedagogos queles experit li direct metode devet agnoscer, pos quelc témpore, que su integri aplication ne da li expectat resultates.

Ma por un sistema «a posteriori» de lingue international, e principalmen por li lingue Occidental, li question es totalmen diferent. Li Europanes e li Americanes, si ili es solmen un poc cultivat, ne besona aprender Occidental. Ili ja conosse it. Por les, it es solmen necessi preciser li contures del lingue per exemples. Yo es cert que noi ne va incontrar, quande noi va docer Occidental per li direct metode, ti desfacilitás queles noi incontrat in li instruction del lingues national. Ergo, si li metode direct ne es li max bon metode por lingues national, yo crede que it es in contrari tre convenent por Occidental in omni landes in queles on parla lingues europan. Solmen in li oriental landes, it va forsan esser necessi usar li traductiv metode proque lor lingues have un totalmen altri base quam tis de Europa e America.

Li consequentie de ti statu de coses es tre important por li organisation de nor propagande. Noi ne va besonar editer libres de aprension por chascun popul separatmen. It va esser suficent presentar al publica un excellent manuale scrit solmen in Occidental, usabil sur li du bordes del Atlantic e li expenses por editiones ne va esser tam grand. Talmen, it va esser possibil far un ovre perfect, seriosmen perstudiat, per li colaboration de nor max bon filologos e pedagogos e pri quel on va posser dir que it es un ovre unic in li historie del lingue international.

G. Bohin

Remarca

Con plesur noi publicat li articul de sr. G. Bohin, director del «École Moderne», Strasbourg, pedagogo qualificat e experientiós in lingues. Li opiniones expresset certmen es tre rect e merite plen attention de omni scop-conform Occidental-propagatores.

Li Central Comité del Occidental-Union ocupa se pri li organisation del labores por composir un Complet Occidental-Grammatica in Occidental e un Occidental-Crestomatie. Ambi ovres va esser quasi un resumation e completation del sistematic manuale de aprension direct de sr Bohin. Li complet grammatica ja es presc finit in manuscrite de sr Janotta e posse esser publicat in un tom con li crestomatie e li direct aprens-cursu. Tis de nor colaboratores queles es parat auxiliar in li composition del crestomatie, es petit comunicar nos to.

Ti libre va esser un bon vademecum por omnes queles ja possede li lingue impressivmen, sive per afin lingues natural, sive per studie de un micri manuale in un lingue national p. ex. che Orientales.

On deve transferer omni detal'at explicationes e paradigmas prolix e altri complicationes ad-in un complet gramatica in Occidental self. It es vermen li max rational metode por Occidental e specialmen por su actual stadie de unesim introduction.

Noi advoca nor colaboratores utilisar nor ancor poc forties commun per concentrar les in li labores necessissim e editer in lingues national solmen curt o micri manuales. Tales existe ja in pluri lingues, printat: German, Frances, Tchec, Sved; in preparation: Angles, Hollandes, Hungar etc. Plu grand manuales es justificat adver anc in Angles, Frances e precipue German, pro que ti ci lingues es usat quam international lingues, do libres in ili es studiat anc de interessates de altri nationes.

Apartmen important es un plu complet manuale solmen por pur german letores pro que por ili Occidental naturalmen es comprensibil ne in tant gradu quam p. ex. por Franceses o Angleses. Nor letores save que just un tal manuale bentost va aparir in li german Occidental propaganda-ovre, li elaboration de quel regretabilmen retardat se, pro supercargation del co-autores.

Nu es in printería un «Manuale de Conversation e Corespondentie» de L. M. de Guesnet, quel es composit anc secun li directives del direct metode. It have 20 págines e va aparir durant ti mensu. Precie fr. Fr. 1,50 plus fr. Fr. 0,30 porte exter Francia, fr. Fr. 0,15 in Francia.

E.P.

Saxonic genitive de Jespersen per -n

Prof. Jespersen ha introductet in su Novial un sintetic tal nominat saxonic genitive contrari al evolution del hodial lingues. On posse discusser pri to, ca un saxonic genitive es necessi, proque omni romanic e slavic lingues ne possede it. Ma on deve conceder que in mult casus un tal form, existent in li germanic lingues, vell esser util por precision e curtitá. Li germanic lingues usa por it li finale -s. Do li sam quel nu in omni modern sistema de L.I. es usat por li plural quam li max apt e international form por ti idé. Do li adoption del -s have cert desfacilitás, e in un sistema quam che prof. Jespersen excludet se ja per su in ante statuet principies.

Li orígine de ti -s ne es ancor ínrecusabilmen fundat, ma it sembla esser in relation con li parol sunn (filio). Un process analog noi vide in li modern nómines de familie: Peters = Peterson. Li psicologic afinitá del conception de possession e de filio es suficent clar.

Prof. Jespersen nu prende per su genitive saxonic li finale -n, quel es li form del genitiv in li finnic lingue. Por plu fundar ti un poc strangi finale in un inter-europan lingue il cita paralel formes D mein, A mine, Sk min, F mon, e deriva nu in Novial de me -- men, e extende ti form al altri pronómines vu -- vun, vus -- vusen, nus -- nusen, les -- lesen etc. On posse solmen mirar que un conosset linguist posse dir tal coses.

Unesimmen on ne posse posir paralel li germanic formes quam min e li F mon. Li scrition del F mon per un n es solmen un miscomprense, sammen quam li scrition F ligne paralel a signe, de L linea (totmen ne egal con L signum). Ti n in F mon es solmen un fonetic signe del son nasal introductet in F e Portugales e ne have necos comun con li germanic min, quel representa un tre antiqui forsan prearic form, quel ne es caracteristica del pronomine possessiv, ma del personal quel contene it ancor in mult indoeuropan, p. ex. slavic, lituanic e mem in li turanic (turco-ugro-finnic) lingues (T min, Est mina).

Duesimmen in li german «des Bären» li finale totmen ne es ti del genitive, ma sammen bon ti del dative, acusative e mem plurale. Ultra to on anc ne save ca forsan ti n ne es radical, proque ja in antiqui nordic li parol es björn.

Do in omni casu li citat de prof. J. finale de genitiv n in li indoeuropan lingues es adminim un erra.

Resta do solmen li argument que n es li finale in finnic.

Ma it es un facte conosset in linguistica que ni pronómines, ni grammatical flexiones nequande es pruntat che altri lingues. On prende ex altri lingues precipue substantives, verbes, adjectives, mem sufixes, ja mult rarmen prepositiones, interjectiones, ma nequande ni pronómines, ni grammatical flexiones. Li quelc tre poc exemples anc ne es absolut fundat e posse haver anc altri explication.

Do prender li finnic n quam signe de genitiv in un absolut europan lingue es un grav manca de Novial, scienticmen ne defensibil.

To es just sam quam in Esperanto li grec finales -oj, -aj, e mem plu mal proque grec apartene al fundament de nor occidental cultura.

E. de Wahl

Li present e li altris de nor recensiones de Novial es fundat principalmen sur li ovre: Otto Jespersen, Ph.D., Litt.D., L.L.D., An International Language, London, George Allen & Unwin Ltd., Ruskin House, 40 Museum Street. Price (Postage enclosed): 5 s.

De ti libre ha aparit anc un german traduction de Dr. S. Auerbach che Winter's Universitätsbuchhandlung, Heidelberg (Preis 5 RM) e un curt extracte in dan lingue de Prof. Jespersen self sub titul «Et Verdenssprog» in li collection «Kultur og Videnskab», V, Pios Boghandel, Povl Branner, Nörregade, Köbenhavn (1 Kr. dan).

Red.

Naturalitá e artificialitá

In un articul «Naturaleso ed artificaleso» Franco Veramido analisa in L'Idiste Français nr 30 e 31 li du fundamental principies de Ido e de Occidental e veni naturalmen al conclusion que Occidental ne have futuritá e que Ido es li final «solvuro» del question. Li articul quel es tenet in un simpatic ton, monstra que li autor ancor ne ha totalmen penetrat li tema e sovente cita coses queles just demonstra lu contrari a to quo il asserte. Por exemple por combatter li ne totalmen fonetic ortografie de Occidental, specialmen li duplic pronunciation de c e g, il cita quam exemple de perductet fonetic ortografie li lingue hispan e italian. Il sembla obliviar que just in ti du lingues li du lítteres c e g, have du divers pronunciationes!

Sammen il di que li etimologic structura ne auxilia li slaves o germanes, proque ili ne conosse li tal nominal extran paroles.

Ad unesim yo vole constatar que un L.I. probabilmen ne es reservat (almen in li unesim témpore) al analfabetes. Do omni hom in Germania e Russia leent gazettes conosse un grandissim stock de paroles, e che clar e bon instruction anc radicas e sufixes queles il save usar. Yo self possede completmen li du lingues e yo posse dir que li percentage de extran paroles e parolformativ partes es tre grand, p. ex. in russ «con-fide-nt-i-al-no, re-volu-t-ion-nyi, form-at-ia, corpor-at-iv-ny, co-oper-at-iv, re-solu-t-ia, inter-nat-ion-al-ny, com-press-or, avi-at-or, pro-fess-or, doct-or, san-it-ar, san-at-or-ia, pro-pag-and-a, con-tri-bu-t-ia etc»; paroles queles conosse chascun russ soldat, anc li analfabetes. In ti quelc hasardmen prendet paroles trova se ja li sufixes max usat e qualificat quam tre desfacil in li derivation. Anc si li ínerudit ne va comprender li finesses del radica «present» e radica «perfect», il va p. ex. conossente «revolutia -- revolutionny», totmen per analogie formar resolutia -- resolutionny, formatia -- formationny etc.

Ma in Esperanto e Ido ti instinctiv metode es ínpossibil quam yo ha monstrat to ja sovente. On me di, que támen li ínerudit sempre va far erras in Occidental. Nu bon, on mey monstrar me que almen li erudites ne fa erras in Ido o Esperanto! Yo e sr Pigal ha monstrat sufficent vezes que mem ductores de Esperanto e Ido havent ja long practica ancor fa grav erras.

Un ínerudit person, si il aprende un foren lingue, sempre va far erras, si il ne have ocasion aprender it instinctivmen per practica, quam su lingue matrin. On mey solmen leer li epistules e post-cartes de tal persones scrit in Esperanto o Ido, e on va sentir un horrore.

Interessant es un logic erra del autor. Il scri: «Si til nu on aprendet li international lingues precipue per scrit textu, on deve considerar ti metode quam absolut anormal e ínnatural, imposat al studiantes simplicmen per li relativ poc diffusion del lingue ... Céterimen li exemple del infante quel apropria se li conossentie de su lingue matrin solmen per audida, es un suficent frappant pruva del debilitá de punctu de visa Occidentalistic». Just ci es li quintessentie del question! Ma li autor oblivia que li L.I. es essentialmen foren a omnes! E til quande li tot munde ne va parlar ti lingue quam quasi matrin, it va esser un lingue extran: Altricos es aprender un lingue vivent che su parlantes, e altricos introducter un lingue ancor ne parlat. E ti lingue on va aprender naturalmen plu per scrit quam per audida. Ma si un vez li L.I. va esser parlat in omniloc quam su propri e li infantes va audir it in tendri yunesse e aprender it naturalmen, tande si li grand lingues europan va introducter un absolut fonetic ortografie, on va posser far to anc in li L.I. To va esser ne plu desfacil quam in li altri vivent lingues.

Ma yo nequande ha audit que li duplic pronunciation de c e g in A F S P I (e anc in D Sv Holl) ha causat quantcunc desfacilitá al studiantes. Yo vell esser interessat far conossentie con tal fenomenal homes!

Dir tal coses, es sive bluff, sive manca de índependent judicie, e repetition de formules audit sin pensar.

Li autor concede que li scientic circules ha poc interessat se ye Esperanto e Ido, ma il emfasa que li proletariatu seque in grand masses, e Occidental ancor ne ha monstrat, que it es bon por li masses. In li unesim témpores de Esperanto e Ido li proletariatu anc ne esset representat inter li adherentes. Por ili es necessi special manuales e metodes de instruction, necessi fervent instructores. Tal coses ancor manca che Occidental quel ha usat su unesim 5-6 annus a propri perfectionament e ne a propaganda in li grand publica footnote:[Nor libres ancor ne es vendibil in li magazines, ma solmen recivibil in Vienna e Reval, e che quelc Occidental-informatorias.]. Pro to noi ha contentat nos ye li micri claves, queles ha monstrat se totalmen suficent por persones un poc instructet in medial scoles. Quande noi va haver lexicos e manuales e bon pedagogos, instructores, noi va posser interessar li proletariatu. Til tande noi trova plu util recrutar li scientistes e erudit persones stant in li conexe international, quo posse esser efectuat plu rapidmen e haver plu grand valor in li unesim témpore. On deve prender in calcul, que li metode de instruction de un lingue con li etimologic structura de Occidental, va esser un altri quam ti del altri lingues, e noi sta just in li elaboration de un tal metode.

Li ínmediat comprensibilitá de Occidental, in juntion con grand simplicitá e regularitá de derivation, es un grand avantage proque it destructe li antagonisme in li cultivat publica, evocat per li ínnatural e repugnant formes de Esperanto e Ido. Anc si ili es adversarios e ne vole saver necos pri L.I., ili comprende Occidental, e ili anc ínvoluntarimen es «passiv» Occidentalistes. Por devenir «activ» e posser strax scrir, mem sin lexicos, sufice quelc semanes, sovente quelc dies, quam ha monstrat mult exemples. Do li desfacilitás mentionat in li articul de sr Veramido es pur fantomes, e yo es cert, que si il vell dever scrir me «expromptu» e sin lexico un epistul in Occidental, yo vell trovar ta minu erras, quam si yo vell scrir un tal epistul in Ido, quel yo ha sequet desde su apparition in 1908, do nu durant 20 annus. Noi mey far li experiment! Un clave yo vell misser gratuitmen.

E. de Wahl. Eha 10, Reval (Estonia).

Citates

[quote, H. Ford]


Noi ne fa changes pro variation, ma noi nequande hesita comensar un mutation, quande it es monstrat, que li nov via es plu bon quam li anteyan metode.


Latino sine Flexione

Li periodico de Latino sine Flexione o Interlingua: «Schola et Vita» (Redaction e Administration: Director Nicola Mastropaolo, Via Washington 12., Milano 125, Italia. -- Abonnament annual: L it. 22,—) in li ultim numerós consacra spacie a discussiones pri linguistic questiones. Nu quande on agresse anc altri temas quam matematic, li superextendet analitisme e primitivisme de Interlingua junt con antiqui-latin pesositá da sentir se quam impediment e pro to on nu discusse li question del conditionale. Advere li discussion es vermen scolastic. Por ne introducter ti omniconosset modo on sive 1) sercha ínacustomat primitiv cirumscritiones, sive 2) curios auxiliares.

P. ex. 1) «Si li medico (o forsan un medico?) vell esser ci, yo vell joyar» es expresset in Latino sine Flexione talmen: «Medico non ades, et me non es laeto» o «ad me dole quod medico es ab».

Altris proposi formes quam «me e i scribe» = yo vell scrir etc.

On vide ci clar li pesos ínhabilitá de Latino sine Flexione Un novum in «Schola et Vita» es, que it publica articules in altri L.I., in Nro 5-6 p. ex. Neolatine de P. Lundström, un tre desfacilmen comprensibil lingue, con un sistema de vocal harmonisation u-o-a, o-a-e, a-e-i, talmen que li unesim finale es masculin, li duesim índiferent e li triesim feminin, e mult altri arbitraritás.

Anc es publicat un articul de Wilbur M. L. Beatty in li totalmen íncomprensibil lingue «Qosmiani».

J. P.

Solmen nu noi aprende que prof. G. Peano in Torino, li creator de L. s. F. e presidente del Academia pro Interlingua (A. p. I.) ye li 27 august a. c. pervenit a su 70-esim annu. Ye ci ocasion, etsi tard, noi transmisse al jubileario nor cordial felicitationes e sinceri agnoscion pro su ínfatigabil labores quel il desde plu quam du decennies ha consacrat al idé de un Lingue International cultural. Prof. Peano have apart merites por li scientie anc per su matematic ovres.

E. P.

Citate

[quote, August Pauly]


Li old parol ja long usat in li lingue, have, quam li old hom un plu grand contenentie de vive, e pro to es li parol del poet. Li yun e ancor plu li extran parol es ancor povri ye tal valore, it es li parol del scientie o del frigid munde.


Esperanto-Statistica

Li oficial organe «Esperanto», Genève in su nr 335-336 (7-8) publica li resultates del grand Statistica del expansion de Esperanto interprendet per Dr. Dietterle, Leipzig.

Ex ti statistica, fat tre conscientiosmen, printat sur 25 págines-octav, noi posse ci citar solmen quelc por nos max interessant resultates.

Unesimmen es interessant que al apelle misset a omni conosset gruppes e associationes ha respondet solmen 2/3. To monstra que mult tal gruppes ha existet solmen sur li paper e pro desinteresse ha dissoluet se. Respondet ha 1228 gruppes vice li supposit 1776. -- Isolat esperantistes on ha posset constatar presc 17080. Por li gruppes quel ne ha respondet al apelle sr Dietterle calcula 5 membres pro gruppe, do junte a su calcul ancor 3000 persones in gruppes. To ne fa mult, ma sembla anc esser fals, proque on vell dever calcular que almen li demí de ti gruppes ha finit lor existentie. Talmen in su final resultate Dr. D. calcula 1776 gruppes (1228 ya ha solmen respondet) con 41751 membres. In total in plu quam 7000 locs in li munde existe in summa 126.508 esperantistes. Ma on save que in societés, gruppes etc sempre almen li demí es solmen nominal membres e ne interesse se pri li cose. Mult de ili comprensibilmen subtene li movement solmen pro li idé, sin occupar se self pri li lingue e sin comprender it e leer li revúes. Plu efectiv do vell esser calcular li cifres del editiones Esperantistic, e tande probabilmen li resultate vell esser fortmen altri. Regretabilmen un tal statistica manca.

Si secun li statistica circa 700.000 persones ha sequet Esperanto-curses de 10 til 30 letiones, to in null maniere posse esser criterium pri li númere de conossores. Quo on vell dir si on vell calcular li conossentie p. ex. del lingue frances secun li numeró del persones quel in li scoles ha studiat ti lingue durant 2-3 annus. On vell atinger 50-100 million persones extra li landes parlant F. quam lingue matrin!

Ne sin interesse es quelc indicationes queles Dr. D. elimina del calcul in su statistica quam fals e sin sense, p. ex. que in un loc pos 88 curses existe solmen 15 esperantistes o in altri loc pos 400 curses solmen 60 esperantistes exter li gruppe. Ti informationes probabilmen deve esser corectet talmen que esset 400 participantes de curses, ma que solmen 60 ex ili ha devenit esperantistes. To vell esser ancor un sat bon resultate.

Ma it monstra nos qualmen calcular li 700000 persones.

Si on hat occasion vider li generalmen miserabil conossentie de Esperanto che su adherentes, sovente anc redactores de revúes, on va haver un plu just judicie pri li ver expansion e conossentie de Esperanto. Yo self ha constatat durant un congress, que mem li functionarios decorat per verdi rosette ne posset comprender Esperanto e petit me parlar in li local lingue.

Simptomatic es li nota de Dr. Edmond Privat, que li max rapid crescentie inter 1922 e 1928 certmen esset a constatar in li circules del laboreros. Ma it es clar que ti crescentie es attribuend ni al perfection del lingue, ni anc al beson in ti circules, ma a politic considerationes, por haver un max numerosi auditorie por extranational propagandistes in meetings. Li circules vermen interessat in international communicationes, specialmen li scientie, li comercie, industrie etc tene se ancor tre reservat, e contenta se per índiferent resolutiones in favor del Esperanto, scilicet (i.e.) al idé de un L.I., quel in van li Esperantistes identifica con li sistema de Dr. Zamenhof. In 1886 ti idé esset identificat con Volapük, 1926 con Esperanto. Noi va vider con quo on va identificar it in 1946.

Julian Prorók

Economic e social problemas

Special redactor: Dr. Heinrich Nidecker, 12 Blauenstrasse, Basel, Svissia.

Noi successat ganiar nor estimat coidealist, li sociolog Dr. H. Nidecker, president del Sviss Ido-Federation, por redacter li present, nov rubrica, pri quel noi suposi que it interessa nor letores. Ples misser omni responses e articules relatent al adresse del special redactor.

E. P.

Li perfect circulation

[quote, Proudhon]


In li social órdine reciprocitá es li formul del equitá. Li reciprocitá es expresset per li prescrition: Fa a altris, qualmen tu vole que on mey far a te; e in li lingue del economie national: changea vor productes contra altri productes, compra mutualmen vor coses. Li organisation del reciproc relationes, to es li tot sociologie! Da al social córpore un perfect circulation, to es, perfect e regulari change de servicies contra servicies, e li homan social contracte es etablisset, li labor organisat.


Introductiv remarcas

Noi homes vive del fructes del terre. Sin li terre nullhom posse viver. Nor alimentes e altri necessitás del vive es li productes ex du factores: natural energies provenient ex li suol e mediat del terre, e nor propri labor-fortie, quel essaya extraer sempre plu e plu ex li terre.

Production. Noi sempre ameliora li metodes de production per li invention de plu bon e precisi machines, e to con grand success: noi posse dir que li production del suficent quantitá de victuales ne presenta alquel desfacilitá. E tamen multis deve carir li max necessi victuales. Max diligent e activ laboreres ne have decent habitation pro manca de pecunie. Altris vole laborar, ma ne posse trovar employa; ili deve chomar e esser subventionat ye li expense de altris, qui self ne have tro multcos.

Ci noi trova li unesim grand problema: qualmen it eveni que multis labora e támen resta povri, durant que altris, qui ne labora, vive in abundantie?

Change. Tre probabilmen ti problema ne es un problema de production, ma un problema de change, o un problema de distribution. Ú es li cause, que li productes ne es distribuet talmen, que li laborere anc recive su tot producte? Probabilmen, si on vell posser changear solmen su propri labor-productes, to vell esser li regul. Ma, ínfortunatmen, in nor social órdine it es anc possibil changear labor-productes contra alquo quel ne es labor. Ci es, to sembla me, li sam problema expresset in altri form. Qualmen to es possibil?

Si noi vole trovar li cause de ti ínequitabil change, noi deve examinar li medie de change, e interrogar, si ti medie vermen es un medie e ne un impediment del change. Noi do deve profundmen examinar li tot problem-complex del pecunie e del financies.

Ples retornar al terre e al ressurses provenient ex li terre, anc al mercates, u li productes oferta se al compratores. Pro quo li homes combatte se in sempre novi guerres? Pro quo ili ne interauxilia? Ci es un altri grand problema: li problema del cause del guerres inter li homes e nationes, quel deve auxiliar se mutualmen. Si noi va trovar li ver cause de omni guerres, noi anc va posser indicar li ínfallibil remedie, to es li medie por adducter li mund-pace.

Omnicos quo concerne pecunie, financies, bastament, chomage, stagnation, misere del agricultura, revolution, guerre, social movimentes e parties, omni ti apartene a nor tema; noi va esser grat a omnis queles pro interesse va contribuer al solution de ti urgent problemas per articules por nor social e economie rubrica.

H. N.

Anecdotes pri Aristipp

Un die li grec filosof Aristipp petit li tirann Denis pro salvation del vive de su carissim amic condamnat. Denis retropulset le e ne volet dar ti favor. Ma Aristipp jettat se a su pedes. Alcun trovat ti bassesse índigni e blamat li filosof, qui respondet: «Ne es mi culpe, ma ti de Denis, qui have li oreles ye li pedes!».

Un altri die, in Siracus, Aristipp esset invitat de Simon, li tresorario de Denis. Simon fa admirar le su splendid palace, de quel li parquete in precios ligne, esset brilliant quam glacie. Aristipp comensat tussar, poy sputat sur li visage de Simon, quo mult incolerat li offensato. «Mi amico», Aristipp dit le, «yo ne vide un loc plu sordid u yo posse sputar».

Trad. Ric. Berger.

Avise a nor colaboratores

Li ultim folies del lexico german-Occidental de Joseph Gär es nu dismisset al abonnates. It es nu desirabil adjunter a ti lexico un liste de printerras e forsan quelc mancant paroles. Pro to omni usatores es petit misser tal informationes a E. de Wahl, Eha 10, Reval, Estonia, e quam bentost possibil, pro que it es necessi bentost ligar li singul cadernes por posser metter les in vendida in li librerias.

E.W.

Anuncia

Coidealist Karl Janotta ha editet in 1921 li ovre «La libro del 100 marveli», un brochure presc exhaustet e contenent 30 articules facticmen interessant in Ido. Ti brochure in bell coloros covriment have historic importantie por li problema de L.I. It es recivibil contra —,60 austrian Schilling anc del officie de Cosmoglotta in Mauer bei Wien.

Subventiones por Cosmoglotta

O. W. Ferguson-Jeffersonville: 2,8 Dol.; Regierungsrat Dr. Mell-Rudolstadt: 10 RM; «Cerka»: 10 Kč. Cordial mersias!

Erras

Ples leer in nr 50 (julí): pag. 101, lin. 3 de supra: ínpremeditat (vice: impremediat); pag. 103, lin. 3 de supra: va (vice: ve); pag. 108, lin. 1 de infra: ya superflue (vice: ne superflue); pag. 113, lin. 10 de supra: mundlingue (vice: mudlingue); pag. 114, lin. 18 de supra: in (vice: il); pag. 115, lin. 12 de infra: arrangeament (vice: arrageament); pag. 116, lin 3 de supra: demí- (vice: domí-).

Eigentümer, Herausgeber u. Verleger: Gesellschaft Cosmoglotta, Mauer bei Wien, Verantwortlicher Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing bei Wien. Druck: Milan Nedvídek, Tábor.

Cosmoglotta A 54 (nov 1928)

Organ mensual del Association International Cosmoglotta

Consacrat al developation, propaganda e aplication del Lingue International Auxiliari Occidental

Redaction e Administration: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien, Austria.

Abonnament annual: 7 ö. S = 1 doll. = 5,2 sv. fr = 4,2 RM = 33 čsl. K

Annu VII -- novembre 1928 -- Nr. 54 (11)

Contene:

  • Li direction nu sequend, de E. de Wahl, pg. 165.
  • Cronica, pg. 170.
  • Infinitive per -r, de A. Deminger, pg. 173.
  • Simplic, duplic, triplic, de E. de Wahl, pg. 177.
  • Personal remarca, de E. de Wahl, pg. 179.

Li direction nu sequend

Durant li 47 annus de practic evolution del lingue international on posse remarcar in general un tendentie ad plu natural. Comensante per Volapük e li totalmen artificial provas li practic possibilitá de un artificial idioma esset pruvat in cert gradu, e it esset inculcat al publica por long témpore cert principies absolutmen sequend i.e. li rigid ortografie (un líttere -- un son) li rigid regulari grammatica sin exceptiones etc. Ti principies postulat un presc arbitrari o almen fortmen mutilat vocabularium, quo ya es li comun caracteristic trate del unesim projectes.

Li genio de Zamenhof ha posset junter in un ínatendet maniere ti rigid principies con un comparativmen extraordinari naturalitá in li vocabularium. To explica li imens success de Esperanto in comparation con li altri projectes.

Ma ja in li unesim témpores aparit projectes con mult plu sublineat naturalitá, p. ex. ti de Henderson (Lingua franca), Steiner (Pasilingua), Stempil (Myrana) e precipue J. Lott (Mundolingue), quel es quasi absolut modern.

Ma a ti projectes mancat to in quo consistet li fortie de Volapük e Esperanto, i. e. li regulari grammatical structura e transparent derivation, quo reducte li necessi labor de apprension de vocabules al minimum.

Til nu li publica in general hiper-taxat li role del grammatica e ne suficent prendet in calcul li labore del memoration de vocabules. Li facte es, que li max bon conossentie del grammatical structura sin stock de paroles ne da nos li possibilitá parlar e comprender un lingue extran, durant que li conossentie de un grand masse de paroles e expressiones anc presc sin conossentie del grammatica posi nos in un mult plu avantageosi position. Advere on parlat horribilmen fals, ma on esset comprendet. E por un L.I. in general es plu grav li possibilitá facilmen comprender e far se comprendet, quam correct e precis parlada. Just pro to tal Ersatz-lingues quam lingua franca, pidginenglish, Beech la mar etc hat naturalmen nascet e vivet su vive. Ma un plen L.I., quel deve servir ne solmen al max primitiv besones del homes, ma responder anc al postulationes del scientie, trafic, tecnica, economie, filosofie etc, etc, ne posse contentar se con un tal statu. Ci ja un complet e perfect possession es necessitá. E to postula naturalmen un perfect conossentie del grammatica e derivation.

Li base del nominat Ersatz-lingues esset li vocabularium de un o du lingues vivent ligat per un rudimentari grammatica. Do it suposit un minimal labore de aprension, proque li majorité del paroles ja esset conosset.

Just li sam idé fundamental esset li base de Esperanto. Prendente su vocabules ex li 3-4 lingues max conosset in Europa, Zamenhof atinget per ti tactica un tre rapid aprension de ti parte del lingue, quel es necessi por li unesim besones. E to just explica li expansion del Esperanto precipue in li inferiori classes del population.

Li desfacilitá del Esperanto comensa solmen ta u on comensa usar li términos del plu alt civilisation e cultura. Nam ci ja ne existe ti similitá con li conosset expressiones. Li derivates de Esperanto difere ja considerabilmen del usat in li tot munde civilisat.

Do nu comensat un duplicitá. Sive on sequet li regulari construction e derivation quam fat li non-occidentales e li íninstructet masses populari; sive on usat secun li famosi § 15 li conosset international paroles e talmen introductet milles de exceptiones, ne comprensibil por orientales e minu instructet europanes de altri quam anglo-romanic orígine. E ti calamitá in Esperanto ha ancor crescet per li circumstantie que on ne posset usar mem ti international paroles sin mutilation pro su rigid grammatical regules, quel postula li absolut usation del finition -o che substantives, -a che adjectives etc.

Ti calamitá ha evocat centenes de projectes de reforma de Esperanto e un cert númere de autonom projectes de L.I.

Li causa esset que li publica sentit: Existe du principies: li un es li regulari grammatica e clar e precis derivation, e li altri li usation de paroles ja conosset, por ne cargar li memorie del usatores, e por max facilmen intercomprender se.

Ma li fatal cose esset, que ti du principies presc strictmen contradit li un al altri. Pro to Schleyer obsedet del idé que li grammatica es lu principal in su Volapük negliget li vocabularium international. Altris quam Lott, negliget li grammatica e precipue li derivation. Peano mem eat in su Latino sine Flexione till abolir li tot grammatica. Ma to arudimentat talmen su lingue que su adherentes esset fortiat introducter divers arbitrari grammatical formes, quam por ex. «e» quel significa li preterit.

Unesimmen in li sistema Occidental ti harmonisation esset atinget in comparativmen alt gradu. Un absolut harmonisation, quam ja dit, ne es possibil. Pro to on anc ne posse haver un fix límite a quel li lingue nu va evoluer. In fact ti evolution posse marchar in li direction de sempre plu grand naturalitá e do anc ínregularitá, o in li oposit direction a plu grand regularitá con autonom derivation de propri paroles, forsan divergent del existent international tales. Quel direction nu factmen va sequer li evolution, es ancor ínpossibil predir ye li hodial momente. Chascun del du directiones depende del constellation del usatores. Li usatores apartenent al academic classe del population, o per su nascentie al romanic circul, va preferer li plu fluent natural formes, p. ex. irregulari vice inregulari, communism por comunism etc, e un tal tendentie sembla nu ja voler expander se in Occidental, e traer it plu e plu in li via del «Mundolingue» de J. Lott, quel támen, quam on save, ha fallit.

Li altri direction vell posser prender superioritá si p. ex. li communistic internationale vell introducter Occidental in su organisation, o si li avigilant oriente vell opposir se al angles predomination e usar li plu facil Occidental.

Quam ja dit noi ancor ne posse dir quel direction li evolution va sequer in fact. Ma in omni casu it sembla me tre íncaut ja nu in li tendri-yun etá de Occidental e su ancor ínsuficent expansion, voler preciser li direction.

Li natura con su evolution anc ci posse esser nos li max bon guide. Noi posse vider que li max alt evolution, til nu atinget in li hom, somaticmen (quo concerne li córpore) ha monstrat un grand conservatism in li cardinal linea. Quam on ya save li hom es un del poc species, quel ha conservat li original 5 fingres, tam in manus quam in pedes. Presc omni species animalic ha specialisat su córpore in un sol direction: Li avios ha perdit lor manus e evoluet les ad alas, e aquisitente un nov capabilitá «volar», perdit li possibilitá del manu constructer e usar utensiles. Li cavalle ha rudimentat li superflú fingres ye profit de un sol quel ha evoluet su ungul till un huf, quo es li max perfect adaptation a rapid curse. Pos li cavall seque li boves, cerves, antilopes etc con du hufes. Ma anc li avios current, quam li nandu, casuar, e ante omnicos li struce ha reductet li númere de lor pedi-fingres till minimum. In sam témpore illi ha mem perdit li capabilitá volar. Lor alas es solmen rudimentes, e li australian emu e li fossil gigantic Moa de Nov-Zeland ha mem perdit les totalmen, durant que li antarctic pinguine ha evoluet su alas a svimmuores con triangulari squamatri plumes, bonissim adaptat al vive in aqua. Ti avio mem ha perdit li mobilitá de su colle e have nu un presc rigid cap, quam un pisc.

Li enumerat exemples monstra nos que li natura in su divers aspectes posse atinger li max possibil specialisationes por adaptar se al circumstantie.

Ma noi vide anc un altri cose. Che mutation del conditiones un retroadaptation con regeneration del perdit membres nequande ha evenit, e li organismes tro specialisat, ne possent adaptar se al nov situation devet perir, quam in chascun passu doce nos li paleontologie! Solmen li hom in su somatic conservatisme til nu ha successat persister in omni climates e nu per su tecnica anc in omni elementes, per aeroplan e scafandre.

Si li avios e pisc ha posset rider pri li hom quel ne ha savet tam bon e rapidmen assimilar se al altri elemente, nu qui ride li ultim ride max bon!

Un cose simil noi posse vider anc in li lingues, e specialmen li lingues artificial. Li machinal rigid Volapük, in tot ne possent adaptar se, perit in curtissim témpore che li postulation usar international paroles. Esperanto quel ja de comensa ha specialisat se in primitivisme e quant possibil restriction de radicas in un crevesc pancere, malgré 40-annual exforties ne posse atinger li grand trafic e comunication international ni li scientie e tecnica. It ne posse retroevoluer se a ver cultural internationalitá.

Latino sine Flexione de Peano, tro rigidisat in li amputat antiqui latin, vegeta e stagna in su micri circul de italian matematicos. Li prova de Ido retroevoluer Esperanto al nov plu grand cultural internationalitá del civilisat europanes, ha fallit. It ha morit del discrepantie inter li tendentie incorporar li international paroles e li rigiditá del primitiv pancere de crustacé.

Occidental ha comensat su vive, retroeante al fundes de nor lingues. It fat su embrional evolution durante 30 e su infantal developation durant 7 annus. Modernisante se till hodial statu lingual it támen ha conservat li originari visibil structura sin tro specialisar se in apart direction. It es ancor yun. Noi ha videt, ad u ducte li tro temporan specialisation in ancor debil e flexibil etá. Al ínpossibilitá adaptar se a changeat conditiones.

Just nu in li momente nor civilisation e cultura sta in li comensa de un nov evolution e nequi save ancor ad u va ducter ti evolution, forsan in li venient 20 til 30 annus. It es dangeros e fals ja nu voler decider e stabilisar li direction del evolution de nor yun lingue, quel just comensa su adolescentie. Lass nos fider al san frisc organisme e li bon psichic e constructiv qualitás del nov pionero.

Noi mey gardar nos destructer li ancor visibil grammatic regularitá del derivation al profit de un pur occidental internationalitá e tro grand latinisme o altri nationalisme e sammen gardar nos de prematur production de propri autonom e til nu ancor ne international e desfacilmen comprensibil paroles.

Ti evolution ja ha fat de Esperanto un quasi secret lingue de un secta.

Noi mey continuar lentmen sequer li medial linea in un solid conservatisme e progressiv natural evolution secun necessitá e sin operativ sucusses, e gardar nos de extremes tam a dextri quam a levul.

To es mi cordial petition a omni tro ardent colaboratores.

E. de Wahl

Li filosof comprende plu quam il posse pruvar, li naturalist explora plu quam il posse comprender; li un possede plu inteligentie quam su intelectu posse mastrisar, li altri plu conossenties quam su intelectu posse superar.

August Pauly.

Cronica

«Deutsch-Occidental Wörterbuch» de Joseph Gär; XXXII + 460 pag., che Societé Kosmoglott, Reval (Estonia), Eha 10; precie 3 RM (5 ö S). -- Li ultim folies ja desde long desirat ha nu aparit. Singul folies 1 till 9 es exhaustet, li altris recivibil secun restantie. Ti qui possede superflú unesim folies 1 till 15, es petit misser les al editoría contra recompensation. Regretabilmen in li german textus de ti ci ovre li parol Occidental es scrit secun nor ortografie, e ne secun li ortografie german, i. e. «Okzidental». To forsan embarassa un poc li futuri adeptes german. Ma to es solmen un ínsignificant manca. In general li complet ovre es un excellent instrument de propaganda inter german-linguanes, precipue pro que it contene in li prefation anc un grammatica detalliat. Esperabilmen li brochura apari bentost anc con folies blanc intercalat e ligat in formate 105 × 148 mm², i. e. DIN-formate A6 (vide Cosmoglotta 1928, pag. 94), por que on posse inserter correcturas e completamentes.

«Occidental, Gemeinverständliche europäische Kultursprache» (= generalmen comprensibil europan cultur-lingue), autor ne indicat; 24 pag. formate 123 × 171 mm²; che Societé Kosmoglott, Reval (Estonia), Eha 10; precie 0,50 fr. sviss. -- Ti ci brochura augmenta li cáos de nor formates e aplica partmen li german ortografie valid ante 1900, versimilmen pro que li printería ne possede li tal-nominat «Duden» (Rechtschreibung der deutschen Sprache, Bibliographisches Institut, Leipzig 4,6 RM), quel contene li official actual ortografic formes del lingue german. Noi recomanda a nor amics german, vivent in li german diáspora, comprar ti libre. Ma abstraente de ti micri manca, li brochura «Occidental» es un ovre de grand valore por nor propaganda. It contene motivation, grammatica, parol-formation e textu-specimenes comparativ de nor lingue. Noi mey esperar que bentost li unesim edition va esser exhaustet.

«Manual de Conversation e Correspondentie» de L.-M. de Guesnet, 20 pag., formate 112 × 175 mm²; che li autor (Occidental-Burò, 83, rue Rochechouart, Paris 9); precie per posta 1,80 frs. frances. -- Anc ti ci brochura augmenta nor formate-cáos. Regretabilmen trova se quelc print-erras e mancas per hasta; li max gravis es: Pag. l, lin. 7: «dubitá» vice «dúbita»; lin. 22: «trop» vice «tro»; lin. 31: «est» vice «es»; pag. 2, lin 9: «ci» vice «ti (ci)»; lin 13: «me» vice «yo»; lin 25: «est» vice «es»; lin. 31 «pos-medie» vice «pos-m(ed)idie»; pag. 3, lin. 4: «cuisines» vice «cusines»; lin. 43: «ci» vice «ti (ci)», pag. 11, lin. 28: «foret» vice «forat»; pag. 11. l. 12: «posa» vice «posi»; l. 21: «ube» vice «u»; p. 12, l. 4: «aero» vice «aer»; pg. 14. l. 35: «sinistri» vice «levul (left)»; p. 19, l. 34 e 36: «dona» vice «da» etc. Noi espera que li autor va anexer un folie al brochura, indicant li erras. Noi tre regreta ti micri mancas pro que in céteri ti ovre de nor coidealist es tre bon por li practical usada de nor lingue e usabil anc quam libre de instruction tam long quam noi ancor ne possede un grammatica metodic.

«Occidental Bulletin», editet de The Ferguson Press, Jeffersonville Indiana, U. S. A. Ti ci informativ circulare contene in su ultim numeró de august 1928 un articul de coidealist Otto W. Ferguson «Occidental versus Esperanto. -- Li nov e li old.» Sr. F. monstra ta, que li cultur-munde nequande va acceptar Esperanto, qualmen it ha refusat li Samenhofan idioma durant 40 annus. Un liste paralel de 100 paroles in Occidental e Esperanto es exposit al examination del letores.

K. Janotta.

Durant septembre li Occidental-Burò, Paris, esset visitat de nor coidealist sr Denzler, de Vingelz (Svissia), qui adheret recentmen a Occidental e de sr C. W. T. Reeve, ex-cassero del «International Language Society of Great Britain», qui nu have un grand simpatie por nor lingue e comensa practicar e propagar it. Naturalmen on parlat in Occidental e sr Reeve ne celat que, secun su opinion, Occidental es sur li rect via e que li artificialitá de Esperanto-Ido es obsolet.

L.-M. de G.

In «Ergo» nr 11, jurnal del studentes, Uppsala, Svedia, sub rubrica «Vox populi» nor amic Dr. C. E. Sjöstedt polemisa contra li assertion del ductor local del esperantistes, que, exceptet li pronómines, nullcos in Esperanto es artificial. Sr Sjöstedt unesimmen constata que li confession que almen li pronomines es artificial, significa un considerabil passu ad avan. Li esperantist con emfase hat dit: «Ples far me vider 20 esperantic paroles queles es artefat!» Por nor amic esset naturalmen tre facil satisfar un tal modest desir. Il prendet solmen inter li enorm amasse li sequent: aĵo (object), ano (membre), aro (colection), eco (qualitá), edzo (marito), ege (extrem), ejo (locale), emo (tendentie), ero (granul), estro (chef), eta (micri), ido (descendent), igi (far), iĝi (devenir), ilo (instrument), indo (merite), ingo (etuí), nepre (absolutmen), opa (colectiv), ujo (reservuore), adplu quelc charades conosset: porzorgatulo, malriĉulejo, duondesegnaĵo, por monstrar li complet artificialitá de Esperanto. Regretabilmen li redaction del jurnal declara que per ti articul li discussion de L.I. es finit in su columnes. Noi vole esperar que ti resolution ne mey esser por etern.

Albert Haldin.

«Correspondance entre M. Ric. Berger et M. Leau». Editet del Occidental-Buró in Chapelle (Vd.), Svissia. Precie: 0,30 fr. sviss (0,40 austr. sh.). -- Professor L. Leau del Universitate de Nancy esset un del du autores del famosi ovre «Histoire de la Langue universelle» e un del du secretarios del Comité del «Delegation pour l'adoption d'une Langue internationale auxiliaire» quel in 1907 selectet Esperanto reformat sub li nómine Ido. Emoet per li desertiones de mult Idistes qui ralliat se a Occidental, prof. Leau publicat in pluri Ido-revúes un «publika deklaro», in quel il amemorat que li problema del lingue international esset soluet un vez por omnis del nominat Delegation talmen que on deve restar nu fidel a Ido sin modificar it e que on deve contentar se per completar it in quelc detallies. -- Li ancian Idist e nu Occidentalist, sr. prof. R. Berger in Svissia respondet a sr Leau per un articul «Nave naufrageant» publicat in nor revúe, nr 47, april 1928. Sr Leau replicat a nor coidealist sr Berger per un epistul del 12 marte. Sr Berger respondet per un excellent epistul de 23 marte, in quel il refuta li motivation de sr Leau. Ti ci du epistules (6 grand folies compress machintipat) ha aparit quam apart edition, quel noi tre recomanda a tal Occidentalistes, queles propaga nor lingue publicmen e comprende frances.

Jtt.

«L' Express de Neuchatel», Neuchatel, 10 octobre, sub titul «Au poste de sans-fil» insertet un textu in Occidental.

E. P.

Sub titul «Granda sukceso de Esperanto en Budapest ĉe la 15-a Internacia Kongreso de la Stenografio» in Heroldo de Esperanto, nr 38, noi lee, que in ti congress on parlat oficialmen in Esperanto. (In li comité preparativ esset quelc esperantistes, qui hat convictet li altris). Li publica protestat e solmen pos un polemica li esperantist posset continuar su discurs, quel por esser comprendet, esset traductet in german, ma pro li antipatic tendenties del publica devet esser acurtat. E to on nomina un grand success!

J. P.

In nr 38 de «Heroldo de Esperanto» sr. J. Scherer scri pri li experimentes fat in Hollywood (Los Angeles), li conosset film-cité, pri li parlant film. Ti cose nu progresse talmen que pos quelc témpore on posse expectar ja li possibilitá de representationes in li cinema-teatres. Li question es nu, in quel lingue editer ti parlant filmes, proque es necessi li max grand publicitá pro li grand custas de ti filmes. Sr Scherer invita nu li esperantistes scrir a Hollywood e postular li edition del filmes in Esperanto! Qualmen infantesc ti idé es, appare clar ex li fact, que li recent precis statistica ha dat 127 000 esperantistes in li munde, durant que angles parlantes es plu quam 200 milliones, do plu quam mill vez plu mult! Esque vermen on crede que un commercial firma va expenser li custas por un tal micri popul! Ma ti interessant nova pri li progress del parlant film monstra nos clarmen, quel imens dangere li lingue angles representa por omni artificial lingues international. It es evident que si ne va exister un ja introductet in li munde Lingue International ante li penetration del parlant film, tande li lingue angles va victer omni prejudicies e intruder se quam L.I. Tam long quam ti pretension esset argumentat per marine, dóllars, etc, on posset boicottar ti pretension, ma del momente u li lingue angles penetra in Europa per li film, li cose del lingue international sembla me esser decidet in favor del angles.

Axel Wästerland

Infinitive per -r

Quelc mundlinguistes vole perducter li analitisme a tal gradu que ili postula mem li infinitive esser analitic, do que li infinitive mey esser format quam in Novial per un special preposition (tu, to, at, ad, a etc) o anc sin un tal, i.e., totalmen sin diferentie del presentic form del verbe.

Li infinitive es ti form verbal quel representa li action o statu sin postular alcun objecte (person) e sin distint relation al témpore. Li action o statu expresset dura sin comense e sin fin, do es ínfinit. Ja pro to it es desirabil que ti max fort form del verbe bon distinte se del altris, quam it es anc li casu in omni conosset lingues, exceptet angles.

Noi va monstrar que just pro to existe grav rasones postulant por li L. I. un accentuat finale del infinitive, quel in Occidental secun bon exemples in grand lingues vivent es realisat per li líttere -r. Per to li accentu es translocat al ultim vocale: trova -- trovar, vide -- vider, veni -- venir etc.

Ad unesim al orel to significa un agreabil variation in li ritme del lingue; ma ci it acte se pri considerationes plu important quam estetic. Li principal cause es in li conjugation verbal.

Li present conjugation in Occidental secun li aurin regula de Wahl pri li tema perfect ha atinget li maximum de simplicitá e naturalitá: li verbes have quar formes (amar, ama, amat, amant) e per medie de auxiliares (va, ha, vell, fe, es) on posse expresser omni desirat formes, modos e témpores: va amar, vell amar, ha amat, hat amat, vell har amat, es amat, vell har esset amat etc. Max important es lu sequent: It es un fact generalmen concedet que li genial derivation verbal es li vertebre de Occidental. Con it o sin it, sta o cade li intern fortie de nor lingue (adminim in li hodial statu). Ti ci grav fact dicta omni altri leges grammatical de Occidental; omni altri coses deve esser quasi un function de it, e deve esser in harmonie con it. Alquel changes queles ne atente ti fact, ne aducte un avantage, ma vell posser esser mem un dangere.

Li essentie del verbal derivation de Occidental consiste in to que per it on have li sol possibil medie max economicmen mantener, conservar, revivificar e derivar in maniere regulari e max simplic nor comun europan stock de milles e milles de cultural paroles e términos, queles forma li sol e unic base sur quel li ver Lingue International es fundabil ... sin mutilation e sin mascarade, tal qual ili es. To es tre mult, plu mult quam on ordinarimen postula de un L.I. tam practical quam ideal.

Quam ja dit, omni altri leges lingual plu o minu deve subordinar se al leges del verbal derivation: Li Infinitive in Occidental fini ye -r e li precedent vocal posse esser a, i, e. Ti ci vocales apartene al tema verbal e ili es mantenet in li derivates: amator, perseverantie, definition, experientie, frequent, essentie, evident etc. Pro que ti vocal lude un tam grand rol it es obligativ que on accentua it in li form lexical del verbe, i. e. in li infinitive. Talmen it imposa se al orel e al memorie. E ti vocal in Occidental es accentuat ultra

  1. in li infinitive: p. ex. regular, anc
  2. in li preterit (perfect): regulat, e
  3. in li participie presenti: regulant.

Li max frequent in general es li infinitive precipue pro li sovent combinationes con li frequent auxiliares va, vell, mey, fe, ples, lass, posse, deve, vole etc. Ma si on vell parlar: tu ama, tu veni, tu vide ..., tande li final vocales (apartenent al tema) a, e, i, vell esser negliget in li pronuncia e ili vell devenir plu e plu ínclar, índistint, e on ne plu bon vell rememorar pri ili ... e in consequentie obliviar les, pronunciante omnis quam ar o er. Li resultat vell esser p. ex. finar, vidar, essar, dormar o amer, administrer, expeder etc, ma li ja existent e usat paroles es: ínfinit, evident, essential, dormitoria, amator, administration, expedition. To vole dir que li verbal derivation va esser destructet, vell evanescer e per to li L. I. vell devenir tam desfacil quam un romanic lingue o retrocader til Esperanto o Ido. Ti fate menacia si on ignora un essential caracteristica.

International verbes es conosset al ne-romanic popules in lor infinitive con -r, p. ex. definir, D defini(e)ren, Slav definirovat, etc. Do tal verbes mem have quasi un pleonastic infinitiv-finale, un per -r e, in addition a it, un infinitive national -en, -ovat etc, simil quam li tautologic Esperanto: fari, diri etc e Ido: irar.

Concernent li objection que li plu grand expressivitá del analitic infinitive es anc demonstrat in frances, u on usa li prepositiones «de» e «a», on posse constatar li sequent causes:

  1. On fa to in frances por discerner in audition divers formes verbal egal-sonant, p. ex. donner, donnez, e donné: Donnez le livre à Mons...; Je Vous prie de donner le livre à Mons...; Vous avez donné le livre à Mons...; Avez-vous quelque chose à donner a Mons...?, etc.

  2. Li franceses usa li prepositiones in addition al infinitive por infortiar it. Nam prepositiones es solmen capabil infortiar (o directer) li infinitive, ma ili sol ne posse vicear, substituer it.

Ili mey esser usat solmen suplementarimen, p. ex. yo venit a comprender; quo es a far?, yo ne have alquicos a dir (o por dir).

Nu in Occidental li infinitive per -r es sufficent fort, e, de altri látere, un infinitive per prepositiones sol vell esser tro ínsuficent.

Li analitic angles in mult punctus esset e va esser li modelle de un modern lingue; ma just in su infinitive it ha deviat tro lontan del altri europan lingues, quam resultat de su long-durant isolation insulari.

On posse investigar li problema de quelcunc latere, on sempre va retrovenir al simplic -r, quel in ultra es tot natural e pruvat per plu quam du-mill-annual experientie in li romanic lingues. It es significativ que mem li rumanianes ancor intona li infinitive in maniere sequent: a veni, a conserva, a dormi, e que li portugales di mem viver, currer etc, u li latin havet vivere, currere etc.

Un fluent infinitive, quel in ultra supporta li intern construction natural de un lingue, es li sangue vital. Si on regarda Latino sine Flexione: vi un lingue de pur antiqui latin dishaccat, ne havent un infinitive propri quam noi trova ja in Latin classic e ancor hodie in li vivent lingues derivat de it. Latino sine Flexione sin derivation e, consequentmen, sin evolution, have li aspect de un novmen re-polit brilliant armatura de un antiqui roman legionario, ma de qui li vivent córpore manca. Il do ne posse mover se.

It es interessant constatar que in presc omni lingues vivent vale li sam regul por obtener un vivid fluent e simplic stil, i.e.: ples usar preferibilmen li infinitive. Naturalmen to ne es bon possibil in un lingue quel ne have un infinitive proprimen. Ples remarcar p. ex. li vag inteligibilitá de Novial e li claritá e expressivitá del version Occidental in li frases sequent:

Novial: Un objetione kel bli ofte fa konter konstruktet lingues es ke les pove nulitem es tam boni kam li natur-lingues.

Occidental: Un objetion quel es sovente fat contra constructet lingues es, que ili nequande posse esser tam bon quam li natur-lingues.

Novial: Por es verim mondelingue li lingue deve anke plesa li gelbi rase.

Occidental: Por esser vermen mundolingue li lingue deve anc placer al yelb rasse.

Anc concernent li conjugation verbal li L.I. deve esser medial, evitante extremes. Comparat con li romanic e slav lingues, Occidental es tre analitic in su conjugation; in compara con angles, it es egalmen analitic, abstraente del infinitive per -r, quel por Occidental have un apart scope quam es exposit in supra.

A. Deminger

Citate

[quote, August Pauly]


Omnicos grand e rational deve tener quarantene ante posser intrar in li homanité; solmen erra e nonsens in omni circumstanties passa líber quam sanissim.


Simplic, duplic, triplic

In su nov libre pri li Lingue International prof. Dr. phil. et litt, et jur. Jespersen tre sovente critica divers formes de Occidental sive quam ínnatural, sive quam ínregulari, sive ne existent o arbitrari. Il ne vide que omni formes in Occidental es bon mediat e electet, e pro to su rasonament sovente basat sur aprioristic «postulates» e «principies» ne es fundat.

Ci quo il scri pri li form Occidental «simplic»: «Por reciver li regulari formation simplicitá, Occidental mem es obligat prender li form «simplic» (con k), por li adjectives (e simplicmen por li adverbie) quel con ti pronunciation trova se in ni un sol lingue existent -- e ne solmen to, ma Occidental have anc un altri form por li adjectiv: simpl, quel es necessi pro li parol simplification, quel do anc deve esser derivat regularmen».

Esque prof. Jespersen ne vide li grand coherentie de mult paroles international con li radica plic, F pli, D Falte?: aplication, complicar, complication, explication, ínexplicabil, implicar, implicit, replicar, simplic, duplic, triplic, reduplication, duplicitá, multiplicar, multiplicator, multiplication, multiplicand, plicatura.(1) Li extension del radica plic es do extraordinarimen grand, quel naturalmen recomenda conservar ti form anc in li primitiv paroles e specialmen in un consequent serie quam simplic, duplic, triplic, ... mult-i-plic-ar etc e ne trubla li regularitá general, tam plu que, quam prof. J. deve saver, li analogie lude un del max grav roles in li aplication de un lingue, specialmen un foren lingue. Ne li logica, ma li analogie! Do ja li analogie, ne solmen li etimologie postula ci li form simplic, tam plu que anc li derivates quam simplicitá, simplicissimo(2) postula ti form.

Ultra to un populari etimologie va strax interpretar simplic quam sin-plic, D ohne Falte, quo coresponde al idé de plication: sin-plic, duplic (quáncam on ha plicat solmen un vez); triplic (in veritá plicat du vezes). Li form simplic es do motivat per regularitá, etimologie, analogie e psicologie.

Adplu a prof. J. ne place li pronunciation k in simplic. Il pensa probabilmen al italian semplice, con palatal pronunciation. In Occidental un tal form secun J. probabilmen vell dever esser simplici con i final.

Ma:

  1. Usat in omni paroles duplici, triplici etc, to vell esser un totalmen ínutil, ne bell e pesosi superflú alongation del lingue, per quo ultra to nequo essential vell esser atinget, si ne li special gusta de prof. Jespersen.

  2. Professor J. erra filologicmen, si il trova ci li son k ínmotivat. In latin noi have simplex -- simplic+s(3) e sammen codex -- codic+s. Nu in italian noi have semplice, codice. Ma in hispan e portugales noi trova codigo, do originalmen codico, con pronunciation kodiko. Si per altri politic evenimentes in li medievie Hispania vell har restat mauric-arabic e li cristianisme abolit in ti region per li islam, tande noi ne vell posseder plu li lingue hispan, ni portugales; e prof. J. vell haver li jure dir, quam il fa to in mult locs: «ti form existe in null lingue». Ma ja ti argumentation es nu visibilmen fals.

Si un form quelcunc forsan ne trova se in li 10-15 europan existent lingues, to ne es ancor rason qualificar it quam ínnatural, proque vell posser exister sub altri conditiones 100 o plu altri lingues evoluet del latin, in quel ti formes vell posser exister. Advere ne omni formes pensabil es possibil, e ci vale li scientic linguistic exploration del possibil e del ínpossibil evolution.(4)

Nu prof. J. cita ancor li altri form simpli, de quel deriva simpli-fic-ar.

Anc ti quasi accurtat form «simpli(ic)» (quam L simplus apu simplex) posse inregistrar se in li sam psicologic-analogic schema de populari usantie. Quam on save on have in Occidental li finale adjectivic -ic, do on va tractar simpl-ic quam quasi pleonastic simpl-i, e tande un form simpl(ic)-i-f-icar vell subordinar se al fonetic regul que si du sufixes contene li sam vocal, li unesim sufix posse esser eliminat, p. ex. religion -- religi(on)os, catol(ic)-isar, botan(ic)ist, schemat(ic)-isar etc. (Ti regul es dat mem in li curt claves). Ma naturalmen on vell posser derivar de ti parol anc simplitá vice simplicitá, forsan in futur ti duplicitá del form va esser aplicat in divers sense, quam in D einfach e einfältig. Un tal diferentiation es possibil e on vell haver:

  1. simpl(i) -- simplitá, simplesse(5) simpl-i-fic-ar etc. in li sense D. einfach Sk. enkel, R prostoi, Est. lihtne etc.

  2. simpl-ic con plu pregnant sense D einfältig, dumm, Sv enfaldig, R (prostofila) con derivates simplicitá (o sancta simplicitas), simplicissim e eventualmen

  3. sin-plic (apu du-plic, tri-plic, multi-plic-a-tion etc) si on vole accentuar just li ne plicat caractere de alquicos.

De ti exemples on vide que li regularitá e flexibilitá del Occidental ne es rigid, ma vivent, e adapta se sammen al logic, analogic, psichic, etimologic etc aplicationes e contene li gérmine de possibil evolution quam omni vivent lingues.

Li ínnumerabil arbitrari formes de prof. Jespersen in su Novial es selectet mult minu bon e in li majorité de casus ínscienticmen, solmen proque Esperanto, Ido o Neutral have tal formes, por exemple li multiplicativ sufixe del numerales es -opli (probabilmen proque Esperanto e Ido possede it) do du-opli, tri-opli, sent-opli etc probabilmen anc mult-opli (?). Esque almen un de ti formes existe in quelcunc lingue, o esque ili almen vell har posset formar se o derivar naturalmen? Esque ili ne es mult plu ínnatural e artificial quam «simplic»?

Adplu, esque de ti jolli monstruositás quicunc hom posse derivar li international paroles duplicitá, multiplicar, multiplication, sin parlar pri li grand familie parent, citat in li comensa de ti ci dissertation?

O esque il va vicear ti international cultur-paroles per su propri formationes, forsan duopleso, multoplifika etc?

Regretabilmen prof. J. ne di necos pri to in su libre.

Advere it ne es possibil pensar a omnicos si on deve in 6 mensus «inventer» un nov lingue.

Ma li metode de prof. J. mem ne es in concordantie con su propri principie pri li max grand facilitá por max mult homes.(6) Per artificial derivates, quam duopleso, multoplifika etc, il fa li lingue plu desfacil por occidentales e per introduction de international conosset paroles multiplication etc queles ne sta in etimologic relation con li nominat «duopli, multopli etc» il fa li lingue desfacil por orientales e persones con minor instruction e inteligentie. Do ili es des-orientat. Un sistematic instruction de Occidental, in contrari just per li imensi masse de relationes etimologic 1) diminue li númere de paroles fundamental a aprender e 2) dilata li horizonte del studiante, quel nu va trovar tal relationes in su propri lingue e talmen aprofundar li base de su psichic conscientie, sin parlar pri to que li conossentie de ti etimologic structura es li medie por comprender li scientic nomenclatura, do li scala por ascender in cultura e civilisation.

Ne to quo es max facil por omni homes, ma quo es max util por li usatores. Qui vole comprar ye tro bass precie, va payar tro car por desvalorallia.

  1. Yo ne va ci junter li paroles derivat del originalmen sam radica un poc variat plec-t o plec-s = plex, quam complect, complex, perplex, li sense de queles es un poc plu lontan.

  2. It es un poc strangi, que prof. J. qui in su projecte ducte li regularitá til formar in li pronómines li plural vus del singular vu (o forsan invers), critica ci li sol possibil e regulari form quel ultra to es filologicmen ínrefutabil.

  3. Simple es derivat de L simplus.

  4. In ti direction prof. J. regretabilmen monstra nos in su Novial un absolut negligentie del leges del vive de lingues e paroles. Formes, quam il proposi o deriva, quam p. ex. nusen -- noster, vidabli, seso -- cessation, perdat, konstitud, rega etc nequande vell har posset formar se per natural evolution, secun leges conosset in linguistica.

  5. Ma ne simpleso quam proposi J., quo es filologicmen ínpossibil e solmen copiat de Ido.

  6. On posse contraposir a un tal principie ancor altri principies, p. ex. ti del cultural valore, de historic coherentie con li fundamentes de nor civilisation, de max grand curtitá, de logicalitá, de internationalitá, de absolut neutralitá etc etc.

E. de Wahl

Personal remarca

In su nov libre «Un lingue international» editet in Angles, German e Dan, prof. O. Jespersen scri inter altricos pri Occidental que per su sistema de derivation it es li continuation de Neutral e specialmen Reform-Neutral de Rosenberger.

Ti assertion es un fundamental e regretabil erra, quel apare anc in li ovre de prof. Guèrard «A short history of the international language movement» u il parla pri me quam «joint author of R. Neutral».

On posse dir que just lu contrari de to quo di prof. Jespersen es ver. Desde li comensa de elaboration del Neutral yo refusat pluri vezes colaborar in ti direction, basat ne sur scritiv internationalitá, ma aprioristic fonetic principies de Schleyer, pro li ínscientific metode de colectiv labor con votation.

Regretabilmen prof. Jespersen sembla ne esser versat in li historie del mundlinguistica ante e paralel a Ido. Mi position in ti question es clar visibil ex mi polemica con Rosenberger in «Linguist» 1896 e 1897. Ja tande yo expresset li sam idés queles ha ductet finalmen a Occidental, sammen del lingue-provas in mi articules publicat in «Correspondense internasional» 1908, in «Progreso» de prof. Couturat, «Discussiones» 1909, «Lingua Internationale» 1911 etc on posse vider li clar e strict linea de mi idés in lor evolution.

Solmen in 1906 sr Rosenberger self videt que su Neutral havet grand mancas e publicat in su revúe «Progres» un project de reformes, queles approximat Neutral a mi idés. Conossente li enorm energie e labor-capabilitá de sr R. yo esperat inspirar le mi idés por posser atinger junt to, quo yo self timet ne posser perducter sol. Tande yo recomensat mi corespondentie con il pri li leges del derivation etc. Rosenberger ha publicat multcos ex ti corespondentie in su «Progres», quo clarmen monstra que ne yo usat li sistema de Neutral e specialmen Reform-Neutral; ma invers, sr R. pos un plurimensual correspondentie venit specialmen a Reval in octobre 1906 (vide «Progres»), por conossentar se con mi labores, adver tande ancor long ne finit.

Usante ti materiales il elaborat su Reform-Neutral, ma regretabilmen ne posset abdicar cert coses amat e heredat de Volapük e del Idiom Neutral primitiv, li plural -i de Ido etc. Anc in li derivation del verbes il ne posset comprender li fundamental guidant idé de mi explorationes (nequi comprendet it in ti témpore) e talmen sub li energic manus de R. nascet un altri cose quam yo presuposit, un mutilat e pervertet «Auli», li publicat specimenes de quel monstra li clar evolution al Occidental, anc si yo nequande hat publicat un grammatica, ni vocabularium de ti proto-Occidental.

Yo volet desligar li nod Gordian, ma R. ne posset expectar li fine de mi explorationes e ciset li rest del nod. Ma il ne esset Alexandro.

E. de Wahl

Subventiones pro manca de loc in li proxim numeró

Eigentümer, Herausgeber u. Verleger: Gesellschaft Cosmoglotta, Mauer bei Wien, Verantwortlicher Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing bei Wien. Druck: Milan Nedvídek, Tábor.

Cosmoglotta A 55 (dec 1928)

Organ mensual del Association International Cosmoglotta

Consacrat al developation, propaganda e aplication del Lingue International Auxiliari Occidental

Redaction e Administration: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien, Austria.

Abonnament annual: 7 ö. S = 1 doll. = 5,2 sv. fr = 4,2 RM = 33 čsl. K

Annu VII -- decembre 1928 -- Nr. 55 (12)

Contene:

  • Occidental-Union, de E. Pigal e A. Deminger, pg. 181.
  • Cronica, pg. 186.
  • Linguistic questiones, de E. P., pg. 189.
  • Pri li finale -n in novial, de Edgar Wahl, pg. 190.
  • Precision de novial, de J. P., pg. 194.
  • -ujo, de Axel Wästerland, pg. 194.
  • Logic e international lingue, de Dr. Peipers e E. Pigal, pg. 196.
  • Declaration, de L.-M. de G., pg. 196.
  • Economic e social problemas: Pensas de un individualist, de Eric Biddle, pg. 197.
  • Cadidas in li Alpes, de J. M., pg. 199.
  • Contrastes, de E. Moess, pg. 201.
  • Du anecdotes pri Ibsen, de Dr. K. Schüppel, pg. 202.
  • Anecdotes pri artistes, de Ric. Berger, pg. 202.
  • Mastre del turc buffones, de A. Deminger, pg. 203.
  • Subventiones, pg. 203.
  • A nor letores, pg. 204.

Occidental-Union

ORGANISATION UNIVERSAL DE LINGUE INTERNATIONAL OCCIDENTAL

STATUTE

  1. Li association international «Occidental-Union» es un juristic person e have li scope organisar li developation, propaganda e aplication del lingue international auxiliari Occidental.

  2. Li Union have un «Comité Explorativ de Lingue International Auxiliari» (nominat abbreviat «CELIA») con li programma explorar omni propositiones pri grammatica e glossarium e preparar li decisiones convenibil, e un «Occidental-Academie» con li programma far li necessi decisiones, apoyante se sur li labores preparatori del Comité Explorativ. Li constitution e labor-metode del du corporationes es stipulat del Union per regulament special.

  3. Li Union have su sede che li Central Officie in Mauer bei Wien.

  4. Membres ordinari del Union posse devenir: [loweralpha] .. National (regional) organisationes general e .. International Organisationes special queles propaga Occidental o usa it precipue por su scopes e edite su publicationes solmen o anc in Occidental.

  5. Membres extraordinari posse devenir omni persones juristic queles obliga se responder anc in Occidental, si lor corespondentes demanda it.

  6. Pri li acceptation de membres decide li Central Officie; pri recurses contra li acceptation o non-acceptation de nov membres decide li Senat.

  7. Li membres have li jure participar li votationes del Plenum e usar omni institutiones del Union secun li regulamentes special.

  8. Li membres ordinari paya un annual contribution quel es decidet in chascun annu denove del Plenum. Li membres extra-ordinari paya un annual contribution, quel es a conventer de ili con li Central Officie; ma li contribution minimal ínmoderabil es fixat del Plenum.

  9. Li revenues del Union consiste ex li contributiones supra-dit, ex subventiones etc.

  10. Li Union vole atinger su scope precipue [loweralpha] .. per li labores del Comité Explorativ e del Occidental-Academie, .. per li fundation de regional e special organisationes por li propaganda e aplication de Occidental, .. per li arangeament de discurses, conferenties e congresses por Occidental, .. per li edition de libres, revúes, gramofon-discos e altri propaganda-materiale por Occidental, .. per li aquisition e presentation de dispositives e filmes pri li problema de un lingue international, .. per li institution de oral, corespondential e radio-curses pri Occidental.

  11. Li organes del Union es:

-- [loweralpha] .. li Plenum, .. li Senate e .. li Central Oficie.

Li obligation del Plenum es precipue li election del Senat, li aprobation del budgetes annual e del bilancies annual, in plu li decisiones pri changeamentes del statute. Li obligation del Senat es precipue li representation ad extern e li controle del execution del decisiones del Plenum. Li obligation del Central Officie es precipue li execution del decisiones del Plenum e del Senat. 12. Li Plenum consiste ex omni membres e es li triesim e max alt instantie del Union. Li decisiones es fat del Plenum o per votation scritiv o in general sessiones per delegates. Li membres ordinari have in li Plenum tam mult voces o delegates quam li Plenum decide. Li membres extraordinari have un voce o un delegate. Cumulation de voces sur un delegat es ínadmissibil. 13. Li decisiones e electiones del Plenum es fat per absolut majorité del votantes. Si in casu de un election un majorité absolut ne es atinget in li unesim tur de votation, un duesim votation eveni, in quel li relativ majorité decide. 14. Li Senat es li duesim instantie del Union. It es electet del Plenum e consiste adminim ex un presidente, du vicepresidentes, tri protocolatores e quar revisores. Li Senate directe li Union. Li Presidente e li vicepresidentes representa li Union ad extern e preside li sessiones del Plenum e del Senate. Li protocolatores cuida li protocoles pri li decisiones e electiones del Union. Li revisores deve controlar de témpore a témpore, ma adminim unvez in chascun annu, li administration del Central Officie e raportar al Senate e al Plenum. Li labores del Senat es fat secun un regulament special. 15. Li Central Officie es li unesim instantie del Union. It consiste ex un director, un secretario, un redactor, un administrator e tam mult altri membres quam es necessi. Li colaboration del membres del Central Officie es fixat per un regulament special. Lor nomination eveni per li Senate. 16. Por que decisiones, documentes e publicationes del Union es valid, ili deve esser signat del presidente o un vicepresidente del Union e del director del Central Oficie. 17. Li official revúe del Union es «Cosmoglotta» o su successor legal. Omni official comunicationes publicat in ti revúe vale quam facticmen comunicat a omni membres del Union. 18. Li oficial lingue del Union es Occidental in li form quam it resulta ex li decisiones del Occidental-Academie. 19. Conflictes ex li membrité in li Union es conciliat per un tribunal arbitral consistent ex quin membres. Chascun partie nomina du arbitres. Li quinesim es li president del tribunal arbitral; il es electet del unesim quar arbitres per unanimitá. Si tal concordie ne eveni, in ti casu li presidente del tribunal arbitral es nominat del presidente del Union. Li verdicte del tribunal arbitral es ínapellabil. Un partie quel ne accepta li verdicte, posse esser excludet del Senat ex li Union. 20. Por li self-dissolution del Union es necessi que du ters del voces dat del Plenum aproba li dissolution. Si li Plenum ne ha decidet in li sam votation pri li possession del Union, li Senate deve decider pri it intra un mensu. Si anc li Senate ne fa un decision concernent til ti termin, li Central Officie posse decider pri li possession del Union. Si intra du mensus pos evenit self-dissolution un decision pri li possession del Union ne eveni, o si li Union es dissoluet del autorité public, in ti casus li possession del Union transea al redaction del revúe «Cosmoglotta» o su successor legal. 21. Articul transitori al articul 12: Tam long quam un decision pri li númere del voces e delegates del membres ordinari ne existe, vale li regul sequent: «Chascun membre ordinari have un voce e un delegat por chascun complet o comensat 20ene de membres, queles ti membre have.»

Oficial comunicationes

Secun comunication de «Amt der niederösterreichischen Landesregierung» (Officie del guvernia landal de Austria Inferior), Wien, 30 octobre 1928, Z. L. A. I/6 b -- 2310, «Bundeskanzleramt» (Austrian Chancelleria Federal) per decrete de 22 octobre 1928, Z. 170.248-9 ha aprobat li activitá del Occidental-Union secun li present Statute, adoptet in esquisse del majorité de su fundatores.

Conform al circulare M. L. 11. 1928 de 29 octobre 1928 de «International Bureau Section» del «Liga de Nationes» in Genève, «Occidental-Union» va esser publicat in li Manuale del International Organisationes del Liga de Nationes.

Occidental-Union have solmen corporationes (organisationes regional e special) quam membres. Ma amics de Occidental in landes u ancor ne existe un Organisation por Occidental, posse devenir membre direct del austrian Association Cosmoglotta (in li sede del Occidental-Union), quel representa li section del Union por individual membres, li annual contribution de queles es 1 dollar, con gratuit abonnament de Cosmoglotta. Ma persones in un land con Occidental-organisation regional posse devenir membre solmen mediatmen per ti organisation regional, p. ex. in Svissia per S. A. P. O. (Sviss Association por Occidental). Li adresses del organisationes regional e special va esser publicat in li sequent numeró de Cosmoglotta.

Por haver un curt titul noi nomina nor international Organisation simplicmen: OCCIDENTAL-UNION e ne «International Occidental-Union», ni «Universal Occidental-Union» etc. Li idé del internationalitá e universalitá es contenet in li oficial subtitul del Occidental-Union: ORGANISATION UNIVERSAL DE LINGUE INTERNATIONAL OCCIDENTAL. Por evitar miscomprenses noi peti omni Occidentalistes nominar lor landal e special organisationes ne: union, ma: association (o federation, societé etc).

Quelc corespondentes opinet que noi ne besona un Statut tam detalliat; altres desirat que divers punctus mey esser regulat per altri maniere. Mani de ti objetiones es just e posse esser egardat in un nov edition, si li majorité del membres assenti. Ma existe anc objetiones queles noi ne posse responder pro que li Statute deve satisfar ante omnicos li special prescriptiones legal del autorité public u li Union have su sede, i. e. li valid austrian lege pri societés, un lege ancor del monarchie ex li annu 1867.

In altri látere li Statute posse esser complet solmen til un cert gradu. Ne es possibil ni necessi enumerar omni factores queles posse auxiliar nor movement. P. ex. ne existe impedimentes que li Union resolue augmentar su revenues per self editer libres; to es implicat in li parol «etc» del articul 9. E sub «altri propaganda-materiale» de articul 10 d on posse comprender p. ex. anc «filmes parlant», li absentie de queles un fervorós coidealist ha remarcat.

Li present Statute have li scop principal satisfar li prescritiones legal. Ma li lege ne prescrí que on deve saver e indicar omni possibil e pensabil medies de propaganda etc. Li possibilitás ne citat in li Statut tamen es accessibil. Omni altri directives por li efectiv activitá del Union va esser fixat in su special decisiones e regulamentes, queles deve esser presentat por aprobation solmen al organes de nor Union, ma ne al autorité public. Lu cardinal es li bon volentie a seriós e productiv colaboration del amics del Occidental-Union. Poy on sempre va trovar li just solutiones anc in il formalitás necessi.

Li liste del functionarios del Occidental-Union dismisset per circulare ja es approbat presc de omni representantes regional e special de nor movement. Noi va inserter it in li numeró de januar.

Ja nu noi posse communicar que prominent scientistes ha respondet favorabilmen pri nor petitiones collaborar in nor organisation. Inter li unesim protectores del Occidental-Union trova se li distinct nómines: Dr. Albert Guérard, professor de litteratura general e comparat in Universitate Stanford (California, USA), autor del libre «A Short History of the International Language Movement», e Dr. Albert Saareste, professor de litteratura in Universitate Tartu (Dorpat, Estonia). Dr. C. W. von Sydow, Professor in Universitate Lund (Svedia), ja conosset quam membre de nor Comité Explorativ de Lingue International Auxiliari (C.E.L.I.A.), ha acceptat li election quam honor-presidente del Occidental-Academie.

Un apart joya e honore por nos Occidentalistes es just ante fine de redaction reciver un lettre del celebri linguist Prof. Baudouin de Courtenay u il comunica que il accepta li function de un protector del Occidental-Union. Omni ancian esperantistes e idistes queles es informat pri li historie del mundlingue va conosser li special merites por nor movement de Dr. Baudouin de Courtenay, Professor de linguistica in Universitate Warszawa (antey in Petrograd), exmembre del Constant Commission del Delegation por adoption de un Lingue International Auxiliari in Paris, etc.

Central Oficie.

E. Pigal. -- A. Deminger.

Cronica

Li Stockholman district del studie-union del sved «National-templarorden» (N. T. O.) arangeat li 21 octobre un conferentie che quel inter altricos anc li question de Lingue International esset tema por un explication fat de competent persones. Es ya natural que li interessates pri conossenties plu quam altres have li ocules apert por un tal problema, it esset anc con un cert gradu de atention con quel on escutat to quo li introductores presentat. -- Unesim orator esset senior Paul Nylén qui parlat por Esperanto. Il comensat per un declaration que il ne ama academic disputationes. Tales ne es necessi e ducte a necos, proque per Esperanto li problema ja es soluet. Ido havet su témpore e su ocasion; si ti project esset plu bon, it naturalmen anc vell har victoriat. Solmen nu it sembla desaparir, ma es sequet de un altri, Occidental. Ti ci ne recivet un bon critica del orator. Il dit que Esperanto sempre ha navigat in oposit ventes, durant que Volapük ya esset solmen un cose de mode efemeri. Il continuat per sublinear li necessitá por li munde acceptar Esperanto proque it es un suficent bon medie de intercomunication, e finalmen il laudat li grand genie de Zamenhof. -- Duesim introductet esset Ingeniero A. Lindström, qui parlat pri e por Ido e Novial. Li orator monstrat qualmen li medies de comunication e medies auxiliant tecnic ha poc a poc ameliorat se, solmen Esperanto ne vole tolerar reformes. Ma anc un linguistic medie de trafic besona evoluer se, e to tam plu proque it trova se sur un plan intelectual. Li orator explicat qualmen Ido in su témpor ha nascet. It esset elaborat quam un prova reformar Esperanto, do constructet sur Esperantic base, ma esset refusat del majorité de un Esperanto-congress, it esset obligat presentar se quam un ente lingual índependent. Li max nov project, Novial, es tre vicin a Ido e un amelioration de ti. Il declarat que li Idistes ne ha ligat se a un cert lingue; ili es progressistes e lassa li via apert por li max bon. To que mult projectes ha esset creat, ne impedi ma subtene li idé, proque li nov sistema profita del experienties de su antecessores. Il finit per declarar que Esperanto ne es apt soluer li problema. -- Triesim orator esset doctor C. E. Sjöstedt, secretario del sved Occidental-organisation; il racontat li historie del lingue Occidental e explicat su principies. Ti orator esset li sol, qui in detallie exposit li structura de su lingue. Ti project es resultat de un labor de plu quam 30 annus. Durant que li altres es constructet secun li mecanistic metode, Occidental secue un altri via, li naturalistic. Omni paroles international es adoptet tal qual ili es, sin mutilation e malgré to sin esser in descordantie con li grammatical regules del lingue. Esperanto, Ido e altri projectes in contrari es talmen constructet que international paroles ne posse assimilar se con lor sistema. Ti paroles es sive mutilat sive trova se quam forenes e extranes. Un international parol ... un extrane in un international lingue! To monstra plu bon quam alquo li ínpossibilitá de ti artificial lingues. Durant un demí-hor il developat omni bon qualitás de nor lingue, suficent bon conosset del letores de Cosmoglotta por ne besonar esser ci repetit. Li discurs de nor amic esset maxim aplaudet e fat visibilmen li max grand impression che li presentes. In li sequent discussion nor amic tenet li standarte de Occidental con success, e sin dúbita li ductores de N. T. O. e del studie-circules ha trovat que inter li sistemas concurrent Occidental ocupa li unesim rang.

Secun «Templar-Kuriren», nr 43.

Albert Haldin.

«Grazer Volksblatt», Graz (Austria), 14 octobre 1928, contene un long e bon articul «Weltsprachen» (lingues international) del catolic capellane Josef Schmidt, instructor in li scol del sestras de charitá por fliccas in Gamlitz in Styria (Austria).

Ancor ante du annus ínamic a Occidental e fervorós Esperantist, li autor nu sembla har esset submisset a plen convertida. Capellane Schmidt discusse in li articul ínpartialmen li lingues Esperanto, Ido, Interlingua e Occidental, ma tra omni ínpartialitá on senti un calid simpatie por nor lingue. Il resuma: «Quel lingue va victoriar, li future va demonstrar. Interim ancor Esperanto have li maximal change pro su vast difusion. It have ja ante Occidental un temporal avanse de 40 annus. Si to ne vell esser, Occidental vell har victoriat certmen.»

«Svissia», Bulletin mensual del Sviss Association por Occidental (S. A. P. O.). Che Occidental-Buró, Chapelle (Vd), nr 5, octobre 1928. 12 págines mimeografat, 215 × 330. Mersí al generositá de nor coidealist Gerald A. Moore, qui ha donat al S. A. P. O. un nov print-machine, ili posse nu editer lor revúe in maniere tecnicmen plu perfect. Noi cita ex li contenete: Nor movement. Li 10 comandamentes del Occidentalist. Questiones linguistic. Li problemas del lingual reformes in Ido, etc. Quelc erras: ne «marvelos (machine)», ma «miraculos»; ne «idee», ma «idé»; ne «dicipul», ma «disciple»; ne «el», ma «illa»; F donner ne «donar», ma «dar», «donar» = F faire présent; ne «min» eufonic, ma «minu»; ne «recti pronuntiation», ma «(cor)rect pronunciation»; ne «lore fort lore febli», ma «nu fort nu debil» o «partli ... partli ...»; ne «forces», ma «forties»; ne «(nor) precipui (colaborator)», ma «cardinal»; ne «poy nu», ma «desde nu»; ne «ingenior», ma «ingeniero»; ne «ci (Idistes)», ma «ti ci ...»; ne «anglic, francic, germanic etc», ma «angles, frances, german etc». Ma ti micri erras es compensat abundantmen per li interessant contenete. Li precie del annual abonnament es 2,— fr. sv. in Svissia, 2,50 fr. sv. extra Svissia.

Jtt.

«Svissia», nr 6, novembre, 28 págines in nov formate 190 X 220, contene inter altri articules: Nor movement, Advoca por international hemes, Págine litterari, Correspondentie Dr. Aschwanden, Ric. Berger, P. Kreis, Li max bon medicament, Li munde rident, etc e un mersiand action por difusion de nor revúe «Cosmoglotta». Prof. Ric. Berger in un genios articul «Ido e Occidental» exposi per impressiv documentes que li Idistes repeti hodie al Occidentalistes precis li sam argumentes quam li Esperantistes contra Ido ante 20 annus.

«Seeländer Volksstimme» e «Expres» secun «Svissia» publicat pluri modellic articules propagatori in Occidental de Dr. Aschwanden, Biel.

E. P.

«Le Cahier de l'Ami», 15 Rue St. Paul, Paris IV, nr novembre, ha recenset favorabilmen li frances propaganda-brochura de Occidental.

Li 20esim Octobre evenit in li «Foyer Végétalien», Paris, un public discussion pri li question del mundlingue. Ultra li director del discussion, Ingeniero Lorenc, li secuent persones partiprendet li discussion: Papillon e Mauney (Ido), de Guesnet (Occidental), Habert (Esperanto). Esset circa 40 persones, inter qui circa 12 idistes, 12 esperantistes e du occidentalistes (quáncam sr Mauney videt solmen un!). Li discussion esset mult plu calm quam ordinarmen, e li conclusion de Ing. Lorenc esset que it es du vias sequend, o Esperanto e su satelite Ido, con un simplic mecanisme rigid, quel es facilmen scribil e usabil, ma deforma li paroles international, o Occidental quel es mult plu international, plu atractiv por persones qui ja have un bon cultura, ma quel, secun il, es plu desfacil a usar e a scrir. Ti discussion monstra, un vez in plu, que it es quasi ínpossibil discusser interlinguistic questiones córam persones qui conosse solmen su matrin lingue, ne es chocat de arbitrari deformationes, e ne hesita parlar pri coses, pri queles ili conosse necos.

L. M. de G.

«Heroldo de Esperanto», nr 43, raporta pri li aparition del nov german clave de Occidental.

E. P.

Li conosset interlinguist sr. N. Yushmanov, autor de «etem», quel in ultim témpor ne ha prendet parte in nor movement de Lingue International just ha publicat in li lingue russ un grammatica del lingue arab-litterari. Il es nominat assistent superior che cathedra de arabistica in li universitá de Leningrad.

E. W.

Linguistic questiones

Accentuation del adverbial finale -men

Mani persones ne vole haver accentuat li finale -men de adverbies, altris ne vole haver un exception. Prof. Jespersen in «Mondo» monstra un tre bon medie por escapar ti desagreabilitás. In veritá ambi es just in su postulation. In li parol «áltrimén» in veritá ambi síllabes es un poc accentuat e quel es un poc plu es vermen egal. Do noi posse preciser nor regul talmen: Li principal accentu del adjective resta e ultra to on accentua anc un poc li finale -men secun li general regul.

E. W.

Majuscules

Majuscules in Lingue International deve esser usat tre rarmen, solmen in comensa de frases, de nómines propri, specialmen anc de landes. In casus dubitativ ples scrir minuscules, do anc li nómines del lingues e de lor parlantes; p. ex.: Francia, ma: lingue frances, li franceses etc. Ido prescrit scrir per majuscules omni paroles derivat de nómines propri. To es un desfacilisation sin valore, sam quam li decision del Esperanto-Academie quel demanda scrir per majuscules anc li nómines del mensus. Li scope del rationalisation del scritura es eliminar omni majuscules. Etsi noi nu ancor ne posse realisar ti postulation, noi ne mey laborar in contra, e mem aproximar nos a it tá u to es possibil. Ne es necessi emfasar li politesse in lettres per scrir li pronómines «vu» e «vor» sempre per majuscules. In Occidental noi respecte li usanties del lingues natural. To es nor fortie. Ma ti conception ne implica li obligation a conservar omni ínutil ballast.

E. P.

Pri li finale -n in Novial

Scrit in Novial.

In Cosmoglotta, octobre 1928, p. 156, Sinioro E. de Wahl ha kritika li uso in novial del finale -n in posesiv pronomenes e in genitive. In sen tre erudit artikle lo sembla tu ha mixa du vidpunktus, kel me kreda ke interlinguistes devud distinkte: li etimologial (retrospektiv) vidpunktu e li konstruktiv (prospektiv) vidpunktu. Solim li duesmi es importanti por li home kel voli konstrukte lingue por international uso. Si le trova un forme kel es konvenienti (fasil, komodi, sat komunim konosat), li etimologial historie de ti forme es por len eme (= E. aim, Occidental skope) nulim importanti. So, de Wahl ha self seku ti prinsipe, kand lo ha prenda va kom signe de futurum sin egarda li original signifikatione «vada» (Occidental ear), e kom finale de adverbies -men si egarda li etimologial signifikatione de latin mente. Tum kel importa in tali kasus es li moderni uso in konosat lingues, ma non tum kel linguistes povi trova per studio de antiqui lingues e per komparatione de multi lingues.

Kand me komensad tu konstrukte men novial, me volid have un lingue tam reglari kam posibli sur li base de existanti, tum es moderni, lingues: pro tum me mused prenda -s kom signe de plurale fro li romanali lingues e anglum -- exaktim kom in occidental -- ma (diferantim fro occidental) me extensed li regle al pronomenes, talim formanti totim reglari formes, vor omni altri lingues have plu o min nonreglari formationes. Similim pri li posesiv pronomenes: me volid have un sami manere de formatione por omni ti pronomenes, e me formanti totim reglari formes, vor omni altri lingues have plu o min desirad un finale kel existad ja in konosat lingues. Me povid trova nul altri usabli finale kam -n, kel es faktim usat in kelki posesives (F mon, mien, ton, tien, son, sien, D mein, dein, sein, korespondanti formes in holandanum, danum, norvagum, islandanum, E mine). E ti -n me dunke extensed a omni posesiv pronomenes, e me non lasad me jena per li faktum ke li -n in li indikat formes have diferanti etimologie e forsan (poves) non haved originalim li signifikatione de posesives.

Li unesmi objetione de So de Wahl es ke «on ne posse posir parallel li germanic formes quam min e li F mon.» Pro quum non? Li fakti uso koresponda tam exaktim kam es posibli inter du diferanti lingues. «Li scrition del F mon per un n es solmen un miscomprense» -- miskomprehendo da que? Si dal franses, les sal probablim es gratitudosi a So. de W., si lo voli explika a les in quum li miskomprehendo konsista. «Ti n in F mon es solmen un fonetic signe del son nasal introductet in F e Portugales»; probablim lo voli dikte «nasal vokale» (den n konsonante es anke nasal suone) e dunke voli implika ke n es mut. Bonim, ma omnes sava ke in kombinationes tal kom mon ami on pronuntia n konsonante; talim anke in la mienne: dunke me have jure tu dikte ke n es trovat in fransi posesiv pronomenes. Seterim li franses naturim skripte n in mon e son (kom in conduire e mil altri vortes) pro ke in ansieni tempes, kand li ortografie blid forma, on pronuntiad n konsonante in omni ti kasus. E altrilok de Wahl nonfatigablim dikte ke li skriptet formes es plu importanti kam pronuntiationes por un L.I.

Dunke me kreda ke me es justifikat tu prenda n fro bonim konosat lingues por li posesives, even si, kom de Wahl informa nus, kelki min konosat non-indoeuropan lingues, have n in personal pronomenes por «me».

Ma altri questione plu diskusebli es, ob me es justifikat tu extense ti finale al substantives. Naturim me usa anke kombinationes kun li prepositione de: «li libres de men amiko, li tragedies de Schiller», e omni novialiste povi usa ti kombinationes omnitem e omnilok, si le prefera les. Ma, kom me ha montra, es tre komod in multi kasus tu have un sinteti forme, kel on pove posi devan li altri vorte, pro ke in «li filio del doktoro kel es tre richi» on non povi vida ob es li doktoro o li filio kel es richi. Anke de Wahl admise ke tali forme in multi kasus «vell esser util pro precision e curtitá». E pro ke es desirindi tu have li sam regles pri omni paralel kasus, me ha proposi tu usa li sam finale kel servad pri li pronomenes, anke in li genitive del substantives. Tum es realim men resone por li regle, kel desplesa de Wahl tantim, e non li fini genitive in -n, kel lo representa kom li fonte de men forme. Ma pro quum me non darfe noma lum kom sekundar apogo, kom anke li D des herrn, des baren? Me tre bonim sava ke ti german formes in -n bli anke usa in altri kasus kam genitive, justim kom me sava ke s in anglum bli usa non solim in plurale, ma anke in genitive, e malgre tum me permise a me tu usa n por genitive e s por plurale, den si on voli exkluse omni finales e sufixes kel have plu kam un signifikatione o funktione in nationali lingues, on nultem suksesa tu konstrukte auxiliar lingue.

De Wahl noma men genitive in -n «un syntetic tal nominat saxonic genitive»: Non es superflu tu dikte ke ti nome non ha bli usa da me: in plu o min antiquisat angli gramatikes on usad li nome «saxon genitive» pri li forme in s, pro ke on suposid ke li kombinatione per of (kel non merita li nome de genitive) venid fro fransum in kontraste al genuin angli («saxon») forme in s: ma tum es realim nul resone por parla, kom de Wahl fa, pri «saxonic» genitive in altri «germanic e slavic lingues» e in men L.I., vor on non pove askripte lum al saxones. Li hipotese de So. de Wahl, ke li s, kel on trova in anglum, D, Skand., latinum, grekum e s., es derivat de sunn ‚filio' es tre interesanti, ma non pove konvikte me: lum es tro simil al nun abandonat gramatikal-etimologial explikationes, kel esed komun plu kam sinkanti yares ante nun.

Finalim de Wahl mentioua ke «ni pronómines, ni grammatical flexiones nequande es pruntat che altri lingues». Me non vida qualim ti doktrine povi influa nus, kand nus desira forma international lingue, den en ti nus nesesarim mus prunta pronomenes e gramatikal flektiones fro altri lingues. Seterim me ha diskuse ti dogmate del ansieni linguistikal skole in men libre Language 213-17 = Die Sprache 194-7. In li sam libre on sal trova (p. 385-371) kelkum pri li origine del finale -en del german «febli» deklinatione. Ma, kom ja diktet, retrospektione es un kose, e konstruktione de L.I. es totim altri kose.

Otto Jespersen.

Response

Sr. Professor Jespersen scri que «exact quam in Occidental il ha prendet s quam signe de plurale e diferent del Occidental extendet ti regul al pronomines, formante talmen regulari formes u omni altri lingues have plu minu ínregulari formes.»footnote:[Do ne solmen diferent del Occidental, ma de omni altri lingues, do contra li international usu!] Con altri paroles prof. J. volet far lu sam quo ha provat ja plu quam 300 lingue-inventores: il octroyat a un classe de paroles un regul quel ne esset les conform, do un arbitrari metode. Il ne serchat quel es li tendentie general in li pronómines, ma vidente que ili ne possede un comun regul, il aplicat al pronómines li regul del substantives. Sammen por li substantives il usa un regul quel il ha extraet ex superficial similitás in li formes del singulare de quelc pronómines. Il do ne vole vider li psicologic diferenties inter ti du parol-classes. Ma to naturalmen ne es un scientific metode, e prof. J. senti to self e pro to justifica se per assertion que retrospectiv scientie e tecnical construction es du totalmen different coses. To es completmen just, e li metode e li scope es diferent, ma il oblivia li conex inter li scientie e li tecnica. Li scientie prepara, classifica e distribue li materiale e constata li reyent natural leges. Ma si li tecnica va ignorar ti scientic explorationes e va fabricar por su scopes su propri classification secun semblant partial similitás, it nequande posse atinger practic resultates. To ha monstrat li historie del tecnica in aplastant maniere. Ne existe un tecnica ne conform al natural leges! E li natural leges es furnit per li scientie. In quant li constructiv tecnica va diverger con li scientie, un success es ínpossibil.

Ma to ancor ne es omnicos. Un solution posse esser mem scienticmen ínreprochabil, e tamen tecnicalmen absolut ínusabil. To depende de altri factores. Un de ili es li rentabilitá, i. e: li selfcustas ne deve superar li profite. To es in nor casu: li labor expenset durant li usation deve esser minimal e li extension de usation maximal. Lu unesim ducte nos a max simplic e comod construction, lu duesim al max habil explotation del psichic constitution del publica in quel on vole haver usatores del tecnic producte, in nor casu al constructet lingue. Pro to it es necessi sequer li psicologic leges del societé. Hodie li psicologic statu es un altri quam in li témpores de Volapük. Ja pro to li aprioristic metode de prof. J.footnote:[Formar li genitiv del substantives in singulare e plurale secun li possessiv pronomines in singulare es arbitrari, proque ne existe in li europan lingues.] va trovar un fort resistentie. Ma it contradí anc a to, quo instructe nos li natura. In fact yo ne conosse ni un sol aric-europan lingue in quel existe un tal metode, e prof. J. trova ya self, que mi citation del slavic e turanic lingues ja es tro insignificant por nor scope. Do mem si vell exister tal usu in un exotic lingue, por li europan psicologie it ne vell haver rason.

Naturalmen on posse acustomar se a «lon, sen, nusen, vusen etc» si on vole, sam quam on acustomat se a «ob, ol, om, of etc» del Volapük, o al «kies, ties, čies, ies etc» de Esperanto, ma hodie on ne va voler. E to es lu principal!

Prof. J. nu sembla creder, que lu principal es haver unitari regules a aprender e aplicar les a omni coses, anc ta u in li conosset lingues on ne fa to, quam p. ex. ci li regul pri li genitive ye n.

In li Occidental lingues li possessives del singulare e del plurale nequande have li sam sufix.foonote:[It sembla que por li plurale li max conosset es r, F notre, votre, leur. A our, your, their, D unser, euer, ihr. In li lingue provençal hat conservat se in quelc substantives anc li latin genitiv plural in or(um): gen crestianor etc, in li romano-valac on trova mem nostror, vostror. Li Occidental-formes nor, vor, lor, queles prof. J. tant critica in su libre, es do mult plu justificat quam nusen, vusen. Ma pri to un altri vez.]

Li «saxonic» genitiv (o si place plu «gotic, germanic, sintetic»; li nómine ne have valore) per s es vermen tre difuset, mem li lingue hispan possede it in su nomines propri, p. ex. Martínez, Sánchez; anc in D on di «Mutters Löffel», etsi Mutter es feminin. E ti formation ha mem devenit regulari genitiv form in yiddish, u li normal genitiv form de «di muter» es «der muters» (naturalmen scrit per hebreic litteres).

Do si ja introducter li «saxonic» genitiv, on vell dever prender s o z, ma ti littere prof. J. ha eliminat ex su sistema.

Yo constata: li finale n in li maniere de prof. J. es usat necú! e «lon, lan, nusen, vusen» es volapükismes, e hodie li publica plu ne accepte tal coses, sammen quam li non-international ortografie inventet de prof. J.

Ma si prof. J. asserte que in un lingue international on deve «pruntar» pronomines, yo deve contradir max energicmen. Per li ja existent «international» paroles li L.I. es essentialmen un «modern latin», do «pruntar» talmen grav e fundamental paroles ex altri fontes es adminim un pecca contra li bon stil. Li ambiguitá in li exemple citat de prof. J. «li filio del doktoro kel es tre richi» on posse tre bon evitar, p. ex. «li doktor-filio kel es richi».

In omni casu yo dúbita, que un tal genitiv ye n representa un simplification del lingue, destinat esser «max facila por la max multi», e que ti genitiv es «moderni uso in konosat lingues» sur quel prof. J. basa se in su articul.

Edgar Wahl

Citates

[quote, Coudenhove-Kalergi]


It ne es ver que amore fa ciec. Amore, solmen amore fa vident, clarvident; odie acieca.


[quote, Neuhaus]


Omni progress deve esser aquisitet per combatte, quel sempre es li patre de omni coses.


Precision de novial

Prof. Jespersen inter altricos motiva su forme de sintetic genitive per to, que talmen li precision posse esser plu grand. Ma, in «Mondo» il publica li passage sequent: «... samiman kam li primitivi homesen imajes es grandigrad produktures de mital interpretiro ...». Esque to nu significa «sammen quam li images del primitiv homes es in alt gradu productes de mitic interpretation ...» o ca: «li primitiv images de homes». Sembla que it posse significar ambi coses! U es ci li claritá e li precision?

J. P.

«-ujo»

In Heroldo de Esperanto sempre ancor dura li polemica pri li Sufixes -ujo e -io por landes. Quam on save li Academie de Esperanto ha refusat e interdictet li usation del sufix -io, e prescrit usar solmen -ujo o combination con li parol land.

Advere to ne gena li presse de laboreros sempre usar ti proscrit -io.

It es nu interessant de u Zamenhof ha prendet ti ne existent necú sufix -ujo, unesimmen destinat por buxes e chestes, contenent alquicós e ja poy elongat al idé de un land contenent un popul, p. ex. Germanujo: land contenent germanes.

Li historie de ti curios suffix es simil a ti del conosset parol «edzo» derivat de Kronprinzessin. De facto it veni del parol «etujo» quel es F étui. Proque nu -et significa alquicos micri do etujo vell significar un bux por micri coses, just to quo significa li parol F étui. Ti genial luderie de Zamenhof nu sembla excrescer til un grand schisma in Esperanto. Vermen to posse esser nos un avise evitar tal coses in Occidental.

Axel Wästerland

Citate

[quote, P. Krebs (VDI)]


On deve evitar chascun exageration quel sovente ja in su exteriore es reconossibil per pleonasmes, e quel per to demasca se self. Exageration es li arm del debiles, pri queles Walther Rathenau in su «Reflexionen» di: «Il deveni babillaci, intrusiv e adtrusiv. Il es li inventor del superlatives e hipérboles. Nam secun maniere de sclaves il acustoma e agnosce que on crede le ínvoluntarimen e solmen ye demí parte». A nor orele fatigat per reclam-paroles li positive have plu fort efecte quam li superlative.


Logic e international lingue

Mult Idistes, principalmen ti qui per su profession o quam amatores, ocupa se ye tecnica e natur-scientie, chimie, fisica, matematica, logica etc., es fascinat per li idé del «logic lingue«. Ma to es un amusant exemple de homal erra: ili asserte que li natural lingues es ínlogic, e que solmen per un artificial «logic» lingue quam Ido on posse expresser exactmen un sciential idé; ma ye ti argumentation ili oblivia totalmen que ya ili self omnidie in lor professional labore usa un ínlogic lingue (lor matrin) por expresser su idés in suficent precision!

Yo ha scrit to a pluri eminent ancian Idistes queles labora in exact scienties e yo ha petit les scrir me adminim un unic exemple de un casu in quel ili ha esset genat per li ínlogicitá de lor matrin lingue in li precis expression de lor sciential e tecnic idés.

May 1928. Dr. Peipers.

A ti evoca on til hodie ne posset comunicar nos un tal serios casu.

Ma just li juntion del problema del lingue international con li fantom-principie de un logic e absolut regulari structura, quam it ha trovat su apoteoso in Ido e nu in Novial, es li cause pro quel nor idé til hodie ne fat plu grand successes. Li aspect de ti arte-fat lingues sempre va repugnar li publica.

On ignorat que li demande de un lingue international ne existe pro li ínprecision de nor lingues natural, ma principalmen pro lor multitá. Lu max desfacil es li generalmen aconossibil selection de un existent lingue national quam unic medie de comprension international.

Li recent linguistica teoric e practic ha demonstrat li ínrealisabilitá de un lingue aplicat, i. e. vivent, junt con li postulation de absolut logica.

Do lass nos laborar por li lingue international e liberar nos definitiv de omni desires accessori e chimeresc per queles noi solmen fa nos mem plu desfacil self su introduction.

E. Pigal

Declaration

It es per miscomprension que on indicat que li «Manuale de Conversation» de sr de Guesnet es revidet de sr de Wahl e Ingeniero Pigal. Ili solmen revidet un parte del manuscrit, quel esset completat con tro grand hasta pro li departe in viage del autor. Ti ci peti li letores excusar li erras, de queles mult professional labor es li cause. Bentost va aparir un corectur-folie.

L. M. de G.

Economic e social problemas

Special redactor: Dr. H. Nidecker. 12 Blauenstrasse, Basel, Svissia.

Pensas de un individualist

It es ínpossibil evaluar tro alt li importantie del education individual, nam sin it omni project de un plu bon societé resta utopic. Ma un tal education es precisimen to quo manca in li munde hodie. It es altricos quam un superficial education mecanic e identic por omnes. Un fabrication de «educates» secun un tipe uniform, sin individual distintiones o preferenties, íncapabil far altricos quam sequer li amasse, quam to quo omnes fa -- to es un mal quel on ne posse tro condamnar. Li conditiones de vive in nor témpore plu e plu ducte a un normation in omni direction, a un suppression de individualitá e noi besona grand vigilantie por un íncessant combatte contra ti dangerosi tendentie.

Libertá -- Egalitá: famosi paroles queles es un contradition, nam egalitá vell esser possibil solmen per un complet supression del individualitá, per li creation de un hom absolutmen mecanic, sin ánima. Li chefes comunistic comprende to tre bon e pro to vole destructer to quo ili nómina «homes incombrat per un ánima». Felicimen, li ánima (usant li parol ye un larg sense) es un índestructibil parte del natura homan, e pro to libertá es possibil ma nequande egalitá.

Si it es ver, quam di mult filosofos, que li vive homan contene un preponderantie de dolores, it es ne minu ver que un societé de automatones -- u plen securitá vell esser comprat ye li precie del abandonation del rich individualitá -- vell esser mem plu mal. Solmen un developation in li direction de un plu grand individualitá es progress.

Li luctada sembla esser un essential factor in li progress homan, nam omni individue deve developar su propri qualitás e aptitás, secun su propri maniere, ye li condition que il ne mey nocer su vicinos. It es támen nullmen necessi que ti luctada prende li forme de guerre o ínamicitá; amical concurrentie e líber colaboration es e possibil e practicabil.

Quam vacui es li idé que li comunité es li max important afere e que li individue deve sacrificar se a it. Li individue es li centre essential e absolut; omni person es un munde in se. Omni person have li jure líbermen viver, serchar felicitá, combinar con altres in líber associationes, haver e expresser e propagar su propri opiniones e null altri persones have li jure interferer con le.

It es un erra suposir que on posse changear li homes per un change de mastros o que li rasse es parat por li general realisation del ideales individualistic. Li revolution deve esser unesimmen internal, ne solmen external. Por meritar li libertá on deve esser mastro de se self e capabil viver sin nocer altres.

It es un trist e seriosi fact que li grand majorité del homes nequande pensa por se self ma simplicmen seque li amasse. Quam ilusionari, do es li esperantie de un transformation del societá in li ínmediat futur. Forsan un dictatoratu vell esser possibil, ma null ver progress til que li homes es educat, quáncam to ne impedi que apart individues o gruppes realisa nor ideales.

Li grand german filosof Schopenhauer expresset un veritá quande il dit que omni fripone qui ne have personal qualitás pro queles il vell posser esser fieri, prende li ultim remedie: esser fieri pro li nation a quel il apartene. Tis qui have un líber ánima e qui vole esser homes deve esser internationalistes. Yo nomina amicos e camarades omnes qui have simil idés e ideales, e it es absolutmen índiferent a qual nation ili apartene. Egalmen yo es un amari desamico de militaristes, explotantes e reactionarios de omni nation o rasse.

Li individue deve esser capabil trovar felicitá anc quande it es sol. Plu bass es li nivelle cultural, plu grand es li timore esser isolat. Sociabilitá es e necessi e desirabil, ma egalmen essential es ti capabilitá esser content sin li auxilie de altres.

Eric Biddle

Nota del special redactor

Felicimen noi posse dir que provas de individualistic education in li sensu proposit del autor ne totmen manca hodie. Yo vole mentionar solmen 3 tendenties:

  • li Waldorf-scole del Antroposofes (Rudolf Steiner) e su filiales;
  • li social reform-tendenties del individualistic anarchistes, precipue in Francia. Regretabilmen lor litteratura ne ancor contene editiones Occidental; tamen yo posse recomendar libres e pamfletes scrit in frances e in Ido.
  • Anc li tendenties del «Equitists» in America, ductet de Warren Edwin Brokaw, es afin. Lor revúe «The Equitist» es scrit in angles e partialmen in Ido.

Litteratura

  1. Vide «Der Lehrerkurs Dr. Rudolf Steiners im Goetheanum», (de Albert Steffen). Dornach (Svissia): Verlag Goetheanum, 1822.

  2. In frances: li revúe «l' en dehors». Li anthologie «Les différents visages de l'anarchisme», per Stephen Byington, Edward Carpenter, John Henry Mackay, Wm. C. Owen, Henry Seymour. Avant-propos et traduction de E. Armand. Paris et Orléans: «l'en dehors», (1927); in frances e Ido: E. Armand, «Est-ce cela que vous appelez vivre? = Ka vi nomas to vivar?» etc. Paris et Orléans: «l'en dehors», (4. tir., 1927). -- Gérad de Lacaze-Duthiers. «Le vrais révolutionnaires», in sam loc; custa solmen 10 cts. frances.

  3. Li chef ovre de Brokaw, quel yo posse tre cordialmen recomandar, es intitulat: «Equitable society and how to create it». New York: Vanguard Press, 1927.

H. N.

Cadidas in li Alpes

Inter li cadidas mortal queles in nor Alpes on deplora in omni annu, es ínprevisibilis; malgré omni precautiones, li risca existe sempre. Ma es altri cadidas (e tis es li majorité) queles es causat per ínprudentie, e queles vell posser e dever esser evitat.

Qual sensationes percepte tis qui cade? -- It es un question in controvers desde long témpore, e a quel solmen ti persones posse responder, qui pos un cadida miraculosmen ha escapat li morte. In li «Liste des étrangers de Montreux et environs» (liste del forenes de Montreux e circumité) senior C. R. Klarer publica pri ti tema quelc tre interessant depositiones de testimonies. Noi neglige li casus de culbutas in li fensuras de glacieros queles deve esser tractat apartmen pro li long hores de anxietá in li frigore, queles posse sequer li accidente. Pri li altri cadidas (cadidas vertical in un precipitie, culbutas along un declive abrupt) li testimonies collectet de senior Heim, professor del Scol politecnic in Zürich, concorda: In li max mult casus, li victimes have null anxia, null desesperantie, ma in contrarie, un serios quietá, un resignation profund, un luciditá intellectual extrem e un rapid succession de idés:

«Precipue li activitá del spiritu es intensiv e sembla centiplicat; con un nettitá extraordinari, li alpinist conjecte li circumstanties e li consequenties tre lontan del accidentie de quel il es li victime, ma il have necun trubla mental. Li témpore sembla ímmesurabilmen alongat; il pensa e acte per li rapiditá del fúlmine, sovente su tot vive repassa avan su ocules. Depoy, quelcs audi un musica miraculosi, li resultat del asfixie progressiv, e ili imagina se volar in un ciel deliciosi, persemat de micri nubages rosicolori. Li prescientie desapari sin dolor, max sovente in li moment del cadida. Li malfortunate plu audi quam senti li choc de ti cadida e il ne sufre li dolor».

Senior Heim raconta un cadida quel il self ha experit sur Säntis. Precipitat in lu vacui, chocat contra un rocca, il ha volat sur li dors, li cap in avan, tra un spacie de duant metres, depoy il ha cadet in li nive al base del declive:

«Chascun vez», il raconta, «yo ha previdet exactmen li choc quel yo va experir; yo provat frenar mi rugida, e yo ledet mi fingres, poy yo audit distintmen mi cap frappar contra li rocca e li surd brue de mi córpore. Ma solmen pos un hor yo comensat sentir dolores; yo perceptet omni simptomas enumerat de altri turistes. Yo havet particularimen li sensation de un grand calme, de un serenitá profund e yo audit un musica deliciosi».

Un guide de Zermatt, cadet de un declive de roccas ye circa 400 metres in li frisc nive e quel supervivet 48 hores de catalepsie, ne ha sufret:

«Raffat del rocca per un pussa de vent quel ha ruptet li corde quel tenet le fix, it semblat le esser plongeat in un verdi aqua tre fluid, in quel il submerset lentmen, durant que cloches sonat harmoniosmen; il hat pensat a su sposa e a su tri micri filias, queles vell plorar si ili ne vell vider le revenir: to hat le semblat durar tre long témpore.»

Un exemple ancor inter altris:

«Un turist, nominat Siegrist, cadet del sommit de Kapstock in li canton Glarus; il raconta que durante su cade il hat conservat su tot presentie mental sin sentir alcun timor. II hat havet li impression descender planeante agreabilmen: il videt su situation e ti de su familie con un rapiditá extraordinari e con detallies obliviat desde long témpore. Il ne perdit ni un moment su spira, in contrarie a to quo on suposi dever evenir; solmen quande il chocat violentmen li suol covrit de nive, il perdit li conscientie, ma sin dolor.»

Esque es necessi junter a ti testimonies un memorantie personal de infantie? Slittante sur Saléve súper li petrieras de Monnetier, yo descendet subitmen li declive sur un suol gelat in medie de roccas (li cadida de un duantene de metres esset haltat de un micri bosco); in li currida del tre brev culbutada, yo havet li sensationes descrit de senior Heim, ma sin audir li musica quel solmen li asfixie producte. In chascun salta yo questionat me con un luciditá perfect sin alcun anxia: «Esque it es li morte?», e con un rapiditá surprisant, li procession de memorationes defilat avan mi ocules.

Lass nos deplorar tis qui cade in li Alpes, ma noi mey deplorar les sin grive, nam ili ne ha sufret.

J. M.

Translatet de Karl Janotta ex li frances de «Journal de Genève», 99esim annu, n-o 216, 8esim august 1928, 2esim edition.

Contrastes

Contrastes acte in omni loc, in li homes e inter li homes: ma ili ne es dat nos quam maledition, ma quam un tendentie contra unaltru, quel leva nos ad supra, quam arcs eleva se tendent contra unaltru in li antiqui gotic catedrale. Ex contrastes proveni li vive e ex contrastes origina li motion. Lu bon vive solmen per lu mal e li luce del sole deveni valorosi solmen per li nocte. Omni alternation de die e nocte, de joya e grive apartene al grand ritme del vive. Anc li spíritu quel anihila omnicos e nega omnicos, unquande essent nominat del homes: satan, existe por pussar nos al contrarie, al volentie creativ, al grand, fier, fort afirmation.

Sammen li morte ne es un refutation, ni un contradition al vive, ma it es solmen li descension causant li undes in li ritme del vive, li accentuation del luce! Qui talmen concepte li vive, malgré omni su contrastes, quam un integritá, e afirma it con ardent amore, ti domita su vive e li vive porta le, ti forma e crea se un unitá del stil in su intern viventie, quel reflecte se in li securitá de su tot vole e activitá.

M. Strenger, «Licht-Land.» Trad. E. Moess.

Du anecdotes pri Ibsen

Li frase «poetisar es vider» origina de Ibsen e il repetit it sovente. Quande Ibsen esset in Venezia in li annu 1885, il e un yun norvegian poet logiat in li sam hotel.

Un die on babillat pri li bell antiqui meublage del hotel.

«Quel fundamental colore have li tapisse de vor chambre?», questionat Ibsen.

«Yo ne save», replicat li altri.

Ibsen apostrofat le in un acri e brusc ton:

«E vu vole esser un poet?»

Unquande on racontat in li presentie de Ibsen, que Andersen periodicmen sufre ye li maladiv suggestion, que on posse forsan interrar le vivi e que in tal témpores il hat li custome scrir omni véspere sur un paper li sequent lineas:

«Yo ne es morti, ma solmen morti-aparent», e mettet it apu se sur li table de nocte.

Un inept senior dit: «Quam un mann posse esser tam timid».

Ibsen chagrinat se e respondet: «Che Andersen to ne es timiditá, ma solmen li consequentie de su vivi e pululant fantasie. Ma un cerebre, quel es sempre mort, naturalmen ne time li quasi-morte.»

Trad. Dr. K. Schüppel.

Anecdotes pri artistes

Un sculptard con su yun filio eat un vez a Michelangelo e demandat le su opinion pri un statue, quel il adportat. Michelangelo regardat li statue e, tornante se vers li infant, qui esset tre bell, il inbrassat it, e dit: «Mi car infant, tu have un patre, qui fa mult plu bon li figuras in carne quam in marmor!».

Li famos grec sculptor Polyclet, tedat del consilies, queles il recivet de pretendet conossores, resoluet venjar se. Li Atenianes hat chargeat le far un statue; il fat du simil, monstrat solmen un publicmen, e corectet it secun li guste e desiras de omni persones, qui criticat it. Quande il judicat it digni contentar omnes, il exposit it denove al ocules del citeanes e presentat in sam témpore li statue conservat che le. Ti ultim esset aplaudet e on trovat li altri tre risibil. «Ples saver», dit Polyclet, «que vu admira mi ovre e que vu blama li vor». -- (Ti anecdote es util a ti, qui nequande es content pri un L.I.!).

Aspertini, un pictor morit in 1552, esset un hom tre bizarr. On nominat le li «hom con du pinseles» pro que il havet li custom picter samtemporalmen per li du manus. Li un pictet li clar e li altri li obscur colores!

On dit que Zeuxis pos har pictet un old fémina, comensat tant rider pro ti portrete, que il morit de su ride.

Trad. Ric. Berger.

Mastre del turc buffones

Nassr-ed-din, li mastre del turc buffones, vivet in li 14-ésim secul quam clerico e instructor in Akshehir in Asia Minor, u on ancor hodie monstra su monument sepultori. In sequent du anecdotes pri il:

On petit li mastre pro su ásino. Il dit: «Yo ne possede un tal». Subitmen li ásino comensat criar in li stall. E ili dit: «Ma on ya audi li voce del ásino». A to li mastre replicat: «Vermen, yo es tre astonat que vu ne fide mi paroles durant que vu crede li paroles del ásino!».

Un die li mastre eat a un festa. Ma, pro que su vestes esset perusat, on ne atentet le. Li mastre strax eat a hem denove, u il vestit se in un nov pelisse, e retornat al dom de festa. Nu, li arangeantes del festa venit incontrar li mastre e comensat recepter le in maniere max honorativ. On mem offertat le li sede honorari. Vidente ti reception, li mastre, in su látere, comensat far complimentes a su pelisse. Ili questionat: «Dómino, quo significa to?». Il respondet: «Li honorosi reception ya ne directe se a me, ma al pelisse».

Ex «Reclams Universal Bibliothek» Nr. 2735. Trad. A. Deminger.

Subventiones

Que noi posset nu editer complet li lexico de J. Gär, in max grand parte noi deve mersiar a sr. Apotekare Álbert Haldin in Eskilstuna, quel in annu 1928 in pluri rates ha donat por ti scope 581 sv. krones. Noi expresse ci a sr Haldin nor sincerissim mersias pro su generositá, li publication de ti ovre essent un del max grav in nor unesim témpores.

E. W.

Li Central Officie del Occidental-Union in Mauer bei Wien ha recivet gratuitmen del Occidertal-Buró, Chapelle (Svissia), un aparate multiplicatori por circulares. Ad-plu li Buró da nos un remarcabil subvention permanent per dismisser nor revúe «Cosmoglotta» al sviss letores ye propri custas e per renunciar pri omni rabatte por li nov aquisitet abonnamentes. Sinceri mersias.

E. P.

Regierungsrat Dr. Mell-Rudolstadt: 20 ö. S.; Albert Haldin-Eskilstuna: 50 sv. K. Cordial mersias!

A. D.

A nor letores

Mersí al constant crescentie de nor movement e al subventiones de nor amics, precipue de senior Director Gerald A. Moore in London, del firma Ingenieros Hoerbiger & Co in Mauer bei Wien e al sacrificies in pecunie e témpore de mult altri devoet collaboratores, li nómines de queles omni noi ne posse citar ci, noi ha resoluet editer «Cosmoglotta» in annu 1929 con plu mult págines, con artistic ornat covriment, brochat e tranchat, ma sin augmentar li precie del abonnament.

Pro li plu mult spacie nu disponibil in li revúe noi va posser inserter plu mult articules bell litterari. Suposiente li necessi qualificat auxilie redactional, talmen noi espera satisfar anc li desires de ductores de Occidental-curses pri plu mult materie modellic por letura.

Li numeró de januar, dismisset in plu grand númere, va esser destinat precipue al Propaganda de Occidental in li neutral publica, e noi peti nor letores tractar it secun ti punctu de vise. Ti caderne va contener anc li index del contenete de Cosmoglotta por li annu 1928.

Ples payar max bentost possibil li abonnament por 1929 per postmandate o bancnotes e chec in lettre registrat (recomendat) al adresse: Cosmoglotta, Postfach 10, Mauer bei Wien, o anc per chec postal in li landes:

Austria: Postsparkassen-Scheckkonto Nr. B-125.211, Sparkasse Mauer, Konto 3137.

Germania: Postscheckkonto Köln 7831, Dr. August Peipers.

Francia: Chèques postaux Paris 264-37, L.-M. de Guesnet.

Suissia: Postchec-Conto II. 1969, Fred. Lagnel, Chapelle (Vaud).

Li simplic abonnament annual custa 1 Dollar = 7 ö. S. = 5,2 sv. fr. = 4,2 RM = 33 č. K.

Payamentes ulterior por subtener nor propaganda e ameliorar li revúe va esser acceptat con grand mersí e publicat in Cosmoglotta sub rubrica «Subventiones» con indication del plen nómine del donator, si un altri desir ne es expresset.

Noi peti pro proposes por anuncias insertend sur li covriment de nor revúe.

Li present numeró have 24 págines vice 16, sin obligation al abonnates.

Redaction e Administration

Eigentümer, Herausgeber u. Verleger: Gesellschaft Cosmoglotta, Mauer bei Wien, Verantwortlicher Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing bei Wien. Druck: Milan Nevídek, Tábor.

Cosmoglotta A 56 (jan 1929)

Annu VIII -- Januar 1929 -- Nr. 56 (1)

Contene

  • Opinion de un scientist, de Prof. C. W. von Sydow
  • Situation actual, del redaction
  • Cronica
  • Essentie de Occidental, de E. Pigal
  • A nor abonnates, del redaction e administration
  • Opiniones

Opinion de un scientist

Yo es un ancian esperantist e yo posset fluentmen parlar e scrir esperanto in mi yunitá. Ma con augmentat conossentie de lingues yo ne posset evitar, que yo trovat su ínnaturalitás repugnant, e pos que yo fat conossentie con altri projectes de lingue international, existent tande, yo ajornat mi interesse por li problema al future. Poy venit ido. Yo videt, que quelc ver ameliorationes esset introductet; e yo pensat, que it deve esser apt, proque it havet un tot range de scientistes detra se. Li postulation pri logica sona tre bon, ante quam on ha videt, a quel consequenties it ducte, si on cultiva logica a conto de psicologie e san omnidial ration. It es un psicologic errore expresser li nuancies del signification de un parol per medie de auxiliari síllabes, queles in se self have null signification e es plu o minu inventet, quam es fat in ido. Yo es un experientiat pedagog e posse asserter con certitá, que un ordinari monoglott, sam quam un ordinari poliglott, va trovar li parol-formationes de ido considerabilmen plu desfacil quam tis de Occidental. Malgré que yo hat leet ido durant mult annus, yo leet li unesim texte in occidental, quel venit in mi manus, con considerabilmen plu grand facilitá quam yo leet li textes in ido novial. E tande yo ne hat videt un grammatica, ni un singul regul de occidental!

Ti fact, que occidental es facilmen comprensibil, es agnoscet mem de su antagonistes. Ma anc aprender scrir occidental es plu facil quam aprender scrir ido. Quande yo ha provat scrir lettres in ido, it ha custat me grand penas, ma quande yo ante quelc témpore per occasion devet responder a un lettre in Occidental, yo posset expresser me sin desfacilitá, malgré que it esset mi unesim prova. Li secrete consiste ne solmen in to, que occidental ha conservat omni international parol-formes, ma anc in to, que on es liberat del ínnatural speculation concernent chascun parol, quel es li desfacil fortiative de ido. Un lingue deve esser un natural instrument por li pensa, ma it ne deve fortiar nos pensar pensas, queles noi ne besona.

Occidental do es, secun mi opinion, pro su natural construction e su selection de natural paroles, just li maxim facil e in omni punctus li maxim bon lingue por li maxim grand númere de homes, specialmen por tis queles besona un L.I.footnote:li:[L.I. = Abbreviation por «Lingue International»]. Li grand masses, queles ne have grand interesses por leer e queles ne have cause o ocasion por viagear in exterlandes o emigrar, posse viver bon sin alcun extran lingue o L.I. Tis, queles besona un L.I., es, in unesim loc, tis, queles have direct interesse in li international cultural vive e anc tis queles pro su profession o labor deve intrar in connexiones con extran nationes. Hotémpore anc li class del laboreres ha comensat sentir li beson de un L.I., pro politic motive, proque solmen per un L.I. on posse utilisar li international congresses. Ma quant percent del laboreres va self participar in li internationale, direct o índirect? Yo dubita, esque li númere va esser considerabilmen plu grand quam li númere del scientistes, queles besona un L.I. It es possibil, que li laboreres vell posser contentar se per esperanto por lor international besonas, e que ido es tro desfacil, ma ni esperanto ni ido da alcun altri cultural valore quam just ti capabilitá intercomunicar in un maniere apen suficent, ma ne plu.

Occidental presenta, extra to, un tre valoros linguistic education, quel es tre usabil por studies de altri lingues. Tis queles pensa pri li interesses de orientales, deve observar li important auxilie, quel occidental da les por aprofundation in li occidental cultura e li europan lingues, ma quo li altri projectes ne posse dar.

Por li scientie it es absolut excludet usar esperanto o su epigones. Li scientie ne posse abandonar li international terminologie, acquisitet per labor de secules. Si li monoglottes vell esser tam ínprudent, que ili vell preferer esperanto, tande li scientie deve haver su special L.I., e ti va esser un lingue simil a occidental. Ma constructer e introducter du different lingues international, por different classes o circules de interesse, es ya un superflu e innatural metode, nam li monoglottes posse aprender occidental con li sam facilitá, ma con plu grand avantage.

Lu rational es sequer li via del scientie.

Prof. C. W. von Sydow, Universitate de Lund (Svedia) + President honorari del Occidental-Academie.

Situation actual

Li modern tecnica in curs triumfal, ínfatigabilmen labora in eliminar li obstacules natural del comunication inter li habitantes de nor planete. Relvia, telegrafie, navigation, aviation, radio etc. fa diminuer e evanescer li distanties. Témpore e spacie es superat in maniere mirabil. Nor fantasie ne posse imaginar per quel miracules li ambition Faustin del homanité ancor va surprisar nos, in television, fonofilm, express-expedition per roquettes etc.

Ma li ingenierie victorios in soluer desfacilissim subtil problemas in perfection del comunicationes material, in van attende li rational superation de un del max grand obstacules del communication spiritual, i. e. li obstinat barres lingual inter li nationes.

Li introduction de un vivent lingue national quam medie de comunication inter li popules evoca resistenties pro li national jalusies. Latin, o un altri mort lingue, ne adapta se al besones del modern vive. In ultra, omni natural lingue presenta tro mult desfacilitás in aprension. Pro to divers projectes de artificial lingues ha aparit, queles pretende li rol de un lingue international universal. Inter ili Esperanto ha atinget li max grand popularitá.

Con simplic gramatica e primitiv micri númere de vocabules con derivationes different del scientic nomenclatura international, Esperanto have divulgation precipue in li strates de popul con minimal instruction lingual.

In li opposit angul noi vide «Latino sine Flexione» (nominat anc Interlingua), un antiqui Latin simplificat de Prof. Peano (Torino), con li historic terminarium classic, ma sin propri derivation-regules, e in su structura ne adaptabil al besones del modern trafic. Quam monstra su organ «Schola et Vita», Latino sine Flexione have fautores solmen inter professores con latin scolation.

In actual témpore Esperanto e Latino sine Flexione es li sol projectes de lingue international, queles lent e tenaci tamen augmenta li númere de lor adherentes; ma chascun de ili solmen in su special dominia. Abstraente de Occidental, li rapid progresses de quel es evident ex nor publicationes, li altri projectes, quam Ido, ha desaparit ex li public propaganda.

Ma noi besona ne du o pluri, ma un lingue international, usabil por omni classes e omni nationes. It deve esser un lingue con simplic grammatica e anc con tal regules de derivation per queles resulta in form ínmutilat li paroles international del scientie. Un tal lingue del aurin medie es Occidental, per que it have li avantages del du extrem-solutiones, Esperanto e Interlingua, ma anc evita lor mancas.

Occidental per su transparent structura etimologic fa accessibil anc al proletario li comprension del special términos technic e aperte le li porta al ínmediat studia del scienties, queles per un lingue quam Esperanto resta le cludet sam quam antey. Til nu li scientie es li dominia reservat solmen a un classe de homes queles have témpore e medies por studiar durant mult annus li lingue Latin. Ma Occidental rupte ne solmen li mures vertical inter li nationes, ma anc li mures horizontal inter li classes e con jure merite li atribute: Democratic Latin.

«Ido», pos un remarcabil publicitá de 20 annus nu es dissoluet per li propaganda de Occidental. It posset persister in li concurrentie de Esperanto, ma córam li plu perfect Occidental, Ido ha fat capitulation, sacrificante se al devises queles it ha inscrit sur su banieres: «Nultempe perfekta, sempre perfektigebla» e «Stagno esas morto, progreso esas vivo».

Li majorité del anteyan idistes, desilusionat, ne havet li corage denove transformar se e ili retirat se del propaganda. Li altri, micri númere de activ idistes por queles li ocupation pri li problema es ne un bell lude in líber hores, ma un eminent mission homanitari, in grand parte ha transit a Occidental. Ma li popul idistic ha desaparit del scene.

Tal cose evenit anc in Volapük che li aparition de Esperanto e talmen it probabilmen va esser anc che li fine de Esperanto. To sembla esser un pessimistic prospect. Ma li publica vocat del L.I. es ne li poc participantes in li actual movementes del L.I., ma li homanité por quel li lingue es destinat, e de quel li númere es plu quam 1000uplic plu grand quam ti de omni adeptes de Esperanto, Ido, Latino sine Flexione etc. Pro to it es plu rational, e nor amicos va aprobar nos, si in futuritá noi va ocupar nos precipue pri li direct aplication de Occidental in li neutral publica interessat, in vice dissipar nor forties in van polemica con altri lingues artificial.

In li annu passat li attention de quelc persones inprofundat in li problema esset captet per atender li nov Ido-reform-project «Novial» de professor Jespersen, conosset linguist e ex-presidente del Ido-Academie. Ti epilog al tragedie de Ido nu anc es in liquidation e ne posset frenar li marcha de Occidental. Novial demonstrat mem al devoet adherentes de su estimat autor, que li qualitá de creator e explorator rarmen es incorporat in un person. Novial monstrat quant on ancor posse atinger per un sistema con rigorosmen perductet fonetic ortografie, unisensitá e altri principies queles desde Volapük on credet quam tabú por un facil lingue international, ma queles in fact ne existe in li vive del lingues.

Li negativ resultate de Novial al ultim vez admoni que li rect via in li natura es li via de minimal resistentie e que to es just anc in li natura del lingues. Ma anc un lingue constructet deveni un lingue vivent in li moment quande it intra in usation general.

Li constant aprobationes just ex circules ínprejudiciat del neutral publica confirma que li via de Occidental es rect. Su successes apare tam plu mirabil si on egarda que Occidental ancor ne have un complet manuale de grammatica, persequente su evolution quam un natural lingue, quel es deposit e fixat in li regulariums «a posteriori» del grammaticos solmen pos líber crescentie inter su unesim usatores.

In li actual moment es max sensibil li necessitá de un medie de relation inter li popules de Europa, quel es lacerat per discordies, doanes e altri obstacules de comunication. Si noi va haver un tal medie in un lingue quel funda se sur nor occidental cultura e customes, un parte de ti obstacules vell esser removet. Ma ti lingue va expander se extra Europa-America anc al Orient. To anc por li orientales va esser un grand avantage, pro que Occidental va esser por ili deciplic plu facil quam angles o frances e in ultra aperte les li aquisition de nor civilisation. Ma li autor de Occidental ne pretendet un mundal expansion e valore, e pro to il ha dat a su lingue li modest nómine de to quo it representa. Es-que it va devenir li mundlingue, li Cosmoglotta predit de nor estimat Protector, Professor Guérard, noi espera it. Ma quant lingues ja ha nominat se mundlingues o international lingues queles ne-quande havet mem un sol adherent ultra su autor? Mem si li max alt aspirationes va esser atinget, nor lingue in essentie va esser un lingue occidental. Anc Esperanto, Ido etc ne es oriental o neutral o plu universal quam Occidental. Ili es solmen minu europan, minu cultural e minu natural. Solmen li pretensiones esset plu grand. Ma quam Propertius dí: «In magnis et voluisse sat est» (In grand coses anc li vole es suficent).

It es un erra creder que «Li bon prepara self su via», si omnes procede secun ti sententie per atender li comensa del altres. Li max sublim idés e desires ne avansa e es condamnat al perition, si ili ne es proclamat, defendet e propulset in ínfatigabil combatte de su pioneros. Noi advoca omni conscientios interlinguist studiar li conception occidentalistic e colaborar in nor just fundat Occidental-Union, infortiante li parole vocat in li munde per li porta-voce de Cosmoglotta, quam li artist ha simbolisat it in li Ornament del frontispicie de nor novi-vestit revúe.

Redaction

Cronica

Societé Occidental, Uppsala, Svedia, havet session li 4 novembre sub presidentie de sr Albert Haldin. Desde su comensa li societé ha intentet unir omni sved occidentalistes, e nu on resoluet fundar li SVENSKA OCCIDENTAL FÖRBUNDET (Sved Occidental-Federation). Li sequent direction esset electet: Docent C. W. von Sydow, Lund (president), Apotecario Albert Haldin, Eskilstuna (vice-president), Dr. C. E. Sjöstedt, Uppsala (secretario e cassero), Lector Nils Sund, Göteborg, e Cand. Lare Dahlerus, Uppsala.

C. E. S.

THE BRITISH OCCIDENTAL-SOCIETY, fundat in novembre, ha just editet per su secretario Eric Biddle (ex-presidente del Chester Esperanto-Society) un bell equipat brochura propagatori intitulat «The problem of an International Language and its solution in Occidental, the language of international words» con un curt grammatica, comparationes inter Occidental e Esperanto, specimenes de Occidental etc. Precie 4 d. Li exposition del conception occidentalistic es convictiv e li form es modellic. -- Li annual contribution por «The British Occidental Society» (18, Meadows Lane, Chester, Anglia) es 5 shillings. Li membres recive: 1. li revue Cosmoglotta, 2. li bulletin del Societé, 3. instruction gratuit de Occidental per corespondentie.

KOSMOS, organ de «Gesellschaft der Naturfreunde» (Societé del natur-amicos), un del max difuset german revúes popular-scientic, Stuttgart, decembre, per iniciative de su editor, entusiasmat adherent de Occidental, sr Hofrat Walther Keller (Franckhsche Verlagshandlung) spontan e gratuitmen insertet un impressiv reclam-anuncia in Occidental por Occidental e Cosmoglotta. Noi cordialmen mersia pro ti generos e efectiv propaganda por nor idé. «Kosmos» es in letion in omni superior scoles del german landes e li clar-vident action de su estimat editor certmen va augmentar li númere del qualificat interessates de Occidental.

SCIENTIA, revúe international de sintese scientific, Milano, Italia, decembre, publica un anuncia in Occidental por Occidental e Cosmoglotta, simil a ti aparit in «Kosmos». Inter li collaboratores de «Scientia» es citat li sequent conosset nómines de scientistes: Abbot (Washington), Brentano (München), Chwolson (Leningrad), Cvijič (Belgrad), De Martonne (Paris), Eddington (Cambridge), Einstein (Berlin), Freud (Wien), Hirayama (Tokyo), Innes (Johannesburg), Jeans (Cambridge), Jespersen (Köbenhavn), Meillet (Paris), Nernst (Berlin), Ostwald (Leipzig), Riebet (Paris), Strömgren (Köbenhavn), Wundt (Leipzig) etc. -- «Scientia» publica li articules in li lingue de lor autores e junte al textu principal un suplement includent li traductiones frances de omni articules non-frances. Chascun traduction es revidet per li autor. Tamen to es un tre ínpractic procedentie, quam monstra pluri miscomprensiones del extran lingue queles noi per hasard ha trovat durant perfoliar un tal 100-paginal caderne del reputat revúe. Certmen li usation del frances quam lingue redactional por un scientific revúe hodie ja ne es suficent, pro que mult scientistes scri lor ovres in li lingue angles. Ma altres usa anc german, mem hispan. Includet li lingue local, italian, ergo quelc partes de ti revúe es redactet in 5 lingues, un tre íneconomic publication, si on regarda que li max mult paroles scientific de ti lingues es quasi identic o es different solmen per un micri modification in li ortografie e in li finales. Li traduction in Occidental es just li form medial inter ti mundlingues. Pro to Occidental es li ideal lingue por li comunicationes redactional e por li suplementes de resumés de tal revúes international. Li custas e mis-traductiones blamabil va esser diminuet tre remarcabilmen. Prof. Eugenio Rignano, li director de ti revúe, fundat del Societé Italian por li Progress del Scienties, del italian Ministerie del Public Instruction etc, es un ingeniero e, quam tal, líber de prejudicies in organisar in maniere rational li publicationes international del scientistes. Noi espera que il ne va ignorar li avantages apart de Occidental por li special dominia de su meritosi activitá.

PESTER LLOYD, Budapest, 8 septembre, sub titul «Eine neue Weltsprache» (un nov mundlingue) publica un recension de «Novial» ex li plum de Prof. Dr. phil. M. Rubinyi. Li recensent sublinea que grand linguistes quam Schuchardt, Thomsen e Meillet ha enunciat se por un lingue international artificial e it es vermen sensational que Jespersen, li max bon conossor del lingual vive, ne solmen pleda por it, ma mem self ha creat un project, Novial. Prof. Rubinyi continua: «Adver per to es fat li unesim demí del labor. Ma manca ancor li duesim, probabilmen foren al anim del explorator: li propaganda. In passat projectes noi ha videt un propaganda quel nos fat pensar al activitá profetic e religios. Esque on posse attender un tal cose de Jespersen? Apen ...».

PESTER LLOYD, 9 novembre, per un duesim articul sub titul «Die Frage der Weltsprache» de Axel Wästerland, refere al sam tema. Noi extrae li sequent passus: «Certmen it es extrem joyant que un del max prominent linguistes publicmen declara se por li interlinguistica. Per to il ha legitimat li problema in circules scientific e il compulse li collegos tractar it in maniere serios e scientific. Tamen per Novial ancor ne es enunciat li ultim parol in li question. Ti project in contrari sembla esser mem un regress in comparation a Occidental. Novial es fundat sur li principie de Volapük e Esperanto de un absolut fonetic ortografie. Jespersen totalmen extermina ex li alfabet li lítteres c, z, substituente a ili: s. In ultra il elimina li duplic lítteres. Per to il recive paroles ínreconossibil: sent (cent), sene (scene), mase (masse), kase (casse), pase (pace), sedo (cession), sink (5) sinke (zinc) etc. Prof. Jespersen ha transprendet de Ido un fals schematisme per quel li aspect del international paroles es mem plu mutilat: empereria (imperia), homaro (homanité), elektreso (electricitá), korektiso (corectura) etc. On naturalmen posse inventer sempre nov lingues con nov o ancian principies. Ma li question cardinal es li introduction de un artificial mundlingue. Per ti question ha naufrageat Volapük e nu semblabilmen anc Esperanto, pro li repulsion e passiv resistentie del publica, malgré li disposition favorabil por il idé in general. Un lingue quel mutila li paroles international-conosset por comun europan nationes cultural, nequande va esser introductet generalmen in li publica. In altri látere, on con jure demanda regularitá e simplicitá del grammatica e del parol-derivation ... Li problema del lingue international hodie es ne un lude con ínrealisabil principies ma un problema biotecnic, quel postula un solution practic. Ma li labor de Prof. Jespersen have un ínevaluabil valore pro har monstrat que un apt solution del problema ne es trovabil in li ancian via de rigoros fonetic ortografie e schematisme, pos que li prim fonetico de nor dies ha exhaustet ti principies til possibil límite. Li ver solution del future es situat in li direction de Occidental, quel lingue Jespersen self agnosce quam li max important e de quel il ha pruntat mult idés ...». Li articul fini per textus comparativ in Novial e Occidental.

A BIS Z, bulletin por Scheithauer-stenografes, Leipzig, nr 16, recense il nov german propaganda-brochura (Occidental, gemeinverständliche europäische Kultursprache für den internationalen Verkehr ...) e adjunte li sequent paroles de su editor Karl Scheithauer: «Contrari al lingues artificial, Occidental prende ne solmen su paroles ma anc su formes grammatical ex li linguage del europan popules. Li consequentie de ti qualitá es, que il aprension de Occidental postula solmen un minimal labore por omni europanes con lingual instruction ... Ma omni laborero con education elementari per chascun parol Occidental aprende un parol quel on comprende de Volga vers west til San Francisco ... Li laborero qui con dolore indige li conossentie de altri lingues, mey studiar un vocabularium german-occidental: il acquisite per to li extran paroles queles il sempre incontra in li litteratura german; e per chascun parol il intra in sempre plu intim contact con li tot cultur-munde Occidental».

LE SEMEUR, Santiago de Puriscal, Costa Rica, Central America, nr 13, in du págines reproducte in Occidental li articul complet «Avantage del lúmine ultravioletti e desavantage del fenestres vitrin» de Regierungsrat Dr. Mell in Cosmoglotta nr 46. Sr Miguel Palomares, li editor de ti revúe, quel til nu usat li lingues angles, frances e hispan, reconosse li utilitá de Occidental quam lingue panamerican e inserte anc su noticies redactional in Occidental.

E. P.

Essentie de Occidental

Qui in li divers revúes interlinguistic (Korespondens Internasional, Progress, The International Language, Progreso, Discussiones de Academia pro Interlingua, Lingua Internationale, Kosmoglott, Cosmoglotta etc.), queles servit quam fontes del present articul, retroseque li labores de Wahl til lor orígines, ti va constatar, que li autor de Occidental ja in su unesim publicationes esset un consequent representante e Protagonist del strict naturalitá del futuri lingue international; ma in contrast a altri interlinguistes del camp naturalistic, Wahl ha sempre accentuat que ti ci naturalitá deve accordar con plen regularitá del structura del lingue.

Naturalitá e regularitá in li deverbal derivation

Li autores del divers projectes de un lingue international ha sempre efortiat atinger sive max grand regularitá (i. e. poc e simplic regules), sive max grand naturalitá (i. e. acomodation al formes del lingues natural). In general on havet li opinion que li un postulat posse esser satisfat solmen per li detriment del altri.

Apu li «Mundelingue» de Julius Lott, del ancian ductor de Volapük in Austria, li lingue «Universal» del german Professor Dr. H. Molenaar es un del plu natural sistemas de un lingue international. In su exterior aspect it es tre simil a Occidental; ma li grand manca de Universal es, quam su autor self confesset, que it ne posset soluer li problema de un regulari e tamen natural derivation deverbal. Pro to noi trova in li vocabularium de Universal centes de ínregulari derivates de verbes, quam: abdiker, abdikazion; admoner, admonizion; afliger, afliktiv, aflikzion; aserter, aserzion; diferer, diferent, diferenzial; solver, solubl etc.

Ingeniero Rosenberger in Leningrad anc vanimen penat trovar simplic regules derivativ por li paroles international conosset; in su project «Idiom Neutral» il ha evitat ti desfacilitá, substituente compilates arbitrari quam definasion, konstruktasion al international paroles quam definition, construction.

Nequí del lingue-autores ha examinat plu profund, esque it ne vell esser possibil trovar quelc simplic regules por reciver facilmen e regularmen li derivationes conosset in li tot munde. Unesimmen in Occidental ti desfacilissim problema es soluet in maniere satisfant.

Wahl ha fat atenter, que in li paroles international agitation, agitator, agitatori, agitabil; creation, creator, creatura; position, positiv; definition, definitiv etc. li tema verbal ne es agit-, cre-, pos-, defin- etc., ma agita, crea, posi, defini etc., pro que li sones a e i apari anc in li derivationes. Li conservation de ti finales vocalic in li tema verbal es tre important por li derivation regulari de omni vocabules international. Ili es quasi li fil de Ariadne in li semblant cáos de inregularitás. Aprender li temas verbal con ti vocales, ne causa apart desfacilitás, nam ti persones, queles ancor ne conosse li vocabul, deve aprender it quam nov, junt con li vocal. It es vermen índiferent, aprender quam tema e infinitive secun Occidental li formes defini, resp. definir, o quam por exemple secun Ido: defin, definar. Mem si on ha obliviat li vocale, on retrova it facilmen per derivates, queles on ha rememorat se. Talmen on posse reconstructer per conversation: conversar, per petition: petir, per decoration e decorativ: decorar, per addition e additiv: addir, per diferent e diferential: diferer etc. Si li derivate international ne contene un tal vocal, por exemple: adoption, adoptiv; fractura, fraction; conductor, conduction, conductiv; actor, action, activ, in ti casus on intercala inter li verbal tema e li finale -r del infinitive un -e-: adopter, fracter, conducter, acter.

Li representantes del divers systemas interlinguistic pena ja desde 40 annus, sin har posset trovar ti solution del verbal problema, nu aparent tam simplic, li ver ove de Columbo in li interlinguistica. In Occidental noi vide nu perfinit li inregistration del natural international derivates in un simplic e regulari systema, sin necessitar deformar li international derivates, quam to ha evenit in Esperanto, Ido, Idiom Neutral etc. Por posser adaptar li paroles al arbitrari systema de derivation, ti lingues ha devet crear un grand masse de nov, exotic formationes. Altrimen on adoptet milles de international derivates in li vocabularium quam temas autonom (índependent). Sovente on trova li du formes paralel por li sam notion, li form international e li autonom. Esperanto have por exemple vice observatoria observejo e observatorio (li accentu sur li i!), vice redactor redaktisto e redaktoro, vice publicar publikigi e publici. In Ido ti duplicates (nominat anc paroles Mackensenic) es mem plu frequent: regulilo apu regulatoro, enkasigar apu inkasur, toxikizar apu intoxikar, garnisajo e garnituro.

Occidental es li unic idioma quel per su ingeniosi sistematisation e con poc regules ha fat órdine in ti cáos. Omni international vocabules conosset e precipue de grec e latin orígine quam aviator (Esperanto: aerflugisto footnote:[Omni vocabules citat de Esperanto es prendet ex li autoritativ lexicos de Paul Bennemann, editet de Ferdinand Hirt & Sohn in Leipzig, o ex «Esperanto», oficial revúe de U. E. A. (Universala Esperanto Asocio).], salvation (Esperanto: savado), expedition (ekspedado), additiv (adicia), executor (ekzekuciisto), creatura (kreitaĵo), multiplicand (multobligato) etc., in Occidental ne es forenes, queles on ha adoptet pro pietá o inertie, e queles on trova in manca de apt regules de derivation solmen in li lexico, quam in «Latino sine Flexione» (anc nominat Interlingua) de Professor Peano, ma ti paroles es transparent derivates del temas propri a Occidental.

Altri autores de un lingue international, quam Samenhof e Couturat, ha declarat in antey li lingues natural quam ínlogic e ínregulabil, e ili composit un nov, artificial schema grammatical, quasi un lingual lette de Procrustes, in li cadre de quel ha esset presset li parol-images originalmen tam intim a nos. Unesimmen li ovre de Wahl demonstra, que in li vivent lingues existe plu mult sistema e regularitá, quam in li circules interlinguistic on esset pret til nu a admisser. It ne es necessi «far» nov «rational» lingues quam Esperanto, Ido etc. Li inventores de tal projectes, queles departe del negativ resultat de lor studie del lingues natural, ne posse successar obtener li general introduction de lor lingues contra li psicological resistentie del nationes.

Tema perfectic

It posse frappar latinistes, que Occidental sovente selecte quam tema radical del verbe li tal-nominat supinal form o, quam Wahl nomina it, li tema perfectic, i. e. li radical del latin participie perfect. Talmen Occidental have «restricter» vice latin restringere, «percepter» vice percipere, «producter» vice producere. To es ne arbitrari e have su bon motives. It ne es admissibil haver in li lexico du temas por li verbes ínregulari in latin, un tema presentic e un tema perfectic, quam it es li casu in Latino sine Flexione, in Reform Neutral, Universal etc.

Occidental prende solmen li tema de perfect che ti verbes, queles have un tal special, pro que it es usat precipue in derivationes. Ja in latin on posse constatar li substitution del tema presentic per li tema perfectic, por exemple cantare vice canere, saltare vice salire. In li romanic lingues tal transitiones es mem plu frequent: por exemple li frances have infecter, contra que in german on di infizieren secun li latin inficere; o frances accepter, german akzeptieren, latin accipere. Max extendet es ti developation in angles: to discuss (Occidental discusser), latin discutere; to confuse (Occidental confuser), latin confundere; to suggest (Occidental suggester), L suggerere; to protect (Occidental. protecter) L protegere; to correct (Occidental correcter), L corrigere; to act (Occidental acter), L agere; to construct (Occidental constructer), L construere; to compress (Occidental compresser), L comprimere; to conduct (Occidental conducter), L conducere. Li lingue angles ha format temas presentic ex perfectic temas mem del regulari a-conjugation: to moderate (Occidental moderar), latin moderare; to educate (Occidental educar), L educare; to inundate (Occidental. inundar), L inundare. Ti exemples comparativ demonstra, que quáncam Occidental es plu avansat in li evolution del verb quam li romanic lingues, it ne eat tam radical in ti direction quam li lingue angles o li project «Glott» de ingeniero Petrashevich, quel have ego amat vice yo ama.

Static e dinamic verbes

In li grammatica es usual classificar li verbes in transitiv, íntransitiv, reflexiv, neutral etc. Ultra ti extrinsic classification, quel have poc importantie por li verbal teorie del lingue international, Wahl repartit li verbes in li du sequent gruppes: 1. verbes static e 2. verbes dinamic. Li classification del verbes secun ti psicological vis-punctu have grand importantie por li regulari derivation del natural international vocabules de latin orígine.

Li verbes static monstra un statu constant e permanent, por exemple esser, consister, concordar, perseverar, provenir, conosser. Li verbal substantives static es format per juntion del sufix -ie al participie del present footnote:[Por nov letores noi repeti: On trova li participie de present per adjunter al tema presentic (i. e. li presente de indicative) li sufix -nt, pos -i- li sufix -ent. Li tema presentic on trova per omission del finale -r del infinitive; ergo por exemple: distar, dista, distant; consister, consiste, consistent; provenir, proveni, provenient.]: distantie, existentie, provenientie, diferentie. On ne scri difference o differenz, pro que on deriva regularmen de diferenti-e li ulterior formes: diferenti-al, diferenti-ation etc.

Li verbes dinamic indica, que alquo eveni, es fat, que un mutation del statu es executet: finir, scrir, parlar, rotar, tonder. Verbal substantives dinamic es derivat per juntion del sufix -ion al tema perfectic footnote:[Li tri simplic regules por obtener li tema perfectic es: pass:p[ +] pass:p[ +]

  1. On omisse li final -r o -er del infinitive: indica-r, fini-r, devo-er, evolu-er, distin'-er, vid-er, tond-er, respond-er, curr-er, adher-er, construct-er, miss-er, insert-er, act-er, rupt-er; 2) si li ultim líttere es un vocal o n', on adjunte -t: indica-t, fini-t, devo-t, evolu-t, distin'-t; 3) si li ultim líttere es d o r, on muta it a s: vid: vis, respond: respons, tond: tons, curr: curs, adher: adhes; in omni altri casus li rest es li tema perfectic: construct, miss, insert, act, rupt. pass:p[ +] pass:p[ +] Qui ha aprendet ti tri simplic regules, ti ha superat ja li demí parte del «desfacilitás del grammatica» de Occidental. Tamen li grammatica de Occidental es forsan 50plic plu facil quam ti de un lingue national. pass:p[ +] pass:p[ +] Per li aplication del notion «tema perfectic» Wahl recivet per simplic maniere li natural international derivates til decimilles. Omni ínregulari verbes latin (exceptet ad maxim un dozen de rarmen usat verbes) talmen es regularisat, e on posse far bon regulari noviformationes ne contrariant a nor lingual sentiment.]: rotation, destruction, indication, insertion, action, o substantives, queles indica li statu atinget per juntion del sufix -ura: structura, ruptura, tonsura.

It es evident, que per li evolution mult paroles con -ion recive un sense plu concret; tande ili indica ne solmen li action, ma anc li metode, resultate, loc etc., por exemple construction, redaction e altris; ma tal derivat (metaforic) significationes existe mem in li «max logic» lingues artificial. Talmen anc in Esperanto, li paroles redakcio, kunveno, etc. significa action e persones. Anc li límite inter verbes static e dinamic naturalmen ne es absolut strict; por exemple on posse derivar de tolerar tam tolerantie quam toleration, de queles li diferentie significativ es minimal.

Leges de vive

In li vive del lingues dicta ne rigid principies matematical, ma li leges del vive: psicologie e fisiologie. Li mundlingue ne deve servir a parlar secun regules chimeric de un logica algebraic, ma a intercomprender se in maniere facil. Matematica have necos comun con lingue. Li permanent ignoration de ti simplic fact ha tre nocet al developation del mundlingual problema. Per algebra on posse soluer por exemple problemas del fisica e del astronomie, ma ne problemas del linguistica. Li logica es li max desfacil metode de pensar, e pro to it es tam rarmen usat. It apari solmen in occasion de nov factes, quande on ne posse acter secun instinct e custom. On ne posse parlar, si on deve continualmen reflecter, qualmen logicalmen formar li paroles. Solmen si on usa li just vocabules quasi instinctivmen e parla plu secun frases fix, in ti casu on posse directer li tot attention al materie self. Ma por atinger ti ci natural, instinctiv parlada, on deve sequer li leges natural, queles monstra nos li psicologie; ili es custom e analogie.

Ti lingue va esser aprendet max rapidmen, quel contene li max usual formes, e li max facil parolformation es ti secun expressiones ja conosset international.

Principie de monosemie

Un principie amat del representantes del absolut logica in li lingue es: un parol -- un notion; un notion -- un parol. Ma to es un reva ínrealisabil. Ti constatation fa su via pos 40-annual experientie nu anc che li esperantistes. Li redactor del difuset revúe semanal «Heroldo de Esperanto» scri in li numeró 3 de 1928: «Regretabilmen li principie «Un parol, un signification» es ruptet plu quam un vez anc in Esperanto. Li cause es, que Esperanto (til cert gradu) es un lingue natural. Li afere tamen ne es dangeros; nam presc sempre li contextu escarta omni dúbita. Comprensibilmen apartene a vos, sive usar, sive ne usar alcun expression con signification dubitativ.»

It es evident, que on ne posse extirpar ex li lingue international li vocabul sol (D allein, A alone, F seul) sin grav consequenties, pro que it es inradicat in li international vocabularium per li derivates solitá, solitari, soliloquie, solo, solist, desolat. Apu tis existe anc un serie de scientic términos quam solari, solar-constante, solarisar, insolation, solsticie, e li parol vulgari parasol, in queles li radica sol significa nor stelle dial, in Occidental anc scrit sole. It vell esser un barbarism exterminar ti parol existent per su derivates international e introducter por exemple quam Esperanto e Ido li vocabul suno (de D Sonne e A sun, a pronunciar circa «sann»), solmen por satisfar li principie supra citat.

Li scientie pruva, que li lingues have in contra li tendentie al polisemie (i. e. multisensitá). Si un lingue vell har executet li principie de absolut monosemie (i.e. unisensitá), it vell haver milliones de vocabules e ergo ne posse esser parlat. E mem si un lingue artificial vell esser hodie strictmen monosematic, deman in li usada practic in li munde ti principie vell esser ruptet footnote:[Ex li dissertation fundamental del scol naturalistic-interlinguistic: «Psicologic e sociologic caractere del lingues» de Mag. A. Z. Ramstedt, Cosmoglotta nr 39, 40.]. Anc Esperanto ne posse evitar omni expressiones de sam son por divers notiones (i. e. homonimes) malgré mesures radical. Por exemple li Esperanto-radica bor have li du significationes «forar» (de it perforation) e «bor» (li element chimic). «Paneuropa» es nominat in li Esperanto-litteratura Paneuropo; ma ti vocabul significa secun li Esperanto-logica «Europa de pane» (D Broteuropa, F Europe de pain, etc.) e ne li international «Paneuropa», i. e. in rect Esperanto: Tuteuropo. In plu secun li regules de Esperanto li parol neebla posse significar tam «impossibil» quam «negabil», un homonim, quel certmen posse causar miscomprenses.

Comprensibilmen precipue un mundlingue deve esser precis e evitar homonimes secun possibilitá. Ma Esperanto dis-hacca li nod gordian per deformationes quam plateno por platine (li parol «platino» vell posser esser confuset secun li opinion del autor de Esperanto con «seniora Plato»?), faruno por farine (quel existe in li lingues original solmen con li radica farin-), pordo por porta (pro que in Esperanto li vocabul porto quam verbal substantiv de porti (Occidental portar) significa portation, portada), etc.

Fonetic ortografie

Un simil prejudicie, quel esset tre nociv por li developation del mundlingue, es li ínconsiderat aplication del doctrina: un son -- un signe, un signe -- un son. Existe ni un lingue natural, ni un artificial quel sin restriction posse satisfar ti postulation. Dr Samenhof ha eliminat in Esperanto li líttere x, pro que it representa du sones, e il scri ks o kz vice x. Ma il ne havet ti scrupul pri li líttere c, quel deve esser pronunciat: ts. It vell esser plu consequent scrir in Esperanto apu eksperimento e ekzegezo (in Occidental experiment e exegese) anc «tsaro» e ne caro (in Occidental tsar). Li grammatica de Esperanto postula pronunciar li líttere «n» per li punta lingual; tamen null hom posse pronunciar rapidmen e in durada li n in danko (mersí) e in vango (guancie) altrimen quam per li pálate e ne quam li n lingual in dento (dent).

Un lingue con ortografie absolut fonetic deve haver un alfabet con plu quam cent lítteres; un tal alfabet (e on ja ha fat pluri tal projectes) ha solmen sciential valore e aplicabilitá. In li practica comun e omnidial it ne es usabil, sive pro li desfacilitás ínsuperabil del aprension por li grand masses, mem de erudites, sive pro li enorm tecnic e economic impedimentes de su general aplication.

Li introduction de un lingue international incontra ja suficent mult impedimentes exterior; ergo it ne vell esser prudent augmentar íncautmen ti impedimentes de interior per li postulation de rationalistic-teoric principies, de queles li valore practic es solmen fictiv, quam noi demonstra in infra.

Duplic pronunciation del líttere c

Li duplic pronunciation de c in Occidental es general conosset in paroles international quam concert, criticisme etc. Malgré que li lingues italian e hispan ha tre fonetisat su ortografies, ili tamen ne procedet tam radicalmen pri li scrition de c quam por exemple li nov german ortografie basant sur li decisiones del «Ortografic conferentie» de junio 1901, in quel ha cooperat li guvernamentes de Germania, Austria e Svissia.

Li lingue international va esser aprendet in comensa quam lingue extran, e precipue per scrit; e just in li scritiv aprension de un lingue extran li demonstration del relationes derivativ, i. e. li etimologic conex del paroles presenta un grand simplification e facilisation. Ma just tal connexes derivativ es totalmen destructet per li fonetic ortografie, precipue per li dissolution de c in du lítteres: k e c (o z quam in german). On mey regardar anc in li tchec lingue voják: vojáci (soldat: soldates). Mem un plu grand cáos quam in Esperanto regna in ti punctu in Ido in paroles quam por exemple: kritiko: kritikisto: kriticismo, ma katolika: katolikismo. In Occidental per li etimologic ortografie, nominat anc historic scrition, ne solmen li etimologic coherentie del vocabules es conservat, ma anc lor natural pronunciation: critic: critica: criticisme, catolic: catolicisme, electric: electricitá, publicist: publication, periodic: periodicitá, duplicat: duplicitá, vacca: vaccinar. On ne posse dir, que li simplic regul de pronunciation de c in Occidental vell far desfacilitás considerabil al germanes, slaves etc., i. e.: «c ante e, i, y es pronunciat quam «ts», in omni altri casus quam «k».

Latino sine Flexione demanda li antiqui latin pronunciation, c sempre quam k; do on pronuncia circa quam «kirka», et cetera «et ketera». Ma un tal antiquat pronunciation es tam ínacceptabil quam ti de Esperanto, quel pronuncia paco quam «patso», caro quam «tsaro» etc.

Avantages del etimologic ortografie

Li avantages del etimologic ortografie es tam evident, que finalmen anc Lott e Rosenberger acceptat it pos long corespondentie con Wahl, convictet de su argumentes, malgré que ili ha usat in lor unesim projectes ancor li ortografie fonetic. Ja in li annu 1890 Lott ha fat atenter, que li internationalitá del vocabules consiste precipue in lor scrition, ma ne in lor pronunciation, quel es different de lingue a lingue, malgré li sam scrition; talmen por exemple li parol nation have acurat li sam scrition in li tri grand lingues german, frances e angles, ma es pronunciat «natsion, nassiong, neishn». Pro que un internationalitá relatent li pronunciation ne existe, durant que li ortografie del paroles international in li grand lingues civilisat es presc egal, on es inclinat conservar li ortografie e poy selecter li max simplic pronunciation in acorde con li scrition fix.

In li present statu del problema on ne plu posse recomandar un alterat scrition, quel destructe li etimologic coherentie del derivates international con li radicas del lingue international. Miss Sylvia Pankhurst (in «Delphos, The Future of International Language») refusa un tal demanda quam un vandalisme; e li angleses have bon motives que ili es ínamic a omni fonetical simplificationes de lor ortografie.

Ti tendentie a conservar li original scrition es remarcabil in omni modern lingues civilisat in li ocasion del incorporation de nov paroles ex altri lingues. Li paroles extran es acceptat con li scrition original, ma con pronunciation adaptat al propri regules: p. e. A avoir-du-pois pron. ävrdyupoys (orígine F pronunc. avoardypoá), F high life, pron. igglif (orígine A pron. háylayf), F five-o'-clocker, pron. fivocloké (orígine A five o' clock, pron. fayvoclocc), D Humbug, in general pronunciat humbug (orígine A pron. circa hámbag). In recent témpore, subtenet per li radiofonie, on efortia ne solmen conservar li extran scrition, ma anc li extran pronunciation, p. e. D Jazz (band), pron. quam in angles «jäs (bänd)», durant que li pronunciation adaptat al regules del lingue german vell esser «yatsbant». Ma in li slavic lingues, in hungarian, finnic e rarmen in german, li original scrition del parol extran es viceat per li propri fonetical scrition del lingue respectiv.

Duplic consonantes

Li scrition del duplic consonantes, per quel Occidental evita li mult alterationes del vocabules in Esperanto e Ido, es usat in li max mult lingues de Europa. It es usat in li sequent casus:

1esim por indicar curt vocales: stopp, ball;

2esim por discerner divers paroles: casse (in Esperanto kaso): casu (Esperanto: kazo), currer (Esperanto: kuri): curar (Esperanto: kuraci), cann (Esperanto: kano): cane (Esperanto: hundo), cussin (Esperanto: kuseno): cusino (Esperanto: kuzo), carre (Esperanto: ĉaro): car (Esperanto: kara), stall (Esperanto: stalo): stal (Esperanto: ŝtalo).

3esim por discerner li s ínsonori (ss) del s sonori (s): masse (Esperanto: maso), tasse (Esperanto: taso), rasse (Esperanto: raso), rose (Esperanto: rozo). Esperanto usa in li scrition de ti ci paroles li ortografie polones; ma li exemples demonstra, que un lingue international con un vocabularium essentialmen romanic, un lingue latinid (quam anc Esperanto) ne posse esser scrit per ortografie polones, si on ne vole reciver enigmatic paroles.

Finales obligatori

Fatal consequenties causat in li mundlingue anc li introduction del ínnatural finales obligatori por li grammatical categories (quam in Esperanto e Ido -o por li substantives, -a por li adjectives etc.), un particularitá trovabil in null lingue natural e de quel li utilitá practic e teoretic ne es considerabil in relation al desavantages.

Justmen li substantives, queles proveni del max different lingues del terre, ne posse suportar un tal restriction e etiquettation. On mey comparar Esperanto shaho (pers. e Occidental shah), pashaho (pashá), orangutano (malay. orang-utan), emuo (nov-zeland. emu), kanguruo (austral. cangurú), kolibro (caraib. colibrí), kvago (hottentott quagga), nadiro (arab. nadir), gejsho (jap. geisha), nirvano (indic nirvana), edelvejso (german edelweiss). Li finales -o e -a es familiari al max mult europanes por li marcation del masculin e feminin sexu: Angelo e Angela, Paulo e Paula, Romeo e Julia etc. In ti rol li du sones es usat anc in Occidental. In céteri divers finales posse esser aplicat in maniere natural por discerner paroles de sam son, p. ex. sol e sole (Esperanto sola e suno), númere e numeró (Esperanto: nombro e numero), posta e posto (Esperanto poŝto e posteno).

Signification del sufixes

Un dominia del mundlingue, quel postula apart atention es ti del affixes. It es facil vicear un parol mal-selectet per un altri, ma un suffix miscomprendet o un derivativ regul falsmen statuet posse deformar centes e milles de vocabules international. Inter omni interlinguistes Wahl ha explorat ti dominia max profundmen. Li lingue-inventores ha contentat se in general per un superficial observation. Ma quande durant li usation ili remarcat abstrusitás e discrepanties, ili soluet li problema simplicmen per declarar, que li lingues natural es ínlogic e caotic, ergo ínregulabil.

In lu sequent solmen quelc exemples mey esser citat, qualmen Wahl ha procedet in li exploration de ti ci dominia.

Esperanto e Ido usa li sufix -in por indicar li sexu feminin: viro, virino; knabo, knabino. Ma li analise del international paroles per -in monstra, que ti sufix in ti paroles indica li provenientie: marin, alpin, serpentine, argentin, Argentinia, rubin, savagine, aurin, quercin, infantin, ferrin. On trova ti suffix anc con li sam signification in A leathern, D ledern, ancian german lederin (de A leather, D Leder, it es cute, do cutin), A golden de ancian german guldin (aurin). Mem Esperanto have li just sense de -in secretmen in fibrino (de fibro), Ido in saponino, kanina.

Wahl inferet li sufix -aci con li signification «inclinat a» ex paroles de natural lingues quam I mordace, P mordaz, A mordacious, Occidental mordaci del verbe morder; F, I tenace, S, P tenaz, A tenacious, Occidental tenaci del verb tener; F, I vivace, P vivaz, A vivacious, Occidental vivaci de viver; F, I vorace, P voraz, A voracious, Occidental voraci de vorar; I verace, P veraz, Occidental veraci del adjective ver; A lunacy (Occidental somnambulisme) in A del L luna, do «lunacy» = inclination al lun); I (uccello) ramace (aviello quel ancor ne ha denestat), parol derivat de I ramo (Occidental rame). Vice li Occidental sufix -aci on trova in Esperanto e Ido li suffix em- (de F aimer «amar»): mordema (Occidental mordaci) etc.

Por expresser li notion de possibilitá Dr Samenhof prendet li suffix -ebl-, un form quasi medial inter -abl e -ibl, p. ex. ekspansiebla (expansibil), transportebla (transportabil). Mersí al plu apt selection del temas verbal in Occidental nu li natural international formes posse esser derivat per li un suffix -bil ínaccentuat): curabil (Esperanto: kuracebla) de curar, ínfallibil (Esperanto: neerarpova, Ido du formes: infalibla e nefaliebla con artificial diferentiation del sense) de fallir. Li síllabe es ne -bl, ma -bil, por que on posse continuar li derivation: amar, amabil, amabilitá (Esperanto: amindeco); fallir, ínfallibil, ínfallibilitá (Esperanto: neerarpoveco) etc.

Li suffix -on de Occidental es usat por indicar persones e coses, queles es caracterisat per li notion del tema radical; ti síllabe existe in F fanfaron de fanfare, F fripon de fripe, S miron de mirar; spion de spiar, F herisson de herisser, I pedone de latin radica ped- (Occidental pede), patron (patre), S dormillon (dormir). Esperanto usa in simil sense li antiqui suffix diminutiv del latin -ul: barbulo (Occidental barbon, barbato), vertebrulo (Occidental vertebrate), virgulino (Occidental vírgina).

De látere Esperantistic on ha reprochat al Occidental, que it have tro mult sufixes. Ma Wahl ne ha inventet les; il ha decovrit un númere de international elementes, constatat lor natural signification, fat nos conosser les e recommandat les al usu. Quo ne es vivicapabil in un lingue, to mori per se self. In omni lingues divers formes deveni antiquat e finalmen ili desapari poc a poc totalmen. Ne omni latin suffixes es generalmen vivent; quelc es usat solmen in special términos quam p. ex. -nd (ne -end quam in Esperanto e Ido, anc ne -and) in: multiplicand, integrand, confirmand, examinand, doctorand, preparand, curand, demonstrand, dividend, minuend etc.footnote:[Anc li max mult affixoides de grec orígine es usat solmen in li scientie e have pro to valore solmen por li specialistes quam: epi- (sur, super), eu- (bon), hiper- (super norm), hipo- (sub norm), hom(e)o- (sam), iso- (egal), kako- (mal), kalli- (bell), meta- (trans), neo- (nov), orto- (rect), pan- (omni), para- (a látere), pasi- (ad omnis), peri- (circum), poli- (mult), proto- (unesim, prim), pseudo- (fals), sin- (con), tele- (lontan), -oid (simil), -fil (amant), -fob (timent), -for (portant), etc.]

Metode del scientic investigation

Li creation del mundlingue ne postula decreter principies o introducter inventet formes, quam in Esperanto li a-priori suffixes o li finales verbal: -as por li presente, -is por li preterite, -os por li future o li tal-nominat tabelle corelativic, inventet de Samenhof:

kiu (qui), kio (quo), kie (u), kiom (quant), tial (pro to), tiom (tant), ĉio (omni-cos), ĉiuj (omnis), ĉiam (sempre), neniam (nequande) etc.

In li creation del lingue international ante omnicos esset necessi collecter e registrar to quo ja es comun e international sin egard a su orígine. Li leges del lingue poy devet esser statuet talmen, que tam mult quam possibil del comun vocabularium cultural resta conservat in li form conosset. Omni autores, queles prendet altri via, in li errativ opinion, que on posse ignorar e anihilar lu existent, va suffrer naufrage.

It es un utopie, si on opine posser far felici li povres per demolir li possessiones del altres. Per destruction del valores on ne auxilia al indigentes. Sammen li extirpation del tresore del existent términos scientic de orígine greco-latin, quam it vell evenir per Esperanto, es equivalent a un cultural regress del spíritu europan. Li valores del civilisation es ligat tro strictmen con lor traditional nómines. Solmen per novi-creationes de notiones e talmen anc per nov paroles li altri nationes posse inrichar li mundlingue, ma ne per violentiosi remotion e anihilation. Si por exemple un explorator trova un nov serie de plantes quel ne lassa se incadrar in li existent classification, il ne va dir, que to es un capricie del natura e que li natura es ciec e ínlogic; sammen il ne va exterminar ti plantes por salvar li classification.

Valore cultural e educativ de Occidental

Ido ha selectet li paroles de su lexico secun li principie de professor Jespersen: «Max facil por li max multes.» Wahl ha preciset ti principie sequentmen: «Max facil por tis qui sta in international relationes.» Si solmen li númere de homes vell esser decisiv in ti casu li mundlingue deve esser precipue chines. Ma hotémpore ja omni seriosi interlinguistes, mem in li orient, concorda, que ti lingue deve haver precipue un europan, o dit plu in general, un caractere occidental, i. e. europo-american. Nam li majorité del international parol-materiale es de orígine occidental, e li present civilisation mundan es hodie ancor Occidental. Li idé de un lingue totmundan quel prende in calcul omni popules, es un utopie. Li participation del orientalic, african, indian popules e altres in li hodial international trafic (commercie, viages, scientie, tecnica, industrie, congresses, politica) es tam ínsuficent, que in practica it es ínconsiderabil. Quo noi besona hodie urgentmen, to es un medie de intercomprension por europanes, queles es hotémpore li representantes del international vive, e de quel li leges es determinat per ili. Li non-europanes es fortiat ja per ti circumstanties aprender un europan lingue, si ili desira far se comprendet de altri homes civilisat. Talmen li japaneses scri lor ovres scientic in anglés o in german, ma ne in japanés o chinés.

Dr Samenhof ha selectet li paroles de Esperanto ex li cardinal lingues de Europa, frances, german, angles, anc ex polones e russ, p. ex. nepre (mutilat nepremenno) vice Occidental absolut. Do anc Esperanto es solmen un lingue quasi europan e ne un panmundlingue, quam on sovente asserte sin jure contra Occidental.

Solmen in li ultim témpore anc ex li camp del esperantistes on audi voces, quam ti in nr 33 de «Heroldo de Esperanto», u on lee in li raport pri li congress de Danzig: «... li ver quintessentie del tot problema de lingue international. Esperanto es essentialmen un europan lingue. Ti fact ne es anihilat de quelc artificialitás, quam por exemple li paroles corelativ o simil expressiones prendet ne ex lingues natural, ma quasi ex li aer. E certmen, creante su lingue, Samenhof pensat precipue, si ne exclusivmen, al creation de un international europan lingue, quel naturalmen anc li popules noneuropan mey aprender. Ma consentiente, que Esperanto es essentialmen un europan lingue, on deve tractar it anc quam un tal e aproximar it tam mult quam possibil al natural lingues europan, vice (quam quelc prova) far lu contrari. Just pro ti ci punctu li schisma evenit in li mundlinguistic movement, just pro it Ido e Occidental ha aparit.» -- Li autor de ti ci raport advere ne egarda, que per li ampli europanisation de Esperanto, postulat de il, ti ci lingue deve decader. Nam apu li bon-europan intrusores tande vell exister ancor li índependet derivates, format secun li propri regules de Esperanto, quam aerflugisto e aviadisto apu aviatoro, delegitaro apu delegacio, direktistaro e direktoraro apu direkcio, garnaĵo apu garnituro etc. Just ti ci duplettes confuse precipue li noneuropano e fa le íncapabil orientar se in li labirinte de calembures. Esperanto vell esser tande ni un lingue europan, ni un «mundlingue», pro to sin jure a existentie, tam in li Oriente, quam in li Occidente. Ma li regules e elementes de Occidental es selectet talmen, que ili ne producte nov, strangi e enigmatic formationes, ma just li conosset international derivates e li terminos special del scientie, queles resta transparent e comprensibil anc al noneuropano.

Per su etimologic structura Occidental fa dispensabil por íninstructetes li studie del latin e it es un secur introduction in li lexicalic comprension del lingues modern quam angles, frances, italian, hispan. Mem suposit, que li general introduction del mundlingue vell esser solmen un reva, tamen li valore intelectual de Occidental quam transparent quintessentie del latin civilisation vell restar ínrestrictet.

Homogenitá del mundlingue

Un cardinal factor estetic e practic in un lingue es li stil constructiv de su formes. On posse objecter, que in un lingue auxiliari, quel deve esser solmen un medie de intercomprension, quasi un mecanisme, artistic considerationes ne es decisiv. Ma lu artistic, lu estetic etc. es finalmen e definitivmen li max bon e max economic adaptation del medie al scope intentet. Anc un machine deve haver un construction homogen, e quant plu perfect it es, tam plu it aproxima se a formes bell e estetic. On mey comparar solmen li unesim locomotives o automobiles, queles ha esset copiat secun li coches, con li modern formes del expresslocomotives e del automobiles por viage, e on va constatar que ili aproxima se a un caracteristic standardtip final, quel elimina omnicos quo es extran al principie guidant.

Li stil intrinsec del lingue international ja es dat per li latin orígine del preponderant majorité del international vocabules. Ergo it esset un grav misprense de Dr Samenhof, inplantar tam íncautmen in Esperanto paroles german, non international, quam por exemple: hundeca (Occidental canin), anstataŭ (vice), bedaŭrinde (regretabil). Un tal «honoration» del germanes deve repugnar chascun person con natural instincte.

In general por evitar li desagreabil sentiment de un emulsion, it es necessi renunciar li caracterisant vocales de Esperanto. Per to li adaptation de paroles extran es tre facilisat; ma in chascun casu on deve sequer li leges fonetic del tresor lingual dat in ante. Intra ti límites on posse e deve introducter in li international lingue paroles generalmen conosset, sive de origine german, slav o altri. Talmen in Occidental mem germanic paroles con romanic sufixes es acceptabil, quam trincard (angles drunkard, german Trinker, Säufer), trincabil (angles drinkable), mannic (angles manly german männlich), queles inrangea se conform al stil del sistema secun li fonetica; ili ne posse esser sentit quam bastardes e foren córpores in tant gradu, quam por exemple knabino e bedaurinde de Esperanto, tam minu quam tal derivates trova se frequentmen in un lingue natural quam in angles, por exemple ultra drunkard (trincard), drinkable (trincabil), anc eatable (manjabil), talkative (parlaci, loquaci), free-lovism (doctrina de líber amore), backwardation (restitution), womanize (afeminar).

Homogenitá ne es purisme

Li homogenitá de un lingue ne consiste in to que omni su paroles es prendet de un sol lingue, ma in su stil intrinsec, a quel es submisset omni formes, anc ti de orígine foren. Ergo it es exagerat, si professor Peano prende omni paroles de su Interlingua solmen del latin, mem ta, u ili ne es internationalmen conosset e u ili es ja morit. Peano prende por exemple por «guerre» li parol bello (de L bellum), quel existe solmen in li du rari derivates: belligerante (Occidental guerreant) e bellicoso (Occidental guerresc). Ma li parol «bell-» self, in ti antiqui sense ha desaparit hotémpore ex omni lingues romanic, e ha esset viceat per «guerre» e «guerra» quel vive mem in li parol international «guerilla»; pro to Occidental ha selectet li vocabul «guerre», afin a D Wirren (Occidental trublamentes) e Wirrwarr (caos) e a A war (guerre). In ultra li radica bell es conosset de omni romanes in li signification, quel it ha recivet anc in Occidental, i. e. D schön, A beautiful etc.

Li international comprensibilitá del paroles deve esser direct, ínmediatmen sensibil por omni educat homes mem sin latin studies preparatori, ne solmen por docti latinistes. Departiente solmen del latin on posse nequande arrivar a un modern international lingue, quel contene adminim un ters de vocabules non-latinic. Circa un demí de omni latin paroles es mort por sempre e ne plu posse esser revivificat. Li rot del historie ne torna a retro. Nequande plu li antiqui signification de copia (stock, multité), charta (paper), lapis (rocc, petre), classis (flotte) etc posse reviver.

It es conosset, que mem li lingue latin, precipue li latin terminarium del scientie, ha acceptat mult elementes del grec. It vell esser un van efortia voler purificar li lingue scientic nu in ti direction quam quelc persones vole far it, i. e. que on vicea generalmen introductet hibrides greco-latin quam automobil, television, glacialgeologie, monoplan etc per formes purmen grec o purmen latin. Li pur-grec parol telescopie ja have un altri signification quam television, e li parol cristallo-geologie vice glacialgeologie vell esser tre misguidant, nam solmen li grecos comprende cristallo quam «glacie», contra que li altri europanes vell comprender it quam «cristall». Li lingues evolue continualmen, si anc ne tam mult in li pronunciation (li fonetica), tamen in li signification (li semantica). Li parol radio significa hodie in li expressiones radio-amator, radio-emission, radio-telegrafie altricos quam in radio-activitá e radio-terapie. Protestationes contra tal fenomenes in li vive del lingue efecte ne plu quam li cri del corvos in li storm. Un parol ne explica li notion rerpresentat, ma es solmen un etiquette con un signe, quel es comprensibil solmen al adept, secun tradition e convention. Talmen D Dampfer, A steamer, F vapeur, I vapore, S vapor significa «vapor-nave» e ne «locomotive», malgré que ti ci sense vell esser plu proxim e familiari al hom continental. Ma anc in Esperanto it es un pur convention e tradition, que vagonaro (sillabilmen: colection de vagones) significa ne «parc de vagones» D Wagenpark etc, ma «tren» D Zug etc, malgré que li unesim, ne usual signification vell esser plen justificat per li analogie al Esperanto-parol homaro (omni homes, homanité). Anc in Esperanto li derivates in mult casus deve esser aprendet separatmen, sammen quam paroles radical. It have do poc valore practic, que on deve dir in Esperanto por «aperter» malfermi, quo li franceses comprende plu probabil in li sense de fermer mal (cluder mal).

Metode analitic in li conjugation

It es ínpossibil trovar sufficent international suffixes por li conjugation. Qui ne conosse Esperanto, a ti li formes arbitrari amos (va amar), venus (vell venir) etc va restar sempre íncomprensibil. In paroles quam salutos, portos, spionas, dementis, perlas, cirkulos on va supposir li plurale de saluto, porto, spiona, dementi, perla, circulo quam divers verbal formes de Esperanto saluti (salutar), porti (portar), spioni (spionar), dementi (dementir), perli (perlear), cirkuli (circular); nam li finale -s, quel significa in Esperanto li verb finit, es international conosset quam signe del plural, trovabil in angles, hispan, portugales, frances, hollandes, anc in german in paroles foren (Autos, Genies, Hotels, Hoteliers, Kinos etc) e in li idioma parlat: Jungens vice Jungen (garsones), Mädels vice Mädchen (fliccas).

Wahl ha ingeniosmen circumnavigat li Scylla e Charybdis del conjugation per li metode analitic. Li max grand claritá de un lingue es atinget, si li paroles es usat max inchangeat possibil quam ili posse esser trovat in li vocabularium, contra que li divers conjugational sufixes quam in Esperanto e Ido quasi adombra e covri li radica self. Li maximum de analitisme ha esset realisat del chinés e del anglés, du lingues de alt cultura. In mult altri lingues trova se li sam tendentie de evolution. In li declination li analitisme es ja tam comun, que anc in li modern lingues international it es generalmen conosset. Ma in li conjugation li lingue Occidental es mem plu analitic quam Esperanto. To include ancor un ulterior avantage: Omni lingues natural have un grand númere de ínregulari formes, precipue in li conjugation de verbes frequent usat. Por li regularisation de ti ci verbes li metode analitic de Occidental demonstra se quam max apt, durant que li ínnatural finales in Esperanto (mi amis = yo ha amat) o in Idiom Neutral (skribav = ha scrit) choca omni linguist e poliglott.

Professor L. Guérard (Universitate Stanford, California) monstra in su libre «A Short History of the International Language Movement», que li ínaccentuat finales -as, -is, -os, -us de Esperanto va polir se plu tard in li usada e va sonar similmen. Accentuat síllabes es plu apt por expresser li témpores; on mey comparar Occidental yo ama, yo va amar, yo ha amat, yo vell amar.

Facil aprensibilitá

Un frase sempre repetit es, que Esperanto es tre facilmen aprensibil. Li autor de Esperanto volet obtener ti qualitá per que il fixat un simplic mecanic grammatica, e per que il restrictet li númere del radicas ad un minimum, usante derivates mem por li max frequent notiones: mallonga por curt, malbona por mal, vagonaro por tren, patrino por matre, malgranda por micri, maldekstra por levul etc. Per ti tro timid egardation del fortie receptiv del disciple on expulse li diábol per bélzebub. Li lingue deveni per to plu complicat in su aplicabilitá. Ma li durada del application de un lingue es centuplic plu long quam ti de su aprension. In ultra li témpore necessi por aprender li lingue international es ya tam brevi, que it ne have importantie, si on besona quelc hores plu mult, por apropriar se curt radicas por idés queles on usa durant su tot vive e in omni die, mem in omni hor. In altri látere, li ver facilitá de un grammatica es a judicar ne secun li micri númere de su regules e secun li exterior simplicitá de lor redaction, ma anc solmen secun lor aplicabilitá in li practica. It es por exemple plu facil, parlar secun quin regules conform al custome, quam secun un sol regul ma contrari al custome. Li du o tri regules de accentuation in Occidental in totalitá es plu facilmen applicabil, quam li un sol de Esperanto. Noi es accustomat accentuar: radio, familie, statue etc.; in Esperanto omni hom hesita sempre de nove pri accentuar: radio, familio, statuo etc.

Fundament del mundlingue

De divers láteres on sublinea, que un vital factor social por li vive de un mundlingue es, haver un firm e ínchangeabil lingual base, quel por exemple Dr Samenhof ha statuet per su «Fundamento de Esperanto», li libre del libres de ti ci lingue, e essent íntuchabil e obligatori por omni scritor esperantistic. Ti fundament, consistent de decretes arbitrari de su autor, es gardat e conservat per li plu o minu perseverant discipline del adeptes. Li fundament de Occidental es li vivent international paroles e li leges derivat ex ili. Ti natural fundament es plu secur e stabil quam li principies statuet de Dr Samenhof, queles postula, que on deve dir por exemple internacía (con accentu sur li ultim i!), nepre e cheestanta vice international, absolut e present. Occidental apoya se sur li customes de centes de milliones de europanes e americanes, durant que 130 000 esperantistes crede posser fortiar li munde parlar contra natura e custom.

Vocation de Occidental

Malgré que Occidental in mult punctus representa un revolution in comparation con li til nu reyent conceptiones pri un mundlingue, it tamen es li unesim e unic sistema de un lingue international, quel es conform al resultates del scientific explorationes pri li psicologie del lingue. Ma Occidental es ne solmen li realisation del postulates del modern linguistica, ma egalmen anc li ponte del accordation inter li du dominias hodie ancor extran un al altri, i. e. inter linguistica e interlinguistica.

E. Pigal

A nor abonnates

Por economisar duplic portes postal noi ne posse mem plu augmentar li págines del present caderne. Pro to noi va junter li index del contenete de Cosmoglotta 1928 al sequent numeró. Pro li sam rason noi devet ajornar anc important articules destinat por ti ci numeró propagatori. Ma pos expedition del actual programma, pos li sequent numeró, noi va consacrar grand spacie de nor revue a popular-scientic e bell litterari articules. -- Por li besones de Occidental-curses por commensantes quelc collaboratores prepara un crestomatie con facil letura, anecdotes etc.

Nor redaction e administration anc in futuritá va efortiar contentar nor abonnates per li regulari aparition del revúe. -- Li present caderne have un retardation per cause de circumstanties queles ne depende de nos: li rapid contact usual inter nor redaction e printeria esset detrimentat in decembre per un passiv resistentie del posta.

Li administration preca li abonnates esser prompt in renovar li abonnament por 1929, por evitar interruptiones in expedition del revúe.

Li dessin artistic del covriment de Cosmoglotta es esquissat de Academic Pictor Ing. Alfred Hoerbiger. Noi expresse le ci nor cordial mersias e espera que li revúe in su nov exteriore va placer a nor letores.

Redaction e Administration

Eigentümer, Herausgeber und Verleger: Occidental-Union, Sitz: Mauer bei Wien. Verantwortl. Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing b. Wien. Druck: Milan Nedvídek, Tábor.

Opiniones

Otto Jespersen, professor de linguistica in Universitate de Copenhag in su libre «Et Verdenssprog», 1928: Un lingue international es necessi al aviatores, in congresses international, in libres de scientie ... Un lingue national ne posse esser adoptet pro li jalusie national; ne lice scrir un libre in un lingue extran con erras de grammatica ... Pluri filologos fa objetiones contra un lingue constructet; ili demonstra ignorantie del problema e prejudicies ... Li comunication constant crea li unitá del lingue e impedi li decomposition del lingue international in dialectes ... Pos Esperanto e Ido aparit ne poc projectes de mundlingues ..., ma ne un posse comparar se con Occidental concernent su importantie.

Professor Dr. K. Asakawa, Yale University, New Haven, Conn. (USA): Yo es tre convictet pri li necessitá de un apt lingue por li intercommunication del nationes. Pro ti cause yo es membre del «International Auxiliary Language Association» (IALA) de USA. Yo plu o minu examinat li possibilitás del plu conosset systemas de L.I. e yo personalmen pensa que Esperanto, malgré su honorabil record e su relativ hegemonie, es detrimentat per defectes, queles, yo crede, fa it inacceptabil por universal introduction. In comparation con Esperanto, yo es extrem impressionat per li superioritá de Occidental e it es tam natural, tam afin al vivent lingues europan e tam facilmen leibil, que mi propri opinion es absolut favorabil. To yo posse dir mem per mi tre limitat conossentie de Occidental. Yo aconosse que on ha electet li nómine Occidental por ti lingue. It es problematic esque un sistema inconporant elementes e occidental e oriental in nor dies posse esser creat. Yo cordialmen saluta li eforties por far conosset generalmen Occidental. E desira omni success.

Prof. Dr. Albert Saareste, Universitate Tartu-Dorpat (Estonia): Yo deve atestar que in li amasse de hodial, creat lingues international, Occidental es max facilmen comprensibil. Li letura de textus redactet in ti lingue ne ha causat me minimal desfacilitá. Yo gratula sr. E. de Wahl cordialmen pro ti labor-fructe honorant nor comun patria, e yo crede in li progress e victorie de ti lingue.

C. W. von Sydow, professor de Universitate in Lund (Svedia): Esperanto es ínpossibil por scientic usation. Yo aprendet it ja quam scolare, ma in li duration it ledet tro mult mi lingual sentiment. ... It es clar por me, que Occidental es sur li rect via, e que it pro to deve esser subtenet de omni sinceri amicos del mundlingue.

Magda Hoppstook-Huth, presidenta del German Section del International Liga de féminas por pace e libertá: Occidental es li unesim lingue international quel on posse subtener.

Gerald A. Moore, London, bankero: Solmen in Occidental noi have un bon solution del problema de derivation, e ti problema es li cardinal punctu, nam si noi ne have international derivates, noi ne have international paroles e li principal postulation, un international vocabularium, ne es satisfat. Artificial lingues ne havent international vocabularium es fortiat rebaptizar li tot scientie e technica, un labor de Sisifos, absolut ínutil. Pro to yo es strict e absolut contra un compromisse inter li sistemas Esperanto e Occidental e contra quelcunc conferenties o negociationes con li esperantistes, exceptet sur li base del acceptation del interlingue Occidental ... Li structur de Occidental presenta un excellent base por futur perfection, nam ti base es liber de linguistic errores. E Occidental es admirabilmen developabil in different directiones.

K. G. Ossiannilsson, Linghem (Svedia), famos, scandinavic poet e novellist. Occidental apare eufoniós, facilmen aprensibil e flexibil, omni to qualificationes, queles deve exister in omni artificial lingue, quel vole successar inter li concurrentes sur li camp del mundlingues ... Yo deve confesser, que, in comparation con Esperanto e Ido, Occidental sembla haver adminim musical avantages.

Karl Janotta, Kaltenleutgeben (Austria), ex-volapükist, ex-esperantist, ex-membre del Ido-Academie, autor de Ido-manuales: Yo ha transit a Occidental, pro que it es ínmediatmen usabil in scrit, in printa e parla córam circules international sin anterior explication grammatical e lexical. It es plu comprensibil mem quam altri modern lingues international pro su plural per -s, su infinitiv per -r e pro li usa de un articul definit.

«Heroldo de Esperanto», conosset Esperanto-gazette semanal (Redactor: Teo Jung, Köln, Germ.). Occidental va absorbar omni seriós reformatores, queles ne es sol fanaticos por un definit sistema o sol amatores de lingual disputas. Talmen finalmen resta, quam possibil concurrentes, ja solmen Esperanto e Occidental, e ti statu, certmen, va esser plu clar e mem plu agreabil quam li present cáos. It va esser poy question de potentie o de pacific convention, quel ultim yo vell consiliar far ja nu, si li present situation vell permisser o recomendar it.

Hofrat Walther Keller, chef de un del max grand editorias german (Franckhsche Verlagshandlung, W. Keller & Co., Stuttgart, editor del max grand german revue popular-scientific «Kosmos»): Yo occupat me tre mult pri Esperanto e pri Ido. Ma yo trova, que chascun de ti lingues es inferior in comparation con Occidental. Si in general un mundlingue posse pervenir, it es Occidental.

H. Brisbane Eldon, L. L. B., Manchester, ex-president de Esperanto-Societé de Manchester, ex-president de Esperanto-Federation de Lancashire e Cheshire, ex-fellow de Brita Esperanto-Asocio, ex-president de British Ido Society e ex-membre de Ido-Akademio: Li munde ne va acceptar un lingue artificial, ma un lingue regulari e max natural possibil, un lingue quel seque max proxim li parol-formationes del lingues europan, regularisat e con simplic grammatica. Esperanto ne es conform a ti principies. It es tro artificial, ínregulari, e (malgré li opiniones del esperantistes) innatural, inlogic e tro complicat. Yo studiat li majorité del projectes de L.I., propagat con entusiasme Esperanto e Ido, ma presc perdit omni interesse pri li problema, precipue pro li diversitá de opiniones e general discordation; ma Occidental revivificat li desir continuar li interesse a nor comun idé.

Karl Scheithauer, Leipzig (Germania), autor del stenografie Scheithauer: Per Occidental li scope del evolution del Lingue International sembla esser atinget. Ti lingue finalmen es li satisfation de un ardent desir del homanité.

Cosmoglotta A 57 (feb 1929)

Annu VIII -- Februar 1929 -- Nr. 57 (2)

Contene

  • Un precursor ínjustmen obliviat
  • International o romanic
  • Occidental e mundlingue
  • Cronica
  • Subventiones al Occidental-Union
  • Litteratura
  • Null beson.
  • Quo yo opine pri radio.
  • Ciel.
  • Religion de un scientist.
  • Li prega de un scientist.
  • Li nave de nor vive.

Un precursor ínjustmen obliviat

Quande un nov e successosi invention o teorie atrae li attention del munde, tande sovente on memora per hasard que desde long témpore ti decovrition ja esset comensat, ma que pro stupid prejudicies, on ne ocupat se pri it e totalmen obliviat su autor.

Talmen on save que till 1543 omnis credet que li sole gira circum li terre. It es Copernic, qui quelc dies ante su morte, publicat un libre, in quel il demonstrat to, quo chascun save hodie, it es li revolution terral circum li sole.

Bentost on remarcat que, in realitá, ti ver teorie esset ja decovrit e docet 19 secules ante Copernic de 2 Grecos, Heraclit de Pontos e Aristarch de Samos. Ti du filosofos esset totalmen miscomprendet de lor contemporanes e ti ultimes considerat lor idés mem quam paradoxes dangeros. Durant 1900 annus li tot munde durat creder solidmen li primitiv e fals idés astronomic de Aristoteles.

In li historie del mundlinguisme li sam facte evenit. Edgar de Wahl, quam Copernic, anc havet un precursor quel nu merite esser extraet del oblivia. Li just teorie, li cardinal directives del ver lingue international esset ja decovrit ante 40 annus per li Austrian Julius Lott, qui es mentionat in li famós «Histoire de la langue universelle» de Couturat et Leau (aparit 1900 in Paris). Julius Lott ne esset linguist ma ... station-chef del Nord-Bahn in Wien. Il esset li cardinal Propagandist de Volapük in Austria e pos li cadentie de ti lingue il creat in 1889 per un admirabil prevision un lingue tam natural, nominat «Mundolingue», que li similitá con Occidental es remarcabil. Precipue li grammatica esset ja presc li sam quam in Occidental, to es: li plural per s o es, masculin per o, feminin per a; -ess por quelc paroles feminin (duc, duchess); -i ne obligativ por li adjectives; li du auxiliari verbes har e esser; li afixes -ion, -issim, -ia, -bil e altres.

Lott ne esset tam fortunosi in li vocabularium e ne posset trovar un derivation samtemporalmen natural e regulari. Il esset ancor obsedet in li comensa per li idé del fonetic scrition quel ne posse dar un solution del regulari derivation. Talmen il adoptet quam exemple: frikare -- frikzion, frequare -- frequenza, con duplic radicas sin alcun grammatical relation.

Ma in ti témpore laborat in Reval un altri investigator, Edgar de Wahl, e inter li du mundlinguistes bentost comensa un activ correspondentie. Secun li consilias de E. de Wahl, Lott finalmen adoptet, pos 8 annus, li etimologic scrition, quel sol permisse li clar derivation international e anc pluri altri ameliorationes. Talmen in 1898 li lingue esset tre proxim al hodial Occidental quam monstra li textu citat in «Historie de la langue universelle»:

«Amabil amico, con grand satisfaction, mi ha leet tei letter de le mundolingue. Le possibilitá de un universal lingue pro le civilisat nations ne esse dubitabil, nam noi ha tot elements pro un tal lingue in nostri lingues, sciences, etc. Noi trova in le cultur-lingues plus qua 7000 intelligibil expressions, quel con lostri derivations representa un respectabil vocabular, sufficient pro le reciproc comunication».

Evidentmen si li aspect del lingue es ja ti de Occidental, tamen li grand decovrition de E. de Wahl, li regules de derivation per li thema «perfectic», ne posset esser providet de Lott e pro to su lingue esset criticat quam «ínregulari», un reprocha anihilativ in li epoca circa 1900!

Nu, noi deve salutar religiosmen li genie de ti hom, qui audaciat, 30 annus ante li clocca, crear e propagar un lingue ne «fabricat», ma «natural». Far un salta ínmediat de Volapük a Mundolingue monstra un spiritu extraordinarimen clar.

Talmen on posse questionar se pro quo Lott e su lingue esset strax obliviat del publica, contra que ínapt sistemas quam li «blu lingue» de Bollak devenit famós in Europa. Esque li munde va sempre ignorar su ver benefatores? Couturat self, in su critica del project de Lott, ne esset tre entusiasmat por it, precipue pro li «ínregularitás» in li derivation (p. ex. vider -- vision, funder -- fusion), ínregularitás, queles de Wahl solmen 20 annus plu tard «regularisat» per su regules del perfect.

Por comprender Couturat, on deve memorar que in su témpore, to es in 1900, on credet que un lingue international devet esser absolutmen «sin exceptiones», i.e. con poc regules, e que li internationalitá ne esset necessi in derivat paroles. On ne savet que un primitiv schematisme in grammatica fa plu desfacil li aplication del lingue ma ne invers. Felicimen ti témpore ha passat!

Ples anc remarcar li rol ludet del cité Vienne in li historie del mundlingue. In 2 vezes li lúmine venit de it. Unesimmen ante 40 annus con Julius Lott, li precursor de sr de Wahl, e duesimmen quande recentmen un gruppe de viennes ingenieros con clar vision decovrit in Reval li perle del international lingues, e comensat li lucta por li ultim progress.

Forsan ancian mundlinguistes va posser revelar nos detallies ínconosset pri ti grand obliviate Julius Lott. On dit nos que in li Biblioteca del Universitate Vienne existe un libre de Lott del annu 1900: «Lingue International pro munde cultivat». Esque nor íngrat munde ha conservat solmen ti document de su servitor?

Ric Berger

International o romanic

Li sequent articul es un nov elaboration de senior de Wahl pri li tema «Esque Occidental es romanofil?», tractat in nor exhaustet numeró 39.

Red.

Sempre denove on audi li acusa que Occidental ne es international ma solmen romanic. Si it vole esser vermen international it deve contener mult plu germanic e slavic paroles. Existe anc tal persones queles postula «pro ínpartialitá» anc paroles chines, japanes, hindustanic, arabic, turanic etc. Ma un lingue es un cose vivent, e ne un mecanic mixtion de divers paroles. Regretabilmen li publica, anc persones parlant mult divers lingues, possede minimalissim conossenties pri li intern qualitás e essentie del lingues e lor vive. Adplu on oblivia totalmen li scope de un lingue international. It deve esser ante omnicos international e ne agregate de divers paroles national. International es to quo conosse omni ti persones (de divers nationes) queles usa por un cert conception un cert parol, por exemple: teatre, revolution, sanitari, conto-current, pogrom, start, box, adagio, process, advocat, concession, national etc. Naturalmen ne omnicos es international in omni circules. Probabilmen li parol «adagio» va esser ínconosset a persones ne havent relation al musica, ma tande a ili anc li idé self de «adagio» es ínconosset. Ma certmen on posse dir que absolut omni person ocupant se anc un poc pri musica, save quo es «adagio». Sammen omni medicos save quo es «difterite», omni fisico quo es «energie e masse», omni marinero quo es un «mast», un «stropp», omni soldat quo es «battallion, cannonero», chascun modista quo es «madapolam, yard», chascun comerciant quo es «giro-conto, chec, agio, agent, dividende, discont, al pari etc».

Per nor crescent industrialisme anc li profan hom aprende mult nov paroles: automobil, aviator, pneumatic, radio, carosseríe, chofero, propeller, aeroplane, hidroplane, telefon etc, paroles ante 50 annus ancor ínconosset. Ti paroles es international.

Si noi vole haver un lingue international, it es clar que just ti ja internationalmen conosset paroles presenta nos li materiale ex quel noi deve constructer li lingue international e totmen ne ti o altri parol chines, arab, russ, german, angles, hispan etc, pro un teoretic ínpartialitá. Noi besona un L.I. (lingue international) ne por ne ofender ti o altri nationalisme e chauvinisme, ma por max facilmen posser intercomprender nos in nor sempre crescent international relationes in scientie, politica, sport, comercie, trafic, posta, telegraf e in general homanitari moventies: pacifisme, abstinentisme, sexual reforme, eugenica, socialisme, comunisme, teosofie, bahaisme e altri religiosi moventies, in un parol: in omni relationes ne restrictet a solmen national o regional sfere de activitá.

Li nomenclatura de omni ti regiones del comun homan interesses e negocies ja existe e it es li fundament del L.I.

Quo nu es nor problema de construction? It es far un extracte de omni ti paroles, registrar, ordinar, explicar e conexer les. Qui va far ti labor conscientiosmen, va bentost vider que li ecrasant majorité de ti radicas, sufixes, prepositiones etc es de classic orígine, precipue latin, proque li Imperia Roman e li Roman Catolic Eclesia havet un excessiv influentie durant li historic crescentie de nor hodial Europan civilisation e cultura. E proque nor Europan lingue general deve esser un lingue basat sur nor comun historic fundament e contener omnicos de nor comun civilisation e cultura footnote:[Ples leer li excellent articul de mag. A. Z. Ramstedt in Cosmoglotta 1927 / 2, 3.], it es clar que omni ti fundamental conceptiones e naturalmen anc lor nominationes, it es paroles, sufixes etc, deve esser representat in li L.I. per li sam materiale.

It vell esser li cúlmine de chauvinisme e dissipation de energie voler eliminar ti materiale, e substituer it per arabic, chines o mem germanic o slavic paroles. On monstra nos li lingue angles, u on have moon -- lunar, sun -- solar, woman -- female, dog -- canine etc. Ma to es li metode max íneconomic possibil, e in null maniere desirabil just in un L. I., quel deve contener omnicos international e quam possibil poc nov materiale por aprender.

Advere nu, si on va talmen extraer omni radicas, sufixes etc ex li international paroles, e gruppar les in un harmonic órdine, on ne va haver ancor un lingue. It va ancor mancar mult singul paroles, li tot grammatical structura, li sintaxe, li unitari harmonie general etc. E ci nu comensa li postulationes: «Do omnicos, quo manca nu, deve esser prendet ex li max important lingues non-romanic, do angles e german e in cert gradu del lingues slavic.»

Ma anc to es fals. Un lingue quel vole viver e evoluer se, sempre adaptar se al changeant vive, deve esser ne un rigid machine, o mixtet emulsion, ma organic in su structura, haver su propri, general spiritu, su stil, su individualitá e ne similar a un chimeric animal con cap de hom, pattes de leon, cornes de capra, ales de avio e caude de bove! Tal entes ne es vivicapabil.

Li stil del L.I. es ja preciset per su parolmaterialie, it es un modern latin ne un romanic ma un latinesc lingue. Naturalmen, havente li sam progenitor, li L.I. va haver mult similitá con li lingues romanic, ma li spíritu pur romanic, tam in li fonetica, quam in li national etnic psicologie ne va trovar se in it; it va esser mult plu Europan, plu anglo-germano-slav per su spiritu, just pro li psicologic qualitás del parlantes, ma ti qualitás e particularitás va mult plu expresser se in li grammatica e precipue in li sintaxe, quel in Occidental es absolutmen ne romanic. Ma pri to plu bass.

Nos interessa nu li question de u prender li mancant paroles. Pro li complicat orígine e structura del ja existent materiale on ne va posser strictmen sequer un schematic principie, ma va dever sempre un poc harmonisar omnicos sub un general comun spíritu e fonetica.

Chascun qui parla fluent quelc divers lingues, certmen ha fat li observation, que usante p. ex. in li fluentie de frances parlada li parol german «Vaterland» il va pronunciar it total altrimen quam si ti parol vell esser pronunciat durant un parlada german. In frances ti german parol va haver un pronunciation presc frances, anc si li parlator possede plenmen li lingue german e mem si il vell esser un patriot german. To veni de to, que chascun lingue possede su propri stil e fonetica, e parlante, on adapta su organes a un position, caracteric por li special lingue quel on parla. E on ne posse in li fluent parlada subitmen, sin grand efortie, dar les un tot altri position, caracteric por un altri lingue.

Just pro ti cause chascun lingue adapta omni foren e extran paroles a su propri fonetica, sovente tam radicalmen que on ne vell posser reconosser lor orígine, si it ne vell esser atestat per historic documentes.

Talmen D Bollwerk deveni F boulevard, D Herold -- I araldo, L arcuballista -- D Armbrust, Tch stehlík -- D Stieglitz, R chishik -- D Zeisig, D Kohlgebäck -- R kulebäka, Gr archiatros -- D Arzt, D Gesellschaft -- Est selts, R krest -- Est rist, Gr episkopos -- F evêque, D Staffel -- F étape etc.

De to es evident, que existe in chascun lingue mult talmen pregnant paroles, secun lor fonetica, que on per null maniere posse introducter les anc quam paroles extran in un altri lingue. P. ex. un parol quam D Schraube es in ti form ínacceptibil in quelcunc altri idioma. Pro to li Esperantic «šraubo» sempre ha chocat anc omni germanes e productet plu un efecte contrari quam li intentionat per Zamenhof. Ma ti germanic parol adapta se bon al general caractere del L.I. in su scandinavic form scruv.

Sammen anc mult altri paroles angles-germanic es incorporat in Occidental, mem mult tales quel in Esperanto o Ido es de romanic orígine. Ci yo va citar solmen quelc poc: storc, mann, self, yelb, svimmar, helm, svin, moss, segle, ost, west, nord, strax, sparro, fox, spat, spruzzar, scum, stal, stall, stamp, strec, stripp, stropp, strump, stupp, watch, winch, vrec, yufte, rasp, scote, pretti, litti, plug, spad, mis-, milz, mast, stir, bote, steve, tacle, strand, top, stag, jib, reff, box, turf, muff, vind, slit, split, spul, staple, strap etc.

Un historic exploration del international parol-materialie monstra nos que li paroles de scientie e filosofie es grec (teorema, trigonometrie, teosofie, pleuritis, biologie, astronomie)

vive organic, psichic e social, politic, juridic es latin (pedale, manuscrit, cap, cordial, influentie, civil, social, comission, comunisme, republica, construction, conductor, privat, stabil, concurrentie, mentalitá, sentiment)

musica e banktrafic -- italian (presto, andante, staccato, maestro, virtuos, violoncello; tratte, bilancie, giro-conto, agio, bankrott)

usanties del elegant societé, organisation del modern armé -- frances (politesse, hotel, menú, manchette, jabot, maitresse, couplet, courtoisie, dinear, frac, robe; general, colonel, corporal, sargeant)

navigation -- scandinavic, holandes e angles (log, fregatte, luv, bote, mast, tacle, steve, stir, stropp, kil, reff; top, clamp, brigg, clippes, winch, watch, foc)

sport -- angles (champion, start, ténnis, hockey, jockey, turf, set, game)

ínfrenat despotie -- russ (tsar, ukas, knut, bolchevic, pogrom)

inquisition e ostentativ cavalieresc orgollie -- hispan (autodafé, hidalgo, Don Quijote, toreador, matador, mantille)

tecnica e industrie: germanic (scruv, muff, vind, spul, falun, flint-glass, warf, staple).

Anc exotic popules ha contribuet al stock del international paroles, sive per flores de lor special cultura, sive per nómines de coses, plantes e animales de lor land.

  • hebreos (sabat, cherub, delta, camel, ámen, elefant, jubilar, mammon, seraf, manna, hosanna, golem, kósher)
  • arabes (alcohol, magazin, balsam, arsenale, admirale, tara, café, safran, koran, kadi, minaret, alcove, alcali, alchimie, algebra, alhidade, zenite, nadir, harem, razzia, gazelle, sofa, giraffe, marabu)
  • turcos (sultan, fez, pasha, yatagan, bashibuzuk, bashlyk)
  • persian (bakshish, bazar, págode, divan, turban, serai, shah, vezir)
  • hindus (nirvana, karma, calicó, rum, punch, raja, bayadera, batic)
  • malayes (orang-utan, maki, tabú)
  • japaneses (geisha, samurai, harakiri, kimono, bushido, micado, riksha)
  • chineses (té, mandarine, kotau, silk, bonze, caolin, dshonke)
  • mongoles (dalai-lama)
  • american indianes (wigwam, mocassine, cocain, tabac, cigar, chocolate, cacáo, cannibale, colibrí, orcan, hamac, creol)
  • american negros (jazz)
  • african negros (tse-tse, quagga, zebra)
  • australianes (cangurú, bumerang, moa, barramuda)

Anc singul persones ha contribuet a international paroles, p. ex. li parol gas (un formation parallel a caos) es inventet del hollandes fisico van Helmont. Altri international paroles, p. ex. guillotine, macadamisar, mansarde es derivat del nomines del inventores Guillotin, Mac Adam, Mansard.

Quant chascun ha adjuntet al comun homan cultura de propri, special, nov, significativ, tant il recive. To es li ver natural justicie, ne ti quel postula que chascun popul mey reciver un quantité egal, raubat de altri possedentes, e mem forsan secun li númere de parlantes. Nam tande nor lingue in essentie vell esser chines!

Noi ne vide un cause por eliminar e destructer li comun tresor de international fonemas pro fantastic egalitá.

«Ma», on di nos, «li nov paroles queles ne es in ti colection, deve esser sin condition germanic o angles, do quam proposit prof. Jespersen sal, bli, vud etc, por dar al lingue un plu anglo-germanic aspecte».

Forsan it es ínsignificativ, ca on va dir sal footnote:[«Sal» advere ne es tre habilmen selectet pro international sense (S P I) D Salz A F salt R Est (sool) e li derivatas: salade, saline etc.], bli, vud por va, es, vell. Ma tande va posser venir un slave e postular bude, by etc, e con li sam jure un arab, chines, hindu etc vell proposir lor paroles. Qui va decider ti lucta? e secun qual principies? Do pro neutralitá on va posser decretar por ti paroles bi, ba, bo o ka, ko ku o ancor altris! In fund it sembla esser absolut egal, si it acte se pri un simplic convention, e on vell posser lassar decider it per loteríe o hasarde. Ma ti rasonament es fals. Si noi posse pruntar max divers substantives, verbes, mem sufixes de different lingues e mem incorporar in li lingue tal artificial paroles quam R tcheka D Schupo, de to ancor ne seque, que on posse far li sam cose pri grammatical formes, pronomines etc. Li linguistica doce nos, que to ne evente presc nequande footnote:[Un exception es li finale del plurale s, quel ha per analogic adaptat se apu li romanic paroles anc a germanic. Ma ci it acte se ne pri un prunta e compensation de propri formes, ma pri un casu del lege del analogie.]. On posse mirar que prof. Jespersen audacia ignorar ti lege general e prende in su essentialmen latinid lingue germanic auxiliares in li conjugation, finnic finale in li declination, e arbitrari schematic inventet pronomines possessiv. Mem Zamenhof esset plu caut in ti direction.

Do sequente li leges del natura, explorat in li scientie, noi persevera che nor formes va, fe, vell etc e repulse sal, bli, vud, did etc quam contraditori al resultates del scientic exploration e pro to dangerosi, e ne fidibil. Un poc minu nationalisme, un poc plu pietá a nor comun historic cultura.

Ma li íncontent nationalistes ne vide que li paroles sol ancor totmen ne constitue un lingue. Romanic ne es latin, li psicologie es totalmen altri. Sammen li creolic lingues footnote:[Ti lingues es tractat in li tre interessant monografie de prof. Hugo Schuchardt. Advere il ne ha examinat ci un lingue quasi creolic parlat in Europa: it es li tal nominat jargon o yiddish, quel es german parlat de hebreos, ma ti german have tant caracteristic qualitás del semitic lingues, p. ex. li consecution del paroles (li verb sempre in comensa etc) que it posse dar nos li max interessant instructiones. Ci yo ne posse expander me pri ti tema, quel yo va forsan tractar unvez plu detalliat. Yo posse solmen indicar que tal studias es extremmen important por li creatores de L.I. E forsan ti conossentie si almen instinctiv ha esset tre util a Zamenhof.] parlat de indigenes p. ex, indo-portugues ne es romanic. Li paroles es portugues ma li spiritu del lingue totalmen altri.

In nor casu on posse dir que just li analitic modern conjugation, presc chinesi, li consecution del paroles in Occidental e anc in li altri lingues international es ne latin, ni romanic ma modern europan, e plu anglo-slavic; por exemple ja li position del pronómines e li usa del relative «quel». Specific romanic qualitás quam li diftongisation sub accentu (L corpus -- S cuerpo, L febris -- F fiévre, F pied -- pedal etc), li atrofie del síllabes queles seque li accentu, li mutation del vocales etc ne existe in Occidental. Do partes pur romanic es ne plu sovent quam pur angles, pur german, scandinav etc. Occidental es quasi modernisat latinesc. E pro que latin es por nos Europanes por li unes li matre, por li altris commatre, it deve star neutral exter national chauvinisme. «Lasciate ogni nazionalismo, voi ch'entrate» in li sant dominia del interhoman comprension.

E. de Wahl

Occidental e mundlingue

In li «Excerpts from Annual Report of Executive Secretary for the year 1927 and from other Reports and Remarks at Annual Meeting 1928» del «International Auxiliary Language Association in the United States (IALA)» Professor K. Asakawa, Department of History, Yale University (USA), vice-presidente del «Committee on Cooperative Service and Research» de IALA publica un raport interessant por nos Occidentalistes. In sequent noi reproducte ti articul integri in traduction Occidental. Nor letores save ex numeró 44, que Prof. Asakawa, reputat linguist, es ne solmen un decidet defensor de un occidental mundlingue in general, ma il es anc un adherent apart del solution de ti idé per nor sistema «Occidental», de quel il sublinea li superioritá in comparation a projectes quam Esperanto.

Li sequent enunciationes merita tant plu attention pro que Prof. Asakawa es ne occidentale, ma japanese.

Red.

Yo audacia, totalmen ye mi propri responsabilitá, directer li sequent question a omni tis qui es ocupat in li creativ labore pri un international lingue. Yo questiona esque ili ne vell dever renunciar por li present témpore omni idé trovar un medie intercomunicativ quel es intentet esser usat de omni nationes del munde; esque ili ne vell far plu bon, quam ínmediat programma concentrar lor investigationes solmen sur occidental lingues, e laborar simplic e francmen por un occidental constructet lingue; e esque ili ne vell dever monstrar scrupulos respect al non-occidental culturas, e cuidosmen gardar se de representar li resultate de lor propri labore quam alquicos altri quam it vermen va esser, to es, un purmen regional lingue del Occidente?

Li rasones por mi question es evident. Li primari qualificationes de un bon international lingue es, quam noi save, que it deve esser vermen composit e vermen auxiliari: composit, pro que it deve incorporar elementes del comun historic cultura linguistic de ti gruppe de nationes por quel it es intentet servir, talmen que omnihom in ti gruppe vell trovar in li lingue quelc-cos familiari e congenial a il; e auxiliari, pro que it deve esser por il un plesur e un stimulant apprender e usar it, e per conossentie de it posser transir al studie de alcun national lingue ex ti gruppe. Per altri paroles, un ideal lingue international talmen vell dever posseder un valore ne solmen intercomunicativ ma anc educativ e cultural.

Necos es plu evident quam to que, in li present stadie de nor saventie, noi ne es in li position trovar un sintese quel vell satisfar ti elementari postulationes con egal equitá vers omni li varie heredages linguistic del vast munde. Necun sistema de sintese, sive existent sive nascent, quel es preponderantmen europan in su vocabularium o grammatica, ne posse esser nominat con jure un lingue universal. Proclamar it quam un tal vell esser un violation del sensibilitás del grand non-europan culturas, e in fact vell certmen provocar li nascentie de concurrent systemas. Si un lingue auxiliari ne es intentet esser nul altricos quam un nov medie de arbitrari domination del West súper li grand majorité del rasse homan, ma quel es destinat por comun servicie, esque tande noi ne vell dever aprender ligar justicie a nor idealisme? Esque it ne vell esser correct por li proponentes del existent sistemas far pretensiones intern de lor real límites? Ne solmen equitá ma anc practical sagesse postula reflection. Si ti persones quel labora por creation de un nov form de lingue, vell liberar se de un confus scop e de un ínpossibil interprense, un tal liberation ínmediatmen vell clarificar lor tot vision e simplificar e definir chascun parte de lor nobli labor.

It apen es necessi addir que, quande un bon constructet lingue por li Occident es trovat, su intrinsic valore naturalmen vell recomandar it anc a non-europan popules. Ili tre probabilmen vell usar voluntarmen un tal lingue in lor comunication con li Occidente. Ma yo time que li affere vell reciver un totalmen altri aspect si on vell dir les que un occidental composit lingue es sufficent bon por ili; tande su utilitá vell esser indangerat mem in lor relationes con li West, por dir necos pri li usada anc inter ili self. Yo vell proposir que on mey far plu bon incoragear li non-europanes a formar, si ili vole, propri constructet lingues regional. It es mi crede e espera que quande tal lingues regional va esser experimentat e demonstrat, solmen tande, usante les quam base, on vell posser provar arrivar a un vermen mundal lingue auxiliari. Mi simplic apologie es, que noi mey progresser vers ti grand scop con secur e honest passus.

Trad. A. D.

It existe vicies queles es fixat a nos solmen per altri tales. Pos tranchar li trunc ili forcade quam branches.

Pascal.

Grand pensas veni ex li cordie.

Vovenargues.

Cronica

SVISSIA, Bulletin mensual del Sviss Association por Occidental (S. A. P. O.), nr 7 contene un interessant revelation sub titul «Historie secret de Ido»; li redactor prof. Ric. Berger demonstra per documentes que li autor de Ido es ne sr de Beaufront ma Dr. Couturat self, i.e. li iniciator e secretario del famosi Delegation por adoption de un Lingue International Auxiliari. -- Li comité de S. A. P. O. comunica que li conferentie international de Occidental va haver loc in Bern probabilmen li 2 til 5 august. Li sam caderne ancor contene un habil diagramma del diffusion del divers systemas de L.I., articules pri li prehistorie de Novial, humoristic ilustrationes, anecdotes etc.

E. P.

Noi have li plesur anunciar li adhesion de sr Prof. Dr. Jules MEYSMANS, Bruxelles, Belgia, al Comité Explorativ de Lingue International Auxiliari (C.E.L.I.A.) del Occidental-Union. Dr. Meysmans es un tre ancian interlinguist; il ocupa se con li lingue international desde plu quam 30 annus. In annu 1911 ... 1912 il publicat li revúe «Lingua Internationale», consacrat al líber discussion del problema interlinguistic. In li sam revúe (regretabilmen nu totalmen exhaustet) sr de Wahl ha publicat in su proto-Occidental, nominat Auli (auxiliari lingue international), articules fundamental del naturalistic direction del lingue artificial. In 1912 ... 1913 Dr Meysmans esset president del «Comitatu linguistico pro Latino Internationale» e il participat al discussiones del «Academia pro Interlingua» durant mult annus. Il esset un del colaboratores del «Vocabulario Commune» de prof. Peano. Sui adhesion a nor C.E.L.I.A. es por nos un precios acquisition.

Li 6 decembre li Societé KOSMOGLOTT in Tallinn (Reval) havet un vésper memorativ del 10esim annuversarie del die de morte de su fundator Ing. W. K. Rosenberger, autor de Idiom Neutral. Esset present Seniora Helene Terras, filia de sr Rosenberger, li membres del comité, membres de Kosmoglott e gastes. Sr E. de Wahl apertet li assemblé per un discurs in Occidental, in quel il memorat li merites del grand pionero e laborator in li camp del L.I. Poy sr de. Wahl adressat se a sra Terras e mersiat la pro su venida e li interesse monstrat al activitá del societé. Sra Terras respondet in german. Ella mersiat pro li memorie de su amat patre e dit que ella sempre havet grand interesse al ovre de su patre, que ella esset anc membre de Kosmoglott in Petrograd, e que ella nu vole prender parte in li labor por li L.I. Proque un movement «neutralist» ne existe, sra T. va junter se al movement de Occidental, quel sistema es li max proxim a ti del Neutral, e pro li long colaboration del autor de Occidental con su patre. Poy esset leet li advenit lettres: del Central Officie del Occidental-Union (Mauer b. Wien), del membre honorari de Kosmoglott Jacob Linzbach (Paris), de Prof. Peano (Torino), de Ing. Schmurlo (Riga), de sr Yushmanov (Leningrad) e de altri antiqui e actual membres de Kosmoglott. Omni presentes, li majorité de queles ne hat ocupat se ye Occidental, constatat que ili hat bon comprendet li tot discurs in Occidental.

E. W.

Secun «Svissia», sr Kreuz, general secretario del international central comité del Esperanto-movement in Genéve, respondet in SEELÄNDER VOLKSSTIMME al du articules scrit por Occidental de Dr. Aschwanden. Sr K. presentat li conosset argumentes: Esperanto ja es tro difuset por tolerar un nov concurrente; it es li sol lingue del practica, etc. In 1887 Volapük esset anc li «sol lingue del practica», it havet presc un million adherentes e Esperanto ni un sol (exceptet su autor). Per que Dr. Zamenhof persistet propagar un altri lingue apu ti del «practica», il fat bon e noi hodie anc. Li excellent replica de Dr. Aschwanden va esser editet anc in un brochura de Propaganda de S. A. P. O.

DER GLOBEFLYER (Essen), nr 4, publica textus comparativ in Occidental, Esperanto e Ido e aperte un enquette inter su abonnates pri li max facil lingue international.

THE EQUITIST (Phoenix, Arizona), nr 529, sin dar nov argumentes, responde a nor critica del arbitrari introduction de asexual pronómines. (Cp. Cosmoglotta nr 53, pg. 145).

E. P.

HEROLDO DE ESPERANTO nr 46, recense li vocabularium Deutsch-Occidental de J. Gär. Ti revúe nu apari in Köln con 10 grand págines regularmen chascun semane, sempre actual e interessant contenete e illustrationes.

Dr. Edmond Privat essent promovet a president honorari del I. C. K. («Internacia Centra Komitato») del Esperanto movement; li nov actual president de ti comité central, sr John Merchant, torna se in un APELLE a omni esperantistes e specialmen a redactores de Esperanto-gazetes (Heroldo de Esperanto nr 43), in quel il exhorta les «ne ocupar se pri critical plendes e micri lateral afferes e evitar disputes e polemicas pri bagatelles. Il self quam comerciante e ne linguist nequande misusa li témpore pri questiones queles ne aporta profite al afere. Il propaga li lingue e lassa li discussiones pri linguistic punctus in li manus del «Lingva Komitato». Si li comité o un altri institution del Esperanto-moventie ne acte secun desire, on sempre have li possibilitá electer altri persones. Al membres il emfasa que li fortitá del moventie ne es che li I. C. K. ma che ili, li gruppe-membres, pro que de ta on jetta li seme del propaganda. In fine il expresse su crede que in forsan 10 annus Esperanto va esser generalmen acceptet quam un -- si ne li sol -- del official lingues in omni international congresses.» -- Ti ultim espera probabilmen ne va esser realisat, ma li penas del esperantistes va accelerar li actualisation del question de un L.I. In omni casus li expresset de sr Merchant consilies es tre prudent e anc usabil che nos.

Ax. W.

In INTERNATIONAL LANGUAGE (London), nov. pág. 225, Eleno Vinfero critica li libre de prof. Jespersen. Secun li opinion del critico Novial es in su natura un corection de Interlingua e Occidental. Il trova que J. ne suficent aprecia Esperanto, sin quel secun su opinion omni altri L. I. ne vell exister. Eleno Vinfero sembla mal conosser li historie! Volapük, lingua de Pirro, Mundelingue de Lott, Idiom Neutral e mult altres ha aparit índependent de Esperanto. Il qualifica Occidental quam caotic. Nu, si redact-er, redact-ion, redact-iv, redact-or, redact-ori, redact-ion-al es caotic, quo es tande li parallel Esperanto-paroles: redakti, redakcio, redaktoro, apu redaktistaro, redaktejo, redaktisto? Ca to ne es ver cáos? Poy Eleno Vinfero critica li debil flanc, criticat ja de altri láteres, e poy apologisa li Esperanto-finales -j, li acusative e li acord del adjectives, ma ne posse citar nov convictiv motives. «It es ínpossibil far un final judicament mem pri un simplic L. I. sin usar it per un long periode». To es tre ver, ma E. V. adjunte «Yo senti, que Novial es nascet sin vive». Un poc naiv es pos su apologie de Esperanto li frase conclusiv: «On mira, pro quo deve exister tant provas por remplazzar un lingue ja existent, quel responde a omni postulationes, e es facil precis e eficient».

Li mal pronunciation de foren lingues per angleses es omni-conosset. W. E. Collinson, Professor del Universitate Liverpool, consacra a ti question 3 págines in INTERNATIONAL LANGUAGE, nov. pag. 229 in un articul intitulat «Generalaj fonetikaj Postuloj de Internacia Lingvo». (Version in Esperanto per Eleno Vinfero). Proque ci es question de PRONUNCIATION, quel in omni international lingues generalmen es simil o mem identic (adminim pri li vocales) so it posse esser tre util ne solmen al Esperantistes ma anc a angles Occidentalistes, idistes etc. Li detalliat clar exposition monstra li excellent pedagog e scientist.

J. P.

Subventiones al Occidental-Union

  • Director Gerald A. Moore (London): 25 pounds.
  • Dr.-Ing. A. Wormser (Offenbach a. M.): 150

RM.

Li Central Officie.

Litteratura

Null beson

In li triesim decennie del secul passat on tractat in Austria li question pri li concession a constructer un relvia de Wien til Brno (Brunn). Quelc «competentes» con subrision mocant refusat li propose: «It existe un coche quel vehicula inter li du cités. In ti coche mem tre sovente es plazzes vacant. E sub tal conditiones vu vole constructer un relvia de Wien til Brno? Por to vermen ne existe null beson!» Finalmen on tamen constructet li relvia; e nu, con li introduction del relvia anc aparit li beson, e li nov vehicul havet un plen success.

Lu sam va valer anc pri li Lingue International. Omni hom quel hodie condamna li pensa de un unitari e facil lingue international mey pensar al verdicte quel il hodie da pri ti homes queles ha volet eternisar li coche.

Un nov medie self crea su beson si it da nov avantages. Qui al comensa de nor secul ha pensat a li grand possibilitás efectuat per radiofonie!

Si li autores del nov medies de intercomunication vell far labor solmen quande lor contemporanes afirma li necessitá, tande null progress vell evenir.

E. P.

Quo yo opine pri radio

Yo fat installar in mi studie-chambre un radio-receptor, quel comunica con li tot spacie europan per un antenne acrocat al sómmite de un mast u yo vell posser hissar li flagga simbolic del Uniat States de Europa, de queles mi receptor da me li aspect extraordinari in li nocte quiet de Brie.

Li receptor, ex mahagon harmonisa se con li vitrines, li bibliotecas e li etageres, u li libres vive in ombre. It ne es sin emotion que yo ha prendet li escutores in ti quiet decor. Un amico installat un antenne provisori, durant li die. In li nocte noi laborat ancor. Solmen pos li diné noi prendet li escutores conectet in serie. Un miraculos pace, ofertat de un autune plu agreabil quam li estive, circumdat mi litt dom, ne sin alcun solemnitá. On audit li cri melancolic del ules e li bruidas de un litt fauna avigilat in li proxim bosca. Noi esset tre lontan de alcun homan activitá. Null motor roncat in li circumité. E li presentie del hom sur li terre esset solmen un íncert reminiscentie. It es alor que yo provat seducter, capter li confidentie de un litt unde malicios e pudic. It me semblat audir, in li max lontan límites del nocte europan, un voca in li nocte, quel nequi posset ja identificar. Yo esset li nov chassero qui ne posse moderar su emotion quande li pointer stoppa, li córpore alongat, e li ocules al savagine. Tre dulcimen, con mill precautiones por ne far timer li voce quel yo sentit ja captet, yo successat atraer in mi hem li unde quel bentost penetrat in mi aparate con li rapiditá de un tren intrant in station. Un orchestre hispan plenat per sonoritás potent mi studie-chambre. Li tot nocte europan bruidat quam un ferie: li orchestres mixtet se con li voce del oratores; un station lontan provat, per mani vocas, atraer li attention de Europa a su programma. It esset un extraordinari confusion de voces. Yo stat sur li undes morit del famós Babel e li miracules radiat in me quam un luce. Finalmen on acustoma se pri omnicos. Ma it es vésperes de ínquieta u li aggression siffla in li vent quel passa súper li árbores. Un ínsondabil misterie da al anunciatores russ, german, angles, italian o tchecoslovac un exceptional qualitá. Quel apoteoso es reservat a nos per ti magie. It es desfacil ne fumar un pip meditante, quande li escutores es reacrocat. Nam li relation noctal, con popules queles veni omni vésper mixter se al atmosfere familial de un logí, quel on vell creder ínpermeabil, ne es sin educar li sensibilitá e li imagination del homes de nor témpore. It ne es un doane ye li intrada de un radioreceptor, e li pensada posse, strict parlante, intrar sin payar li taxe. Li censura del stationes de emission es solmen un convention social, vermen sat fragil, ti del bon gust e del oportunitá.

Pierre Mac Orlan

Hebdo-T. S, F. Paris I. 10. 27.

Trad. L. M. de Guesnet.

Pierre Mac Orlan es un ex li max curios litteratores frances de ho-témpore. Specialist pri romanes de aventura, ma por le, li aventura es partú. Ovres: Le Chant de l'Equipage, A bord de l'Etoile matutine. La Cavaliére Elsa, La Venus Internationale, Marguerite de la Nuit, Malice, Port d'Eaux mortes, Les feux de Batavia. Le quai des brumes.

Ciel

Li ciel es sempre ta u noi ne es. Li ciel es li dominia de lu ínatingibil, it es li insul quel nequande esset trovat, li coste a quel null nave jamá ha abordat.

Qui esset capabil dar durada a ti moment pri quel Goethe dit: «Oh remane, tu es tam bell»?

Noi, ella e yo, sedet sur li cúlmine del monte e spectat trans li vast catenes del montes expandent se quam undes in omni directiones. Li sole brilliat. Li aer esset calorós. Circum nos extendet se un panorama tam bellissim quam ocules homan rarmen ha videt.

Jus yo volet questionar la esque ella es felici, quande ella monstrat a un loc in medie del sómmit max lontan, u nubes tucha li cúlmines del montes e un radie del sole benedit les. Ella dit:

«Esque tu vide ti loc? Trans ta es mi ánim! Ta es li loc de índescribil luce! Ta reye joy e pace! Yo pensa, ta es li ciel!».

«Tu es just», yo respondet. «Regardat de ci, ta es li ciel! Ma si tu veni a ta, tu va trovar necos altri quam nebules. Regardat de ci, ti nebules pare albi e aurin, e ángeles circum-vola it. Si tu vell posser atinger les, tu vell trovar les gris e frigid e esser circumdat solmen per roccages, stormes nivosi e solitude. Tande forsan tu vell spectar in ancor plu grand lontanie un altri punctu grandiosmen bell ... e si tu vell hastar a ta, tu vell vider ti bellissim punctu sam lontan quam antey. Talmen li ciel fugi avan nos. Por nos li ciel es jacent sur Venus, sur Saturn o sur Marte; e, qui save, por li habitantes de altri mundes li ciel es sur nor terra!»

«To sembla me un pessimistic conception», ella dit.

«It totmen ne es tal!» yo dit. «It in contrarie es li sol conception quel da al felicie etern duration. Li sol índestructibil qualitá del hom es li expectantie. Li sol, ínexhaustibil fonte de joy es li esperantie. Ti homes, li felicie de queles trova se in li land del esperantie, sempre es felici.

Li ciel es situat in li futur, pro que li futur es ínfinit. Lu futur anc es li sol témpore in quel noi posse esser plenmen felici. Lu preterit es un poc melancolic mem in su max agreabil momentes. Lu present es fugitiv e desapari in omni minute in li passate. Pro to li ciel de null hom jace in li presentie. Solmen li futur es pur, ideal, íntrublat joya.

Noi es nascet quam peregrines e extranes. Li avies in li aer have lor nestes e li foxes have lor fores, ma li hom ne have alquicos sur quo il posse metter su cap. Il es li cigane del universo, li vagabund del munde».

«Ma yo ha esset felici!» ella contradit.

«To es possibil!» yo dit. «Ma to quo te da entusiasme e instiga te, es ne li felicie quel tu ha juit, ma li felicie quel tu expecta!».

«Li ciel es lu max secur e ínmutabil del vive. It basa sur li firm fundament del esperantie. Su pilastres es format del expectantie. Li ciel es un cité etern, ne un cité del témpore. Pro to su portas ne es cludet ni in die, ni in nocte.

Frank Crane (New York).

Trad. A. Deminger.

Religion de un scientist

Ex «Arrowsmith» de Sinclair Lewis.

Esser un scientist ... to ne es just un sorte de ocupation, talmen que un hom vell posser selecter esque esser un scientist o un geografic explorator o un mercator de obligationes o un medico o un rey o un farmero. It es un intermixtion de tre different emotiones, simil a misticisme o desir de scrir poesie; it fa su victim totalmen different del bon normal hom. Li normal hom, il ne cuida mult pri to quo il fa, except que il deve manjar e dormir e amar. Ma li scientist es intens religios ... il es tant religios, que il ne va acceptar quart-veritás, proque ili es insultation de su crede.

Il vole que omnicos deve esser subjectet a ínalterabil leges.

Il es in li sam maniere opposit al capitalistes, qui pensa que lor stupid moné-chassada es un sistema, e al democrates, qui pensa que li hom ne es un combattent animale; il ignora li american parvenú e li europan aristocrate e tot lor bluff. Ignora it! Totalmen! Il odia li predicantes, qui raconta lor fabules, ma il ne es tro amabil al antropologos e historicos, qui posse solmen conjecter ... e malgré to ili audacia nominar se scientistes! Oh, yes, il es un mann quem omni bon-naturat homes deve naturalmen odiar!

Il parla ne minu depreciant pri li risibil crede-curatores e chiropractores quam pri li doctores, qui vole furter nor scientie ante quam it es probat e precipitat, esperante, que ili cura homes, e spoliante li indicas per lor vestigies; plu fort quam li imbeciles, qui ne ha mem audit pri scientie, il odia pseudoscientistes e scientistes del conjection, quam p. ex. ti psicoanaliticos; e plu fort quam ti comic scientistes del reveríe il odia homes queles ha intrat in un pur regnia quam li biologie, ma queles conosse solmen un libre de aprension e qualmen discurser a stupides in un tal populari maniere! Il es li sol ver revolutionario, li autentic scientist, proque il sol save quant poc il save.

Il es fortiat esser descordiat. Il vive in un rigid, clar luce. Ma it es comic: in realitá, privat, il ne es ni frigid ni descordiat ... mult minu frigid quam li professional optimistes. Li munde ha sempre esset guvernat del filantropistes: del doctores queles vole usar lor terapeutic metodes queles ili ne comprende; del soldates queles vole alquo contra quo ili posse defender lor patria; del predicantes queles labora por far omnes escutar les; del bon industrialistes queles ama lor laboreres; del eloquent stat-mannes e mollicordiat autores -- e vide -- qual excellent infernal cáos ili ha fat del munde! Forsan nu es li témpore por li scientist, qui labora e sercha e nequande trotta partú criant qualmen il ama omni homes!

Ma, denove, ples sempre memorar, que ne omni homes, queles labora ye li scientie, es scientistes! Quam poc! Li reste ... secretarios, press-agentes, epigones! Esser un scientist es esser simil a un Goethe: it es nascet in vos. Si vu have un poc de it nascet in vos -- it existe du coses, queles vu deve far: laborar duplic tam energic quam vu posse, e ne permisser que homes usa vos.

Li prega de un scientist

Da me, Deo, ínobscurat ocules e libertá de hasta!

Da me, Deo, un quiet e persistent colere contra omni falsitás e omni pretentios labor e omni labor, lassat debil e ne-finit! Da me, Deo, fortie ne reposar, talmen que yo ne posse ni dormir ni acceptar laude, antequam mi observat resultates es egal a mi calculat resultates, o in pie fervore yo decovri e atacca mi errore! Da me, Deo, fortie ne fider in Deo!

Trad. de A. Z. R.

Li nave de nor vive

[verse]


Li viv' es curt, li arte long, noi it apen aprende. Etsí li vole brav e bon, it ne de nos depende.

Fier e gay noi ha lansat li nave de nor vive, credente que it va seglar secun nor directive.

Al rives de nor revas noi espera e aspira. Li nave segla préter les... contrari al desira.

Li portu del destination noi divinar ne posse; noi segla adavan, ma noi li aquas ne conosse.


A. Z. R.

[verse]


Solmen corc e palles e errores posse sur li superficie fluer. Si tu vole perles, ples merser a bass in profundores.


A. Z. R.

Eigentümer, Herausgeber und Verleger: Occidental-Union, Sitz: Mauer bei Wien. Verantwortl. Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing b. Wien. Druck: Milan Nedvídek, Tábor.

Cosmoglotta A 58 (mar 1929)

Annu VIII -- Marte 1929 -- Nr. 58 (3)

Contene

  • Rason del historic follies, Edgar de Wahl

Rason del historic follies

Durant su ultim sejorn in Vienna li autor de Occidental ha fat un tre interessant discurs in «Verein deutschösterreichischer Ingenieure» sub titul «Cosmic mission del tecnica». Pro desir de mult letores de Cosmoglotta, sr de Wahl havet li amabilitá fixar in li present articul su original idés pri ti problemas de filosofie historic e natural. Quáncam li Redaction ne posse subtener omni conclusiones del altestimat autor, it tamen permisse se publicar ti inspirativ e altqualificat ovre, sam quam it es parat inserter conceptiones contrari, si ili es fundamentat e presentat in form convenent al general tendenties de nor universal movement cultural. Occidental es li lingue e international e interclassal.

In ultra noi publica per li present articul un modellic exemple de original litteratura Occidental ex li plum del creator del lingue.

E. P.

Li actual moment del homan historie sembla esser un del max interessant e significativ. Revolutiones de politic, economic, social e scientic, spiritual e moral caractere precipita unaltru e prepara se quasi sucusser e forsan anihilar omnicos existent.

Paradoxissim límites politic impedi li pulsation del sangue del vive, ne egardante ni geografic circumstanties, ni economic territorias, ni nationalitá. Pro to absolut apovrisation, precipue del medial classe e del spiritual strate, e junt un nequande experit manca de labore in tot Europa; in Russia, li anteyan graniera de Europa, un elementari famine con mortalité de six milliones, aparition de canibalisme e barbarisation de un million deminud infantes.

Interim in America on destructe un parte del recolta de coton, por ne abassar li precies, in Argentinia on calenta li vapor-naves per máis. Ex li exhaustet Europa con crescent urgentie on extorde debites de guerre e reparationes, durant que in America secun statistica chascun quadresim hom possede un automobil.

Un revolution noi vide anc in li terren spiritual: Li teorie de relativitá de Einstein, li recent revelationes del fisica del atomes ha sucusset li fundamentes scientic sin ja har dat un solution; li nov scientific penetration in li avan-cortes del Indic yoga, suggestion e psichic influentie aperte nos li portas in un nov munde pri li signification de quel noi ancor ne posse far nos un clar idé.

Max catastrofal esset forsan li moral ruina. Li sexual libertinage quel ante altricos frappa li borgesucho, in veritá es ancor li max ínnocent látere, nam tal-cos li historie ha videt sovente in li mutantie del témpore, sin que li munde ha perit per to. Ma altri fundamental conceptiones ha absolutmen mutat, p. ex. li conceptiones pri proprietá, jure, devore, state, individue. Emerge barbaric conceptiones ex nebulos antiquitá, queles on credet har superat ja de long, e deveni coses quotidian: on tortura, on prende ostages (garantiarios), e to ne solmen in Sovetia. Anc Anglia, exemplaric por omni altris pro su selfdiscipline, havet durante li guerre un pogrom e ... tolerat it!

Tipic por to quo eveni hodie, es li follie caracterisant omni aspirationes e actiones del homanité. Advere ja sovente li homes ha esset captet per ilusiv idés, queles per milles e milliones ductet les al morte. Que malgré to li homanité sempre denove sanat e recreat se, es por dir veritá, ja presc un miracul. Ma si noi nu trova, que chascun tal psicose ne solmen esset superat, ma ha monstrat se quam particularimen fort medie ad ulterior tecnic o social progresse, quel notorimen sin ti psicose ne vell har evenit, o almen ne tam bentost; tande noi va dever reviser nor opiniones pri li folli idés.

Quelc exemples ex li historie: Ta es unesimmen li nonsense del guerre, li max antiqui e continui flagelle del hom. Ma sin it noi ne vell conosser li foy, quel es un accessori profit che li production de armes de petre. Nor instrumentes musical have su orígine in arc e zarbatan (tube lansant projectiles), por totalmen silentiar pri perlaboration del metalles. Li preparation del guerre ha dat nos li tecnica del stal indurat, e li aviation. Sin li grand guerre e li preparationes por it noi ancor long ne vell har atinget li recent perfection e securitá in volar, nam quel privat hom o firma posset talmen promover ti ínrentabil tecnica? Solmen li usabilitá in li guerre provisat li necessi pecunie.

Un del idés max eficaci in li historic témpores, quel ha custat al homanité plu mult sangue quam omni altris, esset li idé cristian, quel esset propagat «con foy e gladie» secun li indication: in omni popules. Talmen esset introductet li religion del amor, e apen un altri ha productet tant venen e odie, e causat tant sufrenties. E til hodie, quande omni Europanes es cristianes ja bentost du mill annus, es poc visibil li spíritu del amore. Do li idé, pro quel on ha tant combattet e por quel ínnumerabil victimes ha esset torturat e brulat, ne es atinget; ma in vice to un cos tut altri, eminent valoros nov, es inaugurat per li cristianisme: esset creat li comun base cultural por tot Europa, e per to li tot terra. Til tande hat existet mult singul culturas: li Sumeric, Babilonic, Assiric, Minoic, Egiptic, Chinesi, Indian, Mexican, Peruan, Persan, Classic. Chascun de ili developat se presc sin contacte con li altris e ye lor perition sovente esset perdit anc lor cultural aquisitiones, p. ex. li cultura de Hallstatt e de Benin, pri li alt statu de queles raconta nos quelc scarsi restes. Per li unitarisation de omni Europan culturas sur li fundament del comun religion esset creat un potent base súper un tot continente, per quo naturalmen li securitá de su perseverantie ha immensimen crescet. Ma con li grandore del base cresce anc li possibil altore del cultur-piramide. Do talmen esset atinget anc un absolut progress in comparation con li altri culturas, almen in tecnic relation.

Posquam li unesim flute del idés hat calmat se, e li nov idé, in comensa comunistic, hat stabilisat se in li papatu, pos ulterior mill annus denove capte li homanité un psicose, custant mult sangue e lácrimes: li cruceadas. Anc ci li fate esset li sam. Li scope ne esset atinget: Li tombe de Cristo, pri quel on luctat durante 300 annus, restat in li manus del paganos, li moventie calmat se per se self, e hodie nequi plu have interesse pri it. Ma quáncam li idé guidant ne esset atinget, malgré omni sacrificies, noi vide nu altricos gravissim: sin li cruceadas probabilmen America ancor long ne vell har esset decovrit. Li piratic expeditiones del cavalieros cruceaderos ha aportat in Europa mult merces, ci ancor ne conosset, e bentost on sentit les quam necessi. Ma proque on ne posset reciver les per raubada, on devet comprar les. Li long e ínsecur via fortiat li homes serchar li via per mare. Ma li istme de Sues cludet li via, do on sercha it circum Africa e poy Columbo in li direction ad west. Sin li cruceadas it vell har durat ancor mani secul. E li signification del decovrition de America por li developation de Europa es conosset.

Quelc témpore poy, li mentes del erudites es captet del idé serchar li petre filosofal, possent mutar omnicos in aure. Un vermen absurd idé, nam si on vell har trovat it, un mundan economic catastrofe vell har occasionat per li inflation del aure, simil a ti quel ha experit Germania. Ma li alchimie ductet al chimie con su fabulari successes, sin queles li hodial témpore ne vell posser exister. Ma li perspective extraer acid sulfuric, eteric oleos o colores de aniline apen vell har enthusiasmat li alchimistes a lor explorationes, quam to fat li simplic clar idé: posser far aure.

Hodie denove noi vive in un témpore in quel un suggestiv idé ha captet un grand parte del homanité, li comunisme. Li idé in se self nequande posse esser realisat, proque it es biologicmen absurd. Li comunisme fa fiasco in li constitution del homan psiche. Sammen índubitabil es, que ja it ha portat ínexplicabil misere e sufrenties sur un grand partie del homanité, e probabilmen va aportar ancor plu. Ma secun analogie it es a expectar que per to va esser atinget alquo totalmen nov, ne havent nullcos comun con li idé, e quo ne posse imaginar ni li partisanes ni li victimes. Ma un micri circumstantie visibil ja nu yo vole mentionar ci: Per li emancipation del quadresim statu on posse remarcar un extraordinari tendentie ad instruction in li inferiori strates del population, specialmen in li nov proletaric e democratic states. Ultra li rapid progress del tecnica durante li guerre do sembla preparar se anc un consolidation e infortiation del base cultural, etsi in unesim témpore in plu rud form.

Ma noi posse vider in to un process quel on posse remarcar constantmen in li natura. Si noi have un vúlnere quel deve cluder se, tande unesimmen forma se un rudi textura conjuntiv, li cicatre, quel poy poc a poc es transformat in plu fin textura cellulari. Solmen li max fin texturas de nor sensitiv organes ne posse esser restituet. Un ocul cicatrisa se, ma it ne vide plu. Pro to it es nu primissim affere ne lassar perir nor max fin aquisitiones cultural, nor conceptiones spiritual e nor sangue cultural.

Li revolution in Russia ha penat con omni forties exterminar ti sangue cultural, por quelc témpore probabilmen con li sam success quam in Hispania, quel brulat su max fin homes cultural in autodafés, e per to ha excludet se por secules ex li cultural concurrentie de Europa. Paraleles inter li classic Hispan inquisition e li metodes del politic inquisition del Tsheka in Russia es facilmen trovabil.

Ci nu es interessant constatar que in li ultim témpore in tot Europa monstra se un special interesse por eugenica, e precipue in Hispania.

Li temporari supra-mentionat abassament del cultural temperatura in Hispania e Portugal, secundat del import del mauric subtropic sangue, ha fat ti popules, li sol in Europa, apt mixter se in li tropic America con li colorat rasses e inocular les europan sangue cultural (advere pos har exterminat li antiqui civilisationes del Aztecos e Incas, «in majorem Dei gloriam»). Li tropic landes representa un del max important economic territorias del futur, e omni popules assecura se li plazze in li sole. Ma li Europano ta ne posse laborar, e li indigeno mori in labor fortiativ. Li sudamerican popules mixtet, qui recive poc a poc per constant nov arrivantes ex Europa nov cultural sangue, va probabilmen atinger un eminent signification por li futur del cultura de nor terra.

Do anc ci it sembla que un foll frenesie quam li inquisition pos secules atinge un resultate valorosi por li expansion del cultura sur nor terra.

Esque forsan li Russ follie ne vell posser intenter alquicos simil in li oriente, quam it sembla preparar se in li sud-west?

Per li nov mur inter ost- e west-Europa, Russia ancor plu quam antey va dever orientar se al ost o sud-ost. Noi conosse li capabilitá del Russes incorporar se completmen max divers foren elementes; li ínquiet politic expansiv fortie de ti altmen dotat, ma internmen ínstabil e tamen possedent de omni Arios li max fin psiche. Do on ne va refusar li possibilitá de un tal amalgamation del indo-mongolic oriente con russ sangue, talmen que anc ci forsan aperte se vast cultur-perspectives.

Li just comensat grand mundan lucta inter urso e balene probabilmen ye grand parte va executer se in li Himalaya e Hindukush, queles in li secul de aviatica ha cessat esser ínsuperabil límite.

Quel ínprevidet progresses li tecnica va posser atinger in ti lucta mundal, noi hodie apen posse imaginar.

Ma anc un altri perspective aperte se che un contact inter India e Russia. Ambi, li Indos e li Russos, possede li max fin organisat psiche, advere diversmen orientat, li Russ directet al etica, li Indic al essentie del coses. Un sintese de ti du vell posser producter rar flores.

In general un constant sintese de equivalent ma diferent principies apartene al fundamental fenomenes del natura. It es ya generalmen conosset, que in li maritages junte se li contrastes tam per córpore quam per caractere.

Un aparition simil nu sembla haver loc anc in li grand culturmaritages. P. ex. in li tal nominat classic cultura on posse desfacilmen imaginar plu grand contrastes quam Grecos e Romanos.

Li Greco -- individualist, splittrat, invidiosi, trahitoric, artist, altmen inteligent e genial.

Li Romano -- totalmen mann, organisator, dómino, laborator e soldat; hom de devore social, ma spiceresc e presc sin genialitá e sentiment artistic.

Poy li combination: Germano e cristianisme. Che li Germanos -- líber mannitá; ofenses es revenjat per extrem «vendetta»; voluntari responsabilitá; índependentie. Che li cristianisme -- selfhumiliation: si on te batte sur li levul guancie, presenta li dextri! «sacrifizio del intelletto»; lassa omni responsabilitá a Deo!

Vermen on posse desfacilmen imaginar plu grand contrastes. Ma ex ti contrastes ha nascet nor modern Europancultura.

E nu recentissim: Russia e comunisme. Li ost-slavo totalmen individualist, mem solipsist (compara li polones «liberum veto» in li parlamente, u un sol posset inhibir li decision del majorité per su vota), e in li funde de su essentie anarchist, t. e. reconossent null autoritá exter su personal arbitrie. E in ti humo es plantat li comunisme: extintion del personalitá, sacrificie del singul al bene de lu total, absolut subordination. Ti combination de líber índependentie del decision con absolut ligation a lu total apu general etic direction del mente aperte vast perspectives apartmen si on prende in calcul, que li futuri mecanisation del munde postula anc del hom un mecanisation i. e. absolut discipline e de altri látere responsabil índependent activitá e in casu necessi mem selfsacrification. On ja save que li russos es li max bon choferos.

Del citat exemples, continuabil secun voluntá, on posse vider que constantmen li homanité es submisset a fortiativ proceduras sovente tre dolorosi, queles sembla haver un tut altri scope, ma in fine evoca un grandiosi noviformation del cultura social o tecnica.

Lu remarcabil nu es, que malgré li destructiones, ínevitabil che ti experimentes, e sovente abassation del nivelle cultural; li tecnic aquisitiones presc nequande perdi se, exceptet forsan tales, quel servi plu al rafinament.

It suffice comparar li medievie con li classic témpore. Spiritualmen certmen extrem barbarie pos altissim cultura; tecnic e materialmen un absolut progress. P. ex. in li architectura: un gotic eclesie ni Grecos ni Romanos vell har posset constructer per su tecnica; li arcabuse e ancor plu li fusil esset plu perfect quam li arc. Li ferrin curasse del paladinos medieval esset tecnicalmen plu alt quam ti del hoplites e Roman legionarios. Li caravelles esset superior al Roman galeres, e talmen plu.

Li nascentie de idés adequat al inferiori psiche, queles poy evoca li assalte del masses, probabilmen es considerand quam hipnotic suggestiv fenomene. On tamen nequalmen posse qualificar les quam exclusiv homan efectes de potent contemporanos. Ordinarimen ti, queles practicat li suggestion sur li populari masses, stat self sur li sam spiritual nivelle (p. ex. Petro de Amiens), durant que per medie del hipnose prepara se coses, queles sovente ne ante secules monstra li rationalitá de lu evenit, coses queles nequande vell har devenit perfect sin ti hipnose, e ne posset previder se mem per li max perspicaci contemporanes, quam li supra citat exemples pri li cruceadas e l i alchimie, etc. In omni casu un tal fenomene ne posse explicar se per simplic causalitá.

Que per furie del nonsense sempre nasce alcun cose rational in plu alt gradu, es talmen absurd e talmen contradí a omni probabilitá, que on mem ne posse regardar it quam hasardic. Hasardes actent sempre in li sam direction ja plu ne es hasardes, ma have un ínconosset cause.

It have do li aspecte, quam si in li historie es activ un superiori prevident inteligentie, tractant li homes advere sin alcun scrupules ni misericordie, ma quel intente visibilmen alqual tecnical scopes con li terra o li homanité. Li spiritual cultura intern del hom sembla esser tre índiferent por ti intendante del terra, yes forsan it es mem íncomod a il proque ti qui ha savet crear se ci un statu stabil e passabilmen agreabil, es forbalayat quam ínutil concurrent demideos. Ja li hellenes parlat pri li invidie del deos. Talmen nor intern cultura nequande eleva se súper li nivelle de isolat eminent persones quam Socrate, Jesu, Buddha, Lao Tse, Goethe, Nietzsche. Ci li «Jardinero» cura que li árbores ne mey crescer til in li ciel.

Ma li tecnical progresse li «Spiritu del terra» sempre propulse ínresistibilmen ad avan con suprem ferventie.

Ma por quel scope? Lass nos regardar nu li resultate del hodial tecnical civilisation del statupunctu del terra. Per nor intensiv economie e industrie li facie de nor terra va radicalmen changeat. Forestes es abattet, masses de animales e plantes es exterminat, altres cultivat, agres e jardines etablisset, cités constructet e murat. Li tot superficie es subminat, perserchat pri metalles, carbon, oleos e altri coses necessi por li sempre crescent tecnica; carbon e oleo es denove retromisset in li aer in form de acid carbonic, e de nove retroductet in li exchange del materie.

Li hom do labora quam organ del terra, sam quam ante il altri entes vivent ha laborat in altri maniere; quam ti molluscos, quel ha erectet li potent roccas de creta durant ínnumerabil secules: o quam li carbonic forestes, quel ha inmagasinat li acid carbonic del aer in li grand minieras del torf e carbon, anc sin saver que ili es destinat servir al hom quam fonte de energie por su machines. Ma che li constantmen crescent tecnica li consum de energie deveni sempre plu potent e li question del exhaustion sta ante nos quam un terribil fantoma.

Secun li duesim principie energetic, nominat anc lege de Clausius, in omni energie-processes un parte del contenet energie es desvalorat in form de íncoordinat moventie del molecules, do calore, quel dissipa se in li munde e talmen perdi se por li energetic exchange.

Li essentie de ti lege va esser comprendet anc al laico specialmen a chascun mastressa de dom, che un omnidial exemple. Desórdine veni per se self, ma por conservar anc li existent statu de órdine es necessi un masse de labor i.e. de directet energie. Por posser far labor es necessi directet energie. Dissipat energie es sin valore.

Un micri exemple ex termodinamica: Si in un cilindre del vapor-machine li vapor ha expandet se e ha propulset li piston, tande it ja nequande plu compresse se per se self. Lass nos presentar nos que in li cilindre trova se solmen du molecules; ili posse mover se absolut líber, proque just in to consiste li particularitá del vaporic statu:

Tande va esser possibil li sequent casus:

  1. Ambi molecules trova se in li divers demí-partes del cylindre. Ci noi have expandet vapor.

  2. Ambi molecules trova se in li sam demí-parte del cylindre. Si nu per un mobil plate separatori on isola li du molecules in li un demí del cilindre, tande noi have in un parte vapor compresset e in li altri parte un vacue. Nu do li vapor denove vell posser forpussar un piston in li direction del vacue. It es nu clar que con solmen du molecules ti statu va repetir se suficent sovente. Ma ja che 100 molecules li calcul monstra nos que ti constellation, que omni 100 molecules va trovar se in li sam demiparte del cilindre, e li altri va esser vacui, es talmen ínverisimil, que mult mill annus posse passar ante quam un tal hasard vell presentar se un vez. Si noi nu rememora que in chascun cubic-centimetre trova se mult trilliones molecules, tande it es clar que un tal statu posse esser calculat quam absolut ínpossibil. Nor lege natural do es un statistic lege del grand númere.

Do antequam va evenir un nov cause, quel vell dar al ínregulari moviment un precis direction p. ex. ad dextri, li vapor nequande va compresser se per se self.

Esque forsan existe un medie dar un direction al molecules? Es conosset un casu u eveni alquicos simil. It es che li magnete. In cert maniere li magnete es li principie causant órdine, almen in ferre. Dissipat ferro-limallia posse esser denove colectet per un sufficent fort magnete e talmen denove ductet al usa. Anc direction e movement posse esser causat per magnetic fortie.

Tot nor moderni tecnica concentra se sur li electromagnetic fenomenes, e plu e plu supera li antiqui mecanica del materie. Ma malgré plu favorabil coefficientes de efecte anc ci vale li duesim energetic principie.

On ha indicat que forsan in li processes del vive posse haver loc fenomenes por queles li duesim principie energetic ne vale. Si noi regarda li vivent materie quel circumplecte nor terra, noi posse constatar que til nu on ancor nequande ha posset observar li tal-nominat generation spontan de vivent plasma ex mort anorganic materie. Ti idé visibilmen posset nascer solmen sur li fundament del teorie, que nor terra in anteyan témpores esset in ardent liquid statu, do li cellul che tal temperatura ne posset viver. Ma on oblivia que tande forsan esset possibil un vive basat sur silice e su combinationes vice sur carbone. Carbon e silice chimicalmen apartene ya al sam gruppe, e li carbon forsan es creat per organismes plantoid ex silice, quande li diminuent temperatura desfacilisat colloidal combinationes del silice. Vitre p. ex. es un silical colloide. Qui ne pensa ci al misteriosi globes de minerali vitre: obsidian, queles forsan representa petrificationes del munde silical. Ci it es interessant constatar que li submarin primitiv radiolaries possede curasses de silice con sferic forme.

Do generation spontan ne es observat nequande e necú, ma just lu contrari. Ne li vive nasce del anorganic natura, ma invers: Nor stratamentes del terra es productes secreet per li vive: li roccas de calce e creta es secretiones de molluscos; carbon petrificat -- producte de plantes, humo -- excrementes de vermes, etc. Exemples on posse citar per centenes. Ma contra-exemples ni un sol!

Ma quam totalité ti fenomenes ne sta contra li principie de Clausius. In contrari, noi posse constatar un analogie, si noi invalora organic materie plu alt quam li anorganic, sammen quam noi invalora plu li directet energie quam li dissipat.

Li activ energie es desvalorat ad tal nominat entropie quel constantmen cresce, e organic natura in su vive-processe secree anorganic materie, devenit superflú, e quel anc sembla crescer constantmen, proque sempre nor geologic stratificationes es deposit sur li anteyanes. Li spessore de anorganic stratament del terra sembla crescer.

Advere un parte del anorganic materie sempre denove es retroductet in li material-exchange, ma solmen per plantes. Ci nu un exemple es tre interessant por nor considerationes. Qui ha observat al rive del mare li grand erratic blocs, certmen ha videt que ti partes queles ne es directmen balneat per li undes, es covrit per yelb-gris lichenes. Si on remove li lichenes on trova un minimal incavation in quel li lichen jacet. Do ci un parte del petre es consumat e absorptet per li lichen. Exter acid carbonic, oxigen e aqua on ne posse trovar nutritive organic. Ci do noi vell haver li interessant casu, que organic plasma cresce solmen per consume de anorganic materie (si li observation es precis). Ci do li materie es rafinat, pluvalorisat, i. e. ductet de minor potentiale a plu alt, ergo un process contrari a ti del entropie.

Ma de altri flanc noi deve consentir que in absolut sense ti fenomene ne have practic signification, proque ti process constructiv es minimal in comparation con to quo es consumat. Ma it posse haver por nos un signification principal, proque talmen ectropic processes es do possibil.

In supra noi ha videt que un utilisation del forties atomic vell esser possibil, si noi vell posser atinger transformar li íncoordinat movement del atomes in directet. Ci vell esser possibil du casus:

  1. Noi suposi, que li atomes representa purmen material-energetic complexes sin alcun contenentie de vive. Li recent fisica supposi que li atomes representa in su structura un micrissim sistema planetari, u un númere de negativ electrones circula circum un positiv-electric nucleo, do in cert maniere forma un electric circulari currente, quel quam on save, posse esser influentiat per un magnetic camp. Tande it vell esser mission del tecnica utilisar ti possibilitás e forsan soluer talmen li problema, quáncam anc ci ancor resta apert li grand question ca li production de tam fort electric campes ne va consumar plu energie quam it posse reciver. On va atender li claration de ti question per li special scientie.

  2. It vell esser tamen anc pensabil que li vive forma se ne solmen in cert gruppament de atomes ad cellules, ma representa li primari principie del munde, do es anc contenet in alcun primitiv form ja in li atomes self. Tande es pensabil altri medies por regular li movimentes del atomes.

Un exemple mey ilustrar nos ti idé. Si in un chambre li moscas íncomoda nos, noi adobscura ti chambre e lassa líber un fensura in li fortmen luminat chambre vicini. Pos quelc témpore omni moscas va colecter se in ti chambre, talmen que on posse isolar les per clusion del porta. Ci frappa nos li analogie de ti processe con ti del vapor in li cilindre. Per alternativ lumination de un long cilindre on vell posser fortiar li moscas amassar o dissipar se, usante ci li efecte del luce quam suggestiv medie.

Do forsan li scientie va posser trovar con li témpore un fisical processe quel vell efecter sur li molecules del vapor o del aer in suggestiv maniere e far les concentrar o expander se secun nor desir. Tande noi ne vell haver necessitá in li vapor-machine quel vell esser compensat per li aer-suggestion-machine.

Ma anc ci resta ancor li question, si li nov machine ne va consumar plu de energie quam it posse producter.

Advere on vell posser pensar ancor a un totmen altri solution, i. e. li psichic, quel max bon on vell comprender in un exemple.

Lass nos supposir: sur un corte de caserne pos li exercitie, ma sin soluer li fronte, li oficeros e suboficeros subitmen ha absentat se del corte e foreat in un altri loc. Plu dura ti absentie, plu li ranges desordina se, til que li tot fronte es splittrat in separat movementes. Li valore combattiv, li directet fortie ha desaparit. Nu apari subitmen li comandante e per un curt parol de comanda li battallion es format in órdine, li fortie combattiv restituet, li moventie directet.

Ci nu noi posse dir absolut cert, que li energetic consum de fortie por pronunciar li parol de comanda es immensimen inferiori quam li fortie posit in movement.

Ma, e ci jace li nucleo del cose, it totmen ne es egal, qui voca li parol de comanda: un del soldates, un hasardal gast, un officero o un Napoleon.

It es conosset, que Napoleon unvez ye ocasion de un incendie in teatre ha impedit per su propri intervention un panica e per to un horribil catastrofe.

Do it depende del potentie de ti qui pronuncia li parol suggestiv. Li fortie deve exear fisicalmen parlat de un alt potentiale. Ma it ne custa plu de energie, i. e. in form de nutrition, nutrir un Napoleon quam un tramp.

Per experientie noi save adplu que li potentiale necessi ne es inteligentie, ni ethic superioritá, ni bonitá, ma -- volentie.

Volentie nu sembla esser un sorte de electroid energie, essent in alcun relation con li composition del sangue (rubi corpuscules -- ferre, albi -- natrium, merset in un debilmen alcalic liquid). Li combination have mult similitá a un electric elemente. Ti sangue nu, li electric batterie es ductet ad tá u have loc li consum de energie, al muscul, al cerebre, al aparate de digestion, quam mobil electric centrale, per quo ti tecnic problema (li situation max economic del centrale) denove es soluet plu elegantmen per li vive, quam per li tecnica, quo céterimen eveni presc sempre. On mey comparar li fotografic aparate e li ocul, o nor aeroplanes e li avios e insectes etc.

Li electroid energie nu es ductet along li nerves in li cerebre e de tá disperset sin fil. Somnambulisme, transmission de pensas, sanationes per preca hodie ja ne es miracules, ma solmen tecnicmen ancor ne atingibil psico-electric processes.

Si anc li tecnica nequande posse attinger li adaptativ finesse e economie del natural aparates, it tamen have li avantage augmentar in extrem maniere li expansion, li efecte del fortie e li precision, talmen que anc in li dominia psichic con témpore va esser necessi un intervention auxiliari del tecnica. Ja nu li tecnica libera se in telegrafie sin fil, radio, television etc plu e plu del materiali medie de transmission.

Ma anc altri signes lassa calcular ye un evolution in ti direction. Li tal-nominat ocultisme deveni sempre plu e plu scientific. Li indic yoga interesse ne solmen utopistes, ma seriosi exploratores consacra se al studia de ti fenomenes. Til nu p. ex. on ne posse constatar in li casu del árbor crescent visibilmen in curt témpore ex un grane e portant fructes, ca to es un suggestion del spectatores, o un suggestiv fortie efectent sur li grane e li planta crescet ex it. In essentie it es egal. Noi have ci li facte de un extremmen «trenat» volentie, quel posset producter vermen extraordinari efectes si directet in util usa. Ma anc ci noi vide ti forties utilisat solmen por luderíes, quam in su témpore che li chineses li magnete e polve, queles in li manus del europanos devenit potent instrumentes del tecnica e comunication. Talmen it va esser mission del tecnica evoluer li forties dormient in li indic yoga ad potent medie por mastrisation e usation del natural psichic forties ... e ... forsan ... al elimination del entropie!

Noi va ancor unvez clarificar nos, quo to significa. Del unesim energetic principie seque, que li total energie del munde es un quantité constant, quel ne posse esser augmentat; del duesim -- que che omni processes it es constantmen desvalorat plu e plu. Li summa de ti ínvaloros energie, li entropie, cresce constantmen. Li munde approxima se al tal-nominat morte caloric, u omni evenida ha cessat e per to omnicos til nu evenit, joy e dolor, ha devenit van e futil.

Nu noi vide subitmen un ultim possibilitá forsan tamen posser escapar li entropic fine, ma it es anc un question de témpore. Quant it va durar, til que li momente va venir, e quant témpore noi va besonar perfectionar nos, talmen que li grand ovre va successar? It sembla tamen que grand hasta es necessi. Riscante li perition del tot homanité, li «Spiritu del Terra» incita li homes a sempre plu rapid, plu furiosi tempo in li tecnica. Nor ánima ne posse sequer, it exsicca apu li machine -- noi perdi lu divin heredat, deveni self machine -- Egal, adavan! Li munde ne have témpore a perdir. Acte se pri esser o ne esser. Ne de un micri vive homan, no! del tot munde, del universu! de DEO self! Nam quo es Deo sin li munde?

Noi ha videt, que un unitari interpretation de historic factes in juntion con fisical leges e psicologic fenomenes ducte nos compulsorimen ad un mundconception quel forsan posse semblar quam li max horribil quandecunc proposit. Li singul hom ha devenit in it un talmen ínsignificant quantité negligeabil in li currentie del fate de totalité; qui es explotat til lu extrem por poy sin cuidantie esser jettat for sub li pedes; que su vive have egal valore e sense quam ti de un verme o un limace calcin. Ánime, cultura es ínnecessi accessori productes apu li scope fundamental far tecnic labore por scopes queles por nos homes in essentie es absolutmen irrelevant proque noi ja nequande va viver til li entropic fine, anc ne li ultim descendentes del homes. Do pro quo?

It es ver. Li profund conossentie de un dat facte tal- o altrimen fortia nos prender position. In li present casu du divers decisiones es pensabil. Li unesim di: Pos har comprendet a quo on vole misusar nos, noi protesta, basta, e retira nos, ne colabora plu, vive nor propri vive, qualmen noi trova it adequat, e cautmen evita venir sub li rotes del grand machineríe.

Certmen un singul tre intelligent e sapient forsan va posser perducter un tal tactica, ma li homanité quam totalité o almen grand parte nequande va posser far to, nam quam noi ja ha videt del historic exemples, queles on posse multiplicar quant desirat, un tal gruppe o classe max bentost va esser forbalayat, sive per suggestivmen ductet populmasse, sive in altri maniere.

Li duesim possibilitá por li homanité es heroicmen devoer se al grand ovre e quam possibil adaptar se al postulationes del necessitá, nam, plu bon li adaptation -- plu ínsensibil li friction, do tam minu dolore e tam plu grand li efecte, do anc li intern satisfaction. E vermen on posse ya desfacilmen imaginar un mission plu responsabil e plu sublim quam ti quel es ci reservat al hom.

E tamen it horre nos, specialmen nos in Europa. Do americanisme in su max extrem potentie, simil a to quo noi vide in li cinema-drama Metropolis! o Leninisme in li social extintion del personalitá al profite del comuna. Nam ambi ducte per divers vias al sam scope, li mecanisation del hom. Un cose in omni casu es clar! Li vive ne es un processe reversibil. Ne existe un retro ad antean felicie o idille. Li rote del historie ne posse esser tornat a retro. Existe solmen un possibilitá: ad avan: Do, a travers sin hesitation! Ma quel perspective noi have? Esser anihilat quam hom, quam individue per li Moloc machine?

It es clar que multissim persones ne va posser adaptar se, va perir, e ne justmen li minim bones in homan sense! Ma li homanité quam totalité certmen va acomodar se al nov postulationes e crear in li occidente un nov tip del hom, quem ja li comte Keyserling ha esquissat in su ovre «Li nov nascent munde» -- li chofer-tip. Psichic inferior il va dominar li machine e ne lassar superar se per it, in li grand tecnic organisation del munde.

Interim in li oriente sembla nascer un altri psichic organisation. Sammen quam in li córpore homan su alt function es atinget per division de labor inter li organes sub direction del cerebre, it vell esser pensabil que li extintion del individual psiche in li bolchevistic spacie e reduction del anima a partial functiones va developar a un nov colectiv hiperpsiche, plu alt in su elevation, plu potent in su organisation.

In li antiquitá Grecia per su spiritu animat li Roman civilisation e fat renascer li oriental persian-egiptian cultura a nov florentie, quáncam self politicmen desuniat it desaparit del scene. Hodie Europa es Grecia, li genial, spiritual ma minuci-ánim, querellant, dislacerat. America nu es Roma, li larg, unitari, fort, ma anc tam poc spiritual.

It forsan va esser li mission del politicmen morient Europa unir li psiche e li tecnica, li profund sapientie del oriente e li conscient creativ energie del occidente, realisar li sinthese inter FORD e LAO TSE.

E. de Wahl

Eigentümer, Herausgeber und Verleger: Occidental-Union, Sitz: Mauer bei Wien. Verantwortl. Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing b. Wien. Druck: Milan Nedvídek, Tábor.

Cosmoglotta A 59 (apr 1929)

Annu VIII -- April 1929 -- Nr. 59 (4)

Contene

  • Stabilitá e progresse
  • Nor problemas
  • BASIC -- British American Scientific International Comercial English
  • Linguistic questiones -- Adjectivic finale -i
  • Cronica
  • Necrologos pri Jos. F. Kuhn e H. Sennigallia
  • Litteratura
  • Mi amic Kakut
  • Cremation de prince sur Bali
  • Fa sam quam li postmann!
  • Corespondentie
  • Lettre apert
  • Subventiones al Occidental-Union

Stabilitá e progresse

It es conosset que chascun lingue continualmen changea se e evolue secun propri leges queles retrospectivmen on constata quam causal, ma ne posse previder in su detallies. Ci efecte du causes. Li unesim, li conservativ, es li acustomation, li comoditá del conosset, e li duesim, li innovativ, es li necessitá adaptar se al nov conditiones del circumantie, del changeant vive.

In general on posse dir que in nor civilisat hodial lingues li forties conservativ es ínfinitmen plu grand quam li reformatori, dissidentic. E to proportional al radio del action del lingue e del intern trafic e comunication. On save que in contrari li dialectes de brasilian tribes sovente in tri generationes muta se talmen que ili ja es ínreconossibil pos 60 annus. Li modern frances lingue es enormmen plu stabil, quam ti ante 500 annus, u it posset evoluer in chascun angul ye propri maniere, e just talmen per isolation ab altris ha format se in li medievie li modern romanic lingues ex li general comun latin. Plu un lingue es expandet territorialmen, plu it deve esser conservativ, si it ne vole discader in diferent dialectes. Per quo nu es atinget un tal conservatisme in nor grand lingues? On posse dir: per un grand idé e su incarnation. In Germania p. ex. li conservativ e centralisant fortie esset li traduction del biblie per Luther. In Anglia li eficientie del titanic talente de Shakespeare. In Francia li preponderantie exclusiv de Paris e su societé, in Russia li politic e geografic unitá e li migration constant de su elementes etc.

It es self-evident que por un lingue international un ancor plu grand stabilitá es necessi, si pos quelc annus it ne vole perdir su sense de un lingue international. Ma durant que li lingues national ja just per lor usation constant in li omnidiari vive possede in ti acustomation li grandissim cause de su stabilitá, just ti momente in un L.I. have tre poc fortie, e specialmen in li comensa de un movement interlinguistic, quande li usation del lingue es solmen accessori e sovente influentiat del matrin lingue del usator. Quande va har format se un firm solid usage per sovent e constant usation, quande li form del lingue va esser in li mente del popules presc sam acustomat quam li lingue matrin, tande li form e li stabilitá del existentie e vivi-capabilitá va esser assecurat. Ma til que to eveni, ti securitá ne es cert, e deve esser consolidat per omni maniere si li idé ne deve far fiasco.

Ci denove noi posse vider li genial sentimente por lu practic, vital, quel guidat Zamenhof che li stabilisation de Esperanto in li tam mult ataccat e denigrat «fundamento». Ti fundamento ha dat a Esperanto li possibilitá de viver e evoluer in un uniformitá admirabil, talmen que nu on ja posse constatar in li congresses un standard-Esperanto, parlat del firm esperantistes e che quel on ja ne posse plu distinter a quel nation apartene li orator. Li migrant annual congresses auxilia un tal stabilisation e uniformisation del lingue.

Ma qualmen it esset possibil fortiar tant divers persones a discipline sub ti arbitrari «fundamento»? To esset 1) li fascinant «interna ideo del rondo familia» e 2) li vermen genial tactica de su ductores.

Solmen Schleyer, quel tamen ne havet tal fidel e self-sacrificant executores quam Zamenhof, posset con su idé «menade bal püki bal» (a un homanité un lingue) e dictatoric prescritiones ducter su Volapük a íncomprensibil altore e expansion. Li evolutionistic e reformatori tendenties de su auxiliatores Kerkhoff, Bauer e poy Rosenberger sub influentie del nov aparit Esperanto ductet li fier construction a rapid ruina.

Un sistema ancor tene se suficent fortmen in un constant statu. To es Latino sine Flexione de Prof. Peano. Anc ci noi vide un clar stabil cadre: li classic latin amputat secun clar definit principies; e li idé: del fortie del classic cultura, representat per latin. Advere per su cadre it restricte se a un micri circul de persones (latinistes-scientistes) e un micri circul de idés (ne surtient del complex de conceptiones de antiqui Roma e abstract scientie), ma in ti cadre it posse viver tre solidmen just pro su clar fundament e idé.

Omni altri sistemas fallit per ne posser dar un idé e un stabilitá.

Specialmen Ido, self un product de intern revolution in Esperanto, ne posset tener li brides e frenar li tendenties subversiv, finient in un patologic reform-manie distractiv e íncoherent. Li vanitativ assertion, que Ido ne es li producte de un hom, ma de un colectivitá, es li index de su íncoherentie intern. Pos li morte subit de su dictator Couturat anc li decretet «stabileso» ne posset plu salvar Ido de su fate. Anc sin aparition de Occidental it devet un die ducter se self ad absurd(um).

Quo noi posse nu aprender de ti leciones del historie de interlinguistica?

It es evident: Un lingue international, e specialmen in statu de nascentie, besona un firm fundament, clar e usabil, e un discipline del adherentes, max bon atinget per un entusiasmant idé. Che Schleyer e Zamenhof li adoration del mastro e li humanitaristic pacifistic idé causat ti discipline. Ma it vell esser íncaut creder tal causes quam efectiv anc hodie pos li mund-guerre, in li témpore de suspection, odie, nervositá, lucta de classes, proletarisation e misere de popul-masses e del intelligentie, follies del nov riches, parisan «folies bergeres», Tiller girls -- li quasi dansa sur li groniant vulcan -- li menaciant revolution e bolchevisme; e de altri latere un transcendent pacifisme, religiosi moventies, spiritisme, teosofie, Bahaism, Krishna Murti, Oomoto etc, etc.

Quel stabil fundament e quel grand idé va esser suficent fort por posser ducter nor lingue al victorie?

In li actual democratic témpore solmen democratic e rational idés posse dar nos ti stabilitá desirat. In li lingual sistema ne plu discipline al parol del mastro, ma clar natural coherentie international per ja existent comunitá de radicas, sufixes paroles e manieres de expression comun a nor occidental civilisation. Ti fundament basant sur accustomation, iluminat per li tralucid, transparent etimologic conexe e li simplic regulari grammatica es li til nu max fort possibil fundament por un comun lingue international; ma por posser eficir, it deve esser suportat de un comun volentie, del conviction de nor comun europan civilisation e cultura, e del necessitá abolir li mures vertical inter li popules, e li horizontal inter li classes, por dar circulation al sangue del vive, ante quam li gangrene va infecter e invenenar li tot organisme. Es necessi un órden de paladines del europan civilisation.

U es un vole, ta es un via!

U es un vole, ta es fortie.

U es vole e fortie, ta es victorie.

E. Wahl

Nor problemas

Inter li unesim problemas queles noi deve considerar es: qual gruppe o gruppes de homes va esser max atraet a nor movement. Nam it es tre cert que ne omni homes es interessat; vermen, solmen un micri percentage. Li afere es: trovar e atinger ti micri númere. Plu noi succede ye to, plu nor resultas va esser bon e nor expenses de pecunie e témpore va esser bass.

Ante omnicos noi deve memorar que hodie nor movement ne es in li sam position quam ti de Esperanto. Esperanto ha atinget un punctu in su expansion u it ha posset divider se in du separat movementes -- li un neutral, li altri socialistic (ne, quam on di quelcvez, comunistic solmen). On ha ja audit parlar pri altri divisiones -- apart Catolic movement, per exemple. Ti fenomen es natural e ínevitabil quande un L. I. ha inradicat se til un suficent gradu. Eventualmen, lu sam va posser evenir che Occidental, nam un lingue international, quam omni lingue national, es usat del max divers persones e por li max divers e contraditori scopes. To es ínevitabil. Ti ci constatation monstra tre clarmen que it es absurd refusar Esperanto simplicmen proque li Soviet-guvernament suporta it til un cert gradu. Si Occidental vell har esset in li position de Esperanto, tande sin dúbita li russes vell har protectet Occidental. Ili electet Esperanto proque ti lingue esset li sol «in practic usada».

Comprensibilmen li punctu de vision de (p. ex.) sr J. Prorók que li luctada inter Esperanto e Occidental es un luctada inter barbarisation e conservation de nor cultura, es un tot altri afere. Ma on sovente exagera l'importantie del Latin formes, quasi si nul cultura vell posser exister exter les. Yo confesse que yo vide poc in li Europan cultura del ultim 1900 annus quel es tam remarcabilmen preciosi. To quo es max visibil es tirannie, oppression, guerres e nigri superstition. Solmen in li ultim decennies li scientie ha levat nos súper li nivelle del ancian civilisationes. It es cent vez plu important pensar pri li futur quam pri li mort passat. Tamen, li fact resta que pro practic rationes it es immensmen important conservar li conosset international formes, pro que:

  1. talmen on fa li lingue mult plu facil a aprender, comprender e usar, ne solmen por erudites ma anc por li ordinari hom e 2. talmen on conserva ínmutilat li grand scientic-tecnic vocabularium ja internationalmen conosset. Volente introducter un lingue international on deve unesimmen far it atractiv al publica; si on ne fa to, on perdi su témpore.

Occidental, in su hodial position, besona union inter su partisanes. Noi ne es suficent fort por posser haver pluri índependent sectiones de nor movement, quam Esperanto. Lass nos obliviar nor diferenties e lass nos combatter unit por ganiar li victorie por nor bell idé. E lass nos tre clarmen accentuar li plen neutralitá de nor lingue córam li publica. Identificar Occidental con quelcunc politic, social o religiosi tendentie, vell nullmen auxiliar nos e vell solmen far mal.

Lass nos concentrar nor propaganda che li ancor neutral publica e evitar conflictes con altri sistemas, secun quant to es possibil. Lass nos evitar omni amaritá contra nor coidealistes qui prefere altri sistemas. Li adversario de hodie va esser li fidel amico de deman. E lass nos evitar omni tendentie ridicular nor concurrent lingues. Parlar quasi si Esperanto, e Ido vell esser miserabil jargones apt solmen por infantes o negres de Central Africa; dir que lor derivat paroles es infantesc ludes apt solmen por amusar íneducat homes; tal metodes de combatte ne es solmen índigni de un seriosi movement, ma anc monstra un manca de comprension pri li psicologie. Tal metodes de combatte simplicmen incolera li Esperantistes e Idistes e fa omni conversion desfacil o ínpossibil.

Nor max fort punctu es li facil e sovente ínmediat comprensibilitá de Occidental por li educat West-Europano. To es un avantage quel on ne posse evaluar tro altmen. It es forsan li unic arma per quel noi va posser victer Esperanto. Certmen, sin it, noi vell haver tre poc chances.

Li persones inter queles noi va dever far nor propaganda es:

(a) Scientistes e pedagogos por queles Occidental posse haver un real e ínmediat utilitá. Un scientie libre scrit in Occidental es comprensibil de omni Europan e American scientistes, mem si tis nequande ha audit pri Occidental. Do, li publication de un tal libre es practic ja hodie in li unesim dies de nor lingue.

(b) Comerciantes -- venditores e compratores exter li límites de un sol nation besona un lingue international, ma ne favora Esperanto o Ido. Occidental es strax utilisabil almen por Anglo-Latin landes pro su comprensibilitá.

(c) Viageros -- por comercie o plesur. Ma tis ci, qui besona li parlat lingue, ne va trovar tam ínmediat profites. Nor Occidental-Union deve tam bentost quam possibil arangear un mundan sistema simil al U. E. A. (Universala Esperanto-Asocio) por utilisar e developar li possibilitás de Occidental in ti direction.

(d) Intelectuales de omni specie, con interesses international. Ti ci gruppe, por quel li lingue es til un cert gradu strax utilisabil, es tre important.

(e) Pacifistes, anti-militaristes, internationalistes, etc. Ti ci gruppe, ínsuficent sol por conducter nor afere al victorie, es tamen de grandissim importantie, nam su membres va portar un grand entusiasme (quelcvez, ínfelicimen, un poc fanatisat) quel es valorosissim in li propaganda. Li max mult del temporan Esperantistes apartenet a ti ci tipe e it es mersí a lor fidelitá e self-sacrificie que Esperanto es u it es hodie. Ad u tal entusiasme vell conducter un vermen acceptibil lingue international?

(f) Socialistes, etc. Li internationalisme inter socialistes de divers species cresce e besona un lingue international por su expression. Li exemple de Esperanto monstra tre clarmen que ci on have un grand camp por successosi propaganda. Occidental por li laboreros es plu facil quam Esperanto e ultra to it have li avantage aperter al proletario un comprension del terminologie scientie e tecnic, quo Esperanto-Ido ne fa. Li assertion de cert ductores del Esperanto-laboreros que Occidental es un complicat, aristocratic lingue apt solmen por erudites e reactionarios, es un absurd e intentional mentie.

It ne existe alcun dubita que inter li laboreros on trova mult entusiastic amicos del lingue international. Yo ha videt suficent in li Esperanto-Organisation S. A. T. (Sennacieca Asocio Tutmonda, to es: Anational Association Panmundan) por appreciar to.

It es ínutil dir que noi ne vole que revolutionarios mey aprender un lingue international. Ili va far it ca vu vole it o ne. Ili do almen mey aprender un lingue quel va far lor cultura plu alt vice un idioma quel ne have tal efecte.

In nor propaganda hodie noi deve haver un sol devise: ofertar nor lingue a omni qui vole accepter it e utilisar it, por egal qual scope. To es li sol metode possibil e practicabil.

Nor personal diferenties e prejudicies deve esser obliviat pro li bon de nor afere. Quam ateist yo es un desamico del catolicos; quam individualist un ínamico del comunistes; ma in li Occidental movement yo es pret conlaborar con ambi e omni qui have li scope introducter un interlingue quel va auxiliar in li creation de un plu felici munde in li futur.

Eric Biddle

BASIC -- British American Scientific International Comercial English

Mr. C. K. Ogden, li redactor del angles revúe «Psyche» publica in unesim loc de su revúe, nr 35, januar 1929, sub titul «The Universal Language» un essaye pri su idé de un adaptation del lingue angles quam international medie de intercomprension, e anuncia un detalliat exposition de su sistema. Il suposi que con 850 paroles il posse dir omnicos necessi, anc in li scientie, diplomatie, comercie etc, in quel dominias existe ultra ti general paroles un stock de tecnic términos ja conosset a omni specialist in ti dominia. Ti 850 paroles consiste ex 400 nómines (substantives), 100 qualificatores (adjectives), 100 operatores, particules etc, 200 nómines de concret coses e 50 adjectivic oposites.

Lu nov es, que il elimina generalmen li verb e su conjugation (almen il pretende far to), e conserva solmen quelc fundamental verbal conceptiones, queles il nomina junt con particules etc «operatores». Per to il vole ganiar un totalmen sintetic structura e trova que solmen li lingue angles es apt por un tal sistema, tam plu que it in ti relation aproxima se al lingue chinesi.

Talmen li quintessentie de su idé es un sorte de scientific constructet pidgin-english quel vell esser suficent por posser intercomprender se sin grand desfacilitá con persones queles ja conosse angles. Secun li autor 1/4 del homanité ja parla angles(!).

Ti idé sembla tre ingeniós por li Britic imperia, e por li comunicationes inter li dominós angleses e li «other colonial people». It es solmen question, esque un tal artificialmen apovrisat angles (nota bene con omni anglicismes in li límite de ti 850 paroles)footnote:[P. ex. con tal subtil diferenties quam «between» e «among», «every» e «each», «I go» e «I am going» etc, trovabil solmen in angles.] va esser un suficent medie por li mental comunication del altri civilisat europan e asiatic nationes inter se. Esque un person conossent solmen «Basic-english» va comprender p. ex. li deliberationes in un congress? Esque on va comprender un plu minu popular-scientic ovre scrit in «normal-english»? Esque por li «other people» it ne es necessi posser publicar grand gazettes, libres de max divers contenentie, far traductiones del productiones de arte del diferent nationes? Esque noi va dever contentar-nos con caricatur-english-reproduction de ili?

Yo ne crede que li non-angleses va accepter ti amabil invitation a plen, anc mental sclaveríe. Si hodie ja li economic preponderantie del anglo-saxonic munde es evident, tam plu Europa continental quant possibil va resister a un total anc mental suprematie.

Si ja it vell esser necessi adopter un sorte de Pidgin, tande forsan on vell plu facilmen consentir con Papiamento, li creolic lingue de Curaçao, quel quam on asserte es li max facil natural lingue e posse expresser omni finesses del mente.

Ma nu li altri flanc. Noi mey suposir que li idé de Ogden cresce til realitá li tot mund non-angles parla su Basic-English. Quel influentie va haver ti coruptet angles ye li lingue de Shakespeare, Oscar Wilde, Shaw, Galsworthy? It posse esser solmen un continual poc a poc crescent barbarisation del angles. Esque li autor del projecte ha fat se clar ti possibil e probabil efecte?

Tant pri lu general. Li execution de su idé li autor pensa sive per un folie sur quel es dat li 850 necessi paroles o un special aparate con rotant discs sur li sam axe. Il ha reservat omni jures tam por li disposition de vocabularium de ti 850 paroles, quam por li mecanic aparate, quel mey facilisar li apprension.

Noi mey nu regardar li linguistic latere. Secun li assertion del autor li verb es abolit o almen celat sub nómine «operator». In ti rubrica de su panoptic tabelle noi nu trova solmen li sequent verbes: come, get, give, go, keep, let, make, put, seem, take, be, do, have, may, will. Chascun qui conosse li quasi cameleonatri multiplicitá de sense p. ex. in «get, put, keep», va conceder que por non-angleses to ne va esser tro facil, tant plu que nu in Basic ti poc verbes va dever prender sur se un ancor plu extensiv role.

Advere mult verbes es ancor celat sub li form de substantives p. ex.: act, answer, care, cook, desire, fall, hope, print, sleep ... etc.

Interessant nu es li application de ti «panoptic» parol-tabell, printat sur un págin, in li practica, monstrat in un adaptation o translation de un angles articul pri un tecnic problema in «Basic». Regretabilmen li tema ne da possibilitás vider li application del preterit, yo ha trovat solmen li ínregulari form «was» del verb «be», «would» de «will» etc. Per strangi cause li verb «can, could» es totalmen absent in li tabelle, ma it apare in li texte. Nu yo fat un perlustration de un parte con 16 lineas. In ti spacie yo trovat li sequent fort anglicismes: come across, very start. Ultra to in li panoptic tabelle es absent li sequent paroles: across, (parallel), related, aware, difference, each, could (can), still. Existe li paroles «relation» e «different», ma ne «relate(d)», ni «difference». Proque un derivation ne es dat, sammen ne grammatical explicationes del supranominat conjugation-ínregularitás, on deve qualificar ti paroles anc quam ne existent in li tabelle. In li resultate do, in li texte presentat del autor noi trovat in 16 lineas ja 7 paroles ne mentionat in li panoptic tabelle.

It sembla do que li assertet facilitá e suficentie de 850 paroles es un erra.

Esque noi do nu deve qualificar ti project quam un del efemeri aparitiones, ja in tant quantité submerget in li Lethe?

Yo vell qualificar it quam li max efectiv concurrent de un artificial lingue international, til nu propagat. Nam it contene sin dubita tre modern e atractiv qualitás. Per li concentration de omni verbal function sur quelc poc quasi fundamental conceptiones nominat supra, e expresser omni altri verbes per medie de ti fundamentales con adjuntet substantives it sta in li general evolution del lingues. (p. ex. «go into», por «enter», «get off a ship» por «disembark»). Ti evolution just ha fat li creolic lingues. Ma anc li chinesi es in ti stadie de developament. Advere per su absolut rigid parol-órdine it coresponde al mill-annual statica del chinesi cultura.

Specialmen dangerosi por li introduction de un artificial lingue nu es un altri recent fact: li parlant film. Li american film-directiones ne posse haver suficent profit de lor production si ili ne have li necessi grand publica de usatores. Ili vell posser far propaganda por li barbarisat simplificat angles per lor filmes, grammofones e radio-cursus de «Basic» e it ne es excludet que ili posse haver success che li grand masses, por queles omni finesses es superflú, si on nu egarda li cultural nivelle del american film-comedies queles ja ha invadet omni cinema-teatres, o li nu preferet filmes ex vive russian, queles have tant similitá con ver russes quant un paviane con Goethe.

Timeo Danaos et dona ferentes!

Julian Prorók

Linguistic questiones -- Adjectivic finale -i

Quelc persones critica li adjectivic finale -i, nomina it un esperantisme e postula su elimination. Ja mag. A. Z. Ramstedt in su articul «Finale del adjectives» (Cosmoglotta, nr 48, pag. 76) ha monstrat que, si on vole introducter un adjectivic finale-sufix, it posse esser solmen i, quam li max international. In Occidental on mem posse regardar it quam quasi acurtat sufix -ic. It es anc clar que in li sufixes -ari, -ori it es absolut necessi 1) por distintion del sufixes -ar e -or, ma 2) anc pro li ulteriori derivation ad -ario, -orio etc. Sammen to es in levi, brevi etc ex queles on deriva aleviar, abreviar etc. E contra li usation del finale i quam caracteristic sufix in tal casus probabilmen anc li adversarios ne va posser objecter. De facto lor critica e antipatie es tornat contra ti casus u ti i ne have sufixal valore, i. e. u on adjunte it a ja pur adjectivic radicas, p. ex. «boni», «clari», «grandi» etc. Specialmen chocat es li persones parlant italian, u ti i significa li plurale.

Advere on ne posse egardar li pretensiones de un sol popul, proque on sempre va trovar un lingue in quel alcun parol o sufix va significar alquicos tut altri e mem contrari, por ex. in Esperanto e in sved li paroles «ni» e «vi» es just opposit, «zapomnil» in russ es «ha memorat» e in polones «ha obliviat» etc. Do ti circumstantie sol ne posse esser cause por elimination de i. Ma it es ver que in ti paroles li i, proque ne trovabil necú, sona e aspecte tre foren, e pro to choca divers persones. Ma just ci it ya totalmen ne es necessi. Li regules de Occidental tre clarmen di que li usation del finale i del adjectiv es absolutmen voluntari e nullmen obligativ, u it ne es postulat per li form del sufix o li necessitá distinter it de un identic substantive, si posse eventer un miscomprension. E pro to it totmen ne es necessi usar ci ti finale. On posse tre bon usar ti paroles sin finale o on vell posser mem adjunter li general eufonic finale e: bone, clare etc. Ma quam ja dit lu max bon es dir bon, clar etc.

On posse mem consiliar ne abuser in tal casus li finale i, quel es foren a nor lingues. Til nu divers persones ha usat it tro sovente. E it nequande es desirabil chocar li publica, e specialmen si to es absolut evitabil secun li regules grammatical de Occidental.

Yo espera que ti declaration va sammen bon etablisser li tranquillitá, quam ye su témpore li permission omisser li auxiliare ha in li preterite ha ductet al sintetic preterite, con quel nu omnes es content.

E. Wahl

Cronica

Li 5 februar evenit in Wien li triesim reunion general del Viennés Occidental-gruppe COSMOGLOTTA. Pos acception del annual rapport presentat de sr Pigal on electe con unanimitá li sequent comité: presidente Karl Janotta, vicepresidentes Joh. Rob. Hoerbiger e Engelbert Pigal, secretario Eugen Moess, vicesecretario Alois Deminger, cassera Helena Pigal, bibliotecario Leopold Eckel. Pos li official parte del assemblé sr Janotta fat un discurs pri li «Problema de L.I. e su solution per Occidental» tractante inter altricos li intern structura de Occidental e su extern situation inter li concurrent angles e Esperanto. In consequentie del fundation del Occidental-Union destinat specialmen por international propaganda li viennés Societé Cosmoglotta nu concentra su activitá al local propaganda. Li membres decidet convenir al unesim mardí de omni mensu a clocca 19 in extra-chambre de Café Jacoberhof, Wien I., Liebenberggasse 1. Un apart joy e honore esset por li Societé li presentie de senioras Ernestine Günther e Sidonie Lott, filias de Julius Lott, li conosset propagandist de Volapük e precursor del scol naturalistic del L.I.

E. M.

In Malmö, Svedia, li local loge de NATIONALTEMPLAR-ORDEN arrangeat un discussion pri li mundilingual question li 18 Januar. Al discussion esset invitat anc li membres del local socialdemocratic yunité-club e representantes por Esperanto e Interlingua. Nor coidealist senior Eric Ahlström, qui es ancian esperantist e ductor de studie-circules in Esperanto, ma nu devoe su forties a un energic e efectiv propagande por Occidental, esset invitat quam introductor del discussion. In su discurs il developat li principies e bon qualitás de Occidental e finit per un comparation instructiv inter ti lingue e Esperanto. -- In li sequent discussion partiprendet pluri Esperantistes. Ili parlat pri li grand difusion de Esperanto e su facilitá, specialmen por li laboreros etc. Durant li subrisiones del neutral publica un esperantist mem dit, que «bestaro» e «kreskaj'aro» esset plu bon quam «fauna» e «flora», queles mani persones ne posse comprender! Ma pluri esperantistes precipue ataccat sr Ahlström personalmen, e fat infam insinuationes que il vell haver altri motives quam conviction por su adherentie a Occidental etc, e in un tal maniere que li publica esset tre chocat. On posse comprender, que li esperantistes esset posit extra li equilibrie, quande un de lor ancian studie-ductores hat adheret a Occidental, ma sr Ahlström esset in plen jure, quande il protestat contra tal ínhonest metodes e dat al max odios antagonist li consilie leer un instructiv libre pri honest manieres in li relation inter homes. -- Anc li representant de Interlingua, Lector V. Bladin, partiprendet in li discussion. Per un simpatic e cultivat oration, quel contrastat completmen a tis del esperantistes, il parlat in objectiv maniere pri li via del naturalisme. Il esset un adherent de Interlingua, ma concedet que ti lingue ne esset suficent developat. -- Pos li discussion li esperantistes proposit un resolution a favor de Esperanto, quo evocat grand exasperation che li membres del arrangeant loge e esset refusat con grand majorité. -- Un pruva pri li simpatisa por Occidental sr Ahlström recivet in form de un invitation dar un nov discurs che altri loge. Támen, li ductores e altri membres expresset un desira que null discussion va evenir ye ti ocasion, almen ne con li esperantistes. -- Sin dúbita li esperantistes noce su propri moventie che li neutral publica per su fanatisme.

C. E. S.

Senior Karl JANOTTA, sequente un invitation de VdöI (VEREIN DEUTSCHOESTERREICHISCHER INGENIEURE, i.e. Societé de german-austrian ingenieros), li 7 marte in li grand sala del Histologic Institut del Universitate Wien, fat un public discurs pri li tema «Occidental quam nov lingue de comunication». Li discurs esset inaugurat per li president del VdöI, Ing. Emil JUNG, qui explicat que anc li tema Lingue e Scritura apartene al dominias limitari del tecnica e al metatecnic problemas. Ne existe un contrast: ci tecnica, ta vive; ci tecnica, ta cultura etc, nam li tecnica es un function del vive, un part del cultura. Li tecnico unesimmen judica li lingue quam instrument de intercomprension e su rendiment (coefficient de efect) es taxat anc de ti punctu de vise. -- Poy sr Janotta fat su discurs special por Occidental, orígine e structura de Occidental, comparation inter Esperanto e Occidental, li sintese de latin e angles per Occidental, judicies del Liga de Nationes e del Linguistica, possibilitá del ínmediat usabilitá general de Occidental in scientie e industrie. -- In li discussion prendet parte quelc conosset esperantistes, inter ili sr Raimund Čech, (president del vigli Esperanto-societé Danubio) e Dr. Emil Pfeffer (redactor del Esperanto-fako de Tagblatt-Bibliothek). On deve sublinear que generalmen esset remarcabil que li nivelle del discussion esset plu alt quam ante annus, alor li polemicas fratricid Esperanto-Ido. -- Ing. Richard HARTMANN, chef del oficie por tecnic traductiones in li Union General del Austrian Industrie, declara que il es ne esperantist ni un altri ist, ma per su poliglottic experienties il deve declarar que Occidental merite li palme inter li tal-nominat lingues international; it es ti clave-lingue quel noi sercha in li cáos de multilinguitá, p. ex. in li industrie de Sudamerica, e quel noi posse e va introducter totalmen tranquil, sin sucusses e sin proclamationes. Nu pos li fanfares de Esperanto lass nos laborar utilmen por li lingue international e per it. -- Li esperantistes presentat bon oratores, hante parlat con verve e rutine mem in comprensibil Esperanto. Tamen solmen li discussores por Occidental recoltat li aplause del publica non-partisan, pro disponer pri un ancor plu rich experientie in li materie e versatilitá dialectic e ante omnicos pro defender un modern fascinant lingue comprensibil sin artificies e li immens avantages de quel esset battent in ocules ex li images projectiv.

E. P.

SVISSIA nu apari sub titul HELVETIA, por evitar ínconvenent confusion inter li nómine del land e del jurnal. Nr 8, 9 contene polemica con idistes, li question del acusative, responses a circulare de Celia (queles apartene in li circulares de Celia, ne in un folie leet anc de comensantes, íncompetent pri linguistic questiones), li scientistes contra li scientie (curios episodes ex li historie del progress cultural), raport del redaction (quel nu es ocupat per composir un sat complet dictionarium frances-Occidental), interlinguistic reminiscenties de Prof. A. Levanzin (Malta) con interessant exposition historic del lingue maltes, li punctus sur lis i (ili ne existet in li roman scrition e esset introductet in li epoca quande on adoptet li scrition gotic quel havet uniformi gambes por pluri lítteres: u, m, n. Pro que li i posset far confusion, on indicat it per un accentu, quel devenit un punctu in li 16esim secul). Li jurnale have contenete interessant e amusant e fa progresses in plu corect presentation del lingue.

HELVETIA comunica que it just editet un german brochura por li propaganda de Occidental, intitulat DIE MODERNE WELTSPRACHE, composit de Dr. Schrag (inspector de scoles secundari, autor del max usat libre de aprension por Ido), e de Dr. Aschwanden e Dr. Nidecker. Li 24 paginal caderne in format de Helvetia custa 0,50 sviss fr. (0,70 öS) che Occidental-Buro Chapelle (Vd.) Svissia.

DER FREMDSPRACHLER (revúe por cultivation de vivent lingues), Berlin, marte, contene un recension de Cosmoglotta, quel comensa in german e fini in Occidental, laudante que Occidental, in contrast a Esperanto, Ido etc, max strettmen possibil apoya se al natural formes del vivent lingues. Un altri articul in li sam caderne anc ocupa se pri li essentie de Occidental e sublinea su ínmediat comprensibilitá e su cultural valore quam Democratic Latin.

E. P.

In FOLKSKOLLÄRARNAS TIDNING (jurnale del primari scol-preceptores) nor coidealist senior E. Berggren ha participat un discussion pri li mundlingual question tra pluri numerós. On posset observar, que li esperantistes ne esset capabil refutar li grav objetiones fat contra lor lingue, lor sol argument esset li grand difusion de esperanto.

Li sved calendarium NYKTERHETSFOLKETS KALENDER 1929 contene un articul de senior C. E. Sjöstedt sub titul «Li du directiones principal del mundlingual movement», tractant li principies del mecanistic e del naturalistic projectes. -- Ti articul es reproductet del jurnale SKANSKA DAGBLADET, Malmö.

C. E. S.

ŠKOLA MĚŠŤANSKÁ (Scole civil), jurnale de tchec fac-instructores, in nr 12 e 13 publica noticies de sr Jaroslav Podobský (fac-instructor in Bakov nad Jizerou) pri li nov annu de Cosmoglotta con indication de contenete e recomandation a letura, adplu mention de tchec publicationes pri Occidental e un curt textu exemplari.

MURTALER ZEITUNG, Judenburg (Austria), 2 marte, publica un articul propagativ por Occidental, con textus comparativ, de nor colaborator sr Heinrich Gaminger.

REVALER BOTE, 17, 1., recense in simpatic maniere Cosmoglotta e da un texte de Occidental.

Sr Ch. PAUL, professor de scienties in li colegie de Lesneven (Finistére), Francia, ex-esperantist e ex-delegat idist, adheret a Occidental.

Seniora Instructora COLAS visitat li OCCIDENTAL-BURO de Paris e un vez plu esset evident li facilitá de parlation de nor lingue.

Sr de GUESNET visitat in Boulogne sur Mer li old mund-linguistic pionero sr Avocat MICHAUX, presidente del unesim congress de Esperanto, autor de Romanal, qui declarat que il es tre interessat del labores de Celia.

L. M. G.

MONDO, «autonoma mondo-revuo por la mondo-linguo», Stockholm, nr 221-226. Ti revúe, ex-organ del Ido-Academie, nu, «sin abandonar Ido, es consacrat a propaganda por Novial e a discussion pri su developation e perfection». Pro material obstacules it apari tre ínregularimen; p. ex. li caderne de julí-august 1928 advenit ne ante li 22 januar 1929. In nr 221, nor colaborator A. Kofman (Odessa), exmembre de Ido-Akademio, publica un jolli articul «Esperanto e la dek perdita tribui di Israel», quel in su essentie es un interessant cultur-document e un apologie de Occidental. Regretabilmen li redactor in su polemica ancor ne ha cessat li sarcastic ton personal contra li autor de Occidental. Li inventor del lingue-project Federal, J. Barral (Berre-des-Alpes A.-M., Francia) notifica su adhesion a Novial. In nr 224 sr Dr. Auerbach comunica que li idistes sin equitá reprocha a Prof. Jespersen que il trublat li continuation del movement. Nam seniores Beaufront, Noetzli, Peus etc in li Ido-conferentie Paris 1927 refusat li propositiones del reformistes per declarar que ili va deliberar lor proposes ne ante que li propositores va har presentat un complet sistema: «Prof. Jespersen vell mult preferet publicar solmen criticas pri quelc cardinal punctus, ma li atitude del conservatives ha coactet le presentar les in li cadre de un complet sistema».

E. P.

In li chef-articul in ESPERANTO, nr 340, intitulat «Nia alfabeto pravigita» (= Nor alfabete justificat) Dr. Privat departiente ex li ortografic reforma in Turcia, quel nu ha introductet li latin lítteres, vole persuader que li esperantic ortografie con li chapelisat lítteres es justificat per presc sam significationes in li nov turc alfabete quam in Esperanto. Il lauda li progressivistic turcos e caracterisa li ortografie de angles e frances quam «la plej fušan imageblan». Adplu il scri: «Nor lingue ne vive por un o altri propaganda-periode. It vive e cresce por li tot homanité del futuritá». To visa Occidental. Nu, si li europan popules va un die introducter un tal radical ortografic reforma in su lingues quam li turcos, it va esser natural que anc li lingue international va sequer ti reforma, ma til tande, noi pensa, noi have ancor suficent témpor e prefere ne chocar li publica e destructer li etimologie, do li regularitá e naturalitá. Dr. Privat in li fine asserte que «noi ja ha trapassat ti epoca, quande li question del supersignes esset actual. It nu ja es soluet». Yo concede totalmen con ti opinion, e li adherentes de Occidental nequande ha luctat contra li idé e li application del supersignes in se self. Por exemple it es possibil que con témpore on va vicear li sovente criticat lítteres n', l' per special types, forsan con un comma sub li lítteres, simil al usat in rumanian e litovian lingues. Ma tut altricos es li elimination del duplic pronunciation del littere c, quel ne posse esser eliminat in un etimologicmen clar e regulari e tamen natural e international lingue e it es sive tactic manovre sive ínpossibilitá mover li cerebre, si on ne concede que li desfacilitá del aprension de ti du divers pronunciationes es por li max índotates un demí hor de aprension! Ma «vulgus vult decipi, ergo vivant deceptores!»

Ante quelc témpore Dr. Edmond PRIVAT, li ductor del Esperanto-movement, ha festat li jubilé de 25 annus de activitá por Esperanto quam lingue international. On save que per su persistentie, prudent tactica, su charmant manieres il successat interessar mult institutiones, inter altricos anc li Liga de Nationes por Esperanto, e si li final resultates es relativmen ínsignificant con li enorm devoet activitá de ti chef-pionero, to vermen ne es su culpe, ma ti del ínsuficentie del medie.

E. W.

Heroldo de Esperanto informa su letores que INTERNACIA RADIO-REVUO ha cessat aparir.

A. W.

Necrologos pri Jos. F. Kuhn e H. Sennigallia

Sr Dlouhý comunica me, que li 17 decembre 1928 ha morit nor coidealist sr Jos. F. KHUN instructor in Jičín, Tchecoslovacia, in etá de 59 annus.

Sr Khun esset un fervent e devoet interlinguist del comensa del tchec Esperanto-movement. Ja in 1904 il editet per propri moné un bell ovre «Majstro Jan Hus» con prefacie de Dr Carlo Bourlet. In 1910 il editet su tchec traduction del brochura de Dr. Couturat «Pour la Langue Auxiliaire».

Quam delegate de «Landal societé central del uniones de instructores in Bohemia» in «Internacia ofico por geinstruistaj federacioj», in li unesim session del comité del «Ofico» il pledat in nómine de 8000 organisat tchec instructores por editer un propri propagatori jurnale in Esperanto. Su mandant esset anc inter li 230 societés adherent al «Delegation» til januar 1906.

Il ne esset content con li decision del Delegation pro fonetic considerationes, ma pos mi explication il strax abandonat Esperanto e devenit ne minu fervent idist. Il esset li unesim president del «Cheka federuro dil amiki di la linguo internaciona». In «Linguo Internaciona» 1912 il publicat su tchec traduction del studie de Dr Couturat «La Réforme Justifiée». Por promover li propaganda de Ido inter li tchec instructores il publicat in un calendare de instructores 1913 su traduction de «Kurzer Lehrgang der Weltsprache Ido» de Fr. Schneeberger. In 1920 il adapta a Ido e edite su studie «Magistro Jan Hus».

Durant mult annus il esset membre del «Direktanta Komitato dil Uniono por la L.I.» Interim il sempre contribue a «Linguo Internaciona» e scri articules propagativ por tchec gazettes e prende parte in li sessiones del Komitato dil Cheka Ido-federuro in Praha. Ti federation nominat le in 1923 quam membre honorari.

In li comensa de 1927 pos exchange de opiniones pri Occidental con me il abandonat Ido e devenit fervent occidentalist. Ma tande ja su sanitá ne permisset le laborar por nor afere quam il desirat.

Ma ultra li grand labore por L.I. il laborat in li literatura por li infantes. Il colectet bellissim racontas por infantes in divers lingues e traductet les in tchec. Ancor in SaC 1927, pag. 60 il anuncia li continuation de ti penosi labore.

Sr Khun, un tchec Mezzofanti (il conosset almen 20 lingues europan), va restar in li memorie del tchec interlinguistes quam un devoet mann de aurin cordie.

Jan A. Kajš

Nor coidealist H. SENIGALLIA, confundator e membre de Celia, morit in Marseille li 23 decembre 1928 in etá de 43 annus. Unquande esperantist, il adheret a Ido in li comensa de ti ci movement e quande Occidental aparit, il misset sovent remarcas pri Occidental e finalmen adheret a it. Malgré un grav e long maladie il interessat se sempre pri li progresses de Occidental. Su vidua e su infantes ples accepter nor sentimentes de condolentie.

L. M. de Guesnet

Litteratura

Mi amic Kakut

Mi amic Kakut have tri maritas e il vive con omni tri in plenissim pace e felicie -- tot proxim al arctic zone. Kakut es eskimó de pur sangue, con etá de circa 45 annus, grand de circa 5 pedes e 6 inches, presc tam larg quam long, have un tenebros visage brunat per li sole, enorm osses de guancie e un litt mustache desordinat. Su dentes sembla esser for-limat til gengive, to es causat per que il macha li osses del renn por manjar li medulle. Il es chef del forsan 30 families ex queles consiste li tot population de ti ínfertil region. Quam su cotribanes anc il vive completmen del savagi turbes de rennes.

Su «iglu» e «topek» (cabanes de nive e glacie) contene ínpayabil tresores: un coffre garnit de latune, un perusat fonograf, tri fusiles, instrumentes por carpentar e «last but not least» li vestiment estival de un hom albi, inclusiv de un pare de galoches. E naturalmen su tri féminas, un cose tre precios mem in li arctic zone.

Su marita nr 1, quem il maritat tre yun, have circa su etá, fa un tre negligent impression e memora a un cigana de avansat etá; ma in dom ella reye severmen e controla li inmagasinament del victuales e li perpetual serchada pro sicc branches de salice por li foy. Li infantes de ella ja ha fundat propri families.

Marita nr 2 have circa 30 annus; su infantes lude ancor in li camp, ma ja sin controle. Su sol function es acompaniar Kakut, partú u il ea, in chasse o in viage e cuidar por li tenda e li canes. Extra ti ci activitá ella sembla haver null altri quam fumar su propri pip o ti de un altri e sputar meditante in li foy.

Su marita nr 3 es apen 20 annus. Su sol charge es parturir infantes a Kakut. Ella deve esser sempre bell e pro to ella es sempre adornat. Quande yo videt la, ella hat vestit se con un tot nov dupartit costum de pelle de renn presc blanc tannat. Li pantalones trovat se in alt bottes de cute savagin garnit per rubi flanell-cordelles. Li orle de su hirunde-caud robe esset bordurat de wolverino-pelisse e de un serie de vacui cartuches. In li medie de su larg gilet pectoral de multicolor peliss-garnitura apendet un grand splendid ornament; yo reconosset it quam parte de un crocage por piscar, quel yo ha donat a Kakut in estive passat. Li capilles de ella plectet in du grass salsices, pendet a bass de ambi guancies, e pluri larg anelles cuprin ornat chascun fingre.

Yes, ella aspectet bell, ella anc savet to e persistet esser fotografat tenente elevat ambi manus con li palmes ad avan ye ambi láteres del facie, porque ne mey forsan mancar li anelles in li fotogramma. Kakut esset tre fier pri ella -- in secret naturalmen. Il hat payat por ella 10 blanc-foxes, 2 usat canús, 1 nov fusil e 10 buxes de munition. Un astonant precie!

Quande in passat junio yo intrat in li camp de Kakut yo remarcat, que li familie Kakut ha finit su annual purification vernal; to es fat per transportar se self e li tot havages a un plazze quelc cent metres ad supra o a bass del fluvie. Si 20 homes con adminim tant canes ha hivernat circa 6 o 7 mensus sur un e sam plazze e vorat ta circa 500 rennes e -- deo save -- quant piscs, e forjettat li decadallia chascun die apu lor camp in li profund nive, tande on fa bon changear su logiment in verne, quande li nive desgela; plu bentost plu bon.

Atendente mi visite, omnes esset reunit por salutar me, li tri féminas e quelc orfanes -- nam Kakut have un bon cordie e ama tre mult un grand suita. Kakut self salutat me quam su gast. Su excitation manifestat se in fluvies de sudore, queles fluet a bass del facie al coll.

Li proxim die noi continuat nor via al nord, Kakut sedet apu me e esset li guide. Mi ambi indianos e yo esset un poc derangeat per li sett-semanal viage passat, durant que omni to quo Kakut portat, esset nov.

Kakut regardat mi ambi Cree-indianes quam entes inferior, quáncam il esset tot amabil a ili. Ma il ne videt que il por ili -- secun lor rasse -- rangeat ínmediatmen detra li savages. Joyosmen il fat su parte del labor; vers me il conduit se quam un hósped qui monstra a su gast land e homes. Quande il decovrit que yo havet un libre por noticies, il con plesur pruntat it por esquissar cartes geografic del region circumdant nos, queles il comentat per litt rud dessines, quam p. ex. ti de un renn, de un musco, de salices e de piscs. Lu sol quo il ne savet far, esset representar li relationes de dimensiones; il esset acustomat a un cert scala, e si il devet dessinar 200 milies, il besonat folies e folies de paper, quo esset tre custos.

Quáncam il participat a nor repastes e devorat enorm mult, tamen il credet, que noi damageat li frisc carne per bollir tro mult. Quam omni eskimós del land-partes interior il esset acustomat a carne gelat in hiverne e a carne «tepid» in estive.

Il manjat con plesur oves e conosset chascun insul u li anates in grand quantité deposit lor oves. Li partition de ti captage esset tre simplic, proque noi desirat solmen li frisc oves, durant que il preferet li altris. Por ti scope noi posit les in un caldron con aqua, e Kakut prendet li oves flottant sur li aqua, queles il sempre devorat in rud statu.

Su max remarcabil action esset li maniere parlar con me, regardante li fact que yo posse rememorar solmen 12 eskimó-paroles e il ne conosse plu quam 30 paroles angles, queles omnis il pronuncia sin diferentie con un dur finale. George esset «Joss», willow (salice): «willok», rifle (fusil) «riflek». Il nominat su infantes solmen «me baby», (quáncam mani esset ja adult); pri su patre morit il parlat solmen quam de «me old buck» (mi old buc). Talmen il racontat li historie de un eskimó, qui chassat un renn, cargat it sur li slitt e marchat adhem, quande assaltat le un lup fat ínvalid per un captuore e a qui esset desfacil chassar besties. Li mann mispassuat e cadet, e pos un terribil lucta, li lup captet le al gurgul e strangulat le. Un eskimó observat li tot tragedie de un lontan colline per un telescop. Quande Kakut raportat me ti historie il finli rulat se quam in rabie sur terre, in comensa ululant quam un savagi lup, poy con li cordie-lacerant cria del victime.

Quande pos finition de nor excursion noi retornat in su camp il demandat de su marita nr 1 quam unesim un rennolingue. Adiante il esset visibilmen emovet; yo es fort convictet que il comprendet me quande yo aclamat le: Bon fortun, amic Kakut!

Ex un articul de capitan Thiery Mallet, senior-chef del firma pelisserial Révillon Fréres in «The Atlantic Monthly», Boston.

Trad. Dr. Mell.

Cremation de prince sur Bali

In Ost-India li hollandeses ha abolit li antiqui cruel more del balineses, combuster li viduas del chefes e principes. In li annu 1814 on sacrificat in tal maniere ne minu quam 74 féminas a occasion del morte del raja. Li favoritas havet li tal-nóminat privilegie posser saltar vivi in li crepitant foy. Li concubinas e sclavas esset jettat quam cadavres in li foy pos lor punialation.

In li annu 1847 li dan viator Werner Helms assistet sur li insul Bali li martyrie de tri yun féminas qui talmen sequet lor raja in li morte.

Li cruel ceremonie evenit in li proxim vicinité del admirabil palace del morit chef e plu quam 40000 balineses inclusivmen li féminas prendet parte; omnis regardat ti ci spectacule quam un religiosi festa. Strett apu li palace trovat se un altri splendid edificie, li aurin tegmente de quel esset suportat per alt pilastres de carmin colore. In su centre stat sur un petrin platform, covrit per sable, li grand richmen ornat statue de un leon, li dorsal látere de quel on posset aperter, por acceptar li córpore del principe, qui junt con li statue devet esser dat al flammes. Adjacent al duesim palace esset un grand plazza, circumdat per un mur de quar pedes in altore. Intern de ti ci plazza brulat un colossal foy, quel esset destinat por li tri viduas del chef. Li spectatores colectet se circum ti ci loc de cremation. Un bambú-ponte de 20 pedes de altore, quel esset protectet contra li foy per branches de platane, ductet a supra trans li plazza. In medie del pont trovat se por li tri féminas un micri pavillion, in quel ili posset preparar se por li salta mortal.

Li cadavre del prince, velopat in blanc toale, reposat sur li tabul de un alt, abundantmen decorat turre, quel havet li form de un págode. In li solemni procession de 500 mannes, queles esset acompaniat de dignitarios, prestres, musicantes e numerosi portatores de preciosi dones de sacrificie sammen del manjage, preparat sur argentin e aurin platiles, li cadavre esset portat al plazza de cremation. Detra li grand turre tri plu micri, minu richmen decorat turres sequet in li procession; in chascun esset un del ínfelici yun féminas, li trates de queles tamen desvelat null timore pro li menaciant horribil morte. Per auxilie de un spegul e pectine ili ornat se por li marcha al sacrificie, quel li balineses nómina «bela» i.e. «fidel til morte». Pos to li cadavre del raja esset dat al flammes e numerosi spegules sur li bell mures del crematoria, suportat de colonnes, reflectet li flammeant mar del brulant leon lignin.

Poy sequet li atroci scene, quel esset regardat del spectatores sin li minim horrore. On portat li tri yun féminas in medie del procession tri-vez circum li plazza e pos to on conductet les al ponte, u ili attendet in li pavillion de ponte, til que venit lor vez. Quande ti ci moment hat arrivat, ili eat per tranquil passus al fine del pont, portante tri columbas sur lor manus. Li avies volat ad supra, quande li féminas fat li fatal passu, talmen incorporante li simbol del ánima liberat. Null anxie monstrat se sur li trates del féminas, quande ili, stant sur li fine del ponte -- 20 pedes súper un furiosi mar de flammes, plu fortmen adsofflat per grand quantes de oleo -- omni tri levat lor manus súper li capes. Du de ili regardat unaltru, li silent signal: Tu es pret?

Poy ili saltat in li voraci foy. Li triesim hesitat un moment, ma poy ella sequet al du altris. Null cri escapat lor labies, quande li flammes cludet muient súper ili. Ti ci horribil spectacule semblat causar null emotion inter li spectatores. Solmen li un europan testimon esset rigidat pro terrore e scrit plu tard pri to: «Quo yo videt, es ínobliviabil. It plenat mi cordie con profund mersiositá, apartener a un civilisation quel malgré omni su mancas tamen conosse misericordie e quel plu e plu protecte li féminas contra oppression e cruelitás. Li brites ha exterminat in India li more del sacrificies de hom e sin dúbita li hollandeses interim atinget lu sam anc sur Bali.»

Felicimen on posse afirmar to, li hollandeses ha despermisset li barbaric more del sacrificies de féminas. Ma to es anc li sol mutation, quel ha esset fat che li pomposi interrament de un balinesi principe. Ancor hodie li cremation es un grand eveniment, besonant preparationes de quelc mensus. Ancor hodie on inscena un luxuosi procession funeral, in quel li morto es portat de centes de portatores in un págode -- anc li altri customes conservat se, etsi hodie li yun viduas ne plu seque li raja in li morte: grand pupés de palle, velopat in preciosi vestimentes, simbolisa li féminas, proque tis ci self es impedit del nov mastros del lande, li hollandeses, acompanar lor marito in li ciel de Indra e li campes de etern felicie.

Dr. H. H. Juynboll in «De Indische Gids». + Trad. de Dr. K. Schuppet.

Fa sam quam li postmann!

Esque tu ja pensat ye li quantitá de canes queles li postmann incontra durant su distribution-tur?

Si il vell dever stoppar omnivez quande un de ili aboya detra su talones, il vell nequande posser finir su labor.

Ma il lassa, con índiferentie, li canes clamar lor colere, e il seque su via, sin esser trublat.

Imita le! Tu fat melior hodie quam yer. It es li cause de tant invidie, jalusie e calumnia. Ne honora per un response tis qui aboya detra vor talones.

In céteri tu ne have témpore a perdir por to.

Trad. L. M. G.

Corespondentie

Nor colaborator sr L. M. de Guesnet (Paris) invia nos li sequent opinion expresset e autorisat de Prof. A. MEILLET, professor de linguistica in Collége de France:

«To quo es ja international, deve esser adoptet in li lingue international e it ne deve depender de alcun sentiment personal que on changea o substitue in it alcun altri cose».


Al redaction del jurnale Cosmoglotta, Mauer bei Wien.

Tre estimat seniores.

Ples permisser me mersiar per vor estimat jurnale a omni ti mund-linguistes qui enunciat se al vésper memorativ arangeat de E. de Wahl in ocasion del 10esim anniversarie del morte de mi patre. It es por me doloros, que Reform-Neutral esset sepultet con mi patre, quáncam it ha havet mult adherentes durant su vive. Yo ne es suficent versat in linguistica por laborar e defender Reform-Neutral; anc manca me li tot materiale, pro que yo posset salvar ex li cáos del bolchevistic regime ne mem li mund-linguistic biblioteca e corespondentie tam rich de mi patre. Ma por maner fidel e servir al idé, por quel mi patre laborat tam entusiasticmen, yo adhere al Occidental-movement e peti vos considerar me quam membre e abonnat de Cosmoglotta. Con excellent respecte

Helene Terras-Rosenberger.



Nömme bei Reval, Waldeckerstr. 3, Estonia.

Li letores queles possede li LEXICO DEUTSCH-OCCIDENTAL e desira reciver li apéndice con print-erras e suplementes, mey demandar it de Kosmoglott, Reval, Eha 10, Estonia, e adjunter un respons-cupon o 10 Pf. in german postmarcas por li postal expenses. Ta on posse comendar anc li altri editiones de Kosmoglott, insertet in nr 58, pg. 60.

E. W.



Pro li esquisse fat por li covriment de Cosmoglotta yo ha recivet pluri gratulationes de letores de divers landes. Ne possente mersiar per manu propri a chascun amical scrite yo permisse me far to per li present maniere. Yo considera it quam mi simplic deventie auxiliar a un movement cultural homanitari e joya audir, que li occidentalistes es content pri li dessin.

Alfred Hoerbiger.



Con regret noi deve sempre denove constatar que it es ínpossibil assecurar un regulari admission de Cosmoglotta por multes de nor max interessat letores in RUSSIA. Divers russ coidealistes absolutmen ne recive li revúe, altres solmen sporadic. Mem li missages comendat de membres del Academie Sovietic del Scienties ne es imun contra confiscationes. P. ex. un pacca de jurnales comendat de un professor de Universitá in Leningrad e inviat registrat esset ne inmanuat al destinatario ni retro a nos. Solmen pos tedant reclamationes e revendicationes del austrian posta noi retro-recivet li pacca con stamp in lingue frances «Interdit por admission per li administration postal». Noi ne comprende un tal interdiction por un revúe quel índependent de political tendenties, ínpartialmen es consacrat al difusion de un lingue international destinat por omni popules. O esque li «administration postal» de USSR have li conception, conform al inscritiones sur su marcas e cartes official, que Esperanto have li monopol de un L.I. e que li concurrentie de Occidental es «interdit»? Noi fa ti comunication public, pro que li procedentie del nominat «administration postal» causa nos grand expenses e constant íncomoditás e por que nor russ letores save li motives quande noi deve totalmen cessar nor expedition a USSR.

Adm.


Lettre apert a Professor Paolo Lusana, President del Ido-Akademio

Professor Paolo Lusana + President del Ido-Akademio, + Biella (Italia).

Estimat senior.

Noi remarcat, que senior Noetzli, redactor de «Ido», plena pluri págines del «Ofical Informilo» del Ido-Akademio con crud personal insultas e ofensiv insinuationes contra Senior Moore, Professor Jespersen, Mrs. Morris e altri conosset interlinguistes. -- Li ataccas es tam absurd, fantastic e infantesc, que noi self ne vide necessitá a responder, ma noi desira saver esque un tal metode de interlinguistic discussion e procedentie have li simpatie e approbation de vu, senior Professor, quam presidente, e del altri membres del Ido-Akademio.

Con respectosi salutationes

Occidental-Union + Central Officie

A. Deminger -- E. Pigal

Subventiones al Occidental-Union

Regierungsrat Dr. Mell (Rudolstadt): 25 öS.

O. Calmark-Zlamalyk (Chicago): 30 öS.

H. Dave Morris (New York): 4 doll.

Dr. Karl Schüppel (Parchim): 8,2 RM.

Gerald A. Moore (London): 25 pounds Sterling.

Heinrich Hruby (Wien): 3 öS.

Li Central Officie

Eigentümer, Herausgeber und Verleger: Occidental-Union, Sitz: Mauer bei Wien. Verantwortl. Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing b. Wien. Druck: Milan Nedvídek, Tábor.

Cosmoglotta A 60 (may 1929)

Annu VIII -- Mai 1929 -- Nr. 60 (5)

Contene

  • Antagonist e ... profete
  • Cronica
  • Esperanto contra logica
  • Litteratura
  • Sociologie del film
  • Pisc volant
  • Du episodes
  • Tolstoy
  • Meyerbeer
  • Corespondentie

Antagonist e ... profete

Fritz Mauthner

Durant long témpore yo ha projectet introducter nor amicos in li idés de ti genial filosof, morit ante quelc annus, quel ha luctat con li problemas de lingue in grand ovres, apart del oficial academic doctrinas, e quel esset un heretico de titanic grandore. Ti projecte attraet me tant plu quam Mauthner, intim ínamico del idé de un artificial mundlingue e specialmen del sistemas Volapük-Esperanto, ha expresset un idé quel justmen monstra vers Occidental.

Ma ... comensat ti labore, yo comprende li ínpossibilitá dar a nor letores un complet reproduction, e yo deve restricter me a un prova esquissatri e citates sin bon coherentie. Adplu li manca de un fundamental filosofic studie mey excusar me si yo ha miscomprendet ci e ta ...

Por un superficial studie del idés de Mauthner sufice li litt ovre «Die Sprache» (li lingue), Frankfurt a. M., edit. Rütten & Loening. Ma qui vole studiar le profundmen, deve prender li grand ovres «Kritik der Sprache» (critica del lingue), 3 tomes, Leipzig, edition Felix Meiner, e «Wörterbuch der Filosofie» (lexico del filosofie), sam edition. Ex li unesim litt ovre yo prende li sequent passages.

Yo premisse que Mauthner indentifica lingue e pensada; il asserte que it es ínpossibil pensar sin lingue; e del critica del lingue il perveni a un annihilant critica del homal pensada generalmen.

«... li lingue, justmen pro li ínprecisitá del parol-contures, es un excellent instrument del poesie (arte de parol; ma scientie quam comprension del munde es sempre ínpossibil, proque ya li fin realitá ne es captibil per li rud pinces del lingue ... In li scientie li lingue revela su impotentie; in li poesie it demonstra li potentie de su bellitá ...» Do: li max acri negation del Idistic idés! Secun mi saventie Mauthner ha refusat Ido explicitmen in un articul in «Berliner Tageblatt».

Ma noi va vider que it esset solmen li singul sistemas queles Mauthner refusat e queles provocat su sarcasme per lor risibil e ínnatural experimentes, e que in veritá il esset plu proxim al just comprendet mundlingue, quam il self savet.

Mauthner nómina li popul-lingue li «sensorium commune» (cerebre) de un nation: «inter li socios de un nation, do in li psicologie social, li populari lingue lude un simil rol quam li cerebre in li psicologie individual». (p. 30).

Talmen il arriva al conception de un simil «sensorium communissimum» por li tot homanité. Malgré quelc sceptic remarcas pri li utopic idé de un general fraternal homanité (li modern constitutiones neplu es introductet per teses pri li jures del hom) il ne posse negar li existentie de un unité del civilisation, precipue del nationes de Europa e America, e il concede que li unification de ti nationes «sub» un unic lingue vell esser un action de immens revolutionari grandore. (On deve considerar que ti libre es scrit in li unesim annus de nor secul).

Evidentmen li autor tande ha conosset solmen li sistemas Volapük e Esperanto, queles il ha combattet ye omni occasion, in su libres e in mult articules in jurnales. Ex su argumentes, partmen expresset anc de altris, yo excerpte solmen quelc passages apartmen interessant por nos.

«Un ideal lingue quel vell posser evitar anomalies (ne solmen li grammatic anomalies) es hodie sammen ínpossibil quam in li témpore del episcopo Wilkins, proque li mundecatalog, quel vell esser li fundament de un tal ideal-lingue, ne ha esset composit de nor natur-scienties, e ne posse esser composit nequande ...»

«... por li control vell exister ni un nation ni un complet lexico ...»

«... in li artificial mundlingue li excellent aptitá del national lingue quam instrument del parol-arte vell dever perir fatalmen ...»

Quáncam Mauthner ha videt clarmen li grand progress de Volapük a Esperanto (pag. 38, 40), il refusa energicmen li ultim pro li ínnaturalitá de su construction, e in su polemica il usa quelcvez totalmen ínjust argumentes. It sembla que il ne ha conosset li idés de Lott e Liptay; tamen su meditationes ea in ti direction:

«... inter li civilisat nationes ... malgré national odie e aviditá, malgré religiosi contrastes e etern dangere de guerre, ha nascet quasi un spiritual unitá, quel similea un universalitá de pensada o de lingue. Quam in China existe un commun scritura, leet e pronunciat diversmen del divers tribus ma comprendet absolut egalmen, ... anc ye li mundeconception del civilisat occidental nationes e ti de America existe un comunitá del psichic situation, quel, malgré li diversitá del dialectes o lingues, ha ductet a un internationalitá. Precipue li psichic situation del grand-citeanos de omni nationes es commun sur li dominias de saventie. ... Li ... saventie del homanité ha crescet e ha esset expandet ... per du fenomenes, queles ... strangimen omniloc es nominat per li sam parol «presse»: li printada de libres e li jurnalisme. Li crescentie del du formes del presse ... ha ductet a un novi fenomen, quel ha favet li internationalitá del mentalitá del nationes plu quam alcun artificial mundlingue vell har posset efectuar: li traductet litteratura, li ínfinit masse de traductiones, fluent de un nation al altri ... Li evenimentes in li tot munde, comunicat per li gazettes, producte identic sentimentes e idés in li tot civilisat homanité (il cita li afere Dreyfuss e ti del capitano de Köpenick); ... per li comun possession de inventiones e decovritiones, de conossenties e idés, abstractiones, deos e fetiches, ... per li comun possession de conceptiones, queles es comun quam li chinesi litterat ... ha nascet un commun mentalitá del civilisat homanité; yo posse comprender li expressiones (tipparoles, Schlagworte) de ti ci mundan psichic situation quam elementes de un ocult mundlingue» (pag. 45).

Li max acri antagonist del ancian mundlingue-sistemas esset li clarvident profete del ver mundlingue del futur ...

Dr. Peipers, Köln

Cronica

OCCIDENTAL-ENGLISH VOCABULARY editet de The Ferguson Press, Jeffersonville, 125 E. Chestnut Street, Indiana, U. S. A. It consiste solmen de un micri folie plicat, contenent li max frequent paroles (circa 200) queles ne trova se in angles o adminim ne in li form Occidental. Per ti ci folie, quel es practicalmen adjuntibil a cadernes de Cosmoglotta, por omni hom conossent angles es tre afacilat li comprension de textes in Occidental. Precie: 100 expl. 1,50 doll.; 200 expl. 2,50 doll.; 1000 expl. 10 doll.

A. D.

BAYERISCHE LEHRERZEITUNG, Nürnberg (Germania), nr 8, sub titul «Internationale Sprache» contene un detalliat articul de sr Teodor L. Krebs, preceptor in München. Il descri li historie del problema del unesim projectes til Novial, dá specimenes del lingue-projectes e in fin ocupa se pri li problema del film parlant, quel sin lingue international universal va esser ne imaginabil. Li film-industrie va perdir su significantie mundan, li regiones de vende va diminuer, artistes de landes de micri lingues ne ad-plu posse esser vocat al grand centres del film-production. Li american film-industriales self declara, que angles ne es apt quam universal film-lingue, que mem li angleses va oposir contra presentationes in li idioma american e que li sol solution practic es un lingue international constructet, neutral. Unquande solmen revatores e utopistes ocupat se per tal problemas. On ridet e mocat les. Ma li via del L.I. ducte del utopist al grand-industriale. Li munde va escutar le, e su moné va parlar li fort lingue del persuasion. Ma inter li revator e li financiario sta li pionero -- li instructor. Il un die va esser vocat del munde instructer li junité del popules trovar paroles de comprension anc trans li límites del patria. Li autor dí que li idé self del L.I. es lu primari, li via selectend es secundari. Ma in un adnex al articul poy inviat al redaction del gazette sr Krebs explica que li projectes de L.I. in li ultim annus sempre devenit plu simil a un altri e li finale a ti evolution es Occidental quel pro su ínmediat comprensibilitá por persones con mediocri education strax posse esser usat quam L.I. To es li max grand avantage de Occidental, e li estimation pri quel Occidental joya precipue in circules de erudites, es explicabil per to. Li articul, finient per un alinea in Occidental, es scrit con verve e profund conossentie del cose e noi cordialmen gratula nor nov collaborator. In li present numeró sub rubrica «Corespondentie» noi inserte partes de un lettre de sr Krebs u il descrí qualmen il devenit adherent de Occidental.

ERKENNTNIS UND BEFREIUNG, organ del anarchosocialism, Wien-Klosterneuburg (Austria), 10 marte, recense Cosmoglotta e sublinea li ínmediat comprensibilitá de Occidental simil a Universal de Prof. Molenaar. Li redactor questiona: «Si noi abstrae de nationalistic restriction mental, esque it ne vell esser plu avantageos, uniar se pri li max difuset vivent lingue quam lingue auxiliari, vice constructer nov mund-lingues, queles ne satisfá li scope serchat». -- Si li solution proposit del recensente vell esser tam simplic, it certmen ja vell esser fat. Ti possibilitá existe ja tam long quam li problema del L.I. Esque li causes es rational o ne, to ne have importantie, si it acte se pri constatation de factes. In ultra ne solmen nationalistic considerationes, ma anc li desfacilitá del lingue angles ancor stimula preferer un lingue constructet por relationes international. Inter ti lingues constructet noi proposi Occidental, quel es ínmediatmen comprensibil anc por li anglese. Por un german scientist ne es permisset expresser su pensas in un angles con erras grammatical. Do vice esser condamnat a mutitá international, it es vermen plu just usar Occidental, quel ne have un grand lexico de propri fraseologie a aprender. Mem si in li comensa li angleses in international relationes ancor va usar angles, li usation de Occidental per li altres va esser profitabil anc por li angles: Li angles va comprender Occidental e li german es mult auxiliat per que il ne es coactet usar angles in maniere expressiv ma solmen receptiv. Durant ti concurrentie on ya va constatar, quel lingue va tener se: Occidental o angles. Certmen si noi vole ja nu efortiar introducter Occidental quam li unic mundlingue auxiliari, noi ne va successar. Ma pos que noi va haver li complet lexicos Occidental-national, it ja es témpore proposir Occidental quam lingue permisset in international revúes, corporationes, congresses etc. Tis qui ja usa angles e frances quam lingue international, comprende anc Occidental. Do li acceptation del supra-nominat propose postula de ili null perdition de témpore, quo vell esser necessi pri Esperanto.

RIVISTA DEGLI STENOGRAFI, Firenze (Italia), nr 2, sub recensiones consacra un articul a Cosmoglotta e al Occidental-Union, «quel es un vast organisation universal con membres in omni partes de Europa», ma Occidental ultra to have mult avantages intrinsic contra Esperanto, quel per refusar omni reform, ha causat li aparition de centes de novi projectes.

O. F. S. (Mitteilungen des Ordens freier Seefahrer), Duisburg (Germania), marte, nr 3, reprinta li textus propagativ por Cosmoglotta e Occidental ex li revue «Der Fremdsprachler».

E. P.

Qui senti se destinat destructer illusiones, self acte per illusion.

Paul Mongré.

Esperanto contra logica

Sub titul «Inter ni» (Inter nos) «Sennaciulo» (Anationalist), li organ del max grand Esperanto-Organisation «Sennacieca Asocio Tutmonda» (S. A. T.) (Anational Association Universal) nr 196 publica quelc alineas contra li hiperlogica de Ido, queles have apart valore tactic in li combatte por li L.I. Pro to noi conserva les ci integrimen in Occidental. Ne solmen Idistes ma anc Esperantistes con plesur usa quam cardinal argument agitatori contra Occidental, que it ne es constructet sur li postulationes del logica, ma secun li customes dominant in li lingues natural. Pro to li sequent passus prendet ex li plum del redactor E. Lanty self, sembla nos plu un apologie de Occidental quam de Esperanto.

Red.

Noi omni save quant li idistic interprension impedit li esperantistic movement. Un manuade de desespritos fanaticos arogantmen parlant in li nómine de un pseudoscientie, sovente successat atinger, que homes ja convictet pri li necessitá de un medie de intercomprension universal e pri li vivicapabilitá de un artefat lingue, tamen ne aprendet ni Esperanto, ni Ido.

Nu li idistic movement liquida se. Quelc idistes totalmen abandonat li lucta, altres adheret a un nov project de lingue (i. e. Occidental. Red.), e céteris plu sagi, simplicmen intra li esperantic ranges. (On ne cita li nómine de un tal idist. Noi anc ne conosse mem ne un. Red.)

Li lucta inter Esperanto e Ido durat 21 annus e it finit per complet ruina de Ido.

Ma on vell errar opinente, que li mal influentie de Ido ne plu efecte sur nor movement. In li intern vive de nor lingue on senti ancor li pedant logistica inportat de amatores de Ido. Yo self con repente confesse, que durant quelc témpore yo fortmen esset influet del idistic criticas. Por obedir un semblant logica, noi tro sovent es inclinat far plu pesos nor simplic e flexibil lingue.

Zamenhof tre clarmen ha scrit: «Resonat li cloches in li grand blanc «konstruo» (construction) e mult yun fliccas se monstrat in li jardin ...» (Fabules de Andersen, pg. 56). Ma hodie nor Ido-amatores scri «konstruaj'o» (cose constructet), sub li pretext, que to es plu logic. Possibilmen, ma «konstruitaj'o» (cose quel ha esset constructet) vell contener mem plu logica! ...

Mult simil exemples yo vell posser citar por monstrar, que li semblant logica del idistes e Ido-amatores have mal influentie sur li intern vive de Esperanto.

Un vivent lingue deve obedir li leges del vive. E ti leges have necos comun con logical principies aplicabil solmen a notiones abstract. Li vive obedi li lege de minimal resistentie. Pro to li ordinari hom ínconscientmen sempre have li tendentie usar, por far se comprendet, solmen li minimum de lingual elementes.

It es bon conosset, que scientistes ne parla li sam lingue quam ordinari homes. Quo es necessi in sciential ovres, to aspecte pedantic in li quotidian usa de nor lingue.

Li idistic misinterprension ha fat fiasco. Resta nos totalmen liberar nos del pedant idisme, quel insinuat se in nor ranges ...

E. L.

Litteratura

Sociologie del film

On va atinger un clar conception de ti strangi entitá: film, si on considera li problema, dat per li aparition del mobil image ne tant de vispunctu estetic quant societari-sociologic. Nor question relatent li tema film-cinema do va esser: Quel efect spiritual-societal sur li hodial homanité es dat med li fact, que omni die milles del film-«dramas», -- un specie quel ne lassa definir se precismen secun null homan o artistic maniere -- es versat sur li contemporanes in li noct-nigri cameras del cinema-teatres? Si intot on crede ye un effect de alcun public effortie changeant li societé -- e on vell esser un mal nihilist, si on ne vell creder it -- tande noi va dever atribuer un gravissim influentie sur li europan psichic vive a un talmen insistent, semanalmen repetit impressionament. Li intrada del film in li serie del organisationes masse-suggestiv noi posse posir in li témpore depos li guerre; que antey it ne possedet quelcunc propagandistic qualitá, seque del fact, que it apen esset utilisat in li mundguerre quam medie de mutual instigation del popules.

Por averar anc in li film li innascet al hom impuls de voler definir: Noi sta avan un temporalmen defluent producte, quel have comun con li drama li sequentie de situationes de action -- sin posseder li possibilitá del parol —, quel have comun con li dansepantomime li defluentie del movement, e tamen deve renunciar ye un congruent musica; nam li tal-nominat film-musica -- ples atenter -- es presc sempre un acompaniment conglutinat «post festum», e in fine li film self anc sin it quam totalité es rond e pret. Ma un film-producte derulant sin musica effecte quam un fantom, e it es un argument por li profund problematism del «film-drama», que mem li max miserabil piano-ludache posse auxiliar su effect. Si on concede, pri que null invention es pensabil sin un temporal sense quel evoca it, tande li teorema es applicabil in alt gradu al film, quel per li max rafinat optic medies subtene li tendentie actual atinger un augmentat masse-sentiment. Desde li annu 1914 noi vide un tendentie del movement del homanité efectiv sub divers mascas, laborant con secur instincte ad gruppar plu fortmen li hom quam societari-social unité -- al far sentibil al singul ente li ligationes del societé anc til in su privat vive. Ca ti societal tendentie presenta se quam nationalisme, quam radical socialism o forsan in li ideologic tintura del nov Viennes individual psicologie (Alfr. Adler), sempre on posse sentir li penada del témpore atinger un maximum de social adaptation e destillar alquicos quasi psichic-spiritual nominator general por genie e spicero.

Ni mem li presse omnidial posse effecter ye li psichic capabilitá de representation de su letores tam decisiv, tam til in li profundesses de ínreconosset desires, quam li cinema, quam li drama-filmes laborant med un definit e calculabil númere de societal situationes. Qui vole esser orientat pri li imagine del desires del micri gente, ti ne mey regardar in li mediborgesi dial gazettes, ma mey frequentar li cinema-teatres del suburbes: necú quam ta es tam preferet filmes del grand societé, queles monstra li industrie-capitanes con cesaric regarde marchant sur spess tapisses -- necú on senti li ascension de alcun prettietta in li atmosfere del clubfotel talmen essent poetic justicie e completion de desires.

Li cinema, i. e. li filmdrama del presente es un instrument, quel labora pri li psichic fundamentes del futuri hom unitari. On ne posse adducter ci al comparation li teatre: Li parol, quel posse cader in li cerebres in tre divers manieres, crea diferentiation, postula continuation del spiritual construction, effecte sur un linguistic sense de form -- li mobil image effecte genericmen e ne perde nequande anc in li filmic lude un cert generalisant eficientie placatic. On mey solmen representar se, quel rapid possibilitás de spiritual reconstruction de un tot popul li russ soviet-governament tene in su manus per li film: Un totalmen ínmiscomprensibil e fort ideologie parla ex «Potemkin», li «Matre» o «Lette e Sofa», un ideologie quel tam rapid e ínpermediat posse parlar al popul solmen in li traduction per filmtipes. Li lector de libres resta un isolat singulon; li film-visitator presc sempre succumbe a un ínperceptibil suggestion de masses.

On mey pensar solmen al semanal revúes del film-societés. Esque li official e demí-oficial evenimentes de nor public vive ne es ja posit ínvoluntarimen in relation al film-operator, quel fixa li procedenties por li micri gente in li cinema. Ci noi posse considerar ex distint proximitá ti fantomic reciprocitá inter li vag desires del anonimic spectator e li arangement del vive del societé.

Ne existe probabilmen un plu bell image del embarasse, con quel nor témpor contrasta a cert economic-politic problemas, quam li conosset film-monstru «Metropolis» in quel ex politic sauces del presente es mixtet un salate, quel ne vell dever esser apt a un intact stomac, qual tamen sembla ne havet mal sequenties che li grand «curvi», li publica. Li des-rassic tendentie al massivitá quel caracterisa nor témpore, e quel ja ha anunciat se ye li comensa del secul in li epic ovre del in su maniere grand Zola, hodie ha decidet sin contradition li linea de production del film. Ne ínpunitmen on ha inculcat al homanité li profund respect ante li grand númere; it ha comprendet li signe tre bon e tene li partie del plu grand filmbataliones egal ca ili es commandat per Otto Gebühr -- Fridericus o per Dieudonné -- Napoleon. On deve har travivet li total fiasco de un del max magnific german filmes -- yo parla pri «Hintertreppe» (detra-scaliere) de Feßner (manuscrite: Karl Mayer) -- por sentir que li clar representation de moviment, ci dat tam bell e ritmic precis, li nobil joya ye li evolution de pantomimic movet córpores, (li film curret sin film-titules) quel ti film mediat, que to absolut ne sufice por un success che li publica, si in it ne es contenet li possibilitá de un masse-traviventie. Romantica de ascension, politic collectiv-movimentes e un humor movimental quel permisse al plu habil, plu malin victer li plu fort, e ancor li tot inventare del borges-sentimental roman amoros -- ultra to ne va exister mult plu filmsituationes, queles posse esser secur pri su publica. Nietzsche vell haver su joya de observator, si il vell har reconosset in li filmic detalie ti «ressentiment» del homes, qui fatalmen deve preferer li índirect atacca al direct. Ta in «Potemkin» li «pincenez» del submerset medico naval treme quelc secundes in li taclage, u it restat pender, ta -- quasi per hasard -- un yelm veni sub li pedes del marchantes (in li «Texteros») e es aplastat -- in ambi casus li micri hom in li cinema joya pri su capabilitá percepter li profund sense de ti detalie preparat por il. Anc in li comunmen acquisitet capabilitá, li detalliat psicologic observation, prepara se li elementes de un futuri «masse hom» educat per li sam optic modelle. Ti constatation ne vole dir ne-cos contra li artistic caractere del citat filmes, queles in su génere es excellent.

It es comprensibil, que nor témpor, quel quam veritabil témpore de stil-mutation anc sufre ye superestimation de lu mimic, es tro precipitat con li predicate «producte de filmarte». Si li parol «arte» ne deve esser sacrificat a un mutation del conception, ma conserva su sense, tande sub ti parol on posse comprender solmen li coercition al form, al organic modellation.

Mem li maximal-production del corporic-pantomimic dansa (p. ex. li balett de Diagilev o in Germania li experimentes de Mary Wigman) sempre fa solmen impression de artistic pre-form del grand drama; e tamen ti ci es acquisitet un alt perfection del córpore per medie de intensiv concentration e ínfatigabil corporal «training». Qualmen ta li film vell posser decisivmen aproximar se al ver essentie del drama, quel monstra se solmen in li parol? Qual inrudation ad-in lu plebeic-palpabil del deliciosi comedie borges de Sternheim «Li Pantalon» a un súper-accentuat film-fars! Ye to noi denove choca nos con li problema del tip, quem li film advere posse dessinar plu clar quam omni brochuras e folietones. Un futur cronist de nor dies va trovar in li filmarchives li essential social tipes de nor témpore ínmiscomprensibilmen juntet.

Noi lee, que li press-magnate Hugenberg che li electiones ha inviat un tot parc de cinema-automobiles; li adversarios anc ne restat ocios sur li toale, e it ne esset necessi esser un profete por saver quel simplification del types on vell incontrar in li superpuntat dessin del politic adversario. Li foliette, li brochura -- to omnicos esset sempre ancor differentiat, to operat con conceptiones e ne sufficent fat marchar li imagination! Ve! si un guerre mundan vell exploder inter du film-popules!

Ma noi ne vole parlar mal e moralisante pri li film; it have anc su merites quam social fenomen. Egalmen in Magdeburg quam in Orléans it fa li cerebres líber por un nascent plu grand europan unité, e ti disciplinant e simplificant tipisation del brolliant populclasses, quel secun Nietzsche es un avantage del democratie -- ti tipisation trova in li film un psichic medie de admirabil precision.

Qui ha videt p. ex. li film «Berlin» de Walter Ruttmann, ti save que ci un tot cité ha presentat se, quasi opticmen ha penetrat in su propri conscientie. Ancor un socialisant avantage del film: it aproxima al conscientie del hom processes de evolution, renovationes del societal vive, queles null libre vell har atinget. In li memorabilies del frances ambassador in Petroburg, Paléologue, es racontat pri un episcop quel plende al imperatressa pri li impression productet per li cinema sur li mushiks: «Lor imagination inflamma se, ili perde li rason». On ne mey comprender ti citate quam moralisant; ma sam grav quam li exploration, ca ti ci o ti ta regissor da bon excisiones, o ca li film «Meistersinger» (mastre-cantatores) deshonora Wagner, sam grav sembla me un reflexion pri to, que sub li dominie de un film-súper-alimentation cresce un generation, quel ye optic stimules, ye situationes e tipes, queles le es proxim del cinema, in totalmen altri maniere reacte, anc in li omnidial vive es determinat per ili, quam jamá un generation ante it.

It vell esser Don-Quijoteríe, in alcun maniere assaltar contra li film; lass nos observar ante altricos su resultates in li societal-sociologic sfere, lass nos esser desfident ta, u on anuncia nos li supleation del lingual e dramatic art-producte per li film e lass nos ne reacter córam chascun habilmen ciset image-pantomime con ti solemni seriositá quel vell convener nos forsan ante Faust.

Eugen Gürster

Trad. Jul. Prorók.

Pisc volant

Li pisc volant, «Dactilopterus volitans», un die visitat li piscs vivent in li profund-mar. Quam on save, ili es ti specie de piscs, li visori organes de queles plu e plu deveni rudimentari, pro que ti piscs plu e plu adapta se al obscuritá del profund-mar, e pro to ne plu besona organes visori.

Nor dactiloptero esset un poc babillaci e il volet racontar a su morni, ne tre agil cusines alquo pri li superior regiones, in queles il self es vivent; il volet rapportar les quelc-cos de su max recent experienties. Nam, talmen il pensat, ti ci car gentes ya tam rarmen audi alquo pri li coses existent súper ili.

«Certmen vu save que existe aer, atmosferic aer?» il comensat tranquilmen.

«Aer? Atmosferic aer? Ne audit jamá!» murmurat li reunit habitantes del marfund. «Evidentmen to es li max recent bluff del regiones superior!».

«Ma yo di vos: aer existe, yo self ja ha volat in it! On ne vide it, on ne audi it, on ne gusta it, ma it existe! Vu posse creder me to!»

«Nu, e quo ad-plu?» murmurat enoyatmen li sapientes del profund-mar.

«Si on posse emerser ex li aqua, quam yo fa, tande on perveni in li splendidmen levi, limpid e tendri element, quel es nominat aer! E poy li scene deveni ancor plu fabulesc: on vide un immens ciel vultat, e in ti ciel brillia un gigantic glob con un tant intensiv splendore, que it es ínpossibil regardar a it! Ti ci glob on nomina li sole!»

«Tu es un grand poet!» dit un del piscs del mar-fund. «On have un desagreabil sentiment quande tu comensa narrar tui fantasies!»

«Fantasteríe es alquicos, ma ancor ne poetica!» adjuntet un altri pisc quel esset un criticastro e havet un temperament biliosi.

Quelc piscs comensat trovar li afere amusant. Nam li micri dactiloptero racontat quelc-cos nov, advere.

«Aer, ciel, sole ... tre interessant! Il mey continuar fabular!» circa talmen ili pensat inflammante lor pipes.

«Quande li nocte veni, tande eveni un magic mutation del scene!» continuat li pisc del regiones superior. «Li sole poc a poc desapari e submerse ultra li bord del mar, e nu apari un nov bul lucent quel emisse un nov, argentin splendore e versa it sur li undes del mar. To es li lune! E circum li lune, tam lontan quam posse vider li ocul, scintillea e brillia ínnumerabil punctus luminosi ... plu grand, plu micri punctus blanc e colorosi! To es li stelles!»

Li reunit marfund-piscs nu ja hat devenit tam gay que ili clamat «Bravo!», ma con ironie.

«Lune, stelles ... grandios! Índisputabil. Ma quo eveni, tu car yuno, si noi ne crede li tot raconta? Qualmen tu posse pruvar it?» questionat un pisc, li discipline de quel esset li logica.

«Vu deve ascender al superficie e tande vu deve anc elevar vos súper li nivelle del mar ... e poy vu va posser vider omnicos: aer, ciel, sole, lune e stelles!»

«Solmen ti coses existe queles es pruvabil!» dit un old professor del profund mar, quel esset un genie in matematica. «Un cos quel nequi posse pruvar me in li sfere in quel yo vive, es por me nonsens! Basta!»

Un gruppe de per-sapient piscs aprobat clinante lor capes.

«In céteri», addit un yun pisc, quem li altris considerat quam un talent pro esser insolent, «in céteri, noi ja havet che nos pluri gastes ex li tal-nominat regiones superior, e noi es un poc versat anc in litteratura, ma tal mithes ancor nequi ha volet far nos creder, exceptet tu estimatissimo!»

«Yo solmen posse repetir», dit li pisc volant, «yo ne poetisa, yo raporta pri factes! Si vu tende elevar vos ex vor profundesse up al plu clar sferes, tande vu va haver un presentiment de to quo yo comunicat! Vu va posser constatar que aer e ciel, sole, lune e stelles reflecte se in li aqua ... e talmen vu va esser capabil almen presentir to quo por me devenit certitá per propri vision!»

«On ne posse prender ti ci mann quam serios!» chuchotat un medico aquatic, «Patologie!» Diagnose: «Paranoia mistica!»

«Lass le svimmar for!» un altri opinet. «Ti ci naiv novicio vole monstrar un nov luce a nos, emerit chefes del scientie del profund mar! Luce solari! Haha!»

E il apertet su bocc ridente ex plen cordie e agitat gaymen su pinn de caude.

«Quande yo audi pri li superior regiones, yo strax clude li ocules!» interclamat un pisc con bon humor. «Yo prefere esser totalmen ciec quam haver tal visiones!»

E li reunion, quel evidentmen ja hat suficent amusat se, expresset su mersí al pisc volant pro li raport adver interessant pri aer, ciel, sole, lune e stelles, e ili preparat se por supear.

«Nu, noi vole un poc regardar te!» dit in fine un yun espriton profundmarin. «Tu ya have pinnes quam noi, tu have ocules quam noi, have un figura quam noi, tu vive in aqua quam noi e spira per branchies quam noi! Ergo, tu es un pisc! O esque forsan tu ne es un tal? E nu, tu quam pisc genuin vole parlar a piscs genuin pri coses superpiscan?»

«Yes, yo es un pisc,» replicat li dactiloptero, «yo es un pisc, ma yo es un pisc volant! Yo posse elevar me súper aqua e spectar li ciel con omni su stelles. Yo posse respirar li aer e volar tra it. Adver ne durant long témpore, e ne sempre ... ma sat long témpore e sat sovent por posser experir: it existe aer, it existe li miracules cielesc!»

E, desirante «Bon vésper», il svimmat for.

E li gentes del profund mar intermurmurat con plesur: «Mersí a Deo, que noi denov es inter nos in nor comfortabil profundess e posse viver gay e quiet! Ta in supra, li vive sembla esser vermen horribil! Un foll rasse! Ínsuportabil!»

E ili comensat lor supé.

Ma li dactiloptero stirat vers li superficie del mar por associar se a su fratres e sestras, queles ne posse suppresser li impuls elevar se súper li aqua, súper ti element, quel tene captet omni altri piscs, e il pensat: «It es desfacil converter li inhabitantes del profund mar al crede pri li magnificenties del ciel! Ma ti ci magnificenties existe anc si on ne crede les!»

Max Hayek

Trad. A. Deminger.

Du episodes

Tolstoy

A Yasnaya Pol'ana venit mult forenes. Alquande ha venit un rich americano in li societé de su amics. Ili desirat almen vider li celebri mann e promisset ne trublar le ni per un parol. On ha permisset les ear préter li balcon, u li malad Tolstoy reposat. Li societé movet se lentmen e silentiosmen quam préter un statue de buddhistic deitá. Solmen un dama ne posset retener se e hante haltat por un moment, ha clamat: «Leo Tolstoy, Leo Tolstoy, omni vor nobli libres ha profundmen penetrat mi vive, ma max mult yo aprendet de vor libre ...» Ci li dama absolutmen ne posset rememorar, quel libre. Li malad poet clinat se súper li balustrade de balcon e con ridetta auxilia la: «Mort ánimes?» «Yes, yes», responde li dama. «Ma ti libre es de Gogol, ne de me», respondet Tolstoy.

Meyerbeer

Al music-compositor Meyerbeer venit un cantatressa, anteyan dansera, por que il mey dar su judicament pri su cantatori productiones. Meyerbeer demandat la cantar e dansar alquicos. Quande ella ha finit su production, Meyerbeer tacet. «Esque yo posse petir pri vor critica?» «Si vu ordona, yes. Quam un dansera vu ne canta mal, ma quam un cantatressa vu dansa tre bon».

Trad. J. A. Kajš.

Corespondentie

Tre estimat senior Pigal. Per sam posta yo invía vos li nr 8 de «Bayerische Lehrerzeitung», in quel trova se un articul de me pri li problema de L.I.footnote:[Vide alinea 2 sub «Cronica» in li present numeró. Red.] Ma ante que vu lee it, forsan va esser bon saver que it esset scrit in autune del annu passat quande yo stat sub impression del XX. Esperanto-Congress in Antwerpen. Occidental esset me conosset solmen superficial. Ma yo nequande esset vermen content per Esperanto; támen yo trovat it max scop-conform interessar mi colegos pri li idé de un L.I. in general e pri Esperanto in special (Esperanto tande ancor semblat me li realisation del idé). Interim, ante li crist-festa 1928, yo captet saventie pri Occidental, comensat aquisiter it per letura, strax intelectet su grand superioritá e abonnat Cosmoglotta. Pos har leet li annu-collectiones anterior, yo durant quelc semanes devenit de un Esperantist eternmen íncontent un adherent convictet de Occidental. Desde que yo conosse Cosmoglotta, yo finalmen save judicar justmen li tot movement de L.I. Li via natural de Occidental apare me li rect. Comprensibilmen yo devet relaborar li articul, conform al superior intellectiones. Yo do fat to e scrit totalmen in li sense de Occidental. Regretabilmen poc dies poy it ja aparit in li form original e havet solmen un extract del nov quam adnex. -- Bon prosper al Occidental-movement.

Sincermen vor devoet

Teodor L. Krebs.

München, Germaniastr. 7/3.

Al Redaction de Cosmoglotta, Mauer bei Wien.

Ples permisser me expresser mi opinion pri Occidental. Yo ha esset Idist desde annu 1914, ma yo deve confesser que malgré mi eforties aprender perfectmen ti «logikoza linguo», yo támen nequande ha atinget li scope de mi desires. To es mi experienties pri li famosi facilitá de Ido. Pos que Occidental ha apertet mi ocules, yo nu vide clarmen que li pensa pri constructer un logic lingue sempre va esser un van pena -- quasi un reconstruction del turre de Babel -- ja de comensa necessimen predestinat a ruina total. Qui ha dat al chefes del Idistes e Esperantistes li jure a mutar li international paroles? It sembla me que ne Ido ni Esperanto vell haver li jure nominar se «Lingues International»; in omni casu ne pos li aparition de Occidental -- li lingue del international paroles. Noi, qui parla Occidental, deve nequande dir «nor lingue», nam noi ne possede to in sam maniere quam li Idistes e Esperantistes possede su special sistemas. Ma, in contrari, noi sempre have li jure dir «li mundlingue Occidental». Occidental deve evoluer se al maximum de possibil internationalitá e tal expressiones quam «nor sistema», «nor lingue» etc va haver un suggestiv effecte al evolution natural de Occidental. Egoisme es li via al fanatisme. Savente de experientie que un parol frequent repetit va haver influentie suggestiv a nor pensas e sentimentes, noi sempre deve gardar nos a far de Occidental un personal afere, nam un lingue international es, e deve esser, un ínpersonal affere, ne corespondent al special guste de quelc homes, ma es un cose vital por omni homes. Quande li beson de un medie de intercommunication lingual va far sentir se plu general quam til nu -- tande va victoriar Occidental. Proquó just Occidental? Li response es li sequent: 1. Proque li construction de Occidental ne fortia li homes parlar contra su customes. 2. Proque Occidental es li max facil comprensibil lingue del munde. 3. Proque Occidental possede li max natural e simplificat grammatica. 4. Proque Occidental es li unic del lingues artificial quel possede musicalic avantages natural. 5. Proque Occidental es international. 6. Proque Occidental satisfá li postulationes de un lingue international. -- On dit que angles forsan va devenir «mundlingue» pro su vast difusion ma yo ne crede que noi besona timer to. It támen posse esser possibil que Esperanto o angles durant un curt témpore va satisfar li unesim besones del homes ma solmen Occidental posse contentar les. Quo concerne nos, noi deve sempre per patient labor por li sublim idé lentimen progresser vers li scope, li perfection de Occidental secun li directives de nor colaboratores conservativ e ne abrupter li marcha ante quam Occidental ha prendet plazza secun su jure de existentie natural inter li nationes. Yo regarda Occidental quam li final solution del problema lingual auxiliari e yo ne va negliger directer li attention del norvegianes a ti bell e bonsonant lingue del futur.

Con alt-estimation vor devoet

E. W. Hjelm.

Folkvang, Id pr. Halden, Norvegia.

Con plesur noi printat li precedent lettre con su meditand consilies. Sr Hjelm per bon motives proscrí li nomination «nor lingue». Secun nor conception li rectissim apposition por Occidental es: lingue international, pro que Occidental per su structura es li lingue international «kat exochen» por li tot munde quel prende parte in li civilisation occidental. Noi hodie ne save esque Occidental va devenir «mundlingue» ante angles. Noi espera e labora por to. Si ti scope es aquisitet, li nómine «lingue auxiliari» es tre modest. Do ancor ne es previsibil esque it va devenir li primari lingue o secundari. Ma con equitá noi posse dir in omni casu: Occidental, li lingue international.

E. P.

INTERNATIONAL OCCIDENTAL-CONFERENTIE. In su ultim reunion, li comité del S. A. P. O. decidet arangear li conferentie in Bern ancor ne ho-annu por haver suficent témpore por li propaganda e preparationes. Li termine del conferentie va esser communicat plu tard.

Rectification. In li rapport nr 59, pag. 73 linea 21 ha insinuat se un erra: Ing. R. Hartmann es possessor del tecnic-scientic officie por traductiones quel labora por li tot industrie austrian.

Red.

Eigentümer, Herausgeber und Verleger: Occidental-Union, Sitz: Mauer bei Wien. Verantwortl. Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing b. Wien. Druck: Milan Nedvídek, Tábor.

Cosmoglotta A 61 (jun 1929)

Annu VIII -- Junio 1929 -- Nr. 61 (6)

Contene

  • Naturalitá e regularitá (Edgar de Wahl)
  • Teorie e realitá (Engelbert Pigal)
  • Question de corectitá in un L.I. (J. Honti)
  • Cronica
  • Lingue maltes (Prof. Augustin Levanzin)
  • Litteratura
  • Contrabandistes (Th. M. Dostoyevski, trad. Edgar de Wahl)
  • Colonnes resonant (Marie Luise Becker, trad. Dr. K. Schüppel)
  • Du epigrammas (Karel Havliček Borovský, trad. Jaroslav Podobský)
  • Miscellanies
  • Pri quo on ride (trad. Janotta)
  • Fonofilm (trad. Dr. Aschwanden)

Naturalitá e regularitá

de E. de Wahl

Chascun lingue artificial possede un talon de Achilles. It es, que chascun person quel prende conossentie ye it, posse judicar se competent por indicar un grand númere de mancas e proposir corecturas e changes queles secun li opinion del nov interessat deve esser reformat e corectet. Lu comic es nu to, que ti propositiones in multissim casus sta in contradiction a altri propositiones de altri persones. E mem si li majorité concorda in su postulationes, to ancor ne es pruva que ti postulationes es just. Li max bon exemple por to es li postulationes enunciat in su témpore per li «American Philosophical Society», i. e. per un scientific association de unesim rang e signification. Hodie omnes va rider pri ti enunciation, tam fantastic e infantesc it sembla nos.

Li imaginationes e postulationes del publica advere ha mutat se, ma in essentie ili es sam fals e ínpossibil quam ti del American Philosophical Society in li témpore de Volapük. To veni precipue de to que li criticos e reformatores imagina, que un lingue international artificial nasce o deve nascer talmen que on prende li max expandet international paroles, o radicas e sufixes, constructe un apt regulari grammatica e poy completa li mancant partie per paroles prendet secun un principie de majorité ex li max usat lingues angles, frances, german, hispan, italian, etc.

Un tal conception es un erra. Advere just in ti maniere ha nascet presc omni fallit lingue-projectes. Un lingue, sive natural, sive artificialmen creat, ne es un conglomerat de íncoherent paroles o radicas, ma un unitari totalité, anc si it incorpora un grandissim proportion de extran elementes. Chascun lingue possede su lege intern, vivent forsan ínconscientmen ma fort in li nation quel parla li lingue, mem si ti nation consiste solmen de quelc poc individues, p. ex. che un extintent popul. Ne li quantité del parlantes, ma li intern unitari spiritual congenialitá es to quo constitue li lingue, su leges e su spíritu. E che favorabil conditiones un lingue vell posser renascer de un sol familie in anteyan fortie e vigore.

Alquicos simil evente che li creation de un artificial lingue. Li spíritu del unesim adeptes expande se e li lingue comensa viver. Ma to es possibil solmen tande, si ti spíritu del lingue es fort, clar, autonom, harmonic in se self. Por li fort e vivent expansion de un artificial lingue nu es necessi, que li nov membres del comunité lingual, just quam li infantes in un popul, mey assimilar se max perfectmen ti intern spíritu del lingue quel sempre es unitari.

Quant unitari es un tal spiritu in un vivent fort lingue, noi posse vider just in li lingue angles, quel ha incorporat se 120% foren paroles, e támen conservat su propri homogen stil e spíritu, nam omni foren latin e frances partes es assimilat in quasi complet form al anglosaxonic fundament per un total re-forjament in li bocca del parlantes, u natión deveni néishn, factura -- fíchör, diamánt -- dáimnd, etc., etc. Li conservat presc sempre historic ortografie ne mey fraudar nos!

Ne li extranes ha corectet li lingue anglesi per lor paroles, ma li genuin angleses ha corectet li intrat forenes secun lor propri leges e spíritu. On posse exterminar un lingue per debilisar e anihilar su spíritu intern, ma on ne posse corecter it, si it es un homogen entitá.

Li historie del lingue international monstra nos, que omni provas reformar Esperanto, quel hat devenit un quasi vivent lingue, ha fallit. E Esperanto ne esset mem e ancor nu ne es totalmen homogen e autonom.

Voler corecter un lingue, sovente significa que on ancor ne ha completmen intrat in su spíritu.

Quel es do li spíritu de Occidental!

Li max principal qualitás de nor lingue es, que Occidental es inter-national, autonom, clar, transparent e regulari, modern e vivent.

International ne significa que it es un conglomerate de paroles electet secun un principie de majorité, quam Idiom Neutral o Ido. It significa que per su form it sta inter li national lingues, talmen que su distantie al national lingues es minu grand quam ti inter ili self. It es quasi median inter ili, quasi mediator.

Quam autonom it have su propri ortografie e fonetica, a quel it adapta omni su paroles e formes, su expressiones e frases.

Occidental es clar e transparent per li regularitá de su structura, por responder al postulationes del intelectu, del facilitá necessi ne solmen por erudit latinistes e romanes ma por omni persones stant in relationes international.

It es modern, to es: evoluet in li sense quel monstra nos nor grand lingues e lor populari dialectes, anc si che ili es remarcat solmen rudimentes de tal evolution. It es modern in su tendentie a brevitá e fluentie. It es modern per su parol-formation, per li elimination de pesant scientic mortallia, per su analitisme in grammatica. It ne es latin, to ne mey obliviar latinistes. Latin es un mort pre-avo de Occidental.

It es vivicapabil, vivent, organicmen evoluet e ne mecanic mixtura, it es un individualité e ne un mosaica, u on posse compensar un pezze per quelcunc altri.

Un tal ente on ne posse «corecter» o «reformar» secun li gustas del divers criticantes e pedantes. On posse solmen plu e plu adaptar e polir ti elementes queles ancor ne ha totalmen assimilat se al caractere e spíritu de ti vivent lingue occidental. Li letores de nor jurnal queles ha sequet li evolution de nor lingue, ha posset constatar un tal lent e caut, ma secur evolution in divers adaptationes, queles yo ci ne posse tractar plu detalliat. Naturalmen ci ne have null valore li hodie tam venerat majorité de postulantes. It es un fantom, que in questiones de scientie, arte e tecnica li majorité, e specialmen li majorité minu versat, vell posser crear alquicos valoros. Just lu contrari es ver. Li majorité presc sempre es in erra, e ne posse crear necos, quam to monstra nos li historie del homan progress in chascun su págine. On mey monstrar me un catedrale, un simfonie, un machine composit o constructet per un comission mem del max eminent specialistes!

Li reformativ tendenties de pluri ex-idistes sembla nu crescer, e tornar in un via quel deflanca del primari direction.

It es comprensibil que mult anteyan idistes inter nor samideanos, liberat de lor procrustic fantom del logica e li productet per it artificial formes, nu jetta se in li altri extrem, ne vole vider ni regularitá ni logica, ma vide solmen li pret formes anglo-frances e latin, e vole sacrificar a ti «naturalitá» li regulari cristallin structura e inter-national e autonom spíritu de Occidental. In sam témpor doct latinistes vole incombrar li lingue per pesant mort latinismes.

Li scope de tal eforties sembla esser un mosaica inter Mundolingue de Lott con Latino sine Flexione de Peano.

Ci on posse solmen dir: A qui plese li spíritu e anim de Occidental, ti mey per afectionat studies penar plu e plu completmen assimilar se ti spíritu e tande comensar un constructiv labor in li evolution de Occidental in su propri stil.

Ma a qui ti spíritu de Occidental ne plese, mey far quam Prof. Jespersen e constructer un altri plu bon lingue secun su propri spíritu; to es «fair play». Ci yo támen deve ancor un vez indicar, que un solmen «reformat Occidental» ne posse haver un altri fate quam ja li 50 reformat «Esperantos». Tande es necessi ja alquicos nov e original, quam Novial, Medial o Etem. Li grecos anc ne corectet li arte de Egiptia, ni Persia, ili creat su propri hellenic arte, quel ancor hodie delecta nos.

Ples sequer bon exemples.

Teorie e realitá

de E. Pigal

On sovente cita Occidental inter li natural sistemas de L.I., contra que Esperanto etc apartene, on di, al artificial projectes. Ti classification ne es totalmen just, specialmen ne in li hodial stadie de nor movement, quande li idé del naturalism ha inradicat se in li capes del mundlinguistes non-esperantistic.

Li adherentes p. ex. de Volapük, Esperanto e Ido ha considerat quam lingue apt por international comunicationes solmen un tal quel ante omnicos es tre regulari e logical.

Ma quam li protagonistes del naturalistic sistemas mult vezes ha monstrat (vide anc «Exceptiones e li vive» de J. Prorók, nr 43) un lingue artificial deveni un lingue vivent quande it intra in usation, e tande it es submisset anc a su leges. Ma in li vive dicta ne rigid regules de abstract logica, ma li biologic leges: custom, analogie, psicologie etc.

To es factes, trivialismes, conosset nu a omni occidentalistes. Ma quam ja sr de Wahl dit, just li ex-idistes nu tendentia mem al extrem del naturalisme, e il opine que un tal evolution ne es recomendabil in li témpore quande li lingue ancor ne es acceptat e usat de grand circules. Li publico ancor hodie tre sovente e spontanmen identifica li idé del mundlingue con absolut regularitá. It es ya possibil que forsan pro to li sistema de Julius Lott, quel esset tre natural (con li detriment de regularitá), presc ne ha trovat adherentes. Inter omni projectes, Occidental es li sol quel in altissim gradu ha penat satisfar li amalgamation del du quasi contradictori postulates: regularitá e naturalitá. To es anc li cause pro quel Occidental, malgré li max desfacil conditiones exterior, successat crear un propri movement.

Durant li unesim témpore de Occidental nor tache esset defender li idé del naturalisme contra li extrem artificialism del propagat sistemas.

In fact li vive consiste ne in extremes, ma in compromisses, regretabilmen, etsi li compromisses es perhorrescet del sincer amíc de un idé.

Occidental ne possede principies, queles li proselites partú deve obedir con ciec fidelitá. Anc li tal-nominat etimologic ortografie, quel es necessi por obtener in maniere regulari milles de international natural paroles (p. ex.: difere-nt-i-a-t-ion, catolic-ism-e, period-ic-itá etc) ne es un principie quel on deve cavalcar in omni casus, e anc ta u it evidentmen have null avantage. Con bon rason noi scri foneticmen: mersí, jurnal, diné, seson, afere, depó, quam on es customat pronunciar ti paroles. In general li scrition in Occidental es etimologic. To es un directive, ne un principie. Ma ta u li paroles es mult traditionat anc per parla e u in Occidental inter ortografie e pronunciation vell aparir un discrepantie, noi prefere li scrition fonetic. Crudmen resumat, secun que un expression es nos familiari plu per parla o plu per scrition, li ortografie es o fonetic o etimologic. Do li general caracterisation plu convenent vell esser: historic ortografie.

Noi deve nequande obliviar que nor programma es ne perdir nos in specular pri perduction de scolastic principies, ma crear e introducter un lingue international practicabil.

Sequente li medial via aurin, li autor de Occidental con equitá hodie caventa contra li sclavic imitation del naturalitá del national lingues frances, angles, con omni lor exceptiones. Occidental es ne un nov reform del quasi-rationalistic sistemas Ido o Esperanto, e anc ne un repetition del ancian naturalistic sistemas de L.I., ma lor sublimation, essent exposit al influentie catalisatori e al experienties del artificial sistemas.

De Wahl volet monstrar nos solmen, que it es fals fundar li L.I. sur un artificial sistema. Il demonstrat que on deve prender quam fundament li natura, si on expecta success. Ma ti ci neo-naturalisme de Wahl distinte se del antiqui naturalism de Lott e Peano per egardar que li L.I. deve esser anc regulari e que por circa un decesim del notiones ne existe international elementes e por queles li autor artisticmen deve crear propri formes, ma assimilat al aspect unitari del sistema.

Li question es ne, quel sistema de L.I. es li max bon in se, ma quel implica li minimum de chocant formes, por haver li max grand chances esser acceptat del publico.

Un obstacul por li decision del publico certmen es anc li pluritá del movementes concurrent de L.I. (to es ne li multitá del projectes). To es un constatation quel noi audi sempre denove, precipue de nor esperantistic letores, etsí li Occidental-Union es parat coalir su propaganda córam publico con ti de altri movementes de L.I. si ili sincermen desira to. Noi anc prefere, si possibil, acceptar e utilisar li bon motivat propositiones de critica de quelcunc látere, vice íntransigentmen repulser les sin examination e subtener li exuberantie de nov secessiones del divers scoles de L.I.

In fact, ne per li reformes li movement de Ido ha ruit, ma li cause es li desunion del Idistes pri lor acceptation o repulsion. Un demonstration por ti fact es to que durant li excellent firm direction de Dr. Couturat li Idistes ha fat li max mult reformes e li movement tamen havet successes, relativmen mem plu grand quam ti de Esperanto. Nam li condition por li success es li unitá del experiment, quam sr Honti explica to in su articul «Question de corectitá» in li present numeró. Li developation del lingue deve esser organisat, to es por Occidental in li Comité Explorativ de Lingue International Auxiliari (C. E. L.I. A.) e in li Occidental-Academie essent in fundation. Experimentes secun li idé o gusta de ti o altri scritor de L.I. ne posse nocer li movement quande it ja es fundat sur un sat grand númere de usatores. Esque on posse asserter to con absolut certitá pri alcun sistema de L.I. actual?

Li plur-annual investigationes de CELIA, sub li direction de su secretario Mag. A. Z. Ramstedt ha monstrat pluri detallies ameliorabil e ameliorat de Occidental. Ultra li proposit reformes (nin vice ny, mi vice mu etc) ja conosset al letores de Cosmoglotta, nu ex li labores de CELIA resulta que p. ex. -ant(i) (anc in Novial) es un plu apt sufix por li decenes (duant, triant, quarant etc) quam -ti (duti, triti, quarti etc) e que por li númere 5 cinq(ue) (cinq, cinquant) plu place quam quin. Per li reformes, Occidental in su actual form have un aspect plu harmonios quam in su precedent, quo es confirmat per multes de nor serios collaboratores; noi cita solmen li nómine: Professor Albert Guérard, linguist e interlinguist, Protector del Occidental-Union. Ma ti progress de Occidental ne vell esser possibil si li membres de CELIA ne vell penetrar plu profund in li spíritu del lingue.

Un detallie sempre criticat del majorité del nov adherentes es li mollat sones n' l', queles sr de Wahl ha introductet precipue por reciver in regulari maniere derivates con aspect natural de quelc verbes.

Seductet per li alfabetes de angles, Ido e Novial, on fa objetiones anc contra li signes de accentuation in Occidental secun li modell del hispan. U ti signes incontra vermen desfacilitás in practica, ili ya posse esser omisset totalmen in li litteratura, ma ne in li vocabulariums por scop de aprension. Anc in italian e in altri lingues on deve memorar li accentuation in mult paroles u it ne es signat. In ultra on ne posse recommendar un alterat accentuation: circúl o un modification del parol: circle, nom (vice circul, nómine etc), quo vell destructer li regulari sistema de derivation: circul-ari, circul-ation, nomin-ation, de-nomin-ator etc.

Ma si noi vole abolir anc li aplication del apostrof (quel adver es ne un obstacul tecnical ma forsan un manca estetic), noi deve adopter quelc ínregulari verbes de alt frequentie, p. ex. extinguer: extinction (vice: extin'er: extin'tion), distinguer: distinction (vice: distin'er: distin'tion), attinar (vice: attin'er) etc. Mem si l' n' vell exister in null lingue, to ne es suficent rason por condamnar les quam artificial e ínnatural. Sr de Wahl explicat que lu cardinal por li quasi-natural lingue Occidental es to que it ne es necessi que omni su formes es attestabil per exemples existent in alcun natural lingue, ma to que ili posse evoluer se in un natural lingue secun li dominant formes e leges de mutation. Li sones n' l' existe in pluri grand lingues e lor scrition quam in Occidental es conosset in li linguistica, in slovac e wend.

Nu li CELIA, pos cooption del nov membres Prof. v. Sydow, Dr. Meysmans, Dr. Wormser e per iniciative del President honorari del Occidental-Union sr Gerald A. Moore, denove fa studies e experimentes pri li possibilitá substituer formes plu plesent al usual con n' l', sin destructer li regularitá. Ti explorationes ancor ne es finit e anc ne es cert, que li apostrof es eliminabil in omni paroles sin desavantage por li sistema.

Ma just ti question, ilustrat in practica per li publicationes in li bulletin «Helvetia», monstra, que on presenta anc ci ne un expedient ma pluri. It es necessi que existe ne solmen un bon propose por expedir un criticat element ex li lingue, ma anc por soluer in concordie li problema del tot serie de paroles a queles apartene ti un element. Poy apari li question pri adoption de ti propose.

Li Occidentalistes, respectivmen lor Academie, anc in futuritá va adopter nov formes si ili es vermen plu apt, to es, si ili es assimilat al spíritu del lingue e si ili augmenta li qualitás necessi por facil usation e propaganda. Sam quam til nu, omni hom have li jure presentar su motivat propositiones lingual al CELIA por exploration e eventual acceptation in usa experimental. Por protecter li editores de litteratura contra devalvation de lor stocks, li Occidental-Union por chascun innovation va haver un periode de transition de pluri annus, durant queles es oficialmen valid anc li obsolet formes. In fact un lingual form ya ne posse esser abrogat per li decret de un oficie ma per que li usatores plu e plu prefere li nov form si in practica it monstra se plu apt quam li antiqui. In ultra on sempre posse tener generalmen usabil li antiquat libres per inserter folies complementari contenent omni obsolet formes con lor versiones actual. Ma in general va suficer que secun li propose de sr Janotta li complet vocabulariums Occidental-national contene anc li obsolet formes signat per un cruce † (morte); durant que li formes in experimentation es signat per un asterisc {asterisk} (nascentie) ante li parol. Publicationes queles contene nov formes ne acceptat, sin marcar les quam tales, con null equitá pretende esser scrit in Occidental. Per li reformes organisat e subtenet generalmen ne es a timer un relevant desavantage material por li interlinguistes. Ma li moralic consequentie che evident ameliorationes, quam monstra li experientie, es solmen avantageosissim tam por li propaganda quam por li usada del lingue.

Noi posse blamar li Esperantistes just ne pro lor «konservema rezonachi», ma pro que ili es conservativ por un sistema notorimen ne apt. In altri látere li movement de Esperanto solmen in li ultim annus ha monstrat quant fortie inhere a stabilitá. Si noi organisa li developation lingual in prudent consense con omni Occidentalistes e si noi conserva un bon sistema, li triumf es cert. Ma li unitá del movement es un íncomparabilmen plu grav factor social quam retuches de ti o altri detallie secundari.

Question de corectitá in un L.I.

de J. Honti

Li sol criterie de corectitá in li parlada e scrition de un lingue natural consiste in to que it es comprendet de omni hom quel parla e scri li sam lingue. O, plu precismen dit: li parlada, o scrition, deve esser conform al traditiones del lingue, in tal gradu, que it es comprendet per li homes conossent e usant li sam traditiones, i. e. possedent li sam matrin lingue. In tal maniere li lingue de un nation composi se de un grand númere de individual lingues, queles coincide in lor max grand parte; ma have anc cert micri diferenties. De ti ci diferenties resulta li variabilitá del vivent lingues: quande un diferentie inter li general tradition e li individual parlada ne limita se a un micri númere de individues, ma pro un cert cause deveni general, li diferentie va esser self un parte del tradition: noi posse constatar un evolution in li lingue.

Tal es li cose in li vivent natural lingues. Ma in un L.I. (Lingue International) (quande on parla de un L.I. in general, on parla anc de Occidental in special) ne existe un tal tradition. Nam it es cert, que li general intercomprension es necessi; ti es do li scope de un L.I. Noi solmen deve trovar un altri base por it. Nu, noi ha aprendet li L. I. de un libre. Anc li altres con queles noi vole interrelater, ha aprendet it talmen. Ergo: si noi parla totalmen secun li libre, noi va esser comprendet de omnihom qui ha aprendet it del sam libre. (In practica it ne es necessi, que li libre in fact es li sam, it solmen deve esser compilat secun li sam lingual principies.)

Ci noi vell haver li base del corectitá, si noi es content con li present statu de nor lingue, Si yes, noi posse declarar nor libre íntuchabil, quam li esperantic «netušebla fundamento». Ma noi deve considerar, que ti «netušebleco» fa omni amelioration ínpossibil; Esperanto ha condamnat se al morte per refusar omni reformes. Noi deve sempre haver li possibilita de changes, de ameliorationes e de developation.

It es ver, un absolut perfection nequande va esser atinget. Li homan mente have su límites, e li evolution del homanité ne cessa nequande. Pro to, li mente ne va trovar in un vez omni medies de perfection, e anc si it vell trovar it, li evolution del cultura va sempre producter nov necessitás de reformes. Ma li L.I. posse atinger un relativ perfection, quel consiste in practic aptitá por li international relationes. E li signe del relativ perfection de nor lingue va esser su acceptation in li tot munde, por omni, o adminim cert, relationes international.

Til ti témpore li lingue es in experimentation. Talmen, anc nor problema deveni duplic: noi deve trovar li base de lingual corectitá in li statu de experimentation e in li statu del general usa.

In li unesim statu li lingue ne servi ancor in practic relationes, it es usat solmen inter tis qui ocupa se per li lingue por li lingue self, ne por su utilitaristic interesse. In ti ci statu li leges del corectitá deve esser suggestet del conductentes del experiment; proque in li interesse del experiment it es desirabil, que li regules del lingue es directet de un corporation e ne de omni adherentes del lingue secun lor individual gust. Un experiment deve esser conductet de un mann, de un unitari vispunctu, si it deve haver efecte.

E ti desirat efecte es, quam noi save, li general acceptation, quel seque li suficent gradu del perfection atinget. De ti moment, li experimentant corporation deve cessar in su labor. Violent changes ne posse plu esser fat in li lingue, quam in li statu del experimentes, proque on ne posse postular del tot homanité obliviar li aprendet formes del lingue e aprender noves, quam on ha posset expectar it de un micri númere de interlinguistes. E tal violent changes anc ne va esser necessi. Li general acceptation do monstra nos, que it es ja apt in li presentie. Yes, in li presentie -- on posse dir. Ma in li future? Noi ha ja unvez constatat, que li future va aportar sempre nov change-necessitás. -- Noi posse dar li response: Yes, li future va aportar les, ma va aportar anc li changes, li solutiones, self. Con altri paroles: noi posse esser cert, que li lingue, unvez acceptat, va evoluer se self, sin changes e reformes fat de exterior.

Noi posse monstrar to per un exemple. Ante poc annus li radio-telefonie ha esset inventet. E it ha atinget quasi per se self un stock de términos totalmen international. Li paroles radio, antenne, audion, detector etc. es comprendet in li tot munde.

Nu, Occidental es solmen li conscient e evoluet formulation del ja existent international terminologie e talmen va trovar anc in li futuritá li natural possibilitá per completar se e evoluer se.

In fine, yo repeti ancor unvez: on ne mey obliviar, que Occidental ancor ne es absolut perfect, que it es ancor in experimentation, e li experiment deve esser sempre unanim, quande it vole haver successe.

Cronica

INGENIEUR-ZEITSCHRIFT, Teplitz-Schönau, li organ del german ingenieros de Tchecoslovacia, in pluri cadernes tracta li reform del superior scoles, specialmen del instruction de lingues, quel prende tam mult témpore a detriment del altri disciplinas. Li redaction advocat pro expresser opiniones til quant li conossentie del latin es necessi por li ocupation pri natur-scienties. -- Nr 8 contene un long articul in 5 colonnes de sr E. Pigal (in li qualitá de membre del commission por «Scritura e Lingue» del Societé del german-austrian Ingenieros) sub titul «Unser Schulwesen -- Latein und Weltsprache», u il exposi li problema fro vis-punctu del international inter-comprension in li scientie e su solution per Occidental. -- Resumante li articul, il dí: Latin esset mund-lingue durant li témpore del scolastica. Usante Latin sur li catedre e in li dissertationes on esset comprendet tam in Paris quam in Padua, Leiden, London, Wien, München e Upsala. Ti cosmopole comensat decader quande li magistre Thomasius (1687) in li universitate de Leipzig ha anunciat su lectiones in lingue german. Li colegia del professores tande alarmat por li combatte contra ti barbaro, quel havet li audacie talmen insultar li honest nigri tabul e degradar li lingue latin quam «lingua eruditorum». Ma si on considera que Gauss ante circa un secul esset li ultim erudit quel editet un important ovre scientific in latin e que ancor in li annu passat durant li international congress de medicos in Budapest un membre fat su discurs in latin, tande on deve questionar, es-que vermen li signal-paroles de logical education e de pedanteríe traditional denuda li obstinat radicas mill-annual del Latin. Li misterios potentie del Latin es comprensibil per to que li occidental cultura spiritual per li Imperia Roman, li Catolic Eclesia, Classica, Scolastica medieval e Renascentie in su formes exterior es basat sur li latin lingue e cultura. Noi observa ti influentie clarmen in li lingue angles, un lingue germanic con parol-materiale preponderant latinid. Ti process de romanisation del angles dura ancor hodie. Malgré omni tendenties de germanisation anc in li lingue german li nomenclatura greco-latin in nov notiones del scientie, tecnica, industrie e trafic ancor hodie es dominant. Li max mult términos de radiofonie anc in german es populari e comprensibil solmen in form de «foren paroles» (detector, condensator, antenne, etc). Certmen, ja existe un amasse de popular-scientic libres queles inter parenteses o in ped-notes explica li foren paroles, si ili ne es viceabil per pur national formes. Ma li specialist, quel deve laborar internationalmen por dominar su profession, besona li latin términos. Ma esque li tragica professional vermen deve permaner, que un biolog, fisico, geolog o un altri natur-scientist, posse laborar con success solmen si il ante su studies special ha tormentat se ott annus per aprender conjugationes e sintaxe de du mort lingues e mem pluri modern lingues. Certmen li max simplic solution vell esser expulser ex li scoles li lingues grec e latin e radicalmen purificar li lingue matrin anc in li términos special. Li sam postulationes on vell dever presentar anc in li scoles del altri nationes. Si to vermen es possibil, to vell haver quam consequentie, que li international comprension es mem plu desfacilisat o on deve introducter un artificial lingue auxiliari quam idioma international. Nam un natural lingue national pro divers motives ne posse luder ti rol. Ma regretabilmen Esperanto e Ido have li desavantage que ili ne possede li tal-nominat foren paroles in li form familiari a nos. On incontra ti ci paroles in omni lingues quasi in li sam formes e con li sam significationes, pro to just ili es li necessi base por fundar sur it li lingue international. Do li rect nómine por ti paroles vell esser international paroles o mund-paroles, e li lingue international deve esser constructet in tal maniere que su radicas e regules de derivation da nos ti paroles international e ne noviformationes secun li arbitrie de alcun mem genial inventor de lingue. Ja mult exploratores ha provat esquissar ti lingue international quel trova se latent in nor occidental idiomas. Li sistema Occidental representa li optim solution, pos que de Wahl ha trovat li leges del verbal derivation e li possibilitá reciver in maniere regulari li international paroles latinid queles es tractat quam forenes e exceptiones in li vocabulariums del artificial projectes. Li valore cultural de Occidental do consiste ne solmen in to que it es ínmediatmen usabil quam lingue international, ma anc que it es li clave por li comprension del términos special del scientie e que it per to til cert gradu posse vicear li studie del latin. Nam in fact li natur-scientist hodie besona latin solmen por rect comprension e creation de su términos tecnical. Li representantes de Esperanto have li merite har monstrat que un constructet lingue es vivicapabil. Ili ha popularisat li idé del lingue international auxiliari. Occidental rupte li ultim barres queles ancor oposi se al introduction e agnoscion del mundlingue in li form de Esperanto. -- Li publication de ti articul tre propagatori aportat un flutu de entusiasmat aprobationes e interpellationes de letores pri Occidental e it monstra li grand interesse del publica, specialmen del technicos, pri li solution del problemas ci descrit.

DIE MODERNE WELTSPRACHE. Occidental-Buró, Chapelle, Vaud, Svissia, sub ti titul ha publicat un 24paginal propaganda-brochura por Occidental, del tri doctores Schrag, Aschwanden e Nidecker, scrit in german, con un introduction de Major Tanner. (Precie 0,50 sv. fr. o 0,70 öS.) Chascun del colaboratores regarda li question de su propri statupunctu, ma concorda in li general tendentie, sublineante li internationalitá de Occidental e su similitá al grand lingues de Europa. Linguisticmen trova se quelc erras in li exposition, ma proque li brochura es destinat por li grand publica, ti micri íncorectitás (pri lingue russ, italian etc) ne have grand valor. Un manca támen es sentibil. Necú es sublineat li essentie de Occidental, su cristallin parolformation, talmen constructet que omni mult international conosset paroles in Occidental representa regulari derivationes del electet radicas. Altrimen li adherentes del Esperanto e Ido va strax confuser li nov interessat person per li indication, que ti lingues possede un clar regulari derivation, possibilisant li ínlimitat construction de derivat paroles, durant que Occidental conserva omni ínregulari constructiones del ínlogic e caotic natural lingues. Dr. Aschwanden exposi, que Occidental conserva li ortografie angles-frances. Ma on deve ne obliviar dir que li pronunciation es unitari fonetic adaptat a ti ortografie. Ci on vell posser pensar pri li caotic ortografie e pronunciation del nominat du lingues e ja strax, sin conosser plu Occidental, refusar it pro ti ortografie. In general li brochura es un excellent medie por interessar e recrutar li publica por li seriós ocupation pri li tema de un L.I. e specialmen Occidental. Noi posse solmen mersiar nor fervent svissian coidealistes pro lor precios ovre.

E. W.

SKÅNSKA AFTONBLADET, Malmö (Svedia), contene un long articul propagativ de senior Eric Ahlström, qui da un comparation instructiv inter li grammaticas de esperanto e occidental.

In jurnales e discussiones li esperantistes sempre accentua li grand success de lor lingue che li socialistic laboreros e specialmen che li comunistes. Ma samtemporalmen on nu posse audir voces ex ti camp contra esperanto, e it es significativ que ti voces apartene al ductores. In li sved communistic jurnal STORMKLOCKAN (li alarmcloche) un discussion pri li mundlingual question es finit in li numeró 14 per un articul redactional, u on inter altri posse leer li sequent: «Quande it (esperanto) ha esset discusset, camarados in tam prominent position e con tant discernement quam p. ex. STALIN ha declarat, que esperanto es ínpossibil quam li international lingue del proletariatu. Il exposit li heretic pensa, que esperanto ne es apt, proque it es artificial. E il opinet, que un lingue international deve developar se ex li nov economic e politic circumstanties e li augmentat communication inter omni landes ... Li lingue international vell ergo devenir un natural fusion del lingues ja existent». -- Quande on lee ti opinion de Stalin, on presc vell posser imaginar se, que on lee li introduction a un propagande-articul por occidental. Certmen intelligent laboreros plu e plu va comprender, que occidental es li sol ver lingue international, un natural fusion del occidental lingues, e ultra to, si ili ne conosse foren lingues, que occidental es de un imens importantie cultural por ili, nam it da les un ver education lingual.

C. E. S.

Lingue maltés

[preface]

In sequent noi presenta a nor letores in version Occidental un interessant articul pri li lingue maltés, quel Prof. Augustin Levanzin, A. B., Ph. D., Ph. C., LL. B., amabilmen scrit por Cosmoglotta.

Prof. A. Levanzin, nascet 1872 in Malta footnote:[Li insul Malta es situat in li Mare Mediterrean (in li sud de Sicilia) e es li max yun e micri del dominiones britannic.], es autor de mult historic ovres in lingue maltesi footnote:[P. ex. «Iis-Sahhair Falzon» (Li Magico Falzon), un historic roman in tri tomes, tractant li unesim 50 annus (1530 til 1580) del reyentie del Cavallieros de Malta, de Grand-Mastro Lisleadam til La Cassiere, e li grand assedie de 1565, quel per li victorie del maltesos e del cavallieros súper li islamites (musulmannes) sub Soliman, salvat Europa e li cristianité ex li yug del paganes. It es scrit in max pur maltés e basat sur documentes ex archives del Inquisition; it es li max grand roman scrit in lingue maltés e es considerat quam un classic ovre de ti rich litteratura apen conosset. Prof. Levanzin scrit anc biografies de Johanna d' Arc, Giordano Bruno e altres, e max fin poemas in italian e maltes, un lingue ja rich in poesie de un biblic colore oriental.]; ex-editor de pluri revúes in maltés, italian e angles footnote:[P. ex. «Il Habib ta Collhadd» (Li Amic de Omnihom), «Is Sengha» (Li Arte), «Lo Studente Maltese», «Nuggets», «Biosophy», «Home Educator», «In-Nahla» (Li Ape), un tre difuset gazette semanal, in li unesim numeró de quel ha aparit un autografat portret-foto de Dr. Zamenhof, personal amíc de Prof. Levanzin.]. Durant li ultim 20 annus il ha fat discurses in divers universitates de U. S. A., Canada, Australia, Nov Zeland e. a. Ja desde plu quam 40 annus Prof. Levanzin es interessat in li problema de Lingue International, conossente omni projectes desde Volapük til Occidental. Il es bon conosset in international scientific circules pro su record in caremar de 33 dies, prendente solmen aqua, che li Carnegie Institution of Boston, U. S. A., un admirabil experiment homan, pro su contributiones al metabolism, fotochimie e nutrition.

Secun li desir del autor li Redaction exceptionalmen ha acceptat in li present articul por experiment evitar omni majuscules e scrir nómines propri per grass tipes.

A. Deminger

del vis-punctu filologic e international li lingue maltes índubitabilmen es un del max interessant idiomas vivent in li munde civilisat proque it es li nod ligativ inter occidente e oriente. -- in li maltesi lingue noi trova to quo es remanent del lingue fenician. -- in fact, quande on decovrit quelc fenician inscriptiones sur candelabra, li eminent orientalist barthelemy ne solmen deschiffrat les per medie del maltes lingue, ma anc reconstructet li perdit fenician alfabete comparante su symboles con ti del maltes alfabete. -- li maltés filolog e litterator manuel caruana ha publicat un remarcabil ovre pri li orígine del lingue maltés ex li fenician. -- un altri maltes linguist annibal preca ha scrit un tre notabil ovre pri li orígine del maltes ex li hebréic. -- nor eminent linguist e archeolog dr. lewis mizzi ha scrit un interessant studie pri li orígin del maltés ex li persian, citante centes de paroles queles es specialmen simil in li du lingues. -- mult filologos, quam giovanni vella, considera li maltés lingue essent de arabic orígine, p.ex. sr jepson in «the linguist» recentmen nominat maltés un arabic dialect. -- ma to es un erra. -- secun li max competent opinion li veritá es to que li basic maltés lingue es plu old quam li hebréic, li fenician e li arabic; in fact, pluri linguistes regarda maltés quam un del maxim ancian lingues del munde. -- fundamentalmen it es li residue de ti ancian arian idioma del mazdas, quem li nordic popul, invadent in persia ante zoroastre, portat con se e quel plu tard bifurcat se in fenician, in li hebréic quam modificat durante li imprisonament del judeos, in arabic quel difuset se súper li costes mediterran, intermixtente con semitic basic elementes etc. -- talmen ti lingue descendet de persia al coste mediterran, al canaan, de u li fenicianes portat it a malta, malgré que ti insul ha ja esset inhabitat per un rasse de gigantic homes -- probabilmen de nordic orígine, quam it es atestat per nor remarcabil megalitic temples e li hassaf lieni catacombes etc. -- li nómine del insul, malta, es derivat del fenician parol malet, quel significa «refugie», proque quande li judéos invadet canaan e fortiat li fenicianes abandonar lor land (per quo ili devenit li unesim navigatores del munde, extendente lor comercie til li lontan landes de cornwall in anglia e til li sud-costes de irland), tande li unesim portu a quel ili aterrat sur lor via vers west e quel ofertat les refugie ha esset li magnificent portu de malta.

que li basic maltes lingue es derivat del fenician, e ne del hebréic, to es evident ex mult ilustrationes, queles caruana cita abundantmen in su ovre. -- por exemple li parol por un santa in maltes es «kaddisa». -- nu «kaddisha» in hebréic significa un «prostituta». -- li fenicianes adorat lor deo melkart; e chascun puella quel volet maritar se, devet sacrificar su virginitá in li temple a un foreno contra contribution pecuniari, quel li prestros del temple prendet por dar al sponsa li permission maritar e por sanctificar su alliantie! -- talmen quo por un fenician puella esset un sant dedication, to in li ocules del hebréos esset un act de prostitution. -- talmen li maltes «kaddisa» con su signification de sanctitá es derivat ex li fenician e ne ex li hebreic.

un altri illustration: «genna» significa in maltes «ciel», ma «gehenna» in hebréic es «inferne»; gehenna esset li loc u li animes del fenicianes translocat por morte ma to por li judéos esset li inferne.

proque li judéos durante lor sclavitá ha esset in contact con li persian-fenician lingue, talmen ili incorporat mult paroles de it, queles ili, essente deliberat, introductet in lor land. -- existe in maltés milles de paroles essent simil al lingue hebréic; in fact, si p. ex. cristo vell posser venir nu a malta, li malteses facilmen vell posser comprender le. -- noi possede quelc paroles re-lassat queles cristo ha parlat; quande il fat resurrecter li filia de jairo, il dit a ella: «Tiflita kumi!» (puella, leva te!). -- un maltese hodie vell dir: «Tifla kum!». -- quande cristo re-dat al ciec mann su perdit videntie, il ha dit: «eftah!» (aperte tui ocules!). -- in modern maltés: «iftah!» -- moriente sur li cruz cristo plendit a su patre in ciel: «elohim, elohim, lamma sabaktani!» (Oh deo, oh deo, pro quo tu ha abandonat me!). -- in maltés noi vell dir: «allah, allah, ghala sbaktni!», etc.

li popul de cartago esset li descendentes del fenicianes e pro to lor lingue esset simil a ti del ancian tirus e sidon. -- plautus in su drama «poenulus» ha re-lassat nos quelc paragrafes in li punic lingue quel til recent témpore null hom posset comprender. -- ma li maltes linguist de soldanis (sultana), comparante li test parol pos parol con li pur maltes paroles, traductet li paragrafes facilmen e chascun maltese posse comprender les anc facilmen.

ma li grand importantie del maltes lingue consiste in to que it representa hodie li membre juntiv inter li semitic e li romanic e nu anc li angles lingue. -- pos li fenicianes malta esset inhabitat del grecos, queles vivet pacificmen in li interiore del insul e constructet li ancian capitale medina sur un colline, durante que li fenicianes fat su commercie in li du bellissim portus che li coste. -- in maltús noi trova anc pluri grec paroles restant: seif (pun'ale), iskof (episcop), papas (papa), etc. -- poy li cartagianes e li romanos ocupat li insul, e li du popules re-lassat nos mult paroles. -- li grand hannibal ha nascet in malta, e sub li romanos malta esset autonom havente senatores in roma, un de ili: aulus licinius esset nominat li «aristóteles maltesi». -- cícero dit laudant paroles pri li maltes temples e industrie; paul con lucas sufret naufrage al insul, convertet li governero publius e li popul maltes al cristianitá e malta sentit li unesim influentie del romanic civilisation -- li unesim contact e fusion inter orient e occident. -- poy li insul stat ocupat per li vandales, saracenes, dragoneses, swabianes, angioines, li catalanes de barcelona e comte roger li normanno, e chascun de ti divers nationes aportat al insul contributiones de su lingue e customes. -- in 1530 carl 5 donat li insul al cavallieros de st. joan e tis esset li creme del nobilité de europa durant 400 annus. -- ili omnis relassat su tracies in nor sangue, lingue e customes e pro to malta devenit e ancor es, por centenes de annus li max activ e important «casserole de fusion» de europa. -- nu li angleses, ocupant li insul ja desde 130 annus, ha introductet centes de paroles in nor lingue e al oriental-romanic potpurrie noi junte anc un poc del sauce de john bull a nor epicurean «salmagundi».

li maltes lingue vermen es un natural interlingue con un oriental fundament modificat e varicolorat per arabic, romanic, e nu anc anglosaxonic paroles. -- noi parlat e scrit italian ante que italia self usat it, proque italian developat se in li cortes de sicilia e esset introductet in malta ante que it insinuat se in li peninsul italia. -- noi dí p. ex.: «sinyuri» just quam st. francis dit in italian original e ne «signori». -- noi pronuncia nor x quam sh angles just quam in portugales, catalan e ancian-hispan, ma noi have du sones guttural, li gh (ghayn) e li k (kh), queles es trovat solmen in li oriental lingue.

it va esser profitabil por omni interlinguist studiar li maltes lingue, proque il va reciver un exellent idé pri qualmen li lingues del orient e del occident influentiat se reciprocmen por formar un composit lingue, un vivent, natural mosaíc-lingue e un popul de nascet trilinguanes. -- prof. jespersen durant su recent visita che me in li riviera promesset studiar it.

quam ja dit, li maltes lingue ne es un (arabic) dialect, ma un normal lingue con propri regules grammatical; advere it have mult similitás con altri lingues, specialmen con li arabic, ma it have anc propri regules ne trovabil necú e queles clarmen monstra que it es li descendente, li modificat derivate de un antiqui idioma maternal quel ne plu existe quam totalitá, ma quel posse esser retro-traciat con desfacilitá tra li semitic e arian lingues existent e mort.

un del max fort argumentes del pro-arabic teorie es to que maltes have li tal-nominat «praeteritus fractus», quel es trovabil in arabic e ne in li altri semitic lingues. -- yes, to es ver, ma it es usat anc in li abissinian lingue e null hom jamá ha revat pri subtener li tese que maltés es descendent del abissinian, simplicmen pro ti punctu de similitá. -- a me to plu-tost significa que omni tri: maltés, arabic e abissinian es li modificat derivates de un mult plu antiqui stock de lingue, quel havet in su grammatica ti ci «fractet preterite». -- omni ti similitás con altri idiomas monstra que ili omnis es descendent o modificat del sam old idioma maternal, del mazda, semitico-arian de ti popul quel ocupat persia in li max remoet epoca del historie e quel, secun li americano woodruff, descendet del nord, pussante a sud e ad ost durante li glacial invasiones del nordic regiones. -- li arabos ha ocupat malta solmen in 870 e malta deve har havet ante to un lingue ne arabic ma modificat fenician.

secun prof. n. tagliaferro noi have in li hodial maltes circa 8000 paroles de orígine italian; yo vell dir, de orígine romanic, proque numerosi paroles queles mult persones considera esser derivat de italian, es de orígine hispan, portugales, catalan etc; ma li maltes ne es pro to de romanic orígine.

li alfabet. -- noi have null idé qualmen maltes ha esset scrit in antiqui témpores. -- solmen durante li ultim 80 annus nor filologos e linguistes comensat ocupar se con nor lingue propri e it es solmen tre recentmen que nor scritores dwardu cachia, manuel caruana, a. preca, giusé muscatazzopardi, dun carm psaila, a. levanzin, etc ha productet ovres de prosa e poesie, queles, si essent scrit in alcun del continental lingues, vell har securat a nor max grand poet cachia, o a nor grand prosaist caruana li premie de nobel por litteratura. -- noi do ancor ne have un fixat alfabete por omnes; quande p. ex. ante plu quam 40 annus yo unesimmen publicat mi «giuanna d' arc» in pur (i. e. non-latinisat) maltes, yo rememora que noi havet in usa circa 10 divers alfabetes. -- plu tard quande yo scrit mi historic roman «is-sahhar falzon» (li magico falzon), noi havet 5 o 6 manieres de scrition, e in presentie noi usa solmen circa 4, li max prevalent es ti basat sur italian ortografie. -- multes scri: «cristu, catidral, cap, castell», etc e «cimblu, circu, cimiteriu», etc con «c» ante «i» e «e», pronunciat quam occidental «ch» (tsh). -- li «ch» ante «i» e «e» es parlat «k». -- noi anc scrí: «quantitá, qualitá», etc, malgré que li «ghakda maltija» (union maltesi) in recent ha fat un monstruosi e horribil confusion del afere per adopter diacritic signes súper lítteres quam in esperanto e per scrir «kwantitá, kwalitá, kwalunkwe» (li italian: «qualunque»), e per salvar li j con li esperantistic pronunciation! -- pro to li ínfelici infantes maltesi deve aprender in li scol scrir angles, italian e pluri maltes alfabetes collident reciprocmen e con li foren lingues!

-- yo ha proposit e usat un ortografie simil al angles pro li importantie de ti lingue al popul maltes e pro su internationalitá, ne introductente un absolut fonetic ortografie quel vell deformar presc omni paroles de foren orígine, ma retenente mult del anomalies del angloromanic ortografie, pro «practic» e ne pro «teoretic» rasones, qualmen li «ghakda» ínfelicimen ha fat. -- talmen yo prefere scrir: «qualitá, quantitá, cristu, catidral», etc, e «yen» (Occidental yo) vice «jen»; «hayya» (Occidental vive) e ne «hajja», e «haja» (un cose) e ne «hagia» etc. -- yo anc omisse li «gh» guttural quel es extintent e scrí p. ex. «ayn» (ocul) e ne «ghayn». in ti maniere, quande li yun infant aprende scrir unesimmen maltés, it ja va har aprendet un poc scrir e leer angles e un parte anc del italian, li du predominant lingues del insul, e anc occidental.

in sequent li patrenor (scrit in mi ortografie):

.... maltés: missier-na li inti fis-smewiet, icun imkaddes occidental: patre nor qui tu es in cieles, mey esser santificat

ism-ec, tiji-na saltna-tec. -- icun li trid nómine tui, mey venir a nos dominia tui. -- mey esser quo desira

int, ec fis-sema u ecda fl-art. -- hobz-na ta coll yum tu, tam in ciel e quam sur terra. -- pan nor de omni die

ati-na il-lum, ahfril-na dnubiet-na bhalma ahna nahfru, lil dona nos ho-die, pardona nos peccas nor quam noi pardona, a

min ú hati 'ali na, u la iddahhal-n-iex fit-tijrif, izda ehlis- qui es culpabil a nos, e ne seducte nos ne in tentation, ma libera

na minn coll deni. -- ecc icun. nos ex omni mal. -- amen. ....

maltésoccidental
missier-napatre nor
li inti fis-smewiet,qui tu es in cieles,
icun imkaddesmey esser santificat
ism-ec,nómine tui,
tiji-na saltna-tec.mey venir a nos dominia tui.
-- icun li trid-- mey esser quo desira
int, ectu, tam
fis-sema u ecda fl-art.in ciel e quam sur terra.
-- hobz-na-- pan nor
ta coll yumde omni die
ati-nadona nos
il-lum, ahfril-naho-die, pardona nos
dnubiet-napeccas nor
bhalma ahna nahfru, lilquam noi pardona, a
min ú hatiqui es culpabil
'ali na,a nos,
u la iddahhal-n-iex fit-tijrif,e ne seducte nos ne in tentation,
izda ehlis-nama libera nos
minn coll deni.ex omni mal.
-- ecc icun.-- amen.

yo posse assecurar que li maltes lingue es ne solmen un del max old lingues existent nu in li munde, ma anc li maxim mosaicatri, complex e interessant por studiar, anc de un punctu de vise pasilogial. it vale li pena studiar it. -- n. yushmanov e prestro nakhla, du conosset interlinguistes, conosse it suficentmen. -- yo es pret dar ulterior informationes.

augustin levanzin, + casa bella luce + roquebrune, cap martin a/m + riviera, francia.

Litteratura

Contrabandistes

In li prison esset multes, venit pro contrabande, e pro to ne es caus astonar, qualmen, che tal perquisitiones e convoyes, on posset aportar brandy. Ad occasion: contrabande, secun su caractere, es alcun apart crímine. Esque on posse, por exemple, presentar se, que moné, profit, che mani contrabandist lude solmen un role de duesim gradu, sta in li duesim range? E támen sovente it es just talmen. Li contrabandist labora pro passion, pro vocation. Il es partmen un poet. Il risca omnicos, il ea incontra a terribil dangere, il astutia, invente, retira se del afere; ye vezes mem acte sub alquel inspiration. To es un passion egalmen fort quam lude ye cartes. Yo conosset in li prison un arrestat, per su exteriore de colossal dimensiones, ma tam pacibil, tranquil, humil, que it esset, ínpossibil presentar se, per qual maniere il aparit in li prison. Il esset tam patient e conciliant, que durante tot su sejorne in li prison il ne hat querellat con necun! Ma il esset del west-frontiere, venit in prison pro contrabanda, e comprensibilmen, ne posset retener se e comensat contrabandar brandy. Quant vezes on le punit, e quant il timet li verges! E anc li contrabanda self de brandy furnisset li minimissim revenues. Per li brandy inrichat se solmen li impresario!

Li curios hom amat li arte pro arte. Il esset ploraci, quam feminacha, e quant vezes, pos punition, jurat e abdicat ne portar contrabande. Con corage il victet se self til un tot mensu, ma in fin, tamen ne posset persister ... Mersí a tal personalitás, brandy ne devenit rar in li prison.

Ex Th. M. Dostoyevski: Memories ex Dom Mort.

Trad. E. W.

Colonnes resonant

Al perles del architectura german apartene li cathedrale de Halberstadt. It ne solmen es famos pro su bellitá majestic, ma contene anc ye sam témpore li collection max precios de old costumes, brodagies etc, queles forsan li munde possede. Tot cert on ci conserva li max bell, old gobelines de Germania e un tal abundantie de antic, bizantinic e assanidic textagies aurin quam ili altrimen ne have alcun collection. It factmen apartene al max grand juidas por li colectionist fervorós admirar ti ci tresores, ma anc al plu vast publica ili presenta un plenitá de lu interessant, e qui visita li Harz, have li custome regardar li cathedrale de Halberstadt pro su bell colection. Ma li catedrale in ultra possede un fin, tot apart bellitá, quel solmen tre poc homes conosse e quel proprimen es un bellitá poetic, un bellitá, li glorie de quel sona quam un old saga: In li nave del cathedrale de Halberstadt existe colonnes resonant. Ili ne sona omnes, ti ci colonnes, ma multes de ili reacte ye li max bass choc quam li cordes de un violine. Che un reconstruction e un alongation del nave quel primarimen format simplic colonnades, on selectet delicat multiform colonnes gotic e serchat similear li plu oldes per to al plu noves, que on posit ancor svelt colonnes immediatmen avan li apoye-pillares. Talmen ti ci colonnes es quam un fasce de asparges e ne have til li capitele alcun coherentie organic, quo támen li laico ne strax remarca. Ma ex ti ci construction admirabil resulta, que ili es tam sensibil che omni batte e quasi fa audir un harmonios lude de organ. Ili sona plu alt o plu bass secun to quam on frappa contra les plu alt o plu bass. It es quam si ti eclesia, quel es tam rich ye vestimentes, fabul-figuras e brocat-stoffes, vell haver su propri ánim special.

Marie Luise Becker in «Feierabend».

Traductet de Dr. K. Schüppel.

Du epigrammas

.1 [verse]


Ne vade, paisan, sur glacie con un senior, on mult exemples bon conosse, si glissa li senior -- li paisan rupter su gamb facilmen posse.


.2 [verse]


Un amical consilie ha chascun in misere atinget, ma rarmen alqui ha un sac de blanc farine recivet.


Karel Havliček Borovský

Ex li tchec trad. Jaroslav Podobský.

Miscellanies

Li max apt lingue por radio. Si on vole dismisser radio-presentationes in pluri landes, on deve decider se quam base por li lingue de un land. Li angles Collard ha fat practic experimentes, per queles resulta, que pri comprensibilitá e clar distintibilitá li lingue italian es li max apt, poy seque german, angles e frances. Li témpore necessi por dismisser un cert númere de idés, es max minimal por frances; poy angles, german e italian.

Secun «Umschau».

Pri quo on ride

Ex li scole. Li instructor: «Noi ha tractat ja li ultim vez, que li cane es un animale tre sagi. Qui save dir me un altri animale sagi? Johann Müller?» -- Johann: «Li cucú». -- «Pro quo li cucú te venit in mente?» -- «Pro que it conosse su propri nómine».

Facil arte. Un seniora questiona in un societé un sculptor famosi, esque li sculptura es un desfacil arte. «Ho, ne», responde il «es solmen necessi, que vu prende un bloc de marmor e poy un cisel e que vu derupte -- li partes queles vu ne besona».

Lettre de excusa. Yo attesta que mi filia Emma pro cap-dolores ne ha posset partiprender li historie universal.

Córam li morte. Il videt la li unesim vez in ti balle e strax «sentit» que ella esset la just. Il dit la: «Con vu yo vell dansar córam li morte». -- «Yes, to vu vell far», ella respondet ridente amabilmen, «si mi marito vell vider vos».

In li sanatoria. -- «Senior Braun, yo ha permisset vos durante vor cura admaxim tri cigarettes por chascun die. Nu vu ha fumat hodie almen ja six». -- «Li tri altris vor colego doctor Mayer ha permisset me».

Li signe de question. -- «Quo tu fa ci, micri yun?» talmen Carletto havet a leer. Ma il ne leet it in li tone de un question. -- «Esque tu ne vide do, quo es scrit detra «yun»?» questionat li instructor. Il opinet li signe de question. Carletto ne videt li curv cose durant quelc témpore, poy li salvant pensa saltat in su mente, e il clamat: «Quo tu fa ci, micri yun tira-buton?»

Trad. Jtt.

Fonofilm

Durant que in Europa li fonofilm ne ancor ha conquestat li publico, it ha provocat in U. S. A. un revolution li consequenties comercial de quel va esser remarcabil anc por li filmindustrie europan. In Britannia li just installat filmindustrie national sta ante un catastrofe, nam on ha devenit ínsecur e ne plu save quo fabricar. Ma anc súper li afere german li question del fonofilm es suspendent quam un nube obscur. Li enorm success quel alcun fonofilmes ha obtenet che li publico american ha evocat revolutiones gigantesc in li film-comercie. Solmen in Hollywood in li ultim 8 mensus 20 milliones Dollares ha esset expenset por fonofilmes! E to es solmen li comensa! Du del maxim grand concernes, li Fox-film-societé e li Columbia-kino-societé ha decidet editer ancor solmen ton-filmes. Secun lor opinion it existe ya ancor un demanda limitat pri filmes a-tonic, ma li publico de teatre generalmen con aplastant majorité ha decidet se por li ton-film. Altri firmas, quam li Metro-Goldwyn-Mayer, continua ancor consacrar lor attention al film a-tonic, proque li maxim grand parte del american kinos ne ancor es installat por li ton-film. Ma ili considera to solmen quam mesure transitori.

Paramount previde que in tri mensus su fabrication va consister in 100% ex tonfilmes. Partialmen it va fabricar anc preparationes a-tonic del sam filmes. Del 31 tonfilmes essent nu in execution che Paramount 17 va haver tal repetitiones in form a-tonic.

Proque til nu solmen 2000 kinoteatres sta providet con aparates por li tonfilm e li céteris, sam quam li extranes deve esser providet con filmes ordinari, actualmen ancor un grand demanda persiste pri filmes a-tonic. Ma on expecta que ja in un annu li situation va har totalmen changeat. Do li hom caut provide ja nu e comensa far li necessi transpositiones. Li success del fonofilm in U. S. A. ja nu es tam grand que it influentia anc li teatre-aferes. Teatre-directores regarda nov ovres sub li vispunctu del aptitá por fonofilmes. It es tre desfacil haver bon teatre-actores, nam li maxim successosi scene-stelles (stars) masculin e feminin es ganiat per salaries gigantesc por li fonofilm. Li teatres deve serchar altri novi talentes. Li maxim nov fonofilm quel producte enorm sensation es: «Melodies del Broadway», creation del firma Metro-Goldwyn. Partú u li film es monstrat li billetes por omni plazzes ja pluri semanes antey es exhaustet.

Ex «Luzerner Tagblatt», 10. april 1929.

Trad. Dr. Aschwanden.

Eigentümer, Herausgeber und Verleger: Occidental-Union, Sitz: Mauer bei Wien. Verantwortl. Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing b. Wien. Druck: Milan Nedvídek, Tábor.

Cosmoglotta A 62-63 (jul-aug 1929)

Annu VIII -- Julí, August 1929 -- Nr. 62, 63 (7, 8)

Contene

  • Mollat sones n' l' e lor transscrition, Edgar de Wahl
  • Remarca, Engelbert Pigal
  • Cronica
  • Litteratura
  • De Arte a Scientie., Prof. Wilhelm Ostwald, trad. Karl Janotta
  • Fortun in negocie, John T. Flynn, trad. Dr. K. Schüppel
  • Interiore de un atom, Arnold Sommerfeld, trad. Dr. Ing. A. Wormser
  • Cicade e Formíca, secun Lafontaine, trad. A. Creux
  • Corespondentie
  • Subventiones al Occidental-Union

Mollat sones «n'», «l'» e lor transscrition

de E. de Wahl

Proque divers persones es chocat per li form scritiv del mollat sones, e proque on ha presentat divers metodes de elimination ne del scrition, ma del sones self, it es necessi tractar ti question max detalliatmen possibil, porque li judicie mey esser sufficent clar. Unesimmen do li sones self.

On save que li tempo del parlada in li ultim témpor ha devenit plu rapid quam in anteyan témpores. Sammen quam li tot comunication e trafic deveni sempre plu rapid e intensiv, anc li parlada ne posse restar in li antiqui comfortabil flegma. In li témpor del telefon, radio e aeroplan, li lingue de César o antiqui gotic vell esser risibil. Ma anc ja li lingue de Goethe, de Moliére hodie ne coresponde plu al ritme del vive modern.

Omni lingues, e specialmen li cultural tales, evolue in li sense de plu brevitá. To es atinget per acurtation del paroles, simplification del grammatic relationes etc. Tro long paroles deveni íntolerabil, e es abreviat sovente mem in barbaric maniere. P. ex. «automobil» in German ha devenit «auto» e in sved «bil», «omnibus» in angles nu es «bus». To es naturalmen extrem exemples, ma un tendentie vers unisillabitá, o almen plu curt paroles es constatabil in omni lingues, in divers gradu, ma in progressiv usation. Li divers lingues procede ci tre diferentmen. In general on posse constatar li grand signification del accentu. Existe lingues preferent li accentu sur li unesim síllabes, precipue sur li radica del parol, p. ex. angles, german, tchec; e existe tales queles posi li accentu plu in li fine del paroles, sur li sufixes e grammatical finales, p. ex. frances, polones etc.

Li síllabe accentuat presc sempre es conservat e max intact (advere sovente li vocal es clinat o diftongisat) ma li parte sequent pos li accentuat, o li ínaccentuat comensa del parol es abreviat, sovente totalmen suppresset: p. ex. L flebilis devenit F faible, quel es quasi unisíllabic. Li lingue italian sincopa sovente li comensa, p. ex. stragrande por extragrande. In general on posse dir que li curt vocales deveni demívocales e poy desapari, e li fricant consonantes trova un plu comod form sive per elision, sive per assimilation.

Grec epíscop(os) in angles deveni biscop -- bishop, in italian vescovo e in frances evesque -- evêque. L fragilis devenit fragil-frayl, F frêle, etc. Un capitul apart presenta li ínaccentuat vocales, specialmen e, i, u. L epístola deveni in D epistel e in F epître. Precipue li i ínaccentuat presc sempre deveni demívocal e have li tendentie amalgamar se con li precedent consonant, evocante mollat consonantes.

Noi save que in latin li líttere c sempre esset pronunciat quam k. Ma li rapid parlada de ti k con li secuent i + altri vocal ha mollat li k-son til ch, t, s, ts in li divers lingues, chascun secun su propri fonetic leges. E to ne solmen in li romanic lingues ma anc in li slavic (kasak, kasačiy) e nordic (in sved ki, kj es pronunciat chi). In german e sved li g avan e, i, sovente es pronunciat y. In polones e tchec mem li r es ductet a ř (pronunciat presc quam (r)sh).

Ti curt quasi consonantic i in li romanic lingues sovente passa mem ante li precedent consonante, p. ex. F secretaire de secretario, victuaille de victualia.

Un specialmen strett union ti i ha intrat con li precedent sones n, l, queles on posse persequer in presc omni lingues, clarmen visibil in li romanic lingues, ma anc in li slavic e mem in german, u «bewilligen» in rapid parlada sona quasi quam «bewilyen». Lu sam on posse vider anc in li finnic lingues. Do li tendentie es quasi general e commun. In angles it es poc remarcabil proque ti lingue ja ha presc atinget li unisillabitá, e con li son i ja passat ante li consonant, almen in li diftongic pronunciation del accentuat vocale. F tailleur = A tailor. In li casu de l' in frances in li últim 30 annus li l mem ha desaparit e restat solmen li y (in li pronunciation; in li scritura ti l es conservat). Ma con n un tal process ne ha ocaset, ma prendet plazze un curios ortografie gne, quel es trovat anc in italian, quel lingue pro analogie scri anc gl por li mollat l. Li lingue hispan scri n con tilde, ma ll; li portugues e provenzal: nh, lh; altri lingues usa ancor altri transcritiones, in polones ń, lettonian n, l con cedile etc.

Del supradit noi vide que li mollation in pronunciation de consonantes ante sequent e, i es quasi absolut international e commun por omni europan lingues, mem de foren orígine. Anc li pronunciation self del mollat l, n, es sovente li sam, mem in angles, quel in general evita ti son, ma have it in quelc paroles quam p. ex. seignorial, Cognac, halyard, William. Do li assertion que ti sones es desfacil por angleses, sembla esser un miscomprense.

It apare do que on ne posse bon eliminar e interdicter ti evolution del pronunciation del curt i in li combination con li precedent consonantes, precipue n, l, pri queles ci principalmen es question. Li sones es quasi general.

It resta do explorar nu li question del transscrition, quel, quam ja indicat, es completmen caotic. Li max logic vell esser usar li curt i, expresset in italian e li germanic, finnic, hungaric lingues per j, in angles e li majorité del romanic lingues per y.

In Occidental li maniere germano-italian per j es ínpossibil, proque secun opressent majoritá e internationalitá on ha devet attribuer a ti líttere li son sibilant angles (jurnal, jungle, jazz, just etc.). E li transscrition per y vell esser ínacustomat e chocant in Europa.

Do noi constata: 1) li pronunciation es presc identic in omni lingues e 2) li transscrition es absolut caotic e sovente ínlogic (ll, gn, gl, lh, nh, ń, n' etc).

Do in tal casu li principie de maximum de internationalitá postula naturalmen ne un violentiation del international pronunciada, ma un regulation del ortografie.

Ci ye unesim regard sembla recomendar se un del du sequent vias: 1) prender li max conosset ortografie gn, e 2) retroear al fundamental latin i, con li permission pronunciar it quam demívocal.

Li unesim solution have támen mult ínconvenienties. Li unesim es, que si li mollat pronunciation de gn es sufficent conosset in Europa per li parol Cognac, li analog a it gl es incontrat solmen in italian. Do poc conosset extra límites de Italia, it vell chocar multissim persones queles postula de un lingue international sive internationalitá sive almen logic regularitá.

Ma li duesim ínconvenientie es, que it ne es possibil aplicar ti regul de pronunciation, quel do vell postular divers exceptiones, p. ex. agnat, agnoscer, gnostica, sphagnum, Cosmoglotta, glosse, glossarium, inglotir, aglutination, gnu, aglomerar, te-glass, gloriar, Aglae, angles etc, etc, u tal pronunciation es ínpossibil.

E yo pensa que noi ne posse introducter in li lingue international centes de exceptiones e un cáos in li pronunciation.

Adplu veni li confusion de du divers etimologies. P. ex.: F ligne e signe, esset L linea e signum. E si noi vell pronunciar li occidental-parol «ligne», D Holz, quam «lin'e», to vell ducter a miscomprenses.

To posse confuser li non-latinistes. E on save bon que depos li guerre li númere de latinistes decresce constantmen in rapid proportion.

Omni ti rasones sembla me excluder li transscrition del mollat sones per «gn» e «gl».

Ma esque it ne vell esser possibil reintroducter li historic latin scrition con «i»?

Li unesim objetion es un fonetic tal. In omni lingues li vocal ante li mollat sones es curt, evocat quam ja dit supra per li plu rapid tempo del modern parlada. Ma secun li principies del pronunciation in Occidental li paroles castanie, ferrallia etc vell haver li accentuat síllabe long. On do vell dever sive mutar ti regules de pronunciation, quo vell causar mult exceptiones e altri ínconvenienties, sive postular un ínacustomat pronunciation just quam hodie in Esperanto per su regul del accentu.

A to advere on vell posser objecter que ti micri diferenties in longore ne va impedir li comprension. Forsan on vell posser tolerar to. Ma in mult casus li paroles self vell devenir ínacustomat long e archaistic: bottel'e = bottilia; in altri casus un tal form vell ne concordar con li etimologic orígine e pro to evocar un repugnantie, p. ex. emal'e quel deveni de german smalt-emalt e nequande ha esset «emalie». Do noi vell dever in chascun singul casu aplicar divers metodes. To vell esser apartmen íncomod quande it relate paroles tre conosset in tot Europa. P. ex. F detail, émail, conosset in presc identic form in li majorité de europan lingues, vell haver totalmen diferent form reductet, proque «detail» deveni de F tailler.

Un desfacilitá vell causar anc li diminutives e caressives in -in'e, -il'e, queles vell esser tre strangi in li form -inie, -ilie.

Ma li cardinal objetion es, que per un tal process un grand númere de paroles recive li finales -ie e -ia, queles in li regulari sistema de suffixes in Occidental have un preciset signification, justificat per centenes de international paroles. -ie significa un notion abstract, e -ia have un local sense. Ples comparar maladie, aristocratie, anarchie, convenientie, consonantie, chirurgie, chemie, astronomie, negocie, manie, follie, bigotterie, diabolerie, utopie; sammen patria, Russia, Francia, laboratoria, libreria, barberia, Oceania, Australia, extrania, utopia etc.

Ultra li mult singul paroles anc un grand amasse derivat per li suffix: -al'a, -il'e, -in'e, vell esser ínpossibil. Un orientalo vell supposir sub «ferralia» un local por ferre, sub «vanilia» un qualitá de un person van, etc; do on vell dever changear omni ti regulari derivation per alcun nov altri sufix. E on ancor ne posse saver in tal casu, quant nov ínconvenienties on vell incontrar in tal successiv reconstruction!

On vide que sin cáos e disturbation un tal solution forsan ne es possibil, adminim it totmen ne es tam simplic, quam li mult propositores de compensation imagina. Apartmen destructiv es li supracitat metodes in aplication con un serie de verbes quam attin['er, distin'er, extin'er etc. Nu ti verbes es facilmen inregistrat in li regul general de verbes, finient in un vocal o quasi vocal. Ili forma li perfect e li derivat de it paroles per adjunction de t; extin'tion, distin'tiv etc. Adplu li formes del verbes self in li infinitiv es foneticmen absolut natural, e max proxim al formes del lingue provenzal, portugues e anc italian footnote:[Ples vider li adjuntet tabelle.]. Anc li derivationes del radica verbal es tre natural e elegant regulari: atin'ibil, extin'ibil, distin'ibilitá.

Anc ci li du supra citat medies de regulation del ortografie ne es apt. Li unesim es sequer li lingues anglo-frances e haver extinguer-extinction, distinguer-distinction, do divers radicas, per altri paroles un serie de exceptiones, ne desirabil in un Lingue International, si on posse atinger un natural regularitá con bon derivationes. Por li verb «atin'er» monstra se ancor quelc desfacilitás. Li form «attinguer» vell esser stran'i. Li u pos g ne existe in null lingue, e «attinger» con sibilant g vell esser ínacustomat. (In italian existe un verbe «attingere» con ti pronunciation ma quel have un tutmen altri signification: hauster). Ti verb in F atteindre, A attain monstra clar li intrat i, quel in provenzal ancor es «atenher» u nh es pronunciat quam n'. Li pirenéic lingues have alcanzar, de arabic orígine. Un form «attener» ne vell recommandar se pro li verb tener. Anc li proposit «obtener» ne vell posser sufficer por omni significationes de «atin'er».

Li proposit de quelc persones «attincter, extincter» etc. queles vole evitar il duplic radicas, anc ne posse esser nominat apt. Ja li form del infinitive es tro repugnant, ma in li derivativ form «attinctibil, destinctibil, extinctibil» it atinge li límite de repugnantie e monstrositá, durant que li formes «distin'ibil, extin'ibil, attin'ibil» foneticmen es absolut quasi natural. On deve prender in calcul que un lingue deve anc esser parlat, e ne solmen scrit e leet.

Do ti solution proposit visibilmen es mancativ.

Noi nu mey explorar du altri provas de solution:

  • con i: distinier, attinier, extinier, e
  • sin i: distiner, attiner, extiner.

Li unesim metode da passabil resultates in li participie: attinit, destinit, extinit e in li adjectives: attinibil, distinibil, extinibil, ma totalmen ínsuficent in li derivationes del perfectic radica: attinition, extinition, distinition, distinitiv, extinitiv es hideos formes, ínpossibil por talmen quasi international paroles.

Li duesim metode postula denov un separat form por li perfect, proque formes quam distinion, extiniv etc es naturalmen ínpossibil. Anc un proposit extraregul, que li verbes finient in n adjunte un t sammen quam li finient in vocales, ne es usabil, proque altri verbes por exemple «opiner» vell postular un nov exception, proque on ne posse dir «opintion». Un altri ínconvenientie vell esser li mixtura de divers radicas sub li sam form, quo vell confuser li non-latinistes e non-romanos, proque existe divers paroles quam: continent, pertinent, abstinentie, pertinaci, ne stant in etimologic relation con li supra-nominat verbes.

On posse do vider que omni tal solutiones del desfacil question vell introducter sive nov exceptiones e ínregularitás, sive ínnatural formes chocant.

Do noi deve provar ca it ne es possibil regular li ortografie per un general metode, ancor ne usat, ma sat simplic, comod e ne tro deformant li paroles in lor aspecte. Li max bon metode vell esser ti del lingue lettonian, quel have mult analogies in divers altri lingues. It es un diacritic signe che n, l, quo vell deformar minim li aspecte. In lettonian on have special lítteres l, n, con un cedille sub il líttere, simil quam in frances ç o in rumanian li cedillat t, queles monstra ambi li mollat pronunciation del c e del t, p. ex. in li parol «national». Un tal metode vell esser unitari, simplic e suficent commod, almen ne minu comod quam scrition de i, quel anc contene un separat punctu. Naturalmen on vell posser posir ti punctu o cedille o apostrofe super li líttere o mem usar li hispan tilde. Ma in li ultim casu it vell esser desfacil che l.

De omni ti metodes li max bon sembla esser sive li lettonian cedille sub li líttere o li apostrofe sur o apu li líttere. Ambi es anc scientificmen justificabil, sive per juntion total del i con li consonante in sam maniere quam li cedille in frances e portugues sive in form del apostrofe quel monstra li elision del curt pronunciativ i. Do del vispunctu de logica on ne posse objecter contra ti metode. Ma divers persones senti se chocat per li apostrofe, quel es les ínacustomat. E in fact in ti form, qualmen it apare in textus scrit per machine, on ne posse negar que it es desbell. In printat textus it es ja un poc plu bon, ma ne posse contentar nor estetic postulationes. Ma to es un purmen tecnic problema. On save bon que p. ex. in german on usa quelc lítteres quam ch, ß etc in un sol type. Si ínacustomat printeros composi les per separat lítteres, on senti se chocat per li aspecte; sammen in hollandes, u li ij nu es printat junt per un sol tipe etc.

Li sol ínconvenientie es, que ti tipes ancor ne existe partú, e on vell dever mandar les ex Riga (Lettonia), si on ne vell voler far producter les in un fabrica de print-lítteres. It es li sam cose quam con li lítteres con circumflexes in Esperanto. On ha monstrat un extrem antagonisme contra ti lítteres, quel mem ha ductet al secession de Ido. E hodie on deve dir, que just ti particularitá de Esperanto es li minimalissim, quel on objectiona a it. E Esperanto ancor hodie sta e progresse durant que Ido es in discadentie.

On deve do considerar li hodial metode de apostrofes solmen quam temporari medie, til que on va haver li necessi lítter-tipes.

Forsan alcun de nor interessat amelioratores va posser trovar un nov plu bon medie eliminar li desfacilitá. Yo vell salutar to con plesure. Ma yo deve sammen confesser, que li metodes proposit til nu, e queles introducte un masse de exceptiones e un caotic sistema, es ínacceptabil in un lingue international.

On ne mey obliviar que li normal publica postula regularitá e facil comprensibilitá e stabilitá. On ne mey atribuer tro grand póndere a to que ti o altri person es chocat per ti o altri form. On va posser haver quelcunc possibil form, e sempre va trovar se persones queles va esser chocat. «Placer a omnes on ne posse», ja di un antiqui proverbie. Divers romanes es chocat per «del matre», altres del articul «li», ancor altres per li form «va». Ili consenti ye «il va parlar», ma es chocat per «Vu va parlar», etc, altres es chocat per germanic paroles, quam mann, segle, fox, e postula homogen latin, plu altres postula plu germanic e slavic paroles, proque Occidental es tro romanic por ili. Per un parol, ne existe tal proposition o critica, ye quel ne existe contraproposition e contra-critica. Ma on ne deve obliviar que it es absolut ínpossibil contentar omni postulationes, gustas, repugnanties etc. Li minu essentiales deve ceder ante li fundamentales. Al fundamental postulationes yo conta 1) li autonom unitaritá del lingue, 2) li naturalitá, 3) li regularitá, 4) li internationalitá. Forsan on va astonar se que yo mette li internationalitá solmen sur quadresim loc. Ma un lingue artificial posse viver e exister anc sin ti quadresim postulation, quo ha montrat Volapük e Esperanto, ma ne posse far to, si li 3 unesims ne es compleet. Ma it sembla me, que anc li postulation de internationalitá es soluet in Occidental in un gradu quel hodie representa quasi li maximum inter omni projectes!

In omni casu on ne posse debilisar li 3 unesim conditiones per ancor plu grand aproximation al similitá con angles e frances o antiqui latin. Ti dangere nor latinistes e romanes visibilmen ancor ne comprende. Ili ne ha posit sufficent attention al unesim 3 absolut necessi qualitás, sin queles li vive e evolution del Lingue International es indangerat e che ignoration del vital postulationes deveni ínpossibil.

LatinHispanPortuguezProvenzalFrancesItalianOccidentalAngles
tingere, tinct-urateñir, tint-uratenher, tingir, tinttenher, teintteindrefootnote:[Li son «d» in li verbes frances es solmen eufonic inter li consonantes «n», «r».], teinttignere, tinto
attingere, attact-(alcanzar)(attingir)footnote:[Altri sense: existe «atinar» = german treffen, esperantic trafi.], (alcanzar)atenher, ateintatteindre, atteint footnote:atteint:[Li pronunciation in li síllabe final «eteint», «atteint» e «distinct» es li sam.]attignere, attinto footnote:[Ti parol have in italian un altri sense (hauster), ma li form es analog.]atin'er, atin'tionattain
extinguere, extinct-extinguir, extinciónextinguir, extinctoestenher, esteint footnote:atteint:[]éteindre, éteint(3)estinguere, estintoextin'er, extin'tionextinguish, extinction
distinguere, distinct-distinguir, distintodistinguir, distinctivodestenherdistinguer, distinct footnote:atteint:[]distinguere, destintivodistin'er, distin'tivdistinguish, distinctiv
cingere, cinct-ceñir, cint-uracingir, cintocenher, ceintceindre, ceint-urecignere, cintocint-ura
fingere, fict-iofingir, (fintes), ficciónfingir, finta, ficçaofenher, feintfeindre, feintfignere, fintoficter, fict-ion
jungere, junct-juntar, junturaajuntar, juncturajonher, jointjoindre, jointgiugnere, giuntojunter, junt-urajoin, joint
pingere, pict-orpintar, pint-or, -urapint-orpenher, pint-orpeindre, peint-repignere, pinto, pittorepict-orpictur-esc
ungere, unct-ungir, untar, unciónungir, untar, unçaoonher, ointoindre, ointugnere, unto

Remarca

Per li precedent articul noi presentat a nor letores li divers motives queles sr de Wahl iniciat a adopter li mollat sones e in-plu lor transscrition per li apostrof. On vide do que ti detallie de Occidental, li max criticat per su interessates, es ne un pur capricie del autor de Occidental quam divers arbitrari trates in artificial sistemas, ma que it es seriosmen fundat.

Li labores till nu in li Comité Explorativ ha monstrat que li mollat sones vell esser evitabil in quelc paroles ma ne in omnes criticat. P. ex. li formes «detail», «email» trova se in grand lingues e con diftong ili es plu facilmen parlabil quam «detal'e, emal'e», con mollation. Li anc proposit parol «extinter» vice «extin'er» adver es minu cacofonic quam «extincter» o li existent «absorpter»; e «extintion» vell esser justificat pro analogie a «adtration» vice «attraction» e «juntion» vice «junction», quel in Occidental ne devenit: «jun'tion» (de «jun'er» vice «junter»). Noi have anc «function» e «functionar» e ne «fun'tion» de «fun'er».

Si Occidental va esser plu difuset quam hodie, tande anc cert tactic motives in li propaganda ne va luder ti rol quam regretabilmen ancor in present. Tande li Occidental-Academie adminim por scientific ovres vell posser admisser exceptiones, p. ex. «extinguer» e «extinction» apu «extin'er» e «extin'tion». On vell posser evitar li mollation in presc omni verbes sub condition que on ne abhorre exceptiones in li derivation. Plu cardinal por un L.I. es li regularitá del flexion (conjugation). Ples comparar «Latino sine Flexione» e li antiqui projectes naturalistic, queles have quasi null regules de derivation. Ma si on nu examina li enunciationes favorabil de mult prominent interessates ínprejudiciat, on constata strangimen que li successes de Occidental in fact have su cause ne minu in li modern naturalitá international del lingue quam in su regulari metode de parol-formation por obtener ti aspect. Possibilmen li Comité Explorativ va trovar acceptabil expedientes por facultativmen evitar li mollation in li majoritá del paroles. U es vole e metode, ta es via e solution.

Al duesim problema, li transscrition del mollat sones, es a junter que li apostrof representa li elision de quelcunc son, ne solmen de «i». Ti fact ducte a ínconvenienties in poesie. Pro li divers desavantages on do posse tolerar li function special del apostrof in Occidental solmen por li témpore de transition. Li max apt definitiv signe diacritic por li mollation sembla esser li proposit de sr de Wahl cedille sub l, n, simil quam in ç. Li normal scri-machines con simplic commutation ordinarimen have un clave non-transportant por li accent circonflex e accent grav. Un duesim tal clave non-transportant poy va haver quam prim tipe li accentu acut (por li accentu tonic) e quam secund tipe li cedille (vice ç), quel on va usar simultanmen sub c (frances), t, s (rumanian), l, n (lettonian e Occidental). Comprensibilmen por Occidental vell esser plu practic, que li du signes diacritic (accent acut e cedille) es prim tipes. On posse usar anc li comma vice li cedille; ma in ti ci casu on deve aplicar anc li retro-clave, quo es mem plu inpractic quam li usation del apostrof.

E. P.

Cronica

Noi have li plesur informar pri li fundation del OCCIDENTAL-SOCIETÉ DE FRANCIA quam section del OCCIDENTAL-UNION (Organisation universal de Lingue International Occidental). Nor Organisation accepta li Statut del Occidental-Union, publicat in «Cosmoglotta» decembre 1928. Li Comité provisori del O. S. F. (Occidental-Societé de Francia) es constituet del secuent persones: President: L. M. de Guesnet, Commercial agent, 83, rue Rochechouart, Paris (9eme); Secretario-cassero: G. Bohin, Director del «École Moderne», 7, Place de Bordeaux, Strasbourg (Bas-Rhin); Vice-Secretaria: Senioretta J. Colas, Instructora, Souday (Loire et Cher). Membres: Ingeniero Thibault, Director del Hydro-Distribution, 15, rue de la Madeleine, Angers (Maine et Loire), Senioretta M. Guilbert, Instructora, Videcosville par Quettehou (Manche). Li unesim scope de nor Societé es l'organisation del propagande por Occidental in Francia e colonias. Li quote annual es fixat provisorimen a 10 francs, includet li contribution al Occidental-Union.

G. Bohin.

FEDERALIA (Federation del amicos del lingue international auxiliari) havet su annual reunion li 15 may 1929. Esset electet sequent functionarios: Presidente: J. A. Kajš, Vranovská 44, Brno. Vicepresidente: Vl. Trávníček, Husova 101, Brno-Husovice. Secretario: Senioretta Jarmila Kajšová, Vranovská 44, Brno. Vice-secretario: Bohumil Jelínek. Cassero: Seniora Růžena Trávníčková, Husova 101, Brno-Husovice. Li membres ha resoluet: 1. far plu intensiv propaganda per printates anexet a divers jurnales. 2. prender parte in li exposition del modern comercie, quel eveni in august-septembre in Brno. (Li necessi printates in Occidental va furnir Typografia Kajš & Fellmann, Brno XII. Palackého 32). 3. arangear un propaganda-soaré con discurs pri L.I. Senior Jelínek va payar durant 6 mensus un Occidental-reclame in un kino.

J. A. K.

CANDIDE, semanal jurnal de litteratura, Paris, 6 junio. Sr Pierre Veber hante jocat pri Esperanto, di que li esperantistes es íngrat e ínhabil, pro que, vice mersiar le pro li reclame, ili misset insultant lettres. «Nu li esperantistes besona cuidar, nam on misse me li manifest del adeptes de un nov lingue universal Occidental. It es minu complicat quam Esperanto e plu bellsonant». Il conclude assertent que li mundi-lingues es utopic.

L. M. G.

Li mancas circum nos ye maxim parte depende del mancas in nos.

Coudenhove-Kalergi.

Ordinaritás on crede a chascun, por ínordinaries es necessi autoritá.

August Pauly.

Litteratura

De Arte a Scientie.

Discurs de Professor Wilhelm Ostwald.

Li unesim januar 1929 on ha interprendet por li unesim vez li experiment divulgar un discurse scientie ne solmen per li proxim radio-stationes. Quande Wilhelm Ostwald ha parlat avan li microfon in li studio-chambre de su hem, radio-stationes del Mar Nordic e Baltic til Graz in Austria emisset li paroles de ti scientist. Nequande il ha trovat un plu grand auditorium quam in ti die, quande li radio portat su voce a omni possessores de detector-aparates in Centraleuropa e a omni possessores de audion-aparates in tot Europa. Wilhelm Ostwald, li famos chemico e fisico, ha explorat desde quelc annus li teorie de colores e formes. Nequi es plu competent quam il monstrar li mult relationes inter arte e scientie.

In general on have li opinion que arte e scientie es explicit contrastes. Li arte es dominant in li sfere del sentiment; li scientie es li object del sicc rason. To es in fact clar contrastes.

Ma solmen coses queles have un comun fund, posse star submisset al relation del contrast. Ti comun fund es to que li du es suprem manifestationes del spíritu homan. Es evident que in german li parol «Kunst» (arte) es derivat de «können» (posser), e «Wissenschaft» (scientie) de «wissen» (saver). Ma li saventie es solmen li unesim gradu al scientie; ti ci satisfá su suprem vocation solmen in li creatori formation, ergo anc in li posser.

Hodie noi comprende quam arte in sense restrictet li creation de lu bell, o dit plu bon e general, li excitation de agreabil sentimentes. Unquande li dominia del arte esset mult plu vast. Ante plur centennies li construction de machines e de naves, de fortificationes e armes esset considerat quam arte tam bon quam li piction de images e li erection de eclesias e palacios. In li medievie, leer e scrir esset reputat quam rar arte, e in un ancian indic saga yo trovat descrit quam un arte mem li contada.

Ti general notion del arte significa do un extraordinari capabilitá, quel es propri solmen a poc privilegiates, e li aquisition de quel postula apart talentes. Noi do reconosse li sam qualitás queles on suposi hodie pri li arte in sense restrictet, i. e. li arte estetic.

Ti dominias, abandonat del arte, comensat del contada, letion e scrition til li construction de machines e de altri desfacil ovres, venit a esser ocupat del scientie, per quo ti conossenties ha recivet un developation enorm súper li statu sur quel ili ha stat quam artes.

Esque li sam fate es destinat por li arte in sens restrictet, li poesie, musica e pictura? Secun mi opinion, anc por li production de lu bell noi va perviver li progress del subconscient creation del artist al conscient construction del scientist.

Li artist crea subconscientmen. Il ne posse dir pro quo il junte a su ovre just ti elementes (sones, colores, paroles) e ne li numerosi altris essent a su disposition. Li pictor es in li situation max ínfelici proque li pictura es li max índevelopat de omni artes. Avan li mental ocul del pictor sta li ovre quel il vole crear. Si il successat atinger un passabil aproximation a su intern ideal, il ne risca provar li ultim passu al perfection; nam un desagreabil experientie ha docet le cent vezes, que un tal procedura have quam consequentie plu sovent un deterioration quam amelioration, e que poy it es por il sovente ínpossibil restaurar li statu anterior.

Li poet e li componist es in un situation plu agreabil. Che ili li anterior statu ne ea perdit si ili execute modificationes. Ili ya posse juxtaposir li divers versiones e selecter in plen calmesse li max bon. Li poemas de Heinrich Heine debi li ravissent naturalitá de lor bellitás a un penosi, multiplic e sempre repetit experimentation del poet pri li divers possibilitás, queles li lingue dat a su disposition.

Ma ti procedura corresponde totalmen a ti del scientie explorator. Ci li creatori labores del artist e del scientist mult aproxima se.

Si tam generalmen, quam descrit, li scientie conquesta li dominias antey occupat del arte, ti process deve esser lent e continui. Plu e plu grand partes del arte deveni sciential e in fine resta solmen un micri residue de arte, quel nequande va desaparir totalmen.

Li artist producte per li sentiment, li scientist per li lege. Li lege developa li arte al scientie. Lege es iteration. Omni lege natural have li form sequent: si A existe, B conseque. Ci A posse esser omnicos possibil, del max abstract notion til li max concret eveniment. Si de un tal duo li lege es conosset, on deve sempre expectar B, si on incontra A. Per to li conossor del lege deveni un profet, nam il predicte lu futur. In li antiquitá un astronom esset considerat quam magico, proque il hat justmen predit un futur eclipse solari, hante decovrit li lege del repetition de ti eclipses ex li anterior observationes. Ho-témpore noi expecta trovar tal profeties in omni calendare, e noi ne es astonat in minimal gradu si ili eveni punctualmen; in contrari, noi vell esser astonat, si noi vell decovrir que li profet calendari ha errat. Ma il nequande erra.

Lu sam vale in li arte. Chascun cantator o actor save per su experientie, que cert tornas in su maniere de representation ha specialmen fort impressionat li publica. To es un ver lege natural, etsí de extension restrictet: quande li torna es arrivat, li publica aplaude. Il trovat it subconscientmen quam artist. Ma in futur, si li occasion veni, il posse aplicar it tam conscientmen quam li chimico aplica un reaction trovat de il.

Talmen in omni arte existe un sciential parte. On reconosse it per to que it posse esser docet. Tal docibil partes de un arte on nomina su tecnica. On posse nominar les egalmen bon su scientie, nam tecnica es scientie aplicat.

Quam plu alt un art es developat, tam plu grand es su parte tecnical o sciential. Li max impressiv de omni artes es ho-témpore li musica; su ovres posse fascinar nos durant hores e excitar nor sentimentes max profundmen. Poy seque li poesie e, in plu grand distantie, li pictura. Nam un image, mem li max bell e impressiv, posse captivar nos durant admaxim quelc minutes; poy li ocul comensa promenar e serchar altri objectes. Tut analogmen on trova anc li sciential parte del musica quam apartmen grand e ti del pictura quam minimal.

Li consideration del sciential fundamentes del musica doce un cos decisiv pri li arte in general. Un simplic colp de aer producte un son o crac, secun li fortie; un ínregulari consecution de aer-colpes producte un brui. In li du ancor ne existe li minimal bellitá. Ma si on lassa acter egalmen fort colpes in egal intervalles plu rapidmen quam 30 vez in un seconde, ili confonde se a un ton. Ti ci ja possede bellitá, etsí simplic e modest. Li tones difere secun li quantitá del colpes in un second; quam plu frequent ili es, tam plu alt es li ton. Si noi lassa intersequer tones de divers altore, resulta un bell coherentie, un melodie, ma solmen si lor númeres de oscillationes (frequentie) sta in simplic proportiones. 1:2 da li octave, 2:3 li quinte, 3:4 li quarte, 4:5 li grand ters, 5:6 li micri ters. Li sam lege es valid por li simultan sonantie de du tones, li harmonie. Finalmen li temporal bellitá del tones es basat sur li ritme, i. e. li lege-conform consecution de egal intervalles.

Fals cantada o fals lude musical trova explication in to que li supra indicat proportiones del frequenties ne es observat. Noi do vide que li leges natural es quasi marca-vias o cartes geografic, queles predicte al migrator ad u il va venir si il perseque un cert via.

Al pictor ne es conosset li fisical leges del harmonie de colores, quáncam ili ha esset publicat del autor ante deci annus. Pro to li pictor consuma adminim nin decimes de su témpore por producter sur su palette ex li color-butonettes de su rud materiale li color-mixturas, pri queles il espera que ili va haver li just aspect in li image. E si il da li colore sur su loc, il sovente constata que it támen ne es rect e deve esser modificat.

Si on picte med li organe cromatic (D Farbenorgel) omni manual mixtion de colores es superflúi. Qualmen in li organe musical omni besonat tones es providet in form de organ-tubes, talmen anc in li organe cromatic existe colores regularmen graduat, in númere 672, arangeat in 28 registres de singul 24 color-tones; in addition a to es ancor, quasi quam pedal-tones 8 graduat gris colores con blanc e nigri. Li artist reflecte unesimmen, quel colores in quel harmonies il vole aplicar in su ovre. Il nota les, nam chascun color del organ have su signe, sam quam chascun ton in li musica have su signe in form del notes. Poy il prende li colores selectet ex li organ, prepara les e aplica les in lor loc. Li resultat es sempre un image harmonios, si li artist observa li corespondent regules. Li artistic effect posse esser plu intensiv o plu debil secun que li selectet harmonie supporta o diminue li altri factores del pictura (form, idé). It ne esset possibil constructer ti organe cromatic per li artistic sentiment; solmen li scientie ha efectuat it.

Talmen li scientie penetra ínrestibilmen in li dominias queles antey esset administrat del artist ex su sentiment; ma li artist sin cessa conquesta nov dominias, u il regna autonom in prim témpore, e ad u li scientist trova accesse ne ante que li artist ja de long ha ganiat su recolte.

In li scientie it ne es altri quam in li arte. Anc in li scientie li unesim avansas de beat exploratores, precismen quam che li artistes, es fat secun li sentiment, i. e. per li aplicationes del leges natural, queles li explorator posse aplicar solmen per li subconscientie, pro que il ancor ne posse enunciar les, ma queles ducte le a nov e just resultates. Advere totalmen ne sempre; in contrari il deve far mult van avansas, queles resta sin success, qualmen li critical examinationes demonstra le. Ma in fine il támen atinge li scop e li decovrition desde long serchat es fat.

Lass nos in fin retornar al griv-infant del hodial arte, al pictura, e questionar, qualmen on posse promover it; li response es: per aplicar anc li temporal motion in li image. Li hodial images es ínmobil e pro to ne posse emover li spectator. In li cinema noi have li unesim comensa del image movent, e yo ne besona descrir quant ínresistibil li film atrae pro to li masses. Ma it es solmen un comensa, ergo ínperfect. Noi deve aspirar al concerte cromatic: un image movent, quel posse transformar rapid o lent, continui o subit omni form e omni color, talmen que li serie del fenomenes posse excitar un corespondent serie de sentimentes con sam o plu grand securitá durant hores, qualmen un musical ovre de arte fa it. Yo pensa que yo posse expresser li motivat espera que il scientic-tecnical fundament de ti ci nov foto-arte va esser constructet in li proximissim témpore.

Extraet e translatet secun li revúe «Radio-Wien»

de Karl Janotta.

Fortun in negocie

Unquande yo audit negar Charles Schwab li existentie de genialitá e felicie in li afferic vive e exposir a su auscultantes, que un success in comercial vive es solmen li resultat de «dur, honest e penosi labor» e necos altri. E tamen on di que il self debit su unesim incontra con Andrew Carnegie a un felici circumstantie. Schwab havet quam púer un agreabil voce de cantada. Un die su tones sonat ex li stalles u il laborat al veranda, u li scottic stal-rey sidet. Li voce e li cant del garson placet Carnegie, il fat venir li cantator in li dom por juir li musica tut proxim. Esque to ne esset un felici die por Schwab?

Durant mi jurnalistic carriere yo interviuat mult prominent negociantes e yo ha fat li du conclusiones, que li max mult homes, successosi anc vell har avansat in cert relation sub omni altri circumstanties e duesimmen, que un excellent success in comercial vive precipue depende del just election de un carriere; si Fortuna favori nos, it es ordinarimen in li comensa, sur li sill de nor carriere.

Yo laborat unvez, apu un old jurnalist, qui credet har esset fraudat pri su fortune per un hasarde. Quam infant de 12 annus il e un amico serchat un ocupation. On ofertat le du vacant positiones, li un che un gazette, li altri che un curtagero. Ili lotat pri ambi positiones. Li lot atribuet a su amic li position che li curtagero -- e ti ci devenit rich.

«Omnicos depende del comensa», li old mann havet custome dir. Su classic exemple quel il sempre citat, esset John Jakob Astor. Astor abandonat Holland sin alcun penny in su tasc. Li nave, ductent le a America, esset fortiat a un dumensual halta in glacie avan New-York. Durant ti ci du mensus, Astor fat connossentie de un passagero, qui informat le pri li oportun circumstanties in comercie de pelisses, explicante, que un povri hom in exchange por luderies e desvalorallias vell posser aquisiter ínnumerabil pelisses, queles il vell posser vendir in London por enorm precies. Li retardation del nave, sur quel Astor trovat se aplanat le li via a un capitale, quel tande il apen vell har posset aquisiter in un altri maniere.

Chascun mey imaginar su propri carriere e constatar per quel micri hasard il esset ductet sur su present via e per quel insignificant bagatelle il fallit un altri.

Un del max grand venderos de ligne de nor land -- Thomas B. Walker -- raconta, quam il atendet un die in un hotel sur li campanie pro un epistul de universitate de Wisconsin, quel devet comunicar le un installation quam instructor. Il intrat un conversation con un senior ex Minneapolis. To esset li hor fatal de Walker. Walker lotat per un monete; it decidet se por li vapor-nave e li pedagog in spe navigat, ne atendente li ariva del epistul a Minneapolis, e ganiat ta su richess per un negocie de ligne.

Andrew Carnegie quam púer unquande lassat cader un paquette, contenent pecunie por payamentes de salarie, ex li fenestre de un tren. It rulat a-bass li rive de un fluvie, ma stoppat ye li extrem borde. Andrew retrorecivet su fasce de moné. Ma quo vell har evenit, si it hat rulat in li profund aqua? Certmen on vell acrimen har blamat e forsan mem demisset le e tot su vive vell har havet un altri aspect. Forsan il nequande vell har intrat un ferr- e stal-firma. E si il ne vell har actet talmen un Carnegie-stal-association sin dúbita ne vell har nascet e ergo null Charles Schwab e finalmen null judico Gary quam noi connosse le.

Judico Gary, li general-director del stal-trust, forsan vell esser hodie avocate, si un die il ne devet pledar contra J. W. Gates hasardmen in un bagatellatri afere. John W. Gates nequande obliviat, qualmen ti jun avocat presset le dangerosimen e quande il esset al punctu fundar li trust de spin-fil, il ingageat Gary, por stirar le tra li labirint del juristic leges. It possibilisat a Gary, plu tard fundar li federal association de relvias e finalmen li stal-trust.

Henry Davison, companion in li banque-firma Morgan, raconta qualmen, metaforicmen expresset, quam oficiat de banque, il quasi esset «tirat» in un plu alt position.

Un die il levat li ocules e videt rectmen in li tub de un pistol. Un alienato postulat in solemni paroles li payament de un chec quel hat esset tirat «al ordre del omnipotent Deo». Casseros de banque rarmen have dramatic momentes, ma Davison travivet it. Il leet li chec fortmen, tre fortmen, ostentativmen, por convicter se, esque it esset in órdine, ma in realitá, por traer li atention de altri oficiarios sur se. Li tric pruvat se successosi. Li functionario in li vicin chambre vocat un policist, qui arestat li alienate e in tal maniere salvat al banque su moné e a Davison li vive. Davison esset strax promovet; e tri annus pos to, il esset gerant director del banque.

Comprensibilmen fortuna sol ne posse procurar successe. Li hom favorit del fortuna deve auxiliar per omni forties. Quamcunc on mey pensar pri li morale de Doheny, li rey de petroleo, it resta li notabil fact, que il es un del max rich homes de America. Ante mult annus il sidet unquande avan un litt hotel in Los Angeles. Il esset completmen sin pecunie e meditat, quo interprender. In ti moment un carre passat, chargeat per pech. Doheny recivet information del cochero, un mexican, que li charge de terre venit de Westlake-park. Pos to Doheny eat al park, grattat in li excavates e trovat, que li obscur terre, semblantmen esset impregnat per oleo. Il possedet null pecunie, ma trovat un old companion e ambi acquisitet un jure de precompra por li suole. Poy ili efortiat ganiar quelc dóllars e comensat forar. Li oleo spruzzat ex li terre. Pos quelc hores Doheny vell har abandonat Los Angeles, si ti carre ne vell har aparit avan su ocules. E tut-vez li carre passat préter mill persones e solmen per su passada trombonat li bon opportunitá in li oreles del publica. It esset un voca del sorte a omnis -- ma solmen Doheny audit li voca.

John T. Flynn in «Harper's magazine»

Trad. de Dr. K. Schüppel.

Interiore de un atom

Ex Arnold Sommerfeld: Atombau und Spektrallinien, 2. edition footnote:[Li ultim observationes ha ductet a un altri conception pri li natura del electrones quam li descriptet in li article insertet ci: on opine nu que ili es undes simil a ti del lúmine, ma circulari. Noi va referer forsan un altri vez pri ti novissim teorie, ma noi crede que nor article es támen interessant pro que it da li fundamental observationes e teories.]

Li absorption del catode-radies e su dependentie del velocitá ja in 1903 ductet Lenard al opinion que li structura del materie contene vacui spacies e que solmen un ínsensibilmen micri parte del spacie ocupat de it es ínpermeabil a rapid catod-radies, ma li tot céteri parte del spacie lassa les passar líbermen (Dinamide-theorie o -- quam noi vole nominar it -- nucleo-teorie del materie).

Al sam conclusion, extendet per quantitativ indicationes, ha esset ductet Rutherford deci annus plu tard per li dispersion del alfa-radies passant tra subtil metall-folies. Un fasce de alpha-radies suffre per to in unesim loc un general dispersion, quel es distribuet exact secun li leges de probabilitá. Egalmen quam li tiras de un fusil in un disc visori, li {asterisk}hit-punctus footnote:[hitar, A to hit, F toucher, D treffen. Li asterisc {asterisk} significa que li parol es ne acceptat ma solmen proposit por usa in Occidental. Red.] del alfa-particules amasse se circum un loc medial maxim probabil quel es li prolongation del incident fasce de alpha-radies, e de ta lor frequentie diminue se vers omni láteres. In un luminant scren qual es usat in li conosset spintariscop, on posse observar e contar li hits del singul alpha-particules per li scintillationes excitat. Ma eveni isolat fort deviationes queles sembla totalmen exceder del regules de hasard til angul de 150° con li direction de incidentie. Lor númere es minimal (p. ex. 1 per 8000 incident particules, si alfa-radies venient de RaC es disperset per un folie de platin), ma mult plu grand quam it esset a expectar secun li lege de dispersion valent por li micri angules. Rutherford e su disciplos Geiger e Marsden ha studiat exactmen por un serie de divers metall-folies li distribution de ti ci abnorm deviation inter li divers regiones de angules. Noi ha ja incontrat correspondent abnorm deviationes in li fotogrammas de Wilson in form de flexiones al fine del via del alfa-radies, excitat ci ne per metall-atomes, ma per molecules de aer.

Quo accidet al alfa-particul ye ti ci inflexion? Rutherford conclude al action del maxim fort electric campes quel departe de un tre micri spacial part, t. e. de un «nucleo». Pro que li grandore del abnorm deviationes augmenta se con li pesa atomic del deviant element, li intensitá del deviant camp deve esser proportional al pesa atomic. Por aur (pesa atomic 197) li charge concentrat in li nucleo generant li camp vell dever esser circa 100 e (e = elementar charge) por explicar li trovat deviationes. Li charges del nucleos vell posser per se esser tam bon negativ quam positiv, t. e. li deviationes posse provisorimen esser conceptet tam bon quam attractiones quam anc quam repulsiones. Ma li general experienties pri iones e electrones decide que li signe del nucleo-charge es positiv. Nam li nucleo deve posseder ne solmen un alt charge, ma anc un alt capabilitá de resistentie, t. e. un grand masse por posser efectuar li grand deviationes del alfa-particules. Nu it es li positiv charge, quel es conjuntet con li ponderabil materie secun su natura, durant que li negativ charge apartene al levi e facilmen mobil electron. Electrones quam centres de negativ charges posse excitar li micre deviationes del regular dispersion; ma por li abnorm deviationes li ponderos nucleo con positiv charge deve esser responsabil.

Per to resulta li sequent resumant image: li positiv chargeat alfa-particul es repulset del positiv chargeat nucleo si it passa preter it exceptionalmen proxim. In li vicinitá del nucleo es un atmosfere de negativ electrones; de ili li alfa-particul es atraet. Ti ci atractiones, superposient se reciprocmen secun leges de hasard, explica li regulari dispersion de micri angul e ti repulsiones explica li rar flexiones con grand deviation.

Anc pri li extension del nucleos on posse deducter alquicos ex li observationes del alfa-radies. Li distribution del deviationes inter li divers angules es calculat de Rutherford sub li suposition que li nucleo-charge es punctual. In tant quant li deviationes observat concorda con li calculat, ili demonstra, que li extension del nucleos ne ha impedit li via del particules. Ex li max grand deviationes observat resulta do un superior límite del admissibil extension de nucleo.

In su totalitá li atom deve esser electric neutral: consequentmen li númere del electrones per atom es egal al númere del positiv elementari Charge concentrat in li nucleo: t. e. al númere del nucleo-charges. De to seque nor unesim tese: númere de nucleo-charges es egal al númere de electrones. Li atomisme del negativ electricitá postula -- quo Helmholtz ja remarcat pri li electrolise -- anc ti del positiv electricitá.

Ma adjuntente li explorationes de Rutherford pri li dispersion del alfa-radies, seque li duesim tese: númere de nucleo-charges es egal al númere de electrones in li atom e es egal a circa un demí pesa atomic.

Ti tese es subtenet per un resultat ex li teorie e mesuration del Röntgen-radiation: li grandore del disperset radiation per atom. Ti ci ducte al conclusion que li númere del con-oscillant electrones queles emisse li disperset radiation prendet per atom, es quasi egal al demí pesa atomic. Durant que ye li optic undes solmen li extern o lax juntet electrones (tal nominat electrones de dispersion o valentie) con-oscilla perceptibilmen -- li intern electrones es juntet tro rigidmen in relation al optic incitationes -- per li mult plu rapid Röntgen-radies anc li maxim intern electrones es prendet con se. Pro to ja antey noi interpretat li supradit resultat pri li disperset radiation talmen: Li total númere del electrones in li atom concorda aproximativ con li demí pesa atomic.

Noi presenta un altri resultat, per quel ti sam númere es iluminat ancor de un quart látere. Li númere ordinal del elementes, t. e. li númere de lor loc in li natural sistema, precipue in li comensa de ti sistema, concorda aproximativmen con li demí pesa atomic. Do anc li final tese es valid: li númere del nucleo-charges es egal al númere del electrones, es egal al númere ordinal e es egal a circa un demí pesa atomic.

Evidentmen li experienties utilisat til nu posse subtener ti ci ley solmen tre aproximativmen. Noi recive por it mult plu cert fundamentes ex li factes del Röntgen-spectrums. Anticipante ti fundamentes noi asserte: Con chascun passu adavan in li periodic sistema del elementes li númere de nucleo-charges cresce exact per un unitá, li nucleo-masse per circa du unitás. Nam li pesa atomic, pro que li electrones contribue le solmen ínsensibil poc, deve essentialmen esser efectuat per li masse del nucleo. In ultra chascun element secuent in li periodic sistema contene un electron plu quam li precedent.

Nu qualmen li electrones del atom posse mantener se contra li atraent efect del nucleo-charge? Ne deve ili, sequent a ti effect, cader in li nucleo? Li response -- un response possibil e apartmen simplic e contentant -- es furnit nos per li conditiones in li sistema solari. Li terre ne cade in li sole pro que per su revolution it developa forties centrifugal, queles equilibria li atration del sole. Transport del image a nor atom-modelle ducte al sequent conception: Li atom es un sistema de planetes girant circum li central córpor, li nucleo. Li atom del ordinal númere Z es format de Z simplic negativ chargeat planetes e un Z-plic positiv chargeat sole. Li atration del gravitation secun li lege de Newton es viceat per li electric attration secun li ley de Coulomb, quel expresse se formalmen exact quam ti. Un diferentie consiste solmen in to que in nor microcosmo li planetes repulse un altre -- sammen secun li lege de Coulomb -- durant que in li macrocosmo ili es atraet ne solmen del sole ma anc un del altri. Li dinamic leges -- introductet les just nu in li populari diction de centrifugal forties -- es valid in nor microcosmo exact quam in li astronomic macrocosmo.

Noi mey nu considerar ancor un vez li fenomen del deviation del alfa-radies sub li image del planet-sistema. Trans nor planet-sistema noi lansa un alfa-particul, un comete. Generalmen it vola per un rect linea e es deviat (disperset) solmen poc per li max proxim micri planetes. Ma si it {asterisk}hita just li sole o passa proxim preter ti, it suffre un ínproportional fort e abrupt repulsion. It descri un hipérbolic trajectorie, in li foco de quel sta li nucleo. Li angul de deviation es egal al angul inter li du asimptotes del hipérbol.

Per ti astronomic descrition del fenomen noi samtémpore indica vagmen li via del calculation per quel Rutherford discusset ye unesim vez li mesurationes del deviation del alfa-radies e motivat su nucleo-teorie. In historic relation es adjuntend que van den Broek ye unesim vez formulat clarmen li idé de un nucleo-charge e númere de electrones crescent con li ordinal númere e demonstrat it per chemic factes.

Trad. Dr. Ing. A. Wormser

Cicade e formíca

[verse]


Durant li seson estival Seniora Cicada sempre cantat; Ma quande arivat Li vente nival Alor in su dom li pane mancat: Null micri pezzette De vermette, De gran o de mosc In alcun loc Por passar li dies hivernal. Quo va far l'imprudent animal? Sin hesitar Li Seniora vade mendicar Che li Formíca Su bon amíca. «Vide, cara, mi povritá: Yo sta por morir! Oh! presta me per caritá Alcuni granes por me nutrir... Yo te va payar -- parol cicadal -- Interesse con capital Ante li mensu de li flores. Oh! ples esser bon: te prega mi plores...» Li Formíca responde con finess: «Vermen yo deplora vor povress; Ma ples, Vicina, dir me vor labores Durante li bell calores». «Inter li flores rident yo fe cantar!» «Ah! Vu cantat inter li flores: Nu, Seniora, sur li nive ples dansar!»


Secun Lafontaine + A. Creux

Corespondentie

Noi recivet li sequent lettre de sr Jan Casse, expresidente del Dan Ido-Federation:

Car senior Pigal.

Per to yo desira informar vos que yo ha abandonat Ido e Novial e nu adhere definitivmen a Occidental.

Ti ci transition, quel yo fa con grand joya, pro que yo senti har finalmen trovat mi unic just position pri nor grand idé, es li resultat de un long e lent evolution por me.

Yo ha esset un convictet idist, un grand admirator del lingue del Delegation, e pro to, quande yo videt Occidental ye li unesim vez, it plenat me per horrore e abomination! Ma ja bentost in mi usa de Ido yo hat remarcat, alor con regret, li practic desfacilitás pro li hiperlogica del derivation. E per continui usada de Ido, e anc per letion del occidentalistic critica de Ido, lentmen, sempre plu mult yo comprendet li defectes de ti lingue, e pri tro mult logica e pri ínnaturalitá. Precipue yo posse dir que vor articul in su témpore «Li ovre de Edgar de Wahl» fat un grand impression ye me.

Ma ancor un long témpore yo credet que nor problema posse esser soluet sur li fundamental principies de Ido, per un reform de ti lingue talmen que it vell devenir plu simplic e plu natural; e yo ne aprobat li ínfonetic ortografie de Occidental e su, supposit, ínregularitá. E quande Novial aparit, yo credet que it representat li desirabil reform de Ido. Ma ja bentost yo comensat dubitar pri li usabilitá anc de ti sistema. Formes quam «nusen», «vusen», «lesen», «lum», «sal», «bli» es e resta ínacceptabil in un practic L.I. On ne posse negliger li lingual sentimentes, e tis es chocat de tal e altri formes arbitrari o adminim ínhomogen con li céteri sistema. E per quelc experimentes yo crede har constatat que anc li derivation de Novial es mult tro desfacil in practica. Li fundamental principie del sistema Couturat: li logic construction del derivates, es conservat malgré simplificationes in quelc detallies. E in plu li nov, arbitrari, sistema -e, -a, -o va far necessi un constant hesitation esque li paroles a usar es verbal substantives o ne: «danso» o «danse», «nivo» o «nive» etc.

Li resultat de mi pensas e provas pri Novial e Occidental es to que yo nu comprende que it es li fundament quel es mal in Ido e Novial, it es li mecanic-sistematic structura, li ínnatural construction del paroles, quel deve esser abolit. Li naturalitá e internationalitá es li «conditio sine qua non» del L.I. Li adoption in Occidental del international paroles in lor natural formes, e pri derivation e pri ortografie, fa ti sistema mult plu facil a comprender e usar quam li altris. E certmen on posse desfacilmen exagerar li importantie del fact que Occidental aspecte quam un lingue natural, contra que li plu ancian sistemas, e nu anc Novial have un caractere artificial e ínnatural.

It es con grand joya que yo nu intra in li yun e avansant Occidental-movement, un movement quel es fundat sur li sol ver principies, e quel pro to va victer in li future.

Li representation del Occidental-Union por Dania, quel yo ha in su témpore acceptat provisorimen, naturalmen yo va nu con plesur acceptar quam permanent.

Con cordial salutationes vor devoet

Jan Casse

Willemoesgade 23 IV, Köbenhavn Ö, Dania.

Subventiones al Occidental-Union

L. M. de Guesnet (Paris): 30,5 fr. fr. -- Prof. F. V. Lorenz (Sao Feliciano): 21,70 öS. -- C. in K.: 20 öS. -- Regierungsrat Dr. Mell (Rudolstadt): 25 öS.

Li Central Officie

Eigentümer, Herausgeber und Verleger: Occidental-Union, Sitz: Mauer bei Wien. Verantwortl. Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing b. Wien. Druck: Milan Nedvídek, Tábor.

Cosmoglotta A 64 (sep 1929)

Annu VIII -- Septembre 1929 -- Nr. 64 (9)

Contene

  • Complet grammatica de Occidental (1), K. Janotta
  • Duplic consonantes, Edgar de Wahl
  • Remarca, Redaction
  • Cronica
  • Humanistes, Roda Roda
  • Maestro in su profession
  • Miscellanies.

Complet grammatica de Occidental

In li present caderne noi comensa publicar un complet grammatica del lingue Occidental, demandat ja de omni láteres. Pro que noi ne posse editer ti ovre quam brochura separat pro li grand custas de un tal printage, noi inserte it in nor revúe in pluri continuationes. Senior K. Janotta ha prendet sur se li pena composir ti ovre.

Red.

Prefacie

Naturalmen ti unesim elaborate de un «Complet Grammatica» va contener mult lacunes in comparation al desires de multes de nor coidealistes.

Ma certmen un duesim gruppe del adherentes de Occidental, propagandistes, va opiner, que ti ci ovre es tro ampli, tro detalliat e que it involue li dangere que li profan publica va blamar li «desfacilitás», li grand númere de regules e li «exceptiones» del grammatica de Occidental. A ti gruppe de Occidentalistes yo responde que yo ha monstrat per li curt grammatica aparit in li mumerós 56 e 58 de Cosmoglotta, que li grammatica fundamental de Occidental ne es plu long quam li famosi 16 regules de Esperanto; ya, in un laconic grammatica noi va monstrar que li tot grammatica de Occidental, necessi por un hom de bon europan erudition, posse esser printat sur un post-cart. Si on va criticar li voluminositá del present ovre, on va blamar li existentie de international paroles in li lingues natural, de queles li grammatica es mem mult plu voluminosi, quam ti de Occidental.

Un altri objetion es ti que mani autores de Occidental-manuales national ne vell posser trovar un just selection ex li materiale disponibil in li «Complet Grammatica». Un tal timore ne es justificat; nam li base suficent por li fundamental manuales national ja existe in li «Okzidental-Kursus in 10 Lektionen» de A. Z. Ramstedt e in li «Repetitorie de Occidental» redactet in Occidental; li du es insertet in li german libre de introduction «Occidental, die Weltsprache», quel va aparir circa intra tri mensus.

Senior Wahl ja ha plur vezes monstrat, e in maniere excellent precipue in li articul «Exceptiones e li vive» in nr 43 de Cosmoglotta, que li talnominat exceptiones es un facilisation del lingues por lor usada, por li parlation e comprension de li pensas. «Un lingue ne existe por parlar secun grammatica o logical regules, ma inversmen, tis existe par facilisar li parlada ... Un superflui regularitá fa sentir se quam ínsuportabil in li practic vive ... Ne li aprension de un lingue es lu essential, ma su usation!!» Talmen Wahl ha egardat in Occidental li leges del vive, queles es plu flexibil quam tis del matematica e mecanica. Lass nos egardar que li témpore de aprension de un lingue, e precipue de Occidental, es mult plu curt quam li durada de su usation.

In plu, Esperanto have anc su grand manuales, mem plu ampli quam li present. On mey comparar: «Esperanto, La gramatiko de Dro Zamenhof kun komentaro» de prof. P. Christaller, Stuttgart 1921, 73 págines; «Esperanto, Sprachlehre» de prof. Dr. Joh. Dietterle, Leipzig 1926, 44 págines; o mem special ovres: «La Elementoj kaj la Vortfarado» de E. [Čefeč, Paris 1911, 64 pagines; «La Esperanta Vortfarado» de Paul Fruictier, Paris 1913, 115 pagines; «Prepozicioj kaj Akuzativo en Esperanto» de A. Mair, Wien 1926, 70 pagines, etc. etc. E anc Ido have su «Kompleta Gramatiko Detaloza» de L. de Beaufront, Esch-Alzette, 1925, 224 pagines.

On aprende Occidental ne solmen por posser leer li lingue; por ti scop li studie de un curt clave sufice. E quam es demonstrat, mult milliones de persones comprende Occidental sin studie anteriori. Ma li adherentes vole ne solmen comprender, ma anc posser usar ti lingue correctmen tam in parlation quam in scrition; e pro to ili besona ne solmen li curt regules pri li paroles gramatical, ma anc regules pri li parol-formation e sintaxe.

Per su grand contenete just anc in li du ultim punctus, li «Complet Grammatica» va far dispensabil li detalliat studie del lexicos ante usation del lingue. In ti sense li letores mey comprender mi ovre.

Por me e por li altri iniciantes del present ovre esset ductent in prim li desir dar al Comité Explorativ e al Academie un base plu larg por lor explorationes e decisiones, e in sequent li espera que per un tal ovre mult hesitationes, erras, miscomprenses e mislabores de nor colinguanes va esser evitat.

Ja nu, quande solmen un micri part del Complet Grammatica es finit, yo posse dir que it es ne solmen mi ovre, ma anc li resultat del colaboration del seniores Pigal e Deminger, e in unesim rang de senior de Wahl, de quel yo admira plu e plu mult li amplore de su interlinguistic saventies quant plu progresse li elaboration de ti ci ovre. Li colaboration de ti ci seniores esset pri quelc articules tam grand que yo esset quasi solmen li organisator del colaboration.

K. Janotta.

Index

liste:

  • Fonologie
  • Alfabet
  • Pronunciation
  • Accentuation
  • Separation síllabic
  • Quantitá vocalic
  • Textu exercitiv
  • Nómines de lítteres
  • Flexion
  • General remarcas pri li parol-formation
  • Desinenties
  • Desinenties primari
  • Desinenties secundari
  • Derivation
  • Temas derivatori
  • Suffixes
  • Composition
  • General remarcas
  • Assimilation in li composition
  • Temas ínseparabil
  • Prefixes
  • Temas presentic quam determinativ
  • Grec prefixes
  • Families de paroles
  • Ortographie
  • Mollat sones
  • Duplic consonantes
  • Transscrition del latin paroles
  • Transscrition del grec paroles
  • Transscrition del non-classic paroles
  • Majuscules
  • Abreviationes
  • Signes non-alfabetic
  • Interpunction
  • Partes del discurs
  • Articul
  • Substantive
  • Adjective
  • Pronómine
  • Numerale
  • Verb
  • Adverbie
  • Preposition
  • Conjunction
  • Interjection
  • Sintaxe
  • Metrica
  • Corespondentie

I-esim Capitul: Fonologie

A. Alfabet

Li alfabet de Occidental consiste ex 26 simplic lítteres, ad plu ex 2 lítteres apostrofat e ex 8 bilítteres (digrammas):

a, b, c, d, e, f, g, h, i, j, k, l, m, n, o, p, q, r, s, t, u, v, w, x, y, z; l', n'; ch, eu, gh, ph, rh, sh, th, zz.

Li nómines del lítteres trova se in li parte G del present capitul.

Li alfabet del 26 simplic lítteres coresponde con li alfabetes angles e german. Quam medie de enumeration in libres etc on usa solmen ti 26 simplic lítteres.

B. Pronunciation

  1. Vocales

Occidental have 7 vocales: a, e, i, o, u, y, eu. Li unesim 5 es pronunciat quam in german, italian, hispan e slavic lingues.

Angleses mey atenter li pronunciation continental del vocales, it es: a quam in A father o calm; e quam in A vein; i quam in A unique; o quam in D so, plu pur quam in A not, so (sin u succedent); u quam in A rule.

Franceses mey atenter que in Occidental ne existe vocales nasal: an, en, in, on, un = F ane, ene, ine, one, oune; salon = F salone [transcrition: sa-lón]; indic = F ine-dique [ín-dik]; aqua = F a-quoi [á-kwa]; quande = F couanne-de [kwán-de]. Ad plu Occidental u = F ou [u].

Germanes mey atenter que du vocales intersecuent in general es pronunciat separat: aer = D a-ehr [aér], país = D pa-ihs [país], leer = le-ehr [le-ér], leibil = D le-ih-bil [leíbil], ciel = D zi-ehl [tsyél].

y vocalic es pronunciat quam german ü o frances u; transcrition [ü], por exemple: cylindre [tsülíndre], hymne [hü'mne], styr [stür], physica [fü'sika], analyse [analü'se], cyan [tsüán], yttrium [ü'ttryum]. Pos un vocal e in comensa de un parol anc ante un vocal, y es consonant; su pronunciation es explicat in li sequent articul.

eu es egal al frances eu e al german ö; transcrition [ö], por exemple: Europa [örópa], meuble [mö'ble], neutral [nötrál].

i e u ante vocales in plursíllabic paroles, u pos q anc in monosíllabic paroles es pronunciat tre curt, presc consonantic e ne posse formar propri síllabes; transcrition [y] e [w], p. ex.: ciel [tsyél], lingue [língwe], aqua [ákwa], piano [pyáno]; quam [kwam], que [kwe], quel [kwel], qui [kwi].

ai e au es diphtongs e es pronunciat [ay], respectivmen [aw]: email [emáyl], rauc [rawk], aplause [appláwse]; caul [kawl].

  1. Consonantes

Occidental have 20 simplic consonantes (sin y), 2 consonantes mollat (lítteres apostrofat) e 8 consonantes indicat per digrammas.

In general li consonantes es pronunciat quam in italian con cert modificationes.

In lu sequent es indicat ti consonantes, de queles li pronunciation diverge del italian o have desfacilitás por angleses, franceses o germanes.

c e g ante e, i, y es pronunciat dental, respectivmen sonor-sibilant, it es c = [ts]; g = g in D Page, Loge, Gelee, j in frances; transscrition [ž]. In omni altri casus c e g es pronunciat guttural; transscrition [k], respectivmen [g]. Con h li lítteres c e g forma li digrammas ch e gh, de queles li pronunciation es indicat in infra.

h es sempre pronunciat quam in german. Li digrammas ch, sh etc es tractat in infra.

j es egal a j in A jazz, a dg in D Budget e F budget, transscrition [dž]: januar [džanwár], conjugation [kondžugatsyón].

q es pronunciat quam k: banqero [bankéro], acquisition [akkwisitsyón].

s have du pronunciationes; (a) it es sonori («leni», A voiced, D stimmhaft, weich; transscrition [s]) inter du vocales, p. ex.: cose [kose], rose [rose], position [positsyón], conclusion [konklusyón], usa [úsa], in plu in fine de parol, ínmediatmen pos accentuat vocal, si on posse etimologicmen suposir que un vocale seque li s: frances(i), ples(er), país(e), pis(e), precis(i), omni-cos(e), ros(e), poros(i), repos(e), abstrus(i), confus(i), mus(o), obtus(i), refus(a). Ma (b) in omni altri casus s es pronunciat surd (i. e. «fort», A voiceless, D stimmhaft, scharf; transcrition [ss]), p. ex.: sol [ssol], grotesc [grotéssk], person [perssón], épos [époss], ómnibus [ómnibuss], schisma [ss-khíssma], egoism [egoíssm]; anc li pluralic s: patres [pátress], veritás [veritáss], unités [unitéss], vertús [vertúss], omni ss: masse [másse] etc; e li paroles finient per vocal+s, queles ne permisse suposir un sequent vocale, p. ex.: es [ess], li present de esser; li pronomines les [less], nos [noss], vos [voss]; li preposition pos [poss] quam abreviation de L post; li prefixes des-, dis-, mis-, p. ex. desinfecter [dessinfektér], disafection [dissaffektsyón], misalliantie [missallyántsye]; etc. Germanes mey atenter que anc li combinationes sch, sp e st es sempre pronunciat con ss, do [ss-kh], [ss-p], [ss-t] (e ne quam in german [sh], [sh-p], [sh-t]); do schema = [ss-khéma], spirale = [ss-pirále], statue = [ss-tátwe]; anc li s inicial es sempre surd secun li regul (b): sala [ssála], self [sself], signal [ssignál], soda [ssóda], sud [ssud], symbol [ssümból].

t deveni un sibilant in li finales -tia, -tie, -tion; transscrition [ts]: scientie [sstsyéntsye]; nation [natsyón]. In céteri li pronunciation de t es li sam quam in omni altri lingues europan.

v es sempre pronunciat quam in villa, nequande quam f, quo mey egardar precipue li germanes.

w es pronunciat quam in angles, it es un u presc consonantic quam in A water, transscrition [w]: watt [watt], west [west].

x = [kss], p. ex. extra [éksstra]; inter vocales x posse esser pronunciat anc [gs]: exemple [egsémple].

y pos un vocal e in comensa de un parol anc ante un vocal es pronunciat i consonantic quam in A yes e quam j in german e italian, transscrition [y], p. ex.: yes [yess], rayon [rayó], antey [ántey]. Pri li vocalic y vide li articul precedent.

z = [ds]: zefir = [dsefír], bazar = [badsár].

l' es pronunciat circa quam li in «familie» [famílye], transscrition [ly], p. ex. guil'otine [gwilyotíne], bil' [bily], bil'et [bilyét], tal'e [tálye], bul'on [bulyón], toal'e [toálye], orel'e [orélye], trel'e [trélye].

n' = circa [ny], inter consonantes presc ne audibil; p. ex. distin'er [disstineyér], distin'tion [disstin(y)tsión], champin'on [tchampinyón], attin'er [attinyér], attin'tion [attin(y)tsyón], castan'e [castánye], sparn'ar [ssparnyár], vicun'a [vikúnya].

ch quam in angles e hispan, quam tsch in german; transscrition [tsh], p. ex. chambre [tchámbre], chines [tshinés], brochura [brotshúra]; ma anc quam ch in frances e sch in german; transscrition [sh], p. ex. machine [mashíne]. Ante consonantes o juntet con y, o in li syllabe arch e pos s, ch es pronunciat quam ch in D machen o quam j in S Mejico (Mexico); transcrition [kh], p. ex. yacht [yakht], cromometre [khronométre], psycholog [psükhológ], architect [arkhitékt], monarchist [monarkhíst], schisma [skhíssma]. Ti qui ne posse pronunciar [kh], deve usar li pronunciation [k].

gh -- g guttural, ante e, i, y; p. ex.: ghesha [gésha], ghepard [gepárd], ghetto [gétto], ghibellino [gibelíno].

ph = f in paroles de grec orígine, p. ex. fotograf = photograph [fotográf]; fosforescer = phosphorescer [fossforesstsér].

rh = r in paroles de grec orígine, p. ex. reumatic = rheumatic [römátik].

sh es pronunciat quam ch in frances e sch in german; transscrition [sh], p. ex. shrapnell [shrapnéll].

th = t in paroles de grec orígine: teosof = theosoph [teossóf]; litograf = lithograph [litográf]; rytme = rhythm [rütm].

zz = [ttss], p. ex. pezze [péttsse], plazza [pláttssa].

Arte es li potentie crear vivent organismes ex tones, ex paroles, ex colores, ex formes, ex spacies, ex córpores. Li creationes del arte es dependent del milieu de pensas e de sentimentes, del cultura de su témpore. Ili per to forma se a un unitá, a un stil. E li stil es modificat per li caracter del nation.

R. Stiefler.

Opiniones es plu fort quam armés.

Lord Palmerston.

Duplic consonantes

de E. de Wahl

In omni europan lingues on posse distinter curt e long vocales. Mem in russ e frances, u ti diferentie es minu grand quam in li altri lingues, on distinte bon inter R želanie e želannyi, o F pâte e patte. Por transscrition de ti diferentie it existe divers metodes. Li max principal, si on abstrae del caotic metodes angles e german, es sive monstrar li curt vocales per pluri consonantes sive li long per pluri vocales. Inter ili li max simplic es li reduplication del lítteres, ad saver in hollandes, finn e estonian per duplication del vocales, in omni altri lingues per reduplication del consonantes. Yo ne mentiona ci li metodes del hungarian, tchec etc, monstrar li longore per divers accentus. Proque li lingues hollandes, finn e estonian have tre poc extension in li international communication, noi deve sequer in li ortografie de Occidental li metodes usat in angles, german, frances, italian, portugales, scandinavic, russ, li aplastant majorité del europan grand civilisat nationes.

Advere li lingue hispan monstra nos que on posse totalmen abolir presc omni duplic consonantes. Ma on save que to tam fort deforma mult conosset international paroles, que durant li periode, quande li lingue international es ancor foren a omnes, it va esser plu practic retener max mult scritiv images in un form quel ne evoca hesitation o miscomprense.

In fact anc in Occidental paroles quam casu, casse; can, canne; pane, panne; car, carre; cura, curre, etc ne fa desfacilitás e ne posse esser changeat. Li principal hesitation es incontrat che li heredat latin composit verbes e lor derivates: abbassar o abassar, accurat o acurat, ínreal o irreal, collaborar o colaborar etc. Ti duplic consonantes have lor orígine in li assimilation de divers consonantes ja in latin. It adveni si li prepositiones a(d), con, in dis, ex, sub, tra(ns) es ligat con un altri parol. Max bon on va vider to ex li sequent tabelle.

Abreviationes: D german, A angles, F frances, I italian, R russ, S hispan, P portugues, L latin; Occ. Occidental, L.I. lingue international.

(I abbellire, abbattere,) do ci du divers preposi-tiones. ignorant, F ignominie, F ignoble, (S innoble, F innavigable), innocent

Form ante Exemples e notes

original juntiv

ad a- in F sovente sin assimilation: abattre, quel deriva de ab- ne de ad, sammen ab-breviar F abreger a-munition, (I ammunizione;) F averer, avocat

assimilation c, f, g, l, n, p, r, s, t accent, accession, acclamar, accomodar, accrediter, accusativ, acquisiter, acquittar, affect, affinitá, affliction, affluer, affollar, agglutinar, aggravar; allargar, alliteration, allongar; annullar, annunciar, annexer; aparition, aplicar, aplauder, apreciar; arrangear, arrestar, arrivar; as semblar, assentir, assimilar; attaca, attentat, attirar

ad h, j, m, v e vocales ad-herer; ad-junction; ad-monition; advocar; ad-aptar, ad-equat (ma in I ammonizione, avvocato)

con co- vocales e h co-education, co-activ, co-idealist, co-incident, co-administrator; cohesion, cohabitation

assimilation l, m, (n), r collocar, collaborar; communist, commission; connex, conniventie; corroborar, correspondentie, corruption

com b, p, (m) combatter, combuster; composition, compressor, combination

con in omni altri casus concav, conceder, concession, condensar, confection, confluer, confederation, congenial, congregation, conjecter, conjunter, conquestar, consacrar, contemporan, continuar, convergent, convenir, conversion, convulsiv

dis di- m, r, v, (g), (l) dimension, digestiv, digression, dilacerar, dilater, diluvie, diminuer, directer, divagar, divergent

dif- assimilation f diferentie, diform, difider, difusion

dis- in li altri casus discontinui, discordant, discurs, disharmonie, disjuntiv, dislocation, disposir, disseminar, dissident, dissolution, distribuer

ex e- b, d, g, j, (c), l, m, n, r, v (F étrancher; écremer, écorner, egoutter); edentat, ejacular, elargar, elaborat, emancipar, emersion, enunciar, enorm, eradicar, evocar, evident

assimilation f effeminar, effortie (P esforçar, esfolhar)

ex c, p, t, s, (f), h, vocales exaudir, excess, excavar, excrement, exposir, extemporar, exsiccar, exempt, (F exfoliatif); exhumar, exuberar, exquisit

in (i-) (in italian paroles I istituto)

(ig-) (n)

im- b, p, (m) F imbiber; implicar, impotent, (F immortel); impression, imputar

assimilation m, l, r immatricular, illegal, irrational

in- in altri casus ínarticulat, íncaut, íncredibil, indurar, ínevitabil, influentie, ingredientie, ínhoman, injection, ínnavigabil, ínnocent, inocular, ínquiet, inscrition, íntolerant, ínvariabil

(ob) (o) (m) Ha perdit su creativ fortie, existe solmen in traditional paroles, F omission

assimilation f, p offensiv, offert, officie, opposition

ob- in altri casus objectiv, obligatori, obseder, obstruction, obtener

sub su- s (F sujet, soulever, souligner, soumettre; sourire); suspect, suspirar.

sus- p, (c) suspender, susceptibil (tre rar)

assimilation c, f, g, p succeder, succursale, suffix, suffusion, suggestion, supposir

sub in li altri casus subaltern, subdivision, subhastation, subir, subjuntiv, sublunari, submarin, (F sous-marin), subordinar, subsidie, substrat, subterran, (F souterrain), suburb, subvention

trans tra- d, j, (m) tradition, traduction, traject, (I tramontana)

tran- s transcrition, transcendent, transilvan

trans- transalpin, transbordar, transcontinental, transformar, transgresser, transit, translater, transmigration, transparent, transsubstantiation, transversal

Ma anc ci li modern lingues sovente seque altri e divergent metodes. Durant que p. ex. li lingue hispan supresse presc omni duplic consonantes, li lingue italian excelle in ili e usa les anc ta u li altri lingues ne have les. Li lingues angles, german e frances ordinarimen conserva li latin form, ma anc ci on posse vider provas de autonom formation, quam p. ex. in li F sou (s)-, a-, ex-, specialmen in li nov derivationes e in li vivent omnidiari paroles. Do it ne vell esser nullmen ínnatural o despermisset, si anc in ti dominia on vell provar regular li usation secun unitari vidpunctus.

Ci nu aperte se du vias:

On seque li latin metode conosset in li scientie e anc tre sovente usat in A D F. To vell esser unitari, e conform al metode de Latino sine Flexione. It es, on defini, in quel casus on usa li plen form, in quel li assimilat e in quel li acurtat (elisionat) form, p. ex. con-, col-, co-.

Ma quam on posse vider in li supra exposit tabelle li regules del assimilation ne es unitari; ili varia che chascun son, e in chascun preposition. Sammen li abreviat formes. Per altri paroles, to representa un tal desfacil e caotic metode, que almen yo til nu ne ha posset trovar un unitari general regul, quande usar li plen form, quande assimilativ formes e quande li acurtat. In omni casu on va conceder que li metode de ti composition va far desfacilitás al slaves, ugro-finnes, orientales e mem al minu instructetes ne solmen del germanes ma anc del angleses e romanic nationes, p. ex. li hispanes.

Li duesim metode vell esser trovar un practic compromiss, quel vell esser si ne absolut scientic, ni rigoros, tande almen un poc plu facil por non-latinistes.

Por orientales, slaves, etc it vell esser naturalmen lu max simplic, si on vell posser sempre usar li plen form del preposition; p. ex. conbatter, conposition, conidealist, disgression, disvagar, disfusion, exlaborar, exdentat, exradicar, ínmortal, ínlegal, ínnobil, inmatricular, ínreal, subposir, subpender etc.

In fact in li lingue hispan existe ja comensas in ti direction: conllevar, conmemorar, conmensal apu comensal, conmiliton, conmiseration, conmutation, conregnante, ínlegible, ínmaterial, inmersion, inmortal, inmunidad, innoble, disforme, disminucion.

Advere on posse dir que mult paroles vell sonar tre haccat e cacofonic, p. ex. exlaborar, exradicar etc. Ultra to on posse adducter que in multissim paroles li sentimente de composition ja de long ha perdit se, e ne es sentit plu.

Pro to forsan li max simplic e facil expedient in ti desfacil question sembla esser li sequent metode:

In omni casus u on senti (o vole sublinear) li idé del composition on usa li clar plen form. Apu ti plen form on posse usar anc li acurtat co- (con), di- (dis), e- (ex), i- (in), [o- (ob)], su- (sub), tra- (trans), si per tal maniere on recive paroles plu simil al comun usation, p. ex. co-idealist, co-laborar, comision, conex, corespondent, coruption, di-ferentie, difusion, digresion, divergent, edentat, emerger, eradicar, efeminar, ilegal, irational, ofender, suspirar, suposition, traduction etc.

Tande li analogie vell postular supresser li duplic consonantes anc in li altri casus u on ja ne senti li composition. To vell in fort gradu simplificar li usation e anullar li hodial hesitation che li mult persones queles plu ne memora li latin etimologie.

Scientistes e erudites forsan va revoltar pri mutilation de sacrosant international paroles, ma ili oblivia que ti internationalitá es principalmen A D F e scritiv, in li pronunciation ili ne lude un role. Adplu li L.I. ne es solmen por li erudites de grand europan popules, ma anc por li altri homes, do omni facilisationes e regularisationes possibil deve esser fat, si noi ne ariva per to a ínnatural e hideos formes, e li recivet formes presc omnis es identic al hispan.

Ma on deve memorar que to quo ne existe in A F ancor ne es ínnatural, e que Occidental ne es un mixtura de A F, ma un autonom lingue international.

Advere on posse replicar, que li duplic consonantes posse haver anc un rol indicatori: Si on ne conosse li parol de su propri lingue, li duplic consonantes strax averti li leente, que ci il have un composition con un del prepositiones. Ma tande on vell dever scrir li duplic consonantes in omni casus de combination con prepositiones quam in italian, e ne quam in L A D F, p. ex. abbassar, abbatter, abbreviar, abbordar, accomodar, accompaniar, accustomar, ammassar, ammirar, ammonition etc.

Por li letura tal metodes forsan vell esser cert facilisation, ma por rect scritura yo dubita que to vell esser tre comod e yo time evocar un cáos, proque on nequande vell saver ca li parol usat es un composition (anc plu ne comprensibil) o un parol primari, p. ex. commun, immun, addition, allotria, allotrop, alarm, etc.

Naturalmen mult persones, acustomat usar li duplic consonantes va usar les ínconscientmen, e in fact to ya ne fa necos mal. It sembla do max simplic abolir in li compositiones con prepositiones li duplic consonantes e far li composition sive per li plen formes o per li abreviat tales, e in sam témpor tolerar anc li usation del duplic consonantes.

Per to noi recive un suficent regulari metode, quel es strax reconossibil, ne tro lontan del usu del grand nationes, e un procedentie ja usat in li vastmen expandet lingue hispan.

It es possibil que forsan alqui vell posser trovar un plu bon expedient. Tande il mey far su propositiones al C.E.L.I.A. (Comité Explorativ de Lingue International Auxiliari). Ci yo peti ne dissipar li discussiones pri linguistic questiones in un propaganda-jurnale, quo posse desconcentrar li yun adherentes e li profan publica, evocante li fals idé, que it ne vale comensar, studiar o propagar Occidental, proque it ya ne es stabil e ancor ne pret, durantque on ancor discusse pri changes. In veritá li majorité de proposit changes ha esset repulset per C. E. L.I. A., proque ili sive ne esset ancor ne sat investigat, ni mem bon meditat, sive ne aportat al lingue un serios avantage, sive esset solmen efluentie de personal gust. Li circulares de C.E.L.I.A. nu ja es abonnabil por omni interessates, e it es desirabil concentrar li divers opiniones in un loc, ad saver in li circulares de C.E.L.I.A. Ultra to ante proposir changes e evocar un sovente totalmen ínutil polemica, it vell esser bon, presentar questiones pri dubitativ punctus. Sovente li discussion es finit, si on recive li response, proque in max mult casus it acte se pri miscomprension o ne sufficent profund conossentie del lineas directiv de Occidental. Naturalmen mult retuchas posse e va esser fat, ma mult coses, queles sembla al nov interessates quam mancas o erras, es profundmen meditat necessitás, e ne posse esser changeat sin destructer li tot unitari construction. To on mey egardar, specialmen in ti unesim témpores u li stabilitá e li soliditá de nor lingue es max necessi. On ne mey succusser li fundamentes del structura. Li extern politura li vive self va far con témpore.

Remarca

Li precedent articul explica li desfacilitás del decision pri li duplic consonantes. Pro que li problema ancor ne es soluet, li Occidental-Union, conform al consilies de sr de Wahl, da libertá in ti punctu de orthografie. Ma por satisfar li desires del Occidentalistes queles demanda un unitari scrition recomandat officialmen, li Redaction preliminarimen e secun possibilitá va usar li assimilat formes con du consonantes in casus u ili trova se anc in li lingues latin, angles, frances e german. Per li scrition historic (i. e. sammen per scrir chronica, psychic, thema, physica, aphel, orthographie, rhythm, chlorophyll etc) noi justifica anc li pretension pri li pedagogic valore linguistic de Occidental. In ultra li altri metode, pro esser ancor ne soluet, have li desavantage que on sovente ne save li límite u scrir un, respectivmen du consonantes.

Red.

Cronica

INTER NOS, official bulletin dumensual del B. O. S. (BRITISH OCCIDENTAL SOCIETY), august, (abonnament annual por non-membres de B. O. S.: 1 shilling angles per li secretario Eric Bidle, 18 Meadows Lane, Chester, Anglia). Propagativ lettres, partialmen in Occidental, ha aparit in du conosset semanal gazettes. (Time and Tide, 24 may; T. P.'s Weekly, 8 junio). Un angles libre de aprension intitulat «Outline of Occidental», contenent circa 40 págines, apari in liverationes. Li plen serie es recivibil contra un franc sviss o egal valore.

E. B.

HELVETIA, organ del S. A. P. O. (Sviss Association por Occidental, Adm. Fred Lagnel, Chapelle, Vd.) Ex li contenete: nr 11: Un problema soluet in 1907 (Prof. Leau e Occidental) de Prof. Ric. Berger, Barbusse e Esperanto, Li bon paroles obliviat, Vocabularium illustrat de Occidental, Li argumentes de sr de Beaufront contra Occidental, Un combatte contra vent-molines, Nor servicie e informationes, Li munde rident, Li trist situation de un sved mundlinguist (P. Ahlberg), Mundcolor-lingue (designation universal identic del colores) de Major H. Tanner; nr 12: Linguistica amusant de Dr. Aschwanden, nr 13: Li militant occidentalistes, Li maledit naturalitá, Li lingue tro expandet, Tolero, Un munde in li alfabete, nr 14: Psicologie del mundolinguist de R. B.

INDEX OCCIDENTAL-FRANÇAIS de Ric. Berger, 38 págines hectographat, contenent li frequent paroles. Precie sv. fr. 0.50.

SUPLEMENT OCCIDENTAL-FRANCES al RADICARIUM DIRECTIV de OCCIDENTAL de Ad. Creux, 58 págines hectografat, contenent paroles ne trovabil in li Radicarium de E. de Wahl. Precie sv. fr. 1,—.

Li autores de ti ci du vocabulariums (recivibil che S. A. P. O., Chapelle, Vd., Svissia) comunica que li present aparitiones es solmen prov-printes con erras e mancas queles va esser evitat in un duesim edition. Malgré to li du ovres anc in li actual form have utilitá a franceses por comprension de Occidental-textus.

DER TAG, Wien, 3 august un del max difuset diales austrian, sub titul «Sprechen Sie schon Occidental?» (Es-que vu ja parla Occidental?) publica un alegri articul ironios contra Esperanto e tre favorabil por Occidental. Li redaction junte un alinea scrit in Occidental e finient per: «... Pluri decisiv experienties in divers landes demonstra que on posse scrir e parlar Occidental in curt témpore». Li referent declara que li specimen del Occidental-textu pruva li superioritá de Occidental al sistemas anteriori e on comprende per to que Occidental durant du annus de propaganda ha trovat adherentes in plu quam 20 landes ja organisat in un international Occidental-Union con propri revúe e que li concurrentie bentost va esser obligat cessar su ignorantie vers Occidental.

DER VOLKSFREUND, Cleve (Germania), 18 mai, sub titul «Der Streit um die Weltsprache» (Li disputation pro li mundlingue) publica un long articul de Dr. Peipers (Köln). Il di, que li desfacilitá in selection de un natural lingue quam L.I. (lingue international) es causat precipue per que chascun nation vole defender su «national prestige». Un constructet lingue posse evitar ne solmen ti ci desfacilitá ma anc divers desfacilitás del aprension (génere grammatical, complicat formes de conjugation etc.) Li paroles international deve esser li fundament del L.I., quo ja ha dit Lott e Liptay in li secul passat. Ma li autor de Esperanto ha tro negliget ti pensa pro un exagerat regularitá secun un artificial schematisme. Li inventores del divers projectes de L.I. ne successat subordinar al regules li mult paroles completmen international; on ne posse presentar derivates: exploder -- explodion o exploser -- explosion etc. Ti problema es soluet in maniere contentativ per li sistema Occidental.

DAS NEUE REICH, semanale por cultura, politica e economie national, Wien-Innsbruck-München, nr 38, 22 junio, recense Cosmoglotta in favorabil maniere e sublinea li avantage de Occidental que it in contrast a Esperanto, assimila se li natural formes del vivent lingues in max alt gradu possibil.

TAGESBOTE, diale, Brno (Brünn), Tchecoslovacia, 15 junio, con simpatie raporta pri li articul de E. Pigal «Nor scoles -- Latin e lingue international» in «Ingenieur-Zeitschrift» (nr 8, Teplitz-Schönau), emfasente que Occidental sin dúbita es ínmediatmen comprensibil a omni universitanes (D Akademiker), sin studie anteriori, quo li redaction qualifica quam avantage cardinal. In plu it constata que li aprobation de Occidental per conosset linguistes es un injoyant facte.

E. P.

ŠKOLA MĚŠŤANSKÁ (Scole civil), Praha, in su nr 18 publicat denove un curt recension de nr 4 de Cosmoglotta de J. Podobský con li information pri li morte de J. F. Khun.

J. Pd.

ÉCOLE MODERNE de Commerce et de Langues, Strasbourg, li director de quel, sr G. Bohin, es conosset a nor letores quam secretario del Occidental-Societé de Francia, in su section lingual nu have leciones anc por Occidental, ultra frances, angles, german, italian, hispan.

DER FREMDSPRACHLER, revúe por cultivation de lingues, organ del German Union por Lingues extran (Deutscher Fremdsprachlerbund), Berlin, junio, julí, august, in exchange contra nor anuncia, inserte reclame por Occidental e Cosmoglotta.

E. P.

In PARIS MIDI Maurice de Walleffe, pledante por li Union de Europa, dí: «Si in tot Europa on vell leer li sam gazettes quam to es in Chicago, San Francisco e New York, queles es plu lontan inter se quam Paris, Berlin e Roma, on vell haver sempre ancor disputes pri electiones, economie, higiene e religion, ma ne vell exister guerres; on vell posser unir se pri omnicos in avan.» Ma to suposi que li gazettes vell esser scrit in li sam lingue partú comprensibil, i. e. in Occidental. Es-que Maurice de Walleffe ancor ne conosse Occidental?

Ax. W.

In SCHOLA ET VITA, nr 6, 7, sub titul «Interlingua es pro omnes et non solum pro latinistas» li redactor sr Mastropaolo contradí al opiniones expresset in Cosmoglotta que Latino sine Flexione es solmen por latinistes e un micri circul de idés. Il opine que Schola et Vita es li sol «revista»footnote:[Esque ti parol es latin? Esque it es international? In quel lexico un non-latinist volant scrir Latino sine Flexione vell trovar it, malgré li existentie de Interlingua ja depos plu quam 20 annus?] quel ne have contenentie interlinguistic, ma ha eat in li practic usation de Interlingua, e asserte que it es comprensibil e usabil por scritura anc de non-latinistes. Ma si on examina li liste del socios del Academia pro Interlingua, on trova ta solmen erudit persones, precipue con studies superiori. Quo concerne li «immediato intelligibilitate» on deve dubitar, es-que un non-latinist va comprender «copia et varietato de articulos», quel significa ne «copie» ma «multité», sammen: disce, i, oporte, idoneitate, divitiae, sci es paroles mort del antiqui latin e ne comprensibil a non-latinistes. Li parol «i» null non-latinist e mem mult latinistes ne va posser identificar ni trovar in un latin lexico! Li non-latinist deve aprender in Latino sine Flexione centenes de ínregulari participies e sovente anc antiquat present-radicas. It es suficent leer li humoristic angul de Schola et Vita por vider li tot pesositá de L. s. F. Forsan por li catolic prestre, acustomat al latin, to posse semblar suficent usabil, ma por li pulsant vive modern it es tro pesos. Ma li principal manca, li ínpossibilitá de propri derivationes e nov-formationes, li sol criterie de vive in un lingue, sr Mastropaolo ne posset refutar, il contenta se per negar su necessitá: «Regulas de derivatione non es necessario, nam quasi semper vocabulo derivato es internationale». To es un profund erra. Chascun qui ha sequet li vive del lingues durant li ultim 20 annus, va constatar li grandissim númere de nov expressiones e noviformationes in quasi omni lingues. Un lingue quel ne possede ti potentie, es mort, e posse solmen vegetar in su anteyan límites ma ne conquestar nov campes de aplication. Per ti confession (li uva es acid) de ínpossibilitá de nov derivationes, nor tese es do justificat. Naturalmen ti diferentie de opinion nullmen implica alcun adversitá; in contrari, noi pensa que chascun erudit adherent a Latino sine Flexione es un acquisition por nor comun idé de un L.I., pri quel noi posse joyar. Ma yo pensa que nor critica esset plu just e ínpartial quam ti de seniora Pankhurst pri Occidental, publicat in su libre pri L.I., quel contene direct fals dates e miscomprenses pri Occidental, durant que noi enuncia un judicie general motivat per li enunciationes del adherentes self de Latino sine Flexione. Li futur va monstrar, esque it es fals.

E. W.

ESPERANTO EN NIPPONLANDO, Tokyo, nr 45, 46, ocupante se pri li recent historie del L.I. (Ido, Interlingua, Novial, Occidental) oposi a Occidental li idé de un «Oriental». Nu, li nómine ne fa it. Til hodie nequi ha respondet a nor question: per quo Esperanto es plu oriental o plu mundlingue quam Occidental? Esperanto es solmen plu artificial quam Occidental, ma in su natural elementes Esperanto, sam quam Occidental, es fundat solmen sur lingues occidental. Ples leer in Cosmoglotta anc li articules relatent: «Oriente occidental» de japanes Dr. S. Nishi (nr 49), «International o Romanic» de E. de Wahl e «Occidental e Mundlingue» de japanes Prof. K. Asakawa (nr 57).

E. P.

«MALFERMO DE INTERNACIA ESPERANTO-MUZEO». Sub ti official titul un international archive de L.I. esset apertet con public solemnitás li 1 august in «Oesterreichische Nationalbibliothek», Wien. President del Austrian Republica Wilhelm Miklas inaugurante li muséo enunciat que li homanité civilisat besona un lingue international quel es facil tam in comprensibilitá quam in aprension e si Esperanto satisfá ti condition, noi posse solmen salutar it. Yes, si ...! -- Li director del «Muzeo» communicat al Occidental-Union que ti institute es consacrat a omni sistemas de L.I. e que it have anc un section por Occidental.

Sr A. MICHAUX, organisator del unesim congress de Esperanto in Boulogne sur Mer, Francia, autor de Romanal e amic de nor movement, ha attnget su 70esim die de nascentie. Noi transmisse le cordial gratulationes e bondesires por ulterior fructuos labores in li camp del L.I.

Red.

Un folie de print-erras in li MANUAL DE CONVERSATION ha aparit. Ples demandar it per sr G. Bohin, 7 Place de Bordeaux, Strasbourg, Francia.

L. M. de G.

Humanistes

de Roda Roda

Noi possedet in Austria ante mult, mult annus un tre prudent, erudit ministro militari, li generale baron de Kühn. In annu 1866 il defendet Tyrolia contra Garibaldi per un manuade de tiratores tyrolesi; il ha scrit tre prudent libres; un fin talent e tre capabil mann, un excellent hom. Homeros e Horatius esset su permanent companes.

Unquande esset session de ministros sub presidentie del old imperator. Li ministro de instruction ... yo crede que Strohmayer esset su nómine ... defendet emfatic- e ardentmen, ya, ardentmen li humanistic gimnasie.

«It es un fabul», il clamat, «que li saventies acquisitet sur li banc del scol es ínutil por li vive, que ili quam ballast es forjettat del memorie, que ili es perdit. Li classic lingues da al intellectu profundore, richess, elasticitá».

Li ministro de instruction finit su panegyre per un ardent apell al imperator:

«In li question del humanistic gymnasie yo desira har victet!».

Silentie inter li ministros.

Li generale Kühn, meditante a Strohmayer: «... desira har victet, ... to es li «optativus perfecti»; qualmen to es dit in grec, excellentie?»

Strohmayer rubijat til ultra li oreles.

E Kühn in su quietá ínperturbabil: «nikéo, neníkeka, nenikékoimi ..., ne-ver?».

Li old imperator Francisco Joseph ne possedet humor; il havet custom ne rider.

Ma ci-vez, on di, il ridet.

Trad. W. Blaschke.

Maestro in su profession

Li director de jurnale, (ingageant un reportero): «E si vu vell dever scrir un articul pri un tema quel vu ne conosse, qualmen vu vell comensar?»

Li reportero: «Noi aprende de un tre serios fonte ...»

Li director: «Excellent ... e qualmen vu vell finir?»

Li reportero: «Noi vell plenar li columnes pri ti ci thema, ma li manca de loc ...»

Li director: «Excellentissim, yo ingagea vos».

Trad. L. M. G.

Miscellanies

Li metric sistema in USA es «admisset» per un act del congress in annu 1869. Ma it ancor ne es oficialmen introductet ta tam poc quam in Anglia, {asterisk}benque (= quáncam, malgré que) it es usat de omni scientic laboratorias e del total industrie electric. Anc li departement militari e marinari e li grand hospitales usa it. It plu e plu intra anc li fabricas. Apartmen ta u on labora con liquides, on prefere it al complicat sistema del gallones, barrels, quarters, pints e bushels. Tot industries plu e plu inclina al metric sistema, p. ex. li horlogeríe, li juveleríe, li industrie del optica, radio e aviation. In altri branches de fabrication es ductent grand firmas, p. ex. Goodyear Tire and Rubber Company, Baldwin Locomotive Works, De Laval Separator Company, e Library Bureau. «The Metric Association» directe li tot movement por introduction definitiv e official del metric sistema; it edite un propri revue «The Measurement». Li oposition es representat per li «American Institute of Weights and Measures», quel, sam quam li Metric Association, have su sede in New York.

Secun «Umschau», XXXIII. 20.

E. P.

Eigentümer, Herausgeber und Verleger: Occidental-Union, Sitz: Mauer bei Wien. Verantwortl. Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing b. Wien. Druck: Milan Nedvídek, Tábor.

Cosmoglotta A 65 (oct 1929)

Annu VIII -- Octobre 1929 -- Nr. 65 (10)

Contene

  • Complet grammatica de Occidental (2), K. Janotta
  • Cronica
  • Radio-dramas, Ib Lange, trad. Jan Casse
  • Comendat exclamation interruptiv, trad. Engelbert Pigal
  • Parol de infant, secun Larousse, trad. J. Colas
  • Subventiones al Occidental-Union

Complet grammatica de Occidental

(1-esim continuation)

I-esim Capitul: Fonologie

(Continuation)

C. Accentuation

  1. Li accentu tonic es situat ordinarmen sur li vocal ante li ultim consonant. In li exemples sequent li accentu es indicat per grass lítteres (a, e ...): crater, doctor, gallin, general, lateral; colere, farine, honore, machine, ordinari, semestre, sinistri, turbine; lauda, meuble; linea, Austria, diabolerie, galanterie, familie, libreria, observatoria, statue; felici, matrice, judicie; telegraphar, il telegrapha, il ha telegraphat; constructer, yo constructe, yo ha constructet; il nomina, yo considera, it diminue, it flammea, il logia, noi mersia.

  2. Li finales -bil, -ic (si it es pronunciat [ik]), -im, -ul es ínaccentuat e atrae li accentu al precedent síllabe, mem si li precedent síllabe es un de ti quar síllabes (finales atonic): labil, nobil, possibil, stabil; archaic, etheric, heroic, hyperbolic, lexico, laconic, mathematica, prosaic, radica, sideric, it significa; anim, bellissim; intim, proxim, triesim, ultim; fistul, gurgul, mandul, nebul, popul, regul, vestibul, vocabul, il calcula, yo postula; herculic, articul, pedicul, perpendicul.

  3. Li finale -s del plurale e li finales -men e -um es ínaccentuat e ne have influentie al accentu del céteri parol-parte (finales enclitic): doctor, doctores; linea, lineas; statue, statues; lexico, lexicos; vocabul, vocabules; hyperbolic, hyperbolicmen; rapid, rapidmen; respectabil, respectabilmen; sobri, sobrimen; tal, talmen; album, circum, herbarium, maximum, opossum, plenum; albums, herbariums, etc. Li finale -men es li acurtat L «mente» (= in li sense, in li qualitá), do li adverbies format per -men es quasi composites; ergo -men posse reciver un accentu secundari secun li 5-m articul in infra: respectabilmen, sobrimen.

  4. Paroles ne havent vocales ante li ultim consonant es accentuat sur li unesim vocale: die, deo, noi, tui, yo ea, (ma: ear), yo lee (ma: leer), yo trae (ma: traer), brui, boa, pie, via; plurale: dies, deos, etc.

  5. In paroles composit (anc in historic composites) chascun parte posse haver un accentu tonic secun li regules superior. Si li unesim parte (li parol determinativ) es un substantive, adjective o li prefix negativ ín-, it recive li accentu principal (accentu primari); si it es un particul, it recive o nequel accentu o un accentu accessori (accentu secundari). Li duesim parte (li parol determinat) recive in li ultim casu li accentu primari. Exemples (accentu primari per grass lítteres: á, é ...; accentu secundari per normal lítteres: á, á ...): férrovía (ex ferro-via); málhumorát (ex mal-humorat); ínpracticábil (vide in li IV-m capitul inter li prefixes). Ma: rétrovenír (ex retro e venir), yo rétrovéni; ápplicár, yo aplíca; áttraér, yo attráe; índicár, yo indíca; cóntradír: yo cóntradí.

  6. In li casus ne conform al regules supra-citat, li accentu es scrit (accentu grafic): bonitá, mamá, qualitá; allé, bebé, café, canapé, cité, cupé, defilé, epopé, idé, livré, moné, societé; demí, logí, mersí; buró, depó, numeró, paletó, plató; cacatú, marabú, menú, parvenú, revenú; cacáo, muséo, heróe, revúe; abdómine, ómine, (pro)nómine, órdine, págine, rícino, término, órden; céteri, cólera, éter, génere, ínter, líber, númere, préter, púer, púber, sídere, súper, témpore, tónnere, vésper; cánabe, fílice, hypérbol, límite, spíritu, zóbol; in contrari al 2-m e 3-m articul in supra: amíc, eríca, formíca, urtíca; ínterim, sublím; parfúm; in contrari al regul pri i pos a in li parte B, articul 1: Haíti, país. In li plurale resta li accentu scrit: mamás, idés, logís, depós, menús; muséos, heróes; númeres etc.

  7. On posse usar egal qual accentu grafic: é, é, ê, ma li accentu acut (é) es recomandat in prim, in duesim rang li accentu grav (è), in contra que li accentu circumflex (ê) deve esser evitat secun possibilitá. U accentus ne es accessibil (precipue in majuscules), on posse anc posir un apostrof pos li vocale, p. ex. prono'mine, caca'o, numero', PRONO'MINE, CACA'O, NUMERO'.

  8. On posse omisser li accentu grafic in paroles tre frequent e familiari quam amic, femina, inter, pagine, parfum, preter, super etc. In secundari rang on posse omisser it in li casus u it sta sur un vocale sequet de un o pluri consonantes:

abdomin, erica, genere etc. In triesim gradu on posse omisser li accentu grafic anc in ti casus u it sta sur un vocale sequet de un altri vocale: cacao, museo, heroe. On mey, si alquam possibil, evitar li omission del accentu si it sta sur li ultim vocale, do ne «qualita», ma «qualitá»; ne «alle», ma «allé»; ne «logi», ma «logí». In fin, u accentus absolutmen ne es accessibil, o u on nequam vole usar li remedie del apostrofes secun li 8-m articul in supra (precipue in majuscules, in titules, affiches etc), it es permisset totalmen elisionar li accentus. In vocabulariums li usation del accentus grafic es strict obligatori.

  1. Li accentu grafic posse esser usat anc por distinter paroles homonym, p. ex. te (pronómine), té (trincage); si (conjunction), sí (afirmation pos negation); in- (prefix de direction), ín- (prefix de negation) p. ex.; inscrit = scrit in alquo, ínscrit = ne scrit; compara ti prefixes in li IV-esim capitul. Sammen on posse distinter per accentu grafic li pronómines interrogativ del pronómines relativ; p. ex.; quánde? quí? quó? ú?: quande, qui, quo, u. On posse usar li accentu mem sur monosíllabic paroles con vocalic finale (precipue presentes e imperatives) por sublinear lor importantie in li frase (accentu retoric), p. ex.: dá, dí, fá, stá; yo dá, yo dí, yo fá, yo stá; Archimedes dí: «Dá u yo stá, e li terre mover yo vá». Lu sam es valid por composites con tal monosíllabic determinat (duesim) partes: yo addí, contradí, descrí, refá, transdá; sammen li nómines del dies semanal: soledí, lundí, mardí, mercurdí, jovedí, venerdí, saturdí.

  2. Germanes mey egardar li accentuation deviant de lor custom in paroles quam li sequent: doctor, motor, stabil, mobil etc.

  3. Franceses mey atenter precipue li accentuation in paroles finient per -ic: electric, fisic etc.

D. Separation síllabic

Li parol-partes juntet per composition es separat in parlation e scrition secun li modo de composition: atmo-sphere (e ne atmos-phere), dis-tribution (e ne di-stribution), abs-traer (e ne ab-straer), con-spiration (e ne cons-piration), con-stant (e ne cons-tant), su-specter (e ne sus-pecter), sus-pender (e ne su-spender), tran-spirar (e ne trans-pirar), trans-portar (e ne tran-sportar), ob-stacul (e ne obs-tacul), obstruction (e ne obs-truction), re-stituer (e ne res-tituer), tran-scrir (e ne trans-crir).

Li altri parol-partes es separat secun li regules sequent:

1-m un singul consonant inter du vocales e de un gruppe de consonantes inter du consonantes li ultim consonant apartene al síllabe secuent: ba-na-li-tá, va-ria-tion, ve-ri-tá; pen-dul, ver-nis-sar, suc-ces-sar, sig-nal.

2-m ínseparabil e ergo valid quam un unic consonant es li mutes (c, g, t, d, p, b) e labiospirantes (f, v) juntet con liquides (l, r), do it es li pares consonantic bl, cl, dl, fl, gl, pl, br, er, dr, gr, pr, tr, vr,: bi-ble, ta-cle, spin-dle, va-fle, spin-gle, po-ple, cu-cum-bre, ma-crel, qua-drat, mi-gren, le-pra, split-tre, po-vres-se. Germanes mey egardar que sp e st ne es ínseparabil in Occidental, do on scri: mes-pil, ves-tir.

Li regules superior es valid por li pronunciation e have importantie por constatar li quantitá del síllabes secun li regules dat in li sequent parte E; ma in scrition e parlation un partition quelcunc es tolerat: atmos-phere, si-gnal, quad-rat etc. Ma in printa it es recommendabil aplicar li regules superior por li síllabic separation.

E. Quantitá vocalic

Por constatar li quantitá del vocales on deve distinter síllabes «apert» e «clus»; apert es tales queles fini per un vocale, p. ex.: ca-ra, fra-se, pa-tre; clus es tales queles fini per un consonant: car-re, tas-se, ves-tri.

Li vocales accentuat in síllabes apert es long (marcat: â, ê ...): idê, marabû, herô-e, câ-ra, frâ-se, râ-me, â-nima, pâ-tre, mâ-nu, juvelê-ro, tâ-ble, lê-pra, bî-ble, pô-ple. Li vocales accentuat in síllabes clus es curt (marcat: à, è ...): càr-re, tàs-se, ràm-me, sès-tra, princès-sa, lùc-te, metàll. Si li accentu tonic es situat sur un clus síllabe final, li vocale es tamen long, si li síllabe fini per un unic consonant: natiôn, rigorôs, datîv, nationâl; ma li son duplic de x vale quam du consonantes e acurta pro to li vocale precendent: stráx, sufíx, sufíxes.

Li vocales ínaccentuat es sempre demí-long o curt; i e u in quelc casus es mem consonantic quam y e w, qualmen es monstrat in supra che li pronunciation del vocales (B. 1).

Li frequent monosíllabic paroles grammatical (articul, pronómines, prepositiones, conjunctiones) es curt: lí, ún, nós, lés, dé, cón, é, má, qué, és, há, vá, pér, prí etc.

F. Textu exercitiv

Remarca: Li accentu tonic del curt vocales es marcat in li sequent transscrition per un accentu grav: à, è ... Li long vocales accentuat es representat per un accentu circumflex: â, ê ... Un eventual accentu primari es indicat per grass lítteres à (curt), â (long) ...

Textu:

Li differentie radical inter Occidental e omni altri

lì dìf-fe-rèn-tsye ra-di-kâl ìn-ter òk-tsi-den-tâl è òm-ni àl-tri

systemas de lingues auxiliari consiste in li

ssüs-tê-mass dè lìn-gwess aw-ksi-lyâ-ri kon-ssìss-te ìn lì

regulari derivation del deverbal substantives e

re-gu-lâ-ri de-ri-va-tsyôn dèl de-ver-bâl ssub-sstan-tî-vess è

adjectives per li suffixes international -ion, -iv,

ad-žek-tî-vess pèr lì ssuf-fìk-sess ìn-ter-na-tsyo-nâl yôn, îv,

-or, -ura adjuntet al thema perfectic del verbes latin,

ôr, û-ra ad-žun-têt àl tê-ma per-fèk-tik dèl vèr-bess la-tîn,

in quel lingue existe plu quam 300 irregulari

ìn kwêl lìn-gwe eg-sìss-te plû kwâm trî-cent ìr-re-gu-lâ-ri

verbes. Ti desfacilitá ha esset tro grand por omni

vèrbess. tì dèss-fa-tsi-li-tâ hà es-sêt tro grànd por òm-ni

inventores de international lingues; pro to illi

in-ven-tô-ress dè ìn-ter-na-tsyo-nâl lìn-gwess; prò tò ìl-li

circumeat ti obstacul. Solmen de Wahl ha dat li

tsìr-kum-e-ât tì ob-sstâ-kul. ssôl-men dè vâl hà dât lì

solution scientific.

sso-lu-tsyôn sstsyen-tî-fik.

G. Nómines de lítteres

Quam nómines de lítteres li sequent sembla max convenent: a = â, b = bê, c = tsê, d = dê, e = ê, f = èf, g = žê, h = hâ, i = î, j = džî, k = kâ, l = èl, m = èm, n = èn, o = ô, p = pê, q = kû, r = èr, s = èss, t = tê, u = û, v = vê, w = dûplic vê, x = ìkss, y = üpssîlon, z = dsêd; l' = èlye, n' = ènye, ch = tshâ (anc tsê-hâ), eu = ö (o anc ê-û), gh = gê (dûr) (o anc žê-hâ), ph = latîn fî (o anc pê-hâ), rh = latîn rô (o anc èr-hâ), sh = shâ (o anc èss-hâ), th = latîn têta (o anc tê-hâ), zz = tsètt (o anc dûplik dsêd).

H. Classification del consonantes.

Tabelle del simplic consonantes

Secun li loc de articulation Secun li maniere del articulation

mutes (o occlusives o explosives) constrictives (o continues) semivocales

spirantes (o fricatives) liquides (o vibrantes) nasales

tenues (o surdes o fortes) medies (o sonores 0 lenes) surdes (o fortes) sonores (o lenes)

labiales p b f v -- m w

dentales t d ss; sh s; ž (ge) l, r n --

gutturales k (c, q) g (ga ...) kh (archi) -- -- (a)ng(ul) (a)nk(er) y

glottal -- -- h -- -- -- --

On nomina anc sibilantes: ss, s sh, ž (ge); aspirate: h; alveolares: n, r (li ultim si it es format per li lingual punta); uvulare: r (si it es format per li uvul).

Li lítteres ne contenet in li tabelle coresponde a sones composit (p. ex.: z = d + s), o ili es amollat, palatales: l' [ly], n' [ny]. Li lítteres c, g ante e, i (pronunciation [ts], [ž]) es anc nominat palatales.

II-esim Capitul: Flexion

A. General remarcas pri li parol-formation

Un parol posse consister ex divers elementes, quam p. ex. nota-librette, in quel on distinte:

1-m du radicas: not e libr,

2-m du desinenties: a, e,

3-m un suffix (derivativ): ett.

Li max important parte del paroles es lor tema. Li thema es li rest de un parol pos elimination del ultim desinentie o ultim suffix. Ma li radica de un parol es su essential parte, un element írreductibil, quel servi a formar li paroles per se self o per juntion con desinenties, sufixes, o altri radicas.

Li sequent exemples va explicar li divers términos del parol-formation.

Li parol «nota-librette» consiste ex 5 elementes: not-a-libr-ett-e. It es un parol composit, consistent ex du paroles, li parol determinativ nota e li parol determinat librette. Si on exclude li radicas not- e libr- resta li morfemas, it es li desinenties (ci a e e) e li sufixes (ci ett). Si on exclude li desinenties, resta li thema del parol; ergo nota-librett es li tema del tot parol, not es li tema del parol nota, librett es li tema del parol librette. Noi vide que che nota li radica e li tema coincide, i. e. not.

Li paroles «amar, amator, amore» have li sam radica am. In «amar» li tema es ama; ci r es li formativ sufix (li desinentie) quel forma li infinitive, e -a es li formativ sufix (li desinentie) per quel li tema ama es format del radica am. Li tema ama es anc li form del presente de «amar» e pro to on nomina ama li tema presentic del verbal radica am. In li parol «amator» -or es li sufix e amat li tema format ex li radica am (per li formativ sufixes -a e -t). Li tema amat es li tema del latin participie perfectic e es nominat pro to tema perfectic. In «amore» li sufix es -ore e li tema es am; por distinter it del tema presentic e del tema perfectic, on nomina it tema primitiv. Pro que li tema primitiv am es ne plu decomposibil; it es anc li radica. Ma ne chascun tema primitiv es anc un radica, quam monstra li sequent exemple.

In li parol «definition» noi distinte li sufix derivativ -ion, li tema perfectic definit, li tema presentic defini, li tema primitiv defin, li radicas de e fin, li sufixes formativ i e t. Do ci li tema primitiv consiste ex du radicas.

Secun li parol-elementes noi distinte tri species de parol-formation:

1-m li flexion per desinenties,

2-m li derivation per sufixes,

3-m li composition per paroles determinativ.

Un parol format per derivation (it es per adjuntion de un sufix a un tema) es nominat un «derivate»; li tema de ti derivate posse esser un radica o self un derivat o un composit. Li nómine «composit» es dat a un parol format per composition de du o pluri paroles; ti paroles posse esser self simplic paroles (radicas o radicas plus desinentie) o derivates o composites.

P. ex. «tippmachine» es un composite, de quel li componentes es tipp e machin. Ma «tippist» es un derivat, pro que -ist ne es un parol, ma un sufix addit al parol tipp. Li parol «exterritorialitá» es composit e derivat; su componentes es li paroles ex (preposition) e territorial (adjective), a queles es juntet li sufix -itá. «Territorial» es derivat del tema territori (del parol territoria) per li sufix -al. Territori es ne plu analisabil in Occidental, ma in latin it deriva se del radica terr- per li suffixes -it e -ori. Li parol «ínfinitesimal» consiste ex li prefix ín (parol determinativ), li radica fin, li desinentie i e li sufixes t, esim, al (do: in-fin-i-t-esim-al).

Li derivation e li composition es tractat in li sequent capitules (III-m e IV-m capitul). Li present capitul contene li flexion, i. e. li parol-formation per desinenties.

B. Desinenties

Li flexion es fat per li desinenties, i. e. grammatical finales, queles es usat por eufonisar o preciser li substantives, adjectives, adverbies e verbes. In li finales grammatical noi distinte du gruppes:

finales queles es juntet solmen al tema primitiv, i. e. li desinenties primari: -a, -e, -i, -o, -u, -um; nominat anc «nuanciant finales»;

finales queles es anc o solmen juntet al tema primitiv plus un desinentie primari, i. e. li desinenties secundari: -r, -s, -men, -li.

In li derivation e composition li desinenties secundari es sempre eliminat, li desinenties primari max sovente.

Remarca: On nomina sovente li desinenties anc suffixes, i. e. sufixes de flexion. Advere precipue li desinenties -li e -men have un aspect quasi de sufixes (derivativ) (pro esser etimologicmen originant del paroles A like, resp. L mens). Ma secun li definition quel noi dat al parol «desinentie», i. e. parol-formative ne permissent un ulterior derivation con li suffixes anexibil al thema primitiv, o per altri paroles «morfema ne formant un tema primitiv», secun ti definition anc -li e -men es desinenties e lor anexion es un «flexion».

C. Desinenties primari

  1. -a. Ti desinentie significa in prim li sexu feminin, i. e. li sexu generic del extension del rasse e ergo in sense metaforic alquo extendet, un activitá, loc, témpore, alquo general, universal, colectiv, generic, li resultat de un action, ma anc altri paroles secun usu international.

P. ex.: (a) sexu feminin: americana, amica, bella, bellissima, cavalla, dormienta, femina, filia, francesa, germana, primadonna, richa, russa, studenta e li derivates per li sufix -ess-a (ples vider les in li III-m capitul, parte B);

(b) activitá: li derivates per li sufix -da (vide in infra);

(c) loc: cámera, plazza, strada, via, e li derivates per li sufixes -i-a, -eri-a, -ier-a, -ori-a (vide in infra);

(d) témpore: carema, clocca, epoca, era, pasca, e li derivates per -da, mentionat ja supra che (b), queles have sovente anc li signification del témpore del activitá;

(e) alquo extendet, general, universal, collectiv: alinea, aqua, cólera, firma, gala, irredenta, liga, linea, pasta, posta, pressa, publica, republica, saliva, secta, tara, terra, terracotta, e li derivates per li suffixes -al'a e -ic-a;

(f) un resultat: li derivates per li sufix -ura, (vide les in infra); p. ex. dressura, sculptura etc.

(g) altri paroles: boa, cornea, eríca, formíca, lama, paria, salva, sepia, soda, urtíca, sofa; e precipue li paroles grec finient per -ma con li derivativ tema finient per -mat (vide in infra in li III capitul, parte A), p. ex. astma, dogma, magma, panorama, problema, rheuma, sistema, thema.

Li finale -a es usat anc por li tema presentic del verbes finient in li Infinitive per -ar e anc por li verbal substantives derivat de ti verbes e identic con lor tema presentic; tal substantives expresse un singulari eveniment, un curt, simplic action; p. ex.: li pluvia del verb pluviar, li pecca de peccar, li pensa de pensar.

  1. -e. Ti desinentie es usat:

(a) quam general, neutral finale, sovente ínobligatori, del substantives (ne havent un altri desinentie) sin special signification, pro eufonie o distintion de simil paroles, precipue por distinter li substantives fro li adjectives;

(b) quam finale de adjectives de queles li tema fini per -i;

(c) quam finale del participial adverbies activ.

Exemples: (a) Substantives: general o generale, lamp o lampe, uniform o uniforme. On usa avantageosimen -e sempre por li substantivic derivates per -al, -in, -iv e anc -ari, queles da in general un sense adjectivic: centrale, circulare, directive, finale, gelatine, locomotive, normale, singulare. In mult casus li desinentie -e es sempre usat pro motives de eufonie o pronunciation: astre, avantage, centre, fibre, image, matrice, patre, salice, theatre, temple, voce; li plurales con li sufix -age: foliage, plantage; li derivates per li suffix -ie (vide in III, B); anc familie, lilie, heróe, revúe, in plu in li plurale, vide in infra che -s.

(b) Adjectives: ebrie o ebri, pie, proprie o propri, rancie o ranci, sobrie o sobri, varie o vari; ti -e apari sempre in li derivates de ti adjectives per li suffixes -tá e -té (vide in infra in III. B).

(c) Participial adverbies; adjectivic participie: cantant; adverbial participie: cantante (ne: cantantmen); p. ex.: Senior Paul intrat cantante.

Li finale -e es usat anc por li tema presentic del verbes per -er e por lor verbal substantives: lucer, (li lamp) luce, li luce (del lamp); conflicter, ili conflicte, lor conflicte.

  1. -i. Ti desinentie significa adjectives, con exception de tis queles have li finale tematic -i (vide in supra che -e); on usa ti desinentie ne obligatorimen, ma solmen in cert casus. On di sempre: dulci, feroci, felici, sagi, savagi, vivaci, pro li pronunciation del g e c, quo vale por omni temas finient per g e c sibilant; sovente pro eufonie: altri, albi, omni, pigri, salubri; sempre con li suffixes -ari e -ori: regulari, imperatori; ma anc in altri casus por evitar un confusion con li infinitive: amari, avari, fieri, sinceri.

Do on mey usar ti finale solmen, si it es necessi; it apari sovente quam vocale eufonic in li derivates per -tá e -té: bon, bontá e bonitá, quant, quantitá (vide in infra che li suffixes -tá e -té).

Li vocal -i es anc li finale presentic del verbes per -ir: abolir, aboli; finir, fini. Ma lor verbal substantives ne fini per -i, ma per -e o -ie: fine, perde, dormie.

  1. -o. Ti desinentie significa in prim li sexu masculin e in sense translatet lu concret, material, special, individual. Do ti desinentie es quasi li complement del desinentie -a. Ma it ne es necessi junter ti finales a omni vivent entes, p. ex. it ne es necessi dir patro e matra pro que patre e matre es ja definit in su sexu per li sense self.

Exemples:

(a) sexu masculin: americano, amico, bello, bravo, cavallo, dormiento, filio, franceso, germano, richo e li derivates per -ario e -ero (vide in infra in III. B).

(b) altri paroles: brutto, cacáo, cargo, caseo, conto, corpo, cosmo, cranio, dynamo, foco, fresco, hordeo, humo, lago, lexico, muséo, posto, radio, tempo, término, torso, veto etc. e li derivates per li suffix -ier-o (vide in li Ill-m capitul).

  1. -u. Ti desinentie significa alquo abstract, neutri, un relativitá, un statu factic con li tema perfectic (v. III. A): acter, act, actu; proceder, process, processu; star, stat, statu. Compara anc in infra in li derivation (III. B.) li suffix -at-u.

  2. -um. Ti desinentie (ínaccentuat) have un signification concret e deriva se del latin finale -um del substantives neutri del 2-m declination: album, maximum, minimum, pensum, plenum, serum e li derivates per -ari-um (vide in li III-m capitul). Que -um es un desinentie, on remarca per li derivates e composites u it desapari, p. ex.: maximal, minimal, plenari, seroterapie etc. On posse junter ti finale anc a chascun tema adjectivic por expresser li general idé de un qualitá: li bellum (= lu bell; vide VI. A.), i. e. li idé de bell, alquo bell; sammen li bonum, li novum, li verum etc.

D. Desinenties secundari.

  1. -li. Ti desinentie (derivat de A -ly) es li ínobligatori finale del adverbies derivat de non-adjectives, anc participies e numerales; p. ex.: noctli (= in nocte), unesimli (= in unesim range). Ma preferibil, pro plu ímmediat comprension, es sempre li analitic maniere de expression, p. ex.: in sam témpore (samtemporli), per pedes (pedli), in part (partli), per hasard (hasardli), donar quam un rey (... reyli), in fact (factli), in fine, o finalmen (finli).

  2. -men. Ti desinentie (derivat de L mens, correspondent a F ment, I S P mente, Prov. men, do scrit quam in provenzal) es li ínobligatori finale del adverbies derivat de adjectives. It es enclitic; to es, it ne transloca li accentu del parol a quel it es juntet; vide che Pronunciation I. B. Exemples: clar: clarmen, ver: vermen; egalmen, lentmen, naturalmen, sammen, sistematicmen; ordinar(i)men, regular(i)men; festivmen; ambitios(i)men, conscientios(i)men; equitabilmen, esperabilmen; notorimen, obligatorimen; constantmen, conscientmen, evidentmen, independentmen, recentmen; detal'atmen, repetitmen, conossetmen (= quam it es conosset). Anc ci li analitic stilisation in cert casus es plu clar e plu elegant, p. ex. propulset motoricmen = ... per motor; illuminat electricmen = ... per electric(itá) etc.

  3. -r. Ti desinentie indica li infinitive e es usat solmen pos li vocale del tema presentic; támen it ne posse esser regardat quam sufix, pro que on ne posse formar derivates del infinitive; exemples: pluvia, pluviar; pensa, pensar; luce lucer; conflicte, conflicter; compati, compatir; demoli, demolir; fini, finir. On ne vive por manjar, ma on manja por viver. -- Li question quel desinentie es anexet al tema primitiv del verbes por formar li tema presentic (esque a, e, i) e in plu li infinitive etc, apartene al derivation; ergo ti tema es tractat in li sequent capitul (III. A.). Compara anc in infra che li «Verb» (Vl-m capitul, parte F).

  4. -s. Ti desinentie significa li plurale e posse esser anexet ne solmen al finales vocalic, ma anc al temas finient per consonantes: rosiera, rosieras; femina, feminas; amica, amicas; lingue, lingues; patre, patres; germano, germanos; annu, annus; mensu, mensus; logí, logís. -- Pos li temas finient consonanticmen on prefere intercalar -e-: nation, nationes; uniform, uniformes; cavall, cavalles; parol, paroles; film, filmes; sport, sportes.

On ne intercala -e pos c e g, por ne mutar li pronunciation dur de ti consonantes; do: amics, bancs, blocs, boccs, discs, flancs, floccs, moscs, paccs, plancs, roccs, storcs, truncs, turcs, verucs, vessics; diphthongs, flags, fugs, hags, plugs, rugs, segs, vergs etc; ma it es permisset dir: amicos (in sense comun), bancas, bloccos, boccas, discos, flancos, floccos, moscas, paccas, plancas, roccas, storcos, truncos, turcos, verucas, vessicas, diftongos, flagas, fugas, hagas, rugas, segas, vergas etc, o minu recomandabil per un remedie ortografic (compara anc li V-m capitul): amikes, bankes, blokes, bockes, flankes, flockes, moskes, packes, plankes, rockes, storkes, turkes, verukes, vessikes, diphthonghes, flaghes, fughes, haghes, plughes, rughes, seghes, verghes etc. Ma in vice de pisc, piscs (o piscos, o piskes), it es forsan preferibil dir (analog a fasce, fasces): pisce, pisces (compara I pesce, pesci, S pez, peces, P peix, peixes). It es un punctu del programma del Occidental-Academie recomandar un de ti divers possibilitás formar li plurale del substantives finient per c, g.

Pri li accentu ante li pluralic -s vide in supra in li I-m capitul, parte D.

III-esim Capitul: Derivation

(seque)

Cronica

LE QUOTIDIEN, Paris, un del max difuset diales de Francia, li 29 julí, pos har presentat Esperanto e Ido in du anteyan articules, publica un textu por Occidental de sr L. M. de Guesnet, Presidente del Occidental-Societé de Francia, quel ha evocat sensation. Li 15 august, sr de Lajarte, membre del «Lingva Komitato» del «Universala Esperanto-Asocio» responde per un articul defensiv. Li 24 august apari un anihilant replica de sr G. Bohin, Secretario del Occidental-Societé de Francia, con indication de adresse por informationes pri Occidental. Li consequentie esset mult questiones ex li circul de letores, inter ili li adhesion de sr L. Ravasse, ex-consul de Italia e director del «Expert français». Li 30 august «Le Quotidien» denove insertet quelc lettres pri lingues international, inter ili un interessant noticie de L. Lecomte, quel di: «Sur li principie de Esperanto on posse far un grand quantité de lingues. Sur li principie de Occidental it es impossibil etablisser un duesim pro que Occidental es fundat sur li maximum de internationalitá, ne solmen in li vocabularium ma anc in li flexion e derivation del paroles». Seque li textu in Occidental: «Li aparition de Occidental significa un revolution in li historie del lingue international. It es vermen li democratic latin. Sin pecunie, sin reclame, solmen per su intrinsic qualitás, Occidental va conquestar e entusiasmar numerosi ancian partisanes de altri sistemas». Li redactor sr Robert Bobin comunica que li discussion continua e que poy li gazette va prender partie al question. Noi cordialmen gratula li comité del frances Occidental-movement pro li remarcabil successes de su bon preparat actiones.

Nor energic coidealist e collaborator sr E. Berggren denove ha scrit un long articul in FOLKSKOLLÄRARNAS TIDNING (jurnal del primari scol-preceptores), nr 29, sub titul «Foren paroles in li primari scol», u il tractat li pedagogic question pri li international paroles e li optim metode dar al scoleros un ver instruction de ti object. Il accentuat li grand pedagogic valore de Occidental e li imens importantie de ti lingue por li education.

Samtemporanmen SVENSK LÄRARTIDNING (sved jurnal de preceptores), nr 34, contene un articul, «Li lingue del paroles international», anc ti de sr Berggren. It es un explication del principies de Occidental e un comparation inter ti lingue e Esperanto.

C. E. S.

Radio-dramas

de Ib Lange.

Li cause que presc nequi ex nor professional scritores vole o audacia composir dramas por radio-representation, es probabilmen partmen li practic que it es poc lucrativ e que tal ovres es tre transitori in lor form, partmen que lor limitat form ne da liber camp al fantasie, ma solmen lassa spacie a un particulari strict dialectica, un presc abstract exchange de idés inter tre poc persones ínvisibilmen present.

Que li telefon poc a poc ha obtenet un presc fix plazza in modern realistic dramatica, certmen es debit al facte que it es por li dramaturg un extrem util instrument por promotion e fension e anodament del dramatic fil de su spectacle. Li telefon fa li desfacilmen movibil scen quasi plu mobil, it reparti li voces e elarga li horizont e per to li ilusion, aprofunda li psicologic perspective. Nu si on inversmen figura se li dramaturg, deprivat de omni altri tecnic remedies (luce, colores, decorationes, mimica, plastica e perspective) quam just li telefon transformat a mecanic infortiator de son (alt-parlator), alor on have aproximativmen li desesperat situation del dramaturg avan li radio-representation. Il es a regardar quam un specie de spiritual ventriloquist, qui per li sol replica deve esser capabil illuder quam pluri diferent persones in diferent situationes, sin que ti persones have altri libertá de movement quam li nuancie-registre de lor voces.

Quantcunc il es secundat de habil actores, támen su situation es tre desfacil. Su radie de action es ínfinitmen restrictet, su fantasie continualmen incontra obstacules. Tam long quam il move se in li dialog, it es passabil, ma strax quande intra un triesim person, it es mal. O un ex li conversantes deve advertir li ariva del triesim, o li parlero deve cuidar li presentation; ambi coses es plu o minu anihilativ por li liber developament del action, si in tot on deve parlar pri «action» in ti coherentie!

Ma to mem ne es lu max mal. Lu max mal es to que li fantasie del escutatores, lor elementari beson abandonar se a un sentiment, un ilusion, totmen ne longtémpore posse esser satisfat per ti form de ciec-nascet dramatica, pro que li sol parol malgré omni dialectic finesses e subtil lingual nuancies támen ne posse carir li colaboration con li colore, li form, li movement, li atmosfere. Quo poc a poc it va ganiar pri richesse del nuancie, pri dialectic fassonage per li radio, in li curs del témpore it va egalmen ínfallibil securmen perdir pri li impressionabilitá del escutatores, por queles li nuancies va esser glotit del íncolori monotonie del repetition, del fatiga, abattament del orel e mem del ínsatisfat demandas del tot complex de senses. E it es ya un generalmen conosset facte que mult homes, e specialmen tales con simplic o impulsiv natura, have un sovente ínconscient aversion contra telefonie -- ili senti totmen natural li ínperfect contact con li altri, percepte presc fisicmen li manca del mimic accompaniament al paroles, li vivi e ínfallibilmen sensibil lingue del ocules, li sublineament del movement, del statura.

No, li radio-drama certmen ne have un future avan se. It es creat del actual tecnic beson e apen va superviver un nov fase in li developament.

Ex un articul, «Li radio e l'arte», in «Politiken» (Köbenhavn).

Trad. Jan Casse.

Comendat exclamation interruptiv

It es un antiqui question disputat esque un discurs deve esser lectet, recitat per memorie o parlat libermen. Quelc oratores queles in ante ha elaborat su discurses, have li amabilitá dar a disposition un copie de su discurses al stenografos del presse, queles deve laborar sovente sub conditiones desfacil, por exemple stante, li paper sur li manu o sur li epol de un vicin, o sident, tenente it sur li genus.

Victor Hugo in teorie esset adherent del liber parol, ma in practica il self laborat in altri maniere. Támen córam li auditores il per teatral medies successat far li impression de un liber parol. In annu 1849 on ja un vez tractat li question del international pace e arangeat un congress li 23 e 24 august in Paris sub presidentie de Victor Hugo. Durant li inauguration il parlat li famos paroles: «Un die va venir quande on va monstrar li cannones in li muséos, sam quam on hodie monstra ta li instrumentes tormentativ e on va esser astonat que tal cos posset exister».

Un amic in erra ja ante li discurs ha distribuet circa 30 copies al stenografos del presse. Tis esset astonat trovar un exclamation in li copie: Alqui mey interrupter exclamante que li 24 august es li nocte de Bartholoméo. E Hugo deve responder per li «improvisation», que li 24 august 1572 va palidijar in comparation al 24 august 1849. In comensa li stenografos ne comprendet to. Ma durant li concernet passu on posset audir li paroles conform al programma, sam quam in teatre. Li ultim paroles del orator extintet in li mill-vocos aplause, in quel inmerset li rise del 30 stenografos del presse.

Un memoriat discurse es un antiqui artificie, ma li comendat exclamation interruptiv in fact esset nov.

«Deutsche Kurzschrift», Elberfeld.

Trad. E. P.

Parol de infant

Unquande un senator acceptat por manjar quelc amics. Su yun filio, etos de six annus, volet seder proxim le. «Quo tu fa ci?» dit li patre, «tu ne have li barb sat long por dinear con nos». Li púer retornat chagrinat. Su matre, por consolar le, plazzat le a un litt table covrit per fructes e vafles. Durant que il mangeat, li old cat del dom volet anc posir sur li micri dejuné su gurmand pede. Indignat, li infant battet per su forc li cap del audacioso e dit: «Ea dinear con mi patre, tui barb es sat long».

Secun Larousse.

Trad. J. Colas.

Subventiones al Occidental-Union

Senior Generaldirector Gerald A. MOORE (London), Presidente honorari e fundator del Occidental-Union, adplu Senior Apothecario Albert HALDIN, (Eskilstuna), vicepresidente del Sved Occidental-Federation, membre del Senat del Occidental-Union e Senior Director Dr.-Ing. Arthur WORMSER (Offenbach a. M.), membre del Direction e Redactor del Comité Explorativ, ha obligat se covrir un parte del deficite del propaganda per li revue Cosmoglotta por li current annu. Depos comensa del annu 1929 nor tri mecenes cardinal ha donat in pluri intervalles (ultra li summas ja quittat publicmen in li numerós de februar e april): Sr Gerald A. Moore: 60 pounds st., Sr Albert Haldin: 300 sved K., Sr Dr.-Ing. Arthur Wormser: 507 ö. S.

Cordial mersí.

Occidental-Union

Central Officie.

Eigentümer, Herausgeber und Verleger: Occidental-Union, Sitz: Mauer bei Wien. Verantwortl. Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing b. Wien. Druck: Milan Nedvídek, Tábor.

Cosmoglotta A 66 (nov 1929)

Annu VIII -- Novembre 1929 -- Nr. 66 (11)

Contene

  • Universal etica, Prof. Dr. Alois Richard Nykl, trad. Edgar de Wahl
  • Complet grammatica de Occidental (3), K. Janotta
  • Remarcas general al Complet Grammatica, K. Janotta
  • Duplic consonantes, Edgar de Wahl
  • Response, Engelbert Pigal
  • Replica, Edgar de Wahl
  • Duplica, Engelbert Pigal
  • Cronica
  • Corespondentie
  • Occidental e li laboreros, Kurt Neumann
  • Adaptabilitá de Occidental por filosophic temas, Prof. Dr. Alois Richard Nykl
  • Occidental por usation universal, Prof. Dr. Princessa Margarethe Andronnikow-Wrangell
  • Li autor de «Cosman» adhere a Occidental, Helmut Milner
  • Occidental lingue neutral, Redaction
  • Litteratura
  • Pro principie, Engelbert Pigal
  • Anecdotes, trad. Dr. Mell
  • Salutation chinés, trad. Engelbert Pigal

Universal etica

basat sur un nov revision de lu Bon e Mal.

de Professor Alois Richard Nykl, Universitate de Chicago

Quam base por li sequent sintese es suposit que

NE EXISTE UN ACTUAL PROBLEMA PRI LU BON, MA SOLMEN LI PROBLEMA DE LU MAL.

LI PROBLEMA DEL MAL ES UN REAL TAL, E NE POSSE ESSER ABOLIT PER SOL IGNORATION DE IT.

ON DEVE FAR UN CLAR DISTINTION INTER FISICAL E MORAL MAL.

  1. In natura ne existe clar distintion inter fisical e moral mal. Ta existe un consciositá pri fisical mal, ma ne clar conception pri alcun moral mal. Cert animales sembla haver un code de etica, ma ili aplica it solmen a lor propri gruppe, e monstra null evidentie esser consciosi pri un responsabilitá a un plu alt fortie actent.

  2. Che li hom li unesim lúmine de distintion inter bon e mal in general esset basat sur li conception de vive e morte. Quocunc favorisat li vive, esset bon, omnicos quo indangerat li vive esset mal. Vive esset associat con constructiv forties, morte con destructiv forties. Li serpente, quel mordet li hom, esset mal; li árbor quel dat le fructe, esset bon. Il deificat ambi quam il perceptet li facte que ili ne esset índependent cose actent, ma solmen instrumentes in li potentie de un plu alt ente activ. Talmen fro animisme, fetishisme e politeisme li homanité avansat al dualisme, e finalmen al monoteisme in comensa gruppal, plu tard universal. Ateisme, agnosticisme e simil developages del pensada, queles ignora omnicos extra experimental scientie, ne posse developar un satisfatori etical base. (cp. 11).

  3. Li classificationes de bon e mal che li unesim pagan filosofos, e tis queles sequet les, basat sur li idés de plesur o pena, util o nociv, es ínadequat, proque ili ne fa un clar distintion inter li fisical e moral mal, e in consequentie es tro proxim al animalic conception del vive. To es generalmen ver pri politeisme. In dualisme, du oposit forties actent fa li munde ye scene de lor lucta, sub li vigilantie de un suprem deitá, quel nequande permisse, que lu mal mey esser permanentmen victoriosi. In monoteisme li dilemma del reconciliation del ínfinitmen bon creator con li existentie de lu mal, (it es destructiv forties del natura) esset soluet per li Hiob-atri resignation al idé que Deo hat creat omnicos por un scope sovente celat del comprension del homes, per li teorie del original peccatu e total depravation, e mult altri inventiones plu o minu fantastic. Sistemas, u Deo es compensat per Idéa, Brahma, Tat-tvam-asi, Tao e altri terminos, es plu logic in lor conception pri un specie de un karma, quel ducte fro lu absolut, tra li material Relative, retro a lu Absolut, ma es tro abstract por haver alcun practic aplication. Benque it es plausibil suposir que fisical mal es recompensa por moral mal, it támen ne es in li limites de nor sfere determinar, til quel extension to es ver.

  4. Analisante li causes del fisical mal, noi trova, que ili es partmen extra nor control, e partmen intern de it. Li unesim-nominat generalmen ha esset associat con li idé del Fate e Chance, li altri con Líber Vole. Quelc filosofos ha negat li Líber Vole, argumentante que si un hom ha nascet con li latent potentie controlar su actiones per inteligentie e rason, ti latent potentie esset su Fate, alquicos extern de su control. Altris ha representat it quam gratie de Deo, efecte de Karma, hereditá. Li argument contra Líber Vole es íncorect, proque Líber Vole concerne solmen control de potenties ye queles li organism es ja munit, ne regardante antecedenties. Si to es rect, tande ne es dubita, que existe situationes in queles on posse executer Líber Vole, electente divers vias de conduida.

  5. Lu sam aplica se al moral mal. Ci noi have a far pri un code de conduida, stipulat per li societé homan in li curse del témpor. Ti code difere periode, clima e inteligentie del popul quel fixa it. Do it sembla esser purmen relativ e utilitari. Malgré to, un plu precis analise revela un ínalterabil principie detra li creation de tal codes, un absolut idé, quel seque li unesim aurore de distintion, mentionat in (2).

  6. Ti absolut idé es basat sur li perception que li hom es diferent del rest del vivent organismes in natura, malgré omni similitá; que il ne es un solmen product de natura, ma que intern del natura, self anc creat, es operant un superiori Creativ Energie, e que su ovre in li munde del fenomenes have su culmination in li hom quam su superiori activ ente sur li terra, a quel omni altri coses es subjectet.

  7. Unvez ti idé es installat in su mente li hom comensa efortiar se in diferentiar se self de altri animales -- inter queles il sovente include altri gruppes de homes -- por haver li intern satisfation que il es facticmen e justificatmen lor dómino. Il erecte un code de conduida per quel il subjecte instinctes e impulses a un process de rationalisation. Il save pro quo il fa cert coses, pro quo il ne vell dever far les. Intern de ti sfere de saventie índubitabilmen il es un líbermen actent ente.

  8. Do il etablisse un moral code in quel il classifica homan actiones -- inclus pensas e paroles -- quam sive plesent sive desplesent al Creativ Energie, de quel esser li agent sur li terre il concepte se self, e a quel il senti que il es responsabil pro su actiones, essent conform a su desires o contra it.

OMNI ACTIONES QUELES AUXILIA LE ATINGER UN SUPERIORI NIVELLE DE SELFDOMINATION, PERFECTION, PLU GRAND APROXIMATION AL IMAGE DE DEO, OMNI QUO AUGMENTA LI ABISSE INTER IL E LI SOLMEN ANIMAL, ES BON. OMNI ACTIONES, QUELES CAUSA, QUE IL DECADE AD UN PLU BASS NIVELLE, MEM INFRA TI DE UN ANIMAL ES MAL.

  1. To sembla esser li evolution e li fundamental base del idé de moral bonum e malum, sur quel funda se omnicos in li vive homan: religion, guvernament, arte. Li sol exception es experimental scientie, quel opera con purmen fisic fenomenes. Pro to in un periode de complet confusion, quam li hodial, un revision del problema de lu mal es desirabil por capabilisar nos distinter lu essential del ínessential, concernent li max bon scope del vive, e li max alt ideal del vive, por talmen in max bon possibil maniere conformar al norm, expresset sub (8).

  2. Chascun vivent organisme desira viver, proque it DEVE viver, exceptet si it prefere morte al vive. Li ínevitabil lege guvernant ti «DEVE» es, que it deve viver -- defendente su vive contra organismes queles sercha desstructer su vive; consumante e transformante altri vivent organismes por li scopes de su vive.

Ti process sembla nos, in nor present gradu de evolution, cruel e egoistic. Noi ha passat tra su crud phases in tot lor repugnantie sin totalmen rendir se conto pri lor horrores, e nu noi prova mitigar li cruelitá del process. Quelcvez sembla nos, que actente talmen, noi corecte li ovre del Creativ Energie, de quel li existentie, sapientie e providentie noi es seductet dubitar, e mem inclina al opinion, que detra li vive existe necos quam un ínexorabil lege de un índiferent natura.

  1. Esque natura posse esser li ultim cause e fonte de vive? Noi vide naturalmen que secun li supra-nominat ínexorabil lege successiv undes de vive venit in existentie sur li terra e ha desaparit denove. Hideosi monstrus ataccat unaltru e poy anc li hom. Li homes ha exterminat mult del hideosi monstrus del anteyan témpores e ha conservat solmen util animales por usation in lor labor. Li homes ha exterminat minu inteligent o physicmen debilisat rasses de homes, o reductet les in sclavitá. Multcos de ti extermination esset fat per natural cataclismas. In regard de to it sembla absurd adherer al idé de un Creativ Energie, quel ha permisset ti sanguinari luctadas e cataclismas por evoluer un superiori inteligentie sur li terra. It sembla absurd suposir que it esset un parte del plan del Creativ Energie evoluer in li mente de un cert tribe de homes un inteligentie, quel vell posser subjugar altri tribes minu inteligent o minu fort, e exterminar les si ili esset sufficent obstinat in persister in lor resistentie a tal procedure. It sembla esser absurd, e tamen noi ne posse accepter li natura quam ultim cause e negar li existentie del Creativ Energie, si noi desira continuar in li ascendent via, e ne desira decader in scientific animalisme.

  2. Esque noi posse justificar nor position? Si noi examina li purmen fisic universe, noi trova que null natural fortie es apt producter un altri quel vell esser capabil anihilar o consciosmen controlar it. It es do selfevident, que natura ne vell esser capabil producter intern de su sfere, de su propri volition, un fortie quel pos un long lucta vell finalmen atinger a oposir se a it successosmen per trovar su secretes. Si li mente del hom esset capabil atinger ti gradu, tande it conseque que it ne posse esser li producte del natura. It seque que natura es solmen un milieu in quel opera un plu potent activ ente in direction ad plu perfect expression de su vole.

Li process per quel li vive ha atinget su present gradu sur li terra, tam absurd quam it vell posser semblar, deve har secuet un logical plan del Creativ Energie. It ne posse esser li ínexorabil lege de un índiferent natura. Si homan mente atinge li gradu de saver qualmen cooperar con li vole del Creativ Energie, it es in su potentie eliminar omni aparent cruelitá del plan.

  1. Quel es ti plan? Documentes de actes del homes, laborosmen conservat, frequentmen in un tre ínacurat e falsificat form, monstra nos clarmen su efectes. Noi have conossenties solmen pri un periode de circa ott mil revolutiones del terra circum li sole, queles noi nomina annus. Exter to cessa omni exact calculation, comprensibil a nos. Ca it esset necessi un million o un billion annus por ti planet refrigidar se e formar se ex un gasos nebul, ne representa multcos por nor settant annus de vive e ne absolue nos, in nor mortal form, del necessitá spirar, manjar, dormir e procrear. Ambicos, in li macrocosmo e in li microcosmo, nor intelectu es ínpotent. Nor experimental scientific eforties posse ducter nos solmen ad un hipotetic punctu u nor rason comensat far diferentie inter bon e mal (cp 2). It vell posser expresser se talmen: A -- N -- x -- 1929 A. D. = Creativ Energie, per li milieu del natura atinge li punctu x, quel es comensa del homan rason e su sequent evolution. Li scientie ne posse explorar li antecedenties de ti punctu.

  2. Quel es do nor primari problema in li límites del sfere inteligibil a nos in nor mortal form? Qualmen sin perdir respecte por li valore del vive homan e li actiones del homes, noi posse utilisar li curt spacie de témpor, dat nos per li Creativ Energie, in un maniere quel vell satisfar nor conception pri bon e mal (cp. 8) e re-assecurar nos que nor vive esset vivet in li max bon possibil maniere, in un vermen homan maniere, liberat de omni brutic atributes?

  3. Du principal lineas de pensada ha developat inter li rasses del homes sur li terra concernent ti question.

Li unes recomanda ACTION: constant activ exercitie de omni nor facultás in li direction del comun e mutual prosperitá. Purmen egoistic aspiration, benque ancor long practicat, ha esset generalmen condamnat quam nociv al societé. Ti gruppe crede, que ti present vive, quam li proxim accessibil form del eternitá, postula nor primari attention.

Li altres recommenda NON-ACTION quam li unic escapation del cometter malu: un plu o minu complet renunciation de ti ci vive in su fisic aspectes e su employation largmen quam preparation por un superiori spiritual form del existentie. Li ocul del inteligentie vell dever esser directet al atintion de un perfect fusion con li non-material principie de vive, li Creativ Energie self.

Intern de ti du principal divisiones noi trova un ínfinit númere de variationes, comensante del glorification del tirannie til li self-mortation del ascetes.

Esque un satisfatori reconciliation de ti du gruppes e lor ínnumerabil variationes posse esser fat sur li base de alcun Aurin Regul?

  1. Intern li límites del conosset historie li principie de action ha provat se esser preferibil. Su acompaniativ males esset causat per excessiv aplication de it. It ha misset undes sur undes de homan entes de un fine del terra al altri, predicant nov articules de crede, nov codes de conduida con nov normes de bon e mal, con plu vehementie quam logica. Li ultim de su ínrasonabil explosiones esset baptisat Grand Guerre, e tam minim es li crede de tis qui sempre regarda retro sur lor animal gradu, in homan rason, que on promesse nos ancor plu mal explosiones in future.

Li principie de non-action, hante salvat li homes del malus resultant del agressivitás, ha causat mal efectes per omission de far lu bon.

  1. Ti divergentie de scopes es in li radica de nor present confusion. Noi es ínpotent concordar in un programma, in un rect ideale de vive por omni homes. Li avansamentes del mecanica e ingenierie in li action-gruppe ha causat les abassar lor spiritual valores. Tro mult importantie es ligat al variosi mecanic inventiones queles ili ha fat por lor fisic e material comforte. Ili ha obliviat que ti inventiones ne posse injecter plu de bontá in li homan moral code, just in contrari. Li question es do: Esque li nationes, possedent li fisic potentie, es justificat per li plan del Creativ Energie imposir lor vole al nationes queles desira viver in pace secun lor propri minu activ interpretation del vive?

In casu de resistentie, esque li plu fort nationes es justificat exterminar li plu debil nationes per explosives e chimicales o reductente les in sclavitá?

O esque li plan del Creativ Energie deve esser interpretat que existe un human solution de ti divergentie, sur li base de un UNIVERSAL CODE DE ETHICA, tolerant ye local diferenties, ma con tendentie educar li homan entes in li spiritu de cooperation, quel vell possibilisar les realisar li diferent nuancies de lor vision de felicie sin intervention del animal natura in li form de brutal fortie?

  1. Por responder a ti question li civilisat nationes unesimmen deve far li bilancie de lor activas e passivas. Si ili decide que ili ha atinget li developation de vermen HUMAN entes, lor programma deve esser arangeat secun li lineas del sequent paragraphes

a

Noi accepte quam un self-evident veritá que li universe es actuat per un Creativ Energie, actent per un altrimen inert natura secun li leges queles li homes posse utilisar por lor profite o lor destruction. Ti Creativ Energie es li prim cause de omni coses. Por dar it un uniformi nómine noi va citar it quam «Alpha».

b

Li universum, essente plu un diversificat manifestation quam emanation de Alpha, it seque que homan entes, in queles ti manifestation ha atinget su max alt conossibil gradu sur terra, posse realisar li ver scope del cursu de lor vive solmen per unir lor diferent -- ne superiori o inferiori -- talentes in persecution de un commun scope, quel es FELICITÁ, resultant del constant, ma ne necessimen violent, self-amelioration. Noi suposi que it ha esset li motive de Alpha, preparar sur ti terra per li activitá de natural forties un circumstantie quel vell posser possibilisar li sempre ascendent inteligentie del homan entes capir ti motive con sempre crescent vividitá, e usar li natural richesses in li terra in harmonie con it.

c

Li lucta, quel es regardat quam lucta inter bon e mal, es solmen li desir del homan entes regular lor conduida in harmonie con li desir de Alpha, quam bon ili posse concepter to, eliminante quam possibil brutic conduida ex lor mutual relationes. Noi reconosse que ti lucta ha esset -- considerat de nor present statupunctu -- extremmen cruel in li precedent stadies del evolution del vive, ma noi crede, que li témpor ha venit por un complet rationalisation del process, e por li elimination de omni ínrasonabil cruelitá.

d

Li UNIVERSAL CODE DE ETICA, esquissat sub e, fa un apelle al civilisat nationes decider, ca ili ha actualmen atinget li stadie de evolution, u ili posse postular li titul de HUMAN ENTES, vermen superiori a animales in lor conduida, e capabil regular lor conduida quam homes. Si ili posse responder affirmativmen e attestar to, tande li historicos posse cluder li ERA DE BARBARISM e iniciar un nov era, li ERA DE VER HUMANITÁ.

e

IN METAFISICA, NOI ACCEPTE ALPHA QUAM LI UNESIM PRINCIPIE, ESSENTIALMEN IDENTIC CON LI IDÉ DE DEO IN LI DIFERENT RELIGIOSI SISTEMAS, QUELES NOI DECLARA ESSER EXTER SCIENTIC EXPLICATION.

IN LI FISIC MUNDE, NOI ACCEPTE LI LEGE DE COOPERATION, DIRECTET VERS COMUN FELICITÁ PER SUPERATION DE NATURAL OBSTACULES E USANTE NATURAL FORTIES POR FACILISAR LI CHARGE DE NOR OVRE. NOI REJECTE ÍNACTIV FATALISME, BENQUE NOI ES COMPLETMEN CONSCIOS PRI LI ÍNFINITESIMAL MICRITÁ DE NOR TERRA IN LI COSMO. IT ES JUST TI CONSCIOSITÁ QUEL MOVE NOS REALISAR LI UNESIM NECESSITÁ TRANSFORMAR LI TERRA IN UN PARADISE VICE TRANSFORMAR IT IN UN LOC DE SUFRENTIE PER ACTIONES ÍNDIGNI DE HOMAN ENTES. NOI NE SENTI NOS DESCORAGEAT PRI TO QUO NOR ANTECESSORES MEY HAR ESSET, NI NOI ES ÍNJUSTMEN FIER PRI TO QUO NOR POSTERITÉ VELL POSSER DEVENIR IN LI PROXIM BILLION ANNUS: NOI ES FIRM RESOLUET FAR NOR DIARI DEVE, COMESURAT CON NOR FORTIES E NECESSITÁ POR FUTUR MUTUAL BENESSERE. NOI REJECTE CRUEL EXPLOTATION, BASAT SUR LI CLASSIFICATION DEL HOMES IN «SUPERIORI» TIRANNES E «INFERIORI» ANIMALES DE CHARGE, DE QUELCUNC PUNCTU DE VISE.

SI NOI ACTE IN CONCORDANTIE CON TI PRINCIPIES, NOI POSSE ELIMINAR EX NOR MENTES OMNI CUIDA PRI FUTUR VIVE, PROQUE SI NOI VA HAR FAT NOR DEVENTIE NU, IT VA ESSER SUFICENT IN TI CI MUNDE E IN LI PROXIM.

f

Porque nor posterité mey haver un plu bon mental base por li realisation de ti programma, noi proposi que omni civilisat nationes del terra mey far un contracte, stipulant, que politic e religiosi historie mey esser docet partú in harmonie con li citat principies. Li evenimentes de lu passat deve esser tractat fro un purmen objectiv vispunctu, sin perpetuar li idés de odie, despection, glorie e venjantie in yun mentes. Li principies sub e posse sufficer a chascun homan ente ucunc sur li terra quam religion; quo concerne historie, infantes deve esser instructet ne repetir li erras de lor antecessores. Li idé «venjar se» deve esser eliminat de lor pensas. Li old tabules e totems vell dever esser plazzat respectosmen in museos, e li homanité vell dever comensar un NOV VIVE con levi cordie, sin ínconvenient hasta, excessiv eforties e li stupid desir constructer nov Babilonic turres.

  1. Si noi posse portar ti simplic factes al comprension del homanité, tande, egal ca noi es blanc o brun, noi posse realisar omni ideales de homan felicie, quel noi singulmen seque in diferent vias, proque noi tande va devenir vermen conscios pri li facte que ESSENTIALMEN noi credet li sam cose e desira atinger li sam scope. Nor regarde pri vive talmen va devenir vermen cosmic.

  2. Ti COSMIC VIDE de nor position in li munde de fenomenes, de nor relationes a nos self, ad altres, e al Creativ Energie, va automaticmen auxiliar nos de omni MALU, ad saver, li animal atributes con queles nor material córpor chargea nos e tira nos ad infra al animal sfere, rendiente nos conscios -- SI NOI CEDE -- haver fallit, «transgresset» o «peccat».

  3. Talmen noi va devenir líber. Mutual extermination de nationes e individues, sub quelcunc pretext ne va plu esser necessi quam precie de esser classificat in un superiori sfere de consciositá.

Trad. E. W.

Complet grammatica de Occidental

(2-esim continuation)

III-esim Capitul: Derivation

A. Temas derivatori

  1. Tema primitiv

On obtene li tema primitiv de un parol per omission del desinenties; si un parol have nequel desinentie, it self es su tema primitiv con poc exceptiones indicat in plu infra.

Exemples de derivation del tema primitiv: (parol:) glacie, (tema:) glaci-, (derivates:) glacial, glaciatri, glaciero, glacin, glacios; (parol e tema:) cav, (derivat:) cavitá; (parol:) trottar, (tema:) trott, (derivates:) trottero, trottuor; caler, cal-, calid, calore; capir, cap-, capaci.

Con li tema primitiv denominal (it es de substantives, adjectives, pronómines e numerales) es juntet li sequent sufixes nominal, it es teles queles forma nómines: -ach, -ac-i, -ade, -age, -al, -al'a, -an, -ant, -ard, -ari, -ari-o, -ari-um, -astr, -at, -atr-i, -at-u, -cunc, -en, -ell, -ent, -er(-a, -o), -eri-a, -eri-e, -es, -esc, -esim, -ess, -ess-a, -est, -ett, -ia, -ic, -ic-a, -ic-o, -ide, -ie, -ier, -il, -il', -in, -in', -ism, -issim, -ist, -it, -ite, (-li), (-men), -n, -oid, -on, -or-e, -os, -ott, -plic, -tá, -té, -uch, -un, -uor, -ut.

Ultra tis es usat con li tema primitiv denominal li sufixes verbal (enumerat ci con li adjuntet desinentie -r del infinitive): -a-r, -ea-r, -esce-r, -ett-a-r, -ica-r, -ifica-r, -ija-r, -ill-a-r, -isa-r, -iza-r.

Al tema primitiv deverbal (it es de verbes) es juntet li sequent sufixes nominal: -ac-i, -agi-e, -al'a, -ard, -er, -eri-a, -eri-e, -ett, -id, -il, -ist, -or-e, -uor.

Al tema primitiv deverbal es juntet li sequent sufixes verbal: -ach-a-r, -ett-a-r, -ill-a-r, -ott-a-r.

Quelc substantives de latin orígine finient per li sufix -tá have un tema derivativ finient per -tat, por li derivates per li sufix -iv, p. ex.: autoritá, autoritat-iv; paritá, paritat-iv; qualitá, qualitat-iv; quantitá, quantitat-iv. Li suffix -iv es juntet ordinarimen al tema perfectic, do ti temas finient per -at es ci regardat quasi quam temas perfectic (vide in infra li articul 3). Altrimen por li parolformation per altri sufixes li vocale -a del suffix -tá es ejectet: autoritá, autorit-ari; homanitá, homanit-ari; necessitá, necessit-ari; pietá, piet-ist; pro-prietá, propriet-ario; sanitá, sanit-ari; vanitá, vanit-ari. Lu sam es valid por paroles finient per -tá queles es derivates in latin, ma ne teles secun li sistema de Occidental: (a) tema finient per -tat: caritá, caritativ; facultá, facultativ; (b) tema finient per -t: etá, etos.

Li max mult substantives de grec orígine have un special tema derivativ: p. ex. li grec substantives con li tema flexional finient per -ma (dogma, plural: dogmas) have un tema derivativ finient per -mat- (dogmat-ic, -ica, -ico, -icism, etc). Tal paroles de general usu es: aroma, astma, clima, dogma, drama, emblema, enigma, flegma, prisma, problema, programma, schema, simptoma, sistema, tema; poy li substantives plu special o plu rar: anatema, axioma, cataclysma, derma, diaphragma, erotema, ex[anth]ema, (ana-, dia-, epi-, mono-, penta-, tele-)gramma, idioma, magma, malagma, paradigma, phantasma, plasma, pneuma, pragma, rheuma, soma, spasma, sperma, stigma, struma, trauma. Precipue remarcabil es li formationes per -oma, significant tumores e úlceres: atheroma, -tosi; carcinoma, -tosi; glaucoma, -tosi; sarcoma, -tosi etc.

Scientic grec paroles abstract, finient in -se, -sie, -x (-cs), -xe (-cse) e -xie (-csie) forma li tema derivatori por li adjectives etc, mutante -s in -t (-x in -ct), e sovente li nómines de actor forjettante li suffix -ic del adjective: ana- (cata-, para-)lyse, -lytic (ma: -lysar); anti- (hypo-, meta-, paren-, syn-)the-se, -thetic; apoca-lyp-se, -tic; apo- (dia-, ec-)stase, -static (anc scrit, ma falsmen: exta-se, in vice de ecstase), apostat; aske-se, -tic, -t; ataxie, atactic; cateche-se, -tic, -t; chloro-se, -tic; empha-se, -tic; ellipse, -tic, epilep-sie, -tic; gala-xie, -ctic; gene-se, -tic; here-sie, -tic; hypno-se, -tic, -tisar, -tisero, -tism; narco-se -tic, -tisar; neuro-se, -tic; phrene-sie, -tic; poe-sie, -tic, -t; prophyla-xe -ctic; sarco-se, -tic; symbio-se, -tic; syntax, syntactic. Precipue remarcabil es li formationes sequent: dia- (pro-)gno-se, -stic, -sticar; energ-ie, -etic (ma anc: -ic); phanta-sie, -stic, -st, -sma, -siar; theor-ie, -etic, (ma anc: -ic).

  1. Tema presentic

Li tema presentic (nominat anc tema verbal) es sempre identic con li presente del indicative; do on obtene it per omisser li desinentie -r del infinitive. Existe solmen du exceptiones:

li verb «esser» forma li indicativ presentic accurtat es, in contra que li tema presentic es regularimen esse-; li verb «lassar» have un particuloid form lass por significar per it li hortative (cp. capitul VI, parte F). Adplu existe li tri verboid particules (defectiv verbes) mey, ples, vell por formar li optative, resp. li precative e conditionale (cp. VI, F).

Al tema presentic es juntet li sufixes -bil, -da, -ment, -nd, -nt, -t. Exemples: guvernar, (tema presentic:) guverna-, (derivates:) guvernament, guvernant, guvernat; payar, paya-, payada, payament, payand, payant, payat, payabil; registrar, registra, registrada, registrament, registrant, registrat; esser, ess-, essent, esset.

Quelc particularitás concernent li tema on mey comparar che li sufixes -bil, -da, -ment, -nd, -nt in li parte B, articul 1 del present capitul.

Li tema presentic es anc usat quam verbal substantiv, indicant un singulari eveniment, un curt, simplic action o su causa: lucer, luce; mancar, manca; meriter, merite; mover, move; pensar, pensa; peccar, pecca; usar, usa. Li verbes finient per -ir forma ti verbal substantive presc sempre per -ie o solmen per -e e ne per -i: dormir, dormie; finir, fine; mentir, mentie, (pro)posir, (pro)pose.

Si on vell har obliviat, per quel del tri vocales (sufixes formativ) -a, -e, -i, li presentic tema es finient (e pro to anc li presente, li infinitive de un verb etc), in ti casu on retrova it facilmen per derivates, queles on conosse p. ex. ex distantie on retrova distant, dista, distar; ex diferent o diferentie o diferential on retrova difere, diferer; ex existentie on retrova existent, existe, exister; ex provenientie on retrova provenient, proveni, provenir etc. Anc per li tema perfectic e su derivates on posse reconstructer li tema presentic, quam es demonstrat in infra in li sequent articul.

  1. Tema perfectic

Li suffixes -ion, -iv, -or, -ori, (-or-ia), -ura e quelc vez anc -bil es adjuntet al tema perfectic; ti ci es trovat secun li Regul de Wahl in li maniere sequent:

On omisse li final -r (del infinitives in -ar e -ir) o (li final) -er (del infinitives in -er): si li ultim líttere es un vocal o li consonant mollat n', on adjunte -t; si li ultim líttere es -d, -r, o -g (li ultim precedet de -l- o -r-), on muta it a -s; in omni altri casus li rest es li tema perfectic.

Exemples: (a) ilustra-r, ilustra-t; fini-r, fini-t; tribu-er, tri-bu-t; distin'-er, distin'-t; (b) vid-er, vis; currer, curs; mulg-er, muls; merger, mers; (c) adopt-er, adopt; detect-er, detect; sculpt-er, sculpt; miss-er, miss; opin-er, opin.

Ex ti temas es format li international paroles: ilustrat-ion, ilustrat-iv, ilustrat-or; definit-ion, de-finit-iv, in-finit-iv; (con-, dis-)tribut-ion, dis-tribut-iv, distribut-or; distin't-ion, distin't-iv; vis-ion, divis-ion, provis-ion, divis-or, provis-ori; ex-curs-ion, curs-iv, curs-ori; muls-ion, e-muls-ion, (e-, im-, sub-) mers-ion; adopt-ion, adopt-iv; detect-iv, detect-or; sculpt-or, sculpt-ura; miss-ion, miss-iv; opin-ion.

Ulterior exemples regulari:

(a) lava-r, lava-t, lavat-or, -oria, -ura; purga-r, purga-t, purgat-ion, -iv, -oria; expedi-r, expedi-t, expedit-ion, -iv, -or; (at-, con-, dis-, ex-, sub-)tra-er, -tra-t, -trat-ion, -iv, -or, -ori; mo-er, mo-t, motion, motiv, motor, motori; secre-er, secre-t, secret-ion; devo-er, devo-t, devot-ion; su-er, sut, sutor, sutura.

(b) -d ... s: clud-er, clus, conclusion, ex-clusion, ex-clus-iv, in-clus-iv; led-er, les, lesion;

-r ... s: (ad-, co-, in-)her-er, -hes, -hesion;

-rg ... rs: (abs-, de-)terg-er, -ters, -tersion.

(c) profess-er, profess, profess-ion, -or, -ura; (con-, de-, in-, ob-)struct-er, -struct, -struction, -structiv, -structor, -struc-tori, -structura.

Ínregulari tema perfectic es propri al verbes sequent: ceder, cess; sider, sess; verter, vers; tener, tent; venir vent; sentir, sens. Exemples: cession, (suc-)cessor; session, (pos-) sessor, (pos-)sessiv; (de-, ob-, re-)tention; (inter-, sub-)ven-tion; sensori, sensibil.

Li tema perfectic sol es anc usat quam verbal substantiv, indicant li resultat de un action; exemples: legar, legat; resultar, resultat; tribuer, tribut; fluer, flut; voluer, volut; extraer, extra(c)t; scrir, scrit; aplauder, aplaus(e); miscomprender, miscomprens(e); responder, respons(e); currer, curs; producter, product; etc.

In mani casus li tema perfectic sol es anc usat quam absolut, ne resultativ verbal adjective con signification ne passiv, ma sovente reflexiv: polir, polit; distin'er, distin't; devoer, devot; aperter, apert; confuser, confus; cluder, clus; compleer, complet; absoluer, absolut; inverter, invers; resoluer, resolut; secreer, secret; suspecter, suspect, etc.

Ti temas perfectic usat quam nómines posse formar derivates quam altri nómines, do ne solmen con li sufixes: -ion, -iv, -or, -ori (-or-ia) e -ura, ma anc con altri suffixes: absolut, absolutism, absolutist; invers, inversitá; polit, politesse; scrit, scrituore; secret, secretario; tribut, tributar, tributari.

Li tema perfectic aplica se solmen in li derivation; li conjugation es sempre regulari, quam es monstrat in li IV-m capitul.

Existe quelc antiquat latin temas usat quam tema perfectic, i. e. con li sam sufixes, sin haver in Occidental un tema presentic; p. ex.: nat- (= nascet, ma ne usat autonom, etsí existe li parol scientic «innat»), nativ, nation, natura; perfect (= perfat), perfection; caut (-- circumspectios, prudent), cau-tion; fact- = fat de far (li substantive «fact» have un poc altri signification), factor, factura. A ti temas perfectic apartene li temas alongat del paroles con li sufix -tá (p. ex. autoritá, autoritat-iv; compara li precendent articul l pri li tema presentic).

Li derivates del tema perfectic es trovabil in presc omni lingues europan, ne solmen in li romanic, ma anc in li lingues germanic e slav. Sammen quam per li derivates del tema presentic (vide li ultim alinea del precedent articul), anc per li derivates del tema perfectic li tema presentic es reconstructibil, si on vell har obliviat li vocal formativ del tema presentic. Talmen on posse trovar per conversation: conversar, per decoration: decorar, per addition: addir, per petition: petir; per caricatura: caricar, per garnitura: garnir, etc. Si li derivate international ne contene un tal vocal, p. ex.: adoption, adoptiv; fraction, fractura; conductiv, conductor; activ, action, actor etc, on intercala inter li thema primitiv e li finale -r del Infinitiv un -e-: adopter, fracter, conducter, acter. Comprensibilmen es apartmen a memorar ti casus u li tema primitiv es mutat por obtener li tema perfectic, p. ex.: adhesion, adhesiv de adherer (ne adheser), colision de colider (ne coliser), cursiv de currer (ne curser) etc secun li punctu b del regul de Wahl. To demonstra que che li derivates del tema perfectic del verbes in -er ne existe un absolut renversibilitá. Solmen ti derivates del tema presentic indica li factic vocal formativ del verbal formes. Pro to p. ex. del adjective «cursiv» on ne posse deducter un infinitive «curser» o «curger»; solmen ex li international paroles current, (con)currentie on posse inferer li just form currer.

(Continuation seque)

Remarcas general al Complet Grammatica

Noi ha recivet divers communicationes pri li capitules till nu aparit del Complet Grammatica (CoGra).

In unesim on ha criticat li sistema del phonetic transscrition. Nu, noi vell har preferet usar li fonetic sistema fundat de Passy e propagat del Association fonetic international. Ma to trovat tipografic obstacules, pro que nor printería ne possede quelc signes de ti sistema, e pro que lor fabrication vell esser tro custosi. Li usat transcrition es un compromiss inter divers directives, inter queles esset li max guidant li desire conservar max possibilmen li pronunciation del lítteres in Occidental. Pro to noi devet prender p. ex. [y] por li consonantic i, in contra que in li scientic transcritiones on usa [j] o un elevat i. Lu sam es valid pri li s sonor, expresset in li CoGra per [s], scienticmen per [z], e pri li s surd [ss], scienticmen [s].

In plu on ha criticat li grand contenete de detallies del CoGra, un objetion quel noi ha previdet ja in li prefacie sur li págine 149 e 150; yo repeti que mi Complet Grammatica es un etimologic grammatica del vivent lingue international e ne un «fundament de Occidental». Quande noi va haver un complet Radicarium con presc omni derivates apu li radicas, con indicationes de particularitás in pronunciation e flexion e anc con un suficent númere de exemples por li aplication del pronómines e particules, tande on va posser restricter li contenete del grammatica forsan a un ters o mem minu mult. Ma to va esser possibil solmen si li unesim edition del Radicarium va esser exhaustet.

Du letores ha criticat anc li strict aplication del historic ortografie; nu solmen ti ci es til nu clar preciset. Ma por contentar li adherentes del «simplificat» orthographie, noi va efortiar dar in un separat parte del V-m capitul un clar sistema de un general simplification del orthografie.

Un liste de quelc rectificationes e amendamentes al partes ja aparit del CoGra va esser insertet in un del sequent numerós de Cosmoglotta.

Li redaction de Cosmoglotta va continuar publicar li present Complet Grammatica (in amplore de circa 120 págines) anc in li sequent annu e vole finir it ante decembre 1930.

Al prefacie del CoGra yo deve junter que un del colaboratores de mi ovre esset anc senior magistre A. Z. Ramstedt, advere ínconscient; nam yo ne posset atinger su activ colaboration, ma yo profitat mult ex su «Okzidental-Kursus in 10 Lektionen», quel va aparir bentost. In plu yo ha scrit: «Li colaboration de ti ci seniores (i. e. Deminger, Pigal, de Wahl) esset pri quelc articules tam grand, que yo esset quasi solmen li organisator del colaboration». Ma mem to ne es plenmem just; li organisator esset li Central Oficie e precipue su director senior Pigal. Yo esset solmen li «catalisator».

K. Janotta

Duplic consonantes

Pos mi articul pri duplic consonantes li Redaction remarca (nr 64, pg. 159), que li proposit de mi metode have li desavantage, que on sovente ne save li límite u scrir un, respectivmen du consonantes. To sembla me miscomprendet:

Mi consilie es conservar li duplic consonantes solmen ta u ili in li fundamental paroles marca li accentuat curt síllabes, p. ex.: bass, cassa, curre, masse, canne etc e in li altri casus (p. ex. u ili es sequentie de assimilation) usar li simplic consonantes, do abassar, acomodar, amassar, comun, colaborar, irational, alotria, adition etc, do con li acurtat sufixes: co-, di-, e-, i-, su-, tra-, sive li plen formes: conmetter, ínregulari, exfoliar etc, quo por li ínerudites e orientales certmen es mult plu facil.

E. W.

Response

In cert casus noi ne posse evitar li historic scrition, p. ex. in «psychic»; do noi scri anc «chronica», e consequentmen: aphel (de ap-hel), physica, chlorophyll, diphthong, rheumatic. Ma si noi ja es quasi obligat scrir historicmen li paroles de grec orígine, noi ne posse renunciar li historic orthographie in li classic paroles anc de latin origine, quo implica un aplication plu abundant del assimilation del prefixes e de duplic consonantes.

Li usatores de Occidental demanda li recomandation de un unitari elaborat sistema. Noi preliminarimen ha proposit solmen por experiment in Cosmoglotta li historic (etimologic) ortografie, quel es preferet anc del scientie e quel presenta ne tant hesitationes quam li fonetic scrition e quel confirma anc li assertion pri li linguistic valore cultural e pedagogic de Occidental. Comprensibilmen ne solmen inerudites, orientales e propagandistes ma anc scientistes posse preferer li formes: colaborar e conlaborar (vice collaborar), inregulari e iregulari (vice irregulari), inmediat e imediat (vice immediat), inpossibil (vice impossibil), afix (vice affix), ilegal (vice illegal) etc.

Advere li paroles asimiliation, asociation, asecuration etc tamen per li simplic scrition have quam supposition que li parlante save que to es composit paroles e que ci li son s es pronunciat fort e ne leni quam in li parol isolar. Ma tal saventies por li comensant ne es necessi pri li scrition per ss: assimilation etc. Do anc ci li consequentie vell far recomandabil scrir: accomodar etc apu assimilar, sam quam chronica etc apu psychic. In céteri li sense de F adition (= «ad-ea-tion») es un altri quam ti de addition (= «ad-dation»).

E. P.

Replica

It es comprensibil, que li latin scolat persones posse haver quelc base in li latin scientic ortografie, ma anc ta ne un absolut, si on ne vole arivar che Latino sine Flexione. Nam, si pro «psyche» (un vermen scientie grec parol) noi scri «chronica, chlorophyll», tande proquo ne anc schola vice scol e chaos vice caos, o praesident vice president, coelibatu vice celibatu etc.?

Ma ci it acte se pri un altri question, pri assimilation in li composition per prefixes, quel seque complicat regules, li aplication de queles on ne posse postular che omnidial noviformationes. Nov paroles, quam p. ex. a-curt-ar, a-grandar tande vell esser accurtar, aggrandar etc.

Por trovar li rect via on vell dever aplicar du divers regules por classic e por nov paroles.

Li question de un L.I. ne es un question purmen linguistic-scientic ma in altissim gradu politic e social. Li modern e proxim futur témpor apartene al tecnica. Li grand masses de persones ingageat ci ne es latinistes, mem si noi vell abstraer pri li proletariatu. Ma con ti factor on deve calcular, proque li proletariatu in grand parte va esser li usatores del L.I.

Pro to anc li palliative, quel «permisse» usar al non-latinistes li simplificat ortografie sin duplic consonantes e desfacil regules de assimilation, es ínusabil. Un tal «permission», quel stigmatisa li minu instructet quasi quam inferior e tolerat, es un ofense. Per tal metodes on subtene li ínvisibil mur inter li classes, queles Occidental vole destructer per su structura. Un altri situation it es, si li simplic regul es oficial e li complicat formes con assimilation es «permisset» al latinistes. Ili certmen ne va considerar ti «permission» quam offense.

Noi deve vider clar: li conservation de omni antiquat latin traditiones es solmen un fenomene transitori, quel va desaparir, quam monstra nos omni lingues in divers stadies de progress. Anc li foren scientic paroles es adaptat al stil national (I fisica, idrofobia, S inlicito, conmensurabil). Do tam plu un tal metode es permisset e mem postulat in un lingue artificial. Ma just pro to li lingue international deve esser apartmen caut ne tro rationalisar e scientificar li lingue, ni quam Ido in plu logistic rational metode ni quam Latino sine Flexione in tro historic. Noi deve ducter salv nor nave inter ti Scylla e Carybde, per omni forties salvante li autonom vivent marcha.

Til nu in li question del assimilation e duplic consonantes noi ha sequet li absolut libertá. Ma si on prefere strict directives, on deve electer li max bon por li majorité.

E. W.

Duplica

Noi crede que li philanthropie in li economisation del duplic consonantes sembla esser misplazzat. Occidental ja have li duplic consonantes e it ne vell esser mult facilisation si on nu usa 20/100 plu poc paroles con duplic consonantes.

Con sam jure on posse demandar que li lingue international ne mey far diferentie inter lenes e fortes: b: p, d: t, pro que p. ex. ínerudit germanes sovente ne posse distinter les in foren paroles; in fact on ja ha constructet tal projectes de lingues.

Quam ja communicat, noi da libertá in li supra mentionat question de orthographie till definitiv decision, quel, secun consilie de sr. de Wahl, mey esser fat per li Academie. Ma ja nu noi peti omni letores communicar nos, esque ili prefere li plu historic scrition o un simplificat secun un sistema consequent a elaborar.

E. P.

Cronica

SCHWEIZERISCHES GUTENBERGMUSEUM -- MUSÉE GUTENBERG SUISSE, un elegant e reputat revúe de historie del printeríe e del pressa, bibliofilie e bibliotecas, annu XV, nr 3, sub titul «Das Problem der Weltsprache» e con traduction in Occidental publica un alegoric descrition ex li plum de su director Karl J. Lüthi. Il scri: «Secun li libre del libres in li epoca del homanité primitiv omni homes usat un lingue. Poy venit li babilonic confusion del lingues ... Depos ti témpore li ardent desir ad unité in lingue e scritura, quam un bell reverie, es audit in omni regiones e témpores del mortales. Venit li lingue latin e conquestat li tot munde de erudites por mult secules; e ancor hodie it trona quam lingue de eclesie in li sant liturgies, es audit in omni quin continentes, tamen sin esser comprendet del popul. In recent témpore nascet un serie de lingues auxiliari: Volapük, Esperanto, Ido, Occidental. Li revúe Cosmoglotta, redactet in Occidental, quasi un latin adaptat al modern témpore, es nos tre familiari. ... Un simpatic caracteristica de Occidental es to que su vocabularium es extraet del modern lingues vivent, sin arbitrari formes, sin inventet regules. Per to li creator de Occidental ha recreat nor comun heredage perdit e il ha dat li direction, al scope, a un lingue auxiliari bentost comprendet del homanité ...».

INTER NOS, nr 2, raporta que un lettre, partialmen in Occidental, ha aparit in LITERARY GUIDE, octobre.

LA CHRONIQUE ARTISTIQUE, Paris, 7 septembre, in su rubrica «Ce qu'il faut savoir ...» (Quo on deve saver) comensa inserter un serie de articules propagatori e instructiv, intitulat «L' Occidental, une langue auxiliaire de comprension immediate» de sr L. Ravasse.

LA CHRONIQUE ARTISTIQUE, 5 octobre, continua publicar Occidental presentante partes del grammatica (articul, substantive, génere, adjective, verbe).

LE QUOTIDIEN, Paris, 7 septembre, sub titul «Langues auxiliaires», continua discusser, insertente lettres de nor colaboratores sr G. Bohin e sra J. Colas.

LE POLYGLOTTE, Nancy, octobre, scri: «Noi ha studiat li divers projectes de L.I. e noi constata que Occidental have un tant evident superioritá que noi ha decidet presentar a nor letores textus in ti lingue, creante un nov rubrica: «Lingue international», redactet de sr Director G. Bohin. To es un ulterior demonstration que Occidental denove fa digni li discussion del L.I. in organes queles ha tornat dors al problema, pro que till nu on ha presentat solmen li ínsuficent solution per Esperanto.

Ulterior articules por Occidental ha aparit in: LA GAZETTE COMMERCIALE, Paris, 12 octobre, de sr L. Ravasse, L' AVENIR IMMOBILIER, Paris, 21 septembre, de sr L. Ravasse; LE PROGRÉS DE BORDEAUX, de sr Herpin; LE NOUVELLISTE DE LA GUADELOUPE (Antillas) de sr avocat Lara; LE JOURNAL, Paris, 16 septembre; L' OUEST.

AD. CREUX: Stenografie DUPLOYÉ POR OCCIDENTAL, Editoría: Occidental-Buró Chapelle-Vaud, Svissia. Precie: 1 fr. sv. -- Noi recomanda ti brochura a chascun occidentalist quel ja es customat usar li sistema Duployé in lingue national, i. e. specialmen in frances. Li autor, philolog Ad. Creux, es conosset anc quam adaptator de Duploé por Ido.

E. P.

DEUTSCHE ZUKUNFT (german futuritá), Heide, 15 octobre, in su suplement DIE FRIEDENSFRONT (li front de pace) publica un articul «Esperanto als Provisorium!» de Dr. Walter Borgius, i. e. del autor del libre «Auf dem Wege zur europäischen Sprache?» (Sur li via al europan lingue, Liebheit & Thiesen. Berlin 1910). Dr. Borgius trova que li via de reciproc concurrentie inter li sistemas de L.I. ne ducte al fine. Il qualifica ti combatte quam nociv e proposi un convention adopter Esperanto quam provisori ma unic lingue international. Al erudites il consilia «sacrificium intellectus» e honorar li old lingue de Zamenhof (?). -- Nu to es just li sam propose quel sempre es repetit del propagandistes de Esperanto. Esque li scientistes e li ductores del public vive va exaudir si nu li siren-apelles veni fro sr Borgius? Solmen un lingue quel, ultra esser sat facil por li popul have li necessi qualitás intrinsic e per to anc li protection del linguistica, va superar li obstacules. Solmen tande omni «concurentie», quel pacifist Borgius abhorre, va esser eliminat. Li autor labora ja duant annus sur li dominia del L.I. Forsan, pos plu profund studie del occidentalistic conceptiones e anc de modern ovres scientic pri li social e psicologic fundament del lingue, il va arivar a perspectives plu optimistic. On ne posse declarar que li solution del problema ancor ne es actual, per argumentar que li scientie ancor ne es sat informat pri li construction del lingue. Fatalmen, li mundlinguistes, till nu in majorité zelotes de artificial schematisme, imputat lor ignorantie linguistic al «scientie» e contentat se per aprioristic contemplationes e fantasmas.

E. P.

Corespondentie

Occidental e li laboreros

Noi recive li sequent epistul de coidealist Kurt NEUMANN, laborero, Görlitzerstr. 35, Dresden (Germania):


Li printages inviat de vos arrivat bon e yo di vos mi max cordial mersias. Nu yo ha comensat studiar profundmen li grammatica e li general essentie de Occidental, e yo posse dir, que yo continua ti ci labore con grand joy, proque yo vide in quel excellent maniere Occidental solue li problema de un interlingue occidental. It es evident que Occidental in curt témpore va suppleer li lingue angles in li trafic international. Naturalitá, inmediat comprensibilitá por erudites e por homes conossent modern lingues, analitic e curt formes -- to es li avantages queles Occidental va dar al homes. Li sistemas Esperanto -- Ido nu va esser por tis queles ne posse sequer li via del modern evolution, e queles vola in li ration-vacui spacie.

Vu questiona me, quo yo pensa pri li assertet desfacilitá de Occidental por laboreros. Yo va dir vos mi opinion. Unquande yo ha expresset in un articul li opinion que Ido es plu facil quam Occidental. To es un erra. Occidental da nos (secun mi opinion) li avantage, que it satisfá li psicologic conditiones por li aprension de un lingue plu mult quam li artificial sistemas. Yo save per experientie que on posse explicar a un simpli laborero li formes «yo va esser, yo vell esser» plu facilmen quam «me esos, me esus»; yo save, que il va comprender plu rapidmen «It va esser un dom» quam «Esos domo»; yo save que novicios sovente traductet «Me devenas esar» vice «Me esos».

Si noi parla pri li desfacilitá del duplic consonantes, noi anc deve considerar, que solmen un minorité del homes es capabil aprender lingues, e que un grand númere de homes nequande va posser aprender foren lingues pro noncapabilitá mental. Nequi va postular de ili li conossentie de foren lingues si ili mem ne posse usar corect lor matre-lingue. Ergo anc li rect conossentie del lingue international va esser restrictet ye un númere de homes proportionalmen micri. E por ti homes anc li duplic consonantes ne va esser un grav obstacul; ili va esser por ili un medie exercir li correct scrition de foren paroles in lor matre-lingue. Anc to es un grav fact: Occidental es un medie de erudition specialmen por homes queles posset visitar solmen li elementar scol e queles desira acquisiter alquel gradu de erudition. It va esser li latin del povres.

In li nov annu yo va provar fundar un societé por Occidental in nor cité e va comensar propaganda e instruction. Esque vu vole haver li amabilitá publicar que yo desira corespondentie general e exchange de illustrat postcartes?

Mi cordial salutationes al occidentalistes de Vienna

vor Kurt Neumann m. p.


Adaptabilitá de Occidental por filosofic temas

Professor Dr. A. R. NYKL, Universitate Chicago, Oriental Institute, scri nos:


Yo ha recivet li copie de manuscrite del excellent traduction de mi «Universal Ethics» por Cosmoglotta. It monstra me un perfect comprension de mi pensa e anc li facil adaptabilitá de Occidental al expression de filosofic discussiones. Vu apen vell posser dar me un plu bon pruva del practicabilitá de Occidental quam ti traduction, quel, quam yo nu vide, va atin'er un tre grand númere de persones queles vell haver dificultás pri angles pro li idiomatic expressiones.


Occidental por usation universal

Professor Dr. Princessa Margarethe ANDRONNIKOW-WRANGELL, membre del Direction del «Deutscher Akademikerinnen-Bund» (German Federation de Universitatanas) da li sequent judicie pri Occidental:


In li interesse de un plu bon intercomprension yo considera un lingue international quam tre desirabil. ... Li lingue electend in omni casu va dever egardar max mult possibil li necessitás del vast publica. Conform a ti fundament li lingue deve esser facilmen comprensibil, regulari e simplic. Occidental sembla me esser tre usabil por ti scop, pro que it es ínmediatmen comprensibil a omni educat hom e fa dispensabil li interpretationes tam tedant in congresses. Con plesur yo va recommendar Occidental in academic circules.


Seniora Dr. Andronnikow-Wrangell, un conosset chimica in Germania, esset delegat al Congress de «International Federation of University Women» in Genéve.

Li autor de «Cosman» adhere a Occidental

Sr Paroco Helmut MILNER (Studentengasse 6. II., Brünn-Brno, Tchecoslovacia), li conosset autor de «Cosman», un remarcabil project de L. I., quel in su essentie ja es tre proxim a Occidental, scri al Occidental-Union:


Tre estimat seniores. Sub li impression del Esperanto-exposition, yo have li honore declarar, que yo adhere a Occidental precipue pro practical motives. Li exposition ci in Brno-Brünn ha convictet me, que reform-amical mundlinguistes deve sempre plu mult acter por un rational via, sur quel li Lingue International posse victoriar. Altrimen Esperanto va barrar li evolution e li lingue angles va ganiar. Yo ja es membre del club «Federation del amicos del Lingue International Auxiliari» (FEDERALIA), directet de sr J. Kajš. Con salutes coidealistic estimant

Helmut Milner m. p.


Noi cordialmen gratula sr Milner pro su decision fat pos profund studies de Occidental. Su action ínegoistic, sacrificios e nobil mey esser un exemple avigilant por omni non-occidentalistic representantes serios de L. I., por queles li grand idé commun es plu grav quam divergenties de opiniones in questiones secundari.

E. P

Citate

[quote, Paul Lauterbach]


Vide li du combattentes! Esque on ne vell regardar les quam fratres?: li un es li unesim defensor de lu nov; li altre es li ultim defensor de lu ancian.


Occidental lingue neutral

«LA NOVA EPOKO», monata organo de Sennacieca Asocio Tutmonda» (Li nov epoca, mensual Organ de Anational Association Universal) in continuationes reproducte in Esperanto li russ ovre de Ernest Dresen: Historie del mundlingue (Tri secules de serchada), traduction de N. Hohlov, general redaction de N. Nekrasov. Sr de Wahl in nr 46 de Cosmoglotta ja recenset li russ originale e indicat quelc erras general pri linguistica e historie del L.I. e special pri Occidental. Un parte de ti mancas ja es emendat in li Esperanto-traduction. Tamen anc ci noi trova li difamatori assertion, etsí expresset minu emfaticmen, pri politic caractere de nor movement.

Li 10-esim continuation in li nr 72 de «La Nova Epoko» tracta li historie de Occidental finient per li phrase: «Li occidentalistes tendentia contraposir su sistema, quam representant del westeuropan cultura, a Esperanto, quam lingue de osteuropan e asiatic barbares e bolshevistes.» A ti assertion noi denove deve responder que ni li redaction de Cosmoglotta ni un official representant del Occidental-Union ha expresset un tal absurd opinion.

Noi declara que Occidental quam lingue international naturalmen ne es ligat ni a un politic, filosophic, religial, national, rassic, continental, ni a un altri tal idé, sammen quam chascun national lingue, e anc Esperanto, posse esser usat por ti o altri scopes. Pro to anc eventual enunciationes partisan de occidentalistes es a considerar solmen quam lor privat opiniones ma ne forsan quam general programma del Occidental-movement.

Occidental quam lingue international es basat sur li international paroles. Ma tis, pro li dominant position del europanes (e americanes) in li international traffic, es precipue de orígine euramerican, i. e. Occidental, apartmen latinid, pro que li europan cultura es basat precipue sur li cultura de Rom. Do, Occidental, in prim, es un lingue international, e ne solmen un lingue europan o un nov-latin project, quam Dresen classifica. Occidental have anc elementes de orígine non-europan secun quant ili es international.

Anc li esperantistes ne posse negar li fact que lor lingue pro li sam natura del coses es preponderantmen europan e latinid. Noi ja demonstrat plur vezes (p. ex. in «International o romanic» e «Occidental e Mundlingue» nr 57) que Esperanto sin visibil argument have latin o «westeuropan» elementes u Occidental have german o «osteuropan» elementes e que ta ú Esperanto ne es europan, it anc ne es «oriental» o «plu mundlingue», ma grotesc arbitrie!

Do li denigrationes de Dresen have null factic fundament, ma es solmen demagogic reclam-paroles por capter ineptes e es ne apt por aquisiter serios adherentes del commun idé de un lingue international.

In li ovre de sr Dresen es insertet specimen-textus de mult lingue-projectes recenset, inter ili p. ex. de Nov Latin Logui, Novial, Novam etc. Ma li articul pri Occidental, benque sat long, ne contene un tal textu in Occidental. Probabilmen on time que li general superioritá de Occidental per to vell esser demonstrat in maniere battent in ocules.

Red.

Litteratura

Pro principie

Un parábol

Un old senior incontra du púeres queles es implicat in un vehement rixa de strad. Il raffa un del altru e questiona pro li cause del conflicte. «Il ha dit, que il va pincear li nase de mi sestra. E to yo ne posse tolerar in null casu» dit li ataccante. «Yes, ma il ha provocat me dir to» cria li altri. Li old senior con atention regarda li unesim púer e finalmen il replica astonat: «Quo to significa? Yo ya conosse te, tu ya es Tommy Wilde e tu ya have null sestra». -- «To es ver!» criat li miniono, «yo combattet ya solmen pro li principie».

Adversarios de Occidental ne cessa fanfaronar que li lingue international deve esser constructet sur logica, li alfabete deve esser absolut fonetic etc. Ma quande on prende sub lupe li sistema bonimentat de ili, on posse constatar que lor objetiones es solmen un van disputa pri principies de ne existent coses.

E. P.

Anecdotes

Li avar-generos rey. Christian VII, rey de Dania, durant un de su viages in li extrania residet anc quelc dies in Venezia. Un véspere in un soaré exquisit che li doge on ludet un farao tre altmen. Li rich patricios venezian e altri distint gastes mettet tre considerabil summas in lor cartes; solmen li rey de Dania mettet nequande plu mult quam un ducate. Omnes esset astonat pri ti bass riscage e quande finalmen li doge self ne posset evitar monstrar su astonament pri to, que un rey de Dania ne risca luder plu altmen, Christian dat li bell response: «It es li moné de mi popul! Qui have licentie tractar it frivolmen e riscar it in íncert lude?»

Li doge opinet ti egard quam exagerat che un monarch; Christian tacet, ma ínmediatmen pos to il anunciat «va banque».

Li bankero, tre astonat pri un tal extraordinari exclamation del rey considerat quam avari, con consternation tornat li cartes; pos quelc tornas li cart del rey ganiat li tot respectabil banc.

Nu Christian frigidmen dit al conludentes: «Ples prender Vor moné seniores!» Quande on ha fat to, il inclinat se, posit li epoles sub li marmor-table pesós de pecunie, renversat it talmen que omni ducates tintinant e cliquettant rulat sur li suole, e tande il dit con reyal-fier condescendentie: «Ti bagatelle por li domesticos. Un rey de Dania posse renunciar pri un tal gania.»

Rud contra rud. Li filosof e matematico Descartes unvez esset invitat a un banquette de un rich nobilo, qui esset conosset egalmen pro su rudesse quam pri su povritá spiritual. Li diné opulent gustat bonissim al erudite. «Ih», criat li hósped, «yo ne hat pensat, que li filosofos es tal gurmandes». «Ples ya ne creder», respondet Descartes, «que li natura producte li bon coses solmen por li stultones».

Trad. Dr. Mell

Salutation chines

Quande chineses incontra unaltru, ili sucusse se self li manu. Ti maniere de salutation es extrem plu higienic e plu prudent quam li nor.

Esque noi ja ha questionat nos pro quo noi reciprocmen sucusse li manus. It es un more profund inradicat con tre antiqui orígine. On scrit mult pri it, ma solmen poc homes ha ocupat se pri li higienic látere de nor form de salutation. Experimentes in laboratorias ha monstrat que li manus es fort transportatores de infectiones. Li palm sovente tepid-humid da al bacteries mill occasiones por propagation e transmission. Adplu mult homes sternuta o tussa in li dextri manu, sin saver it. Per to on transporta li bacteries sur li calid palm u ili propaga se, constituente fonte de mult maladies. Támen noi con plesur nomina nor secul quam ti del higiene. Si noi vell sempre plu egardar e observar quo noi tucha per li manus, tande noi vell timer dar li manu al altres, pro infecter nos e altres. It esset more, que li president del Uniat States da li manu a omni visitantes del Albi Dom, queles in mani die venit ye milles. President Coolidge ha abolit ti custome. Forsan pro causes higienic? Lass nos sequer le e adopter li form del salut chines, per sucusser li propri manus. On quelc vez joca pri li chineses. Támen noi mey considerar, que in mani coses noi posse profitar de China, li land con li antiqui cultura.

Trad. E. P.

Eigentümer, Herausgeber und Verleger: Occidental-Union, Sitz: Mauer bei Wien. Verantwortl. Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing b. Wien. Druck: Milan Nedvídek, Tábor.

Cosmoglotta A 67 (dec 1929)

Annu VIII -- Decembre 1929 -- Nr. 67 (12)

Contene

  • Un felici nov annu!, Engelbert Pigal -- Hanns Hoerbiger
  • Complet grammatica de Occidental (4), K. Janotta
  • Analitic e sintetic, Edgar de Wahl
  • Baudouin de Courtenay †, K. Janotta -- E. Piga
  • Cronica
  • Subventiones al Occidental-Union
  • Avises

Un felici nov annu!

Li nov annu comensa con mult esperas por nos occidentalistes. Occidental, mersí a su qualitás intrinsic e mersí al circumspectiós tactica de su responsabil ductores in li annu passat ha aquisitet tant atention de competent persones, que un grand german editor-firma ha posset far li unesim investition por li general difusion de Occidental.

Quam ja communicat a nor letores, ti actiones es inaugurat per li german libre de introduction «Occidental, die Weltsprache», ja atendet de long de nor adherentes. Ti ovre con circa 260 págines in li formate de Cosmoglotta e composit de un stab de experientiós occidentalistes sub egide del Central Officie, ja es percompostet e apari in fine de januar.

Ti labores demandat de nos mult atention e témpore. Noi deve presentar li lingue e li metodes de argumentation de propaganda in un form solid e apt por li grand publica. In ti dominia esset necessi ancor mult studies, discussiones e correspondenties inter li autores.

Noi esperat que li libre va posser aparir ja sat temporan ante li fine del annu 1929. Pro to nor mecenes corageat proposir editer li revúe, con augmentat págines e covriment ja in januar 1929, supposiente que per li aparition del libre va crescer li númere del abonnates e del subventionatores del revúe por portar li surplus-custas por 1930. Nam nor mecenes posset garantir solmen por li aparition in 1929.

Interim noi combattet contra li obstacules queles oposit se contra introducter nor movement in li vast publica per un grand-stilic ovre che un bon-conosset editoría, con sat grand aparate de reclame. Ad unesim it esset necessi remover omni impedimentes contra li difusion de un tam custosi libre propagant un nov idé. Fortunosimen per comun auxilies del amicos de Occidental omni ti obstacules nu es superat, e noi posse esperar un fort impuls de nor movement in li sequent semanes.

Tamen pro ti grand retardation del libre li programma de nor revúe por 1929 ... 1930 nu es ne realisabil e deve esser ajornat till 1931.

Un apelle al amicos de Cosmoglotta ne posset augmentar remarcabilmen li subventiones promesset por 1930. Nam por mantener li actual standard del revúe (in medie 20 págines e covriment, aparition mensual) es necessi adminim 1000 ulterior abonnamentes o li equivalente in subventiones, i. e. 1000 Dollar por annu 1930.

Do in li annu 1930 noi es fortiat renunciar li covriment e editer solmen circa 16 págines in intervalles de du mensus. Ma anc por un tal aparition li actual subsidies ne es sufficent, e noi invita omni amicos de Cosmoglotta payar ne solmen li nov, bass precie de abonnament annual de 1/2 Dollar, ma anc un micri subvention.

Noi peti misser si possibil un abonnament de propaganda de adminim 1 Dollar vice 1/2 Dollar. In recompensation nor administration va expedir tri exemplares vice un exemplare del revúe. Ples usar ti du ulterior cadernes por propaganda che conossetes por acquisiter ulterior abonnates.

In li sam annu, quande un grand editoría comensat laborar por Occidental, un altri tal firma, fam-conosset, RUDOLF MOSSE in Berlin, ha liquidat su section por Esperanto, cessante li edition del jurnales «Germana Esperantisto» e «Esperanto-Praktiko» e su céteri publicationes pri Esperanto.

Ti eveniment vell esser atristant por omni amicos del idé de un lingue international neutral, si Occidental per su success in sam témpore ne vell compensar ti fallida del penas a comun {asterisk}butes (scopes).

It es tre important que it es just un german interprense quel comensa li vast propaganda por Occidental.

Ante li grand guerre on generalmen usat li lingue francés, anglés e german quam lingues international. Per li pacte del Societé de Nationes solmen li lingues frances e angles es stipulat quam lingues international. Un proposition usar Esperanto quam lingue auxiliari esset repulset per li plenum del Societé. Un admission del german lingue in li present situation es impossibil, pro que, in li sam moment li usatores del lingues hispan, italian etc vell demandar li sam jure. Li turre babilonic vell esser complet.

Etsi scientistes ne cessa apreciar usar german in lor publicationes, in Central e Osteuropa, ma anc in Japan; tamen li german lingue pos li guerre ha perdit remarcabil chances. Germanes nu plu sovente quam antey deve usar li lingue anglés in lor comunicationes international. Do, precipue li germanes pro causes de national prestigie have grand interesse pri un lingue international neutral. Li micri nationes, queles rarmen parlat a altri nationes per lor propri lingues, es minu interessat pri un neutral lingue. Ili va usar anc angles. Ma li germanes, e anc li franceses, de queles li lingue in dominia international es suplantat plu e plu per li anglés, just pro ti interesses de visu-punctu national va acceptar li neutral lingue Occidental. Ti du grand nationes va decider, quel del du lingues va devenir lingue international in Europa: Angles o Occidental.

Noi posse joyar que just in Francia, mersí al iniciative del Occidental-Societé de Francia e precipue de nor nov colaborator, publicist senior L. RAVASSE, li movement de Occidental deveni populari.

Pos acceptation de Occidental per Germania e Francia, li decision por li céteri munde ne va esser desfacil, pro que chascun qui comprende angles, comprende anc Occidental, quasi immediatmen.

It es un assertion ne pruvat que li angleses vell haver solmen un interesse considerabilmen plu micri por un lingue international constructet quam li céteri nationes. Li realitá demonstra just li contrarietá: Li Universal Esperanto-Congress 1930 es arangeat per angleses in Oxford. It es un angleso, general director Gerald A. MOORE, quel max generosimen subventiona li movement de Occidental. E it es un societé anglo-american, I. A. L. A. (International Auxiliary Language Association), quel occupa se pri li introduction de un lingue international constructet e quel ja ha expenset grand summas por investigationes, conferenties etc por su programma.

«Germana Esperantisto», nr 405, raporta: «In Anglia ha fundat se un S. O. S.-Liga por Esperanto. Li programma de ti liga es revivificar li morient Esperanto-emissiones de radio-stationes. Li membres de ti liga paya nul contribution e have nequel obligationes. Ili deve promesser solmen subtener li labores del local radio-commissiones per un comunication per post-cart conform a un dat admonition.» To es anc un exemple, quel demonstra que li radio-stationes have poc auxilie per Esperanto, benque por ili, sam quam por li fonofilm, un universal lingue es necessissim.

Ci noi vole directer anc un parol a nor esperantistic letores: Noi denove deve sublinear que nor programma es ne far proselites inter li esperantistes o combatter Esperanto. In contrari, noi clina cap córam esperantistes pioneros de nor idé. Ma noi propaga Occidental pro que li preponderant majorité del homes adver desira un lingue international, ma refusa acceptar Esperanto, pro su lingual defectes. Noi directe nor propaganda a tal persones queles per Esperanto ha devenit índiferent o mem adversari a un lingue international constructet. It es do li occidentalistes queles tene alt li standarte del idé del L.I.! Nos do ne atinge li difamationes, queles di que noi es nocentes del idé, solmen pro que noi ne posse recomandar Esperanto. Esque noi ne vell haver plu mult jure lansar un tal assertion contra li propagandistes de un sistema ínapt e discreditent li idé, e quel recive adherentes solmen pro esser sin un concurrente conosset generalmen.

Nor adversarios self constatat plur {asterisk}vices (vezes) que li maniere de discussion in «Cosmoglotta» vers Esperanto depos function del Occidental-Union es ínblamabil, «fair and gentlemanlike». Plu noi ne posse! Nor Organisation es consacrat al propaganda de Occidental. Ma li response al question esque Esperanto es nor adversario o nor alliate, ti response apartene al Esperantistes! Ma noi declara ja hodie: Ti qui atacca Occidental, ti es nor adversario, contra quel noi va saver defender nos.

Si noi retrospecte li annus passat, noi posse esser content con li crescent aconossentie e estimation de Occidental. It es solmen regretabil que li material progress in 1929 ne avansat in sam passu e que in li proxim mensus li cassa de nor Union ne permisse mantener li actual standard de nor central revúe.

Ma noi have bon cause esperar que in li curs del annu 1930 nor movement va developar in tant mesura que un nov augmentation e amelioration de Cosmoglotta es possibil bentost.

Adver por posser atinger plu rapidmen ti successes, noi besona li confidentiós auxilie de omni occidentalistes, sive in pecunie sive in collaboration.

In ti sense noi desira a nor letores

un felici nov annu.

Occidental-Union

Central Officie

Engelbert Pigal -- Hanns Hoerbiger

Complet grammatica de Occidental

Composit de K. Janotta, revidet de E. de Wahl e organisat de E. Pigal, (3-esim continuation)

III-esim Capitul: Derivation

(Continuation)

B. Sufixes productiv

  1. Sufixes nominat productiv

-ach

significa un depreciation, un pejoration, un grossieritá: cavallach, librach, linguach, musicach, paperach, populach, tempach. -- Vide li verbal aplication che -ar (g) sub 2 in infra.

-ac-i

juntet in general al temas primitiv de verbes, significa «inclinat a ...»: babil'ar, babil'aci; cap-ir, -aci; furt-er, -aci; mord-er, -aci; parl-ar, -aci; rev-ar, -aci; roub-ar, -aci; somni-ar, -aci; ten-er, -aci; trinc-ar, -aci; vigil-ar,-aci; viv-er, -aci; vor-ar, -aci. Sin tema primitiv (orfan derivates): loquaci, sagaci. De un nominal radica: ver, veraci.

-ad-e

significa un multité, colectivité, serie, contenida, quantité prendet quam unité: boccade, borsade, brassade, caldronade, carrettade, colonnade, pottade, pun'ade, tassade. It significa anc alquo (un colectivité) pervivet: ieremiade, olympiade, robinsonade, Iliade.

-ag-e

significa (a) collectives con sense de órdine: boscage, cordage, dentage, foliage, plumage, tonnage; (b) anc un cose fat de ..., consistent in ...: farinage, lactage, lanage, linage, sucrage. -- Compara li remarca al sequent suffix.

-agi-e

(adjuntet al thema primitiv del verbes) indica un activitá, precipue industrial o professional, sovente metaphoricmen li resultate concret del action, li medie por provocar ti activitá, li loc o li témpore de it, li pecunie (custas, taxas) quel on deve payar por it, p. ex.: abordagie, ancragie, arbitragie, blamagie, equipagie, imballagie, luagie, ovragie, passagie, pilgrimagie, plantagie, raffinagie, transportagie, viagie.

Remarca: Li du suffixes -age e -agie veni de L -aticum, medi-L -agium con li correspondentes FAD -age, I -aggio, S -aje. Pro to on ha proposit unir les al form -age, pro que un strict diferentiation vell evocar permanent hesitas e erras. Ma to es ínjust si on regarda e obedi li tre clar regul que -agie es usat con verbal themas, in contra -age con nominal themas.

P. ex. quo vell significar «ancrage», si on uni li du suffixes? Esque to es un collection de ancres de un nave (derivat de «ancre»)? O esque to es li action de «ancrar» e per extension li fact self, li loc, li payament por li action e loc? Secun li regul superior in li ultim casu on usa li parol «ancragie». In ti ocasion noi remarca in general, que li lingues natural have mult imprecisitás in li derivation, juntente sub li sam sufix diferent idés. Ma quelcvez ili anc self divide un primarimen unitari suffix in du divers, p. ex. ex L -arius deveni in li modern lingues unimen I S Pg -ario, Pr -ari, F -aire, A -ary, D -är, Occidental -ario, e altrimen I -iero, S -ero, Pg -eiro, Pr F D -ier, A -er, Occidental -ero. It es do absolut natural e logic si un cert regularisation have loc in un lingue artificial sam quam li hom ha regulat mult fluvios. Li form self de -agie es justificat per I -aggio; it es quasi in populari etimologie un verbal substantive per li sufix -ie (cp. in infra) del verb «ager».

-al

expresse un general adjectivic relation, p. ex.: artificial, brutal, central, dental, diferential, cordial, criminal, exceptional, general, guttural, labial, leyal, mortal, musical, national, normal, original, oval, radical, social, total, trivial (de trivia, do public, comun etc). Ples vider anc in infra sub -ic. Si li parol es usat quam substantive, it recive avantageosimen li desinentie -e (cp. II. C., 2, a), p. ex. centrale, diferentiale, generale, originale, ovale, plurale etc.

-al'a

significa collectives con sense de desórdine, alquo conjettat in un cumul, pro to in maniere depreciativ un pel-mel: antiqual'a, boscal'a, canal'a, ferral'a, garsonal'a, intral'a, limal'a, monacal'a, monetal'a, mortal'a, mural'a, plumal'a, prestral'a, ramal'a, refusal'a, rimal'a, vitral'a. -- Nul parte del grammatica de Occidental trovat tam mult oposition quam li mollat sones l' e n' (cp. V-m cap., parte A); ci on vell posser evitar li l', si on vell usar in vice de -al'a forsan li form -ail(a) (con li accentu sur -a secun li regules fonologic), do: antiquail, canail, ferrail, intrail etc. Ad plu on mey egardar li diferentie inter li formes per -al'a (-ail) e li formes per -al-ie (cp. in supra -al e in infra -ie), queles es verbal abstractes quam: batt-al-ie (ne battal'e) de batter, represalie, spo(n)salie etc.

-an

significa «apartenent a ..., adherent a ...»: american, homan, insulan, mahometan, lutheran, paneuropan.

-ant(i)

forma li decenes del númeres cardinal: du = 2, duant = 20; nin = 9, ninant = 90.

-ard(e)

caracterisa (a) persones, ma anc (b) animales, (c) plantes e (d) coses con malin signification: (a) babil'ard, criard, dynamitard, falsard, fuiard, furtard, grun'ard, leccard, mentiard, richard, somniard, (b) moscard, (c) spinard, (d) bombard, petard.

-ar(i)

significa «conform a ..., respondent a ..., convenient a ..., servient a ...»; angulari, annuari, articulari, atomari, auxiliari, binari, circulari, commentari, complementari, consulari, corpusculari, crepusculari, diari, doctrinari, elementari, epistulari, evolutionari, exemplari, familiari, formulari, fractionari, fragmentari, honorari, imaginari, insulari, lineari, litterari, lunari, matriculari, militari, millannuari, moleculari, monetari, oculari, ordinari, parlamentari, particulari, perpendiculari, planetari, polari, populari, primari, reactionari, regulamentari, regulari, revolutionari, scalari, scolari, seculari, secundari, singulari, solari, stationari, stellari, subsidiari, tabellari, temporari, tertiari, testamentari, tributari, tumultuari, visionari, zonari. -- Por formar substantives on muta -i a -e: circulare, commentare, exemplare, formulare, honorare, oculare, singulare; cp. anc II, C, 2. -- Ad-plu on mey vider li derivates in -ari in infra che -tá e -té.

Remarca ad -ari: In mult casus anc derivates per -al vell esser possibil secun li sense in vice de teles per -ari; ma on mey remarcar que secun li general lege de dissimilation on deve usar -ari pos substantivic temas finient in -l: angul, angulari (ne: angulal); exemple, exemplari (ne: exemplal) etc.

-ari-o

significa un person caracterisat per alquo external, do indica sovente un sense passiv, p. ex. per su function (A -aire, -arian, -ary, D -är, -ar, F -aire): actionario, adversario, antiquario, apothecario, beneficiario, bibliothecario, commissario, commissionario, destinatario, emissario, functionario, legatario, legionario, locatario, mandatario, millionario, missionario, officiario, notario, pensionario, referendario, revolutionario, secretario, signatario. -- Li derivates per -ario de paroles finient in -tá on mey vider in infra che ti suffix.

-ari-um

significa un scientific, tecnic o artistic colection: abecedarium, aquarium, canzonarium, copiarium, dictionarium, glossarium, herbarium, horarium, instrumentarium, inventarium, librarium, mortarium, necessarium, ossarium, ovarium, planetarium, questionarium, radicarium, rimarium, rosarium, terrarium, viarium, vivarium, vocabularium.

-astr(e, -a, -o)

significa (a) persones de valore inferior, (b) plantes savagi; p. ex.: (a) matrastra, medicastro, musicastro, patrastro, poetastro, politicastro; (b) minthastre, pinastre, pomastre (= pom silvestri), salicastre, vinastre. -- On mey egardar, que -astr ne indica ni li bel-parentitá ni li step-parentitá (cp. bel- e step- in IV, D), ma li malinitá, do «matrastra» = malin matre, malin belmatre, malin stepmatre etc.

-at

(con substantivic themas) significa «providet per ...»: armat, barbat, ferrat, foliat, ossat, talentat; it es quasi participies del verbes «armar, barbar ...» secun li regul (a) pri li suffix -a-r in li secuent articul (2. Sufixes verbal), do significant «munir de armes, barb ...».

-atr(i)

significa «simil»; alatri, olivatri, opalatri, piscatri, spongiatri, verdatri.

-at(u)

significa institutiones e positiones social o legal, anc dignitás, oficies: califatu, celibatu, concubinatu, consulatu, directoratu, episcopatu, papatu, patriarchatu, proletariatu, secretariatu, triumviratu, viduatu. In derivates li finale -u desapari: celibatario; it posse anc esser omisset in casus sin dubitas: califat, celibat etc. It mey esser egardat que li suffix -atu es usat solmen con nómines designant persones (substantives e adjectives personal).

-bil

pri ti ci suffix de Wahl ha stipulat li sequent regules ci reproductet: -bil expresse un possibilitá, un passiv che verbes transitiv (quo posse esser fat), e un neutri che verbes íntransitiv e neutri (quo posse evenir). It es juntet al tema verbal (presentic) pos elimination del finale verbal -r resp. -er. Ti ultim verbes junte li sufix -bil pos li general vocal juntiv -i- (compara li suffix -da). Exemples de transitiv verbes (a): ama-r -- ama-bil, respecta-r -- respecta-bil, compara-r -- compara-bil; compati-r -- compati-bil, perdi-r -- perdi-bil, audi-r -- audi-bil; cre-er -- cred-i-bil, le-er -- le-i-bil, per-miss-er -- permiss-i-bil, reduct-er -- reduct-i-bil, flex-er -- flex-i-bil, tra-er -- tra-i-bil, extin'-er -- extin'-i-bil; (b) (verbes intransitiv) dura-r -- dura-bil, sta-r -- sta-bil; falli-r -- falli-bil, putri-r -- putri-bil; noc-er -- noc-i-bil, horr-er -- horr-i-bil.

In quelc verbes transitiv li derivates in -bil tamen have activ sense secun international custom e usu: terr-i-bil de terr-er, responsa-r, -- responsa-bil. Ti verbes queles in li perfectic tema muta li ultim consonant (d, r, g, t) in s (x) junte li sufix -bil a ti perfectic tema, vice li verbal (presentic), p. ex.: vid-er -- vis-i-bil, merg-er -- im-mers-i-bil, ced-er -- cess-i-bil, convert-er -- convers-i-bil, sent-ir -- sens-i-bil. Altri exemples: de-fend-er -- defens-i-bil, ap-plaud-er -- plaus-i-bil, com-prend-er -- comprens-i-bil, ex-tend-er -- ex-tens-i-bil, sus-pend-er -- sus-pens-i-bil, ex-plod-er -- ex-plos-i-bil.

Del verbes mo(v)er, voluer e soluer ultra li regulari formes mov-i-bil, volu-i-bil e solu-i-bil existe ancor scientic latin formes sin li juntiv vocal -i-, mobil, volu-bil, solu-bil, con un poc altri sense: mo-bil = quel self posse mover se, mov-i-bil = quem on posse mover, solu-bil in chimical sense.

Li sense del verbes in -er es ti que li -e- ne es inherent al tema verbal (presentic) ma solmen eufonic vocal usat in li conjugation.

-cunc

enclitic forma pronómines e adverbies relativ índefinit del definit tales; vide tis (VI, D).

-da

(juntet al tema presentic) significa un activitá in duration: cannonar, (tema presentic:) cannona, (derivate:) cannonada; cantar, cantada; cavalcar, cavalcada; durar, durada; errar, errada; murmurar, murmurada; parlar, parlada; promenar, promenada; telephonar, telephonada; ulular, ululada; volar, volada; fallir (tema presentic:) falli, (derivate:) fallida; finir, finida; fuir, fuida; perdir, perdida; vomir, vomida. Che li verbes finient in -er on ne usa li formativ eufonic finale -e, ma li ligativ vocale -i: currer, currida; mover, movida. On mey ne usar ti sufix in li casu de un curt eveniment, ma on mey preferer ci li tema presentic secun III, A, 2; do por exemple: li recive, ma ne recivida, ni recivion, ni reciventie.

-ell(-e, -a, -o)

derivat de nómines de animales, significa yun animales: leonell, leonella, leonello; svinell.

-en(a)

forma numerales colectiv, sovente usat in sense aproximativ: decen(a), quaranten(a), centen(a), millen(a). In vice de dudecen o deciduen es usat li parol international «dozen», quasi un abreviatura de dudecen.

-ent

vide -nt.

-er-

(-era por feminas, -ero por mascules e anc por li (genericmen) comun signification) indica un «person activ, professional, artisan», ma ne un person occupat temporarimen pri alquo, do = FD -eur, -ier, ED -er: barbero (de barb), chassero (chassar), forestero (forest), lavera (lavar), librero (libre), magnetisero (magnetisar), molinero (moline), passagero (passage), scolero (scole), semero (seme, semar), tal'ero (tal'ar), tornero (tornar), vitrero (vitre).

-eria

(sin accentu sur i, do identic a -er + ia) loc de profession: barb, barberia; confect, confecteria; juvel, juveleria; libre, libreria; restaurar, restaureria (= restaurant, restauration); vitre, vitreria (= fabrica de vitrerie).

-erie

(sin accentu sur i, do identic a -er + ie) significa un profession, afere, metode, mestiere e su productes, p. ex.: vitrerie, potterie. -- Metaforicmen un caractere e su expression, un methode de acter, p. ex.: bigotterie, coquetterie, diabolerie, galanterie.

-es (-esa, -eso)

significa «indigen, inhabitant», usat substantivic e adjectivic: angles, chines, borghes, cortes, frances, genues, japanes, siames, maltes, viennes; masculin: angleso etc; feminin: anglesa etc. On posse usar pos -es li desinenties -e por substantives e -i por adjectives por evitar un confusion con li plural, ergo: francese, francesi etc; un altri (fonetic) medie de distin'tion es pronunciar moll li final s; transcrition: [frantsês] in vice de [frántsess].

-esc

indica alquo assertetmen simil a ..., inventetmen comparat con ..., amemorant a ... (precipue pri persones o entes): arabesc, bluffesc, burlesc, cortesanesc, follesc, gigantesc, guerresc, humoresc(a), infantesc, modellesc, opalesc, pictoresc, romanesc; orphan derivat: grotesc. Per -er it forma verbes; vide -escer in li secuent articul.

-esim

(accentuat sur e, con s moll) forma (a) numerales ordinal: quantesim? unesim (in vice de unesim anc: prim) = 1-m, duesim = 2-m, triesim = 3-m, quadresim = 4-m, decesim = 10-m, deciunesim = undecesim = 11-m, duantesim = 20-m, duantininesim -- 29-m, centesim = 100-m, milltricent(-e)ninesim = 1309-m, (b) numeralies fractional commensant de 1/5: un quantesim (parte)? un quinesim (parte) = 1/5, tri decesim (partes) = 3/10; infinitesim, infinitesimal (matematica).

-ess(e)

significa un pregnant qualitá, statu, ma special, con altri signification quam -ie, -itá, -ore; in ti sufix -ess li latin suffixes -itia e -ities ha confluet. Exemples: altess (metaforic, dignitá; in contra: «altore» pri li dimension spacial, «altitá» = li qualitá de esser alt), delicatess, finess, grandess (postura; in contra: «grandore» pri li mesura, «granditá» = li qualitá de esser grand), yuness (témpore, etá; in contra «yunitá» = li qualitá de esser yun); ulterior exemples: debiless, nobless, richess, politess, tristess.

-essa

significa un feminin officie, dignitá. Ti suffix have un tot altri origine quam li precedent; nam -essa veni tra basslatin de grec -issa. Exemples: abatessa (de: abate), baronessa (baron), comtessa (comte), deessa (deo), diaconessa (diacon), gigantessa (gigant), mastressa (mastro), prophetessa (prophet), princessa (prince), sultanessa (sultan). Li syllabe -tor por masculines muta se por li feminines a -tressa (sin -o-): actor, actressa; director, directressa; imperator, imperatressa; ma doctoressa de doctor e tutoressa de tutor. Ples comparar li form «nutressa» in li parte D, 1 in infra che -t(o)r-essa. Ultra li regulari formes «heroessa» (de heróe) e «reyessa» (de rey) on posse usar li international natural formes «heroina», «reyina». Per -essa posse esser format anc li nómines de feminin animales timet o estimat: leon, leonessa; pavon, pavonessa; tigre, tigressa. On mey comparar li VI-m capitul B, 7.

-est, -est-ic, -est-ri

vide les in C, 1 in infra.

-et †

= -ett.

-ett (-ette, -etta, -etto)

es un general sufix diminutiv: (a) del substantives indicant persones: filia, filietta; filio, filietto; Anna, Annetta; Paulo, Pauletto; anc signification caressiv; (b) del substantives indicant coses sovente con un signification simileant o substitutiv: carre, carrette; chambre, chambrette; cigar, cigarette; epolette, historiette, lansette, librette, lorgnette, navette (anc del textor), pincette, rosette, rulette, statuette; (c) con verbal temas primitiv it significa micri coses, usat por far li action concernet: ciser, cisette; forar, forette; incender, incendette; inflammar, inflammette; luder, ludette; ponderar, ponderette (pondere es li qualitá); provar, (e)provette; serrar, serrette; tener, tenette; tonder, tondette; (d) con adjectivic temas it significa «havent ne totalmen li qualitá»: brun, brunetti; gris, grisetti (de quel «grisetta» pro li simpli vestiment); pallid, pallidetti; (e) con verbes it have sovente un, signification frequentativ, vide -ett-a(r) in li articul sequent. Ples attenter que li nómines de animal-yunes es format per li suffix -ell; vide it in supra.

-ez †

= ess(e); vide it in supra.

-ia

juntet al nómines de persones significa «loc, land, local de lor labor»: abatia (de abat), auditoria (auditor), dominia (dómino), dormitoria (dormitor de dormir), Germania (germano), Russia (russo). Ples vider anc -eria e -oria.

-ic

(ínaccentuat secun I, C, 2) indica «essent tal, havent li qualitá de ...»; it junte se precipue con temas de grec orígine: caloric (de calore), chronic (chrono-), electric (electro-), heroic (heróe), medicinic (medicina), phantastic (phantast), poetic (poet), sideric (sídere), symbolic (symbol). Existe mult paroles per -ic ne derivat in Occidental: arithmetic, botanic, critic, cynic, logic, mathematic, politic e altres. Por preciser o nuanciar li sense adjectivic, on posse adjunter -al, p. ex. electrical, logical, sistematical; advere it existe ci sovente un diferentie del sense, p. ex. physic e physical.

-ica, -ico

per junter -a al adjectives per -ic on recive li nómines del scienties e artes; per -o li executores de ti scienties o artes; tre sovente li paroles per -ica e -ico ne have un tema derivativ in Occidental. Exemples: aviatica, aviatico (avie, aviar, aviator, aviatic, avion); chronica, chronico; logica, logico; mathematica, mathematico; physica, physico; symbolica, symbolico etc. Ti sufixes ne have li accentu sam quam li suffix -ic (vide I,C,2). It es in discussion usar li sufix-gruppe -ic-i-an por li persones, p. ex. logician, mathematician etc, queles vell permisser li formation de nómines masculin e feminin, p. ex.: logiciano, logiciana etc.

-id

vide it in C, 1 in infra.

-ida,

ples vider -da.

-id-e, -id-o, -ida

indica «descendent» e forma talnominat «patronymicos»; (a) persones: arpadide, danaide, eumenide, heraclide, napoleonido, nereida, oceanide, priamide; (b) metaforicmen stelles filant: leonides, perseides.

-ie

indica abstractes, (a) de adjectives: autonomie, cortesie, inaptie, inertie, jalusie, maladie, somniacie; (b) precipue de adjectives e participies finient in -nt: absentie, alliantie, confidentie, conossentie, convergentie, decadentie, elegantie, existentie, ignorantie, perseverantie, presentie, proveniende, reminiscentie, silentie, tolerantie; (c) anc de substantives (indicant persones li derivates significa sovente scienties): anatomie, aristocratie, astrologie, astronomie, barbarie, democratie, geographie, seniorie, tyrannie; (d) de verbes: furer, furie; judicar, judicie; mentir, mentie. -- Li verbal substantives mentionat sub li punctu (b) difere per psicologic nuancies del verbal substantives format per li suffix -ion; compara che ti ci suffix in infra, li tractate pri li verbes static e dinamic.

-ier

existe in tri formes: (a) -iera indicant un loc contenent alquo, u on extrae o cultiva alquo: carboniera, coralliera, fasaniera, glaciera, miniera, pisciera, torfiera; (b) -iere significa «vase, utensile, reservuore, contenent alquo, apertet por alquo»: butoniere, cigarettiere, cigariere (etuí), cindriere, glaciere, graniere, incriere, mortiere, sputiere, sucriere, tabaciere, teiere, visiere; (c) -iero indica objectes e precipue plantes portant alquo: candeliero, cigariero (tub), fructiero, pomiero, rosiero, teiero (= té-plante).

-il

vide it in C, 1 in infra.

-il'

es un sufix caressiv: canil'o, fratil'o.

-in

significa derivation, orígine: argentin, argilin, aurin, canin, columbin, cristallin, cuprin, feminin, ferrin, florentin, infantin, marin, masculin, ranin, serpentin, terrin. Ti sufix forma anc substantives: casein (caseo), cocain (coca), moline (mol), svinine (= carne del svine), turbine (turbar), urine (ure); e li du feminines: heroina, reyina (cp in supra che li suffix -essa). Pri li adjectives «fratrin, matrin, patrin» vide in C, 1 in infra che -n.

-in'

es un sufix caressiv: seniorin'a, matrin'a, carin'a, catin'a.

-ion

(juntet al tema perfectic) indica abstract verbal nómines, actiones, status, metaforicmen anc lor concret realisation, lor loc e li persones actent: action, administration, completation, concession, construction, definition, degradation, delegation, demolition, destination, expedition, fabrication, fiction, impression, negation, petition, redaction, situation, tradition, vision.

In latin li substantives per -ion es nominat «nomini actionis», i. e. nómines de action o verbal substantives. Ma tal nómines es anc format per li duplic sufix -ntie (compara in supra che -ie). Li diferentie inter -ion e -ntie es ti que li derivates per -ion es format in general con li thema de verbes dinamic, e li derivates per -ntie con li temas de verbes static. Li classification del verbes secun ti psicologic vispunctu have grand importantie por li regulari derivation del natural international vocabules de latin orígine.

Li verbes static monstra un statu constant e permanent, do ne atinge un nov statu perfect, finit e pro to ne posse haver un tema perfectic, p. ex.: concordar, conosser, consister, creder, diferer, distar, esser, perseverar, provenir. Li verbal substantives static es format quam dit per juntion del suffix -ie al participie presentie: concordantie, conossentie, consistentie, credentie, diferentie, distantie, essentie, perseverantie, provenientie. On ne ha adoptet in Occidental formes quam «difference» o «differenz», pro que it deve esser possibil regularimen derivar de diferentie li ulterior formes: diferenti-al, diferenti-ation etc.

Li verbes dinamic indica que alquo eveni, es fat, que un mutation del statu original es executet quel posse causar un statu final, p. ex.: acter, destructer, finir, indicar, inserier, parlar, rotar, rupter, scrir, tonder. Verbal substantives dinamic es derivat quam ja dit per juntion del suffix -ion al tema perfectic: action, destruction, finition, indication, insertion, parlation, rotation, ruption, scrition, tonsion; o substantives, queles indica li statu atinget per juntion del suffix -ura: structura, ruptura, scritura, tonsura.

Per li evolution mult paroles con -ion recive in sense plu concret; in ti casu ili indica ne solmen li action, ma anc li methode, resultate, loc etc, p. ex.: construction, redaction e altres.

Anc li límite inter verbes static e dinamic naturalmen ne es absolut strict, p. ex. on posse derivar de tolerar tam «tolerantie» quam «toleration», con un cert diferentie de sense; li unesim monstra precipue li general statu mental e li duesim plu mult li tenentie in un concret casu.

-ism

significa «direction mental, tendentie de action»: automobilism, buddhism, capitalism, christianism, darwinism, egoism, idealism, nepotism, nihilism, socialism, symbolism, verism; anc por linguistic particularitás: germanism.

-issim

(accentuat sur li unesim i secun I, C, 2), general adjectivic sufix augmentativ, ma anc con substantives, indica «un alt gradu sin comparation» (superlativ absolut): altissim, amatissima (= fémina tre amat), bellisim (= tre bell), bonissim (= tre bon, exellent), carissim, estimatissim, generalissim (= marchall), finissim (= tre fin), grandissim (= enorm), micrissim (= minim), serenissimo.

-ist

(de substantives) significa «adherent de un doctrina (corespondent al sufix -ism), person occupat de alquo artistic, scientic, religios, filosophic, ideal, politic, militari, sportiv o tecnical» p. ex.: artist, automobilist, bonapartist, buddhist, capitalist, communist, darwinist, dentist, egoist, florist, idealist, internist, jurist, librist (= bibliophil), linguist, machinist, nihilist, oculist, pianist, publicist, socialist, symbolist, telegraphist, velocipedist. Por formar adjectives del derivates per -ist on usa solmen li suffix -ic (quo specialmen li franceses mey atenter): automobilistic, buddhistic, communistic, socialistic; sammen quelc scienties e tecnicas: automobilistica, linguistica, oculistica.

-it

indica li orígine, precipue (a) de natives e altri persones e (b) de minerales, p. ex.: (a) hamit, israelit, jesuit, levit, semit; (b) ammonit, belemnit, dynamit, granit, melinit, meteorit, pyrit, sienit.

-itá, -itá

vide -tá, resp. -té.

-ite

indica «inflammation maladiv»: apendicite, diphtherite, laryngite, meningite, periostite, peritonite, pulmonite, radio-dermite. In AD es usat li sufix in li form -itis, ma li romanic e slavic lingues usa li finale -it(e), de quel li derivation per -ic es totalmen regulari: apendicitic. etc.

-iv

indica «actent talmen, capabil de ...» (destination, capacitá, necessitá) e es juntet al tema perfectic; de verbes finient per -ar: accusar, accusativ; augmentar, augmentativ; compensar, compensativ; dar, dativ; decorar, decorativ; derivar, derivativ; dubitar, dubitativ; explicar, explicativ; imperar, imperativ; nominar, nominativ; pensar, pensativ; purgar, purgativ; siccar, siccativ; de verbes finient per -ir: addir, additiv; definir, definitiv; dormir, dormitiv; fuir, fuitiv; (de)scrir, (de)scritiv; sentir, sensitiv; de verbes finient per -er: attenter, attentiv; attraer, attrativ; capter, captiv; constructer, constructiv; currer, cursiv; decider, decisiv; diminuer, diminutiv; expresser, expressiv; ficter, fictiv; geniter, genitiv; nocer, nociv; tacer, taciv; vider, visiv. De mani latin scientic derivates ne existe in Occidental li tema primitiv, it es tal-nominat «orphan»-derivates, p. ex. lenitiv, (de L lenire «mitigar»). Li derivates missive e prerogative have un signification passiv.

Si li derivates per -iv es usat quam substantives, it es preferibil adjunter un final -e, p. ex.: li nominative, genitive, dative, accusative, vocative; li imperative, indicative; un augmentative, diminutive; li alternative, directive, dormitive, fixative, (loco)motive, palliative, purgative, siccative, stative; un detectiv(e) (ma anc detectivo, resp. detectiva). Formationes irregulari con -iv es li paroles ja internationalmen conosset e usat: festiv, maladiv, massiv, nativ, passiv, primitiv, sportiv.

(continuation seque)

Analitic e syntetic

de E. de Wahl

[preface]

Divers interessates de Occidental proposi formes sintetic por li conditionale (p. ex. «amare» vice «vell amar») o mem por li future (p. ex. «amará» vice «va amar») precipue pro que li constant repetition del auxiliares sovente sembla chocant. Ma sr de Wahl just in su project «Auli», ante 20 annus proposit ti sintetic formes, queles il poy ha abandonat in Occidental. Quam on save, anc Prof. Jespersen recentmen, in su «Novial», prefere li analitic metode in conjugation. -- Li present articul esset compostet ja ante un annu, ma noi suposi que it va esser interessant por nor letores anc hodie.

Red.

Li actual movement in li lingues es del sintetisme al analitisme. Ja latin possede in li passive analitic formes con li verb auxiliari «esse», ú in Sanscrit on have ancor special sintetics. Li modern romanic lingues possede ja un solmen analitic passive, ma anc in li active li «passat indefinit, plusquamperfecte e futur exact» ha devenit analitic e in frances li sintetic «passe defini» existe solmen in litteratura, ma ha desaparit in li practic vive. Li circumscritiones «je viens de parler» e «je vais parler» por li proximissim preterite e futur monstra li tendentie de progressiv analitisation. Ma ultra ti simptomas in li oficial lingue li dialectes monstra nos ti tendentie in ancor plu mult exemples. Por exemple in li dialecte del «Vosges» in Francia on have ja un analitic imperfecte. Li sam tendentie posse esser constatat anc in li slavic lingues e mem in li turanic, ú li estonian e finnic possede plu analitic formes quam li turcotataric. Li sam processe on posse vider in li nov indic lingues in comparation con Sanscrit, etc. In Europa li max alt gradu de analitisme ha atinget li lingue angles, quel in omni maniere posse esser regardat quam li max modern e evoluet lingue del europan civilisation, quel ha forjettat presc omni ínutil circumpendettes, e introductet divers metodes de precision ne existent in li altri lingues, queles li conossores del angles aprecia mult.

On vell posser replicar, que si un grand númere de cultural europan lingues ancor conserva in plu o minu grand gradu li sintetic structura anc li L.I. posse far to, til que it va esser necessi.

In cert gradu on vell posser consentir con ti argumentes, ma in omni casu on va dever posseder medies e possibilitá por sin ruptura transear al nov metodes si necessi, e to sembla esser nu realisat in Occidental, quel ancor ne ha ductet li analitisme al extreme, p. ex. conservante ancor li finales conjugativ in li infinitive del verbes, proque ti finales lude un grandissim role in li composition de derivat paroles, do representa un firm e fix guidore por persones ne apartenent al antiqui Occidental civilisation. Anc per li possibilitá omisser li auxiliari ha in li preterit, on possede un quasi sintetic form presc identic con li preterit angles. Li analitic futur incontrat nu regularmen in omni germanic e slavic lingue e in dialectic parlada in li romanic, ne posse far desfacilitás. Nu es ancor question pri li subjunctiv-optativ-dubitativ, quel on proposi formar per finales -eré, -ería, -erá etc. Ma just in ti minu sovente usat paroles e pro li tre divers nuancies de sense un sintetic metode es mult preferibil. Ci un nuanciation per divers simil final síllabes vell esser tre complicat e misductiv, e li usa de divers independent auxiliares quam vell, mey etc sembla esser lu max practic, tam plu que on posse per tal maniere con tempore elargar li precision sin alcun ruptura o long circumscrition.

Ma existe ancor un grav argument por li avantages de un analitic lingue por international scopes. Prof. Setälä in su inaugural discurse in li XIV. Esperanto-Congress in Helsingfors, inter altricos ha dit: «Noi memora que li curas del «renaissance» pri conservation del latin quam «latin» ha just eliminat it del role de L.I.».

To vole dir, que li L.I. deve evoluer paralel con li national lingues, in omni casu ne restar in retro. Li L.I. hodie deve esser adminim egal evoluet quam angles e si possibil ancor plu. Quo nu es li special tipic del lingue angles? It posse apropriar se li max divers foren paroles sin dever mutilar les (quant to posse far se in un bocc angles) just pro su analitic structura, quel ne besona incorporar les in ínacustomat grammatical formes. Noi vide che Esperanto e Ido qual tragic consequenties trae pos se li artificial sintetic grammatica e derivation, quel mutila ne solmen li foren paroles ma anc international conosset culturalis.

Pro li hodie rapidmen nascent signification del ne-europan pópules e li índependent crescentie de propri cultura con plu strett ligation comercial e cultural con li europanes, it es clar que in curtissim témpore noi va dever acceptar in li L.I. un grand stock de paroles african, arabic, chines, indian, japanes, malay, russ, turc etc, queles on ne posse vestir per sam uniforme.

Do 1) on ne posse haver alcun distintiv vocales quam in Esperanto-Ido, ma 2) anc li sintetic conjugation e derivation posse haver in futur mult ínconvenienties.

Un analitic grammatica da li possibilitá conservar li ínalterat form del parol e talmen it es mult plu facil por li foreni aprender li lingue. On save quel desfacilitás al studiante fa li complicat sinthetic formes p. ex. in grec e latin por ne parlar pri Sanscrit, Keltic, Semitic o Eskimo-lingue, queles on ne posse trovar strax in li lexico.

Talmen li analitic structura de Occidental es un assecurament que anc ye intrusion de necessi exotic paroles it va posser adaptar se al postulationes del témpore. Solmen to quo posse evoluer, posse viver.

Baudouin de Courtenay †

Con emotion noi recive li communication que Professor JAN BAUDOUIN DE COURTENAY, Protector del Occidental-Union, ha morit li 5 novembre in Warszawa. Il nascet in 1845 in Radzymin apu Warszawa. Su morte es un grand perde tam por nos occidentalistes quam por li linguistica in general. Il docet in li universitates de Kasan, Dorpat, Petersburg, Kraków e Warszawa. Pro su important merites por li scientie mult universitates nominat le doctor honoris causa.

Ma il esset ne solmen un fam-conosset linguist, ma anc un hom de grand mente, de liberal e nobil maniere de pensa.

Apen ante un annu Baudouin de Courtenay acceptat li oficial protectoratu pri Occidental, quel function tre honorat le, quam il scrit nos in un epistul.

Poc semanes ante su morte il ancor publicat un discurs «Einfluß der Sprache auf Weltanschauung und Stimmung», i. e. «Influentie del lingue a universal conception e sentiment» (editet de «Prace Filologiczne», Warszawa 1929), de u noi traducte li sequent passu personal: «Yo ha acumulat un enorm masse de divers materiale (i. e. de scientific noticies; li traductor), ma yo ha ajornat su perlaboration plu e plu, til que in fin yo devet abandonar ti mi tresores colectet durant mi tot vive in 1918 in Petrograd, u ili ha esset perdit e anihilat. Do yo deve considerar me quam quasi morit. Mi scientific activitá es presc totalmen paralisat. Un grand ínjusticie ha me esset fat, e yo vell har preferet, si on tot simplicmen vell har fusilat me, in vice de privar me de omni mi tresores colectet con tam mult pena.»

Baudouin de Courtenay esset membre del Comité del «Delegation por adoption de un lingue international auxiliari» e poy de su Commission Permanent de quel li ultim sessiones il regretabilmen ne posset partiprender pro ulterior occupation. Conossetmen ex li labores del nominat Comité e de su Commission Permanent nascet li unesim form oficial de Ido. Baudouin de Courtenay ne concordat con omni punctus de ti solution, e ti su opinion esset miscomprendet de quelc esperantistic chefes. Por constatar li verité, il misset ja in annu 1908 al secretarios del Delegation li sequent declaration:


  1. Yo es ni esperantist ni adept de alquel altri artificial lingue. Yo relate a omni ti lingues quam impartial critico. Li idé de international auxiliari lingue yo considera quam just, ma ne ligat a alquel apart form. Yo opine que con li témpore nequel del existent formes va esser conservat, e que un nov, imprevidet incorporation de ti idé va aparir.

  2. Yo conosse in li munde nequo íntuchabil; pro to yo es contra li principie de «netushebleco de lingvo esperanta».

  3. Yo da, decidetmen, li preferentie a nequel del tilhodial projectes de international auxiliari lingue, ma opine, que Esperanto recoltat li max bon successes. Esperanto besona comprensibilmen un perfection.

  4. Li Comité del Delegation havet li jure relater criticmen a Esperanto. Ma secun mi opinion it procedet tro rapidmen. It devet submisser li question a un critica mem plu fundamental, e ne antey interprender li creation de un nov project. Tam, quam it nu es, li Comité del Delegation creat un lingue quel supera Esperanto primitiv in mult punctus, ma resta infra it in plur altri.

  5. Yo advere ne demisset officialmen del Comité del Delegation, ma posset facticmen ne partiprender in su labores pro li sequent motives: 1-m pro accumulation de altri labores yo ne posse occupar me per li studie de ti problema; 2-m yo ne posse aprobar li grand hasta del Comité; 3-m yo time que ti grand hasta posse nocer li cose self (i. e. li fortie del idé de un international auxiliari lingue).

Copenhag, 19 august 1908.

J. Baudouin de Courtenay


Ti lineas (citat secun «Progreso», 1-m annu, nr 8, octobre 1908) demonstra evidentmen, que li morit scientist ja adminim alor ti epistul ha previdet, «que un nov, imprevidet incorporation de ti idé va aparir», e in ti sense il devenit ante un annu protector del Occidental-Union.

Ti perde es gravissim por nos, nam noi posset esperar un grand sciential auxilie del morit linguist durant li labores in li Occidental-Academie.

Su nómine sta inscrit por etern témpores in li annales del linguistica e interlinguistica.

Mauer bei Wien, decembre 1929

Occidental-Union

Central Officie

K. Janotta -- E. Pigal

Cronica

LA GAZETTE COMMERCIALE, Paris, 9 novembre, scri in un articul redactet de L. Ravasse, que on moca ínjustmen pri li diversitá del lingues international. Ti objection posse esser fat a chascun scientie e tecnica. Pro quo on ne moca pri li radio-amatores queles ha changeat con rapiditá surprisant li sistemas de lor aparates. Ma Occidental hante rejettat chascun aribitraritá, es li product final del scientie pasilogic.

LE MESSAGER INDUSTRIEL, Paris, 23 octobre, contene li sam articul quam «La Gazette Commerciale» de 9 novembre.

LE MESSAGER INDUSTRIEL, Paris, 26 novembre, continua su propaganda per un articul de L. Ravasse pri li grammatica de Occidental.

L'AVENIR IMMOBILIER, Paris, 19 octobre, contene un articul de L. Ravasse pri Occidental con un extract del grammatica.

LA CHRONIQUE ARTISTIQUE, Paris, 2 novembre; in un excellent articul L. Ravasse scri: «It es constatat hotémpore que un lingue international ne deve esser inventet, ma extraet ex li grand lingues de civilisation.» In fine seque un textu in Occidental e li indication del adresse del secretariatu de Occidental in Strasbourg, quam in omni articules de L. Ravasse.

HELVETIA, organ del SAPO (Sviss Association por Occidental), che Occidental Buro, Chapelle (Vd.), Suissia. Ex li contenete del nr 8 (15): Bibliographie: Dictionarium abreviat del lingue Ladin con traduction german, frances e angles, 928 págines (commendabil che li editoria de Helvetia por fr. sv. 19,50). Tra li munde interlinguistic (on asserte que sr Noetzli in Zürich ja in junio cessat editer li revue «Ido» por posser serchar in su paper-corb li salut-telegramma inviat de nor Central-Officie al Ido-congress de 1928 in Zürich e ne arrivat til nu al destinatarios). Discussiones linguistic, Che li Congress international de education in Genéve. In ti ultim articul major Tanner raporta que il sol combattet por un lingue sur un base natural modern. Li esperantistes hat fat un enorm propaganda por lor lingue con li success que ex centenes de participantes solmen 5 persones respondet per yes al question esque on hat comprendet li discurses fat in Esperanto.

HELVETIA, nr 9 e 10 (16 e 17): Resultate de nor unesim concurs de traduction (sr Blaschke in Traunegg, Austria, ha ganiat li premie in valore de 100 fr. sviss); duesim concurs; nor movement; li orígine de quelc international paroles; reunion del SAPO 1929; etc. Li unesim reunion de SAPO evenit in Bern li 22 septembre. Assistet anc 4 esperantistes e 2 idistes. In li long discussiones un esperantist assertet, que un lingue international deve haver grammatical finales ínvariabil. President professor Berger replicat, que supposiente li necessitá de grammatical desinenties, on deve questionar, pro quo in ti casu Esperanto ne aplica ti principie a omni classes de paroles, p. ex. anc al conjunctiones e prepositiones. Ma Esperanto have: nun (nu) hodiau (hodie), tuj (strax), subite (subitmen), jus (just). On decidet conservar bon relationes con li latinistes, ma refusar li proposition de professor Peano de Turin adherer al Academia por Interlingua, in contra proceder conform con li Central Officie de Wien.

HELVETIA, nr 11 (18), contene inter altri articules: Nov Esperanto (un nov project de R. de Sausurre in Bern; a remarcar li suffix «ay», nor «al'a»: «ferayo» = ferral'a). Questiones linguistic. Angul stenografic con explicationes grafic pri li adaptation del stenografie Duployé por Occidental de Ad. Creux. Reclama. Ilustrat humoristicas.

Jtt.

Director Dr.-Ing. Artur WORMSER, Redactor del Comité explorativ de Occidental, in li cadre del Curses por trafic e economie universal del UNIVERSITATE DE FRANKFURT a. M. li 7 novembre fat un discurs con projectiones pri «Historie e statu actual del problema de lingue international» (Volapük-Esperanto-Ido-Occidental). Li discurs, bon preparat per prospectes, evocat li interesse de professores e studentes anc del altri facultates, de queles un parte nu participa in li Occidental-curs arrangeat de Dr. Wormser e de Ing. W. Jenser in li universitate. Li unesim lecion evenit in li sala R li 2 decembre.

FRANKFURTER NACHRICHTEN, Frankfurt a. M., nr. 316, raporta pri li discurs de Dr.-Ing. Wormser in li universitate sub li titul «Esque vu ja parla Occidental?» Li jurnal scri: «38 percent de omni paroles es egal in omni lingues civilisat. Pro quo substituer a ili altri parol-formationes?» In nr 325 on trova un articul ex Esperanto-circules sub li titul: «Esque vu ja parla Esperanto?» On propaga, inconscientmen, Novial.

FRANKFURTER GENERALANZEIGER, 13 novembre, raporta pri li discurs de Dr. Wormser in li universitate de Frankfurt a. M. e scri pri Occidental: Lu ingenios in ti solution consiste in que ti natural formes ha esset obtenet malgré li conservation de un astonant gradu de regularitá.

Jtt.

In sequent quelc paroles pri li evenimentes occidentalistic in STOCKHOLM 1929: Li 20 marte cand. med. Bengt Hammer parlat in li Mundolingual Societé de Stockholm pri su viage a Vienna e Yugoslavia li passat annu. Li discurs esset fat in li lingues Occidental, Ido e Sved e ilustrat per sciopticon-images. -- In april Ingeniero A. Lindström discurset pri modern radio-aparates in Occidental. Durant april e may un circul privat ha reunit se du vezes in li seman por studiar Occidental. Li 6 octobre ha comensat un circul de studie por Occidental in li biblioteca del cité Stockholm. Li circul reuni se omni lundi clocca 20 in chambre nr 6. Interessates es invitat.

B. H.

LA RUCHE STENO-DACTYLOGRAPHIQUE, revúe mensual ilustrat, Strasbourg, nr 10, contene sub li titul «Une nouvelle langue internationale» un articul vermen modellatri por Occidental, quel es nominat in ti articul «un veritabil sintese del lingues de origine grecolatin con un sistema de derivation tam natural quam regulari». Un atractiv textu in Occidental fini li articul. Senior Georges Dominon, li editor de ti revúe, director del «Ecole du Secrétariat» in Strasbourg, demonstra un grand simpatie por Occidental per li insertion de ti articul in su revúe. Anc de nor colaborator sr Bohin noi recivet li information que sr Dominon es tre favorabil a Occidental, e que quam adherent del sistema stenographic Duployé il esset entusiasmat per li publication del librette de filolog Creux, ja mentionat de nos in li numeró de novembre, págine 199.

JOURNAL DE DEBATS, Paris, 18 nov., contenet un noticie pri un articul de sr Nemours, ministre de Haiti in Francia e apu li Sant Sede. In ti articul, aparit in li jurnal «Matin» de Port-au-Prince (Haiti) sr Nemour pledat por li lingue francesi quam sol lingue del Societé de Nationes. In li «Journal de Débats» del 23 novembre aparit un noticie de nor colaborator Bohin, que il opine que it va esser impossibil que li S. D. N. va adopter un unic lingue national quam official lingue: un tal rol va posser esser ludet solmen de un lingue international immediatmen comprensibil. Li jurnal inserte anc li textu-specimen de Bohin e declara que it es certmen comprendet in omni países de lingue latin. «Ma», it remarca in fin, «esque it ne vell restar um líttere mort por li altres, por un Norvegian, un Persan, un Japanese o un Chinese? E si ili es fortiat intot aprender un lingue in plu, pro quo ne li francesi, in fin?» Nu li response es simplic: Pro que li francesi es un lingue national e pro que it es deci vezes plu desfacil quam Occidental.

ILLUSTRIERTE WELTVEREINSZEITUNG, München, Goethestraße 31, organ de «WELTVEREIN» (Union universal por li protection de ideal e practic interesses) contene in su numeró 4 (40-esim annu) apu articules in Esperanto e Ido anc li annuncia, que ti revúe va aperter anc un angul por Occidental. To incitat li protest de Esperantistes secun Heroldo de Esperanto. Noi scrit al redaction un long epistul, quel es publicat con li traduction in Occidental e con un declaratlon del centrale de «Weltverein» in li numeró 5 de ti revúe. Noi recomanda a nor letores in Germania comendar li numeró 5 contra mission de 50 pfennig in german postmarcas. Li sam numeró contene un articul (in german) de Professor Dr. Albert Baumann (München) pri su «Oiropa'pitshn» (abbreviat «Opi»), un lingue auxiliari, basat sur li lingue german, e in plu un articul del conosset ductor Idistic Heinz Jacob (Berlin) pri natural lingues. Nor letores mey leer anc li anuncia de Weltverein sur li covriment del present numeró.

DAS KLEINE BLATT, Wien nr 323, anuncia in un articul titulat «Cosmoglotta» que in 1930 va evenir li Occidental-congress in Wien, un information erratori, ma quel da al redaction de ti jurnal li ocasion a regretar li multité del lingues international.

Jtt.

SCHOLA ET VITA, IV. 8 . . 9 Prof. N. Yushmanov tracta li problema de un L. I. in general in su historic evolution. Pri Occidental il scri que it aspira atinger li ideale de naturalitá e regularitá per precie de renunciation al fonetic scritura. Ma il ne di que Interlingua es in li sam situation, ma sin regularitá. Li regularitá advere es atinget solmen in li latin derivates. Li paroles grec it ne esset ancor possibil rangear in un regulari sistema; ma forsan anc ti problema va esser soluet un die. N. Y. aprecia que Occidental ha monstrat que malgré analitisme it permisse un líber órdine de paroles.

In «Disputationes interlinguistico» Henk Bijlsma inter altricos critica Occidental, que it ne ha comprendet que in un lingue natural li regules de derivation es fundat sur li fonetica e ne es arbitrari, pro quo in Occidental es trovat divers deformationes, quam: constructer, extin'er, col'er, attin'er etc. Nu angles have to construct e L construere e F mem respecter vice L respicere, F collecter es L colligere. Per quo do ti evolution es innatural e deformant, o arbitrari? It es solmen un regularisation secun modelles existent in li modern lingues. Li criterium do es ti lingues e ne li mort mumie latin! Sr. B. visibilmen ne ha comprendet li grammatical structura e li leges de derivation, si il scri que li formes in Occidental, correctet, evoluet, evolution, electet, leet, elector, letor es «errores». Angles have «cor-rected» (diferentie solmen in orthografie). Si correcter have li participie correct-et, tande evoluer -- evoluet, electer -- electet, leer -leet etc. Ultra to «leet» es parallel a S leido e «leer» es identic al S leer, «letor» a S leedor, e lettore, P leitor apu S elector! Li «errore» do sembla esser che Sr H. B. On posse solmen consiliar al criticante ocupar se un poc ye li romanic filologie e linguistica comparativ.

HEROLDO DE ESPERANTO, nr 44 (540) T. J. scri pri li nov-organisation del Esperanto-movement, quel vole amplexar omni Esperantistes e lor privat organisationes, editorías etc. A ti organisation chascun vell dever payar per annu 8 fr sv. T. J. dubita que on va posser atinger un tal juntion de omni divers organisationes de Es-pistes, incl. SÄT e IKUE (li comunistic e catolic organisation). Il constata que nu Esperanto progresse extremmen lent, talmen que li afere sembla stagnar. «Ma it progresse. On ne besona perdir li corage ... Li témpore labora favorabilmen por nos. Li L.I. es ja un beson actual. Li scientie e tecnica fa it sempre plu actual. E probabilmen su introduction va venir subitmen inatendet, forsan de flanc, pri quel noi ho-moment mem ne suposi. Esque do li nov-organisation va efectivar se o ne, noi mey restar corageós, plen de espera, confident, optimistic -- noi lucta por un idé, quel deve un vez victoriar, e quel un die, in proxim futuritá, certmen va victoriar.» Forsan ti victorie va venir del ínsuposit flanc de Occidental!

Ax. W.

Subventiones al Occidental-Union

E. Hjelm (Folkvang): 3 öS. -- L. M. de Guesnet (Paris): 50 fr. fr. -- Regierungsrat Dr. Mell (Saalfeld): 30 RM. -- Dr. A. R. Nykt (Chicago): 20 doll. -- Dr. Ing. A. Wormser (Offenbach), 253,37 öS. -- Gerald A. Moore (London): 30 pounds Sterling. -- Albert Haldin (Eskilstuna): 100 sved K.

Cordial mersí.

Occidental-Union + Central Oficie.

Avises

Pro reorganisation del Central Officie e del revúe, penas por mantener su unmensualitá, e pro finition e corecturas etc del german libre e altri urgent labores del redactor, li present numeró regretabilmen ne posset aparir al rect témpore. Noi peti nor letores pardonar li retardament.

Li index del contenete de Cosmoglotta 1929 va esser juntet al sequent caderne.

Li nov, plu bell locale del Central Officie nu es in Mauer bei Wien, Jesuitensteig (Hoerbiger-Institut). Li postal adresse resta: Postfach 10, Mauer bei Wien. (Telephon: Wien-Atzgersdorf 558).

Senior A. Deminger pro professional causes ha translogiat de Mauer a Düsseldorf in Germania. (Wilhelm Tell-Straße 20). Ma il sam quam antey labora por nor movement, etsí ne in li loc del centrale. Sr A. Deminger mey acceptar nor max cordial sentimentes de mersiositá pro su infatigabil devotion, diligentie e sacrificies in li servicie del commun idé.

Por impedir interruptiones in li expedition del revúe, nor letores mey payar immediatmen li abonnament por 1930 per postmandate o bancnotes o chec in lettre registrat (recomandat) al adresse: Cosmoglotta, Postfach 10, Mauer bei Wien, o anc per chec postal in li landes:

Austria: Postsparkassen-Scheckkonto Nr. B-125.211, Sparkasse Mauer, Konto 3137.

Germania: Postscheckkonto Köln 7831, Dr. August Peipers.

Francia: Chéques postaux Paris 264-37. L.-M. de Guesnet.

Suissia: Postchec-Conto II. 1969, Fred. Lagnel, Chapelle (Vaud).

Tschecoslovacia: 29.428 Praha, Milan Nedvídek, Tábor.

Li simplic abonnament annual por 1930 custa 0,5 Dollar = 3,5 ö. S. = 2,6 sv. fr. = 2,1 RM = 16 [č. K.

Un abonnament de propaganda custa li duplic precie (1 Dollar), in compensation de quel li administration misse tri exemplares del revúe.

Payamentes ulterior por subtener nor propaganda e ameliorar li revúe va esser acceptat con grand mersí e publicat in Cosmoglotta sub rubrica «Subventiones» con indication del plen nómine del donator si li don es plu grand quam 0,5 Dollar e si un altri desir ne es expresset

Redaction e Administration.

Eigentümer, Herausgeber u. Verleger: Occidental-Union, Sitz: Mauer b. Wien. Verantwortl. Redakteur: Ing. Engelbert Pigal, Liesing bei Wien. Druck: Milan Nedvídek, Tábor.

1930

Cosmoglotta A 068 (jan-feb 1930)

COSMOGLOTTA

Oficial organ del Occidental-Union

Consacrat al developation, propaganda e aplication de

Lingue International Occidental

Redaction e Administration: Postlach 10, Mauer bei Wien, Austria.

Annu IX Nr 1 Januar, Februar 1930 Numeró 68

Contene

  • Cronica, pg 1.
  • Oficial comunicationes, de Central Oficie, pg. 5
  • Regulamentes (Comité Linguistic, Academie), pg. 7
  • Interlinguistic reminiscenties II, III, de E. de Wahl, pg. 11
  • Corespondentie, de Heinrich Loft, pg. 18.
  • Pro quo noi studia historie, de J.L. Maddox, pg. 20.
  • Foren lingue, de K. Janotta, pg. 22.
  • Fabul, de Klabund, pg. 22.
  • Record de rapiditá, pg. 23.
  • Reclame, de Joh. Frank, pg. 23.
  • Subventiones, pg. 24.
  • Avises, pg. 24.

Cronica

Libres

OCCIDENTAL, DIE WELTSPRACHE. Einführung samt Lehrkursus, Lesestücken, Häufigkeitswörterverzeichnis, u.a. Beiträge von E. Graber (Dresden), K. Janotta (Kaltenleutgeben), E. Pigal (Mauer bei Wien), J. Prorók (Leipzig), Mag. phil. A. Z. Ramstedt (Helsingfors) und E. v. Wahl (Reval). Herausgeben von E. Pigal durch die Haupstelle der Occidental-Union in Mauer bei Wien, Franckhsche Verlagshanglung, Stuttgart 1930. -- 256 SEiten in Normformat A 5 (148 x 210 mm).

Preis: geb. RM 8,- (ö. S. 13,70), brosch. RM 5,50 (ö S. 9,50).

Ex li contenete (traductet fro german): Vias e abvias al mundlingue, de E. de Wahl. Essentie de Occidental, de E. Pigal. Cultural e pedagogic valore de Occidental, de J. Prorók. Motivation, de E. de Wahl. Occidental-curs in 10 leciones de Mag. phil. A. Z. Ramstedt. Repetitorie del grammatica in Occidental, de Karl Janotta. Vocabularium del 1000 frequent paroles (Occidental-Deutsch e Deutsch-Occidental) de E. Graber. Leturas in Occidental. Textus comparativ in 9 lingues, etc.

Li prefacie es precedet per li conosset motto propagativ secun Albert Lecomte. Li unesim articul de Wahl es un analisant historie del mundlingual tendenties, depos li antiqui témpores til hodie, con special egard al anglés, latin, Volapük, Esperanto, Ido e Novial. Li duesim articul de Wahl (Motivation) presenta justificationes de apart formes de Occidental e completa li tractate de Pigal, quel es augmentat e ameliorat conform al articul sub li sam titul in Cosmoglotta nr 45. Pri li excellent Occidental-curs arangeat secun li recent pedagogic experienties e exemplificat per tre interessant leturas de distint qualitá, ja esset raportat plur vezes in altri locs de Cosmoglotta.

Li repetitorie del grammatica es scrit in Occidental self con li intention ne solmen dar un resumé del curs de Ramstedt, ma anc exercir li adept pri li letion del linguistic articules in ti libre e in Occidental-revúes. In fine li ovre contene enunciationes de competentes pri Occidental in textus paralel, Occidental e german, adplu avises pri movement e litteratura.

Li dictionarium del sistematicmen selectet 1000 paroles max frequent es un fonte unic til nu por lexicografos de omni lingues. Li unesim vocabularium scientificmen elaborat secun frequentie del paroles esset fat por li german lingue (Häufigkeitswörterbuch der deutschen Sprache, Festgestellt durche inen Arbeitsausschuss der deutschen Stenographiesysteme. Herausgegeben 1897 von F. W. Kaeding. Wort-, Silben- und Buchstabenzählung, Verlag: E. S. Mittler & Sohn, Berlin SW, Kochstrasse 68..71). Por li L.I. anc Joseph Weisbart in su abecedarium ha composit un tal vocabularium del paroles usual in hem e ordinari comunication oral. Ma li vocabularium de E. Grober selecte e ordina li frequent paroles (presc li sam in chascun europan cultur-lingue) secun li actual besones del interlinguistes, i.e. precipue per scrit, in epistules, jurnales e libres.) 1

Li original vocabularium, li leturas e li repetitorie del grammatica in Occidental have interesse ne solmen por nov Occidental-interessates e comensantes, ma anc por occidentalistes perfect e non-german.

Ti libre ligat in elegant vestiment, velopat in un artistic covriment protectiv, es li unesim plu grand ovre quel contene in maniere sistematic e detalliat un complet colection del conceptiones del occidentalistes e del regules e formes usual del sistema Occidental.

Li Central Oficie e su colaboratores ha plenat su promesse. Li max grand mersias pro erection de ti monument in li historie del lingue international merite li reputat editoría e specialmen su clar-vident chef senior Hefrat Walther Keller.

Nu apartene al occidentalistes utilisar li instrument posit in lor manus. Ples hauster nov entusiasme ex li págines del libre, ples iniciar pensant e actent homes studiar it por que ili recive claritá in li actual statu del problema e por que ili aquisite un bon conossentie del lingue Occidental.

Li libre es recivibil anc per li Administration de Cosmoglotta. -i-

  1. Li 1000 max frequent paroles representa plu quam 3/4 del current lingue! Ti fact deveni credibil si on save que li 15 max frequent paroles representa circa 1/4 del tot lingue, quo chascun letor self posse constatar per un simplic statistica fat por exemple ex li paroles de tri págines de Cosmoglotta pri divers temas. Secun E.S. Holden e E.H. Babbitt un modern erudit hom save 30 000 til 60 000 divers paroles. Secun W. Wundt un infant usa circa 1000 divers paroles. Illias e Odissé junt have 9000 divers paroles. Secun K. Lokotsch li richesse del dictionarium de Shakespeare per su 20 000 paroles es un record.

COURS COMPLET D'OCCIDENTAL, de Ric Berger. Editoría: Occidental-Buró. Chapelle-Vaud (Svissia), brochura de IV + 64 págines, 220 x 180 mm, precie sv. fr. 0.50.

Ti grammatica con exercities por franceses esset fat tre habil, malgré que li sones mollat es evitat complet per formes anc criticabil: on usa atiner, ferral(l)ia etc. Nor fervorosi coidealist sr L. Ravasse, exoficero del francés marine, chevaliero del Legion de Honore, oficero del Coron de Italia, ha scrit li introduction, ex quel noi remarca li du sequent passus: «Li demonstration que Esperanto es plu facil quam Occidental, resta a far» ... e: «Li scope del lingue international es ... servir quam medie de intercomprension eficaci a omni teles, comerciantes, industriales, politicos, scientistes etc. por queles li relationes international constitue un necessitá. Pro to it es necessi que li lingue auxiliari es in lor nivelle intelectual, e ne in li nivelle del inteligentie rudimentari del populationes savagi ...» In 214 paragrafes li essentie e construction de Occidental es explicat e demonstrat passabilmen exhaustiv. Li regules de pronunciation es tractat suficent in detallie e con precision. Presc un ters del contenete es dedicat a exercities de traduction, quo es tre util por franceses queles, essente seductet per li romanic exteriore de Occidental, altrimen vell sin hesita aplicar gallicismes. Li curs es scrit con tant elan e verve que li letor certmen va studiar it con interesse crescent de un paragraf al sequent. It representa ne solmen li max complet aprense-libre, quel noi possede in lingue francés, ma it certmen va esser anc un bon e efectiv propagative. LI autor e su colaboratores merite gratulation e mersias. A.D.

Li sved calendare NYKTERHETSFOLKETS KALENDER contene por 1930 un long articul pri li mundlingual question de Docente Dr. C.W. von Sydow, presidente honorari del Occidental-Academie e presidente del Sved Occidental-Federation. In un tre objectiv maniere es tractat li historic evolution del lingues international, li hodial representantes e lor merites e defectes. Li superioritá de Occidental es accentuat specialmen por li scientie e li comercie. C.E.S.

Jurnales

HELVETIA, organ del Sviss Association por Occidental (SAPO), nr 12 (19), decembre 1929, Occidental-Buró, Chapelle (Vaud), Svissia (Postchec-conto: II, 1969: Fred Lagnel, Chapelle, Vd.): abonnament por 1930: Svissia: sv. fr. 2.-; extrania: sv. fr. 2,50. Ex li contenete: Noi avansa! (nov membres), Occidental-Academie. Extraordinari experientie (un mann quel aprende Occidental in quelc hores e sin grammatica!). Document historic de grand valore (Un epistul de sr de Wahl pri li project Auli), Anecdotes, poemas, reclame etc.

INTER NOS, bulletin mensual del British Occidental Society. 18, Meadows Lane, Chester (Anglia), nr 3, decembre 1929: The Outlook (li perspective), li folie raporta pri li actual situation e expresse bon desiras por 1930): curt noticies; anuncias. Li redaction informa que in li proxim numeró del revúe va aparir un articul de sr de Wahl.

LA GAZETTE COMMERCIALE, Paris, 28-m annu nr 1, 11 januar 1930. Sr. L. Ravasse descri li desfacilitás del international comprension in li comercie e proposi quam sol possibil solution li adoption de Occidental. Li articul fini per un propose de sr Dr. Nidecker, presentar al international comercie reclames in Occidental.

LA CHRONIQUE ARTISTIQUE, Paris, 7 decembre 1929, continua li discussion pri li L.I. per un articul de L. Ravasse motivant pro quo li autor prefere Occidental a Esperanto, e reproducte li image de sr de Wahl. Sr Maurice Duval prova defender Esperanto in un long epistul al redaction. In li numeró del 4 januar li revúe insertet un articul de L. Ravasse refutant li esperantistic argumentes in maniere irrefutabil. Lu sam fa sr René Depin in un epistul al redaction; il insiste precipue sur li opiniones del comité del «Delegation por adoption de un Lingue auxiliari». de professor Meillet del «Collége de France» e del «Commission de Cooperation intelectual del Societé de Nationes», queles omni refusa Esperanto.

L'ALSACE ILLUSTRÉE, 9 novembre 1929, Mulhouse, contene un articul de sr. L.M. Guesnet. Il di inter altricos: «Occidental have un camp de action enorm. On posse usar it strax por li comunicationes e persones queles ha aprendet it nequande, queles mem ne conosse su nómine.» Jtt.

LE TEMPS, Port au Prince (Haiti), 8 octobre, insertet un articul por Occidental. L.M. de G.

NORTH CHINA STAR, Pekin, 11 novembre 1929, contene un articul pri Occidental sub titul con grand lítteres «Occidental stands chance of becoming universal language» (Occidental have chance devenir universal lingue). It es important que ti jurnal in lontan oriente nomina Occidental li «universal idioma de pace». On constata que li grammatica es tre simplic e facil. Un textu in Occidental fini li impressiv articul. Jtt.

«A bis Z», comunicationes por Scheithaueran stenographos, 1930, nr 1, inserte un curt textu por Occidental, tre recomandabil in populari propaganda in landes precipue non-romanic e nonanglés, ma in li lingue national. «Li lingue Occidental es un extract del international extran paroles ex li europan lingues. Qui es versat in lingues (sprachgewandt), ti comprende Occidental immediatmen. Qui ne es versat in lingues, ti aprende per chascun parol Occidental un parte (Stück) del europan cultura quel il ancor indige, e il talmen participa al tresores del international civilisation mental (Geistigkeit). Manuales es recivibil per adresse: ...» E.P.

SENNACIULO, organ del S.A.T., association anational del esperantistic laboreres, pag. 178, have un articul quel vell demonstrar li plen dissolution de Esperanto si it ne es solmen un momentan deviation. Sub li titul «Atentu spiriton, ne sole literon de Fundamento!» on postula inter altricos li sequent novitás, introduction del sufixes -al, -i e -oz, con li sam sens quam -al, -i(e), -os(i) in Occidental. Tal innovationes adver vell changear plenmen li lingue de Zamenhof.

BERLINER TAGEBLATT, Berlin, nr 3, 2. jan. 1930, contene in articul « Die Technifizierung der Verständigung» (Li tecnification del intercomprension) de B.F. Dolbin. Ti articul es o un ver persiflage de Esperanto o un demonstration que li autor ne conosse Esperanto; on ne posse suposir li duesim possibilitá, nam li jurnale apartene al firma Mosse, quel esset til recent li cardinal editoría del german esperantistes. Li autor nomina li Esperanto-traduction de « Meistersinger» (maestro-cantatores) de Richard Wagner un mal experiment e reputa Esperanto quam ínapt por li poesie. Li sonette « Bonvenon in Wien» de Fr. Zwach, il nomina un «liric malore». Il postula li amelioration de Esperanto, quel have defectes queles deve esser abolit. «A ti lingue-edificie solmen su purification fro li mercantes conserva li spiritual consacration. Li proxim Esperanto-congress mey efortiar pri li problema dar li índubitosmen tecnic form al tecnic medie de intercomprension». Anc ti autor postula li self-dissolution de Esperanto, in li prominent jurnale, quel ante poc mensus ancor esset conosset quam max remarcabil protector de Esperanto. Jtt.

Occidental-Union

Organisation Universal de Lingue International Occidental

Official comunicationes

I. Decisiones

Li constituent membre-organisationes del Occidental-Union ha decidet conform al Statute del Union (vide Cosmoglotta nr 55) por:

(a) Contribution annual por 1930:

(1) Chascun membre ordinari (i.e. organisation, vide articul 4 del Statute) paya 1/2 dollar por chascun complet o comensat 20ene de membres queles ti membre have.

(2) Membres extraordinari (articul 5) paya adminim 2 dollares.

(3) Adherentes individual, existent solmen in landes sin section national del Occidental-Union, paya 1/2 dollar.

(4) Chascun membre o adherent recive li oficial revúe gratuitmen in tant exemplares quant il paya 1/2 dollar al Central Oficie.

(5) Membre-contributiones al Occidental-Union deve esser explicitmen designat quam tales. Un abonnament del revúe ne implica li jures de membre.

(b) Functionaries:

(1) Protectores:

Dr. J. BAUDOUIN DE COURTENAY †, Professor de Linguistica, Universitá de Warszawa, Polonia; Dr. Albert GUÉRARD, Professor de Litteratura General e Comparat, Universitá de Stanford, California, USA; Dr. Albert SAARESTE, Professor de Litteratura, Universitá de Tartu (Dorpat), Estonia.

(2) Patronate:

Hoirat Walter KELLER, Stuttgart, Germania: Louis RAVASSE, Paris, Francia.

(3) Presidentes honorari:

Ing. Hanns HOERBIGER, Mauer bei Wien, Austria; General-Director Gerald A. MOORE, London, Anglia.

(4) Senate:

Provisori Presidente: Ing. Hans HOERBIGER; Vice-presidentes: Prof. Ric. BERGER, Morges, Svissia, e Dr. A. PEIPERS, Köln, Germania. Céteri membres: L.M. de GUESNET, Paris, Francia: Albert HALDIN, Eskilstuna, Svedia; Reg.-Rat Dr. MELL, Rudolstadt, Germania; Mag. phil. R. REHN, Helsingfors, Finnland; Comte Dr. E. ZICHY, Komárom, Hungaria.

(5) Central Oficie, Mauer bei Wien, Austria:

Director e Redactor: Ing. Engelbert PIGAL (EP); Secretario: Karl JANOTTA (Jtt); Administrator: Cand. comm. dipl. Maria MIMRA (MM).

(6) Academie:

Presidente honorari: Prof. Dr. C.W. von SYDOW, Lund, Svedia: Membre honorari: Edgar de WAHL, Reval, Estonia (EW); Presidente: Prof. H. PÁŠMA, Tábor, Tchecoslovacia, (Pa); Vice-presidente: Dr. Ing. Artur WORMSER, Offenbach a., M., Germania (Wo); Secretario: Ing. E. PIGAL, Mauer bei Wien, Austria (EP); Membres: Dr. ASCHWANDEN, Biel, Svissia, Eric BIDDLE, Chester, Anglia, Dir. G. BOHIN, Strasbourg, Francia, J. CASSE, Köbenhavn, Dania, A. CREUX, Rue, Svissia, A. DEMINGER, Düsseldorf, Germania, Joseph GÄR, München, Germania, K. JANOTTA, Kaltenleutgeben, Austria, J.A. KAJS, Brno, Tchecoslovacia, Dr. K. SCHÜPPEL, Parchim, Germania, Dr. C.E. SJÖSTEDT, Upsala, Svedia.

(7) Comité linguistic (Celia).

Presidente e Redactor: Dr. A. WORMSER, Offenbach a.M., Germania (Wo); Secretario: A. DEMINGER, Düsseldorf, Germania (AD).

Pro mult ocupationes professional sr Mag. phil. A.Z. Ramstedt devet demissionar quam secretario del Celia. Noi tre regreta ti decision de nor estimat coidealist, quel ja mult avansat nor comun labores, tam per su activitá linguistic quam per li composition de su modellic Occidental-curs in li german libre «Occidental, die Weltsprache». Ma Mag. Ramstedt continua consacrar su interesse a nor idé e anc su activ participation al movement per restar membre del Comité linguistic. Dr. Wormser e sr Deminger havet li amabilitá prender sur se provisorimen li redaction respectivmen li secretariatu de Celia. Li du coidealistes ja es bon conosset al occidentalistes per lor successosi labores por Celia. Dr. Wormser nu va anc presider Celia, pos que sr de Wahl quam autor de Occidental es e membre honorari del Academie e ergo anc de Celia e ne vole influer quam presidente li líber decisiones del du comissiones e self anc desira un plu grand índependentie in expression de su linguistic opiniones, quo forsan esset minu possibil quande il esset presidente de Celia.

Noi mersia omni colaboratores pro acceptation del functiones por queles li Plenum del Union ha electet les. Nu, pos final constitution li nov annu mey devenir fructosi in li comun servicie por li pensa occidentalistic.

II. Adhesiones

Organisationes queles vole devenir membres del Occidental-Union, deve demandar del Central Oficie un formulare de declaration de adhesion.

Li membres del Union mey demandar del Central Oficie li necessi númere de oficial legitimationes del Union por lor individual membres.

Noi torna li atention al articul 5 del Statute (publicat in Cosmoglotta nr 55), secun quel omni persones juristic (i.e. autorités, corporationes, firmas, etc) posse devenir membres extraordinari si ili obliga se responder in Occidental a teles de lor corespondentes queles demanda it. Lor contribution minimal in annu es 2 dollar secun punctu I, a in supra. Omni occidentalist es invitat recrutar membres extraordinari por li Union. Li jures de ti membres on trova in li articules 7 e 12 del Statute.

III. Regulamentes

In sequent es presentat li provisori Regulamentes del Comité linguistic (CELIA) e del Academie, elaborat del comission preparatori.

Occidental-Union + Central Oficie

Karl Janotta + Secretario

Hans Hoerbiger + Provisori Presidente

Engelbert Pigal + Director

Comité linguistic

Regulament

  1. Comité Linguistic del Occidental-Union, nominat secun li autorisat Statute «Comité Explorativ de Lingue International Auxiliari» (abreviat: CELIA) es un comission international e public, instituet del Occidental-Union secun su Statute.

  2. Li programma del Comité es explorar propositiones pri li grammatica e glossarium del lingue international Occidental, e preparar li decisiones del Occidental-Academie.

  3. Li decisiones del Comité pri linguistic questiones es a considerar quam expressiones de opinion e lor oficialisation es fat per li Occidental-Academie. Til ti oficialisation li nov formes posse esser usat in textus de instruction solmen con un asterisc (*). quel indica que ti formes es solmen in experimentation, ma ne ja aprobat.

  4. Un parte del membres del Comité (10 til 30) es electet per li Senate del Occidental-Union secun li proposes del Central Oficie.

Un admaxim egal númere de membres posse esser cooptat per li Comité. Li candidatura de membres cooptand deve esser proposit e suficentmen motivat per adminim du membres e li acceptation fat sive per votation inter li membres sive per unanim decision del Direction del Comité. In plu omni membres del Occidental-Academie sin exception es anc membres del Comité.

  1. Li Comité ne es obligat, acceptar o conservar membres queles ne usa li lingue oficial Occidental.

  2. Un membre quel evidentmen refusa subordinar se al resolutiones del Comité, o quel durant un demí annu, sin motive valid, ne ha participat in li labores del Comité, cessa automaticmen esser membre, pri quo il deve esser informat per li Direction del Comité.

  3. Li Direction del Comité consiste ex un Presidente, un Secretario, un Redactor e li Director del Central Oficie del Occidental-Union.

  4. Li Direction es electet per li membres del Comité, por un periode de du annus per votation, ma it electe self su functionarios.

  5. Li Direction have li jure cooptar se extraordinari membres por division del labor, e ordinari in casu de abdication de un de su functionarios.

  6. Omni hom posse far al Comité propositiones linguistic, redactet in li oficial lingue. Ma li Comité ne es obligat posir un proposition in discussion, si it ne es conform al Regulament e decisiones del Comité e si ne adminim un membre del Comité recomanda it.

  7. Omni membre have li jure inserter notas in li oficial circulares del Comité, por publicar talmen su opinion, si li material medies del Comité permisse ti publication.

  8. Omni membre have li jure misser al Direction del Comité articules linguistic o organisatori in tam mult exemplares que ili posse esser dismisset del Direction al céteri membres del Comité. Tal scrites recive un current numeró quam circulare del Comité, si ili es arangeat in li form customat del céteri circulares del Comité.

  9. Omni final propositiones e decisiones deve esser publicat in li circulares con indication del nómine del votantes por e contra.

  10. Omni decisiones del Comité deve esser publicat in li circulares con indication del nómine del votantes por e contra.

  11. In li corespondentie con li Comité chascun question deve esser tractat sur separat folie, scrit sur un látere, con un márgine in levul de adminim 20 mm, e deve portar li date, signatura e adresse del propositor. Li formate deve esser 210 x 297 mm. Li manuscrite deve esser facil leibil, preferibilmen scrit per machine, con lineas interspaciat.

  12. Omni propositiones pri mutation o innovation del lingue del Comité deve esser acompaniat de un detalliat indication

-- [loweralpha]

.. pro quo li existent form o metode es minu apt.

.. pro quo li proposit nov form o metode vell esser plu apt.

.. quel formes del derivation es evocat per li mutation e

.. quel expedientes es necessi por evitar possibil colisiones o complicationes pro altri formes o regules ja existent.

-- 17. Li Presidente decide pri submisser a votation un question quel ha esset suficentmen discusset. Ti decision deve esser anunciat in un oficial circulare tri mensus in ante per un nota redactet quam seque: «Li responses del membres pri li question de ... deve esser misset al Comité ante li ...» Li date es fixat del Presidente.

  1. Chascun membre de quel li response ne veni al Secretaria in ti intervalle, es considerat quam «índiferent» pri li questiones posit.

  2. Li questiones proposit al votation deve esser enunciat talmen, que li membres posse responder simplicmen per «yes» o «no» o « índiferent».

  3. Omni membre have li jure demandar un nov discussion e votation pri questiones ja decidet. Ma li Comité deve votar, esque it accepta un nov discussion.

  4. Pri special paroles de scientie, tecnica, arte etc. li Comité decide ne ante audir competent specialistes.

  5. In votationes decide li absolut majorité (it es plu quam 1/2 del númere de membres) del Comité, ne solmen del votantes. In fundamental trates changeant tot series de formation de paroles es necessi un 2/3 majorité del tot Comité.

  6. Li Comité covri su expenses in general

-- [loweralpha]

.. per voluntari subventiones, queles deve esser quittat in li circulares del Comité,

.. per abonnamentes al circulares per non-membres (contra anticipat payament de un summa fixat per li Redactor), o si (a) e (b) ne sufice:

.. per li Central Oficie secun decision del Senate.

--

  1. Divergenties de opiniones relatent li regulament o decisiones del Comité es arbitrat del Comité self per li absolut majorité del membres.

  2. Mutationes del regulament deve esser aprobat per li absolut majorité del Comité e per li Senate del Occidental-Union.

  3. Propositiones pri li self-dissolution del Comité deve esser signal per 1/3 del membres e aprobat per 2/3 del votantes.

  4. In li casu de dissolution del Comité su eventual possessiones apartene al Occidental-Union.

Occidental-Academie

Regulament

  1. Li Occidental-Academie es un comission instituet del Occidental-Union secun su Statute.

  2. Li programma del Academie es

--

[loweralpha]

.. decider pri li final ratification del decisiones del «Comité Linguistic» del Occidental-Union por lor aprobation in universal usada.

.. dar linguistic consilies e aprobationes por dictionariums, manuales e altri medies por aprension e aplication de Occidental.

.. dar certificates por docentes de Occidental.

.. validar certificates de aprension.

.. representar li Occidental-Union in linguistic questiones.

--

  1. Li Academie consiste ex li autor de Occidental quam membre honorari e ex admaxim 15 membres ordinari. In ultra li Academie posse cooptar un til six universitari professores de linguistica o litteratura quam extraordinari membres con li titul Protectores, un de ili anc con li titul Presidente honorari. Pri li election e cooption de su membres li Academie self decide in consense con li Central Oficie del Occidental-Union e secun propositiones fat sive del Comité Linguistic, sive del Protectores, sive del Senate del Union.

  2. Chascun membre, quel evidentmen refusa subordinar se al resolutiones del Academie, cessa automaticmen esser membre, pri quo il deve esser informat per li direction del Academie.

  3. Chascun membre ordinari, quel durant un demí annu, sin motive valid, ne ha participat in li labores del Academie, cessa automaticmen esser membre, pri quo il deve esser informat per li Direction del Academie.

  4. Li Direction del Academie consiste ex un Presidente, un Secretario e tam mult altri membres quam li Academie judica quam necessi.

  5. Omni decision del Academie deve esser insertet in li oficial revúe del Occidental-Union, ma sin indication del númere e del nómines del votantes. Ti ci dates es comunicat solmen al membres del Academie.

  6. Per li simplic ratification (nominat «admission») de un nov form o regul per li Academie, li corespondent form o regul valid til tande ne es oficialmen abolit. Li abolition deve esser expressivmen decidet; ma mem in ti casu li form o regul valid til tande es oficialmen tolerat ancor durant un periode de transition de quar (4) annus.

  7. In li grammaticas e vocabulariums editet o aprobat per li Occidental-Academie deve esser aplicat li sequent signes:

--

  • † (cruce) por obsolet o abolit formes, con li eventual indication del periode de transition.

    • (asterisc) por nov formes ancor ne admisset del Academie.
  • □ (i.e. un libre) por términos special, queles es tolerat por usation in li scientic o tecnic litteratura; ti ultim signe posse esser remplazzat per altri signes indicant li special scientie e tecnica.

--

  1. Por li revision e aprobation de alquel ovre grammatical etc. li editor deve payar un taxe de 2/100 del complet edition, ma adminim 10 exemplares.

  2. Qui vole reciver un certificat quam docente de Occidental, deve far un exámine córam du membres ordinari del Academie secun li regulament de exámines por docentes, stipulat del Academie, e payar in ante un taxe de 2 dollares al Academie. Li certificate have un validitá de 10 annus.

  3. Omni Occidental-docente junt con un altri Occidental-docente have li jure dar a altri persones un certificate de aprension de Occidental secun li regulament de exámines de aprension, stipulat del Academie. Por li validation del certificate chascun candidate deve payar in ante un taxe de 1 dollar al Academie. Li certificate have un validitá de 10 annus.

  4. In votationes decide li absolut majorité (it es plu quam 1/2 del votantes; in electiones decide in li unesim votation li absolut majorité del votantes, in un eventual duesim votation li relativ majorité.

  5. Omni scrites e publicationes oficial del Academie deve haver li signatura del presidente e del secretario del Academie, e li signatura del director del Occidental-Union, o de lor vicarios respectiv. Omni certificate de un Occidental-docente deve haver in ultra li signatura del du membres del Academie, queles ha examinat li candidate.

  6. Li Academie covri su expenses in general per

--

[loweralpha]

.. voluntari subventiones, queles deve esser quittat in li oficial organ del Occidental-Union.

.. taxas por aprobationes e certificates.

.. subsidies del Occidental-Union.

--

  1. Divergenties de opiniones relatent li regulament o decisiones del Academie es arbitrat del Academie self por li absolut majorité del votantes.

  2. Mutationes del regulament deve esser aprobat per li absolut majorité del membres del Academie e per li Senate del Occidental-Union.

  3. Propositiones pri li self-dissolution del Academie deve esser signat per 1/3 del membres e aprobat per 2/3 del votantes.

  4. In li casu de dissolution del Academie su eventual possessiones apartene al Occidental-Union.

Interlinguistic reminiscenties

De E. de Wahl.

:pednote1855: Li parte I ha aparit in li nr 41 de Cosmoglotta, quel
regretabilmen ja es exhaustet. Ma in su témpore noi ha fat printes
special del unesim parte, quel nov abonnates posse reciver contra ö S. \­ 0.50. Red.

II footnote:[{pednote1855}]

Li vive rula, li unes abandona li scene, altres apari, nov homes, nov problemas, nov labores. Ili ha submerset presc omnicos in li Lethe del oblivie. Lu poc quo restat in mi memorie e singul documentes yo prova fixar ci, forsan tre disparat e íncoherent, sovente retornant a anteriori témpores o ja anticipante posteriori evenimentes.

Li unesim trist eveniment esset li discordantie con Zamenhof, evocat per mi forsan tro juvenil ímpetu in postulation de changes. Ili esset, quam on posse vider hodie in Occidental, in un direction quel aproxima li L.I. al comun europan formes e subordination al leges trovat per li linguescientie, elimination del ínnatural accentu, del arbitrari finales -o, -a, -e, -as, -is, -os etc. Pri ti periode yo, quam ja dit supra, presc ne possede documentes, e anc mi memorie ne ha conservat li detallies. Ma forsan un die on va trovar ti corespondentie in li secret archives de Esperanto, quande ili va esser apertet al historic exploration e publicat. Ma yo possede un lettre de sr Trompeter, li editor e mecen de «La Esperantisto», li caractere de quel es sat conosset per li publicates in li Esperanto-presse, e quel forsan va interessar li letor. In ti lettre del 28 septembre 1891 Trompeter scri:


Kiam mi legis la artikolon de doktoro Zamenhof en numero 7 de «Esperantisto», mi pensis, se mi loĝus kun Zamenhof sub sama tegmento, kaj mi vidus la manuskripton antaŭ la presado, mi dirus: «Amata sinjoro, elektu alian tonon, memoru, Vi enprenis la proponojn de sinjoro de Wahl kaj de aliaj en la publika gazeto sen komentaro, kaj nun Vi ne havas la rajton, respondi en tiel morda tono. Diru, kion Vi volas diri kontraŭ la proponoj, sed ne tiel tranĉante!» Tiam mi forgesis duone la afero footnote:[Ples remarcar li erra contra li acusative.] ĝis Via letero memoris footnote:[Vell dever esser: memorigis.] min al ĝi... (Nu seque un exposition del desfacil financial etc situation de Zamenhof) ... Tiel sidis Zamenhof nun eble en ne tenebla situatio footnote:[Ples atenter ti form.], kaj lia ĉagreno kondukis lian skribilon...

Estus damaĝe por la afero, se restus la nuna malagordo inter Vi ambaŭ, Ĉu Vi, estimegata Sinjoro, konsentas, ke mi pro Via afero kun Zamenhof skribu al li? Ĉu estas eble, fari pacon inter Vi kaj li? Kiel?


Nu, li pace esset fat, ma li amical sentimentes de antey hat cedet a plu oficial corect relationes, queles pos quelc témpor cessat completmen, pos que yo hat completmen abandonat li Esperanto-movement in april, may 1894.

Hodie, quande yo have plu quam sixant annus, yo comprende Zamenhof e regreta que il ne vive plu por posser presser le li manu.

Il esset mi grand mastro e instructor, e quáncam it posse semblar que yo es su max fanatic adversario, yo self estima me quam su max fidel successor, ne in li líttere ma in li mente.

(Image de Julius Lott)

Nascet in Fürstenfeld (Austria), 16. 2. 1848.

Morit in Wien, 21. 2. 1905.

Inter li du extremes, li aprioristes e li pur naturalistes, Zamenhof esset ti quel volet unir ambi postulationes, li naturalitá e ínmediat comprensibilitá con absolut regularitá. Por ti remot témpores, por li yunesse del autor, por su ínsuficent filologic conossenties, su ovre esset un fenomen li signification de quel nequande va esser obliviat.

Just ti mental fundament de Zamenhof quel hat impressionat mi yun mente, esset li bussol quel guidat me durant mi explorationes in li virginal foreste del natural lingues. Unir li naturalitá, internationalitá e regularitá, in ti aspiration yo senti me plenmen disciplo de Zamenhof. Ne in li form, ma in li spíritu de su genial ovre.

«On recompensa mal li mastro, si on resta sempre disciplo» ha dit Nietzche.

III

Quam ja dit supra, ja durant mi esperantistic periode yo ne solmen ocupat me pri reformes in Esperanto ma anc li movement de novicreationes de international lingues interessat me e yo examinat li projectes queles yo posset reciver: Liptay, Kosmos (Lauda), Communia (Stempfl), Universala (Heintzeler), Novilatin (Beermann), Lingua komun (Kürschner), Nov Latin (Rosa) e specialmen Mundolingue de Lott e Idiom Neutral de Rosenberger.

Ja in 1888 Lott hat publicat un brochura «Ist Volapük die beste und einfachste Lösung des Weltspracheproblems» e in 1889 «Eine Compromiss-Sprache als beste und einfachste Lösung des Weltsprache-Problems». Il quasi predessinat li general form del futur L.I., constructet ex elementes del international paroles. Ti brochura contenet un curt grammatica e un parte del vocabularium (li líttere A) por demonstrar su principies.

In li grammatica advere regnat ancor suficent artificialitá. p.ex. mies (noi), tues (vu), soster (lor, de illos), saster (lor, de illas), so (il), sa (illa), va (quo), ve (qui), vopro (pro quo), desh (deci), okgessib (87) etc.

Ma Lott ja conserva li 3 finales, «a», «e», «i» in li verbes in li infinitive, advere ne in li conjugation.

Ja in 1890 yo coresponde con il pri divers formes de su grammatica, lexico, e li derivation. Il scri li 29. 8. 1890 de Vienna in lingue german: «Yo ha provat adaptar Vor sistema de derivation al lingue international por junter it al lexico. Si it nu ea suficent bon che li sufixes, it falli totalmen che li prefixes. Ples haver li bonitá misser me li derivation in Vor sense solmen in lingue international, ma possibilmen bentost». Il anc proposit me prender sur me li redaction de un periodic quel il volet editer, ma ti cose naufrageat, e ne ante 1893 Lott atinget editer li revúe «Le Kosmopolit» in L.I. e german, ma sub propri redaction. Su brochura e li circulares hectografat dismisset a omni conosset adresse támen visibilmen ne hat atraet li interesse in suficent gradu.

In omni casu li missuccess descorageat Lott talmen que in 1891 secun su lettres il volet jettar omnicos. Ma tande li libre de Liptay, quel expresset idés simil al sui e hat evocat interesse in li publica, pussa le denov al labor. Il edite in august 1891 un «Suplent folie» in lingues angles, german, frances, italian, hispan e adjuntion in su propri lingue. Inter altricos il publica pri li pronómines anc li propositiones de me, Runstedt, F.V. Lorenz e Liptay. It es interessant, que omni quar trovat necessi special formes del casu índirect. Támen Lott conserva su proposition con un sol form por omni casus. Anc li formes so, sa, soi, sostre etc resta. Ma li mutual corespondentie inter li progressiv interlinguistes visibilmen hat influentiat le, e quande in fin de 1892 il comensa li edition de su revúe «Le Kosmopolit» in li cap ja sta inter li fundamental regules li pronómines: mi, tu, elo, ela, ele; noi, voi, elos, elas; e mie, tue, sue, nostre, vostre, lostre. Ti ultim form il anc ne ha abandonat in su edition 1899. Su revúe, editet in mundolingue e german, támen ne posset perdurar 2 annus. Advere in decembre 1894 Lott scri, que il vole provar recomensar li edition, ma to nequande esset fat. footnote:[Couturat in su Historie de la Langue Universelle di que ha aparit solmen 3 numerós del Kosmopolit (1 dec. 1892 til 1 febr. 1893). To es un erra. Yo self possede li numerós til 1 april 1894 (nr. 13).]

Talmen ti edition provant junter omni progressiv mundlinguistes in constructiv comun labor ne posset tener se, sammen quam li unesim tal revúe «Interpretor», editet in Leipzig de Karl Lentze in annu 1889 til 1890, quáncam li base del lingue de Lentze esset tot altri quam ti de Lott. Il volet ye exemple de Volapük constructer un L.I. sur un simplificat e foneticmen transscrit Anglés, un metode quel til nu ne havet success, e ne posset entusiasmar mult persones. In li revúe «Interpretor» ti direction esset subtenet per Knuth, e li finnlandés Ilmari Krohn, chascun naturalmen con su propri personal nota. Ma anc bon e rasonabil articules esset publicat in ti unesim revúe, p.ex. li considerationes de Dr. Fricke, Lott e altris, ma Lentze e Krohn restat ínflexibil e pos li fine del Interpretor on ne audit plu pri ti direction til que Dr. Fr. Riedel e O. Scheffers publicat un articul in «Uniti langue» (Kosmoglott 1923 nr 1 [13]). In li sam numeró on trova anc specimenes del lingue de Lentze e de A. Nilson.

It esset do un general discadentie in li interlinguistic movement. Volapük plu e plu dissoluet se e su anteriori adherentes serchat un solution in li max divers directiones (chascun annu aparit un serie de nov projectes, ma omni sin minimal success, ni nov usabil idé). Esperanto luctat pro su vive e existentie, e sin li tenacie de Zamenhof, su marita e quelc de su adherentes, anc ti movement vell har ruit.

Li movement progressiv do desaparit del publicitá in li privat corespondentie del singul ductores e interessates.

Sub li influentie de mi considerationes e forsan anc del altri naturalistes, quam Grabowski etc, Lott plu e plu conforma su conceptiones con li nostris e finalmen transi al plu historic scrition, quáncam to sembla le esser solmen un transitori statu e que li futur evolution va esser un totalmen fonetic ortografie, o plu rect vell esser un grafic fonetic, nam il vole pronunciar li «t» in li sufix «-tion» quam pur «t».

Yo auxiliat le per critica de su sempre renovat propositiones hectografat e per composition de un parte del vocabularium por su necessitás (li líttere H). Talmen li final form de su lingue ja es tre simil al hodial Occidental.

Yo possede un hectografat folie circulari de Lott con suficent vast propositiones grammatical e con mi contra-propositiones fat per rubi incre. E hodie yo deve confesser que mult formes de Lott, queles yo tande rejettat, sub influentie del lingue hispan, esset plu bon. E quáncam noi ne posset acordar nor idés totalmen, on posse vider in su ultim edition in 1899, quel il preparat por li Exposition International in Paris, un remarcabil modernitá, p.ex. li duplic valor de «c», li duplic consonantes etc; ma il conservat li italian pronunciation «k» del combination «ch».

Ti evolution Lott visibilmen atinget per li augmentation del general interesse pri linguistic questiones, quel ductet al aparition del revúe «Linguist» sub redaction de Max Wahren in Hannover, in annu 1895 e 1897. Ti periode es suficent detalliat tractat in li «Histoire» de prof. Couturat. On save que un positiv resultate per ti discussiones ne ha esset atinget, e pro to Lott denove fat grand eforties por crear un international societé por presentar un modern usabil L.I. Il dimisset hectografat circulares con propositiones por un detalliat grammatica, corespondet con divers mundlinguistes, scrit articules e circulares e monstrat un vermen admirabil activitá, energie e persistentie, specialmen quam ja dit ante li Exposition International in Paris 1900. In 1899 do apari un nov ovre (li quasi final de Lott) «Un lingue international pro le cultivat nations de tot mund» con «Gramatic, Dialogs, letters et vocabular. Composit in anglian, frances, german, italian et universal lingue, pro le practic application durant le exposition universal de Paris 1900, Imprimeria Carl Fromme, Vienna.» footnote:[Secun un recent comunication de ti printería-editoría li libre es totalmen exhaustet. (Red.)] In li «Histoire» de Couturat es recenset e exposit solmen ti ultim fase de evolution de Lott. Pro to it vell esser forsan interessant comparar su unesim provas, proque li libres e editiones de Lott nu es desfacilmen recivibil.

Ci do seque quelc specimenes ex su ovres. Li unesim esquisse (1889) regretabilmen ne contenet provas del lingue, pro to yo va restricter me ye exemples de 1891, 1893 e 1899.

.1891


Un universal lingue solu tand ave le esperanze de un bon resultat, quand le studie de id ese util pro omno. Anke le latin kontentaria le kondizion, ma ne in tel mod, quam un modern nov dialekt. Le latinik lingue ne satisfa le necesités de mondokomercie. Ni sue iregular gramatik ni sue inkomplet vokabular esse utilabl si esenzial modifikazions. Mult vokabls ese kognit solu (a) le latinistes.


.1893


Ele esse un fakt, qe l italianik, frankogallik ... lingue se formé ex le latin in un temp (intr e pos le migration del poples) qui ne estimé le sciences ni le kultur, et le derivation de un nove regular latinik dialekt esse possibil anke nos footnote:[Ci on ja vide, que il adopte li casu objectiv por li pronómines personal.] si noi vole.


.1899


In brevi tempor esseré cognit et usat ist lingue in tot le mund et ele obteneré un perfection qua neun lingue del terre. Ingenios dames ha un grand influence, ergo ha Vo le bonitá intrar in le mundolingual societá. footnote:[Ci ja es usat li líttere c con su duplic pronunciation. On mey anc remarcar li metode formar li imperative ha Vo per inversion del pronómine. Ci Lott anc usa Vo, durant que in su unesim conceptes il usat Tu.]


Li letor va constatar que li evolution de Lott ha movet se plu e plu in li direction quel yo sempre sublineat.

In ti ultim ovre de Lott on ja posse vider li fundament de omni naturalistic provas. Ma un clar formulat derivation manca anc ci. Pro to in ti témpores su demarchas fallit totalmen. Li publica ne comprendet li valore etern de su labores, li justitá de su idés e li clar videntie de ti profetic mente.

Un prematurat morte ha sepultet li fructes de su vast planes.

Tam plu noi deve ci memorar que Lott esset li unesim modern mundlinguist. Nietzsche ha dit: «Primnascetes es sempre sacrificat». Ma lor glorie resta.

Corespondentie


Heinrich Lott

a senior Karl Janotta, presidente del societé «Cosmoglotta» in Wien.

Plur vezes yo havet li honore esser invitat de vor estimatissim societé a discurses, e in un tel ocasion li desir esset expresset, reciver plu detalliat informationes pri Julius Lott, quel plur annus ante nu anc prendet parte activ al elaboration de un lingue international. Julius Lott esset li fratre de mi patre, e yo es parat con plesur dar informationes pri li vive de mi oncle.

Mi oncle Julius nascet ye li 16 februar 1848 in Fürstenfeld in Styria. Li die de su morte es li 21 februar 1905, do il morit in li 58-m annu de su vive quam oficiario superior in li direction del Privilegiat Austrian Nordferrovia in Wien. Mi avo, i.e. li patre de Julius Lott, Friedrich Lott, originat de Halberstadt in li provincia Saxonia e nascet ta 1794 quam filio del borgesi stoffero Friedrich Lott in li dom «Hinter der Münze» (detra li monetería), quam di li testimonie baptismal de mi avo. Il immigrat versimil inter 1820 e 1830 a Austria e etablisset se in Fürstenfeld in Styria u il maritat li filia Franziska del interprendero de edificies Andreas Flack. De ti maritage provenit 16 filies, de queles li max mult morit in un etá tre juvenil. Un etá medial atinget solmen li filio Heinrich Lott (mi patre), un filia Maria Lott maritat Pferschy (de quel vive ancor un nepotessa, li instructressa Martha Pferschy, in Pischelsdorf in Styria) e Julius Lott, de quel vive ancor li filias Ernestine, vidua de Calben e remaritat Günther, e Sidonie Lott, ambi in Wien.

Li patre de Julius Lott esset dom-proprietario e lupul-negociant in Fürstenfeld; li dom patrin jace vis a vis li «Grazer Tor» (Porta de Graz) e es hotémpore proprietá del casse de sparniages de Fürstenfeld. Por Julius Lott li carriera militari esset selectet. Il esset misset al Academie Militari in Wr. Neustadt, quel il quittat in 1866 quam leutenante de artillerie por participar strax li campanie contra Prussia. Ma pro que in li prussian armé versimil proxim consanguines marchat contra Austria, Julius Lott petitionat pro to, quam on di, e poy li ordone de march-rut ha esset changeat. Ma Julius Lott plu tard trovat ne plu joy de su carriera militari, nam il quittat voluntari li servicie militari e intrat li servicie civil del Privilegiat Austrian Nordferrovia. Il maritat se con Ernestine Paulizza, li filia de un architecte e ingeniero de Graz.

In mi infantie yo passat tre sovent li témpore del vacantie scolari in li familie de mi oncle Julius Lott e de ti témpore it restat in mi memorie, que li oncle mastrisat tre mult lingues, e il trublat alquande mi vacantial repose per que il instructet me zelosimen in li lingue italian, nam il opinet que li hom deve posseder lingues por trovar su existentie in li munde. In annus posterior yo observat que li oncle ocupat se tre zelosimen pri li lingue international «Volapük». Sur su scritable un grand quantité de libres e brochuras stat staplat. Yo opine que il editet anc un revúe e fat un corespondentie de un enorm extension: nam yo memora ancor, que yo portat con su filies li lettres in corbes al posta. Til tard in li nocte il sedet apu su scritable, talmen que mi tante devenit tre indignat pro to; ella maledit to e dit sovente, que ella va metter li tot linguallia (Sprachenkram) in li forn, si il ja ne plu have témpore por su familie. Sovente li oncle fat in Wien in divers salas discurses a queles anc yo devet assister, e che queles sempre mult auditores esset reunit. Yo audit tre sovente, que il volet mem ameliorar li lingue international «Volapük», e il anc editet divers libres in ti sense. Teles es ancor trovabil, quam on di, in li biblioteca del universitá in Wien.

Regretabilmen li familie ne respectat li corespondentie de mi oncle, quel il havet in grand extension con interessates in li exterland. Li filies de Julius Lott esset in li ultim annus de su vive ne plu in li hem patrinal. Yo self esset ja in Germania, e su marita, mi tante, tractat li libres e scriptes quam maculatura, talmen que regretabilmen mem ne un document nos es conservat pos li morte de mi oncle. Yo posse ancor memorar har sovente videt, que un vivi corespondentie evenit con un senior de Wahl.

Si vor estimatissim societé nu ha constatat, que ja Julius Lott havet idés fundamental por un lingue international secun vor sistema, e si sur fundamentes posse esser continuat li construction, e si per to Julius Lott posse esser honorat denove, to es un joy e satisfation por su descendentes, e noi regreta extremmen que noi ne posse contribuer ancor plu precis detallies ex li vive de Julius Lott. Si noi vell posser decovrir alcú quelccos, quo vell posser esser de interesse por vos, noi va hastar informar vos pri to. Pro mi ciecitá (causat per un grav oftalmie) regretabilmen yo self ne posse dedicar me in detallie al studie de vor lingue international, ma mi filio Eberhardt Lott, quel ja ha visitat anc vor discurses, have un grand interesse pri it, precipue pro que il es studiante in li Academie por Comercie International u il ocupa se anc pri li studie del francesi e anglesi lingue, e pro que il ultra to es inscrit por latin in li universitá de ci.

Respectosimen + Heinrich Lott, + Wien XVIII., Erndtgasse Nr. 31.


Li autor del superiori epistul, Heinrich Lott (li filio del fratre Heinrich de Julius Lott), ha esset durant long annus li comercial director de societés anonim in Germania. Il devenit ciec pro un grav oftalmie, quittat pro to li servicie quam director comercial e ha depoy in Wien un firma special e in gross por musical cordes e por cordes de ráckets. Senior Heinrich Lott nos ha mettet in disposition anc un fotogramma de su oncle quel noi reproducte in ti ci numeró. Ti qui vole informar se adplu pri li cosmoglottic activitá de Julius Lott, ples leer anc li Interlinguistic reminiscenties de sr E. de Wahl in li present caderne e li articul «Un precursor ínjustmen obliviat» de Prof. Ric. Berger in nr 57.

Red.

Litteratura

Pro quo noi studia historie?

De John Lee Madox.

Li studia del historie procura nos li perspective necessi por comprender nor epoca e posi nos in statu separar li durativ elementes in li vive contemporan del accidental e fugitiv tales. Studiante historie, noi es (quam Morley dit) simil al avio quel vola tam alt, que il vide un gruppe de insules ne quam li isolat partes de terre, quam ili sembla visibil del superficie del mar, ma quam parte de un unic catene de montes submerset. Comparante li presentie con li passate, noi vide strax que li presentie es superior in respect material, spiritual e moralic. Sclaveríe e servitude ha desaparit. Soldates, marineros e scol-infantes ne plu es bastonat. Li potentie fisical e legal del mann súper li fémina diminue. Paratitá a auxilie e a misericordie es crescent. Qualmen noi posse venir a comprender ti ci circumstanties ameliorat? Solmen per li studia del passate, quel ha productet les.

Li historie ne repeti se total exactmen, pro que li factores ne es precismen li sam e pro to li analogie ne sempre es plen perfect. Ma un diligent studie del capitules de historie revela un lege del continuitá, un lege del permanentie per li change, un lege del mutual dependentie inter omni membres del rasse homan e un lege del progress moralic.

Un studie critical del historie es higienic por li intelectu, pro que ti ci es liberat de su credulitá. Li credul homes credet que li grand guerre va esser un «guerre por far fine a omni guerres futuri»; ma qui conosset li historie universal, ti facilmen posset previder li querelle pri division del terren conquestat quel vell erupter che li conclusion de pace.

Li studia del historie fa plu vast nor horizonte mental. Un hom qui in su pensas nequande transgresset li límites del territorias de su patria, necessimen es un hom con mentalitá limitat. Su circumité apare le plu important quam omni altricos; li turre de eclesia de su village es plu alt quam li egiptian piramides. Ma si il es in statu vider qualmen altri homes vive, il deveni un altri hom. Il veni a conosser homes e coses pri queles il nequande havet un idé. Si il es un observator sincer e atentiv, il va remarcar que quelc homes e coses es plu bon e quelc plu mal, e que ultra li montes de su patria existe mani bon coses. Quo noi in viages aprende pri altri landes, to li studie del historie doce nos pri altri eras.

Li studie del historie fa nos plu tolerant. Quande noi aprende que in passat témpores honest homes ha luctat pri principies queles hodie noi reconosse quam índigni, que homes religiós ha sequet con ardore a un doctrina quel li homes de plu tard epocas ha reconosset quam fals, que sincer homes in bon credentie ha fat actiones queles hodie chascun hom regarda quam ínjust, tande noi va hesitar dogmatisar o insister pri que nor judicies es ínfallibil e que chascun que ni concarda con nor opiniones, es sive un foll sive un rascale.

Ex «Current History», New York. + Trad. A. Deminger.

Foren lingue

Un mann qui ne savet alcun parol turc, havet comercial aferes in Turcia. Un die il venit ínprevidetmen in un restaurante completmen turc. Perplex il regardat li curiosi grafic signes sur li menú-cart, quel li servero turc presentat le. Con rapid decision il indicat per li fingre li unesim linea; e li servitor aportat le un pilav, un manjage de ris. Li gast esset content, e quande il permanjat li ris, il indicat li sequent manjage. Li servitor aportat denove un pilav, quel esset preparat in altri maniere. Solmen con pena li gast inglotit su iritation e li duesim pilav. Quo il devet far nu? Demandar li sequent manjage? Forsan it esset denove un pilav. Il decidet pro to observar, quo li mann ye li table vicin vell dir al servitor, e si li manjage vell pleser le, imitar li parol tam bon quam it successa. Li farinage por exemple, quel li vicino ho-moment manjat, aparet passabilmen gustosi. Bentost poy li mann vocat li servero, monstrat a su platil e dit: «Dahar bir defa». Quande li servitor aportat ancor un portion del apetitosi farinage, li gast fat signe al servero, monstrat a su platil e dit: «Dahar bir defa». Li servitor aportat -- ancor un portion pilav. Plu tard al foren dit su amic comercial, que « Dahar bir defa» significa «Lu sam!»

Ex li revúe mensual «In die weite Welt», Wien, II-m annu, nr. 5, may

Translatet de Karl Janotta.

Fabul

De Klabund.

Per mi promenada-baston yo per-picat un formiciera. Furiosimen e alarmat li animales curret in turbulentie. Subitmen yo levat li baston e partit. Li animales, vidente desaparir li baston in li aer, criat: « Quel strangi avie!» -- Un formíca apartmen audaciós, ha ascendet li baston. Yo devet escartar it. Totalmen iritat ella arivat che li altres. Excitatmen ella exclamat: «Li avie tenet un hom in su ungules; it manja homes!» -- Poy ella retirat in contemplation, scrit un libre: «Specie, descendentie e organisme del nov decovrit baston-avie» e ella esset habilitat a professor ordinari del zoologie in li universitate de Przmnldtbk... Trad. E.P.

Record de rapiditá

In li munde animal. Quam ha monstrat minuciosi explorationes de un anglés scientist, li special atention de quel es directet al mecanisme volativ de divers species de insectes, on posse considerar quam li max rapid ente in li munde un mosca in Sud-America, nominat Cephonemyia. Ti micri artist in vol atinge li íncredibil rapiditá de 350 metres ye seconde. To es 1260 kilometres per hor, do presc lu triplic del actual record de rapiditá che li modern aeroplane (460 km/h). Ultra to li vol es absolut ínaudibil por li orel homan, e anc li ocul posse percepter solmen un punctu passant con fabulatri rapiditá. Trad. Edgar de Wahl.

Do li mirabil mosca Cephonemyia have un plu grand rapiditá quam li son in aer (331 m/sec ye 0°C e 760 mm Hg pression atmosferic) e presc li rapiditá de un punctu equatorial del terre (463 m/sec) e quam li molecules de aer atmosferic (485 m/sec ye 0°C).

In li cosmo. Li american astronomos Humason e Pease mesurat li max grand rapiditás de materie, i.e. de córpores celestic. Secun li pricipie de Doppler aplicat al spectroscop ili recentmen constatat que quelc nebules in li constellation Coma Berenices have un translation in li radie visori (velocitá radial) de 7800 km per seconde. Abstraet del lúmine (299 800 km/sec) e altri oscillationes del ínmaterial « ether» (radies gamma, Röntgen, caloric e electric), in li tot universe solmen li radies de catode have un plu grand rapiditá, i.e. 100 000 km/sec ye tension de 30 000 voltes.

E.P.

Reclame

… Null progress posse devenir populari sin reclame. Presc nequande un progress esset salutat con joy e acceptat con favore quande it aparit. On vell opiner, que nov inventiones es fat, pro que on sentit un antiqui statu quam ínsuportabil, ínsuficent. Tre fallit! In li cap del inventor li innovation nasce -- ma li publica curtmen refusa it; it recomanda li ancian statu quam li plu bon, it ne ama li progress. Ci li reclame deve comensat, it deve educar li publica e per lent labor far acustomar it al progress. Solmen tande, pos decennies, li homes ne comprende, qualmen ili posset perdurar jamá sin ti innovation ...

Ex «Handbuch der Reklame» (Manuale del reclame) de Johann Frank. Tagblatt-Bibliothek Nr 600/604a Steyermühl-Verlag, Wien.

E. Moess.

Subventiones al Occidental-Union

Albert Haldin (Eskilstuna): 100 sved K. -- Jan Casse (Köbenhavn): 107 ö. S. -- General Director Gerald A. Moore (London): 33 pounds. -- Reg.-Rat Dr. Mell (Saalfeld-S.): 15 RM. -- R. Weber (Argenteuil): 15 frs. fr. -- Prof. Dr. E. Küppers (Freiburg i.B.): 10 ö. S. -- H. Gaminger (Judenburg): 5 ö. S. -- Cap. Giovanni Zaccaro (Brindisi): 19 Lire.

Cordial mersí.

Occidental-Union + Central Oficie.

Avises

Por impedir interruptiones in li expedition del revúe, nor letores mey payar immediatmen li abonnament por 1930 per postmandate o banknotes o chec in lettre registrat (recomandat) al adresse: Cosmoglotta, Postfach 10, Mauer bei Wien, o anc per chec postal in li landes:

Austria: Postsparkassen-Scheckkonto Nr. B-125.211, Sparkasse Mauer, Konto 3137.

Germania: Postscheckkonto Köln 7831. Dr. August Peipers.

Francia: Chèques postaux Strasbourg 94.49, G. Bohin.

Svissia: Postchec-Conto II. 1969, Fred. Lagnel, Chapelle (Vaud).

Tchecoslovacia: 29.428 Praha, Milan Nedvídek, Tábor.

Li simplic abonnament annual por 1930 custa 0,5 Dollar = 3,5 ö. S. = 2,6 sv. fr. = 2,1 RM = 16 c. K.

Un abonnament de propaganda custa li duplic precie (1 Dollar), in compensation de quel li administration misse tri exemplares del revúe.

Payamentes ulterior por subtener nor propaganda e ameliorar li revúe va esser acceptat con grand mersí e publicat in Cosmoglotta sub rubrica «Subventiones» con indication del plen nómine del donator si li don es plu grand quam 0,5 Dollar e si un altri desir ne es expresset.

Li tabelle de contenete de Cosmoglotta 1929 va esser juntet al sequent numeró. Administration.

Eigentümer, Herausgeber u. Verleger: Occidental-Union, Sitz: Mauer b. Wien. Verantwortl. Redakteur: Ing. Engelbert Pigal, Liesing bei Wien. Druck: Milan Nedvídek, Tábor.

Cosmoglotta A 69 (mar-apr 1930)

Oficial organ del Occidental-Union

Consacrat al developation, propaganda e aplication de

Lingue International Occidental

Redaction e Administration: Postlach 10, Mauer bei Wien, Austria.

Annu IX Nr 2 Marte, April 1930 Numeró 69

Contene

  • Cronica, pg. 25.
  • Complet grammatica (III. Derivation: B. Sufixes productiv: 1. Sufixes nominal productiv: -li ... -ut), de K. Janotta, pg. 37.
  • Nationalitá, de J.W. Goethe, pg. 41.
  • Fate, de Dr. C. Schoiko, pg. 41.
  • Impertinentie, de Jtt., pg. 42.
  • Ver aspect del guerre, de E.M. Remarque, pg. 42.
  • Propaganda per «Occidental, die Weltsprache», de central Oficie, pg. 43.

Cronica

Libres

«BIBLIOGRAFIO DE INTERNACIA LINGVO de P.E. Stojan, licencito en sciencoj». To es li titul de un grandiós fundamental ovre just editet del UEA (Universala Esperanto-Asocio, 1. Tour de l'Ile, Genève). Precie. sv. fr. 12,50.

Ti grand volume (560 págines in formate 160 x 240 mm) contene li til nu max complet colection de materiales publicat pri li tema de un universal lingue, includet anc pasigrafies, codes, logistic sistemas etc. Es mentionat plu quam 6 400 numerós, contenent libres, gazettes, revúes, indicationes in ovres etc.

It es un ovre de grand valore por li interlinguistica, mersiand a Mrs. Alice V. Morris (New York), nascet Vanderbilt, honorari secretariessa de IALA (International Auxiliary Language Association), quel ne solmen dat su auxilie por li financial garantíe de ti ovre, ma quel anc colaborat in li redaction e corection.

In general it es un digni monument al juveni pioneros cadet in li grand battallie por un grand idé. Quam monument it esset pensat naturalmen por Esperanto, quel ha fat li max productiv labor in ti campanie, e anc have li max mult abnegativ fidel victimes. Anc li presc 260 págines consacrat al publicationes in e pri Esperanto contene 80% morites. Anc ti folies es un epitafie de un grand sepultoria. To on ne mey obliviar, vidente li grand númere de editiones!

Si on compara ti quantitá, publicat durant 40 annus in li 200 000-popul de Esperanto con ti del micri popul estonian de un million in essentie agricultural, contenent anc infantes, li comparation ne es tre incorageant por li movement international. Nam li production del estonian in li ultim 10 annus es ne 5 vezes plu grand quam Esperanto, ma 25 vezes, e si on considera li quantitá del printage, it posse atinger lu centuplic.

Que li «Bibliografio» es un ovre propagandistic anc por li extran publica, on posse vider per mult micri coses. Unesimmen li Esperanto-text es tre concis e minimal, pro que omni publicationes e anc citates ex ili es dat in li original lingue. Adplu es aplicat del autor un ingeniós tric. Por que li neutral publica ne mey esser chocat per li detant «kaj», on ha substituet it per «&»!

Simptomatic por li actual situation del question del L.I. es que li autor absolutmen abstene se de picaturas al adresse de Ido. Ni un parol pro trahition de L. de Beaufront: mem un portrete de L. Couturat es insertet. «De mortuis nil nisi bene». Ma tant plu tal picaturas e secret ataccas recive Occidental, Kosmoglott e Cosmoglotta, quo pruva que in li ductent circules de Esperanto on nu ha bon comprendet li dangere representat per Occidental, ne al triumf del idé del L.I. ma del sistema Esperanto.

Ti ataccas e assertiones es sovente grotesc. Pri li autor de Occidental Stojan parla sempre quam pri un ex-volapükist, benque ti periode durat solmen un demí-annu, e poy 6 annus il laborat por Esperanto e esset un del unesim autores in Esperanto. Por exemple Stojan scri (pg 447): «Li autor del nu agitant Occidental de facte continua li tradition de Volapük, ... noi do ne va esser surprisat si li objectiv futur historie va constatar, que Volapük ha efectet quam retrograd element, nociv por li ver progress del mundlingual movement» (scilicet por Esperanto!). Regretabilmen Stojan ne di quo il ha trovat volapükistic in Occidental. Probabilmen ti sol cose va esser li -s final del plural! Vermen on posse solmen rider pri li idé que Occidental have tendenties retrograd e volapükistic!

Anc li nómine Occidental da a Stojan li ocasion (pag. 514) asserter que ti lingue have solmen li scope contentar li occidental popules. Regretabilmen il ne di nos quo «oriental» trova se in Esperanto! Noi pensa que just li analitic structura de Occidental va plu pleser al orientales, quam li sintetic de Esperanto. Il asserte anc que asiates va trovar desfacil paroles quam «stalplum, strax, stradrelvia» etc., ma esque Esperanto ne possede simil paroles? P.ex. «fermriglos, disshirbati, forjhetajhbulo, artmetia, stratshprucilo» etc.?

Sur li págines 63 sur nr 238 li idés de De Brosses pri li lingue international (i.e. que it deve esser excerptet ex li lingues existent) es nominat «profundmen just», e li autor constata que Occidental realisat ti idés, ma obtenet «malan rezulton», quo omni non-esperantist comprende quam resultat «mal», i.e. non-bon, ma quel significa in Esperanto «contrari». Por parar strax li reprocha de un intentet miscomprensibilitá, Stojan advere continua: «tute kontraŭan ĉe(?) la unua ideo de De Brosses»: ma ti aposition ne impedi li miscomprension.

Il di que li orientales ne conosse li duplic consonantes, ma esque in tot ili conosse li latin lítteres? Ma que asiates in lor lingues ne conosse diferentie de long e curt síllabes, es un vermen grotesc assertion. Forsan on ne scri les, ma ne existe lingues in queles omni síllabes e sones es egal long! Ma paper es pationtios: «Assertare audacter, semper aliquid haeret». E esque Esperanto self ne scri «finno, Finnlando, gallo, Gallujo»?

Stojan torna se contra li societé Kosmoglott, pri quel il repeti fals assertiones (pg. 197) ja pluri vezes refutat. Li autor descri li pre-historie del societé «Kosmoglott», e con despite il asserte que li revúe «Kosmoglott» ha procedet ínjust per propagar Occidental. On crede vider li penas constructer denove un mite de trahition de Esperanto pri nascentie del Occidental-Union (quel es mortat per silentie, malgré que omni altri micri organisationes de L.I. es mentionat), quasi un repetition del «bofrontaĵo»? Li animositá torna se ultra al autor de Occidental anc contra L. Linzbach, li max impartial hom possibil, li ovres de quel sub nr 864a es caracterisat in lapidari maniere: «ni su 'transcendent algebra', ni 'Mathematische Ideographie' ne ha necos comun con matematica».

It es damage que per tal excursiones li autor detrimentat li pur scientic caractere e alt valore de su meritosi labor.

E in vice tractar li problemas vermen scientific del interlinguistica per dar p.ex. excerptes ex li revúes Progress, Progreso, Mondo, Interpretor, Kosmopolit, Linguist, Kosmoglott etc. etc. on constata in mult locs, esque es usat ci e ta li formes «Arablando» o «Arabujo» o «Arabio», «Meksiklando» o «Meksikujo» etc etc (vide nrs 1895, 1909, 1911 etc.)

Tre interessant es li sequent passus in li «enkonduko» del ovre (pg. 15): «Un comparation de ti elementes semblantmen disperset in li témpor e tra li spacie, ducte al constatation que Esperanto ne aparit subitmen, quam «deus ex machina», quam isolat product de un hom, ma que it cristallisat se poc a poc, absorptente se self ex li oportun medie e profitante conscientmen o ínconscientmen ex li anterior labores de antiqui epocas.» E por sublinear to, noi lee sur pg 470 pri li ovre «Palais de 64 fenêtres» de J. de Ria (nr 5691): «lingue a posteriori, de quel li aspect posset suggester a Zamenhof li fonetica de Esperanto». To es un nov vispunctu del nascentie de Esperanto, quel secun li oficial «Historio» saltat ex li cerebre de su autor quam Atene ex li cap de Zeus.

Mem plu interessant es li constatation que IALA auxilia sistematicmen singul projectes de lingues (pg. 194), p.ex. Ro per su honor-secretariessa (nr 6248) sam quam li present ovre.

Li capitul pri li «Kritiko de Esperanto» (pg. 458 e sequentis) monstra un ver heroisme e self-abnegation de autor e editoría, ambi va esperantistic. Noi cita li critica de André Blondel (pg. 459) ex su raport córam li congress del «Association française pour l'avancement des Sciences» 1904 in Grenoble. «Por li propagandistes del nov lingue international... Esperanto es un sorte de Coran de quel Zamenhof es li Mahomet, e omni critica sembla les presc sacrilegie... Li alfabet... es deplorabil e posse esser explicat solmen per li habitudines slavi. Li admiration por li grammatica esperantic es tre difuset, e támen, si on examina it con impartialitá, on ne posse reputar it superior quam ti de Pirro 1868... Li adoption del final «a» uniformmen por omni adjectives... imposi ínutilmen al lingue un molest monotonie... li supression del articul índefinit «un» sembla un economie quel va genar omni popules europan... Dr. Zamenhof... opine quam preferibil usar un «macédoine» de radicas heterogen con li intention compleser un por a omni adherentes...»

Ma anc ci on vide li cáos (o intention?) in ti ovre, nam un del max grav ovres del critica contra Esperanto es indicat solmen per un linea ínsignificativ in li capitul pri li critica de Esperanto (pg. 459), ma che li ovres por Esperanto it es tractat per un long excerpte in lingue german e quelc lineas in Esperanto (pg. 256). In ti lineas noi trova li sequent vermen interessant confession: «Quelc esperantistes, mem pos plurannual usation de nor lingue, ne posse corectmen aplicar li acusative, si lor patrin lingue ne conosse it».

Que un unesim tal labor ne posse esser absolutmen complet, es comprensibil, e si in fine noi da un liste de complementes, to ne es por criticar li autor, ma por contribuer a un suplement quel mey coronar ti ovre. Noi deve anc constatar que li reproduction del images es ínartistic e ínhabil. Li statisticas es dilettantic e miscomprensibil, mem fals. Li tipografic execution es sin modern gust e mem salop; p.ex. li págines 7 til 12, 19 til 26 ne es numerat. Li arangeament es ínpractic; li ultim fact es ja pruvat sur li págines 3 til 6 o sur li ultim págines. E ti sistematic index mem ne contene li numerós del págines; li duesim e triesim parte del ovre es anc ne specificat in li index secun numerós del ovres (ni secun págines). Altri indexes es disperset sur li págines 20 til 25, 527 til 557; li liste del usat «mallongigoj» (abreviationes) es posit sur li págines 25 e 26, ma altri abreviationes es indicat sur li págines 210, 211, 306, 468, 517 e 528. Per un parol: un «cáos».

Ci seque quelc remarcat erras e omissiones por corecter les in un futur suplement.

Inter li lingues manca: (1) «Auli» (E. de Wahl), specimen in Discussiones nr 2, 1909, e in li «Comparaisons des divers types actuels de langues internationales», 1912 (edition de Belga Sonorilo). (2) «Omo, jazyk celoveka» (V.j. Vengerov) Svertlovsk, tsentromlat 1927.

It es fals que «Kosmopolit» havet solmen 3 numerós. De Wahl p.ex. possede mem li nr 13.

Li redactor de «Cosmoglotta» ne es de Wahl, ma ingeniero E. Pigal in Mauer bei Wien.

Sur li págine 296 manca li grass indication del lingue sved sur li margin apu nr 3093, sammen sur li págine 510 apu nr 6249 li indication «Ido»: sur li págine 513 on trova sur li margin li indication N in vice de «Occidental»(!?).

Che «Volapük» manca un considerabil númere de editiones: In li chinés-volapük gazette «Van Kuo t'uny hua tzu tien» es mentionat li vocabularium chinés-volapük de sr Polette, mancant in li «Bibliografio». In plu:

Proschko -- Vomagledom, trad. R. Gunert, editor K. Kravani, Wien VII., Mariahilfer Straße 64.

Andersen- Magabuk nen mags, trad. Dr. Lederer, editoría Mayer. Eduarh Heinrich, Leipzig, Roßplatz 16.

Manca li sequent gazettes e revúes volapükic:

  1. Volapükabled zenodik: de Wahl p.ex. possede li annu-colecte VIII de

  2. Volaspodel, C. Sprague, New Orleans, U.S.A.

  3. Musam, M. Schumen, Halle.

  4. Spodel Volapükik, R. Böger, Hamburg.

  5. Yomi Uri Jimbun, Tokio.

  6. The Volapük Journal, M. Hain, London.

  7. Volapükabled Tälik, Amoretti, Torino.

  8. Volapükel nedänik, J. Brackmann, Harlem.

  9. Bevünetik nuns konfidik, A. Nilson, Gefle.

  10. Volapükaflen jveizik. C. Schmidt, St. Gallen.

  11. Revista del Ateneo Caracense y centro volapükista Español. Iparaguire. Quadalajara 1888, continuation del EL Volapük in Madrid 1885.

  12. Mitteilungen des wissenschaftlichen Weltsprachevereines. Wien, Darwingasse 7

  13. Volaspodel, New York, mensual, Nov. 1887 -- x, juntet al The Office, 3 7, College Place, N.Y.

Un tal grand númere de volapük-gazettes es un poc strangi e monstra in ti direction un cert descuidositá, proque ancor hodie vive un cert númere de volapükistes queles vell har posset dar informationes, inter altres li incriminat ex-volapükist e poy autor de Occidental, tam plu que in un post-cart del 11. XI. 1928 il scrit a sr Stojan «A propos, pro quo Vu ne misse me li «Bibliografie» de 1885-1925? Ci yo vell posser junter quelc editiones probabilmen ne conosset a vos». Do it sembla que ti manca esset plu politica quam descuida. 13 volapükgazettes plu, to representa un infortiation del mispreciat Volapük.

Pri «Occidental» manca li sequent editiones:

  • Alfabet del Stenografie International (Cosmo-Stenografie), Marius den Outer, Rotterdam.
  • Occidental, ett Västerlandski Kultursprak, de Mag. A.Z. Ramstedt, Helsingfors 1927.
  • Problém jazyka mezinárodního, O. Multis, Brno, 1928.
  • Konec Babylonu, Jan Amos Kajš, Brno.
  • Postcart-curs de Occidental, J.A. Kajš, Brno, 1925.
  • The problem of an I.L. and its solution in «Occidental» the language of international words, Eric Biddle, Chester, 1928.

On ne save esque to es un metode por diminuer li valor del adversario, o del merce quel on vole comprar.

Altri ovres ne contenet in li present libre es li sequent:

  • Osias Parnes, Weltsprache, Wien, 1901.
  • J.G. Büsch, Gewinnt ein Volk...?, Berlin, 1787.
  • Joh. Mons, Die Weltsprache, Prag 1888.
  • Einführung der Weltsprache. Wien. 1875.
  • Elie Courtonne, Langue auxiliare néo-latine, Nice, 1887.
  • Paul Steiner, Pasilingua, Berlin, 1888.
  • Paul Steiner, Zwei Weltsprachensysteme, Berlin 1888.
  • Rivarol Antoine, De l'universalitá de la langue française, Boston,
  • Holman, Der Universal-Dolmetsch, Graz, 1870.
  • P.S., Ricerche e proposte intorno ad una lingua universale, Milano,
  • Pietzker, Friederike, Ueber die Möglichkeit einer künstlichen Universalsprache, Hamburg, 1889.
  • Janotta, K.A., Wörterbuch Ido-Deutsch, Wien, 1920, Anzengruber-Verlag.

In li capitul del stenografies international manca «Panscrit» de Scheithauer (adaptat de E. Pigal) e inter li Esperanto-stenografies brillia per absentie li conosset «Rapidskribo» de Scheithauer, probabilmen pro que Scheithauer propaga Occidental.

Un erra es sur págine 22 li enumeration de Edilo quam lingue: it esset un propaganda-folie por Ido.

To es solmen li resultate de un curt revision; ma noi es convictet que noi vell posser augmentar ti liste del mancant ovres in un deciplic e mem mult plu grand dimension, si nor coidealistes del naturalistic scol del lingue international vell colaborar pri li revision del present libre. E ti circumstantie es tre regretabil; nam quande va revenir li possibilitá de editer un tal ovre? EW., Jtt., EP.

LI QUESTION DEL TEMA VERBAL E DEL SONES MOLLAT IN LI LINGUE INTERNATIONAL, studie presentat al Occidental-Academie, de Mag. phil. A.Z. Ramstedt, A. Creux, Dr. J. Aschwanden, Dr. H. Nidecker, Occidental-Buró, Chapelle (Vaud), Svissia, 1930, 230 x 260 mm, 34 págines, staplogramma. -- Regretabilmen ci manca li loc por recenser li detallies del articules del quar autores pri li sam tema. Ma on posse vider que ti problema ne ja es plen clarificat, nam li quar autores ne posset interconcordar pri unitari propositiones. Ma noi espera que li labores del Comité Linguistic va developar un plu profund exploration de ti tema talmen que in fine li Academie va posser far su decisiones secun li propositiones del Comité. Noi recomanda a interlinguistes queles ocupa se detalliatmen pri teoretic interlinguistica, comendar ti brochura tre interessant che li editoría; li precie es fr. sv. 0,50. Jtt.

CURS DE OCCIDENTAL Lingue International modern por angleses, de Eric Biddle. Editorías: Occidental-Buró, Chapelle (Vaud) e The British Occidental Society, 18, Meadows L. Chester (Anglia). Precie sv. fr. 0,50 (ö S. 0,70. Per facil leturas, comensante con li historie e avantages de Occidental, li brochurette introducte in li elementes del lingue. Li final articules humoristic es ilustrat per li conosset maestroplum de Prof. Ric. Berger. Benque li curs es tre curt, it totalmen sufice por auxiliar angleses comprender e scrir Occidental textus. Por ulterior perfection in expressiv usada del lingue li comensante posse continuar per leer li Complet Grammatica ja redactet in Occidental.

Li caderne have un interessant vocabularium (reading key) contenent usual paroles comprensibil ne ínmediatmen a persones queles save solmen anglés. Ti liste simultanimen es un eloquent demonstration por li excellentie del fundament de Occidental pri tal paroles international de latin orígine por queles anglés have germanic teles. Interessates anglofil del lingue international forsan vell demandar formar divers paroles del L.I. fro paroles anglés: p.ex. de: friend (vice amic), year (vice annu), to open (aperter), heart (cordie), easy (facil), happy (felici), moon (lune), nose (nase), name (nómine), to forget (obliviar), to lose (perdir), to follow (sequer), to fear (timer), to sell (vendir), green (vice verd) etc. Ma sr Biddle instructe nos in su ingeniósmen composit clave de letura que anc ti de su conationales queles have null saventie de extran lingues, comprende ti Occidental-paroles per li angles orfan derivates: amicable, annual, aperture, cordial, facility, felicity, lunar, nasal, nomination, oblivion, perdition, sequence, timid, vendor, verdure, etc. E.P.

DICTIONAIRE FRANÇAIS OCCIDENTAL de Ric. Berger, Occidental-Buro, Chapelle (Vaud), Svissia: 315 págines staplografat, 180 x 220 mm, sv. fr. 3,-. Ti ovre es li resultat de un vermen grandiós labor, tre valorós por li propaganda de Occidental in li landes de lingue francés. It contene li traduction de circa 12 000 vocabules francés.

HISTORIETTES in Occidental con traduction francés. De Ric. Berger, Occidental-Buró, Chapelle (Vaud), Svissia: 50 págines, 230 x 180 mm, staplografat; sv. fr. -.50. Li articules reunit in ti opuscul es destinat a ti homes, queles pos studie del «Cours complet d'Occidental» (vide nr 68, pg. 3) desira perfectionar se. Pro que li leturas es in Occidental, ti libre es anc leibil de persones ne savent li lingue francés. Jtt.

IDEOGRAPHIE MATHEMATIQUE, étude du langage philosophique par Jacob Linzbach (28. Rue Ducouëdie, Paris XIV), 3 fr. fr. por chascun numeró. Sr. J. Linzbach, li conosset pasigrafist, quel ha editet su unesim prova ideografic sub nómine de «Transcendent Algebra» in li unesim brochurette del movement Occidental e in lingue Occidental nu pos 8 annus presenta se al publica con un plen matur sistema. Il edite su ovre in cadernes de 8 págines. On posse esser ye divers opinion pri li practic aplicabilitá de un tal matematico-filisofic pasigrafie, ma it es cert que li profund e original idés del autor va dever interessar omni modern filosof e linguist. It es conosset que mult fundamental progress tecnic ha esset debit al fantastic idés de pensatores e experimentatores. It es suficent mentionar li meditationes astronomic, li luderíes electric, e li enorm signification quel ili ha atinget in li modern témpor. Noi save que anc li lingue chinesi esset in comensa un ideografie, poy desaparit in su claritá per manual scrition. Ma ti ideografie es un ligament cultural de omni ost-asiates. Pro to un tal standardisat pasigrafie anc por nos forsan posse haver in futur un tre practic signification in tal libres queles vole standardisar logic, filosofic, tecnic e altri conceptiones quam p. ex. enciclopedies, lexicos descriptiv etc. On save que p. ex. un parol de un lingue nequande coresponde absolutmen a un tal de un altri lingue in su significationes. Li adjuntion del absolut logic ideografic signe ci do vell posser esser de grand importantie. E.W.

Jurnales

OVRE, biblioteca in Occidental, serie 1930, nr 1, Tábor 1005, CSR, Editoría del Ovre. Sub li redaction de Professor Pášma, Presidente del Occidental-Academie, apari nu quam bimensuale in liverationes de 16 págines depos 1 februar ti biblioteca con li precie de abonnament de 0,40 dollar, 1,70 RM, 2,10 sv. fr., 2,80 ö. S. Numeró 1 contene «Europa e Asia» de Romain Rolland e «Ú es mi hem?» de Konstantin Balmont. Ti biblioteca oferta un excellent letura por nor coidealistes e monstra li aptitá de Occidental por li bell litteratura.

HELVETIA, nr 13/14, 24 págines, contene un triesim concurs de traduction. It consiste in traducter de D a Occidental li «Einleitung» al libre «Occidental, die Weltsprache»; li premie es un oleo-pictura in valore de 100 francs sviss. Li premie del duesim concurs ne posset esser adjudicat, pro que null traduction esset suficentmen precis. Ma on inserte li traduction de senioretta Wilma Huber, studianta de real-gimnasie in Wien. In ultra ti caderne contene mult leturas, in par con indicationes vocabularic in german.

INTER NOS, bulletin propagativ del British Occidental Society, nr 4: Quo es Occidental? Anuncias; un opinion; litteratura; etc.

LA GAZETTE COMERCIALE nr 2, Paris, 8 febr. 1930, contene un dialog quel monstra que on aprende li lingues natural e fa mem excellent exámines pri ti lingues, sin saver aplicar les in li practica. Per un bon specimen de un epistul comercial li autor del articul, L.L. Ravasse, pruva li facil aplicabilitá e comprensibilitá de Occidental.

LA GAZETTE COMERCIALE, Paris, nr 3, accentua li ínmediat usabilitá de Occidental e demonstra it per un textu specimen.

La CHRONIQUE ARTISTIQUE, Paris, nr 2, contene un articul de sr de Guesnet pri li tema «Le Professeur Meillet et l'Espéranto», ú li autor monstra, que li esperantistes utilisa ínjustemn al favore de lor lingue un frase del eminent linguist. In un altri articul comensat in Occidental e finient in francés sr Ravasse raporta pri «Un extraordinari experientie», i.e. pri «un hom quel aprende Occidental in quelc hores e sin grammatica», un notario de Biel (Svissia).

LA CHRONIQUE ARTISTIQUE, Paris, nr 3, inserte un epistul del Societé de Nationes, in quel es constatat, que li Societé de Nationel ha fat null decision pri li problema de un lingue universal, e que it mem ne declara se in favor al un o altri del artificial lingues. In plu ti numeró contene un long e interessantissim articul de sr de Guesnet, li presidente del Occidental-Societé de Francia. In ti articul li autor monstra li base de Occidental in li paroles international.

LE MESSAGER INDUSTRIEL (Paris), nr 1, contene un articul de L. Ravasse anunciant li ovre «Occidental, die Weltsprache» e accentuant li merites de nor patron Hofrat Walther Keller. Li articul comensa in francés e fini in Occidental.

L'ESPERT FRANÇAIS, Paris, nr 3, publica un curt articul de L. Ravasse por Occidental e in grand part in Occidental.

LE POLYGLOTTE (10, Rue Claudot, Nancy), nr 5, contene li regules de pronunciation in Occidental e un curt letura de M. Guilbert. Li tot articul es scrit solmen in Occidental, un imitand methode. Jtt.

In UPPSALA NYA TIDNING un esperantist ha citat un judicament del famós scientist e laureate del Nobel-premie, Prof. Robert Bárány, Uppsala, pri li instructori metode de Pastor Che, usat del esperanto-instructor Sr Seppik. Ti judicament esset misusat talmen que un letor posset creder, que Prof. Bárány vell har atestat que li eleves ja pos micri númere de leciones esset capabil mastrisar esperanto. Pro to Prof. Bárány prendet li parol in li nominat jurnale, ex quel noi cita: «Malgré li grand pedagogic habilitá de Sr S., atestat de me, e li interessant metode de instruction del pastor Che, li conossenties del eleves pos li curs naturalmen es tre limitat e nequi posse conversar líbermen in esperanto. Por me esperanto es un lingue tro artificial con tro mult novformationes lingual e deformationes de paroles ja internationalmen usat. Yo trova que li nov lingue occidental es un lingue considerabilmen plu bon composit, quel omni hom conossente plur lingues, posse ínmediatmen comprender, e li studie de quel da a ti qui ne conosse foren lingues, un grand númere de paroles internationalmen usat, sin deformar les.»

Li sved jurnale GEVLE-POSTEN contene li 15 marte un articul propagativ por occidental del preceptor Sr B. Östergren, Forsbacka.

C.E.S.

ADAXL, Impartial folies por conservation de sudgerman specie, organ por cultura e sentiment viennés (Wien XIX., Reithlegasse 16), nr 56 con grand simpatie raporta pri Cosmoglotta e Occidental. Li referent Ch. H. con fin comprension lauda que Occidental es fundat sur li classic fontes del europan cultura, queles in ti lingue organicmen es transplantat in li modern vive. E.P.

ESPERANTO, Genève, nr 355 (3), contene un significativ articul «Li contenete de nor lingue» ex quel noi cita li lineas sequent. «Ples ne creder, que li final victorie de Esperanto depende del un o altri change de regulament, it depende in prim del contenete del lingue... Si nor lingue deve successar per su merites apu li potent lingues national, ne sufice su facilitá; noi deve dar it un propri contenete. Li materiale existe e atende li medie de expression.» Do on sercha un garantíe por li final victorie.

HEROLDO DE ESPERANTO (Köln), nr 7, publica un articul «Parolantaj filmoj en Esperanto» in quel on lee: «Noi deve esser conscient que un film in Esperanto vell posser aportar li dangere que pro li relativmen minimal present comprensibilitá it ne va obtener li success desirabil por li fabrica... va evenir quam con un film anglés: li publica mem va protestar. Ja it evenit regretabilmen por exemple durant li International Stenographic Congress in Budapest que un part del participatores protestat contra li usation de Esperanto, quel li majorité ne comprendet. Durant li international Congress por Comercial Instruction in Amsterdam li congressistes ne ocupat se pri li problema del adoption de Esperanto, nam ili constatat, que presc nequel de ili comprende li lingue». Pri Occidental on ne vell har fat tal constatationes.

SVENSKA ARBETAR-ESPERANTISTEN, nr 1, 2 atacca in un articul intitulat «Objektivitet» li redaction del sved calendare «Nykterketsfolkets Kalender», quel in 1929 insertet un articul de Dr. C.E. Sjöstedt, quel articul noi recenset in nr 59 (pag 74). Anc ho-annu ti ci calendare ha insertet un grand articul de Dr. v. Sydow (cp. nr 68, pg 3, de Cosmoglotta). Li du articules esset tam neutral e objectiv quam possibil. Nu, ti ci evident pruva de interesse por Occidental del látere del redaction del calendare ne posset compleser li esperantistes, e it ataccat li redaction. Li articul ne contene altri coses pri Occidental quam «... li ínconosset lingue ...», «it posse forsan retardar li final victorie de Esperanto, ma impossibilmen impedir it.»

INFORMATIONES, trimensual bulletin del Occidental-Societé de Francia (OSF), nr 3. Li «Société de editiones del Expert français» in Paris mette su revúe «La Chronique artistique» al disposition del OSF por comunicationes oficial e por regulari articules in e pri Occidental. It es un grand success de nor francés coidealistes, mersiand in prim a sr L. Ravasse. Li abonnament de «La Chronique artistique» custa 18 fr. fr per annu, a inviar al cassero del OSF, sr Director G. Hobin, 7 Place de Bordeaux, Strasbourg (Post-chec-conto: Strasbourg 94-49). Li contribution por SOF es 10 fr fr in 1930, missend anc a Dir. Bohin. Ad plu ti numeró contene un raport pri li progress de Occidental in li ultim mensus e un liste de litteratura.

Jtt.

Divers

SOCIETÉ COSMOGLOTTA Wien havet li 28 februar su 4-m ordinari general reunion in li Café Mariahilf. On reelectet li comité: presidente Karl Janotta, vicepresidente Engelbert Pigal, secretario Eugen Moess, vicesecretario Maria Mimra, cassero Helene Pigal, bibliotecario Leopold Eckel, revisores Eberhard Lott e Eugen Moess. On electet unanimimen li expresident Ing. Johann Robert Hoerbiger Ilio del presidente del Occidenatl-Union) e exsecretario Ing. Alois Deminger quam membres honorari del societé. Pos quelc decisiones pri mutation del statute sr E. Pigal fat un referate pri li actual statu del international Occidental-movement. In fine sr Janotta rememorat que ante 25 annus morit in Wien li grand interlinguist Julius Lott; e que noi nu posse constatar con joy que nu su grand-nevo sede inter nos quam coidealist. E. Moess.

SVENSKA OCCIDENTAL-FÖRBUNDET (Sved Occidental-Federation) havet su reunion annual in Uppsala li 23 marte. Li sequent comité directiv esset electet: Docent C.W. von Sydow, Lund (presidente), Apotecario Albert Haldin, Eskilstuna (vice-presidente), Dr. C.E. Sjöstedt, Uppsala (secretario e cassero), Dr. Bertil Blomé, Göteborg, e Cand, Lars Dahlerus, Stockholm. Li Federation confirmat su decision adherer al Occidental-Union quam membre regional, e anc resoluet devenir associate del novfundat Svenska Occidental-Förlaget (Sved Occidental-Editoría), li scop de quel es editer manuales, lexicos etc. in occidental por svedes. C.E.S.

Professor Dr WIESLAW DE JEZIERSKI ha adheret per un epistul de salutation a Occidental. Ti adherentie have un grav signification por nor movement. Esperantist, poy Idist, il devenit 1921 «socio» de Academia pro Interlingua, «vicethesaurario» e membre del «Consilio Directivo» de ti societé. Il esset nominat in 1927 lector honorari de Grammatica comparativ de lingues artificial in li Universitá de Cracovie. In li annu 1929/30 il discurset pri (1) grammatica de Esperanto in luce de critica, (2) grammatica comparativ de selectet lingues artificial. Durant 1930/31 il va discurser pri Occidental.

Senior KARP WALLON, un del max ancian esperantistes, «Senioro de la germana kaj tutmonda esperantistaro», autorisat nos interter su nómine quam amic de Occidental. Il esset antey volapükist, devenit esperantist in comensa de 1889, es fundator e membre honorari de plur Esperanto-societés, possede li diploma «pri scienca kapableco» del German Esperanto-Institute e es autor del esperanto-stenografie «Rapido», translatet del oficial german unitari sistema stenografic, e quel ha esset aprobat del German Federation de Stenografos quam unic valid translation. In ultra senior Wallon ha publicat mult alticules e fat mult discurses por Esperanto. Sr. Wallon scri al Central Oficie que il devenit adherent de Occidental per letura del Novial-libre «Eine internationale Sprache» de Prof. Jespersen traductet in german per Dr. Auerbach.

GENERAL H. SEBERT, li nestor del Esperanto-movement ha morit li 1925 januar in Paris in li etá de 92 annus. Il esset un del max remarcabil adherentes del lingue de Zamenhof e aportat a Esperanto ne solmen li autoritá de su nómine, su vast conexiones, ma anc su energie e su grand financial subsidies. Ja in 1898 il presentat junt con professor Ernest Naville un raport pri Esperanto al francesi Academie de Scienties, de quel il esset membre desde 1892. Pos li unesim Esperanto-congress il fundat li «Centra Oficejo», quel auxiliat li movement in maniere excellentissim, precipue anc durant li crise idistic. Jtt.


Occidental-interessates in WIEN recive omni Occidental-litteratura in li librería «Dürerhaus», VIII. Langegasse 3 (de Lerchenfelder Str. 10).


Complet grammatica de Occidental

Composit de K. Janotta, revidet de E. de Wahl e organisat de E. Pigal.

(4-esim continuation)

Nov abonnates de Cosmoglotta recive li partes anterior del complet grammatica per li administration de Cosmoglotta contra payament de ö. S 7, o 1 dollar.

III-esim Capitul: Derivation

B. Sufixes productiv

1. Sufixes nominal productiv (continuation)

-li e -men posse esser regardat anc quam sufixes derivativ; ma ili es tractat in li anterior capitul che li desinenties; ples vider II.C.

-ment es juntet al tema presentic e significa «special, concret action, su resultate, su medie». Exemples: (a) de verbes per -ar: abassament, abonnament, commensament, fundament, medicament, ornament, payament, temperament, testament, traciament, tractament; (b) de verbes per -ir: experiment, impediment, nutriment, sentiment, vestiment; (c) de verbes per «consonant+er»: etablissement, movement; (d) de verbes finient per «vocal + er»: arguer, argument; compleer, complement; excreer, excrement; moer, moment, do format in ti ci casus semblantmen del tema primitiv, ma proprimen eveni ci li fenomen del elision del presc ínpronunciat e ergo anc ínscrit sufix formativ -e del tema presentic: excre+e+ment = «excrement», e analogicmen: argu+e+ment = «argument» etc.

-n, -nd; vide in C.1 in infra.

-nt juntet al tema presentic, pos i- es intercalat -e; li sufix significa «activ, actent», e forma pro to anc li participie presentic activ. Exemples: (a) de verbes per -ar: debutant, dilettant, fabricant, penetrant, resultant, stand; (b) de verbes per -er: calent, current, decadent, different, dirigent, disponent, eminent, sedent, soluent; (c) de verbes per -ir: audient, finient, morient, scrient. Li participie presentic posse esser usat quam substantive (sin o con -e final), p. ex.: amanto, componente, constante, descendente, determinante, li dilettant (dilettanta, dilettanto), dirigent, li dormienta, exponent(e), levante, un moriente, president, proponent, quadrant, li (re)fuientes, representant, resultante, tangente, variante, etc.

-ntie= -nt+ie; vide che li sufix -ie e anc che -ion in supra.

-oid indica in sciential paroles «de simil specie o form»; ti greg sufix es nu usat con temas ne solmen de grec orígine. Exemples: alcaloid, anthropoid, celluloid, colloid, crystalloid, cycloid, ellipsoid, hyperboloid, metalloid, muscoid, negroid, paraboloid, rhomboid, spheroid, tabloid, trapezoid, trochoid, typhoid, zonoid.

-on significa un person caracterisat per un typic intern o natural qualitá; buffon, burlon, dorm(i)on, galoppon, glotton, grison, laceron, nocton, peccon, pedon, savagion, spion, sucon.

-or (juntet al tema perfectic) indica «actent» = FD -eur, LAD -or; exemples: (a) persones: administrator, antecessor, auditor, collaborator, conossor, creditor, curator, debitor, desertor, director, donator, executor, expeditor, furtor, gladiator, imperator, inspector, instructor, monitor, observator, piscator, persecutor, pictor, popularisator, raptor, redemptor, reformator, repetitor, sculptor, secutor, tutor, usurpator, venditor, victor; (b) «machines, aparates»: compressor, condensator, elevator, exhaustor, generator, indicator, inductor, metallisator, mixtor, moderator, motor, perforator, preparator, purificator, radiator, separator, sofflator, tra(c)tor, transformator, ventilator; (c) factores scientific etc: catalysator, divisor, multiplicator, vector.

Un exception es rotor, quel in vice del regulari «rotator» es ínregularimen format del tema primitiv. Ma ti irregularitá veni del ínconossentie de latin che li inventor del parol «rotor»; it es forsan un analogic formation al parol antonimic «stator», quel es bisillabic. Do it ne es un exception de Occidental, ma quasi un parol «extran» acceptat junt con li cose self. Ulterior simil fals derivates del scientie es in electrica: impedantie; in colloid-chimie: dispergator, emulgator, solvatation.

In latin li paroles con -or es nominat «nomina agentis», i.e. nómines del actente. Li derivates, queles significa persones, determina li génere comun (i.e. sin egard al sexu) e li sexu masculin; por li feminin on muta -tor in -tressa; vide -essa in supra.

-or-e, juntet al tema primitiv de verbes, significa un statu de psiche, movida, luce, temperatura, p.ex.: amore, ardore, calore, fervore, furore, horrore, splendore, stridore, sudore, terrore, tremore, tumore, valore, vigore. Juntet al tema de adjectives li sufix indica quantitás, valores, p. ex.: altore, grandore, largore, longore, rondore. Ples comparar che -ess in supra li diferentie inter -ess e -ore.

-ori (con li tema perfectic) significa «quel have intention de ..., es destinat ...», sin que on garanti success, quel on expecta, si on usa li sufix -iv, p. ex.: consolatori, consolativ; obligatori, obligativ; purgagori, purgativ. Exemples ulterior: agitatori, ambulatori, civilisatori, contraditori, creatori, fecundatori, fulminatori, hesitatori, illusori, imperatori, motori, organisatori, preparatori, provisori, scritori (tabul), transitori. -- Tir derivates es proprimen nómines de actent, finient per -or e usat quam adjectives; ma on posse anc formar ti adjectives per -ic e scrir: agitatoric in vice de agitatori, motoric in vice de motori etc.

-oria (= -or+ia) indica «loc destinat a ...»: ban'atoria, cavalcatoria, conservatoria, crematoria, dormitoria, laboratoria, lavatoria, manjatoria, observatoria, purgatoria, sanatoria, scritoria, sepultoria, siccatoria, trincatoria.

-os(i) (con s moll) significa «rich in ..., providet de ...»: aquos, delicios, doloros, famos, furios, glorios, grocios, jocos, joyos, leguminos, malicios, monstruos, musculos, mysterios, nervos, ocios, officios, ominos, ovros, pompos, populos, poros, precios, respectuos, sandos, spacios, spinos, succesos, tuberculos, virtuos, vocos, voluminos, derivat de: aqua, delicie, dolore, fama, etc. Pro que mult plurales de substantives fini per -os it es recomandabil usar derivates de tal substantives per li sufix -os con li adjectivic desinentie -i, p. ex.: oleo, plurale: oleos, pro to oleosi, nucleosi, numerosi etc. Remarca: In quelc paroles -os have un signification in poc diferent, p. ex. laborosi (diligent); ingenios, grandios, generos etc.

-ott, augmentativ sufix: brass, brassott; bors, borsott; cultel, cultelott (hacc-cultel); furc, furcott. -- Vide li verbal aplication che -ar (g0 in li sequent articul 2.

pl† = -plic.

-plic, pos consonantes -iplic o -uplic, indica «numerales multiplicatori» e es atonic (ínaccentuat) secun li regules in I,C,2: quant, quantuplic; tant, tantuplic; mult, multuplic, du, duplic; tri, triplic; quadr-, quadruplic; sett, settuplic; deci, decuplic o deciplic; deci-nin, decininuplic; duant, duantuplic; cent, centuplic. Ulterior derivates: multiplicar, reduplicar, duplicat. Ti ci sufix deriva se del verb plicar (F plier, A to fold, D falten), do it vell dever esser tractat in li composition; ma pro que su rol de autocton parol es presc efaciat (vide li non-accentuation), it es tractat ci inter li sufixes. In vice de «unuplic» on di simplic, provenient de L semel+plex, it es «plicat in un vez», ma on posse comprender «sin plic, ín-complicat».

-t juntet al tema presentic forma li participie perfectic: esset, photographat, demolit, constructet; su aplication quam predicat on trova in li VI-m capitul, parte F. Li sam form es anc li preterite: vide in li sam loc. Li participie perfectet es anc usabil quam substantive (con -e final si necessi); p. ex.: li derivate, li contenete; conglomerat, postulat, resultate, quadrat; anc pri persones: amato, perdita, li privilegiates, insclavates, etc.

-tá significa «qualitá» (F -té, A -ty, D -tät), sovente con intercalation de un eufonic -i- detra consonantes: bon, bontá o bonitá, celebri, celebritá. Altri exemples: (ín)amicitá, bell(i)tá, caducitá, dignitá, homanitá, liber(i)tá, limpiditá, miserabil(i)tá, novitá, nuditá, palliditá, paritá, perfiditá, plenitá, popularitá, possibil(i)tá, qualitá, quantitá, sanitá, suveranitá, universalitá, venerabil(i)tá. -- Pos temas primitiv finient per -i, on usa -e- quam vocale eufonic por distinter it de -itá pos consonantes, p. ex.: contrarietá, ebrietá, notorietá, pietá, proprietá, rancietá, varietá de contrari(e), ebri(e), notori(e), pie, propri(e), rancie, varie; compara anc II,C,2,b.- In derivation continuat li -á desapari, in quelc casus li sufix -tá es extendet ad -tat; vide li parte A, articul 1 de ti ci capitul. Compara le sequent sufix.

-té indica un totalitá de persones o coses, pos consonantes anc -ité, pos -i -eté: homanitá, laborerité (li laboreros), majorité, parentité, quantité, societé, yunité. On ha proposit usar anc -tá in ti ci casus in vice de -té. Ma to es ni desirabil ni necessi secun li sam vispunctus queles pleda por diferentiar -agie de -age; vide in supra che -agie.

-ti† ha indicat antey (in li unesim form de Occidental) li númeres decenal derivat: duti = 20, triti = 30, ninti = 90. Nu es usat: duant, triant, ninant; vide in supra che li sufix -ant.

-uch es un sufix diminutiv-depreciativ: borghesuch (= spicero), canuch (= micri cane miserabil).

-un indica un unité in oposition al colective: grelun, salun, sandun, scalun. Ti sufix venient del numerale «un» es tractat ci e ne che li composition, pro que it have un caractere sufixoid.

-uor(e) significa «utensil o arangeament sur quel o in quel on fa quelccos»: arrosuore, ban'uore, col'uore (anc: col'ette), flottuore, grattuore, haccuore (= hacc-plate), lavuore, lulluore, machuore, manjuore, melcuore, portuore, rabotuore (= banc por rabotar), reservuor, rinsuor, scrituore, sonuore, svimuore (= pinne), tiruore (= tir-bux, tir-chest), trottuor, vinduor.

-upl(ic) vide -plic.

-ur(a) juntet al tema perfectic indica un action concretisat e su resultate; (a) de verbes per -ar: caricatura, creatura, ligatura, quadratura, reparatura, signatura, statura, stuccatura, temperatura; (b) de verbes per -ir: garnitura, investitura, partitura, politura, scritura; (c) de verbes per -er: aperter, apertura; censer, censura, constructer, constructura; flexer, flexura; friser, frisura; glaser, glasura; leer, letura; professor, professura; mixter, mixtura, monter, montura; morder, morsura; rupter, ruptura; sculpter, sculptura; structer, structura; suer, sutura; tonder, tonsura. -- Ínregulari es li international derivates «procedura» de proceder (in vice de processura), remedura de remeder, e brochura de brochar (in vice de brochatura). In ultra ples comparar li paroles cultura e natura in III.A,3. Pri li coherentie psicologic del sufix -ion con li sufix -ura e su aplication al verbes dinamic ples comparar sub -ion in supra.

-ut significa «superabundant de ..., tro rich de...»: barbut, brassut, carnut, pellut, sandut.

(continuation seque)

Litteratura

Nationalitá

In mi poesie yo ha scrit solmen sub afectes. Quo yo ne fa perviver, quo ne brulat me sur li ungules e ne fat me pena, to yo anc ne ha scrit ni enunciat. Poesies de amore yo ha fat solmen si yo amat. Qualmen do yo vell nu posser scrir cantes de odie sin odiar! E, inter nos, yo ne odiat li frances, benque yo mersiat Deo, quande noi esset liberat de ili. Qualmen do yo, por quel solmen cultura e barbarie es coses de signification, qualmen yo vell posser odiar un nation, quel apartene al max cultivat del terra, e a quel yo debi un tam grand parte de mi propri erudition! E in tot it es un propri cose pri ti national odie. Sur li max inferiori gradu de cultura vu va trovar it sempre max fort e violent. Ma existe un gradu, u it desaparit totalmen, e u on sta quasi súper li nationes, e u on senti un felicie o dolore de su vicin-nation, quam si it vell ocaser a su propri popul. Ti gradu cultural esset conform a mi natura, e yo hat consolidat me in it ja long, ante quam yo hat atinget mi sixantesim annu.

Goethe a Eckermann 14.3.1830, trad. J. Prorók.

Fate

Caesar e Brutus e mani altri Romanes honorabil sedet unquande che li vin, conversante pri temas filosofic. Tande li pessimistic Brutus dit con trist mime: «Fate es omnicos, quirites, solmen fate, e li via del destin es designat nos secun li etern arbitrie del immortales! Benque tu, ho Caesar, considera te quam max potent, tamen ne un legion tu directe altrimen quam li intention del omnipotent fate vole it. Omnicos es solmen fate!»

Ma Caesar deridente le exclamat: «Melancolic amic, quam fals es tu parlage! Omnicos es volentie; quam yo decide, tam yo directe li legiones e me self. Solmen li vili pretext del hom decorageat es li fate, quel deve ceder córam li energic volentie tam quam nebul in li sole. Volentie es omnicos!»

Ma bentost aparet Aglaya, li yun servitora de su dom, e dit: «Majestic Caesar, seniora Julia, tu marita, misse me por dir te, que tu strax mey retornar in tu domicilie, proque es ja tard!»

«Ples restar, Caesar, ples restar», omnis exclamat, e Brutus mocat: «Ples voler, consul, e restar; secun tu opinion omnicos es ya volentie!» Ma Caesar, tirante li mantille circum li epol, dit tristmen: «Fate», e desaparit.

Dr. C. Schoiko_

Impertinentie

Judico: Quant impertinentie, intrar per fortie in li logí de ti senior in minocte!

Criminard: Li ultim vez, quande yo stat córam vos, senior judico, vu nominat impertinentie, que yo ataccat un senior in plen mijorne, e hodie vu es astonat que yo intrat in un logí in nocte... do qualmen yo deve far?

Secun Daily Herold, London. Jtt.

Ver aspect del guerre

...Ci tre clarmen on vide li mult vúlneres queles un hom posse haver. Du malades mori pro tétano. Li pelle deveni descolorat, li membres es ínflexibil, e bentost li ocules sol va restar vivent... mem in ti li vive persiste long. Che mult vulnerates li malad membre es suspendet líbermen in aer per penduore; sub li vúlnere es un bassin in quel li pus guttea. Li bassin es evacuat in chascun tri hor.

Altres jace con extensori aparates; pesosi pónderes pende de lor lette.

Yo vide intestinal vúlneres queles es plen de excrementes. Li secretario del medico monstra me li radiofotogrammas de hanch-, genu-, epol-osses totalmen fracassat.

On ne posse comprender qualmen ti mutilat córpores have ancor homal aspect in queles li vive flue su omnidial currentie.

E tamen, to es solmen un lazarete; existe pluri centmilles in Germania, pluri centmilles in Francia, pluri centmilles in Russia. Si tal cose es possibil, vé, omnicos scrit, fat o pensat es van! Ya, omnicos es mentie o ínsignificant, si li millannual cultura ne posset impedir li versada de ti flute de sangue, e li existentie de tal centmill torturant prisones. Li hospital monstra quo es li guerre.

Ex li libre de E.M. Remarque «In west necos nov», trad. S. Lafay.

Propaganda per «Occidental, die Weltsprache»

Li Central Oficie ha recivet de su colaboratores series de adresses de interessates del problema del L.I. a queles it mey expedir gratuit exemplares de dedication o recension del german libre de introduction «Occidental, die Weltsprache». Mult persONEs e autorités public ja ha recivet li ovre. Ma pro li grand custas del voluminosi libre li Central Oficie absolutmen ne posse continuar li admission gratuit, pro que su revenues mem ne sufice por regularmen editer Cosmoglotta e administrar li Union.

Ma li Central Oficie nu va organisar li propaganda per «Occidental, die Weltsprache» in sequent maniere: Noi ha fundat un special «Cassa de propaganda per "Occidental, die Weltsprache"» e peti nor coidealistes payar in ti cassa subventiones queles noi anc specialmen va publicar in Cosmoglotta. In plu noi accepta ulterior adresses a queles noi mey inviar li libre, eventualmen con indication del donator.

Un tal centralisation es necessi por impedir que singul persones recive li libre in du exemplares; durant que altri persones, forsan plu interessat, ancor ne have li libre. Pro ti cause noi anc invita nor colaboratores informar nos quem ili self ja donat o vendit li libre.

Noi ja ha recivet comendamentes por ti cassa. Ma ili ancor es tre ínsuficent.

Do noi peti nor estimat coidealistes inviar nos moné e adresses por li propaganda per «Occidental, die Weltsprache».

Occidental-Union + Central Oficie

(in lingue francesi)

IDÉOGRAPHIE MATHÉMATIQUE

Étude du langage philosophique par Jacob Linzbach, 28, rue Ducouëdic, Paris (XIV, comporte l'article: Algèbre figurée. Interprétation idéographique de l'équation du premier degré. La souscription de 10 numéros à 8 pages en 8\^9:30 francs.

Occidental, die Weltsprache

Das erste grössere Einführungsbuch!

Beiträge von E. Graber, K. Janotta, E. Pigal, J. Prorók, A.Z. Ramstedt und E. v. Wahl. Herausgegeben von E. Pigal durch die Hauptstelle der Occidental-Union in Mauer bei Wien, Franckh'sche Verlagshandlung, Stuttgart 1930. 256 Seiten A 5 (148 x 210 mm)

Inhalt: Vorwort des Herausgebers. Einleitung der Verfasser. Wege und Irrwege zur Weltsprache. Wesen des Occidental. Kultureller und erzieherischer Wert des Occidental. Begründung. Occidental-Kursus in 10 Lektionen. Wiederholung der Sprachelehre in Occidental. Lesestücke. Vergleichstext in 9 Sprachen. Häufigkeitswörterverzeichnis. Aussprüche. Occidental-Union. Cosmoglotta.

Broschiert: RM 5,50 (ö S. 9,50). In Ganzleinen RM 8,- (ö. S. 13,70)

Einschließlich Versandkosten nach Deutschland und Österreich. Portozuschlag ins Ausland: RM 0,30 (ö. S. 0.50).

Mitglieder von Zweigorganisationen der Occidental-Union erhalten auf obige Preise einen Nachlaß von 10%.

Zu beziehen durch die

Occidental-Union, Central Oficie, Mauer bei Wien, Postfach 10.

Rasatori Lames -- Rasierklingen -- Razor blades

Li compra de rasatori lames es un afere de confidentie. Yo recomanda vos mi

RASATORI LAMES «UNIVERSAL»

ye RM 5,- o öS 10,- por 100 exemplares. It have un cup de ínsuperabil subtilitá e convene al max fort barbe e al max delicat pelle. Por omni exemplare garantíe es dat, ergo null risca.

F.W.H. Hegewald, Solingen (Germania).

Abonnament: 3,5 ö. S = 0,5 doll. = 2,6 sv. fr. = 2,1 RM = 16 Kc.

Chec-Contos Postal: Austria: Nr. B-84.868, Occidental-Union, Mauer b. Wien; Germania: München 58.598, Occidental-Union, Mauer bei Wien; Francia: Strasbourg 94.49, G. Bohin; Svissia: II. 1969 F. Langel, Chapelle (Vd); Tchecoslovacia: 29.428 Praha, M. Nedvídek, Tábor.

Eigentümer, Herausgeber u. Verleger: Occidental-Union, Sitz: Mauer bei Wien. Verantwortlicher Redakteur: Ing. Engelbert Pigal, Liesing bei Wien. Druck: Milan Nedvídek, Tábor.

Cosmoglotta A 70 (may-jun 1930)

Oficial organ del Occidental-Union

Consacrat al developation, propaganda e aplication de

Lingue International Occidental

Redaction e Administration: Postlach 10, Mauer bei Wien, Austria.

Annu IX Nr 3 May, Junio 1930 Numeró 70

Contene:

  • Glacial Cosmologie, de E. Pigal, pg. 45.
  • Interlinguistic cronica, pg. 55.
  • «Ne fa vos risibil!», pg 64.
  • Subventiones al Occidental-Union, pg. 66.
  • Propaganda per «Occidental, die Weltsprache», pg. 66
  • Annex: Imágine al págine 50.

Glacial cosmologie

Introduction. Li occidentalistes save que Hans HOERBIGER, senior-chef de Hoerbiger & Co, firma de ingenieros por construction de machines in Mauer bei Wien, Honor-Presidente del Occidental-Union e provisori Presidente de su Senate, es li autor del «Welteislehre» (WEL, Glacial Cosmologie: GC), cosmogeofisical teorie (relatent Cosmogonie, Geologie, Meteorologie e afin scienties).

Anteyan idistes inter nor letores conosse li tractate in Ido de E. Pigal: «La Glaciala Kosmogonio, Koncepto di Kosmotekniko», editet in 1921 del Sved Ido-Editoría. Tis de nor abonnates, queles ancor ne conosse ti Ido-brochura, printat in 16 compress-págines, posse reciver it (Junt con curt grammatica) gratuitmen del Administration de Cosmoglotta. Li autor prepara un Occidental-edition revidet e augmentat de ti brochura, quel va aparir bentost.

De láter de letores de nor revúe noi plur vezes recivet li invitation inserter anc in Cosmoglotta un sinoptic exposition del Glacial Cosmologie de nor estimat mecen, de quel li filio Ing. Johann Robert Hoerbiger, director del expositura del firma Hoerbiger & Co in Düsseldorf, anc es bon conosset e apreciat de nor coidealistes pro su grand merites por Occidental. Il es coautor del brochura trilingual: «Via al lingue de europan intercomprension», editet de Cosmoglotta 1926, e cardinal iniciator e promotor del libre «Occidental, die Weltsprache», editet de Franckhsche Verlagshandlung, Stuttgart 1930.

Ma in prim pro esser convictet pri li universal importantie del genial ovre de Hanns Hoerbiger por li futur developation del natur-scienties, noi con apart joy satisfá li desir de multes de nor letores presentar in Cosmoglotta li cardinal teses del Glacial Cosmologie, anc esperante que per ti unesim publication in Occidental, lingue immediatmen comprensibil a omni erudites, li ovre de vive del venerat honor-presidente del Occidental-Union va trovar ulterior interessates trans li límites de german landes.

Comprensibilmen li sequent curt noticies enciclopedic posse dar solmen superficial informationes pri li grandios edificie del teorie. Por convicter li exact natur-scientistes, precipue li specialistes del astrofisica, quel scientie formal li fundament del cosmogonie e geologie de Hoerbiger, es preparat in altri loc li publication de un voluminosi tractate con detalliat matematic analises e grafic demonstrationes fundat sur recent observationes astronomic e geofisical.

In céteri noi fa atenter li letores del german lingue al serie de libres pri «Welteislehre» editet in Germania. Ples demandar gratuit prospectes del Administration de Cosmoglotta.

Yo ne posse cluder li present pre-nota sin mentionar que Senior Karl Janotta, Secretario del Central Oficie del Occidental-Union, sam quam in omni redactional labores, ha auxiliat me anc in li sequent desfacil scientic articul per su rich experienties in nomenclatura e diction international.

E. Pigal

1. Fundamental teses. Li término Glacial Cosmologie caracterisa li idé que li glacie lude un remarcabil rol in li cosmic evenimentes. Li glacie, i.e. li solid aqua trova se in li cosmo in tre divers formes e grandores: del subtil polve quel forma li cirronubes til li grandore de planetes.

Ad duesim, li GC atribue grandissim importantie al resistentie del cosmic medie (interplanetari e interstellari materie) contra li movement del cosmic córpores.

Li triesim fundamental tese del GC relate li lege del gravitation. Secun Newton li gravitation de un masse es invers proportional al quadrate del distantie; ergo it es null solmen in infinitum. SEcun Hoerbiger li efect gravitativ de un córpor extinte ja in finit distantie; p. ex. li radie del solari gravitation have minu qual li centuplic del distantie de Neptune. Pro ti restrictet extension del campes de gravitation, inter li stelles in general ne existe un atraction. Li motiones del stelles es pro to pur fenomenes de inertie, causat per li impuls del explosion ex un matrin stelle.

Li scientie in principie ne contesta li duesim e triesim fundamental tese del GC. Li diferentie es solmen quantitativ. Li astronomes calcula li órbites (vias) del celest córpores con suposition de un vacui spacie; on ne atribue un observabil efect al medie. Ma li GC suposi un tam grand resistentie del medie, que it adver es plu micri quam li usual ínprecisiones de observation, e que it támen in li curs de milliones e milliardes de annus changea li órbites del planetes e satellites in un tam grand mesure, que per to eveni catastrofal fenomenes sur ti córpores.

Un principal caracterisation del GC do consiste precipue in li unesim fundamental suposition del cosmic glacie, per quo li nómine Glacial Cosmologie es justificat.

Li GC divide li materie del cosmic córpores in du classes: heliodic e neptodic. Li «heliodic» materie (de grec «helios»: sole) es metalles e minerales in statu solid o liquid; li altri materie es aqua, quel in li cosmo trova se in form de glacie. Ti ci córpores es nominat «neptodes» (de latin «Neptunus»: deo del mare, aqua).

Malgré que noi ha dubitat til nu null moment que li visage del terre esset format ne solmen plutonic, i.e. per li action del magma, noi comprende ad unesim per li convictiv reflexiones de Hoerbiger li ínsuficentie del doctrine quel vole explicar li genese del munde solmen per plutonisme. It es necessi fundar ne solmen li geologie ma anc li cosmologie sur un just union del plutonisme con neptunisme.

2. Gigantic stellari masses. Un ulterior fundamental tese del GC es li existentie de gigantic stelles li masses de queles es egal mem a 200 000 000 solari masses, con diametre egal al diametre del órbite de Mars, o circa 3 astronomic unités (i.e. li triplic distantie inter Terre e Sole). Gigantic stelles con sam volúmine ja es conosset, p. ex. Mira Ceti con 3,3 e Beteigeuze con 2,65 astronomic unités in diametre.

Secun teoric deductiones de Eddington mem gigantic stelles posse haver un masse ne plu grand quam 50 soles por restar stabil; nam li pression de radiation in li interiore de un stelle distrae li masses plu grand. Ergo li medial densore de un gigantic astre quam Mira Ceti es solmen 1/600 000 de aqua, i.e. egal al densore del terrestri atmosfere in altore de 40 til 50 km. Hoerbiger contesta li realitá de stelles con tam minimal densore. Secun recent explorationes de Struve li masse del sistema de spectroscopic duplic stelles 27 Canis major es egal a 950 soles. Ti grand númere es in contradiction al hipotese de Eddington. Observation e calculation do ne posset constatar exactmen li superior límite de stellari masses.

Li gigantic stelles del GC es discussibil scientificmen ne solmen secun lor volúmine, ma anc secun lor masse.

3. Motores del cosmo. Du species de fortie es li condition del ritme del etern curs circulari in li cosmo: (1) li colectent gravitation del cosmic córpores movent in li resistiv medie e (2) li distraent fortie explosiv del vapor formant se durant li contact de aqua con calore.

4. Genese del planetari sistema. In li hodial constellation Columba, i.e. in li antiapex del propri motion del Sole, e in un distantie de plu quam 200 00 luce-annus trovat se ante circa tri milliard annus un gigant stelle con un masse de adminim 200 000 000 soles. In ti gigant con alt temperatura ha penetrat un altri stelle, plu micri, frigidat e aquosi, con un masse de circa 40 000 soles. Per li contact de ti ci frigid stelle con li caloros gigante format se un mantelle de scorie circum li irruptente, quel poy explodet per li extrem tendet vapor interim nascet. Ti nube de vapor pussat in li cosmic spacie anc un grand parte del gigante. Li eruptet masses queles ha escapat del atraction del matrin stelle, successivmen ordinat se al futuri planetari sistema, finalmen translatente con un velocitá de 20 km/sec vers li constellation de Lyra e Hercules, li hodial apex (scope de motion) del Sole. Li momentes de revolution e rotation del planetes e satellites e del rotation del Sole sam quam li propri motion del tot sistema have lor orígine in li impulse de explosion del matrin stelle.

Secun li cosmogonie de Hoerbiger li planetes ne es filies del Sole e li satellites ne es filies del planetes, quam Laplace ha imaginat in su nebulari hipotese. Secun li GC li planetes e satellites es fratres nascet quasi simultanmen per li explosion ex li gigante.

Li masse del Sole devenit tam grand, pro que it es situat in li centre de gravitation del sistema e pro que per li efect del resistent medie, plu dens durant genese, li Sole successivmen devorat li majorité de su fratres circulant circum li centre de gravitation.

Suposiente que li trabantes ne es partes separat del central córpor per li centrifugial fortie, Hoerbiger posse explicar anc li orígine del tal-nominat «irregulari satellites», queles have órbites in un plan tre inclinat al equator de lor planetes e queles have revolutiones mem retrograd o anc altri «anomalies».

5. Du galaxes (lactei vias). Li grand parte del heliodic masses del garbe de explosion ha escapat anc del gravitation del nascent Sole. Li max lontan inter ti fugientes hodie have un distantie de 50 000 luce-annus del Sole. Ti sistema de micri stelles have un expansion con un velocitá de presc 5 km/sec e es identic al sideric galaxe del GC. Su proximissim e grand objectes es visibil per telescope. Pro to Hoerbiger ha dat a ti sistema de heliodes anc li nómine telescopic galaxe. Su cardinal plan es situat circa in li solari translation.

Un altri formation quel nascet simultanmen, es li glacin galaxe (o cometari galaxe). To es li band hodie visibil per nud ocul e generalmen conosset sub li nómine «lactei via». It ha format se ex li vapor aparient pos li genitori explosion. Li anellari nebul p.ex. in Lyra es un formation de egal specie quam nor glacin galaxe. On vide ta anc li central stelle quel ilumina li anelle.

Secun li GC solmen li sideric galaxe consiste ex mult, lontan córpores self-lucent, contra que li glacin galaxe es un anelle de glacin córpores reflectent li luce del Sole. Li glacin galaxe es situat circum li planetari sistema, ma it ne have un revolution. Su interior diametre es egal circa a 100 distanties inter Neptune e Sole (i.e. exter li sfere del solari gravitation) e li exterior diametre es li duplic til quadriplic del interior tel. Ma li sideric galaxe, mult plu lontan, extende se mem til in li interstellari spacie. Li du galaxes participa al solari translation, e lor cardinal planes have un inclination de circa 17° un al altri.

Li órbites de planetes circulant in un interstellari medie have li tendentie erecter se vertical contra li propri motion del central córpor. Li ecliptica (plan del planetes) hodie ja have un inclination de circa 60° contra li solari translation. Li órbite de Triton, li satellite de Neptune, ja atinget 90° contra li apex del sistema. Ma li sideric galaxe, quel nequande participat al circulation, es situat presc in li original plan proxim li apex.

6. Glacin corn. Frenat per li resistentie del cosmic medie, li micri córpores del anterior parte del glacin galaxe plu multmen quam li grand Sole es retardat in lor translation. Li distantie inter ili e li Sole pro to deveni sempre plu micri. Ili a part penetra in li sfere del solari atraction e finalmen ili cade in li central astre. Pro li special situation del galactic plan al Sole e al translation del sistema e pro li divers efect del resistent medie a divers grandores de córpores, li fines del trajectories del cadent glacin córpores have li form de un cone o corn (vide li schematic image ci juntet).

7. Planetes. Li exterior, grand planetes Júpiter, Saturn, Úrano e Neptune in li curs del annu-milliardes constructet se ex galactic glacie; solmen lor nucleos es heliodic.

Mars have un ocean profund de circa 400 km. Li superficie de ti ocean sin rive, es congelat; li «canales» de Mars es inundationes de aqua along fracturas del glacin cruste.

Anc li Lune del terre es circumdat per un ocean ja rigid e profund de plu quam 200 km.

8. Transneptunian planetoides. Inter li ecliptica (plan del órbites del planetes) e li glacin galaxe es situat un zone de transneptunian glacin planetoides, de u veni li cometes e li satellites del exterior planetes. Li caude de comet consiste ex glacin polve nascet per congelation del vapor quel per li solari radiation ha exhalat del descompact cap.

9. Filant stelles es glacin córpores lucent per reflectet luce del Sole e passant exter li terrestri atmosfere. Solmen li meteores o bolides consiste ex heliodic materie e es visibil per li ardore de compression del aer durant lor cadida a terre.

10. Solari macules, facules, protuberanties ecorona es causat per li vapor formant se de glacin córpores cadet in li Sole. Li regulari variabilitá local e temporal del fenomenes sur li Sole es in strict corelation al position del glacin corn e al curs del grand planetes.

11. Contraction del órbites de planetes e li captura de satellites. Secun li GC li Lune ne sempre esset trabant del terre; ante millennies it circulat quam autonom planete circum li Sole e exter li órbite del Terre. Per li resistiv medie su solari distantie diminuet plu rapid quam ti del Terre. Li retardation del movement de un cosmic córpor, causat per li medie, es invers proportional a su specific inertie, i.e. li product de densore e diametre. Li specific inertie de nor lune es solmen un sixesim parte del valore del Terre. Pro to li órbite del Lune quam planete sub egal conditiones ha contractet se sixuplic plu rapid quam li órbite del Terre. Li distantie inter li du órbites devenit sempre plu micri. Finalmen li Terre captet li Lune e fat it a su companion. Li satellisation evenit in proximitá del aphel del Terre al perihel del planete Lune.

12. Geologic formationes. In tal maniere li Terre ha captet ex li interplanetari spacie ja pluri satellites. Li ultim satellite esset li Tertiari Lune. It have ti nómine pro har efectuat li geologic fenomenes del Tertiari sistema e a part del Quartari. Antey li Tertiari Lune, plu micri quam li presente, esset in un distantie circa egal a ti del presente. Per li resistentie del medie li distantie inter li Tertiari Lune e Terre diminuet in tant mesure que li flutes del mareas crescet colossalmen e mem transgresset continentes. Conform al Triesim lege de Kepler li periode de revolution de un companion es proportional al potentie 1,5 del distantie. Ergo li lune aproximat se anc a un caracteristic micri distantie, ú it circulat circum li Terre in un die. (Ti distantie in quel li satellite es quasi ancrat súper li sam meridian, por li hodial lune es egal a 6,63 terrestri radies, si li rotation del Terre vell restar uniform). Durant ti epoca del egalitá inter mense e die apari un alt flute stationari. To es li epoca de intensiv activitá geologic (sedimentation de montanias).

Finalmen li lune venit tam proxim al terre, que li deformativ forties devenit plu grand quam li gravitation sur li superficie del lune; li trabant dissoluet se in form de un anelle de Saturne e successivmen uniat se con li Terre. Li amasse de aqua acumulat in li bass latitúdines del Terre devenit líber e refluet vers li poles («diluvie»).

Li atmosfere del Terre per li efect del lune have mareas similmen quam li ocean. Li dilatation de aer in li region de reflute havet quam consequentie un diminution del temperatura (glacial epoca).

Li inclination del órbite del lune contra li equator del Terre e li respectiv longore de periodes de revolution es li cause del regularitá del distribution local e temporal del strates sedimental. A chascun geologic formation cardinal e a chascun sistema o gruppe de strates coresponde un aproximation de un satellite (cataclisme, catastrofe). Inter ti geologic revolutiones trova se li eras de quiet evolution («aluvies»). Solmen durant li témpores de catastrofes es deposit plantes e animales; solmen li frigore del glacial epoca posse protecter li organismes contra putrition per conservar les hermeticmen in li congelat strates contra aer (formation de carbon e petroleo). Pro to noi ne possede petrefactes ex li témpores de tranquil evolution (explication del «missing links», del nascentie, separation e morte de species).

13. Meteorologie. Li grand causes del tempe sur Terre es cosmic. Li meteorologic fenomenes es causat: (1) per li gross glacie solipet (tempeste, grel), venient del galaxe con planetari velocitá e (2) per li subtil glacie solifugial (depressiones, cirros, permanent pluvie, nive). Li Sole pos vaporisation ejecte li atraet gross glaciunes in rigidat form de polve, quel es visibil quam corona. Li Sole per su pression de radiation pussa ti subtil glacie til li spacie interplanetari, u it apari nos quam zodiacal luce.

Ti current de electrisat materie desolari movent con un velocitá de circa 2000 km/sec ionisa li superior strates de nor atmosfere e causa li polari aurora e li strate Heaviside reflectent li electric undes del stationes de radio-emission. Li cosmic radio-ecós secun li GC es a explicar per li conic elevation del strate Heaviside along li superficie del terrestri ombre.

Li problematic duplic periode del diari oscillationes del pression atmosferic secun recent exact explorationes es de cosmic orígine. Hoerbiger explica it per li dinamic efect del desolari materie, quel remove li superior partes del atmosfere e acumula les in li vicinitá del límites del ombre terrestri.

14. Justification córam li forum del scientie. Li scientific discussion pri li fundamental teses del Glacial Cosmologie apen ha aparit in Germania; in landes de altri lingues li specialistes pri li existentie del grandiós cosmonomic idés de Hoerbiger es informat sive ne objectivmen sive nullmen.

Ma ja nu on posse dir que li GC es admirat e reputat quam li unesim teorie imbrassant ciel e terre in un unitari harmonic image. Simplicitá es li unesim criterie por li contenete de veritá de un sistema.

It es li destine del grand idés del homanité, que ili unesimmen es conceptet e developat ne per li competentes, ma per amatores. Li dilettantes esset li precursores del aviatica e li fisicos e diplom-ingenieros esset lor adversarios. Li pioneros del interlinguistica es ne linguistes, ma dilettantes. Li autor del Glacial Cosmologie es ne professionale del teoric astronomie, ma ingeniero (conosset in li industrie quam inventor del valves Hoerbiger) e quam tal il es practic fisico.

Adver quant plu revolutionari un nov idé es, tam plu grand reserve e mem oposition it evoca in li camp del oficial representantes del traditiones scientic, apartmen li heralde del nov idé ne es un graduat specialist. To es comprensibil e pardonabil.

Ma in li investigation del veritá es admisset omnes queles aplica li metodes del scientie. Li universal historie ne questiona esque su actores havet li patente autorisat del oficial specialistes del respectiv dominia o ne!

15. Recent observationes confirmant li GC. Hoerbiger havet li intuition pri li glacin superficie del Lune ja in annu 1894.

Poy sequet su ulterior decovritiones del Glacial Cosmogonie. Li cardinal ovre del GC aparit in annu 1913 (Ph. Fauth: Hoerbigers Glazialkosmogonie, Neuauflage Lepizig 1925. XXXII + 790 págines 285 x 195 mm).

Interim astronomos e geofisicos ha fat explorationes queles confirmat essential teses de Hoerbiger.

Ductent geologos anuncia li bancrott del actualisme (quietisme) e postula exogen forties de cosmic orígine por explicar li catastrofes visibil in li historie del terre. Ductent meteorologes trova que li terre ne sta isolat contra li cosmo e que fenomenes in li atmosfere have causal conexes con fenomenes de astres (permanent pluvie con solari macules, uraganes con filant stelles).

Störmer trova que li polari aurora es causat per material radies desolari, i.e. li interplanetari medie del GC, identic al materie del zodiacal luce; per special lineas spectral de stelles Eddington constata li existentie del interstellari medie.

Li teorie de quantes de Planck fa evident que li sfere de gravitation have un finit límite.

Li stellari statistica de Kobold confirma li duplic natura del galaxe e li expansion del sideric galaxe, precismen in sam mesuras quam Hoerbiger postula.

Niessl e altri astronomes calculat filant stelles in distanties de 500 km e plu mult, u apen un tracie del terrestri atmosfere es remarcabil; ergo ti córpores luce ne per li ardore del compression del aer, ma per li reflexion del sole.

Russell ante quelc mensus decovrit que li superficie de Júpiter consiste de glacie.

Ma Schopenhauer ja dit: «Decovritiones consiste ne in to, vider un nov cose, ma ili consiste in to que on pensa un nov cose pri to quo omnes vide.» Ti enunciation confirma se tam pri Hoerbiger, li autor del Glacial Cosmologie, quam pri de Wahl, li autor del «Lingue del international paroles». E. Pigal.

Publication de ti articul in altri lingues es permisset sub condition de complet citation del fonte («Cosmoglotta», organ de lingue international Occidental Mauer bei Wien) e mission de justificativ exemplares al Redaction de Cosmoglotta.

Interlinguistic cronica

Jurnales

JAZYK MEZINÁRODNÍ, oficia organ de «Federalia», Brno (44, Vranovská; abonnament annual: 20 Kc, exter Tchecoslovacia: 25 Kc = 0,75 dollar), 5 may, extra-numeró. Un nov Occidental-jurnale in tchec e Occidental. Du articules: Edgar de Wahl in Brno; nor oficial organ. Noi saluta nor nov confratre e desira le un long e san vive.

OVRE, biblioteca in Occidental, serie 1930, nr 2; che Editoría del Ovre, 1006 Tábor, CSR. Ti caderne contene li continuation del articul «Europa e Asia» de Romain Rolland e un vocabularium OccFAG del paroles precipue ne trovabil in li Radicarium. Ti biblioteca plena un lacune tre sensibil in li litteratura de Occidental. Li editoría peti misser omni contributiones directet a Táber. Jtt.

MARKETS AND METHODS FOR WRITERS( mercates e metodes por scritores), Hollywood, California, april, contene un long articul de Paul D. Hugon sub titul «Quitters and stickers», ú il di que inter plu quam 400 projectes solmen un manuade ha restat sur li camp e it es extremmen interessant remarcar quam li nov projectes deveni sempre plu simil un al altri, un pruva que li just principies esset evoluet. Li max modern, Occidental, incorpora omni pruvat ameliorationes, p.ex. etimologic scrition, e it aspecte quam un lingue medial inter anglés e hispan. Hugon raporta pri su propri experimentes con mult persones, queles ha leet e comprendet Occidental immediatmen sin anterior studie.

SHEFFIELD DAILY TELEGRAPH, 21 april, publica un epistul del British Occidental Society, signat de su secretario Eric Biddle, quel rectifica un errorós comunication in ti jurnale, i.e. que li númere de esperantistes es 4 000 000. Ma li oficial statistica de 1928 raporta solmen pri 126 000 esperantistes (multes solmen nominal). Un comparation del annual libre de UEA (Universal Esperanto-Association) in Genève de 1913 e 1929 monstra un grav perde in Germania e Francia. In comercial e scientific sferes li successes de Esperanto es minimalissim. Ma nequande un international lingue esset plu necessi quam hodie. Esperanto támen ne introducte se, pro que it es tro imperfect, ne sat international e tro ínatractiv in su aparentie. Occidental, plu afin al natural lingues, pos du annus de propaganda have centres in duant landes e gania adherentes inter scientistes, educatores, ingenieros e comerciantes». E.P.

LE SECRETAIRE COMMERCIAL, nr 4,5, Nancy (red. e admin. Yvonne Dastillung, 35, rue Sellier), inserte nu ultra concurses de Esperanto anc teles de Occidental; li unesim concurs es pri li articul «Un experientie pri letura» ex «Helvetia».

LE MESSAGER INDUSTRIEL (Paris), nr 3, contene un articul de L. Ravasse pri li usabilitá de Occidental quam lingue del immediat comprension.

LA CHRONIQUE ARTISTIQUE (Paris), nr 4, inserte quelc lineas propagatori in Occidental e poy un long articul (in francés) de sr De Guesnet per quel li autor refusa quelc objectiones del esperantistes. Mult exemples da al letores li possibilitá comparar Esperanto e Occidental. Precipue il refuta anc li tese del esperantistes que «li publica ha decidet se por Esperanto», citante ex li revúe «Esperanto» (junio 1929) li articul «Propaganda vojo», in quel Dr. Vogt plendi que in un congress international de 300 preceptores e professores de comercie solmen du persones conosset Esperanto. To es un constatation anihilant al superior assertion del esperantistes e vermen un desastre, si on memora li propagande intens quel li esperantistes ha fat in omni congresses e ulterior medies international depos plu quam 10 annus.

BULLETIN TRIMESTRIEL DE LA SOCIÉTÉ PROTECTRICE DES ANIMAUX, Mulhouse, 1-er trimestre 1930, inserte un excerpte ex un articul antivivisectionistic de «Helvetia» (nov. 19290 in Occidental con li nota redactional: «Occidental es tam facil a comprender que noi ha dispensat nos de traducter li superior specimen». Esque it vell esser possibil asserter lu sam pri altri lingues «international» o «universal» quam Esperanto o ... anglés?

DER VOLKSFREUND (Cleve), nr 91, recense nor grand german libre «Occidental die Weltsprache» in detalliat maniere. On constata que li editoría Franckh ha aquisitet se un grand merite pri li solution del problema del lingue international per li edition de ti ovre. On recomanda Occidental precipue por li comercie e fini per li paroles in Occidental: «International corespondentie per sistema Occidental». Noi constata ci con grand satisfation denove que li majorité del articules jurnalistic tractant Occidental reproducte mult paroles e mem tot textus in Occidental, un simptoma tre joyant in comparation con li maniere de propagande por Esperanto.

REICHSPOST (Wien), nr 95, li oficial organ del partise guvernamental in Austria, inserte ex li plum de sr Caplan Josef Schmidt un long articul pri li libre «Occidental, die Weltsprache». Li autor fini su modellari articul in Occidental per li conosset paroles del francés pionero de Occidental Albert Lecomte, queles es li motto del libre recenset.

GRAZER VOLKSBLATT, 6 may, contene un impressiv recension de nor german libre de propagande, insertet de sr Caplan Josef Schmidt. Il constata que Occidental «have anc por li hom non-erudit («für den einfachen Mann») su special valore, quel nequel del anterior sistemas posse contestar a it: it deveni por il un valorós medie de erudition, quel posse auxiliar le superar li indigentie de un regulari instruction pri latin; it posse anc devenir le li clave al modern occidental national lingues». Esperanto «es un special idioma quel comprende solmen ti qui ha aprendet it». E li articul fini per li excellent textu de propagande scrit in Occidental: «Unquande homes credet seriosmen, que on posse crear, constructer e formar nov lingues secun principies queles ili self inventet. Plu valorós quam inventer es constatar li ja factic existent international lingue, quel vive latent in li national lingues del occidental cultura. Li international vocabularium es tre rich, e pro que li scientie e tecnica ja possede un international terminologie, ili ne posse acceptar un altri lingue international quam un tal quel conserva ti internationalitá. Occidental es li democratic Latin».

GRAZER VOLKSBLATT, 7 may, contene un noticie ex un epistul del esperantistic ductor Dr Adolf Halbedl, quel asserte que «Esperanto ne es constructet sur arbitraritás e ínnaturalitás, ma it monstra al structura primari del lingue per se («weist auf die Urstruktur der Sprache an sich hin»). E pro quo por li erudites un Occidental? Ili ya save un romanic o li anglés lingue. Ili deve usar tis si it es necessi». To es absolut nov argumentes de láter del esperantistes. Til nu noi opinet que anc li esperantistes opine que li lingue international deve esser por omnes, erudites e non-eridutes. Esque Esperantistes vole nu propagar Esperanto solmen por li non-erudites e li lingue anglés por li erudites? Ex li bocc de un propagandist de Esperanto tal parlada sembla un poc strangi.

GRAZER VOLKSBLATT, 14 may, raporta sub li titul «Esperanto und die Umsturzmächte» (E. e li forties revolutionari) pri li tendenties del esperantistic comunistos far Esperanto al lingue del international congresses e fini: «Che nos (i.e. li catolicos) on prefere afectar sur international reuniones quam si on vell saver excellentmen latin, ma on causa solmen enoya e execution del programma sin debattes, por que li reunion mey esser finit max rapid possibil. Pruva es li international Conferentie de Societés de Prestros missionari in estive 1929 in Praha». Do on vide que latin ne es possibil quam lingue de congresses, mem inter catolic prestros.

GRAZER VOLKSBLATT, 15 may, comunica que sr Schmidt, li autor del articul pri occidental in li numeró de 6 may, declara esser anc esperantist e que su articul ne esset directet contra Esperanto. Il propaga ultra Esperanto anc Occidental por ganiar por li idé de un lingue international anc ti persones queles ne posse interessar se por Esperanto. Si un lingue international vole victer, it deve convicter in prim li erudites, queles tre sovente es chocat per li primitivitá de Esperanto, quel mutila li extran paroles conosset les. Li «exceptiones» de Occidental ne es arbitraritás, ma li natural occidental vocabularium, quel es acustomat nos in prim gradu. It es plu facil expresser se in un maniere acustomat secun tri regules quam per un regul contra su acustomantie.

TAGES-POST (Linz. a.d. Donau), nr 38, contene un tre favorabil recension del german libre. On opine, que Occidental es vocat substituer li anterior experimentes crear un lingue international.

MUENCHNER LEHRERZEITUNG (München), nr 4, contene un detalliat indication del contenete de nor grand german manuale. To es un merite de sr Theodor Krebs, instructor in München.

BREMER NACHRICHTEN (Bremen), nr 103, constata in un recension del libre «Occidental, die Weltsprache»: «Qui have un preferentie por tal lingues international e crede a lor futur, ti va in fact constatar que Occidental es tre facil a comprender e a aprender, ya mem plu facil quam li altri lingues international, precipue pro que li autor concede al usatores pluri libertás concernent li selection e mem li scrition del paroles».

HALLESCHE ZEITUNG (Haalle a.d. Saale), nr 89; HAMBURGER NEUESTE NACHRICHTEN, nr 111: VOLKSSTIMME (Magdeburg), nr 89, recense li libre «Occidental, die Weltsprache» e di: «Un complet curs de aprension sta composit habil- e amusantmen talmen que omni person have li possibilitá dominar Occidental perfectmen in curt témpor.»

DRUIDENZEITUNG (Leipzig), nr 4, contene un long articul de Ing. J. Robert Hoerbiger pri nor german libre. Al sam caderne es adjuntet un prospect por ti libre. Li redaction recomanda in un noticie al membres del Orden de Druides (un grand filantropic societé) li studie de Occidental. Ti revúe es editet in un númere de 15 000 exemplares.

DER JUNGDEUTSCHE, Berlin, recense li grand libre sub li titul «Un nov lingue international? Ne Volapük, ne Esperanto, ma Occidental.» Li jurnale cita ex nor libre: «Qui have li interesse pri to, ti mey self informar se que Occidental es constructet sur li natural fundament del max grand internationalitá, e continua: «Noi es convictet que li lingue international ne posse esser un artificial product quel on destilla in li retortes e cabinette de studie.» Nu, Occidental difere essentialmen ne de un altri lingue scrit, por exemple de alt-german (hochdeutsch), quel es li product de un artificial sintese fat de eminent scritores in li cancellarias del luxemburgan german imperatores in Praha e del princes de Saxonia Electoral e developat de Luther, del autores alor li era baroc, de Gottsched e del classicos. Quam do «Hochdeutsch» es un artificial sintese ex natural elementes del german idiomas, tam anc Occidental es li sintese del modern international natural paroles. Si Occidental es un product del retorte, anc li scrit lingue german es un tal. Ma quam li un fa su servicies, tam anc li altri es absolut apt por su destination.

DEUTSCHE HANDELSWACHT, Hamburg, nr 914, recenset li german Occidental-libre in un maniere un poc mocant, sub li titul «Das Hilfssprachenbabel» (li babel del lingues auxiliari). On proposi mocante que omni hom deve nu aprender in sam témpor Esperanto, Ido e Occidental. Li revúe ne atente que li aprension de Occidental have un avantage immediat, i.e. li conossentie con li paroles international e li afacilation del posterior studie del lingues national occidental.

COMMUNICATIONES (LIBELLI PRO HISTORIA ET SCIENTIA INTERLINGUARUM), revúe de «Officium Interlinguisticum Budapestiense» (redactor: Dénes Szilagyi, Budapest VII, Damjanich u. 28a), nr 11, may-junio 1930, tracta li problema de un lingue international del vispunctu purmen neutral. Li divers temas es presentat in li lingue, natural o artificial, del respectiv autor o revúe etc. Ti ci numeró centene un articul de Ing. J. Robert Hoerbiger «Pro quo yo prefere Occidental», adplu un recension del libre «Occidental, die Weltsprache»: on nomina it «modellic» (mustergültig) e li dissertation de E. de Wahl (Vias e devias al L.I.) «profundmen investigant» (tief schürfend) e «cuisonmen objectiv» (peinlich objektiv). Szilagyi divide li historie de Occidental in tri esar: li sciential de 1890 til 1923, li era del preparation del propagande de 1923 til 1929, e del ampli propaganda comensant de 1930. Adplu Szilagyi recense li «Novial Lexike»: noi fa li sequent citationes: «... z e c es abolit totalmen e substituet per s. In egard a ti radicalisme it ne sembla acordant que li q ha esset conservat partú, u li modell del hispan vell har posset esser sequet.» Szilagyi critica in fine li mult mancas del «Bibliografie de Internacia Lingvo» (BIL) in un maniere tre scientios e detalliat, monstrante denove altri mancas de ti ovre quam noi in nor recension (vide nr 69) de quel li final passu (pg 30) per li recension de Sz. ja ha esset justificat. -- Noi vole ci anc remarcar que noi ha trovat interim in BIL mult altri mancas, precipue duplic enumerationes de Esperanto-ovres (!?).

TOLERO, Paris, nr 20, inserte un articul de sr Josef Weisbart, li autor de pluri projectes de L.I. inter queles precipue Europal e Medial. Weisbart usa nu un nov idioma, Mundi-Latin, con li subtitul «System-base pro commun experimentation»; ti lingue es un copie de Occidental con quelc personal deviationes in li direction a Latino sine Flexione, talmen nominat latin mortallias, p.ex. an (in vice de «es-que»), id (it), ac (anc), hic (ci), accipe (accepta), iter (denove, L iterum), quod (que), adhuc (til nu), ita (tam), aut (o), isti (ti). Li max grav imitationes del Latino sine Flexione es to que li infinitive have li sam form quam li present, e li usu del infinitive pos li verb auxiliari «ha»: il ha «scribe» un critic. In quel lingue on di talmen? Si coidealist Weisbart vell emendar ti poc macules ex su lingue, il vell reobtener... Occidental.

Naturalmen on deve haver un fix principie e ne «200 principie» (ples atenter li singulare pos numerales quam in Latino sine Flexione) quam Weisbart scri in li fine de un apelle por su Mundi-Latin misset de il li 14 may a omni occidentalistes. Por exemple si il sta sur li principie del absolut latinitá, il ne deve adopter in Mundi-Latin li artificial «om», «vul», vice latin «hom», «vell».

W. vole anc dir «or» in vice de bocc (mL bucca); nu in null grand lingue on have ti parol; do «or» posse esser miscomprendet quam «o» secun A, «ma» secun F, «aure» secun FIS, «mineral» secun A; pro quo Weisbart de anopte li lM bucca? Prender li paroles ex li mort classic latin significa mortar li L.I. quam li humanistes ha ruinat li medial latin quam lingue international per li reintroduction del classic Latin.

MIKRA BULETINO, Berlin-Charlottenburg 9, (Ido-Centrale, Soorstr. 75, annual abonnament RM 1,50, 12 números in annu), nr 78, inserte li plen programma del 9. International Ido-Congress, quel va evenir de 8-m til 13-m august in Sopron (Oedenburg) in Hungaria. In li «Bibliografio» de nr 79 es contenet un simpatic recension de nor grand german libre finiente con li paroles: «Li autores obtenet un bon resultate per lor labor, noi ne hesita gratular les».

MAINZER ANZEIGER, Mainz, nr 84, discusse sub li titul «Neue Weltsprachen» li du lingues Weltenglisch (de Prof. Zachrisson) e Novial e di in ti ocasion que Jespersen ha provat in su Novial un mixtura ex germanic e romanic lingues e asserte que, lu sam es li casu pri altri international lingues. To es un grav erra sempre repetit de superficial criticos. Ni Novial, ni Occidental es un mixtura de germanic e romanic vocabules, ma ili basa se sur li «international» paroles; si tis es in general de latin orígine, to ne es li culp del romanic lingues, ma del germanic teles queles ha dat solmen poc contributiones al international glossarium e in contra ha incorporat se mult latin vocabules e fat les talmen a international paroles.

HEROLDO DE ESPERANTO, Köln a. Rh., nr 562, questiona: «Kie estas la komercistoj-esperantistoj?» per un articul de un pseudonim senior Oso quel scri: «Ja depos deci annus yo es che un grand firma de exportation. In chascun die ariva che nos epistules in extran lingues. Nequande yo videt til nu un esperantistic epistul inter les... Mi colegos moca me sempre pro to pri mi esperantistic saventie de Esperanto, sammen mi chefes.» Noi solmen questiona pro quo senior Oso ne instiga su chefes provar far negocies per usar self Esperanto in lor corespondentie? Esque il time un missuccess? Li Central Oficie del Occidental-Union ja ha scrit mult epistules comercial in Occidental a non-occidentalistes, sempre con plen success.

GERMANA ESPERANTISTO, Berlin, nr 410, da a Alfred Dormanns, li lector de Esperanto che «Westdeutscher Rundfunk» (West-german Radio), li ocasion publicar su conceptiones in un articul intitulat «Al logica e psicologie de Esperanto». Il demonstra que mem in Esperanto ne domina in omni detallies li logica, ma que mem in ti logic lingue li forties psicologic fa lor labor e que mem ci existe «un ponte quel ducte del artificial lingue in li centre del plen vive. Lingue es vive, e omni su enigmas e ínegalitás es perpetui fluent miracules del homan anim self.» Noi deve regretar que un tam clar cap quam sr Dormanns, malgré su modern linguistic conceptiones completmen identic con li nores, ne posse liberar se del exercicie e propaganda de un sistema de L.I. quel es constructet sur contrari principies. Il ha provat un tal liberation per su «critic curs de Esperanto» che li Westgerman Radio in 1928; ma il ha esset fortiat per terrorisme al disciplina (v. «Germana Esperantisto», 1928, págine 171). Noi deve regretar to tam plu quam sr Dormanns es academic linguist de profession.

LO NOVA EPOKO (mensuale del comunistic-esperantistic Sennacieca Asocio Tutmonda), Paris, nr. 78, repeti in maniere histeric que ancian fabulas pri li contrarevolutionari caractere del movement de Occidental. It parla pri «aristokratemaj novlatinidaj projektoj» e que ili es «simboloj de la konservado de la jugo de l' pasinteco, de la dominado de l' fortaj super la malfortaj, simboloj de la imperialisma politiko kaj de bonfarto de la kapitalisma vivo.» Si on lee tal lineas, e si on ne vole reputar les quam un efluentie de un malad cerebre, on solmen posse comprender les quam li expression del max alt demagogie e del pallid timore córam li triumfant, progressent e democratic Occidental. Esque vermen on vole ducter un movement del proletariatu con tal despectabil argumentes? Nu, li ver ínamicos del proletariatu es ti persones queles vole isolar it del progress del scientie e del modern civilisation. Occidental auxilia destructer li barrieres de education inter li classes; Esperanto erecte nov barrieres. Occidental aperte al proletariatu li portas al scientie e su nomenclatura; Esperanto mura ti portas. Do u deve star li ver socialist?!

ESPERO KATOLIKA inserte sub li titul «Reveninte el Romo: Instrukcioj» un articul del presbiter Georges Ramboux in quel on posse leer: «In li eminent sferes catolic Esperanto ne es conosset quam international auxiliari lingue, proprietá de omni hom, ma quasi solmen quam medie del divulgation de alquel confus doctrina dangerós, nominat Esperantisme, quel confesse alquel deitá, un ínconosset superior Fortie, quel predica un nebulari fraternitá inter omni homes, basat solmen sur un comun lingue, e quel consiste ex pur liberalisme, fals neutralisme. Li esperantistic gazettes es plenissim de fals idés contradictori al catolic dogmas. Li oficial traduction del Bible es un edition protestantic. Li oficial vocabularium Esperanto-Esperanto aparient bentost va esser un edition del Sennacieca Asocio Tutmonda. Li majorité del ovres esperantistic es absolutmen a desaprobar del vispunctu catolic. Omni to es un fact irrefutabil. Absolutmen ne astonabil do es que in consequentie in li eminent sferes catolic Esperanto es regardat con depreciation.» Talmen noi vide li valore del «interna ideo» de Esperanto.

IDEOGRAPHIE MATHEMATIQUE, Etude du langage philosophique par Jacob Linzbach (28, Rue Ducouedic, Paris XIV): de ti revúe, recenset in nr 69, ha esset aparit til nu 7 numerós, contenent 56 págines. Karl Janotta.

Divers

Senior DE WAHL viageat in marte al Conferentie de Reserches Linguistic in Genève, e usat ti ocasion por visitar mult occidentalistes, i.e. sr Dr. Wormser durant li viage al conferentie e li coidealistes Prof. Berger, Dr. Aschwanden, Dr. Niedecker, Major Tanner, omnes in Svissia, Dir. Bohin in Strasbourg, Dr. Großmann in München, li occidentalistes in Wien e Mauer, Kajš in Brno, Prof. Pášma in Tábor, Neumann e Wallon in Dresden, Funk in Stettin e mult altres durant li retroviage a Estonia.

Li conferentie in Genève ha esset invitat del «International Auxiliari Language Association in the United States, Incorporated» (IALA), respectivmen per su secretariessa honorari, li ínfatigabil e meritós Seniora Dave Hennen Morris de New York. Ti conferentie durat de 20 marte til 2 april e reunit in Carlton Parc Hotel 15 linguistes reputat e specialistes de lingue international por deliberar un studie scientific del problema del lingue auxiliari.

Presidente del conferentie esset li conosset linguist e interlinguist Professor Otto Jespersen del universitá in Copenhag. In ultra esset participantes del conferentie li sequent persones: Dr. S. Auerbach, membre del Ido-Academie; Earle B. Babcock, Professor in li universitá de New York, Presidente de IALA; Ch. Bally, Professor in li universitá de Genève; Wm. E. Collinson, Professor in li universitá de Liverpool; Albert Debrunner, Professor in li universitá de Jena; Miss H.S. Eaton, linguistic assistente de IALA; Otto Funke, Professor in li universitá de Bern; Eduard Hermann, Professor in li universitá de Genève; Mrs. Dave H. Morris, honorari Secretariessa de IALA: Prof. Perrenoud, linguistic assistente de IALA; Pitman B. Potter, Professor in li universitá de Wisconsin; René de Saussure, Professor in li universitá de Bern e autor de pluri lingues artificial, inter queles in ultim li Nov-Esperanto; Albert Sechehaye, Professor in li universitá de Genève; Peter Stojan, membre del «Lingva Komitato» de Esperanto; E. de Wahl; Reinhold Zeidler, novialist. Du invitates ne recivet li permission de viage de lor Guvernamentes, i.e. Professor Peano in Turin (Italia), e Professor Yushmanov in Leningrad (USSR).

Li conferentie adoptet in principie li plan de labores esquissat de Professor K. Asakawa del universitá de Yale (USA) e conossentat se pri li labores del Professores Collinson (Liverpool) e Edward Sapir del universitá de Chicago.

Professor Funke (Bern) e Seniora Morris elaborat un complet programma de studies sur li base de quel on va solicitar financial apoyes. Li filologos Debrunner e Herman demonstrat al conferentie in quel maniere on va posser realisar un immediat colaboration inter li indo-germanistes, li interlinguistes e IALA. In fine on resoluet crear un «Jurnal de Interlinguistic Reserches» (JIR).

In li inauguration del conferentie li presidente constatat que sr de Wahl esset un del unesim adherentes de esperanto, ma que «il, malgré su amicitá por Dr. Zamenhof, ne plu posset sequer le depos li moment fatal quande Zamenhof ha devenit conservatori. Il colaborat con Grabowski, con Lott e con mult altri pioneros interim morit e de comense il directet se rect vers li scop quel il ha atinget per li publication de Occidental».

On posse esperar que ex li conferentie va sequer un nov progress del scientific interlinguistica, e on deve gratular e mersiar a Seniora Morris pro li prudent arangeament de ti international conferentie.

SOCIETÉ COSMOGLOTTA (Wien) arangeat li 11 april in Café Mariahilf un reunion public in quel senior de Wahl parlat pri li tema «Li statu actual del problema de un lingue international».

Il demonstrat que solmen tal projectes de international lingues obtene un passabil grand númer de adherentes queles permisse al adeptes decomposir li structura del vocabules e formar self nov paroles sam quam li problema del paroles cruceat provoca grand interesse pro simil causes. De to veni li desinteresse del publica por lingues ínautonom quam Idiom Neutral etc., in contra que altri sistemas minu natural, ma autonom in li parolformation trovat un grand circul de entusiasmat partisanes quam Volapük e poy Esperanto. Ma un superlogica quam in Ido ne es li desir del publica. Occidental uniona nu li du principies del autonomie e naturalitá; do it have omni chances por su final general adoption. Ma ti principies possibilisa li satisfation de un triesim tre necessi, it es li maximum possibil del regularitá. Ti es li via sciential al definitiv solution del problema; pro que li movement ha prendet ti scientific e naturalistic developation, nu anc ha devenit possibil li colaboration del scientistic linguistes.

Ti colaboration esset anc li scope del conferentie de reserches linguistic in Genève. Comprensibilmen on ne posse expectar de ti cooperation immediat resultates; in prim on interconossentat de person a person e devet clarificar li contenete del problema. Ma Occidental havet un grand success, it esset in ti die quande li principal sistemas esset presentat; nam Sr de Wahl parlat tande solmen in Occidental, e on constatat con admiration que on posset comprender su tot discurs. In 1931 va evenir li International Congress de Linguistes in Genève sur li programma de quel sta anc li interlinguistica.

Li discurs de sr de Wahl in Wien assistet Idistes e Esperantistes, inter ili conosset ductores del austrian movement de Esperanto queles in part participat al tre vivaci, ma anc tre conciliant discussion. Li esperantistes regretat li nov fension del interlinguistic movement e proposit e petit que li occidentalistes mey far nequel propagande in li interesse del idé, ma solmen laborar teoreticmen. On respondet les que un tal convention es impossibil pro que li occidentalistes opine posser promover li idé plu facils e rapidmen per Occidental quam per Esperanto: ma it existe li simplic via que omni esperantistes aprende Occidental sam quam presc omni occidentalistes save Esperanto.

Li esperantistes regretat anc li devalorisation del esperantic litteratura. On respondet les que per li progress de Occidental plu mult persones anc va comprar li ancian Esperanto-libres pro causes del crescent interesse por li problema in general e por su historie, talmen que un devalorisation del tot litteratura interlinguistic ne es a timer: in contra on posse constatar que on ja nu es pret payar precies plu alt por quelc libres interlinguistic exhaustet. In omni du partes on provat tam mult quam possibil accentuar lu comun e diminuer lu contrari. Karl Janotta.

«Ne fa vos risibil!»

In numeró 16 (564) del semanale «Heroldo de Esperanto» (Köln a. Rh., Brüsseler Straße 94) de 18 april 1930 sur págine 4 sub «Bibliografio» esset a leer li sequent anuncia (reproductet ci in originale de Esperanto):


Occidental, die Weltsprache. (Occidental, la mondlingvo.) Por germanlingvanoj. Eldonita de E. Pigal. Franckh'sche Verlagsbuchhandlung, Stuttgart. 254 pg. Prezo broŝur. rmk. 5.50 tole bind. 8.—.


Pos to quam comunication del redaction li sequent lineas aparit sur págine 3 del numeró 21 (569)) de «Heroldo de Esperanto» sub li titul «Ne ridindigu vin!» (= Ne fa vos risibil):


In nr 16 de 18.4. noi mentionat sub li rubrica «Bibliografio» un nov aparit libre pri li interlingual project «Occidental». Pro to noi (i.e. li redaction de «Heroldo») recivet de un delegate del Universal Esperanto-Association un postcart de quel li contenete es ne solmen total risibil, ma anc ofendent al autor del mentionat libre e a nor chefredactor in casu que ili senti se ofendet. Ci es li textu del postcart:

«Heroldo propaga Occidental, li max actual novitá in nor miraculós Esperantoland!

Qui timid solmen sentit, que vu, senior redactor, simpatisa con Occidental, consternat nu deve convicter se de vor ínexplicabil atitude. Vu anuncia un libre de senior Pigal, un fanatic adversario de Esperanto, de un hom quel in su ínnobli lucte usa sin scrupules absurd íncorectitás pri nor lingue e movement.

Forsan vu pensa que noi ne plu deve timer li concurrentie de alquel artificial lingue, ma esque vu ne considera que vu per vor anuncia (it es naturalmen un invitation comprar e leer li adversari libre) extraordinarimen confuse li esperantistic e non-esperantistic publica? In fine vu decupa vos self li branche sur quel vu side.

Respectós

H.J.

Public examinat instructor de Esperanto,

Delegat de UEA (Universal Esperanto-Association).

PS. Pro vor publication yo va inviar un plende al Centra Oficejo de UEA, Genève.»


Noi (i.e. li redaction de «Heroldo de Esperanto») adjunte quam comentarie:

  1. It es li custom de gazettes adminim anunciar (si ne recenser) recivet libres pri alquel tema.

  2. It es necessi informar se pri li adversario.

  3. It es li signe de un bon caractere suposir che li adversario o dissidente tam etic motives quam on pretende por se self, ma ne ja anticipante denunciar le.

  4. It vell esser ínmoral auxiliar contra su conviction un afere solmen pro li mammon. Malgré que un grand part del homanité ne possede un tam alt etica, noi vell despecter nos quam fripones, si noi vell conservar un «branche» solmen pro que noi self sede sur it.

  5. Si noi esperantistes self vell timer pri li success de nor afere, li sol tacentie de nor contrarios ne plu vell salvar nos. Esque conduir quam struces?

  6. Li PS. de sr J. es vermen naiv. It sona, quasi un infante di pri un camarad quel have su propri volentie e ne acte secun li complesentie del altre: «Yo va dir it al instructor.» Si li instructor es psicologo, il save quo li denunciante merite. Interessant es que Int. Centra Komitato in Genève self in su ultim circulare (nr 62) ne solmen anuncia, ma mem recense li libre mentionat (pri «Occidental») e recomanda it (tre justmen!) por selfinformation a chascun activ propagantist.

  7. Noi peti releer li du penultim alineas in nor articul «Nia tendenco» (jubilari numeró de 2. 5.) e, in céteri, nor articules queles ha aparit in li ultim annus sub li titul «Ni kaj la aliaj». Ta on va trovar omni to quo on deve in plu saver pri nor vispunctu. Noi ne ama remachar omnicos deci vezes.

To es li textu de «Heroldo de Esperanto». In sequent noi inserte un declaration del publicator del libre «Occidental, die Weltsprache» e chef-redactor de Cosmoglotta.

Redaction de Cosmoglotta.

Personal declaration

In coherentie con li in supra reproductet articul ex «Heroldo de Esperanto» yo constata que mi polemica concernent Esperanto es publicat solmen in li organ del Occidental-Union «Cosmoglotta» e in li libre «Occidental, die Weltsprache». In ti critica de Esperanto yo ne usa subjectiv judicies de me o de altri occidentalistes, ma solmen li objectiv materiale ex publicationes de esperantistes e de neutral persones. Li letores de «Cosmoglotta» e del libre «Occidental, die Weltsprache» nu posse controlar esque it es rect li assertion de H.J. in «Heroldo de Esperanto», que mi fontes es fals e que mi metodes de combatte es ínnobli in vice de scientific.

Yo constata que yo propaga Occidental pro que li majorité del seriós interessates de un lingue international refusa Esperanto, quo li esperantistes self concede. In contrari on posse citar li nómines de mult persones queles, repugnat per li form de Esperanto, esset adversarios del idé de un lingue international, ma queles nu per Occidental ha devenit adherentes del idé. Yo ne es un fanatic adversario de Esperanto e ancor hodie have amical relationes con ductores de esperantistes in Wien e altri locs.

E. Pigal

Occidental-Union

ORGANISATION UNIVERSAL DE LINGUE INTERNATIONAL OCCIDENTAL

Protectores

Prof. Dr. Albert Guérard, Universitá de Stanford, California, USA.

Prof. Dr. Albert Saareste, Universitá de Tartu (Dorpat), Estonia.

Prof. Dr. C.W. von Sydow, Universitá de Lund, Svedia.

Representantes

Austria: Cosmoglotta, Postfach 10, Mauer b. Wien.

Britannia: The British Occidental Society, 18, Meadows L., Chester.

Dania: Jan Casse, Willemoesgade 23, Köbenhavn.

Estonia: Kosmoglott, Eha 10, Tallinn (Reval).

Francia: Occidental-Societé, 7, place de Bordeaux, Strasbourg.

Germania: Dr. A. Peipers, Am Römerturm 13, Köln.

Svedia: Svenska Occidental-Förbundet, O. Agatan 37, Uppsala.

Svissia: Sviss Association por Occidenatl (SAPO), Chapelle, Vaud.

Tchecoslovacia: Federali, Vranovská 44, Brno.

Occidental-litteratura

Cosmoglotta (Oficial revúe del Occidental-Union). Anno 1927, 1928, 1929 a 7 ö. S. (1 Dollar). Annu 1930: 3,5 ö. S = 0.5 doll. = 2.6 sv. fr. = 2,1 RM = 16 Kc. Singul numerós exhaustet (ne recivibil separat): 1927: 1, 2, 3, 4 (38, 39, 40, 41), 1928: 1 (44).

Occidental, die Weltsprache. Einführung samt Lehrkursus. Lesestücken, Häufigkeitswörterverzeichnis. Herausgegebent von E. Pigal bei Franckhsche Verlagshandlung. 256 Seiten, 148 x 210 mm, brochat 9,50 ö S., 5,50 RM: ligat 13,70 ö S. 8 RM.

Radicarium directiv de Occidental in 8 lingues (anglés, german, francés, italian, hispan, portugalés, sved, russ) de E. de Wahl, 5 ö S.

Deutsch-Occidental Wörterbuch de J. Gär, 5 ö. S.

Occidental, gemeinverständliche europäische Kultursprache für internationalen Verkehr. Begründung, Grammatika, Wortbildung, vergleichende Textproben, 0,5 ö. S.

The problem of an international language and its solution in Occidental. By Eric Bidle, 4. d. (0,6 ö. S).

L'Occidental. Langue d'intercompréhension immédiate de L.M. de Guesnet. 1 fr. fr (0,3 ö. S).

Problém jazyka mezinárodního. 2 Kc (0,42 ö. S).

Praktický jazyk svetových styku Occidental, J.A. Kajš. Váz. 6 Kc (1,2 ö. S)

Occidenatl, ett västerländskt kultursprak de Mag. phil. A.Z. Ramstedt. 0,3 ö. S.

Nickel till Occidental de Mag. phil. A.Z. Ramstedt. 1. ö. S.

Occidental de internationalella ordens sprak de Dr. C.E. Sjöstedt (principer, grammatik, textprov, jämmföreelse). 0,4 ö. S.

Occidental-Union, Central Oficie, Mauer b. Wien, Postfach 10.

Li problema de un lingue international

ha ocupat li pensas de mult persones. Li max conosset project es «Esperanto» (1887), quel pro su facilitá e enorm propaganda ha aquisitet suficent atention in li munde. Ma li defectiv e ínnatural formes ha evocat li critica de divers competent persones. Li esperantistes ha refusat omni reformas in lor lingue e pro to aparit mult nov projectes, quam: Neutral, Universal, Ido, Esperantida, Romanal, Latino sine Flexione, Etem, Medial, Novial etc.

Un practic LINGUE INTERNATIONAL deve esser comprensibil a omni person de occidental civilisation, anc sin studie anteriori. Solmen un lingue ja hodie usabil in omni relationes, in comercial anuncias e reclames, in exchanges de colectionistes del tot munde, in trafic e scientie, posse contentar li postulationes del comunicationes international. Un tal lingue es Occidental.

Laconic Grammatica de Occidental

Pronunciation: Vocales quam in german, hispan, italian, slavic; y quam vocal = frances u, german ü; c ante e, i, y = ts; in omni altri casus = k; ge ante e, i, y = j francés, in omni altri casus quam g german; h aspirat; j = j anglés; v quam in anglés; x = ks; gs; z = ds; ch quam in anglés e hispan; ch quam in angles e hispan; sh quam in anglés; eu = frances eu, german ö; n', l' = n, l con i sequent presc ne audibil.

Accentu tonic sur li vocal ante li ultim consonant: finale, lingue, international. Li finales -s del plurale e -men del adverbie ne have influentie al accentu: finales, nullmen. Li finales -bil, -ic, -im, -ul es nonaccentuat: respectabil, grammatica, ultim, articul. In altri casus li accentu es scrit: heró, idé, pronómin.

Nuanciant finales: -a, -o, -u(m), -i, -e.

-a feminin: francesa, filia, cavalla; ma anc altri paroles secun li usu international: aqua, boa, grammatica, liga, sofa, tara.

-o masculin: frances, filio, cavallo; ma anc altri paroles secun li usu international: brutto, conto, fresco, lexico, torso.

-u(m): abstraact, neutri: lu mal = li malu(m).

-i adjectiv (nonobligatori): dextri, regulari.

-e general, eufonic, precipue por substantives; centrale, matrice, plantage, theatre.

Articul definit: li; índefinit: un.

Plurale per -(e)s: li cavall, ci cavalles.

Declination per prepositiones de, a etc.: de li = del; a li = al.

Pronomines personal: yo (subject) -- me (object), tu -- te, il -- le, illa -- la, it, noi -- nos, vu -- vos, illi -- les, (índefinit) on, (reflexiv) se; possessiv: mi (sol: mei), tu(i), su(i), nor (nostri), vor (vestri), lor(i).

Verb. infinitive: -r; participie presentic: -(e)nt; participie perfectic e preterite: -t. Conjugation analitic per auxiliares, perfect per ha, futur per va, conditionale per vell, imperative per ples, optative per mey, passive per es (esser). Exemples: amar, yo ama, yo amat, yo ha amat, yo va amar, yo vell amar, ples amar, yo es amat, yo ha esset amat, yo va esser amat, etc.

Subventiones al Occidental-Union

M. Guilbert (Videscoville) fr. fr. 25,-. Dave H. Morris (New York) doll. 10,-. Ing. A. Lindström (Stockholm) ö.S. 5,-. Dr. P. Hussarek (Brünn) c.K. 14,-. Prof. H. Pášma (Tábor) c.K. 18,-. Director Dr.-Ing. A. Wormser (Offenbach a.M.) ö.S. 505,90. Reg.-Rat Dr. P. Mell (Saalfeld-S.) RM 15,-.

Propaganda per «Occidental, die Weltsprache»

Li númere in infra indica li exemplares donat del libre «Occidental, die Weltsprache»; lg. = ligat, br. = brochat. Vide anc Cosmoglotta nr 69, pg. 43.

Theodor L. Krebs (München) 3 br. General Director GErald A. Moore (London) 10 lg. Ing. Hanns Hoerbiger (Mauer bei Wien) 23 lg. Central Oficie (Mauer bei Wien) 15 lg. + 5 br.

Joseph Gär (München) RM 10,-. Dr. Aschwanden (Biel) sv. fr. 5,-.

Occidental-Union + Central Oficie

Si vu vole dar a vor filies un bon education comercial e linguistic, misse les durant un annu scolari in li

MODERN SCOLE DE COMERCIE E LINGUES

Tel. 33-28 Director: G. BOHINTEL. 33-28

7, Place de Bordeaux -- STRASBOURG (Francia)

Section comercial: Contabilitá -- Stenografie -- Dactilografie -- Stenotipie -- Corespondentie comercial.

Section lingual: Francés -- German -- Anglés -- Occidental.

Adaptation del francés stenografie a German, Anglés e Occidental

Curses in scole o per corespondentie

Programma es misset gratuitmen a chascun person qui peti it.

10% rabatte a membres del Occidental-Union o abonnates de Cosmoglotta.

«Cosmoglotta» 1930: 3,5 ö. S. = 0,5 doll. = 2,6 sv. fr. = 2.1 RM.

Chec-COntos Postal: Austria. Nr. B-84.868: Occidental-Union, Mauer b. Wien; Germania: München 585.98: Occidental-Union, Mauer bei Wien: Francia: Strasbourg 94.49, G. Bohin; Svissia: II. 1969 F. Lagnel, Chapelle (Vd); Tchecoslovacia: 29.428 Praha, M. Nedvídek, Tábor.

Eigentümer, Herausgeber u. Verleger: Occidental-Union, Sitz: Mauer bei Wien. Verantwortlicher Redakteur. Ing. Engelbert Pigal, Liesing bei Wien. Druck: Milan Nedvídek, Tábor.

Cosmoglotta A 71 (jul-aug 1930)

Oficial organ bimensual del Occidental-Union

Consacrat al developation, propaganda e aplication de

Lingue International Occidental

Redaction e Administration: Postlach 10, Mauer bei Wien, Austria.

Annu IX Nr 4 Julí, August Numeró 71

Contene:

  • Stabilitá in Lingue International, de E. Biddle e Red., pg. 69.
  • Principies de Novial, de E. Pigal, pg. 71.
  • Complet grammatica (III. Derivation: B. Sufixes productiv: 2. Sufixes verbal productiv), de K. Janotta, pg. 74.
  • Cronica, pg. 77.

Stabilitá in lingue international

Por rectmen apreciar li question de stabilitá in li Lingue International, on deve unesimmen realisar clarmen que li L.I. ne es tam mult un question lingual quam un facte social, sam omni national lingue. Li veritá e importantie de ti constatation cresce con omni nov usator del lingue.

Quelc samideanes sembla haver li idé que Occidental es un lude e que on posse changear ti o altri punctu secun lor desires e scientic discussiones. To es un tre grand erra. Occidental es (e deve esser, si it vole victer) un lingue vivent, li possession de su practic usatores. It ne existe por amusar li amantes de linguistic disputes, por queles li ordinari homes (qui max mult besona li L.I.) have ni interesse ni patientie. Por ili, to quo es grav es un lingue stabil quel ili posse aprender hodie sin dever reaprender it deman. Si li lingue es facil, clar, precis e suficent, ili va esser content e va esser completmen índiferent esque it satisfa li teoretic postulationes de ti e al/tri linguist o ne.

Noi posse aprender ci del Esperantistes, qui preserva stabilitá unit con evolutionari crescentie. On ha mocat li «íntuchabil Fundamento», ma Esperanto ancor vive e li mocantes es obliviat.

Si on prende li conservativ statpunctu, on totmen ne nega li possibilitá de progress. Ci e ta, on posse introducter un nov vocabul, si it es vermen plu bon quam li old form. Li practic usation va decider qual form va surviver. Si, quam sembla esser li casu con -ess, -tá e forsan -or, un sol sufix (-tá) sufice, li practic usation va simplificar un ínutil complication. Si, quam yo self opine, es plu bon generalmen evitar duplic consonantes, on posse far to, lassante libertá pri ti ínessential punctu ad altri coidealistes.

Ma li discussion de changes del pronómines, del articules, del conjugation o simil es un altri afere, absolutmen combattend. In ti ci punctus nor lingue es facil, international e practical: li suggestet reformes have un tre dubitabil valore e yo have un fort idé que etsi noi vell introducter changes, li propositores self vell un poc plu tard suggester ancor alquicos altri.

Es ancor un altri rason por stabilitá -- li edition de libres de aprension, lexicos, litteratura. Es ver, que cert reformistes ama meprisar tal considerationes, ma per to ili solmen monstra lor absolut manca de practicalitá. Omni seriosi propagandist va rider ye ili.

In li present témpore, noi comensa far progress e li grand german libre es publicat. Esque noi va riscar perdir omnicos ganiat? E to por pleser a pluri teoreticos que deman va negar to quo ili desirat yer? Ne! Si per conservatisme noi perdi quelc adherentes, noi va regretar to. Ma plu bon perdir teoreticos quam propagandistes. Lass li disput-amantes constructer lor perfect lingue sur li base de Mundi-Latin. Ili nequande va finir e interim per practical propaganda e usation Occidental va victer. Eric Biddle.

Per publicar li precedent articul noi absolutmen ne declara identificar nos con omni considerationes de nor estimat colaborator. Un progress in lingue ne es un danger por li stabilitá del movement si li changes, justificat e bon-meditat, in fact es exercit uniformmen per un qualificat majorité e si li social rason del responsabil factores fa action conform.

In ti sensu nu es presentat a votation del Comité Linguistic un sistema de experiment por evitar facultativmen li mollat sones, queles, conform al Statute e Regulamentes, es oficial valid.

Ancor es tro temporan profetisar del levul flanc un petrification o del dextri tel un dispersion del L.I. Li fals profetes ne conosse li fortie del vivent lingue Occidental, quel fa o evolution o resta ínchangeabil, malgré li criticas. Red.

Principies de Novial

Ante quelc témpor aparit li NOVIAL-LEXIKE (novial-francés-anglés-german) de Professor Jespersen, editet per auxilie del Rask-Örstedt-Fond de Copenhag. 254 págines, 130 x 202 mm. Precie: 3 s. 6 d. per Georg Allen Unwin Ltd., London, Museum Street; o RM 4.— per Carl Winters Universitätsbuchhandlung, Heidelberg.

In Cosmoglotta nr 51..55 noi ja insertet detalliat recensiones de Novial. Ci noi have ne mult a adjunter. Li present lexico monstra in plu vast extension li deformationes de international paroles per li schematisme de Novial. In li nov publication Prof. Jespersen ha egardat nor critica, secun quant to es possibil in li cadre de su sistema. Il adopte li naturalmen developat numerales «set» e «ot» vice li blamat de nos misformes esperantic «sep» e «ok» del unesim libres de Novial. Anc «monate» e «sal» (auxiliare del futur) es substituet per «mensu» e «ve» (Occidental va).

Novial distinte inter «benche» (banc por seder) e «banke» (institute de pecunie). It have: «aje» (A age, F age, I e Occidental etá); «devan» (avan). Bon es li curt formes: «babla» (babil'ar), «chirpa» (chiripar) e «ekarta» (remover, F. écarter).

Per preferer germanic radicas «hause» (Occidental dom), «milke» (lacte), «stime» (vapor), «bora» (forar) etc, Novial fa orfan li derivates international: domestic, domestication; lactose, lactometre, lactation; (e)vaporation, (e)vaporimetre; performation etc. Apu «bora» (forar) noi trova «bore» (bor, chimic element). -- Corageós propositiones es: «drate» (D Draht, metall-fi), «fogle» (D Vogel, avio) e «avie» (avion, aeroplane) e li prefix «om-» (D um-, far denov ma altrimen: omforma, omlabora etc).

Li aprioristic principies heredat de Esperanto-Ido producte deformationes mem plu remarcabil in Novial pro li plu rigorós fonetica, a quel es subjugat li parol-formation: «sero» (zero), «sone» (zone), «sonete» (to es ne: micri zon, ma: sonette), «suone» (son), ma: «konsonante» (consonant) e «asonantie» (assonantie).

Sam quam in Ido on have «lude» (solmen per cartes, chac, infantal ludes) apu «plea» (solmen por teatre, musica); ergo li international expression «preludie» in Novial es ne un «lude», ma un «pleo». Just in sport chascun conosse li parol «play»; do on vell dever verter li sense, si on estima necessi haver du paroles divers.

In plu: «homaro» (to es ne: F homard, D Hummer, ma: homanité), «anu» (ne: annu, ma: sur it), e «yare» (annu, de ú: annual), «dar» (ta), «da» (de, per, med), «bundle» (Occidental fasce, de ú: fascist).

On ne mey argumentar que Novial have bon rasones in ne egardar li natural formes international por in general obtener logicalitá e unisensitá. Li desinentie -a p.ex. significa, sam quam in Occidental: (1) feminines, (2) formes de verbes e (3) céteri paroles. Apu «rive» (coste) li parol «rivete» significa ne un litt rive, ma: rivete (clove con contra-cap). Li fidelitá al principie evitar duplic consonantes, es abandonat in nómines de popules: finnes, russes. Professor Jespersen ha condamnat a morte li lítteres c, z. Ma li international signes cm, C, Ca, Zn etc perdura lor tenaci vive mem in Novial.

Discrepant parol-formationes apari in Novial per que Jespersen octroya sur un ultra-fonetic ortografie un torso del verbal derivation de Wahl. Novial have «difera» (diferer) e «diferanti» (diferent), ma «diferentia» (t es a pronunciar sempre: t) apu «ambulanse», «sirkumstantie», «sakrifisie», «sektione», «aksepta», «sentense», renuntiatione», «avansa», «sientie», «silentia», «akselera», «aktione», «tentiari». Un artificial lingue quel pretende, quam Novial, har soluet in prim li problemas del fonologie, ci deve esser plu consequent e unitari.

Al van principie de sclavic coincidentie inter un nov, aprioric, scrition Novial sacrifica li vive del parlat lingue, quel deveni un ínpronunciabil mixtura heterogen de ínnatural son-combinationes antiqui dur e modern fluent.

Creante li scrit lingue p.ex. de un savagi popul, un missionario posse líbermen selecter un aproximativmen fonetic ortografie. Il ne es ligat per li grafismes de un proto-lingue litterari o de un grand lingue afin de cultura. Anc li fundatores del scrition de micri lingues de Europa, p. ex. del grand circul del cultura romanic o germanic, in comense usat ortografies tre fonetic. Ma si on regarda li modern litteratura p. ex. del ladin e del viennes dialect, on posse far li interessant constatation, que just ti lingues, queles ne have un grand ballast de antiqui libres, támen in ultim témpore prefere li historic scrition conform a lor classic modelles del latin e alt-german, malgré que li unesim scrites ha usat ortografies plu fonetic.

Julius Jakob scri in li prefacie de su dictionarium del viennes-austrian dialect («Wörterbuch des Wiener Dialektes mit einer kurzgefassten Grammatik». Gerlach & Wiedling, Wien und Leipzig 1929. Preis: ö. S. 7.68): «In prim yo havet li intention, composir li lexico in completmen fonetic scrition. Ma yo abandonat ti idé. Nam yo videt nascer parol-formes pri queles yo previdet que ili apen vell esser adoptet... Ti desfacilitás sembla esser li cause que til nu tam poc homes ha ocupat se sur ti ci dominia; e mem ti poc persones havet poc fortun.»

Prof. Dr. A. Velleman, Universitá de Genève, in su dictionarium del lingue ladin (romansch de Engadin o de Tyrol, Engadin Press Co., Samaden, Svissia, 1929, precie: fr. sv. 15,70) cita apu li nov classic etimologic formes lor obselet fonetic scrition (indicat per †): affirmer († affarmêr: Occidental afirmar), alloger († aluschêr: Occidental alogiar), ampel († aumpel: Occidental ampli), benedir († banadir), benediczion († banadischun: Occidental benediction), brav († braef), clav († clef, clave), confirmer († cuffarmêr: confirmar), consoler († cussulêr), consentir, († cussantir), contenter († cuntantêr), decent († daschaint: decent), diriger († derscher), derisiun († draschun: derision), esser († essar: esser), imaginer († imischnêr: imaginar), important († impurtaunt), intelligibel († inclegentaivel), ma († mu: ma), maniera († mingiergia), merit († miert), mort († muort, † moart), moventer († amuanter: moventar, far mover), offender († ufender), perceptibel († partscheivel), perir († pryr: perir), posseder († pussidair), possibil († possaivel), rester († rastêr: restar), san e salv (saun e † salf), scolar († sculêr, scolero), sconsoler († scussulêr: desconsolar, far desolat), scriver († schriver: scrir), secta († seichta: secte), sentenza († sintintzchia: judicie), sentir (†sintijr), soffler († zufflêr), sort († soart, † suort: sorte, destin), splendurir († schplandurir: splender), terra († tearra: land, país), traffic († trêfsth, † travsch: trafic), vendetta († vandetta: vengea), veritabel († veritaivel), verm († vierm: verm), vicin († vischin), visibil († visaivel: visibil).

Li letor de un micri o non-litterari lingue es customat al historic grafismes del grand lingues litterari (in li supra-citat exemples german e romanic) e plu facilmen lee un scrition ne fidel al parlada ma conosset le. Li classic formes del nov ladin vocabularium: «decent», «diriger», «imaginer» etc es comprensibil por omni person a unesim vide, contra que lor antiquat grafismes: «daschaint», «derscher», «imischnêr» etc es rupta-capes quam li Novial-paroles: «desanti» (decent), «sone» (zone), «sent» (cent), «vise-» (vice-) etc.

Ancor quelc exemples por monstrar li aplication del tema perfectic de Occidental in li sistema de Novial: «adopta», ma «adoptiv» e «adoptatione» (Occidental adoption); «audi», ma «audiv» (Occidental auditiv) apu «auditione». De «adi» (addir) on deriva «adition» e «adiv» (additiv), de «multiplika»: «multiplikatione» e «multiplikiv». Ma on dave «demonstrativ» apu «demonstra» e «montra» (monstrar); «konkorda» e «konkordantia», ma «tenda» e «tendentie». Do Novial vole que in li international lingue noi deve parlar ne secun international custom natural, ma sempre inspecter li «lexike» just che max usual paroles.

Novial have «deperi» (deperir), ma «perisa» (perir), «kurse» (currer), «prenda» (prender), «perda» (perdir), «vida» (vider), «vidabil» (visibil), «vido» e «visione» (vision); «viseemperere» (viceimperator), «visie» (vicie).

Li unesim págine del covriment del Novial-lexike es ornat per du judicies:

Prof. C.C. Uhlenbeck, Presidente del unesim International Congress de Linguistica: «Novial surpasses the other international languages in all respects».

Bernard Shaw, li conosset angles satirico: «Novial is really good».

E. Pigal

Citates

[quote, August Pauly]


Un lege aerostatic: plu levi un cap, plu alt it ascende.


[quote, August Pauly]


Si li grand spíritus sembla micri a un hom, to es signe que il es lontan de ili.


Complet grammatica

Composit de K. Janotta, revidet de E. de Wahl e organisat de E. Pigal.

(5-esim continuation)

  1. Sufixes verbal productiv

-a-r forma derivates de diferent signification secun li tema primitiv.

(a) De Substantives significant objectes, materiales, abstrates, it forma verbes, queles significa «provider per...»: anima, animar; arm, armar (quelc ulterior derivates: desarmar, desarmament, armatura etc.); coron, coronar (coronation); dot, dotar; form, formar (reformar, information, transformator); fum, fumar; hag, (in)hagar (includer per un hag); honor, honorar; linea, linear (lineament); loc, locar (= dar loc che altri person; dislocation, translocar); motiv, motivar; ocul, ocular, oxyd, oxydar; plomb, plombar; privilegie, privilegiar; punt, puntar; sal, salar; signe, signar; titul, titular; vall, vallar (circumvallation); verniss, vernissar.

In li derivation del substantives per -tá ti perdi li vocale á, quam es ja demonstrat in li II-m capitul; talmen ci acte se solmen semblantmen pri un sufix verbal -ita-r. Exemples: capacitá, capacitar; debilitá, debilitar; facilitá, facilitar; felicitá, felicitar; habilitá, habilitar; necessitá, necessitar; nobilitá, nobilitar; possibilitá, possibilitar.

(b) De substantives significant utensiles, instrumentes on forma per -a-r derivates queles indica «usar, tractar per...»: balaye, balayar; bross, brossar; cisel, ciselar; knut, knutar; lans, lansar; lápid, lapidar; martell, martellar; rost, rostar; scruv, scruvar; styr, styrar; tette, tettar; trap, trapar; trumpet, trumpetar; vehicul, vehicular; via, viar. Similmen: camp, campar; logí, logiar.

(c) De substantives queles indica productes o secretiones organic, li derivates per -a-r significa «far nascer, secreer»: infant, infantar; lact(e), lactar; saliva, salivar; sangue, sanguar; sput(e), sputar; suppur, suppurar; urin(e), urinar.

(d) Pos nómines de viventes li sufix -a-r indica «exercir li activitá de ... acter quam ...»: dómino, dominar; judico, judicar; prodigo, prodigar; serpent, serpentar.

(e) Li derivates per -a-r de adjectives e participies have un

signification factitiv e es usat sovente con prepositiones. De adjectives: bell, abellar; facil, affacilar = facilitar sub (a); firm, affirmar, confirmar; lucid, lucidar; melior, ameliorar; plen, plenar; satur, saturar; sicc, (ex-)siccar; simil, assimilar; vacui, (e)vacuar. De participies presentic: caler, calent, calentar; crescer, (ac)crescentar; doler, dolentar; dormir, (ad)dormientar; fuir, (af)fuientar; heredar, heredantar; jacer, jacentar; mammar, mammantar; puder, pudentar; seder, sedentar; timer, timentar, viver, (re)viventar. Por expresser li factive sovente li analitic construction con «far ...r» es plu apt, plu comprensibil, plu eufonic e plu customat, p.ex.: far attenter (ne: attententar), far laborar, far scrir, far venir etc.

(f) Li sufix -ar pos abstract substantives (autocton nómines de action) indica li verb conform: abandon, abandonar; beson, besonar; cur, curar; desir, desirar; fusion, fusionar; jett, jettar; joy, joyar; labor, laborar; mersí, mersiar; odie, odiar; prov, provar; question, questionar; risc, riscar; salt, saltar; salut, salutar; subvention, subventionar; viagie, viagiar; visit, visitar; voce, vocar. Just sam es li casus u li tema presentic del verbes in -a-r es usat quam verbal substantive secun III,A,2.

(g) Li du nominal sufixes (tractat sub 1) -ach e -ott es anc usat verbal junt con li sufix -a-r e havent li sam signification quam in li aplication nominal. Do -ach+ar significa un depreciation, un pejoration, un grossieritá del action: criticar, criticachar; imitar, imitachar; mercar, mercachar; trincar, trincachar. Li duplic sufix -ott+ar have un signification augmentativ: besottar = besar sovente; spirottar = spirar vehementmen. On posse anc formar verbes per ett+ar, ma pro que li signification de ti sufix -ett es un poc mutat in li verbal aplication e pro que it alterna ci con li sufix -illar, it es tractat separat in infra.

(h) Mult derivates per li sufix verbal -a-r ne es inregistrabil sub li sub li punctus a til f, p.ex. don, donar; matur, maturar; prosper(i), prosperar; etc.

-acha-r; vide it in supra che a-r sub punctu g.

-ea-r forma verbes indicant un statu de oscillation o de movement repetit, anc un statu manifestat per luce, temperatura etc: carr(e), carrear; flammear; flor, florear; guerr(e), guerrear; gurgul, gurgulear; noct(e), noctear; scum, scumear; taur(e), taurear (taureator, taureada); und(e), undear; verd(i), verdear; volt(e), voltear. -- Li sufix -ear es quasi li verb «ear» in un poc translatet sense, malgré que su etimologic orígine es totalmen diferent.

-esce-r; vide it in C.2 in infra.

-eta-r † = -ett-a-r.

-etta-r e -illa-r have un signification frequentativ, ili es usat dissimilativmen; foliettar = tornar li folies de un libre; oculettar = jettar ocul-colpes, pezzettar = dispezzar, puntillar = far mult puntas, ridettar = subrider, saltillar = far mult saltas; volettar = volar ci e ta quam un papilion. -- Compara li sufix -ett in li precedent articul (III,B,1.)

-ica-r; vide it in C,2 in infra.

-ifica-r (li síllabe -ic es sempre ínaccentuat, vide I,C,2) forma in general paroles scientific significant «far...», i.e. factitives: carnificar, chylificar, chymificar, dignificar, falsificar, identificar, justificar, lapidificar, mortificar, mystificar, notificar, parificar, petrificar, ratificar, rectificar, russificar, significar, stratificar, terrificar, testificar, verificar, vivificar. Orfan derivates es: edificar (L aedes «dom»), gratificar (L gratus «agreabil»). Advere i+fica-r, ne es un sufix, ma li general juntiv vocale -i- con li factitiv por se self ne usat form ficar del verb far. Do ti verbes es proprimen composites; ma pro li frequentie e sufixoid caractere de ti verb usat quam determinat parolparte it es tractat ci quam sufix.

-ija-r significa «devenir»: rubijar, verdijar.

-illa-r; vide it in supra che -etta-r.

-isa-r deriva de substantives e adjectives (li sufix -ic desapari avan it; vide anc D,2 in infra) verbes, queles significa «far tal»: aclimatisar, autorisar, baronisar, botanisar, caracterisar, carbonisar, civilisar, colonisar, dramatisar, electrisar, germanisar, harmonisar, magnetisar, mobilisar, nationalisar, naturalisar, organisar, polarisar, polemisar, popularisar, realisar, specialisar, symbolisar, sympathisar, systematisar, terrorisar.

-ita-r vide sub -ar (a) in supra.

-iza-r deriva fro nómines de persones verbes, queles significa «acter in maniere de...» sovente con efect internal: botanizar, hamstrizar, judeizar, mastrizar, nomadizar, rivalizar, tyrranizar. On ha proposit unir -isa-r e -iza-r a un form -isa-r.

Pri to de Wahl di: «On ne posse confuser -isar con -izar pro li nonsens quel deveni: judeisar e germanisar!! Esque to es lu sam? Judeisar significa «far judeo» e judeizar significa «parlar quam un judeo»; mastrisar «far mastro», mastrizar «tractar quam un mastro». O esque forsan baronisar significa «luder li rol de un baron?» Un tal mixtion in un L.I. quel es por omni nationes, e quel deve esser plu regulat quam li cáos in li lingues natural, ne es tolerabil. Li essentie de Occidental ne es solmen li mult international paroles, ma just li precision del derivation.»

-nta-r = -nt+ar; vide it in supra che li sufix verbal -a, punctu e.

-otta-r; vide it in supra che li sufix verbal -a-r, punctu g.

Cronica

Libres

«LÄROBOK I OCCIDENTAL, de internationella ordens sprak» (Manuale de occidental, li lingue del paroles international) de Dr. Bertil Blomé, 71 pag., 147 x 218 mm, precie 1,60 sved krones, es li unesim edition de Svenska Occidental-Förlaget (Sved Occidental-Editoría, O. Agatan 37, Uppsala). Ti bon composit e bell equipat libre contene 12 leciones, chascun de ili consistente de vocabularium, letura, notas grammatical e explicationes del paroles del textu. Li leturas, de queles quelc es prendet ex Cosmoglotta, Helvetia e Manuale de conversation e corespondentie de Sr de Guesnet, es arangeat secun facilitá: li hem, li dom, li cité, ciffres e témpore, li cangurú, radio, epistules o lettres, pri quo on ride, viages e excursiones, nebuloses. Li libre es finit per un apéndice contenent li maxim important afixes. Sur li covriment es printat un judicament del Nobel-premiat Prof. Robert Bárány, Uppsala: «Occidental es secun mi opinion li maxim bon del lingues auxiliari, queles yo conosse. It es natural e facil comprensibil por un person de medial erudition, e su studie da a ti que ne conosse foren lingues, un grand númere de paroles internationalmen usat, sin deformar les.» Sur li ultim págin del covriment es con benevolent permission del Franckhsche Verlagshandlung reprintat li excellent propaganda-textu «un international congress» ex li libre «Occidental, die Weltsprache». Noi espera bon success por li occidental-movement in Svedia per ti unesim manuale. C.E.S.

DUBBEL OCCIDENTAL-ORDBOK de C.E. Sjöstedt, phil. Dr., 98 págines. 105 x 145 mm, precie 1,60 sved krones; to es li duesim edition del Svenska Occidental-Förlaget. Ti libre contene un grammatical sinopse con derivation, geografic nómines, sved-occidental e occidental-sved lexico. It es bell arangeat e va esser un excellent instrument por li difusion de Occidental inter svedes. Lass nos esperar que li coidealistes de altri nationes va bentost imitar ti modellic publication. Jtt.

ENGLISH IN EEZY SPELING (Anglés in facil scritura) de R.E. Zachrisson, Professor de Anglés in li Reyal Universitá de Uppsala; 16 págines. 155 x 232 mm; Almqvist & Wiksells Boktryckeri-A.-B., Uppsala. In li ultim témpor circulat in li presse que Prof. Zachrisson ha reformat li ortografie del anglés lingue e on posse esperar que per to nu es fat un remarcabil action por contribuer al final introduction del anglés lingue quam universal idioma. «Eezy Speling» es basat sur li anglés ortografie del témpor de Chaucer, con egard al changes del pronunciation queles evenit in li sequent demí-millennie.

Prof. Zachrisson self sublinea que li inert «mediocri angleso» adver va dir: «Shakespeare e li Bible es sat bon por me» e il va «levar su manus in sant terror córam li seriós pensa de ortografic reform». Ma ultra si psicologic aversion del angleses queles condamna li telnominat «fonetisationes» del scritura quam «barbaric» (vide p. ex. S. Pankhurst, Delphos, The Future of international language, London 1927) anc de láter de editores e de altri interessates va far sentir se un fort oposition material e ideal contra tal changes.

Quelcanglés paroles scrit conform al proposit simplificationes: langwidg (language), jeneral (general), naetiv (nativ), rivel (rival), iedea (idea), noetic (notice), moeterist (motorist), uzhual (usual), ma: vizion (vision). Apu muezik (music) on conserva: accent, censure.

On vide que Prof. Zachrisson ne ha bornat se in li principie «un son un signe» de su colego Prof. Jespersen. Il es content per reducter li 500 scri-manieres a 75 por representar li 41 usual sones del anglés. Il anc ne elimina li duplic consonantes. «Eezy Speling» es identic al actual anglés ortografie in presc du ters del current lingue. Un specimen:

Eezy Speling:

The furst performens ov Bernard Shaw's 'Arms and teh Man' was a grate succes. Wen the curtn fel there wer loud cauls or the authr. The audiens wer stil cheering wen mistr Shaw apeerd, but there wa wun man in the galery who was buuing aul the time. Mr. Shaw lookt up at the galery, waved at the man, and sed very seeriusly: 'Yes sur, I quite agree with you, but what can we tuu do aganst the hole hous?'

Li unesim representation de «Armes e li hom» de Bernard Shaw esset un grand success. Quande li cortine cadet, on fort acclamat li autor. Li publica ancor aplaudet, quande senior Shaw aparit; ma in li galerie esset un mann quel muit sin cessa. Sr Shaw regardat up al galerie, fat signe al mann e dit tre seriós: «Yes, senior, yo totalmen consenti con vos, ma quo noi du posse far contra li tot dom?»

«Eezy Speling» do anc ne have un fonetic scrition. Solmen li númer de exceptiones e del regules del ortografie es diminuet. Ma por li international usada inter civilisates it vell esser plu avantageós fundar li mundlingue organicmen sur li simplic grammatica e li classic international grafismes (immediatmen comprensibil del actual anglés e adaptar a it un unitari pronunciation, i.e. li vie prendet per Occidental. E. Pigal.

Revúes

HELVETIA, organ del Sviss Association por Occidental, Chapelle (Vaud, Svissia), marte-april. Ex li contenete: Nor movement. Nor editiones. Visite de sr E. de Wahl. Li albi merle. Mult féminas ne comprende. Li trahitiones del vocabularium anglés. Union de Europanos. Dictates por li pace. 1915. Anecdotes e articulettes. -- Un interessant numeró quam sempre. Jtt.

MONTHLY BULLETIN OF THE BRITISH OCCIDENTAL-SOCIETY, 18 Meadows Lane, Chester, Anglia, comunica que li «English-Occidental Dictionary» de E. Biddle, secretario del Societé, e un «Reading Book» de A. Hubbard (Local Representante del Societé. 98 Cromwell Rd., Grimsby), va aparir circa pos du mensus. E.P.

Durant marte-april un discussion pri esperanto e occidental evenit in li sved jurnale HÄRNÖSANDS-POSTEN, u por occidental partiprendet Sr. Folke Person.

In FOLKSKOLLÄRARNAS TIDNING (jurnale del preceptores) nor coidealistes Sres E. Berggren e B. Östergren durant april-junio ha participat un discussion pri proposit instructino de un L.I. in li seminaries. Quam sempre li esperantistes ne posset refutar li grav objectiones contra lor lingue, specialmen tis concernent li paroles international, in vice parlante pri li grand difusion de esperanto. Li discussion finit per un long articul de Sr. Ö., contenente un detalliat comparation inter esperanto e occidental. Li nominat jurnale anc insertet recensiones de «Occidental, die Weltsprache» (li grand german Occidental-libre), del manuale de Dr Blomé e del vocabularimu de Dr Sjöstedt. Certmen li neutral letores pos to comprende, que esperanto ne plu have li absolut hegemonie in li region mundlingual.

Anc ARIEL, revúe por populari labore educatori, ha insertet quelcarticules pri li lingues auxiliari. Li numeró 2 del revúe contene un longarticul de Docente C.W. von Sydow sub titul «Occidental o esperanto, quelc paroles pri li mundlingual question», ocupante presc un triesim del revúe. It es un excellent explication fel fundamental principies de occidental in comparation con tis de esperanto, fat in un objectiv e neutral maniere. Inter mani presc aforistic sententies noi cita ex li articul: «occidental es extraordinarimen regulari, ma usa quelc irregularitás por far li lingue plu facil.» -- «Li regul pri li obligatori acusative in esperanto es probabilmen plu desfacil in su aplication quam li tot grammatica de occidental.»

Ye ocasion del 1-m may un revuette, intitulat VÄRLDSSPRAKSRÖRELSEN (li mundlingual movement), esset editet in Malmö de nor coidealistes Sres E. Ahlström e E. Nordh. Li revúe in duplic formate de Cosmoglotta e con quar págines contene ultra anuncias un articul de Sr. Nordh: «Li movement del laboreros e li problema de un universal lingue», un articul de Sr Ahlström: «Occidental o esperanto», quelc enunciationes pri occidental, un comparation in pluri lingues auxiliari, e es finit per un textu in occidental. Ti revuette esset gratuit distribuet al participantes del demonstration del social-democrates. C.E.S.

DAS NEUE EUROPA. Wien, nr 5/6, scri: «Volapük, Esperanto, Ido, Novial e li altri projectes in li direction del idé de un international lingue ne es conform al necessi principie que li nov lingue deve esser simil in su structura a un vivent lingue. Li essential trates del nov lingue international Occidental, queles es representat in li present libre (i.e. «Occidental, die Weltsprache») have mult plu mult chance a realisation e merite general egardation.»

DER LEITENDE ANGESTELLTE, nr 10, Berlin, scri: «Un lingue international deve venir; nu, in li era del radio e del film parlant, ti problema es de un apart actualitá. Occidental es li genial solution del problema de un lingue international. Vermen astonant es quam facil comprensibil es Occidental por omni hom quel possede quelcconossenties del germanic e romanic lingues. Occidental es comprensibilmen conceptet solmen quam instrument por li international comprension e ci posse esser adver (e precipue por li comerciante) de un extraordinari utilitá.»

INTERNATIONALE MASCHINENWELT, Wien, nr 38, recense nor german libre de propaganda e fini: «Noi desira a ti libre, quel monstra li max simplic, max clar vias al scope del introduction de un lingue international facilmen aprensibil, un tre vast difusion e un bentosti traduction in altri lingues por talmen devenir li quadre del pante, quel deve interligar in mente omni diverslingual homes.» Ti judicie es specialmen notabil pro que ti periodico es li organ del tri vezes in mensu aparient servicie de information extranial del Austrian Muséo de Comercie (Oesterreichisches Handelsmuseum).

TRIERISCHE LANDESZEITUNG, anex «Das Buch», nr 4, di: «On prende li libre (i.e. li nov german libre) con quelc pessimisme -- ne pro que un lingue international sembla superflu, ma in contrarie, li hotemporari circumstanties sur li terre voca presc un tal. On besona solmen considerar li radio, de quel li civilisatori possibilitás vell esser multiplicat in ti moment quande noi vell haver vice li existent babel un unitari lingue international.» Pos citation de un textu ex li libre in Occidental, li redaction constata li facil comprensibilitá del lingue e postula li general introduction del L.I. in omni scoles quam obligatori object de instruction.

LINZER VOLKSBLATT, 18 may, recense li german libre: «Per li publication del lingue international Occidental del baltic professor Edgar de Wahl li problema de un international lingue sembla nu fundat sur un nov scientific base. Li Libre mentionat pussibilisa un índependent judicie in egard del problema interlinguistic, per que it monstra li general vispunctus queles es essential por un international lingue (psicologic e social base del lingue).»

DEUTSCHE BRIEFZEITUNG, Naunhof bei Leipzig, nr 1/3, contene un epistul de sr R. Zeidler, li representante de Novial in li conferentie por linguistic reserches in Genève. In ti epistul Zeidler di: «Secun mi opinion «Occidental», li lingue artificial de E. de Wahl, sta mult plu proxim al ideale de un europan e american universal lingue quam li anterior sistemas. Proprimen it vell esser un obligation del «International Association del Academies» examinar in fine objectivmen ti homanitari problema.» Noi vide que mem de Novial omni interlinguistes veni in fine a Occidental. Un altri exemple noi ja raportat in nr 69 págine 35 (sr. K. Wallon).

LE SIGNAL STENOGRAPHIQUE, Lausanne, nr 9, contene un replica de un esperantist al articul de Professor Berger in li numeró de marte del sam revúe. Ti ta asserte que it es mal por li idé del lingue international self propagar sin cessa nov projectes. Senior Berger strax responde in li sam numeró in un maniere convictiv. «It existe in fact un masse de persones convictet in unesim vez del necessitá de un lingue auxiliari, ma queles repugna usar Esperanto o chascun altri lingue del sam tip, pro que ili choca lor sentiment linguistic. A tal persones queles es li grand majorité, torna se Occidental.» Seque un textu comparativ in Esperanto e Occidental, prendet ex li esperantistic articul. Professor Berger continua: «On vide que li du lingues have presc li sam radicas, ma que Occidental, per li afixes plu bon selectet, conserva al vocabules lor aspect natural. Evidentmen, it vell har esset preferibil que Dr. Zamenhof vell har trovat direct li max bon solution: alor il, it ne esset possibil. Quam por omni inventiones, on ariva solmen pos un long serie de experienties al max bon solution. Zamenhof es por nos un genie quam Stephenson in un altri dominia. Tamen null hom ne vell voler viagear hodie per li locomotive de Stephenson. Pro quo ti mental íntolerantie contra un nov solution del problema? Durant un long témpor li partisanes del divers sistemas de stenografie ha querellat se; hodie, ili vive in bon harmonie observante li «tolerantie». Esque li idé del stenografie ha esset mortat pro que on ha proposit successivmen pluri sistemas? Si pos har propagat durant un long témpor Esperanto, li partisanes actual de Occidental ha comprendet que li resultates ne responde al eforties fat, pro que li sistema ne plese al publica, esque on posse reprochar les proposir un lingue modern, plu conform al guste del homes? Esque li idé es indangerat per omni to?»

LE POLYGLOTTE, Strasbourg, nr 6. contene un exercitie de composition in Occidental-corespondentie comercial, un curt grammatica de Occidental, exercitie, letura e un excellent articul «Esperanto ou Occidental» per quel li redaction del periodico refusa Esperanto pro su plural per «j», pro li obligatori acusative, li acord del adjective, li vocabules del tabelle corelativ, li arbitrari afixes (ex.: delegitaroj, fremduloj, plenumata, eldiris), li accentuat lítteres. «Pro que li lingue international deve esser anglo-latin, pro que ne adopter li alfabete corespondent?»

NORDBÖHMISCHES TAGBLATT, Tetschen (Bohemia), 21 marte, recense in maniere jocant li nov libre german: «Li glottoman (sprachwütigen) germanes, a queles omni extran lingues have plu mult valore quam lor lingue matrin, va precipitar se anc sur ti nov artificial product e va fundar in omni locos scoles e curses de Occidental e va publicar li excellentie del max nov invention quasi per li son de trombones.» Noi vole esperar to.

KÖLNISCHE VOLKSZEITUNG, 25 may, nr 265, recense li libre «Occidental, die Weltsprache» in un maniere un poc pessimistic pri li final success del lingue international in general e critica in special li micri númere del vocabules germanic in Occidental. Ti ultim objectiones ja es refutat in li ovre self sur li págines 47 til 56. Li recensent Dr. J.F. vell dever anc leer li recenset libre! Jtt.

NEUE ZÜRCHER ZEITUNG (Zürich, 18 april), DAS NEUE REICH (Wien, nr 34, pg. 722), FREIE SCHUL- UND LEHRERZEITUNG (Liesing bei Wien, junio-julí), DIE FRAU IM STAAT (München, junio), SKOLA MESTANSKÁ (Praha, nr 16) publica favorabil recensiones del german libre de Occidental.

ESPERANTO, KIBOSA, Tokio, nr 1, di pri li atitude del japanés esperantistes al lingue anglés: «Benque li anglés lingue nu es usat max vastmen in li munde, noi ne vole tant humiliar nos, que noi usa anglés junt con li national lingue, quam si noi es subjectes del landes dominant de Anglia. E noi opine que non-anglosaxones anc ne voluntari accepte it quam noi.» To es un clar response a omni anglomanes queles asserte que li orientales ha aprobat e acceptet unanimimen anglés quam international auxiliari lingue del oriente. Jtt.

HINDA ESPERANTISTO, Semarang (Java), nr 7, scri: «On besona ci ja extraordinarmen un comun medie de intercomprension. Noi vive inter indigenes de divers gentes, europanos de divers nationes, arabos, hindus, chineses, japanes, etc, queles omni have lor propri lingue. It es un tre ordinari eveniment que noi in omni die parla malay con nor servitora, hollandés in li oficie, anglés per li telefon con un comerciante conosset, javanés, madurés o sundanés secun li local circumstanties con un indigen kuli e que noi nomina in chinés li chinés manjages in li restaurante. Quo vu vell pensar si noi vell substituer ti poliglottic parlada per un monoglottic?» E li autor continua: «Estas ridindaĵo, jen mi jam audas. Chu do ne eble? Gesamideanoj, ni tial forte laboru! La nova jaro alportu sukceson!» Nu, yes, it va esser possibil victer ti poliglottic cáos per un lingue quam Occidental; to va esser possibil per un inteligent colaboration del coidealistes. Talmen, e solmen talmen li futur va aportar li success desirat de sr Liem Tjong Hie, li redactor del Hinda Esperantisto.

Divers

OCCIDENTAL-BURÓ DE PARIS (83, rue Rochechouart): Depos plur mensus li Buró esset visitat per plur occidentalistes, in li festas de nov-annu per Sras Guilbert e Colas, membres del Comité del OSF (Occidental-Societé de Francia), durant marte per Sr. Furgerot de Reims e Sr Major Tanner de Bern, in april per Sr Denzler de Biel. Li presidente de OSF visitat Sr Tailliez (Lille) e Depin (Amiens). Li 16-esim april Sra Dave H. Morris (Honorari Secretaria del International Auxiliary Language Association) invitat plur interlinguistes trincar té e audir un lectura de Sr Earle B. Babcock, in li American Women's Club de Paris; Sr Abat Schreiner representat e parlat in li nómine del Occidentalistes. Propaganda in jurnales: BULLETIN TRIMESTRIEL de la SOCIÉTÉ PROTECTRICE des ANIMAUX (Mulhouse, 1-esim trimestre 1930) insertet un articul in Occidental ex «Helvetia» contra li vivisection. LA RUCHE STENOGRAPHIQUE, Strasbourg: Meillet et l'Esperanto (april); LE SECRETAIRE COMMERCIAL, Nancy, april: Concourse de Traduction in Occidental. L'EN DEHORS: Responses a Prof. Borgius de Sisnar e Berger. LE SEMEUR, Falaise 22 may: Anuncia por Occidental. LE CHRISTIANISME SOCIAL, St. Etienne, april in su «Biographie» inserte li brochuras francés. Monsenior Foucault, episcop de St. Dié, amico de Occidental, morit in fine de may ye 87 annus. L.M. de G.

Sr J. RITTER, casa postale 2382, Chiasso (Svissia), have li complesentie prender sur se li oficie de Occidental-representante por li territorias de lingue italian de Svissia. Il prepara nu un «Curs de Occidental por Italianes».

Seniores Hugo Fischer, un ciec ancian Idist, Kurt Neumann, ancian ductor del Ido-Movement, e Karp Wallon, li «Senioro del tutmonda Esperantistaro», omni tri in DRESDEN, studia junt Ocidental in un micri ronde chascun mardí. Adresse por altri nov adherentes: K. Neumann, 35 Görlitzer Strasze, Dresden N 6.

Senior KARP WALLON (compara Cosmoglotta nr 69, pg 35) ha esset monit del esperantistes in Dresden far un declaration a su honorari membratu; ma Wallon ja havet dat ti dignitá al disposition del Esperanto-gruppe e ha anc renunciat su function in li honorari comité del German Esperanto-Congress (Pentecost 1930, Dresden). Jtt.

Senior Wilhelm SANDMANN, Oberstadtbibliothekar (Superior municipal bibliotecario) in Dresden scri: «Depos quelc dies yo possede vor ovre «Occidental, die Weltsprache». Til nu decidet adversario de un lingue international pos li conossenties con Esperanto, quel yo trovat quam direct absurd, degustant, inept (abgeschmackt, häßlich, albern), yo ha totalmen changeat mi opinion pos il curt conossentie con Occidental.»

H.F. HALLER, functionario SFF, Giubiasco, (Svissia) scri: «Yo transit de Ido a Occidental in li fine del annu 1929. Yo aprecia

Occidental essentialmen pro li excellent sistema de derivation quel possibilisa un presc sempre regulari formation del international vocabules, e it esset anc li cardinal factor quel promovet me al transition.»

A. HUBBARD (98, Cromwell Road, Grimsby, Anglia) desira coresponder con occidentalistic líber-pensatores.

Editiones del «Sviss Association Por Occidental»

(Omni ti editiones es poligrafat)

Por franceses: BERGER: Cours complet d'Occidental, 68, p. SFr. -.50, BERGER: Dictionnaire Français-Occidental, 316 p. SFr. 3.—, BERGER: Dictionnaire Français-Occidental, solidmen cadernat SFr. 6.50, BERGER: Index Occidental-Français, 40 p. SFr. -.50, BERGER: Historiettes in Occidental. con traduction francés, 46 p. SFr. -.50. CREUX: Suplement al radicarium (con trad. francés, 58 p.) SFr. 1.—, CREUX: Ido e Occidental (in francés: rapport 1928), SFR. -.50.

Por germanes: Dr. SCHRAG, Dr. ASCHWANDEN, Dr. NIDECKER: Die moderne Weltsprache, 24 p. SFr. -.50. -- Historiettes in Occidental con trad. german (in preparation) SFr. -.50.

Por angleses: BIDDLE: Curs de Occidental por angleses, 16 p. SFr. -.25.

Por italianes: RITTER: Curs de Occidental por italianes (in preparation).

In Occidental: Protocoll del Conferentie interlinguistic, Bern 1928, SFr. -.30. SAPO: Occidental aŭ Esperanto? Kial ni propagandas la lingvon «Occidental». SFr. -.25. CREUX: Stenografie Duployé por Occidental. 18 p., SFr. 1.—. CREUX: Ritmica in Occidental (preparation), SFr. 1.—. RAMSTEDT, CREUX, ASCHWANDEN, NIDECKER: Li question del tema verbal e del sones mollat in li lingue international, 34 p., SFr. -.50.

Helvetia, organ mensual del SAPO, ilustrat; abonn. annual, SFr. 2.50.

Por omni comende plesadjunter 20%, adminim SFr. 0,15 por li postal expenses.

Recivibil che: OCCIDENTAL-BURO, CHAPELLE (Vd), SVISSIA

Postchec-conto: II. 1969.

«Cosmoglotta» 1930: 3,5 ö. S. = 0,5 doll. = 2,6 sv. fr. = 2.1 RM.

Chec-Contos Postal: Austria. Nr. B-84.868: Occidental-Union, Mauer b. Wien; Germania: München 585.98: Occidental-Union, Mauer bei Wien: Francia: Strasbourg 94.49, G. Bohin; Svissia: II. 1969 F. Lagnel, Chapelle (Vd); Tchecoslovacia: 29.428 Praha, M. Nedvídek, Tábor.

Eigentümer, Herausgeber u. Verleger: Occidental-Union, Sitz: Mauer bei Wien. Verantwortlicher Redakteur. Ing. Engelbert Pigal, Liesing bei Wien. Druck: Milan Nedvídek, Tábor.

Cosmoglotta A 72 (sep-oct 1930)

Oficial organ bimensual del Occidental-Union

Consacrat al developation, propaganda e aplication de

Lingue International Occidental

Redaction e Administration: Postfach 10, Mauer bei Wien, Austria.

Annu IX Nr 5 Septembre, Octobre 1930 Numeró 72

Contene:

  • Influentie del anglés al L.I., de G. Bohin, pg. 85,
  • Complet Grammatica (III. Derivation: C. Sufixes ínproductiv, D. Contraction, E. Derivation fro -c, -g. F. Liste del sufixes secun lor usation), de K. Janotta, pg. 88.
  • Cronica, pg. 92.
  • Esque Esperanto va perir?, pg. 99.
  • Avise al abonnates, pg. 100.

Influentie del lingue anglés al lingue international

de G. Bohin, Director del «École Moderne» in Strasbourg, Francia.

Ante quelc témpor aparit in jurnales un information indicant que li Unit States de America, queles contenet 90 milliones habitantes in 1909, have nu 120 milliones -- do, un augmentation de 30 milliones durant 20 annus. On save in altri parte que, desde li guerre hispan-american in li fine del anteyan secul, li lingue hispan es rapidmen viceat per angles in li Filipin insules. Ne minu rapid es li progresses de ti ci lingue in omni partes del britannic imperia, in extrem Orient e in quasi omni landes stant in comercial relationes con anglo-american regiones. Yo ne save esque it es possibil determinar statisticmen li rapiditá de progression del lingue anglés in li munde, ma un cose es cert: ti progression del lingue anglés in li munde, ma un cose es cert: ti progression es un del max important factes linguistic de nor epoca. Chascun annu, li lingue anglés gania plu quam 2 til 3 milliones nov parlantes.

Ti fact, quel on posse comparar con li progression del lingue latin in li epoca del roman imperia, have plur causes: politic, economic, demografic etc. Ma un inter ili deve esser ne negliget: it es li grand facilitá del lingue anglés. Chascun docente de lingues posse dir que scoleros aprende anglés plu facilmen quam alcun altri lingue extran. Yo constatat it personalmen con scoleros parlant francés o german. In altri parte, li influentie del lingue anglés sur li altri lingues national deveni sempre plu e plu fort per sportiv o tecnic expressiones. Ples pensar que nu mult machines veni de America, e it es current audir pri tal o tal tip de fabrication, por ex. in li sapates (sutura Good year), in li fdonodfilmes, li fonografic records e radiodifusion. Quande on lee programmas de radiodifusion, on vide solmen listes de american dansas. Ples memorar anc que in mult amator-distractiones li lingue anglés es universalmen usat. Li code de abreviation del amator-radio-telegrafistes es purmen anglés, por ex. on usa sovent OM (old man), MSG (message) e mem parol-jocas quam B4 (before), 2NITE (to-night) etc. Li vocabularium francés es litteralmen invadet per paroles anglés e li témpor ne es lontan quande li Francés va dir quam li Franco-Canadianes «suivez le traces du char» follow the traks of the car) vice «suivez les rails du tramway», o «patates machées» (mashed potatoes) por «purée de pommes de terre». In sequent un frase «francés» citat per sr Lichtenberger, quel ne es tam exagerat quam on vell posser suposir:


A l'arrivée de l'express, le globe-trotter sortit de son sleepinget, accompagné de son manager gagna le palace, vêtu d'un pull-over sous son trench-coat. Il prit son breakfast dans le hall, alla voir li yearling au paddock, luncha au grillroom, assista à un match de rugby et au handicap de steeple-chase, prit pour son five o'clock un cocktail avec toasts, puis ayant revêtu son smoking, dina au club, refit un speech, applaudit au music-hall les Dolly-Sisters, voulut faire du footing pour rentrer chez lui, et assailli par un pickpocket, le mit knock-out d'un swing magistral.


To es li lingue francés de 1930! Relativmen al problema de lingue international, li progressent influentie de anglés have un grand importantie quel noi, mundlinguistes, deve prender in consideration. Esque un lingue auxiliari creat per li volentie del homes posse devenir suficent vital ante que anglés atinge li punctu de suprematie? Specialistes in linguistica mey dar nos un response quel, certmen, ne es facil. Suposiente li question resoluet afirmativmen, yo vole considerar li cose sub un altri punctu de visu, it es: quel va esser influentie futur del lingue anglés sur li lingue international? Tre grand, secun mi opinion. Un del labores del Occidental-Academie va esser observar it atentivmen e ducter li evolution del lingue secun ti observationes, in tal maniere que li evolution de Occidental ne conflicte con li influentie anglés.

Complet grammatica

Composit de K. Janotta, revidet de E. de Wahl e organisat de E. Pigal.

(6-esim continuation)

III-esim Capitul: Derivation

C. Sufixes ínproductiv.

1. Sufixes nominal ínproductiv.

-est significa «havent, causant», ma anc «apartenent a...», p. ex.: modest (de L mod-us = moderation), molest (L mol-es = pena, efortia), honest (L hon-os = honor), funest (L fun-us = funerale, morte), celest (L cael-um = ciel). It existe anc li formes secundari -est-ic e -est-ri: agrest(ic) de agre, domest(ic) de dom; campest(ri) de camp, silvest(ri) de silva, terrest(ri) de terre.

-id, usat generalmen con li verbes per -ed, indica «havent qualitá respondent al verbe»; calid (de caler), candid (de cander), fervid (de ferver), fluid (fluer), frigid (friger), horrid (horrer), liquid (liquer), lucid (lucer), pallid (paller), rigid (riger), splendid (splender), timid (timer), tumid (tumer), (in)-valid (valer), vivid (viver). De altri verbes (in -ar e -ir): glissid (glissar), bollid (bollir), languid (languir), putrid (putrir).

-il have du orígines, (a) de L -ilis ínaccentuat e (b) de L -ílis accentuat; in Occidental it es sempre accentuat e indica (a) un possibilitá, analog al sufixes -ibil e -iv: debil (de de[ha]bil), docil (docer), ductil (ducter), facil (L facere «far»), fertil (L ferre «portar, producter»), fragil (L frangere «fracter»), gracil (de provenientie dubitosi), habil (L habere «haver, conduir»), humil (hum), reptile (repter), simil (parent a «simular»), steril (parent a sanscrit starí, grec steíreós, goth. staira, omnis del sam signification; li finale -il es ci un association al antonim «fertil»), textil (de texter), util (de L uti «usar»), vigil (de quel: vigilar: de L vigere «vigorar»), volatir (de volar); (b) it have li signification «havent li tipic qualitá de un tal person o cose», p. ex.: civil (de cive), gentil (gente), hostil (L hostis «ínamic»), juvenil (juven), senil (L sen-ex «old mann»), servil (servo), viris (L vir «mann»). Li parol «subtil» ne es format per -il, ma it es composit ex latin sub+tela (= textura) «fin textet».

-n significa «venient de» e es juntet al complet latin tema de personal nómines, p. ex.: fratern (de L frater), matern (L mater), patern (L pater). On posse adjunter anc -al: fraternal, maternal, paternal, ma por continuat derivation on usa solmen li formes sin -al: fraternisar, maternitá, paternitá. On posse anc usar li regulari formes per -in: fratrin, matrin, patrin.

-nd (juntet al tema presentic) significa un obligation passiv: diminuend, dividend, examinand, horrend, radicand, reverend, subtraend, summand, timend, le(g)ende, vigiland.

2. Sufixes verbal ínproductiv.

-esce-r es un sufix purmen scientic e significa «haver luce quam...»: fluor, fluorescer; opale, opalescer; phosphor, phosphorescer. -- Compara li sufix -esc in li anterior parte (III,B,1.)

-ica-r ne have un signification fix: communicar (= far commun a un altre, partiprender li commun table, i.e. li communion), excommunicar (= excluder de lu commun); fumicar (= tractar per fum). Li verb «cavalcar» es nascet ex caval(li)car (= ear sur un cavalle).

D. Contraction.

Un fenomen remarcabil in li parolformation es li contraction, nominat anc «haplologie». It consiste in li redaction de du simil succedent sones o songruppes a un. Talmen on di p. ex.: «Amphora» in vice de amphiphora, «mineralogie» in vice de mineralologie, «tragicomic» in vice de tragicocomic.

Ci es regardat in sequent li casus de contraction in li derivation u ili es tre frequent.

  1. Contraction che sufixes nominal.

-ide; i+ide = ide: apatride (= apatri-ide).

-in; i+in = in: glac(i)in.

-ism; i+ism = ism: anarch(i)ism; ic+ism = ism: pacif(ic)ism.

-ist; i+ist = ist: anarch(i)ist, artiller(i)ist, cavaller(i)ist, infanter(i)ist. Ad plu ic + ist = ist: pacif(ic)ist.

-ite; i+ite = ite: bronch(i)ite.

-os; on + os = os: ambiti(on)os, infecti(on)os, pretensi(on)os, religi(on)os.

-tá; ic+itá = itá: ident(ic)itá; ti+tá = tá: paren(ti)tá.

-t(or)r-essa: tri+tressa = tressa: «nutressa» in vice de nutritressa del verb nutrir (tema perfectic: nutrit).

  1. Contraction che sufixes verbal.

i-fica-r: i+i = I: glor(i)ificar, mum(i)ificar; ic+i = i: ident(ic)ificar.

-isa-r: i+i = i: colon(i)isar, harmon(i)isar, popular(i)isar; ic+is = is: electr(ic)isar, magnet(ic)isar, polem(ic)isar.

E. Derivation del temas finient in -c, -g.

Li problema del temas finient in -c, -g concerne tam li flexion quam li derivation. Li solution de ti problema in egard al flexion es tractat in li capitul II (D,4).

Pri li solution del sam tema in consideration del derivation Pigal proposi li sequent regul:

Li sufixes comensant per -e- (-ell, -er, -eria, -erie, -esc, -es-, -ess, -ett) conserva li son dur de c, g final del temas, contra que -i- muta li son. To es li consequentie de un simplic feromen fisiologic. Nam e pronuncia se plu proxim li gúttur, do c, g resta guttural e in li derivation per -e- on have k, gh. Ma -i- pronuncia se plu vicin al dentes; do c, g ante sufixes comensant per -i- (-ic, -ie, -ier, -ific, -il, -isar, -ism, -issim, -ist, -itá) deveni dentales e li scrition resta c, g. Ma li sones nasal ng, nc (nk) (cp. I-m capitul, parte H) nequande deveni sibilant.

Exemples de derivation

  1. -gi-: quam logic, magic, agil, tam on vell posser dir anc: catalogisar; ma diphthonghic, longhissim, longhitá;

  2. -ic-: pacific, piscine, vaccinar, calcinar, grecisar, criticism, catholicism, gallicism, grecist, amicitá, electricitá, fascist, monacie, monaceria; pro to anc: formiciera, persiciero, tabaciero; ma bankist, blankitá.

  3. -ghe-: quam l lungheria, I laghetto, tam anc: segheria, borghese, longhess, laghette, plughero.

  4. -ke-: arkero, bankero, vackero, packero, blankero, monakesc, dukessa, bankett, jackett, plackett, packett, boskett (I boschetto), furkette, storkell.

«Fig» e «drog» ne apartene al present problema. Nam it es recomendabil conservar «figue» pro figuiero (analog al formes S e F). On ne posse dir figiero. E fighiero vell esser contra li regul, quel on ne va abandonar pro ti unic parol. In «drogue» (venient del nederlandan «droog» = sicc) g nequande deveni sonor-dental ž. Do ci -u- deve esser conservat in li radica de Occidental (F droguerie e droguist, S drogueria, droguero, I droghiere). On ne posse acceptar li minu international I droghe, vice li plu international «drogue».

F. Liste del sufixes secun lor usation.

Li sufixes ne es ordinat in general alfabetic, ma secun lor importantie.

  1. Nómines de action (L Nomina actionnes): -ie, -ore (-ntie), -ion tema presentic, -da, -ment, -ura; li nómines de action es anc nominat verbal substantives.

  2. Nómines de actente (L Nomina agentis): -or, -nt, -er-a, -er-o, -ario, -ard, -astr, -on.

  3. Nómines concret (L Nomina rei concretae), i.e. «substantives resultativ»: -ion, tema perfectic, -t, -ment, -ura.

  4. Nómines de instrument (L Nomina instrumenti): -ment, -ett, -uor.

  5. Nómines de loc (L Nomina locis): -oria, -ia, -eria, -arium, -uor.

  6. Nómines de qualitá (L Nomina modi): -tá, -ie, -ntie, -ura, -esse, -ore.

  7. Participies: -nt, -t, -nd.

  8. Adjectives de verbal temas: -bil, -id, -il, -iv, -ori, -aci.

  9. Adjectives de nominal temas: -al, -ari, -an, -at, -atr, -esc, -ic, -in, -ori, -os, -ut.

  10. Diminutives: -ell, -ett, -ill, -il', -in'.

  11. Feminines: -a, -essa, (-ín).

  12. Nómines colectiv: -arium, -al'a, -age, -ité.

  13. Nómines de oficie, mestiere, profession: -atu, -erie, -ie.

  14. Nómines de orígine: -in, -it, -id, -oid.

  15. Nómines de caracterisation: -ard, -on, -astr.

  16. Augmentation: -issim, -ott.

  17. Adverbies: -men, -li.

  18. Numerales: -esim, -en, -ant, -plic.

(Fine del III-m capitul.)

Cronica

Libres

CURS DE OCCIDENTAL POR ITALIANES de Joseph Ritter; 12 pg, 220 x 175 mm; Occidental-Buró Chapelle-Vaud, Svissia; sv Fr -,30. To es un tre bon nov medie de propaganda editet de nor sviss propagandistes, de quel noi posse atender un vivification del Occidental-movement in li landes de italian lingue. Jtt.

INICIAÇÃO LINGUISTICA. Mysterios, leis e curiosidades da linguagem humana. De Francisco Valdomiro Lorenz, São Paulo, Brazil, 1929, 302 pg., 160 x 230 mm. Ti intressant libre portugalés es un populari introduction in li scientie del lingue por laicos; ma anc por scientistes it contene un grand factic materiale colectet per li poliglottic autor, quel astona nos per un extraordinari conossentie de max divers lingues, exemples de queles il da in grandissim quantitá. Li idé del libre es monstrar per comparation de divers paroles in li max divers lingues, que omni homan lingues have un comun unitari órdine.

Mult teories sur queles li autor basa su deductiones es nu ja tre antiquat; p. ex. it ne es possibil subtener li teorie que li max antiqui lingues esset monosillabic e poy evoluet til li flexion, quam to opinet Max Müller e altres. Li lingue chinés quam tip del monosillabic lingues es un product de un long evolution e representa ne un primitiv e povri lingue, ma just in su manca del superflú un exemple de cultural altore, sam quam hodie anglés in su perfect simplicitá in comparation con sanscrit exuberant in floscules. Anc li idé que li lingue in su unesim stadie posse esser inspirat al hom de ángeles (pg 34), on ne posse nominar scientic.

Ultra li idé fundamental pruvar li unitá del orígine li autor interesse se por li idé de un nov unification del lingues in un lingue universal, ad saver ne pur europan, ma visibilmen plu in li direction de «Cosman». It ya ne es negabil que in futur li influentie del lingues del colorat popules va crescer e dotar li lingue international per un stock de nov paroles, a in li hodial statu it es utopic voler far un L.I. sur base de quelc similitás in cert paroles. Anc li autor deve constatar que li sol du sistemas queles nu posse concurrer, Esperanto e Occidental, es ambi exclusivmen europan. Malgré que il vole esser just al ambi lingues, li autor lassa vider su preferentie por Esperanto pro su regularitá, benque il deve constatar in Esperanto li manca de adaptabilitá al términos del scientie.

Un tre strangi objection professor Lorenz fa contra Occidental, i.e. li povritá grammatical! Til nu on ha considerat to quam un avantage, adminim por un lingue international quel in essentie es un lingue foren a omnes! E.W.

FREMDSPRACHLICHES OPTISCHES WOERTERBUCH de Dr. W. Pietzsch, che R. Borkmann, Weimar; 120 x 180 mm. Til nu ha aparit 4 tomes: 1. Das Auge (li ocul), VIII + 93 pg; 2. Die Brille (li ocle??) VIII + 149 pg; 3. Lupen und Lesegläser (lupes e linses de letura, VIII + 77 pg; 4. Mikroskope. VIII + 177 pg. Ti lexico es redactet in 4 lingues, german, anglés, francés e hispan. Li german lingue es usat por li alfabetic ordination in li poliglottic parte de chascun tom; ma seque un liste alfabetic del paroles in li tri lingues non-german, quel refere al poliglottic parte. Chascun tom custa RM 5,- e posse esser comendat del abonnates de Cosmoglotta direct che nor administration con un rabatte de 10% in casu de prepayation. Noi deve constatar que ti ovre es reductet excellentmen e que it es un tresor de linguistic informationes in li dominia del optica. Naturalmen ti lexico del optica vell haver un aspect plu international e plu neutral si it vell usar un lingue international quam Occidental por li textus explicatori, por li paroles indicatori e por li insertiones del comercial firmas. Jtt.

Jurnales

HELVETIA, Organ del Sviss Association por Occidental, Chapelle (Vaud), nr 24..25 comunica, que li ganiante del 3-m concurs de traduction del revúe (premie un original oleo-pictura de valore de sv Fr 100,-) es Senior Wettstein de Erstfeld (Canton Uri); nor gratulation. Li revúe inserte li textu del 4-m concurs de traduction con un simil premie. In plu ti caderne contene un Occidental-poema bon-rimat del old russ pionero. A. Kofman; excellent linguistic reflexiones de Dr. Aschvanden pri li regul de Wahl sub li titul «Pos li visite de Sr E. de Wahl»: un proclamation del Comité Central del Sviss Association por Occidental con li titul «Avise al esperantistes concernent li propaganda de Occidental»; e mult altri interessant leturas.

HELVETIA, nr 26..27. Li criticas de sr de Saussure; Pro quo li ovreros ne usa Esperanto (de Janotta); Li luce in obscuritá (de J. Podobsky); Esque li «wära» es li inflation-moné? (de Nidecker); Li prison del lingue (de Arlette Marchal, li conosset film-stelle) etc etc; in plu un interessant cosmoglottic dessin de Wilhelm Blaschke «Qui va esser unesim?»

JAZYK MEZINÁRODNÍ, oficial organ de «Federalia», Brno 12 (11, Wilsonova; 20 Kc per annu, exter Tchecoslovacia 25 Kc = 0,75 dollar), nr 1, es redactet in Occidental e tchec e have un suplement «Ucitel Svetomluvy», quel contene mult exercities con traduction del vocabules a tchec. -- Nr 2 contene un articul in tchec «Lingue de Paneuropa» con resuma in Occidental. Li comité de Federalia es nu: presidente J.A. Kajš, vicepresidente H. Milner, secretario Fr. Polanský, cassero L. Trávnícek. Federalia va comensar nu un intensiv propaganda por Occidental e abandona talmen su atitude neutral til nu. Suplement es nr 2 de Ucitel Svetomluvy. Noi recomanda a omni nor slav coidealistes li abonnament de ti ci tchec Occidental-revúe. Li textus in Occidental es scrit in un modellatri diction. Jtt.

MARKETS AND METHODS FOR WRITERS, Hollywood (California), julí, sub titul «Paul Hugon atesta vor capabilitá leer li nov international lingue Occidental» denov raporta pri li statistic Occidental-experimentes de nor estimat colaborator (cf. Cgtt nr 70 pg 55). Hugen, conosset scritor e lingue-psicologo, emfasa li valore de Occidental-textus por atestar li lingual education de examinandes. Il ha constatat per su propri experimentes que persones con superior linguistic scolation comprende Occidental in 90/100, multes mem 100/100, durant que angleses sin litterari education comprende 45 til 55/100. Por verificar ti constatation Hugon presenta un specimen-textu ex Cosmoglotta (« Foren Lingue» de K. Janotta in nr 68). E.P.

LE MONDAIN, nr 23, un grand semanale de Genève, contene li portret de Senior de Wahl con un curt articul, textu-specimen e adresse del Occidental-Secretariatu, Mont-Tendre 14, Lausanne.

JOURNAL DES DÉBATS, nr 190, Paris informa in su «Revue des Sciences» su letores pri Occidental e constata per un textu specimen que it ne es necessi traducter it pro que on posse comprender it immediatmen. On cita li adresse del Occidental-Societé de Francia e fini per li paroles: «Pro omni to Occidental es suficent bon por li popul (til ci in Occidental, e nu in francés:) e por li current besones del vive omnidial. Evidentmen in ultra per Occidental li majorité del scientificos de Europa vell comprender se sin pena.»

L'AVENIR IMMOBILIER, nr 7, Paris, contene textus de exercitie solmen in Occidental.

La CHRONIQUE ARTISTIQUE, nr 5, Paris, inserte un instructiv articul de Senior de Guesnet «Pourquoi une langue auxiliaire», in quel il demonstra li immediat usabilitá de Occidental per li exemple de Senior Herbert Chevalier in Oakland (California), quel respondet direct in Occidental a un epistul scrit in Occidental, solmen con auxile de un micri resumation del grammatica de Occidental e con solmen un erra. Nr 6..7 publica un interessant articul de Senior de Guesnet «Li practica del lingues extran» in francés, in quel il demonstra li momentan utilitá de Occidental. Poy seque du anecdotes in Occidental. Nr 8 contene un ulterior articul de De Guesnet, quel refuta quelc argumentes del esperantistes contra Occidental e demonstra que it es possibil evitar in li lingue international omni arbitraritás e tamen constructer un idioma tre facil e in sam témpor natural e ne oposit al customes del munde civilisat. Li stabilitá de Occidental ne es fundat solmen sur su radicas international, ma anc sur su prefixes, sufixes e su formation de paroles.

LA GAZETTE COMMERCIALE, nr 5, Paris, scri: «In contrarie al lingue international max conosset, Esperanto, quel es comprendet solmen de su adeptes, Occidental have un camp de enorm action. On posse usar it immediatmen por comunicationes con persones queles nequande ha aprendet it, queles mem ne conosse su nómine.»

LE POLYGLOTTE, nr 7, Nancy-Strasbourg contene textus in Occidental: corespondentie comercial, grammatica, exercities, letura.

PROVINCE DE NAMUR, 17 julí, constata que «li persones francés besona poc eforties por adjunter Occidental a lor bagage linguistic.» On reproducte un textu in Occidental e adjunte: «Quant simplic to es, quant bell! E tam facil...»

KOSMOS, manual periodic por amicos del natura, numeró 7, julí, Stuttgart, contene un anuncia del libre «Occidental, die Weltsprache».

LINZER VOLKSBLATT, 25 julí, recense denov tre favorabilmen (cp Cgtt pg 80) li libre «Occidental, die Weltsprache».

MÜNCHNER NEUESTE NACHRICHTEN, München, nr 182, mentiona li libre «Occidental, die Weltsprache».

DIE AUSLESE, nr 42 Berlin S 14, Alte Jakobstraße 88, contene un tre eficaci anuncie por Occidenatl. Ti revúe es tre recomandabil a ti de nor letores queles comprende german. It contene extractes ex mult revúes del tot munde.

STEIRISCHE ANGESTELLTENZEITUNG, nr 6, publica un articul de nor colaborator senior H. Gaminger con textus specimen in Esperanto, Ido e Occidental. In fine il mentiona li adresse del Occidental-Union e li grand german libre. Ti articul havet un excellent success e causat mult demandes de information che li Central Oficie. In ti ci ocasion noi informa nor colaboratores que li Central Oficie misse a omni interessates gratuitmen un exemplare de Cosmoglotta. Ples usar ti information in li propaganda in li presse.

DER FREMDSPRACHLER, Berlin NO 18 (Landsberger Straße 113), nr 4, contene un articul pri Occidental, un «laconic» grammatica de Occidental, ambi in Occidental e un recension del grand german libre por Occidental.

DAS NUTZAUTO, nr 42, Leitmeritz a.d. Elbe, recense li libre «Occidental, die Weltsprache» e di: «Pro su construction Occidental sembla destinat substituer in curt témpor omni anterior provas crear un lingue international. Si li espera a un L.I. have li chance successar, in ti casu solmen per li sistema Occidental.»

DIE SONNTAGSZEITUNG, Stuttgart, nr 21, recense li libre «Occidental, die Weltsprache»in maniere neutral e da in fine un textu paralel in Esperanto e Occidental.

SCHOLA ET VITA (Organ del Academie pro Interlingua), Director Prof. N. Mastropaolo, Via E. Gagliano 46, Milano 137. Nr 6..7 mentiona li libre «Occidental, die Weltsprache» e li biblioteca «Ovre». Henk Bylsma exposi su remarcabil project scientificmen motivat de un interlingue tre proxim a Occidental. Il di: «Li latin es un excellent base por li international lingue, ma ne omni hom es latinist. Si noi vole que li grand publica adopte un lingue fundat sur li latin, noi deve simplificar nor base tam quam it es necessari, por que li nonlatinist posse facilmen comprender e practicar nor lingue. Li intelligibilitá a unesim vide es li principal qualitá de un interlingue. Por obtener ti qualitá, noi deve ne hesitar adopter un non-latin vocabul, si it es plu minu international. Un altri grand medie por facilisar li comprension es conservar li international vocabules quam ili es in li modern lingues. Li experimentes de Sr Paul Hugon ha demonstrat que it es dangerós modificar li international ortografie. Li duplic consonantes e li combinationes ph, th deve esser respectet.» E.P.

TOLERO, editor G. Dayras, 19 place St-Pierre, Paris 18, have quam devise: «Interlinguiste skrib-liberese. No person-ataki». In nr 23 un idist Eu. W-er critica sub titul «Por facileso e simpleso» li diversitá del radicas in mult paroles de Ido, p. ex. hungro, famino (Occidental fame, famine); fisho, peskar (pisc, -ar); vintro, hivernar (hivern-e, -ar); suno, solstico, helianto (sol, -sticie, torna-sol); duktar, reducar (ducter, re-); flugar, volatila (vol-ar, -atil); fondar, fundo, fundamento (fund-ar, -ament); lasta, ultimato (ultim, -atum); etc. O.W. Fergusen constata in un articul «Li progresse of anglese» que «hodie anglese have solmen un rival, hispanese.» Nu, Occidental es justmen quasi un union de anglés e hispan. Il di: «Per medies de electricitá noi ha soluet li problema de spermacet, per li machines ti del labor de sclaves; per eugenica li societá may soluer li problema de criminalitá, ma ne per medies de leges. Un solution del problema del guerre va venir ne per international concordates, ma per li grand comercie. E li solution del interlingual problema va venir con li Universal Lingue.» F.V. Lorenz critica Occidental pro li divers pronunciation de c, g, s, y, pro li non-fix desinenties del nómines, pro li desfacilitá de n' l' a mult nationes etc. Jtt.

In Cosmoglotta nr 70, pg 59, in li recension de «TOLERO» sr Jtt. pro mis-comprense ha interpretat Mundilatin ducent principie per Occidental «du-cent (i.e. 200) principies». Nu sr Weisbart scri nos que ducent in «Mundilatin» es Occidental «ductent» e ne «200», e que de su «Mundilatin» have ne «ducent principies» (quam sr Jtt. credet) ma solmen «un ductent principie». In ultra sr W. fa nos atenter pri un mis-ductent print-erra in linea 11 de infra, u on mey leer Mundi-Latin vice «Hundi-Latin». Noi tre regreta ti erras e peti li meritosi autor por pardon. Red.

OFICIAL BULETINO (idistic) nr 11 (editoría P. Joosten, 43, Geldofstraße, Antwerpen-W.), informa que li Ido-Gruppe de Frankfurt am Main changeat su nómine a «Weltsprache-Verein Frankfurt a. M.», e que in li comité de ti societé es idistes e occidentalistes. Unesim presidente es senior Dr. Auerbach, duesim presidente senior Dr. Wormser. Chascun membre recive tam «Oficial Buletino» quam «Cosmoglotta». Li sam numeró de ti jurnale redactet de senior A. Matejka (15. Avenue des Écoles, Villemomble, Seine, Francia) contene un raport de Dr. Auerbach pri li «Meeting of Linguistic Research») vide Cosmoglotta, nr 70, pg 61 e 62) ex quel noi extracte li sequent lineas: «Leente li procotolles del reuniones mult persones va regretar que per tam mult expenses ne plu mult ha esset atinget... Seniora Morris have certmen un special simpatie por Esperanto, ma to ha esset demonstrat in null maniere in li conferentie... yo opene que noi ne posse atender li resultates del labores comensat de IALA. Si ili va esser executet secun li programma elaborat durant li conferentie de Prof. Funke con Seniora Morris, ili va durar forsan pluri decennies. Si noi ne ha successat antey proposir un lingue suficent bon usabil e obtener su introduction in li scoles, noi va har laborat por un utopie. Li international relationes ha developat se til un gradu non-expectat. Li introduction de un lingue auxiliari ha devenit un beson urgent, e noi deve laborar per omni nor eforties por que bentost un neutral constructet lingue mey esser selectet quam auxiliari; altrimen alquel lingue national va ocupar ti loc.» Tre just, e pro to noi ne es adherentes de omni max divergent sistemas, ma noi propaga ti sistema quel es max facilmen introductibil, i.e. Occidental.

MONDO, Stockholm (che P. Ahlberg, 54 Brahegatan, Stockholm 8), apari nu quam jurnale de Novial in un bell equipation. Nr 1 (231) comunica, que presidente del «Unione novialiste international» es J. Barral, secretario P. Ahlberg. Li «non-partisan» dan «Societé por li international Lingue auxiliari» (6 Sundvej, Hellerup) dismisse gratuitmen micri novial-grammaticas contra inviation del portein ante. Ex li articul introductori noi cita: «Interlingue exista nur in Oficie de instrumente. Lu non es self-eme» (i.e. Interlingue existe solmen quam instrument. It ne es self-scop). Ma si to es just, on deve crear un instrument facilmen manuabil del homes queles deve usar it con omni lor particularitás, e on ne deve crear un instrument por quel on deve in unesim transformar li mentalitá del homes europan e apropriar les novi customes de pensada e scrition. In quel lingue on trova sene (scene, ma ni L senex «oldon», ni senaplante), sent (cent, ne senti), sentio (sensation), sinu (sin to, ne sinu), sone (zone, ne son), suave (zuavo, e ne suavi), taso (discretion), quum es tum? (quo es to?) -- It sembla que Novial tamen es «self-eme», quasi un sport por filofoneticos, ma ne un instrument por homes del interlinguistic practica; it es inferior in ti relation mem a Esperanto. Per tal fonetic metodes on barbarisa li lingue international, sam quam on ha fat to per li ortografic reformes in german (1901), hispan, italian etc. -- Nr 2 (232) contene gratulationes a Professor Jespersen pro su 70-m anniversarie e un curt biografie del jubilant scientist.

ARBEITER-ESPERANTIST, nr 8, Leipzig, recomenda in un recension li letura del libre «Occidental, die Weltsprache». H. Muravkin discusse Occidental in un special articul. Il fa li artificie criticar Occidental sin inserter mem un unic frase in Occidental. In fine li scritor constata: «Esperanto ne besona timen li nov concurrent, ma it va prender ex it omnicos bon valorós, un pos un, quam it prendet e va prender ex Ido e centenes de altri sistemas, forjettante les depoy quam presset citrones.»

AUSTRIA ESPERANTISTO, Wien, nr 6, tracta Occidental in un articul «Ĉu denove Esperantokrizo?» Li autor studiat Occidental tre superficialmen. Il reputa «esset» quam form artificial: ergo ti doctor de filosofie mem ne conosse latin. Il asserteque «quo de Wahl nu reprochante di pri Esperanto, to partmen ja quelc noncontentos ex nor ranges assertet ante plu quam duant annus»; ma il ne save que Wahl, un ancian Esperantist e corespondente de Zamenhof, esset inter ti noncontent esperantistes ante plu quam 20 annus. In ultra li articul contene print-erras queles demonstra un significativ desestim por linguistic problemas.

Divers

Un reunion amical de nor co-idealistes in STRASBOURG eventet jovedí li 26 junio sub li presidentie de Sr. L.M. de Guesnet, presidente del O.S.F. Assistet Senioras Bricka, Gruber, Schwab e Brisach, professoras, Seniores Dominon e Bohin, directores de scoles. Sr de Guesnet fat un tre interessant discurs pri su experienties in li interlinguistic movement e pri li possibilitás de usation immediat de Occidental. Sa Bricka e Sr Dominos enunciat lor entusiasme por Occidental e adjuntet que ili va laborar seriosmen por auxiliar nor propagande secun lor medies.

G.B.

Occidental sur li ocean

Nor colaborator Prof. Theodor L. KREBS ha emigrat de München in Germania a Ecuador in Sudamerica, de u il ha inviat al redactor de Cosmoglotta un epistul ex quel noi extrae li sequent passus interessant apartmen por occidental-propagandistes:


Tre estimat senior Pigal... Ci in Guayaquil, u yo es un del 48 professores del Colegio Vicente Rocafuerte, yo espera, pos har acomodat me, posser far propaganda por Occidental. Sr Karl Gersch, qui anc es ocupat in li Collegio (quam unic germano ultra me), ja ha promesset me su colaboration.

Nu pri li evenimentes sur li nave... In un vésper in li curs del conversation on tuchat li question de international lingues, e anc de Esperanto. Li usual por e contra. Li medico del nave assertet, que per latin on facilmen posse leer Esperanto. Nequi savet alquicos plu precis. Null hom conosset un del sistemas; solmen li doctor, quam dit, unquande ha leet un Esperanto-textu. Comprensibilmen to vell esser un necessitá, li unes opinet. To ne es possibil, dit li altres. In fin yo prendet li parol. Ad unesim yo contradit al doctor: On ne posse leer Esperanto immediatmen, si on ne ha aprendet it antey. No, dit li doctor, yo quasi sempre posset divinar li sense. Naturalmen on posse interpretar ne omnicos, tamen un grand part. Ha aparit un lingue plu bon quam Esperanto, dit yo. Do apen, replicat li ronde. In fact: Occidental, Occidental??? Quo es to? It es, yo continuat, simil a un romanic lingue, precismen tam elegant, tam flexibil e sammen tam sonori e solmen un decesim part tam desfacil... Yo parla que chascun de vos strax posse leer ti lingue. Sin hat studiat it jamá??? -- Ples atender.

Poy yo curre in mi cabine, porta ad supra du epistules inviat a me del Central Oficie del Occidental-Union, yo mette les sur li table e lassa nor bon Occidental parlar por se self. Chascun parol yo comprende, di li old doctor. On deve conosser solmen un poc latin. Es nullmen necessi, interclama un yun comerciante de Hamburg, per anglés to es facil in egal gradu. To in fact es tre interessant, opine li doctor, yo ancor ne ha audit ni un parol pri it. -- Ili omnes concorda que Occidental es ne solmen bell, ma tre practic e es valent que on ocupa se plu detalliatmen pri it...

Si omnicos tam successe quam noi plana, noi de Ecuador va laborar li altri sudamerican states. Senior Gersch e yo va fundar anc un Occidental-gruppe ci.

Con mult cordial salutationes anc al altri coidealistes

vor Theodor L. Krebs.


Apelle al interlinguistes

Con exception de su manuale de Volapük nequel ovre de Julius LOTT es plu recivibil in li comercie. Pro que just li opiniones e labores de ti interlinguist have un grand signification por li historie del natural scole de interlinguistica (vide Cosmoglotta nr 68. pg 14..20), li Central Oficie del Occidental-Union have li intention editer pri ti tema un brochura de adminim 24 págines in li formate de «Cosmoglotta». Un parte del necessi moné es ja parat, precipue anc per un prestage de öS 250 de senior Heinrich Lott. un nevo de Julius Lott. Nu es necessi adminim ancor öS 100: ergo ti coidealistes queles vole promover li edition de ti ci brochura. mey precomendar adminim exemplares de ti brochura (precie admaxim öS 1,50) o prestar al Central Oficie summas partial de adminim 15 öS. Ti ci subventionatores va reciver li brochura ye un precie moderat in calculation a lor conto antecipatori. Li libre va contener excerptes ex omni tre interessant publicationes de Julius Lott, queles nu es totalmen exhaustet. Do plu grand li disponibil summa de pecunie va esser, plu grand va esser li contenete del nov edition. Si li pecunie va esser un multiplic del supra indicat summa, li númer del págines republicabil anc va esser un multiplic del supra indicat.

OCCIDENTAL-UNION + Central Oficie

Es-que Esperanto va perir?

Mult amicos opine que va venir li témpor que Esperanto va desaparir quam unquande desaparit Volapük sin lassar surviver alquel organisation, alquel institute o alquel revuette. No. li situation de Esperanto es total altri. Quam on save, por Esperanto ha esset fat quelc legates, in part tam grand que li capitale resta intact e que solmen li interestes es consumat. Nu, si talmen li capitale resta e ne va esser destructet pro un inflation de moné o pro un altri financial catastrofe, li capitale va sempre producter li interestes e ili va dever esser consumat por Esperanto, mem si omni esperantistes va har devenit occidentalistes. Do sempre quelc persones va dever propagar li lingue de Zamenhof.

Ti reflexiones fa memorar que it es un erra creder que un bon afere posse viver sin financial base e que it prepara self su via al victorie. To es fals. Ples vider Pirro, quel havet un solution plu bon quam Esperanto ja ante Volapük (in 1868). Ma Pirro ne investit li necessi pecunie e ne applicat li necessi methodes de reclame por propulser su lingue.

Sempre es necessi un publicitá max grand possibil, i.e. reclame. i.e. moné, anc por un bon cose. Do si Occidental deve ne perir, si it deve perseverar in li combatte por li existentie. noi ne solmen besona un bon instrument, un bon lingue (to es solmen un afacilation si li altri condition es satisfat). ma noi besona anc moné, moné e denov moné.

Videant consules, ne quid res occidentalistica detrimenti capiat! -o-

Avise al abonnates de Cosmoglotta

Pro que noi ancor ne successat fixar li budgete de Cosmoglotta e del Occidental-Union por 1931, noi informa nor letores. que it es possibil que li numeró novembre-decembre de Cosmoglotta va aparir con un retardation, sam quam li ultim numeró de 1929. Nam probabilmen it va esser necessi que noi comunica in ti ultim numeró del annu current, un changeament del conditiones e del precie de abonnament.

Pro ti causes on mey payar li abonnament por 1931 ne ante recive del numeró novembre-decembre. Redaction e Administration.

Si vu vole dar a vor filies un bon education comercial e linguistic, misse les durant un annu scolari in li

MODERN SCOLE DE COMERCIE E LINGUES

Tel. 33-28 Director: G. BOHIN TEL. 33-28

7, Place de Bordeaux -- STRASBOURG (Francia)

Section comercial: Contabilitá -- Stenografie -- Dactilografie -- Stenotipie -- Corespondentie comercial.

Section lingual: Francés -- German -- Anglés -- Occidental.

Adaptation del francés stenografie a German, Anglés e Occidental.

Curses in scole o per corespondentie.

Programma es misset gratuitmen a chascun person qui peti it.

10% rabatte a membres del Occidental-Union o abonnates de Cosmoglotta.

Eigentümer, Herausgeber u. Verleger: Occidental-Union, Sitz: Mauer bei Wien. Verantwortlicher Redakteur. Ing. Engelbert Pigal, Liesing bei Wien. Druck: Milan Nedvídek, Tábor.

Cosmoglotta A 73 (nov-dec 1930)

Oficial organ bimensual del Occidental-Union

Consacrat al developation, propaganda e aplication de

Lingue International Occidental

Redaction e Administration: Postfach 10, Mauer bei Wien, Austria.

Annu IX Nr 6 Novembre, Decembre 1930 Numeró 73

Contene:

  • Amical concurrentie interlinguistic, de Univ.-Prof. K. Asakawa, pg.
  • Mollat sones, de K. Janotta, G.A. Moore e E. Pigal, pg. 103.
  • Historic ortografie, de F. Berggren e J. Gär, pg. 107.
  • Cronica, pg. 108.
  • Pei-Hua -- Oriental, de K. Janotta, pg. 116.
  • Subventiones al Occidental-Union, pg. 119.
  • Translocation de Cosmoglotta, del Redaction e Administration, pg.

Amical concurrentie interlinguistic

De Professor K. Asakawa, Yale University, U.S.A.

Satisfante un petition del Central Oficie del Occidental-Union, Professor, Asakawa ha scrit por Cosmoglotta li present articul. Red.

Li neutral munde ja es fatigat e esset sovent repulser per li revenjativ spíritu quel mult interlinguistes ha monstrat tro mult e tro long in lor controverses inter se.

Esque lor comun scope ne es tro grand in su significantie por li vast munde, e tro desfacil e tro lontan por un rapid atingement, por permisser a su protagonistes ingagear se in bagatellic querelles sur li via? Tro mult témpor e energie ja ha esset dissipat, adver in divers gradus per divers movementes, e un tro grand damage ha esset fat al comun afere per ti sorte de indulgentie.

Mi apelle es fat por un amical cooperation per un amical concurrentie inter omni present e futuri sistemas de un interlingue.

Forsan mem ti simplic veritá posse semblar ne bonvenit a quelc zelotes. Con omni respect por lor loyalitá a lor propri sistemas, yo peti les rememorar que ili e omni li altri interlinguistes in li munde in summa, forma un tre micri minorité, cernat de un immens majorité de índiferent o derisiv persones.

Tis ci vell naturalmen interpretar un pur emotional suporte de un special cose quam consequentie del timore pri un possibil derupte, si ti afere es exposit al apert concurrentie, o adminim quam consequentie de un singulari manca de sagesse. Qui vole dir pos reflection que ti interpretation es totalmen ínjust? Esque it ne es imprudent detrimentar su propri affere per defender it in un spíritu misguidat?

Quam plu mult sistemas es in mutual concurrentie, tam plu bon it es por li final success del interlingue. Li rasones por ti assertion es evident. Li tot problema de interlingue es complex. Mem li vast question esque es preferibil un rigorosmen simplic e regulari structura o un sistema, li elementes de quel es historic. natural, e esque flexibilitá es plu bon, o ca un balancie del du principies es li just solution e in quel maniere balanciat, ti question posse apen esser decidet ante que sistemas basat sur diferent solutiones de ti questiones, ha esset realmen constructet. e ha esset realmen usat e experimentat in líber concurrentie. It existe tre mult altri questiones queles permisse diferent interpretationes; omnis deve esser, ne solmen studiat e considerat, ma vermen provat in concret formes e essayat in li fusuore de practica e de experiment.

Mani interlinguistes e filologos ja ha fat un declaration, in Genève, april a. c., que null del existent sistemas de interlingue es regardabil quam li definitiv form, e que lor propositores va far bon aspirar lor comun scope per un cordial cooperation mutual. Yo, por exemple, joya pri li generosi spíritu e vision manifestat per li signatores de ti declaration. Anc fro li statu-punctu del neutral ma simpatic munde, it es desfacil vider qualmen li rasonabil interlinguist posse haver alcun altri vide del situation. Desde long li munde ha atendet le por prender ti atitude, e posse solmen esperar que li declaration tam felicimen fat in Genève va esser acceptat de omni interlinguistes. e que lor mutual discussiones va, desde nu, esser líber de omni macul de revenjositá, ma esser inspirat solmen per intelectual e practical concurrentie perpetrat in li interesse de lor comun scope. Li problema de Interlingue es ne solmen complex, ma anc e ante onmicos practical. Esque success in negocie ha jamá esset attinat per efluenties emotional? In tal aferes, li sol decisiv factor es li valore intrinsic. E ti valore es max bon pruvat per líber concurrentie, ma posse esser solmen dubitat per li publica si li rivalisant linguificatores ne aspira ameliorar lor capacitá de satisfar li besones del publica, ma es absorptet in difamar unaltru. Li beson a un interlingue es urgent e mundalmen vast, támen ti beson es in grand part ancor in ínconscientie del publica. Null efortie vell esser tro grand pro li interlingue, por persuader li munde pri ti grand beson e por demonstrar su propri sinceritá e zel studiar e satisfar li desfacil demande. Chascun passu, chascun nov sistema deve esser un nov contribution, e deve aproximar nos al realisation del final scope: compleer li nobil function de Interlingue max perfect quam homanmen possibil. Interim, li munde atende e watcha. Esque li interlinguistes continua obliviar li grand publica, quel va esser lor judico e patron, e abandonar se in anunciar solmen lor propri special vertús e denunciar li suposit vicies del altres? Esque ne anc li interlinguistes posse aprender quelccos del anglosaxonic «sportmanship»?

K. Asakawa

Yale University, U.S.A.

Mollat sones

Proposition de Karl Janotta, Gerald A. Moore, Engelbert Pigal, presentat al Comité Linguistic del Occidental-Union (CELIA)

Noi fa li sequent proposition conform al § 16 del Regulament de CELIA (vide Cosmoglotta nr 68 pg 8):


Li anteyan formes de vocabules con apostrofat lítteres (mollat sones) resta oficial valid, ci printat per grass lítteres. Apu ili on posse usar li formes sin apostrof citat in sequent. In epistules e circulares concernent ti proposition li autor de Occidental, Senior E. de WAHL, ha concedet eventualmen acceptar quam admisset provisorimen li formes queles in li present proposition es printat per MAJUSCULES (VERSALIES).

(A) Vocabules con l':

agul'e: agull (conform al catalan ortografie; derivates: agullon, agullonar); -al'a: (sufix) -ail(a) (p. ex.: ferral'a: ferrail); al'e: ALLIO (alliari, alliacé, all(i)-yl); auripal'e (in Joseph Gär, Wörterbuch D-OCCIDENTAL, 1925, sub «Tand»): futilail, futilitá, talmi (li parol «auripal'e» existe in null lingue; it es leend quam AURIPELL = D Flittergold, Rauschgold, per quel in Gär existe du formes: oripell e auripell); babil'ar: babillar (BABILAR): batall'e (in Gär sub «Schlacht»): BATTALIE (de batt-er per li sufixes -al e i-e; anc in A e I con duplic «t»); battal'on (in Gär sub «Bataillon»): BATTALION (de «battalie»

direct in supra; bil': bilie (BILI) (bilios, biliari, bil(i)in, bilifulvin, biliverdin): bil'et: billett (BILET) (con ll in ADES e conform a A bill); bosil'ar (9in Gär sub «Stümper» e «sudeln»); BUSILLAR (busillon); botel'e: BOTEL; brill'ar: BRILLIAR (brilliant, brilliantie, brilliantin), lender, lucer; brol'ar: bollir, gurgulear, scumear; brul'ar (in Gär sub «verwirren» e «Wust»): trublar, confuser, mixter; brul'a: cáos, confusion, pelmel; bul'on (in Gär sub «Fleischbrühe»): BULLION; cal'ar: coagular; camarill'a (CELIA-Circulare 57): CAMARILLA; caravanseral'e (in Gär sub «Karawanserei»): CARAVANSERAI (cf in infra «seral'e»); cedill'e (in Gär sub «Cedille»): CEDILL; cochenill'e: COCHENILL (cochenillin); col'er: coleer (= con+leer: colleagie, colleero, colleuor); cornel'e (in Gär sub «Krähe»): CORNILL; cotill'on (in Gär sub «Kotillon») COTILION(A): detal'e: detail (A detail, D detail, F détail; detailar; composit ex de+tailar, cf «tal'ar» in infra); dormil'ar (in Gär sub «schlummern»): DORMILLAR (per li sufix -ill-); emáil'e (in E. de Wahl, Radicarium, 1925 e in Gär sub «Schmelz»), emál'e (in Gär sub «Email»): email (cf «emáil» in Gär sub «Email» e «Schmelz»); fotel'e (in Gär sub «Armsessel» e «Fauteuil»), foteul'e (in Gär sub «Lehnstuhl»): FOTEUL, brass-stul, stulon (on di D Armstuhl, Armsessel, A armchair, I seggiolone, S sillón); futital'a (in Gär sub «Tand»): futilail(a), futilité, talmi; grill'e (in Gär sub «Grille»): GRYLL (gryllar, gryllid, grylliform, grylloid); guerrill'a (in CELIA-circulare 57): guerrilla (in Gär sub «Freischar»); guil'otine: GUILLOTINE (in Gär sub «Guillotine»): -il'- (sufix): -ett-, -ill- (con dissimilation); mal'e: mash (de Masche, A mesh; li scrition «mash» es un compromiss analog a Occidental ber, bir, vrec etc.); mantill'e (in Gär sub «Umhang»): MANTILL (Radicarium e Gär sub «Mantel» e «Mantille»); medall'e: medail; mitral'e (in Gär sub «Kartätsche»); mitrail; orel'e: OREL (auricul = conche de orel, in scientific expressiones = orel, p.ex. auriculari, auriculifer, auriculiform); orgul'e: orgol (to es, sam quam «nin», li form originari in anglosaxonic; «orgul» vell haver li accentu sur li penultim syllab; «orgolic» o «orgulie» vell aspecter quam derivates de un adjectiv per li sufix -ie); pal'e: pail (li form latin «palea» ne es oportun pro li tre possibil confusion con li international grec prefix «paleo-»: pailar, pailarium, pailage, pailos, pailatr); pal'icie (in Gär sub «Stroh-sack»): pail-matrass; patrul'e: patroll; pavill'on (in Gär sub «Pavillon»): PAVILION (A): pill'ar: pillar; quadrill'e: QUADRILL; quincal'a (in Gär sub «Kurzwaren»): quincail(a); revel'e (in Gär sub «Reveille»): revell; seral'e (in Gär sub «Serail»): SERAI; stril'e: STRILL; tal'e: tail (tailar, tailero, taileria, tailuor, detail, detailar, intail, intailar); tel'e (in Gär sub «Dachziegel» e «Ziegel»): TEGUL (ja in Radicarium); titill'ar: TITILLAR; toal'e: toal: (un eventual derivation «toalette» ne da un confusion con «toilette», pro que li scrition es altri); trel'e: TRELL; vanill'e: VANILLE (vanillat, vanillin); vel'i: OLD; victual'a: victual(es).

(B) Vocabules con n':

atin'er: ATTINAR; ban'e: balneo (balnear, balneari, balnearia, balneatori, balneatoria, balneabil, balneation, balneator, balneologie; bagno = specie de punitoria; «balneo» vell esser un grec parol autonom in Occidental sam quam «micri»); campan'e: campania; castan'e: castanie (castaniett, castan(i)iero); champan'e: champanie; champan'a (in Radicarium sub «champan'e»): Champagne; champin'on: CHAMPINION; cin'er (in CELIA-circulare 57): CINTER (in Radicarium, in Gär sub «gürten»): clin'ar (in Gär sub «nicken»); nictitar (in international derivates del medicina); con'ac: cognac (ja in Gär sub «Kognak»); distin'er, distin't-: distincter, distinct- (DISTINGUER, DISTINCT-); extin'er, extin't-: extincter, extinct- (EXTINGUER, EXTINCT-); fin'er (in Gär sub «verstellen, sich»): ficter (ja in Gär in li sam loc); gan'ar: ganar (S); grun'ar: GRUNIR (sudromanic); -in'- (sufix): -ett-, -ill- (con dissimilation); lorn'ette, bi- (in Gär sub «Opernglas»): binocul; min'i (in Gär sub «klein» e «winzig»): micri(ssim), minimal; montan'e (in Gär sub «Gebirge»): MONTANIA (quam derivat de «monte»: mont-an-ia); pun'e: pugne (pugnade, pugnale, pugnar, pugnada, repugnar); sparn'ar: sparar (AD); stran'i: strangi; tin'e: TINEA; trepin'ar (in Gär sub «trippeln»): TRAMPLAR (cf Berger, Dict. Fr.-Occidental sub «trépigner»); TROTILLAR (cf in li sam ovre sub «trottiner»): vin'e (in Gär sub «Weinberg» e «Weinstock»): VINIERA (loc), viniero (plante).

Omni altri formes de abolition del mollat sones es rejectet.


Detal'at indication

(a) Pro quo li existent metode es minu apt.

Secun li general usu del Occidental-Union e del CELIA, in present es oficialmen valid li scrition con apostrof, p. ex.: detal'e, extin'er etc. Ti qui profundmen studia li paroles con mollat sones e lor equivalentes in altri lingues, ti va constatar que just li apostrof (condamnat de multes quam arbitrari signe in un «natural» lingue international) libera nos de arbitraritás queles es ínevitabil in transscrition de paroles con mollat sones, si on elimina li mollat sones.

Ma li factes monstra que quelc occidentalistes, mem tot organisationes national, prefere scritiones queles evita li mollat sones per tre divers manieres: detail, detalie, extin(c)ter, extinguer; etc.

Si on ne decide pri un unitari expediente ex ti impossibil situation, on va continuar li tre divers metodes de abolition del mollat sones per quo li ortografie e litteratura de Occidental vell perdir li necessi uniformitá.

Ergo it es evident que li metode usat til nu ne es apt por mantener li stabilitá de Occidental e li disciplina de su adherentes. Li social rason postula serchar un remedie in ti situation.

(b) Pro quo li proposit nov metode vell esser plu apt.

Til nu ancor ne esset proposit un unitari solution de ti ci problema, quel esset aprobat del majorité del membres de CELIA. MA es quelc membres queles rejecte in general li abolition del mollat sones, inter ili li autor de Occidental self. Do it sembla que on deve lassar quam oficial li formes con li mollat sones til un plen experimentation de ti ci problema partial de Occidental. Ma por li absolut adversarios del mollant apostrofes on mey decider quam permisset e sol permisset li formes unitari dat in supra.

Comprensibilmen un tal decision de CELIA es solmen un expression de opinion secun § 3 del Regulament.

(c) Quel formes de derivation es evocat per li mutation.

Per li proposit decision es evocat precipue li derivat formes indicat in li textu del proposition self.

(d) Quel expedientes es necessi por evitar possibil colisiones o complicationes pro altri formes o regules ja existent?

Li proposition vell evocar solmen un colision, i.e. inter li proposit verb «pillar» e li existent substantiv «pilar»; si on time un tal colision, on posse usar ti substantiv anc con li eufonic finale -e: «pilare».

Un confusion de «colleer» (vice «col'er») con «con-leer» (leer junt) ne es a timer. Li sam objectiones vell exister contra «comprender» (con-prender), «commisser» (con-misser), «concurrer» etc.

Remarcas.

Li proposit vocabules es in general conform al accessori formes usat in «Dubbel Occidental-Ordbok» de Dr. C.E. Sjöstedt (Uppsala 1930), si ili es trovabil ta. Ma existe li sequent diferenties: noi proposi -ail(a) in vice de -allia (= al'a); babillar: BABILAR (babil'ar); OREL: auricul (orel'e): orgol: orgulie (orgul'e): TRELL: trelie (trel'e).

On vide que li proposit formes ne evoca un mutation del perfect-regul de Wahl. Li verbes «distincter, extincter» es verbalisat latin temas perfectic, sam quam: absorpter (Gär), introducter, constructer etc; «distincte, extincte» sona sam quam instinct e D winkte, hinkte etc. Li verbes DINTINGUER, EXTINGUER vell formar li irregulari temas perfectic: DISTINCT-, EXTINCT-.

Noi proposit quelc paroles con li síllabe -ail u altri membres de CELIA ha proposit -allie; ma li formes per -allie es ínnatural in contra que li grafisme per -ail es trovabil in ADF. In ultra noi fa remarcar que on ne besona un accentu scrit por ti ci síllabe (-áil), nam secun li regul in li Complet Grammatica (CGtt 1929, pg 152) li combinationes «ai» e «au» es diftongos pronunciat «ay», «aw».

Li prim directive de Occidental es coincidentie del grafisme e fonisme con li natural fonte-lingues. Ma pro li etimologie es plu grav li grafisme quam li fonisme. Ergo li finale «-ail» es preferibil a inventet scritionen «-allia» etc. Adplu li diftong «ai» es conform al slavo-german son-caracter de Occidental e it contribue a ulterior eufonisation de Occidental.

Li romanes ja es sat mult egardat in li vocabularium. In altri punctus li neutral-idioma mey do egardar bon lingue-customes anc de altri popules, til quant it es possibil sin alterar li harmonie del sistema. To ja es fat concernent li modern sintaxe de Occidental in maniere anglés. Concernent li pronunciation on posse dir que «Occidental es un lingue modern greco-latin in li bocc del slavo-german». Li son-modelles de sud-romanic lingues (p. ex. in «detal'e») ne es compulsori por li autonom lingue international, malgré que su vocabularium es preponderantmen romanic.

Nor precedent proposition es basat anc sur li criticas presentat in Circulare nr 60 de CELIA.

Karl Janotta. Gerald A. Moore. Engelbert Pigal.

Anexe al superior proposition

Senior de Guesnet scri nos in ocasion de ti proposition pri li mollat sones que il aproba it in general e adjunte: «Nor criterie es simplic: internationalitá e supression del inventet paroles.»

Seniores Dr Blomé e Dr Sjöstedt have in general li sam tendenties quam ti ci proposition, quo demonstra lor libres (Lärobok i Occidental; Dubbel Occidental-Ordbok) editet in Uppsala 1930. Sr Dr Sjöstedt scrit in ti ocasion: «It es necessi haver un oficial metode por posser evitar li lítteres n' e l', til que li Academie va soluer li problema definitivmen. Si yo regarda li liste del paroles sin n' e l', yo es astonat que ti lítteres es introductet e que ili ne es abolit ante pluri annus. Lor avantages es ya tam micri in comparation con li desavantage introducter lítteres, ínconosset partú. Li historie repeti se sempre: on ne posse introducter lítteres e paroles secun propri guste!»

In sam maniere ti proposition es salutat del coidealist sr Eric Biddle, quel ya elaborat ja antey con sr Moore tre simil propositiones por CELIA. Ma noi accentua que ti ci proposition ne vole abolir li mollat sones, ma solmen possibilisar lor uniform substitution por omni ci occidentalistes queles ne vole usar li mollat sones e li mollant apostrofes.

Noi nu espera que CELIA ne adplu va trovar impedimentes por tractar ti afere in metode conform a su regulament.

Red.

Historic ortografie!

Consilies de du instructores.

E. Bergren, Hedesunda (Svenia):


Tam long quam li grand lingues francés, anglés, german e altri scri duplic consonantes, anc noi deve scrir talmen. Occidental ha respectat nor customes e deve far it anc in ti punctu, til que li grand lingues ha regularisat su ortografie.


J. Gär, membre del Occidental-Academie, München (Germania):


Yo es por un scrition historic max mult possibil. It ne fa desfacilitás remarcabil, anc ne por li laborero. In ultra ti scrition inicia a meditar pri li regules del fonologie, pri li causes del assimilation de sones e pri etimologie. Just li historic ortografie propaga por Occidental anc inter li erudites, queles es plu interessat in li international lingue quam li persones con elementari scolation, queles per 99/100 es solmen receptiv por li international litteratura.


Cronica

1. Libres

A GRAMMATICAL MISCELLANY offered to OTTO JESPERSEN on his seventieth birthday, 464 págines, 200 x 267 mm. Editorías: Levin & Munksgaard (Copenhagen) e George Allen & Unwin Ltd. (London). Un splendid ovre con mult grammatical monografies de amicos e disciples del jubileant scientist. Un grand part del articules, digni monumentes de scientistic gratulation, have interesse anc por interlinguistes, specialmen por nos occidentalistes pro li rich fontes por justificar li naturalistic direction del lingue international. Dr. Siegfried Auerbach presenta un contribution in Novial: «Pri noumediati derivatione in li international lingues», in queles es usat parol-formes inventet de Professor Jespersen (p.ex. tum, nusen, lesen etc), queles mem li linguist ne va comprender. E.P.

DER KAMPF UM DIE WELTSPRACHBEWEGUNG. Zur 300-Jahrfeier der Weltsprachbewegung.) Li lucta pri li lingue international. In ocasion del tricentennarie del movement por un lingue international.) De Wilhelm Blaschke, 1931, Editoría del «Sviss Association por Occidental», Chapelle, Ct. Vaud (Svissia); 32 pg, 180 x 225 mm; precie 40 cts sviss.

  • Ti ci nov edition da nos un excellent ovre ex li plum del ínfatigabil e conosset austrian coidealist Blaschke. Li enumeration del capitules demonstra li multilateralitá de ti brochura: Li problema: in Europa 24 lingues statal e 53 lingues in summa; quo di celebri linguistes? factes; 3 possibilitás; li sruv sin fin; li du species de facilitá; accentu; li principie del monosemitá; li vocabularium; li regul de Wahl; psicologic facilitá; logic facilitá; li principie del líber spacie; objectiones; lingue international e linguistica; lingue international e nationalitá; li valor educativ del lingue international; Descartes-Schleyer-Wahl; retrospection e regard al futur; li 3-m act comensa; li film comensa parlar; propaganda activ; quo noi deve far? Adjuntet es du dessines: «Qui va esser unesim?» e «Li du oposit principies del lingue international». Tre remarcabil es li detalliat explicationes pri psicologic e logic facilitá e in plu pri polisemitá.

In fine de ti ci brochura li autor mentiona li intention de nor amic Ing. R. HARTMANN in Wien, junter anc li Occidental-traductiones a su nov tecnic terminarium. Ci li autor adver fat un lapsus calami: Li incorageament fro láter de economic corporationes es dedicat al ovre self e ne al insertion de un o altri lingue, quam li autor scri. Sr. Ing. Hartmann ha petit li Redaction de Cosmoglotta constatar to. Jtt.

OCCIDENTAL AŬ ESPERANTO?, 40 pg., 220 x 175 mm; Occidental-Buró, Chapelle (Vaud) Svissia; sv. Fr. 0,25. Ti mimeografat librette es un colection de articules precipue in Occidental de divers autores, in quel es demonstrat li defectes de Esperanto e li fundamental principies de Occidental. It contene anc un curt index Occidental-Esperanto.

RESPONSE PRI LI REFORM-PROPOSITIONES IN «LI VERBAL DERIVATES» E «LI MOLLAT SONES E APOSTROFAT LÍTTERES» FAT PER SENIORES A.Z. RAMSTEDT, CREUX, ASCHWANDEN E NIDECKER, de E. de Wahl. Edition de SAPO. In li poligrafat caderne de 10 págines li autor de Occidental responde in detallie al reform-propositiones pri li verbal derivation e pri li sones mollat (Vide Cosmoglotta nr 69, pag. 30). Anc ti dissertation ancor ne sembla esser li ultim parol in ti problemas. A.D.

MEYERS LEXIKON, 7. Aufl., 12. Bd., Bibliographisches Institut. Leipzig, 1930; ti nov e ultim tom del famós lexico contene un articul «Weltsprachen» (lingues international) ex li plum del occidentalist sr Dr. F. Werner (Hamburg). Ti articul da in un form concis un sinopsis del problema de lingue international. Regretabilmen sub li rubrica «litteratura» ne es mentionat li grand german libre de Occidental, pro que it ancor ne ha esset aparit alor li redaction del articul: forsan to posse esser reparat in un tom suplementari del lexico. Jtt.

HÖRBIGER, EIN SCHICKSAL, de H.W. Behm; Leipzig, Koehler & Amelang, 1930; 360 x 227 mm, ligat RM 10,-. Ti libre in german es un ampli beografie del creator del Glacial Cosmologie, presidente honorari del Occidental-Union. Regretabilmen li autor de ti libre ne comprende li problema interlinguistic ni su importantie; pro to il tracta li relationes de Hanns HOERBIGER a ti ci problema sur -- un págine. Malgré que sr Janotta fat sr Behm disposir un ampli materiale pri ti afere, noi trova in ti libre un negativ critica del interesse de Hoerbiger por li L.I. e li citation del negativ judicie de un -- ingeniero quel nequande ocupat se scientificmen pri li problema de un L.I. Talmen on deve ne scrir biografic noticies de un del max grand protectores de Occidental.

ENCIKLOPEDIA VORTARO ESPERANTO-GERMANA, De Dipl.- Ing. Eugen Wüster; che Ferdinand Hirt & Sohn, Leipzig; brochat 175 x 255 mm. De ti grandiós ovre ha til nu aparit 4 partes (a RM 15,-) contenent 66 págines de introduction e 567 págines del vocabularium (til «korno»). Ti libre es li resultate de un multannuari labor de su autor. Noi reserva nos recenser it plu detalliat plu tard. Hodie noi mentiona solmen li articul «Esperantologiaj Principoj» (in Esperanto e german) in li introduction quel es de grand importantie anc por nos; su partes es: A) Corectitá e bontá de un expression; B) Centripetal e centrifugial evolution linguistic; C) Principie del linguistic economie del vocabularium; D) Principies de transscrition; E) Nómines de animales e plantes. Precipue li capitul D posse furnir nos grav argumentes pri li íncoherentie del vocabularium de Esperanto. Jtt.

BASIC ENGLISH (British American Scientific International Commercial English), A general introduction with rules and grammar. By C.K. Ogden, Director of The Orthological Institute, Cambridge (10, King's Parade). Edition: Kegan Paul, Trench, Trubner & Co. Ltd., London, Broadway House, Carter Lane E.C. (net 2/6). -- «Basic» es un simplification del Standard English in un gradu adequat circa al mente de infantes de 7 annus. Adver li autor ne espera que li angleses va substituer ti sistematic Pidgin al standard anglés. Basic con un minimum de 850 vocabules e un tre restrictet grammatica es destinat solmen por li «altri, colonial popules». Li ortografie del anglés resta ínchangeat. (Ples vider li detalliat recension in Cosmoglott 1929, nr 59 pg 67.) -- In li sam editoría ha aparit anc un roman de Leonard Frank: CARL AND ANNA in version Basic de L.W. Lockhart. E.P.

UNITI LANGUE, an international langue based op de comunitis of de Germanic and Romanic langues, composed per Dr. F. Riedel (Dessau-Ziebigk, Luisenstr. 31) e per Studienrat Otto Scheffers (Dessan, Herzogsallee 39). Grammatic and Specimens per F. Riedel. Un specimen de ti lingue-project ex li Patre Nor: «Do no bring nos into tentation, ma delivre nos from de evil: for de yu es de regne and de pouer and de glori por sempre.» Benque li nómine del dioscures autores ja es conosset nos ex «Progreso» de L. Couturat, ili interim ne principalmen changeat su idés in li direction indicat de Occidental, specialmen ne in li regules del derivation, ni in li extraction del vocabules ex li international derivates. Li L.I. in li hodial stadie deve rejecter non-international parol-formes de Uniti Langue quam: soul, people, under etc. Nam anc li germanes comprende: anim, popul, sub etc. ex li derivates e composites: animat, unanim, popularisation, subordination, submarin etc.

Noi Occidentalistes con perseverantie va persequer nor secur via del AURIN MEDIE. Noi va ne lassar trublar nos e dar p.ex. a non-international vocabules anglosaxonic (germanic) un ínjustificat preferentie. Anc li contrari assertion nu emisset de WEISBART que Occidental es «non sat latin-neutral, non sat impersonal» (secun SCHOLA ET VITA), nr. 8..10, pg 309) ne va tuchar nos, adminim ne tam long til que Weisbart ne pruva nos pro quel causes il have nu in su «Mundi-Latin» su personal formes por queles Occidental have plu natural teles. It es notabil vider fluer ti acusas ex li sam plum quel ante qulec annus ancor guerreat personalmen contra li «latino-maniac» occidentalistes. Ma li success pruva que li objectiv e rect medial politica del occidentalistes es real e ínblamabil. Durant que li númere o non-númere del adherentes de omni altri sistemas restat constant in li ultim tri annus, noi posse constatar un quintuplication del activ partisanes de Occidental. To es un visibil demonstration que Occidental in li actula situation es li unic possibil e ver solution del problema del modern Babylon del lingues. «Was fruchtbar ist, allein ist wahr» (Quo es fecund, solmen to es ver), Goethe dit. E it es li destin de omni successosi movement que it trena detra se un turbul de efemeri cometes. To on posset vider che Esperanto con su imitationes Ido, Esperantida etc. To on posse constatar nu che Occidental con su divers concurrentes in diametral oposit directiones de queles li ínconciliabil extremes es li schematisme de Novial e li successores del antiquat Latino sine Flexione. E. Pigal.

2. Revúes

HELVETIA, Organ del Sviss Association por Occidental, Chapelle (Vaud), nr 28..29, comunica que li ganiante del 4-m concurs de traductiones del revúe (premie: un pictura del valore minimal de sv. Fr. 100) es sr Joseph Ritter de Chiasso; nor gratulationes. Li revúe inserte li Introduction al german libre «Occidental, die Weltsprache» in translation Occidental de W. Wettstein: un list de irregulari derivates in Esperanto; un recension de un articul in «John Bull», London, pri li crescent diferentie del anglés parlat in li britannic imperia e in li Unit States e mult instructiv anecdotes e humoristic racontes con ilustrationes.

JAZYK MEZINÁRODNÍ oficial organ de «Federalia», Brno 12 (Wilsonowa 11); 20 Kc per annu (exter Tchecoslovacia 25 Kc, 0,75 dollar); nr e nr 4 contene in tchec lingue J. Podobsky: «Obligatori desinenties», «Facilitá del Lingue International», J. Kajš: «Occidental ne es un ameliorat Esperanto», «Volapük-Esperanto, Ido, Occidental e quo poy?», in Occidental exercities de conversation, jocas e.a.

LA CHRONIQUE ARTISTIQUE, Paris, nr 8 e 9, reproducte un articul de un famosi cinema-stelle (film-star): «Li prison del lingue demonstrant li embarasses lingual in li film-vive». Ti articul es interessant por esser traductet in prim de sr W. Blaschke ex german in Occidental, e sr de Guesnet fat li francés traduction ex li version Occidental. Conossores de ambi lingues german e francés, constatat que li final traduction in francés es precis e ha nullcos perdit del friscore e fluiditá del german originale.

ZEITSCHRIFT DES OBEROESTERR, LANDESLEHRERVEREINS, nr 16, Linz (Organ del preceptores de Austria Superior). Coidealist W. Blaschke scrit un habil propaganda-articul: «Esque vu ja parla Occidental»

REMSCHEIDER GENERALANZEIGER, 4 sept., contene un articul intitulat «Occidental» de Hans Heinrich Fliederbusch. Li autor declara Occidental quam li max bon del artificial lingues; omni inventores de auxiliari lingues penat possibilmen simplificar li grammatica e construction, talmen que lor fabricantes have li avantage del tre facil aprensibilitá; just pro to, asserteli erudites, tal lingues have un minimal valore educativ. Ma, di li autor, li lingues es in prim linea ne vehicules de education, ma vehicules de trafic, e li honorabil digni latin es ínsuficent por li modern besones. Quam lingue international posse esser acceptat solmen un lingue quel transprende omni international paroles in lor ínchangeat form -- e in to yo vide li grand avantage de Occidental -- vice presser les, plu o minu deformat, in lor artefat grammatical sistema secun li principe «null regul con exception».

SCHLÜSSEL ZUM WELTGESCHEHEN (Clave al Cosmic Vive), Mensuale por natura e cultura in lor cosmic relationes. R. Voigtländers Verlag, Leipzig, nr 10, 1930, recense li articul de E. Pigal: «Glacial Cosmologie» in Cosmoglotta nr 70. Ing. E. Pigal demonstra, fundante sur li teorie de quantes, li finit extension del campes de gravitation, un fundamental tese del Glacial Cosmologie.

SPRACHE UND RECHTSCHREIBUNG, anexe al Graphische Revue, Wien, nr 5, 1930, contene sur prim págine un simpatic articul por Occidental de Emil Ottich.

KOSMOS, manuale periodic por amicos de natura, nr 7, contene denove un habil anuncia pri li ovre «Occidental, die Weltsprache».

Le MESSAGER INDUSTRIEL, Poris, 11 august, inserte un propaganda-articul de nor coidealist L. Ravasse. A. Deminger.

LUDENDORFFS VOLKSWARTE, 2-m annu, nr 28, pg 4 scri: «Nu ultra li judeic lingue international Esperanto un nov lingue Occidental ha esset inventet. It ne ha usat in tot nequel paroles german e debi su nascentie hontosimen a un germano del baltic provincias». Fortunosimen tre national orientat germanos have hodie in general opiniones plu developat. Dr. K.R.

DEUTSCHE HANDELS-WACHT, nr 15 (923), Hamburg, inserte in Occidental nor recension pri ti revúe ex nor numeró de junio 1930 (pg 58) e adjunte: «Noi have 400 000 letores. Qui traducte nos li textu (i.e. a german) recive un taler (= 3 RM). It acte se pri un lingue quel on comprende assertmen in li tot munde!» Ergo qui vole ganiar un taler, posse misser li german traduction de ti textu al redaction de ti revúe, si il es abonnat a it. Noi debi ti comunication a un letor de ti revúe, senior Fritz Thoma, München 2 SW, Landwehrstraße 69, quel traductet directmen li textu (malgré quelc printerras contenet in li reproduction) e quel devenit entusiasmat occidentalist. Esque il ja recivet li premie, noi ne save.

SCHOLA ET VITA, Organ del Academia pro Interlingua, nr 8..10; (Director: Prof. N. Mastropaolo, 46, Via E. Pagliano, Milano). Ti caderne contene un articul de nor coidealist P.D. Hugon «Til quel punctu li lingue latin vive?» e un articul de Henk Bylsma «Latin simplificat por li relationes international» per quel li autor da regules practic por su idioma quel es quasi identic con Occidental. Noi remarca li articul «el» (li), li verb auxiliari «haber» (har); con ti ultim exception, li conjugation es identic a ti de Occidental, mem li formes «va» e «vell». Jtt.

In li sam caderne Ing. G. Canesi, Director del Academie pro Interlingua, publica un articul «Astronautica»; li rect término es COSMONAUTICA. Li autor, sam quam li majorité del cosmonautic scritores, ignora que roquettes (A rockets, F fusées) propulset per combustion de materie nequande va escartar se del Terre til distantie del Lune. Li chimic energie mem ne es sat grand por elevar li combustibiles self ex li camp del atraction terrestri. Ma secun li relativistic fisica anc li materie have un equivalentie de energie. Ti ci energie propri o subatomari del materie es dumilliarduplic plu grand quam li chimic energie de un egal quantité de un combustibil de alt valore. Si li tecnica va successar liberar ti subatomari energie, solmen in ti casu li problema del motor de vehiculation al Lune e in li interplanetari spacie va esser soluet: nor roquettes va penetrar tra li fort curasse del terrestri gravitation si li homes per lor propri volentie va posser iniciar e influer ti metachimic process de production de energie per anihilation de materie, a quel secun li recent stellarfisica, li terrestri entes anc mersia li solari radiation e per to li propri vive. Ing. E. Pigal.

OFICIAL BULETINO, nr 12, Antwerpen, contene un detalliat raport pri li 9-m Ido-Congress, un necrolog por Monseigneur Foucault, anniversari articules pri senior J. Warren Baxter in London (60 annus) e professor Otto Jespersen (70 annus). Sub li rubrica «Ni e l'altri» li redactor polemisa contra nor coidealist professor Ric. Berger e P.D. Hugon per argumentes mult vezes refutat de nos in Cosmoglotta e in li libre «Occidental, die Weltsprache». In ti polemica li redaction del oficial organ del idistes usa expressiones quam li sequent: «Ta sioro havas konvinkeso kelke kameleonatra!» «Homo qua ne rikonocas la vorto «addition» en la formo: adiciono es simpla idioto, malgré omna tituli universital (sic! Jtt), quin lu povas posedar.» Noi espera que li ductores del Ido-movement va cessar un tal maniere de combatte in futur. In plu noi vole objectivmen constatar que un change de opinion in sciential aferes (e li interlinguistica es un tal) es necos blamabil. Li parol idistic «adiciono» deve esser comprendet quam «ad-ition», quo es un expression juran («adition de hereditá», acceptation de un heredage), ergo un tot altri notion quam «addition». In un separat articul (pg 131) senior de Wahl constata que on posse judicar Occidental solmen secun su oficial editiones, i.e. specialmen, quam il di, li Complet Grammatica in Cosmoglotta e li altri publicationes del Centrale del Occidental-Union in Wien. Li redactor critica li adjective «vocos», quel il trovat in un epistul de un Occidentalist in vice del just expressiones «sonor» o «leni» o «voceat» si on vole imitar li anglés expression «voiced». Ples comparar li Complet Grammatica in Cosmoglotta, nr 64, pg 153. Sur págines 135 e 136 del Oficial Buletino senior Canonico Jules Gross fa quelc interessant observationes pri li Complet Grammatica. Il indica que li regules pri li sufixes -ett, -té deve esser comprendet plu larg quam secun li idistic acustomation.

TOLERO, nr 25, Paris 18e (Redactor-Editor: G. DAYRAS, 19, Place St-Pierre), contene un articul pri li sufix -ion. Li autor miscomprende li grammatica de Occidental, assertente erratorimen que Occidental have tri conjugationes. To deveni de to que il reputa li vocalic finales del presente del verb quam desinenties, contra que ili apartene al tema, quam on posse trovar anc in chascun latin grammatica. Ergo in Occidental on have quam tema: canta-, fini-, vide-; li desinenties verbal es -r por li infinitive, -t por li imperfect e null por li presente, sin egard al vocalic finale del tema: do conta-r, -t, -; fini-r, -t, -; vide-r, -t, -. Li errore del critica veni de to que in li francesi scoles on nomina p. ex. che li verb «chanter» (cantar) «chant» li «radicar» e «er» li «terminaison». Li derivation del paroles in -ion, -iv, -or, -ura es un totalmen altri afere: it es regulat in Occidental per li regul de Wahl, quel on ne deve confuser con li conjugation absolutmen unitari e regulari in Occidental. Quande li racontas pri li 3 conjugationes de Occidental va cessar in fine?

TOLERO, nr 26, Paris, contene un clave de Mundi-Latin de J. Weisbart. It demonstra denove que Mundi-Latin es un Occidental in part latin-antiquat per su numerales, pronómines, particules etc. in part anglisat per li sacrification del max international e mem latin finale -r del infinitive, quam noi ja dit un anterior vez. Inter altris noi fat li sequent nov observationes pri personal particularitás de ti lingue-project: It forma del substantives un adjectivit genitive (simil al saxonic genitive) per -ei, p. ex. «patrei dom» = «dom del patre». On trova li sequent pronómines: ea (illa), om (on), iis (ili), ei (su), eor (lor). Li futur es format per «va» quam in Occidental, li conditionale per «vul». Li prepositiones assimila se in li composition. In li sam numeró de Tolero noi trova un articul «Heterogenitá latin-saxonic» de nor coidealist Senior de Guesnet, in quel li autor demonstra li ínpossibilitá crear un apt lingue international sur li base del anglés. Paroles de Novial quam EME, TU, SERT, SIVILISO, producte to quo Sr. P. Hugen justmen nominat «negativ internationalitá» (Paroles comprendet con falsi signification.) To veni del «fonetic» ortografie quel Jespersen ha adoptet in su Novial. Pri li projectes anglo-saxonic con historic scrition (quam Uniti Langue) li autor constatat in un experiment de letion que li auditor ne posset comprender paroles quam MAKE, AND, CASE, ALSO, si Sr de Guesnet leet les secun international pronunciation (italianesc). Ma si on deve leer les con li anglés pronunciation, «pro quo un mundal dialecte; lass nos adopter li anglés.» In fine li autor refere al excellent articul de sr Bohin «Influentie del lingue anglés al L.I.» in nr 72 de Cosmoglotta.

AUSTRIA ESPERANTISTO, nr 8,9, Wien, inserte un rectification de nor Central Oficie, concernent li articul «Ĉu denove Esperanto-krizo?» hant aparit in su nr 6 (vide Cosmoglotta, nr 72, pg 97). Nor mersías!

LA SOCIALISTO, nr 10, WIen, raporta sub li titul «Die Maske herunter!» (= li masca a bass!) pri li separation del socialistic Esperanto-movement in du organisationes, un comunistic e un noncomunistic. Li importation de editionys del noncomunistic organisation «Sennacieca Asocio Tutmonda» (SAT) a USSR cessa per to secun li protocoll nr 20 del Central Comité del «Sovjeta Esperanto-Unio» (SEU). K. Janotta.

ANGLIC, «Munthly Eduekaeshonal Revue, Editr: Anglic Asoesiaeshon (Prez. Prof. R.E. Zachrisson, Sekr. H. Kökeritz), Uppsala, Yeerly sukskripshon: 1,5 dollar», nrs 1..3. «Anglic» es un fonetic ortografie del anglés plu radical quam «Eezy Speling» (vide Cosmoglotta nr 71, pg 78). Li nov scrition nominat «Anglic» esset stipulat in un conferentie in London, junio 1930, inter sved representantes del movement de «Eezy Speling» e del anglés e american «Speling Sosiëtiz» includent Prof. Daniel Jones e Dr. Godfrey Dewey. Except in li digramma ch (p. ex. in church) li lítter c nu es totalmen eliminat e viceat per s e k, sam quam in Novial; p.ex. aksident (in obsolet «Eezy» ancor: accident), sivil (civil), kurent (current). Li leni son s es sempre representat per li lítter z, p.ex. simblz (simbols), fraez (phrase). Ulterior exemples de Anglic: vizhon (Eezy: vizion) por vision, uezhooal Eezy: uzhual) por usual, egzakt por exact, soeshal (social), immeediit (immediate), deetael (detail), sientifik (scientific), vilij (village), aulteraeshonz (alterations), ueneek (unic), uenivursal (universal), paam (palm), dievurs (divers). E.P.

IDEOGRAPHIE MATHEMATIQUE, Etude du langage philosophique, par Jacob Linzbach (Paris XIV, 28, Rue Duecuëdie). 3 fr. fr por chascun nr 11, 12, 13, 14: Algébré figurée, Interprétation idégraphique de l'équation du premier degré a une inconnue. A.D.

3. Reuniones

DUESIM CONGRESS INTERNATIONAL DE LINGUISTES va haver loc in Genève, 25..29 august 1931. Comité de patronage: J. Schrijnen, M. Bartoli (Torino), F. Boas (New York), C. Brockelmann (Breslau), O. Jespersen (Köbenhavn), D. Jones (London), B. Karlgren (Göteborg), P. Kretschmer (Wien), A. Meillet (Paris), J. van Rozwadowski (Krakow), Comité de organisation de preparation scientific: Presidente: Ch. Bally, Vice-Presidentes: E. Muret e V. Martin, Secretario: A. Sechehaye, Secretario-adjunct: G. CUendet, Tresoriero: Ch. Gautier. Céteri membres de ti ci comité: R. Brandstetter (Luzern), A. François (Genève), L. Gauchat (Zürich), L. Gautier (Genève), K. Jaberg (Bern), S. Karcevski (Genève), M. Lips (Genève), E. Montet (Genève), M. Niedermann (Neuchâtel), W. Oehl (Fribourg), F. Olivier (Lausanne), P. e A. Oltramare (Genève), R. de Planta (Fürstenau), J. Wackernagel (Basel). -- In li sessiones plenari li comité organisa un consultation general de linguistes; li duesim question de ti oficial programma, relatent li problema del lingue international, es: «Quel es, secun vu, li rol a atribuer, in nascentie e evolution del lingues (in particulari in constitution del lingues unificat), de un part al fenomenes spontan e al ínconscientie, del altri part al intervention del volentie e del reflexion? Subsidiarmen: Quo pensa vu concernent li adoption de un lingue artificial quam lingue auxiliari?» Adresse del Secretariatu del Congress: Genève, 5, Rue de l'Université. E.P.

ZWEIGVEREIN WELS DES OBEROESTERREICHISCHEN LANDESLEHRERVEREINES 1867 (filiale Wels del Societé de Preceptores de Austria Superior, fundat 1867). Li 17 octobre 1930, in li reunion annual coidealist Wilhelm Blaschke discurset córam 40 instructores pri Occidental sub li titul «Esque vu ja parla Occidental?». Li discurs esset finit per un curt Occidental-lection. Un auditor fat remarcar: «Mac Callum (instructor del anglés in Radio Wien) asserte que aprender anglés es un plesur; Prof. Louis Rivière (instructor del francés in Radio Wien) asserte: aprender francés es un amusament; ma yo declara: aprender Occidental es un delicie». Li auditorium esset entusiasmat per li avantages de Occidental contra Esperanto. Mult mersí es debit a seniores K. Diermayr e Director Zappe qui ambi patronisat li discurs. W.B.

SOCIETÉ COSMOGLOTTA in Vienna havet su unesim reunion in li nov seson de hiverne li 17 septembre 1930. In futur li membres va reunir se li unesim mercurdí in omni mensu in li Café Mariahilf, Wien VI., Mariahilfer Straße 89a. -- Secun li proposition del Presidente sr K. Janotta on va concentrar li activitá del societé al discurses arangeat in divers altri clubs con queles existe individual relationes de nor membres. E. Moess.

4. Divers

Li du libres de Leau e Couturat «L'Histoire de la L.I.» e «Les nouvelles L.I.» ja esset exhaustet ante li guerre. Noi comunica a omni interessates per li present nota que it es absolutmen impossibil reciver li du libres e que reserches che li editoría es van. L.M. de G.

Pei-hua -- oriental

Li chinés imperia con su population de 400 million homes es anc un land de mult lingues. Certmen in omni partes on parla chinés: ma pro li grand distanties e pro li desfacilitás del trafic li dialectes in li divers regiones ha tam mult diferentiat se que un intercomprension inter lor habitantes es sovente absolut ínpossibil. On calcula plur centenes de tal diferent idiomas, e pro to li profession del interpretatores florea. Advere on distinte quar grand gruppes de dialectes, li Kuan-hua in Nord e West-China, li gruppe de Tchekiang in Shanghai, li gruppe de Fukien e ti de Kuangtung. Ma ili parti se in mult subdialectes.

Advere li intercomprension esset facilitat til nu per li comun scritura ideografic, quel esset li sam por omni dialectes. Ma ti scritura es tam desfacil que mult annus es necessi por aquisiter un suficent domination de it; nam it have 40 000 signes, de queles on deve conosser adminim 3000 til 4000 por li ordinari letura. In ultra un alfabetic órdine de lexicos, indexes, listes, adressariums etc es impossibil per ti scrition. Pro to nu anc in China on transi a un fonetic scrition per un adaptat alfabet de international lítteres con solmen 40 signes. Ma in ti moment li diversitá del dialectes vell causar un dissolution del imperia in mult diferent lingual (heteroglottic) regiones, quo vell tre diminuer li hodial unitaritá del chinés cultura e quo vell causar omni conosset ínconvenenties del idiomatic disparitá.

Ergo on proba nu crear anc un comun lingue por li tot Celest Imperia quam un efect del actual chinés tendenties del nationalisation e modernisation. Eminent chinés scientistes ja labora pri li creation de ti lingue quel recivet li nómine Pei-hua e quel es format ex li lingue del mandarinos (li Kuan-hua) e ex divers dialectes de Nord China. Ti lingue va esser introductet tam rapid quam possibil in omni scoles de China.

Ti process del unification del chinés dialectes es adver ne un afere de hodie; solmen on procede nu conscient. Ja depos 1900 comensa li era del modernisation del chinés precipue per li fusion del lingue del litteratura e del lingue de trafic, tre divergent til tande. Ti tendentie de unification es promoet del autorités precipue depos li cade del monarchie (1912).

Quam necessi es un tal reform, on posse vider ex mult e mult exemples. Ante poc témpor evenit in Shanghai que on devet ajornar li debattes de un tribunal judiciari pro que li acusate ex Sud-China ne posset esser comprendet de nequel del disponibil interpretes. Anc in Vienna evenit ante ne long que un arestat chinés devet restar quelc mensus in arest pro que on ne posset trovar un interprete quel vell har posset intercomprender se con li arestate. Mem li professor por chinés dialectes in li universitá ne posset intervenir ci con success.

Do noi posse expectar que li Celest Imperia va haver bentost su artificial lingue national quel va haver omni chances devenir li lingue international del extrem Orient, li Oriental. Ma si on ne abhorre introducter in Orient un lingue artificial, quel caus posse esser por ne imitar ti exemple in Occident?

Karl Janotta

Occidental, die Weltsprache

Das erste grössere Einführungsbuch!

Beiträge von E. Graber, K. Janotta, E. Pigal, J. Prorók, A.Z. Ramstedt und E. v. Wahl. Herausgegeben von E. Pigal durch die Hauptstelle der Occidental-Union in Mauer bei Wien. Franckh'sche Verlagshandlung, Stuttgart 1930. 256 Seiten A 5 (148 x 210 mm)

Inhalt: Vorwort des Herausgebers. Einleitung der Verfasser. Wege und Irrwege zur Weltsprache. Wesen des Occidental. Kultureller und erzieherischer Wert des Occidental. Begründung. Occidental-Kursus in 10 Lektionen. Wiederholung der Sprachlehre in Occidental. Lesestücke. Vergleichstext in 9 Sprachen. Häufigkeitswörterverzeichnis. Aussprüche. Occidental-Union. Cosmoglotta.

Broschiert: RM 5,50 (ö. S. 9,50). In Ganzleinen RM 8,- (ö. S. 13,70)

Einschließlich Versandkosten nach Deutschland und Österreich.

Postozuschlag ins Ausland: RM 0,30 (ö. S. 0,50).

Mitglieder von Zweigorganisationen der Occidental-Union elhalten auf obige Preise einen Nachlaß von 10%.

Zu beziehen durch die

Occidental-Union, Central Oficie, Mauer bei Wien, Postfach 10.

VU ES RAVISSET

nu conosser li bell lingue Occidental

E PLENDI

reciver ne sat mult letura in Occidental. -- Ma esque vu ja ha leet omni annu-colectiones de

COSMOGLOTTA?

Anne 1930 à ö.S. 3,50 (dollar 0,5). Annu 1929 à ö.S. 7.— (dollar 1.—)

Annu 1928 à ö.S. 7.— (dollar 1.—).

Ples comendar strax nu quande li stock ancor ne es exhaustet.

Leente li ancian folies del historie de nor movement, vu quasi self denov pervive it e colecte argumentes de propaganda. Ti annu-colectiones es anc un remarcabil fonte de bell litteratura por distraction e por curses.

Societés e propagandistes recive singul numerós por scope de propaganda contra li modic precie de ö.S. 2,- por 10 divers cadernes de queles noi possede ancor un plu grand stock

Occidental-Union, Postfach 10, Mauer bei Wien

«Die Auslese»

Al present numeró es anexet por nor abonnates leent german un prospecte de «Die Auslese», un tre interessant revúe quel publica excerptes de articules ex revúes de omni popules. Demandante specialmen-numeró del editoría (Luken & Luken, Berlin S 14, alte Jakobstraße 88 L), ples ne obliviar referer vos a Cosmoglotta.

Subventiones al Occidental-Union

Dave H. Morris (New York) doll. 10.—; E.O. Cox (New York) doll. 1.—; Director Dr.-Ing. A. Wormser öS. 502.19; Prof. Dr. K. Asakawa (N. Haven) doll. 5; Reg. Rat Dr. Mell (Saalfeld) RM. 15.

Translocation de Cosmoglotta

Li movement de Occidental in li ultim témpor ha atinget un tant extension que su international concentration in un sol loc es possibil solmen per constant ocupation de oficiarios queles consacra su tot témpor a Occidental. Ma li material progresses regretabilmen ancor ne ha crescet in li sam mesura quam li moralic progress del Occidental movement. Li Occidental-Union ancor ne posse trovar li necessi moné por un centralisat rational administration de mult agendes del international movement e it es coactet decentralisar su functiones e distribuer li labores in pluri locos.

Adiante de su letores, li Editoría de Cosmoglotta in Mauer bei Wien mersia a omni mecenes de Cosmoglotta, specialmen al seniores Generaldirector Gerald A. MOORE (London), Director Dr.-Ing. Arthur WORMSER (Offenbach a.M.), Apotecario Alberta HALDIN (Eskilstuna), Reg.-Rat Dr. MELL (Saalfeld -- S.), L.M. de GUESNET (Paris), Jan CASSE (Köbenhaven) etc ante omnes al firma HOERBIGER & Co (Mauer bei Wien). Noi debi mult mersí anc pro li devoet labores de numerosi colaboratores queles sam quam li nominat mecenes in nobil, ínegoistic maniere ha sacrificat se al movement e li nómines de queles noi ci ne posse citar.

Pos proposition del majorité del competent ductores del Occidental-movement senior Mag. phil. A.Z. RAMSTEDT in Finland, li conosset scientistic protagonist del naturalistic interlinguistica, havet li amabilitá declarar se parat redacter Cosmoglotta in annu 1931, durant que senior Jan A. KAJŠ, li chef-ductor del Occidental-movement in Tchecoslovacia, ha prendet sur se li responsion del edition (printation, expedition e administration) del revúe.

Senior L.M. de GUESNET (83 Rue Rochechouart, Paris 9), li fundator del Occidental-movement in Westeuropa, Presidente del Occidental-Societé de Francia, Membre del Senate del Occidental-Union, ha acceptat li Presidentie del Comité de financies de Cosmoglotta, quel dura esser oficial organ del Occidental-Union.

Si noi regarda a retro, noi constata que li eforties de nor amicos ne esset in van. Vice perdir paroles, it sufice releer li articules del Cronica del ultim numerós de Cosmoglotta por constatar li palpabil resultates de nor activitá.

Li futur developation del central revúe del occidentalistes es mettet in li manus de ti triumvirat de Nord-, Central e Westeuropa: Mag. A.Z. RAMSTEDT (Helsingfors), linguist de profession, li Redactor, es li max prominent representant scientistic de Occidental; Jan A. KAJŠ, (Brno) printero-editor de profession, li editor e printero de Cosmoglotta, es li max experientiat tipograf occidentalistic, e L.M. de GUESNET (Paris), li chef del edition e procurator del financies del revúe, es li max successosi propagandist e organisator del international Occidental-movement. In fact noi ne posse imaginar que li optim solution de decentralisation in punctu de garantíe del revúe posse esser altri. Li adiant Editoría, in nómine de omni occidentalistes, cordialmen mersía al triumvirat pro har acceptet su functiones.

Nor letores ples notar li nov adresses de Cosmoglotta:

Redaction (manuscrites, printates de exchange e por recension):

Mag. A.Z. RAMSTEDT, Villagatan 25. Helsingfors, Finland.

Administration (abonnamentes, expedition de Cosmoglotta): Jan A. KAJŠ, Wilsonova 11, Brno XII, Tchecoslovacia.

Li manuscrites queles noi recivet por publication in Cosmoglotta e queles ancor ne aparit, ha esset inviat al nov Redaction.

Ples usar por li payamentes li sequent postchec-contos: Austria: Nr. B-84.868: Occidental-Union Mauer bei Wien; Germania: München 585.98: Occidental-Union Mauer bei Wien; Francia: Strasbourg 94.49: G. Bohin; Svissia: 11.1969: F. Lagnel, Chapelle (Vd); Tchecoslovacia e altri landes: 102.700 Brno: Jan Kajš, Brno-Královo Pole.

Al present numeró es anexet por ti scope li respectiv mandat-cartes de postchec. On posse payar anc per international postmandates o banknotes o bank-chec in registrat lettre al adresse: Jan A. Kajš, Wilsonova 11, Brno 12, Tchecoslovacia.

Li simplic abonnament annual por 1931 es inchangeat e custa: 0,5 dollar = 17 Kc = 2,1 RM = 3,5 öS = 2,6 sv. fr = 12,5 fr. fr.

Un abonnament de propaganda custa li duplic precie (1 dollar), in compensation de quel li Administration inviat tri exemplares del revúe.

Por impedir interruptiones in li expedition del revúe, li letores es petit payar li abonnament immediatmen.

Redaction e Administration.

Eigentümer, Herausgeber u. Veleger: Occidental-Union, Sitz: Mauer bei Wien. Verantwortlicher Redakteur. Ing. Engelbert Pigal, Liesing bei Wien. Druck: Milan Nedvídek, Tábor.

1931

Cosmoglotta A 74 (jan-feb 1931)

Oficial organ bimensual del Occidental-Union

Consacrat al developation, propaganda e aplication de

LINGUE INTERNATIONAL OCCIDENTAL

REDACTION (manuscriptes, printates de exchange e por recension):

A. Z. RAMSTEDT, Villagatun 25, Helsingfors, Finland.

ADMINISTRATION (abonnamentes, subventiones, expedition de Cosmoglotta):

J. A. KAJŠ, Wilsonova Il, Brno X Il, Tchecoslovacia.

Annu X Nro 1 Januar-Februar 1931 (Numeró 74)

Contene

  • Nov annu -- nov eforties, pag. 1.
  • Organisation del scientic exploration e necessitá del mundlingue, de Dr. F. Werner, pag. 3.
  • Quelc paroles concernent Latino sine Flexione, de Prof, Dr. C. W. v. Sydow, pag. 5.
  • Apelle al interlinguistes, de Prof, Dr. A. Guérard, pag. 6.
  • Psichic installation, de Dr. W. Ehrenstein, pag. 7.
  • Historiette del dirigente Kalina, de Karel Čapek, pag. 9.
  • Optimisme, de Hood, pag. 12.
  • Intrinsic valore del hom, pag. 13.
  • Cronica, pag. 13.
  • Avises, page 15.
  • Charade, pag. 16.

Nov annu -- nov eforties

Quam ja communicat in li ultim numeró de Cosmoglotta de 1930 li redaction ha esset translocat de Vienna a Helsingfors. Extern circumstanties, professional obligationes e li crud necessitá decentralisar li constantmen crescent agendes de nor movement ha fortiat nor meritosissim ductor, ingeniero E. Pigal, cessar li redaction de nor jurnal e transmanuar it a altres Noi posse ancor joyar pri to, que Sr Pigal remane in su altri oficies de nor movement.

Noi execute solmen un car deventie, quande noi ci, in li nómine de omni occidentalistes, expresse nor sinceri e profund mersí a Sr E. Pigal pro ti labor, quel il ha fat quam redactor de ti jurnale. Durant quar annus, 1927, 1928, 1929 e 1930 il ha redactet Cosmoglotta, in un maniere habil e clarvident, sempre ínfatigabil e amabil. It esset il, qui executet li principal labores por elevar nor organ a su seriosi alt standard, pri quel noi ha esset fieri. Sin alcun remuneration il ha portat un responsabil e molestant charge, ma superant omni desfacilitás per energie e verve ínimitabil, colectent li simpaties e admiration de omnes. Malgré que il sacrificat tant témpore por li aferes de nor movement e su car jurnal, il trovat líber hores por cultivar nor lingue, til que il mastrisat it per un stil, plu brilliant e expressiv quam jamá videt.

Li numerosi exhortationes del ductent occidentalistes ha posset persuader li subsignato acceptar li redaction de Cosmoglotta pos Sr E. Pigal. Li charge ha esset fat plu levi per to, que Sr Jan A. Kajš amabilmen ha prendet sur se li administration e Sr L M. de Guesnet li financiation de nor jurnale. Li nov redactor calcula con li activ colaboration de omni anteyan colaboratores de Cosmoglotta e espera que nov nómines va far su contene ancor plu variant e valorosi. Li tri functionarios de nor oficial organ fide in fort moral e financial support de onni fautores e amicos.

Noi comensa li annu sub auspicies de nov invigoration e consolidation de nor movement. In pluri landes nu existe organisationes parat a laborar por li difusion de Occidental e in pluri lingues existe manuales e lexicos, queles va facilitar su aprension e usation. Sequente li apelle de professor K Asakawa, publicat in Cosmoglotta nro 73, noi deve directer nor eforties con plu grand fortie e entusiasme ad extern, a un plu e plu vast difusion del conossentie pri nor idé e nor lingue. Si noi torna nor regardas a nor comun futur scop, intern divergenties deveni índigni de nor atention. Noi occidentalistes sta solmen in li comense de nor activitá. Li fundamental idés del naturalistic scol, benque exposit ja plu quam ante quarant annus de nor pionero Julius Lott, es ínconosset in li grand munde e ancor hodie vermen comprendet solmen de un micrissim circul de interlinguistes. Nor litteratura deve esser fat rich e variant, nor idés esser exposit in omni lingues por omni classes social. Tro sovente noi nequande posse repetir un veritá. Tro mult auxiliant manus noi nequande va haver.

Devotion e cooperation in ver es índispensabil. Noi ne es soldates e nequi de nos es generale. Noi ha federat nos voluntarimen. Ma to quo noi ha acordat, vale quam «gentlemen's agreement».

In dubiis libertas, in omnibus caritas.

Li redaction.

A. Z Ramstedt.

Organisation del scientic exploration e necessitá del mundilingue

De Dr. F. WERNER, Hamburg.

In un libre pri scientic institutes «Forschungsinstitute, ihre Geschichte, Organisation und Ziele» (Institutes de Exploration, lor historie, organisation e scopes), publicat de Brauer, Mendelssohn-Bartholdi e Adolf Meyer, Editoría Paul Hartung, Hamburg 1930, Dr. Adolf Meyer, professor de filosofie in li universitá de Santiago (Chile), tracta anc li problema del international lingue por li scientistes (tom I, pg. 64, 65). Li diversitá del lingues, in queles scientic publicationes apari, ne es solmen un desagreabil desfacilitá por li singul explorator, ma certmen plu e plu deveni un impediment por li progress del scientie in totalité. Li max mult scientistes refusa li mundlingue malgré que ili suffre pro li desavantage del hodial statu. It es un grand merite de professor Meyer, que il directe li atention al lingue international in un tal ovre, quel va atraer li interesse de representantes de tre divers scienties.

Meyer qualifica li question del lingue universal «quam un del max important problemas quel jamá ha esset posit al organisation del exploration», e il opine, que it «va devenir un actual postulation, crear un generalmen reconosset e usat lingue del erudites».

Ma quel lingue on deve selecter? Meyer expresse presc li sam idés a queles ha pervenit omni progressiv mundlinguistes e queles caracterisa li hodial statu del modern interlinguistic movement. Secun li opinion del eminent filosof Dilthey it es plu util cultivar li tri mundlingues german, anglés e francés, quam introducter Esperanto. Ma hodie anc altri lingues, specialmen hispan, ma anc italian e russ con li sam jure pretende devenir mundlingues, E on ne posse demandar del explorator tam vast lingual conossenties. Un sol de ti lingues ne posse reciver preferentie pro li natural rivalitá. Esperanto e su derivates quam Ido es a excluder pro que ili porta in se un tro subit ruptura del tradition. Si omni nov publicationes apari in Esperanto o un lingue simil, li labores publicat til hodie, perdi su valore, con exception de teles queles es scrit in li respectiv lingue national. Ma scientie ne posse viver e florear sin un fort tradition.

Secun Meyer li sol possibilitá es li legal introduction del Latin quam universal lingue del erudites, pro que it ha monstrat su aptitá quam tal durant secules. It have sat bon expressivitá por satisfar anc modern pretensiones. Li max fort argument es li fact, que anc hodie li max important términos tecnic in omni scienties es prendet ex li Latin. Advere on ne posse restaurar coses passat quam tales, si ili deve haver success anc in futur. Noi besona un nov idealisat Latin, quel es modernisat per li aquisitiones del lingues romanic, li filias del matre latin. Li max bon conossores del romanic lingues deve crear ti idealisat Latin, e un comission del academies del tot munde garanti li puritá e li legalitá del futur developation. Arte e natura deve unir se por crear un cose perfect.

To es li sam principies, sur queles li modern projectes de mundlingues es basat. Professor Lorenz ja expresset tre clar, que li vocabules del scientic nomenclatura e semi-nomenclatura es li ver fundament del mundlingue. Changear les in li maniere de Esperanto e Ido vell multiplicar li hodial desfacilitás e producter un cáos. Hodie noi save, que li existent base del futur mundlingue deve esser changeat tam poc quam possibil. Ma noi anc es convictet, que li antiqui Latin, quam tal, neplu satisfá omni modern besones, mem si it he perdit su grammatica (quam in Latino sine Flexione). Li términos tecnic, prendet ex li Latin, pruva solmen li actual usabilitá del latin parolmateriale. Ma ili ne es un argument que li lingue total es conform al modern maniere de pensada e expression. It es un secundari question, in quel gradu e in quel direction li antiqui Latin es a modernisar e a «idealisar». Meyer considera solmen li romanic lingues e ne mentiona, que anc un grandissim part del anglés vocabularium have latin orígine. Li evolution del latin materiale in anglés in plu alt gradu indica li direction in quel li futur «Latin mundan» va developar se. Ultra to li scientic nomenclatura ha fat su propri via, specialmen in li biologic scienties. Mult antiqui paroles ha desaparit, mult altri ha totalmen changeat lor original signification. Li nomenclatura ha incorporat se un enorm quantitá de grec vocabules e de materiale ex presc omni lingues del terra. Noi deve dubitar, esque ti mixtura ancor merite li nómine del Latin.

Pri li nómine noi ne vole disputar, si noi concorda in li principies. Per general conclusiones li filosof ha pervenit a presc li sam resultate quam li mundlinguistic movement per mult erras, experienties e combattes. To monstra que li du es sur li rect via.

Quelc paroles concernent Latino sine Flexione

De Prof. Dr. C. W. VON SYDOW.

It es mult vezes constatat, que li latin ne posse esser usat quam international lingue por nor témpore, ni in su medieval, ni in su classic form. Ma támen plu o minu direct del latin origina un grand númere de nor international paroles e pro to li italian matematico G. Peano ha proposit, que on deve usar quam international lingue li latin, ma sin íncomod latin flexional formes. Adver il ha ganiat plur scientistes por su project e li lingue ha esset usat por sciential scopes. Li merite de ti nov-latin es, que it sta sur firm fundament. Per li auxilie de un latin lexico on posse trovar li formes del vocabules, usabil in Latino sine Flexione, si on seque li regules, dat de prof. Peano, e li finales del vocabules va esser natural e ne arbitrari quam in Esperanto o Ido. Si existe null flexion, existe null grammatica, secun Peano. Li substantive es usat solmen in li form del latin «casus ablativus», índependent del position del parol in li frase, e li verb have solmen un tematic form, sin conjugation. Li morfologie es in tal maniere ancor plu simplic quam in Esperanto. Scritiones in Latino sine Flexione es passabilmen bon comprendet immediatmen de tal persones, qui ha studiat li latin, e por tal abstract coses quam matematica it es forsan bon. Támen li idé es basat sur fals presupositiones.

Li conossentie del latin es in nor témpore tam poc difuset, que un ordinari hom totmen ne save it, e anc inter li scientistes existe grand gruppes, queles totmen ne save it o save it tam mal, que ili ne posse comprender un textu, scrit in li simplificat latin. To depende anc de ti fact, que li latin have un masse de paroles, queles totmen ne es international, e que un masse de international paroles manca in li latin e deve esser haustet de altri fontes. In fin, li principies, que on ne deve haver flexion, es basat sur un pur erra, adsaver ti, que quelcunc flexion sempre e partú causa desfacilitás. Li usation de un sol verbal form posse esser tolerabil til un cert gradu, tam long quam on posse divinar li sense, pro li contextu, ma li resultate es un horribilmen ínnuanciat lingue, e sovente on deve long meditar pri li ver sense. Li ínflexionat, ínnuanciat lingue de Peano pro to es ponderós e desgraciós, e it absolut ne posse esser usat con success in li humanistic scienties, e it es egalmen ínapt por li grand ínscolat masses.

Apelle al interlinguistes

Professor Dr. Albert Guérard (Stanford University, Califormia), Protector del Occidental-Union, va docer in li seminarie de su Universitá pri un tema, quel relate in part al problema de lingue international. Li tema general es «Lingue e litteratura: til quel punctu li un conditiona li altri?» Plu precismen: (I) Esque existe psicologies national queles traducte se per psicologies linguistic? (2) Esque it es possibil apreciar un ovre scrit in un lingue extran? (3) Esque it es possibil reproducter un ovre de arte in un lingue extran (p. ex. Conrad in anglés, Julien Green in francés, etc.) (4) Efectes individual e colectiv del bilinguisme e del poliglottisme pri li developation litterari (in general, li grand poetes es mediocri linguistes e reciprocmen); (5) Possibilitás e límites del traduction litterari (quo posse esser traductet; quo posse esser rendit per equivalentes; quo desapari completmen in un traduction); (6) Rol del mastrin ovres extran in li developation de un lingue; (7) Existentie e developation de un publica international: (a) por li studie del litteratura comparativ; (b) por li traduction del mastrin ovres mundan; (c) por li creation de ovres original. Professor Guérard vell esser tre content reciver information pri li reflexiones, queles ti programma inspira al letores de Cosmoglotta.

Psichic installation

Dr. WALIER EHRENSTEIN.

Sub ti titul li tecnico-scientic revúe «Die Umschau» nr. 5 publica un interessant articul de Dr. Walter Ehrenstein, ex quel noi excerpte li sequent cardinal idés.

Si on directe su atention o expectation a un special qualitá o fenomen, on talmen neglige li altri íngrav signes, que on sovente fa erras, quelcvez fatal, quam li conosset che ínexperientiat chasseros que attendente un animal sortir del foreste, ili sovente tira ye homes per hasard venient ye li expectat via del animal. Mem seriosi scientistes ne es garantit contra tal misprenses. Ernst Mach comunica lu sequent: «Atendente li aparition de un jetta de aqua ex un cautchuc-tube, yo iteratmen credet clarmen vider in li demí-obscur chambre li expectat fenomen e solmen per taster per fingre yo captet conosser mi erra».

On memora anc, que 1903, sub influentie del just ocaset decovrition del Röntgen-radies, li conosset fisico Blondlot credet har decovrit un nov specie de radies. Prof. Charpentier mem constatat que li nov radies totmen ne existet.

Talmen it ocase ye mult dominias de exploration, que sub influentie de cert teories li exploratores vide li factes talmen quam it es conform a lor teories, ma sembla ne haver un organ por percepter omni factes queles ne adapta se al teorie. Si li teorie es just, ti qualitá es util in ti relation, que it ínmediatmen directe li regarde del explorator a lu essential. Ma si li teorie es fals o íncomplet, tande un tal qualitá posse esser sam nociv, proque it priva le ye li exactesse del observation por li factes ne considerat per li teorie.

Sub regard purmen psicologic, li conviction del justitá de un cert teorie es identic con li fenomenes, queles noi nomina installation (acomodation) expectativ.

On conosse li efecte de tal acomodation in li omnidiari vive: un german stenotipista ne conossent bon li extran paroles scri «concurrentie» por «congruentie». Un person a quel on ha furtet su bicicle constata in pluri bicicles monstrat que it es li sui; suspectiv e jalus persones sovente capte ex totalmen ínnocent parlada tal paroles queles es in relation con to ye quo ili self intern es ocupat, etc. On save anc que it es mult plu facil leer paroles de 12...15 lítteres in un conosset lingue quam 6 lítteres in un hasardic combination, Anc si in li conosset parol un o mem du lítteres es fals, on ne vide to e lee li parol quam si it vell esser scrit just. Pro to it es tam desfacil e por cert persones mem ínpossibil leer print-corecturas. Ci on deve concentrar se unesimmen ye li sense e li interpunction, e de altri látere al lítteres de chascun singul parol.

Li psicologie doce nos que noi ne lee chascun singul líttere, ma li impression del parol.footnote:[Pro to it esset un psicologic erra de Esperanto, Ido e anc Novial, changear li transscrition del conosset paroles (c, g, k, q) pro teoric principies. Li intentet facilisation in veritá es un acrescement del desfacilitá.]

Li classic experiment del psichic installation ha fat ja ante mult annus Müller e Schumann. Ili lassat levar 50 vezes per li manu un póndere de 3 kilogramm e pos un curt témpore un altri micri de 500 gramm, quo li person, object del experiment, savet, e malgré ti saventie li manu con li póndere saltat subitmen ad supra, proque cert motoric nerves participant in li elevation del póndere, hat recivet un special acomodation por li plu grand impuls per li 50 vez repetit action.

Simil experimentes on ha fat in li acustic sfere, in li sfere del odoratu etc.

De ti citat exemples it es clar, que ne solmen nor pensada, ma anc nor senses in perception del mund extern, es submisset al efectes del installation.

Omni tal efectes basa sur li facte que preterit experienties possede grand influentie ye actual evenimentes. De omni vivent entes li hom maxim ha developat li disposition egardar anteriori experienties. Ti modificant influentie del anteriori experienties sur li actual tales, procede in un grand dominia de psichic fenomenes absolut ínconscientmen, e mem contra li voluntá, quo monstra li experimentes de Müller e Schumann. Ne li conscientie participa ci, ma li purmen psicologic effect ulteriori del anterior excitation.

In li sam dominia apartene li fenomenes del suggestion e hipnose, fenomenes queles del visupunctu del psicologie es minu enigmatic quam por exemple li capabilitá de mult homes avigilar se ye un cert hor, si ili indormit con un tal intention.

Per installation mental es anc explicabil fenomenes que on vide crete sempre blanc e carbon sempre nigri, quáncam un carbon in luce solari es certmen mult plu blanc quam crete in demí-luce. Ad ci apartene anc li fenomenes de contraste etc.

Ma anc psichic fenomenes del sfere religiosi, etic, de gusta etc. deve esser comprendet quam efecte de installation, p. ex. aversion pri cert nutrimentes, queles che altri popules o persones es consumat con plesur.

Ref. AXEL WÄSTERLAND.

Historiette del dirigent Kalina

De KAREL CAPEK

«Li ínpotentie es terribil», dit li dirigent e componist Kalina, clinante li cap. «Unvez, seniores, yo travivet un tal eveniment, it esset in Liverpool; on invitat me ta por diriger un concert con lor orchestre. Vu save, yo conosse ni un parol angles; ma noi musicantes intercomprende sin long parlada, precipue, si noi have in li manu un baston de mesure; on tippa, on clama quelccos, on volue li ocules e monstra per li manus, e poy on comensa denove. Per ti maniere on posse expresser li max fin sentimentes; si, por exemple, yo va far taImen per li manus, ergo chascun va reconosser, que to significa un mistic ascension e salvation ex un tal pesantie e dolore de vive. Do quande yo hat arivat a Liverpool, ti angleses expectat me in li station e conductet me in li hotel, por que yo mey reposar; ma pos que yo hat balneat me, yo sol eat inspecter li cité e tande yo perdit me.

Quande yo es alcú, yo ante omnicos ea spectar li fluvie; apu li fluvie on reconosse, por talmen dir, li orchestration de ti cité. Sur un látere on have li complet tumultu de stradas, li tambures o timpanes, trumpetes, cornes e lad-instrumentes e sur altri látere es li fluvie, it es li cordes, un tal pianissimo de violines e harpes; ta on audi li tot cité simultanmen. Ma in Liverpool es un fluvie, yo ne save quam on nomina it, ma it es tam yelb e terribil, e ti fluvie, ples escutar, murmura e resona, mui e cliquetta, tumultua e trumpeta per su shipes, bugser-naves, postal naves, staples, magasines e cranes; vu mey saver, yo ama imensmen li shipes, malgré que it es un tal pansatri e nigri bugser-nave, o rubi colorat fret-ship, o ti blanc vapor-naves transmarin. Ergo, yo me dit, pro deo, ci alcú, detra li angul de strada, deve esser li ocean, yo deve spectar ta; e yo excurret in ti direction, along li fluvie a infra. Yo curret du hores, sempre apu li magasines, remises e docks; solmen ci e ta on posset vider un ship, alt quam un eclesia o tre massiv e obliqui camines; it malodorat ta per piscine, sudorosi cavalles, jute, rum, frument, carbon, ferre -- ples escutar, si li ferre es in un grand amasse, tande it have totmen distinct ferrin odore. Yo esset quam in vision; ma poy ja cadet li nocte, e yo venit ad un tal sandiera; vis a vis lucet li far, e ci e ta flottat un lucette, -- forsan it esset li ocean: ta yo sidentat me sur un amasse de plancs e sentit me tam bell solitat e perdit, yo escutat qualmen it murmura e largmen rumora e yo vell har ululat pro chagrine. Poy ta venit du homes, un mann con un fémina, ma ili ne videt me, ili sedet li dors tornat vers me e tranquilmen parlat, -- si yo vell har comprendet li angles, yo vell har un poc extussettat, por que ili mey saver, que alqui audi les; ma pro que yo ne conosset ni un sol angles parol ultra «hotel» e «shilling», yo restat silent.

In comense ili parlat «troppo staccato»; poy ti mann comensa calm e lentmen explicar alcos, quam si ti cose ne vell voler exear de su gurgul; e poy il rapidmen exversat to. Ti fémina exclamat pro horrore e dit excitatmen alquicos a il; ma il tam presset li manu de ella, que ella gemit, e il comensat persuader la parlante tra li dentes. Ples escutar, it ne esset un amorosi conservation, un musicant reconosse to; un amorosi persuasion have un totalmen altri cadentie e ne sona tam, por talmen dir, compresset, -- un amorosi conversation es un profund violoncello, ma ti ci esset un contrabass, ludet per un tal «presto rubato», in un sol position, quam si ti hom vell repetir un sol cose. Yo esset un poc horrificat; ti mann dit alcos mal. Ti fémina comensat silentmen plorar e quelcvez exclamat pro resistentie, quam si ella vell voler retener le; ella havet un voce quam un clarinette, un lignatri voce, quel ne sona tre yun; ma ti mannic voce parlat sempre sibilantmen, quam si it vell ordonar alcos o menaciar. Li feminin voce comensat desesperantmen petir e balbutiar pro horrore, quam balbutia un hom, si il recive un glacial compresse; e on posset audir qualmen su dentes claccat. Alor ti mannic voce comensat grunir tre profundmen, purmen quam un contrabass e presc amorosimen; li feminin plorada transit in un micri e passiv singlutada; it significat, que li resistentie esset ruptet. Ma poy ti amorosi bass devenit denov plu alt e con cesures, cautmen, íncontraditmen posit frase pos frase; li feminin voce solmen ínpotentmen lamentat o singlutat, ma it ne esset ja un resistentie, solmen un frenetic timore, ne un timore pro ti mann, ma un consternat, visionari horrore pro li coses futur. E tande ti mannic voce cadet denov in un mitigant burdonada e calm menacies; li singlutada del fémina transformat se in stupidat e desarmat sospires; e li mann dat la con un frigid chuchotada quelc questiones e recivet versimilmen un affirmation con li cap; nam il cessat insister.

Poy ti du homes levat se e chascun eat in su direction.

Ples escutar, yo ne crede in li pre-sentimentes, ma yo crede in li musica; quande yo in ti nocte escutat, yo savet absolut certmen, que ti bass persuade ti clarinette ad alcos terribil. Yo savet, que ti clarinette retorna a hem con volentie subjugat e que it con terrore e desesperantie va far to, quo li bass ordonat. Yo audit to, e audir, it es plu quam comprender li paroles. Yo savet, que on preparat un crímine; e yo savet, qual crímine; yo reconosset to per ti horrore quel sofflat ex ti du voces; it esset in li color, in li cadentie, ples escutar, li musica es precis, plu precis quam lingue. Ti clarinette esset tre simplic, it ne posset self far alcos; it vell solmen secundar, it vell dar un clave o it vell aperter li porta, ma ti brutal e profund bass vell executer to, durant que li clarinette vell balbutiar pro horrore. Yo tre rapidmen curret vers li cité con ti conscientie, que alcos vell evenir, que yo devet alcos far por impedir to; it es un terribil sentiment, que on va venir tard.

Finalmen yo videt sur un angul de strada un policist e yo curret vers le sudorosi e sin respiration. Senior, yo dit strax, ci in ti cité on prepara un mortation!

Li policist compresset li epoles e dit me alquicos, quo yo ne comprendet. Pro deo, yo memorat, il ne comprende ni un parol!

Li mortation, yo clamat quam si il vell esser surd, vu comprende? On vole mortar un solitari seniora! Ti servitora o managera va assister -- pro deo -- ples far alquicos, vu hom!

Ti policist solmen afirmat con li cap e dit solmen alquicos quam «yurwey» (vor via).

Senior, yo explicat le exasperantmen e yo tremet pro li furore e horrore, ti povri fémina va aperter a su amato, vu posse prender li venen pro to. Vu ne deve admisser to! Ples serchar la! Tande yo rememorat, que yo ne save mem qualmen ti fémina apari; ma si yo vell saver to, yo ne vell posser dir to egalmen; Jesu Crist, yo exclamat, it ne es homan tolerar to!

Ti angles policist regardat me atentivmen e calmat me, Yo esset desesperat. Tu lumpon, yo exclamat proxim a evanescement pro desesperantie, yo sercha self u to es!

Yo save, it esset un follie, ma ples vider, on deve alcos far, quande acte se pri li vive; yo curret li tot noctetra Liverpool, por vider esque on ne vole furter se in un dom. It es un strangi cité, tam horribilmen mort in nocte... Vers li matine yo sidentat me sur li bord del trottuore e plorat pro li fatiga; ta trovat me un policist, dit me «yurwey» e conductet me in mi hotel.

Yo ne save qualmen yo diriget durant ti matine li prova, me quande yo finalmen hat jettat li baston de mesure sur li terre e excurret in li strada, li camelotes exclamat ta li vésper-jurnales. Yo comprat un -- ta esset un grand inscription MURDER e sub it li portrete de un seniora con albi capilles. Yo pensa, que Murder significa Mortation.

Ex li tchec traductet con permission del autor JAROSLAV PODOBSKY.

Optimisme

[quote, Hood]


Yo resoluet, durant mi tot vive, regardar, quam li sole, solmen li lucid latere de chascun cose.


Intrinsic valore del hom

Quel es li mercantil valore del hom? Un eminent chimist, Doctor Charles H. Maye de Rochester, comunica it nos. Per su grass on vell posser fabricar sett pezzes de saponette. Su córpor contene suficent ferre por un clove, sufficent sucre por un tasse de café, suficent fosfor por 2200 inflammettes, suficent magnesium por un exposition de foto, un poc de potasse e de súlfur. Omni to vell haver li valore de un dollar.

Ex «Le Manuel Géneral» translatet de J. COLAS.

Cronica

OVRE, aparit li liverationes 5 e b, editet de nor estimat coidealist prof. H. Pášma, e formant tom III del «Biblioteca in Occidental». Ili contene selectet capitules ex R. N. Coudenhove-Kalergi Heróe e Santo, autorisat traduction de Sr A. Deminger in colaboration con altri seniores. Vocabularium Occidental-anglés-german es adjuntet. Al interessantissim contenete coresponde li bell tipografic execution e li modellatri iingue. Ti serie de traductiones va formar un ravissent miniatur-biblioteca, ili va esser ne solmen apt quam modell-letura por aprendentes, ma anc un fonte de recreation e reinvigoration por omni amicos de litteratura. It posse ancor esser abonnat per li adress: Ovre, Tábor 1006, Tchecoslovacia (o per li administration de Cosmoglotta), e li abonnament es Kc 12,50. It es printat solmen in 200 exemplares. Ples ne perdir li témpore! Li númere del abonnantes ja ha transpassat 100!

HELVETIA, no 30-31, nov.dec. 1930, organ de Sviss Association por Occidental, ha aparit con contenete tre variant e interessant. A ti mimeografat revúe li habilmen executet dessines: cartes, diagrammas e ante omnicos li humoristic ilustrationes al textus da un special valore e atraction. Prof. Ric Berger monstra per tabelle li proportion del paroles de Occidental e Esperanto in li maxim important lingues de Europa e constata, «que mem russ e german es plu favorisat in Occidental quam in Esperanto». Li revúe (annual abonnament S.Fr. 2,- in Svissia, S.Fr. 2,50 in extrania) posse esser abonnat che Occidental-Buró, Chapelle (Vd), Svissia.

JAZYK MEZlNÁRODNÍ -- LINGUE INTERNATIONAL, oficial organ de «Federalia» e de «Apis» ha aparit con du numerós: no 5 contene interessant articules in li lingue tchec: J. Podobsky Conossentie de foren lingues. R. Kolár Son-film e Occidental. J. A. Kajš Esperantistes e noi. Noi trova un declaration de Sr Rudd Kolár, exredactor del esperantic gazette «La internacia informanto», comunicante pri su transition de Esperanto a Occidental. Con joy noi salute Sr Kolár quam nor colaborator! No 6 contene du excellent articules de Sr J. Podobsky

Lingue international in li parlant film, u il demonstra que Occidental es plu apt quam Esperanto, e Occidental li max perfect solution del problema del lingue international, u il in 15 punctus enumera e motiva li fundamental avantages de nor lingue. «Apis» es un nov Association por international servicie. Cartes de adhesion es recivibil che Sr J. A. Kajš, Brno 12, Tchecoslovacia. -- Quam gratuit anexe al Jazyk mezinárodní seque «Ucitel svetomluvy» (Instructor del mundlingue), contenent anecdotes e humorescas in modellatri Occidental.

SCHOLA ET VITA, Organo de Academie pro Interlingua, ha editet no 11-12 de 1930. Li ampli caderne contene mult interessant articules, de queles li plu grand part es scrit in li «Latino sine Flexione» o in presc ínremarcabil modificationes de it. Noi va ci mentionar solmen quelc del articules. Sr G. Canesi directe un apelle «Ad sincero fautores de lingua auxiliare internationale», in quel il expresse opiniones, queles anc es nostri: «Autores e fautores de varie auxiliari lingues ne deve imitar mercatores, queles time li concurrentie del proxim affere, quel vendi li sam merces; ili ne deve esser miop e fanatic in exclusiv maniere por su propri sistema; etsi ili procede per varie vias, it es util colaborar in concordie por attinar li nobil e humanitari comun ideale.» Sr Canesi pro to proposi, que li varie associationes por li lingue international vell usar solmen «Schola et Vita» quam comun organ, in quel chascun vell posser publicar su comunicationes in su propri lingue. Li idé es bell e atractiv, me it sembla nos que it es desfacil realisar. Pro primo it es in acordantie con li homan natura, que on separa se del homes con altri opiniones e associa se con coidealistes e tam long quam on posse on vole parlar per propri organ, e ti fact noi ne posse opiner quam alquo regretabil o condamnabil. Pro secundo un comun concert in comun sala naturalmen posse far un tre fort impression, ma va reciver li aplaudes del publica solmen si egalmen competent musicantes forma junt un orchestre, nam altrimen existe sempre li risca, que li resultate va esser un cacofonie, de quel li publica fugi. Noi ja ha videt, que Schola et Vita durant li passat annus e anc in su ultim numeró contene articules in divers interlingues, ma noi ne save quo ha esset ganiat per to. It sembla, que in li present statu noi posse far mult por intercomprension e reconciliation per directer li atention del letores al organes del altri scoles, e talmen noi ha actet, me regretabilmen noi ne trova in li ultim numeró de Schola et Vita un mention pri nor revúe

«Cosmoglotta». -- In un altri articul, tre detalliat e ingeniosi, li famosi matematico G. Peano presenta: «Algebra de Grammatica», in quel su speculativ idés pri lingue e grammatica es talmen developat, que li resultate es contrari al tot lingual psicologie, usu e sentiment. -- In un articul «Repetita juvant» li director Maestropolo corecte un general miscomprense, declarante que «Latino sine Flexione» es li nómine solmen del lingue de prof. G. Peano, durant que ti lingue, quel «resulta ex labores de Academia pro Interlingua», e in quel ergo li majorité del articules de Schola et Vite es scrit, es nominat «lnterlingua». Ti nómine sembla nos tre ínfelicimen selectet e it va esser li cause de constant confusiones e íncontentie. Secun li conceptiones de omni «mundlinguanes» interlingua (o interlingue o interlinguo, li final vocal ne importa) es nominat chascun lingue artificial, fundat sur li international vocabularium (cpr. interlinguist, interlinguistica, etc.). Pro to noi es fortiat protestar contra to, que un lingue vole apropriar se li nómine «Interlingua». -- Un nov project «Latinesco» es presentat per su autor, sr Hugh . Macmillan, Liverapool. -- Sr J. Weisbart exposi un «Evolution-schema del interlinguas» e asserte lu sequent, citat in su propri dialect «Mundi-Latin»: «Occidental appare quam un lingua del modern imperialistic occident. (Si li victorios «Entente» in annu 1918 vul ha construet pro se un «ententelingua», essential frances-anglosaxon, ti lingue vul complet coincide cum Occidental.» To es vermen un compliment por nos, a quo noi in retorna complimenta Sr Weisbart pro que su Mundi-Latin es tam simil a Occidental, que li imperialistic occidente va esser in dilemma pri li selection.footnote:[Yo time que Mundi-Latin va haver plu bon chances in ti concurs, nam anc li Tchecoslovacos va votar por Mundi-Latin, pro que ili retrova in it su «vúl» (bov). Note del compostor.]

A.Z.R.

Abonnamentes e subventiones a Cosmoglotta recivet

Meysmans 17 Kc, Casse 17 Kc, Podobsky 34 Kc, Thorup 17 Kc, Bohin 346.30 Kc, G.A. Moore 10 pounds, Prof. Rejha 17 Kc, E. Biddle 12 sh. Cordial mersí!

Subvention ad Occidental-Union

Dr. P. Mell (Saalfeld) RM 15, Dr. Ing. A. Wormser RM 150, Jan Casse dan kr. 40.

OCCIDENTAL-UNION, Central oficie.

Abonnament de Cosmoglotta por 1931

Li simplic abonnament annual por 1931 es inchangeat e custa: 0,5 dollar 17 Kc 2,1 RM 3,5 öS 2,6 sv. fr. 12,5 fr. fr.

Un abonnament de propaganda custa li duplic precie (1 dollar), in compensation de quel li Administration invia tre exemplares del revúe.

Ples usar por li payamentes li sequent postchec-contos: Austria: Nr. B-84.868: Occidental-Union Mauer bei Wien; Francia: Paris 26337: L. M. de CUesnet; Svissia: II, 1969: F. Lagnel, Chapelle (Vd); Tchecoslovacia e altri landes: 103.126 Brno: Jazyk mezinárodní. On posse payar anc per international postmandates o banknotes in registrat lettre al adresse: Jan A. Kajš, Wilsonova 11, Brno XII, Tchecoslovacia.

Por impedir interruptiones in li expedition del revúe, li letores es petit payar li abonnament immediatmen.

ADMINISTRATION DE COSMOGLOTTA.

Esque vu es ja membre de APIS (Association por International Servicie)?

Si ne, ples plenar strax li cart de adhesion adjuntet a ti ci numeró de Cosmoglotta. Li membratu es gratuit.

Charade cruceatori

Composit de Karl JANOTTA.

Horizontal:

  • 1 prefix numeral
  • 2 conosset interlinguist
  • 6 adverbie local
  • 8 materie vulcanic
  • 9 modification del oxigen
  • 10 corde (plural)
  • 11 pronómin reflexiv
  • 13 pronómin personal
  • 14 famós interlinguist
  • 17 antonim de dulci
  • 18 quo on sema
  • 20 abreviation de «vide to»
  • 21 con li date
  • 24 mesura
  • 26 saliva, scum
  • 28 libre etimologic

Vertical:

  • 1 vestiment
  • 2 cri animalic
  • 3 desbon
  • 4 solution de un problema
  • 5 Aurora (grec)
  • 6 pronómin corelativ
  • 7 geometric notion
  • 12 notification autoritari
  • 13 notion grammatical
  • 15 antonim de base (chim.)
  • 16 punctu cardinal
  • 17 vertebrate ovipar
  • 19 in consequentie
  • 22 portu finlandés
  • 23 parento
  • 25 †: nin
  • 27 antonim de 6 horizontal

Noi fixa un premie de libres in valore de du dollares ex nor editiones secun arbitrie del premiat, quel va esser destinat per li lot inter tis de nor abonnates, queles misse nos li just solution ante li 20 may. Li solution deve esser scrit sur un postcart con indication del plen adresse del expeditor. Li solution e li nómin del premiat va esser publicat in Cosmoglotta. Red.


Vydavatel a zodpovedny redaktor Jan A. Kajš. Typografia Kajš & Fellman

Brno-Královo Pole

Novinová sazba povolema reditelstvím post a telegrafo, c. 11.277/VI 1931.


Cosmoglotta A 75 (mar-apr 1931)

Oficial organ bimensual del Occidental-Union

Consacrat al developation, propaganda e aplication de

LINGUE INTERNATIONAL OCCIDENTAL

REDACTION (manuscriptes, printates de exchange e por recension):

A. Z. RAMSTEDT, Villagatun 25, Helsingfors, Finland.

ADMINISTRATION (abonnamentes, subventiones, expedition de Cosmoglotta):

J. A. KAJŠ, Wilsonova Il, Brno X Il, Tchecoslovacia.

Annu X Nro 2 Marte-April 1931 (Numeró 75)

CONTENE: Anglic, de AZR., pag. 17. Dr. S.E. Krikortz ha morit, de A. Lindström, pag. 21. Precursores de Occidental, de AZR., pag. 22. Complet Grammatica, de K. Janotta, pag. 25. Cronica, pag. 28. Radio e li munde, de Karel Čapek, pag. 30. Anuncies, pag. 32.

ANGLIC.

Quo es Anglic? un nov artificial lingue? No, un nov orthografic metode por li anglés lingue, ergo un afere de un national lingue e ne del Lingue International. Li cause pro quel noi tamen tracta it ci in nor interlinguistic jurnale es ti, que li autor del lingue, li ilustri professor R. E. Zachrisson in Uppsala, e su adherentes e organisationes propaga Anglic anc sub tal pretexte, que li problema del Lingue International vell esser soluet per ti reforma del angles orthografie. Yo ha havet li ocasion audir prof. Zachrisson exposir su idé e si yo ha comprendet le rect, il considera li anglés lingue ne quam un national lingue ma quam un international lingue (a living augzilyery langgwij) (un vivent auxiliari lingue) e pro to li orthografie del anglés posse esser reformat anc de persones non-anglés (ne anglés-parlant), mem contra li vole del anglés-parlant nationes. Per Anglic li difusion del anglés va esser plu facil e rapid. In fine anc li angleses va dever accepter Anglic.

It have null sense negar li importantie del anglés lingue quam quasi-mundan lingue de comercie e navigation. Ma yo ne posse comprender que li solution del problema pri un Lingue International vell esser clar, ni per propaganda por li angles lingue, ni per reformation de su orthografie. It es possibil que li adoption del angles quam auxiliari international lingue ne va esser refusat del micri nationes quam li scandinavian, nam li anglés offerta les immediatmen grand economic e cultural avantages, ma tam long quam it es probabil que li grand nationes de Europa, germanes, russes, franceses, italianes e hispanes va protestar vehementissim contra un tal proposition, li micri nationes deve prender un position expectativ. Si li grand europan nationes concorda pri un auxiliari interlingue, it ne posse esser egal al micri nationes, qual ti interlingue es. Un interlingue del scol naturalistic, quam Occidental, oferta les mult plu grand avantages quam un lingue fantastic quam Esperanto. On deve dir a chascun del grand nationes de Europa: tua res agitur! Si vu ne vole que li anglés hegemonie súper Europa cresce de die a die, vu deve unir vos e contraposir un comun europan interlingue!

Presc omni national lingue besona orthografic reformas. Li russ ja ha fat su, mersí al bolchevistes, e anc li germanes e franceses deve far tales tam bentost quam possibil. Ma null lingue have un tam absurd orthografie quam li anglés. Anglic es un excellent proposition de reforma, basat sur cert ja existent caracteristic detallies in li present historic anglés orthografie. Talmen li diftong ai es (presc) sempre simbolisat per ie quam in «die», au per ou quam in «out», ei per ae quam in «brae», ou per oe quam in «doe», etc. Ergo null fonetic orthographie, ma un tendentie a maxim grand unitaritá possibil. Pos har aprendet li 27 consonantic e li 23 vocalic simboles (de queles 2 have duplic, 2 triplic e 1 quadriplic valore) e 43 irregulari «wurd- sienz» (vocabulari signes) un non-anglese posse leer Anglic-textus (til nu trovabil solmen in li jurnale Anglic) passabilmen bon, ma anc solmen passabilmen bon. Ínconosset paroles in li historic scrition il naturalmen ne posse leer. Li pronunciation ne posse esser absolut corect angles, proque in ínaccentuat sillabes li simboles have altri valores quam in accentuat, quo ne es visibil ex Anglic.

Ma esque it ne vell esser plu simplic aprender li 34 fonetic symboles de foneticos (Jones, Rippman, Jespersen, Palmer, etc.)? Tande un non-anglese posse leer fonetic textus perfectmen. In ultra existe ja un grand númere de libres printat in fonetic transscription.

Un enorm númere del anglés paroles, scrit secun li historic ortografie, es immediatmen comprensibil a non-angleses, ma ili deveni mascat in li Anglic-vestiment. Ples comparar li old international e li nov desinternationalisat ortografie de sequent paroles:

Li present ortografieAnglicPronunciation
firmfurmfööm
personpursonpöösn
motormoetrmoutö
nationnaeshonneishön
patientpaeshentpeishönt
circumstancessurkumstencezsöökömstönsiz
circlessurklzsööklz

Ergo: etsi Anglic offerta a non-angleses cert grand facilitationes concernent li pronunciation, it támen in null maniere es comparabil al fonetic transscription. Quand concerne comprension e scrition, li present orthografie es plu facil por non-angleses.

Ma por li angleses? It es evident que Anglic va esser un grand beneficie por infantes e non-educates, por queles li present orthografie es un veritabil martirie. Ma introducter Anglic es un altri affere! Li present adult generation fa fort resistentie, Li conosset Rev. Edward P. Foster in Waverley scri in su jurnal «Roia»: «Quam un international lingue li scrit e printat form del paroles, quam presentat al ocul, have vastmen plu grand importantie quam lor parlat form, quam presentat al orel in sones. Ti form ha esset stereotipat per li print-presse. Prof. Zachrisson de Svedia va haver circa li sam success in batter it a terra, quam un 4-annual púer con un soflatori lude-cannon, chargeat per verd pises, vell haver in provar demolir li forteresse de Gibraltar.»

To posse esser exageration, ma it ne es desfacil comprender e pardonar li old generation. On ha aprendet li present ortografie pos mult penas e eforties e on nu ne vole changear. Quel ínnumerabil hesitationes: adminim omni libres por infantes deve esser reprintat -- quel custas! Li present enorm litteratura anglés va perdir in valore! Quo fa con li propri nómines? (Prof. Z. ne risca changear lor historic scrition!) Esque Anglia e li Unit States e Canada e Australia va concordar pri li nov revolutionant orthographie? Esque li tot lingual unité va superviver un tal operation? Etc.

Antequam li question es soluet del angleses self, li adoption de Anglic sembla ínutil por non-angleses, malgré que it es tam bon quam it es. Ili va dever saver: 1) Anglic-ortografie, 2) li historic ortografie, 3) li pronunciation -- ergo un plu grand cargo por li memorie quam nu.

Li simpatic paroles in n:0 5 de «Anglic» pri nor lingue, reproductet in li present numeró de Cosmoglotta, ha causat nos grand joy. Noi es convictet que li simpaties de prof. Zachrisson ne va esser minu grand contra nos pro nor reservat position vers Anglic. Noi apartene al sam class de idealistes. Anglicistes e Occidentalistes funda ambi lor crede sur hipotetic presupositiones pri general adoption de lor idés in felici future. It sembla me, que occidentalistes essentialmen ne have plu a perdir quam li Anglicistes, si nor projectes nequande va esser adoptet. Occidental da a su conossores un linguistic saventie, quel nequande va perdir in valore, mem si omni ilusiones cade. Anc al angleses Occidental es un tre util aquisition por comprender e mastrisar li anglés. On besona solmen leer p. ex. li interessant libre «An English Course for Evening Students» de F.J. Adkins (London, Sonnenschein, 1909, 448 pag.) por comprender, quam desfacil es li anglés por non-educat angleses pro li abundantie (circa 70%) de latin, grec e romanic paroles e quam necessi it es por ili studiar li international derivation e parol-composition. Il nomina li elementari analise del classic paroles «Etymology» e recomanda it al angleses quam «one of the most valuable as well as one of the most interesting of the intellectual exercises» (un del maxim valorós e anc un del maxim interessant del intelectual exercities). Il di p. ex. (trad. in Occidental): «Benque quelc témpore es necessi por descovrir li signification del paroles, támen li témpore, sacrificat por to, nequant es spoliat, pro que ti comprension de signification e structura del paroles, quel resulta de un tal labor, es ínevaluabil e accumula un massa de exact saventie, quel adminim reduplica li efectivitá de nor studies, e quande practica e saventie pri li radicas ha dat nos rapiditá, noi va trovar, que noi posse analisar li long paroles, queles noi incontra, in radicas e sufixes, e talmen obtener lor ver signification tam facilmen quam noi divide li sam paroles in síllabes. Si noi vole leer exhaustivmen e acertar nos pri to, que noi ha comprendet li tot, complet signification de omni frases, noi es fortiat studiar etimologie.»

In ta casu Occidental oferta al angleses plu grand avantages quam li latin. Occidental deve esser instructet in li angles scoles por far possibil li complet comprension del anglés lingue por li angleses self! Esque prof. Zachrisson ne vole auxiliar nos in ti laudabil interprense? A.Z.R.

Dr. S. E. KRIKORTZ ha morit.

Un devoet amico del interlinguistica ha passat li límite inter vive e morte, inter témpore e eternitá. Ye li 11. januar Sven Erik Krikortz, Dr. Med., Stockholm, morit e li homanitá perdit un grand, nobli colaborator por li intelectual cultura.

Krikortz morit in etá de 62 annus. Durant plu quam 40 annus il esset un fidel cooperator por li realisation del mundlinguistic idé. Ja quam yun studiante il arangeat e ductet circules de studie por Volapük e plu tard on trovat le in li Esperanto-movement til que Ido aparit, quande il strax adheret a it. Durant mult annus il apartenet al ductores del Ido-movement e esset durant un témpore presidente del Ido-union mundan.

Krikortz esset tre neutral concernent li divers sistemas interlinguistic. Il nequande serchat lucte ma sempre pace e in conflictes il nequande participat. Quam erudit linguist il sempre serchat li max bon propositiones e projectes aparient. Su conossentie de divers sistemas esset tre grand e ja durant li unesim annus del aparition de Occidental il previdet li success de nor sistema. Del comensa il participat in li labores del Sved Occidental-Federation e del Occidental-Union, colaborat in li elaboration de vocabulariums etc. Ma su neutralitá tamen ne impedit le apartener anc al Ido-movement til su morte.

In decembre de ultim annu li occidentalistes de Stockholm in plenum decidet fundar un Occidental-organisation. Krikortz participat in li session e parlat in favor a un tal organisation. Li 16-esim januar anc li constitution del club eventet, ma li fate arangeant it talmen, que to ocaset in li die del interration de Krikortz.

Krikortz havet mult ideales. Partú, u cultural questiones esset discusset, on trovat le. Except medical societés il participat in li labores del Stockholms Arbetarinstitut (Institute de ovreros) e altri remarcabil cultural societés de Stockholm. Partú il esset tre amat pro su profund erudition, su sagi consilies e su sempre nobli aparentie, sin distinction de persones. Quam hom Krikortz esset un del max simpatic e nobli persones, queles on posse trovar, e tis, queles havet li avantage conosser le, ili nu senti, quo li perdition de un car amico significa.

Li memorie e ideales de Krikortz mey viver!

A. LINDSTRÖM.

Precursores de Occidental

Li projectes de artificial lingues posse in general esser classificat in 3 gruppes:

  1. filosofic lingues, in queles omni elementes es decretat secun filosofic principies, índependent del existent lingues (in li present témpore: Ro);

  2. mecanistic lingues, in queles partes (radicas e grammatical elementes) es prendet in arbitrari maniere ex natural lingues, ma aplicat mecanicmen secun inventet principies, índependent de lor aplication in natural lingues (p. ex. Esperanto, Ido, Novial);

  3. naturalistic lingues, in queles omni elementes es in scientific maniere prendet ex natural lingues e aplicat in conformitá a lor aplication in ti lingues (p. ex. Occidental).

Li existentie de un quarant-annual public Esperanto-movement es generalmen conosset, ma presc ínconosset es li existentie de un paralel, non-public movement por un naturalistic interlingue. Li historie del naturalistic movement ancor ne es scrit e it ne posse esser comensat per Occidental de 1922. Sovente on tamen incontra li miscomprension, quasi ti idés, queles nu inspira nor movement, vell har esset lansat durant li ultim annus, e que in ultra ili ne vell esser ancor tam profundmen premeditat quam tis de Esperanto e Ido. In fact anc noi posse con fieritá referer a quarant-annual historie, etsi ti ne ha esset plenat per fanfaronant reclamada sur li stradas, ma per silent explorationes e experimentationes de un grand númere de interlinguistes, colaborant o índependent, ma támen contribuent al perfectionament e present resultates.

Noi va ci infra presentar curt provas de quelc important sistemas naturalistic, monstrante, qualmen li evolution ha eat in zig-zag, ma retrovenient a J. Lott, qui ne solmen posit li valid principies ma anc li maxim bon fundament por li detalliat construction.

:pednote33854: Li annu indica li témpore del publication del textu.
Li lingues posse esser plu old,
quam p. ex. tis de Lott, Molenaar, v. Wahl.

«Compromiss-lingue» de J. Lott 1891footnote:[{pednote33854}]

Tut kultivat homes de le presenz et futur dove sapiere o aprendere un grand numere de internazional termines, se eseria total inutil et un dubl labor, si noi faria nov expressiones pro le kognites, kome Schleyer (volapük) p.e. komande komöd, komandante komödel, centre zenodapün, monolog okapükot, pardon fögivam. Un tal art-lingue (artifikal lingue) kome volapük, spelin etc. ave solu tand un valor pro noi, quand unes miliones parla et skribe un tal lingue, per il kause solu un tre pauc numer de kultivat persones ave studit efektiv le volapük. Le «Lingvo internacia» de doktor Samenhof testifika un progres, ma anke so (Occidental. it) ese preokupat de le idé inventare un nov lingue. Sue elekzion de verbes, sue abreviaziones et formazion de vokabuls ese tre arbitrar e ne internazional p.e. imperial imperiesta, magri maldika, komoditá oportuneco.

«Le nov latin» de D. Rosa 1890

Restar nunc le treesim via crear un nov lingua. Hic nos reperir un grand difficultat. Hom objectar quod creant un nov lingua le confusion vol crescer, quia le necesitat de leger les anterior opers et etiam ils qui vol star publicá (Occidental va esser publicat) in alter linguas usque ad le tempor mult longinqu de le sui universal adoption vol adhuc permaner, ita ut le sol resultat vol star: adjunger un nov lingua ad ils qui jam exister.

Un ideal international lingua qui vell poter effuger ad ist objectiones et ad mult alters deber satisfacer les sequent conditiones:

1 o il deber star legé ab omni les doctes sine preparation aut jam post le lectura de pauc lineas de praeliminari explication.

2 o il deber star stribé sine difficultat post le lectura de pauc paginas de explication et sine le necessitat de un nov lexic.

«Mundolingue» de J. Lott 1898

Mi annuncia Vos, che me occupa profund le mundolingue. Ist universal lingue ne esse un arbirtar invention, ma ele se funda su le latin et le modern lingues, ergo le studie del mundolingue esse recomendabil. Mi invita Vos corresponder con me in ist simpl lingue et se associar al correspondent membres. Le membres ha solu le obligation responder le recept letters et recipe le list con le adresses del membres. Le illustrat postal cartes esse tre recommandabil pro ist interessant correspondence. Ist cartes forma successivi un respectabil collection de aspectes de citás et contrats ex tot parts del terre.

«Universal» de H. Molenaar 1908

Introdukzion de un ling internazionel es sole un question de temp. Tost o tard guvernementi deb prender un dezision in is kos. De tut lingi vivent ranzes eseré sin dub kom universal-idiom de plus simpatik a tut nazioni. A adopzion de angles kom ling internazional quasi tut popli deb oposer se energike, per kausi politik. Si angles eseré adoptet kom mundling, hegemoni anglo-saxon, que es ja hodi multe tro grand, deveneré intolerabl.

«Idiom Neutral» de W. ROsenberger 1906

Asosiasion internasional de partisani de lingu universal kel av elabored idiom neutral e kel kont intr sue membri e eks-volapükisti e eks-eperantisti, av transported refleksioni teorik de Liptay in realitet per komposasion de diksionar, a kel on av labored da 1893 usk 1902. Te-tempe it aparav primfoa in publik e nome in el edision german.

«Reform-Neutral» de W. Rosenberger 1911

El Reform-Neutral es un lingue artificial multe convenabl pro relationi international. It es facile apprensibil pro omnihom de cultur european; it av grammatic simpl e reguli precis pro pronunciation, pro scriptur e pro formation de paroli; it es construed sur radicali international e it av ortografi international; it facie impression de un lingue natural.

«Auli» de E. von Wahl 1911

L unesmi system quel applicai l principie de internationalitá, Idiom Neutral, havei un suficent bon criteriu un secution de lingues E.F.D.S.I.R.L., concernent l signification de chascun popul en culture mundan. Su errores veni de mal application de cel principie.

Ma ja Ido, adoptante l formul de Jespersen (fondat sur l numere de persones parlant un lingue com maternal), ha facet un error cardinal. Si on voleré adoptar su principie on deveré meter sur unesmi loc el lingue chinés.

Ne l numere de persones parlant un o altri lingue deve esser contat, ma l numer de persones havent relationes international, queles conosse un tal o tal radic, parol, suffix o expression.

«Lingua International» de J. Meysmans 1911

El successe del lingue international depende essentialmente del principies que preside al election de sue vocabules aut radicales. Un lingue de que el vocabules aut radicales es prendet, sine regul precise, ex omne species de lingues, es necessariemente difficil: on debe apprender per memorie singul vocabul aut radical. Etiam si on cognosce perfectemente omne lingues de quel el vocabules es extractet, on debe ancora studer per memorie singul vocabul, nam es impossibil saper ex que lingue es prendet singul vocabul particular.

Un alter grande inconveniente, que resulta del absentie de principies directive, es el disunion que ille provoca in nostre movimente. Nam, si existe null principie certe, singul auctor obedi a motives particular que depende sue nationalitate, de sue education, de sue caracter, etc. SIngulo adopta vocabules aut formes differente, que illo judica esser melior quam illes proponet per alteros. IStud produce un division perpetual et un lucte de systemes que impedi el successe de nostre idea.

A.Z.R.

Complet grammatica de Occidental

Composit de K. JANOTTA.

(7-esim continuation)

IV-esim Capitul: Composition

A. General remarcas.

Li composition de paroles es fat:

  1. sin vocale eufonic: foy+resistent -- foy-resistent (íncombustibil):

  2. con vocale eufonic -i-: glob+i+form -- globiform

  3. con vocale eufonic -o-: ferr(e)+o+via -- ferrovia.

Ulterior exemples:

  1. sin vocale eufonic: vapor-yacht, guerilla-banda, scri-machine (scri(r)+machine) = tipp-machine (tipp(ar)+machine), machin-tippist, sty-bord, nord-ost, sud-west, nota-librette, vin-presse, chapel-bux, horloj-bux, bir-glass, benedir, benevoler, foliecalendare, cavall-bross, genu-articulation, -cavitá, -flexion

  2. con vocale eufonic -i-: agr-i-cultura, veloc-i-ped, carn- (crud-, fruct-, funr??-, gramin-, gran-, herb-, ign-, insect-, omn-, radic-(i-vor), un-i-color, -corn, -ficar, -form, -gen, -lateral)

  3. con vocale eufonic -o-: elect-o-motor, ide-o-gramm, aeronautic, germanofil, -fob, -man, bibliofil, francoroman, anglosaxon(ic), austro-german, tecnicoscientific.

It es sempre recomandabil intercalar un strec ligativ inter li partes del composit paroles, precipue che noviformationes: calor-dom, ocular-vitre, scop-conform. Li vocales ligativ es sempre juntet direct al parte anterior: ideo-gramm, ne id'e-ogramm di ide-o-gramm.

In li german lingue li composit paroles superabanda; do li germanes mey atenter que in Occidental on prefere usar atributes (adjectivic o substantivic) in vice de composites. p. ex.: D Amtsblatt oficial gazette, Dampfschiffahrtsverbindung comunication per vapornave, Haustier animale domestic, Kirchengeschichte historie de eclesie, Knotenpunkt punctu de juntion, Kochherd forn de cocine, Kochkunst arte culinari, Konkursmasse active de falliment, Ochsenauge oves frit, Regenbogen arc in ciel, Rohrpost posta pneumatic, Sittengesetz lege moral, Versicherungsprämie premie de assecurantie, Weichselzopf plica polonic.

Un role apart lude li compositiones con prefixes, prepositiones e altri grammatical paroles, precipue anc pro li assimilation quel multes recive; compara li partes B e D in sequent. On mey anc atenter li compositiones imperativic: vide li parte E in infra.

B. Li assimilation in li composition.

In casu de composition li prepositiones ad, con, ex, in, sub posse assimilar se tam quam li prefixes ab-, dis-, ín-, ob- (vide in detallie in infra li parte D), p. ex.: alliteration de ad-literation, collaborar de con-laborar, irregulari de in-regulari, occurrerr de ob-currer, supplement de sub-plement, etc., o mem li ultim líttere del preparal desapari quam in coeducation de con-education, emisser de ex-misser, etc. On posse vicear li duplic consonantes per simplic: aliteration, colaborar, iregulari, ocurer, suplement etc. Ma ci li duplic consonantes es un bon signe por monstrar li composition: compara ad plu in infra li V-m capitul, parte C.

Li formationes sin mutation (del consonant final) del prefix have precipue che noviformationes un sense plu litteral quam in li ancian paroles sciental, p.ex.: con-position apu composition (artistic), ínrational apu irrational (númere), u li ultimes have un usu plu metaforic.

In general noi usa til nu li formes historic con eventual assimilation e solmen in secundari linea li prefixes sin change, contra que noi ne ha usat li formes acurtat quam p.ex.: irational etc., pro que it es tre desfacil dar precis regules pri ti formes: ili anc efacia li etimologic structura del lingue, e alontana su ortografie de ti del lingues anglés, francés e german. Li divers prefixes es tractat in detallie in infra, in li parte D.

In li V-m capitul on va trovar un parte «Simplification del ortografie» u es tractat anc li prefixes.

C. Temas ínseparabil.

In li composition es usat mult temas ínseparabil: it es teles queles ne es usabil sol quam índependent paroles, ma solmen in compositiones. Lor derivates es nominat «orfan» derivates; ma omni ti temas ínseparabil es solmen transformationes de temas autonom. Ti transformationes ne es un part del grammatica de Occidental, ma ili es heredie del latin e apartene al xenolexico scientific. Ma quelc de ili es tractat ci por afacilar lor comprension sin auxilie de lexico.

-cepter, form con ablaut (change del vocal fundamental del radica) del verb autonom capter, in ac-, con-, de-, ex-, in-, inter-, per-, re-, sus-cepter.

-cid, form con ablaut del verb I, caedere (cadentar) con eufonic vocal -i in cani-, dei-, fratri-, homi-, infanti-, insecti-, liberti- (de libertá, cp. III A I), matri-, parasiti-, patri-, reyi-, sui-, tiranni-cid.

-col, parent a cult, cultivar, con -i- eufonic: agri-, api-, arbori-, avi-, dei- horti- (de L hortus -- jardin), igni- (L ignis -- foy), regni- (L regnum), serici- (L sericum -- silk), sylvi- (L sylva -- forest), vini-, viti- (de vite) -col.

-cusar, de L causa (causa, cose) in ac-, ex-, re-cusar (juristic, ne reconosser li competentie de un tribunal, un judico, un testimon, un experte etc.)

-dir, ablaut-form de dar (L dare), ne de dir (L dicere), in ad-, con-, extra-, per-, ren-, tra-, ven-dir; anc ti paroles hodie ne es plu sentit quam compositiones.

-ennie (parent a annu) in cent-, dec-, mill-ennie; on posse anc dir annucentena (secul), annudecena, annumillena (cp. -en in III, B. I).

-fecter, ablaut-form de L factare (de L facere, far), parent a facte, in affecter, confecter, defecter, infecter e perfect.

-fer de L ferre (= portar) in aeri-, argenti-, armi-, auri-, calori-, coni-, cruci-, fructi-, herbi-, lacti-, luci-, mammi-, morti-, odori-, pesti-, somni-, squami-fer e mult altres.

-ferer (= portar) in con-, dif-, re-ferer.

-ficar de L far, vide in III, B, 2 sub -ificar.

-ficie de L -ficium de facere (= far) in arti-, bene-, male-, of-, vene(ni)ficie.

-gester de L gerere (portar, producter), part. perf. gestus (Occidental. geste), in con-, di-, sug-gester.

-herer de L haerere (pender, restar) in ad-, co-, in-herer.

-hibir form con ablaut de L habere (haver, tener) in ex-, in-, pro-hibir.

-ir de L ire (ear) in amb-i-t-ion (circumeada por colecter voces), co-i-t, ex-ir, preter-ir, trans-ir (de quel: transitiv).

-later de L latus (portet) in cor-re, re-, trans-later, in plu ab-lat-ive, col-lat-ion(ar), di-lat-ori, ob-lat-e, pre-lat, super-lati-ve.

-lecter de part. perf. lectus de L legere (leer, selecter, collecter) in col-, e-, se-lecter.

-nunciar de L nuntius (missagero) ex noventius (qui proclama novitás), in an-, de-, e-, pro-, re-nunciar.

-par de L parere (parturar) in fissipar, foliipar, gemellipar, multipar, ovipar, ovovivipar, primipar, unipar, unipar, vivipar.

-pellar de L pellere (pus-ar, pulser) in ap. inter-pellar.

-quisiter de L part. perf. quasitus de querere (serchar) in a-, in-, per-, re-quisiter.

-servar de L servare (conservar) in con-, ob-, pre-, re-servar.

-sister de L. sistere (reduplicative con ablaut de L stare -- star) in a-, con-, in-, per-, re-sister; in vice de ex-sister on scri exister.

-terger de L terger (essuyar, siccar) in abs-, de-terger.

-tiner de tener con ablaut in abs-tiner, con-tin-ent, im-per-tin-ent, per-tiner.

-verger de L vergere (directer se) in con-, di-verger.

-vor de L vorare (devorar), vide in supra in li parte A.

E mult altres.

Cronica

NOV OCCIDENTAL SOCIETÉ. In Stockholm li occidentalistes ye li 16 januar 1931 constituet un organisation nominat «Societé Occidental Stockholm». Li direction es: Ingeniero A. Lindström, adresse: Krokvägen 12, Enskede, presidente; Preceptor E. Berggren, secretario e cassero, e Redactor H. Lindholm, Upplandsgatan 30 IV, Stockholm, corespondente.

NORDIC OCCIDENTAL SEMANE. Li Sved Occidental-Federation prepara li arangeament de un «nordic Occidental-semane» in lu popul-universitá de Vendelsberg (proxim a Göteborg) durant li unesim semane de august 1931. Coidealistes anc de non-nordic landes es tre bonvenit. Noi va arangear Occidental-curses, discurses, discussiones, excursiones in li bell environes etc. Li precie de logí e nutriment (sin pretension!) por li semane va esser 35 sved corones. Interessates mey comunicar con li Federation, Ö. Ag. 37, Uppsala. C.E.S.

GRAND INTERESSE POR OCCIDENTAL IN SVEDIA. Durant li autune 1930 presc omni numerós del sved jurnale «Templarkuriren» ha contenet articules pri li mundilingual question. Li comensa esset fat per un articul del redactor, Sr Hilding Lindholm, con recensiones de Occidental, die Weltsprache e li sved manuale e lexico, u il recomandat li studie de Occidental pro su grand valore cultural e educativ. Tra quar numerós sequet un interessant articul in Occidental de Dr Bertil Blomé sub li titul «Li turre de Babel». Plu tard esset insertet un traduction in Occidental de Dr Blomé de un articul principal, «Utopia», del redactor. Quelc esperantistes blamat li redaction pro har insertet propaganda articules por Occidental. In li response redactional li esperantistes esset invitat scrir neutral articules pri Esperanto e preferibilmen in ti lingue, quo ili acceptat, támen sin usar Esperanto. In li discussion partiprendet por Occidental Dr Blomé e Sr M. Edvardsson. Dr Blomé comparat in un tre interessant maniere li grammaticas de Esperanto e Occidental e constatat que li formes de flexion del substantive, adjective e verbe in Esperanto es duant ma in Occidental solmen sett.

Li articul in «Ariel» de Doc. C.W. von Sydow (vide Cosmoglotta nr 71) es editet quam propaganda-brochura, recivibil che li Sved Occidental-Federation. C.E.S.

IN LI JURNALE ANGLIC Nro 1 de 1931 noi trova li sequent favorabil judicie (de prof. R.E. Zachrisson?) pri Occidental, quel noi reproducte in Anglic-angles e Occidental traduction:


We reed the Cosmoglotta, orgn of the Occidental-Union with graet interest, and we do not hezitaet to admit that aultho we hav not had a singgl lesn in Occidental we are aebl to reed the magazeen without graet dificulty. If we did not beleev in a living augzilyeri langgwij, we shood feel inkliend to wish Occidental, wun of the moest sensibil projekts in the feeld of artifishl langgwijes we hav evr kum akros, evry sukses.


Noi lee li Cosmoglotta, li organ del Occidental-Union, con grand interesse, e noi ne hesita admisser que benque noi ne ha havet un singul lecion in Occidental noi posse leer li magazin sin grand desfacilitás. Si noi ne vell creder in un vivent auxiliari lingue, noi vell esser inclinat desirar a Occidental, un del maxim inteligent projectes in li camp del artificial lingues, quel noi jamá ha trovat, omni success.

A.Z.R.

HEROLDO DE ESPERANTO, Nros 1-7 por 1931 recivet. In No 6 noi lee un interessant debatte, quel ha esset arangeat in radio inter prof. W.E. Collinson (universitá de Liverpool), prof. A. Lloyd James (universitá de London) e sr L.N. Newell (chefredactor de esperantistic «International Language»). Sr Newell defende Esperanto habilmen per notori argumentes e sr James nega li necessitá de un L.I., assertente que li anglés ja es parlat presc partú. Noi cita li sequent paroles: «Li espera del future es li desaparition del micri nationalitás e li confusion del homanité in un, o forsan du, plu grand nationalitás. Quel utilitá have li eforties del Liga de nationes por universal pace, durant que li micri nationes ancor erecte barres e revivifica mort lingues? Yo previde in li munde ún grand lingue apartenent al cristian religion, ún grand lingue apartenent al mohametan religion e ún grand lingue evoluent in li Extrem Oriente.» Un angleso con grand perspectives, benque ne compatient al nationes de Europa! Il continua: «It existe espera relatent li future, pro du aferes, queles ha evenit in li munde durant li ultim deci mensus (1930). It es li movement, quel developat se in Svedia. Li scope de ti movement es far li angles universal lingue, to es, in un land, quel per chascun maniere ha provat propagar Esperanto; ma li sved movement depende de du aferes -- que li anglés lingue esse simplificat e que su ortografie esse alquant rationalisat.» Prof. Collinson questionat: «Permisse Vu me questionar, esque on have li intention reformar solmen li ortografie o esque on va provar reformar anc li grammatica?», a quo prof. James respondet: «Ambi provas on va far. In Svedia li lingue(?) es simplificat e in ti ci land on reforma li grammatica e li vocabularium. Forsan it es bon directer li atention del publica al fact, que ili ja possede un simplificat form del anglés lingue con solmen 850 vocabules.» Li bon fonetico Lloyd James sembla jocar. Quel cultural vive es possibil con solmen 850 vocabules (il visa li tal nominat Basic anglés, destinat por li futur anglisat europanes) o esque li europanes deve viver sin cultura? e qualmen un angleso posse memorar, quel paroles deve esser usat in Basic, queles ne? O forsan li angleses self ne va parlar li Basic-anglés?

A.Z.R.

Citate


Tre poc homes vell esser content, si omni vell reciver to quo ili merite.


Radio e li munde

Karel Capek

Ja mani homes provat far explicar me, qualmen it in fact eveni que ex ti bux flue musica, discurses e altri sones, ma in van; quande ili comensat jonglar per paroles quam condensator, acumulator, variometre, isolation etc. yo esset anihilat; yo anc ne es cert ca ta ne es ultra to anc un cardan-transmission, rubin-lette, paralelogramma de forties o altri tecnic coses, queles til nu restat por me un misterie. In li tot cose yo conceptet principalmen lu sequent: quande on torna un cert nigri buton, li cose comensa luder o parlar, e quande on retrotorna ti buton, li rumore cessa e un agreabil silentie expande se. To es un progress in comparation con li parlament, convenidas, teatre e societé, ú tal buton ne existe.

Ultra to radio have tri grand avantages, queles in fine posse influentiar nor homan munde.

I.

Ante omnicos radio in su consequenties significa li retorn a hem. Antey, si on volet escutar discurses, on devet ear in un convenida o almen in un gastería; nu on ea hem por ti sam scope. Si on volet in anteyan témpores devoer se al delicie del musica, on devet ear in un concert-hall o in un altri locale inter homes, hodie on posse simplicmen ear hem. On posse sejornar in hem, si on vole dansar o si on desira audir li rey anglés; si on vole saver li recent novitás, on posse ear escutar les a hem. It es ver que talmen on protecte li homan pigritá, ma del altri látere al homes veni in lor dom numerosi voces de vive, queles antey ili esset pigri serchar e audir. It es un strangi fact, que hodie inter li quar mures de nor logiment posse incadrar se un sempre plu e plu ampli parte del munde. Noi retorna in nor hemes quasi quam in un spacie mult plu vast quam un strade o concert-hall. It have anc su desavantages, quam omnicos in li munde. Yo conosse por exemple un delicat poet a quel su amicos donat un tal nigri bux con buton; depos ti témpore il es perdit; il senti un cert moral obligation escutar omnicos, quo on parla o lude in radio del matin til nocte. Il ne possede suficent brutal energie por far tacer ti bux; it sembla le esser ínpolit e brusc, quam si on lassa alquem frappar in van ye su porta; il opine que il deve escutar omni voces queles pretende esser audit. Nu resta le un sol esperantie: que un die quelccos in ti bux va rupter o abuser se e que il va esser privat del voces queles veni ad il.

II.

Ti ci retorn al hem, causat per radio, es un fact plu o minu individual; ma radio have, o almen posse haver, anc consequenties de sociologic importantie. Ja durant quelc centennies eveni in omni civilisat states un fugida ex provincie in cités. In li majorité de casus it es naturalmen serchada del fontes de labor e del profite; ma in tre mult casus it es null altri cose quam un desertion ante enoya e silentie de un micri borgo o village. It es li «horror vacui» quel pussa homes ex lor isolation a quo on nomina cultur-centre e quo on vell posser plu bon nominar ocasion de vider e audir. Apu li depopulation social del provincia existe anc un depopulation psicologic; por mult homes li vive in li campania es quasi un sejorn in li desert. Hodie on in li campania torna un buton e on posse escutar un concert de Casals o un max recent foxtrott; li grand cité precipita se in flutu til su rural solitaritá inter pomieras e alnes. Li sorte del isolation per quel suffret un civilisat hom in li campania es largmen invadet. To significa que til cert gradu grand cités deveni un ínutil anomalie; forsan on va sempre plu fort sentir que ili es un barbaric superviventie. Bentost it va esser un tecnic inpossibilitá, que li homan aglomeration in li cités cresce in li hodial maniere. It es un grand psicologic e sociologic problema, qualmen executer li decentralisation de homan habitation; radio ha venit in just témpore por auxiliar de su part al relativ valorisation de campania.

III.

Li triesim qualitá de radio, quel es capabil mutar nor relation a ti ci munde, es presc politic. Yo pensa pri li internationalitá de radio, benque it es ancor in comensa. Si on audi che su foyiere voces ex London o un opera ex Roman, on es in comensa astonat, ma poy on acustoma se a ti nov facte, que on es in contact con li tot munde e que li tot munde quasi aspira a nor atentivitá e simpatie. It es apu altri coses li radio, quel fortifica in nos li conscientie de un grand e comun munde e avigila in nos li confidentie que existe e posse exister ligamentes queles transpassa frontieres de states. Yo fa un urgentissim intercession que on mey explotar ti ci possibilitá de radio max efectivmen: que chascun nation emissent in nor cosmo su canzon, mey informar nos pri se self max bon possibil, que on mey fixar dies, de queles un apartene a un nation e li duesim a un altri tal, que chascun mey proclamar max bell e max sonorimen possibil que it existe in ti ci munde e que it vole dir alquo apart e bell al ti altres. Plu sovent quam til nu on vell posser arangear un international e global congress: it vell esser un congress de homes sedent chascun che su foyiere e malgré to presentant se li manus in sempre plu intim conossentie.

(Scrit por Radio-World.) Ex li tchec traductet Jaroslav Podobský.

Abonnamentes e subventiones a Cosmoglotta recivet:

A. Haldin 100 kron sved, de Guesnet Kc 21.50, Ing. Berggren Kc 221.—, Stab-cap. Vyhnal Kc 17.—, Prof. Migliorini Kc 17.—, Jar. Dlouhý Kc 17.—, Prof. Pášma Kc 50.—, Prof. Rehn 34 Kc, IALA 0,5 dollar, Dr. Lubieniecki 20 Kc, Occidental-Union 935 Kc (in to 100 fr. de L.M. de Guesnet), José Rosselló Kc 14,25.

Subvention ad Occidental-Union:

C. Scheidemantel (Hagen) RM 12.90.

ABONNAMENT DE COSMOGLOTTA POR 1931:

Li simplic abonnament annual custa 0,5 dollar, 17 Kc, 2,1 RM, 3,5 ö.S, 2,6 sv. fr., 12,5 fr. fr.

Un abonnament de propaganda custa li duplic precie (1 dollar), in compensation de quel li administration invia tri exemplares del revúe.

Ples usar por li payamentes sequent postchec-contos: Francia: Paris 26437 (L.M. de Guesnet): Svissia: II, 1969 (F. Lagnel, Chapelle, Vd); Tchecoslovacia e altri landes: Brno 103.126 (Jazyk mezinárodní).

On posse payar anc per international postmandates o banknotes o bank-chec in registrat lettre al adresse: Jan A. Kajš, Wilsonova 11, Brno XII, Tchecoslovacia.

OVRE, BIBLIOTECA IN OCCIDENTAL

Serie 1931

apari in liverationes, in tot 112 pág. del textu. Contene: E.A. Poe: Un descense in li Maelstrom. Abonnament Kc 14,50. Editoría Ovre, Tábor CSR.

Vydavatel a zodpovedný redaktor Jan A. Kajš. Typografia Jan Kajš. Brno XII. Novinová sazba povolena reditelstvím post a telegrafo, c. 11.277/VI 1931.

Cosmoglotta A 76 (may-jun 1931)

Oficial organ bimensual del Occidental-Union

Consacrat al developation, propaganda e aplication de

LINGUE INTERNATIONAL OCCIDENTAL

REDACTION (manuscriptes, printates de exchange e por recension):

A. Z. RAMSTEDT, Villagatun 25, Helsingfors, Finland.

ADMINISTRATION (abonnamentes, subventiones, expedition de Cosmoglotta):

J. A. KAJŠ, Wilsonova Il, Brno X Il, Tchecoslovacia.

Annu X Nro 2 May-Junio 1931 (Numeró 76)

(CONTENE: Li chimera de un artificial derivation, de Prof. Dr. J. Meysmans, pág. 33. Li sufix -ori, de AZR., pág. 37. Complet Grammatica, de K. Janotta, pág. 40. Papiamento, de AZR., pág. 43. Li matre e li lupos, de O.M. Fontana, pág. 44. Pál Ligeti Pantheon, de E. Moess, pág. 47. Cronica, pág. 50. Li bible del Diabolo, de AZR., pág. 54. Sententies, pág. 55. Anuncies, pág. 55.

Li chimera de un artificial derivation

De Prof. Dr. J. MEYSMANS, Bruxelles.

Esperanto, Ido, Novial e altri analog lingues forma lor vocabulariums secun a-priori principies. Ili fabrica derivat paroles, queles existe in null vivent lingue e ne es comprensibil sin anterior studie. Por clarification yo permisse me citar ci quelc exemples de ti bizarr fabricates.

Esperanto-paroles: verkinto (in vice de international: autor), eldoninto [editor], eltrovinto [inventor], mallongigo [abreviation], malsimiligo [dissimilation], alig'o [adhesion], c'eestanta [present], neebla [impossibil], anstatauigado [substitution], etc.

Ido-paroles: unesala [unitari], asociuro [association], organizuro [organisation], hororigiva [horribil], agema [activ], dekado intelektala [decadentie intelectual], konkurencanto [concurrent], substitucar [substituer], etc.

Novial-paroles: mingrandeska [diminuer], alme [anima], publisa [publicar], reglari [regulari], revivisa [revivificar], akselero [acceleration], sientiisto [scientist], sirk [circa], konkordiso [concordie], siviliso [civilisation], etc.

On trova centenes e milles tal paroles in supradit sistemas. Lor adherentes crede, que ili es necessi por facilitar li studie del lingue. To es un profund erra, de quel ili deve liberar se, por li bonum de nor idé.

It existe plu quam 55,000 paroles, queles es comun a quin grand lingues, plu quam 55,000 paroles, queles, con exception de micri diferenties in li ortografie, es identic in Anglés, Francés, Hispan, Italian e Portugalés. Li plu grand part de ti international paroles (precipue li derivates) existe anc quam «Fremdwörter» in li germanic lingues (Deutsch, Hollandese e Scandinavian lingues).

Ti enormi massa de international paroles constitue un natural international lingue, un lingue tot fat e conosset in antey de omni educat persones, apartenent al nationes (400 milliones de homes), quel forma li ductent cadre de europan-american civilisation.

It es evident, que por ti milliones de persones li natural international paroles, existent in lor propri lingue, es plu comod, plu facil quam quelcunc artificial paroles, fabricat secun max bon logic sistema. Nam null logica vale plu quam li long acustomation, quel noi have de nor matrin lingue.

Ma on va dir, que li lingue international es destinat ne solmen al persones conossent ti international paroles, ma anc al persones parlant li slavic, finnic, etc. lingues, in queles li international paroles ne existe.

Por responder a ti objection noi comensa per constatar, que li educat persones de quelcunc nation conosse alminu un del grand cultural lingues (anglesi, francesi, german, hispan, italian). Mem in China e in Japan li conossentie del europan lingues expande se plu e plu inter li educat classes. Quande un Nord-Chinese incontra un Sud-Chinese, ili parla a unaltri in Anglés. Li anglés es anc instructet in omni secundari scoles de Japan.

Noi have do li jure dir, que li educat persones del tot munde conosse li natural international paroles, ma ili nequande conosse in antey li conventional e utopic paroles, imaginat del fabricantes de artificial lingues.

E li non-educat persones? Noi asserte que mem por ti persones it es plu bon adopter li ver international paroles por aferes sive por amusament, va sempre haver interesse aprender li lingue del land, quel ili visita.

It es do índispensabil que li lingue international ne contraacte li studie de foren lingues. Li adoption in li lingue international de paroles, queles es comun al grand cultural lingues, responde a un ver necessitá. It va esser un grand benefation por li tot munde. Mem li non-educat persones [just pro que ili ne es educat] ne deve regretar que on imposi les li studie de quelc centenes de ver international paroles. In contrari ili vell haver li jure protestar, si on instructe les artificial paroles, de queles li definitiv success ne es probabil e queles in ultra difere de un artificial sistema a un altri.

Ma li sistemas con artificial derivation es ancor plu destructiv quam on posse creder. In un articul publicat in li revúe Lingua Internationale di 1911 yo demonstrat que ti sistemas, por far possibil li artificial derivation, es fortiat deformar arbitrarimen [«segun multa e partikulara motivi» quam li Ido-Akademio declarat] li max international radicas. Nu, si un grand part del radicarium es deformat, li studiantes del lingue, ne possente saver quel radicas es deformat e queles ne, es obligat aprender omni radicas, mem tis, queles ili conosse bon. Ili es obligat aprender ex memorie li 6000 radicas, queles es necessi por constituer un lingue plu o minu complet. On ariva do a ti resultate, imprevidet e contradictori, que por facilitar li studie del derivates, on complica enorm li studie del radicas. Sub pretexte auxiliar li memorie, on successa solmen supercargar it, pro que on fortia homes aprender ex memorie 6000 arbitrari radicas e desaprender milles de derivates, queles li tot munde conosse.

On deve renunciar de ti chimera del artificial derivation. Proque existe un ver international vocabularium, possedent in present plu quam 55,000 paroles, noi deve adopter it, tal, qual it es, e evitar deformar it, sub quelcunc pretexte.

Li artificial sistemas es solmen revas de utopistes e amusament de dilettantes. Por li interesse de nor grand e bell idé noi deve, in fine, devenir practic e abandonar procedes, queles es hereditat de lingues a-priori.

Li pur e simplic adoption del real international vocabularium es li ver solution del problema del lingue international.

Ti natural solution ne exclude li adoption de un regulari sistema de derivation. Ma li sistema de derivation ne posse esser imaginat; it deve esser traet ex li international vocabularium self. Li sistema de derivation ne deve esser un preexistent generator del vocabularium, ma un subsequent explication e corrobation de it.

LI SUFIX -ORI.

Li ver signification del sufix -ori (originant del latin -orius) sembla har causat omni interlinguistes mult embarasse. Li majorité ha simplicmen ignorat it, benque it es un tre ordinari, international e important element in li derivation. Su present formes es: I H P -orio, I anc -ojo, Rum. -oriu o -oare, F -oir e -oire, Prov. -ori e -or, A -ory, G orisch, Sc -orisk.

Lott ne tracta li sufix apartmen. Il mentiona quelc derivates: derider -- derisori, scriber -- scriptori, e sembla har conjecturat li signification. Rosenberger mentiona in su clave por Reform Neutral -oric quam formant adjectives de -or (motoric de motor), de Wahl da in su original claves de Occidental vag e contradictori definitiones. In un clave es dit, que -ori significa «quo deve acter in postulat maniere» (-iv es «actent in definit maniere»), in un altri clave -ori «con li intention de...» (-iv destination, facultá, capacitá, necessitá), in un triesim: -ori «devent acter in tal e tal maniere» (-iv actent talmen, capabil de, destination, capacitá, necessitá), in un quadresim -ori es «quel have intention de, es destinat ad (sin que on garanti success, quel on expecta si on usa sufix -iv)», e ti ultim explication ha esset insertet anc in li Complet Grammatica editet de Janotta. -- Borgius totmen ne mentiona li sufix -ori in su grandiosmen planat «Auf dem Wege zur europäischen Sprache». Astonant es que anc prof. Jespersen prefere in su Novial ignorar li existentie de ti sufix.

Romanistes quam Diez e Meyer-Lübke mentiona curtmen in su grammaticas que li sufix -ori significa in plurissim casus possibilitá o necessitá.

Por vermen comprender li signification o significationes de un grammatical element es índispensabil anc un regard a su orígine e historie.

Reveniente al «matrin lingue de nor cultura», li latin, noi constata, que li unesim paroles, queles finit per -orius, esset adjectives, derivat del substantives per -or per medie del adjectivic sufix -ius: amatorius de amator, imperatorius de imperator, analog a patrius de pater, regius de rex, etc. Li substantives per -or es nomina agentis, queles indica li actor de un action, e li action del verbe devenit gradualmen quasi li centre del atention, e li composit sufix -orius esset comprendet quam stant in relation al action. Talmen imperatorius deve har esset gradualmen comprendet ne solmen quam adjective, corespondent al substantive imperator, ma anc al verbal substantive imperation. Nam homan action ne posse eventer sin homes, e un hom ne es actor sin que il fa un action.

Yo ne dubita, que li grand difusion del sufix -ori deve esser principalmen atribuet a sintactic conditiones del romanic lingues quant concerne li junctori subordination de paroles in conectet parlada. Solmen li anglés permisse un substantive anc in position de junctori atributive (adjunct), p. ex. stone wall. Li germanic e scandinavic usa parol-compositiones, ma li romanic e slavic lingues deve substituer li substantive per un adjective (un mur de petre, un petrin mur, st'ena iz kamn'a, kamennaya st'ena). A verbal substantives per -ion, queles posse esser usat solmen «primari», in li romanic lingues adjectivic substitutes esset necessi quam «adjunctes», e pro ti rol verbal adjectives per -ori esset usat. Talmen si noi di: it es vor obligation far ti servicie, e inverte li frase talmen, que obligation deve star quam adjunct in relation a servicie, noi deve dir: it es vor obligatori servicie. It es un self-evident consequentie, que inversmen li verbal adjectives per -ori deve posser substituer verbal substantives, si ili es usat quam «primari», e in fact noi trova, que in li rumanian lingue -oare nu es li current sufix por formation de verbal substantives.

In mi «Occidental-Kursus» in li libre «Occidental, die Weltsprache», lecion 3, pag. 95, yo ha pro to definit li sufix -ori quam significant «apartenent a un action (paroles per -ion) o su actor [paroles per -or]». Li exemples, dat in ti lecion, monstra clarmen, que li definition del claves: «-ori destinat ad, intention de...», tro sovente es fals e nequant ne satisfa li conditiones de un definition dar lu essential e esser tam inclusiv quam possibil. Si noi prende li exemple: scritori crampe, noi comprende, que it ne posse significar: crampe destinat ad o quel have li intention de scrition, ma: crampe, apartenent a scrition, crampe de scrition. Nu plu tard yo trova in li excellent ovre de Hemme: «Das lateinische Sprachmaterial», un explication, absolut identic con li mie: scriptorius = zum Schreiben gehörig.

Quam vivent e productiv es li usation in li modern lingues del sufix -ori es visibil p.ex. in li anglés, quel tant abunda de verbal adjectives per -ori, que it possede les, mem si li latin ne havet ni adjectives per -orius ni nomina agentis per -or: compulsory -- de compulsion, dispensatory -- de dispensation, illusory -- de illusion, etc.

Anc in li rumanian li sam sufix trova se in grandissim númere, nam a presc chascun verb posse esser format un verbal adjective per -oriu: cantatoriu [de cantation, cantant], simtitoriu [sentient]. Ad ultra in provençal: punidor [punibil], noncreedor [íncredibil], nonauzidor [ínaudit], etc.

Li neutral form del sufix, -orium, ludet un tre grav rol in li latin e ancor lude in li romanic lingues por indicar un instrument: cisorium [t.e. un cos apartenent a cision, cisores], rasorium [un cos apartenent a rasation, rasuore], etc. In ti casu noi usa in Occidental li quasi-francés form -uor.

-orium havet in latin un altri grav signification: loc de action: balneatorium, dormitorium, etc. Ma ja in latin un paralel feminin form, -oria, existet: natatoria apud natatorium [loc por «svimmar»], e li feminin form es usat in Occidental: laboratoria [loc de laboration o de laboratores, quo yo in realitá es egal] e ne laboratorium, auditoria, dormitoria, etc.

Investigante li historie de un sufix noi vide que quande li usation expande se, li signification constantmen disloca e changea se. Heraclit esset rect: panta rei, omnicos flue.

A.Z.R.

Citate

[quote, O. Leibecke]


Anc li maxim folli ideale have un scop: it protecte su possessor contra bancrott intern.


Complet grammatica de Occidental

Composit de K. JANOTTA.

(8-esim continuation)

D. Prefixes.

Ci es tractat tam li prefixes ínseparabil quam li prepositiones e altri grammatical paroles usat quam prefixes. Ínseparabil es nominat ti prefixes queles ne es usat quam autonom paroles (prepositiones, etc) i.e. li sequent: ab-, al(c)-, bel-, dis-, ho-, in-, mis-, ne(c)-, non-, ob-, pre-, re-, se-.

Li du species de prefixes es tractat ci junt, pro que in li composition ili seque li sam regules: plures del unes e del altres posse esser assimilat, compara in supra li parte B. In sequent li prepositiones e altri grammatical paroles es apartmen indicat.

Ab-, indica un move for del rect via o del punctu o qualitá original: abalienar, abdicar, abducter (medicinic, antonim: adducter), aberrar (aberration), abhorrer, abirritar, abjudicar, abjurar, abnegar, abnorm, absoluer (absolut), abusu: ante li tenues c e t assimilation partial in abs-ceder (abscess), abstiner (-tiner de tener con ablaut), abstra(ct)er, abstrus (de truder).

Ad- (preposition) forma verbes (a) de adjectives con li sense «far tal quam li adjective expresse»: apt, adaptar; (b) de verbes con li sense de «aproximar, mover in direction»: ducter, adducter.

Assimilation partial a a- ante b, se, sp, st: batter, abatter: bell, abellar; brevi, abreviar; scender, ascender, spirar, aspirar; strict, astricter.

Assimilation total ante c, f, g, l, n, p, q (foneticmen mutat a ac-), r, s, t: accession, acclamar, accomodar, accusar, afflicter, affluer, affolar, agglutinar, aggrandar, ravar, allargar, allitteration, allongar, alluder, annexer, annullar, annunciar, apparir, applauder, arrestar, arrivar, arrondar, assentir, assimilar, associar, assonar, assortir, attender, attentar, atterrar, attirar, attra(ct)er, attribuer.

Ad- in li altri casus, i.e. ante vocales e ante d, h, j, m, v: Addir (de quel addition, vide IV, C sub -dir), adequat, adherer, adjectiv, adjudicar, adjunter, adjustar, administrar, admirar, admisser, admonir, adopter, adornar, adverb.

Al- ante qu, alc- ante vocales, forma pronomines e pronominal adverbies índefinit; compara in infra VI,1).

Ante- (preposition) indica un anterioritá temporal, analog a pre-: antecedenties, antedatar, antediluvian, antenuptial, antepenultim, antevenir. Li parol «anticipar» consiste ex ant(e) {plus} i (eufonic) {plus} cipar (orfan temaquam in «e-man(u)-cipar», parent a capter).

Avan- (preposition) indica un anterioritá local (sovente circa in li sense de front): avan-brass, avangarde, avanlinea (frontlinea), avan-mann, avanmur, avanplan (-scene), avanportar, avanposto, avancurrero, (compara: precursor).

Bel- (etimologicmen identic al adjective bell) expresse un parentitá per maritage: belfilio, belfratre, belmatre, belparentitá, belsestra. Compara -astre in III,B,I.

Circum- (preposition) indica un periferic proximitá: circumcentric(itá), circumdar, circumferent(ie), circumflex, circumlocution, circumnavigation, circumpolari, circumscrit(ion), circumspect(ion), circumstantial (in Occidental ti ci parol es format ex li sequent elementes circum+st+a+nt+i+al, circumvallation, circumvolution.

Con- (preposition) indica un move de extern, ad un centre comun, un aproximation, un association, ma in mult international paroles solmen por nuanciar li conception. Li signification in tal casus trova se in omni vocabulariums anglés, francés, german etc.

Ti sufix assimila se a co- ante vocales e h: coactiv, coadministrator, coeducation, coetan (de etá), coexistentie, cohabitar, coherer, cohibir, coincider, cointeressat, coinvestitura, cooperation, coordinar.

Total assimilation ante l, m, (n), r: collaboration, collecter, collocar, commercie, commisser, commod, commun(ist), commutar, connational, connex, correcter, correyent, correlativ, correpetitor, corresponder, corroder, corruption.

Com- ante b, p (e m quam just demonstrat in supra): combatter, combinar, combuster, comparar, compatriot, composition, comprender, compresser, comprometter, compromisser.

Con- in omni altri casus: conceder, concluder, concordar, condamnar, condensar, condescender, condoler, conducter, confederar, confirmar, confluer, conform, confrontar, confuser, congenial, congregation, congress, conjun(c)tion, conjurar, consacrar, conscientie, consentir, conservar, consister, consolidar, conspirar, constant, constellation, contemporan, contra(ct)er, convenir, e mult altres.

Contra- (preposition) indica un contrarietá, un oposition: contraalt, contrabande (bande = edict, lege); contrabass, contradi(c)tion, contrafagott, contraindication, contrapunct, contrasignar, contrast (st es li radica del verb star), contravallation, contravenir.

De- (preposition) indica un moventie de supra ad infra, o fro alcú ad ci o ta. In ti ultim sense it es simil al prefix -ab, quel tamen have un sense plu proxim a for. Li diferentie es clar in li du verbes deducter e abducter. Li unesim monstra per li preposition de al orígine (on «deducte» li parol illusion del verb luder), durant que li duesim monstra li alontanation, separation (on «abducte» li sordid aqua ex li fabrica). Ma ab- in general ne es plu usat in modern nov derivationes e on da preferentie a de-, quel pro to accepte anc un sense proxim a for-.

Exemples for:

  1. ad avan e ad infra: decader, degelar, demisser, demobilisar, depender, descender;

  2. in altri direction: defigurar, deformar, detener, deviar;

  3. del orígine: deducter, derivar;

  4. for: decentralisar, defecar, deortar, derelar, debarcar.

Quam on vide, ti significationes es modificationes de un sam primari idé: moventie o traida in un altri direction.

In li lingue francés ti de ha mixtet se con li prefix des- (quel es un plu modern deformation del prefix dis- con un altri special sense). To ha devenit pro eufonic rasones, specialmen egardat in li lingue F. quel ha eliminat presc omni s ante consonantes, p.ex. école de escola, écarter de escartar, guèpe de Wespe, échanger de exchange etc. Pro to inter li paroles modern con prefix de- existe un grand parte de tales, queles in li lingues hispan e portugalés have li prefix des-, p.ex. descomposição, desdenho (F dédain = desdigni), desflorar, desfoliar, desgelar, desgustar, desligar (délier) etc...

Des-: ti prefix have li fundamental sense de separation, privation, cessation (vide anc dis-, de quel it deriva). To es specialmen visibil

  1. che verbes e participies derivat de substantives: desabonnar, desargentar, desarmar, desequilibrar, desheredar, desillusionar, desvalidar, desfoliar, desinfection... e pro to adprende (altricos quam apprende) li sense del

  2. contrarie: desconcordie, descuida, desdignar, desgust, desagreabil, desavantage, deshonor.

Pro que mult francés paroles es plu difuset, on posse anc in ti prefix aplicar li sam regul quam in ad, dis, in, sub etc. i.e. on posse eliminar li ultim consonant, per quo ti prefix va colider con li preposition de-. Ma li sense es in mult casus tam afin que li usation de ti o altri form ne va far grand diferentie. In general on posse dir que des- es plu strict, plu rigorós. To monstra se anc in li diferentie con li prefixes in- e non- queles monstra solmen li negation; des- es plu fort e monstra lu averse, lu contrari.

In mult casus che international paroles ti sufixes de-, dis-, e anc in- etc. ha perdit lor sense intrinsic e solmen da un altri nov sense al radica. P.ex. definir, devenir, discurs, diminuer, directer, informar, invidie, etc.

Dis- indica un separation, un dispersion, un movement de desagregation, un movement in divers directiones: discontar, discontinuar, disconvenir, discordar, discurs, disharmonie, disjun(c)tiv, dislocar, dismembrar, disposir, displantar, dissemar, dissident, dissoluer, distra(ct)er, distribuer; dif- ante f: diffamar, differer, diffider, difform, diffuser; di- ante d, g, l, m, n, r, sp, st, v: diducter (medicinic), digestion, digresser, dilacerar, dilatar, diluer, diluvie, diminuer, dimisser, di-spersion, di-star (di-stantie), divagar, diverger. On mey atenter que tam dis- quam di- posse start ante 1: dis-locar, ma dilatar: li unesim parol es un modern formation, li duesim es heredat de L. Posit ante li parol «facil», li prefix dis- producte li ablaut de a ad i: difficil, de quo deriva «difficultá» (ples vider -tá); ma on posse dir anc regularimen «desfacil, desfacilitá». On mey comparar li prefix grec di- in infra in li parte F.

Ex- (preposition) indica (a) con verbal temas un movement de intern ad extern: e- ante d, g, j, l, m, n, r, v: edict, educar, educter, (chem.) egresser, ejecter, elaborar, electer, elevar, emigrar, emisser, enervar, enorm, erecter, eroder, erupter, evacuar, evader, evaporar, evoluer; ef- ante f: effaciel, effecter, efflution, effoliar, ma anc efaciar etc. (compara IV, B, in supra). Ma ex- in li altri casus: exarticular, excavar, exceder, excentric, excider, exclamar, excluder, excommunicar, exculpar, excurs, excusar, exhalar, exhauster, exmatricular, expatriar, expectorar, explicar, exponer, exportar, exposition, expresser, expropriar, expulser, extender, extermination, exterritorial, extra(ct)er.

In quelc casus, precipue in paroles heredat (de latin), on elimina un s sequent pos ex-: execrar (de ex-secrar), execu(t)er, (de ex-secu(t)er), exister (ex-sister), expectar (ex-spectar), expirar (ex-spirar), extirpar (ex-stirpar); advere in ti paroles li composition ne plu es sensibil.

(b) Con substantivic temas li prefix ex- significa «ancian»: exesperantist, exidist, eximperator, exministro, exofficero, expresident, exrey, exsoveran. Ci un assimilation ne eveni.

Papiamento

It ha ja long esset conosset, que li nativ population del insul Coraçao in li Caribean Mare [li hem de un agreabil liquore fat de oranges] parla un lingue composit de aparentmen diferentissim elementes, «e dushi lenga di Cursóu», [li dulci lingue de Curaçao] generalmen nominat del natives «Papiamento». Ma poc ha esset conosset pri ti lingue ante uam li recent aparition de un concis grammatica e description de it: «El Papiamento, La lengua criolla de Curazao; la gramática mas sencilla», elaborat pos multannual studies e scrit in modern sud-american hispan de professor Rudolf Lenz, un german, qui servi in li Instituto Pedagojico de Chile, apartenent al Universitá de Santiago. Dr Lenz monstra, que Papiamento es un composite de mult hispan e un poc hollandés e portugalés, con un singul parol de african orígine, «nan» -- ili, les, ma anc usat quam formative por plurale. Su special interesse támen es su absentie de declination e conjugation. «The Times» in London, quel consacra un detalliat noticie al libre dce Dr Lenz, di: «Li resultate es un lingue de cultural valore, de quel li linguistic desfacilitás de europan lingues ha grandmen desaparit. Si tis, qui aspira li chimera de un mundlingue, vell decider prender alcun existent lingue quam modelle, in vice de inventer Volapük, Esperanto o Ido, ili vell far bon investigar quo es parlat che li negros-inhabitantes de ti obscur ma charmant litt West-Indian insul.» Li gazette da un specimen del lingue, quel noi reproducte ci con poc explicationes in parenteses.

I despues mi a bai (yo vadet) na winkel (holl. butik) di sneiru (holl. snijder, tailor) pa mi siña fishi (enseñar officio = aprender un mestiere). Enfin durante tur es tempu aí, mi tubatin mi mama na bida; pew, despues ku mi mama a murí, antó (port. então = tande) mi a kumisa (comercie) konose tur mundu inter (integri, tot) i ku esperensya di tur kos (tut coses).

A.Z.R.

Li matre e li lupos

De O.M. FONTANA.

«Jörru, ples atelar li slitt!»

E Jörru atela li cavalle avan li slitt. Li matre sedenta se intra, tene in li brasses li infante invelopat in covrituras e presse it tendrimen a su péctor. «Kanike va rider bentost denove, Kanike bentost denove va batter per li gambes, yes, Kanike, li doctor va dar te pulvres, li malin doctor, quel ne vole venir a te, li bon doctor, quel va curar te!»

Jöru clacca per li knut e li brun cavalle avansa. Rapidmen ili quasi vola tra li village quam fleches. In li domes, facies presse se plat contra li litt vitres del fenestres, atraet per li sonas del slitt-clochettes e seque per ocules li vehiculantes, til que ili ne adplu es visibil.

Li strade aspecte antiqui e solitari con li grand árbores. In li alt branches capte se li vente tranchant. Sempre denove it curre contra ili e vole rupter les. Ili resiste cracante. Corvos vola lent ex li solidmen congelat agres adsupra durant li aproximation del slitt, sta quam nigri cruces contra li ferrin ciel, e cade quam fusilat sur li congelat glebes.

Li matre tene li infante sub su drape. «Kanike, tu ne deve sentir frigore, tui faciette es blu. Sub li drap tu va sentir te bentost, quam si may ja ha arivat. Atende do, Kanike», e ella soffla su calid spira súper li rigid facie del infante.

Li slitt move se lentmen adsupra li via montan. Ella have in dors ja li demí-parte del via. Li brun cavalle respira con pena e sternuta. Jörru bonhumorosi clacca per lingue. Nu ili es in supra e vehicula tra li forest. Dextre e levul sta abietes obscur e ínpenetrabil, sempre e denov abietes. Reye silentie absolut. Li viatores in li slitt audi li tenui e clar cantada del vent in li glacie del árbores. Li branches pende profund adinfra, li nive ne successa penetrar in li nigri obscuritá del forest. Singul flocs, grand e pesant, cade e peri trement in li rigid frigore. Li cavalle trotta lent e secur li meandric e petrosi forest-via covrit per nive.

Comensa crepuscular. Li matre fa un nipp ex li brandy-botelle, quel Jöru inmanua la sin parol. «Kanike, anc tu deve calentar te», e ella tira ex li tube de su botte un botelle involuet in palle e versa guttante calid té inter li dentes del infante. «Nu, Kanike, to calenta. Mi car, quant yo ama te!» Subitmen fa li bruno un ínexpectat salta, cabra se ancor in li furca e fure. Li matre rula sub li banc, ella releva se e vole rider pri li salta del cavalle, ma ella nu vide: in li obscuritá del forest du falb luces e un moment poy sub to un puntosi musel. «Jesu, Maria, Josef!» ella fa li signe del cruce. To auxilia. Necos adplu. Li cavalle ja comensa ear plu quiet, ma nu cliquetta alquo sub li abietes. Tapp, tapp, tapp, mult falb luces. Denov ella fa li signe del cruce, multvez, e li cavalle fure, ma tapp, tapp, tapp, sub li abietes li falb luces acompania les. Jörru cria nu quam flotteros clama un al altri e clacca per li knut, menacia al forest e maledí e canta e brui, til que it deveni calm inter li abietes, til que li falb luces desapari in li profund obscuritá del forest.

Li matre sospira quam liberat, Jörru e ella trinca brandy, li cavalle trotta adplu quiet. Nu ili va esser bentost extra li forest, e poy ancor du hores e li cité va esser ci. Li slitt glissa levi e rapid súper li nive. Nu li abietes resta in dors, agres estala se denov in largore. Quam bon! Ella regarda a retro. Nigri punctus formíca ex li forest. Oh, ciel, auxilia, ci ili es denov in cumul, un apu li altri e aproxima se in un obliqui, rapid trottada. Ancor ella vide solmen li alt, magri pedes del besties, nu cresce súper ili li tenui, pigri córpores.

«Jörru, da me li pistoles!»

E ella tira. Li lupos disperse se, resta un poc in dorse. Ma poy denov tapp, tapp, tapp... ella audi lor pedes in firm-gelat nive, audi it til in su cordie, malgré li tintina del slitt, malgré li anxiós respira del bruno. Jörru knuta li trement flancas. Li cavalle fure.

Tapp, tapp, tapp, quant ili curre, in patient aviditá, seque, aproxima se sempre plu, circumda li slitt, puntós erectet oreles apu puntós erectet oreles. Yelb luces sub limpid frontes e flarant acut museles. Tapp, tapp, tapp.

E ella tira denov e atinge. Ma li meute resta. Tapp, tapp, tapp. Un resta un dorse claudicante, il lassa un rubi tracie in li nive, un altri neplu leva se, rula se ululante, li pedes contra li ciel, ma ella ne remarca to. Li yelb luces nu denov aproximat se plu, ex lor museles penetra afamat spira in li cristall-clar aer. Súper agres, súper vias jace obscuritá. Null luce de stelles cade ad infra. Jörru knuta, fa un boss, ne regarda a detra e conta canzones infantal, tavernal, amorós, eclesial, omni, quo veni le in li mente, fort, rud, muiente. In li pausas, si necos plu veni le in mente, il cria hossiana, hossiana! e poy canta denov: «Hasta plu, flicca, orna te, flicca!» o «Yo es li herbe-princessa!»

Li pistol es exhaustet. Li matre stupidmen tene li arm e conta: Un, du, tri, continua e senti, che cent li dentes deve esser in mi carne. Ma ella es che tricent, e sempre ancor it ne ha evenit, sempre ancor solmen ti tapp, tapp, tapp! del silent luces nu ja tot proxim.

Li infante es malad. Li infante possibilmen va morir, ma yo self vole ancor balnear in li fluvie. Ma yo vole ancor trincar con li falciatores ex li argilin cruche. Tu, ne yo! E ella jetta li pacca inter li lupos. Tu, ne yo!

Li yelb luces resta in dors.

«Plu rapid, Jörru, plu rapid!»

Il batte per inversi knut li bruno, luces scintilla ex li obscuritá avan li slitt... li cité! Oh, salvation! Oh, fecilitá! Li spirada del viageros vole stagnar pro joya. Ma denove scintilla li yelb luces tra li obscuritá detra li slitt, tapp, tapp, tapp, e ella curre in sam tempo con li slitt. Tapp, tapp, tapp! Un caude crinut batte contra li manu del matre.

«Plu rapid, Jörru, yo peti te che omni santes e che li Vírgina, ples salvar me!»

Li luces del cité agranda e lucta contra li yelb luces del afamat córpores. Flarant museles tende se ad ella quam culteles de omni flancas, calid hala invelopa la, ella curre in li strett slitt ad avan e retro, batte circum se in li vacui aer, ella vide li yelb luces ye su drap, quel protectet anc li infante, it es fortrenat per claccant dentes, ella senti li yelb luces ye su coll, ella es renversat per li up-saltant córpores con long crines e saliant dur costes, caudes batte la in li facie, ella crampona se solmen ancor per manus ye li glissones del slitt, quel glissa furiós ad avan, durant que ja ye su trenat córpore, ye su pedes tira li boccas. Poy cracca li dentes anc in li fingres e li slitt vola solmen con li curvat Jörru ad avan in li strada del suburbe, in li cité, sempre ad avan. Solmen sur li mercat-plazza successa un ululant hom-amasse capter li terrificat cavalle, haltar li slitt. Jöru balbutia lu evenit.

Gendarmes strax fat excursion. Ínmediatmen avan li unesim domes del suburbe ili trovat sur li strada sanguós osses e chifones, un kilometre plu lontan, involuet in drapes, queles monstrat per mult trues li morsuras del lupos, li innfante... ne-tuchat, ne-ledet, vivent e rident.

Ex li german trad. A. Valenti.

PÁL LIGETI: PANTHEON

Li vive del culturas in li spegul del arte.

De EUGEN MOESS.

Circa desde li comense del passat centennie continualmen infortia se li tendentie, quel sercha cert leges inter li evenimentes del historie del homanitá, considerat íncalculabil til tande, e vide in li evenimentes intersequent li resultate predeterminabil del forties actent. Li exploration de ti legalitás obscura li historic investigation til tande explorant detallie-problemas e esquissa li ideale de un spiritual historie contenent e interpretant li tot evolution cultural.

Tal conception es li historic materialisme de Marx, quel reconosse in li tot evolution del homanité li perpetui class-combatte basat sur factores economic. Tal es li teorie de Spengler, quel nega li unitari cultur-evolution homan, ma conosse índependent culturas, quam por exemple li egiptian, li chinés, li grec o li cristian, respectivmen Faustic cultura e ti culturas have chascun un altri anim; ili departe del statu de latentie e, hante floreat, denov ruina se e submerse in li stadie nominat de Spengler fellah-statu. Tal es li poetic conception de H.G. Wells, secun quel li scope del evolution es un felici homanité, ma li just reconossentie del terran felicitá del homanité es retardat e impedit del epocas del recidives religiós, quande li crede barra li via del intellectu.

Ma omni tri conceptiones es superat e li tot evolution del homanité es inbrassat plu energiósmen del libre del hungariano Pál Ligeti «Uj Pantheon felé» (Vers un nov Pantheon), in quel ovre li via del homanitá forma se del undeation del culturas e ti grandmesurat teorie de cultur-undeation explica chascun station del evolution ne solmen a retro, ma it projecte li scopes ulteriori del progression vers li future.

Pál Ligeti in prim liquida li teories anterior. Il enumera contra li historic filosofie de Marx argumentes sentimental e rational. Un grand defecte del conception de Marx es, que it totalmen neglige singul recidives del evolution. Li argumentation contra Spengler ja es plu desfail, ma Ligeti demonstra sat convictivmen, que li motivation del pessimisme de Spengler es adminim dubitabil. Wells regarda li homanité tra li litteratura e li scientie e su rationalistic contemplation del universe vide li evolution quam un unic linea ascendent. Departente ex li historie del artes Ligeti pruva, que li tot cultur-evolution es un íncessant serie de unde-montes e unde-valleyes, in quel anc li descendent branches ne es recidives, ma necessari stationes del evolution.

Pál Ligeti es architecte secun su profession e il explora li fenomenes del historie del arte. Ante omnicos il constata, que in li evolution del artes li tri branches del plastic artes nequande avansa paralelmen, ma alquel prospera plu fortmen al detriment del altri du. Li succession del prosperantie es: 1. architectura, 2. sculptura, 3. pictura. In li occidental cristian cultura li medievie representa li architectura, li renascentie li sculptura e li témpor modern li pictura. Ma chascun gradu de evolution have un periode de architectura, de sculptura e de pictura anc intra se self. Anc li céteri culturas monstra un simil evolution. Ma li triplic scaliere del evolution exactmen manifesta se anc in li succession del culturas. Li ascendent arc es li architectura, li culminant arc es li sculptura, durant que li descendent arc es li pictura. In li grand arc del cultura li branche ascendent es li architectonic cultura egiptian, li culminant arc es li sculptural cultura greco-roman e li descendent branche es li pictoresc cultura del occidental cristianité.

Pál Ligeti sercha de intern li explication del triplic evolution. Li via del culturas monstra que, departente ex li objectiv arte, ex li architectura, ili avansa vers li subjectiv arte, li pictura. In li comensament del culturas li ideale del hom es: li órdine. In li fine del culturas li ideale del hom es: li libertá. Existe homes qui es vocat a ductentie e por que ili posse influentiar li duction, es necessi libertá. Existe homes, qui ne es capabil a pensada índependent e voluntarimen renuncia li responsabilitá del ductentie al hierarchie elevant se súper su capes: por to es necessi órdine. In li comensament del culturas li tot homanité es penetrat del supire al órdine, quel, si it consolida se, da loc al aspirationes a libertá queles, completmen triumfante, causa un nov cáos. Li epoca de órdine developa sempre li architectura, li equilibrie del órdine e libertá li sculptura, li triumf del libertá ducte tra li pictorescitá al decadentie del cultura. Ma li fine ancor ne eveni. Avan li cultura cristian aperte se ancor li centennie de Pantheon. Un nov, mistic, solemni, religiós epoca seque, in quel ja li nov cultura gérmina. Ti mund-imperia es religiós, expectant un nov religion, e desira órdine vice li vagantie individual in politica, in scientie, in litteratura, in artes quam reaction al pictoresc epoca.

Circa sur ti pensas ci Pál Ligeti constructe su largmen basat ovre e it es ínnegabil, que ti conception del cultura spiritual fortmen oposi se al precedent essayes. Li libre de Pál Ligeti aparit ante annus sin devenir conosset extra Hungaria. In ti libre ya devolue se li marcant conturas del nov spiritual conception del historie. In ti libre ya un nov etic conception aperte su ales. In ti libre ya, etsi ancor pallidmen, ja forma se alquel nov conception de universe.

Versimilmen anc li libre de Pál Ligeti have punctus vulnerabil, támen ne es possibil furter se préter it sin un parol o con cap de struce celat in sand. Pro que in omni casu it es un inbrassant conception quel da li logic interpretation del evolution del homanité.

Cronica

HELVETIA, organ del Sviss Association, joya nos per nov numerós 1 2 e 3 4. Li contene es interessant e variant e du artisticmen executet linoleum-cisiones de Sr R. Berger orna li cadernes. Recivibil che: F. Lagnell, Chapelle-Vaud, Svissia.

OVRE, Biblioteca in Occidental, ha aparit in nov liverationes: Un descense in Maelstrom de E.A. Poe, e Democratie e Humanitá de T.G. Masaryk. Abonnamentes es recivet che li editor: Prof. H. Pášma, Tábol, C.S.R.

LINGUE INTERNATIONAL -- JAZYK MEZINÁRODNÍ con Ucitel Svetomluvy nros 7 e 8 ha aparit con interessant contene, inter altricos du articules de J. Podobský in li tchec lingue: Lingue panmundan, e Principie del naturalitá in L.I. Apis (Association por International Servicie) publica adressadium del unesim corespondentes (ja 52). Mult anecdotes in bon Occidental. Li proxim n-os del jurnale va esser publicat totalmen in Occidental. Colaborationes es pro to petit inviar pur litterari contributiones a Lingue International. Cosmoglotta va durar tractar principalmen questiones e evenimentes apartenent al interlinguistica e mundlinguistic movementes.

CELIA ha ho-annu publicat circulares 62-70, redactet de ing. A. Wormser, Dreieichring 48. Offenbach a/M. Li discussion ha tractat principalmen li «mollat sones» n' e l', e per preliminari votation li majorité del votantes ha expresset opinion in favor a lor abolition. A.Z.R.

FRANCIA. Sr René Depin, Amiens, secretario del Ido-Franca Societo, Secrtario por Francia del International Ido-Pressa-Servicie, pos un long comparativ studie, ha adheret oficialmen a Occidental. Noi mult injoya vider inter nos ti ci activ pionero, de quel li auxilia va esser tant plu valorós que il conosse perfectmen nor lingue.

Pro li proxim departe fro Strasbourg de Sr Bohin, li labores del secretariatu del O.S.F. nu es fat del vice-secretaria Seniora J. Colas, in Souday (Louir et Cher). Por li libres e abonnamentes, tornar se a L.M. de Guesnet, Paris.

In plu del articules in La Chronique Artistique, Le Messager Industriel e La Gazette Commerciale, un serie de tri articules por Occidental ha aaparit in li semanal revúe Naturisme. Li consequentie esset numerós lettres de interessates e nov adeptes.

Li revúe L'en dehors ha insertet li traduction, de Sra Colas, del articul pri Glacial Cosmogonie, de Pigal, aparit in Cosmoglotta Nr. 70.

L.M.G.

SVEDIA. SVENSKA OCCIDENTAL-FÖRBUNDET (Sved Occidental-Federation) havet su reunion annual in Stockholm li 22 marte. Li sequent comité directiv esset electet. Docente C.W. v. Sydow, Lund (presidente), Apotecario Albert Haldin, Eskilstuna (vice-presidente), Lector C.E. Sjöstedt, Östersund (secretario e cassero), Instructor Erik Berggren, Stockholm (vice-secretario) e Dr Bertil Blomé, Göteborg. Pro li translocation de Dr Sjöstedt li adresse del federation esset changeat e es nu Box 171, Stockholm 1. Li federation resoluet functionar quam association de occidental por omni nordic landes, til que special regional organisationes va esser fundat. C.E.S.

Li jurnale «HEINDALITEN», nró 2, insertet un simpatic necrolog pri Dr Sven Krikortz e un articul pri Occidental, ambi scrit de Sr M. Edvardsson.

FÖRENINGEN FÖR INTERNATIONELL KULTUR (Association por international cultura) arangeat li 3 may un convenida in Stockholm, li programma consacrat al mundilingual question. Sr Julius Juhlin, ex-ministre e ex-director general del posta de Svedia, fat un interessant discurs «Li beson de un lingue international auxiliari», in quel il sublineat li necessitá de un tal lingue sin prender position pro o contra li special sistemas. Rector Herman Söderbergh parlat pri «Objectiones contra li idé mundilingual». In tre interessant maniere il explorat objectiones e demonstrat, que ili ne es valid. Sequet curt specimenes del cardinal lingues auxiliari. Sr apotecario Albert Haldin recitat un specimen de Occidental in un maniere, quam sempre caracterisat de su vivacitá, bon humor e entusiasme. Li auditoria, quel evidentmen comprendet li textu facilmen, aplaudet cordialissim. Cand. med. Bengt Hammar leet specimenes de esperanto, ido, latino sine Flexione, novial e occidental. In fine sr advocate Emil Gullers parlat pri «Quelc dates e factes pri li evolution del mundilingue». Li convenida esset un íncontestabil successe por occidental. C.F.S.

Li jurnale «Eskilstuna-Kuriren» scri in su noticie pri li remarcabil convenida mult apreciant paroles, de queles noi fa un extracte: «Un del maxim brilliant e apreciat numerós del programma esset productet del apotecario A. Haldin de Eskilstuna, qui presentat proves del auxiliari lingue Occidental... On remarcat, con qual interesse li tot convenida esset atentiv, quo esset evident del spontan aprobationes durant li presentation. Anc pos li convenida entusiastic homages esset rendit a sr Haldin.»

INTERNATIONAL INDEPENDENT CENTRE POR INTERLINGUISTICA ha esset fundat de Dr Robert Foddik, Bolkbeckstraat 38, Utrecht, Nederland, secun un circulare recivet, scrit in «European», un dialect presc identic con Occidental. Li scop del Centre es propagation del idé de L.I. e ne ún definit sistema. Ti scop Dr Foddik aspira atinger per 1) un oficie de information impartial, 2) biblioteca e archive, 3) bibliografic centre e 4) organ por sistematic discussion del principies del interlingue. Dr. F. peti omni fautores del idé auxiliar le per donationes de libres e documentes. -- Li programma es bonissim ma on posse questionar, pro quo ne nor excellent Central Oficie in Mauer bei Wien, vell esser egalmen competent quam Dr Foddik, qui anc usa un sistema: European. Pluri privat persones ha provat arangear tal «centres», ma it sembla, que lor interprenses ne ha esset perductet o ili ha esset obliviat. To da nos que lor interprenses ne ha esset perductet o ili ha esset obliviat. To da nos cause pensar, que li idé posse esser realisat solmen per oficial institutiones, queles garanti li continuitá e li activitá del «centre». A.Z.R.

ESPERANTO, monata Internacia Revue eldonata de Universala Esperanto-Asocio, red. Dro Edmond Privat, Geneve, 1 Rue de la Tour d'Ile, n-os 1-5 recivet. Excellent redactet, brilliant articules. A.Z.R.

INTERLANGUAGES (ex-Tolero), Revue mensuele d'étude, d'experimentation, d'information et de propagande pour la Langue Internationale Auxiliaire, ha aparit regularimen. Editor E. Mauney, 19 Place Saint-Pierre, Paris-18. Quicunc posse publicar quocunc in quelcunc lingue pri quelcunc interlinguistic questiones contra payament de 21 fr. fr. por págine. Mult persones usa ti absolut libertá e li contene es pro to tam heterogen e de tam divers valores quam possibil, ma tre interessant. A.Z.R.

HEROLDO DE ESPERANTO, semanal gazette, red. Teo Jung, Köln, Brüsseler Str 94, nros 8-19 recivet. Nro 9 contene un sensational inicial articul de I. Lejzerowicz: Revizio de rilatoj (Revision de relationes). Li autor di, que on ja questiona impatient «Qualmen e quande esperanto va victoriar?» Il confesse, que til nu omni eforties ha esset van. On postula radical mesuras por accelerar li final victorie. «Durant 40 annus noi apostola, e li munde resta in plen tot sense non-convertet e absolut índiferent.» On ne deve ignorar ti psichic fenomen, nam it posse facilmen resultar in general desilusion del masses. Li autor asserte, que ancor 100 cursus e ancor 1000 vendit libres de aprension ne sufice. Durant 40 annus on ja combatte, e si li futur 40 annus va haver un simil historie, un simil proportion de difusion, to -- on deve esser sinceri -- es un mal signe por li esperantistes. Pro to on deve revider li relationes in li esperanto-movement. Ti labor-sistema, quel on ha aplicat til nu, ha resultat in li present absolut ínsatisfatori statu. It deve esser radicalmen changeat. Ne plu reverentiar e expectar plu favorabil témpores -- pri queles solmen Deo save quande ili va venir. Li esperantistes deve comensar un ofensive! Si li monte ne veni a Mahomet, Mahomet deve vader al monte. Un ofonsive che omni guvernamentes! Un sistematic propaganda mem che apart membres del guvernamentes! On deve intruder se che omni guvernamentes por educar, clarificar e convicter les! Támen li autor ne save, esque on va haver immediat success, ma il save, que li vi, sequet til nu, e ducte al scop.

Tant Sr Lejzerowicz, curtmen recenset. Li redactor de HdE remarca in un note, que on ha fat tal demarches che li guvernamentes, ma sin success. It ha evenit, que li guvernamentes ha fat contra-ofensive, quo ha ductet a regress (in Francia un ministre prohibit esperanto in li scoles). Li redactor accentua, que nequo posse esser fat si on ne have detra li dorse suficent grand popul-masses. Ergo: denov propaganda...

Noi ha mentionat ti articul, ne pro malin joy, vidente que nor dubitas pri li success de esperanto es confirmat del esperantistes self, ma pro compatient comprension por idealistes, queles ha energicmen luctat e in fin trovat que lor lucta ha esset van. Li sam fate menacia omni idealistes. Ne ti idé, quel on ha amat, ha victoriat, ma un alquo altri. It es un fact que malgré 40 annus de frenetic propaganda, esperanto ne ha posset atinger su scop: per su lingue liberar li homes ex li Babilonic confusion. Li munde es tam poliglottic quam jamá, esperanto ha solmen posit un nov petre sur li epoles del homes: ancor un nov lingue. Ma pro quo ti esperantistic fanatisme? Pro quo ancor asserter, quam fa Sr Lejzerowicz: «Ĉu Esperanto ne taŭgas? Ni scias ke pli bona helplingvo ne ekzistas»? Qualmen il save to? Pro quo it es absolut necessi, que esperanto e ne un altri lingue, artificial o natural, va esser li aspirat interlingue? Esque it, in fine, ne es egal, quel lingue, mem si it vell esser li chinés? Lu principal es, que noi va haver ún lingue international. Noi ha sempre pensat, que it nequande va esser un lingue quam esperanto, pro que li predominant opinion del civilisat nationes refusa it -- it es tro barbaric. E in li interlinguistica esperanto in null maniere es li maxim bon artificial lingue, quel ha esset constructet!

A.Z.R.

HINDA ESPERANTISTO No 11, editor Sr Liem Tjong Hie, Samarang, Java, recivet. Li micri jurnale contene partes in malay, anglés, hollandés e esperanto. Noi constata, que li malay lingue posse esser scrit per li latin alfabet e que li curt textu contene mult europan paroles e que ili es scrit exactmen in li sam ortografie quam in Occidental: P. ex. conferentie, cursus, Europa, rapport, speciale, comité. Pro quo do propagar esperanto, si Occidental ja existe latent in malay lingue? Null lingue del munde contene li esperantic elementes. A.Z.R.

ANGLIC, nos 6-9 recivet, contenent lectura in anglés con sved traduction, e propagant li anglés quam li sol apt lingue international, si solmen it va changear su ortografie a la Anglic. Noi traducte un curt interessant noticie: «Nor boninformat contemporario «International Language» (Esperanto-jurnale in London) raconta fiere, que 3,000 local esperantistes celebrat li societé in Malmö (pro su 25-annual festivitá). Li oficial númeres es un poc plu micri: li gazettes de Malmö mentiona, que circa 150 homes esset present in li banquette (Malmö es un cité in Svedia con 120,000 inhabitantes). Esperanto-statistica es, in fact, miraculós.»

THE ANGLIC ILUSTRATED, no 1 e 2, un nov, grand dusemanal «internashonal jurnal for literatuer, art, fashon and sport», tot in anglés con Anglic-ortografie, rich ilustrat, elegant e modern, con interessant e variant contenete. Li jurnale posse esser leet solmen de tis, queles ja mastrisa li anglés perfectmen, pro manca de Anglic lexicos. Edited in Stockholm, Klara V. Kyrkogata 12, annual abonnament 7 sv. kr. A.Z.R.

A NEW SCIENCE: INTERLINGUISTICS es li nómine de un nov brochura de prof. O. Jespersen. It es reprintate de un raport al convenida del IALA in Geneva 1930, e pro to tracta e lauda specialmen li activitá de IALA, quel sembla ne esser paralel al evolution del interlinguistica in Europa. IALA ha fat decision seriósmen studiar linguistica e interlinguistica e li maxim bon metodes por su studies es nu discusset. Por li grand publica li brochura contene valorós informationes, mult versimilmen nov in America, e li anglés de prof. J. es quam sempre populari e clar. A.Z.R.

LI II CONGRESS DE LINGUISTES va evenir 25-29 august 1931 in Geneva. Li subsidiari II question del programma del congress es: «Quo pensa vu pri li adoption de un lingue artificial quam lingue auxiliari?» Nor joy es sinceri que linguistes in fine interessa se pri nor idé e noi espera, que alquo positiv va resultar del eventual discussion. In juvenil precipitation Sr W.. Jezierski de Kraków ha volet in un proclamation in «Schola et Vita» no 1/3 deterrer li interlinguistes per to, que li congress va far decisiones e que tis va esser errores. Del secretariatu del congress noi ha recivet un circulare con quietant dementi, ex quel noi posse dar un excerpte:


On va questionar li participantes pri to, quo ili pensa pri li possibilitá e li utilitá de un artificial lingue (sin distinction de sistemas) quam auxiliari lingue. Ergo on ne va votar por Esperanto, Occidental o quelcunc altri lingue. Nor intention es solmen studiar li general conditiones, in queles un international lingue posse esser creat e evoluer. Li opiniones va esser presentat in tot objectiv maniere; si durant li debattes it va aparir, que li scientie posse contribuer al practic solution del problema, li Congress forsan va voler securar li continuitá de ti investigation. Vi omnicos.

Lass nos adjunter, que omni comunicationes e propositiones, queles have li scop solmen laudar ti o ti artificial lingue e demonstrar su superioritá al concurrentes, va esser rigorosimen escartat ex nor programma, in quel noi ha admisset solmen principal discussiones.


Anc noi pensa, que ti atitude es li sol just, e noi posse solmen esperar, que li opiniones del scientistes va esser fundat, ne sur antiquat prejudicies, ma sur detalliat studies del interlinguistic questiones.

A.Z.R.

Li bible de diábol

In li reyal biblioteca in Stockholm es conservat desde tri cent annus un bibliografic raritá, li talmen nominat «Bible del diábol». Li manuscrite consiste ex tri cent nin folies de extraordinari gross pergamen, por production de quel esset preparat circa cent pelles de ásinos, si on deve creder li tradition. Li covrimentes es quercin. Li folies es presc un metre alt e demí metre larg, scrit con gotic minuscules e ornat per luxuosi iniciales in aure e pomposi colores. Li ovre es nominat anc «Gigas Librorum» (li gigant del libres).

It have un tre curiosi historie. Pos long penosi explorationes on ha posset constatar, que it origina del deciduesim secul. On di, que li bible esset copiat in li monastere Podlagotz in Bohemia, e li tradition raconta, que un monaco, qui esset condamnat al morte, executet li labor durant un sol nocte. Ma il esset fortiat usar li auxilie del diábol quem il, pro gratitá, pictet sur un tot págine. Ancor trova se in li libre li pictura del potentate, con cornes, grappes e omni atributes. Pos divers odissés li bible venit in li possession del Benedictin órden e esset transportat a Praha, ú it venit in li manus del Svedos durant li assediation in 1648. Li reyessa Christina de Svedia recivet it quam don, e pos to it ha esset conservat in li reyal biblioteca in Stockholm. Li gigantic libre consiste ex nin partes, comensante del Old Testament secun li traduction de Hieronimus del hebreic original texte, e fini per un Calendare e un necrologie, quel relate li historie de Bohemia. Ho-témpore li tchecoslovac guvernament ha interessat se por li ovre. It volet pruntar it de Svedia, ma it es comprensibil, que li svedes ne dat un tal preciose de su manus. Secun li comission del tchecoslovac ministerie de education li principal partes del libre ha esset fotografat, folie pos folie, e li copies ha esset misset a Praha. A.Z.R.

Sententies

[quote, Walter RATHENAU]


Si du ters de tui resolutiones es rect, tu posse esser content. Ne borna te in to que tu fa rect omnicos. Acte secun li directiones, a queles tu crede!


[quote, O. MEAZZINI]


Li secrete del potentie es volentie.


[quote, Herm. HEIBERG]


Li colere es un del max grand peccas; nam it prende de nos lu max nobil, lu maxim divin: li prudentie.


Li solution del logogrif cruceatori de Sr K. Janotta, publicat in Nr 75. es quam juxtaposit. Inter li solutores li lot ha electet Dr Heinrich Nidecker, Postfach 193, Basel, Svissia, qui va reciver su premie del Central Oficie, Mauer bei Wien.

.... BI MOORE TA LAVA C OZON U LACES G SE I TU EDGARDEWAHL I C E E E ACRI N SEME VT DATAT AR I N BAV C G ETYMOLEXICO ....

Abonnamentes e subventiones a Cosmoglotta recivet

Dr. A. Wormser 50 RM, Prof. Verzan 17 Kc, Dr. Zeidler 17 Kc, Dr. Stör 17 Kc., G. Bohin 75 Kc, E. Krogstad 17 Kc, Mag. Atterfors (per Gumperts Bokhandelei) 17 Kc.

Abonnament de Cosmoglotta por 1931

Li simplic abonnament annual custa 0,5 dollar 17 Kc, 2,1 RM, 3,5 ö.S., 2,6 sv. fr., 12,5 fr. fr.

Un abonnament de propaganda custa li duplic precie (1 dollar), in compensation de quel li administration invia tri exemplares del revúe.

Ples usar por li payamentes sequent postchec-contos: Francia: Paris 26437 (L.M. de Guesnet); Svissia: II, 1969 (F. Lagnel, Chapelle, Vd); Tchecoslovacia e altri landes: Borno 103.126 (Jazyk mezinárodní).

On posse payar anc per international postmandates o banknotes o bank-chec in registrat lettre al adresse: Jan A. Kajš, Wilsonova 11, Brno XII, Tchecoslovacia.

Occidental die Weltsprache

Das erste größere Einführungsbuch!

Beiträge von E. Graber, K. Janotta, E. Pigal, J. Prorók, A.Z. Ramstedt und E. v. Wahl. Herausgegeben von E. Pigal durch die Hauptstelle der Occidental-Union in Mauer bei Wien. Frankh'sche Verlagshandlung.

Stuttgart 1930. 256 Seiten A 5 (148 x 210 mm).

Inhalt: Vorwort des Herausgebers. Einleitung der Verfasser. Wege und Irrwege zur Weltsprache. Wesen des Occidental. Kultureller und erzieherischer Wert des Occidental. BegrÜndung. Occidental-Kursus in 10 Lektionen. Wiederholung der Sprachlehre in Occidental. Lesestücke. Vergleichstext in 9 Sprachen. Häufigkeitswörterverzeichnis. Aussprüche. Occidental-Union. Cosmoglotta

Broschiert: RM 5,50 (ö S. 9,50). In Ganzleinen RM 8,0 (ö.S. 13,70) einschließlich Versandkosten nach Deutschland und Österreich. Portozuschlag inns Ausland: RM 0.30 (ö.S. 0,50). Mitglieder von Zveigorganisationes der Occidental-Union erhalten auf obige Preise einen Nachlaß von 10%.

Zu beziehen durch die

Occidental-Union, Mauer bei Wien, Postfach 10.

OVRE

BIBLIOTECA IN OCCIDENTAL

Serie 1931

apari in liverationes, in tot 112 pág. del textu. Contene: E.A. Poe,

Un descense in Maelstrom. Abonnament Kc 14,50.

Serie 1930

in separat brochuras bell equipat:

  1. R. Rolland, Europa e Asia. Essay. 28 pág., Kc 4: plu quam 5 ex. à Kc 3.50

  2. K. Balmont. Ú es mi hem? Raconta, 28 pág., precie egal al tom 1

  3. R. N. Coudenhove-Kalergi, Heróe e Santo. Selectet capitules, 41 pág., Kc 5: plu quam 5 ex. à Kc 4,50.

Editoría Ovre, Tábor, CSR.

Recivibil anc che Administration de nor gazette.

Vydavadel a zodpovedný redaktor Jan A. Kajš. Typografia Jan Kays, Brno XII.

Novinová sazba povolena reditelstvím post a telegrafu, c. 11.277/VI 1931.

Cosmoglotta A 77 (jul-aug 1931)

Oficial organ bimensual del Occidental-Union

Consacrat al developation, propaganda e aplication de

LINGUE INTERNATIONAL OCCIDENTAL

REDACTION (manuscrites, printates de exchange e por recension):

A. Z. RAMSTEDT, Villagatun 25, Helsingfors, Finland.

ADMINISTRATION (abonnamentes, subventiones, expedition de Cosmoglotta):

J. A. KAJŠ, Wilsonova Il, Brno X Il, Tchecoslovacia.

Annu X Nro 4 Julí-August 1931 (Numeró 77)

CONTENE: Pri li metodes de printation, de Dr.-Ing. A. Wormser, pág. 57. Complet Grammatica, de K. Janotta, pág. 64. Judéos e pacifisme, de R.N. Coudenhove-Kalergi, pág 67. «Yo vole ancor atender», de Wilhelm Blaschke, pág. 68. Cronica, pág. 70. Anuncies, pág. 72.

Pri li metodes de printation

de Dr.-Ing A. WORMSER, Offenbach a./M.

Rem. del red. Noi have li honore publicar ci infra un original articul, tre interessant e instructiv, pri divers metodes de printation, scrit de un del maxim prominent german specialistes de ti tecnica, nor coidealist Dr-Ing. Arthur Wormser, director del reputat firma de machines de printation, Faber & Schleicher A.G.,, Offenbach a./M. Noi incita li altri coidealistes contribuer per special articules pri lor propri profession, talmen creante professional vocabulariums international. A.Z.R.

Chascun die noi omni vide mult printates con textus e images in un o pluri colores. Quelc de ili, quam li jurnales, es simplic textus printat in tre mediocri qualitá. Ma frequentmen on vide magnific ilustrat libres e reproductiones del grand ovres de pictura, de aquarelles e de dessines, queles on presc ne posse distincter del original. Omni ti printates es acceptat sin que on reflecte pri li metodes, per queles ili es productet. It va forsan interessar audir quelc paroles pri li manieres de production de ti coses semblant tam simplic.

Multis ne save que existe tri metodes de printation, totalmen diferent. Li superficie printant por images posse esser preparar per li sam fundamental maniere quam li textu del jurnales o del libres, e in altri látere li textus sovent es productet per metodes originalmen adaptat al printation de images.

a. Li tri metodes fundamental de printation.

Quam on save Gutenberg ha inventet li printation del libres circa 1440 p.C. Ma ja ante su témpore libres ha esset printat per exsculption del tot págine ex un bloc, sive it contenet images sive textu. Li principie del invention de Gutenberg consistet solmen -- si on posse usar li parol «solmen» pri un invention de tam imens consequenties cultural -- in to que li textus es composit ex distinct lítteres. Ma to ne es quo distincte su metode del du altris inventet plu tard. Omni ti printates, e tis composit de Gutenberg e tis ne composit de su precursores, possede li comun qualitá, que li printant superficie es li maxim alt plan del print-forme. Omni partes del superficie, queles ne deve printar, es excavat talmen, que solmen li superior plan recive color e transmisse it al paper, quande it es presset sur it. Evidentmen li print-maniere es ti, quel chascun hom conosse del stamp de gumme.

Li duesim print-metode usa un printform, in quel li max alt plan contene omni ti partes, queles ne deve printar, e li lineas e punctus, queles deve aparir sur li paper, es excavat. Al unesim moment it sembla impossibil printar per un tal metode. Li procedement es li sequent: On aplica li incre sur li tot form, e ta, u it va printar, e ta, u ne. Poy on deprende li incre del plan superficie, frottante it per tampones o, desde quelc annus, per un lineale, nominat raclette. Talmen li incre resta solmen in li excavationes e posse esser transmisset de ta al papere.

Un grand diferentie inter li procedement, nominat printa del cavat footnote:[Printa del cavat: G. Tiefdruck, A. intaglio, F. impression en creux, I. stampa in rilievo cavo, S. impresión de grabado hondo, Sv. djuptryck, Holl. diepdruk, Tch. tisk z hloubky.] proque li printant formes es aprofundat, e li unesim metode, nominat printa del alt footnote:[Printa del alt: G. Hochdruck, Buchdruck, A. letterpress printing, F. impression, I. stampa, S. impresion, Sv. högtryck, boktryck, Holl. boekdruk, letterdruk, Tch. knihtisk, typografie.] pro que li printant superficie del form es li maxim elevat, consiste in to, que on posse excavar un plu o minu grand profunditá, quel es plenat per incre. Durant que per li printa del alt in chascun element del superficie printat li sam quantitá de incre va aparir sur li papere, per li printa del cavat on posse tranmisser plu o minu incre sur li sam element superficial. Si on vole atinger un impression quel es ni nigri ni blanc, ma un nuancie inter li du extremes, in li printa del alt existe solmen li remedie printar micri punctus o lineas plu o minu proxim un al altri. Li homan ocul rejunte ti punctus e lineas e recive li impression de un plu o minu obscur gris. In li printa del cavat on posse aplicar li sam metode, ma in ultra on posse tinter li superficie per plu o minu incre e per to on atinge mult plu elegant e fin nuancies quam per li altri metode, in quel on senti li distinct punctus, benque on mey ne vider les.

Ultra li du metodes existe un triesim usant absolut plan superficies. Quande on pensa solmen pri li normal metode de printa del alt, on va astonar, qualmen it es possibil printar sin alcun relief del printform. Li explication es, que li form es tractat per chimical metodes, talmen que quelc partes del superficie recive e transmisse li incre e altri repussa it. Omni save, que it ne es possibil mixter aqua e grassi materiales. Li incre es grassi e pro to on prepara li printant superficie per grassi materiales e continuimen humidifica per aqua li ne printant elementes. Durant que ye li altri du metodes it ne importa qual materiale on usa por li form, ye ti triesim metode on posse preparar it solmen de tre poc materiales, queles ha monstrat lor aptitá. Li unesim material, quel in 177 esset trovat del inventor del procedement, Senefelder, esset un special petre, de quel ti metode ha derivat su nómine generalmen conosset: «litografie», t.e. printa del petre. Ma in li ultim annus li litografic petre es minu e minu usat e vice it on usa lades de zinc o aluminium, queles es minu custosi e have li avantage posser esser flexet e aplicat a un rotant cilindre. Pro to it es plu bon ne plu nominar ti metode per su ancian nómine, ma (paralel a printa del alt e printa del cavat) parlar pri printa del plan o printa chimical.

Anc ye ti procedement un cert element del superficie posse solmen reciver o ne reciver li incre. It ne es possibil aplicar plu o minu de it. Li nuancies pro to deve esser productet per li sam maniere quam in li printa del alt, t.e. per un dissolution in punctus e lineas. Ma ti triesim procedement have li avantage, que grand superficies posse tre facilmen esser printat sin grand custas.

Li ultim procedement ha experit un ulterior developation, quel anc va astonar li ínexperientiat in ti materie. On ne plu printa direct del printform sur li papere, ma unesimmen sur un superficie de cautchuc, e transmisse li printate de ti ci al papere. Ti via semblant complicat e superflui es tre avantagiós proque li cautchuc conserva li printform e proque it presse se in li ínplanitás del papere talmen que on posse printar li maxim fin detallies sur aspri paperes, quo antey ne esset possibil. Ti índirect chimical printa in li tot munde es conosset sub li anglés nómine: offset-print.

b. Li procedementes manual del preparation de printformes.

Originalmen li printformes por li printa del alt ha esset fat de ligne. Per un acut cultel on exciset li partes, queles ne devet printar, e lassat íntuchat li form del lítteres o li strecs e punctus del dessin. To esset li metode del xilografie o gravura in ligne, quel in li manu de Dürer atinget tant perfection e quel anc hodie es aplicat per mult artistes.

Ma it ne vell har esset possibil exciser per ti via li imens quantitá de lítteres besonat por li metode de Gutenberg e particularmen li córpores del distinct lítteres ne vell har resultat con suficent exactitá por esser conjuntet in rect lineas e bon aspectent págines. Un duesim e ne minu important parte del invention de Gutenberg consiste in su metode reproducter mill vezes li sam rectangulari micri córpore contenent in su facie li plastic modell del líttere a printar. Il atinget ti scop per un matricie, insertet in un mulde de fonsion, in quel il posset versar sempre denove un specialmen apt ligation de metalles. To es absolut li sam maniere, quel es sequet in li modern machines de fonderíe e in li machines de compostion.

Li excavationes in li printformes por li printa del cavat posse anc esser fat per cultelles e agullies. In supra existe li possibilitá covrir li superficie per un strate ínpermeabil por corodent liquides, forgrattar li strate, u li form va dever printar, e finalmen aplicar un process de corosion. Li un maniere nómina se gravura e li altri etcha footnote:[etchar: A. to etch, G. ätzen, Sv. etsa, Tch. leptati.] (o gravura per aqua forti). Ambi es usat ancor nu in li arte e -- aplicante metodes por li reproduction del form original -- anc por li printation de postmarcas e billetes de moné.

Por li printa del plan li preparation manual de print-formes es apartmen simplic. On scri o dessina sur li petre per alcun grassi incre, quel poy es fixat per un process de etchation. On solmen deve egardar -- quam céterimen anc ye li altri metodes -- que per li printa li dextri e levul látere va esser exchangeat e que consequentmen on deve far omnicos quam reflexet per un spegul, t.e. invertet.

Ma li simplic preparation del formes in ti casu permisse ancor un altri procedement. On posse dessinar ne-invertet sur quelcunc papere e transportar li incre sur li printat superficie quam un decalcomanie. It es facil a vider que talmen on posse anc multiplicar un originale e aplicar it in quelcunc loc e combination. Si on printa del original per special incres sur special paperes, on posse transportar li dessin sur li nov plate, u e quant sovent on vole. Pro to on nomina ti procedement, quel es un maxim valorós caracteristic del chimical printation: transport o report footnote:[transport o report: G. Umdruck, F. report, I. trasporto, riporto S. transporte, reporte, A. transfer, Holl. overdruk, Sv. övertryck, Tch. pretisk.].

c. Foto-mecanic metodes.

Per li manual procedementes on ne vell successar far reproductiones tam simil al originales quam li modern grafica producte les. Tis ha devenit possibil solmen per li aplication del fotografic metodes, queles fa resultar absolut facsimile-images del natura. Ma ci existe un grav desfacilitá: Li fotogramma ne consiste solmen ex blanc e nigri, ma ex omni nuancies de gris inter li du, nominat tones medial, quel ne posse esser productet per li printa del alt e plen. Noi ja ha videt, que ti procedementes in li locs printant o recive li incre o ne, e que solmen li printa del cavat permisse li aplication de plu o minu incre in un cert element del superficie. Pro to solmen ti ci permisse li printation de ver medial tones, ye li altri du on es fortiat printar imitat tales, consistent in veritá ex micri punctus plu o minu grand. Except in li dial jurnales, u pro li mal paper ti punctus deve esser fat relativ grand, li laico generalmen ne vide les, ma si on prende un lupe, on strax remarca les in presc omni printat images.

Nu, qualmen on preveni del medial tones del fotogramma a ti dissolution in punctus necessi por li printa? Li process ductent al dissolution ha esset inventet de Meisenbach in 1880 e es un del maxim interessant in li tot poligrafica. Ma it ne es tre facil a explicar.

It reposa sur un qualitá del luce, nominat difraction o inflexion (quel ne deve esser confuset con li refraction). Si un radie de luce preterpassa un acut coste, it ne da un acut ombre pro que un parte de it es flexet talmen que it intra in il obscur spacie. Li consequentie de ti fenomen es que un micri quadratic apertura ne da sur un plan, insertet in li via del radie, un simil quadrat iluminat, ma un plu grand tal con contura índistinct, pro que li maxim mult radies es tre poc inflexet, e minu e minu de ili es flexet plu e plu. Ma plu fort es li luce passant per li apertura, plu mult radies es fortmen difractet e consequentmen li spacie iluminat apari plu grand. Si nu noi ne prende un sol apertura quadratic in li plen luce del sole, ma un scren consistent ex milles de tal aperturas e inserte it in un fotografic camera ye un distantie de un a du centimetres del fotografic plate, noi recive in ti plate un nigration in distinct punctus plu o minu grand, dependent del quantitá de luce, contenet in un cert parte del image quel noi fotografa. Ti principie del process es supersedet per li influentie del form del diafragma usat, talmen que li blanc e nigri punctus resultant ne plu es quadratic quam on devet expectar, ma rond.

De un tal screnat image sur li plate fotografic on posse nu far copies sur li print-plates sensibilisat per convenient chimicales, queles en indurat per li luce. Li ulterior tractament per materiales corodent por excavar li partes ne printant ye li printa del alt e per grassi incres ye li printa del plan es nu logic e self-comprensibil in li teorie, benque in li practica solmen tre capabil e experiantiat specialistes atinge bon resultates in li production de autotipes, quam on nomina li screnat reproductiones printat de fotografic tones medial.

d. Printation in colores.

In un facsimile-reproduction de un oleo-pictura o de un aquarelle eveni mill nuancies e tamen on posse inrular un dat printform solmen per un sol incre. On deve do far usa de un conosset fisical fact t.e. que omni nuancies imaginabil es composit del tri fundamental colores: yelb, blu e rubi e inultra de blanc e nigri in diferent quantitás. Pro que li paper sur quel on printa es blanc, quar incres sufice por producter omni nuancies evenient, si li print-formes contene li complet scale del perfect blanc al maxim fort color. Ye li autotipic printa del alt on successa far tal formes desde mult annus e consequentmen it es quasi normal operar con quar colores ye ti procedement e por minu valorós labores aplicar mem tri colores solmen, forlassante li nigri o profundore quam on di. Li printa del cavat per li fact que it posse chargear plu o minu incre sur li paper da tant contrastós images que ye it li tricoloric printates es li regul. Ma ye li offset-printa solmen in li ultim annus on atinge per quar colores images equivalent al altri metodes. Antey six til ott colores esset aplicat per que un o altri color esset fendet in du nuancies de diferent obscuritá.

Naturalmen anc li extration del fundamental colores ex li nuancies del originale deve esser fat per fotografic metodes. Qualmen to eveni es comprensibil si on memora li parol: regardar li munde per un rosi oculette. Quande on inserte un colorat vitre inter li object e li ocules, omni altri colores quam ti del vitre es absorptet e on vide un monocrom image t.e. quam si it vell esser pictet per un sol color. Por far li fotografic color-extrationes on deve fotografar li original tri vezes. Chascun vez on interposi un filtre de altri color e talmen on obtene tri diferent partial images, queles per li insertion de un scren normarmen es strax dissoluet in punctus. Si on ne vole far un tricromie (t.e. un tricoloric image), ma un quadricromie on adjunte un quaresim screnat image exposit sin filtre. E si finalmen on deve fender un color in diferent gradus, on fa pluri expositiones per li sam filtre, ma alternante li dura de exposition.

Generalmen li printmachines es arangeat talmen que ye un passage del folie on posse printar solmen un del incres necessitat; li folie de paper deve do esser inductet in li machine tant vezes quant es li númere del colores a printar. E chascun vez li printation deve evenir absolut exactmen al sam loc, altrimen li finesses del image es disterget e li resultate have un tre desagreabil aspect. Ma li modern tecnica del construction de machines ha successat assecurar un absolut registre, quam on nomina li complet coincidentie del diferent colores. Hodie on posse far passar un folie deci vezes per un offset-machine, essent li maxim rapid print-machine, con velocitá de 4000 grand folies per hor. Támen li registre del colores es perfect.

Forsan li precedent explicationes va haver li resultate, que li letores in futur va regardar li printates, venient in lor manus, con un poc plu respect quam til nu, e que ili va esser grat al generationes de tecnicos, qui ha developat li procedementes talmen que on nu posse distribuer modic printages de alt qualitá in li tot munde. Alor yo va esser content pri li success de mi micri contribution al creation de un professional nomenclatura in Occidental.

COMPLET GRAMMATICA.

Composit de K. JANOTTA

(9-esim continuation)

D. Prefixes (Continuation).

Extra- (preposition) servi (a) por marcar li exterioritá: (commission) extraparlamentari, (medies) extraleyal, extraordinari; (b) por augmentar li signification de mani paroles por marcar li extraordinaritá: (torte) extrafin, extraqualitá.

For- (preposition) posse esser usat por indicar un alontanation in li sense local: for-currer, -ducter, -ear, -jettar, -mover, -portar, -prender, -tirar, -viagear. Ma pro que ti derivates nequam es international (ad maxim D: cp. «fortlaufen, fortführen, fortgehen», ma solmen pri li prefix e ne pri li radicas), e pro que ili posse causar miscomprenses por angleses (nam li prefix A fore- have un signification temporal), it es plu bon usar in vice del derivates per for- plu international paroles, quam p.ex. forcurrer escapar, fuir: forducter = ab-, conducter: forear = departer, absentar se, escapar.

Ho- forma (con terminos temporal) adverbies indicant li témpor del parlant (adverbies de simultanitá): ho-annu, hoclocca, hodie, homatine, homensu, honocte, hosemane, hosemestre, hotempore, hovesper, hovece.

In- (preposition) sin accentu, ne confusibil con li prefix negativ ín-, indica (a) con temas verbal «un movement de extern ad intern», (b) con temas nominal it producte verbes factitiv. Assimilation tonal ante l, m, r: im- ante b, (m), p.

Exemples ad (a) con assimilation total: illusion, immanent, immerger, immigrar, irrupter; im-: importar, impregnar, impression, imputar, in-: includer, infecter, influer, ingredir (ingredientie), injecter, inscrir, inscruvar, insister, inspecter, invader.

Exemples ad (b) con assimilation total: illuminar, immatricular, -in: inamorar, incarcerar, indurar, infiltrar, inflammar, infornar, inhalar, inhumar, innovar, inocular, inradicar, int(h)ronar, inundar, invaggonar.

Ín- (prefix ínseparabil) sub accentu, indica con adjectives (inclusiv li participies, si ili have un sense plu adjectivic quam verbal-temporal) li negation del nation; it es assimilabil in li sam maniere quam li preposition in- immediatmen tractat in supra. Assimilation total: ílliberal, íllimitat, ílloyal, ímmatur, ímmediat, ímmeritet, ímmobil, ímmoral, ímmortal, írrational, írregulari, írreligios, írreparabil; ím-: ímpar, ímpenetrabil, ímperfect, ímpolit, ímponderabil, ímpremediat, ímpur; ín-: ínaccurat, ínactiv, ínarticulat, íncapabil, íncaut, íncoherent, íncompetent, íncorrect, íncredibil, íncurabil, índeclinabil, índiscret, ínevitabil, ínexact, ínfallibil, ínfidel, íngrat, ínhabil, ínhuman, ínjust, ínnavigabil, ínnocent, ínnormal, ínquiet, ínsensibil, ínseparabil, ínsolid, ínstabil, íntolerant, íntransitiv, ínvalid, ínvariabil, ínvisibil. On mey egardar li explicationes che non- in infra.

Inter- (preposition) significa (a) «in li medie de»: intercalar, interceder, intercellulari, intercommunal, intercontinental, interfoliar, interfoliari, interjection, interlineari, interludie, intermitter, intermontan, intermundan, international, interpellar, interpolar, interpunction, interregnum, interrogar, interrupter, interstellari, intervall, intervenir, intervertebral: (b) con verbes reflexiv it indica un action reciproc -- «far se reciprocmen»: interalimentar se, interchangear se, intermaritar se, interlaudar se, intersuccurser se.

Mis- indica «ne just, ne convenient, fallient, fals»: misalliantie, misapplicar, misaudir, miscantar, mischance, miscomprender, misconosser, misconsiliar, miscorrecter, miscrescer, misdatar, misderivar, misdirecter, miseducar, misestimar, misexpresser, misfider, misformat, misfortun, misguidar, misinformar, misinterpretar, misjudicar, misparlar (errar parlante), mispassuar, misposir, mispreciar, misprense, misprintar, mispronunciar, misquotar, missuccess, miston (= dissonantie), mistraducter.

Ne- (conjunction), prefixet al pronomines e pronominal adverbies relativ, it forma pronomines e adverbies negativ: assimilation a nec- ante vocales: on mey comparar in infra li VI-m capitul, parte D.

Non- es usat quam negation in vice de -ín ante substantives e sovente anc ante adjectives: nonarrive, noncombattent, noncomplacentie, nonconductor, nonconform(itá), noncontagios, concontent(itá), noncooperation, nonelection, nonfumator, noninterlinear (= compress), nonintervention, nonpayament, nonperformantie, nonsense, nonsolution, nonsubmission. It es usat con avantage ante participies e altri adjectives con un verbal radica por evitar un possibil confusion in parlada con li local prefix in-, nam on ya ne audi li grafic accentu del negativ prefix -ín; talmen on posse distincter: (in)corporat e non(in)corporat, indentat e nondentat, (in)habitabil e non(in)habitabil, impenetrabil e non(in)penetrabil.

Non- es minu emfatic quam -ín. Non- es solmen negativ, indicante, li absentie de alquo; ín- es quasi-positiv, aludente li presentie de alcun oposit qualitá. Ples comparar: non-religios e írreligios, non-christian e ínchristian, non-famos e ínfamos, non-professional e ínprofessional, non-europan e íneuropan, etc.

Ob-: ti prefix es ne plu sentibil e ha perdit su fortie creativ; it es ínproductiv e existe solmen in paroles traditional. It es mentionat ci solmen pro motives de sistematica, precipue por demonstrar li leges de assimilation. It significa «vers, contra, reciprocmen, unaltru», assimilat ante c, f, p; o- ante m: quelcvez os- ante t: obducter, objecter, obligar (ligar mutualmen), obrogar, obseder, observar, obstructer, obtener; omisser; occasion, occident, occupar, occurrer, offensive, offert, officie, opposition, oppresser; ostentar.

Per- (preposition) significa «tra, trans-, til fine»: percepter, percurrer, percusser, perfect, perforar, permaner, pernoctar (= passar li nocte), permutar, perquisiter, persequer, persister, perspective, perspirar, perstudiar, persuader, perusar, perverter (pervers), pervenir.

Pos- (preposition), in paroles scientic o historic post-: posscrit o post-scri(p)t, pos(t)datar, pos(t)diluvial, postfeste, pos(t)guerran, posthum, posmidi, postludie, postposition.

Pre- significa «ante, avan», do con aplication tam local quam temporal, e have metaforicmen anc un signification de valore superior; pre-adamic, precaution, predestinar, predir, predisposition, predominantie, pre-existentie, prehistoric, prejudicie, preludie, prematur, prepotent, preponderant, pre-payar, presider, prescientie, presupposir, prevaler, prevenir, previder.

Péter- (preposition), in general scrit sin accentu, expresse un move ad avan e al látere del object: pretercurrer, preterear (= preterir, de quo: preterit), preterpassar, pretervehicular.

Pro- (preposition) indica un move ad-avan, un projection de intern ad-supra e ad-avan (contrari a re-): proceder, proclamar, procurar, producter, progresser, projecter, prolongar, pronunciar, proposir, prospect, provenir, provider (providentie), provocar.

Quasi- (adverbie) expresse un semblant similitá: quasicontrat, quasicosa, quasidelict, quasiexception, quasinobilitá, quasiofficial.

Re- significa (a) un move retro al comensa (contrari a pre- e pro-): reacter, redatar, reducter, reflexer, refluer, refuir, refracter, regress, rejecter, rememorar, repugnant, revocar; (b) «de nov»: rebaptisar, recapitular, reconosser, reconstructer, reformar, refriscar, regenerar, renascer, renovar, reorganisar, repetir, reproducter, rescrir, respirar, reunionar, revider, reviventar.

Retro- (adverb) expresse quam prefix un movement de avan a retro invers al direction del nominat movement: retro-act-er, -iv, retro-bulbari, retroceder, retrocession, retrodatar, retroflexion (med.), retrograd, -ar, -ation, retromarchar, retropharyngal (abscess), retro-posir, -pulser, -pussar, retro-spect-er, -ion, -iv, retrovaccin-ation, -e, retrovenir, retroversion (med. e linguist.), retroverter.

Se- (prefix ínproductiv, solmen in paroles traditional) significa «separat, isolat, lontan, sin...»: secession, secluder, secreer, secur, seducter, selecter, separar.

Judéos e pacifisme

Ex «Krise der Weltanschauung» de R.N. COUDENHOVE-KALERGI.

Null hasard, que tam mult grand judéos del present es pacifistes, que tam mult grand pacifistes del present es judéos; nam li historic evolution ha fat li judéos a ductores del antimilitarisme: per tradition, civilisation, etos, ration e internationalisme.

Li unesim popul de Europa, quel esset desarmat, esset li judéos. Per ili comensat li ínvoluntari demobilisation. Durant secules li céteri popules de Europa santificat, exercit e acutat guerresc instinctes, in contra que li judéos esset excludet de omni militaristic tradition e activitá. Fortiat a ínmilitari existentie, ili depos infantie sentit timore e abomination contra li guerre, quel aportat les misere e persecution... sin jamá indemnisar les per joyes del combatte e triumfes del victorie.

Quam cultural popul li judéos es plu old quam li germanic popules de Europa: anc to es un radica de lor pacifisme. Quam in li individual vive li yunesse plu quam li oldesse ama li combatte, egalmen old cultur-popules senti plu pacifisticmen quam yun teles. Anc li judéos unquande, in li passate, havet un era de heroisme: Maccabéos, Bar Kokhba; anc li germanes unquande, in li futur, va esser despectentes de guerre.

Al etica de Mose inheret li íncomparabil fortie del judeité obstinar sin armes contra dumillannual opression per un preponderant potentie. Talmen it dat al munde un exemple, qualmen un fier popul, portat per li crede a su ideales, posse mantener se e perseverar in durada, sin apellar al potentie de gladie. Al politic dogma del decision universal per sangue e ferre ili oposit li etic evangelie del decision universal per intelect e crede... e demonstrat per lor historie, que cerebres e convictiones in li homan combatte por existentie es plu fort armes quam brasses e bayonettes. Li grec imperia de Alexandro ha perit; li roman imperia de César ha perit, li judeic mund-imperia de Cristo ha mantenet se.

Li interdicte de Mose: «Tu deve ne mortar!» contenet li unesim gérmine del europan pacifisme. Ti semage ascendet in li doctrine de pace e amore del cristianitá, in li doctrine de pace e justicie del socialisme. In cristianisme e socialisme liga se judeic etica con occidental humanitá. In li pacifisme tucha e incontra se ti ínamical fratres de divers epocas.

Li diáspora ha fat li judéos al international popul. Li anatema devenit beneficie. Excomunicat per bornat nationalistes, li max bon inter li judéos trovat su patria in li munde e lor patriotisme in li humanitá. Lor scope es: constructer vice destructer, uniar vice divider.

Trad. P. Glockner.

Yo vole ancor atender

De Wilhelm Blaschke

A: Nu, car amico, til u vu ha ja progresset in vor studie de Occidental?

B: Oh, yo ancor ne ha comensat.

A: Ma pro quo ne? Vu esset ya in prim tam entusiasmat.

B: Yes, yes; ma yo ha resoluet me altrimen. Yo vole ancor atender.

A: Pro quo? Pro quo?

B: Pro quo on ne save quel sistema on deve aprender, e pro que li studie de un lingue auxiliari naturalmen es sin valore tam long, quam existe divers lingues auxiliari. Ergo yo ne comensa li studie ante que on ha finalmen uniat se pri un sistema.

A: Nu, quam yo save, vu es un entusiastic amic del automobilistica, e possede self quin autos de diferent tipes. In ti casu vu ne ha atendet li auto standardisat, li auto normat. E anc pri li radiofonie, malgré li divers existent sistemas de aparaturas, tamen nequí ha hesitat comprar un aparate...

B: Ma to es ya un tot altri cose. Li diferenties de construction del aparates de guvernament inter li divers autotipes es tam micri, que omni hom, quel posse choferar in general, aprende guidar alquel automobil sin li minimal desfacilitá.

A: Excellent, vide! To es lu sam pri li lingue auxiliari. Un sistema on aprende acuratmen, ne solmen leer, ma anc scrir e parlar, e li comprension del altri lingues auxiliari es poy quasi un lude de infante, un bagatelle.

B: Qualmen to es possibil?

A: Li du o tri sistemas de un lingue international, queles es digni de consideration, es inter se tam simil, que ili ne es a regardar quam diferent lingues, ma quam dialectes del sam lingue. Li scrit german lingue e su dialectes difere reciproc plu mult quam por exemple Occidental e Novial. Ples vider ti ci exemples:

Scrit german: Es hört sofort auf zu scheinen, dann wird das Wetter wieder besser.

Sviss german (Jaun, canton Freiburg): Es hüart hurti uf ts schniee, nahi wird's Wetter umhi besser.

Tirolesi (Imst): Es heart klai zu schnaiwen, nocher weard's Wötter wieder pösser.

B: Vu es just, li diferenties es tre grand; e si vu vell har prendet li bass german textu, li diferentie vell esser mem plu grand. Ma quel es li traduction de ti textu in li divers lingues international?

A: Esperanto: Tuj chesas neghi, poste la vetero denove farighas pli bona.

Ido: Quik cesas nivar, pose la vetero itere divenas plu bona.

Novial: Instantim sesa niva, aftru li vetre ri deveni plu bon.

Occidental: Strax cessa nivear, poy li tempe denove deveni plu bon.

B: Nu yo es convictet. In fact, li diferenties es adminim ne plu grand quam inter li dialectes del sam lingue national.

A: Yes. Si vu ha aprendet Occidental, vu posse presc sin auxilie de lexicos leer anc altri modern interlingues.

Solmen li antiquates, quam Esperanto, va causar un poc plu grand desfacilitás, pro su abundantie de artificial, specific Esperanto-paroles. Li maxim grand utilitá da vos Occidental, pro que it es li maxim bon elaborat sistema, li resultate ne de precipitat subjectiv idés, ma de du generationes de conscientiosmen laborant interlinguistes. E ultra to, Occidental afacila e aprofunda vor conossentie del grand europan lingues, nam it es elaborat in strict conformitá con ili. In omni casu, li transition de un sistema a un altri ne es plu desfacil quam de un automobil a un altri. MA inter nos, it evente chascun die, que persones, queles ha aprendet Esperanto o Ido, transi a Occidental, ma invers -- nequande.

Cronica

VLADIMIR SZMURLO, conosset interlinguist, morit 28. 2. 1931 in Riga, Letonia. Il esset un del unesim ex-volapükistes-esperantistes, traductet e editet mult valorós esperanto-ovres, e durant su tot vive restat fidel al idé pri un interlingue. Il simpatisat con nor movement e esset un del fundatores del societé Kosmoglott in Reval. A.Z.R.

FÖRENINGEN FÖR INTERNATIONELL KULTUR, Stockholm (vide Cosmoglotta 76) ha presentat al sved ministre por extran aferes un petition, que li sved guvernament mey provar fundar un scandinavian comité mundlingual con tri competent sved membres e egal númere dan e norvegian, e que ti comité mey esser bentost convocat a Stockholm por far un investigation del question mundlingual con intention possibilisar li definitiv solution de ti question per un international congress, plu tard convocand por ti scope. Pos accentuation del plu e plu urgent beson de un lingue international, li petition fa un resumation del historie del «natural» lingues international e li desavantages de ili. Ti ci lingues deve, secun li petition, esser viceat per un lingue auxiliari, rationalmen perfectionat e liberat del desfacilitás del lingues natural. Quam successosi provas in ti direction es mentionat esperanto, ido, occidental e novial. Omni tis es fundat sur li vocabularium comun al lingues occidental e es, secun li petition, tam simil a unaltru, que ili posse esser regardat quam dialectes de un sol lingue. Li Association es de ti opinion, que li solution del question mundilingual va esser promovet maxim bon per un selection ex ti lingues, fat de competentes. To deve esser fat del proposit comité scandinavian per elaboration de un lingue, quel va esser presentat a un conferentie international. C.E.S.

NORDIC OCCIDENTAL-SEMANE in august, Vendelsberg, Göteborg, preparat del Sved Occidental-Federation e anunciat in nor jurnale nr. 75, ha, pro evenit ínexpectat desfacilitás, esset ajornat a proxim annu.

HELVETIA, li organ de nor sviss coidealistes, ha aparit con nr. 5-6, quel contene inter altri interessant articules un nov declaration del ex-secretario de Societé Idiste-Française, Sr René Depin, Amiens, Francia. Il constata, que plu profund linguistic studies ha motivat su transition de Ido a Occidental, a quel, secun su conviction, li future apartene. Ad ultra trova se in li sam nro un list de radicas de Occidental, explicat e motivat in relation al mal selectet radicas de Esperanto e Ido.

ÍNEXPECTAT RESULTATE. Un prominent esperantist, qui durant plu quam quarant annus ha representat Esperanto in Germania, confesse in un privat lettre a un de nor coidealistes, que il, per li libre «Novial» de Prof. O. Jespersen esset informat pri li existentie de Occidental, e pos li studie de ti libre venit al conviction pri to, que it es Occidental, quel es vastmen superior ne solmen a Esperanto, ma anc a Ido e mem a Novial. -- Noi exhorta omni autores e jurnales de altri sistemas ne obliviar mentionar e criticar Occidental.

KORRESPONDENSKURS I OCCIDENTAL de Fil. Dr. Bertil Blomé, 10 pág. Sub ti titul li Sved Occidental Federation ha editet un excellentmen redactet metodic micri curs de Occidental, consistent de 5 «lettres» e contenent curt textus, exercicies e lu essential del grammatica, explicat in clar e populari maniere. Noi constata li absentie del apostrofat lítteres e li existentie de nov formes, quam in vice de vez, cruz, set, ot, santa -- vece, cruce, sett, ott, sancta, queles vell meriter oficialisation. Li curs certmen es un bonissim introduction al lingue por nov-aprendentes con minimal linguistic scolation e simil cursus deve esser editet in omni national lingues.

DR. GUSTAV GROSSMANN, autor de un excellent e mult vendit libre pri rationalisation de labore: «Sich selbst rationalisieren» (Verlag für Wirtschaft und Verkehr, Stuttgart e Wien) accentua in li nov 6-esim edition de su libre li urgent necessitá de un interlingue e constata: «Hodie Occidental sembla esser li maxim bon de omni mundlingues conosset. It es immediatmen comprensibil de persones con linguistic conossenties.»

NEUE FREIE PRESSE, li maxim grav gazette de Austria, specialmen pri financies e politica international, inserte in su nró de 27 junio un noticie pri Occidental, in quel es dit, que nor lingue merite li atention specialmen de tecnicos, proque it es constructet sur ti international vocabularium, quel ja es conosset de ili. Ti, qui save un poc li anglesi o quelcunc romanic lingue, va comprender Occidental sin explicationes e constatar con plesura, que it ne es repugnant al natural linguistic sentiment. Li ovre «Occidental, die Weltsprache» es recomandat quem un tre meritosimen redactet libre del Editoría Franckh, Stuttgart.

INGENIEUR-ZEITSCHRIFT, Prag, nro 12 de 11.6.1931 contene un nov articul pri Occidental, scrit de Ing Julius Bauer. Nor lingue es presentat e recomandat e li final paroles es: «Via Volapük, Esperanto, Ido, Neutral, Universal, Interlingua, Medial, etc., on ha hodie arivat a Occidental, li superioritá de quel es tant agnoscet del esperantistes e idistes, que lor maxim prominent representantes declara, que Occidental es li long serchat definitiv form del intercomunicatori lingue del munde. Per to li plu quam 50-annual combatte por un universal international lingue vell har trovat su preliminari fine.» -- Noi expresse nor sinceri mersí pro li instructiv articul del autor, e permisse nos rectificante addir, que Occidental essentialmen ne es de «hodie», ma origina ja de 1890, etsi solmen hodie li fundamental idés de tal pioneros quam Lott e Liptay es plu generalmen agnoscet, pos li mult provas con arbitrarimen constructet mecanistic lingues artificial.

PANEUROPA, li reputat jurnale del Paneuropa-movement, contene in su nró de junio 1931 un recension pri li libre «Occidental, die Weltsprache», editet de Franckh, Stuttgart. Li recensente di, que Occidental es un solution pro satisfar li du postulationes de artificial lingue, quel have chance de success: facilitá de comprension e facilitá de aprension. «Occidental possede li caracter de un natural europan lingue e ha trovat li aprobation anc del scientie. Anc ti, qui relate se abstinent al pensa pri un artificial lingue, deve ocupar se con Occidental, proque ti interessante experiment es remarcabil.» -- Noi expresse li espera, que li estimat jurnale in future va dar a su letores frequent informationes pri Occidental, quel have li grandissim importantie pri li realisation del idé de Paneuropa. Just li poliglotticitá de Europa es li maxim grav impediment por su union! Sin un Paneuropan lingue nequande un Paneuropa! Occidental es li long desirat Paneuropan lingue. A.Z.P.

Errata

Regretabilmen insinuat se in nró 3 de nor jurnale quelc print-erras queles noi peti li letores corecter:

Pág. e lineaPrint-erraDeve esser
38, 13compredetcomprendet
38, 22imperation(omisset)
39, 28loccaloc
39, 29bolneatorimbalneatorium
39, 35constatmenconstantmen
41, 41oridineorígine
42, 5desfolhardesfoliar
42, 21udversadvers

Occidental die Weltsprache

Zu beziehen durch die

Occidental-Union, Mauer bei Wien, Postfach 10.

Abonnament de Cosmoglotta por 1931

Li simplic abonnament annual custa 0,5 dollar 17 Kc, 2,1 RM, 3,5 ö.S, 2,6 sv. fr., 12,5 fr. fr.

Un abonnament de propaganda custa li duplic precie (1 dollar), in compensation de quel li administration invia tri exemplares del revúe.

Ples usar por li payamentes sequent postchec-contos: Francia: Paris 26437 (L.M. de Guesnet); Svissia: II, 1969 (F. Lagnel, Chapelle, Vd); Tchecoslovacia e altri landes: Brno 103.126 (Jazyk mezinárodní).

On posse payar anc per international postmandates o banknotes o bank-chec registrat lettre al adresse: Jan A. Kajš, Wilsonova 11, Brno XII, Tchecoslovacia.

Vydavatel a opdovedný redaktor Jan A. Kajš. Typografia Jan Kajš, Brno, XII.

Novinová sazba povolena reditelstvím post a telegrafu, c, 11.277/VI 1931.

Cosmoglotta A 78 (sep-oct 1931)

Oficial organ bimensual del Occidental-Union

Consacrat al developation, propaganda e aplication de

LINGUE INTERNATIONAL OCCIDENTAL

REDACTION (manuscrites, printates de exchange e por recension):

A. Z. RAMSTEDT, Villagatun 25, Helsingfors, Finland.

ADMINISTRATION (abonnamentes, subventiones, expedition de Cosmoglotta):

J. A. KAJŠ, Wilsonova Il, Brno X Il, Tchecoslovacia.

Annu X Nro 5 Sep-Oct 1931 (Numeró 78)

Contene:

  • Esque Latino sine Flexione es apt quam lingue international? de Dr. C. W. von Sydow, Lund, pag. 73.
  • Versus interlinguistica, de A.Z.R., pag. 80.
  • Complet Grammatica, de K. Janotta, pag. 83.
  • M. Pirro, de A.Z.R., pag. 86.
  • Esque Ido es vermen logic? de Prof. Ric Berger, Morges, pag. 90.
  • Cronica, pag. 91.
  • Anuncies, pag. 96.

Esque Latino sine Flexione es apt quam lingue international?

In Cosmoglotta 1931 Nr 1 esset publicat «Quelc paroles concernent Latino sine Flexione», un excerpte es un articul pri li Lingue International, scrit de me por un sved publication. Ti articul ne esset originalmen intentet por un international publica. Si yo vell har scrit direct por Cosmoglotta, yo vell har expresset mi opiniones in un altri maniere. Un replica, un poc arogant, in Schola et Vita, de su redactor Sr Nicola Mastropaolo instiga me a un nov, un poc plu precis clarification de mi position in relation a Latino sine Flexione e li question del Lingue International in general.

Li postulationes concernent un ver Lingue international

Yo ne have nequel crede, que li question del lingue auxiliari va esser soluet per decrete del Liga de Nationes o por altri decretes statal, antequam li idé essentialmen e principialmen ja ha victoriat per su propri urgentie. Ti urgentie es dependent del fort beson far li international relationes plu facil por tal homes, queles besona les, e del beson far tal relationes plu neutral. Li postulationes queles on deve posir concernent un interlingue, depende essentialmen del natura del international relationes aspirat.

Si it vell acter se solmen pri comercial e ocasional conectiones inter europanes e asiates o polinesianes -- in ti casu un pidgin-lingue posse esser usat e it vell suficer. Anc por viages in Europa un pidgin, quel omni viageant posse far se por su propri usation, vell esser passabilmen bon por usation in hoteles e stationes de ferrovias. Por tal besones null interlinguistic movement es necessi.

Expressivitá, facilitá

In contrari, si it acte se pri un interlingue por li diferentissim cultural relationes inter li civilisat nationes, p. ex. por scientific congresses e dissertationes -- in ti casu omni pidgin-lingues es ínapt. Tande on deve postular un lingue, quel posse expresser omni nuancies del pensa e formar un scientificmen satisfatori terminologie footnote:[Li terminologie folkloric in li articul «De fabula populare» de sr J. Honti in Schola et Vita 1931 1-3 es totalmen impossibil quam international scientific terminologie.]. Ultra tal qualificationes on deve postular ne solmen que omni nuancies del interlingue deve esser immediatmen comprendet de omni educat persones, ma anc que li lingue deve esser tam facilmen aprensibil e tam facilmen usabil, quam possibil, sin que su immediat comprensibilitá e su possibilitás de nuanciation es diminuet. Ti postulationes es evident por omni interlingue, ma ili es absolut ínevitabil, si li interlingue aspira a general usation anc sin intervention del states.

Internationalitá de vocabularium, derivation, flexion e sintaxe

Li postulationes, queles yo mentionat ci, have quam axiomatic corolarie li postulationes pri maxim grand internationalitá possibil concernent vocabularium, derivation, flexion e sintaxe. Si on vole verificar li aptitá de un interlingue, on deve comparar su derivates con li international vocabularium del europan lingues. Ma on deve ne obliviar comparar anc li morfologie e li sintaxe, queles deve coresponder a lu medial del europan lingues. Un altri maniere controlar li aptitá de un interlingue es constatar, esque su paroles adapta se por esser pruntat in li national lingues. Tal parolformationes quam «malsanulejo» de Esperanto o «institucuro» de Ido ne existe in li lexicos del vivent lingues e ne es apt por esser incorporat quam pruntat paroles, proque null europan lingue es parat usar les. Ili es contrari al international derivation. Li interlingue deve sequer ti via, quel li comun tendentie del europan lingues indica.

«Bellsonantie»

Sovente on audi postulationes pri «bellsonantie» (eufonie). Un tal postulation ne deve esser negliget, ma anc ne exagerat. It es exageration, si on rejecte un ver international parol e substitue it per un minu international, solmen pro que li ultim forsan «sona plu bell». Si li italian lingue es opinet quam tre eufonic pro su sonori parol-finales -o e -a, on ne deve arbitrarimen aglutinar -o e -a al paroles por far les «plu bell». Li resultate va esser caricatura e ridicul pompositá.

Caricaturat simplification

Li estetic postulationes merite atention anc de un altri vidpunctu. Chascun save, que un ínnatural deviation del customari lingual usu in quelcunc lingue es sentit quam alquo tre repugnant, deformi, de ti homes, por queles it es lor matrin lingue. Quande un foreno, qui solmen ínperfectmen ha aprendet un lingue, prova parlar it, li resultate es un sort de pidgin: ínflectet paroles e primitiv ínnuanciat sintax, quam p. ex. che li verbes present témpore in vice de preterite, null modal formes, etc. Un tal pidgin ocasionalmen posse servir quam intercomunicatori medie, ma it resta despreciat quam caricatura del lingue visat. Li experientie ha instructet me, quam ínagreabil un tal pidgin es, es it fortia me postular, que li interlingue ne deve esser un pidgin, in li sense de caricatura de un altri lingue. It ne deve esser un pidgin-anglés quam Uniti Langue, o un pidgin-latin quam Latino sine Flexione. Li interlingue deve esser un índependent, autonom lingue, ne un pidgin de un altri, vivent o mort.

Fals principies

Ultra li postulationes, queles yo mentionat supra e queles in general es acceptat de modern interlinguistes, on sovente ancor vide cert special «principies» presentat: Chascun son -- un signe, chascun signe -- un son! Null duplic consonantes!

Null flexion! Li flexion deve esser substituet totalmen per auxiliari particules, sintactic órdine, etc. E prof. Peano have su principie: Null grammatica!

Omni ti principies es pur arbitraritás

Ili nequande posse esser perductet sin exceptiones. Ili fa li lingue plu desfacil a comprender e usar. Ili adporta absolut null profite, ma grand detrimentes. Plu important es sequer to, quo ja es international.

Latino sine Flexione

To quo yo ha ja dit ci explica mi position in relation a Latino sine Flexione. Si Latino sine Flexione vell usar omni international paroles, sive de latin, sive de altri provenientie, tande yo vell consentir principalmen con Sr Mastropaolo. Ma esque Latino sine Flexione in realitá ne seque li metode, que omni paroles in li latin lexico posse esser automaticmen acceptat e usat? Nam solmen sequente un tal metode on posse directmen utilisar un latin lexico «ad usu de schola», secun li directives de prof. Peano. Yo ne posse aprobar un tal superficial solution del vocabularium por li lingue international. Solmen un part del latin vocabularium es usabil hodie. Tro mult paroles latin have hodie un totmen altri signification international. Altri latin paroles es por sempre mort e ínnecessi. E por quant necessissim expressiones ne existe paroles in un ordinari latin lexico! Chascun comprende que it es impossibil usar li latin «classis» por marine, «copia» por armé, «tentamine» por prova, «verbum» por parol, etc.

Ti remarcas ne significa, que yo principalmen refusa latin paroles, no, yo vell esser parat acceptar mem un latinitá plu grand quam ti del present Occidental in tal casus, u un international usu ne posse esser constatat.

Li «consilies» del Academia pro Interlingua

Li Academia «consilia orthographia latino pro vocabulo derivato ex latino.» Li consilie es tre mal. Secun li regules del Academia hotel deve esser scrit «hospitale», e comité deve esser substituet per «comitatu», ma hospitale e comitatu have un totmen altri signification international. Pro quo on deve scrir p.e. «protractu», quam fa un conosset autor in Schola et Vita, in vice de «portret», usat in anglés, francés, german, scandinav, russ, polonés, etc.? It sembla que null nation usa hodie un form «protractu», e verisimilmen ti form nequande havet in li latin un signification simil al modern. Li anglés lingue usa to protract, ma it significa retardar, ajornar! Pro quo on deve scrir «addirectione» in vice de adress? O «ingeniario» in vice de ingeniero, malgré que on have H ingeniero, I ingegnere, F ingenieur, A engineer, G Ingenieur, Sc ingeniör, R ingenier, Pol inziynier, Tch inzenyr? Ci solmen quelc practic exemples de to, a qual absurditás ducte li «consilie» del Academia. Lu sol rational es serchar un form e un ortografie, quel es tam international quam possibil. Ma on ne deve serchar un imaginat internationalitá, forsan existent in li latin lingue ante 500 o 1000 annus. To es pur archeologie. It es plu bon saver quo es international hodie, in nor propri témpore. Solmen per tal procede on posse expresser se talmen, que on es bon comprendet. E li principal scop del lingue es ya far se comprendet.

Mult altri «consilies» del Academia es de simil qualitá. Ili ducte a anomalies e desfacilitás. It ne vale que Latino sine Flexione «jam servi a suo auctore et suffice.» Too quo forsan sufice por un matematico e astronomo ne sufice por altri homes, queles ocupa se con plu variant intelectual temas e pro to besona un lingue plu variabil e flexibil con plu rich nuanciation, Yo va ci mentionar ancor quelc punctus, queles yo trova maxim criticabil e repugnant.

Null grammatica?

Prof. Peano asserte, que grammatica es sin valore e refere al chinés lingue, quel, secun su testimonie, «ne habe grammatica». Il consilia, que on deve scrir li vocabules sub form citat in cert lexicos e supresser omni ínutil elementes. Li resultate va esser un lingue sin grammatica. «Tale lingua es tam claro quam un lingua cum grammatica».

To es un profund erra. Ne existe un lingue sin grammatica. Li chinés have un tre complicat grammatica (vide p. ex. Jespersen: Die Sprache, pag. 354). Sr Peano confuse grammatica e morfologie, quel es solmen un part del grammatica. Li chinés ne have un morfologie, ma in vice de it tre numerós e subtilissim regules pri li position del paroles in li frase, pri usation de «vacui paroles», queles servi al grammatical scopes, etc., regules tre desfacil a aprender por europanes, queles ya ne es acustomat a un tal tip de lingue.

Si on have li idé, que flexion e mem derivation deve esser abolit, on deve substituer li manca de morfologie per sintactic regules. Ma prof. Peano vole null grammatica. Li resultate ne es un lingue, ma un acumulation de paroles, de quel li rect sense es tro sovente tre desfacilmen comprendet.

«Distinctione de partes de oratione: substantivo, adjectivo, verbo, adverbio, praepositione, es relativo ad lingua cum flexione et habe nullo valore logico», asserte prof. Peano. Ma omni lingues de Europa es lingues con flexion, e solmen un tal tip de lingue es apt servir quam international lingue por europanes. Etsi li distinctiones mentionat vell esser sin logic valore (quo es contestabil), li scop de un lingue ne es presentar logic valores, ma lingual valores: t. e. intercomprension. Yo refere al articules de Ramstedt: «Li psicologic e sociologic caractere del lingue», Cosmoglotta, no 39 e 40, o in «Occidental, die Weltsprache».

Deflectes del sistema

Latino sine Flexione usa ablative masculin del latin adjectives, finient per -us, -a, -um, quo yo trova absurd. Ne solmen -us, -a, -um ma anc -o es ya ci finales de génere. Pro quo ne omisser ti finales, si on ne vole expresser génere per li adjectives? In omni casu just ti adjectives postula un special regul. Bono es masculinum de bonus, bona, bonum. Esque it ne vell esser plu rational dir «bon femina» quam «bono femina»? It es íncontestabilmen repugnant por omni persones, lingualmen educat.

Li consilie ne usar infinitive, ma solmen li verbal tema, es anc un consilie, quel es strict contrari al general europan, ergo international usu e quel fa li lingue desfacilmen comprendet.

Li consilie ne usar articules es contrari al lingual usu in omni romanic e germanic lingues, ergo contra international usu. Resulta un lingue povri de nuancies e mal comprensibil.

Expresser «va esser» e «vell esser» per «i es» e «i ad es», es ni latin, ni international. Pro quo li Academia consilia un tal construction, quel null hom comprende sin penibil traduction in conformitá al natural expression?

Li manca de nuanciation in li lingue del Academia es tre fatal. It fa li sense de mult frases plu o minu enigmatic. Sovente on naturalmen posse soluer li enigmas tre bon, in multissim casus li letor es fortiat meditar durant un cert témpore pri to, quo li autor del articul vole dir. E proque ad ultra li paroles sovente apari in íncustomari formes o es archeologic raritás, li sense del enigmas ne posse esser conjecturat.

It es clar, que un seriosmen intentet international auxiliari lingue ne deve esser tal. It ne es suficent referer a to, que li lingue ya es usat in «Schola et Vita», nam quant letores lee li articules de it por seriosmen aprender alquo de lor contene? Ti, qui prova scrir un grand scientific ovre (filologic, historic, filosofic) in Latino sine Flexione, va trovar bentost, que il ne posse clarmen expresser to, quo il vole dir, e null altri hom have li patientie suficent por tal solution de enigmas, nam un penibil labor es necessi por comprender to quo es scrit.

Apelle al homan vanitá?

Ti fact, que li Academia ha decidet dar tal consilies, yo ne posse explicar per altri maniere quam per to, que li Academia apella a coquetteríe e vanitá de su membres. It es imposant saver latin, e pro que ili ne have témpore, ni energie por apprender li ver latin, ili vade li plu curt via, indicat del Academia, e usa un pidgin-latin, ne pro beson, ma pro coquettar. Ma un tal vanitá have null cos a far con li real beson de un international lingue.

Heresie es progress

Ma existe espera, que li Academia pro Interlingua ancor va far services al interlinguistica, nam it have li prudentie dir a su membres, que it totmen ne es necessi sequer su consilies. Ti, qui prefere, posse sequer li via del san ration e usar articul, omisser ínnecessi vocales, introducter flexiones, necessi por un modern lingue, etc. Li Academie ne desaproba heresie de su propri doctrines, forsan comprendente, que just in heresies jace li sol possibilitás de evolution e progress.

In li sam numeró de «Schola et Vita» trova se un articul de un tal heretico, Sr Henk Bylsma. Su lingue es comprensibil immediatmen e sin desfacilitá, nam il ne scri sub form de enigmas, ma usa li medies de expression in modern lingues. A ti principies, queles il proposi, anc yo posse adherer, etsi yo pensa, que quelc de su paroles posse esser substituet per plu bon. Ma Sr Bylsma ne seque li mal consilies del Academia, il usa su san ration.

Versus interlinguistica

Senior Dénes Szilågyi in Budapest es li autor de un brochura con li titul «Versus Interlinguistica», edition Schola et Vita, Via E. Pagliano 46, Milano (insertet anc in li jurnal Schola et Vita 1931 4-5). Il merite nor gratitá e admiration pro ti ovre, quantitativmen micri, solmen 24 págines, ma qualitativmen un del maxim grav contributiones a nor yun scientie, quel jamá ha esset publicat. Sr Szilágyi ha provat in ti ci ovre conscientiosmen colecter e exposir li resultates del explorationes e experimentes del interlinguistes, adjunctente su propri observationes. Proque il pena in scientific maniere analisar e definir li conceptiones e términos, e proque su installation al problemas es serios e ínpartial, su dissertation es superior al maxim mult interlinguistic publicationes, anc tis scrit de reputat scientistes, queles, quam noi save, sovente es inclinat expedir summarimen li questiones del interlinguistica per frases o quasi-solutiones.

Li unesim part del brochura: «Principios de Interlinguistica Generale» tracta in 23 curt paragrafes p ex. li sequent questiones: definition de interlinguistica, su justification quam scientie, definition de interlingue, diferentie inter «interlinguistica general» e «interlinguistica normativ», un tre curt resumate del historie del maxim important interlingues, li jure de interlinguistica general evaluar li interlingues de social vidpunctu, li sociologic vidpunctus pri success de «movementes» in favor a un sistema e li rol de lor «ductores», li psicologic vidpunctus pri li individues interessat in production de interlingues.

Yo es convictet que chascun letor con joy va far conossentie con li observationes de Sr Szilégyi e consentir, que ili in general es precis e concis.

Li autor discerne inter «interlinguistica generale», quel os «studio historico e comparativo de interlinguas» e «interlinguistica normativo», quel es «systema totale de theories et technicas serviente ad productione de interlinguas». It sembla me, que li términos «historic interlinguistica» e «constructiv interlinguistica» forsan vell esser suficent e plu clar.

Su observation pri li grav rol del caractere de ductores por li success de un movement, sin dúbit, es tre just, benque li success naturalmen depende anc de altri, intern e extern factores. Il indica, que li adherentes de Volapük format un secta, sat fanatic, ma támen Volapük devet perir pro li tro sever person de su autor. «Li caractere de un clement patre de su autor, fat possibil a Esperanto superviver un reformation (de Ido), e ti ultim presenta un caracteristic image de omni reformation, conceptet secun li schema: surrection contra li patre. In céteri, che Esperanto noi posse sequer in maxim bon maniere un analogie al religios movementes, it observa mem rituale, ceremoniale, e alquant -- mite. Altri sistemas de interlingue, etsi providet per perfect rationalistic motivation, ha devet perir pro li ínpaternal person ductent, e pro particularitá de ultra-individualistic adherentes, qui ne ha posset identificar se in suficent maniere con li ductor.»

Ma apen posse un person, quel ne es adept del psicoanalitic theories de S. Freud, subscrir li supositiones de Sr Szilégyi pri li existentie de cert latent erotic instinctes, queles vell seducter homes al invention de interlingues.

Li duesim part: «Dictionario terminologico de Interlinguistica» es, quam Sr Szilégyi admisse in un curt prefacie, solmen un rudimentari enciclopedie, ma it es tamen li unesim interlinguistic enciclopedie existent e li fructe de respectabil labor. It es astonantmen rich de contene, etsi naturalmen li letor vell posser trovar alquel términos e conjectiones a adjunter. Manca por ex. 1) li 3 important términos de prof. Couturat, li principies de Ido: «unasenceso, renversebleso, logikaleso», 2) li retroverbalisation de verbal substantives («back-formation» in li anglés) usat de Lott: elekter de elektion, de v. Wahl: conjecter de conjectura, e radicalmen de Petrachevitch: ego evolut de evolution, 3) li psicologic e sociologic postulationes pri li interlingue, accentuat de me in oppsition a logic e individualistic-dictatoric principies, 4) li «ideisme» de Esperanto («la interna ideo»), 5) autonomie de afixes quam in Esperanto, 6) universalisme secun Cosman de Milner e occidentalisme quam che Occidental, 7) definition del notion «autor» de un lingue, etc.

De mult vidpunctus it es a regretar, que Sr Szilégyi ha tractat li questiones tro curt e tro concis, usante términos, conosset solmen de specialistes de respectiv scienties, e que il totalmen omisse exemples. Yo opine que li brochura vell har posset esser scrit in plu populari maniere, sin esser minu scientific. Yo forsan ne erra tro mult, si yo crede, que li majorité de persones interessat por interlinguistica ne es tam versat in questiones e términos, que ili, sin mult drastic exemples ad ocules, posse concepter li teses e deducter li practic consequenties. Li cáos in li conceptiones es li cause del cáos in li practica. Mersí a ignorantie e dilettantisme existe li fertil terren por li numeros systemas, queles es elaborat e presentat de su autores al publica quam li ultim parol del interlinguistica, garantit li maxim nov, maxim bon, sin defectes, etc. Pro li sam causes ili sempre posse trovar fervent adherentes, queles arangea un «movement» e invelopa se in discussiones e polemicas con li adherentes del altri sistemas -- un spectacul, quel posse esser continuat ad ínfinit.

Noi have anc a luctar contra conscient obscurantisme, quel pro «tactic motives» tace pri coses, considerat ínfavorabil.

Tárnen noi deve esperar, que plu vast e plu profund conossentie va far un grand númere de sistemas e discussiones superflú e ducter a plu grand concordie, unitá e sinceritá. Noi ya ne deve cessar creder con Socrates, que si li homes vell saver plu, ili vell errar minu.

Til nu ne ha existet un instructiv e impartial «Manuale de Interlinguistica». Li present ovre de Sr Szilägyi es li unesim passu vers un tal. Forsan it ne vell esser impossibil arivar in future a convergentie inter vergent directiones interlinguistic, si li activ persones vell posseder li sam gradu de erudition pri li temas e have li sam vole trovar li veritá. Probabilmen it es un simil espera, quel ha motivat li proposition, presentat de Sr W. Jezierski in Schola et Vita, pri li institution de diplomas pro studies in Interlinguistica.

Li unesim preparatori passu por realisar ti idé vell esser li elaboration de un Manuale de Interlinguistica. It deve contener p.ex.:

  1. li historie del idés, persones e movementes, 2) un critical e exhaustiv examination del sistemas, sin misericordie exposiente a luce lor tecnical defectes e linguistic errores, 3) un dictionarium interlinguistic e 4) un bibliografie con indication de important libres e publicationes, linguistic e interlinguistic.

Proque Sr Szilágyi declara, que il ne posse continuar su interlinguistic studies, li autoratu de un tal Manuale evidentmen apartene a Sr Jezierski, qui es li sol existent lector de cosmoglottologie, e qui, quam il informa, in li universitá de Cracovia ducte curses de interlinguistica desira reservar se li maxim important rol in «commissiones internationale permanente pro examine in linguistica normativo», proposit de il.

Secun mi opinion un tal Manuale deve esser scrit ne in un artificial lingue, adminim ne in li desfacilmen comprensibil Latino sine Flexione, ma preferibilmen in li anglés lingue. It sembla me, que li american association l. A. L. A vell haver un excellent ocasion fortmen propulser li interlinguistica, e in li sam témpore anc su propri studies, per financiar li printation del pret manuscrite, aprobat de competent persones.

Complet Grammatica de Occidental (10-esim continuation)

D. Prefixes (Continuation).

Self- (pronomine) es usat quam reflexiv prefix ante verbal substantives o participies: self-abassament, self-abnegation. self-actent(automatic), self-admiration, self-amore, self-cludent, self-conossent(ie), self-confident(ie), self-conscient(ie), self-conservation, self-controll, self-defension, self-mortat(ion) (=sui-cid[ie]), self-negligent(ie), self-preservation, self-respect, self-sacrificie. In li sam sense on usa li grec prefix auto-; cp. in li parte F.

Sub- (preposition) signifiea «sub-»: subaltern, subdivision, subjecter, subjugar, submarin, submisser, subordinar, subrider, subscrir, subsister, substantie, substituer, subtasse, subtener, subterran, subtra(c)tion, subvention. Assimilation total ante c, f, g, p: succeder, successar, succumber, succurser, succusser, sufficer, suffix, suffocar, suffusion, suggestion, supplantar, suppleer, supplicar, supportar, supposir, suppression; su- ante sp-; suspecter, suspirar, in quelc casus sus- ante tenues (c, p, t): suscepter, suspender.

Tra-, tran- vide li sequent prefix.

Trans- (preposition) indica un transition: transaction, transalpin, transatlantic, transfigurar, transformar, transfuser, transgresser, transit, translater, Transleithania, translucid, transmarin, transmigration, transmisser, transocean, transpacific, transpadan, transparent, transportar, transrhenan, transsubstantiation, transsuder, Transsylvania, transversar; assimilation in tran- ordinarimen ante sc e sp: transcendent, transcrition, transpirar; assimilation in tra- ordinarimen ante d, j, in poc casus anc ante m, v: tradition, traduction, traject, tramontana, traverser, travestir.

Ultra: (preposition) caracterisa alquo exagerat, translimitat: ultraclerical, ultradecolletat, ultraliberal(ism), ultramarin, ultramontan, ultraorthodox, ultrarevolutionario, ultraroyalist, ultrarubi, ultraviolett(i).

Vice- indica functiones exercit in subordination o substitution: viceadmiral, vicechancelllero, vicecomte, viceconsul, vicedelegat, vicepresidente, vicerector, vicerey, vicesenechal. De «vice» forma se li verb «vicear» (sinonim de «substituer»), li substantives «vicario, vicariatu» e li prepositional locution «in vice de».

Remarcas:

(1) On mey atenter que anc pluri prefixes posse intersequer, p.ex.: inter-suc-curser, pre-dis-position, re-com-pensar, e mult altri exemples in supra sub li divers prefixes.

(2) On mey evitar li compositiones ínnatural con li preposition pri: ne pripensar, ma pensar pri... o reflecter, meditar, considerar; ne priparlar, ma parlar pri... o discusser, tractar, mentionar.

E. Compositiones con imperatives.

Composit paroles, o un imperative es li determinative, unesim part e un substantive, adjective, particul, infinitive o mem un altri imperative constitue li altri, sequent partes (t.e. stereotip frases, usat quam substantives) posse esser format in Occidental in li sam maniere quam in mult lingues romanic, germanic e slavic. Quelc exemples ex natural lingues: Latin: fac-simile, fac-totum, noli-me-tangere, vade-me-cum, Italian: rompi-capo, spazza-camino, salt-im-banco, Hispan: besa-manos, pasa-calle. Port.: papa-gente, corrimao (curre-manu), Francés: rendez-vous, tourne-main, vole-au-vent, German: Vergiss-mein-nicht, Stell-dich-ein, Spring-ins-feld, Tauge-nichts, Anglés: forget-me-not, cast-away, look-out, Dan: Forglem-mig-ej, Sved: förgät-mig-ej, sup-ut, pass-opp, kryp-in, Russ: Vladi-vostok, Tchec: lam-zelezo, etc. etc. Ci quelc exemples de to, qualmen tal paroles posse esser composit anc in Occidental:

Besa- (del verb besar): besamanu = manubesa, besafront, besaped.

Chassa- (in li sense de «forpussar, escartar»): chassalápide (de locomotives), chassanive.

Craca-: cracanuce = nuciecracator.

Garda- (del verb «gardar») alquo contenent, protectent, alqui gardant: gardacórpore, gardacrayon, gardamoné (= moné-bux, moné-scaf), garda-manjage (= scafette con rete metallic por conservar alimentes), garda-ocul (oculecran, oculscren), gardarobe, gardastrad, gardavia (de ferrovias).

Para- (de «parar» = defender contra) defensive, preventive contra: paraballe, parachoc, paracadida, parafango, paraflamme (= pumpe de incendies), parafoy, parafulmin, parafum, paraglacie (garnitura de planes circum li naves in li mares polari), paraluce, paramoskito, paranive (apu e súper vias), parapluvie, parasol, paravente.

On ne mey confuser ti prefix verbal con li afix originalmen grec in parábol, paracentre, paraphrase, parapsychic, etc., quel significa «apu, preter, trans».

Passa-: passatémpore, passaparol, passapertot, passa-passa.

Porta-: alquo portant o tenent: porta-agul'e, portacigar, porta-cigarette, portacrayon, portademistrump, portafolie, portamantó, portamoné, portapantalon, portapaper, portaplat, portaplum, portastrump.

Pesa-: pesalettre, pesalacte, pesaspirit, pesamoné.

Rupte-: rupteglacie (avan pont-pilares o al prore de nave), ruptecap.

Tira-: tirabuton, tiracorc (= corcscruv), tiraped (del sapatero), tirascruv (= scruv-clave, scruvuore).

Torna-: tornasole (= heliotrop), tornamanu (= moment).

Li cardinal principies de Occidental es maximum de lingual usu international, pro li sam cause pro quel li usu es normativ por li lingues national. To quo es actualmen international, sive in vocabularium, sive in grammatica, ne es permisset changear mutilar secun subjectiv idés. Li international vocabules es in Occidental analisabil in su elementes. pro que li regules del derivation de Occidental es identic con li existent international. Nov paroles es format solmen in analog maniere e deveni identic con li frequent nov-formationes del terminologie international. Li tresor del cultural paroles international, queles vive latent in li lingues national ha recivet autonomie in Occidental, quel pro to ne es inventet, ma decovrit. Occidental es li resultate del quarant-annual linguistic exploration, quel comensat ja circa 1890.

M. Pirro

[quote, M. Pirro]


Quo noi vide hodie circum nos? Li vapor transporta nos con rapiditá enorm de un fin del munde a un altri. Li electricitá transmisse in un moment nor pensas a extraordinari distanties. Partú regna industrie, artes, comercie. Li uniformitá del moné (!), del pónderes e mesures, tende a expander se universalmen. In null epoca noi ha videt un simil exchange de idés e de productes. Li relationes international elarga se plu e plu per chascun die. It do es necessi far se comprendet in li tot munde. Ma it es impossibil a un hom, quamcunc inteligent il mey esser, de haver témpore e ocasion por aprender omni lingues. Quo do noi besona? Noi besona un nov lingue, un lingue facil e apt por omnes, por li ignorant e li doct, un lingue, alquant comercial, si on posse expresser se talmen, li studie de quel ne custa alcun efortie de labor.

Ma, forsan, on ve dir nos, pro quo crear un nov lingue? Proquo ne prender un de tis, queles ja existe? It es ver -- ma quel prender? Chascun popul va voler emfesar li avantages de su propri lingue. Noi va prender null, o plu bon noi va prender omnis, proque noi ve selecter in chascun lingue li paroles maxim conosset e maxim facil a pronunciar, noi ve hauster principalmen ex li latin. -- Si noi hat volet crear un lingue totalmen nov, sin egardar tis queles ja existe, nor labor vell har esset plu facil, noi vell har posset evitar mem quelc irregularitás in li derivation del paroles. Ma por atinger nor scop noi deve respectar to quo es generalmen acceptat. Talmen, quande li teorie e li practica contradi unaltru, noi ha sempre preferet li practica...


De u ti citate? Ex li prefacie de un antiqui, nu tre rar libre, printat in 1868 e portant li titul «Langue Universelle, par M. Pirro». Ergo scrit 63 annus ante nu, ma quam actual, quasi scrit hodie! In 1868 Zamenhof ancor esset un púer de 9 annus, e solmen 10 annus plu tard, in 1878, il arangeat ti festa por su camarades, quel li pretensiós yuno nominat «li die de nascentie del universal lingue»! E ne antequam in 1879, 11 annus plu tard, eventet li misteriós nocte, quande petre Schleyer havet li divin revelation, de quel originat Volapük.

Li libre de Pirro ne es un tal micri brochura o foliette, quel mani autor de interlingue ha pensat sufficent por perfectionar li munde. It contene 31 págines grammatica, fraseologie, lettres e dialogs, 109 págines vocabularium frances-universal, e 260 págines «verb-bibel», to es, vocabularium universal-frances, angles, german, italian e hispan. Un respectabil labor! E li sam libre aparit in traductiones german, angles, hispan e italian.

Li grammatica es tre interessant e prepara nos mult surprises. Ci solmen un curt resumate de lu essential:

Articules: el (sing.), li (plur.), un.

Substantives: Null casu, null categoric finale. Sing.: un kaval, un ben kaval; plur.: kaval, ben kaval.

Adjectives: invariabil. Comparation: varm (calid), varmer, varmest, o varm, mer varm, mest varm. Subst.: dai (die), adj.: daili, adverbie: dailit (quam in scand.: dag, daglig, dagligt, u li ultim g-s es mut).

Pronomines: Personales: i -- tu -- il, nos -- vos -- ili (esque illi es conosset?), existe anc obliqui casus: me -- te -- eil, enos -- evos -- eili, se. Possessives: men -- ten -- sen, nor -- vor -- lor (conosset?). Demonstratives: dit -- dat. Interrogatives e relatives: ke -- kei. Indefinites: on, un, tot, nul, alter, tal, self e jed (chascun).

Numerales: un, du, tri, quat, quint, sex, sept. okt, nov, dec., undec, etc., duta, trita, etc., cent, mil, milion.

Verbes: esen (esser), esant (essent), esed (esset), i ese (yo es), i esed (yo esset), i habe esed (yo ha esset), ma: i esrai (yo va esser), i esrais (yo vell esser). I ese lobed (yo es Iaudat), etc.

Prepositiones: ad, de, ex, in, inter, kon, kontra, per, post, retro, sin, sub, til, tra -- quam in Occidental, adkaus (caus), kontravil (malgré), prox (apu), um (circum), up (sur), uper (supra).

Conjunctiones: e, o, ma, quan(de), benke, ke, perke, proke, perke, postke, si -- quam in Occidental, den (do), ed (anc), ferner (adplu), nonminder (tamen), indit (durant), kom (quam), so (tam).

Afixes: arki-, mis-, mal-, re-, ab-, de-, ad-, ex- quam in Occidental, dis- anc des-, ob- -- opposition, -in sufix por feminines, -iet diminutiv, -tol instrument (rastol = rasuore), -stan loco kavalstan, cavalliera), -nes general sufix por substantivation (mild -- mildnes, klement -- klementnes), -sion verbal substantives (moderatsion, anc moderatnes).

Li majorité del vocabules in su «verb-bibel» es li international-latin, ma noi trova anc mult germanic, mem quelc grec. Su lingue, quel il nominat «Universal Glot», fa un tre «modern» impression, quasi alquo inter catalan e nord-germanic. Lass nos escutar un dialog in universal glot:


Ben dai, meni senior, i ese inkanted reinkontraen evos, i habe vided evos her in London e ditdai nos finde enos in Skotland. Dikt me ex ke land vos ese!

I habe perkursed el Holland, i habe visited seni principal citad, li Hollander ese molt amatli gent, ili ese mild e vorkli, lor konmerk ese molt extended, on finde Hollander in toti land e pertot ili ese amated e prised.

Si nos vile venten (venir) in nor hostel, vos etrai (va mangear) kon enos, vos findrai da un ben tabel e ben knmer, fir e ben bet (foy e bon lette).


In li libre trova se anc un raconta: Mamud e sen minister, ex quel ci un excerpte:


Ke Dio adkorde un lang viv ad el sultan Mamud; so lang ke il governe enos, nos manku nonk (nequende) ruined dorf.

Ili kontinuated, dikted el visir in terment (in fine), goderant se per el desolatsion, ke, kom ili pretende, propagate se mer e mer jed dai. Ma, kom tu varted, i viled non resten mer lang, den i denked tu poted esen anpatant (impatient) e tu vise (tu save) kom i trepide anplesen (desplacer) te.

El stori dikted, ke el sultan esed exmoved per dit fabel, ke il rekonstrukted li citad e dorf; redukted el tribut, ex ke el land esed uperladed (supercargut); e, ex dit temp, il konsulted ei ben de sen popel.


Li material base de su lingue es li sam international paroles, queles es usat in omni modern interlingues e de ti vidpunctu Pirro esset mult plu avansat quam su successor Schleyer. Maxim interessant es notar li elementari analise, a quel il subjecte li international paroles, e ci il monstra se superior a Zamenhof. Pirro colecte e studia li international paroles e lor derivation, il desmonta les e composi les denov, e proque su derivatori sistema in general es identic con li international, il da les nov vive in su lingue. Zarnenhof prendet li international paroles sin analisar les, quam integri «extran» paroles, li derivation de queles have nequo comun con li derivation de Esperanto. Pirro ne scri «agordi» quam Zamenhof, ma «ad-kord-en» (ac-cord-ar), ne «renkonti» ma «re-in-kontra-en» (re-in-contra-r), ne «asekuro» quam in Esperanto, u ne existe li elementes, ni «sekur» ni «a» ma «ad-sekur-ant-nes». Adplu es remarcabil tal paroles quam «ad-cept-en», «ex-fekt-en» (acceptar, efecter), e autonom verbes «cepten» e «fekten» (prender, far). Curtmen: Pirro monstra un profund comprension e conossentie pri li vive del paroles, un plu fin filologic talent quam Zamenhof, qui stat quam barbaro in relation al heredat tresore de latin cultur-paroles, mutilante les e despreciante lor structura.

Presc genial es li metode de Pirro soluer li gordian nod del derivation: li verbal substantives per -ion. Il aplica con preferentie retroverbalisation quam in li angles: inplikaten, kapitulaten, moderaten (mem pregaten, amaten) -- o il departi del original verbal tema: poseden, previden, konmiten, e per adjunction de ún sufix -sion il recive in omni casus: inplikatsion, kapitulatsion, moderatsion, posedsion, previdsion, konmitsion!

Null inter linguist sembla har esset tam consequent quam Pirro in su vocabulari analise e quant concerne li prova unir regularitá e naturalitá il distantia sr de Wahl.

Esque it pro to es astonant, que mem li doct professor Jespersen confesse, il «constantmen recurre al libre de Pirro con li grandissim admiration, proque it expresse principies, queles ne esset aconosset antequam mult plu tard»? Esque il es li sol autor de un interlingue, qui ha fat talmen?

Qui esset M. Pirro? A ti question yo ne posse responder e it sembla que nequi posse dar in formationes. Couturat scri nequo pri li person in li grand «histoire de la Langue Universelle», il mem ne savet su pronomine. Il mentiona, que li libre de Pirro esset publicat in german, con traduction francés e anglés. To es verisimilmen fals. Li clar e simplic stil de Pirro, li preponderant romanic parol-materiale in su lingue, li raritá de pur alt-german vocabules e anc un altri fact indica, que Pirro ne esset un germano, ma un franceso, e que li frances edition es li original. Examinante li libre de Pirro yo fat un interessant decovrition. Sub li covriment del libre existet un altri covriment aglutinat, quel portat li titul: «Essai d'une Langue Universelle par MM. Pirro et L. A. Bar-le-Duc, L. Guèren et Cie, 1868.» Li lingue ergo esset creat per colaboration de du homes, de qules li un, L. A., abandonat it, pos que li libre ja esset printat, e Pirro devet serchar un nov editor in Paris, Gustave Retaux. E forsan Pirro es solmen un pseudonime?

Al glorie de Zamenhof sta erectet monumentes, li nómine de Schleyer ha esset gravet in marmor. Lor precursor e mastro, Pirro, ha esset honorat -- per oblivie.

Citates

[quote, O. Leibecke]


Li fundament del ver labor es: capabilitá de concentration. Ma li max mult homes es tro distract; ili nequande abandona li stadie de ínquiet infantie.


[quote, O. Leibecke]


In li practic vive on finalmen deve prender fix tendentie, mem si it es risibil.


Esque Ido es vermen logic?

De Prof. Ric BERGER, Morges, Svissia.

On save que li grand argument del idistes contra Occidental es que ti ultim lingue ne es «sat logic». Ido, secun nor criticantes, mult supera Occidental. pro que sol it have un derivation «logikoza». Li «logikozeso» de Ido es li max frequent object del articules linguistic del idistes. Ancor in li ultim numeró del revúe Ad-Avane es repetit li sam assertiones laudativ pri li logica de Ido comparat a Occidental.

It sembla me que on vell dever finalmen controlar li veritá de tal assertiones. Li sequent exemples, queles ne es li sol, va monstrar li valores del criticas idistic.

In Ido li adjectives fini per -a. li nómines per -o. Do quande on deriva del adjectives bela, granda, etc, etc., li nómines con -o, li paroles belo, grando. etc., deve significar in Ido qualcunc idé nominal (qualitá, person, cos). Tamen, secun li derivation idistic, to significa solmen -- un person! Ma u es do li idé de person, de ente vivent in li finale -o? Ci es absolut necessi, secun li logica, un special sufix. In Esperanto on adjunte -ul, e in Occidental -o (-a por li feminin). Li minst logic del tri lingues es do -- Ido!

Couturat self, li autor del sistema de derivation in Ido, ha confesset li ínlogicitá de Ido. In Progreso nro 10 il scrit:


Esus same arbitriala, same kontrala a la strikta renversebleso pozar: belo -- bela kozo (belajo) kam pozar: belo -- bela homo o persono. La du esas egale kontre la logiko, o plu juste, exter la logiko. Segun la strikta logiko, on devas tacar nulo ed expresar omna elementi di l'ideo... on devus sempre uzar sufixo sive por la personi, sive por la kozi. Pro quo ni ne adoptis tala sufixo? Simple pro ke praktike ol ne esas necesa. Nam pro ke on havas sufixo specala por indikar la kozi, nome -aj, on ne bezonas sufixo specala por indikar la personi: I'absenteso di sufixo suficas por to ne obliviez ke la questiono neplu esas di strikta logiko, ma di praktikal komodeso).


Li conclusion es do clar: un grand parte del derivation de Ido (adjectives -- nómines) es, secun li confession de su autor self, contrari al logic a, ma por justificar it on invoca li practic comoditá. Ma alor pro quo criticar Occidental quande, pro li sam practic comoditá, it ne usa un derivation absolutmen logic? To on vell dever explicar nos.

Duesim exemple: Omni verbes finient per -esar e tam abundant in Ido posse significar just du idés contrari! Por ex. trovesar, videsr, uzesar, etc, significa logicmen esser trovant -- tam bon quam esser trovat e li unesim signification es plu natural pro que li verbes trovar, etc. have un sens activ.

E tamen, secun un regul arbitrari de Ido, trovesar -- deve significar esser trovat. Ti arbitraritá sovent astonat li idistes e in Progreso nro 19 un colaborator fa remarcar que «ne la logiko, sed la konvenciono posible permisas la uzo di trovesas, vice la plu logikala trovatesas. Trovesas logike haves preske la sam signifiko kam trovas.»

To es evident, mem evidentissim. Ti parte important del derivation idistic es un bell exemple de arbitraritá, o, quam li idistes nomina it, de «convention». Ma tande pro quo sempre cavalcar sur li «logica», sempre repetir que un lingue international deve esser basat sur li «logikozeso», e que sol Ido satisfa ti condition?

In Occidental on usa trovar. esser trovat, mult plu logic, comprensibil e natural. In plu li form «il es trovat» ne es plu long quam «il trovesas».

In conclusion, noi posse, noi deve protestar contra li fals criticas de nor camarades idistes e noi invita les studiar li supra exemples e explicar nos u jace lor logica!

Cronica

FUNDATION DEL «ASSOCIATION PROLETARI OCCIDENTALISTIC». Noi es informat pri li fundation de un «Association Proletari Occidentalistic», quel vole gruppar li occidentalistes del laborant classe specialmen por propaganda in jurnales de ovreros e por organisation de corespondentie per Occidental. Ti nov association es absolutmen international. Li secretario provisori es: Bohin, 7 Place de Bordeaux, Strasbourg, Francia.

LI LIGA DE NATIONES E OCCIDENTAL. Un nov pruv pri to, que Occidental es comprendet ínmediatmen, veni de maxim alt politic instantie. Paroco Helmut Milner de Königsberg a. Eger, Tchecoslovacia, informa nos, que il inviat al Liga de Nationes in Geneve un proposition, scrit solmen in Occidental, pri reforma del Calendarium, e recivet response, que li proposition va esser transmisset a respectiv comité, quel prepara ti question.

OPINIONES PRI OCCIDENTAL. Presc chascun die noi recive nov pruvas e expressiones de opinion in favor a Occidental. Ci infra excerptes de quelc de ili:

Dr. M. Vevey, Vivarels e Ljubljana, linguist, membre de II Congress de Linguistes in Geneve, scri a nor Central Oficie:


Yo ha fat rapidmen conossentie con li divers brochuras e li grammatica de Occidental e, sin haver ancor, quo es tre natural, un opinion precis, yo es tre interessat per li particularitá de Occidental, quel consiste in to, que it egarda, ne solmen li vocabularium, ma anc li morfologie e li fonetica, li lingual customes del persones, queles va aprender it, etsi it es necessi introducter in li grammatica regules relativmen complicat e exceptiones. It es un evident superioritá relatent li geometric sistemas del tip de Esperanto, Ido, etc. li usation de queles postula de su parlantes un facultá exceptionel de abstraction.


Prof. Paul Stiller, Zürich, comunica:


Vor nov international lingue esset un eveniment e un decovrition de bellissim specie por me, pro que yo ne ha posset esser satisfat, ni in alcun maniere, per Ido, Idano e Esperanto.


Un comercial firma in Tchecoslovacia scri spontanmen al redaction:


Mi firma... opera in Italia solmen per li medium de Occidental, e to in omni romanic states. To es un miraculós fact. Vu posse scrir a omni romano in Occidental e il va comprender vor idés. Occidental es li maxim grand invention in li region linguistic, proque it apella al comun education europan. Occidental es li maxim flexibil lingue e Vu posse ameliorar li comprension con un non-occidenatlist in omni relation, per usation de términos tecnic existent in su maternal lingue sin rupter li spíritu de Occidental. Li italianos coresponde in Italian e noi in Occidental. Nequi ha scrit, ni unquande, que il ne ha comprendet...


Noi save anc que Occidental ha esset usat in corespondentie comercial de un firma in Nord-Europa con Sud-American firmas.

HELVETIA, organ del Sviss Association por Occidental, Nr 7 8 ha aparit con rich contenete. Li redactor, prof R. Berger, raporta pri li present crise del Ido-movement per li sequent bon caracterisant paroles:


Li crise, quel menaciat ja long inter conservatores e progressistes che li idistes ha eclatat finalmen. It existe nu du societés international e du Academies queles, chascun in su látere, labora e adopte nov paroles! It resulta do que it va bentost exister du species de Ido! Ma quo es por nos alt interessant to es li absurd situation, in quel li lingue trova se pro su base esperantistic. Omnes vole far li lingue plu international, ma ili ne posse, pro que li afixes e li sistema artificial de derivation heredat de Esperanto ne permisse it. Pro to, on es obligat adopter nov radicas apu li ancianes, e talmen on chargea sempre plu li dictionarium.

Por exemple, on adoptet li nov radic inkarnacar, quande it existe li radic karn. Ci apare li eclatant superioritá de Occidental, quel forma regularimen: carn, in-carn-ar, in-carn-ation. Noi posse cital mult altri exemples.

Che li altri camp, ti de sr de Beaufront, on proposi al adoption de Academie nr II li parol enrejistrar apu registro. In Occidental on deriva tot naturalmen registre, in-regist-ar, in-registr-ation, quam in li lingues natural. In Ido to ne es possibil pro li complicat derivation de Couturat, quel obliga dir registr-ag-ar, registr-ago, etc.

Esque it ne vell esser plu logic reviser completmen li sistema de derivation de Ido, ante continuar nov derivates, queles deve derivar se naturalmen del radica?

Per li decision nr 1980, li Academie idistic ha decidet «ke Ido uzez en lia forma internaciona senchanje» Buddleia, Boconia, Diplodocus, Apteryx. Ti rasonament es excellent: li etiquette -o por omni nómines es tedant, obsolet e volapükatri. Ma esque omni altri nómines de Ido ne have anc li jure esser «usat in lor form international»? To es li unesim e max urgent labor a far, e tande Ido e Occidental va rejunter se sur li sam teren, ti del ver internationalitá.


In li sam nr de Helvetia Dr J. Aschwanden, Biel, da un tre interessant expose del lingue «Afrikaans». Adplu li orígine de un grand númere del paroles international es explicat. In in trova se du novelettes e humoristic anecdotes con ilustrationes.

OVRE, Biblioteca in Occidental, tom VI ha aparit e contene: Edmondo de Amicis: Manuel Menendez, raconte traductet de A. Toman. Un excellent traduction in Occidental de un del maxim bell novelettes del famós italian novelist. Li biblioteca posse esser mandat del editor: Prof. H. Pášma, Tábor, Tchecoslovacia, Kc 135.

FOLLII DI LA INTERSISTEMAL UNIONO POR MONDLINGUO. 280 hectografat págines, contenent divers dates pri mundlinguistic questiones e movementes, editet de Sr Fritz Buckel, Gesees bei Bayreuth, Germania. Li colection e li manuscrition de ti enorm masse de util dates e detallies merite nor admiration.

SCHOLA ET VITA, Organo de Academia pro Interlingua, Directore Nicola Mastropaolo, Via E. Pagliano 46, Milano 137, Italia. 3 cadernes ha aparit ho-annu, nros 1/3, 4 5 e 6 7, con mult scientific, pedagogic e interlinguistic articules, scrit in Latino sine Flexione.

LI XXIII UNIVERSAL CONGRESS DE ESPERANTO evenit ho-annu 4-8 august in Cracovia (Kraków), Polonia. 800 persones hat registrat se quam congressanes, ma solmen 700 venit. Anc li VIII congress de Esperanto evenit in Cracovia in annu 1912, con circa 1,000 participantes. Li congress de Esperanto monstra un diminuent númere de participantes, specialmen in comparation con li unesim congresses ante li grand guerre.

  • Presidente del hoannual congress esset prof. Odo Bujwid, qui tenet li inaugurativ oration in li solemnitá de apertion («malferma soleno» on di in Esperanto). Il expresset li espera, que precipue li micri landes, queles ne posse usar su lingues oficialmen in international organisationes, mey far instigationes al Liga de Nationes e altri competent ductent institutiones, usar Esperanto quam auxiliari lingue. Prof. Bujwid sembla ne har mentionat, esque li polonés guvernament, quel ya deve haver special predilection por Esperanto, ha fat o intente far passus in ti direction. Polonia ne participat in li grand proposition al Liga de Nationes, quel esset fat in 1920 de 16 nationes. -- Durant li semane del congress evenit service divin in Esperanto, in quel oficiat li famos pastor Czeh, forsan li maxim habil instructor e propagator de Esperanto vivent, concert, bal, labor-sessiones de divers gruppes, etc. In li oficial convenida de Universala Esperanto-Asocio participat 300 membres (li restant congressanes ergo ne esset registrat esperantistes). In li «somero-universitato» (estival universitá) null scientific lectiones esset dat ho-annu, solmen du discurses pri turisme a viages. Un strad in Cracovia esset rebaptisat del municipal autoritás «Strad de Zamenhof». Li congressanes esset fotografat in Wawel, un antiqui castelle. In un concurs de oration in Esperanto li unesim premie esset dat a pastor Font Giralt de Catalonia, li duesim a sr Tiberio Morariu de Rumania. -- On arangeat excursion a un asil de lunaticos in Kobierzyn apu Cracovia. Li raportero del jurnale «Esperanto», li oficial organ del Universala Esperanto-Asocio, raconta: «Yo questionat li lunaticos, esque alcun de ili save Esperanto. Ili respondet, qu etant lunatic ili ancor ne es.»

Li XXIV congress va haver loc in Paris 1932.

E. Drezen: Analiza historio de Esperanto-movado

Li conosset russ esperantist ha denov publicat un libre sub li titul mentionat (a mandar per «Ekrelo», Löbauerstr. 35, Leipzig N 24). Li autor di self in un anteparol, que su libre es li unesim prova scrir un historie del Esperanto-movement, in quel «li mundlingual historie es ligat con li concernent epoca e con li concernent social situation», ergo un prova examinar li social funde e conditiones por practic success o fiasco de interlinguistic movementes. Il pensa, que un analise del forties del Esperanto-movement va dar nov instigation, nov vole e desir luctar por li L.I. Esque su suposition es just, es un altri question.

Il comensa per emfasar, que li unesim esperantistes havet solmen pur idealisme quam motive, Zamenhof mem un sort de mistic religion («homaranismo-hilelismo»). It es consolativ por altri movementes esser comemorat pri li desfacilitás, con queles Esperanto devet luctar durant li unesim annus: «Esperanto existet ja durant un decene de annus, ma it ancor ne hat colectet circum se un númere de adeptes suficent fort in númeres por que li secur existentie del lingue artificial vell har esset garantit.» Existet un témpore (1899), quande li organ del esperantistes esset editet in Lulen (Nord-Svedia), proxim li artic circul) e havet solmen 16 abonnantes -- factes, queles li present esperantistes sembla har obliviat. Drezen asserte, que Esperanto progresset pos 1900 solmen proque tande venit a auxilie persones, queles dat al movement fort financial subtenentie. Ti, qui procurat a Esperanto tal generós mecenes, esset -- L. de Beaufront, qui depoy, quam noi save, abandonat Esperanto por Ido. Li unesim congress de Esperanto un Boulogne (1905) esset arangeat e presidet de A. Michaux, plu tard autor de «Romanal». Quant de ti persones, queles in li unesim congress iniciat e subsignat li declaration pri li ínchangeabilitá del «Fundamento», plu tard ne ha volet changear plu o minu radicalmen?

Secun Drezen li historie del organisation del esperantistic «masses» es ínseparabilmen ligat con li nómine de Hector Hodler (un svissiano, morit 1920). E. Privat ha dit: «A to, quo iticiat li genie de Zamenhof sur li lingual camp, Hodler adjuntet li necessi base sur li social camp.» Drezen asserte, que in li capitalistic states Esperanto ne posse reciver li necessi grand expansion e usation, si li movement de Esperanto ne uni se con li social movementes del ovreros. Il conclude mem, que in fine solmen li comunistic masses, queles es liberat del prejudicies del tradition e li nationalistic e chovinistic interesses del borgesi masses, es capabil apreciar li beneficie de un lingue artificial, t. e. secun il, Esperanto.

Curtmen, li historic curs de evolution de Esperanto ha secun Drezen esset li sequent: un unic genie (Zamenhof) lansa un grand idé, inspirat de mistic-religios amore al suffrent homanité; il trova un micri númere de idealistic adeptes; ili es tro debil por garantir li vive de un movement, ancor minu por realisar li idé; tande veni capitalistic financieros, queles expecta privat profite e glorie e pro to subventiona un grandiós propaganda; ma li ductent cultural e politic stratas del capitalistic states rejecte li idé pro nationalistic motives, mem li nominalmen anational Liga de Nationes refusa ocupar se pri un cose, quel es contrabattet del victoriant Francia; li centre de gravitá transloca se plu e plu che li masses del ovreros; in fin li comunistic masses apropria se li idé e solmen li Soviet-states va realisar it.

On ne posse negar que li analise de Drezen es tre acut e penetrant, su caracteristicas e stil brilliant, e in mult punctus il sembla har li veritá. Ma tamen existe null cause accepter su conclusiones pri li future. Li future es íncalculabil. Nequande it ha esset plu plen de surprises quam nu. Pri to quo noi va experir deman on posse haver solmen opiniones, null saventies. It es null axioma, que si comunistic masses va victoriar, ili va introducter Esperanto e ne un altri lingue, natural o artificial. Pri li naturalistic interlingues il mentiona nequo. Secun nor opinion es plu probabil. que li popul-masses, specialmen tis de West-Europa, índependent de lor politic crede, va preferer un interlingue, quel es in conformitá con li spiritual cultura del Occidente. Mem si li politic regime va esser un totalmen altri, li cultura va esser un continuation del historic heredage. Si li future va acceptar un artificial lingue quam international, it ne va selecter li maxim mal, un lingue anticultural e linguisticmen imperfect -- quam p. ex. Esperanto. Con crescent plu grand saventie pri possibilitás e factes, li chances de Esperanto va diminuer se. Si li popul-masses usa Esperanto, ili fa to solmen proque ili conosse solmen Esperanto e es suggestet per li prejudicies del esperantomanes.

A.Z.R.

Li congress de linguistes

LI CONGRESS DE LINGUISTES trovat loc ho-annu in Geneve durant li ultim semane de august. Plu quam du cent erudites -- ne parlante pri lor families -- convenit, ne solmen linguistes de presc omni landes de Europa, ma anc de U. S. A., de Japan e India.

In mercurdí 26. 8. li principal question de discussion esset: «Quel es, secun vos, li rol a atribuer in li nascentie e evolution del lingues (specialmen in li constitution de unificat lingues) de un látere al fenomenes spontan e a lu ínconscient, e de altri látere al intervention del volentie e del reflexion?» Li raportero, prof. Otto Jespersen, monstrat, qualmen in omni lingues, nominat «natural», existe coses artificial. Li maxim evident exemples es forsan li nómines de nov inventiones o de nov productes del comercie. In plur landes, li guvernamentes e scolari autorités ha regulat li questiones ne solmen del ortografie ma anc del grammatica. Plur national movementes ha scrit sur lor programma complet libertá in relation al old grammaticos, qui sovente ha supresset li evolution del lingues.

Li duesim question esset: «Quo pensa vu pri li adoption de un lingue artificial quam lingue auxiliari international?» Sr Jespersen exposit qualmen li extension del medies de comunication fa li problema del «intercomprension» lingual plu e plu urgent. Li professional linguistes ne posse negliger li question pri un lingue auxiliari international. Li elaboration de ti lingue presenta un multiplicitá de problemas, queles posse interessar li professional linguistes. Li solution posse mem aportar un nov luce sur plur punctus del psicologie del lingue.

Un cortesi e objectiv discussion, in quel participat srs W.E. Collinson, E. Darko, B.W. Speekman, O. Funke, Richard Faget, B. Migliorini, C.C. Uhlenback, P. Briquet, R. de Saussure, monstrat, que li scientie posse contribuer al solution del problema. Mersí al congress li future de tal investigationes e eforties nu es assecurat.

Tant secun li gazettes genevés recivet. Plu detalliat recension del discussion posse esser dat solmen in li sequent numerós de Cosmoglotta.

A.Z.R.

Julius Lott

Concernent li precursor del modern naturalistic sistemas de un lingue international, Senior Karl JANOTTA ha elaborat un scientific manuscrite, quel contene anc mult extractes ex li ovres de Lott, in part in li original lingue de Lott. Regretabilmen it esset possibil til nu financiar solmen 24 págines in li formate 14,8 x 21 cm, ma li printation del complet manuscrite vell postular adminim 32 págines del sam formate. Il peti omni interlinguistes, queles vole auxiliar le financiar ti historic ovre, scrir le lor intention. Chascun auxiliator va retroreciver su pecunie, sive poc a poc contant, sive in exemplares del ovre strax post printation. On mey scrir a Sr Karl JANOTTA, Kaltenleutgeben (Austria) e demandar plu precis informationes.

Occidental-Union, Central Oficie.

Abonnament de Cosmoglotta por 1931

Li simplic abonnament annual custa 0,5 dollar 17 Kc, 2,1 RM, 3,5 ö.S, 2,6 sv. fr., 12,5 fr. fr.

Un abonnament de propaganda custa li duplic precie (1 dollar), in compensation de quel li administration invia tri exemplares del revúe.

Ples usar por li payamentes sequent postchec-contos: Francia: Paris 26437 (L.M. de Guesnet); Svissia: II, 1969 (F. Lagnel, Chapelle, Vd); Tchecoslovacia e altri landes: Brno 103.126 (Jazyk mezinárodní).

On posse payar anc per international postmandates o banknotes o bank-chec registrat lettre al adresse: Jan A. Kajš, Wilsonova 11, Brno XII, Tchecoslovacia.

Vydavatel a opdovedný redaktor Jan A. Kajš. Typografia Jan Kajš, Brno, XII.

Novinová sazba povolena reditelstvím post a telegrafu, c, 11.277/VI 1931.

Cosmoglotta A 79 (nov-dec 1931)

Oficial organ bimensual del Occidental-Union

Consacrat al developation, propaganda e aplication de

LINGUE INTERNATIONAL OCCIDENTAL

REDACTION (manuscrites, printates de exchange e por recension):

A. Z. RAMSTEDT, Villagatun 25, Helsingfors, Finland.

ADMINISTRATION (abonnamentes, subventiones, expedition de Cosmoglotta):

J. A. KAJŠ, Wilsonova Il, Brno X Il, Tchecoslovacia.

Annu X Nro 6 Novembre-Decembre 1931 (Numeró 79)

CONTENE: Hans Hoerbiger [†, de E. Pigal, pag. 97. Complet Grammatica, de K. Janotta, pag. 100. Li lucio, li creve e li cigne, de J. A. Krylov, pag. 102. International comprension, pag. 103. Un amusant historiette, de W. Blaschke, pag. 103. Cronica, pag. 104. Anuncies, pag. 107.

Hans Hoerbiger †

In su hem in Mauer bei Wien li octobre 1931 morit nor venerat patriarch Ing. Hans Hoerbiger, autor del glacial cosmologie, presidente del Occidental-Union.

It es impossibil in un articul enumerar e explicar li mult merites del decedete por li progress del scientie e specialmen por li interlinguistic movement.

Li nómin Hoerbiger unesimmen devenit internationalmen conosset in li tecnica de machines pro pluri important inventiones. Ínnumerabil soffleros, compressores e pumpes in li tot munde es garnit per li valves Hoerbiger. Ma li nómin Hoerbiger difuset se in li munde, trans li industrial circules, per li glacial cosmologie.

Ja in puerin etá Hoerbiger con entusiasme studiat astronomie; in matur annus il audaciat provar soluer sur nov vias e per nov metodes li problema del problemas: li enigma del nascentie del munde e li mult enigmas del evenimentes actual e passat inter ciel e terre. In annu 1913 Hoerbiger publicat li fructe de su multannual studies in li german ovre: Glazialkosmogonie (ínchangeat nov edition: Leipzig 1925). Li libre, 790 págines in format de 20x28 cm, have li subtitul: un nov teorie de evolution del universe e del planetari sistema, fundat sur li intelection del antagonisme de un cosmic neptunisme con un sammen universal plutonisme.

In Cosmoglotta nro 70 (9 45: 1930) noi ja insertet un sinoptic concis exposition del glacial cosmologie, ad u noi retromisse li interessates del teorie.

Sr Reg.-Rat Emo Descovich, redactor de Neue Freie Presse Wien, sublim fautor de Occidental, parlat li necrolog tra Radio Wien e tra li juntet emissores de Austria; il nominat Hoerbiger un genial tecnico e dit: «On sovente misusa li parol «genial». Ma che Hoerbiger it es convenent. To demonstra su constructiones, su inventiones, li maxim grand de queles, li valve Hoerbiger, le ha procurat international fama...»

Pos dignation del importantie del glacial cosmologie li parlator de Radio Wien continuat:


Hoerbiger esset un serchante del veritá, qui per li circumvia de religios índiferentie venit a profund religiositá. Il excellet per boncordie e alt etica... Il esset anc artist, sam quam omni genial inventor...

Hoerbiger nascet li 29 novembre in Atzgersdorf bei Wien. Il passat su infantie in Dellach (Gailtal, Carinthia) e in Versecz (Banat, Hungaria). Li familie ne esset rich. Pos finir li inferior real scol Hans devet cessar su studies e devenit aprentise che un forgero.

Pos li aprentisage in 1878 Hoerbiger veni a Wien, u il con excellentie fini li scol por machin-industrie. Li necessi moné il procura se per stipendies e per auxiliari leciones, queles il da. Il aprende lingues, ocupa se per naturscienties, per li natura self.. . Maladie trubla su activitá e coacte le practicar musica vice tecnica, por posser viver. Poy il avansa. Il es activ in grand industrial firmas, inaugura important novitás, constructe fabricas, installa su propri firma in fine del passat secul, mersí a su inventiones. Li firma labora in comensa in Budapest, poy in Wien e in fine in Mauer bei Wien, u it ancor hodie existe e u, por honorar li concitean, li comune ha nominat un strada «Hoerbigergasse».

Li amore al studie del lingues ne es un exterior hasard; it es fundat in li essentie del hom, por quel li comprension inter li popules es afere del cordie. Ti installation es expresset per li colaboration in interlinguistica e per calorós participation in omni tendenties del conciliation del popules. Hoerbiger esset pacifist.


Per quelc bell paroles adient a Hans Hoerbiger sr Descovich finit su radio-necrolog, quel poslassat un profund impression che li auditores.

Li viennés presse in su necrologos sublineat specialmen li merites de Hoerbiger por Occidental. Li ductent diale Neue Freie Presse (12 oct.) scri inter altricos: «Hoerbiger participat con vivaci interesse in li tendenties por conciliar li popules. Li creation de un facil mundlingue semblat le un medie por promover ti scope. Il protectet e subtenet Occidental, lingue creat ante quelc annus, quel primarimen es constructet sur li naturscientic e tecnic vocabularium comun a omni culturlingues.»

Li viennés diale Der Tag (13 octobre) mentiona que li chauvinistes volet adaptar li cosmologie de Hoerbiger a un specific germanic mund-doctrine, ma Hoerbiger, un benigni hom, solmen ridet pri ti politic aberration. Il interessat se plu mult por conciliation del popules e por mundlingues e il installat un central oficie por Occidental, t.e. li maxim yun e maxim simplic medie por international comprension.

Anc altri jurnales publicat dignationes de Occidental in su necrologos, ex equeles on denov posse inferer li merites de nor ínobliviabil mecen por li publicitá de Occidental in Austria.

Hoerbiger esset un sapiente, quel per su vision penetrat li essentie del coses, lontan del superficie. Il esset un hom de magnific formate, un genio, dotat de imposant facultás, e chargeat per altissim potentiale, un fonte ínextinguibil de mental energies.

Unquande li glacial cosmologie va devenir requisite notori del naturscienties; li nómin de su autor, Hans Hoerbiger, va perviver li historie, equivalent a nómines Aristoteles, Archimedes, Leonardo da Vinci, Nicolaus Copernicus, Iohannes Kepler, Alexander Humboldt, Johann Wolfgang Goethe, Julius Robert Mayer. Un eon passa ante que por li pensant aspirant homanité nasce denov un grand constructor, egal si il es fisico, tecnico o artist o omnes junt, quel dona nos un monumental ovre, inspiration a activitá de venient generationes de ciseleros, artisanes, carreros, consumantes.

In ultra to li occidentalistes e venient generationes in mersiositá va memorar Hoerbiger pro su fundamental suport moralic e material quel il ha dat al Occidental-movement.

Hoerbiger es mort ma immortal.

OCCIDENTAL-UNION + Central Oficie

Ing. E. Pigal.

Mersí pro condolentie

Pro li mult condolenties, queles noi recivet in ocasion del regretabil morte de nor patre, noi per li present noticie preliminarimen expresse nor cordial mersías.

Hans Robert Hoerbiger e Alfred Hoerbiger.

Complet grammatica de Occidental

Composit de K. JANOTTA

(11-esim continuation)

F. Grec prefixes.

In li lingue Occidental es usat anc grec prefixes in li terminarium scientific: in sequent solmen tal sufixes es enumerat, queles es tre productiv o queles liga se mem on paroles non-grec (do producte tal-nominat hibrides) o queles have un altri importantie por li usator de Occidental.

A- ante vocales e h: an-, li tal-nominat grec alpha privativ, indica privation, o in modern paroles plu mult un índiferentie: p.ex. alogic ne es ínlogic (i.e. contrari al logica, ma índiferent al logica, ergo ni logic, ni ínlogic o ambi. In sam sense specialmen ante latin adjectives: anational, anormal, asexual, asocial. Altri exemples de usation: ancaten(ic) p. ex. bicycle), acatholic, acotyledon, aglutition (impotentie a glutir [glotir]), amorph, analphabet (= illiterat), anarchic, anhydrit, anargonic, aspheric, asymetric, atheism, apathie.

Anti-, ante vocales anc ant-, indica un contrarietá, un adversitá: antacid, antalkali, antarctic, antasthmatic, anticatholic, antichrist, anticonstitutional, anticosmetic, anticritic, anticyclon, antepileptic, antifebrin, antigallic (francophob, gallophob), antigerman (germanophob), antiliberal, antimilitarist, antimoral(ic), antinational, antipapist, antiparasit (parasiticid), antipatriot(ism), antirey, antisemit, antisocial, antithese, antityp, antivaccin(ation)ist, antivivisectionist. In noviformationes on usa sovente li plen form anti- mem ante vocales: anti-acid, antialcoholism, antiamerican, antiapex, antiepileptic, antiepiscopal, antievangelical.

Archi-, ante vocales arch-, significa li gradu max superior, li unesim rang: archangel, archepiscop, archidiacon, archiduc, archifripon, archínamic.

Auto- significa «self»: autobiograph, autocritic, autodidact, autograph, autoinfection, autolaryngoscop, automobil, autophagie, autoplastic, autosuggestion, autotransfusion; aut- in: autarch(ie). In ti sens on posse anc usar li pronómin «self», precipue con temas latin: selfinfection, selfsuggestion etc. (compara in li parte D in supra). Li prefix auto- es anc usat quam abreviatura de «automobil»: auto(omni)bus, auto-carrosserie, autochassis, autogarage, autopanne, autostrada, autotrafic, autotype.

Deca- significa «deci» in sense multiplicativ: decacord, decaedre, decagon, decagramm, decalitre, decalog, decametre, decasyllab(ic).

Di- significa «du» in sense multiplicativ: dicard, dicotyledon, didecaedre (corpo con 2x10 planes), diedre, digramm (littere duplic, ligatura), diglott (parlant du lingues), dilemma, dilogic (ambigui), dimetre (in li versification), dimorph(ism), dioctaedre, dipetalosi, diphonie (duett),phthong, diptychon, distichon (duplic vers), disyllab)ic), ditetraedre (corpo con 2x4 planes). On mey ne confuser di- con dis- (vide li parte D).

Dia-, ante vocales di- significa «tra-, trans-»: di-acustica, diagon(al), diagramm, dialyse, diametre, diaphon(ometre), diaphragma(tic), diapositiv, diascop(ic), diathermic, diatonic, di-ecese, di-optre, di-orama.

Eu- bon, bene: eubiotic, eucharistie, euepic, eulogie, eumorph(ic), euphem-ism, -istic, euphon(ic), euphoricr, eurythmic.

Hecto-, ante vocales hect-, significa «cent» in sense multiplicativ: hect-ar(e), hectogramm, hectographar (polygraphar), hectolitre, hectometre, hectowatt.

Hemi- = demí: hemicycle, demiedric, hemiglob, hemisphere.

Hetero- = altri, diferent, ínegal, contrari: heterodox, heterogen, heteromorph, heterosexual.

Homo- = egal: homogen, homolog, homosexual, homonym.

Hyper- = súper, ultra: hypercivilisation, hypercrise, hypermodern, hypernationalism (chovinism), hyperoxyd, hyperreligios (bigott), hypersagesse (hypersophie), hypertrophie.

kilo- significa «mill» in sense multiplicativ: kilogramm, kilolitre, kilometre, kilowatt.

Mega-, ante vocales meg-, significa «million», in sense multiplicativ: megagramm, megalitre, megametre, megavolt, megawatt, megohm; in sense metaforic «extragrand»: megalith, megaphon, megascop, megatherium.

Mono-, mon- = un, simplic, sol, singul, unic: monarch(ie), monocord, monochrom(atic), monocycle, monogam(ie), monoglott, monogramm, monograph(ie), monocul, monolateral, monolith, monolog, monoman(ie), monoplan, monopol(isar), monosyllab(ic), monotheism, monoton. On forma anc direcrt: mon-ism, mon-ist-ic.

Myria- significa decimill: myriagramm, myrialitre, myriametre; in sene metaphoric: myriapod.

Pan- = omni, tot: Panamerica, Panasia, Paneuropa, panharmonic, panhistor, panoptic, panorama, panslavism, pantelegraph, pantheism, pantheon.

Para- vide in li capitale precedent sub para-.

Poly- mult: polyandrie, polychrom, polycopiar, polyedre, polygam(ist), polyglott(ie), polygramm, polygraph(al), polyhistor, polymorph(ism), polyphon(ic), polysyllab(ic), polytheism.

Proto-, ante vocales prot- = unesim, prim, primari: protoevangelie (1 Mose 3, 15), protolingue, protoplasma, protoplastes (Adam e Eva), prototyp, protozoe.

Pseudo-, ante vocales anc pseud-, expresse un fals qualification: pseud(o)apóstol, pseudochrist, pseudocrupp, pseud(o)episcop, pseudohereditá (biol.), pseudomaladie, pseudonym, pseudophilosoph, pseudoprophet, pseudosagio, pseudoscrite; cp. li nómin propri: Pseudo-Demetrius.

Tele- significa un desaproximation, do «lontan»: telecable, telegramm, telegraphar, telepathie, telephonar, telescop, television, televisor.

Ne indicat es ci li sequent prefixes grec: allo-, amphi-, ana-, apo-, cata-, dodeca-, dys-, ek-, en-, endo-, ennea-, epi-, hepta-, hexa-, homeo-, hypo-, icosa-, iso-, meta-, octo-, palin-, penta-, peri-, pro-, pros-, syn-, tetra-, tri-, u-. On trova les e lor compositiones in li Radicarium e in omni grand lexicos national, in xenolexicos e in lexicos scientific.

Li lucio, li creve e li cygne

Fabul de J.A. KRYLOV, 1811.

[verse]


Li manc de unanimitá, Destructe omni fruct util, Discordie sempre solmen da Chagrin, despit e pen steril.


[verse]


Un lucio, crev e cigne intentet Tirar un carre a un hangare E atelat se totmen pret Realisar su scope projectet. Ma vé! Malgré Li grand efortie e pena Li carre resta sur li loc E ne avansa ni un poc, Quam si on it fortissim frena. Ma esque to es astonant? Li cigne fa movidas elevant, Li crev a retro tira E nostri lucio desira Se plongear in sui element. Qui es culpabil pri li accident? Nequem yo ne acusa, ma -- Til nu li carre sur li loco sta.


Trad. A. Kofman. Odessa, U.S.S.R.

International comprension

Sir Frederick Bridge, li famós organist de Westminster Abbey, esset in Russia con su amico, li autor de romanes, James L. Player. Ili hat regardat Moskva e volet continuar a Petersburg, u Sir Frederick devet dar un concert.

Li grandiós, exotic architectura dal cité hat captivat les in tal maniere, que ili ne remarcat qualmen li témpore fugit. Quande Player jettat un regard a su horloge, restat les solmen 30 minutes til li departe de lor tren.

Rapidmen un fiacre... In fine ili trovat un carre. Ma qualmen far li cochero comprender, que ili volet al station de ferrovia? Li ignorant russo ya ne comprendet li anglesi lingue.

«Yo save,» dit li litterator, «tu imita li locomotive e yo va dar signale de departe e sifflar. To li stulton deve comprender...» Qualmen dit, talmen fat. Player sifflat, presc til perdition de spirada e dat ínnumerabil signes de departe. Sir Frederick fat ex plen pulmones: «fff ... fff ... »

Li cochero ridet in su barbe, clinat li cap e dat signe, que ili devet montar li carre. Hurra... Li carre raslat adavan... Li ambi seniores spirat tranquil -- ancor 15 minutes!

«Yo gratula,» dit sir Frederick a su amico, «tu es astut actor. Noi es salvat.»

«Pa... To ya esset tre simplic.»

10 minutes plu tard li fiacre stoppat avan un asile de lunaticos...

Un amusant historiette

pri li maniere, qualmen li esperantistes combattet li concurrentie del nov-creat «Ido», raconta li famós chimico W. Ostwald in su autobigrafie (Lebenslinien, 3 partes, Klassiung & Co., Berlin. Ostvald scri:

«Durant mi regulari semanes de curation in Karlsbad yo sovente incontrat sr Glöckel, li prominent pedagog austrian, quem yo provat interessar por li problema del lingue international. A su question pri li maxim bon solution yo mentionat Ido. Ma quande yo, plu tard, questionat le pri su opinion, il dit, que il vell preferer Esperanto. Nam li esperantistes hat explicat le, que su nómine Glöckel vell esser in Ido «Kloseto», e to vell esser ínoportun por le!

In fact «glöckel» (o «glöckchen») ne es in Ido «kloseto» ma «klosheto» (Occidental clochette). On vide qual medie esset aplicat, sin scrupules, por far humore contra Ido.»

Traductet de W. Blaschke.

Rem. del. red. Ti historiette es tre instructiv e caracteristic de mult vidpunctus. On posse con jure questionar, quel valore have omni ti enunciationes del scientistes e altri «eminentuloj» in favor a Esperanto, queles li esperantistes ne cessa citar in su propagatori brochuras, periodicos, public discurses, etc. e de queles ili mem ha colectet un tot libre! Pro un pur personal bagatelle, e mem pro un totalmen fals information un scientist e person con prominent position fa su resolution in un grav question. Null propri investigationes del afere, null examination del factes e problemas -- on di su parol, nonchalant e credul quam un infante. Noi va memorar ti anecdote pri Glöckel e es grat a prof Ostwald pro que il racontat it.

Cronica

LI SOCIETÉ DE INTERLINGUISTES DE FRANKFURT a.M., Germania, li ancian Ido-gruppe, quel un annu retro changeat su nómine por documentar su neutralitá inter li divers lingues auxiliari, unanim ha electet nu Dr.-Ing. Arthur Wormser quam presidente. Ti election significa in li sam témpore que ti societé, quel esset un del maxim activ Ido-gruppes de Germania, nu va propagar solmen Occidental.

Li 22esim octobre Dr.-Ing. A. Wormser fat un discurs pri Occidental in li Union de German Diploma-Ingenieros, Frankfurt a.M., córam un numerós e interessat publica. Con unanim entusiasme on decidet ocupar se seriosmen pri Occidental e arangear curses. A.Z.R.

SOCIETÉ POR UN LINGUE INTERNATIONAL AUXILIARI in Dania, instigat per li petition al sved guvernament mentionat in Cosmoglotta pag. 70, ha presentat un simil petition al dan ministre por extran aferes. Li societé, fundat in 1929, have li scop sur base de neutralitá pri li sistemas laborar por introduction de un L.I. Li societé do es apert a adherentes de omni sistemas, e in su comité directori es representat quar sistemas: Esperanto, Ido, Novial e Occidental. Li petition del societé have un caractere un poc diferent de ti del sved petition: Pos har mentionat li changeament del position del professional linguistes al idé de un constructet L.I., quam demonstrat in li linguist-congress in Genève hoannu, e li tendentie evitar combattes inter li diferent sistemas, demonstrat per li IALA-conferentie in Genève 1930, li petition scri: «In li conviction que it va esser extrem valorosi interessar li Societé de Nationes pri li idé, noi permisse nos petir li ministre prender li iniciative que li alt guvernament, si possibil in colaboration con li guvernamentes de altri landes, presenta li question al Societé de Nationes in li maniere quel li alt guvernament va considerar quam max efectiv.» In fine li petition mentiona que un petition pri li L.I. ha esset presentat anc al sved guvernament. Li ministre afabilmen acceptat li petition e promesset subtener un petition al Comité por intelectual colaboration del Societé de Nationes. Un tal petition va esser presentat max bentost possibil.

J.C.

HELVETIA, organ de Sviss Association por Occidental (adresse: F. Lagnel, Chapelle, Vaud, Svissia), ha publicat nros 9-10 e 11-12 de 1931, ambi cadernes contene mult tre interessant articules por omni interessates de interlinguistica. Nr 9-10 contene: Che li esperantistes; Che li idistes; Le latin comme langue internationale de L. Couturat (reprintate); Li expulsion del líttere c in Novial; Comment trouver les mots internationaux sans dictionnaire? Un justificat critica de Meillet; Uniti Langue (omnes del red. Ric Berger); Lettre à un idist, de R. Depin; U noi expecta li idistes, de R. Berger; Historiettes e dessines. Nr 11-12 contene: Cronica; Li statistica confirma li base de Occidental; Li derivates a evitar; Un parol instructiv; Qualmen Occidental es plu complicat quam Ido; Un erra pri li infinitive de Occidental (omni 5 articules del red. Ric Berger); Vocabularium Esperanto-Occidental; Orígine de paroles international; Historiettes e dessines. -- Li jurnale anuncia, que it va publicar in 1932 un capitul ex li «Historie del lingue universal», projectet de long témpore de Ric Berger. Ti capitul va tractar specialmen li problema del derivation in li lingue international. Pos har studiat li problema durant un practica de 20 annus in Esperanto, Ido e Occidental li autor ha condensat su observationes e su enorm documentation in un labor, quel va esser preciós por omni interlinguist. Ti ovre va esser li maxim complet e impartial exposition del problema del derivation publicat til nu.

JAZYK MEZINÁRODNÍ-LINGUE INTERNATIONAL con «Ucitel setomluvy» nr 10 contene: Sur li via al meta, de Jar. Podobský (in tchec con curt resumation in Occidental); Li future de nor revúe (li editoria comunica, que per ti nro li revúe clude su periode tchec e intra in li periode international. Inter mult occidentalistes qui ha promesset colaborar, es anc li autor de Occidental); Apis (nov membres e informatores); Varia (noticie pri li international congress de linguistes in Genève, secun («Casopis pro moderni filologii»); Observation; Li qualitás del calore; Li angleso e li frances lingue (omni tri historiettes de AZR.); Ex li redaction e administration «Ucitel svetomluvy» contene Grammatica de Occidental, de Jar. Podobský. Li revúe va aparir in annu 1932 bimensualmen con 16 págines e va custar in Austria, Polonia, Yugoslavia e Tchecoslovacia 12 Kc, in céteri landes 13 Kc. Li duplic abonnament procura 3 exemplares. On mey demandar prov-numeró che li editor: J.A. Kajš, Brno XII, Tchecoslovacia.

INGENIEUR-ZEITSCHRIFT, Teplitz-Schönau, Tchecoslovacia, contene in nr 24 de 1931 un recension pri li libre «Occidental, die Weltsprache». Noi cita li final paroles: «Quam ja mentionat, li plu quam 50-annual lucte por un lingue de intercomprension por li nationes del munde ha trovat su preliminari clusion, per li invention e elaboration de Occidental. Si ti clusion, quam li adherentes de Occidental asserte e espera, vell esser definitiv, tande li energetic imperative de Wilhelm Ostwald: «Dissipa null energie, utilisa it!», vell esser realisat in li linguistica, nam li economisation de lítteres, paroles e regules ne es lu essential, ma li custas de energie in li aprension e usation de un lingue, e justmen per ti aplication del natural lege de minim resistentie Occidental, secun li assertion de su adherentes, marcha hodie à la tête in li concurrentie del lingues, vers li success.»

SECRÉTAIRE COMMERCIAL, jurnale mensual, Nancy, Francia publica in su nr de decembre 1931 curses de Esperanto e Occidental. Li unesim lecion de Occidental contene excellent exercicies de pronunciation por franceses.

LI COMITÉ DEL II CONGRESS INTERNATIONAL ha misset al redaction li sequent «Rectification»:


Durant un session del II Congress de Linguistes (Geneve 25-29 aug. 1931) prof. F. Briquet fat un curt comunication pri Simplificat Italian o «Latin moderno» de sr Faccioli. Li Comité del Congress ha recentmen fat conossentie con un prospect, u sr Faccioli anuncia, que su project «ha esset recivet del Congress in plenari session con admiration entusiastic» e, por confirmar su paroles, il reproducte, sin har esset autorisat a to, quelc passages de un lettre de sr Briquet. Ti passages ne permisse un tal interpretation e li assertion in supra es totalmen ínexact: li exposition del «Latin moderne» ne evocat alqual manifestation. In céteri it vell posser dar li ilusion, que li Congress ha prendet position al cose, durant que su sol intention ha esset orientar se pri to, quo es fat in li interlinguistica, sin abandonar jamá un vidpunctu purmen objectiv. -- Li Comié insiste do sur li fact, que li exchange de opiniones, organisat per li Congress, visat solmen li investigation del conditiones, in queles un auxiliari lingue o un natural lingue simplificat posse nascer e functionar e que nequande ha esset question pri formular quelcunc preferentie por quelcunc sistema existent. -- In consequentie li Comité preca, un vez por sempre, li propagandistes de tal e tal auxiliari lingue ne plu referer al autoritá del Congress de Geneve, por evitar nov protestationes de nor part.


Noi expecta con grandissim interesse li resultates del investigationes supramentionat e expresse li espera, que omni interlinguistes va posser reciver informationes detalliat. A.Z.R.

Errata.

In li nro 5 de Cosmoglotta trova se li sequent erras de printa, queles noi deve petir li letores corecter:

Pag. 81, lin. 3 de infra: conjectiones -- deve esser: conceptiones.

Pag. 94, lin. 29-40 deve contener li sequent frases:


It es consolativ por altri movementes esser comemorat pri li desfacilitás, con queles Esperanto devet luctar durant li unesim annus: «Esperanto existet ja durant un decene de annus, ma it ancor ne hat colectet circum se un númere de adeptes suficent fort e numerós por que li secur existentie del lingue artificial vell har esset garantit.» Existet un témpore (1899), quande li organ del esperantistes esset editet in Lulea (Nord-Svedia, proxim li arctic circul) e havet solmen 216 abonnantes -- factes, queles li present esperantistes sembla har obliviat. Drezen asserte, que Esperanto progresset pos 1900 solmen proque tande venit a auxilie persones, queles dat al movement fort financial subtenentie.


Soeben erscheinen:

Leitfaden der Weltsprache Occidental

Lehrgang in 7 Kapiteln, Lesestücke und ausführliches Wörterverzeichnis Occidental-Deutsch. Von Karl Janotta. Franckhsche Vorlagshandlung, Stuttgart 1931. 80 Seiten Dinorm-Format A6, 105 x 148 mm. Mit Bildern.

Preis: Rm -,80, öS 1,40 einschließlich Versandkosten nach Deutschland und Österreich; Portozuschlag ins Ausland: Rm -,06, öS -,10.

Zu beziehen durch die Occidental-Union, Central Oficie, Wien XI, Ehamgasse 40. Postscheckkonto München 585.98: Occidental-Union Mauer bei Wien. Postscheckkonto Wien B-84.868: Occidental-Union Mauer bei Wien.

COSMOGLOTTA 1932.

Li revúe COSMOGLOTTA va aparir durant 1932 sub li sam redaction quam durant 1931. Pro practic motives li edition va esser translocat plu proxim al sede del redaction. Li Société Occidental de Stockholm ha havet li amabilitá declarar se parat prender sur se li administration e expedition de COSMOGLOTTA, quel de nu va esser printat in Stockholm sub li principal direction de instructor Erik Berggren in colaboration con altri functionarios del Societé mentionat.

Senior L.M. de Guesnet, 83 rue Rochechouart, Paris IX, li presidente del Occidental-Societé de Francia, dura esser li presidente del Comité de financies por Cosmoglotta.

In li nómine de omni coidealistes noi expresse ci nor cordialissim mersí al ho-annual administrator de nor revúe, sr Jan A. Kajš in Brno pro su fervent labores e sacrificies in favor a nor revúe.

Noi peti li letores notar li nov adresses de COSMOGLOTTA:

Redaction (manuscrites, printates de exchange e por recension):

A.Z. RAMSTEDT, Fiskatorget 1, Helsingfors, Finland.

Administration (abonnamentes, subventiones, expedition):

COSMOGLOTTA, Box 171, Stockholm 1, Svedia (Postchec-conto 53 858).

Li simplic abonnament annual custa 2 sved corones o li equivalente in altri valutas secun current curs. Ti qui misse duplic abonnament, 4 sv. cor., recive 3 exemplares.

Por payamentes posse esser usat anc li sequent postchec-contos: FRANCIA: Paris 26 437 (L.M. de Guesnet, 83 rue Rouchechouart, Paris IX); SVISSIA: II 1969 (Fred Lagnel, Chapelle, Vd); AUSTRIA: Wien B-84 868 (Occidental-Union, Mauer bei Wien).

Ples inviar li abonnamentes immediatmen! Li edition del revúe depender de Vor suporte!

Li redaction.

Abonnamentes e subventiones a Cosmoglotta recivet:

Dr. A. Wormser 50 CM, Dr. Peipers 10 RM, G.A. Moore 10 pounds, F. Lagnel 393,40 Kc, Depin 725,60 Kc, Mrs Dave H. Morris 5 Dollar, Joza Mares 17 Kc.

Occidental, die Weltsprache

Zu beziehen durch die

Occidental-Union, Mauer bei Wien, Postfach 10.

Vydavatel a odpovedný redaktor Jan A. Kajš. Typografia Jan Kajš, Brno XII.

Novinová sazba povolena reditelstvím post a telegrafu, c. 11.277/VI 1931.

Cosmoglotta A 80 (jan-feb 1932)

Oficial organ bimensual del Occidental-Union

Consacrat al developation, propaganda e aplication de

LINGUE INTERNATIONAL OCCIDENTAL

REDACTION (manuscrites, printates de exchange e por recension):

A. Z RAMSTEDT, 1, Helsingfors, Finland.

ADMINISTRATION (abonnamentes, subventiones, expedition de Cosmoglotta):

COSMOGLOTTA, Box 171, Stockholm, Svedia. (Post-chec-conto 53 868)

Annu XI N:0 1 Januar-Februar 1932 (Numeró 80)

10 annus Cosmoglotta

Per li present numeró noi inaugura li undecesim annu de nor revúe. Sub li nómine KOSMOGLOTT li unesim numeró aparit 10 annus retro in februar 1922, redactet de sr E. de Wahl in Reval. Li redaction esset 5 annus in Reval till 1927, quande it esset transmanuat a ingeniero E. Pigal in Vienna. In li sam témpore li nómine del revúe esset changeat a COSMOGLOTTA, li fieri nómine del futur lingue universal, profetisat de prof. L. Guérard in California. Si li edition durant li unesim annus hat esset un poc irregulari, durant 1927 Cosmoglotta aparit regularimen quam bimensual revúe del organisationes de occidentalistes e acompaniat de un litterari «Suplement». In 1928 e 1929 it aparit ehaseun mensu, e dat su letores annualmen plu quam 200 págines

Leon li maxim valorós letura interlinguistiec quel forsan jamá ha esset publicat. Desde comensa del annu 1931 li sede del redaction es in Helsingfors e li universal economie crise ha restrictet nos denov a un bimensual edition.

Deci annus! To ne es mult, it es ver, ma in fact it es un bell record, pri quel noi posse esser fieri. Li precedent revúes del naturalistic camp de interlinguistes ne ha perseverat tam long. Kosmopolit (1892), redactet de J. Lott, vivet solmen un annu, Linguist (1896/1897) solmen 14 numerós, Universal Korespondenz e Humanitat (1906 e 1907), organes del adherentes del lingue Universal de H. Molenaar, chascun solmen un annu, Lingue International (1911), redactet de J. Meysmans anc solmen un annu, etc. etc. E in li altri campes li sam efemeric vive del jurnales! P. ex. li unesim jurnale de Esperanto, La Esperantisto (1889-1895) perdurat apen six annus.

Pro to, regardante li sepultoria del mort interlinguistic jurnales, noi posse joyar, que nor organ ha monstrat se tam fort e vivicapabil e hodie continua juir de floreant sanitá, plen de conviction pri un long e victoriós vive.

Ti ínnegabil success ha esset possibil mersí a felici e amical colaboration, de un látere de quelc magnanim mecenes, inter queles noi deve ci memorar li recentmen morit ingeniero Hans Hoerbiger in Vienna e li nobil amico del interlinguistica director Gerald A. Moore in London, e de altri látere de un númere de devoet e ínfatigabil interlinguistes, E. de Wahl, E. Pigal, J. R. Hoerbiger, A. Deminger, L. M. de Guesnet, A. Wormser, J. A.

Kajš, H. Pášma, C. E. Sjöstedt, C. W. von Sydow, e mult mult altres.

Ma it es clar, que li decisiv factor ha esset li intern fortie de ti interlinguistic idés, queles ha entusiasmat tant homes a labor e sacrificies. Li semblant extern debilitá del naturalisme 40 e 30 annus retro esset forsan principalmen causat del contemporan plu fort propaganda in favor a Esperanto e Ido, tande ancor ínprovat. Ma li practica ha rejectet Ido e li historie va anc refusar Esperanto. Li future apartene a nos.

It es in li natura de un international organ, que su hem ne es restrictet a un patria, ma que it, si desirat, migra de land a land. In li unesim annus nor jurnale esset printat in Estonia, depoy in Austria e in Tehecoslovakia, e in ti ci annu in Svedia, u li vigil Societé Occidental de Stockholm ha prendet sur se li administration sub li principal direction de sr E. Berggren.

Li redaction comensa li nov annu in firm confidentie pri continuat collaboration con omni amicos de nor movement e nor lingue.

Un acri replica

Philippo II, li rey de Hispania, misset quam su representant al papa in Roma un tre yun, ma brav e inteligent mann. Li papa, Sixtus V, esset tre chagrinat pro li yunitá del ambassadero e questionat, esque li rey de Hispania havet tam poc mannes a su disposition, que il devet misser un yuno, qui ne have mem barbe. Li yun nobilmann replicat:


Si Su Majestá hat savet, que Vor Sanctitá da tal importantie al barbe, il ya hat posset misser simplicmen un capro.


//

Occidental in Svedia

Li nov centrale de edition de nor revúe, STOCKHOLM, li charmant metropole de Svedia, es presentat in ti numeró per du excellent fotos, furnit del nov editores, SOCIETÉ OCCIDENTAL DE STOCKHOLM. Un del nov patrinos de Cosmoglotta, senior H. Lindholm, da un curt resumate del vigil e prosperant Occidental-movement in Svedia. Portat de tal fervent colaboratores nor revúe vade vers un future, plen de esperantie. Red.

Li unesim articul pri Occidental esset publicat li 1-m decembre 1927 per nor conosset clarvident coidealist A. Haldin in li jurnale «Eskilstuna-Kuriren». Li convictiv presentation evocat un grand interesse por Occidental inter li mult amicos del lingue international in Svedia. In li comensa de 1928 dr C.E. Sjöstedt presentat Occidental in un jurnale in Uppsala e bentost un Societé Occidental esset fundat in ti cité. In li fine del annu esset organisat li Sved Occidental Federation, apert por omni occidentalistes in Scandinavia e Finlandia.

//

In 1928 quelc interessates in Stockholm unit se por studiar profund li nov interlingue. Por adeptes esset arangeat un special circul de studies e ti circul continua su regulari reuniones in li citean biblioteca. Durant li studies li pensa pri un Stockholman societé nascet e li 5-m decembre 1930 on decidet fundar un tal. In ti decide participat anc li conosset mundlinguist dr S.E. Krikortz. Li oficial fundation eventet li 16-m januar 1931. Durant que li studie-circul da al nov adeptes li elementari instruction, li societé labora por li general usation e propaganda del lingue. Con plesura li membres ha constatat li facilitá de Occidental in conversation con extranos, p.ex. durant li visita in li passat estive del anteyan editor de Cosmoglotta, sr J.A. Kajš de Tchecoslovakia.

Per medie de manuales, anuncias e un special curs de corespondentie, Occidental nu es plu conosset quam antey in Svedia e in divers locos on prepara fundar local societés. Post li preparatori labores del unesim annus li movement in Svedia nu ha intrat in un nov fase, durant que noi espera inregistrar ulterior progresses. Li Societé Occidental de Stockholm joya posser assister desde 1932 anc in li international labor por Occidental per li edition de Cosmoglotta, li cardinal organ del universal Occidental-movement.

H. Lindholm.


Ples ne obliviar inviar Vor abonnament immediatmen!


Li bankruptie del idés de Esperanto

It sembla que li plu detaillat, secun scientific metodes ductet examination del principies e structura de Esperanto, quel durant li ultim annus ha esset fat de prominent grammaticos de ti lingue, va esser mortativ por Esperanto e ducter a ruin de su ideologie. Inter altri simil studies in 1930 esset publicat del russ esperantolog E. Drezen un libre: Skizoj pri teorio de Esperanto, editet del Statal Historico-Linguistic Institut de RSFSR, Moskva, a mandar per 'Ekrelo', Löbauerstrasse 35, Leipzig N 24, Germania. In ti nov studie (bilingual: russ e Esperanto) li talentat esperantist examina li intern mecanisme de Esperanto, su grammatica in general e su derivation in special. Li libre abunda de nov, interessant idés. Li autor corecte mult assertiones, till nu considerat quasi sacrosant del esperantistes. Specialmen il sembla voler criticar li opiniones de prof. Th. Cart, li presidente del Lingva-Komitato de Esperanto. Li studies merite li atention de omni interlinguistes.

Chascun hom posse audir partú, u Esperanto es propagat, que it es quasi un miracul de facilitá, su formation de paroles es genialmen simplic, un infante posse aprender li elementes del grammatica durant un hor e depoy il va esser capabil crear paroles, necessi por omni expressiones de idés, per simplic composition, e li paroles va esser immediatmen comprendet de omnes; clar quam cristall, mem por ínerudites e orientales. E li esperantistes asserte, que li natural e li naturalistic lingues (quam p. ex. Occidental), in contrarie, es tro desfacil, lor derivates es ínclar, to, quo ili significa, save solmen ti, qui conosse mult europan lingues, durant que un tal presumption ne es necessi por li esperantist.

Ma nu veni prominent esperantologos quam Drezen e monstra clarmen li amari veritá, que li aferes ne es tam simplic. Li grammatica de Esperanto ha esset elaborat e usat de europanes e it es essentialmen li conossentie del europan lingues, quel, conscient o subconscient, ha fat possibil li comprension anc de ti artificial lingue. Por non-europanos, p. ex. japaneses, li comprension de Esperanto ne es un tam simplic affere quam on crede in Europa. In japanés esperantistic jurnales trova se detalliat explicationes e commentaries pri coses in Esperanto, queles on ne comprende in Japan sin studie, ma queles por europanes es quasi self-evident axiomas. Existe desfacilitás pri queles europanes ne posse revar.

Pro quo it es talmen? Li grammaticos de Esperanto, in fine, constata li sam fact, que ja de long ha esset conosset de omni linguistes, que it es li lingual tradition, quel da signification al paroles e frases, li experientie, quel da notion al form. Un simplicissim mecanic artificial lingue, quam Esperanto, essentialmen ne posse constituer exception de ti ínnegabil fact. Drezen di absolut just, que «omni lingues es conventional interhoman medies de intercomprension, omni lingues posse functionar solmen mersí a un tal convention, fixat de practica e tradition.» E adultra: «Omni firm, eventualmen acceptat regules de derivation posse basar se solmen sur li lingual practica e lingual tradition, conform al present epoca de homan evolution». «Talmen p. ex. noi usa paralelmen li formes chevalviro (chevaloviro) e virchevalo (virochevalo). Li precis signification de ti composit paroles es dat del practic usation e tradition. Li sam tradition definit in su témpore li sense dat al formes: tirkestaro (un comode), farvorto (un verb).» («Tirkestaro» vell posser significar p. ex. un colection de torn-organes, e «farvorto» un parol de comanda, si ili vell har esset usat in tal senses.) Yo cita ancor sr Drezen:


P. ex. li parol «paperskatolo» posse tam bon expresser li idé de un scatulle de papere quam un scatulle por papere. Si noi incontra, leente un Esperanto-text, alcun simil composit parol, li sense de quel noi ne posse immediatmen conjecter ex li contextu, tande noi deve serchar it in tal lexicos, queles contene, ultra li fundamental radicas, anc li formes derivat, con ne totalmen clar e logicalmen ne suficent precis sense.

Quam resultate: ne li parolform per se self fixa li idé expresset, ma li tradition, ligat con li usation de ti o altri parol-form. In van on sercha logicitá e li sam derivatori principies che ti du paroles (queles essentialmen expresse diferent idés): 'vapor-ŝipo' (quel move se per vapor-fortie) e 'aerŝipo'(quel move se ne per aer-fortie, ma in aer). Tamen li historic evolution del tecnica in prim creat li besonat parol 'vaporŝipo' e depoy -- totalmen índependent del logica -- li parol 'aerŝipo'. E simil lingual, absolut ne logic tradition ha efectet ne solmen li natural lingues; it ha influentiat anc li international lingue, pseudo-artificial e prendent esser absolut logic.


Nu -- it sembla esser un enigma, qualmen ti, qui es conscient pri li decisiv importantie del lingual usu e tradition, anc concernent li artificial lingues, posse insister e persister pri li introduction de un anti-traditional lingue quam Esperanto, e laborar por creation, per grandissim eforties e penas, de un special esperantistic lingual usu e tradition -- durant que ja existe un natural lingual usu e tradition international! Pro quo tant pena por un afere, quel, in fine, es un chimere? Pro quo ne consacrar su interesses e forties a utilisation de li ja existent lingual internationalismes traditional in li vocabularium, grammatica e derivation? Qui es Ii esperantistes, que, ili deve oposir se contra li lingual usanties del tot civilisat homanité, contra li traditiones del millannual historie del cultura?

Sr Drezen fa mult tre interessant observationes concernent li general grammatical structura de Esperanto. P. ex.: «Comparante li grammatical sistema de Esperanto con li grammatical sistemas de altri lingues, noi constatat ja studiante li morfologie de Esperanto, que su grammatical sistema es principialmen totalmen diferent al grammatica del flectet europan lingues. De grammatical vidpunctu Esperanto ne es romanic e mem totmen ne indo-europan. It possede un totalmen special caractere de un perfect lingue aglutinant.» -- «Li morfologic structura de Esperanto es tre parent al lingues lontanoriental monosillabic (chinés) e specialmen al lingues agglutinant (turco-tataric)». -- «Si on parla pri li general caractere del lingue, on ne es justificat considerar ti caractere solmen secun lexical elementes. Ti general caractere del lingue es definit ne solmen per li lexico, ma anc per su grammatical e morfologic structura. A ti fact on til nu ha dat poc atention. Ancor in 1910 prof. The Cart scrit: "Per su Fundamento it es quasi li resultante del europan lingues, tal, qual ili existet in li fine del XIX secul."» Sr Drezen accentua, que p. ex. li principie de Esperanto, que li afixes posse esser usat quam independent paroles (ino = femina, eta = micri, etc.) es un caracteristicum de Esperanto, de quel on ne trova alquo simil in Europa, ma in Asia!

Noi memora que prof. de Reynold in su raport al Liga de Nationes volet localisar Esperanto alcu sur li steppes de Sudost-Europa. Secun Drezen on deve dar li honore a Central-Asia...

A.Z.R.

Li caracteristica de un nobilmann

Quande Franklin esset in Anglia il havet in su companie un negro-sclavo, a quel omnicos in Anglia semblat tre strangi. Unquande Franklin questionat le, quo il pensa pri Anglia.

«Omnicos labora in ti ci land», dit li negro, «li aqua labora, li vente labora, li foy labora, li fum labora, li cane labora, li bove labora, li cavalle labora, li ásino labora, li mann e li fémina labora, omnes labora, solmen li svin ne. Li svin manja, trinca, dormi, il fa necos durant li tot die -- li svin es li sol nobilmann.»

Li lette de Procrustes

de prof. Ric Berger, Morges, Svissia.

On memora que ante 50 annus li interlinguistes esset possedet de un strangi manie. Por far Volapük Schleyer tranchat li cap e li ped de chascun parol natural, pensante far lor aprension plu facil. Obligatorimen chascun parol esset reductet a un síllabe. P. ex. li conosset parol «America». Il supresset li A, poy ica e obtenet mer, quel il changeat a «mel» con li pretext, que li chineses ne posse pronunciar li líttere r! (Stupiditá! Esque chineses ne parla tre bon anglés con su numerosi r?) E adultra li autor de Volapük adjuntet a «mel» un finale «op», quel, secun su opinion, indica un continente (pro analogie a Europa). Ti duplic operation semblat al volapükistes absolut necessi por «facilisar» li aprension del lingue. Li universalmen conosset parol America devenit talmen...Melop.

Hodie, si li interlinguistes in general renuncia detranchar li cap e li ped del vocabules ja international, un poc de ti old manie resta ancor che li adherentes del lingues semi-apriori

(Esperanto-no-Nov-Esperanto etc.). Sam quam li volapükistes esset convictet pri li necessitá ameliorar un «defektosi» parol quam America a «Melop», in li sam maniere li esperantistes e li reform-esperantistes crede que it es índispensabil «ameliorar» p, ex. cessar a «cesi», association a «asocio», accelerar a «akceli» etc. Pro quo ne contentar se per li form internationalmen conosset? Simplicmen pro que li duplic consonantes apare quam un abomination al majorité del esperantistes e idistes. Li grand argument de nor mi-fratres contra Occidental es ti, que Occi-dental ne ha suppresset li duplic consonantes. Tre sovente Cosmoglotta ha exposit nor punctu de vise e monstrat, que li duplic consonantes es plu conform al instinctiv scrition del majorité del civilisates.

Tamen, in ultim, noi audit un argument nov, quel on deve examinar seriosmen: si on desira un plu grand naturalitá quam in Ido, it sembla que on ne posse acceptar un ortografie plu desfacil quam ti del maxim facil natural lingue vivent: hispan. E it sembla que Occidental es plu desfacil in ortografie quam li hispan lingue.

It es ver, que li hispan ha supresset li duplic consonantes presc partú (except rr e Il). Ma regretabilmen li enorm majorité del altri lingues national possede les ancor. E pro que li ortografie del lingue international es destinat por li paroles international e ne solmen hispan, on deve egardar li customes del grand majorité e ne de un minorité.

To, quo es maxim repugnant al profanes, al studiantes del lingue international, es li desfiguration del paroles international. Plu ili retrova ti paroles in lor aspect familiari, plu li lingue apare les simpatic. Pro to, li objection contra li duplic consonantes es nequande fat del publica, ma del esperantistes-idistes, por queles un long practica con un lingue semi-apriori ha modificat li scrition instinctiv. Ili sempre cita nos li exemples del hispan lingue por motivar su «guerre» contra li duplic lítteres, exactmen quam li volapükistes invocat li chineses por purgar lor lingue de omni lítteres «r».

Si li esperantistes nequande variat concernent li ortografie de lor lingue, pro lor «Fundamento», is es, in contrari, tre interessant sequer li evolution del idistes. In comensa Ido aplicat su corsete fortiativ a omni paroles sin exception, con li etiquettes obligatori por chascun nómine. Ma ti maniere aparet bentost tant íntolerabil; que li Akademio de Ido devet far concessiones e admisset quam paroles «stranjera», sin «idisar» les, un serie de vocabules, p. ex. villa, «tolle», squatter, miss, dollar, Apollon, etc. Quam amusant! Paroles international deve esser considerat quam extran (stranjera!) in un lingue international!

Ci on vell posser posir un question al idistes: si, secun vos, li duplic consonantes «complica» li aprension del paroles, tande vilao, toleo, squatero, miso, dolaro, Apolono, etc. vell esser plu facil a aprender e a retener in memorie quam villa, tolle, squatter, etc. Pro quo ti change de opiniones?

Li explication de ti evolution de mentes ha esset dat de sr de Beaufront in li «Oficala organo del Ido-Akademio», april 1929:

«Noi proposi», il di, «que Ido mey acceptar in lor form international, sin change, li nómines del plantes o animales, queles nor lingues self ne vesti per form national. Exemples: Buddleia, Bocconia, Ampelopsis, etc. Omni ti nómines es in nor lingues quasi nómines extran. Pro quo noi vell 'idisar' les? Esque to ne vell esser un enorm e ínutil labor? In céteri, on posse considerar quam índubitabil, que li scientistes ne vell sequer nos sur ti via e ne vell alterar, por placer nos, li form scientic e international, a quel illi es accustomat e quel ili usa.»

Chascun, de ti lineas es un precios confession por nos. Nam si li scientistes ne va acceptar Bokonio in vice de Bocconia, ili anc ne va acceptar un desfiguration del tot rest del terminologie scientie. Del experienties del ductor de Ido e secund patre de Esperanto on deve deducter, que omni nómines de animales e plantes, omni paroles scientic, va esser acceptat solmen con lor ortografie international, con lor duplic consonantes e sin li etiquette -o. To es: li paroles va esser acceptat secun li scrition de Occidental e ne secun ti de Esperanto o Ido. Ili plu ne posse citar li exemple del lingue hispan. Noi posse, in nor torn, questionar les, pro quo ili ha adoptet p. ex. serenissimus; dollar, etc. quande li hispan scri: serenisimo, dolar!

Ili posse dar un sol explication: li paroles international deve esser adoptet con lor ortografie international. E ti condition concerne ne solmen li «scientistes», ma anc li popul, «li mann in li strad», quel anc deve haver li jure usar li paroles conosset partú, e ne mutilates de ili.

Post 20 annus de experientie practic li idistes in fine deve venir al conviction, que li grafisme international es lu maxim important. Tis qui seque li nov discussiones in «Progreso» es tre astonat pro li conclusion general. Li secretario del Ido-Akademio scri (januar 1931, p. 34):


Ido ha denaturat, sin necessitá un enorm parte del international aspecte del paroles.

Restaurar s, t (p. ex. roso, formationo, in vice de rozo, formaco) e introducter li ortografie international vell plu simplificar e plu facilisar Ido.


In li ultim numeró del sam revúe un colaborator, pos har leet omni propositiones, declara se convictet, que «li grafisme prepondera comparativmen al fonetisme. Til nu Ido sequet arbitrarimen un vez li grafisme, un altri vez li fonetisme international. Un important amelioration es regularisar to.»

Ti respect por li grafisme international sembla devenir general e va probabilmen servir al unification de omni sistemas de lingue international.

Esque Vu ja ha payat Vor abonnament?

Li economic crise universal va obligar li administration cessar ii inviation del revúe a non-payantes!

Con li present nro es distribuet al scandinavian letores un foliette in Ii sved lingue, editet del Sved Occidental Federation, contenent informationes pri Occidental, text, ilustration, etc., in modernissim tipografic execution.

Li aurin dente

Ex li libre «Fransk Livssyn» de Prof. Dr. R. Lagerborg, Helsingfors.

Li sol filosof, qui ha atinget li etá de cent annus, li polihistor Fontenelle (1657-1757) ha ridiculat li credulitá de su colegos e lor querelles pri li barbe del papa per li sequent historie ex li realitá:


In annu 1593 un rumore racontat, que un infante in Silesia, qui ha perdit un dente lactin, recivet in vice de it un dente aurin. Li professor de medicine Holstius in Helmstaedt scrit li historie de ti dente: il dit que it es in part natural, in part un miracul, misset de Deo por consolar li cristianes pro li devastationes del turcos. Adultra Rullandus scrit pri li dente e du annus plu tard o in 1597 Ingolsteterus scrit contra to quo Rullandus hat scrit, e Rullandus respondet in un detalliat e doct maniere. Un erudit mann de Libau, con li nómine Libavius, compilat omnicos, quo esset dit pri li dente e addit su propri opinion. Lu sol, quo mancat, esset to, que on ne hat constatat li percentage de aur in li dente. -- Un aurifabre examinat in fine li casu e constatat, que foliat aure esset aglutinat sur li dente... On comensat per scrir libres ante quam on hat consultat li specialist.


Contra li morale de ti ci ver historie on pecca in chascun moment. Noi explica ante quam noi ha examinat li factes; e quo es lu maxim mal: noi explica per grandiós vacui paroles vice per corespondent natural fenomenes.

Trad. de A.Z.R.

New York

Secun «Metropolis» ex li libre «Prejudicies» de H.L. Mencken, li famós american autor.

Ja solmen quam spectacul New York es grandiós. Súper it es un splendore quam súper Constantinopolis durant li Comnenes. It rugi de vive quam Bagdad durant li Sassanides. Ti antiqui grand cités esset in veritá sordid villages in comparation a New York, sam quam Roma, Paris, Berlin e London es ancor hodie.

Ne existe mult in New York, quo on ne posse comprar per moné. It ne es un cité rich de idés; it ne es mem un cité de combattes de partises. Ma to quo on posse comprar per moné es sovente splendidissim, e yo crede, que it es plu splendid in New York quam it alquande ha esset in altri locos. Un vermen exuberant bonessere vale in li tot cité, mem inter li inhabitantes de slum. Li slaves, queles fa omnicos functionar, vive in miserabil cabanes, ma ili es transportat ad e de lor labor per un machineríe, quel custa centenes de milliones, e quande ili vade por recrear se in li vésperes, ili es imposat de un pompe, quel vell har stupefat mem Iohannes Paleologus. Esque alqui ha calculat li pecuniari valore de omni ti objectes de arte, queles existe sur li Manhattan insul? Quant vell custar, substituer solmen li mal picturas? O li statues, li bronzes, li draperíes, li potteríes e li quasiantiqui meubles? O li juveles, li perle-colieres, li drapes e li bracelettes e li altri bagatelles? Ples colecter omni diamantes in un enorm block e vu va haver un arme, suficent por mortar Leviathan.

Li homan masses flue, chascun die, ad in New York con aure, presset ex ferre e carbon, ex svin e pecu. It es ínvisibil aure, nam on porta it in checks, ma pro to it ne es minu real. Chascun dollar, quel on gania in Kansas o Montana, va trovar, plu o minu tard, su via a New York, e si un parte retorna, sempre un parte remane.

To quo yo vole dir es: ti spectacul, luxuós e barbaric in su detallies, oferta materiale por un grand litteratura! It ne es solmen splendid, it possede anc un caractere de strangitá, it have anc supertones de alquo fabulatri e mem de diabolic. Ma li spectacul ne posse durar long. Si it ne va finir per un catastrof, it va marcir lentmen...

Yo canta pri li cité -- sin amar it. It es interessantissim, ma yo vide nullcos in it, quo posse evocar a vive ti fragil e timid cos, quel on nomina simpatie. Ples pensar vos un rational homan ente, qui ama New York! It es desfacil! Esque on ama bartenders? O decoratores de chambres? O boys de elevatores? O servitores de nocte-clubs? No, on es content que tal functionarios existe, it es possibil que on respecta les, ma on ne ama les. Ili es frigid e artificial, ili es resultates de abundantie de moné. Si un hom fa economic falliment, ili desapari. Ma on sercha su simpatie tá, u it posse esser secur mem si li ventes fla.

Ma -- yo parla nu pri un spectacul e ne pri aferes de amore. Quam spectacul New York es in imens maniere grandiós e pompós, stimulant quam bonissim intoxicative e per null maniere plu mal pro su macabri secundari flavore. Li cité capte omni nor plu facil e plu placibil emotiones quam un brass-orchestre. It es colossalmen vulgari -- ma it resta colossal.

Esque it es ne altri cos quam un grand Utopia por fripones, un gigantic e complicat machine por lurar honest homes? To yo ne crede. Ti honest hom, qui frequenta su mercates, recive honest valores por su moné. New York oferta le un luxu, pri quel li munde nequande antey ha revat, li luxu esser servit de perfect trenat impersonal slaves -- homan, ma tamen mecanic. It oferta le possibilitás juir quam un rey -- yes, presc quam in ciel. Li paradise del musulmanes es apertpor chascun, qui posse payar su covert e li paya al puella del gardarob. E existe anc un porta, quel ducte ad in li paradise del cristianes o adminim a ti partes de it, queles ne es sanctificat a himnes e precas. Ma on ne deve creder, que omni ti luxu es purmen fisiologic. Existe delectationes anc por li anima o por to, quo li homes, essente felici nomina anima. Plur concertes es dat in New York durant un hiverne quam in Berlin. Li cité have plu mult e plu bon teatres quam un dozen de cités de calibre de London. It es, quam ja dit, cargat per artetil li parapete e stapla ancor plu de arte sur deck. Esque it es steril in idés? Forsan. Ma it certmen ne es ínamical contra ili.

In New York vu trova, curtmen dit, omnicos inter li ciel e li terra. Ta es loco por chascun, in ti grand dans macabri, mem por li moralist.

Trad. de A.Z.R.

Discussion pri un ternational terminologie folkloristic


Dr. von Sydow scri in p. 74 de COSMOGLOTTA 1931, que mi folkloristic terminologie in li articul «De fabula populare» in Schola et Vita VI p. 25 es ínapt. Except li paroles «fabula» e «saga» yo ne ha usat altri términos. Yo save, que sr v. Sydow es plu erudit quam yo in folklore e in interlinguistica e pro to yo preca sr v. Sydow explicar me li ínaptitá de mi terminologie e proposir plu bon folkloristic términos.

J. Honti


Mi remarca contra li terminologie usat de Senior Honti directe se pro-primo contra li término «fabula proprio». «Fabula» significa partú in li modern international usu de lingue «un concis, un-episodic raconta, quel ordinarimen es moralisant e acte se pri animales». In nor témpore on ergo ne posse usar «fabula proprio» pri ordinari mult-episodic «Märchen», queles ordinarimen ne es moralisant, ma solmen amusant. To vell esser tam absurd quam usar «classis» vice «marine».

Si on vole extender li usation del término «fabul» ad altri un-episodic racontas, on posse dar li nómine «fabul» anc a to, quo on in Germania nomina «Schwank», li fabules jocosi, queles sovente es moralisant e trova se in colectiones de esopic fabules.

Por to quo Honti nomina «fabula proprio» ne existe nequel realmen international término, nam chascun lingue have su propri paroles, queles max sovente ne posse esser usat quam scientic términos. Li francés «conte» e li anglés «tale» significa solmen «raconta» e anc con li atribute «populari», «folk». Ili ne es bon quam scientic términos. Quande anglesi o francesi folkloristes vole explicar, pri quel specie de raconta ili parla, ili usa li german parol «Märchen», quel ergo convene quam término international, eventualmen con latin-roman scrition «merchen». Ma on deve diferentiar inter li merchen propri o merchen miraculós («Zaubermärchen») e li merchen novellari, li novell-merchen, nam li du species have un totmen diferent orígine e historie. Antey on usat solmen li nómine merchen sin diferentie inter li species, e to causat, que on fat li fals teorie pri li merchenes, que omni merchenes e fabules ha originat in India in historic témpore e migrat a Europa in li medievie, benque to posse esser valid solmen pri quelc novell-merchenes e fabules, queles per litterari translationes ha venit a Europa, ma to absolut ne vale pri li merchenes miraculosi. It es ver, que anc India have quelc merchenes miraculós, afin con li europan, ma on ne posse demonstrar, que li indic merchenes es plu originari quam li europan, e li grand diferentie monstra, que null migration ha existet. Yo mentiona ti ci fact quam pruva por li importantie de un bon scientic terminologie.

Proposiente li german parol «merchen» yo have anc in memorie li dan parol «eventyr», quel significa lu sam. Ma si «eventyr» es internationalisat, it deveni «aventur» e ti va colider con li internationalmen conosset parol «aventura», quel have un altri signification. Novell-merchen es nominat in li italian lingue «novellina» e per usar ti parol on vell evitar li ambiguitá. On vell posser imaginar un noviformation «aventurina» in vice de «merchen», ma li derivates de it vell esser tro íncomod, durant que on posse facilmen formar derivates del plu curt «merchen»: merchenal, merchenos, merchenari, merchenist, etc.

Li anglés parol «tale» e li francés «conte» posse anc significar to quo in li german lingues es nominat «Sage», in li dan lingue «Sagn» e in li sved «sägen». Un apart parol con ti signification ne existe in li anglés o francés, in part pro que li scientistes in ti landes ne ha ocupat se con studies pri tal racontas. Quande on in li anglés o francés lingue ha volet indicar un raconta quam «Sage», on ha devet referer al german«Sage» o al islandic «saga», ma on ha anc provat auxiliar se con li parol «legend».

Li max bon metode in un tal situation es prender li besonat término ex un del germanic lingues, queles have un tal término. Max bon es li dan parol «sagn», nam li german «Sage» da fals associationes in un lingue international con latin caractere. Li islandic parol «saga» have anc international usation, ma it significa un long, multi-episodic, plu minu realistic raconta, «saga familiari» o «saga heroic». In Svedia on usa li parol «saga» anc quam designation por li mult-episodic merchenes, ma ti usation ne convene in un international terminologie.

Li parol «legend» es un tre mal surogate por «Sage». Legend significa in li latin «alquo digni esser leet, alquo quel deve esser leet», e it es usat solmen quam designation por pie, religiós racontas pri sanct homes. Ti signification li parol have in omni europan lingues. It es ergo nonsens usar it quam designation por racontas, queles proprimen ne posse esser leet, ma vive solmen in li oral tradition del popul e li contene de queles ne es religiós. Li sol motive por li usation del parol «legend» vice «sagne» es ti, que li legende sam quam li mite es un subsection sub li plu vast designation «sagne».

Anc li témino de sr Honti «romanico» per designar FDRSc roman, A novel, yo pensa impossibil.

Un pur terminologic errore es li expression «fabula magico» quam traduction del german «Zaubermärchen». Un Zaubermärchen ne concerne magie, ma sorcieríe e altri supernatural coses. «Fantastic» vell har esset un plu bon adjective.

Anc «fabula ridiculo» es ínapt. To vell significar, que li merchen self vell esser ridicul, ma it ya es jocant, jocosi, quo es un altri cos.

Latino sine Flexione es tro fortmen ligat al antiqui latin, li vocabularium de quel ne sufice e ne es apt por un bon modern scientic terminologie. Li culpa in ti ci casu ne es che sr Honti, ma che li lingue quel il ha usat in li mentionat articul. Li punctu de gravitation in un international lingue de nor témpore deve absolutmen esser in nor usu de lingue, in nor beson. Latino sine Flexione posi su punctu de gravitation in li mort latin, quel nequande posse suficer por nor e por modern scientie.

C.W. v. Sydow


Soeben erschien:

Leitfaden der Weltsprache Occidental

Lehrgang in 7 Kapiteln, Lesestücke und ausführliches Wörterverzeichnis Occidental-Deutsch. Von Karl Janotta. Franckhsche Verlagshandlung, Stuttgart 1931. 80 Seiten Dinorm-Format A6 (105 mm x 148 mm). Mit Bildern.

Preis: Rm -,80, öS 1,40 einschliesslich Versandkosten nach Deutschland und Oesterreich; Portozuschlag ins Ausland: Rm -,06, öS -,10.

Zu beziehen durch die Occidental-Union, Central Oficie, Wien XI, Ehamgasse 40. Postscheckkonto München 585.98: Occidental-Union Mauer bei Wien. Postscheckkonto Wien B-84.868: Occidental-Union Mauer bei Wien.



Pro translocation del administration li present numeró es retardat. Li sequent numerós va aparir regularimen in li comensa del bimensual periode.

Red.



Change de adresse.

De 1 januar 1932 li adresse del Central Oficie del Occidental-Union e de su Director es: Wien XI, Ehamgasse 40.

Li post-chec-contos del Union resta ancor provisorimen li anteyan:

München 585.98: Occidental-Union Mauer bei Wien.

Wien B-84.868: Occidental-Union Mauer bei Wien.

OCCIDENTAL-UNION



Occidental, die Weltsprache

Das erste grössere Einführungsbuch!

Inhalt: Vorwort des Herausgebers. Einleitung der Verfasser. Wege und Irrwege zur Weltsprache. Wesen des Occidental. Kultureller und erzieherischer Wert des Occidental. Begründung. Occidental-Kursus in 10 Lektionen. Wiederholung der Sprachelehre in Occidental. Lesestücke. Vergleichstext in 9 Sprachen. Häufigkeitswörterverzeichnis.

Broschiert: RM 5,50 (ö S. 9,50). In Ganzleinen RM 8,- (ö. S. 13,70)

Einschliesslich Versandkosten nach Deutschland und Österreich.

Portozuschlag ins Ausland: RM 0,30 (ö. S. 0.50).

Mitglieder von Zweigorganisationen der Occidental-Union erhalten auf obige Preise einen Nachlaß von 10%.

Zu beziehen durch die

Occidental-Union, Central Oficie, WIEN XI, Ehamgasse 40.


Cosmoglotta

Ples observar li nov adresses sur pag. 1!

Li simplic abonnament annual custa 2 sved corones o li equivalent in altri valutas secun current curs. Ti qui misse duplic abonnament, 4 sv. cor., recive 3 exemplares.

Por payamentes posse esser usat anc li sequent post-chec-contos: FRANCIA: Paris 26 437 (L.M. de Guesnet, 83 rue Rochechouart, Paris IX); SVISSIA: II 1969 (Fred Lagnel, Chapelle, Vd); GERMANIA: Berlin 156251 (Cosmoglotta, Box 171, Stockholm 1, Svedia); AUSTRIA: Wien B-84 868 (Occidental-Union, Mauer bei Wien).

Ples inviar li abonnamentes immediatmen! Li edition del revúe depende de Vor suporte!

Edvard Rydahls Boktryckeri, Stockholm 1932

Cosmoglotta A 81 (mar-apr 1932)

Oficial organ bimensual del Occidental-Union

Consacrat al developation, propaganda e aplication de

LINGUE INTERNATIONAL OCCIDENTAL

REDACTION (manuscrites, printates de exchange e por recension):

A. Z RAMSTEDT, 1, Helsingfors, Finland.

ADMINISTRATION (abonnamentes, subventiones, expedition de Cosmoglotta):

COSMOGLOTTA, Box 171, Stockholm, Svedia. (Post-chec-conto 53 868)

Annu XI N:0 2 Marte-April 1932 (Numeró 81)

Li linguistes e li interlinguistica

It es generalmen conosset, que li majorité del universitari linguistes ha preferet ignorar li question pri un international auxiliari lingue. Quelc linguistes ha esset mem apert antagonistes del tot idé, rejectente it pro pur teoretic objectiones. Quande li Société de Linguistique esset fundat in Paris 1866, on pensat necessi stipular in li statutes: «Li Societé ne admisse alcun comunication concernent, sive li orígine del lingue, sive li creation de un lingue universal». Ma li témpores muta se, e li linguistes con ili. Durant li ultim decennies mult prominent linguistes, in presc omni civilisat nationes, fa se publicmen incriminat contra tal statutes per monstrar interesse por li idé e mem esser protagonistes de it. E quo es tre remarcabil -- in li forsan maxim autoritativ modern manuale del indoeuropan linguistica footnote:[Jos. Schrijnen: Einführung in das Studium der Indogermanischen Sprachwissenschaft, Heidelberg, 1921, WInter's Universitätsbuchhandlung, li XIV volume del Indogermanische Bibliothek, editet del professores H. Hirt e W. Streitberg.], li autor, li ilustri dr JOS. SCHRIJNEN, professor in li statal universitá de Utrecht, tracta seriosmen anc nor problema. Yo cita e traducte:


Nationes, queles maxim mult ha aproximat se culturalmen, monstra anc in lor lingues li maxim grand cultural afinitá -- ples comparar p. ex. francés e anglés e li slavic lingues. -- Un completmen conform west-europan national cultura vell ducter anc a un sempre plu intim afinitá del europan lingues.

Esque on va arivar jamá a ta, es naturalmen tre íncert e dubitabil. Interim, li extern cultural afinitá, abstraet de omni national relationes, posse ne solmen presentar postulationes, ma anc garantir un considerabil success al eforties por creation de un Universal Lingue. Un descolorat, international lingue, quel es intentet por cert, civilisat circules e por un modest usation, un universal lingue in servicie de quelc tre general, international cultur-besones, jurnalistic, tecnical e scientific, have in fact su jure de existentie e anc chance de success. Talmen ha nascet Volapük, Idiom neutral, Langue bleue, Universal, Esperanto, Ido, etc. Un tal artificial lingue es quam auxiliari lingue mem tre desirabil por diminuer ti dissipation de energie, quel altrimen es conectet al difusion de idés extra restrictet, national circules. SCHUCHARDT e JESPERSEN pro to ne sta tam ínamical al problema quam li maxim mult altri linguistes.

Li desfacilitás tamen ne es despreciand. Quant minu un tal auxiliari lingue tene se inter li supramentionat límites, tant plu it va esser subjectet a grand transformationes. Quant plu grand li difusion, tant plu considerabil va esser tal alterationes, pro national e social influenties, e to es plu rejectibil por un artificial lingue, a quel li regulativ unitá manca. Chascun popul va introducter alquo de su propri sintax e signification del paroles, de su propri lingual usu. Li medieval latin, parlat de clericos e erudites, apen posse valer quam modell, proque ti parlat latin sempre stat in contacte con li classic scrit latin. Anc li sempre changeant pronunciation va causar grand desfacilitá, benque on ne posse negar, que li tendentie a dialectisation ci ne posse efecter tam fort quam in li vivent national lingues.

In omni casus, un tal lingue nequande mey perdir su caractere de un surogat-lingue, un auxiliari lingue. Omni personal elementes deve restar lontan de it, nam li national element afectional posse exister solmen in un «organic» lingue e it manca ja in li superior strates del plu uniform national cultur-lingue.


Li simpatie por nor idé, quel li citat paragrafes monstra, es por nos cause de joy. Yo ha cursivat ti paroles, apare specialmen memorabil.

Li desfacilitás, pri queles prof. Schrijnen parla, ne deve deterrer. Ti centrifugial forties, queles in anteyan, minu civilisat epocas causat numerosi dialectes, ha esset superat in nor témpore per centripetal forties, queles ha ductet e ducte al desaparition del dialectes e al predomination del oficial form del lingues, mersí al uniform democratic education del masses. On posse con jure suposir, que li dialectisation del lingue international va esser contraactet per simil forties. Li sempre crescent plu intim relationes inter li nationes va impedir introduction de national idiomatismes. Li practica va docer homes expresser se talmen, que ili va esser comprendet partú. Li manca de afectional elementes posse quelctémpore vermen esser un manca, ma forsan plu sovente un merite. Proque li interlingue es un extran lingue por omnes, nequi posse criticar li stil. Ti, qui deve scrir in foren lingues, comprende to e va benedir un artificial interlingue.

Ma li maxim grand desfacilitá, quel prof. Schrijnen ne mentiona, es forsan li creation de complet vocabulariums por li interlingue. Ili deve esser vermen suficent e immediatmen parat por usation in omni dominias del modern cultural vive: navigation e comercie, tecnica e professiones, artes e scienties, etc. Malgré quarantannual public activitá, malgré litteratura e lexicos, manca p.ex. in Esperanto ancor un juridic terminologie! Ma de altri látere, mult «nov» nationes ha devet e ancor hodie deve luctar con li sam desfacilitá, quande ili vole elevar su lingue al nivelle del old cultural lingues. Noi ha videt ante nor ocules, qualmen p.ex. li finno-ugric lingues, queles ante du o tri generationes presc ne possedet un litteratura, ha perfectionat su vocabulariums, sovente in artificial maniere. Si ili ha superat li desfacilitás con success, quant plu facil to deve esser por un naturalistic interlingue quam Occidental! Li finnic lingue ha devet inrichar su vocabularium per autonom novcreationes. Li mecanistic interlingues, quam Esperanto, have un tre povri propri sistema de derivation e ili ne posse assimilar extran paroles sin mutilar les a caricaturas. In contrast a ili, Occidental basa se sur li modern cultural lingues e pro to posse ne solmen direct incorporar li tot, rich international vocabularium, ma anc hauster ex li grand national lingues, e secun beson, anc crear nov expressiones, pro su developat sistema de derivation.

Ma necessi es -- labor e entusiasme. Qui va esser plu competent por ti labor, si ne li linguistes? Pro to ili deve esser colaboratores del interlinguistes, e ne spectatores.

A.Z.R.


Omni subventiones es usat por amplification e amelioration del revúe. COSMOGLOTTA es li ductent organ del modern interlinguistica!


Latino sine Flexione

«Interlingua: lingua, producto in modo consciente, com intentione de elimina difficultates causato per diversitates de linguas nationale.» Talmen sr Szilágye defini li término interlingue in su «Dictionario terminologico de Interlinguistica». Noi pensat, que to es un bon definition, quel omni interlinguistes es parat acceptar. Il addi, que li término interlingua es sovente usat «in modo erroneo sicut synosymo de Latino sine Flexione. Primum, Interlingua es uso sicut nomino de imaginario Lingua Internationale de futuro, post sicut nomine generico de omne tale idioma». To ha esset publicat recentmen in Schola et Vita, li organ del Academia pro Interlingua in Torino. Ma, regretabilmen, li interlinguistes sembla ne posser concordar pri alquo. Du prominent membres del sam Academia asserte nu, que it es fals usar Latino sine Flexione quam synonyme por lor interlingue. Li nómine interlingua vell esser li proprietá de lor Academia! Li presidente. prof. Peano, declara: «Interlingua resulta (= va resulta?) ex labores presente et futuro de Academia». Nu, it sembla evident, que li resultates de omni interlinguistic «academies» va esser interlingues, e pro to it es necessi, que li Academia in Torino adopte un special nómine por su specie. Existe ja un generalmen conosset e usat: Latino sine Flexione, un tre caracterisant! Pro quo it ne es bon? Li lingual usu, ti tiranno, ja ha decidet, quo significa «interlingue».

On ha dit, que interlinguistes ne deve imitar mercatores, ergo ne pretender pri patentes. Ma, lass nos un moment imaginar, que li Academia in Torino tamen vell presentar un aplication pri patente por li nómine Interlingua a alcun patent-oficie! Quel descrition ili vell dar? Sr P. declara, que «Interlingua indica lingua conforme a deliberationes de Academia», e sr M. informa nos, que «homo vide, que Academia limita (=ha limitat?) suo deliberationes ad punctos super que opiniones de socios es concorde, que ceterum, es puncto fundamentale». Si to significa (un frase in Latino sine Flexione posse ya haver mult significationes), que li Academia insiste solmen pri ti 12 punctus, queles li majorité del membres ha adoptet quam «propositiones» o «consilios» de Academia, e que omni altri coses es privat opiniones del membres, it es evident, que li Academia in Torino ne possede un lingue, por quel it vell posser postular li exclusiv proprietari jure del nómine Interlingua. Chascun membre del Academia es exhortat self elaborar un complet interlingue, secun li directives del Academia. Ma to quo li 12 punctus directiv contene, es solmen propositiones o consilies de un embrion de un project de un interlingue. Sr P. declara, que «Academia adopte vocabulario de nullo auctore speciale» e un vocabularium elaborat del Academia self ancor ne existe. Li membres comunica in li organe de Academia, que ili studia «non ad mutatione sed ad completione de Latino sine Flexione aut Interlingua». Ma, «dissensiones inter interlinguas es magno». Qualmen expresser p.ex. li tempores del verbes? Solmen quelc exemples del resultates de ti studias:

Preterite (Occidental esset): A e es, B i es, C ante es, D er en, F jam es, etc. etc.

Future (Occidental va esser): A i es, B u es, C post es, E for en, etc.

Conditionale (Occidental vell esser): A x es, B ix es, B er es, B es ere, E fors en, F an es, G i ad es, etc.

Existe un grand númere de simil propositiones, ma sufice.

Esque li propositiones ne es in conformitá con li consilies del Academia? Si ne, noi expecta un public rectification. O esque li consilies es tam ínsuficent, que ili ducte a tal absurditás? Prof. P. scrit unquande: «Academia pro Interlingua, societate scientifico, es sempre libero ad omne experimento. Majoritate hodie adopta «Latino sine Flexione», composito ex vocabulos internationale in orthographia latino. Isto lingua non habe grammatica, non vocabulario proprio, servi a nos e suffice.» Suffice?

Prof. Jespersen scrit unquande: «Ti qui crede que ti ínorganic lingue posse esser usat por omni besones de homes, qui ne ha trapassat li purgatoria del latin-scol, es captivat in un strangi self-deception.» Suffice!

A.Z.R.

Henning Berger e su astut cat

Anders Österling raconta pri li morit Svedic autor, Henning Berger in li jurnale Svenska Dagbladet li sequent pretti historie:


Quande yo visitat Berger in Köbenhavn, il vivet in su grand chambres con su famosi cato Zeppe, a quel il ha dedicat un de su romanes. Il declarat se parat dar me un convictiv pruva pri li inteligentie de su domestic animale. Per falsetti voce, quel il sempre usat parlante al cat, il questionat Zeppe: «U es li ultim libre de Oncle Österling?» Zeppe strax movet se e monstrat -- pos quelc serchada -- per su velvet-patte a un vacui loc in li biblioteca. -- «Tu vide nu», li possessor de Zeppe dit, «que il es rect: tu ne ha ancor misset me tui ultim libre.» Li reprimande ne posset esser fat in plu amabil maniere.


Li principie de necessitá e suficentie

De prof. Ric Berger, Morges, Svissia.

Constatante mult irregularitás in li usation del afixes in Esperanto, Couturat publicat in 1907 un brochura: «Étude sur la derivation en Esperanto», in quel il exposit li necessitá de precis, «logic» regules. Tal regules esset aplicat in Ido, durant que Esperanto continuat conservar su elasticitá, e li sistema de Ido esset acrimen criticat de esperantistes. Dr René de Saussure formulat circum 1910 un principie «scientific» por justificar li derivation de Esperanto: «li principie de necessitá e suficentie». It es li principie de minimal pena, quel, secun Saussure, «reye omni lingues vivent»: on deve usar omni afixes necessi por expresser li idé, ma nequo plu!

Convictet adversario del derivation de Ido, Saussure adopte li pseudonim «Antido» (Anti-ido), e critica specialmen li derivation: substantive-verb, quam to «pedantic». Li direct derivation, admisset in omni lingues natural, es prohibit in Ido. On ne deve dir butonar, coronar, martellar, ma butonagar, kronizar, martelagar. Per analisar li paroles Antido monstra, que li idé de action es ja trovat in li finale -ar. In consequentie li sufixes -ag-, -iz-, -if- in Ido es parasites, ergo contrari al principie de suficentie. Antido critica anc un altri derivation de Ido: adjective-substantive. In Esperanto on adjunte -ul al adjectives, si on vole indicar person, proque li -o sol ne sufice, essente li finale de un substantive quelcunc. Del adjective granda, Esperanto deriva grandulo = un grand mann, nam grando ne contene li idé de person. Couturat hat mocat ti sufix -ulo, afirmante que per convention on posse admisser, que grando, avaro, etc., significa homes, ma que por li qualitá on deve dir grandeso, avareso, etc.

Ples remarcar ti assertiones quasi «cruceant»! In li derivation substantive-verb Ido ne admisse li direct metode, malgré li exemple del natural lingues, e Esperanto postula it; in li derivation adjective-substantive Ido postula li direct metode secun li exemple del naturalitá e Esperanto ne admisse it!

It es clar, que Antido-Saussure oposi se al derivation de Ido. Ma il diverge anc de Esperanto concernent li formationes del substantives de qualitá. P.ex. parol «utileco» de Esperanto (Occidental utilitá) es un pleonasme secun Saussure. Il asserte que «utilo» es suficent!

Por demonstrar quam ilusori es li aplication e li utilitá del principie pri necessitá e suficentie un sol frase sufice ex Nov-Esperanto, li lingue creat de Saussure e in quel il crede que il ha aplicat su bon principie rigorosmen:


La filo manjis tri bona pirun.


In ti curt frase il self fa 4 culpes contra su propri principie! In prim, li idé substantivic es ja contenet in fil, do li finale o es un pleonasme. Poy, bona: a es un finale ínutil pro que bon es ja un adjective per se self. Poy, pirun pecca ancor du vezes: proque li idé de plurale es ja contenet in li numerale tri, li littere n, indicant plurale, es un pleonasme. Finalmen, li marca de acusative u, es sin alcun necessitá. On save tre bon, que li pires ne posse manjar li filies. Ergo, vermen conform a su principie pri necessitá e suficentie Saussure vell dever dir:


La fil manjis tri bon pir.


Li principies de Saussure ha esset adoptet oficial del Esperanto-Academie ante plur annus. Ma tamen, si on examina li publicationes de Esperanto, on constata, que li substantives per -eco continua florear! Li cause es, que li aprobatores de Saussure obliviat li existentie de alquo plu potent e plu ver quam li «principies de Antido»: li instinct de analogie. In fact, li lingues europan usa generalmen un sufix de qualitá, itá, ité, ity, -idad. Mem li oficial jurnale «Esperanto» constata: «Li regules adoptet de sr de Saussure e pos il de quelc esperantistes, abolir li sufix -ec pos adjectivic radicas, sembla nos peccar contra li lingual instinct. In omni lingues, on monstra li qualitá per special sufix, quel on adjunte al adjectives primitiv o derivat.»

Ti judicament noi aproba completmen. In un conflicte inter lingual instincte de omni homes e teoretic principie de un mann, li victorie ne es dubitabil. In realitá li prinncipie de Saussure es, quam tis de Couturat, un ínutil intrusion, in li dominia del linguistica, de idés apartenent a totalmen altri scienties.

Li utilitá del cánabe

Un farmero esset semant su agre quande quelc yun vagabundes passat preter it e criat a il in insolent ton: «Bravo, old mann, labora tu por nos, qui fa nequo! It es noi qui va recoltar li fructes de tui labor!»

  • «Yo desira de mi tot cordie», replicat li paisano, «que vor desir va esser realisat, nam yo es semant semes de cánabe, e it vell esser excellent, si vu unquande va esser pendet per cordes canabin!»

Etimologic reflectiones I. Cupre

Noi parla, noi usa paroles, sin meditar, de u noi ha recivet les. Noi manua les quam omnidiari monetes. No, in plu índiferent maniere. Noi save, que li monetes de cupre es stampat in li monetiera in li metropole, e forsan que li cupre veni del cuprieras, situat in ti o ti provincie. Ma de u noi ha recivet p.ex. just li parol: cupre?

Un grand númere de nationes usa it: H cobre, F cuivre, D Kupfer, A copper, Da Kobber, Sv koppar, Fi kupari, etc. Li diferent formes deriva de L cuprum, un populari latin abreviation de: aes Cyprium, to es, li metalle de Cypros (Gr Kupros), li conosset insul in li ost parte de Mediterran Mare. Noi comprende que li nómine del bell insul ha esset difuset talmen, proque li antiqui civilisation recivet cupre de Cyprus, e in fact, ja Homeros parla pri li rich minieras de Kupros.

Li latin aes esset in plurale aera. Ti form significat in prim pezzes de cupre, anc moné -- on payat ya per monetes de cupre -- poy un summa, poy un númere, e in li modern lingues aera (era) significa un númere de annus, un periode! Témpore es moné!

Li parol aes deve esser tre old. It existe in sanscrit quam ayas, in gotic ais, in old anglés ar, in modern anglés ore, in medieval german er con li derivate erin, de quel li modern german ehern. Old german havet anc li form erizzi, de quel li modern german Erz.

In li latin existet un derivate aenus, originarimen aesnos, a quel coresponde in li gotic aisarn, eisarn, old german isarn e isan, de quel poy li modern german Eisen. In old anglés it esset isern, iren, de quel li modern anglés iron.

Ma li germanic popules sembla har aprendet li parol tra li celtes. It esset in gallic isarno, in iric iarn, quel similea li scandinavic jern o järn. Ma in li modern lingues solmen A ore e G Erz significa rud metalle, li altri formes ferro, ergo un specialisation del signification.

Ma noi devia nos del tema.

Noi incontra strangi problemas. Kupros, li nómine del insul, sembla esser un traduction de un altri, ancor plu antiqui nómine del insul, quel esset conservat in old egiptian: Ayasya. Noi trova que li radica de ti nómine es li sam quam li proto-indoeuropan ayas! Esque ayas = metall, cupre, es originarimen un egiptian o indo-europan parol?

Ma qui hat rebaptisat Ayasya per Kupros? Certmen ne li grecos, queles in lor lingue ne havet li radias ni ayas, ni cupre. Ma on ha trovat in un apocrific lingue, li elamitic, parlat in Mesopotamia circa 2500 annus ante Cristo, un parol: kupar, quel significa exactmen cupre!

Quo es remarcabil es to, que li maxim antiqui e li maxim oriental form conosset, li elamite kupar, coincide con li maxim nordic, li finnic kupari, pruntat maxim recent. Noi have plur altri exemples de simil circules de vive del paroles. Pos migration tra millennies e lontan landes un parol posse reciver retro su originari form. P.ex. vin esset in grec oinos, de woinos, pruntat de un asiatic lingue, u it esset wain. E nu, in li modern anglés it es denov pronunciat: wain!

Yes, li parol cupre ducte nos retro a prehistoric culturas de Avan-Asia. Mult international cultur-paroles have li sam orígine e un astonant, íncredibil etá. Ínconosset popules, queles vivet unquande, mult millennies retro, ha usat les. Li popules ha morit, ma lor paroles vive. Ne solmen in li comensa esset li parol, ma it va esser anc long pos li fine! Li paroles es plu eterni quam noi homes e nor ovres.

Pro to noi debe les un poc plu respect.

A.Z.R.

Caesar ne supra grammaticos

C. Suetonius Tranquillus, li roman historico, raconta in un de su libres, que M.P. Marcellus, li roman grammatico, audaciat unquande criticar mem Tiberius, li grand imperator, pro alcun lingual errore. Un del cortesanes present, Ateius Capita, remarcat, que etsi li parol ne vell esser bon latin, it va esser to in li future. Marcellus tamen negat li justitá de un tal suposition e adjuntet, tornante se al imperator: «Tu enim, Caesar, civitatem dare potes hominibus, verbis non potes.» (Tu, Caesar, tu posse dar civitá a homes, a paroles tu ne posse). Desde ti incidente on di: «Caesar ne supra grammaticos».

A.Z.R.

Recreation

De Aldous Huxley, li ductent modern anglés autor.

Benque on cultiva sport ho-témpore in omni civilisat landes, noi angleses posse esser fieri, que Anglia es li land natal e classic del sport, quel ha expandet se de nos tra li tot munde.

Sport, sport... yo clude li ocules e in spíritu yo vide currer un enorm multité de homes al sport-arenas de Epsom, Oxford, Cambridge, por assister li curses, bot-regattas e altri arangeamentes de sport. Yo pensa al ski-sport, al bobsleigh e patin-sport. Admirabil es li ínfatigabil perseverantie del sportistes, qui omni die durant hores malgré frequent accidentes, contusiones de pelle, fracturas de gambe etc. exerci con un persistentie, quel vell esser digni de un plu bon cose. Yo confesse, que benque momentanmen pro sanitari motives e por juir li natura, yo patina quelc hores de omni pos-midie e tande anc curre sur skis, tamen un ver entusiasme de sport manca me; yo ne ama trenar por un sport, quam un sclave de galere -- ma yo anc ne aprecia esser spectator de un sportic eveniment.

Yo ne cuida pri ti activitás inter li quar mures, queles mi contemporanes nomina amusament. Ti sportistes reveni del sport-plazza in li hotel, balnea, changea vestimentes, dinea. Li jazz-capelle comensa su barbaric musica -- li juientes dansa, sede in li pauses ci e ta, fuma, joca e trinca, comensa tamen dansar denove automaticmen, si «li voce del mastro», li grammofon, sona subitmen ex alcun angul. Li aer deveni plu dens, plu fumosi, plu calid e plu mal -- til que ti «juientes» fini li véspere circa clocca un o du del matin. Talmen es li circumstanties partú sive in li hoteles, cabarettes, casinos, restaurantes, in li Dolomites, in London, Shanghai, Vienna, Sidney e New York. Talmen ili passa li dies e vésperes apaticmen e sin volentie quam sclaves, por me un fact, digni de reflectiones, nam yo vell tre desirar saver, ca ti ci homes, qui tam heroicmen devoe se al amusamentes, vermen jui ti process in tal maniere, quam on suposi in general. Nam multes de ili plu aspecte tormentat e melancolic. E si yo considera, que nor extravagant entusiasme por sport e juientie es ancor de date recent, yo trova justificat mi desfidentie. Yo ne es old, ma yo posse memorar ex mi infantie, que tande omni cultivation de sport havet un moderat caractere. Tande li amator-sportmannes ancor ne boxat, solmen finlandeses lansat discos e tande ancor ne existet five-o'clock-té-dansada.

Hodie, pos minu quam 20 annus, li traditional anglo-saxon interesse por organisat sport continualmen cresce e expande se, quasi un infectiv maladie, trans li tot globe. Li amator-sportist devoe ho-témpore egalmen mult témpore al perfection in li sport quam antey li sportic professionalist. Li organisation del sport devenit un grav e lucrativ profession -- quam li organisation de plesures. Nam li vagad in locales de amusament, li dansada in pos-midie e vésper divulgat se trans omni partes del bonsituat munde. Nequande antey in li historie del homanité sport e plesur ludet un rol tam eminent.

Ludes societari, dansada e sociabil plesures es generalmen in cert maniere biologic necessitás. Mem li animales lude, junt e sol, dansa e representa strangi rituales, durant li seson de cohabitation. Omniloc li homan societé have su sport, su dansas e societari recreationes. E ili besona les. In li epoca de nor avos ti ci interesse esset tro poc developat, ma noi exagera it. Noi fa ex nor recreatori beson un regulari important negocie, quel ocupa nor tot líber témpore. Nor pre-patres esset plu sagi in ti relation.

Trad. K. Schüppel.

Du grec epigrafes

[verse]


Yo es li tomb de un naufragiat. Ma segla, amico! Quande nor nave perit, altres nos preterpassat.


[verse]


Stopp, viator, escuta, ne hasta preter ti petre! Lee li inscrition, e aprende li sens: Ci in Hádes existe null nave, ductet de un Cháron, Null judicant Aiakós, ni un Kérberos can. Noi, qui es mort habitantes del inferior regiones, osses e cintre noi es, to, e nullcos plu. Yo ha parlat quo es ver. Continua nu tui via, porque ne yo, benque mort, sembla loquaci a te!


Trad. A.Z.R.

Cronica

LEITFADEN DER WELTSPRACHE OCCIDENTAL, un bell-equipat micri libre, scrit de Karl Janotta e editet de Franckh'sche Verlagsbuchhandlung, Stuttgart, ha aparit in li ultim dies del annu passat. It es un valorós complement a nor litteratura e va haver grandissim importantie por divulgation del conossentie pri Occidental inter nationes parlant li german lingue. It contene un curt introduction, un curs de aprension in 7 capitules, letura e un vocabularium occidental-german. It ne es destinat substituer li grand libre «Occidental, die Weltsprache», editet del sam editoría, ma solmen quam unesim modic manuale auxiliar li studie de ti plu grand ovre. -- Li autor del libre di, que il ha esset amico del lingue international durant plu quam 35 annus, que il ha scrit un del unesim grammaticas de Ido, quel contribuet al rapid difusion de Ido in li german landes, e que il espera, que ti nov manuale va far li sam servicie por Occidental. Sr Janotta e li editoría merite li gratitá de omni coidealistes pro ti vermen excellent micri ovre. -- Un anglés edition del sam manuale es planat.

OVRE, tom 7, ha aparit, contenent un VOCABULARIUM OCCIDENTAL-FRANCÉS-ANGLÉS-GERMAN por li tomes 1-6 de Ovre. Li autores es srs M. Guilbert e A. Deminger. -- Li tom no 8 va aparir in comensa de annu 1932 e contener traduction de Li grand inquisitor de F.M. Dostoievski. A mandar che sr H. Pášma, Tábor 1006, Tchecoslovakia.

OCCIDENTAL SOCIETÉ DE FRANCIA ha electet quam su secretario sr René Depin, 103 Rue Jeanne d'Arc, Amiens, Somme. Sr Depin esset ante quelcmensus secretario del Societé Idiste Française e un del max activ propagandistes de Ido in Francia. Pos multannual interlinguistic studies sr Depin ha acceptat Occidental, quel il mastrisa bon.

Inter li ultim adhesiones al Occidental Societé de Francia es remarcabil ti de sr Maurice Ponthière, comercial organisator. Il fat conossentie pri Occidental pos que il ja hat publicat in li revúe «Reussir» de 31 may 1931 un articul «Vers la langue standard», in quel il proposit, que li Liga de Nationes my constituer un comission por standardisation del terminologie. Trovante que noi ja es laborant in li sam direction, il ha acceptat Occidental quam li maxim apt interlingue. L.M.G.

VALORÓS FOLKLORISTIC MATERIALES VA ESSER TRADUCTET IN OCCIDENTAL. Un considerabil númere de finnic variantes de international märchens, queles til nu ha existet solen in manuscrites in li finnic lingue, ma es de grand interesse por li international folkloristic scientie, va esser traductet in Occidental, por far possibil lor usation in li universitari instruction in altri landes. Li traduction es ja comensat e va esser finit durant li proxim mensus.

NECROLOG. Noi recive li information, que un coidealist, sr François Dubois (= Delaterre) ha morit in Tahiti (Oceania). Il esset un tam fervent amator del natura e libertá, que il, in fine, abandonat li civilisation e ante quelc annus emigrat a Tahiti. Solmen su colaboration con quelc revúes de naturisme e divers reform movementes ligat le con un munde, por quel il havet poc simpatie. Il studiat mult lingues e esset amico de Occidental. Li revúe «Helvetia» publicat in 1930 un de su lettres sub li rubrica: «Lettre de Tahiti». Il scrit: «Li córpore nud, exposit in li sole, al aer, va conservar plu mult su sanitá. -- Ci in Tahiti it es plu facil aplicar li principies del nudisme, tre rarmen yo es obligat portar vestimentes e nequande chapel e sapates.» Il joyat, que il hat trovat in Tahiti «felicitá interior e ver libertá». E nu il ha trovat, apu li grand Pacific, li grand pace.

ANGLIC, eduekaeshonal revue; red. Helge Kökeritz, Uppsala, Svedia, mensual, continua aparir, e vole far 1932 un real Anglic annu. Li red. scri: «It es prudent facilitar e promover li universal adoption de Anglic, t.e. anglés in simplificat ortografie, nam natural evolution altrimen posse esser impedit per fanaticos, propagant li evangelie de un artificial lingue.» Chascun prudent hom pensa, que it es li afere del angleses reformar lor ortografie.

JOHN CLARKE: THE SPELLING OF THE KING'S ENGLISH, Longmans, London, publicat ja 1921, ma actual e digni de atention ne solmen de radical reformatores, quam li anglicistes, ma anc de conservatores del international ortografie. Clarke di pri omni plu o minu «fonetic» reformas: «To ne es reformation, ma revolution. Li idé es san, li fundation strict scientific, ma con nor lingue, litteratura, libres e bibliotecas, tal qual ili es, it ne es plu realisabil. Li ruption con lu passat es tro seriós, li desregarda de orígine e historie tro radical, e, adultim ma nullmen adminim, national sentiment rejecte it. Li sacrificie, 'confusion e perplexitá', ne vell esser justificat per alqual imaginabil avantage.» Anc nor opinion concernent tal nominat fonetic scrition del international paroles in p.ex. Novial.

ASSOCIATION PROLETARI OCCIDENTALISTIC (A.P.O.). In seque de nor apelle, publicat in Cosmoglotta e Helvetia ante du mensus, noi ha recivet plur adhesiones, -- ma anc objectiones. Ti objectiones es motivat per to, que in Cosmoglotta ha esset plur vezes un tal opinion, que Occidental es ligat al capitalistic «occidental» civilisation. To vell esser un del motives, pro quel on nominat li lingue «Occidental». -- Un tal opinion posse esser li privat opinion de un singul occidentalist, ma it in null maniere ingagea li altri adherentes de Occidental, e absolut ne li adherentes de A.P.O. Li problema del lingue international es un problema linguistic-tecnic, ne politic. Occidental va triumfar proque it es linguisticmen superior al altri sistemas e just li membres de A.P.O. es convictet pri ti superioritá linguistic. To noi vole monstrar al proletariatu. Quande li Sovietes, p.ex., compra machines, ili compra solmen li maxim modern, ne li antiquat modelles de 1848. -- Por adhesiones a A.P.O. ples scrir a Bohin, secretario provisori, 7 Place de Bordeaux, Strasbourg (Francia). G.B.

PUBLIC DISCUSSION PRI LI LINGUE INTERNATIONAL esset arangeat 2.2 del anarchistic societé de Stockholm. Un redactor Forshell recapitulat li historie del interlinguistic idés. Il fat li objection, que li projectes, elaborat til nu, neglige li grand e antiqui culturas del Oriente. Por chascun expression on deve absolut serchar to quo il nominat «li mundan dominante». Il self es laborant desde mult annus por un tal lingue, ma li munde deve certmen atender ancor long témpore ante quam un tal gigantic e fantastic labor es finit. Durant li discussion nequi suportat le. Plur esperantistes parlat e defendet bravmen li ja existent international vocabularium. Nor coidealist, ing. A. Lindström, presentat li cardinal principies de Occidental. Un altri coidealist, red. H. Lindholm, parlat in favor a tolerantie inter li divers interlingues, ma emfasat, que Occidental es in fact mult plu facil quam li altri projectes e que on generalmen ha evaluat tro bass li capacitá de ovreros aprender lingues. Su paroles evocat mult simpaties. Un yun academico de Uppsala, emissario de prof. Zachrisson, parlat pri Anglic, ma finit per confesser, que si li anglés lingue ne vell exister, il vell recomandar Occidental! Li publica exhortat sr Lindholm ancor parlar in Occidental e il leet li unesim capitul ex «Occidental-Kursus». Li presentes escutat con evidentmen grandissim interesse. Pos li discussion quelc esperantistes expresset un desire que nor representantes mey esser invitat a lor societé por demonstrar li interessant Occidental plu intim. E.B.

Anecdotes

Li chimineros e li politica

Du chimineros stat in un strad e discusset politica. «Quo li rumores pri un nov guerre concerne nos? Nor profession have nequo a timer de un invasion, e quelcunc guvernament noi va haver, noi sempre va restar chimeneros!» dit li uno. -- «To es un grand erra», dit li altro, «nam si li ínamicos veni in nor land, ili va aportar con se milliones de extran chimeneros e noi va esser sin labore!»

Li strangi duell

Un apotecario havet unquande un acri conflicte con un oficero. Ti, qui esset tre passionat, invitat le a duell. Li apotecario venit al loc de battallie in li stipulat témpore e dit a su antagonist:

«Senior leutenante, yo nequande ha aprendet usar armes. Un combatte inter nos vell esser tro ínegal, si noi vell duellar per pistoles o gladies. Yo pensa que vu es un mann de honore e ne vole profitar de vor superioritá. Yo have pro to un propose a far. In ti ci bux es du pillules. Li un de ili contene mortative toxic, li altri es absolut índangerós. Ples electer self, quel vu vole glotir. Yo va depoy prender li altri.»

Ma li oficero havet null desir esser intoxicat e li afere esset arangeat in amical maniere.

Politesse

«Yo somniat in ti ci nocte pri vos, seniora pastoressa!»

«O, vu es tro amabil, seniora episcopessa, it ya esset mi deventie somniar pri vos!»


Complet annu-colectiones de Cosmoglotta 1922-1931 posse ancor esser comendat per aplication al Administration de Cosmoglotta, Box 171, Stockholm 1.


Occidental, die Weltsprache

Das erste grössere Einführungsbuch!

Inhalt: Vorwort des Herausgebers. Einleitung der Verfasser. Wege und Irrwege zur Weltsprache. Wesen des Occidental. Kultureller und erzieherischer Wert des Occidental. Begründung. Occidental-Kursus in 10 Lektionen. Wiederholung der Sprachelehre in Occidental. Lesestücke. Vergleichstext in 9 Sprachen. Häufigkeitswörterverzeichnis.

Broschiert: RM 5,50 (ö S. 9,50). In Ganzleinen RM 8,- (ö. S. 13,70)

Leitfaden der Weltsprache Occidental

Lehrgang in 7 Kapiteln, Lesestücke und ausführliches Wörterverzeichnis Occidental-Deutsch. Von Karl Janotta. Franckhsche Verlagshandlung, Stuttgart 1931. 80 Seiten Dinorm-Format A6 (105 mm x 148 mm). Mit Bildern.

Preis: Rm -,80, öS 1,40 einschliesslich Versandkosten nach Deutschland und Oesterreich; Portozuschlag ins Ausland: Rm -,06, öS -,10.

Zu beziehen durch die Occidental-Union, Central Oficie, Wien XI, Ehamgasse 40. Postscheckkonto München 585.98: Occidental-Union Mauer bei Wien. Postscheckkonto Wien B-84.868: Occidental-Union Mauer bei Wien.

Printería Edvard Rydahl

Upplandsgatan 17

STOCKHOLM, SVEDIA.

Execute printation de libres, jurnales, brochuras, prospectes etc. in omni lingues.

Referenties: Administration de Cosmoglotta, Sved Occidental-Federation etc.


Li no 3 de COSMOGLOTTA, quel va aparir 1.5, va esser un propaganda-numeró, con ilustrationes, instructiv articules, index de litteratura, liste de Occidental-informatores, etc. Contributiones deve esser misset al redactor ante 1.4. -- Ples suportar nor organ per efectiv subventiones! Li progress de Occidental depende de Vor financial suporte. Red.


Errata

In no 1 insinuat se li sequent print-erras, queles noi peti li letores corecter e pardonar:

Pag. 10, lin. 15: deve esser mutilates in vice de multilates.

Pag. 12, lin. 6, e pag. 13, lin. 10: deve esser sclaves in vice de slaves.

Subventiones a Cosmoglotta

L.M. de Guesnet 125 fr. fr., J. Colas 40 fr. fr., J. Casse 35 sv. cor.

Grav avis

al letores de COSMOGLOTTA queles ancor ne ha payat lor abonnamentes.

Durant plur annus noi ha misset nor revúe a mult persones, qui ha monstrat alcun interesse por Occidental, e inter tis, multes ne ha payat li abonnament.

Noi es idealistes, e si alcun amico ne posse payar, pro li actual economical situation, e si il have un real interesse por nor ovre e auxilia nos per li propaganda, il mey scrir nos e noi va continuar misser le li revúe.

Ma pro que -- sam quam por omni idealistic movementes -- noi es poc, noi deve dir: Ti qui posse payar, deve payar.

Solmen per li devotion de quelc ínfatigabil amicos e subventiones de quelc mecenes, queles noi ne posse tro mult mersiar, li revúe ha posset aparir durant li ultim annus, in medie del political e economical tempestes.

Ti qui crede que Occidental, li sol lingue del paroles international, es sur li rect via al mundilingue del futur, ti have li absolut deventie auxiliar nos.

Noi ne es rich. Noi es pioneros. Noi besona moné, ne por payar nor labor, quel es gratuit, ma par payar li papere, li printero e li grav expenses postal de expedition.

Li sequent nros va eser expedit a Vos solmen si noi recive de Vos, sive li regulari abonnament o un plu grand generosi subvention, sive un special comunication pri Vor desire reciver li revúe. Si Vu ne ha misset li payament, ples far it immediatmen! Deman Vu va obliviar.

Noi absolutmen fide pri Vos e mersia Vos in anticipation.

Por li Comité de Administration

  • L.M. de Guesnet (Paris), Presidente del Comité de Financies.
  • A.Z. Ramstedt (Helsingfors), Redactor.
  • E. Berggren (Stockholm), Administrator.

Cosmoglotta

Li simplic abonnament annual custa 2 sved corones o li equivalent in altri valutas secun current curs. Ti qui misse duplic abonnament, 4 sv. cor., recive 3 exemplares.

Por payamentes posse esser usat anc li sequent post-chec-contos: FRANCIA: Paris 26 437 (L.M. de Guesnet, 83 rue Rochechouart, Paris IX); SVISSIA: II 1969 (Fred Lagnel, Chapelle, Vd); GERMANIA: Berlin 156251 (Cosmoglotta, Box 171, Stockholm 1, Svedia); AUSTRIA: Wien B-84 868 (Occidental-Union, Mauer bei Wien).

Edvard Rydahls Boktryckeri, Stockholm 1932

Cosmoglotta A 82 (may-jun 1932)

Oficial organ bimensual del Occidental-Union

Consacrat al developation, propaganda e aplication de

LINGUE INTERNATIONAL OCCIDENTAL

REDACTION (manuscrites, printates de exchange e por recension):

A. Z RAMSTEDT, 1, Helsingfors, Finland.

ADMINISTRATION (abonnamentes, subventiones, expedition de Cosmoglotta):

COSMOGLOTTA, Box 171, Stockholm, Svedia. (Post-chec-conto 53 868)

Annu XI N:0 3 May-Junio 1932 (Numeró 82)

It deve exister un lingue comun

(Image)

-- Holla, bon die! Quel agreabil surprise incontrar un compatriot, con quel on posse parlar! Anc tu es in viage?

-- Yes, yo va far un tur a Italia; yo ha sempre desirat viagear a ti land, quam tu save. Ma quel damage que on ne posse parlar con li homes; si on vell posser far to, li viage vell haver su plen charme!

-- Exact mi idé! «Pro quo yo ne aprendet lingues?» yo sovente pensa. Ma quel profite de aprender un lingue, it existe ya tam mult lingues! Si on aprende un alquant bon, nu... quelc milies plu lontan on parla un altri, e ancor plu distant on parla un triesim... No, it deve exister un lingue usabil partú!

Vu conosse ti situation, ne ver? Li munde diminue se! A landes e locos, a queles nor grandpatres interprendet dangerosi viages, noi fa hotémpore un micri «viage de recreation», un «excursion», un «tur» -- noi ha devenit «turistes». Por omni homes international relationes es necessi, o bentost va esser. To apartene al modern témpore. Ma quam desfacil es li international relationes, proque ne existe un comun lingue international! Quam remedie contra li lingual desfacilitás li un proposi adopter un national lingue quam lingue universal -- quam si it vell esser possibil que li altri nationes pro lor invidie e rivalitá vell degradar lor amat lingues in favor a ti de un rivale privilegiat -- li altri proposi un artificial lingue -- e trova objectiones de dubitant criticos: un lingue deve ya esser natural, ne artificial, ili responde. Li discussion continua, e numerosi «artefat» interlingues es elaborat, li un pos li altri. Ma li homes ne observa, que un natural lingue comun vive desde long témpores in nor occidental cultur-lingues, queles domina li munde.

Esque vu save que mult decimilles de paroles es comun al Anglés, Francés, Italian, Hispan e Portugalés lingues?

Esque vu save que un tre grand númere de ti paroles existe quam «pruntat paroles» in li Germanic e li Slavic lingues?

Esque vu save que li scientie e li tecnica possede un abundantie de international paroles e expressiones?

Esque vu save que ti amasse de «paroles mundan» contene un natural grammatica e derivation, simplic, sistematic e expressiv?

Esque vu save que ti international vocabularium ha esset explorat de mult interlinguistes e es nu presentat al publica in un simplic sistema, nominat Occidental, li sol natural, practic e modern interlingue?

Esque vu save que li comun lingual tresore del occidental cultural lingues es incorporat in Occidental, e que li relation inter Occidental e li occidental national lingues es ergo li sam quam ti de un central standard lingue a su dialectes?

Esque vu save que Occidental pro to es immediatmen comprensibil a mult milliones de homes partú sur li globe?

Pro to:

Ples aprender Occidental! Un list de manuales e litteratura trova se sur li ultim págines del present numeró de COSMOGLOTTA! Informationes es dat del Central-Oficie del Occidental-Union in Vienna XI, Ehamgasse 40, e del informatores indicat sur pag. 48.

Ples usar Occidental in corespondentie con amicos in omni landes del munde!

Ples far it conosset partú! Ples adherer quam activ pionero al universal Occidental-movement!

Occidental va dar vos joy e utilitá!

B.B.

Li ver avantages de Occidental

Noi propaga Occidental e noi asserte, que it aporta a omni homes plu grand avantages quam quelcunc altri sistema de interlingue (Lingue International Auxiliari) pro li sequent motives:

:sectnums:

Facilitá de aplication

Omni instrumentes deve esser adaptat por ti, qui usa it. Anc li lingue. Un usator de un interlingue es un person sive de erudition, sive de solmen primari education. Homes sin alcun education apen existe in Europa de nor témpore e apen besona un interlingue.

Homes con erudition conosse e deve conosser un grand númere del existent international paroles. It es evident, que un tal interlingue es maxim facil por ili, in quel ili posse usar li international paroles, queles ili ja conosse. To ili posse far in Occidental, pos har aprendet li tre facil e quasi instinctiv metode de denationalisation del paroles, in casus u to es necessi. Quam facil ne es li traduction del frases ex lingues quam italian, francés, anglés in Occidental:

Italian: «La costruzione di una lingua internazionale è non una fantasia ma un problema scientifico e tecnico» (SCHUCHARDT)

Occidental: «Li construction de un lingue international es ne un fantasie ma un problema scientific e tecnic».

Francés: «Seule, une langue artificielle peut donner aux relations internationales l'instrument pratique e simple qui leur manque» (MEILLET).

Occidental: «Solmen un lingue artificial posse dar al relationes international li instrument practic e simplic, quel les manca».

Anglés: «It is, in fact, impossible to construct words arbitrarily: the attempt to do so inevitably results in distorded reminiscences of words already familiar to the experimenter» (SWEET).

Occidental: «It es, in fact, impossibil constructer paroles arbitrarimen: li prova far talmen, resulta ínevitabilmen in distordet reminiscenties de paroles, ja familiari al experimentator».

Chascun person del germanic e slavic nationes deve haver un ampli conossentie del international paroles por posser leer seriós libres e jurnales. Un ordinari articul in un sved jurnale contene ca. 20% international paroles, e li percent es naturalmen mult plu alt in textus de scientific caractere. Occidental es li lingue del international paroles, queles posse esser presc immediatmen usat in Occidental, e convers.

Ma anc li altri sistemas usa international paroles? No, ili usa caricaturas de ili. Esque alqui dubita, que it va esser plu facil por un Germano usar li Occidental-version quam li Ido-mutilationes del sequent paroles: German: politische Konstitution, physische Konstitution, psychische Prädisposition; Occidental: politic constitution, fisic constitution, psichic predisposition; Ido: politikala konstituco, korpala konstituciono, psikala inklineso. (Obs.! In Ido on deve dir in un casu konstituco, in un altri konstituciono; on usa psikala, ma ne fizala, quo on vell expectar ex analogie; inklineso es un mutilation de inclination, quel deve esser usat in vice de predisposition, quel ne deve esser usat, etc. etc.)

In fact, omni tal mecanistic lingues quam Esperanto, Ido, Novial, etc. es tre desfacil in practic aplication. Ili opera con «radicas» e «afixes». Ma qui parla per radicas e afixes? Omnes usa pret paroles, e li maxim important es maxim sovente composit. Quel radica es usabil, quel prohibit, to on posse aprender solmen «in casu», pos anterior diligent studies, chargeant li memorie. On deve constantmen recurrer a un complet lexico, nam arbitraritás on ne posse divinar.

Li scientistes ha emfasat, que li scientie nequande va accepter e usar un international lingue, quel deforma li ja existent international vocabularium. Pro to solmen Occidental es apt por li scientie.

Occidental es li ver scientific lingue.

Utilitá de aprension

:sectnums!:

Por ti classes e ti nationes, queles ne es familiari con li international paroles, on ha pensat, que li aprension de un simplicissim artificial lingue, in quel on deve aprender solmen un númere de «radicas» e «afixes» e per manipulation con ili crear li necessi expressiones, vell esser li maxim apt. (Talmen ha credet p.ex. li adherentes de Volapük e Esperanto.) Ma un tal suposition es, in veritá, fals de omni vidpunctus. Qui besona un tal extremmen simplic lingue? Ni li proletarios, ni li nationes non-europan. Nam un tal lingue va esser ínsuficent, li ver international paroles tamen deve esser introductet, ma secret, sin posser dar les li analisatori explication. In Occidental li studiante recive instruction e explication pri li signification del international paroles del cultura e scientie.

Li grammatica de Occidental es tam simplic e natural, que it es quasi un negation de alcun inteligentie che li proletarios e non-europanes, si on suposi que ili ne vell esser capabil aprender it. (Ples remarcar: In Occidental li substantive have null casus, solmen 1 signe de plurale; li adjectives es ínvariabil; li verbes have solmen 1 conjugation con solmen 4 formes!) -- In céteri, it es un errore creder, que seriós homes vell esser interessat de autonom fabrication de parol-caricaturas, ili sercha pret expressiones, comprendet facilmen partú.

Li combatte de omni laboreros a plu alt nivelle de economic e cultural vive, ad elevation ex lor misere, es li cause, que just li plu inteligent e activ persones studia li lingues artificial, credente per to posser obtener li avantages del erudit hom, qui conosse extran lingues e mastrisa li international nomenclatura scientific. Just che li maxim bon laboreros arde li flamme de alt humanisme plu fort quam li aspiration a material avantages personal. Lor líber témpore es tro car por esser perdit per studies de ínutil coses. Li maxim grand utilitá li studiantes va haver por ocupar se con un sistema quam Occidental.

Ergo: «Etsi un Lingue International vell esser un reva, li valore educativ de Occidental va sempre restar.»

Occidental es li ver democratic lingue.

C.C.

Etimologic reflectiones II. Li jurnalistic anate.

Li nómine del ínnocent avie anate (F canard, G Ente, Sv anka, R utka) es usat, quam conosset, in mult lingue por designar un jurnalistic dubitabil o mentitori. Yo ha leet mult provas explicar li orígine de ti strangi usation, ma ili ha semblat me tam artificial, que it ha esset impossibil atribuer les un umbra de versimilitá. Ma recentmen yo trovat un nov explication, pri quel on deve dir, que it adminim ne es enoyant.

Li iniciator del epitete esset, secun li informator, un membre del Academie de scienties in Bruxelles, con li nómine Cornelissen. Essente chagrinat pro li mult fantastic histories in li jurnales pri «li ultim parol del scientie», il resoluet in fine, que il va inventer un historie, quel va superar les omnes. Cornelissen vocat a se un jurnalist e racontat le, con solemni mime, li sequent exemple pri li «íncredibil voracitá del anates»:

Un institute hat colectet, por scientific experimentes, 20 anates. Un de ili esset haccat in pezzes, plumes, becs, osses, omnicos! Depoy it esset dat quam nutriment a li altri 19 anates, queles vorat su camarad con apetite. Depoy on buchat un altri anate, quel esset manjat del 17 restantes, etc. etc. In fine restat solmen un anate, quel ergo hat vorat omni su camarades.

Li historie esset printat in un jurnale e havet un «success», quel superat omni expectationes de su autor. It circulat in Europa, de land a land, e esset observat mem de quelc societés por protection de animales e li societés publicat protestes contra li horribil tormentation del avies.

In fine li historie esset obliviat. Ma it hat ja migrat tra li Atlantic Ocean, e pos quelc témpore it venit retro de America, acompaniat de un «scientific atestate» pri «li simptomas, queles on hat observat in li obduction del ultim anate».

Si anc ti historie ne es un anate... A.Z.R.

COSMOGLOTTA es introductet in Indogermanisches Jahrbuch, Bd XV, Verlag Walter de Gruyter & Co., Berlin, 1931 (bibliographie der Jahren 1928 e 1929, I. Allg. Sprachwissenschaft, II. Gemeinsprachen und Sprachgemeinschaft). Li redactor de ti part del bibliografie, Dr. Henri Frei, di pri nor revúe, que it «da bon informationes pri li movement interlinguistic (esperanto, ido, novial, occidental, etc.) e contene un númere de factes e de contributiones, queles posse interessar li linguist.» A.Z.R.

Un part de Europa -- un masse de lingues.

(carte de Europa monstrante li lingues parlat in chascun land e region)

Li lingues de Europa

Frontieres del lingues -- Frontieres del states

Li inhabitantes de Europa es separat, li unes del altres, ne solmen per li alt mures de circa 50 states, ma anc per li profund tranchés de plu quam 100 lingues. Trans ti lingual tranchés solmen un Neutral Lingue International posse formar li ponte, a reciproc comprension e estimation.

VIENNA -- li grand centre de Central Europa, es desde 1927 li sede del Central-Oficie del Occidental-Union.

(foto)

Partial panorama de Vienna, videt de Belvedere.

(foto)

Maxim grand edificie de habitation del nov Vienna, erectet del municipie (frontal longore: 1 000 m).

HELSINGFORS -- li bell metropole in Nord-Europa, es desde 1931 li sede del redaction de Cosmoglotta.

(foto)

Panorama de un part del bell, blanc Helsingfors: Sud-Port, St. Nicolái eclesia. Li cité es situat sur un peninsul in li Golf de Finland, circumdat de frisc ventes del apert mar.

(foto)

Li Palace del Parlament, splendid, monumental, de rosi granite.

(foto)

Li Central Station del ferrovias, grandiós petrin edificies con gigantic statues e turre.

Heróes.

De Georges Chennevière, un del yun brilliant litteratores de Francia.

Yo have un filio de deci annus. Il conosse li guerre pro que il ha videt me vestit quam soldate. Il have avan me li avantage esser yun, plu proxim al munde, de quel li paroles, li idés e li sistemas ancor ne separa le. Pro to yo responde a omni su questiones, pro que respondente yo instructe me tant quant le.

Un die, reveniente del scol, il questionat me:

-- Papá, quo es un heróe?

Yo confesse que yo esset stupefat.

-- Yo, yo dit al instructora que yo ne save. Ella inscrit me un zero.

-- Ella ne es rect.

-- Un altri púer clamat: Guynemer.1 Ella inscrit le deci.

-- Ella es rect.

-- Nu, es it ver que Guynemer es un heróe?

Pos un moment de reflection yo respondet: «Yes», opinente que it ne es convenent instructer a infantes in prematuri stadie li subtilitás del dialecta.

-- Ma, to ne explica me quo es un heróe!

-- Yo va provar aclarar tui idés. Quande on questiona te talmen, nequande usa un definition. Tu va vider pro quo, pos circa deci annus. Preferibilmen descri li cose o li hom, quem tu conosse e quem concerne li definition, quel on peti de te. It es to quo tui camarado ha dat. In vice de definir li parol, il citat un exemple. Li desfacil cose es selecter bon exemples.

-- Yo ne comprende.

-- Ples haver patientie! Tu vole saver quo es un heróe! Nu. Ples imaginar un litt, tre simplic chambre, in un cité in Holland...

-- Quel?

-- Den Haag, ma to poc importa. Ta vive un mann, modest e quiet, qui es ocupat apu li fenestre, per polir vitres de oculares. Il es tre expert pri ti mestiere, quel fa le ganiar su vive. Quelc vezes il anc exerci se dessinar portretes. Il dejunea per un tasse de lacte, per quelc fructes e un glass de bir. Il ha laborat suficent por su victuales. Il ne haev beson de plu mult. Il sede apu li table e il scri. Ti politor de vitres es expert in omni scienties, ma il scri solmen li maxim bon coses, e du lineas de il es plu rich in contene quam gross libres in folio. Li rey de Francia ha ofertat le un pension, il ha refusat. Li Palatin Elector ha ofertat le un catedre de professor, il ha refusat. Un amico ha ofertat le annual rente, il ha refusat. Il poli su vitres, il scri su libres. Esque tu comprende, que ti sagi mann es plu potent quam Louis XIV, pro que il es mastro de eternitá e plu habil quam un aviator, pro que il posse planar sin machine! Regarda ancor: il descende, il passa súper li sill de su porta. Fumante su pip il parla con su hospeda. Il parla anc con li infantes, queles lude in li strad. Un soledí il mori, e esque tu save quo on trova in su chambre, quande on fat li inventarie de su possedages? Un lette, du manteles, un pantalon, quar lett-toales, sett camises, quin nas-linettes, du cortines e du bucles de argente. E li libres. Il esset un heróe!

-- Quel es su nómine?

-- Spinoza.

-- Yo comprende nu. Ma si yo vell har dit al instructora to quo tu just nu ha dit me, ella vell har inscrit me un zero, tamen...

Trad. de L.M. de Guesnet.

Progress es nor devise

Suposit que li automobil vell posser rider, it certmen vell clinar se in convulsiones de ride, si alcun hom vell asserter, que li cavall e li fiacre de 1887, o li primitiv motor-carre de 1907 vell esser plu apt medies de comunication quam li modern, elegant rapid automobil. Vu consenti, estimat letor? Anc Vu es parat acceptar e utilisar li progress del tecnica.

In li dominia del interlinguistic tecnica li resultate de quarantannual explorationes e experientie es representat per -- Occidental!

Solmen li maxim bon es suficent bon.

Zamenhof parla

Extract ex un articul de Dr. Esperanto in li jurnale «La Esperantisto» de 1 septembre 1889. Con version in Occidental e aplication al actual situation.


Ja ĉia lingvo, eĉ la lingvo de Hotentotoj, alportos al la mondo grandegan utilon, se la tota mondo ĝin akceptos.


Omni lingue, mem li lingue del Hotentottes, va aportar al munde un grandissim utilitá, si li tot munde va acceptar it.


Ĉu efektive, sinjoroj Volapükistoj, vi estas tiel naivaj aŭ tiel blindigitaj de entuziazmo, ke vi ne vidas, ke la tota malfacileco de la demando, super kiu la homaro laboras jam tiel longe, estas en la trovado de tia lingvo kiu, per si mem, ebligus la komunikiĝojn internaciajn; -- kaj ne de tia lingvo, kiu povus fariĝi tutmonda, se la tuta mondo ĝin akceptos?


Esque efectivmen, seniores Esperantistes, vu es tam naiv o tam ciec de entusiasme, que vu ne vide, que li tot desfacilitá del question, súper quel li homanité labora ja tam long, es trovar ti lingue, quel, per se self, vell far possibil li comunication international; -- e ne de ti lingue, quel vell posser devenir universal, si li tot munde va acceptar it?


La lingvo turka ne estas lingvo tutmonda, ĉar sciante la lingvon turkan vi ne povas kompreniĝi kun personoj kiuj tiun ĉi lingvon ne scias; nun mi fosis en la tuta libro de sinjoro Schleyer por trovi kiel mi povas per la Volapük kompreniĝi kun personoj kiuj ne ellernis la Volapükon, me nenion trovis, sed videble la Volapük tamen estas lingvo tutmonda, ĉar jam la nomo men ĝin ja montras!


Li lingue turc ne es un lingue universal, proque savente li lingue turc vu ne posse far vos comprendet con persones qui ne save ti lingue; nu yo ha fossat in li tot libre de senior Zamenhof por trovar qualmen yo posse per Esperanto far me comprendet con persones qui ne ha aprendet Esperanto, yo ha trovat nullcos, ma it es clar que Esperanto tamen es un lingue universal, proque it es nominat talmen!


Se vi diros france 'artiste' multaj homoj en la mondo vin ne komprenos; sed diru nur 'kanal' tiam la tuta mondo tuj komprenos ke vi pensas pri artisto!


Si vu va dir in international maniere «hospital» mult homes in li munde ne va comprender vos, ma ples dir solmen «malsanulejo», tande li tot munde immediatmen va comprender, que vu pensa pri un hospital!

Cronica

OCCIDENTAL SOCIETÉ COSMOGLOTTA in Wien havet su ordinari assemblé general in mardí li 16 februar 1932, in li localitá del Hem del Bontemplarios. Li presidente Karl Janotta inaugurat li reunion per citar li memorie a nor venerat e car presidente honorari ingeniero Hans Hoerbiger. Li presentes expresset su homage al morit grand mecen e protector per levar se corporativmen. -- Poy ili escutat li raport annual del presidente. -- Li plenari assemblé electet quam nov comité presidente: Dr. Hans Homolka, vicepresidentes: Ing. E. Pigal e A. Deminger; secretario: K. Janotta, vicesecratario: E. Moess, cassero: Kurt Fraenkel, vicecassero: L. Eckel, bibliotecarios: Helena Pigal e Lisl Heger, revisores: Wilhelm Blaschke, Egon Darnhofer, F. Houdek (pseudonim: Ernst Graber), A. Valenti. Li adresse del societé es ti de su presidente: Dr. Hans Homolka, Wien XIX/2, Heiligenstädter Strasse 233 a.

E. Pigal raporta in fine pri li actual situation del international Occidental-movement. In li ultim mensus li corespondentie del Central Oficie del Occidental-Union in Wien XI (Ehamgasse 40) con nov qualificat interessates de Occidental ha augmentat se in remarcabil mesura. Un bon success havet li corespondential propaganda del Central Oficie che li participantes in Genève august 1931, in consequentie de quel plur professores comendat Occidental-litteratura. Malgré li stagnantie del international industrie li firma Hoerbiger & Co continua su auxilies al Occidental-movement per administrar in su burós li Central Oficie del Occidental-Union. E.M.

SVED OCCIDENTAL FEDERATION havet su 4-m reunion annual in Stockholm 19. 3. Li sequent comité directiv esset electet: docente C.W. von Sydow (presidente), apotecario Albert Haldin (vice-presidente), lector C.E. Sjöstedt (secretario e cassero), instructor E. Berggren (vice-secretario) e fil. dr. Bertil Blomé. -- On decidet far un respectós petition al Occidental-union pri laboration, tam bentost quam possibil, de un extensiv lexico Occidental-AFD (p. ex.). E.B.

SOCIETÉ OCCIDENTAL DE STOCKHOLM havet su unesim annual reunion 25. 2. On aprobat li contracte quel esset fat del direction concernent Cosmoglotta. Li nov direction consiste de: ing. A. Lindström, president, red. H. Lindholm, secretario, sr G. Holmqvist, cassero. Corespondentie posse esser adressat a: Box 171, Stockholm 1. E.B.

OCCIDENTAL IN PRACTICA. Occidental es usat del administration de Cosmoglotta con li post-giro-oficies de Germania e Austria e omnicos ha esset comprendet e respondet de ti oficial institutiones, sin grammaticas, sin lexicos... Ples acter in li sam maniere... A.Z.R.

HELVETIA no 1 de 1932 ha aparit con interessant contenete, ex quel noi remarca specialmen un articul de red. Ric Berger pri li projecte «Eklekta» de prof. Otto Jespersen, presentat al Delegation por Adoption de Lingue International, ma de quel li detallies til nu ha esset ínconosset.

LITERATURA MONDO de februar 1932 e LINGVA KRITIKO (nov suplement a HEROLDO DE ESPERANTO) de marte contene provas de critica de Occidental -- secun li principies de Esperanto, de quo li resultate naturalmen es, que Esperanto apare suficent bon al criticos, precis quam Volapük es plu bon quam Esperanto -- de vid-punctu de scolastica de Volapük. Pro manca de spacie noi deve ajornar detalliat recension e responses al sequent no de Cosmoglotta, ma noi exhorta li estimat criticos interim continuar lor studies e «notoj» -- li criticos self e lor letores va facilmen convicter se pri li superioritá de Occidental, si li investigation va esser fundat sur factes e sin prejudicies. A.Z.R.

OMNI VIAS DUCTE A ROMA. «La Langue International Auxiliaire, Reflexions opposées au Novial de M. Jespersen» es li titul de un scientific studie, scrit de Dr. Oiva J. Tallgren-Tuulio, professor de romanic lingues in li universitá de Helsingfors. Li studie va esser publicat in li Annales Academiae Scientiarum Fennicae, Helsingfors. -- Li tre interessant articul es por nos cause de joyant surprise, pro que li autor, benque il, ante li scrition del articul, ne conosset li evolution del modern interlinguistica, tamen exposi propri opiniones, queles es identic con li idés del naturalisme, scrit oposit al mecanisme de Esperanto, Ido, Novial e simil lingues. To es un eclatant confirmation de nor opinion, que li vias va converger, si solmen li interlinguistic problema va esser investigat secun consequent scientific principies, sin prejudicies e personal interesses. Prof. Tallgren critica Novial e rejecte li «simplificationes» de ti lingue, queles apare le tro complicat e ne international. «Yo declara quam mi crede, que to quo on deve ante omnicos serchar in li vocabularium international es li possibilitá mantener to quo li lingues national ja oferta nos de internationalitá. Por ti scop on posse e deve sacrificar mem li ideale del consequentie e regularitá, si necessi.» Li cardinal objection de prof. Jespersen contra Occidental -- t.e. que Occidental vell presuposir conossentie de plur national lingues -- posse esser, secun li opinion de prof. Tallgren, con egal jure fat contra Novial. -- Li autor inclina al neolatinisme, ma desira in vice de Latino sine Flexione un Latino non sine Flexione, quel tamen, si it va esser constructet secun principies actualisant e ne arcaisant, va esser un lingue simil a nor Occidental o al Mundolingue de Lott. Omni vias ducte a Roma.

A.Z.R.

UN MANUALE DE 25 LINGUES. Li editoría Sidgwick & Jackson in London, 44 Museum Street, ha editet un tre interessant e excellent libre: «Lyall's Guide to the Languages of Europe», contenent curt grammatical introduction e modern, util fraseologie a sequent 25 lingues (inclusiv angles 26): francés, italian, hispan, portugalés, ruman, german, hollandés, sved, dan, norvegic, russ, polonés, tchec, serb, bulgar, hungar, finn, eston, letton, lituan, grec, albanés, turc, arabic e -- Esperanto (!), 370 pag., pr. 5/-. It es vermen astonant, quant util informationes on posse reciver ex ti relativmen micri libre. It apare acuratmen elaborat de competent specialistes de chascun lingue, e li dates sembla esser partú autentic e corect -- rar coses in simil ovres poliglottic. Ti guide es naturalmen de grandissim interesse e utilitá por omni interlinguistes, e it resta a desirar, que li fraseologie vell esser traductet anc in Occidental. A.Z.R.

NORDISK FAMILJEBOK, li maxim grand sved enciclopide, contene in su nov edition un inserte anc pri Occidental, con specimen de textu, detallies ex li grammatica, mention pri nor Union e Cosmoglotta, curt bibliografie, etc. A.Z.R.

PLEN LEXICO RUSS-OCCIDENTAL, ca. 700 pag., es in preparation per nor coidealist sr A. Kofman, Odessa, li conosset veteran inter interlinguistes. Pro ti grandiós labor -- nor sinceri gratitá e admiration! A.Z.R.

Extract de Occidental-litteratura

(Li precies es indicat in Sviss frcs.)

K. JANOTTA: Leitfaden der Weltsprache Occidental (Lehrgang, Lesestücke u. ausführliches Wörterverzeichnis Occidental-Deutsch), Stuttgart 1931. 1,10.

E. PIGAL, A. Z. RAMSTEDT, E. v. WAHL, u. a.: Occidental, die Weltsprache (Einführung, Begründung, Lehrkursus, Lesestücke, Häufigkei!swörterverzeichnis Occidental-Deutsch u. Deutsch-Occiden-

tal), Stuttgart 1930. 256 pag., gebunden 8,80, brosch. 6,00.

J. GÄR: Wörterbuch Deutsch-Occidental (mit Vorwort von E. v. Wahl u. kurzer Grammatik), Tallinn 1928, 22-460 pag. 4,00.

E. v. WAHL: Radicariutn directiv del lingue international Occidental in 8 lingues (Occidental-G-A-F-H-1-P-Sv-R), Tallinn 1925, 178 pag. 4,00.

L. M. de GUESNET:. L'Occidental, langue d'intercomprehension immediate (origine, principes, grammaire), Paris 1928, 16 pag. 0,25.

L. M. de GUESNET: Manual de Conversation e Correspondentie, Paris 1928, 16 pag. 0,50.

R. BERGER: Cours complet (Grammaire et exercises), Chapelle-Vaud, 70 pag., 0,50.

R. BERGER: Dictionaire Francais-occidental Chapelle-Vaud, 1929, 315 pag., 3,00.

E. BIDDLE: The problem of an international language and its solution in Occidental, the language of international words, Wien 1928, 8 pag. 0,60.

E. BIDDLE: curs de Occidental, Chape11e-Vaud, 16 pag. 0,60.

C. E. SJÖSTEDT: Occidental, de internationella ordens språk (principer, grammatik, textprov), Helsingfors 1928, 8 pag. O,40.

E. SJÖSTEDT: Dubbel Occidental-Ordbok, Uppsala 1930, 98 pag. 2,00.

B. BLOMÉ: Lärobok i Occidental, Uppsala 1930, 72 pag., 2,00.

BLOME: Korrespondenskurs i Occidental, 5 lettres, 10 pag. B. 0,30.

W. von SYDOW: Occidental eller Esperanto, 20 pag. 0,50.

O. MULTIS: Problem reci mezinárodní, Brno 1928, 24 pag., 0,50.

J. A. KAJŠ: Ucebnice pro samoulcy, Brno 1926, 32 pag., 0,50.

Bell litteratura.

R. ROLLAND: Europa e Asia, con vocabularium, (Collection Ovre 1). 0,60.

K. BALMONT: U es mi hem? (Ovre 2), 0,60.

R. N. COUDENHOVE-KALERGI: Heróe e Santo. (Ovre 3). 0,75.

E. A. POE: Un descense in Maelstrom. (Ovre 4). 0,60.

T. G. MASARYK: Democratie e Humanitá. (Ovre 5). 0,45.

E. de AMICIS: Manuel Menandez. (Ovre 6). 0,60.

GUILBERT-DEMINGER: Vocabularium Occidental-FAG (por li tomes 1-6 de Ovre). 0,75.

E. M. DOSTOIEVSKI: Li Grand Inquisitor. (Colection Ovre 8),

RABINDRANATH THAKUR (Tagore): Nationalism in Occidente, Tábor 1926. 1,00.

R. N. COUDENHOVE-kALERGI: Paneuropan Manifest, Vienna 1926. 1,00.

Li litteratura de Occidental posse esser comendat, contra anterior payament, del Central Oficie de Occidental Union, Ehamgasse 40, Wien XI, o del maxim multes de sequent Informatores de Occidental:

ANGLIA: Gerald A. Moore, 32 Cleveland Square, London W. 2.

AUSTRIA: Occidental Societé Cosmoglotta, President Dr, Hans Homolka, 233 a/12 Heiligenstädter str., Wien XlX/2.

BALTICA: E. v. Wahl, Eha 10, Tallinn-Reval, Estonia.

CENTRAL AMERICA, Miguel Palomarez, Santiago de Puriscal, Costa Rica.

DANIA: Jan Casse, Willemoesgade 23, Köbenhavn.

FINLAND: A. Z. Ramstedt, Fiskartorget 1, Helsingfors.

FRANCIA: Frances Occidental 83 rue Rochechouart, Paris IX.

GERMANIA: Deutscher Occidental-Bund, am Römerturm 13, Köln. Walter Karch, Klarastr. 20, Leipzig W. 32.

HOLLAND: Marius den Outer, Maaskade 142 B, Rotterdam.

HUNGARIA: Comte Dr. Ernst v. Zichy, Acs, Komarom.

SUB-AMERICA: Th. L. Krebs, Colegio Vic. Rocafuerte, Guayquil, Ecuador.

SVEDIA: Svenska Occidental Förbundet, Box 171, Stockholm 1.

SVISSIA: Sviss Association por Occidental, Chapelle, Vaud.

TCHECOSLOVACIA: Federali, Wilsonova 11, Brno 12.

U. S. A.: The Ferguson Press, 125 E. Chestnut Street, Jeffersonville (Indiania).

U. S. S. R.: A. Kofman, UI. Franz Mehring. 34, kv. 9, Odessa.

YUGOSLAVIA: Ivan Locnikar, Selnica ob Dravi, pri Mariboru.

Occidental-Jurnales:

COSMOGLOTTA 1932: Precie 2 sved cor. o li equivalent in altri valutas secun current curs. Ti qui misse li duplic abonnament recive 3 ex. Ples payar per postmandate o banknotes o chec in lettre registrat (recomandat) al administration. Por payamentes posse esser usat anc li sequent post-chec-contos: Austria: Wien B-84 868 (Occidental-Union, Ehamgasse 40, Wien XI); Francia: Paris 26 437 (L. M. de Guesnet, 83 rue Rochechouart, Paris IX); Germania: Berlin 1562.51 (Cosmoglotta, Box 171, Stockholm, Svedia); Svissia: Il 1969 (Fred Lagnel, Chapelle, Vd); Svedia e altri landes: Stockholm 53858 (Cosmoglotta, Box 171, Stockholm).

HELVETIA. Organ del Sviss Association por Occidental. Red. Rie Berger, Morges, Svissia; Adm.: F. Lagnel. Chapelle-Vaud, Svissia. Annual abonnament: 2 sviss frcs, in extrania 2,50 sv. frcs.

OCCIDENTAL, Oficial organ del Association por International Servicie. Red e. Adm.: Jan A. Kajš, Brno XII. Tchecoslovacia. Annual abonnament in Tchecoslovacia, Austria, Polonia e Yugoslavia 12 KC, in omni altri landes 13 KC.

Subventiones a Cosmoglotta: Gerald A. Moore 10 pounds, A. Haldin 50 sv. cor., Sviss Association por

Occidental 25 sv. fr. Cordial mersías!

Edvard Rydahls Boktryckeri, Stockholm 1932

Cosmoglotta A 83 (jul-aug 1932)

Oficial organ bimensual del Occidental-Union

Consacrat al developation, propaganda e aplication de

LINGUE INTERNATIONAL OCCIDENTAL

REDACTION (manuscrites, printates de exchange e por recension):

A. Z RAMSTEDT, 1, Helsingfors, Finland.

ADMINISTRATION (abonnamentes, subventiones, expedition de Cosmoglotta):

COSMOGLOTTA, Box 171, Stockholm, Svedia. (Post-chec-conto 53 868)

Annu XI N:0 4 Julí-August 1932 (Numeró 83)

Li fontes del lingue international.

De Dr Henri Frei, Bellegarde (Ain), Francia.

Respondent a un invitation amabil del redactor de ti revúe, yo vell voler exposir brevi quelc idés de un linguist pri li relationes inter linguistica e interlinguistica.

In oposition a lingues tro artificial, quam esperanto e ido, on accepta hodie sempre plu li idé que un lingue international ne deve esser constructet in vitro ma in vivo, a saver con li elementes ja international del idiomas national. Si li resultates de ti metode plu natural difere malgré to -- ples comparar p.e. novial e occidental -- it es sin dúbit proque ti elementes, benque international, es tre divers de natura e que on deve far un selection inter les.

I.

In mi response al question circulari emisset per li Comité del Duesim Congress International de Linguistes, yo ha proposit, pri li elementes international, de far un distinction inter tradition e novation (vide li librette del Propositions del Congress, Genève 1931, p. 51):


Omni lingue presenta un cert proportion de elementes traditional, ligat del témpore passat, e de elementes progresset, queles regarda vers li future... Un lingue international essente destinat, in li spíritu de su creator e de su partisanes, por servir quam instrument precipue al civilisation international de deman, it es logic admisser que un tal lingue, constructet con auxilie del materiales furnit per li lingues national, vell dever prender ex ili ne lor elementes traditional, condamnat a desaparir bentost o tard, ma lor elementes progresset.


Li tri principal interlinguistes de nu sembla in acord adminim pri ti punctu. O. Jespersen scri: «Progreso in national lingues ha omnilok dukte vers simpli e analiti formes: tum deve es li gidanti prinsipe in konstruktione de interlingue. E naturalim tali lingue pove e deve es min komplikat kam even li maxim progreset naturlingue.» (Novial Lexike, 1930, 18). Secun G. Peano, li lingue international deve esser in teorie un lingue sin grammatica, i.e. in praxi un lingue con morfologie reductet ad un gradu minim. E. de Wahl opine que «li lingue international hodie deve esser adminim egal evoluet quam anglés e si possibil ancor plu.» (Cosmoglotta 8/1929, 221).

II.

Esque ti scop teoric es conform a to quo li evolution del lingues national doce? Yo pensa que li similanties de lexico e de sintax in li Occidente de hodie debe plu ad innovationes quam al orígine comun de nor lingues.

Un exemple ex li lexico va instructer nos. Li majoritá del nómines queles designa li «ocul» in li idiomas indoeuropan es retroductibil a un old radic {asterisk}oqu-: D Auge, E eye, F. oeil (pl. yeux), I occhio, R oko (pl. oc'i), Sp ojo. Ma li parentitá de ti vocabules have un valore por li sol historico, e li interlinguist desirant electer ex formes tam diferent de ortografie e pronunciation un medie international vell esser tre embarassat. Felicimen, ultra ti vocabules, queles resulta de un long evolution, omni lingues indicat possede derivates prendet direct ex familie del substantive latin oculus: D Okular-, Okulist, E ocular, oculist, F oculaire, oculiste, I oculare, oculista, R okulist, Sp ocular, oculista, e yo comprende que li interlinguistes funda se sur ti base international e modern, benque latin, por formar li major partedel vocabularium: Il oculo, N okule, O ocul. Ti exemple, quel on vell posser multiplicar, monstra que li internationalitá de nor lingues reposa mult plu sur «extrates» (D Lehnwörter, E loanwords, F emprunts) ex li latin quam sur li filiation genealogic.

Pri li semantica e li sintax del lingues europan, on ha descrit desde long témpore lor caracter plu e plu international. Secun un frace sovent reproductet del slavist Fr. Miklosich, «ein gewisser, man möchte sagen Europäismus, strebt die Sprachen der an der Kultur teilnehmenden Völker Europas wie zu einem Idiom zu vereinigen». On pensa pri factes quam li supression del génere, del dual, del declination e del congruentie, li substitution de témpores composit al témpores simplic, li creation del articul e del prepositiones, li institution gradual de un sequentie fix del vocabules secun li formul determinat + determinant, li organisation de un vocabularium abstract apt al usu scientific. Ti tendenties, queles es quasi comun al lingues indoeuropan de hodie e directe les vers li antipodes de lor orígine, lontan de resultar del filiation ex un sam idioma, es ligat al principies del «extract» (D Entlehnung, E borrowing, F emprunt) e del «poligenese»; on explica li un e precipue li altre quam li emanation de un specie de mentalitá occidental comun.

Li obligation essential del linguist, qui vole colaborar con li interlinguist, consiste in li sercha e li studie del casus de convergentie inter li caracteres international e li caracteres progresset del idiomas. In fact, li elementes international, queles figura in li lingues national, merita li atention del interlinguist solmen si ili es de tip progresset.

1 Ti término es usat per W. Havers, Handbuch der erklärenden Syntax, Heidelberg 1931, § 115; H. Schuchardt dit in li sam sensu «ungeschichtliche oder elementare Verwandtschaft».

Professor Giuseppe Peano †

Noi recive li trist information, que li conosset matematico e interlinguist, professor Giuseppe Peano, ne es plu inter li viventes. Il morit subitmen li 20-m april e su sepultura eventet li 22-111 april hoannu, con solemni participation de colegos e studiantes del universitá de Torino, u il hat esset professor de calcul ínfinitesimal. Il esset nascet in Cuneo in 1858, studiat in li universitá de Torino e recivet ta li titul de doctor de matematica in 1880, esset nominat professor in li Academie de Artilleríe in 1887 e professor in li universitá de Torino in 1890.

Prof. Peano esset un del maxim celebri matematicos de su témpore, venerat in li tot scientific munde, autor de doct ovres e membre de mult scientific societés. Hante scrit su unesim ovres in Latin, il constatat li desfacilitá usar li classic lingue in li modern scientie, e in 1903 il publicat corageosimen in su «Revista de Mathematica» un project de simplificat Latin, nominat Latino sine Flexione, per quel il fat su nómine ínobliviabil in li historie del interlinguistica. In 1908 Academia pro Interlingua nominat le socio e presidente del Academia, e ti function il ocupat til su recent morte. In 1915 prof. Peano publicat su «Vocabulario commune ad latino-italiano-francais-english-deutsch» XXXII pag. e 650 colonnes, un grandios ovre, quel sol vell har meritet immortal fame al autor. 14 000 vocabules international es explicat concernent signification e orígine, con derivates in 5-10 lingues Europan.

Prof. Peano esset li central person del Academia pro Interlingua, ne solmen pro su offcie, ma pro su ampli conossenties linguistic e su admirabil personal qualitás, quo causat que multes con fieritá nominat se su disciples e omnes admirat e venerat le pro su tolerantie e perseverantie por li idé interlinguistic. E in li discussiones il nequande perdit su dignitá e su urbanitá -- un cos tre rar inter interlinguistes, Durant du decennies su idés ha esset dominant inter li membres del Academia pro Interlingua, quel nu ha perdit su ductor e maestro. Ma anc li tot interlinguistica ha perdit un de su grand personalitás e nor comun idé un de su nobil pioneros.

Derivation artificial o natural!

Nor maxim sanct doctrines es solmen nor maxim secret desires.

Un tre profund studie e experientie del lingues ne es necessi por posser constatar, que it es impossibil por sempre e por omni casus («sin exceptiones») determinar li relation inter nómines e verbes, derivat de ili. To concerne li talmen nominat direct derivation (per -a- e -i- quam tematic vocales) e li t. n. índirect derivation (per varie special suffixes: -isar, -ificar, etc.). On posse constatar li general tendentie del signification in un cert periode.

To es constatabil factes ne solmen in omni natural ma anc in omni artificial interlingues. Assertiones que li denominal derivation de verbes vell esser in un cert interlingue rigorosimen definit, sin exceptiones, es causat sive de ínsuficent conossentie o practica in li interlingue, sive de self-deception: pia desideria -- pia fraus.

Li factes es li sam concernent deverbal derivation de substantives o adjectives. Li cause, proquo on have un cert derivate de un verb con un cert signification, depende in fine de tradition, usu, historie. Anc in li artificial lingues. Mem un tal mecanic lingue quam Esperanto es, in su ver quintessentie, dependent de Europan tradition, quam ha constatat E. Drezen in su «Skizoj pri teorio de Esperanto», In li creatori evolution de un lingue on posse inregistrar e utilisar cert directiones: li verbal tema es usat por designar un momentan action, derivates per un sufix por frequentativ action, etc. Ma li vive es capriciós. It es e resta un reva, que un sufix vell posser esser usat sempre por un, fix sense, sin exceptiones.

Qui crede ancor que un aprioric interlingue va esser possibil introducter? Esque noi omnes ne es adherentes de aposterioric sistemas? Ma pro quo omnes ne posse esser consequent? Pro quo ne confesser, que sin li existentie del pret, benque latent, grand international vocabularium (li material base del interlingue) it vell esser un utopic reva introducter un artificial interlingue? It es un fatal ínconsequentie acceptar in principie international paroles, ma in li grammatica introducter un artificial derivation pro inventet principies, queles les ne apartene al linguistica, ma forsan al matematica, fisica o deos save a quel scientie. Li interlingue recive gratis e franco un enorm masse de pret paroles, pret derivates, con fixat derivation, usat ja durant millennies del maxim cultural nationes del munde. Esque on posse reciver un plu bell don? Ti don es li fundatori capitale por nor interprense. Si on vole esser prudent, on deve conservar e augmentar it, e nequande destructer e annihilar it. It es clar, que li international derivation have plu grand real valore quam speculatori parol-fabricates de cert individues, e it es evident, que li regules del derivation del interlingue va esser essentialmen explicativ. On vade de form a notion, ne de notion a form. Li form es lu sol material in un lingue -- notion posse esser tam elusiv quam «das Ding an sich» de Kant.

Un exemple pri to qualmen on ne deve acter:

Ido acceptat AMAR quam verb, ma rejectet AMORE quam verbal substantive, benque ambi have li sam jure de civitá in un international lingue. Ma prof. Couturat imaginat, que il posse esser creator de un absolut regulari, logic derivation e pro to il principialmen despreciat tal «duplic radicas». Nam il ne posset comprender, pro quo on have AMAR AMORE, ma ne ODIAR-ODIORE. Il decretat: AMAR-AMO, ODIAR-ODIO, e pensat que il hat fat un genial decovrition. Ma bentost li expulset AMORE insinuat se in Ido. On acceptat it separat quam nov «radica» e dat a it un absolut arbitrari rol. On decretat: AMORO es derivat de AMORAR, a quel on dat un imaginat signification: AMORAR es «amar quam mann e fémina», AMAR es «amar in general»... It esset solmen consequent, que on nominat li hispan lingue «ínlogic, caotic», proque it permisse un tal expression quam «EL AMOR DE DIOS»...

Nu, quo on ha ganiat per li sistema de Couturat? Totalmen ínutil, fals complicationes.

Un grand parte del popules de Europa e America ja save in ante, que li verbal substantive de AMAR es AMORE. Ti qui ne save to, deve aprender, p. ex. ex un lexico. Il va aprender alquo ver e util. Ma provar infortiar in li cerebres del homes, que AMORO significa e deve esser usat solmen por quasi un biologic amore inter mann e fémina, quam doce Ido, es un interprense vanissim e stupidissim.

It es un psicologic e pedagogic errore creder, que chascun hom -- e specialmen, quam on asserte, li íneducat hom vell esser capabil self derivar denominal verbes e deverbal nómines, corect e sin hesita, durant que il parla. Tal miraculos hom, quel vell posser pensar, parlar e derivar in li sam moment, ne existe. It es evident, que il deve har esset ja in ante, familiari con li derivate por esser capabil usar it in immediat, subconscient maniere. Nu, pro quo ne aprender un corect derivate in vice de un utopic humbug-fabricate?

It ne es ver asserter, que li international derivation es un Cáos. O no! It es sovente grandiosmen regulari. Ples comparar: signe, signette, signal, signar, significar, signification, assignar, consignar, designar, assignation, consignator, etc. etc. Si on vole regularitá -- ili es regulari; si on vole naturalitá ili es natural.

Pro quo do ne acceptar e usar li existent international paroles? Pro li «genial» principies de (Couturat pri «logikaleso, unasenceso e renversebleso» o li principies de Saussure pri «necessitá e suficentie»? Tal principies ne merite plu quam un ride. Sur li mercates on vendi les per un obol por li dozen.

A.Z.R.

Li diné del presidente

Un american deputate del congress retornat a su hem-cité e racontat a su admirant electores pri li miracules in li grand capital cité. Il ne posset suficent laudar li fin «ton» quel dominat ta.

«A quel clocca on dinea ta?» on questionat le.

«It es tre different, secun li nobiless. Ordinari homes, quam vu, dinea a clocca un; plu decent homes dinea a clocca tri; noi, membres del congress, dinea a clocca quar, li senate ne manj ante clocca quin.»

«Nu, e quande dinea li presidente?»

«Li presidente?» exclamat li heró e meditat durant un moment por mesurar li granditá del distantie, «li presidente, yes, il dinea in li sequent die.» Trad. E. B.

Null impediment.

Oncle; «Nu, Lotta, pro quo tu ne ha maritat ancor?»

Lotta: «Mi papá di que yo es ancor tro stupid por tal coses.»

Oncle: «Qualmen? Stupiditá es null impediment por maritage.»

Argumentes sempre actual

Foliettante li unesim revúe de dr Zamenhof «La Esperantisto» noi es surprisat constatar, que Esperanto trovat se, in li comense de su vive, vis-a-vis Volapük exactmen in li sam situation quam hodie Occidental vis-a-vis Esperanto. It va suficer substituer li nómines de Volapük e Esperanto per tis de Esperanto e Occidental respectivmen, sin changear quocunc altri; talmen on obtene un complet refutation, signat «Zamenhof» del «objectiones e criticas», queles li esperantistes fa hodie publicmen contra nor movement.

Ric Berger

Extracte, traductet de Esperanto a Occidental, de un articul quel aparit in «La Esperantisto» 1 nov. 1889 e esset intitulat: «Esperanto kaj Volapük»:


Volapük ne es li sol prova crear un lingue international. Esset mult provas ante Volapük e pos it... Specialmen mal esset li fate del sistemas, queles nascet pos Volapük. Nam omni idealistes, queles li idé self hat atraet, ja esset volapükisat e pro to ne solmen ne subtenet li nov sistemas, ma in contrari, in li interesse de «un lingue por li tot homanité», ili efortiat ruinar omni nov sistemas...

U Esperanto in su témpore hat incontrat ínamicos, ta anc li nov sistemas incontrat li sam ínamicos, mem plu obstinat, nam li «nascentie constant de nov lingues international» furnit ancor plu mult nutriment a lor rision: e u Esperanto hat incontrat amicos ta li nov sistemas strax incontrat ínamicos, e mem ínamicos ne passiv, ma efortiant positivmen destructer les. Do u ili posset trovar amicos? Presc in null locos.

Tal esset li desfavorabil circumstanties, inter queles devet presentar se al publicum li lingue Esperanto. Malgré que li tot camp versimilmen esset ja ocupat e ne restat loco u trovar partisanes, li lingue Esperanto bentost recivet multissim amicos, de queles li númere constantmen e sin halta cresce. Mult índiferentes, qui ne volet saver alquo pri Volapük e semblat perdit eternimen por li lingue international, devenit calid amicos del lingue Esperanto, nam ili videt que it esset lingue realmen practic.

Mult altri influent volapükistes, qui es ligat con Volapük e ne have li corage transear sur nor látere publicmen, confesset me, que ili vide in Esperanto li sol e maxim bon via por atinger nor scop, e ili tre bon coresponde in li lingue.

Ma un grand parte del volapükistes til nu vide ancor in li lingue Esperanto un ínamico, contra quel on deve combatter per omni forties. Presc omni ti seniores til nu ne have alcun idé pri li lingue Esperanto e pri su scopes, nam con obstination fanatic, ili til nu ne volet mem traleer mi librettes.

Si yo vell voler ci parlar con ti persones, mi paroles, naturalmen, vell esser perdit, nam ti homes con sant terrore vell cluder lor oreles. Ma it existe inter li volapükistes anc tal persones, qui ne cludet li ocules por li nov movement; li lingue Esperanto es conosset a ili, ma tamen ili vole restar fidel a Volapük til li fine. Ili es convictet que li introduction de nov sistema, quantcunc bon it vell esser, vell metter in dangere li tot future de nor idé, e con dolore in li cordie ili regarda omni passus adavan del lingue Esperanto.

«Concordia res parvae crescunt, discordia maximae dilabuntur» ili repeti sur chascun passu. Ne comprendente pro quo a nor látere transea mult volapükistes, qui ante ne long mem fanaticmen stat quam mur contra omni nov sistema, ili con terrore vide in ti ci «ínconstantie» li fine de nor afere...

Seniores! Unanimitá es tre laudabil cose, ma it ne deve esser ciec, nam tande it es simplicmen obstination e da resultates tot altri. Li frase pri «concordie» per se self es tre bell e tre bon, ma un sol frase ne ducte a lu bon; e si vu decide ear unanim sur alcun via, regarda ante omnicos, esque li via ne escarta vos de vor scop, in vice de ducter vos a it...

Dr Zamenhof


Un fals medico

Un viagero devenit malad in un hotel e fat vocar un medico. Il jacet sol in su chambre, quande un mann intrat.

«Esque vu es li doctor?» li viagero questionat.

«Yes, quel es li cose con vos?»

«Yo es tre malad.»

«Esque vu ne posse vader?»

«No.»

«Qualmen, mem ne in li chambre?»

«No, yo ne posse levar me.»

«To es tre convenibil», li strangero dit, prendet li horloge e li portamoné del viagero e departet.

Etimologic reflectiones III. Romanes, Slaves e Germanes

Li 3 maxim important linguistic gruppes de Europa porta quam conosset li rubricat nómines.

It es evident, que Roman es derivat de Roma, ma quo Roma significa, nequi save. Si on divina, que it es un Etrurian parol, on solmen substitue ún enigma per un altri.

Slav es in contrari clar. It es derivat del parol «slovo» = parol. Slavic-parlant nationes nomina se self sloviane, slovaki, sloveni o alquo simil, e extranes niemtsyi, de niemoi = mut. Secun li opinion de primitiv homes solmen ili self posse parlar corect, a altres manca ti capacitá, ili es mut. In li Russ lingue niemets es usat por designar in nor témpore Germanes, ma ancor hodie on posse audir Russ paisanes nominar omni strangeres -- niemtsyi, sam quam li Grecos parlat pri bar-bar-oi.

Quo significa German es un question, quel ha esset mult discusset. Cert linguistes vole explicar it quam originalmen Celtic parol (de garm = cri, o de gair = vicin), ma on ne save, esque Celtes talmen caracterisat su vicines. Altri linguistes deriva it de Germanic parol (ger = lans, o wer -- guerre, o mem de un indoeuropan parol cognat con G. warm e Gr. thermos, proque calid fontes existe in West-Rhenania!). Li un de ti explicationes posse esser tam bon, t.e. tam íncredibil, quam li altri.

Li maxim inteligent explication sembla esser ti: German es un Latin parol, quel significa -- exactmen L germanus, F germain (cousin germain), G Verwandter, A kinsman, H hermano = fratre, etc. It es conosset, que primitiv popules ne have historic nómines, ma nomina se self sovente simplicmen p.ex. noi, nor propri popul, e in fact du potent Germanic popules nominat se talmen: li sveves (G Schwaben) e li sviones (Sv svear). Li unesim síllabe de ti paroles es = L sui. In li Russ lingue on ancor hodie nomina li propri membres de su familie, su village, su tribe, a quel li individue apartene, «svoyi», e it es facilmen explicabil, que ti tre antiqui, proto-indoeuropan usu hat restat che Germanic tribes. In un tre interessant libre (Die Germanen, München 1917) Dr BIRT presenta numerosi fort argumentes in favor al suposition, que li Romanes simplicmen traductet li parol, per quel li unesim conosset Germanes nominat se self, per li Latin germanus.

A.Z.R.

Du criticas de Occidental.

Li Esperanto-organ «Literatura Mondo» de februar 1932 contene un articul de Br. Migliorini, Roma, «La akcento en Esperanto kaj en Occidental», in quel li estimat professor vole monstrar, que Esperanto es superior a Occidental pro su unic regul de accentuation. It es natural, que li judicie va esser tal, si on regarda Occidental secun li ideologie de Zamenhof, quel sr M. sembla ancor acceptar quam li sol existent e ultim parol del interlinguistica. A qual absurditás ducte tal position, noi vide ex li assertion de M., que il ne save qualmen pronunciar li Occidental-parol «caut», proque manca li esp.-signe sur u... Noi pensa, que un mann sur li strade de Roma vell posser leer li parol (in Italian cauto) plu facil quam li professor-esperantist. In fact, li munde e Italia ne es inhabitat de esperantistes.

Prof. Migliorini vell far a Occidental e al interlinguistica un bon servicie, si il vell criticar Occidental de vidpunctu Italian e colaborar por far it plu facil por Italianos e plu international. Un critica tra Esperanto-goggles es sin valore por omnes. Li esperantistes ne deve ignorar, que occidentalistes totmen ne accepta li esperantistic ideologie pri mecanic regularitá. On posse e deve posir plu alt e plu important postulationes pri li interlingue.

Li nov suplement de «Heroldo de Esperanto»: «Lingva Kritiko» ha contenet un plu ampli critica de Occidental, ma anc contra ti critico (pseudonim: «Esplorinto») on deve far li sam general remarca quam contra prof. M. Excerper quelc paroles ex li lexico de Gär (quel adver esset mal redactet) e judicar pro absentie de accentual signes, print-erras, etc. noi ne pensa un corect metode. Lu important es naturalmen li intern sistema e li extern aptitá de un interlingue.

Li critico constata li existentie de un masse de duplic formes in li lexico de Occidental. To es ver e depende o del índecisivitá del redactor del lexico, o del yun etá del lingue, ergo un defect, quel va desaparir gradualmen. Ma qualmen sta li cose in Esperanto? Li jurnale «Lingva Kritiko» es ya editet exclusivmen por discusser li enorm masse de duplic formes e paroles in Esperanto. Li critico trova in li jurnale discussiones pri: malarmo, malarmado, malarmigado, senarmigo, senarmiligo, etc. T.e., un esperanto posse hesitar inter 5-10 Esperanto-paroles por un expression. (In Occidental on di: desarmament).

Un part del remarcas de sr. Esplorinto es rect (li consonantes l' e n' es evitat del majorité del occidentalistes, li desfacil diferenties inter z e zz, inter -men e -li es discusset de ili, li expression «fe amar» es presc nequande usat), altri remarcas es ínjust (pro quo asserter que ne existe diftongs in Occidental?). Li maxim mult remarcas contra li vocabularium sembla esser causat de miscomprension, e li critico vell har consultat un occidentalist, il vell har recivet li necessi explicationes. Li manca de loc ne permisse nos tractar detallies.

Maxim interessant es li 4 postulationes, queles li critico posi a un bon interlingue. Noi cita: «Traserĉi la nacilingvajn vortarojn kaj komputi la nombron de la lingvoj (laŭ la ofte misuzita formulo DEFIRS) tute ne sufiĉas; oni devas 1. zorge eltrovi en kiaj sferoj aŭ fakoj la koncerna esprimo troviĝas; 2. post bona konsidero elekti la plej oportunan sencon, ĉar la internaciaj vortoj estas tre ofte embuskoj kaj faligiloj; 3. eviti la enmeton de embarasanta nombro de sinonimoj aŭ de nur nuancete malsimilaj radikvortoj; 4. elektante kiel plej internacian bazon la latinidajn lingvojn, oni nepre devas montri takton kaj sencon de stilo...» Excellent programma. Ma qualmen explicar li enigma: si li critico posi tal postulationes, pro que il es adherent de Esperanto? Nam Esperanto ya ne satisfa e nequande posse satisfar un de ili. In contrari li naturalistes ja durant 40 annus ha sequet ti programma.

Adplu li critico asserte, que Esperanto es plu facil quam Occidental proque 1. it es plu facil aprender e memorar un form in vice de du o tri. (Tre ver. Quande Occidental ha plu stabilisat se, it va esser fix, tant quant to es desirabil. Ma vide in Esperanto li afere p.ex. pri «malarmado, senarmigo, etc.» Pro quo jettar lápides si on sede sub vitre?) 2. Etsi li aprendente conosse li international paroles, il ne save, esque e quande il posse usar les in Occidental. (Quo es to? Li usation de international paroles es quasi automatic in Occidental. Ma qualmen es li cose in Esperanto? Ta ili ya es «extran» paroles. Un excellent investigation de ti question sr Esplorinto posse leer in li articul de prof. Tallgren in Schola et Vita 1/2 1932.) 3. It es, secun li critico, un avantage, que Esperanto have du lingues: un «esoteric», e un «international». Il di, que li esperantistes posse joyar pri to, que ili posse pruntar international paroles «ja constructet», sin que ili deve timer «confusion in li sufixes». (Quel confusion existe in Occidental? Null, li international sufixes es ya apropriat a Occidental)

To quo li critico nomina un avantage por Esperanto es ya il fact li Achilles-talon de Esperanto. Li existentie de duplic formes e vocabules por un ínfinite númere de expressiones, ducte Es. a cáos e anarchie. On besona solmen leer p.ex. li 4 nrós de Lingva Kritiko... Noi cita ex ti jurnale: «Envenas en la lingvo amaso de nenecesaj sinonimoj, malbone elektitaj formoj, vortoj kiuj senutile, eĉ malutile, konkurencas kun aliaj vortoj ktp.» (Stefano La Colla, L.K.). «-- la tro rapidan kreskadon kaj ŝveliĝon de nia vortaro en kiu kuŝas efektiva danĝero, kiun oni ne sukcesos forigi, simple alinomante la plidikiĝon pliriĉigo.» (Prof. E. Grosjean-Maupin). Partú on lee desesperat protestes contra li duplic radicas de Esperanto. Li un usa «esoteric» paroles: almilitis, subaĉetis, libertempis, ŝanceliĝis, elregardis; li altri «international» paroles: konkeras, koruptas, ferias, hezitas, aspektas, quam constata sr H. Boucon in Lingva Kritiko. Li «absurda lukso» existe, in fact, in Esperanto, e ne in Occidental quam asserte sr Esplorinto, qui sembla ne har explorat Esperanto o leet li jurnale Lingva Kritiko.

Proque in Occidental es usat solmen li international paroles, Occidental es pro to plu economic quam Esperanto e in veritá superior a it. Ma Occidental es superior anc de mult altri vidpunctus, queles ha esset mult vezes exposit in Cosmoglotta.

A.Z.R.

Nor via es just

De prof. J. Podobsky, Bakov, Tchecoslovacia.

Ex li 2. nro (februar 1932) del tchec revúe «Nase rec» (Nor lingue), consacrat al developation del lingue tchec, yo vole citar quelc passus, queles posse interessar anc li interlinguistes e satisfa nor vispunctu.

In li articul «Li beson del lingue supera li just logica» prof. Ferd. Strejcek analisa mult exemples de tchec paroles e pruva, qualmen li beson del lingue ha victoriat li just logica. Adminu un exemple: li tchec parol «pohreb» (interrament, sepultura) significa originalmen «posir un mort person in li terre». Ma hodie it significa anc «posir un morit person in li petrin cripta, adiar li cadavre sur li garre e mem li interrament per li foy (cremation)». Ma esque on posse «interrar» per li foy? Certmen ne. Li beson del lingue superat li just logica. Il cita anc li enunciation del eminent tchec lingues, prof. Josef Zubaty (morit in annu passat): «In li lingue efecte li real visa psichic, ma ne li rigid logica.»

Ancor un altri exemple: in un necrolog on posse leer, que li ultim salutationes al morit expresset sr. X. Quo significa salutar? Desirar chance e sanitá. (Ples comparar li signification de francés paroles: salubre, sabruté, saluer, salut). Ma esque on posse desirar a un morit chance e sanitá? E támen ti frase es bon comprendet.

Ancor altri exemples on posse leer in li articul mentionat; yo vole alminu per ti ci du exemples dar un pruva, que li penas de cert interlinguistes far li I.L. max logic possibil es van. Mult simil casus on posse trovar in chascun lingue national.

Interessant por nos es anc li debatte pri li scrition del líttere x in tchec lingue. Li unitari scrition de ti sones ancor ne existe. On scri p.ex. foneticmen «prakse» ma etimologicmen «existence» (foneticmen on ya vell scrir «egzi-»). Pprof. Jar. Dvoracek justmen di, que in li líttere x on deve discerner duplic diferent valore fonetic: ks o gz; ma li fonetic scrition gz sembla esser ínacustomat e mem monstruós. Il proposi retornar al consequent usation del líttere x in paroles extran e il motiva it anc per to que per li abolition del x noi vell alontanar nos del maniere de scrition usual in latin, francés e german.

It es un nov pruva, que li fonetic scrition de Esperanto, Ido, Novial, etc. ne es motivat e que li sol just solution existe in Occidental.

Interessant es anc li sequent paroles de prof. dr. Fr. Oberpfalcer ex li debatte pri li corect tchec. «Nequi have li jure octroyar al lingue to, quo ja ha morit in it. Qui observa li modern evolution del lingues, ti deve venir al conossentie, que ili aproxima se in su maniere de expression. Li sintaxe del hodial litterari grec es plu proxim al sintaxe del lingue frances quam al sintaxe del grec vulgari e, naturalmen, it distingue se ancor plu mult del sintaxe del grec classic. It es li ínevitabil influentie del cultura. Plu alt es li nivelle del cultura, plu grand es li diferentie inter singul individues, ma li nationes aproxima se plu e plu; in contrari sur li inferior gradus del civilisation singul individues es plu proxim a un altri, ma inter li tribes, inter li popules es abisses. Con ti ci subtil observation del hollandés linguist van Ginneken consenti anc altri linguistes. On parla pri li nascentie del europan mentalitá (Ch. Bally), pri li internationalitá in li lingues (van Wijk) e sim. Anc ad in li tchec lingue penetra tant plu mult europeismes quant viv es nor participation in li international vita.»

Anc ti ci paroles confirma li just fundament del Occidental.

Sententies de X. Chamford (1741-1794).

Li vive es un maladie; li dorme veni chascun decisixesim hor e aporta nos aleviation. Ma it es solmen un lenitive; li ver medicament es li morte.

Li natura sembla utilisar li homes por su scopes, sin cuidar pri li instrumentes, quel it usa, sam quam tirannos, queles expulse lor auxiliatores, quande ili ha utilisat les.

Reputation: li privilegie esser conosset per homes, queles ne conosse vos.

Amore: amabil follie. Ambition: dangeros follies.

Si li simies vell haver li talent del papagayes, con plesur on vell electer les quam ministres.

Li societé consiste de du grand classes: tis, qui have plu manjage quam apetite, e tis, qui have plu apetite quam manjage.

Li munde e li societé similea un biblioteca, in quel omnicos, in prim visu, sembla esser in bonissim órdine, proque li libres es ordinat secun li formate e grandore del volúmines, ma in quel in veritá omnicos es in confusion, proque nullcos es ordinat secun scienties, materies o autores.

Li natura ne ha dit: «Ne esse povri», e ancor minu: «Esse rich», ma it voca me: «Esse índependent».

To quo yo ha apprendet yo plu ne memora. Lu micri quo yo ancor save, yo ha conjectet.

Li amore es simil al epidemies: plu on time les, plu on va esser contagiat per ili.

Un inamorat mann es un mann, qui prova esser plu amabil quam il posse; pro to omni inamorat mannes es risibil.

Comunication

Yo ha composit un númer de manuscrites pri Occidental, queles yo vole presentar a pluri interessates por corection e eventual print. Por ti scope it es necessi copiar ti scrites; it vell esser por me un grand afacilation, si quelc coidealistes vell far tal copies per machine. Ergo si li un o altri letor vole auxiliar me, il mey scrir me e indicar, quel lingues il comprende suficentmen (anc artificial lingues) por posser copiar textus scrit in ili.

Karl Janotta, Wien L Himmelpfortgasse 9.

Invitation

Omni German visitatores del «Leipziger Messe» (autun-mercate de Leipzig) es petit por un convenida occidentalistic ye li mardi (30. august) clocca 8 in li hotel «Elstertal» (Leipzig-SchIeusig, Rödelstr, tramvia 5 e 8, autobus A).

Occidental-club L., W. Karch, Leipzig-W. 32, Klarastr. 20.

COSMOGLOTTA 1932: Precie 2 sved cor. o li equivalent in altri valutas secun current curs. Ti qui misse li duplic abonnament recive 3 ex. Ples payar per postmandate o banknotes o chec in lettre registrat (recomandat) al administration. Por payamentes posse esser usat anc li sequent post-chec-contos: Austria: Wien -B-84 868 (Occidental-Union, Ehamgasse 40, Wien XI); Francia: Paris 26 437 (L. M. de Guesnet, 83 rue Rochechouart, Paris IX); Germania: Berlin 1562.51 (Cosmoglotta, Box 171, Stockholm, Svedia); Svissia: Il 1969 (Fred Lagnel, Chapelle, Vd); Svedia e altri landes: Stockholm 53858 (Cosmoglotta, Box 171, Stockholm)

Edvard Rydahls Boktryckeri, Stockholm 1932

Cosmoglotta A 84 (sep-oct 1932)

Oficial organ bimensual del Occidental-Union

Consacrat al developation, propaganda e aplication de

LINGUE INTERNATIONAL OCCIDENTAL

REDACTION (manuscrites, printates de exchange e por recension):

A. Z RAMSTEDT, 1, Helsingfors, Finland.

ADMINISTRATION (abonnamentes, subventiones, expedition de Cosmoglotta):

COSMOGLOTTA, Box 171, Stockholm, Svedia. (Post-chec-conto 53 868)

Annu XI N:0 4 Septembre-Octobre 1932 (Numeró 84)

Sviss Association por Occidental.

(image)

Prof. Ric. Berger, Red. de «Helvetia».

(image)

Fred Lagnel, Secretario del SAPO.

//

//

//

Quam on posse expectar, li central geografic situation e li poliglotticitá (4 lingues national!) de Svissia causa, que li inhabitantes de ti land sempre ha monstrat grand interesse por li interlingues, e anc li Occidental-movement have in Svissia un de su maxim activ associationes. Noi posse presentar in ti ci numeró fotogrammas de quelc de nor Svissian pioneros e adjuncte curt notes.

Li SVISS ASSOCIATION POR OCCIDENTAL («SAPO») have un orígine interessantissim. In 1927 li Ido-Romanda Societo (ergo un societé quel propagat li interlingue Ido) decidet colecter argumentes por redacter un brochura contra li nov interlingue Occidental, e li comission esset dat a un de su membres, prof. Ric Berger, autor de brochuras por Ido e colaborator de sr de Beaufront. Munit de omni documentes sr Berger comensat studiar li problema profundmen e post quelc mensus li veritá aparit le eclatant: Occidental es superior a Ido e omni altri projectes conosset! Su raport esset pro to in favor a Occidental, ne contra it. Ex Saulus devenit Paulus... Pos long discussiones, precipue post un discurs del old interlinguist A. Creux, mult altri idistes decidet adherer al Occidental-movement, e talmen li Sviss Association por Occidental esset fundat.

Durant li unesim témpores li propaganda esset desfacil pro manca de omni materiales, manuales, lexicos, moné, etc. ma SAPO havet li chance esser suportat de sr G. A. Moore in London, qui generosimen dat material auxilie. E SAPO trovat un energic secretario in li person de sr Fred. Lagnel, Chapelle. Il ne apartene a ti amicos, qui monstra su interesse e simpatie solmen per critica e platonic consilies por li labores de altres, no, il laborat self, silent ma energic, printante per manu, desde 1929, circa 150 000 folies, composiente brochuras in li lingues Frances, German, Italian, Angles, nam tande omnicos esset a crear por li landes de West-Europa. Li ultim. catalog de nor Sviss editoría monstra quel enorm labor sr Lagnel ha fat. Il esset auxiliat de mult colaboratores: sr E. Mayor, li 2-m secretario de SAPO; Dr H. Nidecker,

Basel, qui ha composit articules e editet un curs per corespondentie por Germanes; sr A. Creux, prestro, autor de pluri brochuras; sr J. Ritter, autor de un curs por Italianes; sr Chanaud, Genéve, autor de ' «Index Francés-Occidental»; major H. Tanner, Bern, habil defensor de Occidental in congresses, e mult altres.

Ma li «spiritus rector» del Sviss movement es prof. Ric Berger in Morges. Il ha composit li grand lexico Francés-Occidental in quar mensus de intensiv labor (exter su professional labores quam preceptor). Ti lexico contene circa 28 000 paroles, e il scrit it sur li necessi clichés, plu quam 160, nam li ovre es mimeografat. In plu, il es redactor de «Helvetia», li special organ de SAPO, quel il redacte in un maniere, quel omnes aprecia, e il ilustra self chascun numeró per mult artistic dessines. Un mention important es su admirabil organisation. Su tot documentation es classificat in un cartoteca, quel permisse le trovar immediatmen omnicos quo es necessi. Ma ti cartoteca postula un immens labor. Su devotion a nor nobil idé es ínlimitabil e su forties ínexhaustibil. A.Z.R.

Latino sine Flexione es inferior a Occidental.

De Dr C, W. von Sydozv, Lund.

Mi articul in Cosmoglotta no. 78 ha evocat sr Denes Szilagyi a un vehement e ínconsiderat atacca in Schola et Vita no. 11/12 1931. Il expedi li maxim mult de mi assertiones concernent Latino sine Flexione. quam fals proque yo ne demonstrat les. A to yo deve solmen responder, que un opinion ne es pruvat fals proque sr Sz. posse constatar li manca de demonstration in un articul.

It es anc mi opinion que li latin es fundamental por li occidental cultura e que li fundament del interlingue deve esser latinid. Ma de to ne seque, que on deve recurrer al mort latin. It es ti latin, quel ancor vive, precipue in li romanic e li angles lingues, quel deve esser li fundament. A to consenti anc li adherentes de Latino sine Flexione, ma illi consilia, que on deve regresser del vivent formes al mort formes originari. To yo trova ínpractic. To vell esser un ínnecessi índirect via, quel va far li afere in ínnecessi maniere desfacil por li majorité. Mi experientie: li latin ha fat imens regresses in mult landes. Quande yo esset scolero, li majorité del sved yunité studiat latin in six annus. Nu li minorité studia latin e to solmen in tri annus. In Norvegia li latin lingue es totalmen abolit in li scoles. In simil maniere li studie del latin ha diminuet in plur landes. To significa, que li dominant majorité del erudit homes plu ne conosse li antiqui latin formes del international paroles, ma es familiari con li corespondent anglés e francés formes. Contra ti fact li position del latin in li catolic eclesia significa poc. E li catolic eclesia certmen nequande va changear su latin a Latino sine Flexione.

Mi position al interlinguistic problema es pur practic, e ti interlingue es secun mi opinion li maxim bon, in quel on posse in maxim facil maniere expresser clarmen su pensas, e quel es comprendet sin desfacilitás de ti, qui recive li parlat o scrit comunication. Quande yo asserte, que Latino sine Flexione. ne es comparabil a Occidental, yo fa to, proque yo personalmen trova plu facilmen li international paroles in lor vivent form, quel es in omnidial usu, quam in lor antiqui latin form, quel ne plu es in usu. Si yo deve usar solmen li verbal tema in omni tempora, li frase va esser minu clar, ja por me self, e naturalmen it va esser ancor minu clar por ti, qui ne conosse in ante li consecution del pensas. Li unesim vez quande yo videt un textu in Occidental -- yo tande conosset nequo pri ti lingue -- yo comprendet immediatmen chascun parol e yo ne hesitat concernent subject, predicat, object, etc. Ma quande yo lee Sch. & V. yo deve sovente haltar por analisar li frase, quo es subject, quo predicat, etc., ante quam yo comprende quo on vole dir. Sovente yo solmen aproximativmen concepte li contene de un articul. Proque yo es tre acustomat a letion de textus in diferent lingues e lee fluentmen omni germanic e romanic lingues e ancor quelc altri, li defecte ne deve esser che me, ma che Latino sine Flexione. Li sam observation yo ha fat che studiantes, qui astonat ha exclamat leente un textu in Occidental: «It es strangi que on comprende chascun parol ma tamen ne save quel lingue it es...» Solmen con grand pena ili ha posset dechiffrar textus in Latino sine Flexione.

Ex ti lingues -- o ti cáos de lingues queles trova se in Sch. & V. li lingue de Dr Bylsma difere favorabilmen. In sam maniere quam Occidental it es comprensibil immediatmen sin analise del frases.

Sr Sz. remarca, que «i es» e «i ad es» ne es recomandat del Academia in Torino, e que il self trova les ínapt. Tamen ili es usat generalmen in Sch. & V., li oficial organ del Academia. Esque on ne deve concluder, que li Academia ha negliget dar consilies in un important question, o que it ne posse dar bon consilies sin rupter li principies de absolut ínflexibilitá, quel es li norm de Latino sine Flexione? Esque to ne significa, que Latino sine Flexione. in veritá es un bluff, un experimentation, in quel on ne vole confrontar se con li realitá e decider se in conformitá al practic postulationes in vice de teoretic e arbitrari doctrines?

In ti moment, quande li Academia in Torino va ofertar un project, quel es demonstrat quam plu practic, t. e. plu facilmen applicabil e comprensibil quam Occidental, yo va immediatmen transir al nov lingue.

Brachyglott Occidental.

De E. Pigal, Wien.

Resumé: Conform al tempo del témpor on recomanda usar solmen curt formes del lingue (brachiglott), u clar comprensibilitá e pronunciation permisse les. Specialmen on posse omisser ínnecess finitiones; exemples: francés, porós, numerós, númer, nómin, témpor, céter, joy, us, part, vest.

Secun li triesim regul de accentuation (K. Janotta: Complet grammatica: Cosmoglotta 8 165: 1929: nr 65) li finale -s del plurale es ínaccentuat e ne have influentie al accentu del céter parol-part (finale enclitic).

Li sufix -es significa Cosmoglotta 8. 214: 1929: nr 67) «indigen inhabitant» usat substantivic e adjectivic. Li sufix -es- discerne se del desinentie -es per esser accentuat e per su len s contra li fort s del plurale.

Ma por mem plu bon discerner li du finales on junte al sufix -es- li substantivic o adjectivic desinentie -e o -i o in scrit grafic accentu, p. ex. francese, francesi o francés vice frances.

Pro que plurales de substantives fini anc per -os it es recomandabil usar derivates de tal substantives per li sufix -os (significant «rich in... providet de ...»: Cosmoglotta 9 38: 1930: nr 69) sive con li adjectivic desinentie -i, (-osi), sive con un signe de accentu súper o (ós); p. ex.: oleo, plurale: oleos, pro to oleosi o oleós, nucleosi o nucleós, numerosi o numerós.

Ma un hom ne conossent un occidental lingue o anc un occidentale in hast va pronunciar le scrit paroles angles, japanes quam ángles, japánes, pensante les plural de «angle, japane».

Pro ti du causes noi recomanda usar in publicationes por propaganda e por instruction li sufixes solmen in li formes con li scrit accentu: -és, -ós, precis quam in li lingues hispan catalan e ladin.

Por distincter numerós (numerosi) de «numerós»- (plural de «numeró») noi scri númer (númere, D Zahl) e número (vice numeró D Nummer) plural: números.

Por distincter és (-esi) de -és (plural a -é) on posse scrir li ultim per -ées; p. ex.: «idées, minoritées» vice idés, minorités. Ma in practica un tal distinction ne es necessi.

Adver por distincter inter li adjectiv e verb regular, noi have solmen li possibilitá scrir regulari por li adjectiv.

Ma ex li contextu on sempre posse inferer esque -ar es li finale del infinitive o del adjective.

Anc li final -i in li sufix -ori (p. ex. in imperatori) ne sovent es eliminabil, pro que -or es anc un sufix substantivic.

Li tendentie a curtar li scrit e parlat formes on incontra in omni lingues, ne solmen in anglés ma anc in italian.

Li autores de artificial lingues ne sempre ha egardat li postulation del brachiglott (de grec brachys curt e grec glotta lingue) quam monstra Zamenhof per paroles «mallonga» (curt) «malsanulejo» (hospital). Volapük havet paroles plu curt quam Esperanto. Li lingue «pankel» de Wald posi in prim li principie del brevitá..

On tre sovent posse omisser li finale -e del substantive.

Pro li regulari derivation de nomination, temporari etc noi have in Occidental li paroles «nómine, témpore» etc e ne «nom, temp» etc. Támen noi posse accurtar li proparoxitones nómine, témpore, númere, etc a paroxitones nómin, témpor, númer etc, queles sona tre simil al nominativic formes del natural lingues: nom(e), temp(o), nombr(e) etc. Per ti acurtationes noi conserva tam li natural son (p. ex. nómin, to es sonant simil a latin nomen, a parlat francés: nom e a german: Name) quam li regularitá del derivation: nomination, denominator etc.

Solmen por evitar miscomprenses e pro motives de eufonie e de pronunciation on mey usar -i, -e, -o, -a. Exemples: centrale e central, circulare e circulari e circular, finale e final, astre, avantage, voce, amari.

On mey usar li finales -o -a che substantives solmen si ili es necessi por indicar li sexu o por li flexion o por derivation. Ergo noi di arco, disco, lago, trunco pro plural arcos, discos, lagos, truncos; bocca, flagga, urtica pro plural boccas, flaggas, urticas; problema, sistema pro derivates problematic, sistematic. Ma noi di latin, regul e ne «latino», «regula».

Quelc substantives have vocalic finales pro distinction de altri substantives con sam primitiv tema; p. ex.: pico (avie): pica (utensil), porta (apertura): porte (post-tax): portu (station de nave), tempe (statu del atmosphere): tempo (tact): témpor (quadresim dimension del spacie).

In plu on mey considerar que ti curt formes de Occidental have modelles anc in romanic lingues, quam rumanian, ladin, catalan e que ne solmen anglés es por nos modell e idol.

Yo ne considera mi opiniones ci exposit quam ínfallibilmen rect ni definitiv. Yo es content si per li present lineas yo inicia un discussion pri ti tema por contribuer un modest part in erecter un international Occidental-stil standard por tis queles demanda un norm de nos, sin que noi restricte li stilistic libertá del ductent scritores.

Li paroles in un lingue international deve esser pronunciat -- in un amabil ton.

Un senior, qui hat mult viageat e esset un devoet amico del interlingue, racontat que il experit un vez, essente in viage in Anglia e comendante li billet in li oficie del ferrovia, que su anglés acompaniatores questionat subitmen: «Esque Vu ne es satisfat?» Li viagero devenit un poc stupefat -- a il mancat nullcos, il esset perfect content. Ma pos un moment il comprendet li justitá de lor question: il hat parlat al oficiario in un ton morós e ínamical, e il hat totalmen obliviat li precative «ples».

Ti historiette es instructiv anc por li interlinguistes. Un amical ton contribue al intercomprension -- li scop de omni lingue. Li dangere esser miscomprendet, pro manca de amabilitá in li ton, menacia tre sovente in corespondentie e parlada per un interlingue, quel naturalmen ne have ancor suficent expressiones e frases, limat e polit per usu e tradition del secules. Nor témpore es tre nervós e ambitiós, tre desrespectós e suspiciós, li atmosfere es quasi chargeat per excitamentes, miscomprenses posse nascer chascun moment. Un question, quel esset intentet del questionante solmen quam simplic question, ma esset stilisat tro rud e curt, posse esser miscomprendet quam un acusa, un critica, posse evocar malhumor e acerbitá, li questionate perdi li fervore de colaboration, li joya de labor, e in fine suffre li comun activitá, li progress del idé.

Pro to li frases ne deve esser despreciat, benque mult homes considera les quam futilitás, nonimportant e superflui. Li fraseologie have un grand social mission. It es necessi anc in li interlingue. Un intercalat particul, un mitigant atribute, un inversion del frase, un bon selection del expressiones -- e miracules -- li cose es presentat in tot altri luce.

Ma por trovar li bon frases es necessi li bon humore, li rect disposition del anima, indulgentie e simpatie. On ne deve imitar tal homes, queles scri lettres solmen si ili ha trovat alquo, quo ili pensa necessi criticar. Qui visita un amico solmen pro informar le que on ha descovrit que il ha fat denov un erra? Qualmen, esque corespondentes ne posse far un tal interconsense: si on ne posse scrir un amical lettre -- on tot ne scri un lettre ...

Yes, li ton es un tre important ingredientie in un lingue. Li ton fa li musica.

A.Z.R.

Vision

(Premiat novelle de Robert Bohaty, prominent litterator hungar.)

Li pendulant oleo-lamp pendent del trave fat saltillar ombre-diaboles a li humid plancas del strett cayute, al grossieri instrumentes de navigation, al rules de pergamene, al libres in folio, al cupre-gravet tabules de Ptolemeus; e li comandante, apoyat in li apertura del fenestre, regardat fixmen ad exter al tenebrosissim mar stormosi.

Il pensat, que ye mill pedes sub il, in li nigri liquide, sede li satan e pro li ínsonori, maliciosi ricanada sucussent su córpor treme, turbula, scuma li mar e con it chancela, dansa li antiqui caravelle.

Rud voces, tappada, frappadas permeat de supra.

Li equipage. Balayallia del portus, aventureros, escapat sclaves de galeres, vagabundes queles esset ingageat del agentes del foll admirale per pesant aure in li stradettes de Madeira,

Gibraltar, Cadiz e Palos por li ínaudit viage tentant Deo. Cristobal Colon quam li marineros italian nominat Cristoforo Colombo, promesset richess, libertá, glorie; on parlat anc pri alquel scop scientific revolutionant li munde, ma lu max important esset li brilliant hispan aurin scudos, per queles Cristobal Colon generosmen munit li interprendentes. Moné esset suficent disponibil per li favor del reyina, che quel durant du long annus li admirale clincat, mendicat inter li perpetui mocada del nobiles de corte. Mem li plumponesc, gigantic porteros calabresi eclatat ridottante si aparit in li blanc coridor de marmor li absurd capitan naval, quel have li fix idé circumflottar li munde!

Ma il eat su via con obstinat perseverantie; il usat mill trics del cortesan vive, li besa de bell damas, li jocas del buffones de corte, li elevat humore de splendid festas por posser aproximar se al oreles del potentes; il disputat, polemisat durant semanes con li clericos, scientistes, astrologos, til que finalmen li pensa a tresorosi India aportat un success al revero.

E nu passat plu quam tri mensus, desde que li fuma del mar devorat Palos, depos que desaparit li car terre natal, li realitá, e u feroci, nordal storm-vent tumultuant desde semanes raffat les in li infinitá del horribil aqua-deserte, in li desesperantie, in li frissonant horrore. Desde quar dies perdit se de visu anc li du naves acompaniatori; sub li galoppant obscur nubes li vente devorat li direction, li curs.

Li equipage trenat se quam rabiat canes sur li deck, on posset far avansar les solmen per knut al mastes, inter li segles. Mortaci, furiós regardas fulminat vers li comandante, quel ja ante un mensu fat portar in su cabine li púlvere, súper quel esset fixat in li cadre del porta un meche sempre brulant. Ma ja ti permanent, desesperat menacie comensat perdir su efect; maladie, sordidage e insectallia tormentat li homes, ye plures eclatat corea e nerve-cramp; frenetic ululada, plorada, blasfemie esset quotidian...

In li oreles del comandante sonat li sibillada de Don Ferroda, li jesuit:

«Nu ea senior, nu ea, in li bord del sferes guata te li etern damnation, tam certmen quam li terre sta in li centre del munde, in li medie del ínfinit Okeanos, quam circum it revolue li sole, li lune e centes de stelles e súper omnis ta trona Deo con li armés de ángeles e santes por pussar li rebelle in li etern tenebre...»

Garros, li prim oficero, se precipitat sur li scaliere con un torche fumant fuliginosmen:

«Da les! Nu ja es egal. Da les vin!»

Garros retro-grimpat al deck. Li drivant nave cracat.

«Garros, li segle-mastro, li unoculat stirmann, forsan li difform, nan cocinero» -- enumerat con se li capitan -- «tis sta apu me ancor hodie. Ma deman?»

Il ne posset supportar li sufocant solitá. Il passuat adsupra li scaliere. Inter li cordes sifflat li vent, it dispulset li nubes. Strangi, nequande videt, horrid constellationes scintillat con inbarassant magnificentie partú in li fund del nocte.

«Diego» dit il al stirmann e cramponat se al parapete.

«Santa Maria ... santa Maria ...» stertorat li unoculato e su dentes claccat. Convulset a osse, su fingres tenet li stir, li vent pussat su gris, descolorat capille in su facie, quande inclinat, il rigidmen regardat ad-avan.

«Santa Maria ... santa Maria ... li Grand Urse, li Lire, li Balancie, li Áquil desaparit del ciel li nigri aqua devorat anc li stelle polari. Senior ... senior ... esque tu vide ti ci gigantic stelle-cruce ta in sud, Dómino Deo, li signe ... li fine ... santa Maria ... santa Maria! ...»

Colon tenet li parapete in vertígine.

Tande un fantomic masse con mult ocules apparit avan il.

Un nave!

Con cent, calid fenestre-ocules radiant in mult ranges, con chimenés alt quam turre, superbmen versant fum e pluvia de scintilles, ne mem trement in li assalt del undes, quel jettat li micri caravelle quam un shell de nuce. Un ínsonori, secur brui esset audibil del gigante, quam alquel stalin palpitation de ínviolabil fortie, quel un nequande audit, íncomprensibil, exultant musica supersonat; un trumpete sonat triumfante; un violine cantat reverimen; featri figuras flanat sur li deck; suavi, aurin rise trillat sin cuida; glasses de cristall resonat un al altri ...

Apen distant quelc brassades de Pinta flottat for li nave imaginari e desaparit in li nocte.

«Santa Maria ... santa Maria ...» gemet li stirmann.

Il videt necos. Li deck manet tranquill, ci e ta un obscur figura trenat se.

Cristobal volet parlar, ular, ma li horrore constrictet su gurgul per manu ferrin. Con folli agitation il precipitat se in su cabine. Li fine, li perition, quel fascina su perfatigat cerebre per un foll vision! Su fingres ferocimen grapat in su bocc apertet pro horrore, poy il cadet in li angul sub li crucifixe de Cristo ...

Li stelles lentmen tornat se con li nocte, ili pallet, flagrat e poc a poc esset inglotit del aurora crepusculant de ost.

E tande subitmen un self-obliviat, animalic crialliant ulula venient del topp fendet li rigid silentie:

«Terre!»

Traductet ex li hungar Eugen Moess, con permission del autor.

Rubaiyat

De Omar Khayyam.

[verse]


Un ball conosse null regulament. Su lege es li capricie del battent. Pro quo on batte e pro quo on lude, To save solmen Un, li Grand Ludent.

Tu crede que pos tant labor e pene Un premie celest te apartene. Ples escutar li cri del minaret: «Tu stult, li premie -- es tui pene!»

Do ples juir ancor li don divin! Nam forsan deman in li matin Tu jace mut quam polve in li polve, Sin vin, sin musica, sin cant -- sin fin...


Version in Occidental de A. Z. R.

Sententies

Li ration es li historiograf, ma li passiones es li actent persones.

Li politica es simil al sfinx in li fabul: it devora omnes, queles ne posse solver su enigmas.

Arbitrari actiones de reyes es quasi fúlmines: ili dura solmen un moment. Ma li revolutiones del popules es quam tremore del terra, su succusses reproducte se súper imens distanties.

Voltaire ha dit: «Plu educat li homes deveni, plu líber ili deveni». Su epigones di al popul, que plu líber it deveni, plu educat it va devenir.

On di generalmen: «Li bellissim fémina ne posse dar plu quam ella have». Ma to es fals; ella posse dar precis to, quo on pensa que on recive de élla, proque in tal afferes li valore del recivet depende del imagination.

Li maxim mult del libres de nor témpore fa li impression de esser scrit in ún die per auxilie de libres, queles on ha leet in li precedent die.

Mult libres fa success pro existentie de acordantie inter li mediocritá del autor e li mediocritá del penses del letores.

Anecdotes

Li notori mentiard

Un mann esset accusat pro rauberíe. Durant li processe il confesset se culpabil, ma li jurie declarat: ne culpabil! Li astonat judico exclamat: «Bon deo, seniores, esque vu ne audit, que li mann self confesset que il es culpabil?.» Li president del jurie respondet tranquil:

«Yes, senior, ma noi save, que il es un notori mentiard, qui nequande di un veraci parol, e si il di, que il es culpabil, noi posse esser cert, que il menti.»

Li triumf del tecnica

Un Americano, un Germano e un senior de un land, quel yo ne audacia mentionar (li letor posse ya self divinar!), viageat junct in li sam tren e bentost esset ingageat in vivid conversation, provante imposar a unaltru. Li Americano racontat pri li maxim habil ortoped del munde, qui naturalmen vive in li Unit States:

«Un professional dansero, qui participat in li grand guerre, perdit su ambi gambes, ma post su ariva a hem in America, li ortoped preparat le du nov gambes. Ili es tam bon fat, que il posse nu executer li desfacilissim danses, you know.»

«Gut», dit li Germano, «yo posse racontar Vos un simil historie ex mi patria. Un mann, qui esset tre ínmusical, perdit su ambi brasses in li guerre. In un hospital in Berlin il recivet du artificial brasses, e il es nu un del prominentissim pianistes, benque on asserte, que a su lude manca personalitá.»

«To es nequo», dit li triesim, «in mi patria mult plu remarcabil casus ha eventet. Un de mi compatriotes esset decapitat in un rebellion, e proque il ne havet su regulari cap-dolores in li lundedís, il comedat de un carpentero un lignin cap. Ma nu il repente to, nam su amicos immediatmen electet le quam membre del parlament.»

Cronica

ANTON VALENTI †. Li 13-m april hoannu morit in Vienna un de nor maxim fervent adherentes, sr Anton Valenti, in etá de 62 annus. Il esset un del unesim idistes in Vienna, queles sub guidantie de ing. E. Pigal, secedet ex IDO-Societo Progreso por fundar un nov Occidental-Club, de quel il esset li maxim old membre. Il conosset mult lingues e interlingues, il scrit mult por Cosmoglotta, por li jurnale Occidental, ma plu mult restat por publication posthum. Un ver idealist e altruist il esset anc energic benefator in servicie de charitá public -- un digni cive del homanité. Mey il reposar in pace! E.G.

CURSES DE OCCIDENTAL ha esset arangeat in Kiev, Ucraina, de Dr A. Babadagli, con mult participantes ex li superior scoles de Kiev. Post studie de solmen quelc nros de Cosmoglotta li adherentes ja scri remarcabilmen bon Occidental. On besona materiales de propaganda e letura. Ples auxiliar nor ucrainic coidealistes!

Li INTERNATIONAL FEDERATION POR INSTRUCTION DE DESSINATION E ARTES APLICAT POR INDUSTRIES ha electet Prof. Ric. Berger quam su secretario. Noi gratula nor eminent coidealist!

SOCIETÉ OCCIDENTAL DE STOCKHOLM arrangeat un reunion in Stockholm li 29-m may. Li presidente, ing. A. Lindström, fat un interessant discurs pri radio-receptores, e redactor H. Lindholm declamat poemas in Occidental. Plur invitat gastes, queles antey nequande hat audit Occidental, declarat que ili hat comprendet perfectmen li tecnical discurs e li poetic lingue del poemas. Li societé ganiat nov adherentes.

HELVETIA, li organ del Sviss Association por Occidental, ha aparit con nros de mart-junio. Noi nota specialmen ex li interessantissim contenete: Critica del Uniti Langue; Nov paroles in Occidental; Li sufixes de action in Occidental; Otto Jespersen e Edgar de Wahl, omnes del red. Ric. Berger; Reminiscenties interlinguistic de A. Kofman, Odessa.

OCCIDENTAL, li nov jurnale litterari, editet de sr Jan Kajš, Brno, Tchecoslovacia, ha aparit per 3 nros, contenent varie letura.

LE RADIO no. 477 (Lausanne) e LECTURES DU FOYER no. 17 e 21 (Zürich) contene articules pri Occidental con ilustrationes de nor ductores.

TIDEVARVET no. 21 (Stockholm) contene un curt articul, demontrant per bon exemples li superioritá de Occidental.

POHJOLAN SANOMAT, un finnic jurnal de Kemi (Nord-Finlandia), ha surprisat nos per un long, bon scrit articul pri «Li grand problema del lingue international», publicat 3-m aug. Secun li anonim autor li problema ha esset soluet in idealic maniere per Occidental.

SOCIETAS LATINA. In München, Germania, esset fundat hoannu in 4-m may un societé por propagar li reintroduction del Latin quam lingue international. In li fundatori reunion esset present ca. 50 representantes de diferent scienties. Quam presidente functionat dr Herman Weller de Tübingen, reputat quam premiat autor de Latin poemas. Li astronom J. Plassman de Münster dit que «li national ambition del Slaves, Arabes, Chineses, Japaneses, etc. va rejecter German, Anglés o Francés; pri li Latin omnes in fine posse unir se». Li geolog S. Calvi de Heidelberg confesset: «It esset inoportun abandonar li Latin. Noi va posser salvar nos ex li sempre crescent desfacilitá per retornar repentent a it». Li historie instructe que tal decides de scientistes retrointroducter Latin (it ha existet mult tal provas) nequande ducte a un sol positiv resultate. Solmen un modern, simplificat latin quam Occidental va posser entusiasmar e servir al homanité.

Subventiones a Cosmoglotta

L. M. de Guesnet 20 sv. cor., G. Enckell 20 sv. Cor., A. Haldin 25 sv. Cor., H.. Lindholm 20 sv. cor., Ric. Berger 26 sv. cor. Cordial mersías!

Adm. de Cosmoglotta.

Editiones del «Sviss Association Por Occidental»

BERGER: Cours complet d'Occidental, SFr. 0.60; Dictionnaire Francais-Occidental, 316 p., in cadernes SFr, 3.— bell e solidmen ligat SFr. 7.80; Index Occidental-Francais SFr. 0.50;

Historiettes ilustrat in Occidental, SFr. 0.60.

BLASCHKE: Der Kampf um die Weltsprache SFr. 0.50.

RITTER: Curs por Italianes SFr. 0.30.

CREUX: Stenografie Duployé por Occidental SFr. Ritmica in Occidental SFr. 0.60; De Auli ad Occidental SFr, 0.30.

-- Ti precies es afrancat. Por omni altri editiones in Occidental: Ples demandar li catalog.

OCCIDENTAL-BURO, CHAPELLE (Vd), SVISSIA.

Postchec-conto Il. 1969.

«HELVETIA»

Organ del «Sviss Association por Occidental» es li sol revúe interlinguistic con ilustrationes original; rich contenete humoristic, litterari, scientic; preciós documentes interlinguistic.

Red.: Prof. Ric Berger, MORGES, Svissia.

Adm.: Occidental-Buró, CHAPELLE (Vd), Svissia.

Abonn. annual: SFr. 2.50; por Svissia: SFr. 2.—

Specimen gratuit.

COSMOGLOTTA 1932: Precie 2 sved cor. o li equivalent in altri valutas secun current curs. Ti qui misse li duplic abonnament recive g ex. Ples payar per postmandate o banknotes o chec in lettre registrat (recomandat) al administration. Por payamentes posse esser usat anc li sequent post-chec-contos: Austria: Wien B-84 868 (Occidental-Union, Ehamgasse 40, Wien XI); Francia: Paris 26 497 (L. M. de Guesnet, 83 rue Rochechouart, Paris IX); Germania: Berlin 1562.51 (Cosmoglotta, Box 171, Stockholm, Svedia); Svissia: Il 1969 (Fred Lagnel, Chapelle, Vd); Svedia e altri landes: Stockholm 53858 (Cosmoglotta, Box 171, Stockholm).

Edvard Rydahls Boktryekeri, Stockholm 1032

Cosmoglotta A 85 (nov-dec 1932)

Oficial organ bimensual del Occidental-Union

Consacrat al developation, propaganda e aplication de

LINGUE INTERNATIONAL OCCIDENTAL

REDACTION (manuscrites, printates de exchange e por recension):

A. Z RAMSTEDT, 1, Helsingfors, Finland.

ADMINISTRATION (abonnamentes, subventiones, expedition de Cosmoglotta):

COSMOGLOTTA, Box 171, Stockholm, Svedia. (Post-chec-conto 53 868)

Annu XI N:0 5 Novembre-Decembre 1932 (Numeró 85)

Li veritá pri li Delegation de 1907

De Prof. Ric Berger, Morges, Svissia.

Li jurnales idistic festa hoannu li 25-esim anniversari del nascentie de Ido e explica a lor letores, qualmen li lingue Ido nascet del labore de un comité «appoyat de 310 firmas e societés e circa 1 250 professores» del tot munde.

Li historie talmen presentat sembla dar un fundament oficial o adminim scientic al creation de Ido, e naturalmen li idistes deducte de to, que Ido es li resultate de un «examination objectiv de un comité international de scientistes», contra que altri sistemas (quam Occidental!) es solmen «preferentie personal de un sol mann»!

It es nu témpore revelar li veritá. Li aferes evenit in 1907 in tot altri maniere quam li idistes crede. Proque yo es li sol, qui ha studiat li archives del Delegation por posser scrir un Historie (ancor ne publicat), yo sol have li possibilitá constatar, qualmen li coses evenit. It existe mult documentes secret o ínconosset, queles yo va publicar bentost, e queles va monstrar, que in realitá li comité del Delegation «apoyat de 310 firmas» etc. etc. nequande adoptet «Ido ma in principie Esperanto». It ne posset evenir altrimen, proque li Delegation esset recrutat precipue che li esperantistes. On deve far diferentie (quo li idistes ne fa) inter li Comité del Delegation e li Permanent Commission, quel esset nominat del Comité del Delegation por interconsentir con li esperantistes concernent reformas a far in Esperanto. It es li Permanent Commission, quel adoptet Ido, e ne li Comité del Delegation self, e -- to es li grand culpa de 1907 -- li ultim decision pri li lingue a adopter esset fat de solmen 4 persones del Permanent Commission, it e.s, de srs de Beaufront, Couturat, Jespersen e Leau (vide Progreso I, pag. 714).

Ma de ti 4 persones, 2 esset li autores del project Ido, sin que li publica savet it (ili esset ergo in li sam témpore judicantes e judicates, quo ne es permisset del leges!). Li triesim, prof. Jespersen, quam on save, ha mult regretat depoy su decisiones del «Couturat-epoca», e li quadresim, prof. Leau, li intim amico de Couturat, esset íncapabil ne votar quam ti-ci!

Sur quel fundament objectiv reposi ergo li lingue Ido? Esque vermen ti judicament de 1907 have grand valore e posse servir quam scude contra Occidental? Noi nega it, e li documentes, queles yo va publicar, va pruvar que in 1907 li question del lingue international totalmen ne esset matur. Li scol naturalistic tande ne ancor hat trovat li stabilisation e regularisation, atinget quelc annus plu tard.

Un organ idistic «Mikra Buletino» scri nu (Oct. 1932), parlante pri li «decision» (!) del Delegation:


Nia prezenta laboro ed organizo bazizesas sur nia granda e valoroza literaturo (sic!), sur nia lexiki, sur omna to quo ja existas en Ido. Se on senkonciencoze volus fundamentale chanjar la linguo segun preferi personala on per to destruktus omno to, quon la Delegitaro kreis ...


Li argument del grand litteratura por mantener Ido ínchangeat es astonant, nam it es exactmen li sam argument, quel li esperantistes de 1907 sempre ha alegat contra qualcunc reformas de lor lingue! (Anc Volapük havet un grand litteratura, ma ... ) Concernent to quo creat li Delegation, noi ha just videt, que li Delegation nequande creat Ido!

Noi ne reconosse un valore scientific al judicament de 1907 pro un altri motive:

Li Comité del Delegation in ti témpor esset completmen dominat per li conception esperantistic pri li lingue international e fat su decisiones tro mult rapidmen e in secret. Contra ti secretesse sr de Wahl protestat in 1908, quande il scrit in Progreso I, pag. 468:


In céteri, yo deve subtener mi opinion que li misteriositá, con quel li Comité covri su labores, da loc a omni suspectiones. Li afere del Delegation es un afere public in li maxim vast sense, e nullmen confidential. Li munde have li jure conosser li materiale, sur quel li Delegation prende su decisiones, e solmen tal declarationes vell posser esser regardat confidential, queles esset specialmen mentionat quam tal per lor autores ... Cel declaration ne es un insinuation, quam sr Couturat nomina it, ma un postulation publicar li materiale, quel ne ha esset inviat al Comité por esser internat in su archive!


Nu, post 25 annus, it ne es tro temporan publicar ti documentes secret! Li idistes ne posse negar, que ili es in mi manus, proque ante un annu sr de Beaufront reprochat me que yo ne hat retornat les a sra Couturat. Pri ti conservation yo va explicar me un altri vez, benque mi justification ne va esser al honore de mi reprochante.

Ci existe un casu de conscientie, quel yo deve exposir publicmen: li reste del archives del Delegation ha esset donat de sra Couturat a un editoría idistic, de quel li chef es grand amico de sr de Beaufront. Si yo retorna li documentes al idistes, quo garanti que un interessate ne va far desaparir quelc de ili? Proque mi «Historie del Lingue International» va esser basat precipue sur ti documentes, lor desaparition vell falsar completmen mi labor historiografic.

Li sol cos a far vell do esser remetter ti archive a un biblioteca neutral, ni esperantistic, ni idistic, a un oficie, quel vell garantir oficialmen li conservation de omni ti documentes tam preciós por li historie. Yo es pret obedir un consilie rational, quel vell dar me complet securitá.

Cosmoglotta va aparir durant 1933 in bell covrimentes e va contener interessantissim articules e variant letura, con ilustrationes etc.!

Ples supportar li edition de Cosmoglotta!

Etimologic reflectiones IV. Equipage

Nequi posse negar que li parol «Equipage» es in eminent gradu international. It trova se presc in omni Europan lingues: F équipage, I equipaggio, Il equipaje, A equipage, G Equipage, Ho equipage, Sv ekipage, R ekipazh, PoI ekwipaz, etc, Partú it sembla un pruntate ex li francés, quel anc sembla har dat li corespondent verb: F équiper, I equipare, H equipar, A to equip, G equipieren, Sv ekipera, R ekipirovat, etc.

Tamen li parol originarimen es ni frances, ni Latin. It esset in antiqui francés esquiper, it es, e-skip-er, un derivate del nordgemnanic skip = nave (No skip, Sv skepp, Da Skib, A ship, Ho schip, G Schiff), un memorie de ti témpores, quande li «nordmannes» o «vikings» con su micri «skipes» dominat li mares del Europa. F esquiper significat originarimen furnir e munir un nave per mannes e armes, e nu equiper significa furnir un cos o un person in general per necessi requisites por un interprense, p. ex. un hom per vestimentes o per cavalles e carres por un viage. Talmen it ha perdit su special maritim signification e have un plu general usu.

It existe un considerabil númere de international paroles, queles sembla esser romanic, ma queles in realitá es de germanic orígine. Li spacie ne permisse enumerar plu quam un dozen: alberg, ambassador, bacon, balcon, ball, galopp, garanti, garnir, guide, grimace, harp, lot, marca, marchale, orgul, pip, ton, etc. e adjectives quam blanc, blond, blu, brun, frisc, gris, etc.

Ti categorie de paroles international da cause a sequent reflectiones concernent li vocabularium del interlingue:

It vell esser irrational excluder tal international, modern e expressiv paroles ex li lexico del interlingue, solmen proque ili ne es latin. Ili deve esser includet, ma in quel form? It es evident que un tal consilie quam ti del Academia pro Interlingua in Torino: «vocabulario internationale in orthographia latino», ne es applicabil e sin utilitá, proque li paroles ne es latin. Ne existe un sol principie universal, per quel on vell. posser constructer li vocabularium del interlingue. Sive li parol es de latin, sive de non-latin provenientie, li interlinguist es fortiat serchar e experimentar por trovar li maxim apt form, to es, li maxim facilmen comprensibil form por li maxim grand númere de usatores. Ti interlinguistes es sur fals via, queles crede, que ili ha trovat un clave-principie, quel aperte les un tresor-chambre, ex quel on besona solmen hauster «automaticmen» por reciver apt paroles in suficent númere. Qualmen nu tractar li ex-germanic paroles? Esque, ex analogie, recurrer al form gotic? Li absurditá del principie del arcaisation es evident. E mem si li paroles es de latin provenientie, it vell esser irrational, pro alcun principie, usar li latin ortografie («orthomorphie» vell esser li plu apt término). Ples prender un tal parol quam Occidental professer! It es in F professer, A to profess, I professar, H profesar, e in li germanic e slavic lingues noi have derivates quam profession e professional. Ex li latin form profiteor noi recive, secun li consilie del Academia pro Interlingua, «profite». Ma ho-témpore ti radica have un totalmen altri signification e usu (cpr. F profit, A profit, I profito, G Profit, Sc profit, etc.).

Ti interlinguist, qui vade al labor sin prejudicies e personal predilectiones, qui vole constructer un complet vocabularium e ne solmen esquissar ocasionalmen un project de un interlingue, va constatar bentost, mem si il accepta li latin quam fundament, que il es fortiat far selectiones ne solmen inter latin sinonimes ma anc inter classic e non-classic latin formes, que il deve specificar li significationes, que li non-latin paroles international va postular tractament in casu -- curtmen -- que li «automatisme», quel il forsan credet que il hat trovat, va monstrar se quam un reva.

Li construction del vocabularium del interlingue es un labor enorm e complicat. Ne un, ma cent e un consilies es necessi. A.Z.R.

Ples observar li conditiones de abonnament sur li ultim págine!

Ples inviar Vor abonnament ja hodie!

Li numerós del proxim annu va esser misset solmen a tis qui renovat e payat su abonnamentes.

Sintaxe international

De E. Berggren, Stockholm.

Li unesim 10 annus del labore por Occidental es in grand part caracterisat per li exploration del international vocabularium. It es natural que on ha comensat per colecter li necessi parolmateriale. Ma it sembla me que li témpor nu es matur a ordinar ti materiale, a to quo yo vole nominar sintaxe international. Til nu solmen poc coidealistes ha interessat se por ti problemas.

Li sintactic questiones es plu mult e plu grav quam on generalmen crede. E ili es anc minu facil a soluer quam li lexical questiones. Por lor solution ne suffice grand dictionariums ma es necessi amplissim conossenties del national lingues.

Yo posse ci tractar solmen quelc exemples de tal questiones. Secun modelles in li germanic lingues on forma in Occidental expressiones quam li arte scrir, li utilitá aprender lingues etc. Ti formationes ne sembla me ni maxim natural, ni mem maxim logic. In anglés noi trova the art of writing, in francés l'art d'écrire. Li determinant consiste ergo de un genitiv. Anc li latin, reputat quam un tre logic lingue, havet ci genitiv: ars scribendi. Li genitivic signification recive expression, benque sporadic, anc in li sved lingue, p. ex. nyttan av att lära sig språk, quo es litteralmen: li utilitá de aprender lingues.

Anc li relationes inter determinat e determinant (p. ex. substantiv {plus} prepositional attribute, composit substantives etc.) postula seriós explorationes. In quel casus noi deve dir remedies de desfacilitás, e quande remedies contra desfacilitás?

It es desirabil que li maxim erudit e maxim competent de nor coidealistes vell explorar tis e simil questiones. Por li general usation de occidental noi besona ne solmen grand vocabulariums ma anc manuales de sintaxe e stilistica. Naturalmen tis ne deve contener decretes ma consilies, quam sr Pigal scri in Cosmoglotta no. 84, por «erecter un international occidental stil standard por tis queles demanda un norm de nos, sin que noi restricte li stilistic libertá del ductent scritores».

Quel lingue es plu bell!

Li bon redactet official organ del Universala Esperanto-Asocio «Esperanto» publica in no. 2 de ho-annu inter altricos un description del vive in Monte Carlo (quel in Esperanto deve esser pronunciat Tsarlo). Noi permisse nos citar li sequent frases quam exemple de «bell» Esperanto:


Viroj, grasaj kaj malgrasaj, fortikaj aŭ malfortikaj, palegaj aŭ rozaj, kaj tre multaj kun vizaĝoj tiel flavaj, kiel la ormoneroj al kiuj ili tiel avide sopiras. La virinaj kostumoj formas spacojn da koloro sur la sceno. -- Brilaspergitaj per juveloj, atlasoj, silko kaj puntoj, maljunulinoj, kies malnovaj brustoj en iliaj korsetoj knaras, mezaĝaj virinoj en junulaj kostumoj, kaj junaj belaj sinjorinoj kun zorge emajlitaj vizaĝoj kaj fingroj briletantaj per ringoj.


Ci li sam frases traductet in Occidental:


Mannes, corpulent e magri, robust o debil, pallid o rosi, e tre multes con visages tam yelb quam li aurin monetes, a queles ili sospira tam avid. Li costumes del féminas forma spacies de color sur li scene. -- Brilliant per asperset juveles, atlases, silk e dentelles, old féminas, de queles li old péctores craca in lor corsetes, féminas de medietá, in costumes de puellas, e yun bell damas con acuratmen esmaltat visages e fingres brilliant per anelles.


Estimat letores, ples comparar e judicar self, sin prejudicies, quel lingue es plu «bell»!

Noi deve evitar omnicos ínacustomat e strangi

[quote, "J. Lott, 1888"]


Chascun parol, prendet ex un existent lingue, have ja su signification, ma a un nov-creat parol un signification deve esser atribuet. Li selectet paroles es ja familiari a nos, ili fa li lingue facil e fluent, ma li inventet paroles es forenes por li bocca e orel, ili nequande posse haver eufonie e facil pronunciabilitá. Ad ultra noi vive in li periode de introduction e pro to noi deve rigorosmen evitar omnicos ínacustomat e strangi por li nationes dominant.


Aforismes pri libres

Cicero: Un chambre sin libres es quasi un córpore sin anima.

Bacon: Existe libres queles on solmen gusta, altres queles on devora, altres in fine -- ma ili es poc -- queles on deve masticar e digester.

Feuerbach: It eveni al libres quam al vírgines: just li maxim bon resta maxim long íntuchat. Ma in fine veni alcun mann, qui agnosce les e trae les ex li obscuritá del oblivie ad in li luce de un bell circul de activitá.

Schopenhauer: Li erudites es homes, queles ha leet in li libres; li penseros, li genies, li mund-iluminatores e promotores es homes, queles ha leet directmen ex «li libre del munde».

Goethe: Cert libres sembla esser scrit ne porque on mey aprender alquo ex illi, ma porque on mey saver que li autor ha savet alquo.

Frida Schanz: Ti posse dir in veritá, que il ha juit un bon libre, qui meditante continua leer in it pos que il ja delong hat cludet it.

Li ronde circum li munde

Paul Fort, Prince del poetes.

Si omni féminas del munde vell voler dar se li manu, circum li tot mare ili vell posser dansar un ronde.

Si omni mannes del munde vell voler esser marineros, ili vell far per lor barcas un jolli ponte súper li unde.

Tande on vell posser dansar un ronde circum li munde, si omni homes del munde vell voler dar se li manu.

Trad. L. M. G.

Cronica

GERMAN OCCIDENTAL-FEDERATION (Deutscher Occidental-Bund). Ja in 1930 nor coidealist Dr. Peipers (Köln) fat eforties por fundar un german organisation del occidentalistes. Pro divers causes ti eforties esset prematurat, e in li sequent annus li politic e economic crise esset un gravissim obstacul de nor moventie justmen in Germania. In ti circumstanties it esset un grand merite de nor nov e tre fervent coidealist sr. W. Mildebrath (Berlin-Bernau), fundar o reorganisar li german section del Occidental-Union, malgré li culmination del crise. Li inaugural convente esset in li 8m e 9m octobre 1932 in Leipzig. Li nov organisation have li sequent adresses:

Secretariatu; Dr. Peipers, Köln, am Römerturm 13.

Administration: W. Mildebrath, Berlin-Bernau, Siedlung.

Lettre-curses: W. Karch, Leipzig, Klarastr. 20.

NOV ANGLES FEDERATION OCCIDENTALISTIC. Noi posse informar nor letores pri li fundation de un nov federation por Occidental in Anglia: Interlanguage Association of Great Britain. Li comité directiv consiste ex srs Biddle, Moore e Beer. Li secretario es Sr S. W. Beer Jr, 40 St Andrew Street, London S. W. 8. Noi exhorta anglés e extran coidealistes colaborar con ti nov grav centre del Occidental-movement in Anglia. Sr Beer ja ha presc finit un nov manuale Occidental-anglés, contenent un defense por Occidental, grammatica, vocabularium e letura. Noi espera que omnes, qui posse, va auxiliar li edition de ti important libre.

UN NOV EDITORÍA «NOV VIVE» ha esset fundat in Anglia, Chester, 18, Meadows Lane, e ha ja publicat un micri «Li Via del Progress Individual» de sr Eric Biddle, con li scope propagar li practic látere del modern psicologie. 250 ex. va esser misset gratis a divers Occidental-organisationes por vendition a 10 cts por lor propri profite.

FRANCIA Durant 1932 noi ha successat interessar pluri seriós persones, e noi ha obtenet li adhesion de yun e activ membres. Li presidente del O. S. F. ha visitat Sr Depin in Saint Quentin, Patre Tailliez in Metz e Dr. Med. Thouvenin in Saint Dié.

Li 18 Octobre ha esset fundat in Angers li «Grup Interlinguistic de Maine et Loire». Presidente: Ingeniero Thibault, Director del Aqua-distribution; Secretario Guilbert William, Dessinero del vias, 3 Rue des Jacobins; Vice-secretario: Sr Gesneau.

INTERLANGUAGES No 49 (Red. E. Mauney, 19, Place Saint Pierre, Paris 18) contene un «Questionnaire on fundamental problems of Glottonomy» e «Epistola aperto ad dom. K. Asakawa» de W. de Jezierski. Noi expecta con interesse li response de prof. Asakawa concernent li ver position de IALA, un american interlinguistic societé, fundat de un Madam Morris, mult-trombonat ma til nu realisant null cos.

HELVETIA ha aparit con nos de julí-aug. e sept.-oct. Noi remarca un excellent articul «L'Occidental et les Allemands» del red.

Ric. Berger, in quel il per frappant exemples demonstra, que Occidental es plu facil al germanes quam Esperanto. -- In un articul «De Auli ad Occidental» sr A. Creux monstra per detallies qualmen «Auli», un project de sr de Wahl, usat ante circa 20 annus in quelc articules, ha metamorfosat se a Occidental. Li comparation es tre interessant e posse evocar mult questiones. Ancor plu interessant e clarificant li orígine de Occidental vell esser un comparation inter Occidental e li precedent simil projectes de Lott, Rosenberger e altres.

SCHOLA ET VITA, organo de Academia pro Interlingua, ha aparit til nu con 3 cadernes hoannu. In no. 1 un articul de Dr. J. Meysmans: «Pro facilita el practica de Interlingua» es digni de nor plen attention. Scrit in un form de «novlatin», quel supresse li final tematic vocales del subst. e adj., li lingue es tre simil a Occidental, con quel it have comun anc li conjugation, per alcun errore atribuet a sr de Wahl. Ne solmen sr Meysmans ma anc srs H. Bylsma e J. Weisbart ha usat sporadicmen simil novlatin projectes e noi uni nos con ti senior, qui hat petit sr Meysmans «publicar articules in iste lingua». Ma noi vole adjunter, que sol articules ne sufice, it es necessi complet grammaticas e vocabulariums por demonstrar, que on posse constructer in consequent maniere li interlingue sur li principies til nu solmen esquissat del seniores nominat e que ti lingue essentialmen va esser diferent e superior a Occidental. -- In li sam no. Prof. O. J. Tallgren-Tuulio, in su propri variant de Latino sine Flexione, quel il nomina Latino non sine Flexione, reprinta su interessant articul pri li interlingue, mentionat de nos ja in no. 82 de Cosmoglotta, pag. 46. Li autor sembla ancor hesitar concernent li conjugation: il proposi p. ex. nos pote, nos poteba, nos habe potuto; nos es, nos era, nos habe etato; nos vole, nos voleba, nos habe volito; nos faceba, nos habe facto, etc. un conjugation, quel sembla tro complicat in comparation con li conjugation de Occidental. Li autor adultra hesita anc concernent li vocabules: to opina o to puta, to prende o to sume, to apprende o to edisce, etc. Prof. T. constata, que on va esser fortiat far li «selectione de vocabulos secundum criterio de internationalitate».

No. 2 de Schola et Vita es consacrat totalmen al memorie del prof. G. Peano.

In no. 3 noi remarca un tre interessant articul de Dr. Henri Frei: «Interlingua aut Superlingua?» Li autor proposi li nómine Superlingua al «lingua internationale de scopo superiore characterisato per vocabulario de civilisatione extracto ex fonte latino in gradu ut existe in vocabulo sciente de hodie, nam latino es minus inter- quam super-posito ad idioma nationale». Li autor esquissa li superlingua per lineas, queles essentialmen coincide con li principies de Occidental. Dr. Frei es elaborant un sistema personal e noi con grandissim interesse li resultates. Sr J. Durant (Roma) presenta un nov project «Mondyal»: «Le M. ave por emblem brevity, semplicity e verity. Komposed des pluses lang, it apare un lang modern natural. Un cort rudiment de gramat kostitue son mekanism, formed des fil solid e tre large.» Quam on vide li autor permisse se mutilar li international paroles secun capricie. Noi ne dubita, que it ne vell esser desfacil a quelcunc inteligent interlinguist fabricar cent «Mondyal»-projectes in un annu.

OCCIDENTAL ORGANISA SU «CONSULATUS». In Cosmoglotta e li nov jurnal «Occidental» de Brno ha esset publicat antey sporadicmen nómines de persones, queles vole coresponder in Occidental. Plu quam un certmen ha regretat, que li nómines ne ha esset colectet sur listes special, u vell esser facil trovar li adresses. Ti ínconvenientie va esser reparat. Li Sviss Association por Occidental va composir un complet adressarium, quel va esser misset gratis a omni interessates. Ultra to on va electer special informatores por auxiliar viageant occidentalistes. Omnes, queles desira ja nu demonstrar li practic utilitá de Occidental o intrar in un interessant corespondentie con persones landes, deve annunciar se -- si to ne ja es fat -- a Occidental-Buró, Chapelle (Vd), Svissia.

ACADEMIA PRO INTERLINGUA ha arangeat election de nov. direction. Li votation dura till 15m dec. 1932.

LI XXIV UNIVERSAL CONGRESS DE ESPERANTO evenit in li comense de aug. hoannu in Paris. Circa 1 700 persones participat, secun li Esperanto-jurnales. Li solemni inauguration evenit li 2m aug. in

Sorbonne per oration de sr A. Baudet, ex-presidente del Chambre de Comercie de Paris. In li «Somera Universitato» discurses esset fat de sr George Avril pri «Cinematographic art» con presentation de 3 filmes, e de sr Gabriel Chavet pri «Modern tendenties in li choreutica». Un frances comedie «Knock» esset ludet de belgos. Li grand magasine «Galleries Lafayette» ofertat un gratis lunch al pacifistes. On promenat tra Montmartre e excurret a Versailles e Fontainebleau. Li sequent congress va evenir in august 1933 in Köln, Germania.

Maxim sensational esset li decision del «Konstanta Reprezentantaro» anullar li «Kontrakto de Helsinki» secun quel li Universala Esperanto Asocio ha esset til nu un índependent organisation, e a un comité de 7 persones esset dat li obliga reorganisar li tot Esperanto-

movement talmen que in future va exister solmen un international organisation, quel va plenar li present functiones de I.C.K., U.E.A. e K.R. Chascun membre de un national societé esperantistic va dever esser anc membre del international organisation, e va payar a it un unitari contribution, quel va contener anc li national pay. Secun li jurnale de U.E.A. «Esperanto» ti, quasi revolutionari decision consternat un grand númere de esperantistes, queles misset un delegation al U.E.A. por reciver information pri li ver statu del coses, e li presidente devet «trankviligi la ekscitighintajn fidelulojn» (excitat fideles). Dr E. Privat, li redactor de «Esperanto», scri: «Con ti subit decision ni U.E.A., ni plur national societés consentit. Li esperantistes ergo va revenir al statu, quel ili conosset durant long annus, quande omni congress esset fat camp de discussiones sin fine pri li organisation del movement.» Dr T. Jung, li redactor de «Heroldo de Esperanto», quel ha luctat energicmen por un nov-organisation, scri: «Li caracteristic trate de U.E.A.-ductores es, que ili obstina a omnicos, quel vell posser alquant tuchar li existent form de nor organisation o de U.E.A., mem si ti form ha monstrat se íncapabil e si li nov form vell significar grav progress por nor movement o por U.E.A. self.» Li Esperanto-jurnales es plen de enunciationes por e contra li present politica del ductores, curtmen -- in Esperantujo sembla furer un sorte de guerre civil.

Cosmoglotta 1939

Ples observar ci infra li nov adresses e conditiones!

Nor revúe va continuar aparir durant 1939 regularimen quam bimensual official organ del Occidental-movement, in cadernes de adminim 16 págines, con artistic covriment, contenent original articules de prominent interlinguistes, litterari letura de modern autores de diferent nationes in traduction, cronica del interlinguistic movementes, ilustrationes etc. Pro professional labores li present redactor es fortiat per ti ci numeró cessar su redaction de Cosmoglotta. Il expresse su cordial mersí a omnes, queles durant li passat annus ha auxiliat li edition, per plum, borse o labor, e, con li consense del Central Oficie del Occidental Union, il transmanua li redaction al filologo, Dr. Phil. Bertil Blomé, Göteborg, Svedia, qui have li amabilitá prender sur se li oficie. Ples notar li nov adresses:

REDACTION e ADMINISTRATION:

COSMOGLOTTA, Box 171, STOCKHOLM Svedia.

CONDITIONES DE ABONNAMENT: Li precie de simplic abonnament es indicat ci infra por li resp. nationes. Ti qui misse li duplic summa, recive 3 ex. (abonn. de propaganda). Ples payar per post-mandate, banc-note o post-chec (pch) al sequent adresses:

ANGLIA: 2s 6d; British Occidental Centre, 40 St. Andrew St., LONDON, S. W. 8.

AUSTRIA: 3,50 S; Occidental-Union, Ehamgasse 40, WIEN (pch Wien B-84 868).

FRANCIA: 12,5 fr.; sr L. M. de Guesnet, 83 Rue Rochechouart, PARIS IX, (pch Paris 26437).

GERMANIA: 2 RM; German Occidental Federation, Administration, BERLIN-BERNAU, Siedlung, (pch Berlin 696.76: sr W. Mildebrath, Berlin-Bernau, Siedlung).

SVISSIA: 2,60 fr.; Occidental-Buro, CHAPELLE (Vd), (pch 11.1969).

SVEDIA e altri landes: 2,50 kr. doll.; Cosmoglotta, Box 171, STOCKHOLM, (pch Stockh. 53858).

Ples inviar Vor abonnament ja hodie por evitar interruption del expedition: Li economic crise universal obliga li administration cessar li inviation del revúe a non-payantes!

Listes de corespondentes e informatores del Association por international servicie (APIS) posse esser obtenet gratuitmen de:

R. Kolar, secretario general, NYRSKO 10, TCHECOSLOVACIA.

Occidental-Buro, CHAPELLE (Vd), SVISSIA.

Subventiones Col. Gerald A. Moore £ 10, E. Bn. 15 sv. Cor., Alb. Haldin 100 sv. cor.

Edvard Rydahls Boktryekeri, Stockholm 1932

1933

Cosmoglotta A 86 (jan-feb 1933)

Annu XII Januar -- Februar 1933 No. 1 (86)

Rasmus Rask

De A. Z. Ramstedt, Helsingfors.

Li 14m novembre 1932 100 annus ha passat del morte del grand dan linguist Rasmus Christian Rask, un del pioneros del modern linguistica, li memorie de qui con jure deve esser celebrat.

Rask nascet in 1787 in Dania quam filio de un povri farmero. Il posset visitar un bon scol, e un die il recivet, pro su diligentie, un premie, tamen un strangi: un libre quel contenet un antiqui poema «Heimskringla», scrit de un islandic poet Snorre Sturluson, circa annu 1200, in un antiqui nordic, quasi proto-scandinavic lingue quel naturalmen esset íncomprensibil al yun púer. Qualmen leer li libre? Li púer ne havet ni vocabulariums ni grammaticas. Il comensat self composir un grammatica e un vocabularium del antiqui lingue del libre, un interprense unic de un scolero! Su interesse por linguistic studies esset avigilat, e il consacrat su tot vive a explorar tam mult lingues quam possibil. Il publicat un multitá de grammaticas: antiqui islandic, dan, anglosaxon, frisic, hispan, italian, singalés, persian, finnic, lappon, etc. Durant un viage a Island in 1816 il scrit su grand dissertation: «Investigation pri li orígine del antiqui islandic o nordic lingue», per quel il fat epoca in li historie del linguistica.

Quel es li merite de Rask? Il prescrit li general principies del comparativ e historic linguistica, il emfasat quam unesim li necessitá comparar li grammatic intern structura del lingues in oposition al precedent linguistes, queles hat contentat se per citar solmen cert vocabules por demonstrar afinitá de lingues. Il dividet li indoeuropan lingues in families, queles essentialmen coincide con tis, queles li scientie accepta quam li corect anc hodie. On deve memorar que ante Rask li linguistica apen esset digni del nómine de scientie. Il comprendet que li indoeuropan lingues ha evoluet de un comun antiqui protolingue, quel il pensat simil al grec -- un assumption, quel plu tard ha esset confirmat de modern linguistes.

Li forsan maxim grand decovriment del comparativ linguistica, li regul pri li changes de cert «mut» consonantes del «classic» lingues (sanscrit, grec, latin) al germanic lingues, esset li resultate del explorationes de Rask, benque it es conosset in mult landes sub li nómine «lege de Grimm», secun Jacob Grimm, un famós contemporan german linguist. Prof. Otto Jespersen scri in su libre «Die Sprache»: «Si on vole nominar ti lege secun un mann, on deve plu bon indicar it quam «lege de Rask», nam omni ti transitiones lat. gr. p = f, t = th, k = h, etc. es numerat in li libre «Investigation» de Rask, e Grimm conosset ti ovre ante quam il hat scrit un sol parol pri li changes del consonantes.»

Ancor es remarcabil specialmen su grammatica del anglo-saxon, per quel il apari quam fundator del anglistica, e adplu un dissertation pri li antiqui persian lingue, pri quel on ante il hat havet opiniones totalmen fals.

Por studiar lingues il fat un long viage (1816-1823) tra Svedia, Finlandia, Russia, Caucasia, Persia e India, durant que il experit mult strapacies, mem un naufrage in li Indic Ocean. Solmen in 1831 il esset nominat professor del oriental lingues in Copenhagen, ma ja li sequent annu il morit, malad e desilusionat. Su contemporanes ne comprendet le.

Yo permisse me citar ancor un frase ex li excellent libre de prof. Jespersen «Die Sprache»: «Benque impedit in mult manieres, per povritá, maladie e ti circumstantie, que il scrit in un lingue tam poc conosset quam li dan, Rasmus Rask tamen promine, pro su clarvidentie, su critic sagacitá e su repulsion de omni fantastic teoretisation, quam un del unesim ductores del linguistica.»

Ples inviar Vor abonnament ja hodie por evitar interruption del expedition! Li economie crise universal obliga li administration cessar li inviation del revúe a non-payantes!

Li conjunction «quam»

De A. Z. Ramstedt, Helsingfors.

Yo prende li libertá tractar un poc li usation del comparativ conjunction «quam», quel ha esset object de discussion. Yo vole constatar, quel roles on ha dat e queles no, secun mi opinion, posse dar a it in Occidental.

Quam introductori observation yo peti remarcar, que «quam» deve esser distinctmen separat de «qualmen», quel evidentmen significa solmen «in qual maniere», sam quam «talmen» significa «in tal maniere». «Qualmen» e «talmen» es pur adverbies, e «qualmen» es ergo equivalent a A how, L quomodo, Sv huru, ma ne a G wie, F comme, I come, H como, R kak, queles es ne solmen adverbies ma anc conjunctiones. Quam e tam es, in contrari, pur conjunctiones e quam have mult functiones in Occidental footnote:[In vice de «tam -- quam» nor grand mastro J. Lott usat «ta -- qua», formes queles de mult punctus de vise vell esser defensibil.]. Yo va provar ci infra classificar li principal.

  1. Assimilativ «quam»: «Tu es quam un flore» (G Du bist wie eine Blume; li sequent parol have articul) = simil a, quasi, G wie, A like, F comme, I come, H como, Sv som, R kak.

  2. Identificativ «quam»: «Quam presidente de Germania Hindenburg have li suprem potentie» (G Als Präsident .. li sequent parol ne have articul) = essent, in capacitá de, in qualitá de; D als, A as, in A on usa rarmen anc L qua, F comme, Sv som, R per casus instrumentalis.

  3. Comparativ «quam» de egalitá che li positiv gradu del adjectives: «Tam bell quam un flore»; G wie, A as, F grand comme la main, aussi grand que son frére, L quam, I come, che, H como, Sv som, R kak.

  4. Comparativ «quam» de ínegalitá che li comparativ gradu del adjectives: «Plu bell quam un flore»; D als, A than, F que, I che, di, H que, Sv än, R chem o per casus genitivus, L per casus ablativus.

  5. Corelativ «quam», conjunctent integri o eliptic frases: «Quam vu save, li cose es desfacil.» -- «In li sam maniere noi va morir quam nor patres ha morit» = eliptic: «Sam quam nor patres noi va morir».

  6. Exclamativ «quam»: «Quam bell es li flore!» -- «Quam curt es li vive!» A ci apartene anc interrogativ quam: «Quam long es li strad?» «Quam mult (= quant?) custa li flore?» Ti function es conform al usu del Latin, ma ne a A o Sv, queles usa adverbie: A «how beautiful»! Sv «hur skön!»

Li adverbie qualmen ne posse esser usat ci in Occidental, nam it acte se ya ne tant pri li qualitá quant pri li mesura, ergo un comparation fictiv, in quel casu quam es plu logic. To es confirmat per li hispan expression: «¡Cuán hermosa!» e li francés per «Combien» e italian per «Quanto».

  1. Enumerativ «quam»: «Domestic animales quam canes, cates, etc.» = ad saver, per exemple.

Dubitabil e mem evitand sembla me li usation de:

[start=8] . Temporal «quam», benque un tal function vell esser motivat pro li usu in li modern lingues. Plu bon vell esser usar in Occidental solmen quande o transcrition per gerundium si possibil: G Als ich zu Hause war, besuchte mich... F Comme je restais... (anc quand, lorsque), H Como estaba en casa... (anc «cuando»)footnote:[In hispan «Como estaba en casa...» significa «Nam yo esset in hem...» o «Mercí to, que yo esset in hem...», durante que «Cuando estaba en casa...» significa «Quande yo esset in hem...». Editor digital.], I Come stava accasa... (quando) -- Occidental Quande yo esset in hem... G Wie er mich sieht, fängt er zu fragen an -- Occidental Quande il vide me, il comensa questionar, o Vidente me... . Exceptiv «quam» sembla impossibil in Occidental. On deve usar except o forsan L nisi. Ples comparar ti du German frases: Niemand hat gekämpft wie du -- Occidental. Nequi ha combattet quam tu; Niemand hat gekämpft als du -- Occidental. Nequi ha combattet except tu. Li Francés expression: Il n'avait qu'un seul défaut, ne deve esser traductet: Il ne havet quam un sol defect, ma: Il havet solmen un defect. In li sam maniere it vell esser Francés idiomatisme scrir: It ne acte se quam pri paroles, in vice de: It ne acte se pri altricos quam pri paroles, o It acte se solmen pri paroles.

In comparationes inter du comparatives o in tal-nominat proportional comparation noi usa in Occidental tant -- quant, o null conjunctiones secun li usu p. ex. in F e A: Quant plu old, tant plu stupid. Quant plu on vide le, tant minu on estima le. Plu on lee, plu on save. Minu on lee, minu on save.

Comparante li functiones del conjunctiones comparativ in li diferent national lingues, noi constata, que chascun lingue have su propri regules, talmen que it sembla esser impossibil trovar paroles e regules, queles vell esser facil, neutral e natural in li sam témpore. Etsi du nationes have li sam paroles, ili tamen usa les in diferent manieres. Li Anglés as e li German als es ya etimologicmen li sam parol, ma noi vide, que ili ne have li sam functiones. Si on vell prender conjunctiones ex un modern lingue, on vell esser fortiat introducter regules, sovente tre complicat, sive por forenes pri to, qualmen li conjunction es usat in li respectiv national lingue, sive por ti nation, quel usa it in su lingue, pri to, qualmen on ne deve usar it in Occidental.

Del altri látere un profund studie del modern lingue monstra, que on ne besona 3-5 conjunctiones comparativ, ma que on posse expresser se in bon e facil maniere per un sol. Electente un sol conjunction comparativ on ne posse trovar un plu bon tal quam li Latin quam, quel sta in bon acordantie con li sistema de Occidental. It es ver, que un sol «quam» aporta quelc ínconvenienties, benque ili ne es seriós. Anc natural lingues monstra casus, u lor mecanisme claudica. Tri exemples:

  1. Il es tam grand quam poet quam quam prosator.
  2. Il es plu grand quam poet quam quam prosator.
  3. Plu bon morir quam quam poltron fugir.

In li unesim exemple p. ex. anc li Sved lingue vell haver «som som», sin posser evitar it per altri maniere quam per transcrition, o, quo sovente es fat in parlada, per omission de ún «som». In li duesim e triesim exemple anc li German lingue regularimen vell haver «als als», ma on changea les subitmen a «denn als»! Si noi ne vole tolerar du quam's in Occidental, noi posse expresser nos in li sequent manieres:

  1. Il es tam grand in su capacitá de poet quam in su capacitá de prosator.
  2. Il es tam grand poet quam prosator.
  3. Plu bon morir quam fugir quam un poltron footnote:[Por li Latin conjunction quamquam noi usa nu generalmen benque, secun un proposition fat de me ja in 1928, in vice del mutilation quancam usat de E. de Wahl.].

Existe sempre medies expresser se clar e distinct per un sol quam, sin introducter 3 conjunctiones kom, kam e quam, quam ha fat prof. Jespersen in Novial footnote:[Li Rumanian lingue usa por comparation de egalitá «ca» e por ínegalitá «că», ambi provenient del Latin «quam», li function de quel ergo deve har esset plu general in vulgar Latin quam in classic, quo es confirmat anc per li usation de I «che» e F «que».].

Alqui vell posser ancor far li objection, que noi usa quam ne con li sam restrictet function quam fat Cicero. Ma to ya ne posse leder plu li auricules del mort Romanos, queles ne posse protestar ex Hades. Existe un enorm númere de Latin paroles, queles li modern homes usa in altri maniere quam li Romanos, queles ergo, si ili vell tornar se in lor tombes chascun vez noi usa falsmen un Latin parol, vell dever constantmen rotar.

Por unitari pronunciation

De Dr. A. Peipers, Köln.

Li homes have du medies por intercomprender: parlar -- audir, e scrir (printar) -- leer. Li unesim (acustic) medie es li original e natural; it es mult plu antiqui e general quam li duesim (li optic), quel es artificial e un plu-minu bon imitation del unesim. Ma durant li ultim centennies, desde li invention del printation e precipue del scri-machine, li optic metode de interchange del pensa ha superat li acustic in considerabil gradu concernent frequentie e qualitá. Li scritura conserva plu bon, plu corect li idé, ma anc su lingual form.

Ti-ci resiste contra li transformativ tendenties del parlat lingue. A ti circumstantie noi debi li existentie de un grand stock de international paroles, li fundament del modern mundlingue-sistemas. Nor autores ha sovente demonstrat que li ortografic internationalitá prepondera ye li fonetic.

Ma justmen pro to noi deve considerar que li mundlingue es destinat ne solmen por li international corespondentie e printation de revúes e libres, ma anc por li usada in li international trafic, viages, negociationes, discussiones in congresses etc., e que por to noi besona urgentmen un unitari pronunciation.

Adplu noi deve considerar que justmen in ti-ci punctu noi es ataccat per li maxim grav argument del linguistes. E si noi memora li experienties fat in li international congresses del sistemas Volapük, Esperanto e Ido, noi save que in fact ci es un del maxim debil punctus del mundlingue.

Pro li present general economic crise noi ne ancor posse esperar arrangear bentost un international congress de Occidental, li maxim bon ocasion por studiar ti-ci problema. Ma li modern tecnica del acustica ha dat nos du excellent auxilies: radio e grammofon! Si noi vell obtener li permission de quelc radio-emissorias in divers regiones, emisser quelc textus in Occidental, nor samideanes vell posser comparar li pronunciation del divers oratores e far su criticas. Ma it es tre desfacil obtener li permission. It vell esser mult plu facil e practicmen executibil, far recepter textus in Occidental per oratores de divers matrin lingue, in grammofon-discos; ti-ci, contra li radio, have li avantage que on posse far repetir li textus quant sovent on desira e que on posse far li prestudies exter li publico; finalmen post un detalliat critica, on vell posser presentar li discos con li maxim bon pronunciation al competent expertes e autoritás.

Si li linguistes vell denove argumentar que li mundlingue va fender se in divers dialectes per li divers pronunciation del nationes, noi vell referer al radio e grammofon quam excellent medies diffuser e conservar sempre un unitari pronunciation.

Abonnament a Cosmoglotta

Ples inviar Vor abonnament ja hodie!

Li sequent numerós va esser misset solmen a tis qui ha renovat e payat su abonnamentes.

It es demonstrat

In un micri cité on hat structet un nov buchería. Li corporation del bucheres misset al magistratu un plende pri to, que li porta del buchería esset tro strett, talmen que null bove posset passar tra it. Li borgomastro self vadet personalmen al loc por examinar li cose.

Il passat, con extendet brasses, tra li porta e exclamat:

«Qualmen, esque un bove ne posse passar tra ti ci porta?»

Self-evaluation

Un amato misset a su amata su portrete per posta. Por economisar porte il scrit súper li adresse: «Specimen sin valore.»

Li censor

Paginette ex li ancian regime de Russia. Originale por Cosmoglotta de A. Kofman, Odessa.

-- Ples dir, yo suplica, car senior, pro quo Vu interdictet mi libre?

-- Pro que Vu propaga in it ínmoral idés!

-- Impossibil! Qual idés ínmoral Vu ha trovat in it?

-- Esque Vu ha obliviat? Vu mentiona ta du circumstanties extrem abominabil. Vu scri: «Quande Hyrcanus li Duesim, por punir su fratre Aristobulus, assediat Jerusalem, inter li homes, queles hat fugit ex li cité, esset un pie mann Onias. Il cadet in li manus del assediantes, qui, in li crede que li ciel sempre acceptat su pregas, postulat que il mey dir anatema contra Aristobulus e su partisanes. Ma in vice de to Onias pregat: Ho Deo, li assediantes, sam quam li assediates es tui popul, refusa do far to, quo singul partie desira contra li altri partie! Ti prega indignat li assediantes e ili mortat li pie mann.» Talmen Vu ha scrit!

-- Ma quo es ínmoral in ti prega?

-- Li ínmoral tendentie es, que Deo quasi ne posset far du oposit e contrari fenomenes: satisfar li ambi parties. Secun Vor libre on vell pensar, per exemple, que Deo ne posse far, que it es, in li sam témpore e in li sam loc, calid e frigid, in consequentie, que Deo es impotent.

-- Ma qualmen Deo posse far in sam témpore e in sam loc du coses tant contrari?

Li censor contraet li broves.

-- Si Vu parla tal lingue, nor conversation es finit!

-- Ma, in li nómine de omni santes! Esque es imaginabil, in sam témpore e in sam loc, calore e frigore?

-- Ples ne dir follies! Vu save tre bon, que si Vu jace in febre, Vu have in sam témpore calore e frigore!

-- Hm... yes... E li duesim circumstantie?

-- Li duesim? Vu scri: «Quande Pompeius hat assediat Jerusalem e prendet it, il usat li ocasion por penetrar in li santuarium e satisfar su curiositá pri li particularitás del cult hebréic, pro que un rumore curret, que in li temple esset un cap de ásino, adorat del hebrées. Vidente que ni un tal object, ni alcun altri statue o figura ne esset ta, Pompeius esset tant consternat, que il obliviat raubar li temple, benque in li tresorería del temple esset circa 2 000 talentes.»

-- Esque ti casu anc es ínmoral?

-- Certmen! Yo peti Vos, qual conclusion on posse far de ti fact?

-- Qual conclusion? Tot simplic: por que un sacrilegie ne eveni, it sufice solmen li manca de un cap de ásino...

-- No, senior! Li conclusion es un altri: li fact que rational homes ne adora cap asinin es possibil, ma Vu suggeste li idé, que solmen per oblivia un chef de armé ne rauba temples. To esset Vor allusion. Ma to es sanguin offense contra li armé, e to ne es permissibil.

Sententies de A. Rivarol (1753-1801)

Li maxim civilisat popul posse esser tam proxim al barbarie quam li maxim brilliant ferre al oxid. Che li popules quam che li metalles it es solmen li superficie, quel brillia.

Li revolution ha emerget ex li libres de filosofes -- quam un armat doctrine.

Por producter un revolution es necessi un poc stupiditá de ún látere e un portion de intelligentie del altri látere.

Null hom vole esser sol in li munde, mem ne li avaro, benque il tande vell posseder omnicos, mem ne li invidioso, benque il tande vell vider solmen ruines.

Li homes passa lor témpore per disputar pri li passate, lamentar pro li present, e tremer pro li futur témpore.

Li grammatica es li arte far plu levi li desfacilitás de un lingue; li levuore ne deve esser plu pesant quam li cargo.

Li idés es un capitale, quel da interest solmen in li manu de un talente.

Li idés viagea circum li munde. Illi passa de secul a secul, de lingue a lingue, de poesie a prosa, ante que ili es investit in un splendid image, un vivid e brilliant expression, quel plu ne escapa. Tal ili apartene al heredage del homanité.

Li prisoneros

De Friedrich Nietzsche.

Un matin li prisoneros venit a su corte de labor: li inspector ne esset ta. Quelc de ili vadet, quam customari, immediatmen al labor, altres stat ínocupat e regardat obstinat. Tande un mann avansat e dit con sonori voce: «Ples laborar tant quant vu vole o fa nequo: to es egal. Vor secret conspiration es revelat. Li inspector ha spionat e va preparar vos un horribil judicament in li proxim dies. Vu conosse le, il es sever e revenjativ. Ma ples remarcar mi parol: til nu vu ha misconosset me: yo ne es ti, qui yo apare. No, in veritá: yo es li filio del inspector e su dextri manu. Yo posse salvar vos, yo vole salvar vos. Ma ples remarcar bon, solmen tis de vos, queles crede me pro mi parol, que yo es li filio del inspector. Li altres va recoltar li fructes de lor incredulitá». -- «Bon», un old prisonero dit post alcun silentie, «ma proquo it posse esser te tam grav, que noi crede e que noi ne crede te? Si tu vermen es su filio e posse far omni to quo tu di, ples dir un parol in favor a nos omnes: it vell esser vermen amabil. Ma lassa li babillada pri credulitá e íncredulitá!» -- «E», un yun mann interruptet le, «yo ne crede to, in céteri, it es solmen un cos imaginat. Yo paria, que post ott dies noi va esser ci precis quam hodie e li inspector va saver nequo». -- «E etsi il vell har savet alquo, il ne save it plu», dit li ultim-venit del prisoneros, quel solmen nu venit al corte, «li inspector morit just nu!» -- «Holla», plures exclamat in un vez, «senior filio, senior filio, qualmen sta li cos con li heredit? Esque noi nu forsan es tui prisoneros?» -- «Yo ha dit vos to», li questionate replicat clement, «que yo va liberar chascun, qui crede me, tam ver quam mi patre ancor vive». -- Li prisoneros ne ridet, ma movet lor epoles e lassat le star.

Trad. de C.C.

Li ideal fémina

Li Argentinian pictor Benito Quinquela imagina se li ideal fémina tal: Ella deve haver li dignitá del Anglesa, li blu ocules del Sveda, li figura del Hispana, li chic del Francesa e li brilliant nigri capilles del Argentiniana.

Li tri amicos

Ex Jean Christoph de Romain Rolland.

Li facie de Schulz eclarat se. Il expandet se in un confus eulogie de su old piano, ma silentiat bentost, nam Christoph hat commensat denov a luder. Canzones succedet al canzones. Christoph cantat in semi-voce. Schulz sequet chascun de su moves con ocules humid. Kunz hat cruceat li manus súper su ventre e cludet su ocules, por juir plu bon. Tande e tande Christoph retornat se radiante, vers li du old mannes, qui esset in ravissement e il dit con un entusiasme naiv, pri quel ili ne pensat a rider:

-- He! Quam bell to ci es! -- E to! Quo vu di a to ci? -- E to -- To es lu max bell de omnis.

-- Nu yo va luder quelccos, quel vu fa herisser li crines sur vor cap.

Quande il finit un revosi pezze musical li cucú del pendule comensat a sonar. Christian up-saltat e criat pro colere. Kunz, bruscmen avigilat, rulat su grand consternat ocules. Schulz self ne comprendet immediatmen. Poy quande il videt, que Christoph monstrat imperiosimen per li punie al avie salutant e que il criat forportar in li nómine de ciel de ta li idiot, ti spíritu ventriloquent, il strax trovat por li unesim vez in su vive, que ti bruida in fact esset íntolerabil, e prendente un stul, il volet grimpar sur it por decrocar li trublard. Ma il presc cadet e Kunz impedit le remontar. Il vocat Salomé. Ella arivat sin hastar secun su hábitu e esset stupefat, quande on chargeat su brasses per li horloge, quel li impatient Christoph self interim hat decrocat.

Quo yo deve far con it? ella questionat. To quo vu desira. Ples forportar it! Noi ne plu vole revider it ci! dit Schulz, sammen ínpatientosi quam Christoph.

Il questionat se self, quam il hat posset suportar tam long ti horrore.

Salomé pensat, que sin dúbita ella esset fortmen foll. Li musica denov comensat. Li hores passat. Salomé anunciat, que li diné stat servit. Schulz ordonat la silentiar. Ella revenit post deci minutes, poy denov ancor post deci minutes, ti ci vez ella esset extra se e bolliente ye colere e provante aspecter ínsensibilmen, ella plantat se in medie del chambre, e malgré li gestes desesperat de Schulz ella questionat per un voce de trumpete, esque ti ci seniores preferet manjar lor diné, frigidmen o in brulat statu. Que it ne concernet la; que ella attendet lor ordonas.

Schulz, confuset del atacca, volet far un scene a su servitora, ma Christoph eclatat rider. Kunz imitat le e Schulz in fine actet sammen quam ili. Salomé, satisfat del causat efecte tornat circum sur su talones con li mime de un reyessa, qui vole pardonar a su subjectes repentiv.

To es un garsonessa! dit Christoph, levante se del piano. Ella es rect. Nullcos es plu ínsuportabil quam un public, quel adveni in medie del concert. E ili sedentat se circum li table.

Trad. de Dr. Karl Schüppel, Parchim.

Prega sin confession

De prof. Knut K jellberg.

SOL brilliant, lass tui radies fluer súper li munde e súper nos. Avigila li natura a floreant vive ex li long hivernal dorme, e fonde in nor propri cordies to, quo ancor es dur e gelat.

Lass li amore profluer in nos, e bruir quam li fluviettes vernal extern in boscages e valleyes. Avigila roses sur pallid guancies, avigila esperantie in trist cordies e in desesperat mentes!

Brillia súper lago e rive, tu flammeant torche del die, e brillia súper vias, u homes vade. Forchassa li obscuritá del ignorantie, e lass nos omnes migrar in li claritá!

Sol! Tu es li simbol del idés del luce e del veritá; tui calore es li simbol de ti claritá quel victe omnicos.

VENTE vernal, susurra tra li novtextet vestiment del árbores, e súper li flores e grámine del prates. Vade quam un caressa súper li facies del homes, e forsuffla ex nor mentes e ex nor cordies omnicos includet e omni polve, quel durant li omnidial vive posit se súper lu maxim bon in nos, súper li maxim nobil desiras e súper nor maxim bell intentiones!

Da sanitá al malades e consolation al aflictet homes, e avigila che nos omnes un plu profund desir a veritá e justitá, sagesse e bellesse!

TONES es li péctores de avies e homes, ex cord-instrumentes e flutes, ex organes e cloches! Vu mey devenir ales, queles eleva nos ex li grus súper prejudicies e mesquin inclusion a plu alt vispunctus plu clar aer, u noi plu distinctmen posse vider li ideales, queles noi tende atinger.

Porta pace in nor anxiós péctores e avigila, oh tones, che nos omnes to, de quo intern bontá, veritá e bellesse posse florear e portar fructes!

SOL, luce e calenta nos! VENTE, da nos plu pur, plu clar aer! TONES, eleva nos a plu alt, plu vast spacies!

Trad. de A. Lindström.

Vienna

De E. Moess, Vienna.

Desde li novannu 1932 li Central Oficie del Occidental Union have su domicilie in Vienna. Durant quin annus it esset in Mauer, un suburbe del austrian metropole. Ergo li loc del central organ de nor representativ organisation coincide con li cordie de Europa. Etsi li cap e li borse de nor continent es in altri regiones, omni to, quo relate cultural valores, specialmen arte, have un ver fusuore in Vienna. In ti respecte it constitue in sam témpor un ponte e un node.

Forsan solmen Istambul ludet un simil rol, con li diferentie, que ti du functiones alternat plu explicitmen durant li long existentie de su senior fratre sur li sill de Asia: In li témpor de Alexander it esset un ponte, till que Bizantia transformat se in Constantinópol, li metropole de Ost-Roma. Durant li Grec Imperia it devenit plu e plu li porta e li clave del Occidente por redevenir un residentie imperial del sultanes. Nu it es solmen li fenestre del nov Turkia, tra quel penetra li civilisation modern del Occidente.

Vienna, situat apu li max grand fluvie de Central-Europa -- ligament de sett popules e de sett states -- nu es li max grand cité apu Danubio quel unquande ha format li frontiere del Roman Imperia. In ti epoca noi trova Vienna (nominat Vindobona) quam un bastion del civilisat sude contra li líber norde. Li situation changea, secun que li punctu de gravitation de Europa transi del meridional regiones al landes jacent in norde del Alpes. E ci, u li central massive de Europa es tuchat del ja imposant Danubio, comensat developar se durant li medievie li «Kaiserstadt» del Habsburgos. Vienna manet lor residentie durant quin secules. Ante un quart millennie it atinget su position max potent e in sam témpor it travivet su max grand dangere pro li assalt del turcos. In li 19-m centennie li district de su influentie limitat se a plu natural cadres, devenient li capitale del monarchia Danubian, ma in sam témpor li gérmines del decomposition comensat crescer in li imperia. Hodie it es denov un cité excentric quam ante quin-cent annus. In su present statu de developament it relate al ínsignificant torso «German-Austria» quam un hidrocefale. Per li fortie de su geografic position e per su evoluet institutiones ti cité es predestinat luder un simil rol quam un tot state: i.e. Svissia, in li altri extremitá del Alpes.

Ya Vienna ha conservat sempre un duplic facie: un national e un international, representat antey per li polaritá: borgesité e corte. Li un radicant in li original population german, li altri atraent elementes de omni partes de Europa: hollandeses, vallones, lotharingos, hispanes, italianes, hungares, grecos, e precipue in li ultim secules judéos e slaves in grand varietá. Ili omni lassat su tracies in li facie del cité, ili omni contribuet per su talent e per su labor al ascension de Vienna. Tot Europa oriental senti li spiritual emanationes de ti cité, durant que it transforma li artistic forties del sam regiones. Li munde conosse presc solmen li arte de Vienna e ne remarca li sciential e altri láteres de su mission cultural.

Null interlinguist deve obliviar, que ci vivet e actet Julius Lott, li fundator de nor interlinguistic scol, ci evenit li unesim congress de Ido, ci es etablisset li International Museo de Esperanto e ci aparit ante ne long Cosmoglotta.

Vienna es un nod e un pont!

R. N. Coudenhove-Kalergi recentmen respondet per li sequent lapidari frases a un inqueste «Quo vu opine pri li future de Vienna?», arangeat del revúe «Wiener Rundschau»:

Vienna vell esser destinat pro plu quam un consideration devenir li Washington del futuri Paneuropa.

Si li Europan politica e economie ne changea, ti cité es ínsalvabilmen abandonat al ruin.

Si li creation de Paneuropa realisa se, li future de Vienna va esser plu grand, quam su passate.

Li concurrentie del sistemas

De Ing. E. Pigal, Vienna.

Li problema de un international lingue ha ocupat li pensas de mult erudit persones del ultim decennies. Divers propositiones ha esset publicat. Un part del publicum es inclinat a creder, que li multitá del projectes fa impossibil li solution del problema. To es un errore. In contrari ti concurrentie ha ductet a un progressiv amelioration e al selection del maxim apt sistema.

Li resultate de ti evolution es li idioma Occidental, un harmonic combination de naturalitá e regularitá. Occidental have un immens quantitá de international paroles familiari a omni educat europanes. Mult adeptes de altri sistemas ha transit a Occidental. Plur decisiv experienties in divers landes demonstra, que inteligent persones posse scrir e parlar ti interessant e excellent lingue in curt témpore. Su difusion in Europa e America deveni sempre plu grand.

Cronica

SOCIAL-DEMOKRATEN, li grand jurnale del sved socialdemocrates, fa in su no. de 28m septembre reclam por Occidental. Un cronico scri: «Ja un rapid regard al interlingue Occidental di me, que it es un tre facil lingue. Malgré que yo vide it hodie solmen li unesim vez, yo lee it sin obstacules. It es, ad saver, composit de omni ti international términos e fraseologies, queles on constantmen presenta in li periodic presse e litteratura, completat con quelc genialmen constructet prepositiones (?!) Occidental es ne solmen facil a leer, ma anc facil a scrir». E li jurnale reprinta li unesim lecion ex li Okzidental-Kursus in li libre «Occidental die Weltsprache».

BERGSLAGERNAS NYHETER (Filipstad, Svedia) contene in li no. de 28m septembre 1932 un detalliat raport pri un discussion interessant, quel evenit li 25m septembre in Ekshärad, Svedia, durant li conferenties del Bontempleros concernent organisation del populari studies. Sr Palmqvist (occidentalist) e sr Anderwall (esperantist) defendet li concurrent lingues in discurses, queles durat un hor. Li amical e bonhumorosi polemica esset escutat del publica con grand interesse. Noi cita ex li gazette: «It aparit que li ambi lingues -- fortunosmen -- in mult respectes es simil. Ma durant que on deve in Esperanto constructer un multité de desfacil e deformi paroles de fantasie, queles fa li interlingue ínnatural e barbaric, Occidental funda se solmen sur li ja existent international paroles. Tant quant ili existe in Esperanto ili deve esser sovent mutilat til ínreconossibilitá caus li ínnatural schematic construction de ti lingue.» Per valent defensores li nómine e li idé de nor lingue fa se conosset plu e plu in omni landes e in ínpartial comparation con altri sistemas li simpaties de omni jurnales sembla esser por Occidental.

MELLANFOLKLIGT SAMARBETE, grand jurnale mensual editet del Buró de information por questiones de pace e international colaboration in Stockholm, contene in su no. de novembre 1932 un articul «Världsspråk och världsord» (Mund-lingues e mund-paroles) de dr. phil. B. Blomé. In li excellent articul li autor presenta li principal idés de Occidental e directe li atention del letores al naturalistic sistemas, in oposition a Esperanto e Ido. In un precedent no. del sam jurnale mag. Carl Ohlson de Stockholm hat accentuat li totalmen just fact, que li international pace va esser promovet per un international lingue, e mag. Ohlsson recomandat Esperanto, insinuante que Occidental es tro «doct». Dr. Blomé emfasa, que Occidental es plu apt promover li international comprension quam Esperanto, quel es un lingue tro primitiv por li alt civilisat nationes. Dr. Blomé cita prof. Meillet: «Li creator de Esperanto ne audaciat aplicar li necessi consequenties de su principies: li comun vocabularium de Europa es fundat totalmen sur hellenisat latin. Li vocabularium del international lingue ne posse esser altri quam greco-latin. -- Li recentmen proposit Occidental monstra ti unitá plu bon quam Esperanto e Ido.» Dr. Blomé fini su articul per li paroles: «Omni homes, queles es interessat por international colaboration, sive in li ideal sive in li practic dominia, deve conosser ti extraordinari auxilie, quel ili posse reciver immediatmen por su labor per li international auxiliari lingue del mundparoles. Li mundparoles besona null oficialisation de states o de altri autoritás. Ili es comprendet partú sin it. In li mundparoles es li solution del problema del mundlingue.»

A.Z.R.

SUCCÈS, li oficial organ del Federation romand de publicitá, Lausanne, devoe in li no. oct.-nov. plur págines a Occidental. Li interessant articul, redactet in francés con un anecdote in Occidental, es ilustrat per li portrete de sr E. de Wahl e per un cart del lingues europan. Pos un exposé del ínconvenienties del national lingues quam L.I. on exposi li principies de Occidental, precipue su usabilitá por comerciantes. Noi besona mani tal articules demonstrant al homes de aferes li ínmediat, practic utilitá de Occidental. K.B.B.

Edvard Rydahls Boktryckeri, Stockholm 1933

Cosmoglotta A 87 (mar-apr 1933)

COSMOGLOTTA

Annu XII Marte-April 1933 No. 2 (87)

A.Z. Ramstedt.

Depos ti annu de Cosmoglotta -- o plu precis, depos ti ci numeró -- Sr Mag. phil. A.Z. Ramstedt exmanua se li redactoratu de nor central revúe. It es caracteristic por ti hom que mem su demission esset motivat in prim loco per cuida pri li regulari edition del revúe e solmen in duesim loco per personal aferes. Noi ne posse supresser nor admiration por su persistentie e devotion al poc remunerativ labor in ti dur témpores, queles nullmen ha sparat su propri patria e li inhabitantes de it.

Durant li du annus de su redactoratu Mag. Ramstedt ha elevat Cosmoglotta a un alt nivelle e, sin dúbita, su bon conosset e judiciosi articules pri interlinguistic questiones, scrit in un clar e admirabil stil, ha mult contribuet a iluminar li problemas e principies del LI auxiliari e a stimular li sempre crescent interesse pri li fundamental idés del naturalistic conception del LI.

Per su vast practic conossentie de vivent lingues, su scientic studies e su long familiaritá con li interlinguistic movement, quam anc per su calm e clar perception del punctus cardinal it es specialmen qualificat luder un rol important sur li camp moventat del interlinguistica.

Noi es cert que omni letores de ti revúe unia se con nos por presentar a Sr Ramstedt nor calid mersías pro su desinteressat e valorós labor por occidental e li organ central del occidental movement, e por desirar a il bon success in li professional activitás, a queles il va nu esser fortiat devoer su tot témpore. Mey it anc esser permisset a nos expresser li esperantie, que il va bentost trovar li ocasion revenir a su car Cosmoglotta.

Por li redaction + B. Blomé

Occidental es ínevitabil

De S.W. Beer, del Universitás de London e Cambridge.

On di que li Angleso es sempre practic. Nu, yo es un Angleso, e yo do adhere a Occidental pro un tre practic rason; to es que Occidental es ínevitabil.

Nor civilisation es un unitá. Li Europan lingues es membres del sam familie. Lor separat existentie es un mite. Por scientie, musica, c., li tot Europa usa li sam vocabularium. Li lingues difere solmen in li grammatica, li pronunciation e li plu comun vocabules. Omnicos directe al desirabilitá de un nov lingua franca: on refusa continuar payar custosi traductores. It solmen va esser necessi far uniform grammatica, pronunciation e plu comun paroles. Ma quande lingues coalesce, li grammatica del resultant lingue es plu simplic e regulari quam ti del coalescent lingues. Li nov lingua franca va esser plu simplic e regulari quam li existent Europan lingues. It va esser tam simplic quam Occidental: in fact, it va ''esser'' Occidental. A un Angleso it va semblar un simplificat Anglés, quam un skeptic Cambridge amico dit me que Occidental es.

On conosse un ver civilisation per su linguistic unitá. Ad-avan, do, al universal auxiliari lingue!

Ante poc annus un autor parlat con un famós professor de fisica pri ocultistic fenomenes. Startante del conception que on ne deve controlar observationes e factes per teories, ma invers, e que chascun teorie omni die deve resister a repetit nov provas, il urget li professor ocupar se pri ti problemas. Li response esset que to velle esser por il tro dangerós, nam quande il vell devenir convictet pri li realitá de ti fenomenes, il vell perdir su reputation che li colegos expertes.

Nov sufixes in Esperanto

Pos li aparition de Ido li espistes ha provat justificar li derivativ parol-structura de Esperanto. De Saussure ha defendet Espo e volet pruvar, que li national lingues sta constructet ínlogicmen. Ma Occidental ha demonstrat, que in veritá ili es tre ingeniosi. Ergo du divers resultates sta contra unaltru. Támen, mem Espo in cert casus es in desfacilitás con su sistema. Sovent in Espo on ne posse indicar precismen, ex quel parol-categorie proveni un derivation, proque li pur vocalic desinenties es supresset, p.ex. kronejo (sala del corones o del conoration?), varmigi (igi varma o igi varmo?). Occidental sempre have plurilitteral desinenties finient ye un consonant: -ion, -ment, -al, -in, -ic, -ori, -ari, -ore e li apartenent derivationes: -ional, -mental, -inar, -icism, -oria, -arisar, -orosi (conventional, fundamental, vaccinar, catolicism, auditoria, popularisar, centralisar, vigorosi). Nu on posse leer in li libre «Li lingual normalisation international in li tecnica», de Dr Wüster, li sequent reformatori proposition con li nov sufixes -on, -al, -ir: sanona (concernent li sanitá = sanitari), audona (concernent li audie = audial), protektonisto (= protectionist), unudirektona (= unidirectional), jarcentona (= centenari), acidonigi (= acidificar), homaligi (= humanisar), imperialigi (= imperialisar), racialigi (= rationalisar), reformiro (= reformation, «reformo» es li finit fact!), formirigi (= far formar), florira (concernent li floreantie = floreantial!). Naturalmen Occidental ne besona tal bombastic expressiones. Remarcabil es li adaptation al international sufixes (-ion, -ena, -al). Espo incorpora se manicos ex li modern sistemas, ma it ne fa comprender li etimologic coherentie. Wüster vole evitar demísufixes (sanitara, lokalizi, reformacio, impresionisto) o oficialisar e regular les per tal intersufixes. Esque in tal maniere (substantives «on», adjectives «al», verbes «ir») to ha successat? It mey monstrar, que Occidental es sur li recv via. W. Karch, Leipzig.

Coidealistes de Görlitz e circumité, del Pruss e Saxon Supri Lusatia, ples relater con Ernst Böhmer, Görlitz, Landeskronstr. 30. Un postcarte sufice.

Propaganda

De K. Janotta, Wien.

Nu ha venit li témpor in quel noi posse comensar un vivaci propaganda por Occidental, nam noi nu es capaci e pret executer li necessi labores. Ma es necessi que omni occidentalistes colabora chascun secun su capacitá e possibilitá.

  1. Personal propaganda. Li max simplic metode es distribuer propagatori printates. Maxim avantageosi es provar recrutar por Occidental solmen persones queles es capabil comprender li idé interlinguistic e capaci aprender lingues.

Li coidealistes queles ne vole self interrelatar con li persones recrutand posse misser al landal Central-Oficie li respectiv adresses. Sovente on have plu facil success pri conossetes, si ili recive printates de un altri expeditor.

  1. Propaganda in jurnales. Qui vole far propaganda plu expeditiv e plu eficaci posse usar du vias. Li un via es li publication de articules pri occidental in jurnales e revúes; ti persones queles ne es tre habil in scrir self tal articules, posse tornar se anc al Central Oficie o al centres del national organisationes del Occidental-Union; por raport in li Cronica de «Cosmoglotta» it es sempre necessi misser al Redaction adminim un exemplar del numeró del jurnale in quel li articul ha aparit.

  2. Discurses. Li altri via es li arangeament de discurses pri li idé de un lingue international in societés, scoles, sanatorias etc. Si on self ne posse far tal discurses, on adminim posse arangear les. Li adresses de referentes es recivibil del landal organisationes. A ti qui vole self far discurses, noi posse dar li sequent indicationes. It es absolut necessi demonstrar li lingue self; to posse esser fat per crete sur un nigri tabul o per projection de diapositives per un diascop o per projection de scrit e printat textus per un episcop o per grand afiches o per li distribution gratuit de preparat textus al auditores ante li discurs. It es bon si on posse lassar anunciar un curs de Occidental, quel deve comensar strax pos li discurs. It es preferibil que li presidente fa ti anuncia e ne li referente.

Pos li discurs mey evenir un líber discussion. On posse iniciar plu facilmen ti discussion per que li presidente permisse anc li scrit presentation de questiones.

  1. Expositiones. Un bon medie de propaganda es li arangeament de expositiones in vitrines de librerías, de societés etc. o in public salas, forsan junt con discurses. On posse exposir ta libres, brochuras, revúes, epistules, postcartes, propaganda-marcas, excerptes ex jurnales, fotogrammas, afiches con textus etc. Por tal expositiones migrant it es bon usar li international formates por ne perdir non-usat plazze in li impaccament.

  2. Cursus. Por ne perdir in van li labore fat, it es absolut necessi arangear cursus tam mult quam possibil. Cursus posse esser fat ne solmen oralmen in scoles e locales de societés, ma anc printat in jurnales e revúes.

  3. Radiodifusion. Ma li max eficaci medie de propaganda es li radio. Do on mey efortiar utilisar li radio por li propaganda de Occidental. Li textus necessi va esser liverat del Central Oficie.

  4. Fonofilm. Un musica de futur es naturalmen li usa del fonofilm por li propaganda de Occidental. Ma forsan just ti medie de international comunication va esser ti quel quam unesim va introducter Occidental pro maxim urgentie; nam it besona un lingue vermen international, comprensibil sin long prestudie de omni erudites, ma ne un «lingvo internacia kaŝa kun memstaraj eroj artefaritaj» (un lingue international secret con autonom elementes artificial), quam scrit nos un nov Occidental-adherente, antey fervent esperantist conosset.

  5. Propaganda-textus. Por ti coidealistes queles self vole composir propaganda-textus, noi da li consilie, que in ti textus on mey usar secun possibilitá solmen tal paroles queles es comprensibil e a franceses e a angleses e a germanes per li extran (doct) paroles de lor lingues. Ergo on mey evitar paroles purmen latin-antiqui o grec o hispan o altri tales ne (sat) international, quam p. ex.: do, nam, pri, che, ye, presc, por, li, anc, chascun, nu, secun, misser, desde, hay, vez, qualmen; ci on mey preferer (si li sense permisse): ergo, de, a, quasi, in, per, in present, conform a, expedir, depos, existe, per quel maniere. It ne es li culpa de Occidental que por 10% del notiones ne existe international formes. Fortunosmen ti paroles es tre rar. Solmen fensores de capilles e mesquin querellantes ci vide obstacules ínsuperabil por li natural introduction de un L.I. Ver amicos del idé va vider in prim li grand trates e ili va acconosser que li solution es possibil solmen sur li fundament del existent international paroles i.e. li fundament de Occidental.

  6. Transition de adherentes de altri sistemas interlinguistic a Occidental. Plu e plu augmenta Se li casus, que partisanes de altri sistemas interlinguistic comunica a occidentalistes que ili es in grand dúbitas esque ili deve transir oficialmen a Occidental o restar in lor circules interlinguistic. Nor opinion es to que it es plu avantageosi, si tal coidealistes resta in lor circules, evoca ta discussiones pri Occidental, demanda discurses e labora sin fanatisme ma persistentmen in omni maniere por efecter un decision del tot gruppe (club etc.) por Occidental.

Ma noi anc vole constatar que noi mem ne desira e consilia que tot organisationes, adherent til nu a un altri sistema de lingue international, mey abandonar lor mundal organisation. Ili mey, si ili vole acter in alquel maniere por Occidental, iniciar favorabil decisiones por Occidental.

  1. Resolutiones por Occidental. Ma noi deve accentuar que in general tal resolutiones por un lingue international have poc valore. Li experientie pri Esperanto monstra nos, que omni oficialisationes e simil public honores per autorités have null valore e mem es nociv por li movement, si ili ne es precedet o accompaniat per li realitá. Un oficialisation sin li solid base del majorité es plu mult un fiasco quam un success.

  2. Propaganda per e por «Cosmoglotta». Un del max bon medies de propaganda es li presentation de nor revúe oficial. Naturalmen it vell esser avantageosi, si noi posset amplificar su contenete. To va esser possibil solmen per li augmentation del númer de abonnates e subventionatores.

Chascun occidentalist posse facilmen auxiliar nos per que il recruta abonnates e subventionatores por «Cosmoglotta». Si il ne posse o ne vole far to de person a person, il posse misser nos li adresses de eventual interessates con precis indicationes pro quel cause il opine chascun person quam probabil interessat. Poy noi va tractar singul interessate in individual maniere. + Noi peti tornar atention a bon situat persones queles auxilia e favora altri idealistic movementes. + Noi concede a omni hom quel auxilia nos per li aquisition de nov abonnates, un gratuit abonnament por du abonnates nov ganat de il. + Ma til que tal action va dar su efectes, noi quam til nu va reciver plu mult manuscrites por nor revúe quam noi posse inserter. Pro to mult coidealistes forsan ja colerat nos. Ma it existe un medie que chascun scritor posse vider insertet su manuscrite in «Cosmoglotta», i.e. li procuration de un suficent subsidie por li surpluscustas del printation, expedition etc.

Continuation va sequer.

Autoritás e progress

Quande in Il annu 1752 li Reyal Societé in Anglia introductet li Calendare gregorian, quelc membres del Societé esset persecutet in li strades de London per li excitat populache proque ili, secun li nov cronologie, ha raubat les 11 dies de lor vive.

In annu 1306 li rey Eduard I ha prohibit in Anglia brular carbon pro cause del fum e li mal odore.

Circum li annu 1600 in Germania un machine por texter ha esset inventet, li tal-nominat «Mühlstuhl», quel havet un machinerie de rotes e impulsion mecanical e quel significat un essential del anteyan metode de fabrication. Proque li laboreros protestat contra li concurrentie, li imperial oficie in li annus 1681, 1685 e 1719 ha edit sempre nov decretes prohibient li aplication del machine textori in li german industries. Ma on ha denove admisset ti machines unesim in Saxonia e mem subventionat les per premies, quande on devet sanar li grav vúlneres causat del sett-annual guerre. Do durant plu quam un secul e demí li public autoritás ha oposit se contra li usu de un tal important invention.

Prof. H. Pašma

Presidente del Occidental-Academie.

(Linos de Rie. Berger, prof.)

Quande Lavoisier analysat li aer in su componentes e decovrit que it consiste principalmen del du gases oxigen e nitrogen, ergo que it ne es element, ti decovrition evocat un tumultu de indignation. Li chemico Baumé, inventor del aerometre e membre del Academie del Scienties, fulminante protestat: «Li elementes del córpores es agnoscet e constatat del fisicos de omni secules e de omni nationes. It ne es admissibil que li elementes aconosset desde 2000 annus hodie vell esser inregistrat in li categorie del composit substanties. On posse tranquilmen regardar quam íncert li processu decomposir aer e aqua in partes elementari; ma negar li existentie de foy e terre quam elementes es un totalmen absurd babillada, por ne usar plu fort paroles. Li qualitás atribuet al elementes es congruent con li chimic e fisic conossenties aquisitet til hodie; ti saventies ha servit quam bases de un amasse de decovritiones e teories, li un plu brilliant quam li altri, on vell deprivar ti doctrinas de omni autenticitá, si on ne plu vell considerar foy, aqua e terre quam elementes fundamental».

Dr. Jur. A. Peipers

Secretario del German Occidental-federation.

Quande un die on ha distinctmen observat li cadida de un meteor, quel on videt lucer, audit li detonation, trovat it ancor tot ardent e transmisset li meteor al academie por examination, li famós Lavoisier scrit un tre doct raport al academie, in quel il pruvat li ínpossibilitá de petres cadent del ciel.

Presc omni contemporanes acceptat con imens rision li observationes del grand fisico Galvani pri li gambes de ran, e in persequentie de quo il decovrit li electric currente, nominat secun il currente galvanic. Il scrit pri to in 1792: «Yo es ataccat de du divers parties, del sapientes e del stupides. Por ambi yo es object de moca, e on nomina me li dans-mastre del ranes. Támen yo save que yo ha decovrit un nov fortie natural.»

Philippe Lebon, inventor de ilumination per gas (1797) ne ha successat convicter li munde que un lampe posse arder anc sin meche. Solmen 14 annus post su morte, quel evenit 1804, on ha introductet su invention in Paris, durant que Birmingham ja havet gas-ilumination in 1805.

Trad. A. Deminger.

Paternoster

Por facilisar un comparation instructiv inter li diferent projectes de L.I. —-- li latin ja ha anc esset proposit quam LI — noi printa ci infra divers' traductiones de un tre conosset textu, quel sovent ha esset usat por comparativ scopes e quel have li avantage esser diffuset tra li tot munde.

LATIN. Pater noster, qui es in caelis. Sanctificetur nomen tuum, adveniat regnum tuum. Fiat voluntas tua, sicut in caelis, et in terra. Panem nostrum quotidianum da nobis hodie. Et dimitte nobis debita nostra sicut et nos dimittimus debitoribus nostris. Et non induce nos in tentationem, sed libera nos a malo.

VOLAPUK. O Fat Obas, kel binol in süls, paisaludomöz nem ola. Kömomöd monargän Ola. Jenomöz vil olik, äs in siil, i su tal. Bodi obsik vädeliki givolös obes adelo. E pardolös obes debis obsik, äs id obs aipardobs debeles obas. E no obis nindukolös in tentadi, sod aidalivolös obis de bad.

ESPERANTO. Patro nia, kiu estas en la chielo, sankta estu via nomo, venu regeco via, estu volo via, tiel en la chielo, tiel ankau sur la tero. Panon nian chiutagan donu al ni hodiau, kaj pardonu al ni shuldojn niajn, kiel ni ankau pardonas al niaj Shuldantoj, kaj ne konduku nin en la tenton, sed liberigu nin de la malbono.

IDO. Patro nia, qua esas en la cielo, tua nomo santigesez, tua regno advenez, tua volo facesez quale en la cielo, tale anke sur la tero. Donez a ni cadie l'omnidiala pano, e pardonez a ni nia ofensi, quale anke ni pardonas a nia ofensantiy e ne duktez ni aden la tento, ma liberigez ni del malajo.

IDIOM NEUTRAL. Nostr patr kel es in sieli. Ke Votr nom es sanktifiked, ke votr regnia veni. ke votr volu es fasied, kuale in siel, tale et su ter. Dona sidiurne a noi nostr pan omnidiurnik, e pardona a noi nostr debti, kuale et noi pardon a nostr debtatori, e no induka noi in tentasion, ma librifika noi da it mal.

REFORM NEUTRAL. Nostr pair, qui es in cieli. Que votr nom es sanctificat, que votr regnia veni. Que votr voluntat es facit quale in ciel tale anque su terr. Dona nos hodie nostr pan quotidian, e pardona nos nostr debti quale anque noi pardona nostr debenti, e non induca nos in tentasion ma librifica nos da it mal.

LATINO SINE FLEXIONE. Patre nostro, qui es in celos, que tuo nomine fi sanctificato. Que tuo regno adveni, que tua voluntate es facta sicut in celo et in terra. Da hodie ad nos nostro pane quotidiano. Et remitte ad nos nostros debitos, sicut et nos remitte ad nostros debitores. Et non induce nos in tentatione, sed libera nos ab malo.

ROMANAL. Patro nostri, qui est en cieles, sanctificat estas nomine tui, advenias regne tui, fias volite tui, sicut en ciele, et en terre. Il pane nostri quotidiani das ad nos hodie, et dimittas nostri debites, sicut et nus dimitta debitantos nostri, et ne nos inducas in tentatione, sed liberas nos ex male.

NOVIAL. Patre nusen, kel es in li siele, vun nome mey bli fika santi, vun regia mey adveni, vun volo mey bli fa kam in li siele tam anke sur li tere, Dona a nus disidi li omnidiali pane, e pardona a nus nusen ofensos kom anke nus pardona a nusen ofensantes, e non dukte nus en Ii tento ma fika nus liberi fro Ii malum.

OCCIDENTAL. Patre nor, qui es in li cieles. Mey tui nómine esser sanctificat, mey tui reyia venir. Mey tui vole esser fat qualmen in li cieles talmen anc sur li terre. Da nos hodie nor pan omnidial, e pardona nor debites, qualmen anc noi pardona nor debitores. E ne inducte nos in tentation, ma libera nos de lu mal.

Quande Franklin comunicat al Reyal Societé in London su experienties pri li capabilitá de un mast ferrin a derivar li electricitá ex li atmosphere, li sol response ha esset un eruption de serenitá, e li erudit societé bruscmen declinat far printar li discurse pri li parafúlmine.

Li Banquette

Un mann arangeat un grand banquette e invitat mult homes. E quande li hor del banquette esset proxim, il inviat su domestico por dir al invitates: «Ples venir, nam omnicos es nu parat.»

Ma omnes comensat excusar se.

Li unesim dit ad il: «Yo ha comprat un possession e yo deve departer por inspecter it. Yo peti te, ples acceptar mi excusa.»

E un altri dit: «Yo ha comprat quin pares de boves e yo deve vader por provar les. Yo peti te, ples acceptar mi excusa.»

E un altri dit: «Yo ha just maritat e pro to yo ne posse venir nu.»

E li domestico retornat e racontat to a su dómino. Tande li dómino colerat e dit a su domestico:

«Vade for in li strades e stradettes del cité e aporta a ci li povres e li stropiates e li claudicantes e li ciecos.»

E li domestico dit: «Dómino, it es ja fat, quam tu ha imperat, e ancor es líber plazzes.»

Tande li dómino dit al domestico: «Vade for in li vias e hagas e insiste que ili veni a ci, porque mi dom mey esser plenat. Nam yo di vos, que nequi de ti mannes, queles esset invitat, va gustar de mi banquette.»

Ex un old libre trad. A. Z. R.

Quo di li nationes pri li fémina?

In Francia on di: Li fémina, li vent e li fortune changea constant.

In Hispania on di: Un fémina deve vader solmen tri vezes ex su hem: quande ella es confirmat, maritat e sepultet.

In Italia on di: Si on vole grives e chagrines in su vive, on deve procurar se o un marita o un nave.

In Scotland on di: It es tragic por un fémina ne haver un lingue, ma it es felici por li mann, con quel ella es maritat.

Li mediocri hom

De Ernest Hello.

Li absolutmen caracteristic trate del mediocri hom es su deferentie al public opinion. Il nequande parla, il sempre repeti; il judica un hom secun su etá, su profession, su success, su richess. Il have li max grand respect por tis qui es conosset, por tis qui ha mult printat. Il vell cortesar su max cruel ínamico, si ti ínamico vell devenir famós; ma il ne vell cuidar mult pri su max bon amico, si nequi vell laudar ti-ci. Il ne posse comprender que un hom ancor ínconosset, apu quel on vive, pri quel on ne cuida, posse esser un geniós hom. Li mediocri hom posse haver estima por li virtuós homes e por li talentós homes, ma il have horrore e time del santes e del geniós homes. Il opine que ili exagera.

Trad. L.M.G.

Cronica

HISPANIA. Pos har studiat li actual situation del LI e li diferent sistemas proposit, pluri esperantistes de Hispania decidet adherer al maxim modern solution, Occidental, e ha fundat li Hispan Association por Occidental, Presidente: Sr Carlos Varela, Calle de Perelada Nr 5, Figueras (Gerona), Hispania; Secretario: Sr Alberto Cabreiros Curieses, Paseo de Taladriz Nr 4, Valladolid. Li comité de action ha ja comensat li propaganda. Un long articul pri Occidental, publicat in un jurnale de Valladolid, esset reproductet spontanimen de altri grand diales de Hispania, quo monstra li interesse del Hispanos por nor movement. Li editoría del Sviss Association por Occidental auxiliat li nov hispan coidealistes per editer un curs de Occidental in hispan e mult documentes por li propaganda. It es con grand plesur que noi save que nor movement nu have un centre in Iberia.

FRANCIA. Articules de Ing. Thibault ha aparit in L'Ouest (Angers) e L'Eveil des Peuples (Paris) ; de Sr Carbonnier in L'Etoile Sténographique (Lille). Un anuncia ha esset insertet in li revúe de sexual reforma «La Grande Réforme». Quelc lineas por Occidental ha aparit in li januar Bulletin del Departement Marne del Sindicate National del Instructeros.

HELVETIA ha aparit con li nr 11/12 1932. Su índefatigabil redactor, Prof. Ric. Berger, continua publicar interessant documentes pri interlinguistic questiones. Ex li nro mentionat noi cita Li principie de monosemie in li LI, Li situation del LI natural in 1908, Li exact situation de Esperanto. Adplu ilustrationes e págines scientic.

L'OPINIO, Barcelona li 21.1.33, un grand jurnale catalan, contene un long articul de sr Carles Varela, president del nov Hispan Association por Occidental, pri li question de Ll. Li autor directe li atention del publica e autoritás a occidental e li grand avantages atingibil per labor por ti interlingue.

INFORMATIV FOLIETTES por li membres es distribuet del landal organisationes in Svedia e Germania. In Svedia li informative apparit du vezes durant 1932 con raportes pri li movement in Svedia e extrania. In Germania li «German Occidentalist» da depos li current annu simil informationes al membres del German Occidental-Federation e aporta in ultra textus in occ. por letura. Li ultim numeró (2) contene anc un necrolog pri sr Kurt Wallon, quel post 41 annus de labore por espo transit a occ. in 1930 pos studie del libre pri novial de prof. Jespersen!

THE INTERLANGUAGE «OCCIDENTAL» NEWS es li nómine de un propaganda foliette editet del IAGB (Interlanguage Association of Great Britain). Til nu tri numerós ha aparit con textus in angles e Occidental, comparationes con Esperanto, etc. Li abonnament annual es 6 pence.

Un númere de grand anglesi e scott jurnales, quam SUNDAY REFEREE, OXFORD MAGAZINE, THE OBSERVER, LANCASHIRE DAILY POST, SCOTTISH EDUCATIONAL JOURNAL, BRISTOL EVENING POST, ha publicat, depos nov. del annu passat, noticies pri occ.

In li jus aparit brochurette «LO BELA KOM PRINCIPO LINGUALA» sr Quarfood, president del Ido-Academie, tracta li question de bellitá lingual. Secun il ti bellitá depende ne del sones e del form exterior del lingue ma del «signification e su associat idés». Il self e altri erudites ha in comensa esset chocat de Ido; altri erudites ne ha regardat li exterior aspecte del lingue in lor admiration del «simpleso, facileso ed exakteso di Ido» e lor interesse por li idé del mundelingue. «On do agez tre cirkonspekte», continua li autor, «pri la egardo di naturaleso o beleso ye l'unesma vido.» To on deve far «pro que li judicie del homes depende anc del custom!» Tre bon! Ma qualmen nu soluer li problema inspirar li grand masse del homes per un entusiasme necessi por persuader les victer su aversion primari? Pro quo, do, imposar al homanité ti «choc» del «Idigita» paroles in loco de usar li acustomat formes sin complicationes, quam in occidental? To sembla esser li ver consequentie de ti discussion pm. lingual bellitá e custom por omnes ne talmen «Idigita» que ili trova omnicos exter Ido, do anc li international paroles in occidental; «kruda soni e formi».

SCHOLA ET VITA, nov.—dec. 1932, contene inter altricos: Linguistica et interlinguistica moderno, de G. Piccoli; Modern o antiquat, de E. de Wahl; De derivatione et de grammatica, responses de N. M astropaolo.

ESPERANTO, dec. 1932, publica li statutes del projectet Universala Federacio Esperantista (U.F.A.), un federation del national societés intentet quam substitution al Universala Esperanto Asocio (U.E.A.). Li discussion pri ti organisatori questiones e li «plebescite» es nu tre vivaci in esperantistic circules, e quelc ductores, quam Dr Privat, time un ruptura del movement.

FRANCIA. Con dolore noi es informat del subit morte de nor coidealist Dr Medico Thouvenin, quel evenit li 20 Januar in Saint Dié. Il esset idist e adheret a Occidental del fundation del O.S.F. Amico e benefator de omni povres e suffrentes, su morte es un grand perde por su cité. Mey il reposar in pace.

ASSOCIATION PROLETARI INTERLINGUISTIC (A.P.I.) es li nov nómine del A.P. Occidentalistic. Li scope del societé es gruppar li occidentalistes del laborant classe e de tendentie strictmen proletari (socialistes, comunistes, anarchistes) por propaganda in jurnales de laboreros e por organisation de correspondentie per Occidental. Pro que li secretario til nu G. Bohin es impedit laborar activmen, licomité ha nominat quam international secretario: Sr G. Poujet, in Heutregiville par Warmeriville, Marne, Francia e quam vice-secretario Sr Karl Krogstad, Bersvendveiten 16, Trondheim, Norvegia. Omni interessates es petit corresponder con li secretario.

SOCIETÉ OCCIDENTAL DE STOCKHOLM havet li 26m januar su unesim reunion in 1933. Li societé obligat se cuidar li aferes de Cosmoglotta anc durant 1933. Inter li punctus del programma on observat un discurs de ing. A. Lindström pri li pronomines e particules in occidental. Li orator emfasat que ti paroles deve esser seriosmen egardat del novicies, e por li instruction il hat fat un detalliat liste contenent ti paroles. Durant li proxim mensus li societé va arangear un studiecircul in occidental in colaboration con li National Templar Órden.

OCCIDENTAL IN Ll RADIO. Proque li Sved Radio-Servicie ha resoluet arrangear pluri discurses pri li question de LI, durant li témpor 15m febr.—15m marte, Dr B. Blome va far un discurs pri occidental li 3m marte, clocca 6,55 -- 7,15. Post li clarificant discurses un general discussion va evenir in fine de marte, in quel va participar representantes de esperanto, ido, novial, anglic e occidental, quel ultim va esser representat per doc. dr C. W. von Sydow. Undelongore: Stockholm 435 m, Motala 1354 m.

NOV REPRESENTANTES NATIONAL. Post li printation del covrimentes de ti annu noi peti nor letores notar li sequent nov informatores :

HISPANIA: Hispan por Occidental, Paseo de Taladriz Nr 4, VALLADOLID.

USSR: Dr A. Babadagly, Zolotovorotska N. 6/30, KIEV.

Esque vu ha ja payat vor abonnament?

Li Ver Essentie de Schweiklberg o Balsam de Sant Luis (destillat de Sant Luis).

Sol fabricant es li monastere benedictin Schweiklberg pr. Vilshofen a. I). Bass-Bavaria, Germania.

Excellent remedie de familie por índispositiones, refrigidationes, grippe, reuma, cap-dolores etc.

Ples prender guttes sur sucre e frottar fronte, tempies e dolorós locos per li balsam. Calid té de tilie-flores es li bonissim cura de transpiration.

Precie por un botelle M. 1.25, por membres solmen M. 1.05. Precie por un dozen botelles solmen M. 10.—

Comendabil per Missionario Pater Pelegrinus Hoffmann, Schweiklberg bei Vilshofen a.D. Nieder-Bayern (Maria-Hilfs-Missionsverein) Postscheckkonto: München 1109.

Occidental, die Weltsprache.

Einführung samt Lehrkursus, Lesestücken, Häufigkeitswörterverzeichnis. Herausgegeben von E. Pigal durch die Hauptstelle der Occidental-Union in Wien. 256 Seiten RM 4,90, in Leinen RM 7,20. Portozuschlag fÜr das Ausland: RM ——,30.

Leitfaden der Weltsprache Occidental.

Lehrgang, Lesestiicke und ausführliches Wörterverzeichnis Occidental-Deutsch von Karl Janotta. 80 Seiten. Mit Bildern. RM —,80.

Sämtliche Occidental-Biicher können durch die Haupstelle der Occidental-Union, Ehamg. 40, WIEN XI (Postscheckk. Wien B-84868) oder durch Deutschen Occidental-Bund, BERLIN-BERNAU, Siedlung (Postsch. Berlin 696.76), bezogen werden.

Edvard Rydahls Boktryckeri, Stockholm

Cosmoglotta A 88 (may-jun 1933)

Annu XIl May-Junio 1933 No. 3 (88)

Li accentu in li scientic paroles in -ie.

De E. de Wahl.

In general li accentu clarmen preciset in occidental per li regules es anc usat in unitari maniere in li majorité de paroles. Solmen in li paroles con li finale -ie on posse remarcar quelc chancelada. Pluri persones in cert casus accentua ti i e in altri casus ne. Do, ti cose deve esser explorat un poc plu detalliatmen.

Max sovente on audi tal accentuat i in li grec scientic paroles, p. ex. astronomíe, geometríe, geografíe, geodesíe, filosofíe etc. Tal usu es trovat che li franceses e li germanic popules. Li plu oriental europan popules: russes, poloneses, estonianes, lituanes accentua li síllabe ante -ie: astronómia, geométria, geográfia, geodésia, filosófia etc. Li angleses posi li accentu ancor plu adavan: astrónomy, geómetry, philósophy etc. e li lettones, finnes e tchecoslovacos posi li accentu sur li unesim síllabe (si ili conserva li international parol; li majorité de ti paroles che ili es substituet per propri autonom national paroles).

Che altri lingues on posse remarcar un manca de regularitá pri tal paroles, p. ex. in hispan noi have: astronomía, geometría, geografía, ma geodésia, geognósia, geogónia; in catalan analog al hispan: geodésia, geognósia, ma geogoní.

Per ti reserche noi constata que ne existe un unitari international metode de accentuation in li grec scientic paroles.

Nu it es bon considerar anc altri series de paroles in queles occidental have li finales -ie e -ia. Ci veni li geografic nómines e paroles con local sense: Anglia, Germania, Francia, Russia, Italia, Estonia etc., patria, utopia, laboratoria, sanatoria, cancellaria, abbatia, governia (russ gubérnia). Solmen in F on di Italie, Estonie, etc.; in li altri lingues li i es ínaccentuat, e it sembla que in li circules de occidentalistes on es unanim pri ne accentuar li i in ti paroles.

In li paroles abstract queles es derivat per li suffix -ie noi posse discerner du tipes: 1) tis de grec orígine quam: melodie, comedie, parodie, magie, elegie, letargie, energie, orgie, anomalie, simpatie, perihelie, monogamie, academie, epidemie, manie, ironie etc.; 2) li direct derivates de un existent occidental parol p. ex.: maladie, perfidie, incendie, follie, infamie, bonhomie, castellanie, companie, tirannie, barbarie e altri paroles de latin provenientie: privilegie, regie, domicilie, genie, calumnie, colorie, copie, havarie, principie etc.

Omni ti paroles in russ, polonian, estonian, lituanian etc. (excludet quelc poc paroles ne usat e viceat per propri national formationes) have li i ínaccentuat: simpátia, anomália, melódia etc. Li lingue angles anc ci porta li accentu plu adavan: mélancholy, mélody, sýmpathy etc. Li lingue frances sempre accentua li i u it conserva it, ma in pluri casus it forjetta li líttere p. ex.: privilège, domicile, perihèle, aphèle, principe etc.

Por occidental ti metode ne es usabil proque li i reveni in derivationes p. ex.: privilegiar, domiciliar, principial etc.

In italian on accentua li paroles grec sur i, ma pluri es accentuat quam in latin: hérnia, génio ... simil a cópia, incéndio, privilégio, infámia, colónia etc. Analog it es in hispan e portugalesi.

Ma mem in grec self li accentuation ne es unitari; on have: enérgeia, órgia, prosódion, académeia etc., de u anc deriva li russ metode del ínaccentuat i. On ya save que li russes ha acceptet li cristianisme per li bizantin grec eclesie.

Anc ci, do, noi vide que ne existe un unitari usation in Europa.

Proque noi nu besona li tre expressiv e expandet sufix -ie por divers abstractes, e proque in ti sufix, tam pro li general regules de nor accentuation quam pro li caractere latinid del lingue, li i ne posse esser accentuat, it vell esser question, esque noi deve conceder ci un special exception por grec paroles con accentuat i, secun li usage frances.

Sembla me que on ne deve far to. Noi ha videt supra, que ne existe un comun metode de action che li divers lingues.

F e G prefere accentuar li i, ma fa exceptiones forjettante li finale -ie, quo, quam noi ha videt, ne es possibil in occidental pro grammatical regulari derivation. Li sudromanic lingues e li grec self es ínconsequent. Li ost-europan lingues es absolut regulari e necú accentua li sufix -ie, -ia.

Por un L.I. quant possibil regularitá es un axioma. Tam plu si ja pluri grand lingues ha posset perducter un tal regularitá. Pro to, formante li final form del occidental, yo decidet adopter li metode de ost-europan popules, quel per su elegant regularitá e li sonal caractere bon adapta se al general caractere latin de occidental, i.e. lassar li i anc in li grec paroles secun li general regul, e secun li exemple de pluri grand lingues ínaccentuat in occidental, tam plu quam on ne posse postular que chascun hom save quel paroles deriva del grec, e queles ne!

Ja prof. A. L. Gerard ha sempre sublineat li postulation de un absolut unitari regul de accentuation. Certmen it es superflu e van introducter exceptiones in un L.I., u por to ne existe li excusa de un usu international e general; e ti usu quam demonstrat varia fortmen che li divers lingues.

Locutiones con «quam»

Post-scriptum a sr A. Z. R.

Un del ultim contributiones de sr A. Z. Ramstedt, in Cosmoglotta, ha esset monstrar nos que nor latin preposition-conjunction quam in su unic form realisa satisfactorimen li sintese de mult international o plurinational idiotismes, sin necessitá de specialisat duplettes.

Un, un sol real desfacilitá restat: li repetition de quam juxtaposit con du valores distinct. P. ex.: «plu amabil quam privat mann quam quam oficial tal», «plu bell quam to ci quam quam to ta.»

Sr A. Z. R. suggestet solmen, quam solution, li perifrase: «quam in (su) qualitá de.» Ma ti ci es sat long e ne responde a omni casus, p. ex. ne al ultim exemple dat. Lass nos notar adplu que, del tri «quam»-s de tal locutiones, anc li prime es ambigui pos plu, minu o tam.

Ergo, anc ci un vicari simplic duplette es optabil. Ma, pro quo ne utilisar li natural latin locution tam-quam format de natural e occidentalic elementes?

Noi va dir, ergo: «Macaulay es minu successosi (tam-)quam poet quam tam-quam prosator» -- o -- «Charles Péguy es tam grand (tam-)quam poet quam tam-quam prosator.»

Nu, lass nos addir al positiv tese de sr A. Z. R. que quam, essente distinct de que, resolue felicimen un desfacilitá del frances modern. In old témpore on posset dir «que que» quam que. P. ex.: li sant Rey Luis IX, morient, dit a su primogenito alquo quam to ci: «Je prefererois que un Escossois venist d'Escosse et gouvernast ce Royaume bien, sagement e justement que que tu le gouvernast mal et follement.» It es: «Yo vell preferer que un Scot mey venir fro Scotia e reyer ti ci reyia sagi- e justimen quam que tu mey guvernar it mal e follimen.» Li modern francés es fortiat tornar it: ... «quam vider (post su morte!) te guvernar it mal.»

F. Tailliez.

Evolution

De Carles Varela, Figueres, Hispania.

Durant li unesim mensus de mi adhesion al ido-movement mi ido-instructor misset me li nros 27-28 de Kosmoglolt por comparation. To esset li unesim vez que yo videt occidental, Li instructor dit me: Li lingue ido es li maxim bon. Yo conosse altri sistemas; anc «Kosmoglott», quel apari me complicat.

Cert -- yo dit me -- occidental es facilmen comprensibil, ma qui va parlar it? Un vez it fini per i, un altri per t, un altri per l etc. E qualmen conservar li valore grammatical del paroles? Qualmen on posse saver esque «il vole fort martel» significa (in esperanto): «li vole forte martelas» o «li forte volas martelon», o «marteli», etc.? Ma ti risibil rasonament bentost desaparit. Occidental monstrat me que, tot quam nor national lingues, on posse parlar li auxiliari L.I. sin etiquettation obligatori.

In esperanto e anc in ido on es fortiat saver li valore del radica. Por ex. «La richo» vell esser in occidental «Lu rich» o «Li riche». E ti sam -o apu altri radicas, quam altri, cavalle, chapel, have altri valore. Do, si on deve saver li valore del radica, quel utilitá have -a, -o in «bona homo»?

Ti reflexiones suficet impedir me amar ido. Támen yo restat adheret al movement idistic pro li motives sequent: occidental ya havet 1) verbal radicas finient per tri different tematic vocales footnote:[Naturalmen ti temas apartene al verbal derivation, quel in occidental ne es necessi por li practic apprension e usu del lingue. Ili deve ne esser confuset con li 3 finitiones -r, -t, -nt del unic, sempre regulari conjugation del formal grammatica. Red.]; 2) mult aparent irregularitás (ta, to, omni, partú, noi); 3) sinonimes. Yo restat anc pro que ido esset un progresset esperanto. Naturalmen ti maniere regardar occidental esset causat del influentie del artificial lingues (esperanto e ido).

Esque posse exister un lingue plu bon? Quande yo fat me ti question on anunciat in Mondo li proxim aparition de novial, e yo obliviat occidental.

«Si novial apari 5 annus post occidental, it va profitar del avantages de occidental e va presentar li definitiv lingue auxiliari.» To esset mi pensa, ma con astonament yo videt que novial presentat se con 4 verb-gruppes! Talmen Jespersen dat un anihilativ colp a ido, quel paradoxalmen il volet salvar per su novial, durant que il quasi aprobat occidental. Ples vider anc li nuanciant vocales, li verbal sistema etc. Si on accepta ti sistema, it es totalmen null complication, si existe por ex. mutation in un singul gruppe.

Esque Jespersen ha actet durmen contra occidental? Secun me, no. Leente atentivmen «An international Language» on posse excerpter tipic remarcas quam li sequent (pri li sufixes de coquetterie, altess, varietá, libertá, longore, maladie): «or is each Occidentalist free in every particular case to the ending that pleases him best?» Su critica es sive un interrogation sive un comparation. Malgré li ortografic diferenties Occidental es sur li rect via e «pri importantie sta in prim loco» (Jespersen).

Talmen, durant mult témpore yo esset perdit inter diferent projectes; ma in fine li election evenit sin dúbita: OCCIDENTAL. Mi prejudicies hat fugit. Ples considerar li intern fortie de occidental! It es li unic auxiliari lingue pri quel yo parlat o scrit córam li publica ...

Nequande yo actet talmen por esperanto, mem quande yo ne conosset quelcunc altri mundlingue!

Esque occidental va bentost victoriar? Si omni homes acte quam yo, no. Ma in compensation yo ha just presentat occidental e va luctar activmen por atinger su victorie in mi land. Fortunosmen li maxim mult homes, serchante lu max simplic, adhere li lingue, quel da les li impression de stabilitá e naturalitá e lassa lingual preocupationes ad altres.

OCCIDENTAL avansa; on ne posse impedir su progress!

Propaganda

(Continuation.)

[start=12] . Propaganda per brochuras. Quelc coidealistes ja ha expresset li intention editer lor articules quam apart brochuras. Nu, qui have li moné por to, ti posse realisar su intention plu facilmen per un subsidie a Cosmoglotta. + Ma noi opine que noi omnes deve tornar nor atention precipue al edition de sciential libres, e secun li modern tendentie con max mult possibil ilustrationes. Do it va esser tre bon traducter partes autonom de sciential ovres con ilustrationes e demandar del autor e editoría del original ovre li permission al publication del traduction. In mult casus, precipue si li parte traductet posse instigar li letores comprar li tot ovre in li lingue original, autor e editoría va esser parat permisser li printation del traduction e disponer li original clichés. + Comprensibilmen it va esser mem plu interessant e propagatori publicar original ovrettes, ma li fabrication de propri clichés va esser plu custosi. + Solmen in casus exceptional it va esser recomandabil editer litterari ovres, e solmen ilustrat. Nam per li film e li progressent tecnica de illustration li optic desiras del publica es in present plu dominant quam antey. Noi vide ya que mem li grand jurnales dial usa plu plu mult ilustrationes.

. Moné, moné! Moné, moné! it directe li homanité! E advere mem omni idealistic movement posse progresser solmen, si li financial medies ne manca. To have valore anc por li divers movementes interlinguistic. volapük, Esperanto, Ido, ili progresset e havet successe per li financial conditiones esset dat. + Li realitá demonstra que per moné mem un mal cose marcha, sin moné lu maxim bon halta. M. Pirro ja in 1868 publicat su «Universal Glot», mult plu bon quam mani lingues auxiliari aparit plu tard. Ma il ne successat pro que li necessi pecunie mancat. + Do, coidealistes, si vu da nos ti ci o ti ta consilies, ples procurar nos anc li necessi pecunie por plenar vor desira. E si vu have nequel altri desira quam que Occidental mey avansar, nu, in ti casu ples dar nos li possibilitá obtener mem plu mult moné.

. Fine. Nu, coidealistes, noi ha dat vos nor consilies por vor propaganda. Ples egardar li consilies quel vu posse plenar. E si omnes vell far talmen, noi va vider que nor scope aproxima se plu e plu mult, que Occidental triumfa e que post centannual eforties li problema de un lingue international sta soluet in realitá e inradicat in li practica del international vive del homanité.

K. Janotta.

Utilisation del solari energie

De Oshchepkov, Tashkent, USSR.

A chascun quadrat metre del superficie del terre cade durant un die 7 000 calories de calore. Ples calcular quel colossal quantitá de energie es ínutilmen perdit! Ma qualmen utilisar it?

//

Li importantie de ti question por USSR (quel ocupa un sixesim parte del terrglobe) es grandissim, -- precipue si on regarda li conditiones de Central Asia.

Nu, támen, li Geofisic Observatoria in li cité Tashkent ha terminat su experimentes pri li acumulation de solari energie. Per aparates constructet de K.G. Trofimov on successat transformar li radial energie in energie caloric sin concentration del radies.

Durant un clar die estival un tal solari acumulator con un area de 0,71 quadrat metre leva li temperatura de 60 litres de aqua de 18 til 100 gradus; un quadrat metre del solari absorptor egala un demí tonne de carbon. To da li medial production annual de 16 000 litres de aqua calorisat per metre del acumulator.

Li observatoria ha anc trovat li metodes del isolation del solari caldron. Su accumulator -- del capacitá de 150 cubic metres de aqua calorisat til 100 gradus frigida se til li temperatura del aer solmen durant un annu. Do, li futuri absorptor de solari energie ne va depender ni del sesone del annu, ni del témpore del die, ni del conditiones del nubositá. Ja nu li rect explotation del solari energie ne es un fantasie. Li Geofisic Observatoria in Tashkent ja have solari cocine e solari balneatoria, queles functiona exclusivmen per solari energie. Li observatoria have un solari pumpstation por aqua. Nu li tot omnidial cuida pri li functionarios del observatoria es efectet per solari energie. Li custa de un metre del installation es solmen 12 rubles!

Li recivet solari energie on posse efectivmen aplicar in li textilic, conservic e chimic industries, por irigation de campes, etc: Ma to es solmen li comensa.

In li cité de Samarcand (Central Asia) on nu experimenta pri li transformation del solari a electric energie.

Trad. ex li «Pravda» del 25.12.32.

de Dr A. Badadagly, Kiev.


Li politecnic institute viennesi in 1866 ha dit pri li scri-machine del fin-carpentero tirolesi Mitterhofer: «Practic usa del scri-aparate forsan ne es esperabil, pro que por su function, mem si on labora con tre modest rapiditá, es besonat mult e continuat exercitie e mem che plen habilitá nequande vell esser atinget li sam rapiditá e perfection quam che li acustomat scrition».


Etimologic bagatelles: li Bible

Li nómine del Bible es vermen un parol international. It es conosset partú quam li designation del documentarium del cristian religion. Ma ja in li comensa de nor cronologie, ante li adoption del modern, specialisat sense, nor parol esset old, mem antiquissim. In li splendidmen developat mediterran civilisation greco-latin del Roma imperial li parol «bible» esset certmen bon naturalisat. Támen it esset originarimen un foreno venient ex un altri land, mem ex un altri parte del munde. E in sam témpore su orígine e migrationes ilumina simbolicmen li comensa de nor hodial cultura dependent, quam omni alt-culturas, de un invention a quel nor parol es strettmen ligat, li arte de scrition.

Li tracies del «bible» conducte nos ad Asia, ad un micri, hotémpore ínsignificant cité sur li sirian borde del Mediterran Mare, nominat Djebeil. Támen, ti loco ne ha sempre esset tam modest quam hodie. In li Old Testament it apari, probabilmen íncorect, quam Gebal, e in li el-Amarna archive (li bon conosset colection de lettres scrit c. 1300 a. Chr. per babilonian cuneari lítteres de reyettes in Siria e Palestina al egiptian faraones) it porta li nómine Gublae Ja c. 2000 a. Chr., quande li egiptianes ta erectet un temple dedicat a «Hathor, li Dómina de Gubla», ti cité esset un del grand centres del mundal comercie de ti distant témpores. Specialmen interessant por nos in ti ci conexe es li amusant raconta de e. 1100 a. Chr. pri li conversation de du astut negociantes, un egiptian agente e li rey de Gubla. In lor abundant parlada noi recive un indication pri li merces importat ex Egiptia: linage, cordage, pelles e fin papire (500 folies). Li papire, li preferet scri-materiale del scriaci Egiptia, importat ad in Siria, por re-export probabilmen, inter merces de necessitá e in tal quantitá, long ante li comensa del hodial dominant occidental civilisation!

Quande plu tard, per li antiqui Grecia, Europa finalmen comensat prender parte al cultural vive del munde, it esset probabilmen de Gubla que li grecos procurat se li papire (quel ha dat nos li parol paper), ti índispensabil levette a un plu alt nivelle de civilisation. Benque li nómine del old depó de papire sembla esser facilmen pronunciabil, li grecos successat perverter it a Byblos o Biblos, quel por ili bentost devenit sinonim con «paper» o «libre», tot quam li cité Pergamon in Asia Minor devet prestar su nómine al pergamene. Quam on save, li medievie, herede del antiqui greco-roman civilisation, ha poy restrictet li byblos del grecos a designar li Bible del cristianes, li Sant Scritura, Libre del Libres.

K.B.B.

Automobil e relvia

In omni civilisat landes del munde on remarca tendenties a impedir li crescentie del automobilistica. To es absolutmen comprensibil, si on regarda quant imens capitales li homes desde 100 annus ha investit in li relvias. Ti capitales apartenent in majorité al states plu e plu devalorisa se per que li automobil priva de it un grand part del transport de persones e de merces.

Certmen li automobil hodie es li vehicul tecnicmen plu perfect quam li relvia. Pro to li administrationes del relvias in omni landes ha apertet li combatte contra li automobiles, respectivmen contra li autobuses in plu strett sense. Por li automobilistica ti combatte es desfacil apartmen per que, pro li supranominat cause, li states protecte li relvias.

Tamen null clar cap dubita pri to quo va esser li final decision. Sempre li factes demonstra li parol: li plu bon es li ínamic del bon. Li autobus va suplantar li relvia tam quam it fat halta al expansion del electric tramvia.

Ne per impedir li automobilistica ma per adaptar li tot trafic al mutat circumstanties on va atinger li definitiv solution. Ti land quel quam unesim va utilisar ti reconossentie, va haver li unesim avantages in li general prosperitá quel va sequer al grand combatte del vehicules.

Inter li mult propositiones queles on ja presentat por finir li combatte li propose del americano Cammen (Naturwiss. 21 63: 1933) merite atention, malgré que su project in li hodial pecuniari situation have un aspect quasi aventuresc, il proposi usufructuar li aerprofil e li station-edificies constructet por li relvia per erecter scafodages súper li terrenes del relvia. Sur ti scafodages posse vehicular rapid motor-wagones simil al suspendet relvia inter Elberfeld e Barmen in Germania. Li suspendet trenes con facilitá posse atinger un velocitá de 200 km per hor; per to por plu long viages li superioritá del relvia al autobus es denov cert por quelc témpor.

Sur li ferrin construction del suspendet relvia on posse installar alt-stradas por rapid automobiles e autobuses interurban.

Li project de Cammen have li avantage que li relvias posse introducter un express trafic quel in li hodial statu vell esser impossibil. Li ordinari strades ja superoccupat va esser usat solmen per li lent vehicules. Contra payar modic taxes al administration del relvia, li rapid vehicules interurban va posser mover se precipue súper li terren del relvias.

Del vis-punctu national-economic ti plan sembla plu profitabil quam li altri projectes de automobil-stradas e de reactivation del antiquat relvias.

Ing. E. Pigal

Viage de yun Djambi in Pinguinia

Fragment del libre «L'ile des Pingouins» (travestie del universal historie) de Anatole France.

Pos ninanti dies de navigation yo debarcat in li vast e abandonat portu del Pinguines e yo continuat súper campes inplugat a lor devastat cité capital.

Circumdat de fortificationes e plen de casernes e arsenales it havet un aspect samtemporanmen martial e desolat. Debil e ínvalid mannes marchat fiermen tra li strades in Old uniformes portant corrodet armes.

-- Quo vu desira? yo esset rudmen questionat apu li porta del cité de un militario, li mustaches de quel visat al ciel.

-- Senior, yo respondet, yo veni quam un explorator por visitar ti insul.

-- It ne es un insul, replicat li soldat.

-- Quo, yo exclamat, li insul del Pinguines ne es un insul?

-- No, senior, it es un insula; antey on ha nominat it insul, ma ante cent annus on decidet nominar it insula. It es li sol insula del tot universe. Esque vu have un passport?

-- Ples, ci it es. Monstra it ínmediatmen al ministerie de foren aferes.

Un guide claudicant, qui ductet me, haltat sur un vast plazza.

-- Quam vu save, il dit, li insula ha genitet Trinco, li maxim grand genie del universe; ci vu posse vider su statue.

-- Quo extraordinari, do, ha ti Trinco fat? yo questionat.

-- Guerre!

-- To ne es extraordinari. Noi malayeses have permanent guerres.

-- To es possibil, ma Trinco es li max grand combattor de omni landes e de omni témpores.

Quande vu ancrat in nor portu, vu videt vers li ost un vulcanic insul format quam un cone, ne grand, ma famosi pro su vines; on ha nominat it Ampeloforia. E vers li west vu videt un plu grand insul, quel leva un long serie acut dentes vers li ciel; pro to on ha nominat it li Machuore del Cane; it es rich ye cupre-mines. Noi possedet ambi ti insules ante li regime de Trinco, e ta esset li frontieras de nor imperia.

Trinco expandet nor dominias súper li archipelago del Turcoses li Continent Verdi. Il conquestat li land del trist Mar-svines e plantat su flagga inter li glacieres del pol e sur li sand brulant del african deserte.

Il colectet truppes in omni landes, e quande ili passat pos nor propri infanterie, nor grenadieres, nor cavallerie e dragones, nor artillerie e ingenieros, on posset vider yelb soldates con blu armaturas, rubi mannes tatuat per solari e genitic figuras e portant plumes multicolori sur lor capes, e flechieres plenat de claccant fleches invenat sur lor dorses; nud negres armat solmen per lor dentes e ungules; pigméos cavalcant sur grues, gorillas portant truncos de árbores ductet de un old simio, quel sur su péctor vellosi portat li cruce del Legion de honore. E omni ti truppes, ardent de patriotisme sub li banniere de Trinco, volat de victorie a victorie, e durant trianti annus de guerres Trinco conquestat li demí parte del munde.

-- Quo! yo exclamat, vu possede li demí parte del munde?

-- Trinco ha conquestat it por nos, e por nos il ha perdit it. Grand in su deruptes quam in su victories il ha resignat omnicos quo il ha prendet.

Il resignat anc li du insules Ampeloforia e li Machuore del Cane, queles noi possedet ante su témpore. Il lassat detra se un Pinguinia apovrit e desinhabitat. Li flora del insula perit in su guerres. Ye témpore de su cade it restat in nor land solmen corporalmen defect persones, de queles noi descende. Ma il ha donat glorie a nos!

-- Il fat vos payar it custosi.

-- Li glorie ne posse esser payat tro custosi, respondet mi guide.

Traductet ex li frances de Victor Högstrand.


Quande Fúlton 1804 ha fat al grand Napoleon li propose constructer un flotte de vapor-naves por li guerre contra Anglia, Napoleon ordonat li Institute National in Paris controlar li project. Il scrit li 21 julí del sam annu al ministre de Champagny: «Vu mult tro tard ha directet mi atention a ti afere, proque ti project es capabil changear li aspect del munde... Un grandios veritá, un factic, palpabil veritá sta avan mi ocules. It va esser li function del concernet seniores del commission vider ti veritá e efortiar comprender it. Strax pos que li raport va esser fat e misset a vos, vu mey transmisser it me. Ples cuidar pri que li afere es aclarat in maximal un semane, proque yo es ínpatient».

Ancor in 1816 li parisian patente oficie e su director Colonne declinat li petition del Marquis de Joffroy, qui ja ha fat experimentes relatent, pro consideration del ínimportant valore del invention.



PROPAGANDA-EXEMPLARES de Cosmoglotta. Si alquel coidealist ha usat su ex. de Cosmoglotta por propaganda, il posse reciver un nov ex. per scrir al administration. Tis qui desira mult exemplares es petit misser alquant moné por li postal expenses (1/2 doll. por ea. 75 ex.)

SUBVENTIONES A COSMOGLOTTA. J. Söderström 10 sv. Cor.; L. M. de Guesnet 200 fr- fr.; W. Mildebrath 10 RM; Gerald A. Moore £ 20. Cordial mersias! Adm.



ESQUE VU HA JA PAYAT VOR ABONNAMENT?


Cronica

LI MUNDLINGUE IN LI RADIO. Li 30m marte, de clocca 20 til 0,30, evenit in Stockholm un radio-discussion pri L.I. arangeat del Sved Radio-Servicie. Li sequent projectes esset representat: anglic (prof. Zachrisson); esperanto (prof. Collinder, red. Jansson e sr Söderberg); ido (ing. Eriksson); occidental (docent von Sydow). Durant li unesim parte del debatte esset discusset li possibilitá de introducter un vivent national lingue quam auxiliari Ll. Contra prof. Z., qui parlat por anglesi in simplificat ortografie (anglic), on accentuat li inprobabilitá que li altri grand nationes va sacrificar lor altmen developat lingues por li anglesi quam sol medie de universal intercomprension. Li important fact que li maxim grand desfacilitá del anglesi reside ne in li ortografie e formal grammatica ma in fraseologie e stilistica ne esset refutat de prof. Z. Li ilustri «anglicano» declarat quam su ideal, realisat in anglic, li possibilitá «parlar li L.I. passabilmen». Ma per tal modest habilitá on ne gania access al grand ma linguisticmen tre desfacil anglesi litteratura; ti access esset támen descrit quam un del motives por studiar anglic! U es li logica in ti rasonament?

Li duesim parte del debatte esset precipue devoet a criticar Esperanto, li defense de quel prof. C. interprendet con habilitá. Por li fundamental critica que Esperanto conserva su unesim form malgré su grav mancas anc reconosset de Zamenhof self, il támen havet solmen li debil remarca que Esperanto es tam genial que null changes es necessi!! Li acusa que li esperantisme es un secta quel isola in vice de conecter, anc ne esset refutat.

Sr Söderberg, un yun Esperanto-entusiast, hat prendet sur se dar «li colp mortal» a Occidental. Ma, ho ve, su entusiasme lassat le jettar solmen un fugitiv e superficial regarda al derivation de Occidental per esperantistic oculares. Li summa de su critica esset: proque Occidental ne es fat secun esperantistic principies, Occidental es mal! Li povri occidentalist deve ya aprender tot paroles e ne radicas, e adplu natural, international paroles! Ma anc Esperanto es fortiat tornar se plu e plu a ti international paroles, queles ja Zamenhof nominat plu natural e comprensibil quam li esperantismes. Pro quo li esperantistes in ultra deve aprender un grand amasse de ínnatural, arbitrari paroles sin practic valore sr S. ne informat nos!

Li fundamental principies de Occidental, un natural vocabularium juntet a un regulari grammatica, resultant in immediat comprensibilitá e usabilitá anc con non-occidentalistes, esset in null maniere questionat. Per application de ti principies, li Occidental-representant emfasat, que li lingue Occidental ha realisat in li max simplic e max effectiv maniere li ver scope del L.I., ad saver far se comprendet facilmen del max mult homes.

NOV LANDAL FEDERATION. Noi have li plesur informar nor letores pri li fundation de «Interlanguage Occidental Association de Irlandia.» Presidente: sr J. van Kohn; secretario e cassero: sr M.

Murphy, M. A. Noi desira bon success al nov organisation!

GERMAN OCCIDENTALIST, nr 3 e 4, ha aparit e contene inter altricos consilies por li propaganda, de Dr Peipers, Adavan, de E. W., Pri li letura, de John Locke.

INTERLANGUAGES, nr 53, publica alquant biografic noticies pri sr de Wahl (con portrete). Li caderne anc contene in Occidental: Naturalmen, polemic noticies de prof. Ric Berger contra srs Riedel e de Saussure; un Declaration de adhesion a Occidental, de sr Varela, e Solmen un question de potentie, de sr Karch. Nr 54 da li portrete de sr Fred. Lagnel, secretario del Sviss Association por Occidental, autor de mult documentes pri li problema de L.I., editet de Occidental-Buró in Chapelle-

Vaud (Svissia).

MONDO, nr 239, contene du interessant articules pri «Esperantisme, pasifisme, supernationalisme», e «Hiperlingue».

HELVETIA nro 56/57 (Januar-Februar 1933) contene inter altricos Graphologie interlinguistic (declarationes de un conosset parisan grafologa pri quin prominent interlinguistes), Quelques points de comparaison entre l'Esperanto et l'Occidental, Qui es Edgar de Wahl?, Les 5 solutions du problème de la langue internationale.

EMPORDA FEDERAL, nro 830, Hispania, ha publicat un long articul in catalan pri li principies de Occidental.

avant!, nro 38, Hispania, sub li rubrica «Pro quo esperanto ne ha avansat?» fa atender li stagnation de Esperanto e li aparition de occidental de quel on da li principies e un textu specimen.

PROGRESO, nro 93 (Februar 1938) publica un extract de un articul de sr A. P. Beauchemin intitulat «Kurta historio di la Linguo Internaciona». Sr B. tucha ci li schisma inter li esperantistes e li debattes del «Lingual Komisitaro» ductent al proposition del reform project Ido in 1907. Noi cita: «Yo intrat in un micri salon. Durant que yo leet ta mi jurnales yo subitmen videt srs Zamenhof e de Beaufront intrar. Ili ne posset vider me, ma yo posset audir lor conversation. Ili discusset un project por emendar Esperanto. Ti emendationes esset suggestet de un micri brochura distribuet al principal Esperantistes durant li congress e de quel li autor sr Couturat, secretario del Delegation. . Sr de Beaufront pledat acceptation de ti emendationes; sammen sr Zamenhof havet un favorabil opinion pri ili, ma il objectet que to va nocer li unitá e li propaganda. In fine il consentit que sr de Beaufront va substituer le por colaborar e suggester, in casu de necessitá, li desirand reformas in li lingue. Post un discussion de plu quam un demí-hor ili retornat e yo continuat mi letura.» Evidentmen li esperantistes ne posse apoyar se sur li autoritá de Zamenhof concernent li pretendet excellentie de lor lingue.

SVEDIA. Li Sved Occidental Federation havet su annual reunion in Stockholm li 30m marte sub presidentie de doc. C. W. von Sydow. Li anteyan comité directiv, mentionat in Cosmoglotta nro 82, esset re-electet. Li 31m marte Dr. von Sydow visitat un populari universitá in li proximitá de Stockholm e fat un discurs pri li question de L.I. córam ca. 70 persones.

FRANCIA. Anuncias ha aparit in li pacifist jurnales La patrie Humaine e Le Semeur, e in «L'Ecole Emancipée», revúe del sindicate del instructeros.

Edvard Rydahls Boktryckeri, 1933

Cosmoglotta A 89 (jul-aug 1933)

Annu XIl Julí-August 1933 No. 4 (89)

Li latin e li modern lingues

De Prof. A. Meillet, membre del Institute de Francia.

Por subtilisar li mente li conossentie del latin es plu profitabil quam ti del modern lingues.

Li antiqui indo-europan lingues, quam li grec e li latin, have un linguistic structura tre diferent de ti del modern lingues, quam li francesi e li anglesi; aprendente les on intra in un vermen nov sistema. Ti studia obliga, do, far un energic intelectual effortie, de quel on ne recive un immediat practic avantage, ma quel efecte que li mente fa un plu intensiv exercitie quam studiante li lingues actualmen parlat.

Li «comun frases» queles li antiqui litteraturas expresse es li sam quam tis de hodie; ma ili presenta se in altri formes, e in latin in un maniere particularimen clar; li mente gania pri finesse e facilitá in passante de un del expressiones al altri.

Depos que on ha introductet it in li instruction, sempre li grec ha esset completmen apropriat solmen de un micri númere de persones in li modern West-Europa; quantcunc preciosi it mey esser, su influentie exerci se apen altrimen quam per li latin, quel, concernent omni coses de cultura, es li reflex del grec. It mey esser agreabil saver analisar li doct paroles fabricat per grec elementes quam orthographie e telephone; it es sin utilitá aprender, por to, li grec quel ne es un facil lingue. Malgré li unic valore e originalitá del grec litteratura, mem caus su originalitá, su varietá, su amplore, it es poc probabil que li studia del grec va ocupar un grand loco in li education del yunité cultivat.

Li situation del latin es un altri e plu favorabil.

Omni modern lingues del occidental Europa es plen de latin, ta mem u ili sembla esser índependent de it. Li german ha nullmen plenat se per latin e romanic paroles til un tam grand extension quam li anglesi; ma it ha penetrat se de mentalitá latin, e it ne esset in van que li tot cultura de Germania esset latini durant li medievie. Un parol quam Vaterland «land del patres» have un aspect purmen german, tot quam patrie hodie have li aspect de un parol purmen frances; in realitá Vaterland es li calca del latin patria «land del patres» (quel esset self calcat sur li grec patris), tot quam patrie es li parol latin patria prendet ex li scrit lingue e un poc adaptat. It es solmen per li latin que on posse comprender li relationes existent reciprocmen inter li vocabulariums del occidental Europa.

Por facilisar li efortie del yun homes cultivat on ha sovente proposit abandonar li latin studias: li die u on vell resoluer far to, on vell ruinar til fund quo resta de linguistic unitá in li civilisat munde. It es in li latin que incontra se li romanic lingues e li lingues germanic, quam li anglesi e li german.

Solmen li conossentie del latin permisse interligar facilmen li romanic lingues; por ti qui save un poc de latin, li italian, li hispan, li portugalés, li frances es ja demí familiari. Abandonante li latin cultura li popules de romanic lingue vell renunciar omnicos quel fa lor unitá, e, córam li altri lingues, ili vell diminuer li capacitá de resistentie del lores. Li latin, de quel ti lingues es solmen novi developamentes, ha dominat, sub su scrit form, li constitution de omni litterari romanic lingues, e it es solmen per constantmen attachar se a lor latin orígines que li romanic lingues va posser interconsolidar se e exercir un influentie. On ha céterimen constatat que solmen li conossentie del latin permisse comprender li relationes inter unaltru in li lingues neo-latin, precipue in li frances.

It es anc solmen per li conossentie del latin que li contact inter li angles vocabularium e tis del romanic lingues posse esser conservat, nam li romanic element del angles vocabularium es in partie doct latin, in partie antiqui frances.

Concernent li germanes, ignorante li latin ili vell separar se del latin cultura, de quel li lor es solmen un continuation: in li german lingue null altri cos de germanic perdura quam li material medies de expression; li tot semantic aspect es latini o romanic. Li germanes vell rupter li contact con li popules de romanic lingue, e mem, till grand partie, con li anglesi, e anc con lor propri passate, si ili vell causar li cessation del latin studias.

Li studia del latin, quel li mentalitá egalitari del democraties menacia e quel apari sovente quam un pur luxu, es ergo de grandissim importantie; si it ne have plu li immediat practic valore quel it havet durant li medievie e quel it ha long conservat, it es támen índispensabil por conservar inter li modern lingues un rest unitá.

It es necessi que omni homes queles recive un superior cultura e queles have, per to mem, li deve conservar e adaptar al actual besones li grand lingues de civilisation de Europa, resta fidel a it. Ili es lingues fat por elites; ili ne posse sin decadentie isolar se del lingue del antiqui intellectual elite europan quel ili succede. Si ili vell obliviar to definitivmen, ili vell rupter li allianties queles ili ha efectet. Ti die, u un spíritu de democratic nivellament vell obligar li homes abandonar li latin cultura, it vell resultar de to por li grand litterari lingues del occidental Europa un crise, quel vell necessitar, bentost u tard, un transformation de ili.

Ti lingues, queles ha anc devenit tis de America, omni apartene a du gruppes del indo-europan linguistic familie: li gruppe germanic e li gruppe latini. Ili ha developat se sub li sam civilisatori influenties; ili expresse li sam cultura, ili proveni del sam humanisme.

Ta mem u ili sembla different on trova sur li fund li sam notiones. Existe mani paroles quam li francesi contrée, quel retrova se, advere con un altri sense, in li anglesi country pruntat ex li francés, e quel have un exact pendant in li german: li german Gegend relate a gegen «contra» quam contrée a contre «contra».

Li german Gewissen es li calca del latin conscientia, quel li scrit lingue ha furnit al francesi e al anglesi sub li form conscience (céterimen, con un tre different pronunciation in francesi e anglesi).

Quelcunc mey esser li ínconnosset etimologic sense del latin causa, li parol ha recivet li sense del grec aitía in li filosofic lingue; li Latin del medievie ha conservat it in ti sense e ha transmisset it al occidental romanic lingues; li anglesi ha prendet cause ex li francesi; li sam notion es talmen expresset per un sam italian e hispan parol causa, francesi e anglesi cause.

Li german sembla diverger: «cause» traducte se ad-in german per Ursache; ma it sufice examinar li historie del parol Sache, quel es li duesim término del composite Ursache, por vider in it li semantic calca del latin parol, quel self esset un semantic calca del grec aitía. Li antiqui sense del germanic parol quel Sache representa esset «processu»; li antiqui saxon saca, li antiqui alt-german sahha, li antiqui anglesi saku, per exemple, have ancor ti sense. Pro que ti parol traductet li latin causa in un de su senses, quel es ti de «cos quel on pleda», on ha atribuet a it omni senses de causa; li filosofic sense «cause, motive» ha do esset dat al antiqui alt-german parol sam quam a ti del antiqui anglesi; de ta veni li anglesi sake, e, con un prefixe precisent li sense, li german Ursache.

On ne ha restrictet se al filosofic sense de causa; mem li vulgari sense de causa, ti de «cose», quel es ti del populari form in li romanic lingues, ha esset acquisitet de ti ci parol, e li german Sache sam quam li hollandesi zaak es li equivalente del francesi chose, del italian cosa, etc. Li scandinavic formes, sved sak e dan sag, have un historie exactmen paralel. Li developament de sense del altri germanic parol significant «cose», ad saver sved e dan ting, anglesi thing, german Ding, es anc identic: anc ci on trova li calca del vulgari sense recivet del latin causa «processu».

In ti ci conexe on mey observar que, apu li paroles influentiat del latin, li german have tales calcat sur romanic paroles. Talmen li german adjective hübsch, significant «jolli, pretti», es un derivat de Hof «corte», e ha esset fat durant li medievie quam imitation de un romanic parol: francesi courtois, italian cortese, derivat de francesi cour, italian corte.

Anc si li francés vocabularium contene un grand númere de paroles pruntat ex li lingue del Francos, anc si tre usual verbes quam garder o choisir es de german orígine, it es mem plu ver que li german vocabularium contene mult latin o romanic términos. Mem un parol quel aspecte tam germanic quam german Graf «comte» ha recentmen esset reconosset de un yun dan erudite quam un parol greco-latin, grafio; li comte esset, por Carlo Grandi, un functionario; grafio significa «scritor»; li sam parol, con un formation diferent, ha furnit li francesi greffier «notario», conservant plu del etimologic sense.

It existe inter li lingues del romanic gruppe e tis del germanic un paralelisme provenient de to que ti lingues ha developat se sub simil conditiones, sub li sam influenties, de to que ili ha sin cessa interinfluentiat se, de to que lor parlantes ha constantmen interrelatet con unaltru.

In tant que ili expresse li civilisation, li lingues del occidental Europa e de America es li heredes del civilisation greco-roman, e it es per li latin que ili ha esset subjectet al influentie de ti cultura.

Li civilisation de arabic lingue, quel ha durant alquel témpore exercit un cert action, es anc un continuation de ti grand civilisation, benque sub special formes. Mani paroles prendet del modern lingues ex li arabic del medievie, quam li francesi alambic «retorte» (arabic al anbiq, in italian lambicco, in hispan alambique) ne es altri cos quam un prunta del grec ambiks «vase» e marca li hellenic orígines del arabic scientie. Li iranian influenties fortmen marcat in li arabic reflecte che un penetrant analise li mediterran civilisation: talmen li parol julep, quel es un arabic parol in li francesi, es in arabic un parol prendet ex li iranian e li unesim término de ti composite, gul- «rose», es li mediterran nómine del rose changeat del pronunciation propri al persan.

Detra li lingues del occidental Europa on retrova sempre li sam fund de mediterran civilisation, developat del grecos del classic epoca, fixat del hellenistic epoca durant li secules immediatmen precedent li cristian periode, e finalmen assimilat de Roma. Li modern lingues ha prendet un partie directmen ex li grec e alquel fragmentes ex li arabic; ma li maxim grand partie de quo ili possede veni ex li latin. E, de un altri látere, it es in Roma que li notion del modern State ha constituet se e que li juridic institutiones ha prendet lor form e recivet lor teorie.

It es important que, per suportar li Latin cultura, li grand lingues de civilisation del occidental Europa conserva e developa quo contribue a inter-aproximar les.

Ex «Les langues dans l'Europe nouvelle». ed. Payot. Aut. trad. de K. B. B.

Musica electric -- li musica del futur

De A. Lindström.

Sones es generat per que particules del aer per un o altri maniere es mettet in oscillationes. Per to son-undes es format, queles es genitet in li spacie, e nor impressiones del sones es fixat partmen del son-altore, li frequentie del oscillationes, e partmen del son-fortie, to es in li fisica nominat amplitúdine. On mesura li frequentie in «Hertz» t.e. li númere del oscillationes per secund, e nor orel posse percepter sones inter 16 e circa 15 000 Hertz.

Li idé generar sones musicalic per electricitá ne es nov. Ja in annu 1900 li angleso Dudell constructet se «electro-acustic music-instrument», anc nominat «li cantant luce-arc». Pos li invention del radiotube del americano de Forest li impulse a un nov era esset donat. Un tal tube posse generar oscillationes del cuple-elementes, on anc varia tam li son-frequentie quam li amplitúdine.

Pluri music-instrumentes sur li fundament del qualitás del radiotube es constructet. Noi solmen cita quelc de ili. Li «sferofon» del russ Theremins, in quel on usa du oscillatores (radiotubes) queles es acordat a sam frequentie. Un de ti tubes es cuplat a un micri antenne, a per capacitá manual on posse variar li frequentie del tube del antenne. To in plu causa un nov frequentie, li diferentie inter li du frequenties, e pro que ti nov frequentie posse esser audibil it genera sones. Ultra to que li son-colores ne es bell, li instrument es tre desfacil a manipular, e pro to it apen posse devenir populari.

«Hellertion» es un altri instrument, quel es inventet de Helberger e Lertes. Ci li sones es generat per un sol radiotube quel, per un special reaction-arangeament directmen genera bassfrequential oscillationes, li son-altore de queles es variat per variar li tension del grid. Li possibilitá de developation de ti instrument es grand, on posse arangear pluri manuales quam che un organ, e li son-colore posse esser variat. Li manipulation de it es facil.

Li «Bechstein-Siemens-Nernst-piano» es un piano quel functiona quam piano, organ, grammofon e radioreceptor. It have cordes quam un piano general, ma null resonantie-tabul. Li frequenties del cordes influe a electromagnetes, queles ducte li fixat frequenties a un radio-oscillator, e in plu tra un amplificator a li altparlator. Ti instrument forsan va devenir un grav instrument orchestral.

Plu detalliatmen noi vole tractar un altri instrument, quel es fundat sur li qualitás del glimlampe. Li glimlampe es un tre interessant instrument, quel consiste ex un vitrin glob in quel du metallplaccas es montat, sin conductor inter unaltru. Li glob es plenat per neongas, e si li placcas recive un apti tension electric, li gas circum li minus-placca inflamma se con un debil luce. Ye un fix tension al placcas li lampe comensa lucer, ma quande li lampe es inflammat, tande li tension posse esser diminuet til un fix límite sin que li lampe extincte se. It es ti strangi qualitá quel fa li lampe capabil laborar quam oscillator con frequenties directmen audibil.

Un glimlampe constructet por un lucement de 220 volt inflamma ja ye circa 160 volt. Li tension nu posse esser diminuet til circa 140 volt, e durant que li lampe luce su resistentie es circa 10 000 ohm, e permisse un fluentie de circa 20 milliamperes trafluer it. Ye un tension de min quam 140 volt in li lampe extincte se, e null fluentie posse trafluer it.

Ples regardar image 1! In li conductor noi incuplat un resistentie R, e in plu, paralel con li lampe un condensator C es montat. Quande on nu incupla li fluentie, li condensator deveni chargeat per electricitá, quel veni tra li resistentie. Noi suposi que R es relativmen grand, e pro to li condensator besona un passabil long témpore ante que it recive un tension de 160 volt. Nu li lampe luce e li fluentie tra it rapidmen exchargea li condensator til que li tension deveni min quam 140 volt; tande li lampe extincte se. Nu denove li tension successivmen augmenta se til 160 volt, li lampe functiona, li tension diminue til min quam 140 volt, e li lampe extincte se, e to repeti se tam long quam li lampe recive suficent tension.

Li frequentie del oscillation depende del grandore del resistentie e to del capacitá del condensator. Si li capacitá polr exemple es 0,002 micro-farad, e li resistentie es 1 megohm, noi recive un frequentie de circa 500 Hertz, ergo un frequentie audibil. Per arangear li resistentie talmen que it deveni facilmen variabil, noi posse variar li frequentie, t.e. li son-altore, secun vole. Li resistentie ergo es li manuale del instrument. Si noi nu incupla un telefonescutator in li conductore, p.e. in A, noi posse escutar li plu o min bell musica quel noi save executer. Per un apti radio-amplificator con altparlator on in plu posse amplificar li sones e far li musica audibil por un plu grand publica.

Ti functionada del glimlampe es conosset depos mult annus. Ma per li nov invention de dr. Trautwein li instrument atraet se un grand interesse pro li possibilitá selecter secun vole un cert son-colore. On simplicmen have possibilitá imitar li son-colore del divers music-instrumentes solmen per un simplic manipulation sur li aparate, e per to on posse determinar esque on vole luder per violine, clarinette, flaute, trumpete, cello o contrabass.

Secun Helmholtz li son-colores depende del supersones harmonic, queles es intermixtet con li son fundamental. Li modern scientie ne tamen vole acceptar ti teorie. E Trautwein opine, que li fisiologic impression de un musicalic colore es generat de un o pluri «hallformantes», t.e. temperat oscillationes, totmen índepedent del son fundamental, de quel li frequentie sempre es plu alt quam li frequentie fundamental.

Secun li anteyan opinion li linea de un son fundamental es un sinus-linea, ma secun Trautwein li linea es segformat, e li super-frequenties ne es harmonic. E il ha trovat que un bass hallformant de 500 Hertz stipula li son-colore del fagotte, durant que un plu alt tal, ex. 1000 Hertz, stipula li caractere del oboe.

In su inventat instrument, nominat «Trautonium», Trautwein ha trovat un medie por fixar li caractere del sones. Su instrument es un suplement al glimlampe-generator ci supra descrit, e per it on posse imitar presc omni music-instrumentes inter flaute e contrabass.

Li image 2 indica li schema del Trautonium in principe. Li variation del son fundamental evente per variation del resistentie R1, quam antey, e on fixa li hallformant per li grandore del capacitá del condensator C2, quel, con li secundari látere del bassfrequentie-transformator, forma un circuit por oscillation del supersones.

Li possibilitá de developation del music-instrumentes electric es grandissim, e noi posse expectar un grand progress de ili in li futur. Pro que ili anc es de passabilmen facil construction, e oferta se a interessant experimentes, li amatores ci ha recivet un nov dominia por plesur e instructiv studies.

(Image)

Cooperation Occidentalistic

De K. Janotta e E. Pigal.

I. Organisat labor. Li preparation del mental armes por ducter Occidental al victorie, plu e plu progresse.

In Cosmoglotta nr 53, pg. 155 esset anunciat un Occidental-Crestomatie. Interim noi ha recivet li information, que altri coidealistes labora anc pri li edition de un tal ovre. To es un dissipation de energie e témpor, quel vell esser evitat, si li coidealistes vell acustomar se informar li Landal Central Oficies pri lor intentiones e labores. In omni casus, u li oficies ha esset informat, ili ha posset dar bon instructiones, por arangear li labores in maniere fructosi e por evitar ínnecessi penas, precipue per proposir altri labores sovente plu necessi quam li labor intentionat.

II. Occidental-Crestomatie. Li contenete del Occidental-Crestomatie va esser:

A) Laconic grammatica de Occidental,

B) Curses de conversation,

C) Anecdotes,

D) Fabules, sagas e legendes,

E) Racontas,

F) Poemas,

G) Ex natura e cultura,

H) Curt historie del lingue international.

Li partes A, C, D e E e presc complet, ma por li altri partes contributiones es ancor serchat. Por li parte F noi desira reciver quelc provas ex Iliade o Odissé o Eneide, con un curt resumation del selectet épos, ma ti provas deve esser traductet maxim exact ex li originale in su metre. Por li parte G es besonat articules con ilustrationes e con gratis disponibil clichés. In fine li partes B ne ja have su autor.

III. Notas pri li colaboration. Specialmen grav es scrir per machine e (precipue li articules destinat por publication) con lineas interspaciat e con un márgine sat grand in levul adminim 20 mm.

On mey scrir solmen sur un látere del paper e usar li norm-formates, queles es multiples del oficial post-cartes del Union Postal Universal {asterisk}(105 mm x 148 mm); i.e.: 148 mm x 210 mm e 210 mm x 297 mm. Ne solmen omni printates ma mem omni notapaperes por usation intern in ti normformates presenta mult avantages, queles bentost deveni evident a omni usator pos quelc dies de aplication. Li plendes que vu ne posse reciver paperes in tal formates es ínjustificat. Omni librero o paperero in quelc secundes e contra payament de poc centimes posse cupar milles de folies in omni desirat formates.

IV. Exemplares justificat. Occidentalistes queles ha insertet propaganda-articules in jurnales sempre mey ne obliviar junter specimen-textus e un adresse u li interessates posse demandar gratuit materiale ulterior. Li autor del articul mey expedir al Redaction de Cosmoglotta anc un justificativ exemplare del jurnale e un curt raport pri it por li Cronica de Cosmoglotta.

V. Copies de corespondentie. Li Central Oficie peti omni colaboratores sempre inviar a it li copies de lor grav corespondentie propagandativ o linguistic, por que li Central Oficie posse dar consilies e auxilies e evitar ínnecessi labor o etablisser un organisation del labor con altri laboratores sur li respectiv dominia.

VI. Qui deve devenir functionario? Li Occidental-Union es un labor-union e have functionarios queles constantmen labora colectivmen por nor international movement. Pro to noi ne posse auxiliar electer quam functionarios solmen pro lor merites aquisitet per ancianitá e diligentie de studia persones, queles ne have témpore o inclination a responder al circulares queles li organes del Union dismisse per comission del movement.

VII. Originales adjuntet al traduction. Comensantes nequande mey obliviar junter a lor occidental-traductiones anc li articul original del respectiv national lingue. Li Redaction ne posse obligar se publicar un articul in un cert termine e in general accepta solmen curc articules, si possibil ne plu long quam un págine.

VIII. Por linguistic problemas folies separat. Mult corespondentes misse nos tractates pri punctus del grammatica e del vocabularium inter li céteri corespondentie.

Pro que noi nu deve transdar omni tal temas al Comité Linguistic (CELIA), noi deve far excerptes del partes linguistic del corespondentie, si noi have li témpor. Ma in general ti tractates resta in nor céteri corespondentie e satisfa nequande li intention de lor autores.

Ergo noi peti que nor corespondentes mey scrir tal linguistic tractates sur apart folies e obedir in general li regules dat in li articules 15 e 16 del regulament de CELIA (Cosmoglotta, nr 68, pg. 8).

Omni ti desiras, queles noi directe a nor benevolent colaboratores e corespondentes, noi posse plenmen justificar; nam ili es causat per nor intention posser laborar max expeditiv possibil. Qui ne seque nor consilies, ti noce se self, nos e nor altri corespondentes pro que li rapiditá de nor labor es impedit.

Per quo comensar li desarmament?

Un passage del brochura de Camille Drevet «Désarmons d'abord les profiteurs de guerre.»

On save que in li actual munde li states, pos assecurar li índependentie de lor armamentes, deve posseder sur lor territorias potent metallurgic, chimic e electric industries.

On save anc que it es desfacil distinter inter li special industries de guerre e li ordinari industries, que chascun fabrica posse laborar por li guerre e que, secun li expression del general Denvrigne, «li potentiale de guerre es egal al potentiale de pace».

On save ancor (e Francis Delaisi ha developat ti idés in su articul aparit ye li 20m septembre 1931 in li «Cadernes» del Liga de jures del hom), que existe in li modern munde un strangi paradox, proque on posse vider li States, queles es ya tam cuidosi pri lor soveranitá, tolerar li industrie e li comercie de armes. Li states talmen assecura se quantitás de necessi materiales sin investir tant lor financies, ma ili tolera in sam témpor que li industries, queles labora por illi, labora anc por altri states.

Sin dúbita existe inter-acord inter li guvernamentes e li grand industries necessi por li guerre, ma li control del state ne posse impedir li diplomatie del fabricantes de granates e explosives, diplomatie quel es superiori al diplomates burocratic.

Talmen li politica del industries e del banks, lor alliates, extende súper li munde un rete plu e plu cintet in quel li presse del guvernamentes es captivat. E quande li cinic luctas inter li economic national gruppes o inter li trustes international deveni plu acri, ili evoca o favorisa li conflictes e li guerre eclata.

Durant li bucheríe li traficantes continua lor comercie per-supra del cadavres, unia se in financial combinationes e talmen prolonga li guerre.

Apen li guerre es finit, ili recomensa lor allianties, fa nov cartelles, orienta se vers nov profites e prepara un nov guerre.

Null propaganda contra li guerre apari me plu eficaci quam ti quel consiste in monstrar per factes quant li celebri frase de Anatole France: «On crede morir por su patria e on mori por li industriales», es plen de veritá.

It ne es possibil que tis qui ha acceptet li suffrenties del ultim guerre, credente defender un ideale, hodie vell posser accepter, por li altres e por se self, li idé de un monstruosi morteríe, li ver scope de quel es furnir a quelc potenties financial sive li possession de territorias con petroleo o fosfates o carbon, sive mercates por lor industries.

Li popules deve obligar lor guvernamentes, li Liga de Nationes, li Conferentie del Desarmament ataccar li problema del industries de guerre. Li supression de ti privat industries vell dever esser li unesim etape vers li desarmament total e universal, quel deve esser decidet internationalmen quant possibil bentost.

It es ínpossibil realisar ti desarmament sin destructer li exorbitant potentie del industries de guerre.

Omni tis qui lucta energicmen por li desarmament, deve comensar partú, in lor scrites, in lor conferenties, in li organisationes e partises, per ataccar li Sanguinant Internationale, devenient plu e plu potent, e quel fatalmen pussa a preparationes por li guerre. It es necessi que per li vole del popules ti Internationale del profiteros de guerre mey desaparir, porque on vell posser edificar un regime de pace e de just labor.

Traductet E.W.

Li du chances

Durant li militari mobilisation li unic filio de un israelita devet abandonar su hem e metter sur se li uniform de soldate. Li matre cadet in desespera. Ella vadet al rabbin del cité por petir consilie. --

«Ho, sant mann! ella dit, on raffa de me Isaac, mi unic genitura. On va misser le guerrar. On va mortar le in un battallie. On va sepulter le in un comun tombe con li cristianes. E quande va venir li Grand Judicie, on ne va trovar li inter li hebréos, e il va esser trenat al inferne, u li diáboles va tormentar durant secules ínfinit. Ho, sant rabbin! Quo far? Da me un consilie por posser evitar ti horribil fate!» E ella versat un torrent de lácrimes.

Ma li rabbin dit: «Fémina, yo ne comprende, pro quo vu plora. Si vor filio es mobilisat, to ne es ancor un motive por desolar se. Il ya have du chances: o it va venir un guerre, o it ne va venir. Si it ne va venir, vu plora in van. Ma si it va venir, denove il have du chances: o il va esser misset al front, o il ne va esser misset. Si il ne va esser misset, vu posse esser quiet. Ma si il va esser misset, denove il have du chances: o il va partiprender un attacca, o il ne va partiprender. Si il ne va partiprender, vor chagrine es un cos anticipat. Ma si il va partiprender, denove il have du chances: o il va esser captivat del ínamico, o il ne va esser captivat. Si il va esser captivat, il va restar vivent, e un vez vu va revider le. Ma si il ne va esser captivat, denove il have du chances; o il va esser mortat in li attacca, o il ne va esser mortat. Si il ne va esser mortat, vor grive es ínrasonabil. Ma si il va esser mortat, denove il have du chances: o il va esser sepultet in un tombe isolat, o in un tombe comun. Si in un tombe isolat, vu posse esser quiet concernent li Grand Judicie. Ma si in un tomb comun, denove il have du chances: o il va esser interrat con li mortat hebréos o con li mortat non-hebréos. Si con li mortat hebréos, vor desespera es mal fundat. Si con li non-hebréos, denove il have du chances: o, malgré omnicos, il va esser trovat de ángeles e admisset al paradise, o il ne va esser trovat, e on va trenar le al inferne. Si il va vader al paradise, vu posse siccar vor lácrimes. Ma si al inferne, il denove have du chances: o il va esser tormentat, ma ne privat del vive, o il va esser rostat e devorat del diáboles. Si tormentat, nu, to es ya li ordinari marcha de coses, pro que ú on ne tormenta li hebréos? Ma si rostat e devorat, nu, tande certmen il va haver un sol chance. Fémina! Quant mult bon chances contra un unic mal chance! Li chances es por il, e vu have null cause por chagrinar.»

Secun li raconta de un old hebréo rendit de A. Kofman.

Universalisme e Occidental

De Ant. Ares, Offenbach a.M.

Brockhaus definit li Universalisme quam li energie o li tendentie includer omnicos. Secun me li Universalisme es li nobli aspiration circumbrassar li tot homanité, un aspiration comparabil a un preciosissim juvel, conosset de nullo e trovat solmen che poc persones.

Li grand munde save nullcos pri ti conception, pro que it es hodie tro desfacil trovar suficent moné e bon volentie por su propaganda.

Ti ci precios brilliante, radiant súper li tot munde, have ancor solmen poc facettes o -- quam di li sliferos de brilliantes -- «ocules»; un vez, támen, it va reciver mult «ocules» e apartener al tot homanité.

Li unesim de ti «ocules» o postulationes del Universalisme es un comun lingue, max simplicmen basat sur li comun international paroles; t.e. it deve esser Occidental.

Ante que li infante comensa parlar, it fa se comprendet per divers sones del voce. Anc li animales, a queles noi adjudica un rason in li homan sense, have lor «lingues»; omni matine, aprochante li cage de mi canarí, yo joya esser salutat de un «piip», respondente me in pluri diferent tones. Noi homes have in li lingue e li intelectual talentes un medie por conossentar nos plu facilmen; yo di plu facilmen, benque li caractere del dialectes de singul regiones del sam land es mult vezes tam diferent que li intercomprension de du persones ex diferent districtes es sovente impossibil, malgré que ili parla un sam lingue.

In sam maniere un extran lingue, si it ne es aprendet in li extran land self, resta alquel vezes íncomprensibil, pro que su studia ne es solmen un simplic traduction de vocabules ma postula un desfacil penetration del structura del lingue. Quam contrari che Occidental! Ja al novicio Occidental da plu bentost quam alquel altri lingue un complet _comprension del letura; plu bentost anc, Occidental fa possibil a il trovar contact con membres de altri nationes; it es tam facil que omni normalmen inteligent person posse ja in poc dies scrir lettres in Occidental e parlar li lingue; ti facilitá deve far it li sol auxiliari lingue del munde.

Regretabilmen ti developament es momentanmen retardat per li grand desfacilitá de un efectiv propaganda in li present grav témpore, tot quam che altri grand idés, tis del homanité, del homan unitá, del homan felicie e altris, queles custa nullcos e queles támen es tam desfacilmen atingibil!

In Occidental sta constructet li ponte per quel li nationes posse facilmen incontrar se e avigilar li interrelationes mundal. Li L.I.-movement deve colaborar con omni international movementes. Reciproc avantages vell certmen resultar de un colaboration con li Universalisme.

In un manuscrite, «paradise del munde», yo tracta li future desirat e videt del homanité, del filantropie, del homan prudentie e rason, un future quel posse comensar ja deman. Ci infra vide alquel criticas pri li ovre de alquel prominent persones (professores de universitás, directores de banks, litterates e altris): «Un audaci passu in li economic universe»; «Un nov, sant evangelie»; «Un preciós ovre, quel deve esser introductet in omni circules»; «Contene mult grand motives», etc. Yo sercha credites, queles va esser repayat ex li lucre del libres, li idés de queles es nu actual. Qui posse assister me ye li printation e publication?

Pro divers translocationes noi peti nor letores ne colerar nos, si li nros 4 e 5 ne apari precis in comensa del bimensual periode. Adm.

Edvard Rydahls Boktryckeri, Stockholm 1933

Cosmoglotta A 90 (sep-oct 1933)

Annu XII Septembre -- Octobre 1933 No. 5 (90)

† Ad. Creux

Nor coidealist Ad. Creux, membre del Academie e del comité del SAPO ha morit in junio in Rue (Frib. Svissia) u il esset prestre. Omni tis queles ha vivet li unesim témpores de occidental save quel perde es por nor movement li subit morte de Sr Creux, forprendet in plen activitá e ancor yun.

Ad. Creux esset in prim esperantist e mem adaptat li sistema de stenografie Duployé a esperanto. Pos li aparition de ido, il adheret a ti lingue, quel semblat le minu artificial, do plu simpatic. Támen il sempre opinet que ido esset un esperanto ínsuficentmen ameliorat. Il proposit reformas in li direction naturalistic a Sr Couturat quel refusat les, except li prefixe arki-, quel ido debi a nor coidealist. Quande occidental aparit, in 1922, Sr Creux strax comprendet li futur valore del solution de Wahl e colaborat a «Kosmoglott». Il esset li unesim partisan de Occidental in Svissia; e, in 1928, quande li «Romanda-Ido-Societo» studiat li question Ido-Occidental, il fat in nor ultim reunion de Lausanne un memorabil discurs quel fat decider li transformation del societé idistic al «Sviss Association por Occidental».

Durant ti 5 ultim annus Sr Creux nequande negliget auxiliar nos. Il publicat che nor editoría de Chapelle successivmen Suplement al Radicarium de E. de Waahl, Ritmica in Occidental, Stenografie Duployé in Occidental, e in colaboration con me: Orígines de Occidental, e just in li mensu quande aparit ti ultim brochura, atinget me li nova de su morte, evenit pos long sufrenties causat de operationes chirurgical.

Nequande noi va obliviar ti devoet colaborator modest e charmant, quel esset un calid partisan del principies de occidental. Su competentie esset preciós por nos, nam il hat studiat li filologie e esset expert in sam témpore in esperanto, in ido e in occidental.

A ti excellent amico noi di li suprem adío. Il mey reposar in pace.

Ric Berger.

Auspicies del mundlingue

Per quo explica se li fact que li mundlingual moventie in su totalité progresse tam lentmen? Li economic crise e li chauvinisme ne sufice por explicar it. Mem si li munde ne vell esser ocupat per tant altri problemas, li interesse por li mundlingue ne vell esser mult plu fort; pri to noi ne deve far nos ilusiones.

Por studiar li psicologic preconditiones del introduction del mundlingue, noi mey imaginar que it ja es introductet in alqual maniere. Esque tande un hom va aprender it spontanmen? Si in li scoles on vell docer li mundlingue solmen a ti disciplos queles participa voluntarimen, li númere del participantes ne vell esser grand; it vell esser simil quam nu concernent li stenografie. Quant homes ancor hodie omisse aprender ti-ci utilissim arte, benque it aporta mult plu immediat avantages quam mem li mundlingue completmen introductet vell posser adportar al majorité del homes! E quant plu facil li stenografie es a aprender quam mem li optim sistema de mundlingue!! Quam litt es li percentage de homes queles have li spontan impulsion aprender un foren lingue! Li majorité del homes mem vell aprender nullcos, si on ne vell fortiar les per li scol obligatori. Mem li necessitá del economic vive sovent ne sufice por instigar li homes augmentar su saventie. Do, mem in futur, pos oficial introduction del mundlingue, it va esser necessi fortiar li homes aprender it, si on vole reciver li ideal efecte de general difusion.

Nu, quant minu noi posse expectar que li homes va aprender li mundlingue ante su oficial introduction? Omni ancian propagandist del mundlingue ha alquande hom quel dit: yo comprende bon li necessitá del mundlingue, ma benque vu asserte que vor sistema es facilissim, yo ne posse resoluer aprender it ante que it es oficialmen introductet; yo ne trova it amusant aprender un lingue sin esser cert reciver per to un avantage. Nor contra-argumentes generalmen ne posse victoriar ti índiferentie. E mem li Esperantistes per su excessiv propagande pos mult decennies ne ha successat victoriar ti-ci rocca, ti-ci colosse, quel es mult plu grav quam li defectes de ti sistema. Pro to Esperanto ne va victoriar; li autorités nequande va introducter Esperanto oficialmen, e in li circules del Societé de Nationes on ja desde long témpore es bon informat pri li defectes de Esperanto.

Per to yo ne vole descoragear nor propagatores; yo solmen vole gardar les contra deceptiones. Noi deve economisar nor medies de propagande; noi deve tornar nos solmen a inteligent e ideal homes queles es parat a sacrificies por li homanité, e mem inter ti homes es solmen pocos con special lingual interesse. Precipue noi deve tornar nos a instructores e filologos, queles per su profession es specialmen capabil comprender li excellent solution quel li problema ha trovat in nor Occidental. Mem ta noi incontra mult índiferentie e mem hostilitá. Ma it es cert que li autorités, examinante li problema de un universal lingue, va escutar antey li opiniones del competent expertes, e to es: del filologos, del linguistes.

Dr A. Peipers, Köln.

Lingue e societé

De Prof. A. Meillet, membre del Institute de Francia.

Li linguistic statu ha sempre dependet del social statu.

Avan li guerre omni nation visat a devenir autonom e a prender li max grand loco possibil. Consequentmen omni volet haver su lingue de civilisation. Li local parladas desaparit e plu e plu mult national lingues esset etablisset. Li aristocraties ha posset contentar se per un micri númere de lingues de civilisation; chascun del yun democraties volet haver un por se self, proxim al populari parladas.

Li principie que omni nation have li jure disposir pri se self ha victoriat; li democratic institutiones extende se; on posse previder que in li proxim future li national lingues va mantener se e developar se, e que Europa va contar durant ancor mult annus mult micri lingues de civilisation.

Ma ja nu America usa solmen du linguistic gruppes, li anglesi e li hispano-portugalesi; ja nu li grand-russ es li imperial lingue de un grand union de divers populationes directet de un sol guvernament; ja nu li anglesi, li german, li francesi servi quam comun lingues de civilisation.

Poc lingues es vocat luder ti rol; nam li efortie quel on posse consacrar al studia de lingues es necessimen limitat.

Li idiomas de micri gruppes resta restrictet a ti nationes por queles ili es creat, e li usada quel ti nationes fa de ili es por lor membres un cause de debilitá, por li extranos un fonte de íncomoditás.

Li unitá de civilisation tende a exacter li unitá de lingue. In omni témpores li lingues ha diferentiat se quande li unitá de civilisation ruptet se; ili ha tendet a unificar se quande un sam civilisation expandet se.

Ma li principal actual lingues de civilisation have un tro grand passate, chascun de ili expresse tro original tradition por esser abandonat; chascun es un fortie e un ornament del homanité.

Céterimen li evenimentes ha monstrat que li mental unitá de civilisation ne respondet completmen al material unitá. Li germanes have altri social conceptiones quam li franceses, e tis-ci altris quam li britannic e american popules.

Li munde ne es matur por un ver, international unitá, quel, reposant sur elementes comun al civilisat Europa e America, vell servir al practic relationes del tot munde.

Támen li líber nationes tende plu e plu a formar un societé. E un societé ne posse exister sin medies de comunication. On ha sovente parlat pri Unit States de Europa -- li constitution de queles ne sembla esser proxim. Sin alquel form de comunitá de lingue on ne posse concepter un ver union.

Chascun del national democraties deve sentir que it es un partie de un homanité, de quel li unitá apari omni die plu evident e quel have in sempre crescent gradu solmen ún civilisation, herede del greco-roman civilisation, e it deve far lu necessi por comprender se con omni altris. Quande li democraties va har afirmat lor domination, ili va plu bon comprender li international necessitá, provisorimen celat a lor visu per li efortie por conquestar li potentie.

Un lingue de civilisation es tam minu apt a changear quam it servi a un plu grand númere de homes distribuet súper un plu vast region e plu índependent de unaltru.

Ma li experientie anc monstra que li linguistic instrument ha sempre esset adaptat al besones. Li unificat roman imperia ha havet su unic lingue, li latin. Li feudalité quel ha dispezzat Europa in provincies e in seniores, ha productet un ínfinit diversitá de local parladas apen gruppat in dialectes. Li national states del modern Europa have por organes li national lingues de civilisation, micri o grand.

In casu de necessitá li societás save escapar de degenerat traditiones e, precipue in periodes de crise, ili selecte li lingue convenent a ili. It existe apen un popul quel ne have in su passate un o pluri changeamentes de lingue. E, mem fixat, li lingues modifica se; malgré omnicos quel vell dever stabilisar it, li francesi de hodie ne es plu ti del XVIIm secul.

Li nov politic, economic e social conditiones resultant del ultim guerre va fixar con li témpore un nov linguistic statu.

Li micri democraties trova complacent li micri national lingues; quam li dialectes mori hodie, tam ti micri lingues va morir, e li universal democratie quel etablisse se va trovar su universal medies de expression.

Ex «Les langues dans l'Europe nouvelle», ed. Payot. Aut. trad. de K.B.B.

A quel deformitá mental ducte li artificialitá!

Li Idistes continua discusser e disputar por saver esque ili va supresser li finale obligatori -o del nómines o ne. Li opiniones ne concorda, nam it es naturalmen impossibil que mult individues posse desembarassar se strax de un custom, 25 annus old, de ornar omni nómines per un caude artificial sovent grotesc. Inter li opiniones expresset, alquantes sembla preterpassar li límites del bon sens e monstra quant li artificialitá posse deformar li mentes e falsar li maxim solid cerebres. Un Idist protesta por ex. contra li supression del finale -o per ti memorabil argument (Muevi p. 318, in Ido): «La postulo por bona mondolinguo esas ante omno granda facileso, logikeso, regulozeso e kurteso; ma ne pleneso de barokaji nacional quale: boa, tundra, mazurka, tombola, pasha, vodka, etc. Se ul vorti ne povas bone enduktesar aden Ido kun la finalo -o, to ne signifikas ke ni mustas nun plenigar nia linguo per arbitrialaji stupida e desreguloza, ma ke ni mustas regularisar ta vorti por ke li enirez Ido facile, sempre kun la finalo -o».

On save que li paroles citat supra es omni international e solmen con lor finale -a. In Ido ili ne posse esser incorporat; a alqueles de ili li Idistes adjunte li -o (p. ex.: boao!!), ma li altres es considerat quam «extran paroles» (paroles international considerat «extran» in un lingue international!!). E nu un Idist veni declarar sin rider: omni ti paroles international es solmen «barokaji, arbitrialaji stupida e desreguloza».

Íncredibil! It es cert que li autor de ti protestation rasona quam un Volapükist del anteyan secul. Il deve mem retornar strax al Sol-re-sol, un del max famós lingues basat sur li lo-gi-ke-so, re-gul-oz-eso e distant de 100 kilometres del lingues cultural de Europa. E quo veni far li «regulozeso» (= regularitá) contra ti paroles international? Per quo paroles quam boa, mazurka, vodka, etc. es minu «regulari» e «logical» quam boao, mazurko, vodko, etc.???

Noi plendi li Idistes, si lor avocates ne have plu clar idés pri li ver principies del lingue international!

Ric Berger

Li propri aspect de Occidental

De W. Karch, Leipzig.

It es clar, que anc li max bon aposterioric interlingue deve esser un mixtura del vocabul-materiale de natural lingues, proque ne por omni notiones existe international vocabules. Li vocabularium de Anglés ne es minu mixtet quam Occidental. Mem li hibridisme (mixtion del radicales e afixes de divers orígine) ne es ínpossibil al national lingues: A laggard, huntress, laughable, leakage, groundage, laboriousness, I Finlandia, F trotter, G. lagerist, burschikos, Luftikus; Occidental landal, sandiera, mannic. Li pur latinid artificial lingues (Interlingua, Neolatine, Monario, Latino viventi) anc deve usar modern Anglés paroles por li tecnic ressort-lingue, nam li latin del medi-etá ne posse far li grand developativ salta ad in li 20m centennie. De altri látere it es ínpossibil, que on mutila un national lingue ad un pidgin (vide li projectes World-English, Welt-Deutsch etc.).

Un cliff por omni sistemas esset li particules, pronómines etc. Adver Occidental max sovent have Romanic, con un litt percentage tolerabil de pur Latin o Anglés. Ma anc Anglés conosse tales: per, because, except, ad interim, transverse, sufficient, single, finally, ulterior, superior. In derivationes ili es international (A. antedate, ultramarine, subway, interbreed, post-war, counter-stroke, trans-shipment, interlope, F. traduir, superfin, multiforme, rétrograde, préterition, circumference, propitiation.) Por li memoration li Romanic e Anglés paroles es plu util, nam li Latin conversation-lingue ya es extra usada. Secun scrition li particules in part es altrimen quam in li fonte-lingues.

In céteri Occidental, malgré su naturalitá have un propri, un colectiv aspect (panromanic, anglolatin). Si on considera omni categories de vocabules e anc li derivates til nu in usation, it resulta, que:

  • circa 25% es francés resp. apartenent a un altri lingue romanic (secun pronunciation e apartitá del afixes; paroles de regulari transscrition es íncalulat);
  • 25% es perfect international o identic con pluri national lingues (secun li autonom regules derivativ de Occidental e li sam radicas);
  • adminim 40% es total autonom pri lor aparentie scritiv (e anc auditiv);
  • adminim 7% es nonromanic (quelc de tis es «paroles pruntat» in li romanic lingues).

Autoritás e progress

Li Reyal Societé in Anglia in 1841 despermisset un tabul memorial por li famós Joule. Quelc decennies plu tard ili refusat li erection de un monument por Darwin e fundat in vice de to un cage-dom por simies.

Ignaz Semmelwein (1818-1865), li decovritor del infectiv caractere del febre puerperal, secun li instructiones de quel li mortalitá pre ti maladie ha diminuet se til un quart, ha incontrat un tal resistentie che su con-expertes, que il totalmen consumat se per su defension e perit in li hospicie de alienates.

Li decovrition de Robert Mayer pri li constantie del energie esset talmen mocat del erudites que il cadet in un maladie de nerves, in consequentie de quel il jettat se ex li fenestre.

Quande li 11 marte 1878 in li Academie de Scienties li fisico Du Moucel demonstrat al assemblat erudites li fonograf de Edison, li academian Monsieur Bouillard, indignat per li impertinentie del innovator, saltat vers li representant de Edison e clamat: «Vu rascal! Vu crede que noi permisse a un ventriloquist dupar nos?!» Li 30 septembre del sam annu Bouillard pos acurat examination del aparate ha dat li declaration esser convictet que it acte se solmen pri un habil ventriloquisme. «It es ya ínpossibil suposir que un mesquin metall posse reproducter li nobli son del homan voce!»

Quande 1908 comte Zeppelin, quel on tractat con ne minu grand scepticisme de látere «autoritativ» -- quam on save, in li congress del ingenieros 1901 in Kiel on regardat le quam un foll -- executet su grandiós e successós experimentes con li aeronave directibil, li unesim pensa del popules civilisat ha esset li revolutionari changes in li metodes de guerre evocat per ti nov invention!

Quande on fat li unesim experimentes con li ferrovia, li ingenieros pruvat li ínpossibilitá de locomotives mover se for del loc e que li rotes sempre va rotar circum se self sin avansar.

Thiers opinet: «Yo ya concede que li nov ferrovias va facilisar un poc li transportation del viageres si li usa resta restrictet a poc, tre curt rutes in li vicinitá de grand cités quam Paris. On ne besona long rutes».

Li reyal bavarian colegie medicinal declarat que li construction de ferrovias vell esser un imens crímine contra li public sanitá, proque un tam alt velocité vell causar che li viageros un comotion cerebral e che li spectatores ataccas de vertígine. Li colegie pro to urgentmen recomandat erecter sur ambi láteres del reles paretes partitiv tam alt quam li wagones.

Fredirico Wilhelm III dit pri li ferrovia: «Yo ne posse imaginar to quam grand felicie, si on ariva in Potsdam quelc hores plu temporan».

Un curiositá, quel ne es de tro ancian date, ha esset li refusa de un patente, quel Ing. R.E. May proposit in li fine del secul passat che li patent-oficie statal in Vienna. Il hat inventet un aparate aviatori con planes volant, propeller e motor; ma su petition pri patente esset refusat per li motivation: «Un aparate aviatori plu pesant quam aer es un tecnical ínpossibilitá, e inventiones tecnicalmen ínpossibil es ne patentabil».

Trad. E. MOES.

Confusion

Un voce; Mi-a-ay... au... ni-a-ay.... a-mo-oy...

Li dama: Hector, cessa do traer li caude del cat por far miaular it. Tu es cruel.

Li marito: Quo tu di? Ma it ne es yo, it es li alt-parlator quel emisse. Li radio-programma es: un demí-hor de cantes in Esperanto.

Quam old es nor alfabete?

Li L.I. usa li antiqua o latin lítteres proque ti form del alfabete es li max vastmen expandet. Támen omni alfabetic formes e arangeamentes del tot munde deriva se, quam on save, de un comun orígine. Ante 1916 on credit que ti prototipe esset li fenician alfabete con li araméic e hebréic (moabitic) ex Siria e Palestina quam su max old e proxim parentes. Li investigationes pri li historie del alfabete retroductet, ad saver, al fenices, li grand cultur-mediatores del antiqui munde, e al annu 1000 a. Chr., ex quel témpor originat li maxim old alfabetic form tande conosset.

In 1916, támen, li anglesi egiptologo Gardiner publicat un raport pri quelc fragmentes de tabulettes inscrit per un ínconosset scritura litteral, e li vivaci discussion pri li orígine e etá de nor alfabete esset reviventat.

Ti tabulettes hat ja esset trovat, con grand amasses de altri objectes, del anglesi expedition, quel durant li hiverne 1904 -- 5 sub li guidantie del famosi archeologo Flinders Petrie explorat li vestigies del antiqui labor in li minieras sur Sinai. Por comensar lass nos descrir un poc li loco del trovages e li trovages self.

Ínmediatmen trans li deserte along li sud-ost angul del Mditerran Mare expande se li savagi e ínhospedal sinaitic montania. It have li form de un triangul con li punte orientat vers li sud, inter li Rubi Mare e li sinu Akaba. Ti ínfructuosi region con su labirint de serpenteant valleyes profundmen inciset inter altissim, abrupt montes nulltémpor ha posset nutrir un realmen resident population, mem si li monotonie del valleyes antey esset aleviat per un poc de vegetation. Ma li roccage celat in su ravines altri preciosi coses: cupre e turcoses, queles esset explotat depos témpores ínmemorial precipue del antiqui egyptianes. It esset li maxim important loco por ti egiptian activitá quel esset li scope del mentionat archeologic expedition de 1904-5: li campe de minieras circum Serabit sur Sinai.

Ci, c. 2000 a. Chr., sur un alt-plató 900 metres súper li superficie del mare, li egiptianes erectet un temple ornat per hieroglifes e dedicat a «Hathor, li Possessora del Turcoses» e a «Sapdu, li Dómino del Ost». Li inscritiones de ti temple e su ínsupervisibil amasse de votiv-donas da nos un bon pictura del activitás executet ci, con long intervalles, durant millennies ante nor epoca.

Ma, pro quo li temple ne esset constructet secun egiptian stil? Qui protectet it contra vagrant bandites durant li intervalles? E, avan omnicos, qui executet li non-egiptian inscritiones trovat ci, queles sin dúbita es li max important trovage del expedition?

Evidentmen un till nu ínconosset popul dominat ti país in li antiquitá, self li existentie de quel vell har restat totalmen ínsuspectet except pro Serabit e su inscrit tabulettes. Li necessi sacrificies a Hathor de preciosi coses, pri queles parla omni expedition de egiptian turcos-serchatores, esset probabilmen in realitá tributes exactet del chef del lande por li permission laborar li minieras. Similimen li mistic semitic

«Aamu» o «Retenu», queles sempre reveni in li raportes e picturas pri ti expeditiones, esset in omni probabilitá representantes del indigen population, present por garantir securitá in li extran land.

Li trovat inscritori fragmentes monstrat se esser partes de ott, originarimen in li cliff intalliat tabulettes de rectangulari form con arondat parte superior, circa 30-40 cm alt e 24-28 cm larg. Anc quelc crud imitationes de egiptian statuettes portat ti ínconosset scritura. Li inscritiones es curt e tre ínregulari e li lítteres monstra fortmen variant formes. Es anc grand damage que li originales ne es accessibil: on have solmen fotografies.

Qual lingue es usat in ti curt comunicationes de un popul desaparit? Li egiptian es excludet: ti vell har esset scrit per hieroglifes. Ma qual lingue on posse expectar ci in li interior del semitic landes si ne un semitic lingue, parente del fenician e li hebréic del Old Testament? E efectivmen, tri signes de un quar-litteral gruppe sovente revenient rememora frappantmen quelc lítteres ex li fenician alfabete. Leente les in li sam maniere on solmen besonat interpretar li unesim signe del gruppe quam B por reciver li parol BAALAT, t.e. Dómina, Possessora. Por plu grand certitá li micri signe-gruppe trova se anc sur un non-egiptian sfinxe junt con li hieroglifes por Hathor, li «Possessora» del Turcoses!

It es ver que li signe por B, interpretat con alquant hesition es simil al correspondent líttere del fenician alfabete, ma in vice de to it es un bon illustration del fenician nómine de ti líttere: Bet = dom, un parol quel anc intra in nómines quam Bet-lehem, Bet-el, Bet-esda, Bet-fage e mani plu. Un grand parte del fenician nómines lítteral esset tal apellationes de coses, p. ex. bove (A), mann, ocul, aqua, pisc, camel. Forsan ne omnes have un tam obedient imagination que illi posse vider que un A es realmen li pictura de un bove! Támen it es clar que, un vez etablisset, li signe posse ya changear e adaptar se a different scri-materiales sin perdir su nómine o function. Talmen it es possibil que li sinaitic B es li prototipe del fenician líttere Bet, benque ti ci líttere self in null maniere similea un dom. Relevant in ti conexe es li interessant fact que li signe in question es identic con li hieroglife por dom, benque li egiptian signe ne significa li son B, li hieroglifes ne essente proprimen signes litteral; in omni casu «dom» in egiptian ne es Bet o alquo comensant per B.

Ergo li interpretation BAALAT por li mentionat quar-litteral gruppe de signes sembla esser bon fundat. Un confirmalion presc decisiv es furnit de quelc passages, u ti parol BAALAT es precedet del medial signe leet quam L. Ma interpretat precisimen in ti maniere it vell convener excellentmen.

Nam ti L es in li semitic lingues li normal preposition significant «por», «a»; ergo li paroles L BAALAT vell dir: «Por (a) li Possessora», un interpretation quel es anc presc adtrudet del contextu. Naturalmen, ti version ne es strictmen pruvabil. Li circumstantie que on ne ha successat far un coherent letura depende sin dúbita del curtitá e fragmentaric e ínclar statu del inscrit pezzettes. Quo es cert, támen, es li litteral caractere del inscritiones e lor etá; li archeologic examination refere les al témpore ínmediatmen pos li erection del temple de Serabit.

On ha expresset li opinion que li sinaitic inscritiones con li íncert e changeant formes e lax órdine de lor signes presenta li unesim, tastant experimentes per un nov scritori sistema, li unesim scritura per real lítteres. Alquel semit sur li campe de minieras de Serabit ha conosset li egiptian scritura. Provante scrir per it, ne egiptian, ma su propri semitic lingue, por quel li hieroglifes es totmen ne apt, il un die fat un decovrition mersí a quelc particularitás del egiptian scritura, ti decovrition, ad saver, que omni paroles del lingue consiste ex un micri númere de sones, queles posse esser scrit per un corespondent micri númere de signes, t.e. lítteres. Poy ti decovrition del adorator del sinaitic deessa, fat inter li annus a. Chr., probabilmen devenit li fundament sur quel li fenician alfabete nascet por developar se til nor modern scritura.

Cronica

Dr. Phil. Jalmar Furuskog, un del maxim prominent ductores del sved IOGT-movement e un calid amico del international colaboration, ha inviat al Intern. Grand Loge de IOGT li proposition, reproductet ci infra. In estive li Grand Loge ha havet session in Haag, Holand, e ha remisset li proposition al Intern. Concilie, u Dr Furuskog ha esset electet Vice Chief Templar.


Por IOGT, quam por omni international federationes, it vell esser un grand auxilie posseder un L.I. por congresses, corespondentie e simil. Quam bon conosset, mult projectes de un L.I. ha esset elaborat. Li maxim conosset inter ili es Esperanto. Regretabilmen on deve constatar que, pro ínapt selection del paroles, pro un in mult punctus ínpractic grammatica e un derivation, quel barbaricmen violentia li international vocabularium, Esperanto ne realisa li postulationes, queles on have li jure demandar de un modern auxiliari lingue. In contra li auxiliari lingue Occidental sembla aproximar se suficentmen a ti postulationes, benque it ne es excludet que un novi perlaboration vell far Occidental ancor plu apt.

It sembla me esser un honorari ovre por IOGT, precismen nu, quande li question actualisa se plu e plu partú in li munde, prender iniciative por metter li problema del mundlingue in rect position.

Pro to yo proposi que li International Grand Loge mey nominar un comité con li comission efectuar un investigation sin prejudicies del question del L.I.; in ti ocasion it deve examinar omni existent projectes de alquant grand valore, e que ti comité mey esser autorisat comunicar con li ductores de in tam grand extension altri international federationes e societés quam mey semblar apt al comité self por efectuar per to li maxim grand uniformitá possibil del parte del diferent international movementes populari, que li comité mey esser petit rendir raport maxim tard al proxim international convenida del Grand Loge.

Filipstad (Svedia), li 28m dec. 1932.

Jalmar Furuskog


GERMAN OCCIDENTAL-FEDERATION. Li rapid crescentie del german Occidental-movement fat it necessi convocar ye Pentecoste 1933 un conferentie del german occidentalistes in Bernau che Berlin, u es li sede de nor german organisation. Li conferentie comensat li 3.6., clocca 17, per salutparoles del administrator del GOF, sr. Mildebrath. Il expresset su joya pri li facte que Occidental nu anc in Germania avansa malgré omni obstacules! Li GOF have fort gruppes in Leipzig, Dresden e Frankfurt e ultra to representantes in presc omni grand cités de Germania. Sr. Fritzsche fat un tre interessant discurs pri li tema «Noi e li Esperantistes». In fin il emfasat que Occidental ne es solmen li max bon, ma anc li sol possibil solution del problema de un L.I. Sr. Neumann raportat pri li editoría del federation e li labore in Dresden, Sr. Ponnier pri li propaganda in Berlin. Li sequent soledí (4.6.) esset dedicat al discussiones pri intern aferes del federation. Sr. Mildebrath fat un precis raport pri li activitá del administration. Un excursion in li bell circumité de Bernau unionat ancor un vez li coidealistes ex omni partes de Germania ante lor depart. Noi german occidentalistes posse dir sin exageration que li conferentie esset un plen success por Occidental, mersí al ínfatigabil labore de omni german coidealistes.

FRANCIA. It existe, in Francia, inter li public instructores, un original movement, de quel li iniciator es C. Freinet, Instructor, in Saint Paul (Alpes-Maritimes). It nomina se «Printation in Scole». In realitá it ne consiste solmen in introducter in li scoles un litt presse e exercir li infantes al típografic arte. Li scope es far possibil al scolanes scrir líbermen pri lor ludes lor dial ocupationes, poy, printar ti textus, composir litt jurnales, queles on exchangea con un dozen altri scoles in Francia e Extrania. Ti procede, quel basa li instruction sur li ver e profund interesses del infant, concorda con li labores del maxim bon teoreticos del modern pedagogie, ma conflicte con li oficial obsolet docentie.

Li francés printator instructores convenit ho-annu in Reims, li 3 e 4 August. Nor coidealist G. Poujet, quel es printator, partiprendet ti congress. Il ha successat publicar in li revúe del movement L'Educateur Prolétarien un long articul por Occidental. Inter li sessiones del congress il distribuet documentes pri Occidental e fat conosser nor lingue. In un altri congress, ti del Federation del Docentie, Reims, 5, 6, 7, August, il anc distribuet documentes.

In ti du organisationes, Esperanto es in favor, ma es poc utilisat.

L'EN-DEHORS, revúe individualistic, Orléans, in su numeró de august publica un long articul de R. B. pri Julius Lott, precursor del lingues del scole naturalistic. It emfasa li role de E. de Wahl in li solution del problema.

L'OUEST, Angers, 25m julí, contene un articul pri Occidental e li idés del naturalistic scol, scrit in frances e Occidental.

HISPANIA. Li organisation del Hispan Occidental-Association (HOA) nu finit, li labore por Occidental in Hispania progresse rapidmen. Foliettes pri «L'Occidental, Llengua d'intercomprensió immediata», series de Documentes informativ pri Occidental, e un curs de corespondentie in 5 lettre-leciones es editet del HOA. Articules in li jurnales, quam Emporda Federal, continua.

THE INTERLANGUAGE NEWS. Oficial mensual bulletin del Interlanguage Associations of Gt. Britain and Ireland continua in li nros 8 e 9 li polemica con li esperantistes e altris. Nro 9 anc contene un articul pri li valore educativ del Occidental.

Stimulat de nor angles coidealist Sr Beer mult articules e polemicas pri e por Occidental ha aparit repetitmen durant li estive in pluri anglés e scott jurnales quam: CO-OPERATIVE NEWS, EXPRESS & STAR, SCOTTISH EDUCATIONAL JOURNAL, SHIELDS GAZETTE, YORKSHIRE POST.

Che li Editoría del Sviss Association por Occidental es nu recivibil in separat cadernes series de Documentes del SAPO, ja publicat in Helvetia. Ti colectiones: Les principes de la langue internationale moderne, Orígines de Occidental, es un ver armarium contenent in comod form li argumentes por li naturalistic L.I. Ti publicationes deve trovar loco in li biblioteca de omni interlinguistes.

Translocation de Cosmoglotta in Svissia

Superocupat per professional labores, li sved functionarios de Cosmoglotta regretabilmen deve renunciar li adm. de nor jurnal depos 1934. Pos consultation inter li divers organisationes occidentalistic, it esset decidet translocar li printation e adm. a Svissia, u trova se pluri coidealistes, queles have li experientie necessi e témpore líber a consacrar a un activ propaganda.

Depos januar 1934, li du revúes COSMOGLOTTA e HELVETIA fusiona e sub li sol nómine de COSMOGLOTTA va aparir mensualmen in li sam formate. Li custa del abonnament es elevat a Fr. 3,50 sviss, ma li revúe con duplic amplitá va esser richmen ilustrat por atinger un plu grand difusion. Li conosset Secretariatu del Sviss Association por Occidental, Occidental-Buró, Chapelle (Vaud), assuma li administration del revúe; essente bon equipat por li propaganda, it va posser centralisar li eforties por far conosser Occidental in omni landes e ganiar nov abonnates.

Li regulari apparition mensual del revúe es ja assecurat secun un budgete exactimen etablisset e mersí al generositá de plur amicos de Occidental.

Li unesim numeró de 1934 va aparir ja ante li 15 decembre de ho-annu. Li letores, quel va payar lor abonnament de 1934 ante li 1sim januar 1934 a

Occidental-Buró, Chapelle (Vaud), Svissia (Postchec-conto II 1969) va reciver gratuitmen durant januar 1934, por chascun abonnament, un del libres del collection «OVRE»:

  1. Rolland: Europa e Asia.

  2. Balmont: U es mi hem?

  3. Coudenhove-Kalergi: Heróe e Santo.

  4. Poe: Un descense in Maelstrom.

  5. Masaryk: Democratie e Humanitá.

  6. Amicis: Manuel Menendez.

  7. Guilbert-Deminger: Vocabularium Occidental-F.A.G. (por li tomes 1-6 de «Ovre».

Chascun es pregat indicar sur li postal mandat international li numeró del libre preferet (por ex.: «Ovre, Nr. 3»).

Quam antey, un triplic abonnament de propaganda va custar solmen un duplic precie (= Fr. 7.— sviss).

Noi espera que li precie tre modic de COSMOGLOTTA por 1934 va ingagear mult coidealistes e amicos a subscrir un abonnament de propaganda; to va auxiliar su sempre crescent difusion e, in consequentie, contribuer al amelioration de nor maxim important organe. Adm.

Li Ver Essentie de Schweiklberg o Balsam de Sant Luis (destillat de Sant Luis).

Sol fabricant es li monastere benedictin Schweiklberg pr Vilshofen a.D. Bass-Bavaria, Germania.

Excellent remedie de familie por índispositiones, refrigidationes, grippe, reuma, cap-dolores etc.

Ples prender 10-20 guttes sur sucre e frottar front, tempies e dolorós locos per li balsam. Calid té de tilie-flores es li bonissim cura de transpiration.

Precie por un botelle M. 1.25, por membres solmen M. 1.05. Precie por un dozen botelles solmen M. 10.— Comendabil per Missionario Pater Pelegrinus Hoffmann, Schweiklberg bei Vilshofen a. D. Nieder-Bayern (Maria-Hilfs-Missionsverein) Postscheckkonto: München 1 109.

Edvard Rydahls Boktryckeri. Stockholm 1933

Cosmoglotta A 91 (nov-dec 1933)

Annu XII Novembre-Decembre 1933 No 6 (91)

Desde januar 1934, Cosmoglotta apari omni mensus.

Confession de un redactor

Prendente ex li manus de sr. Dr. B. Blomé li redaction de Cosmoglotta, yo crede necessi exposir curtmen a mi letores mi propri evolution quel es, in céteri, simil a ti de mult altres.

In 1912, in li etá de 18 annus, yo esset interessat a Esperanto per un conferentie del scientist, hodie mort, Dr. Auguste FOREL. Yo aprendet li lingue sin auxilie e strax, plen de entusiasme, yo comensat propagar li «internacia lingvo» (pardon: la internacian lingvon!) publicante convictiv articules. Li desfacilitás bentost aparit me: it esset impossibil presentar solmen 3 lineas de Esperanto pro que ne un sol printería possedet li circumflexat lítteres. Ma essente ancor yun, yo pensat que ne Esperanto, ma li munde esset imperfect: pro quo li printeros es tant stupid que ili ne mem possede tal lítteres e es obligat desfigurar «la kara lingvo»? (Repardon: la karan lingvon! Ti diabolic acusative!!)

De altri latere, yo remarcat que malgré li evident beson agnoscet de un lingue international, li persones a quel yo monstrat textus in Esperanto generalmen considerat les con sceptic mime: Tro mult j; li abundant finales -ojn e -ajn pricipalmen chocat les. Anc li combination de k con finales romanic -o e -a semblat les curios. In summa, li aspecte de lingue artificial detornat les de studiar Esperanto. E tamen, yo pensat, quande vu presenta a ti sam persones textus in anglés, in hispan, in italian, etc., ili considera ti plu desfacil lingues tot seriosmen! Nequande vell venir a alqui li idé mocar anglés o german, etc. Tande, esque li remedie ne vell esser selecter por li lingue international li paroles natural sin adjunter a les li grotesc finales -aj, -oj, -ajn, -ojn, etc.?

Ma in ti témpore, Esperanto esset li sol lingue international conosset de me, e mi yunitá escartat de me li pretension reformar it!

(Image: Li TRAGEDIE de ESPERANTO depos 1887 -- ACUSATIVE ...ojn ... ajn)

In 1913, yo intrat in li redaction de un revúe esperantic «La Observanto» publicat in «Germanujo»; yo esset chargeat scrir li «felietono». Vermen li aspecte de mi prosa in Esperanto semblat me poc atractiv; li francés lingue aparit me deliciosmen estetic per contrast! Tamen yo continuat mi colaboration por ne chagrinar li redactor, un sr. Brockhof de Bomlitz.

Venit li guerre. Mi car amico Brockhof desaparit; malgré lettres e lettres, nequande yo ne plu audit parlar pri le. Esque il vive ancor, esque il ha esset mortat in li guerre? Ancor hodie, yo ne save.

In 1918, yo esset informat pri li existentie de Ido. Ido hat supresset li finales -jn de Esperanto e diminuet li exagerat quantitá de k. Yo do pensat que, con un aspect plu simpatic, Ido vell conquestar li publicum. Li ulterior experimentes de plur annus monstrat me que li psicologie del publicum ne es tal quam li Esperantistes e Idistes crede: instinctivmen, li publicum repugna a quocunc es artificial in un lingue. Sempre plu, ti famosi remarca de Dr. Zamenhof apparit me ínfallibilmen just: «Noi ne deve chocar li sentiment linguistic del popul por ne desfacilisar li lucta por nor lingue». Adver Dr. Zamenhof ne obedit ti regul, ma to ne impedi que ti regul es just!

Poy, yo studiat profundimen li problema del derivation in Ido e Esperanto e pos har comparat li teories de Couturat pri li logica e li argumentes contra les, exposit in un excellent brochura: Essai sur la

Dérivation comparée dans les langues naturelles et artificielles, de Aymonier, brochura quel Dr. Auguste Forel prestat me, yo devet venir al conclusion que li sistema de derivation logic, introductet in Ido, complica li usation del lingue sin alcun profite. Aspect natural, derivation natural e regulari, tal esset mi ideale por li lingue international pos 15 annus de practica interlinguistic.

Venit un die de 1927, un caderne de... Cosmoglotta, quel fat me conosser un nov lingue «Occidental». Yo ne save, car letor, quel impression fa vos li present caderne de ti revúe, ma por dir li veritá, li unesim quel yo videt fat me un mediocri impression pro que yo esset acustomat al artificialitá. «Esque vermen ti lingue es un lingue international? yo questiona me. It aspecte quam anglés, quam hispan, quam catalan, quam francés, quam lingues natural, except quam un lingue international!!»

Yo tande esset persuadet que un lingue international devet haver obligatorimen li finales -o, -a, etc.!! In plu, quelc formes de Occidental semblat me ínexplicabil, por exemple, li semblant triplic finales del verbes -ar, -ir, -er yo considerat quam «ínadmissibil» e yo comensat studiar li lingue por posser combatter it per un brochura. Si, in ti témpore, on hat dit me que 6 annus plu tard yo vell devenir li chef-redactor de Cosmoglotta, yo vell har considerat to quam un mal joca!

Ma, cos extraordinari, li persones neutral a quel yo monstrat textus in Occidental esset sempre fortmen interessat pro li immediat comprensibilitá del nov lingue e su aspect natural.

Tande, yo comensat comprender que li long usage del artificial formes Esperanto-Ido hat deformat mi mente. Li gust del publicum esset plu rect quam li mei.

Pos un complet studie del vermen admirabil labores de E. de Wahl yo bentost perceptet li rol ingeniosi ludet del finales -ar, -ir, -er, queles es li clave del tot sistema, li fil de Ariane quel ducte li aprendente tra li cáos del derivation natural.

Finalmen quande li famosi articul del ingeniero austrian Pigal «Essentie de Occidental» cadet sub mi ocules, yo comprendet que in Occidental, noi possede nu li ver solution del problema del lingue international. Sol manca a it li reclame e li difusion. Hodie, pos que mi mente es readaptat al formes natural, li artificialitá de Esperanto-Ido apari me ínsuportabil.

Ric Berger

A. Kofman

Sr. A. Kofman de Odessa ha esset, ante 45 annus, li fundator del movement esperantistic in Russia. Ma li vive e li experientie docet le que un lingue international deve presentar un aspect natural por successar... mem in Russia. Pro to, il adheret finalmen con entusiasme a Occidental, quel apari le quam li final evolution del lingue auxiliari.

Malgré su grand etá, sr. Kofman fini hodie li composition del complet dictionarium Russ-Occidental. Por Cosmoglotta, il benevolet scrir poemas.

Vi un de ili:

.Ex Heine [verse, Trad. A. Kofman]


Sin fin ili ha tormentat me, Brulat me til albi ardor, Li unes in caus de lor odie, Li altres in caus de amor.

Mi pan, ili ha venenat it E anc venenat mi liquor, Li unes in caus de lor odie, Li altres in caus de amor.

Ma ella, qui max tormentat me, Mettet me in griv e furor, Nequand ella ha odiat me, Nequand ha monstrat me amor.


(image)

A. KOFMAN, de Odessa, li fundator del movement esperantistic in Russia.

Invariabilitá del adjective

Li invariabilitá del adjective es un precios avantage del grammatica anglés. Pro quo fortiar li homes dir: bonaj patroj, quande it es plu simplic dir: bon patres?

Humor

Un extran senior, promenante tra un italian cité, videt sur un banc li paroles:


«Verniciato di fresco» (frisc vernisset),


Li viageator prendet un dictionarium ex su tasca, sedentat se sur li banc, e serchat li signification del paroles ínconosset!

Un profetie realisat!

Li francés scritor J. L. Duplan ha publicat recentmen un libre in quel il monstra qualmen li reciproc osmose del principal lingues europan va finir per crear un specie de conglomerate, un lingue unic quel il ja nomina Occidental, pro que li enorm majorité del paroles international apartene al occidental lingues national.

Quande il enunciat ti profetie, li conosset scritor totalmen ignorat que in li altri extremitá de Europa un professor estonian hat just publicat li resultates de 30 annus de investigationes e que ti lingue esset nominat anc Occidental.

Su profetie esset ja realisat!

Ma pro quo ti nómine de Occidental?

It sufice examinar un cart del lingues (vide li covriment de Cosmoglotta) por constatar que li circa 1 000 idiomas parlat in li tot munde ne have li sam importantie. Pro circumstanties historic quel noi ne posse explicar ci, solmen 7 o 8 lingues servi vermen quam lingues intermediari por li comercie e li scientie sur nor glob; ili es, secun órdine de importantie: anglés, hispan, francés, german, italian, portugalés e russ. Per ti 8 lingues vu posse viagear e scrir partú. Anc in Oriente, vu va trovar homes por comprender vos. On pretende que mem Chineses del divers dialectes utilisa anglés por intercomprender. Li oriental scientistes e comerciantes, quel desira relater con li rest del munde aprende omni anglés o german, talmen un finlandés filolog, il prof. A. Z. Ramstedt, posset scrir que li Oriente occidentalisa se omni die.

Ma li contrari penetration ne existe. Ti, quel save solmen japanés o chinés ne posse esser comprendet exter li Extrem-Orient. Un Orientale, quel surti de su land deve conosser un lingue occidental.

Per to, un lingue vermen international por li tot munde posse esser solmen un lingue occidental. Evidentmen, to ne es equi por li Orientales. Ma por constructer alquo durabil, on deve basar se sur li realitá, sur to quo existe, e ne sur to quo vell dever exister. Si omni cultivat Orientales conosse ja anglés, francés o german, lu maxim simplic es utilisar lor conossenties linguistic ofertante les li quintessentie de ti lingues.

E pro que li lingues proveni omni del occidente, it es tot natural nominar ti quintessentie: Occidental. Talmen fat tot logicmen E. de Wahl.

Qualmen elaborar ti lingue international?

Basante nos sur li principie que plu un idioma contene conosset paroles e plu it es facil a aprender, noi va serchar in li grand lingues de civilisation, queles es li paroles parlat del maxim numerosi homes civilisat. Per un votation inter li vocabules, noi va obtener talmen li lingue maxim international por li tot munde.

Ti lingue va esser tal que it ne va exister un altri diferent e plu international, tot sam quam in un election existe solmen un concurrent possent esser li unesim. Li lingue talmen elaborat es do stabil, tam long quam li paroles international ne desapari del lingues national! Practicmen it da li stabilitá complet. In ultra, li studie de ti lingue ne es témpore perdit pro que li eleve aprende solmen paroles existent realmen in li lingues natural.

Aprendente Occidental, on aprende un poc anglés, un poc italian, un poc hispan. To es plu util quam aprender fabricationes quam «estonteco, kreinto», etc.!

Li facilitá de studie

In practica, adver, li elaboration de un lingue international ne es tam facil quam it sembla: it ne sufice adopter pelmel li paroles international. On deve ancor selecter li prefixes e sufixes por que li composition e derivation mey esser regulari sin deformar li paroles. Li lingue deve esser ne solmen comprensibil ma anc facil a aprender.

Combinar li regularitá e li naturalitá es un problema quel E. de Wahl posset soluer solmen pos 30 annus de investigationes.

To explica qualmen, per su sol qualitás intrinsic e malgré desfavorabil circumstanties, Occidental conquesta un sempre plu grand terren.

Durant 2000 annus li latin ha servit quam lingue international; hodie su rol es presc finit; ma por remplazzar it, li Europanes ne deve acceptar qualcunc lingue fabricat; solmen un lingue conform a lor cultura, quam Occidental, es un digni successor de latin.

Esque vu conosse li famosi articul del austrian ingeniero Pigal «Essentie de Occidental», in quel es exposit li ver principes del lingue international? Si vu ne ja leet su traduction in German in li libre: «Occidental die Weltsprache», demanda nos li numeró special de Cosmoglotta quel ha publicat it.

Li tro numerosi radicas de Occidental

Inter li maxim frequent objectiones, quel li Esperantistes fa a Occidental es ti del tro (!) grand númere de radicas. Ili asserte que Esperanto es plu «simplic» e plu «facil» pro que su prefixe mal- permisse economisar mult nov radicas. Por exemple:

Esperanto: mal-granda, mal-larga, mal-fermi, mal-klara

Occidental: micri, strett, aperter, obscur

Lass nos examinar impartialmen quel es rect, Esperanto o Occidental. In prim, noi posse questionar li Esperantistes pro quo, si li economie de radicas es un superioritá, ili anc ne di «mal-fini», in vice de «komenci», o «mal-komenci» in vice de «fini», nam it es índubitabil que li un es li contrari del altri!

Pro quo ili anc ne di «mal-nordo» in vice de «sudo», «mal-nokto» in vice de «tago»; pro quo «post» quande on posse dir «mal-antaŭ»? E to ne es un joca, li question pri ti superflui radicas ha esset fat de un sincer Esperantist in THE BRITISH ESPERANTIST de august 1912, e li redaction ne savet qualmen justificar les.

Li veritá es que it existe sempre un abiss inter li simplicitá teoretic e li facilitá practic. Economisar radicas per abundant composites per mal-, in vice de prender li contraries ja international, causa un tedant monotonie e un fatiga íntolerabil. To ha esset constatat del Esperantistes self; it sufice signalar un articul aparit in li revúe «Esperanto» (Januar 1933) ex quel noi cita (in Esperanto):


Mi havas konaton, kiu kvankam li lernis Esperanton jam antaŭ 35 jaroj kaj flue parolas, tamen intermiksas «seka -- malseka, fermi -- malfermi». Tian konfuzon pri la «mal» vortoj, oni povas observi ĉe esperantistoj flue parolantaj. Ĉar ne ekzistas radikvorto por «malgranda» oni ofte uzas en tute sama senco «eta» kaj fuŝas tiamaniere la belan nuancon kiun oni povas esprimi per ĝi.

Kial la Lingva Komitato ne agas por forigi tiun malbonaĵon? Kial ĝi ne proponas duonoficialan areton da belsonaj, klaraj mallongaj vortoj?


E li autor de ti plende, sr. Sieche de Hirschberg, fini per ti paroles:


...oni avidas al radikoj por mal-longa, mal-fermi, mal-dekstre, mal-seka, mal-supre, k.t.p.


In un lettre privat del chef-redactor de un ex li maxim important revúes esperantistic, noi trova anc ti confession:


...Aprendente Esperanto yo ne posset acustomar me in li comensa a formes quam «maldika knabino» etc.... Tal expressiones semblat me tre comic. «Mal» es tre bon por economie de paroles, ma li comensante tre sovente confuse li paroles con o sin «mal» e mem expert coidealistes (presidentes) tre sovente erra quande ili in li fine de un session, ne «fermas» ma «malfermas» li session.


Post to, noi ne plu besona justificar li metode de Occidental! E si alcun Esperantist critica li contraries «ne derivat» de Occidental, noi va in futur reinviar le al testimonies e conclusiones de su propri coidealistes.

Sententies

(Ex francés trad. William GILBERT, Angers.)


Li vive es un rose; chascun petale es un ilusion e chascun spin es un realitá.



Li mann es sur li glob por adorar -- Li fémina por amar -- Li yun por revar -- Li infante por subrider -- E omnes por plorar.



Un amico es un person quel conosse bon vos e quel malgré to ama vos.



Li celibatario es un person quel mancat su tren e quel consola se per vider desrelamentes.



Li maxim bell ocules es li ocules plen de lácrimes.



Li felicie es un bul quel noi perseque tam long quam it rula e quel noi pussa per nor ped quande it stoppa.



Li resolution es quam un anguille: facil a prender e desfacil a tener.


[quote, Guy de Maupassant]


It ne existe felicie comparabil con li unesim pression del manus, quande li un es questionant: «Esque vu me ama» e quande li altre responde: «Yo te ama.»



Un fémina vell esser desesperat si li natura vell har fat la tal qual li mode arangea la.


[quote, Taine]


On studia unaltru durant tri semanes -- On ama unaltru durant tri mensus -- On tolera unaltru durant triant annus, e nor filies recomensa.


[quote, Beaumarchais]


Ples ne regardar de u tu veni; vide u tu vade.


[quote, Gogol]


Li labor es un santi cos, sam quam li prega.


[quote, Franklin]


Li labor paya li debes, li desespera augmenta les.


[quote, Bremer]


Li micri coses on deve attenter: un scintille sovente deveni un grand foy.


[quote, Eclesiaste]


Si tu perseque tro mult coses, tu ne va atinger les.


[quote, Schiller]


Li corage augmenta secun li dangere, li vigore secun li fortiation.


[quote, Arago]


Exter li pur matematica, on deve nequande pronunciar li parol: impossibil.


[quote, Vauvenargues]


Li pigres desira sempre far alquo.


[quote, Schiller]


Li ambition have bronzin ocules queles li sentiment ha nequande humidat.


[quote, Shakespeare]


Li poltrones mori plur vezes ante morir; li hom brav mori solmen un vez.


Esquiss de un etimologic lexico de geografic nómines

Karl Janotta (Wien, Austria)

Li intention monstrar que Occidental es aptissim por scientific ovres instigat me composir li manuscrite de un etimologic lexico de geografic nómines, ex quel yo publica li secuent esquisse.

In it es omisset li indication del fontes, ex queles yo haustet. Yo peti omni letores de «Cosmoglotta», queles have interesse por mi ovre, coresponder directmen con me: Karl Janotta, ingeniero, Ernst-Ludwig-Gasse, 14, Wien X (Austria).

Abreviationes F. = francés, D. = german, S. = hispan, A. = anglés, I. = italian, L. = latin.

Amur. -- In tibetan amar significa simplicmen «river». Li manchus nomina it Sagalin-Ula o Sakhalian-Ula «nigri river» secun su obscur aqua in contrarie a su afluente Songari, a quel su lehmosi aqua dat li nómin «galactic river».

I. Inghilterra, S. Inglaterra, F. Angleterre, AD. En-

Anglia. = I. Inghilterra, S. Inglaterra, F. Angleterre, AD. England, «land del anglos» esset nominat li sudic parte de Grand Britannia, depos que alor li medie del 5-m centennie li germanic anglos e altri popules del peninsul Jutland hat invadet li insul.

Austria. = ISA. Austria, F. Autriche, D. Österreich, Pl. Rakusy, Tch. Rakousko, Rakousy, Ung. Osztria, Ausztria. -- Li D. nómin significa «ostic imperia». Li land hat esset nominat in prim Avaric (o Bayvuaric) Mark, pro que it esset situat ye li bayuvaro-avaric frontiera del ancian German Imperia. Post un periode de decadentie rey Otto li Grand de Germania retablisset li land quam Ostmark, ma li nómin Ostirrichi sta documentat ja 995 e suplantat completmen li nómin Ostmark. Li L. nómin Austria es un medieval latinisation e have null coherentie con L. auster «sud». Li F. nómin es un contamination inter li D e L nómines. Li slavic nómines veni de ti del (bass-) austrian cité limitrof Raabs vis-a-vis Bohemia; it havet in li medietá anc li formes Rakis, Rakous, li slavic nómin del cité es Ragouz.

Averno. I. Lagon d'Averno, F. Averne, A. (lake of) Averno, D. Averner See, L. lacus Arvernus, G. (grec paroles) es interpretat quam lago «sin avies» de G. a (alpha) privativ e G. (grec parol) «avie»; on assertet que avies ne posset volar súper in italian lago, contenent sulfuric aqua e genitent mefitic exhalationes.

Azores. = I. Azzore, F. Açores, A. Azores, D. Azoren, archipelago in li Atlantic, tal nominat secun li mult astores = P. açores, queles li portugualesos trovat sur li desert insules, quande ili decovrit les.

Bagdad «don de deo» del ancian-persian baga «deo» e dad «don» (protoparent a L. dare «dar» Pl. dác, Tch. dáti).

Baikal. = IA. Baikal, F. Baïcal, D. Baikalsee, proprimen tataric Bai-Kul «rich lago», i.e. rich de un specie de salmones, de queles grand quantités es captet in li delta de Angara, poy marinat e transportat trans tot Sibiria.

Balcan. = I. Balcano, FAD. Balkan, L. Haemus. Ti montania sur li grec (balcanic) peninsul have su nómin del turc balk'an «montania», per quel parol li turcos nomina chascun montania.

Belgia. = L. Belgium, l. Belgio, S. Bélgica, F. Belgique, A. Belgium, D. Belgien, veni del nómin del aborigen belgos, de queles li nómin explica se per celt bolg «brav, guerresc».

Benjamin. = I. Beniamino, FAD. Benjamin, un del decidu tribes de Israel. Li territoria del tribe esset dextri, i.e. in sud de Ephraim, benjaminites do es li «habitantes in sud». Secun li parol benjaminites es format li heróe eponim Benjamin.

Beresina. = LISD. Beresina, F. Bérésina, A. Berezina, proveni de R. berésa «betul», ergo «betulin» river.

Berlin. = neoL. Berolinum, I. Berlino, FAD. Berlin, S. Berlin, wendic Barlin. -- Li unes fa descender li nómin de aSl. brulenc, Tch. brlen, Y.(ugoslav) barlen «trell de flottation», captuore por «ligne flottat». Altres declara it quam un slavisat german Brühl «prate paludin» con li slavic sufix in.

Bohemia. -- nLSA. Bohemia, L. (che Tacitus) Boiemum, I. Boemia, F. Bohême, D. Böhmen, Tch. Cechy, Ung. Csehorzág. -- Boiemum significa «boihem, hem del boios», un celtic tribu, quel habitat li land ante li marcomannes. Tis ultim nominat se self plu tard secun li land L. bajuvarii, ex quel parol nascet li nómines Bavaria e bavareso.

Bolivia = LISA. Bolivia, F. Bolivie, D. Bolivien. -- Ti sudamerican republica es nominat secun Simon Bolivar (1783 .. 1830), li liberator de Sudamerica fro li hispan domination.

(Va continuar.)

Li reaction contra li artificialitá

«Tro long li publicum ha conosset solmen li schematic e artificial sistemas quam Esperanto e Ido; de to veni li ínsuccess del lingue international.» Tal es li these quel sr. Moralda, li autor del projecte

SABIR, exposi in li comensa de su brochura aparit ante un annu.

Ti projecte Sabir ne es altricos quam paroles natural prendet un poc in chascun principal lingues de Europa. Li lingue talmen aspecte natural, sembla mem comprensibil. Ma on posse reprochar a it su manca de cohesion e de stil. Adver, prender un parol a anglés, un altri a francés etc., es un compilation tre facil a far. Li desfacilitá jace in li problema del derivation regulari. E ti problema ne es soluet si on contenta se per declarar que li regularitá es sin utilitá!

(Image: Dro Edmond PRIVAT, li simpatic ductor de Esperanto, qui scrit al autor de Occidental: «Mi tre ŝatas viajn laborojn kaj vian occidental'on».)

It es ver que sr. Moralda self confesse que su lingue es solmen un essay e que it besona un seriós 'mise au point' (rectification). Noi invita le examinar qualmen sr. de Wahl solue li sam problema per Occidental (quel sr. Moralda ne sembla conosser), e principalmen li regules de derivation queles combina li regularitá con li naturalitá.

Si li projecte de sr. Moralda sembla nos compilat con un tre grand hasta, in revancha li idés directiv quel il expresse pri li lingue international in li prefacie de su libre sembla absolut rect. It es mem extraordinari que, con idés tam bon, sr. Moralda ne posset atinger un resultate plu interessant.

Sr. Moralda monstra que, volente un rigorosi schematisme, li autores de Esperanto e Ido regretabilmen obtenet lu absurd.

«In null altri lingue, il di, li derivates es tam ferocimen regularisat. In ultra, nor ocules e nor oreles have li hábitu de sones, de gruppes de lítteres: it existe in nor grand lingues europan, un totalitá de prefixes e precipue de sufixes queles es commun a les e queles fa nos ínmediatmen familiari li paroles extran: -tion, -ment, -ura, -essa, -ice, etc. In contrari, ti nómines finient uniformimen in Esperanto-Ido per -o, li adjectives per -a, li adverbies per -e, in vice de facilisar li comprension, imposi nos un efortie mult grand quam in nor lingues national. Ta es li grav defecte de ti artificialitá quel ne considera li realitá e quel rupte tro bruscmen con nor atavisme... Un lingue u matre es dit patrino pro que to es li automatic feminine de patre, posse esser scienticmen perfect e plu facil a aprender por un Canaco quam anglés o francés, ma ti lingue ne es viabil pro que it es anti-natural.»

On vide que, sin conosser Occidental, li persones interessat al problema del lingue international quam nos pensa que: li paroles natural ne deve esser deformat per un schematisme artificial. R.B.

It existe plu quam 10000 paroles international, conosset sur li tot terre. Pro quo obligar li popul (quam fa li Esperantistes) aprender mutilationes de ili, o inventet paroles? Occidental es composit de ti paroles natural.

Li plurale maxim International es -s, e ne -j quam in Esperanto e ne -i quam in Ido. Quo impedi adopter it? Nequo, si ne li desdigna del internationalitá.

(Image)

Li nov rich: -- Quo lude nu li orchestre.

Li auditor: -- Li overtura de Thais de Massenet.

Li nov rich (con desdigna): Vu es in retard in vor cité. Yo ja audit ti pezze ante 6 mensus in Paris.

Qualmen li cat devenit un animale domestic

(Fabul awenba, extraet del South African Outlook.)

It existet un epoca quande li cates ne habitat li domes del homes; solmen savagi cates vivet in li arbustia. Un de ti savagi cates hat fat del lépore su grand amic e ambi vadet e venit sempre junt.

Ma, un die, un gazelle intrat in querelle con li lépore e mortat it per su cornes. Li cat, hant perdit su amic, decidet vader con li gazelle. Tamen, un poc plu tard, ti ci esset mortat de un leopard; pro to li cat decidet secuer li leopard. Ma to ne durat long nam un die il leopard incontrat un leon: ambi luctat un contra li altri e li leopard esset mortat.

Li povri cat tande intrat in amicitá con li leon e viageat con le tra li forest til quande ili incontrat un truppe de elefantes: li old mascule serchat chicane al leon e mortat le. Nor cat tande dit se: «Si yo deveni li amic de ti grand animale, certmen ne vell exister alquo sat fort por mortar le.»

Ma su trublas ne esset finit, nam, un die, arivat un nigri chassero quel mortat li elefant per un intoxicat fleche. Li cat ne savet quo far; it nequande hat videt alquo simil a ti strangi animale con du gambes; ma pro que ti animale hat esset sat fort por mortar un elefant, it opinet que li maxim bon attitude a adopter esset far de ti chassero su amic e it esset certi que desde nu it vell viver in securitá.

It secuet li chassero til li hem e quande il intrat in li cabane, it grimpat sur li tegment. It audit bentost un brui de homes querellant in li cabane e, subitmen, it videt su amic, li brav chassero, surtient currente, persequet de un fémina, quel menaciat le per un coclare servient moer li puré de máis.

Li cat pensat: «Ti ci vez, yo ha trovat li mastre de omni animales.»

It es pro ti rason que nu li cat resta in hem proxim li fémina.

Cite

[quote, La Rochefoucauld]


Poc homes es sat sagi por preferer li blama quel es util a ili, contra li lauda quel trahi les.


Ex un lettre de un Esperantist norvegian

Trondheim, 21 oct. 1932

Quande yo scrit vos li unesim vez, yo presc ne conosset Occidental. Yo possedet un sved clave, ma yo ne conosset li principies de Occidental. Quande yo recivet li printates queles vu misset me, yo posset constatar que it dat me un agreabil impression. Poy yo ha studiat it plu profundmen e usat it in corespondentie.

Adplu yo devet constatar que Novial presc ne have adherentes, durant que ja existe mult occidentalistes. Li question del númere have un grand importantie por li publicum. Novial in céteri ne have li didactic valore de Occidental, proque it ne in li sam gradu quam Occidental posse explicar li international paroles. In mult casus yo usat Occidental in corespondentie con persones quel ne conosse alcun international lingue, e sempre con plen success. Yo considera Occidental quam un mastro-ovre e yo vell con plesur far omnicos quo yo posse por far it conosset. To ne significa que yo nu opine que Novial es totalmen sin valore, ma it sembla me que li future por un interlingue quel es tam simil a Occidental quam es Novial vell esser tre desfacil, sam quam progress de Ido certmen esset retardat pro su similitá con Esperanto. Li diferentie es que si on vell haver un international lingue, it deve esser tre simil a Occidental, proque Occidental quam null altri lingue es basat sur li international paroles. Finalmen yo deve confesser que mult repugna me p. ex. li pronómines possessiv vusen, nusen etc. in Novial.

Karl Krogstad

Cronica

Hispania

Li nov organisation Hispan Occidental-Association just publica su Estatuto social in un brochura de 20 págines. Li 83 articules de ti statutes posse servir quam modelle por altri societés national de propaganda nam ili precise completmen quo es li deves e li jures del membres del Association. Quande on save que ti Statutes esset redactet de nor coidealist Alberto Cebreiros quel es avocate, do un jurist professional, on comprende pro quo ili esset composit tant cuidosimen. On posse obtener li brochura (custa: 1 peseta) che sr. Cebreiros, secretario del H.O.A., 4 Taladriz, Valladolid, Hispania.

Un long polemica evenit inter sr. Varela, li president del Hispan Occidental Association e un Esperantist in li revúe catalan Emporda Federal. It es interessant constatar que li prejudicies del Esperantistes contra Occidental es li sam in omni landes. Sempre li sam argumentes cent vezes refutat. Tamen nor contraditor hispan presentat totalmen nov e íncredibil argumentes. Por combatter Occidental, il assertet, por exemple, que li paroles clocca e mann es desfacilissim a pronunciar (!!!), que li parole fémina es impossibil a pronunciar por li Franceses (!!!). Ti ultim assertion va far rider omni Franceses, nam it existe in Francia un tre grand revúe de quel li titul es precismen FEMINA!

Noi consilia sr. Varela ne perdir su témpore per combatter contra argumentes de ti specie.

Catalonia

On save que in Hispania existe tri lingues national: castillan, catalan e portugales. Li Hispan Association just editet un prospecte excellentmen redactet in catalan «L'Occidental, llengua d'intercomprensió immediata.»

Li autor de ti prospecte, sr. Varela, presidente del Hispan Occidental-Association anc publicat in catalan li sequent documentes numerotat secun li metode usat in Svissia:

  • Doc. 10. Ingénues illusions esperantistes.
  • Doc. 14. Per qué s'ha de propagar presisament l'Occidental i no l'Esperanto?
  • Doc. 44. Els arguments esperantistes contra l'Occidental.

On posse obtener ti prospectes che:

Occidental-Buro, Macia 5, FIGUERES (Hispania).

In Cosmoglotta va bentost aparir un prospecte de quar págines in lingues castillan e portugales, explicante li principies del lingue international natural.

USSR

Li conosset Dr. Babadagly de Kiev es un scientist quel honora su land e... nor ranges, nam il manua perfectmen Occidental. Acceptante intrar in nor comité de redaction, il scri nos:


Yo es profundmen convictet que ni Esperanto, ni Ido, ni Latino sine Flexione posse servir quam lingue international por li future. Solmen Occidental o alquel simil Occidentalatri lingue va posser victer li munde. E pro to, yo es pret auxiliar vos...


Li atestation de sr. Babadagly es tam plu precios que il es demi-turco. E tamen il opine que un lingue occidental sol posse haver chances de success e ne un Esperanto. Si un Orientale anc ariva a ti conclusion, ante mem conosser nor teses, to pruva que noi es sur li bon via.

Noi adjunte que sr. Dr. Babadagly va just publicar un libre scientic pri li «Acuchamentes sin dolore» quel va esser li ovre capital de su carriera de medico.

Germania

Per litografie, li german Occidentalistes edite un organ in german por li difusion de nor lingue. Tre instructiv e bon printat, ti folies posse esser presentat quam un modelle de revúe national modic. Li ultim folies es intitulat:

  • Occidental auf einem Blatt.
  • Occidental marschiert!
  • Edgar von Wahl und sein Lebenswerk.
  • Occidental im neuen Deutschland.

On posse obtener exemplares de ti prospectes scriente a: Deutscher Occidental-Bund, BERLIN-BERNAU, Siedlung.

Anglia

Nor nov anglés coidealistes experimenta que Occidental es li lingue expectat in lor land! Ili scri in lor bulletin «The International News» august-septembre 1933:


Little did we expect to come so far in a year, when we began our propaganda on August 18th, 1932. Journals of every kind -- from the Autocar to the Morning Post -- have mentioned Occidental. Often we have had half a dozen enquirers a day. Occidental literature has sold far faster than we anticipated, and again and again we have had to send an SOS to our coidealists in Switzerland. Occidental is now a force to be reckoned with: it has a recognised place in all interlinguistic discussion.


In omni landes u apari Occidental, li atestation es sempre li sam: Occidental es li lingue ideal por nos. Li centre del Occidental propaganda in Anglia es: Interlanguage Associations of Gt Britain, 40, St. Andrew St., LONDON S. W. 8.

On ne ha obliviat que ante du o tri annus, on anunciat con grand fracass li aparition de un simplificat anglés nominat ANGLIC e composit de un prof. Zachrisson. Hodie in un important diale, prof. Zachrisson informa li publicum que il cessa li propaganda por su lingue. Li ultim numeró de su revúe «Anglic» es datat de «Aepril 1933». Ti fine esset previsibil: Conformar li ortografie de anglés a su pronunciation ne es un solution del lingue international. Anglés es justmen international per su grafie e ne per su pronunciation. On deve do conservar li grafie por ne rupter li ponte con li altri lingues de civilisation.

Bibliografie

In Paris comensat aparir un nov revúe de quel li scope es preparar un «spiritu europan». It es intitulat EUROPA UNA e es publicat in tri lingues: anglés, francés e german.

In su unesim numeró, EUROPA UNA aborda li problema linguistic; it constata que li grand impediment al concorda inter Europanes es constituet per li multiplicitá del lingues. It scri: We must create the united states of Europe... but the citizens of Europe have no voice.

Por remediar a ti situation, li chef-redactor, sr. Maurice Ponthiére, proposi li usaton parallel del tri principal lingues de civilisation: anglés, francés e german. It es ver que tal solution ha esset adoptet de mult organisationes international, ma noi, partisanes de un lingue auxiliari continua afirmar que ti solution es solmen claudicant. Nam, si it contenta li anglés, francés e german parlantes, quo va far li altres? Al altres it va esser long e desfacil aprender un de ti tri lingues til ili va esser capabil parlar, scrir it sin erra.

Do, ili va dever contentar se per audir e per leer ti tri lingues. Ti solution da a ti popules un rol passiv e ne activ.

Ma noi vole un lingue international quel omnes posse usar sin risca de erras. It es do necessi prender in li lingues natural quo es ja comun a ili, to es li vocabularium international, e ti vocabularium ne deve esser deformat per un derivation artificial (quam in Esperanto o Ido) nam li homes ne ama usar un lingue artificial. Sempre on arriva al conclusion que sol un lingue in sam témpore natural e regularisat posse esser li lingue international del future.

Noi recomanda a nor letores quel es preoccupat del fate de Europa abonnar

EUROPA UNA adressante se al administration, 28, Rue Victor Hugo, Bois-Colombes (Seine), Francia. R.B.

GRAV AVIS A NOR LETORES!

Noi fa attenter les:

  1. Pri li nov adresse del redaction e administration (OCCIDENTAL-BURO, CHAPELLE (Vaud), Svissia. Postchec-conto: Il. 1969).

  2. Pri li nov conditiones de abonnament por 1934 (Simplic abonnament: Fr. 3,50 sviss; abonnament de propaganda -- 3 exemplares -- Fr. 7.— sviss).

  3. Pri li special avantage donat a omni tis quel paya su abonnament 1934 ante li 1-im januar 1934. (Li abonnates va reciver gratuitmen durant januar un tome del colection «Ovre» -- vide li catalog sur li covriment de COSMOGLOTTA -- por un simplic abonnament e du tomes por un abonnament de propaganda. Ples notar desirat tome sur li reverse del mandat.)

  4. Que li maxim rapid medie abonnar COSMOGLOTTA es inviar li payamentes directmen al Administration per mandat international, giro al postchec-conto o, eventualmen, per banc-notes o chec.

Administration.

Cosmoglotta A 92 (jan 1934)

Annu XIII Januar 1934 No 1 (92)

Lettre apert a un Anglese

Car compatriot,

Can you read this article?

Esque vu posse leer ti-ci articul?

Si vu posse, nor tasca es finit! Considera! Yo scri in Cambridge in Anglia. Post exámine de un redactional comité quel consiste ex un Sved, un Tchec, un Austrian e un Russ, yo es publicat in Svissia e leet in Francia, Germania, Holland, Dania, Svedia, Finland, Russia, Estonia, Tchecoslovacia etc., etc., e tra li Imperia Britanic e U.S.A., e to sin alcun traduction mersí a Occidental quel yo aprendet in poc semanes.

Occidental es un interlingue, ma it es mult plu. It es un unitiv social fortie. Grand divergentie de simpatie existe hodie inter li educates e li íneducates. Aristote regardat li education quam li suprem cohesiv fortie del societé. Il esset rect, benque li parol education have mult different significationes. Li Europan-American cultura es basat sur li Latin. Tre poc homes completmen aprende Latin. Li plupart ne mem aprende un minimum de it; ili vive e mori culturalmen ciec. Nu! Occidental provide ti minimum. Noi auxilia les aprender lor propri lingue e litteratura. Noi es un voluntari corporation educativ.

Noi, Anglo-americanes, have quam caracteristica li practicabilitá e li traditionalisme. Occidental anc es practical e traditional. It es li maxim simplic lingue del munde just pro que it es li maxim historic. It es tam facil que mult Angleses ha nominat it un simplificat anglés.

Occidental es li producte de un 40-annual evolution interlinguistic. Omni lingues ante it ha evoluet vers it, e omni lingues pos it (Ex. Novial) ha retornat a it.

Yo apella a Vos, car compatriot! Auxilia nos constructer alquo vermen grand, un munde sin lingual barrieres. E un tal munde deve interessar Vos si Vu ha venit sur ti-ci terre por altri cos quam por manjar, trincar, e dormir. Quocunc per quo vu contribue, moné o labor, vu nequande va regretar.

S. W. Beer,

del Universitás de London e Cambridge.

Li scientific terminologies in Esperanto e Occidental

Sovente noi ha emfasat li inaptitá de Esperanto por scientic scopes. In fine noi trova un confession in Heroldo de Esperanto, confirmant nor conviction. Noi permisse nos traducter li interessant articul, intitulat «Pri Esperanta scienca terminaro», t. e. «Pri scientic terminologie in Esperanto», scrit de dr. jur. J. Rathay (trad. in Occidental):


On di con jure, que Esperanto es un lingue, basante se sur li clar homan intelectu e sever logica. Ti ci circumstantie ja garanti li precision del expression. Ma tamen li scientic, p. ex. li juridic terminologie es ancor ínsuficent. In prim ne pro to, que manca absolutmen li expressiones; quande on prova traducter p. ex. juridical textus in Esperanto, on in fin have alquant success, ma on have dúbites pri li precision del expressiones. It es possibil, que un altri jurist, leente li traduction, ne va comprender it bon. Li natural lingues es tre rich de expressiones, por omni nuancies ili have ordinarimen un índependent parol, li signification de quel ha esset preciset per long tradition. Li expressivitá e li possibilitá nuanciar li expressiones jace in Esperanto in prim in li mecanisme de prefixes e sufixes. Ex un radic-parol on forma per li pre- e sufixes un grand gruppe de altri paroles e nuancies. Ma li diferentie inter li natural lingues e Esperanto jace justmen in to, que in Esperanto li expressiones, principalmen li expressiones de nuancies, ne es sempre precismen diferentiat quam in li national lingues, que on, per ti o altri expression, ne have un clar image pri su signification, que on usa li expressiones «promiscue» e ne precismen, e tamen on ne posse sempre dir esque bon o mal.

Ma existe anc casus, que on in van sercha in li vocabularium de Esperanto convenent expression e que mem per li grammatical mecanisme on ne posse formar it; li expression manca absolut...

Til nu, certmen, li manca de ti terminologie presc ne ha esset experit, proque on ha usat E. por scientific scopes ancor solmen poc. Ma li manca va monstrar se strax fortmen, quande on va voler practicmen usar E. por seriós scientific labor; tande on va dever refusar E. quam instrument ne totmen sufficent.


De ti atestation de un scientist Esperantist, it resultat que on ha usat Esperanto ancor solmen poc por scientific scopes malgré un demí secul de propaganda. In ti atestation es anc agnoscet que Esperanto ne posse rivalisar con li lingues natural pro que tis ci have un long tradition (Li sub-lineationes es de nos).

Tande, esque li remedie ne es evident: far quam Occidental, adopter li paroles natural in vice de fabricar derivates artificial e íncomprensibil. Quande Sr. Rathay remarca que «li natural lingues es tre rich de expressiones» to significa que in comparation con les, Esperanto es tro povri. It ne possede un suficent númere de radicas e de sufixes.

In future, quande li Esperantistes va emfasar li «simplicitá» de lor vocabularium e de lor afixes comparat a tis de Occidental, noi va responder: just pro to vor Esperanto es íncapabil expresser li nuancies necessi in li scientie, quam vor propri scientistes declara it.

(Image)

Un die de nascentie

-- Di me, Toto? quo tu prefere? un micri fratre o un micri sestra?

-- Si it es egal a mamá, yo prefere... un polichinelle.

Qualmen trovar li just radicas de Occidental sin dictionarium

Preocupat per trovar un metode direct por docer Occidental, un anglés coidealist proposi etablisser un tabelle de correlationes inter li lingues national e Occidental. Il fa remarcar por exemple li general mutationes por li lingue francés:

Francés = OccidentalFrancésOccidental
ai = apain, mainpane, manu
eu = odirecteur, editeurdirector, editor
ou = uvousvu, just
Inicial é = sécole, étudescol, studie
Finale e = aproblème, drameproblema, drama
Finale x = cpaix, douxpace, dulci

Ma, post verification, li propositor self remarca que it existe mult exceptiones a ti regules. In facte, except ou -- u, quel es generalmen rect, ti regules sembla nos ínsuficent... E on posse creder nos, nam noi ha composit li grand dictionarium francés-Occidental.

No! It existe un altri medie por trovar li just radicas de Occidental sin dictionarium e ti medie posse esser usat in li altri lingues natural, anc in anglés, hispan, etc., it es examinar li derivates. Noi ja parlat pri ti admirabil metode in li «Document 53»: Comment trouver les mots internationaux sans dictionnaire?

Vu vole saver qualmen li parol francés pain es traductet in Occidental? Pensa al conosset derivates panifier, panification, panière, panetier, queles pruva que li radica originari es pan(e), de quel on deriva regularmen pan-ificar, pan-ifica-t-ion, pan-ifica-t-or (F. Boulanger).

Li parole main? Li derivates francés manuel, manuscrit, manuellement, manutention, manufacturer, monstra abundantmen que li radica es manu e ne un altri.

Directeur, éditeur? Ma it existe in francés li derivates directorat, directorial, éditorial, etc., a queles coresponde regularimen li sam derivates in Occidental, e queles monstra que li nómines de persones es direct-or, edit-or (sufixe -or).

Ecole, étude. Lor traduction in Occidental es facil si on pensa a lor derivates francés scolaire, scolarité, studieux queles monstra li perfect regularitá del familie: scol, scol-ari, scol-ari-tá, studie, studi-osi. It es impossibil errar.

Problème, drame. It ne es exact que li finale francés e deveni a; solmen por li paroles grec finient per -ma. Ma tis-ci es facil a trovar pro que li adjectives derivat have li finale -atic (e ne -ic), u li t lude un rol eufonic. Si on pensa al francés problématique, dramatique, dogmatique, systématique, on save immediatmen que li radicas e li derivates corespondent in Occidental es: problema, problema-t-ic; drama, drama-t-ic; dogma, dogma-t-ic; sistema, sistema-t-ic, etc.

Paix, doux? Anc lor ver traduction in Occidental posse esser trovat solmen per li derivates. Pensa a F. pacifier, pacifique, pacification; dulcifier, dulcification. E strax on divina que li radicas Occidental es pace e dulci, nam per ili on retrova li derivates francés e international: pac-ificar, pac-ific, pac-ification; dulc-ificar, dulc-ification.

Li securitá de ti metode es facil a explicar. Omni professor de francés va explicar it vos per li historie del francés e, in general, del lingues romanic: Li radica latin ha esset sempre plu bon conservat in li derivates quam in li parol primitiv. Maxim sovente ti radica es reconossibil in li derivates, durant que li parol primitiv ha mutat se durant li secules secun leges fonetic.

Dr. Decroly, de Bruxelles

Dr. Decroly, de Bruxelles, morit in 1932, ha pruvat, per mult experienties, que li infantes aprende leer e comprender principalmen per frases e ne per paroles isolat. Li labores de Decroly es tre important por li elaboration de un lingue international pro que ili pruva que li paroles es perceptet solmen in li cadre del frase e ne secun lor sens absolut.

To confirma li excellentie del principies de Occidental e condamna li artificial finales de Esperanto-ldo. Un parol ne plu besona esser etiquettat per li finales obligatori -o, -a, nam li contextu sufice por far comprender su signification exact e specie grammatical.

R. B.

Un sistema filosophic in li 20im secul?

Li quelc autores (Couturat, Guérard, Peano) quel ha racontat li historie del lingue universal, sempre emfasat que li evolution ha esset del complet artificialitá (sistemas filosophic o a priori) til li naturalitá (sistemas a posteriori).

Cose curiosi, ti evolution es li sam in li vive de un hom. Tis quel interessa se tre yun al problema del lingue international generalmen comensa per elaborar alquo completmen inventet, un lingue tam bon por li habitantes del lune quam por tis del terre. Poy, con li etá e li experientie, li creator comprende que un lingue international ne es fat por fortiar li homes parlar modellicmen, logicmen, ma por comprender se unaltru e que to eveni maxim facilmen si on prende li paroles ja international. Omni adeptes del lingues international ha passat per ti evolution natural.

Hodie, presc omni autores de lingue international ha renunciat al chimere de un philosophic lingue. Un sol fa exception, sr. Foster de Waverly (U.S.A.) quel in plen 20im secul presenta nos un project RO, completmen inventet, del unesim til li ultim parol!!

Li idés de Sr. Foster.

In li revúe «Interlanguages» (Nr. 55, p. 789) sr. Foster ha explicat su conception del lingue international (in anglés):


Give to each letter in addition a signification or elementary idea, just as each of the figures in numbers has a numerical signification. Then classify ideas, and construct words to correspond. That is the way to create an international language, and the ONLY way. We are erecting a new building. We cannot build on old structures. We must go down to the solid rock to get a solid foundation. That rock is the alphabet. We must join its letters into words, scientifically. With these new stones we must build the Temple of Universal Language.


Li afere es clar: Secun sr. Foster, on ne deve utilisar li paroles existent; por far li lingue international, on deve combinar li lítteres del alfabet «scienticmen» (!). Noi deve constructer li lingue auxiliari sur un solid rocca del alfabet e ne per old materies (!).

On posse far remarcar a sr. Foster li strangitá de su rasonament. Il considera li paroles international quam old materies, tro old por esser utilisat ma... il conserva li alfabet latin quel es ancor plu old!!! In facte, li alfabet latin proveni del ancian Phenicianes, e es do anterior al paroles greco-latin. Esque it ne vell esser plu logic abandonar tal «old materie» e inventer stenografic signes si noi deve erecter «a new building»? Ti contradiction es por nos ínexplicabil.

Qualmen RO forma su paroles.

Vi un exemple prendet in hasard. In RO, li síllabe lu indica un plante, luga un plante usat quam nutritura, li consonante secuent lug indica li parte del plante que es manjat. Talmen li frase: Plantes de quel li granes es manjat es lentilles, mais, faseoles pises, es traductet in RO per: Lugaz avze lesadz abz lig ela lugbalz, lugbam, lugbanz ud lugbapz!

On vide que ne solmen li lingue es absolutmen íncomprensibil sin un dictionarium ma que it es presc ínpronunciabil. Prova leer ti paroles! To es ínevitabil, quande on da a omni líttere un signification; li hasard causa combinationes quam bzl, lzl quel defia li scientie del maxim habil babillard del munde.

Antiscientic caractere de RO.

Malgré li assertion de sr. Foster, su formation de paroles procede de un metode completmen arbitrari e antiscientic. Divider li plantes e animales in manjabiles e non manjabiles es un medie de classification a quel li scientistes nequande ha recurret. Li bebés til 5 annus divide li coses de lor circumitá inter quo posse esser manjat e quo ne posse esser... Ma un scientist posse solmen rider pri tal classification de quel vell depender li nómines del plantes o del animales.

On save que alcun popules considera manjabil alcun plantes o animales quel vell desgustar altres. Do, in RO, ti manjabiles va changear lor nómines secun li landes. Por un lingue pretendent esser universal, to es un drolli solution!

Talmen li saltarelle quel es manjat de quelc popules arab va prender in Africa li syllabe ga ma ne in Europa! Sam casu por ínnumerabil altres. Por li negros antropofag, un hom va dever prender ga, ma ne por un civilisate! On senti se devenir ga-ga quande on pensa a omni ti complicationes!

Seriosmen, noi consilia a sr. Foster ne persequer tal chimeric fabricationes.

Li tortura del memorie.

Certmen, sr. Foster crede facilisar li memorie per su sistema schematic. In realitá it ha fat just li contrarie. Esque vu ha remarcat que quande on confuse du paroles, it es sempre du paroles tre proxim li un al altri. To es un facte constatat de omni psicologos quel ha studiat li question del memorie.

Ad ultra, in audition por exemple in telefon, paroles tro simil posse causar miscomprenses; pro ti rason, li Germanes di preferibilmen zwo in vice de zwei por plu bon evitar li confusion con drei. In RO, un enumeration de coses, de mensus, etc., pro que iili comensa per li sam síllabe, vell causar continual confusiones e un monotonie, grand Deo, un monotonie horribil, ínsuportabil.

In RO, por exemple li hidrogen es dit babgab, li potassium: babgaf, li radium: babhax, li oxigen: babnac, li nickel: babzaf. Omni elementes comensa per bah. Imagina un chimist quel manua li tot jorne ti elementes e quel deve sempre comensar su nómines per bab. Li povro ne va tardar devenir folli o plu bon, il va instinctivmen, per abreviation, nominar li elementes solmen gab, gal, hax. Ma tande li tot regularitá de RO cade; e in vice del paroles international hidrogen, potassium, vell exister altri paroles tam irregulari e fabricat. Li bell beneficie!

Li destruction del internationalitá!

Li terminologie scientic es ja presc completmen international; li paroles quam hydrogen, potassium es conosset sur li tot terre. To constitue un precios unitá quel deve esser utilisat in li lingue international. Ad ultra, on posse bon pensar que nequande li scientistes va abandonar ti terminologie usual desde lor infantie por adopter li fabricationes de sr. Foster queles es sempre confusibil pro lor tro grand similitá.

U ducte li arbitraritá!

Li grand defecte de tal inventet sistemas es que ili fa impossibil li unification del solutiones, nam it posse exister sistemas tam numerosi quam autores. Sr. Foster nómina por exemple li radium: babhax, ma un altri autor posse nominar it con li sam jure habxah o pulpuf o per qualcunc altri fabricates. Sr. Foster self informa nos que con 6 lítteres on posse combinar 4 000 000 de paroles. Do, it existe 4 milliones de manieres traducter li parol radium in un sistema filosofic. 4 milliones de inventores posse esser rect in sam témpore por un sol parol... e ne concordar. Fa li sam rasonament por 10.000 paroles international e vu imagina li númere de lingues international egalmen bon!

Un sistema natural...

es sol capabil reunir li partisanes del lingue international, nam un parol natural ne posse esser discusset. It es adoptet pro que it existe. Paroles quam radium, potassium, etc. ne lassa plazza a quelcunc discussion sur li tot terre. On ne mem besona aprender les. Quo on desira in plu?

Un perseverantie mal plazzat.

Con un perseverantie digni de un ovre plu interessant, sr. Foster continua propagar sui desde 1906 (27 annus!) publicante claves e mem un micri revúe, sin har fat til hodie un sol adepte... parlant. Ma nor coidealist ne es descorageat pro tam poc, il continua ofertar al munde un anacronic singularitá, credente servir un ideale quel es, in fact, irrealisabil... felicimen. R. Bg.

Li question del insigne de Occidental

Li Centrale de Vienna comunica:

Un idé por quel on fa propaganda, usualmen have anc un visibil expression, un insigne o emblema.

Esperanto e Ido usa stelles quam insignes. Conform al altri principes de Occidental noi deve serchar anc un altri, ma anc plu expressiv signe.

Li postulationes a un bon insigne es 1) simbolic caractere, 2) simplicitá, 3) originalitá, 4) inconfusibilitá, 5) bicromie, 6) (ne policromie).

Secun oficiosi international pre-normes (A WB u. G. für O.: Organisationsschaubilder: Verlag f. Organisation, Wien III u. Berlin W 30/36: 1932; pag. 14) li tilde es li simbol por «parlar».

Ma ti application del tilde por expresser li notion «parlar» have ti general sense solmen por li intern organisation de fabricas e de burós, ci specialmen por expresser li notion «telefonar». Li tilde es un element del linea undulat, li simbol por comunicationes oral.

Ma por li public usation un special sense del tilde ancor ne es stipulat. Pro to li viennés Occidentalistes proposi usar, quam oficial insigne de Occidental, li tilde del fig. 1. To es du arcos de circul in sens contrari in un circul. Li linea undulat deve esser horizontal. Li circul e unde es nigri sur fund yelb (o albi in printation).

Tam long quam un emblema plu apt ne es proposit noi recomanda a omni Occidentalistes usar li tilde quam provisori insigne de Occidental.

Noi espera que li idé del lingue international va victoriar in li signe del unde de Occidental, quel mey ingresser omni landes del munde.

E. Pigal,

director del Central Officie del Occidental-Union.

Remarca del Redaction

Li question del insigne ha ja preoccupat mult de nor coidealistes e plur projectes esset proposit ante ti del Centrale.

Ja in 1928 Sr. de Guesnet fat graver li insigne del fig. 5 secun un dessin de Sr. van den Outer (de Holland), to es un stilisation del glob. In 1929, li Centrale de Vienna editet du species de insignes sur paper de color; li unesim esset li glob terrestri aplatat, li duesim esset ti del figura no 2, un sole sur un mare. Omni ti insignes on opinet tro complicat, pro to on serchat ancor plu simplic.

Sr. Lindstrom de Stockholm provat esquissar li dessin de nor figura no 3, in quel li circul representa li inicial líttere de «Occidental», quel include li lítteres CC (= Occidental) e LI (= lingue international). Ma Sr. Lindstrom arrivat post simplificationes al simplic circul quel esset printat sur li covriment de Cosmoglotta 1933. Tamen it sembla nos que li circul sol ne da li impression de un emblema pro que it es tro sovent usat sin signification. It ne es suficent.

Fig. 5.

Noi anc deve far remarcar que un bon insigne deve esser original. Si it es ja usat de altri organisation o partise it va causar sempre confusiones genant til quande on va esser obligat modificar it. Plu bon es strax selecter un insigne totalmen nov e non-usat.

Passante noi deve citar li emblema just selectet de nov Hispan Occidental Association (fig. 4): Un cruce in un circul; ti insigne es evidentmen valid solmen por li H.O.A. Por li Occidental Union noi deve decider esque noi adopte li dessine proposit del Centrale. Noi atende li opinion de nor letores por posser traer conclusiones e presentar rapport al Centrale. Ples inviar propositiones e criticas a Redaction de Cosmoglotta,

Chapelle-Vaud Svissia ante li 1-im februar 1934.

R.B.

Li admirabil regularitá de Occidental

  • vid-er (F. voir)
  • pre-vid-er
  • re-vid-er
  • pro-vid-er
  • pro-vid-ent-le
  • pro-vid-ent-i-al
  • di-vid-er
  • di-vid-end-e

Li regul de Wahl permisse derivar ancor:

  • vis-ion
  • vis-ion-ario
  • vis-or
  • vis-ibil
  • in-vis-ibil
  • vis-ibil-itá
  • vis-iere
  • re-vis-ion
  • pre-vis-ion
  • pre-vis-ibil
  • pro-vis-ion
  • a-pro-vis-ion-ar
  • a-pro-vis-ion-ament
  • di-vis-ion
  • di-vis-or
  • di-vis-ion-ano
  • di-vis-ibil
  • di-vis-ibil-itá
  • re-vis-or

//

  • duct-er (D. führen)
  • duct-ion
  • duct-ion
  • duct-ibil
  • duct-ibil-itá
  • in-duct-er
  • in-duct-ion
  • in-duct-or
  • de-duct-er
  • de-duct-ion
  • de-duct-ibil
  • intro-duct-er
  • intro-duct-ion
  • intro-duct-or
  • pro-duct-er
  • pro-duct-ion
  • pro-duct-or
  • pro-duct-iv
  • pro-duct-ibil
  • in-pro-duct-iv
  • in-pro-duct-ibil
  • re-duct-er
  • re-duct-ion
  • re-duct-ibil
  • se-duct-ion
  • se-duct-or
  • se-duct-iv

Li 10 comandamentes del occidentalist

  1. Propaga sempre quam si li success depende solmen de tui activitá e ne de ti del altri propagandistes.

  2. Memora que nullcos es plu dangeros quam un consilia acompaniat de un mal exemple. Do, comensa per studiar completmen Occidental e usa it in omni ocasiones.

  3. Inter omni lingues international, Occidental es li maxim ínmediatmen comprensibil al majorité del civilisates. In consequentie, quande tu publica articules de propagande in national jurnale, scri in Occidental e ne solmen pri Occidental; li efecte es plu grand. Ad plu, junte sempre un adresse de Occidental-Buro; si li letores ne save u adressar se por informationes, ili bentost oblivia lor interesse. To es un foy strax extinctet pro manca de combustibile.

  4. Quande un hom sembla favorabil al idé de un lingue international, ne atende que il redeveni índiferent; strax misse le omni documentes pri li question. On deve batter li ferre durant it es calid.

  5. Resta sempre calm e subrident in discussiones mem quande on atacca desgentilmen tui amat affere.

  6. Conserva sempre amical relationes con tui adversarios e evita vulnerant reprochas, nam un adversario de hodie posse esser deman un fervent collaborator. Li historie del mundlingue es plen de conversiones rapid e ínexpectat.

  7. Ne monstra un exagerat entusiasme quel vell mal impressionar li publicum e far creder que tu es un fanatico. Occidental ne es un religion ma solmen un lingue, li solution de un tecnic problema.

  8. Nequande perdi coragie pro li índiferentie del publica. Omni util inventiones comensat per esser criticat e mocat.

  9. Ne oblivia que li lingue international es destinat ante omnicos a tis qui besona it. Do ne perdi tui témpore a far parlar in Occidental tui cocinera, li cusino del filia de tui sapatero, o anc tui papagaye; ma in prim loc acte che li viageros, li comerciantes e li pedagogos.

  10. Si tu recive un desgentil lettre de partisan de un altri lingue international, ne incolera ma responde a il amabilmen que in omni dominias es sempre li maxim bon sistema quel victe; plu bentost o plu tard li progress triumfa. Do, it es plu simplic strax adherer a it.

R.B.

Etimologic lexico de geographic nómines

de Karl JANOTTA

Bolzano = nL. Bolzanum, IS. Bolzano, FA. Botzen, D. Bozen. -- Li nómin de ti cité in Alto Adige (ante li Grand guerre: Sud-Tyrol) amemora un antiqui roman Pons Drusi ponte de Drusus, un roman militari station apu li via de Brenner, u un ponte traversat li river D. Eisack (L. Isarcus). Ancor hotempor existe in Bolzano restes de antiqui roman fortificationes.

Botocudos, tribe de indianos apu li dextri rive del superior San Francisco in Brasil. Li nómin del tribe veni de P. botoque, batoque, «tampon de baril», pro li strangi adorne, quel ti indianos porta in li perforat labie inferior.

Bretonia = L. Aremorica, nL. Britannia minor, I. Brettagna, FD. Bretagne, A. Brittany, nordwestic prominente de Francia; recivet li modern nómin depos que ti region esset colonisat de britannic fugiardes, queles hat esset expulset del anglo-saxones. Ergo li nómin significa

«Litti Britannia» in contrarie a Grand Britannia.

Britannos -- L. Britanni, F. Bretons, A. Britons, D. Briten, un celtic tribe, nominat secun li custom picter li córpor, nam celtic brith significa «multicolor». Secun li tribe li tot insul esset nominat L. Britannia.

Brno = FD. Brünn, Tch. Brno, cité in Moravia, de Tch. brno «vate», situat apu un riveral passage, u li vias Budapest .. Praha e Breslau .. Wien crucea.

Bruxell = L. Bruxellae, I. Brusselle, S. Bruselas, A. Brussels, D. Brüssel, de H.(ollandesi) broek (pronuncia: bruk) «palude», Broeksele «loc de palude». Li cité inferior sta sur li humid suol del valley del river Senne.

Canaan = I. Canea, F. Chanaan, A. Canaan, D. Kanaan, significa lu «bass»; li nómin sembla har apartenet in prim solmen al litorale e har esset translatet solmen plu tard al vicin plu alt region til li Jordan.

Canada = LISFA. Canada, D. Kanada, es derivat del indian parol kanata «un númer de cabanes»; on asserte que li decovritores comprendet ti parol quam nómin del land.

Canton = I. Cantone, FA. Canton, D. Kanton, cité in Sud-China, es tal nominat del europanos secun li provincia Kuan-tun, de quel it es li capitale.

Catalonia = I. Catalogna A. Catalonia, S. Cataluña, F. Catalogne, D. Katalonien, ha nascet ex Gotholunia «land del gothos», pro que li gothos havet ci lor max ancian sedes sur li pireneic peninsul.

(va continuar.)

Li perle de amore

de H. G. WELLS

Li settesim historie de su grand tom de Historiettes, Ernest Benn, 7 s. 6 d.

(«London, 24 Junio 1933. Sr. Wells have null objection contra li printation de vor traduction de ci historie un singul vez in li revúe Cosmoglotta. Sra. G. P. Wells.»)

Li perle es plu bell quam li max brilliant del lápides cristallin -- declara li moralist -- proque it es fat per li suffrentie de un creatura vivent. Pri to yo posse dir necos, nam yo ne senti li fascination de perles. Lor nubós lustre move me nequant. Anc yo self ne posse decider pri li antiqui disput: esque Li Perle de Amore es li historie maxim cruel, o solmen un graciós fabul del immortalitá del bellitá.

Li historie evenit in Nord India, quel es li maxim fructosi suol, por sublim amorós histories, de omni landes del munde. It esset in un país de sol e lagos, e rich forestes, e montes e valleyes fertil. Ta esset un yun prince, dómino del tot land: e il trovat un puella de índescribil bellitá e delicie, e il fat la su reya e posit su cordie a su pedes. Lor amore esset plen de Joyes e dulcess, plen de esperantie, un amor exquisit, brav e mirabil. It esset li lor durant un annu e un part de un annu: e poy subitmen, pro alcun venenós picatura quel illa recivet in bosco, ella morit.

Ella morit e li prince esset tot prostrat. Li dolore fat le silent e ínmobil. On timet que il vell suicidiar se, e il ne havet ni filies ni fratres succedent. Durant du dies e noctes il jacet, facie al terre caremant, al pede del lette quel tenet li córpor de illa calm e bell. Poy il levat se e manjat, e standat tre quietmen quam un hom qui ha fat un grand resolution. Il fat metter li córpor in un sarc de plumbe mixtet de argente, e por to il fat far un sarc extern de lignes maxim precios e odorant, laborat de aure. E extra to il fat constructer un sarcofag de alabastre, ornat de precios lápides. E durant que on fat ti coses il passat maxim mult de su témpor che li lagos, e in li kioskes e pavilliones e boscos, e in ti chambres del palace u ili du hat maxim mult promenat, meditante su bellitá. Il ni lacerat su vestimentes ni sordidat se de cindres e sac quam esset li custom, proque su amore esset plu grand quam tal extravaganties. In fin il denove revenit inter su consilieros e avan li popul, e dit les to quo il hat li intention far. Il dit que il neplu posset tuchar un fémina, neplu posset pensar pri un altra, e pro to il intentet trovar un yuno adoptend quam su herede e instructer le su tasc, ma il intentet executer su deventies quam it dece: pri li rest, il vell dar se con su tot potentie e su tot fortie e su tot richess, omnicos quo il posset commendar, far un monument digni de su íncomparabil car perdita. Un edificie it vell esser, de perfect gracie e bellitá, plu mirabil quam alquande hat esset o vell esser alqual altri edificie, por que til li fin del témpores it vell esser un mirabile, e on vell parlar pri it, e desirar vider it, e venir de omni landes del terre visitar e vocar li nómin e li memorie de su reya. E ti ci edificie vell esser nominat li Perl de Amore.

E to ci su consilieros e popul permisset le far, e to il fat.

Annu sequet annu, e omni annu esset devoet al construction e ornament del Perle de Amor. Un grand fundament esset ciset ex li vivent petre in un loc u it semblat que on regardat li nivós desert del grand montania tra li valle del mund. Ta esset villages e montes, un tornant fluvie e in grand distantie tri grand cités. Ci on posit li sarcofag de alabastre sub un pavillion de habil elaboration, e circumposit pilares de un petre strangi e bell e mures marcat e decupat, e un grand scatull de massonerie tenent un cupol e pinacules e cupolettes, tam exquisit quam un juvel.

Nu, il ne plu esset li graciós yuno qui amat li puellic reyessa. Il esset un mann, grav e atentiv, tot concentrat al construction del Perle de Amor. Con omni annu de efortie il hat aprendet nov possibilitás in arc, e mur, e contrafort: il hat aportat plu grand potentie al materiale usand e il hat aprendet cent colores e effectes pri queles il ne hat posset pensar in li comensa.

Su sens del color hat devenit plu exact e plu frigid: il ne plu cuidat pri li esmaltat aurilineat clartá de un illuminat messale: il selectet nu un blu coloration, quam ti del ciel, quel da subtil tintes, ombres discret e subit larg diluviamentes de purpur opalescentie.

...Con terror e astonation on videt li Perl de Amor ascender a un superhoman largore e altore e magnificie. Nequande on hat anticipat un tam sublim cos quam ti ci. «Vermen admirabil es li miracules», on murmurat, «quel li amor posse far». E omni fémina del munde, qualcunc altri amores ili havet, amat li prince pro li splendore de su devotion.

Tra li medie del edificie curret un grand nef, un vise, quel li prince bentost amat plu e plu. Del intern intrada del edificie il perspectet un immens pilarat galerie, tra li cúlmine del pavilion sub quel jacet li sarcofag, tra un apertura mirabil constructet, al nivós desertes del grand montania. Li pilares e arcos e contrafortes e galeries ascendet in chascun láter, quam grand archangeles attendent in li ombres li presentie de Deo. Quande un hom videt ti auster bellitá in unesim vez il esset exaltat: poy il frissonat e su cordie abassat se. Tre sovent venit li prince por star ta e regardar ti vise, movet profundmen ma ne tot satisfat. Li Perle de Amor havet ancor alquo, il sentit, quel il devet far ante que su tasc vell esser compleet. Sempre il commendat quelc micri alteration. E un die il dit que li sarcofag vell esser plu clar e plu simplic sin li pavillion: e pos har long regardat it tre fix, il fat forportar it.

Li sequent die il venit e dit necos. E anc li sequent, e li sequent. Poy durant du dies il absentat se. Poy il revenit con un architecte e du mastr-artisanes e un micri.

Omnes regardat silent, stante junt in un micri grupp, inter li seren vastess de lor acomplement. Null tracie de labor remanet in su perfection. It esset quam si li Deo del bellitá de natura hat self prendet lor infant.

Sol un cos desfigurat li absolut harmonie. It esset un cert desproportion del sarcofag. Nequande it hat esset inlargiat e vermen qualmen posset it esser inlargiat depos li prim dies? It defiat li ocul, it intalliat li fluent lineas. In ti sarcofag esset li scatull de plumbe e argente, e in li scatull de plumbe e argente esset li reya, li car immortal caus de omni ti bellitá. Ma nu ti sarcofag ne semblat plu quam un micri obscur oblong quel jacet íncongruent in li grand vise del Perle de Amor. It esset quam si alcun hat fat cader un valise sur li cristallin mar de ciel.

Long li prince meditat, ma nequi savet li penses quel passat tra su mente.

In fin il parlat. Il imperat:

«Porta to for.»

Citates

[quote, Lindsey]


Li societé sempre ha crucificat li serchatores del veritá pro que it time les. Con jure it regarda li acomodation a nov factes quam un grand íncommoditá.


[quote, Lao Tse]


Efecter sin querelles.


[quote, G. Mazzini]


Li secrete del potentie es li volentie.


[quote, Herm. Heiberg]


Li colere es un del maxim grand peccas; nam it prende de nos lu maxim nobil, lu maxim divin: li prudentie.


Cronica

Svedia

Nor coidealist Sr. Albert Haldin, apotecario, in Erkilstuna, un del unesim benefatores de nor movement, ha sponsat Senioretta Alice Jansson. Nor cordial gratulationes e calid desiras de felicitá.

Li Vindeln, revúe de un populari unversitá in Svedia, nro 4, 1933, contene un long articul «Hjelpsproksfrogan» (li question del lingue auxiliari). Li autor es sr Cand. Phil. Carl Segerståhl, quel recentmen adheret a Occidental e ja in verne 1933 ductet studie-circules in nor lingue. Inter altricos noi cita in li articul: in Esperanto e Ido «omni substantives fini per -o, omni adjectives per -a e li max mult adverbies per -e. Ti qui es lingualmen ínexperientiat incontra ínnecessi desfacilitás. Un simil desfacilitá -- trovabil in un e altri national lingue, p. ex. Dan e German -- es li postulation que li substantives deve esser scrit per majuscules. Li instructores del matrin lingue in li resp. landes posse atestar quam desfacil it es far li eleves aprender ti cose. De mult lateres -- ne minim del laboreros -- on hotémpor postula un reform in ti respect. Recentmen on ha fat fort ataccas contra ti etiquettes in Dania.» Li articul, quel nu es editet quam apart brochura del Sved Occidental Federation, accentua li grand avantages de Occidental e fini per mult specimenes de vocabules e textus.

E. Berggren.

Svissia

Li organ sviss del stenografistes Aimé Paris (Biel) publicat spontanimen in su numeró de novembre 1933 un long articul pri Occidental. Li redactor fini per li conclusion:


Li structura del lingue «Occidental» fa de it certimen li maxim harmoniosi del lingues international pri queles noi audit parlar til hodie e su studie ne deve indiger interesse.

On save que Occidental ha esset adaptat til nu a 5 sistemas de stenografie, ma ne ja al importantissim systema Aimé Paris. Esque forsan un practicant de ti sistema vell interprender li adaptation?


Li revúe international Art et Dessin, aparient in 3 lingues, ha publicat in su ultim numeró un anuncie directimen in Occidental por informar li publicum pri li existentie del famosi Bussol del colores creat de Sr. Major Henri Tanner de Bern, comiteano del Sviss Ass. por Occidental.

Nie wieder Krieg, un revue pacifistic aparient in Zurich (Svissia), in su numeró de octobre 1933 publica un articul simpatic in favore de Occidental e invita su letores demandar informationes concernent nor movement al Secretariatu de Chapelle.

Anglia

Du lettres de Sr. Beer pri Occidental va esser includet in Vital Sayings of the year 1933, Shaw, London, 12 s 6 d (Vital Pronunciamentes del Annu 1933).

Sr. Eric Biddle scri nos:

In julí 1932, yo recivet un lettre de nor hodial activissim secretario Sr. S. W. Beer. Il demandat me esque yo havet ancor interesse por Occidental (nam yo hat ocupat me pri ti lingue quelc annus antey). Yo esset tre sceptic pri li possibilitá instaurar un movement in Anglia e respondet dubitosimen. Tamen, nor amico esset persistent e in li fine yo promesset auxiliar le per li printation de su circulares e folies propagatori.

Li entusiasme de Sr. Beer e un visita de Sr. Moore victet mi índiferentie e yo comensat li publication de un Bulletin (Interlanguage News).

Desde tande ha passat un annu. Li fide de Sres Moore e Beer ha esset justificat e hodie noi have ci in Anglia un vivent movement quel cresce constantmen. Li publicum, mersí al mult articules in divers gazettes comensa saver que Occidental existe.

Resta mult a far. Maxim urgent es li publication de vocabularium. To va esser interprendet durant li hiverne e it va aparir, quam li Radicarium, in liverationes, queles va contener chascun 8 págines e circa 200 vocabules. Li custa va esser tre bass e li vendition va aportar un util profit a nor Association.

Eric Biddle.

Austria

Li celebri Hoerbiger-lnstitute de Wien (Austria) publica desde octobre de ho-annu un revúe scientic in german con resumas in lingue international Occidental. On save que li scientist austrian Hoerbiger, morit ante du annus, es li autor de un Cosmologie explicant li formation del universe. Li nov revúe es consacrat al problemas de fisica, de geologie, de meteorologie. Nor letores posse demandar specimenes a Hoerbiger- Institut, Ehamgasse, 40, Wien XI, Austria.

Auxilie per Occidental.

Senioretta Lisl Heger, occidentalista in Wien, ha recivet excellent auxilies de seniorettas Guilbert e Colas de Francia por su dissertation de doctoratu in national psicologie del infantes, expresset in li scolari articules (temas, obligas) de ti ci.

Ella mersia cordialmen su francés coidealistes.

Un coidealist de Herne Hill, Australia, desira aprender li croatian lingue. Esque un de nor letores savent ti lingue posse dar consilias e indicar libres in anglés por su studie. Ples responder al redaction de Cosmoglotta.

Sr. Eugen Moess, de Wien, informa nos que li articul «Autoritás e progress» publicat in Cosmoglotta no 90 ne esset traductet in Occidental de le, ma de Sr. Alois Deminger, ingeniero.

Per li sam ocasion, li redaction de Cosmoglotta prega li traductores de altri articules, trovat in li porta-folies del manuscrites, benevoler anunciar se. Ti articules va apariv in Cosmoglotta ne signat til quande noi va conosser li traductor.

Sparwirtschaft (rational economie), numeró 7/8, julí-august 1933, critica sur págin 240 li ovre «Occidental, die Weltsprache» de E. Pigal etc. Ti critica es remarcabil pro du causes, in prim pro que ti revúe es editet del «Hauptverband der Industrie Osterreichs» (= general association del industrie de Austria) e pro que it es li organ de publication del «Osterreichischer Normenausschuss» (austrian comité por normes), e in secund pro que on comisset Ing. E. Wüster, li autor del max grand lexico Esperanto-german, far ti critica. To es un signe, quant importantie li ductores de ti grand association atribue a Occidental. Senior W. contraposi li natural derivates de Occidental barbero, electrico, fisico, director (dirigente), bibliotecario al artificial derivates barbisto, elektristo, fizikisto, direktisto, bibliotekisto de Esperanto, e accentua li naturalitá de Occidental per alegation del corespondent vocabules in anglesi, german, russ e francesi. Il constata in fin: «Li rational lingues (D. Plansprachen) del tip de Occidental have li avantage, que conossores del westeuropan lingues posse leer les presc sin grammatical conossenties. Occidental have in contrast al altri representantes de su gruppe li grand merite har inregistrat su derivates in un sistema relativmen regulari. Li present libre es un unesim introduction. Su 5 autores (2 de ili es austrianes) ha fat un labore solid e complacent.» In ti ocasion mey esser rectificat, que mem 3 del autores es austrianes, nam anc senior E. Graber es tal. Jil.

Francia

Li revúe Interlanguages de Paris publica successivmen li portretes de Sr. Pášma, president del Occidental-Academie, de Sr. Dr Nidecker, president del «Sviss Association por Occidental» e de Sr. Joseph Gär, de München, autor del Dictionarium German-Occidental. Li sam revúe publicat articules scrit de R. Berger e K. Janotta por li defense de Occidental.

Educateur prolétarien de Francia, in su numeró de julí 1933 exposi li argumentes de un Esperantist, sr. Bourguignon contra Occidental e li defense presentat con grand competentie de nor coidealist sr. Poujet.

In summa, sr. B. reprochat a Occidental esser un lingue del capitalistes contra que Esperanto es li lingue del revolutionarios russ (!). A ti extraordinari afirmation, sr. P. respondet que sr. de Wahl nequant fat politica e que Occidental ne es plu capitalistic quam Esperanto. Un medie linguistic de intercomprension ne es plu li apanage de un partise quam de un altri. Occidental have hodie anc partisanes che li Bolchevistes.

Sr. B. alegat que sempre plu li paroles russ e asiatic va penetrar in Esperanto. A quo sr. P. responde que to ne demonstra que Esperanto es plu apti reciver e assimilar ti paroles quam Occidental!

(Red.: Noi adjunte que in contrari Esperanto es minu apti quam Occidental assimilar ti paroles russ o asiatic. In Occidental, por exemple, li paroles vodka, knut, tundra, czar, té, cangurú, pagoda, divan, shah, nirvana, bayadera, etc., es assimilat sin mutilation. In Esperanto, pro que li etiquette -o es obligatori, on deve desfigurar les a vodko, knuto, tundro, caro, teo, canguro, pagodo, divano, saho, nirvano, bajadero, etc.)

Naturalmen sr. B. ne obliviat objecter que Occidental es tro occidental e que un lingue auxiliari bon por li russes deve esser de preferentie artificial! Ma sr. P. havet su response tot pret. Por refutar ti argument tant amat del Esperantistes, il citat li opinion del revúe esperantistic russ self NOVA ETAPO quel scri (p. 23, 1933) -- in Esperanto -- «La komuneŭropa teknika terminologio fariĝas aŭ almenaŭ komencas fariĝi tutmonda. La kulturaj lingvoj de Azio alprenas ĝin pli kaj pli. La grek-latina terminologio, pro tio, ke Eŭropo iras antaŭ ĉiuj laŭ la vojo de teknika progreso, venkas ĉiujn siajn konkurentojn.»

Do, li russ Esperantistes self proclama que la greco-latin terminologie es adoptet sempre plu del Asianes e que it victe omni su concurrentes.

E ti terminologie es conservat completmen in Occidental, durant que it es mutilat in Esperanto-Ido. Quel plu bell garanti de success on desira por Occidental in Oriente?

Li Chasseur Français, revúe editet in St. Etienne (Loire) publica in su numeró de octobre 1933 un articul pri Esperanto. Pos har amarimen criticat li resistentie del publicum contra Esperanto (ma esque li sistema presentat ne es culpabil de ti resistentie li autor del articul, sr. Georges Avril alega que quar celebritás ha «reconosset, post objectiv exámine, que Esperanto aporta un solution complet, logic e elegant del problema del lingue international».

Inter ti quar, queles in facte, ha aprobat precipue li idé de un lingue international simbolisat per Esperanto, sr. Avril cita li celebri linguist francés Meillet. Ti assertion es contradit de sr. Meillet self quel ha declarat textualmen (noi have su declaration scrit sub li ocules) -- in francés —:


L'Espéranto a de grands mérites, mais son succès actuel est fâcheux, en un sens, car s'il est définitif, ce sera le succès d'une solution assez défectueuse.


To es clar. Exactmen quo nor pense. Sr. Meillet ha explicat in altri locos pro quo Esperanto es defectosi.

(Image)

Mundo-hem

in Alberiz proxim Luck (Bohemia)... es un etablissement por li education natural del yunes. Musica, balneas, theatre, alt-frequentie-radiator con helium-sole supervigilat de un medico, null comfort manca a ti hem modern.

Li interlinguistes qui vole passar agreabil vacanties o reposar se deve far un sejorn in Alberitz. Ili va trovar ta li occasion perfectionar se in... Occidental.

Li director de li Mundo-hem es Senior Pastre Helmut MILNER, nor colaborator.

On save que Sr. Milner es li autor del conosset lingue international Cosmar, pri quel Cosmoglotta parlat plur vezes. Post har studiat li labores de E. de Wahl, Sr. Milner abandonat su sistema, malgré li custosi sacrificies fat por propagar it, e in 1930 il adheret con entusiasme a Occidental.

Noi fa memorar que li abonnantes a Cosmoglotta in 1934, qui paya lor abonnament ante li 1 januar, recive gratuitmen un del tomes del colection Ovre. Ples indicar sur li mandate li nró del tome selectet secun li catalog del covriment de Cosmoglotta.

Cosmoglotta A 93 (feb 1934)

Annu XIII Februar 1934 NO 2 (93)

TI NUMERÓ ES DEDICAT A IDO

Idistes! un altri son de cloche!

Til hodie, Idistes, on ha presentat vos Occidental unilateralmen. Vu conosse nor idés precipue per li revúes Idistic, per li criticas de vor autores, per L. Beaufront, Noetzli, Ahlberg, etc., qui naturalmen videt li nov conception tra lor old deformation mecanistic.

In omni solution it existe argumentes por o contra. Por posser judicar objectivmen on deve audir li du cloches. Ma til hodie, Idistes, ne un sol de vor revúes ha exposit vos objectivmen li valore del solution proposit de E. de Wahl; ili ha monstrat vos solmen quelc objectiones de detallies, ma li fundament self, li principies del lingue, on ha lassat vos ignorar.

To esset ínevitabil! Null redactor posset monstrar ti principies sin esser blamat del conservatores e editores, sin perdir su abonnates. Save vu que ancian e activ Idistes, mem presidentes de Ido-congresses, de Ido-Societés, es nu entusiast propagatores de Occidental. Presc li demí del Idistes ha adheret a Occidental. Crede vu que to ha esset possibil si li sistema ne presentat avantages mult plu important quam li quelc objectiones de detallies quel li Ido-revúes repeti sempre?

In realitá, li valore del solution naturalistic es mult plu grand quam on fat creder vos. Si vu ama li veritá, vu deve conosser nor argumentes. Exposir li principies de Occidental ne es possibil in quelc articules, nam li problema del lingue international es complex.

Noi conosse vor objectiones contra nor sistema (nam presc omni Occidentalistes ha esset idistes) ma vu ne conosse nor argumentes. Un concordie es ínpossibil si vu es informat unilateralmen. Noi do demanda vos studiar Cosmoglotta durant ad-minim un annu. Noi anc recomanda vos studiar li brochura «Ido o Occidental» quel es inviat gratuitmen a omni Idist quel abonna Cosmoglotta por un annu, e quel es composit del sequent capitules:

Doc. No 32 Li lingue international e li logica. -- No 45 Li líttere K in li lingue international. -- No 51 Quelc radicas de Occidental explicat. -- No 56 Un justificat critica de sr. Meillet. -- No 58 Lettre a un Idist. -- No 61 U noi expecta li Idistes. -- No 63 Li derivates a evitar. -- No 64 Un parol instructiv. -- No 65 Qualmen Occidental es plu complicat quam Ido! -- No 66 Un erra pri li infinitive de Occidental. -- No 67 Pro quo li líttere c have 2 pronunciationes in Occidental. -- No 71 Li obligatori finales in Esperanto-Ido. -- No 72 Li simetrie in li lingue international. -- No 79 Tabelle sinoptic del revúes interlinguistic. -- No 82 Li sufixes de action in Occidental. -- No 84 Li ínfelici nomine de Ido. -- No 88 Qualmen li Idistes informa li yunes. -- No 89 Ancor li duplic consonantes. -- No 91 Li antagonisme inter regularitá e naturalitá. -- No 93 Ancor li nómine de Ido. -- No 95 Li regularitá del vocabularium international. -- No 97 Li vin-beres es tro verd. -- No 102 Li contractiones grammatical. -- No 106 Li finale -ac in Ido. -- No 107 Li principie de monosemie. -- No 112 Li inutilitá del sufixe -ig. -- No 113 Li situation del lingue in 1908. -- No 118 Noi es contra. -- No 119 Lettre a un Idist, concernent li logica. -- No 128 Julius Lott. -- No 132 Li restrictiones mental de sr. de Beaufront. -- No 133 Altruisme interlinguistic.

Un grand parte del Idistes desira naturalisar Ido, ili vole corecter li fals departe de 1907, li regretabil base artificial de Esperanto. Eminent Idistes proposi inter altres:

  1. Suppression del obligatori finales -o e -a.

  2. Plurale per -s, quel es li maxim international.

  3. Suppression del finales verbal artificial -as, -is, -os.

  4. Adverbies per -mente o -men.

  5. Articul per li; la essente repugnant avan masculines.

  6. Suppression del sufixes artificial heredat de Esperanto.

  7. Introduction del sufixe completmen international -ion.

  8. Suppression del nómine Ido, quel noce li propaganda e causa mocas.

Nu! omni ti ameliorationes es includet in Occidental. On posse dir que Occidental representa li quintessentie del ameliorationes desirat in Ido.

Noi ne pretende que Occidental es perfect, ma noi save que si li practica monstra li necessitá de correctiones, ti correctiones ne va esser impedit per li corsete íntolerabil del obligatori finales -a, -o, -e. In Esperanto-Ido, ti ameliorationes ne es possibil sin abandonar li principies self del lingue. Che li Idistes, malgré 10 annus de discussiones, li progressistes ne posset obtener li minim reforma de lor lingue pro que un sol change vell esser li comensa del fine.

Li tragic aventura de du interlinguistes

Desde li guerre mundal, li du maxim important organes del Idistes ha esset Mondo redactet de Per Ahlberg de Stockholm e Ido redactet de A. Noetzli de Zürich. Ambi revúes ne plu existe hodie; lor desaparition marca li fine de du activitás paralel de quel li tragic fate deve servir nos quam lecion.

Durant 12-15 annus null homes ha expenset plu mult energie, moné e patientie por far triumfar Ido quam sres Ahlberg e Noetzli. Li subsignate, qui esset lor colaborator, posse atestar que lor ardore e lor devotion esset ínsuperabil, tam plu meritosi que li scientistes qui lansat Ido ne ocupat se pri su diffusion.

Regrettabilmen che ti pioneros mancat li conossenties linguistic. Ili hat adheret a Ido pro que, quam sovent li non-intelectuales (sr. Ahlberg esset policiero e sr. Noetzli tren-conductor) ili besonat li autoritá oficial del scientistes; e li sol titul «linguo di la delegitaro» dat les li necessi securitá scientic! Por ili, sr. de Wahl ne posset esser rect pro que il ne esset un scientist sat famosi!

On comprende do lor desestima por Occidental e lor astonament indignat quande ancian conosset propagatores de Ido e mem presidente de national societés adheret a Occidental. Por ili to esset un fenomen íncomprensibil, un manovre... esperantic! E naturalmen ili comensat ataccar Occidental publicante que su autor ne save parlar it!!! que it es impossibil a aprender. In curt, omni idiotic argumentes esset bon. E li protestationes de lor ex-amicos eat in li paper-corb! To ne impedit que Occidental continuat progresser. Li du revúes perdit li abonnates, qui eat a Cosmoglotta. Sr. Noetzli plenat li ultim numerós de su «Ido» per li qualificationes de «linguacho» adressat a Occidental, poy cessat omni activitá interlinguistic. Il ne volet adaptar se al nov conception del lingue international e preferet retraer se definitivmen in li silentie. Trist fine!

Sr. Ahlberg polemisat acrimen contra E. de Wahl e pensat salvar li situation per instigar li linguist (sempre ti santi exagerat respect del non-educat por li scientistes!) Jespersen al creation de un lingue basat sur li scientic linguistica! Talmen nascet Novial. Ahlberg comensat propaganda por Novial; ma abandonat del Idistes, e contrabattet del partisanes de Occidental, qui ne havet pena monstrar li ínnaturalitás e debilitás de Novial, sin adeptes, sr. Ahlberg e Jespersen ne plu posset far apparir «Mondo». Hodie on ne plu audi parlar pri Novial quel sembla esser abandonat mem de su propri autor, do mort-nascet.

Con plu grand conossenties linguistic, o ad-minim un poc de instinct linguistic, ti du grand pioneros ne vell har perdit se in un mis-via u ili trovat un poc gloriosi fine.

R. Bg.

Sufixes con simil signification

In su articul in Progreso No 93 sr. Matejka asserte que li divers sufixes de Occidental con simil signification deve desconcentrar li usator, e que li usation de tal sufix, quel plese le, ne es possibil, proque solmen un de ili posse esser bon e rect, i.e. natural, e poy il aducte un serie de fals derivat paroles, por demonstrar per ili su tese.

Li idé que solmen un sufix posse esser li rect in chascun casu proque solmen un es natural es refutat per li fact que in mult casus li divers lingues usa different sufixes, p. ex. S. juventud, Cat. jovenesa, F. jeunesse, I. gioventà e giovinezza; I. altura, F. hauteur; I. continuo, Prov. continuos; F. assidu, Prov. assiduos; S. amistad -- amicitá, amicage, L. amicitia, Cat. amistança, Pg. amizade; Pg. cebolal, S. Pr. amiguatge cebollar; L. multitudo, Pr. molleza; F. esclavage, S. esclavitud, A. slavery e in Cat. ambi: esclavitut e esclavatge.

Ti poc exemplares mey suficer in ti curt articul.

Nu li jolli baroc paroles format «just secun li leyes de derivation in Occidental» quam asserte sr. M. Unesimmen existe paroles absolutmen international til japanés. A null hom, forsan exceptet a un idist, vell venir li idé dir capitalario vice capitalist, o proletarité vice proletariatu. Ma mem un tal parol vell esser plu comprensibil quam li Ido-form proletariaro quel ne solmen ne existe in ni un lingue, ma mem ne vell posser exister secun li existent leges, proque li Ido-sufixe -aro ne existe necú, durant que omni suffixes de Occidental es realitás... e possede li rect sense existent in li natural lingues. Sr. M. va responder que -aro es adaptat L. -arium. quel have un sense collectiv. Ma to es un erra. -arium have solmen li sense de un artificial scientific collection: herbarium, aquarium, vocabularium, etc. etc.! e to es altricos!

Quel normal hom va derivar del radica paroc (quel significa ja li person un parol parocario quel vell dever significar li sam person! Si ja derivar li nómin e un person, on vell dever far to del parol parocia e derivar parociario! Ma qui va far tal acrobateries? Militariatu es fals. Yo ne posse bon preciser quo significa li Ido-parol militisteso per quel sr. M. traducte ti neexistent parol. Esque militarisme o D. Militärstand o Soldalentum o kriegerischen Geist.

On do vide ci li precision del «logikala, logikoza, logika, segunlogika linguo Ido».

Ma sr. M. trova que por Ido it es absolut índiferent quel de ti 4 formes on usa, ma a Occidental it deve esser despermisset usar ti o altri sufix con simil signification, p. e. povritá e povresse, etc.!!

-ificar es un sufix purmen scientific, do «povrificar» vell significar li artificial metodic action per quel on fa povri un population. Capillalia ne significa Ido-hararo, F. chevelure, ni anc un collection de capilles (quo vell suggester li Ido-sufix) ma un desordinat amasse de capilles (p. ex. cadet ex un matrasse).

Li signification del Occidental sufixes -eríe, -ie, -alu, -antie, -ore sr. M. visibilmen ne ha bon comprendet proque su compositiones afabileríe, clarie, mortantie, etc. es purmen fals composit. Quo vell significar mortantie in Occidental Mortar -- D. töten, F. tuer,

A. to kill, do mortantie vell dever significar li statu constant de un hom mortant alquem! Un absurd. Sr. M. probabilmen ha volet dir morientie del verb morir F. mourir, D. sterben, A. to die, ma anc ti parol ne vell significar li idé del «morte» ma li statu del morient, e to es altricos.

Ma paroles quam monoculon, comensation, morsion naturalmen on vell posser formar, e forsan in cert combination ili vell esser bon por preciser un special signification. Ma in general li combatte de sr. M contra tal parol have quam base un fals idé pri Occidental, it es que omni paroles, anc noviformationes. deve esser natural, i. e. ja exister in un del poc grand romanic lingues queles ha supervivet li grand lucta pri vive durant li latin témpor. In li creation de Occidental yo havet un mult plus humil scope, a saver: conservar li ja international paroles in lor natural form e ne barbarisar les. Ma to naturalmen in null maniere concerne li fortie del propri parol-creation secun li inmanent leges del lingue self, to sam quo noi vide in li exuberant particulari vive del richissim romanic, slavic e germanic lingues queles forma constantmen nov formes con nov significationes, e chascun del parent idiomas ye su propri fasson e gust. Ti sam autonomie Occidental postula anc por su propri noviformationes, ma ne li jure defigurar antiqui commun possedage del europan popules, quel ínlegalmen ha usurpat por se Esperanto, Ido e li altri «mund-lingues».

Adplu li majorité del sufixes con lor preciset signification totmen ne existe in Occidental por instigar chascun hom del strad composir nov paroles por general usu, ma por posser comprender li sense del paroles composit queles es usat in nor standart-ovres e poy secuer li bon exemples de nor lingue-artistes.

E. de Wahl

-Atu, -itá, -ité, -esse, -ie, -eríe

Malgré li sovent explication de ti divers sufixes, li idistes sempre critica ti richesse, assertente que lor unic sufix -eso sufice por omni besones. Li sol du sufixes tre proxim in lor sense es -itá e -esse, e ci li usation es minu líber, ma preferibil li unesim, durant que li ultim es reservat sive por nuanciar li sense, o expresser un tre pregnant qualitá.

Por ex. yunesse significa ne li qualitá esser yun ma li statu, témpor, etá, e to es altricos!

Richesse ne es li qualitá esser rich, ma li possedage.

It es significativ que omni lingues ci usa un altri sufix quam ti quel expresse un qualitá. In ti romanic lingues -essa, eza, D. Reichlum ne Reichheit, Sv. rikedom ne rikhet, Holl. rijkdom, R. bohatsloo ne bohatosl, Tch. bohalstvi, etc.

Esque al idistes nequande ha venit in mente li question pro quo ci un tal comun refutation del ordinari sufix de qualitá? Ma Couturat taxat omni national lingues quam ínlogic! In fact ili es mult plu fin in lor psicologic distintiones quam C. pensat.

Li finale -ie es destinat por abstractes de general signification, specialmen usat in grec paroles, e in derivationes del participie in -nt.

On do ne va dir clarie ma claritá, ne liberie ma libertá, proque ci clarmen es visibil li qualitá esser clar, esser líber.

Afabileríe es fals derivat, proque ci es clarmen parlat pri li qualitá esser affabil, do afabilitá. Li suffix -eríe significa un maniere de acter: bigotterie, coquetterie, gronerie, pruderie, tricherie, cricrie, diabolerie, asinerie, etc. Li sam sufix in german -ei, -erei es sammen tre sovent usat in li sam sense: Schufterei, Lauferei, Lumperei, Teufelei, Eselei, Schweinerei, etc. Qualmen on ne posse distinter inter un qualitá e un activitá, es por me un enigma!!

Ma ancor minu comprensibil es li confusion inter li suffix -atu e -itá.

-atu nequande e necú significa un qualitá! It significa un social institution, sanctionat tradition, per lege, p. ex. califatu, papatu, consulatu, directoratu, matriarchatu, celibatu, concubinatu, episcopatu, prioratu, majoratu, e in sense derivat, li circul de activitá in témpor e spacie. To es vermen altricos quam un qualitá.

Li unic sufix -eso in Ido por omni ti different notiones es pur pauperisme e in omni casu contradi al multlaudat precision in Ido.

E. de Wahl

Lettre de un bulgar

Pos plur-annual studie de Occidental, yo definitivmen abandona Ido e adhere a

Occidental pro que ti sistema es un marvelosi compilation del interlinguistica modern. It es li lingue quel aperte li porta al cultura modern.

Yo esset un fervent Idist e yo credet que li principies de Ido e su logica esset qualitás queles ne posse haver altri sistemas. E sub ti influentie yo videt in Occidental un ortografie complicat, quel ne es conform al modern vive. Ma hodie yo deve corecter mi erra per mi adhesion al Occidental.

Yo es slavo, ma malgré que yo parla un lingue non-romanic, yo posse dir que Occidental es plu conform a mi lingue bulgar quam li altri systemas de lingue international.

Octobre 1933.

Petro V. Dimitriev, Pleven (Bulgaria).

Otto Jespersen e Edgar de Wahl

Inter li autores de lingues international, li maxim prominent e maxim discusset in li ultim deci annus es certmen Sres. Jespersen e de Wahl. It va esser interessant examinar quo li Interlinguistica debe a ambi e quel de ili ha max influentiat li altre.

Quo li Idistes debe a O. Jespersen

In un articul publicat por honorar Sr. Jespersen, in su 60im. anniversarie (Ofical Buletino Sept.-Oct. 1930) Sr. S. Auerbach de Frankfurt resuma qualmen li grand linguist auxiliat Ido: «Si noi folietta, il di, li unesim tomes de Progreso, noi vide que Sr. Jespersen ne contentat se per indicar li grand lingual principies, ma que il anc ne desdignat colaborar concernent li detallies; noi, Idistes, debe a Jespersen li remplazzation de sed per ma e li preposition an por mentionar du exemples.»

Sin voler diminuer li grand merites de Sr. Jespersen, noi va monstrar que, studiante li documentes del epoca, in realitá, on convicte se que de Wahl ha sempre plu bon presentit li max bon lingue international quam Jespersen self. Ne de Wahl ha sequet li idés de Jespersen, ma lu contrari es ver!

In facte, on ne posse negar li grand appoy quel Sr. Jespersen ha dat a Ido. Durant 20 annus li grand linguist danés ha servit quam scude al Idistes; sempre ili utilisat su nómine in lor propaganda, ma ti apoy... esset precipue moral, plu quam linguistic.

Si noi folietta li tomes de «Progreso» on constata in realitá que li colaboration de Sr. Jespersen al perfectionament de Ido ne ha durat long e que il havet poc influentie efectiv. Li ductores de Ido, Sres. Couturat e de Beaufront, sempre citat e emfasat li nómine del linguist Jespersen quam protector de Ido e in sam témpore ili efortiat escartar li radical reformes proposit del sam Jespersen, til quande ti-ci demissionat quam president del Ido-Academie e cessat collaborar a «Progreso».

Li principie del maxim grand internationalitá

Sin dúbita, li consilies de Sr. Jespersen che li comité del Delegation in 1907 ha esset decisiv. On conosse su principie quel ha servit quam base por li labores del Comité: Li maxim bon lingue international es ti quel es maxim facil por li maxim grand númere de homes. Ma on ne deve obliviar que ti principie ja in ti epoca esset generalmen adoptet. Mem ja in 1896 ti principie del maximum de internationalitá esset li idé comun al colaboratores del revúe Linguist, inter queles trovat se E. de Wahl e Lott (Vide: Couturat, Histoire de la langue universelle, p. 469).

Li ínnatural derivation de Ido

On save que in 1907, li unesim projecte de Ido esset perlaborat de Sres. Couturat e de Beaufront; it includet li famosi sistema ultra-logic de derivation proposit de Couturat, quel ha constituet li maxim dangerosi arm in li manus del adversarios del lingue.

Ma Sr. Jespersen nequande fat un objection contra ti invasion nociv del logica in li dominia del lingue. Noi leet completmen li corespondentie de Jespersen a Couturat durant li 7 annus (de 1907 til li morte de Couturat in 1914): Nequande Sr. Jespersen ha objectet: «Vor systema de derivation ne es conform al leges natural..., on ne posse obligar li homes dir: martelagar, urinifar, adresizar, etc., quande ili es acustomat dir martelar, urinar, adressar, etc.! In contrari, Sr. Jespersen aprobat sempre ti sistema contrari al psicologie, e in un prospecte de propaganda, il asserte que 'concernent li derivation, Couturat ha tre bon monstrat li via a sequer!!»

Ti opinion ne esset ti de E. de Wahl, qui ha sempre, desde li aparition de Ido, combattet ti systema hiper-logic de Couturat. It es mem interessant constatar que li unesim qui ha publicmen monstrat li anti-psicologic base del derivation Couturat es... E. de Wahl!

In facte, on lee in Progreso, april 1909, ti lineas adressat a Couturat:


Noi questiona: Esque Sr. Couturat va audaciar leder ti practicmen logic custome de omni popules, que on posse derivar directmen verbes de substantives concret, e imposir su propri logica al munde? Esque per ti maniere on va obtener un lingue maxim facil por li majorité? Ne solmen li romanic e germanic lingues have tal derivation, ma anc li slav, finn, turc, etc.


E pos har citat mult exemples, Sr. de Wahl conclude:


Si Sr. Couturat vole definir omni relationes per sufixes, tande il va dever haver ínfinit númeres de sufixes, e il perdi li fort expressivitá del immediat derivation, e solmen il capricie sur li reversibilitá, e li sol substantivic finale o.


Nequi apoyat ti objectiones de de Wahl in Progreso, ne mem Sr. Jespersen! Ma 20 annus plu tard, pos long e íncessant criticas de E. de Wahl (in Kosmoglott precipue) li evidentie apparet tro convictiv. Sr. Jespersen in su torn monstra in 1928 (An international language, p. 129) li ínutilitá del rigid sistema de Ido:


… he (Couturat) also restricted the field of «immediate derivation» by several rules. But he did not see clearly enough that his set of endings were not numerous enough to do justice to the infinite variety of human life and speech, and some of his formations are cumbrous and unnatural. ... In writing Ido one is constantly confronted with the problem: am I here logically justified in using the immediate formation, or should I use a sufix and which?


To es exactmen quo E. de Wahl hat objectet a Couturat 20 annus antey e quo devet dir Sr. Jespersen ante que li enorm dictionariums de Ido esset publicat.

Li paroles «ma» e «an».

Concernent li «detallies» de Ido, noi deve adjunter que li sol exemples dat de Sr. Auerbach ne es convictiv.

Li parol ma ha esset proposit realmen de Jespersen in «Progreso» de Marte 1909 (p. 14) por remplazzar sed, ma li unesim mann qui ha usat ti parol ma in Progreso es... de Wahl!

In li precedent annu del sam revúe (1908 p. 468) noi trova ti frase signat de E. de Wahl:


Cel declaration ne es un insinuation come le noma Sr. Couturat, ma un postulation publicar l material, quel no essi inviat a l Comité por esser interrat in su archiv!


Li duesim exemple: an, ne es completmen rect. Sr. Jespersen proposit an in prim in Progreso 1910 p. 400 por remplazzar li ye heredat de Esperanto «in li casus u li object ne posse expresser se sin preposition». Ma in sam témpor un altri Idisto, van der Boom, proposit li sam an por indicar un relation plu precis: «an la muro pendas du bela portreti», tal qual an es usat nu in Ido.

Li parol an con li signification proposit de Jespersen esset rejectet del Ido-Academie (decision 382). Ma strax poy Couturat reproposit li sam parol por li altri signification de Boom (Progreso IV, p. 409), quo esset finalmen admisset. Ergo, on posse dir que li parol idistic an ne es debit a Sr. Jespersen, ma a van der Boom e a Couturat.

Li prefixe des-

In 1930, noi resumat li merites de E. de Wahl por li libre: «Occidental, die Weltsprache» in un articul intitulat «Qui es li autor de Occidental». In ti articul noi mentionat que E. de Wahl hat indicat plur ameliorationes in Ido, e que li Idistes debi le precipue lor sufixe des- (in vice de mal-).

Ma plu tard, noi aconosset que Sr. Jespersen in lettre privat contestat nor afirmation, diente que des- es debit a un Idist danés B. Jönnson. Noi es do fortiat metter li punctus sur lis i e invitar nor letores verificar in «Progreso»:

Li historie de des- es vermen interessant. Li Idistes in prim hat conservat mal- de Esperanto e in su unesim brochura pri Ido, Sr. de Beaufront lauda ti decision! Ja in ti moment E. de Wahl usat des- in su lingue Auli nascet in 1906. Tamen ti prefixe es mentionat (ne proposit!) in Progreso No 7 (1908) per ti lineas de Couturat quel recense un revúe: «In Korespondens international» de julí 1908. Sr. Miller remarca que li prefixe del contrarie... mal- es nullmen international e mem rar in francés con ti sens; il proposi remplazzar it per des- «quel es mult plu usat e con li sens just.»

In Progreso de januar p. 682, Couturat reparla pri des- e asserte que des- «ne sembla esser plu international quam mal- por li contrarie» (!!)

Ma li prefixe des- ha esset proposit realmen al Idistes por li unesim vez in Progreso de april 1909 in un articul redactet de E. de Wahl.

In it, E. de Wahl monstra que li prefixe mal- prendet de Esperanto ne es bon por li contrarie... «In li vocabularium de Beaufront-Couturat es 80 paroles con li prefixe mal-. Ex ili solmen un, malcontent, es, si ne international, almen natural. Si on va changear mal- per des- on va trovar inter li citat paroles 32 tot international quam desarmar, desfortun, deshonorar, desligar, desordinar, desinfektar, etc. e mult altres, queles ne essent just international tamen es plu natural per des-, quam lis fat per mal-, o per altri prefixes mis-, in-.»

A ti argumentation detalliat, Couturat replica... «Es possibil que des- es plu opportun quam mal-, ma it ne es admissibil in omni casus citat de Sr. de Wahl: ex. on ne posse dir des-armar plu quam mal-armar!!»

In li sequent numerós, E. de Wahl monstra denov contra Couturat que: «li prefixe des- va esser sempre plu bon quam mal-». (Progresso ll, p. 154).

In Progreso de junio 1909, un senior Twombly publica un nov articul por monstrar que on deve remplazzar li prefixe mal- per des- o un-. Quar mensus plu tard li sam revúe inserte un nov articul signat Ben Jönsson. (Progreso ll, p. 460). Ti danés Idist do ne es li unesim propositor de des-, quam asserte Sr. Jespersen.

Poy evenit un nov discussion general a quel participat Schneeberger, Paul de Janko, Couturat etc. Ma solmen in 1911, li Academie de Ido adoptet des- in vice de mal-.

Li Idistes besonat 2 annus por comprender que E. de Wahl esset just. Sr. Jespersen self nequande parlat in favor de ti change, ma il ha sanctionat des- in su Novial in 1928!

E desde 1911, on videt Sr. de Beaufront (qui nequant fat li proposition por des-) sempre emfasar in omni brochurás de propaganda por Ido li grand e evident superioritá del idic prefixe des- sur li stupid esperantic mal-!!

Li finale -yo

Un altri historie anc edificant es ti del finale -yo. Ido scrit in prim, con li approbation de Jespersen: familyo, historyo, etc., ro un mal regul de accentuation in Ido.

Ja in 1908 (vide Progreso I 647) E. de Wahl monstra que ti regul es mal e que pro it on ne deve deformar li ortografie international. Couturat comensa per contestar li conclusiones de Wahl, ma pos long discussiones on aconosse que li professor de Reval esset rect. E in 1910 (vide Progreso III 322) li Academie de Ido adoptet li nov regul de accentuation con li finale -io in vice de -yo, precismen quo de Wahl hat proposit. Pro to li Idistes scri nu: historio, familio, etc.

Li information pri Neutral reformed

Noi deve anc rectificar un information tre important de Sr. Jespersen: In su libre pri Novial, il asserte que li sistema de derivation de Occidental es li continuation de Neutral e specialmen Reform-Neutral de Rosenberger, project presentat al Delegation in 1907.

Contra ti assertion ha protestat E. de Wahl ja in Nov. 1928, explicante que «just lu contrari es ver». Rosenberger in 1906 volet reformar su Idiom Neutral. «Tande, scri E. de Wahl, yo recomensat mi corespondentie con il pri li leges del derivation, etc. Rosenberger ha publicat mult cos ex ti correspondentie in su revúe «Progress», quo clarmen monstra que ne yo usat li sistema de Neutral e specialmen Reform-neutral; ma invers, Sr. Rosenberger, post un plurimensual corespondentie venit specialmen a Reval in octobre 1906 (vide Progress) por conossentar se con mi labores, adver tande ancor long ne finit.»

Ti declaration es exactmen confirmat per li grand historian del epoca, Couturat, qui, in su libre «Les nouvelles langues internationales» scri (pagine 52 et 53):


Mais ce projet de réforme (ti de Rosenberger) ne parut pas encore suffisant a M. Edgar de Wahl, de Reval, ancien volapükiste, ancien Esperantiste et ancien collaborateur du Linguist. Il trouvait que la langue internationale doit être encore «plus naturelle», plus rapprochée des langues vivantes, c'est-à-dire des langues romanes, dont il avait étudié la grammaire comparée. Il avait élaboré un projet de langue que M. Rosenberger publia dans le Nn 6 de Progress. (Ci Couturat da li resumate de ti projecte). M. Rosenberger s'est rallié aux vues de M. E. de Wahl et a envoyé à l'Akademi de L'Idiom Neutral sous forme de Proyekt de Resolution, un projet de réforme du Neutral qui ressemble beaucoup au proiet de Wahl.


Altri testimonie:

In li archives del Delegation, noi retrovat li copie de un circulare inviat al membres del Commission permanent e in quel inter altri Couturat di:


… Nous avons reçu de M. Edgar de Wahl un mémoire adressé au Comité de la Délégation... il y résume les idées théoriques qu'il a déjà exposées dans le journal «Progress»: nous les avons d'ailleurs résumées dans «Les nouvelles langues internationales», et Vous savez qu'elles ont inspiré à M. Rosenberger le projet de réforme de l'Idiom Neutral que nous avons discuté avec le Comité.


To monstra que realmen li afirmationes de Sr. Jespersen pri li orígine de Occidental es ínexact, e contradit del documentes autentic.

Li influentie de E. de Wahl

In 1907, quam pruva su project «Eklekta» presentat al Commission permanent quel selectet Ido, Sr. Jespersen esset ancor partisan de un lingue del tipe de Esperanto, con obligatori finales -o por li nómines, -a por li adjectives, -e por li adverbies, -i por li plurale del nómines, con li tri infinitives -ar, -ir, -or de Ido e con li tri finales -as, -is, -os, de Esperanto.

In ti témpor, E. de Wahl esset ja un adversario de ti artificial grammatica (vide su Auli de 1906). Sempre e sempre desde tande, il ha combattet por: un ínobligatori finale del nómine per -e, un ínobligatori finale del adjectives per -i, un -s por li plurale, por li supression del 3 infinitives sinthetic de Ido, e por li suppression del -as, -is, -os, heredat de Esperanto e anc por li supression complet del -n del acusative.

E poy, quo evenit? Ne E. de Wahl sequet li grand linguist, ma li linguist aprendet de E. de Wahl. In 1928, Sr. Jespersen crea Novial quel accepta li essential supra principies de E. de Wahl (except que li infinitives es composit de du paroles quam anglés).

Qui esset rect: E. de Wahl o Jespersen?

In resuma

Noi have un grand respect por li qualitás moral de Sr. Jespersen, e noi va sempre emfasar su perfect corectitá e loyalitá durant su tot vive e specialmen durant li aferes del Delegation. Concernent su opinion linguistic noi regretabilmen ne posse, quam Sr. Ahlberg de Stockholm, sequer O. Jespersen con su Novial pro li unic rason que il es un grand linguist durant que E. de Wahl es un «micri professor de fisica apen conosset»! Li titules ne es un garanti por nos.

Memora!: in 1907, che li Comité del Delegation esset du linguistes maxim erudit in li munde, ili esset:

Baudoin de Courtenay e Otto Jespersen. Li unesim in ti témpore videt in Esperanto li maxim bon solution del lingue international; li duesim volet reformar it solmen un poc!! (vide su project Eklekta). Ambi ne comprendet li avantages de un sistema natural e ne atentet li idés de E. de Wahl.

Duant annus plu tard, quel evolution!

Noi retrova Baudoin de Courtenay sur li covriment de Cosmoglotta quam «protector» de Occidental!!! E pri Sr. Jespersen il fa li demí via vers E. de Wahl per elaborar un Novial de quel li defecte generalmen aconosset es li restant artificialitá heredat de Ido.

Ric Berger

Nota

Li supra articul esset communicat a Sr. Otto Jespersen quel signalat null erra in nor critica ma respondet nos:


Danko pro vun kritike. Me regreta multum kel me fad durant li Couturat-epoke, ma me ankore kreda ke Novial es in kelki punktus plu bon kam Occidental.


On save que un patre es sempre un poc ciec pri li defectes de su infantes. Li «quelc punctus» in queles Sr. Jespersen crede su Novial superior a Occidental (it es li supression del líttere c e li derivation ínnatural probabilmen) es li punctus quel causat li fiasco de Novial. On posse questionar se esque it valet li pena expenser tam mult moné por provar crear un nov movement pos Occidental (e sin successar!) solmen pro «kelki punktus».

Li plurale in li lingue international

It es exter dubita que li plurale per -s es li maxim international: quar lingues inter li maxim expandet, anglés, francés, hispan, portugalés e mem hollandés ha imposit it sur li 3/4 del superficie del terre. Un sol regard sur nor planisfero monstra que li unification pri li plurale per -s es fat ja sur 3 continentes e sur un grand parte del 2 altres (in China e Japan es anglés familiari a omni educate).

On posse afirmar que in null parte del grammatica quam in li plurale, li solution es imposit con plu grand evidentie del internationalitá.

Pro quo li -s ne es adoptet in Esperanto-Ido?

Pro li universalitá de ti plurale, li plupart del lingues international ne hesitat adopter it. Couturat, in 1907, monstra que ex 21 maxim important

(Image: Li universalitá del plurale per -s. Li landes indicat in nigri es lis u li plurale per -s es familiari. Li regiones hachurat usa altri plurale (per -i o per -n)).

lingues international, 13 adoptet li plurale per -s, mem Volapük, quel tamen ne mult cuidat pri li principie del maximal internationalitá.

On posse do astonar se que Esperanto, in 1887, preferet -j adjuntet al -o del nómines, durant que Ido substituet a ti -o un -i.

Pro quo ti elimination del plurale maxim international per un plurale minu international o per un plurale archaic? Si Volapük hat monstrat li bon exemple, pro quo ne sequer it?

Li rason es evident: it esset pro li acusative. Pos un plurale per -s, li accusative -n ne posse esser adjuntet al nómines. Do li grand culpabil es li acusative obligatori che Esperanto e li acusative de inversion che Ido. Sr. de Beaufront in su «Detaloza gramatiko», p. 184, ne cela que li cause «decisiv» del adoption del plurale per -i es que un vocale sol possibilisa li «akusativo inversigala».

Li acusative es li cause del tot male. E lu maxim astonant es que li accusative es un balast ínutil! Ne solmen it es condamnat del linguistes (Ex. Meillet e Jespersen) pro que it es contrari al evolution del lingues natural, ma un lingue international posse esser tam exact, tam flexibil sin ti acusative, obligatori o solmen «inversigala». Occidental pruva it. Esque vu posse trovar in li 11 annus de Kosmoglott e Cosmoglotta un frase quel ne es clar malgré li absentie de accusative? Yo defia vos trovar un sol.

On save que Occidental obtene ti clartá per adopter li duesim form del pronomines (me, te, se, nos, vos, le, la, les) e quem. Ma to fa solmen 9 paroles international in plu a aprender. To es sin importantie in un lingue quel usa 20-30000 paroles, e ti 9 paroles permisse supresser omni finales del acusative... e anc permisse adopter li plurale maxim international. R.B.

Occidental fa comprender nos li admirabil regularitá del vocabularium international

  • clud-er
  • in-clud-er
  • con-clud-er
  • ex-clud-er

Per li regul de Wahl, on deriva ancor:

  • clus-ion
  • in-clus-ion
  • in-clus-iv
  • con-clus-ion
  • con-clus-iv
  • ex-clus-ion
  • ex-clus-iv
  • ex-clus-iv-itá

//

  • posi-r
  • posi-t-ion
  • posi-t-iv
  • in-posi-r
  • in-posi-t-ion
  • ex-posi-r
  • ex-posi-t-ion
  • pro-posi-r
  • pro-posi-t-ion
  • pro-posi-t-or
  • de-posi-r
  • de-posi-t-ion
  • de-posi-t-or

Humore

«Per quel motive li Armenianes porta in lor standartes li image del Ararat?», questionat un vez li turc ambassador a Chicherin, «li Ararat ne apartene a Armenia ma a Turkia...» «Yes» subridet Chicherin, «...ma Vu porta in Vor standarte li demí-lune... Esque forsan li lun apartene Vos?»

Un mal consiliator

Li Idistes mey pardonar nos si noi di les quelc veritás; in li question interlinguistic, noi pensa que on ne posse esser tro franc.

It es índubitabil que li actual critic situation del lingue international es debit principalmen al Sr. L. de Beaufront de quel li íncompetentie e li manca de psicologie ha esset sempre misguidant.

Pos li fiasco de Volapük, pos 1890, li lingue international trovat se avan un situation exceptionalmen favorabil. Null sistema esset generalmen diffuset. Do, null projecte esset in avansa e li maxim bon posset conquestar li favore del publica ante que li plazza esset ja occupat.

Tande du projectes esset propagat, Esperanto de Zamenhof e Mundo-lingue de Lott; li unesim semi-artificial e incombrat de complicationes ínutil. Zamenhof, qui esset conscient de ti defectes, sagimen proposit ameliorar su lingue ante li stabilisation e organisat un votation in 1894 a quel participat L. de Beaufront e E. de Wahl, qui hat ambi adheret a Esperanto li sam annu, in 1888.

L. de Beaufront votat contra qualcunc amelioration; E. de Wahl, sol con du altri votantes, votat por un complet reforma del lingue e pos li votation abandonat Esperanto. Il opinet que it esset un grand erra petrificar it por sempre in un form ínsuficent, e il comensat auxiliar Lott in li perfectionament de su Mundo-lingue, quel es considerat hodie quam li tip del lingue del futur.

Li Mundo-lingue posset successar nam li terren ne esset occupat. Lott in facte publicat su grand libre just ante li Universal Exposition de 1900.

Regretabilmen, in Francia trovat se un mann qui lansat li interlinguistes in un fals direction: Sr. de Beaufront, qui ne comprendet li valore del naturalitá, falsmen opinet que li lingue international besona absolutmen li etiquettes -o, -a, li obligatori acusative, mem por li direction (!) etc. In su revúe «L'Esperantiste» Sr. de Beaufront usat su tot eloquentie por imposir a un publica tro credul li desfacilmen digestibil defectes de Esperanto e... il regretabilmen successat!

Julius Lott, descorageat, finalmen tacet. Sovent, Sr. de Beaufront ha laudat se pri su «salvation» de Esperanto, de 1894 a 1907, client (in francés): sans moi on chercherait en vain l'Esperanto aujourd'hui!

Yes, ma sin il, on vell haver hodie Mundo-lingue in vice de Esperanto; forsan 50 annus de avansa por li lingue international. It es damage que un mal avocat venit brolliar li afere! E nu it es mult plu desfacil reparar li situation.

In 1907, un Delegation fundat de Couturat e Leau volet selecter un lingue international. On naturalmen pensat adopter un modern sistema quam Idiom Neutral reformat, de Rosenberger (vide li atestation de Jespersen). Regretabilmen, un voce preponderant esset concedet a Sr. de Beaufront qui consiliat contentar se per un Esperanto reformat, pro que, il dit, plu li lingue selectet va esser proxim a Esperanto e plu it va haver chances absorpter ti lingue! Rasonament completmen fals, quam li futur ha pruvat it!

E in sam témpor li duplicitá de Sr. de Beaufront in li Comité del Delegation causat un tam grand indignation che li Esperantistes que li concessiones fat a ili devenit ínutil. Con un poc de psicologie, Sr. de B. vell har previdet li resultate de su rol de «trahitor».

In ultra, li long usu del lingue, secun li principie del inertie, impedit li Esperantistes vider li necessita reformar lor lingue. Li culpa ha esset che L. de Beaufront self. Durant 12 annus, il hat predicat contra qualcunc amelioration, il hat inculcat li necessitá del acusative obligatori, del lítteres circumflexat, etc. It ha esset impossibil remetter in bon via un tam numerosi truppe quel il self hat mis-ductet. Li mal pastor esset victim de su propri captuore! E li Delegation, quel devet elaborar li maxim bon solution, furnit solmen un Esperanto demí-reformat, quel contentat ni li Esperantistes ni li altri interlinguistes!

Li resultates ha esset tragic:

Li filosof francés Couturat, qui havet sincer intentiones, exhaustet su grand talent e expenset 200.000 frs por imposir un lingue in quel li ameliorationes es impossibil pro su base esperantic. E malgré li intens labor de mult devoet amicos, Ido, quel havet 1300 membres inscrit in 1913 have hodie apen li ters de ti númere. E in plu it mem ne plu representa li qualitá oposit al quantitá (representat de Esperanto), nam desde pluri annus Occidental ocupa li plazza e absorpte li partisanes del progress.

To es li revancha de ti misconosset e admirabil heróe: Julius Lott, li grand precursor del lingue international modern.

Hodie, Sr. de Beaufront continua sofisticar contra li naturalitá, contra omni tentative de modernisation de Ido, quam, in 1894, il oposit se a un amelioration de Esperanto. Su argumentes contra li plurale per -s, por exemple, es risibil.

Forsan li Idistes va opiner que nor judicament es tro sever, ma tis qui conosse bon li historie deve conceder que noi es tamen rect.

Quo vale li decision de 1907?

Quande, in 1932, li Idistes festat li 25im anniversarie de lor lingue, racontante li orígine «ciencala» del lingue del Delegation, yo publicat in Cosmoglotta un articul: «li veritá pri li Delegation» por anunciar li publication de documentes autentic pri ti afere.

It es regretabil, benque tre homan, que li Idistes colerat contra tal publication, in vice de esser content conosser li veritá pri li orígine de lor propri lingue. Lor revúe «Progreso» objectet insinuationes plu o minu fantasic e on fat comprender me que ti orígine de Ido ne concerne me e que mi deventie es rendir strax ti documentes quel yo possede. Car amicos in Ido! Noi ne consenti con vu. Vor attitude es vermen íncomprensibil!

In omni vor prospectes de propaganda, vu emfasa que Ido resulta del labores scientific de un Delegation international composit de 310 societés... etc., etc. Vu sempre insiste pri li caractere public e scientific de ti Delegation quel ha creat Ido.

Ma quande noi vole metter li nase in ti reunion de scientistes por saver quant seriós ha esset li discussiones e decisiones, vu responde con indignation: «To es nor afere privat, to ne concerne vos, e si vu publica li archives de nor Delegation, vu fa un «atako» contra noi e vu acte solmen pro venjodeziro»!!

Plazza manca nos ci por publicar li fidel relationes del historie del Delegation, ma noi intente consacrar un numeró de Cosmoglotta in 1934 a ti affere.

Til tande, yo deve responder a Sr. prof. Leau (un del fundatores del Delegation) que su exposite in «Progreso» ne atinge mi principal acusation:

Yo repeti que Ido ne ha esset selectet del Delegation, ma resulta de un votation del Commission permanent quel esset composit solmen de Sres Ostwald, B. de Courtenay, Jespersen, Couturat, Leau e de Beaufront. Li du unesimes refusat votar pro que li afere ne semblat les sat clar. Jespersen proposit mem un nov lingue Eklekta, ma tamen votat por Ido por quel insistet Couturat; anc li tri altres. Ma 2 del quar votantes, Couturat e de Beaufront, esset li autores del lingue!

Quo vale un decision fat de 4 votantes, de queles 2 es precismen li autores non-suspectet del project anonim in votation; li 3-im Sr. Leau, essent li intim amico de Couturat; e li quaresim, Sr. Jespersen hante expresset su reprobation quande li anonimatu desvelat se quelc mensus plu tard. Ti votation decisiv del quar membres del Commission permanent es li nod principal del affere. Yo exhorta Sr. Leau justificar it e ne plu parlar pri li 310 societés... etc, del Delegation nam, cose apen credibil, ne un sol de ti 310 societés ha usat Ido pos li decision de 1907!!

Ma li rest es ancor plu interessant; li tot lúmine va esser fat.

Quande on studia ti judicament de 1907, on es stupefat del misteriositá e del rapiditá con quel on procedet. Del confession de Sr. de Beaufront self, it resulta que on discusset li project de Ido, til tande ínconosset, solmen 2 1/2 dies (!!!). Li sistema de derivation, quel esset acceptet con ocul cludet, esset creat solmen 2 mensus antey!!! Edgar de Wahl perlaborat li sui durant 30 annus ante publicar it.

It ne es astonant que li Idistes hodie deve constatar que lor sistema ultra-logic de derivation ne es conform al vive!

R. Bg.

Sufixes por geografic nomines

In li Ido-revúe «Progreso» sr. Matejka polemisa contra Occidental in divers punctus. Ci yo va analisar solmen su critica del suffixes -an e -es por inhabitantes de landes e cités. Il di que ne existe fil guidant por saver quel suffix usar in li singul casus, que specialmen desfacil to es por slaves, queles usa presc sempre li sol suffix -ez (niemez, kitaiez, etc.). Quo concerne ti ultim assertion, it ne es rect. Existe altri suffixes, p. ex. -in (-anin): tatarin, bolgarin, slavianin, egiptianin, anglitchanin, rimlianin, harcaginianin, moldavanin, dalchanin, afinianin, rishanin, pari.shanin, severianin, uushanin, etc., adplu -ak; poliak, slovak, prussak, bosniak, sibiriak, etc.

Ultra to existe un grandissim númer de nómines de popules sin suffix: sheed, grek, lalysh, serb, kirgis, lurok, mongol, pers, jevrei, arab, malososs, etc., etc. Do anc in slavic lingues li afere ne es tam simplic quam sr. M. vole suggester nos.

On ne deve obliviar que geografic e etnografic nómines es nómines propri e de max diferent orígine, do postular ci un absolut regularitá es un nonsens. Li altri alternative rigid regularisation ducte a abstrus formes, necú usat, e pro to in Occidental ínusabil, quam Francian, Anglian, Japanan, Siaman, Chinan, Polonan, etc. Ma li cose ne es tam caotic e desfacil quam sr. M. opine, si on intra in li spíritu del lingue. In general landes finient in vocal deriva li inhabitantes per li suffix -an: Africa -an, American, Bolivian, Brasilian, Corean, Mexic(o)-an, Peru-an, Uruguauy-an, Venezuel-an, Marocco-an. Landes finient in consonant deriva per -es: Holland-es, Irland-es, Japan-es, Siam-es, Sudan-es, etc. Ma li eufonic regules postula li evitation de egal o simil sones. Pro to pos n on evita li sufix -an, e usa -es, p. ex.: Albania -- Albanes, Arragonia -es, China -- Chines, Polonia -- Polones, etc. Pos sibilantes s, j, t, e accentuat é on prefere -an: Formosa -an, Bornéo -an, Cambodja -an, Marquésa (s) -- an, Tibet -- an.

Por cités e micri locs on prefere -es anc in nómines finient in vocal, p. ex.: Genua -- Genues, Bologna -es, etc., ma li eufonic regul es valent anc ci: Parisan, Tunisan, etc.

Quelc tre sovent usat exceptiones ne fa desfacilitás: Francia -- Frances, Anglia -- Angles, Roma -- Roman, proque ili es quasi internationalmen conosset.

Inter -an e -es maste anc un psicologic diferentie. -an significa apartenentie, -es inhabitant, logiant. Do yo es Brasiliano, Americano, etc. anc si yo logia in Europa, ma yo ne es Genueso si yo logia in Bologna.

Céterimen yo opine que it es tre ínsignificant ca yo di p. ex.: Polon, Polonés o Polonian. On va esser sempre comprendet. Anc in li vivent natural lingues tal variationes existe sin far íncomoditás, p. ex. D. Japaner e Japanese, Brasilier, Brasilianer; R. pers e persianin, est e estonez, avstriez -- avstriak; Holl. franschmann e fransoos: S. gallego e galiciano, etc. Do pro quo ne tolerar tal micri variationes?

E. de Wahl

Remarca del redaction

A ti response pri li sufixes de inhabitantes, noi deve adjunter to-ci: Noi rejecte li criticas de sr. Matejka pro li bon e suficent motive que Ido ne presenta un solution melior (to es un solution plu natural o plu regulari quam Occidental!!)

Sr. M. crede har trovat un defect in li sistema de derivation de Occidental pro que it have du derivationes possibil: -és e -an. Noi prega le benevoler aperter li grammatica de... Ido (p. 26) u il va constatar que regularmen, Ido deve dir Franciano, Germaniano, Rusiano, etc. ma que per «imito dil uzado internaciona» secun li explication de sr. de Beaufront, Ido «preferas» Franca, Germana, Rusa, etc. quel constitue un duesim derivation, de quel li sol excusa es que it es postulat del internationalitá!! Anc li suffixe -és es postulat del internationalitá apu -an in Occidental!!!

Si Ido prende li jure haver du derivationes por li inhabitantes, li bon sens postula que li Idistes mey conceder a Occidental adminim li sam jure!

In realitá it es apen possibil obtener li complet regularitá in li dominia special del nómines geografic, nam ta interveni, plu quam ucunc, li necessitá del aspect international por evitar miscomprenses. To es tant ver que Ido self devet ta abandonar su sistema rigid de finales e adopter un finale adjectivic -ia por li nómines de landes, quande Omni altri nómines have li obligatori etiquette -o!!

R.Bg.

Li paroles «mann» e «apu»

Recensente li revúe «Helvetia» li organ de Ido «Progreso» de oct. 1933, critica du paroles de Occidental. Li recensor, sr. Jules Gross ne comprende pro quo de Wahl adoptet mann in vice de vir, «qua posedas sat granda internacioneso e donas bona derivi: viril, virilité en la Franca e same en la l. e S».

Ti critica sembla nos vermen curios! Li interlinguistes del camp Esperanto-ldo sempre reprocha a Occidental esser tro latin, e in un casu tipic u li internationalitá permisse a Occidental adopter un radica germanic, on trova ancor medie criticar it! Li parol mann es in sam témpor D. Mann, A. man e Sved man. Anc it es conosset in altri lingues per expressiones quam: watchman, gentleman, etc. Do, on have ci un casu u un parol germanic es bon motivat in un lingue international. Pro quo ne profitar?

Li parol latin vir ne existe in un sol lingue vivent, e tamen on vole que it remplazza mann, quel es usat sur li tot terre. Li paroles viril e virilitá es in revancha adoptet in Occidental pro lor total internationalitá. Pro quo sr. Gross ne consulta li «Radicarium directiv» de E. de Wahl ante criticar lor absentie in Occidental. Alegar li derivation es astonant che un Idist nam in Ido it es impossibil derivar virilitá de viril, e viril de vir, nam li sufixe -itá in Ido ne existe e li sufixe -il significa... li instrument. In Occidental es li derivation vir, vir-il, vir-il-ita explicat in li capitul «Sufixes ínproductiv» del Complet grammatica de Occidental, per Janotta.

Sr. Gross anc astona se que Occidental «mutilat» li latin apud, suppressent li ultim líttere «sen irga motivo». Per quo sr. Gross save que ne existe «alcun motiv»? Omnicos in Occidental es motivat, e bon motivat, tam plu que li lingue ne es un Esperanto solmen demí reformat. Por li notion de L. apud regretabilmen it ne existe parol international. In manca de plu bon, Occidental conserva li parol latin adaptat secun li lege fonetic.

Quande li linguist Jespersen proposit li viceation del parol sed per ma in Ido, il emfasat que li d in li fine del paroles es desfacil a pronunciar por mult popules, quel pronuncia t (set). Si ti objection esset bon contra sed, it es anc bon contra apud!

Ad ultra, it es remarcabil que li sol lingue neo-latin quel ha conservat li latin apud es italian, quel scri it... appo. Esque to ne es significativ pro que Sr. Gross abomina il duplic lítteres e que ape (apo e apa) es necessi por F. abeille (apicultura) on vide que li parol italian ne es desirabil. Resta do li latin apud modernisat a apu, secun li exemple de italian.

In fund apud o apus, mann o vir ne es un afere capital in un lingue international; ili es solmen detailes. Plu important es li conception general. Ma it es regretabil que sr. Gross sempre judica e critica Occidental per ti micri detailes in vice de considerar su principies, quel sol importa.

R. Bg.

Fals accusation

In li ultim «Progreso», sr, Gross acusa me que yo permisset me publicar ex un «lettre privat» su testimonie: «Nia litero k nauzeigas e nauzeigos milioni di posibla adepti. Ol esas por me tormentilo».

Li rancune de sr. Gross contra Occidental es tal que hodie il nega omni su testimonies in favore de it o qualifica les solmen quam «privat». To es un curios tactica quel ha esset usat ja del Esperantistes contra li reforma in 1907! Tamen, concernent k, nor confratre acusa me falsmen; su testimonie ne es traet de un lettre «privat» ma de un raport quel il inviat al secretario del Romanda Ido-Societo in 1928 por esser comunicat al Idistes. Noi nota que sr. Gross posse haver du opiniones contrari pri k: Un privat quel postula su suppression e un public quel postula su conservation. On questiona se con angustie a quel specie apartene su altri opiniones!

Declaration

On questionat me, esque yo «trahit» Ido. Yo responde:

Si yo solue un equation per un altri methode quam li usual yo ne «trahi» li algebra.

On posse trahir un hom, li patria, un political partise e simil, ma li teorema de Pithagoras o li lege de Gay-Lussac ne es trahibil. Lingue ne es «sankta afero»: esque ne per lingue on menti e calumnia? Quelc «kara amiki» save dir alquo pri to.

A. Kofman (Odessa).

Assediat de un rinócero

Un annu, racontat Lord Momby, yo esset in li arbustia con un amico, in Rhodesia, e yo afirma vos que yo ne plu senti li intention retornar ta. Li memorantie quel yo conserva de ti region pro mi aventura ne impedi que to es un bell land. In ti parte de Africa pulula li savagi vive. To es li paradise de chasseros benque quelc animales es ta severmen protectet.

Ma vi mi aventura.

Pensa vu, dit Lord Momby, pensa vu que existe sur li terre un ente plu idiot, plu ínutil quam li rinócero? Si it esset me possibil questionar Noe pro quo il imbarcat ti animale sur su batelle, li discussion vell esser stormosi.

Noi esset errant in li valley de Luangwa, u ti brutes abunda.

Mi amico Goldwin hat descovrit un grand nigri rinócero e noi esset aproximant nos a it, il de un latere, e yo del altri. Noi hat convenit tirar ambi in sam témpore, ye un signale. Yo esset ye 100 metres del bestie quande it comensat moer li cap con ínpatientie. Goldwin fat li signal e noi fusilat.

Li rinócero, quel esset vulnerat solmen un poc, precipitat se sur mi amico quel, perdient omni sangue-frigore, fugit. Currente, il chocat se contra un radica e, credente que omnicos esset finit, il atendet li mort con resignation.

Esque li bestie ne videt le pro li arbustes detra queles il esset celat?... Vu save que li rinócero have tre mal ocules. Preferetmen, yo crede que li duesim balle quel yo tirat atiget le, nam, haltante bruscmen, li brute tornat su furore contra me.

Yo volet tirar un triesim vez. Maledition... Mi fusil ne plu functionat. Ante que yo hat comprendet quo evenit, li rinócero esset detra mi talones. Yo curret ye quinant passus avan il quam nequande yo ha fat til tande in mi tot vive.

Felicimen esset ta quelc árbores.

Yo comensat tornar in li sam plazza. Li rinócero ne have li necessi agilitá por far brusc detornes. Yo intentet profitar de mi avantage por verificar mi arm, ad-epolar rapidmen e tirar, ma mi fusil acrocat se in un branche e cadet.

Yo esset caputt.

Barbotante in un morasse, exhaustet, yo successat capter un gross branche e, elevat me per un sol colp sur li árbor. Quelc secondes plu tard, yo vell har esser eventrat.

Li nocte invadet li planage e li lune ascendet in li ciel. Stante ínmobil, simil a ti bronzin statues quel on vide in li zoologic jardines, mi ínamic atendet con patientie li occasion eventrar me per su corne. Yo ne posset comprender pro quo Goldwin ne arivat sucurser me.

Tande yo serchat li medie surtir me tot sol de ti situation. Yo possedet, quam arm, solmen mi cultel de chasse, ma por utilisar it, it esset necessi descender e to esset tro riscant.

Circa mi-nocte, un idé venit me. Con mi cintura e li strap de mi lorniette, yo fixat solidmen li cultelle apert a mi dextri sapate, talmen que li lame constituet un vertical sporn; poy excitant li rinócero por aducter le exactimen sub yo, yo lansat a it un colp de pede de quel yo revendica li paternitá.

Li bestie rugit horribilmen, sucussente su gross cap sanguant. Yo hat crevat un de su malin micri ocules. To esset un bon debut, ma ínsuficent. Felicimen, in su furore, it tentat succusser mi perchuore e, profitant ti assaltes, yo successat lansar contra le ancor quar o quin colpes. Chascun vez, yo verificat li soliditá de mi arm. Yo finalmen atinget li secund ocul e li aurora marcat por mi adversario li comensa de su nocte. Tande, it elontanat se gemiente e yo regardat le errar e chocar se contra li árbores, con un plesur, un plesur...

Deci minutes plu tard, yo retrovat Goldwin in li arbustia. Li povri ne hat posset venir sucurser me pro que il havet un torsura in li ped quel impedit le completmen moer. Yo auxiliat le retornar al camp.

To esset mi ultim expedition, concludet Lord Momby. It ha desgustat me por sempre chassar li grand brutes.

Mitteilungen des Hoerbiger-Instituts

Gebilderte Zweimonatsschrift mit Beiträgen zur Physik des Kosmos und der Erde, zur Geologie und zur Meteorologie auf Grund der Welteislehre von Hans Hoerbiger.

Schriftleilung: Mg. E. Pigal.

Omni original articules have detalliat resumates in lingue Occidental.

Bezugspreise einschliesslich Vcrsandkosten:

6 aufeinanderfolgende Hefte: öS 15.— RM 7.50 SF r. 9.20.

3 aufeinanderfolgende Hefte: öS 8.— RM 4.— SF r. 5.—

1 Probeheft (Heft 1 mit einer vollständigen, allgemein verständlichen Einführung in die Welteislehre mit Berücksichtigung der neuen Forschungsergebnisse: öS 3.— RM

1.50 sFr. 1.90.

Bezugszahlungen auf die Postscheckkontos der «Gesellschaft Hoerbiger-Institut, Wien»: Wien 195.386 und Berlin 1223.52.

Gesellschaft Hoerbiger-Institut, Wien XI, Ehamgasse 40.

Li Cronica de januar, pro marca de plazza, es retardat til li proxim numeró.

Li abonnates austrian, pro que ili ne posse inviar moné ad extrania, es pregat payar lor abonnament al Centrale de Occidental (adresse sur li 3im págine del covriment).

Li precie por un annu (simplic abonnament) es öS. 6.20.

Sr. E. de Wahl prega su corespondentes adressar lor lettres a Tallinn (Eha, 10), nam li ancian nómin Reval neplu es admisset del posta estonian. Solmen li lettres con li nov nómin es distribuet al destinatarios.

Discos de gramofon, con textus in Occidental prendet in Cosmoglotta, es nu in vende che li administration de Chapelle:

1 disco de 2 minutes sur chascun facie S. fr.

1 disco de 3 minutes sur chascun facie: S. fr. 8.—

Crestomatie

Li demanda de litteratura in Occidental deveni sempre plu grand. Ja pluri ovres es completmen exhaustet. Ultra li micri crestomatie quel Sr. Kajš de Tchecoslovakia publica nu, noi besona un libre ilustrat de bell litteratura. Un de nor letores anglés oferta avansar li moné por ti publication quel va esser interprendet in Tallinn sub li direction del autor de Occidental. Noi invita nor colaboratores de omni landes colecter maxim interessant historiettes, anecdotes, etc. Noi have ja un decene(?) de poemas de E. de Wahl, Creux e Kofman. Ples inviar li manuscrites al redaction de Cosmoglotta ante li 1-im marte. Pos un selection, li articules va esser ilustrat de un professional artist e li printation va strax comensar.

Cosmoglotta A 94 (mar 1934)

Annu XIII Marte 1934 No 3 (94)

Li Oriente protesta!...

Li Esperantistes es hodie mult preoccupat del «rezolucio» per quel li «Japana Esperanto-Kongreso» in Kioto (Nov. 1933), protesta contra li invasion del neologismes in Esperanto. Ti congress «energie malrekomendas, pro la bono de Esperanto, la uzon de neologismoj sen nuanca diferenco... Tro ofte, oni ne atentas nin Orientanojn ĉe la yenkonduko de internaciaj vortoj, kiuj ne estas komprenataj en la Oriento».

Strax quelc amicos esperantist signalat nos ti «rezolucio» e concludet que it es directet contra li naturalitá del «Occidenteeee», e que mem it es li condamnation del principies de Occidental!

In realitá, ti rezolucio pruva nequo contra nor systema. In contrari! Li afere es vermen interessant e noi hasta exposir it a nor letores e anc al tro superficial judicant Esperantistes. Por comprender li Oriental protestation, on deve intrar in li construction de Esperanto.

Li male jace in li construction de Esperanto

Li enorm majorité del derivates international fini presc sempre per li sam suffixes -ion, -or, -ura, -iv, -ment, etc. (quam it es esset constatat in Cosmoglotta de nov. 1933, p. 92). Ma Dr Zamenhof ne admisset ti sufixes in su sistema. Por formar li nómines de action, por exemple, il substituet li finale -o al finale -i del verbes: administr-i, administr-o; deklar-i, deklar-o, civiliz-i, civiliz-o, etc., etc.

Ma li nómines de action, derivat de ti verbes es in li grand lingues de civilisation: administration, declaration, civilisation, etc., etc. Li fortie del internationalitá es tal que ti derivates invadet poc a poc Esperanto e esset admisset quam nov radicas, quam neologismes. Apu li derivates regulari, ilumino, konverso, delego, etc. esset admisset li dublettes iluminacio, konversacio, delegacio, etc. Remarca ti curios formes per -io, quel postula un fals accentuation sur i. Esperanto ne posset adopter li finition natural -ion pro su acusative quel vell postular iluminacionon... etc.

Anc apu direkci-isto, konduk-isto, redakt-isto, etc., regularimen derivat ma ínnatural es usat paralelmen direktoro, konduktoro, redaktoro, etc., quel ne posse derivar se regularimen pro que li sufixe -or ne es admisset in Esperanto. Sam casu por li derivates per -ura, -ment, e -io.

On ha resumat li derivation de Esperanto per ti formul tre just: «Quande Esperanto vole esser regulari, it es ínnatural, e quande it vole esser natural, it es ínregulari!»

Quam on divina, ti neologismes es usat precipue del europan e american Esperantistes qui save que ti paroles es international durant que li derivates regulari es artificial.

Pro quo li Orientales es contra li neologismes

Ma li Orientales ne comprende li necessitá de ti neologismes apu li derivates regulari. In un curt extracte del vocabularium Japanesi-Esperanto, publicat in li revúe «Esperanto», on trova, vis a vis un parol Japanesi, li traduction evolu-i, -evolu-o... e anc evolucio quam equivalent de evoluo! It es evident que li Orientales ne comprende li utilitá de ti duplic traduction quel causa continual hesitationes. On ne plu save esque on deve dir evoluo o evolucio. Do li Orientales tot naturalmen protesta contra li duesim form e fa memorar al Europanes que li essential avantagie de Esperanto es su formation per afixes e composition. Li «rezoluzio» de Kioto explica ti resistentie tre clarmen:

«La Japana Kongreso deklaras ke la vortfarado per afiksoj kaj kunmetado estas unu el la esencaj karakterizoj de Esperanto; ĝi estas grava plifaciligo de la lernado». (Li parol-formation per afixes e composition es un del essential caracteristicas de Esperanto; it es un important afacilation del studie).

Nu! ti principie noi completmen aproba. Noi aplaude con entusiasme li coragiós postulation del Japaneses. Li Oriente es rect! Un lingue international ne deve haver du species de paroles de sam signification: un derivate regulari e un altri adoptet pro pietá al internationalitá. Talmen on charja ínutilmen li vocabularium, e li Orientales deve aprender du lingues. Ti strangi situation de Esperanto ha esset mult vezes explicat e criticat in nor publicationes, specialmen in li important exposite de E. Pigal «Essentie de Occidental» (Cosmoglotta no 56), in li capitul: Valor cultural e educativ de Occidental.

Ma li fortie del internationalitá!...

On va objecter nos: it es facil contentar li Orientales; it sufice eliminar ti neologismes e usar solmen li derivates regulari de Esperanto. Ve! Li solution ne es tam facil. On ne posse ignorar li potentie del naturalitá.

Zamenhof, por evitar que su Esperanto cade in li cáos del paroles international contentat se per circa 2000 radicas in comensa, ma poc a poc li international paroles invadet irresistibilmen Esperanto pro li repugnantie natural al artificialitá. Li crise causat del antagonisme inter li naturalitá e li artificialitá esset ínevitabil e va esser regretabilmen sempre plu acut, nam ti antagonisme es ínsolubil in li sistema. Pos 50, pos 100 annus, li problema va esser li sam pro que li culpa jace in li construction self del sistema.

Vole vu un exemple typic del fortie del naturalitá? It es trovabil in li parol self «rezolucio», quel li Orientales self usa quam titul de lor protestation. Ti parol esset ínconosset in li Esperanto de Zamenhof. Til 1907, li vocabulariums de Esperanto traductet ti parol tre international per «decido» o «decidaĵo». In 1908, li dictionarium de Cart accepta «rezolucio», ma solmen in li sens medical, quo constituet ja un unesim concession al internationalitá. Ma hodie, ti sam parol rejectet de Zamenhof es usat plenmen con li sens general postulat del internationalitá. Talmen por miles e miles de altri paroles. E it es tro tard por ear retro al Esperanto de Zamenhof, ye li nómine del regularitá. Li naturalitá es tro potent.

Qualmen soluer li antagonisme?

De un part li Americo-Europanes tende preferer li internationalitá al regularitá e de un altri parte, li Orientales postula li conservation del regularitá.

Un sol via possibil es: Occidental!

(Image: Occidental es li aurin clave quel aperte li tresor del vocabularium international)

Occidental es li sol sistema combinant li regularitá con li naturalitá, li sol sistema possent satisfar in sam témpor li beson de naturalitá del Occidente e li beson de regularitá del Oriente. Omni duplicitá de paroles, quel causat li protestation de Kioto es ínexistent in Occidental.

Por exemple, del verbes ilumina-r, conversa-r, delega-r, civilisa-r, confedera-r, resolu-er, etc., etc. (pluri miles de paroles es in li sam casu!) on deriva in Occidental regularimen li nómines de action illumina-tion, conversa-tion, delega-tion, civilisa-tion, confedera-tion, resolu-tion etc., e omni ti derivates es rigorosimen conform in sam témpor al naturalitá e al regularitá. Li question del neologismes ne mem posse esser discusset in Occidental, nam per su regules Occidental retrova precismen ti paroles international sin alcun hesitation.

E ti problema es soluet per 3 curt regules quel omni Orientale aprende in quelc minutes. Esque vu comprende nu li alt signification del «rezolucio de Kioto»? It justifica completmen li principies e li construction de Occidental. It es nu urgent far conosser al Orientales li sol solution satisfant lor postulationes. Occidental deve esser strax expandet in Oriente.

E li altri systemas?

Forsan on va questionar nos: esque altri projectes ne anc solue li problema per lor derivation? Regretabilmen no! Quam in Esperanto, li derivation de Ido ne posse formar li paroles international per su propri regules (ma solmen un parte de ti paroles). E to es li cause de long disputas che su adeptes. Ad-ver, Ido have li suffixes -iv e -uro, ma pro que li notion de supine ne es egardat, ti sufixes forma paroles quam eduk-iva, decor-iv, etc.!!!

E Ido rejectet completmen li max international suffixe -ion, benque it servi formar milles de derivates natural. Li sam dilemma existe in Ido quam in Esperanto. Ido es íncapabil retrovar li derivates international con -ion, -or per su propri regules. E save vu quo proposi li Idistes por soluer li desfacilitá (Vide lor revúe «Muevi»)? Ili proposi introducter per un sol colp omni paroles per -ion quam nov radicas, quam neologismes apu li derivates regularimen format per -o! Si un vez Ido penetra in Oriente, li historie va recomensar; un nov congress de Kioto va dever adressar un «rezolucio» al Idistes del Occidente!

Li altri sistemas de lingue international ne solue plu bon li problema del derivation natural. Por exemple Romanal, creat circa ante 20 annus del avocat Michaux, li presidente del unesim congress de Esperanto in Boulogne-sur-Mer de 1905, es anc íncapabil derivar regularimen li paroles per -ion, -or, -ura, -iv. Romanal considera les quam nov radicas.

Li sam cáos existe in Uniti Langue, quel esset creat de du german Idistes, in 1922, li sam annu quam Occidental. Ni Romanal, ni Uniti Langue cuida pri li regularitá in li derivation; lor autores ne suposit un sol moment que li Orientales besona li regularitá! Forsan li rezolucio de Kioto va far comprender it a ili! It es significativ que, durant que Romanal e Uniti langue ne trovat un sol adepte til nu, Occidental sempre extende su movement.

Noi repeti: li tot nod del question, li capital desfacilitá in li elaboration del lingue international jace in li deverbal derivation; ni Esperanto, ni Ido, ni alcun altri sistema ha desligat li nod. Pro to noi resta entusiast defensor de Occidental, li sol sistema possent contentar li oriental e li occidental popules.

R. Bg.

Occidental es li sol lingue international formant regularimen li paroles international

  • plic (F. pli, D. Falte)
  • plic-ar
  • du-plic
  • du-plic-ita
  • du-plic-ata
  • tri-plic-e
  • im-plic-ar
  • de-plic-ar
  • re-plic-ar
  • sun-plic-ita
  • sim-plic-ita
  • com-plic-ita
  • com-plic-ar
  • com-plic-ation
  • a-plic-ar
  • a-plic-ation
  • a-plic-abil-ita
  • ex-plic-ar
  • ex-plic-ation
  • ex-plic-ativ
  • ex-plic-abil
  • ín-ex-plic-abil

//

  • press-er
  • press-ion
  • com-press-er
  • com-press-ion
  • com-press-or
  • com-press-iv
  • com-press-ibil
  • com-press-ibil-itá
  • im-press-ion
  • im-press-ion-ist
  • im-press-ion-abil
  • im-press-ion-abil-itá
  • ex-press-er
  • ex-press-ion
  • ex-press-iv
  • ex-press-iv-itá
  • ex-press-ibil
  • de-press-ion
  • de-press-iv
  • su-press-er
  • su-press-ion
  • su-press-ibil

//

  • miss-er (F. envoyer)
  • miss-ion
  • miss-ion-ano
  • miss-iv-e
  • trans-miss-er
  • trans-miss-ion
  • de-miss-ion
  • de-miss-ion-ar
  • de-miss-ion-ario
  • com-miss-ion
  • com-miss-ion-ario
  • ad-miss-ion
  • ad-miss-ibil
  • in-ad-miss-ibil
  • ad-miss-ibil-itá
  • per-miss-er
  • per-miss-ion
  • per-miss-ion-ano
  • re-miss-er
  • re-miss-ion

Li lingue expectat

«Vu trubla nor adeptes, objecte nos quelc Esperantistes, vu noce lor entusiasme per vor propaganda.»

Noi responde: No! Li numerosi lettres, quel noi recive monstra que Esperanto ne satisfa su adeptes e que li lingue international risca perir si on ne rectifica li fals via sequet til hodie, si on ne rejecte li ínsuportabil artificialitá quel Esperanto vole imposir malgré li instinctiv repugnantie del popul.

Por monstrar li actual statu de spiritu del mundolinguistes, noi cita ti-ci lettre just arivat che li administration de Cosmoglotta.


Rio de Janeiro, 1a de Januaro de 1934.

Estimataj sinjoroj,

Okaze, mi trovis numeron de «Cosmoglotta» kaj ekinteresiĝis pri «Occidental». Ĝis nun, mi neniam aŭdis pri tiu-ĉi lingvo, ĉar la estroj de nia esperanto-klubo kaj ankaŭ la esperanto-revuoj preskaŭ neniam parolas pri tiaj novaĵoj.

Esperanto lacigas min. Mi pensas ke la «lacigeco» estas unu el la plej karakteraj trajtoj de Esperanto, kvankam unuavide ĝi ŝajnas esti tre simpla kaj facillernebla.

Mi pensas ankaŭ ke la nenatureco de la lingvo malpermesas la disvolviĝon de la literaturo kaj poezio. Verdire, la originala Esperanto-poezio (Julio Baghy, k.t.p.) estas tiel artefarita kaj senviva kiel la lingvo mem. Neniel ĝi estas arto! Ili ambaŭ (la lingvo kaj la literaturo) estas «homunculus» sed neniel vivaj estaĵoj!

Tial mi dezirus ekkoni Occidental'on. Eble ĝi estas pli vivplena kaj homa lingvo...


Quam on vide, ti spontan judicament de un expert Esperantist monstra li fatiga causat unicmen del artificialitá del lingue. To explica pro quo Esperanto ne progresse: tro mult adeptes abandona li movement pro que li sistema es tro lontan del natura.

Un altri interlinguist de Rio de Janeiro, qui practica Esperanto desde 25 annus comensat per scrir nos un grand lettre plen de objectiones; noi invitat le examinar almen li construction de Occidental ante combatter it. E poy, il respondet nos in un tot altri ton per ti confession: «la derivado de Occidental estas mirindaĵo!»

R. Bg.

Important avis por omni corespondentes con Estonia

Depos februar 1934 por li posta in Estonia es valid solmen li nov estonian nómines del cités, locs, strades, etc. It mem ne es permisset usar ambi nómines, li nov junt con li anteyan. Correspondenties peccant contra ti rigorós ukas va esser regardat quam sin adresse e adressat quam íntrovabil. Pro to it es necessi usar nu solmen li nov estonian nómines: Tallinn (Reval), Tartu (Dorpat, Jurjew). Rakvere (Wesenberg), Paide (Weissenstein), Haapsalu (Hapsal), Pärnu (Pernau), Narva-Jöesun (Hungerburg), Kuresaare (Arensburg), etc.

E. de Wahl

Engelbert Pigal

E. Pigal, ingeniero in Wien (Austria), posse esser nominat li secund patre de Occidental. A su clartá de vise, a su energie, a su tenacitá, nor movement debe su unesim impulsion.

Sr. Pigal esset, in 1921, un del 5 organisatores del unesim Ido-Kongreso. Essente ingeniero del grand firma Hoerbiger & Cie de Wien, Sr. Pigal interessat se al labores astronomic de su chef, li astronom Hoerbiger, e il publicat in Ido li Cosmogonie glacial de ti-ci (hodie traductet in Occidental).

In 1922 aparit Occidental. Strax (forsan li unesim) Sr. Pigal, malgré su extrem yunesse, perceptet li extraordinari qualitás del solution de Wahl, quel semblat in unesim vise al profanes ne plu remarcabil quam li altri numerosi projectes. Durant li unesim annus, Occidental incontrat solmen prejudicas.

Certmen, un altri mann quam E. de Wahl vell har abandonat li lucte; li simpatie de quelc Idistes, inter queles E. Pigal in prim, subtenet le, nam il savet que plu o minu tard li veritá victe.

E. Pigal ganiat al scole naturalistic su colegos plu old, plu experimentat quam il, por exemple Sr. Janotta, ancian Volapükist e Esperanstist e presidente de un Ido-Kongreso, Sr. Hoerbiger patre e filio, Sr. Deminger etc., etc. Per Cosmoglotta, quel il redactet de 1926 til 1930, il iniciat li unesim propaganda sistematic inter Idistes e Esperantistes. Ancor hodie il es Director del Occidental-Union de quel li sede es in Wien XI (Ehamgasse 40).

Dir in quelc lineas li admirabil labor de ti pionero ne es possibil. Plu tard li historianes del lingue international va astonar se pri li su enorm capacitá de labor junt a un tal richess de conossenties linguistic...e tamen Engelbert Pigal ne es un professional linguist!

Noi save que, con un tal chef, nor Occidental movement posse ear ad-avan in fide. R.B.

Li memorantie es li sol paradise ex quel noi ne posse esser expulset.

Tolerantie es li normal expression de intern securitá. Mem Anglia esset liberal solmen tande, quande it sentit se por long témpor esser victor sin possibil dangere, e supressiv quande it sentit se in dangere. Keyserling.

Saver es poc, voler es plu, posser es omnicos. Shaw.

Esque on va reformar Esperanto e Ido?

Long, noi credet it, ma hodie nor conviction es fat. Sovent, adeptes de ti lingues asserte que bentost on va «modernisar» lor idioma; it sufice atender! Precipue che li Idistes, on ha discusset calidmen, on proposit reformas in li direction de Occidental; ma desde 6 annus on ha reformat necos e mem li Ido-reunion in Luxemburg de 1933 ha votat li desir que on mey instituer «10 annus de stabilitá in Ido»!!

Do, li evenimentes del ultim periode ha docet nequo al Idistes. Ili vide lor ranges diminuer desde que Occidental attrae li partisanes del naturalitá, ma in vice de interprender francmen li modernisation de lor lingue, ili decide conservar nechangeat lor demí-reformat Esperanto!

Ti decision ne deve astonar nos: it es tro tard por reformar ni Ido, ni Esperanto. Ti labor devet esser fat in li unesim annus. Hodie li capitales investit in li editiones e precipue li acustomation, li ínevitabil acustomation impedi it.

Por comprender quel fortie representa li acustomation, it sufice studiar li historie del reforma ortografic in li lingue francés. Ante un demi-secul, Francia esset agitat per prominent grammaticos, qui volet simplificar li ortografie francés tant complicat. Omnes concordat que on devet far ti simplification ma con un restriction: sin modificar li fisionomie (o aspect) del paroles. Naturalmen ti du postulates esset ínconciliabil! Li acustomation esset tant inradicat que li reformatores trovat un terribil opposition che omnes strax quande ili volet modificar un sol parol. Mem Voltaire li maxim influent scritor frances del 18im secul por obligar li Franceses scrir filosofe in vice de philosophie, rangeat ti parol in li líttere F in su Dictionnaire philosophique. Du secules plu tard, francés continua scrir philosophie malgré li exemple de hispan e italian!

Li conosset teoretico Michel Breal ha explicat ti conservatism in un libre tre interessant «Causeries sur l'orthographe». In it, il monstra que li difusion del instruction, del libre es li ver responsabil: «Li reformas esset possibil in li anteyan secules, tande li jurnalisme ne hat prendet li spíritus e li ocules in li ligas del hábitu. Sam quant augmenta li númere del homes savent leer e scrir, li efortie postulat por un reforma deveni plu grand. Omni nov dictionarium es un pesa adjuntet in li balancie sur li latere del conservatism.»

Pos 10 annus, Ido e Esperanto va esser ancor minu reformabil e reformat quam hodie.

Chascun libre, quel va esser publicat durant ti periode va esser un pesa adjuntet in li balancie sur li latere del conservatism.

R.B.

A omnes!

Omni hom quel apprecia li órdine, posi su corespondenties in cadernes, e, por fixar les, perfora les in li levul márgine. Ma quande vu prende un tal caderne por controlar alquo, ho ve! Ta vu trova sovent lettres scrit justmen til li márgine, li scritura es perforat e li partes del lettre proxim li márgine es ínleibil. Adver li maxim multi homes ha apprendet in li scol que on deve lassar líber li levul márgine por evitar ti desavantage. Ma ti bon regul de scol ne considera li homes quel utilisa anc li reverse del lettre-paper; ti bon homes anc sur li reverse lassa líber li levul margine, obliviant li scop del regul.

Scriente sur li reverse de vor lettre-paper, ples lassar líber li dextri márgine!!!

Scrit in rabie de un hom quel sovent deve foliettar in su cadernes de correspondentie.

Publicand in li tot munde por afrigidar ti rabie.

Yo suplica li tot munde: ples ne scrir sur li dextri márgine del reverse!!!

Ples dir it al tot munde, ples traducter it in omni lingues del munde, ples inserter it in omni gazettes del tot munde!!!!

Dr Peipers (Köln).

Perfection del levul demí-cerebre

Presc omni nerv-cordes imbocca in li cerebre. Sur li via ili crucea unaltru. Sentimentes del levul demi-córpor ergo es raportat al dextri demí-cerebre e invers. Egalmen li dextri demí-cerebre efecte al levul demi-córpor e invers. Maladie e vulneration de un demí-cerebre causa desordinationes in li altri demí-córpor.

Pro que nu noi tasta e labora precipue con li dextri manu, it es evident que li levul cerebre-part es plu perfect in consequentie de su relation al dextri manu. Muscules, ne usat de nos, deperi. Exactmen tal it es pri li cerebre. A un mann, ataccat de apoplexie in li dextri flanc, ne solmen esset paralisat li brassa, ma il perdit anc li capabilitá parlar. Con pena on le instructet, scrir per li levul manu. E vide! Poc a poc il denov gania li lingue. Essente ataccat de apoplexie un duesim vez, il nequande plu perdit li lingue.

Per ti hasard on constatat li fact que li dextri demi-cerebre es índevelopat, ma apt educar se per practica del levul manu, del levul membres intot, e per to es possibil un duplication del fortie intellectual. Experimentes, fat in prim in America, poy in scoles in Berlin e Königsberg, dat surprisant successes. It monstrat se que li expectationes in mult regardes esset superat del resultates. Ne solmen li levul manu lassat se perfecter extraordinarimen rapid, ma sovente mem it devenit plu habil quam li dextri.

Si alquo es singulari, it es que til hodie on ha fat poc atention a ti circumstantie. Tamen existet un númer de prominent persones, inter ili Leonardo da Vinci, Michel Angelo, Adolf Menzel e Baden-Powell, quel laborat per ambi manus e de quel anc quelc con mult entusiasme fat propaganda por li simetric exercitie de ambi manus. Quo es atingibil per bimanuisme monstrat li scoleros de John Jackson in London. Inter tis esset teles quel pos curt exercities in li sam témpor posset scrir du lettres de divers contenete o simultanmen mem contar e dessinar.

Li angleses e americanes ja desde quelc témpor aplica li nov conossentie. In Philadelphia li autorités propaga per obligat instruction li bimanual perfection, e in Anglia existe un societé por favorisation del bimanual education. Li japaneses possede li beneficie del bimanuisme ja desde ínmemorabil témpores. In lor scoles e in lor armé li levul manu es exercit tam quam li dextri. Adver ti ci popul solmen in recent témpor sembla haver reconosset li profit de ti perfection, ma informantes fortmen inclina al opinion que existe strett relationes inter li bimanuisme e li capabilitá de ti ci yelb rasse. Noi blancos deve ne restar retro, e it vell esser prudent, attenter ti problema plu fortmen quam til nu.

Qui ne vole participar li profit resultant ex li usation de ambi manus? Lass nos exercir nor levul manu, til nu tractat tam step-matrin, e per to anc exercir nor dextri demí-cerebre por plen developation de nor forties fisic e psichic!

Secun Hans Cloy.

Traductet de H. Gaminger (Austria).

In li zoologic jardin

-- Di me, papá, esque li zebre es un animale nigri con blanc stries, o un blanc animale con nigri stries?

Li rey íntuchabil

Li reyes de Hispania fundat un etiquette (regul de ceremonie in li corte) exagerat til lu absurd. Un de ti regul interdictet tuchar li rey e li reyessa exter certi casus strictmen indicat.

Vi, pri to, un facte quel on vell creder con mult pena si it ne esset historic.

Philippe III, rey de Hispania, essente malad, esset plazzat in un fauteul tre proxim al camine u on hat acumulat un grand quantitá de ligne. Bentost li calore devenit íntolerabil, e li rey dit al cortesanes retraer quelc splintes. Ma pro que li duc de Ussede, grand Garda-foy del coron ne esset ta, e que il sol havet li jure tuchar li foy del reyal chambre, nul assistente audaciat commetter tam grand infraction al etiquette.

De un altri parte, nequi posset tuchar al fauteul del rey exceptet li grand chambellan, quel esset anc absent.

In fine, it es interdictet, con pena de morte, tuchar al sacrat persone de Su Majestá. De quo, it resulta que li cortesanes lassat tranquilmen rostar lor rey durant que ili lamentat pri su trist fate.

Quande li Garda-foy e li Chambellan arivat, it esset tro tard, li rey esset morient e in li sequent die, il morit del consequenties de ti horribil suplicie. (Larousse.)

Nota del Red. Noi cita ti anecdote historic pro que it posse servir admirabilmen quam parabole. Nor letores ha ja fat, sin dubita, li necessi transscritiones: Li rey es... Esperanto! Li foy es li... defectes (acusative obligatori, lítteres circumflexat, etc.) Li cortesanes es li Esperantistes e li etiquette li... sacri Fundamento. Li cortesanes vide bon que on posse salvar lor rey, ma li etiquette ne permisse it.

Formes in experimentation

Durant li ultim annus ha esset usat in Cosmoglotta quelc nov formes in experimentation quam: illi (vice ili), vece (vez), post (pos), nuance (nuancie), alor (ye), mangear (manjar), avantage (avantagie), comencear (comensar), till (til), maxim (max). Sin negar li bon rasones alegat in favore de ti nov formes, noi constata tamen que li majorité del Occidentalistes continua preferer li duesim formes plu ancian. Por evitar hesitationes che li nov adeptes, nor revúe va usar in futur solmen li duesim ortografie, conform al libre «Occidental die Weltsprache» til quande li Academie eventualmen va decider altrimen.

Complet grammatica de Occidental

Composit de K. Janotta

(12-esim continuation)

V-esim Capitul: Orthographie

A. Mollat sones.

Li mollat sones l' e n' esset li max disputat punctu del ortografie de Occidental.

On ha minu criticat li sones del vispunctu fonetic; li criticas directet se plu contra li scrition per li apostrof. On studiat ti problema in detalliat maniere in li Comité Explorativ del Lingue International Auxiliari (CELIA) sin trovar un apt ortografic remedie. Do in fin CELIA adoptet duplettes apu li ancian formes, p. ex. attinar apu attin'er, detail apu detal'e, do un lexicologic solution del problema. Li complet liste de ti paroles con li nov duplettes in experimentation ha esset insertet in Cosmoglotta nr 73.

It va esser affere del Occidental-Academie decider definitivmen ti problema.

B. Lítteres c, g, gh, k.

Li scrition e pronunciation del lítteres, resp. sones c e g es un del max disputat problemas del fonologie e ortografie del lingue international in general. Lor pronunciation e ti del bilítter gh in Occidental ha esset indicat in I. B. 2 («Cosmoglotta», nr 64). Lor aplication in li flexion e in li derivation de ti paroles, de queles li tema fini per c o g, ha esset explicat in II. D. 4 (Cosmoglotta nr 65) e III. E. (Cosmoglotta nr 72).

It resta do solmen ti paroles, u li concernet lítteres trova se ne in li fine del temas.

In li paroles de latin orígin li latin scrition per C es conservat, quam to es monstrat in li sequent parte D.

Li transscrition del grec son k eveni in general secun li maniere latin, do per c in vice de k con li modern duplic pronunciation del c: academie, ascet, catalog, cataract, centaur, ceramic, cinema(tica), cithar, clero, clima, collodium, colophonio, comma, cosmo, crise, cycle, cylindre, decagramm, ecclesie, economie, electric, erica, hectometre, icteric, micri, narcose, nectar, octogon, practic, protocol, scen, sceptic, sceptre, sciopticon, syndico, tectonica. Ma on scri secun li exemple del modern lingues: krypton (pro li chimic abbreviation Kr), kyrie (= litanie). On scri in vice de ascet, sceptic anc «asket, skeptic», ma li unesim formes (tis con c) es preferibil, pro que ili plu concorda con li general caractere de Occidental e in special anc con li altri exemples superior quam «scen» etc.

C dur ante e, i in non-classic paroles es scrit sovente k: Kenia, Kilimanjaro, kimono (jap.), meshin (Ar), nickel (D), racket (de Ar rahat manu-palme b), rakete (de I rocchetta rukett de ahD roccho ruc; turkis, Turkia, turk; Valakia, valak.

On scri pro li international grafisme mem k in li sequent paroles, u to ne vell esser necessi pro li phonetism: bakshish (Pers.), cok[s] (A), deck (HI), dock, kabyl, kainit, kali (= alcali Ar), kalium (pro li chimic abbreviation K), kaolin, kashmir, knut, ulak, kuli, mark (D), ukas (R).

In li paroles non-classic (ni latin, ni grec) on trova tre sovente un g ante e, i con son dur, quel on scri in ti casu per h: ghepard, ghesha, ghetto, gheuse, ghéyser, ghibellin, ghigh (AD gig, F gigue), ghilde, ghirlande (plu bon quam guirlande, quel have solmen li grafisme, ma ne li fonetisme francés; I ghirlanda).

C. Duplic consonantes.

Mult paroles posse esser scrit per simplic o duplic consonantes (fonetic o historic scrition): colision o collision, comunion o communion, corespondentie o correspondentie, ocupation o occupation, raport o rapport. In quelc casus existe anc un triesim form anc foneticmen different; on mey comparar li IV-m capitul, partes B e D (Cosmoglotta, nrs 75 till 78). In general on mey preferer li formes de historic scrition, pro que ili da un plu clar imágin del developation historic del paroles e anc es plu comprensibil pro to.

Un líber scrition es impossibil in ti casus, u li different scrition indica anc un diferent signification e pronunciation, p. ex. per li lítter c: (yo) moca (verb e mocca (café); per d: adition (jur.) e addition (math.); per I: bal (dansa) e ball (ludette), folie (de plantes) e follie (dementie), mol (lápid) e moll (contrarie de dur), stal (metall) e stall (por animales); per m: comet (astre) e commette (verb), rame (de árbor) e ramme (machine); per n: cane (animal) e canne (plant etc), pane (nutriment) e panne (de vehicul); per p: capir (contener) e cappar (cupar); per r: car (amat) e carre (vehicul), curar (por sanar) e currer (ear tre rapidmen), era (témpor) e erra (erration), tur (action) e turre (edificie); per s: casu (eveniment) e casse (de moné), cusin (parent) e cussin (por jacer), miser(e) e misser (verb), pose (position) e posse (es capabil), present (essent ci) e pressent (de presser), rose (flor) e ross (color); per t: bote (nave) e botte (sapate), rate (parte) e ratt[e] (animal), vate (in un fluvie) e vatte (de lan).

On mey atenter bon li ortografie de summa (resultat de addition) con duplic m, ma resuma (curt repetition) con simplic m; nam resumar ne es parent a summa. Summa es identic a suprem, quel es li historic superlativ de superior; in contra li verb resumar deriva se de L sumere (sub+emere, «prender in se de supra») e es parent a consumar, premie etc, anc scrit con simplic m.

Sammen on mey distincter bon con simplic n de abonnar e bonna con duplic n; malgré li ortografie I abonnar, ti verb veni ne de bon, ma de à+bonne, un form ancian-francés in vice de F borne «limit», parent a A bound «limit». Ergo abonnar ha significat in prim «limitar» e poy «acquisiter ye un precie limitat». Concernent li parol bonna it es bon usar li international scrition per duplic n por conservar ti form internationalmen comprensibil e por bon distincter it de bona, malgré que «bonna» deriva se de bon (L bonus).

On mey anc distincter li adjectiv bell e li prefix bel-, pro que li signification es tre divers, malgré que li du radicas es identic secun li etimologie, do: bell matre, bel-matre. e mem: bell belmatre.

D. Transscrition del latin paroles.

Li lingue international Occidental es fundat sur li paroles international. Ma li majorité del paroles international per li evolution del europan cultura es de orígin latin. Pro to anc li majorité del paroles de Occidental deveni ex li latin e es pro to retrovabil in li romanic paroles. In li transition del latin paroles a Occidental ili recive li sequent transformationes: ae deveni e: L aedificium = Occidental edificie, L adhaesio = adhesion, L Graecia = Grecia, L, haesitare = hesitar, L laedere = leder, L praecipitare = precepitar, L praeter = preter, L praesidere = presider; oe deveni sammen e: L poena pena. Ti ortografie es in general egal al francesi scrition.

Li conservation del scrition ae e oe (eventual con adaptat pronunciation secun li exemple del lingue german) vell haver un grand valore cultural e educativ; ma it representa anc quelc ínconvenienties, pro que existe ya mult paroles in queles ae e oe ne es diphthongs quam p. ex.: aere, poema, etc. Adver on vell posser aplicar ci li trema: aëre, poëma. Ma si un diferentiation es oportun quam inter equidistantie (L aequidistantia) e equitation, on vell posser usar anc nu li scrition ae e oe, precipue in lexicos scientific, do: aequidistantie, paedagogica, praehistoric, saeculari, phóenix (in vice de equidistantic, pedagogica, prehistoric, seculari, fénix, etc).

On vell posser hesitar in li casu del transscrition del son «tss» in li latin paroles, por exemple es que scrir difference o differentie. Li paroles D Diferenz (z = c), A difference, F différence vell pledar por difference, ma si on prende differentie secun li L

differentia, on obtene it quam regulari derivation del Occidental participie «different»; e in plu on posse regularimen derivar de differentie li proles differentiar e differential. Sammen on scri per t omni altri static verba substantives e lor derivates: alliantie, distantie, elegantie, substantie, vacantie. essentie, licentie, residentia, audientie, obedientie, etc etc; compara III. B. l, suffixes -ie e -ion («Cosmoglotta» nr 67, pg 216, 217 e 218).

Germanes, slaves e sudromanes mey atenter, que Occidental ha in general plenmen conservat li latin consonantes, ergo on scri L accentus Occidental accentu in vice de D

Akzent, Pol akcent; L natio = Occidental nation in vice de I nazione, S nación, Pt. naçião; L Onyx = Occidental. Onyx in vice de I onice, Pol oniks. It es un grand erra voler soluer in un lingue international li problema de fonetic scrition. Talmen on ha atinget parol-images (grafismes) vermen barbaric. To evenit ne solmen in lingues artificial (Esperanto, Ido, Novial etc), ma anc in lingues national, por exemple in german e in li lingues Slavic e sudromamc quam pruva li exemples superior.

Resumante noi constata, que li historic scrition conserva li evidentie del etimologic coherentie del radicas e paroles, quel es efaciat per un fonetic ortografie. On mey comparar li sequent formes fonetic con li juxtaposit historic.

|=== | Fonetic formes | Historic formes (Occidental)

| elektrik: elektrizitá | electric: electricitá | afel: perihel | aphel: perihel | nazion: natur | nation: natura |===

E. Transscrition del grec paroles.

Li max mult paroles de grec orígin veni trans li latin al modern lingues e ergo a Occidental. Pro to on scri in Occidental in li grec paroles: e in vice de ai (p. ex. demon, pedagog), sammen e in vice de Oi (economie), i in vice de ei (idyll, apodictic), u in vice de ou (chirurg, enthusiasm, liturgie), c in vice de k (cp. in supra li parte B).

In ultra in paroles de grec orígin on posse scrir foneticmen (o plu bon dit: acurtatmen) c (ma ne ante e, i, y), f, r, t, o historicmen (o plu bon dit: completmen) ch (ma ne ante a, o, u), ph, rh, th: Clor o chlor, cristian o christian, crom o Chrom, cronometre o chronometre, fase o phase (o phasis), fénix o phénix, fotografar o photographar, Ftise o Phthise, fysica o physica, icneumon o ichneumon, ictuol o ichthyol, reumatic o rheumatic, rytm o rhythm, teatre o theatre, tecnic o technic, tema o thema, teosof o theosoph, termofor o thermofor, tron o thron etc. It es recomandat usar li «historic» scrition precipue in publicationes sciential. Ma ante a, o on mey scrir sempre c: arcaism e ne: archaism), calcedon (e ne: chalcedon), cameleon (e ne: chameleon), camomil (e ne: chamomille), caos (e ne: chaos), caractere (e ne: charactere), cart (e ne: chart, quel have un signification modificat), colera (e ne: cholera), colere (e ne: cholere), cor (e ne: chor), cord (e ne: chord), eco, epoca, hypocondre, mecanic, saccarin, scole.

Ante e, i, y on scri solmen ch: anarchist, archepiscop, archipelag, architect, archive, chelidonie (A celandine, F chélidoine, D Schellkraut), chimere, chiragra, chiromant, chirurg, chyle, chyme, ischias, monarchia, orchestre, orchidé, psychic (ma psycologie), schema, traché(a), trachyt, trichine. Ma in vice de chilo- on scri sempre kilo-, abreviat K (malgré I chilo-); vide li parte I (6, b) de ti ci capitul V.

Quelc paroles de grec orígin posse esser scrit per i o y: coryfé o corifé, styl o stil, syllab o sillab, tyf (anc typho) o tif, typ o tip. On deve usar ti supletion tre rarmen por evitar miscomprenses; altrimen tales vell posser resultar inter mite (insect) e mythe (raconta), chlorophil (aspirant al chlor) e chlorophyll (materie organic), profilaxe e prophylaxe etc. On deve usar nequande i in vice de y in paroles de non-grec origin, p. ex. in li paroles flute, styrmann, syll etc, u resta sempre li lítter y.

F. Transscrition del non-classic paroles.

Li transscrition del non-classic paroles ne have uniform regules; ma pro que lor númer es micri, to have null importantie. In general on ha provat adaptar al aspect de Occidental li caractere de ti paroles ne venient ex li latinité.

On posse dir, que li max mult paroles mem extraeuropan adapta se bon al international orthographie de Occidental. On mey comparar persian sha, pashdh, malayesi orang-utan, nov-selandesi emu, australian cangurú, caraibic colibrí, hottentott quagga, arabic nadir, razzia, Japanesi ghesha, indic nirvana, nordamerican mocassin etc. On mey egardar mem un parol tam crud quam li german edelweiss.

On mey comparar in li parte B. in supra li explication pri li usu de k in li non-classic paroles. Quam on ci usa sovente k in vice de c dur, sammen on usa ci kh in vice de ch dur p. ex. khamsin, khan, khedioe, Kheops, Khiva, kolkhose, Tutenkhamun.

On scri anc in non-classic paroles tch in vice de ch (tchecoslovak), ts in vice de c e z (tsar, tsetse) etc.

G. Majuscules.

On usa majuscules quam líttere inicial in general:

  1. in li unesim parol de chascun phrase, ergo post chascun punctu, sovente anc post un colon (v. in infra);

  2. pro politesse in titules, p. ex.: Senior Professor. In li nómin del Rey. -- Ma it es recomandat usar minuscules anc in ti casus. In plu on usa majuscules;

  3. in li nórnines propri inclusiv li nómines de landes, montes, mares, lagos, fluvies, institutiones, corporationes etc, p. ex.: Unit States de America (= USA), Alpes, Mont Blanc, Mare Mort, Lago de Lucern, Societé de Nationes, Carl Magno, Pipin

Curt.

On ne usa majuscules in li derivates de nómines propri, p. ex.: Germania, ma li germanes, german lingue, pangermanism, germanophil, germanophob; Christ ( = Cristo),

Antichrist, ma c[h]ristian, c[h]ristianité, c[h]ristianisar, c[hlristianism, antic[h]ristianism.

On anc ne imita li usu de quelc lingues, in queles quelc pronómines personal have un inicial majuscul, quam in anglesi «I» (= yo), in german in epistules «Du»

(= tu) e «Ihr» (= vu) e sempre «Sie» (= vu in casu de politesse); do: U yo va incontrar vos e vor matre. Sammen on mey commensar per minuscules li nómines del dies, mensus e sesones: soledí, pasca, januar, verne.

In general on mey usar minuscules, si on hesita pri li scrition de un inicial líttere.

On mey distincter I e J e ne imitar li mal usu de quelc german printerías, queles printa erratorimen «Jch, Jdo, Jgnatius, Jnfanterie», in vice del just ortografie «Ich (= yo), Ido, Ignatius, Infanterie».

H. Manuscrition.

Anc in li manuscrition on mey atenter bonmen distincter I de J, sammen F de T,

K de R etc. In general on mey reflecter, que scrir es in mult casus ne un privat, ma un social acte. On deve pensar tam al ocules quam al témpor del letor. Altrimen it vell posser evenir quam a Tristan Bernard, quande il invitat un parisian medico al dejeuna. Ex li epistul responsori, quel esset presc nonleibil, li hósped opinet posser leer un refusa, ma il presentat it, por esser secur, a un farmacist. «Ti medicina custa quin francs», esset li response, e in sam témpor un flacon con un rosi liquide esset presset in su manu.

It es necessi, que on scri ne solmen leibil, ma anc per lítteres, queles es customal al letor.

André e li postmastre

-- Cavalca vers li cité e questiona, esque ta es un lettre por me, dit un die senior a su servitor, li heró de ti historiette, André Parat.

-- Yes, senior.

-- Esque vu save u vu deve Vader?

-- Al cité, senior.

-- Ma esque vu save li via al cité?

-- No, senior.

-- Ma pro quo vu ne questiona me, follo?

-- Por ne trublar vos, senior.

-- Bon, il continuat, cavalca al post-oficie. Vu conosse li post-oficie, yo suposi?

-- Yes, senior, ta u on vendi li púlvere.

-- Vu es rect, un vez, dit li mastre. (Li letor deve saver, que in ti témpores li reyal postmastre esset li sam person, quel havet li privilegie comerciar con li nominat combustibile.)

-- Vade al post-oficie e questiona, esque existe un lettre por me. Memora. ne púlvere, ma un lettre.

-- Yes, senior, dit André, quel montat li cavall e galoppat al post-oficie. In fine il arrivat al dom del postmastre, quel ductet un vivid comercie con spiceríe, drogueríe, utensiles e merceríes de omni sortes. André presentat se ante li table del butique e dit:

-- Yo desira un lettre, senior, ples.

-- Por qui vu desira it? dit li postmastre, in un ton, quel André sentit quam agressiv contra li sacritá del privat vive, e pro to André pensat, que li maxim digni response esset ignorar totalmen li question, e il repetit:

-- Yo desira un lettre, senior, ples.

-- E por qui vu desira it, repetit li postmastre.

-- Qualmen it concerne vos? dit André.

Li postmastre ridet a ti simplicitá e explicat le, que il ne posset dar un lettre, si il ne volet dar le directives concernent li recivero del lettre.

-- Li directives, quel yo recivet, esset: aportar lettre de ci. Ta es li directives.

-- Qui dat vos tal directives?

-- Mi mastre.

-- E qui es vor mastre?

-- It ne es vor affere.

-- Ho, vu stupid mann, si vu ne di me su nómine, qualmen yo posse dar vos su lettre?

-- Vu posse si vu vole, ma vu ama far impudent questiones, proque vu pensa que yo es un idiot.

-- Vade retro. Vor mastre deve esser un tal ganse quam vu, quande il misse un tal missagero.

-- Ad inferne pro vor impudentie, dit André, esque vu audacia nominar senior Egan un ganse?

-- Ho, senior Egan es vor mastre?

-- Yes, esque vu vole negar to?

-- Yo ne posse dar li lettre del senior Egan, si yo ne save, que vu es su servitor.

-- Esque existe in li cité un hom, quel conosse vos?

-- Mult homes, dit André, ne omnes es tam ignorant quam vu.

Just in ti moment un person, senior Durfy, quel conosset André intrat in li dom, e il assecurat al postmastre, que ti vell posser dar li lettre del senior Egan ad André, ma il addit:

-- Esque vu have un lettre anc por me?

-- Yes, senior, dit li postmastre e presentant le un -- quar pences, ples.

Li gentilmann payat li postage de quar pences e departet con su lettre.

-- Ci es li lettre de senior Egan, dit li postmastre, vu deve payar me postage de deciun pences.

-- Pro quo yo deve payar deciun pences?

-- Pro li postage.

-- A diábol con vos. Esque yo ne videt, que vu dat a Sr. Durfy un lettre por quar pences just nu, e un plu grand lettre quam ti? E nu vu vole que yo deve payar deciun pences pro un tal bagatelle. Esque vu pensa que yo es un idiot?

-- No, yo es secur pri to, dit li postmastre.

-- Bon, vu mey esser secur pri to quo vu vole, ma ples ne tardar me plu -- ci es quar pences e ples dar me li lettre.

-- Vade a infern, vu impertinent, dit li postmastre, prendet li lettre e comensat servir un altri client, quel volet comprar un mus-trapp.

Durant que ti person e mult altres esset servit, André promenat avan e retro in li butique, de témpor a témpor il posit su cap in li medie del compratores e questionat:

-- Nu, vole vu dar me li lettre?

Il atendet plu quam un demí hor, malgré li anatemas del postmastre e in fine il departet, quande il trovat it impossibil obtener justicie in favor a su mastre, quel li postmastre, secun li opinion de André, volet injuriar, e sub ti impression André decidet ne dar plu quam li quar pence.

Interim senior Egan devenit impatient pro su absentie e quande André aparit il questionat strax, esque existet un lettre por il.

-- Existe, senior, dit André.

-- Da me it.

-- Yo ne have it, senior.

-- Quo vu di!

-- Il ne volet dar me it.

-- Qui ne volet dar vos it?

-- Li old fraudero ta in li cité -- il volet debitar li duplic taxe por it.

-- Forsan un lettre de duplic pesa? Pro quo vu ne payat to quo il desirat?

-- Oh, pro quo yo deve lassar le fraudar vos it ne es un duplic lettre, it ne have li demí granditá de ti, quel senior Durfy recivet avan mi facie por quar pences.

-- Vu provoca me rupter vor coll un bell die, vu vagabunde. Cavalca strax retro pro vor vive e paya quo il desira e aporta me li lettre.

-- Pro quo, senior? Il vendit les avan mi nase por quar pences per exemplare.

-- Vade retro, vu canallia, e si vu tarda plu quam un hor, yo va...

André evanescet e fat un duesim visit in li post-oficie. Quande il intrat, du altri persones recivet lettres e li postmastre esset selectent li lettres por chascun de ili ex un grand pacca sur li table, e in li sam témpor mult compratores esset expectant expedition.

-- Yo veni por ti lettre, dit André.

-- Yo va expedir vos in vor órdine.

-- Mi mastre have hast.

-- Lass le attender til que li hast ha passat.

-- Il va mortar me, si yo ne va esser retro bentost.

-- Yo joya audir to.

Durant que li postmastre continuat dar tal provocativ responses al apellationes de André, ti observat li grand masse de lettres jacent sur li table, e durant que li postmastre ponderat sapon e tabac, il successat prender du lettres ex li cumul, sin que li postmastre remarcat it. Depoy il expectat patientmen til que li postmastre dat le li lettre de senior Egan contra payation de deciun pences.

Tande André montat su cavallach e triumfante il hastat retro a hem tam rapid quam li animale posset portar le. Il aparit avan su mastre con facie radiant pro fiertá e con un aspect de content superioritá in su manieres, quo su mastre ne posset comprender, antequam il prendet de su tasca tri lettres, queles il presentat a su mastre, posit les sur li table e dit:

-- Ah! senior, il fortiat me payar deciun pences, ma yo aporta vos plen valore por vor moné.

Mark Twain.

Cronica

Anglia

Li secretario del anglés Occidental-Association peti li coidealistes qui save anglés auxiliar le compilar listes de exceptiones al sequent regules por traduction de anglés a Occidental:

Regul 1: Anglés paroles contenent K e W usualmen ne es international. Ni tis quel contene Gh, Sh, Sk, Sl, Sm, Sw.

Regul 2. Omni paroles clarmen composit quam someone, everyday, deve esser analisat.

Regul 3. Negligente non-analisat composit paroles, omni anglés paroles de plu quam 4 lítteres (pos har omisset inflexiones, quam li plurale -s, li preterit -d, e li final e's) intra in Occidental con solmen minor alterationes.

Regul 4. Inter li minor alterationes es tis-ci, applicat a suffixes: -ce, -cy deveni -tie; -ee = ate; -eer = -er; -ics = -ica; is = -e; -ish (verb) = -ir -ish (adj) = -atri; -ive = -iv; -le = -ul(?) (ma -ble = -bil); -our = -or; -ous = -os (ma -acious = -aci); que = c; -y = -ie (ma -cy e -ty = -tie e -tá).

Amendationes e simplificationes de ti regules va esser recivet con gratitá del:

I. A. G. B., 40 St Andrew St, London SW 8.

Austria

Wien. -- Mercurdí, li 5-m januar, li secretario del Occidental-Union coidealist Karl Janotta discurset avan li membres del «Vereinigung der Solidar-Aktivisten» (i. e. Union del Solidar-Activistes) pri «li solidar-activism e li problema del lingue universal». Il pruvat que li solidar-activistes deve occupar se pri ti problema e que ili deve adopter por lor international relationes Occidental pro que ni anglesi ni Esperanto satisfá li postulationes a un lingue international auxiliari. Li presidenta del societé mersiat li orator pro su excellent explicationes e anunciat li comensa de un curs de Occidental por li membres del societé. In li discussion li conosset simpatic viennesi Esperantoductor professor Simon combattet quelc argumentes de senior Janotta, ma declarat in fine, que il va strax adherer a Occidental, si ti ci va haver tam mult adherentes quam Esperanto. Li assistent membres del societé, in general persones con poliglottic erudition, declarat unanirmmen, e plures con grand vehementie, lor repugnation contra Esperanto e lor preferentie par Occidental. Quande senior Janotta leet pro general desir un plu long textu (págin 80 del ovre «Occidental, die Weltsprache»), on constatat con grand entusiame li immediat comprensibilitá de Occidental. Anc li viennesi coidealistes Ing. Pigal, Dr. Homolka, Ernst Graber, Ing. Machowetz e Kurt Frankel esset present. Li discurse e li discussion durat plu quam tri hores ye grand atention e interesse del auditorie.

Francia

Li revue pedagogic «L'Ecole Emancipée», in su numero del 3 Decembre 33, inserte li traduction de informationes pri li salaries del instructores in Svedia, misset de nor coidealist Fritz Fjernstrom, Instructor in Hallastrom (Sved Lappland) a su occidentalist colego G. Pouiet. It es indicat que li textu es traductet ex Occidental.

In li revue Revolution proletarienne, Paris, 25 déc. 1933, Sr. Paul Dhermy, delegate del Usines Hotchkiss (St-Denis) raporta pri su viage a Moskwa. «Plur vezes, il scri yo questionat esque it ne existet laboreros parlant Esperanto. Ye mi grand astonament, on sempre respondet me que in facte ili existet, ma que on ne conosset les; e yo qui fundat grand espera sur li possibilitá parlar sin alcun gena con russ laboreros, sin passar per un interpretor!»

Ti testimonie de un Esperantist es vermen interessant, pos que, in li Educateur prolétarien (julio 1933), un altri bon informat Esperantist assertet que li 2/3 del «samideanoj» trova se in Russia!

Sub li titul «Surmenage scolaire» li grup Occidental de Angers (Francia) fat aparir in li grand diale «L'Ouest» in decembre 1933 du grand articules, in queles es exposit li principies e li derivation de nor lingue.

Hispania

Li Hispan Occidental-Association publica in lingue castillan un Curso de lengua Occidental en cinco cartas-lecciones, con un rich vocabularium hispan-Occidental. Quar lettres ja aparit. Ad plu su activ secretario, Sr. Cebreiros, avocat, publicat du folies de propaganda traductet del prospectes del Sviss Ass. Ili es: El sistema verbal del Occidental (Doc. 5), e Esperantistas. Por qué P (Doc. 13).

Germania

In German Occidentalist (Mitteilungsblatt des Deutschen Occidental-Bundes) Sr. Walter

Karch publicat du important articules queles noi recommenda a omni tis qui lee german: Occidental und die deutschen Lehntwörter, e Occidental und die deutschen Ableitsilben.

Li german Association ha renovat su comité quam sequent: Presidente Joh Quensel

(Gotha-Land). Vice-president: M. Fritzsche (Leipzig). Secretario: W. Karch.

Administration: Mildebrath. Vice-adm.: Ponnier. Propaganda: Kurt Neumann.

Adresse del Ass.: Deutschen Occidental-Bund, Bernau bei Berlin (Germania).

Un international corespondentie por cert special revúes, til nu editet in tri lingues (german, angles, frances), nu ha resoluet adjunter un textu in Occidental, redactet per nor ancian adherent Dr. Peipers in Köln. Ti corespondentie es misset a special revúes gazettes in 20 divers landes. Do it es un grand success por Occidental, quel nu comensa penetrar in li international trafic.

Svedia

In VÄSTERBOTTENS-KURIREN, un important diale in li norde de Svedia, ha aparit durant nov.-dec. del annu passat e jan. de ho-annu un serie de polemic articules pri li L.I. Occidental trovat un habil e entusiastic presentator in sr cand. Phil. Carl Segerstahl, docente in li populari universitá in Vindeln. In pluri long articules sr S. demonstrat li fundamental idés de Occidental e criticat li esperantic solution.

Precipue il sublineat li necessi demanda pri naturalitá e familiaritá por un modern L.I. De esperantistic látere pluri persones partiprendet con li old bonconosset «argumentes» contra Occidental. Specialmen on posset remarcar un pronunciat repugnantie del Esperantistes contra li demonstration de sr S. de «pur esperantic» paroles, paroles queles Zamenhof self volet far suprem in Esperanto! On esset tre zelosi monstrar que Esperanto «anc» usat alcun international paroles. Que ti paroles es foren a Esperanto u ili presenta solmen contorsiones del original, natural formes, li Esperantistes naturalmen ne mentionat. Li polemica resultat in mani demandas de information pri Occidental. Li articul de sr S., quel causat ti discussion es recivibil quam brochura (in sved) che li Sved Federation por Occidental, Box 171, Stockholm, sub li titul Hiälpspraksfragan (Li Question del Lingue Auxiliari). K.B.B.

Subventiones

Sr. Gerald A. Moore, London, Fr. 300.—; Grup Interlinguistic, Angers Fr. 2.—; Sr. W. Mildebrath, Bernau-Berlin, Fr. 23.30; Sr. F. Sonnier, Les Abrets (Isère) Fr. 0.50; Sta Colas, Souday, Fr. 2.50; Sr. W. Zimmermann, H. Schwendi. Fr. 1.50; Sr. Janis Roze, Riga, Fr. 5.— Sr. J. Chanaud, Genève, fr. 1.50; Sr. L. M. de Guesnet, Paris, Fr. 6.50. Summa: Fr. 340.80 sviss. Nor maxim calid mersis a omnes.

Administration

On nequande deve esser fatigat repetir quo es ver, nam li errore es sempre predicat circum nos. Goethe.

Cosmoglotta A 95 (apr 1934)

Annu XIII April 1934 No 4 (95)

Mult persones crede...

que li max grand qualitá de Occidental es su naturalitá. Ili erra! Su max preciós avantagie es su regularitá. It ne es desfacil composir un lingue con aspect natural, prendente li paroles in li grand lingues de civilisation! Ma li desfacilitá consiste in incorporar ti paroles international in un sistema regulari de derivation. E ti problema ha esset tro desfacil por omni autores de lingue international. Pro to ili ha circumeat li obstacul per renunciar al derivates natural!

Noi concorda con li Esperantistes quande ili postula li simplicitá in li lingue international. Quam ili, noi es faruchi partisanes del regularitá, tam complet quam possibil; ma noi pruva que on posse obtener ti regularitá, mem conservante al lingue li aspect natural. E noi presenta ti pruva: Occidental!

In li grand lingues de civilisation trova se un enorm quantitá de paroles ja international, quel sufice por composir un idioma auxiliari immediatmen comprensibil in li tot munde; Por exemple: Proposition, cursiv, definition, visor, vision, adherer, adhesion, extorsion, adhesiv, immersion, invention, propagar, decoration, expeditor, creat, constructiv, collection, audir, inventor, creation, propagativ, decorar, expedition, audition, destruction, decorator, expedition, inventer, destructiv, educativ, propagation, education, auditiv, construction, colector, decorativ, destructor, etc, etc, ad infinit.

Ne possente regularisar ti paroles, li autores de lingues international ha rejectet ti tresor de nor civilisation mundal. Volapük, Esperanto e Ido considerat ti paroles quam illogic e baroc e viceat les per fabricationes plu regulari (!)

Ma li prof. Edgar de Wahl venit pruvar que li lingues national es mult plu regulari quam on crede. Il ha monstrat que 3 regules suffice por regularisar ti enorm amasse de paroles international. Li suffixes -ion, -or, -iv, etc, rejectet, (benque ili es usat sur li tot terre) del «pretendet» lingues international, regularisa in Occidental ti paroles international. Li supra derivates es incorporat in Occidental per un sistema de derivation genialmen simplic, per li 3 regules sequent:

On omisse li finale r (o er) del infinitive, e...

Si li radica fini per un vocale, on intercala un t.

Si li radica fini per d, r, o g, on muta ti lítteres a s.

In omni altri casus null mutation.

  • crea-r
  • crea-t-ion
  • crea-t-or
  • crea-t-iv
  • audi-r
  • audi-t-ion
  • audi-t-or
  • audi-t-iv
  • vid-er
  • vis-ion
  • vis-or
  • invent-er
  • invent-ion
  • invent-or
  • invent-ar
  • decora-r
  • decora-t-ion
  • decora-t-or
  • decora-t-iv
  • expedi-r
  • expedi-t-ion
  • expedi-t-or
  • expedi-t-iv
  • curr-er
  • curs-or
  • curs-iv
  • colect-er
  • colect-ion
  • colect-or
  • colect-iv
  • propaga-r
  • propaga-t-ion
  • propaga-t-iv
  • proposi-r
  • proposi-t-ion
  • proposi-t-or
  • proposi-t-iv
  • immerg-er
  • immers-ion
  • immers-iv
  • construct-er
  • construct-ion
  • construct-or
  • construct-iv
  • educa-r
  • educa-t-ion
  • educa-t-or
  • educa-t-iv
  • defini-r
  • defini-t-ion
  • defini-t-or
  • defini-t-iv
  • adher-er
  • adhes-ion
  • adhes-iv
  • destruct-er
  • destruct-ion
  • destruct-or
  • destruct-iv

Per ti tri regules, quel on aprende in quelc minutes, E. de Wahl ha regularisat presc omni paroles international rejectet o deformat de Esperanto e de altri «lingues International».

Occidental es li sol systema quel retrova integralmen li paroles international per un derivation regulari, e quel incorpora sin mutilation li vocabularium comun del grand lingues de nor civilisation.

Li problema soluet de Occidental es eterni. Pos miles e miles de annus, li paroles international, quel constitue li expressiones de nor cultura scientific e litterari, va haver li sam jure intrar in li lingue international del futur; e sempre li problema de lor regularisation va presentar se. Qui vole ignorar Occidental ignora li íneluctabil fortie del destin. R. Bg.

Li voce del publica

In su libre «Le hasard» Sr. Emile Borel, membre del Institute, director honorari del «Ecole Normale Supérieure» scri ti lineas significativ (trad. ex frances a Occidental): «Yo ne pretende soluer passante li question tant discusset del creation possibil de un lingue artificial vivibil. It sembla simplicmen evident que ti lingue va dever haver, secun li vise-punctu interessant nos, li caracteres de un lingue natural.»

Nov simbolisme

In li revúe «Lingva Kritiko», quel studia li questiones grammatical de Esperanto, un Esperantist prova justificar li suffixe -eg de Esperanto, corespondent a nor sufixe -issim. Il explica que «en preskaŭ ĉiuj eŭropaj lingvoj vortoj kun signifo granda enhavas literon G». E il cita quam exemples: gigantic, great, grand, gros, etc., e mem... Goliat!

Noi va continuar ti eloquent list: pigmé, gnom, gringalet, exigu, maigre, goutte, etc.!!!!

Seriosmen, In vice de far acrobateries por tentar justificar per fas et nefas ti sufixe eg, esque it ne vell esser plu simplic agnoscer que Zamenhof ha solmen amputat li cap a li ped del parol grec mega, secun li metod de Volapük? Pro quo hontar pri tal procede quande existe mult altri casus in Esperanto? Ex.: adulti vice adulterar, elasta vice elastica, boji vice aboyar, etc.

Por monstrar quant fals es li justification de -eg, per li Esperantistes, it sufice considerar que Goliat, great have anc li littere t e que in consequentie li sufixe -et, -eg de Esperanto deve significar alquo... tre grand!! (E in Esperanto it es just un sufixe diminutiv!)

In realitá, Zamenhof ha solmen volet far li simetrie -et, -eg, sin pensar que just ti similitá es li cause de confusiones, tam plu genant que ti sufixes have oposit significationes.

Un sol sufixe es vermen international por servir quam augmentativ, it es -issim, quel es conosset partú per li terminologie musical italian, quel es ja international desde pluri secules. Ex.: fort-issim, pian-issim, etc. Pro quo serchar altri cos quande li lingues natural usa ja un sufixe international? R. Bg.

Qualmen Occidental ha explicat me mi lingue maternal

Sovente yo audit expresser li opinion que sol li studie de latin permisse bon comprender li formation, composition e derivation del paroles natural del grand lingues de civilisation.

Regretabilmen li númer de persones possent studiar latin es minim e va esser plu e plu micri, nam ti lingue mort ne plu have alcun utilitá exter li láter teoric e cultural. Yo self trova me in li situation del enorm majorité del civilisates. Obligat ganiar mi pane tre bentost, yo ne havet témpor e ocasion studiar latin.

Ma yo posse dir que Occidental ha viceat por me li desfacil latin nam it ne es altricos quam un latin simplificat.

Durant que Esperanto e Ido aportat me solmen un tedantie causat de lor artificialitá, Occidental ha extendet mi conossentie de mi lingue maternal (quel es francés). Per Occidental yo ha comprendet mult e mult coses quel semblat me ínexplicabil. Occidental fat me vider li element quel manca por comprender li regularitá ne suspectet de mi lingue maternal.

Yo vole citar exemples por explicar mi pensa. In hasard, in un sol líttere del dictionarium (líttere N), yo prende li sequentes:

Por exemple, in francés existe un radica nombre, ma li sequent paroles in li sam familie: numéral, numéralement, numérateur, numératif, numération, numérique numériquement. Li tot familie ne sembla coherent pro que it manca li ver radica: in facte del radica nombre on ne posse derivar numéral, numérique, etc. Ma Occidental monstrat me just li mancant radica quel permisse regular li tot familie per li sufixes quel have in Occidental li sens necessi: numer, numer-al, numer-al-men, numer-ator, numer-ativ, numer-ation, numer-ic, numer-ic-men. To es vermen admirabil e solmen hodie yo comprende quant órdin existe in mi lingue matrin sub un aparentie de irregularitá. Esperanto e Ido esset íncapabil monstrar me ti regularitá nam por numer, ili di nombro, de quel on posse derivar nequo!

Ma yo continua.

In francés existe li verb nourrir e li derivates semblant sin conexion grammatical: nutriment, nutrimentaire, nutritif, nutrition, nutritivité. Ma li verb nutri-r in Occidental aclara e regularisa omni ti derivates. Vide: nutri-r, nutri-ment, nutri-ment-ari, nutri-tiv, nutri-tion, nutri-tiv-itá. Esperanto have anc li radica nutr-i e Ido nutr-ar, ma pro que ili ne have li suffixes international de Occidental, null del supra derivates posse esser format in ti lingues. It es anc facil remarcar que li radica ne es nutr-, ma nutri- pro que li littere i retrova se in omni derivates.

Li verb francés nuire ne explica li derivates del sam lingue: nocif, nocivité, innocent, innocence, innocenter; ma si on prende quam radica li verb noc-er tande omni ti paroles deveni clar derivates o composites mersi al affixes -iv, -itd, in-. Considera: noc-er, noc-iv, noc-iv-itá, ín-noc-ent, ín-noc-ent-ie, ín-noc-ent-ar monstra un perfect regularita in Occidental e anc... in francés. (In Esperanto nocer es dit: malutili!!)

Li paroles in francés, nasal, nasalement, nasaliser, nasalisation, nasalité sembla esser orfanes, nam li radica es in francés nez. Per li radica nase in Occidental, yo vide in un sol colp li explication: li radica nas(e) da: nas-al, nas-al-men, nas-al-isar, nas-al-is-ation, nas-al-itá e nu yo vide quant just es li sabir parisan quande it di: le nase vice le nez!

In comensa, yo ne comprendet pro quo Occidental have li parol nomin quande on di in frances nom, in german Name, in anglés name. Esque un radica nom, quam in Esperanto, ne vell esser plu natural? Ve, yo ne pensat plu lontan quam mi nase; explorante plu tard li dictionarium yo trovat li paroles francés, e anc international, nomin-al, nomin-ale-ment, nomin-al-ism, nomin-al-iste, nomin-ateur, nomin-atif, nomin-ation, nomin-ative-ment, e yo comprendet li sagesse del autor de Occidental quel, per li ver radica, retrova omni paroles international, quo ne vell evenir per un radica nom-o!

Sovente yo questionat me pro quo francés have li parol noeud e li adjective nodal.

Ma Occidental fat me comprender que ti adjective veni del radica nod quel explica me li paroles francés nodal, nodifère, nodiflore, nodosité(= Occidental nod-os-itá).

E yo anc comprende que li paroles francés innover, innovation, innovateur, novaleur, novissime forma un familie tot regulari si on departe del radica nov (e ne del francés neuf, del german neu, del anglés new). Omnicos deveni rect: in-nov-ar, in-nov-ation, in-nov-ator, nov-ator, nov-issim coresponde al just derivates natural.

Li parol frances neige quel Esperanto ha ínfelicimen copiat, es íncapabil explicar me li derivates nivéen, nivôse, niviforme, nivéole, nivéal, ma li radica niv, selectet de Occidental, aporta me li explication necessi.

Sam casu por li radica noct (in francés: nuit) quel explica me li paroles francés noctambule, noctambuler, noctiflore e mem li nomines de animales (quel probabilmen surti in nocte): noctiluque, noctuelle, noctule. Yo vell dever ancor parlar pri li radica francés niveau quel ne explica li derivates niveler, niveleur, nivelette, nivellement, durant que Occidental regularisa les per nivel. Yo finalmen cita li paroles francés négatif, négation, négativement, négateur, queles appare forsan tre clar a un latinist ma ne a un Franceso quel conosse solmen li verb nier.? Per su verb nega-r, Occidental monstra me li regularitá de mi lingue maternal: nega-tiv, nega-tion, nega-tiv-men, nega-tor. Quant admirabil! Li demonstration posse durar interminabilmen.

Yo save bon quo on va obiecter me: «ti utilitá de Occidental es tre comprensibil por li Franceses pro que Occidental es tre proxim a vor lingue. Ma li altri lingues national?» Si yo ne save latin yo conosse sat li lingues modern por saver que li avantage es li sam e in li altri landes. Anc italian, anglés, hispan, portugués, provenzal, etc, es proxim a Occidental e mem un grand parte del altri lingues de civilisation. E si latin esset studiat til nu che li Slaves e Germanes, it esset pro li rason que it explica les li paroles cultural. Occidental va plenar ti rol. con li ultra avantage esser 100 vezes plu facil a aprender.

Yo ha monstrat pro quo Occidental fat comprender me mi lingue francés. It va esser facil a coidealistes de altri lingues exposir un simil utilitá por ili.

Yves ARMAND

Discos de gramofon

Por agrementar li studie de nor lingue, li reuniones de grupes e li discurses del propagatores, on ha proposit li fabrication de discos de gramofon con textus in Occidental. Ti desir es nu realisat. Un unesim prova de inregistration esset fat in Zurich, de nor coidealist Sr. Moekli, in estive 1933, sur disco unic. In Stockholm, Sr. A. Lindstrom fat un duesim prova in comensa de 1934. E nu li administration de Cosmoglotta fat fabricar discos in series, quo permisset abassar li precies indicat in nor numeró de februar. Pro que li pacca de plu quam 20 cm paya tre alt postal porte, solmen discos de 2 minutes es editet ho-tempor. Sur un láter es gravet li textu propagativ del covriment de Cosmoglotta e sur li altri later tri curt poemas in Occidental: Es curt li vive; Li svin sub li querc; Un pine sta solitari.

Ti discos de du minutes sur chascun facie es in vende che li administration de Chapelle por li precie de 4.50 fr. sviss, includet li postal porte, li impaccation e special agules juntet al pacca por un valore de l.- fr. sviss.

Un duesim serie de discos con altri textu va esser strax editet pos que li unesim va esser exhaustet.

Publica vor libres in Occidental!

Li demanda de litteratura in Occidental cresce sempre plu. Pluri editiones es ja exhaustet e li actual collection deveni ínsuficent por responder al besones.

Autores, por esser strax comprendet in omni civilisat locs, publica vor libres in Occidental! Un ovre in Occidental es comprendet mem de tis qui ne ha studiat li lingue e qui ne mem conosse su nómin.

Cosmoglotta va annunciar gratuitmen in su catalog omni publicationes in Occidental. E Cosmoglotta es leet chascun mensu de plu quam 1000 letores in omni landes del terre.

Linguistic responses

Quelc coidealistes sovente questiona, pro quo in Occidental es usat ti form e ne un altri. Sub li supra indicat titul noi va publicar successivmen explicationes e motivationes pri divers formes in Occidental.

Blanc

Alb es latin, in li nov lingues presc partú viceat de blanc. Alb colide con li idé international album; albumin es parol scientic in quel li idé (weiss) es reconossibil solmen a latinistes e erudites. Alba in romanic lingues significa F. aube, do suggeste plu li color ros quam blanc. Li sol plu minu valid coherentie es albino, ma anc ci obliviat.

Blanc es panromanic, do mill vez plu conosset quam alb. Ma existe un ínconvenientie, que blanc deveni del germanic u it ne significa (weiss) ma F. reluisant, brillant, net, poli. In li international expression un cambio (Wechsel) in blanco che li publica es li idé que li paper resta nescrit, do blanc = weiss. E por li sens del german blank on ja posse usar «polit, brilliant, nett, glatt». E.W.

Chascun

L. quisque, I. ciascuno, F. chacun, SP. cada, Ru. fiecare, A. each, every, D. jeder, Hol. ieder, Sv. varje, Dan Nor. hver, R Pol Tch kazdy, Srb. svaki, Blg. vséki, Hng. mindegyik, Fin. jokainen, Est. iga, Let. ikkatrs. Lit. kiekvienas.

Pro li tro diferent formes sembla possibil solmen du alternatives, sive li IF, siva li SP cada combinat con li slavic kazdy, li form cashdi ni per pronunciation ni per ortografie ne adapta se al stil de Occidental; cadi es impossibil pro li ja quasi international parol: kadi, alkadi = judico oriental.

Do resta li du formes I. e F. Chascun de ili es tro specialmen national, ma on posse fusionar les in un comun neutral-romanic form «chascun», tam plu que it es li antiqui francés form in li 16im secul. Ti form es do li fundamental e talmen li max justificat in Occidental. E.W.

Do

F. donc, ainsi, I. cosi, dunque, A. thus, so, S. asi, luego, P. assim, Ru. asá, D. doch, also, somit, denn, Sv. salunda, Sv. Dan. Nor. saledes, R. ved', Slav. tak, F in. niin, Est. nii, Esperanto, do.

On have do li election inter donc -- dunc, tak e Esperanto do, adoptet anc de Ido e Neutral, quel es un acurtat donc e plu fluent. Proquo ne sequer Esperanto. e li altri mundlingues in su bon e expressiv formes? E.W.

Forsan

L. fortasse, forsitan, forsan, I. forse, S. tal vez, puede ser, quizá, quizás, P. talvez, pode ser, F. peut-être, Ru poate, A. perhaps, D. vielleicht, Hol. misschien, Sv. kanske, Nor. kanskje, Dan. maaske, R. mozet byt', Pol. moze, Srb. mozda, Tch. snad, Blg. mozhe-bi, Hng. talán, F in. ehkä, Est. ehk, vôib olla, etc.

In pluri lingues li form significa «it posse esser, possibil». Ma tal metode sembla me tro long, e ultra to on ne posse dir «forsan it es possibil».

Do sembla esser usabil solmen li curt form latin (secun Diez li form fundamental es forsan). I. forse ne vell esser apt in Occidental pro li confusion auditiv inter forse e fortie, quo on deve evitar. Do «forsan» es li sol form usabil a adplu filologicalmen justificat.

E.W.

Nam

L. nam, A. for (because, since), F. car, l. poichè, perchè, P. logo, pois, assim, Ru caci, D. denn, Sv. tu, da, R. ibo, Sl. bo, Est. sést.

Proque existe un diferentie inter A. for e because, F. car e parce que, D. denn e weil etc, do it sembla que un tal diferentie es necessi anc in Occidental. Regardante omni ti national paroles on vide que for, car, logo es ínusabil por nor scope pro similitá con altri necessi paroles; assim es simil in sense al F. ainsi. Lu max simplic es adopter ci li pur latin form quel es conosset a omni latinistes e es expressiv e ne misguidant. E.W.

Pos

On questiona pro quo pos e ne post, quel trova se in postdiluvial, posthum, postscrit, etc.

Li radica «post» have pluri diferent senses: 1) li supra indicat de plu tard o de sequentie D. 2) ti del conosset institution de comunication. 3) de situation, loc, oficie. 4) de gardator, observator militari. 5) de trave vertical, pal.

It es clar que li max international es li sense del institution de comunication, li posta. e ti del militari posto.

Por un preposition, i. e. un parol sovente usat ante altri paroles, li form post es tro ponderosi por su du final consonantes, specialmen si li secuent parol comensa per du o tri consonantes. Li I.L. Neutral pro li sam rason mem ha acurtat ti parol til «po», quo sembla me un poc tro radical, e adplu ti form in divers lingues have diferent significationes, do posse esser misguidant.

Adplu li form «post» in li secuentie de paroles posse esser confusent. Quo significa por exemple: post congress? Esque to es: pos congress, on un pos-congress o un congress de posta?

Do yo prefere por li preposition e anc por li prefix li form «pos», in li ultim casu con tirette: pos-scrit, pos-position etc.

Ples comparar anc li italian formes: posdomane, pos tutto, pospositiv, posludio, posponimento, poscritto, posdiluviano etc.

Proquo ne sequer ti modelle de simplification e regularisation in un vivent natural lingue, si to ne colisiona con li stil e regules de Occidental? E.W.

Secun

L. secundum, P. secundo, S. según, I. secondo, F. selon, A. according to, D. gemäss, Sv. enligt, R. soglasno, Est. järel, etc.

Li form F. selon es un mixage inter L. secundum e longum. Li comun romanic secund ne es usabil pro li altri signification (temporal) de ti international parol.

Pro to yo hat electet segun, ma nor CELIA ha preferet secun. E.W.

Sempre

L. semper, I.P. Cat. Prov. sempre, S. siempre, F. toujours, Ru. totdeauna, D. immer, Hol. altijd, Sv. Dan. Nor. alltid, R. vsegdá, Pol. zawsze. T ch. vzdy, Srb. uvek, Blg. vinagi, Hng. mindig, Fin. aina, Est. ikka, Let. vienmer, Lit. visada, Gr. pándote, Turc daima, Arab dâiman, Esperanto ĉiam.

It sembla tam clar que solmen sempre es possibil in Occidental que yo astona, que on posse mem posir ti question. Quel altri proposition on do vell posser far? E.W.

Strax

Por ti idé omni lingues usa diferent expressiones: D. sofort, A. at once, S. enseguida, Cat. de seguida, l. subito, P. ja. F. tout de suite, R. seitchas, totchass, Ru. numai decit, Sv. Nor. strax, Svb. odmah, Blg. vednaga, Let. nekavejosi, POI. zaraz, Fin. aiven hati, Est. kohe, Gr. amésos, Esperanto tuj.

Existe paroles con simil signification: ínmediat, momentan, ma ti paroles es tro long por li idé quel postula un curtissim parol por esser expressiv. Un tal parol es li sved-norvegian strax quel have anc un paralel un german stracks = directmen, sin retarda.

Ti ultim consideration que por ti idé es necessi un curt parol apari clarmen in Esperanto «tuj», un parol inventet, ma quant expressiv! Zamenhof havet un bon instinct linguistic.

Naturalmen chascun a quel ne place strax e qui vole haver solmen romanic paroles posse usar «ínmediatmen». E.W.

Historie humoristic del lingue international

Image: DESCARTES

Li unesim homes qui ocupat se pri li problema del lingue international ha esset li filisofos. Li grand pensatores Descartes in Francia e Leibnitz in Germania ha monstrat li necessitá de un idioma auxiliari por remediar al multiplicitá del lingues national. Ma ili credet que ti idioma devet esser necessarimen filosofic, it es composit de paroles completmen inventet, por satisfar li absolut logica. Ti erra ha regretabilmen misductet li serchas durant du secules.

Li unesim project quel obtenet success es li Sol-re-sol (1827). Su autor imaginat composir omni paroles per li 7 notes del musica! Talmen li die es dit doremi, li seman: dorefa, li mensu doresol, etc. It es apen credibil que ti infantesc lingue recivet strax li max alt e flattosi aprobationes (de Victor Hugo, de Lamartine, de Napoléon III, etc.). In li Exposition universal de 1855, it esset mem honorat de un recompensa exceptional de 10.000 fr.!

De 1880 a 1888 triumfat Volapük del pastor Schleyer. Ti autor in facte prendet su paroles in li lingues natural, ma il credet necessi generalmen acurtar les, cupante lor cap o lor ped. Talmen de academie, il fat kadem, de compliment: plim, de propagation: pak, del parole anglesi world: vol e de speak: pük (de u: Volapük). Li lingue esset presc incomprensibil, su success extraordinarimen rapid e su fiasco ancor plu rapid.

In 1887, in plen regna de Volapük, li Dr polonesi Zamenhof publicat su Esperanto. Superior a Volapük, Esperanto es tamen ancor tro artificial. It deforma li plupart del paroles international e presenta evident defectes, por exemple su lítteres circumflexat quel ne existe in li printerías, su acusative obligatori e su grotesc finales ojn, ajn, ujn, quel deveni rapidmen tedant.

Paralelmen al systemas semi-artificial del tip Esperanto ha evoluet un scole de lingues auxiliari basat sur li naturalitá. Su grand promotor esset li austrian Julius Lott, quel, pos li fiasco de Volapük, serchat un solution natural conform al vive. Laborante con li esthonian Edgar de Wahl il finalmen publicat in 1889 su Mundo-lingue, de quel li valore ne esset comprendet. Descoragiat, Lott abandonat li lucta e morit in 1905, obscur heróe. Il hat venit tro bentost.

Li projectes de lingue international deveniente sempre plu numerosi, un «Delegation por li adoption de un lingue auxiliari neutral» opinet necessi selecter li max bon sistema. Defensores del conosset projectes esset convocat in 1907 in Paris por posser judicar quel lingue devet reciver li coron. In comensa li harmonie regnat in li reuniones. Omni judicantes e judicates ludet un arie pacific.

Ma ve, li concordie ne durat long. Li unes volet adopter Esperanto con su defectes, li altres volet reformar it. Li partisanes del reforma parturit un nov sistema nominat Ido. Li «delegates» comensat querellar, injuriar e batter se unaltru. Li combatte prolongat se mem durant un quart de secul.

Li sistema Ido posset successar nam it esset apoyat per mult moné. Regretabilmen su autores havet li ínfelici idé posir it sur 4 steltes fabricat ex un specie de metalle nominat Logica. Ili pensat que, plazzat sur Logica, Ido vell avansar con mult plu grand securitá e rapiditá.

Ma li experientie ha esset desastrosi.

Li Idistes devet constatar que li steltes solmen embarassat li marcha e esset plu nociv quam util. Ili desirat reformar lor medie de locomotion e revenir al natura. Sol lor grand chef L. de Beaufront persistet cavalcar sur li «Logica», quo causat un mal aventura a ti obstinate.

Durant ti evenimentes li ancian amico de Julius Lott, li esthonian Edgar de Wahl continuat serchar un solution naturalistic. Il consacrat 30 annus de su vive a combinar un sistema in sam témpor natural e regulari. Pensante que li lingue international ne deve esser inventet, ma extraet del lingues vivent, il serchat li prefixes e sufixes existent in li grand lingues de civilisation e formulat lor sens exact.

De su labores ha nascet finalmen, in 1922, li sistema Occidental quel es li max bon combination de regularitá e de naturalitá. Til tande li autores de lingues auxiliari, ne possente incorporar in un derivation regulari li enorm stock de paroles ja international, ha repussat les, e declarat les índesirabil, baroc o illogic.

Per su regules de derivation, Edgar de Wahl ha successat inregistrar e legitimar ti paroles international universalmen conosset. It es evident que un lingue international deve esser composit ante omnicos ex paroles ja international.

Desde li publication de Occidental, altri interlinguistes ha provat altri solutiones plu o minu interessant. In 1923, li german Weisbart imagina combinar paroles de diferent lingues por obtener vocabules medial e ti lingue il nomina Medial. Por exemple il combina li F. eviter e D. vermeiden por emidir! Con F. joie e D. Freude, il obtene... joide. Per D. Mal e S. vez, il invente maz, quel es íncomprensibil a omnes.

Tal fabricationes fa memorar li monstrus imaginat in Medievie e quel esset composit del demí parte de du animales different. Quam ti besties, li paroles de Medial ne es vivi-capabil. Sagimen, Sr. Weisbart ha renunciat les hodie.

Un altri autor, Sr. R. de Saussure in Bern publica omni 5 annus un reforma de Esperanto quel il asserte sempre esser li ultim e definitiv. Por su ultim (si it es ancor li ultim!) projecte, il ha selectet li nómin de Nov-Esperanto. Trovante que li corelatives de Esperanto ne es suficent ínnatural, il invente altres quam lolo, lala, nala, etc. Parlante Nov-Esperanto, on va do creder se in li unesim témpor de su vive!

Con li nómin de Uniti Langue, du ex-Idistes ha composit un lingue, quel adopte omni species de paroles sin ocupar se pri un derivation regulari per prefixes e suffixes. Uniti Langue ne have por chascun familie un radica de quel es derivat li altri paroles del sam familie. No! ti sistema trova plu comod ignorar li regularitá e adopter pelmel omni species de paroles sin conexion grammatical.

Talmen, Uniti Langue gloti un masse de paroles sin pensar que it va dever digester les!!

Complet grammatica de Occidental

Composit de K. Janotta

(13-esim continuation)

I. Interpunction.

  1. Punctu (.) es usat por separar li frases, i.e. expressiones de integri e complet pensas absolutmen índependent. Un bon precepte: Ples usar mult punctus, i.e. ples far curt frases. In li algebra li punctu significa li multiplication sammen quam li signe X. Pro to on ne deve usar li punctu por separar li millenes in long númeres, ma on mey usar sempre solmen lacunes (spacies), por ex. 2 345 000. On deve ne usar li punctu por li decimales (vide li sequent articul).

  2. Comma (,) es usat por separar li propositiones queles composi un frase.

Pos li relativ pronómines, adjectives e adverbies, on posse imitar li francesi aplication del comma, it es

[loweralpha] a. usar it ante relatives qualificativ (explicativ), b. ne usar it ante relatives determinativ (specificativ).

Exemples: Li phrase Yo ne ama li infantes, queles fa brui posse haver du significationes:

[loweralpha] a. Yo ne ama li (i.e. omni) infantes, pro que ili fa brui; b. Yo ne ama tis del infantes, queles fa brui.

In li unesim casu (a), li relative es qualificativ o explicativ; it qualifica in general omni infantes. In li duesim casu (b), it es determinativ; it determina li specie de infantes queles yo ne ama. Ante li relatives determinativ (casu b) on posse omisser li comma.

Altri exemples:

[loweralpha] a. con relatives qualificativ (explicativ): + Ples regardar ti mann, quel lee un jurnal; il audi tamen omnicos, quo noi di. + Mi old amic, quel es acustomat dir li veritá, ne ha audaciat dir me it in ti casu. + Napoleon, quel videt avansar li ínamicos, directet contra les su Old Guardie. + b. con relatives determinativ (specificativ): + Li hom quel lee li jurnales ne deve creder omnicos quo il lee. + Li amic quel ne audacia dir li veritá ne es un ver amic. + Li unesim soldat quel videt li ínamicos hastat advertir li generale.

Ti exemples suggeste un util remarca. In omni vezes quande li substantive es determinat, li parol quel es solmen explicativ, ergo it postula un comma. Ma to eveni

[loweralpha] a. si li substantive es un nómin propri; evidentmen ne existe pluri Napoleons, ergo necos quo vell posser determinar it plu completmen;

b. si li substantiv es acompaniat de un adjective determinativ, sive demonstrativ, sive possessiv: «ti hom» es ja suficentmen e completmen determinat del demonstrative (o del geste, quel acompania it); «mi old amic» es anc determinat per ti ci epitetes.

Comprensibilmen, ti regules es valid anc si quel es precedet de un preposition

[loweralpha] a. qualificativ: + Mi patre, de quel yo demandat un consilie, aprobat mi maniere de pensar.

b. determinativ: + Li amic de quel yo demandat un consilie aprobat mi maniere de pensar.

Li relatives qualificativ on posse supleer per un conjunction (o locution conjunctional): Ples regardar ti mann; malgré que il lee un jurnale, il audi tamen omnicos, quo noi di, -- malgré que (o: pro que) mi old amic es acustomat dir li veritá, il ne ha audaciat... -- Napoleon directet su Old Guardie contra li ínamicos, quande il videt les avansar. -- Quande yo demandat un consilie de mi patre, il aprobat mi maniere de pensar.

In li númeres decimal, li integres es separat del decimales per un comma (ne per un punctu, quel have un altri usu; vide supra), p. ex.: 3,141 59 (compara li anglesi e austrian maniere 3 141.59!). Li unesim decimale seque sin interspacie (lacune) al comma; tri e tri decimales es separat del sequent gruppe per un lacune. Si ne existe integres, on scri un zero ante li comma, p. ex.: 0,89 ples leer: «null comma ott nin» o «null integres ottanti-nin centesimes»; do on ne imita li maniere de anglesi.

[start=3] . Semicolon o punctu-comma (;) es usat por separar propositiones o frases grammaticalmen índependent, ma ligat per li signification.

. Colon (:) es usat por anunciar un explication; it indica que li frase sequent explica li precedent. It anuncia anc citates, ma in ti casus it es sequet de citat-signes (vide infra).

. Punctus suspensiv (...) indica un interruption del frase, sive de un altri parlant sive del parlante self quel pausa por retener o changear li expression de su pensa. Li germanes usa in vice de it li «Gedankenstrich» (litteralmen: pensa-strec), ma it es un mal usu, nam li strec have un altri signification e un altri, índispensabil usu (v. infra). On posse usar li punctus suspensiv anc in vice del parol «til»; vide infra sub «strec».

. Parenteses () es usat por includer un frase, proposition o parol, quel es apart e deve esser separat del céteri textu. In general it es un remarca lateral, quel on inserte, e quel interrupte li rect órdine del pensa. De to seque un consilie: ples ne abuser li parenteses, pro que on risca per to trublar li comprension. + Pro que li parenteses es essentialmen destinat a includer, on ne deve usar les un sin li altri in li textu current qualmen on fa sovente pri li númeres. Vice «1)» on deve scrir, o «(1)» o «1-m» (abreviatura de unesim). Li usu «1)» have un grav detriment: si on vide un tal parentese final, on sercha spontanimen li parentese inicial sin trovar it. In plu, it eveni sovente, que ti parentese «vidui» es trovat in o apu un altri ver (duplic) parentese, e in ti casu on have sive «1))», sive «)1)» du dispositiones egalmen absurd. Ergo: nequande usar un parentese sol. + Li sam regul vale anc por li usu del parenteses con lítteres, do «(a)», «(b)», e ne «a)», «b)». + On posse far ci solmen un exception, 1. e. in li commensa de un alinea. Ta li parentese cludent «)» posse esser aplicat sol con ciffres o lítteres sin li parentese apertent, pro que ci un miscomprense ne posse evenir.

. Crampones [] e imbrassamentes {} es usat, in matematica, quam parenteses de duesim o triesim gradu, ex. . `{...[...(...)...]...}. In li «prosa», on posse usar li crampones in simil casu o quam apart parenteses. On usa li inbrassament (unic) por far coresponder un linea (unilateralmen) a pluri lineas (altrilateralmen), talmen:

.... {... ...}

----{... o ...} ....

{... ...} ....

Li punte deve tornar se al unic linea, e li brasses (li concavitá) al pluri lineas. Noi consilia usar rarmen li inbrassamentes, pro que ili fa complicat e desfacil li composition. Ili es util solmen in tabelles. Ili posse esser usat anc horizontalmen p. ex. in genealogic árbores:

Ludovico

Petro, Paulo, Ioannes, Maria.

[start=8] . Tiré (-) es un ortografical signe e functiona quam ligation. It unifica li partes de un parol composit (c . III, B., l). It indica anc li separation de un parol de un linea al altri (cp. I, D., 4). Ples nequande usar ci un duplic strec, quel es reservat quam signe de egalitá, ni iterar li tiré in li comensa del linea sequent. In plu ples [ne usar li tiré pos li nómin de un person por indicar su cité o land, ma usar in ti casus li parenteses; do: senior Martin (Paris) o senior Braun (Germania), e ne Martin-Paris o Braun-Germania.

. Strec (—) es plu long quam li tiré e functiona quam separation. It indica sive un changeament del interlocutor (i.e. it separa li dictiones, responses de divers interlocutores), sive un changeament del tema. It separa do plu mult quam li punctu. Ma in li duesim casu on mey preferer li usation del alinea, quel indica plu clarmen li separation; it have li avantage inserter in li textu «blancages», vacuages, queles reposa li ocul e furni a it un stoppa-punctu. Li strec servi anc, precipue in lexicos, por suppleer paroles o parol-partes, queles on ne vole repetir. + Pro que li strec significa li subtraction in li matematica, i. e. inter ciffres, on ne mey usar it inter ciffres in un altri signification, p. ex. «til» on scri do: de 2 til 3 cloccas (e ne: de 2 -- 3 cloccas); si li preposition de ne precede e precipue in abreviationes on posse usar anc li du punctus, do 2 til 3 cloccas = 2 ... 3 cloccas.

. Signes de citation (« »). Ili indica e include li paroles e frases queles on cita. Ili deve tornar lor concavitá a intern, i.e. al textu includet. On posse anc usar duplic commas quam signes de citation, i.e. ,,...,, secun li maniere german o «...» secun li maniere anglesi; ma li signes francesi, i.e. «...», es preferibil, pro que ili es plu distinctibil. Li unesim signe es nominat apertent o apertori, li duesim cludent o clusori.

. Referenties a ped-notes. Por indicar li ped-notes, nequel medie es tam simplic e commod quam li números; nam ili es li max bon e clar signes, e ili es disponibil in un ínlimitat quantité. Si on usa asteriscos (*) o crucettes (†), quam in quelc printerías, e si on have mult notes sur li sam págin, on neplu save, qualmen arangear it.

. Signe de exclamation (!) es usat pos un exclamation o pos un frase exclamatori. Quelc popules usa it pos omni vocation o interpellation, mem pos Senior in li comensa de epistules, i.e. pos omni vocatives, ma to ne es necessi.

. Signe interrogativ (?) es usat solmen pos direct frases interrogativ.

. Apostrof ('). -- It es usat por indicar un elision; in ultra it forma un parte del lítteres del mollat sones l' e n'; ples vider I, B., 2 e V, A.

. General remarca. -- On ne deve misevaluar li importantie del interpunction e depreciar li concernent regules quam ínnecessi e minuciosi. Li interpunction es necessi por li claritá, do por li perfect e secur intercomprension; it have importantie por li pronunciation. Li punctu representa un stoppa passabilmen grand; li colon e li punctu-comma un stoppa minu grand; li comma un stoppa mem minu grand, ma sensibil. Egardar ti signes e far li corespondent pausas, es li unesim regul del diction, e li max important. Pro to ja li Ido-Academie ha tractat li interpunction tre detalliatmen, e noi secue ci su exemple, sovente con li sam paroles e specimenes.

J. Abreviationes.

1. General Abrevationes.

a.C. = ante Christo

a.c. = (del) annu current

am. = antemidí (= premidí)

c. = (del mensu) current

cp. = (ples) compara(r)

Dr., dr. = doctor

etc = etcetera (e céteri)

EV = (del) era vulgari (= cristian era)

i.e. = it es

md. = midí

mn. = minocte

ms. = manuscrit

nr = numeró

nrs = numerós

p.ex. = por exemple

p. C. = pos Cristo

pg. = págin

PS. = pos-scrite

sr., Sr. = senior

sra., Sra. = seniora

v. = (ples) vide(r)

2. Abreviationes linguistic.

(a) Natural lingues

A = anglesi

Ab = arabic

Al = albanesi

Am = american (anglesi)

An = armenian

Cl = celtic

Ct = catalan

D = german (= deutsch{

Dn = danesi

Es = estonian

F = francesi

Fn = finnic

G = (ancian) grec

Gt = gotic

Hb = hebreic

Hl = hollandesi

I = italian

In = indic

Is = islandesi

L = latin

Let = letton

Lit = lituan

N = nordic

Nv = norveg

P = portugalesi

Pl = polonesi

Pr = provenzal

R = russ

Rh = retoroman(ic)

Rm = rumanian

S = hispan

Sc = sanscrit

Sl = slavic

Sv = svedic

T = turk

Tch = tchec

U = (h)ungarian

Y = yugoslav (= serbo-croatic)

m = medí, p. ex.:

mhd = medíaltgerman

mL = medílatin.

Subclassificationes:

a = ancian, p.ex.:

aA = ancian-anglesi = anglosaxonic,

aD = ancian-german,

aIn = ancian-indic.

b = bass (A low, D nieder, F bas), p.ex.:

bD = bass-german.

h = alt (A high, D hoch, F haut), p. ex.:

hD = altgerman,

ahD = ancian-altgerman.

n = nov, p. ex.:

nhD = nov-altgerman.

(b) Artificial lingues:

Esp = Esperanto

Ido = Ido

Il = Interlingua

IN = Idiom Neutral

L.I. = lingue international

LsF = Latino sine Flexione

Nl = Novial

Occ = Occidental

RN = Reformneutral

Vp = Volapük.

3. Signes por li chimic elementes.
ElementeSigne
actiniumAc
aluminieAl
antimon (L stibium)Sb
argenteAg
argonAr
arsenAs
aureAu
azote = nitrogenie(v. ti)
bariumBa
berylliumBe
bismutBi
borB
bromBr
cadmiumCd
calciumCa
carbon (eum)C
cassipopeiumCp
cer(ium)Ce
cesiumCs
c(h)lorCl
c(h)romCo
columbium = niobium(v. ti)
cupreCu
dysprosiumDy
emanationEm
erbiumEr
europiumEu
ferreFe
fluorF
fosfor = phosphor(v. ti)
gadoliniumGd
galliumGa
germaniumGe
hafniumHf
heliumHe
holmiumHo
hydrarg(yre)Hg
hydrogen(ie)H
illiniumIl
indiumIn
iodJ
iridiumIr
kaliumK
kryptonKr
lanthanLa
lithiumLi
lutetium = cassiopeium(v. ti)
magnesiumMg
manganMn
masuriumMa
mercurie = hydrarg(v. ti)
molybdenMo
natriumNa
neodyniumNd
neonNe
nickelNi
niobiumNb
niton = ematation(v. ti)
nitrogen(ie)N
osmiumOs
oxigen(ie)O
palladiumPd
phosphorP
thoriumTh
thuliumTu
titanTi
uranU
vanadiumV
wolframW
xenonXe
ytterbiumYb
yttriumY
zincZn
zirconiumZr
platinPt
plumbePb
poloniumPo
praseudymiumPr
protactiniumPa
radiumRa
rheniumRe
rhodiumRh
rubidiumRb
rutheniumRu
samariumSm
scandiumSc
selenSe
siliciumSi
stannoSn
strontiumSi
sulfur (sulphur)S
tantalTa
tellurTe
terbiumTb
thalliumT

In ti liste li abreviationes es trovabil presc in li just órdin alfabetic; solmen Sb es tre lontan del alfabetic plazza; vide it che «antimon».

Ne recomandabil es li sequent signes national (grass print indica li just signe): A (= Ar, argon), Az (azote = N, nitrogen), Cb (columbium = Nb, niobium), Gl (glacinium = Be, beryllium), Lu (lutetium = Cp, cassiopeium), Nt (niton = Em, emanation). On mey scrir por dysprosium ne Ds, ma Dy; por samarium ne Sm, ma Sa por thulium ne Tm, ma Tu.

4. General remarcas al abreviationes.

On ne mey abuser li abreviationes. Lor mission es in general esser usat in sinopticas, tabelles, listes, formules etc e precipue in special ovres con exception del general abreviationes indicat supra in articul l. It es plu comod por li letor, trovar in li current textus tam poc abreviationes quam possibil.

Talmen on mey usar p. ex. li abbreviationes Dr., Sr., Sra. (articul 1) solmen con un sequent nómin, ma ne stant sol; li abbreviationes a.c., EV., p.C. (articul 1) solmen pos numerós de annus; li abreviationes dC, dM, nr, nrs, pg (articul 1) solmen in combination con ciffres; li linguistic abreviationes (articul 2) solmen ante lingual exemples; li signes de chimic elementes (articul 3) solmen in formules etc.

K. Signes non alfabetic.

  • (asterisc) = (in general:) hant nascet in...; (in lingues mort:) ínatestat, ma conjectet; (in lingues modern:) neologisme.

† (crucette) = (in general:) mort in...; (in lingues:) arcaic, obsolet.

On mey ne usar ti du signes por ped-notes.

Nov publicationes in Occidental

Occidental in a Week es li titul de un concis «Beginner's Text Book of the International Language» publicat del Occidental. Association de Anglia. (Precie: 3 pences.) In 7 curt leciones, it da li essentie de nor lingue al anglesi studiantes.

The Interlinguist, organ del anglesi Ass. publica in su numeró de januar-marte du interessant articules: How Esperanto conflicts with modern linguistics, scrit de Sr. Paul D. Hugon de Los Angeles, ex Esperantist, e The 1887 Model, scrit de Sr. A. Hubbard. -- The Interlinguist anuncia li morte del interlinguist Sidni Bond, autor de Optoez e de Meso, du sistemas pri quel Cosmoglotta ha parlat antey.

L'Occidental en cinq leçons. Pro que li Cours complet de Occidental per Berger es hodie exhaustet, li Occidental. Burós de Paris e de Chapelle editet un nov brochura scrit del sam autor. Al Franceses, ti curs explica in 20 págines omnicos necessi por scrir e parlar sin erra Occidental. Comprabil in li du Burós de quel li adresse es indicat sur li covriment de Cosmoglotta Precie fr. 0.40 sviss, e fr. 2.— francesi.

Li candidates al diploma de docent de Occidental es pregat demandar programma de exámine a Chapelle. Exámines va bentost comensar.

Li proxim numeró de Cosmoglotta va esser unicmen litterari.

Metodes de combatte

In su Bulletin Français-Ido li autor de Ido marques L. de Beaufront in Nr 179-180-181 sur unesim págin publica un articul intitulat: La posedal «mo» en Occidental. Ci il cita Sr. Berger, quel in «Helvetia» hat acusat le pri fals criticas proque «mo» nequande existet in Occidental; e poy il continua talmen: «ma eventis ja ke ta samideano obliviis en Occidental la radiko achet quan il akuzis me false atribuar a la linguo». Poy il constata que li radica «achet» ha existet in li unesim témpor, e plu tard ha esset viceat per li radica «compra».

Quo il scri es rect. Ma li metode de comparation de du divers factes es vermen ingeniós, proque it evoca che li letor li opinion que mo anc ha existet e poy esset changeat. Yo declara ci, que un form «mo» nequande ha existet in Occidental. e Sr. de B. tre bon save to self.

Un honest hom, si il ha errat, excusa se, e publica un rectification, per quo li afere in general es presc redressat. «Presc», proque «semper aliquid haeret», e ne omnes ya lee li rectification. Quó nu fa li marques de Beaufront? Unesimmen, il intitula su articul sur unesim págin per grass lítteres con li fals form inter commas de citation, evocante talmen che persones, queles ne lee li tot articul, ma solmen li titul, li impression que un tal form existe in Occidental. Duesimmen, il ne revoca li fals form, in contrari il scri (advere pri un altri parol) in grass lítteres: «Me ne inventabis», per quo, triesimvez, il confirma che li letor li conviction que ti form existe o almen ha existet, malgré li constatation de Sr. Berger, quem, quaresimmen, il ancor discredita córam li interlinguistic publica, quam ínloyal. Yo gratula li autor pri ti mastro-ovre de insinuation sin har dit necos direct.

E. de Wahl

Remarca del redaction

Ti maniere de acter ne deve astonar quande on conosse altri factes. Por exemple, ante du annus li revúe «Muevi» gratulat se que Sr. de Beaufront «loyale e kavalierale deklaras que nur per eroro on institucis la regulo supresar la sufixi pos la kompozit vorti. Logikale on nek devas nek darfas supresar li.»

Ti declaration es stupefant. Durant 25 annus nequi ha plu, quam L. de Beaufront, obstinatmen imposit ti stupid regul secun quel it es interdictet usar li sufixes in composit paroles. In Ido, on deve dir por exemple nacion-ala, ma internacion-a, leg-ala, ma kontreleg-a, etc. Quam fat remarcar li conosset Esperantist Sr. Ayrnonier e anc E. de Wahl, it es contrari a omni leges de analogie e al instinct linguistic postular tal differenties sin utilitá. Nul argument posset far changear ti fix idé che Sr. de Beaufront, quel in su «Gramatiko detaloza» (p. 173) justifica li suppression de ti sufixes per li... logica!!

Hodie sam autor declara, pos 25 annus de oposition, que logicmen «on ni deve ni posse supresser ti sufixes in composit paroles». Li logica de Sr. de Beaufront es un machine tre comod per su elasticitá!

† Dr ARNOLD SCHRAG

Noi have li dolore informar nor letores pri li morte de nor coidealist Sr. Dr Arnold Szhrag, inspector del scoles secundari del Canton Bern (Svissia). Dr Schrag esset ganiat al lingue international ante 20 annus per un discurs del german scientist Ostwald. Il publicat un grammatica in german por li studie de Ido, ma quande il conosset Occidental, in 1928 il strax expresset su admiration por li ovre de Wahl e adheret al Sviss Association por Occidental. In colaboration con Dr Aschwanden e Dr Nidecker, il publicat un brochura in german «Die moderne Weltsprache», quel exposi li principies del scole naturalistic.

In 1928, secun nor prega, Dr. Schrag benevolet presider un conferentie interlinguistic in Bern in quel noi discusset, con li Idistes li divers lateres del problema del lingue international. Su alt cultura e su ponderositá fat de Sr. Schrag un judicanto escutat e honorat.

Noi prega su filio Sr. Herbert Schrag, accepter li expression de nor calid simpatie. R. Bg.

Cosmoglotta A 96 (may-jun 1934)

COSMOGLOTTA, may-junio 1934. No 5 (96)

Caderne litterari. Perles del litteratura francés, sved, tchec, russ, portugalés, german. (Ilustrationes de R. Bg.)

Du Old amicos

Li melolont

Ex francès: Le livre de l'eau, de G. Barbarin.)

Sur un nimfea ha just cadet li melolont, ti imbecil.

It pensa un minut, sur su platt insul, avan li immensitá del morass.

Ma nu it ha departet, con marcha corageosi e resoluet. It curre tra li folie con li tot vitesse de su ventre, ariva sur li altri bord e cade in li aqua.

It sucusse se, crampona se freneticmen al verd palette e, per un heroic ascension, trena se up sur li flottuore.

Afamat de securitá, it ne perdi un seconde. It alontana se per tot rapiditá del perfid aqua, ariva al altri extremitá del folie e recade in li aqua.

Nov inmersion, nov grimpa sur li nimfea-boye. Nov curse affolat, nov plongea.

Li tot die, it capriola quam un bestie obstinat til quande un pisc, interessat de su pantomime, mette it bruscmen in un secur loc per un colp de musel.

Li scrite sur li suol

de Selma Lagerlöf

Ex li sved trad. de Y. Sköld.

Li adultera hat recivet su judicie. Ella savet, que ella va morir. Tis, quel trovat la, surprisat la in su pecca, trenat la til li temple, ductet la córam li prestres e li lege-erudites, e enunciat, que secun li lege de Mosé ella mey esser lapidat.

Li adultera esset un compatibil, miserabil ente. Ella stat córam su judicantes in lacerat vestes, con blu macules in li facie pro sucusses e battes, ja presc aterret til morte. Ella fat null provas excusar se, ma esset silent. Ella anc ne fat resistentie, quande li mannes, quel hat venit al sacri loco con la, pussat e trenat la al loco de suplicie.

Ma alquant aplatat ella semblat, su tot interiore bollit pro colere e odie. Repententie ella totmen ne sentit. Su marito hat esset brutal a ella, battet la, lassat laborar penosmen e nequande dat la un afabil parol. Ella ne debit le alqual fide. Li féminas in li quartere, quel savet quo accidet la, customat pripensar, que ella mem til nu hat esset patient e humil e nequande hat provat revanchar mal per mal.

Subitmen ella támen expulset un penetrant, acri cri e jettat se retro. Ella hat avigilat se til conscientie pri ad u on hat ductet la.

Ja quam infante ella hat audit chuchotar, que in li temple de Jerusalem existe un loco de horrore, ad u nequi vade. It es un strett, quadratic corte con nigri suol, includet inter mures de colossal blocs petrin. Ta intern existe null altar de sacrificie, null cages por columbes, null tables u curtageros pondera e calcula, solmen un grand cumul de tot ordinari lápides, tal, quel on vide les partú sur li agres, gris-blanc, grand quam un cap de un mann. Ella self nequande hat videt li loco, ma nu, quande un largi porta esset apertet violentmen e ella subitmen videt un cumul de gris-blanc lápides avan se, ella savet u ella esset.

Chascun vez antey in su vive quande ella hat audit pri li vacui corte con li lápid-cumul, u ti féminas, quel hat adulterat, vell expiar lor pecca secun li lege de Mosé, un frisson hat traversat la. Plu horribil quam Gehenna it hat aparet la. E nu ella self devet esser ductet a ta.

Ma a quo it servit, que ella criat e fat resistentie?

Li mannes in-raffat la tra li porta per un fort capte, poy ili negliget mantener la, ma lassat la cader sur li suol. Ella for-reptet in un angul e jacet ta compatibil e sin auxilie, con li ocules ligat ye li lápid-cumul, quam si omni horrore sentit de ella, exeat de it.

Ma alquant aterret ella esset, tam ínresistibilmen bruit odie e colere in ella, e to impedit la vider su propri pecca. Si ella hat posset parlar, ella ne vell har excusat se o suplicat pri misericordie, no, ella vell har vocat li furiosi mannes, que ili ha peccat plu mult contra ella quam ella contra ili e que li Deo de Israel va punir les, si ili prende vive de ella.

Ella tande ne posset pensar a altricos quam al lápides e pro to ne savet de u ti mann hat venit, qui subitmen hat posit se avan li lápid-cumul. Esque il hat sedet ta intern, ja quande ella venit, o esque il esset un de lis curiosi de li grand corte del temple, queles hat sequet detra ella a ci?

Pro quo il hat posit se inter ella e li lápides? Quo il volet ta? Esque vell esser il, qui vell comensar?

Il esset un alt, gracil mann, vestit in nigri corporal vestiment e nigri mantele. Li capilles cadet in egal bucles adsur li epoles. Li facie esset bell, ma sulcat de mult rugas pro suffrentie circum li ocules e ye li bocca. Ella esset cert, que ella nequande hat videt le. «Contra te yo do nequande ha peccat.» ella pensat. «Pro que tu vole judicar me?»

Que il vell har advenit por sucurser la, null moment venit in su mente. Ma malgré to evenit un alteration in ella self, pos har aperceptet le. Li opression sur li péctor aleviat se. Ella posset respirar, sin que it sonat quam li stertorada de un moriente.

Li altres, su patre, su marito, su fratre, li mannes del quartere, queles hat ductet la a ci e nu vell mortar la, hat stoppat un moment in lor impetuós avansa. Quelc mannes, quel customat passar li dies in li temple pregante o inprofundat in sacri interparladas, hat sequet ad-in li morn corte, e un de ili hat dat ordon pri ajorna del execution.

Poy li adultera audit un rapid chuchota in li homamasse detra ella. Ella distinctet alquo tal quam: «Lassa nos usar ti ci occasion! Lassa nos audir, esque il audacia abnegar li lege de Mosé!»

Poy li fémina videt, qualmen du lege-erudites, du old mannes con argent-blanc barbes e peliss-bordat manteles, aproximat se al nigri-vestit foreno e fat un reverentie córam il. «Mastro», li un dit, «ti ci fémina ha esset surprisat in plen action de adulterie. Nu Mosé ordona in li lege, que teles mey esser lapidat. Quo tu do di?»

Ti, qui hat esset salutat mastro, levat tande su pesant palpebres. Il regardat al du questionantes, al patre, li marito, li fratre, li mannes de li cité, queles hat acompaniat la til li temple, a lege-erudites, fariséos, a omni ti altres, quel apartenet al temple e ta havet su existentie.

Quande li mastro per ocules hat surpassat omni facies, il clinat se ad infra e scrit per li fingre sur li suol, quam si il ne opinet it esser convenent dar les alcun response. Ma li du lege-erudites fortiat le responder, e tande il levat se e dit a ili:

«Ti de vu, qui es sin pecca, mey jettar li unesim lápide sur ella!»

Quande li amasse de mannes audit to, ili respondet per un ridache. Nam quel response to esset? Si alquo tal vell devenir un regul, tande vell restar ínpunit omni criminard.

Li adultera lamentat pianmen. Malgré li saventie pri su pecca ella támen hat esperat, que li foreno vell dir quelccos, quo posset salvar la. Nu ella comprendet, que omni esperantie es in for. Ella abassat li cap e ahoccat se, expectante li pluvia de lápides durant gue tis, quel partiprendet in li punition, demettet lor manteles e up-tirat li corporal vestiment. Li foreno ancor stat ye li sam loco, ma il ne plu semblat partiprender in to quo evenit, il hat denove clinat se ad infra e scrit sur li nigri suol.

Li unesim, qui aproximat se a li lápid-cumul, esset li propri patre del adultera, proque il esset ti, del rasse de qui ella hat venit e qui pro to sentit li pudore de ella max profundmen. Il inclinat se por elevar un lápid, ma tande il hasardmen regardat al suol. E ta il videt scrit, forsan ne per lítteres, ma támen clar e comprensibil, li historie pri un horribil assassination fat de il ante mult annus e quel til tande nequande hat esset revelat.

Ye ti vision li patre retroeat in grandissim terrore. In ínmeditant hasta, sin mem araffar se li demettet mantele, il precipitat se de ta.

Tande li fratre strax hastat ad-avan corecter li conduida del patre, quel il interpretat quam li debilitá de un old mann por su infante. Ma quande il clinat se ad infra por prender li lápide, quel il volet jettar contra ti sestra, qui hat deshonorat le, anc il hasardmen regardat al suol.

Tande il videt ta notat, forsan ne per lítteres, ma támen clar e comprensibil, un deshonoration de un sacri loco, quo il hat fat unquande in juvenil petulantie e quo vell custar le su civitá in Israel, si it esset aconosset.

Il esset captet de terrore. Il tramplat sur li scrite por anullar it, ma it brilliat tam clar. Tande il forprecipitat se, sucusset al látere omnes, quel volet impedir le fugir.

Li adultera reptet un poc plu ad avan ex su angul. Li capilles pendet in toffes sub li fronte. Ella retrocaressat les. Ella ordinat li lacerat vestes.

Nu esset su marito, qui vadet ad avan. In altissim gradu irritat pro li debilitá del patre e del filio, il clinat se ad infra súper li lápides. Su tot córpor dolet pro cupiditá a venjar. Il ne posset imaginar plu dulci voluptá quam mortar li marita. Ma tande up-flammat sur li suol un scrite, o forsan esset solmen quelc signes. Ili narrat pri un conspiration contra li roman procurator, in quel il esset invelopat e quel vell dar le li morte sur li cruce, si it esset decovrit tro temporan.

Il levat se, e proque il esset un prudent mann, il fat un compatient mime, murmurat alquo, que anc il ne vole judicar e forvadet.

Quande to evenit, li lege-erudites, quel antey hat parlat a li mastro, esset captet de grand curiositá e terrore e hastat ad avan, ne por prender un de li lápides, ma solmen por far saver, quo il scrit sur li suol, quo posset far un tant potent efect.

Tande li unesim de li potent mannes videt, que ta stat scrit, que il unquande hat translocat sin permission li lápides de límite inter su propri agre e ti del vicino. Li duesim videt, que il hat ínlegalmen procurat se un grand parte de ti possedage, quel il hat administrat por un pupillo.

Ili fat ambi un profund reverentie córam li scritor, plicat lor facies quam si ili hat esset emotionat e desaparit con bon statura.

Ma quande ti mannes, quel hat esset inter li judicantes de ella, forvadet, li adultera levat se ye li genús. Un currente de nov corage fluet tra ella. Ella conceptet solmen ínclar qualmen omnicos hat procedet, ma ella comprendet que ella vell esser salvat, que ella ja es salvat. Li vital spíritu plenat la con abundant joy, strangi spasmas aparit tra su tot córpor. It esset íncredibil, ma ella sentit, quam si ella hat volet dansar.

Ancor ella támen ne esset totmen salvat, nam nu lis céteri present precipitat al scritor por capter li lápides e executer li judicament. Ma un pos altri retroeat, quande ili regardat al suol. Vice prender li mortativ lápides e dar li punition, ili forhastat, trement e pallid quam li morte, con li ocules timidmen detornat e li epoles contraet.

Quande nequi de ili restat adplu, li adultera stat erectet. Ella hat recivet vive in li ocules, e li antey gris-pallid guancies hat comensat rubijar. Ella ancor stat ínmovent, ma ancor ne esset suficent con li joy esser salvat. Ella anc hat posset vider su ínamicos aterret e humiliat, ella esset ebri pro li dulcesse del venjament. Ella volet dansar ci ye ti ci maledit loco, dansar córam li lápides, queles con jure devet har aplatat la.

Tande li foren mastro levat se e regardat a ella.

«U es li altres?» il questionat. «Esque nequi ha judicat te?»

«Dómino, nequi», ella respondet. Strax ella pensat, que nu ella ne plu posse retener li joy. Nu ella es fortiat dansar.

Ma li mastro continuat regardar a ella.

Il videt li índomitat joy bestial, quel logiat in ella. Il videt, que ella ne sentit repententie pro su pecca. Il videt, que ella esset plen de odie e vole a revenjar e corporal cupidie.

Ella savet, que il videt ti omnicos, e ella perdit li vole a dansar. Ella devenit timid pro li mann, qui hat salvat la. Ella videt le circumradiat de luce del ciel, e ella tre timet. Ella credet, que ne vell esser li moment de il judicar la. It vell devenir un judicament, plu rigorosi quam li anterior, proque ti mann havet jure abominar li pecca, quel logiat in ella.

Ma in su anxie ella audit le dir:

«Anc yo ne judica te. Vade, e ne pecca plu!»

Li poetes de Occidental

Li autor tchec Jaroslav Podobsky opine que inter omni lingues international, Occidental es li max apti por poesie e li bell litteratura. E, pos har publicat du libres de poesles in tchec, il self va nu composir in Occidental. Vi su unesim pezze in «verses blanc»:

Un die in septembre

[verse]


Quam profundmen hodie yo ha esset per transparenti lontanesse ravisset! Quam si yo vell har regardat in dulci somniette alcú in nigri silva in un puri fontanette!

Li pur ciel esset bluatri, plen d'odores, desaparit li nubes e vapores e omnicos, que yo desirat vider, quam in un pur cristall yo ha posset leer!

Tu dulci mensu mi amabil, Ples dar me, que li dies de mi vita mey esser quam tui pur e agreabil! Por regardar tam clarmen in mi propri ánim Ples tui dulci tranquiltá me dar, e tui brillianti luce calm e clar!


Jaroslav Podobsky, 1934.

Moriente

de Jiri Wolker

[verse]


Quande yo va esser mort, necos sur ti ci munde va evenir e changear, solmen quelc cordies va tremer in rosé quam in matin li flore, milles ja morit, milles mori, milles fatigat a morte va ear, nam nequi senti self del nascentie e del morte dolore.

Li morte yo ne time, it es solmen un parte del penos vive, li morte ne es malicios, it es li agonie, quel es mal, quel es horrore, quande li senses in li volada tirat cade de omnicos, de omnicos, e in li oxidat tub del córpor quam aqua stant putri li témpor e destructe chascun muscul, ocules, nerves e manus, per quel tu inbrassat li mund e amat it tant annus.

Adío, mi puella, adío, amanta, adío, image charmant, on alontanat mi manus de tui sinu, on ruinat mi cordie amant, li pensa a te, quam aurin flech, durant un demí de annu me ha trapicat; quande yo stat mal, it plu dolorat, quande plu bon, it auxiliat. Ma hodie adío, hodie ja omnicos es van, yo scri un lettre hodie, que tu mey obliviar me e serchar in un altri loc, ú on vell posser calmar tui cordie; ti lettre esset mi max grand dolor, max grand chagrin, ma in agonie on deve esser sol e sol, abandonat in fin.

Quande yo va esser mort, necos sur ti ci munde va changear e evenir, forsan un infante, forsan un árbor, forsan un amasse de lápides yo va devenir, yo va mi misere perdir e changear ex omnicos, li morte yo ne time, it es quam un parte del penos vive, li morte ne es malicios.


Ex li tchec traductet Jaroslav Podobsky.

(Jiri Wolker es un poete de Moravia morit in 1924, in li etá de 24 annus.)

Li svin sub li querc

Fabul de Krylow

[verse]


In l'ombre de un querc un stulti svin trovat Yelb glandes in grandissim abundantie, {nbsp}{nbsp}{nbsp}{nbsp}E il vorat les e vorat {nbsp}{nbsp}{nbsp}{nbsp}Presc til crepantie. Tre satisfat de ti eveniment, {nbsp}{nbsp}{nbsp}{nbsp}Il fat se un amusament Li terre circum l'alti querc fossante. {nbsp}{nbsp}{nbsp}{nbsp}Vidente to, un corvo le clamat: -- «Nudar li radicas? Ho bestie damnat! {nbsp}{nbsp}{nbsp}{nbsp}Tu fa perir ya li árbore.» -- «It mey perir, to es ya nullmen grav: Yo manja solmen sui glandes suav.» {nbsp}{nbsp}{nbsp}{nbsp}-- «Feroci creatura!» Clamat alor li querc in su chagrin: {nbsp}{nbsp}{nbsp}{nbsp}-- «Ti glandes es ya mei genitura, Levante l'ocules, tu vell vider to, svin!»


(Ex russ trad. A. Kofman, Odessa).

Leer e scrir

de A. Castilho

Qual bell cose, mi paisan amícos, es li arte leer e scrir! Un paperfolie, quel in su ne orígine ne esset plu quam quelc verd herbfolliettes, depoy fibrettes sicc e grisatri, in li dies de su major glorie forsan un camise, e poy un chiffon despreciat e obliviat; un paperfolie posse esser cause de delicies e felicitás. Per su medie un hom, ne conosset e cludet in su angulette, strax quande Deo jetta in su anim un rapid reflecte del veritá e del suprem bene, il capte ti radie de cielin lúmine, generosmen dismisse it partú, solidifica it, sam quam de un gase quel on ne vide ni palpa, in li fund del miniera un diamant es fat; il jetta it talmen preparat in li comun tresor del homan conossenties...

...Li letura, mi amícos! ... esque vu save bon to quo es li letura!? De omni artes it es ti quel minim custa e max producte. It es libres, quel, similant a miraculos barcettes, íncoruptibil e ínnaufrageabil, porta nos tra li ocean del epocas por descovrir, visitar e conosser li tot munde existent: li antiqui popules revive por nos con omni lor usanties, customes, vestimentes, fisionomies, credes, idés, vicies, vertús, interesses e relationes: li historie es li mastre del vive, e su leciones es li augmentation e complement de nor natural judicament: ex to quo ha esset, noi aprende to quo va esser.

Ma ne es solmen li historie, mi amícos, quel charma nos, instructente nos: desde li matematica, quel pondera e mesura li astres, til li max humili mestiere, ne es scientie, arte o oficie, pri quel li libres ne instructe nos, amusante nos. Si vu lee durant li vésper, vu cultura plu bon e plu productivmen in li sequent die, vu save plu bon conservar vor fructes e directer con plu grand interesse vor possedages; li sam eveni a vor vicines. li forjero, li carpentero, li tinturero, li textero, etc.

Li population quel save leer e lee, prospera plu, es plu pacific e moralisat, plu unit e rich, plu potent, plu content, plu amabil e plu amat. Nam, vu besona saver, mi amicos, que omnicos li homes ha descovrit e inventet por augmentar lor forties, lor richesses, lor sanitá, lor vertús, lor amorós relationes e li númere de hores dulci e joyós, omni ti coses, depoy mani secules til nor témpor, on ha conservat cuidosimen in li libres. To es un patrimonie de scientie e bonitá, quel cresce sin cessa de patres a infantes, de ú chascun posse prender grand manuades ex to quo convene le, e ad ú chascun have li jure e mem li agreabilissim deventie portar lu poc o lu mult per quel su judicament ha providet le; it es un comercie mutual de omni témpores e de omni animes, ex quel nequi surtit detrimentat, e in quel mem donante on recive.

(Ex portugalés trad. Ismael Gomes Braga.)

(Antonio Feliciano de Castilho es un famos poete e prosator portugalés 1800-1875.)

Proverbies

(Trad. W. Gilbert, Francia)

[quote, Goethe]


Un vive ínutil es un morte anticipat.


[quote, Vauvenargues]


Li necessitá delivera nos del embarrasse del selection.


[quote, La Rochefoucauld]


It es un grand habilitá saver celar nor habilitá.


[quote, Gray]


Esser ocupat significa esser felici.


[quote, H. Browning]


Quande un hom intra in lucte contra se self, il comensa haver un valore.


[quote, H. W. Holmes]


Saver qualmen on falli es comprender qualmen on successa.


[quote, Marc Aurele]


Quant líber témpor on gania per ne atenter quo nor proximo ha dit, fat o pensat, e per occupar se unicmen pri su propri afferes!


[quote, O. Feuillet]


Li espera es quam li nocte-ciel: ne existe loc sat obscur u li ocul quel atarda se ne successa decovrir un stelle.


[quote, Paul Pottier]


Li hom quel renuncia li effortie, renuncia li vive.


[quote, Lacordaire]


Li silentie es, pos li parlada, li duesim potentie del munde.


[quote, Systema Pelman]


Haver nequel scop es drivar; haver tro mult de it es misusar nor energie.


[quote, J.-j. rousseau]


Viver ne es respirar; it es acter.


[quote, Maeterlinck]


Li infelicie veni in nos, ma it fa solmen quo on ordona it far.


[quote, Goethe]


Qui ne es currosi save necos.


[quote, Victor Hugo]


Yo esset micri, con li desir esser grand.


[quote, Beauchere]


Ti quel fa sempre quo il vole, fa rarmen quo il deve.


[quote, Euripide]


Ne es util iritar se contra li circumstanties, ili es surd avan nor colere.


[quote, Dostoiewski]


Except li nascentie, li tot rest posse esser acquisitet per talent, saventie, inteligentie, genie.


[quote, De Girardin]


Li munde apartene a tis qui leva se temporan.


[quote, ,Ex: «Li mil e un noctes»]


Ne afecta marchar con vor cap levat, e parlar tre vocosimen, nam si haver un fort voce vell esser un avantage, li ásine vell esser li max perfect animale.


[quote, H. W. Holmes]


It es ínutil rasonar con lu ínevitabil: li sol argument convenient contra li vente es cluder nor fenestre.


[quote, Franklin]


Li creditores have plu mult memorie quam li debitores.


[quote, Henri Heine]


Ti quel pensa al morte es ja demí morit.


[quote, Tourguéneff]


Li natura ne es un temple, it es un ateliere e li hom es tá un ovrero.


[quote, Mayne reid]


Un avie in li manu vale plu quam du sur li árbor.


[quote, Sterne]


Comerciante, un bon sensat hom di nequande omni to quo il pensa.


[quote, O. W. Holmes]


Ocupa vos pri vor aferes, e vu bentost va haver aferes quel va ocupar vos.


[quote, Lessing]


Li natura ha dat nos du oreles e un sol bocca, a fin que noi mey escutar mult e que noi mey parlar poc.


[quote, P. Monsabré]


In li lucte por li vive, li unesim ínamico a combatter es se self.


[quote, Gogol]


Li propri-amore es un fortie quel da impulsion al facultás del hom.


[quote, Herbert N. Casson]


Li gross beneficies es reservat a tis quel posse subportar gross perdes.


[quote, Franklin]


Li pigritá es tam lent, que li misere atinge it rapidmen.



Li amicos es quam li parapluvies, on nequande trova les quande it pluvia.



Nequo separa plu fortmen du entes quam diferent opiniones pri li deve e li honor.


Sententies

(Trad. E. de Wahl.)

Si li factes, a queles noi es contraposit, contradí al teorie, tande on deve aconosser li factes e far cader li teorie, anc si ti ci es enunciat de grand erudites e es regardat quam generalmen aconosset. Claude Bernard.

Noi ne fa changes por far diversion, ma noi nequande hesita interprender un changeament strax quande it es demonstrat que li nov via es plu bon quam li anteyan metode. Ford.

Li dúbita mey esser por li homes un vaccination preventiv contra li desilusion, ma li dúbita es anc li mortation de omnicos grand. Schulenburg.

Probabilmen it nequande va esser atinget que on mey judicar li action secun li hom, vice li hom secun li action.

Por li ver felicie on paya li compra-summa in avans, por li fals depos.

Historie

QUI COMPOSIT LI UNESIM DICTIONARIUM?

Si on vell demandar a mil persones quel es, inter omni libres, li max util, ti quel es max usat, sin dubita li 1000 persones vell responder:

-- It es li dictionarium.

-- E qui ha inventet li dictionarium?

Ci, null del mil persones vell responder, pro ignorantie.

Li max ancian conosset ovre de ti specie existet in III-im secul ante J.-C. It esset composit ex 120 tomes. Su autore hat dat a it quam titul: Museo.

In 1502 apparit un «dictionarium» de paroles latin, scrit de Ambrogio Calepino.

Durant li Renascentie, du grammaticos eminent, Robert Estienne e su filio Robert fat apparir un dictionarium latin e un dictionarium quel esset long témpor celebri.

Ma solmen in 1584 aparit li unesim dictionarium francés, de quel li paroles esset rangeat per alfabetic órdine. Su autor esset nominat

Nicot.

Li unesim dictionarium italian esset composit 18 annus plu tard. In 1756 aparit li unesim enciclopedie german.

Depoy ne es un sol land quel ne possede li sui. Felicimen, nam... quo on vell far sin dictionarium?

(Ecolier Romand.)

Amalté es li nómin del capra quel alactat Jupitet: ti deo plazzat la in li Ciel con su caprelles. Il donat un de su cornes al Nymphas, quel hat cuidat su infantie, con li potentie far producter de it quo ili desirat. Vi li orígine del «corn de abundantie».

Li antimon es un metalle tre dur, tre brilliant quel servi in li composition del lítteres printeric. Ti decovrition es atribuet a un monaco nominat Valentin. Ti monaco, quel serchat li famosi filosofal petre, jettat al svines li residue de su experienties; il constatat que li animales quel hat manjat de it, pos har esset purgat violentmen, hat devenit poy plu grass. Il imaginat tande far li sam prova sur su confratres monacos, ma li dose hant esset tro fort, li religioses morit pro it. De to ha venit li nómine antimon quel on dat plu tard a ti mineral.

Li max ancian bastament.

Li unesim bastament (A. strike, D. Streik, F. grève) historicmen certmen constatat esset un bastament de musicos. Li roman autor Titus Livius raporta que in 311 ante nor era li roman guilde del musicos (li «tibicines») mettet se junt in bastament, pro que on hat anullat les li banquette gratuit a quel ili havet jure desde long témpor, e quel in chascun annu esset celebrat sur li Capitol. Excitat per ti ruptura de sacri traditiones, li musicos emigrat de Roma e transmigrat al proxim Tibur (li modern Tivoli). Li roman magistrates esset in grandissim embarass, pro que li sacrificies al deos absolut ne posset esser fat sin musica. On applicat pro to un tric, i.e. on fat ebri li musicos un pos un e ductet les retro a Roma sur grand furgones. Tárnen li bastament finit per un plen success del bastamentantes, pro que li censores adjudicat denove al musicos lor ancian privilegies por far impossibil por omni témpores tal desagreabil evenimentes.

K. Janotta (Wien).

Li féminas es plu intoxicatori quam li mannes

In omni témpores, li record del intoxicationes es tenet del bell sexu. Li pluparte del intoxicationes es debit al féminas: li proportion es circa 70%.

Pro quo? Pro que li fémina, ne havente li fortie, es obligat recurrer al astutie.

Do, li fémina ha intoxicat in li antiquitá, ella ha intoxicat in medievie, ella continuat in 17im secul, in li 18im; e in nor dies, li intoxicatoras es, ho ve, ínnumerabil. On posse dir que li toxic es un feminin arm.

Qualmen on intoxicat, antey Presc sempre per arsenic, tam plu que solmen in 18im secul li celebri chimist Marsch inventet un apparate demonstrant con certitá li presentie de arsenic in li homan córpor. Li Brinvilliers, li Voisin, famosi intoxicatoras del 17im secul, usat exclusivmen arsenic. Altres usat ópium; ma per ti toxic li efecte ne es sat secur. On anc mentiona libres de queles li págines esset vernissat de subtil toxicos; ma on ne have precis informationes pri ti toxicos. Esque it actet se pri mandragore, pri orpiment, pri realgar? Ti du ultimes es ancor derivates del arsenic.

It es trist constatar que hodie on ne intoxica minu quam antey. Li sol progress consiste in li drogues usat: on ne usa plu arsenic.

Celebri manjatores

In li cap del turbe del gurmandes, on posse citar Apicius, quel vivet sub li reyitá de Tiberius e quel morit quam gastronom, intoxicante se durant un ultim festin. Il hat composit un «Manuale pri li maniere acutar li apetite» e intitulat «De gulae irritamentis».

On cita anc li imperator Claudius Albinus, quel manjat in un sol dejuné quin cent figs, cent persics, deci melones, circa deci kilos de vinberes e triant-tri dozenes de ostres. Li imperator Maximinus, successor de Alexandre Sever devenit tant gross que du mannes esset chargeat subtener su ventre. Il portat quam anelle circum su fingres li brasselette de su sponsa.

Li imperator Vitellius havet li custom far quar o quin grand repastes omni dies. Un de ti repastes esset composit de 2000 piscos e de 7000 avies rari e saporosi. Un altri vez, il manjat li contenete de un vase plenat de hépates, de fasanes, de lingues de scares, de cerebres de pavones, de intrallias de murenes.

Ex francés trad. R. Bg.

Qualmen on informa se pri li sanitá del altres in li divers landes

Li Francese questiona: Qualmen vu ea? Li Germane: Qualmen vu trova vos? Li Anglese: Qualmen vu fa? Li Italiane: Qualmen vu tene vos? Li Russe e li Hollandese: Qualmen vu vive? Li Svede: Qualmen vu posse? Li Chinese: Quo fa vor stomac, ha vu manjat vor ris? Li Egiptiane: Quel es tui statu? Li Persan: Mey tui ombre nequande diminuer!

Scienties

Animales quam medicos

(Ex Joseph Delmont «20 Jahre Grosstier-Fang»)

Omni animales, sin exception, es covrit de parasites, e it es interessant que li parasites self suffre sub ancor plu micri vexardes.

In li african steppe, sur li Nil e altri aquas continental, on sempre vide sur li dors del animales divers avios, diligentmen ocupat manjar divers insectes, vermes, pedicules, pulces, tics queles pulula sur e in li pelle de su hóspedes.

Li animales save quel servicie amical les fa li avios, e tolera it ne solmen que tis libera les del parasites vivent sur li pelle, ma, mem ne protesta si li diligent alates fende per lor bec li pelle de lor hóspedes -- quo certmen ne es fat sin dolor -- per extraer li subcutan tics e vermes.

Si ti avios vell subitmen formorir, tande vell exploder epidemies e maladies dermatic queles vell haver quam secuentie li extintion de mult géneres de animales.

Ex german traductet E. de Wahl.

Li statistica del capilles

Un capille alonga se de 10 til 15 cm in un annu, ad maxim 18 cm. Li crescentie in longore del capille augmenta del infantie til li etá de 20 a 30 annus; desde ti etá, li crescentie diminue. Sur li cap del olde ne plu cresce nov capilles; li cadida ne plu essente compensat per li capilles novmen format, li calvitá eveni.

Li medial longore de un capillatura de fémina, sur quel ne ha passat li tondette del capillero, es 50 cm; ma on ha constatat anc longore de capilles til 180 cm che li fémina. Anc on ha trovat barbes con longore de 2 metres.

Li durada de vive de un capille es generalmen de 2 til 3 annus, ma quelc capilles resiste til 4 annus (In revancha, li crines del cilies dura solmen tri til quar mensus). Strax quande un capille atinge un cert longore, forma se in li radica un nov capille quel va vicear li ancian destinat desaparir.

Li scientist Jesionek havet li patientie recenser li capilles de mult persones; il constata que un cap bon garnit have 90.000 til 140.000 capilles. Li fin capilles del blond féminas sembla esser max numerosi, durant que li gross ross capilles es inter li minim rich.

Ex francés trad. Ric. Berger.

Un lacerte quel jetta su caude

Un del creaturas max curiosi del arbust-landes es li lacerte conosset sub li nómin de biciclette-lacerte, pro su special maniere moer se. It have li custom, quande it es persequet tre proxim, jettar for su caude por detornar li atention de ti quel perseque it. It sembla que it posse separar se de ti membre secun voluntá, e quande it ha fat it, li caude continua agitar se e saltar durant quelc minutes, quam si it vell haver un vive índependent. Pro ti fenomen, li persequente halta e examina, quo permisse al micri animale escapar de il. Quande li reptil ha talmen abandonat su caude, un altri nov cresce pos quelc dies.

Un ingeniosi explication

Durant pluri secules, on ha mult polemisat por e contra li teories de Galiléo concernent li rotation del terre circum li sole. Un monaco italian, quel hat esset convictet de ti teories, subtenet in un societé li ínmobilitá del sole in li centre de nor sistema planetari. Ma un colego objectet le que secun li Sancti Scritures, Josué hat fat stoppar li sole e que on ne da un tal ordon a quo es ínmobil!

«Yes, respondet nor monaco, ma it es justmen desde ti témpor que li sole ha cessat tornar circum li terre e que it ha devenit ínmobil!!!»

Lignin gambes e fals dentes

On ne deve creder que li lignin gambes, li fals dentes, e in general, li usa del membres artificial, es modern invention; li coquetteríe ne es de hodie e li féminas, desde li max alt antiquitá, fat metter se fals dentes (Li mannes comensat mult plu tard).

In Old sarcofags exterrat in Etruria, on ha decovrit artificial dentes fat ex ligne de sicomore, e ti dentes existe certmen desde 1700 annus ante J.-C.

Li ancianes ha anc conosset li lignin gambes. Sur un vase greco-roman in li museo del Louvres (Paris), on posse vider un satire con un lignin gambe; on ha anc trovat un lignin gambe in un tombe in Capua, in Italia.

Herodot mentiona fals pedes, Plinius un artificial manu. Ma li ver scientie del artificial membres e su aplication origina de Ambroise Paré, li grand chirurgo del 16im secul.

Curiositá matematic

Prende un folie de paper e un crayon, e scri li númer 142, 857. Poy multiplica ti númer per 1 (to es ja fat), per 2, 3, 4, 5 e 6, poy compara li six productes inter ili. Vu va constatar tri factes extraordinari: a) On retrova in omni resultates li sam 6 ciffres; b) Ti ciffres ne muta li órdin in quel ili appari li unesim vez; c) Ma chascun ciffre figura successivmen in li comensa del producte obtenet.

In ultra, si vu multiplica ti númer per 7, vu obtene 6 sam cifres!

Li flores emblematic

Desde li cade del reyatu, Francia ne plu have flor emblematic e li lilie florea ancor solmen sur li baniere de Johanna d'Arc. Ma it ne es lu sam in li altri landes u li old alegories floral persiste perviver. Por exemple, Anglia es sempre li land del rose, quam Scotland li land del carde e Irland ti del rubi trifolie. Japan have quam emblema un crisanteme e Canada li folie de acere. Australia ha adoptet li mimosa e Germania, sempre sentimental, li centauréa. In fine USA renunciante li violette, intente selecter li margarita. Russia prefere li spica de frument.

Save vu que...

...li crocodil e li papagaye es li sol animales de quel li superior maxille es mobil. Anc li musvolant es li sol volant animale quel have quar pedes, dentes, lacte, quel urina e quel parturi yunes.

...un hom es plu long de un centimetre quande il leva se quam in vésper. Du factes explica ti fenomen. 1) Li dorsat spine es plu rect quande on jace quam in li position vertical. 2) Li talon infla, e ti inflation desapari quande on sta.

...du moscas posse haver 700.000 descendentes in minu quam tri mensus.

...li max micri arterie del homan córpor ne es plu grand quam li 1/10 de un fil de arané.

...li homes passa lor vive in desirar quo ili ne have, in mis-usar quo ili have, e in regretar quo ili ne have plu.

...li Bible contene 46497 vezes li parol e. Li francesi filosof Couturat ha posset dir que li traduction del Bible in Esperanto, per Zamenhof, havet almen un utilitá: It monstra quant pesant e íntolerabil es li parol kaj de Esperanto.

...solmen li hom e li simie have cilies in li du palpebres. Li altri entes ne have les in li inferior palpebre.

...Senior de Vendome dit que, in li marcha del armés, il hat sovente examinat li querelles inter li mules e lor gardatores e que, ye li honta del homanité, li rason esset presc sempre che li mules!

Politica de domination

Apu fluvial jungles vivet un feroci tigre. Li boves del vicinage, queles timet le, hesitat venir al aqua. Tamen de témpor a témpor it aparet, que li tigre compatit les: il escartat se por que ili posset extincter su sitie. Ma apen ili fat deci glotes, il acurret de nov, e su terribil voce fat les fugir. -- «Excellentie, pro quo vu impedi li boves trincar?» questionat un chacal, «ples vider, ili es debil e magri pro manca de aqua. Esgue vu ne prefere haver por vor table bon e frisc carne quam ínvalidallia sin succ?» «Yo save self», objectet li tigre: «que li carne, suffrent de sitie, ne es attractiv. Ma li potentates prefere dominar debil truppes quam timer energic corn-batte, quande ili veni al table.»

A. Kofman (USSR)

Tragic aventura

In 1930, in un village del circumité de Split, in Yugoslavia, un old fémina esse dormient, jacent in li herb, con li bocca apert.

Su dorme esset profund. Un serpent profitat de to por atinger li bocca del dormienta e... intrar in it. Li fémina avigilat se. Ella tentat vanimen desembarassar se del reptile. Ti-ci, in contrari, penetrat plu profund in li stomac de su hósped quel esset urgentmen transportat al hospital.

On devet aperter li stomac por extraer li tro audaciosi serpent.

Anecdotes

Li consequenties de un maritage

Yo incontrat, durant un recent villegiatura, mi old amico Timoleon. II logiat in un micri provincial cité e il ha just maritat se. Pro que il semblat suciosi, yo demandat le li cause de su anim-statu, e vi quo il respondet me:

-- «Yo have null secrete con te, e yo va strax explicar te quo me fa perplex.

Yo just sponsat un vidua quel havet, de su prim marito, un ravissent yun filia, nominat Zelie. Til nu, nullcos extraordinari, ma vi quande mi historie deveni vermen formidabil. -- Benque sat etosi, mi patre devenit amorós del adorabil Zelie, ma amorós til ne plu trincar e manjar, e ti-ta idille ha just terminat se per un maritage, sam quam un honest opera-comic.»

-- Nu, yo dit, to-ci es nullmen extraordinari!

-- Tu opine! Timoleon respondet con un amari rise. Ma, ínfelico! ples meditar un poc pri li consequenties de ti maritage. Ho-moment, li autor de mi vive, ha devenit tot simplicmen mi bel-filio, pro que il ha sponsat mi filia. De un altri parte, mi bel-filia deveni mi bel-matre, pro que ella es li sponsa de mi patre!

-- To sembla me rigorosmen logic, yo approbat, un poc embarassat avan li coses quel on posset divinar, per li confidenties de Timoleon.

-- Expecta quo seque, mi amico continuat, e tu va svimmar per plen brassades in li max burlesc imbrolia. Mi marita ha just obtenet un filio; ti infanto es do li filio del matre del marita de mi patre, to es li bel-fratre de mi patre, e in sam témpor mi onclo, pro que il esset li fratre de mi bel-matre.

-- Oh! mi cap! mi cap! yo murmurat.

-- Yes, ples atenter, Timoleon continuat. In ti infernal aventura, mi propri filio ha do devenit mi oncle! E pri li sponsa de mi patre, li bell Zelie, quam noi nomina la, ella ha just parturit un bellissim garson, quel es in sam témpor mi demí-fratre e mi nepoto, pro que il es li filio del filia de mi sponsa!

-- Yo peti gratie! yo exclamat.

-- No, nequel gratie, Timoleon recomensat con un faruchi visage, tu volet conosser omnicos e tu va ear til li fine. Mi filia es ergo mi matre, pro que ella es li marita de mi patre, e, íncredibil bizarreríe, ne content esser li sponso de mi sponsa, yo self es anc su nepoto. E pro que li marito del matre de un person es nominat li patre de ti-ci, esque tu save quo eveni?

-- !!!

Timoleon exclamat:

-- Quo eveni! Nu, ho-moment, yo es mi propri patre!!!

Yo ne escutat le plu long e yo forcurret con li rapiditá de un zebre:

-- Adío! yo criat le, adío! Yo vade posir glacie sur mi front, nam yo time haver un meningite.

Auguste FAURE

(Ex francés traductet William Gilbert, Angers.)

Ilustrationes del traductor

Li venjantie de un hungarian pictor

Ne omnes ama li modern pictura. It es li casu de un industriale, tre conosset in Budapest, qui havet tamen li mal idé, comendar su portret a un pictor del nov scole. Quande li industriale videt li portret, il horret. Qui posset reconosser li seriós moné-mann, quel il esset, in li individue con flammeant ocules, quel on videt sur li portret? Il refusat do accepter ti-ci.

Li artist ne protestat, ma demandat al industriale que il dat le un paper, scrit de su manu, atestant que li portret ne similat le. Talmen esset fat.

Ma quant grand esset li stupefation del industriale constatante que su portrete trovat se in un exposition con ti mention: Portret de un criminale international!

Furiosi, li industriale trenat avan li judico li artist, quel naturalmen exhibit li atestation scrit del industriale, e quel pruvat li non-similitá del portrete.

On ha mult ridet pri ti historie in li circules artistic de Budapest.

Li prudent judico

Ti historie evenit in un de ti micri índependent states de Antilles. Omni vezes quande un Europan esset punit pro quelcunc culpa, su land ne hesitat reclamar índemnitá e apoyar ti demanda per li inviation de un curassat nave.

Talmen it esset sempre tre custosi imposir al blancos li general jure.

To ne esset ignorat del judico, pri quel yo vole parlar.

Un blanco hat maltractat un indigeno. Il esset arrestat e ductet avan li judico.

Ti-ci questionat le:

-- A quel nation apartene vu?

Li blanco respondet que il esset SVISS cive. Tande li judico, tornante se a su secretario, questionat:

-- Esque Svissia es un land de Europa?

-- Yes, Senior Presidente.

-- Esque it es in li bord del mare?

-- No, Svissia es completmen circumat de terres.

-- It have null naves?

-- No, Senior Presidente.

-- Bon, dit li judico. E tornante se vers li acusate:

-- Vu es condamnat a six mensus de prison, mi amico.

Li du artes

Isocrat esset rhetor in Athena e docet li art oratori. Un die venit a il un mann nominat Creon conosset quam un terribil parlard in li politic reuniones.

-- Tu va dever payar un duplic precie si tu vole que yo da te leciones, dit Isocrat.

-- E pro quo yo va dever payar plu quam li altres? questionat Creon.

-- Pro que, respondet li rhetor, yo va dever docer te du artes in vice de un sol: ti de parlar e ti de tacer.

Li similitá

In un cité de Saxonia existe un mann quel simila Bismark e quel, naturalmen, cuida amorosmen ti similitá.

-- Mem mi pesa, il dit un die con fiertá, aproxima ti de Bismarck: manca me solmen du kilogrammes.

-- Ti du kilos manca probabilmen in tui dit un camarad con un ínnocent mime.

(Ex. francés trad. F. Lagnel, Svissia)

Li tri facturas

Li modern dama a su modista:

-- Ples far me tri facturas. Un de Fr. 50, precie de mi chapel, un de Fr. 30 por mi marito e un de Fr. 100 por mi amicas.

Che li judico

-- Acusato, li interogada ne sembla har fatigat vos mult. Esque vu es ja acustomat a it?

-- Yes, yo es maritat!

Li pruva

Un Senioretta, quel prende leciones de cant di a su servitora:

-- Crede vu que li yun mann, quel logia vis a vis, audi me cantar?

-- Certmen, Seniora, nam chascun vez il clude su fenestre.

Li diferentie

On demandat a Piron li differentie existent inter un fémina e un spegul.

-- It es, il dit, que un fémina parla sin reflecter e que un spegul reflecte sin parlar.

-- Save vu dir me, Senior, responde alor li seniora, quel diferentie es inter vu e li sam spegul? Vu ne responde? Nu, it es que li spegul es polit e vu ne.

Li pruva

-- Esque li acusato semblat esser, in li vésper del afere, sub li influentie del alcohol?

Un assistant: -- Certmen senior judico! Il havet un tasca-horloge con luminós facie e provat inflammar su cigar per it!

Comparation

Mamá e bebé retroveni del promenada.

-- Oh! di mamá tot joyosi a su marito, un bon nova: Bebé ha pronunciat su unesim parol.

-- Vermen, di li patre ancor plu joyosi.

-- Yes. Noi esset in li zoological jardin avan li cage del gross simies. Bebé ha clamat: Papá! Papá!

Paroles de infant

On aresta un micri vagant infant qui refusa indicar li adresse de su matre.

-- Esque vu va retro-ducter me a ella?

-- Proquo ti question, esque ella batte te?

-- No! Ma ella pectina me!

Li dentist: -- It es necessi extraer vor dente. Ma ples ne timer: yo va far vos un injection e vu nequant va sentir.

Li client: -- Vu posse racontar to a altres. Yo self es dentist.

Li amica: -- Ma il es vermen sempre in un íncredibil distraction, vor marito! Esque to ne es sin ínconvenientie?

Li marita: -- To depende. In li ultim mensu, il ha dat me du vezes li pecunie del menage.

Un jurnal volente enumerar li qualitás de un mort cive scrit:

«Li morto ha mult suffret in su vive. Il esset abonnat a nor jurnal desde su aparition.»

-- Di me. Seniora Durand, qualmen eveni que li ovrero gipsero-pictor ne ha ja finit vernissar mi cocinería, e tamen, por li vor, omnicos esset finit pos du dies?

-- To es tre simplic, Seniora Blanc. Mi cocinera have 60 annus; li vor have solmen 20.

Voltaire scrit a un molestant quel persequet le per ínutil lettres: «Senior, yo es mort, talmen yo ne va plu posser responder al lettres, quel vu va far me li honor scrir me.»

Trad. R. Bg.

Cosmoglotta A 97 (jul-aug 1934)

ANNU XIII Julí-August No 6 (97)

Stil e harmonie in lingue international

Un cose til nu presc ne observat es li stil e su unitaritá in li L. l.

On save que chascun lingue natural have su propri fonetism, su apart son, per quel, sin mem audir li singul paroles o comprender li contenete del parlat, on strax save quel lingue es parlat, NB si on conosse li sonalitá de ti lingue. Ti special fonetism certmen partmen depende del metode pronunciar li singul fonemes (sones), ma de altri parte anc del combination de ti fonemes. Pluri lingues, p. ex. li anglés e li slavic lingues tolera li juntion de pluri consonantes, altris, quam li oceanic lingues ne possede mem combinationes de du consonantes, sin separar les per vocales. Chascun lingue have su special favorisat son-combinationes: mani ama diftongs, altri ama clar vocales, altri prefere ínclar, quam in anglés. Li turanic lingues harmonisa li vocales del dependent paroles e mem sufixes secun li principal etc.

Si paroles extran es acceptet in un lingue, on strax muta lor fonetism, adaptante it a su propri, proque chascun idioma postula un altri special position e adaptation del muscules del bocca, e ne posse e ne vole subitmen mutar in li fluentie del parlada ti general situation del laring e lingue. Li max pregnant exemple es li anglés pronunciation del incorporat latin e francés paroles! It sembla exister un corelation inter li form del bocca e fonetisme del lingue parlat. Ples remarcar li avansat menton del angleses e li conosset ínclar pronunciation, o li larg plat bocca del finnes e li exuberant long ä-sones in ti lingue. Yo ne vole ci explorar ca li form del organes ha influentiat li sones, o li sempre repetit sones ha stabilisar li form del organes, ma un conex sembla exister.

On va questionar, in quo to omnicos relate li L. l.? Yo pensa que li estetic fluent unitari caractere anc de un constructet lingue international lude un imens role per to, que it posse repugnar li publica, si it pecca contra ti subconscient sentiment.

On memora li competition ante li Delegation de 1907, u li principal concurrentes esset Esperanto e Idiom Neutral. On aconosset generalmen li plu modern structura e form del Neutral, ma electet un Esperanto correctend, yo opine, ne solmen pro li expansion e altri partie-politic motives ma anc pro li disgustant form de Neutral. Advere anc Esperanto have mult formes peccant contra li harmonie e custome, p. ex. ŝraubo, boao, Anamujo etc., e to certmen va luder su role che li final concurrentie inter li L.I. Nam just pro su mult desgustant formes on ne va posser accepter Esperanto tal qual, sin reformes.

Ma si on deve far reformes, tande li sol ponderós argument de Esperanto; su grand expansion, li grand litteratura, li númere de grammaticas, lexicos etc.; to omnicos va esser desvalorat, e un reformat, corectet Esperanto, sin omni ti acumulat medies de potentie, ne va posser luctar contra li modern formes de L.I.

Hodie noi posse dir, que li ne-esperantic form del L.I. ha incorporat se in tri images: 1) Latino sine Flexione, basat solmen sur li classic Latin. 2) Occidental crescet sur li comun paroles del natural lingues e 3) Novial un sintese inter Ido e Idiom Neutral.

Latino sine Flexione es pesant e ínmodern, adplu ínpotent, íncapabil crear nov paroles, do ínusabil por un lingue del futuritá. Resta li du modern formes Occidental e Novial, li unesim con un psicologic regularitá elastic, li duesim con un pronunciat regularitá mecanic-rigid, ma deficient in li derivation. Pri Occidental, on ha dit, que it es un lingue fascinant; pri Novial, Prof. Weekly expresset, que malgré su teoric apreciation, personalmen il senti se nauseat per it.

It sembla clar que li final form del L.I. che su introduction general va esser proxim de ti du ultim citat lingues. Ma de quo va depender su form e su stil It sembla clar que ili es predecidet 1) in su form per li comun international paroles, a quel li altri nov introductet va dever assimilar se, e 2) in su pronunciation per cert usanties ja stabilisat e introductet in li practica per li ja existent formes del L.I. Esperanto, Ido, Occidental. Pro to li metode de Prof Jespersen eliminar c, z, e compensar les per s, o almen pronunciar omni ti divers lítteres egalmen quam s, probabilmen ne va trovar general aprobation. Sammen it es verisimil que li general tendentie de omni L.I.: atinger max possibil regularitá, va influentiar anc Occidental in li direction de simplification del historic ortografie e de elimination de heredat sovent ínregulari anglo-francismes e pur latinismes, e lor compensation per autonom regulari derivationes e noviformationes, un tendentie quel nu on posse vider in omni pur national lingues, per quo li vermen comun materiale linguistic rapidmen diminue e li supra-nominat -ismes resta comprensibil a un micrissim minorité de scientistes. In li unesim témpores del presentation e introduction un tal conservatism naturalmen esset necessi por ne perdir li contact con li civilisat munde. Ma it es absolut cert, que quande li L.I. va comensar viver su propri autonom e vast-expandet vive, tande it va forjettar li foren catenes e evoluer in propri vigorós líber maniere. Li general supranational popul del terre va prescrir tande su propri leges de evolution a su comun L.I. Nor obliga es, que noi mey tener apert omni vias e ne obstructer les per ínnatural aprioric rigid «principies», ma inprofundar nos in li essentie del lingues e escutar su intern spiritu.

E. Wahl.

Precios attestation

Li organ del Idistes consacra denov 7 págines de su numeró junio-julí-august a examinar li diferentie de conception inter Occidetal e Ido. Pro que noi ja consacrat un tot brochura e un special numeró (februar 1934) a ti question, e que nor letores es saturat de ti discussiones ínterminabil, noi renuncia reprender punctu pos punctu li argumentes de sr. Matejka por refutar les. Desde que li principal colaborator de Progreso (sr. Ilmari Federn) ha adheret a Occidental, noi pensa que li objectiones de Progreso contra Occidental ne es tre convictiv!

Quande Ido havet 1 500 membres inscrit, it valet li pensa combatter su anti-natural e ultra-logistic base debit a Couturat; ma nu quande ancor apen 100 idistes responde al circulares, it sembla que «li cart-lud ne vale li candel» quam di un proverbie russ.

Por Sr. Matejka, li Idistes es objectiv, durant que noi es solmen subjectiv!! Tal afirmationes es de tis quel ne custa mult pena a lor autor!

Tamen un declaration de sr. Matejka merita esser signalat; il asserte que li famos «regul de Wahl es probabilmen li max remarcabil 'trovajo' del modern interlinguistica». Til hodie, nequi de nos audaciat scrir un tal formul orgoliós. Noi do inregistra con grand joya ti confession de un adversario.

E sr. Matejka fini per ti conclusion stupefant:


Durant quande it es tre possibil crear Ido plu perfect sur su fundament, on ne posse perfectionar Occidental. Ti sistema ha atinget practicalmen li maximum de to quo posse esser fat sur li base del naturalitá lingual.


Coidealist, mi fratres, yo peti vos meditar ti conclusion. Forsan un vez vu ha timet que Occidental ne es suficentmen natural, que plu tard it va esser ameliorat, changeat e que li manuales va devenir obsolet, etc. Abandona hodie tal preoccupationes e mette definitivmen in vor cap to quo nor adversarios self agnosce e publica, ad saver: Occidental ha atinget li maximum del naturalitá lingual. Per un sol colp, sr. de Wahl ha trovat li sistema max natural!

In contrari (sempre secun Progreso!) Ido besona ancor esser perfectionat. Li long discussiones e propositiones de reformes, publicat in Progreso e quel presc omni converge vers Occidental, monstra que plu o minu tard on va dever reformar Ido. Tande omni libres, omni manuales in omni lingues va esser demodat. Qui va reediter les, savente que li sam devalorisation va recomensar, ye chascun perfectionament de Ido? Sr. M. ne explica it nos!

Li Idistes deve comprender que mult compromiss es possibil inter lor conception e nor conception. Ili considera li lingue quam alquo matematic, mecanic; noi considera li idioma international quam alquo vivent e per to submisset al leges del vive. Ili reprocha a Occidental, por exemple li possibilitá dar a un parol un sens translatet si li contextu impedi li miscomprension (li construction in vice de constructage). Ma tal translationes existe in omni lingues del munde, sin alcun desavantage. Li Idistes considera li lingue international quam specialmen destinat fortiar li homes parlar logicmen, e noi considera it quam destinat far les comprender unaltru. Null concordie es possibil inter nos. Li future sol va monstrar qui es rect, e ne li discussiones... objectiv o subjectiv!

R. Bg.

Li futur lingue auxiliari de Europa

Si un die noi va posseder li hodie ancor utopic ideale, li unit Europa, noi va besonar anc un commun lingue de Europa. Un intercomprension general va esser possibil solmen si li lingual barrages va desaparir. To naturalmen ne significa que ti lingue va supresser li lingues national. To es ínpossibil e totalmen índesirabil. Solmen sur base national e populari posse nascer e evoluer li arte in omni su formes. Forsan just pro to li civilisation de Roma ne ha productet propri arte, proque it ha anullat omni national lingues in su territoria.

In compensation ti sam general lingue latin esset usat durant long secules quam lingue international, advere bentost solmen in li circules de scientie. Per to it devenit rigid e ne possente sequer li evolution del témpor devet morir.

Por mutual intercomprension Europa do besona un nov modern comun Latin, quel es tam expressiv e flexibil quam li modern lingues, quel contene omni ja comun e international paroles e formes, e quel in su grammatica es regulari e facilmen aprensibil por omni europano.

Un tal lingue es «OCCIDENTAL» quel aspira esser li futur populari comun Latin de Europa Unit.

Occidental es li unic sistema quel forma regularimen li vocabularium international

  • act
  • act-ion
  • act-or
  • act-iv
  • act-iv-ita
  • re-act-ion
  • re-act-ion-ario
  • re-act-iv
  • retro-act-iv
  • struct-ura
  • con-struct-er
  • con-struct-ion
  • con-struct-or
  • con-struct-iv
  • de-struct-er
  • de-struct-ion
  • de-struct-iv
  • de-struct-or
  • sta-r
  • sta-t-ion
  • sta-t-ion-ari
  • sta-t-ura
  • sta-t-ic
  • con-sta-nt
  • in-con-sta-nt-łe
  • sta-bil
  • sta-bil-is-ar
  • sta-bil-is-ation
  • sta-bil-is-at-or
  • in-sta-bil
  • in-sta-bil-itá
  • senti-r
  • senti-ment
  • senti-ment-al
  • senti-ment-al-ism
  • senti-ment-al-ita
  • pre-senti-r
  • con-senti-r
  • con-senti-ment
  • dis-senti-ment
  • retro-act-iv-ita
  • infra-struct-ura
  • super-struct-ura

Hibrides

In «Kosmoglott» (annu 11, págin 11) e in «Tolero» (págin 342) senior Dr. Frank A. Riedel, coautor de Uniti Langue, assertet que hibrides inter germanic temas e romanic sufixes e vice versa ne posse esser tolerat in un lingue artificial, pro que tal hibrides viola li europan lingual sentiment.

Nu, just li lingue anglesi, quel Uniti Langue imita in altissim gradu, da nos mult exemples per tal hibrides. Yo enumera ci quelc tales, in prim germanic temas con romanic (latin) suffixes: drinkable (trincabil), eatable (manjabil), blockade, bondage (subjectitá), hindrance (impedientie), forbearance (negligentie), backwardation (restitution), starvation (morte pro fame), talkative (loquaci), atonement (penitentie), goddess (deessa); poy romanic temas con germanic suffixes: rapidness (rapiditá), rapidly (rapidmen), graceful (graciosi), joyful (joyosi), autorship (autoritá); e centenes altri simil formationes, anc li participies de romanic temas per -ed (p. ex. constructed, moderated) e -ing (p. ex. constructing, obliging). E in plu on trova in anglesi anc hibrides inter germanic temas e grec (grecolatin) suffixes: heathenism (paganisme), free-lovism (doctrina del líber amore), womanize (effeminar), etc., etc.

Noi posse vider ex ti curt liste, que anglesi have mult derivatori hibrides, queles Occidental ne conosse; ergo secun li definition de senior Riedel, anglesi es plu lontan del europan lingual sentiment quam Occidental. Esque to ne es un funest signe por Uniti Langue self, quel ya imita precipue li lingue anglesi?

Omni europan lingues have hibrides, Ples comparar por exemple german substantives Blockade, Autorschaft, Bohrist (forero), Lagerist (magasinero), Gichtiker (arthritico), Blumist (florist), Blumistik (floristica), Hornist (cornist, A horn-player). Hanswurstiade (buffoneríe), Stellage (scafalde, A scaffelding), Takelage, (A. rigging, F. agrès); in plu li verbes, queles junte a un germanic tema li romanic infinitivic desinentle -r con li precedent vocal juntiv -ie- (pronuncia i long), a quel pseudosufix -ier- on anexe li germanic verbal desinenties (in infinitive -en), por exemple: abcdieren (pronuncia «abetsedi'ren»; cantar melodies con li german nomination del notes), amtieren (functionar), blockieren, buchstabieren (dislitterar), bugsieren (bugser, A to tow, F. remorquer), drangsalieren (tormentar), halbieren (partir in du), hausieren (colportar), lautieren (dismembrar un parol secun fones, disfonar). Tre strangi es li german verb kutschieren, consistent ex li madyaric thema kutsch- (kocsi) e li romanic pseudosufix -ier.

Ma anc li romanic e slavic lingues contene mult hibrides, por exemple in li romanic lingues li derivates diminutiv per li tre frequent suffix I. -etto, F. -et, SP. -ito (Occidental -ett), quel sufix es certmen ne de latin origin, sin que on posse constatar til nu su provenientie. Hibrides es anc li romanic paroles con li germanic sufix -ard: J. vechiardo (old mann), linguardo (hom loquaci), testardo (hom obstinat), F. richard, criard, montagnard, campagnard e li recent neologismes communard, chéquard, dreyfusard, chauffard. Tis es solmen quelc exemples ex li romanic lingues; ili vell posser esser augmentat in ampli maniere.

Omni ti exemples pruva, que li juntion de heterogen elementes viola forsan li lingual sentiment de mani nationalistic puristes ma ne ti del grand masses europan. Por exemple li german nationalistes mey dir «Funkspruch, Fernsprecher (un «bellissim» parol), Anschrift, Kraftwagen» etc., ma li grand masse del german popul di «Radio, Telefon, Adress, Auto». In sam ti german nationalistes conserva li gotic lítteres assertente que ili es li sant «german» alfabet, e ili es tre astonat, si on pruva les que ti lítteres es un invention de francesi monacos e ha esset usat ante li francesi revolution de omni romanic, germanic e catolic-slavic popules. Hodie in ti relation li turcos e japanesos es plu progressiv quam li german nationalistes.

Ma quam li alfabet international (falsimen nominat sovente «latin») es un postulate del modern cultura, tam anc li hibrides es li signe de un cosmopolitan europan lingual sentiment.

Karl Janotta (Austria)

Li future del lingue arabic

Secun li «Times», li arabic Academie instituet li ultim annu per li rey Fuad, secun li modelle del francés Academie, just terminat su unesim session. Su scop es regularisar li lingue arabic. Su statutes esset adoptet e su metodes de labores fixat. Ti institution esset desirat pro que li classic arab devenit sempre plu morit lingue, tande li necessitas del modern vive postula li introduction de un quantitá de nov vocabules de quel li adoption crea un lingue sempre plu nov. On vole furnir al pensada un expression quel, per conservar li richesse e bellitá del lingue del Coran, servi al usual relationes.

Li unesim reunion del Academie, in Januar 1934, causat a plures un cert desquietá: on previdet que li incontra de cheiks saturat del docentie del Coran e de classic litteratura con litterates format per li docentie del modern institutes e ínpatient pri progress, ne vell arrivar a un suficent resultate; on expectat mem que pos quelc discussiones li conservatores e li modernistes vell aconosser li ínpossibilitá concordar e que un del partises ne vell conceder terren al altre. Existet in fact, ye li comense, quelc chicanes inter li cheik conservatori e li partisanes del innovationes, ma li unesimes rapidmen comprendet que ili ne vell posser resister al modern current e li unanimitá fat se sur omni important punctus del principies a sequer.

(Ex «Gazette de Lausanne» trad. F. Lagnel.)

Un drama in li station

Li tren arivat in li strett defilé perdit in li montes de Algeria, aportante un poc de vive in li station solitari. Un agent del ferrovia descendet del unic vagon de viageros e dat al station-chef Reville un covert, diente:

-- Vi li moné del mensu: ducent mill francs quel vu deve, quam in custom, remetter deman al director del miniera por payar li ovreros.

-- Bon! Esque vu have altri cos por li station hodie?

-- Yes... Vide... Ti motociclette e du sarcos, yo vole dir du buxes plen de utensiles.

-- Por qui?

-- Antonio Ibáñez, in li station. Esque vu conosse le?

Pos li departe del tren, restat solmen in li station li yun functionario. Un pluvie comensat cader, brutal quam un guancie-batte. Reville intrat in su buró e recludet li porta.

«Sol, tot sol, e nequo a far til deman».

Reville tamen ne esset pessimist. Por reacter contra li tristesse, il examinat li pesant covert destinat al director del miniera... Plu quam Fr. 200.000... Si li malfatores vell saver it! Il ridet vocosimen ye ti pensa. Instinctivmen, il prendet su revólver: it esset vacui; il hat exhaustet li munitiones tirante al cible.

Un vag inquietitá opresset le.

-- «Li chef de tren ha suggestionat mi mente con su sarcos», il ricanat.

In facte, ti du buxes retenet su preoccupation. In li ombre quel invadet li chambre, ili vermen similat du sarcos. Quel strangi idé selecter un tal inpaccage.

-- «Antonio Ibáñez? Yo ne conosse ti nómin. Forsan un nov employate del miniera, quel va arivar deman. Ma si il crede que il va posser viagear in li montes per su moto!»

E, apoyante se al reservuore por examinar li motor, Reville sentit su fingres humidar se.

-- «Benzin? Li reservuore es do plen. To es vermen strangi.»

E, pos que il restat ci, ínmobil, e que desde 10 minutes almen, nequo trublat li opressent silentie del chambre, il sentit subitmen un frisson glaciar su carne.

De ti long bux just surtit un bruida. Alquo hat moet. Livid, Reville tremet... Li ducent mil francs... Li motociclette posse portar du mannes; it es ja plen de benzin. Ambi buxes es habitat; lor extraordinari pesa explica se nu. Li covriment va sublevar se forsan strax, e il es sol, tot sol in un dom isolat in li montes. Il have solmen un revólver sin cartuche.

Retenente su respiration, il escuta. On moe ancor. Sin dúbit, on crede que il ne plu es in li chambre. Il save que si li covriment subleva se, il es mort. Su front es plen de sudore.

Un idé venit a su sucurs. Tra li porta del buró, il exclamat hiante:

-- «Nu, yo va posser ear in li lette; ancor un telegramme de servicie».

Su ocules sempre cuidat li buxes, u esset celat li du malfatores, quel va fugir sur li motociclette, pos har mortat le e furtet li Fr. 200.000

Il sedentat se avan li aparate telegrafic e febrosimen, lansat un depeche al unesim station quel possedet un locomotive. Si il posse resister du hores, il es salvat.

Poy il trova li coragie cantettar un valse. Su cerebre ha combinat un plan. Il prende un martelle e grand cloves; poy il interrupte su cant.

-- «Quel desórdine, il gruni. Nu un poc de pena, mi old Reville. Ti coffre sur ti altri. Nu, ti moto contra li mur. -- Ah, ancor ti sarcos. Pro quo li employates del tren ne mettet les strax li un sur li altri por far un poc plazza. To es absolut necessi».

Il successat sublevar un del buxes e hissar it sur li altri. Li martelle in su manu, examinante plu proxim li covriment, il trova li charnires sur li levul latere. Sur li dextri láter, su manu tasta. Il trova li loc in quel il posse far penetrar un clove por impedir li surtida del bandite.

Su manu hesita; nam, il save it, li colp de martelle va comensar li combatte. Finalmen, il decide; li martelle cade per su tot fortie sur li clove quel traversa li planc e penetra in li lateral parete del sarco. Un secund colp e li covriment es rivetat. Ma in li sam moment, un intern choc sucusse li bux. Tro tard. Altri cloves clude definitivmen in li sarco li prisonero quel ulula.

-- «Surti, Michael. Morta le. Il inclova me.»

-- «Tira tra li planc!»

-- «Yo ne posse moer li brass. Prova renversar mi bux por liberar te.»

Li crias del bandites circuma Reville quel tace e continua infundar li cloves, nam il senti que li unesimes ne sufice. Tamen, su obliga deveni desfacil. Pro li sucusses del inferior bux, li unesim deplazza se e cade sur li suol; li covriment del altri subleva se; ma Reville salta sur it. Li pesa de su genús ne sufice.

Per sucusses, li bandite prova aperter denov li covriment. Reville have null apoy. E su forties diminue poc a poc. Il comprende que si su adversario posse surtir su brass por utilisar su revólver, su situation es sin espera. E li locomotive de sucurs ne va arivar ante un hor.

Nu li prisonero in li bux ha successat cuchar se sur li ventre; apoyante se sur li cudes, il subleva li planc lentimen, irresistibilmen.

Omni facultás de Reville, omni su forties tende a ti unic cos: impedir li manu surtir del bux.

In li max tragic momentes, sovente un genial idé subitmen scintilla. Reville perceptet que li sol medie resister al pussada del dors esset frappar un clove tra li centre del covriment. Quande li acutitá de un clove pica vor pelle, vu ne plu desira apoyar sur it!

Un horribil ulula respondet a su nov colp de martelle. Victorie! Li medie successa. Tamen, un brass surti del apertura; un revólver tira sin atinger li functionario. Con li energie del desespera, Reville frappa plu fort sur li clove. Un rasla succede al crias, li covriment recade bruscmen. Li clove ha perforat un vertebre del bandite. Reville, completmen exhaustet, evanesce.

Un hor plu tard, un locomotive arivat finalmen per tot vitesse in li station, aportante li gendarmes. Tis-ci, saltante in li sala, trovat Reville jacent sur li fatal bux, durante que li furtero ancor vivent provat aperter su prison forante li parete per su cultel. Li gendarmes forprendet le por un altri prison plu grand e Reville heredat li motociclette quam recompensa de su corage.

E. de Keyser (Francia).

Du poemas original in Occidental

del poet tchecoslovac Jaroslav Podobsky.

.De ú it veni... [verse]


De ú it veni, ti vern misterios, con levi son del vente, quel avigila ommcos?

De ú it veni, ti luce amoros, quel dá l'odor al flores e voca ex li rev li ros?

De ú it veni, ti strangi sentiment, quel in nor anim intra con exaltation del vent?

De ú it veni, ti dulci, gay amor, de quel stellett it veni ti fascinant e nobli flor?

It yo ne save... Quo posse dir rason? Yo senti in mi anim, que Deo self creat ti don...


.Li voce de cloches [verse]


Trans campes vola son de cloches, portat per levi vent, li silvas atentiv escuta ti voce subrident...

Li tones pur e clar quam fonte alevia nor ment -- Li aviettes gaymen canta un canzonett argent --

Ad supra vola chascun anim con avies e vent e retroveni del altesse felici e silent...


Li fine de un celebri pictor

Li die de Cristmas 1883, un artista del «Teatre del Varietás» in Paris, nominat Suzanne Valadon, parturit un infant ínlegitim, quel esset adoptet plu tard de un jurnalist hispan e quel recivet pro to li nómin de Maurice Utrillo. Suzanne Valadon self aquisitet poy un grand celebritá quam pictora. Ella esset li unesim professor de su filio.

Ancor yun, Maurice Utrillo comensat ebriar se; li medie in quel il vivet, li manca de education e de vigilantie, forsan anc cert hereditari vicies, ludet un funest rol. Li absint specialmen atraet li yun pictor con un fortie ínresistibil.

Li talent de Maurice Utrillo esset tre grand. Il amat principalmen picter li ínconosset quarteres de Montmartre, li old mures del domes. Il savet marvelosimen representar li usat fassades. Ma il esset sempre plu sovent recolleet del policie, in statu de complet ebrietá; finalmen on devet includer le in un etablissement de sanitá. Quelc collectionistes explotat su talent e su passion; in statu de ebrietá, il vendit les picturas ye derisori precies. Quande su ovres esset revendit ye altissim precies, il self esset sedent sur li suol de un asil, ludent con pupés e plumbin soldates. Il morit in 1933, in li etá de 50 annus.

Humor

Quo posse resultar ex exagerat reclama

Un firma de motorcycles annuncia que li custas del viage es retropayat al comprator. Un mann intra in li locale del exposition e di voler comprar un motorcicle -- malgré li crise! Con grand amabilitá li principale e du venditores explica le li avantages del divers fabricates, durant que li bell secretariessa in li buró contempla astonat li rar aparentie de un eventual comprator. Finalmen li client monstra un motorcicle: «Quant custa ti-ci?» -- «1800 frs., senior», esset li response. -- «Secun vor anuncie vu recompensa li custas del viage al client pos compration de un cicle?» -- «Ma certmen, senior. Quant es vor expenses?» Li client calculat sur un pezze de paper e finalmen dit: «Vu debi me ancor 105 frs.; nam yo veni de Sud-America!»

Un infant questiona li matre

Infant: Proquo papa have tam poc capilles sur su cap?

Li matre: Pro que il deve tant pensar.

Infant: Ma proquo poy tu have tam mult, mamá?

In li scole

Preceptor: Esque tu save pro quo yo antey nominat te un micri ásino?

Scolero: Proque yo ne ancor es tam grand quam vu senior preceptor.

Ex german trad. Dr H. Nidecker (Svissia).

Education de prince

Li unquande reyent matre-imperatressa de China un die nominat un del max eminent, max erudit e max delicat mandarinos del celest imperia quam preceptor de su ilustri descendente e heredante del tron con li indication instructer li prince con afabilitá e indulgentie in ocasion de eventual erras, mancas e peccas, e sempre cuidosimen evitar omni tro acerb e brusc contraditiones, queles vell posser influentiar desfavorabilmen li caractere del prince. Un die quande ili fat li customal promenada, li du incontrat un truppe de agnes. Fidel a su instruction, li preceptor questionat su elev con emfasat ceremoniositá, quel animales tis es. «Svines!» respondet li princello. -- «Tre bon! Bonissim!» remarcat li mandarino. «Vor Altess have perfect rason til un cert gradu, nam ili have quar gambes quam li svines. Si ili ne vell esser covrit per lan, in ti casu ili vell posser esser in fact svines. Tamen on es customat nominar svines covrit con lan "agnes"».

Trad. E. Moess (Austria).

Li buc

Secun TCHUDI (Li Alpes, Bern 1859).

Li bucs monstra sempre un humor audaciosi e temerari; li tenida de lor cap expresse cert seriositá, ma li vivacitá de lor regard anuncia que ili ne va lassar escapar li ocasion far un malicie. Li agne, quam li savagi capro, monstra un joyosi humor quam in su yunesse, durant que li capra conserva su tot vive ti caractere querellaci; ella provoca facilmen al combatte.

Un scene comic evenit un die in li passage alpin Grimsel. Un turist, sedente sur li trunc de un árbor, proxim li albergo, hat indormit se in medie de un letura. Un buc, quel promenat in li vicinage, surprisat del strangi movement de su cap, quel cade un vez ad-avan, un vez a retro, ne dubita que to es un provocation, e prepara se al atacca; pos har prudentmen mesurat li distantie, il precipita se, con li cornes ad-avan, sur li ínfelici turist indormit, quel cade retro con pedes ad-up.

Li buc, astonat e presc terret per un victorie quel ha custat le tam poc, erectet se per su anterior pedes sur li trunc quel su victim ha just forlassat tam bruscmen. Il considerat con max grand atention li eforties, acompaniat de crias e juramentes, quel fa li povri turist por relevar se.

Li orígine del lude de dominó

Quam li chac, li lude de dominó es un del max ancian in li munde.

Ti passa-témpor, quel ha un poc cadet in oblivia, esset ja conosset del Hebreos. Li Chineses conosse it desde tre ancian epoca. In Europa, it expandet se solmen in XVIII-im secul.

Pri li orígine del nómin, li opiniones difere. Alcunes pretende que Domino esset li nómin de su inventor o almen del hom quel introductet it in li Occidente.

Por li altres, ti nómin proveni del custom quel li monacos havet a luder in li conventes ye ti ínnocent lude. Li ganiante, posient su ultim plazza, dit habitualmen: «Mersí, mi Deo» quo es traductet in latin per Domino gratias, e per abreviation: Domino.

In lingue Occidental es talmen explicat li existentie del sam parol por nominar Jesu-Crist e li lude. Ma li accentu marca li significationes: Dómino e dominó.

Proverbies

Ne fa un decision quande vu es in colere, nam it posse dar solmen mal consilies.

Vole vu conosser vor defectes? Escuta vor ínamicos.

Di alquo plu bon quam li silentie, o tace.

Time li lude quel furte de te ti excellent coses: témpor, moné e conscientie.

It es quelcvez penibil far su deve, ma tamen ne tam quam ne har fat it.

Li max corageosi del homes es ti quel posse suportar, sin plendir, li max numerosi ínjusticies.

Patientie es li clave de omni serrures (Persan proverbie).

Omni tis, quel fat acompleer un progress al homanité, ha esset essentialmen excentric e ne timet que on mocat les. (Emile Faguet.)

Li pace

[verse]


Li pace es simil a un blanc flore, Quel pian respira sin desflorear; Li pace es quam blanc e dulci manus, Qui leni benefá sin efortiar, Li pace es quam tepid pluviettada, Tra radies solar un gutt-cascade; Li pace es quam un planage vasti U con junt manus noi al luce vade.


De Helene Federn-Schwarz. Autorisat traduction ex german de Ilmari Federn.

Cronica

Anglia

The Interlinguist, organ del Occidental Association de Anglia (IAGB) publica in anglés in su numeró de April-Junio: Editorial Notes, Provisional statutes de I. A. G. B., The opinion of a Worker (Opinion de un ovrero), poy in Occidental li situation actual, un colonie german in Siberia, un Gastena cosmopolit, e un curt poema: In li bellissim mensu May. -- On posse abonar ti revúe adressante se a: I. A. G. B., 40 st. Andrew st., LONDON, S. W. 8.

The British Esperantist (julí 1934) consacra un long critica al articules de propaganda por Occidental aparit in li anglés presse. Talmen es Occidental conosset nu de omni anglés esperantistes. Cordial mersí por li propaganda gratuit!

Dania

Durant li ultim annus, li max activ colaborator de «Progreso», li oficial organ del Idistes ha esset sr. Ilmari Federn, habitant hodie Köbenhavn. Su competentie e su activitá fat de il un ductor tre escutat in li camp idistic. Il esset inter tis quel volet modernisar e ameliorar Ido vers un plu grand naturalitá. Ma sr. Federn comprendet finalmen que in vice luctar por un amelioration de Ido, it es plu simplic subtener li sistema idealic ja existent, Occidental. Noi have li joya inregistrar li adhesion de sr. Federn a nor movement e presenta in ti numeró su unesim contribution linguistic in Occidental.

Francia

In Cosmoglotta p. 35 de ho-annu, noi mentionat per 3 lineas li sistema Romanal creat de sr. Michaux, avocat in Boulogne-sur-Mer, e president del unesim congress de Esperanto in 1905. Sr. Michaux inviat nos un tre long response por insertion in Cosmoglotta. E pro que noi ne insertet it strax (li precedent numeró esset solmen litterari) il fat aparir it in «Interlanguages» de Paris. Cosmoglotta es sempre pret rectificar un fals information, ma in ti casu, sr. Michaux rectifica nequo; il solmen explica que li sufixes -ion, -iv, -or ne existe in Romanal... just quo noi ja dit! Tande pro quo re-explicar in 2 págines quo noi ja dit in 3 lineas? Ad plu, sr. M. raconta su vive, su merites, etc. Tamen Cosmoglotta ne posse publicar in-extenso li «curriculum vitae» de omni persones quel es citat passante! Sr. Michaux deve comprender que noi have altri coses plu interessant a publicar in nor revúe.

Li ton in quel sr. Michaux argumenta es strangi che un avocat; il asserte por exemple que «Cosmoglotta bluffa e ne comprende li question». Sol sr. Michaux comprende it! Ma li perle de su acusationes es ti ci: Cosmoglotta ne ama li lúmine... Li Esperantistes vade ex obscuritá al lúmine, durant que Occidental vade al contrari!!

Noi lassa sr. Michaux a su colere e a su lúmine. Ínutil discusser con tal argumentes sentimental.

A su articul in «Interlanguages», sr. de Wahl respondet per un excellent defense publicat in li sam revúe (julí-august). Li critica de sr. Michaux contenet tam mult prejudicas e ignorantie, que sr. de Wahl ne havet mult pena monstrar li ínsuficentie de ti argumentes e li ínsuficentie de Romanal.

In ultra, sr. M. sentit se ofendet per nor constatation que Romanal creat ante 20 annus ne trovat adeptes til hodie; e il responde que il convertet 3000 adeptes a Esperanto ante 1907!

On nomina to: responder apu li question!

Germania

Bon articul propagativ in favor de Occidental, scrit de sr. Dr. Peipers in Köln aparit in li revúe «Hotel» organ international de hotelic industrie (1-im junio). Interessant es signalar que li autor exposit su argumentes in Occidental in un revúe redactet in german e in francés. Sol un lingue immediatmen comprensibil, quam Occidental, posse usar ti direct metode por convicter li profanes. Secun li consilie sovente dat, li autor ne obliviat indicar li adresse de un oficie de Occidental.

Hispania

Li jurnal «Empordà federal» de Figueres, in su numeró del 2 junio 1934, publicat un long articul admirabilmen documentat, scrit de nor activ amico sr. Carles Varela. It es remarcabil que sr. Varela sempre cita argumentes in Occidental, durant que li Esperantistes ne posse presentar lor lingue in li presse pro li famosi circumflexat litteres quel ne existe in li printerías.

Li Hispan Occidental-Association publicat apart edition del articules de sr. Varela sub li sequent titules:

  • Doc. 33: Els vocables en Esperanto.
  • Doc. 21: En defens de la naturalitat.
  • Doc. 7: Per la llengua internacional.

In li Institute de Figueres, nor coidealist, sr. Robert Cases fat recentmen un discurs pri li «Evolution del Interlinguistica». Pos har exposit li necessitá de un lingue international e del diferent sistemas, li orator monstrat li principal defectes de Esperanto e li avantages de Occidental. Il finit per instigar li auditores laborar por nor bell ideale.

Li secretario del Hispan Association just fini un grammatica de Occidental por Hispanos. Pos revision de sr. E. de Wahl, it va esser strax publicat.

Oriente

Un curs de Occidental es in preparation in lingue japanesi per li cuida de un esperantist de Tokio.

In Melbourne (Australia) existe nu un agentie por Occidental. Ples informar se che li administration.

Rumania

Occidental penetrat anc in Rumania. Un gruppe es in fundation in Craiova.

Svissia

Nor coidealist Ad. Moeckli, de Zürich, publicat in li revúe «Europäische Jugend» (May-junio) un convictiv exposition del principies de Occidental, con mention del gratuit curs per corespondentie organisat del Sviss Association por Occidental. Pluri demandes de informationes e adhesiones a nor movement pruva li interesse del publica por Occidental malgré que on ha saturat it per li obsolet Esperanto.

Sr. Major Tanner, de Bern, signala nos li brochura «The gospel in many Tongues» publicat in London, e quel contene un specimen del 576 lingues in quel li Bible (Nov Testament) ha esset traductet til hodie. Li passage traductet in omni ti lingues es in frances:


Car Dieu a tant aimé le monde qu'il a donné son fils unique, afin que quiconque croit en lui ne périsse point, mais qu'il ait la vie éternelle.


Noi espera que li brochura citat va bentost posser adjunter li traduction Occidental, quel es:


Nam Deo ha tant amat li munde, que il ha donat su filio unic, a fin que quicunc crede in il ne peri, ma que il have li vive eterni.


Svedia

Li 4-im marte li Sved Occidental-Federation havet su reunion annual in Stockholm. Quam comité directiv esset electet: prof von Sydow, pres., apotecario Haldin, vice pres., preceptor Berggren, sec., dr Sjöstedt, tres., e dr Blomé.

On discusset li compilation de un nov vocabularium sved-Occidental necessitat per li crescent occidental-movement in Svedia.

On decidet vocar pluri persones, queles hat laborat por occidental sin esser adherent al S. O. F., quam membres honorari «pro activitá».

Pos un curt pausa prof. von Sydow fat un discurs, escutat con grand interesse, pri nationalismes in li L.I.

Por terminar, li nov gramofon-discos con textu in occidental esset demonstrat. Li reproduction esset tre clar, e ti unesim prova monstrat se un plen success. K.B.B.

Tchecoslovakia

Li tchec jurnal «Národni osvobozeni», índependent organ de tchec instructeros, publicat in su nro 49 de 28 februar in li suplement «Vychova a skola» /Education e scol/ un informativ articul pri Occidental de sr. Jar. Podobsky.

Nymburské listy /Gazette de Nymburk/ publicat in su nro 12 de 23 marte 1934 un long articul del sam autor «Druhá rec pto vsecky» /Secund lingue por omnes/, contenet clar explicationes pri li principies de Occidental, su evolution e exemples de textu.

Un nov tchec brochura «Co je Occidental» (Quo es Occidental?), 8 pág., contene li explication del evolution de Occidental, su principies e avantages, li principal regules, exemples del textu e opiniones pri Occidental. Ples comendar ti bon propaganda-brochura e dismisser it a vor amicos e redactiones de jurnales. Expedi: J.A. Kajš, Brno XII., Wilsonova 11. Precie: 1 Kt.

Discos de gramofon

Noi fa memorar a nor letores que li SAPO ha editet discos portant sur un láter li textu propagativ del covriment de Cosmoglotta e sur li altri láter 3 poemas in Occidental. Ples consultar li catalog.

Exámines de aprension e docentie

Li programmas de exámines por li candidates al du diplomas es inviat gratuitmen e strax del Administration de Cosmoglotta. On posse passar li exámines in omni témpor, per corespondentie. Un unesim liste de laureates va esser bentost publicat.

Insigne de Occidental

Pos nor articul apparit in Nr. 92, noi recivet deci responses e criticas. Un bon suggestion es ti de un francese, sr. Weinberg, quel proposi adopter li arc-in-ciel quam insigne de Occidental. Noi attende ancor quelc opiniones, poy noi va resumar omni dessines por un selection eventual. Generalmen li propositores resta in li geometric signes; ma che li animales e che li flores, on vell forsan trovar interessant idés.

A.P.I.S.

A.P.I.S. (Association Por International Servicie) quel mette in relation li persones parlant Occidental publica un caderne de adresses. Li persones desirant corresponder deve in comensa inscrir se gratuitmen per li medie del verd cart de adhesion, quel chascun abonnate de Cosmoglotta recivet. Li indication del profession e del annu de nascentie es necessi por facilisar li selection del corespondentes por li interessates.

Strax pos reception del carte de adhesion, li list de adresses va esser inviat al nov adherente.


Just aparit:

Un del max important manuales pri li docentie del dessin

DIDACTIQUE DU DESSIN

scrit in francés de prof. Ric Berger, secretario general del Federation international por li docentie del dessin e del artes aplicat al industrie.

256 págines, 600 figuras. In ti libre es explicat to, quo omni hom deve saver pri li dessin artistic, dessin tecnic, scritura, decoration, harmonisation del colores, heraldica, ex-libris, perspective. Precie Fr. 6.— sviss. Posse esser comendat che li administration de Cosmoglotta.


Musica

Li unesim original cantes in Occidental ha just aparit, con acompaniament de piano. Un canzon es titulat Alaude canta e li altri Ne abandona me. Ili es composit per colaboration... international, nam li musica es de un sved, Yngve Sköld, e li paroles de un tchecoslovac, li poet J. Podobsky. Li conossores ha expresset lor calid aprobation por ti ovres.

Li caderne, textu e musica posse esser obtenet che sr. Sköld, Tomtebogatan 38, Stockholm, Svedia.

Noi anc save que sr. Dr Nidecker de Basel, ha composit pluri cantes original (musica e paroles) in Occidental. Strax pos publication, noi va signalar ti ovres de nor talentosi colaborator.

Anuncies

Por vor exchanges, corespondentie, serchas, vende, compra, informationes, change de adresse, etc., utilisa nor rubrica «Micri anuncies». Chascun linea o comensat linea (admaximum 14 vocabules -- 80 lítteres e spacies per linea) custa un response-cupon. Ti micri anuncies deve esser payat ante li insertion con li invia del textu. On posse payar per response-cupon o al respectiv postchec-contos del Occidental Buró.

Senioretta J. Colas, Souday (L. & C.), Francia, informa que, pro manca de témpor, ella ne plu posse responder afirmativmen a demandes de corespondentie. Ma, naturalmen, ella es sempre parat, quam antey, responder pri auxilie e precis informationes.

COMPLET LEXICO DE OCCIDENTAL (eventualmen con traduction german) va esser interprendet in manuscrite, si suficent auxilie trova se. Coidealistes pret a colaboration. Ples demandar programma e detailes de Ilmari Federn, Aaboulevard 3, Köbenhavn Vest. Dania. Li labore es facil, it consiste presc solmen in compilation. Quant plu mult collaboratores, tant plu facil it deveni.

Occidental-Buró, Chapelle (Vaud), Svissia

Li sequent postchec-contos es apertet al supra adresse: FRANCIA: Paris 1765 46. GERMANIA: Berlin 1683 36. SVISSIA: 11. 1969. Li abonnamentes a «Cosmoglotta» e anc li compra de omni litteratura indicat in li catalog del covriment de Cosmoglotta deve esser payat directmen al respectiv postchec-contos. It es max simplic far li comende directmen sur li cupon e ne inviar it per postcart o lettre.

Li «CARTE DE ABONNAMENT» Por omni abonnament o reabonnament, nor letores es petit utilisar li «carte de abonnament». Per it, it es possibil dar omni informationes necessi pri abonnament, loc, u e quande es inviat li pecunie, desirat mancant numerós, etc. Si null comunication es fat, it posse esser inviat quam «Printat».

In plu, to simplifica nor labor pro que it es classificat in nor cartoteca strax pos reception.

RECRUTA NOV ABONNATES! car letores! vu have forsan poc disponibil témpore por intraprender metodic propaganda in favor de Occidental, ma vu certmen va trovar quelc minutes por incitar vor conossentes abonnar li official revúe de nor movement.

OCCIDENTAL-LITTERATURA. Per comprar Occidental-litteratura, vu auxilia nor movement e permisse far nov editiones. Consulta li catalog!

Collection «OVRE» Ti excellent colection desde nu va esser vendit solmen per li Occidental-Buro, Chapelle (Vaud), Svissia. Tis, qui desira ancor li complet colection (7 tomes Sv. Fr. 4.35, afrancat) mey comendar it strax pro que quelc numerós es bentost exhaustet (vide pag. 4 del covriment).

Desde nu, li Occidenta-Buró, Chapelle (Vaud) Svissia, invia li comendat litteratura o abonnamentes, solmen pos recive del moné. In consequentie, por esser rapidmen servit, ples inviar in sam témpor li pecunie: li precies es indicat sur li covriment de «Cosmoglotta».

Cosmoglotta A 98 (sep-oct 1934)

COSMOGLOTTA, sept.-oct. 1934. No 7 (98)

Question de nómine!

Li statistica pruva que medialmen it nasce un lingue international chascun mensu. Li eveniment ha devenit tant ordinari que Cosmoglotta renunciat mentionar li aparition de ti numerosi projectes quel cade ínmediatmen in oblivia. Exceptionalmen, hodie noi signala un projecte pro que it ha nascet in Oriente: It es Mundal de sr. Eylenbosch, un patre catolic habitant Tokio.

Apertente li libre quel sr. Eylenbosch inviat nos «The problem of an international language. Has it been solved» noi pensat trovar li exposition del besones del Oriente, li solution del problema tant serchat del lingue satisfant li du civilisationes.

Sr. E. mey permisser nos confesser nor deception: su Mundal aporta necos nov, benque li introductori parte monstra un remarcabil conossentie del actual situation interlinguistic.

Mundal:

Lu max grandu defekto de Ido, sikut ak de Esperanto, sii ke tu du lingwos sei prensantu su radikos ex pluru diversu lingwos, rezultinte ke, si om ne konsultii dixionario, on ne posei sapii ex ku lingwo om debei selektii radiko de alku vokablo.

Occidental:

Li max grand defecte de Ido, quam anc de Esperanto, es que ti du lingues ha prendet su radicas ex pluri tro diferent lingues, con li resultate que, si on ne consulta li dictionarium, on ne posse saver ex quel lingue on deve selecter li radica de alcun vocabul.

On vide que li radicas es presc identic, ma li adjectives fini max sovente per -u e li nómines per -o in Mundal.

Quam presc omni autores, sr. E. sentit li beson comensar su exposite per criticar li altri projectes. Il scri inter altri (in anglés):


Of all these, NOVAM, a recent French invention, is perhaps the least worthy of consideration: there is absolutely nothing scientific about it. Professor Jespersen's NOVIAL is too exclusively Scandinavian and consequently devoid of all international character, the Scandinavian group of languages being confined to a small area. It seems fairly certain that Novial will have no band of adherents such as those interested in propagating other I. L. systems; the general opinion being that it is a plagiarism of Ido and a still further proof that the I. L. will be Ido always developing into perfection. Mr. Hale expresses the following concise criticism of Novial: «Novial es plu Anglo-Saxon, Ido es plu Latin».


OCCIDENTAL and INTERLINGUA seem to be the only serious rivals of Esperanto and Ido so far. Occidental has many good qualities which render it superior to even Ido. Unfortunately it has three drawbacks...

Poy sr. Eylenbosch exposi li tri reprochas quel il fa a Occidental. In prim su nómine quel posse repussar (to repel and alienate) li Orientales. Ma in sam témpor, Sr. E. declara que un lingue universal deve esser basat exclusivmen sur latin e il reprocha a Occidental que it acceptet paroles ex german, anglés, etc.

Do, it acte se solmen pri un question de titul!...

Sr. E. ne oferta al Orientales un lingue minu occidental quam nor sistema; in contrari, il restricte ancor plu su base europan, eliminante li paroles international de orígine nordic por vicear les per mort paroles latin; poy il changea li titul a Mundal. In li comercie on nomina to: dupar su clientes! Esque li Japaneses, quel es reputat quam tre inteligent, ne va vider immediatmen que, sub un titul pretendet mundan, cela se un merce exclusivmen occidental? Quo es oriental in li lingue de Sr. Eylenbosch? Solmen li titul!

In oriental landes es angles, german o frances conosset plu o minu bon de omni hom educat. Esque vu audit un vez que un orientale refusat usar ti lingues pro que lor nómines ne es sat oriental o tro europan por ili? Esque li Angleses, Germanes, Franceses sentit un sol vez li beson nominar lor idioma per un altri nómine plu universal? Nu! quande, vice anglés, german, francés, italian, etc., quel es plen de irregularitás e desfacil a parlar e a scrir, noi presenta al Orientales li quintessentie de ti lingues, pro quo li Orientales vell esser offenset per li nómine exact de Occidental? On ne deve hontar pri su orígine!

Quande noi monstra un leon, noi nomina it: leon. Sr. E. monstra li sam leon, ma il nomina it crocodile por ne efaruchar li spectatores! Noi prefere dir li coses quam ili es!

Li duesim objection contra Occidental concerne li gramatica. Sr. E. ne admisse li duplic valore de c. Ja ínnumerabil vezes noi ha explicat li rasones de ti decision. Por justificar it, noi solmen signala que sr. E. admisse du diagrammas con li sam son: sc e sh = che, con ti explication que ti duplic scrition es acceptet por ne desfigurar li paroles international! Un proverbie arab posse aplicar se a ti casu: un camel ne vide su propri bosses, ma il vide tre bon li bosses del altri cameles! Si Mundal have bon rasones por lassar li regul: un lettre un son, Occidental anc posse usar li sam rasones por ne desfigurar li paroles international!

Li triesim objection contra Occidental monstra que sr. E., quel esset long témpor Idist, ne posset ja desembarassar se de su acustomation al finales artificial. Il reprocha a nor sistema que li nómines posse finir per a, e, o, u, vice un sol vocale o, quam in Esperanto; e il asserte que un unic finale es necessi por que li Orientales mey «identificar li diferent partes del frase». Ti critica appare nos tam plu strangi que in mundal li nómines fini per quelcunc consonant!! On di in Mundal por exemple natzon (quande li parol international es nation!), konyugatzon, etc. Per quo li Orientales conosse que to es un nómin! Enigma! Quande un autor da directives pri li construction del lingue international, su deve es comensar per sequer les e ne peccar strax contra su propri regules. Per su exemple, sr. E. pruva que ti obligatori finales ne es necessi por un lingue international, mem in Japan. Esque forsan li Orientales ne successa comprender e usar anglés, francés, etc. pro manca de ti finales? Noi sempre constatat que ti famosi finales es postulat del Esperantistes e Idistes e nequande del grand publica, quo pruva que it acte se pri un ilusion.

Sr. E. admoni nos: If the Academy of Occidental would only acknowledge this defect and correct il, De Wahl's creation could easily be turned into an I.A.L. as close to perfection as is at all feasible.

Ma Sr. E. posse tranquilisar se: nequande Occidental va reprender li obligatori finales de Esperanto! Li experientie es tro decisiv. Noi, ex-partisanes de Esperanto, es tro content esser desembarassat de ti ínsupportabil corsete por pensar, un sol moment, a lor reintroduction in Occidental. Quande on ha gustat li naturalitá, omni systema artificial sembla repugnant.

On vide do que li objectiones de sr. E. ne es seriós e que si nor criticanto benevole obliviar su Idistic reminiscenties e laborar vermen sur li base del internationalitá, il va obtener li sam resultate quam E. de Wahl. Un base exclusivmen latin anc ne es possibil, nam un grand parte del notiones de nor modern vive exige expressiones ínconosset del latinos. Ci, sr. E., quel es prestro, es influentiat per su education sacerdotal. Ma exter li circules catolic e scientic, poc persones have li témpor studiar longmen latin, principalmen in Oriente. In contrari li lingues del Occidente servi ja quam lingues de intercomprension in li tot Oriente. Un resumate e regularisation de ili es just quo li Oriente besona, quocunc mey esser su nómin: Occidental, Oriental o Mundal!

Sr. E. ne posse reprochar a Occidental ne esser sat latin, nam it sufice comparar it con Mundal por constatar que it es mult plu proxim a latin quam... li sistema proposit de il. R. Bg.

Mersi!

(Original poema in Occidental)

[verse]


Al seniores potentates De grand e de grandissim states, Ad omni land civilisat, Al erudites aclarat, Al tecnicos e inventores E omni altri bonfatores Noi misse ti scrit postal Con gratitá max cordial. Til nu nor anims mersiosi Es plen de dies fortunosi, Nascet del medie militar In mil nincent e deciquar, Quand dulci carne de casernes Sur campes, aquas, in cavernes E in forestes noi havet Por nor festin, por nor banquet. Noi, lupes, tigres e hyenes, Ex proxim e lontan terrenes Vos benedi por vor bontá, Por vestri magnanimitá. Ho, quel desagreabil hores, Enoyas, grives e dolores Sin borne vu devet suffrer Effectuante vor affer! Chimistes e ingeniores, Bankeres e aviatores, Specialistes de transport E de chascun possibil sport, Propagandistes-championes, Grand erudites e spiones, Vu ha unit per un caten, Sparnante ni labor ni pen. Ho, qual desagreabil hores, Calummes e infavores Vu ha devet suffrer sin cess Por povri entes, qui noi es! Nam es ya mult sordid poltrones, Qui time gases e canones, E altres, sat avar e stult Por dir: li guerres custa mult. Idiotissim egoistes Ulula: noi es pacifistes! Anc es mult féminas bornat, Qui ha solemnimen jurat Suer su sponsos a su jupes Por impedir les far se truppes Qui hasta, vola con ardor Morir sur campes de honor. U es li grand traditiones, Quand mem littissim nationes Partú tendet in omni guerr In ventres balles reciver? Ma vi it curre nu rumores Que vu, ho nobli bonfatores, Es pret mover al frontier Immens amasses por un guerr. Piff-paff! Un grel de uraganes Plen-farceat de foll satanes Va far su dansa. Tra-ta-ta! Urrah! Banzas! Yuhé! Allah! Denove carne de casernes Sur campes, aquas, in cavernes Bentost va presentar se pret Por nos, por nor splendid banquet. Ho, car e generos patrones, Mersí, mersí por ti dones! Mersí sincer e reverent, Mersí profund e max ardent Ex proxim e lontan terrenes De lupes, tigres e hyenes.


Sept. 1934 A. Kofman (Odessa).

Linguistic responses

ALTRI (pro quo ne alia, alter -- alterar)?

Li latin alter vive in du derivates: altruism e alterar.

Alterar ha nu in omni lingues modern recivet li sense de mutar a statu plu mal, apejorar, bosillar, quel ne es contenet in li parol alter, quel nu in li romanic lingues e angles es A. other, F. autre, S. otro, P. outro, ma in italian altro. Ma de ti paroles ne existe derivates, durant que li international parol altruisme postula altru, quo forsan vell esser plu bon quam altri, ma altri have li general finale -i de adjectives.

Li L. alius in li modern lingues existe in un sol derivat alibi quel ha recivet un absolut special juridic sense e, ultra to, contene un parte -ibi quel anc es mort in li modern lingues. Adplu existe paroles derivat de ala = D. Flügel, p. ex. aliform, quel vell esser misductiv.

BENTOST, F. Bientôt, I. bentosto. Li altri lingues have diferent formes, e li form italian max bon adapta al stil de Occidental.

CHE es simil a F. chez. Li formes in li altri lingues es D. bei, A. at, by, I. presso, con, in, S. P. junto a, en casa de, Sv. nos, vid, R. u, Est. juures, etc. Do null comun. Pro to, yo adoptet li form ja usat in Esperanto e Ido, do conosset de omni interlinguistes.

CON (proquo ne kun?). Ti question sembla vermen astonant. Con in omni lingues es incontrat in centes de derivates con li sense dat anc in Occidental, durant que kun es solmen un alteration esperantic. Tal van questiones condamna li competentie del questionante.

DESDE es S. P., li altri lingues differe totalmen. On questiona proquo ne depos. Depos anc existe in Occidental, ma li sense es un poc altri. In depos es sentibil que in ti momente un anteyan periode ha finit, in desde que un nov periode ha comensat. Adplu depos li guerre vell significar pos li fine del guerre -- comensante del fenomene guerre. Adplu depos es homonim con li plural de depó -- depós, quo es in general a evitar.

DURANT, D. wührend, F. pendant, A. during, l. S. P. durante. It vermen ne es comprensibil, quel altri form on vell posser electer ye tant comun acord che li principal lingues de Europa.

IT, L. id, A. it, convergentie de du extremes; adplu D. es, Sv. Dan. det, comun es li dental clusiv son. Ma d quam clusiv son es ínpractic proque mult popules pronuncia it in fin quam t. Do li form A. it sembla esser li max bon, curt, elegant e conosset.

NI (proquo ne nec?) Nec es solmen latin e mort in li modern lingues. Ni es F. S. R., li altri lingues difere inter se. Do ni sembla esser bonissim justificat.

PRI. Por ti preposition li usation del divers lingues es tre diferent. D. über, von, betreffs, F. de, sur, au sujet de, A. on, of, about, concerning, I. di, per, intorno a, S. P. de, sobre, Sv. om, av, pa, R. ob, nastchet, otnositelno. Do ne solmen li divers lingues usa divers prepositiones (max frequent «de») ma anc in li sam lingue in divers casus on usa diferent prepositiones. Do ci un uniformisation sembla esser desirabil. Ma proque «de» ja es usat in tre mult diferent casus it ne semblat bon ancor elargar li usation de ti preposition. Ci Esperanto ha dat nos un bon exemple prendente li preposition grec perí (con accentu sur í) e adaptante it a su stil in form «pri». Li usation e practica de Esperanto ha monstrat li extrem comoditá de ti preposition. Pro to yo ne hesitat usar it anc in Occidental. Yo opine que omnicos vermen bon, experimentat ja in Esperanto, li max expandet e max old L.I. deve esser utilisat anc in Occidental. Anc Ido adoptet it, e mem prof. Jespersen in su Novial. Do it sembla me bon justificat. Quo do on vell proposir in vice de it, e per quo ti parol es mal o ha monstrat alcun íncomoditás?

PRO, PER, POR. Ti L. prepositiones in li practica del modern lingues ha evoluet diversmen e in li divers lingues li sense de ili es permutat. Pro to it esset necessi restituer a chascun de ili su clar original sense. 1) Li cause 2) Li scope 3) Li medie. Li antiqui L. preposition por (F. pour) have li sense del scope. Pro to por pro yo conservat li original sense del cause. Tamplu que per in li majorité del lingues have un plu minu identic sense de medie.

SAM have li sense de identitá, e es tre old comun aric e turanic, A. same, R. samy, Sv. Dan. Nor. samma, Finn. Est. sama, Pol. Taki. sam. Un tal grandissim extension justifica ti parol anc li L.I. E it es ne sin cause que omni interlingues Esperanto, Ido, Novial have ti form, mem Neutral havet sem secun li A. pronunciation.

SELF. In li Slavic lingues ti idé ha mixtet se con ti de sam. L. ipse, I. stesso, medesimo, S. mismo, P. mesmo, F. soi-méme, A. self, Sv. själf, Dan. selv, D. selbst, selber, R. C. sam, Rum. insusi, Est. ise. Li form L. es quasi mort, li romanic difere mult in ti divers lingues. Li mixtion de self e sam quam in li Slavic lingues sembla ne oportun; resta do li germanic radica in li max clar conosset A. form self, quel ha esset adoptet anc in Novial. Quasi international es li expressiones A.: self-control, self-command, self-conscious, self-discipline, self-government, etc.

TIL (o till) es A. Sv. Dan. Nor. Li altri lingues ne monstra comunitá. L. usque, F. jusqu'à, D. bis, S. hasta, l. fino, P. até, Cat. fins à, R. C. do, Hn. addig Est. -ni. Esperanto have ĝis (mutilat F. jusqu'à). Ido e Novial anc til. It sembla do plenmen justificat.

E. de Wahl

Li heraldica

In omni epocas, li homes ha inventet signes por simbolisar un idé o un gruppe de individues (por exemple li cruz del Cristianes, li áquil del Romanes) ma solmen in medievie, o plu exactmen durant li cruceadas esset vermen creat li scientie del heraldica.

Ti orígine es vermen curios: Li cruceates, departente a Palestina, covrit lor capilles per un casco. Ma ti casco bentost ne semblat constituer un suficent protection; on inventet tande li helm quel includet li cap til li col. Ma, pro que ti helm esset forat solmen de quelc aperturas por li ocules e li bocca, li guerreros ne posset reconosser se unaltru. Amicos e ínamicos esset omni confuset. Por remediar ti confusion dangerosi, on imaginat picter li scudes. De patre a filio, li colores e li dessin transmisset se nechangeat. Talmen esset creat li heraldica.

On crede sovente que li emblema pictet constitue un pruva de nobilesse. To es un erra. Mult borgesos have autentic emblema provenient del medievie, nam in ti epoca chascun familie creat su propri armes con grand facilitá.

In li torneyes, li chevalieros fat anunciar se per li son del corn. Li heraldo, pos har sonat del corn, descrit li emblema de tis, quel presentat se por luctar. Remarca que in lingue german sonar del corn es dit blasen. De to ha venit li parol international blason, quel significa «descrition» del emblemas. Anc de heraldo veni li parol heraldica. Li colores del guerrero esset pictet sur li scud de quel ha venit li parol scudero o servitor portant li scud.

LI FORM DEL SCUD. -- Li scud del guerreros finit ínferiormen per un punte por esser infundat in li terre; to explica que ancor hodie, on representa li emblema sur un superficie apuntat in li base (fig. 6).

Ti scud esset in prim triangulari (fig. 1) in medievie, ma desde li Renascentie, quande li emblema es representat sur li monumentes e In li libres, li form modifica se diversmen secun li landes. Li inferior parte deveni sovente rond (fig. 2, 3, 8, 9, 10). Quelcvez, on dessina it con un incisura a levul. Ti rond apertura existet in facte in li scud, it servit por lassar passar li dextri brass quande li guerrero combattet de su spade, durant que li levul brass tenet li scud. Ma bentost, on obliviat ti justificat form e, pro amore al simetrie, on fat un duesim incisura sur li dextri latere (fig. 3)! In Francia, on adoptet li scud presc quadrat con un punte in infra. In Anglia on preferet li form 5 con alargat superior parte. In Italia, li scud devenit oval, sin dubita pro li influentie del ancian roman emblemas, quel existet ancor sur li antiqui monumentes.

Fig. 6.

LI COLORES usat in heraldica ha sempre esset tre poc. Li cause es facil a comprender: por posser distincter li emblemas de lontan, li colores deve esser tre diferent e li dessin tre simplificat. Null nuancie intermediari es admisset, nam li nuancies ne es sat perceptibil. Ti lege devet esser sequet anc quande on creat li signes por li circulation modern. Selectente li emblema de Occidental, on va anc dever contentar se per poc colores e per un dessin tre leibil, sin detallies.

Li colores max usat in heraldica ha esset argent (blanc), aure (yelb), blu, rubi, verd, nigri. In Germania e in Anglia on usa anc li colores gris (ferrin) e purpur (rubi-violett), quel es rarmen usat in li altri landes.

LI SGRAFFITURAS. Por representar li colores in li gravuras printat in nigri, on recurre a un convention tre comod: on traducte les per punctus e sgraffituras (lineas parallel). Li procede esset inventet de un italian monaco, Pietro Santa, quel aplicat it, ye li unesim vez in 1636, por posser representar li emblemas heraldic sur li monumentes funerari. Secun ti convention usat in omni landes ancor hodie, li color argent es representat per un superficie blanc, aur per punctus, blu per lineas horizontal, rubi per verticales, verd per obliqui descendent a dextri, nigri per un superficie nigri. It es facil memorar li traduction de rubi: lineas vertical quam li flamme, e anc por blu, lineas horizontal quam li aqua.

LI EMBLEMAS usat in heraldica es divers: animales, coses, plantes, geometric signes es egalmen trovabil sur li scudes de omni landes, mem in Japan. E pro que in Medievie li fervore religios esset tre intens, mult chevalieros e landes adoptet cristian signes, por exemple li cruz (Svissia, Italia) li claves de St. Petro (fig. 8) li cross del pápa (Basel).

Ma li animales obtenet li max grand success, principalmen li leon, li cavalle, li urs, etc. Examinante mult scudes, on va constatar que presc sempre li animales es tornat vers levul. Por comprender ti regul, on deve representar se li situation del chevaliero quel tenet su scud del levul manu (fig. 6). Talmen, por ne semblar fugir ma in contrari, por semblar participar li combatte, li animale figurat sur li scud devet regardar vers li guerrero; de to veni su position a levul (fig. 9, 10).

Fig. 7: PALÉZIEUX

LI DIVISIONES DEL SCUD. Li unesim emblemas esset tre simplic, ma poc a poc, sam quant li númer de ili augmentat, sammen esset necessi complicar les por evitar confusiones. Li scud, quel havet primitivmen un sol color, esset dividet in du demís per un linea horizontal (fig. 7 e 9), per un linea vertical o per un linea obliqui. It es comprensibil que li colores restante tre poc pro rasones de visibilitá, on esset fortiat complicar sempre plu li dessin.

Fig. 8: POSCHIAVO

Fig. 9: DÜBENDORF

Fig. 10: MÄNNEDORF

Quande pro pietá o pro alliantie o maritage, alcun reprendet li emblema de un altri, il generalmen modificat it, o combinat it con su propri emblema. Noi mey supposir por exemple que du scudes, un portant un leon e un altri tot nigri es combinat. In ti casu on cupa li du scudes per li demí e on junte li superior demí de un con li inferior demí del altri. On obtene talmen li fig. 7. Li presentie de un demí animale sur un scud indica do un combination.

Li animales es generalmen representat levante se sur lor posterior pattes (fig. 7, 9, 10) in un attitude agressiv. Minu sovente ili es jacent.

Li scud del fig. 10 monstra un animale poc frequent; it es un lutre, quel tene in su bocca un pisc. Li animale es nigri sur fund yelb.

Li scud del fig. 9 porta un de ti animales fabulic tre amat in Medievie; it es li unicorn, o cavalle sur li front de quel ha crescet un long e unic corn. Li inferior parte del scud es occupat de un emblema tre frequent in heraldica, it es 6 bandes vertical, nominat pales, quel es alternativmen pictet de 2 colores different.

LI BLASON. Blasonar, to es descrir un emblema secun regules del ancian heraldes. Generalmen on indica in prim li color del fund, poy li animales, plante o cose posit sur it; si li fund es dividet in du, on indica sempre por comensar li color del superior o del levul demí. Por exemple, descriente li scud del fig. 7, on va dir: dividet transversalmen, in supra blanc con un demí-leon, in infra nigri. Li scud del fig. 8 es dit: In blu con du claves cruceat obliquimen e incatenat.

Li scud del fig. 9 es dit: dividet transversalmen in du; in supra blu con un demí unicorn blanc, in infra 6 pales blu e blanc.

Li scud del fig. 10 es dit: in aure un lutre nigri captent un pisc.

Li heraldistes asserte e emfasa que li bon scudes es sempre simplic: poc colores e un dessin tre distinctibil de lontan. Noi deve anc egardar ti conditiones selectente li emblema de Occidental. Quelc propositores, por exemple, desira til 7 colores; to es un erra, quel va sempre genar, li printation del emblema per colores o per sgraffituras. Du colores es suficent. R. B.

Quo manja li avies

Li avies usa un grand energie musculari. Pro to ili have un remarcabil apetite. Esque vu save, por exemple, que un turdo oferta se, por su dejuné, un enorm eruca. Proportionalmen, to corresponde a un mann glotient un tot crure de bove. In un die, mult avies manja un amasse de nutritura pesant plu quam lor córpore.

On ne comprende qualmen on posse dir de un person quel manja poc: «Il manja quam un avie!»

Li signification del prenómines

Abel, nómin assirian: habel, li filio.

Abram, Abraham, veni de hebreic, u it significa patre famós.

Adam (hebreic): terre.

Adelaid (german Adellaid): nobil combatte.

Admet (grec): índomitat.

Agamemnon (grec): tre corageosi.

Agenor (grec): corageosi, viril, bell.

Agesilas (grec): ductor de turbe.

Agrippa (latin): qui veni in li munde con pedes ad-avan.

Ajax (grec): li resanator.

Albert, Aubert (german): noblesse brilliant.

Alexandre (grec): qui repussa li ínamicos.

Albin (latin Albinus): li hom de coloration blanc.

Alfred (german): nobil pace.

Ali (arab): alt.

Amedé (italian): qui ama Deo.

André (grec): viril, mascul.

Andréa: format ex li masculin André quel significa mascul, ti prenómin have null sens.

Andromaque (grec): qui combatte li homes.

Anne, Anna (semitic: hannah): li benefatores.

Alexis, Alexius (grec): li protector.

Antoine, Antonia (latin Antonius, del grec Antônius): qui have li friscore eclatant de un rose.

Armand, Hermann, Hermance, Armande (del ancian german héri o hari, armé e man, mann: li mann de armé, guerrero, nobilmann.)

August (latin): religioso, venerabil.

Babet: abreviation por Elisabeth.

Baptist (grec): baptisat.

Basil (grec): rey.

Benjamin: (hebreic) filio de mi dextri.

Benoît (latin): benedit.

Bérénice (grec): victoriosa.

Bernard (german): urs fort.

Berthe (german): brillianta.

Bill (anglesi): abreviation por William.

Bob (anglesi): abreviation por Robert.

Brunehaut, Brunehild (german): curasse guerral.

Calypsa (grec): celat, covrit.

Camille (latin): nómin dat in Roma al yun serveros del grand prestro.

Carmen (hispan): de Carmel (órden religiosi).

Castor (grec): li contra-stelle (it es li astre quel brillia in oposite de su fratre gemelle Pollux).

Cesar (latin): traet del ventre de su matre per li operation nominat, depoy, cesaran.

Charles, Charly, Charlotte, Carolus, Carolina, Karl (del german): mann (on comprende li absurditá del feminin nómines Charlotte e Caroline).

Christian, Christiana, Christina (grec); del nómin de Christ, quel significat unctet.

Christoph (grec): qui honora Christ.

Claude, Claudine (latin): claudicant.

Cleopâtre (grec): patre gloriosi (invers de Patrocle).

Conrad (german): consilie del rasse.

Daniel (hebreic): li bon judico.

Denis (grec): li Deo qui flue, it es Dyonisos (Bacchus).

Dick (anglesi): curiós abreviation por Richard.

Dolores (hispan): dolores del Vírgina.

Dorothéa (grec): donation de Deo (sam parol quam Theodora)

Edgar, Edgard (german): nobil.

Edith (anglo-saxonic): Ti, qui octroya possedage.

Elie (hebreic): Jahvé es mi deo.

Emmanuel (hebreic): Deo es con nos.

Ernest (german): seriós.

Esaü (hebreic): villut.

Etienne, Stephan (grec): coron.

Eugen (grec): bon-nascet, nobil.

Eulalie (grec): qui parla bon, babillard.

Euphrosyne (grec): joy, plesur.

Euseb (grec): pie.

Eustach (grec): li hom con li bell spicas.

Eva (hebreic): vive.

Felix (latin): felici.

Flavian (latin): blond, aurat, yelb.

Flore, Flora (latin): flor.

Frances, François: dublette de Francés

Frederic (german): potent pace.

Fredy, Fritz: abreviation por Frederic.

Gabriel (hebreic): fortie de Deo.

Galba (Gallés): grass.

Geo, Georges (grec): plugator, paisan.

Gerard (german) fort lanse.

Germond (german): protection del lanse.

Gertrud (german): lanse fidel.

Gottfried, Godefroy, Geoffroy (german): pace de Deo.

Gregoire (grec): qui vigila.

Guillaume (sam parol quam William e Wilhelm).

Hassan (arab): bon.

Hector (grec): qui tene solidmen.

Hildegarde (german): dom guerral.

Hippolyte (grec): qui desliga li cavalles.

Hugo, Hugues, Huguette (german): spíritu.

Ida (grec): In li orígin, ti parol designat omni valley con forest, poy, li diferent deas o deessas habitant ti locs.

Iphigenie (grec): filia corageosi.

Isaac (hebreic): rident.

Isabella (hispan): Traet del hispan Isabel, form populari de Elisabeth.

Jacob (hebreic): ti qui suplanta.

Jacques, Jacquelina: nómines derivat.

Jean, Jan (hebreic): Deo concede.

Jeanne, Jeanine, Jeannot, Jane, Jehan es derivat de Jean.

Jerôme (grec): offertate, sacrat, victim.

John (anglés): traduction angles de Jean.

Joseph, Josephine (hebreic iasaf, arab Yousouf): adjunt.

Karl (german): Ti nómin esset latinisat in Carolus, quel dat li francés Charles.

Laurent (latin): traet del comun nómin «laure».

Leon, Leonce (grec): leon.

Louis, Louise (ancian german hlod-roig, modern german Lud-wig): li hom del famosi combattes.

Madeleine, Madeline, Madelon (hebreic): ti qui origina de Magdala (micri borgo de Galilea).

Marguerite (latin): perle, micri juvele.

Marlene: abreviation de Marie-Magdalena.

Martha, Marthe (semitic): dama o mastressa del dom.

Marie (hebreic): li amara, li fémina de dolores.

Marc, Marcel, Marcelle (L. marcus = martell), significa: aplatar.

Maurice (latin): brun quam un Mauro.

Michael, Michel (hebreic): Deo es íncomparabil.

Moise (hebreic): Ti nómin significa forsan «salvat ex li aqua».

Narcisse (grec): flor quel indormi.

Neron (sabin): secun Sueton, ti nómin significa: corageosi.

Nestor (grec): qui vade.

Octave (latin): ottesim.

Olympe (grec): brilliant monte.

Oswald (german): composit de Os (Deo) e de wald (regnar, guvernero) Deo regna o Deo guverna.

Philippe (grec): amico del cavalle.

Pierre, Pierrette, Perrette (grec): rocca. To es li supra-nómin del apóstol

Simon. Pro su solid pieta Simon esset nominat li rocca del fide; in latin

Petrus.

Rachel (hebreic): agna.

René (latin): nascet un secund vez, to es regenerat per li baptisa.

Robert (german): glorie brilliant.

Rodrigue (hispan e german): rich in glorie.

Samuel (hebreic): Deo ha exaudit.

Siegfried (german): pace victoriosi.

Stephan (grec): coron.

Suzanna (hebreic): schoschannah, li lilie.

Sylvain, Sylvie, Sylvette (latin sylvanus, de Silva, sylva, selva = bosca): Sylvanus esset li deo del forestes.

Sylvestre (latin: sylvester): li hom rustic.

Theodore (grec): donation de Deo (sam parol quam Dorothea).

Theophile (grec): amat de Deo (sam parol quam german Gottlieb)

Thimotée (grec): qui deve esser honorat quam un deo (invers del nómin Theotime).

Thibaut (german): popul audaciat (sam parol quam german Theodobald).

Ulysse (grec): qui es iritat.

Victor, Victorin, Victorine (latin): qui victe.

Walter (german): ti qui guverna, qui regna.

Wilhelm (german): ti de quel li voluntá es proxim al helm.

† JEAN CHANAUD

Ante alcun mensus venit nos li trist nova del morte de sr. Jean Chanaud, secretario in li burós del Societé del Nationes in Genève. Sr. Chanaud esset un del unesim adeptes de Occidental; il esset interessat a nor lingue per un exposite publicat un «Schola et Vita», li organ del «Latino sine Flexione». In colaboration con su sponsa, Sra Kitty Chanaud, il composit li Index francés -- Occidental al radicarium.

Tre fatigat durant ti ultim annus e sufrent de reumatisme, il esset in cura in Aix-en-Provence quande subitmen li morte raptet le por un munde melior. De nor coidealist noi conserva li memorie de un exquisit e sensibil natura tre entusiasmat por li ideale.

Declaration

Yo have li grand plesur anunciar que, pos profund studia. yo ha nu definitivmen abandonat Ido por adherer a Occidental. Yo do saluta respectosmen omni collegos in ti movement, e specialmen senior de Wahl in Tallinn.

Yo opine que it ne es necessi far excusas o explicar pro quo yo fa ti passu; preferibilmen it vell esser plu bon dir pro quo yo veni tam tard a Occidental: Bentost, pos mi adhesion a Ido, yo interprendet un Ido-Ido enciclopedic lexico, e yo ha sentit sempre un vole ne abandonar un obliga unvez comensat. Ma durant ti annus, pro li ínsatisfant caractere e mult ínsoluet problemas de Ido, yo gradualmen devenit conscient que it va esser impossibil ignorar Occidental. Finalmen yo decidet finir li section «Astronomie» -- quel occupat me ancor 8 mensus -- e tande devoer mi tot témpor al plu modern sistema por vider ca yo vell devenir deceptet per it. Nu pos 10 mensus con Occidental, yo constata un sempre crescent plesur in studiar e usar ti genial e fascinant lingue.

In conclusion yo prende li libertá recomandar a mi ancian Idistic colegos far li sam experiment.

London, septembre 1934.

H. D. Akerman,

Ex-membre del Ido-Akademio

J. Svec (Praha)

Altri declaration

Un del max activ Idistes, sr. JOSEF SVEC de Praha just inviat al principal adherentes de Ido un circulare in quel il exposit les li actual situation interlinguistic. Pos har monstrat que presc omni reformes projectet in Ido tende vers Occidental il fini per ti conclusion:


Si on va realisar omni ti proposit reformes, Ido va esser tant changeat, que it ne va plu similar Ido. It va esser un tot nov lingue, mult plu simil a Occidental quam a Ido...


Car coidealist! Pro quo far un tant enorm, penosi labor por crear un nov lingue, si un tal lingue ja existe in Occidental? Pro quo efortiar per mult e penosi labores dar a Ido un aspect, quel va esser tant simil a Occidental? Esque it ne es plu bon, economisar ti grand energie, témpor e moné e transear simplicmen a Occidental? To es li motives, quel pos un studie profund del question ha ductet me ad Occidental. It es possibil, que vu va desaprobar ti decision, ma quo es plu bon: si on, pos har constatat li veritá, aconosse it, o si on persevera in su errore? Esque noi ne ha reprochat al Esperantistes, que ili impedi li progress per lor conservatisme? Esque noi deve imitar les nu, quande apari un plu bon e plu modern sistema, quam Ido? No! O noi desira li progress, o noi ne desira it! Un triesim possibilitá ne existe. Yo self vole auxiliar li progress. Pro to yo devenit Occidentalist.

Joseph Svec

Cronica

Anglia

Nor precios consiliator anglés, sr. Gerald A. Moore. fat aparir in The Morning Post (8 sept. 1934) un articul monstrant li superioritá de Occidental sur Esperanto, con convictiv exemples.

Anc li revúe «Education» publicat un demonstration simil. sub li titul «Esperanto as an international language», del sam autor.

S. W. Beer, secretario del anglés Occidental-Association

It es regretabil constatar que in mult landes, Esperanto esset nociv por li idé self del lingue international, pro que it inculcat che li publica li fals crede que un idioma auxiliari have necessarimen un aspecte de lingue fabricat, con mult -ajn, -ojn, -ujn. E li publica es tre surprisat quande on presenta a it un lingue sin ti risibil finales!

Austria

Wien. -- Li 5 julí 1934 evenit un reunion del viennesi occidentalistes, in quel on decidet proposir in estive 1935 li unesim international Occidental-congress in Wien. Li principal scope de ti congress vell esser li personal interconossentie del ductores del Occidental-movement e li exercitie in conversation e discussion in Occidental. Omni letores de ti information mey strax informar li signator, si ili desira partiprender li congress, pri li sequent punctus: (1) quel date ili prefere, (2) quant long li congress deve durar, (3) quel programma ili proposi. Li annuncie de partiprension es ínobligatori. Li partiprendentes va reciver rabatte sur li austrian ferrovias. On va procurar les modic logís in hotel o privat. Ergo on mey strax scrir al signator. quel ha esset comisset del viennesi occidentalistes far li preparatori demarches por ti congress.

Karl Janotta, 14, Ernst-Ludwiggasse, Wien X (Austria).

Germania

Der deutsche Occidentalist, organ del Deutschen Occidental-Bundes, continua aparir con interessant contenete. On posse abonar it adressante se a Sr. Johannes Quensel, German Occidental-Federation, Günthersleben uber Gotha, Germania. Li ultim numerós publicat inter altris: Der Weg der Weltsprache -- Mitteilungen des Deutschen Occidental. Sprachbundes -- Al memorie de Wieland. -- Uberzetzungsschwierigkeiten. -- Die internationale innere Sprachform. -- Mediation de correspondentie -- Esque vu ha visitat li Leipziger Messe -- Zusammenhänge zwischen deutschen Fremdwörtern und Stammwörtern des Occidental.

Ti articules es signat principalmen de Dr. Peipers (Köln), Walter Karch (Leipzig) e Johannes Quensel (Günthersleben).

Hispania

Sub li impulsion de su president, sr. Varela, de Figueres, li yun societé continua documentar li Hispanos pri li modern interlinguistica. In ultim it publicat in catalan li sequent prospectes de propaganda:

  • Doc. Nr. 4: Per qué l'Occidental conserva es dobles consonants.
  • Doc. Nr. 114: Els 5 tipus de Ilengua internacional.
  • Doc Nr.: La llengua internacional i els orientals.

Li jurnal Empordà Federal del 22 sept. 1934 publica un grand articul de sr.

Varela quel monstra un astonant richesse de argumentes. Li competentie e ínfatigabilitá de nor coidealist es un precios garantí de success. It es a notar que li demí del articul esset scrit in Occidental! E tamen ti parte sembla completmen harmonisar se con li aspect del bell lingue catalan.

Anc in li ultim reunion del Sviss Association por Occidental, un extrano, quel audit Occidental ye li unesim vez, declarat que ti lingue posse esser plazzat, pro su caractere, inter hispan e italian.

Svedia

Ex alcun sved jurnales noi excerpte li sequent noticie pri curses de Occidental ductet de nor energic coidealist fil. cand. Carl Segerstähl:


In li S.G.U. section de Vindeln un duantene de membres durant li passat unesim semestre ha studiat li modern L.l. Occidental, quel ne minim che li abstinentic movement comensa aquisiter plu e plu grand interesse in nor dies. Nequel del participantes hat antey studiat alcun foren lingue, ma caus li simplic e natural structura de Occidental, it ha esset possibil al participantes pos un relativmen curt témpor ganiar resultates del studies, quel contenet e letion e exercities de conversation e composition.

Li grand interesse por li Occidental-studies probabilmen trova su explication ante omnicos in li possibilitas de un fructosi studie de nor foren paroles. Ma con li practic interesse ha tamen che li max multes sin dúbita juntet se un ideal interesse li sempre plu e plu actual question del L. l. e su evolution in un san e realistic direction.


E.B.

Svissia

In Bern, li 23 sept. 1934. evenit li reunion del Sviss Association por Occidental. Li comité sequent esset electet: President: Dr. H. Nidecker (Basel); secretario-cassero: Fred Lagnel (Chapelle); Sr. Dr. Eme (Genéve); sr. Ferd. Haller (Meiringen); Ed. Mayor (Lausanne); Ad. Moeckli (Zürich); Ch. Piaget (Benne); J. Ritter (Chiasso); major H. Tanner (Berne).

Li contos del S. A. P. O. indica Fr. 720.64 de revenues in 1932 e Fr. 964.14 in 1933 con expenses equivalent, ne includet li contos del administration de Cosmoglotta.

Pos li discussiones pri li organisation, statutes e propaganda, li assistentes audit un exposite de sr. Major Tanner pri li «Bussol del Colores», de quel il es li creator, e un demonstration de sr. Dr. Nidecker, con acompaniament sur piano, pri ti objecte: Esque li canzones populari es possibil anc in mundlingue? Ti discurs, quel esset regretabilmen acurtat pro li manca de témpor, merita esset publicat completmen: tam plu que sr. Nidecker self es compositor e ja transposit in musica pluri poemas: Himne a Europa; Li romantsch Ladin; un pine sta solitari; Oh, Marie ne plorar; Descende, dulci carr; Canzon del botmann sur li Volga. Ti canzones posse esser obtenet gratuitmen che li administration de Cosmoglotta.

In ti reunion partiprendet representantes del quar lingues national de Svissia. E tamen, malgré li total manca de acustomation, ili comensat parlar Occidental con un facilitá, un fluentie astonant. Ne un sol vez un hesitation o miscomprense evenit e li nov adeptes comprendet omnicos.

Noi recivet regretabilmen tro tard por li reunion li sequent carte: Cordial salutationes al convenit coidealistes. Yo desira vos bon success in vor humanitari labor e bon amical camaraderíe durant li session e pos it. Yo regreta ne posser assister personalmen. Ma mi bondesires acompania vos. Cordialmen vor.

E. Wahl

Tchecoslovacia

Bon exposite del principie de Occidental, con exemple de textu, aparit li 5 septembre in li jurnal tchec Mladoboleslavské Listy. It esset composit de nor nov coidealist sr. J. Svec.

Suplement artistic a cosmoglotta

Li budgete quel noi etablisset in li comensa del annu previdet 10 numerós de Cosmoglotta in 1934. Ma pro que pluri landes interdit recentmen li exportation del moné, quo impedi nor letores payar lor abonnament, noi devet contentar nos per 8 numerós hoannu. (Regretabilmen, omni organisation international suffre pro li actual crise mundal. Por exemple li Universala Esperanto-Asocio trova se, secun «La Pirato» in «mizera stato». Del Fr. 128.0 quel U. E. A. heredat de sr. Hodler in 1921, resta hodie Fr. 15.O, de quel li demí, immobilisat in Germania, es considerat quam perdit).

In compensation, li abonnates de Cosmoglotta recive du suplementes. Li unesim «L'Occidental en 5 leçons» ha esset inviat les in august. Li duesim es un caderne de 50 págines, ilustrat de 100 gravuras, anc scrit del redactor de Cosmoglotta, in francés con resumates in anglés e german. In it es explicat li recent procede de ilustration usat specialmen in nor revúe: «Li gravura sur linoleum». Pro su importantie, ti suplement artistic va esser inviat in octobre-novembre solmen al abonnates payant e un sol exemplare a chascun adresse, mem a tis qui have li duplic abonnament (Li precie de vende de ti brochura in li comercie es Fr. 1.50 sviss). Noi ne dubita que un tal donation va esser apreciat de nor letores.

SUBVENTIONES Januar: Sr. Th. Krebs (Quito, Ecuador) Fr. 3.10. May: Dr. Demacon (Orléans) Fr. 0.50; G. Prinz (Bernburg) Fr. 6.—; L.M. de Guesnet (Paris) Fr. 1.60; Willy Mildebrath (Bernau) Fr. 6.—, Sta Colas (Souday) Fr. 5.— Junio: Prof. von Sydow (Lund) Fr. 2.— Josef Svec (Praha) Fr. 12.50. Septembre: r. Gerald A. Moore (London) Fr. 124.— Sra K. Chanaud (Genéve) Fr. 6.— Sr. Akerman (London) Fr. 8.— R. Berger Fr. 30.—. In summa Fr. 204.70 sviss.

Cordialissim mersí a omnes!

Cosmoglotta A 99 (nov-dec 1934)

COSMOGLOTTA, nov.-dec. 1934. No 8 (99)

(Image: E. PIGAL, K. JANOTTA, E. DEMINGER, E. GRABER, †HANS HOERBIGER, E. MOESS, Hans Rob. HOERBIGER

Li equip de Vienna.

Malgré su aspect romanic, Occidental ha nascet in un nordic land. Su autor, li prof. Edgar de Wahl, es de orígine german, russ e anglés; il studiat in li Universitá de St. Peterburg, poy docet in li gimnasie de Reval-Tallinn (Estonia). Desde li publication de Occidental, in 1922, E. de Wahl editet un micri revúe Kosmoglott, apert a omni sistemas. Li extraordinari qualitás del nov lingue atraet li atention de un gruppe de ingenieros austrian, quel hat organisat li unesim congress de Ido. In 1927, ili reprendet de E. de Wahl li redaction e edition de Kosmoglott, quel devenit Cosmoglotta e quel depoy esset completmen consacrat al difusion del max perfect lingue international.

In supra noi presenta li equip de Vienna, fotografat in 1928. In li centre es sedent li celebri astronom e industriale Hans Hoerbiger quel dat un ínobliviabil apoy al yun movement interlinguistic. Il morit in 1931. Su ovre es continuat de su filio, Sr. Hans Robert Hoerbiger (quel sede in dextri sur li fotogramma).

Quo ili di nos?

Tal esset li question quel fat a ili li scientistes reunit in congress in Pampelune por serchar li medies possibil de communication inter li planete Terre e li planete Mars. On hat ja concordat que li signe luminosi visibil sur li superficie de Mars posset esser solmen signes destinat al Terranes. It esset do necessi trovar li sens de ti signes.

Li doctor Isodorus presentat un projecte de decision, quel esset adoptet unanimmen.

Noi mey adopter, dit ti sapient doctor, que li Marsanes es mult plu avansat quam noi sur li via del progress e que ili ja de long ha perceptet per medies perfectionat, per telefonie o telefotie, pri quo eveni sur nor planete. Noi deve do responder pro politesse. To va custar nos ne plu quam 22 milliardes. Por scrir a persones quel habita tam lontan, it esset necessi procurar se enorm folie de paper e principalmen un loc platt por extender it. On selectet li loc classic por un experiment de ti specie: li desertes del central Africa; on supresset oases, on rasat villages de negres por impedir que li imens folie fa plicas. Per li sam occasion, on civilisat mult negres e on convertet al vegetarisme omni canibales de Uanga, tam avid til tande de carne homan que ili nutrit lor ventres afamat per lor propri oreles.

On requisitionat omni productes del fabricas de incre, talmen que in Europa li incre mancat. Edgar Wallace devet scrir su policial romanes sur li cortice del árbores per procede chimic.

Quande on hat successat far perfectimen luminosi li incre, imens cilindres, trenat per boves, extendet it por formar lítteres sur li folie de paper. Ti labor durat circa 4 mensus. Ma pro que li signes de Mars continuat sin halta, on decidet inviar, in unesim, li brev interrogation:

-- Quo vu di?

Chascun de ti lítteres havet un longore de 400 kilometres e on mettet sur li i un punctu tam grand que un tot armé posset evoluer in it.

Li inscrition finit, on atendet in omni observatorias li response de planete Mars. On ne atendet long. Pos duant e quar hores li response arivat per lítteres luminosi isolat quel aparit li un pos li altri. Li observatorias telegrafat les al Terranes hiperexcitat.

Ma li response al question: Quo vu di? esset simplicmen «Necos».

On extendet, in li central Africa, un nov folie de paper sur quel on scrit ti parol (Li labor durat solmen 7 mensus):

-- Tande, pro que vu invia nos signes?

Mars respondet simplicmen:

-- Ne a vu noi parla, ma al planete Saturn.

Tristan Bernard.

Tristan Bernard es li max famosi humorist francés contemporan. Su portret es publicat in li suplement artistic de Cosmoglotta (novembre 1934, fig. 64).

Un casu íncurabil

Li complet elimination del duplic lítteres, per quel alcun lingues international crede facilisar li studie, es in facte un cause de complication in mult casus. In unesim vise it sembla que ti sistematic simplification es un progress e constitue un bon reclama che li publica, ma examinante plu proxim li construction del lingue, on percepte un desórdine mult plu grav.

Yo cita in hasard li verb CURRER, venient del latin currere. Ti verb, Esperanto «simplifica» a kur-i e Ido a kur-ar. -- Esque alquo impedi it? vu va dir me. Expecta un poc li consequenties de ti «simplificationes»!

Existe altri verb international: curar (F. guérir) quel naturalmen ne posse esser adoptet con ti form in Esperanto-Ido pro que it vell conflicter con li precedent verb. Pro to, Zamenhof (e Couturat pos il) imaginat li verb kurac-i (Ido: kurac-ar) quel es un monstruositá linguistic, quam anc su derivate kurac-isto (= medico!).

Ma li absurditá de ti solution apare in su tot amplore quande on examina li derivates. Nam it existe paroles international quam curabil, íncurabil, curator, procurator, etc. queles naturalmen ne posse esser derivat de un radica curac! Anc in li familie del parol currer, it existe mult derivates tot international quam cursor, precursor, cursiv, excursion, incursion, etc. queles un radica quam kur-i es íncapabil generar.

Solmen Occidental ha regularisat ti derivation. Automaticmen omni derivates international veni rangear se con un perfect órdine sub li du radicas selectet de Occidental. In facte, adoptente currer in vice de kuri (o kurar) on deriva regularimen:

curr-ent, con-curr-ent, con-curr-ent-ie, e mem curr-ida (in hispan corrida), poy, mersí al regul de Wahl, on posse continuar li derivation: curs, ex-curs-ion, in-curs-ion, curs-iv, con-curs, curs-or, pre-curs-or, re-curs, ex-curs-ion-ist, etc. Poy, Occidental adoptet por li duesim familie li verb cura-r (ne curac-ar!!) de quel it deriva: cura-t-ion, cura-t-iv, cura-t-or, pro-cura-r, pro-cura-t-or, pro-cura-t-ion, cura-bil, ín-cura-bil, ín-cura-bil-itá, etc.

Remarca que presc omni ti derivates devet esser sive mutilat in Esperanto-Ido (Exemple: ne-kurac-ebla (!) in vice di ín-cura-bil) sive adoptet quam nov radicas, quo chargea ínutilmen li memorie del studiante. Curtmen dit, volente simplificar li radicas, Esperanto-Ido ha complicat li tot familie de paroles ja regulari in li vocabularium international.

Vi un casu typic u li duplic consonantes e li tri finales de Occidental, -ar, -ir, -er, es ne solmen util, ma necessi por conservar li internationalitå e li simplicitá. E ti casu ne es li sol, nam li paroles per -aco o -acio pulula in Esperanto-Ido.

E to ne es omnicos: Fabricante kurac-isto con fals radica kurac Esperanto imposi it por vicear li parol international medico durant que por li fémina (medica) it usa li kilometric derivate kuracistino. Ma, per un strangi contradition, Esperanto adopte du nov radicas: medicino e medicamento! In oposition a ti cáos, li órdine e regularitá de Occidental apare genialmen simplic: nam de medic-o, it deriva per su sol sufixes li paroles international medic-al, medic-al-men, medic-in-e, medic-in-al, medic-ar, medic-a-ment.

E it existe homes quel crede Occidental plu complicat quam Esperanto!

Occidental es li sol sistema combinant li regularitá con li naturalitá

  • medi-e
  • medi-ar
  • medi-at
  • medi-al
  • medi-al-men
  • im-medi-at
  • in-medi-at-men
  • im-medi-at-itá
  • medi-a-t-ion
  • medi-a-t-or
  • inter-medi-ari
  • prend-er
  • prens-ion
  • prens-ibil
  • con-prens-ion
  • in-con-prens-ion
  • con-prens-ibil
  • con-prens-ibil-itá
  • con-prens-iv
  • flu-er
  • flu-ent
  • in-flu-ent
  • in-flu-ent-ie
  • in-flu-ent-i-ar
  • con-flu-ent
  • con-flu-ent-ie
  • dis-flu-er
  • dis-flu-ent-ie
  • flu-t
  • re-flu-t
  • flu-t-ion
  • re-flu-t-ion
  • poss-er
  • poss-ibil
  • poss-ibil-itá
  • in-poss-ibil
  • in-poss-ibil-itá
  • muta-r
  • muta-t-ion
  • muta-bil
  • muta-bil-itá
  • in-muta-bil-itá
  • com-muta-bil
  • com-muta-bil-itá
  • com-muta-t-or
  • com-muta-t-ion
  • flex-er
  • flex-ion
  • in-flex-ion
  • re-flex-ion
  • flex-ibil
  • flex-ibil-itá
  • in-flex-ibil
  • in-flex-ibil-itá
  • ject-er
  • in-ject-er
  • in-ject-ion
  • pro-ject-ion
  • pro-ject
  • pro-ject-er
  • pro-ject-or
  • con-ject-er
  • con-ject-ion
  • con-ject-ura
  • inter-ject-ion
  • de-ject-ion
  • de-ject-er
  • tra-ject
  • tra-ject-er
  • tra-ject-ion
  • tra-ject-ori-e
  • e-ject-er
  • e-ject-ion
  • e-ject-or
  • pro-ject-ibil
  • in-ject-ibil
  • de-ject-ibil
  • e-ject-ibil

Linguistic responses

Pluri coidealistes torna se a nos con questiones pri linguistic coses, clarationes, propositiones etc. Proque it ne es possibil responder a omnes in privat lettres e to anc ne es economic proque mult persones questiona pri li sam tema, it es necessi organisar ti dominia e disciplinar se in li interesse del totalité. Pro to it es recomendat sequer li statues del comité explorativ (CELIA) e ne misser questiones e propositiones inter altri coses in lettres privat, ma sempre scrir tal questiones sur special folies de quart-o din-format sur un flanc, ilustrar su question o proposition per exemples, talmen que li intention del questionante mey esser tot clar. Ti folies on posse expedir sive al redaction de Cosmoglotta sive al autor de Occidental. Tal questiones ne es respondet o discusset in privat lettres, ma sive respondet in li «linguistic responses» in Cosmoglotta, sive transmisset a Celia quel secun su statute va sive discusser les, sive declinar, si ili ne responde al postulationes del regulament, publicat in Cosmoglotta Nr 68. Quande alqui ne seque ti indicationes il ne mey colerar, si il ne recive response per Cosmoglotta o Celia.

Li ultim Photo de E. de Wahl

LI SUFIXES ITÁ E ITÉ. On questiona pro quo ne un sol sufix quam in pluri altri lingues? -- In li publica on posse remarcar du fluenties: 1) on postula precision e regularitá e 2) secuentie de customes de cert natural lingues. Til nu de omni proposit e usat constructet international lingues li max grand success havet ti lingues quel possedet un clar, precis e regulari structura. To esset in Volapük, Esperanto, Ido. Si on seque solmen li metodes de un gruppe de lingues p. ex. li latinid, tande por li altri popules ne conossent ti lingues, it es desfacil usar ti L.I.

(Image: Li ultim foto de E. de Wahl)

Nu li romanic lingues expresse per li sam sufix itá, ité, idad, etc. du totalmen diferent coses 1) un qualitá e 2) li totalité de omni singul individues, coses etc, do un quantité, quo representa un cardinal diferentie. It es ver, in pluri casus li contextu da nos li criterie, in quel sense es usat li parol, ma existe casus u on deve strictmen preciser li sense. «Pleser a omnes on ne posse, es arte quel nequi conosse» Li unes reprocha nos que noi ne es suficent precis, que nor sufixes have pluri diferent significationes; li altres postula ancor plu junter divers significationes in un sol suffix. Ci noi seque li bon medial via, dar tant regularitá e precision quant to es possibil in un cadre quel minimalmen destructe li conosset international form. In parenteses: «cité» ne es un derivat form in Occidental do it vell posser sonar citá o cité secun gust del creator e li stil del lingue. Ma in Occidental li form cité es plu practic pro li sequent motives. Pluri popules pronuncia li final litter r tre debilmen, apen audibil, talmen li verb citar posse sonar quam citá. Altres leent citá vell posser pensar que it es alcun derivat del verb citar etc.

ARTICUL LU. Li sam desir evitar miscomprenses e dar al lingue omni possibil precision, postulat un metode expresser li neutralitá, abstratesse de un adjective substantivat quel self ya ne marca li divers géneres per un separat form del articul lu quel es ni «comic» ni «ínfelici». It deriva del latin illud, sam quam li hispan lo, e mem es plu simil al original latin quam li form hispan. Lo bueno in hispan es altricos quam el bueno, quo significa un bon hom. Si in F e P on ne fa ti distintion to ne vale contra li lingues D, Hol, Dan, sv, S, R, Bulg, Srb, Pol, Gr queles omni expresse ti diferentie in li adjectiv substantivat. Li grammatica de Occidental da to bon medie per li regulari structura. Li form fundamental del articul es l, a quel por pronunciar it es adjuntet li adjectivic finale i, do li es li general form del articul. (Ti form adplu es filologicmen justificat in li excellent articules de Sr mag. A. Z. Ramstedt in Cosmoglotta Nr 43, e de prof Monseur ia in «Lingua Internationale» Nr 7 annu 1911). Do a quel lu ne place, posse ya ne usar it, ma si on vole expresser li génere, on posse adjunter li distintiv finales o (masculin), a (feminin), u (neutri abstract) lo, la, lu. Anc to es aprobat de Prof. Monseur. On ne posse sempre repetir por chascun nov interessate to quo ja es pluri vez tractat e publicat in anteyan colectes de Cosmoglotta e Kosmoglott. Qui have interesse in li causes pro quo Occidental ha electet ti o altri form, mey antey leer, to quo ja es publicat in nor revúes e abstiner se de prematurat critica. Yo ha laborat in li dominia del L.I. 30 annus ante publicar mi ovre. On do posse expectar del nov interessates que ili consacra almen un demí annu por penetrar in li stil, essentie e spiritu de Occidental e experimentar self li divers formes, li usat in Occidental e li selfproposit. To va economisar nos mult labor e esser util por li questionator.

FUNCTION, FUNCTIONAR, FUNCTER. Li regul pri li formation de derivates del radica de perfect (regul de Wahl) ne have reversibilitá absolut. Occidental ne es Ido, e in li natural lingues reversibilitá anc ne existe quam necú in li natura. Su existentie es limitat in purmen mecanic processes, e un lingue ne es mecanisme. Un verb functer til nu ne ha existet, ma li derivate del parol function -- functionar es completmen international in omni romanic, germanic e anc pluri slavic lingues R, Pol, e mem ugrofinnic Est. Do quel hom va formar tal nov verb functer? Li form del verb o del substantiv fundamental sta in li lexicos, e li derivates es fat de ti paroles, e ne invers. Adplu si on mem vell formar verbes quam functer, impresser, perfecter etc. ili vell haver un altri nuancie, ne egal ma solmen sinonim con functionar, impressionar, perfectionar etc. Un special classification sembla ínutil, proque to nullmen vell facilisar li usation. On vell dever aprender e memorar ti classification, e nu on va aprender li paroles radical de queles on deriva li altres.

E. Wahl.

Musica

Malgré su yunesse, Occidental possede ja du musicantes de valore: Sr. Sköld, de Stockholm, e Sr. Nidecker, de Basel. Ti ultim va parlar nos pri li unesim ovres de su colego, de quel un cantate ha just esset executet in un eclesia de Stockholm e mem, si noi ne erra, difuset per radio. Poy Sr. Nidecker va tractar li question: Esque li canzones populari es possibil anc in mundlingue?

Con li present numeró de Cosmoglotta, noi comensa publicar un serie de canzones in Occidental, quel va aparir quam anexe a ti e sequent numerós, por finalmen formar un colection. (Pro que li edition del folies musical es limitat, solmen li abonnantes payant de Cosmoglotta recive les, junt con li numeró). Omni letores conossent apt Occidental versiones de canzones o arias es petit inviar les nos con li indication del musica. Un limitat númere del separat musica-folies es recivibil ye li precie de Sv. fr. 0.20. (Redaction)

Li canzones de Y. Sköld

In num. 97 (julí-aug. 1934) trova se anunciat li apparition del unesim cantes in Occidental: Du canzones por un voce e piano. Textu de Jaroslav Podobsky. Musica de Yngve Sköld. Li compositor ha publicat les in du editiones: un por voce plu alt (soprano) e un por voce plu bass (mezzosoprano o baritono). Interim ha apparit tri altri canzones del sam autores: Tri canzones un voce e piano. Textu de Jaroslav Podobsky. Musica de Yngve Sköld.

Li reproduction ha esset fat per «copiada de luce», to es un fotografic procede, quel da tre nett resultates. On obtene copies direct de Yngve Sköld, 38 Tomtebogatan, Stockholm (Svedia).

Por mi recension yo numerota li canzones: tis del unesim caderne, num. 1 e 2, tis del duesim, num. 3 til 5.

Num. 1: «Alaude, canta!» Li musica, allegretto giocoso, depicte li viv e gay volada del alaude e li proxim advent de may. Li acompaniament postula un pianist sat habil e discret. Li contra-pezze es num. 2: «Ne abandona me», con acordes plu sombri e grav. Li perde del amate trova ci un perfect representation. «Ne fa al anim trist ancor plu grand dolor!» Con li repetition de ti paroles, li paroles «anim trist» es sub-pictet per un harmonie quam noi es acustomat trovar tam sovent in li ovres de Grieg, quam tipic representante de ti particulari grav humore del nordic musica. Cantatores ne absolutmen secur pri lor capacitá cantar li du-strecat g (= sol) deve preferer li edition plu bass, in quel e (= mi) es li max alt son. Certmen anc li sombri humor es ci plu eclatant.

Num. 3: «Voce de cloches», sona trans li tot pezze, marcat per un sempre repetit secuentie de quar accordes, viceat solmen in alcun prominent locs, per tre interessant variantes. Li líber duction del cante (voce), índependent del plu fixat acord-sequenties del acompaniament ha esset tre bon fat. Li charmant sequent num. 4: «Canzonette» atinge tre habilmen li sonantie del canzon populari con su simplicitá, tamen ne excludent profunditá del idé e del sentiment. Un adaptation in du voces o in un sol voce, ma con un simplic acompaniament de violine, viola, flute, o guitarre, vell esser tre apt por li introduction in li scole o in li circules de populari cantada. Li colection clude con un numeró plu grav, num. 5: «De ú it veni?» Anc ci li caracteristic nordic humore, ma sin li trist desesperantie de «Ne abandona me».

Con relativmen simplic tecnic medies li tranquil «andante» del unesim e duesim stanzas es transguidat a un brilliant ascension in li triesim e quaresim, denov calmar se harmonicmen in li ultim.

Li textu de num. 3 e 5 es ti quel aparit in Cosmoglotta num. 97, p. 89.

Noi posse felicitar nos nu posseder un tam bell comensa a un futur grand repertorie de Occidental canzones.

Basel, Octobre 1934.

Dr Henri Nidecker

Esque ll canzones populari es possibil anc in mundlingue?

Li notion «canzon populari» sembla contradir li question del tema; significa to quo es propri a un popul. Talmen, un canzon populari es un tal quel nascet che un popul e quel es cantat ci.

(Image: Musica populari!)

Ma in un sens plu ampli, «populari» significa anc to, quo es amat o favorit che un popul sin li necessitá har nascet che li sam. Un actor, un autor, anc foren artistes, posse esser populari che nos. Talmen, anc un canzon, un aria, un opera posse esser favorit e pro to devenir populari ne solmen ta u ili nascet, ma In omni landes.

It es evident que, por nor tema, noi deve prender li notion del canzon populari in ti sens plu ampli.

Por comensar, yo va posir li question, ca li lingue es caracteristic o decisiv por li canzon populari. Yo conosse homes, quel senti un horrore ye li pensa que noi vell recitar o cantar un liric poema de Goethe in Occidental. Ili argumenta talmen: un lingue es un natural producte del nation. Omni version in un altri lingue damagea un liric pro que on traducte solmen notiones, durant que li lirica opera con sentiment. E quo es ver del national lingues, aplica se ancor plu fortmen al lingue artificial.

Quo es nor response a tal argumentesL Yo questiona: Bon! si li lirica original consiste in sentimentes, quo es li medie per quel un poet evoca li sentimentes? -- Response: notiones, idés, representationes (G. Vorstellungen). Un poet usa li paroles de su lingue por evocar nor sentimentes. Si noi nu trova li corespondent paroles, e talmen li corespondent notiones de un altri lingue, noi posse tre bon evocar li sam sentimentes quam fat li poete del original.

Li altri aparent grav argument de mi amico es: que un liric poema expresset per un artificial lingue, vice un lingue de natural nascentie, deve esser un cos horribil. Ci noi posse aducter li contra-argument, que li lingue german, quel il reconosse quam lingue natural, ne es minu artificial quam Occidental. Noi posse reconosser quam lingues natural solmen li dialectes, ante quam ili deveni litterari. Quande ili deveni litterari, ili es sempre in un o altri mode normalisat, modificat, regularisat. Do yo nega omni diferentie inter Occidental e alquel national standard lingue.

Noi mey nu contemplar tipic exemples de canzones populari. «Niene geit's so schön u lustig wie daheim in Aemmetal...» (Necu it es tam bell e gay quam che nos in li Aemmental...) es un canzon populari in li sens plu strict. Li poet e probabilmen anc li compositor, Christian Wiedmer, esset serrurero in Signau in li Aemmental, in li canton de Bern (Svissia). Tamen nequi va afirmar que li canzon es li exclusiv proprietá de ti region, nam it es conosset e favorit in tot Svissia e mem in partes de Germania. Noi posse afirmar, que ne li dialect o specific lingue securat li a ti canzon, ma li contenete, to es li object, e li melodie.

Un altri exemple: Li canzon del Beresina. (Collection Oc-canto, Num. I.) Benque li textu ne es in un dialect, ma in standard german, it deve esser considerat quam genuin sviss. It ha nascet ex un tot concret situation, quel es esquissat de Albert Maag in su libre «Die Schicksale der Schweizerregimenter in Napoleons I. Felzug nach Russland 1812». (Li aventuras del sviss regimentes in li campanie de Napoleon I. in Russia 1812). 3. edition. Biel-Bienne (Svissia) p. 245/246:


Convictet del gravitá del situation, to es que omni minute on devet expectar li comensa del battallie, li leutenante Legler promenat con li nov chef del l. regiment, Blattmann, sur li via del forest. Quasi penetrat del pensa pri li proxim hor del morte, Blattmann amemora su amico a un canzon, quel esset li favorit canzon de Legler, e quel il hat sovente cantat in su hem, e il peti le cantar it a il ancor un vez. Nu, acompaniat del sempre plu fort tonnerada del cannones in ambi lateres del Beresina, mult centenes de hores for del patria, sona cordial melodies de sviss voces sur li nivosi campes de Russia, li canta al spiritu vital «An den Lebensmut», e tamen, yes, un adío por li car patria e por li car parentes in hem. Mult altri oficeros aproxima se; profundmen emotionat ili unit se al cantada, e in lontan it sonat tra li forest.

(Ci seque li textu e li musica del canzon.)


Noi vide do, que li canzon existet ja ante li témpore del battallie. Ma noi posse dir, quelcunc esset su orígine, per ti scene it devenit un canzon populari.

Henri Nidecker

Publicitá tombal

In America esset un camp del mortes proxim un cité. Avan ti sepultoria passat un die un agente in publicitá quel trovat que mult plazza esset perdit in ti loc. Tande il luat li tombes por metter ta grand afiches e li heredantes del mortos recivet mult moné. Un mensu pos li debut de ti sistema, on posset leer sur li tombes:

«Ci jace William, morit in li etá de 97 annus: il manjat null altri cos quam li chocolate Smith». «Ci jace Flora Awan, morit in su 19-im annu; ella debit su splendid capillatura al lotion Bishop».

Ma un altri agente in publicitá arivat; il fat alquo ancor plu bon. Il havet li idé luar li tombes vacui, quel on dat le por presc necos, nam on pensat que il ne posset ganiar mult per ili. Ma on esset mult astonat leente sur ti sepulcres ancor ínocupat ti avise:

«Li futur mortos de ti tombes es sempre in bon standa, nam ili manja li prunes Dickson.»

Fragilitá del vive

Ex 10 yun féminas havent esperanties de maternitá, solmen 8 parturi un infant vivent. Ex ti 8 infantes, 2 mori ante li etá de 20 annus, e 2 es malad o ínfirm. Do solmen 4 es in bon sanitá 20 annus plu tard. In li etá de 40 annus, li morte va har ancor raptet un del restantes e un duesim deveni in su torn ínfirm. Ex li 10 infantes, it resta finalmen 2 homes valid.

Dr. René Sand.

Mules con economic sense

In annu 1933 li guvernament de Roosevelt venit con li plan de restriction in li industrie de coton. It resoluet excluder 10 million acres de suol, productent li coton, ex li production e talmen diminuer li production 3 ye million paccas. In fact, it havet success pri 10.4 million acres de suol e 4.4 million paccas de coton. Plu quam un million de plantatores fat un spontan acord con li guvernament, que ili va inplugar li germinant coton. Ma qui ha monstrat oposition contra ti acord de plantatores con li guvernament? It esset -- li mules. Ti besties, de queles li obstination es notori, durant generationes esset educat a marchar cautmen inter li sulcas, por ne damagear li germinant arbustes de coton. Nu on ha fortiat les far just lu contrari: ili devet marchar sur li arbustes in medie de sulcas. Contra to li mules oposit se, nam lor sense cultivat durant generationes por deventie, contradit a un action tant íneconomic. In fact, li inplugation del coton per mules fallit in mani locos e on esset fortiat destructer li cotonieras per vaporplugs, motor-plugs o per altri maniere. Li mule ne ha monstrat suficent comprension por to, quo on hodie nomina national economie. It es possibil, que li futur generationes, quel -- esperabilmen -- va esser plu sagi, quam li present, va erecter un monument a mules, quel ha refusat extirpar li coton in un epoca, in quel li major demíparte del habitantes del tot munde ne have forsan sat moné por comprar se un camise.

Ex «Hospodársky Rozhled», revúe economic, Praha.

(Trad. J. Svec, Tchecosl.)

Zoologie infantin

-- Crede tu que ti capra es gentil?

-- Stupid tu es. It ne es un capra ma un buc. Esque tu ne vide que it have cornes!

Reformes in lingue international

In li moment quande li Comité linguistic (CELIA) va fixar alcun detallies de Occidental, noi opine util examinar un important facie del problema del lingue international.

Li question del changes in lingue international esset sovente discusset con passion in omni movementes interlinguistic, ja in Volapük, poy in Esperanto, in Idiom Neutral e Ido. Sempre li adeptes dividet se in du gruppes: li reformistes e li conservatores. Li unesimes es persequet del desir de perfection. Ili refa plu bon li ovre del autor; ili es persuadet que li stagnation del movement, quel ili apoya, veni principalmen del defectes del sistema.

Li conservatores, quel forma li majorité del adeptes, es partisan del stabilisation pro beson de securitá e pro li fortie del inertie. Ili es satisfat del formes existent mem con lor defectes e time quam li peste li eventualitá readaptar se al nov variantes postulat del «reformistes».

In general, plu li lingue es artificial e plu li pussada reformistic es fort (ex.: Volapük). In contrari li formes international ne presenta causes de disputes: ili es acceptet sin discussion pro que ili ja existe. On posse dir que un lingue international es tam plu stabil que it contene elementes natural, con li condition que it es regulari in su grammatica.

Pro que Occidental atinget, secun li atestation de su adversarios self, li maximum possibil de naturalitá, li formes contestabil e discussibil es reductet a un minimum.

propositor declara mal su anterior revendicationes e fa reformes just in li sens contrari!! Quo pensar pri tal revatores quel changea lor opiniones linguistic quam ili changea lor camise?

Noi trovat mem alquo plu fort: Un adept, pos har scrit un serie de propositiones de reformes, confesse candidmen que il es neurastenic e que il interessat se al lingue international principalmen por trovar in it un remedie a su maladie. Li reformes in Ido successat ja diminuer su melancolie!!!

In omni casus, it es cert que li changes es considerat de un parte del adeptes quam un sport: ili ameliora li lingue quam ili vell ameliorar un varietá de tulip, per selection de un parte del adeptes. Li utilitá practic del lingue international lassa les índiferent; un lingue stabilisat ne plu interesse les.

It es amusant constatar que chascun reformator considera su propositiones quam sol bon e digni de interesse. Mult de ili scrit a Couturat: 'Ples far ancor to micri change e li lingue va esser perfect; vu deve accepter null altri proposition. Quande 100 adeptes avansa su singul «micri» change, postulante li exclusion del proposition del altres, on deve confesser que li sol solution possibil es fabricar tam mult lingues quam adeptes!

Altri constatation edificant: multes postulat de Couturat que li Academie de Ido mey immediatmen discusser lor propositiones de ameliorationes, queles es urgent e índispensabil por li success de Ido e avan li response dilatori de Couturat quel trova se inundat de propositiones de reformes contraditori, ti reformistes, o plu bon ti reformardes, tande scri ci e ta al colaboratores de «Progreso» por plendir amarimen pri li «petrification de Ido», e menaciar abandonar li movement. In facte, plures surtit del «Uniono», fante claccar li portas, solmen pro que li reformes postulat de ili, ne esset strax admisset; poy ili creat lor propri lingue international, quel naturalmen representa li summa de omni perfectiones, e quel tamen, cade bentost in complet oblivia pro li íngratitá de ti miserabil munde. Pos que li autores ha expenset mult billetes de banca in ti afere, ili retrae se in un mutitá plen de rancore: ili es li «íncomprendetes» de nor civilisation.

De ti inqueste che li experienties del Idistes, it apari que li perfectionament de un lingue es un cose tre desfacil. Si it es sempre possibil changear detallies, it es quasi impossibil reformar sin cessa important trates sin descoragear li adeptes e impedir li edition de manuales quel es absolut necessi por li diffusion del lingue.

It es ver que li punctu de departe de Ido esset mal. Inter li lingue primitiv, quel esset un compromiss demí-artificial, e li lingue ideal, existet un tro grand diferentie. In Occidental, li afere es tot altri: li usatores del lingue ne discusse su principie e su base quel es rect e ínsuperabil; ili vell solmen discusser alcun detalies de aplication. Secun nor opinion, ti detallies deve esser studiat e fixat max bentost possibil por evitar perturbation in li diffusion del lingue. Tam plu curt es li chirurgical, tam plu bon es por li patient.

Anc, noi ne deve ilusionar nos, credente que li homes es plu sagi hodie quam ante 20 annus e que Occidental nequande va haver inter su adeptes tal persones atinget del maladie del changes. Noi deve esser vigilant e ne perdir nor témpor con tis, quel considera li reformes quam un lude o mem quam un sport. E si, per hasard, un neurastenico veni proposir su plan de reformes, noi deve strax petir le serchar un altri medie de resanation!

Conossente li natura homan, noi deve prender in consideration solmen li propositiones fat de prudent persones quel, per usation constant del lingue, es bon plazzat por judicar u es li mancas.

Súper li gust personal de chascun, mane li grand principies del lingue international, principies quel ha esset penibilmen trovat de nor antecessores pos long experienties. Por far un labor util e durabil, noi deve far abstration de nor gustes momentan e considerar solmen tis del majorité del futur usatores. R.Bg.

Tamen existe quelc detallies ancor a fixar. In li unesim grand dictionarium (German-Occidental), sr. J. Gär sovente indicat provisorimen du formes egalmen apt, lassante al practica li possibilitá selecter li max bon. Nu! pos pluri annus de experienties, it es necessi selecter inter li du o tri formes presentat o almen indicar, pos un seriós discussion, li form max recomendabil. To va esser li unesim obliga del comité linguistic quel va reprender su labor por polir Occidental.

Ínevitabilmen, alcunos va profitar ti ocasion por proposir lor projectes de «ameliorationes». Esque, por haver li pace, on va refusar omni propositiones e declarar Occidental íntuchabil, secun li exemple de Esperanto? Yo ne opine talmen. Li base de Occidental es tam secur, tam international, que li discussion va esser sempre restrictet a quelc radicas o formes poc numerosi.

It es evident que li changes in un lingue international constitue un impediment por su propaganda. Nam por difuser un lingue, on deve editer manuales e dictionariums in pluri lingues national. To custa mult labor e moné, e quande li changes es votat, omni libres deveni desmodat; e nequi audacia avansar li moné por reprintar libres quel va esser sin valore pos curt témpor pro que nov changes es a previder.

On comprende do que, mem che li sistemas max progressistic quam Ido, li ínconvenienties del changes bentost fortiat li adeptes decretar li «stabilitá».

It sembla necessi conosser li experienties de nor antecessores in li dominia del interlinguistica por saver qualmen laborar max utilmen hodie e evitar racader in li sam erras. In ti intention, yo studiat con cuida li grand experientie fat del Idistes, de 1908 til 1914. Couturat credet in unesim que il vell successar crear un lingue satisfant omni progressistes e realisant li perfection per li medie de reformes successiv proposit de quicunc e discusset publicmen. Ma il esset bentost submerset de propositiones de reformes, quel in comensa aterret le, poy exasperat le, til quande il proposit... 10 annus de stabilitá. In li revúe «Progreso» il publicat solmen un micri parte del propositiones de reformes. Ma per su corespondentie privat, yo aconosset que, in realitá, Couturat devet expenser un enorm energie combatter li tendenties reformistic quel anihilat un parte de su eforties por difuser li lingue. Exter seriós persones quel fat propositiones solmen pos un profund studie, on trova un masse de amatores quel semblat esser atinget del manie reformistic. On comprende li desilusion e li exasperation final de Couturat. Pro su desir servir li progress, Couturat, por exemple, invia al printería long criticas e propositiones de un nov adept, e durant que es compostet, il recive un secund lettre in quel li

Li galerie de picturas

(Original poema in Occidental)

[verse]


In somnie yo stat in un galerie Plen de picturas strangi hideos. Un micri gris mannetto me guidat E indicat a me quo regardar.

Long témpore manet yo regardante Picturas mult. Chascun representat Un home strangimen defigurat; Ma ne risibil; no: tot deplorabil.

Ma li mannett sarcasticmen grinsat Monstrante les a me, e yo horret.

Vadet noi e vadet, e li galerie Semblat me ínfinit. Yel altri láter, Vis-a-vis del picturas stat fenestres; E yo videt, quam tra chascun fenestre, Quel noi passat, sempre plu debilmen Li luce penetrat a li picturas.

Sempre inobscurat se li galerie; Sempre accelerat nostri passus; Sempre plu trist semblat me li picturas. In fine támen, quande li crepuscul Presc neplu permisset me distinguer les, Subitmen yo sentit horrore, yo Timet li fine in tenebres íncert, E, por haltar, serchante un motive, Yo me tornat. E vi! -- un debil radie Del ultim luce monstra un pictura Quel noi antey forsan hat omisset.

Yo adea, e per li ultim fortie De ocules e luce vide -- te! Tui portret in medie del grimasses Quam unic bell e índefigurat, Ma mult plu trist ancor quam omni altris.

Mi cordie palpitat e yo petit Li micri mann, quel les ya possedet. Ca il volet me dar ti un pictura. Il regardat me misfident e poy Criat subitmen: «Nu? E tu moné?»

Perplex pro ti question yo excavat Mi tascas. Strangimen lor númere Crescet, plu yo serchat. Diaboleríe! E omnes vacui! Li oldi mann Semblat saver, ironicmen rident Il dit a me: «Do veni, povri foll! Ta, detra te, atende un pictura, Qual tu ancor nequande ha videt!»

Ma de horrore stimulat criat yo: «Da me ti ci! Da! Yo ne vade plu!» -- «Donar gratuit mi maxim bon pictura? Esque tu talmen paya li guidero?»

Il repugnat me, yo le forpussat E ne savet plu quo yo fat in furie. Yo raffat tu pictura e provat Atinger li fenestre, ma li mann, In li tenebre quel nu circumdat nos. Me imbrassat, traente me sin parlar. Ma yo circumbattet furiosimen, Atinge li fenestre e aperte it, E precipita me in li tenebre. Sur me cracante rui li galerie.

Cadent, ancor luctante con li oldo. Yo tene tu portret. Li brui se infortia. Ex virle, tenebre, cáos e tumultu Yo avigila me -- e tu avan me sta.


Ilmari Federn (Köbenhavn)

Cosmoglotta B 01 (jan-feb-mar 1935)

COSMOGLOTTA-INFORMATIONES

Numeró 1 Januar-Februar-Marte 1935.

Apari durant chascun trimestre quam suplement a Cosmoglotta printat

Redaction e Administration: Occidental-Buró, CHAPELLE (Vaud), Svissia.

Precie de abonnament, junt con Cosmoglotta, por 1935: Fr. 3,50 sviss.

A nor letores!

Alcunes va esser probabilmen astonat reciver un jurnal mimeografat. Noi deve dar les un explication. In ultim témpor, de pluri láteres on ha preocupat se pri li fate de Cosmoglotta, quel, pro li actual desfacil economic circumstanties, suffre un poc pri li crise. On ha proposit restricter li edition printat e dar li Cronica e divers informationes per mimeograf. Specialmen sr. Fritzche de Leipzig in un circulare studiat li maniere passar li témpor de crise economic sin damage.

Li custas de printation de Cosmoglotta in Svissia es li max bass possibil. Noi deve constatar, pos comparation de precies, que on ne posse obtener in altri landes plu bass conditiones. Do on deve lassar li printation in Svissia. Ma sr. Fritzsche proposi:


Un reduction del print-custas va esser possibil si noi prende li resolution printar omni duesim numeró de Cosmoglotta per li mimeograf-machine quel have li Occidental-Buró in Svissia. To vole dir que noi intercala inter omni du numerós tipografat un numeró multigrafat in li maniere del anteyan revúe «Helvetia».


Respondent a ti circulare, sr. E. de Wahl scri:


Anc li idé alternar printat Cosmoglotta con mimeografat numerós es a considerar. Sembla me, que it vell esser bon dar diferent nómines a ti du species pro continual numerós del printat edition. Tande on posse reservar li mimeografat por nor comunicationes al coidealistes, polemicas, intern questiones, etc. i.e. to quo es destinat por li extern propaganda. In li printat edition on vell scrir to quo es destinat por li grand publica e li ancor ne firm coidealistes, do articules de propaganda, clarationes de singul paroles o grammatical formes e íncertitás (quam nu in li «linguistic responses»).


Noi agnoscet que ti propositiones es just. Do, con li aprobation del principal ductores, noi decidet editer in 1935

  • 6 numerós de Cosmoglotta sur 16 págines tipografat,
  • 4 numerós de Cosmoglotta-Informationes mimeografat,
  • 10 numerós por li annu.

Per ti arangeament, noi publica in Cosmoglotta-Informationes li Cronica, li comunicationes del societés national, li adresses, etc. omnicos, quo perdi su valore pos quelc témpore, durant que in Cosmoglotta tipografat noi publica li articules havent un interesse permanent, quo permisse publicar li cadernes por formar un libre ne contenent alquo obsolet.

Li edition tipografat es inviat chascun vez a mult adresses por ganiar nov abonnates.

Li edition mimeografat es inviat solmen al abonnates e al membres del landal societés. A it, noi junte si possibil li circulares e organes del societés national.

Noi peti li responsiv persones del landal organisationes benevoler colaborar con nos por dar nos li necessi informationes concernent lor respectiv land. Li Federationes quel edite folies mimeografat (Svedia, Tchecoslovakia, Francia), reproductet per altri medies (Germania) o mem printat (Anglia) vell posser adjunter lor editiones a Cosmoglotta-Informationes. Tis qui scri lor textus sur matricies, posse inviar nos li matricies; li altris posse inviar li folies printat.

Li format deve esser 210 x 297 mm. (Sam format quam Cosmoglotta-Informationes. Noi besona 300 exemplares. Li textus deve arivar 15 ante li aparition de Cosmoglotta-Informationes -- Ples dar nos li complet adresses del membres de vor associationes. Si possibil, ples scrir les per scri-machine con 4 copies per carbone, sur glutinat paper. To va facilisar nor labor!

SOCIETÉ DE GARANTES POR «COSMOGLOTTA»

Secun proposition de quelc coidealistes, un societé de garantes por assecurar li edition de Cosmoglotta (e Cosmoglotta-Informationes) esset fundat.

Li regulament es includet in li present caderne de Cosmoglotta-Informationes. Noi espera que ti societé va incontrar li general aprobation e que omni coidealistes de quel li situation financial permisse to, va subscrir adminim un parte de Fr. 10.— sviss.

Noi memora que li aquisition de 3 nov abonnates a Cosmoglotta coresponde a un parte del societé de garantes por quel li aquisitor recive li membratu.

Li jure del membres del Societé de garantes es:

a) Reciver duplic abonnament (3 exemplares) si ili expresse ti desire. b) Reciver li contos de Cosmoglotta. c) Expresser al presidente del societé de garantes lor remarcas pri li contos de Cosmoglotta. d) Votar pri important decisiones concernent Cosmoglotta.

Li payament de chascun parte de Fr. 10.— sviss da li jure de un voce por li votationes.

Li nómine del subscritores es publicat in Cosmoglotta-Informationes.

Vi li unesim liste de subscritores:

[cols=«<,<,>»] |=== | Subscritor | Subscritiones | Fr.

| Ric Berger, Morges (Svissia) | 1, 2, 3, 4, 5 | 50.— | Fred Lagnel, Chapelle (Svissia) | 6, 7, 8, 9, 10 | 50.— | Josef Svec, Praha (Tchecoslovakia) | 11, 12 | 20.— | L.M. de Guesnet, Paris (Francia) | 13, 14 | 20.— | Gerald A. Moore, London (Anglia) | 15, 16, 17 | 30.— | Ed. Mayor, Lausanne (Svissia) | 18 | 10.— | G. Bohin, Housséville (Francia) | 19 | 10.— | G. Prinz, Bernburg (Germania) | 20 | 10.— | Major Tanner, Bern (Svissia) | 21 | 10.— | Willy Mildebrath, Bernau (Germania) | 22, 23 | 20.— | Ilmari Federn, Köbenhavn (Dania) | 24 | 10.— | C.W.v. Sydov, Lund (Svedia) | 25, 26 | 20.— | M.A. Fritzsche, Leipzig (Germania) | 27 | 10.— | Pastor Erhard, Karlstad (Svedia) | 28 | 10.— | B. Blomé, Kristinehamn (Svedia) | 29 | 10.— | A. Haldin, Eskilstuna (Svedia) | 30 | 10.— | E. Berggren, Stockholm (Svedia) | 31 | 10.— | Osk. Dillén, Stockholm (Svedia) | 32 | 10.— | Ing. Lindström, Enskede (Svedia) | 33 | 10.— | Red. Lindholm, Stockholm (Svedia) | 34 | 10.— | C.E. Sjöstedt, Ostersund (Svedia) | 35 | 10.— | Yngve Sköld, Stockholm (Svedia) | 36 | 10.— | M. Guilbert, Paris (Francia) | 37 | 10.— | Summa | | 370.— |===

Noi calidmen mersia omni subscritores! Tis qui ja payat lor abonnament posse, por devenir garante, inviar nos li diferentie inter Fr. 3,50 e Fr. 10.— o Fr. 7.— e Fr. 10.—. Qui va ancor alongar nor liste?

Li insigne de Occidental

Pos que li articul aparit in Cosmoglotta, noi recivet ancor li sequent propositiones. Noi peti nor letores queles have un bon idé, continuar li discussion ante votation general.

Sr. Berggren de Stockholm proposi:

«Si nequel apt figura es presentat, noi tot simplicmen deve far fabricar emblemas secun li proposition de Union: Ergo:»

Propositiones de sr. E. de Wahl:

{bracket}Occidental(idental) L(ingue) I(nternat.) A(uxiliari)]

Sr. Akerman de London scri:


Yo proposi que li insigne de Occidental mey esser un pentacle (o pentagramm -- 5-puntes stelle) in aure sur blanc funde.

Ti figura es extremmen antiqui quam magic talisman. In modern dies it ha esset adoptet sur national flaggas, p.ex. de Chile, Cuba, Egiptia, Liberia, Turkia, Unit States, etc., e omnes conosse li «White Star Line». Talmen it have quasi un caráctere international. Támen yo ne memora un tal stelle de aurin colore.

Li facte que Esperanto usa un verdi pentacle vell esser bon simbolisme. Noi vell agnoscer it quam li unesim passu vers un natural sistema. Li verde de it posse representar li verne, durant que li aure es li matur fructification.

On posse adjunter li parol Lingue International e Occidental per micri lítteres. O simplicmen L.I. in li superiori spacies e Occidental in li inferiori spacie; to vell far possibil question e response pri li signification del lítteres.

Li aurin efecte es facilmen printat per bronzin incre, o pictet, altrimen per un masse de micri puntes, secun li convention de heraldica. Comprensibilmen por li buton-insignes noi vell usar real aure.


Sr. Ferd. Haller de Meiringen scri:


Yo es contra li adoption del tilde in nor emblema, pro que it da un insigne poc decorativ e ínsignificant.

Mult plu simpatic es me li proposit insigne nr. 2 (in Cosmoglotta), to es li sole «occidente se» (= ob-cidente, ex latin: ob-cade = cader vers o contra li horizonte) in li mare. Nam ti insigne es interpretativ e simbolic. Li sole, per su position inclinant indica vers li occidente, de quel li lingues (=radies) del sole es partú li sam in li universe, quam ya anc Occidental va esser e vole esser li sam lingue parlat partú sur li globe. Anc li tilde, per li undes del mare, es representat in it. Pro to yo proposi votar por li adoption del sole por emblema secun li nr. 2 in Cosmoglotta o li nr. 1 o 2, du variantes esquissat de me.

Anc li planiglobe de sr. den Outer plese me mult, e si on es contra li selection del «sole sur li mare», yo vell preferer ti emblema o li variante nr. 3. It vell dar anc un decorativ, sat simplic insigne, li dessine nigri sur yelb funde.

Un bell motive por nor insigne vell dar ancor li esquisse sur li covriment del libre «Occidental, die Weltsprache», to es, li conturas de Europa o del Occidente. Per li figura 4 yo intentet animar qualmen on posse adaptar li conturas a un insigne.

Revuante ancor un vez mi esquisses, yo deve confesser, que mi preferentie apartene ante omnicos al «sole» e al «planiglobe»; e li vor?


Sr. C. Varela, Figueras (Hispania) proposi:


Sr. Weinberg (Franca) developa su proposition: un schematisation del arc-in-ciel. Il scri que li arc-in-ciel es un signe de alliantie inter Deo e li homes. On posse anc considerar que li 7 colores del arc-in-ciel es comparabil al 7 lingues principal quel Occidental vole reunir in un sol.

On remarca que li arc-in-ciel oferta un multitá de realisationes e que it have li avantage permisser al diferent gustes exercir se sin forjettar li simbol quel es in li base.

Si pro rasones tecnic li 7 colores del arc-in-ciel ne posse esser printat, sr. Weinberg proposi representar li arc per tri colores fundamental rubi, blu, yelb, e in libres printat in nigri, vice ti tri colores, on posse representar tri stries con li monogramme LI in un angul.


Sr. A. Lindström de Svedia, presidente del societé Occidental, Stockholm, scri:


Li question pri un emblema por Occidental ha ocupat me durant pluri annus. Mi unesim projecte esset ti quel es monstrat in li Nr. 92 de Cosmoglotta, fig. 3. Yo tamen strax trovat it tro complicat e provat in mult manieres simplificar it. Pos mult provas, yo haltat ye li opinion que li simplic líttere «O» con apti fund vell esser li max bon. Yo imaginat me un circul con sett cordes de un comun punctu del periferie e in ti figura un fortios «O» inscrit.

Mi postulation por un emblema es: 1) Pro practic cause it deve esser rond. 2) Tam simplic quam possibil. 3) Null textu. 4) Totmen geometric, por impedir fals formes. 5) Bon visibil. 6) Bellitá.

Mi ultim projecte cade sur punctu 5. Li proposition del centrale de Vienna sembla me esser un bon solution, ma esque li form del unde va esser líber? Yo persiste ye mi quaresim punctu, que li form in li detallies deve esser fixat. Ye li permission del redactor yo monstra du casus por formes de unde. It sembla que li form del fig. 2 es plu bell quam li unesim.

In fine quelc paroles pri li colores. Sur printates li emblema es nigri sur blanc funde. In altri casus solmen aure es suficent representar li idé Occidental. Li proposit yelb colore quam funde ne plese al nordanes. Li colore es bon e practic sur tabules por automobilistes, posit ye cruce-vias, ma desbell por Occidental-emblema.

Yo proposi li emblema sin funde. Lass nos usar it transparent, e in tal maniere it es apt quam broches, cravatt-agullies o pingles sur li vestimentes.

Li max mult de nos occidentalistes forsan es povri, ma un sol ornament noi certmen posse aquisiter, li occidental-emblema de aure.


Li supra expresset opiniones, noi consenti, ma desira que li metall del emblema mey esser argente o facultativ.

E. Berggren -- Anteyan administrator de Cosmoglotta

H. Lindholm. -- Secr. de Societé Occidental, Stockholm.

Redaction de Cosmoglotta

Li redactor ha studiat con grand interesse li divers criticas e suggestiones pri li labor de redaction. Naturalmen, it es impossibil contentar omnes nam li gustes es tro diferent.

Noi agnosce que li part linguistic esset un poc tro extendet. Pro to quam on va constatar it ho-annu, li articules de polemic contra altri lingues va esser minu extendet. Tamen, it ha semblat nos e it ancor sembla nos que nor unesim deventie es documentar li propagandistes e monstrar les pro quo nor lingue es superior al altri projectes.

Alcunes ha proposit publicar resumates de articules aparient in li national lingues, quam fa li revúe Auslese in Germania. Ma esque li letores desira releer in Occidental quo ili ha ja leet in lor jurnal local? Ante omnicos ili desira leer quo es ancor ínedit, nov e ínconosset. Pro to, noi besona original articules e ne solmen traductiones de articules quel ha ja circulat in li tot presse national.

Noi recive quelcvez articules de coidealistes, ma regretabilmen tro long e ne sempre interessant. Li grand criterie por nos es: publicar solmen interessant articules.

Noi exhorta do nor corespondentes inviar nos curt articules (ne plu quam 100 lineas) ma sempre altmen interessant, vivid, passionant.

Sr. Tailliez, de Metz scri nos li 3 januar 1935:


Yo anc deve dir vos que li tre vivent historie de august in Cosmoglotta Un drama in li station, de Keyser (con li horrific figura) ha havet ci un tre grand successe: yo ha fat leer it a pluri persones quel esset astonat del claritá del raconta. Mult melior: por li ultim classe del trimestre, yo leet it in classe, yo self, in Occidental, e, juxta me, mi melior litt traductor de latin traductet it al tot classe quel sovente ha ja comprendet tot ante su traduction. It havet un enorm successe. Si vu posse dar nos sovente racontas de ti qualitá narrativ e stilistic!


Sr Tailliez regreta solmen alcun figuras de nuditás, quel impedi li revúe esser monstrat a infantes. Ti remarca es just e in futur noi va evitar les, anc sur li covriment.

Ma li linguistic rubrica es ancor demandat. Por exemple, sr. Švec de Praha scri nos:


Esque it ne vell esser bon inserter anc un lingual rubrica in Cosmoglotta? Sovente on hesita e ne save pro manca de vocabularium, quel form o expression es just. In tal casus un lingual rubrica, bon redactet, vell dar information.


In su circulare del 16 decembre 1934, sr. Fritzsche de Leipzig da mult suggestiones pri li maniere diffuser Cosmoglotta in omni circules. Ti idés ne es omni realisabil, principalmen ti concernent li kioskes. Noi ja mult ha experimentat e constatat que in practica, li afere ne es tam facil. Tamen noi va provar divers ex su suggestiones.

Fotogrammas

Noi possede li fotogrammas de sr. Quensel, Federn e Akerman. Ma por ne changear li budgete de Cosmoglotta, noi peti li portretates benevoler rimborsar al administration li custa del cliché, to es Fr. 6.— sviss e li cliché va esser donat a ili pos printation in Cosmoglotta. Li redaction es sempre grat al coidealistes quel accepte talmen augmentar li interesse de nor revúe, permissente li membres de nor grand familie conosser unaltru malgré li distanties.

Stampes

Occidentalistes, ples comendar modic stampes che dan firma quel favorisa Occidental. Ples comunicar demandas a: Occidental-Information, Aaboulevard 3, Köbenhavn-V, Dania.

Annu-colectiones de Cosmoglotta

Li administration exchangea ancian numerós de Cosmoglotta 1927 e 1928 e Kosmoglott contra Nr. de 1929-1934. HELVETIA. Annu-colectiones 1929, 1930, 1931, 1932, e 1933 custa Fr. 12.— sviss.

Nov editiones

Noi es informat que pluri libres es in preparation in divers landes: In ANGLIA, un grammatica in anglés; in DANIA, sr. Federn elabora un complet lexico de Occidental quel ja es in parte redactet; in SVEDIA, on elabora li Sved-Occidental lexico; in SVISSIA, sr. Ritter just perfini un grammatica italian, quel va esser printat con li apoy del Occidental-Buró de Chapelle. In FINLAND, sr. Tattari va editer un libre de aprension por Finlandeses. In JAPAN on anc prepara un librette pri Occidental.

Noi peti omni autores atender ancor quelc témpor por li edition, nam CELIA just fini su exploration pri li mollat lítteres. Li resultates del votation va esser publicat sive in Cosmoglotta sive in Cosmoglotta-Informationes.

Congresse 1935?

Cosmoglotta Nr. 99 anunciat li proposition del gruppe de Vienna organisar li 1-im congresse in ti cité in 1935. Ma poy arivat oposition de pluri láteres, principalmen del Germanes quel ne posse partiprender pro li taxe de 1000 RM imposit a omni viagero eant a Austria. Si li duesim congresse va evenir in Svissia, li Svissianes va renunciar a ti de Vienna. Li question va do dever esser studiat. Nor letores va esser informat strax pos un decision del Senat del Occidental-Union.

Cronica

Anglia

In li grand jurnal «Morning Post», sr. G.A. Moore pos har monstrat li principies de Occidental fini per ti atestation:


I would add that I am an old hand at the Interlanguage game, having passed successively through Volapük, Esperanto, Idiom Neutral and Ido; and have at last found peace and quiet in Professor de WAhl's «Occidental».


Nov adresse: Noi informa nor coidealistes que li secretario de «The Interlanguage of Great Britain» es nu:

Sr. E. Biddle, 9 Durban Avenue, Christleton, CHESTER.

Nov postchec-conto: Por li payament de Cosmoglotta e de omni lítteratura, li Occidental-Buró, Chapelle (Vaud), Switzerland apertet sub ti nómine un postchec-conto in Anglia: LONDON S.B.D. Nr. 18 363.

Austria

Li Mitteilungen de Hoerbiger-Institut, in su numeró de januar 1935, publica un articul propagativ por Occidental. Ti «Mitteilungens», quel es redactet de sr. E. Pigal, director del Central Oficie del Occidental-Union, oferta ad ultra alt interessant articules pri astronomie e geologie. Noi recomanda vividmen ti revúe a omni coidealistes (Adresse: Ehamgasse 40, Wien XI). Precie por 3 successiv cadernes: 8 öS.

Li principal articules es sequet de un resumate in Occidental. Ti publication constitue do li unesim prova de penetration de nor lingue in li scientific circules.

Brasil

Un Esperantist de Rio de Janeiro traductet pluri documentes de propaganda por Occidental in lingue portugales e distribuet it al conosset interlinguistes.

Francia

Pro que li adresse de sr. de Guesnet ne plu es citat in Cosmoglotta, alcunes credet que nor amico desertet! To es un erra. Sr. de Guesnet es sempre activ e devoet. Si li Buró de Chapelle, apertet in chec-conto in Francia, it es pro li comoditá del payamentes. Tamen, sr. de Guesnet informa li membres frances que ili posse sempre payar al sequent adresse: L.M. de Guesnet, 83 Rue Rochecouart, PARIS 9-e

Postchec-conto: PARIS 26 437.

Un articul propagativ pri Occidental, scrit de sr. Gilbert W., aparit in «La Dépêche du Centre», li 11 nov. 1934.

Li Association Proletari Interlinguistic, quel propaga Occidental in socialistic circules, publicat un folie volant in quel it da su statutes e exposi li principies de nor lingue. Por omni informationes pri A.P.I. adressar se a: G. Poujet, ISLES s/Suippe (Marne), Francia.

Germania

«Der Deutsche Occidentalist» publicat in su numerós del 1 novembre, del 15 novembre e del 1 decembre un important studie pri li terminologie del «chac lude» e «li provenientie del Germanes in Bohemia».

Adresse: J. Quensel, GUNTHERSLEBEN über Gotha, Germania.

Svedia

Noi recive sempre li circulares mensual del Svenska Occidental-Förbundets. Noi solmen regreta ne posser comprender les pro que ili es redactet in sved lingue. Li numeró de novembre 1934 publicat li statutes del Societé. Li numeró de januar esset consacrat al necessi informationes concernent li reabonnament a Cosmoglotta e li participation al societé de garantes. Nor sincer mersís!

Svissia

Durant octobre mult jurnales del quar lingues national raportat pri li ultim reunion del Sviss Association por Occidental, indicante li composition del Comité del Association.

Tchecoslovakia

Du grand jurnales publica ho-témpor un curs de Occidental, redactet de nor activ colaboratores Svec e Podobsky.

-- Sr. J. Podobsky ha finit li manuscrit del nov tchec libre «Occidental dřuha řec pro všecký» (Occidental, li secund lingue por omnes), quel va contener li historic evolution del idé in concis explication, curt grammatica, prov-textus, liste de litteratura e informationes pri Occidental-movement e organisation.

-- On prepara li edition de vocabularium Occidental-Tchec e Tchec-Occidental.

-- Li 13 februar 1935 esset inaugurat li CLUB OCCIDENTAL de Praha, presidet de sr. Dr. K. Stastny, Dvorakova 27, PRAHA. Noi recivet li sequent lettre:


Al seniores del redaction e administration de Cosmoglotta,

Ye li ocasion del oficial constitution del CLUB Occidental in Praha, li subsignat assistentes del assemblé constitutiv prende li libertá, presentar vos e a omni sviss coidealistes li max sinceri salutationes junt con desires de bon successe de nor bell lingue Occidental.

Vor sempre devoet,

(Signat) Karel Stastny, A. Stastnà, M. Svecova, H. Malousek, J. Svec, J. Huberg (?)


Cordial mersís a nor coidealistes e bon successes!

-- Articules in jurnales. Noi dismisset un noticie pri nor movement a circa 100 jurnales tchec e ultra to, yo dat 30 exemplares a li oficial Tchecoslovac Buro de Pressa, quel liverat ti information a omni grand jurnales tchec. Noi ne posse controlar, esque li noticie esset in omni jurnales publicat, ma secun quo noi posset controlar, noi videt, que pluri jurnales insertet it. Noi recivet un demanda de information del jurnal «Poledni List». Noi dat al redactor quelc printages e li 14 octobre li dit jurnal publicat un grand articul redactional pri Occidental. Regretabilmen, il atacca Esperanto tre vehementmen, ma to es ya su personal vis-punctu! Pro que ti jurnal have adminim 100 000 e mem plu mult letores, it sembla, que ti articul adminim va far atenter a nor lingue. Un altri jurnal tchec, tre expandet, organ del partise socialistic in Tchecoslovakia, «Ceské Slovo» (Li Parol Tchec) insertet un curt articul pri Occidental.

-- Noi joya dar apart li textu del 1-im numeró del OCCIDENTAL-BULLETIN, mensual, redactet de sr. J. Svec, Skroupova, PRAHA VII, Tchecoslovakia.

Servicie de librería (Nov precies desde li 15 marte 1935)

Occidental, die Weltsprache, brochat Fr. 3.—; ligat Fr. 4.50

Radicarium directiv Fr. 2.50

Wörterbuch Deutsch-Occidental Fr. 2.50

Micri Chrestomatie Fr. 1.50

Ti precies es afrancat, do sin augmentation por li postal expenses.

Un rabatte de 10% es dat a omni persones quel compra litteratura por adminim Fr. 10.— sviss. Li rabatte ne es dat por li abonnament por Cosmoglotta ni sur li ancian colectiones de COSMOGLOTTA.

Li payament deve esser fat in sam témpor quam li comende. Li maxim simplic es far li comende sur li cupon de nor postchec-contos (por Francia, Germania o Svissia) o del mandat international. To simplifica nor labores: li expedition es fat ye li reception del pecunie.

Por Anglia e USA e landes u ne existe li mandat international, ples far li comende apart per postcarte, con just indication del adresse.

Postchec-contos: ANGLIA: LONDON S.B.D. Nr, 18 363. FRANCIA: Paris 1765 46. GERMANIA: Berlin 1683 36. SVISSIA: II.1969.

Occidental-Buró, CHAPELLE (Vaud) SVISSIA.

LETTRE-BUX: Sr. e Sra. Dr. Nidecker, Basel inviat lor bon desiras de nov annu per un maniere original: un curt cante in german e Occidental, nominat: «Canon 1935». Cordial mersí!

Complet lexico de Occidental

Sr. I. Federn, Copenhag, scri nos:

Tre probabilmen it va esser redactet tal, que por li mill max frequent paroles (secun Graber in «Occidental, die Weltsprache») noi da traduction in mult lingues, e por li rest noi da definitiones in Occidental self.

Li liste ja esset finit in januar. Nu noi comensa li manuscrite definitiv quel noi pensa terminar in li curs de 1935.

Al professores, instructores, docentes, etc.

Noi remarcat que li Occidental-movement comprende precipue docentes in su majorité. Ti fact es tre injoyant pro que Occidental trova in ili su max bon defensores e su max bon propagatores. In ultra li docentes have continual relationes con li yunesse, quel, secun nos, deve esser li prim interessat a nor movement: it have ne solmen idealisme, ma li fide, li devotion, li tenacitá quel es necessi al difusion de un movement quam li nor.

Pro to, noi opine que noi deve ja nu pensar pri un organisation international del docentes.

Secun nor opinion, noi crede que li via a sequer es:

  1. Li edition de un revúe pedagogic contenent precipue articules cultural, articules concernent li metodes de docentie, li reserches pedagogic in li divers landes e anc abundant informationes. Per ti ultim punctu, noi vide precipue li medie interessar li landal pedagogic revúes a nor movement.

  2. Li fundation in futur de un organisation international de docentes. Per ti-ci, mult practic realisationes vell esser organisat: corespondentie inter scoleros, exchanges de scoleros, viages de studie por docentes tra li munde, etc., etc.. Li possibilitás practic es ínnumerabil!

SI NOR PROJECTE INCONTRA SUFICENT INTERESSE, li realisation del unesim punctu vell posser JA NU comensar: Noi vell posser adjunter in comense un mimeografat parte in Cosmoglotta-Informationes. Si it have successe, un tipografat revúe va esser editet.

Noi invita instantmen omni nor letores quel have interesse o suggestiones pri nor projecte benevoler strax interrelater con li Occidental-Buró de Chapelle. Lg.

GERMAN-OCCIDENTAL FEDERATION: J. Quensel, GUNTHERSLEBEN ü/GOTHA. GERMANIA

Mediation de corespondentie!

Esque vu conosse, in fact, homes qui nomina se chac-lusores -- ma ili ne lude chac? O esque vu ama tis qui lude cartes solmen quam... spectatores?!

Coidealistes, tamen li situation de Occidental, in cert mode, es ancor conform a un match de football: 2 x 11 fa li currida e li lucte e 11 000 exhorta e aplauda quam spectatores...

Ma li nov sport-movement comensa hodie ja detornar se de un tal monoton particularitá. Solmen 5 000 spectatores -- li altri curre nu self, gimnastica, jetta li disco o salta trans hagaturas, in curt: ili practica self li sport!

E nu, solmen realisar lu sam che OCCIDENTAL! Vu questiona in qual maniere. Noi responde: PER CORESPONDENTIE. Adminim por omni coidealistes qui domicilia isolat.

Fro li German Occidental-Federation yo porosi ti maniere certmen interessant e sufficentmen animant al USA de Occidental.

Qui vole participar misse strax su complet adresse al signator de infra. Ti invia poy al unesim un lettre pri un neutral tema actual. Li destinatario lee ne solmen, ma adjunte su propri pensas. Li duesim recive li lettre, il acte egalmen. Quam li duesim fa li triesim, tam li quaresim e omni sequentes. Chascun lee e scri! Li ultim rendi li plu o min completat «brochura» al expeditor e li circulare ea li via «da capo», ma circummisset es solmen li materiale nov por li proxim.

Noi posse comensar sin retarde, HODIE!

Noi besona solmen vor complesent declaration, car coidealist!

Por ne peccar contra li comun custom noi comensa parlar pri li -- tempe. Li prim tema es do «HIVERNE». Noi demanda vor aventuras hivernal de omni species desde vor yunesse til li unesim albi capilles... (mey noi devenir totmen yun). Adplu vu mey notar vor reflexiones serios e esperantios queles productet in vos li albi campania... durant ski-tures, chasses, slitt-excursiones o anc al camine. (Ergo, strax comensar vor amusant sketch!) -- O esque vu have observationes scientific o tal opiniones pri li tema? O vu vole traducter alquicos? Omnicos es apt, exceptet solmen... ínutil e minutios critica. Vu es convocat al colaboration, a un colaboration quel forsan posse esser FRUCTUOS anc por revúe COSMOGLOTTA!

Temas por plu tard:

  1. Ad u yo desira viagear?

  2. Pro quo yo ama mi profession omnidial.

  3. Yo recivet li unesim premie del loteríe! Quo far, yo -- povre?? (Ya, vu conosse certmen trist racontas pri tal povres, vermen «povres»...)

Directiones detalliat recive omni participantes in lettres.

Car coidealistes, vu ama Occidental: ples do prender ti engageament!

J. Quensel, G.O.F., GUNTHERSLEBEN über Gotha, GERMANIA.

Nov adresses o postchec-contos

TCHECOSLOVAKIA: Noi peti nor coidealistes de Tchecoslovakia inviar lor abonnament a Cosmoglotta a:

J. Svec, 2 Skroupova, PRAHA-VII (Postchec-conto: Praha Nr. 9 438)

SVEDIA: Nor sved abonnates posse payar lor abonnament a Cosmoglotta al postchec-conto del «Sved Occidental-Federation», Box 171, STOCKHOLM Nr. 70 315. (Ples atenter ti nov numeró!)

ANGLIA: Por facilmen payar abonnamentes o comendes de litteratura, ples inviar li summas a nor postchec-conto: LONDON S.B.D. Nr. 18 363, con li sequent adresse: Occidental-Buró, CHAPELLE (Vaud), Switzerland.

Annu 1. Praha, li 1 februar 1935. Numeró 1.

A nor letores!

Til nu li Buró de Occidental in Praha per circulares informat nor amicos pri li Occidental-movement in Tchecoslovakia. Ti circulares trovat un bon acceptation che nor amicos e nor Buró de Occidental recivet mult lettres aprobativ. Por posser plu regularimen informar nor adherentes, por esser in permanent contacte con ili e -- precipue -- por lucrar li bass taxes postal valid por jurnales, noi decidet editer un gazette. «Occidental-Bulletin».

Un tre modest gazette, in fact. Ma omni comensa es desfacil. Quo va devenir nor Bulletin in li futur, to va depender de vos, de vor apoy moral e financial...

Noi deve accentuar ci, que nor bulletin es destinat solmen al information de nor tchecoslovac coidealistes e al propaganda de Occidental in Tchecoslovakia. Noi have null pretensiones devenir un jurnal litterari. To significa, que it ne va esser possibil publicar in nor Bulletin articules de bell prosa, poemes etc. Ma noi va publicar sempre con joy curt articules de nor coidealistes, informant pri li labor fat e particularimen pri li successes atinget. Ti ultim genre de informationes es li max desirabil por nos! Ergo, al labor, al success! Li redaction

Nota del administration.

Li abonnament a nor Occidental-Bulletin va custar necos. -- Chascun interessate va reciver it gratuitmen, regularimen chascun mensu, con exception de julí e august. Ma noi peti omni nor amicos, prender li crayon e calcular un pac, quel expenses noi have a far: Li paper, li printería, li postal expenses, li covertes etc. Noi paya omni ti expenses ex nor propri tasca. Ergo, si vu trova just, que noi omnis deve contribuer al difusion de Occidental, ples ne obliviar nor bulletin in vor budgete e misser nos quelc subvention secun vor possibilitá e vor porta-moné.

Micri Chrestomathie

Referat pri li 1 numeró de nor BIBLIOTECA IN OCCIDENTAL ha publicat sequent jurnales: NÁRODNÍ OSVOBOZENÍ li 9 januar / nro 7 /, NYMBURSKÉ LISTY li 16 januar / nro 3 / e MLADOBOLESLAVSKÉ LISTY li 26 januar / nro 7 /. Qui ne possede ancor ti excellent libre, ples comendar it strax. Pd.

Fine de polemica con esperantistes.

MLADOBOLESLAVESKÉ LISTY in su numeró 2 del 12 januar publicat in articul «Druhy konec» / Li secund fine / de c. Podobsky, per quel il cludet li polemica con sr. Solc. In ti articul c. Podobsky emfasat que Occidental ne es alquel reformat Esperanto, ma un lingue totalmen diferent, constructet sur altri principies quam Esperanto. Il demonstrat li naturalitá de Occidental per comparation del esp. parol «humaneco» con Occidental «humanitá» e publicat comparativ textus de Occidental e Esperanto. Li printería omisset esp. circumflexes, pro que it ne possede les.

PRAGER ABENDBLATT.

Li jurnal quotidian de Praha, publicat in su numeró 10 del 12 januar un articul de c. Kolar «Was ist Occidental» (Quo es Occidental?). In ti articul, pos un introduction historic, c. Kolar accentua li internationalitá del vocabularium de Occidental e su facilitá por chascun educat hom. C. Kolar recivet mult demandas de informationes e noi posse solmen gratular le e desirar mult success a su Central Propaganda-Buró por li german regiones de Tchecoslovakia in Nyrsko / Neuern / 10.

DER KOHLENINTERESSENT.

Organ zur Förderung der Interessen des nordwestböhmischen Braunkohlenbeckens, ferner für Volkswirtschaft, Handel und Verkehr / in su numeró 1 / 5 januar 1935 / del 55-esim annu-colection publicat in li rubrica «Litteratura» un referate de sr. ing. Julius Bauer pri Occidental, in quel il raporta pri nor circulares e lauda, «li bell entusiasme por li afere» Pd.

Curs de Occidental.

Occidental-Club de Nyrsko / Neuern / va arangear un curs de Occidental. Li unesim lecion va evenir li 1 februar 1935. Til nu adheret 8 persones. Guida c. Rudo Kolár. Noi desira mult success a nor agil coidealistes in Nyrsko! rK.

L.P.O. -- Liga del propagatores de Occidental.

Con joy noi publica li nómines del unesim honor-membres de L.P.O. queles recrutat adminim 5 nov adherentes:

  1. Jan A. Kajš, Brno; -- 2. Rudo Kolar, Nyrsko; -- 3. J. Cordonnier. Noi mersía sincerimen a ti fervent coidealistes e peti les continuar ínfatigabilmen lor labor! Ad avan! In li labor por li difusion de Occidental! Pd.

2-esim numeró del BIBLIOTECA DE OCCIDENTAL.

Bentost va aparir li 2 nró de nor biblioteca, editet de sr. J. A. Kays. Li nov tome va contener un colection de original poemas in Occidental de sr. Jar. Podobsky sub li titul: LI ASTRES DE VERNE. Ti unesim colection de ecc.(?) poemas, dedicat al autor de Occidental, sr. prof. Edgar de Wahl, va esser equipat per du linoleo-gravuras de sr. prof. Ric.Berger. On posse comendar it ja nu.

Li quaresim reunion de occidentalistes in Praha evenit li 16 januar 1935. Ulteriori salutationes venit de sres. redactor Musil, Boskovice, sr. Quensel, Günthersleben e c. Kolár, Nyrsko. Noi mersía pro ti manifestationes de simpaties e repeti li salutationes cordialmen. Li reunion decidet, convocar li assemblé constituent del CLUB OCCIDENTAL in Praha por li 13 februar 1935 in li café «U Nováku», ye clocca ott vésp. Noi peti omni nor amicos in Praha, visitar ti assemblé constituent. C.O.

Cassa de propaganda.

Noi atesta har recivet li sequent subventiones: Malousek, Praha, Kc 6.—, Svecová, Praha: Kc 6.—, Ex Jicín: Kc 17.—, Dr. Stastny, Praha: Kc 2.—. In summa / januar / Kc 31.—. Summa total til hodie: Kc 238.80. Cordialissim mersí a omnes! BdO.

A nor colaboratores!

Noi recivet tam mult articules valorosi e mem poemas, que li micri cadre de nor bulletin absolutmen ne sufice inbrassar ti vast materiale. Ergo, ples pardonar. C.Dr.Stastny va responder per privat lettres a sres: prof. Dr. Sommer-Batek, Josef Stádler / Bulteno de la laborista ligo Esperantista / in Plzen. Red.

Tisk: St. Fechtner & spol., Praha-1.195. -- Odpovedny redaktor: Jos. Svec, Praha-VII., Skroupova 2.

Cosmoglotta A 100 (jan-feb 1935)

COSMOGLOTTA, jan-febr. 1935 (Annu XIV.) No 1 (100)

Cosmoglotta in 1935

Secun li desire de mult letores, desde hodie, Cosmoglotta va aparir in du editiones:

  1. Un edition printat quel, in 6 numerós de 16 o 32 págines, va publicar solmen articules de interesse permanent, it es studies linguistic, scientic o litterari.

  2. Un edition mimeografat con li titul: Cosmoglotta-Informationes, quel chascun trimestre va dar li novas pri li movement, li informationes del Occidental-Union, li adresses, etc., curtmen dit li Cronica.

Per ti arangeament, Cosmoglotta printat posse esser conservat sin que un parte del articules perdi su valore pos quelc témpor.

To explica pro quo li present numeró ne da informationes pri li movement. Li Cronica es trovabil solmen in li edition mimeografat aparient in januar, april, julí, e octobre.

Li precie del abonnament al du editiones junt (almen 10 numerós in un annu) custa quam antey fr. 3.50 sviss.

Tabloid

Litteralmen, li parol «tabloid» designa in farmacie un medicament tre compresset. Per extension, ti parol ha esset aplicat, in America, a un specie de jurnale de quel li formate es micri, ma quel insiste sur li scandalosi láter del novas local, con abundant illustrationes.

Quande ili ne have real evenimentes a metter sub lor dentes, li jurnales tabloid invente quocunc, o dramatisa con exageration alquel banal eveniment. On raconta pri to un amusant anecdote:

Li chef-redactor de un de ti «tabloides», nominat «Li Comet», e quel hat denunciat li actiones del conosset fripon Caxton, recive de ti-ci un telefon.

-- It resta vos solmen 6 dies de vive, declara Caxton, si vu ne cessa vor ataccas contra me.

Li jurnal havente ti vésper poc novas a publicar, explota ti menacie e apari con un enorm titul in unesim págine: «Nor chef-redactor va esser assassinat pos 6 dies».

Li sequent die, in li sam clocca, sam avertiment de Caxton, e omni vésperes li sam menacie es telefonat. Chascun vez, li jurnal anuncia in flammeant lítteres: «Nor chef-redactor have ne plu quam 5...4...3...2... dies a viver». Li publica es excitat; li policie deveni febrosi; omnes vole leer li «Comet» quel obtene un success colossal.

Li fatal die arriva, ma Caxton ne moe; il ne mem telefona, il ha renunciat executer su menacies. Quo va pensar li letores del Comet, queles expecta e... postula li conclusion anunciat per un grand titul nor chef redactor atende li mort. Li publica ne admisse que on moca it.

Le chef-redactor ne hesita. Il voca un de su oficiates e dante le un revolvere chargeat: Tene, il di, prende ti arm. Poy, sin esser videt, vu ascende de exter sur li fenestre de mi buró, e vu tira. Ma principalmen, cuida ne atinger me... Poy vu fugi per li tot vitesse de vor gambes.

Tri minutes plu tard, un subit fusilada provoca un enorm emotion in li tot dom. Li duperíe perfectmen successa; e li sequent die, li jurnale proclama per gross lítteres: «Nor chef-redactor escapa del mort».

On vendi cent mil exemplares in plu.

Quel es li max rich scritor de nor témpor?

Til hodie, on credet que it esset li celebri Edgar Wallace, quel ha just morit in America, pos har ganiat un million de pounds (25 milliones de sviss frs).

Ma it resulta de un statistica que mult plu felici es hodie un yun anglés scritor: Noel Coward. Ti-ci have solmen 32 annus, ma to ne impedi que il recive ja un revenú de 50.000 pounds, quel libres e pezzes de teatre aporta le annualmen.

Internationalitá e regularitá

Li constatation que un lingue international deve esser international significa que it deve contener quam intrinsic proprietá omnicos quo ja es international! i.e. paroles, formes grammatical, metodes de expression, afixes etc. Ma ci eleva se li question: Quo es international? E pri to li opiniones es fortmen divergent.

Que un internationalitá panmundan e mem un tal por li civilisat munde ne es possibil, proque li civilisation de Asia e Europa es tro diferent, pri to omnes concorda e de facte til nu nequi ha provat constructer un lingue sur ti principie. Resta un int-tá europan. Ma anc ti ne es unitari. Tre rich in Occident (anglo-latin) it deveni sempre plu povri si on procede de sud-west til nord-ost. Do li término international in chascun angul de Europa es comprendet altrimen; do it postula un definition precis. Por exemple paroles quam colectiv, construction, decoration, expedition es conosset presc in omni europan lingues, durant que invention, adhesiv, audition es solmen anglo-roman, e proposition, definition, destructiv es anc comun al germanid lingues, ma ni in Slavic ni ugrofinnic lingues. Ma certmen tal paroles con minu internationalitá, ma contenent radicas e sufixes incontrat in altri paroles, e ultra to facilmen inregistrat in li general regules del lingue, self-evident apartene al fundament del L. l. Altri cos es tal paroles comprensibil a anglo-romanes, ma ne submissibil al general regules del L. l. e queles talmen representa exceptiones e ínregularitás desfacil e íncomprensibil por li altri popules. P. ex. millennie, distraction (in sense de D Zerstreutheit, A absent-mindness), o tal discrepanties quam acceptar -ation apu li serie: concepter -ion, decept-er -ion, recept-er -ion, percept-er -ion etc, vice accepter -ion. E pro quo? Pro li modern anglo-romanic «acception, sense de un parol.» Tal superflui extrem romanismes destructe li regularitá e desconcentra li non-romanes. Nam ultra li postulation de internationalitá, in un L.l. posi se li postulation de regularitá quam principal factor de facilitá. Quam conosset, just li íncongruentie de regularitá con li heredat international tradition ha til nu impedit li victorie del idé tam gloriosmen inaugurat per Volapük, li altri extrem de quel es Latino sine Flexione. Tese -- Antitese: Sinthese. Ti sinthese ha serchat Esperanto, Ido, Neutral, Mundolingue, Novial, Medial e mult centenes de minor projectes. Ma solmen quande on ha forjettat omni aprioric postulationes pri absolut matematic regularitá, absolut logicalitá, absolut fonetic ortografie e altri absolutismes, e comensat laborar scientificmen con li scope capter ne un ideal fantom, ma un possibil «optimum», li harmonisation del du adversari tendenties trovat un elastic solution in Occidental. Elastic in ti sense que it posse evoluer tam in li direction del pur latinid internationalitá con omni lor exceptiones e ínregularitás, quam in li direction de autonom regularitá apoyante se plu sur li comun pan-europan lingue-materiale. In Esperanto noi vide que to ducte a du diferent lingues: li asiato-proletaric e li Genevesi form.

It es clar que, regardat del politic angul, li Angleses e Franceses have li minim interesse de omni popules pri un L.l. quel in cert gradu es lor concurrent, quel subfossa lor privilegiat actual position. Li maximal interesse in contrari have omni micri nationes e li Slavic e germanic popules. Ma por ili li comun linguistic tresor es mult minu grand quam por li occidentales. Por ili anglo-frances exceptiones del general regules constitue un grand desfacilisation del lingue. Ili do postula quant possibil regularitá, e a ili va junter se omni orientales e altri exotes.

Adplu on posse constatar un interessant general fenomen in li hodial evenida: it es li quasi universal tendentie a autonomie e autarchie, li elimination de omni extern influenties, ne solmen economic e politic. Pro li diminuent conossentie e signification del latin, e li inclination del majorité del mundlinguistes e del publica (e mem linguistes) al regularitá (altrimen qualmen explicar li íncomprensibil success de Volapük?) -- pro to it sembla que anc in Occidental noi deve prender in consideration li general tendentie del munde e evoluer nor lingue conscientmen in li direction quel have li max grand chances victer. Occidental ja nu contene suficent comun europan e international formes ordinat in un tralucid regulari sistema, por ne timer un confession a rigorós regularitá in grammatica e derivation, e san vigorós autonomie. Anc noi deve sequer li modern spiritu de omni lingues.

«In hoc signo vinces»

E.W.

Un strangi númere

Li presse europan ha signalat ante poc témpor li extraordinari qualitás del numeró 142857.

Quande on multiplica per 2 ti numeró, on constata que li resultate reproducte omni ciffres del unesim numeró: 285714.

Ma to ne es omnicos: si on multiplica ti numeró 142857 per 3, per 4, per 5 e per 6, chascun vez li six cifres fatalmen reapari.

Finalmen, si on multiplica ti sam numeró per 7, on obtene: 999999!

Li frequentie del lettres in li munde

Un statistica interessant monstra que li divers nationes ne have li sam inclination scrir a lor contemporanes.

In Anglia on scri circa 78 lettres per habitant in un annu; in U. S. A.: 67; in Nov-Zelandia: 66; in Svissia:; in Germania: 56; in Dania: 42; in Austria: 38; in Argentinia: 37; in Luxemburg: 35; in Holland: 31; in Belgia: 30; in Svedia: 26; in Francia: 26; in Norvegia: 20. Italia, Hispania e Portugal es inter li nationes quel scri minu quam 20 lettres per habitant.

Esque li canzones populari es possibil anc in mundlingue?

(Continuation e fine)

Anc si noi amplifica nor horizonte, noi trova confirmat nor afirmation, que li lingue ne constitue li canzon populari. Noi contempla, por exemple, un canzon de plu vast popularitá, li pastorale conosset in tot Germania, de quel li textu original es:

O sanctissima, o piissima, dulcis Virgo Maria.

Mater amata, intemerata, ora, ora pro nobis.

Sol li melodie vive ancor che nos. Li orígine mentionat, it es un medieval latin cantica, es hodie presc ínconosset. Mem li german version de Johann Gottfried Herder ne es in usation. E forsan minu mentionat quam Herder es li poete del german textu, con quel li melodie es hodie cantat e devenit populari, it es Johannes Daniel Falk. Ti poete in li annu 1816 composit un canzon in 3 stanzas relatent al 3 grand festas cristan: Cristfest, Pasca, e Pentecost. Chascun stanza comensa per li paroles «O du fröhliche, o du selige, gnadenbringende...» Pos li composition del german textu de Falk, ancor un alteration ha prendet plazza: on ha trovat que li canzon esset cantat presc exclusivmen al ocasion del Cristfest; pro to on viceat li duesim e triesim stanzas per du altri, adaptat al Cristfest; e on mem fat ti sam cos con li stanzas relatent al Pasca e al Pentecost, to es, on adjuntet a chascun ancor du, talmen que hodie existe in summa 9 stanzas, Talmen anc ci, li melodie esset li element plu fort del canzon, e perdurat mult alterationes del textu.

Un tre grand categorie de canzones inbrassa li cantica, li spiritual canzon. Multi del max bell e favorit canticas o corales es de orígin mundan. Durant li era del trubadures e menestreles esset li verne del bellissim canzones amatori, de dansa, curtmen del canzones populari. Poy, durant li era del reformation, e til hodie, li spiritual poetes e li compilatores de himne-libres fat li sam cos quo fa in li max eclatant maniere ancor hodie li Armé del Salvation e altri sectas: ili composit spiritual textu secun lor besones, e juntet li bell old melodies.

In presc omni casus, li lingue del textu es li element minim significant e decisiv de un canzon; pro to, noi ne es limitat mem ad europan canzones; noi posse, por exemple, moer nos tam bon inter negros, spiritualmen: it suffice cantar un negro melodie, e it es de tot secundari importantie, si noi prende li textu angles o un version Occidental. Ples marcar, in li du exemples (Nor canzoniere, NO 2 e 3), li caracteristic movement del negro musica, to es li curt notes con lor numerosi repetition.

Pos ti du «negro spirituals» noi vole translocar nos che li botmannes sur li larg fluvie Volga. Tot altri humore: necos plu monoton, quam li melancolic cantada de ti rematores, bon adaptat a lor dur e fatigant labor. Noi audi solmen li scars paroles del rematores, li tappada del remes e, forsan, li son de quelc (Num. 4. de nor coll.)

Un categorie de canzones, quel posse formar un gruppe apart, es li himne. Li object de un himne es alquel idé o alquel ideal, quel deve esser emfasat. Li idistes forsan conosse li Himno ad Ido textu de T. Sweetlove, musica de W. Heath. Noi ne ancor possede un himne a Occidental, ma proque ti sorte apartene al categorie del national himne, noi forsan ganiar un Occidental himne per transformation del textu de un bell e bon conosset national himnes.

Li max conosset national himnes sin dubita es ti con li famos melodie al canzon anglés «God save the King», atribuet, ma probabil falsmen, a Dr. John Bull. Ti melodie ha esset adoptet de Anglia, Svissia a Germania, e forsan de altri nationes. Svissia e Germania substituet german textu por li anglés original. Noi confesse que omni ti textus es de tre mediocri, o mem de inferior qualitá. Tamen forsan un Occidental textu, con li conosset melodie, vell remediar li cos.

Quant plu alt es li nivelle de ti nov sviss national canzon «Landeshimne: Vaterland, hoch und schön...»; textu de Carl Albrecht Bernoulli, musica de Hermann Suter! It ne es excludet, que ti himne va deplazzar li oficial «Rufst du, mein Vaterland...». Un altri rival, forsan con minu exterior efect, es li himne de Otto Barblan in li representation festivale de Calvin. (Un Occidental adaptation del Landeshimne de Suter es num. 5 de nor colection.)

Yo vole nu finir mi curt remarcas pri li possibilitá de Occidental canzones populari per du specimenes de poemas bon conosset al coidealistes. Sin li pretension har furnit un melodie definitiv o mem destinat devenir canzones populari, yo adjunte simplic melodies, quel posse esser cantat con un tre simplic o mem sin acompaniament. (Nor canzoniere, num. 6 & 7.)

Li prim specimen es un adaptation del poema «Al la lingua materna» de Gudench Barblan. Li Occidental version es de A. Creux, quel substituet li titul per «Li romantch Ladin».

Li altri, «Un pine sta solitari...», es un version Occidental del poema de Heinrich Heine: «Ein Fichtenbaum steht einsam...», fat de E. de Wahl. In li du compositiones, null complication: simplic, forsan mem primitiv melodie, simplic e facil o mem null acompaniament, to aplana max bon li via al perception e per to al popularisation.

Noi posse deducter, ex nor observationes, li consequentie, que li lingue del poema ne sempre constitue un impediment al popularitá de un canzon. De to noi posse afirmar li possibilitá del canzon anc in mundlingue. Nor scope advere ne es li propagation de canzones; certmen ti ci vale esser cultivat, ma quam mundlinguistes noi ne considera to quam nor specific scope. Noi do ne va lansar canzones per omni precie, mem con inferior textus; nam nor scope ya es propagar un mundlingue tam perfect e util quam possibil. Pro to, noi verte li problema, it es: noi usa li canzon por propagar nor lingue. Noi crea modellic textus e usa melodies plesent por popularisar nor lingue. Ma nor textus deve esser tal, que noi ne deve hesitar cantar les publicmen pro timore esser risibil.

It es clar, que noi va continuar nor colection. Curt remarcas, queles sembla necessi, va esser insertet in li folie self. Forsan va presentar se ocasiones, quelcvez dar referenties e curt caracteristicas in Cosmoglotta.

Dr H. Nidecker (Basel)

Li 5 principal preceptes de buddhisme

Anglés:

  1. Not to kill or even injure any sentient being,

  2. not to steal,

  3. not to commit adultery,

  4. not to lie or use any manner of improper speech,

  5. not to use intoxicating drinks.

Occidental:

  1. Ne mortar o mem vulnerar sentient ente,

  2. ne furter,

  3. ne adulterar.

  4. ne mentir o usar alquel índecent parlage,

  5. ne usar toxic trincages.

Illogism

Ínmancabilmen, quande yo parla a persones cultivat pri li necessitá de un lingue international, lor unesim instinctiv response es: «naturalmen, un lingue auxiliari unic es un urgent necessitá, ma pro quo ne mi lingue matrin posse luder ti rol?». E si mi conversator es anglés, il allega li íncontestat hegemonie de anglés, su extraordinari facilitá grammatical, etc. Si mi conversator es francés, il strax fa memorar que su lingue esset sempre li lingue diplomatic de Europa; si il es german, il emfasa que german es hodie li max usat in li circul scientic, etc. Brevimen dit, chascun popul es persuadet que sol su lingue es destinat reunir li Europanes dividet. Li patriotisme veni sempre falsar un judicament e va sempre impedir un acord pri li lingue selectend. Nequande li altri popules va accepter inclinar se avan li selection de un lingue national, precipue ne in un epoca quande li patriotismes es exasperat.

Ancor in ultim témpor, un grand diale del Svissia frances publicat, in unesim págin, un articul por combatter li idé del lingue artificial. Si vu vole un lingue international, it dit, vu deve far adopter francés, ja conosset sur li tot terre, pro su clartá, su limpiditá, queles fa de it just li lingue ideal por li commercie, li scienties, etc.

Cose extraordinari: in li sam numeró li redactor publicat un long e vivid protestation contra un circulare de un firma del german Svissia; con indignation il citat li erras de lingue contenet in ti circulare e finit su filipica per ti admonition: -- Per quel jure vu mutila nor bell lingue? -- Per quel jure? yo pensat. Per li jure que li firma seque li consilie del unesim págin del sam jurnal e comensa usar francés quam lingue international!

Nam li partisanes de un lingue national exige alquo impossibil, ili imposi un idioma plen de irregularitás, quel on ne posse vermen usar ante mult annus de studie; e in sam témpor, ili ne admisse que li extranos fa erras in li usation de ti lingue! Mult plu perspicaci esset li linguist Michel Breal quel refusat a su propri lingue francés li rol de idioma auxiliari: «Quande it va luder ti rol,» il dit, «it va perdir su finesses; li usation international tende sempre simplificar e regularisar un lingue, su grammatica, su pronunciation, etc. Finalmen, it va devenir un altri lingue, quel ne plu va esser francés, ma un specie de europan. Per ti rol, francés vell mult plu perdir quam ganiar.»

Esque li adoption de un lingue ja regularisat quam Occidental ne vell esser plu avantagiosi por li franceses self?

Quande yo parlat pri ti questiones a mi vicino, quel es professor de anglés, il strax objectet me:

-- Esque vu ignora que anglés es ja usat sur li tot terre? Li question mem ne posse posir se: omni popules deve adopter anglés quam lingue International.

Bon, yo respondet, vi un circulare quel deve esser dismisset a mult firmas de U. S. A. Esque vu benevole traducter it in pur anglés?

Pos un hor de labor, mi colego revenit con su traduction, un poc embarassat:

-- In pluri frases, yo ne es tre cert que mi anglés es sin reprocha.

-- E vu studiat anglés durant 7 annus, e vu sejornat in Anglia! Si vu, professor de anglés, ne posse parlar e scrir pur anglés, qualmen va far li altri persones quande anglés va functionar quam lingue international, secun vor desir? Tande un specie de pidgin va vicear li pur anglés, un pidgin quel va horrificar li angléses self. E li pur angléses, quel ja protesta contra li evoluet pronunciation del americanes (de quel anglés es tamen li lingue matrin) va posser protestar sin fine contra li mutilation de lor lingue in li bocca del extranes. Si li franceses es indignat quande svissianes german scri lor circulares in francés, it es self evident que li male va esser li sam con li usation de quelcunc lingue international.

Li firmas quel deforma anglés e francés in lor circulares possede tamen secretarios quel es payat pro que ili ha studiat ti lingue seriósmen. Quo va devenir ti lingues quande ili va esser parlat universalmen de ne-angleses o ne-franceses?

Mem in Svissia u anglés es obligatori in li scoles secundari, poc persones conosse tre bon ti lingue sin far sempre erras. Li max facil lingue national es ancor tro desfacil por li rol de lingue international.

Nam por bon posseder un lingue national, on deve studiar it durant mult annus, on deve sejornar in li land respectiv. Ver migrationes va do esser necessi!

Contrarimen a ti situation, on deve emfasar li extraordinari facilitá de un lingue quam Occidental. Mem pos 4 annus de studie de anglés, yo es ancor hodie íncapabil parlar e scrir ti lingue sin sempre consultar li dictionarium e sin far subrider mi auditores o letores; ma solmen pos 2 mensus de studie de Occidental, yo posset usar it sin alcun erra o hesitation e tamen esser comprendet tam facilmen quam per mi anglés. In Occidental li erras e deformationes ne es timend pro que li lingue es ja regularisat e reductet al extrem simplicitá. Credente far me plesura, sovente mi corespondentes de extrania scri me in francés, ma in qual francés! E indignat, yo deve responder les: Ples ne plu scrir me in mi lingue matrin; scri me in Occidental, o mem in Volapük; to va esser plu facil por vos e por me... minu penibil. Yo ama mi bell lingue francés e just pro ti amore, yo espera que nequande it va servir quam lingue international. R. Bg.

Li orígine del ski

Mult persones crede que li ski es un invention recent e que it origina in li... daube de tonel!

In realitá li ski es li max ancian sport.

Desde un epoca tre lontan, on practica li ski in Svedia. Alcun autores pretende mem que it existet ja in li epoca prehistoric. It es exact que li mitologie scandinavian parla pri it. Apu li deos del foy, del aqua, del ligne, li ancian scandinavianes hat plazzat ti del ski. Ti deo del ski nominat se Uli. Pluri nómines de regiones comensa in Svedia per ti du síllabes: Ultuna, Ulevi, e mult altres. Li Svedes conclude de to que li ski origina in Scandinavia.

Forsan ili es rect, nam in omni casu li ski ne posset esser inventet in Italia o in Africa! Ad ultra on ha trovat in li provincia de Upland un petre runic portant, gravet, li image de un skiator.

Li form del ski ha mult evoluet. Li actual proveni de tri formes primitiv. Li unesim es ti del ski arctic, venit del ost. Li du skis, quel esset egalmen long, esset covrit in prim de un pelle plu tard desaparit e ne havet canalatura. Li secund orígine es li ski nordic, scandinavian, de quel li levul pezze es plu long e cavat de un canalatura ma ne munit de pelle; li dextri pezze esset generalmen plu curt ma munit de pelle. Li skiator glissat sur li max long, durant que li dextri servit dar li propulsion.

In fine, on trova ancor li ski meridional de quel li du pezzes es egalmen long e quel have ni pelle, ni canalatura.

Nor ski actual aparit ante circa annus, per combinationes del tri precedentes.

Li longore ha mult variat: Li ultim skis nordic, constructet circa li annu 1880 havet 3,20 m por li levul ped e 2,40 m por li dextri. Li ski meridional, plu modest, havet solmen 2,30 m ma li largore esset 15 cm. Li ski arctic esset tre curt, ma presc tam larg quam long.

Li orígine del teatre del marionettes

Li nómine de marionette es un diminutive del francés personal nómine Marion quel self es un diminutive del feminin Maria.

Li autor de ti charmant teatre, quel amusa li infantes e mem li adultes desde pluri generationes, es Lemercier de Neuve-Ville, nascet in 1830. Li figuras, quel il creat in prim por amusar su infante malad, esset nominat «pupazzi», secun un italian expression.

Por actionar su «pupazzi», Neuveville mettet su manu in lor robe e fat moer lor brasses e lor cap, durante que il recitat li micri poesies quel il composit, con mult esprit, specialmen por ili.

Alcun amicos del marionettist consiliat le monstrar avan li publica su micri teatre. Li unesim representation evenit in un grand banquett, u it incontrat imens success. Incorageat per ti unesim presentation, Neuveville consacrat su activitá a su puppes e bentost devenit celebri in li tot munde.

Til tande, li teatre de marionettes esset ludet per li classic actores del comedie italian: li joyós Guignol li medico, li gendarme, li sever judico, fi astut Colombina, etc. Ma Neuveville creat nov actores quel il animat de su genie.

Plu tard Gaston Cony heredat li colection de marionettes del gloriós autor e renovat li teatre del infantes. E, desde ti témpor, li marionettes ha devenit li principal plesura del micres e anc del grandes, quam pruva nor ultim ilustration.

Ecolier romand.

Qualmen li Cunicul dupat li Balen e li Elefant

Un die, li Cunicul amusat se saltar sur li sand, hop! hop! hop! quande il videt li elefant e li balen in conversation. Li Cunicul celat se detra li arbustage e escutat les quande ili just complimentat se reciprocmen.

-- Oh! compatre Elefant, dit li Balen, vu es li max potent de omni animales quel vive sur li terre, e yo, yo es li max potent del animales vivent in li mar. Si vu vole, noi vell posser associar nos e guvernar omni altres. Nequi vell posser resister nos.

-- Tre bon, tre bon, compatre, dit li gross Elefant, to conveni me completmen.

Ma compatre Cunicul nequant havet li invidie esser guvernat de ili. It serchat un gross cord tre long, poy il prendet un tambur e celat it in li arbustes. Tande il marchat sur li plage til que il incontrat li Balen.

-- Oh! compatre Balen, il dit, vu es tam fort, ples servir me un vez. Mi vacca ha infundat se in li slamm, lontan de ci, e yo ne posse retraer it; ma vu, quel es tam fort e gentil, esque vu vell benevoler far it?

Li Balen esset flattat del compliment e dit «yes» immediatmen.

-- Nu, dit li compatre Cunicul, yo va ligar a vor caude li extremitá de ti cord, li altri extremitá a mi vacca; e quande omnicos va esser pret, yo va tamburar. Tande it va suficer que vu trae tre fort, nam li vacca es infundat tre profund in li slamm.

-- Bon, dit li Balen, vu posse fider me; yo va retraer it, mem si it vell esser inmerset til li cornes!

Compatre Cunicul ligat li cord circum li Balen e saltante, hop! hop! it vadet trovar li Elefant.

-- Oh! ples, potent compatre Elefant, il dit, vole vu far me un servicie?

-- Quo es? questionat li Elefant.

-- Mi vacca es infundat in li slamm, lontan de ci, e yo ne posse retraer it. Naturalmen to va esser facil por vos; vu es tam fort; e si vu benevole?

-- Certmen, dit li Elefant, con bontá.

Nu, dit li Cunicul, yo va ligar li extremitá de ti long cord circum vor trompe, e li altri extremitá circum mi vacca, e strax quande it va esser pret, yo va tamburar. Tande, vu va traer tam fort quam vu posse.

-- Ne time, dit compatre Elefant, mem si ella vell esser tam gross quam 20 vaccas, yo vell retraer la.

-- Pri to, yo es certi, dit li Cunicul, ples solmen ne traer tro fort in comensa.

Il ligat solidmen li cord circum li trompe del Elefant e curret por celar se in li arbustes. Ta, it comensat tamburar. Li Balen traet, e li Elefant anc, e li cord esset tendet tot rigid.

-- To es un vacca remarcabilmen pesant, dit li Elefant, ma yo va tamen haver it.

E it apoyat su pede contra un árbor e fat un enorm sucusse.

-- Quel afere, dit li Balen, ti vacca es certmen in li fund del terre!

Chascun traet a su látere, ma bentost li Balen sentit se trenat vers li terre, pro que, chascun vez quande li Elefant traet li cord, it inspulat it circum su trompe. Li balen devenit tam coleric que it inmerset, pluf! pluf! li cap adavan, tot in fund del mar. Li pedes del elefant esset raffat del suol e it glissat til li rive. To mettet it terribilmen in colere e it fat un sucusse tam fort que it traet li Balen ex li aqua.

-- Qui trae me, muit le Balen?

-- Qui trae me, trumpetat li Elefant?

E chascun de ili videt li altre con li cord inspulat circum su córpor.

-- Yo va docer vos quo eveni a tis quel fa considerar se quam vacca, rugit li Elefant.

-- Yo va docer vos que on ne moca me, muit li Balen.

E ili recomensat traer til quande li cord ruptet se, e li Balen recadet in li mar con un grand «pluf» e li Elefant recadet sur su dors, li quar pedes ad supra. E ili esset tam hontosi que ili ne plu volet conversar, e talmen lor bell projecte fat fiasco.

E compatre Cunicul ridet sol durant un semane!

S. Bryant (Ecolier romand).

Epifanie sub Francois I

In li tri-rey-die (Epifanie) del annu 1521, li 6 januar, li francés rey François l, circumat de su tot corte, esset finient un reyal festin. Omni cortesanes volet just elevar lor cope ye su honor quande il questionat:

-- Ma, pro quo li comte de St. Paul ne es inter nos hodie por ti festa del reyes.

-- Majestá, respondet alqui, il ne posset venir pro que il da un grand festin in su hem.

-- Nu, Seniores, replicat li rey, yo proposi vos assediar sr. Paul e su festinatores.

Li tot corte surtit, entusiasmat de ti proposition. Un heralde esset inviat ad-avan por defiar li comte; poy, rey, cortesanes e grand dignitarios mettet se in marcha tra li strades covrit de nive. Bentost on ariva avan li dom de sr. Paul.

François l, lansante li unesim bul de nive contra un fenestre, da li signale del action, e strax li dom es bombardat de bules de nive. Ma li assediates hat anc prendet lor precautiones. Ili hat colectet in li dom un amasse de nive, de pomes, de oves, de vegetabiles etc. e ili jetta omni to tra li fenestres. Li oves aplatta se sur li cranies del assediantes; li vitres eclata. François l, armat de un pesant baston, frappa per su tot fortie sur li porta por far aperter it.

In li unesim etage, tamen, li munitiones comensa exhauster se: on lansa li tri ultim carottes. Li assediates es excitat. Ili usa nu li gross artillerie: stules, platiles, supieres vola tra li aer, sin tuchar alqui, felicimen. Ma li mastre del dom, afollat, prende in li foy un splint inflammat e jetta it ad-exter.

Li splint cade sur li cap de François l, quel crula sur li suol, lansante un cri de dolore, e evanesce.

Immediatmen li combatte halta. Omnies precipita se vers li rey de quel li cap es tot sanguant. On transporta le in hasta al palace reyal.

Li mode, in ti epoca, esset, por li mannes, haver long capilles cadent in bucles sur li epoles. Li rey self havet un del max splendid capillaturas del land. Tamen, pos ti stupid accident, li medico reyal devet ciser li capilles.

Li rey esset in prim tre atristat del perde de ti splendid ornament, ma consolat se rapidmen. Ante li fine de januar, in facte, il posset constatar que in li corte, in li cité, existet solmen capes sin capilles... Omni cortesanes, omni nobiles hat decidet sequer li mode iniciat del rey.

Ma desde que on ne plu portat li long capilles, un compensation devenit necessi: on lassat crescer li barbe quel on antey rasat!... E to esset li sol consequenties de un accident quel vell har posset esser tre grav por li rey e por Francia.

Li wapiti

Ti gigant del forestes del Nord es anc nominat cervo del Canada. It have splendid formes, un cap majestosi, de quel li cornes posse haver un longore de 1,70 m; ti cornes have sovente 12 til 15 puntes, plu rarmen 16 til 20.

Durante lor crescentie, ti cornes covri se de pelle de quel li wapiti desembarassa se, frottante li cornes contra li truncs de abietes e de pines. Ti cornes cade in marte; li nov pare es ja complet in li fine de august; in ti epoca li wapitis, reunit in grand truppes, vade vers li sud u ili trova un suol plu o minu liberat de nive e de glacie, e quel da les li nutriment.

Li customes del wapiti es tre analog a tis del europan cervo, con ti diferentie que li unesim ne manja durant li nocte. Li adult mascules es sempre circumat de numerosi cervas, quo, in cert epoca, causa terribil combattes inter li concurrentes. Ti moment li chassero selecte por aproximar se al animale quel in altri témpores es tre desfident. Ma durant li calores sexual li wapiti, dominat per li colere, oblivia su prudentie e lassa se facilmen surprisar del homes.

It es sempre un spectacul tre comic vider un urs piscar in un rivere, sin fil e sin pisca-croc.

Li urs selecte li témpore quande bandas de salmones, venit del mar, ascende li riveres. Alongat sur li ventre, in li herbe del rive, con li cap directet vers li devenientie del aqua, it inmerse su dextri anterior patte in li aqua e fa it pret por li action.

Su patientie es sempre recompensat, nam it ha selectet un loc u li rivere es strett, quo obliga li pisces aproximar se al rive. Bruscmen su patte eleva se, lansante ad supra un salmon quel recade detra li habil piscator.

Un animale minu sagaci vell hastar manjar li repaste. Li urs save profitar li bon chance e sin erecter se, continua li manovre tam long quam li pisces defila proxim su grappe. Solmen pos un complet recolta, it comensa festinar e it gloti omnicos, anc li fin osses del pisces.

Li perpetui pendul

Li unesim pendul con perpetui movement ha just esset perfinit con success de un yun mann del canton de Neuchâtel (Svissia). Li motor es basat sur li variation rapid del pression del vapor de un gas liquidisat per tre debil variationes de temperatura.

Li sensibilitá del motor es tam grand que un sol gradu de variation del temperatura sufice por retender ti marvelosi pendul por 172 hores, it es plu quam 7 dies. E sempre it va evenir durant ti 7 dies un nov variation quel mantene li pendul tendet. De to li movement perpetui.

Talmen ha realisat se li reve del horlogeros neuchatelesi per un maniere simplic e scientific.

Novembre 1934.

Bibliografie

Micri crestomatie de Occidental

Sub ti titul, Sr Kajš, printator in Brno, publica un colection de racontas quel constitue un pur juvel, li unesim testimonie del bell litteratura de Occidental. Elegantmen printat, ti crestomatie oferta un abundant recolta de anecdotes, de proverbies, de historiettes gay e trist, de poemas.

Li plupart del pezzes esset traductet del sved per Sköld, Tjernström, Richardsson, del francés per Pášma, Siegel, Colas, del tchec per Podobsky e Kajš, del russ per Kofman, del german per Kajš e Wahl, etc.

Li iniciator e editor de ti delectabil ovre mey reciver nor gratulationes; il fat a nor movement un charmant donation de Cristmas 1934. Noi joya reciver bentost li duesim libre de ti Biblioteca in Occidental.

In vende che Typografia J.A. Kajš, in Brno (Tchecoslovakia) e in Occidental-Buró in Chapelle, Vaud (Svissia). Precie fr. 1.50 sviss, 94 págines.

Katalogo de la Esperanto-gazetaro. -- In Esperanto-«editejo» (t.e. editoría) de Ant. Prazák, Jablonné n. Orl., («Ceĥoslovakujo») esset recent editet un «Katalogo de la Esperanto-gazetaro», complita de dr. J. Takács. Ti catalog have 168 pag. e contene 1) liste de Esperanto-gazettes, 2) liste de gazettes con constant Esperanto-rubrica o resumé, 3) liste de gazettes por altri mund-lingues-projectes, (nam solmen Esperanto es mundlingue, li altri lingues es solmen projectes!) 4) alfabetic liste de urbes, u aparit E. gazettes, 5) alfabetic registre de landes, u aparit Esperanto-gazettes e 6) statistica. Ti statistica di, que del comensa del Esperanto-movement, t.e. del annu 1878, til hodie aparit in tot 1276 divers Esperanto-gazettes in 459 urbes e 59 landes; printat gazettes 1.005, autografat 261. Ex sequent statistica on remarca strax, que li «plimulto» (t.e. majorité) de gazettes esset solmen efemeri, nam 45 gazettes aparit solmen 1 caderne, 488 gazettes travivet solmen 2-8 cadernes, 167 finit su vive pos un annu-colection, 330 finit 2-5 annu-colectiones e solmen 152 plu quam 5 a.c.

In II. parte «Gazettes por altri mund-lingues» es citat 195 gazettes, ma ti ci parte ne es naturalmen fat tam precismen, nam mult gazettes manca. On cita 7 Occidental gazettes, ma ne es citat: 1. Jazyk mezinárodní, 2. Occidental, 3. The Interlinguist, 4. German occidentalist e 5. Inter nos 6. Bulletin de Federali.

Tamen it es interessant foliettar in ti catalog e on deve dir que it ne esset un micri labor. On posse deducter li sequent regul: Plu bon es un grand e stabil revúe, bon redactet, quam deci o cent gazettes efemeri! J. Podobsky (Tchecosl.).

Hermann Tanner

Zehn Jahre Bergführer Kluckers «Herr»

Erlebnisse A.v. Rydzewskis, Naturschilderungen und Anderes. Redigiert, gruppiert, z.T. verfasst, und herausgegeben von Major Hermann Tanner, S.A.C. 1. Buch: Anton von Rydzewski ast Künstler. Eine alpine Bildergalerie in Prosa. Bern: Im Verlage des Liter. -Art. Bureaus, 1934. 119 pp. 1 image. 126/180 mm. Precie: 4 sviss francs.

Ti ovre sta in un cert contrast con ti anunciat in

Hermann Tanner

Zehn Jahre Bergführer Kluckers «Herr»

Erlebnisse A.v. Rydzewskis, Naturschilderungen und Anderes. Redigiert, gruppiert, z.T. verfasst, und herausgegeben von Major Hermann Tanner, S.A.C. 1. Buch: Anton von Rydzewski ast Künstler. Eine alpine Bildergalerie in Prosa. Bern: Im Verlage des Liter. -Art. Bureaus, 1934. 119 pp. 1 image. 126/180 mm. Precie: 4 sviss francs.

Ti ovre sta in un cert contrast con ti anunciat in Helvetia 1933 num. 11/12.: «Unsere Bergführer. Nr. 1: Christian Zippert» del sam autor. Ti vez, it ne es li ductor quel es presentat nos, ma li «senior», quel descri su impressiones de migradas e ascensiones in li max imposant partes del Alpes, principalmen tis del alt Bregaglia, e del valley Bondasca. In 200 images, pictet ne per li pinsel, ma per li plume, Rydzewski monstra nos in mastric maniere li ínnumerabil impressiones, gigantic tam bon quam minutiosi, queles frappa li sentient turist del montes. Li autor self successa, absolutmen sin exagerationes, captivar li letor del comensa til li fine; cos tre ínacustomat in ti categorie de litteratura. Il anc pruva se posseder tre larg scientific conossenties. Su amor del natura, si mention de avies, insectes, e altri animales, con li just caracterisation in omni ocasiones, contribue ne poc a dar vive e calore al altrimen sovent rigid e frigid petre e glacie in quel il move se.

Sr. Major Tanner, nor conosset pionero del lingue international e un del fundatores del Sviss Ass. por Occidental ha scrit un ovre altmen interessant e noi joya posser bentost leer su sequent libre anunciat.

Dr. Nidecker

Cosmoglotta A 101 (mar-apr 1935)

COSMOGLOTTA, marte-april 1935. (Annu VIX.) No 2 (101)

Some weak points of Occidental summarized

Sub ti titul «The British Esperantist» publica in su Nr de februar un articul de W.E. Collinson, professor de german in Dr Phil., e John Buchanan, lector de Esperanto, ambi in li universitá de Liverpool. Si ti articul vell esser scrit per alcun ínconosset esperantist yo ne vell dar mult atention a it. Ma si to scri un professor e linguist, it recive un cert póndere. Proque yo conosse personalmen prof. C. quam un simpatic yun mann, it dole me mult que il ha talmen exposit se, tam per li ínacustomat agressiv ton, quam per li monstrat ignorantie del materie, e quel yo nu es fortiat publicmen desvelar.

In li introduction prof. C. scri: «Plu yo regarda in Occidental, plu «preposterous» (absurd in altissim gradu) apare me su pretensiones fortmen trumpetat».

Ti comense es multpromessent, si on conosse li pretentiosi trumpetationes de Esperanto! Li continuation totalmen desilusiona nos proque it monstra, que prof. C. solmen ha regardat in Occidental, ma visibilmen possede null idé pri li intern spíritu e structura de Occidental, quo es clar ex su assertion que «li ne-linguist es desconcentrat per li abundantie de national «complexities» (confusiones) e li linguist per ne saver quande un plen international parol es admissibil e quande ne.» Pri quel national confusion prof. C. parla ci, il regretabilmen ne ha dit, pro to yo ne comprende, quo il ha visat. Quo concerne li duesim parte, it es clar que un linguist quel ne ha studiat Occidental va errar in quelc casus, proque li definition pri to que es ja international es tre fluent. Ci Esperanto certmen have li grandissim avantage, que li linguist con absolut certitá save que ni un sol international parol es usabil in Esperanto sin special mascarade, li secretes de quel nequi conosse! Ni linguist, ni profan! P. ex. convention deveni konvencio con accentu sur i, ma action deveni ago, comission -- komisiono, confederation -- direction mem direktado, direktejo, direktoraro; director -- direktisto, senator senatano, ma actor -- aktoro; patientie in Esperanto es pacienco, ma inteligentie inteligenteco; structura es strukturo, ma reparatura -- riparo; reparabil riparebla, respectabil respektinda; rational es racionala, ma nacional -- nacia; celibatu -- celibato (anc frauleco) ma concubinatu -- konkubineco, proletariatu -- proletariaro etc., etc. Plen cáos!

Li cose es ti, que in Esperanto omni ti paroles es sive paroles foren, do stant exter li structura e derivation de Esperanto (tis quel es simil al form international), secun § 15 del unesim clave footnote:[Omni international paroles es acceptet in Esperanto con Esperanto-ortografie e grammatical finales a, e, i, o.], sive constructet secun li fals regules del Esperanto-derivation, quel causa li strangi absurd formes citat.

In Occidental li cose es fundamentalmen altri: Occidental presc ne have paroles foren de latin orígine. Li aplastant númere de ti quasi international paroles es purmen regulari derivationes del radicas trovabil in li Occidental-lexicos, quo es multvez demonstrat in Cosmoglotta. Ma qui clude li ocules ne posse vider li realitá, ma solmen su somnie.

Pri li pronunciation prof. C. trova que li sones F eu, D ö, e y = F u es tre desfacil por angleses, ma li son de eu es trovat in li parol A early, adplu un diftongal pronunciation vell esser ancor plu desfacil por ili, e in fact ti son trova se solmen in quelc conosset paroles quam Europa, neutral, eugenic, in paroles proprimen Occidental it ne es trovat. Proque y trova se solmen in un serie de principalmen grec scientic e tecnic paroles, it es necessi pro constructiv rasones e international scientic aspect. Esperanto p. ex. ne posse far diferentie inter chlorophyll e chrolophil! Si a quicunc ti pronunciation quel anc trova se in A hymn, es desfacil, ti mey tranquilmen pronunciar i sin alcun damage, il va sempre esser comprendet. Esque forsan on deve eliminar li r proque li angleses presc totmen ne pronuncia it?

Vermen astonant es li conclusion pri li regul del accentu. Quam exemple es citat: incredibil, visibil, astronomie, «li accentu in queles ne es conform al usu angles». Ta on accentua: incrédible, vísible, astrónomy, do quam in null altri lingue! To es un specific particularitá del lingue A, que li accentu presc sempre difere del general custom. Postular o expectar in Occidental un accentuation secun A es naiv. Ma esque forsan li laudat Esperanto accentuation regúlo, nacío, rebúso, anímo etc es conform al pronunciation anglés o de quelcunc altri lingue in li munde? Li blamat pronunciation trova se in mult romanic lingues (li 2 unesims) e li ultim in Russ, Polones, Bulgar e Eston!

Li duplic pronunciation del c es exagerat quam desfacil. Yo peti prof. C. monstrar me un normal europan person con instruction elementari quel va leer un placat con annuncies p. ex. CONCERT, CONTINENTAL, PNEUMATIC quam tsontsert, tsontinental, pneumatits etc! mem in slavic o ugro-finnic landes! Just lu contrari es ver. On mey monstrar nos un person ne conossent Esperanto quel vell leer li Esperanto paroles caro, colo, juneco ne karo, kolo, juneko, ma tsaro, tsolo etc! Quam fort es ti acustomation mem che old esperantistes es visibil del circumstantie que ancor hodie presc in chascun Nr de Esperanto-jurnales on incontra pluri c printat vice k.

Li duplic consonantes che prof. C. es naturalmen un «ridiculous complication». Nu, 1) li duplic consonantes es obligativ solmen ta u ili marca li curt pronunciation e diferentie p. ex. inter car e carre, foliette etc. 2) li permission usar li duplic consonantes, usat in L e ancor in mult grand europan lingues, es solmen un facilisation in usation de Occidental. On es liberat del timore pri possibil erras. In Esperanto just li ínacustomat obligativ acusative sempre ancor producte constant erras, anc in li revúes e gazettes!

It es vermen strangi que existe persones queles trova li libertá plu desfacil quam fortiativ regules! Li permisset scrition «colision, raport» ne es un ruption del principie de internationalitá, proque ne existe comunitá in ti cose, p. exemple li citat paroles es scrit in S. Cat. R. e Eston per singul consonantes. Prof. Collinson probabilmen pensa que omnicos trovat in ALF es international! Ma si to vell esser ver, tande certmen Esperanto es un lingue ne intertional, ma externational!

Li duplic formes del pronómines secun opinion de prof. C. causa «much innecessary memorising». Yo pensa que ti 6 paroles es memorat in 10 minutes, mem per tre inept persones! Ma just ti division trova se in omni lingues de Europa.

Naturalmen denove es citat li tri infinitives ar, er, ir, quo es sive un complet ignorantie del primari regules de occ, proque li a e e apartene al radica verbal, sive un conscient falsification del factes. Occidental have solmen un conjugation! Con li sam jure noi vell posser dir, que in Esperanto li infinitive fini ye ni, li, di, ri, pi, ki etc: turni, celi, vidi, diri, okupi, indiki, etc!

Un ulteriori ínconossentie de Occidental monstra li assertion que li preterit in Occidental have li sam form quam li participie activ! Do amat amant!

Li question pri li diferentie del conjunctiv e optativ in Occidental es un poc íncaut!

In li critica del derivation denove es repetit li cent vez refutat assertion, que por li diferent sufixes ie, tá, ore, ess, un sol sufix es suficent por li idé de un abstract qualitá. Nu, maladie ne es un qualitá, ma un statu; longore ne es li qualitá esser long ma un mesure quam long li cose es (it posse esser tre curt). Ma ti logic differentie quel sentit nor íncult antecessores sembla tro desfacil por li hodial hom. Esque noi es idiotes? Prof C. adjunte li sequent sententie: strangi ne international diferentiation in connection con li sam radica (altess, altore). Nu, noi have: in A highness, height, F altesse, hauteur, SP alteza, altura, D Hoheit, Höhe, Sv höghet, höjd, Dan Hojhed, Hoide, Hol hoogheid, hoogte, R vyssotshestvo, vyshina, Tch vysost vysina etc.

Quant lingues es necessi por prof C. por qualificar un cose «international»?

Sapienti sat.

E. WAHL

Linguistic explorationes -- Pronunciation de «ch»

Nor demifratres fortmen critica nor ortografie «caotic», specialmen li pronunciation de «ch» u noi, pro visual image del parol, conservat li max expandet ortografie ADFP. Yo va ci examinar li paroles con guttural pronunciation. Mersí al grand labor fat de nor German coidealistes, queles dividet inter se li exception de omni paroles con c, k, ch e rubricat les secun lor valore fonetic, yo es nu in possession del quasi plen stock de ti paroles por li necessi analise.

Secun nor gramatica ch es pronunciat gutturalmen (i.e. k' o hh) ante consonantes, in li síllab arch e in combination con y.

(In lu sequent. d significa derivates, m -- mult, p -- pluri.)

  1. Ante Consonantes ** technic m. d. ** Christ p. d. ** chrysalid ** chrom m. d. ** chron- m. d. ** autocton ** chlor m. d. ** vacht p. d. ** psvchro-metro d.

  2. Syllab arch ** patriarch d. ** monarch p. d. ** anarchie p. d. ** architect d. ** archeolog d. ** eparchie d. ** archaic p. d. ** archipelag d. ** architrave ** etc

  3. Con y ** psycho m. d. ** pachyderm ** trachyt ** e quelc poc usat purmen scientic paroles

Li unesim gruppe on posse simplificar in ortografie per elision del h, quam in li sudromanic lingues: tecnic, Crist, crom, autocton etc. In li lexicos to posse esser indicat anc tre comodmen per posir li h in parenteses, quo indica que li historic scrition es permisset in scientic articules: c(h)lor, yac(h)t.

Li duesim gruppe on vell posser simplificar per scrir k vice c. Advere to vell fortmen alterar li scritiv image de ti paroles: patriark, monarkie, anarkist, arkeologie etc, ma si un general desir del coidealistes va esser expresset, to es tolerabil.

Li triesim gruppe contene presc solmen poc usat scientic paroles. Solmen psyche es sovente usat in li ordinari vive. Si noi ci forjetta li h, noi recive bon formes quande ne seque un e o i: psycopat, psycolog, psycose, etc, ma psycic. psycism, psyciatre etc sembla ínoportun, tam pro li image quam pro li son. Anc li substitution de k ne da simpatic formes: psykopat, psykose, psykic, psykiatre etc. Li lingue F monstra ci un interessant exemple: ante e, i on pronuncia li ch quam in machine. Ma un scrition: psycose, psychiatre vell destructer tam li scritiv quam li fonetic coherentie inter ti parent paroles.

It sembla do que noi va dever electer: sive conservar nor criticat regul de pronunciation, sive substituer k.

Ma nu seque un serie de paroles con ch ante vocales, in quel li situation es plu desfacil, proque por ili noi mem ne posse dar un plu minu general regul. Quelc poc paroles quam melanc(h)olie, mec(h)anic, anac(h)oret etc facilmen posse esser inregistrat in li gruppe 1. Ma li nu presentat paroles es diversmen tractat in li divers lingues. A e F sempre scri historicmen, Sp scri qu con pronunciation k. Li lingue I ci es in avantage, proque ta ch es sempre pronunciat quam k.

In li liste yo ha posit in levul flanc del parol li ciffre del lingue quel pronuncia sibilant, e in dextri flanc ti quel pronuncia guttural

trichine d.: ISFA Sv (k), DREst (hh)

machination: F (sh), ASI (k), DR (hh)

chimere d.: F Sv (sh), ASIP (k), DR (hh)

traché d.: F (sh), AFIPS (k), D (hh)

rachite d.: F (sh), ASPI (k), DR (hh)

lichen: R (sh), FASIP (k)

chir-agra-omant etc m. d.: AFSIP (k), DR (hh)

schist: AF (sh), IP (k)

orchestre d.: FASPIRD (k)

orchidé: AFPIS (k), DR (hh)

chirurg d.: SvSF (sh), AIS (Sv) (k), DR (hh)

cherub: SvAF (she), IS (k), DR (hh)

bronchie d.: F (sh), IASP (k), DR (hh)

chinine: Sv (sh), ISFP (k), DR (hh)

baldachin: ISAFSvP (k), DR (hh)

chimie p.d.: SvF (sh), IASP (k), DR (hh)

schema d.: DSv (sh), ISPFAC (k), R (hh)

schisma d.: DSvSAF (sh), IP (k)

Li lingue Dan prefere anc scrir e pronunciar k, li lingue Hol vice k pronuncia in maniere DR.

On vide que li majorité del lingues usa ti paroles con guttural pronunciation. It sembla absolut ínpossibil trovar un general regul con conservation del historic scrition (ch).

Do on nu va dever decider, ca on vole plu sequer li son e tande scrir k o conservar u to es possibil li scrition ch e pronunciar it sibilant secun model F, con exclusion de quelc paroles quel ne have necú un pronunciation sibilant, i.e. li paroles trichine, baldachin, orchestre, orchidé. Baldakin con k ne evoca dubita, essente de orígine oriental.

I casu: omnes scrir per k trikine, makination, kimere, rakite, kimie, bronkie etc.

II casu: on scri omnes ch e pronuncia sibilant secun regul general de Occidental, anc trichine, lichen, orchestre, orchidé.

III casu: on scri e pronuncia li quar ultim paroles per k e li altres per ch e pronuncia regularimen secun li regul general.

Si on va electer un del casus Il o III, on va dever ancor decider li pronunciation de sch in li paroles schema, schisma, schist. Ci li majorité pronuncia li du ultim paroles sh, solmen A e S pronuncia s (in S anc scrit cisma), do on va dever accepter li pronunciation sh. Talmen imposi se li variante Illa, scrir les anc foneticmen, i.e.

IIIa shema, shisma, shist, o mem

IIIb skema, skisma, skist.

Essente paroles foren scientic, to ne vell tro fort chocar nor ocul. Just proque ni un sol de ti metodes es scienticmen prefixat, ma depende plu de practic vidpunctus e del gust e stilharmonie, yo pensa que in ti casu vell esser desirabil audir li opinion del max grand publicitá. Do yo peti ne solmen li membres de Celia ma omni interessat coidealistes informar me pri lor opinion. It sufice misser un visitcart e scrir sur it o sur li covritura li numerós, p. ex. arch, psyk, Illa,... e afrancar quam printate. Responder a singul missentes yo ne posse. Ma yo mersia omnes ja in antey. Ples, ne discussiones e propositiones ma solmen preferet metode.

E. WAHL, Tallinn, Estonia, Eha 10.

Li leges del dessin infantin

Li sequent articul es li resuma de un libre quel va aparir ho-annu ye li ocasion del 7-im Congress international del dessin in Bruxelles -- august 1935. -- In ti libre li autor exposi su long serchas, per li medies de testes, pri li leges a queles es submisset li dessin del infantes. Ti conclusiones etablisser un nov metode de docentie plu conform al besones e al psicologie del infantie.

On ha sovente serchat etablisser un metode rational por docer rapidmen li dessin al infantes. Li metodes oficialmen adoptet del guvernamentes ha mult evoluet secun li landes. In unesim on ha usat li metode del modelles litografat quel li eleves devet copiar tam bon quam possibil; poy ante circa triant annus, on renunciat ti metode del copie por adopter li dessin secun li natura self. Desde pluri annus, on comensa cultivar li dessin de imagination in quel li infantes representa quo lor imagination o memorie dicta le. Talmen, on obtene ovres plu rich e plu interessant e li eleves posse developar lor originalitá mult plu bon quam si ili vell dessinar avan un modelle.

Qualcunc posse esser li metode usat, it sembla hodie absolut necessi conosser li psicologie del infantes, nam tis-ci have un vision particulari, diferent de ti del adultes. Talmen, on conosse ti tant important leges desde solmen poc témpor, principalmen desde li studies del conosset professor austrian Richard Rothe, del italian seniora Montessori, del german Britsch. Advere it manca ancor un coordination de omni ti serchas; coordination quel noi just prova far in li libre anunciat «Le dessin libre» (Li líber dessin), adjuntente mult contributiones personal fat in numerosi scoles de Svissia e Extrania.

Li sequent studie va certimen interessar omni nor letores, nam omnes conservat li memorie de lor unesim naiv dessines, o forsan have circum ili yun infantes quel denove comensa dessinar secun li sam maniere immutabil. Vidente ti dessines infantin, li adultes subride con indulgentie, benque ili es chocat del erras evidentissim. On ne deve obliviar que ti erras es erras solmen por li adult ocules; ma in li pensa del infantes, li papas monstra un mal voluntá evident a comprender coses perfectimen clar e logic por lor yun cerebres.

Li erras in li dessin infantin es partú li sam

Unesim constatation: li leges del dessin del infantes es li sam in omni popules. Si vu prende un ovre de un yun japanese, de un yun american o de un europan, vu constata que li maniere dessinar, special al infant, es sempre identic, quelcunc es su orígine.

Pro to, nor remarcas e conclusiones conserva lor valore in omni landes e li metode quel noi va esquissar es valid por omni scoles sin distinction de rasse o de land.

Li quar etapes: lineas, superficie, movement, volúmine

Studiante milles e milles de dessines infantin, li prof. austrian Rothe ha constatat que li arte del infantie seque presc sempre li sam evolution, quel passa tra quar etapes (fig. l, 2, 3, 4).

Fig. 1 Fig. 2 Fig. 3 Fig. 4

In prim li infant representa omni figuras per lineas (fig. 1). Pos li settesim annu, it comprende que li córpores have du dimensiones: longore e largore, e occupa un cert superficie (fig. 2), ma ti dessines es ancor rigid, li infant ne save curvar lineas por obtener li movement.

In li triesim etape, pos li 12-im annu, li infant sercha dar a su dessines li movement. Ancor ínhabilmen it curva su lineas (fig. 3), ma li figuras ne presenta relief; li infant ne save ombrar les. Li superficies resta platt.

Finalmen, in li quaresim etape, apari li volúmine, li spessore quel es obtenet per li ombres e li partes luminosi (fig. 4). Pos har percurret ti quar etapes, li dessinator es matur por representar omni figuras in omni situationes de movement e relief. Omni hom passa per ti quar etapes e it vell esser contrari a su natura saltar súper un etape. On comprende nu quant fals esset li ancian quel fat dessinar a un infant de 11 annus, gipsages in blanc con li representation exact del ombres. In ti etá, li infant interesse se al movement. ma ne al mort sculpturas.

Nor figuras I a 4 representa un plante quam it es dessinat successivmen in li quar etapes. Naturalmen, por dessinar un hom, un animale, li infant acte sammen. Vide

Fig. 5

Fig. 6

Fig. 7

Fig. 8

por exemple li evolution simil in li fig. 5 a 8 de un hom. Li unesim representation, quel coresponde al etape del linea monstra advere ja un superficie quel anticipa li evolution. Ma to es explicat per li facte que li infant besona un contur de cap por posser includer li ocules, nase e bocca. On vide que li gambes es fixat directmen al cap!

Li realisme intelectual

Exter ti lege del quar etapes de su evolution, li dessin infantin es submisset a leges conosset desde long témpor. Li max potent ha esset nominat realisme intelectual (per oposition al realisme visual quel interveni plu tard). On posse definir it: li infante dessina to quo it save e ne to quo it vide. Curtmen dit, it es guidat de su intelectu e ne de su vision.

Fig. 9

Fig. 11

Fig. 12

Fig. 13

Fig. 10

Por exemple. quande it representa un cap in profil, li yun infant sovente dessina li du ocules (fig. 9) pro que it save que un cap have sempre du ocules. It ne comprende que un ocul ne posse esser visibil. E quande it renuncia li duesim ocul, it es tamen dominat del sam lege per un altri maniere: it representa li ocul videt de facie in un cap videt de profil (fig. 10); o it dessina li chapel súper li cap por posser completar li cap quel it conosse quam rond. Quande it dessina li gambes. it fa les completmen separat til li trunc (fig. 11) durant que visualmen, li superior parte de un es sempre recovrit del altri (fig. 12). Si it dessina un cavallero, pro li sam rasones it representa li du gambes avan li córpor del cavalle, savente que un hom have sempre du gambes. On vide que sempre li realisme intelectual domina li realisme visual. Solmen plu tard e poc a poc, li vision exact victe ti erras tenaci.

Altri exemple tre interessant de realisme intellectual: Quande li yun infant comensa dessinar domes, tre sovente it representa 3 facies visibil (fig. 14) quam si it vell vider

Fig. 14

Fig. 15

Fig. 16

Fig. 17

li dom de 3 punctus de vise in sam témpor, e chascun láter es dessinat con su tegment videt de avan, talmen li facies A B del tegment sembla separat del principal facie del sam tegment. Ma ti separation ne choca li infant.

Plu tard li yun dessinator percepte que li puntes del tegment deve junter se, ma ne possente renunciar li triesim latere quel tamen it ne posse vider, li infant dessina su domes quam ti del fig. 15.

Ancor plu tard, li observation doce a it que it es impossibil vider plu quam 2 láteres de un dom in sam témpor e tande apari li dessin del fig. 16. Advere li perspective ne ja es exact. Li paraleles fugient vell dever aproximar se. To veni solmen pos que li eleve ha esset instructet pri li leges del perspective (fig. 17).

Lege del projection horizontal

On vide do que ti domination del realisme intelectual ducte li infant a adopter pluri punctus de vise in li sam dessin, exactimen quam es usat in li dessin tecnic o geometric per li metode del projectiones (elevation, plan, profil).

Si, por exemple, li infante vole dessinar domes apu un rute, it representa ti rute videt del ciel pro que to es plu facil por it (fig. 18).

It ne conosse li arte del perspective quel permisse far fugir ti rute per diminution progressiv de su largore; do it representa it quam un band de sam largore, quam on es acustomat vider it sur li cartes geografic.

Ma to ne impedi li infant elevar su domes perpendicularimen sur li bord del rute. Dessinar li domes altrimen es impossibil por un infant quel es acustomat considerar les per lor facie e ne videt del ciel.

Ti solution es in fund tre natural. Li pruva es que li ancian Egiptianes ante 40 annus, in li apogé de lor civilisation ne trovat un altri medie por representar lor constructiones sur lor monumentes o sur papire.

Fig. 18

Fig. 19

In li fig. 19. noi da un altri interessant exemple de change de punctu de vise. Li yun dessinator ha representat li table videt de supra, rectangulari, nam li perspective es tro desfacil por it. Ma savente que li dineantes eleva se perpendicularimen al bord del table, it ha aplicat les contra li suol, exactimen quam li precedent dessinator ha cuchat su domes perpendicularimen al rute. (Li platiles es dessinat avan chascun dineante.)

Lege del automatisme

Li lege del realisme intellectual e su consequentie li lege del projection es constatat solmen in li prim yunesse; pos li etá de 12 annus, on remarca it ancor solmen in li ovres del retardates.

In revancha un altri lege mult plu potent domina li tot infantie con tenacitá: quande li infant ha trovat un maniere representar un cos, it repeti it automaticmen, sin change. Vide exemple li fenestre del fig. 16, li infantes del fig. 26, li abietes e li pales de barriere in li fig. 27. Sur li tegment, li infant dessina omni tegules distinct e tot simil, sin obliviar un sol. In realitá li tegules presc ne es visibil quande on regarda un dom de circa 10 metres. Si li infant dessina les malgré to, it pro li du leges de realisme intelectual (it save que li tegules existe) e de automatisme (omni tegules es dessinat quasi automaticmen).

In presc omni dessines de infantes, che omni popules, li lege de automatisme posse esser constatat, mem pluri vezes in un sol labor.

On posse dir que ti automatisme instinctiv es li max grand ínamic del progress in li arte dessinar. Per repetir li sam motiv machinalmen, li infante satisfa se facilmen e oblivia observar li natura quel es sempre divers.

Sovente on ha serchat de u veni li potentie del automatisme; nor opinion es que li scritura es li grand culpabil. In li scritura, on doce al infant far omni su A tot simil, omni su B tot simil, etc.; e pro que it scri mult plu quam it dessina, tot naturalmen, it considera li dessin quam un specie de scritura, in quel li motives de sam signification deve esser exactimen simil. Por verificar ti explication, it vell suficer docer a un infant solmen li dessin, ma ne li scritura, condition evidentmen desfacil a realisar. Solmen li popules prehistoric ha dessinat sin scrir e it es remarcabil que lor dessines monstra un total liberation del rutine, it es del automatisme.

Por luctar contra ti rutine che li infantes, li instructor deve sovente far atenter su eleves; quande por exemple tis-ci dessina un dom, il recomanda les dessinar solmen tegules, o mem indicar les solmen per quelc stries apen marcat; il anc recomanda ne dessinar omni fenestres simil, ma accentuar un o du, e presc efaciar li altres a fin evitar un monotonie quel deveni rapidmen fatigant. To es contrari al instinct del infante, ma si on explica le que to es plu artistic, minu infantesc, it facilmen accepte li observation, nam, quam chascun save, su grand ambition es devenir rapidmen un grand artist!

Lege del inclination

Un erra de dessin anc tre tenaci, tam plu tenaci que it es anc debit al custom del scritura es ti del inclination.

Fig. 20

Fig. 21

Fig. 22

Si vu fa dessinar árbores, domes, etc., a un infante vu constata con astonament que presc omni verticales es inclinat a dextri. It es exter dubita que ti deformation proveni del scritura e principalmen del scritura inclinat nominat «anglés». Li pruva es que tis, quel scri vertical o inclinat a levul, ne inclina lor domes o lor árbores, o almen mult minu sovente.

Por comprender ti deformation instinctiv, examina quo vu self fa por traciar lineas: quande vu tracia un horizontale, vu aproxima li cude al córpor, talmen es ti linea dessinat plu facilmen. Ma si vu vole traciar un verticale, vu es quasi obligat alontanar li cude; talmen li manu seque un arc de circul in li direction vertical, o presc vertical.

On deve anc remarcar que por scrir inclinat, on serra li cude al córpore, contra que por scrir vertical, on alontana it. Un scolero, quel scri li tot jorne, conserva su tenentie anc por dessinar. Ti quel scri inclinat continua dessinar con li cude proxim al córpore. E quande it tracia verticales, su manu devia sempre vers levul e pro que li continui aspect de su scritura inclinat falsa su conscientie del verticalitá, it ne percepte que omni su verticales es inclinat a dextri. Solmen quande on fa it mesurar li distanties supra e infra til li margine del folie, it es fortiat constatar li existentie de ti inclination.

Sin exageration on posse dir que li custom scrir inclinat gena li infantes durant long annus e deforma lor vision.

Ti mal influentie del scritura inclinat es anc curiosimen constatabil in li repetitiones. Quande li infante repeti un ornament (fig. 20), un monte (fig. 21), un árbore (fig. 22) it generalmen fa li unesim motive vertical pro que li instructor just ha recomendat evitar li inclination; ma in li duesim motive it reacte un poc minu contra su habitual deformation; poc a poc su motives tende vers li scritura, ili deveni ne solmen plu e plu inclinat ma anc plu e plu micri, quam li scritura anglés.

Lege del utilitá

Guidat de su intelectu e ne de su vision, li infante ne da a omni elementes real li sam importantie. In su dessines li max important personages es sovente representat plu grand quam li altres, benque in realitá su vision nequande constatat un tal diferentie.

Ma ti solution ne deve astonar nos, it es tant instinctiv que on constata it anc in omni primitiv popules. Mem li Egiptianes representat lor faraon sempre plu grand quam su guerreros.

Ci it es necessi educar li ocul del infante per li perspective. On deve docer a it que li homes ne es plu grand o plu micri secun quant ili es important o ne ma secun quant ili es proxim al spectator o lontan de it, conform al leges del perspective. On posse far comprender ti regul per li observation: li telegrafic pales, por exemple, sembla diminuer in altore e in spessore quande ili alontana se.

Fig. 23

Fig. 24

Fig. 25

Fig. 26

Quelcvez ti lege del importantie o del utilitá ducte li infant a supresser alcun elementes de su dessines. Por exemple, li yunes oblivia frequentmen dessinar li truncs de lor unesim personages (fig. 5 e 23). Sol li cap apare e li brasses e li gambes surti men de ti gross cap!

Plu tard, it plazza li brasses sur li gambes (fig. 24). Solmen pos mult provas, it opine finalmen necessi indicar un trunc (fig. 25), ma ti trunc es present solmen por posser far surtir li brasses e li gambes; in facte, li cap continua esser plu important, pro to, it es mult plu gross quam li trunc.

Li fig. 26 monstra ancor un exemple interessant e frequent de ti lege del utilitá: it representa 3 infantes lansant bules de nive. On constata que li yun dessinator dat a su personages solmen un brass, li altri brass, essente sin utilitá, ha esset suppresset, benque li dessinator save tre bon que existe sempre du brasses! On vide do que li realisme intelectual es quelcvez victet del lege del utilitá.

Li max bon metode de docentie del dessin

Noi conosse nu li principal leges del dessin infantin; esque ti conossentie va esser util por formular un metode de docentie? Certimen! Li viennesi professor Richard Rothe, quel ha publicat circa 30 libres pri li dessin e revolutionat ti branche del docentie in mult landes, ha dit con jure: «ti quel departe del dessin del adultes fa sempre erras in su docentie; por bon docer on deve in contrari departer del dessin del infantes».

Antey, e ancor hodie in mult landes, li instructor quel vole docer a su eleves dessinar líbermen un paisage, un scene con personages, curtmen dit un dessin imaginat, presenta les un modelle quel il invita les copiar. On recomanda solmen al eleves copiar tam bon quam possibil; talmen on obtene immancabilmen un dessin excellent. In realitá, ti resultates es un duperíe; it es quam si por docer li arte redacter, on vell far copiar textus al infantes!

Si vu fa copiar un modelle, li infante in facte reproducte it sat bon sin erras visibil, ma si vu peti it crear un dessin de imagination o de memorie, it recade in li sam erras, it es denove submisset al leges descrit antey.

Qualmen do far? Yo self fat mult experienties por soluer li problema e constatat con mult surprise que in li amasse de opiniones e remedie proposit, li max bon solution es ti quel esset proposit de un doctor de litteratura francés, sr. Luquet de Paris, quel, sin har unquande docet li dessin, solmen per divination o suposition, concludet in su libre «Le dessin enfantin», publicat in Paris:


Li max bon metode es dessinar avan li infant e fante li sam erras quam it, poy corectente les durant que on explica li rasones del correctiones... In summa, li professor deve metter se in li plazza del infant, poy perfectionar se sub su ocules.


Tot naturalmen li infant refa plu tard li sam rasonament durant su labor, it self corecte su propri erras quam it ha videt su instructor far it. Personalmen, yo constatat que ti metode sempre successa; per it li infant conserva mult plu bon su personalitá; it ne plu es copist, ma deveni creator, e su imagination developa se sin esser genat per li timore sempre errar.

Por finir noi va dar un exemple practic. Noi suposi que li instructor desira far dessinar a su eleves un paisage imaginat. Li object proposit es: dessinar un farme in un campania, con grand árbores, campes e un barriere; in li fund alcun abietes e montes.

Fig. 27

Fig. 28


Yo conosse vor customes, di li professor traciante li fig. 27 sur li nigri tabul, e yo save que vu va dessinar un grand dom con omni tegules, e con ínnumerabil quantitá de fenestres bon marcat (lege del realisme intelectual); yo save que omni pales de vor barriere va esser simil, quam un collection de I in vor caderne de scritura (lege [del automatisme); yo save que vu va dessinar vor abietes egalmen simil con omni branches simil; yo save que vor monte va similar bosses de camel e que vu ne va obliviar adjunter un sole circumat de su radies, e forsan anc li lune e li stelles, nam vu save que omni to trova se in li ciel (lege del realisme intelectual).

Nu, car amicos, talmen on ne dessina quande on es artist. Un artist vell arangear li coses altrimen. In prim li farme, quel constitue li principal object de vor pictura, ne deve esser plazzat in li látere. It es plu bon metter it in li medie del paisage; un poc recula es necessi; un consequentie, on dessina terrenes avan it. Ad ultra li dom simila un caserne o un hospital, ma nequande un farme! Noi mey far it plu interessant, con tegment plu bass e minu fenestres.

Li barriere sur vor dessin es mult tro alt; on ne deve obliviar li just proportiones; it anc ne presenta se bell, con omni su pales egalmen gross. Plu bon es far fugir it, to permisse agrandar li max proxim pales e diminuer li max lontan.

Li grand árbor es tro rigid; on deve dar a it un poc movement (do on prova far passar li infant del 2-im al 3-im etape). Anc li tri abietes es tro simil e tro rigid. Noi mey agrandar un o du, dessinar li branches differentmen, evitante li automatisme, it es li paralelisme, e curvar un poc li trunc e li branches. Li sole on supresser sin impediment; nor dessin ne es destinat al covriment de un almanac!


Talmen nasce, sub li ocul del eleves, li fig. 28 o alquo simil. Naturalmen on recomanda les ne copiar ti figura, ma inventer altri disposition, evitante li erras signalat. To omniinfantes comprende tre bon, quam pruva li experientie, e ili labora con mult plu grand plesura quam si ili vell copiar un modelle.

Ric BERGER, + Secretario del Federation international por li docentie del dessin.

(Reproduction de ti articul es interdit.)

Li cruce de diamantes

de Karl Federn

Traduction autorisat ex german de llmari Federn (Copenhag)

Un gris frigid matin in li proximitá del mare. Lontan trumpet-signales sonat ex li nebul. Ex li tenui boscage, detra li prate, inter li series de árbores surtit singul cavalcatores, poy plures e plures in densi truppe.

Sub li alt ciel jacet li vast, intersectet graminieras de Holland. Li strade eat gris-blanc sur li long diga; apu it un strie frigid, obscurimen crispat: li aqua del canal. Sur li lontan diga transversal cludent li horizonte, un solitari vent-moline fat se vider avan li nubes.

Li cavalcatores haltat; roncada e tramplada, pian raslada del curasses, o un cliquettada, quande li cavalles mordet li fuste. Sub li larg plum-chapeles ocules obscur, mimes transnoctmen fatigat.

Ex li lontanie venit un son, ínsonor e gravi, revenit e revenit; li terre comensat tremer levimen.

Che un salice haltat sur lor bell cavalles du yun oficeros e regardat tacente a lontan.

«Darville, mi amíco...», subitmen dit un de ili.

«Yes, mi amíco?»

«Yo desira dir te alquicos.»

«Nu?» Lai ton esset amical, ma li ocules regardat intensimen a lontanie e li pensas volat con ili.

«Audi, Darville!» Il posit li manu sur li brass del altri e regardat le insistente in li facie. Ti-ci strax devenit atentiv. Ti qui volet parlar, inclinat li cap, spectat al terre préter li ped-puntes avansat in li strippes, e dit hesitante: «Yo ne va transviver ti die. Yo save, que yo deve morir hodie.»

«La Peyroûle, mi amíco, quo tu parla ta??»

«Ples ne replicar. Yo save it. Yo senti it tam cert, quam yo presentit omni evenimentes in mi vive. Important esset null, anc ne ti-ci. Ma yo ne vole maner jacent in li mudde por li cornixes. Si tu successa trovar mi cadavre, fa interrar it. Ples informar mi fratre, li Marques: it ne va far le mult chagrine, támen it dece, que il mey reciver information. E ples salutar de me tu marita, Anne de Clamecy, a quel yo esset devoet in honores, e a tu self mill adíos, e que tu mey viver felicimen!»

«La Peyroûle!»

«Ti ci cruce, quel yo sempre portat e quel es benedit, tu deve dar a vor micri Suzanne, por que ella mey portar it in memorie de me...»

Il palpat ye su coll e penat extraer li cruz de sub camisol e curasse, ma il devet lassar to, e al amíco, quel volet impedir it, li replica esset interruptet del comanda por avansar.

Ili cavalcat quar e quar súper li diga in curt trotte, durant que li trumpet-signales comensat sonar ye omni láteres e li bruida del cannones aproximat se.

Vi, de avan un maledition. Li diga sta demolit in fine, infra rumora li nigri aquas in li vent matinal e súper it ducte ni ponte ni via; cis e trans es abrupt scarpages. Raslant halta, poy acumulation, saltada de cavalles retrotraet -- mey esser maledit li ásino, quel ha inviat les a ci!

Un terribil cracada resona just avan les; li vent-moline supra sur li altri diga inflamma se. De detra li moline appari micri movent nigri figuras, hastant along li diga, nu ili deveni plu micri: ili genuposi. Ex li dens serie de fusiles it fulmina: e cavalles culbuta se e cade, mannes rasla sur li lapidosi diga o infra in li aqua. Li pállash (sabre) es ínutil, e con lor revólveres ili posse far necos efectiv.

Li ultim ranges successa tornar. Ili cavalca pesantmen retro con li ínquiet, evadent cavalles, súper li córpores del cadetes. Li diga es covrit med cadet cavalles. sanguant homes e armes, li obscur aqua es rubat de sangue.

Nu ili denove es che li boscage. Ma ja li prates turbulea de foren infanterie, partú li blu stal-helmes brillia contra les. Alquicos es missuccessat; ili ne save proprimen; ili retira se along li boscage, con pállash o tercerol ma de omni láteres sta li picas. Nu un gigantic picator con barbut visage avansa su pica contra Darville. Ti-ci tira per li revólvere contra li visage, e falli: tro tard il capte li pállash; alquicos preterfrappa apu le, li barbut visage glissa dextri préter le e desappari: su cavall ha fortirat le. Il save: La Peyroûle ha parat li colp, e durant que il se per brass e corb e espade, il regarda retro e vide li amíco jacer sur terre con péctore perforat, un brass ancor strangimen erectet, un deformat rise in li blanc facie, quo sembla adressat a le. Poy il ja es lontan; tramplant, muient masses avan le, apu le, detra le; e il self sur li eternimen chancellant, tramplant, furiant animal, forcavalcante, il ne save ad u.

In tard posmidí, pos long e van pena -- nam un boscage, un diga, un árbor es quam li altri, e decivez ili credet esser in li just loc, e ne esset, -- li serchantes veni al sam loc.

Darville salta del cavall e inbrassa li rigid córpore, besa li frigid, pal facie, sur quel su lácrime gutta calid. Plorante il li band in li nuca e tira li diamant-cruce de sub li perforat, ruptet curasse e li lacerat collette. It brillia in li obscur luce, quelc lápides ha desplittrat per li colp del punte ferrin; ye li fin, glatt ligne e inter li lápides adhere sangue obscur e coagulat.

Poy, il ordina max bon possibil li vestes del morto, arangea li lacerat blanc charpe surspruzzat de sangue e mudde, e ili interra le, tam profund quam ili posse, e planta du bastonettes súper li tomb in li terre. Ili di un brevi prega, crucea se, poy ascende li cavalles e galoppa for.

Six semanes poy, quande li canales covrit se med tenui glaciecortice, e li prates e árbores med gela e nive, li blanc flaggas e charpes retrofluet sur terre francés.

In chascun quartere, Darville fat leer un messe por li cadet amico; il misset un curriero al Marquis de Dannefleur, quel avisat le pri li morte de su fratre junior; e quande il self venit hem a su marita e narrat la pri li guerre, il aportat la anc li salutationes del amico e raportat la su morte, e qualmen il hat morit por le.

Ella devenit tre pallid e dolorosimen plorat pri ti nova, e il inbrassat la e plorat con ella. Nam ambi hat videt in li morto lor max bon amico. Poy il dat la li diamant-cruce. Ella videt li lesura: «To va nequande esser reparat» ella dit e besat li memorette. «Il self vell har meritet it, quel perdit su vive por te.»

Ella circumpendet li crucette al infante; ma pro que Suzanne esset ancor tre micri, ella reprendet it e gardat it, por que li infante ne mey perdir o damagear it.

Durant li tot hiverne Darville ne videt su marita devenir gay. Ella ornat se ye li fest-dies e dansat quande il demandat it, ma benque li delicat visage rubijat, li ocules spectet melancolic e li manus bentost pendet fatigat ye su látere.

Ma de to anc li cordie de il devenit pesant e opresset, nam il videt, que ella ne plu injoyat-se per li amore de le, quam antey.

Quande li aere devenit plu calid e li nive sur li prates fondet se, Darville comensat metter su armes in bon statu. Tande Anne de Clamecy imbrassat su marito e dit implorante: «Ne vade de me! Ti ci vez null La Peyroûle acompania te por protecter te! -- Mane che me! Ples ne lassar tot sol!»

Il besat la e dit la mult motives, pro quo il devet ear in guerre e quande li armés departet e li comanda venit de su colonel, anc il cavalcat vers li Rhen.

Ma il revenit nevulnerat, e ella tenet le imbrassat durant long témpore.

In vésper il audit la pianimen cantar; e quande venit li festa de St. Martin in hiverne, ella mettet su max lucid robe de silk. To quo evocat attention, esset, que ella havet obscur ocules e cindre-blond capilles. In ti capilles ella hat posit perles e verdi folies.

Anc li micri Suzanne hat esset vestit festalmen; ma quande sedente ye table ella videt su matre tant ornat, ella ancor demandat su cruce, «li cruce, quel li matre sempre besa», ella dit.

«Vanitari flicca...» ti ci hat just comensat; ye li paroles del infante ella devenit mut. Un instant plu tard ella stat up, apportat li crucette e pendet it circum li coll del micra.

«Mei, mei cruce» ti ci dit e ardentmen presset li bocca sur it.

Darville totmen ne hat atentet a omni to; solmen quande il videt li infant far talmen, li son del paroles queles just hat sonat a su orel, e li images, queles ili quasi ancor un vez repetit se in su spiritu, e it semblat le, quam si alquicos jacentat se sur su péctore e presset sur su cordie til ruption. Il palpebrat med su ocules... su marita regardat ad infra sur li platil, li infante esset ancor pressent li diamant-cruce al bocca per su manus ínhabil, durant que un eternitá semblat passat. Tande li paroles sonat in su orel, queles ella hat parlat ante un annu: «To il ha meritet, quel ha morit por te!» e ex su péctore venit un penosi sospira. Su marita ne regardat up; solmen ex su ocules cadet li lácrimes. Necun parlat un parol, li servitor servit li sequent plate, li diné finit, e Henri de Darville stat up e pesosimen passuat ex li chambre.

Li servitores avisat pri tracies de cervos e lupos, ma il ne eat chassar. Durant dies il sedet e revachat. Ella bonmen videt it, ma dit necos -- pianmen, presc ínaudibilmen ella fat su labores de menage.

Un vésper il stat ante li porta del dormitoria e audit la pregar alt e ardent. Il intrat, ella continuat pregar sin circumspecter. Silent il atendet til que ella hat finit. Quande ella levat se del genús, ella regardat le; li blond bucles pendet confus circum su ray, infantin visage blanc e con rubi guancies esset alterat, e il mordet su mustache. Ella vadet in li chambre a ci e ta e fat se labor ye li coffre de linage.

«Anne,» il subitmen dit, «quande tu ha confesset li ultim vez?»

Ella manet stante sin mover. «Mercurdí pos li festa del mortos», ella replicat.

«Yo ne es permisset questionar te, quo tu ha confesset...» il comensat.

«No, to vell esser un pecca.»

«Ma tu es permisset dir it a me voluntarimen...», ella fat un movement refusatori. «Si un culpa oppresse te, Anne...»

Ella spectat questionante in su ocules.

«Anne de Clamecy, mi marita, esque tu ama me ancor quam antey?»

«Yo ama te, Henri!»

«Yes! e esque tu ha sempre amat solmen me?»

«Yo ha te amat, desde que yo conosse te!»

Silentie. Poy il dit penosimen: «La Peyroûle ha te amat!»

Anc ella silentiat ante replicar «Pro to il ha morit por te, Henri!»

«Yo save it. Ma yo ne posse viver, si yo ne save, quo yo deve saver. Esque tu posse Jurar a me, Anne, que tu sempre ha amat solmen me?»

«Qualmen tu posse questionar o dubitar?»

«Si yo deve viver, Anne... »

«Yo... vole... jurar... it... a te!»

«Ne talmen, Anne. O tu ha esset fidel, e tande yo vole rular me avan te sur li terre e far li penitentie, quel tu demanda... »

«Yo demanda null...»

«O tu ne es fidel, tande tu anc posse esser perjuriosi.» Il inflammat li candeles sur li coffre: «Jura it a me, ye li cruce. quel tu besa, ye tu filia, jura...»

Tande li fémina tremet, e ella dit: «Yo vole jurar it a te... quam tu demanda it. Ma antey ples escutar me.» Ella volet parlar, ma ne posset. In fine ella levat li manu e un fingre; ella stat un poc inclinat ad-avan e tenet li fingre rigidmen erectet; li plicas de su silkin robe brilliat in li luce del candeles, quande ella parlat: «Tu save, qualmen noi conosset nos e qualmen on spondet nos; e tu save, que tu laudat necun, e narrat de necun tam mult quam de tu amico La Peyroûle.»

«E quande La Peyroûle venit e logiat che nos, silent, quam un, quel vell posser dir mult, mocaci e támen indulgent contra nos, -- nequande il mocat te o me, e sempre amicitá stat in su ocules. Sovente il sedet long témpore silent e quande noi questionat le, quo il pensat, il solmen ridet e dit: «Nequó».

E tu anc save, qualmen il esset, gentil e tamen dotat med un voluntá, quel on devet obedir; tu sempre fat quo il te consiliat! Tant fort esset su voluntá, que il morit, quande il volet morir. Nu, ples audir: un die il me dit, que ne solmen tu amat me... e yo comprendet, que il parlat pri se, e yo esset trist pro le. Alor il parlat... ancor mult a me... e un die il te consiliat ear in guerre, e vu fat it. Qui save quo il pensat? Tande yo presc credet que il volet tentar Deo... solmen, quande tu hemvenit, yo comprendet, quo il hat volet!

«Depoy yo es trist pro le e pro nos e plora; e... quelcvez it sembla me quam... si yo hat amat le... esque tu comprende to?»

Ella hat devenit rubi e pallid; ma il sucusset li cap e dit «Tu ha nequande narrat me to, Anne. Yo ne posse saver, quo La Peyroûle ha volet. Ma yo deve saver, esque li infant es mei!»

Ella gemit, ella presc criat.

Darville hat eat ex li chambre, e aportat li dormient infante sur su brasses e posit la in li lette del matre. Poy il prendet li cruce, de quel lápides scintillat in li luce, tenet it avan la e dit: «Repeti: yo jura ye ti cruce, e ye li salute del anima de ti, a quel it apartenet, que yo esset fidel a te, e yo prega... que ti infant mey viver e felici, tam ver, quam it es tui!»

Ella levat li manu, livid, e comensat repetir... ma ella regardat li infant. e lassat descender li manu, e ne jurat.

Darville expulset un cri e un blasfemie.

«Il ha morit por te, Henri!» Ella clamat.

«Yes, pos har fat, quo ne lassa me viver!»

«Tu vole mortar anc me?»

Ma il solmen fix regardat la e ne dit parol.

Ella jettat se avan le sur li terre e provat capter su manus, queles ella ne successat alontanar de su cap.

«Ma to omni es passat, ella dit, yo ama te e yo te es fidel! Yo es felici con te!»

Ma il solmen regardat la fix e obscur e ne movet e ne respondet. Tande un horrore captet li fémina, e ella prendet li infante e curret ex li chambre.

Su marito surtit solmen ye li proxim matine. In li castelle il trovat ni su marita ni li micri Suzanne. Anne de Clamecy hat in fugit con li infant.

Il esset sol.

Anc Darville ha morit in guerre.

(Li autor de ti emoent raconta, li conosset scritor german Karl Federn, es li patre de nor colaborator llmari Federn, quel hodie perfini li complet dictionarium de Occidental).

Cosmoglotta B 02 (apr-may-jun 1935)

COSMOGLOTTA-INFORMATIONES

Numeró 2 April-May-Junio 1935.

Apari durant chascun trimestre quam suplement a Cosmoglotta printat

Redaction e Administration: Occidental-Buró, CHAPELLE (Vaud), Svissia.

Precie de abonnament, junt con Cosmoglotta, por 1935: Fr. 3,50 sviss.

Avise

Pro Cosmoglotta-Informationes have solmen un caractere informativ, que in consequentie it ne posse esser utilisat por li propaganda, e que de altri parti it es editet in númere restrictet, noi invia solmen un exemplare a chascun abonnate, mem al duplic abonnates. Tamen, si alcunes ex ti ultimes posse utilisar li 3 exemplares e desira reciver les, ples demandar ti numerós al administration.

Redaction de Cosmoglotta

Ho-annu noi va provar un suggestion fat de pluri láteres; noi va consacrar chascun del 4 numerós de Cosmoglotta a un tema special:

  • Li nr. de may-junio ha esset consacrat al scientie e geografie
  • Li nr. de julí-august va esser consacrat al linguistica e interling.
  • Li nr. de sept.-octobre va esser consacrat al comercie
  • Li nr. de nov.-dec. va esser consacrat al education e docentie

De chascun numeró un cert númere de exemplares va esser distribuet in li circules respectivmen scientic, linguistic, comercial, education por far conosser li grand possibilitás de adaptation de nor lingue in li divers dominias.

Nor letores es petit inviar strax al redaction sive articules relativ al centres de interesse indicat supra, sive adresses de persones, firmas o institutiones, quel vell esser interessat por nor proxim numerós special.

In li proxim annu, noi intente tractar successivmen altri temas quam arte, musica, sport, bell litteratura, etimologie, historie, etc. si ni nov forme plese a nor letores. Ples comunicar nos vor apreciation.

Ortografie

Omni lingues, mem li lingues international presenta alcun casus de duplic formes. Tamen noi pensa plu bon evitar les max possibil in Occidental por ne trublar li nov adeptes. Por ne obligar nos corecter li manuscrites noi peti nor corespondentes usar li sequent formes sublineat e evitar paroles inter parenteses:

til (till) -- ili (illi) -- comensar (commencear) -- imens (immens) -- max (maxim) -- vez (vece) -- brochura (brochur) -- pleser (placer) -- plesura (plesur) -- detalie (detail) -- suffixe -aya (aila o al'a) -- interess-er (interessar) pro interessiv.

Forsan li Academie va discusser pri li superior casus e selecter. Ma til un decision oficial, noi opine necessi contentar nos per un sol form por evitar hesitationes. It es recomendat preferer li simplicitá do evitar li duplic lítteres ta u li internationalitá ne postula les, anc preferer f a ph, t a th. Ex. Crestomatie e ne chrestomathie; ortografie e ne orthographie, etc.

Gerald A. Moore †

Noi have li dolore informar nor letores pri li morte subit de nor devoet colaborator Gerald A. Moore in London. Sr. Beer, del anglés Occidental Association informat nos pri ti trist nova per un extract de un anglés jurnal relatent que:


Li «coroner» de Paddington apertet un inqueste pri li morte de Gerald Allen Moore, in li etá de 48 annus, bank-director, quel morit pos 5 dies de ínconscientie, pro har absorptet un drogue contra ínsomnie.


Ti drogue nominat in anglés «dial», quel on posse obtener sin medicinal permission che omni apotecos, es considerat quam tre dangeros del jurnale anglés e ti-ci peti li guvernamentes interdir strax su usation.

Adver sr. Moore hat scrit nos quelc semanes ante su morte que il sufret pro maladie de cordie, ma noi nequande suposit que il vell morir tam rapidmen.

Nor coidealistes viagea

Li redactor de Cosmoglotta va viagear in august a Bruxelles, passante tra Paris. Is va esser li 4 e li 18 august in Paris, li 11 in Antwerpen e li 17 in Ostende. Li coidealistes quel posse esser in ti locos in li date indicat, por conversar un o du hores con le es petit strax scrir al sequent adresse: R. Berger, Prof., MORGES (Svissia)

Nor coidealist J. Ritter, Casella postale 55, CHIASSO (Svissia), scri nos que il intente far pos li 15 august li sequent viage: Chiasso -- München -- Wien -- Budapest -- Belgrad -- Sofia -- Istanbul -- Athen -- Belgrad -- Zagreb -- Trieste -- Chiasso. Li coidealistes quel desira arangear con le rendevú es petit scrir al supra adresse.

Discos

Sr. Dr. Blomé de Kristinehamn (Svedia) fat graver un nov disco in Occidental. Li audition fat in Svissia monstrat se excellent. It pruvat que null diferentie de pronunciation existe inter li parlantes de Occidental in li diferent landes.

Corespondentie

Noi peti omni nor corespondentes inviar nos, si possibil un copie del interessant lettres quel ili scri a altri coidealistes. In futur, noi va publicar extractes ex ili, quande noi va judicar to util a nor letores.

Carte de membre del Occidental-Union

Noi signala li existentie del Carte de membre del Occidental-Union. Noi peti li landal federationes comendar it al sede del Union: Ehamgasse Wien XI (Austria).

Societé de garantes

Li membres del societé de garantes recivet li extracte de contos por Cosmoglotta 1934, con li budgete por 1935. Vi li duesim liste de garantes:

[start=24] . H.D. Akerman, LONDON (Anglia) 38.39. sv. Fr. 20.— . J. Podobsky, BAKOV (Tchecoslovakia) 40 sv. Fr. 10.— . M. den Outer, DEN HAAG (Nederland) 41 sv. Fr. 10.— . Ch. Kemp, SWANSEA (Anglia) 42 sv. Fr. 20.—

Sincer mersí!

Noi memora que por devenir membre del societé de garantes it es necessi subscrir adminim un partede Fr. 10.— sviss. Tis qui ja payat lor abonnament a Cosmoglotta posse completar lor payament por atinger Fr. 10.—. Ili va reciver 3 exemplares de chascun numeró de Cosmoglotta.

Donationes a Cosmoglotta

Sr. Weinberg (Toulon) Fr. 1.50; Willy Mildebrath (Bernau) Fr. 7.—; J. Ritter (Chiasso) Fr. 1.50; M. Martinet (Rouen) Fr. 0,50; W. Gilbert (Savonnières) Fr. 2.—; J. Quensel (Günthersleben ü/Gotha) Fr. 6.—; Dr. W. Klimaszewski (München) Fr. 2.50; Sra Dave Morris (Bruxelles) Fr. 4.50; Dr. H. Nidecker (Basel) Fr. 5.—; sr. G.A. Moore (London) Fr. 7.80. Calid mersí a omnes!

Ne destructe li cadernes de Cosmoglotta!!

Si vu ne desira conservar old o recent numerós de Cosmoglotta, NE COMBUSTE LES, in contrari, REINVIA LES al administration por completar nor colectiones. Sempre on demanda nos ancian annu-colectiones e pluri es regretabilmen exhaustet. In ultim témpor un de nor abonnates ne hesitat payar Fr. 15.— sviss por un annu-colection nu exhaustet. In futur li precies va ancor augmentar.

Sr. J. Svec, 2 Skroupova, PRAHA (Tchecoslovakia), sercha li sequent numerós de Kosmoglott: 1923/nr. 1, 6/18/; 1924: nr. 5/23/, 6/24; 1925: nr. 5/29.

Sr. Dr. H. Nidecker, Postfach 193, BASEL 1 (Svissia) sercha li numerós 44-50 de Cosmoglotta.

Ples far ofertas a ti coidealistes!

Metodes de propaganda por Occidental

On nu posse asserter con maximal certitá que Occidental es identic con li definitiv form del mundlingue. Ma it quasi floreat quam un violette in ocult til nu, e noi deve deliberar pri li max apt metodes de propaganda. Nor forties es tre debil in ti-ci témpore de un paralisant crise. Noi ne deve secuer li fals metodes de nor precessores; noi deve usar nor debil forties con cuidosi economie. Noi ne posse expectar que un ínpartial comité va electer li max bon sistema e introducter it oficialmen; un bon propaganda es índispensabil.

Si noi recruta interessates queles ocupa se solmen superficialmen pri Occidental sin aprender e usar it, to es totalmen sin valore, e un tal efecte de nor propaganda vell esser egal a ti de Esperanto, de quel solmen li nómine es difuset. To vell esser un dissipation de nor forties e moné. No, noi deve restricter nos exclusivmen a recrutar activ Occidentalistes, to es homes queles ocupa se intensivmen pri li cose, aprende Occidental, abonna nor revúes e usa Occidental in lor corespondentie.

Ma u trovar tal homes??

Certmen li percentage de homes interessabil por li international lingue es minimal. It es conosset que li grand majorité de ti homes queles alquande ha comensat aprender Esperanto, bentost abandona li cose. Evidentmen un persistent interesse por li mundlingue presupposi un grand idealisme in combination con un cert special capacitá e inclination al studie de foren lingues. It es un íncontestabil facte que omni serios mundlinguistes save pluri vivent lingues; ili es poliglott. Do inter li poliglottes on va trovar con li max bon resultate ti rar homes inclinat a aprender Occidental! Forsan on va objecter me que to es un paradox, pro que on supposi que li poliglottes senti minu fortmen li beson de un mundlingue quam li monoglottes. Ma 1) just li polyglottes save que mem li apprension de 3 o 4 foren lingues ne posse soluer li problema del international lingue, e 2) ci it es por nos principalmen ne li tache satisfar un beson ma trovar homes inclinat ocupar se ye su plesur pri li cose! Adver forsan inter 100 poliglottes on va trovar solmen un con mundlinguistic inclination e li necessi idealisme; ma si on recruta inter li monoglottes, on va trovar un valorosi mundlinguist ne mem inter 100'000!! Do, benque it sembla esser paradox: noi deve concentrar nor propaganda exclusivmen al poliglottes!! Adplu to have li avantage que avan ili noi ne besona polemisar contra Esperanto; un poliglott hom vide strax li superioritá de Occidental.

Adplu quelccos pri nor medies de propaganda. Ili deve esser adapta tal facte que it es tre desfacil atraer interesse por li mundlingue. Si li apetite deve «venir durante li manjada», alminu li introduction del menú deve esser apartmen savurosi. Por to noi deve presentar a ti persones, queles sembla nos interessabil, un textu quel demonstra immediatmen li practic profit del cose. Por to it sembla me util demonstrar specimenes de international corespondentie, sive in original, sive fictet tal specimenes, printat sur un folie de propaganda, quel contene anc litteratura, indicationes pri nor organisation, etc. Yo ha composit quelc tal fictet specimenes de international corespondentie, por ex. inter detectives, patent-avocates, aviatores, turistes, filatelistes, radio-amatores, etc. Ma yo besona ancor quelc altri tal specimenes, por ex. pri sport, astronomie, generalmen divers species de scientie e tecnica. Li textus ne deve esser tro long, e ili ne deve contener tro mult special expressiones íncomprensibil a altri letores. Adplu on deve cuidar que ili mey contener max mult possibil total-international paroles.

Ye ti ocasion, yo questiona: per quel lingue li sportmannes (e sport-féminas) conversa ye lor international arrangeamentes? Tal arangeamentes nu es tam sovent, que on vell imaginar que alqual sport-pidgin ha format se? Un simil question posi se pri li aviatores. Certmen ta vell esser un bon ocasion demonstrar li usabilitá de Occidental, ma noi ne ancor have li necessi special términos por sport etc., e to vell esser urgent plenar li lacune. Qui de nor coidealistes ocupa se pri sport? Qui pri aviation? Dr. Reipers(?)

Li question del insigne

Sr. Quensel de Günthersleben, por li German Occidental federation vota por li insigne de coidealist Haller (prop. nr. 1, v. Cosmoglotta-Informationes nr.1)

Sr. Ilmari Federn de Köbenhavn scri:

Yo subtene li opinion de Lindström-Berggren: tilde con circul; metall e color del funde es de minor importantie. (Si on abstrae de Coréa, it have null similes in li munde, e in Coréa li colores es plu important; che Occidental it vell esser solmen li lineas) Ti emblema have un clar interpretation: Li circul es li munde; li tilde li lingue. Por usation sur flaggas támen un funde recomenda se. On posse recomendar nigri sur yelb, ma lassar libertá modificar li funde secun gustas national.

Sr. Englöf de Varmsätra (Svedia) proposi:

Un turre de Babel. Laboreros ocupat destructer li turre e jettar li lápides sur li suol. To vell significar li desir retrovenir a un uniformitá linguistic.

Remarca del redactor: Li dessin vell esser tro complicat, presc un pictura. Noi deve far memorar que li emblema deve esser un signe e ne un scene. Ples vider li flaggas de omni nationes.

Sr. J. Podobsky, Tchecoslovakia.

Yo considera li astre quam li max apt insigne. Yo ne consenti con li esperantistic aurin pentacle; li astre con six radies ha usat ido. Yo pensa que nor insigne deve aportar alcos nov.

Mi proposition es ergo: un astre con 8 angules. 4 angules es aurin, ili indica li 4 mund-directiones. 4 angules es argentin, ili indica li 4 secundari directiones. In li medie de ti ott-angul astre es un micri planiglobe con li tilde, proposit del Oc.c Union.

Mi proposition satisfa omni quin punctus de postulationes de sr Lindström.

Sr. C.J. Boon, Brussel.

Pos li articules in Cosmoglotta e Cosmoglotta-Informationes, yo trova plu simpatic li proposit insigne nr. 2... ma yo proposi ancor un micri ma important adjuntion.

«Occidental esset publicat de Prof. E. de Wahl in 1922. It ha monstrat nos que li vocabularium del grand lingues de civilisation posse esser regularisat per un sistema de derivation admirabilmen simplic, sin arbitrari formes, sin inventet regules».

Pro to Occidental es un excellent combination de naturalitá e regularitá.

Ti du caracteres merita esser expresset in li insigne e yo proposi representar ti du atributes per li equigambi rect-triangul sur li diametre de un circul. Li equigambie expresse que li naturalitá e li regularitá esset tractat con egal cuidas per sr. de Wahl.

Nu, quam li piramides de Egiptia defiat li secules pro lor soliditá, talmen li harmonie inter li naturalitá e li regularitá, quam fundamental simbol de soliditá, va dar a Occidental li superioritá quam lingue international. Li piramides in li insigne es do li simbol del soliditá de nor lingue auxiliari.

Un tal insigne, totmen geometric, bon visibil e harmonic es ancor plu interpretativ e simbolic, totmen in conexion con li sole inclinant vers li occidente in li mare, quam universal simbol del occidental lingues.

Sr. William Gilbert, Savonnières (Francia):

Pos examination del divers projectes e argumentes, yo conclude sam quam sr. Haller de Meiringen, ad-saver: por adoption del sole sur li mare quam emblema.

Li tilde (fig. 1) proposit del centrale de Vienna in Cosmoglotta nr. 92 have plur desavantages: 1. It es poc decorativ. 2. It es simplificat til exageration e deveni ínsignificant.

Li insigne editet de Vienna in 1929 (fig. 2 in Cosmoglotta 92) sembla esser li max bell e bon projecte til nu presentat, ma yo opine que on deve absolut adjunter -- sin alcun abreviation -- «Lingue international OCCIDENTAL» in micrissim lítteres, «Occidental» essent scrit per lítteres un poc plu gross quam li du altri paroles. Nor insigne ne deve esser un rébus -- it deve esser practic, sam quam Occidental. Pro to, it deve anc esser bell, e li emblema del fig. 2 es in sam témpor decorativ e vermen simplic.

In concurrentie con li propositiones de sr. Haller (fig. 1 e 2 in Cosmoglotta-Informationes nr. 1), yo presenta li sequent projecte, quel sembla me plu harmoniosi pro su inscritiones plu reductet e diferentmen plazzat. Li periferie es un poc ovalisat. Li interiore es rond. Ti insigne mey esser solmen in du colores, o mem sin fund, quo vell far it apt quam broche, pingle, cravatt-agullie (secun li excellent opinion de sr. Lindström de Stockholm)

Sr. Segerstähl, Vindeln (Svedia).

Ci -- quam yo crede -- li futuri emblema del Occidental-movement! Motives:

  1. Simplic, 2. Harmonic, 3. Totmen geometric, 4. Bon visibil, 5. Original, 6. Li tilde = lingual comunication, 7. Blanc e rubi, li max international colores, 8. Bon simboles: a) li figura es harmonic quam Occidental, b) Li unde occidentalistic va inundar e anihilar altri projectes, c) sam quam du nucleos contrastant (rubi = lucta, blanc = pace) es uniat in un bell harmonie, Occidental va uniar li contraries del munde in un bell harmonie. 9. Modern, 10. Bell.

Un vez in mi infantie, yo leet pri ti figura con du nucleos. Secun ti noticie it es un old insigne chines e es nominat: «mann e fémina». Un tre bon signification!

Mi esquisse, yo misset a un bon conosset firma por fabrication de insignes in Stockholm. It ha elaborat un plu precis dessin.

Li precies: Esmaltat, con corone bronzin, cravatt-agullie: 500 ex., 0,65 cor. (sved), 1000 ex., 0,58 cor., 5000 ex., 0,43 cor.. Con li bord argentinat, 0,03 Kr. addit a chascun ex.; con aurin bord, 0,06 Kr. in plu.

Yo ha pensat: in li futur li occistes va esser partit in tri gradus: bronzin, argentin e aurin, secun habilitá (In li sport-movement in nor land on have un tal graduation)

Sr. R. Berger, Morges (Svissia) anc proposi:

Sempre noi emfasa que Occidental es li aurin clave quel aperte li tresor del cultur a omnes. Esque noi ne posse simbolisar ti idé, quel es capital, per adopter precismen li clave quam insigne? Forsan noi posse adopter li ovale, quel representa li iniciale de Occidental, durant que li pezze superior es composit de du lítteres C. Talmen on obtene Occidental specie de monogramma. Anc on posse combinar li tilde e li clave.

R. Berger apoya li proposition de sr. Segerstahl, ma remarca que li colores blanc e rubi ne es sat harmonic. Forsan on vell prender rubi e nigri o yelb e nigri quel es mult plu decorativ. Si on adopte 2 colores separat per un tilde on obtene un figura quel simila un rote de scruve, tre comun in li mecanica. E on deve evitar tal desagreabil suggestion. Plu bon vell esser un demí parte totalmen nigri e li altri clar.

Societé Occidental Stockholm:

In su reunion li 6-esim may tractat li question pri un Occidental-emblema. Pos long e vivaci discussion on unionat se ye sequent:

Exter li practic motive it anc existe un psicologic tal por un emblema. Noi do besona un emblema. Un emblema deve representar li epoca ex quel it apari. Nor témpor postula un cert modern stil. Solmen un del proposit emblemas coresponde a ti modern stil, li proposition de sr. Pigal con li modification de sr. Lindström. Ti modification anc es fat sur li covritura del libre pri Lott. Li grandore e li largore del lineas mey esser líber ma li form deve esser fixat secun li junt figura.

Li emblema deve esser aplicat sur omni Occidental-litteratura.

Sur li vestimentes it posse esser fat ex metalle, aure, argente, e forsan anc ex altri metalles, ma obligatorimen transparent, to es sin funde. Sr. Lindström demonstrat un tal emblema fat ex aure, e li societé decidet pri acceptation de it quam simbole provisori por Occidental. Pos diversi provas on unionat se que un diametre de 10 a 12 mm es apti.

Li societé de Stockholm desira que anc altri societés e membres mey unionar se al utilisation de ti emblema.

Sr. Weinberg, Toulon (Francia) scri nos ti remarca tre just:

Pri li simbol «Unde», yo opine que it es justmen un simbol «Vag»! Céterimen, tro tard, li plazza es prendet. Forsan es li dessin un poc diferent? Ya, it es mult plu bell che Philip (firma de radio-aparates) e precipue pri li sense ínfinitmen plu convenent a representar li fluctuationes del undes del radio quam li unde del L.I.??

Sr. Weinberg insiste pri su dessin del arc-in-ciel, quel simbolisa li 7 colores reunit in li color blanc, quam Occidental reuni li 7 principal lingues in un sol. Il fat du nov schemas de su proposition (fig. 1 e fig. 2). Li funde es blanc con bord blu e li dessin del arc in ciel con li radies del sole es aurin. Por far concessiones al sved coidealistes, il hat plazzat li insigne in un form circulari (fig. 2). Sr. Weinberg es oposit al globe terrestri quel simila un banal carte geografic. Ad plu ti insigne es ja adoptet de grand firma de inflammettes.

Finalmen, sr. E. Berggren de Stockholm invia nos lu sequent:

Sr. Segerstahl mentionat, in su lettre a vos, que il hat videt un chinesic figura simil al insigne proposit del Union. Li signification vell esser «patre e matre». Ance quelc dies yo trovat, per hasarde, in un antiquaric librería, un sexual-anatomic libre «Die Physik der Liebe» de Remy de Gourmont (Hyperionverlag, Berlin, probabilmen circa 1922) in quel esset printat un emblema simil a ti proposit de sr. Segerstahl.

Sembla me de to que ti emblema ja es ocupat e vell esser max apt por societés por propagation del nativitá. Forsan li proposition de sr. de Wahl va esser max bon (ples vider Cosmoglotta-Informationes nr. 1).

Ma sr. Lindström (Enskede) informa nos que li societé Occidental de Stockholm, malgré li usa de Remy de Gourmont, decidet mantener su proposition del tilde.

Sr. E. de Wahl mantene su proposition: lítteres Occidental quam concentric circules. Il aconosse li consultativ valore de un votation quam nu preparat, ma sembla considerar quam max bon un decision definitiv per un congresse pos quelc annus. Il consenti a usation del tilde quam interim emblema. Ma il opine que it deve esser fort, un simbol autonom, e ne solmen un tenuissim separator de colores.

Vocabularium classificat de Occidental

Tre important es in un lingue international li aprension del vocabularium. On posse mem dir que li vocabularium es li sol desfacilitá a victer, nam generalmen li grammatica es reductet a quelc regules quel on aprende in poc hores. E tam long quam li usator es obligat recurrer sempre al dictionarium por parlar o scrir, il ne possede li lingue, il balbutia it.

Qualmen aprender li vocabularium de Occidental por haver in su memorie li parol quel on sercha? Esque it existe ja un metode quel da bon resultates? Pos li serchas e experienties del scientistes pri li memorie, on save hodie que li paroles es memorat, e evoca se reciprocmen secun li aproximation de sense. Quande por exemple on vole retrovar li parol agre, on evoca rapidmen li image del rure e paroles quam suol, país, prate, land es evocat presc in sam témpor. Curtmen dit li paroles es gruppat in li memorie secun li sense, li unes auxilia li evocation del altres: por docer li vocabularium al infantes, on deve gruppar li paroles secun li branches e secun li centre de interesse. Pro li sam cause, on desconsilia li studie de un lingue per foliettar un dictionarium. In un dictionarium li paroles es rangeat in hasard del sense; in it es trovabil por exemple successivmen borges, boxar, box, boicott, paroles inter queles existe null relation de sense. Li memorie, in facte, posse rarmen utilisar lor relation de son.

E tamen, por studiar li vocabularium de Occidental existe til nu presc solmen dictionariums, quel es adver índispensabil por li traduction, ma ínapt por nor scope. Li «Manuale de conversation» de de Guesnet constitue un unesim prova del metode quel noi recomanda, ma pro su micri formate it devet restar elementari. It es necessi haver in Occidental un manuale u li tot vocabularium de chascun branche es trovabil con un division in tri gruppes: nómines, adjectives, verbes. Talmen, quande un autor vole tractar quelcunc objecte, il comensa per studiar li gruppament e selecte li paroles quel il besona. To sparnia le li long e penosi labor de serchar li traduction de chascun parol in li dictionarium. In un lingue international strax comprensibil quam Occidental, it ne es necessi indicar li definition del paroles; in li pluparte del casus on divina it. Ti liste de paroles va dar al autores un precios auxilie, furniente les li tot scale de expressiones.

Li studiantes qui vole rapidmen aquisiter li vocabularium de Occidental besona solmen revider plur vezes li list, sublineante li paroles ne simil in lor lingue matrin.

Ja in lingues national on ha publicat tal vocabularium classificat; por exemple in francés li Dictionarium del Idés suggestet per li vocabules ha devenit índispensabil al scritores quel vole usar li parol exact.

In altri lingues, on ha ja provat un ovre simil per li Delmas-libres quel da li vocabularium usual per frases. Al frases, noi preferet li list de paroles quel permisse citar un númere de paroles mult plu complet.

Provisorimen noi indica li classification sequent de centres de interesse:

Astronomie, Universe -- Témpor -- Terre, geografie -- Fenomenes atmosferic, tempe -- Minerales -- Plantes -- Animales -- Córpor human -- Sensus -- Aspectes, colores, sones, gustes, sensationes -- Medicina -- Alimentes -- Cocine -- Vestimentes -- Dom, meubles, utensiles -- Cité -- Comercie -- Financie -- Viages, vehicules, auto, etc. -- Posta, telegraf, telefon -- Radio -- Mestieres -- Agricultura -- Instruction -- Lingue, litteratura -- Libre, printation, publicitá -- Matematica, geometrie -- Mesuras -- Fisica -- Chimie -- Bell artes, architectura -- Sculptura, pictura -- Musica, Teatre, circos -- Sportes e ludes, chasse, pisca, etc. -- Vive social, conversation -- Guvernament, justicie -- Militare, guerre -- Teologie -- Pensada -- Qualitás e defectes. -- Sentimentes.

Ante publicar ti vocabularium, it es necessi submisser nor manuscrite al max eminent coidealistes e principalmen al membres de CELIA e del ACADEMIE.

Ti qui interesse pri li redaction de ti vocabularium classificat es petit controlar e completar ti unesim listes e reinviar les al autor, sr. Prof. Ric Berger, MORGES (Svissia).

Universe

Nómines: cáos, creation, creator, munde, natura, ciel, firmament, astre, globe, stelle, nebulose, constellation, via lactat, astre volant, comete, cap, caude, planete, anelle, disco, aerolite, órbite, zodiac, ecliptica, sole, radie, ascension, descension, ombre, lune, fase, crescente, pole, eclipse, horizonte, zenite, nadire, observation, observatoria, stelle vesperin, equinoctie, cosmografie, cosmologia, uranografie, mesuration, sistema, gravitation, sistema planetari, deviation, aberation, perturbation, cicle, limbe, gradu, minute, secund, equator, equatorial, longitúdine, latitúdine, azimut, apogé, perihelie, afelie, movement, planisfero, telescope, rotation.

Adjectives: Universal, natural, mundan, cielan, celest, stellat, stellari, interstellari, stellut, constellat, solari, lunari, astral, sideral, filant, horizontal, ínmesurabil, interminabil, central, excentric, polari.

Verbes: constellar, lucer, scintillar, brilliar, gravitar, deviar, observar, catalogar, aparir, rotar, gravitar.

Témpore

Secul, annu, semestre, trimestre, seson, solsticie, equinoctie.

Sesones: verne, estive, autun, hiverne.

Mensus. januar, februar, marte, april, may, junio, julí, august, septembre, octobre, novembre, decembre.

Dies del semane: lunedí, mardí, mercurdí, jovedí, venerdí, saturdí, soledí.

Quel die? ante-yer, yer, hodie, deman, pos-deman, anteyan die, sequent die.

Partes del die: aurora, albe, comensa del matin, matin, midí, pos-midí, vésper, crepuscul, nocte, mi-nocte -- hor, minute, seconde, moment, instante.

Almanac, annuarium, calendare, quotidian, dial, diari, quantesim, poc a poc, gradual, successiv, vesperal, matinal.

Verbes: april-dupar, aprilar, passar li nocte, vigilar, avigilar se, matinear, albijar, blancijar.

Li signes del zodiac: agno, tauro, gemello, cáncere, leon, vírgina, balancie, scorpion, sagitario, capricorn, versero, pisces.

Tempe

N.: Climate, temperatura, zone, atmosfere, aere, calore, torrid, frigore, tepore, tremore, siccore, polve, humiditá, vapor, nebul, nebulositá, rosé, currente de aer, sufflada, virle, barrasc, squall, vent, zéfire, brise, tempeste, tónnere, tónner-tempe, fúlmine-tempe, mal-tempe, pluvie, diluvie, arc in ciel, grele, grelun, nive, nivun, flocc, glacie, degel, electricitá, tónner, fúlmin, vésper-rubie.

A.: Calid, frigid, tepid, frisc, glacial, sicc, humid, nebulosi, pluviosi, trubli, ínpur, obscur, ínseren.

V.: Caler, tremer, temperar, sufflar, ventar, tonnerar, humidar se, innebular, sudar, aclarar se, aserenar se, guttear.

Terre

Punctus cardinal: Oriente, ost, sud, meridian, austral, occidente, west, septentrion, nord.

Oriental, meridional, austral, occidental, septentrional, boreal.

N.: terre, globe terrestri, meridian, equator, tropica, hemisfere, axe, pole, longitúdine, latitúdine, continente, suol, plató, steppe, savana, deserte, oase, coline, monte, montania, sómmite, agul de monte, látere, pede, punte, clive, valley, defilé, precipitie, declive, declivitá, rampe, strette, passage, excavation, hipogé, cripta, catacombe, rocca, abisme, abisse, glaciera, avalanche, vulcan, cratere, eruption, lava, terre-tremore, sucusse, país, region, territoria, provincia, frontiera, límite, stalagmite, stalactite, alluvie, glebe, humus, plic.

A.: scarp, declivi, inclinat, terran, subterran, bass, alt, extendet.

V.: Terrar, interrar, cultivar, crescer, grimpar, climbar, descender, ascender, dominar.

Cronica

Important avise!

Por far nor cronica tam interessant e bon informat quam possibil, noi peti nor coidealistes informar nos strax pri omni evenimentes interlinguistic, successe de propaganda, insertion in li jurnales (si possibil inviar li jurnal self, con traduction del textus in Occidental), etc. Noi consilia chascun landal federation, societé o clube nominar un corespondent responsabil. Omni documentes concernent li propaganda va esser insertet strax in Cosmoglotta-Informationes.

Anglia

Li nr. 101 de Cosmoglotta, con li response de E. de Wahl al critica del «British Esperantist» pri Occidental, ha esset inviat a plur centenes de anglés esperantistes, per li cuida del administration.

Bulgaria

Lettre de un Bulgar a sr. H. Jacob in Berlin. Estimat coidealist, yo ha recivet vor amabil invitation misser vos li duesim parte de mi verse intitulat Legendo, quel vu vole inserter in Progreso. Yo mersia vos pri ti invitation, ma samtemporanmen yo deve dir, que yo ne posse misser it, nam nu yo ne ocupa me tam ferventmen pri Ido quam ante un annu. To veni del simplic cause, que yo transeat a Occidental, quel es por me un mirabil solution del interlinguistic problema. Desde ti témpore, quande yo comensat studiar Occidental, yo chascun die descovrit que presc omni particularitás de Occidental es trovabil in mi lingue matrin, li bulgar. Ne lu sam yo videt in Ido, quel pro su formes inventet, fa me hesitar in li usantie del formes derivat. Durant que Ido egarda que solmen li formes primitiv es international, Occidental, in contrari, egarda anc que li formes derivat es tal. Do Occidental plu bon satisfa li principie de maximum internationalitá. Ti qualitá de Occidental fa it facilmen comprensibil de person con education secundari, ne plen de enigmas e charades, quam to noi sovente vide in Esperanto. Desde mi conossentie con li principies de Occidental, yo comprendet que li lingue ne es un mecanic function, ma un psicologic processe, submisset al leges del vive.

Yo vole creder, que pos un studie atentive e serios de Occidental, vu va constatar, que noi li anteyan idistes seque li via del ver progresse, transeante a un sistema quel unic da un secur garantíe a un successe real. Pleven (Bulgaria) 2.2.1935. Petro V. Dimitriev.

Dania

Sr. de Wahl in Copenhag.

In su viage a prof. Jespersen in Helsingör, sr. de Wahl ha duvez passat Copenhag e restat ci quelc dies por li grand joya del ci occidentalistes.

Esset ocasion deliberar linguistic e propagandistic questiones, partmen anc con prof. v. Sydow ex Lund, quel por un demí die venit e Copenhag. Li plupart del témpor esset dedicat a preciser li programma por li lexico de Occidental quel es nu in preparation. It esset decidet publicar it in du separat partes: parte I, quel deve responder al mult demandes pri vocabulariums occidental-national, va contener li ca. 1600 max frequent paroles del lingue scrit e parlat con traduction in 15 lingues: hispan, portugales, italian, francés, anglés, german, hollandés, sved, dan, russ, polonés, tchec, madyar, finn, estonian. Parte II va contener li vocabularium usual de Occidental (circa 5-6000 radicas con li usat derivationes) con explication-definitiones in Occidental self.

Ye un amical té-vésper che li Occidental-Information Copenhag assistet sr. de Wahl, sr. e sra Casse, familie Federn, sra Green e nor yun occidental-pioneros Ole Green, Else e Henning Jönsson. Li presentie de nor mastro, quel generosimen dat calidmen autogrammas, fat grand impression, precipue a nor yunes, queles por unesim vez audit Occidental parlat fluentmen de un tot extrane. Noi audit canzones de divers lingues, partmen in traduction Occidental; inter les li dan himne, recitat de sr. H. Jönsson:

[verse]


Ci es un land charmant; It sta con verdi rives Ye Baltic undeant.

Valley alterna con collin, Su nómine es Dania, It es un land divin.


Noi espera que li sejorn de sr. de Wahl in Copenhag mey har dat le li sam joya quam a nos.

I. Federn.

Francia

Noi aprendet con tristesse li morte de nor coidealist A. Nevière in Grenoble.

-- Sr. F. Sonnier, in Les Abrets (lsère) Francia scri nos:


Yo esset Esperantist desde 1900, Idist desde 1907 e Occidentalist solmen desde 1928. Yo mult, tro mult propagat li du unesim lingues, quo fa que yo have desfacilitás hodie in mi propaganda por Occidental. ... Yo possede omni numerós de Cosmoglotta del nr. 44 til 100 includet, quel yo leet e releet mult vez. Sempre plu fascinant Occidental plese me. Noi posse ear secur ad-avan: Occidental es li final e definitiv form del lingue international. ... Mi calid felicitationes por li articul «Li lege del dessine infantin». Yo self just obtenet antey successe con li usa del sam metode. Mi sponsa, quel es directora de scola, obtenet li sam resultate, tre remarcat de su inspector.


-- LE REVEIL del 15 junio e LA DEPECHE DU CENTRE editet in TOURS (Francia) publicat chascun un articul pri Occidental. Mem LE REVEIL publicat li articul in Occidental. Exemple a imitar! Nor sincer mersí al coidealistes Poujet e William Gilbert por lor propaganda.

Germania

Der Deutsche Occidentalist «Mitteilungsblatt des Deutschen-Occidental Sprachbundes», continua aparir regularimen omni du semanes. It publicat li sequent articules desde li 15 decembre 1935: Li german Occidental-Federation marcha in li nov annu 1935. Pro quo merces japanesi tam modic? Linguistic internationalitá. Du historiettes pri Frederic li Grand. Beitragszahlung. Perdit amore. Die grammatische Struktur des Occidental.

-- Annualmen eveni li «Rein'schen Ferien-Kurse» (Curses perfectori durant li vacanties estival) in Jena (Thuringia) sub li protectoratu del rector del Friedrich-Schiller-Universitate. Ili eveni ho-annu quam 41. cursu del 25 julí til li 7 august in li auditorias del universitá. Exact e prompt informationes da li administratora: Sta Cl. Blomeyer, JENA, Carl Zeiss Platz 15 (Volkshaus, part.) On tracta questiones educatori, litterari, anc religios e filosofic; in ultra tales de fonetica e gimnastica. Specialmen va interessar li curses: German por extranes! Particulari arrangeamentes e excursiones sta in li programma. Li subsignate posse recomendar calidmen li institution del curses de prof. Rein (morit ante quelc annus) German Occidental. Federation. Pres. J. Quensel, Günthersleben ü/Gotha, Germania.

-- PROHIBITION DE ESPERANTO In Germania. Per decrete nr. 283 in li jurnal ministerial del 17 may 1935, li ministre de education del Reich ha prohibit Esperanto, in maniere que ti lingue nu es excludet ex omni scoles public in Germania.

It es possibil que li ductores de Germania ha comprendet li nocivitá de un tal lingue por li developament cultural del german nation. Noi espera que in contrari ili va descovrir li alt valore cultural de Occidental e que ili va favorar su difusion por li successe del formation cultural del homes de nor modern civilisation.

-- Occidental-Conferentie in Bernau (Germania). Sr. E. de Wahl recentmen ha fat un viage tra Germania e ye ti ocasion il visitat pluri german occidentalistes e interlinguistes. Mersí al generositá e cuida de coidealist Mildebrath e de su marita, un amical conferentie de german occidentalistes posset esser arrangeat in Bernau-Berlin, ye saturdí 18 e soledí 19 may 1935. Comprensibilmen ti conferentie recivet un extraordinari importantie pro que li autor self de Occidental esset inter nos. Inter li partiprendentes esset a remarcar li coidealistes J. Quensel (pres. del German Occidental-Federation), M.A. Fritzsche de Leipzig (vice-pres. de GOF) E.K. Neumann de Dresden (secr. de GOF). Ultra to noi ne deve obliviar coid. G. Prinz de Bernburg, li coidealistes Mass e Ponnier de Berlin. In un agreabil e joyosi colectivitá li hores passat preter sin que noi remarcat con quel celeritá. Li du dies esset dedicat al discussion de linguistic e organisatori questiones sub li guidantie de sr. de Wahl. Tis qui partiprendet, nequande va obliviar ti bell hores. Li tot conferentie esset un nov exact pruva quant excellentmen Occidental functiona quam medie de intercomprension. Li sol regreta quel noi conportat de Bernau es que noi devet departer tam bentost. In fine noi ne posse omisser li merites del coidealistes Mildebrath e Mass qui ínfatigabilmen creat li organisatori base de ti valorosi conferentie, Occidental vive e cresce!

Japan

Li grammatica de Occidental in japanes lingue, quel es in preparation va esser editet del Institute por li lingue international de quel li adresse es: Kokusaigo-Kenkyusho, Daita II--784, Setagaya, TOKIO.

Secun li desir de ti Institute noi indicat li precie de abonnament por Cosmoglotta in respons-cupones (= 12 cupones) international. To va custar minu por li Japaneses.

Svedia

Li circulare nr. 11 (april 1935) del Sved Occidental. Federation informa nos que li annual reunion de ti Federation eveni li 14 april in Stockholm, sub li presidentie de sr. Dr. C. von Sydow. In li programma noi vide un exposé del secretario: Occidental in li enciclopedie. Durant li annu es previdet li discurses sequent:

  • Dr. Blomé: Occidental, li natural lingue international
  • Dr. Sjöstedt: Occidental, li lingue international
  • Cand.Fil. Segerstahl: De Volaptük til Occidental

-- Sr. Segerstahl de Vindeln (extrem nord de Svedia) scri nos li 29.3.35: ...Yo have li grand joya ci in li ultim nord del terre constatar bon success in li labores por Occidental. Mult de mi eleves (Yo es instructor in un universitá populari) ha devenit fervent occidentalistes, anc ex-esperantistes. Noi anc have un litt club occidentalistic de Vindeln. Yo have mult pruvas, que Occidental es li max apt lingue anc por persones con solmen primari education. -- Noi intente comensar correspondentie con coidealistes in li extrania, e yo ha recivet informationes pri eventual corespondentes in Francia e Tchecoslovakia (per A.P.I.S). Esque anc vu vole mediar un tal corespondentie con comensantes in vor land? Forsan un club, por corespondentie colectiv almen in li comensa.

In li estive yo e altri coidealistic amicos intente scrir articules propagativ in jurnales de laboreros por poc a poc destructer li esperantistic domache. It es vermen necessi. Yo regreta omni yunes, quel anihila su témpor e su efforties in li esperantistic studias. Ili besona li Occidental clave aurin al culturparoles.

-- Noi recivet li circulares nr. 9 (januar) e 10 (marte) del Svenska Occidental Förbundets. Informationes scrit in sved pri li Societé de garantes de Cosmoglotta e pri li organisation del propaganda in Svedia.

-- Li Sved Occidental-Federation havet su reunion annual sub presidentie de Dr. C.W. von Sydow li 14 april in Stockholm. Li Comité directiv (vide Cosmoglotta nr. 97) esset reelectet. On acceptet li proposit Suplement al Statutes secun li «Medlemsblad» nr. 8. Quam honorari membres esset electet sres Mag. Phil. A.Z. Ramstedt (Helsingfors) e Apotecario Alb. Haldin (Eskilstuna)

-- Li manuscrite del nov Sved-Occidental. Vocabularium (un poc plu grand quam Deutsch-Occidental- W. de Gär) es bentost finit. Chef-redactor es Dr. B. Blomé -- Inter li statalmen subventionat discurses pri Occidental on trova ti de sr. Blomé, Sjöstedt e Segerstähl. -- In comensa de febr. sr. Berggren fat un discurs pri international paroles che un section del National-Templar-Orden in Stockholm. -- Un discussion pri L.I. eveni in li jurnal Unga Tankar (Yun Pensas, organ por li juniores del IOGT-movement). Por Occidental til nu ha scrit sres A. Palmqvist e B. Blomé, -- Un Stockholman coidealist ha just finit un traduction del Evangelie de Johannes. -- Un ovre original (pri tecnica) es in preparation.

-- 20-22 april li Stockholman membres havet li plesura vider prof. de Wahl quam lor gast. Li unesim die on hat arangeat un reunion receptori, e li sam die sr. de Wahl receptet representantes del jurnales. Li sequent die omni grand Stockholman jurnales contenet articules con fotogrammas. Durant li linguistic conversationes con li membres local sr. de Wahl dat mult valoros explicationes, e omnes trovat que su prudent directives esset necessi e bonfundat. Con mersiositá li Stockholman coidealistes conserva li memorie de ti ínobliviabil dies del vigorosi e amabil mastro.

Annu I. Praha, li 1 april 1935. Numeró 3.

Louis de Beaufront, autor de Ido, morit

In li sved jurnal CENTERBLADET, nro 2, februar 1935 noi trovat ti raporte, sin indication u e quande. Nor idistic coidealistes perdi in su person un ínfatigabil e entusiasmat laborero e li ductori spíritu de lor movement. Su nómine nequande va esser obliviat in li historie del lingue international.

Ph.

Esque ili ne comprende unaltru?

In li grand politic evenimentes sovente bagatelles lude un rol important. Recentmen li jurnal «The Contemporary Review», descriente li consequenties del conventiones de London, fa atentiv in un interessant maniere a quelc tecnic impedimentes, queles fa desfacil li negociationes inter Francia e Anglia, tant important hodíe por mantener li pace. Li jurnal scri litteralmen, que it es un erra, opiner, que li discussiones inter li statmannes de divers landes sempre es objectiv e instructiv. In li present ocasion on ha dissipat -- on di -- precipue mult témpor. Li anglesi statmannes ne save li francés tam bon, por posser carer un dragoman, egalmen quam li statmannes francés, queles anc esset dependent de su interprete, quo causat, comprensibilmen, supression de mult diplomatic finesses e li negociation sufret pro to. It esset mem quasi un gay aventura, quande Laval leet in li assemblé del anglés delegates un textu, quel ne solmen il self ne comprendet, ma anc ne su anglés auditores, pro que su pronunciation esset mal.

Noi cita ti ci lineas ex li jurnal «Hospodársky Rozhled», numeró 12 ex 1935 e adjunte: Omni ti desfacilitás vell desaparir, si on vell adopter Occidental. Ma li homanité es quasi ciec. IT prefere luctar con ínsuperabil desfacilitás, quam acceptar un solution simplic e facil. Nor deventie es, propagar Occidental tam zelosimen, quam possibil, pro que su adoption va liberar li homanité de mult simil embarasses e penas. Propagante Occidental, noi rendi un servicie al tot homanité.

Occidental publicationes in un exposition in Praha

Ye ocasion del 85-esim anniversarie de nascentie de sr. president MASARYK li Public Biblioteca del Universitá in Praha arangeat in Klementinum un tre bell e interessant exposition del litteratura pri e de MASARYK. Inter li exposit publicationes on vide anc li brochura «Democratie e humanitá / selectet parties ex li ovre de MASARYK: Revolution mundan», traduction in Occidental de J. Podobsky / e li «Micri Chrestomathie». Li exposition dura til li 31 marte.

BdO.

OccPI / Occidental Presse Informatoria

C.J. Podobsky va dismisser poligrafat concis noticies pri occidental movement al redactiones de tchec jurnales. Li prim tal noticie esset ja dismisset in februar; it esset publicat in divers jurnales / Spolupráce, Skola mestanská, Nymburské listy, Legionérská stráz etc. / Li secund noticie esset dismisset ye 20 marte. Noi peti omni coidealistes in extrania, informar nos pri omni important evenimentes in nor movement, por posser utilisar it in nor jurnales. Ples adressar vor informationes al adresse: Jaroslav Podobsky, Occidental Press Informatoria, Bakov n. Jiz., CSR.

Occidental in jurnales

In consequentie del articul pri Occidental in Prager Abendblatt, c. Kolár recivet del jurnal «Der Handwerker» in C. Budejovice un demanda, liverar un articul informativ anc a ti gazette. It es comprensibil, que c. Kolér strax composit e misset un tal articul.

rK.

Li prospecte «Co je Occidental?»

esset traductet in li slovec per nor c. Petr Kaderka in Bratislava. Noi expresse le nor calid mersí! Forsan it va esser possibil publicar it, un tal prospecte vell esser util al propaganda in Slovaka.

Pd.

Club Occidental in Praha

intrat in li vive. Secun su statute, it posse developar su activitá sur li tot territoria de Bohemia. Con li present Occidental-Bulletin noi invia a omni coidealistes, habitant in Bohemia, un carte de adhesion e peti omnes, subtener li CLUB OCCIDENTAL per su adhesion. Plu mult membres adhere, plu fort on va esser financialmen e plu bon on va posser laborar por li diffusion de Occidental. Li subscrition membral es Kc 10.— annualmen, taxe de inscrition Kc 5.— un vez por sempre. Coidealistes, ti subscrition es micrissim, it fa solmen Kc -.83 per mensu! Noi crede, que chascun va posser adherer. Ples misser li subscritiones e li carte de adhesion al secretario-cassero Jos. Svec, Skroupove 2, Praha-VII. / postchec-conto 9.438.

Club Occidental in Praha

Qui desira corresponder con Svedia?

Occidental Club in Vindeln, Svedia, desira intrar in corespondentie con Tchecoslovacos. In li club es reunit damas e seniores de divers etá e profession, queles desira exchangear pensas pri divers questiones. Coidealistes, ples scrir al adresse: Carl Segerstahl, Vindeln, Svedia. Ples indicar li temas, pri queles vu prefere coresponder!

Avis a nor german coidealistes in Tchecoslovakia!

Coidealist Rudo Kolár, li ductor del «Central Propaganda Buró por li german regiones in Tchecoslovakia» Nýrsko / Neuern / 10, besona adresses de omni german coidealistes por intrar in contacte con ili.

rK.

Corespondentes

ples usar li cartes e covertes con propagatori textu in Occidental. Ples comendar che sr. J.A. Kajš, Brno XII., Wilsonova 11.

Ex-esperantistes scri nos

In li ultim numeró de nor Occidental-Bulletin noi publicat tri anunciationes de nor esperantistes, queles esset capabil evocar nor tristesse pro li rigid e regretabil conservatisme. Hodie noi posse publicar quelc lineas ex lettres, queles noi recivet de ex-esperantistes e queles difere diametralmen del «oficial» mentalitá esperantistic. Sr. P.K. ex Bratislava scri:


Li lingue international Occidental pro su eufonic lapidaritá e pro su richesse de expression posse esser considerat sin hesitation quam equivalent a chascun lingue natural. Quandecunc yo contempla li admirabil facilitá de expression in Occidental, yo sempre trova li sam paroles de admiration por su bellitá e por su multilateral utilitá...


Un altri ex-esperantist, sr. K.Z. in P. scri:


...Solmen nu, quande yo conosse omni avantages de Occidental, yo vide, quam ínsuficent es Esperanto. Yo ne comprende, qualmen it es possibil, que alcunes ancor hodie prefere un lingue, quam Esperanto, quel in comparation con Occidental apari me nu ne solmen primitiv, ma mem naiv...


Esperanto in li muséo

In li jurnal Národní Listy del 21 februar 1935 noi leet con interesse, que on ha etablisset un Esperanto-section in li biblioteca del National Muséo. In fact, noi sempre accentua li caducitá de Esperanto, ma que on mette it ja nu in li muséo, pri to mem noi es un poc surprisat...

Subventiones por Occidental-Bulletin / Cassa de propaganda

D. Vyhnal, Praha: Kr 4.—; A.Bredler, Kojetin: Kc 5.—; P.Studenský: Kc 20.—. In summa / marte / Kc 29.—. Summa total til hodie: recivages Kc 347.80, expenses Kc 289.80. / Li contos del Occidental. Bulletin es reviset mensualmen del revisores del Club Occidental in Praha / Noi mersía a omni nor coidealistes por li inviat subventiones. Noi va bon utilisar chascun heller! BdO.

Rozmnozil: St. Fechtner, Praha-I, 195. -- Vydavatel a odpovedný redaktor: Jos. Svec, Praha-VII., Skroupova 2.

SVISSIA. -- Desde li 1-im april apari li «Oficial Bulletin del SAPO». Li nr. 1 (april) e 2 (may) esset inviat a omni sviss interlinguistes. Li nr. 3 (junio-julí) va aparir li unesim semane de julí e li nr. 4 (august-septembre) circa li 1-im septembre. It es gratuit por li membres del SAPO. Por altri membres: Fr. 1.— sviss. Adm.: Occidental-Buró, Chapelle (Vaud) -- Dr. Nidecker scri nos: Yer li «Europa-Zeitung» (Basel) publicat un articul in response de ti de Dr. Spielmann, ultim autune. Li autor del present response es Sr. E. Anderegge, idist, ma agreabilmen tolerant. Il mentiona Occidental. Li sol cose quel il reprocha a Occidental es li relativ povritá in elementes germanic anglosaxonic. Il continua e termina talmen: «Yo ne combatte in ínliberal maniere por un «unic» ínfallibil sistema, ma por li idé del international auxiliari lingue, por un logic, facilmen aplicabil medie de intercomprension por homes de divers nation e lingue. Ne me sembla important ca su nómine es Esperanto, Ido o Occidental, ma que lu max bon in ti respecte perveni al victorie e al aplication. Ne noi mundlinguistes de hodie es decisiv por li ultim victorie, ma li mult milles e milliones, qui sta ancor apart, ma unvez va esser ganiat al grand cose del cultural progresse».

-- Esque li ingeniero deve interessar se por Esperanto?

De nor coidealist Wettstein, noi recivet du numerós del revúe «Schweizerische Technische Zeitschrift» contenent articules pri li supra-indicat tema. 1934, nr. 45 (8 nov.) contene un articul in favor de Esperanto quam lingue international por ingenieros, e 1935, nr. 10 (7 marte) aporta du replicas, li un signal E.J., li altri non-signat, ma quam noi aprende, scri de nor coidealist.

In li unesim articul (E.J.) es interessant li constatation del motives, pro queles Esperanto trovat aprobation specialmen che li tecnicos: li tecnicos in general ne es specialistes de linguistica, e li facte que Esperanto es «constructet», es simpatic al «constructiv» tecnicos. Pos har constatat quam micri es li successe de E. comparat con li longore del témpore de propaganda (45 annus) e per radio e li linguafone metode, li relativ facilitá aprender un multitá de natural lingues, quo es desfavorabil por Esperanto, li critico mentiona Occidental:


Occidental representa un sorte de lingue del holding romanic, quo certmen es un avantage. Ma por esser profundmen aprendet, it postula un tam grand efortie quam li aprension de un natural romanic lingue, e li efectiv successe in ti casu deve esser íncomparabilmen grand. Tamen del vis-punctu metatecnic, li creation de un númere de tal lingues holding in Europa vell esser un certmen possibil e desirabil direction del evolution.


Il judica un lingue de intercomprension quam un grand beneficie specialmen por li micri nationes, e il conclude con li paroles: «Quam confession a un super-comunitá, Esperanto es valoros e delectabil, ma quam foren lingue por li tecnico it certmen va sempre dever luder li rol de Aschenbrödel».

Li duesim articul, ti de sr. Wettstein, scrit tot in Occidental es plu curt e plu significant. Il vole tornar li question del titul talmen: «Esque li ingeniero deve interessar se por un lingue international auxiliari?» Li scritor monstra li superioritá de Occidental, con su regulari derivation del non-deformat paroles de nor lingues vivent, per citation de tri verbes con lor derivates e indica li adresse de Chapelle por tis serchant information gratuit. Dr. H. Nidecker.

LI ADMINISTRATION PETI PARDON a omni nor coidealistes queles inviat articules por Cosmoglotta-Informationes, anc matricies (Buró de Occidental, Praha; Sved Occidental Federation, Stockholm; M.A. Fritzsche, Leipzig) pro que ili ne posse aparir in li present numeró. LI amasse de materie e li ínpossibilitá augmentar li númere de págines, pro li póndere, obligat nos ajornar al proxim numeró li insertion del dit contributiones.


QUALMEN AUXILIAR NOR MOVEMENT? PER COMPRAR OCCIDENTAL-LITTERATURA!


Li duesim articul, ti de sr. Wettstein, scrit tot in Occidental es plu curt e plu significant. Il vole tornar li question del titul talmen: «Esque li ingeniero deve interessar se por un lingue international auxiliari?» Li scritor monstra li superioritá de Occidental, con su regulari derivation del non-deformat paroles de nor lingues vivent, per citation de tri verbes con lor derivates e indica li adresse de Chapelle por tis serchant information gratuit. Dr. H. Nidecker.

LI ADMINISTRATION PETI PARDON a omni nor coidealistes queles inviat articules por Cosmoglotta-Informationes, anc matricies (Buró de Occidental, Praha; Sved Occidental Federation, Stockholm; M.A. Fritzsche, Leipzig) pro que ili ne posse aparir in li present numeró. Li amasse de materie e li ínpossibilitá augmentar li númere de págines, pro li póndere, obligat nos ajornar al proxim numeró li insertion del dit contributiones.

QUALMEN AUXILIAR NOR MOVEMENT? PER COMPRAR OCCIDENTAL-LITTERATURA!

GERMAN OCCIDENTAL FEDERATION (Adr.: J. Quensel, Günthersleben ü/Gotha) Responses pri questiones de organisation.

  1. Omni comensa es micri! -- Coidealistes german, li unesim nr. de Cosmoglotta-Informationes ha advertit vos pri li nov arangeament del CORESPONDENTIE. It sta demonstrat que ye li hodial grandore (o micritá) e li situation de nor movement e de lor adeptes, ti ultim proposition de corespondentie es un cert medie del necessi PRACTICA DE OCCIDENTAL e in ultra del viv coherentie inter li coidealistes. Ínutil desirar alquicos «grand» quo ne es realisabil e poy pro ti íncontestabil facte refusar in tot omni micri labores. Chascun coidealiste posse e deve haver li afirmation que li alt scopes ne es negat, in contrarie, ili ja sta plenmen fixat desde du annus! Ma ili suposi ne solmen plu mult, ma anc tre activ coidealistes (Quande on parla pri un institution, regularimen on questiona: quant membres? quales lor interprenses? qual lor activitá? etc. Chascun va acter self talmen!)

  2. On deve comensar con ti activitá: IN PRIM IT ES NECESSI QUE OMNIS PRACTICA OCCIDENTAL! Chascun posse, ya deve contribuer a su parte secun li tendentie de su passiones. Vu es passionat pri questiones linguistic o interlinguistic -- vu altri pri tales de arte -- e vu pri coses specialmen scientific -- o anc pri economie, stenografie, pri tecnica, etc., etc. It existe por omnes li unic postulation: Plis scrir (curt!) articules pri ti vor passion, e to in OCCIDENTAL (naturalmen it posse esser tam micri o in contrari tam grand quam VU desira). Resulta de to advere «multicolori» lettres, ma tam interessant quam variat.

  3. CHASCUN DEVE COOPERAR! Por haver ti bell innovation ne solmen sur li paper noi obliga chascun coidealist qui vole esser positiv membre del German Occidental Federation, scrir in chascun trimestre quelc lineas in Occidental, poc o mult: tema secun su alternative. Li essayes posse circular inter tis qui desira it (ples ne obliviar decider pri to).

Pro que timides crede que ili ne ja suficentmen mastrisa Occidental -- a ili yo da ti consilie: excise ex un gazette o simil un image jocos, curios, artistic, instructiv, etc. -- ye omni casu interessant. Nu vu adjunte per Occidental, si ne vor propri reflexiones, in altri casu li traduction del textu apartenent a ti image. Never, vu neplu vole dir que to es tro demandar?? -- Ergo, prende li cisette, li crayon, un revúe, un foliette; to omnicos quam in li libres de cocine..., yes; ma yo vide ya, vu comensa...

Ultim termine por vor unesim missage es li 15 august (ho-annu!)

II. Qui vole partiprender a un campania propagatori per li presse durant li autune? It es necessi ja nu preparar ordinarimen ti passu.

III. Ples contribuer vor quote annual, RM 2.50, bentost. Esque vu posse dar un subvention extraordinari? (Postchec-conto: 259 81, Erfurt)

IV. Omni patres qui have filies in li apt etá ne neglige interessar les temporan por nor excellent Occidental; ili self aquisite bon conversation e li infantes aprende alquicos quo ili mastrisa in curt témpore per quo ea infortiat lor self-conscientie, important cose por lor bon evolution.

Cordial salutes, anc a nor amicos del extrania. J. Quensel.

Conferentie E. de Wahl -- O. Jespersen

Durant may, li du conosset interlinguistes conferet durant un semane pri li question del lingue international. Li resultates de lor investigationes va esser publicat in un brochura quel va esser inviat quam suplement gratuit a Cosmoglotta.

Pedagogic revúe international

Ci noi mersia calidmen li coidealistes quel aprobat li project editer un PEDAGOGIC REVÚE INTERNATIONAL, inter altris sres Poujet, Quensel, Björkman, Nordlund, Podobsky, etc. e anc por lor interessant suggestiones.

Pro il grand amasse de articules e informationes, it es ínpossibil adjunter li intentet págines pedagogic in li present numeró de Cosmoglotta-Informationes. Noi peti li coidealistes quel inviat nos articules pedagogic, pardonar nos por li ne aparition de ili.

Cosmoglotta A 102 (may-jun 1935)

COSMOGLOTTA, may-junio 1935. (Annu XIV.) No 3 (102)

NUMERÓ SPECIAL CONSACRAT AL SCIENTIE

Li nov presidente del Academie de Occidental

Per votation organisat del central Oficie, li Academie de Occidental, apoyat del Comité explorativ de lingue international (CELIA) ha electet quam su presidente li autor self de Occidental, Edgar de Wahl, de Tallinn.

Nascet in 1867, E. de Wahl labora in li dominia del lingue international desde su 20-im annu. Il publicat li triesim libre aparit in Esperanto, poy separat se de ti lingue por serchar un solution plu natural e tam regulari quam Esperanto. In 1922 il publicat li resultate de su long serchas quel il nominat Occidental, pro que un lingue vermen international posse haver solmen un aspect occidental. In facte, li paroles international veni principalmen de anglés, de francés, de hispan, de italian, de german e de portugalés.

(Image: E. de WAHL quande il esset oficero in li ancian russ marine ante 30 annus)

Nov publicationes in Occidental

Just apari:

Karl Janotta: Interlinguist Julius Lott. In ti ovre, atendet desde pluri annus, nor expert coidealist Janotta, de Wien, raconta li vive e li serchas de Lott, li grand precursor de Occidental, pri quel Cosmoglotta ha parlat pluri vezes. Omni interlinguistes deve conosser Lott, quel luctat por li naturalitá ja in 1889, in li epoca de Volapük, e morit ignorat in 1905. Precie: sviss fr. 1.20.

J. Podobsky: Li astres de Verne. Un elegant brochura contenent un colection de poemas de nor poete occidentalist Podobsky de Tchecoslovakia. Ilustrationes sur lino. Precie: fr. 1.—. Tauno Tattari: Curs de Occidental in lingue finn. Noi saluta con joya li aparition de ti libre per quel un Finnlandeso doce a su compatriotes li historie, li principies, li grammatica e li vocabularium de Occidental. Un ovre modellic por li altri nationes. 118 págines. Precie: fr. 1.50.

Ti tri publicationes es in vende che li administration de Cosmoglotta.

Li celebri naturalist german Alfred Brehm

Li quinantennarie del morte del naturalist german, quel su land ha celebrat li 11 novembre 1934, ha esset ínjustmen ignorat in li landes latin, e to esset tam plu regretabil que li traductiones de su ovres juit ye un extraordinari fame in mult landes.

Quam su patre, quel esset pastor, Brehm esset strax passionat por li coses del natura. Tamen, pro su talent de dessinator e de matematico, on obligat le aprender li mestiere de architect.

Ma un miracul evenit quande li baron Müller petit li yun mann acompaniar le quam zoolog e preparator in Africa.

Brehm hat trovat su via. Detra li delta del Nil, il comensat reunir colectiones quel sempre augmentat durant su viage vers li sud til Khartum. Ma li portamoné del baron Müller esset exhaustet, e Brehm devet restar in Khartum durant que su chef eat serchar denov moné in Germania. Il nequande revenit.

Li yun naturalist quel hat vendit omnicos, mem su tasca-horloge, por posser continuar su serchas, posset revider su patria, pos quin annus de absentie, solmen mersí al generositá del guvernator del Sudan. Sin alcun fortune, Brehm ganiat su pane discursante e scriente articules de vulgarisation e publicante li unesim parte de su «Vive del animales». Il posset reposar un poc solmen pos que il esset nominat director del zoologic jardin de Hamburg. Tande li viages esset denov interprendet in Hispania e sur li inferior Donau, con li archiduc Rudolf de Austria, in Extrem-Nord de Europa, in Africa ancor con li prince de Saxe-Coburg-Gotha. Li continuation de su principal ovre aportat le honores ma ne richesse e su yun sponsa hant morit in acuchament, lassat le in un situation desfacil con quin infantes. Pro to, il acceptet con joya li offerta ear a U. S. A. far un serie de discurses.

Il esset just departent quande su infantes esset captet del difterite. Restar esset por le impossibil, li indemnitá postulat del organisatores vell har ruinat le.

Arivante in America, il esset informat del morte de su unesim filio, su preferet eleve. Il fat su discurses quam un automate e, pos har finit les, il colectet su tot forties por continuar su serchas in li inferior parte del Mississipi. Ma su córpor ja damageat in Africa in un témpor quande on ignorat li medies protecter se contra li colonial maladies, resistet solmen per miracul al febres quel hat captet le. Quande il revenit in Germania, il esset presc un oldo sin forties.

Il vivet ancor quelc mensus, occupante se per labores de botanica. Il morit li 11 novembre 1884, del consequentie de un duplic maladie del hépate e del renes, in su hem natal de Renthendorf, in Saxonia. Il ne havet 55 annus.

Ex Tribune de Genéve.

Li scientic terminologie in Occidental

Un del max grav labores del occidentalistic movement just nu es li elaboration de vocabulariums complet, de occidental al lingues national e in li direction invers. Nor coidealist sr Ilmari Federn es elaborant li complet vocabularium occidental-national, li sved occidentalistes sub ductentie de Dr Bertil Blomé es ocupat de un grand vocabularium sved-occidental, etc.

Occidental sta in li felici position posser incorporar li international scientic nomenclatura sin mutation. Pro to it sembla esser superflu editer special scientic vocabulariums. Tamen existe in chascun scientie un númere, plu o minu grand, de paroles con limitat internationalitá. It va esnser necessi colecter tal paroles e fixar li traduction in occidental.

Per ti ci articul yo vole discusser li filosofic terminologie. Yo invita altri occidentalistes far simil explorationes pri li terminologie de altri scienties e publicar li resultate in Cosmoglotta.

Quande yo perlaborat quelc vocabulariums de filosofie pro ti scope, precipue Handwörterbuch de Philosophie de Eisler, yo posset constatar, que li filosofic términos con íncert traduction in occidental es astonant poc. Advere li precis segnification del max mult términos in li filosofie depende -- quam es bon conosset -- del filosofic tendenties u ili es usat, ma li lingual expressiones es tam international que li traduction in Occidental es evident in presc omni casus.

Yo va infra discusser li max grav casus -- secun mi opinion -- u li terminologie ne es international e causa desfacilitás, e anc quelc casus u existe poc desfacilitá ma u li paroles es usat anc in li omnidial vive e pro to deve esser indicat in li grand lexicos.

Conception, sensation, perception, idé, notion, universale.

Ti gruppe contene li max grav paroles u un regularisation es absolutmen necessi. Ti paroles have anc non-scientic usation, e pluri de ili have ambigui signification in mani lingues national. Pro to yo da li definition in Occidental e li traduction in german e sved, in quel lingues es usat autonom paroles apu li international.

Conception = acte teoretic (acte rational, acte intelectual, acte de conossentie) in general, D Auffassung, Sv uppfattning.

Sensation = elementari conception causat de un impression de un organ de sensu (extern sensation) o de un iritament intra-corporal (intern sensation), D Empfindung, Sv (sinnes) förnimmelse.

Perception = composit conception quel es li resultate de un sintese de pluri sensationes, D Wahrnehmung, Sv varseblivning.

Idé = conception causat de intra-cerebral iritament, D Vorstellung, Sv. föreställning.

Abstract idé = idé del comun e general de un gruppe de simil fenomenes, D Allgemeinvorstellung, Sv allmänföreställning.

Notion = li objectiv e essential de un fenomen o de un gruppe de simil fenomenes, li object de un idé, quo on concepte in un idé, D Begriff, Sv begrepp.

Universale = notion general = li object de un abstract idé, quo on concepte in un abstract idé, D Allgemeinbegriff, Sv allmänbegrepp.

Li confusion inter li notiones «idé» e «notion» existe in omni lingues secun mi saventie. Li parol idé es de grec orígine e significa ta form, image. In li famós «teorie de idés» de Platon idé significa alquo objectiv, índependent del conceptent subjecte. Durant li curs del témpore li parol ha alterat signification e significa nu alquo subjectiv, alquo psichic.

Yo ha proposit «universale» pro que ti término es conosset in li filosofie con li signification indicat in supra (ples comparar li teorie del realistes durant li medietá: «universalia sunt realia», etc.). Bertrand Russel ha anc proposit «universal» in li lingue anglés por distinter it de «idea».

Yo ha proposit li parol idé por li signification plu vast e índefinit, existe compositiones quam association de idés, serie o progression de idés (D Vorstellungsverlauf, Sv föreställningsförlopp) e pro que ti parol es usat just in ti signification in mani sententies del omnidial vive: «yo have null idé pri it», etc.

Un exemple por clarificar li proposit terminologie:

Yo vide un cane. Tande yo have un perception de ti animale, composit de sensationes per li sensu visual. Yo cessa regardar li cane. Tande yo posse sempre haver un conception del cane, ma nu un idé de memorie o forsan un idé de fantasie. Yo anc posse haver un idé ne de ti special cane ma del cane in general. Tande yo have un idé abstract. Ti idé es certmen un poc índefinit. Si yo save, quel qualitá caracterisa li cane secun li zoologic scientie, yo have un idé de notion. Li notion (o li universale) «cane» es li summa de qualitás queles caracterisa li cane.

Conscient, conscientie

Li latin parol conscientia have duplic signification, quo es conservat in li roman lingues: F conscience, H conciencia, I coscienza, P consciencia. In mani altri lingues li du significationes es distinctet. Proque li adjective conscient es panroman in li sol signification A conscious, D bewusst, Sv medveten, it sembla esser max bon preciser li términos in li sequent maniere:

Conscientie = li qualitá esser psichic, li facultá concepter, A consciousness, D Bewusstsein, Sv medvetande.

Conscientie moral = conscientie pri just e ínjust, A conscience, D Gewissen, Sv samvete.

Emotion, sentiment; volition, voluntá.

In li psicologie on ordinarimen distincte inter tri species de psichic actes: conceptiones o teoretic actes, emotiones o emotional actes, volitiones o volitional actes. Ti términos posse esser fixat in li sequent maniere:

Emotion = judicament pri un conception quam evocant plesura o desplesura.

Sentiment = plu complicat emotional acte, anc contenent alquo teoretic. P. ex. un sentiment religiós, un sentiment de mersiositá.

Volition = psichic acte de practic caractere, causant un movement de un muscul o alcun altri efect in li organes del córpor.

Voluntá = facultá de volition. P. ex. li líber voluntá, un fort voluntá.

Finalmen quelc filosofic términos, queles es plu facil traducter ma ne sin interesse indicar:

Altritá = G éterótis (Platon), L alteritas, D Anderheit, ANderssein, Sv annor-vara.

Aperception = self-conscientie.

Ego = li psicologic subjecte.

Judicament = psichic act per quel un notion es indicat quam qualitá o atribute de un altri notion, D Urteil, Sv omdöme.

Realitá in se = li ver realitá in contrarie a aparentie, D Ding an sich. (D Ding = object, ma to es impossibil cit, nam on have anc object in se e subject in se.)

Spacialitá = qualitá relatent al spacie, D Räumlichkeit, Sv rummlighet.

Sillogisme = psichic act per quel un judicament es indicat quam conclusion ex un o pluri judicamentes (li premisses), D Schluss, Sv slutledning.

Temporalitá = qualitá relatent al témpor, D ZEitlichkeit, Sv. tidlighet.

Dr C.E. Sjöstedt. (Svedia).

Li descovrition de Australia

Durant que li unesim exploration del Africa e li nómines de Stanley e Livingstone es conosset de omnes, poc persones save quant tragic esset li unesim viages tra Australia.

On crede que li descovrition de Australia es debit al Portugaleses; to es pruvat del cartes portugalesi del comensa del XVI secul, existent ancor hodie in li Britannic Museum.

In li comensa del XVII-im secul, li Holandeses organisat pluri expeditiones sur li rives de Australia e dat a ti land li nómine de Nov-Holandia. Un de ti Holandeses, nominat Tasman, descovrit li grand insul del sud, quel depoy recivet li nómine de Tasmania.

Solmen in li secund parte del XVIII secul, li celebri capitan Cook explorat li rives sud e sud-ost del continent u existe nu li plupart del cités. Cook continuat su explorationes til li cap York, in li extremitá nord; ta, hante constatat que Australia ne esset li continuation de Nov-Guinea, il prendet solemnimen possession de ti nov munde, ye li nómine del rey Georges III de Anglia.

In 1788, li guvernament anglés fundat li unesim colonie, in Botany-Bay, proxim quel Sidney esset constructet. Li colones esset grand parte «convictes», o condamnates, quel on desirat alontanar de Anglia.

Durant long témpor, li interior de ti continent, tam grand quam Europa, restat ínconosset, pro que su exploration esset tre desfacil. In 1848, un german nominat Leichhardt interprendet un viage tra it, ma nequande il revenit, anc ne su companiones.

In 1860, li habitantes de Melbourne fat un colecte por interprender un expedition tra li continent. Ti expedition, composit de 15 mannes, esset comandat de sr. O Hara Burke e Wills. On fat venir de India 24 cameles, quel on credet util por passar li desertes suposit. Ma pro li lentore de ti equipage, quar homes departet ad avan. Pos 6 mensus de grand fatiga, ili arrivat al golf de Carpentaria, atingente li scop de lor expedition. Ye li unesim vez, li continent australian esset traversat del sud al nord, e on ne incontrat li lagos e li vast desertes suposit.

Li unesim parte de lor retorn bon successat, ma bentost li provisiones esset exhaustet. Ili devet mortar lor cameles por nutrir se. Un de ili, malad, morit pro sitie. On interrat le in li sand. Presc sin fortie, li tri altri exploratores finalmen retrovat li camp del rest del expedition, ma li camp esset abandonat! Sol in li deserte, sin nutriment, ili attendet li morte quande Wills sercha circum ili e vide, gravet sur un árbor, ti paroles: Ples cavar ye tri pedes vers ost. Ili cava e trova un coffre quel contenet provisiones e un lettre informante que, essente sin nova, li truppe hat departet li sam die!

Li tri homes remettet se in marcha ma errat pri li via a sequer. Li aqua mancat. Li du ultim cameles morit pro fatiga, e anc li ultim chance salvar lor vive, nam li homes esset tro debil por portar li provisiones. Bentost ili posset apen trenar se. Li avies esset tam faruchi que ili ne posset aproximar se a ili. Burke e Wills morit; li triesim, King, in li ultim moment perceptet un village de indigenes, in quel il esset recivet con bontá. Du mensus plu tard, il esset retrovat ta de un nov expedition, misset de Melbourne por serchar Burke.

Tal esset li trist fine de ti exploration comensat con tam grand entusiasme.

Li habitantes de Victoria ne esset íngrat. On recompensat largimen King e li families de Burke e Wills. Li córpores de ti ínfelicos esset transportat a Melbourne. Du bell statues bronzin, elevat in li principal strad de ti cité va sempre far memorar li descovritiones de ti corageosi homes.

Li cinema in relief

Li cinema intra, in 1935, in li quarantesim annu de su existentie; nam in 1895 evenit, in un locale proxim li opera de Paris, li unesim projectiones cinematografic de sr. Lumière, de Lyon.

Desde quarant annus li cinema ne cessat amellirar se. Pos har supresset li scintillation sur li ecran, on inventet li cinema parlant e cantant. It resta ancor inventer li medie reproducter li colores e li relief.

Hodie li projection in relief ha just esset realisat e per li sam inventor, sr. Lumière, quel promoet li cinema ante quarant annus. Li francés scientist utilisa li metode del anaglifes tre conosset in fisica. Sur il ecran es projectet du images, verd e rubi, quel ne es superposit exactimen. Li spectatores es munit de binocules. Un vitre es rubi e intercepte li image verd, li altri es verd e intercepte li image rubi. Li centre optic recive un duplic impression quel fa nascer li sensation tre nett del relief, exactimen quam quande on regarda in un stereoscop.

Sr. Lumière successat supresser li fatiga causat per li perception del colores complementari, mersí a un dispositive, tro long a explicar ci, e li images es perfectimen blanc.

Ex li Journal des Instituteurs, Francia.

Quam in li epoca de Jesu-Crist

De Jerusalem on informa que li aquaducte, constructet de Ponce Pilatus poc témpor ante li morte de J.-C., es hodie denov utilisat por alimentar in aqua li habitantes de alcun partes del cité. Li specialistes declara que li aquaducte fa hodie li sam servicies quam ante 2000 annus, quande li procurator de Judea, fat constructer per remediar al siccitá del epoca. It furni al region del moskéde mar circa 10.000 hectolitres in un die.

Li scientie e li spiritisme

(Secun li «Revúe de Paris», 15 marte 1935 e li «Petit Journal» Paris).

Til li ultim annus, li fenomen spíritic ha esset considerat del scientistes con grand scepticisme. Except alcunes quam Ch. Richet, Flammarion, etc., li presc totalité del scientistes opinet quam índigni de lor attention li studie del fortie supernatural constatat che homes nominat «mediumes».

Ma ante poc témpor, mersí a un centre scienticmen equipat, li «Institute metapsichic», creat in 1919, Avenue Niel 8. Paris, on posset finalmen conosser li veritá.

Quande un medium vole far certificar officialmen su fenomenes, il ea in li Institute, in quel omni fraudes es decelat med mult complicat aparates imaginat del director sr. Dr. Osty.

In ti Institute ha ja passat li max celebri mediumes del munde, omni tis quel ha convictet, seductet li max grand scientistes del universe. Omnes ha esset convictet pri fraude, except du, Gusyk e Rudi Schneider, queles ha productet íncontestabil manifestationes.

Talmen li duplic pruva ha esset fat: It existe fenomenes psichic e it existe frauderos de psichic fenomenes.

In facte, li pseudo-mediumes abunda. It es plu facil, di Dr. Osty, fraudar li fenomenes quam executer les!

Li grand desfacilitá esset organisar un control absolut. Li grand obstacul a victer esset li obscuritá. Li mediumes, quam on save, ne posse «laborar» sin ti obscuritá. Do it ne esset possibil inregistrar li fenomenes psichic in li obscuritá. Con su filio, li ingeniero Marcel Osty, li director del Institute examinat li problema. Ili imaginat utilisar li radies quel li ocules homan ne posse vider. It existe du series de radiationes ínvisibil: li ultra-violett e li infra-rubi. On decidet utilisar li du radiationes combinat.

Li object a deplazzar esset covrit de un fasce de radiationes infra-rubi. Li sol presentie de un manu o de alquel objecte interceptent ti radies causat automaticmen li apertion de radiationes ultra-violett e de un aparate fotografic munit de placcas sensibil a tal radiationes e fotografant silentiosmen.

On posse far memorar un exemple conosset: Sra Stanislava, de orígine polonés, esset considerat durant long annus quam li max famosi medium de Europa. Ella esset li base del fenomenes spírit. Li spíritisme, in un cert epoca, existet solmen per ella.

Un vez, ella venit far controlar se per li Institute metapsichic de Paris. Pluri sessiones evenit con un control sever. Li cap, li pedes, li manus de Stanislava esset strettmen includet in bandes luminosi durant que li sala esset in complet obscuritá. On tande videt cortines aperter se tot sol. Pluri objectes esset projectet sur li suol.

Li medium hat postulat que omni aparates mey esser forprendet ex li sala. Ma un die on installat les secretmen detra li paretes. Li Institute esset habil: Li director fat plazzar un potent aparate fotografic, de quel li apertura esset celat per un covricul, e ti covricul deplazzat se in li obscuritá per un mecanisme ínvisibil. Un ilumination per magnesium es preparat.

Quam in custom, objectes moe se sur li table avan li medium quel es completmen ligat. Ma Dr. Osty, sin avertir, fa exploder li «fúlmine» de magnesium. Omni assistentes posse vider Sra Stanislava con su brass pussant li objectes sur li table!! On accende li lúmine electric ma on constata que li manu es denov in li ligaturas. E on comprende que li potentie del medium jace in su habilitá extraordinari surtir su manu per contraction ex li bracelette e remetter it rapidissim.

Un poc hontosi, li medium volet contestar li vision del assistentes, e asserter que ella nequande utilisa su manu. Ma poc hores plu tard on presentat la li fotogramma secret del scene con li manu sur li table. Li famosi medium renunciat dupar plu long li publica e retraet se de qualcunc activitá spiritic.

Si sra Stanislava hat consentit laborar con un tal control scientic, ella vell har esset demascat strax. Su desfidentie hat obligat organisar un procedentie ínvisibil. E omni to por un resultate negativ.

Ti impeccabil control esset un rud colp por li spiritisme. Ma de un altri láter, li Institute metapsichic successat pruvar li realitá del fenomenes monstrat specialmen de un ver medium, Rudi Schneider.

Ti yun mann ha acceptet omni controles e il volet que ili mey esser íncontestabilmen exact. Il self ne explica su fenomenes. Quande il es avigilat, il parla poc pri ili. E tamen, mersí a il un del max grand descovritiones del munde ha esset fat. Un del scientistes quel assistet un session raconta talmen su impressiones:

Rudi Schneider es sedent in li laboratoria del sub-suol del Institute metapsichic.

Sur un micri table es posit un levi objecte, un blanc nas-linette. Un rubi lúmine lassa visibil omni detalies del scene. Inter li table e Schneider pende un nigri cortin.

Li assistentes es composit de scientistes e de curioses. Rudi Schneider intra tre rapidmen in somnie. Il exclama: Alontana li table. Li «fortie» va far alquo (sic).

Quam li plupart del mediumes, Schneider da a su «subconscientie» un personalitá e un nómine: Olga. Por que Olga mey manifestar se, li silentie es obligatori. Apen on percepte li respirationes. Poy bruscmen Schneider sospira. Su muscules es completmen contract e il di: Bon die, Olga, qualmen vu standa?

Strax pos que Olga ha manifestat se, li assistentes deve parlar continuimen, pri omni species de objectes. Durant ti conversationes comensa un bruida strangi, halucinant, anunciant li presentie de Olga. To simila un micri locomotive grimpant sur un coline. Halotada sempre plus accelerat e fort: it es li respiration de Rudi Schneider.

In normal statu un hom respira circa 15 vezes in un minute. Che Schneider in hipnotism li inregistrator de Marey indica circa 300 respirationes in un minute e mem quelcvez 400 til 420. E to dura til 3 hores!

Inclinat sur su aparates, Dr. Osty constata un levi absorption del radies infra-rubi, ma null object es moet. Li «fortie» es do ínsuficent. On invita Olga: Vole vu ne moer ti nas-linette? -- Yes, ella responde yo va moer it, lassa me condensar li «fortie». -- Corageosi Olga, car Olga, ples esser amabil, lansa li nas-linette. -- Yes, yo va far it. Ma ples parlar.

Li conversationes recomensa. E anc li bruida accelerat del locomotive.

Bentost noi posse constatar que li corone es pussat vers li table. It infla se e lassa escapar un nebul spess e grisatri, de circa triant centrimetres de largore, quel avansa lentimen vers li superior bord del table, e quande li table es atinget, ti-ci comensa ye su torn glissar vers li assistentes!

Esque to ne es fantastic! Null fraude es possibil, nam li table es inmerset in un cone de radies infra-rubi. Strax quande un materie quelcunc (manu, ped, etc.) penetra In ti zone infra-rubi, un circuit electric fa sonar un tintinette.

Quinant vezes, Rudi Schneider successat refar li sam experiment. Li scientic control minutiosi demonstra que li fenomenes psichic es absolut íncontestabil, ma ili resta ínexplicabil. Quo Schneider nomina «li fortie» deve esser ancor completmen studiat. Ma esque on conosse anc exactimen li undes del radio, e esque pro to on va negar li T. S. F.?

Schneider surti de ti Statu hipnotic strax pos que li silentie es fat. Null damage por su sanitá. Il ha solmen mult transpirat.

Li metodes de investigationes precis de Dr. Os ha permisset un capital descovntion. Li substantie ínvisibil, intrat in li infrarubi, ne apare quam un córpore ordinari, constant e homogen. No, it vibra intensimen, con frequentie corespondent al respiratori movementes. On posse deducter de to que li substantie misteriosi es de orígin nervo-musculari, un specie de labor musculari sublimat, med li íncredibil rapiditá del respiration.

Altri descovrition: on savet que li mediumes mult timet li lúmine. On credet que li desir fraudar esset li cause de ti timore. Ma it apari, pos mult experienties. que in facte li «substantie misteriosi» desfacilmen condensa se in li lúmine blanc, o mem in li lúmine rubi. Ma si on prende li precaution filtrar li rubi lúmine sur un ecran quel elimina li radiationes vicin al orangé, on obtene li lúmine rubi minim nociv.

On posse anc constatar que li energie mediumic ne es damageat per un brusc iruption de lúmine blanc (por exemple li fúlmine de magnesium). Ti energie desapari quelc secundes, ma reapari strax poy.

Mult constatationes e mesuras posse esser ancor fat. Infelicimen manca li moné. It es necessi payar li locationes, un domesticité. Longmen un mecen, sr. Jean Meyer. ha subventionat li Institute, ma hodie il ha morit, just in un epoca quande li crise economic clude li portamonés.

Tamen li via es apert. Li nov scientie apen nascet monstra se plen de promesses. Li futur reserva nos sin dubita sensational descovritiones.

Li max grand machine electric del munde

Un nov record tecnic ha just transpassat li Atlantic Ocean. Desde poc témpor li max grand electric machine del munde es possedet del State de Massachussetts, in U. S. A. Ti enormissim aparate es basat sur li metode electrostatic (quel es ja considerat quam obsolet). Li scintilles emisset del aparate have li tension de 10 milliones de voltes, e li installaton essent ye li disponentie del american fisicos, va -- on di -- auxiliar les considerabilmen por lor serchadas.

Tensiones de tal mesura es utilisat in li max audaciós experimentes del scientistes quel prova realisar un descovritron con íncalculabil importantie: li destruction del atom.

Ex Neues Wiener Journal, Wien trad. W. Gilbert.

On posse audir li lun-lúmin

In Tchecoslovakia, on ha just fat un curiosissim experiment de transmutation a sones del lúmin emisset del lune e del stelles -- sones quel poy esset radiodifuset. Vi, qual esset li procedentie:

Li telescop essent plazzat talmen que li observator mey reciver li lun-lúmin in li linse, al ocul homan esset substituet li ocul selenic munit de un membrane metallic. Li lúmine, traversante li ocul selenic, productet un current vibratori, infortiat per li procedentie telefonic. Ti son, radiodifuset, esset un grinsant bruida, quel haltat per un micri deplazzament del telescop.

It vell esser forsan plu interessativ transformar li bruida a lúmine! Li habitantes del cités e bentost tis del rure, vell haver li luminage gratuit!

Ex «Haut-Parleur», Paris, trad. W. Gilbert (Francia).

Li cangurú

Li animale max caracteristic de Australia es li cangurú; on trova it sur li tot continente, e in pluri varietás e grandores. Li max grand specie have un altore de circa 1,50 m quande li animale es sedent sur su long posteriori gambes. It have un graciós micri cap, con dulci e inteligent ocules.

Su enorm caude servi conservar su equilibrie, quande it fa enorm saltas, súper gross truncs de árbores, principalmen quande il fugi avan li canes, nam saltante it nequande tucha li suol con su anterior pattes.

Li fémina del cangurú possede sub li ventre un tasca in quel ella cela su micres. Quelcvez, quande ella es persequet, ella jecte for su micres quel atarda su marcha.

Li chassa al cangurú es fat generalmen sur un cavalle e con li auxilie de canes, de quel li aboyas guida li chasseros. Nam li cangurús habita principalmen li terrenes covrit de arbustes u, in omni casus, ili veni refugir in ili.

Quande ili es persequet, ili effortia secuer li sómmit del collines o contornar les. Ili sempre prefere ascender quam descender pro que un rapid declive fortia les ear lentimen. Pos que it ha esset atinget del canes, li cangurú torna se bruscmen, capte su ínamic con su anterior pattes e tene it fortmen imbrassat, durant que it eventra it med un del posteriori pattes quel es munit de un formidabil ungul. On posse dir que null cane surtit del chassa sin profund vulneras.

Li canes, quel conosse li danger, efortia max possibilmen capter li cangurú per detra o mem per li caude, nam quande it ha perdit li usage de ti important membre, it perdi su equilibrie.

Li carne de cangurú es bon por manjar, malgré su povritá in grass; li caude es li max valorosi; un sup con caude de cangurú es un del manjage max apreciat del australian cocine; it es li parte del animale quel on invia in donation a su amicos pos un successosi chassa.

Ad ultra, li cangurú es un bestie dulci e ínofensiv, except ta it pulula tant que ili vora li tot herb quel es necessi por li domestic animales. Quande on prende les yun, ili facilmen es amansat.

Un familie desfacil

It ne existe in li plantes un familie de quel li studie ha esset plus desfacil quam ti del orchidés. Li excessiv tenuitá de lor semes, li desfacilitás realisar li circumstanties favorisant lor germination, fat creder, durant long témpor, que ili esset generalmen steril. Salisbury, in unesim, demonstrat que ti plantes posse germinar. Solmen con mult pena, il successat far accepter ti rasonabil opinion. On hat mem videt un naturalist del Renascentie. Targus, asserter que ti plantes es generat del merles!

Demí-surditá

Omni homes regreta li ciecos; ma tre poc homes regreta li surdos, e presc null hom regreta li demí-surdos, proque li homes audient normal ne conosse li psichic depressiones, per queles li demí-surdos suffre. In li max mult casus li dermí-surditá developa se lentmen e progresse constantmen til complet surditá in li oldesse; durant long témpore li dermí-surdo ne posse resoluer se confesser su defecte córam altri homes e serchar li apt medies de auxilie; il ne audacia interrupter li conversation del altris questionante pri quel tema on parla, proque il time molestar les; il senti que li altris ne fa se li pena includer anc li demí-surdo in lor conversation, benque to es possibil sin alcun eforties del voce, solmen per plu correct articulation e lent parlada. Mult demí-surdos, pudent se confesser su defecte, simula quasi ili comprende. Sovente li demí-surditá es confuset con stultitá, e justmen to es un del max grav motives del psichic depressiones, del sentiment de inferioritá, quel opresse li demí-surdos. Ili senti se isolat e solitari; ili evita li frequentation e deveni amansat e desesperat. Sovent ili ha esset fraudat per custosi aparates sin valore; sovent ili mem perdi lor economic existentie per li crescent defecte.

In nor epoca it comprende se que li homes suffrent per li sam chagrine organisa se. Anc li demí-surdos have organisationes in presc omni landes. Ta, inter companiones de suffrentie, ili desmette li embarass e li sentiment de inferioritá; ili inspira se per nov vitalitá e esperantie. On demonstra les bon apparates infortiant li sones e li arte leer li lingue fro li labies. Adplu on auxilia se mutual in mani maniere. Inter li organisationes in Holland, Scandinavia, Germania, Svissia e America un interchange de idés e visites ha comensat.

In li reuniones e revúes del demí-surdos desde quelc témpore un tema occupa li tot interesse del demí-surdos: li nov metode instructer li arte leer fro li labies, methode inventet e practicat de Karl Brauckmann in Jena (Germ.). Ti-ci metode es basat sur li imitation del homan moventies, de queles li parlada es solmen un parte; imitation in prim del vocosi parlada, plu tard imitation sin voce, e finalmen ínconscient imitation, quel facilisa li spiritual reception del leet paroles, li combination e comprension; Justmen ci esset li gravissim defecte del anterior metodes. Til nu tre poc demí-surdos posset aprender li arte leer fro li labies til perfect capabilitá e habilitá. Li majorité, malgré mult eforties, til nu ne posset aprender ti arte in tal gradu que ili es capabil usar it in qualcunc ocasion mem in li conversation con homes parlant ínprecis e rapid. Ja mult Instructeros de surdes e demí-surdes ha venit, mem de America, a Jena, por studiar ta li nov e mult discusset methode de Brauckmann.

Dr. Peipers, Köln.

Refrigidation

Un del tormentes del homanité es li refrigidation. Ínnumerabil homes suffre pro it plu-minu sovent, e su max desagreabil form, li grippe, rabia tra omni landes quam un epidemie. Omni landes? No, in li polari regiones refrigidationes es rar, paradoxalmen; ma li cose es simplic a explicar: ta li aer es plu pur, quo diminue li dangere de infection.

In veritá null refrigidation es imaginabil sin infection. Li bacteries de infection es tre difuset, precipue ta mult homes frequenta; do it es presc impossibil escapar it. Ma ne omni homes es egalmen ataccabil por un infection, e un cert individuo posse haver tre divers forties de resistentie contra un infection, secun divers circumstanties. Li diminution del corporal calore es solmen un del preconditiones del infection.

It es ne generalmen conosset que homes con inert digestion es apartmen ataccabil por mult infectiones, specialmen tis de refrigidation. Do ti persones deve sempre cuidar ye un regulari digestion; vice acustomar su intestines a aloé e altri acri medicamentes, ili mey manjar mult fructures e reservar un precis clocca omnidial por li eada a ti discret micri chambre, ad-u mem imperatores ea sin escorte.

Un simil observation es ti: corpulent homes capte plu sovent refrigidationes quam magris. Certmen in mani tal casus li caus e li remedies es li sam. Forsan it ne es solmen un bluff: un hom quel havet mult experientie ye ti dominia, ha dit me que pos manjada de grassi carne svinin li inclination a refrigidation es augmentat.

It sembla neplu esser modern portar galoches queles protecte nor pedes contra humiditá. Nu, un grand percentage de omni refrigidationes posse esser preventet per que on cuida pri sicc pedes. Si vu ne aprecia portar galoches, ples changear sempre strax li strumpes e sapates quande vu observa que vor pedes es humid. Ja li sudore del pedes posse causar un humiditá quel sufice por deprender rapidmen li natural calore ex li pedes. Do homes con sudant pedes deve changear sovent li strumpes e siccar li pedes per pudre.

Qui fuma cigares, mey atenter: si vor cigar have un lateral fore, vu va capter un refrigidation. Si vu ne crede it, ples experir.

Mult homes have tre iritabil membranes de muc. Per exemple quande ili ha manjat nutrimentes piprat, quam salcise etc., ili inclina a capter refrigidation; mult homes have to sin saver it. Generalmen li modern medicina ha reconosset li nocivitá de pipre e altri acri condimentes. Anc li inhalation de oxid carbonic (mal function del forn e altri gases atacca li membranes de muc; adplu quande on dormi in un chambre con central calentation, li membranes de muc es siccat e abandonat al infection; ili posse conservar lor fortie de defense solmen per restar humid.

It es comprensibil: preventer es plu bon quam curar. Ma quande on ha captet li infection, quo far It es tre desfacil supresser it, e on conosse ti desagreabil statu quel dura circa un semane. Mani homes crede curar se per mult alcohol; ma lu max apt es: trincar calent limonade con mult sucre e sudar fortmen durant li nocte; ne obliviar regular li digestion. Ma si on observa ye just témpore li unesim simptomas del infection (un cert grattada in li gurgul), on posse preventer li desagreabil statu per divers medies, inter queles menthol es max recomandabil. It es tre efficaci inhalar evaporat menthol; to on compra in li apotheca un dilution de menthol in alcohol e versa quelc guttes sur un linette; tra ti linette, quel on tene al nase, on respira tam long quam possibil; ma ples evitar tuchar li ocules per li fingres o li linette, proque li ocules es tre iritabil per menthol. Plu agreabil, ma ne tam eficaci es li aplication de menthol in li form de dragés prendet in li bocca; ili dissolue se e on gloti lentmen li saliva; talmen li muc-membrane del gurgul es mentholisat, ma solmen per un cert habilitá on transportar li mentholisat saliva del gurgul un poc adsupra in li superior parte del fauc, detra, li uvul, sovent es li loc de infection. Qui ha aprendet ti arte, ti posse preventer un refrigidation portant sempre sur se un buxette de menthol-dragés.

Ex german trad. Dr Peipers Köln.

Quo yo trovat in un miniera

Li autor del sequent raconta, sr. Roberts, esset ingeniero del mines de San Francisco ante 1900. Benque il vivet 30 annus in li minieras e havet omni species de aventuras, sr. Roberts considera ti-ci quam li max terribil:

Un annu, du anglés capitalistes chargeat me visitar li minieras Govebold e Napoleon in li region de d'lnyo in California. Pos li fixation del conditiones e precie, yo consentit e strax departet, acompaniat de du ancian mineros, e de du cavalles traent un carre.

Noi comprat un bon corde de 100 metres de longore e mult provisiones e bentost arivat in ti valley del Morte, u trovat se li miniera a explorar, in un region completmen desertic. Ye li ped de un coline, li ovreros fat me remarcar un tunel, nu obstructet, quel devet antey penetrar til li fund del miniera quel yo volet explorar. Li crulada hat plenat it completmen e, it semblat, ante poc témpor; pro to noi esset obligat ascender li coline, in li sómmit de quel trovat se li apertura del puteo. Ta, noi trovat un specie de cabestane ancor sat bon. Noi ligat li cord a it e pendet un grand cutin sitelle quel devet far descender me.

Poy, yo intrat in mi góndol, prendet gross cutin gantes, un pica, un bugie e comendat a mi companiones descender me gradualmen. Levante li ocul yo posset vider li circul luminosi del ciel diminuent sempre plu.

In li medie del curs yo criat a mi companiones far descender me plu lentimen. Ma, ye li son de mi voce, un turbul de mus-volantes lansat se subitmen vers li apertura del puteo, circumante me, sufocante me presc, talmen que mi bugie esset extintet. Tande comensat in li obscuritá un ver battallie. Yo criat denov per li tot fortie de mi pulmones por que ili mey far ascender me, nam yo esset aciecat, asurdat per li imens turbul de ti besties. Ma vice reascender, yo descendet sempre plu: evidentmen, mi companiones ne audit mi desesperat apelles. Tenente me al cord, yo effortiat reinflammar mi bugie, ma li mus-volantes volat contra mi visage e mi manus, infundante sovente lor acut grappes in mi carne.

Yo esset completmen covrit de ti animales nauseativ; milles e milles exeat de partú.

In ti moment comensat li max terribil parte de mi aventura: yo hat passat li zon del mus-volantes. Agenuante me in li funde de mi gondol, yo hat successat refar lúmine. Horrore! Yo esset circumat de un masse de sibilant serpentes crotales.

Quelc annus antey, durant li exploration del miniera, li inferior parte del puteo hat esset asolidat per traves. E nu, sur chascun trave, yo videt aparir horribil capes de ti reptiles. Yo suposit depoy que ili hat serchat grimpar exter li puteo, nam it es conosset de omni chasseros que li crotales grimpa mem sur li árbores. E durant que yo descendet sempre in li medie de ti masse crablant e sibilant, un del max gross serpentes lansat se de su trave e fixat su crocas in mi manche.

Frissonante de horrore, e omni mi nerves vibrante, yo captet it rapidmen detra li cap, raffat it de su position e precipitat le in li fosse. Audiente it chocar strax li fund, yo comprendet que yo ne esset tre lontan de ti-ci. Du o tri altri serpentes lansat se sur me, Sin atinger me, felicimen, e cadet quam li unesim. In ti moment, li bruida del sonettes augmentat terribilmen, quo yo atribuet al cadida de ti animales quel hat avigilat centenes de altres in li fund del puteo. Li góndol tande subitmen haltat.

Yo esset tande suspendet ye 100 metres sub li superficie del suol e ye circa 5 metres del fund del miniera, quel yo divinat covrit del horribil serpentes. Nequande yo hat audit un simil bruida e li fetiditá esset íntolerabil. Sol, tis quel ha respirat li nauseativ odore de serpentes acumulat posse realisar quo to es. Yo sentit me evanescer ye li idé que yo devet strax tuchar li funde de ti antre de crotales. Yo sucusset li cord con desespera: yo criat, yo ululat in li pensa esser audit. Mi tot sangue esset glaciat de horrore vidente li morte aproximar se a me.

Ma, subitmen, li góndol comensat reascender lentimen, oh! tro lentimen. Yo credet devenir foll de ínpatientie, tam plu que in cúlmine de horrore, yo devet subisser li repetition del sam tormentes. Sempre li serpentes lansat se sur me, talmen que mi vestimentes esset maculat per li venen crachat de ti monstrus. Un serpent de circa un metre cadet in mi góndol. Rapidmen yo posit li ped sur it, aplastante it per mi tot pesa. Su córpor tordet se circum mi gamb. Nequande yo va obliviar li sensation de intens desgust quel fat me ti animale viscosi.

Ma li góndol ascendet lentimen. Yo esset arivat denov ye li nivelle del mus-volantes quel recomensat ataccar me ancor plu furiosimen. Denov li lúmine esset extintet. Yo ne posset combatter un tal amasse de ínamicos e serchat solmen protecter mi cap contra lor colpes.

Finalmen, yo arivat al apertura del puteo. Mi companiones constatat que quar gross crotales pendet sub mi góndol. Probabilmen, hante volet lansar se sur me, ili hat restat fixat per lor crocs e ne posset retraer se.

Con li clobb de mi pica yo mortat li serpent sub mi ped, poy saltante sur li suol, yo cadet presc evanescet.

Durant pluri hores yo restat extendet sub un torrid sole ne possente calentar mi glaciat córpore e suffrente de convulsiv vomida. Mi companiones mortat tri del serpentes suspendet e li quaresim mortat se self, cadente in li puteo.

Yo bentost savet que li sol rason pro quel li mineros ne hat fat descender me plu bass, esset que li corde esset tro curt. Si li cord vell har havet 5 metres in plu, mi morte in li medie de ti ínnumerabil serpentes venenosi vell har esset horribil.

Yo questionat li du mineros pro quo ili ne hat atentet mi crias de detresse. Ili respondet me que ili audit necos ma que ili havet mult pena restar che li puteo quande li mus-volantes exeat li apertura. Li sole aciecat ti besties, talmen que ili volat contra li homes, battente lor visage de lor ales e impedient les vider e audir altri cos. Ne audaciante far me ascender in ti masse de afollat animales ili pensat que it vell esser plu bon far descender me infra li region habitat de ili, sin divinar li dangere de ti manovre.

Plu tard, altri persones explicat me li presentie del serpentes in li mine. Circa 25 annus antey, un Italiano e un Franceso hat forat li puteo til quande it devenit desfacil extraer li minerale; alor ili fat in li pede del coline li tunel pri quel yo ja parlat e quel comunicat con li funde del puteo. Pos que it esset abandonat, li mine devenit li refugitoria del serpentes, scorpiones, tarantules, etc. Plu tard, li tunel crulat inprisonante ti animales. E li serpentes possente nutrir se per yun mus-volantes quel cadet in li puteo, comensat pulular.

Yo revenit a San Francisco e anunciat a mi amicos que mi comission hat successat e que yo hat decovrit li max grand mine de serpentes del tot munde.

Ex The Wide World Magazine.

Li galant gibbon

Li tropical forest, plen de imprevidet e de misteries, oferta quelcvez charmant spectacules al observatores.

Quande ili ne senti se observat, li animale mem max faruchi monstra ínexpectat aspectes de lor vive. Yo esset un die, scrit un viageator, in li land Laos, proxim un river passabilmen larg, sur quel un trunc de árbor jacet de un bord al altri. Ariva un tot colonie de simies. Un old gibbon, versimilmen li chef del truppe, pos un discurs de alcun minutes, tendet li manu a un del micri simias e auxiliat la passar li vatte. Poy il revenit e repetit li sam geste, til quande li tot familie ha arivat sur li altri bord. Ti exemple de cortesie por li altri sexu, dat de un old simie, in plen forest, esset in sam témpor tam simplic e human que it esset presc emoent: Ante vider e copiar li homes, ti gibbon, quel nequande exeat del forest, hat trovat, tot naturalmen, li geste quel yo hat videt.

Li centenarie del ferrovia

Li unesim tren, quel esset trenat de cavalles, circulat in 1823, inter St Etienne e Andrézieux in Francia. Li rel esset inventet del anglés ingeniero Vivian.

Quelc annus plu tard, li anglés Stephenson fabrica li unesim locomotive quel in nomina li «roquette».

Ti unesim locomotive esset precedet de un cavallero indicant li dangere. Ma bentost, li grand inventor imperat al cavallero retraer se e il obtenet de su machine li rapiditá extraordinari de 24 km in hor!!!

«Ili ne plu save quo inventar por ear plu rapid», criat li promenantes terrificat per ti machines quel sputat, fumat e avansat con un tal rapiditá.

E nu li enorm locomotives lassa nos índiferent quande ili passa ye 100 km in un hor. Ti potent machine aspecta altrimen quam lor modest ava «Li roquette».

In li luxuós vagones, noi posse manjar e dormir quam noi vole. Ma probabilmen pos 100 annus, ti comoditás va semblar tre modest.

Ecolier romand.

Cosmoglotta B 03 (jul-aug-sep 1935)

COSMOGLOTTA-INFORMATIONES

Numeró 3 Julí-August-Septembre 1935

Apari durant chascun trimestre quam suplement a Cosmoglotta printat.

Redaction e Administration: Occidental-Buró, CHAPELLE (Vaud), Svissia.

Precie de abonnament, junt con Cosmoglotta, por 1935: Fr. 3,50 sviss.

PRI LI ABONNAMENT A COSMOGLOTTA. -- Pro li actual desfacil situation economic, quelc coidealistes demandat nos posser payar lor abonnament durant li annu current secun possibilitá. Noi joya informar les que noi accepta talmen facilisar les. Tamen, noi memora que noi ne posse ingagear nos servir les li regulosi abonnament (Cosmoglotta, Cosmoglotta-Informationes e eventual suplementes) SI ILI NE INFORMA LI ADMINISTRATION DE TI DESIRA. Administration.

Mi viage in Nord-Europa

Sequente un amabil invitation de Prof. Jespersen venir a Helsingör por discusser divers interlinguistic questiones e si possibil paralelisar nor movementes, yo usat ti generosi ocasion por un poc elargar mi viage e visitar anc pluri nor centres occidentalistic por far personal conossentie.

In Helsingfors, yo havet ocasion visitar mi amabil corespondent, Dr. Tallgren-Tuulio, professor del romanic lingues in li universitá e colaborator de Schola e Vita. Benque preferent plu li pur latin formes pro li comoditá de usation por li scientie, il agnoscet que por general usation forsan to vell esser tro desfacil.

In Stockholm li coidealistes del Sved Occidental Federation receptet me con un vermen extraordinari hospedalitá e cuida pri me, specialmen seniores Berggren, Sköld e Lindström. Durant li convenidas esset tractat questiones linguistic e propagandistic, e noi posset constatar un unanimitá injoyant in nor opiniones.

Pro que sr. Haldin, li old-mastro del sved occidentalisme esset in extrania, yo ne posset visitar le in Eskilstuna por revanchar me pri su pluri visitas in Tallinn.

In Lund yo passat li unesim die in li amabil societé de Dr. Jarring e su amabil marita e che prof. Agrell, omnis del universitá Lund. Benque ne essent interlinguistes, ili conosset nor scopes. Li alt intelectual sfere del conversation esset me un special juition. Prof. von Sydow esset ocupat ti die per altri obligationes. Ma li sequent die yo devet translogiar in su villa, e li témpor quel yo passat in su familie con li amical hospedalitá e pace sempre va esser me un car rememorie. Durant nor deliberationes Prof. v. Sydow expresset li opinion que li edition de un folkloristic ovre in Occidental vell mult promover nor cose in scientic circules.

De Lund yo departet trans Malmö a Copenhag, u me ja incontrat nor fervent colaborator sr. Ilmari Federn li autor del lexico in preparation. Su cuidas e devotion esset ínsuperabil. Mult agreabil hores yo ha passat che su amabil parentes, un centre de alt spiritualitá e natural cordialitá.

Che Prof. Jespersen yo esset gast durant un semane e noi ha perdiscusset quasi li tot complexe de questiones. Li amabilitá e complesentie de ti nor anteyan adversario e concurrente, e li atmosfere de ti quiet bell villa con li regarde sur li Sund creat un bon sentiment por nor labores, li protocolle de quel es editet quam separat brochura per li munificentie de seniora Morris, secretario de IALA. Noi espera que un constant colaboration inter prof. Jespersen e nos va continuar lu comensat por lu bon del comun scope.

De Helsingör yo passat denove per Copenhag e posset constatar un complet reciproc comprension con nor dan coidealistes in linguistic e tactic questiones.

Per Lübeck e Hamburg yo viageat a Köln, u yo visitat nor venerat vice presidente del Union Dr. Peipers. Li joya mutual esset grand pro que noi ya stat ja long in corespondentie. Yo mult joya har fat personal conossentie de ti fervent e fidel coidealist, e yo solmen plendi li demísurditá de ti amabilissim colaborator, quo gena le mult anc in su profession. Noi visitat ta anc li oficie de Heroldo de Esperanto e su energic e amabil director sr. Teo Jung.

De Köln yo departet a Offenbach u yo passat pluri dies in li hem de nor vice presidente del academie Dr. Ing. Wormser. Ínobliviabil dies de reposa e intelectual juida. Mult questiones actual esset tractat in nor vesperal conversationes, specialmen linguistic tales. Anc Dr. Auerbach, un del ductores de Ido yo hat ocasion visitar in Frankfurt a.M. Il ja hat recivet li copie del protocolle de nor conferentie con prof. Jespersen e monstrat mult interesse pri nor argumentes.

In Berlin-Bernau, in li hem de sr. Mildebrath, noi havet un conferentie de representantes de divers german centres. In logiar e nutrir li convenites il e su marita monstrat un hospedalitá e organisation, quel ne posse esser superat. Pos li convenida in Bernau quel durat du dies, yo spenset ancor du dies in Berlin, u coidealist Mass me ha mult auxiliat. De Berlin yo viageat direct a hem per relvia.

Resumante mi tot viage yo es in maxim gradu conmovet per tant amore, cuidas, amicitá, fide e comprension, monstrat me de omni coidealistes. Yo posse solmen de plen cordie expresser mi sinceri profund mersí a omni mi amicos e coidealistes pro lor grandissim bonitá. Yo nequande va obliviar ti important e necessi viage. Noi mey esperar que li conexe personal va fortmen avansar nor movement.

Edgar de Wahl.

Question de ortografie

On ha ja remarcat que li ultim numeró de Cosmoglotta esset printat con generalmen simplificat ortografie. Noi deve preciser que to ne es un capricie personal del redactor, ma que sr. de Wahl self, pos har conferet con pluri ductores desirat far un experiment ortografic durant 2 o 3 numerós de Cosmoglotta. On save que in Occidental, on es líber scrir con simplic o duplic lítteres, ta u li lingues national diverge. Ti libertá ha esset diversmen apreciat. Pro to, noi va provar aplicar durant un curt periode li max simplic solution. Naturalmen, li duplic lítteres resta partú u ili es necessi por li pronunciation (Ex.: progress-ar, accepter, etc.) e anc por diferentiar 2 paroles can e cann, etc. Pos un cert témpor, li letores va dar lor opinion pri ti innovation e secun li resultate del experiment, Cosmoglotta va reprender li anteyan ortografie o continuar definitivmen con li simplificat.

Interesser o interessar?

Concernent nor decision del ultim Informationes, noi recivet pluri lettres. Sr. Dr. Peipers inter altres asserte que li form alegat interessiv sembla le esser solmen un idistic heredage; e il adjunte mult altri argumentes por preferer interessar. Adver li question ne es facil a soluer nam du principies egalmen important es ta in oposition. Li principie del analogie postula interesser apu esser, quam accepter apu concepter (e ne acceptar). Ma li internationalitá postula interessar.

Pos har discusset pri li problema con li dan e sved coidealistes, durant su ultim viage, sr. E. de Wahl just scri nos que il finalmen decidet se por «interessar». E pro que ti decision concorda con li desire de omni letores quel scrit nos, noi ne dubita que ti vez li afere es regularisat. Do noi peti nor letores considerar quam anullat nor precedent decision pri interesser e notar que in futur li ortografie va esser interessar e interessant. Naturalmen, li textus ja printat antey, quam li covriment de Cosmoglotta, ne posse esser changeat ante li fine del annu.

ESQUE VU DESIRA AUXILIAR NOS? Tande ples comprar li Occidental litteratura quel vu ne ancor possede: RADICARIUM DIRECTIV e lexicos NATIONAL-OCCIDENTAL

A nor colaboratores

Cosmoglotta nr. 5 quel va aparir circa li 10 octobre va esser consacrat al comercie. It va publicar inter altris un articul pri un sensational invention fat de nor coidealist Marius den Outer in Den Haag (Nederland). To es un scri-machine por scritura rapid, pri quel li presse holandes ha ja mult parlat. Ti machine ja intrat in li practica.

Cosmoglotta nr. 6 quel va aparir li 1-im decembre va esser consacrat al artes, con rich ilustrationes.

In 1936 li cadernes va esser successivmen consacrat al education, scientie, litteratura, interlinguistica, etc. -- Noi vell anc abordar altri temas por exemple economie, religion, politica, ma on desconsiliat nos tam spinosi pri queles li hodial spíritus es tam facilmen iritabil. Omni nor letores va comprender nor prudentie.

Cronica

Sempre li propaganda in omni movementes halta in li mensus estival. Tamen noi posse signalar quelc factes interessant durant li ultim trimestre. Bentost li labor va reprender partú con un nov vigore.

Noi exhorta tis de nor amicos quel publica articules pri Occidental in li national presse sempre indicar li adresse del Occidental-Buró de Chapelle (Vaud), Svissia (o del national centre quande it existe) por que li letores quel desira conosser nor idés e movement mey documentar se e devenir abonnate a Cosmoglotta. Un articul sin adresse ne have efecte durabil.

Nor centre de propaganda de Chapelle sempre responde strax a omni demande, con juntion de un numeró specimen de Cosmoglotta. In plu it es completmen equipat con prospectes scrit in li principal lingues de Europa.

Dania

Del 10-15 august, noi havet li plesura, que sr. E. Berggren, secretario del Sved Occidental Federation, visitat Copenhag. Il assistet al congresse del nordic filologos, u noi havet anc ocasion incontrar professores Jespersen e Sydow, e escutar lor tre interessant discurses. Sr. Berggren salutat nor yun Occidental-pioneros. Li resultate de nor conferentie es un proposition Berggren-Blomé-Federn por li votation del mollat sones, quel in consentiment con sr. de Wahl va esser presentat al Academie quam eventual suplement de su propri propositiones; e li proposition pri crear un «Archive pri factes del practical aplication de Occidental e su ínmediat comprensibilitá», quel li letores va trovar altriloc in ti numeró de Cosmoglotta-Informationes.

-- Ye ocasion de su 75-esim anniversarie ye li 16. julí, prof. Otto Jespersen ha dat al jurnale «Politiken» hodie un interview, ex quel seque ci traductet li passage pri li lingue international:

«Mi cordie es fendet inter anglés e li lingues artificial.»

Noi torna li conversation al lingues artificial, Esperanto e Ido, quel sempre ha havet li grand interesse del professor, e il di:

-- Yes, on ya vide ho-témpor que li nov Germania interdi instruction de p. ex. Esperanto, e in li nationalistic flutiones del presente li suol es mal al lingues comunicatori, ma noi fa quo noi posse. Esperanto ya sempre ha aparet me tro artificial, Ido es plu bon, ma anc constructet tro sur li base de Esperanto. Du altri lingues Occidental e Novial in facte constructe sur lu comun, e ili colabora. Occidental es constructet de un mann, quel have li nómine de Wahl; il ha esset che me durant un semane in verne por conferenties de matin til vésper, e ye un del proxim dies va esser publicat un raport pri li coses, quel nos es comun. Per auxilie de ti lingues un Islandés e un Bulgar va posser comprender unaltru... Ilmari Federn.

Estonia

Un conosset proverbie pretende que null hom es profet in su land. To semblat anc esser li casu por sr. E. de Wahl. Tamen desde alcun témpor, li atention public comensa esser atraet sur il. Li jurnal Päevaleht del 19 mai publica un grand articul con un portrete de E. de Wahl, exposient e laudant li ovre del autor de Occidental. -- Un altri jurnal tre difuset Esmaspäev, de Tallinn, in su numeró del 11 august anuncia que li celebri interlinguist have in ti die 68 annus; pos quo it raconta su merites e da quelc informationes pri importantie de Occidental. -- Noi junte nor gratulationes por desirar a sr. de Wahl long vive e felicitá. Nor letores deve nu memorar li date del 11 august, die del anniversarie del autor de Occidental.

Francia

Nor amico G. Poujet, instructor, distribuet folies de propaganda in reuniones pedagogic.

Un altri coidealist, W. Gilbert, fat inserter articules pri Occidental in francés in jurnales «La Patrie Humaine», in Occidental in «Le Réveil d'Indre et Loire» e in li «Combat Syndicaliste».

Li Association Proletari Interlinguistic comensat publicar sur folie volant un trimestral bulletin. In li nr. 1 (julí 1935), li redactor Poujet tracta divers questiones de organisation. Tis quel interessa pri li Association Proletari Interlinguistic, fundat por propagar Occidental in li medies social-comunistes posse scrir a sr. G. Poujet, Isles sur Suippe (Marne), Francia.

Germania

«Der deutsche Occidentalist», Mitteilungsblatt des Deutschen Occidental-Sprachbundes (Adresse: J. Quensel, Günthersleben über Gotha) continua aparir con interessant contenete:

  • Nr. del 1-im may: Cedenburg in Hungaria, de E. Moess.
  • Nr. del 15-im may: Die Grammatische Struktur des Occidental, de Walter Karch.
  • Nr. del 1-im junio: Das Esperanto-Wunder, de E.K. Neumann.
  • Nr. del 15-im junio: Occidental ist keine künstliche Wilthilfsprache, de J. Quensel.
  • Nr. del 1-im julí: Li machine de chifframent, de G. Prinz.

Rumania

Noi esset agreabilmen surprisat trovar in un semanala de Craiova, Presa Poltenlel (3 junio) du grand columnes dedicat al Occidental. Un columne scrit in Occidental esset signat de nor devotissim coidealist Dr. Peipers li duesim dat li traduction del sam textu in rumanian fat per sr. Aurel Eschenasy, anc un coidealist. It es extraordinari constatar quant Occidental es proxim a ti lingue national. Complet frases es presc li sam; do anc por rumanianes, Occidental es comprensibil sin studie anteriori.

Tchecoslovakia

Nor activ amicos de Tchecoslovakia comensa publicar, secun li model del documentes del SAPO, un interessant serie de divers documentes. Vi li liste til nu editet: Nr. 1., Exemples comparativ in Esperanto e Occidental, con indication del internationalitá. Nr. 2: Quo es Occidental (in Occidental). Nr. 3: Esque vu save, quo es Occidental (in tchec). Nr. 4: Quo es Occidental (in german). Nr. 5: Quo es melior, Esperanto o Occidental? (in tchec). Nr. 6: Recomendation de Cosmoglotta (in tchec e Occidental). Ulteriori numeró va sequer: Nr. 5 in german e Esperanto, judicies pri Esperanto e Occidental, Qualmen on funda un Occidental-Club, etc. Omni ti documentes es mimeografat sur folies format 210 x 297 mm In resuma, to es un excellent colection completmen imitabil!

-- Noi mult joya dar sur págine apart li textu (sin li titul, quel es printat apart sur li folies de nor amicos de Tchecoslovakia) del OCCIDENTAL-BULLETIN, nr. 7. Do ples leer in it li cronica concernent ti land. Ancor nor max sincer gratulationes pro li sempre excellent propaganda fat in ti land.

Svissia

Pluri jurnales recenset li revúe Cosmoglotta nr. 103 quel esset inviat a circa 100 jurnales. Noi recivet un cert númere de demandes de informationes pri Occidental. -- To esset un interessant experientie. In futur, solmen un tre curt textu deve esser adjuntet por li redactiones.

-- Li SVISS ASSOCIATION POR OCCIDENTAL va probabilmen far su general assemblé li 27 octobre (e ne li 13, quam indicat in li oficial bulletin), in Biel. Noi ja peti nor coidealistes reservar ti die!

-- Li «Oficial Bulletin del SAPO» dura aparir (Adm.: Occidental-Buró, Chapelle (Vd.)). Li nr. 4 (august septembre) informa pri li morte de nor membre Lazare Mendel (Craiova, Romania), pri li servicie del informationes pri li Occidental-movement, pri li materiale de propaganda, li propaganda in li gazettes por quel ti bulletin da 2 specimenes de annuncies.

-- A quo bon tant paroles? Li question si Esperanto es plu bon quam Ido, o vice versa, ne es un problema plu quam ti, si noi vell preferer candeles de stearine a un old lampe de petroleo. Tamen sembla, que li «Europa-Zeitung» (Basel) time un poc li luce electric caus su brilliantie e claritá. In su numeró del 9. april 1935, it printa un articul de du columnes, scrit de J. Schmid (Bern) pri un «Europan lingue». Sr. Schmid defende li signes special de Esperanto quam índispensabil por li execution del principie «un son -- un signe». Pro que noi ne conosse ti principie in Occidental, noi anc ne have ti problema a resoluer. In plu, il defende li acusative obligatori e li adaptation del adjective al substantive. Pos un anihilant judicament pri Ido in respect a su propaganda, il continua: «Pos li nascentie de Esperanto, dozenes de «mundlingues» ha aparit. Ma ne un sol posset mem por un moment interessar li publica. Ili omnes ja apartene al historie (sublineat de nos): Esperanto unicmen, ha restat e ha devenit li lingue vivent, parlat e scrit de cent-millenes de homes».

Esque noi posse expectar un serios progresse sur un tal base de argumentation? E esque li Europa-Zeitung, quel in respecte de su nobil tendentie pacific noi deve altmen estimar, posse justificar li sacrificie de su columnes a tal futil discussiones? It vell esser mult plu util publicar articules pri su propri domene: economic e politica del pacifisme, in un mundlingue, mem in Esperanto, si it ne audacia printar les in Occidental; ma mult plu fertil quam teoretic argumentationes pri li avantages de un o un altri mundlingue, vell esser un publication de articules in divers mundlingues, alternant. Dr. H. Nidecker.

Un international camp

In li ultim témpore on ha discusset pri li arrangeament de un international Occidental-congresse. Un tal congresse certmen va evenir bentost o tard.

Un idé venit in mi mente: Esque it vell esser avantageosi arangear li congresse quam un international camp, o eventualmen un camp in conexion con li congresse?

Li vive in campes, con tendas, etc., es ya tre modern, e mult organisationes arangea su estival convenes in tal maniere.

Automobilistic campament es anc un modern developament. Li congressistes vell posser ear automobilant e campant al congresse. Ma ne omni persones possede automobiles, tendas o altri campatori equipament. It mey esser que ti qui possede un automobil, ne possede un tenda e invers. Altres have solmen li desir partiprender in li congresse e le necessi moné.

Por que omnes mey esser satisfat, li Occidental organisationes mey acter quam intermediaries. Ti qui ne possede un automobil, obtene acomodation in un vehicul; li viageantes sin tenda intra in relation con li fier possessor de un tal, etc.

Esque ti suggestiones es realisabil?

Karl Krogstad (Norvegia)

Un Occidental-congress?

Ja desde long témpor on parla pri it. Tamen pro divers motives, li Occidental-Union ne ancor prendet un decision.

In altri parte, it sembla nos que por li unesim congresse, it deve esser un successe e pro to, noi deve preparar it de long témpor ante su realisation. Do, it vell esser un poc tard por 1936.

Noi peti omni coidealistes far nos propositiones pri land e date por que noi vell posser far propositiones in li just témpor. Por ti congresse, on deve selecter si possibil un land u li conditiones economic, politic, turistic es max apt por assecurar li max grand participation.

KOSMOGLOTT. Sr. Intr. Gösta Ahlstrand, Box 3007, GAVLE III, Svedia, desira comprar li nr. 1, annu 1922 e 1, annu 1923. Ples far oferta e precie.

QUI NE ANCOR POSSEDE LI SEQUENT LIBRES? (che Occidental-Uró) -- Afrancat

BERGER: Curs de Occidental in Occidental... Fr. -.50

DE WAHL: Radicarium directiv in 8 lingues.... Fr. 2.50

DE GUESNET: Manuale de conversation.... Fr. -.40

CRESTOMATIE DE OCCIDENTAL.... Fr. 1.50

LI COMPLET COLECTION DE «OVRE» (7 tomes).... Fr. 4.—

Doc. 141 a) ÍNMEDIAT COMPRENSIBILITÁ -- ARCHIVE DE FACTES

Un important argument de Occidental es su ínmediat comprensibilitá. Omni Occidentalist save, que Occidental esset aplicat in corespondentie con ne-Occidentalistes con eclatant resultate positiv. To pruva que Occidental da ínmediat factic material avantages a su usator, quel nul altri sistema posse dar. Un lettre in Esperanto es comprendet de quelc milles de Esperantistes; un lettre scrit in Occidental es comprensibil a milliones de homes (quel ne mem besona conosser li nómin de Occidental). Ma li publica, li adversarios in discussion ne contenta se con li assertion del Occidentalistes, ili demanda strax vider concret pruvas; e nor amico posse riscar esser considerat quam fanfaron solmen pro que il ne posse strax citar un palpabil exemple.

Pro to noi proposi instituer in «Cosmoglotta-Informationes» un permanent rubrica nominat «Archive del practic aplication de Occidental».

Omni coidealist quel aplica Occidental in lettres a ne-Occistes mey strax poy informar li redaction de Cosmoglotta-Informationes quel va ci publicar un noticie pri it (sub numeró current). Anc ancian experienties posse esser publicat ci. Li noticie mey contener li sequent indicationes:

Date (mensu e annu) -- Nómin e cité del Occidental-istic expeditor -- Númer del lettres (solmen si pluri), grandore del lettres (til 5 lineas: curt lettre; plu quam 25: long lettre) -- Nómin o profession, cité, lingue matrin del correspondent ne Occidental-istic. -- Tema de corespondentie. -- Lingue in quel li response es scrit. -- Remarca: Esque ex li response esset visibil que li altri ha bon comprendet; esque on ha dat traduction de alcun paroles; esque li altri ha enunciat un opinion pri Occidental.

In sequent noi da quelc experienties quam modelles redactet secun ti schema ({asterisk} = ancian exemples).

De témpor a témpor un rond númere del exemples posse esser collectet in un liste e poligrafat quam folie special in sam maniere quam listes de favorabil criticas e enunciationes pri Occidental. Noi espera que nor co-propagatores va sentir li «Archive de aplication» quam util auxilie in lor labore.

August 1935. Erik Berggren (Stockholm), Ilmari Federn (Copenhag)

  1. Julí 1935, Occidental-Informationes Copenhag, Dania, scri al consulatu in Copenhag de un grand international union de corespondentie. (Rem.: por quelc grammatical parolettes ha esset dat traduction in li margine). Li dan response del consulatu monstra, que on ha perfectmen comprendet li lettre.

  2. August 1935. Occidental-Informationes Copenhag, Dania, demanda in Occidental ofertas pri printe del sved printería Röhr in Malmö (2 lettres + materiale por li oferta, redactet in Oc.). Li printería responde in sved; ha comprendet omnicos.

  3. Ex Cosmoglotta Sept.-Oct. 1931: Li Liga de Nationes e Occidental: Paroco Helmut Milner in Königsberg e/Eger, Tchecoslovakia inviat al Liga de Nationes un proposition scrit in Occidental pri reforma del calendarium, e recivet response, que li proposition va esser transmisset al respectiv comité quel prepara ti question.

  4. Ex Cosmoglotta May-Junio 1932. Occidental in Practica. Occidental es usat del administration de Cosmoglotta (Stockholm, Svedia) in corespondentie con li post-giro oficies de Germania e Austria e omnicos ha esset comprendet e respondet de ti oficial institutiones, sin lexico... Ples acter in sam maniere.

  5. In septembre 1935, Occidental-Buró scrit al section de Information del Societé de Nationes in Genève por petir li «Litt Manuale del Societé de Nationes», edition francés. It recivet it per sam posta. Li sequent frase esset scrit infra: Scrit in lingue international «Occidental».

  6. In septembre, Occidental-Buró, Chapelle, scrit al Printería de Chiasso (Ticino, Svissia), por petir ofertas de precie detalliat, con petition inviar modelles de paper e tipes. It recivet pos quelc dies complet response in italian, con omni coses desirat. Li lingue del loc es italian.

Li arte culinari international

per Adolf Fritzsche

Hante vivet durant quelc témpor in Hispanio, yo naturalmen save apreciar li cocine hispan, e on va comprender que it nu vell esser me tre agreabil manjar anc ci in Germania quelc specialitás del arte culinari hispan. Por realisar ti idé, yo proposi al coidealistes hispan exchangear con me prescritiones culinari, nam yo self posse ofertar in compensation prescritiones por li specialitás de mi region, queles on va posser provar anc in Hispania. Yo ne dubita que ti exchange de secretes culinari posse devenir interessantissim si, in vice de far it per direct corespondentie, on inserte it in Cosmoglotta-Informationes, in maniere que li discussion inter gastronomos fa se córam li tot publica leent Cosmoglotta.

Por inaugurar ti discussion, yo da ci-infra un formal por far Leipziger Allerlei, petiente li exertes del cocine hispan publicar in li próxim numeró de Cosmoglotta-Informationes li formul por «Arroz a la Valenciana» quel yo sempre ha trovat tam delicios.

Leipziger Allerlei (Diversitás de Leipzig)

On prende un sup-platilade de pises verdi, queles deve esser ancor tre yun, un fascette de asparges, un litt cap de cauliflor, un platilade de carottes e yun caulrap ciset in fin tranches e, pos har preparat ti ingredientes, on stova li pises, li carottes e li caulrap in butre, til que ili deveni tot moll. Interim on bollienta in aqua li cauliflor e li asparges (queles ambi es cupat in pezzes). In sam témpore on jetta un manuade de morchelles (morilles) in aqua bollient, poy on extrae les ex li aqua e stova les in butre til perfectmen moll. Nu on prende un o du dozenes de creves fluvial (ye absolut deficientie de tales, on posse acomodar se con un quantitá equivalent de crustacés de mar, quam crabes, langustes o homares), on bollienta les in aqua (si ili ancor ne es bollit), e on extrae li carnin córpores ex lor crustes. Nu on mola li crustes in un pistuore e stova les con un bon quantitá de butre durant un demí-hor. Ad un parte de ti mixtura de butre e crev-crustes on addi quelc coclarettes de farine, e poy du tasses de bullion, in maniere que on obtene un sauce semí-fluid. In ti sauce on mette li legumes e altri ingredientes, e on posi li tot ancor un moment sur foy. Li manjage nu es pret. On mette it in un scudelle, usante li alb cauliflor, li nigratri morshelles, e li rubi crev-carne quam garniment decorativ, e on versa li reste del crev-butre sur lu tot.

Ti ragú deve esser fat tre consistent (nullmen fluid quam sup), e on servi it junt con cotlettes de bovelle, filé bovin rostat o gallinelle rostat.

Yo recomanda a omni coidealistes qui ancor ne conosse ti manjage, provar it. Do ples, Sres. Coidealistes, entender vos con vor sponsas (si vu have tales) por studiar ti problema culinari. Ellas va certmen esser pret provar li nov manjage, nam secun un proverbie li amor passa tra li stomac.

Naturalmen yo ne vole que li discussiones gastronomic limita se a Germania e Hispania: Omni coidealistes es invitat partiprender e contribuer li specialitás de lor landes, in maniere que pos un cert témpore on va posser extraer ex Cosmoglotta-Informationes un complet manuale de cocine, unic in su génere. -- Bon apetite!

Annu 1. Praha, li 1 septembre 1935. Numeró 7.

Gerald A. Moore.

Pos expedition del ultim numeró de nor Bulletin noi recivet un curt e trist information: «Mr. Gerald A Moore has died. Please discontinue sending the Occidental-Bulletin». It resta nos li trist deventie, informar nor letores pri li morte de ti devoet occidentalist e grand amico de nor lingue. Li ultim numeró de Cosmoglotta-Informationes contene un detalliat raporte pri su morte deplorabil.

Assemblé general de FEDERALI

societé por li cultivation e propagation del lingue international Occidental, evenit lunedí li 29 julí in Brno. On ha electet in li nov comité: presidente Jan Amos Kays, Brno, I. vice-presidente: Josef Svec, Praha, II. vice presidente Petr Kaderka, Bratislava, secretario ing. Frant. Polanský, Brno, cassera Ruzena Trávnícková, Brno, membres del comité: Vlad. Korista, Ladislav Trávnícek, J. Obertt, Brno; Valentin Jirousek, Svinov; Jar. Podobský, Bakov n. Jiz.; Rud Kolár, Plzen; conto-revisores: Frant, Müller e Bruno Kajš, Brno. Li assemblé general ha resoluet publicar su anuncies in «Occidental-Bulletin» / Jos. Svec, Praha-VII., Skroupova 2 / e in li jurnale semanal «Nazávislá politika» e usar les quam organes societari. On recomanda ad omni membres li abonnament de ti du gazettes. Li localitás societari trova se in Brno, Zelený trh 17, III. etage in li tolacitás del redaction de Nezávislá politika. Ta on posse reciver anc informationes / ing. F. Polanský / e adressar li corespondentie, o al presidente J.A. Kays, redactor e printero in Brno 12, Wilsonova 11. Desde septembre on va reservar un angul in li Nezávislá politika al lingue international e al til nu aparit sistemas: Neutral, Esperanto, Ido, Novial, Interlingua, de queles li culmination es li lingue OCCIDENTAL, constructet de prof. Edgar de Wahl de Tallinn in Estonia. F.P.

Club Occidental in Praha.

In li ultim regulari session del comité del Club Occidental in Praha on tractat li proposition de sr. Podobský, etablisser un Propaganda-section / eventualmen quam section de FEDERALI / de quel li scope va esser edition de un jurnale tipografat / Occidental-Bulletin / de manuales, vocabulariums e litteratura Occidental. Omni hom, qui obliga se payar un mensual contribution por li labores del section va devenir membre de it. Sr. Podobský presentat al comité un calculation demonstrant, que mem per un contribution de cca 5 til 10 corones mensualmen li section vell posser developar un bell activitá. Pro to li comité de Club Occidental invita omni su membres prender parte in ti interprense. Ples misser vor adhesiones con indication de vor regulari mensual contribution a sr. Jaroslav Podobský, Bakov n. Jiz. C.O.

Ex nor jurnales.

Noticies pri Cosmoglotta, pri li Occidental-movement e un recension del libre Li Astres del verne aparit in li jurnal NYMBURSKÉ LISTY, quel aporta regularimen li noticies de nor O.P.I.

COSMOGLOTTA introductet un bon nov arangeament: Singul numerós es nu consacrat al scientie e aporta valorosi articules de divers autores. Tre interessant es li articul «Li scientie e li spiritisme». Dr. Sjöstedt publica ci un articul pri li scientic terminologie in Occidental. Ultra mult altri articules on posse leer ci un raport pri li experiment del tchecoslovac radio-station far audir li lun-lúmine transmutat a sones / trad. de W. Gilbert ex li jurnal «Haut-Parleur», Paris. / Li numeró 103 es consacrat al interlinguistica, quel es tractat de max competent autores: Sr. E. de Wahl, R. Berger, Ilmari Federn etc. Li ínreprochabil ilustrationes contribue in alt gradu al bonissim impression, quel fa nu nor central revúe. Omni ver occidentalist deve abonnar it! On posse abonnar se tre comodmen missente li precie de abonnament al postchec-conto no. 9.438 de J. Svec, Praha-Vil. Annualmen Kc 24.—.

Aurin paroles


Ples absolutmen conservar li corage, assumpter li plen responsabilitá por omni vor actiones, mem si vu es conscient, que vu ha errat. Ples ne timer li errores, nam omnicos, quo sta creat per li cerebre e li manu homan porta li signe del ínperfectitá homan. Null erras fa solmen tis, qui fa necos.


Ti paroles esset dit de un general tchecoslovac al soldates, ma noi vole confesser, que ili posse esser pronunciat a chascun altri hom e que ili vale esser escutat de omnis, mem de nos, occidentalistes. Mult coidealistes existe, qui time comensar li propaganda, pro que ili opine, que ili ne save sat li lingue, o pro que ili pretende esser ínsuficentmen informat etc. Ad omni tis noi recomanda leer li citat paroles e ne hesita exhortar les: Al labor, coidealistes, e ne time li erras, li afere ne es tam desfacil, quam vu imagina it. Omni nor activ coidealistes ha comensat unquande just in li sam circumstanties, quam sta forsan vu! Ad-avan! Null pigritá posse esser tolerat inter nos. Li pigritá es un luxu, reservat a tis, qui have necos a far! Ma noi have tro mult a far! Ergo: Al labor, al propaganda! S

Corespondentie in Occidental sercha sequent coidealistes: Senioretta Mary RAINER, Eschenallee 7 / III.Stg. / Wien X / pri sport /; Sr. Kurt FRAENKEL, Fasangartengasse 105, Wien XIII / pri divers temas/; Franz KOSTKA, Kaiserstrasse 103, Wien VII / pri glacial cosmologie, astronomie, electrotecnica.

Li fate de Esperanto in Germania.

Li german ministre por scientie, education e national cultura editet in may un edicte, quel interdicte li docentie de Esperanto in li scoles de Germania.

Un constatation.

In li numeró 4-5 de nor Bulletin noi invitat sr. Stádler de Plzen, combatter Occidental per li sam maniere, quam noi combatte Esperanto, i.e. per comparationes de ambi lingues. Noi pariat, que on ne va far to -- e noi ha ganiat. In fact, noi posse constatar con satisfation, que til nu li Bulteno de la Laborista Ligo Esperantista in Plzen publicat null comparation, ex quel li povri popul esperantistic vell posser vider li lingual superioritá de Esperanto ad Occidental. It es regretabil, que on lassa escapar un tam bon ocasion por monstrar li ínsuficentie de Occidental... S

Important avise a nor coidealistes.

Noi peti omni coidealistes, visitant Praha, ne obliviar visitar nor Buró de Occidental in VII-Skroupova 2. Ma ples avisar vor visite in ante. On posse far to anc per telefon, no. 226-90.

Subventiones por Occidental-Bulletin / Cassa de propaganda.

Prof. B. Rejha, N. Paka: Kc 5.—; -v-, Praha: Kc 40.—; prof. H. Pášma, Tábor: Kc 10.—; J. Svec, Praha: Kc 45.10. In summa april-august: Kc 100.10. Li contos del Occidental-Bulletin es reviset mensualmen del revisores del Club Occidental in Praha. / Cordial mersí por li misset subventiones. Coidealistes, ples ne obliviar, que por li propaganda li entusiasme sol ne sufice e que on besona moné. BdO.

Arivat publicationes.

COSMOGLOTTA no. 102 may-junio 1935. / Cosmoglotta-Informationes april-may-junio 1935. / COSMOGLOTTA no. 103 julí-august 1935 / Der deutsche Occidentalist nós. 32, 33, 34, 35, 36. -- Oficial Bulletin del Sviss Association por Occidental, junio-julí 1935. -- Class-Combatte, nov bulletin del Association Proletari Interlinguistic, julí 1935. -- Nezávislá politika, nos. 29, 30. -- Svenska Occidental-Förbundets Medlemsblad, no. 12. -- Bulteno de la Laborista Ligo Esperantista en Cehoslovakio, no. 10.

Rozmnozil: St. Fechtner, Praha-1, 195. -- Vydavatel a odpovedný redaktor: Jos. Svec, Praha-VII., Skroupova 2.

Cosmoglotta A 103 (jul-aug 1935)

COSMOGLOTTA, julí-august 1935. (Annu XIV.) No 4 (103)

Li cronica apari in li suplement trimestral «INFORMATIONES»

NUMERÓ SPECIAL CONSACRAT AL INTERLINGUISTICA

Dr. Bertil Blomé

Un del nov membres del Academie de Occidental, es un diplom-linguist, professor de anglés, frances e german in li gimnasie de Kristinehamn (Svedia).

Redactor de Cosmoglotta in 1933, sr. Blomé es autor de un Occidental-manuale por svedes (Lärobock i Occidental), del Occidental-curs per corespondentie in sved, e chef redactor del grand Vocabularium sved-Occidental nu in preparation.

Johan Quensel

presidente del «Deutscher Occidental Sprachbund».

Sr. Quensel, quel esset antey esperantist, declara:


Yo ha studiat un dozen de mort e vivent lingues e li scientie lingual comparativ. Secun tal studies, yo deve reconosser absolutmen que OCCIDENTAL de sr. de Wahl coresponde al necessitás de un lingue auxiliari, superlandal e tamen natural, facilmen comprensibil e usabil por omni educabil civilisate quel have in tot li desir conossentar se con li cultura, comun al tot civilisat munde. Yo ne posse comprender pro quo deformar li ja existent e sat conosset international cultur-paroles. Occidental constructe se naturalmen e tamen regularimen.


Li historie repeti se!

Li historianes raconta nos, con compate e astonament li superstitiones de nor antecessores. In medievie, por exemple, quande li peregrinos departet a Jerusalem, ili credet meritosi marchar sur li genús. Altres fat un passu a retro, chascun vez quande ili fat tri passus ad-avan! Benque li viage esset long e penibil, ili fat it ancor plu desfacil e mem impossibil per complicationes ínutil, solmen pro exageration del sentiment religios, exageration nominat fanatisme.

Li propaganda por un lingue international simila un viage, un viage long e penibil, per quel mult de noi desira vider li terre promesset. Ma esque noi va esser tam stult e tam fanatic quam li peregrinos del medievie?

Noi refusa far quam ili!

Li Esperantistes vole imposir nos li obligation scrir e parlar -ojn, -ajn, -ujn; scrir e parlar paroles deformat o inventet vice li international paroles ja conosset partú. Omni ti complicationes solmen pro respect a to, quo inventet un hom ante 48 annus!

Pro quo noi es contra Esperanto!

Pro que li plupart del prefixes e sufixes de Esperanto es selectet contrarimen al principie del maximum de internationalitá. Compara Esperanto: German-ujo e Occidental: German-ia; fort-ega e fort-issim, etc.

Pro que Esperanto usa un masse de Volapükismes íncomprensibil quam ci, ĉiam, ajn, kiam, kiom, ĉiuj, ĝis, etc. durant que existe paroles international quam tu, sempre, quelcunc, quande, quant, omni, til, etc.

Pro que li acusative obligatori es un balast ínutil de quel li sol resultate es descoragear li adeptes.

Pro que li acord obligatori del adjectives es un altri balast ínutil.

Pro que it es impossibil inserter Esperanto in jurnales pro li circumflexat lítteres quel li printerías ne possede.

Pro que Esperanto have un aspect arcaic quel ne plese al publica.

Pro que in Esperanto omni nómines deve portar li etiquette o, omni adjectives a, quo da al lingue un aspect artificial. In Esperanto li prepositiones e conjunctiones ne have etiquettes. Pro quo li altri paroles? Occidental pruva que li finales obligatori totalmen ne es necessi por li comprension.

Pro que Esperanto have un plurale arcaic per -j quande li internationalitá imposi -s, usat del 3 max expandet lingues national (anglés, francés e hispan) e conosset de 30 nationes civilisat.

Esperanto e li paroles international

Li eterni question del neologismes continua agitar li Esperantistes. Por comprender ti situation, on deve saver que Esperanto havet sempre li pretension usar li minimum de radicas. In it por exemple, omni contraries es format li prefixe mal-. Vice dir aperter, Esperanto di mal-fermi, vice micri, it di malgranda, vice diluvie, it di super-akv-ego. To es li metode del negros del central Africa quel expresse li notion de chapel per cap-tegment!

Ma li vive es un grand mastre. Pos un demí secul de experientie, li Esperantistes comensa constatar que lor exagerationes deve ceder avan li practica. Sempre plu lor autores usa li paroles international quel Zamenhof hat eliminat de su lingue. Per to, ili pruva que de Wahl ha videt mult plu clar quam Zamenhof.

In lor ultim ovres, li du max grand hodial autores esperantic Kalocsay e Baghy preterpassa li Rubicon e comensa usar un masse de neologismes viceant li ancian derivates per mal-. Por exemple mal-forta, mal-ofta, mal-frua, mal-juna deveni febla, rara, tarda, olda, etc. Ili anc introductet kompano (vice kunulo), temerara (=tro-kuraga), agresi (=ataki), etc.

Bravo! Seniores, continua! Mersí a vu, Esperanto, va comensar aproximar se al europan cultura e a Occidental.

Naturalmen, un meute de censores protesta, condamna e vitupera. Alcunes proposi mem boicottar li novatores!! Li membres de un club american constata con tristesse que «grupo de europaj verkistoj kaj eldonistoj jam deklaris ke, por sukcesigi Esperanto literaturon, necesas starigi apartan provizon da vortoj, enkondukante amason da novoj, da radikvortoj...» Ti societé condamna li facte que UEA apoya ti «reform-movado» per mentionar li ovres de ti autores peccant contra li principies del Fundament!!

A ti paladines del Fundament, sr. Privat, in «Esperanto» (may 1934) responde per un distintion un poc subtil. Il asserte que anc il desaproba li admission de nov radicas e li action de «reformemuloj» ma que ti desaprobation ne deve extender se til li «literatura verko de grandaj artistoj, kiel Kalocsay kaj Baghy, kiuj alportis al Esperanto tiom da neforgeseblaj (= ínobliviabil) monumentoj».

Qual felici autores! Sol ili, per permission del mufti, posse usar paroles quel es interdit al comun popul esperantistic. E nequi have li jure imitar les. Si vu comprende to!!!

It es anc amusant constatar que ti neologismes, quel esset considerat quam un grav defecte de Ido o de Occidental, deveni, sub li plum del defensores de Baghy e Kalocsay un precios «richigo» de Esperanto!

E ne solmen ti autores introducte un masse de neologismes, ma ili comensa simplificar Esperanto secun modelle de Occidental. Kalocsay scri, por exemple, kelk, mult, bon vice kelkaj, multaj, bona. Curtmen dit, li adjectives deveni ínvariabil! Kalocsay crea mem un nov verb as, quam abreviation de estas. Do il ha bon constatat li íntolerabil pesa de un parol tam frequent. Ja de long Occidental admisse li abreviation es vice esse. It apari que li truc es bon! Noi espera que on va continuar in ti via. Talmen noi ne va plu besonar demonstrar li superioritá de nor grammatica!

Íntolerantie

Generalmen li revúe esperantic conserva un prudent silentie pri nor movement. Noi constata que lor redactores ne monstra nos li sam faruchi oposition e mem odie quam ili sempre monstrat a Ido. To deveni probabilmen del facte que nor lingue, in lor opinion, ne esset creat de un «perfidulo» (trahitor) quam Ido!

Tamen de témpor a témpor, noi recive lettres quel jetta un crud lúmine sur li mentalitá de quelc esperantistes (ne omnes!) specialmen atinget de ti trist maladie nominat «psicose de guerre» o anc «chovinisme».

Tal homes es certmen brav patres, honest citeanes, conciliant, íncapabil mortar un mosca. Ma concernent li lingue international, ili monstra un ínexpectat e íncredibil íntolerantie. Omni projectes exter li «sankta» Esperanto efecte sur ili quam li rubi toale sur un tauro.

Ja in 1922, sr. de Wahl recivet li unesim numeró de Kosmoglott, in retorn, dispezzat de un sr. Mühletaler, esperantist conosset. Hodie tal íntolerantes prende li pena explicar lor subit rabie. Presc sempre li grand argument es li sequent: Esperanto es li unesim lingue international. Concurrer con it es un crímine. Ancor ho-annu un esperantist, habitant Gravenhag in Holland, recivent nor formularie de abonnament de Cosmoglotta, reinvia it pos har scrit: abonnament por 1969. Postchec-conto 987654321 de sr. Idiot! Credente necessi asecurar nos pri su mental sanitá, il adjunte: «Ni Esperantistoj ne estas frenezaj» (Vor conduida, car senior, vel riscar pruvar lu contrari!)

Ti strangi instinctiv coleric reaction es in parte explicabil. On ne deve obliviar que un Esperantist es in general un hom quel ha mult expenset, labor e moné, por li «sankta afero» in li persuasion que Esperanto es li sol solution del problema del lingue international. Su cordie, durant mult annus ha joyat e sufret pro Esperanto. In ultra, il ha penat aprender completmen li lingue, quo es tam plu meritosi que Esperanto ne es facil!

On comprende do que, recivente informationes pri li progress de un nov lingue, nor Esperantist senti se subitmen sufocar de indignation contra to, quo il considera quam un sabotage de su ideale. Ínutil rasonar con tal hom: por il, omni solution exter Esperanto, mem vezes plu bon. es per definition un crímine!

Li orgollie de E. de Wahl!

Talmen un Esperantist retorna nos Cosmoglotta con ti condamnation:


Ĉiu vera partiano de lingvo internacia devas batali kontraŭ ĉiuj novaj lingvaj projektoj, kiuj agas kontraŭ Esperanto, la sola (!) unua internacia helpa lingvo, la malhumilego de iuj homoj malutilegas la ideon de lingvo internacia. Do batalegu kontraŭ Occidental kaj aliaj filingvoj ĝis iliaj utilaj mortoj.


Do si vu es un ver (!) partisan de lingue international, vu conosse vor deve: capte ti bandite, ti rascale nominat Occidental e pende it strax al max alt branche de un árbor. Su crímine? It acte contra Esperanto, li sol unesim (!) lingue international!

Noi fa rememorar un old historie.

In 1887, Volapük quel es li unesim lingue international (li unesim lingue parlat ne es Esperanto!) esset in plen triumfe. Volapük havet in ti annu circa I million de adherentes (Historie del lingue universal, p. 142). Hodie Esperanto, mem pos un demí secul de propaganda ne ja possede li quart del demí de ti númere! In li sol annu 1888 aparit 182 libres in Volapük. Li success de ti sistema semblat do asecurat e definitiv.

Quande un gruppe de Americanes proposit aperter un concurs por selecter un lingue international, li Philological Society de Anglia respondet les que ti concurs es ínutil nam li problema es ja definitivmen soluet per Volapük!!

Just in ti témpor un ínconosset medico de Bielostock havet li audacie publicar un nov sistema por concurrentiar Volapük. On considerat le quam un follo quam un malhumilo (orgoliós), malutilant (nocent) li idé del lingue international!

Pro quo Zamenhof ne contentat se per Volapük? Pro quo? Yes! E pro quo li Esperantistes es hodie tam íntolerant e tam retardat quam li Volapükistes postulant li mortation de Esperanto?

Li leges del progress es mult plu potent quam omni íntolerantes del terre.

Esperanto ja victet!

Un altri Esperantist scri nos:


Praktika mondlingvo pli multe valoras ol utopiaĵo: Esperanto jam longe venkis.


To es just li grand argument quel li Volapükistes oposit a Zamenhof. Por ili, Esperanto esset utopie, nam sol Volapük esset introductet in li practica. Ad ultra li notion «utopie» es tre variabil. Por li Esperantistes li paroles quam mallonga, cheestanta, estonteco, foresto, naciismo, etc. es sol practic, e li paroles international curt, present, futur, absentie, nationalism es solmen utopie (Li liste comprende pluri miles de vocabules!)

Pri li assertion que Esperanto ja victet, noi posse solmen subrider! It es ínutil ilusionar se. Li veritá es tot altri.

Li actual situation de Esperanto

Li revúe «Esperanto» ha publicat ante ne long un statistica pri li national societés de propaganda quel havet por exemple.

Francia: (in 1913) 8000 membres, (in 1929) 1578 membres, (in 1931) 1578 membres

Germania: (in 1913) 80047270 membres, (in 1929) 2475 membres, (in 1931) 2114 membres

Remarca que li diminution ne es debit al crise economic quel ne ja existet in 1929.

E li situation es ancor plu mal hodie in mult landes: Li ministre de Education del Reich ha just, per decrete nr. 283 (17 mai 1935) excludet Esperanto de omni scoles public in Germania.

Que Esperanto, malgré un propaganda de un demí secul, incontra solmen li hostilitá del publica, es un facte pruvat per li Esperantistes self.

Por exemple, li revúe «Esperanto» (decembre 1934) constata con tristesse:


Nia laboro estas malfacila, nia vojo longa kaj ofte interrompata per marĉoj de malklereco, per arbaroj (= forestes) de indiferenteco.


«La Informoj de Estonio», de octobre 1934, constata anc:


Se ie io ne estas en bonordo, oni ekserĉas la kaŭzojn de tio por forigi ilin. Tiel ankaŭ la esperantistoj, al kiuj la nuna kreskado de la Esperanto-movado ŝajnas ne sufiĉe rapida, penas trovi la kialon de tiu ĉi malrapideco, kaj ili trovas, ke kulpas la skeptikeco de la neesperantistoj: la gazetaro ne emas aperigi informojn pri Esperanto, la oficialaj institucioj ne volas agnoski ĝin, la direkcioj de la poŝto, telegrafo, fervojoj ne aranĝas kursojn por siaj oficistoj, la komercistoj ne estas interesitaj pri tio, ke iliaj komizoj lernu Esperanton, same la posedantoj de hoteloj, restoracioj, ktp. ktp.


Sempre on alega contra Occidental que Esperanto ja «triumfa in Russia». Ma un Esperantist de Moskva, completmen informat pri li situation de su land ha preciset nos in un lettre recivet li 12 may 1935:


Li russ organisationes interessat al relationes international agnosce nul lingue international e usa solmen li lingues vivent (angles, german, francés, italian, etc). E quande nor unic societé interlinguistic SEU (Sovietic Esperantistic Union) torna se a ti o a altri societé por propaganda, li Esperantistes sempre recive un response fier e frigid: Noi ne besona vor artificial lingue, pro que it ne dona nos li «valuta». U es conosset vor Esperanto?


Pro quo li munde refusa Esperanto?

Esque li resistentie del publica a Esperanto es causat de un manca de propaganda? In contrari, nequande un lingue international ha esset tam trumpetat, difuset, imposit per omni medies. Li Esperantistes self proclamat con orgollie que por exemple, in 1932, in 17 europan landes 44 radio-stationes fat 2090 emissiones in Esperanto!!

Si malgré ti íncessant e considerabil bruida, Esperanto ne progresse, to ne es li culpa de su adeptes! Li culpa jace solmen in li lingue self, quel ne plese. Ma li Esperantistes ne vole comprender it. Ili es ciec e surd a omni criticas. Ili prefere continuar in un fals direction quam corecter lor lingue. Ili fa quam li Volapükistes ante 45 annus.

Li resultate de ti obstination es que Esperanto ne posse conservar su adeptes. Pro un habil e bruiant reclama, mult persones comensa aprender Esperanto, nam partú it es un dogma que it es un lingue facilissim. Ma necos es plu fatigant quam li artificialitá. Li defectes de Esperanto, quel apari principalmen in li usada, ne tarda descoragear li nov recrutes.

Li propri filia del autor de Esperanto, sra Lidia Zamenhof, fa ti trist constatationes in li revúe Japanes «Oomoto», in un articul reprintat in «The British Esperantist» de januar 1935:


Inter la Esperantistoj ofte audiĝas plendoj, ke la novevarbitoj ne havas entuziasmon, ke ili ne finlernas la lingvon, ke iom post iom ili malaperas el niaj vicoj.


(Inter li Esperantistes sovente es audit plendes que li nov adeptes ne have entusiasme, que ili ne perstudia li lingue, que poc a poc ili desapari ex nor ranges).

Que li nov Esperantistes ne have entusiasme, to ne es astonant: li lingue es tro lontan de nor civilisation, de nor cultura; li ancian Esperantistes ne posse comprender to, pro que, che ili, li acustomation al formes artificial es tro grand. Ili finalmen considera quam natural e bell, formes quel es chocant e comic al 99% del civilisates. In realitá, li clave del enigma jace in ti acustomation quel anihila li facultá critic del Esperantistes. Tis-ci ha tro long perdit li contact con li natura.

Li lingue secret!

Paradoxal situation: De un láter li Esperantistes ne posse tolerar altri lingue quam lor propri e de un altri láter ili honta pri it. Noi ne invente: in un de su ultim numerós li «Tribune Espérantiste», li organ del Esperantistes francés, informa su letores per circulare pri li sequent avantagie de su curs:


Dank' al nia koresponda kurso oni povas lerni tre diskrete, ĉar la lecionojn ni sendas sub kovertoj sen ia ekstera signo.


-- Bonissim, adjunte li revúe esperantistic «La Pirato», talmen almen li e li portera ne va saver que vu aprende Esperanto. In consequentie on ne va considerar vos quam dangeros maniaco in vor quartere.

A nul partisan de Occidental veni li idé hontar pri su idioma. Omnes usa it quam ili vell usar un lingue national.

Li fals opinion del publica.

E noi deve finir per un act de acusation: Li munde besona un lingue international, urgentmen, ma it ne vole accepter un quelcunc lingue. It expecta un idioma con un aspect atractiv. conform a su cultura e composit del paroles international ja existent e ne de artificialitás sin base real. Esperanto, comparat a Volapük de 1887 esset vermen superior, ma hodie it ne plu satisfa li publica. Per su aspect artificial, Esperanto noce li idé del lingue international, nam li publica finalmen crede que un idioma auxiliari have necessarimen un aspect artificial, quo es fals.

Nor deve es do monstrar al publica que un lingue auxiliari natural es possibil, e que li pruva es fat: Occidental!

Ma probabilmen noi va dever luctar ancor mult annus contra li prejudicas populari inculcat del regretabil precedent experienties.

Ilmari Federn

Quel ha just esset nominat membre del Academie de Occidental, esset considerat quam li max bon stilist de Ido.

Pro su activitá in li camp de Ido, il, in prim, misconosset Occidental, ma «per un lent lucta durant li ultim tri annus, il devet pezze pos pezze, agnoscer li superioritá del lingue natural». In un long e interessant confession il ha exposit li problema de Ido-Occidental. Ex ti manuscrite, quel noi ne posse publicar pro manca de plazza, noi extrae li sequent testes quel sr. Federn proposi submisser al Idistes por pruvar quant Occidental es plu facil quam Ido (Simil testes posse esser fat anc por Esperanto).

Test -ator

Occidental: deriva regularimen li international paroles in -ator del verbes in -ar, e in -or del verbes in -er. | Ido: ne posedas sufixo -(at)oro, ma on devas che singla verbo lernar kad ol derivas regulale o posedas specala radiko per -(at)oro. Ka vu savas qua vorti es korekta e qui es falsa en la lasta kolumno?

  1. acumular acumulator | akumular akumulilo akumulatoro?

  2. alternar alternator | alternar alternilo alternatoro?

  3. amar amator | amero amatoro?

  4. aviar aviator | aviacar aviacisto aviatoro?

  5. elevar elevator | elevar elevilo elevatoro?

  6. donar donator | donacar donacero donatoro?

  7. generar generator | generilo generatoro?

  8. indicar indicator | indikar indikilo indikatoro?

  9. imperar imperator | imperar imperanto imperatoro?

  10. irigar irigator | irigacar irigacilo irigatoro?

  11. combinar combinator | kombinar kombinilo kombinatoro?

  12. numerar numerator | numerizar numerizilo numeratoro?

  13. radiar radiator | radiacar radiacilo radiatoro?

  14. registrar registrator | registragar registragisto registratoro?

  15. regular regulator | regulizar regulizilo regulatoro?

  16. transformar transformator | transformar transformilo transformatoro?

  17. ventilar ventilator | ventilar ventililo ventilatoro?

  18. conducter conductor | konduktar konduktero konduktoro?

  19. directer director | direktar direktisto direktoro?

  20. protecter protector | protektar protektero protektoro?

  21. organisar organisator | organizar organizero organizatoro?

  22. civilisar civilisator | civilizar civilizero civilizatoro?

Test -ion

Occidental: deriva regularimen li international paroles in -ation de su verbes in -ar, -ition de -ir, -ution de -uer, -ion de -er. | Ido: ne posedas la sufixo -ion, tamen quante de vorti finas per ol. Quale derivas la sequanta verbi, reguloze per altra sufixo, o ka li havas specala vorti per -ion? Ka vu savas quo es Ido, quo ne?

  1. administra-r, administra-t-ion | administr-ar: administro, administrerio od administraciono?

  2. afirma-r, afirma-t-ion | afirm-ar: afirmo, afirmado od afirmaciono?

  3. alterna-r, alterna-t-ion | altern-ar: alterno, alternado od alternaciono?

  4. delega-r, delega-t-ion | deleg-ar: delegitaro, deleguro o delegaciono?

  5. federa-r, federa-t-ion | feder-ar: federitaro, federuro, o federaciono?

  6. eleva-r, eleva-t-ion | elev-ar: elevo, elevuro od elevaciono?

  7. demonstra-r, demonstra-t-ion | demonstr-ar: demonstro, demonstrado o demonstraciono?

  8. destina-r, destina-t-ion | destin-ar: destino, destinadco o destinaciono?

  9. forma-r, forma-t-ion | formac-ar: formaco, formacuro o formaciono?

  10. combina-r, combina-t-ion | kombin-ar: kombino, kombinado, kombinuro o kombinaciono?

  11. contempla-r, contempla-t-ion | kontempl-ar: kontemplo, kontemplado o kontemplaciono?

  12. corpor-a-r, corpor-a-t-ion | korpo: korporuro o korporaciono?

  13. obliga-r, obliga-t-ion | oblig-ar: obligo, obligado od obligaciono?

  14. situa-r, situa-t-ion | situ-ar: situo, situado, situeso o situaciono?

  15. defini-r, defini-t-ion | defin-ar: defino, definuro, definado o definiciono?

  16. expedi-r, expedi-t-ion | expedi-ar: expedio, expediitaro, expediuro o expediciono?

  17. comiss-er, comiss-ion | komis-ar: komiso, komisitaro, komisuro, o komisiono?

  18. discuss-er, discuss-ion | diskut-ar: diskut-o, diskutado o diskusiono?

  19. express-er, express-ion | expres-ar: expre-o, expresuro od expresiono?

  20. instruct-er, instruct-ion | instrukt-ar, instrukto, instruktado od instruciono?

Test S

Ka vu savas, quon on skribas en Ido, S o Z? E pro quo?

En Ido

Qua formo es justa, S o Z:

  1. absenta od abzenta?

  2. analisar od analizar?

  3. arosar od arozar?

  4. asilo od azilo?

  5. celuloso o celulozo?

In Occidental existe nul dúbita

.. absent .. analisar .. (arosear) .. asil .. cellulose

  1. desirar o dezirar? -- desirar

  2. desolar o desolar? -- desolar

  3. diagsono o diagnozo? -- diagnose

  4. esotera od ezotera? -- esoteric

  5. fantasio o fantazio? -- fantasie

  6. filosofio o filozofio? -- filosofie

  7. grandiosa o grandioza? -- grandios(i)

  8. karesar o karezar? -- caressar

  9. konservar o konzervar? -- conservar

  10. kuriosa o kurioza? -- curios(i)

  11. kloroso o klorozo? -- clorose

  12. metamorfoso o metamorfozo? -- metamorfose

  13. mimoso o mimozo? -- mimosa

  14. musiko o muziko? -- musica

  15. nevroso o nevrozo? -- neurose

  16. observar od obzervar? -- observar

  17. posar o pozar? -- posir

  18. posiciono o poziciono? -- position

  19. presenta o prezenta? -- present

  20. presidero o prezidero? -- presidente

  21. prognoso o prognozo? -- prognose

  22. psikoso o prikozo? -- psicose

  23. resolvar o rezolvar? -- resoluer

  24. resultar o rezultar? -- resultar

  25. residar o redizar? -- resider

  26. reservar o rezervar? -- reservar

  27. roso o rozo (floro?) -- rose

  28. seriosa o serioza? -- serios(i)

  29. sinteso o sintezo? -- sintese

  30. simbioso o simbiozo? -- simbiose

  31. teosofio o teozofio? -- teosofie

  32. visajo o vizajo? -- visage

  33. visitar o vizitar? -- visitar

  34. viskoso o viskozo? -- viscose

  35. proso o prozo? -- prosa

Test U

Li verbes con li caracteristic vocal u es facil a memorar in Occidental. Ili fini per -uer, e deriva regularimen per -ut, -ution:

  1. absolu-er, absolu-t, absolu-tion

  2. atribu-er, atribu-t, atribu-tion

  3. circonvolu-er, circonvolu-tion

  4. diminu-er, diminu-tiv, diminu-tion

  5. distribu-er, distribu-tion

  6. evolu-er, evolu-tion

  7. institu-er, institu-t, institu-tion

  8. involu-er, involu-tion

  9. contribu-er, contribu-tion

  10. constitu-er, constitu-tion

  11. persecuer, persecution

  12. polu-er, polu-tion

  13. prostitu-er, prostitu-t-a, prostitu-tion

  14. restitu-er, restitu-tion

  15. revolu-er, revolu-tion

  16. resolu-er, resolu-t, resolu-tion

  17. solu-er, solu-bil, solu-tion

  18. substitu-er, substitu-t, substitu-tion

  19. tribu-er, tribu-t, tribu-tion

  20. volu-er, volu-t, volu-tion

Ma en Ido?

Reguloza derivo de u-ar ad -ucion ne existas. On devas sempre apartememorar quale la verbo finas, e kad ol havas reguloza derivo per o-, ado, uro o simila, o internaciona derivo per -uciono. Yen 80 formi. Voluntez, rutinoza Idisto, ipse decidar, sen la helpo di lexiko, qui del formi es Ido-radiki. Kom helpo vu darfas regardar che Occidental, e saveskar ke inter li es 28 Ido-radiki, la resto ne existas en Ido (do 8 radiki existas en du formi). Ma qui e pro quo?

  1. absolv- absolut- absoluc- absolucion-

  2. atribu- atribut- atribuc- atribucion-

  3. cirkonvolu- circonvolut- circonvoluc- cirkonvolucion-

  4. diminu- diminut- diminuc- diminucron- distribucion-

  5. distribu- distribut- distribuc-

  6. evolu- evolut- -evoluc-evolucion-

  7. institu- institut- Instituc- institucion-

  8. involu- involut- involuc- involucion-

  9. kontribu- kontribut- kontribuc- kontribucion-

  10. konstitu- konstitut- konstituc- konstitucion-

  11. persequ- persekut- persekuc- persekucion-

  12. polu- polut- poluc- polucion-

  13. prostitu- prostitut- prostituc- prostitucion-

  14. restitu- restitut- restituc- restitucion-

  15. revolu- revolut- revoluc- revolucion-

  16. rezolv- rezolut- rezoluc- rezolucion-

  17. solv- solut- soluc- solucion-

  18. substitu- substitu- substituc- substitucion-

  19. tribu- tribut- tribuc- tribucion-

  20. volv- volut- voluc- volucion-

Quo es Ido?

Louis de Beaufront ha morit

Li ultim numeró de Cosmoglotta, adressat a L. de Beaufront, in un village de Nord-Francia, revenit con ti mention del post-oficie: «décédé. héritiers inconnus». Li hom, pri quel li munde interlinguistic ha tant parlat, morit isolat e povri, sin alcun parente por acompaniar le a su ultim hem.

In un recent Cosmoglotta (februar 1934) noi ja dit to, quo noi pensa pri li influentie de Beaufront. Avan su tomb apen cludet, noi ne plu vole judicar severmen li vive e li ovre de un hom de quel li rol ha esset mult plu grand quam su competentie.

Nul hom ha esset plu odiat del Esperantistes e tamen lor sistema debi a le su difusion. Pro to il esset nominat «secund patre de Esperanto» Sin Beaufront. Esperanto ne vel exister hodie (Noi vell haver alquo plu bon!) Li Esperantistes es grand íngrates!

On save que durant li guerre su dom esset incendiat del Obuses german. Il self racontat, ne sin bon humor, que, reveniente sur li ruines, il trovat in li cindres ancor un fragment de paper ne combustet: to esset li fine del lettre de un Esperantist furiós quel qualificat le «maître aliboron» (mastre ásino!)

In 1922, in Paris, yo posset conversar longmen con il. Il racontat me confidentialmen que durant li guerre du vezes Dr Zamenhof scrit le por provar ducter le retro a Esperanto e abandonar Ido. Ma il refusat.

Si, desde 1907 Beaufront trovat solmen odie e íngratitá che li Esperantistes, in revancha il esset incensat exageratmen che li Idistes. In realitá, Beaufront ha passat li demí de su vive in combatter e refutar quo ha scrit altri demí! Noi vell plenar un libre per citar su contraditiones, ma esque it vale li pena!

Sr Quarfood (Centerbladet) aproba le pro que «dum la yuneso di Esperanto il opozis a destruktiva chanjo». Un special maniere racontar li historie! Quande Esperanto esset yun e posset esser modificat sin impediment, Beaufront combattet omni ameliorationes. In su articules, il sempre dat su benedition al acusative obligatori, al plurale per -j, etc. (To yo posse pruvar per old numerós de «La Esperantisto» quel yo possede). Ma quande, per su action, Esperanto esset mult difuset e stabilisat, Beaufront, in 1907 subitmen retornat su argumentes. Ne es astonant que il ne successat e que su conduida esset severmen judicat.

It sufice studiar atentivmen su polemicas contra de Wahl de 1922 a 1927 por comprender quant debil esset su argumentation contra li naturalitá.

Sin prender «ilua vivo kom modelo» (quam di Sr Quarfood!) noi tamen saluta li idealist convictet e devoet. Pos un tam long e stormosi vive il mey reposar in pace.

Noi aprende Occidental

(Ex un lettre a un idistic instructor)

...Yo instructe yun danes de 12-15 annus, quel ne have témpor preparar se in hem. Nor principie es Li studie de Occidental deve esser un plesura, ne un labor. Noi have null metode: pos elementari explicationes pri pronunciation e gramatica noi strax starta li letura. Li vocabules noi aprende per lor repetition natural. Pro que Occidental ne have obligatori finales quel obliga li aprendente a constant atention e distintion pri substantives, adjectives etc, noi apene parla pri tal términos.

Aprender sin libre ni metode have anc li avantage, que durant li curs noi posse accepter nov aprendentes.

Noi anc ne aprende li afixes per memorie. Al plupart del homes li element del lingue es li paroles; e pocos fa lor paroles self; li plupart usa les solmen pos har videt les. Vu observat ti fenomen, yo memora, ye li parol «skribiluyo» (- etui por plumieros e crayones), quel Vu docet a Vor disciplos sin analise quam totalitá.

Li radicas yo presenta ne quam un pezze de lingue, ex quel on composi altri paroles per un serie de afixes, ma quasi quam principie quel fa coherer un familie de paroles parent. Noi sempre departe de lu conosset vers lu ínconosset. Sovente noi analisa paroles: yo explica pro quo ili es tal; quande necessi, noi ea al original sense del elementes e deriva de les li signification present. In omni lecion ili veni con paroles foren, quel noi analisa secun li regules de Occidental: Quo significa parlament? Yo monstra li composition ex parla e -ment, compara funda-ment, experi-ment, e explica que li original sense de parlament es «alquicos u on parla», pro que li ta labor manifesta se max frappant per li parlada. Quande un de mi disciplos esset malad, noi analisat -- secun Occidental -- li latin indicationes súper li lettes del hospital: «commotio» -- con-mo-t-ion (del cerebre); fractura -- fract-ura; appendicitis -- ad-pend-ic-ite.

Talmen li Occidental-instruction resta in relation con li altri lingual fenomenes de lor vive, e ili recive un vivi sentiment pri li cultural education quel ili obtene per Occidental. A un de mi púeres li Occidental-curs deve remplazzar li facultativ latin-studie in li scol. Solmen Occidental posse compensar li pedagogic valores de latin; leente circulares ex altri landes, noi quelcvez conversa pri li L. l. in general e li divers sistemas, e yo demonstra les li avantages quel ili have per aprender Occidental.

Vu questiona, qualmen ili aprende li regul de Wahl De Ido on es acustomat, que por saver alquicos, li novicio deve aprender it consciosimen e rationalmen. Noi aprende intuitivmen ex letura e ocasional explicationes. Noi ne «aprende» in li scol-mastric sense. U possibil, yo explica departente de paroles conosset in dan. (In contrari a Esperantistes o Idistes, necun de mi disciplos ha perceptet «tri species de verbes» in Occidental o questionat pri to.)

Un die yo dit: «Hodie noi va explorar, qualmen li paroles höre (audir), dekorere, eksplodere sona in Occidental! -- Qualmen on nomina it, quande li rey accepte alcun por audir quo il desira?»

«Audiens» veni pos quelc divinada.

«Bon. In Occidental noi scri to audientie; noi omisse li finale -ie: resta audient, quel vu facilmen reconosse quam form corespondent al -nde-form (yo ne di participie present) in dan. Nu noi omisse anc li -nt, e li -e- quel sta pro que on ya di AudiEns e ne Audins; resta audi. Nu vu posse divinar quo höre es in Occidental:» -- «Audir» on responde.

«Nu noi regarda dekorere. Qualmen on nomina li mann quel decora?» -- «Dekoratör!» -- «Vu conosse ti -ör anc de Direktör, Redaktör etc. Quelcvez on anc di -or: Akkumulator. In Occidental noi sempre di -or: decorator, director, redactor, acumulator. E qualmen on di, quande alquicos es decorat?» -- «Dekoration».

«Vu conosse anc -ion ex mult paroles: Revolution, Konstruktion, Opinion, Konversation etc. Noi omisse -ion e or con -t-. Quo resta?» -- «Decora!» -- «Do dekorere es...?» -- «... decorar!»

Poy noi mentiona anc Auditorium (- auditoria, auditores). «Vu vide que in tal paroles sempre resta li vocale del verb, omnis have li sam vocale i o a, e on posi un -t- avan li finales -or e -ion. Ma nu alquicos interessant? Lass nos comparar li semblantmen egal paroles dekorere e eksplodere. Noi conosse decoration. Ma qualmen on di: Eksplodation o Eksplodion?»

Ili ride. «No, Eksplosion!» -- «Mersí! E pri alquicos quel explode facilmen, quo on di?» -- Pos un pause: «explosiv».

«Nu noi regarda explosion e explosiv, quel es presc egal a dan: nul -t-, nul vocale, ma un s. Ma esque on di: eksploSere in dan?» -- Ili ride: «No, eksploDere!» -- «Do li d ha transformat se ci a s. E quande es nul vocal, noi pose -e in li fine. Qualmen on do di eksplodere in Occidental?» -- «Exploder?» -- «Yes, corect!»

In sam maniere, plu rapid, noi deriva opiner de Opinion, directer de Direktör, e audi que al rest del paroles li finales junte se sin t ni mutation.

«Vide nu», yo continua, «to es li secret de Occidental, li grand idé de nor mastro: ti micri t inter li caracteristic vocal e li finale, o li transformation de d, g, r a s. Talmen noi posse aprender per Occidental quam mult milles de paroles cohere. Altri sistemas quel ne have ti genial regul, es fortiat sive dir eksplodi e derivar de it li comic eksplodo vice explosion; sive representar ti ultim per «explozo» e retroderivar de it explozar vice exploder; sive in altri casus adopter du paroles índependent de unaltru.»

In un altri lecion yo va demonstrar li regul denove per altri exemples.

Yo ne da logic pruvas quel ili ne posse comprender e deve creder a mi autoritá; ma por monstrar que alquicos deve esser tal, yo deriva to ex dan paroles, e ili comprende que it ne posse esser altri: quo on deve posir -e pos -i in li -nt-form, nam Audins vice Audiens vel esser comic, ínpossibil. Poc a poc ili have in se li regul de Wahl sin saver que ili ha aprendet it. Ocasionalmen yo va exposir it quam regul.

Ili save que Occidental ne es li unic systema, e que yo esset Idist. Quande ili questiona pri altri sistemas, yo sempre responde, monstra les in Interlanguages Ro, Aliq, Volapük e altris, e noi anc compara textus in Esperanto, Ido, Novial. Poy noi regarda un fotogramma de sr. de Wahl e parla gratmen pri su gentilitá, har creat por nos in 30 annus de labore un lingue tam simplic, clar, facil, educativ quam Occidental. Nam ili mey haver li sentiment practicar li max bon sistema ne pro que yo di to e tace pri altris, ma in control e comparation con altri, quandecunc ili demanda to...

IImari Federn (Copenhag).

Un poc de humor

«La Pirato», credente monstrar mult esprit, pri «Oriental»! Noi ja remarcat que, quande nor adversarios ne save quo dir pri Occidental, ili nomina it... Oriental! In nor torn, noi va anc serchar joc-nomines sin tro fatigar nor meninges. To es facil! Por exemple Desesperanto, Esperinto (ti quel ha esperat e ne plu espera!!)

Ante alcun un idist publicat un articul pri Accidental. Noi respondet le que ti nómine es in facte tre ver, nam Occidental constitue realmen un tre grav accident Ido! Nor idist ne insistet.

Linguistic responses

Seme (apu gérmine, crímine, fúlmine etc) Proquo ne sémine? In un modern practic usabil L. l. vale in unesim ne antiqui latin etimologic coherentie ma hodial practic rasones de regularitá, simplicitá, international usu etc. Paroles quam: criminal, -ist, fulminant, etc es quasi completmen international. Ili postula un radicale de quel ili posse esser derivat regularmen. Del latin radicale semin existe un international parol seminarium, quel tamen ha perdit omni relation de signification con li idé primitiv del seme. Un ligation etimologic vell esser misductiv por nonlatinistes. On vel interpretar ti parol quam un loc in quel on colecte semes do alquicos simil a un graniere. Adplu noi vide, que un modern grand expandet lingue, quam F, ha abolit ti conex e have paroles quam semer, semence, semaille, semeur, anc in S noi trova sembrar, sembrador, semilla etc. Adplu li ver radica es se, men es solmen sufix. In german on have säen, R se-yat', e de ili deriva D Sa-me, R sa-mä, Tch si-me etc. Li form sémine vel anc postular un marcat accentu sur e, quo on deve anc evitar quant possibil. Pro to li Sl. G. seme quel da bon e natural derivates es a preferer. It es curt, comod e til nu ne ha productet alcun linguistic monstruositás, quo on deve naturalmen evitar.

Lu sam on posse dir pri cindre, cinere. International es solmen li nómin del flore «cineraria». Ja li lingue F ha liberat se del dependentie latin e sequet su propri linea: cendre, cendrer, cendreux, cendrier, Cendrillon, cendrure, cendrage. On ne deve arcaisar li lingue sin necessitá, u to ne es postulat per necessi coherentie etimologic por facilisar li aprension al nonlatinistes.

Masca, mascara. Li form mascara es solmen sudromanic SPI e Holl. Omni altri europan lingues, A, D, Dan, Est, Let, Flu, P, F, R, T, Tch, Sv, ne have li r in ti parol, ultra to li parol mascarade es absolut international in tot Europa. It sembla que che talmen expandet international paroles it ne es necessi serchar ancor un rigorosi etimologic regulari derivation.

On deve evitar omni superflu e dangerosi schematisme. Clar e simplic regules de derivation es necessi ta u on es fortiat formar self nov derivat paroles, ma totmen ne ta u on usa omniconosset International formes. In li sequentie del historie necos ha monstrat se plu funest quam li influentie del fanaticos de abstract principies per queles ili vole fortiar li natura e li vive in un lette de Procrust. Li ver reyente del vive e natura es mesura e equilibrie. On ne mey venir a Occidental con li normes a principialisticadel antiqui missuccedet systemas. On mey inprofundar se in Occidental sin critic mentalitá. Si on va har practicat it sin resistentie un annu o du, e talmen penetrar in li anim e psiche del Occidental on va comprender to, quo pur rationalistic regarde nequande va posser percepter.

Ecce. Alcun samideanos proposi usar ti parol por li idé: l. ecco, F voilà, D sieh da, A look, Prov. vec, P. eis, S ele, R vot, Est vaat, Esp jen, Ido yen, tchec viz, U. ime.

Ili cita «ecce homo», quam tre conosset expression quasi international. Ma ti expression es purmen scientic-teologic. Por un tam necessi e expressiv interjection quam li supra citat in divers lingues ti mort e psicologicmen ínefectiv parol absolutmen ne vale e ne posse servir. Ja li son «ektse» es impossibil por un talmen vivent exclamation. On va dir: Ma li italian have ecco. Nu, in antiqui latin on ne pronunciat ektse, ma ekke. Ti form por Occidental evidentmen ne es apt. Ma anc li italian ecco es homonim a eco D Echo. Do clarmen ne desirabil. Por ti scope es necessi un expressiv parol quel por su son e su subconscient idé posse representar ti mental statu. Si noi regarda nu li paroles usat, in li divers lingues, nor va vider que li idé presc comun a omnis es li imperativ del verb vider. (Li prov. vec = ve + ce = vide + ecco), li estonian vaat = vaata = vide, li russ vot max probabilmen es li finnic radica = vaat). Ínclar es li H. ele e P eis; quelc linguistes vole derivar it anc de ecco, altri suposi un perdit v in li comensa de ve le, ve is, quo vel anc ear al sam radica vider. Anc tchec viz monstra li sam radica. Li hungarian ime have li sam radica quam li Est.

Finn ime = miracul (astonament). It sembla do esser un comun europan sentiment expresser ti interjection per un parol afini al radica o idé de vider. Forsan li max suggestiv form vel esser vi, si on ne vole alliar se a Esperanto-ldo in lor form jen, yen, quel per su ton es tre expressiv e deriva de D jener Occidental ti ta. Ma ecce secun mi profund sentiment absolutmen ne es apt por un tal vivi interjection.

Edgar DE WAHL

Orígin del parol «chovin»

Li dictionarium da nos, pri li parol «chovin», li sequent definition: fanatic patriot, person dominat de un patriotisme exagerat e sin mesura.

Li orígine de ti parol es vermen curios. Nascet in Rochefort (Francia), Nicholas Chauvin hat combattet in li armés de Bonaparte. Vulnerat 17 vezes, amputat de tri fingres, un epol fractet, Nicholas Chauvin hat esset nominat chevaliero del Honor-Legion per Napoleon self. Pos li exilie del imperator, Chauvin revenit in Francia. Pro fidelitá al tricolor francés flagga, il fat fabricar toales blu, blanc, rubi e dormit in ili. Ante morir, il postulat que on mey intecrar le in li francés flag. De ti exemple de super-patriotisme ha nascet li paroles chovin, chovinisme quel bentost devenit international.

Li verd parapluvie

de Karl Federn

Li adjunte al section penal del tribunale del 22. district comunal de Vienna, dr. St., sedet in su contore e interrogat acusates; ti ocupation le esset duplic enoyant, pro que extern brilliat li verne, e li verd árbores del micri jardin regardat tra li fenestres; durant que il devet escutar sempre li sam enoyant fripones, li sam enoyant e mentiosi pretextes, li sam ínobjectiv e confus testimonies. Li ultim interogato, un micri old mann, hat furtet un verd parapluvie. Quam stupidissim furter just un verd parapluvie! nam existe tam poc verd parapluvies, e li furtard do porta tra li stradas li marca trahitori de su culpa. Li damageato, citat in tribunale e interrogat, hat strax reconosset li parapluvie ye omni detallies quam su proprietá; tamen li acusato obstinatmen negat su culpa, benque on posset leer li delicte in su facie. Su casu esset desesperat, e on vel har posset decider it strax, si li proprietario vel jamá har aparit punctualmen e In sam témpor quam li furtard; ma ili nequande venit in sam témpor, e pro to li adjunte devet fixar un termin. Il ancor plenat omni formulariums necessi por to; poy it esset urgent témpor por departer: il esset invitat a un tard diné che bon amicos e devet incontrar ta un dama quel incontrar il apreciat. Il hat mettet su max bon nov costum vernal e bov sapates de yelb cute, e nu extern un grand pluvie cadet del ciel.

Dr. St. maledit: ante trovar un fiacre, il vel esser perhumidat. Il sonat al servitor oficial, ma ti ne venit, probabilmen ja hat eat manjar: alor su regard cadet in li angul u stat li verd parapluvie, quel il hat obliviat retromisser al depó.

Brevi hesitation del conscientiositá; poy il resolutmen prendet li parapluvie e departet. Il amusat se excellentmen, restat til li vésper, incontrat poy in hem-via ínexpectatmen un bon amico quel il long témpor ne hat videt, eat con le al Céllar del Dom Municipal, e poy ancor in un café, passat hores plen de inspiration, venit tard in hem, avigilat se fatigat e eat in li oficie, u il trovat su labor mem plu genant e enoyant quam in altri dies. Solmen quande il volet departer ye midí, e it denove comensat pluviar, il memorat li verd parapluvie quel devet retornar al depó del dom judicial.

Fortunosimen on ancor ne hat reclamat pri it.

Ma in hem il ne trovat li parapluvie, ni trovat it necú. Il hat obliviat it che su amicos o in li Céllar del Dom Municipal o in li café, o hat lassat it star in un vagon del tramvia; ma omni questiones esset van: it monstrat se, que un verd parapluvie posse desaparir, e que ti foll colore trova decidet amatores .

Dr. St. traserchat omni parapluvierías del cité, til que il trovat un parapluvie, quel semblat le suficentmen simil, comprat it, e aplicat, con mult ingenie, medies selectet por dar it in duant-quar hores li ancian e usat aspect del altri. Il fat it jacer un nocte in aqua, frottat li tenete ye aspri coses, trenat li parapluvie tra li mudde del stradas e inviat it in li triesim die, ne sin remorses, al depó.

Li termin venit. Dr. St. tronat quam judico ye li verd table. Li afere ne besonat mult témpor. Li damageato hat repetit su enunciation, ma li acusato negat. In li coridor un yun defensor in aferes penal hat se ofertat, e il hat strax acceptet su servicies. Ti ci parlat per eloquent paroles al damageato: il mey reflecter li afere, it posse exister mult verd parapluvies, e il posset errar.

«Yo ne erra», dit li damageato.

Li acusato negante, li defensor demandat conform al § 453 del austrian órdine de processu penal, que on mey far jurar li damageato interrogat quam testimon. Li judico sospirat e admisset li demanda. On posit li crucifix sur li table e iluminat li candeles. Li acusator jurat.

«Vu parla sub jurament», dit li zelosi yun defensor, «e Vu conosse li consequenties, pri queles senior presidente just ha fat Vos atenter. Ples regardar li parapluvie un vez in plu, e reflecter Vor enunciament. Ples considerar, que li fate de un hom depende de it...!»

Sin voler, li judico hesitat... ma il devet dar li parapluvie, quel jacet verd sur li verd table, al damageato. Ti ci regardat it, ponderat it in li manu, tornat it e apertet it, e regardat it de omni láteres, sucusset li cap e dit:

«Yo bon volet jurar, que it es mi parapluvie; ma nu, hante jurat... quande yo talmen regarda it, yo tamen ne vole prender it sur mi jurament. Forsan it tamen ne es mi...»

Triumfante li defensor regardat circum se. Li representant del acusa, un yun auscultant, subridet un poc e restrictet se a proposir li aplication del lege.

In li nómin de Su Majestá li Imperator, li judico enunciat con gravi voce absolution pro manca de pruvas. Poy il passuat un poc embarassat al fenestre. Quande il tornat se retro, solmen un person, ultra li scritor judicial, esset in li chambre: li mann acusat pri furte.

«Quo Vu ancor Vole ci?» il bruscmen criat a le.

«Mi parapluvie!»

«Quo?!»

«It ya es mi parapluvie! Yo ya sempre ha dit: yo conosse it tot exactmen!»

E con anim anihilat, dr. St. devet transdar li parapluvie al old mann e vider it sub su brass desaparir ex su horizonte e su juristic cariera.

Autorisat traduction ex german de Ilmari Federn (Kobenhavn).

Humoristica

Filia: «Papá, yo besona quelc moné por mi dot».

Patre: «Ma, mi car filia, yo mem ne savet que tu esset spondet».

Filia: «Bon ciel, papa. Esque tu nequande lee li jurnales?»

Mastra: «Li mastro exeat ho-matin sifflante, ne ver?»

Domestica: «Li culpa esset mei; yo mixtet aviet-semes con su potage.»

Preceptor: «Qui posse dir me qualmen li precedent reyento de Russia esset nominat?»

Classe (in unison): «Tsar»

Preceptor: «Corect; e qualmen esset nominat su sponsa?»

Classe: «Tsarina».

Preceptor: «Qualmen esset nominat li filies del tsar?»

It esset pausa; e tande un timid voce de detra dit «Tsardines».

Trad. Ch. Kemp (Swansea)

Conferentie interlinguistic

O. Jespersen e E. de Wahl

Durant un tot semane de may 1935, in Helsingor (Danmark), li du interlinguistes O. Jespersen e E. de Wahl conferet in complet amicitá. Li protocol de lor investigationes e discussiones es publicat in un brochura quel es inviat gratuitmen a omni abonnates de Cosmoglotta e juntet al present numeró. Li supra fotogramma monstra li du celebri interlinguistes reposant pos lor labor in Helsingor, che sr. Jespersen.

Cosmoglotta A 104 (sep-oct 1935)

COSMOGLOTTA, sept.-oct. 1935. (Annu XIV.) No 5 (104)

Li cronica apari in li suplement trimestral «INFORMATIONES»

NUMERÓ CONSACRAT AL COMERCIE

Autun

Li cariera comercial

On ha credet durant long que li elite de un nation posse recrutar se solmen in li liberal carieras. In fine on comensa comprender que it deve recrutar se In omni medies e in omni carieras; on comprende que it es tam nobil e forsan plu invidiabil selecter li comercial cariera u li salarie proportiona se al intensitá del efortie, plu quam li professiones de functionarios, con magri fix salaries, sequet de un povri pension; on anc comprende que un capitan del negocie, del banca o del industrie prende tam mult spacie, fa tam mult servicies e besona tam mult preparation quam un avocate, un poete o un medico; in fine on comprende que li grand aferes exige remarcabil facultás intelectual e ne vel contentar se con li sicc fructes del altri professiones.

In ti lucta gigantesc u lude se li destine del nationes, li comercie es selectet por luder un role tam capital quam complicat. Li desfacilitás sin númere e sin cessa renascent venit impedir su elan. Li guerre, pro su divisiones e su devastationes ha obligat serchar, crear nov fontes de aprovisionament, nov exportadas. It ha inaugurat un era de regulamentation, de prohibition excessiv. It ha provocat li crise del exchanges, li crise del transportes, li crise fiscal, li crise del oficiatu (function) e del labor.

(Trad. Fred. Lagnel.) Georges Paillard.

Lettre de american

Inter li numerosi testimonies quel noi continua reciver pri li ínmediat comprensibilitá de Occidental, noi cita li sequent, extractet ex un lettre in anglés just recivet.


Occidental-Union + Chapelle (Vaud), + Switzerland, (Svissia).

South Bend, Indiana, 6 sept. 1935.

Gentlemen:

A few days ago I received through the mail some publications relating to interlanguages, and among them was Number 2 of Cosmoglotta-lnformationes.

I had, of course, heard about Occidental, but had never before seen a word written in that language. Many, many years ago, I studied Volapük, and later have given much attention to Esperanto, Ido and Nov-esperanto. I am in no sense a linguist, as such languages as I attempted to learn in my school-days of long-ago were bug-bears to me. However, as a hobby, I have, in later years, greatly enjoyed the «constructed» languages. (Mathematics constituted my favorite studies in school and the logic and regularity of the synthetic languages fascinate me.)

Well, I at once began to try to decipher Occidental from the above-mentioned issue of Cosmoglotta-lnformationes, and to my great astonishment, I found myself able to read it understandigly almost at first sight. Of course I have no idea whatever as to the pronunciation; and I have not tried to formulate the gramatical rules, nor the exact system of word-derivation. In view of the fact that I retain only the most meager knowledge of what little French and German I acquired in school, and that I know nothing about any other modern language (except the «auxiliary» languages and mother tongue) I was, as you may well imagine, greatly surprised that I could translate the sample of Occidental practically at first sight.

While my study of the construction languages has been, and must continue to be, only a hobby, I certainly do want to know more about Occidental; and that is why I am writing to you...

W. E. Miller, Lawyer.


Li frigorification del cadavres

Inter li ínnumerabil aplicationes del fri ore artificial, un ex li max recent have quam scop li conservation del cadavres homan, durant li tempore separant li morte del interration. On strax comprende li higienic avantages del procede por li hospitales por li scoles de medicos e por li publica in general. Li cadavres, vice esser conservat in hem, es deposit in salas frigidat, ili es accessibil al publica in excellent conditiones higienic e mem estetic.

Un grand hospital de Rotterdam possede ja un tal frigorific instalation, quel contene duant celules, in quel li reposi sur lettes.

Li frigore es productet in suficentie e un acustic aparate functiona automaticmen quande temperatura eleva se super un cert limite.

Li lingue chinés

(de S. Schaub)

Malgré su simplicitá grammatical, li lingue chinés es tre desfacil a aprender completmen. In prim pro que it existe almen 5 species de dialectes chinés e que parlar un de ili ne possibilisa li comprension del altris.

On di que chinés es simplic pro que on trova in it solmen circa monosíllabes. Ma it es self comprensibil que ti 700 síllabes ne sufice por un popul tam subtil e cultivat quam li popul chinés. In realitá, li accentuation furni li nuancies necessi e complica terribilmen li lingue: Li sam parol posse presentar 6 o 10 senses diferent secun li accentuation, e si il ne vole parlar un barbaric chinés, un Europan deve mastrisar ti accentus, nam, quam di un proverbie chinés: «On ne deve saltar ante saver marchar».

Vi un exemple: schu (accentu acut long) = libre; (accentu bass long) = terr-pom; (decrescent) = manu; (son projectet con fortie) arbor; (accentu acut brevi) = matur; (accentu bass curt) onclo.

Anc un chinese posse confuser ti divers accentus, quo causa sovente miscomprense. On raconta pri to li secuent historiette: Li celebri deessa buddhic del compate, Kon Yim, es representat con 1000 ocules e brasses. Ti filia de rey, di li historie chinés, persequet de su patre, retraet se in un convent. Poy su patre comendat a un sculptor erecter un statue de ella, con brasses e ocules perfect. Ma, si tschen (accentu bass alongat) significa «perfect», tschen (accentu acut alongat)

have li sens de 1000. Li rey hante mal pronunciat, li sculptor fat su statue in li form indicat plu alt.

On posse imaginar li erras fat del Europanes, ye li grand joya del Chineses. Talmen li parol «tschu» pronunciat decrescent significa dómino, durant que li sam parol accentu acut have li sens de svin.

«Then» con accentu acut long significa ciel, e con accentu bass: agre. It posse do evenir que ti quel vole dir: «Nor Domino quel es in li ciel» di in realitá «Nor svin quel es in li agre».

Li pronunciation presenta ancor mult altri desfacilitás: Li extranos have, por exemple, mult pena far li diferentie inter li sones: s, ts, tsh, sui, tsui e tshui; schong, tschong e tsch'ong; talmen que in li confession del peccas, vice dir: «Noi es omnes peccatores», it es facil dir: «Noi es omnes trincardes!»

Li lingue parlat presenta poc desfacilitás grammatical. It ne existe flexiones. Omni monosíllabes, adjectives, nómines, verbes o adverbies, resta ínvariabil. De to li necessitá cuidar que, por exemple, li acusative precede li dative: talmen on ne deve dir «dona le pane», ma «dona pane a il».

Li scritura chinés ne es composit de lítteres de sam son, it ne es fonetic; quam in li scritura del ancian Egiptia: a chascun parol coresponde un signe diferent, talmen que poc Chineses posse mastrisar completmen ti scritura quel possede circa 44.000 signes.

It es evident que in li vive ordinari on ne usa li 44.000 signes del dictionarium imperial: in practica 5 a 6000 signes sufice. Li Bible in su totalité, contene circa 4100 signes.

Mult de ti signes have un orígine explicabil; ili es un specie de dessin. Talmen li signe por li sole es hodie fig. I quel es un deformation del anteyan fig. 2; li lune quel es scrit (fig. 3) esset antey (fig. 4). Li ciffre I es scrit (fig. 5), 2 = (fig. 6); 3 = (fig. 7), etc.; ad supra es scrit (fig. 8) (antey: fig. 9); a bass (fig. 10) (antey fig. 11).

Altri signes es fat per juxtapositiones de idés. Por exemple clar es expresset per fig. 12, format del sole e del lune (vide supra). Confide, fidelitá es expresset per un signe composit de hom e parol: un hom, un parol. Li fig. 13 significa vider (fig. 14 = ocul, fig. 15 = hom). Li fig. 16 significa regardar (fig. 17 manu, e fig. 18 ocul) nam por regardar, on mette li manu súper li ocul. Poc a poc li Chineses augmentat li númere de lor combinationes. Del circa 300 primitiv formes nascet un multitá de signes quel esset 3300 in li annu 200 ante J.-C.; in li annu 100 pos J.-C., in li dictionarium de Schot Wun, ili esset 9353; in li annu 1150, 24.000. Hodie on conta circa 44.500 signes.

Quelc altri exemples caracterisa bon li spiritu del ancian Chineses: Un fémina maritat es scrit per du signes: fémina, e balaye, nam li deve de un marita es tener su hem nett. Un mann es expresset per li signe del agre e del fortie, proque un mann deve consacrar su fortie al labores del agricultura. Li signe (19), quel representa un fémina, intra in mult combinationes nominat... defectes quam li jalusie, li invidie, etc. Plazzante du féminas li un apu li altre: fig. 20, on obtene li parol: querelle! Li reposa es designat per fig. 21 (tegment) plazzat sur fig. 19. Ma durant que noi, Europanes, vel traducter to per: «On es felici quande un fémina ha intrat sub nor tegment», li Chinese vole dir: «Li reposa es cert si li fémina resta in hem vice babillar con li vicinas». Noi mey admirar, in revancha, li bell pensa contenet in li signe 22 format de aqua (tri guttes in levul), de un hom in un cage (fig. 23) e de un vase (fig. 24) quo significa que li dulcitá consiste in aportar un glass de aqua a un captive.

Li «bonesser», li comfort, es expresset per fig. 25, un tegment, un cordie e un vase, quo significa que on es in li «bon-esser» quande on es sedent sub un tegment, apu un platil bon plenat.

Ma on ne deve obliviar que li extranos deve aprender du lingues totalmen diferent: li dialecte populari e li lingue literari scrit. Ti ultim posse esser comparat a nor mort classic lingues, latin o grec.

SR. H. D. MERMAN, LONDON

Noi have li plesura presentar a nor letor li gravet portret de nor nov colaborator Sr. Akerman de London. Til ante curt témpor, Sr. Akerman esset membre del Academie de Ido e laborat ye un grand dictionarium idic. Un complet studie comparativ bentost pruvat le que sol Occidental reuni li necessi qualitás de naturalitá e regularitá. Hodie, Sr. Akerman composi li grammatica Occidental in anglés.

Un erra de calcul

On lee in li jurnales que un parte de homes va visitar Italia ho-annu por celebrar li 20-m anniversarie del Latin poet Horatius, quel nascet in annu 65 A. C. Li annu 65 A. C.; nu it es annu 1935 P. C., e 65 {plus} 1935 20. Bon.

O preferetmen hm! Esque on posse esser tam cert pri ti aritmetica Lass nos suposir un date, ex. april, in annu 2 A. C., e un altri in april, 2 P. C. Secun li supra metode 2 2 = 4. Nu:

De 2 A. C. til I A. C. ... 1 annu.

De I A. C. til I P. C. ... 1 annu.

De I P. C. til 2 P. C. ... 1 annu.

Total: 3 annus, ne 4. Similmen ho-annu es solmen li 1999-m anniversarie de Horatius.

Li veritá es que, departent de zero (li hipotetic date del nascentie de Cristo), it ha passat 1934 annus e quelc mensus.

Ples notar que noi expresse nor etás secun li passat, ne li venient anniversarie de nor zero, t. e. li die de nor nascentie.

H. D. Akerman.

Lettres comercial

composit de Dr Peipers, avocate in Köln

Borkowski Stanislaw

Varsovia, Tamka 58

Varsovia, 7 may 1934.

A senior Victor Ahlgren,

Stortorget 47,

Stockholm, Svedia

Tre estimat senior,

Yo ha recivet vor adresse per li polonés consulatu in Stockholm. Yo torna me a vu pro li sequent afere: yo intente far un tur de circa 4 semanes tra Svedia e Norvegia, comensante ye circa medie de julí ho-annu. Yo es vegetariano e pro to yo besona un liste de vegetari restaurationes in Svedia e Norvegia. Ples inviar me un tal liste; yo que yo posse vor amabilitá ye occasion. Yo adjunte 2 respons-cupones por vor postal expenses.

Ples accepter antey mi tre cordial mersí e li devoet salutes de vor.

St. Borkowski.

Aage Larssen

avocate por patentes

Käbmagergade 15

Köbenhavn

Köbenhavn, 17 august 1934.

A sr. Dr. Balog Gyula, avocate por patentes

Kossuth Lajos-utca 32,

Budapest LV, Hungaria

Tre estimat senior e colego,

Mi cliente sr. Dahlgren ha inventet un machine por cluder li buxes de conserve; il ha recivet li patentes in divers landes, per quo, secun li conosset international contractes, il ha obtenet li prioritá de su invention anc in Hungaria. Nu il va solicitar li hungarian patente, e yo peti vos indicar me li total custas con li termines de payament.

Ples accepter li de vor tre devoet,

Aage Larssen.

Pawel Zankow

Sofia, UI. Gurko 27

Sofia, 19 junio 1934.

A senior William Brown,

47 Threadneedle Street,

London E. C. 2

Estimat senior,

Yo refere a vor anuncia in li filatelistic revúes, e yo peti vos inviar me un de vor colectiones. Vu mey rimborsar li precie, ma yo ne va accepter un colection ye un precie plu alt quam 1 £, e in omni casu, yo reserva me li jure retornar li colection in maximal du semanes pos reception, in sam per rimborsa del summa payat de me, diminuet de vor postal expenses.

Con alt estima.

Pawel Zankow

Li besa in li tunel

Li pictor Horace Vernet viageat unvez per ferrovia de Pans a Versaille. Il sedet in medie sur un banco de tri plazzas; ye chascun láter sedet un anglesa. Il leet li «Petit Parisien», e credente que il ne comprendet anglés, li damas comensat un mocant conversation: «Quo tu pensa pri ti in li medie?» -- «Un ínpolit rascale.» -- «Que e il ne leva se e oferta me li plazza apu te!» -- «Il ne es tre charmant.» -- «No! Esque tu vel posser imaginar un besa con ti mustache?»

In ti moment ili intrat in un obscurissim tunel. Vernet inclinat se e besat su propri manu -- tre audibilmen, e acompaniat de un felici «Ah». Quande ili revenit in luce, il regardat subridente de una al altra... «Esque to esset tu?» li una questionat. «No, to deve har esset tu?» clamat li altra. Ili presc comensat querellar, quande il tren haltat.

Vernet levat se, e levat su chapel, e dit in anglés: «Adío, senioras -- regretabilmen yo probabilmen va nequande saver, qui de vu ha besat me in li tunel.»

trad. l. Federn (Kobenhavn).

Un nov invention comercial

Li presse europan ha signalat in ultim témpor un nov invention, li tachotypie, quel va revolutionar li customes comercial. Li revúe hollandés «Schoevers Koerier» ha mem consacrat un parte de su numeró de junio 1935 al historie e demonstration de ti novitá. In omni landes on organisa curses; il existe ja hodie diplom-docentes por instructer li sistema.

Ma to, quo es ancor plu interessant por nos, es que li inventor, Sr. Marius den Outer, es un del unesim partisanes de Occidental, membre de CELIA e nor colaborator. In junio 1928, il publicat in Cosmoglotta un articul anunciant li invention del film parlant. Un poc antey il hat adaptat li stenografie a Occidental sub li nómine de Cosmo-stenografie.

Noi es fier posseder in nor ranges un tal celebritá e noi desira a Sr. den Outer li max rapid success por su invention quel es li fructe de circa 7 annus de intens e constant serchas. Nor colaborator, Sr. Peipers, avocat, explica in sequent li essentie del labores de Sr. den Outer.

Redaction

1.1 TACHOTYPE

Li modern tecnica ha revoluet in mani relation li metodes transmisser li homan pensada. Per li telefon on posse interchangear li idés mult plu rapidmen quam per lettres, e tra grand distanties, recivent ínmediatmen li response. Malgré to li scritiv transmission va restar preponderant. Ma sur ti dominia on senti li urgent beson de un plu grand rapiditá. On conosse li metode til nu generalmen executet: li chef dicta li lettre, articul etc. a un stenotipista, e ti-ci traducte su stenogramma al ordinari scritura per li scri-machine. Ti metode have grav mancas. It es tre desfacil dictar sin stilistic e substantial erras; por corecturas (e anc pro mani altri causes, p. ex. telefon) li dictada sovent es interruptet. Por posser continuar, li dictanto sercha un anterior parte, sive por trovar li erra, sive por adnodar li interruptet serie de pensada, sive por reciver li just construction del frase. Ne possente leer self li stenogramma, il deve lassar se releer lu dictat per li stenografista; ma ella sovent ne posse divinar quel parte li chef desira haver releet, e sovent ella self ne posse leer fluentmen su stenogramma. To trubla denov li dictanto e causa nov erras. Mem si li dictanto self save bon stenografar, e per hasard just ne li sam sistema quel li stenotipista scri, il ne posse leer li stenogramma de ella.

Nu, un nov invention va remover ti desfacilitás e causar un ver revolution del metodes in omni burós. Un de nor coidealistes, Sr. Marius den Outer, professor de stenografie in den Haag (Holland), ha fat e elaborat ti invention, sacrificante mult annus de su vive a intensiv prestudies. Su machine, «Tachotype», es un simplificat scrimachine con solmen 27 tastes. Per simultan pression de pluri tastes on scri un tot síllabe sur un linea de un long band de paper, quel avansa automaticmen de un linea pos singul síllabe. Talmen li textu posse esser leet de supra a infra, quam li scritura del Chinesos. Li scritura have un simplificat ortografie, pro li micri númere del disponibil tastes e fingres; li lítteres B, D, G, es reproductet per li combinationes PJ, TJ, CJ. Li arangeament del lítteres es un apartmen genial ovre quel noi va tractar in un altri articul plu tard; ci noi vole dir solmen que li vocales sta in li medie, li consonantes levul e dextri. In fact li essentie de ti invention ne es solmen li solution de un tecnic problema, ma anc de un linguistic.

(Image: Sr. den Outer in labor (Cliché Schoevers Koerier))

Per ti machine it es possibil obtener in quelc mensus de aprension e exercition un rapiditá de 200, 240, mem 300 síllabes ye minute, do un rapiditá tre rarmen atinget per stenografos de extraordinari capabilitá; rapiditá suficent por scrir omni parlada, ne solmen dictat, ma mem rapidmen parlat negociationes, debattes judiciari, discurses, informationes transmisset per telefon etc.

Ultra to, li machine have li grand avantage, que li dictanto posse leer strax lu dictat; do il sempre posse trovar facilmen li loc de un erra o li construction del frase; il posse strax readnodar li interruptet fil de pensada, proque il vide lu scrit. Adver il deve acustomar se un poc a ti apart arangeament del textu de supra a infra, descomposit in síllabes, e li usada de poc regules de ortografie, supra mentionat; ma il have avan su ocules un textu in regulari latin lítteres, scrit leibil e clar. Li tachotypie usa null abreviationes, queles es índispensabil in li stenografie; omni parol es scrit, completmen omnicos es clarmen leibil. On comprende que li tachogramma deve esser traductet al ordinari scrition sur li scri-machine; ma anc to es ameliorat just per li clar leibilitá.

Finalmen: li tachotype scri sin claccada; nul bruida trubla li dictanto! Li tastes ne es tipat ma solmen presset, similmen al pression de stamp. Laborant sin alcun bruida, li tachotype posse esser usat por scrir discurses, negociationes etc.

(Image: Exemple de printation: 3 paroles anglés e 3 paroles francés.)

(Disposition del lítteres in tachotype.)

Li tastes del tachotype es arangeat talmen que ambi manus resta sempre in li sam position; du o tri tastes apartene a singul fingre, e un micri curvation o tension del fingre ducte it al just taste. Ti arangeament del tastatura fa it possibil scrir mem in un wagon o auto rapidmen vehiculant; li machine pesa solmen 2 kg.

On do posse expectar que li tachotypie va vicear li stenografie in un vast mesura. Un grand institute de comercial instruction in Holland «Schoevers», quel have scoles in quar grand cités, ja ha introductet li tachotypie in su programma, e li hollandés organisation del diplomisat instructeros de stenografie ja ha arangeat un exámine pri tachotypie.

Noi gratula nor car coidealist por su bell idé e desira le un grand success. Omni europan lingues posse esser scrit per tachotype, do anc Occidental.

Dr. Peipers, Köln.

(Omni jures reservat.)

Orígine del términos militari

On ha ja remarcat que li modern militari términos usat in li tot Europa veni principalmen de francés e italian. In german lingues ili esset adoptet in majorité pos li guerre de «triant annus» durant quel li extran armés hat invadet longmen German. Ili viceat li ancian nómines german Heer, Herzog, Harst, Gewalthaufen.

Armé, del francés Armée veni de arme, e coresponde al hispan armada. It significa li «potentie armat».

Truppe veni del francés troupe, de sam signification.

Companie, francés parol, veni del latin, companium e significa li qualitá de tis quel manja al sam pane.

Battallion, del francés bataillon, bataille, e battre. De sam orígine es li parol baterie.

Regiment, parol francés, veni de L. regere (reyer) es li unitá de truppe sub li sam comandantie.

Infanterie, significant li soldantes eant per ped, expandet se in XVII-im secul. Primitivmen li infanterie esset li soldates gardant li infante, o yun rey, de Hispania.

Cavallerie veni del italian cavallo.

Artillerie veni del francés e italian. De art, e significa do li artal, tecnic parte del scientie del armé.

Cannon, significa un gross canne.

Recrute veni del francés recrue, participie passat del verb F. recroître.

Soldate, veni del italian soldato, venient del roman parol sold. Un soldo es un micri italian monete. Do un soldato es ti quel es payat per micri monetes.

Corporal, del italian caporale, venient de cap (principale). Plu tard ti parol esset changeat a corporale pro similitá a córpore (de armé).

Furiero veni del francés fourrage = nutritura.

Adjutante veni del francés adjoindre (adjunter) o plu exactmen del participie present de ti verb.

Oficiero, del latin officium = oficie.

Leutenante del parol francés lieutenant. Lieu = loc; tenant = tenente, ti quel representa.

Major es de hispan orígine (mayor = li plu grand).

Generale veni del latin generalis. Il es li chef quel have a far ne solmen con un special arm, ma quel ducte unit truppes.

Flotte veni del francés parol flotte, quel origina in li nordic parol floti. Ti parol apari in li german Floss e li anglés fleet.

Admirale, in francés amiral, italian admirante, veni del arab amir al bahr, li «emir del mare, lago» (emir = prince).

Pri li succession del paroles, principalmen del numerales

UN ESSAY con ti titul, scrit de Jacob Wackernagel, li Nestor de linguistica in Basel, bon conosset in li tot munde pro su imens conossenties in presc omni lingues del munde, precipue in li antiqui lingues de India e Europa, trova se in li libre festival, quel esset dedicat al director del Biblioteca del Universitate de Basel in comensa de ti annu footnote:[Festschrift Gustav Binz zum 70. Geburtstage am 16. Januar 1935 von Freunden und Fachgenossen dargebracht. Basel 1935.]. Li famos erudite ha inrichat li libre per un tre interessant contribution, e li tema es tal, que anc noi mundlinguistes posse profitar de it.

Si on considera li numerales de 11 a 19 e tis de 21 til 99, on vide que li succession del elementes difere in li divers lingues e in li divers epocas.

Li unesim epoca monstra li unenes ante li decenes: L. undecim etc. til septendecim. Ti metode ha conservat se til hodie in li germanic lingues, p. ex.: E. fifteen, D. fünfzehn, til 19. Li autor da quam explication: «Evidentmen ti numeral notion, quel accedet al númere de fingres [to es 10], intrat li prim al conscientie del hom primitiv.» Li unene a li decene posse esser ligat per un copula, p. ex. in Grec: kaí [to es: e].

Ti antiqui metode justifica li usation in Occidental del numerales undeci, dudeci, trideci, quardeci, quindeci, sixdeci, setdeci, otdeci, nindeci.

Ja sat temporan fat se sentir un altri tendentie, ti de rendir li númeres plu clar por li calculation. Ti ci causat li anteposition del decen: deci-un, decidu, decitri, ec.

Un duesim motiv quel posse har favorit ti evolution, es li scrition par lítteres, p, ex. Gr. delta pi por 15. To es ja un anticipation de nor modern mode (o manie?) de abreviaturas. Per exemple noi ne solmen scri, ma mem pronuncia Sapo vice Sviss Association por Occidental. Li autor anc mentiona li possibilitá que li scrition posse mem exercir influentie in li pronunciation; ti fact posse esser important por nos, e noi deve evitar tal scritiones quel posse suggester un fals pronunciation. In ti sens noi va dever decider poy alternatives quam p. ex. detal'e, detalie o detail, bureau, buro o byro.

Li fact, que in F. por li designation del nómines de reyes o del dies del mensu (ex.: Henri quatre, le quatorze juillet) es usat li cardinales vice li ordinales, es explicat per ti hábitu scrir special signes numeral vice li paroles. do: Henri IV, etc. Ex ti orígine del inversion (decen-unen vice unen-decen) on posse explicar anc li manca del particul copulativ; tamen quam raritá, anc ci it ocurre, p. ex. che Aristoteles un vez: deka kaí tessara (deci e quar). Li L. esset plu conservativ e mantenet li antiqui form (p. ex. quindecim), ma anc ci ocurre casus contrari: decem et septem, etc. e de ti usation descende li modern romanic, p. ex. It. diciasette, e c. F. dix-huit, ec. It es significativ que rom. lingues usa li ancian formes por 11-16, e li nov por 17 (alcunes 16) til 19.

Un simil evolution ha evenit che li numerales súper 20. Li old schema: unene ante decene, ligat per un copula, p. ex. un e duanti, es viceat per li contrari: duanti-un, ec.

Li lingues monstra grand diversitá concernent li límite de ti fenomen: E. seque li nov metode ja desde duanti-un, con cert atavismes facultativ: one and twenty til five and twenty. D. conserva li old metode til 99. Súper 100 li du lingues seque li schema modern, con copula (in D. acultativ). In Grec e in L. on trova apu unaltru li succession ascendent (to es li antiqui metode) e li succession descendent (li modern), anc por numerales composit de plu quam du elementes. Ma certmen li antiqui formes (p. ex. Cicero: V et LX et CCC, quin e sixant e tricent) apartene exclusivmen al historie e ne plu posse esser decisiv por un modern mundlingue.

Li germanic e slavic lingues justifica li formes undeci til nindeci. Li romanic lingues justifica li du formes desde 11 til 16, do deciun e undeci til decisix e sixdeci; e poy decisett, deciott, decinin. Súper 20 solmen D. vel justificar li ascendent metode, do in omni casu noi prefere: duanti-un, e c. til ninanti nin. Súper cent to es absolut evident. Ma ci, secun li exemple de divers lingues, noi posse intercalar, inter li centene e li númere plu bass, li particul copulativ e: cent e un, ec. du cent e trianti six. Ma to secun arbitrie. Li fenomen del plu o minu fixat succession del paroles es visibil anc exter li numerales, to es, in altri bi- o plurimembral combinationes. Quintilian assumpte un «natural órdine» e da li exemples: viros ac feminas, diem ac noctem, ortum et occasum. Il indica quam explication li notional valor del elementes. Ma in contra on observa que li longore del paroles posse esser ancor plu decisiv. D. wind und wetter, schiff und geschirr, land und leute, krieg und frieden, L. domi belli, domi militiae.

Li sonantie es un altri factor decisiv. Paroles con i precede paroles con a: D. singen und sagen, zittern und zagen. Observar anc li tendentie del líber invention de un parol con a suplementant un tal con i, e vice versa: mischmasch, frau kitze, frau katze.

Paroles comensant par un labial have li tendentie sequer li altri: D. grund und boden, angst und bange.

Malgré D. tag und nacht, E. day and night, L. diem ac noctem, li succession posse esser contrari: Gr. nyktas te kai hèmar. L. noctesque diesque. Rason: secun li imagination antiqui, li nocte es lu primari.

Noi considera li hom quam coron del creation, e do vel dir: hom e pecude. Tamen Ovidius: pecudesque virosque. Homeros: hippon te kai andron. Noi di: Sol e Luna. Tamen in orient (Assyria, Babylonia) li lune precede li sol in li artistic representationes e anc in li lingue.

Li polit precedentie de feminin ante masculin denominationes es de sat recent orígin. Mem li polit angleses til comensa del 18. secul ne dit ladies and gentlemen, ma gentlemen and ladies.

Por terminar, li autor tracta il fenomen del sintactic succession del prim person, to es del designationes por li propri person del parlant. Il da mult exemples precipue

L., quel monstra, que li procession del 1. person es tre usual.

Quam noi videt in li casu del numerales, noi ancor plu in altri parol-combinationes in Occidental ne posse fixar regules. Li poc exemples queles noi posse prender ex nor literatura, ne sufice por deducter leges. In nor antologie noi trova dir e far, luce e calore, bon e ver, yun e old, partú e sempre (D. immer und überall, to es invers), bell e gay, gay e bell, blanc e bell, vitre e felicie (D. glück und glas).

Sin dubita, si noi vel far atention a ti fenomenes, noi vell atinger, ja ex nor solmen 13-annual litteratura, tre interessent resultates. Noi posse esser tre grat al prof. Wackernagel pro har directet nor atention a ti problema.

Dr Henri NIDECKER (Basel).

Li aure in li mares

Pos li labores del prince de Monaco, on save que li volúmine total del aqua del mares es 1320 milliones de cubic metres, quo coresponde a un pesa in tonnes representat per li numeró 138, sequet de 16 zeros.

Chascun tonne contenent medialmen 30 milligrammes de aure, on deducte de to que li aqua del mares contene un total formidabil pesa de 69 milliardes de kilogrammes de aure.

Ti fabulosi quantitá dividet inter 1500 milliones de habitantes del terre, vel procurar a chascun de ili un bloc pesant 46.000 kg e representant li valore de 690 milliones de francés francs.

Ínfelicimen, li extraction ne posse esser interprendet pro que su custas vel esser superior al valore del precios metalle.

Li jure de autor e li lingue international

(Lettre public a un interlinguist)

Car amico:

Tu moca pri que yo demanda autorisation del autores, quande yo traducte lor articules. Pro que to es un question principial, pri quel in circules mundlinguistic sembla ancor reyer un cert ínclaritá, ples permisser, que yo responde te in public.

Yo ha observat li usu, traducter un scrite sin questionar li autor; quelcvez on mem omisse su nómin e posi solmen ti del traductor. Afere simplic: yo lee, traducte, invia al amico redactor, il fa printar; e finit.

In to es nul mal intention, solmen un manca de reflection: anc scrir es un labor, anc un scrite es un merce, anc li scritor have jure disponer pn su ovre, anc il merita su compensation material.

Si ex li butíca de un sapatero tu prende un pare de bottes sin payar, on aresta te pro furte, si on capte te. Si tu posi du ferro-files al conductiones electric extra li electrometre, e talmen fa lucer tui lampe sin payar, tu ne «prende un cose». Tamen li societé de electricitá ne dubita pri qualmen interpretar tui ilumination gratuit.

Li ovre del scritor es un merce ancor plu eteric quam li fortie electric; ma esque to es un excusa por considerar it quam disponibil a chascun quel desira prender it?

Noi ne furte, tu di, nam noi es idealistes e ne gania moné per it.

Do: si yo prende li bottes sin payar e porta o vendi les, it es furte; ma it es action legal, si yo poy dona les a un amico? Li sapatero va apen accepter ti logica.

Naturalmen yo comprende te. Tu pensa: on ne gania moné ye publicationes in gazettes mundlinguistic, e li sense cardinal del permission-demanda es negociar antey pri li distribution del ganie inter autor e traductor.

Ples dir al sapatero, quel alarma li policie: «Yo ne posse payar Vos, anc si Vu vendi me Vor bottes. Pro to Vu ne perdi moné, si yo prende les sin negociar con Vos». Il va responder: «In ti casu, senior, ples lassar mi bottes.»

On posse in fine dir, que bottes vendi se -- in nov statu -- solmen un vez, ma un ovre scritori posse esser reproductet multvez, sin que li autor have nov pena per to.

Ti diferentie es solmen formal; e it ne es noi mund-linguistes, quel decide pri quantvez on deve payar, e quande to sufice, por que nu noi mey usar li ovre gratuitmen.

Ma li motives material-pecuniari, quel for-cade che mundlinguistic gazettes, ne es unic. Anc pro altri motives un autor desira, que on questiona le ante reproducter su articul, e naturalmen on es obligat moralmen e juristicmen acter secun ti desir.

Tal motives posse esser: Forsan li autor ne desira vider su nómin publicat in un cert gazette; forsan il time deformation de su ovre per un ínperfect traduction, o per un lingue artificial. (Memora, que li mecanistic sistemas de L.I. ha dat a mult scritores, ne totmen sin jure, un horrore pri li idé de un lingue artificial.)

Forsan hodie su articul, scrit in su yunesse, ne plu plese le, ne plu coresponde a su opiniones interim evolutionat, e il ne desira un reaparition. -- Anc inter noi mundlinguistes ya alcunes ha evolutionat lor conviction, e ne plu vel consentir a re-printation de articules ex lor témpor esperantistic.

Nor conossete, quel ha subtenet tui mocada: quo il vel far, si yo vell traductor por Occidental li curs-libre quel il ha scrit por su sistema, si yo vel prender su clichés e far printar it, con o sin su nómin? Il ne vell questionar ca yo vendi o dona li curses, ma vell evolutionar su opiniones pri li jure de autor con un rapiditá admirabil. Nam si tui can morde mi vacca, li afere es altri, quam si mi can morde tui vacca. Tu posse convicter mem li max «liberal» redactor mundlinguistic subitmen pri li natural existentie de un jure de autor, si tu traducte su propaganda-articul, e posi li nómin de tui L. l. -- sistema partú, u il ha laudat li sui. Ples far li experiment; li reaction va esser eloquentissim.

To esset li parte etic-comercial. Li juristic consequenties es plu evident a comprender:

Anc homes minu idealistic quam noi ama traducter o reproducter bon scrites sin payar. Ma autores in general ne es rich, e deve calcular con su centimes. Pro to in quasi omni cultur-landes existe leges por protecter li jures de autor; e, pos har fat tro mult mal experienties, in mult landes li federation o sindicate del scritores ha in fine etablisset un servicie por controlar reproductiones o traductiones furtiv. Mund-linguistic gazettes in general ne have editiones evocant li atention del control-servicie, ma to ne da nos un privilegie. It sufice que li buró de control (o li autor self) per hasard atente, e acusa, e li condamnation a payament es ínevitabil. Yo conosse un casu de un povri e idealistic jurnale, quel por su bon scope reproductet un tot roman in continuationes sin payar. Su idealisme fat mal figura in li processu. Traduction o reproduction sin permission es un micri furte, un excusabil furte, un idealistic furte, yes ma un furte tamen.

Do noi consenti, que li unic honest e secur metode por aquisiter scrites de bon autores por li redaction de un mundlinguistic gazette, es demandar li permission del autor. Talmen yo fa, e yo recomanda al altri mundlinguistes far sam.

Li risca, que li permission traducter gratuitmen es refusat, es minimal. Til nu on sempre ha respondet positivmen a mi demandas (retro-francatura!). E li sam autor quel dat permission a mi demanda, forsan vell har colerat pri me e pri Occidental, si il vell har descovrit un traduction non permisset.

Ilmari Federn (Copenhag).

Un nov lingue international!

Per li statistica on save que medialmen un lingue international nasce chascun mensu. Desde un demí secul ha aparit e... morit circa 600 lingues international. Ma li crise economic del ultim annus havet almen un bon resultate: it asagiat li fabricantes de idiomas artificial, diminuente lor ardore a publicar projectes ínmaturat, sin valore, do destinat a un cert fiasco.

Li ultim de ti lingues, Sona, aparit ho-annu, es composit de un angleso, sr. Kenneth Searight. Vi un specimen:

.In angles


An official letter. Sir, I have the honour to inform you that the Secretary of State for Foreign Affairs regrets that he is unable to consider your offer in the sense suggested.


.In Sona


Kindileni. o hara, mi han da kasatu ua hakaidaleci vi fuada vosi ua nali meka aketu po same ikeni.


.In Occidental


Un oficial lettre. Senior, yo have li honor informar vos que li Secretario de State por foren Aferes regreta que il ne posse considerar vor oferta in li sense suggestet.


On constata que Sona es format de paroles completmen inventet, secun li arbitrie sol del autor. Pri li vanitá de tal projectes, li linguistes ha sovente epilogat, ma omni consilies es ínutil.

Un grand parte del vocabules del lingues max expandet es ja international. To es un precios acquisition, un richesse ínestimabil quel deve servir quam base de un lingue international, ma in vice de to, nor inventores volet absolutmen constructer castelles in li aer e imposir lor fabricationes. Por exemple, francés have quand, italian quando, hispan cuando, portugués quando, rumaman cand. Un tal remarcabil concordantie vel strax monstrar li via a sequer (Occidental: quande), ma Sona vole fortiar nos adopter heri quel existe in nul lingue!! Plu bon vel esser li Esperantic kiam quel almen ne es tam lontan del lingues national!

In li prefacie de «Sona» sr. Ogden questiona se esque li autor [«ha perdit su tempor». Ho ve! Far li question es responder it!

Per comparation del textus, on constata que angles possede ja li plupart del paroles trovabil in Occidental, quel es basat sur li internationalitá. Do sr. Searight misconosse su propri lingue matrin. Li internationalitá ne consiste in li destruction prealabil del tresor de chascun nation!

In li dominia del lingue international noi es partisan del liberalitá e noi protesta contra li strettesse de spíritu de ti Esperantistes quel di:

O Esperanto, o null altri lingue international! Tamen, nor liberalitá ne impedi nos dir li veritá a tis, quel ignora li evolution del lingue international e li experimentes fat de lor antecessores.

Pri li question del lingues filosofic in general, noi reinvia nor letores al articul aparit in Cosmoglotta de januar 1934, pagine 5. R. B.

† SR. GERALD A. MOORE

Cosmoglotta -- Informationes ha ja anunciat li trist nova del morte de Sr. G. A. Moore, evenit in april in London. Nor coidealist forpassat in pace durant dorme, sin anteyan maladie. Noi mey esser felici que un tam excellent mann ne esset obligat suffrer quande su hor arivat.

Yo hat conosset Sr. Moore depos li guerre, e incontrat le frequentmen por long discussiones pri L.I. e specialmen

Occidental. Yo sempre admirat su profund saventie pri omni fases de L. l. e su scientic e quiet ínpartialitá vers omni questiones. Il hat incontrat omni hom e sempre hat lettres e novas de omni landes...

Multcos es forsan comprensibil per li facte que il esset li max alt tip del anglés gentleman.

Li perde va esser grand, precipue por nos in Anglia. Tamen noi deve ne pensar tro mult pri to, ma laborar mem plu energicmen al tascas ancor nefinit. It es talmen que nor amico vel desirar it, si su spíritu posse ancor conscier li aferes de ti ci munde.

H. D. A. Akerman.

Nota del redaction

Nequande on va saver quant mult nor movement debi a Sr. Moore, un mann modest, conciliant e generós. Li unesim annus de un interprense idealistic es sempre penibil e ínsecur, pro que un revúe besona moné por viver til quande li númere de interessates es suficent grand. Felicimen, Cosmoglotta trovat un mecen, Sr. Moore, director de bank, quel benevolet subventionar it til li moment quande li abonnates esset sat numerosi por assecurar su regulari aparition. Pro ti generós e discret apoy, Sr. Moore va restar ínobliviabil in li memorie del amicos de Occidental.

Ante un annu, il publicat in li grand jurnal angles Morning Post un articul pri li lingue international finient per ti confession:


I would add that I am an old hand at the Interlanguage game, having passed successively through Volapük, Esperanto, Idiom Neutral and Ido; and have at last found peace and quiet in Professor de Wahl's Occidental.


Cosmoglotta B 04 (oct-nov-dec 1935)

COSMOGLOTTA-INFORMATIONES

Numeró 4 Octobre-Novembre-Decembre 1935

Apari durant chascun trimestre quam suplement a Cosmoglotta printat.

Redaction e Administration: Institute Occidental, CHAPELLE (Vaud), Svissia.

Precie de abonnament, junt con COSMOGLOTTA, por 1936: Fr. 3,50 sviss.

Li Administration peti pardon...

por li grav tarde pri li expedition del ultim numeró de COSMOGLOTTA (6 januar 1936) e de «Cosmoglotta-Informationes» nr. 4 (mi-januar 1936). Li causes ne es pro diminution de nor activitá e del vitalitá de nor movement, in contrarie, ma pro que li administration de Cosmoglotta (nov adresse: «Institute Occidental») quel veni logiat in plu spaciosi chambres postulat mult suplementari labores. In plu, li tot reorganisation del Occidental movement va postular de nos ancor durant li proxim mensus cert perturbationes in nor servicies por queles noi peti nor letores pardonar nos. It es comprensibil que li liveration del Occidental-litteratura e li responses a urgent comunicationes es sempre fat per sam posta, quam til nu.

Noi ancor peti omni letores e propagatores de Occidental sempre informar nos pri lor propaganda, articules aparit in li jurnales, gazettes, etc. pri o in Occidental e anc pri articules concernent li interlinguistic movement in general. Por ne far perdir nos precios témpor it es recomendabil sempre inviar omni comunicationes IN OCCIDENTAL; li documentes (lettres) in altri lingue national deve esser traductet in Occidental o adminim resumat.

Noi ne dubita que per li strett colaboration de omnes, Occidental va sempre plu rapidmen difuser se!

Li Administration

A nor letores!

Quam durant li finit annu, COSMOGLOTTA va aparir in 1936 in du editiones: 1) COSMOGLOTTA, con li actual formate, dumensualmen. 2) COSMOGLOTTA-INFORMATIONES, poligrafat quam in 1935, trimestrialmen, in duplic formate de Cosmoglotta, o -- si noi posse realisar nor projecte -- in forme de un gazette printat, quar págines, formate quadriplic de Cosmoglotta.

Pro que li realisation de ti ultim projecte vell significar un plu grand difusion de Occidental e un passu ad-avan, noi espera que omni coidealistes, quel ne es tro restrictet per li actual financiari situation, va auxiliar nos per strax reabonnar Cosmoglotta por 1936 o per adherer al Societé de garantes o per dar nos special subventiones.

Noi memora que:

  1. Li abonnament por li du editiones es Fr. 3,50 sviss;

  2. Li duplic abonnament (3 exemplares) es Fr. 7.— sviss;

  3. Por esser membre del Societé de garantes por Cosmoglotta it es necessi subscrir adminim un parte de Fr. 10.— sviss annualmen (Vider li regulament).

Noi peti nor abonnates utilisar por lor payament al postchec-contos, li formulario anexet al present caderne de Cosmoglotta-Informationes. Si ne existe un tal formulario in it, noi peti payar directmen al administration de Cosmoglotta per mandate international. Por landes u ne posse esser misset mandates international, ples usar respons-cupones por summas inferiori a Fr. 5.— sviss; por plu important summas, ples comprar un chec in alcun banca. It es necessi ne obliviar recomendar li lettres.

Por evitar custosi micri payamentes in plurvez, noi consilia a nor letores aperter un conto creditori che li Institute Occidental, ex quel va esser prendet quande necessi lor micri debites.

Mey omnes memorar que li jurnale es actualmen li max bon medie por li difusion del idés. Do: Subtene nor oficial organe per omni vor forties!

Li Administration

Cosmoglotta in 1936

In 1936, nor central organe va aparir quam in 1935, in 10 liverationes, ex queles 6 es printat e 4 mimeografat (Informationes).

Chascun caderne printat va esser consacrat a un tema special, tre probabilmen quam it seque:

Januar-februar: Bell-Artes (pictura e musica)

Marte-april: Litteratura

May-junio: Linguistica e interlinguistica

Julio-august: Psicologie, mores

Septembre-octobre: Scientie, tecnica

Novembre-decembre: Propaganda in un land special.

Omni colaboratores possent inviar contributiones con interessant textus es petit informar li redaction.

Desde li Nov-annu, li redaction va disponer un important stock de clichés quel va contribuer mult inrichar li ilustrationes de Cosmoglotta.

Li nov ortografie simplificat

Li prova del nov ortografie in Cosmoglotta esset diversmen apreciat. It apari que it es ínpossibil contentar omnes, nam quo li unes trova bon li altres trova mal. Tamen in general li simplification esset favorabilmen acceptet, exceptet pri alcun paroles. Por evitar hesitationes, noi petit sr. de Wahl preciser li regules del ortografie in experimentation e il inviat nos li sequent propositiones a queles noi peti nor colaboratores conformar se til li academie va decider:

Regul proposit pri duplic consonantes

Li fundamental regul ortografic in Occidental es:

Li radica del parol in su scrition per simplic o duplic consonantes es definit per li fonetic diferentie: curt o long.

Long in Occidental es omni accentuat síllabe, ne sequet de du o pluri consonantes. Omni altri síllabes es curt.

Do li duplic consonantes es conservat:

  1. In nómines propri;

  2. In radic-paroles con curt vocal accentuat: sicc, stelle, vell, batter; specialmen u on deve diferentiar simil paroles: mocca e moca, car e carre, rate e ratte, etc.

  3. In omni derivat paroles, li radica de queles ja contene duplic consonantes, anc li si accentu es transportat sur un altri síllabe: constellation, siccativ, batterie, battalie.

  4. U on deve conservar li aspri son del s inter du vocales, por ne mutar it ye son vocosi: assimilar, assentir.

  5. U li duplic consonant have diferent pronunciation: accentu, suggestion, success.

Por li derivates in Occidental es valid li regul: Li scrition del radica es conservat in li derivationes.

Che usation de prefixes (ad, con, in, dis, ex, sub, ob.) pluri lingues seque complicat regules de assimilation. In Occidental on usa sive li clar plen form (inmatur, conmensurabil) si on vide li clar litteral sense del composition, sive li acurtat form (a, co, i, di, e, su, o) sin reduplication e assimilation del consonante, si no vole usar un form plu international (aplicar, colaborar, irational, elargar, etc.) specialmen si li sense del composition ha desaparit (comun, diferent, imun, suspect, etc.). Li sol exception ci es li casu 4 citat supra (pro necessitá de fonetic scrition).

It ne es un exception scrir li curt paroles: in, per, con, til per singul consonantes, proque ili nequande es accentuat in li frase. E. Wahl.

Esque vu ja possede...

RADICARIUM DIRECTIV in 8 lingues sv. Fr. 2,50 afrancat

COLECTION OVRE (7 tomes) sv. Fr. 4.— afrancat

CURS DE OCCIDENTAL IN OCCIDENTAL sv. Fr. -.50 afrancat

CRESTOMATIE DE OCCIDENTAL sv. Fr. 1.50 afrancat

Association Por International Servicie (APIS)

Pro que un nov liste del membres va esser editet ante li medie del annu 1936, noi peti li membres de APIS far conosser nos omni modificationes ante li 1-im april 1936.

Li beson de un apt medie de intercorespondentie es sempre plu grand. Institute Occidental.

Cronica

Austria

Noi esset informat que in Wien un Austrian Occidental-Conferentie esset organisat durant 3 dies in novembre o decembre. Regretabilmen, til nu, noi ne recivet detallies por publication. Li preparatori comité esset ingeniero A. Reichert, Ing. Machowetz e sr. H. Zagorsky.

In li Oestterr. Institut für Arbeitsforschung, sr. ing. Janotta fat pluri discurses durant octobre pri li lingue international.

Finland

Anc in Finland Occidental ha esset conosset strax pos su aparition. Por exemple li redaction de Cosmoglotta esset in Helsinki (li cité capital de Finland) li annus 1931 e 1932. Quam redactor functionat mag. A.Z. Ramstedt, quel es tre bon conosset in gruppes de occidentalistes. Inter svedlinguistes de Helsinki esset anc un club de Occidental «Societé Interlinguistic» (Li sved es li duesim lingue de Finland).

Li unesim articul por Occidental in finn lingue aparit evidentmen in verne 1932. It es un interviú con mag. Ramstedt, quel redactor Tattati publicat in «Pohjolan Sanomat» (Li jurnale prominent in Nord-Finland, apari in Kemi). Li longore del articul esset 165 cm e su rubricas sonat: «Li grand problema del auxiliari L.I. -- Esperanto ni es satisfatori ni posse esser li lingue del future. -- Occidental es posit avan it». Benque Esperanto esset criticat severmen, nequi respondet. Un annu plu tard red. Tatari publicat un nov interviú con mag. Samstedt in un gazette vesperal de Helsinki «Ilta-Sanomat» (18.4.33, li longore del articul 130 cm) con li rubrica capital: «Li problema del auxiliari lingue del munde va esser decidet in li profix future». Anc nu esperantistes ne respondet. Denov un annu fugit, e red. Tattari scrit su triesim articul, quel esset publicat del gazette «Suomen Sosialdemakraatti» (Socialdemocrat de Finland) 3.4.34. Li rubricas del articul 150 centimetric esset: «Li auxiliari L.I. ne besona esser inventet. -- It existe ja in natura. -- 10 000 comun paroles del lingues occidental de civilisation es li base del democratic latin del future. -- Occidental es li lingue auxiliari quel un ters del homes del munde posse comprender!» Nu esperantistes ja devenit nervós. Un esperantista scrit su proteste: «Esperanto coresponde a omni postulates del L.I. Esperanto ha expandet se súper li tot munde», etc. Tamen li scritor declarat, que ella ne conosset Occidental e que ella «pro to ni posset ni anc volet studiar su superioritá in relation a Esperanto». Li polemica continuat ancor in 5 numerós de Suomen Sosialdemokraatti, e it esset adminim por Occidental un tre bon reclame inter li finni proletariatu. «Li ultim parol» restat a red. Tatari (benque su antagonist esset ja un fémina!). Plu tard in autune 1934 nascet in «Ilta-Sanomat» denov discussiones pri li idé del L.I. in 4 numerós. Red. Tattari scrit in favor a Occidental. Esperantistes persistet silentios.

Un manuale de Occidental con vocabularium (118 págines) ha aparit in li finnlingue ho-annu 1935. Li autor del bell-printat e bell-equipat ovre es red. Tattari, qui colaborat con mag. Ramstedt. Quam publicator es «Occidental-Kerho», un club, quel on fundat 1.3.35 (quam presidente mag. Ramstedt, vicepresident poete L. Salava, econom artiste T. Tapinovaara, secretario red. Tattari e vice membres del comité directiv pictor J. Jyländki e poete V. Kajava). Un national societé finnic va esser fundat in li proxim future. Li temporari adresse del nov societé es redactor T. Tattari, Helsinki, Runeberg 17 D 66, Finland.

(Ti information arivat in Svissia ja ante 7 mensus, in un libre -- quo ne es consiliand por rapid information! -; ma noi trovat it per hasarde solmen ante curt témpor. Noi peti sr. Tattari excusar ti ínvoluntari tarde. Red.)

Francia

Noi recivet li nr. 2 de «Class-combatte», organ mimeografat del Association Proletari Interlinguistic. It anuncia inter altri li actual composition del Comité de ti Association: 1) Karl Krogstad, 16 Bersvendveiten, Trondheim (Norvegia); 2) Carl Segerstahl, Vindeln (Svedia); 3) Tauno Tattari, Runeberg 17 D 66, Helsinki (Finland); 4) W. Gilbert, 14 Passage Rochetière, Angers (M. et L.) (Francia); 5) G. Peujet, Isles s/Suippe -- Marne-Francia.

Sr. W. Gilbert (Angers) traductet del frances a Occidental un important document pri li responsabilitás del mundan guerre 1914-1918 scrit de René Gérin. Li corageos action de Gérin contra li militarisme ductet le in frances cárceres. W. Gilbert traductet in plu: Li IV-im Internationale e U.S.S.R. de Trotsky e comensa li traduction del manifeste del partise comunist de R. Marx e F. Engels.

Por omni informationes pri ti organisation quel propaga Occidental in li socialistic e comunistic circules, ples scrir a sr. G. Poujet, Isles s/Suippe -- Marne -- (Francia).

-- Sr. W. Gilbert comunica nos li tabelle del propaganda fat in gazettes del 3-im may 1933 til 31-im august 1935 in su nómine (W.G.) o in nómine del Association Proletari Interlinguistic (API):

L'OUEST (Angers), grand regional quotidian: 3 may 33 (anuncie in francés) W.G.; 25 julí 33 (articul in Fr. e Occidental) W.G.; 29 august 35 (anuncie in F.) W.G. LA DEPECHE (Tours), grand regional quotidian, 11 nov. 34, 14 marte 35, 19 junio 35 (anuncies in Fr.) W.G. LE REVEIL (Tours), semanale social democratic), 1935 (anuncie in Fr.); 15 junio 35 (anuncie in Occidental), API. LE REVEIL (Angers), semanale republican, 31 aug. 35 (anuncie in Occidental con trad. F.) W.G. LA PATRIE HUMAINE (Paris), semanal pacifist, 28 junio 35 (anuncie in Fr.), 23 aug. 35 (anuncie in F.) API. LE COMBAT SYNDICALISTE (Paris), semanale libertari, 17 may 35 (anuncie in Fr.) W.G.; 5 julí, 23 aug., 30 aug., 6 sept. 35 (anuncies in Occidental) API. Mersí por ti sistematic e inteligent propaganda!

Rumania

Noi es informat que sres Eschenasy, patre e filio, prepara li edition de un manuale de Occidental in rumanian lingue.

Nu, noi have li grand plesura extraer li sequent lineas de un lettre de sr. prof. Géza Hant, CLUJ, ancian idist:

[quote, (23 nov. 1935)]


Yo permisse me comunicar vos per mi present lettre que pos un profund e serios studie del lingue Occidental yo adhere oficialmen a Occidental, quel per su grand similtá al natural lingues, li bell sonoritá (eufonie), su ínmediat comprensibilitá, su regularitá, etc., etc. ha obtenet mi tot plesura. Yo crede que it es completmen superflui exposir li motives e rasones queles me ha ductet a ti decision, proque yo opine que omni mundlinguistes, quel prefere li developation vice restar in li stagnation, ha perpassat li sam via. Yo saluta omni coidealistes, in prim li emerit autor del lingue Occidental, sr. Edgar de Wahl, e yo peti omni partisanes accepter me con ti amicitá e joya, con quel yo intra inter les.


In un sequent lettre noi lee: «Solmen yo regreta que ja antey yo ne ha fat conossentie con nor bell lingue. Yo constata que li scrition in Occidental es mult plu facil e fluent quam in Ido malgré mi ocupation de ti ci lingue durant plur annus». (2 jan. 36).

Svedia

Comunicationes del Sved Occidental Federation. Li jurnale UNGA TANKAR, nov. 1935, contene un articul «Esperanto hopplöst» (Esperanto sin esperantie) de cand. C. Segerstahl. Mult letores ha demandat informationes pri Occidental. -- NYA WERMLANDS-TIDNINGEN havet li 21 aug. un exposition pri li ultim rote-botes in Svedia, scrit de sr. A. Palmqvist, quel fini su articul per quelc lineas ex un dissertation (in Occidental) pri li sam tema. -- Con mersí noi atesta li recive de «Päevaleht» (Estonia) li 19 may, e «Nidaros» (Trondheim) li 16, 22 e 28 aug. con excellent articules propagativ de coidealist Krogstad.

-- VIages. Durant li estive sr. Lindström, pres. del Societé Occidental in Stockholm, visitat sr. Krogstad in Norvegia e sr. Berggren incontrat li coidealistes in Berlin, Dresden, Leipzig e Copenhag. Pos li isolation 1928-1934 li annu 1935 ha dat nos eclatant pruvas ne solmen del facilmen comprensibil Occidental, ma anc de nor facilmen parlabil e usabil lingue.

MARCAS GLUTINABIL con li provisori Occidental-emblema es recivibil de Box 171, Stockholm. Precie: 1 öre por pezze.

COSMOGLOTTA. Por evitar duplic missages de moné, li sved abonnates es petit payar per mandate international direct al Institute Occidental, CHAPELLE (Vaud), Svissia. Bn.

Svissia

Li general assemblé del SAPO evenit li 27 octobre in Biel. Articules explicant li scope e li construction de Occidental aparit in li jurnales de Biel (L'EXPRESS, JOURNAL DU JURA, BIELER TAGBLATT). Li sam comité esset reelectet (Presidente: Dr. H. Nidecker/Basel; secr.-cassero: F. Lagnel; membres: Mayor, Emery, Haller, Tanner, Ritter, Piaget). -- Li contos 1934 inregistrat un active de Fr. 508.40 e un passive de Fr. 516.40. Li deficite de Fr. 8.— esset extintet per spontan subvention del membres present al assemblé. -- Pos li administrativ aferes, li reste del posmidí esset consacrat a un conferentie de Dr. Nidecker: «Quelc canzones in Occidental» e pos to, animat discussiones sequet pri mult divers líber temas. Li max cordial amicitá reyet durant li tot die e chascun participante departet con li grand joya har ancor un vez constatat quant Occidental es bell, fluent e facilmen parlabil.

Noi sincermen gratula sr. Bieller quel fat omnicos por li successe del assemblé. In plu, noi mersia li calidmen pro har consacrat benevolmen un spacie de un demí págine por un textu propagativ in Occidental sur li covriment de su du manuales de stenografie (Aimé-Paris) just editet. fl.

Tchecoslovakia

Li articul de sr. Peipers in Cosmoglotta nr. 104 pri Tachotipe va esser reproductet con sam clichés in li jurnale NEZAVISLA POLITIKA, de quel li chef redactor es nor coidealist Polansky.

Ti jurnal publicat ja pluri important articules pri Occidental, e specialmen un de sr. Podobsky.

In comensa de januar aparit in li sam jurnal un articul traductet de Occidental «Catalonia e Tchecoslovakia» de prof. Alexandre Déuloféu. To es un practic aplication de Occidental tot recomendabil!

Nor amicos tchec prepara un nov manuale e anc un vocabularium tchec-Occidental. (Ples vider li nr. 11 del Occidental-Bulletin printat in ultim págine de ti-ci numeró).

Cuba

Noi recivet con astonament li sequent carte de ínconosset coidealistes: Cienfuegos, Cuba dec.25 / 1935. Nor estimat coidealist: Noi desira vos un nov annu plen de felicitá e progresse. Tre sincerimen, BONNEVAL e FUENTES, Arguelles 204, Cienfuegos, Cuba. -- Con nor max cordial desires, noi espera por les grand successe in li propaganda de Occidental in ti republica.

Novas e opiniones ex altri campes

Noticie redactional. Certmen multes de nor letores es interessat audir opiniones e evenimentes ex altri mundlinguistic campes; nam tal conossentie posse sovent esser util in propaganda e discussion. Ci Cosmoglotta-Informationes auxilia. Convictet e cert pri li bonitá de nor afere e li evident superioritá de nor lingue, noi Occidentalistes ne besona celar a nor adeptes li existentie de altri L.I., ma posse in contra permisser nos li luxu presentar a nor letores interessant informationes ex altri campes. Cosmoglotta-Informationes installa un rubrica, quel va inserter citates e resumés ex altri gazettes, specialmen mundlinguistic revúes. Generalmen li noticies va aparir in traduction occidental; occasionalmen caracteristic passages va esser citat in li lingue original, con notes suficent por permisser al letores comprender it. -- Li materiale ex quel noi hauste es ampli; noi ancor besona colaboratores. Coidealistes havent li bon volentie leer un Esperanto-gazette chascun mensu, un aquilin ocul pos passages interessant, e témpor por traducter les a Occidental, mey anunciar se al redaction. C.R.

Ex li raporte pri li 27-im universal congresse de Esperanto 1935 in Roma:

... ye li reunion del comité noi trovat que li financial situation de UEA in passat autune, quande li nov comité devet comensar su function, esset mem plu terrific quam on tande opinet. Pro li present financial barres inter mult landes, li númere de activ membres ha gravmen decrescet durant li annu current. Ma UEA recive li pluparte de su subvention financial del activ membres, e noi fortmen espera, que plu mult Brites va adherer quam «Jarlibro-membroj» por li annu venient. Li desfacilitás in li UEA-oficie desapari poc a poc, e in 1936 on espera dis-inviar li jar-libro (annale) in februar. Li directorie («Estraro») successat fortmen reducter li expenses, e opine, que li annu current va finir plu bon secun li vis-punctu financial... Jovedí matine devet trovar loc li convenida del consilie de

UEA, ma semblantmen omnis esset occupat pri paccar su bagage, nam solmen li presidente, yo self, e un altre assistet, e noi trovat cludet li sala! Li presidente declarat li convenida quam apertet, e questionat ca alqui desira li parol. Yo respondet no, e il declarat it quam cludet. Vermen, it es un strangi congresse... Esque li congresse esset un successe? Question desfacil a responder. Circa 1500 ex 34 landes ha adheret it, e plu quam 1200 ha assistet in fact. Tamen del esperantistic vis-punctu yo opine, que it ne esset tre successosi. Li vagada de cité a cité, e li visites in omni loco ocupat tant témpor, que presc ne restat témpor suficent por assister al assemblés, queles in consequentie, ne atraet mult assistentes. Adplu, li separation del divers nationes in apart hoteles fat presc ínpossibil li ver vive international accustomat ye congresses. In altri láter, del vispunctu turistic, li arangeament esset tre interessant, ... In general, li comité del congress ha bon arangeat li tot afere, ma it ha se monstrat quelc mancas in detallies... li plupart evenit pro manca de auxiliatores. Por ti complicat arangeament on besona mult auxiliatores, e it sembla que tis ne trova se in Italia. In resumé, yo opine que combination de turisme e congresse in un semane ne es apt...

(Secun divers raportes compilat de C.C.G. The British Esperantist, sept. 1935)

LI ADMINISTRATOR PARLA: ... It existe un categorie de letores, un elite, quel noi aprecia súper omno. It es ti honorabil individues, quel save self, quande lor abonnament comensa e fini e quel, spontanmen, prolonga ti abonnament in témpor suficentmen temporan por que omnicos functiona glatt e sin frictiones. Les noi benedi. -- Concernent li altris, queles nequande save, esque it es témpor por payar e quel, pro to, crede, que li rect moment ancor ne ha venit, noi es tre genat. Si noi pensa, que in omni vivent Esperantist cucha un eventual client, noi deve comprensibilmen monstrar nos gentil, servitori, respectosi, complesent a ti «neutral» cunicules. Pro to, quande lor abonnament fini, noi tre discret adjunte al adresse-banderole li parol mult-significant «Abonfino», quel támen e semblantmen ne es tre facilmen comprensibil in Esperanto... Nu noi desira parlar inter quar ocules con li letores queles desira surtir de ti elite, Li practica monstrat nos, que ne omni abonnates desira prolongar su abonnament. A noi ha in fund depleset; altres noi ha gravimen ofendet, nam benque ili es mult-annual abonnates, noi tamen ne hesitat mocar les o mem noi corageat ne publicar un inviat manuscrite, quande ti manuscrit semblat nos totalmen sin interesse o idiotic, -- altres pro al tri causes ne plu desira payar, etp. -- Til nu, presc omnes adoptet por informar nos pri su intention ne reabonnar li sam sistema: ili tot simplicmen devenit mut. (LA PIRATO, juli-aug. 1935)

LI NOV EPIDEMIE. Es it usabil, recomendabil, util, absolut necessi? Es it etimologicmen justificabil? Have it referenties? Índiferent! It existe. Ja desde quelc annus li sufix «end» intrat in nor lingue, plu furtivmen quam triumfant, ma esque to importa? Li fact es, que it ha devenit civitane in nor lingue. ON conosse it. ON usa it. Vi li sobri fact. -- Noi ne crede, que alquel autoritá posse per decretes alqualmen influer li líber, natural evolution de nor lingue. Li sol superiori instantie in li lingual questiones es Ii vivent practica. Nor Academie, nor Lingva Komitato posse solmen constatar. Ili posse solmen registrar. -- Si ili vell voler oficialmen recomendar o derecomendar, aprobar o desaprobar quam un papa, ili vell riscar perdir un altri pezze de Ior autoritá, quam noi ja ha experit pos li ínfelici battallie pri -ujo e -io (Sufixes por landes; Occidental: -ia; CR), nam malgré omni declarationes del Academie, «io» survive quam victor. On posse calcular ye li fingres de un manu li esperantic gazettes, quel nequande usa li ínortodox sufixe «io» por nómines de landes. -- Un simil moralic colp sur li sede vell reciver nor honorabil Academie, si it vell interdir usar li sufix «-end». (Li sufix -end, existente in Ido, significa «quo deve esser fat». Occidental conosse It, quam sufixe ínproductiv in li form «-nd»: examinand, dividende. U noviformationes es necessi, noi usa li form con a e ínfinitiv: «formoj evitendaj» = «formes a evitar». Li rasonabil reflectiones del PIRATO es a recomendar (rekomendendaj) specialmen a Idistes, quam salutari contrapóndere contra li crede in li omnipotentie de lor Academie. CR)/Ex LA PIRATO, julí-august 1935)

Occidental-Information Copenhag Dania

In octobre Dro G. Forchhammer, ancian ldist e exdirector del reyal institute por surdimutes in Fredericia, honorat nor curs semanal per su presentie, e ye ti ocasion enunciat su present opinion pri li L.I.:


Yo esset inter li unesim Idistes in Dania, e ha mult e long témpor laborat por Ido. De 1911 yo esset durant quelc annus, til que comensat li trublas del guerra, presidente de «Dansk Ido-Forbund» e chef-redactor de «Dansk Verdensprogstidende», li dan Ido-gazette. In li recent Ido-congress in Fredericia yo ancor fat un discurs pri mi labore che li surdimutes.

Ma nu yo ha completmen abandonat li crede in li obligatori finales de Esperanto-ldo. Yo ha audit pri li existentie de Occidental ne ante li discussion inter sres. Jespersen e De Wahl. Occidental e Novi al nu es tam simil, que on posse considerar les quam solmen dialectes de un lingue medial quel yo vell nominar Jewahli, secun li du autores; e yo considera me nu quam Jewahlist.


Dr. F. enunciat se specialmen pri Ii personal pronomines: «Li sistema de Novial es ci plu regulari, plu facil a memorar (Red.: Forsan por nordic persones, ma to ne es cert) quam ti de Occidental. Ma yo secue sr. de Wahl in su critica pri li n-formes del genitive: «nusen, vusen, etc.» Yo vell preferer formes per -i: «nusi, vusi, etc.»; li pronómine possessiv ya es un specie de adjective». Con interesse Dr. F. audi que li pronomines de Occidental have un (facultativ) -i: «mi, tu(i), su(i)», e que i-formes «nostri, vestri» por li plurale ha esset in experimentation; ma que on generalmen nu prefere li formes curt sin -i: «nor, vor».

«Yo va scrir mi idé a prof. Jespersen. Su opinion deve esser decisiv por nos».

Dr. F. salutat che nos con joya li filies de su ancian amico e colaborator Birger Jönsson: «Vor patre ha publicat un excellent libre de aprension por comensantes in Ido, con textus ex dan historie e geografie. On deve absolut adaptar it a Occidental e publicar it denove!»

E con un pezzette de chocolate a chascun, li amabil old senior salutat nos adío.

Ilmari Federn

Li progress de Occidental

«Mani coidealistes sovente monstra ínpatientie» scri J. Cordonnier in li tchec Occidental-Bulletin de oct. 1935. «IIi di que nor movement progresse tro lentmen...».

Ma ili es rect. Quam lingue, Occidental es ínsuperabil. Pro quo do li publica ne accepte it tam rapidmen quam It deve? Pro que li publica es stupid? Absurd! Li culpe es che nos. Li Occidental-movement deve aprender del bolshevicos e indulge in regular self-critica. Ci es mi contribution.

-- Tre poc de nos prova vider Occidental quam it apari al ordinari hom. Noi deve constantmen rememorar que, a il, li L.I. ne es un question primari. Primari questiones es li guerre, li economic crise, etc. Li L.I., quam L.I. ne interessa le. Il solmen va aprender un L.I. si es scrit in ti L.I. coses queles il ne posse trovar in alqual altri loc.

Esque jurnales consacrat al difusion solmen de un L.I. ne es un poc absurd? Ili -- specialmen li esperantistic tales -- es ordinarimen tre tedant (antiqui anecdotes, cronica por li iniciates, etc.)

Duesimmen, yo deve dir que existe un grand danger de academisme in nor campe. Noi passa tro mult témpor in li linguistic discussion.

Triesimmen.. Ma un altre posse continuar. Noi besona plu de self-confidentie e plu de self critica. SW. Beer (London)

(Benque noi ne have li sam opinion quam sr. Beer, noi publica su lettre. Esque forsan altri letores desira far audir opiniones? -- Red.)

International revúe pedagogic

Pro li grand númere de articules e li divers annexes quel noi desira adjunter al present numeró de Cosmoglotta-lnformationes, li spacie manca por adjunter special págines pedagogic. In plu, li ultim numeró (105) de Cosmoglotta esset reservat al pedagogie, e noi ne vole imposir a nor letores un litteratura quel forsan ne interessa li majorité. Tamen li idé de un revúe pedagogic seque su via e noi studia li possibilitá printar 2 o 4 numerós chascun annu por debutar.

Colaboration. Noi desira trovar colaboratores, in chascun land, quel vell colecter, selecter, traducter omni articules quel vell interessar li vive pedagogic international. Si possibil noi va aperter special rubricas. Pro to, noi peti omni coidealistes quel vell auxiliar, strax informar nos.

Propaganda por ti revúe. Por lansar li revúe, omni adresses deve esser inviat strax al administration. Noi espera que to va esser un excellent medie interessar mult pedagogos. Chascun coidealist vell posser far talmen un special propaganda e pruvar per factes li imens utilitá de un L.I. quel permisse leer articules venient de landes max divers, e intercambiar informationes max interessant por su erudition professional.

Abonnamentes: Noi intente provar por ti nov revúe li líber abonnament: li abonnates invia al administration li summas, grand o micri, quel ili posse expenser por assecurar li edition del revúe. In compensation, noi va inviar les, por li propaganda in pedagogic circules, tam mult exemplares quam hauste su donation.

JA NU ON POSSE ABONNAR LI FUTUR REVÚE PER SIMPLIC POSTCARTE.

Subventiones: Noi ja recivet sv.Fr. 10.— (anonim de Svedia); sv.Fr. 10.— (anonim de Svissia). Summa: 20.— sviss.

Li administration: Institute Occidental

ULTIM NOVA 1. AUSTRIAN OCCIDENTAL-CONFERENTIE (9-14 april 1936)

Noi just recive li programma de ti important conferentie. Noi desira a nor coidealistes plen successe in ti excellent propaganda in favor de Occidental. Vi li programma resumat (pro manca de spacie):

Jovedí 9 april: 20 cl. Reunion del Occidental-Club Progress con discurs de sr. K. Janotta: «Li historie del lingue international til 1900».

Venerdí 10 april: 16-18 cl. Liber reunion por interconossentie. 20 cl.: Public propaganda vésper. Dr. Homolka: «Pro quo Occidental? Cardinal punctus del interlinguistic problema».

Saturdí 11 april: 15-18 cl. Inaugural session; discurs de Ing. Hans Ro Hoerbiger: «International intercomprension in li scientific litteratura».

Soledí 12 april: 9-12 cl.: «Propaganda in Austria e fundation de un Austrian Occidental-Liga». 20 cl.: Reunion de divertissement.

Lunedí 13 April: Final session pri «Li international organisation del Occidental-movement, Academie, 1. International congress» pos raport de sr. Dr. Hans Homolka.

Mardí 14 april: Consacrat al visite del cité e a un excursion al castelle Kreuzenstein.

Deliberation in german e Occidental. Rabatte sur li austrian ferrovias. Cotisation öS 5.—. Detalliat informationes che li secretario: Sr.Ing. A. Reichert. Hebragasse 9/III/12, WIEN IX

Un programma de conferenties es etablisset per li Occidental-Club Progress de Wien. Ili va evenir in Café Meller, Kaiserstrasse 56, Wien VII.

22 januar: Karl Janotta: «Pri li 1-im Austrian Conferentie in Pasca 1936».

29 januar: R. Hartmann: «Li scientific lingue in li practica».

5 februar: Karl Janotta: «Li decimal classification e li lingue international».

12 februar: Dr. H. Homolka: «Latin -- Anglés -- Occidental»

19 februar:? . Qual progresses li L.I. vell dar al turisme, si ja nu it vell esser utilisat?

29 januar: Comense de un Occidental-curs de 7 hores.

Occidental-Bulletin

Annu 1. Praha, li 1 decembre 1935 Numeró 10.

Vazeni ctenári! Az dosud jsme Vám zaslali Occidental-Bulletin zdarma.Dobrovolné príspevky, jez jsme az dosud dostávali od obetavych stoupencu, stacily k tomu, abi nás nenárocny list mohl pravidelne vycházeti. Vzdáváme proto vsem dárcum znovu svoje díky. Ponevadz vsak chceme jednak zajistiti svému listu pevnejsí a stabilnejsí financní základnu, jednak pripravovati jeho zlepsení a rozsírení, rozhodli jsme se, stanoviti od 1. ledna 1936 rocní predplatné na Occidental-Bulletin na Kc 6.— za iu císel. Kdo poukáze toto predplatné jeste pred 31. prosincem t.r., dostane malou brozurku occidentalskou jako premii. K poukazu predplatného prikládáme k dnesnímu císlu vplatní lístky post. sporitelny. Sest korun rocne je tak nepatrná suma, ze nepochybujeme, ze vsichni si budete moci. O-B. predplatiti. Získáme-li preliminovany pocet platících predplatitelu, budeme moci rozsíriti list jiz v roce 1936 o pravidelnou zábavnou prílohu, jez vyde ctyrikrát do roka. Pomozte nám uskutecniti tento plán. Konecnym nasím cílam bude vydávání tisteného casopiso. I toho jednou dosáneme!

Pozor! Clenové Clubu Occidental v Praze a prátelé, ktorí jsou bez práce, budoi i napríste dostávati Occidental-Bulletin zdarma. Je pouze trebe, aby nám lístkem tento svuj náruk oznámili. Adm.

Comunication del administration.

Noi refere al comunication fat in li numeró 8 de nor Bulletin e repeti, que desde li 1 januar 1936 noi va misser nor jurnal solmen a tis, qui va har assignat nos li anual abonnament de Kc 6. -- in extrania: 3 respons-cupones. Hodie noi adjunte, que noi va introducter un regulari trimestral suplement belletristic, si li preliminat númere de abonnates va esser atinget. Ples usar li adjuntet postchec por assignation del precie de abonnament.

Ex nor jurnales.

Hodie noi posse informar nor letores, que li jurnal Nezávislá politika introductet un stabil rubrica pri Occidental. Noi debi ti success al extrem afabilitá de sr. ing. Polansky. In li numerós 35-36 e 37 noi lee un serie de articules de sr. Podobsky, quel responde per precis argumentes al articul Esperanto de sr. Sembera publicat in li numeró 34 de Nezávislá pol. In li numeró 38 noi lee un articul Interna ideo de Esperanto, in quel on monstra li naivitá del esperantistic intern idé e contra-posi li realistic e strax aplicabil devise de occidentalistes: Servicie al homanité. Nezávislá politika va continuar li publication de ulteriori articules pri Occidental. Li jurnal merita esser leet de omni occidentalistes tchecoslovac.

NYMBURSKÉ LISTY publica in su nro. 45 del 8 novembre un concis noticie pri li libre Discussiones inter E. de Wahl e O. Jespersen de nor ínfatigabil coidealist sr. Podobsky.

Un suggestion.

It eveni tre sovente, que occidentalistes, quel besona comprar divers coses in extrania o executer ta divers comissiones, usa in tal casus li servicie del coidealistes in ti land. Per to nasce un amical colaboration e reciproc auxilie, quel es un bell fructe del aplicat internationalitá. Ma ti procede have anc su láter obscur: Per to on renuncia al direct relation con li respectiv firmas in extrania e neglige talmen usar e propagar Occidental. Noi mult vez ha fat li experientie, que comendes scrit in Occidental es sempre acuratmen executet in extrania. Noi proposi do, in tal casus scrir directmen al respectiv firma e usar in li corespondentie consequentmen solmen Occidental. It ne es necessi renunciar totalmen al servicie del respectiv coidealist, on posse ya indicar su adresse quam intermediator. Ma li max bon propaganda es li practic usation del lingue in li relationes international! -or.

Testament de un arabo

Un arabo, moriente, legat a su tri filios un truppe de cameles, queles ili devet divider talmen, que li maxim old filio recive un demí, li ylu yun un ters e li maxim yun un ninesim del truppe. It esset 17 cameles.

It es evident, que on devet ear al cadi, pro que: qualmen divider sin buchar? Li cadi ha judicat:

-- It es necessi, que yo presta vos li deciottesim camel. E nu li maxim old filio va prender su demí de deciott, it es nin; li plu yun su ters, it es six; e li maxim yun su ninesim, it es du cameles.

Quande chascun forpulsat su animales, it restat ancor un camel, ti quem prestat li cadi. Li cadi reprendet su animal.

Li heredantes credet in prim, que to ne es rect, ma quande ili calculat precismen, ili constat que, proprimen, chascun de les have plu mult, quam il devet originalmen reciver ye li númere de decisett cameles. Qualmen to esset possibil?

Vecerní Ceské Slovo

Lingual questiones

On questionat nos de pluri láteres, qualmen on traducte li tchec frase «Prosím», quel es tre frequent e have pluri senses. Si on expresse li gratitá, on di in tchec: «Dekuji», e on responde: «Prosím». In Occidental: «Mersí», li response: «Neproquó».

In li frase «vstupte, prosím» it sufice dir: «Ples intrar, senior». Ci li parol «prosím» es partmen ja traductet per li polit form del imperative e accentuat ultra to per li titul «senior». Anc in altri simil frases on traducte «prosím» max simplicmen per li titul. P.e.: «To nevím, prosím»: «Yo ne save, senior». In frases quam: «Podjete mi to, prosím» on posse dir anc: «Yo peti vos, presentar me it». -- In fine quelc tipic frases tchec: «Pockat, tak to nepujde»; in Occidental: «Stopp, talmen it ne va successar». «Aha, uz vím»: «Bon, yo save ja».

A nor nov adherentes

Omni nov adherentes, queles studia Occidental ex li manuale Ucitel svetomluvy, have li jure, demandar gratuit corectura de su leciones, si ili adjunte un marca de Kc 1.—. Ples misser li leciones al Buró de Occidental, Praha-VII., Skroupova 2.

Vocabularium tchec-occidental de sr Podobský es ja pret in manuscrit. On va comensar su edition strax, quande li editor J. Svec va har liberat se del actual excessiv afluentie del labores. Li vocabularium va contener ca 3000 max frequent vocabules.

Propagativ folies

Buró de Occidental in Praha-VII, Skroupova 2, editet successivmen li sequent folies propagativ policopiat:

N.1. -- Ekzemploj komparaj -- in Esperanto. e Occidental.

N.2. -- Quo es Occidental? -- in Occidental.

N.3. -- Víte, co je to Occidental? -- in tchec.

N.4 -- Was ist Occidental? -- in german.

N.5. -- Co je lepsí, Esperanto, nebo Occidental? -- in tchec.

N.6. -- Oferta de abonnament a Cosmoglotta -- in tchec e Occidental.

Ulteriori folies propagativ va sequer. BdO.

Subventiones por Occidental-Bulletin Cassa de propaganda.

R. Studenský, Praha: Kc 36.—; J Sonberg, Praha: Kc 10.—; T. Horácek, Neratovice: Kc 10.—; H. Svecová, Praha: Kc 4.—. In summa octobre-novembre Kc 60-. Sincer mersí por ti auxilie! BdO.

Arivat publicationes.

Cosmoglotta nro 104. -- Class-Combatte nro.2. -- Cosmoglotta-Informationes nro.3. -- Oficial Bulletin del SAPO, nro. 5 e 6. -- Nezávislá politika nro.33, 34, 36, 37, 38.

Romnozil: St. Fechtner, Praha-1, 195. -- Vydavatel a odpovedný redaktor: Jos. Svec, Praha-VII, Skroupova 2.

Praha, li 1 januar 1936. Annu II. Numeró 11

Nov presidente de Tchecoslovacia.

Li 14 decembre 1935 senior presidente Masaryk, in un etá de 86 annus, anunciat su demission. Pos un deci-sett-annual benedit periode presidential, il cessat esser li presidente del Republica, ma il sempre va restar li spiritual ductor del tot nation tchecoslovac. In ri restrictet cadre de nor micri jurnale noi absolutmen ne posse justmen descrir li importantie de su clarmen cristallisat personalitá por nor state e por Europa in general. Si nor Republica in li actual crise economic, politic e moral successat mantener li órdine, li justicie e li libertá de cives de omni nationalitás, noi debi it solmen al sagesse de Masaryk e al autoritá, quel il jui che omni habitantes de nor state. Adiante, il recomendat senior Dr. Benes quam su successor. Li 18 decembre 1935, in li historic sala de Vladislav, li deputates e senatores per un eclatant majorité de votes ha electet sr. Dr. Benes quam duesim presidente del Republica. Li electores e li publica salutat li resultate del election per long e entusiasmat ovationes. Sr. Dr. Benes desde 20 annus es li intim colaborator de Masaryk. Per su election li representantes del population del Republica manifestat clarmen, que noi va mantener li actual linea politic, li linea del presidente Liberator Masaryk, li linea quel assecura nos li democratie, justicie e libertá. Presidente Dr. Benes es li max apt successor de Masaryk e realisator de su idés. Tchecoslovacia continua esser li state de Masaryk.

In comensa del nov annu.

Sin digression noi confesse, que noi intra in li nov annu 1936 con orgollie. Yes, con orgollie, pro que noi recivet li previdet númere de abonnamentes e pro que, consequentmen, li aparition de nor Occidental-Bulletin es assecurat por li tot annu 1936. Ti constatation causat un grand plesura al editor e it es li max bell recompense por su labor. Esque resta ancor alquo a dir? Yes. Lu principal: Cordial mersí ad omni nor coidealistes, queles per li abonnament e per li subventiones ha monstrat tant mult comprension por nor afere. E nu, con nov forties e con nov optimisme al nov labor! Mult successe in li nov annu 1936. -or.

Sixant annus de Jan A. Kajš.

Noi aprende solmen nu, que li patre del occidentalisme in Tchecoslovacia, li prim pionero de Occidental che nos, nor amico Jan A. Kajš, ha atinget li 9 junio 1935 su sixantesim annu de vive, quel posse servir nos quam bon exemple. Il labora por li idé del L.I. ja 35 annus. Desde 1900 fervent esperantist, il devenit idist strax pos aparition de Ido e laborat por li nov lingue con omni su forties e entusiasme. Il editet manuales, vocabulariums e desde 1922 anc su «Jazyk mezinárodní-Lingue internaciona». Sin Kajš, Ido ne vell har difuset se tant rapidmen in Tchecoslovacia.

Quande in 1922 aparit Occidental, Kajš, ti idealist sempre yun e sempre progressistic, esset entusiasmat per ti lingue e posit omni su idealisme e capacitás in li servicie de nor lingue. Noi omnis conosse su labor por Occidental. Ceský klíc Occidentalu, Cursu del L.I. per postcartes, Praktický jazyk svetových styku Occidental, Ucitel svetomluvy, li jurnale Jazyk mezinárodní, li revúe Occidental, Konec Babylonu, Problém jazyka mezinárodního, ultro to mult altri materiale propagativ, to omnicos es su labor. E just nu noi recivet su triesim manuale de Occidental 1935, quel noi recense in altri loc. In 1934 il editet li bell Micri Chrestomathie in Occidental, quam I tome del nov Biblioteca de Occidental e Li Astres del verne de Podobský quam II tome del dit Biblioteca. Il printat anc Cosmoglotta in 1925 1931 il fundat li Federation del amicos del lingue international auxiliari in Brno, il fat mill altri labores por Occidental, queles noi mem ne conosse.

Pro to noi sta hodie avan le, un poc inhontat, pro que noi ne save, per quel paroles expresser nor max amical gratulationes. Omni superlatives vell esser banal. Pro to noi di solmen: Car senior Kajš, amico fidel, ínfatigabil, altruistic combattente por nor idé, portator del purissim idealisme, lass nos presentar vos nor manu. Vive ancor mult annus in plen sanitá, colecte li joy e li plesur, quel es li fructe de vor assidui labor. Noi vole auxiliar vos per omni nor forties. J. Svec.

Un nov manuale tchec de Occidental.

Just nu aparit un nov manuale tchec de Occidental de sr. Kajš. It es ja li triesim edition del tchec manuale de sr. Kajš e noi joya vider li bell librette, quel es un excellent pruva del activitá e perseverantie de nor coidealist Kajš. Li libre es tre bell arangeat, in li max apt format CSN A6 e contene ultra li complet grammatica, textus de exercitie in forme de curt anecdotes e amusant articules. In summa un excellent librette, quel noi ja tre besonat. Noi gratula a sr. Kajš. Li manuale custa Kc 5.— e on posse comendar it sive che Buró de Occidental in Praha-VII, sive che li editor J.A. Kajš, Brno 12, Wilsonova 11.

Lingual questiones.

Noi continua li explication de divers frases idiomatic, queles ne posse esser traductet litteralmen in Occidental. Tre sovente on audi li sequent frases: «Vy jste to necetl?» «Jakpak by ne!» On traducte it in Occidental: «Esque vu ne leet it?» «Sí!» Li parol sí (accentuat!) expresse afirmation pos un question de negation. On traducte per sí nor frase jakpak by ne tre precismen. Un altri tal frequent parol es «samé». P.e.: «To jsou samé plané reci»; in Occidental: «It es intot van parlada / van paroles». «Mluví samé nesmysly»: «Il parla solmen (o sempre) nonsenses». E qualmen on di li bell tchec frase «To je holý nesmysl!» In Occidental: «It es un pur nonsens!» -- Alqui perdit su porta-moné, ma pro que it esset ja old e ad-plu tot vacui, il di in tchec solmen: «Nevídáno». In Occidental: «Null damage!» Quande on aprende, que alqui refusat maritar se con un old fémina, on comprende su situation e di in tchec: «Noní divu, ze ztratil odvahu». In Occidental: «It ne es astonant, que il perdit li corage». Ma on posse dir anc: «It es comprensibil, que il perdit li corage».

Subventiones por Occidental-Bulletin.

Anonim, Kolíg: Kc 50.—; Dornák, Frenstát: Kc 3.—; Tykvart, Plzen: Kc 10.—; Jirousek, M. Ostrava: Kc 26.—; Hasík Rynholec: Kc 4.—; Vozerílek, Vys. Mýto: Kc 4.—; Mares, Velen: Kc 4.—; Neumann, Praha: Kc 30.—; O.S., Praha: Kc 35.—; Korista, Brno: Kc 4.—. In summa in decembre: Kc 170.—! Cordialissim mersí por ti bon auxilie!

Upozornení. Doslé predplatné zde zvlást nevykazujeme, zabarlo by to prílis mnoho místa. Jenom cástky, o nez predplatitelé poukázali více, nez ciní predplatné, vykazujeme jako Subvention por Occidental. Bull.

Divers comunicationes.

Omni abonnates, queles ha assignat li precie de abonnament ante li 31 decembre, recive con li present numeró li brochurette «Li Via de Progresse Individual» de E. Bidole quam gratuit premie. Noi va expedir li numeró 12 de Occidental. Bull. solmen a tis, qui va har payat li abonnament!! Li belletristic supplement al Occidental-Bull. va aparir in marte, junio, septembre e decembre de chascun annu.

Nota del redaction. Pro abundantie del materie noi devet ajornar pluri articules e rubricas al numeró 12. Ples excusar. Red.

Rozmnozil: St. Fechtner, Praha-I, 195. -- Vydavatel a odpovedný redaktor: Jos. Svec, Praha-VII, Skroupova 2.

International revúe pedagogic

Gratuit suplement a Cosmoglotta. Red.: Occidental-Buró, CHAPELLE (Vd), Svissia.

A nor letores

Plu modest quam li supra titul es li sequent págines. Ili es li nucleo, noi firm espera to, de un plu ampli jurnale. Su prosperitá e su developament depende del interesse quel va manifestar nor colegos.

Noi va debutar per quelc págines anexet a Cosmoglotta-Informationes. Si nor interprense have successe, noi va far printar it in printería e forsan far aparir it quar vez per annu.

Li coidealistes quel desira auxiliar nos es petit comunicar lor articules, suggestiones, remarcas al redaction. Noi va esser grat al benevolent colaboratores quel va informar nos pri li max important evenimentes o decovritiones pedagogic, pri metodes, bibliografie de general interesse colectet in lor respectiv landes.

Nu, car colegos, un nov via aperte se! Noi desira que it mey ducter al successe nor lingue in ti nov dominia! Auxilia nos secun vor possibilitás, nam li labor ne manca por li benevolentes! fl.

Corespondentie

Noi mult mersia li colegos quel respondet a nor apelle insertet in li nr. 1 de Cosmoglotta-Informationes. Ci seque quelc extractes ex lor lettres:

Sr. A. Nordlund, Rällsö (Svedia):


Con grand joya, yo lee in C.I. que on pensa fundar un international pedagogic revúe. It va har grand successe, yo crede, e va devenir un stimulation pri li bellissim idé.


Sr. J. Podobsky, Bakov n. Jir., Tchecoslovakia:


Vor idé, yo accepte e aplaude a it! Certmen, noi ne posse editer un representativ revúe printat, ma un suplement mimeografat adjuntet al Inf. es realisabil. Forsan vu intente executer ti idé talmen que vu va serchar landal colaboratores. In ti casu, yo posse con joy auxiliar vos e yo es pret inviar vos pedagogic noticies ex nor land...


Sr. H. Björkman, Jänkisjärvi (Svedia):


Vor projecte in Cosmoglotta-Informationes pri edition de un revúe pedagogic es tre injoyant. Ante long, yo ha intentet scrir a vos pri ti afere e proposir un action in li direction projectet.

Un revúe por li international relationes del docentes es tre desirabil. Ma un revúe solmen in Occidental ne va ganiar mult membres. Si noi desira un success por li revúe, it deve esser poliglottic. Li interlingue deve in tal revúe solmen luder li role de un servitora, humil ma necessi e ínevitabil. Li revúe deve contener original articules in national lingues con paralel traduction in Occidental. Chascun docent vell haver interesse pri un tal revúe. It es supposibil que un letor, qui comprende un foren lingue, anc desira partiprender li contenete de articules scrit in altri lingues. Tande li interlingue oferta su servicie. Ti lingue il posse aprender ex li paralel traduction de articules in su patrin lingue o in un foren lingue, quel il comprende. Li interlingue deveni un ver lingue auxiliari e ne plu un afere de «fanaticos».

«Li moné manca» versimilmen va esser li response pri mi suggestiones. Li possibilitás por edition de un tal revúe, yo ne posse judicar. Yo ha solmen acceptet vor invita relater mi pensas. Tamen yo imagina me, que un tal revúe vell esser vendibil e que li occidentalistic docentes per omni forties vell subtener it. -- Pri fundation de un organisation international de docentes, yo es tre interessat e es pret adherer.


Ex un altri lettre de sr. Björkman:


Yo crede que si on vell editer un revúe simil a «Pedagogiskt Forum» (Red.: Tre bell libre annual, contenent 50 articules scrit in sved, norvegian, dan e finlandés con illustrationes) ma pro docentes de omni nationes, e pro to con paralel traduction in Occidental, it ne vell esser sin successe. Si in comensa on vell editer ti revúe per un tome in chascun quinesim annu it tamen vell esser bonvenit.

Ultra it un micri folie mimeografat in Occidental con informationes pri evenimentes in li munde scolari es desirabil. It vell esser suficent, si ti folie informativ vell esser editet per du numerós in annu. Esque it ne vell esser un programma realisabil?


Sr. G. Poujet, Isles-sur-Suippe, Francia:


Vor proposition es extremmen seductent... Adjunter 2 o 3 folies specificmen pedagogic a Ctga-Inf. ja va esser un excellent medie de ligation por nos e un embrion de alcun cos plu complet...


Sr. J. Quensel, Günthersleben über Gotha, Germania:


Con grand interesse yo leet vor projecte in Cosmoglotta-Informationes pri un revúe de instructores. Noi vell posser dar informationes pri li statu pedagogic in li singul landes. It vell esser tre interessant sequer qualmen in historic sense ha changeat ti scientie.


Parte pedagogic

Li movement pedagogic del printation in li scole

It es ínpossibil dar ci altri cose quam tre general indicationes. Ti indicationes mey incitar li letor documentar se plu completmen pri ti tema. Con plesur yo va auxiliar le. Printation in scole es tro strett denomination: it presenta solmen un aspecte del efortie interprendet per FREINET e su colaboratores por renovar li public primari francés docentie.

Ante comprar un micri presse e far composter textus per scoleres, it es necessi agnoscer que, til hodie, noi errat pri possibilitás del infantin spíritu. It es necessi inspirar se del labores del Institut J.J. Rousseau (Genève), de Dr. Decroly, de A. Ferrière e in general del modern renovatores del pedagogie.

Constructer su pedagogie sur li «ínmediat interesses» del infant, to es li cardinal punctu. Permisser le expresser su pensas per paroles, per scrites, es li max bon medie docer le mastrisar su lingue matrin.

Li scoleres scri líbermen curt textus pri lor ludes, li labores de lor genitores, li micri incidentes de lor omnidial vive. Ili selecte, sub li control del instructor, un ex ti textus de 7 o 8 til 15 o 20 lineas). Colectivmen, on corecte it al nigri tabul. Poy un gruppe de 5, 6 o 7 scoleres ea al table de printation. Un ex ili conta li lítteres, fractiona li textu per strecas in lineas hant aproximativmen sam longore. Chascun scolere composte 1, 2 o 3 lineas. Pos quelc dies de aprentisage, un scolere composte un linea in 7 o 8 minutes. Li compostores es ordinat. Per micri spegul, on lee li textu. Un ex li infantes corecte li líttere-erras. Li instructor verifica. Poy on plazza ti compostores sur li presse. Ti labor postula circa demí hore. In seque, on fa li tirage. Por printar 60 til 100 folies (format 13, 5/21 cm.) it es necessi ancor demí hore.

Chascun scolere recive un folie. Li suplementari folies es ligat in fine de chascun mensu sub li form de un micri revúe con special titul e on exchangea ti scolari jurnal con 10, 12, 15 scoles quel anc printa.

Chascun semane, on posse printar 2 o 3 folies. Durant li scolari annu 60 til 80 folies. To es li «libre de vive» del scole.

To, quo on lee in li divers scolari jurnales interessa mult li infantes pro que in it, scoleres de divers locos in Francia, e un poc in extrania (ci necessitá de un auxiliari lingue) raconta lor vive. Esque ne mi car TJERNSTROM?

Ti textus posse tre bon servir quam base por docer li matrin lingue quam yo scrit supra, ma... in plu in posse esser li punctu de depart del tot instruction. Ti tema vell postular almen un nov articul... si li letores desira it.

200 til 250 scoles francés practica ho-moment li printation. It have avantage ne tro rupter li horarium e programmas oficial pro que on posse printar durant li témpore consacrat al «labor manual».

G. Poujet.

Caractere-scole

(Articul original; reproduction ne sin permission del autor)

Li historie nequande halta. Esque it es li historie universal o li de un parte special? Ya, li experientie doce que grand transformationes de un dominia del vive homan es sequet de tales de al tri districtes. Li ultim max important element revolutionari esset li guerre mundal. It developat ne solmen li max vehement lucte inter hom e machine (rebellente li creatura contra su propri creator), ma it revelat anc li final victorie del hom pri li desvivet, tamen vivent materie; advere it ne esset un definitiv triumf!

Pro to li combatte continua se. Ma in tal maniere que li hom hat devenit self un parte del anorganic mecanisme, comensa recuperar su position de unquande. Frases quam «hom -- machine» o anc «saventie -- potentie» ea plu e plu detronat.

Li yunité justmen gruppa se circum altri, nov banieres. It ne plu glorifica li purissim intelectualisme. Presc quotidian it posset vider que li intelectu es capabil ne solmen a productiones plen de dignitá homan. Quam durant li guerre li íncult mann sovent decoconat se quam qualificat por comandament -- tam pos li guerre mani «doctor», possibilmen «honoris causa», usat su notiones alt intellectual sin alcun scrupul purmen por subjugar omni minu favorisat in ti regard. (Vu conosse self suficentmen li tal mal-odorant processus del ultim témpores in li tot munde) .

Nu li question qualmen declarar li discrepantie que li usual education ne fa melior li homage?! Facilmen reconossibil que justmen li pedagogos ha atribuet lor attention a ti problema. Nam ili videt que lor propri labor hat pussat flores tam sordid quam steril. De tal explorationes resulta li nov tendentie de «caractere-scol» quel accentua nu justmen li qualitás interior quam necessi a cultivar.

Ti erudition del caractere ea atinget per acustomation in li omnidiari instruction quel deve procurar ocasiones: provar li fide, practicar li devotion a un idé, imposir discretion, adtruder necessitás por augmentar li fortie del voluntá e del resolution e obligar al responsabilitá.

Forsan vu objecte esque it es nov scopes? Yes, ili es ne totalmen ínconosset til nu; ma lor importantissim e absolut pretension es nov in fact. Nam it resulta in ultra que li instruction ne representa «mort» conossenties, ma media li cultura in tal maniere que it forma li psiche del yun hom in li sens de firm caracter.

Selfevident que li exercities gimnastic ne sta negliget in ti scole secun li old tendentie «mens sana in corpore sano». In ultra quam viv fontes aflue al labor scolari li tipic nationalitá del scoleros, li tot complex patriotic; in fine, ma ne ultim, li etern ideales del particulari historie -- queles omnes es explotat in li intention supra indicat, sam quam li principies religios con queles ne existe contrarie e per queles es dat li garantíe de un education ne petrificat in hipernationalistic strettesse.

It vell esser tema de ulterior dissertation monstrar qualmen ti scopes es realisabil omni die. Johannes Quensel (Germania)

Li potentie del scole

On mey ne tro exaltar li scole. On ne va anobilar, inrichar, perfectionar it nultémpore tam mult quam it es necessi. Su tasc in self es suveran pro que it forma li caractere de un nation. Un nation quel have mal scoles porta li sam vicies quam li individue quel ne havet matre o quel havet solmen un matracha; li instinctes desordinat del animale domina in ti nation, quam in ti individue, li caracteres del homanité.

Li scole exerci duplic influentie; in prim sur li eleves per li personal docentie, poy sur Ii tot nation per li comun idés quel it da al totalité del eleves. Sol li duesim influentie es decisiv: li individue va posser rebeller se, ma it ne va escapar li permanent tendenties del loc in quel li scole va har fassonat le. Li prejudicies in ti loc va constituer li cadres li max solid del opinion populari. Li logica del principies proclamat in li scole va traducter se ínevitabilmen in li tendenties, in li reflexes e in li actes deI nation.

Nul social reforme prevale contra li scole. Necos grand successa sin li scole. Li patriotisme es van, quel ne cuida in prim pri li scole. Un modern state exige esser plu o minu consentit. It ne va transviver pos li ruptura tro complet del unité de inspiration scolari.

Lucien Romier, celebri publiciste francés contemporan

Li movement educative international

BELGIA. Del 9 til 16 august evenit in Bruxelles li congresse del Federation international por li docentie del dessine, de quel nor coidealist, prof. R.

Berger (Morges) es li general secretario.

In marte fundat se in Bruxelles li «Centre national de Education». It va persequer li labores del eminent Dr. Decroly e provar realisar li union del forties e competenties dissemat tra li tot land por servir li progresse social per li progress educativ.

TCHECOSLOVAKIA. Li 7-im conferentie del delegates del Federation international del Associationes de Instructores quel evenit in Praha del 9 til 11 august 1934 adoptet li sequent resolution: «Li F.I.A.I., studiant li problema del formation del instructores, favora: 1) Li formation universitari del instructores, 2.) Li possibilitá persequer gratuitmen li studies quel ducte al profession de instructor, 3) li exclusiv usu de qualificat docentes in omni scoles, 4) li inicial formation general e professional al sam nivelle por omni instructores.»

POLONIA. In Warszawa evenit un conferentie del psichologos scolari. Quar sectiones labora in li sequent dominias: I) Tasc del psichologs scolari, metodes e resultates, 2) Apreciation del inteligentie, etc., 3) Pedagogie e psichologie social, etc., 4) Li divers pedagogies, li psicopatologie, etc.

ITALIA. Li frequentation del scolari curses es obligatori por omni prisonarios de minu quam 40 annus e facultativ por li altris. Hodie 202 scoles de prison functiona e 18 000 prisonarios seque les.

GERMANIA. In Würtemberg li seminarie ha esset supresset e remplazzat per un Academie Pedagogic.

SVEDIA. Existe nu 35 nomad-scoles in Lapland por li bass classes. Ili functiona in li cabanes del 1-im julí til 5 octobre. Li du superior classes tene se in li villages e anc durant hiverne. Li education es dat per Laplandes in sved. Li ambulant scole eveni in plen solitude, proxim Lapan camp. Infantes es de 8 til 10. Ili prende li repastes in un del tri cabanes; Ii classe es in li duesim e li triesim es reservat al instructora.

ANGLIA. In marte sr. Ramsbotham, secretario parlamentari del Board of Education inaugurat li unesim studio del munde consacrat completmen al production comercial del film educativ, Cleveland Hall Studios. Desde annu li Gaumont-British Instructional ja productet 62 filmes.

FRANCIA. Proxim Pau esset apertet in 1934 un institute medico-pedagogic por garsones desde 5 annus. On recive ta solmen infantes nervosi, ínstabil e desfacil.

CHINA. Li articul 149 del nov Constitution del Chines Republica es talmen conceptet: Li expenses por li instruction public deve esser adminim 15% del budgete general por li guvernament central e adminim 30 del budgete general por li provincias...

U.S.A. Li «Junior Literary Guild», 55 Fifth Ave., New-York, quel have quam scope li developament che li infantes e adolescentes li inclination por li bon leturas, publica desde quelc annus un interessant revúe litterari «Young Wings». Per articules captivant e bell ilustrat, ti publication presenta a su yun letores li nov libres e da les informationes pri li vive del contemporan autores por li yunesse. In rubrica, por ili reservat, li infantes self posse expresser lor opinion pri li ovres quel ili leet. : (Li supra informationes es extraet e resumat ex li «Bulletin del Buró international de Education» in Genève) .


PER NOR REVÚE, PLES LABORAR AL DIFUSION DE «OCCIDENTAL» CHE NOR COLEGOS!


Cosmoglotta A 105 (nov-dec 1935)

COSMOGLOTTA, nov.-dec. 1935. (Annu XIV.) No 6 (105)

Li cronica apari in li suplemente trimestral «INFORMATIONES»

Numeró consacrat al education

Detestabil procedes de familial education

Li dupationes. -- Li infant deve trincar un amari medicament -- Oh! quant bon to es! di li matre quel simula gustar li medicament. Li infant trinca... fa un grimasse. Li matre ride!

Li infant vole acompaniar su matre quel vole surtir. Ella invia le per un quelcunc pretexte, in li vicin chambre: «Vade, yo va atender te». Quande il reveni, li mamá ha departet! Excellent medie por cultivar li misfidentie, li colere, li buderíe e li venjantie.

Li van promesses. -- «Nu, ne plu plora, yo va comprar te un bicicle deman. Manja tu sup, tu va reciver un bon tarte in li dessert.» «Mane in hem durant que yo exea un moment, deman tu va venir con me in promenada.» Li infant, con fide, obedi e li recompensa nequande veni.

Esque on posse astonar se quande it deveni ye su torn mentiard e ínrespectosi por tis quel dupa it?

Li mocada. -- Li infant plora: «Monstra a omnes quant bell tu es quande tu plora.» «Vide quam jolli it es.»

Li medie es ínfallibil por far mordaci e venjativ li infantes.

Li humilationes. -- «Departe, tu es solmen un stulton». «Ti infante es li max stupid del munde». «On nequande videt un tal idiot». «It have omni vicies». Si on crea un tal reputation al infante, it pensa ínutil far alquo por meritar un bon reputation. Pos to, on neplu posse plendir pri un manca de dignitá che it.

Li comparationes. -- Paul ha dupat su genitores. «Tu es un mal infant. Petre ne have tu instinctes...» E Paul save tre bon que Petre acte sammen con su genitores. Li ínprudent comparation abassa li prestigie de su genitores in su regard.

Li flatteríes. -- «Yo ne save u il va serchar omni quo il di.» «On nequande videt un tam inteligent infante». Repeti un poc quo tu dit li anteyan die. E probabilmen li infante repeti un insolentie quel on crede spiritual. Ti procede es recomandabil por formar un insolent, un jaluso, quande plu tard, in contact con li altres, it va constatar que il ne es tam inteligent quam on dit it e quam it credet sincermen.

Li venjativ reflexiones. -- Li infant vulnera se: «To es meritat, yo es content.» «Li bon Deo ha punit te.» «Quande on desobedi, on es sempre punit.» Talmen nasce mal sentimentes. Esque li infant posse amar ti quel joya pri su sufrentie.

Li monologs. -- Li infant deveni ínsuportabil, e li mamá ne conosse li metode o ne have li necessi energie por ducter it. Ella parla a se self: «Quant ínsuportabil infant! It va far me morir! Yo nequande posse far obedir it. It fa solmen quo plese it, etc., etc.»

Forsan, li infant escuta; ma it senti tre bon que su matre ne audacia punir it e que pos alcun momentes li pace va renascer.

(Ex «Journal des parents», Lausanne. Svissia.)

Mores de antey

Nor antecessores havet un maniere conduir se quel sembla nos hodie vermen grossieri e sordid. Li cause es in li utensiles del servicie queles, in ti epoca, mancat completmen. Furcettes, coclares, culteles, glasses e omni ti objectes, tant familiari hodie que noi ne vell comprender un repaste sin ili, have un orígine relativmen recent.

In medievie, por exemple, on manjat quam seque:

Venit in prim li sup, servit in un grand cuve plazzat in li centre del table: it esset un quelcunc liquid -- bullion, vin o lacte -- in quel chascun gast plongeat su pane. Poy aparit li carne; chascun gast prendet su cultel -- quel il sempre devet portar con le -- e captent li rostage per li levul manu, exciset quo pleset le por posir it poy sur un larg trancha de pane, quel esset li sol platil usat in ti témpore. Pos har servit se, chascun manjat con voracitá... e med su fingres.

Concernent li trincage, quande on havet sitie, on vocat un servitor. Ti-ci prendet un cope e aportat it plen; it reaportat it sur li platil-meuble quande it esset vacui. Li servitora comisset al trincage devet rangear li copes talmen que il servit li sam al sam persone. Ma to esset considerat quam un luxu un poc exagerat.

Li bon gust postulat prender li carne solmen per tri fingres; tam mult quam possibil on devet evitar lassar tro long su fingres in li platil.

Li coclares, furcettes, platiles e glases penetrat in Occidente solmen tre tard, venient de Italia, u ili hat esset inventet circa li XII-im secul. Li coclar sembla esser plu ancian pro que li Romanos usat micri lignin spatules por manjar.

In Francia li utensiles comensat esser usat solmen sub Louis XV e in prim in li aristocratie.

Li hábitus

Por li conduida, li hábitus es plu important quam li maximes, pro que li hábitu es un vivent maxime devenit instinct. Reformar su maximes have null importantie, to es solmen mutar li titul del libre. Adopter nov hábitus es mult plu important nam li vive es solmen un textura de hábitus.

Omni beson apacea se e omni vicie agranda se per li satisfaction.

Secun li vis-punctu del felicie, li vive es ínsoluibil, nam it es precismen nor max alt aspirationes quel impedi nos esser felici.

(Ex Amiel: Journal intime.)

(Image: Matre felici. Pictura de Marc Chagall.)

Matre Dolorós

Expression de Sra Noziéres quande on informat la que su filia Violette esset condamnat al morte pro assassination de su patre. Violatte esset ductet al crímine per li mal frequentationes e li manca de vigilantie de su educatores.

Qualmen studiar

de Nyssens

Durant li calid dies, studia tam mult quam possibil in líber aer, exter vor hem; sempre prende un libre con vos. Spira profundmen durant li intelectual labore.

Por que un letura merita esser fat, it deve augmentar nor conossenties o aportar nov conceptiones; it deve alargar nor spíritu; it deve augmentar nor valore e far nos plu bon.

Li hom quel specialisa se in un cert dominia, oblivia cultivar su altri facultás; it deveni sempre plu exclusiv e íncapabil adaptar se a categories de persones. Por exemple, li scientist quel consacra su tot témpor al studie, finalmen atrofia su afectiv facultás til un gradu in quel il deveni un foreno por li persones de quel li sociabilitá es grand. Il ne plu comprende les e ili ne plu comprende le; omni afinitá ha desaparit inter ili. Il ha isolat se de un parte del homan societé.

Li potentie del suggestion

Ante curt témpor li «London Medical Times» publicat li recension de un curiosi experientie fat sur quar condamnates al morte.

On hat conservat li toales de lette in quel quar persones hat morit pro cólera e on dat les al condamnates ma sin dir it a ili. Nequi de ili devenit malad.

Plu tard on dat a ili nov toales diente les que to esset toales de mortos pro cólera. Tri de ili morit de ti maladie.

Ex li ombres

(Original articul por Cosmoglotta)

It esset un bell die in li fine del estive; li sole brilliat con un suav calore animant, quel semblat reflecter se in li vivaci pipiada del avies, in li delicat odore del flores, e in mi propri sentida del joya del vive.

Yo hat just atinget li sómmit de un micri coline e apoyat mi bicicle contra li mur de un ponte de ferrovia quel stat sur li sómmit e yo comensat regardar li circumjacent paisage.

Yo stat in li centre del carbon-region de Sud-Lancashire. Ye omni lateres li campania variat de verd prates e yelb gran-agres, extendet se undeante for, terminante in li nord e orient per montes queles aparet blu in li lontanie.

On vell har posset descrir li paisage quam charmant si it ne vell esser desfigurat nu ci, nu tá, del morn gris cumules de scorie del carbon-minieras, de lor alt nigri chimenés e li magri súper-structuras, queles, quasi li ossages de enorm gigantes, elevat se nigri súper tranquil villages del mineros.

Quant ti morn min-pilones domina e superombra li vive del mineros, sol ili save.

Yo pensat, quande yo observat ti villages e cités pri li degradation e povritá quel circumrepte in ti comunités, pri li indigentie e misere causat del manca de labor, del economic crise e luctas industrial conductet por protecter salaries ja tro bass.

Yo pensat pri li minero -- un fort hom ínofensiv, de quel li sol desir es viver in pace e decentie; pallid pro que il deve passar li max bell hores del die in li obscuritá del mine, isolat del rest del homanité, obliviat til alcun terribil catastrofe presenta le ancor unvez avan public regarda in li jurnales.

Yo pensat pri su impedit education, su sitie ye saventie, su sospirada rupter li catenes queles liga le; fugir ex li strett profunditás del miniera; emerser in ti ci bell munde de luce e cultura, e ocupar un digni position Inter su conciteanes.

Ma li povritá e domestic charges impedi li realisation de su reves, e su desires al expansion per su self-sacrificie por li benessere de su infantes. Su predominant obsession es que su filios ne mey esser inglotit in li flanc del terre quam il self. Il incoragea les al studie, avisa les pri li desesperantie de ocupationes sin scope, e renuncia a modic luxus e modest plesuras por auxiliar su filios.

Anc apari me in li contemplation li marita del minero, quel deve efortiar se, die pos die pri su deves a su genitura e su marito, vivent sempre sub li ombre de calamitá, quel adia omni matine su marito con li paroles «Garda te, reveni salv a me e al micres».

Tal es li homes ocupat che un del max important tamen max dangerós industries del homanité. E quande on regarda li bell campanie maculat ci c ta per hideós cumules e beant puteos quam si li Matre Terre jacet con mill apert vúlneres in li péctores, on ne evoca questionar se esque li precie quel on paya por ti nigri diamante ne es tro alt. Li númere de accidentes mortal e non mortal inter li mineros es formidabilmen grand. In Britannia durant sett annus, desde 1927 til 1934, 7839 mineros esset mortat e vulnerat in minor accidentes. Li major desastres vell augmentar ti númeres considerabilmen. Ho-témpore on urge pri augmentation de salarie. E li britannic publica, impresset de recent desastres e habil exposition pri li actual situation del mineros es plu simpatic quam jamá al movement por amelioration de conditiones in un del principal industries de Britannia.

William Henthorne (Anglia).

Li infantes es avigilat

(Extraet del libre «Les plaisirs et les jeux», del famosi scritor francés Duhamel.)

Indormit desde 19 cloccas, mi infantes chiripa ye li aurora. Mi sponsa e yo strax pensa: «Quant agreabil vell esser li companie de ti micri ángeles in li grand lette». Sovente li desir es tro fort, it expresse se, e per un comun concordie, noi voca: Misse nos li micri ángeles.

Ili ariva, ángelic in veritá. Ili glissa se in lette: to es un favor, ili ne ignora it. E ínmediatmen, li lucta comensa. Li micri ángeles es micri savagi besties.

Ili raffa nor capilles, ili mette lor pedes in nor bocca, explora, per lor fingres, nor oreles e nor narices, lansa nos energic colpes de pedes al visage, cade pesantmen sur nor péctores e principalmen sur li stomac. Ili amusa se luder ye die e nocte manipulante sin fatiga li electric comutator; ili organisa campamentes sur li toales, combattes de cap-cussines.

Si ili constructe naves, noi es li ocean; domes, noi es li suol; trenes, noi es li via; usinas, noi es li materie; molines, noi es li frument; machines por aplatar li lápides, noi es li lápides naturalmen.

Li recompensa es debil. De témpor a témpor, noi besa un micri nuc; noi caressa un ped, un brass, riscante li vive de nor ocul o de nor nase. Li operation fini generalmen per un considerabil númere de contusiones e de vúlneres, til quande noi, victet e battet, fugi abandonante li grand lette al triumfant besties.

Li experientie es un duperíe. Deman, avigilat per nor yun infantes, noi va ambi pensar: «Quant agreabil it vell esser in companie de nor micri ángeles in li grand lette». Li desir cresce e finalmen expresse se. On aporta nos li micri ángeles e... Ples releer li seque plu alt.

Li translocation in li Alpes

Henri Tanner, famosi sviss scritor habita nu in Genéve. In li sequent raconta, il monstra un aspect del mores del habitantes in li montania de Svissia, mores un poc rud, ínsensibil. In ti vive primitiv, li infantes cresce un poc quam savagi animales.

Un die quande il cuidat su brutes, Alexis sentit que li dentes de su furca scrappat li suol de su feniera e il constatat:

-- Li amasse de fen diminue. Yo es astonat ca yo ne va dever «moer» plu alt.

Traductet in nor lingue, to significat que li fen mancat e que it devenit urgent abandonar li «chalete» por installar se in un altri in quel on vell trovar un nov provision. Li paisanes del valley Ormonts possede talmen du o tri chaletes e, durant que li nives covri li pasturages, ili transea de un al altri con lor vaccas, lor fémina e lor infantes. Ti promenada es regulat per li altore del amasse de fen e per li númere del besties a nutrir.

Alexis possedet tri vaccas e du vaccellos, e in decembre, just alcun dies ante Cristfesta, it esset presc neplu fen in li feniera del chalete de Mimont. Pro to, tot naturalmen, il decidet «remoer» vers su chalete del Combalette u esset fen por quin mensus.

Il apertet il porta del stall, abassat su cap por passar e intrat in li cocine. Flocs de nive, cadent in li imens apertura del camine, fuset in li blu fum escapant del forn. Il grattat su cap. reaccendet su pip, meditat durant deci-quin o duant minutes -- nam li témpor ne vale in li montania -- poy il intrat in li chambre u su sponsa suet.

In ti chambre regnat un horribil odore. Li montaniero time li líber atmosfere e pro que il ne lava se mult, li aer del chambre in quel on dormi, on manja, on fuma, in quel on vive serrat omni die es notabilmen malodorant. Tam plu que Alexis es li patre de sett púeres quel lava solmen li punte de lor nase, quel aporta con ili li odores del stalle. It eveni mem que li max micri, quel have solmen du annus, sordida su culotte. Vu comprende do que li aer deveni nauseant.

Ma Alexis nequant ínquieta se pri to. Il prende un taburete, pensa, poy anuncia:

-- Necessi moer deman.

Li fémina de Alexis, quel save per experientie li augmentation de labor causat de un translocation, ne protesta. Ella va far lu necessi.

Li matine ha venit. Li púeres lude in li chambre. Ili lude ye un «moagie». Li max alt, quel have 11 annus, es li patron. Li altres representa li vaccas. Tande il cria: «Té, té, té» e li vaccas, sur quar pedes, torna in ronde, circum li chambre. Li patre quel es iritat per li bruida aperte li porta e cria.

-- Cessa ti comercie, tónnere!

Li infantes, ínmobilisat in lor lude, resta sur li loc, pensativ, un fingre in lor nase.

Alexis ha preparat su cavalle quel agita su long caude. Sur li slitt, on ha atachat un gross coffre in quel on ha amassat provisiones e vestimentes. Anc it es un bux garnit de un cussin. To es por contener li max micri, li Alois, quel ne vell posser avansar in li nive.

Alexis, quel ha butonat su veston pro li portafolie e li paper de familie, sucusse ancor un vez li porta quel il ha just clave-cludet solidmen. Li chalete es nu vacui. Neplu fen, neplu habitantes. Alexis trae li cavalle per li bride e vi un specie de cortege quel mette se in via: tri vaccas e du vaccellos pussat del fémina, un slitt quel secue li cavalle, e detra, quam in li historie del micri Pollicon, un litanie de pueraches quel seque con li oreles rubi e li nase tot frigid.

To es li Alexis quel «moe». Sur li via blanc, li nive es gelat. Un vent glacial passa tra li charpes, glissa se sub li vestimentes. On marcha rapidmen, nam li via es long. On moe pro li mancant fen e pro que it existe de it ta plu lontan. E in li valley silentiosi, on audi tintinar li cavalle. E tis quel avansa lor nase al fenestre vide sur li via, li arca de Noe de Alexis quel forlassa Mimont por ear a Combalette.

-- Vi, li Alexis moe.

On ha videt le e on save que il moe. To es li eveniment del die. E poy, finalmen, on vide desaparir li cortege in quel esset tri vaccas, du vaccellos, un cavalle, un slitt e li long familie de Alexis.

Ili arivat a Combalette circa tri cloccas e ja li sole sin fortie, quel durant alcun minutes hat forat tra li nubes, desaparit in li blu ombres. Por comensar on accendet li foy, ma almen du hores es necessi por calidar li forn petrin. Alexis ha ductet li brutes in li stall, descendet li fen e frottat li cavalle. Poy on ha descargat li slitt e strax poy li aqua ha fat su bruida in li café-potte.

Apen pos triant minutes, li vive ha reprendet su normal curs. On ha mutat li chalete quam on vell passar de un chambre a un altri. Li stall es ja tepid. On senti un bon odore de brulant abietes, de café e de fromage. Tande on sedenta se circum li table e comensa manjar. It es un plesura vider li infantes masticar li butrat pane. Ma subitmen on constata que un tarte resta in excess.

Alexis regarda su púeres e questiona, su cultel ad-up:

-- Ma u es Constant?

Li fémina de Alexis regarda, conta, reconta e vide que ex su sett infantes, un es absent: li Constant.

-- Drolli to, murmura li Alexis. U es li Constant?

Li púeres, quel ne ha remarcat que un de ili mancat, continua manjar.

-- Forsan, il ha restat in via.

-- Yo ne crede, di li matre, mi opinion es que il vell har vocat.

Alexis ea vider in li stall. Nequo. Il surti sur li galerie e voca. Nequo. Tande, proque li nocte veni rapidmen, il ne plu posse tardar. Li Alexis accende li lanterne, mette su cuniculin chap sur li cap e retorna vers li ancian chalete, tra li obscuritá e tra li frigore.

Du hores plu tard, Alexis reveni lentimen, portant un gross pacca sur su epol, pacca invelopat in un covriment de cavalle.

Li Constant ploracha. Il suffre pro li frigore, pro li fame.

-- Cessa plorar, di li patre, si ne yo posi te in li riverette.

Li fémina de Alexis, quel ha videt li lúmine sur li via, atende sur li galerie del chalete, sin cessar tricotar.

Li Alexis ascende li scaliere, posi li infant.

-- U tu ha trovat le?

-- Il esset celat detra li forn de Mimont.

Precocitá

To eveni in America.

-- Johnie, di un eminent financiero a su max yun filio, yo da vos un dollar si vu spada li nov jardin de vor micri sestra.

-- To convene me, responde Johnie, ma yo peti vos dar me strax 25% de ti summa; ne pro que yo dubita pri vor parol, ma pro que yo besona les.

-- Quo vu vole dir, Johnie?

-Li quarter (= quart de un dollar) quel vu va dar me, yo va interrar it in li jardin, poy yo va reunir mi camarades e yo va dir les que un pirate hat celat antey un tresor in ti loc. Quande un de ili va trovar li quarter, ili omnes va spadar li tot jardin e pos to yo va reciver un beneficie de 75% sin fatigar me. Ma it es ver...

-- Quo ancor?

-- Si yo self vell trovar li quarter, to vell dar a ili li sam ardore por laborar e li afere vell aportar me ancor plu mult avantage!

Li cerebre del fémina

In su libre «Psicologie del fémina» li frances scientist Marion cita li sequent amusant historie:

W. Bischoff, li celebri professor in li Universitá de St-Petersburg (Leningrad) publicat in 1872 un brochura anti-feminist contra «li studie e li practica del medicina che li féminas». In it, il assertet que li fémina esset ínapt por li superior studies pro que li féminin cerebre es, secun su serchas, inferior a ti del mann e íncapabil de un tam grand developament.

Quam scrupulosi scientist, Bischoff desirat confirmar su teorie per factes. Il exiget per testament que su cerebre esset ponderat e dat quam probabil resultate li pesa de 1350 gr. In execution de ti testament, li cranie de Bischoff esset apertet e li encefale cuidosimen ponderat. Con grand surprise, on constatat que li cerebre del sapient professor esset inferior de 5 gr. al medial pesa del cerebre feminin! Li feministes esset in grand joya.

Consilies al negros pri education

Ante poc témpor un explorator, sr. F. Grebert, publicat un libre specialmen por li Africanos del tropical zone por docer les qualmen ili deve educar lor infantes, evitante li erras quel il ha sovente constatat durant su long vive passat inter ili. Li consilies quel da sr. Crebert posse esser anc preciosi por noi civilisates.


Pro li manca de higiene, pro alcun supersticies, venjanties, ignorantle, etc. li mortalitá del nigri infantes es tro grand. Li genitores time mult que lor infantes deveni malad. Pro to ili lassa les far quo ili vole pro timore vider li infantes iritar se, o devenir malad, o vulnerar se intentionalmen. E ti infantes deveni ver tirannos quel desprecia lor genitores.

Li education comensa quande li infant es tot micri e trinca ancor li lacte de su matre. Ne da le omnicos quo it demanda per su crias (por exemple: que on prende le in su brasses durant li nocte). Plu tard ne raconta, avan li infant, a altri persones, quant it es bell, inteligent, fort, o altri coses quel forsan vu sol trova che it.

Ne di al infant que it es tro obstinat, que vu nequande successa esser obedit de it! It tande va strax esser persuadet pri vor renunciation e va mocar vos. Patre e matre, si vu discusse pri li infante e que vu difere in vor opiniones, ne discusse e disputa avan it. Tace, o parla pri to in un altri moment. Patre e matre, ples concordar. Si li patre da un impera al infant, li matre ne deve contradir li patre, si ne li infante ne va obedir e va serchar apoy che ti quel contradi. To crea jalusie e colere. Sammen, si li matre impera al infant e si li infant despecte li impera, li patre deve far obedir li infant.

Ne da al infant imperas quel it ne posse executer. E lassa it amusar se tam mult quam it vole, ma ne ante har fat quo it deve e to it deve har completmen finit e con cuida. E ti labor deve esser un plesura por it. Incoragea it, monstra it que vu es content. Ne paya it quam si it es un ovrero.

Ne oblivia luder e rider con li infante. Proportiona li punition al culpa.

Ne puni severmen un inhabilitá e ne ride pri un nascent vicie. Si vu da bon consilies al infante, ne oblivia que li infant vide esque vu self seque ti consilies. Li sordid hom ne posse dir: Netta te. E li mentrero ne posse postular del infant que it di li veritá.

Finalmen alcun regules por directer li infantes: Parlar poc ma firmmen, par alt voce, ne tro rapid por esser comprendet. Comandar poc, ma ne suportar desobedientie quande on ha comandat. Quande on puni, on deve punir justmen e talmen que li infant memora it. Mult amar, ma ne cader in ti fals bontá nominat «debilesse» quel trova sempre pretextes por excusar li male. Li infant deve vider que on odia li male e que on ama li peccator quel ameliora se.


Japanesi education

Li Japaneses ha conservat In general li cortesie de antey. Li politesse manifesta se per respectosi e prolongat salutationes: stante, on inclina se tre bass, fante un specie de inspiration quel expresse li deferentie; sedent o genuflexent sur un cussine, on aplata se sur li suol.

Li politesse directe se mem a privilegiat coses. In li albergo, por exemple, on di al servitora: Ples benevoler dar me un poc honorabil ris o honorabil té. Li féminas di mem honorabil tartes.

In Occidente, li membres de un sam familie besa se e inbrassa se avan altri persones sin alcun honta. Al Orientales ti manifestationes de tendresse sembla ínutil e mem irespectosi. In Japan, un patre ama su infant, ma il opine que on deve esser firm con le; il ne inbrassa le pro timore que tro mult caresses debilisa le. Un matre posse monstrar se plu tendri por su infante, ma ti tendresse ne cresce til inbrassar le.

Li Japaneses considera lor propri parentes quam un parte de ili quande ili parla pri ili a altri persones. Pro to li extranos es stupefat audir parlar, pro modestie: «Mi stupid patre, mi rustic sponsa, mi absurd filio». Ma por li Japaneses, ti expressiones ne es plu strangi quam li habitual «vor humil servitor», expression del Occidentales parlant pri se self.

In Japan, on considera quam un deve monstrar al altres, principalmen al parentes, al amicos, un amabil e graciós visage mem quande on es trist. It ne es polit manifestar su chagrine, su colere. Un Japanese posse subrider anunciante li morte de un car parent: il impedi per to su amicos sentir un tro vivid chagrine; poy il abandona se a su dolore, ma solmen in li solitá, quande il es cert que su lácrimes ne va diminuer li joya quel li altres senti in viver.

In Japan, li max bell elegantie es suffrer subridente.

Ex «Ecolier Romand».

Li timid infante

Li «Daily Express» publica li sequent studie pri li timiditá che li infantes.

«Null infante nasce timid.» Til li etá de un annu, un san bebé es li ente max natural e max felici del munde. Si alquo gena le, it cria. Si it es fatigat, it dormi. In omni ti manifestationes de vive, it totmen ne cuida pri su circumage.

Poy su genitores interveni e vole far órdine in omni to. Ili vole que it manja e dormi ye fix clocca, que it frena su desires, etc. Si ili procede gradualmen e con dulcitá, null damage. Si ili acte bruscmen, li infant revolta se, colera pri omnicos, o deveni timid.

Max sovente, ti timiditá es temporari, e manifesta se circum li etá de du annus, quande li infant comensa explorar li micri munde in quel it vive. Tande it deveni que li max conscientiosi genitores fa un grossieri erra. Desirante protecter lor infante contra omni dangeres e obtener que it deveni un ente adorat e admirat, ili interveni ye chascun moment. Chascun vez quande it acte conformmen a su natura robust, normal, on vole inculcar le li idés de adultes pri li maniere in quel un infante bon educat deve conduir se. E nu comensa un lucta inter li infante, quel defende su natura e li genitores, quel vole plastar it. Forsan li genitores es victoriosi: tande lor infante es íncert pri li munde circumant quel it senti plen de exigenties contraditori. Omni su natural instinctes de aventuras, de joya es mortat per ti artificial desira esser aprobat del adultes.

It existe un sol remedie a ti timiditá, it es li companie de altri infantes, ma sin li presentie o intervention de adultes. Plu un infante possede personalitá, inteligentie e Imagination, plu it es inclinat dissimular se quande it ne es comprendet. Pro to, it senti se plu líber inter extranos índiferent por su atitude quam avan genitores e amicos quel controla it. Solmen tande su ver natura florea.

Li homan memorie

Un german scientist ha recentmen studiat li capacitá del homan memorie. It ha trovat que un infante conosse circa 500 paroles, un adult 20.000. On ha constatat exceptional casus quam ti de professor Osa Gray quel memora li nómines de 25.000 plantes. Alcun Hindustanes posse recitar sin halta li verses del Rig Veda. Li Chineses e alcun chefes del tribes polinesian have un memorie ne minu extraordinari. Che li musicos, on save que multes de ili posse luder durant un tot die diferent pezzes sin scrit musica.

Li arte esser ava

(Consilies de un ava al altri avas)

Ti arte ne es facil. Generalmen, noi servi quam auxiliatores de nor filias o bel-filias, ma sovente in ti rol noi pecca per to quo on nomina: li ínoportun intervention.

Li genitores besona lor tot libertá por successar in lor tache de educatores. Nor propri tache es auxiliar les, mem si, in nor opinion, it sembla nos que noi vell far plu bon in vice de ili.

Quande li genitores es obligat punir, noi deve in prim convicter li infantes pri li necessitá de ti punition. Noi ne deve intervenir por far supresser ti punition, mem si ti punition sembla nos tro sever. Nul intervention, principalmen ne avan li infantes, nam to vell moralmen obligar li genitores ceder e vell diminuer lor autoritá e lor prestigie. Si nol ne aproba li acte de yun sponses, noi mey serchar comprender les con humilitá. E si noi ne comprende, noi mey tacer.

Altri obstacul a evitar: li partialitá, particulari tendresse, justificat o no, por un micri infante quel on prefere a su fratres o sestras. Yo save bon que it es nos desfacil ne haver un sentiment plu fort por un inter omnes. Ma ples atenter: nor ne deve manifestar ti preferentie. Ante omnicos, noi mey esser just. Li ínjustitás causa sovente inter fratres e sestras rivalitás quel dura lor tot vive. Ne excusa vos diente: Ti infante es yun, to ne importa; omnicos es important por li infantes. Li partialitá posse mortar li afection e li confide.

Li susceptibilitá es un feminin defecte e specialmen un defecte de ava. It causa malessere in li relationes familial. Quo es in li fund de ti defecte? Personal pretension, egoisme. Esque noi ya ne deveni in li old etá, exigent e desfacil? Li avas susceptibil es un torment e on alontana se de ellas.

Noi mey ne postular tro mult manifestationes de tendresse.

Noi mey profitar li familial reuniones, quel eveni habitualmen che li avos, por cementar li desfacilitás, quel posse nascer inter li membres del sam familie e crear un atmosfere de joya. E pro que li infantes ama mult li ver histories, noi mey racontar les li ancian cronica del families, li vive del avos desaparit por talmen ligar lu passat a lu present. Noi mey devenir li historianas del familie, sin negliger tamen adaptar nos al actual progress. Por li yunes, noi es certmen «ti povri ava», un persone quel comprende necos al modern vive.

Seniora G. Jean Camus, secun li revúe «Education».

Paroles de infantes

Pos li diné, li invitates intra in li salon e li mamá de Bebé es petit luder sur piano.

Li pezze finit, li invitates aplaude con entusiasme, e naturalmen li yun fémina es obligat recomensar, quo ella fa con amabilitá.

Quande ella ha finit, Bebé aproxima se a ella e questiona:

-- Pro quo on obligat te recomensar, mamá, tu ya hat bon savet tu lecion?

Jaroslav Podobsky

Noi es felici presentar ti li portrete de nor colaborator tchecoslovac, Sr. Podobsky, professor e litterator. Sr. Podobsky ha publicat ho-annu li unesim libre de poesies in Occidental «Li astres del verne».

Pro quo?

Pro quo un matre clarvident, quel bon constata li defectes de su infante, ne tolera que un altri person mey dir les a ella.

Pro quo li bebés save plorar long ante saver rider? Esque to es un simbol, un advertiment?

Pro quo tam mult homes denigra li mestiere per quel ili vive e desconsilia a lor filies adopter it?

J. Peitrequin.

Curt amore

(Original poema in Occidental)

[verse]


Un yuno, un flicca se ha incontrat, -- Hat sentit solitá quam enoy e dolore -- Ili ha se prendet e se ha inbrassat, Ha ludet por un témpor li lude Amore.

Ha tendrimen, con sentiment, conversat, Aprendet it ex mani amore-roman -- Ha se alternantmen besat e vexat, Nu se plu proxim e nu plu lontan.

Ha tristmen sedent in comun meditat: -- Ha in funde savet ni necos con se far -- Decidet se in fine a reseparar, E poy ha unaltru bentost obliviat.


Ilmari Federn

1936

Cosmoglotta B 05 (jan-feb-mar 1936)

COSMOGLOTTA-INFORMATIONES

Numeró 1 (5) Januar-Februar-Marte 1936

Apari durant chascun trimestre quam suplement a Cosmoglotta printat

Redaction e Administration: INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), Svissia

Precie de abonnament, junt con Cosmoglotta, por 1936: Fr. 3,50 sviss

Nov tarde...

Pro li sam motive invocat in li ultim numeró de Cosmoglotta-Informationes 1935, noi apari ancor con un cert tarde. Si necos impedi nos (noi ne ya posse saver quel urgent Occidental-labores atende nos!) noi espera far aparir li nr. 2 in junio. Noi mult regreta ne posser junter li abundant textus pri «Ex altri campes» quel have un grand interesse por nos Occidentalistes, por ex. li translocation de Genève a London de U.E.A. li max grand organisation esperantistic, li textus del Occidental-Bulletin de Tchecoslovakia quel contene in su numeró de may interessantissim articules e mult altri altmen suggestiv informationes.

NOI PETI omni propagatores o letores SEMPRE INFORMAR NOS pri omnicos interessant nor movement. Mem curt articules va esser benevenit. Chascun coidealist desira conosser quo fa li altris!

Contenete

Noi specialmen recomanda al atention de nor letores li sequent articules:

  1. Ortografic questiones
  2. OCCIDENTAL-UNION e OCCIDENTAL-ACADEMIE
  3. Li cronica e specialmen quo concerne APIS e un Occidental-gazette, sub TCHECOSLOVAKIA
  4. Lass nos colaborar!
  5. Li Occidental-insigne

Nor nov prospecte

Li nov prospecte quel vu trova junt con li present numeró de Cosmoglotta-Informationes ja havet un grand successe. Quáncam it ne esset anunciat ni in Cosmoglotta ni in Cosmoglotta-Informationes it esset tant bon acceptet que nor edition de 2 00 ex. ja es exhaustet pos apen 1 1/2 mensus. Un duesim edition de 5 000 ex. va esser fat ti proxim dies.

Quel scope have ti prospecte? To es dar a omni propagatores de nor lingue un medie tant complet quam possibil in comod forme. It posse esser utilisat in omni landes del munde. To vell esser anc un modelle por editiones in national lingues. Noi recomanda INCLUDER IT IN OMNI CORESPONDENTIES.

Precie: 10 ex. gratuit. Chascun exemplare in plu custa Fr. 0,02 sviss. Ples strax comendar vor stock, nam li propaganda por Occidental ne posse atender!

PROPAGANDA-MATERIALE. Noi memora que noi invia strax omni materiale de propaganda in francés, german, anglés, hispan, italian e ancian numerós de Cosmoglotta a omni propagatores quel desira it.

Apostrofat lítteres

In Cosmoglotta nr. 106, noi informat nor letores que por vicear li apostrofe in li 10 paroles restant 4 membres del Academie proposit usar li líttere y o li tilde. Per circulare del 15.2.36, sr. de Wahl informa que li y quam substitution por li apostrofe es acceptet. Ti pri li tilde resta in experimentation.

Ortografic questiones

In li ultim numeró de Cosmoglotta-Informationes li letores ha trovat un proposition de regularisation de nor ortografie. Nor coidealistes desira un clarmen exposit regul por posser sequer it. Durant li unesim témpores del evolution de nor lingue noi in general tendet conservar plu-minu li historic ortografie usat in ADF e basat sur L. To esset natural proque nor unesim propagatores esset persones con linguistic conossenties e erudition. Ma con li plu grand expansion veni a nos plu e plu elementes quel ne possede suficent lingual conossenties e queles pro to sovente ne save ca in ti o altri casu usar un o du consonantes, p. ex.: appetit e aperitiv o apetit e apperitiv; esque aggravar e agreabil, o agravar e aggreabil, etc.

Li fact es que anc li conossores del indicat grand lingues ne va sempre saver qualmen scrir, proque li divers lingues seque divers vias, p.ex. F adresse ma A address, F comité A committee, F colonne ma colonel, A excel ma excellent, F. appeler ma appellation, etc.

Ancor plu caotic es li scrition si noi junte li altri lingues. Ci li lingue H ha presc eliminat omni duplic consonantes ma conservat li rr. In contrari li lingue I reduplica un enorm númere de consonantes mem contra li etimologie, p.ex. accademia, immagine, ammiraglio, abbandonare, Affrico, etc., etc. ma sovente just contrarimen al usantie del altri lingues scri solmen un consonant u li altri scri du p.ex. colezione (de L. collatio), comandare, comenzare, cominciare, comune (ma immune), conestabile, etc., u in AF on scri commande, commencer, commun, connétable. Anc in li lingue self on posse vider discrepanties, p.ex. difrenare apu affrenare e difforme; disgranare, disgrassare, disgrato, etc. apu digression, digrossare, etc. amezzare apu ammassare (F. amasser), instabile apu istituto, istrumento e mem suddelegato e suddividere. I scri abbonare F abonner. Specialmen desfacil es sempre li assimilation del prefixes, pri quel on ne posse dar simplic e clar regules mem in L. do ancor plu desfacil in li modern lingues. Qui interessa se pri ti question mey leer mi detalliat exposition in Cosmoglotta 1929 Nr. 64 e 66, pag. 155 e 196, ancor recivibil in nor Centrale in Chapelle.

Ma lu desconcentrant nu es ancor que li modern lingues anc ne seque ti complicat regules de assimilation. In F. p.ex. apu dilacérer, dilatation, diluvial, etc. on have dislocation, apu digérer, digression -- disgrâce, disgregation, apu exclamation, excuser, etc. -- écoueurer, écorner, apu exterminer, etc. etc. On vide un cáos complet.

Li erudito senti se sublim, ma li minu instructet es inbarrassat e suffre de complexes de minuvaloritá.

On ne posse expugnar un terren solmen per un stab de oficeros, on deve haver anc li masses del infanterie, ma ti posse acter solmen secun scrit regulamentes del militari órdine, e junt, e ne secun plesur o idé de chascun singul. To vell totalmen desconcentrar les. Pro to noi deve haver cert simplic e clar regules por li ortografie a sequer, quel da al ordinari hom li certitá scrir corectmen, anc sin conosser AFD e L! Li scientistes e erudites posse sempre usar li historic ortografie sin que on va timer que ili va haver complexes de minu-valore pro lor conservatisme.

Un tal passu es motivat anc per li general tendentie del lingues e regularisation e simplification in omni directiones, e certmen va esser li evolution anc che nos.

Por tamen ne cluder li portas detra se, it es bon in li lexicos indicar ancor anc li historic forme del grand lingues per duplic consonante de quel li un in parenteses. P. ex. a(portar), co(m)munist, i(r)rational, e(f)fortiar, a(g)gressiv etc., quam sempre permisset. Ma certmen it es desirabil ne mixter ambi ortografies in li sam articul o libre.

Por vider li efecte practic del proposit nov ortografie, Cosmoglotta va usar it durant quel témpor. Li coidealistes es petit sequer li evolution, provar it de omni láteres e comunicar lor opinion al autor de Occidental (Eha 10, TALLINN, Estonia). Naturalmen yo ne posse responder a omni corespondentes, ni intrar con ili in discussion privat. Ma li Academie e Celia va tractar li question e poy decider li via a sequer. E. de Wahl.

Occidental-Union


OCCIDENTAL-UNION, Pres. Dr. H. Homolka + Heiligenstaedter Str. 233a, WIEN XIX/2

Wien, li 20 marte 1936.

Circulari lettre al Plenum e al Senate del Occidental-Union.

Objecte: Demission de sr. Ing. Pigal.

Tre estimat coidealist,

Sr. Ing. Pigal, post multannual assidui activitá in divers functiones del Occidental-movement, ha declarat su demission quam director del Central-Oficie, pro que li extension de su professional obligationes e su labores de redactor de un jurnale impedi le mantener su mentionat oficie.

It es ínpossibil apreciar per poc paroles omni merites queles nor amic Pigal ha savet aquisiter durant li long annus in queles il ha dedicat su entusiasme e su forties al developation del lingue Occidental e al administration del Occidental-movement.

Quo il ha perlaborat in su qualitá de coautor e editor del grand ovre «Occidental, die Weltsprache», redactor de Cosmoglotta durant 1927 til 1930, creator del excellent Occidental-stenografie «Panscrit» (1928), secretario del Occidental-Academie durant 6 annus, director del Central-Oficie durant circa 10 annus, etc, etc. va junter su nómin ínobliviabilmen al histories del lingue Occidental.

Noi regreta vermen li decision de sr. Ing. Pigal, ma noi deve respectar it, pro que su motives es tre grav. E noi mersia nor prominent coidealist cordialissim pro omni su servicies rendit in mult annus a nor organisation, ne sin esperar que il va bentost retrovenir por ocupar denov un ductori rang in nor moventie.

Por li Senat del Occidental-Union, Dr. Hans Homolka.


Election

Per circulare del 20 marte 1936, esset proposit al votation del Plenum e del Senate sr. Lagnel, quam nov director del Central-Oficie. Per comunication de Dr. H. Homolka, li votantes (7 membres del Plenum, 16 membres del Senate) ha acceptet sr. Lagnel ye li unanimitá del voces.

Central-oficie

Car coidealistes,

Quam successor de nor experimentat, qualificat e devoet coidealist sr. Ing. E. Pigal, quel yo ci mersia calidmen pro li imens labor fat por nor movement, yo ne cela me quant es desfacil prender in manu li direction del Central-Oficie. Li emoent unanimitá del voces del Plenum e del Senate tamen va dar me nov forties por plenar mi tache in li límites del possibilitás e del auxilie quel yo va reciver. Yo anc espera ne decepter per mi labor li fide quel omnes dat me.

Ye ti ocasion, yo permisse demandar a omnis con insistentie benevoler facilitar mi labor per sempre responder e precipue responder rapidmen al lettres, questiones, circulares del Central-Oficie. In casu u vu ne posse responder strax completmen, ples informar nos quande vor definitiv response va arivar.

Conform al statutes, li nov adresse es:

OCCIDENTAL-UNION (Central-Oficie), CHAPELLE (Vaud), Svissia.

In li proxim circulares al Plenum e al Senate divers urgent problemas va esser tractat pri queles va raportar li nr. 2/1936 de Cosmoglotta-Inf.

Un aproximativ budgete ha esset etablisset por li annu 1936. It eleva se ye Fr. 150.— sviss. In singul numeró de Cosmoglotta-Informationes noi va dar un resuma del situation financiari del Union. Talmen nor membres e coidealistes va sempre posser judicar pri li besones de nor central organisation... Ili anc va posser contribuer, secun lor possibilitás, a equilibrar li contos!

Do, in fine, yo espera que per li colaboration e li perseverantie de omnes (li riverettes fa li grand fluvies) li difusion de nor bell lingue va devenir sempre ínresistibil in omni landes e in omni dominias del homan saventie.

Al labor! Ad avan por li successe e li victorie!

Vor tot devoet, Fred Lagnel.

Occidental-Academie

Por vicear sr. Ing. E. Pigal quel devet renunciar ti function pro manca de témpor, li Academie jus nominat sr. Ilmari Federn quam secretario. Noi mult joya pri ti nomination, nam pro su debordant activitá, su excellent metodes de labor, su celeritá in li corespondentie, noi es cert que li labores del Academie va avansar con li tot rapiditá desirabil.

fl.

Li Academie labora por vos!

Sub li presidentie de sr. de Wahl, li Occidental-Academie continualmen labora por Vos: It cuida li corectitá de manuales, li edition de directiv lexicos e vocabulariums, it solue problemas, decide dúbitas e responde a lingual questiones.

In li Occidental-Academie incorpora e manifesta se li volentie del lingual spíritu de Occidental.

Por acter, li spíritu servi se del córpor -- por functionar, li Academie deve emisser circulares e cuidar li continui contacte del academicos. Li córpor deve manjar -- li Academie besona medies por compensar su expenses.

Li annual budgete del Academie ha esset evaluat al modest summa de 50 francs sviss. Ti deve esser atinget.

Li Academie labora gratuitmen por vos; nam secun li statutes it ne recive revenues regulari. Ma li expenses por portes, duplication, matricies, papere, etc. ne paya se self, e it vell esser ínjust imposir al Academicos payar self li academial expenses, ultra que ili ja da lor intensiv scientific labore.

Li statutes indica que li revenues del Academie consiste ex li taxes del exámines e spontan subventiones.

Noi peti cordialmen omni coidealistes quel posse, inviar un litt subvention por li Academie sive al Institute Occidental in Chapelle (postchec-contos: Svissia II.1969; London S.B.D. 18 363; Paris 1765 46; Berlin 1683 36; Bruxelles 3504 45) sive al Occidental-Information Copenhag (postgiroconto 269 72). Ples indicar sur li cupon de vor mandate «Por li Academie». Omni contributiones va, con cordial anticipat mersí, esser quittat in Cosmoglotta-Informationes.

Membres de CELIA posse abonnar li circulares del Academie por li precie de sviss Fr. 2.— por 10 successiv exemplares, che li sam oficies.

Fred Lagnel + Direction del Occidental-Union.

Ilmari Federn + Secretario del Academie.

Subventiones recivet

[cols=«<,<,>,>»] |=== | Por | De | Dan krones | Sv. Fr.

| Occidental-Academie | Sres Berger e Lagnel | 8.72 | | Occidental-Academie | De Köbenhavns Occidental-Club | 5.-- | | | | 13.72 | = 9.-- | Occidental-Academie | Sr. E. de Wahl, Tallinn | | 5.-- | Occidental-Union | Sr. Anonim | | 10.-- |===

Cronica

Anglia

Sres. Beer e Henthorne informa nos que ili prepara un brochura «The WOrld language for Workers». Ili vell esser felici reciver materiale e argumentes demonstrant que li lingue anglés ne posse luder li rol de lingue international vice un lingue extraet del lingue national quam Occidental. Noi fa memorar que Cosmoglotta nr. 100, sub li titul «Illogism» ha ja exposit li rasones quel impedi li adoption general de un lingue national. -- Li clave Occidental-anglés composit de sres Federn, Haislund e Kemp es nu in printation. Li formate previdet (148 x 210 mm) ha esset changeat in formate 105 x 148 mm quel va esser plu manuabil e tascabil. Comprensibilmen li númere de págines va esser duplicat. Li precie es Fr. 0,60 sviss. Ples inviar li cedule de subscrition adjuntet in li precedent numeró de Cosmoglotta-Informationes.

-- Noi just recivet li information secun quel li Occidental-anglés organisation esset transformat sub li nómine de «The British Occidental Society». on. secretario es: sr. H.D. Akerman, 12 Ollerton Road, New Southgate, LONDON N. 11.

Austria

Lunedí, li 20 januar 1936, li «Weltorden der Freunde Oesterreiche» (International Órden del Amicos de Austria) in Wien arangeat un public discurse de nor coidealist Karl Janotta pri li tema «Li momentan utilitá de un scientific international lingue». Li discursero monstrat, que li aprension de un scientific lingue, quam por exemple Occidental in li historic ortografie, have li grand avantage dar al adepte li clave al grand lingues west-europan. Per li anteriori studie de un scientific interlingue mult monoglottes es incorageat aprender poy anc altri foren lingues. Consiliar al non erudites e orientales aprender un lingue con formes quam «internaciigo faraonidino», etc. (invice del form internationalisation, filia de farao) to vell esser un nínjustificabil forviation. In li tre interessant discussion omni non-esperantistes aprobat Occidental. Dr. Hubert Bauer, li presidente del órden, demonstrat que lingues latin, italian, francesi, anglesi e mem german postula un international form «occasion» e ne «okazo» de Esperanto, ma anc ne «ocasion», quel anc vell esser un ruption del millenniari tradition. Li present esperantistes ne posset presentar un sol efectiv contra-argument, solmen un esperantista assertet, que just li grand naturalitá de Occidental es un impediment por li introduction de Occidental, nam it significa ya un desafacilation; ma li auditoria ne aprobat ti opinion. In fine senior Janotta anunciat que on va arangear un curs de Esperanto por li Occidentalistes queles ne save Esperanto. Li esperantistes mey imitar ti exemple pri Occidental. K.J.

-- Mercurdí, li 22 januar sr. Karl Janotta parlat in Café MELLER, Wien VII, Kaiserstrasse 56, pri li sense e signification del 1. Austrian Occidental Conferentie. Li orator demonstrat in excellent maniere li grand propagandistic e organisatoric valenties de ti reunion e li grand interesse quel li publicum ja monstra por ti arangeament. In li discussion esset expresset unanimmen li opinion, que to es li just via sur quel marcha li Club Progress. K.J.

Li serie del discurses in li Societé Progress, iniciat per ti ci supra, havet su continuation mercurdí 29 januar 1936. Ing. Richard Hartmann developat avan un interessant auditoria su idés pri un tecnical vocabularium in 25 lingues. Il monstrat un specimen de un tal cartoteca-folie con un rubrica anc in Occidental ultra li principal lingues modern. Ing. Hartmann opine, que it es suficent usar in li international tecnica un quasi «code»-sistema del tecnical notiones e términos quel deve esser fixat del comités por normation. In tal maniere on va haver quam resultate expressiones tre simil o identic a Occidental, quel lingue es secun li discursero li sol quel on posse seriosimen considerar quam medie de international comunication. Pos ti discurse pluri prominent occidentalistes, quam p.ex. Dr. Homolka e sr. Janotta prendet parti in li discussion.

Li 5 februar sr. Karl Janotta dat in li sam club li resumé de un tractate de Ing. Pigal pri li «Decimal Classification de Dewey e li L.I.». Ti sistema creat por li ordination de colectiones (specialmen por bibliotecas) sta basat sur li categories e subcategories del notiones marcat per ciffres de 0 til 9 e 00 til 99 e talmen plu. Malgré su evident ínlogicitá volent suposir in omni casus just deci equivalent notiones de un categorie, ti sistema por practic classification de libres e altri productes mental, es acceptat in presente ja de mult grand institutiones. -- In li sequent debatte pluri auditores, inter les Ing. Hartmann e Dr. Homolka, fat remarcas al tema. On dit inter altri coses, que durant li progressent diferentiation de mult branches del save, por ex. li tecnica, un special notion (quam «audionlampe») recive un ínpracticabil long númere. E ti ínconvenientie augmenta sempre plu in specialmen developat dominias del scientie. Tamen on trovat til nu null plu bon sistema e on deve resignar, que omni homan ovre es ínperfect. -- De discurs a discurs augmenta li númere del assistentes. E.K.M.

-- Noi recivet ja li 3-im programma pri curses e conferenties dat o a dar per li Occidental-Club Progress (Hebragasse r/III/12, WIEN) del 22 april til li 24 junio in Café Meller. Li 28 april, 13 may, 27 may, 10 junio eveni «Conversation e traduction in Occidental». Li 23 e 29 april evenit li 3-im e 4-im hore de Esperanto por Occidentalistes. 22 april: «Für den Erdball, gegen die Kontinente»; 6 may Verbeabend, K. Janotta: «Di Sprachlehre der Weltsprache Occidental in 1 Stunde»; 20 may: E. Moess: «Ungarisch und die Weltsprachenfrage»; 3 junio: Dr. H. Homolka: «Wahrheit und Irrtum in der Weltsprachenfrage»; 11 junio: Occidental-promenade tra Wienerwald; 17 junio: «Die wissenschaftliche Nomenklatur in der Chemie»; 24 junio: Final reunion ante li vacanties con divers representationes.

Red.: Por monstrar que Occidental ja es difuset in mult landes, noi peti omni coidealistes inviar lettres o simplicmen postcartes (si possibil ilustrat) de salutation al: Occidental-Club Progress, Hebragasse 9/III/12, WIEN

Francia

Aparit li nr. 3 de CLASS-COMBATTE, trimestral Bulletin de Association Proletari interlinguistic. Scrit tot in Occidental. Red.: G. Poujet, inst. ISLES s/Suippe (Marne), Francia, che quel on posse obtener gratuitmen informationes pri li A.P.I.

-- Sr. W. Gilbert (Angers) scri nos: Ye li nov annu-festa, yo havet ocasion cantar «Li canzon del botmann sur li Volga» e racontar «Li cicade e li formica» in Occidental. Inter li auditores esset un russo e un franceso; ti ultim in comensa defendet Esperanto e semblat sceptic pri nor lingue. Ma pos li audition, omnes esset completmen entusiasmat. Li esperantist (o plu exactmen un simpatisante) aconosset li superioritá de Occidental e petit informationes. Concernent li russo e su sponsa, ili acompaniat me in russ e fat me recomensar plur vezes, e ili esset totalmen entusiasmat del bell pronunciation e excellent ritme e accentuation. Mey chascun coidealist acter sammen; it es forsan un max bon medie de propaganda. Ma noi desira canzones tre conosset. Por exemple, traductiones de «O sole mio», «Le pays du sourire», «Manon», e populari canzones.

Pri li redaction de Cosmoglotta, yo personalmen desira vider in chascun numeró 2 págines interlinguistic contra Esperanto e Ido, con curt notas pri chascun nov projecte de L.I.

Selecter un textu in Occidental, su traduction in Esperanto, francés, italian, hispan, anglés, german, sved, russ, e indicar li paroles occidentalic e esperantic comprensibil directmen o índirectmen in li national lingues. To vell esser fat 1 o 2 vezes chascun annu. To ne vell impedir un special nr. pri interlinguistica chascun annu.

Germania

Li «German Occidental Federation», quam altri german interlinguistic uniones, ha liquidat se secun un decret del sr. Substitut interdictent a omni national-socialisticmen organisatores li apartenentie a tal federationes. Li ex-president e liquidator del GOF da informationes anc in futur e li majorité del german coidealistes es pret a corespondentie. Adresse: Johannes Quensel, Günthersleben über Gotha.

Noi espera posser dar plu ampli detallies plu tard.

-- Noi recivet li sequent epistul public: «Adiaŭo al la esperantistaro!»:


Karaj samideanoj!

Ankoraŭ mi estis novulo en viaj vicoj, sed tamen vere amis nian karan lingvon Esperanto. Mi estis fiera povi kunbatali por granda idea kaj por Esperanto kiel bela idealo. Sed baldaŭ mi devis sperti, ke Esperanto ne estas la finrezulto de lingvo internacia kaj natura laŭ lingva vidpunkto. Tio ne devas esti riproĉo kontraŭ la majstro d-ro Samenhof, male -- li oferis la plej bonan al la homaro. Domaĝe lia verko ne estas tute kompleta kaj pro tio mi aliĝas -- post kiam mi nun estas profunde studinta li problemon -- al Occidental, sistemo neplibonigebla laŭinternacie, = nature kaj = regule. Rigardu min ne malamiko! Mi adiaŭas amikece kaj, tamen deziras «revidon» -- jes, revidon en la vicoj de l' batalantoj de la lingvo internacia de estonteco «Occidental».

Rab. K. Walter Râdler, la 13.4.1936.

Grünberg Schl., Lindenberg nr. 30 b.

Delegito de U.E.A., kaj sekretario de loka grupo esperantista.


Hispania

Articul por Occidental aparit in li «Solidaridad Obrera» de Barcelona debit a nor coidealist J. Pedrero Vallès, Torrecilla 9 pral. Valladolid.

-- Li grammatica hispan de Varela es nu in revision e bentost va esser printat. Li clave Occidental-hispan va esser li 2-im del colection del claves; noi ne ancor posse previder quande it va aparir.

Honduras, C.A.

In li jurnal PLUS ULTRA, nor coidealiste D. Medina Bangs fat aparir li sequent textus in Occidental:


Politic grammatica: Li politic grammatica have totmen altri regules quam li grammatica civil. Li verbe «desarmar» es in li politic grammatica ínregulari. It have ti apart qualitá, que it ne possede li preterite ni li presente; it have solmen li futur. On conjuga it solmen in li duesim person (tu va desarmar) e in imperative (desarma! ples desarmar!). Exceptionalmen on trova it anc in unesim person, ma solmen in conditional (yo vell desarmar si...) Herriot

Aurin paroles: Si Deo vell har convocat un conferentie por crear li munde, it ne vell esser creat til hodie.

Li genie tracia li via, li talente construe it, li mediocri usa it. Fr. Vymazal.

Nota: Si alcun de nor letores ne comprende to, ples far un liste del paroles íncomprensibil e inviar les a nor Director. Il va dar vos li traduction hispan. (Seque ti nota in hispan.)


Excellent propaganda imitend.

Rumania

Noi havet ante quelc témpor li grand joy traleer li manuscrite del ruman grammatica de Occidental. Noi espera bentost vider it printat. -- Ex un lettre de sr. Géza Hant a sr. de Guesnet:


In sam témpore yo scri vos que yo ha adheret al Occidental-movement e tre joya esser membre de un association tam distinctet. Solmen yo regreta que antey yo ne conossentat me con nor bell lingue! It es admirabil que pos tri-quar mensus yo posse scrir mult plu facil in Occidental quam antey in Ido.

Ho-témpore yo preparar un vocabularium hungarian-Occidental e ultra to un curt grammatica in ti lingue.


Svedia

Li discussion in Unga Tankar (organ del juniores de IOGT) ha nu finit. In li nr. de jan. li nestor del sved Esperanto-movement, red. P. Nylén, provat defender Esperanto per li assertion que Occidental solmen es un deformation del latin e que il nequande ha audit Occidental parlat. In li nr. de febr. sr. Segerstahl monstrat que li fundament de Occidental ne es li mort latin, ma li vivent international paroles. «Sr. Nylén nequande ha incontrat un person quel parlat Occidental. Forsan sr. N. ni mem ha audit alqui parlante hispan. Esque existe pro to null homes quel parla hispan?» In li nr. de marte «sinjoro Insulmonto» denove prova defender Esperanto e nor coidealist sr. Palmqvist fini li discussion per emfasar nor cardinal idés e mentionar li conferentie Wahl-Jespersen. Mult letores ha sequet li consilie de cand. Segerstahl: «Ples explorar self! Solmen to producte «Unga Tankar» (nov pensas)».

Li discussiones in li sved jurnales de IOGT sembla har interessat un functionario de ti movement in Chicago, e in un lettre al Sved Occidental-Fed. il comunica que il ha fat un discurse pri Occidental in Chicago, dec. 1935.

-- AXEVALLA, un jurnale de un populacademie in sud Svedia, have in su nr. de dec. un long, excellent articul de nor coidealist fil. c.nd. Nils Stalberg.

-- In li Stockholman diale Dagens Nyheter li signatura «Joy» mentionat Occidental li 15 e 29 jan. Li unesim vez li dama parlat pri Cosmoglotta in un numeró dedicat al pedagogica, e li duesim vez ella scrit pri lettres e un libre de poesie (Podobsky), queles ella hat recivet de sved occistes. Malgré li simpatic tone in ti articules (in li humoristic columne) noi constata que li bell dama ancor ne comprende li principies de Occidental... ma li lingue ella ha comprendet completmen.

Cartes postal con li fotogramma de sres Jespersen e de Wahl e curt textus in Occidental es recivibil de Box 171, Stockholm. Precie 1 ex. 10 öre, 1 dozen 1 kr. E. Bn.

-- Ex un lettre de sr. Englöf, Varmsätra:


Con plesura yo nota li edition de divers claves nu in preparation. It es litteratura quel noi specialmen besona. Advere un lingue auxiliari es alquicos tre facil concernent ortografie, flexion, sintaxe, etc. Ma ci trva se anc detrimentes. Li lingues national have un grand avantage in lor rich litteratura e li possibilitás de parlada. Noi es fortiat usar nor sol possibilitás, it es scrition e scrition de nova. Ci un perfect vocabularium es un cose de grand importantie. Tales nu es in preparation in pluri landes, anc in Svedia. Parte II mentionat in nr. 2 de Cosmoglotta-Informationes anc deve esser un bon auxilie. Por li erudites forsan li cose es simplic, pro que ili have li vocabularium in lor capes. Ma it es totmen natural que plu ínperfect es li laborero, plu perfect deve esser li utensiles.


It es comprensibil que ancor manca nos un «rich litteratura». Occidental es yun. Li possibilitás de vende ne es ancor tre grand; pro to, on ne posse riscar editiones custosi. Lu necessi es nu editer li necessi manuales de studie e per ili aquisiter sempre nov adeptes. Pos to, automaticmen va developar se li litteratura in omni dominias del homan conossenties. Lg.

Tchecoslovakia

Li gazette semanal NEZAVISLA POLITIKA continua publicar in interessant curs de Occidental, composit de nor coidealist prof. Podobsky. Anc it publicat lettres de Occidentalistes de divers landes con informationes pri nor movement. Noi peti omni coidealistes quel desira inviar articules a ti jurnale scrir directmen a Ing. Fr. Polansky, Zelny trh 17-III, BRNO.

Ti jurnale anc publicat in su numeró 5 del 8 februar li portrete de E. de Wahl con un articul pri su vive e su labores.

In un altri numeró trova se un recension de Cosmoglotta nr. 106.

-- Noticies pri li Occidental-movement aparit in STRAZ/Vysoké Myto (du vez) e in BRATRSTVI/Pardubice, redactet per nor coidealist J. Vozenilek de Vysoké Myto.

-- Li OCCIDENTAL-BULLETIN redactet per sr. J. Svec apari con su admirabil regularitá. Sempre altmen interessant. Tam frequentmen quam possibil noi adjunte con Cosmoglotta-Informationes un numeró. Ti de may 1936 contene coses quel interessa omni coidealistes. Si noi ne posse adjunter it a ti numeró to va esser por li nr. 2.

-- Noi recivet li sequent lettre del presidente del Occidental-Club de Praha:


Noi have li honore, presentar vos li sequent proposition, fat de sr. J. Vozenilek e adoptet unanimimen per li recent general assemblé de nor Club Occidental, li 16 februar 1936:

  1. Pro que li beson de un adressarium occidentalistic fa se sempre plu sentibil, li assemblé general de CLUB OCCIDENTAL, pos har constatat, que li Club self ne posse editer un tal adressarium, ha resoluet, recomendar al Institute Occidental un max temporan edition de un nov, plu ampli adressarium de APIS. Noi proposi, si to va esser possibil, junter ti adressarium con un adressarium complet de omni occidentalistic organisationes e institutiones, jurnales, etc., adjunter un concis liste de omni argumentes por Occidental e far de it un sorte de almanac, o manuale por nor propagatores. Sr. Vozenilek tre justmen observat, que noi necú have un complet liste de argumentes, pruvant li superioritá de Occidental e que pluri de nor propagandistes ne save mem ti argumentes, tant necessi por li propaganda. Noi crede, que li adressarium vell obtener un plu grand valore, si on vell posser completar li adressarium per divers practic dates de divers landes (por ex. postal taxas o sim.) e si on vell posser formar de it un bon manuale informativ por chascun occidentalist. Li expense del edition mey esser covrit per taxas de insertion.

  2. Li general assemblé peti li Institute Occidental examinar li question de un jurnale occidentalistic, un jurnale in formate plu grand, quam li actual Cosmoglotta-Inf., ma printat e contenent interessant articules pri divers temas ne solmen pri Occidental. Noi save bon, que edition de un tal jurnale es un question de financies e que it totmen depende del possibilitás del Institute Occidental. Si noi tamen fa vos li present proposition, to es pro que noi crede que un tal jurnale vell tre auxiliar nor movement.


Red.: APIS es in reorganisation. Li nov statutes es prompt. Noi espera inviar li cartes de adhesion, con li statutes con Cosmoglotta-Informationes nr. 2 quel va aparir si possibil li proxim mensu. Nor intention es far un printat edition del adressarium. Comprensibilmen noi ne va posser dar gratuitmen ti adressarium. Du solutiones es possibil: 1) Demandar un litt payament por chascun linea insertet in li adressarium e dar li adressarium gratuitmen. 2) Li insertion es gratuit e noi vendi li adressarium. Ples expresser nos vor desires.

Un innovation va esser fat: special sectiones va esser constituet. Por comensar:

  1. Li servicie de traduction de APIS quel possibilisa al membres de APIS perfectionar se in Occidental o in altri lingues national, per traduction de articules pruntat a Cosmoglotta. It es necessi abonnar Cosmoglotta por partiprender ti servicie. Li special regulament es prompt.

  2. Li servicie de textus por propaganda de Occidental. It va permisser a su membres pruntar articules in Occidental por special propaganda. Li special regulament es in preparation. Plu ampli information plu tard.

Pri edition de un GAZETTE in Occidental noi ja preparat presc omnicos. Til nu, li necessi témpor mancat nos por lansar it. Noi crede que un tal gazette posse viver, ma pro to un conscienciós preparation e propaganda deve esser fat. Noi besona por ti afere mult benevolent e expert colaboratores. In omni casu, noi espera posser realisar ti idé tam bentost quam possibil. Lg.

Lass nos colaborar!

Li adplu difusion de Occidental necessita li publication de quelc nov lexicos, manuales, elementari e special, contributiones pecuniari, ma precipue li international colaboration por ganiar nov adherentes del movement.

Existe divers factores, quel impedi li ultim mentionat; tamen to deve augmentar nor zel pro que li mission es tam plu fascinant quant it es desfacil. Obstacules es trovat particularmen in Germania, u numerosi persones crede hodie que li introduction de un international lingue auxiliari es contrari al scopes nationalistic.

Ye altri ocasion, noi mey analisar ti opinion por demonstrar que it es totalmen erratori, mem que tal lingue, ne plu «artificial» quam li lingue german, posse excellentmen servir a legitim aspirationes nationalistic. Hodie lass nos considerar cert possibilitás de international colaboration por invitar germanes e altri nationales familiarisar se con Occidental e convicter se de su general practicabilitá.

Germania es un del landes, u li interesse por foren lingues es vivid, pro que su population possede un cert talent aprender lingues. Pro ti rasones on trova ci ne poc persones desirós amplificar e mantener su conossentie de cert idiomas, particularmen del anglés e francés. Ili lee cert periodicales, publicat in Germania, ofertant stimulant letura in foren lingues e contenent anc anuncies solicitant international exchange de corespondentie. In un de ti jurnales aparet in fine de 1935 un anuncie insertet del german coidealistes. It invitat li letores tornar se a un sviss interlinguistic centrale quel procura a modic precies adresses por corespondentie mundal. Tis, quel demanda detallies es informat, que li subscritores del international revúe Cosmoglotta mey traducter li articules de ti revúe in alcun national lingue modern e misser les directmen o per intervention de un organisation berlinés, al Institute Occidental de Chapelle, quel distribue li traductiones a competent colaboratores in li concernet territorias linguistic e retorna les corectet al traductores. Noi recomenda far traductiones pro que ti exercitie causa un augmentation del habilitá expresser se. Adplu noi oferta adresses por corespondentie international, ne solmen in Occidental, ma anc in li lingue matrin del destinatarios. E noi consilia adjunter a tal lettres diariums partial, destinat revelar automaticmen al extran corespondentes li diari ocupationes e special interesse del scritor. In consequentie de to, li majorité del corespondentes sempre posse selecter temas de special e mutual interesse, apt por mantener un permanent interchange di idés. (Li redaction de un diarium in un foren lingue es self-evidentmen anc un bon medie por facilitar se con li max urgent parte necessitat del vocabularium de ti lingue.)

Li númere de adresses, til hodie al disposition de APIS in Chapelle es limitat. It posse esser vastmen agrandat, si li majorité de nor coidealistes in foren landes vell directer li atention de compatriotes a ti medie por augmentar su conossentie general e linguistic, pro que naturalmen ili posse anc responder a lettres recivet de Germania in german e petir li cuidosi corection de su epistules e diariums redactet in german.

On posse objecter a ti arangeament pro que it ne absolutmen obliga al intensiv ocupation de Occidental. Ma li usa de ti lingue es tam plu facil quam ti del lingues national, plen de idiomatismes, que li majorité del corespondentes certmen va decovrir to un die. Poc a poc, ili va esser acustomat a Occidental, quel in comensa, forsan semblat les alquo strangi. Ili va terminar contradient ferventmen ti supersagioses, quel, sin conosser Occidental, pretende que it es un chimere.

Esque vu ne conosse, car letor, un cert yune qui voluntarimen o per obligation aprende un del national lingues modern? Ne posse vu inducter les misser su adresses e li altri necessitat detallies (anc etá e profession si ili have alcun) al APIS in Chapelle? Forsan vor lingue matrin ne interessa mult extranes, ma on aprende in vor scoles du foren lingues, quam anglés e german o francés. Bon, lass li yunes scrir in un de ti lingues e demandar responses in altri. Con li assistentie de su instructores, li corespondentes posse far to a su mutual avantage. Ili mey anc traducter COSMOGLOTTA-articules o rendir in Occidental alcun curt specimen anglés, francés, german de mutual interessa, traduction quel, pos esser corectet per li corespondentes, posse esser ofertat al COSMOGLOTTA-redaction por publication. Li comparation del originales con traductiones de ti sorte va esser ne solmen instructiv por li corespondentes de altri lingues matrin, ma forsan anc causar les proposir modificationes de idiomatismes internationalmen índesirabil. O.F.M. (Berlin)

Li question del insigne

Ja desde long témpor ti question agita e preocupa li propagatores de Occidental. Pos mult suggestiones quel noi publicat durant li du ultim annus, it apare nos que null proposition imposi se. Tamen pos usu durant circa un demí annu del tilde in li circul (ples vider li folie sequent quel contene un complet studie de nor coidealist Ing. E. Pigal), it sembla nos max practic, suggestiv, original. Noi va proposir it al Senate e al Plenum por adoption quam provisori insigne durant quin annus. Pos ti periode, si necos melior es proposit, it va devenir definitiv per un duesim votation.

Sr. Dr. Nidecker informa nos que il ha trovat li insigne del tilde (fig.

  1. sur li dors del sequent publication: Natural history of Central Asia vol. 2: Geology of Mongolia by Charles P. Berkey & Frederick K. Morris (Central Asiatic Expeditions, Roy Chapman Andrews, Leader) New York: The American Museum of Natural History; Henry Fairfield Orborn, President.
  1. 4°.

(Image: Fig. 1 -- yelb, nigri. Fig. 2.: rubi, blanc)

Sr. Ilmari Federn de Copenhag ha trovat presc li sam dessine (fig. 2) sur li covriment del libre «Reyunation e sanation». To monstra que li tilde ha ja un sens simbolic.

A nor letores

Pro manca de spacie, noi deve procrastinar un abundant númere de articules, specialmen li rubrica «Ex altri campes», til proxim Nr. Doc. 142.

Occidental-insigne

Un idé por quel on fa propaganda, usualmen have anc un visibil expression, un signe, un emblema.

Esperanto e Ido usa stelles quam insignes. Conform al altri principies de Occidental noi deve serchar anc un altri, ma anc plu expressiv signe.

Li postulationes a un bon insigne es a) simbolic caractere, 2) simplicitá, 3) originalitá, 4) ínconfusibilitá, 5) bicromie (ne policromie).

Ad 1), secun oficial international normes (AWB u.G. für O.: Organisationsschaubilder: Verlag f. Organisation, Wien III u. Berlin W 30/36: 1932; pag. 14) li tilde es li simbol por «parlar».

Ma ti aplication del tilde por expresser li notion «parlar» have ti general sense solmen por li intern organisation de fabricas e de burós, ci specialmen por expresser li notion «telefonar». Li tilde es un element del linea undulant, li simbol por comunicationes oral.

Ma por li public usation un special sense del tilde ancor ne es stipulat. Pro to yo proposi li tilde quam oficial insigne de Occidental.

Ad 2). Li proposit forme del tilde es identic al normal unde del sinusoide. Li ordinates de ti curve es egal al sinus del abscissas, mesurat fro li intern bord del circul circumant li curve. Si li longore del unde es egal al unité, li amplitude es egal a 1/2 x 2,14 o egal a 0,159. Li max apt spessore del lineas es circa 13% del intern diametre del circumant anelle.

Noi recomanda usar solmen un restrictet númere de grandores del insigne, conform al normation númeres del decimal-geometric del ISA (International federation del national Standardisation-Associationes: DIN 323: 1933 julí). Vide li tabelle 534 nmo ci juntet!

Li normat grandore del insigne es situat in un geometric serie con un factor egal al decesim radica de deci o egal circa a 1,26. Ti ci númere es anc li relation del extern diametre al intern diametre.

Li insigne representat in li juntet dessin es Nr. 8. Por insignes sur vestes on usa Nr. 0 e Nr. 1.

Por simplificar o idealisar li dessin on posse substituer li exact sinusoide per circul-partes e recti lineas. Li centres de ti circul-partes have un escarte de absciss-axe circa egal al demí spessore del curves.

Ad 3) e 4). Li horizontal tilde es sat original e ínconfusibil con altri insignes.

Ad 5). On printa li lineas nigri sur fund yelb o alb. Por insignes sur vestes noi recomanda lineas alb sur fund blu o ciser li insigne ex lade argentin; in ti ci casu li color del veste es li funde.

Tam long quam un emblema plu apt ne es proposit, noi recomanda a omni Occidentalistes usar li tilde quam provisori insigne de Occidental.

Noi espera que li idé del lingue international va victoriar in li signe del unde de Occidental, quel ingresse omni landes del munde.

Ing. E. Pigal.

Wien, li 24 januar 1936.

Occidental -- insigne

Norm de dessine

534 nmo

Exemple:

Norminsigne Nr 8

(Image del insigne)

a = Di/2, Di de Nr n+1=Di de Nr n = De/Di = Db/De 10 1,26

Norm-insigne Nr -- diametre (intern Di -- extern De) -- spessore del curves (s) -- amplitude del unde (a) -- diametre del eventual bord (Db)

(Mani númeres)

Li grandores del tabelle es indicat in millimetres.

On printa li lineas nigri sur fund yelb o alb. Por insignes sur vestes es recomandat lineas alb sur fund blu o ciser li insigne ex lade argentin. On usa un bord (diametre Db) solmen por buton-insigne.

Proposition de Ing. E. Pigal. Wien, novembre 1935.

Esque li Ido-Union vole colaborar?

(Durant li presidentie de dr. Brismark, «Sueda Mondolinguala Revuo» agitat per scrite e images por colaboration inter Ido, Esperanto, Novial e Occidental. Ido semblat esser li precombattente del idé. -- Recentmen on ha fat propositiones por organisatori aproximation de Idistes a Esperanto. Ti propositiones es li tema del sequent corespondentie:)

Al secretario del ULI, Sr. Heinz Jacob, Woodford Green, Anglia

1.1.1936

Senior Secretario -- Car Heinz:

Tu vell obligar me per amabil information:

  1. esque li informationes recivet pri li propositiones submisset al Ido-congresse, secun queles it vell esser permisset al Idistes, adherer esperantistic organisationes, es exact?

  2. esque in casu de aprobation del ductent chefes del Ido-movement, ti possibilitá existe solmen por Esperanto o anc por altri movementes mundlinguistic?

  3. esque ULI vell, in casu de reciprocitá, accepter quam membres anc adherentes de Occidental o Novial?

Omni ver mundlinguist va sincerimen salutar omni eforties por mutual comprension e amical colaboration. Mey in 1936 li spíritu de benevolentie («goodwill») demonstrat del autores de Novial e Occidental inbrassar plu larg circules. In li servicie de ti idé yo considera ti lettre quam public e peti te consentir a publication de tu response. Prosperitá e successe al mundlinguistic idé in 1936!

Ilmari Federn, membre del Occidental-Academie

PS. Simultan membritá che ULI e organisationes de altri lingual sistemas ne esset considerat quam admisset sub li anteyan presidentie e secretariatu de ULI. Un change de ti conception vell permisser me -- sub reservation de mi present linguistic convictiones -- readherer a ULI, a quel yo apartenet desde su refundation. I.F.

Sioro Ilmari Federn, Köbenhavn, Dania

6.1.1936

Kara Ilmari,

La propozi «Esperanto-Ido» esas principe aceptata dal Komitato Direktanta di ULI. La kongreso diskutis li ma ne votis definitiva dezir-expreso (Progreso XII., 87 & 89).

Me esas pronta konsultar altra kolegi pri tua inquesto. Kaze di afirmanta opinioni la Komitato Direktanta diskutos ica questiono e decidos pri ol ed eventuala akompananta detali. Omna decidi dil Komitato komunikesos per Progreso.

Kaze ke on judikos la afero kom afektanta la statuti di ULI, pluramonata diskuto pri ol es expektenda.

Me dankas tu sincere pri la expreso di bonvolo, quan me volunte reciprokas! -- Kun bondeziri por 1936, sincere

Heinz Jacob, hon. sekretario dil Uniono

Sr. Heinz Jacob, Secretario dil ULI, Woodford Green, Anglia

29.1.1936

Senior Secretario -- Car Heinz:

Bon mersí pro tu amabil information del 6.1. Yo espera que tu ha interim realisat tu intention, consultar colegos, por que li comensa del eventual long discussion ne mey esser tro ajornat. Li mundlinguistic publica va certmen sequer it con interesse; e yo expecta con plesura tu response definitiv.

Li expression «esas...aceptata» in li unesim paragraf de tu lettre significa logicmen, que li propositiones trova se just nu (in epoca de scrition de tu lettre) in stadie de esser acceptet del comité directiv, do ne ancor es acceptet definitivmen. Es to corect? O devet it ne esser «esas...aceptita»?

Sincer salutationes

Ilmari Federn

Sioro Ilmari Federn, Koebenhavn, Dania

5.2.1936

Kara Ilmari, me recente audis, ke me obtenos la definitiva propozi pri ica questiono da la prezidanto en la fino di februaro pos la general kunveno dil Sueda Idofederuro. Erste pose me editos la nova circk. dil komitato en qua la afero traktesos kun omna questioni relatanta ol. Mea propozi koncerne Esperanto aceptesis «principe» dal komitato. -- Regretinde me ne povas donar a tu plusa informa, ma tu audos de me kande decidi facesos. Kun sincera saluti Heinz Jacob

A nor letores: In mi ultim annu che Ido yo ha laborat (benque ne in public) por colaboration del sistemas, e ti idé (inter altris) ductet me a Occidental, u yo ha reprendet it in li corespondentie ci presentat con li sequent tre compresset comentario: Li secretario de ULI fa omnicos por difuser conossentie de lingual progresse inter Esperantistes: on ha editet un lexico Esperanto-Ido, un Ido-manuale in Esperanto, cedules e covertes quel in ambi lingues exhorta Esperantistes studiar Ido; on comunica esperantistic adresses a Idistes por animar a linguistic corespondenties; on considera permisser (i.e. recomandar) al Idistes adherer Esperanto-organisationes por agitar ta por lingual progresse. Ma ti activitá es unilateral: tam grand quam li zel vers Esperanto es li discretion vers Occidental: Ido ne sembla sentir desir agitar inter Occistes. Li pluparte de rar articules pri Occidental monstra ignorantie del tema, cita exemples curtissim o antiquat; in general on evita mentionar Occidental, e li aversion contra linguistic corespondentie con Occistes sembla mem plu intensiv quam li desir coresponder con Esperantistes; existe grotesc exemples. In total: Ido reacte contra Occidental per omni manieres acusat quande Esperanto usat les contra Ido. -- It es facil reprochar, si on judica secun un etica ideal. Ma conform al psychologic principies de Occidental noi have comprension por debilitás homan: L.I.-movementes es militant partises, e Ido vell altrimen forsan esser li unesim quel acorda al concurrent li sam tractament quel it demanda por se self. Nam por posser to, on deve trovar se in un position extraordinarimen fort. -- Noi es in tal position: Si recivet informationes es exact, li Occidental-Union have nu plu mult membres quam ULI, e noi es hodie li duesim-fort L.I.-movement. E con li 40-50 million homes a quel noi sempre posse scrir in Occidental e esser comprendet, nor radie de action es millvez plu grand quam omni altri LIs addit. Ti avantage ne es comprabil per moné. -- Li fundament de Occidental es stabilissim; ne per decret o periodes de stabilitá, ma pro que it es inradicat in li base del lingues vivent e parlat. -- Ido time nos quam max dangerosi concurrente; su passiv atitude, malgré pretendet lingual superioritá, es un eloquent simptoma. Desde su aparition Occidental ha atraet quam un magnete li elite del Idistes; vi quelc nómines ex li long serie: Berger, Casse, Creux+, Depin, De Guesnet, Hörbiger, Janotta, Kajš, Lagnel, Lindström, Moore+, Niedecker, Peipers, Pigal, Ramstedt, Ritter, Stastny, e in recent témpor: Akerman, Dimitriev, Geza Hant, Kofmann, Svec e Matejka, li refundator e ex-secretario del ULI, ex-chefredactor de PROGRESO, ex-presidente del sviss Ido-union, autor de brilliant polemicas contra Occidental, quasi unic seriosi critico idistic! -- In tal situation noi posse quam fair sportmannes tender li manu e esperar que Ido va sentir se sat fort por prender it e demonstrar que su propaganda por colaboration e lingual progresse ne esset solmen un tactic geste por producter cert efectes propagandistic, ma un real e sincer desire. ULI besona explicit decisiones e permissiones; noi nequande videt administrativ impedimentes por accepter in nor ranges adeptes de altri sistemas: omni Idist es benevenit por colaborar che Occidental, e COSMOGLOTTA custa por il li sam precie quam por omni Occist. -- Ma noi fa observar: Occidental ne es un sistema de logica, ma un lingue, su principie es Comprensibilitá. Li logica de Ido difere del structura del altri lingues; aplicar su ideologie a Occidental es tam ínadmissibil quam aplicar li regul-de-tri al arte del traduction. Por revenir de ideologic crampe a un natural e vive-conform maniere de pensar, on deve passar un témpor durant quel on deve changear su mentalitá e ne nor lingue. Pos ti periode on va sentir un progresse in su mental self-education.

Ilmari Federn

(Extra-printe ex Cosmoglotta-Informationes Jan. 36)

Cosmoglotta A 106 (jan-feb 1936)

COSMOGLOTTA, jan-febr. 1936. (Annu XV.) No 1 (106)

Li cronica apari in li suplement trimestral «INFORMATIONES»

LITTERATURA

Contenete

  • Composition del Occidental-Academie.
  • Decisiones del Academie.
  • Li annu del damas.
  • 60 annus de Jan Kajš.
  • Lettre de un Tchecoslovac a un Francés.
  • International decimal classification e international lingue.
  • Pro quo li discussiones es steril. Agitat nocte in hotel.
  • Langores. Blues.

Composition del Occidental-Academie

Protector: Prof. Dr Albert Guérard, Stanford University (California) -- Presidente honorari: Prof. von Sydow (Svedia) -- Presidente: E. de Wahl (Estonia) -- Vice-president: Dr Ing. Artur Wormser, Offenbach (Germania) -- Secretario provisori: Ilmari Federn, Köbenhavn (Dania) -- Ordinari membres: Ing. E. Pigal, Wien (Austria) -- Dr Bertil Blomé (Svedia) -- Jan Casse (Dania) -- Ing. A. Deminger (Austria) -- Joseph Gär (Germania) -- Karl Janotta (Austria) -- Jan Kajš (Tchecoslovakia) -- Jaroslav Podobsky (Tchec.).

Decisiones del Academie de Occidental

Per votation li Academie ha acceptet por oficial usa li sequent 65 paroles. In parenteses noi indica li ancian formes con mollat sones, quel ancor es tolerat til fine del annu 1939, conform al § 8 del Regulament del Academie (Cosmoglotta 9-10: 1930; nr 68):

A) Auripell (auripal'e), babillar (babil'ar), battalie (batall'e), battalion (battal'on), bili (bil'), bilet (bil'et), bosillar (bosil'ar), botel (botel'e), brilliar (brill'ar), brodular (brol'ar), bullion (bul'on), camarilla (camarill'a), campanie (campan'e), caravanserái (caravanseral'e), castanie (castan'e), cedille (cedill'e), champagne (champan'e), champinion (champin'on), coagular (cal'ar), cochenill (cochenill'e), cognac (con'ac), cornill (cornel'e), cotilion (cotill'on), detalie (detal'e), dormillar (dormil'ar), economisar (sparn'ar), email (emal'e), ficter (fin'er), foteul (fotel'e), grunir (grun'ar), gryll (grill'e), guerrilla (guerrill'a), guillotine (guil'otine), lace (mare), lorniette (lorn'ette), lornion (lorn'on), mantille (mantill'e), medallie (medall'e), medallion (medall'on), minim (min'i), montania (montan'e), oculette (mare), old (vel'i), orel (orel'e), orgolie (orgul'e), patrull (patrul'e), pavilion (pavill'on), quadrille (quadrill'e), reveille (revere), serail (seral'e), spoliar (pill'ar), strangi (stran'i), strigul (stril'e), talie (tare), tegul (tel'e), tinea (tin'e), titillar (titill'ar), toale (toal'e), tramplar (trepin'ar), plar (trepin'ar), trell (trel'e), trotillar (trepin'ar), vanille (vanill'e), victuales (victual'a), viniera e viniero (vin'e, loc e plante).

B) Li Academie ha resoluet conservar in extran paroles internationalmen conosset li scritura e li pronunciation del lingue del orígine de ti paroles.

Exemples

camarilla, cedille, Champagne, cognac, five o'clock, guerrilla, guillotine, high life, mantille, reveille, sacrifizio del inteletto, serail, sherry-brandy, etc.

(Image: E. de WAHL in 1935.)

C) Li Academie ad plu decidet conservar li apostrof in li sequent 10 formes:

  1. attin'er,
  2. distin'er,
  3. extin'er,
  4. agul'e,
  5. col'er,
  6. gan'ar,
  7. pal'e,
  8. pun'e,
  9. suffix -al'a.

D) Por tamen ear in rencontra a pluri persones desirant totalmen eliminar li apostrof, li autor junt con li seniores Berggren, Blomé e Federn fa li sequent proposition:

a) It es permisset vicear li apostrof per un tilde o per li líttere y in li 10 formes citat sub C do 1) attinyer, 2) distinyer, 3) extinyer, 4) agulye, 5) banye, 6) colyer, 7) ganyar, 8) palye, 9) punye, 10) -alya).

b) Che derivationes apostrof, tilde e y desappari ante t; p. ex. distintion. extintion.

c) Li líttere y es pronunciat consonantic si it sta in li comensa o fin de un síllabe contenent un altri vocale.

Li annu del damas

Li present annu 1936 es bissextil. Un old custom doce que, durant li tot annu bissextil, li féminas expresse li demandas de maritage vice li mannes, e oferta lor cordie.

Ti custom, on asserte, esset instituet per Numa Pompilius, rey de Roma, e devenit legal solmen mult plu tard. Un decret del scot Parlament, in 1288, scri textualmen:


In li bissextil annus, chascun nemaritat dama, de alt quam de bass range, have li libertá ofertar li maritage a quelcunc mann quel plese a ella. Si il refusa il deve esser punit del payament de un pound.


Ma, ho ve, ti bon tradition ha perdit se hodie!

60 annus de Jan A. Kajš

Benque noi savet, que nor car unesim occidentalist e fundator del Occidental movement in Tchecoslovakia, Jan A. Kajš, va bentost atinger su 60. annu -- noi ne savet regretabilmen necos precis pri ti felici date e talmen evenit, que ti anniversarie ha passat, e noi save solmen nu que nor jubilante ha pervivet ti date ja li 9. junio 1935 in sanitá e friscore. Car coidealist! Noi desira vos que vu mey viver ancor mult e mult de ti dates, queles rememora vos ti felici die, quande vu ha videntat li lúmines de ti munde, In sanitá e vigore e por que vu mey haver ancor sat ocasion laborar in li favor de ti nobli idé, per vos propagat. a quel vu ha consacrat tant forties e entusiasme.

E por tis, quel desira conossentar almen In concis explication li via de su vive, noi adjunte quelc dates pri su 35 annual labor por li idé del lingue international.

Un micri village in Moravia, Ublo proxim Vizowce, es su loc de nascentie. Il ha aprendet li tipografie e in 1893 in Holesov e in a. 1896 il ha fat un grand tur per pedes tra li tot ancian austrian-hungarian monarchia. In a. 1900 il conossentat Esperanto e devenit su adherente. Con li jurnalist (ja mort) Karel Pelant if ha fundat in Brno li «Unua societo de austrujaj esperantistoj en Brno». Pos un annu de labor, K. Pelant departet de Brno e Kajš laborat con persistentie, subtenet de su car marita, anc un esperantista, quem il maritat in 1901. Il ha successat colecter sat grand númer de adherentes e il iniciat li fundation de Esperanto-clubes in Praha e in Vienna. Il laborat por li famós «Delegation» e studiat anc altri sistemas, tande aparient. Strax pos aparition de Ido il devenit su adherent, recoltant pro to li acusation de esperantistes pri «perfido» e «subaceto» (coruption). In a. 1912 il editet, quam povri laborero, li unesim manuale de Ido e du lexicos, in 1911 il ha comensat editer li jurnal «Jazyk mezinárodní, Linguo internaciona» e sovente evenit, que su marita pos har comprat li postmarcas, ne havet moné por salar terrpomes. In 1912 il colectet ja quelc fervent adherentes e fundat li «Cheka federuro del amiki di la linguo internaciona». Pos li grand guerre il etablisset un propri librería, fat nov edition de su manuale de Ido e comensat reediter li revúe «Jazyk», quel esset poy continuat in Praha.

In 1922 aparit Occidental, in quel il strax perceptet li ideales, pri queles il revat antey. Il studiat it sin prejudicies e li natural consequentie esset, que il ha abandonat Ido e devenit occidentalist. Tande comensat campanie contra Kajš del parte de idistes. Trist págines in li historie del movement del L.I. che nos... Ili assertet, que il ha abandonat Ido ne pro considerationes objectiv, ma pro motives purmen personal, ya mem comercial!

Li comensa de nor movement esset tre desfacil, poc, tre poc de esperantie! Ma il ne timet li combatte por su alt ideale del perfect instrument del international comunication! In may 1924 il editet un 8 pág. prospect «Cesky klic Occidental», sequet un «Postcart curs del L.I.» sur 11 cartes (44 pág.), in 1926 aparit li unesim tchec manuale «Prakticky jazyk svetovych styku Occidental» (32 p.) e in 1930 «Ucitel svetomluvy», quam suplement del revúe «Jazyk mezinárodni» in tchec e Occidental. Ultra to il redactet li «Bulletin de Federali» in 1925, li revúe «Occidental» in 1923, il printat anc Cosmoglotta in 1925 e 1931. Su articules e traductiones noi lee in «Jazyk», in «Suplement al Cosmoglotta» e in «Micri crestomatie», per quel il comensat li 1. tom del nov «Biblioteca de Occidental» in 1933. E just nu apari su triesim manuale del Occidental in lingue tchec!

To es un concis resumation de dates e de su labores ma -- o vé! -- noi vide, que noi monstrat a nor letores solmen un cadre in vice del image! Nam -- solmen tis, quel esset in contact con le, save, quant labor il fat ultra to e in quant desfacil circumstanties il laborat! E to omnicos -- por un nobli, alt ideal, sin alquel espera al recompensation, sin profite -- con satisfaction noi constata, que existe ancor in contemporan misere homes, queles vive per ideale e por su realisation, queles oblivia su propri person e vole servir al homanité!

Ma ancor mult e mult labor sta ante nos! Ergo, car letores e coidealistes, ples venir in li ranges, omnes al labor, auxilia nor car jubilante con li firm fide, quel il sempre possedet e conservat, que un bon cose, quam Occidental, va triumfar!

Jar. Podobsky

Un imprudent amator

Un american cive fat, li die de Cristmas 1935, un promenada quel il va certmen nequande obliviar. Pro joca, e sin petir alcun autorisation, il ascendet sur un locomotive quel sta tot sol proxim un station. Il lansat it con su tot vitesse. Li aferes eat bon durant ott kilometres. Ma quande nor amator videt venir contra le un tren, il pensat que li expedition hat durat sat long. Il tande perceptet que si il conosset li arte far avansar li locomotive, il ignorat li maniere haltar it. Li mecanico e li calentero del tren, vidente li dangere, saltat ex li machine. Nor amator ne volet far li sam e il restat til li moment quande su locomotive venit chocar li tren. Li damages esset solmen material, ma li mann esset arestat e hodie il medita in cárcere pri li ínconvenientie exercir un mestiere sin har aprendet it.

Humoristica

Un yun adolescent invita su old tanta venient del rure a un representation de music-hall. Apen li cortine es traet ad supra quande li tanta capte li yun mann per li brass e forducte le rapidmen exter li teatre. In li strad, ella expresse su indignation:

-- Quant mal es ti organisation! ili leva li cortine mem ante que ti povri danseras es completmen vestit.

Lettre de un Tchecoslovac a un Francés

In li circules esperantistic on asserte que Occidental «taŭgas» tro mult por li Franceses e ne sat por li Slaves. Quant fals es ti opinion to es pruvat per li facte que Occidental es plu expandet in Tchecoslovakia (un land slav) quam in Francia self. It es mem extraordinari vider li Tchecos pledar por Occidental e refusar Esperanto, quam monstra li sequent extractes de long lettres adressat de Sr. Josef Svec, ex-esperantist in Praha, a Sr. R. Chardin, esperantist in La Bastide, in Francia.


Praha, 20 oct. 1935.

Quo concerne li lingue self, vu posse judicar pri it ja de mi lettre. Yo ne dubita, que vu, quam Franceso, va comprender it sin hesitationes. Vu tre justmen remarca, in vor post-carte, que Interlingua de Peano have plu grand chances esser introductet, quam altri sistemas «arbitre konstruitaj laŭ la bontrovo de l' kreinto». Yo totmen consenti con vos! It es completmen anc mi opinion e pro to yo, essente esperantist desde mi etá de 13 annus, devenit occidentalist, pro que Occidental conscientmen apoya se al latin, conserva un absolut naturalitá, ma obtene ti naturalitá per complet regularitá de su grammatica e de su excellent sistema de derivation. E to es un enorm avantage contra li Interlingua, quel accepte omni verbes ex li latin sin alquel mutation, ergo, con omni irregularitás e desfacilitás del latin grammatica. Pro to yo crede, que Occidental, essente mult plu modern e mult plu facil quam li pesant Interlingua, have li max bon chances devenir li definitiv lingue international. Li actual difusion de Esperanto posse changear necos a ti fact. Occidental es mult plu international, quam Esperanto. Esperanto possede un grand númere de paroles, quel es format conform al grammatica esperantic, ma quel es íncomprensibil al tot munde. P.e.: kialo, kiomeco, ciam, kiuj, etc., etc. (in Occidental; motiva, quantité, sempre, qui, etc.). Li sistema de derivation in Occidental es genialmen soluet, in Esperanto un complet cáos regna in ti dominia. Ples leer li adjuntet folie «Ekzemploj komparaj» u vu va trovar du comparationes de derivation in Esperanto e Occidental. Esperanto besona pluri radicas por obtener deformat e mal comprensibil derivates. Occidental deriva de un sol radica e su derivates es totmen natural e comprensibil. In Occidental null arbitrarie existe, Occidental accepte necos, quel ne vell haver un analogie in li vivent lingues natural. Su autor ne ha constructet it arbitrarimen, il ha solmen colectet li international paroles, usat ja nu in li international relationes e ha ligat les per un vermen genial sistema de derivation.

... Vu aconosse, que Occidental es immediatmen comprensibil por latinid nationes (yo adjunte: anc por li Angleses!), ma vu dubita, que p. e. li Tchecos va comprender it tam facilmen. Tre vel, li Slaves in general comprende e Occidental, e Esperanto minu bon, quam li Romanes, ma Occidental, just pro su plu grand naturalitá, es plu bon comprendet de nos Tchecos, quam Esperanto. To es nul frase agitativ! Ples judicar self ex li sequent poc exemples, ma quel posse esser completat per mill altri tales:

EsperantoFrancésTchecOccidental
duobligiloduplicateurduplikátorduplicator
duoblecoduplicitéduplicitaduplicitá
sunasolairesolárnísolari
polusapolairepolárnípolari
aligoadhésionadheseadhesion
aliformigilotransformateurtransformátortransformator
elektrecoelectricitéelektricitaelectricitá
malkonstruemadestrictiv / vedestruktivnidestructiv
deklamantodéclamateurdeklamátordeclamator
dekoraciantodécorateurdekorátordecorator

(etc., etc., milles de tal exemples!)

In omni ti casus li parol tchec es presc identic o adminim mult plu simil al parol Occidental quam al esperantic. It es un fact, que Occidental es mult plu facil por li Slaves, quam Esperanto., pro que it conserva li natural aspect de su paroles, durant que Esperanto fortia su adeptes, formar nov paroles ta, u Occidental forma regularimen expressiones natural e universalmen conosset. Qualmen to es possibil? Pro que Esperanto ne conosse li international sufixes -tion, -tor, -itá, -tiv, etc., etc., pro que li fundament de Esperanto es completmen fals. (Ples comparar: deklam-ant-o, ma: dekoraci-ant-o, durant que deriva: declam-ar, decor-ar -- declam-at-or, decor-at-or, declam-at-ion, decor-at-ion, etc., etc.). Remarca, que omni occidentalic exemples es regulari derivates, anc li parol du-plic-at-or. In rest, yo adjunte excerpte de un lettre de sr. Horácek, un Tcheco, quel scri un tre bon Occidental, quel il aprendet sin manuale e sin vocabularium qualcunc, solmen per letion de textus occidentalic. It es anc un bon pruva, quam facil es Occidental por nos. Yes, vu posse objectionar, que ti facilitá existe solmen por educat Tchecos. Tre just. Un Tcheco non-educat ne va comprender Occidental tam bon, ma un tal Tcheco va ancor minu comprender Esperanto. In rest, on posse ya suposir e mem asserter, que li futur usatores del lingue international in su majoritá (plimulteco!) va esser li intelectuales...

... Vu cita sr. Weissbart, ma just li casu de sr. Weissbart es un tre important argument por Occidental. Esque vu conosse li evolution de sr. Weissbart? Il departet de su ancor tre artificial Unial, trans Medial e Ideallingue al actual Mundi-Latin, quel es ja tant simil ad Occidental, que un profano apen distinte diferenties! Un frappant evolution in li direction del naturalitá de Occidental! Esque vu conosse li famós interlinguist prof. Jespersen, li max reputat autoritá in li question del lingue international? Il creat su Novial, quel devet esser un reforme de Ido, ma quel pos su aparition causat un astonament del munde interlinguistic, pro que it esset mult plu proxim a Occidental, quam a Ido. Prof. Jespersen acceptet mem li famós regul de Wahl e sanctionat talmen li justitá del idé de prof. de Wahl! Ma to ancor ne es omnicos! In li ultim témpor prof. Jespersen introductet quelc reformes in Novial queles aproxima it ancor plu mult ad Occidental (il admisse nu anc li líttere c por li son k, quam in Occidental, francés e anglés). Anc altri projectes, quam Romanal, Almondo etc. es tant simil a Occidental, que on posse nu ja presc con absolut certitá dir, que li futur lingue international va esser Occidental in li actual o in un tre poc changeat forme, pro que li modern interlinguistica ha adoptet ja li dit principie, que li futur lingue international deve apoyar se strictmen al fundament de nor cultura, i.e. al lingue latin. E vor citation de sr. Weissbart es solmen un ulteriori pruva de ti fact, pro que sr. Weissbart asserte lu sam: «... Li base del latinid interlinguas es li fact, quod li altior cultur europan sta sur li graec-latin fundament. Cum le cultur-objectes, le lingual elementes fiet commun in tot Europa et forma hodie un thesaur sufficent por constitue un tot lingua...» Nu seque li reprocha, que altri lingues (inter ili anc Occidental) ne realisa ti idé consequent e que Occidental possede mult nationalismes etc. To es un cose de divers opinion. Sr. Weissbart opine, que li L.I. deve esser tre proxim al latin, sr. de Wahl efortia aproximar Occidental plu al modern lingues national li francés e li anglés, conservante li base latinid. In omni casu yo considera li vis-punctu de sr. Wahl plu just e plu practic e li evolution de sres Weissbart e Jespersen atesta e justifica mi opinion.

... Yo deve dir ancor quelc paroles pri li critica de sr. Weissbart pri Occidental. In prim it es necessi constatar, que il, quam concurrent de Occidental ne va laudar it. Il sercha, comprensibilmen, li defectes (almen defectes suposit de su vis-punctu) e tace pri li avantages. Su objectiones have un debil fundament: Il reprocha a Occidental, que it usa tro mult extran paroles e cita quam li prim: «quam». On vell suposir, consequentmen, que Weissbart usa por ti notion un latin vocabul, ma, ye astonament, il di «as»! «Tuchar» in Occidental es fals, ma «chances» in Mundi-Latin (?) es bon? Il usa «so», «ed», «ey», etc.; esque to es li max just paroles, corespondent a su propri assertion? Si il reprocha a Occidental, que it ne usa consequentmen li base latinid de interlingues, pro quo il self usa li articul «li», totmen ínconosset in li latin? Per to il admisse, que un modern lingue international ne posse esser fundat solmen sur base latin, ma que it deve adopter mult paroles ex li modern lingues, que it ne posse contentar se solmen del -- adver rich, ma hodie ja ínsuficent -- «thesaur» de pur latin. E ti ci devise ha Occidental realisat plu consequentmen, quam Mundi-Latin. (Li dit paroles es in sam témpor argumentation contra Interlingua, quel es ancor mult plu latinid, quam Mundi-Latin.)

...Sr. W. reprocha ad Occidental que il usa «tri conjugationes». To es ínjust. Occidental usa solmen un conjugation. Su infinitive fini sempre per -r, passate sempre per -t etc. Solmen li radica verbal posse finir per -a, -e, -i. Ma ti ci «desfacilitá» -- secun opinion de sr. W. -- es just li max grand avantage de Occidental. Un avantage tam grand, que li famós prof. Jespersen ne hesitat, adopter it anc in su Novial. Ti ci arangeament permisse nos formar regularimen omni ti international paroles, queles til nu esset o mutilat (in Esperanto e Ido) o irregularimen format (in altri L.I.). Ples comparar li sequent paroles con li corespondent paroles esperantic: reforma-r, reforma-t-or, reforma-t-ion, expedi-r, expedi-t-or, expedi-t-iv, con-struct-er, con-struct-ion, con-struct-or, etc. ON nequande hesita, per quel vocal deve finir li verbe, pro que it sufice imaginar li respectiv substantive (reformation, definition, etc.) por saver strax li just radica verbal (reforma-, defini-, etc.). Ti procede sembla strangi a nor adversarios, ma ili ancor ne successat trovar alquo plu bon, por obtener derivates ne solmen natural, ma anc regulari.

... Ma yo ne posse consentir con vor vis-punctu, que omni lingue, mem «Ro», vell esser bon, si it vell auxiliar vos atinger practic scopes. Vu ne deve despreciar un tre important factor in ti question, i.e. li custome de homes. Li homes ne va accepter alquo ínacustomat. It es ja li natura homan e noi ne va changear it. Pro to anc Volapük devet ceder completmen al plu natural Esperanto. Ad-plu, quam justmen citat ci-supra, li tot alt cultura europan es ya basat sur li latin e it vell esser un ínreparabil damage, destructer ti comun base cultural e ti comun instrument del cultura. Pro to yo crede, que solmen li occidentalid lingues, quel efortia conservar ti alt cultural valore intact, va haver success.

...In fine yo vole monstrar vos ancor, que Occidental es mult plu proxim al latin, quam Esperanto. In li latin on di «Honores mutant mores», in Occidental: «Honores muta mores», in Esperanto.: «Honoroj sangas morojn». Altri exemples:

Latin

Occidental.

Esperanto.

Nulla dies sine linea.

Null die sin linea.

Ninea tago sen linio.

Vade retro.

Vade retro.

Iru malantaŭen. (!)

Nec Hercules contra plures.

Ni Hercules contra plures.

Nek Herkulo kontraŭ multajn.

Dulce et honorabile est pro patria mori.

Dulci e honorabil es pro patria morir.

Dolĉe kaj honorinde estas pro patrujo morti.

etc.

Josef Svec. (Praha).


International decimal classification e international lingue

(Scientic articul scrit in li historic orthographie de Occidental.)

Serchante in catalogos de bibliothecas, in specificationes de literatura e in registraturas de scrites on va constatar que sempre li classification es un altri, quo es li cause de dissipation de mult témpor e labor.

Solmen un unitari classification del materie quel on usat in omni loc, es li garantie por órdine e por economic labor. In ti casu on trova p. ex. libres pri un object in omni catalogos de bibliotheca sempre sub li sam designation e in li sam loc.

Un tal unitari systematic division del total saventie del hom es li international Decimalclassification (abbreviation: DC).

Li Decimalclassification hodie ja es usat in omni partes del munde por ordinar printates e scrites de omni specie, p.ex. in bibliothecas, bibliographies, in public e privat administrationes, in officies de patentes, in reclam-burós de firmas, in redactiones de revues etc. Omni institutes queles collecte, classifica e conserva literatura e documentes in plu grand extension, hodie ja utilisa li Decimalclassification.

Li national normes (folies e brochures) ja es ordinat conform al DC in Germania, Holland, Russia, Dania e Tchecoslovacia, Svissia, Belgia, Francia e Grand Britannia comensa secuer.

Li fundament del Decimalclassification esset posit del american bibliothecario Melvil Dewey ja in annu 1876. Poy it esset reformat e expandet per li Institut International de Bibliographie in Bruxelles.

Hodie omni labores in extension e redaction del complet editiones del Decimalclassification es centralisat in li IID (International Institut por Documentation, Willem Witsemplein 6, den Haag, Holland), quel es auxiliat per li ISA (International federation del Standardisation-Associationes).

Li Decimalclassification divide li total dominia del scienties e del activitá homan in 10 cardinal gruppes; chascun de ti 10 gruppes es subdividet denov in 10 gruppes etc.

Li division in 10 gruppes sempre es possibil, si on divide logicmen de 8 till 8 e on resuma omni altri gruppes sub 9. In mult casus li numer del gruppes va esser plu micri quam 10, quo in li DC ne es un desavantage.

Li ciffre 0 sempre expresse li general exposition de chascun section.

Por augmentar li claritá, on posi un punctu detra chascun triesim ciffre de un DC-numero.

Li logic consecution del numeros del DC es li secuent:

DC 0 Omnicos destinat al scop del notiones max general del saventie, li labor del professiones, li activitás e li grand institutiones del saventie. Poy li libre in general, li bibliographie e li general collectiones de divers scrites.

DC 1 Secue li philosophie, tractant li pensada, del natura del pensada e del systemas queles li pensada ha elaborat

DC 2 Li religiones, considerant factes real o illusori

DC 3 Sur li base de ti ci idees es constituet li societés, e li social scienties forma li secuent classe.

DC 4 Secue li classe del lingues (philologie e linguistica), quel servi al communication in li social medie constituet

DC 5 Li pur scienties, mathematica, physica e li altri scienties pri natura, queles es li fundament del

DC 6 applicat scienties, li technic activitás queles concerne li transformation per li hom del natura e de su medie

DC 7 Li classe del bell e applicat artes e

DC 8 li classe del bell litteratura es reservat al occupation exter li immediat utilitá e al homan interpretation del natura e del social medie secun li sentiment

DC 9 Li classe historie, biographie e geographie tracta li materiales videt sub li triplic aspect: témpor, individual persones e loc.

It es sin practical importantie que li consecution del principal classes in li DC ne es conform al recent scientific conceptiones pri li classification del scienties. P. ex. un classification plu conform al modern scientic conception (precipue de Wilhelm Ostwald) vell esser p. ex. in li secuent consecution:

0 general bibliographie -- 1 historie -- geographie -- 2 philosophie -- 3 pur natural-scienties -- applicat naturscienties, technica -- 5 sociologie -- 6 pedagogica -- 7 lingue e scritura -- 8 bell litteratura -- 9 altri artes e plesura.

Ma li principal sectiones hodie generalmen acceptet definitiv es

DC 0 general, bibliographie -- DC 1 philosophie -- DC 2 religion, theologie -- DC 3 social scienties, jure, administration -- DC 4 philologie, linguistica -- DC 5 mathematica, naturscienties -- DC 6 applicat scienties, medicina, physiologie, technica -- DC 7 bell e applic8at artes, photographie, musica, ludes e sport -- DC 8 bell litteratura DC 9 historie, geographie.

Chascun principal section have ulterior subdivisiones, p. ex. li section 4:

40 general 41 general linguistica e philologie -- 42 occidental lingues in general -- 43 germanic lingues -- 44 til 46 romanic lingues -- 47 classic lingues, latin, grec -- 48 slavic lingues -- 49 altri lingues.

Plu detalliat es li subdivison, plu special es li notiones, plu long es li numerós. P. ex.

4 linguistica 41 general linguistica e philologie -- 415 grammatica -- 415.4 etymologic composition e derivation de paroles -- 415.41 general leges etymologic -- 415.411 general leges del morphologic evolution, formation de paroles -- 415.411-1 radicas, affixes, elementes del paroles, 415.411.12 affixes, formanties -- 415.411.121 affixes in general 415.411.121.2 suffixes.

Li DC es apt por omni scopes. Por privates es suficent in mult casus 2 til 3 ciffres sin que li indication de ulterior decimales posse trublar. Ma si necessi on posse decimalisar un notion til li ultim unité, til li individuo.

Ultra li principal numerós on usa in li DC anc complementari numerós, queles servi al plu subtil subdivision por representar cert frequent detallies.

P.ex. un complementari númer in signes de citation indica un cémpor 408.93 «18» Esperanto in li 19esim secul.

Un complementari númer comensant per zero indica un form 408.942.1 (05) Ido-revúe

Un complementari númer con un signe de egalitá indica un lingue 621.3(02)-3 manuale de electrotecnica in german lingue.

Li cartoteca de bibliotecas tre sovente es ordinat secun du vis-punctus:

  1. libre-cartes queles es deposit alfabeticmen secun li nómines del libreautores, 2) auxiliari titul-cedules queles es deposit alfabeticmen secun li titules del libres.

Li ordination del cedules nominat in supra sub 2) have li desavantage que it vole substituer un sistematic classification del libres, ma in fact es solmen un tre mal surogate de un classification. Nam li divers cedules es vicinat un al altri ne per li vicin contenete del concernet libres ma per li hasard del arbitrial libre-titules e per li hasard del alfabet-loc del selectet parol del libre-titules in li divers lingues. In chascun lingue es un altri classification del materie. Sinonimes es disperset.

Li Decimalclassification es índependent de omni ti hasardes queles es implicat in li arbitrari alfabete in li diversitá del lingues. Nam li Decimalclassification es un pur classification secun materie índependent del lingual expression del classificat notion. Ergo li DC es un excellent universal classification. Sinonimes es concentrat.

La ideal biblioteca consiste ex libres queles have solmen normalisat formates e queles in li meubles es ordinat in series conform al DC-numerós. Li libre-meuble del futur va consister ex tri sectiones, queles es constructet por li tri max grav formates. i.e. 1) li normal postcart-formate A 6 (105 x 148 mm); 2) li normal demílettre-formate A 5 (148 x 210 mm) e 3) li normal lettreformate A 4 (210 x 297 mm).

In chascun de ti sectiones on va ordinar li singul libres mecanicmen secun li DC-numerós. Secun desire on va posser mover li tot serie del libres, e tamen li colection va restar in órdine talmen, que li libres con afin contenete es situat un apu li altri.

In li curs del decennies li classification de divers dominias ha mutat su aspect. Ma on ne sempre posse changear un sistema de classification quel ja es in usada. Pro to anc li DC certmen have divers estetic defectes provenient de obsolet subdivisiones quelcvezes mem de personal tendenties del redactores del respectiv dominias. Ma ti desavantages es sin remarcabil importantie por li usation del DC in general. Si in li curs del témpor pro divers causes changes del Decimalclassification es necessi, on secun possibilitá elimina li old DC-numerós sin usar les por altri notiones.

Li longore de un DC-numeró ne expresse alquant valentie. Un numeró con du ciffres in su importantie posse esser de sam valore quam un numeró con mult ciffres. P. ex. 72 significa architectura, 621.396 radio-tecnica. Hodie chascun es convictet, que li radiotecnica have li sam cultural importantie quam li architectura. Li diferentie es ti que li architectura, ja es tre old, contra que li radiotecnica ha developat se solmen in li ultim poc annus.

In li fine del present articul noi exposi specialmen li tabelle del constructet lingues. Li letor va remarcar que li tabelle es un image del evolution del divers sistemas de lingue international, conform al conception del redactores in li divers epocas del ulterior extension del tabelle.

Langue bleue de L. Bollack, quel nequande ludet un remarcabil rol in li movement del L.I. usurpa li respectabil numeró 408.93, quel es tam practicabil curt quam li numeró 408.92 de Esperanto.

Ido es honorat per un propri numeró, i.e. 408.941.1, in un loc plu respectabil quam Novial, quel have mem 9 ciffres: 408.99.723.

Tamen li recent redactor del gruppe 408.9 -- constructet lingues -- del german complet edition del DC (Dezimalklassifikation. Deutsche Gesamtausgabe. Bearbeitet vom Deutschen Normenaussschuss. Dritte internationale Ausgabe der Dezimalklassifikation. 2. Lieferung Abtlg. DK 3 und DK 4: Beuth-verlag G m b H., Berlin SW 19: Ausgegeben Oktober 1935) estima Occidental mem minu mult quam Novial. Nam ci on trova Occidental ne havent un propri numeró. Occidental es citat solmen quam exemple, e it apartene al gruppe DC 408.993.71: Systeme mit vereinfachter internationaler Grammatik. Ma Occidental ne have un propri numeró, contra que Volapük, Esperanto, Langue bleue, Ido, Interlingua, Idiom Neutral e Novial have un propri numeró.

Si on egarda que mem li neutral critico va conceder que Occidental e in li scientie e in li movement del Lingue international lude un rol adminim tam important quam Idiom Neutral e Novial, on deve declarar que li redaction del parte 408.9 del triesim international edition del DC es executet in maniere sive ne objectiv sive sin conossentie del special materie. Noi vole esperar que ti ci manca va esser eliminat in li quadresim edition del DC, i.e. in li anglés edition.

Occidental ja in annu 1935 apartene al max important sistemas de international lingue, ergo it merite un propri numeró.

Noi proposi al International Institute por Documentation stipular por Occidental li numeró DC 408.95. Noi motiva ti curt numeró per li importantie de Occidental. Nam hodie Occidental pro su mult adeptes e pro su primari scientific valore es li max grav concurrente de Esperanto.

In sequent noi do reproducte un selectet part del principal section DC 4 «filologie linguistica», con exposition complet del gruppe DC 408.9 «constructet lingues». Noi excerpte ex li german complet edition (3im international edition. Vide in supra):

4 filologie, linguistica -- 40 general pri linguistica -- 401 filosofie e orígine del lingue -- 402 evolution del lingues -- 406 precision e puritá del lingue -- 407 instruction e studie del lingues -- 408 409 classification del lingues -- 408.1 primitiv lingues -- 408.2 lingues sin litteratura -- 408.3 modern vivent lingues -- 408.4 mort lingues -- 408.5 lingues con litteratura -- 408.7 dialectes -- 408.8 conventional lingues, mixtet lingues, corupt lingues, p.ex. pidgin-english, papiamento -- 408.9 artificial lingues, international lingues, constructet lingues -- 408.90 general, projectes -- 408.901 reflexiones pri li possibilitá de international lingues -- 408.91 Volapük (Schleyer) -- 408.92 Esperanto (Zamenhof) -- 408.93 Langue bleue (L. Bollack) -- 408.94 sistemas derivat ex Volapük e Esperanto -- 408.941 sistemas derivat ex Volapük -- 408.942 sistemas derivat ex Esperanto -- 408.942.1 Ido (de Beaufront -- 408.99 altri sistemas de constructet lingues -- 408.991 filosofic sistemas a priori, sur li fundament de logic classification del notiones.

408.991.1 sistemas sur li fundament de divers signes, lítteres e ciffres p.ex. Lingua philosophica (Kalmar 1772), Pasigraphie (de Maimieux 1797), Solresol (Sudre 1866).

408.991.2 sistemas sur li fundament de numerós e de matematic simboles, p. ex. Pasigraphie (M. Pais 1859), A. O. (V. Gordin-Beobi 1920).

408.991.3 sistemas sur li fundament del lítteres del latin alfabet, p.ex. Lengua universal (Sotos-Ochando 1845), Langue Universelle (Letellier 1852), Lingua lumina (Dyer 1875), Ro (E. Foster 1909).

409.992 mixtet, eclectic sistemas.

408.992.1 sistemas con rational grammatica adaptat a ínchangeat national vocabularium, p.ex. Pasilingue (Steiner 1885), Antivolapük (Mill 1893).

408.992.2 sistemas con rational grammatica e con arbitrari vocabularium p.ex. Dilpok (Marchand 1898): vide anc 408.91 Volapük e 408.941 sistemas derivat ex Volapük.

408.992.3 sistemas con rational grammatica e con vocabularium secun aprioristic principie, p.ex. Langue universelle (Grosselin 1836), Langue universelle et analytique (Vidal 1884), Blaie Zimondal (Merigi 1884), Nal Bino (Verhegen 1886), Spelin (G. Bauer 1888), Dil Fiweger 1893); vide anc 408.93 Langue bleue.

408.993 sistemas a posteriori.

408.993.1 sistemas sur li fundament de national lingues in general.

408.993.2 sistemas sur li fundament de mort lingues.

408.993.21 sistemas sur li fundament del latin in general.

408.993.22 simplificat latin, p.ex. Panglossie (Le Dantec 1885), Weltsprache (Eichhorn 1887), Novilatin (Beerman 1895), El interpres international (v. Hely 1905), Lingua Perfect (A. Hartl 1909).

408.993.23 modernisat latin, p.ex. Mundolingua (Lott 1889).

408.993.232 Interlingua (Peano 1903, 1909).

408.993.232.2 divers variantes de Interlingua.

408.993.25 sistemas sur li fundament del grec p.ex. Apolerna (Grasserie 1906).

408.993.26 sistemas sur hebreic fundament p.ex. Pasilingua Hebraica (Lenz 1889).

408.993.4 sistemas sur li fundament de vivent lingues.

408.993.42 sistemas sur li fundament del anglés, p.ex. Anglic (Zachrison 1930), Basic English (Ogden 1932).

408.993.430 sistemas sur li fundament del german, p.ex. Wede (Baumann 1915).

408.993.439.7 sistemas sur li fundament del sved.

408.993.44 sistemas sur li fundament del francés, p.ex. Communicationssprache (Schlipfer 1939), Francesin (Ljakide 1893), Pataiglob (Bohin 1898).

408.993.45 sistemas sur li fundament del italian.

408.993.46 sistemas sur li fundament del hispan, p.ex. Lingua Universal (Puchner 1897, Mundolingua (Starrenburg 1922).

408.993.5 sistemas mixtet ex national lingues.

408.993.51 anglés-germanic sistemas, p.ex. Tutonish (Molle 1902).

408.993.52 anglés-romanic sistemas; p. ex. Anglo-Franca (Henderson 1889).

408.993.58 slavic sistemas -- 408.993.7 altri international europan sistemas 408.993.71 sistemas con simplificat international grammatica, p.ex. Reform-Neutral (Rosenberger 1912), Occidental (E. de Wahl 1922), vide anc 408.942.1 Ido -- 408.993.72 sistemas con aglutinat grammatica; vide anc 408.92 Esperanto, 408-942 sistemas derivat ex Esperanto -- 408.993.722 Idiom Neutral (Kadem bevünetik volapüka 1902) -- 408.993.722.1 variantes de Idiom Neutral -- 408.993.723 Novial (Jespersen 1928) -- 409.1 chiffre-lingue -- 409.3 special lingues -- 409.31 special lingues secun sociologic classification -- 409.311 altlingues -- 409.312 populari, familiari conversation-lingues -- 409.314 vulgari lingues. Slang e a -- 409.316 hierarchic lingues, polit lingues, lingues de castes -- 409.32 lingues de singul sexus e de divers etás -- 409.321 lingues del mannes -- 409.322 lingues del féminas -- 409.325 lingues del infantes -- 409.325.9 lingues del matres, del nutressas -- 409.33 secret lingues -- 409.335 argot etc. -- 409.34 lingues de divers professiones -- 409.35 lingues del specialistes -- 409.5 mimica.

Litteratura:

  1. Dezimalklassifikation. Deutsch Kurzausgabe nach der 2. Ausgabe der Dezimalklassifikation. Bearbeitet im Auftrage des deutschen Normenausschusses von Dipl. Ing. Heinrich Günther, IDD-Publication Nr. 168. Beuth-Verlag G.m.b.H. Berlin SW 19: 1932, 100 S.A 4. RM 4.—.

  2. Erweitertes Schlagwortverzeichnis zur deutschen Kurzausgabe der Dezimalklassifikation. IID-Publication Nr. 168 a. Vertriebsstelle der Vorträge des I.I.D. Frankfurt am Main. Neue Mainzerstrasse 47. 112S. A 4. RM 5.—.

  3. Dezimalklassifikation. Deutsche Gesamtausgabe. Bearbeitet vom Deutscher Normenausschuss. Dritte internationale Ausgabe der Dezimalklassifikation. IID-Publication 196 I. Lieferung: Einleitung: Hilfstafeln. Abteilung O. Allgemeines. Abteilung 1 Philosophie, Abteilung 2 Religion. Beuth-Verlag G.m.b.H. Berlin SW 19: 1934. 148 S.A. 4. RM 11.—.

  4. Dezimalklassifikation. Deutsche Gesamtausgabe. Bearbeitet vom Deutschen Normenausschuss. Dritte internationale Ausgabe der Dezimalklassifikation. 2 Lieferung: Abteilung 3 Sozialwissenschaften. Recht. Verwaltung. Abteilung 4 Philologie. Sprachwissenschaften. Beuth-Verlag G.m.b.H. Berlin SW 19: 1935: 160 S. A. 4 RM 11.—.

  5. Classification Décimale Universelle Seconde Edition complète, française, internationale. IID-Publication Nr. 151: Firma D. van Keerberghea, Rue Piers 101, Bruxelles 1927 1929. 1400 pg. 40. fr. sv. 100.—.

  6. Universalis Supplementa et Correctiones: 7000 nov DC-númeres in completation al Publ. Nr. 151: Edition del Institute International de Documentation. Willem Witsenplein 6, den Haag 1932: fl. holl. 8.—.

  7. I.I.D. Communicationes trimensual. Ti ci revúe contene articules pri li question de documentation in francés, anglés, e german. Edition del Institute International de Documentation. Willem Witsenplein 6, den Haag Subscription annual: fl. holl. 4.—.

Ing. E. Pigal (Wien, Austria).

Senior: -- Til revide, mi cara; si per hasard, yo ne vell posser revenir por li diné, tu vell reciver un telegramma.

Seniora: -- Ples ne prender ti pena, mi amico, yo es avisat. Yo ha just nu trovat li telegramma in un tasca de tui veston.

Pro quo li discussiones es steril!

OBSERVA quo eveni circum vos.

Quande du persones, de quel li convictiones es completmen oposit, discusse pri quelcunc objecte, religiós, politic, social, etc., generalmen ili parla, in comensa, in un son prudent, presc índiferent; ma it sufice que un altri person, alcun auditores neutral es present por que ínmediatmen li ton deveni plu tranchant, plu agressiv. On posse deducter que li spectatores es li unesim culpabiles quande un discussion deveni violent.

Secun quant li argumentes deveni plu aspri, li du adversarios sempre minu escuta se unaltru. Ili crede que ili responde unaltru; in realitá ili monologa chascun in su torn. Li confusion cresce til li moment quande li max furiosi exclama: «It es simplic: ne existe possibilitá discusser con vos.»

On pretende que del choc del idés surti li lúmine. To es forsan ver inter du conversatores de quel chascun es sincermen desirosi informar se pri li opinion del altri; ma avan altri persones, chascun discussor crede esser abassat in li public opinion si su idés ne es victoriosi.

Tribune de Genève.

Un mal aventura. -- On save que pro li diferentie de valore del moné inter Francia e Svissia, it es minu custosi por un Sviss comprar su vestimentes in Francia quam in su propri land. Por impedir li habitantes comprar tro mult in extrania, li doane sviss imposi fortmen li merces intrant in li land. Tamen existe sempre persones serchant aprovisionar se in extrania sin payar li impost in li doane; por exemple it es facil comprar un nov vestiment in Paris e metter it sur su córpor quam si it vell esser su habitual tal.

Ultimmen, un Geneveso comprat un bell complet vestiment durant un viage in Francia. Sur li tren de retorn, il intrat in li W-C con su carton, desvestit se rapidmen... Ma quo far con ti old vestimentes? Sin hesitar il lansat le tra li fenestre. Poy il apertet li pacca contenent li vestiment francés... Horrore, li pantalon mancat, probabilmen obliviat del mercator!

In li frontiere, nor mann ne volet surtir de su W-C. Finalmen il devet confesser su culpa tra li porta. On provat trovar un pantalon in li station, ma sin success. Li doaneros aportat le un mantel. Li fraudero descendet del tren in un tam comic vestimentache que li viageatores esset sucusset de rision.

VU CERTMEN conosse li sentiment quel fa su via al superficie del consciositá, quande ye clocca un in nocte, on es avigilat del senior logiant in li etage superior, quel retorna in audibilmen elevat humore del litt amusant evenimentes vesperal. Ancor in sferes superior, il senti un beson ventilar su cap calid per un marchadetta in li chambre, por injoyar e edificar su con-homes dormient. Il mem senti un tam fort desir a far les partiprender ye su propri reyunisat viv-joya, que il completmen abandona se a disharmonic reproductiones de un folli refran-fragment reptet in su stupid chest cerebral.

Poc a poc, li afrigidation efectuante se, il senti desir a un refriscant balne in li cuf. Con resolut energie il aperte li scruv del aqua calid, quel ulula in strident ton major. Sifflada e altri plu plump sones continua. Yo seque chascun de su tornes con atention maladiv. Li aquascruv ulula con ínfatigabil fortie. Bentost li temperatura del aqua va esser apt por far bollir svinettes in it; o forsan il vole transformar li chambre a un vaporatoria. Li marchada al aqua-scruv ululant cessa in sam témpor; ma es sequet rapidmen de un crac, e un serie de ínarticulat interjectiones.

Con satanic satisfaction yo constata que -- a judicar secun evidentie -- il ha brulat se. E nu li scruv del aqua frigid eleva su voce lamentosi; advere solmen por brevi témpor. Quam omni su con-masculines il es evidentmen timid a frigore. On audi caut movementes, e poy li scruve frigid fa denove audir un son lamentant, ti ci vez un poc plu long.

Pos to il suposibilmen cade in melancolic meditationes. Sones amemorant a un hipopótamo proclama li tormentes de ánima in queles il ho-moment trova se. Li pression del multitá e póndere de su peccas deveni tro grand; il ne plu posse portar les in position vertical; con sismatic sucusses il deve lassar cader su córpor sur un stul.

Quande il denove leva se, il es liberat ne solmen de obscur pensar, ma anc de un sapate. Li marchada adavan e adretro sur li suol continua, alternant in sones dur -- del sapate -- e sones moll -- del ped in strump, acompaniat de felici cantettada e litt risiones plen de juition.

Yo es sufocat in cussines e furie. Mem du tablettes dormitiv have null efect.

Il comensa cantar «Rosaspina esset un flicca bell, flicca bell, flicca bell» (canzon-dansa por infantes), evidentmen con ínmesurabil joya e amusament por se self.

Yo es morient, con un humid drap sur li cap e vattetampones in li oreles; quande subitmen sona un crac, quam un tir de cannon: Suposibilmen li altri sapate ha fat se índependent del pede durant li dansa circum Rosaspina.

In fine li lette -- e mi plafon -- craca, menaciant grav accidentes, un portion de stuccatura cade sur me. E durant que yo in ínpotent furie salta de mi lette, trampla sur li suol, e lácrimas flue in continui riverettes sur mi facie, li bestie in supra dormi li dorme del ínnocentes.

Autorisat traduction ex dan de Ilmari Federn.

Poemas

De Niels Kaas-Johansen.

Autorisat traduction ex dan de Ilmari Federn.

Langore

[verse]


Yo te desira incontrar In verne renascent Sur un calm via solitar, U vive es rident. Tu ocules a me brilliat De un profund chagrin; Li dulci ride revelat Un ánima sestrin. Tu rosi facie monstra clar Del sanitá li font. E por in vesper it besar Invita me tu front. Del ciel li sole brillia nu Sur un tranquill allé. Ma yo joyar ne posse plu, Si yo ne trova te.


Blues

[verse]


Blu-vesit, un jolli flicca Incontrat yo per hasard; Ella transversat li corte Persequet de mi regard. Dulci aparet su labies, Su ridette bon e fin. Ella aportat li verne Con se, e parfúm florin. Ebrimen fe intricar yo Li odore exquisit. Ma in dom intrat fe ella -- E hiverne revenit.


Cosmoglotta A 107 (mar-apr 1936)

COSMOGLOTTA, marte-april 1936. (Annu XV.) No 2 (107)

Li cronica apari in li suplement trimestral «INFORMATIONES»

BELL ARTES e MUSICA

Contene -- Li musica e li capilles. -- Li invention del gumme. -- Li National Gallery. -- Li vocabularium del centres de interesse: Bell artes. -- Li gravura sur linoleum. -- Li ex-libris. -- Un truc. -- Li caricatura. -- Li dadaisme. -- U li gustes es mutabil. -- Li influentie del musica sur li animales. -- Vocabularium del musica. -- Li acordeon. -- Li baston de chef de orchestre.

Verne. -- Aquarelle infantin.

(Metode del prof. R. Rothe, Wien.)

Li musica e li capilles

Mult musicantes havet li avantage de abundant capilles. In anteyan témpores, ili esset Beethoven, Berlioz, Paganini, Liszt, e plu proxim a nos: Fauré, Debussy, Paderewsky. Tamen on ne expectat que li musica vell esser reputat quam un regenerator capillari. Tamen, just to evenit. Un german scientist, professor in li universitá de Stuttgart, recomanda li musica quam li max bon medie far crescer li capilles. Secun le, ex cent compositores de musica, on trova solmen du calves, contra que li proportion ascende a 16% che li litteratores!

Li invention del gumme. -- Til li fine del XVIIIim secul, on utilisat, por efaciar li scritura, li crumel de pane, quel es ancor hodie usat del dessinatores. Solmen circum 1775 aparit li unesim gummes por efaciar, in cautchuc, queles esset inventet probabilmen del anglés chimist Priestley. Sr. Magelhano, quel vivet in ti epoca in Anglia anc auxiliat ti descovrition. Su monument existe in Oporto.

In comensa, e durant long témpor, li gumme por efaciar esset considerat quam un luxu. It esset nigri, o almen presc nigri e pro to it esset vendit sub li nómine de «pelle de negro». In li fine del XVIII-im secul, un micri pezze de gumme de circa 12 mm custat 4 frs. sviss.

Save vu que li National Gallery, li national anglés Museo de Anglia nascet apen ante 100 annus? Li orígine es in li colection de Angerstein quel includet solmen 38 picturas. Ti 38 picturas ha devenit hodie 3700, omnes de unesim rang. Ti colection hat esset comprat in 1823, ma solmen un annu plu tard li expense necessi esset votat del angles Parlament.

Abietes.

Pictura infantin in guache.

Metode

R. Rothe

Wien

( Austria.)

Li vocabularium del centres de interesse in li lingue international

Li modern pedagogie ha patientmen serchat li leges a queles es submisset a homan memorie. Mersí al tenaci labores de mult educatores, principalmen de Dr Decroly, de Bruxelles (de quel li no 92 de Cosmoglotta ha publicat li portrete), on save hodie que li paroles es evocat in li memorie secun lor afinitá e lor relationes de sens. Quande por exemple noi vole trovar li parol expressent li idé de «construction combustet» noi evoca foy, flamme, calore, pumpero, e finalmen noi trova li just expression «incendie». Sempre, quande noi sercha evocar un parol, noi pensa al altris de sam familie, del sam gruppe de idés. De to, li conclusion que li max bon medie aprender vocabules es studiar les gruppat secun li centres de interesse, de activitás; do ne secun li alfabetic dictionarium in quel ti paroles succede se in hasard sin relation de sens.

Pro que in un lingue international li sol desfacilitá es constituet, ne per li grammatica quel es sempre simplicissim, ma per li vocabularium, it es tre important usar un metode rational e rapid por li studie de ti vocabularium, secun li nov principies del centres de interesse.

Regretabilmen, li paroles in li dictionariums de Occidental til hodie es rangeat secun li órdine alfabetic. Li supra-citat parol incendie, por exemple, trova se inter imputar, incense, incidente, etc., inter queles existe null relation de sens. Do un tal list, benque tre comod por un consultation rapid, es ínutilisabil por li memorie quande it acte se evocar li paroles secun li act ínconscient constatat del psicologos.

In li national lingues, on ha do composit vocabulariums secun li centres de interesse, por docer plu rapidmen li lingue matrin al scoleros. Por exemple in german existe li «Deutscher-Wortschatz» de Schlessing-Wehrle, in francés li «Dictionnaire des idées suggérées par les mots», de Rouaix.

Foliettar li dictionarium alfabetic por traducter un textu es un labor tedant. Ma si li traductor posse antey consultar li list del paroles usat in li special dominia tractat, li traduction va esser mult plu rapid. Un altri utilitá de ti listes es monstrar quant rich e nuanciat es li vocabularium de Occidental. Null lingue international es plu rich, e tamen presc omni su paroles es ja internationalmen conosset e familiari. Occidental renunciat ti enorm erra del anterior sistemas quel pretendet vicear paroles international conosset per formationes inventet e íncomprensibil.

Por elaborar ti vocabularium del centres de interesse, noi utilisat principalmen li celebri «Recueil de mots français», de Pautex, revidet e corectet del genevesi linguist Charles Bailly. Li excellentie de ti libre es pruvat per li facte que it preterpassat li 60-im edition. Noi basat nor traductiones in prim sur li Wörterbuch Deutsch-Occidental de Joseph Gär. Li tot listes esset controlat del presidente del Academie de Occidental ante printation.

In fine, noi deve far remarcar que Cosmoglotta ha ja publicaat quasi complet vocabulariums concernent pluri centres de interesse. Por exemple in astronomie on trova un important articul in Cosmoglotta no 70. de Sr Pigal. Li elementes chimic ha esset enumerat de Sr. Janotta in no 95. Anc li no 77 ha publicat un long studie de Dr Wormser pri li artes del printation.

R. Bg.

Bell artes

Architectura. Construction, dom, palast, stil, pilar, pilastre, colonne, socle, base, fuste, pedestale, capitele, canalatura, cornis, tegment, peristil, colonnade (colonn-ade), intablament, intablatura, arc, arcage (arc-age), fris, plinte, portico, vulte, cupol, ogive, arc puntat, traverse, págode, eclesia, catedrale, archeolog, archeologie, exploration, excavation, antiquitá, obelisco, mumie. Scafotage, travage (trav-age), armatura (arma-t-ura).

Sculptura (sculpt-ura). Sculptor (sculpt-or), alegorie, statue, portrete, torso, statura, icone, idol, image, socle, pedestale, bass-relief, ciselatura, modellage. -- antiquero (antiqu-ero), antiquario (antiqu-ario).

Bell artes, ovre de arte, art-ovre, numismatica, numismat, medallie, medallion, camé, filigrane, esmalte, pendette.

Verbes: sculpter (sculpt-er), exbossar (ex-boss-ar), modellar, ciselar, formar, fassonar.

Dessin e pictura. Contura, esquisse, nuancie, siluette, ombre, signe, marca, strec, strie, linea, lineament, meandre, zig-zag, ornament (orna-ment), decoration, arabesca, volute, spirale, project, trate, sgraffitura. -- Exbossament (ex-bossa-ment), -age, portret, cap, facie, profil, image, ilustration, posa, caricatura, copie, diorama, panorama.

  • Perspective, plan, profil, projection horizontal, vertical, elevation, cup, cadre, bord.

-- Simbol, simbolisme (simbol-isme), simbolist (simbol-ist), emblema, atribute, blason, armes, insignie, garniment (garni-ment), placca, disc, aureol, nimb, coron, diadem, band, banderole, parafe, monogramm, stil renascentie, rococo, exposition, spectacul.

Geometrie. Linea rect, fractet, curv. Horizontale, verticale, perpendicul. -- Base, altore (alt-ore), longore (long-ore), largore (larg-ore), láter, sómmit, circul, centre, diametre, radie, tangente, secante, flech, arc, triangul, equilateral, scalen, isocel; rectangul, quadrat, paralelogramma, trapeze, trapezoid (trapez-oid), pentagon, hexagon, heptagon, octogon, decagon. -- Ove, ovale, elipse, parabol, hipérbol.

Instrumentes: Folie de paper, lineale, chablon, tabulette por dessin, dessin-plane, compasse, tira-lineas, tir-plum, tir-lineale, compass-bux, circul-bux, dessin-instrumentes, tush, crayon, porta-crayon, grafite, pastelle, crayon de colore, crete, pinsel, estompe, planc, paper, album, calca, copie, calca-paper, fusen, pan-crumel, gumm, platt-clove, squadre, cadre, cavalette, trestale, frame, palette, plancette.

Colorantes: Ocre, citron, carmine, rubore (rub-ore), rossore (ross-ore), rossitá (ross-itá), minium, sepia, indigo, neutral tinte, umbra, cinabre, vermillion, smeralde, cobalt, cerusse, blanc de plumbe, argente, aure, similor, talmi, auripelle. -- Pictura (pict-ura), pictage (pict-age), tintura (tint-ura), colorite, carnation, pigment, ferruine.

Colores: Blanc, nigri, gris, clar, obscur, yelb, rosi, rubi, purpur, scarlat, ross, fulvi(?), verdi, blu, brun, brunetti, violetti, orangi, moaré, lilas, azur, cindri-color. -- Blancatri (blanc-atri), nigratri, etc. -- Blu-pallid, obscur, etc. -- Colores complementari.

Artistes: Dessinator (dessin-ator), pictor (pict-or), pictero (pict-ero), colorero (color-ero), aquarellist (aquarell-ist), crayonist (crayon-ist), paisagist, portretist, caricaturist, gravor (grav-or), aquafortist (aqua-fort-ist), litografa, cromo-litografa.

Procedes: Pictura, gravura, cuprogravura (cupro-grav-ura), plum sanguine, guache, aquarelle, fresco, oleo, miniatura, aquaforte, litografie, lignogravura, xilografie, cromolitografie, linogravura, tapisseríe, gobelin.

Ceramica, petre, alabastre, marmor, porcelane, caolin, sand-petre, majólica, fayance, terracotta, vitre, cristalle. -- Vase, panse, coll, ped, anse, orel, plate, glasura, esmalte, verniss.

Adjectives: Pictoresc (pictor-esc), picturesc (pictur-esc), colorat (color-at), colorosi (color-osi), varie-, pluri, multicolori, incolori, sin color, descolorat, clar, obscur, livid, artistic, chic, jolli, elegant, simbolic, emblematic.

Verbes: dessinar, exbossar, picter, pinselar, colorar, descolorar, tinter, nuanciar, ombras, posir ombres, decorar, ornar, copiar, dessinar, calcar, decalcar, marcar, signar, jalonar, marcar per jalones, incadrar (in-cadr-ar), puntar, compassar, efaciar, essuyar, sgraffir, scrapar, rader, graver, simbolisar, portretar, imitar, contrafar, linear, alegorisar, respegular (re-spegul-ar), retuchar (re-tuchar), caricar, glaser, esmaltar.

Li gravura sur linoleum

Mult letores de Cosmoglotta es ja interessat per ti nov procede de reproduction e ili save que desde 2 annus li covriment de lor revúe e anc li interior (por exemple li págine 16 de 1936) es ornat de un gravura sur linoleum. Yo self posse bon parlar pri ti procede proque yo promoet su difusion in li landes occidental. Yo scrit li unesim brochura explicant in francés ti nov procede in decembre 1934 e un annu plu tard li edition de 2000 exemplares esset exhaustet.

Exemple de gravura sur linoleum.

Li success de ti procede explica per su rapiditá e su modicitá de precie. Durant que un cliché sur zinc besona pluri dies por su fabrication e custa circa 15 sviss frs. por li grandore de un post-cart, un cliché ex linoleum del sam grandore es gravet in minu quam un hor e custa circa... 30 cts. Por exemple li grand cliché del covriment (eclesia de Payerne in Svissia) esset gravet in 40 minutes secun un fotogramma. It es ver que li dessin con finesses ne conveni a ti specie de reproduction: por exemple li cliché del munde sur li duesim págine del covri es fat sur zinc, secun un grand dessin quel es reductet per fotografie...

In prim, quo es li linoleum? In facte, to es un recent invention. Li unesim fabrica esset creat in 1866. Ja in li VIIIim secul on usat por li cortines un verniss nominat linoleon contenent oleo de lin. De to venit li actual nominat linoleum quel es ormat de lin e del latin parol oleum (= oleo in Occidental). Ma li linoleum ne consiste solmen in oleo de lin (!); su soliditá ne vell esser suficent. In realitá it es composit principalmen ex corc, it es del cortice de un specie de querc, a quel on junte lin-oleo e anc micri quantitás de gumm e resine.

Li corc es triturat ante esser mixtet al lin-oleo. Esque vu vell divinar que ti operation del trituration es extremmen dangerosi? Li polve de corc, quel es tre levi, e quel expande se rapidmen in li aere, forma con ti ci un mixtura explosiv quel li scintilles del machine sufice por inflammar. On pretende mem que it es minu dangerosi manuar dinamite quam pulverisat corc.

Pos que li mixtura de corc e oleo forma un paste, on extende it sur un toale de jute quel es ancor visibil sur li reverse del linoleum.

Regardante un gravura sur linoleum (on di per abreviation: lino) on constata que li dessinator labora quam por li gravura sur ligne, per opositiones de blanc e nigri e per usa del sgraffituras (vide covriment de Cosmoglotta) por representar li demí-ombres. Li du procedes usa in facte presc li sam instrumentes. Ma li grand diferentie es que li lino es plu tendri, do plu facil a graver quam li ligne. Adplu li ligne ne posse dar mult exemplares (apen 500) pro que it deveni aplastat sur li presses del printerías. Pro to, li artistes quel vole publicar un gravura sur ligne in un revúe o libre es obligat far reproducter it antey sur un zinc-cliché, quo custa car. Con un linoleum, li afere es mult plu simplic. It sufice clovar li placca de linoleum sur un pezze de ligne havent circa 20 mm de spessore. Si li linoleum es spess de 3 mm, li cliché have un spessore corespondent a ti del lítteres de printeríe, it es 23 mm.

Un tal cliché es quasi ínconsumabil. Yo ha gravet un quel passat 40.000 vezes sub li presse sin esser damageat!

Por graver, on ne posse prender qualcunc lino. On deve selecter un qualitá sin ornamentes, do un-colori e tam tendri quam possibil por que li cultele posse laborar facilmen in it. In omni casus li linoleum incrustat ne es apt por li gravura pro que li gravero es sempre genat per li mult colores. Adplu li lino deve esser polit per un fin vitre-paper. Quande li placca es pret on copia sur it li dessin per tush.

E nu, on posse comensar li gravura. Til li ultim annus, it existet por ti scope solmen li tasca-cultele, medie tre primitiv per quel es explicat li non-interesse del artistes por ti medie de reproduction. It esset tande nominat li «arte del cultele». Ma hodie li comercie livera special instrumentes, to es micri culteles in form de V o de U, del grandore de un ordinari plum e quel on posse fixar a un tenette.

Per ti V-cultele, on cava omni partes blanc del dessine e li partes nigri apari in relief, quam in li gravura sur ligne. E in li printería, sol ti partes in relief es covrit de incre e poy marca in nigri li paper.

Noi vell posser dar multissim consilies e remarcas tecnic por obtener un irreprochabil gravura, ma to vell esser tro long. Nor scope ci es solmen dar un idé pri li avantages de ti nov procede.

Examinante li cadernes de Cosmoglotta in li du ultim annus nor letores va strax reconosser li gravuras fat sur linoleum: ili es sempre fat per superficies e strecas blanc e nigri sin demí-ombres. E ili va comprender qualmen noi posset ilustrar tam richmen nor revúe presc sin expenser moné por clichés quel custa tre car al altri jurnales. R. Bg.

Li ex-libris

Li amatores de libres, quel explora li exposituras del venditores de old-libres, sovente trova in li anterior facie del covriment un gravurette glutinat e portant ti paroles «ex-libris», con li nómine del ancian possessor del libre.

«Ex-libris» es un latin expression significant, quam on devina, «ex li libres». In omni landes civilisat on usa li latin paroles, benque on vell posser traducter it exactmen in lingue national, por exemple in german «aus den Büchern».

Per extension de sens, li término ex-libris ha finalmen designat li totalité del image. Ti image es selectet generalmen conform al gustes del possessor o con su profession. Li sol scope del ex-libris es indicar decorativmen li possessor del libre por que ti-ci ne perdi se. Do, to es un specie de armes heraldic, ma ti armes es personal e ne familial, e ne transmissibil a su infantes.

Li unesim question quel posi li persones interessat al heraldica es ti-ci: Esque yo ne vell posser crear mi propri armes? Ti desir es natural. Tamen it apare poc pretentiós inventer nov armes. Pro to, noi vell consiliar a ti amatores: Ples crear vor ex-libris: nequi va considerar to quam tro ambitiós e vu va posser composir it sin esser genat del regules rigid del heraldica (vide Cosmoglotta No 98).

Anc on ne deve obliviar un important avantage del ex-libris. Vu save que mult amatores have li trist hábitu pruntar partú libres e nequande rendir les. Ma quande li libre porta su ex-libris -- it es li nómine del proprietario -- it es desfacil al pruntator obliviar su deve.

Historie: On admisse generalmen que li ex-libris origina in Germania. Li Franceses self agnosce it. Por exemple, li revúe A.B.C. de Paris (julí 1926) publica: «Li ex-libres es un producte de Germania, it nascet in ti land ante li fine del XVim secul e it esset ta cultivat con plu grand success e passion quam che nos». In su libre «Ex-libris» publicat in 1925, Sr. Zur Westen precise que li ex-libris nascet in Germania in 1490. Ma in ultim témpor un autor sviss, Sr. Amweg ha pruvat que ja in 1464, un nobile de Neuveville (romand Svissia) nominat Grimaître, hat ja fat picter su armes e su iniciales sur folies de paper queles il glutinat in su libres quam marca de proprietá.

Li unesim ex-libris presc sempre utilisat li heraldica quam ornament, ma quande li nov arte penetrat in li borgesie, on esset naturalmen obligat recurrer a altri medies de ilustrationes: paisage, figuras, animales, etc. Hodie li creatores de ex-libris prefere un dessin conform a su propri gustes o un dessin memorant su profession. Por exemple, un apicultor selecte un ape, un musicante un violin, etc. Li celebri scientist August Forel, li max grand conossor del formicas, adoptet ti insecte sur su ex-libris.

Por obtener su ex-libris, on posse petir un dessin de un pictor. Ti dessin es inviat che un clichero quel fabrica un cliché sur zinc, poy un printator printa tam mult images quam on desira. On glutina ti images sur li facie interior del covriment e conserva un cert quantitá por li libres quel on va aquisiter plu tard.

Li colectiones de in 1490. Ma in ultim témpor un autor sviss, Sr. Amweg ha pruvat que ja in 1464, un nobile de Neuveville (romand Svissia) nominat Grimaître, hat ja fat picter su armes e su iniciales sur folies de paper queles il glutinat in su libres quam marca de proprietá.

Li unesim ex-libris presc sempre utilisat li heraldica quam ornament, ma quande li nov arte penetrat in li borgesie, on esset naturalmen obligat recurrer a altri medies de ilustrationes: paisage, figuras, animales, etc. Hodie li creatores de ex-libris prefere un dessin conform a su propri gustes o un dessin memorant su profession. Por exemple, un apicultor selecte un ape, un musicante un violin, etc. Li celebri scientist August Forel, li max grand conossor del formicas, adoptet ti insecte sur su ex-libris.

Por obtener su ex-libris, on posse petir un dessin de un pictor. Ti dessin es inviat che un clichero quel fabrica un cliché sur zinc, poy un printator printa tam mult images quam on desira. On glutina ti images sur li facie interior del covriment e conserva un cert quantitá por li libres quel on va aquisiter plu tard.

Li colectiones de in 1490. Ma in ultim témpor un autor sviss, Sr. Amweg ha pruvat que ja in 1464, un nobile de Neuveville (romand Svissia) nominat Grimaître, hat ja fat picter su armes e su iniciales sur folies de paper queles il glutinat in su libres quam marca de proprietá.

Li unesim ex-libris presc sempre utilisat li heraldica quam ornament, ma quande li nov arte penetrat in li borgesie, on esset naturalmen obligat recurrer a altri medies de ilustrationes: paisage, figuras, animales, etc. Hodie li creatores de ex-libris prefere un dessin conform a su propri gustes o un dessin memorant su profession. Por exemple, un apicultor selecte un ape, un musicante un violin, etc. Li celebri scientist August Forel, li max grand conossor del formicas, adoptet ti insecte sur su ex-libris.

Por obtener su ex-libris, on posse petir un dessin de un pictor. Ti dessin es inviat che un clichero quel fabrica un cliché sur zinc, poy un printator printa tam mult images quam on desira. On glutina ti images sur li facie interior del covriment e conserva un cert quantitá por li libres quel on va aquisiter plu tard.

Li colectiones de ex-libris. Desde long, li ex-libris es colectionat quam li post-marcas, per cambias inter li diferent landes. Existe mem societés quel gruppa li colectioneros e organisa li exchanges. On asserte que li max bell colection de ex-libris in li munde es ti del comte de Leiningen-Westerburg, quel possede circa 40.000 pezzes diferent.

Un truc: Un amator de arte esset viageant in Italia che un mercante de picturas de Venezia: il descovrit un Perugin datat de 1520, quel il obtenet presc por nullcos... 6.500 liras. Ma on save que un italian lege interdi lassar passar li frontiere al ovres del ancian pictores. Qualmen far? Nam li doane es ínflexibil.

Alor il fat picter, sur li old toale, li portrete del rey Victor-Emmanuel III. Li brav doaneros salutat e lassat passar li portrete de lor rey.

In Paris, on lava rapidmen per essentie; li visage del rey desapari e li truc es finit. Nequant, nam, in sam témpore quam li recent pictura, li ancian -- ti de Perugin, 1520 -- desapari anc por lassar aparir -- li portrete de Garibaldi!!!

Exemple de plum-dessin. Cliché La Concorde, Lausanne.

Li caricatura

Li caricatura es un art tre antiqui. Sur li vase del Grecos on vide por exemple Jupiter con chap de nocte portant un scale por visitar su amata Alcmene quel apari in li fenestre. On es surprisat constatar ye quant temeritá, li Antiquos risibilisat li sacri persones, li deos. Li scritor cristan Arnobe reprochat a su pagan adversarios ti manca de respect. Il dit: leges ha esset fat por protecter li reputation de chascun cive contra li calumnie e li mocada; ma simil protection mem ne existe in favor de vor deos quel chascun posse desdignar.

Ancor ante ne long li caricatura ha evoluet. Til li fine del ultim secul it besonat un textu por esser comprensibil. Li dessin esset principalmen li acompaniament de un textu. Ma finalmen it ha liberat se completmen: li caricatura explica se per se self e it ha comensat usar li color, con un intention decorativ.

Li rol del caricatura es enorm, universal e mem util. Per monstrar nor defectes, nor debilesses, nor erras, li caricaturist plena un function social: il auxilia nos corecter nos self tam bon quam un moralist vell far it.

It es facil constatar qualmen labora li caricaturist. Il exagera sempre li trates caracteristic ed un person; talmen li portrete sembla risibil, ma on reconosse tamen tre bon li person dessinat. Hodie li dessinatores humoristic have lor propri annual salon de picturas, in Paris, e li caricaturistes quam Gassier, Sennep, Bib e altres es tam famós quam li grand pictores del epoca. Ili labora principalmen in li dominia politic e secun natura. In Francia, li salones, li coridores del Senate e del Chambre del deputates ne es solmen li dominia del jurnalistes; li dessinatores anc have ta lor plazza e labora líbermen. Strax quande un politico mane ínmobil, li albums surti del tascas e li crayones in hasta fixa sur li paper alcun trates del modelle. On possede talmen pluri centenes de Briand, de Tardieu, de Blum.

E quo es max curiós es, que ti satire per li image nequande provoca protestationes. Mem si li victim del caricaturistes senti alcun despit vider se plu desbell quam ili es, ili nequande monstra lor malcontentie. E to posse esser considerat quam un grand privilegie del humoristic artistes. Li scritor ne beneficia ti amicitá. Si vu descri con sinceritá li portrete de un hom politic, il va considerar vor articul quam agressiv, ma córam su caricatura dessinat, li sam mann va subrider, si mem il ne es flattat. De u veni ti diferentie? To es tre desfacil a explicar.

Qualmen on deveni caricaturist? It es evident que on ne deveni tal solmen per volentie, on deve posseder un natural talent e poy developar it per long labores. Noi mey citar li casu de un del max celebri caricaturist de nor epoca: Sem.

Su ver nómine esset Georges Goursat. Su patre esset spicero in Périgueux (Francia). Li infante esset educat che li Jesuites, poy studiat li jure in Bordeaux. Pos har obtenet li licentie de jure, il renunciat li avocatura e preferet intrar quam unesim employate in li spicería de su patre.

Pro que il havet un real talent por li dessin, il comensat portretar li persones de su cité. Un amico consiliat le emigrar a Paris quel sol esset digni de su talent. Goursat tande installat se in li grand cité e selectet in comensa li pseudonim de Sem pro que un altri caricaturist ja conosset havet li nómine de Cham! Il devenit rapidmen celebri. Il esset un micri mann sempre in movement, frequentant principalmen li elegant circules. Sovente, mem, on videt le in nerecomandabil companie.

Bah! il dit con joca, mi du sestras es nonnas: ili prega por me, ili ne have altri cos a far!

Quam omni caricaturistes, Sem semblat improvisar su portretes. In realitá ante obtener ti images semblant apen esquissat, il devet sovente recomensar les durant pluri semanes, pluri mensus e mem pluri annus; il corectet les sin cessa per tre numerosi provas til quande il esset satisfat.

In fine, yo vole ancor examinar li question del caricatura del vispunctu interlinguistic. Li Idistes e ex-Idistes va saver con interesse que li parol «caricatura» esset li cause de un grav missuccess in lor movement. Vi pro quo:

Esperanto forma del radica karikatur-o, li verb karikatur-i e li nómine del dessinator karikatur-isto. Ma quande li Idistes volet adopter ti familie, ili constatat que to esset impossibil pro lor rigid regules de derivation. Departente del nómine on vell dever dir karikatur-o, karikatur-igar, karikatur-igisto, o departente del verb, on vell dir karikatur-ar, karikatur-uro, karikatur-isto. In ambi casus, on obtene un derivate ínnatural e mem comic. Pro to Couturat fat votar de su Academie Idistic un ingeniós solution: on adoptet li verb karikat-ar, de quel on posset derivat regularimen karikat-uro, ma li person devenit nominat karikat-isto, quel es solmen un «caricatura» del parol international caricaturist. Quande li grand amic de Couturat, li belgi major Lemaire, leet ti solution, il intrat in un furore e strax suplicat Couturat revocar ti decision «ridicul». Li long corespondentie inter Couturat e LEmaine quel yo sol til nu conosse monstra que li afere tornat al drama. Couturat volet li sacri logica, Lemaire defendet li naturalitá. Lemaire, hom tre rich, quel hat apoyat li difusion de Ido per su influentie e per pluri decenes de mill francs, ruptet con Couturat quel il acusat pri dictatura e li movement in Belgia, de quel il esset li ductor, bentost desaparit. Li desertion de Lemaire ha sempre esset un enigma por li Idistes: hodie ili posse saver que li ultra-logica de Couturat es li sol cause...

Li dadaisme

Li arte, quam li politica, have su extremistes, it ea del honest e scrupulosi copie til li follie. E proxim ti ultim on deve ya plazzar li dadaisme, ti génere extravagant, hodie morit, felicimen. Li orígines del dadaisme es in general sat poc conosset. Esque on save que it nascet in Svissia? In 1915, in Zürich, vivet un ruman studiante, nominat Tristan Tzara. On incontrat le in li circules del ínnumerabil emigrantes o desertores quel, durant li grand guerre hat refugit se in Svissia. Inter ti emigrantes trovat se alcun artistes, inter altri: cubistes, futuristes, e expressionistes, german pacifistes, Bulgares e anc russ revolutionarios. Lenin self esset ta, e ludet ye chac-lude e damas in li restorerías durant que circum le, on discusset pri politica.

Tande Tzara decidet, con su amicos, fundar un nov artistic scol quel devet esset un protestation contra li oficial arte, contra li socie, li li morale e li litteratura. Il apertet un dictionarium in hasard, e trovat li parol «da da», quel, quam on save, significa: fix idé un poc naiv e stult. Il strax decidet adopter it. Quande Tzara pronunciat ye li unesim vez ti nómine avan su disciples, «il provocat un extraordinari entusiasme», raconta nos un del persones present. To evenit li 8 februar 1916, ye clocca six del vésper, in li café del Terrasse, in Zürich. Esque vu vole un specimen del proclamation de ti yun mannes quel pretendet salvar li munde per lor invention:

«Dada sputa in li ocul del munde, ili declarat. Li vive es un repugnant enigma -- noi nega omnicos, noi es revoltat contra omnicos e noi vole li destruction de omni valores».

Poc témpor pos li fundation del movement, Tzara leet publicmen un poema de su composition in quel esset reunit «blu miel, un biciclist del colore de yelb sand, potte de excrementes, cangurús, dolores de ventre», omni to ligat de verses quam «bum, bum», «mbazé, mbazé, bazé, bazé, mleganga garou»!

Principalmen in Germania li dadaisme devenit violent. Por exemple in 1920, li policie devet cluder in Köln un exposition dadaistic, quel hat provocat violent protestationes che li honest homes. On arivat al sala passante tra un WC. public, e in li extremitá del galerie, on videt un yuna, in robe de comunion, recitar obscen poemas.

Ti absurd movement bentost morit. On trova ancor alcun tracies de it in li exposition del Pictores súper-índependent in Paris. Ma li homes passa con un sub-rise. Dada ne merita alquo plu mult. M. Besançon.

U li gustes es mutabil. -- Quande on constructet li famós turre Eiffel in Paris, li scritores e li artistes considerat it con furiós ocules.

Un die, durant li Exposition de 1889, li poet Verlaine decidet ear vider it. Sur un coche, il directet se vers li Champ de Mars. Strax quande il perceptet it, li poet intrat in un sacri furore. -- Cochero, il exclamat, demí-torn, demí-torn! Nequande yo videt un tal horrore. Ma to es odiosi, abominabil. To simila un candeliero!

Durant ti témpor, un imposant petition quel colectet mult signaturas in li circules artistic, protestat contra li nov monument, quel «desbellisat» Paris.

Ma, hodie, li idés ne es li sam; li scritores e omni progressistic pictores reva solmen pri it. Sr. J. Cocteau ha descrit «Li nov marites del turre Eiffel». Al «Prega sur li Acrópolis», M. Giraudoux ha substituet li «prega sur li turre Eiffel». Li turre apari in pluri picturas del doanero Rousseau. Ma li pictor li max entusiasmat es Delaunay pri quel un jurnalist ha dit: Il picte solmen li turre Eiffel e il picte it de omni manieres. Il picte it stant, cuchat, inclinat, lansant se in li aere quam un flech o cadent sur li suol quam un aeroplane.

In 1937, ye li international Exposition del artes decorativ, li Turre Eiffel va celebrar li cinquantenarie de su nascentie. Sub su enorm pilares es hodie constructet li palaces u va esser reunit li ultim creationes in li dominia del tecnic e artistic difusion: fotografie, television, information, presse, radiodifusion.

Parc in Wien (Austria)

Exemple de dessin per grafit-crayon

(Extraet de «der Baum im Zeichenunterricht» de Richard Rothe)

Li influentie del musica sur li animales

Qualmen li musica ne vell acter potentmen sur li nerves homan si li animales self es tam sensibil a it?

In prim on save que li canes es tre vividmen impresset de musica. On ne deve serchar exemples in li cités u li custom naturalmen modifica li natural temperament. Alcunes fisiologistes pretende que ti animales es dolorosimen impresset: to quo confirma ti assertion es li facte que tis, quel on lassa in libertá fugi ululante strax quande ili audi li unesim sones. Li naturalist Boitard raconta li historie de un can quel morit de dolore pro que on hat obligar it escutar longmen un musica avan quel it pussat acut crias.

On cita sammen li exemples de alcun altri animales morit pro li sam cause, e, inter altri, chuettes. Li cates anc miaula audiente sones del instrumentes; ma che ili li dolore es minu vivid e plu rar quam che li canes.

Lu contrari existe che altri animales, e on save con quel plesura li avies, principalmen li serine, escuta li arias. On vide les quelcvez aproximar se al instrument, restar ínmobil tam long quam ili audi sones, poy agitar lor ales por monstrar lor contentie.

Li fratre de Sr. de Wahl possede un canarí, quel adapta su cantada al musica de un gramofon in vermen artistic maniere, ne in li melodie self, ma in su improvisation admesurat al stil del musicalie. It es un ver juition audir le.

Li cavalle es anc tre sensibil al musica. Li trumpete, e in general omni cupre-instrumentes, sembla pleser a it plu quam li altris. Li arias militari anima e excita su ardore; su creste herisse se, su narices aperte se e treme quam por aspirar li sones; su oreles erecte se e su ocules scintilla. On save que in li torneyes, li cavalles dansat ye li ritme del musica e noi vide to ancor hodie in li circos.

Il alcun region de Germania e in li Tirol, li chasseros pretende que ili save adtraer li cervos cantante e li cervas ludente li flaute. On asserte que li animales rodent, e plu specialmen li castores e li rattes, have li sam sensation. Sovente, truppes de migrant acrobates monstra blanc rattes quel dansa sur li cord ye li son del instrumentes.

Li reptiles e li insectes anc posse esser influentiat del musica, por exemple li lacerte. Strax quande it audi un cantant voce o un instrument, it monstra per su movementes quant ti sensation es agreabil: it torna se e jace sive sur li dorse, sive sur su ventre o sur su láter quam por exposir omni partes de su córpor al sonori undes; ma it ne admisse omni species de musica; it es conossor in su gustes; li rauc voces e li bruient instrumentes desplese a it; ma it ama mult, in contrari, li dulci voces, li lent movementes e li tendri aries.

Alcun viageatores asserte que on adulcia li ferocitá del enorm crotale del Guyane per li son del flaute o per un convenient sifflada. In su «Viage in li Canada», Chateaubriand raconta har videt un furiós crotale, quel hat penetrat in un campament, calmar se ye li musica de un flaute e sequer li musicanto exter li loc.

Li arané es, inter omni insectes, ti quel es max sensibil al musica; it descende rapidmen along su files e avansa vers li loc u it audi sones: ta, it resta durant pluri hores til quande omnicos es finit. Sovente prisoneros ha amansat ti animales per ti maniere.

Vocabularium del musica

Musica vocal, instrumental, sacri, eclesial, militari, religiós, de chambre. (de camera), de orchestre. Opera, opera-comic, operette. -- Arie patriotic, national.

Pezzes: Studie, exercicie, cuplete, strof, refrane, quodlibet, musical selection, cantata, capricie, variationes, serenade, adagio, concerto, sonate, sonatine, simfonie, oratorio, marche, overtura, preludie, pastorale. canzon, canzonette (canzon-ette), canzonarium (canzon-arium), arie, himne, cantico, psalme, cantilene, rondo, intermedie, interlude, improvisation, yodle.

Eufonie: sonoritá, acorde, harmonie, modulation, melodie, ritme, mesur, cadentie, concordie, timbre, sincope, dissonantie (dis-son-antie), cacofonie, batte, colp, ton major, minor. -- Unison, ters, quart, octave, trill, voce-rulada. -- Solo, duo, trio, tersette, quatuor, quartette, quintette, sextette, septette.

Notationes: Scale, solfegie, note, son, gamme, clave, armatura. not-lineas, note rond, blanc, nigri. ottesim de rond note, organ-punctu, pausa, dieze, bemoll, biquadrat, triole.

Cantatores e luderos: Societé coral, cantativ, corifé, chef de cor, corist (cor-ist), capelle, solist, fanfare, orchestre, compositor (componist), acompaniator, musicante, musician, tenor, sopran, mezzo-sopran, contralto, basse bariton, pector-voce, cap-voce, falsette, virtuoso, maestro, capell-maestro, minstrel, pian-ist, accordeon-ist, tambur-ist, trumpet-ist, harp-ist, mandolin-ist, guitarr-ist, citar-ist, organ-ist, hobo-ist, corn-ist.

Cord-instrumentes: piano, forte-piano, violine, accordeon, harmonica, violon-cello, cello, viola d'amore, lire, lute, harp, citar, guitarre, mandoline, clavecin, pianola, alto, bassviol, contrabass.

Vent-instrumentes: Organ, harmonium, harmonica, piston trumpet, clarion, cornett, flaute corn, hoboe, basson, clarinette, bocc-harmonica, acordeon, torn-organ, trombon, saxofon, cornamuse, eol-harp, vent-harp. -- Tambur, cimbal, gong, tam-tam, tamburin, castaniette, triangul, cloche, tintin-ette, timbal, timpan.

Partes del instrumentes e accessories: diapason, metronom, corde, clave, pedal, tast, tastatura, registre, cor-pupitre, surdine, cavalette, colofonie.

Dansas: bal, mascarade, balett, vals, galop, rondo, mazurka, polka, scottisch, polonese, quadrille, cotilion, menuett, gavotte, bolero, fandango, matchiche sarabande, tzarda, tango, fox-trott, java, shimmy, black-botom, charleston, paso doble, samba.

Adjectives: voc-al, instrument-al, sonori, harmoni-c, harmoni-os, dulci, melodi-c, express-iv, sentiment-al, ritm-ic, melodi-os, just, filharmoni-c, -- dissonant, discordant, in-harmonic, cacofonic, fals.

Verbes: chiripar, pipiar, batter li mesura, batter li tempo, musicar, studiar, composir, chiffrar, des-chiffrar, ataccar, preluder, sincopar, prender li ton, dar li ton, tremolar, improvisar, cantar, luder, cantettar, yodlar, sonar, tamburar.

1.1 Li términos musical in Occidental

Un lingue international es tant plu bon quant it include li términos ja international. In li dominia musical, on save que li términos es ja international e que ili esset furnit del italian lingue. It es evident que li lingue international a propagar ne deve esser italianisat pro to, ma tamen si, per su base, li selection de su afixes e per su regules de derivation, li lingue retrova anc li paroles musical ja conosset, to es un grand avantagie a emfasar pro li ja vast difusion del musica sur li tot terre in general.

E Occidental precismen es talmen bon constructet que it forma términos musical presc identic a tis de italian. Nor lingue es ti quel aproxima se max mult al internationalitá ja aquisitet in ti dominia. E ti resultate es tam plus remarcabil que li derivates in Occidental ne es adoptet pro inertie, ma es format regularimen de un radica (Noi indica ti derivation per un strec in li sequent listes). Li musicantes va do considerar Occidental quam un lingue ja familiari e un pezze de musica de quel li movement es notat in Occidental va esser strax clar in li tot munde.

ItalianOccidental
affettuosoafectuós
agitatoagitat
allegramentealegri-men
amabileama-bil
amorosoamor-ós
animatoanim-at
appassionnatopassion-at
ben marcatobon marcat
brillantebrillia-nt
cantabilecanta-bil
commodocomod
con allegrezzacon alegr-esse
con animacon ánima
con briocon vive
con calorecon cal-ore
con espressionecon express-ion
con fierezzacon fier-esse
con fuococon foy
con graziacon gracie
con motocon move-ment
crascendocresce-nt-e
decrescendode-cresc-ent-e
delicatodelicat
diminuendodiminue-nt-e
dolcedulci
dolcissimodulc-issim
energicoenerg-ic
espressivoex-press-iv
fieramentefier-men
fortefort
fortissimofort-issim
furiosofuri-ós
giocosogay, joc-ós
grandiosograndios
graziosograci-ós
leggierolevi
maestosomajest-ós
mezza vocedemí voce
mezzo fortedemí fort
mezzo pianodemí pian
morendomori-ent
perdendosiperdi-ente se
pianopian
pianissimopian-issim
piano-fortepiani-fort
rinforzandore-in-fort-ia-nt-e
risolutoresolut
scherzoviv-id e gay
sforzandoin-fort-ia-nt-e
sforzatoatacca-nt-e subit-men
un poco pianoun poc pian

Li acordeon

Li aparition del acordeon evenit in 1827. Ti curios instrument esset inventet, on dit, de un cert Buffat, francés cive de quel li vive e li merites ne esset til nu emfasat de un historiano.

It es ver que li accordeon manet long rudimentari in su primitiv aspecte. Solmen durant li ultim decennies, li successiv ameliorationes ductet al creation de ti accordeones diatonic e cromatic ex queles cert virtuoses successa traer concertes in salones e salas de concert. On posse dir hodie que li accordeones es expandet sur li tot munde.

It ha devenit li preferet interprete del populari sentimentalitá, mersí a su voce sive bass, sive ángelic, sive plendiv, gemient o nasillant. Sur li aqua del oceanes, it es li amico del marineros de queles it lulla li nostalgies. In li lontan insules, it acompania li dulci creolic canzones e ritma li tangos, li javas, li rumbas. In Italia, in Hispania, it marca li passu del tarentellas e del fandagos. In Bretagne (Francia), it es, con li «biniu», li sol musica. In li «bal-musette» parisan, it fa dansar li bellas e li professionales del coreografie.

Ma, precipue durant li grand guerre, it ha devenit li orchestre del cantonament e li amico del tranchés. It ha viceat partú li violin, partú u on besona un instrument potent e facilmen transportabil. Li popul ha mem marcat su ver rol per li supernomine de «piano con bretelles»!

In Russia, it es quasi li national instrumente populari.

Li baston de chef de orchestre

Li musicant frances Lulli es li inventor del baston de chef de orchestre. Li chef-musicant, che li antiquos, marcat li mesura sive per li movement del ped, sive per reuniar li fingres del dextri manu in li palme del levul manu. Anc ili usat li claccadas del shelles, del osses de conches -- de to li orígine del castaniettes.

Lulli, li unesim, ne savente qualmen inculcar a su violonistes li sentiment del mesura, armat se de un baston alt de six pedes, con quel il frappat ne sur li suol, ma sur su pede. Li vúlnere, in unesim sin importantie, devenit bentost gangrenosi pro manca de cuidas e causat li morte de Lulli.

Li baston continuat su rol til li fine del 18-im secul. Poy Strauss imaginat li baston de mesura. Pos su morte, in 1849, in un populari concert in Wien, li max old del violinistes ofertat a Joh. Strauss quel succedet a su patre, avan 3 mil spectatores, ti devenit celebri. Ti de Meyerbeer esset ex plen argente. Mozart ductet cores in Salzburg con baston ivorin. On atribue a Hamebeck li invention, in li Opera de Paris, in 1821, del conosset colpes de arcette sur li pulpit, colpes quel imposi ínmediatmen li silentie in li sala.

Cosmoglotta B 06 (apr-may-jun 1936)

COSMOGLOTTA-INFORMATIONES

Numeró 2 (6) April-May-Junio 1936

Apari durant chascun trimestre quam suplement a Cosmoglotta printat.

Redaction e Administration: INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), Svissia

Precie de abonnament, junt con COSMOGLOTTA, por 1936: Fr. 3,50 sviss.

Contenete

  1. Comunicationes oficial del Occidental-Union, del Academie, del Central-Oficie e de Cosmoglotta.
  2. Projecte de statutes del Occidental-Union.
  3. Nov organisation del «Association por International Servicie». Su 3 nov sectiones: OP, SCT e ILCI.
  4. Bibliografie interlinguistic. Corespondentie. Cosmoglotta e Kosmoglott. Statistica de Occidental-litteratura. Pro quo li retarde? Garantes.

Nor nov prospecte

Quam anunciat in li numeró 1(5) / 1936, li prospecte io/4.36 ha esset editet in 5 000 exemplares. Su successe ha esset tam grand que li demí ja es utilisat. Noi insertet it in li numeró 110 de Cosmoglotta expedit in li unesim dies de octobre. Ples usar it in omni circumstanties.

Noi expedi sempre 10 exemplares gratuitmen. Li altri custa Fr. 0,02.

Precie de cosmoglotta

Malgré li devaluation del sviss franc li PRECIE DE ABONNAMENT NE VA ESSER MODIFICAT. Noi peti omni coidealistes, queles desira comprar Occidental-litteratura, reabonnar Cosmoglotta por profitar ti eveniment pro que li actual precies constitue un rabatte de circa 30% por landes queles ne devaluat in sam témpor quam Svissia.

Cosmoglotta

Noi peti omni coidealistes far omni eforties por recrutar nov abonnates a Cosmoglotta. Por auxiliar li developament de Cosmoglotta, noi es pret far un nov sacrificie.

NOI VA DAR UN GRATUIT ABONNAMENT A CHASCUN PERSON, OCCIDENTAL-CLUB, OCCIDENTAL-ORGANISATION QUEL RECRUTA 3 NOV ABONNATES.

Si un abonnate recruta 6 o 9 o 12 o 15 nov abonnates, il va reciver 2 o 3 o 4 o 5 abonnamentes gratuit, queles il posse far expedir directmen a interessates povri per li Administration de Cosmoglotta.

Glutinabil marcas

Presc omni coidealistes ja conosse li glutinabil marcas con li provisori insigne e li frases: «Li lingue quel vu comprende. Occidental propaga se self» (Nr. 1). Noi prepara li edition del numerós 2, 3, 4 e 5 queles va esser recivibil pos quelc témpor.

To es anc un excellent medie atraer li atention del corespondentes queles ne ancor conosse nor lingue. Precie del numerós mixtet o ne mixtet:

100 ex. = Fr. 0,80; 500 ex. = Fr. 3,50; 1000 ex. = Fr. 6.— sviss.

Li proxim numeró de COSMOGLOTTA-INFORMATIONES va aparir pos poc témpor.

Comunicationes oficial

Li statutes del Occidental-Union, quel vu trova junt con ti numeró de Cosmoglotta-Informationes ha esset redactet in nov form per sr. Fred Lagnel con li auxilie de Sres de Wahl, Homolka, Pigal, Federn, L.M. de Guesnet, J. Svec. Ili nu es submisset al actual Plenum (= organisationes occidentalistic) e al Senate (= membres del comité directori) del Occidental-Union por discussion. Pos har recivet omni suggestiones ili va esser redactet in form definitiv por esser submisset al votation del supra organes. Pro que ti statutes interessa li tot munde occidentalistic, noi peti nor letores benevoler comunicar lor remarcas al Central-Oficie (Chapelle-Vd, Svissia) til li 25 octobre 1936 (li date indicat sur li statutes self concerne li Plenum e li Senat). Pos adoption, ili va esser publicat in Cosmoglotta.

Ho-mensu es proposit quam nov membres del Senate: Sr. Akerman (London), Sr. Eschenasy (Craiova-Rumania), Sr. E. Pigal (Wien-Austria), Sr. A.Z. Ramstedt (Helsinki-Finnland).

Pro que Dr. Peipers (Köln) demissionat quam vice-presidente del Senate, on proposi al votation Dr. Sjöstedt (Oestersund, Svedia). Sr. Pepiers resta membre del Senate.

In li sam circulare (10 sept. 1936) es proposit li adoption de un insigne provisori: li tilde in un circul, proposit de sr. Pigal. Ti insigne es provisori til 1942, poy va esser definitiv si null altri proposition es fat til li 1-esim julí 1941.

Academie

Li secretario del Academie, sr. Ilmari Federn in li 8-esim circulare datat del 2.9.1936 da mult informationes pri li labores del Academie, ex queles noi extrae li du sequent punctus:

Sr. J. Gär, de München, pro manca de líber témpor demissiona quam membre del Academie. Pos quelc semanes, va esser nominat du nov membres por remplazzar Sres Gär e Casse.

Resumate del 15 unesim circulares del Occidental-Academie, con li indication del labor fat til hodie.

CENTRAL-OFICIE

Noi memora a omni nor letores que li adresse in Vienna (Ehamgasse 40) NE PLU EXISTE. Noi peti adressar omni corespondentie concernent li Occidental-Union al Central-Oficie, CHAPELLE (Vaud), Svissia.

Li direction del Central-Oficie peti su colaboratores e corespondentes egardar li sequent punctus:

  1. Por permisser un rapid liquidation del labores quel sempre es extrem abundant in Chapelle, ples sempre responder MAX RAPIDMEN al lettres o questiones o circulares. Si ne es possibil strax responder completmen ples esser amabil informar nos strax per indicar quande vu va responder.

  2. Por ne esser obligat sempre consultar nor adressarium, ples sempre indicar vor complet adresse sur singul lettre, preferibilmen per stampe.

Cosmoglotta

In li nr. 5, noi anunciat in li extracte del discurse de sr. Ing. Hans Robert Hoerbiger que it esset traductet del autor self. Noi deve rectificar que ti discurse esset traductet de Sr. Dr. H. Nidecker (Basel) quel noi mersia cordialmen. Noi adjunte que nor desir esset strax plenat nam su complet publication ja evenit in form de un brochura poligrafat con li titul:

«Quo Occidental presenta al german ingeniero?». On posse obtener ti brochura in Chapelle o che Institute Hoerbiger, Braunhubergasse 27, Wien XIX por li precie de Fr. 0,50 sviss. Us edition german es anc obtenibil por li sam precie.

-- Noi fa memorar que li articul pri li labores de Dr. Sedillot in Cosmoglotta nr. 5 deve esser deprendet (págines nenumererotat insertet in li medie del caderne, ma ne ligat) in li exemplares destinat al propaganda che li yunes. Ante publication, noi submisset it al Comité de redaction quel proposit editer it quam separat suplement a Cosmoglotta. Ma por evitar un augmentation de expenses, noi includet it in li 16 págines, ma solmen li adultes abonnates recive li suplement. Talmen omni opiniones es egardat.

Cosmoglotta e Kosmoglott

Pro que on sovente questiona nos esque noi posse liverar ti-ci o ti-ta numeró de Cosmoglotta o Kosmoglott, noi da li sequent tabelle quel va permisser a chascun letor comendar quo il ancor ne possede. NOI INSISTENTMEN PETI LI POSSESSORES DE ANCIAN NUMERÓS DE COSMOGLOTTA O KOSMOGLOTT NE DESTRUCTER LES, ma retromisser les al administration sive quam donation, sive por exchange contra altri numerós sive por vendir les; in ti ultim casu pos convention con li administration.

KOSMOGLOTT: Annus 1922 til 1926: EXHAUSTET

COSMOGLOTTA: Complet colectiones:

1927: Exhaustet

1928: Fr. 5.—

1929: Fr. 5.—

1930: Fr. 4.—

1931: Fr. 5.—

1932: Fr. 4.—

1933: Fr. 3.—

1934: Fr. 3.50

1935: Fr. 3.50

1936: Fr. 3.50

Singul separat numeró ancor recivibil:

(annus e numerós)

Suplement a Cosmoglotta: COSMOGLOTTA-INFORMATIONES:

1935: Fr. 0,40 singul numeró: 1, 2, 3, 4.

1936: Fr. 0,40 singul numeró: 5, 6, 7, 8.

Por quelc annus, li númere de separat numerós es tre restrictet. Tis qui desira completar alcun colection, ples hastar!

Administration de Cosmoglotta.

Statistica de Occidental-litteratura

Nor tchec colaborator, sr. Prof. J. Podobsky, fat li statistica del Occidental-litteratura til junio 1936. Ultra li 110 numerós de Kosmoglott e Cosmoglotta (+ li suplement Cosmoglotta-Informationes) editet successivmen in Tallinn, Wien, Brno, Stockholm e Chapelle, il conta 74 publicationes.

Secun lingues:

In Occidental 24

Occidental-Esperanto 2

Occidental-Ido 1

F 10

D 9

Tch 8

Sv 8

A 6

I 1

Finn 1

R 1

poliglott 2

Secun landes

Svissia 28

Tchecosl. 18

Estonia 9

Svedia 8

Austria 3

Germania 2

Anglia 2

Finnland 2

Nederland 1

America 1

Secun species:

grammatica 26

interling. 19

vocabul. 10

scientic 7

belletrie 6

stenografie 2

poesie 1

conversat. 1

teatre 1

corespond. 1

Periodicos: 9.

N.B. Li letores queles posse furnir nos informationes concernent ti statistica va esser sincermen mersiat.

Pro quo li retard? (R. Berger)

Nor letores es sin dubita astonat pro li retard de Cosmoglotta-Informationes nr. 2 e forsan crede pri li negligentie del Administration. Noi deve informar les que li cause es debit a factes pri quel noi deve tacer pro rasones de propaganda: noi devet concentrar nor forties al defense de Occidental in du important aferes. Noi espera posser dar plu detaliat informationes plu tard. Noi va talmen constatar quant enorm ha esset li labores fat principalmen de sres Pigal, Federn, Homolka, de Wahl, Lagnel, v. Sydow, Janotta, Tanner, Ritter, Nidecker e circa un duantene de altri benevolent colaboratores.

Nequande nor Centrale ha esset plu activ quam in li ultim mensus e yo self quel aconosset li tot corespondentie presenta ci mi gratulationes emoet por un tal generosi action.

R. Bg.

Redaction de Cosmoglotta

Noi va continuar consacrar un parte de chascun numeró de Cosmoglotta a un centre de interesse e chascun vez pluri centenes de cadernes va esser inviat al specialistes del branche tractat, in li tot munde, por talmen far conosser li resurses de Occidental in un nov activitá. Noi prepara li sequent numerós por 1937 e 1938 quam sequent:

(1) Comercie, financies, posta, ferrovias. (2) Armé e guerre. (3) Mare e navigation. (4) Psicologie. Sentimentes e sensationes del hom. (5) Alimentes, cocine, stoffes. (6) Litteratura, poesie, printation, scritura. (7) Mores, customes. (8) Sportes, ludes, teatre, spectacules. (9) Legislation, socie, justicie. (10) Cité, dom, meubles. (11) Campanie, mestieres. (12) Religion.

In chascun numeró va esser includet 1-2 págines de vocabularium, un raconta e articules relativ al objecte tractat. Ad plu, secun li desira de mult letores queles desira utilisar omni numerós por li propaganda che li interlinguistes, noi va sempre adjunter 1-2 págines de argumentes explicant li superioritá de Occidental súper altri sistemas. Anc li cronica va sempre ocupar 2 págines in Cosmoglotta pro li desir del propagandistes e por pruvar que nor movement es sempre vivent.

Omni colaboratores queles trova articules interessant pri li supra objectes in lor lingue national es petit traducter e inviar les al Redaction. Per ti ocasion, noi exhorta nor colaboratores selecter sempre curt histories (1-2 págines de Cosmoglotta admaxim). Tam long quam Cosmoglotta have solmen 16 págines, it es ínpossibil dar a un sol articul distractiv un grand plazza. It es comprensibil que articules original de alt valore scientific mem de un cert longore va sempre esser publicat.

Noi recivet long e excellent traductiones litterari de Sres Podobsky e Sköld. Noi peti nor estimat colaboratores pardonar nos pro que noi retarda ti publication til li témpor quande Cosmoglotta va esser plu ampli. Interim noi exhorta les inviar nos curt historiettes in queles li interesse es fortmen concentrat.

Bibliografie interlinguistic

per Heine

Esperanto, Genève, 1936, Nr. 3. In pag. 35 Louis Bastien, prezidanto de UEA, scri un articul «Gravaj decidoj», quel informa li letores pri li decision del Central Buró del Universala Esperanto-Asocio, translocar se de Genève a London. E li cause? Por mesurar li importantie de ti passu, on deve saver que por li esperantistes Genève, li sede del S.d.N., desde mult annus li sede anc de UEA, ha devenit quasi un simbol e on va comprender, que solmen gravissim causes posset exercir un fortie suficent por superar li tendri afection del adherentes. Li causes es: que li financial statu ha devenit íntenibil e ne permisse un plu long residentie in Svissia. Li precies del Esperanto-servicie: li contributiones, li expenses postal e de printería, es mult tro alt por li extranes.

Gramatiche, Vocabulari ed Esercicis di lenghe internaçional Esperanto, p-i ladins Furlàns. Li letor es informat, que li autor de ti libre, Dr. A. Tellini, Piazza Vittorio Emmanuele 9 A, Udine (Italia), va inviar gratuitmen brochuras, gazettes, calendares a qui anuncia su interesse pri li lingue friulan, quel es tre simil al catalan. Certmen il ne va restricter su generositá al Esperantistes, ma, noi confide, que anc noi va posser adminim changear litteratura con il.

Projecte de nov statutes del Occidental-Union

CAPITUL I: Scope e organisation.

§ 1. Li association international OCCIDENTAL-UNION es un organisation universal por li difusion del lingue international OCCIDENTAL. It es un juristic person quel have li scope (a) developar, (b) propagar, (c) aplicar in omni dominias li lingue auxiliari OCCIDENTAL.

§ 2. Li OCCIDENTAL-UNION (abreviat: O.U.) es neutral in politica e in religion.

§ 3. Li O.U. have (a) Un «Comité Explorativ de Lingue International auxiliari» (abreviat: CELIA) con li programma explorar omni propositiones pri li developament del L.I.

(b) Un «Occidental-Academie» (abreviat: O.A.) con li programma far li necessi decisiones concernent li constant developament e amelioration de OCCIDENTAL.

(c) Un organisation nominat «Association Por International Servicie» (abreviat: APIS) con li programma developar li international corespondentie e facilisar li reciproc practic servicies inter li membres de ti organisation.

Li constitution e li labor metodes de ti corporationes es stipulat del O.U. per special regulament.

§ 4.* have su sede che li Central-oficie (abreviat: C.O.) e li C.O. che su director. (* Li O.U.)

§ 5. Li O.U. vole atinger su scope per:

(a) li labores de CELIA e del O.A. por perfectionar li lingue secun necessitá;

(b) li fundation de regional e special organisationes por li propaganda e li aplication de Occidental;

(c) li preparation del necessi materiale de propaganda (prospectes, articules, anuncies, filmes, discurses, gramofon-discos, etc.);

(d) li edition de libres de studie, claves, curses, revúes, litteratura, scientific colectiones, etc.;

(e) li information del grand presse international, etc.;

(f) li organisation de congresses e de omni reuniones queles posse

(g) li institution de un servicie de traduction e de revision.

(h) li facilisation del obtention del certificates de studie e del certificates de docentie, queles es deliverat per li O.A.

CAPITUL II: Membres.

§ 6. Membres del O.U. posse devenir chascun fisic (individual) o juristic (colectiv) person, quel aproba li scope e li eforties del O.U. e paya corectmen li membral contributiones. Li juristic persones contrari al mores o ínlegal secun li leges del land a quel ili apartene ne posse devenir membre del O.U. Un oficial reconossentie de lor legalitá posse esser fro li competent landal autoritás per li C.O. del O.U.

§ 7. Li fisic membres satisfa omni su deves e execute omni su jures personalmen o per substitutes munit per un corect plenipotentie; li juristic membres (associationes, federationes, corporationes, industrial o comercial firmas, scoles, institutes, etc., etc.) per se legal o statutari representantes o persones rectmen autorisat.

§ 8. Existe du categories de membres: (a) ordinari, (b) extraordinari. Li ordinari membres posse esser activ, protectent, mecene, perpetui.

A. Ordinari membres

§ 9. (a) Activ membres es omni membres, queles conosse Occidental, propaga it specialmen o utilisa it practicmen e queles obliga se responder in Occidental a omni corespondentes del oficial organisationes de Occidental.

(b) Protectent membres es omni membres, queles practica Occidental e subtene li O.U. financialmen per summas, quel annualmen superpassa li duplic normal contributiones membral.

(c) Mecene membres es omni membres, queles subtene li C.O. financialmen per summas, queles annualmen superpassa li deciplic normal contribution membral.

(d) Perpetui membres es omni membres, queles fa un unic subvention quel superpassa li centuplic normal contribution membral.

B. Extraordinari membres

§ 10. Extraordinari membres es omni membres, queles ne practica Occidental o queles practica un altri L.I., ma quel desira subtener li eforties del O.U.

C. Honor-membres

§ 11. Li titul de honor-membres es dedicat a omni persones queles per su devotion e su activitá ha contribuet a un fort impulsion del Occidental-movement.

CAPITUL III: Jures e deves del membres.

§ 12. Li ordinari membres (§ 9, a, b, c, d) have li sequent jures:

(a) Partiprender al votationes.

(b) Signar un referendum (li referendum es li jure del membres demandar que un decision del Senate (vide § 19,b) mey esser submisset al votation del Plenum; por esser valid, li referendum deve reuniar adminim li signaturas del 1/4 del membres del O.U.).

(c) Signar un iniciative (li iniciative es li jure del membres demandar li revision del statutes o li studie per li Senate de un question quel interessa altmen li Occidental-movement; por esser valid, li iniciative deve reuniar li signaturas de adminim 1/4 del membres del O.U.)

Un special regulament regula li aplication del referendum e del iniciative.

(d) Devenir delegates del O.U.; pri li delegates representant li colectiv membres, vide § 7.

(e) Reciver gratuitmen li organe(s) oficial.

(f) Reciver cert material avantages turistic o comercial obtenet per li O.U. in favore de su membres; reductiones sur li precie del tarif del servicie de traduction o de revision instituet per li O.U.,

Un special regulament stipula ti avantages.

§ 13. Li extraordinari membres have li sequent jures:

(a) Partiprender al votation con un consultativ vote.

(b) Reciver gratuitmen li oficial organe(s)

§ 14. Li deves del ordinari e extraordinari membres es:

(a) Payar corectmen e in just témpor lor contributiones conform a §§ 9 e 10.

(b) Practicar Occidental in omni ocasiones.

(c) Subtener omni eforties por li difusion de Occidental.

(d) Responder rapidmen a omni corespondentie del oficial institutiones de Occidental.

§ 15. Li honor-membres have li sam jures e deves quam li ordinari membres, ma es exempt del prescrition del § 14 a.

§ 16. In li votationes, chascun ordinari membre have un vote; li juristic membres (organisationes) have un vote por 50 membres. Li importantie del contribution es sin influentie sur li jure de vote.

CAPITUL IV: Admissiones e demissiones.

§ 17. Por devenir membre del O.U. it es necessi plenar e signar per incre li oficial formulario de adhesion e expedir it al C.O.

§ 18. Por renunciar li membritá del O.U., it es necessi informar per scrite li C.O. ante 31 decembre pri su demission por li sequent annu. Omni contributiones del current annu es payabil ante li demission.

CAPITUL V: Organes del O.U.

A. Composition

§ 19. Li organes del O.U. es li sequent:

(a) Li PLENUM quel consiste ex omni membres del O.U. It es li max alt instantie del O.U.

(b) Li SENATE (o Comité directiv) quel consiste ex admaxim tri representantes de singul land u existe un Occidental-movement, es li duesim instantie del O.U. Li Senate consiste adminim de un presidente, du vice-presidentes e du revisores. Li membres del Senate es electet per li Plenum por quar annus; ili es reelectibil.

(c) Li CENTRAL-OFICIE, organ directiv e administrativ, es li executiv instantie del O.U. Li C.O. consiste ex un director, un redactor e tam mult membres o functionarios quam necessi. Li membres del C.O. es electet per li Senate por quar annus e es reelectibil.

(d) Li JUDICIARI INSTANTIE consiste ex tri membres ex queles es li presidente; ili es electet per li Senate por 4 annus e es reelectibil.

(e) Li DELEGATES es omni persones queles representa li O.U. in omni cités, regiones, landes del munde. Ili es electet per li Senate til revocation o demission.

(f) Li CONGRESSE consiste ex li membres e li delegates. It es arangeat si possibil chascun duesim annu. It es organisat per un preparant comité e directet per un comité electet per li congressistes quel have li jure de vote.

B. Functiones

§ 20. Li functiones del organes del O.U. es li sequent.

(a) Li Plenum electe li Senate, vota pri changeamentes in li statutes e pri omni questiones queles es submisset a it. Su sessiones eveni durant li congresses: In ti ocasion it emisse solmen resolutiones. Su resolutiones es submisset a omni membres por decision. Li votation e election fa se per corespondentie e con simplic majorité de votes.

(b) Li Senate directe li O.U. Li presidente e li vice-presidente representa li O.U. ad exter e preside li sessiones del Plenum e del Senate. Li revisores deve controlar de témpor a témpor, ma adminim un vez in chascun annu li administration del C.O. e raportar al Senate. Li Senate confirma o refusa li nov membres, it pronuncia li expulsion del membres queles acte contra li scope del O.U., it nomina li honor-membres confirma o revoca li delegates secun proposition del C.O.

Li labores del Senate es fat secun regulament special.

(c) Li CENTRAL-OFICIE deve ocupar se pri omnicos concernent li administration del O.U. It prepara omni questiones queles deve esser tractat per li Senate e submisset al votation del Plenum. It administra COSMOGLOTTA o li altri oficial organes (CELIA, Occidental-Academie, APIS, etc.) It proposi al Senate li confirmation o refusa, li expulsion, li election o li revocation del membres del O.U., del delegates e del honor-membres.

(d) Li Judiciari Instantie have li scope aplanar e conciliar omni intern conflictes queles posse evenir in li O.U. It posse organisar se, secun necessitá in arbitral instantie consistent in quin membres. Chascun partie electe du arbitres. Li quinesim es li presidente del arbitral instantie; il es electet del unesim quar arbitres per unanimitá. Si tal concordie ne eveni, li presidente del arbitral instantie es nominat per li presidente del Senate. Li verdicte del arbitral instantie es ínappellabil. Un partie quel ne accepta li verdicte posse esser excludet del Senate ex li O.U.

(e) Li Delegates representa li O.U. in lor land, region, cité, etc. Ili es oficial delegates al congresses del O.U. Ili recruta nov membres, da omni informationes comercial, turistic e cultural queles on demanda les. Ili es anc li direct colaboratores del C.O.

Ili labora secun un special regulament.

(f) Li Congresses del O.U. tracta omni questiones quel interessa li Occidental-movement. It emisse resolutiones. Si ti resolutiones concerne li O.U. ili deve esser submisset al decision del Senate o al votation del Plenum.

CAPITUL VI: Oficial jurnale(s).

§ 21. Li oficial organ del O.U. es COSMOGLOTTA. In it es publicat omni informationes o decisiones del o pri li O.U. queles ne have un caractere provisori o momentan. Li provisori decisiones es publicat in special circulares, si to es necessi.

Li Senate posse designar anc altri oficial organes.

CAPITUL VII: Financies e contributiones.

§ 22. Li contabilitá del O.U. es tenet per li C.O.

§ 23. Li revenues del O.U. consiste ex li contributiones del membres, ex subventiones e eventual beneficies resultant del editiones, del servicie de traduction e revision, etc., etc.

§ 24. Li financies de COSMOGLOTTA, de CELIA, del OCCIDENTAL-ACADEMIE, de APIS es assimilat a tis del O.U., ma li respectiv contos es tenet separatmen per li C.O.

§ 25. (a) Li annual normal contribution es sviss Fr. 5.— por chascun fisic (individual) o juristic (colectiv) membre e por 50 membres de chascun organisation.

(b) Li protectent membres paya un annual contribution quel es duplic (Fr. 10.—) o triplic (Fr. 15.—), o quadriplic (Fr. 20.—) etc. til ninuplic (Fr. 45.—) del normal annual contribution.

(c) Li mecene membres paya adminim li deciplic (Fr. 50.—) del normal annual contribution.

(d) Li membres perpetui paya in un o pluri vez li centuplic (Fr. 500.—) del normal annual contribution.

(e) Li contributiones del grand organisationes posse esser modificat per li C.O. specialmen pos li studie de chascun casu.

(f) In li landes con bass moné e in li casus de desfacil economic situation, li contributiones posse esser fixat temporarimen per li C.O.

§ 26. Omni functiones del O.U. es honorari. Li membres del C.O. merita un salarie pro su assidui labores; li Senat deve fixar ti salaries pos proposition del C.O., in conformitá al rendit servicies e al situation del cassa del O.U.

CAPITUL VIII: Revision del statutes.

§ 27. Li revision del statutes del O.U. posse esser fat pos iniciative del Plenum o per decision del Senate. Li revision deve esser submisset al votation del Plenum. Li revision es acceptat al simplic majorité.

CAPITUL IX: Dissolution.

§ 28. Por li self-dissolution es necessi que li 2/3 del votes del Plenum aproba li dissolution. Si li Plenum ne ha decidet in li sam votation pri li possedage del O.U., li Senate deve decider pri it intra tri mensus. Si anc li Senate ne fa un decision til ti termine, li C.O. posse decider pri li possedage del O.U. Si intra six mensus pos li self-dissolution, un decision pri li possedage del O.U. ne eveni, ti possedage transea al administration de Cosmoglotta o a su legal successor.

Ci noi mersia sres de Wahl, Dr. H. Homolka, I. Federn, L.M. de Guesnet, J. Svec, qui benevolet auxiliar nos in ti elaboration per lor suggestiones. Pluri util ameliorationes es debit a ili. Pro que noi ne considera li present projecte quam perfect, noi va acceptar li suggestiones o remarcas con mersí til li 1-im octobre 1936.

Li definitiv textu va esser submisset al actual Plenum e Senate por li votation tre possibilmen ja li 15 octobre por que ili mey devenir valid desde li 1-esim novembre 1936.

In li proxim circulare al Plenum e al Senate solmen li modificationes va esser indicat, tande ples conservar ti statutes-projecte.

Li definitiv statutes va esser printat in Cosmoglotta pos oficial adoption.

F.Lg.

Association por international servicie A.P.I.S.

Scope

APIS fundat per nor venerat pionero J.A. Kajš, Brno, Tchecoslovakia, nu intra in un nov stadie de su developament. Sempre plu su expansion deveni un beson por nor movement. De omni loc, de omni land on desira un plu ampli materiale de propaganda por ganiar nov membres, interessar nov persones a nor movement. Quo plu mult quam li corespondentie aperte nov idés, nov horizones, nov amicitás, nov conossenties? Qui ne desira cherchar apt corespondente secun su afin idés, secun su gustes, secun su etá, por cultivar e inrichar su practic e cultura education? Nu! hodie APIS es pret e it es un potent instrument por facilisar omni persones por intertener international relationes, precipue por li YUNES queles es sempre avid conosser li altri landes e li coses del munde. Secun li bell devise de Occidental «Servicie al homanité», APIS vole servir li masse del amatores de corespondentie e de extran informationes.

Qualmen adherer a APIS?

Ci-junt vu trova (1) un carte de adhesion e (2) li statutes de APIS, con un code de abreviationes (secun li decimal classification) por li tot homan conossenties e un code de general abreviationes por acurtar li scrition.

It es necessi plenar con max grand cuidas li carte de adhesion, quel ha esset specialmen studiat por contener li essentie e esser tamen max complet. Vi nor remarcas:

  1. Sublinea li abreviationes: Sr., sra o Sta, secun convenentie.

  2. Scri leibilmen per tipografic lítteres, to permisse evitar erras.

  3. Abrevia secun li codes de abreviationes contenet in li statutes. Por exemple, vice scrir: francés, german, rumanian, etc., ples scrir solmen F, G, Rm.

Ci un altri exemple de abreviat scrition por li desires. Un corespondente desira: Exchangear ilustrat postcartes e postmarcas; coresponder pri psicologie, dessin e decoration; ofertar revúes in francés; responder a omni lettres. Li abreviat textu va esser:

Exch ill pc, pm; cor 15, 74; of F-revúes; resp omni lt.

Qui deve plenar ti carte de adhesion?

Pro que li adhesion a APIS es GRATUIT omni letores, omni interessates, anc persones, queles ne ancor conosse Occidental have li jure devenir membres de APIS. Pro to noi peti omni coidealistes recrutar nov membres e por ti scope demandar nos li necessi carte de adhesion.

Li Occidentalistes ja membre de APIS anc deve plenar ti carte por que noi mey reciver lor exact actual desires.

Un adressarium de APIS?

In li fine del annu, noi intente editer un printat ADRESSARIUM DE APIS, contenent omnicos interessant li corespondentie, li adresses de omni membres secun li landes, cités e alfabetic órdine in li cités, con li desires de singul corespondent. Ti adressarium va esser vendit Fr. 1.— sviss.

Chascun corespondent va posser comprar tam mult exemplares quam desirat. Ples comendar it in sam témpor quam li expedition del carte de adhesion.

Qui desira far printar su fotogramma apu su adresse?

Chascun membre de APIS posse far inserter su fotogramma apu su adresse. It es necessi inviar a APIS un fotogramma de 6 x 9 cm, contenent solmen li cap. Li custa del necessi cliché es Fr. 3.— sviss payabil in sam témpor quam li comende. Li cliché ha haver 10 x 15 mm e it va servir por li futur editiones del adressarium sin altri expense.

Ancor altri innovationes de APIS: Su special sectiones.

Li regulamentes de 3 sectiones ja es prompt:

  1. OCCIDENTAL-PRESSA: Servicie de textus por li propaganda de Occidental (abreviat: OP). Omni organisat Occidentalist posse devenir membre de ti section per payament de un annual contribution de S Fr. 1.—. Tis, queles desira adherer a ti section posse mentionar it sur li carte de adhesion de APIS o scrir it apart. Li adhesion deveni efectiv solmen pos aprobation del direction de OP.

  2. Servicie de corection de traductiones (abreviat: SCT). Li membres de APIS posse partiprender a ti section si ili es abonnat a Cosmoglotta. Li scope persequet per ti section es interessar índirectmen a Occidental tis, queles desira studiar li lingues. Ili posse perfectionar se in un foren lingue per traducter articules de Cosmoglotta a alcun lingue selectet per il. Li instituet servicie fa corecter li labores per apt coidealistes de quel li lingue selectet per li membre es su lingue matrin.

Por partiprender a ti servicie, it sufice anunciar su intention a APIS e indicar li lingue(s) selectet.

  1. In fine, un section, sub li activ impulsion de nor coidealist Harald Björkman (Jänkisjärvi, Svedia) constituet se nu por li aplication de international corespondentie per Ilustrat Lettres Circulant inter Instructores e professores (abreviat: ILCI). Li corespondentes es dividet in gruppes directet per un landal traductor. Un gruppe comprende admaxim un traductor, 4 autores e 8 letores in singul land; quar landes admaxim posse partiprender al sam gruppe. Do li total gruppe ocupa admaxim 52 persones. It va esser constituet tam mult gruppes quam it va esser necessi.

Li anexet directives monstra li complet functionament de ti section.

Por partiprender a ti section, ne es necessi esser membre de APIS, to posse evenir plu tard si necessi. It sufice informar li direction de APIS in Chapelle.

Nor projectes por li futur.

Por auxiliar li propaganda in favor de APIS, noi intente editer lettre-paper, coverte e marcas glutinabil destinat a omni membres. Noi va reciver con gratitá omni suggestiones e projectes concernent ti editiones. Ja nu, noi peti li membres comendar li desirat quantitá de singul por permisser nos etablisser un budgete de ti editiones.

Financies.

Quam singul corespondent o membre de APIS va facilmen comprender it, li organisation de APIS sur li actual base ne fa se sin moné. Por editer li circulares, statutes, adressarium e plu tard lettre-papere, covertes, marcas glutinabil noi etablisset un budgete aproximativ quel alta a circa Fr. 300.— sviss. Pro que por motives de propaganda li adhesion a APIS resta gratuit, noi posse contar solmen sur li vende de adressarium o altri materiale de propaganda. Noi mem espera que mult coidealistes, queles es conscient pri nor eforties, va auxiliar nos per donationes.

Li eforties de chascun, sive pre recrutar membres, sive financial auxilie, va assecurar li successe de nor interprense.

In resuma:

  1. Plena e reexpedi STRAX vor carte de adhesion

  2. Si desirat, anuncia vor participation al sectiones: OP, SCT o ILCI.

  3. Atente li § 6. del statutes concernent li suplementari lineas e li foto.

  4. Comenda li quantitá del desirat paper-folies, covertes o glutinabil marcas e li númere de adressariums necessi.

  5. Invia vor projectes e suggestiones concernent li dit editiones.

  6. Li direction de APIS va accepter con gratitá eventual curt articules concernent li corespondentie, destinat al ADRESSARIUM.

ATTENTION: Por que li adresses e desires del membres de APIS posse aparir in li ADRESSARIUM 1937, li carte de adhesion deve arivar max tarde ante li 1-esim decembre 1936; tande, por ne obliviar, reexpedi it STRAX!

NU! AD AVAN POR LI SUCCESSE! F. Lg.

Servicies de corection de traductiones de APIS (SCT)

Special regulament

§ 1. APIS organisa un servicie de gratuit corection por su membres quel desira perfectionar se in Occidental o altri lingues national.

§ 2. Pos aparition de chascun numeró de «Cosmoglotta», li membres de APIS have li jure inviar al direction de APIS, ante li aparition del sequent numeró, omni textus por corection, selectet secun su desires, prendet in Cosmoglotta e traductet a lingues national. Li membre deve esser abonnat a Cosmoglotta.

§ 3. Li textus traductet ne deve trapassar du (2) págines de Cosmoglotta por singul numeró.

§ 4. Singul membre have li libertá selecter inter li sequent national lingues: german, francés, anglés, italian, hispan. Ante far un traduction in un altri lingue, it es necessi questionar li direction de APIS, esque it have un corector in ti lingue.

§ 5. Chascun membre posse traducter in pluri lingues, ma li summa del textus traductet ne deve trapassar du (2) págines de Cosmoglotta per numeró e chascun lingue deve esser scrit sur separat folies e sur un sol látere. In casu de non-observation de ti regul, li corection va esser fat solmen por li lingue quel sta in comensa del traduction.

§ 6. Chascun págine de traduction deve esser acompaniat del complet adresse, si possibil per stamp.

§ 7. Si li textus ne posse esser machin-scrit, it es absolut necessi scrir max leibil. APIS refusa far li corection de textus ínleibil o desfacil leibil.

§ 8. Li lineas deve esser suficentmen interspaciat por permisser li corecturas.

§ 9. Li traductiones posse esser inviat a APIS quam «papere de aferes» si null comunication personal es includet.

§ 10. Al traductiones deve esser adjuntet du (2) respons-cupones (respectivmen quittanties del Institute Occidental) por covrir li post-expenses de APIS.

§ 11. a) Li traductiones es corectet e retromisset al membres solmen si li abonnament a Cosmoglotta es payat.

b) Li retromission del traduction corectet eveni durant li mensu quel seque li aparition del sequent numeró de Cosmoglotta.

Qualmen functiona li OCCIDENTAL-PRESSA?

Sr. Quistlund, membre de OP, Svedia, scri un fulminant articul pri li valore del Lingue International por viages per automobil. Il publica li articul in un sved jurnale «Morgonsol». Poy il traducte su articul de sved a Occidental e invia du machin-scrit exemplares del traduction junt con un exemplare del numeró de «Morgonsol» al direction de OP.

Li director rangea li articules in su archive e scri in li cartoteca sur li carte «Quistlund» que il ha inviat ti ci articul.

Sr. Chatdupont, membre de OF, Francia, desira publicar un articul pri li L.I. e viages per motociclette in li francés avis «Le Volant». Il scri un lettre al direction de OP s adjuntente un respons-cupon e demanda un manuscrite pri ti ci tema.

Un tal ne es in li archive, e li director de OP invia le li articul Quistlund, L.I. e automobil. Il nota sur li carte «Chatdupont» li pruntation del manuscrit e sur li altri exemplare del manuscrit, que Ch. ha pruntat it.

Sr. C. recive li articul, traducte it a francés, remplazzante partú li parol «automobil» per «motociclette». Il retorna li manuscrite occidental al direction ja pos un semane (tre laudabil membre!). Il signa li traduction per su propri nómin por dar it li aparentie de un articul original. It es insertet in «Le Volant», e li redaction paya (miracul!) Fr. 100 francés a sr. Chatdupont. Sr. Ch. intasca 40 francs, il gira li valore de 60 al direction de OP inviante in sam témpor quam printate un exemplare de «Le Volant».

Li director nota li payament e li aparition (sur li manuscrit), posi «Le Volant» in li archive, sive inter jurnales francés, sive detra li sved «Morgonsol». Il posi un triesim parte del summa recivet in li cassa de OP, e gira du triesim a sr. Quistlund, quel pro ti ínexpectat don comensa creder in miracules e in li bonitá immanent del homes, e joya har devenit membre del OP! Ilmari Federn.

N.B. Ci noi mersia max calidmen sr. Ilmari Federn por li redaction del regulament de OP e del supra articul concernent su functionament. Lg.

Societé de garantes por cosmoglotta

Vi li liste del membres quel ha payat lor partes til li 1-esim oct. 1936:

  1. Ilmari Federn, COPENHAG, DANIA -- 1 -- S Fr. 10.—

  2. M. Guilbert, VERDELOT, Francia -- 2 -- S Fr. 10.—

  3. Heinrich Leuthold, STANSSTAD, Svissia -- 3 -- S Fr. 10.—

  4. J. Svec, PRAHA, Tchecoslovaka -- 4,5 -- S Fr. 20.—

  5. G. Bohin, HOUSSEVILLE, Francia -- 6 -- S Fr. 10.—

  6. B. Blomé, KRISTINEHAMN, Svedia -- 7 -- S Fr. 10.—

  7. Dr. C.E. Sjöstedt, OSTERSUND, Svedia -- 8 -- S Fr. 10.—

  8. L.M. de Guesnet, PARIS, Francia -- 9,10 -- S Fr. 20.—

  9. Ch. Kemp, SWANSEA, Anglia -- 11,12 -- S Fr. 20.—

  10. O. Dillén, STOCKHOLM, Svedia -- 13 -- S Fr. 10.—

  11. J. Podobský, ROVENSKO, Tchecoslovakia -- 14 -- S Fr. 10.—

  12. M. Martinet, ROUEN, Francia -- 15 -- S Fr. 10.—

  13. Fred. Lagnel, CHAPELLE, Svissia -- 16,17,18,19,20 -- S Fr. 50.—

  14. Aug. Erhard, KARLSTAD, Svedia -- 21 S Fr. 10.—

  15. G. Prinz, BERNBURG, Germania -- 22 -- S Fr. 10.—

  16. Ed. Mayor, LAUSANNE, Svissia -- 23 -- S Fr. 10.—

  17. Dr. Ing. E. Dal Martello, GRISIGNANO, Italia -- 24 -- S Fr. 10.—

  18. Ric Berger, MORGES, Svissia -- 25,26,27,28,29 -- S Fr. 50.—

  19. J. Ritter, CHIASSO, Svissia -- 30 -- S Fr. 10.—

  20. Prof. C.W. v. Sydow, LUND, Svedia -- 31,32 -- S Fr. 20.—

  21. Ing. A. Lindström, ENSKEDE, Svedia -- 33 -- S Fr. 10.—

  22. Dr. med. A. Richard, VESOUL, Francia -- 34 -- S Fr. 10.—

Summa S Fr. 340.—

Con nor max sincer mersís! Li secretario-cassero: Fred. Lagnel

Corespondentie

Sr. Jaroslav Podobský, Bakov n. Jiz. / Tchecoslovakia / comunica a su corespondentes su nov adresse: ROVENSKO p. Tr., Tchecoslovakia.

Sr. Morton (Berlin) es informat que su carte del 26.5.36 ha atinget su destinatarios.

Sr. Quensel informa li membres del corespondentie per lettres circulant que su interprense es finit e que ye su max grand regrete il ne plu posse ocupar se pri it e pri quocunc corespondentie concernent nor movement. Il peti nos mersiar omni conlinguistes con queles colaboration uniat le. Il saluta vos omnes e espera que li futur va changear li coses.

Senioretta Marie Peskova, Scutice u Vlasime, Tchecoslovakia, tchec instructora desira coresponder in francés con francés colegos por perfectionar su conossentie del lingue francés.

Lettre a reclamar. In li date del 31 august li Occidental Institute, Chapelle, recivet un lettre scrit in german, venient de Argentière (Hte Savoie), Francia, por un senior Jules Thiancourt, de quel li adresse es ínconosset de nos. Si alcun coidealist posse dar nos li adresse de ti senior, noi vell esser le tre grat.

A senior Gerhard Mauder. Noi ne ha obliviat vos. Vu recive ci li nr. 2 de Cosmoglotta-Informationes e Cosmoglotta Nr. 110 esset expedit ultim semane.

Occidental-presse -- Form. OP/1

Servicie de textus por propaganda de Occidental

Regulament

§ 1. OCCIDENTAL-PRESSE, li servicie de textus por propaganda de Occidental (OP) es un section de APIS e have li scope organisar li exchange de articules usabil por li propaganda de Occidental inter li occidentalistes propagatores. It posse anc informar directmen li presse international pri li important Occidental-evenimentes.

§ 2. Omni organisat Occidentalist posse devenir membre per payament de un annual contribution de S Fr. 1.—.

§ 3. Li membratu vale til declarat surtida; it expira automaticmen quande li membre cessa esser membre del Occidental-Union o si il ne ha payat li annual contribution til max tard li 31 marte del annu current.

§ 4. Ye li adhesion de un nov membre, li director de OF have li jure demandar pruvas por li capabilitá traducter de Occidental al lingue matrin (considerante que un mal traduction posse plu nocer li afere de Occidental quam servir it). In casu de ínsuficentie, li director deve desconsiliar li adhesion.

§ 5. Usation del textus per ne-membres, specialmen per adeptes de altri sistemas, va esser considerat quam plagiate e persequet secun li leges del land concernet.

Function activ del membres

§ 6. Li membre obliga se inviar a OP, de chascun articul concernent li problema de L.I., quel il publica in su lingue:

a. Un exemplare del original articul in li jurnale; b. almen du exemplares de traduction in Occidental scrit per machine (preferibilmen formate A 4 = 210 x 297 mm; in omni casu ne plu grand). Sur li traduction deve esser indicat: Autor, date e lingue del jurnale del unesim aparition.

Function passiv del membres

§ 7. Chascun membre have li jure demandar in prunta chascun articul trovat in li archive de OP. Li exemplare del manuscrite resta proprietá del centrale e deve esser retornat max tard du semanes pos reception.

§ 8. Per su membratu, li membre have li complet jure de autor pri li articul; il posse traducter it a su lingue matrin, changear it, acurtar it, amplificar it, signar it per su propri nómin (si li autor del articul ne explicitmen ha expresset li desir esser in omni casu nominat quam autor) si to facilisa li insertion in li presse.

§ 9. Un membre quel ha pruntat un articul de OP e fat aparir un traduction in li presse de su lingue, es obligat inviar a OP un exemplare del jurnale de aparition.

§ 10. Si li membre recive un honorarie por li articul, il posse conservar de to 40% quam honorarie por su traduction. 60% il deve inviar al direction de APIS, section OP, quel retene 20% por li casse de OP e invia li restant 40% quam honorarie al autor original del articul. Omission del payament de 60% ducte a exclusion.

§ 11. In casus u li manuscrite original ha esset fortmen changeat del traductor, ti ci posse inviar li necessi documentation pri li changes al direction del OP e proposir un altri percentage de repartition del honorarie, si ti ultim ascende adminim a Fr. 10.— sviss. Li decision pri it es fat per li direction, in amical consentiment con li autor, o un jurie de expertes.

Li direction del OP

§ 12. A chascun demande de articules, questiones a OP deve esser juntet li porte (respons-cupones, quittanties del Institute Occidental).

§ 13. Secun necessitá (p. ex. chascun annu) li direction de OP invia al membres circulares-listes pri li articules del archives, sive complet catalogs, sive listes del nov aquisitiones. A to posse esser adjuntet un raporte pri li function e activitá de OP. Ti liste posse esser sive autonom, sive adjuntet a Cosmoglotta-Informationes.

§ 14. Li direction covri li expenses por li administration per li annual contributiones e li 20% del arivant eventual honorarie. It posse secun necessitá instituer un taxe por chascun articul pruntat. Eventual deficite es covrit ex li casse de APIS (Occidental-Union).

Directives

pri aplication de international corespondentie per ilustrat lettres circulant inter instructores mediat de Association Por International Servicie (A.P.I.S.).

§ 1. Li scope principal del international corespondentie per ilustrat lettres circulant inter instructores o docentes es dar les un comod maniere interchangear articules pri scole e pedagogie con extran colegos.

§ 2. Chascun instructor es invitat partiprender sive quam activ corespondente copiant o composient articules in su lingue matrin o altri lingue, sive solmen quam letor del articules interchangeat.

§ 3. Li corespondentes de APIS es partit in gruppes o lettres-circules, queles chascun ne deve extender se in plu quam quar landes. Un lettre-circul deve contener circa 4 scritores (o autores) de divers nationalitá. Li letores samlandan de chascun lettre-circul ne deve esser plu quam 8.

§ 4. Li gruppes de corespondentes es controlat per APIS.

§ 5. In chascun land APIS nomina un traductor (quel anc posse esser autor). Il deve haver quam scope far omni necessi traductiones.

§ 6. Por li articules, li scritores posse selecter qualcunc tema quel il suposi interessar li colegos. Li aplication del modern metodes de instruction forsan vell esser li max actual tema. Ma in céteri ti domene es tam vast, que it sembla esser sin límites. In prim loc es recomendabil usar copies o excerptes ex publicationes. Ples usar li formate A5 (148 x 210 mm)

§ 7. Li articules deve esser ilustrat. Quam ilustrationes, on mey usar fotos, images ex jurnales de instructores, pedagogic publicationes, jurnales por infantes e ex jurnales scrit de infantes o brevmen dit: omnicos quo posse far li articules vivid e concret.

§ 9. APIS ne intermedia articules de religiosi o politic caractere, ni tales de altri contenete, quel posse compromisser ti organisation o impedir su expansion.

§ 10. Li lettres circulant deve esser líber de personal comunicationes e talmen esser inviabil quam papere de aferes.

§ 11. Chascun scritor deve ante li 15-esim de januar, april, julí e octobre har elaborat su ovre e inviat it al traductor. Secun desira il es líber omisser un serie por partiprender un sequent.

§ 12. Li traductores traducte li articules e invia les in du exemplares al secretariatu de APIS.

§ 13. Li secretariatu de APIS gruppa li participantes in lettres-circules e li circulation del lettres posse comensar.

§ 14. Un del traductores recive li articules e pos traduction al lingue matrin il fa circular omnicos al letores, scritores e traductores secun li via indicat sur un liste acompaniatori.

§ 15. Li traductores ne deve retener li lettres plu quam 10 dies, li letores e scritores ne plu quam 3 dies.

§ 16. Li letores mey secun possibilitá contribuer al porto-expenses del traductores per micri summas in post-marcas.

§ 17. Un participante, quel ne seque li present directives o ne plena li necessi conditiones es excludet per li direction de APIS, quel decide sin apelle.

Omni docentes, professores o instructores, quel desira partiprender a ti international corespondentie es petit dar su adresse al: Direction de APIS, Institute Occidental,

CHAPELLE (Vaud), Svissia.

Cosmoglotta A 108 (may-jun 1936)

COSMOGLOTTA, may-junio (Annu XV.) No 3 (108)

Li cronica in li suplement trimestral «INFORMATIONES»

Contene

  • Universe
  • Geografie
  • Témpore
  • Tempe
  • Minerales
  • Plantes
  • Animales

Vocabularium del centres de interesse in Occidental

Universe

Nómines: cáos, crea-t-ion, crea-t-or, munde, cosmo, natura, ciel, firmament, sidere, meteor, astre, glob, stelle, stelle fix, nebulose, con-stell-ation, galaxe. via galactic, centre de gravitation, baricentre, astre volant, comet (cap, caude), planet, anell, aerolit, orbite, zodiac, ecliptica, sole disco, radie, ascension, descension, ombre, pol, eclipse, horizont, zenit, nadir, observa-tion, observa-t-oria, stelle de vésper, equinoct-ie, cosmografie, cosmologie, uranografie, mesuration, gravitation, sistema planet-ari, deviation, aberration, perturbation, cicle, limb, gradu, minute, seconde, equator, equatorial, longitudine, latitudine, azimut, apogé, perihelie, aphelie, movement, planisfer, telescop, rotation, rect ascension, parallax, oculare, objective, -- Lune (fase, demi-lune, satellite, disc lunari, quarte del lune, lun-quarte, crescente, falcate lunari, lun-corn, halo del lune, crater, eclipse lunari).

Adjectives: Universal, natural, mund-an, cid-an, celet, stell-at, stell-ari, interstell-ari, stell-ut, con-stell-at, sol-ari, lun-ari, astral, sideral, filant, horizontal, inmesurabil, in-terminabil, central, a-centr-ic, pol-ari, cao-t-ic.

Verbes: constellar, lucer, scintillar, scintill-ear, brilliar, gravitar, deviar, observar, catalogar, aparir, rotar, splender.

geografie

Munde: Pelmel, cáos, brodula, terra, terralob, glob terral, sfere, hemi-sfere, meridian, equator, tropico, axe, pot, longitudine, latitudine, punctu vertical, zenit, antipode, mura-carte, land-carte, carte geografic, insul, peninsul, demi-insul, continent.

Punctus cardinal: Nord, west, ost, sud, -- Oriente, levante, occidente, septentrion. -- Adj.: austral, meridional, occidental, septentrional. boreal, arctic, pol-ari, westal, tropical.

Land: suol, plató, steppe, savann, desert, coiline, fund-terren, kyss-terren, terraplen, hum, terre vegetal, cava, foss, cav-itá, incavatura, in-profund-ation, fore, tunnel, grotte -- morass, palud -, erica-lande, forest, Silva (bosc), boscage, jungle, densallia -- prería, llanos, pampa, tundra -- país, region, territoria, provincia, frontier, limit,

-- Stalagmite, stalactite, alluvie, gleb, plic, sand, pare, lapid,

Tremorr de terre -- terr-tremore, volcan, crater, eruption, lava, sucusse.

Montania, monte, sommit, cime, culmine, agullie de monte, later, pede, punt, dive, valley, defilé, precipitie, declive, ramp, strette, pass, abiss, glaciera, glacie montan, nive-glacie, firn, lavine, moren, rocc, rocc-age, rocc-allia, petrallia, valley-ette, cluse, glacis, scarp, plató, altiplanage, alt-age, mont-ette, line, alt-ore, altitudine, alt-age, belvdere, excavation, hipogé, cripte, catacombe, grotte, caverne.

Riveres: fluvie. river, torrent, cascade, cataract, scluse, ravine, lago, stagne, flac, sediment, alluvie, flottagie, barre, flue.

Mar: ocean, marea, flut et reflut, archipelag, insul, insul-ano, demi-insul, peninsul, promontorie, cap, lingue de terra, istme, atoll, fiord, diga, barrage, littorale, plage, rive, costa, dune, golf, strette, mar-strette, col de mar, alluvie, sedimente de mar, sand-banca, sand-riff, cliff, unde, scum, undi-ruptie, nivell de mar, afflute, glacie flottant, iceberg, fund, grund, profund-age, bass-fund (Vider anc: navigation).

Adj.: declivi, inclinat, terr-an, sub-terr-an, bass, alt, extendet, abrupt, scarp-at, mar-in, ocean-ic, -- a-bass, a-valley -- ad-alt, a-monte.

Verbes: Terr-ar, in-terr-ar, de-terr-ar, cultivar, crescer, grimpar, climbar, scarpar, descender, ascender, dominar, fluter, marear, flut-ear, fluer.

Témpore

Mill-enie, cent-enie, secul, annu, semestre, trimestre, seson, solsticie, equi-noct-ie.

Sesones: verne, estive, autune.

Mensus: januar, februar, marte, april, may, junio, julí, august, septembre, octobre, novembre, decembre.

Dies del semane: lunedí, mardí, mercurdí, jovedí, venerdí, saturdí, soledí. -- Week-end (Fine de semane).

Quel die? ante-yer, yer, hodie, deman, pos-deman, antey-an die, sequent die.

Partes del die: aurora, alba, comensa del matin, matin, midí, pos-midí, vésper, crepuscul, nocte, mi-nocte. -- Hor, minute, seconde, moment, instant.

Festes: Fest-die, Carema, Passione (Sant Venerdí, Grand Venerdí), Pasca, Pentecost, Fest de omni santes, Crist-fest (Crist-nascentie, Cristmas), Epifanie, Festa del «Corpus Cristi», Annunciation.

Li signes del zodiac: agno, tauro, gemelles, cancer, leon, virgina, balancie, scorpion, sagitario, capricorn, versero, pisces.

Almanac: annuarium, calendare, folie-calendare, anniversarie, commemoration annual, jubileo, annu jubilari.

Periode: epoca, future, futur-itá, passate, present, termine, fine, limite, finition, termination, tron, succession, ordine.

Adj.: quoti-di-an, di-al, di-ari, quant-esim, poc a poc, gradu-al, success-iv, matin-al, noct-al, moment-al, moment-an, hor-al, secul-ari, cent-en-ari, canicul-ari, simultan, sam-moment-an, accurat, precis, exact, punctu-al, precipitat, super-hastat, oportun, in just tempore, ye tempore, in bon tempore, strax, prompt, tempor-ari, bentost, desde long, de tempore a tempore, incessant, continui.

Verbes: april-dupar, april-ar, passar li nocte, per-noct-ar, noct-ear, vigilar, a-vigil-ar se, matin-ear, alb-ijar, hivern-ar, estiv-ar, ajornar, procrastinar, aperter, comensar, finir, terminar, cessar, passar, per-viver, tardar, hesitar, prolongar, prorogar, dar tempore, urger, esser urgent, trenar in longore.

Tempe

Barometre, termometre, meteorolog, meteorologie, -- climat, temperatura, zone, atmosfere, aer, cal-ore, torrid, frig-ore, frig-id-itá, frig-id-ess, frost, tep-ore, tremore, sicc-ore, polve, humid-itá, vapor, nebul, nebul-itá, rosé, current de aer, sufflada, virl, burrasc, squall, vent, zefir, brise, tempest, storm, ciclon, tifon, uragan, storm-flut, storm-vent, sud-vent, fön; -- tonner-tempe, fulmin-tempe, mal-tempe, pluvie, diluvie, in-und-ation, ciel-arc, arc in ciel, grel, grel-un, nive, niv-un, flocc, glacie, degel, electric-itá, tonner, fulmin, vesper-rubie, nubes (cirrus, cumulus, nimbus, stratus), tempe inconstant, variabil, april-tempe -- Gela crinosi, pruine, caude de glacie, stalagmit, stalactit.

Adj.: Cal-id, frig-id, tep-id, frisc, glaci-al, sicc, humid, nebulosi, pluvi-osi, seren, clar, trubli, in-pur, obscur, in-seren, nub-os, torrid, impetu-os, severi, rigor-os, niv-os, niv-al, stormi, storm-os.

Verbes: Cal-er, tremer, temperar, soflar, ventar, gutt-ear, pluviar, tonner-ar, humid-ar se, in-nebul-ar, suda-r, a-clar-ar se, as-seren-ar se, stormar, storm-ear, gelar, degelar, gelar se, rigid-ar se, grelar, nivar, niv-ear, noct-ear, crepuscul-ar, obscur-ar, eclipsar.

Pro quo li del es blu? Desde pluri millenes de annus, li homes canta, in lor poemas plu o minu immortal, li ínmaculat azur del ciel. Ili ne questiona se pro quo li cielan vulte apari blu, e tamen ti question es elementari. Ti fenomen es explicat scienticmen desde poc annus, mersí al recent studies pri li substanties nominat coloides.

Quande on introducte in un liquid cert substanties in tre fin particules, ti substanties monstra subitmen eclatant colores queles ili ne have habitualmen. Ti optic fenomen es debit al facte que un parte del luminosi radies -- por exemple li radies con curt undes -- es deviat pro li presentie del tre fin particules, quel lassa passar solmen li radies con long undes.

Ma on save que li blanc lúmine del die -- blanc solmen por nor ocules -- es composit de un multité de luminosi undes, li unes curt, li altris long. Si on regarda li liquid precitat obliquimen, it apari blu; si li lúmine traversa it completmen, it apari rubi. Li obtention de ti luminosi efecte es possibil solmen si li particules introductet in li liquid have un longore determinat, variant inter 10.000-im e 1.000.000-m de millimetres. Ti substanties es designat per li término de «colloid» (de grec Kolla quel significa colla).

A ti fenomen optic es debit precismen li blu color del ciel. Li sole, plazzat lateralmen, invia su lúmine tra li atmosfere quel noi regarda perpendicularmen contra li nigri fund del astral spacie. Li blu radies, con curt undes, del solari lúmine es deviat vers li terre per li particules del aer. Ye li sole-descension, li rubi radies, con long undes, apari nos sub li aspect del vésper-rubie. Egalmen per ti fenomen es explicat li rubi color del lune ye su ascension e su descension. Ti fenomen de deviation del colores es nominat «opalescentie» in fisica.

Li destruction del icebergs. Li grand icebergs, quam ti quel fat naufragear li «Titanic» ante 24 annus, posse esser destructet mem al «thermit». To es un mixtura de ferr-oxide e de polve de aluminium, quel developa un calore de 2000 a 3000 gradus C. It sufice posir 50 kg de thermit sur un iceberg por que li alt temperatura decomposi li aqua in oxigen e hidrogen. Li hidrogen explode, e li iceberg deveni simil a un vulcan in eruption. Unesimmen tot rubi, poy in omni colores, it bentost desapari in li aqua.

Li Americanes ha ja constituet un brigade de «destructores de icebergs». In april e may 1935, on ha talmen destructet, proxim Terre-Neuve, 624 icebergs.

Yelb nive. In marte 1936 yelb-rubi nive ha cadet in li valley Engadine e in li region del Simplon in Svissia. Simil observationes ha esset fat in Tirol (Austria). Anc in Locarno on anuncia pluvies de yelb color.

Ti fenomen ne es ínconosset del scientistes quel constatat it sovente. On suposi que it acte se pri li sand del Sahara chassat til grand altores per tempestes e quel cade sur li suol con li nive, dante a it su yelb color. Li eruption del Krakatoa in 1883 ha demonstrat que li polve posse esser sublevat til enorm altore. Ti polve projectet til li stratosfer expandet se tam mult, que on posset constatar it in Europa, in nocte, quam un brilliant vele lucidat del sole.

Un teorie scientic confirmat. Un pluvie de meteorites ha cadet recentmen in Arizona, in U. S. A. Scientistes, venit por examinar les, ha esset surprisat trovar in li interior de ti cielan córpores, un sat grand numere de micro-organismes. To esset micrissim entes vivent situat inter li animales e li plantes. Ti decovrition apari tam plu important que it sembla confirmar li old teorie de Helmsholtz, secun quel li tot vive terran proveni del gérmines cadet del stelles con li meteorites. Li adversarios de ti teorie sempre declarat que, traversante li atmosfere, li meteorites deveni incandescent e que omni vive es destructet. Nu, on deve constatar que li calore ne penetra til li interior del grand meteorites; li sensational decovrition fat in Arizona pruva it inrefutabilmen.

Li dangere del fúlmine. Desde alcun annus on renunciat li opinion que li restada in li forest durant stormes es dangerosi. Recent statistica pruva que in dens forestes format de presc egalmen grand árbores li colpes de fúlmines eveni relativmen rar. Solmen ta u grand spacies existe inter li árbores o u singul árbor mult eleva se súper li circumité, li probabilitá de fulmincolpes es plu grand. Li multitá de presc egal grand árbores efecte per compensation e absorption al electric tension.

Ultra to, fúlmine cadent in forest, certmen vell sequer along li árbor e vell ear per li radicas in li suol. Do li fúlmin-dangere ne es grand por hom stant inter li árbores de un foreste. Mult plu grand es li dangere sub solitari árbor, e in maniere general de omni objecte quel es li max alt punctu de vast terren. Pro to, on mey ne serchar protection contra storm sub un árbor, plu bon on mey ear rapidmen in un forest.

A: Cumulus

B: Stratus

C: Cirrus

D: Cirro-cumulus

E: Nimbus-fractus

F: Nimbus-mammatus

LI NUBES. Omnes save que li nubes es tre divers in form e in intensitá. Pro to li scientistes ha dat nómines, extraet del latin, al max caracteristic varietás. Noi va descrir tis quel omni hom cultivat deve conosser.

In prim it es amusant constatar que quande infantes o non-artistes dessina un paisage, ili instinctivmen mette li nubes in li vacue locos del ciel, it es inter li árbores, por que lor contures ne es celat (fig. A.). In plu, li nubes dessinat del infantes simila presc sempre un long terr-pomme! Un artist vell acter altrimen e far passar li nubes detra li árbores e domes (fig. B.). Talmen es li paisage mult plu versimil e natural.

Concernent li species de nubes, vi li max importantes:

Cúmulus. Durant li calid dies de estive, on vide sovente gross nubes arondat, isolat e amassat. Lor sómmite es blanc durant que lor base es max sovente horizontal e gris. Li marineros compara ti nubes a gross paccas de coton acumulat li unes sur li altres (fig. C.) Generalmen li cúmulus nasce in matin, atinge lor maximum in pos-midí e evanesce in vesper. Quande ili deveni numerosi con un obscur base, on posse previder un storm.

Stratus. Ili es nubes simil a long horizontal bandes (fig. D.). Quande li sole descendent es proxim al horizonte, li bordes del stratus sovente splende quam aur.

Cirrus. Ili es nubes tre alt, simil a lineamentes o a filices, presc transparent in li blu ciel (fig. E.). Ili es format de micri cristalles de glacie e annuncia un proxim change de tempe.

Nimbus. Quande li pluvie sembla proxim, on vide li ciel covrit de un vele gris obscur. Ti nubes, generalmen bass, es nominat nimbus. Si it venta, li bordes del nimbus deveni fractet e lacerat, e fractiones curre rapid e bass. Tande ti nubes es nominat nimbus-fractus (fig. C.). Ye altri vezes, li bord del nimbus es arondat quam mammes; on nomina les nimbus-mammatus (fig. H.).

Cirro-cumulus, Li quar principal species de nubes, cúmulus, nimbus, stratus, cirrus, posse dar, per combination, intermediari formes. Talmen, quande micri cúmulus es alineat alt in li ciel, ili forma cirro-cumulus (fig. F.) quel presenta sovente tre decorativ aspecte.

Un curios fenomen in Hawai, li «liquid sole». Li Hawaianes nomina «lor liquid sole» ti dulci pluvies quel balnea chascun die e mem pluri vezes in un die li verdeant natura de lor insules. In prim ti fenomen mult surprisa. Nam li ciel es perfectmen blu e li sole ne cessa radiar con magnificentie quande ti fin pluvie, fin quam un rosé e luminosi quam un polve de astres, cade subitmen, refriscante li brulant sand del insules e humidant li palmes e li flores de hibiscus.

Sur li undes del Pacific Ocean, un arc-in-ciel posi se un moment, li liquid sole fini tam bruscmen quam it ha comensat, sin que un nube ha aparit.

Li nubes es in un altri region, acrocat sur li montanias vulcanic del insules. Li ventes, quel es ta tre violent, raffa del nubes masses de pluviettes rapidmen calentat e disperset til pluri kilometres lontan, sub li vulte del blu ciel.

Li planet Venus. Venus es li sol planete pri quel Homer ha parlat. Il ha designat it ja per un nómine quel marcat su bellitá. Li Indianes nominat it Sukra, to es li Splendent. Li quantitá de lúmine e de calore emisset del sole a Venus es circa li duplic de ti quel ariva al terre.

Minerales

(ples anc consultar li list del chimic elementes in Cosmoglotta No 95)

Metalles: Mine, gallerie, minerale, crud metall, alliage, pezze, fust. -- Ferre, stal, nickel, plumb-blende, aure, argent, latun, bronze, aluminium, mercur(ie), hidrarg, stanno, zinc, cupre. -- Amalgam, melchior, verdine, verdigris, cupro-oxide, ferruine.

Lápides: Agat, jaspe, cristall, lignit, carbon, sulfure, diamant, rubin, turkis, safir, smerald, topaz, ametist, onix, opal, coralline, asbest, lapis, perlematre, ambre. -- Petre precios, gemme, juvel, juvel-erie, carat. -- Aluminie, argil, magnesium, calce, petre, lapid, gravio, silice, terre silicos, cret, marmor, alabastre, gips, sand, sand-petre, granit, mica, spat, basalt, smeril, porfir, quartz, bor, borax, alcali, iod, fluor, bismut, petr-oleo, benzin, amoniac, sal, alun.

Adj.: mineral, metall-ic, ductil, extensibil, fusibil, calc-os, sulfur-os, sulfur-ic.

Plantes

Vegetales: plante, flor, flora, floration, vegetation, gérmine, folie, foli-age, laude, cresc-on, branch, germinant, verdura, stip, convolvul, vind, radic, bulb, cebul, túbere, succ-uore, umbelle, spica, petiol, calice, cope, pistill, stamin, pollen, peduncul, corole, petale, gran, ovarium, seme, capsul, pericarp, velle, lanuge, membran, pellicul, succ.

  • Arbor, trunc, blocc, rame, branch, branch-ette, branch-age, pacc, fascine, ligne, ligne resinos, vene de ligne, alburne, medull, cortice, velop, crust, tann, tann-ine, mofa, conifere, marcot, demergeon, demergette, fibre, halm, calame, radic, stump, buquet, corone, guirlande, flor-bed, feston, plante de flor, flor-plante. -- Botanica, botanic-o (botan-ist).

Árbores e arbustes: abiet (picea), acacie, acere, alne, apricot-iero, arbor de pan, banan-iero, baobab, betul, bramber-iero, buxo, cactus, camfor-iero, castaniero, cedre, ceres-iero, cocos-iero, cipress, dattil-iero, eucaliptus, fago, frangul, fraxin, genista, ginkgo, ive (= haxus), junc, larice, mandul-iero, mirtill, oliv-iero, palme, persic-iero, pine, pir-iero, platane, pople, pom-iero, prun-iero, prunell-iero, querc (gland, corc, gall), santal, spin-crusber, tilie, trémul, ulme.

Fruct-arbore, fruct-iero, coli-ette, coli-uore, fructe-jardin, marcot, demergeon, demergette, ex-cortic-ator. -- Fructe ossat, nucleo, osse.

Arbust, arbust-age, arbust-allia, bosc, bosc-allia, forest, allé.

Cereales: frument, saracen, secale, hordeo, mais, ris, aven. -- Palle, spica, farine, halm.

Plantes nutritiv: leguminoses: potate, radis, caul, cauli-flor, rafan, rap, betrap, asparge, rubarb, carotte, cebul, cebulette, porell. -- Vanille, ciname (cannel), muscat (nuce de muscat), cicoré, endivie, persic, cresson, cerefolie, salate. -- Esparcete, lucerne, trifolie.

Diverses: canabe, calam, lin, cicute, urtica, filice, fuco, lichen, mirre, moss.

Herbiera, verdura, herb-arium, gazon, herb-ette, herbe, fen.

Flores: Aquilegia, aconit, anemone, arnica, aster, begonie, belladonna, camelia, centaurea, colchica, camomille, caprifolie, clochette nival, crocus, cianette, dahlie, daphné (laureole), epilobie, erica, fab, faseol, gentiane, geranie, gladiole, heliotrop, hortensie, hiacint, immortelle, sempre-vive, iris, jasmine, leontodon (leonodente), levcoie (gilliflor), lilie, lupine, magnolie, maiflor, margarite, mint, mirte, narcisse, nimfea (rose de mare), nivale (flor de nive), orchidé, exale, papavre, pelargonie, peonie, petunie, primul, pulsatilla, ranuncul, reseda, rhododendre, rose, rosmarin, sambuc, salvia, scabie, tulip, tussilag, urtica, viche, viole.

Adj.: indigen, exotic, vegetabil, vegetal, vigor-os, flor-eant, marc-id, precoci, matur, pre-matur, hibrid, bastard, hermafrodit, fructifer, fruct-os, dulci, amari, caliciform.

Verbes: crescer, germinar, pussar, burgeonar, verd-ear, flor-ear, florescer, prosperar, aperter se, efflorar, disflorer, fecundar, in-fruct-ar, siccar, ex-siccar. -- Depellar, des-cortic-ar, exterminar, extirpar, e-radicar, botanisar, herb-ar-isar.

Li númer del plantes. Ante 2200 annus, Teofrast conosset circa 500 plantes, e 300 annus plu tard, circum li comensa de nor era, Dioscorides arivat a 600. In 1650, Bauhin citat 5366 plantes, e Linné, in li medie de 18-im posset indicar solmen 8551 species de ili. Ma, ja in 1819, de Candolle self contat 30.000 divers fanerogames, it es plantes portant flores. In 1845 Lindley indicat 80.000 e in 1885 Duchartre evaluat ye 100.000 li númer del conosset fanerogames; ad ultra il contat 25.000 criptogames o plantes reproductent se per spores. Sett annus plu tard, Saccardo opinet 174.000 li númer del descrit plantes, ex queles 105.000 fanergames.

Hodie, li prof. Charles Bessy, in li universitá de Nebraska, evalua ye circa 210.000 li species de plantes generalmen conosset del botanistes. E tamen li némer de 210.000 ne representa plu quam li demí del vegetal regne, nam Bessy pensa que li total numer del species de plantes existent sur li terra ascende til 400,000.

Durada del vive che li plantes. Ulm: 350 annus. Acacie: 400 annus. Querc: 400-500 annus. Erice: 800 annus. Tilie: 500-1000 annus. Pine: 700-1200 annus. Ive: 2000-3000 annus. Baobab: 2000-5000 annus.

Li max levi ligne. Li max levi ligne porta li vulgari nómine de «balsa» ma su botanical nómine es «orhome». On trova it in li Republica de Equador. It apartene al familie del malvacées. Su ligne pesa 25% minu quam li corc, du o tri vez minu quam li ligne de abiete a quel it mult simila per su structura, e quin til set vez minu quam li querc. Su resistentie es li demí de ti del abiete. Li balsa posse esser laborat per li ordinari instrumentes por li ligne. It es utilisat principalmen in li construction del aeroplanes, e pro su flexibilitá e elasticitá it constitue un ideal medie por li impaccation de preciosi meubles.

Li colore del flores. Si on questionat vos subitmen quel es li color max frequent in li flores de Europa, sin dubita vu vell esser perplex. Un scientist, consultat pri to, ha respondet que li max frequent color del flores es li blu, un altri scientist ha nominat li violett; altri scientist nominat li rose, li verd, etc. Por soluer li question, un specialist ha fat un long e cuidosi statistica de quel it resulta que li max numerosi flores es yelb. Il contat in facte: 808 species de yelb flores, 687 esset blanc, 505 rubi, 313 verd, 157 blu, 136 variabil, 122 violett, 68 multi-color.

Li repartition del colores del flores varia, ad-plu, secun li regiones: li yelb flores predomina principalmen in li bossut terrenes e li non-cultivat locos; in li boscos e li forestes, li blanc flores li max numerosi. Li superioritá apartene al verd flores in li humid locos, in li paludosi terrenes e sur li rives del mar.

Li durada del vive del animales

Que li vival dura de singul species de animales es tre diferent, on ja save bon. Ma minu evident es quel factores causa ti diversitá. Generalmen on opine que animales quel es micri o quel durant un annu genite pluri yunes deveni minu etosi quam ti altres, e ti opinion es sovente just.

Li max curt-etosi animales es li insectes de queles alcun species quam li efemere vive un o quelc dies. Generalmen li mascul insectes vive plu long quam li feminin. Just li contrari eveni che li formicas e li apes. Por exemple li unic fémine del apiera, li reyessa del apes, medialmen atinge 2-3 annus, quelcvez mem til 5 annus, durant que li mascules mori pos 5-6 mensus.

Sammen li plupart del scarabés peri ja pos poc témpor. Mal quelc species posse viver durant 3-5 annus. Regretabilmen ti animales quel Deo -- on asserte -- creat sub colere, li cimices, es relativmen tre vivaci. Nam on observat cimices, afamat durant 6 mensus e tamen genitent ronde de bell yunes.

Li pisces ne vive tam long quam on crede. Ma li carpes, li ciprines e simil pisces posse atinger quelcvez 50-100 annus. Ex li reptiles, li tortugo monstra vital fortie. In li London zoologic jardin un tortugo Daudin esset gardat durant 150 annus.

Anc li avies have sat considerabil vital fortie. Durant que plu micri species quam li avies cantatori (luscinia, serin, merle, sturn, canarí) ad-maxim vive durant 10-18 annus, li rapt-avies quam falcones e áquiles successa viver 50-70 annus. In li imperial zoologic jardin in Schenbrunn apu Wien morti in 1824 un vultur quel esset captet in 1706, do it esset old de ad-minim 118 annus. Anc papagayes deveni sovente tre etosi. Levaillant mentiona li historie de un papagaye quel, in su 60-im annu, perdit li memorie, devenit ciec in li 90-im e finalmen morit in li 93-im.

Considerante li mammiferes, noi trova li max divers límites. In oportun circumstanties atinge li mus e li scurel: 6 annus, li lépor, 10 annus, li fox, 14, li agne 15, li cat e li can 16-18, li svin 20-25; li max etosi del domestic animales deveni li cavalle quel posse esser relativmen robust con 40 annus. Presc sempre plu etosi deveni li sovagi e li rapt-besties. Por exemple li urses, tigres e leones atinge sovente li etá de 30-50 annus. Che li mammiferes trova se un del max long-vivent animales, to es li elefante. Ti ci deveni in libertá sovente 120-150 annus, durant que quam domestic animale in li torrid zon it ne preterpassa li centesim, e m nor zoologic jardines li 30-im. Anc li balenes jui ti long etá, quelcvez 200 annus.

Medial durada del vive che li animales. Efemer: 1 die. Melolont: 6 semanes. Papilion: 2 mensus. Mosca: 3-4 mensus. Mosquito: 6 mensus. Formic: I annu. Grillie: I annu. Reyessa de apes: 3 annus. Lépor: 6-10 annus. Agne: 8-10 annus. Viper: 10 annus. Luscinia: 12 annus. Lupo: 10-15 annus. Cat: 15 annus. Ran: 15 annus. Rosp: 20 annus. Can: 15-25 annus. Cardul: 18 annus. Bove: 25 annus. Cavalle: 25-30 annus. Áquil: 30 annus. Cervo: 35-40 annus. Ciconie: 35-40 annus. Camel: 35-40 annus. Orang-utan, salamandre: 40 annus. Heron, leon, urs: 50 annus. Corvo: 80 annus. Lucio, carpe, elefant, papagaye, tortugo: 100 annus.

Un land u li simios ea al scol! Li Sumatranes, habitantes de un grand insul in plen Indic Ocean, ha fundat un scol por li docentie del simios. Ma ne crede que on doce les li letura e li scritura: li labor es mult plu desfacil e penibil. Li leciones es dat in li líber aer; li professor, un indigen, circumat de su disciples, explica per gestes e un ínfatigabil patientie qualmen on colie li nuces de cócos. Li simios grimpa docilmen sur li cocosieros. Quande ili es ta supra, ili fa tornar li cócos til quande ili cade. E ples creder que ili save tre bon conosser li matur fructes. Ti labor finit, on obliga li simios ancor nettar li nuces. E por recompensar li max bon eleves, li professor distribue, in vice bon notes, mult gurmandages.

Forsan vu va questionar: Pro quo ti strangi scol? Nu! li zel de ti sapient simios mult facilisa li tache del indigenes; li colida del nuces in facte constitue por li homes un ver dangere pro li grand altore del palmieros.

Contrarimen a un credentie tre comun, li hyena have li sens del odorate poc developat. Sol, it es generalmen decovrir li cadavres in putrification constituent su nutritura. Ma li chacales, quel have un odorate plu subtil, ulula strax quande ili ha trovat alquo.

Tande, li hyen ad-curre.

On fa se fals idés pri li rugient leon. Quam li altri animales, on imagina it con li cap levat vers li ciel. Ma li leon, in contrari ha sempre li nase vers li suol quande it rugi.

Un historie de iguanodon. Un anglés humorist asserte que li jocas pri li bel-matres es tam old quam li munde. E quam pruva il oferta li sequent anecdote de quel il garanti -- naturalmen! -- li rigorós autenticitá:

Un mann del cavernes dejunea tranquilmen con un medulle de osse, quande su fémina ad-curre, afollat:

-- Georg! Georg! Prende strax tui clobb! Mi matre es ta exter, e nu un iguanodon veni vers la!

-- Ma pro quo vole tu que yo interrupte mi dejunea por sucursar un iguanodon?...

Li victimes de feroci animales. Recentmen on ha fat li statistica del persones mortat in India del carnivores e del reptiles. On ha calculat que in un annu esset 26.000 victimes. Li serpentes, principalmen li terribil cobra, ha mortat circa 23.000 homes.

E tamen li mortates es solmen 35% del mordetes, to monstra quant frequent es li accidentes. Li mortalitá resta circa li sam chascun annu malgré li sucurses e li destruction del serpentes. In facte, on morta presc 200.000 cobras chascun annu e li númer del restantes ne sembla diminuer. On espera tamen luctar contra li mortalitá mersí al usa del antivenenos serumes.

Li serpent cobra (Naia tripudians) quel have un longore de circa 1.60 m til 1.70 m es caracterisat per li possibilitá dilatar su coll til obtener un larg rond scud; ti scud es concav ad-avan e convex ad-retro con li dessin sovente tre nett de un binocul. Ti dilatation del coll eveni in casu de timore o de colere; In sam témpor li animale erecte se in un atitude de atacca o de defense.

Li cobra grimpa sur li arbustes, traversa li riveres svimmante, si to es necessi, e aproxima se sovente al cabanes del homes. It es cert que li Indianes quel es naturalmen supersticiosi ne ha combattet ti serpent quam it esset necessi.

Pri li mortes debit al carnivores, ili esset distribuet in un annu quam seque: tigres 1046 persones; urses, leopardes 849; lupos 377; hyenes 64. Li animales domestic quel esset mortat del carnivores li sam annu es distribuet quam seque: tigres 30.555; leopardes 38,21 1; lupes 4719, urses 4128, hyenes 2387. On deve remarcar que si li reptiles morta 8 vezes plu mult homes quam li feroci animales, li proportion es exactmen inversat por li domestic animales.

Li arané salvatori. Apu li dorme-chambre del rey Frederic II de Prussia in li castelle Sans-Souci es li dejuné-chambre quel have un curiosi plafon-ornament. Ta es pictet un grand arané in su textura. Li orígine de ti pictura es li sequent eveniment. Ja ante que li construction de Sans-Souci esset tot finit, li rey logiat in it. Li triesim die, ye li habitual clocca, il intrat in li dejuné-chambre u su chocolate esset apretat por le. Ma ante que il trincat it, il quittat li apartament pro que il hat obliviat un object in su dorme-chambre. Quande il revenit con it, il videt que un arané hat cadet del plafon in li chocolate. Il tande reposat li tasse e petit por un altri. Ancor ante esser adportat, un colp de pistole eclatat. Li cocinero hat suicidiat se. Li chocolate hat esset venenat de il por mortar li rey e nu il credet que su atentate esset revelat. Quam memorie pri ti eveniment, li rey fat picter li plafon tal qual it es ancor hodie.

Li animales in hiverne. Li calcin limac save escapar habilmen ex li mortal influentie del frigore. It penetra in hiverne de 15 til 30 centimetres in li suol e clude su conche per calc. Poy it retira se max profund in li interior de ti conche sin que li activitá del pulmones e de cordie cessa completmen. In verne, li calcin limac apoya li base e ped de su córpore sur li covriment, pussa it ad-exter, poy ea serchar su nutritura.

Inter li vertebrates, li pisces senti in minim gradu li frigore. Li rospes, li ranes sercha un asil in li sicc excavation del terre o in li fores del mures u ili cade in letargie. Omni reptiles intra in letargie durant hiverne; alcunes conserva tamen in ti statu un cert mobilitá, durant que altres resta rigid e sin movement.

Li combatte contra li mosquitos. -- In estive 1936, 50 milliones de mosquitos va esser tintet ínefaciabilmen in omni colores del arc-in-ciel, in li paludes del circumité de Chicago. Mersí a ti coloration, li entomologos va posser sequer li vol del mosquitos e far precios constatationes quel va permisser les intensificar li lucta contra ti torment.

Mordet de un decapitat viper. Recentmen, in Haifa, un agricultor de persan orígin, Hussein, revenit a su hem pos har laborat in su viniera. Sur li ped-via, tre abrupt, ductent a su dom, li mann incontrat un viper quel il mortat per un colp de baston. Poy, con su serpette, il tranchat li cap del serpent, quel il intentet presentar al sanitari buró, por reciver li premie. Il jettat li cap del serpent in su dors-corb, plen de folies e de ligne, poy continuat su marcha.

Subitmen, li mann sentit, in li nuc, un acut dolore. Avansante su manu in ti loc, il captet li cap de serpent, de quel li ocules esset agitat e li lingue mobil de rabie. Terret, li cultivator for-jettat li cap del serpent e, per grand galoppa, eat al cité por consultar un medico. Ti-ci constatat li simptomas del intoxication: palpitationes, frigid sudores, etc.

Durant alcun dies, li mann esset inter vive e morte. Ma li medico successat salvar le. Quin semanes plu tard, tamen, un furuncul aparit in li loc u il hat esset mordet del viper e ti-ci vez, malgré omni cuidas, Hussein morit.

Animales

Bestie, brute, mascul, fémina, vivipar, ovipar, quadruped, biped, biman, quadruman, reptil, amfibie, -o, ruminant, pachiderm, fauna, creatura, ente, besti-arium, menagerie, mammale, carnivor, herbivor, fructivor, insectivor. -- Cornifer, hufate, ungulat, ungulós.

Partes del animal: cap, dors, pector, crupe, ventre, pans, spin, dorsal, gamb, pede, patte, musel, dent-age, mors, caude, quast, hufe, pede anteriori, posteriori. -- Squelette, ossage, carcasse, putr-allia, cadavre, lure. -- Tromp, tette, mamme, ivor. --

Ardore, calore sexual, témpore de copulation, amor-canta, musc. -- Galopp, capriole. -- Gratt, scrapa-tura. -- Mui-da, rugi-ment, bel-ada, aboy-ada, blec-ada, etc.

Adj.: mans, a-mans-at, domestic, domit-abil, in-domit-abil.

Verbes: Li mammiferes posse muir (vacca), belar o blecar (agne), rugir (leon), stertorar, miaular (cat), aboyar (can), claffar, morrar (cat), criar, sniflar, ulular (lupo), ular, lamentar, plor-achar; -- li avies posse gacardar, gagotar, rucular, chiripar; -- li insectes posse susurar, burdonar, etc. -- Li animales posse anc marchar, currer, galopar, cavalcar, regambar -- sucar, tettar, mammar, machar, manjar, ruminar, remachar, massacrar, strangular. -- Li homes posse les capturar, a-trap-ar, lurar, domesticar, domitar, manjar, castigar, a-cuplar, copular, etc.

Mammiferes: agne (agn-o, agn-a, agn-ello, etc. por omni animales), ai-ai (bradi-pod), alc, alpaca, antilope, apro, armadill, ásino, balene, bove, bufle o buffalo, camel bactrian, can (dogg, bulldog, spitz, borsog, mops, sétter, dingo, basset, canuch, pudel), cangurú, capreol, capricorn, capre, caribú, castor, cat, cavalle, cervo, chacal, chamus, coati, cunicul, cuguar, delfin, dugong, dromedare, echidna, elefante, erinacio, foca, fox, fox polari, gazelle, gepard, giraf, gnu, guanaco, hippopotam, hiene, icneumon, jaguar, lama, leon, leon marin, leopard, lépor, lupo, lutre, lince, mammut, marmot, martro, morse, mus, musco-bove, musco-capre, narval, ocapi, opossum, ortinorinco, orix-antilope, pantere, porc-spinut (histric), puma, putor, putorette, quagga, racon, ratt, renn, rinocero (nasicorn), scunc, simio (macaco, gorill, orang-utan, gibbon, chimpansé), svin, talp, tapir, tauro, taxot, tigre, uro, urs (nigri, blanc, grizzli, brun), vacca, vicunia, viverra, vombat, yak, yurumi (mirmecofag), zebre, zobol.

Avies: Alaude, albatroz, alke, áquil, anat, astor, avio de paradis, becass, bussard, cacadú, canari, casuar, chuette, ciconie, colibrí, columb-o, condor, cornill, corvo, cucú, cigne, dronte, emberiza, emu, falcon, fasan, finc, flamingo, fringil, gallin, ganse, grue (gállin indic), merle, moa, motacilla, movette, nandu, palumbe, papagaye, paru, pavon, pector-ross, pelican, perdriz, pig, pinguin, pirrul, regolo (troglodit), serin, sisic, sparvero, sparro, struz, sturn, tarin, turdo, turtur, ul, urogallo, vultur.

Bec, cap, coll, plum e su barbes, plumage, patte, grap, sporn, caude, ove. -- Volallia, avi-allia, cov-atura. -- Cort-avies, avies passagi-ari, sedentari, granivor, fructivor, carnivor; grimperes, climberes.

Verbes: becar, picar, volar, vol-ettar, covar. -- Gacardar, rucular, chiripar, gagotar. -- Pavon-ear, des-plumar, in-plumar.

Reptiles: tortug, crocodil, caiman, cameleon, alligator, dracon, lacerte, serpent, colubre, collier-colubre, viper, crotal, aspic, boa, anaconda. -- Venen, croc, squam, dors-plac. -- Sibilar, des-pellar, mutar li pelle, serpent-ear, repter.

Batracianes: Amfibie, salamandre, rosp, ran, ran-yun, ran-embrion, ran-ello, triton. -- Coacar.

Pisces: Esqual, anguil, dorsc, morue, hareng, lempred, lucio, lota, salmon, trut, anchove, platt-fisc, butt, turbott, carp, perch, sardine, ray, carass.

Branchies, vessic natatori, squam, oves piscin, pisc-oves, spin, osse de pisc.

Ínvertebrates. -- Mollusc(o)s.: pulp, octoped (téntacul), limac, limac calcin, ostre, nacre, musle, conche, sepia.

Vermes: lumbric, sanguisuc, lumbric solitari (tenia), trichine, larve.

Crustacés: crabb, crev, crev-ette, homar (pince del crev) langust.

Aracnides: arané, tarantul, scorpion, scolopendre.

Insectes: ove, larve, eruc, cocon, nimfe, crisalid, agulion, lamelle, ale, insectallia, verm-allia. -- Lampir (verm lucent), scarabé, melolont, cantarid, cicindel, coccinell, capricorn, locust (saltarette), grill, cicade, blatte, cimice, cochenill, filoxera, libellul, formica, formic-leon, vespe, burdon, ape (agulion, apiere, ap-iera, alveol, miel, miel-cellulage, cire), papilion, bombix, tinea, mosca (mosc-allia), taban, mosquito, pulce, pedicul. -- Formic-ar, turbul-ear.

Zoofites: asterisc, ursin, polip, madrepore, spongie, corall (corall-iera, banca de coralles, atoll), infusories.

Toine

Li patre Toine, proprietario del trincatoria de un micri village de Bretagne (Francia), esset famosi in li circumité pro su jovialitá ínfatigabil e su grassitá. Il esset li max gross hom del canton e su dom semblat derisorimen tro exigui por contener le.

Su café havet quam nómine: «Li rendevú del amicos» e li patre Toine esset in veritá li amico de omni su vicines. On venit de tre lontan por vider le e por rider escutante le, nam ti gross hom vell har fat rider un petre de tombe. Il havet un special maniere blagar li homes sin incolerar les, poy palpebrar por expresser quo il ne dit, poy tappar sur su crure in su access de gailtá.

Anc it esset curios audir le querellar con su sponsa. To esset un tal comedie que on vell har payat su plazza sin hesitation. Desde triant annus, durant queles ili esset maritat, ili querellat omni dies. Ma Toine ridet, durant que su fémina fulminat. Ella esset un grand paisana, marchant per long passus e portant sur un córpore magri e platt un cap de ul in colere. Ella passat su témpor per elevar gallinas in un micri corte, detra li trincatoria, e ella esset conosset per su talent ingrassar li avies domestic.

Ma ella hat nascet in mal humor e continuat esser íncontent pri omnicos. Colerant contra li tot munde, ella reprochat specialmen a su marito su sanitá, si grassitá, e su... pigritá. Ella reprochat le que il manjat e trincat quam deci homes sin voler laborar. E sempre exasperat, ella criat:

-- Esque su plazza ne vell esser in un stall de svines. Quande on have tam mult grasse... Il va crevar quam un sacc tro plen.

Toine ridet cordialmen e tappante sur su ventre, il respondet:

-- Eh! mi planc, prova ingrassar tui gallina tam bon quam me. Prova!

E li trincatores eclatat de ride e sputat al suol in un delirie de gayitá. Furiosi, li olda repetit:

-- Noi va vider, un vez tu va crevar quam un sacc de granes. Noi va vider, quo va evenir.

It evenit que Toine havet un vez un subit atacca de apoplexie e restat paralisat. On cuchat ti colosse in un chambrette detra li parete del trincatoria a fin que il mey ancor parlar con su amicos. Nam, si su enorm córpore esset frappat de immobilitá, in revancha su idés esset ancor clar.

Il manet tamen gay, ma plu timid avan su sponsa, quel criat li tot jorne:

-- Vide ti pigri, ti trincard, ti fa-necos.

E al trincatores quel venit visitar le, ella repetit sempre plu in colere:

-- Vide le, nu, ti gross pigro quel yo deve nutrir, quel yo deve lavar, quel yo deve nettar quam un svin.

Vidente la sempre plu exasperat, un del trincatores dit la un vez:

-- Hé, matre, save-vu quo yo vell far, in vor plazza? Il es calid quam un forn, vor sponso. Nu! yo vell far le covar oves.

Ella restat stupefat, pensante que on mocat la, ella questionat:

-- Esque to es possibil?

-- Pro quo ne? Si on fa covar oves in calid buxes, pro quo on ne vell posser far covar alcunes in un lette.

Ella esset frappat de ti rasonament e departet calmat.

Ott dies plu tard, ella intrat in li chambre de Toine con su avantale plen de oves. E ella dit:

-- Yo ha just mettet li yelb gallina in su nest con deci oves. Vi deci por te. Atente ne aplastar les.

Toine, astonat, questionat:

-Quo tu vole?

Yo vole que tu cova les, specie de ínutil!

Il ridet e refusat. Ma li olda, furiosi, declarat:

-- Tu va reciver nul manjage tam long quam tu ne va covar.

Toine ínquiet, respondet necos. E quande il audit sonar midí, il vocat:

-- He, matre, esque li sup es cocinat?

Li olda criat de su cocine:

-- It ne existe sup por te, gross pigro.

Il credet que to esset un joca, jurat, suplicat; desesperat, il tappat li mur, vanmen. Il devet con resignation lassar introducter in su lette quin oves contra su levul flanc e quin contra su dextri. Pos quo, il obtenet su sup.

Quande su amicos arrivat, ili credet le plu malad, nam il semblat droll e genat. Ili questionat:

-- Esque tui brasses devenit paralisat?

Yo have quasi un pesa in li epol.

Subitmen, li borgo-mastre e su adjunct intrat in li café e comensat discusser pri li aferes del village. Pro que ili parlat per bass voce, Toine volet apoyar su orel al mur, e, obliviante su oves, il fat un brusc movement quel cuchat le sur un omelette.

Ye blasfema quel il criat, li matre Toine ad-curret e divinant li desastre, decovrit su lette per un sucusse. Ella manet in prim ínmobil, indignat, tro suffocat por parlar avan li cataplasma yelb glutinat sur li flanc de su sponso.

Poy, trement de furie, illa precipitat se sur li paralitico e comensat batter le per grand colpes sur li ventre, quam quande illa lavat su linage in li bord del stagne.

Li amicos de Toine ridet til eclatar, tussante, sternutante, criante, e li gross hom, terrorisat protectet se contra su fémina, ma con prudentie por ne aplastar li quin oves restant sur li altri flanc.

Toine esset victet. Il devet covar, il devet renunciar li lude, li movement, nam li olda supresset li nutritura con ferocitá chascun vez quande il ruptet un ove.

Il manet sur li dorse, li regard vers li plafon, ínmobil, li brasses sublevat quam ales, calentant contra le li gérmines de gallines includet in blanc shelles.

Il questionat su sponsa:

-- Esque li yelb gallina ha manjat yer?

E li olda eat sin halta de su gallinas a su hom e de su hom a su gallinas, obsedet del preoccupation del micri gallinelles, quel esset maturijant in li lette e in li nest.

Li vicinos, quel conosset li historie del covation, venit curios e serios, reciver novas pri Toine. Ili intrat per levi passus, quam on intra che malades e questionat con interesse pri li situation.

Ma, un matin, su fémina intrat tre emoet e declarat:

-- Li yelba have sett gallinelles. Tri oves esset mal.

Toine sentit su cordie batter. Il questionat pri su propri fate con un angustie de fémina quel es parturient.

Li amicos, essente prevenit que li términe esset proxim, arrivat bentost, con ínquietitá. On parlat pri li eveniment in omni domes. On eat informar se che li vicinos.

Circa clocca tri, Toine indormit se. Subitmen, il esset avigilat per un strangi titilla sub li dextri brass. Il avansat su levul manu e captet un creatura covrit de yelb lanuge, quel moet in su fingres.

Su emotion esset tal que il criat, e lassat escapar li gallinelle quel curret sur su péctor. Li café esset plen de homes. Li trincatores precipitat se, invadet li chambre, e gruppat se circum Toine quam circum un acrobate; e li olda captet con precaution li aviette celat sub li barba de su marito.

Nequi plu parlat. It esset un bell jorne calid de april. On audit, per li fenestre apert, li yelb gallina vocante su nov-nascetes.

Toine, quel sudat de emotion, de angustie e de ínquietitá, murmurat:

-- Yo have ancor un micre sub li levul brass.

Su sponsa plongeat in lette su grand magri manu, e con prudent movementes de acuchera extraet un secund galinelle.

Li vicinos volet vider it. Ili exarmnat it, li un pos li altri, atentivmen, quam si it esset un fenomen.

Pos duant minutes, quar altris surtit in sam tempor de lor shell.

Evenit un grand rumore che li assistentes. Toine subridet, content de su success e comensat inorgoliar se pro su singulari patrinitá. Vermen, il esset un drolli mann.

-- Vi ancor un, criat Toine.

Ma il hat errat; ili esset tri.

Un triumf! Li ultim gallinelle crevat su velop ye clocca set in vesper. Omni oves esset bon! E Toine afollat de joy, delivrat, glorios, sur li dors li debil animal, presc suffocat it per su labies. Il volet conservar it in su lette til li sequent die, pro un tendresse de matre por ti ente tam micri a quel il hat dat li vive; ma li olda forprendet it quam li altres, sin escutar li suplicationes de su sponso.

Guy DE MAUPASSANT (trad. de R. B.)

Cosmoglotta A 109 (jul-aug 1936)

COSMOGLOTTA, julí-august 1936. (Annu XV.) No 4 (109)

Li cronica apari in li suplement trimestral «INFORMATIONES»

Contene:

  • Interlinguistica: Esperanto e Ido: Composit paroles.
  • Occidental-Sufixes.
  • Precision e vive.
  • Occidental e li Germanes.
  • Li scientific vocabularium de Occidental.
  • Duplic inventiones.
  • Lettre de J. Weisbart.
  • Un primitive.
  • Unesim austrian Occidental conferentie.
  • Li don.

Confusiones in composit paroles

Un anglés colaborator comunica nos un critica del Esperantistes contra Occidental, critica quel noi hasta exposir a nor letores nam it ducte a un larg exploration de ti láter del question del lingue international. Vi quo di ti Esperantist:

«Yo pensa que vor mult trumpetat parol-formation have un defect -- Composit paroles sovente (!) have un diferent signification de ti del composient paroles. Por exemple: Expresser ne es li sam quam presser ex; conservar ne significa versar con; admisser ne significa: misser a. Qualmen un Oriental va saver que on di conservation e ne conparlation, intration e ne invention, interjection e ne interdiction, division e ne disposition, response e ne rescrit».

Noi deve dir que ja de long noi previdet ti critica e noi es mem astonat que solmen hodie it es formulat. Nor response esset pret: In prim, mult del exemples citat in supra es mal: expression significa just quo li composientes vole dir: presser ex (su spíritu). In german li parole corespondent es sammen format: aus-drücken. -- Intvention veni ne del verb venir ma del verb inventer. -- Division e disposition expresse totalmen diferent coses, sam quam in Esperanto divido e dispono. Anc in Esperanto respondo e reskribo exactmen coresponde a Occidental response e rescrit. Pro quo chicanar sur ti paroles quande Esperanto acte just quam Occidental?

Concernent li rari restant casus noi solmen fa remarcar que nequande Occidental pretendet explicar lor signification per lor composition. Ma almen it successa derivar regularimen conversation de conversar, durant que Esperanto usa du radicas: koversi e koversacio de queles li ultim ne posse esser derivat del unesim! !

It es ver que conversar ne significa versar con (it es considerat in Occidental quam un radica primitiv), e que quelc poc paroles trova se in li sam casu. Ma it es impossibil evitar tal coincidenties, queles ad-ultra ne es genant in li practica. Forsan li Esperantistes ignora que in lor idioma ili posse trovar un mult plu bell de tal paroles ambigui. Noi cita, in hasard, paroles Esperanto ne composit malgré que ili sembla composit. Por exemple: koketa ne apartene a un...micri coc (kok-eta); persono ne significa per-sono; promontoro ne es un or pro la monto (!); e pro-kur-oro, pro-filo, posta-mento, por-cel-ano, de-legi, de-klari, de-bato, de-fendi??? quo ili vell significar si li letores vell serchar lor sens secun li elementes!!!

Noi posse ancor citar in li list del confusiones possibil in Esperanto e ínpossibil in Occidental li sequent paroles: lekanto (Occidental: margarita) e tiu, kiu lekas; tolo (lad) e tol-ero (fragment de lad = tolerantie!), jugolando (Occidental = nuce) posse significar «lando del jugo».

In Esperanto ne-ebla significa ínpossibil e negabil! In Esperanto trova se siluet-o, skelet-o, sekret-a malgré li sufixe -et, poy simil-a, spil-i, subtil-a malgré li sufixe -il, anc skarlatin-o, sardin-o, spin-o queles ne es feminin entes, anc skrupul-o, somnambul-o, spegul-o, queles ne es format con li sufixe -ul.

Noi ne reprocha a Esperanto ti fals aspecte de derivates, noi di solmen que it es impossibil evitar quelc coincidenties mem si li lingue es fat con li max grand cuidas. E noi asserte que ti coincidenties sin importantie ne constitue un motive por eliminar in li lingue international li «parol-formation», de quel li avantages es aplastant. Noi retorna do li argument e questiona li Esperantistes pro quel rason ili ne deriva iniciativo e iniciatoro de iniciati, pro quo ili ne deriva ovalo de ove, iluminacio de ilumini. Concernente ti ultim familie, ili mem have un triesim radica: lumo, durant que Occidental forma regulariment lúmine, il-lumin-ar, il-lumin-ation.

In veritá li parol-formation in Occidental es un genial trova e noi va continuar «trumpetar» it.

R. Bg.

Li regularitá de Occidental

  • gress
  • a-gress-er
  • a-gress-ion
  • a-gress-or
  • a-gress-iv
  • a-gress-iv-itá
  • pro-gress
  • pro-gress-er
  • pro-gress-ion
  • pro-gress-ist
  • pro-gress-iv
  • re-gress-ion
  • re-gress-iv
  • trans-gress-er
  • trans-gress-ion
  • di-gress-er
  • di-gress-ion
  • con-gress
  • con-gress-ist

//

  • firm
  • a-firm-ar
  • a-firm-ation
  • a-firm-ativ
  • con-firm-ar
  • con-firm-ation
  • ín-firm
  • ín-firm-itá
  • ín-firm-era
  • ín-firm-ería

//

  • vad-er footnote:[«vas-» vice «vad-» por li sufixes «-ion» e «-iv», secun li regul de Whal. Editor digital.]
  • in-vad-er
  • e-vad-er
  • in-vas-ion
  • e-vas-ion
  • e-vas-iv

//

  • dubit
  • dubit-ar
  • dubit-osi
  • dubit-abil
  • in-dubit-abil
  • in-dubit-abil-men

//

  • lumin
  • lumin-osi
  • lumin-osi-tá
  • il-lumin-ar
  • il-lumin-ation

Li mult Occidental-sufixes

(Scrit in simplificat ortografie)

Nor demí fratres del altri interlingues sempre critica nor «tro mult e caotic» sufixes por li sam sense. Specialmen li abstractes, quel es representat in Esperanto per -eco, in Ido e Novial per -eso, durant que noi have 4 sufixes -ie, -itá, -ess, -ore, «por li sam cose». On di que yo solmen copia li caotic lingues natural. Specialmen li sufixe -ore sembla les esser superflu, nam in altri lingues, u li lingue francés usa -eur, on have altri sufixes, p. ex. in italian lungh-ezza, in hispan alt-ura.

Yo ha explorat ti diversitá in li divers romanic lingues. Ti sufix -ore es li primari latin sufix, trovat in paroles quam amor, albor, claror, fragor, olor, pudor, rancor etc. queles es anc conservat in un poc variat form in I, S, Pr, F, Ru. 2) In F it deveni eur (rarmen -our) longueur, douceur, froideur, amour etc. Exemples in altri lingues: aS (antiqui hispan) altor, blancor, largor, Ru dulcoare, lungoare, I fortore etc. In li modern lingues ti sufix ha mixtet se con li sufix -ura, simil in pronunciation. SPI bravura, largura F droiture etc. (compara sud-romanic ardura ex latin ardor).

(Image: Edgar de Wahl, 1935.)

Ci do un regularisation esset necessi. Qualmen? Per mi metode usat partú in Occidental! It es tal: yo prova trovar li essential primitiv sense del sufix e su max apt form.

Nu, -ura in L significa li statu atinget per li activitá del verbe: structura, reparatura, etc. Altricos es -ore. Derivat de verbes it expresse un statu de tension, quel noi percepte per nor sensus (temperatura, luce, gust etc., ardore, calore, frigore, splendore, odore; e anc psichicmen: tremore, pudore, amore, terrore, etc. Li modern lingues ha elargat su aplication anc a adjectives: aF amaror, S dulzor, Pr agror, alegror, etc, in tre grand númer, F specialmen in li sense de mesura: ampleur, épaisseur, grandeur etc, ma anc in li primari sense: blancheur, douceur, tiédeur. On comprende nu li du possibilitás expresser li mesura. Sive on considera li «altura» quam li atinget statu de «altitá» etc.; Sive on regarda it quam tension monstrant, quant alt es li cose mesurat.

Naturalmen it ne es desirabil mixter in li sam lingue pluri divers sufixes (quam in F douceur apu verdure, bravoure, etc.). Nu, -ura es un del sufixes del special regul de derivation del tema perfectic. Do it ne es practic rupter li clarmen isolat sistema, quo vell posser evocar confusion. Adplu li primari form esset -or. Pro to yo rangeat ti paroles in li classe de tension. Li mult exemples in li natural lingues e li psicologic afinitá sembla me suficentmen motivar ti election.

Ma, durant que yo da in Occidental indicationes, quel precise li sense plu strettmen, e talmen auxilia li novicios, in Esperanto on ne fa to e tamen have li sam criticat cáos che se; p. ex. in Esperanto apu duopleco (duplicitá) noi trova potenco (potent-ie), felico (felic-itá), filantropio, valoro.

Esque to es vermen plu facil por li non-occidentales? Si mem in parlada alqui vell dir granditá vice grandesse o grandore, to ne vell far grand damage, nam per li contextu on va sempre comprender se. Ma on ne es fortiat usar in Occidental repugnant formes quam posibleco, potenco, felico, etc.

Omni sufixes de Occidental es trovat in mult international paroles. ILI EXISTE.

Ne yo ha inventet les. E yo ne senti me autorisat abolir li paroles contenent sufixes, durant que ili es usat in li majorité del cultural europan lingues, e vicear les per propri fabricates secun schematic regules.

30 annus yo ha explorat li materiale, serchat li intrinsic sense del afixes e radicas, e provat medies por ordinar li semblant cáos. It sembla me que yo ha successat trovar li possibilitá explicar li intern leges psicologic in usation del sufixes a tis quel in future va dever usar li ver comun lingue inter e supranational, ja existent potentialmen celat, in li hodial lingues, e ne un lingue constructet secun alcun aprioric pricipies prejudicat.

E yo ne save quo es vermen plu facil: acustomar li publica usar mem absolut foren paroles (Volapük, Ro) o fortiar li homes constantmen mutilar conosset natural formes?

Li psicologic lege de analogie suggeste usar formes max simil al ja conosset tales. To yo sequet in Occidental.

Naturam expelere furca, tamen usque recurret. E. Wahl.

Un bell veritá a meditar

Pri Basic English: Jessie F. Matthews fini un articul pri Basic English in The Christian World (11. julí) per: «...Far 850 paroles executer li labore de 20.000... per li perdition de omni flexibilitá e subtilitá del expression... vell esser sam quam condamnar un eventual Tizian a usar solmen li primari colores, o un eventual Beethoven a usar solmen un ordinari C-cord.» (The British Esperantist, septembre 1935.)

Li old romanesc senioretta: Pardon senior, esque it ne es ci, u un bell yun dama cadet in li river e esset salvat de un oficero quel poy spondet la?

Li prosaic yun mann: -- Yes, ma yo deve avertir vos que, concernent me, yo ne es oficero e yo ne save svimmar.

Precision e vive

De láter de Ido, quel se di li max precis del existent sistemas de L.I., on reprocha a Occidental mancant precision in li sistema pronominal. Ci va esser examinat, ca ti assertion es justificat per practica.

It existe un statistica pri li max frequent paroles de Ido, fat sur li base de un calcul de ca. 11 000 (deci-un mill) paroles. (Ples comparar Progreso febr.-april 1934, p. 24/25. Ex ti statistica noi prende li númeres del pronómines: in total ili fa 484, = 4,4% de 11000. Li unesim linea del tabelle da li Ido-form, li duesim su frequentie, li triesim li corespondent form occidental:

singulare: -- comun -- masculin -- feminin -- neutri -- reflexiv

form personal -- lu -- il -- el -- ol

abreviat -- 31 -- 105 -- 40 -- 69

-- -- -- IL+LE -- ILLA+LA ++ IT

form personal -- lun -- ilu(n) -- elu (n) -- olu (n) -- su

complet+acusative -- 0 -- 4 -- 0+1 -- 9 -- su

-- -- -- -- -- -- SE

possessiv -- lua -- ilua -- elua -- olua -- sua

50 -- 2 -- 1 -- 0 -- 52

SU -- -- -- -- -- -- -- SU

plurale:

personal -- li -- ili -- eli -- oli

67 -- 1 -- 1 -- 6

ILI+LES -- (ILLOS) -- (ILLAS) -- (ILI)

possessiv -- lia -- ilia -- elia -- olia

20 -- 0 -- 0 -- 0

LOR

On strax distinte du gruppes: 9 frequentes: lu, il, el, ol, su, lua, li, lia con frequenties 20-105 (in total 459, medial 51) omni altris con frequenties 0-9, in total 25, medial ne mem l. Li possibil formes «lui, ilui, lii» etc. ne ha aparit. «Lo» es omisset, pro que it have du diferent functiones: «Me savas lo = yo save it; lo bona = lu bon».

Pri li pronómines con bass frequentie noi ne va argumentar: Ido possede les, por completar un schematic simetrie, ma in practica quasi ne usa les. It do vell esser absurd reprochar lor absentie al functionalisticmen constructet Occidental.

Practicmen parlat, li reprocha pri nunciant precision do concerne solmen du coses: li manca de un comun pronómin personal (lu), e li juntion de lua e sua al unic su.

Pri li unesim punctu es a dir, que necun del grand europan lingues possede un tal comun pronómin. Lingues quel possede un tal, madyar, e finn, in compensation ne conosse li diferentie: li finnic «hän» significa e «il» e «ella», e madyar usa su «o» mem por omni tri géneres.

Li practica del grand lingues pruva que un tal special comun pronómin apu li altris es superflú. In juristic o simil textus on usa partú quam general li pronómin masculin, u it ne specialmen acte se pri féminas o notiones feminin (societés).

In li possessiv pronómin, Occidental coresponde completmen al romanic lingues. Anc anglés e german ne conosse un diferentie inter «lua» e «sua». Quam in ti lingues, on posse anc in Occidental distinter, quande necessi, per adjunter «propri», o «de il, de ella».

Simil perspectives monstra se quande on compara li pronómines demonstrativ; Ido possede ne minu quam 24:

Ido -- Occidental

comun -- proxim simplic -- emfatic -- lontan simplic -- emfatic -- Occidental

singulare: ca -- ica -- ta -- ita -- ti

plurale: ci -- ici -- ti -- iti -- ti-s

abstract: co -- ico -- to -- ito -- to

con sexu: sing. -- plur. -- sing. -- plur.

masculin: ilca -- ilci -- ilta -- ilti

feminin: elca -- elci -- elta -- elti

neutri: olca -- olci -- olta -- olti

local:

adverbie: hike -- -- -- -- ibe -- ci -- ta

adjective: hika -- -- -- -- iba

Li númeres de frequentie de ti paroles es trovabil in Progreso ye li loc mentionat.

Li 12 paroles «con génere» (ilca, etc.) sta in chascun Ido-manuale, ma nequi usa les. Lor addit frequentie es 6/11000, to es 0,00055% por omnes, do egal a null. Noi do posse lassar les ex consideration.

Ma anc comparat con li richesse del 12 restantes, li 3 (o solmen 2, nam ti-s es plurale regulari de ti) de Occidental fa un povri impression. E támen ili es omnicos necessi, e in comunitá con li du ínflexibil locales ci e ta fa li sam labore.

Li ínflexibilitá del locales ci e ta, semblante un manca, es in fact un avantage, si on memora que li demí del Idistes ne posse usar su paroles corectmen: ili falsmen di e scri quam adjectivic form hikea e ibea, in analogie con antea; pruva eclatant que li assertion «lernar Ido es lernar logiko» es un self-ilusion. Analogie resta triumfator. Li Idistes ne posse aprender parlar logicmen; al Occidentalist li unic form del locales da certitá, u li Idist trova se in dubitas. In céteri con sved it es anc natural dir «li ci occidentalistes», «de här cxcidentalisterna» u li Idist es fortiat usar li adjectivic form «la hika Idisti».

Pos to, it es evident que in omni casus Occidental posse atinger li sam precision quam Ido, con mult minu grand medies, 5: 28.

Ilmari Federn

Occidental e li Germanes

Sovente on Objecte nos: esque Occidental ne es tro roman? Esperanto sembla plu neutral pro que it contene plu mult paroles german.

In realitá Esperanto ne es plu german quam Occidental. In contrari, li statistica pruva que Occidental contene plu mult german radicas quam Esperanto. To quo causa ti fals impression de neutralitá in Esperanto es li presentie de quelc frequent grammatical vocabules traet ex german quam sajni, nur, anstatau. Ma sajni deve esser rejectet pro que it es un deformation de scheinen e pro que it es minu international quam semblar quel atinge pluri lingues roman e un poc anglés. -- Pri nur, it es perfectmen ínutil pro que Esperanto have ja sol-e (= Occidental solmen) -- Anstataŭ ne posse esser mantenet quande vice es conosset partú.

Sempre quande on examina li vocabules de german orígine in Esperanto, on constata que ili es minu international quam lor corespondentes in Occidental.

On questiona nos ancor: Esque li deverbal derivation de Occidental ne es tro desfacil por li Germanes, queles ne conosse li «paroles international»? Totalmen no. Noi va pruvar, In contrari, que per li selection de su paroles, Occidental es plu facil quam Esperanto, mem por li Germanes, pro que it es plu conform a to quo ili ja conosse.

On ne deve obliviar que li latin formationes pulula in german. Mem quande ti paroles es proscrit pro rasones de nationalism, ili es tamen conosset del Germanes. In un sol numeró del Schweizerisches Kaufmännisches Zentralblatt, noi nota li sequent vocabules in li textu e li anuncias in german:

Occasion, Reparaturen, Zahnextraktion, Missionär, Konkurrenz, Injektion, Kommission, Invalidität, Invalidenkasse, Fabrikation, Kalkulation, charmant, Organisation, Solidität, Ventilator, Taxation, Diskussion, Division, dozieren, Dozent, Funktionär, Konkurratt, Direktor, Redaktor, Rezitation, Disposition, Dissertation, Dissonanz, Organisation, Organisator, Revisor, Revision, Revolution, Restauration, Transformator, Inspiration, Inspektion, Usurpation, Usance, Institution, Inquisitor, Inquisition, inklusive, Invasion, Inventur, Produktion, renovieren, Renovation, Korrespondenz, Expedition, Korrektur, Publikation.

Si noi gruppa ti paroles secun lor finale, noi constata que li Germanes conosse ja li sufixes -ion, -or, -ur, -enz (= ent-ie) del vocabularium de Occidental. In contrarie, ili ne conosse li sufixes Esperanto corespondent.

GermanEsperantoOccidental
Occasionokazoocas-er, ocas-ion
Injektionenspruĉigoinject-er, inject-ion
Kommissionkomisocommiss-er, commiss-ion
Diskussiondiskutodiscuss-er, discuss-ion
Divisiondividodivid-er, divis-ion
Direktiondirektodirect-er, direct-ion
Redaktionredaktoredact-er, redact-ion
Revisionrevidorevid-er, revis-ion
Inspektioninspektoinspect-er, inspect-ion
Invasionekokupoinvad-er, invas-ion
Produktionproduktoproduct-er, product-ion
Inquisitioninkvizicioinquisit-er, inquisit-ion
Usurpationuzurpousurpa-r, usurpa-t-ion
Restaurationrestoraciorestaura-r, restaura-t-ion
Resignationrezignacioresigna-r, resigna-t-ion
Inspirationinspiroinspira-r, inspira-t-ion
Renovationrenovorenova-r, renova-t-ion
Publikationpublikigopublica-r, publica-t-ion
Fabrikationfabrikadofabrica-r, fabrica-t-ion
Kalkulationkalkuladocalcula-r, calcula-t-ion
Organisationorganizadoorganisa-r, organisa-t-ion
Transformatoraliformigilotransforma-r, transforma-t-or
Korrekturkorektajocorect-er, corect-ura
Inventurelpensajoinvent-er, invent-ura
Reparaturriparaĵorepara-r, reparat-ura
inklusiveentenein-clud-er, in-clus-iv
Korrespondenzkorespondadocor-respond-er, cor-respond-ent-ie
Resonanzresonadore-sona-r, re-sona-nt-ie
Konkurrentkonkurantocon-curr-er, con-curr-ent
Konkurrenzkonkurencocon-curr-er, con-curr-ent-ie
Usanceuzadousa-r, usa-nt-ie
Dissonanzdissonadodis-sona-r, dis-sona-nt-ie
Dozentinstruistodoc-er, doc-ent
Invaliditätkriplecoin-valid-itá
Soliditätsolidecosolid-itá
Funktionäroficistofunction-ario
Missionärmisi-istomission-ario
charmantĉarmacharma-r, charma-nt

Omni ti parolles conosset del Germanes es conform al regules del derivation in Occidental ma ne a ti de Esperanto o de Ido. In null lingue international, li extran paroles familiari al Germanes es derivat tam regularimen de un radica quam in Occidental.

Li demonstration vell esser ancor plu eclatant si noi vell prender nor vocabules in textus scientific. In chascun linea, on trova paroles in -ion, -or, -iv, quel Occidental deriva regularimen de un sol radica, durant que Esperanto ignora les o deforma les pro que it ne possede ti sufixes.

Ultra li ínmediat comprension, Occidental oferta al Germanes un educativ valore quel nul altri lingue international possede. In facte, Occidental monstra les li structura del roman lingues, li surprisant regularitá de lor derivation quel sembla tam capriciosi ye unesim vide. Un German quel aprende Occidental es ja demí introductet in un lingue roman, durant que Esperanto possede solmen caricaturas del international paroles. Li german lingue nequande substantifica un verb per adjuntion de -o, quam fa Esperanto e Ido. In revancha omni Germanes conosse ja li derivation per -ion e -itá (ität) quam pruva li exemples citat supra. On do ne posse pretender que li regules de Wahl es tro desfacil por ili, nam ili aplica les instinctivmen. R. Bg.

Papamiento

Li adversarios del lingue international sovente pretende que un lingue format artificialmen ne posse viver. Contra ti opinion li francés revúe «l'En dehors» cita li studie de Dr Rudolf Lenz pri li lingue Papamiento. Ti lingue es parlat hodie in li insul Curaçao quel trova se in li mar del Antilles. It es un mixtura de hispan, de holandés e de portugalés e contene un sol parol de african orígine: nan (in Occidental: ili, les). Su principal caracteristica es li absentie de declination e de conjugation. Papiamento es li pruva que un lingue parlat del popul posse esser tre bon constituet ex elementes pruntat al altri vivent idiomas.

Nor pioneros: Willy Mildebrath

Ja quam scolero il occupat se con li arte de stenografie e con linguistica; il conossentat se con Esperanto e Ido, ma ne esset satisfat per ti tro bizarr e ínelastic lingues mundal. Strax pos har leet li libre «Occidental die Weltsprache», il sentit li fort desir profundmen examinar e aprender Occidental e bentost il devenit un zelós reverente de ti genios interlingue, quel il considera quam un petre miliari del cultura homan. Pos har corespondet con li autor de Occidental durant pluri annus, in 1935, il juit li honor e li plesura far li conossentie personal de nor mastre Edgar de Wahl. Il colabora al propaganda de Occidental con li firm expectation que ti lingue un die va remover li barrieres inter li divers popules e va producter almen vice li Europa dilacerat un continent unanim.

Secretes del esperanto-gramatica

Sub li titul «Sekretoj de la Esperanto-gramatiko» li revúe Svenska Esperanto Tidningen consacra du grand columnes a explicar a su letores li usu del acusative in Esperanto. Nequande ti chineseríes ha aparit nos plu ínutil, plu tedant e stult a tis quel jui li facilita de Occidental. Li subsignate, quel esset co-redactor de un revúe esperantic ante 20 annus, questiona se qualmen il acceptet submisser se a un tal absurditá in vice de inviar it strax al diábol! Ma Ples vu self judicar pri li plesura del Esperantistes:

Quam Tidningen explica per mult exemples, Esperanto postula li acusative ne solmen por li direct complement, ma por li témpor, por li mesuras, por li pesas, por li direction. Null lingue national abuse tam mult ti embarassant ínutilitá. In Esperanto on di por exemple: Mi estas en la lernejo, ma on deve dir: mi iras en la lernejon. Pro quo? Solmen pro que Dr Zamenhof ha decretat to ante 50 annus e que su Fundamento es tabú. On deve dir: La viro estas ekster la domo, ma on deve dir: la viro iris ekster la domon, pro que in li duesim casu on parla pri direction o movement. E remarca que in ti duesim casu li n final aporta nul avantage, li notion de movement essent ja expresset per li verbes «iras» o «iris». Ti acusative es do contrari al principie de necessitá e suficentie sur quel li Esperantistes pretende que lor lingue es fundat.

Si vu raconta que un infant vivet set annus, in Esperanto vu es obligat adjunter li n (sep jarojn). Pro quo? Quel utilitá? Esque un confusion es a timer. Esque on time forsan que li «sep jaroj povas vivi infanton»!!

Si vu traducte quelcunc textu de Esperanto a Occidental, mem tot libre, sempre li sam textu es tam clar in Occidental quam in Esperanto, e to sin li auxilie -- o plu bon dit: sin li gena -- de ti acusative. Nu! pro quo ne supresser it strax e seder se sur li «Fundamento» quel interdi li supression de ti chineseríe. Li Esperantistes ne es logic: ili plendi pri li conservatisme del publica quel refusa li idé de un lingue international e ili self ne es capabil reformar lor conceptiones.

R. Bg.

Un historie in Esperanto

Scriente nos tre simpaticmen, un conosset Esperantist francés raconta nos li sequent anecdote quel es ja conosset che nor confratres esperantist:


En la jaro 1931 dum la Krakowa Kongreso, la Esperantistoj vizitis la faman frenezulejon de la urbo, kaj tiam vizitanto ŝerce demandis al la frenezulo, ĉu inter ili troviĝas ankaŭ Esperantistoj.

-- Ho ne, sinjoro! li respondis, neniu el ni estas tiagrade freneza!


Li scientific vocabularium de Occidental

Redactente li vocabularium del centres de interesse in Occidental, noi venit al conclusion que tre probabilmen it ne va esser necessi elaborar li listes complet in li dominia scientic. Ti special vocabulariumes esset índispensabil in Esperanto e Ido pro que ti lingues difere tro sovente del internationalitá; in Occidental li casu ne es li sam. Nor lingue es talmen bon combinat que ne solmen li radicas ma anc omni derivates coresponde al internationalitá, principalmen pro li facte que it usa li sufixes international -ion, -ic, -al, -iv, -ur, -itá, -ie, de queles null es usat in Esperanto e solmen li demí in Ido.

In Ido, por exemple, noi prende li «Internaciona biologial Lexiko» de Boubier e cita in hasard li paroles D (= German) Affinität, E (anglés) affinity, F (= frances) affinité, I (= italian) affinitá, S (= hispan) affinidad. Li paroles max international ne causa li minim dubita, it es affin-itá. On ne mem besona aperter un vocabularium Occidental por trovar, o verificar it. In Ido, it deveni: afin-eso, pro li mal selection del sufixe. Altri exemples: D. Irritabilität, E. irritability, F. irritabilité, I. irritabilitá, S. irritabilidad. Avan un tal remarcabil concordantie, on questiona se per quel baroc idé Ido veni imposir nos irit-ebl-eso!!! Esque Occidental ne es admirabil quande it forma con irreprochabil regularitá: irrita-r, irrita-bil, irrita-bil-itá. Si Couturat e su delegation vell har prendet li pena examinar li lingues natural, ili vell har strax videt que li sufixes -bil, -itá, -ion, etc, es ne solmen util ma indispensabil! Ma quande on save que Ido esset presentat, discusset e adoptet in 2 1/2 dies, on comprende mult coses!!!

Vole vu altri exemples? Ili pulula; li internationalitá imposi a-climat-ation e ne li inventet aklimat-eso quel Ido ne mem posse derivar de klimato! Li internationalitá anc imposi patologic e ne patologi-ala quel existe necú. It imposi precoc-itá e ne prekoc-eso, qual-ita-t-iv e ne qual-esala (!), regul-ation, e ne regul-izo, re-gener-ation, e ne re-gener-ado. In li «fotografiala lexiko» de Pfaundler, on trova continualmen, inter li national lingues, un concordantie contra quel Ido eleva fabricationes risibil, por exemple fotograf-ala, vice fotograf-ic, kondens-ilo, vice con-dens-ator. -- Li gross «Internaciona Radio-Lexiko» de Feder e Nordin monstra ancor plu completmen quant Ido sta lontan del internationalitá. Esque vermen on posse fortiar li scientistes dir kapac-eso, selekt-iv-eso, sulfat-izo quande ili save que li lingues natural es unificat sur capac-itá, select-iv-itá, sulfat-ation, etc.

Quande on folietta Progreso de 1909 a 1914, on constata que presc omni ti defectes esset signalat e corectet de competent coidealistes quel predicat in li desert. A ti precursores de Occidental noi invia un emoet pensa de gratitá, precipue al max talentosi, li regretat Jönsson de Copenhag, de quel li filia hodie just adheret a nor movement. R. Bg.

Felici inspiration de un candidate

Li famós scientist Ampere, de quel on ha just celebrat li centenarie del morte, ne ha contentat se honorar li scientie per su prodigiós decovritiones. Il inventet, ye li etá de 18 annus, un universal lingue pri quel on have hodie regretabilmen nul information. Quande il esset yun professor de fisica in Bourg, in 1801, il fat passar un exámine de fine de annu a un elev poc brilliant. Ja li examinator preparat se dar un fatal nota al candidate quande ti-ci havet un subit inspiration: il balbutiat, in li lingue creat de Ampere, un excusa pri su ínsuficentie, e assertet que, concernent li rest del programma, il savet mult plu long. Tuchat de ti ingeniositá, Ampere alongat li exámine, quo salvat li candidate.

Duplic inventiones

Mani grand inventiones esset fat du vez. Ye li unesim vez li inventores in general trovat poc interesse por lor inventiones, nam anc li inventiones on deve aportar in li societé homan in convenent témpor. It sembla, que ci acte li natural lege del homan evolution.

Copernicus apartene al max grand astronomes de su epoca. Su hipotese, que li terre ne es li centre del universe, posit li tot astronomie sur un nov base. Ma Copernicus ne es li unesim hom, quel fat ti decovrition. Long témpor ante il, li grec erudito Aristarchos de Samos declarat, que li terre ne es li centre del universe, que li hom ne es li centre del munde e que li geocentric sistema astronomic es problematic. Ma Aristarchos ne savet far su decovrition comun al tot homanité. Ne forsan pro to, que li pruvas por su assertion vell mancar le, nam tis mancat anc a Copernicus. Solmen li natur-scientist Bradley aportat li unesim pruvas pri li justesse del hpotese de Copernicus.

Li doctrina pri li conservation del energie, sur quel basa se li tot modern natur-scientie, durant long témpor evocat aversion. Li decovritor de it, li medico Mayer de Heilbronn, ne esset considerat quam tro espritosi e li scientific dissertation pri ti decovrition durant mult annus jacet in li labor-table del fisico Poggendorf.

Long témpor ante li decovrition del vapor-machine, inventet per James Watt, on utilisat li vapor por mover machines -- ad-ver tre primitivmen -- in li anglés rure. Ma ti novitá on considerat poc important til quande venit James Watt quel fat de it un «invention». Ja li Angleso Grove inventet li ampulle electric. Ma solmen Edison fat de it un ver invention. Lu sam evenit pri li secund invention de Edison, li fonograf, quel ye unesim vez esset inventet del Franceso Gross. Gross recoltat por su invention solmen derisiones.

(Ex. li jurnal «Novy Lid», Brno.

Un lettre de sr. J. Weisbart

(Scrit in «Mundi-latin»)

In un epistol, publicat in Cosmoglotta jan.-febr. 1936, sr. Svec scribe aliqui fals et errorificant assertiones ob me et mei Mundi-Latin. Sr. Svec cogni mei evolution de Unial trans Medial ad Mundi-Latin; tamen il imputa antiquat formes et argumentes ex Medial ad Mundi-Latin. Li vocabules de Medial «as, so, ed, ey» es in M-L: quam, tam, et, id. M-L habe li idem «tri conjugations» quam Occidental. Eg non assere, quod un pur Latin es possibil (articul «li», forsan «chance» et altri vocabules modern-international).

Qui non es ignorant in interlinguistica, non posse dice, quod eg tace li merites de altros, precipu li valor de Occidental. Ad omni cognit factes eg vol adjunge, quid ego scribet in un epistol ad prof. Jespersen 20. 3. 1935: «Vell (Occidental ples) nos concede ad Wahl li honor, quod il qam dat li solution in-general (tamen bene praeparat de Liptay, Lott et altros). Necessi es solum, face li de- et recomposition plu consequentim, purifica li modern Latin de omni nationalismes romanic.»

Tamen Mundi-Latin differe de Occidental non solum in singul formes, sed in un fundamental principie. In casu de general acception de Occidental, nos habe in veritat du interlinguas; li secund es li Latin, qui fi docet in omni altior scholes del mund. Latino sine Flexione es un bon scholar lingua pro substitue li classic Latin, sed non es un modern, movibilil et clar interlingua. Mundi-Latin vol es scholar lingua et interlingua, ergo aboli omni dualisme in li educatori et international vita lingual. J. Weisbart.

It es possibil que sr. ne ha sequet li evolution de Mundi-lingue til fine (it til hodie, nam noi ne save quel mutation it va ancor perviver), anc noi ne possede li ultim dition de ti lingue, e noi ne posse haver in mente omni detallies de chascun project personal. In omni casu, noi trova li expressiones in vor lettre («absurd, si non malicios») deplazzat.

Pri li tema self

  1. ca conservar antiquat latinismes, ta u ili neplu es international e conform al spiritu del secul (comp. aestimat, cogni, idem, eg, quod, quid, praeparat, fi, scholes, etc.) o dar les un plu modem international aspect, ne vale discusser. Ci li gust del publica va decider.

  2. Un altri cose ne tuchat de sr. Svec es li conservation de omni latin ínregulari derivationes. Sr. Weissbart ne di nos, qualmen il deriva de su formes usat (scribe, assere, dice, adjunge, concede, face) li formes scriptor, scriptura, assertion, diction, junction, concession, facte, factura. etc., etc. Probabilmen ili resta «international» exceptiones? Ma ili ne es international ma solmen «occidentic». Regularitá in derivation es un cardinal postulation in un L.I. destinat por usation de omnes.

  3. Li studie del latin classic in scoles es un cose quel in 50-100 annus in nor nationalistic secul certmen va har desaparit. Lu sol quo va esser conservat es li paroles e anc ne omni. In Occidental noi ha conservat ancor multcos ultra ti paroles, i.e. afixes e metodes. Si sr. W. espera conservar ancor formes ja morit, noi posse solmen dir: qui va viver, va vider. Pri principies e gustes ne vale discusser. Ci solmen li succes va monstrar qui es rect. E. de Wahl.

Remarca del redaction: Al nov letores de Cosmoglotta noi deve dar alcun informationa pri li casu de Sr. Weisbart. Ti interlinguist es conosset ja de long pro que il publicat successivmen li sequent projectes: in 1909 Unial, in 1912 Europal, in 1923 Medial, in 1930 Mundi-latin. It es do comprensibil que nor colaborator Sr. Svec ne memorat quo apartene a un o al altri lingue! Ma quo es mult plu important quam li confusion sin importantie pri 2-3 paroles es li evolution de Sr. Weisbart, o plu bon cntraditiones.

In li 1im annu de Cosmoglotta (1922. p. 71) Sr. Weisbart declarat que li aspecte del lingue international «non deva sendir ad mutilat Italian o Latin, nu prefery ad simplificat ed klarificat Engli. Engli, mixat ed germanid ed romanid lingue-materie, is le predestinat fundamente del neutral interlingue». Tande Sr. Weisbart reprochat a Occidental esser tro latin e pro to il creat Medial, per quel esset pruvat que li practica ne resulta del teorie, nam ti lingue havet, secun li calcul de su autor, 80% romanid ed 15% slav paroles! (Kosmoglott, 1923, p. 27).

Sr. Weisbart desde 1923 mult propagat su sistema Medial (pri quel Cosmoglotta ha parlat in 1934, p. 58), ma successat converter solmen su... sestra . Subitmen, in 1930, vidente que Sr. de Wahl hat previdet plu just quam il, il changeat completmen su opinmon, saltat al altri láter del palissade publicante Mundi-latin, e comensat criticar Occidental pro que it contene nordic paroles, e ne es sat latin!

Noi lassa nor letores judicar pri li seriositá de tal argumentes. Por nos, li lingue international es un afere seriós e ne un lude. Hodie Sr. Weisbart ha adoptet latin quam marotte; deman il va forsan adopter grec, chinés o papamiento. Ma it sembla nos que un lingue international deve esser basat ne sur li gust momentan de un hom, ma sur li paroles ja international. It ne es nor culpa si li majorité de ti paroles international es romanid. E si Sr. Weisbart have li fobie del roman cultura to ne es un rason por que li rest del homanité priva se del precios tresor interlinguistic ja aquisitet. R. Bg.

Un primitive

Noi prende por plazzas in li automobile por un ture travers li region.

-- Attende, on di nos, li secretario del soviete acompania vos. Un porta aperte se, li secretario un yun Turkmeno, vestit quam Europano, exea sur li perone. Un yun fémina tre gentil curre detra le. Il vole monter in li vehicul. Ma ella barra le in li via, pende se circum su col e besa le sur li guancies, sur li fronte e sur li bocca. Noi opine to ye un joca. Li secretario escarta dulcimen li yun fémina e vole avansar. Denove ella jetta se sur le, su manus glissa sur li epoles del yun mann, abassa se subitmen e compresse su cape a le, circumvinda su gambes per un brasse e besa les.

Stupente, noi ha regardat li yun fémina plorar calid lácrimes. Li yun mann do esset totmen su mastre. Il relevat la e posit al mure de su dom. Ella singlutat desesperatmen, tot su figura esset celat in su manus. Il avansa, ella denove curre detra le. Il monte in li vehicule e da li signe al chofero. Li chofero corn-anunciat. Li yun fémina sta ante li portale, monstrant su bell visage tot in lácrimes. Ella chancela de dolore. De su ocules tre grand e tot inflat del lácrimes flue ver torrentes.

-- Quo to significa do? noi demanda a un habitanto de ti ci loc, quel nos ha acompaniat.

-- To es yun marites, responde il.

-Nu?

-Nu, il departe por du dies in li ture.

-- Noi ne comprende.

-- Nu, ella ama le, to es tot. Ella do have sempre li chagrine, quande il departe. Nu, comprende tamen, ella ama le mult, tre mult...

-- Ah! To es clar, ma to es omnicos -- noi ha dit in cor... To es bon, to es curiosi!

N. Tikhonov. (Ex li colection «Nomades», trad Fr Musil, redactor in Boskovice)

Raport pri li unesim austrian Occidental-conferentie

(Scrit in historic ortografie)

Ductet del desir unionar li austrian occidentalistes por comun labor e atraer li atention del publica in plu alt mesur quam til present al lingue Occidental, li Occidental Club Progress in Wien hat convocat ye proposition de senior Karl Janotta li

UNESIM AUSTRIAN OCCIDENTAL-CONFERENTIE.

quel evenit li 10. 11 e 12 april (pasca) in li renomat Hotel «zum Auge Gottes» in Wien.

Un public discurs de senior Dr. Hans Homolka pri li tema: «Pro quo Occidental? -- Principal punctus del interlinguistic problema» introductet li reuniones li 10 april (public propaganda-vésper). Li referente exposit pro quo ni un mort lingue quam Latin, ni un vivent national lingue quam Anglés, ni un artificial lingue con desfigurat parol-images quam Esperanto posse servir quam standard-lingue in scientie e tecnica o quam auxiliari lingue in comercie e trafic. Il demonstrat per convictiv argumentes li ínsuficentie del aprioristic principies, queles misductet (precipue per li grotesc exageration de un purmen schematic «facilitá») li anteyan «lingue-fabricantes» al construction de ínnatural e ínpopulari projectes. In sam témpor il pruvat que Occidental es nullmen un artificial idioma ma in contra un natural lingue regularisat, natural in su vocabularium de ínmutilat international paroles, e regularisat pro su modern analitic minimal-grammatica, quel es scientificmen íncontestabil e aprensibil in quasi un hor. Un textu in Occidental, presentat al interessat auditoria, trovat plen aprobation. On constatat unanimmen li ínmediat comprensibiliá de Occidental e nequi del audientes dubitat, que li referente havet rason con conclusion, que Occidental, comprensibil a 300 million civilisat homes sin anteriori studie, es pro su lingual e cultural qualitás predestinat devenir li standard-lingue del international scientie, tecnica e trafic.

Durant li discussion pos li discurs Sr. ingeniero E. Pigal con grand verve ancor un vez resumat li cultural avantages de Occidental, e su grand educativ valore, quo esset incontrat con evident consense.

Li 11 april evenit li unesim oficial session del conferentie. Li honorari Presidente del Occidental-Union, senior Ing. Hans Robert Hoerbiger, fat li discurs pri li «International intercomprension in li scientific litteratura». In impressiv maniere il demonstrat al qualificat auditorie li grand impedimentes e desfacilitás queles es causat in ti dominia per li caotic lingual situation de nor témpor. Il accentuat li necessitá del international standardisation del nomenclatura in scientie e tecnica e mentionat li labores, queles li associationes de standardisation ha interprendet, por etablisser un international terminologic code. In ti conection li referent sublineat li principies de Occidental, queles monstra li via a un satisfactori solution de ti important problema. Un lingue quel es basat sur scientificmen ínrefutabil fundamentes, quam Occidental to es, ne besona -- secun senior Ing. Hoerbiger -- usar li sam combatte-metodes quam li altri «artificial» idiomas. Occidental propaga se self per su inherent qualitás. Pro to li referente consiliat ne disperser li forties per combattes contra altri interlingue-sistemas e postulat in contra li propaganda per Occidental, to es li practic aplication de Occidental, quam to es fat in li Hoerbiger-lnstitut e in li Hoerbiger-Jurnale por Cosmologie. Li exposé de Sr. Ing. Hoerbiger e li numerosi explicationes e Sr. Ing. E. Pigal evocat grand aplaudimentes e fructosi discussiones, in li curs de queles un docente de jurisprudentie (por international jure) declarat se parat sequer li exemple del Hoerbiger-Institute e usar Occidental in su archives por li comunication de su Institute.

Soledí de pasca, li 12 april, li Presidente del Conferentie, senior Janotta, raportat pri li organisation del austrian movement e labores del Occidental-Union e Academie. On decidet li fundation de un Austrian Occidental Federation; poy on resoluet recomandar al Occidental-Academie mantener li etimologic (historic) grafisme e renunciar anc in futur a minu natural innovationes. Con un adresse de reverentiosi salutationes a senior de Wahl li Conferentie esset cludet.

Mersí al auxilie de senior Ing. Hoerbiger, quel permisset un digni arangeament, e al impetuosi activitá de senior Karl Janotta, quel celebrat in sam témpor li jubilé de su 40-annual cosmoglottic practica, li unesim austrian Occidental conferentie esset un success. Li austrian presse publicat pluri vez articules pri ti conferentie, li publica prendet noticie de Occidental, quo pruva un grand númer de lettres recivet, e pluri practic scientific organiutiones demandat li colaboration de Occidentalistes. Omni to funda li esperantie por un bell futur de Occidental in Austria.

Dr. H.

Li don

Pos trincar su bir matinal, li studiante Otto M. memorat que su tanta hodie festa natal anniversarie. Ii havet bon rasones demonstrar la, quam omni annu, su atention; tam plu quam il ne plu havet moné in su portafolie -- quo advere parlat contra un don. Ma sub li efecte del bir matinal su cerebre laborat -- it semblat le -- particularimen bon e rapidmen in li circul del argumentes: por quo on havet credite? E just stante avan un elegant vitrería, il apertet li porta. Li solemni silentie quel reyet in it, esset interruptet in li moment sequent per un fracass e cliquettada: un magnific vase portat per un yun employata, hat cadet al terra. Li chef reprimandat, li yun dama plorat, li domestic servitor aparit. «Ples balayar e exportar li cosallia!» criat li chef. -- «Stopp!»

criat li studiante, duplicmen elucidat per li bir matinal. «Vole vu vendir me li fragmentes por un mark? No, ne reparar; lassar les tal qual! Ples inviar omnicos -- necos ne deve mancar -- paccat in un chest a seniora Catarina T. Strada del rey 47, con mi carte.» E, chancelante un poc, il scrit su felicitationes sur li carte, payat e surtit acompaniat de comprendent subrision del personale.

In vésper il aparit festalmen vestit con quelc flores: li tanta sedet in su grand Stul; ella acceptet le frigidmen. A su devot parlages ella respondet solmen per yes e no. Quande suficent témpor semblat passat, il comensat: «Posse yo questionar, ca mi don ha fat vos plesura, car tanta?»

-- «Yes, mult plesura».

-- «Quo? Esque it ne ha arrivat?»

-- «It mem ha arivat tre bon.»

-- «Es forsan alquicos ruptet?» il clamat consternat. It esset un object fragil. Esque forsan li transporteros ha esset ínatentiv?

-- «Forsan tu self regarda it, car Otto...» dit li tanta.

Li servitora hat inportat li chest; e con horrore il videt, que li personale del vitrería hat nullmen esset ínatentiv. In contrari, on hat inballat chascun minimal pezzette, chascun singul split cuidosimen e separatmen in paper silkin!!!

(Autorisat traduction de Ilmari Federn.)

Karl Federn.

Cosmoglotta B 07 (aug-sep-oct 1936)

COSMOGLOTTA-INFORMATIONES

Numeró 3 (7) August-Septembre-Octobre 1936

Apari durant chascun trimestre quam suplement a Cosmoglotta printat:

Redaction e Administration: INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), Svissia.

Precie de abonnament, junt con COSMOGLOTTA, por 1937: Fr. 3,50 sviss.

Abonnament 1937

Li precie del abonnament por 1937 resta Fr. 3.50 sviss por COSMOGLOTTA (6 numerós) e COSMOGLOTTA-INFORMATIONES (4 numerós), in summa 10 numerós.

Li abonnament de propaganda (3 ex.) custa Fr. 7.— sviss.

COSMOGLOTTA-INFORMATIONES es expedit solmen al abonnates.

Exceptet demande del abonnates al abonnament de propaganda, noi expedi solmen un exemplare de singul numeró de COSMOGLOTTA-INFORMATIONES, pro que it es destinat solmen al informationes de nor letores e ne al propaganda.

Pri li GARANTES, ples vider quo concerne li OCCIDENTAL-UNION in infra.

Qualmen reciver un abonnament gratuit a Cosmoglotta por 1937?

To es simplic! Chascun letor de Cosmoglotta quel recruta tri (3) nov abonnates por 1937 va reciver Cosmoglotta gratuitmen durant 1937. Si il recruta 6, 9, 12, etc. nov abonnates, il va reciver 2, 3, 4, etc. gratuit abonnamentes. Tis, qui desira beneficiar pri ti jure deve self expedir li moné al administration de Cosmoglotta con li exact adresses del nov abonnates.

Concurs de abonnamentes por 1937

Por recompensar nor letores queles recruta nov abonnates por 1937, li administration de Cosmoglotta institue li 6 sequent premies por tis queles va recrutar li max grand númer de abonnamentes por 1937 til li 1-esim octobre 1937:

UNESIM PREMIE: 1 Lexico Occidental-Occidental (Federn) + Fr. 10.— sviss in litteratura.

DUESIM PREMIE: 1 Lexico Occidental-Occidental (Federn) + Fr. 5.— sviss in litteratura.

TRIESIM PREMIE: 1 Lexico Occidental-Occidental (Federn) + Fr. 2.50 sviss in litteratura.

QUARESIM PREMIE: 1 Lexico Occidental-Occidental (Federn) + Fr. 1.50 sviss in litteratura.

QUINESIM PREMIE: 1 Lexico Occidental-Occidental (Federn) + Fr. 1.— sviss in litteratura.

SIXESIM PREMIE: 1 Lexico Occidental-Occidental (Federn)

Li premies va esser distribuet li 1-esim novembre 1937.

Occidental-Union

IMPORTANT: Li membres del Plenum e del Senate, queles ha recivet li circulares OUC/7 es petit STRAX RETROMISSER IT al Central-Oficie. Ne obliviar datar e signar it. Central-Oficie.

Pro que, secun li cedules de votation til hodie recivet (20 dec. 36), it es permisset ja deducter que li nov statutes del Occidental-Union va esser adopter e validat desde li 1-esim januar 1937, noi comunica a nor letores li sequent informationes:

Desde li 1-esim januar 1937, chascun Occidentalist o Occidental-organisation, anc omni persones o organisationes, queles interessa se al eforties fat por li difusion de un international lingue e de Occidental in particulari posse devenir membre del OCCIDENTAL-UNION. Li membratu comprende li gratuit abonnament a Cosmoglotta e Cosmoglotta-Informationes.

Contributiones 1937

ACTIV MEMBRE: Sviss Fr. 5.—; con abonnament de propaganda sviss Fr. 8.50

PROTECTORI MEMBRE: Sviss Fr. 10 till Fr. 49 (recive li abonnament de propaganda o secun desire posse reciver 1 abonnament de propaganda por chascun Fr. 10.—)

MECEN MEMBRE: Adminim sviss Fr. 50.— (secun desira recive 1 til 5 abonnamentes de propaganda)

PERPETUI MEMBRE: U (????) sviss Fr. 500.—. (vide sequent págine)

Noi espera que omni coidealistes de queles li financiari situation permisse it, va devenir protectori o mecen membre del OCCIDENTAL-UNION. Ili va fortmen auxiliar nor movement e noi ja mersia les anticipatmen.

Solmen Occidentalistes o Occidental-organisationes es membres ordinari e tande have li jure de votation. Li altri membres es extraordinari membres e have voce consultativ.

SOCIETÉ DE GARANTES. Pro que COSMOGLOTTA es li oficial organe del Occidental-Union e que li edition de ti revúe va esser garantit per it, noi va proposir li dissolution del Societé de garantes. Omni garante quel desira continuar su auxilie por li edition de Cosmoglotta es petit devenir membre protectori o mecene, secun li altore de su contribution.

BULLETIN DE ADHESION al Occidental-Union. Li necessi bulletin de adhesion al Occidental-Union va esser adjuntet sive al proxim Cosmoglotta, sive al proxim numeró de Cosmoglotta-Informationes.

Editiones

OCCIDENTAL, Limba internationala moderna. Curs de gramatica in limba romana, de SAESCU. Formate 12 x 16 cm, 40 págines + I-IV. Edition del representante del Occidental-Union, CRAIOVA, Calea Brestei 27, RUMANIA. Precie 20 lei = Fr. 0,60 sviss afrancat.

Li prefacie es scrit per nor excellent coidealist prof. Géza Hant in Cluj. Li grammatica self contene omnicos necessi por li studie de Occidental per persones de ruman lingue. Noi de dubita que it va esser un potent auxilie por li developament e li diffusion de Occidental in ti land. Noi desira bon successe a nor amicos!

CLAVE OCCIDENTAL-ANGLÉS: Li aparition de ti vocabularium anunciat por li medie de 1936 ne ha ancor posset evenir. Li cause es que noi atende li aparition de un altri vocabularium in lingues national concernent li frequentie del paroles. Pro que noi desira far beneficiar ti clave de ti labor, noi ancor deve atender.

Doc. 143 E: The new Scientific world-language: attack and defense. Ti document ha esset preparat per sr. S.W. Beer, B.A. Cantab., Teacher's Diploma in the University of London. 4 págines 210 x 297 mm multiplicat per duplicator. Precie Fr. 0,10 afrancat.

Association Por International Servicie

Nor apelle in li ultim numeró de Cosmoglotta-Informationes havet bon successe. Noi vide per to, quant va esser util un bon functionament de APIS.

Li ADRESSARIUM anunciat es atendet con ínpatientie. Regretabilmen, pro que it ha esset ínpossibil inserter un suficent articul pri APIS in li ultim Cosmoglotta, noi ha decidet prolongar til li 1-esim februar 1937 li ultim date por que li adhesion a APIS mey esser in li adressarium 1937.

Noi have anc li plesura informar li membres de APIS que li primitiv precie del Adressarium 1937 ha esset abassat til Fr. 0,50 sviss. Talmen omni membres va trovar li possibilitá comprar it.

Noi memora que por far printar su foto apu su adresse it es necessi reciver un fotogramma de 6x9 cm e inviar nos in sam témpor li custa de Fr. 3.— sviss.

Li membres de APIS queles desira partiprender al sequent sectiones, (1) Occidental-Presse (OP), (2) Servicie de corection de traductiones (SCT), (3) Ilustrat lettres circulant inter instructores e professores (ILCI) es petit informar li direction pri lor desir.

Quo vu ja ha fat?

por li diffusion de Occidental? Necos? -- Ma nu, vu ne plu deve perdir témpor. Ples strax demandar materiale de propaganda o ofertar vor colaboration al:

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud) SVISSIA

Insigne de Occidental

In li nr. 111 de Cosmoglotta aparit li decision del Occidental-Union per quel li tilde in li circul (proposition Ing. E. Pigal) esset adoptet quam provisori insigne durant 5 annus.

Li fabrication de un tal insigne es studiat. Du projectes ha esset nos presentat per un firma. (1) Li tilde in li circul decupat in massiv metalle con pingle, cromat da nos plen satisfaction. It es tre bell e certmen va pleser a omnis. (2) Un simil projecte in form de buton, ma plen, con li tilde e li circul in blanc sur blu fund, omnicos solidmen esmaltat. Pro que li tractation con li firma ne es terminat, noi ne posse dar li precie hodie, ma to va esser fat in li proxim numeró de Informationes.

Provisori Raporte pri li conferentie de IALA in Copenhag, 26.VIII.1936

(Secun íncomplet stenografic noticies. Li definitiv raporte va esser dismisset de IALA in lingue angles.)

Resultate: Li facit(?) del totale esset quelc non-obligant resolutiones recomandatori de linguistes a IALA. Li expressiones verbal del resolution es translatet del passate al future: Vice p.e. «un lingue quel ha monstrat se utilisabil in practica» o simil (quo vell significar Esperanto), on recomanda IALA considerar «un lingue quel vell monstrar se utilisabil etc.» Pri un concret sistema ne es parla; Si li Esperantistes expectat de ti congresse un concret resolution in favor de Esperanto, ili ha recivet un fiasco complet.

Presentie: In li reunion matinal ca. 20-30 persones. Un final telegramma salutant sra. Morris mentiona li 25 linguistes in Copenhag. Malgré nor petida, li presidentie del conferentie refusat enumerar li nómines del present persones, pro que ti nómines va aparir in li protocolle. Yo memora li nómines: De Cock Buning (Holland), Collinson (Anglia), Debrunner (Bern), Jespersen (Copenhag), Haislund (Copenhag), 2 fratres e stta. Forchhammer (Cphg), Lewy (Berlin), Vendryes (Francia), Wijk (Holland), Pokorny (Berlin), Otto (Praha), Regula (Brno, Tchec.), v. Sydow (Lund), Federn.

Quam presidente del conferentie functionat Debrunner quam secretario de Cook Buning, quam representante de IALA Collinson.

Collinson es Esperantist, Debrunner, Vendryes e Wijk sembla simpatisar con Esperanto; Jespersen e Haislund es Novialistes, Sydow e Federn Occidentalistes. Ex li parlas del altri professores aparet, que ili ocupat se ye unesim vez pri li question del L.I.

Discussion: Collinson e Jesperson parlat anglés, Wijk e Vendryes francés, un old senior in ambi lingues, Federn in Occidental, omni altris in german. Ci ne es referet li complet discussion, ma solmen quo importa por nos.

Pres. Debrunner permisset me exposir nor scrites, ma Collinson retornat me les strax pro que ili es tendentiosi e IALA ne vell aprobar lor distribution; il self hat fat comparant textus in omni lingues, durant que nor contene solmen Esperanto e Occidental. Du de ti scrites es distribuet ínmediatmen ante li comensa del discurse.

Debrunner: dat un historie del L.I. Li linguistes ne dat til nu suficent atention al L.I., IALA vole ganiar les por to. Historic precursores del L.I. Desirabilitá e ideale ínatingibil del logic classification. Victorie e decadentie de Volapük. Ascension e vivicapabilitá de Esperanto. Critica pri it del delegation Ido; plu indulgent: Saussure. Edgar de Wahl max ancian colaborator de Zamenhof. Occidental ha abandonat mult traditional L.I.-principies adoptet: un son = un líttere; monosemie; classificant finales. It aproxima se al adaptat lingues national quam Latino sine Flexione o Basic. Novial tende a evitar li unilateritás de Occidental (D. parlat max long pri Esperanto e Occidental).

Sur li historie del L.I. funda se li activitá de IALA. Li delegation por Ido hat desirat un IL-oficie. Impedit del guerre. Esperanto esset proposit al LdN, ma li comission por cooperation intelectual interrat li idé. It ne deve restar interrat. IALA es neutral inter li sistemas. It ha preparat scrites por informar li convenit linguistes. Nor congresse es solmen por facilisar li assistentie in sam témpor e loc quam li congresse de linguistes, ma absolut separat de it. Li congresse de linguistes ne va enunciar opinion pri li L.I.

Collinson: Li L.I. trova mult desfacilitás: hostilitá extern e desunion intern. IALA desira finir to e far oficialmen introducter un L.I. IALA ne vale crear un nov lingue, ma selecter un existent sistema quam base del futur L.I. Li unesim selection ha restrictet li candidat-lingues a six: Esperanto-Zamenhof -- Esperanto II-Saussure -- Ido -- Novial -- Occidental -- Latino sine Flexione. IALA vole null decision precipitat («snap vote»), ma principies por ducter li deliberationes in canales. it ha etablisset classes de criteries e desira vor opinion.

Interim on ha distribuet du scrites «Memorandum» e «Approved general criteria»* (IALA CC No. 4.)

Vi linguistic criteries, ne final, ma considerat quam max acceptabil in jan. 1936. Presenta se du taches: 1. Constatar in quel gradu chascun de 6 lingues coresponde a o diverge del criteries. 2. Capabilitá de futur modification (developation) del sistemas. It do ne acte se pri accepter un sistema 100% ma pri selecter un base del futur L.I. Adveni 1. Psicologic criteries concernent li aprension. 2. Educational criteries. 3. IALA vell preferer, que on mey concentrar li discussion al social criteries, i.e. quel lingues ha trovat entusiasmat adherentes, quo ha esset fat e atinget in li passate. E quel candidat-lingue sembla haver li max cert futur. -- IALA expecta del linguistes concret suggestiones.

Sydow: atacca fortmen Esperanto: malsanulejo: hospital. Li scientistes besona un L.I., ili vole su conosset nomenclatura e ne va accepter nov paroles.

Debrunner: Ci noi ne deve criticar li singul sistemas in singul punctus; noi deve solmen discusser li criteries proposit de IALA.

Collinson replica quelc general paroles pri artificialitá, naturalitá e internationalitá.

Poy li parol es dat a me. Obligat tractar solmen li criteries quel noi just hat recivet quelc minutes ante comensa del congresse, yo esset fortiat parlar tot líbermen, sin alcun preparation. Federn (in Occidental): Li autor de Occidental, sr. de Wahl, es impedit assister al Congresse e peti me quam representante salutar it. Yo va parlar Occidental, demonstrar su sonalitá in practica e espera que vu va comprender. Por ne esser acusat pri tendentiositá yo restricte me al criteries. Punctu 3 sur p. 5 di, que it ne importa, que li L.I. deve posser bon traducter lingues national. Noi opine que li futur L.I. deve haver sam valore quam un del grand cultural lingues. Per aconosser ti punctu, li L.I. vell posir se conscientmen extra li lingues cultural. -- Yo cita un esperantic autoritá de prim rang, dr. Privat (comparar 2.a linea del textus comparativ).


Certe la ĉefa tipa karaktero de Esperanto estas la fakto, ke vortaro kaj gramatiko tiom interpenetras unu la alian, ke ili fariĝas nedisigeblaj. Studo de vortaro sola povas aplikiĝi nur al radikoj, kaj tiujn oni ne renkontas nudaj en la parolata lingvo.


Certmen li max caracteristic trate de Esperanto es li facte, que su vocabularium e grammatica ha penetrat unaltru in tal gradu, que ili deveni ínseparabil. Un studie del vocabularium sol posse esser aplicat solmen al radicas, e tis on ne incontra nud in li lingue parlat.

Ha vu comprendet, o deve yo citar li originale in Esperanto? (null demanda.) To significa que omni studie de vocabularium sin derivation es ínsuficent. Li latin radica «ocul» ha mutat se in modern lingues a «oeuil, occhio, ojo» ma paroles quam «oculare, oculist» trova se in omni lingues cultural e un lingue cultural deve contener les. Li sistema de derivation destina milles e milles de paroles, e li scientic nomenclatura es in grand parte derivates. Si li vocabularium es discusset, on deve accentuar li importantie del derivation.

Debrunner: Yo ne volet interrupter li discurse, ma yo peti nu in future ne plu parlar alquel L.I. To es un propaganda. Omni noi comprende german, anglés, francés. noi ci ne es quam representantes de L.I., e anc prof. Jespersen ne es ci quam autor de Novial ma in su qualitá de linguist.

Ti administrativ remarca -- quel mem lassat semblantmen avantage a Occidental -- liberat Collinson del risca dever demonstrar Esperanto in parla.

Jespersen: Li criteries stipula que un L.I. deve esser analitic, ma conjugation sintetic. To ne es contrastes, li parol «nationalitá» es sitetisat ex analitic partes: nation-al-itá. -- Yo ha acceptet li duplic pronunciation de Occidental in Novial. In ultim nr. de Novialiste se trova un articul in occidentalisat Novial. Yo sta ci quam defensor ne del ancian, ma del nov Novial, e espera que it va esser li L.I. del futur footnote:[Ped-note del redaction: Ti criteries postula un L.I. a quel max bon vell responder Volapük, e poy Esperanto.].

Collinson explica pri analitic e sintetic.

Debrunner: In comensa li parol «patrino» repugnat me. Matre solmen un feminine de patre? Ma poy yo comprendet. It vell esser ínjust criticar un sistema secun singul punctus. Importa li practic usation. Li ne deve aspirar traducter Goethe.

Sydow: Un discussion sin critica es ínpossibil. Ne linguistes ma altri scientistes besona L.I. Un pidgin por turistes ne have valore por scientistes. Importa li homes in international relationes. Li entusiasme de un societé por in sistema de L.I. ne posse esser scientic criterie. On ne deve mixter apriori e aposteriori, li lingue deve esser purmen aposteriori.

Jespersen: Aproba Sydow: un scientific lingue. Solmen li linguistic criteries es scientific. Social considerationes ne es scientific. It importa selecter li max bon lingue por future sin egarde que un sistema hodie malgré ínperfectiones ha ganiat un cert númere de adherentes. Social criteries ne vale por nos linguistes.

Debrunner: Li social criteries significa anc egarde al orientales. Noi desira un lingue definitiv por omni scopes. Del simplic «bon die» til complicat speculationes filosofic hay ínfinit mult nuancies. Ma on ne posse criticar secun to quo un o altru considera quam international. Ci it ne acte se pri li critica self ma pri li base del critica; Noi deve selecter li scientic criteries e poy aplicar les al singul sistemas de L.I., tande it ya va esser culpa de Esperanto si it ne coresponde a les.

Sydow: accentua ancor li necessitá de L.I. por scientistes de micri lingues, quam p.e. sved.

Fine del session. On distribue li reste del IALA-scrites. In fact, on trova larg expositiones pri numerales, ma necos pri li derivation.

Posmidi, cl. 3.

Presentie: yo contat 18 persones + 2 feminin secretarias. Esset absent Jespersen, un Forchhammer, stta(?) Forchhammer e altris.

Du seniores spontanmen venit a me por declarar li comprensibilitá de mi discurse. Un quel parlat plu long con me, esset strax poy petit venir a Collinson, quel desirat «far su conossentie». Yo audit le dir le: certmen Vu vole colaborar che IALA ...

Vendryes: Un long discurse interessant e espritosi pri vocabularium. Emfasa li ínmediat comprensibilitá de Occidental... por nos westeuropanes! Quant aux orientaux c'est autre chose...

Debrunner questiona qui desira li parol. Durant forsan un minute nequi anuncia se. Tande yo leva li brasse. In ti instant Debrunner di: Yo ancor volet dir, que on deve parlar solmen pri li temas oficial e duesimmen: solmen ancor linguistes nu deve parlar.

Yo esset li unic present ne-membre del linguist-congresse: it do esset interdiction por me parlar! Jespersen esset absent...

Yo do esset paralisat e mi ulterior activitá restrictet se a auxiliar Sydow ye quelc punctus cardinal. Il levat se e levat de denove con ínfatigabil bravura e perseverantie. Li reste del discussion esset presc exclusivmen un duell inter Sydow, handicapat per usar li lingue german, e secundat de me debilmen per cedules e murmur, e in altri láter li Esperantist Collinson, functionario oficial de IALA, secundat pre presidente Debrunner per long remarcas. It esset un duell ínegal.

Sydow remarcat que li materiale preparat de Collinson ne contene necos pri derivation.

Debrunner: replicat que to es un question quel vell ducter nos tro lontan, que it es tro ampli por esser tractat nu, que it demanda un studie de long témpor.

Collinson assertet que derivates trova se in li presentat liste del unesim paroles del divers L.I. Li assemblat professores apertet li liste e regardat it. Tamen ili credet... Ma il dit, pri derivation investigationes ancor ne es fat. Esque li assemblé desira que IALA mey far les. -- On murmura generalmen yes. -- Li L.I. es max proxim a scientistes-filologos, ma noi besona un L.I. ne solmen comprensibil, ma quel anc posse esser aprendet de omnis e es regulari. Li paroles deve esser considerat chascun in su casu. Li «fundamento» ne es totmen stabil. Benque noi es acustomat nder un lingue quam un cose stabil, noi naturalmen save que it developa se. In comensa «noi» contentat nos per «vendejo» e «vagonaro», nu quelc ha introductet anc «butiko» e «traino». Va esser necessi examinar li signification del paroles e anc lor metaforic usation, p.ex. pede de mont o simil. (Li assemblé ne perceptet que on mocat les: tal studie vell esser ínfinibil durant annus e annus.) On deve examinar lingues DEFIRS eventualmen anc altres.

Pri social criteries it sembla plu important regardar li future quam li passate, e plu li futur aptitá quam li present númere de adherentes. -- Assemblé assenti por aprobant murmur.

[It es remarcabil, que on ne plu parlat ni pri li successes, ni grandmen pri li litteratura de Esperanto. It ne esset noi quel modificat su propositiones; il self, sub li impression del ínfatigabil Sydow, proposit, subridente, neutri e modificat formulationes.]

Unesim resolution have ca. li sense sequent:

«Quo concerne li social criteries in L.I., it es plu important por IALA considerar li aptitá del candidat-lingues por utilisation e function, quam insister tro mult pri successes fat in li passate e difusion present.»

Aprobat del assemblé.

Debrunner: Noi ne es un gremie de votation. Necun deve timer, que il obliga se a alquicos; que il va esser «fixat» sur li opinion de hodie. To omni es solmen suggestiones por IALA.

Collinson: Li social criterie demanda anc acceptabilitá por divers culturas, de ost e west.

Proposition suplementari:

«Quo concerne li social criteries, on consenti, que IALA mey suplementar li europan linguistes per ocasional referentes de oriental e altri distant popules.»footnote:[Rem. del Red.: Yes, ma prof. Asakawa, quel aprobat Occidental, ne plu es in IALA.]

Acceptet per murmur aprobant del ass.

Sydow: In unesim linea noi deve cuidar nos self, li cultura europan-american. Li Japaneses e Chineses con international relationes ja conosse EFD. Quelc tal lingues es constructet sur tot altri base quam nor lingues.

Quelcunc professor atacca ti vispunctu.

Debrunner: Du sistemas de L.I. posse semblar equivalent por westeuropanes, ma forsan un japanes o chines vell clarmen preferer un de les.

Collinson: atacca li «paroles international». Cita li libre «Les faux amis», lexico por interpretatores contenent paroles con egal scrition ma diferent sense in EF: «caution» in F specie de garantíe, D = Kaution; in E = D Vorsicht. «Sanction» havet in E til max recentmen un altri signification quam in F.

Collinson: Punctu 2 del social criteries: Proposition circa con sense sequent:

«Quo concerne li social criterie 2, on consenti que it recomenda se egardar specialmen un candidat-lingue quel posse demonstrar su utilitá por divers scopes in un gradu pruvant su aptitá devenir li L-I. del future.»

Acceptet.

In fine li presidente questiona omni assemblates in bloc, esque ili posse esser considerat quam futur colaboratores de IALA? Necun refusa.

Ilmari Federn

Secretario del Occidental-Academie.

Cosmopolitan Conversation

The Language Problems of International Conferences. [by] Herbert Newhard Shenton. XVIII + 803 pp. New York: Columbia University Press 1933. 8. -- Sur li covriment on lee: [in angles:] «Li lingue-problema. Quo it significa e quo it custa.» -- «Linguistic conditiones in Europa es desesperat. Ne minu quam 120 lingues es parlat, e mem si noi omisse ex nor consideration tis, queles es parlat per minu quam un million de homes, noi have 38 lingues, li majoritá de queles es usat quam litterari tam bon quam parlat lingues. Li charge de intelectual «doan-charges» es sin dúbita plu pesant quam ti de material tales.» (Otto Jespersen.) -- [& altri reflexiones pri li importantie del lingual problema partú ta, u homes conveni por intercomunicar.]

Capitul XI es intitulat: An International Auxiliary Language. p. 440: Li International Auxiliary Language Association in the United States, Inc. fat convenir li unesim international meeting de linguistic resercha in Genève, in 1930. Delegates al conferentie includet distinctet filologos, e adminim un eminent exponent de chascun de six del plu bon conosset artificial lingues queles ha esset proposit por international usa, ad saver: Esperanto, Ido, Latino sine Flexione, Nov-Esperanto, Novial, e Occidental. In súper anglés, francés e german, li six supra-mentionat sintetic lingues esset usat de membres des congresse sin interpretation, e on trovat que linguistes e interlinguistes in sam esset capabil comprender les. To esset li unesim vez que adherentes de talmen nominat rival lingue-sistemas hat incontrat se por li scope de sin-prejudicial studie del problema del auxiliari lingue.

In pag. 444 trova se un curt raporte pri li nascentie e li scope del Occidental-Union. -- In p. 472 Occidental es denov mentionat inter altri 5 interlingues, li representantes de queles signat li declaration del conferentie de IALA (International Auxiliary Language Association), marte e april 1930.

Bibliografie interlinguistic

Literatura Mondo. Budapest. 2. period, annu 6, num. 1. (jan.-feb. 1936). Tre bell e richmen equipat revúe ilustrat, totalmen in Esperanto. Li coverturas anuncia Esperanto-litteratura, li precies, mem tis de novi ovres, fortmen reductet.

Li caderne self contene un abundantie de poemas e de pros-anecdotes, e mem li prim parte de un comedie. Yo posse tre bon apreciar que li comic efecte de un comedie va esser augmentat per li usa de Esperanto. Ma yo vell sentir it quam un tre tragic evente, si li originales de poemas de Baudelaire, Régnier e altri vell esser viceat per li Esperanto travestitiones e self vell esser perdit.

Svenska Arbetar Esperantisten = Sveda Laborista Esperantisto. Stockholm. Jaro 15, 1936, Nr. 1.2. In li centre del interesse ci sta li servicie por auxiliar li proletariatu per Esperanto; talmen li guidant articules es, in No. 1: «Till proletariatet tjänst» (al servicie del proletariatu); in No. 2: «Till Esperantos tjänst!» (al servicie de Esperanto!). Anc ci, in num. 2, noi trova nov exemples del facte, que por far rimes masculin, ma anc por adaptar se al ritme intra li vers, on deve apostrofar (elider) li termination -o. In p.5 trova se 2 tal poemas, e un altri in p. 11.

Informoj de Esperanto-Asocio de Estonia. Tallinn. No. 165/66, 1935. No. 168, 1936. Noi fa (in num. 165/66) li conossentie del poete estonian esperantist, Hendrik Adamson. Quam tre caracteristic es presentat li poema «Konfeso».

In Nro. 168 noi trova un tabelle pri li estonian Esperanto-societés, de quel existe 14. Du de ili have regulari cant-hores. Ples imaginar ti concertes con abundantie del bell sones o, uj, ajn, ojn!

Esperanto, Internacia Revuo, eldonata de la Universala Esperanto Asocio. Genève. jaro 31, 1935. No. 422.424. 32, 1936, No. 425. scrit totalmen in Esperanto. Bellmen ilustrat. No. 422 anuncia li Esperanto-version de «Sango kaj Sablo» de Blasco Ibáñez. Noi solmen questiona ca li majorité del letores ne vell comprender e gustar ti libre plu bon in li lingue original, hispan! Li sam numeró anuncia un successe atinget in Brasilia: li post-marca de 200 reis in memorie del «VIII. Feira internacional de Amostras» porta exter ti portugales inscrition anc un tal in Esperanto: Oka internacia specimena foiro Rio de Janeiro Brazilo. Noi questiona quel version es comprensibil de plu mult homes de divers nationalitá: li portugales o li Esperanto? O anc, noi posse questionar: si alqui ne comprende li textu portugales; esque li texte expo va auxiliar le? Ma certmen, li facte es interessant. Qui invia al «Brazila Ligo Esperantista» -- Av. Marecha Floriano, 212, Rio-de-Janeiro, 2 respons-cupones, va reciver in cludet lettre 2 non-usat exemplares de ti marca postal.

Ex li chef-articul in Nr. 425 noi vide que Esperanto fa grand propaganda por obtener accesse al albergos por li juventú. Quam it acte pri un tre fort e repandet activitá del yun migrantes, to vell certmen dar anc por nos un grand camp de operation.

Sennaciulo. Oficiala organo de sennacieca asocio tutmonda. Paris. No. 426, 1935 (jaro 12).

Un libre recomandat in ti revúe es li Proletara Kantaro. 74 kantoj kun muziknotoj el 22 lingvoj. SAT-eldono. fr. frc. 12. -- Pro quo noi ne ancor possede un tal canzoniere? Esque Occidental es minu aplicabil a poesie quam Esperanto? O esque manca li poetes?

Centerbladet (Jurnalo dil Centro). Organ för Centerpartiet i Oerebro. annu 4, 1936. Nr. 1 & 3. Publica anc articules in Ido. malgré li bell tendentie pacifist yo deve constatar que in su mode de pensar pri problemas politic e economic,, li revúe es sat antiquat. Advere un articul in No. 1 es tre interessant e tot li contrari de reactionari. It es mem plu revolutionant e progressivist quam Occidental self, e scrit de un ductent idist, sr. S. Quarfood, qui traducte ad Ido un bellissim poema francés de Irma Schweitzer in Metz: «Apötre de la Paix, Bertha de Suttner». Il adjunte su teorie «Pri la tradukuro». IL afirma que existe un fundamental diferentie inter prosa e poesie. Secun il, li prosa deve esser tam simplic, que anc li non-erudit posse comprender it; ma li poesie es un artificial producte «da e por certena grupo di stil-eruditi». Li traduction de un tal deve esser tam equivalent quam possibil al originale. To ne es possibil con li usual regulari formes del lingue (Ido!); pro to Q. introducte «novajo, per qui sola la texto esas aceptinde tradukebla, ed ol mustas tradukesar, nam L.I. qua mustus omisar la bela trezori dil artala literaturo vere esus nur ul Basic e ne digna al mondo.» Malgre que Ido, pro su stereotipic desinenties, have solmen poc rimes, e malgré su propri aversion pri rimes, Q. rima su verses secun li modelle del original: a-b-b-a. Solmen li ritme es changeat: Irma Schweitzer have Alexandrines (6 pedes iambic), e Q. prefere «la ritmo plu ferma segun la modelo di ed Latina ed Germana lingui» e scri in verses de 4 pedes.

Il procede alor a defender su «novaji»: vens vice di vu, sangianta vice sangifanta. Il regarda to quam «avantajo kompare ad Esperanto» que «ni havas ed logikoza, afixala derivo ed direta». To es certmen un novitá, e li témpore, u li lingue devet esser purmen e strictmen logic, ne es tre remoet. Vuns admemora nos pri vusen de Novial (Jespersen); ma es mult min defensibil. Vusen coresponde al usa de cert lingues, ma vuns absolutmen ne. Plu bass in su articul il usa quans vice di qua; it es ver, to posse aparer un poc simil ad anglés who, whose, solmen it devet es quasn (D wessen), o quas (E whose). Un altri interessant parol es svebas per quel il traducte F. «elle plane...» (Occidental: planear), e il adjunte «komprenende glitflugas o flotacas esus ridiginta». Certmen; e noi posse completar ti tre just observation: un lingue in quel li regulari formes deve esser evitat pro lor ridiculositá, es self quam totalitá un cose risibil.

Li sam revúe, Nr. 4. Quam li precedent numerós, it contene parte de Radikaro Odi-Ido, de Marcel Pesch. In li ultim págine noi trova un humoristic contribution «Konfundo» mocant Esperanto, traductet ex Cosmoglotta 1933, p. 73. Un altri contribution interessant nos es un lettre de P. Ahlberg a sr. A.F. Beauchemin, scrit in Novial. It monstra que Ido fa cert larg concessiones a Novial, talmen aproximante se a ti plu progressiv idioma. Sr. Ahlberg saluta ti tendentie de convergentie del du movementes.

Informoj de Esperanto-Asocio de Estonia. Tallinn. Nr. 170/71, aprilo-majo 1936, tracta del Altri látere del translocation de UEA a London. Li chef-articul monstra que un tal translocation es contrari al statutes, e sercha monstrar motives por un tal procedura contra-statutari del central comité. Li autor ne crede que li indicat plu modic expenses in Anglia posse esser li ver motive, proque il labora sub li error que in London li vive es plu custosi. Il confesse ne saver li ver motive de ti grav, in parte arbitrari decision de UEA.

Dansk Esperanto-blad. 8. aargang, 1936. Nr. 3, marte. contene prospectes pri grand curses de Esperanto in Dania, secun li Che- method, to es sin libre. Li numeró monstra bell images del «internationale Højskole i Helsingør», it es un grand contraste con nor universitás, nam it ne es constructet quam grand caserne, ma in li stil de villa, talmen adaptant se al paisage, e efectent atractiv vice repugnant.

Verda Revuo. Wien. 2a.jaro, 1936. Nro. 3, marto. Anc ti revúe es bell ilustrat. It contene, ultra altri, un articul ilustrat pri «Ex libris», de Egon Sokele. Un anuncie refere a un articul in li precedent numeró, pri li libre (scrit in german): Kampf um die Weltmacht Oel, de Zischka. Ci nu es anunciat que ti libre va aparir in Esperanto. Noi regreta ti ínutil expense de energie, pro que ti libre es in grand parte un plagiat sur li ovre de Traven: Die weisse Rose (Li Rosa Blanc), quel es li nómine de un indian habitation in Mexico, quel deveni destructet pro li interesses del explotatores del petroleo. Esque it ne vell forsan esser plu interessant crear un Occidental version de ti o altri libre de Traven?

In «Svenska Esperanto Tidningen, La Espero», jan. 1936 li secr. del Sved Esperanto-Fed. scri li sequent:


... ma si noi in Svedia tam quam in li altri scandinavic landes e in Anglia e Francia have satisfant o mem tre bon resultates, existe tamen altri important institutiones, pri queles li cronica raconta poc o nullcos. Regretabilmen noi deve contar inter tis anc Universala Esperanto Asocio, e si on vole esser tam sarcastic quam li redactor de Heroldo, on di que UEA in 1935 ha emisset 2 comunicationes al publica, de queles li un comunica que li director de UEA pro crula ha devenit ínvalid por labore durant un suficent long periode, li altri raporta que li dit director ha recivet un oficial honoration de Liechtenstein. ...

Li present annu «provatori» ha monstrat que UEA ne ha cuidat li international directorie al satisfaction de nequi. Solmen un tal cose que li «jar-libro» de UEA, quel in 1935 esset intentet quam suplement al precedent jar-libro, ne ha aparit plu bentost quam in fine de decembre (!), es suficent por motivar un change del regie.


Brachilogie por quotidian coses

Por li practic usage del mundlingue noi besona mult vocabules, e sovent on sercha in van un bon curt vocabul por un cose usat in li quotidian vive. In mani casus li trovat vocabul es tro long e composit. Li comercie, li tecnica e li quotidian vive besona concis e pregnant vocabules por li coses frequentmen usat. Paroles quam auto, radio etc. demonstra to.

Vi quelc exemples.

Li electric ampulles es usat del tot munde, e tre frequentmen. Malicios homes asserte que li industrie del electric ampulles con intention evita utilisar inventiones alongant li persistentie del electric ampulles. Yo ne save esque to es ver o un calumnie; ma it es cert que li publica es fortiat tre frequentmen comprar nov electric ampulles. Do, un cose tre frequent con un nómin tre complicat. Bon ocasion practicar li brachilogie. Si on vell accepter simplicmen «ampulle», to vell efecter confusion con ampulles por altri (p.ex. medicinal) scopes. Pro to yo ha inventet li form elampull; to contene: electric (abreviat), lamp e ampulle. Ma yo ne es cert esset applaudit pro ti invention, e yo submisse it a omni critica.

Un altri exemple: mult homes fuma cigarettes, e por incendiar les, ili besona mult inflammettes. It vell esser plu comod e concis, dir solmen cigrettes o cigettes o mem ciettes, e inflettes o mem flettes. On ne mey objecter que li cigarette es li diminutiv del cigare; in veritá it es un totalmen altri cose, e on ne tucha li dignitá del cigare nominant su demí-sestra: ciette.

Vice rasa-lámine (lámine por rasar) yo proposi rasette; vice sapon por rasar: rasapon.

Vice fontan-pen simplicmen: pen. Esque it es tro audaci asserter que in nor témpore li pen (fontan-pen) es ja plu usat quam li primitiv porta-plum?

Dr. Peipers, Köln.

Sono-discos in Occidental

Por quel scope noi deve far fabricar tales?

  1. por haver un surogate por un congresse, por posser presentar su voce al lontan coidealistes, queles noi ne posse vider jamá, e cui foto-portretes ne da nos un suficent impression de ili.

  2. por far un sistematic comparation del pronunciation de Occidental. To va esser tre important; adplu li possibilitá de un precis studie va esser mult plu bon quam ye ocasion de un congresse; on ya posse far repetir li reproduction tam sovent quam on besona! Li textu deve esser composit specialmen por ti scope, e coidealistes, parlante Occidental perfectmen, ex omni lingue-regiones, vell dever parlar li sam textu. Ja nu in omni grand cités existe atelieres por tal sono-discos.

  3. por scopes de propaganda. Evidentmen por ti ultim scope li textu deve esser composit altrimen quam por li unesim du scopes. On deve considerar que li escutantes save presc nullcos pri li problema de mundlingue e su historie, e on deve considerar ad-plu que li interesse del publica generalmen es minimal. Do on deve tractar un tema de general e actual interesse e prender exclusivmen paroles generalmen conosset, precipue ex li dominia del modern tecnica (radio, auto, aviation etc.) queles have un grandissim internationalitá. Ma mem to ne vell suficer por mantener li interesse; it va esser necessi far printar li sam textu, por que li escutantes posse comparar li printat textu con li audit. It comprende se que on deve adjunter a ti folie quelc indicationes pri litteratura, precipue li adresse del Institute Occidental; omni coidealiste quel compra tal sono-discos, deve haver un stock de ti folies por dar les a ti persones queles il desira interessar per li disco.

Dr. Peipers, Köln.

Nov Corespondentes

Un esperantist scrit nos in esperanto desirant reciver li necessi manuales de studie. Pos quelc témpor noi recivet li sequent lineas in Occidental (25.V.36):


Quam nov occidentalist, yo saluta vos sincerimen pro li devoet efortie quel vu dona por Occidental.

Mi unesim impressiones pro Occidental ne posse esser melior.

R. de B. e M. in P. (Portugal)


Un ancian esperantista scri nos in frances (2.VI.36):


Yo permisse me informar vos que solmen desde du dies yo conosset li nov lingue Occidental e pro que yo trova it harmoniosi e facil a aprender, yo peti vos inviar me un curs gratuit.

Yo constatat con tre grand plesura har comprendet li lit prospecte scrit in Occidental e pro que yo conosse angles, german, hispan, rumanian, grec, yo espera aprender in poc témpor ti charmant lingue.

Yo conosse anc Esperanto, ma -- pos har aprendet it completmen -- yo ha abandonat it totalmen pro que yo ne posset acustomar me con li formation del frases. Yo ha trovat fals dir: «kun vangoj, mal-sekaj de ploroj» o ancor «la juna, la maljuna» e tant mult altri similes.

Yo crede que Occidental va esser aconosset quam lingue obligatori in omni scoles, pro que essent facil, it va esser preferet e li max expandet, tam plu que it va dar a chascun li possibilitá esser comprendet in omni landes...

Sra L. Marcovici, C. (Rumania).


1936 societé de garantes 1936

[start=23] . Sr. E. de Wahl, TALLINN (Esthonie) 35,36 Fr. 20.— . Sr. H.D. Akerman, LONDON (Anglia) 37,38 Fr. 20.—

Raporte del precedent liste Fr. 340.—

Summa Fr. 380.—

Sincer mersís!

Corespondentie

Sr. E. Pigal (Wien) scri nos:

Pro superocupation, yo deve refusar omni corespondentie e labores por Occidental, queles yo ne inicia por execution per me ma queles altri persones proposi me. Solmen li responses al circulares del Senate e del Academie es li unic labores e corespondenties de iniciative altri quam mi, quel yo posse executer.

Sr. de Wahl scri nos pri li statistica publicat in nr. 6 de Cosmoglotta-Informationes:

Existe 4 publicationes pri stenografie vice 2: (1) Den Outer, (2) Pigal, (3) Creux, (4) Mass. -- In Estonia: 11 publicationes vice 9.

KOSMOGLOTT. Noi anunciat que it esset completmen exhaustet. Sr. de Wahl comunica nos que resta ancor un cert númere de divers cadernes al sequent precies: Singul caderne. SFr. 0,70; 5 divers: SFr. 1.20; 10 divers Fr. 2.—

ALTRI INFORMATIONES ne posse trovar spacie in ti numeró!

Cosmoglotta A 110 (sep-oct 1936)

COSMOGLOTTA, sept.-oct. (Annu XV.) No 5 (110)

Con suplement trimestral «INFORMATIONES»

Contene:

  • MEDICINA. Li tuberculose.
  • Auguste Forel.
  • Vocabularium medical.
  • Experientie de un firma.
  • Cronica.

Por li abonnates adult, un suplement de quar págines es junt a ti-ci numeró.

Li tuberculose es victet!

Yo autorisa vos con plesura publicar li traduction de mi articul «Li tuberculose es victet» in li lingue auxiliari «Occidental».

Yo desira que it mey interessar vor numerosi letores e yo mersia vos talmen auxiliar me ar conosser un important decovrition.

Prof. Dr. G. Eisenmenger.

Un grand decovrition ha esset fat ante quelc annus, ti del function colloigenic del milz (F. rate, A. spleen); un metode ha esset creat [e ha dat strax excellent resultates in li lucte contra li tuberculose, to es li opotherapie splenic. Nu noi mey proclamar, sin time esser dementit: un grand victorie es desde hodie aquisitet, li tuberculose es victet.

Li extractes splenic actual

Li metode opotherapic footnote:[Metode terapeutic in quel on utilisa li sucs extraet de divers organes animalic por combatter li fenomenes debit al absentie, al alteration o al ínsuficentie del corespondent organes del hom.], basat sur li remarcabil reserches del Dr. J. C. Bayle (Francia) sembla plen de promesses. Desde li conossentie in 1906, per li medicos, del role protector del milz e del action del opotherapie splenic sur li defense general del organisme, mult serchatores sequet li via apertet per li Dr. J. C. Bayle. Pluri ha efectet extractes de milz e ha mem provat extraer, ex li textura splenic, pluri productes plu o minu definit (lipides, lipoides) quel alontana se del textura vivent. Con tal preparationes, li resultates ne ha posset satisfar li esperas.

Desde li comense, li ínfatigabil serchator Dr. J. C. Bayle ha utilisat extractes total, to es tis quel aproxima se max mult del organ self. Il ha fat les profitar de omni ver progresses quel ha manifestat se in li preparation del productes organic e omni ti modificationes ha esset apportat pos multiplic provas. Li max important ha esset li stabilisation del glandules secun li metode quel sr. M. J. Pellerin ha comunicat ye circa 1930 al Academie de medicina de Francia: it consiste in fixar li activitá del principies glandulari strax pos extraction del organe che li animale mortat. Li principies activ ne plu altera se pos ti operation e li extractes liquid provenient de glandules talmen tractat conserva presc índefinitmen lor proprietás.

It resultat un augmentation del activitá del extractes usat e li possibilitá substituer al injection intra-musculari li administration per via boccal, sempre plu appreciat del malades. Un grand númere de malades es actualmen tractat sin recurrer al injectiones quam on fat ancor ante quelc annus.

Statistica e casus sequet. -- Li resultates obtenet con li extractes de Dr. J. C. Bayle (extractes total stabilisat) es vermen impressionant; ili revela un percentage de resanationes absolutmen ínconosset til hodie. Ma con li ínpartialitá de su tre scientific spiritu, li autor del metode fa remarcar, que it es desfacil fider se pri un brutal statistica e que it convene far li parte del hasard -- pro que li resultates changea secun li gravitá del casus tractat -- e que it es preferibil serchar quo ha esset realisat per un serie de malades de quel li observation ha esset persequet.

In li diferent publicationes relatent li resultates del metode del Dr. J. C. Bayle, on remarca li sequent series:

  1. Serie de 25 casus de grav tuberculose pulmonari. Malades judicat desesperat. Medication efectuat in un servicie del hospitales de Paris. 11 ameliorationes e 10 resanationes definitiv (Vider Revue de la Tuberculose).

  2. Serie de 20 casus de tuberculose ossosi o articulari. Malades con fistules ínexhaustibil e considerat pos provas de omni altri medicationes, quam íncurabil. Dr. Fliegel de Vienna (Austria) ha obtenet 18 successes.

  3. Un serie de 108 casus representant li medie de gravitá quel un specialist incontra generalmen. Dr. Sabbagha, de Beyrut, ha recivet 108 successes.

Li studie de simil series de quel omni malades ha esset controlat es plu provant quam omni statistica general.

Quant egal es li gradu de gravitá e li form del maladie, on posse dir que li tuberculose es curat del extractes splenic e que li percentage de resanation oscilla inter 80 e 100%.

On trova in li diferent publicationes francés e extran e anc in li communicationes al societés scientific, radiografies monstrant clarmen li cicatrisation del lesiones per li opoterapie splenic. It es images impressionant pro li extrem gravitá del casus curat e del témpor tre curt quel ha suficet por obtener li resultate.

Difuson del metode. Hodie li metode de J. C, Bayle es mundal. Coronat in 1931 per li Academie de medicina de Paris, it es singul die usat per ínnumerabil medicos anglés, german, italian, hispan, american, ruman, tchecoslovakian, yugoslavian, slav, russian, chinés, etc. In Francia li medicos ne plu ignora ti metode quel assecura li resanation e ili ne plu deve pretexter attende por far se un opinion; numerosi sanatoriums francès usa it por li max grand bene de lor malades.

In Italia excellent resultates ha esset communicat per Piazza al Societé de Palermo o publicat in li Gazetta medical de Napoli (de Russo) e li Gazetta delli Ospitali e delle Cliniche (de Giovanni de Santis). Sam successes in Germania (labores de Loefler, Fliegel, Hutten, Leitner, etc.), in Hispania (labores de Dellisio), in USA, etc.

Li opoterapie splenic e li altri maladies. -- Al fecund metodes del vaccinoterapie e del seroterapie queles ha completmen renovat li scientie medical, it es necessi adjunter li opoterapie quel, judiciosmen usat, fa previder nov decovritiones.

Tande Lemonski e Provotelle (1923) ha usat con success ti curation in li paludisme; Mayr, Moncorps e Schmits (1927) ha obtenet favorabil resultates in li eosinophilie; Nipperdey usa it (1928) in li hyperglobulie e Birke in li dermatoses. Plu recentmen successes ha esset obtenet in li cancer (Burghardt), in alcun eczemas (Pasteur, Vallery-Radot) e che glicosuricos (Noel Fissinger).

In ti lucta long e penibil contra li maladie e li morte, mult medicamentes ha esset proposit. Forsan ili es ancor usat per quelc atardates quel li ínsuccesses ne ha descorageat. In plu on deve far atenter li publica contra li charlatanes: li malades tuberculosi ha esset e es ancor li max mult explotat.

In resuma, li tuberculose ha cedet avan li metode opoterapic e it es tam bon por li tuberculose pulmonari quam por li tuberculose ossosi, articulari, ganglionari. Existe partú milles de malades quel atente lor resanation, families quel vide decader car entes e cede al descoragiament quande li remedie existe quam it existe por li typhoide, li diphterie, li rabie, li variole. Letores, auxilia li erudites luctar contra li ignorantie e li rutine, fa conosser circum vos li nov aquisitiones del scientie! Un malade ne plu es condamnat a morir pro li ignorantie de su circumité!

Dr. G. EISENMENGER, 34, rue La Fontaine, Paris, 16e.

(Ex li «Journal des Instituteurs et des Institutrices», trad. F. L.)

Opinion de un misantrop. Mult homes senti se chocat per li teorie de descendentie (Darwinism); ili have quasi li mentalitá de parvenús hontant ye su parentité. In contra ili vell dever sentir se honorat per li idé esser parent al animales, quel generalmen have un plu nobli caractere quam li homes ...

Per to yo ne vole subtener li Darwinisme; ma on ne deve combatter it per ti ínnobli argument...

Dr Peipers, Köln.

Li utilitá del lácrimes. Un doctor del hospital Sta Maria, de London, ha just fat un interessant e curios decovrition. Secun su experienties, li lácrimes ne es solmen benefant secun li moral vise-punctu, ma ili have un fisic utilitá max important, nam ili contene un substantie nominat lysozyme, quel posse mortar li microbies con un rapiditá extraordinari. Un sol lácrime introductet in un provette plenat de microbies sufice por destructer ínmediatmen omni ti dangerosi microbies. E li sam lácrime posse dar li sam resultate ínfinitmen nam li lysozyme es un felici substantie quel nequande perdi su fortie sanativ.

Li durada del homan vive. It es índubitabil que li durada del homan vive ha progressivmen alongat se in li tot munde. Talmen li medial vive in Anglia, de 1838 a 1854, esset circa 41 annus. In li periode eant de 1910 a 1912, ti medial vive es circa 53 annus. In Svissia, u it esset, ante 100 annus, circa 41 annus, it devenit ante quelc annus circa 55 annus. Li land u li medialitá del vive es li max long es Nov-Zelandia, con 59 annus, Svissia e Australia con 55 annus. Li land u li durada del vive es li max curt es India, u li medialitá del vive ne supera 22 annus.

Un old fratre. Esque vu crede possibil que un hom posse haver un fratre morit ante 150 annus? E tamen to esset constatat recentmen avan un tribunale de London. Durant un afere de heredage, un del testimones declarat al judicos:

-- Mi fratre ha morit ante 150 annus.

E pro que li judicos stupefat ne volet creder it, li mann explicat to ci:

-- Mi patre ha maritat se ye li unesim vez quande il havet 19 annus e pos un annu, il havet un filio quel morit poc témpor pos su nascentie. Poy, pos mult annus, mi patre devenit vidui e remaritat se in li etá de 75 annus. Un secund filio nascet, quel esset yo. E yo have hodie 94 annus. Ples addir 94 a 56 (diferentie inter 75 e 19 annus) e vu va trovar exactmen que mi fratre ha morit ante 150 annus.

Transfusion. On pretende que li Scotes es reputat quam economic e mem quam avari e pri to on raconta mult historiettes. Por exemple ti-ci: Durant un grav e desfacil operation chirurgical, un Scot ofertat su sangue por li transfusion. Li unesim vez, li malad, quel esset Anglés, payat 50 pounds, li duesim vez 25 pounds, ma li triesim vez nequo plu. -- Li scot sangue hat efectet!

Un cura. Un yun chambrera ea consultar li medico del quartere.

-- Doctor, ella dit, desde ott dies mi ocules es inflammat. Quo yo deve far?

Li medico, pos har examinat la rapidmen:

-- Li male ne es grav: vor ocul besona solmen un poc reposa. Ples abstener durant alcun dies regardar tra li fore del serrures.

Li scientist Auguste Forel

Li grand sviss scientist quel morit ante 5 annus nascet in 1848 in li circumité de Morges proxim Lausanne. Su natal dom, nominat «La Gracieuse» existe ancor hodie ye 200 m de mi hem.

Ja desde li etá de 6 annus, il comensat colectionar papiliones, aranés, vespes e principalmen formicas. Ye 12 annus, il havet un caderne in quel il notat seriosmen su observationes scientic. Tamen Auguste Forel, infante debil e timid, ne esset un brilliant elev. Pri to yo posse parlar, nam il studiat precismen in li licéo in quel yo doce hodie; pos mult serchas, yo ha retrovat in li archives del direction del licéo li presentie de Forel in 1863-1865.

Por devenir plu rapidmen índependent, il interprendet studies medical in li universitá de Zurich apu su explorationes pri li formicas. Strax il specialisa se in li anatomie del cerebre e in li psichiatrie. Ma il consacra al insectes su tot líber témpor.

In 1871, il publica in Vienna (Austria) su unesim medical ovre e li sequent annu, pos har obtenet su diploma de medico, il publica su grand libre «Li formicas de Svissia» su ovre capital, pro quel il recivet un premie de 800 frs del Academie del Scienties de Paris. Desde li publication de ti libre e ancor hodie, Forel es considerat quam li max grand scientist in li dominia del formicas.

In li etá de 31 annus Forel es nominat director del Asyl de Alienates del canton Zurich. Durant 19 annus, il exercit un intensiv activitá por cuidar su malades. Ta il posset constatar quant nociv es li alcohol por li homanité e il devenit un apóstol del abstinentie. Per brochuras, discurses e fundation de societés il interprendet un long e passionat guerre por far regresser li alcoholisme ne solmen in Svissia, ma in mult altri landes.

In 1887 Forel interessat se al hipnotisme, un yun scientie, tande ancor contestat. Il devenit habil hipnotisator e il nequande cessat utilisar li hipnose por auxiliar su malades, curar li levi mental maladies e combatter li inclination al alcoholisme. In 1895, por reposar un poc, il viagea in America, in li virginal forestes de Columbia.

Pos har logiat 8 annus in li village de Chigny sur Morges, li grand abstinent Forel ne time comprar un proprieté in li centre de un del max important vin-regiones de Svissia, in Yvorne. Il exraffa li vinieras, ye li indignation del habitantes, installa in li loc un bell jardin plenat de flores, de fructes e legumes, e nomina su dom «La Fourmilière» (= li Formiciera).

In ti patriarcal hem passat mult e mult conosset e celebri persones de omni landes. In 1912, Forel preparat se ear in Abissinia ma subitmen li paralise atacat su dextri manu e li centres del linguage. Il devet reaprender scrir per li levul manu e renunciar discurser.

Pos li guerre, Forel scrit ancor quin livres pri «Le monde social des fourmis» (= Li social munde del formicas). Ma bentost su vision devenit debil. Con dolore il renunciat studiar plu long su car insectes e vendit su imensi colectiones, ovre de su tot vive, al Museo de Scienties de Genève.

Malgré un íncessant labor, Forel morit tre old e in plen usa de su intelectual facultás. Su publicationes preterpassa li imagination per lor númer e lor diversitá. Il composit presc un biblioteca pri omni species de objectes, principalmen social. Su ovre max conosset es li grand «Sexual question» quel ha esset traductet in mult lingues.

In fine yo vole citar du observationes de Forel extraet ex su libre pri li formicas:

Un formica ha cadet sur li bord del via. Un altri aproxima se, caressa it per su antennes, da a it levi colpes sur li cap. Si li malad, tro debil, ne responde a ti manifestationes de simpatie, it efortia relevar su cap, trovar li bocca por versar in it un poc de miel: absolutmen quam un soldat serchant far trincar su vulnerat camarad.

Altri observation: Un formica del forest chassant un poc lontan del formiciera, trova un eruca e prova fortrenar it. Li desirat victime resiste; quo va far li formica? It reveni al nest con grand hasta, halta un altri formica, frotta vividmen li antennes, passa a un duesim, poy un triesim e repeti su action. E vi, ti formicas, docil ye li apelle, interrupte lor labor por ear auxiliar lor sestra. Pos du minutes, on constata con plesura que omni quar es atelat al eruca; sovent ili es mem plu numerosi quande un de ili have li idé petir auxilie de altri formicas durant lor marcha. R. Bg.

(Image: Li portu de Morges (Svissia), che li lago Leman. Morges es li natal cité de Auguste Forel.)

Vocabularium international del centres de interesse

Medicina

SANITA, MALADIES, MEDICINA. -- Nomines: bon-stand, ben-essere, bon-essere, -- constitution, complexion, temperament, hygiene, patient, malad, mal-essere, incommoditá, in-valid-itá, impotent-ie, simptoma, langu-ore, fatiga, dolore, sufri-ent-ie, convalescentie, re-convalescentie, re-san-ation, statu del sanitá, stand, -- propagation del maladies, reproduction, multiplication, progeneration, transmission. -- Medico, medic-in-a, doctor, doctor-essa, assistent, chirurg, chirurg-ie, special-ist, ocul-ist, dent-ist, homeopat, homeopat-ie, acuch-era, massero. -- Hospital, clinica. -- Interno, maladero. diaconessa, infirm-ero, infirm-era, dissect-ion, laborator-ia, farmac-ia, farmac-ist, farmaco-logie, officina, apoteca, medic-astro, charlatan, -erie, -ism. -- Cura de malades, diete. -- Scalpel, fibul, fistul. -- Toxic, venen. -- Visit, consultation, diagnostica. autopsie, obduction, auscultation. -- Cura, curation, cuida, quarantena, diete, regime, protese. formul, remedie, remedie universal, panacé, medicament, honorarie, drogue, drogu-ist, dose.

Adjectives: medical, medic-in-al, chirurg-ic, malad, infirm, caduc, fragil, debil, integri, in bon statu, san e salv, salut-ari, salubri, in-fortiant, cordial, cardiac, malad-iv, caduc, hygienic, purulent, nause-os, nause-ativ. excoriat, caustic, pall-id, clorotic, anemic, convuls-iv, spasma-tic, anti-spasma-tic, charlatan-esc. -- inflat, tumid, tumoros, -- sanguin, bilios, flegma-tic, melancolic, dolor-os, mor-os Verbes: dis-sect-er, scalpar, medic-ar, remedi-ar, san-ar, palli-ar, consultar, auscultar, curar, dosar, ad-fibular, percusser, sondar, examinar, -- agonisar, delirar, frenesar, -- languir -- infecter, im-pest-ar, -- inflar se, tumer, crescer, -- secreer, -- forbrular, cicatrisar, cauterisar, -- luxar, dislocar, -- amputar, -- anestesiar, narcotisar, sufocar, asfixiar, strangular, injecter, in-spruzz-ar, in-vigor-ar, -- reconvalescer, re-sanar se, infuser, sur-versar.

DEFECTES CORPORAL -- diform-itá, in-firm-iti, in-valid-itá, manca, defecte, surd, surd-itá, mut, mut-itá, surd-mut, balbutiar, balbutiation, calv, calvitá, struma, struma-t-ic, boss, boss-ut, un-brass-on, claudication, claudicant, infirm, mutilat, mutilation, lignin gamb, sin-gamb-ic, cruc, cruc-ard.

DIGESTION. -- Nomines: digest, dyspepsie, indisposition, gastrite, diarré, colica, colerine, dysenterie, appendicite, constipation, hemorroides, nausea, ventri-dolore, pyrose, icter, bili-ari petre, nefrit, verm solitarie

Adj.: digest-iv, vomi-t-iv, nausea-t-iv, nefrit-ic.

Verbes: digest-er, constipar, vomi-r, nausear.

NERVOS MALADIES. -- Nomines: nerve, cap-dolor, indisposition, neuralgie, influenza, nervos crise, debil-esse, evanesce-ment, evanescent-ie, syncop, aturdiment, vertige, in-sol-ation, in-somnie, cochemar, somnambul, somnambul-ism, catalepsie, hysterie, contraction, crispation, crampe, dansa de St Vitt, astma, convuls-ion, spasma, hicca, epilepsie, tetanos, hydrofobie, rabie de can, meningite, paralysie, apoplexie, delirie, frenesie, hallucination, neurastenie, neurose, neurite, neurologie, hypocondrie, hypnose, -- fantom, fantasm, spirit, -- foll-ie, foll-o, foll-a, manie, mamac, alienate, alienation, epilepsie, dement, dement-ie, dement-at, insensat, alienitá, somnambul.

Adj.: debil, nervos, cataleptic, hyster-ic. convuls-iv, spasma-t-ic, epileptic, paralytic, apoplectic, -- folli, frenesi, alienat, hypocondric, hypnotic, lunatic.

Verbes: evanescer, syncopar, perdir conossentie, aturdir se, invertige-ar, in-rigid-ar, in-letargi-ar, contract-er, hiccar, convuls-er, halucinar, deliriar, frenesiar, alienar, dement-ars insens-ar.

MALADIES DEL PELLE -- Nomines: irritationa, prurit, bruiatura, ampull, inflatura, chancre, tumore, inflation, tuber, ex-crescent-ie, arthrite, chiragra, podagra, veruc, ganglion. call, callositá, inflammation, pustul, fistul, eruption, roseola, eczerna, exantema, erysipel, herpes, dartre, scabie, lepra, abscess, purulentie, cicatre, papul, pustul, furuncul, carbuncul, ulcere, pus, suppuration, corruption, putri-tura, gangren, gangren senil, urticarie, variol, verol volant, scarlatite, febre scarlatin. Verbes: pruritar, picar, bruler. inflar, tumer, inflammar, suppurar,

AFRIGDATION. --

Nómines: reuma, catarr, nas-catarr, bronchial catarr, coryza, frisson, sternuta-ment, in-rauca-ment. grippe, influenza, cocluch, opress-ion, suffoca-tion, extintion de voce, astma, laryngite, faryngite, bronchite, angina, crupp, difterite, pneumonite, pleurite, pericardite, pleurospasm, pleuresie, curvatura, tordet-coil, lumbago, dolor de coste, reumatisme, isciatic dolore, artrit.

Verbes: haver li frisson, frisson-ar, sternutar, in-rauc-ar, opress-er, suffocar.

VÚLNERES -- Nomines: contusion, pica-tura, mors-ura, cupa-tura, inasura, intaliatura, taliada, scrapa-tura, scrapa-tion, cicatre, fractura, luxation, torsion, tors-ura, gela-tura, frigor-vulner, fistul.

Adj.: vulnerabil, in-vulnera-bil, vulner-os.

Verbes: scrapar, cupar, mord-er, contuser, picar, incis-er, cicatrisar, fract-er, luxar, tord-er, vulnerar, leder, amputar, de-cupar, ab-cis-er, contus-er, aplastar.

MALADIES DIVERS E CONTAGIOS. -- Nomines: contagion, infection, epidemie, miasm (microb, bacille), tuberculose, ftisie, pulmonal anemie, cholera, peste, tumore pestilential, epizootie, beriberi, maladie somnial, trypano-somie. varice, tubercul, sangue-coagulate, scroful, aneunsm, nase-sanguation, hemorragie, scorbut, hydropsie, cancer, diabete, febre, access.

Adj.: contagios, infectios, infect-iv, epidemic, scroful-osi, cancer-os, febr-osi.

Verbes: infect-er. contagion-ar.

OCULIST. -- Ocul, cieco. ciec-itá, un-ocul, presbyt, presbyt-ie, myop, myop-ie, strab, strab-ism, eclampsis (ocul-scintillation), ocul-are, ocul-vitre, lorniette, monocul, binocul, camp visual, spacie visibil, ocul-maladie, debilitá del vise, oftalmoscop, oftalmie, ocul-cave, órbit, aqua oftalmic, collyrio, cataract, amaurose, trachoma, ocu-glob, palpebre, iris, brov, cilie, ocul-sebe.

DENTIST. -- Nomines: mach-uore, bocca. mastication, dentatura. dent (incis-iv, cis-ori, mol-ari, can-in), email, ivor, radic, alveol, gengiv, labie, nerv, nucleo, coll, pudre dentifrict, brosse. -- plombe, extirpation, dentification, aurification, plombation.

Adis: cav. defectet, dent-al. dent-ari, e-dent-at.

Verbes: Li dentes posse: machar, masticar, mord-er, rod-er, mord-illar, ciser, grinsar. -- Li dentist posse: plombar, extraer. extirpar, aurificar. -- Dentar.

FARMACIE. -- Nomines: apoteca, apotec-ario, farmac-ist, drogue, drogu-erie, farmacie, preservative, vacc-in. vacc-in-ation, serum, vomi-tive, purgation, laxation, depravation, anestesie, cloroform, eter, laudanum, cocaine, morfie, antidote, antitoxine. -- potion, elixir, decoction, infusion, pillul, pastille, globul, electuario, -- fumication, inhalation, friction, massage, cintura hygienic, -- banye, duche, hydroterapie, termal aqua -- balsam, unguente, pomade, cosmetic, vaseline, glycerine, talc, piastre, plastre de sinap, cataplasma, clistere, compresse, scarificator, des-sanguada, sanguisuca, cauter, cauter-isation, band-age, charpie, ligatura, -- operation, amputation, lansette, scalpel, -- port-uore, marchette, march-uore, stelt.

Adj.: purga-tiv, laxa-tiv, sudorific, stomac-al, pector-al, tonic, depurativ, mollativ, narcotic, anestesic, vestcatoric.

Verbes: vacc-in-ar, inocular, purgar, laxar, depurar, calmar, anestesiar, infuser, in-halar, friction-ar, massage-ar, bany-ar, duchar, des-sangu-ar, cauter-isar, operar, amputar.

Li experienties de un firma usant Occidental

Li sequent lineas es extraet de un discurs, fat in julí 1936 in un reunion de ingenieros in Wien, de Sr. ingeniero Hans Hoerbiger, director del grand firma austrian Hoerbiger. Pro manca de plazza noi posse citar solmen quelc passages de ti discurs quel li autor self traductet in Occidental e quel esperabil men il va un vez publicar completmen (Noi fa memorar que li Institute Hoerbiger sempre coresponde con extrania per Occidental e mem publica resumates in Occidental de su Revúe scientific):

Dr. L. Zamenhof, li creator de Esperanto, esset medico, vivet e actet in Warshaw, e esset judeo. Secun su propri declaration il hat originalmen creat su Esperanto por su alor tre opresset conreligionarios e conrassanos, por conformar a un tal beson de ili, quel, disperset tra li tot munde in omni gradus del intellectual diversitá, esset sin un ligant unitá-lingue. Si on in ultra considera, que il publicat su lingue ja in su 28. annu de vive, in li annu 1887, certmen resulta ex to, que il ne dat se mult témpor por experimentation e adaptation. In ti témpore il apen havet li possibilitá respectar besones del lontan futur.

Posset venir in consideration solmen un plan-lingue, quel max complese al max modest intelectuel aperception-possentie in li max alontanat exotic extrania in respect del max facil aprensibilitá. It es facil vider, que un plan-lingue, quel nascet sub tal conditiones e in un tant long passat témpor, posset esser soluet solmen in un form, quam it existe in Esperanto...

Edgar de Wahl ne esset solmen un contemporan, ma anc un colaborator de Zamenhof. Il es hodie probabilmen li max etós Esperantist ancor vivent. Su multilateral erudition in li dominia del interlinguistica, e specialmen su capabilitá laborar metodicmen, contribuet mult a to que il con su Occidental creat un plan-lingue, quel satisfa in li max alt gradu li modern e natural beson linguistic.

Ma laborar scientificmen significa considerar li respectiv labores de su pre-pioneros. Inter tis ci it esset precipue li excellent labores del austrian Julius Lott, queles, in li alternative de un compromiss o un tot novi via lassat le decider por li ultim.

Ja Lott hat ruptet con li principie que un plan-lingue desde comensa devet esser creat por li tot munde considerante li max modest intelectu, e pro to ha limitat su sistema al besones de un plu strett ma ductent cultur-comunitá, ex quel il self hat nascet. Ma a Edgar de Wahl it esset reservat resumar li renitentie del irregulari radicas in un formul de derivation e constructer in ancor plu modern maniere li principial idé de Lott.

Talmen E. de Wahl havet in Zamenhof un exemple por omnicos, quo in un modern plan-lingue devet esser evitat, in Lott un tal por

to, quo devet esser aspirat. A to accedet ancor su talent por scientific metodes de Labor e su interlinguistic experientie.

...Li procedentie, quel hat ductet al structura de Occidental, do devet percurrer li sequent etapes: unesimmen li international vocabularium ja desde centenies existent e pos to til hodie permanentmen amplificat devet esser captet in su scrition, nam solmen in su scrition, e nequande in su pronunciation it posse esser captet internationalmen uniform. Duesimmen it deve esser examinat pri su lingual construction, por constatar, quel culturlingues ha principalmen participat a su constitution, e in quel maniere. (Talmen on per exemple trovat, que li Angleses furnit max sovent li expressiones ex li dominias del sport e del aviation; li Germanos in contra furnit li expressiones ex li filosophie e tecnica. A Italia noi debi li mund-paroles del commercial vive e del arte, a Francia li expressiones del polit comunication, ec.). Do ne li arbitrie o un polit geste esset guidant por li constitution de ti international vocabularium, ma li ja traditionalmen sanctionat existentie de un precipitate del labor-communitá del occidental cultura, quel hat su orígen mult centennies passat.

Occidental totmen ne besona adherentes por posser intrar li circul del immediatmen comprensibil mundlingues, quam monstra li practica del

Hoerbiger-lnstitut, nam li extran reciventes de lettres de ti institute ne mem deve esser admemorat, que ti lettres es scrit in un «nov» lingue. Ex li objectiv responses solmen rarmen es evident, que li reciventes quelcvez anc questiona in quel lingue li lettre, quel ili sin exception ha comprendet, ha esset scrit. Alqui mem divina, que on ha pro politesse dat se li pena scrir in su lingue matrin sin excusar se, que on mastrisa it solmen ínperfectmen. Ma ti success es atribuend solmen al fact que Occidental, in favor del uniform internationalmen reconosset scrition, hat renunciat al uniform regulation del internationalmen divers fonetica. Ti renunciation, ti just distintion inter essential e non-essential, esset possibil solmen a un linguistic creator, quel self nascet ex ti cultur-circul, por quel il creat su lingue: ex li aric cultur-circul del occident. Pro to il posset monstrar plu mult comprension por li natural beson del aric occidente quam li creator de Esperanto, quel naturalmen esset alontanat de ti cultur-circul.

...Li spar-economialmen educat ingeniero tande va inviar li printates de propaganda e merce-prospectes de su firma in du lingues: su lingue national e Occidental, e per to reducter un grand part del fixat capital a plu productiv scopes. E to es plu valorós, quam far se salutar de alt dignitás ye ocasion de international congresses. Solmen por un exaltat moment, quel regretabilmen es fugaci.

Ing. Hans Hoerbiger, Wien.

Cronica

Austria

Un nov brochura in Occidental aparit in Wien sub li titul «Construction de un terminologic code». It es signat de nor altestimat coidealist Karl Janotta, ancian chef del electrotechnic firma «Fröhlich & Perthen» in Wien, e editet del Occidental. Club Progress. Precie: 1 repons-cupon. On posse obtener it che Ing. A. Reichert, Hebragasse 9/III/12, Wien IX. -- To es un anihilant critica de Esperanto, presentat al Comité international de standardisation.

Ye li 26 juni. in Cafe Heimat, Sr. Janotta fat un discurs pri li «Turmbau zu Babel und die Sprachenwirrung». Chascun mercurdí, in un altri café, eveni conversationes e traductiones in Occidental, sub li duction de Sr. Janotta. On save que Sr. Janotta es un del max ancian interlinguistes, successivmen Volapükist, Esperantist, Idist e in fine Occidentalist.

Estonia

Noi have li trist deve informar nor letores que pro un recent cadida Sr. prof. E. de Wahl suffre in un epol, ne plu posse scrir per machine e solmen tre poc per manu. Il peti nos informar su corespondentes que ili ne mey atender response ye omni lor demandas. Li medico declarat que li curation va esser long e dolorosi, e forsan va restar por li ultim annus un cert ínvaliditá.

Germania

Nor colaborator Sr. Dr Peipers, avocat in Köln, un del max conosset pioneros del lingue international, festa just hodie, li 2 septembre 1936, su 60-esim annu. Nor gratulationes, e nor max calid desires de felicitá.

Noi anc signala que Sr. de Wahl atinge ho-annu li etá de 69 (li 11 august) annus. In li proxim annu noi va posser festar su 70-esim anniversarie.

Russia

Nor corespondente de Russia sempre plendit que ili recivet printates in Occidental solmen sporadicmen; desde pluri annus nor inviages desaparit o revenit con li mention «interdit por intrada in USSR». In ultim témpor noi finalmen decovrit que nequande Occidental esset interdit in ti grand land; solmen quelc posteros esperantistic hat trovat ti truc por impedir li difusion de nor lingue in Russia e talmen supresser un concurrentie genant!!! Ma nor centrale strax protestat che li russ PTT in Moscou; de su láter un de nor corepondentes de Odessa informat un eminent jurnalist del «Pravda» pri ti strangi procede. Li resultate es que nu nor printates ariva al destinatarios. -- Si denov nor abonnates constata irregularitás in li demission, noi peti les strax informar nos, indicante li loc de depart e de ariva del inviages.

Svedia

In su annual convenida de april 1936 in Stockholm, li Sved Occidental Federation electet un nov comité. Presidente: Docente C. W. von Sydow; vice-presidente: A. Haldin, apotecario, secretario-cassero: Y. Sköld. Membres: Lector Sjöstedt e lector B. Blomé. Li presidente dat quelc informationes pri su eforties producter un scientic litteratura in Occidental. Bentost va esser pret li manuscrites. -- Un del unesim propagatores de Occidental, apotecario Alb. Haldin, celebrat su 70 anniversarie ye may. Nor gratulationes. -- Curses de Occidental quam antey esset directet de cand. Segerstahl in li populari college de Degersfors.

Svissia

Desde pluri annus on ne plu audit parlar pri li conosset linguificator R. de Saussure in Bern quel ja parturit un bon dozen de lingues mort-nascet, pri chascun de queles il declarat que it esset li ultim e li definitiv (!). Li munde interlinguistic conosse ti manie e subride dulcimen. Hodie St. de Saussure lansa Esperanto II quel es un specie de Esperanto reformat, dedicat «al chala Esperantiston ey chala interlingvanon.» Vi quelc exemples de ti project in quel li Esperantistes va reconosser vocabules passabilmen mascat e defigurat, frakciayn, didividayn, domew (= aldome!), zie, ziam, ziom, ziel, zial, niam, nim-kolo. On va forsan acusar nos har prendet ti exemples in li dialectes del negros del central Africa. Totalmen no. Ili trova se omnes, con mult altres del sam specie, in li prospecte quel Sr. de Saussure inviat nos in julí 1936, con ti avis que il «dedikos restanta fortun (= forties, ne fortun! Sr. de S. hante exhaustet ti-ci per projectes!) al la propagando de Esperanto-ll!»

Til hodie li blancos ha evangelisat li negros, imposiente lor lingues europan. Felicimen li revancha ne va tardar!

Benque il proclama que «Esperanto II estas nunke preta por la jenerala uzado» Sr. de S. ne sembla har studiat seriosmen su projecte. Por exemple, il adopte li sufixe -or por li «titul de action» e il indica strax un exemple: redakt-oro. Tre bon! ma tande in Esperanto II, administri va dar administr-oro, awdi va dar awd-oro (vice auditor), conservi va dar conservoro, etc., etc. Ci, un sol remedie es possibil, it es li regul quel de Wahl ha adoptet in Occidental por li deverbal derivation e quel sol permisse retrovar li paroles international. Ma desde quande Sr. de S. prende su vocabules che li Nyam-Nyams del Congo. poc importa a il li internationalitá.

Che li Esperantistes eveni un grav querelle. Li no de may de «Esperanto» li organ central del Universala Esperanto Asocio exposi li tot afere: li potent UEA esset sur li via del bancrott. Li 100.000 frs sviss donat per testament del sviss Hodler in 1920 es completmen perdit. Ja in 1934 li proprietario menaciat expulser li oficie pro que li location ne esset payat de pluri mensus. Mem li summas payat del «dumvivaj membroj» esset in grand parte manjat. Por evitar liquidation del Asocio, on decidet transportar li oficie in London u li vive es minu custosi, ma li Sviss Esperantistes protestat, e adressat se al genevesi tribunale, plendiente que ti translocation es contrari al statutes del Association. Li tribunale interdit li transport del materiale exter Svissia. Li presidente del UEA menacia demissionar. Tal es hodie li situation e on ne save qualmen to va finir.

Li organ del Idistes, Progreso, parlante pri «doco-libro» de Sr. Weber in polonés, lauda li autor por li presentation del afixes e il cita por exemple li list del verbes in Ido contenent li sufix iz: armizar, lumizar, limitizar, regulizar, kolorizar, salizar, sulfizar. Null altri list posset plu bon monstrar li tedant, ínutil e pedant complication del derivation ido, nam omni lingues del terra deriva directmen ti verbes del nómin sin li sufixe -iz. Li derivates international es armament, des-arma-ment, il-lumin-ation, limit-ation, regul-ation, regul-ator, color-ation, sal-aison, sal-azon, sal-atura, sulfat-ation, do li verbes deve esser arm-ar, des-arm-ar etc. -- Arm-iz-ar, color-iz-ar, etc. es Inventiones de Couturat-Beaufront, queles volet «corecter» Esperanto in 1907, vice basar li lingue del Delegation sur li ver internationalitá.

Ples anc notar li avis de Progreso «omna verko recensenda sendesez...» (In Occidental «Omni ovre a recenser mey esser inviat»). Tamen li Idistes sempre parla pri li «eufonie» de lor lingue!

Tchecoslovakia

Li centrale Occidental de Praha editet un remarcabil bon prospecte de propaganda in lingue tchec con textu specimen in Occidental, con curt grammatica e declaration de Dr Vanorny. On posse reciver ti prospecte de Sr. Josef Svec, Praha VII, Skroupova 2.

Existe hodie un librería in Praha in quel on posse obtener li tot litteratura de Occidental. Su adresse es: Librería Occidental Aug Seidl, Korunovacni c. 20, Praha VII. Catalog gratuit pos demanda.

Li grand jurnale tchec Nezavida Politika de Brno publicat un curs de Occidental con mult textus in nor lingue, poy lettres de colaboratores frances e hispan traductet de Occidental. Excellent exemple de aplication practic de Occidental. Anc aparit li Occidental-Bulletin, organ del societé Occidental tchecoslovac. Li ultim nro va esser insertet in nor suplement «Informationes».

Post-marcas

Cambia de postmarcas secun folie de selection (lu max poc 100 RM 0 300 F Fr. Michel o Yvert) o in quantitás de 50 species (10-50 pzz. per specie) de un land, contra li sam valore Rumania, con li tot munde filatelic e Occidentalic sercha

Sandu Eschenasy, Craiova. -- Rumania. Calea Brestei 27.

Precie del abonnament a Cosmoglotta

Fr. 3.50 sviss; Fr. 17.50 francés; RM 2.90; Kc. 24.—; 1,4 dollar; 4 s. 8 d. Fr. 32.— belgés; fl. 1.7; dan kor. 5.—; sved kor. 4.20; Lira 14.—; öS 6.—; 12 respons-cupones.

Cosmoglotta A 111 (nov-dec 1936)

COSMOGLOTTA, nov.-dec. 1936. (Annu XV.) No 6 (111)

Con suplement trimestral «INFORMATIONES»

Contene

  • A. Meillet ha morit.
  • Dr Vanorni e Karel Scheinpflug e li lingue int.
  • Li question del prefixe -in.
  • Li cobold marin.
  • Li batisfere.
  • Un nov mestiere.
  • Vocabularium del Navigation.
  • IALA va studiar li derivation.
  • Un novitá in li lingue int.
  • Cronica.
  • Index.

A. Meillet ha morit

In septembre 1936 ha morit in Paris li grand linguist Antoine Meillet, autor de numerosi e Important libres pri linguistica.

Por nos, interlinguistes, ti disparition es un eveniment, nam Meillet esset un del rar linguistes, quel interessat se al international lingue e emfasat su utilitá e necessitá. Ja ante 30 annus il monstrat su simpatie al problema quel ocupa nos; pro to Couturat petit le intrar in li «Comité del Delegation por li adoption de un lingue international» in 1907. Meillet refusat, ma inviat a Couturat pluri lettres, queles noi va publicar plu tard e queles contenet preciós consilies pri li lingue a selecter. In prim Meillet recomandat con insistentie refusar li acusative de Esperanto e, quande il recivet li unesim grammatica de Ido, il strax expresset su deception a Couturat, pro que li «lingue del Delegation» hat conservat li acusative in casu de inversion.

In 1918, Meillet publicat su celebri libre «Les langues dans l'Europe nouvelle» in quel il consacrat un capitul in favor del international lingue. Secun Meillet, un tal lingue posse perfectmen viver, ma il mult regreta li defectes de Esperanto. Ti judica confirmat ti, quel il hat inviat privatmen in 1907 a Couturat in un lettre quel yo possede: «Esperanto have grand merites, ma su actual succes es regretabil de un láter, pro que si it es definitiv, to va esser li success de un solution passabilmen defectosi.»

Cosmoglotta de septembre 1933 ha insertet un extract de ti ovre, traductet in Occidental per sr. Bertil Blomé (Svedia).

In li dominia purmen linguistic, Meillet provat principalmen reconstructer li antiqui oriental lingues. Departente de ti studie, il successat extraer li filosofie del linguistic scienties. Anc il ha bon monstrat li raportes existent sempre inter li lingue de un popul e ti popul self. R. Bg.

Quo di Prof. Dr. h. c. Otmar Vanorny pri li Lingue international

Yo visitat prof. Dr. h, c. Otmar Vanorny, quel vive in nor cité in pension pos un fructosi labor, por audir de ti ci famos tchec traductor ex lingues classic e conossor del classic literatura, su opinion pri li problema del lingue international. Ci yo permisse me presentar vos su paroles, por publication de queles Dr. Vanorny me ha autorisat:


Yo nequande cuidat pri li question de lingue international. Solmen quande yo fat conossentie de Occidental, mi interesse esset evocat. Yo vide, que Occidental es composit precipue ex t. n. «foren paroles» (vocabules), conosset de omni educate. Li latin es li fundament del occidental cultura, latin paroles per li merite del Cristianisme esset introductet ne solmen in li romanic, ma anc in li germanic, slavic e altri lingues. Ili devenit international. Anc altri lingues contribuet al vocabularium international e omni ti ci expressiones forma hodie un rich colection usat chascun die in li scientie, jurnalistica, litteratura etc.

Li autor de Occidental utilisat les quam fundament de su lingue e li vocabularium de Occidental es in max grand parte un colection de generalmen conosset paroles, quel on deriva regularimen per un tre apt sistema derivatori. Occidental fa li impression de un tot natural lingue.

Li international intercomprension es extrem necessi e un unitari auxiliari lingue deve facilisar it. Un lingue international deve satisfar ne solmen in interchange de post-marcas, ma anc in li scientie, diplomatie, etc. E just in ti egard noi ne fat ni un passu ad-avan. Li aversion contra un «artificial» lingue international posse esser victet solmen per un natural structura de un tal lingue. It va esser un lingue, creat sur li sam base, quam Occidental, i.e. sur li base del maximum de internationalitá, naturalitá e facilitá.


It es paroles de un aconosset classic filologo, paroles queles injoya nos e di, que noi marcha li corect via. Mult tchec gazettes ha publicat ti opinion e li bon conosset litterator tchec, sr. Scheinpflug, scri in li revúe «Prítomnost»: «Si un tam profund conossor e entusiasmat amator de classic lingues, quam prof. Dr. Vanorny ha scrit, que «Occidental fa li impression de un tot natural lingue», tande to es un reconossentie, quel vale plu quam un aurin medallie de alquel exposition universal.»

Jaroslav Vozenilek, Tchecoslov.

Li tchec autor Karel Scheinpflug e li international lingue

Li max apreciat tchec semanal revúe «Pritomnost» (Presentie) ha publicat in su nro 32 de 12 august 1936 un long articul intitulat «Mezinárodni jazyk» (International lingue). Su autor es li conosset tchec jurnalist e autor Karel Scheinpflug.

Ti articul pri I.L. atesta su profund interesse pri li problema del L.I., un acut penetration in li essentie del tema; It es anc scrit in excellent maniere. Li singul partes es intitulat quam seque: Per li cáos de lingues ne esset punit solmen li Babiloneses, li desir ye li unic lingue, volapük, esperanto, ido, occidental e pri li futur possibilitás del int. lingue. Li autor accentua li absolut superioritá de Occidental contra Esperanto e il di: «Occidental in comparation con Esperanto es un progress tam grand, quam unquande esset Esperanto in comparation con Volapük.» Poy il di: «On posse designar Occidental quam un lingue int. capabil del vive, nam it es un lingue facil por un grand númer de homes, it es expressiv, bellsonant e capabil del progressent evolution, pro que it ne esset creat secun li aprioristic artefat regules, ma cultivat ex li natural lingues in simil maniere, per quel li jardineros crea li nov species de plantes.» In li parte pri li possibilitás del L.I. li autor di, que it va esser necessi, que li autores del L.I. mey restricter por li proxim témpore su scopes. Si un tal lingue vell devenir almen li comunicativ lingue del Europa, it vell far tre mult por li aproximation del europan nationes e augmentation de lor comercial e cultural relationes. Li general divulgation del L.I. vell aportar al homanité li avantages, queles noi hodie ne posse apreciar.» Quam specimen del lingue li autor cita li articul pri li election del nov president in Tchecoslovakia, quel aparit in «Occidental bulletin» li 1 januar a. c.

Li nro 38 del 23, septembre contene denov un articul Sr Karel Scheinpflug: «Denov pri li international lingue». Il mentiona li grand númer de lettres pro e contra, quel li redaction ha recivet de esperantistes e de occidentalistes pos li aparition de su articul e continua: «Li majorité de esperantistes es tre indignat per to, que alqui hom ha prendet li libertá submisser Esperanto al critica, quam si it vell esser un íntuchabil sacrament. Vu posse criticar li arte, li scientie, li politica e li sportiv actiones; ma ne audacia far alquel reprocha al artificial lingue de dr. Zamenhof!» Pri li trumpetat 2 milliones esperantistes il di: «Li fidel calculation de esperantistes in 1928 (fat per statal german institute por Esperanto, Germana Esperanto-Instituto, sub li direction del prof. Dieterle de Leipzig) ha certificat 126.562 de esperantistes in 7000 locos de 120 landes; Esperanto va celebrar pos un annu li 50-ésim anniversarie de su intrada in li public vive; li suposit 2 milliones de adherentes, recrutat in 50 annus, vell far solmen 0.2% ex li númer (nombre) de Europanes, Americanes, Japaneses e Chineses, inter queles li propaganda esperantistic ha laborat... Solmen ti homes comprende Esperanto, queles ha aprendet it, ma Occidental es comprendet de milliones de homes conossent alquel romanic lingue. Occidental ne exclude li homes necultivat, ne-educat, nam chascun occidental-Europano e Americano solmen un poc cultivat comprende it ínmediatmen, pos prim visu; ma Esperanto exclude de su usation li homes con plu profund cultivation linguistic e to es quo frena su developation, nam just ti homes, queles have li max grand international contact, ignora ti intercomunicativ medie pro su primitiv ínmaturitá.»

In li fine il cita li enunciationes de prof. Sydow e Bariny pri Occidental e il di: «Si un tal profund conossor e entusiasmat amator de Classic lingues, prof. dr. Otmar Vanorny, ha scrit, que «occidental fa li impression del natural lingue», ergo it es un laudation, quel vale plu quam un aurin medallie de alquel universal exposition. Yo regreta, que yo ha incolerat per mi articul li senioras e seniores esperantistes, nam yo aconosse, que ili per su cultivation de Esperanto ha recrutat li merite por un fase de evolution del international auxiliari lingue. Ma yo ne vell desirar les, que ili mey perdir ti merite per li frenation de su posterior evolution.»

Li tchec occidentalistes es tre grat al sr. Karel Scheinpflug pro su bell paroles pri Occidental e ili have li firm fide, que su auxilie va aportar nos bon fructes. Pro que sr. Scheinpflug es un bon conosset tchec scritor (autor de 5 romanes, 5 dramas, 5 libres de racontas, 3 libres de poesie, 3 libres viageatori, 3 libres de studies e essayes) yo ha fat ti ci brevi resumation de discussion, quel evocat in nor land viv ecó.

Jaroslav Podobsky (Tchecosl.).

Li question del prefixe «in»

Ante poc mensus, noi recivet un lettre de un membre del Academie de Ido, lettre de quel noi discusse tre voluntarimen li objectiones, nam ili monstra un spiritu apert, desirós conservar li libertá de opinion.

Ti lettre di:

«Benque yo es Idist, yo atente con interesse li altri sistemas. Yo agnosce que li principies de Occidental completmen difere de tis de Ido. Yo prefere Ido, ma yo ne asserte que Ido es necessimen li plu bon lingue.»

Poy ti Idist explica quo il reprocha a Occidental:

«Li usa de «in» quam prefixe de negation e quam prepositional prefixe tende efecter hesitationes. Por exemple quo significa «noi va far incassar it». Pos meditation, yo concludet que ti frase significa: noi va far it metter in li cassa».

Li duplic signification del prefixe in- es evidentmen regretabil, ma ne Occidental ha inventet it. Ti duplic signification existe ja in li international vocabularium. Li autor de Occidental ne credet haver li jure vicear ti paroles ja conosset per nov fabricationes, quam fat Zamenhof e Couturat. Il solmen dat precios regul por distinter ti du significationes. In facte, un atentiv examine monstra que prefixe in-, significant li contrari, trova se solmen ante adjectives: nocent, in-nocent, valid, in-valid, etc. durant que in- preposition servi formar verbes. Si li autor del lettre vell har apertet un quelcunc clave de Occidental u ti regul es indicat, il ne vell har questionat se pri li signification de incassar.

In fund li objection apari strangi quande on save que D. di: einkassieren, E. encash, F. encaisser, S. encajonar, I. incassare. In li national lingues li prefixe es li preposition e ne have li signification del contrarie; tande nequi va hesitar in Occidental. In revancha Ido postula en-kas-ig-ar, con un sufixe -ig, quel existe necu!

Ma reprendente li question secun un vise-punctu general noi posse asserter que it es impossibil evitar li duplic signification del prefixe in-, pro su presentie in un masse de international paroles. E li Idistes, quel ne vole admisser it, forsan ne remarca que ti duplicitá in lor propri lingue ja in mult paroles. Ma pro que ili ne volet agnoscer ti duplicitá in lor grammatica, ili esset obligat adopter li international paroles quam nov radicas. Talmen ili have du radicas u Occidental forma regularimen li international derivates per su afixes. Vi quelc instructiv exemples quel yo submisse a lor meditation.

Ido have brakio e embracar (!) (Occidental = brass, in-brass-ar), barko e embarkar (Occidental barc e in-barc-ar), bosko e embuskar (Occidental = bosc, in-bosc-car), trabo e entravar (trave, in-trav-ar), paliso e empalar (pal, in-pal-ar), duktar e induktar (duct-er, in-duct-er) filtrilo e infiltrar (filtre, in-filtr-ar), flamo e inflamar (flamme, in-flamm-ar), globo e inglobar (glob, in-glob-ar), kaso e inkasar (cassa, in-cass-ar), klozar e inkluzar (clud-er, in-clud-er), krusto e inkrustar (crust, in-crust-ar), okulo e inokular (ocul, in-ocul-ar), tono e intonar (ton, in-ton-ar), toxiko c intoxikar (toxic, in-toxic-ar), ondo e inundar (unde, in-und-ar), vagino e invaginar (vagin, in-vagin-ar), briko e imbrikar (bric, in-bric-ar), karno e inkarnacar (carne, in-carn-ar).

On posse questionar: Si li preposition es en in Ido, pro quo on ne di simplicmen barko, em-bark-ar, trabo, en-trabar, etc., etc. Li response es drolli: pro que secun li «logica» de Ido, on es obligat adjunter li sufixe -ig-: em-bark-ig-ar, etc. E pro que ti derivation risca genar, Couturat preferet un duesim radica «embarkar, inglobar», etc. e par un cúlmine de inconsequentie, il adoptet les un vez con en- un vez con in- tot arbitrarimen!!!

Ti precedent exemples concerne solmen in- quam preposition, ma in Ido on trova anc un serie de paroles u li in- del contrarie existe sin esser agnoscet! Por exemple finar e infinita, valida e invalida, potenta e impotenta, perfekto e imperfekto, moblo e imoblo, diferenta e indiferenta, ferma e infirma, nocanta e inocenta, etc. Ma durant que in Occidental li duesim parol deriva se regularimen del unesim (ex. nocent, in-nocent, valid, in-valid, etc.) in Ido on es obligat aprender du radicas sovente incoherent. Ples notar por exemple: finar e infinita, durant que Occidental di fini-t e in-fini-t.

On constata do que in omni casus, Occidental solue li question mult plu regularimen a plu simplicmen quam Ido. E noi repeti que in practica, null confusion eveni. Noi defia quicunc trovar in li annus de Cosmoglotta un sol frase u li duplic signification de in- causa miscomprense. E mem un confusion posse evenir, it vell esser facil metter li accentu sur li in- del contrarie o usar exceptionalmen non o ne vice in.

Exter ti objection, nor corespondent idist regreta ancor que Occidental have de por li tri casus u Ido usa da, de, di. Ti reprocha, noi ne agnosce quam just, pro que noi ancor memora que, in li epoca quande noi esset Idist, noi sempre hesitat inter li tri prepositiones. Ti distintion inter tri significationes esset por nos mult plu un gena quam un avantagie. In céteri noi reinvia nor letores al articul de sr. Federn quel tracta ti question sub li titul «Por quo on fa exemples».

E nu, noi exhorta nor corespondent examinar nor argumentes con cuida. Noi es pret developar les si nor response ne satisfa le, pro que nor grand desira es trovar li veritá, li ideal sistema, quel posse contentar omni interlinguistes. R. Bg.

Li cobold marin

Yo possedet ancor un pantalon lacerat, un jackette disfrangeat e li casquette mordet del tempe. Con grunient stomac yo marchat sur li rute ínfinit in li sole aciecant, e in fine arrivat in ti statu miserabil, con mal humore e tre fatigat, in Nizza.

Li vision de un litt carbon-nave anglés in li portu reviventat me per bellissim esperantie. Yo nettat mi sapates e vestimentes del polve, lavat me ye un bronn e abordat li anglés vers clocca six in vésper.

Li logí del marineros esset abandonat, e un poc deceptet yo regardat al obscur chambre del calentatores. Pos quelc momentes mi ocules hat acustomat se al obscuritá del angust e bass chambre, e yo videt un obscur figura sedent sur un banco ye li long strett table: un calentator quel meditat ta, sin vider me, sordid e fatigat, tal qual il hat surtit ex li calentatoria. Yo tuchat su epol e dit alt: «Hé, calentator!»

Il manet in absentie mental. Yo sucusset le. Tande su facie levat se vers me, yo videt in li tenebre solmen li blanc del ocules terrificat pro reconosser, malgré tenebre, un facie extran. Levante se il questionat con timore: «Quo Vu desira ci?» Yo sedentat me, racontat mi historie e mentionat que un impertinent fame molesta me. Il presentat se quam unesim machinist del nave, Yo regardat le e pensat «strangi»! e yo tacet, que yo hat esset marinero.

Il pussat un teiere e un tasse a me, pan blanc, e un platil de lad con carne rostat. Durant que yo manjat, il dit, que on deve controlar e exslammar intern li caldron calentatori de stirbord. Deman matin ti caldron va esser suficentmen afrigidat; esque yo vole auxiliar? A mi objection, que yo ne posse repter in li caldron con mi vestimentes, il promesset prestar me un veste de labor. E il levat se e dit, subitmen tremente: «Ta, ta, ples dormir in li cabine del... del calentator!» il fat un signe e surtit.

Yo desvestit me, intrat in li cabine e bentost dormit... Subitmen joyosi voces masculin avigilat me: «Jonny Bliess ha revenit!» -- «Halló, Jonny!» Astonat yo regardat ex li cabine. Tande, in li luce crepusculant del lampe de petroleo, morit li joya del calentatores, quel just hat venit de terra. Stupefat ili regardat me. Yo les dit, que li unesim machinist ha assignat me ti cabine, pro que yo deve auxiliar le deman.

Ye matin sequent, li unesim machinist avigilat me. Il me dat un veste de labor, yo devet hastar trincar café e strax venir al calentatoria. Ta il dat me un micri meche-lampe brulant e un martelle. Durant que noi ascendet al apertet «intrada por persones» del caldron de stirbord, yo questionat le, pro quo li tot equip del nave, exceptet il self, esset sur terra. Il ne respondet e reptet tra li intrada in li obscur caldron. Yo le sequet, e in li debil luce del fuliginant lampette noi martellat li incrustament del flamm-tubes.

Pos li pause de midí, quande noi denove martellat in li caldron, il frappat me per li manu sur li epol te questionat me, ca yo ja ha audit pri li calentator Jonny Bliess. Pro curiositá yo dit no. E noi continuat martellar... Pos quelc témpor il dit, regardante in li Ramme del lampe: «Do vu ne ha audit pri to? ... Ti afere ancor havet bon fine! Ma yo conosse un altri nave, u li unesim machinist pos li martellada ha obliviat in ebrietá retrorepter quam ultim in li caldron por controlar ca ancor esset un mann in it. E quande li nave poy esset in mar, on dit que un calentator ha desertet. Ma durant li long viage, li machinist havet li tacet idé, que... Ma it ancor havet bon fine. E vu ne ha audit pri to nequande ancor?» Yo dit no, e martellat e martellat, e devet continuimen pensar al calentator Jonny Bliess.

Subitmen yo audit li aqua violentmen precipitar se in li caldron. Li unesim machinist hat desapparit. Yo climbat al flamm-tubes superior. Mi respiration cessat pro horrore: yo ne plu videt li intrada. Yo reptet a-proxim e sentit que li covriment del intrada stat solidmen adscruvat. Yo friget pro horrore. Rapidmen yo descendet inter li parete del caldron e li flamm-tubes al unesim intrada. Ma it ja esset covrit per li aqua caldronal intrant sin cessa.

Denove yo climbat ad supra e frappat e frappat per mi martelle contra li parete del caldron, por far atentiv pri me. Yo frappat e frappat. Li frigid aqua caldronal ascendet; ja it compresset li aer, til que nu lampe extintet se; e mi martelle, per quel yo frappat con plen fortie in timore mortal, devenit plu pesant in li aer compresset, sempre plu pesant...

Subitmen me captet li sentiment sufocar. Mi forties perdit se: li martelle cadet ex me manu. E jacente sur li flamm-tubes, con subit joya pri li pensa, que yo ne va esser bollit in plen consciositá, yo evanescet.

Yo avigilat me in un cabine in li chambre del calentatores. Un calentator racontat me:


Mann, joya te! Yer noi omnis devet ear a terra, e li judicie questionat nos quo noi savet pri li suspectibil desaparition del calentator Jonny Bliess. Un de nos hat dit che li oficies, que il suspecte li maliciós trincaci unesim machinist. Tu comprende? E quande noi retornat del interrogation judicial, noi eat in li calentatoria. Li unesim machinist ja hat cludet li caldron e comensat plenar it per aqua. Noi devet lentmen calentar it. Tande yo audi plurivez, tot ínclar pro li brui del aqua-pumpes -- yo audi tal frappada, quam si li cobold marin trova se ye bord. Yo atente e audi it ancor plurivez, e just in li caldron. Yo di al unesim machinist, que li caldron ne es in órdin: li cobold es in it. Li machinist ride, poy il self escuta ye li caldron e di: ti frappada ne es causat del cobold, ma per que li aqua intrant choca li zinc-platte pendent in li caldron contra li flamm-tubes. Ma yo ne volet creder to.

Do yo di al calentator quel suspecte li unesim machinist, que li caldron va certmen exploder, ja li cobold es in it. Mi camarado escuta al caldron; anc il audi li frappada e strax stoppa li pumpes. Il prende li machinist e jetta le in li camera del lane nettatori. Yo raffa li foy de sub li caldron. Poy noi rapidmen descruva, li covriment del intrada superior del caldron, no; luce in it, e strax extrae te. Si yo ne vell har credet que li cobold frappa in li caldron, tu nu ja vell esser bollit. Li unesim machinist ha confesset pos su arestation que il tande ha obliviat vocar Jonny Bliess ex li caldron.., e pro que il aprendet de te, que noi ne save to, e pro que il ha fat se suspectibil che te per ti historie, il volet cocinar anc te!


Luis Tadde. -- Autorisat traduction por Cosmoglotta de Cinta Ro.

Li batisfere. -- Ti aparate ha esset recentmen inventet de William Beebe, chef de servicie in li zoologic parc de New-York. It consiste in un cav sfere in tre dur stal, con un diametre de 1,50 m, e possent contener du sedent persones, quel penetra in it per un fore just suficent. Tri rond fenestres constituet per spess lamines ex quartz permisse li observation e li luminosi projectiones. Special scientic instrumentes absorpte li carbonic gas e li vapor de aqua exhalat del respiration. Ad-plu on trova in it un tub de compresset oxigen.

In region del Insules Bermudes on ha descendet li batisfere til 1000 m profund, e sr. William Beebe videt inter altris, ye 815 m profundore, un cetacé opisc de 6,50 m long e 2 m spess.

Pos un cert profundore li obscuritá es complet, ma li animales es tamen visibil pro li luminositá de lor fotofores.

Un nov mestiere. -- Recentmen morit in Liverpool un sr. William Stone, quel hat exercit un mestiere probabilmen unic e ínconosset ante il. Un die quande il promenat sur li caye, questionante se quo il vell posser far por ne morir de fame, un mann venit proposir le ganiar 10 shillings. Pro que ti mann havet un afere tre urgent in altri loc, il petit Stone far signes de amicitá e de adío a un dama quel esset sur li deck de un departent nave, til que ti nave esset exter vide.

Durant un demí-hor Stone agita brasses e nase-linette e pensa que to es un medie tre facil ganiar 10 shillings; pro to, desde ti moment oferta su servicies de fator de signales al persones quel acompania un amato o amata o quel trova tro fatigant sempre agitar li brasses por li viageator.

Bentost li mestiere de Stone es conosset, il ne plu besona solicitar clientes. Il recivet sempre revenús e su morte esset mult regretat de un clientela ne embarassat de sentimentalitá.

Navigation

(Ti vocabularium ha esset composit de Sr. E. de Wahl, quel esset, quam on save, oficero de marine.)

Naves: Marine, flotta, escadre, navie, -- nave (ship) segl-ero, galera, fregatte, corvet, tri-mast (-nave), brigg, brigantine, scune, scune-brigg, ketch, cuttre, yawl, yacht, barca, plen-seglero, lugre, chalupe, bote, barcass, demi-barcass, balen-ero, yoll (canoe), canu, gondol, piroga, piroga con exteron, motor-nave, vapor (-nave), vapor-barcass, motor-bot(e), bot salvatori, bugser-nave, bugsero, cabotage nave, cabotero, mercator, piscator; -- nave de guerre, cruzero, curass-iero, curass-ato, dreadnought (drednout), submarin, canoniera, monitor, clipper, aviso, watch-nave, torpedo-bote, contra-torpedero, positor de minas, distroyer; -- dragg, dragga-minas, piscator de miinas, rupte-glacie, chalande, pram, glacie-ruptor.

Partes del nave: Tonnage, casco, hold (= parte intern inferiori), kil, fals-kil, costes, traves, proa (parte anteriori), bord, babord, styrbord, stern (= parte posteriori), deck, ponte de commanda, inter-pont, cabine, luca (apertura por descender); luminator, scaliere, cabine, ruf (deck-cabine), camise del chimené, chimené, ventilator; -- mast, mastage, bom, yard, gaff, furc, nocc, topp, cap; -- topp-mast, bramyard, super-bram-segle, focc, besan, grand-segle jib, topp-segle, scot, halse, vantes, stag, dors-stag, taclage, tacle, blocc; cordage, amarre, line, corde, cable, caten, stoppero, anelle con contrafortie; -- vinch, spill, bot-dávit, stropp, tamp, spaca; -- luv, levard, compass, bussol, pelingator, rumb, styr, styr-machine; -- caldron, foy-iere.

Equipamentes: ancre (mort ancre, ancre drivant), boye, sonde, plumb, reme, paddle, pagaye, flagg, flammette, virette, ducdalb, pilare; nod, pumpa, logg, logg-line, mecanic-logg, cintura de salvation.

Mare: Ocean, lago, fluvie, in-bocc-atura, aqua, unde, nivell, nivell del mar, marea, alt, bass marea, flut e reflut, mare-ada, mar-scum, undi-ruptie, bass-fund, sand-banca, riff, spruzz-scum, clapotagie, mudd, acalmie, brise, vent, storm, squall, burrasc, tempeste. -- alga, sargasso, plancton, zoostere, fuc.

Portu: molo, de-barc-ator-ia, rade, caye, ancr-age, doane, cran, helling, slip, dock, scluse.

Homes de mar: equipage, eleve de nave, marm-ero, matros, mastro, secund mastro, aspirant de marine, styrmann, timon-ero, navigator, pilot, patron, capitan, commandant, sub-commandant, watch-officero, admiral. -- Pirat, corsaro, -- piscator; stivator, cargator, post-mastro, dispachero.

Nautica: regatta, navigation, cabot-age, commercie maritim, armament, manovre, torn, virage; -- prise, spolie, rapt-allia, capt-age, abordage, croc de abordage, pirateríe, naufrage, havarie, -- log, transport-polis, conosse-ment, fret-lettre, bodmerie, dispache.

Adjectives: mar-in, maritim, naviga-bil, ocean-ic, trans-ocean-ic, trans-mar-in, ultra-marin, fluid, naufrage-ant, malad ye mar, nause-at, ciar, in-clar, vir-aci, luv-aci.

Verbes: Li undes posse: fluer, evaporar se, marear, scumar, bollir, fluctuar, und-ear, ricochetar, gurgulear, torder e curvar se, precipitar se, chocar, clapotar.

Li naves posse: seglar, navigar, crucear, luvear, girar, bordear, capear, virar, naufragear, tuchar li fund, venir sur bassfund, sur grund, aluvar, levardar, bugserar, draggar.

Li marineros posse: pilotar, fretar, armar, abordar, equipar, navigar, seglar, stivar (al caye), cargar, charjar, mannar, tornar, verter. hissar e abassar li segles, reffar, tachar, sondar, pelingar, splissar, trans-bord-ar, trans-bord-ear, piscar, salar, naufragear, a-fund-ar, descender, sub-ear, a-grap-ar, a-croc-ar, flanar, vagar, halar, amarr-ar, securar, -- filar -, aleviar -, lassar ear -, mollar un corde.

IALA va studiar li derivation

I. Conferentie in Copenhag

In fine de august 1936, IALA (International Auxiliary Language Association) arangeat in Copenhag un Conferentie por interessar linguistes, queles in sam témpor havet un congress, al problema del Lingue International. IALA hat confidet li preparation del materiale interlinguistic, servient quam information e base, al esperantist prof. Collinson, un de su functionarios. Nor letores va memorar le ex su polemica contra Occidental, «Some weak points of Occidental summarized», e li response de sr. de Wahl in Cosmoglotta 1935, p. 17.

Six sistemas lucta in li semifinale por li monopole del Lingue International: l. Esperanto I (Zamenhof); 2. Esperanto Il (Saussure), 3. Ido; 4. Novial; 5. Occidental; 6. Latino sine Flexione.

Por chascun del lingues esset fat textus comparativ, tabelles comparativ del conjugationes, del numerales e questiones pri témpor e etá, del radicas de orígine germanic e slav.

It esset un ampli labor fat per un acuratesse, conscientie, amore al cose, e in mult casus con minuciosi detalies, por quel on debi a prof. Collinson sincer mersí.

In omnicos, quo su labor positivmen contene, prof. Collinson ha observat un neutralitá perfect. Benque Esperantist, il ha resistet al tentation preparar li materiale talmen, que it posi li propri sistema in luce special.

Tamen on vell posser questionar, esque IALA in li interesse de su prestigie de neutralitá, ne vell har actet plu bon, ne just exposir un representante de un sistema a tal tentationes e eventual reprochas de altri sistemas. Probabilmen it departet del consideration que ti linguistes, queles ancor ne ha fixat se sur un decidet opinion pri li question del L.I, generalmen es laicos pri ti tema.

Noi repeti que noi altissimmen admira li cuida pri detalies, specialmen in li numerales queles sol plena un tot caderne. In li sinoptica pri radicas de orígine germanico slav on vell in quelc casus posser discusser li legitimitá del atribution, li gradu del similitá. Ma to ne importa.

Ma nor vise-punctu es absolutmen different, si noi considera li labor de prof. Collinson secun su completitá, si noi considera lu negativ: i. e. to quo prof. Collinson ne ha tractat:

In li ampli materiale, quel tracta li numerales, li conjugation, li questiones pri témpor e etá con un abundantie de detallies, noi ne trovat null capitul, null parol, ni un mention pri li DERIVATION. It es quam si ti problema ne existe. To es astonant pro que li problema del derivation es un question cardinal, in li decision pri li valore del singul sistemas de lingue international.

Ma noi savet to antey. Advere Tallinn dista ye tri dies postal de Copenhag. Li materiale de prof. Collinson esset distribuet li 26. august, midí. Tamen sr. de Wahl posset predir me ja li 8. august in un lettre in quel il petit me representar le in li conferentie in Copenhag, que li capitul «derivation» va mancar in li materiale de IALA. Yo es convictet. que prof. Collinson e sr. de Wahl va posser jurar, que ne li un de les ha comunicat ti conossentie al altri!

Ante li conferentie yo petit li pretti secretaria pri li materiale; yo time, mi ínpatientie ha genat la. Ella respondet, que it va esser distribuet plu tard.

In li discussion yo presentat me quam representant de sr. de Wahl e Occidentalist (in fact yo esset ni functionario de IALA ni partiprendente al congress de linguistes) e parlat -- in Occidental -- pri li necessitá del derivation, e que sin it omni studies vell esser íncomplet.

Prof. Debrunner, li presidente, esset tam amabil, ne interrupter mi litt discurs. Ma poy il interdit usar un lingue international in li conferentie quam ínadmissibil propaganda! Per to noi perdit li ocasion audir prof. Collinson parlar Esperanto. Noi regreta to. Noi es convictet, que li present linguistes vell har audit con interesse, qualmen Esperanto sona in practica.

Midí, li materiale esset distribuet. Nor «clairvoyant» in Tallinn havet rason: li derivation mancat!!!

Pos un discurs pri questiones del vocabularium, li discussion devet continuar. Li presidente, prof. Debrunner, questionat qui desirat li parol. Pos que nequi ne hat anunciat se, yo in fine levat li manu. In ti moment prof. Debrunner dit, que desde nu solmen linguistes (i.e. membres del linguist-congress) mey parlar! Per to it esset me ínpossibil parlar pri li derivation, nam in fact, yo esset li unic present non-membre del linguist-congress.

Nor eminent coidealist prof. v. Sydow mentionat que li derivation manca in li materiale. Prof. Debrunner replicat: que ti question es tro complicat (!) que it ducte tro for (!) que ne esset témpor tractar it, que it es un tema desfacil, quel postula long studies special. Noi consenti a to: sr. de Wahl ha laborat durant 30 annus por dar it li solution, quel hodie por nos sembla tam simplic e self-evident.

Questionat de prof. Collinson, esque on recomanda a IALA far studies pri li derivation, li assemblé respondet afirmativmen.

Por li casu, que IALA vell denove confider al Esperantist prof. Collinson preparar li studies pri li derivation, yo vell posser dar le alcun suggestiones pri qualmen executer ti labor practicalmen. Li interdiction parlar impedit me in li conferentie. Pro to yo exposi solmen hodie ci li opinion occidentalistic:

Noi ne demanda ni expectat, que IALA refá in un o du annus li labor, por quel sr. de Wahl besonat triant. Noi solmen desira, que li resultate de su labor, incorporat in Occidental, mey esser comparat con li sistemas derivativ del altri mundlingues in sam maniere quam prof. Collinson ha comparat li numerales, conjugationes e radicas.

In fact, li derivation es un problema cardinal, LI PROBLEMA CARDINAL: Nam un radica posse producter til 10 e 20 derivates, e UN sufix destina MILLES de paroles. Li sistema de derivation es decisiv por li aspect del paroles e del lingue.

Ilmari Federn, secretario del Occidental-Academie.

Un novitá in li vive interlinguistic

Apertente li esperantic revúe Suda Kruco editet in Australia (nr de august 1936) noi havet li surprise vider reproductet in Occidental du articules extraet de Cosmoglotta con li sequent indication: «La bele presata, arte ilustrata «Cosmoglotta» estas havebla unujare kontraŭ, etc.»

To sembla poc, ma in realitá to es un revolution: desde circa 15 annus. Cosmoglotta es inviat a omni conosset esperantic revúes; sempre it cita e discusse li opiniones esperantic. Nu! nequande til hodie un sol redactor esperantic citat solmen 5 lineas in Occidental; nequande on fat nos li honor mentionar li labores de E. de Wahl (except un vez li revúe Heroldo de Esperanto). Un silentie obstinat, total, quam si noi vell habitar li lune. E tamen nor confratres save bon que Edgar de Wahl es, pos Zamenhof e Grabowsky, li triesim autor de un brochura in Esperanto, do hodie li max ancian autor esperantic. Ili save que li sol modification fat de Zamenhof a su Esperanto pos li publication de ti lingue in 1887 es debit a de Wahl, quel signalat strax un important erra: li unesim edition de Doktoro Esperanto dat li corelatives de témpor kian, tian, cian, ian, nenian, queles posset esser confuset con li accusativ de kia, tia, cia, ia, nenia. Pos li observation de su colaborator de Wahl, Dr Zamenhof corectet ti defecte de su tabelle, in li duesim edition, a kiam, tiam, ciam, etc.

Anc li grand «Histoire de la langue universelle» de Leau e Couturat, aparit in 1901 e reeditet in 1907, signala mult vezes li crescent influentie de Wahl e su labores íncessant. Null interlinguist seriós posse do ignorar li importantie del autor de Occidental. On percepte do que li silentie Esperantic es intentionat, presc organisat: Occidental es un concurrente dangerós, plu dangerós hodie quam Ido. Probabilmen li «Suda Kruco» ha ja recivet de omni lateres bell sermones indignat pri su ínpardonabil «naivitá»!!

It es ver que li «Suda Kruco» ne sembla esser tranquil pro su audaciós innovation e strax excusa se talmen: «Cosmoglotta kiu uzas propran apartan vortaron, farighas, malgrau tio, tre interesa.»

Quant deliciós explication! Li «malgraŭ tio» es un poema! Un propri apart vocabularium! No, car confratre. Li vocabules de Occidental ne es propri, ni apart, ili es li ver vocabules international, precismen tis quel Esperanto desdignat e remplazzat per su propri fabricationes. E pro que vu lee Cosmoglotta, noi ne besona citar vos exemples. Ples questionar quelcunc profan por saver quel es li ver parol international: Aŭstralujo o Australia, bedaŭro o regret, etc., etc.

«Malgraŭ tio» noi expresse al «Suda Kruco» nor max calid mersías por su corage e su generositá quel nequande va esser obliviat in nor ranges. R. Bg.

NOV PRECIE de abonnament a Cosmoglotta.

Fr. 3.50 sviss; Fr. 17.50 francés; RM 2.10; Kc. 22.—; 0,80 dollar 3 s 4 d.; Fr. 22.— belg; fl. 1,5; dan. kor. 3.60; sved kor. 3.20; Lira 14.—; öS 4.30; 12 respons-cupones.

Cronica

Decisiones oficial del Occidental-Union

Per circulare del 12 oct. 1936, li Central-Oficie informa li membres del Occidental-Union pri li resultates del ultim votation concernent tri diferent objectes:

  1. Es nominat quam membre del Senate secun majorité: Sra Akerman de London, Sr. Eschenasy de Craiova (Rumania), Sr. Pigal de Wien, Sr. Ramstedt de Helsinki.

  2. Es nominat quam duesim vice-presidente del Senat per unanimitá del voces: Sr. Dr Sjöstedt, de Oestersund (Svedia).

  3. Es adoptet quam provisori insignie de Occidental, til 1942 li tilde in li circul, secun li dessin publicat in Informationes no 1 de 1936.

Academie de Occidental

Esset nominat definitivmen quam secretario: Sr. Ilmari Federn. de Kopenhag. -- In present, li Academie mult labora par fixar detallies del lingue, e formes til nu in experimentation. Li votation eveni per li metode Pedersen quel ha just esset adoptet. Noi va raportar li proxim vez pri li decisiones fat. Du nov membres va esser nominat.

Ortografie de Occidental

On ha forsan remarcat que desde un annu li ortografie usat in Cosmoglotta ha un poc variat. To esset intentional. Occidental ne es basat sur principies a priori e ne vole imposar e decretar deplesent formes. Ma por conosser li ver gust del publicas li regules max facil por li aprendentes, it es necessi dar pluri formes. Concernent li duplic consonantes, specialmen, noi presentat successivmen li ortografie historic poy simplificat.

Hodie, pos suficent experientie, it es possibil far se un opinion. Noi es obligat constatar que malgré li exemple dat de Cosmoglotta. e contrarimen a to, quo pretende li Esperanto-Idistes, li natural tendentie es vers li ortografie del grand lingues de civilisation. On scri plu instinctivmen occasion quam ocasion, different quam diferent, etc. Evidentmen nor experimentation causat un cert confusion in nor ranges durant quelc témpor, ma almen it ha permisset constatar que li duplic consonantes in mult casus es plu un avantage por li aprension e li usation del lingue quam un gena.

E nu li ultim parol apartene al Academie quel va bentost decider. Strax pos votation, Cosmoglotta va naturalmen conformar se al decisiones oficial.

A.P.I.S.

A.P.I.S. Li ASSOCIATION POR INTERNATIONAL SERVICE de quel li scope es analog al U.E.A. del Esperantistes es nu organisat. Just esset publicat su statutes in 14 paragrafes, con un Code de abreviationes secun li decimal classification international. On posse demandar it a Chapelle con un carte de adhesion, queles es inviat gratuitmen a omni interessate.

A.P.I.S. anc organisat special sectiones:

  1. Occidental-presse (abreviat: OP) Servicie de textus por li propaganda de Occidental.

  2. Servicie de corection de traductiones (abreviat: SCT).

  3. Servicie de ilustrat lettres circulant inter instructores e professores (abreviat: ILCI).

Austria

In octobre 1936 aparit li No 4 del Mitteilungen des Hoerbiger- Instituts, li conosset Institute astronomic e tecnic de Wien. Ti revúe, quel es sempre altmen interessant por omni scientistes, publica li ultim calculationes e constatationes astronomic: Movement del cosmic córpores in resistant medie. -- Parabolic velocitá. -- Coeficient del orbital contraction. -- Contraction del planetari órbites.

Omni articules es resumat in Occidental. Ti revúe es do li unesim e successosi prova de introduction de Occidental in li scientic circules. -- On posse obtener it che Hoerbiger-Institut, Braunhubergasse, 23, Wien XI. Austria.

Durant septembre, octobre e novembre 1936 eveni in Wien reuniones public por conversationes pri e in Occidental, sub li duction de Sres Janotta e Deminger, membres del Occidental-Academie. -- Curs de Occidental es poy organisat.

Italia

Desde 1925 existet in Italia un «Italian Uniono por l'interlinguo Ido» de quel li fundator esset Sr. Lusana (hodie mort), li vice-presidente Dr Guidi, li secretario Sr. Dal Martello. Hodie, pos har studiat completmen li problema actual del lingue international, Sr. Dal Martelo, auxiliat de Sr. Guidi, decidet adherer a Occidental e fundar un Societé italian por li propaganda de Occidental. Anunciante al Idistes su conversion, Sr. Dr Dal Martello declara inter altri:


...Yo ha studiat seriosmen li Occidental sistema de derivation linguistic de Wahl e yo trova it vermen superior de linguistic vise-punctu, pri naturalitá e fluentie (particularmen in poesie!) e yo constata que su propaganda in Italia es justmen plu simpaticmen acceptet... Li derivation-sistema de Occidental es mem plu logic quam ti de Ido, ma principalmen Occidental posse haver vast difusion e aplication, sive inter erudites, sive inter non-erudites, durant que Ido (to es melancolic experientie de omni sincer idiste) quam Esperanto, ne have egal simpatie e success inter li plupart del erudites.


Dr Dal Martelo comensat su propaganda de Occidental per edition de un «Corso in 5 lezioni per corrispendenza». On posse obtener it che Sr. Ing. Emilio Dal Martello, Grisignano di Zocco, Vicenza, (Italia).

Russia

Por nor coidealistes de Russia noi fa memorar que it existe ja un clave russ de Occidental, con un curt vocabularium, clave quel ne es indicat in nor catalog, ma quel on posse obtener che li administration de Cosmoglotta.

Svissia

Un nov revúe ilustrat «Der helvetische Kulturkreis» publica in german e in Occidental mult alt interessant studies pri economie e etica. Per it es Occidental introductet in un nov e actual dominia. Li numeró 2, quel just apari, contene un demonstration del regules de Occidental, scrit de Sr. Walter Graber, cand. Phil. On posse abonnar li revúe che: Institut für Individual- und Umveltforschung, Casella postale, 55, Chiasso, Svissia. Precie de abonnament: Sviss 6 fr. per annu.

In octobre, nor coidealist Sr Moeckli de Zurich comensat li propaganda in li radio-circules per inviation al amatores sur curt-undes de circulares in francés, german e Occidental. Pos har explicat li superioritá de Occidental, Sr Moeckli invita li possessores de emission-aparates provar Occidental e da exemples de textus con li pronunciation e accentuation. Ti materiale posse esser obtenet che A. Moeckli, Gulhirtstr. 11. Zurich 10.

Tchecoslovakia

Li labor e li organisation del Societé Occidental de ti land posse esser dat quam modelle al altri coidealistes. Li ultim Bulletin de nor amicos tchecoslovac aporta nos un quantitá de informationes tro long a citar. Li jurnales Pritomnost, Nezavisla politica, Kraj continua publicar articules o curses por Occidental. -- Specialmen li revúe Kraj desirat publicar textu comparativ de Esperanto-Occidental, ma devet renunciar pro que circumflexat lítteres por li version Esperanto esset íntrovabil! Tamen li lingue tchec es li max rich in lítteres accentuat de omni manieres!

Li Vocabularium tchec-Occidental ha just aparit. It es un elegant brochura de 80 págines, contenent 4500 vocabules, e composit de Sres Kajš, Svec e Podobsky. Precie Kc 8.— On posse comendar it che: Aug. Seidl, Librería Occidental, Praha VII Korunovacni, c. 20.

Esperanto als Welthilfssprache. -- Li Institute Occidental just ha editet in gerrnan sub li Nr. 125 D., in 7 págines, formate 210 x 297 mm, per duplicator, li studie de sr. de Wahl ja aparit in anglés (Nr. 125 E.) con li titul «Arguments against Esperanto» (Argumentes contra Esperanto). Li german traduction ha esset fat per sr. Ilmari Federn, li activ secretario del Occidental-Academie.

Ti important document va esser max util por li Occidental-propagendistes.

Precie: Doc. 125 D., 125 E., singul S. Fr. 0,20 li exemplare.

Cosmoglotta B 08 (nov-dec 1936)

COSMOGLOTTA-INFORMATIONES

Numeró 4 (8) Novembre-Decembre 1936

Contene:

  • Extraordinari oferta al membres del Occidental Union
  • Litt anuncias
  • Elastic Occidental (Un practic experiment de traduction)
  • Sones «ínaudibil»
  • Nov tecnic terminologie
  • Li developation de Occidental -- Un simplic regul...! (Li participies de Esperanto)
  • Pro quo yo aprende Occidental etc.?
  • Concurse de abonnamentes por 1937
  • Redactional noticies
  • Un nov medie por payar litt summas
  • «Introduction»
  • Qualmen demandar autorisation de traduction
  • Li nov regulament del exámines por docentie de Occidental
  • Li Regulament del Occidental-Academie.

Extraordinari oferta al membres del Occidental-Union: Multiplication de circulares e folies volant

Per aquisition de un nov scri-machine con strett tipes e special claves por omni usual accentus, li Institute Occidental es nu capabil multiplicar ampli textus in presc omni lingues usant li alfabet latin. Sur un págin in formate normal A 4 (297 x 210) noi posse plazzar un textu de ca. 1000 (mill) paroles. Un folie con textu sur ambi págines posse contener 2000 (du mill) paroles!

Li precies, solmen por membres del Occidental-Union e solmen por textus concernent li (??? propagande?) o aplication de Occidental, va esser -- afrancat -- por:

50 expls. -- 100 expls. -- 150 expls. -- 200 expls.

Por folies con textu sur 1 págine (til 1000 paroles: SFr. 2.50 -- SFr. 3.50 -- SFr. 4.50 -- SFr. 5.—

Por folies con textu sur 2 págines (til 2000 paroles): SFr. 4.50 -- SFr. 6.— -- SFr. 7.— -- SFr. 8.—

NB Ti precie ne contene il porte.

Li indicat precies vale por textus in li sequent lingues: Occidental e altri natural sistemas de L.I. (p.e. Novial), anc Esperanto, Ido, Latino sine Flexione (ma ne Volapük!), -- anglés, francés, german, italian, e li lingues del peninsules iberic e scandinav. Por lingues ne enumerat in ti liste es demandat un payament aditional de SFr. 1.— por chascun págine. Por labores con tirage plu grand quam ci indicat, o con specialmen curt textu, o sin relation a Occidental, ples demandar nor calculationes special.

Li manuscrites deve esser scrit per machine e esser cuidosimen corectet, talmen que copiation sin controle es possibil. Li Institute Occidental refusa responsabilitá pri corectesse del textus. Li Institute Occidental reserva se li jure, far de omni demandat labor ulterior exemplares ye propri custas e por propri usu.

Guérard: A short History... Coidealistes possedent li curt historie del Lingue International mentionat, mey haver li amabilitá prestar it a sr Géza Hant, Calea Regele Ferdinand 90, CLUJ, Rumonia.

Sr prof. R. Berger desira pruntar li Esperanto-dictionarium de Bennemann. Possedentes mey haver li amabilitá informar li Institute Occidental.

Li unesim numerós del circulares del Occidental-Union (OUC 1-3) e del Occidental-Academie (OAC 1-4) es completmen exhaustet. Pro que on demandat les de pluri láteres, noi vell posser considerar un re-edition de ti 7 circulares, si almen 10 coidealistes autorisat reciver ti confidential circulares declara se pret comprar les por li precie de SFr. 2.— por li du series afrancat. Ti relativmen alt precie explica se per li tre restrictet númere de eventual interessates e li consequent micrissim tirage. Interessates ples tornar se al Institute Occidental, Chapelle.

Li ancor ne exhaustet exemplares del documentes del SAPO, circa 200 folies, va esser vendit li serie total por SFr. 3.— (in vice de SFr. 4.—) durant 1937. Ti rabatte ne vale por li nov numerós editet in 1937 self.

Elastic Occidental -- Un practic experiment de traduction

De témpor a témpor on audi li objection, que un lingue international deve necessimen esser rigid e povri in expression. Tal objection sembla in facte esser justificat per li strangi teories pri «coincidentie inter parol e idé» etablisset de naiv teoricos de sistemas artificial. In omni casu it ne vale por Occidental, quel permisse un rich variation del expressiones, e to sin implicar in null maniere un complication del lingue, quam un superficial critico vell posser deducter. Noi va demonstrar to per un experiment.

In octobre 1935, un gruppe de ca. 350 psichiatres adressat un manifeste al statmannes. Noi recivet de ti document tri versiones, francés, anglés, e german. Benque li tri versiones expresse absolutmen li sam idés general, li fort divergenties de stil e expression in detallie es frappant ye li unesim vide. Noi ha fat li experiment traducter li tri versiones tam fidelmen quam possibil a Occidental, por demonstrar in quant gradu it posse adaptar se al divers particularitás national. To monstra nos li ver problemas e desfacilitás de un mastric traduction in lingues national, ne solmen corectmen representar li idés, ma dar les just ti vestiment quel convene anc al mentalitá del propri nation.

In nor traductiones noi ha presc exclusivmen aspirat a sequer li diferent lingues max proxim possibil. Forsan it va pleser un o altri de nor letores inviar nos un version quel expresse li sam serie de idés in bon stil autonom Occidental. Ilmari Federn

Francés version

Anglés version

German version

Senior li ministro,

Senior,

Excellentie,

Nor vocation quam medicos specialmen destinat a studiar li normal e psicologic manifestationes del vive mental del homes, va justificar in vor ocules li present e urgent adresse:

Noi psichiatres, de queles li devore es investigar li mente normal e malad, e servir li homanité per nor saventie, senti nos obligat adressar a vos un parol seriosi in nor qualitá de medicos.

Noi psichiatres, de queles it es li tache, explorar li vive del mente e ánima del san e malad homanité, senti nos obligat directer quam medicos un seriosi parol a vos.

In li actual témpor reye partú un statu de spíritu quel gravmen menacia li securitá del popules, e quel vell posser, de un die al altri, degenerar a un nov colectiv psicose de guerre.

It sembla nos que in li munde hay un mentalitá quel fa consequer grav dangeres por li homanité, possente eventualmen ducter a un evident psicose de guerre.

In li munde ho-témpor reye un mental statu, quel menacia li vive del popules per enorm dangeres, pro que it posse ducter a un explicit psicose de guerre.

Li guerre mobilisa omni destructori potenties del homanité, it ducte al anihilament del hom per li tecnica debit a su genie creatori.

Guerre significa que omni destructiv forties es laxat per li homanité contra se self. Guerre significa li anihilation del homanité per tecnic scientie.

Guerre significa activar omni forties de destruction contra li homanité, significa anihilation del hom per li tecnica.

Quam in omnicos quo tucha li vive homan, li factor psicologic lude un rol cardinal in li problemas de guerre e pace.

Quam in omni coses homan, psicologic factores lude un tre important rol in li complicat problema del guerre.

Quam ye omni fenomenes homan, anc ye li complicat problemas de guerre li mental constitution del popules es de altissim importantie.

Si on vole preventer nov guerres, li popules e tis queles have li mission directer lor destines, deve con sangue frigid preciser lor atitude in egard al guerre.

Si guerre deve esser preventet, li nationes e lor ductores deve comprender clarmen lor propri atitude concernent li guerre.

Si li guerre deve esser evitat, popules e ductores deve devenir plu consciosi pri lor atitude al guerre.

Solmen un tre clarmen etablisset enunciation del crede posse preventer un catastrofe universal.

Per self-conossentie un mundal calamitá posse esser preventet.

Solmen selfconossentie posse preventer un catastrofe mundal.

Li sequent considerationes apare nos essential:

Pro to noi trae vor atention a lu sequent:

Fundamental por to es li comprension de lu sequent:

  1. Li antagonisme inter li pacific tendenties del individues e li guerraci inclinationes del colectivités es debit al facte que li hom rasona e reacte diferentmen quande il es sol quam quande il es in grand númere.

  2. Hay un semblant contradition inter li consciosi individual aversion contra li guerre e li colectiv preparatesse a far guerre. To es explicat per li facte, que li conduida, li sentimentes, li pensas de un índependent individue es sat diferent de tis de un mann quel forma un parte de un colectiv tot.

  3. Semblantmen existe un contrast inter li consciosi aversion del individue contra li guerre e li pretesse del totalité a far guerre. Nam li hom senti e pensa altrimen quam singul individue quam quam parte de un tot.

Mem in li spíritu del cultivat homes de nor epoca subsiste ti tenaci restages de instinctes destructori e primitiv, queles deveni omnipotent in li moment quande un dangere sembla menaciar li colectivité.

Li mann del civilisat duantesim secul possede ancor fort, feroci e destructiv instinctes, queles ne ha esset sublimat, o solmen in parte, e queles erupte quande li comunité, a quel il apartene, senti se menaciat per dangere.

In li cultur-hom del 20-esim secul es vivent ancor savagi e destructiv instinctes del hom primitiv, queles ancor ne es nobilisat e expresse se sin scrupules quande un dangere sembla menaciar li comunité.

On posse mem dir que hay in li ente homan li secret o ínconfesset desir, dar, in ínpunitá, in espera a un recompense i.e. glorie, líber curs a ti primitiv instinctes, e ti tendentie contribue grandmen a mantener li spíritu guerraci.

Li ínconsciosi desire, dar curs al primitiv instincte ne solmen sin punition, ne mem con recompensa, favorisa in grand mesura li paratesse por guerre.

Li ínconsciosi desire lassar acter ti primitiv instinctes, ínpunitmen, mem recompensatmen, favorisa in alt gradu li pretesse a guerre.

Noi deve sempre denove comprender que solmen li spíritu e li volentie posse mastrisar ti brutal instinctes. Li forties destructori, queles vell conducter fatalmen li popules al cáos, posse, altrimen directet, dar profite al homanité.

It vell dever esser comprendet que li instincte combattori, si bonmen directet, da energie por multcos quel es bon e bell. Ma li sam instincte posse crear cáos si it erupte de omni restrictiones, utilisante li max grand decovritiones del intellectu homan.

It es necessi sempre denove devenir consciosi pri que solmen li spíritu posse domitar ti rud instinctes. Li guerral instinctes, directet in bon vias, furni forties queles es un benedition por li homanitá, li sam forties queles sin fren deve ducter al cáos.

  1. Li índifferentie e li fatalisme del popules in concern al guerre es ínquietant.

  2. It es stupefant vider quam poc li popules es clar pri li realitá.

  3. Li manca de sens de realitá che li popules es terrent.

Li hom «civil» ne fa se un clar opinion pri li horrores del guerre, e li defiladas del truppes in témpor de pace, li parades falsifica su idés.

Li populari idés pri guerre, queles trova expression in gala-uniformes, militari demonstrationes etc. ne relate plu li realitás del guerre self.

Imaginationes pri li guerre, queles expresse se in uniformes de parade etc. have null relationes al guerre qualmen it eveni in realitá.

Li índiferentie in concern del intrigas e del cinicisme del munitionarios es egalmen ínquietant.

Li apatie in concerne al actiones e intrigas del international comercie de armes es surprisant a chascun quel comprende clarmen li dangeres a quel ti comercie menacia ducter les.

Strangi-astonant es anc li índiferentie córam li criminal actida e li intrigas del international industrie de armes.

It es ínadmissibil que quelc individues sin scrupules profita del massacres de milliones de entes homan.

It vell dever esser comprendet que it es folli, tolerar que cert gruppes de persones extrae personal profite del morte de milliones de homes.

It es dementie, tolerar que poc singules trae lor personal avantages ex li massacrada de milliones.

Noi deve revigilar li sens del realitás e li instincte del conservation del masses, nam ti tendenties es nor natural alliates contra li guerre, sam quam li sentimentes religiosi e li sens moral.

Noi veni a vos con li urgent consilie avigilar li nationes al clar comprension de factes e al sense de colectiv self-preservation; ti potent instinctes essente li max fort alliates por li elimination del guerre. Li augmentation del moral e religiosi sens in vor popul tende al sam scope.

On deve avigilar li sens de realitá e li instincte de self-mantentie del masses, pro que ti instinctes es li max fort confederates contra li guerre. In li sam direction efecte li infortiament del moral e religiosi sentiment in li popul.

(Remarca redactional: Ti textus, queles representa circa li unesim demí del mentionat circulare, sta publicat ci pro exclusivmen filologic motives. Ili ne mey esset considerat quam expression de un opinion ni de nor colaborator, ni del redaction, quel repeti ye ti ocasion, que nor revúe es strictmen neutral in omni politic questiones.)

Sones «ínaudibil»

Li homan orel percepte un son solmen quande li aer es perturbat de un númer de duplic vibrationes includet inter 16 minimum e 37 000 maximum. Ni omni vivent entes percepte li vibrationes (sive luminosi, sive sonori) in li sam maniere, sam quam ne omni radio-aparates detecte li sam gamme de radiofonic undes.

Talmen, li ja ancian experimentes del scientist Francisco Galton ha demonstrat que li límite de perception del acut sones del cane es plu alt quam ti del hom, e que ti del cat es ancor plu alt. Galton utilisat un specie de flite, un vitrin tube con fores ci e ta, ex quel il extraet sones con variabil altore.

Ascendente li scala del sones e preterpassante li max acutis, li homan orel ne perceptet plu necos benque li serchator sempre sofflat. Un can, introductet in ti moment in li laboratoria, strax levat su oreles pro un son quel it sol perceptet. Per ascender ancor plu in li scala del «sones», on determinat li límite súper quel un cat perceptet ancor alquicos, contra que li hom e li can ne plu perceptet necos.

Do, it existe «sones» ínaudibil, queles, desde circa deci annus, obtenet important aplicationes, principalmen in li mesura del sub-marin profunditás.

Antey, on ja utilisat li ordinari sonori undes: on productet un explosion sub un nave, e on inregistrat sur li nave li ecó, li bruida del retrovenida de ti explosion.

Pro que li son propaga se in aqua con li rapiditá de 1500 metres in seconde -- si li ecó esset inregistrat 3 secondes pos li explosion, to significat que li total via del son -- vade e retro -- ha esset 4500 m e que li nave stat súper un funde de 2250 m.

Ti metode havet un desavantage: li son propaga se ad omni directiones e por grand profunditás, it vell har esset necessi expenser un enorm quantitá de energie por que un ecó es perceptet, e utilisar gigantesc «spegules» acustic.

Per utilisar «ultra-sones», con unde-longore de quelc millimetres, ma queles propaga se ye li sam rapiditá quam li sones perceptibil per nor orel, Langevin e Chilowski ha successat constructer emissores e projectores con micri dimensiones, queles concentra e directe tre exactmen li energie acustic. Ti nov metode va permisser mesurar tre exactmen li grandissim profunditás del Ocean.

(Ex francés traductet G.W. Angers)

Nov tecnic terminologie

Benque to es li competentie del Academie e de Celia, yo crede que it es oportun tractar ti ci tema avan omni coidealistes, pro que it es principalmen un question de practica.

In omni vivent lingues noi observa que nov expressiones nasce secun li progresse de scientie e tecnica. On sercha ti paroles in van in li ancian lexicos, benque mem li litt garsones conosse les ja ante li unesim annu de scol. Un modern lingue international quel have li ambition esser introductet bentost in li tot munde, deve esser «up to date» (actualissim) in ti relation

Li tecnica del grammofon es conosset; ma nu on comensa far quasi acustic portretes por conservar su voce por su nepotes o misser it trans li oceanes a lontan amicos por to on besona un special parol. Quande «Cosmoglotta» raportat nos que sono-discos con textu in Occidental ha esset fabricat, li redaction expresset to per li frase «far inregistrar un textu sur un sono-disco»; evidentmen pro manca de un plu bon special parol. Ci quelc altri propositiones: «far accepter», «ingraver», «far incepter». In li Radicarium li derivation «incepter» es mentionat, ma it es tre poc usat in li vivent lingues, do líber por un nov término.

Dr. Peipers (Köln)

Save vu, que «foresto» in Esperanto significa «absentie», que «turisto» significa «guardian de turre»?

E. de Wahl: Li developation de Occidental (Cronologic tabelle)

1887 -- Yo studia Volapük, benque repugnat, pro que li difusion de Volapük -- quel tande esset plu grand quam poy ti de Esperanto pos 25 annus -- dat li suggestion que Volapük va esser bentost li Lingue International e plu ne remplazzabil per alquicos plu bon.

1888 -- Conossentie con Esperanto. Activ colaboration. Provas ameliorar Esperanto durant que it ancor esset in stadie de comensa.

1894 -- Pos stabilisation de Esperanto yo transi a índependent linguistic studies, explorationes, e experimentes.

1896 -- Colaboration al revúe «Linguist». Corespondentie con autores de divers sistemas de L.I.: Grabowski, Lott, Beerman, Molenaar, Rosenberger, Couturat, Meysmans, Peano.

Lott plurivez relabora su «Mundolingue» secun mi consilies.

1906 -- Pos long corespondentie con me (excerptes publicat in «Progres» 1906 e 1907), Rosenberger visita me in Tallinn (tande Reval). Pos un conferentie de du dies il transforma su «Idiom neutral» a «Reform Neutral», ma sin executer omni mi consilies.

1909 -- In «Discussiones de Academia pro Interlingua» Nr. 1. apari li unesim projecte del fundamentes del futur lingue, scrit in li experimental provisori dialecte «Auli» (auxiliari lingue) in li articul «Abstracti Verbal-Substantives».

1911 -- Colaboration permanent e exposition del ductent idés e metodes del construction de un L.I. in li revúe «Lingua Internationale» editet de Prof. I. Meysmans in Bruxelles.

In nrós. 1. e 2. (errata) yo publica ye unesim vez li lege del formation del verbal derivationes, queles es li quintessentie de Occidental (hodie nominat «Regul de Wahl»).

Til 1921 -- Privat studies e labores de construction -- nequí possente auxiliar me in mi direction -- specialmen pri li real signification del afixes, queles esset interpretat íncorect in li anteyan projectes, e pri queles anc in li scientic litteratura trovat se solmen tre poc important.

1921 -- Li deliberation del question de Esperanto in li Liga del Nationes da li instigation publicar Occidental.

1922 februar -- Publication del revúe «Kosmoglott» quel quam unesim pledi por Occidental, e in Occidental.

Quelc mensus plu tard publication del unesim claves (grammatica e formation de paroles) in anglés, francés, german, russ.

1925 -- Aparition del unesim lexico «Radicarium directiv» in 8 lingues anglés, francés, german, hispan, italian, portugalés, russ, sved.

1927 -- Fundation del Occidental-Union in Vienna, e translocation del revúe, quel transforma su nómine a «Cosmoglotta» e es til ho-témpor li oficial organ del Occidental-movement.

Un simplic regul...!

In «Esperanto Internacia» nró 3., decembre 1936, p. 11, noi lee:


Concernent li composit formes del verbe, usualmen solmen li passiv formes causa embarasse pro li facte que in li europan lingues existe usualmen solmen un passiv participie. E inter li passiv formes del esperantic verbe, erras es max sovente fat pri -is -ata e -is -ita. Benque ne grav, ti erra es evitabil, si on antey «traducte» li passiv forme in activ e poy usa -is -ita solmen si li corespondent activ forme es -is -inta. Ti regul es simplic e in general anc suficent por li practica. (Sublineationes de nos)


Save vu, que Esperanto have 6 participies? -anta, -inta, -onta por indicar li activ forme de presente, passate e future, e paralelmen -ata, -ita, -ota por li passiv formes del tri témpores.

Pro quo yo aprende Occidental e pro quo li problema del lingue international interessa me?

Pro quo yo trova que it es un tre important cose: colaborar ye expander un lingue international quel sol es creat por servicie al homanité, e to, quo -- yo trova -- es lu max valorosi in li cose del L.I., es que on partiprende in li labor por crear un international comprension e amicitá quel es tam necessi nu u li guerre furia completmen sin necessitá e sin conscientie destructe omni homan esperanties pri libertá e pace. Ta, yo crede, que li L.I. va esser sur li rect plazza. Nam li amicitá e li comprension quel in ti maniere va esser constructet inter omni nationes va certmen esser de tre plu grand durantie e valore quam omni species de tractates e paragrafes.

Else Jönsson (Copenhag) + (16 annus; pos ca. un annu de aprension)

Concurse de abonnamentes por 1937

Noi fa rememorar nor letores, que li administration de Cosmoglotta institue 6 premies por tis queles va recrutar li max grand númer de abonnamentes por 1937 til li 1-esim octobre 1937:

  • Unesim premie: 1 lexico Occidental-Occidental. Fr. 10.— sviss (in litteratura o in Bons del Institute Occidental)
  • Duesim premie: 1 lexico Occidental-Occidental. Fr. 5.— sviss
  • Triesim premie: 1 lexico Occidental-Occidental. Fr. 2.50 sviss
  • Quaresim premie: 1 lexico Occidental-Occidental. Fr. 1.50 sviss
  • Quinesim premie: 1 lexico Occidental-Occidental. Fr. 1.— sviss
  • Sixesim premie: 1 lexico Occidental-Occidental.

Li premies va esser distribuet li 1-esim novembre 1937.

Li unesim liveration del Lexico Occidental-Occidental de Ilmari Federn va probabilmen aparir in april o may 1937.

Ples observar que li 4 folies del present numeró de Cosmoglotta-Informationes contene li sam quantité de textu quam 16 págines in machin-scritura normal.

In 1937, Cosmoglotta-Informationes va aparir in li sam formate quam Cosmoglotta self.

On aproba...

Yo ha bon recivet li expedit libres e tre mersía vos. Pos har examinat les, mi opinion es que Occidental es plu perfect quam Ido.

Yo exea ULI, demissiona del consulatu, ne reabonna Progreso e Centerbladet pro que in vice yo vole abonnar Cosmoglotta.

Stefan Lippai, Gyula, Hungaria

(Ex un lettre del 18.12.36)

Sr Petro V. Dimitriev, Asparuh 22, Pleven, Bulgaria, nu composi un libre de aprension con un litt vocabularium.

Li Institute Occidental, Chapelle (Vaud) Svissia e omni altri instanties de nor movement peti vos

  1. strax responder a lor lettres

  2. indicar sur chascun comunication vor complet adresse por evitar perde de témpor per serchada in li adressarium.

Nor movement es un movement de action. Chascun action composi se ex un multitá de singul actionettes. Li minutes perdit per negligentie in detallies additiona se a hores e dies. Ples auxiliar nos economisar ti dies!

Serie A Numeró: 0000

Li Institute Occidental

Chapelle (Vaud) Svissia, obliga se exchangear ti provisori Bon til li 31.12.1938 contra un quantité de su editiones, in li valore de:

Null centesimes sviss o contra un nov Bon del sam valore con durada de validitá prolongat. == Li 1. januar 1937

(Stampe blu:) Institute Occidental

Li Director:

(Signatura Fred. Lagnel per incre e propri manu)

Quo es to?

Un nov medie por payar litt summas

Un urgent beson ja sentit desde long témpor

Ja desde long témpor noi ha considerat li problema del payation de litt summas. Mult coidealistes ha questionat nos pri li possibilitá trovar un medie por soluer it, nam li general medies existent es ínsuficent e mult tro custosi: li portes por payar 30 cts. per postmandate es tam grand quam por payar deci francs e implica scrition del sam multitá de divers formulariums. E por postal respons-cupones on deve payar circa li demí ultra lor real valore. On ha provat auxiliar se in divers manieres in altri campes: per fabrication de moné sur un base artificial international o sur li base de sviss postmarcas glutinat in litt covertes de celofane. Noi ne ha audit que ti metodes pruvat se successosi.

Nor sistema de Bons

In comensa de 1936, sr. I. Federn in Copenhag ha inviat nos un projecte quel sembla nos sat bon perlaborat, ma pro divers impedimentes noi solmen nu posse realisar it. Li idé es, basar li medie de payation ni sur un utopic non-existent unité, ni sur li moné de un land, am sur un concret valore existent: li litteratura editet del Institute Occidental, e sur li facte que it es conosset de omni Occidentalist, e que omni Occidentalist, ínmediatmen o mediatmen, alquande compra de ti editiones, almen por abonnar Cosmoglotta. Pro que un numeral graduation del valores deve exister, e omni nor precies es calculat in sviss francs, it esset natural, que noi adoptet li sviss franc quam unité indicatori.

Li aspect del Bons

Noi ha editet un serie de Bons poligrafat in formate normal A 7 (106 x 74 mm) i.e. demí postcarte, con un textu de quel on vide in supra un specimen sin valore. Chascun Bon porta in infra li stampe del Institute Occidental e mi signatura per incre e propri manu. In li levul quart in supra it porta li indication del valore in grand tipes, in medie un numeró individual, e in infra li insigne de Occidental in colores variant secun li valore. Noi ha editet li sequent sett valores:

Sviss francs -.05 con insigne in yelb

Sviss francs -.10 con insigne in verb

Sviss francs -.20 con insigne in blu

Sviss francs -.30 con insigne in rubi

Sviss francs -.50 con insigne in brun

Sviss francs 1.— con insigne in orangi

Sviss francs 2.— con insigne in violett

Li Bons de -.30 va, noi suposi, trovar special interesse, pro que ili coresponde al porte de un lettre a extrania. Noi do ha fat de les un tirage specialmen grand. -- Por cert arangeamentes e un special sistema de controle omni abuse o imitation de nor Bons es ínpossibilisat.

Noi considera ti Bons (Serie A) provisorimen quam experimental. Si ili pruva se utilisabil, noi va editer in comensa de 1938 un nov serie fabricat per un procede plu bell. Pro to noi ha provisorimen fixat li durada de lor validitá til li fine de 1938, talmen que va esser un tot annu por li exchange contra nov Bons.

Noi peti explicitmen atenter, que li sviss franc ne es li base, ma solmen li indicator de valore de nor Bons. Quelcunc li valore del sviss moné mey esser, noi va sempre exchangear nor Bons contra un quantité de editiones havent li indicat valore secun li precies valid ye li 1.1.1937. Noi reserva nos li jure, revocar li validitá de nor Bons ye un termine de six mensus pos li publication del revocation il li oficial organes del Occidental-Union.

It es comprensibil, que si noi abassa li precie valent hodie de alcun de nor editiones, li payatores per Bons jui li sam rabatte quam omni altris.

Solmen Bons queles porta li signatura per manu e incre del Director del Institute Occidental (vide infra) va esser valid.

Qualmen usar nor Bons?

Li coidealistes queles desira usar li nov medie de payation, posse reciver it de nos contra inviation del valore per mandate international o chec postal al Institute Occidental. Noi anc accepte checs de banca -- ma in ti casu ne minu quam li valore de SFr. 10.— pro li alt expenses de incassation. Ples ne obliviar indicar quel valores vu desira! Si vu comenda litteratura, li Bons corespondent a un eventual saldo va esser adjuntet al pacca. Noi reserva nos li jure, in casu de exhaustion de cert valores, inviar li sam summa per altris.

Ti Bons va possibilisar litt payamentes anc a omni persones queles accepte les!

Li reverses del Bons es blanc. Noi invita li reciventes de Bons notar sur li reverses nómin e date. It va plu tard esser interessant vider li Odissé de nor Bons.

Noi peti omni organisationes de Occidental, specialmen li landal federationes, scrir nos esque ili es pret accepter li Bons. Noi tande va publicar un liste de oficial acceptores in Cosmoglotta-Informationes.

Qui invia nos SFr. 10.— in Bons con un comende pri nor editiones, va sive reciver editiones in valore de SFr. 11.— (ples far un liste strax pri SFr. 11.—!) sive un retorn de nov Bons in valore de SF.1.— juntet al pacca.

Un consilie ancor: in vor propri interesse it va esser preferibil, ne inviar li Bons quam printates, ma junter les in lettres!

Li devise de Occidental es: Servicie al homanité. Li devise del Institute Occidental es: Servicie a nor coidealistes.

Institute Occidental

Li director:

Fred Lagnel (signatura)

(Signatura Fred Lagnel per propri manu poligrafat quam specimen)

Unic oferta al abonnates de Cosmoglotta-Informationes. Ples exciser li infra cupon e junter it a Vor comende:

Ti cupon, inviat al Institute Occidental Chapelle (Vaud) Svissia, acompaniat per un comende pri editiones del sam institute in un valore de almen SFr. 3.— (abonnament a Cosmoglotta exceptet), va esser exchangeat contra un o pluri Bons del Institute Occidental in li valore total de SFr. -.30. --

Chapelle, 1.1.1937 Fred. Lagnel

«Introduction»

Save vu, que it es possibil scrir vor textu in un tal lingue, que it es ínmediatmen accessibil por quasi li totalité del persones cultivat de omni nationalitá?

Save vu, que vu posse parlar in un del mult congresses de nor témpor in tal maniere, que vu va esser comprendet per li majorité del persones present, sin traduction in lor respectiv lingue.

E vu deve bon comprender, in omni du casus, it ne es necessi que li letores o auditores ha studiat ti lingue. Li quantité de erudition quel ja es in lor possession, e un quantitá minimal de bon volentie es plu quam suficent.

It es un fact, que noi possede nu un medie facil por comunication inter europanes de omni specie. «Europanes» ne deve significar exclusivmen habitantes de Europa, ma de omni partes del munde, u descendentes de europan orígine ha etablisset se. It es un fact que li «lingue europan» existe, e que on nu conosse su existentie.

«On»? Qui on? Nu bon, persones, queles ha ocupat se pri li question del lingue universal, ma queles ha restat tro long in lor «turres de ivor». Pro ti rason it ne es surprisant que li munde ignora, que realmen un lingue international, inter-europan existe.

Quel es li nómin de ti lingue? Esque it es Volapük, o Esperanto? No. Sin dúbite ti sistemas have grand merites e lor autores msr Schelyer e dr Samenhof va restar celebri in li historie del lingue universal. Ma on ne deve pensar que lor sistemas es li max bon incarnationes del idé del lingue international.

Li plu o minu fortunosi fates de ti sistemas ne tucha li idé. Li fisaco de Volapük ne posset obscurar li idé. Li momentan semblant successe de Esperanto ne es tam favorabil al idé quam multes es inclinat suposir.

Li lingue quasi miraculos, pri quel noi constantmen parla, es Occidental...

Li precedent articul -- recomandat a nor atention de nor sempre activ amico L.M. de Guesnet in Paris -- introductet al unesim numeró del unesim annu (januar 1907) del interlinguistic revúe «Idei international», redactet de sr. W.B. van Bylevelt (Bruxelles) in «Idiom Neutral» poc changeat. In nor líber traduction es adjuntet li ultim parol; li originale dit, que li «lingue miraculosi» ancor ne have un nómin, e continuat per parlar pri su divers dialectes «Mundolingu, Nuovo-Roman, Lingue komun, Panroman, Latino sine Flexione», queles gruppat se circum li idé de un lingue internationalmen comprensibil. Idiom neutral in su divers formes, e li altri sistemas con exception del ultim ha desaparit. Hodie, Occidental es li factic hereditario e representant de lor ideale. Noi invita nor letores traducter ti brilliant textu a lor lingues national e usar les quam introduction de un prospecte por Occidental.

IF

Reverse del cupon juntet a

Cosmoglotta-Informationes

Reverse del cupon juntet a

Cosmoglotta-Informationes

Reverse del cupon juntet a

Cosmoglotta-Informationes

Qualmen demandar autorisation de traduction?

(Du modelles de lettre inviat a autores. Ili posse e deve esser modificat secun li ocasion e circumstanties.) IF

Tre estimat senior:

In li ultim numeró del gazette «Nor Hem» aparit Vor charmant novelle «Li ultim amore de Don Juan». Yo ha traductet it ni li lingue international auxiliari «Occidental», e li gazette «Cosmoglotta», quel es redactet in ti lingue, vole publicar it, si Vu da li permission.

Yo junte un exemplare de «Cosmoglotta», un copie del traduction, e un folie volant, ex queles Vu va vider que Occidental -- in contrast a artificial lingues -- es un lingue vivent, capabil a litteratura e artistic nuancies, e strax comprensibil, quasi si anteriori studie, a omni hom cultivat.

Li movement de Occidental trova se in comensa de su propaganda, e nor gazette ancor ne posse recompensar su colaboratores. In compensa, Vor novelle vell esser leet in mult landes, u li gazette Cosmoglotta have letores, specialmen in circules cultivat.

Yo do peti Vos, amabilmen autorisar me al traduction. Vu va reciver copies de pruva strax pos aparition, probabilmen in comensa de may.

Yo junte un coverte adressat e afrancat por Vor response, e con anteriori mersí pro un afirmativ decision, yo es con sincer salutationes, Vor devoet

Occidentalist

Altestimat senior professor:

Li tom XIV del colection «Vita e Doctrina» contene Vor interessant articul pri li «Manifestationes de un psichic viva del mosquitos». Vor excellent exposition merite vermen esser difuset, e yo desira contribuer a to per traducter it in li lingue auxiliari Occidental, por li gazette Cosmoglotta, quel apari in ti lingue.

Ex li ci-junt caderne de Cosmoglotta, e un folie volant, Vu vide facilmen, que Occidental es un lingue de scientic principies, capabil a clarmen expresser omni scientic pensa, e leibil sin alcun pena por omni scientist.

Li movement de Occidental trova se in comensa de su propaganda, e nor gazette ancor ne posse recompensar su colaboratores. In compensa, Vor argumentes vell aparir córam un forum international, pro que Cosmoglotta es inviat a mult scientistes e bibliotecas del cultur-circul europan-american.

Ples do haver li amabilitá autorisar me a traducter de Vor dissertation li passage de «Si noi regarda...» til «...esset a demonstrar.» Yo va cuidar, qui on invia Vos quelc exemplares pos aparition. Ples usar por Vor response li adjuntet coverte.

Con anticipat mersí pro Vor amabilitá, yo peti Vos, senior professor, accepter li expression de mi sincer devotion.

Vor Occidentalist

Regulament del exámines por Docentie de Occidental

§ 1. Secun li articules 2c, 2d e 11 del Regulament del Occidental-Academie es instituet du species de exámines: por li Diploma por Docentes de Occidental e por li Certificat pri Studie de Occidental (v. § 17.)

§ 2. (a) Li promotion a Docent de Occidental apartene al competentie del Academie. (b) Omni concernent questiones e petitiones mey esser directet sive al local (landal) membre del Academie, sive al secretario o vice-secretario (junter postmarcas o un respons-cupon.)

§ 3. (a) Li Academie o su secretario (vice-secretario) delega li censor del ovre examinal e li jurie por li exámine personal. (b) Omnes deve self esser Docentes de Occidental. (c) Li censor del ovre examinal (v. § 5) mey preferibilmen haver un altri lingue matrin, li jurie li sam quam li candidate.

§ 4. (a) Témpor e loc del exámine es fixat per convention inter li candidate e li examinatores. (b) Recomanda se preferer colectiv exámines ye congresses. (c) In special casus li exámine posse esser arangeat per corespondentie.

§ bis. (a) Ti ci paragraf es transitori e expira automaticmen per li inauguration del unesim Occidental-congresse. (b) Por crear un comensatori stab de docentes quel in futur posse directer regulari exámines, li autor de Occidental sive presidente del Ac. have li jure proposir a direct promotion a Docent de Occidental sin exámine persones de queles li lingual possession de Occidental apare le suficent. (c) Su propositiones deve esser ratificat del Ac. per simplic majorité del votantes. (d) Desde li comensa de validitá de ti paragraf, omni membres del Occidental-Ac. es automaticmen promoet a Docentes de Occidental. (e) Sammen, omni nov-electet membre del Ac. deveni automaticmen Docente per li election. (f) Omni membre del Ac. have li jure presentar al autor de Occidental sive president del Ac. nómines de persones apt por proposition a promotion direct.

§ 5. (a) Li petition pri promotion deve fundar se sur li presentation de un ovre examinal (original o traductet) in Occidental. (b) Su longore mey esser almen 5000 (quin mill) paroles (20 pgs. de 30 lineas de 8 paroles). (c) It posse consister ex pluri minor ovres. (d) Li manuscrite deve esser scrit leibilmen, preferibilmen per machine. (e) Li petition posse esser fundat anc sur un ovre ja aparit in printe. (f) Li tema del ovre mey haver un alt valore litterari, scientic (p.ex. linguistic) o propagandistic, sive tractar pedagogic questiones, pedagogic activitá del candidate o su planes futur. (g) It mey eventualmen esser apt por publication in li central representativ Occidental-gazette.

§ 6. Ultra ti ovre, al petition deve esser juntet: (a) Un autobiografie de ca. 20 lineas, concernent precipue linguistic conossenties e mundlinguistic activitá. (b) Un fotogramma. (c) Precis indication del adresse. Changes de adresse durant li procedura mey strax esser comunicat al examinator(es), sive al secretariatu del Ac. (d) Li taxe por li censura del ovre. (e) Un declaration (v. § 15).

§ 7. (a) Li ovre examinal posse esser considerat quam satisfant solmen si it pruva li capabilitá del candidate composir sin auxilie valorosi textus in Occidental. (b) Bon stil e corect expression lingual es absolutmen necessi. (c) Si li ovre contene erras queles monstra que li candidate ancor ne possede Occidental, li ovre deve absolutmen esser refusat. (d) Li notes por li censura del ovre es: I -- tre bon, II -- bon, III -- suficent; IV -- ínsuficent, V -- totalmen ínsuficent. (e) In extraordinari casus li note I posse esser remplazzat per li expression distintiv «excellent». (f) Li censor posse retornar li ovre por revision de detallies; to ne es considerat quam refusa. (g) Li candidate deve presentar li ovre reviset denove pos admaxim 3 mensus. (h) Ti termin es prolongabil si li candidate demanda.

§ 8. (a) Si li ovre es admisset, seque li exámine personal. (b) In it on constata esque li candidate posse expresser su penses fluentmen in Occidental, esque su teoric e practic capabilitás suficer por docer Occidental in curses, e esque il posse traducter in e ex Occidental un textu general sin auxilie de lexico. (c) Li examinatores mey egardar esque li candidat ha havet suficent possibilitá practicar Occidental in parla, e p. ex. reducter li postulationes ye un person isolat de altri Occidentalistes. (d) Ili mey egardar li centres de interesse e li consequent vocabularium personal del candidate. (e) Si li ovre ha obtenet li note censural I = tre bon, li candidate have li jure demandar dispensation del exámine personal.

§ 9. (a) Jurie in li personal exámine deve esser tri Occidental-Docentes, de queles un mey si possibil esser un membre del Ac. (b) Jurie, loc e termin es fixat per convention inter examinatores e candidate, preferibilmen ye un congresse. (c) Li notes es sam quam ye li ovre.

§ 10. Li exámine personal have li sequent programma: (a) Letion e oral traduction de Occidental al lingue matrin. (b) Grammatical questiones. (c) Conversation. (d) Scrit traduction de Occidental al lingue matrin. (e) Scrit traduction del lingue matrin a Occidental. (f) Chascun del quin examinatori provas es censurat per dar un cert númere de punctus (max bon = 10, max mal = 0). (g) Por successar in li total exámine, it es necessi obtener almen 5 x 7 = 35 punctus. (h) Tamen li candidate deve obtener almen 6 punctus in chascun prova. (i) Demí punctus es admisset. (j) Li oral provas dura chascun ca. un quart hore. (k) Prova b. comprende ca. 10 questiones. (1) Inter les deve esser permanent li explication del derivation deverbal («Regul de Wahl»). (m) Por li provas «d» e «e» es dat textus de ca. 150 paroles chascun; (n) lor desfacilitá mey esser ca. ti de un general politic articul in un jurnale diari. (o) Lexico ne deve esser usat. (p) Li du provas mey durar admaxim du hores chascun. (q) In li personal exámine es dat li sequent notes: Til 34 punctus = ínsuficent. 35-40 punctus = note note III: «suficent». 41-45 punctus = note II: «bon». 46-49 punctus = note I: «tre bon». 50 punctus = «excellent».

§ 11: (a) In casus exceptional posse esser admisset promotion sin exámine personal, si li president del Ac. ha convictet se per requisitiones, informationes de Occidental-docentes, p per personal corespondentie, que li candidat possede Occidental completmen, e si li note del ovre examinal ha obtenet almen li note II.

§ 12. (a) Si li personal exámine resta sin success, li candidat posse repetir it, ma ne ante 6 mensus passat (sive ye li proxim congresse).

§ 13. (a) Pos successosi exámines, li candidate es promoet del Academie. (b) Il recive li jure titular se «Docente de Occidental» per un diploma del textu sequent: (c) «Academie del lingue international auxiliari Occidental. -- DOCENT-DIPLOMA -- Li presidente e secretario del Occidental-Academie certifica que senior...nascet in...date...ha presentat un ovre examinal intitulat..., admisset del censor, sr....in...con note...., e que un jurie consistent ex srs. (1)....., (2)...., (3)..., in ... ha personalmen examinat le pri su conossentie de Occidental, su capabilitá parlar fluentmen e docer Occidental in curses, con note .... (que il esset dispensat del personal exámine / que in fortie de su lingual capabilitá il esset proposit del autor de Occidental sive del presidente del Occidental-Academie por promotion direct) talmen que li Academie ha promoet le a Docente de Occidental e ha dat le ti ci diploma nró .... Loc... Date: ... (Signaturas del autor de Occidental, de presidente e secretario del Academie, del censor, e del tri membres del jurie. Oficial stamp del Academie, eventualmen anc del congresse).»

§ 14. (a) Li taxes a payar del candidate es stipulat per li senate del Occidental-Union. (b) Ex to es payat li diploma e li corespondentie del examinatores. (c) Li reste es dividet in tri egal partes al casse del Academie, del Union e al administration de Cosmoglotta. (d) Til altri decision, li taxes es fixat a 10 (deci) Francs sviss. (e) Li taxes es ligat al promotion e al diploma e deve esser payat anc ye dispensation del exámine.

§ 15. Li declaration a far (v. § 6) es sequent: «Yo peti acordar me li diploma por docentie e declara per honore, que li ovre examinal presentat quam base del promotion e intitulat... es composit de me self sin auxilie de altri. Yo declara conosser li regulament del exámines por li promotion.» Loc, date, signatura.

§ 16. Contra decisiones del secretario del Academie, li censura del censor o del jurie, li candidate posse apellar al plenum del Ac.

Regulament del exámines pri Studie de Occidental

§ 17. (a) Li exámine pri Studie de Occidental sta in li competentie del Ac., ma quel transda it per delegation al landal organisationes del Occidental-Union. (b) Li Occidental-Ac. lassa a les li arangeament del exámine e del textu del certificate, in analogie a exámines scolari, pro que li Certificate pri Studie es instituet specialmen por yun persones. (c) Quam modelle recomanda se un textu analog al Docent-Diploma, reductet e sur un papere de minor grandore. (d) Do li administration del exámines posse diferer in li divers landes, ma intern de un land it mey esser unitari. (e) Li national regulamentes pri li administration del exámines deve esser presentat al Ac. por aprobation. (f) Li Ac. posse refusar li aprobation, si it considera li regulament quam ínapt. (g) Li Ac. recomanda directives sequent: (h) Li programma del exámine mey esser egal al exámine por Docentie. (i) Un ovre examinal ne es demandat. (j) Li temas del exámine personal mey esser selectet in desfacilitá corespondent al letura del manuale usat ye instruction del candidate: fabules, anecdotes,; (k) grammatical questiones simplic e elementari; (l) conversationes pri temas corespondent al circumages e interesses del candidate. (m) Li jurie mey consister ex tri Occidental-Docentes, inter les li instructor del candidate. (n) Li taxes mey esser li demí del taxes por li Docent-Diploma. (o) Li organisationes national posse transdar, per delegation secundari, li competentie por li exámines a organisationes local.

Regulament del Occidental-Academie

§ 1. Li Occidental-Academie es un comission instituet del Occidental-Union secun su statutes.

§ 2. Li programma del Occidental-Ac. es (a) explorar propositiones pri li grammatica e glossarium del lingue international Occidental e far li necessi decisiones. (OAD 12), (b) dar linguistic consilies e aprobationes por dictionariums, manuales e altri medies por aprension e aplication de Occidental, (c) dar certificates por docentes de Occidental, (d) validar certificates de aprension, (e) representar li Occidental-Union in linguistic questiones.

§ 3. Li Ac. consiste ex li autor de Occidental quam membre honorari e ex admaxim 15 membres ordinari. In ultra li Ac. posse coopter un til six universitari professores de linguistica o litteratura quam extraordinari membres con li titul Protectores, un de ili anc con li titul Presidente honorari. Pri li election e cooption de su membres li Ac. self decide in consense con li Central Oficie del Occidental-Union e secun propositiones fat sive del Comité Linguistic, sive del Protectores, sive del Senat del Union.

§ 4. Chascun membre, quel evidentmen refusa subordinar se al resolutiones del Ac., cessa automaticmen esser membre, pri quo il deve esser informat per li direction del Ac.

§ 5. Chascun membre ordinari, quel, sin motive valid, ne ha respondet a tri succedent circulares del Academie, cessa automaticmen esser membre, pri quo il deve esser informat per li direction del Academie. (OAD 18) (Li sequent frase es completmen ínleibil)

§ 6. Li Direction del Academie consiste ex un Presidente, un Secretario e tam mult altri membres quam li Academie judica quam necessi.

§ 7. Omni decision del Academie deve esser insertet in li oficial revúe del Occidental-Union, ma sin indication del númere e del nómines del votantes. Ti ci dates es comunicat solmen al membres del Ac.

§ 8. Per li simplic ratification (nominat «admission») de un nov form o regul per li Ac., li corespondent form o regul valid til tande ne es oficialmen abolit. Li abolition deve esser expressivmen decidet; ma mem in ti casu li form o regul valid til tande es oficialmen tolerat ancor durant un periode de transition de quar (4) annus.

§ 9. In li grammatical e vocabulariums editet o aprobat per li Occidental-Academie deve esser aplicat li sequent signes: + (cruce) por obsolet o abolit formes, con li eventual indication del periode de transition; asterisc por nov formes ancor ne admisset del Academie. Un quadrate, i.e. un libre, por términos special, queles es tolerat por usation in li scientic o tecnic litteratura; ti ultim signe posse esser remplazzat per altri signes indicant li special scientie e tecnica.

§ 10. Por li revision e aprobation de alquel ovre grammatical etc. li editor deve payar un taxe de 2/100 del complet edition, ma adminim 10 exemplares.

§ 11. Li exámines, promotiones, e acordation de certificates es administrat del Academie secun li regulament special. (OAD 27)

§ 12. Li Academie ne es obligat admisser al discussion linguistic propositiones de persones, queles ne mastrisa completmen Occidental, o ne posse, in casu de dúbite, pruvar que ili ha practicat Occidental o apartene a su movement (al Occidental-Union) ja durant un annu. In special casus, li presidente del Ac. posse dispensar. Li Ac. ne es obligat admisser al discussion propositiones contrari al spíritu intern de Occidental (OAD 17, OAD 27).

§ 13. In votationes decide li absolut majorité del votantes; in electiones decide in li unesim votation li absolut majorité del votantes, in un eventual duesim votation li relativ majorité. Li Ac. usa in su votationes li votation-metode Pederson (anc nominat «election-metode qualitativ»). (OAD 15)

§ 14. Omni scrites e publicationes oficial del Academie deve haver li signatura del presidente e del secretario del Academie, e li signatura del director del Occidental-Union, o de lor vicarios respectiv. Omni certificate de un Occidental-Docente deve haver in ultra li signatura del tri membres del Academie, queles ha examinat li candidate.

§ 15. Li Ac. covri su expenses in general per (a) voluntari subventiones, queles deve esser quittat in li oficial organ del Occidental-Union, (b) taxes por aprobationes e certificates, (c) subsidies del Occidental-Union.

§ 16. Divergenties de opiniones relatent li regulament o decisiones del Ac. es arbitrat del Ac. self per li absolut majorité del votantes.

§ 17. Mutationes del regulament deve esser aprobat per li absolut majorité del membres del Ac. e per li senate del Occidental-Union.

§ 18. Propositiones pri li self-dissolution del Ac. deve esser signat per 1/3 del membres e aprobat per 2/3 del votantes.

§ 19. In li casu de dissolution del Academie su eventual possessiones apartene al Occidental-Union.

§ 20. Omni membre have li jure demandar un nov discussion e votation pri questiones ja decidet. Ma li Academie deve votar, ca it accepte un nov discussion. (OAD 13)

§ 21. Li autor de Occidental have li jure far un veto contra omni linguistic decisiones fat del Ac. In ti casu li Ac. deve far un nov discussion e votation pri li concernet objecte ne ante un annu. (OAD 14)

(Publication oficial del Occidental-Academie. Nró 1. OAR-RED: «Regulamentes del Academie e del exámines» -- Januar 1937)

1936

Cosmoglotta A 112 (jan-feb 1937)

COSMOGLOTTA, jan.-febr. 1937. (Annu XVI.) No 1 (112)

Numeró special dedicat al linguistes

Contene

  • † Dr Kemp.
  • Li criteria de IALA.
  • Tabelle comparativ.
  • Li derivation in li lingue international.
  • Occidental-Union.
  • Association por international servicie.
  • Cronica.

Dr. Charles Kemp in memoriam

Denove noi ha perdit un de nor valorosi coidealistes e colaboratores, quel just nu esset proposit quam membre por nor academie.

Dr. Ch. Kemp, medico in Morriston-Swansea (Anglia) ha morit li 10 octobre per un acut access del cordie in li etá de 68 annus.

Dr. Kemp esset li autor del grand lexico Anglés-Occidental quel il ha ductet til li parol «pretend». Il laborat in strett juntion con li autor de Occidental e monstrat un extraordinari talente e erudition in ti branche, auxiliat per bon mastrisation anc del lingue german, per quo il posset bon usar li German-Occidental lexico de J. Gär. Su subit morte interrupte li unitá e homogenitá del lexico, quel nu va dever esser continuat per un altri coidealist. Noi tamen posse esperar trovar inter nor coidealistes digni successores, queles posse sequer li linea del unesim autor e finir su ovre.

Dr. Kemp, nascet in Scotia, ha studiat in King's College, Aberdeen, e Marschal College e completat su academic studies per un special curs in Vienna pri maladies de ocules, nase e oreles.

1900, il comensat su medical practica in Morriston. I esset medical oficiario del Suwansea Public Assistance e in li ultim annu honorari medico del Swansea Caledonian Society.

Li grand estima e amore quel li population sentit vers Dr. Kemp esset visibil in li grand númer de signes de simpatie che su interrament. Specialmen li povri parte del inhabitantes hat recivet mult auxilie e consolation del nobil filantrop.

Ancor li ultim die de su vive, ne volet mancar visitar quelc patientes. Un hor ante Su morte, il fat ancor dispositiones pri su documentes pri Occidental.

Requiescat in pace.

E. de Wahl

Li «criteria» de IALA

Interessante me pri li progresses del L.I. yo havet ocasion examinar li edition de IALA «Some criteria for an I.L., concerning which there is general agreement among the linguists consulted».

On save que li preparatores del resolutiones, i.e. li stab de IALA

consiste principalmen ex esperantistes sub duction de prof. Collinson, quel es conosset al letores de «Cosmoglotta» pro su articul «Some weak points of Occidental». Nu li «criteria», presentat a un circul de linguistes, es talmen formulat que del existent I.L. max bon responde a ili Esperanto. Ma on posse dir que ancor plu bon responde les li nu mort Volapük.

In summa es enunciat 22 criteria.

Noi ci va prender sub li lupe quelc de ili, traductente del anglés a Occidental.

§ 1. Li radical elementes del vocabularium deve esser a posteriori.

§ 2. Li structural formes mey esser a priori.

Do li L.I. mey renunciar pri li prefixes e suffixes ja existent in international paroles! Sammen li finales del declination e conjugation posse esser inventet!

On questiona se, pro quo ti eminentmen international structural elementes mey esser eliminat? Nu, proque talmen it es in Volapük e Esperanto!

§ 4. Estetic factores ne have primari importantie, proque «gustes difere e de gustibus non es disputandum».

It es conosset cose, que li max apt form de alcun utensil, aparate, instrumente, organ es sempre ti, quel anc max coresponde al estetic postulationes. Ples comparar li unesim vapornaves e automobiles con li hodiales, adaptat al modem postulationes! Ili ne solmen es plu practic, ma anc plu estetic. Li esthetic simplicitá es quasi li instinctiv criterium del aptitá. Ti paragraf es do un pregarda contra critica del Esperantistic desgustitás.

§ 11. Li structura deve esser logical, regulari e ne depedent de caracteristic particularitás de etnic lingues.

Un tal absolutmen abstract purmen mecanic lingue es ínpossibil, proque ne existe mult completmen general e commun qualitás por omni lingues del terra, li division in substantives e verbes manca in cert lingues. Inter li I.L.-es, mem li max mecanic tal «Ro» es ancor tipic europan, si ne anglés in su structura. It es vermen strangi, que li scientistes, queles ha approbat li teses de IALA, sembla ne har remarcat ti íncongruentie.

Specialmen caracteristic es li § 12, quel noi cita completmen:

§ 12. Adaptante li ortografie del international radicas al I.L.-alfabet, si ta ocase conflict inter li postulationes de pronunciation e ortografie, tande li postulationes del pronunciation quam general regul, deve prevaler: e si existe diferentie de pronunciation in different lingues, li pronunciation, quel es commun al plu grand númer de lingues, o quel es trovat in li max vastmen usat lingue o lingues, deve prevaler. Por exemple, suposit que es adoptet li principie del ínvariabilitá del corespondentie inter son e simbol, si li son K quam in «kite» es expresset per li lítter K, e li son Oo quam in «moon» per lítter U, e si li paroles «scola, école, school, Schule» es prendet quam base por li idé «scol», tande li resultant I.L. form por li idé va esser «skol» o «skul» e ne «scol» o «scul».

Secun IALA on deve adaptar li ortografie del international radicas al teoric ortografie del I.L., electet per IALA! Til nu noi pensat, que on deve quant possibil conservar li international grafisme del radicas e paroles, proque un international comun pronunciation ne existe! do on ne posse adaptar li scrition a it. Adplu si on va adopter li pronunciation del lingue max vastmen usat, on va dever adopter ti del chinés! o almen anglés por europan radicas, i. e. li max absurd pronunciation! si li lingue anglés self vell perducter che se un tal ortografic reforma e scrir «foneticmen», tande in li sam moment it vell perdir su hodial mundan importantie e devenir íncomprensibil li majorité del non-angleses, queles hodie comprende anglés suficent facilmen.

It es anc visibil per li fin del §, que it torna se directmen contra Occidental. Ma solmen per renunciation a ti aprioric principie, unesimmen proclamat per Volapük, Occidental ha atinget li juntion de naturalitá con regularitá de derivation. On posse variar li latin proverbie «principiis obsta» in modern maniere «oposi te a aprioric principies». Solmen li scrition ancor conserva in cert dimension li internationalitá, li fonetisme del lingues es quasi absolut divergent! Si on vole haver un lingue «international» e «comun» e ne un «externational» e «foren a omnes» on deve basar se sur to, quo ja es comun, e to es solmen li image scritiv.

Li consequentie de ti §12 es li §14: Li ortografie deve esser simplic, clar e fonetic I

Un fonetic orthographie por un lingue, quel ancor ne es parlat, do ne have ancor un fonetisme!

§15. A latin prototipes deve esser dat preferentie súper lor neolatin descendentes.

Do disjejunium por diné, computum por conto, conopium por canapé, consobrina por cusina, consuetumen por costume, crypta por grotte, damnaticum por damage, carricare por charjar, deexpactiar vice depechar, extendardum por standarte, etc.!

§18. Si alcun parol-formes es egalmen apt por claritá, li plu simplic, quam regul, deve esser regardat quam preferibil.

Just ti regul ducte a mutilation de conosset international formes, quam on posse vider de mult Esperanto-formes: esprim (apu expression, expressiv, etc.), coro (cordial), infan (infantil), konduk (konductor), konstru (construction, -iv), pied (pedal, pedicure), polus (polari), rad (rotation), sang (sanguin), etc.

§ 21. «Li principie de «un parol por un sense, e un sense por un parol» deve esser sequet in li max complet extension practicabil.»

Li aplication de ti principie vell postular milliardes e billiones de separat paroles, e nequi vell posser apprender ti lingue durant su tot vive.

It es absolut íncomprensibil, qualmen un comité de Linguistes ha posset signar ti criteria. On posse solmen admirar li diplomatic habilitá de IALA. Vermen un mastre-ovre de hipnotic suggestion.

Julian Prorok.

Tabelle comparativ

PREFIXES

EsperantoIdoOccidental
bo- Ex.: bo-patrinobo- Ex.: bo-matrobel- Ex.: bel-matre
ge- ge-fratojge- ge-frati(supresset)
mal- mal-esperides- des-esperardes-, ín- des-esperar, ín-fidel
re- re-diriri- ri-dicarre- re-dir
dis- dis-semidis- dis-semardis- dis-semar
ek- ek-dormi-esk dorm-eskar(supresset) in-dormir se

SUFIXES

EsperantoIdoOccidental
-a naci-a-ala, -a nacion-ala-al, -ic nation-al, hero-ic
-acho (?) popol-acho-acho popul-acho-ach popul-ach
-ado dansado-ado dans-ado-da dansa-da
-aĵo lan-aĵo-ajo-age lan-age
-ano Pariz-ano-ano Pariz-ano-an Paris-an
-aro hom-aro-aro hom-aroité, -arium socie-té, herb-arium
-ebla vid-ebla-ebla vid-ebla-(i)bil vis-ibil
-ec-o ver-eco-eso ver-eso-itá ver-itá
-eca spong-eca-atra sponj-atra-atri spongi-atri
-edo man-edo-edo manu-edoade manu-ade
-ega fort-ega-ega fort-ega-issim fort-issim
-ejo dorm-ejo-eyo dorm-eyo(-or)+ia dormi-t-or-ia
-ema viv-ema-ema viv-ema-aci viv-aci
---enda divid-enda-nd divide-nd
-ero sabl-ero-- (sabl-un)--
-estro polic-estro-estro polic-estro(chef) policie-chef
-eto chambr-eto-eto chambr-eto-ette chambr-ette
-ido sem-ido-ido sem-ido-ite sem-ite
---ifar cintil-ifar-- scintill-ar
-igi naci-igi-igar nacion-igar(-isar) national-isar
---iko pulmon-iko)(-itis)
-iĝi ruĝ-iĝi-eskar red-eskar-- rub-ijar
-ilo bros-ilo-ilo bros-ilo-- (brosse)
-ino fil-ino-ino fili-ino-a fili-a
-inda am-inda-inda am-inda-(i)bil ama-bil
-ingo kandel-ingo-iero kandel-iero-iero candel-iero
---ismo social-ismo-ism social-ism
-isto social-isto-isto social-ist-ist social-ist
---iva ag-iva-iv act-iv
---izar argent-izar-isar (con altri sense)
---oza audac-oza-os audaci-os
---ulo kat-ulo-o cat-o
---uro grab-uro-ura grav-ura
-ujo Ital-ujo, pom-ujo-io, ia Ital-ia, -iero pom-iero-ia, -iera Ital-ia, min-iera, -iero, -iere pom-iere, incr-iere
-ulo grand-ulo-o grando(-o) grando

SUFIXES NUMERAL

EsperantoIdoOccidental
-a du-a, -on du-ona-esma du-esma, -imo du-imo-esim du-esim (demí)
-obla tri-obla-opla tri-opla-plic tri-plic

Li derivation in li lingue international

Quande on parla a neutral persones pri li necessitá de un international lingue, generalmen ili responde que existe pluri projectes, que on ne save quel es max bon, e deve esser studiat; do ili conclude que interlinguistes deve comensar per concordar por propagar solmen un lingue.

Li objection es comprensibil. E de ti opinion del neutres nasce li desir, che li interlinguistes, provar converter lor demí-fratres por talmen obtener ti unitá de opiniones quel es capabil promoer rapidmen li afere del lingue auxiliari. Pro to li partisanes de un del du sol lingues practicat til 1922 (Esperanto e Ido) pluri vezes tornat se directmen al altri camp por demonstrar li avantages de lor sistema.

Li ultim tentative esset fat de Sr. Heinz Jacob, idist, quel publicat ante poc témpor du brochuras in Esperanto por explicar al li superioritá de Ido, con un vocabularium Esperanto-Ido.

(Ja ante 15 annus sub-signate hat composit un tal vocabularium quel esset machin-tipat e submisset a pluri amicos ma nequande printat.)

Sr. Jacob mey pardonar nos: studiante su Internacia Lernolibro por Esperantistoj, in quel il critica li grammatica e li vocabularium de Esperanto, noi pensat ínvoluntarimen al famos expression francés: «C'est l'hôpital qui se fiche de l'infirmerie».

It es evident que Esperanto es plen de ínutil desfacilitás, de forma artificial e obsolet, ma li remedie quel Sr. Jacob proposi, it es Ido, es sovente plu mal quam li male self. Si on posse reprochar a Esperanto esser paralisat de su Fundamento quel impedi omni progress, omni amelioration, on posse reprochar a Ido esser ciec pri su propri íncapabilitás. Talmen li discussiones inter ambi deveni quasi inter un cieco e un paralitico.

Pos har examinat ambi solutiones Esperanto e Ido, noi posse solmen concluder: ni li un, ni li altri. Li sequent studie va monstrar un poc pro quo noi refusa sequer ni Zamenhof ni Couturat.

E pro que li problema es tro vast por esser tractat in un articul, noi va restricter nor studie al comparation del derivates, Talmen ti exámine va esser util al linguistes de IALA quel just decidet examinar ti important question del derivation, secun li desir expresset in li ultim reunion in Kobenhavn (vide «Cosmoglotta» de novembre-decembre 1936).

In comensa, Sr. Jacob apoya se tre habilmen sur Zamenhof por presentar Ido al Esperantistes; il fa memorar que li plupart del reformes introductet de Ido esset ja proposit de Zamenhof self in 1894, in li famos votation quel ha stabilisat definitivmen Esperanto.

Secun li libre de Couturat Les nouvelles langues internationales aparit in 1907, li reform de Esperanto proposit de Zamenhof in 1894 esset in facte refusat de 144 voces conservativ contra 95 partisanes del reformes. Solmen du votat por un nov base tot modern; un de ti du esset E. de Wahl. Inter li votantes oposit a omni amelioration esset... L. de Beaufront, quel poy tant criticat li conservatisme de Zamenhof! Do li Idistes mal inspirat parlar pri ti afere al Esperantistes, nam lor grand chef de Beaufront esset precismen un del responsabiles del petrification de Esperanto! Un sol mann posse hodie revendicar li merite del clarvidentie: it es Wahl.

U Ido es plu bon.

Examinante attentivmen li paroles de ti Vortaro Esperanto-ldo, on deve confesser que li selection del idistic radicas representa generalmen un grand progress, nam ili es plu proxim al internationalitá e da plu bon derivates.

Por exemple al Esperanto arbo, infero, krepusko, nacio, revolucio, sekso, sensacio, signifi, edifi, etc., Ido substitue arboro, inferno, krepuskulo, naciono, revolutiono, sexuo, sensaciono, signifikar, edifikar, de queles on deriva arborikulturo (arborikultivo), infernala, krepuskula, nacionala, revolu-cion-ala, sexu-ala, sensacion-ala, signifiko, edifiko, etc.

Principalmen li paroles composit in Esperanto con li prefixe mal-- es felicimen de nov radicas international. Tal composites quam (Ido: tenebro)

mal-fermi (apertar), mal-dormi (vigilar), mal-laksi (konstipar), mal-suksesego (dizastro), mal-supren-jeti (precipitar) es quasi rébuses pro que on deve reflecter un moment ante comprender lor ver signification.

Pri un sol parol Ido ne sembla esser rect: Ieda. Esperanto mal-bela aspecte drolli, ma leda es regretabilmen misguidant nam it es li nómine de un mitologic fémina reputat pro su bellitá: Leda. Ta li parol max mal es certmen des-bell.

Un altri serie ha esset felicimen reformat de Ido, it es li paroles finient per -eno in Esperanto, tendeno, abomeno, abdomeno, etc., deveni in Ido tendino, abomino, abdomino, etc., pro li derivates international tendin-osi, abomin-ation, etc. Li reform bon, ma on questiona se pro quo Ido ha obliviat pluri corectiones del sam list e scri ancor exameno quande li international derivate es examinator, examination.

Li nov sufixes de Ido.

In Esperanto, scrit Couturat, manca li max util, max international, max vulgari sufixes quam -al, -iv, -oz. Lor introduction in Ido esset vermen justificat, tam plu que Esperanto possede sovente du radicas sin grammatical conexion, quam universala apu universo kriminala apu krimo. Ido posset do regularisar les per un sol radica: univers-o, univers-ala, krimino, krimin-ala.

On posse tamen reprochar al sufixe -ala esser tro pesant; to veni del obligatori finale -a, quel on posse tre bon dispensar. Ad-plu, adjetives quam animal-ala, metal-ala, es apen suportabil. Tande it es bon haver, quam Occidental, un duesim sufixe tre proxim in signification, e dir animal-ic, metall-ic.

Pri -iv, it deve esser adoptet, ma solmen con li regul de Wahl, nam paroles Ido quam nutr-iva. adher-iva, dekor-iva, etc., es repugnant. (In Occidental nutri-t-iv, adhes-iv, decora-t-iv.)

U Esperanto es plu bon.

Tamen in mult casus Ido ha correctet falsmen Esperanto. Compara!

Esperanto: spiritualismo, arda, armi, atenti, animo

Ido: spirit-al-ismo, ardoranta, arm-izar, atencar, anmo

It es evident que li internationalitá postula un radica spiritu e ne spirit. Anc por formar ardent on deve selecter quam verbe arder e ne ardorar. E por retrovar ardore it sufice adopter sufixe -ore, per quel es anc regularisat am-ar, am-ore, tim-er, tim-ore, etc. Armizar fa ínpossibil li international derivation arm-ar, arm-ament, des-arm-ament, etc. -- Si on prende atencar con c, qualmen formar atent-iv, atent-ivmen?

  • Ido deformat anim a anmo por evitar que li adjective anim-ala collide con li ente, ma ti colision posse esser evitat mersí al duesim suffixe -ic, do anim-ic. Anim es índispensabil por formar li derivates anim-ar (quel es orfan in Ido) anim-atim, e un-anim (duesim orfan in Ido!)

U Esperanto e Ido es ambi fals.

Esperanto: virg-ul-ino, vir-ino, vir-seksa

Ido: virgino, dam-o, masculin-a

Li composites Esperanto ne es defensibil ma li finale idic -o aplicat a feminin entes e li finale -a a masculines es chocant.

In li plupart del casus, ambi lingues es fals; ni li un, ni altre presenta li bon solution, pro lor sistema artificial de derivation. Por exemple Esperanto aer-umi es viceat de Ido aer-iz-ar; ambi sufixes es ínutil e impedi formar regularimen aer-ar, aer-a-tion.

A Esperanto ali-figuri, Ido substitute tra-figur-ig-ar, ma per ili es impossibil retrovar li international derivate trans-figur-ation!

A Esperanto sviti, Ido substitue sudor-ifar, ma li radica es in realitá sud- quel sol permisse derivar sud-ation, ex-sud-ation; sud-ore es derivat per li suffix -ore. Plu tard, Ido devent vicear el-sviti un nov radica: exudar (pro quo ne exudor-if-ar?) quel in realitá deve esser scrit ex-suda-r, por dar regularimen ex-suda-tion. Un vez ad-plu, on vide li sam fenomen: pro ne har serchat li ver radica, Ido, quam Esperanto, es obligat plu tard accepter quam nov radica un international derivate quel ne posse esser derivat regularimen del unesim parol.

A Esperanto turo, Ido substitue turmo quel es solmen german, vice li international turre; Ido ne posset accepter ti parol pro que turo es ja ocupat. Ma si on utilisa li duplic consonantes, on posse haver tur e turre.

Esperanto proksim-igi es in Ido aproximar, quel es just, ma ne posse esser derivat de proxim! Esperanto en-karn-igi chocant ma almen it format regularimen. In contrari Ido inkarnacar es plu natural ma irregulari apu karn. It facil trovar li just combination per li regules de Occidental: carn, in-carn-ar, in-carn-ation. Ma por to, on deve inviar al diábol -igi, e -acar queles es ínutil e ínfelici inventiones.

A Esperanto el-paroli, Ido substitue pronuncar, ma li parol international pronunci-ation monstra que li verb deve esser almen_ pronunciar_. Sam observation por renuncar. In Ido on evitat ti forma pro li duplic -i del plurale: pronuncii.

Mem ta u Esperanto e Ido concorda, sovente li selection es mal. Por exemple Esperanto pluv-i, Ido pluv-ar, impedi derivar pluvi-os, e pro ti erra Ido adopte poy quam nov radicas pluvial-o, pluviometro! Altri exemples: glavo existe in ambi lingues ta u Occidental prefere gladie. Ma plu tard Ido adopte gladiatoro, parol derivat regularimen in Occidental secun li regul de Wahl: gladie, gladi-ar, gladi-ator.

Li sufixe -ion.

On save que. concernent li deverbal nómines de action, li lingues es remarcabilmen concordant: li sufixe de action es presc sempre -ion, adjuntet al verbal radica pos li consonante eufonic -t. Ex.: decora-r, decora-t-ion; audi-r, audi-t-ion. Nu, it es amusant vider Esperanto e Ido provar conformar se al internationalitá e chascun vez mis-successar pro li absentie del sufixe -ion. Un vez Esperanto departe del natural nómine per un finale -acio, durant que Ido prefere basar se sur li verb.

Esperanto: institucio, interpelacio, konjugacio, reformacio, spekulacio.

Ido: instituco, interpelo, konverso, konjugo, reformo, spekulo.

Ma in altri casus, li positiones es invers. Ido adopte li nómine quam radica e deriva de it li verb.

Esperanto: kolizii, koluzii, komunio, kondicho, generacio, instrukcio.

Ido: kolizionar, koluzionar, komuniono, kondiciono, generaciono, instruciono.

Couturat motivat ti reform per li necessitá obtener derivates plu natural (ex. kondicion-al), e por evitar li accentu sur li -i-, e anc por evitar li finale -ii in li plurale. Li du ultim rasones vale necos con li bon accentuation e li plurale per -s. Li unesim argument es sol bon, ma on deve aplicar it a omni casus e ne solmen a alcunes. Por exemple, pro quo Ido di ecepto, edukado, quande li adjectives natural es exception-al, education-al?

Ad-plu, un radica con -ion in li supra exemples sovente es fals, quo monstra altri natural derivates: instruct-iv, instruct-or, collus-iv, comuniant. Sol Occidental per su radicas obtene regularimen omni international derivates:

Ex.: gener-ar, gener-a-t-or, genera-t-ion, genera-t-iv.

Per ti derivation on ne plu trova se avan un dilemma: o esser regulari con ínnatural derivation, o natural con irregulari derivation. Li regules de Occidental solue completmen li question e inregistra milles e milles de paroles sin alcun hesitation.

Mutation de t, d, g, a s.

In su critica de Esperanto, de Beaufront sempre emfasat li stupiditá del parol mal-fermi quel il viceat in Ido per klozar. Ma anc klozar ne es li rect radicale; li pruva que Ido adoptet plu tard konkluzar (con u) poy exkluzar e inkluzar: do 4 radicas. Vide nu li simplicitá de Occidental: departente del verb clud-er, it forma per li regul de Wahl (mutation de d a s) clu-sion, con-clud-er, con-clus-ion, ex-clud-er, ex-clus-ion, ex-clus-iv, ex-clus-iv-itá, in-clud-er, in-clus-ion, in-clus-iv.

Ido adopte anc cedar, poy koncesar, e koncesionar, 3 radicas vice un sol! Vide Occidental: ced-er, cess-ion, con-ced-er, con-cess-ion, con-cess-ion-ar.

A Esperanto persvadi, Ido oposi persuadar, form plu modern ma quel ne posse geniter li paroles persuasion, persuasiv, sin li regul de Wahl.

Ido changea anc erozii a erodar, erupcii a eruptar, ma almen Esperanto forma erozio, erupcio, durant que li nómines in Ido es erodo, erupto!

In un brochura pri interlinguistica, de Beaufront scrit unquande: «It es un erra de Esperanto prender streci por li francés verbe tendre, por li idé de tension, nam tensar de Ido per ni substantiv tenso atinge omni neo-latines e anc li angleses! ...»

Li argument sembla just in prim vise. In realitá it monstra li íncapacitá de ambi, Ido e Esperanto, obtener li internationalitá per lor mal derivation. Ne tens es li ver radica pro que it existe li international paroles tendence, tendencieux (in Ido tendenc-o) e anc pretender (Ido pretendar). Do on deve departer de tend e ci Occidental monstra un admirabil unitá: mersí al regul de Wahl (mutation de d a s) omni international paroles es format in maniere surprisant: tend-er, pre-tend-er, ex-tend-er, tend-ent, tend-ent-ie, ten-ent-i-os, tens-or, ex-tens-or, ex-tens-iv, ex-tens-ion, pre-tens-ion. To veni tot naturalmen, e on comprende que ni streci, ni tensar, solue li question, nam ili obliga adopter orfan derivates quam tendenc-o.

Li finale -aco.

Ci noi tucha un del max ínfelici innovationes de Ido. Por aproximar ti lingue max possibil al international finale -ion, sin abandonar li artificial base heredat de Esperanto, Couturat imaginat alongar li mult radicas con li caude -aco, per quel il volet imitar li natural finale -ation. Zamenhof hat monstrat li via per su kurac-i, kurac-isto, ma Couturat extendet li truc til desbellisar li lingue.

EsperantoIdoRemarcas
rotaci-irotac-ardeve esser derivat de rot, de u rot-ation, rot-atori.
fermentifermentac-are ferment-abil? e ferment-ant?
perimediac-arli radica es medie, de u medi-ator, inter-medi-air.
perfortiviolac-arqualmen formar viola-tor, in-viola-bil, inviola-bil-itá?
plantiplantac-are plenta-tor, planta-t-ion? Ergo: planta-r.
postlasilegacare legator? Ergo: legar.
profaniprofanac-are profana-tor, profana-tion? Ergo: profana-r.
scipovidominacare domina-t-or, dominia? Ergo: domina-r.
seks-kun-igokopulacoe copula-tiv, coupla-tion? Ergo: copula-r.
surfluigiirigac-are iriga-t-or, iriga-bil? Ergo: iriga-r.
avi-adoaviac-adoe avia-t-or, avia-tion? Ergo: avia-r.
donacidonac-are dona-t-ion, dona-t-or? Ergo: dona-r.

Ido adopte dominacar e poy dominanto. Pro quo ne un sol radica: domina-r e domina-nte? It anc accepte privacar sin pensar a priva-tiv quel do postula li verbe priva-r, de u priva-tion, priva-tiv.

In practica, si ti formes fermentaco, profanaco, es tolerabil in li nómines, ili deveni risibil in li conjugation: me profanacas, ol fermentacis! (In Occidental: yo profana, it fermentit).

Sovente li Esperanto-Idistes reprocha a Occidental su tri finales verbal -ar, -ir, -er, queles ili nómina: conjugationes, quo es fals. It existe un sol conjugation -r, li a e i apartene al radica.

It es interessant constatar que Couturat havet conscientie del necessitá de ti finale -ir, ma il imaginat intercalar it inter li radica e li finale -ar, sub li forme -is. Talmen on have:

Esperanto: pun-i, dividi, garni, konsumigi, provizi.

Ido: punis-ar, repartis-ar, garnis-ar, deperis-ar, furnis-ar.

Realmen, on ne posse dir punar, garnar, etc.! Ma, si on examina li derivates puni-t-iv, puni-t-ion, reparti-t-ion, garni-t-ura (quel Ido adopte quam nov radica!), furni-t-ura, on comprende que ne -is- apartene al radica, ma solmen -i.

E tande noi posse metter in ti verbes finient per -ir anc mult altres quam posi-r, do posi-t-ion, proposi-r (Esperanto: proponi -- Ido: propozar), de u on deriva proposi-t-ion, etc.

Anc Esperanto vom-i e Ido vom-ar, scrit vom-ir, da regularimen vomi-t-ive, international parol quel Esperanto traducte per vom-ig-ilo e Ido per vom-ig-ivo. ambi monstrus!

A Esperanto prezenti, Ido substitue prizentar por evitar li coincidentie con pre-sentar, ma pro que ambi lingues have sentimenta(la) li coherentie es completmen destructet. Si on admisse li verbal finale -ir e -i on di senti-r, on obtene un familie tot regulari senti-r, senti-ment, pre-senti-r, pre-senti-ment, senti-ment-al, senti-ment-al-ism, e de un altri parte: present, present-ar, present-ation, representant, representabil, representativ. On ne plu besona mutilar conosset paroles quande on seque li natural derivation.

Li finale -ma.

Couturat viceat Esperanto dramo, dogmo, enigmo, etc., per dramato, dogmato, enigmalo, por posser derivar li adjectives dramat-ala, dogmat-ala, etc., plu natural quam dram-ala, dogm-ala, etc.

Ma si on consulta li international vocabularium, on constata que grec paroles finient per -ma da sempre adjectives per -atic, por exemple:

Dramatic, dogmatic, enigmatic. problematic, emblematic, astmatic, prismatic, sistematic, flegmatic.

Ti derivates es tant international que seriosmen on ne posse mutilar les con un finale -ala. It es facil formar li adjectives regularimen si on adopte in li radicas li original finale -ma (do: dogma, enigma, etc.) nam per medie del -t- eufonic, on forma dogma-t-ic, enigma-t-ic, etc. E to es plu facil a memorar quam li cáos de Ido, in quel on adopte arbitrarimen un vez -mo, un vez -mato (Ex.: temato. prismo, enigmato. flegmo, etc.) Ad plu to permisse regularisar li orfan parol de Ido dogmatiko quel posse esser derivat per li suffixe -ica: dogma, dogma-t-ica.

Li sufixe -or.

Compara: Esperanto: kuratoro, redaktoro, revizoro, inspektoro.

Ido: kuratisto, redakt-isto, reviz-isto, inspekt-isto.

Li paroles Esperanto es international ma isolat in li sistema, it es: ne derivat del radica redact-i, vid-i, inspekt-i. Li paroles Ido in contrari es derivat regularimen ma ínnatural pro li mal selection del sufixe. Ci on deve adopter li international suffixe -or, e adopter it con li -t- intercalat, secun li regul de Wahl, altrimen on vell haver administr-oro, observ-oro. etc!

Ti sufixe significa in li international vocabularium ne solmen li actent person, ma anc un instrument. Su admission vell un masse de derivates in Esperanto e in Ido. Exemples: De seka, Esperanto deriva sek-ig-ilo, Ido declara ti radica mal selectet e changea it a sika, ma poy it es íncapabil derivar de ti radica li parol desikatoro quel it admisse quam nov radica! It es facil derivar sic, sicc-ar, ex-sicc-ar, ex-sicc-ator.

A Esperanto reson-tabulo, Ido substitue manipulatoro ma sin posser derivar it de mani-pular! -- A Esperanto pusilo, Ido substitue propuls-ilo, ma per ver sufixe -or, on posse derivar de puls-er; pro-puls-er, pro-puls-or, pro-puls-ion. -- E to ne es omnicos.

Esperanto: labor-ejo, observ-ejo. Ido: laboratorio, observatorio.

Ci Esperanto es regulari, Ido irregulari. Per regul de Wahl e li sufixes -or + -ia on obtene li formation impeccabilmen just:

Labor-ar, labora-t-or, labora-t-or-ia. -- Observa-r. observa-t-or, observa-t-or-ia.

Anc altri duplic radicas in Ido es regularisat mersí a ti suffixe -or. Ex.: protektar e protektorato. In Occidental protect-er, protect-or, protect-or-atu.

On trova ancor in Ido: imper-ar, imperativo, imperator-o, 3 radicas quande on posse derivar per li sufixd; -or e -iv adjuntet secun li regul de Wahl: impera-r, impera-t-or, impera-t-iv. On trova ancor in Ido: elev-ar, elevacion-o, elevatoro, tri radicas quande on posse derivar eleva-r, eleva-t-ion, eleva-t-or. Mem karburatoro in Ido ne posse esser derivat de karburar!

Pos to on posse solmen esser astonat pri li pretension de Ido a «corecter» li derivation de Esperanto, nam in Ido es plu mult labor a far quam in su concurrente!

Li sufixe -iv.

De Beaufront mult criticat Esperanto pro li absentie de -iv in ti sistema. Su reproches es fundat; il solmen obliviar constatar que in li lingues natural ti sufixe es adjuntet al supine, it es con il intercalation de un -t-, o mutation de d, t a s, secun li regul de Wahl. Do: adhesiv e ne adher-iv, decora-t-iv e ne dekor-iv. -- Pro ti ignorantie, Ido malgré su sufixe -iv ne posset derivar demonstrativo de demonstrar, ma devet adopter it quam irregulari parol!

Komparar in Ido da kompar-iva!, ma ti parol essente baroc, on adoptet komparativo por li grammatical término. Denov un complication. Li natura venja se!

Li Idistes criticat anc li absentie de questionar in Esperanto, ne remarcant, que interrogar es anc necessi. E plu tard ili devet adopter un orfan: interogativa por traducter Esperanto pri-demanda. Quant plu simplic vell esser: interroga-r, interroga-t-ion, interroga-t-iv.

Li sufixe -ura.

Credente falsmen que li lingues deve esser fundat sur li logica, Couturat abuset li sufixe -ura, aplicante it chascun vez quande it acte se pri un resultate.

Esperanto: civilizacio, federacio, disertacio, emulsio, koalicio.

Ido: civiliz-uro, feder-uro, disert-uro, emuls-uro, koalis-uro.

Ancor ci Esperanto es irregulari nam it ne posse derivar civilizacio de civilizi, etc. In contrari Ido deriva regularimen ma obtene grotesc derivates; li paroles Esperanto es plu simpatic. Pro quo ne contentar se per li finale -ion? Quande Ido oposi lig-uro a Esperanto ligaturo, it crea un derivate fals e risibil pro que manca a it li regul de Wahl per quel on obtene liga-r, liga-t-ion, liga-t-ura.

Li ínutil radicas.

Li duplic, triplic e mem quadruplic radicas pulula egalmen in Esperanto e in Ido pro li mal sistema de derivation, principalmen pro li absentie del sufixes international -ion, -or, -ie, -iv, -ura. It es ver que Ido possede li du ultimes ma pro que it ne have li regul de Wahl, su derivates es sovente ínnatural. Ex.: dekor-iva, adher-iva, aud-iva, admir-iva, administr-iva.

Noi comprende tre bon que pro rasones de simplicitá, on ne deve multiplicar li númer del afixes, tamen pro que li supracitat sufixes permisse formar milles e milles de international paroles ili es índispensabil. Si on vole economisar, it vell esser plu logic comensar per supresser altri afixes quam -if e -ag, e in prim li ínutil prefixe ge- heredat de Esperanto e quel servi apen por 3 o 4 paroles. E ancor vice ge-patri, Ido di nu genitori. Por li rest on posse tre bon dir fratres e sestras, senioros e senioras.

Altri casus interessant:

Ti parol casu es dit kaz-o in Esperanto-Ido, ma pro li mal selection del radica, ti lingues es poy obligat adopter kazuisto, e kazuistiko (do 3 radicas) quande, per casu, on obtene regularimen, casu, casu-ist, casu-ist-ica.

Ido viceat sen-lime per infinitezima, ma ti parol es obtenet regularimen in Occidental: fini-r, in-fini-t, in-fini-t-esim, in-fini-t-esim-al. -- Ido viceat sen-posed-igi per un nov radica expropriar. In Occidental ti parol ne es orfan ma es format regularimen de propri (ex-propri-ar) e mem Occidental forma tam simplicmen a-propri-ar, propri-etá, propri-et-ario.

Compara anc li 4 radicas de Ido con li unic in Occidental:

Ido: potenta, potenco, potencialo, potenciometro.

Occidental: potent, potent-ie, potent-i-al-e, potent-i-o-metro.

Compara anc li 5 radicas de Ido con li unic in Occidental:

Ido: pozar, poziciono, pozitiva, prepoziciono, postpoziciono.

Occidental: posi-r, posi-t-ion, posi-t-iv, pre-posi-t-ion, post-posi-t-ion.

Quande Zamenhof publicat su Esperanto, il havet solmen 28 annus; li defectes es do pardonabil, ma Ido, creat de un comité de «scientistes» e perfectionat durant 7 annus, es ínexcusabil! Ne li témpor ha mancat ci, solmen un poc de linguistic scientie che Couturat e de Beaufront, quel esset hipnotisat per Esperanto e obliviat regardar li natural lingues.

Li ínutil sufixe -ig.

Inter li afixes heredat de Esperanto, li sufixe -ig es certmen li max genant, li max ínsuportabil. Constantmen it rupte li regularitá del derivation, mutila milles de paroles in Esperanto-Ido, sin alcun beneficie, nam Occidental dispensa it sin esser minu clar. Ido abuset ti sufixe ancor plu quam Esperanto. Ex.:

Esperanto: korekti, saturi. Ido: korekt-igar, satur-igar (e saturation? e corection?)

E ta u Esperanto usa it, sovente Ido vicea it per -iz. Do in Esperanto-Ido it es impossibil retrovar li natural derivates per -ion:

Esperanto: lim-igi, kolor-igi, arm-i -- E arma-ment? des-arma-ment? limit-ation?

Ido: limit-izar, kolor-izar, arm-izar, color-ation?

A Esperanto krachi, Ido substitue expektorar, quel adver es li form international, ma in Ido it ne posse esser derivat de pektoro, pro que regularimen on vell dir ex-pektor-ig-ar!

On save que plurvez, li Idistes proposit adopter li sufixe -ion, por «modernisar» lor lingue. Ma lor sistema de derivation fa to impossibil pro que it vell fortiar dir ex-pektor-ig-ation, o ex-pektor-ig-ion. (In Occidental: pector, ex-pector-ar, ex-pector-ation.)

In un altri loc, on trova in Esperanto-Ido en-korp-igi (o -igar). Ma to es anc fals, nam li international radica es corpor, de quel on deriva in-corpor-ar (sin -ig!) in-corpor-a-tion, corpor-a-t-ion, corpor-a-t-iv, etc.

Ti sufixe -ig causat curios íncoherenties. On trova por exemple in Ido centrigar e koncentrar (pro quo ne koncentr-igar?) e ecentrika, 3 radicas, u Occidental besona un sol: centre, centr-al, centr-al-is-ar, centr-ar, con-centr-ar, ex-centr-ic.

Ma li cúlmine del íncoherentie es atinget in li familie sequent: formo, ma formacar, ma deformar, ma konforma e konformigar, do 4 radicas diferent, quande it es facil derivar: form, form-ar (de u form-ation, form-ator, form-ativ), de-form-ar (de u deform-ation), con-form, con-form-ar (de u con-form-ation).

Ti derivation veni tot naturalmen a tis, quel abandona li ultra-logica de Couturat e li artificialitá de Zamenhof!

Li sufixes -if, -ag, -iz, es ínfelici inventiones de Couturat, rejectet con rason del Esperantistes. Quande Ido vole far dir urin-if-ar vice urinar, it complica ínutilmen li lingue nam urinar es tam clar quam urinifar, tam plu que li nómine de action es urin-ation (ne urinifation).

Li absurditá del «logicitá» de Ido ha esset demonstrat de Couturat self quande, pos har imposit foli-ifo (= foliation), il proposit poy prefoliaciono, quel es in facte li international parol. Li natura reprende su jures, felicimen. -- Quo impedi per un sol radica derivar: folie, foli-ar, pre-foli-ar, pre-foli-ation, de-foli-ar, de-foli-ation, etc.

E quande Ido corecte registri, tani, etc. a regist-agar, tan-agar, il ne di nos qualmen per ti pesant verbes on va posser formar in-registr-a-tion, tann-age, tann-ero, etc. (In Ido tann-ero es dit tan-ag-isto!)

Li sufixe -iz es plu admissibil, ma Ido da a it per erra li signification de provider per, quande in realitá it significa far tal. Por exemples: real-is-ar, vapor-is-ar.

Corectente Esperanto lim-igi a limit-izar, Ido oblivia que it existe limit-ation (e ne limit-iz-ation). E viceante Esperanto honori per honor-izar, Ido ne explica nos qualmen it va poy derivar honor-a-bil, des-honor-ar, etc., con un verb honor-iz-ar!

Li finale -ntie

Un grand númer de international parolse fini per -ence, -ance, -enza, -antie, etc. In un international idioma, it se facil formar ti paroles regularimen per adjuntion de -ie al present participie. (Ex.: difere-r, difere-nt, difere-nt-ie) e ti form de finale permisse continuar li derivation diferenti-al, diferenti-ation, etc. -- Per ti medie on ne besona nov radicas, ni nov sufixes, pro que -nt e -ie ja existe. To es do in realitá un simplification, quel permisse li supression de mult duplic e triplic radicas in Esperanto-Ido. Ex.:

Esperanto: kunsono, kvitanci. Occidental: con-son-ant-ie, quitt-ant-ie.

Ido have fidar, konfidar, poy konfidencar, ma departente de un unic radica on posse formar fide, fide-r, con-fide-r, con-fide-nt-ie, con-fide-nt-i-al.

Ido have sono, poy konsonanto, poy konsonanco, poy disonancar, u on posse derivar son, son-ar, con-son-ar, con-son-ant-ie, con-son-ant-e, dis-son-ar, dis-son-ant-ie.

De konciar, Ido ne posse derivar su parol koncienco, quo es possibil in Occidental: consci-er, consci-ent, consci-ent-ie, con-ci-ent-i-os.

Mem li parol Ido providenco sta sin coherentie grammatical e tamen li derivation es clar: vid-er, vid-ent, pro-vid-ent-ie, pro-vid-ent-i-al.

Quande on vide Ido adopter successivmen 3 radicas: difer-er, diferenci-ar, diferencialo, on comprende quant li solution de Occidental es genial: difere-r, difere-nt, difere-nt-ie, diferenti-ar, difere-nt-i-ale.

Li finale -itá.

Ido vicea un tot serie de composites íncomprensibil de Esperanto per nov radicas a queles it da li finale -itato por quel li accentu sta sur li just vocale -a.

Esperanto: mal-felico, pli-multo, mal-pli-multo, vant-eco, variaj-aro.

Ido: kalamitato, majoritato, minoritato, vanitato, varietato.

In realitá ti finale es ínpractic. Li derivates conosset calamit-osi, majorit-ari, minorit-ari, vanit-osi, etc. pruva que li ultim lítteres es superflui: plu bon vell esser calamitá, majoritá (quel on deve derivar de major, etc.), vanitós, etc. E por conservar li just accentuation it sufice plazzar it sur li ultim vocale.

Conclusion.

Li paroles queles noi examinat es solmen quelc exemples inter multes. It vell esser facil continuar li demonstration durant ancor un tot libre. Ma lu poc studiat sufice por pruvar que Ido ne es rect in su pretension har ameliorat Esperanto e trovat li sistema max international e max simplic. Si quelc modificationes es bon, li altres alontana li lingue del ver internationalitá.

LI grand erra del Idistes es har adoptet quam base un demí-artificial Esperanto. Poy ili devet penar transformar pezze pos pezze li tot sistema. De tot veni ti íncoherenties, ti manca de unitá in li radicas. Con li afixes de Esperanto, it es ínpossibil obtener li natural derivates; do on adoptet les quam nov radicas. Li lingue devenit sempre plu complicat. E ti defectes vell har esset evitat regardante un poc plu li natural lingues e un poc minu Esperanto!

Hodie un sol solution es possibil: studiar li natural lingues, extraer li radicas e li afixes international, poy harmonisar li totale in un simplic e regulari sistema. To ha fat Occidental.

R. Bg.

Occidental-Union

Central Oficie, Chapelle (Vaud), Svissia

Per li ultim votation dele Senat e del Plenum, li nov Statut del Occidental-Union ha esset adoptet per un grand majorité e it es validat desde li 1 januar 1937.

Li ancian Senate, quel es li directiv-administrativ comité del Occidental-Union, resta in function til li 31 decembre 1938. Presentmen, it es composit ex: Sres Ing. Hans RObert Hoerbiger (Wien, Austria), honorari presidente; Dr. Hans Homolka (Wien, Austria), presidente; Prof. R. Berger (Morges, Svissia), unesim vice-presidente; Dr. C.E. Sjöstedt (Oestersund, Svedia), duesim vice-presidente. Céteri membres: Sres H.D. Akerman (London, Anglia), W. Blaschke (Wels, Austria), Ing. E. Pigal (Wien, Austria), Mag. A.Z. Ramstedt (Helsinki, Finnland), L.M. de Guesnet (Paris, Francia), Dr. A. Peipers (Köln, Germania), C. Varela (Figueres, Hispania), M. den Outer (Voorschoten, Nederland), A. Eschenasy (Craiova, Rumania), E. Berggren (Stockholm, Svedia), Apot. A. Haldin (Eskilstuna, Svedia), Dr. Phil. H. Nidecker (Basel, Svissia), J. Ritter (Chiasso, Svissia), Prof. H. Pášma (Tábor, Tchecoslovakia), J. Svec (Praha, Tchecoslovakia).

Li ancian Plenum consistet ex li landal organisationes o in li landes u ne existe ancor landal organisationes, ex landal representantes del Occidental-Union.

Secun li nov Statute, li PLENUM es composit ex omni ordinari e extraordinari membres. Li ordinari membres comprende individual membres, to es solmen Occidentalistes, e Occidental-organisationes. Ili have li jures partiprender al votationes, esser electet quam functionarios del Occidental-Union, signar un referendum o un iniciative, devenir representantes del Occidental-Union, reciver gratuitmen li oficial organ(es), usar li institutiones del Occidental-Union e juir pri omni avantages queles li Union obtene por su membres.

Li extraordinari membres consiste ex omni individual persones o colectiv organisationes queles desira subtener nor movement. Ili have li jures partiprender al votationes con consultativ vote e ili recive gratuitmen li oficial organ(es).

Contributiones: Li annual contributiones par 1937 e por 1938 es fixat quam sequent.

Individual ordinari membres

Activ membres: Sv. Fr. 5.—; recive gratuit abonnament al oficial organ(es); Sv. Fr. 8.50 con abonnament de propaganda (3 exemplares).

Protectori membres: Annual contribution sviss Fr. 10.— til sv. Fr. 49.—; recive li abonnament de propaganda o secun desir un abonnament de propaganda por singul sv. Fr. 10.—.

Mecen membre: Contribution annual sv. Fr. 50.—; recive secun desir de 1 til 5 abonnamentes de propaganda.

Perpetui membre: Unic contribution sv. Fr. 500.—; recive 1 til 2 abonnamentes de propaganda durant su tot vive.

Colectiv ordinari membres

Annual contribution: sv. Fr. 5.— por singul membre (exceptet contrari convention secun §16 del Statute).

Extraordinari membres (individual o colectiv)

Contribution annual: sv. Fr. 5.—; recive li oficial organ(es). Li extraordinari membres posse anc devenir protectori, mecen o perpetui con li contributiones mentionat sub ordinari membres.

Li Statute va esser publicat in un proxim numeró de Cosmoglotta. Til tande, li interessates posse reciver it del Central Oficie.

Chascun abonnate o letor de Cosmoglotta va trovar in anexe al present numeró un formulare de adhesion al Occidental-Union. Noi mult espera que omni coidealistes va adherer a nor chef organisation, auxiliar nos secun possibilitá e, quo es altmen important, recrutar nov adherentes. Noi ne deve obliviar li conosset proverbie: «Union fa potentie!» Central Oficie.

Association Por International Service (APIS)

Sede: Chapelle (Vaud), Svissia

Scope. APIS, fundat per nor venerat pionero J. A. Kais, Brno, Tchecoslovakia, nu intra in un nov stadie de su developament. Sempre plu su expansion deveni un beson por nor movement. De omni de omni land on desira un plu ampli materiale de propaganda por ganiar nov membres, interesar nov persones a nor movement. Quo plu mult quam li corespondendentie aperte nov idés, nov horizontes, nov amicitás, nov conossenties? Qui ne desira serchar apt correspondent secun su afin idés, secun su gustes, secun su etá, por cultivar e inrichar su practic e cultural education? Nu! hodie APIS es pret facilisar omni persones queles desira international relationes, precipue li YUNES queles es sempre avid conosser altri landes e li coses del munde. Secun li bell devise de Occidental Servicie al homanité APIS vole servir li masse del amatores de corespondentie e de extran informationes.

Qalmen adherer a APIS? It es necessi plenar con cuidas li carte de adhesion, que ha esset expedit a omni abonnates de Cosmoglotta. Ples scrir leibilmen per tipografic lítteres e abreviar secun code de abreviationes.

Pro que li adhesion a APIS es GRATUIT, omni letores, omni interessates, anc persones, queles ne ancor conosse Occidental have li jure devenir membre de APIS. Pro to noi peti omni coidealiste recrutar nov membres e por ti scope demandar nos li necessi carte de adhesion.

Un adressarium de APIS? In comensa de 1937, noi va editer un printat ADRESSARIUM DE APIS, contenent omnicos interessant li corespondentie, li adresses de omni membres secun landes, cités e alfabetic órdine in li cités, con li desires de singul corespondente. Ti adressarium va esser vendit Fr. 0.50 sviss.

Chascun corespondente va posser comprar tam mult exemplares quam desirat. Ples comendar it in sam témpor quam li expedition del carte de adhesion.

Qui desire far printar su fotogramma apu su adresse? Chascun membre de APIS posse far inserter su fotogramma apu su adresse. It es necessi inviar a APIS un fotogramma de 6x9 cm, contenent solmen li cap. Li custa del necessi cliché es Fr. 3.— sviss payabil in sam témpor quam li comende. Li cliché va haver 10 x 15 mm e it va servir por li futur editiones del adressarium sin altri expense.

Altri innovationes de APIS: Su sectiones. Li regulamentes de 3 sectiones ja es pret:

. OCCIDENTAL-PRESSE. Servicie de textus li de Occidental (abreviat: OP). Omni organisat Occidentalist posse devenir membre de ti section per payament de un annual contribution de sv. Fr. 1-. Tis, queles desira adherer a ti section posse mentionar it sur li carte de adhesion de APIS o scrir It apart. Li adhesion deveni efectiv solmen pos aprobation del direction de OP. . Servicie de corection de traductiones (abreviat: SCD. Li membres de APIS posse partiprender a ti section si ili es abonnat a Cosmoglotta. Li scope persequet per ti section es interessar índirectmen a Occidental tis, queles desira studiar li lingues. Ili posse perfectionar se in un foren lingue per traducter articules de Cosmoglotta a alcun lingue selectet per il. Li instituet servicie fa corecter li labores per apt coidealistes de quel li lingue selectet per li membre es su lingue matrin. + Por partiprender a ti servicie, it sufice anunciar su intention a APIS e indicar li lingue(s) selectet. . In fine, un section, sub li activ impulsion de nor coidealist Harald Biörkrmn (Jänkisjärvi, Svedia) constituet se nu por li aplication de international corespondentie per ilustrat lettres circulant inter instructores e professores (abreviat: ILCI) Li corespondentes dividet in gruppes directet per un landal traductor.

Por partiprender a ti section, it ne es necessi esser membre de APIS, to posse evenir plu tard si necessi.

Nor projectes for li futur. Por auxiliar li propaganda in favor de APIS, noi intente editer lettre-paper, covertes e marcas glutinabil destinat a omni membres. Noi va reciver con gratitá omni suggestiones e projecte concernent ti editiones. Ja nu, noi li membres comendar li desirat quantitá de singul por permisser nos etablisser un budgete de ti editiones.

Financies. Quam singul corespondent o membre de APIS va facilmen comprender it, li organisation de APIS sur li actual base ne fa se sin moné. Por editer circulares, statute, adressarium e plu tard lettre-paper, covertes, marcas glutinabil noi etablisset un budgete aproximativ quel atinge circa Fr. 300.— sviss. Pro que por motives de propaganda li adhesion a APIS resta gratuit, noi posse contar solmen sur li vende del adressarium o altri materiale de propaganda. Noi mem espera que mult coidealistes, queles es conscient pri nor eforties, va auxiliar nos per donationes.

Li eforties de chascun, sive per recrutar membres, sive financial auxilie, va assecurar li success de nor interprense.

Ne plu tarda vor adhesion a APIS! Ultim termin por li ADRESSARlUM 1937: 15-esim februar 1937.

Cronica

Anglia

Sr. Beer, licentiate del Universitá de London, just publica un prospecte in anglés por far conosser li problema del lingue int. e su solution per Occidental. It es intitulat: The new scientific world-language: attack and defence. Precie fr. 0.10 sviss, afrancat; comprabil in Chapelle.

Francia

Aparit li no 4 de Class-combatte, li trimestral Bulletin del Association Proletari Interlinguistic, scrit tot in Occidental. Ti numeró exposi li eforties interprendet por evitar li guerre europan. On posse obtener it che li redactor G. Poujet, Isles sur Suippe (Marne) Francia.

Saturdí 16 januar evenit in li Bourse du Travail in Paris un conferentie sub li titul:«(Occidental o Esperanto»? Noi va raportar pri it in li proxim numeró.

Li revúe Interlanguagæ, fundat ante 6 annus de nor excellent confratre Sr. Mauney in Paris, cessat aparir, sin dubita pro manca de subtenentie financial. Li idé publicar un revúe neutral in quel es presentat omni species de lingues international esset tre bon, ma con li condition que li redactor ne es obligat publicar omnicos, bon o mal, pro ti sol rason que li articul es payat de su autor. Nam in ti casu ne li lingue max bon es principalmen propagat, ma li lingue del rich autor. Talmen in Interlanguage esset tro sovente emfasat projectes ínsignificant, quel contribuet confuser publica in vice aclarar it pri li ver principies del lingue international. RB.

Li revúe frances le Haut-parleur, de Paris, publica li sequent declaration: «Certmen, Esperanto ne es ja li idioma international ideal... li facte que mult persones aprende a parlar e comprender it, til quande un melior lingue va exister es max significativ.»

Li Haut-parleur ne plu besona attender! Noi invita it examinar Occidental e confesser que ti ideal lingue existe ja, sin li defectes quel on reprocha con jure a Esperanto. R.B.

Li revúe humoristic del Esperantistes, La Pirato, cessat aparir; alquo por nos interessant: ne manca de moné es li cause, ma manca de témpor (che li redactor) e manca de material! In nor dies -- manca de material!!! Qual bon idé, si it vell esser possibil far un combination inter li manca de material che li Pirato e li manca de moné che nos -- o, quo es lu sam con altri paroles: posser utilisar li richess del Pirato (in moné) por publicar nor abundantie de material (litterari, social, filosofic, & c.)! Ma -- pro quo abandonar nos a ilusiones? Dr. H. Nid.

Rumania

Ante un annu Occidental esset ancor ínconosset in ti land, ma hodie nor movement ha trovat ta entusiasmat partisanes. Ili just comensat lor action per publication de un curs in ruman «Occidental, limba internationala moderna». Ti curs es remarcabilmen bon composit de Sr. Saescu con un prefacie de Sr. prof. Geza Hant, ex-idist; it contene un fotogramma de Sr. de Wahl e un cart del lingues de Europa. Precie 20 lei, che Tipografia «Speranta», Madona 38, Craiova, o che li Institute Occidental de Chapelle (Vd) Svissia (sFr. 0.60, afrancat). Bentost va sequer un Vocabularium ruman-Occidental de Sr. Hant e Eschenasy.

Svedia

Li bulletin de novembre 1936 del Svenska Occidental-Förbundet raporta pri li reunion autunal de nor sved coidealistes in Stockholm, in quel Sr. ing. Lindström racontat su viage che nor venerat mastro E. de Wahl.

Li sam bulletin publica un tragic raconta «a mi assassino» traductet in Occidental de Sr. Y. Sköld.

Pastor Aug. Erhard in Karlstad ha inaugurat un curs de occidental in K.F.U.M. (Christian Federation de Yun Mannes) in ti cité. Li interesse por Occidental sembla esser sat grand in ti federation e noi desira un bon success al curs e a su energic ductor.

Li 18 nov. prof. von Sydow fat un discurs pri li L.l. córam li Rotary Club de Upsala. Li discurs evocat grandissim interesse e li club acceptet un resolution in favor de Occidental. Li eveniment va esser raportat anc in li jurnales de Rotary.

Svissia

Sr. Ed. Bieller, prof. de stenografie in Bienne, interprende difuser Occidental in li circules stenografic international. Desde januar 1937, publica un nov revúe tre interessant: «Revue internationale de Stenographie» quel va consacrar regularimen pluri págines a Occidental. Li unesim numeró contene un curs e un concurs pn Occidental e quar págines extraet de Cosmoglotta con un portrete de E. de Wahl. Benque li revúe es consacrat principalmen al sistema Aimé Paris, it apertet largmen a omni idés concernent li stenografie e noi recomanda it calidmen. Abonnament fr. 4.— Sviss. Adresse: Revue int. de stmographie, 11. chemin Ritter, Bienne, Svissia. On save que til hodie Occidental ha esset adaptat ja a 4 sistemas de stenografie, ma ne al Aimé Paris. Ti ultim adaptation deve esser fat max bentost possibil. Noi desira al nov revúe long e prosper vive.

Tchecoslovakia

Per li Occidental. Bulletin de ti land, noi informat pri un vivid interesse por Occidental in Tchecosl. Mult jurnales publica articules, curses, discussiones pri Occidental, e mem concurses. Li plazza manca ci por mentionar omnis, ma nor letores posse abonnar ti tchec Bulletin. quel custa solmen 3 repons-cupones per annu. Adresse: J. Svec, Praha V Il, Skroupova 2.

Abonnament a Cosmoglotta

Fr. 3.50 sviss; Fr. 17.50 francés; RM 2.10; Kc. 22.—; 0,80 dollar; 3 sv. 4 d. Fr. 22.— belgés; fl. 1,5; dan kor. 3.60; sved kor. 3.20; Lira 14.—; öS 4.30; 12 respons-cupones.

Cosmoglotta B 09 (feb 1937)

Serie B, poligrafat -- «INFORMATIONES» -- Februar 1937 -- Nró 1 (9)

Index del contenete ples vider ultim págine

Contene:

  • Nor programma por 1937
  • Qui desira reciver un Occidental-jurnale duvez per mensu?
  • CRONICA: Cosmoglotta, Anglia, Cuba, Finnland, Francia, Svissia, Tchecoslovacia
  • Dictionarium del international paroles
  • Propaganda inter adherentes de altri sistemas e «defense del idé»
  • Esque li propaganda «menti»?
  • Congresse de 50000 Esperantistes, Esperanto en la moderna vivo
  • Re-edition de Kosmoglott
  • Al membres del Union
  • Decocte de amore
  • LI SCHISMA DE IDO: Li ultim duplicitá de De Beaufront
  • Li cent fideles de sr Quarfood -s Li yelb cartes del Union -- Li potentie de un sol hom
  • EX LI PAPER-CORB: Li trist ballade pri li grand chef del indianos del nordic forestes
  • Un Ido-lecion.

Nor programma por 1937

It es custom inaugurar un nov annu per un programma e pie desires por li successe del afere quel on servi. Noi vole sequer ti tradition -- e changear it: noi ne desira que 1937 mey esser un bon annu por Occidental; no, noi constata que 1937 va esser un grand annu por Occidental, un annu de un grand salta adavan, comparabil al annus 1922 e 1927, annu del nascentie del lingue e annu del nascentie del Union.

Factes e observationes autorisa a ti audaciosi assertion. Sam quam unquande nor movement esset concentrat in Vienna, it es hodie denove concentrat in Chapelle, u se trova li Institute Occidental, Li Central Oficie e Direction del Occidental-Union, li Secretariatu del Occidental-Academie, li Administration de Cosmoglotta, li Secretariatus de APIS e SAPO, li Redaction de Cosmoglotta-Informationes (desde nu nominat «Cosmoglotta, serie B»); e li Redaction de Cosmoglotta self («Cosmoglotta serie A») in proxim vicinitá. Li pluparte del essential functiones de nor movement es concentrat in li bell país de Vaud, e noi have nu omni possibilitás por profitar ti concentration por li progresse de nor movement. Inspirat de un confident e ínfrenabil entusiasme, noi va devoer omni nor energie al servicie de nor grand idé, de nor bell lingue, de nor autor, de nor coidealistes -- per un parol: de nor movement.

Li munde sta in crise, ma nos li fate apare favorisar. Esperanto suffre li dolores de un acri schisma inter li torso del Universala Esperanto-Asocio e un nov Internacia Esperanto-Ligo fundat del secessionistes. Li restages del Ido-movement es denove dividet per li etern schisma inter conservatores e reformistes. (E it es interessant observar, que mult functionarios de ambi concurrent movementes ha, confidente a nor discretion, abonnat Cosmoglotta.)

Nor movement cresce continuimen e progresse in un statu de max bell harmonie, concordie e colaboration. Con Novial, quel ha aproximat se ye 9/10 a Occidental, liga nos fraternal benevolentie, reflex del amicitá inter prof. Jespersen e sre de Wahl. Li unic punctu pri quel on vell posser plendir, es que li crescentie de nor movement quelcvez aporta un poc tro mult labor a un o altri de nor perseverant e ínfatigabil functionarios.

Ma nor entusiasme ne fa nos obliviar li realitás del vive: Li ocul entusiasmat ja vide li cert e brilliant fine del via in li clar radies del sole; ma li pedes deve ancor vader mill passus ante que noi atinge it.

Detallies de nor programma trova se in li present e venient numerós de Cosmoglotta B (til nu «Informationes»). Pro to solmen poc paroles:

Ccosmoglotta B (Informationes) va desde nu aparir 6 vezes per annu, alternante con Cosmoglotta A (printat), e regularimen in comensa de chascun mensu; talmen que nor abonnates va desde nu reciver un jurnale chascun mensu -- sin augmentation del precie. 16 págines chascun mensu, in sam formate quam Cosmoglotta A.

Noi va editer li desde long desirat lexico Occidental-Occidental junt con un serie de vocabulariums in mult lingues national, in plu un historie del derivation de prof. Berger, parte de un Historie del Lingue International del vis-punctu del scole natural, quel va inter altricos contener li autentic documentes pri li historie del Delegation 1907.

E punctu cardinal, noi va intensificar li propaganda in omni directiones. Forsan unquande un o altri coidealist ha questionat se «Esque vermen mi labor ducte a un resultate? Esque ne tamen omni mi eforties ha esset van?» Hodie li Esperantistes e Idistes have cause por questionar se to. Por Occidental li stadie de dúbite -- si un tal ha existet -- ha finit por sempre. Chascun Occidentalist posse fider in li rapid reaction e absolut apoy del Centrale a omni su iniciatives.

Noi exhorta omni coidealistes a colaboration, a inviar nos idés. Omni colaborator es benevenit, necun mem modestissim laborette va esser perdit. Noi institue durant 1937 un continui concurs de idés, grand o litt, por propaganda, por organisation, por instruction, por labor de buró, por omnicos. Li redaction de Cosmoglotta B va esser jurie, e va premiar omni idé nov, util, e realisabil por Fr. 5.— sviss in Bons del Institute Occidental.

Nor afere es bon, nor position es fort. In li annu passat noi ha atinget considerabil successes, in li nov annu noi va consolidar e augmentar les. Noi comensa li nov annu con un marvelosi sentiment de secur saventie pri nor successe definitiv. Mey nor entusiasme e self-confidentie inspirar anc vos.

1937 es li annu de Occidental -- adavan!

Li Redaction de Cosmoglotta B

Ric Berger -- Fred Lagnel -- Ilmari Federn

Qui desira reciver un Occidental-jurnal duvez per mensu mey abonnar anc li Occidental-Bulletin de nor tchec coidealistes, quel apari, completmen in Occidental, 10 vez per annu, li 15. in chascun mensu, con exception de julí e august. Precie extra Tchecoslovakia 3 respons-cupones o -.90 cts. sv. Redaction e administration: Occidental-Buró, Skroupova 2, Praha VII.

Cronica

COSMOGLOTTA (serie A) va aparir in futur exactmen li 5 januar, 1 marte, 1 may, 1 julí, 1 septembre, 1 novembre. Li nró 4 va esser consacrat a Edgar de Wahl quel have su 70-esim anniversarie li 11 august. -- Li nró 112 de Cosmoglotta esset inviat al 300 linguistes, membres del congresse international de linguistes in Copenhag, e a un centene de Idistes (queles ne ja abonnat Cosmoglotta). Redaction de Cosmoglotta B («Informationes») Desde hodie, li suplement poligrafat de Cosmoglotta va aparir regularimen li 1 februar, 1 april, 1 junio, 1 august, 1 octobre, 1 decembre, mersí al auxilie de sr Federn. Por evitar miscomprenses, noi precise que su redaction es assumat de tri principal persones queles va sempre signar lor articules per li abreviationes sequent:

F.L. = Fred Lagnel, Director del Central Oficie -- I.F. = Ilmari Federn, Secretario del Academie -- R.B. = R. Berger, Redactor de Cosmoglotta. R.B.

Anglia

Nor coidealist S.W. Beer (London) nu traducte a anglés li important scientific studie de Ing. E. Pigal: Essence of Occidental. -- Su fratre, L. Beer, prepara un Occidental Vocabulary Simplified. -- Noi prepara nu li edition del Vocabularium Occidental-Anglés de Federn, Kemp e Haislund (anunciat sub li nómine de «Clave») juntet con un grammatica de Occidental in Anglés. F.L.

Cuba

De ti insul noi recivet in comensa de januar un carte portant ti paroles printat: «Estimat coidealist: ples accepter nor sincer desires de felicitá por li nov annu 1937, e bon progresse del lingue international Occidental» signat: Dario Bonneval, Rafael Fuentes. -- Sincer mersí del Central Oficie. R.B.

Finnland

Noi recive li trist information pri li morte de sr Tauno Tattari, li li autor del libre pri Occidental in lingue finn. Noi crede saver que nor coidealist morit pro tuberculose. Quande noi va pesseder detallies, noi va parlar pri li merite de ti modest e valent amico. R.B.

Francia

In fine de februar, sr Martinet, professor de lingues vivent che li lycé de Reims fa tri discurses pri li problema del lingue international. Noi va referer pri su interessantissim enunciationes in li nró 2 de Cosmoglotta B. IF

Svissia

Saturdí, 13 febr. ha arivat in Lausanne sr Ilmari Federn, secretario del Occidental-Academie. On memora que sr Federn esset considerat til ante tri annus quam li «max bon stilist de Ido» pro su articules in «Progreso». Hodie sr Federn ha decidet se consacrar su tot forties a Occidental e venit habitar Chapelle in li Central Oficie. In facte nor movement nu expande se tam mult, que sr Lagnel sol ne posse plu suficer por li corespondentie. Li generosi auxilie es un ver chance por Occidental, nam talmen va esser centralisat in un sol loc li activitá del Academie e del Occidental-Union. -- Sr Federn viageat de Copenhag tra Paris u il visitat srs de Guesnet e Mauney. In Lausanne evenit un unesim conferentie inter srs Lagnel, Federn e Berger per quel un «plan de action» esset etablisset. Durant que ili va continuar li propagande, srs Lagnel e Federn va interprender li publication de mult libres necessi, p.ex. li lexico complet Occidental-Occidental, li grand lexico Anglés-Occidental comensat de nor mort amico Kemp, curses de aprension in lingues national etc. etc. R.B.

Prof. R. Berger, redactor de Cosmoglotta, va sejornar in Paris del 29. julí al 4 august. Il va esser felici incontrar ta interlinguistes. Ples informar le a sequent adresse: Prof. R. Berger, Morges, Svissia.

Tchecoslovacia

Nor tchec amicos queles es instructores, es informat que li tchec revúe «Vytvarna vychova», revúe por li docentie del dessin, just ha publicat in su numeró 2 li traduction ex francés a tchec de un parte del ultim libre de sr Berger, pri li dessin, libre aparit in 1936 in Lausanne. Cosmoglotta ante 2 annus hat publicat un preresumate de ti libre. Nor letores tchec queles interesse se pri ti problema posse obtener li nró 2 de Vytvarna Vychova per scrir a sr Vydra, inspector del dessin, Vazova ul. 1. Bratislava. F.L.

Li propagandistic activitá de nor assiduissim tchec amicos posse esser considerat quam un modelle digni de imitation de chascun landal movement. Noi publica in sequent lor raporte con statistica comparant pri li successes atinget durant li annu passat. -- Concernent li nómine del patria de nor fervent amicos, un discussion del Academie, iniciat per ili, havet quam resultate, que li form Tchecoslovacia deve esser considerat quam preferibil. On remarca tamen que anc lettres adressat a Tchecoslovakia va atinger lor destinatario. I.F.

Raporte pri li propagatori activitá por Occidental in Tchecoslovacia in 1936

Por comparation del progresses fat, li númeres de 1935 es juntet in parenteses. Numerós publicat de Occidental-Bulletin: 10 (10). -- Suplement: 4 numerós (1) -- Exemplares dismisset de chascun numeró: variabil inter 150 e 180. -- Númere del abonnates: 72. -- Assemblés de Federali: 1 (1). -- Club Occidental in Praha, membres: 29 (14). -- 1 assemblé general + 12 sessiones del comité (1+10). -- Libres editet: 2; Kajš, Occidental, moderní rec mezinádorní e Kajš-Podobský-Svec, Slovník cesko Occidental (lexico tchec-occ) (1935: 1). -- Nov folies de propaganda: 1; con recension de Occidental de prof. Vanomý, editet de Svec. (1935: 6).

  • Articules e noticies in gazettes: in 11 gazettes 60 articules e noticies de 7 autores, ne contante litt anuncies pri discurses. Vide separat sinoptica! (1935: 22).

Traductiones de original articules in Occidental a tchec: 6; 3 de Deulofeu, 2 de Krogstad, 1 de Poujet, traductet de ing. Polanský in Nezávislá politika. -- Un curs de Occidental in li jurnale Nezávislá politika, de Podobský, in nrós 2.—33. fine: 3.oct.1936. -- Public curs in Praha, 16 persones, 5 leciones, ductor Josef Svec. -- Public discurses: 6 in Praha, Jos. Svec. -- Mentiones pri Occidental in libres: 2; Tchec vocabularium Vása-Trávnícek e in Suplement al Enciclopedie Otto. -- Visites de foren Occidentalistes: 14-15 marte sr. Brand ex Tavannes in Svissia, 28-29 august sr Ritter ex Chiasso, Svissia; ambi che sr Svec in Praha. -- Númere de demandes de information ca. 100 (in 1935: 30). -- J. Podobský, J. Svec.

Statistica pri articules e noticies pri Occidental, publicat in tchecoslovac jurnales e revúes, til 31. dec. 1936: in 11 gazettes esset publicat 60 articules e noticies de 7 autores: in Nezávislá politika, Brno, sin contar li curs: 26 -- Kraj, Jihlava: 11 -- Stráz ceskeého východu, Litomysl: 5 -- Pritomnost, Praha: 4 -- Sobota, Praha: 3 -- Nymburské listy, Nymburk: 3 -- Orlicko: 3 -- Bratrství: 2 -- Východoceský zpravodaj: 1 -- Zájmy Hermanomestecka: 1 -- Skola mestanská: 1.

Autores: Podobský: 23 -- Vozenilek: 8 -- Polanský: 7 -- Stastný: 6 -- Svec: 6 -- Scheinpflug: 2 -- Kajš: 1 -- non-signat: 6.

Noticies pri li discurses e pri li curs, poy pri nor movement in general, aparit in pluri jurnales: Zatecký kraj, Lidové noviny, Nár. politika, Nár. listy, Mladoboleslavské listy, Volná myslenska etc. Jaroslav Podobský


Li noticie quel devet aparir ci, esset dementit in li ultim moment. Ples pardonar! Noi prefere presentar a nor letores un vacuum in vice de un íncorrect information.


Oscar: Propaganda inter adeptes de altri sistemas e «li defense del idé»

Idistes plendi quelcvez pri que noi propaga inter les: noi mey propagar in publica, ma lassar lor adeptes tranquil. Plende absurd: un grand parte del oficial Ido-politica es li propaganda inter Esperantistes. Quo es permisset a Ido, es permisset a Occidental. Noi ne aconosse quel lor labor che Esperanto es «eclaration in favor del lingual progresse» durant que noi «noce li general idé del L.I. per ínloyal concurrentie». Sam jure por omnis.

Un grav impediment por public propaganda es li multitá del sistemas. On di: «Ples unir vos antey, tande noi va vider.» Un sol sistema vell haver mult plu grand fortie activ al publica. Pro to li Esperantistes tace pri altris e pretende esser sol. Li defectes de lor lingue impedi li successe de lor tactica.

Li rason del existentie del L.I. es esser un e exclusiv. Pluritá de L.I. es absurd. Do li L.I. deve unificar se. Til nu li provas unificar per convention e colaboration ne havet ancor successe, exceptet inter Occidental e Novial. Por li rest sembla possibil solmen combatte, propaganda, discussion, polemica til superviventie del max fort. Tis queles have li max bon sistema e posse defender lor conviction per veritabil argumentes, have mem un sacri deventie unificar li L.I. per absorpter li altri movementes, ante comensar li lucta final in li publica.

Li Idistes save bon, que ili self ha fat a Esperanto, quo ili nu suffre de nos, e Esperanto ha fat it a Volapük. Ili ne mey concluder que un nov sistema vell far sam a Occidental. Ti argument es li scruv sin fine (Idido, Ididido) inventet del Esperantistes por ne transir a Ido. Til nu tal lingue ne ha venit. It vell esser desfacil superar li 30 annus de labore investit in Occidental!

Un Esperantist scrit a un Idist: «Mem si Ido vell esser plu bon, mem li max bon sistema ne vell posser compensar li damage fat al idé del L.I. per continui invention de nov mundlingues. Pro to por me existe solmen Esperanto -- o li idé del L.I. es un utopie. Li idé es lu cardinal -- li combatte pri li sistema es li max grand dangere por li idé.» Hodie Esperanto «defende li idé». In su revolutionari yunesse, it incontrat just ti argument che li Volapükistes. 1889, Zamenhof scrit in «La Esperantisto», nró 1: «ili estas konvinkitaj, ke la enkonduko de nova sistemo, kiel ajn bona ĝi estus, metus en danĝeron la tutan estontecon de nia ideo». It ne surprisa audir ti Volapük-argument de Idistes queles crede se justificat per li decision del Delegation. Li historie repeti se, ma li repetitores ne save it. Li justificatives (Esperanto jam venkis -- Ido linguo dil Delegitaro) varia, li pretension resta li sam.

Li argument contra Occidental: que anc it vell unquande «defender li idé» contra un nov sistema superior, implica li confession que «defender li idé» es solmen un vacui pretexte por justificar sistemas antiquat contra lingual superioritá.

No, ne contra un imaginari futur sistema -- it es hodie: it es a Esperanto e Ido, que noi di: «Noi defende li idé! Esperanto e Ido repugna li publica e da it un fals impression del idé del L.I. Ili ha ganiat plu adversarios quam amicos al idé!»

Cinta Ro: Esque li propaganda «menti»?

Concernent omni problema existe argumentes queles vale. Li experte comprende les, e ili decide su atitude. Chascun es expert in su specialitá e laico in altris. Por chascun problema do existe un minimal minorité de expertes e un aplastant majorité de laicos. Li veritabil argumentes ne fa impression al laico pro que il ne es capabil comprender e judicar les. Li laico do va judicar un afere ne secun li argumentes valent, ma secun un superficial e naiv aparentie corespondent a su ínsuficent experienties.

Mem li max bon afere (p.ex. li lingue international) ne have valore, si it ne es aplicat. Por adequat aplication it besona li masses. Omnicos es judicat secun li successe. Li publica ne comprende intrinsic bonitá. It pensa: «To ha successat -- do it es bon.» Ne to quo es bon have successe, ma to quo have successe es considerat quam bon. Paradoxalmen formulat: «Li successe ne depende tam del bonitá quam li bonitá del successe.» Por successar, un afere deve aplicar li medies queles ducte al successe. To es precipue propaganda, propaganda al masses.

Li argumentes queles gania li masse es sovente naiv e facilmen criticabil o refutabil per li experte. Li argumentes queles gania li experte sovente ne impressiona al masse. Null argument have veritá universal, ni vale partú. Chascun argument vale solmen in su sfere, quel posse esser plu o minu ampli. Pro to omni argument quel vale quam veritá in un sfere posse esser refutat, si on prende un altri sfere quam base de refutation. To es li essentie del tese: «omnicos posse esser refutat.»

E in ti considerationes ne mem es egardat li tendenties ínobjectiv: fanatisme, interesse material o personal, passion, ignorantie, ciecitá, desir restar victor etc. es factores instigant un person refusar li veritá. Anc sin li presentie de tal factores, un discussion posse esser steril e ínfinit, pro que li argument suprem in un sfere es refutabil in un altri.

On demande que li aferes deve haver successe. Por successe es necessi far propaganda. Por propaganda es necessi argumentes queles sovente in veritá ne es valid. Nam solmen li expert judica un afere secun li criteries del afere; li masse have su propri, sovente simplic naiv e primitiv criteries, e pro que it presc sempre es plu fort, it fortia li afere adaptar se a les. Pro to omni successosi argumentation es refutabil.

Tamen existe honest argumentation e demagogic argumentation. Li observation, que null propaganda es 100% veraci, que null propaganda es 100% ínrefutabil, ne es un certificat de etic licentie por consciosi demagogos: li diferentie es un diferentie de gradu.

Null land es sin criminalitá. Ma on va judicar diferentmen li standard moral de un land, u de chascun million inhabitantes cent sede in prison pri assassination o furte, diferentmen un land u chascun million de population contene tri mill crimineros.

To vale anc por propaganda e argumentation: decident es li gradu del honestitá e objectivitá in li propaganda.

Veritá permanent

Un jurnale posse ameliorar se solmen si li númere de su letores augmenta. Con ili augmenta su fontes material e li rádius de su influentie. Talmen it posse ofertar plu considerabil servicies.

Si nor abonnates es content pri «Cosmoglotta» e pri «Cosmoglotta-Informationes», ili mey dir it a lor amicos. Noi mersía les anticipatmen e cordialissimmen.

Ex-Esperantist Rädler: Congresse de 50000 Esperantistes

Nor samideanes esperantistic sembla esser plu quam optimistic. Nam on va manifestar li 50-esim anniversarie del existentie de Esperanto in ocasion del «XXIX. Jubilea Kongreso», quel es convocat ho-annu a Warszawa (Polonia). Pro to li local congress-comité (sub honorari presidie de prof. dr. Odo Bujwid) ha publicat su extrem-optimistic opinion in li comunication aparit in «Aŭstria Esperantisto -- 5.II.37» (forsan anc in altri gazettes esperantic) per sequent lineas:


Grand successe vell esser, si va (ne «vell» -- li scritor) partiprender 50000 Esperantistes ex li tot munde! E poy li radio va far audient: «Eksterordinara en la historia de internaciaj kongresoj: kongreso de Esperanto en Varsovio kun 50000 kongresanoj el la tuta mondo; Enkonduku Esperanton en la lernejon, Esperanta Ligo de Nacioj.»


Nu -- certmen on ya es rect per ti suposition, pro que ja plu quam -- 100 (in lítteres: cent) persones ex 16 landes ha anunciat se. Ergo -- manca ancor minu quam 49900. It ja es ancor mult témpor...

Esperanto en la moderna vivo

Sub titul on trova in «Aŭstria Esperantisto» (5.II.1937) quelc comunicationes de Steiner pri li «Internacia Konferenco» (Paris, 14.—17. may 1937) -- quam protector es nominat li presidente del state, Lebrun -- in quel on publicmen fanfarona per «La Konferenco "Esperanto en la Moderna Vivo" montros per siaj kvar komisionoj (I.E. en la lernojoj; II. Internacia Trafico; III. Sciencoj kaj Teknikoj; IV. Intelektaj Intersxanĝoj.), ke Esperanto ne plu estas utopio, sed ke ĝi jam funkcias kiel praktika ilo por cxiuspecaj internaciaj rilatoj, ke problemo de lingvo internacia ne plu ekzistas, ke ne pli estas eble konsideri konkurentojn de Esperanto, unuvorte, ke Esperanto sole estas de nun la sola internacia vivanta lingvo apud la vivantaj lingvoj de la diversaj popoloj.»

Esque li titul ne vell esser plu corect: «Esperanto en la modernan vivon», nam Esperanto ya ancor ne es usat in li modern vive, it do va dever solmen intrar in ti vive, quo es tre dubitabil. Anc li problema del L.I. es soluet per -- Occidental, quel noi -- malgré li assertion esperantistic -- considera in presente quam concurrent de Esperanto, ma in futur it va esser victor sur li camp del L.I.

Remarca: Pur brue augmentat, li organes landal de Esperanto prova detraer li atention del acri, desastrosi schisma, quel reye li movement international. It hodie ne es question, esque Esperanto have concurrentes o ne, ma quant long ancor Esperanto self va continuar esser un seriosi concurrent por nos. Pos li bankrott del UEA, pos un processu pri su centrale in Genève, li Esperantistaro es fendet in du partis: li torso del UEA e un nov-fundat Internacia Esperanto-Ligo. Durant li duesim demí del annu passat, lor organes «Esperanto» e «Esperanto Internacia» esset plen de amari ataccas e reproches lamentosi. In li proxim numeró de Cosmoglotta-Informationes noi va dar a nor letores plu detalliat information pri li schisma de Esperanto.

Red.

Re-edition del ancian numerós de «Kosmoglott»

In li ultim témpor accumula se li demandes pri ancian numerós de «Kosmoglott» 1922-26, e quelc serchantes oferta payar altissim precies. Regretabilmen presc omni desirat numerós es completmen exhaustet e ne plu recivibil. Evidentmen li serchantes divide se in du gruppes: Colectores del veritabil ancian exemplares, e Interessates pri li valorosi ancian articules. Li unesimes noi ne posse contentar, ili deve provar lor chance per anuncies, til que trova se un exemplare comprabil ex possession privat. Al duesimes noi torna nos hodie:

Li Institute Occidental ha considerat un poligrafat reedition del ancian numerós de «Kosmoglott» in li sam formate. Cuidat examination del question ha dat li resultate, que reedition del integri numerós vell esser ínutil, pro que li ballaste de noticies unquande actual, de anecdotes, de lingual discussiones pri questiones antiquat, hodie ne interessa plu. Ma sempre va restar interessant li articules de sr de Wahl pri li grand e essential questiones de nor lingue e de nor movement. Pro to li Institute Occidental ha decidet publicar li complet serie 1922-26 de ti articules de permanent valore sub li titul:

SPÍRITU DE OCCIDENTAL

de Edgar de Wahl

Chascun articul va esser reviset e eventualmen retuchat e completat de sr de Wahl self, e va esser reeditet in cuidat redaction in li hodial form de Occidental, con precis indication de annu, numeró e págine del originale. Ti collection va esser un preciosi manuale por comprension del vivent spíritu de nor bell lingue, ex li competentissim plum de su autor.

I.F.

Al membres del Occidental-Union

Noi peti omnis queles ja ha payat lor contribution por 1937 o anunciat lor adhesion per lettre, ancor plenar li yelb carte de adhesion e inviar it a nos -- si ili ne ha fat to ancor. LI yelb carte in nor cartoteca es li assecuration por nor membres que noi have lor adresse in bon órdine. Por chascun, li plenation del carte custa poc minutes e li expedition poc centesimes. Por nos, copiar omni noticies de lettres o sur li mandat-cupones vell esser un long e penosi labor, quel vell raubar li témpore de plu valorosi labores.

Ples plenar e inviar nos li yelb carte strax!

Li Central Oficie

Coidealistes, queles desira, que lor adresses mey esser publicat in li adressarium de APIS, ma queles ne desira obligar se responder a omni corespondentie, quel ili eventualmen vell reciver, es petit, plenar e inviar nos li verd carte de adhesion a APIS, con trastrecation visibil del paroles «obliga se responder» e con un clar visibil indication «ne responde». Li adressarium es in preparation. Ples inviar strax!

Li Secretariatu de APIS

Decocte de amore -- Balcanic historiette

Un paisana venit in li apoteca de un litt cité de Yugoslavia. Ella plendit que su marito adultera con un flicca in li cité. Ella petit li apotecario pri un decocte de amore por detornar li mann de su rivala e retroducter le a su matrimonial deves.

«Null anxie», respondet li apotecario, «omnicos va esser in órdine»; il dat la un flacon; su contenete ella mey dar al mann, con fort café o aquavite.

Pos quelc dies li paisana con beatissim visage venit denove in li apoteca e aportat un grand corbe con magnific pomes. «Mey ili far te bon, tu es un diabolon! Mi Miloye ne ha eat al mercate e ne havet su randevú con li Radakya. Il ne posset vader, il devet sempre hoccar...»

(Trad. A.P.)

Li schisma de Ido

Li ultim duplicitá de De Beaufront

Ric Berger

Li secretario del Ido-Union, sr Heinz Jacob, de quel noi discusset li ovres in nor ultim articul in Cosmoglotta A nró 111, just publica un circulare in quel il proposi reformar li derivation de Ido secun li postulation del «modern interlinguistica».

Li presidente del Ido-Academie, sr Quarfood, exhibi sur 4 columnes de Centerbladet su indignation contra ti iniciative, usante argumentes de queles li debilitá es apen credibil.

It esset facil a sr Quarfood demolir linguisticmen li propositiones de sr Jacob per pruvar que it es ínpossibil reformar li derivation idic sin transformar completmen li lingue e abandonar su base esperantic.

Ma sr Quarfood ne trova plu bon argument scientic quam ti ci: «la klasika Ido», quam si ti epitete de «klasika» sufice por far un lingue tabú! -- Anc Esperanto in 1907 esset «klasika», quo ne impedit De Beaufront reformar it!!!

E quam ultim argument sr Quarfood cita ti declaration de De Beaufront inviat in 1927 a «ul autoro» (probabilmen sr Pesch!) in quel li doctor in teologie dit: Occidental es fush-laboro (fushar = bosillar, laborar mal in grand hasta).

Ma in li sam epoca yo self recivet un carte (quel yo possede ancor) del sam De Beaufront in quel ti-ci, parlante pri Occidental, nominat it in francés «l'élucubration de Wahl». Tis queles conosse francés, save que élucubration significa: ovrache composit per tro mult labores e vigilies.

Per to on posse judicar li scientie de De Beaufront, quel ne hesita declarar in li sam moment a un de su corespondentes que Occidental «es mal pro que it es un labor tro rapidmen fat» e al altri corespondente que Occidental es mal ancor pro que it besonat tro mult témpor!! Du argumentes exactimen contrari!!! Quem do De Beaufront mocat ci: Pesch o me? Adver ti duplicitá che ti hom ne es astonant quande on conosse su atitude che li Delegation, ma it sembla nos que sr Quarfood vell dever trovar altricos quam citar li judicie de un autor tam poc seriosi.

In realitá, li epitete de «fush-laboruro» es li sol quel un hom competent ne posse aplicar a Occidental, nam E. de Wahl comensat elaborar un lingue naturalistic ja in 1894 e continuat su labore til 1922. On posse sequer li successiv resultates in omni revúes interlinguistic de líber discussion a queles E. de Wahl colaborat. (Comparar li cronologic sinoptica in Cosmoglotta-Informationes 1936, nró 4.)

In revancha, null lingue merite plu bon li acusation de «fush-laboruro» quam Ido, nam li famosi comité del Delegation besonat solmen 2 1/2 dies in octobre 1907 por studiar Ido e adopter it! E pos to, De Beaufront e pos le sr Quarfood acusa Occidental esser un fush-laboruro!

Adplu li opinion de De Beaufront have tam poc importantie, que noi posse solmen rider pri it. Esque sr Quarfood ne posse citar un autoritá minu mesquin?

Li cent fideles de sr Quarfood

Ilmari Federn

Li acritá con quel sr Quarfood atacca sr Hz Jacob, apare ínproportionat al crímine: li sol question esque on deve restudiar li sistema del derivation de Ido. E it es ínmeritet. Yo conosse sr Jacob desde nor comun yunesse quam archiconservativ in linguistic questiones concernent li structura de Ido. Si il hodie comensa dubitar pri un important de ti structura, on deve concluder, que to ne es un subit capricie, ma li tard resultate de un evolution in saventie sub li urgent pression del interlinguistic realitás de nor epoca.

Unquande reformatori adversarios reprochat al familie Jacob que lor lingual conservatisme es causat per lor stock de vendibil litteratura. Li conservativ adversario sr Quarfood, quel conosse ti reprocha, vell posser dir se, que sr Jacob ne vell sacrificar li valore de ti custosi litteratura, si il ne vell creder que un reform es li ultim possibilitá por dar ancor un chance a Ido.

Sr Q. mey continuar li traduction de grec poemas e li hellenisation de Ido. To es ínnocent plesuras. Ma il mey lassar in pace li questiones, por queles li bon Deo ne ha dat le li competentie simultanmen con li bell oficie. Li questiones del «politiko en Internacionia» ne es soluet per pátos teatral o per exhibition de titules e functiones. -- Ma su rasonament: Quel naiv confusion!

Avan me jace li noticies fat pos un conversation con sr Q. brevimen ante mi transition de Ido a Occidental. Il ne ha changeat interim. Il ne ha aprendet necos in ti tri annus. Ja tande il ne volet comprender li realitás. Ja tande sincer dúbites e scrupules esset por le identic con destructiv malevolentie e trahition. Su trump suprem esset:


Qui ne es content, mey ear a altri sistemas. Yo va restar ductor del restantes. Yo prefere restar con cent fidel Idistes, ma yo ne va tolerar trahitores in nor movement!


Un bell e efectiv movement, li cent fideles de sr Quarfood! In facte, quelc mensus poy, al election del comité, quel fat sr Hz Jacob secretario del Union, partiprendet 103 membres del Ido-Union. Compatibil Heinz Jacob! Tande il ne vell har imaginat, que anc il va bentost figurar sur li nigri liste del ductor del classic Idistes!

Sr. Q. honora me per mention: «Sro Federn, qua pose transiris ad Occidental relatis IALA.» Ah, li confusion, quande il surti ex li sanscrit-grammaticas! Si il vell un poc informar se pri «la politiko en Internacionia», p.e. per leer Cosmoglotta e mi raportes pri li conferentie de IALA in Copenhag, il vell posser dir se, que it ne posse esser IALA self quel ha instigat me transir a Occidental, e que it es extremmen ínprobabil que just IALA ha instigat sr jacob proposir un restudie del Ido-derivation durant que it self completmen tace pri li derivation in general!

Yo confesse, que yo anc havet un tal nominat «personala motivo» por transir a Occidental: It esset -- pos li conversation con sr Q. -- li profund desesperantie pro li manca de ver ductori personalitás in li Ido-movement, li prevision, que li democratic republica del Ido-movement, scene de jalusi rivalitá inter divers «ductores» in formate de tasca de gilete, esset condamnat al morte. Li cámfor-injuctiones del moné quel suporta li edition de «Centerbladet», prolonga li agonie, ma ne banni it. Sr Q. ha nu inaugurat li simptomas del cramp letal.

Su rasonamentes pri IALA, Occidental e altricos have tam grand relation al realitá, quam li romanes del german yuness-autor Karl May, quel descri foren continentes u il nequande ha esset. Por sr Q., Occidental es un continent tre foren, in quel un real expedition il til nu ne ha audaciat far.

Yo venit a le con li articul de sr Berger in Cosmoglotta 93: «Idistes, un altri son de cloche!» e accentuat que ti articul e li rest del numeró quel esset dedicat a Ido, es un fortissim critica. Li classic response esset: «Yo ne cuida pri Occidental!»

Yo parlat con li eloquentie del desesperantie: que tal response ne auxilia me; que yo ne posse responder a ti atacca; que il, convictet pri li bonitá del fundament de Ido, deve dar nos apt armes por defender it; on cita grav argumentes contra nos; esque Vu ne vole refutar les por auxiliar nos, Vu, nor presidente e max alt linguistic instantie. Quo Vu intente responder?

E li ductor del cent classic Idistes respondet me: «Necos -- yo ne have témpor -- yo ne posse refutar omnicos quo es scrit -- quo ili posse far?!

  • ili es forsan quinant.»

In fact, quinant Occidentalistes vell esser solmen li demí del cent fideles! Ma esque on es blamabil, si on dubita pri un doctrina, de quel li grandprestro in tal maniere refusa defender it, quande on implora le? Dúbit es un crímine in su ocules, ma yo ganiat li conviction, que il ne posse defender Ido contra Occidental.

Ancor hodie, sr Q. «ne cuida mult pri Occidental», e li cent fideles contenta se per li facilmen obtenibil repetition del parol «fush-laboruro» in vice del seriosi defense, a quel senior li presidente de lor Academie ne es capabil.

Noi Occidentalistes, queles hodie ha largmen trapassat li númer del Idistes, ne cuida mult pri li cuidas o ne-cuidas del ductor del cent fideles. Tamen, forsan, li aventuras passat e present del Ido-Akademiestro ha amusat nor letores. Advere por li cent fideles it es li catastrofe final. Sr Q. ne mey serchar li cause de su ínquietitá in alquel mistic adversari francmassoneríe. Il mey trovar it in su propri ínpotentie.

Remarca redactional

Noi avisa nor letores, que to es probabilmen li ultim vez, que ili vide tractat in Cosmoglotta un afere de Ido in tal amplitá. Mem si sr Quarfood vell replicar o -- ínprobabil miracul -- scrir un veritabil critica pri Occidental, quelc lineas va suficer al importantie de tal eveniment. Noi considera li historie de Ido quam tendent rapidmen vers su fine, e li cent fideles de sr Quarfood va certmen esser nos grat, si noi invelopa li ultim trist capitul de lor historie per li charitativ mantel del silentie, e permisse les morir in pace... adver ne in pace intern. F.L.

Ancor un vez li yelb cartes del Union!

Noi fa atenter, que li plenation e inviation a nos del yelb cartes de adhesion al Occidental-Union ne es solmen un act quel economisa nos labor, ma un legal necessitá. In casus de dúbite, esque vu es membre del union o ne (p.e. ye electiones), ne decide li payament, ma solmen li explicit adhesion con vor signatura.

Li fabrication del insigne de Occidental, tilde in circul, in metalle, ha esset cuidosimen examinat. Noi sta in comunication con un grand fabrica, e espera posser bentost comunicar vos detallies.

Pierre de la Gorce: Li potentie de un sol hom

On ne imagina to, quo bon o quo mal posse far un littissim manuade de homes, si ili es unit, e have perseverantie e corage. In un region quel yo conosse bon, yo videt in un duantene de annus un canton bonissim devenir mal per li influentie de solmen tri homes.

E invers, in li sam region, yo videt un altri canton presc subitmen retornar del mal al bon per li action ne de tri homes, ne de du homes, ma de un sol, quel desfortunosimen morit tro bentost, ma quel savet voler e quel precipue savet audaciar.

Ne di nequande: «Ci on ne posse far necos!» To es li linguage del egoistes o almen del debiles; to es li linguage de tis, queles ne trova nequande li hore favorosi e queles, quande mem li fructe vell cader del árbor, vell trovar ancor que it ne es matur.

Do ne di nequande: «Noi va esser victet!»

(Trad. F.L.)

Citate

[quote, Chinés]


Li heróe sercha li action gloriosi, il lucta con corage til su morte anc por un cose perdit -- li sagio prudent examina li circumstanties, quande il vide que su cose es sin espera, il aplica su forties a altri scopes plu util.


Ex li paper-corb

Li spacie de Cosmoglotta es limitat. Li paper-corb redactional es considerabilmen plu spaciosi. Li natural consequentie de ti quantitativ relation es, que plu mult de nor paperes migra in li vast obscur regiones queles extende se sub li tropopulat territoria del scri-table del redaction. Ta infra, in li purgatoria, ili atende ear li via de omni papere, in li inferne del forne, o altriloc. Ma quelcvezes ti paperaches, pri queles li redaction ne vole prender li responsabilitá, acumula se in in gradu menaciant li redactores per risca de submersion.

«Quo far?» questiona li unesim. «Inviar it a Centerbladet», proposi li duesim, «ili printa omnicos quo ili recive!» Ma li chefredactor advoca Miquette, su tri-annual filietta: «Miquette, prende quelc pezzes de ti papere.» Miquette, quel ama prender papere quande ínobservat, misfide al explicit permission: «Papá», ella responde, «noi ja have tufficent in li...» Li papá repeti severmen: «Ples prender un poc de ti papere!» Ma Miquette have un volentie de ferre. «No!» ella nettmen refusa, e mettente su pollic in li bocca, cela su visage per un demí-torn.

«Tu va reciver un pezze de chocolate!» -- Li ferre amolla se. Li rosi rond manuettes merse in li mar de papere e capte con cris de triumf tri o quar manuscrites. «Ples li tocolat, papá!» Ella recive su honorarie e surti jubilante con un brun barbe crescent circum su rubi labiettes.

Li redaction resta con li salvat paperes. «Li voce del fate ha parlat», di li chefredactor solemnimen, emoet del significantie del scene, «on va publicar ti manuscrites!» -- E ci ili es:

.Li trist ballade pri li grand chef del indianos del nordic forestes... [verse]


Li indianos del nordic forestes possede un chef eminent; e tribe e chef es consciosi del propri vertús excellent.

Li tribe del nordic forestes, it vive in contemplation de su valor ínsuperabil -- in su propri opinion.

Lor armes es haches e furcas e lanses con quelc ferruin, lor mannic corage furia -- in cantes pri guerre sanguin

Ma ve, ti tre bravi guerreros ne fa impression imposant al occidental ínamico quel veni con arm conquestant.

Un yun indianic guerrero, per un ball de fusil atinget, raporta al chef pri terribil machines audit e videt.

Li grandchef del nordic forestes responde con fier nobiless: «Ti blanc-faciates es canes! Yo vermen ne cuida pri les.»

«Senior, to ne cura mi vúlner! Noi deve do nos defender, e Vu, nor grand chef, per fort armes Vu deve nor land protecter!»

Li grandchef caressa su barbe e di per su voce sonor: «Tu dúbita pri nor valore e armes, mesquin trahitor?

Qui es íncontent, mey con pace al occidentales ear, ma yo, in li nordic forestes, trahitores ne va tolerar!»

Li grandchef del nordic forestes, il di it con pátos tuchant: «Cent mey del fideles restar me, e yo lor ductor conservant!»

Li yuno con lácrimes parla: «Noi deve fusiles comprar, e Vu nos ducter al defense. Ples dir, chef, quo vole Vu far?»

«Necos!» es li classic response, «quo ili do posse nos far? Quinant ili es, o mem minu, e qui posse nos superar?» --

Li yuno, il mori vidente su patria abandonat. -- Sub tónner del blanc cannonadas it es invadet, conquestat. --

Victet, mult indianic guerreros transí al armé del victor. -- Cent fideles in nordic forestes A lor grandchef retorna ancor. --

Lontan in li nordic forestes -- nam li blancos ja reye partú -- ili canta li classic legendes pri lor ínsuperabil vertú.


Farfarello

Un Ido-lecion

Ni esas sincera amiki / di vera honesta kritiki. (ni = noi, di = de)

Ma vortin qual' «fush-laboruro» / citar, esas chara plezuro. (vorti-n = paroles, acc. Sin n, un Idist vell creder que li paroles cita se self.)

Nam qua nin grosiere atakas, / recevas respondo qua krakas.

Tre laute resonas la frapo / qua falas sur vakua kapo.

Ex-Idisto

fush-laboruro: vider explication altriloc in ti numró. chera = custosi. qua = qui, quel. nin = nos. laute = altmen, fortmen. frapo = frapp, colp. falas = cade.

Cosmoglotta Serie A + Serie B = 12 numerós per annu custa junt solmen SFr. 3.50!

Cosmoglotta A 113 (mar-apr 1937)

COSMOGLOTTA, marte-april 1937. (Annu XVI) No 2 (113)

Numeró consacrat a italian e al turism

Contene

  • Li ciel clara se.
  • Li international lingue e italian.
  • Li actual situation del lingue international.
  • Li finale del adjectives e del adverbies in Occidental.
  • Protestation.
  • Turisme: Li viage circum li terra.
  • Balzac in viage.
  • Politesse.
  • Un bon farce.
  • Bizarr identitá.
  • Li max grand viageatores del antiquitá: li Romanes.
  • Li animales ha poc a poc aprendet li code del vias.
  • Albergos de yunesse.
  • Li pont.
  • Cronica.

Li ciel clara se

Pos li discussion in Helsingör, quel ha clarat li diferenties del vidpunctus, nu in No 10 de Novialist apari un articul del bibliotecario V. Ahlstedt, Vidargatan, 6. n. b. Stockholm, scrit quam il di, in un «occidentalisat» Novial. Advere on vell dir plu rect «novialisat» Occidental.

Noi saluta ti tendenties trovar un comun via, e monstrant li desir del autor trovar regules por far «li interlingue tam regulari e tam natural, quam possibli».

Por to li autor unesimmen aboli li sintetic genitive de prof. Jespersen ye n, e totmen li possessiv pronómines, viceante les per li genitive (patre de me, etc), e eliminante talmen li mult criticat formes vun, Ion, etc. Poy li autor consacra su special atention al deverbal derivationes. In comensa il posi li principies e poy divide su analise in tri partes: 1) explication tre detalliat e bon observat del sistema de derivation in Novial; 2) critica de ti sistema e 3) li reform-proposition in un nov sistema.

Ti reform-systema monstra se quam plu regulari e unitari quam ti de antey, e aproxima se presc completmen al formes de Occidental, ma per un metode un poc altri. Li desinenties del conjugation es consonantic -d, -nd, -nt. -t. Li radicas verbal es sive vocalic (ama, fini, distribu), sive consonantic (script, construct). Al unesimes on junte li desinenties directmen, al altres con un vocal intercalat e, do -ed, end, ent, e. Ma proque il conserva li classification de Novial con li vocalic finale u

(argu, distribu), il recive formes repugnant, quam distribunt, argunt, anc definint etc,

Por li derivationes deverbal (-ione, -ore, -iv, -ura) il have un analog metode: al consonantic radica on junte ti vocalic sufixes directmen (constructione, -iv, -ore, -ura), e al vocalic radica per un intercalat t (ama-t-ore, contribu-t-ione, etc). Advere ci li triesim classe (mutant de r in s) ne es prendet in calcul, e il deve formar cursed, cursida. etc.

Talmen li nov metode atinge un mult plu natural aspect quam li Novial de antey, ma conserva in comparation con Occidental un cert númer de ínacustomat formes: scriptibil, scriptida, scriptimente etc.

Li diferentie psicologic del sufixes -or, -ist, -ero autor sembla har sentit, ma ne clarmen distintet. Pluri schematismes e longores (omni substantives fini ye e) e compositiones monstra un cert rigiditá: p. ex. micri-pluviar (pluviettar), parla-t-asi, credi-t-asi apu viv-asi (vivaci) mors-asi etc. Pro quo ci ne usar c, nu ja introductet in Novial per prof. Jespersen self?

Talmen li evolution de Novial certmen monstra un grand progress in li direction del naturalitá e mem plu grand regularitá in comparation con li til nu form. Ma it ne atinge ancor li vivent fluent naturalitá de Occidental. Chocant es anc li total elimination del duplic consonantes: eser, mase, etc.

Li autor sembla anc ne conosser li derivation Occidental proque il «proposi» coses, quel ja ante long es definit ta. Por exemple il proposi li local sufix -ia junter al «nomina actoris»: dormitoria, scriptoria, quo ya es realisat in Occidental. Noi have anc barbería, librería etc. Un cert pesositá es anc productet per li ja mentionat elimination total del pron. poss. Ti primitivisme sembla esser un derelament, nam li conservation del possessives representa un grand comoditá. It ne es necessi aproximar li L.I. a un pidgin.

In general un Injoyant exemple de plu e plu nascent comprension pri li ver e fundamental postulationes a far a un L.I. e li metodes por atinger ti scope. Ma un solmen mecanic e schematic regularitá e coincidentie con scientic términos ancor ne da un vivent lingue. Por to es necessi ancor alquicos altri: li soffle de vive, solmen captibil per instincte e arte. Naturalmen in chascun lingue existe mult coses quasi mecanic e rigid. Li chirurgie posse intercalar un artificial parte in un osse, e li membre va functionar, ma on ne posse vicear un nerve o muscul per un córpor foren. Sammen existe coses e functiones in li lingue, queles ne submisse se e mecanic structura. It es un bon signe que li comprension por ti facte sembla poc a poc crescer. E. W.

P.S. Prof. Jespersen ha declarat in li ultim session del IALA in Copenhag, que il es representante del nov reformat Novial, e ne del ancian form. Talmen nu Occidental e Nv representa quasi solmen du dialectes del sam futur natural Ll, quam Ido representa un tal de Esperanto. Quam in 1888 it esset question: Volapük o Esperanto, nu li final liquidation del question va esser inter Esperantisme e naturalisme.

Li international lingue e italian

In li jurnale «Haagsche Post» del 27 junio 1936, un Esperantisto parla pri su experienties in li propaganda por li international lingue. Il principalmen gratula Esperanto pro que it es tant simil al italian lingue e il pensa que mersí a ti similitá, li lingue de Zamenhof deve esser strax difuset in Italia.

Ja in 1930 un gruppe de Esperantistes eat che Mussolini por monstrar li avantage de un lingue artificial tam simil a ti de Italia. Li «Duce», secun li raconta de nor Esperantist, escutat tranquilmen li explicationes (klarigojn), petit informationes pri li granditá del Esperanto-movement e laconicmen respondet:

-- Vu deve ancor crescer!

Tande on vide un vez ad-plu ti instructiv fenomen: por converter li publica a lor lingue li Esperantistes emfasa ante omnicos li naturalitá (!) de lor lingue, su proximitá al national lingues, su ínmediat comprension! Ti nov argumentation constitue solmen un condamnation de Esperanto. Occidental possede li supra-citat qualitás in mult plu alt gradu, in maniere nesuperabil.

Si vu compara un qualcunc textu italian con su traductiones in Esperanto e in Occidental, null hesitation es possibil: Occidental es mult plu comprensibil al Italianes quam Esperanto. Noi cita por exemple li infra avis quel on lee in italian in omni stationes ferroviari de Svissia.

Italian

Avvertimento; è proibito: 1) di avvicinarsi agli isolatori ed alle conduttore sotto alta tensione, come pure alle conduttore elettriche non messe a terra, e di toccare simili parti degli impianti col corpo o con oggetti, oppure anche semplicemente col getto d'acqua quando si lavano i veicoli; 2) di avvicinarsi a fili pendenti o caduti sul suolo.

Advertiment; es prohibit: 1) de avicinar se al isolatores e al conductores sub alt tension, quam al conductores electric ne mettet a terra e de tuchar simil partes del installationes con li córpor e con objectes, mem anc simplicmen con li jetta de aqua quande es lavat li vehicules; 2) de avicinar se a files pendent o cadet sur li suol.

Esperanto footnote:[Li errores lingual del textu esset correctet in ti edition. Editor digital.]

Averto: estas malpermisite: 1) proksimiĝi al la izoliloj kaj al la kondukiloj de alta tensio, kiel ankaŭ al la kondukiloj elektraj ne metataj al la tero, kaj tuŝi similajn partojn de la instalaĵoj kun la korpo aŭ kun objektoj, eĉ ankaŭ simple kun la ĵeto de akvo kiam estas lavataj la veturiloj; 2) proksimiĝi al la dratoj pendantaj aŭ falitaj sur la teraĵo.

Ma lass nos revenir a italian. In prim vise it vell semblar que Occidental convene minu bon a Italianes quam Esperanto-Ido pro que su finales es minu sonori. Ma ti finales -o e -a constitue solmen un aspect exterior: li ver structura, li spíritu de italian es In realitá mult plu present in Occidental quam in altri lingues international. Ples comparar li radicas, li sufixes e li grammatica de omni ti lingues. Ad plu ti finales -o e -a de Esperanto-ldo es plu mis-guidant quam util por Italianes, nam in ti lingue ili have li signification resp. masculin et feminin. Expressiones quam «granda matro, la filio» sembla risibil a omni romanic popules. (Mem in polonés li finale -a indica un feminin ente.)

Li autor del articul in Haagsche Post expresse ancor quelc remarcas tre precios por nos per lor veracitá. Il confesse que il self recivet in comensa tre strangi impression pri li quelc paroles de Esperanto, queles es prendet ex su hungarian matrin lingue, por exemple: kolbaso, husaro, cardo, papriko, cardaso, gulaso, pusto, pro li change del accentu, li scri-maniere e li adjuntion del Esperanto-finale -o. «Longan tempon mi bezonis por alkutimiĝi al tiuj vortoj.»

Ma quo es ver por un hungariano, to es anc ver por omni altri homes: li finale -o, li change del accentu e del ortografie apari strangi e on besona long témpor por acustomar se mem al paroles Esperanto prendet ex su propri matrin lingue!

Nu! omni strangitás es supresset in Occidental. Li supra paroles es scrit: czarda, papnca, gulash, puszta, etc., in Occidental quam in hungarian c con li just accentu. Tande, quande li Esperantistes emfasa li simplicitá de lor lingue In quel li accentu es sempre in sam loc e li substantives fini sempre per -o, ili celebra in realitá un defecte!

Li sam autor fa ancor un altri candid confession: Parlante pri Francia, il asserte que ti land have partes u Esperanto florea, ma altri regiones u «nia lingvo estas preskaŭ nekonata».

Quande on save que in Francia Esperanto es propagat sin cessa desde 50 annus e con li apoy de mult e mult mecenes e ancor hodie per li presse e li radiofonic emissiones, on questiona se qualmen it existe regiones u ti lingue ne es conosset! On deve concluder que li publica es irremediabilmen refractari al form del sistema. Li rasones ne deve esser serchat tre lontan: ili esset dat del autor self: aspect strangi del paroles pro li ínacustomat ortografie, obligatori finale per -o, poy fals accentuation. Ili ne es li sol causes del resistentie del publica, ma ili ja sufice por explicar it.

Li actual situation del lingue international

(Lettre de un Tcheco a un Italian)

Yo suposi, que in comparation con li divers sistemas del lingues international on posse elider li sistemas a prioric: Volapük, Ro, etc. In ti suposition, it va restar nos solmen du gruppes de lingues: Tis, quel vole esser solmen simplificat lingues natural (Basic English, Latino sine Flexione, etc.), e tis, quel have su propri construction e grammatica, ma es basat sur li fundament de paroles, usat ja nu tot internationalmen. Li prim gruppe, secun mi opinion, have null chances, pro que un lingue talmen simplificat resta ancor tro desfacil e poc comprensibil por altri nationalitás. Ultra to, ti lingues conserva li irregularitás del lingue original. Adplu, it pose se ci li question: quel simpsificat lingue deve esser introductet? Li anglés, li latin, o un altri lingue? In omni casu un nation vell esser favorisat per li introduction de un tal lingue e to certmen va esser poc simpatic al altri nationes. Ergo, yo crede, que li sol bon solution es introduction de un lingue adver artificial, ma tam bon constructet, que it deveni a) tre facil, b) max regulari possibil, c) max natural possibil, d) max international possibil, i.e. comprensibil al max grand númere de homes possibil.

Li gruppe de lingues artificial es representat hodie de su max important sistemas: Esperanto, Ido, e Occidental. E lass nos dir ja in comensa, que Esperanto es li minim apt sistema. Yo self esset Esperantist, poy devenit Idist, ma pos tre detalliat studie de ti du lingues, yo adheret nu a Occidental. Yo considera it quam li max bon solution del desfacil problema del lingue international. Occidental supera li dit sistemas in omni punctus. It es li unesim lingue international, quel usa li international paroles ne solmen quam radicas primari, ma anc quam derivates. Per li ingeniosi construction de su sistema derivatori Occidental successat ligar li maximum de naturalitá con li maximum de regularitá. On reprocha sovente ad Occidental que it es irregulari, ma ples comparar p.e. con Esperanto, que es plu regulari e plu natural:

EsperantoOccidental
unesim radica: star-iunic radica: sta-r
secund radica: stabil-asta-bil
triesim radica: staci-osta-tion
quadresim radica: konstant-acon-ta-nt
quinesim radica: substanc-osub-sta-nt-ie
sixesim radica: substantiv-osub-sta-nt-ive
settesim radica: cirkonstancocircum-sta-nt-ie
ma apu to: cirkaŭcircum

Ples observar, que li occidentalic paroles es regularimen derivat per normal sufixes de occidental! Tamen ili es totmen natural, de un unic radica derivat!

Ples anc observar, que Occidental deriva ulteriori totmen natural paroles: stabilitá (stabileco in Esperanto!), stationari (stacia), stabilisation (stabiligo) etc. On vell posser indicar centenes de tal exemples: it es solmen impossibil, enumerar les omni in un curt articul. Per su ingeniosi construction de derivation Occidental atinge li maximum de naturalitá e internationalitá, conservante li maximum de regularitá e facilitá. It es mult plu regulari, natural e international e plu facil, quam li mentionat lingues. Pro to yo, benque yo esset Esperantist desde mi 13-esim annu, ne hesitat adherer a ti sistema. Yo tace pri li question de eufonie, pro que to es un question de gust personal; on di, que Esperanto es minu eufonic pro li abundant sufixes -ojn, -ajn, -ujn etc. ma to ne es forsan tam important, on save ya, que lingues con aspect tre mal posse esser pronunciat tre bell, p. e. li lingue madyar. Lu sam, quo yo dit pri Esperanto, vale anc pri Ido, quel es solmen un Esperanto reformat. E on vide it nu ja clarmen -- in mult punctus li «reformas» es un passu retro. Introduction de Occidental va aportar al homanité li grand beneficie, que Occidental va conservar in altissim gradu li actual international cultural paroles, li tot tecnic e scientific nomenclatura, durant que Esperanto e Ido destructe les per su artificial novi-formationes. Nequande li homanité va accepter un lingue, quel fortia dir: malplimulteco, denunculo, organizajo, malheleco, virino, kialo, kiomeco etc., etc. in vice de generalmen conosset occidentalic paroles: minoritá (it.: minoritá), denunciator (it.: denunziatore), organisation (it.: organizzazione), obscuritá (it.: ditto), fémina (it. femina), motive (it.: motivo), quantitá (it.: ditto) etc. Ples anc comparar li totmen international expressiones queles devenit ja proprietá de nor cultura: Union postal universal, (in Esperanto: Unuigo posta tutmonda), Unit States de America (in Esperanto: Unuigitaj Statoj de Ameriko!! ) etc. Li conosset institute de assecurantie nomina se in Occidental: Union Adriatic de Securitá, ergo, tot internationalmen, durant que Esperanto fortia nos dir: Unuigo Adria de Sekureco (!) Si on studia detalliatmen li tot question on comprende, pro quo sr. Reynold declarat in Genève, que introduction de Esperanto vell esser «un dangere por li education e por li alt cultura».

Esperanto destructe li aquisitet cultural valores, Occidental conserva les. E to es li enorm beneficie, quel va dar al homanité li introduction de Occidental. It es solmen damage, que li Esperantistes, pro lor laudabil devotie a lor sistema ne vole vider ti factes. Ili pensa, que propagante Esperanto, ili infortia li idé de un lingue international, ma in veritá, ili noce li tot afere. Ti hom, quel va unquande successar persuader les pri ti enorm errore, va haver li maxim grand merite pri li idé del lingue international. J. Svec, Praha.

Li finale del adjectives e del adverbies in Occidental

Save vu quel es li ultim argumentes de nor confratres contra nor lingue natural? Ili es enunciat de Sr. R. in un lettre adressat a Dr Dal Martello in response a su demission del Ido-Union:

«Multa kozi en Occidental esas tre bona, tamen ne plu bona, kam en Ido. Por ex. la fino del adjektivo es ecelante solvita en Ido per -a. La -i dil Occidental konfuzigas precipue la sudlandana lernanti di Occidental. Pro quo la pezoza tre leda -men en adovrbi? La -e en Ido es multe plu facile aplikebla e memorebla...»

Contrarimen al Idistes quel, desde li demission de Sr. Matejka quam redactor, evita omni discussion linguistic e contenta se per repetir sempre li sam assertiones cent vezes refutat, noi va exposir ti question del finales, adver tre curtmen.

In prim li question del finale del adjectives ha ja esset tractat in Cosmoglotta de may 1928, in un articul tre complet e documentat de Sr. A. Z. Ramstedt. In it Sr. Ramstedt monstra que li «lingues de Europa ne conosse obligatori special signes por substantives e adjectives» (Ergo ne -o e -a!!!); e tamen in li lingue international, it es necessi haver un finale distintiv pro rasones grammatical o eufonic. Quel posse esser li vocales max justificat por li adjectives. Sr. A. Ramstedt pruva que in omni casus it ne posse esser -a. quam in Esperanto-ldo:


Pro que li a- temas es regularimen feminin ne solmen in li latin e romanic lingues, ma originalmen in omni aric lingues, ti ha esset comprendet partú quam formal caracteristica por li feminines. Li corelate es o, quel pro to ha recivet masculin sense... Si alqui vell referer a ti tematic vocale a quam li natural finale por adjectives, un altri hom vell con li sam jure postular o...

Ma inter nominal temas noi trova in li aric lingues un grand númere de temas finient per -i queles es neutral pri lor grammatic génere. It es remarcabil, que noi trova inter ili un grand númere de adjectives, ne solmen primari ma anc derivat: omni-s, suavi-s, brevi-s, etc. In li latin omni adjectives finient per li sufixes -aci, -bili, -ili, -ali, -ari, -ensi, -ori, -nti, etc., esset -i temas, e quo es gravissim por nos, un masse de ili es international paroles.


Finalmen, Sr. Ramstedt signala li facte max important quel justifica li adoption de -i.


Si noi torna nor attention al sufixes, noi es frappat per li abundantie de -i quam vocale in li adjective sufixes, u it sembla har esset victoriant in diferent lingues e durant diferent témpores. Noi have por ex. in li latin sufixes quam -ic, -in, -im, -id, -il, -it, -ist, etc., in li germanic: -lich, -lig, -ly, -ig, -y, -isch, -ish, etc., in li Slavic -ik, -in, -iv, -isk, etc., De special interesse es li sufix latin -ic, D -ig, A -y... Ti sufix, quel in anglés e scandinavic lingues nu es pronunciat solmen -i es ta tre vivent e productiv: A might-mighty. storm-stormy, Sv mod-modig, D Kraft-kräftig.


Noi peti pardon pro que noi cita solmen un parte del demonstration del linguist de Helsinki, ma ti parte sufice por esser convictet. E nu, lass nos examinar li question del finale del adverbies.

Quicunc es poliglott save que it existe ja un sufix international por li adverbies; it es F -ment, I -mente, H -mente (Ex.: lento, lentamente; libre, libremente; mensual, mensualmente, etc.) Port. -mente, Prov. -men. Null finale gramatical possede un tam remarcabil internationalitá. Por refusar ti finale e pretender que sol -e es bon, on deve ignorar quo es li principie del maximum de internationalitá.

Ma regretabilmen un grand númere de nómines, in li vocabularium international, fini anc per -ment. It sembla tande necessi distinter li nómines e li adverbies e ne usar sam sufix por ambi. On deve modificar un poc un de ili, ma quel? Ci es pruvat quant seriós, meditat e genial es li ovre de E. de Wahl:

Si noi studia li nómines finient per -ment, noi vide que sovente ili da nov derivates. Por ex.: argu-er, argu-ment, argu-ment-ar, argu-ment-ation, orna-r, orna-ment, orna-ment-al, orna-ment-al-is-ar (Pluri centenes de simil exemples).

Do, pro li derivation, it es índispensabil conservar intact li finale -ment in li nómines. Li modification deve do efecter se sur li adverbies. On posse acurtar levimen lor finales -ment a -men, quo ne impedi li comprension, nam omnes va facilmen percepter que rarmen, joyosmen, etc., es li adverbies derivat de rar, joyos, etc. Altri argument: li germanic e slavic popules es acustomat a curt finales por li adverbies; do -men un specie de solution medial inter li nord e li sud. E on ne posse dir que it es ínnatural, nam it existe in Provenzal in quel it es li fructe del natural evolution.

Ma secun Sr. R. ti finale -men es «pezoza (= pesant) e tre leda» (!!!). Li sam homes quel vole far dir nos «bazizesas, necesesas, respondizesis, donacesos» es chocat de -men. On save que ti finale es pronunciat in Occidental exactmen quam in parol Carmen.

O grand Bizet! li immortal nómine quel vu popularisat in li tot munde es do, in realitá, un vocabul «pesant e desbell», un pruva de gust detestabil! E vu, popules italian, hispan, portugalés, francés, prende li sac e li cindre, nam it ne existe salvation por vos: vor adverbies fini par -ment!

Seriosmen parlat, on deve conceder nos que si li max bell e sonori lingues national usa -ment por li adverbies, li sam finale, acurtat a -men, ne posse nocer eufonie de Occidental, tam plu que in Occidental it es permisset vicear li adverbie per li adjective si li clartá ne es diminuet.

R. Bg.

Protestation

Benque Cosmoglotta es declarat neutral religiosmen e politicmen, su redactor exceptionalmen intra sur un politic terren por protestar contra un alegation idistic. Li jurnal Centerbladet (februar 1936) ha publicat un articul pri li obligant arbitrage inter states. It indica que ex 44 states, 9 inter queles trova se Svissia, ne acceptet li obligant arbitrage; tande, secun sr. Röhnisch, ti 9 states es «por violento-procedo e kontre fratala procedo»!!!

Li intention de sr. R. servir li pace es excellent in se self, ma noi fa remarcar le li falsitá de su demonstration; quam cives, noi protesta energicmen contra ti accusation que nor land es «por violent procede e contra fratral procede» solmen pro que it ne ha signat li obligant-arbitrage. Forsan sr. R. ignora que Svissia es in casu special in Europa: it es declarat neutral; it anc es li sede del Societé del Nationes. It es sempre citat quam exemple de pacific vive, pro que tri o quar rasses, lingues, religiones vive m excellent harmonie in un Europa dividet e plen de odies. Concluder del absentie de obligant arbitrage, (quel es in conexion con su obligatori neutralitá) que Svissia es por violent procede, es un íncomprensibil monstruositá.

Turisme: Li viage circum li terra

Til li XVI-esim secul, li sol idé viagear circum li glob vell har esset considerat quam un follie, pro que on generalmen ignorat que li terra esset sferic. Por citar un exemple del convictiones del Antiquos, noi fa memorar solmen historie de Virgilius. Virgilius, episcop de Salzburg, assertet que it existet antipodes. Ma ti opinion semblant tam strangi e tam dangeros que Bonifacius, episcop de Mainz accusat su colego pri heresie avan li pápa Zacharie. Pos long e passionat discussiones, Virgilius esset condamnat quam heretic pro su crede al antipodes.

Pos li decovrition de America per Colombus, on provat far complet viage circum li terra. Li unesim, Magellan, successat ti viage in tri annus. Ex su 5 naves departet de Europa li 6 septembre 1519, un sol revenit li 20 septembre 1522.

Tri annus esset li minimum necessi por circumear li terra, ancor in li comensa del 19-esim secul. Ear plu rapid ne esset possibil tam long quam null ferrovia existet por traversar li Unit States de America.

Li creation de ti ferrovia del Atlantic al Pacific permisset al autor francés Jules Verne Imaginar su «Tour du Monde» in 80 dies. Strax poy, un yun american jurnalista, Miss Nelly Bly, provat realisar li record revat del scritor. ella successat, in facte, circumear li terra in 72 dies e six hores.

Quelc annus plu tard li Transsiberian ferrovia esset finit, li circumeada devenit facilissim. Un Angleso, li colonel Burnley-Campbell compleet it, in 1907, in 40 dies. In 1911, un Franceso, sr. Jagerschmidt successa it in 39 dies. In 1913, in fine, un American, sr. Mears, besonat solmen 35 dies.

Li guerre interrupte ti febre del recordes; in 1926, du Americanes, Sr-es Evans e Wells, usante successivmen auto, ferrovia, nave e avion, besonat solmen 28 dies. Hodie, mersí al sol avion, li témpor es ancor plu curt, forsan 10 dies o mem un semane.

Balzac in viage

Li grand francés scritor Balzac viageante in Austria hat trovat un elegant maniere payar li postiliones sin riscar esser furtet.

-- Yo esset tre embarassat in chascun relé, racontat Balzac. Qualmen far por payar? Yo ne savet li german lingue e ne conosset li moné del land. To esset tre desfacil.

Vi quo yo imaginat. Yo havet un sac plenat de micri pezzettes argentin de kreutzers. Arrivat al relé, yo prendet mi sac; li postilion venit al porta del carre; yo regardat le attentivmen inter li du ocules e mettet in su manu un kreutzer... du kreutzers... poy tri, poy quar, etc. til que yo videt le subrider. Strax quande il subridet, yo comprendet que yo donat un kreutzer in tro... Rapidmen yo reprendet mi pezze e mi mann esset payat.

Politesse

Ti historie evenit in un hotel de Brighton. Un Franceso petit pri su factura e, pos har leet it, constatat que it esset abominabilmen inflat.

Sin hesitar il payat, poy il petit que li patron veni. Ti-ci arivat sin hasta pro que il esset acustomat al protestationes del clientes indignat pro su precies.

Ye su grand astonament, li Franceso recivet le subridente e apertente tot larg su brasses, il atraet le sur su péctor e prodigat le li max calid pruvas de afection.

-- Lassa me inbrassar vos, car amico.

Li clientes del hotel hat amassat se circum li du homes.

-- Pro quo ti tendresse dit li hotelero, tre astonat.

-- Pro quo? Ma ples regardar ti factura. E il deplicat li factura sub li ocules de su conversator.

-- To es vor factura, yo vide it bon, ma quo omni to significa? questiona li hotelero.

-- To significa, declara li Franceso con plorant voce, que nequande, o ve, nequande noi va revider nos unaltru. Adío!

E il saltat in su auto durant que li clientes eclatat de ride e que li patron restat stupefat.

Li sam vésper, li plupart del viageatores hat quittat li hotel.

Un bon farce. Un die, Mark Twain incontra in un station un amico quel dit le:

-- Yo es sin moné. Esque tu posse prestar me un dollar por que yo posse prender mi billet?

Regretabilmen, respondet Twain, yo ne have suficent moné por payar du billetes, just li mei; ma pro que vu viagea al sam loc quam yo, vu solmen cela vos sub li banca e yo cela vos per mi gambes.

Talmen esset fat. Li controlero ariva e Twain da le ne un ma du billetes, queles il ha comprat sin dir it. Li controllero tande: -- Ma u es li altri viageator? -- Il es sub li banca, responde li humorist, quel adjunte in un confidential ton: Esque vu anc ne trova que ti garson es original?

Bizarr identitá. -- Un Franceso, quel hat viagéat in Norvegia, raconta li amusant sequent aventura.

II arivat un die in li max bon hotel de un micri cité e demandat un chambre. Just quande il volet promenar, il subitmen pensat que il ne ja hat inscrit su nómine in li registre del extranieros. Il informat do li gerente pri to, expressente in norvegian lingue li desir inscrir se.

-- Ínutil, senior, respondet ti-ci, to es ja fat.

-- Qualmen to es possibil, replicat li Franceso astonat. De vu conosse mi nómine?

-- Yo copiat it de sur vor sac, dit li Norvegiano.

E il presentat a su cliente li registre in quel ti-ci leet con stupefation su nómine:

Senior Cuir de Russie garanti.

(In Occidental: Sr. Cute de Russia garantiat [yufte].)

Li max grand viageatores del antiquitá: li Romanes

(del «Pesti Hirlap» de Budapest)

On viageat mult in li antiquitá. Li legendari tures del Fenicianes, del Cartagineses e del Grecos pruva it. Tamen nequi viageat plu quam li roman popules, quel adver esser facilisat per li perfect statu del rete de vias covrient li tot Imperia.

Li perfection del roman vias. -- Li max bon pruva del soliditá de ti vias es que hodie li plupart de ili dura ancor. Ti rete extendet se de Grand Britannia til Etiopia e de Portugal til li fund del Minor Asia. On posse remarcar que ho-témpor li balcanic landes ne possede vias tam perfect quam tis del roman Imperia.

Li Baedeckers del Antiquitá. -- Li Romanes possedet anc guid-libres, quel esset nominat tande Itineraria. Vegecius, li autor de un manuale de roman militari arte, di que su contemporanes havet libres de geografie sovente ilustrat e tre precis, queles esset utilisat quam hodie nor cartes de stabes. It existet anc geografic cartes, de queles alcunes pervenit til nos, ma ili esset sat rudimentari e dat del munde un image grossier e sovente deformat. Li itinerarias in revancha esset redactet con grand cuida. In comensa, ili consistet unicmen in li list del divers vias del Imperia, con indication del distanties e del corespondenties, ma plu tard, ili devenit ver guides destinat atraer li atention del viageatores sur omni curiositás historic, artistic o mitologic disperset sur li territoria.

Li postal servicie. -- Li administration de ti gigantesc Imperia necessitat un servicie de curreros tre ramificat. Li stationes de relé esset distant de circa 36 km. Li administration possedet un servicie rapid de transport de merces. Ti sistema esset directet de special functionarios quel, in alcun maritim cités, in Ostium, por exemple, havet sub lor comanda un nautic equipage de unesim importantie. Mersí al ínnumerabil testimomes quel venit til nos, noi save que li medial vitesses del administrativ curreros esset sur terra de 15 km in un hor e sur mar de 7 km.

Antiqui lette-vagon. -- Li cives max rich viageat in lor personal carres equipat luxuosmen. Ma li notabilitás esset acompaniat de excessiv pomp. Talmen Nero nequande viageat sin almen mill vehicules trenat de mules equipat de argente e precedet de curreros sur cavalles, omnes vestit in purpur. Ti pomp esset in ultra por li Notabiles del Imperia un necessitá por impressionar li popul. Pro to, ili esset sequet de mult e mult sclaves chargeat de sumptuosi covrimentes, de oriental tapisses, de aurin e argentin platiles, de magnific cristalles. Plinius Ancian hat fat installar un buró in su carre, e durant li viage il continuat dictar a su stenograf, nam li Romanos ja usat li stenografie.

Un grand númer de roman carres esset munit de un aparate inventet de un mann nominat Heine por mesurar li distanties, e quel on posse considerar quam un digni antecessor de nor taximetre. It existet mem ver lette-carres, queles on nominat «dormitorias».

Li doanes. -- Li Romanes hat installat in lor Imperia un servicie de doanes tre complicat, quel entusiasmat li publica tam poc quam li doane de hodie. Li roman doaneros perceptet taxes de 2,5% sur omni objecte judicat ne índispensabil al viage; ili havet li jure explorar li paccages del viageatores e confiscar li merces impostat e ne declarat. Li soldates, quam li diplomates de hodie, ne esset submisset al control. Pro to, lor sac servit sovente far passar interdit merces, quam hodie li diplomatic valise! Plutarchos, in un de su lettres, fulmina talmen contra li doaneros: «Ili exaspera me quande ili subverte mi tot paccage».

Li securitá del vias. Un del serios ínconvenienties del viage in li antiquitá esset li grand númer de bandites, queles trublat alcun provincias. Li administration possedet naturalmen un ver policie del vias, ma su eficacitá esset mult tro micri e sovente li populationes protectet li bandites, quam ante poc témpor li habitantes del insul Corsica protectet su rauberos contra li francés policie.


Li animales ha poc a poc aprendet li code del vias. Plu inteligent quam mult homes, li animales ha perfectmen adaptat se al prudent necessitás del progress. Por exemple, mult canes regarda circum ili ante traversar un rute e avansa solmen si ili es cert que li via es líber. Specialmen li fox-terreros nequande oblivia ti precaution hodie.

On ne plu vide canes cuchat in li medie del via quam antey; on ne plu vide les current pos li cicles e li carres aboyante. Ili resta sur li sill del portas o sur li trottuores e ne es terret del bruidas quel, ante 20 annus, fat fugir lor antecessores. Ili obedi rapidmen al ordon del «claxon».

Antey li gallines fugit avan un auto just in li direction del vehicul. Hodie ili save selecter li loc u ili posse escapar del morte. Anc li vaccas, li svines, etc.

Li animales es presc ne plu dangerosi por li chofero. Ili ha conformat lor mores al nores. It existe ta, por li scientist, curiosi studies a far pri li transmission del hereditá.

Sur li rute, li hom mane li max grand dangere por li chofero. Ti conclusion ne es flattosi por li homanité e su inteligentie.

Ex li «Petit ami des animaux».


Albergos de yunesse -- Un international movement por li yunes

Li albergos de yunesse es hodie un del max grand movementes por li yunité in li munde. Su lulluore stat in Germania, un land con antiqui migratori traditiones. On solmen besona directer li atention al migrationes del artisanatu, un custom quel ha permanet til ti ci dies.

In nor dies de industrialisation, li idé prendet un altri direction. Li yunité esset fatigat del vive in li grand cités, u omni natura esset mortat de cement e petre, stal e machines. Ili sospirat a retro-ear al natura, al vive in plen aer, al tranquilitá del grand forestes, al marchada sur li apert vias, al solemnitá sub li etern stelles. Solitari o in gruppes ili fat excursiones a proxim e lontan locos, jacet primitivmen u it convenet...

Li fundator del movement por albergos de yunesse es li german instructor Richard Schirrmann, un mann qui ha interessat se tre mult por li fisic e psichic developament del yunité. Il comprendet que it esset necessi introducter un plu regulari caractere al movement migratori, e in prim it esset urgent trovar medies por procurar modic ma secur logimentes al sempre crescent númere de yunes qui, con sapates mgratori sub li pedes, eat cantante e ludente ad in li munde. In li comensa del grand guerre it existet albergos de yunesse in Westfalen, Rheinland, Sachsen e quelc altri regiones ad u li voca de Schirrmann hat penetrat.

In 1919, li german liga por albergos de yunesse esset fundat in Burg Altena, quam li unesim national organisation por ti scope. Desde ti témpor it ne ha cessat crescer. In 1911 it esset in Germania 17 albergos con 3000 noctationes; in 1919, 300 albergos con 60.000 noctationes, e in 1935 li ciffres montat a plu quam 2000 albergos e 6.537.300 noctationes.

Li movement bentost expandet se al germanes vivent in vicin landes; albergos esset creat in Danzig, Memel, Estonia, Latvia, Tchecoslovacia (Sudetenland) etc. Ma ancor it esset restrictet al germanes, e it semblat que it vell permaner exclusivmen german. Alor, in li annus circa 1930, it subitmen eclatat in divers landes. National associationes por albergos de yunesse esset fundat in Anglia, Dania, Nederland, Irland, Norvegia, Scotland, Svissia, e plu tard in Francia e altri landes. Li organisationes de ti ci landes bentost devenit grand e fort, benque li german organisation ancor superpassa les in númere de albergos, membres e noctationes.

Li associationes del divers landes strax sentit li necessitá iniciar relationes con unaltru. Li yunes ne solmen fat excursiones in su propri land, ili transpassat li frontieres por conossentar se anc con li extrania. Li national associationes comensat far conventiones pri reciprocitá de admission: li membres de un association esset admisset al albergos del altri quande ili monstrat su membre-carte.

In 1932, li nederlandés association invitat a un conferentie in Amsterdam li International Arbeitsgemeinschaft für Jugendherbergen (International Colaboration por Albergos de Yunesse) esset fundat. Richard Schirrmann, fundator del movement, devenit presidente del international federation, e Dr D. L. F. J. Deelen, Amsterdam, electet quam general secretario. Ambi ha conservat su oficies desde tande e esset reelectet ye li ultim congress in autune 1936. Li federation ha tenet 5 congresses: in Nederland 1932, Germania 1933, Anglia 1934, Polonia 1935 e Dania 1936. Li proxim congress va evenir in Francia. Durant li congress in Anglia, li congressistes esset Invitat che Ramsay Mac Donald, qui tande esset prim ministre, e qui ha interessat se mult por li movement. (In 1932 il scrit li prefacie al Scot guide de albergos.)

Li international federation ha fat mult por obtener plu uniform regulationes in li diferent landes, p. ex. conformitá pri membre-cartes. Con poc exceptiones li membre-cartes de un association da admission al albergos de omni national association adherent al federation. Associationes in li sequent landes es membres del international federation: Anglia e Wales, Austria, Belgia, Dania, Danzig, Francia, Germania, Irland (e Nord-Irland), Latvia, Luxemburg, Nederland, Norvegia, Polonia, Rumania, Scotland, Svissia, Tchecoslovacia, U. S. A.

Albergos anc existe in Canada e Svedia, e mem in tam distant partes del munde quam New Zealand e Nederlandés Java it deve trovar se albergos.

International albergos. -- Por fortificar li international federation it ha esset decidet crear tal nominat International Albergos de Yunesse in li diferent landes, un in chascun land. Li eventual profite de ti ci albergos deve ear al casse del international organisation. Ye li sam témpor ili deve esser foyieres del international vive. Til nu li sequent International Albergos ha esset apertet: Overburgh sur li insule Schouwen apu Rotterdam, Nederland (li unesim International Albergo del munde); Burg Altena in Westfalen, Germania (li unesim Albergo de Yunesse in li munde); Richard Schirrmann Hostel in Northfield, Massachusetts, U. S. A. (li unesim albergo de America).

In ti ci annus li Albergos de Yunesse ha devenit un enorm movement. It ha, in fact, esset nominat li max grand movement yunessal del munde. Generalmen li albergos da admission sin restriction de etá. (In Svissia tamen li etá-límite es 25 annus). Malgré to li grand majorité del gastes es yunes. Li membre-contribution es usualmen graduat secun li etá.

Beneficies por li yunité. Li beneficies del albergos por li yunité ne es facil a enumerar. Dante al yunité li facilitás de modic ma secur noctationes ili ha possibilisat les far excursiones e migrationes in patria e in altri landes. Explorationes fat, monstra que li migrationes in plen aer have un excellent influentie sur li sanitá del yunes. In ultra, ili obtene un conossentie pri su propri land -- e pri li extrania si ili transpassa li frontiera -- quel ili ne vell har aquisitet ex alquel libre, quant eloquent it ha esset scrit.

Li albergos jace generalmen ye un distantie de un ped-marche de un die. Ili es de omni specie, de grandios yunité-castelles -- specialmen in Germania -- til primitiv acomodationes sur palle. In li max mult casus ili ha esset installat in old domes queles ha esset convertet por li scope. Ili mey esser usat exclusivmen quam albergos o ili mey esser etablisset in conjunction con farm-domes, salas de reunion, scoles, etc. Li yunes fa self li max mult del labor por adjustar e nettar li albergo pos li usu. Ili es conductet de patres e matres albergatori.

Mult eminent persones ha interessat se por ti movement. Noi ha ja mentionat Ramsay Mac Donald. Mrs. Franklin D. Roosevelt ha dit: «Li idé pri american albergos yunessal sembla esser excellent e merita incorageament. Sin dúbita it vell esser un grand educational avantage e imens recreational valores por li yunité de nor land, particularmen in li present témpor.» Un membre del cabinet de Roosevelt es, in ultra, membre del comité national del american organisation.

In Francia, u it nu existe ca. 400 alberges, Sr. Léo Lagrange, sub-secretario de state por ocie e sport, ha declarat que il desira augmentar ti ci númere til 1000, quo va dar un complet rete de albergos in ti land.

In Hungaria li guvernament ha comissionat a un professor universitari fundar un association por albergos yunessal.

Hotempor it existe circa 4000 albergos yunessal in li munde, e li númer sempre cresce. In future li position del movement va esser plu e plu important. On posse tranquilmen predir que mult landes u li movement ne ha ancor penetrat, va accepter it. It ne ha solmen monstrat se esser tre vivicapabil, ma it ha ancor pruvat que it possede un grand capacitá de expansion. Quam null altri movement it ha respondet a un demande del epoca.

Original articul de Karl Krogetad (Norvegia).

Li pont

Curt témpor ante li guerre, morit li anglés marchale Lord Roberts. Moltke nomina su campanie in Afghanistan un del max grand actiones del historie militari. In su memories Lord Roberts raconta li sequent instructiv historie; un experientie fat, quande in li annus settant del secul passat on confidet le quam yun colonel ye unesim vez un índependent comandament.

Il devet punir un savagi tribe quel vivet in li jungle e molestat per raubaci assaltas li pacific inhabitantes del agricultori land frontieral vicin. Li desfacilitá essential esset mem solmen atinger li tribe ínamical. Tra li jungles ductet null via. Kulis devet per haches batter e crear li strada ínmediatmen avan li marchant colonne.

Pos har avansat in ti penosi e lentissim maniere durant circa du dies, on arivat che un fluvie torrent, fluente tra li forestage e impediente li continuation del marcha. Li tot colonne devet haltar, e durant que li soldates juit li ínexpectat repós, Roberts fat venir li oficero-ingeniero quel just hat venit del ingenier-scole in Chatham, monstrat le li desfacilitá e petit le constructer un pont súper li fluvie. Li ingeniero declarat strax comensar li necessi mesuras e calculationes, laborat un témpor med su Instrumentes ye li rive e poy eat in un tenda installat por le, a un table improvisat, por calcular. Un hore hat passat, un duesim comensat e passat; ancor sedet in li tenda e esquissat su planes.

Li colonel ja hat misset quelcvez a le por questionar ca il esset pret e li labor posset esser comensat. II stat ínpatient che li rive e regardat li sole, quande li kuli superior del escorte aproximat se e questionat:

«Colonel Sahib, tu besona ci un pont, ne-ver?» -- «Yes!»- «Permisse tu, que yo fa un?» -- «Si tu posse, certmen.» -- «Strax, colonel sahib!»

Strax li mann dividet su kulis. Unes curret ad-supra li rive, abattet con grand rapiditá alt bambús, e jettat les, secun necessitá rapidmen preparat, in li aqua. Plu infra altri kulis hat, formante catenes tenente se ye li manus, descendet in li aqua quel esset torrent ma solmen atinget lor péctores, e habilmen captet li svimmant truncos, ligat les rapidmen per solid bast-cordes, durant que altri kulis fixat li extrem traves ye ambi lítteres al rive. Un duesim strate de truncos esset posit travers súper les, e in incredibilmen brevi témpor stat constructet un ponte advere chancellant, ma tre solid, sur quel mem li quar litt cannones del corpo de expedition posset transversar li fluvie.

Quand Roberts hat constatat to contentmen, il eat al tenda del oficiero-ingeniero. Ti ci ja venit le incontra e raportat que su calculationes esset finit, li pont posset strax esser constructet, si on vell dar le li necessi materiale de ferre, ligne, crampones etcétera e li laboreros.

«Ples far antey ancor un inspection local ye li fluvie.»dit li colonel e ductet li yun mann tra li árbores a un vacui plazza apu li rive, de u il posset vider li cap del colonne, oficeros, cavalleristes, infanteristes ja marchant súper li pont, durant que li kulis ye li altri rive ya abattet per alt-sonant colpes de hache árbores e boscage e preparat li via.

(Autorisat traduction ex german de Ilmari Federn.) Karl Federn.

Cronica

Austria

Un Austrian Occiduntal-Liga, por li propaganda de Occidental in Austria es in fundation. -- Du curses de Occidental es dat nu in Vienna; un conferentie pri nor movement evenit in ti cité li 27 januar e recivet li visit del filia de Sr. E. de Wahl.

Dania

Just aparit li Occidental-Dansk Ordbog (Vocabularium Occidental-dan) redactet de Sr. Ilmari Federn, secretario del Occidental-Academie, e de Niels Haislund, secretario de Sr. prof. Jespersen -- Precie 50 cts sviss -- Ti brochura contene un resumate del grammatica de Occidental e li traduction in dan del 1500 max frequent paroles de nor lingue. It es li unesim tom de un colection de vocabulariums de Occidental, quel va esser continuat.

Francia

Paris -- Li 16 Januar, evenit un contraditori discussion con li esperantistes. organisat del Gruppe Proletari Interlinguistic de Paris. -- Secr. Toublet, 21 Rue de Loos, Paris 10 -- Sr de Guesnet fat conosser Occidental, e li Esperantistes respondet per li customal argumentes: Esperanto es un fact, li altri lingues es solmen projectes. Sr Papillon, Idist. partiprendet e combattet li ciec conservatism del Zamenhofistes.

Italia

Occidental esset annunciat in li revúe italian Saggi e Commenti, de Roma e Le lingue estere, mersí a nor nov colaborator St. Ing. Dr dal Martello. -- Dr Guidi de Roma anc demissionat del Ido-Uniono e adheret a Occidental.

Svissia

Li Bollettino no 4 del Edizione trimestrale a cura del Comitato del Ferrovias (Ticino) publica li traduction in Occidental del paroles concernent li trenes.

Pro li crescent extension de Occidental nor Centrale besona auxilie li activ secretario del Occidental. Academie, Sr. Ilmari Federn. habitant Copenhag, acceptet venir durant 1937 in Chapelle e consacrar su tot témpor a Occidental. Ti solution permisse felicimen concentrar li labores del propaganda, del administration de Cosmoglotta e del Academie in un sol loc. 1937 va do esser un annu de grand e fructosi activitá por Occidental.

TCHECOSLOVAKIA. -- Apparit un nov revúe por li propaganda de Occidental sub li nómine de Occidental e redactet in tchec. Su editor es Sr. Jan Kajš. Li adresse del Redaction e administration es: Brno 12, Bartosova 10. Li unesim numeró publica un long articul del autor tchec Sr, Scheinpflug, poy un resumate del vive de Sr. E. de Wahl. Noi desira un grand success a nor nov confratre.

Articules pri Occidental continua apparir in grand jurnales tchec. precipue in: Nezavislá politika.

URRS

Sr. Kofman, li creator del movement Esperanto in Russia ante 48 annus, informa nos que su grand dictionarium russ-occidental es nu finit. Li tot manuscrite es controlat de Sr. E. de Wahl.

Abonnament a Cosmoglotta

Fr. 3.50 sviss; Fr. 17.50 franés; RM 2.10; KC 22.—; 0,80 dollar; 3 s. 4 d.; Fr. 22.— belgés; fl. dan kor. 3,60; sved kor. 3.20; Lira 14.—; öS 4.30: 12 respons-cupones.

Cosmoglotta B 10 (apr 1937)

Contene:

  • Esque Occidental es caotic?
  • Cronica: Austria, Francia, Italia, Portugal, Svedia, Svissia
  • Colectores de KOSMOGLOTT
  • Avis al abonnates; líber abonnament
  • Li vacuum
  • Ancor Ido
  • Li ABC del L.I.
  • Li schisma de Esperanto: Un scandale esperantisti
  • Al la Esperantistaro
  • Li paroles international e li mutation del radicas
  • SAPO
  • Adressarium de APIS
  • Occidental-Union
  • On scri nos
  • Ex li paper-corb
  • Li té
  • Logic argumentation
  • Premie-concurs: classic Ido
  • Corespondentie.

Serie B, poligrafat -- «INFORMATIONES» -- April 1937 -- Nró 2 (10)

Index del contenete ples vider ultim págin

E. de Wahl: Esque vermen Occidental es caotic?

To emfasa sempre nor demifratres e demonstra it per exemples ex un o altri articul trovat in un de nor revúes.

Ma to ne es li culp de Occidental self, ma plu de su usatores e specialmen de Franceses o Angleses o persones pensant que li lingue international deve esser un mixtion de ti du lingues: ili pensa que omnicos trovat in un o altri de ti lingues, o mem in ambi, es international. To es un fundamental erra, specialmen si ti formes representa ancor exceptiones e ínregularitás in li sistema de Occidental.

Noi ne deve obliviar que just ti du grand lingues (o plu rect li popules parlant les), have null interesse pri un L.I. Do li L.I. va esser introductet ne per ti popules, ma just per li altres, i.e. li micri popules europan, e li grand popules ne anglo-romanic. Ma naturalmen ne contra li resistentie de ti grand popules. To significa que it va esser introductet per lor passiv reception de it. To implica que li L.I. deve esser tal, que it va esser comprensibil por ili sin grand studie, quasi in unesim vide. Ma to naturalmen ne significa que li L.I. va esser un mixt anglés-francés. Yo ha multvez emfasat li necessitá de un clar autonomie por chascun realmen vivent lingue, it es, just to, quo es contrari al cáos! Li L.I. deve esser quant possibil clar e regulari, sin perdir naturalitá.

Quo es naturalitá? It es li sequentie al leges natural. Til li aparition de Occidental on pensat que it es suficent que li L.I. mey rigorosimen sequer ti leges queles on statuet arbitrarimen, o secun superficial exploration.

Li juristica statue leges, queles on deve sequer! Li vive obedi al leges natural queles noi deve aprender, por, sequente les, posser acter sin damage.

Tal es anc li cose con li cáos in Occidental. In li L.I. it ne lice statuer un lege e sequer it automaticmen, sin egardar, ca ti lege es conform con li factic existent leges in li lingues parent a Occidental. Specialmen to concerne li derivation in Occidental e ci principalmen li derivation per afixes. Just pro to ti special dominia postula un tre subtil e minuciosi exploration!

In fact noi have un tre grand númere de sufixes usat in omni grand lingues, advere ne sempre in unitari metode. Ma to ancor ne da nos li jure electer un del sinonimic sufixes e forjettar e interdir omni altres. Li cose es, que li psicologic diferentie ne sempre posse desaparir. Existe casus u ili es afin, e on posse usar sin grand damage li un o li altri. Adplu cert lingues prefere un del sufixes e li altres un altri. Ma li fact es que omni sufixes es usat in cert ocasiones che omni grand europan popules. Just pro to mi labor de mult annus consistet in trovar li ver primari intrinsic sense e signification de chascun sufixe.

Regretabilmen un grand númere de nor coidealistes, specialmen romanides e anglés-parlantes usa li sufixes secun analogie in lor propri lingue. To naturalmen ne es rect e just producte li anarchie semblant. Ma li mastros del parol es rar, e noi ne have un policie o medie fortiativ quel vell obligar li coidealistes usar in chascun casu li rect sufixe. Pro to eveni casus queles es monstrat in li conosset libre «les faux amis» in quel on posse vider que tre simil paroles in F e A sovente have un tre diferent sense, quo p. ex. ha causat divers juridic desfacilitás in comentation de singules de tractates international.

Just pro to it es naturalmen anc absolutmen necessi in un L.I., que li form usat ne mey evocar dubitationes. Just to esset un del principies quel ductet Ido sur su pretendet logic via, quel támen esset fals, proque it sequet li matematic-juristic logica, ma ne ti del psicologie reyent in li natural lingues.

On nu have sovente expresset li desir que on mey stabilisar li formes de Occidental, por que chascun mey saver quel forme inter li pluri usat es li corect. De altri vispunctu it tamen sembla bon ne sequer li juridic metode de interdition, quel p. ex. in Ido ductet a to, quo sr. Kurt Feder in chascun numeró del jurnale Progreso indicat li erras del diversi scritores, just quam in preceptor de scol, quel corecte li labores de su disciplos. Li tragicomedie ci ancor consistet in to, que secun li §§ del Ido-leges, sr Feder esset rect, ma li scritores esset rect in usation del natural formes perhorrescet in Ido.

Ma certimen noi va dever sequer in nor revúes e specialmen in li oficial revúe Cosmoglotta e in li circulares de nor organisation un Occidental quel noi judica modellic, e almen evitar tro fort e sovente usat formes errativ. Pro to it nu sembla rect e util monstrar ci li max sovente usat fals formes, specialmen in li divers-usation de sufixes.

Tal sovente fals usat sufixes es -age, -ment secun maniere A.F. Li minutiosi exploration de ti sufixes ha monstrat, que li signification de ili ne es totalmen li sam quam ti de -t-ion.

Specialmen li aplication de -age secun usanties A e F crea un cert confusion. Anc in F it fa un grand diferentie, ca on junte it a un radica verbal o nominal. Ye verbes it have un sense afin a -t-ion, benque ne identic. Ye nómines it have un sense colectiv, un nov totalité fat de coses indicat per li radica. P.ex. plumage es li totalité organisat de omni plumes de un avie, o un ornament fat del plumes. Pro to li parol «printage», sovente usat secun mal idistic acustomation, choca in Occidental. ON deve dir «printate» o «cose printat»; printar es un verb.

Just por evitar tal usation, Occidental distinte inter -age e -ag-ie (quasi li abstracte de ager). Ma anc ti -ag-ie ne es identic con -t-ion, benque afin. Por to it es bon studiar tal paroles u li sam radica es usat con ambi sufixes, e talmen provar comprender li diferentie.

Si li sense es substantivation de un activitá, tande on mey usat -t-ion o -ag-ie, e solmen quande it es un nov colectivic unité de alquicos composit del coses expresset per li radica primitiv, on mey usar -age. P.ex. rect derivationes in Occidental es: herbage, boscage, cordage, branchage, trelliage, folige, plumage, vicinage, fenestrage, vitrage, parquettage, lactage, fructage, plantage, parentage, nubage, rotage, village, paccage, bandage etc.

Ma anc che verbes, u on posse usar -ag-ie, ti sufix ne es identic con -t-ion.

In li lingue francés it sovente have li sense de nor sufix -a-da, -i-da, quel indica un cert duration; sovente it anc indica un industrial activitá (chauffage, éclairage).

It es plu concret, -t-ion plu abstract. In F, li ínpossibilitá diferentiar ti du significationes de -age (pro que existe solmen un sufixe por ambi diferent casus) ducte a to, que p.e. li parole filage have du diferent significationes: derivat de fil (subst.), filage significa alquicos fat ex files (D Gespinst, A woof); derivat del verbe filer, it significa li mestiere «filar». Tal casus es frequent in Fr. Li claritá, necessi in un L.I. quam foren lingue, postula ci un diferentiation e distintion corect. Adplu just li lingue F usa li sufixe -age in tro abundant maniere, u altri lingues usa altri sufixes. In F it ha devenit un general sufixe, quel posse significar quasi omnicos: action, activitá, fact, qualitá, concret resultate del activitá, moné, recompense, jure, loc, alquicos fat ex li radica primitiv, utensile o medie, colective, e mem absolut ínprecisibil abstractes, quam p.e. «fillage», quel significa circa: statu de virginitá o de «ne esser maritat». It es clar que un tal cameleonatri sufix deve esser usat tre cautmen, just pro que non-franceses ne posse sempre divinar quo it posse significar!

Pro to it sembla me desirabil (1) separar strictmen li du significationes in -age e -ag-ie secun derivation nominal e verbal, e (2) anc restricter li usation verbal quant possibil e retener it solmen por absolut international paroles, o por modificar li sense, si -t-ion absolutmen ne vell expresser lu desirat.

P.e. del parol usar noi vell posser derivar usa, usation, usantie, usagie, usu. It vell esser strangi parlar pri li «usu de un instrument» o li «usation de alcun traditional more, ceremonie» etc.

It sembla clar, que li normal ordinari sense (substantivation del verb usar) expresse se max bon per li form usation o plu curt usa; durant que pri un traditional more, ceremonie etc. on vell parlar pri un usagie o plu bon usantie.

Un altri sufix sovente usat vice -t-ion es -ment. Ti sufix have in F e A anc un sense tre afin a -t-ion, i.e. action e activit'a. Ma ti usa ne es international; it ne trova se in lingues de altri orígine. Anc in li altri romanic lingues li usation de ti sufix es mult minu expandet quam in A e F.

Ma ti sufix es tre international e conosset anc in li non-romanic lingues, ma con li ver general signification: li concretisation del action, li medie per quel, o li scope por quel es fat li action, anc li resultant facte, ma ne li action self: abonnament ne es li action abonnar, ma li juridic statu, que on recive li abonnat cose in su témpor de aparition. -- payament es li moné quel on paya. -- fundament es li base sur quel es fundat li edificie. -- medicament es li concret medie per quel on medica, ma ne li process del medication. -- ornament es li concret cose o dessin ornant. -- testament es li juridic document del testator. -- argument es li medie del argumentation, ma ne ti action self. -- document, monument, sediment, detachement, aliment, lavament, impediment, regiment, conossement (un naval document), firmament, regulament, segment, moment, sacrament, rudiment etc. etc. omni ne es actiones o activitás, ma concret conceptiones. Un changeament es altricos quam changeation o change: it es li concret resultate. It do es ne desirabil abuser ti sufix e usar it quam in F por expresser li action self.

It es clar, que on ne posse eliminar ti tre conosset sufix, quel apu li romanic lingues trova se ne solmen in li germanic ma anc in li slavic e mem finnic lingues. Fundament, ornament, argument, conossement, moment etc. es quasi absolut international paroles. In ili ne trova se li idé del action.

Ti internationalmen sentit idé de ti sufix, quel on trova in tal paroles, es li ver sense intrinsic. Li purmen AF o partmen romanic usation ne es lu international. On va do dever distinter li sense e ne mixter omni existent sufixes in un cáos, quel on reprocha nos e usa quam argument contra Occidental. In su essentie, Occidental es nullmen caotic. Ma it va esser necessi in quelc casus un poc plu preciser li signification por li ancor ne firm usatores. In omni casu on posse consiliar les, strictmen sequer li regules dat in li grammatica pri parol-formation. Li foren paroles AF va in li curs del témpor sive esser eliminat, quam on vide to hodie in omni national lingues, sive adaptat al stil de Occidental, quo p.ex. li lingue german ha fat con ínnumerabil latin o grec paroles nu completmen germanisat, p.e. Arzt (archiatros), Pferd (paraveradus), Strasse (strata), Meile (milia), Wein (vinum), Pfeiler (pillar), Pfeffer (piper), Teufel (diabolus) etc. Lu sam ha fat li franceses e italianes con germanic paroles: boulevard (Bollwerk), elmo (Helm), alabarda (Helmbarte), mât (mast), galoppare (gahlaufan) etc.

Li lingue A ha sequet un metode un poc altri. In lor conservation innascet, li angleses ha adaptat solmen li pronunciation al propri anglo-saxon parla, ma lassat intact li transscrition.

It sembla clar, que ti general tendentie de chascun lingue, assimilar se secun su propri autonom regules omni foren elementes, deve efecter anc in Occidental, sempre plu occidentalisante li ancor pululant foren paroles.

Cronica

Austria

Sr. K. Janotta anuncia series de discurses, pri divers temas del mundlinguistic problema e un liste de altri temas: Li parol «ínpossibil» -- Li idés del tecnocrates -- Li causes del crise mundan e qualmen superar it -- Li societés ocult -- Li principies del modern normalisation -- Decimal classification e labor intelectual -- Li glacial cosmologie -- Ordinar li biblioteca -- Ordinar li corespondentie -- Testimonies -- Li problema del alcohol -- Un regard in li annu 2000 -- Li utopic romanes pri states. I.F.

Francia

In fine de februar, sr Martinet, professor de lingues modern, ha fat in Reims tri public discurses pri problema del L.I. Li jurnale «L'éclaireur de l'Est» ha publicat raportes detalliat, ex queles noi excerpte:

Esque deve exister un L.I.? Esque li popules ne vell plu bon exchangear lor pensas in un sam lingue? Un sol lingue por li homanité, un lingue quel ne vell prender li plazza del lingues national, vell facilisar li relationes de land a land in omni dominias. Desde sempre li homes desira comunicar inter se per un sistema comun e facil. Li popules comerciant, li scientic circules ha usat Latin, Anglés, Francés, German. Li litt nationes senti li beson a un lingue auxiliari universal mem plu fort quam li grand nationes. Li artificial lingues ne es tam artificial in comparation al natural lingues queles have nov-creat paroles por li besones del vive modern. Ne omnicos quo es artificial anc es mal. In li nov L.I. noi deve retrovar, mem sin sentir it, li elementes del lingues existent, formant un totalité facilmen comprensibil e harmonic. Talmen vell nascer plu grand harmonie inter li mentes e li international relationes vell devenir plu facil.

Descartes e altri filosofes ha experimentat pri L.I. precipue por remediar li ínperfectiones del lingues national. In ti sistemas «apriori» on trova arbitraritás causat del manca de linguistic conossenties che lor autores. Plu rational e practic apare lingues «aposteriori» queles prende li pluparte de lor materiale ex li vocabulariums national. Durant que li unesim tip de lingues ne havet success, li duesim es practic e ha esset aplicat, advere in formes tre diferent. Li unesim esset Volapük, pri quel pluri milliones de homes interessat se, e on creat mult revúes. Poy modificationes devenit necessi; e hodie on plu ne parla pri it. Esperanto nascet, sin dúbit un passu adavan. It permisset tre nuanciat expression e semblat de ti vispunctu mem plu potent quam li lingues national. It havet grand success. Tamen, 1908 Ido aparit e semblat var remplazzar Esperanto, de quel it es un specie del variante, un derivate. Ido have plu mult paroles, plu mult radicas ex paroles national e minu mult paroles «fabricat». It es plu simplic, plu harmonic.

Tamen it sembla que un altri lingue, Occidental, va imposir se per su íncontestabil superioritá. Creat de sr de Wahl, ti nov lingue composi se de paroles extraet del vocabularium international e es tre facil por europanes. Su formes coresponde sempre a formes existent, ma es simplificat por pronunciation e comprension. (Sr M. lee un textu in Occidental. Li raportero remarca que it sona harmonic, con un musica simil al catalan). In 1928, prof. Jespersen publicat un nov lingue Novial, contenent plu mult germanic paroles. (Il lee textus comparativ in ambi lingues). Ambi lingues es simil e facil, e hodie srs de Wahl e Jespersen sercha li sintese de ti lingues. Occidental apare esser plu practic, plu util, plu facil a studiar. Qui parla it, pos du o tri mensus de studie, comprende poy facilmen anc altri lingues. On posse esperar, que unquande li popules va conversar in un sam lingue.

Li referent remarca, que li discurses de prof. Martinet esset tre clar e rich in exemples, e que li auditores mersiat le chascun vez per calid aplause. IF

Italia

Nor coidealist Dr. Ing. E. Dal Martello, Grisignano di Zocco, quel ha transit ante quelc témpor de Ido a Occidental, organisa nu un excellent propaganda. Pos har publicat un curt articul in «Saggi e Commenti», il ha anc publicat un brilliant anuncia in li «Lingue estere» (Milano), un revúe dedicat al studie de lingues foren. Vi ti textu, in Occidental (!), quel posse esser util por li propaganda de nor altri coidealistes:


Occidental, max facil idioma del munde, es ínmediatmen comprensibil a omni homes de medial cultura. Studentes, professores, medicos, ingenieros, avocates, jurnalistes, tecnicos, turistes, functionarios, colectionistes, mem ovreros e omni persones queles have o desira international relationes, Vu besona un international lingue auxiliari facilissim a aprender, clar e bell quam un lingue natural, per quel Vu posse coresponder directmen con omni erudites e comercial firmas in omni landes del munde. (Mult milliones!) Ples demandar de nos etc.


Secun nor informationes, noi es cert, que Occidental va bentost expander se in injoyant maniere durant li proxim mensus in Italia! Sr Dal Martello mey accepter nor tot gratitá. F.L.

Portugal

Li agentie de Cosmoglotta es tenet per nor coidealist sr Renato de Beça e Melo (Penafiel), ancian Esperantist. Por auxiliar su propaganda, noi va durant april editer un litt grammatica in portugalés. Noi joya nos vider que poc a poc Occidental conquesta nov dominias u til nu noi ne havet representantes. F.L.

Svedia

In li revúe «Studiekamaraten»(?), organ por líber e spontan self-education, aparit un articul de sr Carl Segerstähl pri li foren paroles. Sur du grand págines, nor coidealist exposi, qualmen li structura de Occidental auxilia al comprension del foren paroles in li sved lingue -- tot abstraet de su qualitás quam lingue international. I.F.

Svissia

Su definitiv adhesion al Occidental-Union anunciat nos just sr Alphonse Matejka, li longannual secretario del Ido-Unio e chefredactor del Ido-revúe. Cosmoglotta va bentost publicar un detalliat biografic noticie pri ti meritosi e eminent mundlinguist, quel in presente habita Nederland. I.F.

Por far max complet nor Cronica, noi peti nor coidealistes sempre informar nos max rapidmen e max detalliatmen pri omni evenimentes concernent nor propaganda. -- Por facilisar li redaction de vor informationes, ples demandar li formularium IOP/8 Occidental del Institute Occidental Chapelle. F.L.

Colectores de Kosmoglott, atention!!!

Ancor recivibil complet annu-colectiones:

  • 12 exemplares del I annu, 1922 (10 cadernes), chascun colection SFr. 10.—
  • 2 exemplares del II annu, 1923 (6 cadernes), chascun colection SFr. 20.—
  • 2 exemplares del III annu, 1924 (3 cadernes), chascun colection SFr. 8.—
  • 2 exemplares del IV annu, 1925 (4 cadernes), chascun colection SFr. 8.—
  • 9 exemplares del V annu, 1926 (6 cadernes), chascun colection SFr. 8.—

Íncomplet annu-colectiones:

  • I sin nró 1. SFr. 4.—
  • I sin nrós 1-2. SFr. 3.—
  • IV sin nrós 3-4. SFr. 2.50

Singul cadernes secun desir, si ancor in stock:

  • 1 cadern: -.70; 5 divers cadernes: 1.20; 10 div. cad.: 2.—; 15 div. cad.: 4.—

Comendas ples adressar al Institute Occidental Chapelle, precies es affrancat.

De COSMOGLOTTA noi vendi li sequent complet colectiones:

  • 1927: exhaustet
  • 1928: SFr. 5.—
  • 1929: SFr. 5.—
  • 1930: SFr. 4.—
  • 1931: SFr. 5.—
  • 1932: SFr. 4.—
  • 1933: SFr. 3.—
  • 1934: SFr. 3.50
  • 1935: SFr. 3.50
  • 1936: SFr. 3.50

NB. Li precies del colectiones 1928-1933 vale solmen por vendition durant 1937! Desde 1938 li precies del restant colectiones va esser augmentat ye 20-50%.

Qui vendi Kosmoglott? Noi media vendition e compration privat de cadernes exhaustet in nor stocks. Alt precie va esser payat por li nró 1 del annu 1922, e li nró 1 del annu 1923. Ofertas al Institute Occidental.

Avis al abonnates con multiplic abonnament de Cosmoglotta: Noi amemora que anc ti de nor abonnates, queles recive 3 o 6 o pluri exemplares de Cosmoglotta A printat, recive solmen un exemplare de Cosmoglotta serie B, si ili ne explicitmen expresse li desir reciver pluris. F.L.

Vu posse abonnar Cosmoglotta hodie: Cosmoglotta institue li líber abonnament, i.e. si vu hodie, p.ex. li 3 april, abonna Cosmoglotta, vu posse, si vu prefere, haver un abonnament de april til marte. Vu tande ne recive li numerós de januar-marte 1937, ma vor abonnament vale til marte 1938, in vice de finir per decembre 1937. Li numeró del fine de vor abonnament va portar un rubi stamp amemorant vos renovar vor abonnament. F.L.


Li vacuum: On ha questionat nos pri li strangi vacuum in li ultim numeró, e quel esset li noticie supresset: Noi hat recivet information, que un international corporation intente editer un dictionarium del international scientic paroles. A nor question, li concernent corporation respondet ne conosser necos pri ti afere. Li noticie ja esset scrit in stencil e ja esset posit sur li nigri cilindre del poligraf. Scrir un nov stencil vell har custat preciosi témpor, exchange de un quart vell har esset desfacilissim. Covrir li noticie e stampar li avis de supression per stampe compostet sur chascun folie, labor enorm. Do noi scrit li avis sur un litt pezze de stencil, deprendet per cisores cuidosimen un quadrat in grandore del avis ex li stencil glutinant sur li cilindre, e glutinat sur it li litt stencil quel talmen covrit li ínexact noticie e havet su textu just súper li lacune. Red.


Ancor Ido -- rectification: De látere bon informat noi recivet quelc remarcas, queles obliga nos al sequent rectificationes: Por li unesim vez noi ha acusat sr De Beaufront ínnocentmen. Li parol «fush-laboruro» ne es de il, ma del misteriosi autor del Ido-Enciclopedie, quel, quam noi audi, certmen ne es identic a sr Pesch. Centerbladet ne presentat li cose tot clarmen, ma li frase includent li parol «fush-laboruro» contene anc un alusion a Novial, quel aparit pluri mensus pos li date del lettre de De Bft. a ti senior. De ti confusion apari tamen un facte índubitabil e burlesc: Durant que De Bft. reprocha a Occidental esser un «élucubration» (composit per tro mult témpor) un altri eminent Idist reprocha a it just in contrari esser un «fush-laboruro» (ovre hastosimen fat). E li presidente del Ido-Academie aproba ti ultim opinion e cita it per grass lítteres, opinion dementit de Bft. self. Esque ti du auguries va posser regardar unaltru sin rider? R.B.

Del sequent articul «A-B-C» de sr Hant es fat un tirage special quam Document 144 de SAPO. Precies afrancat: 1 expl. 15 cts; 4 = -.40; 8 = -.70; 20 = 1.50 SF.

Li A-B-C del lingue international

Sinoptica del argumentation de Occidental, compilat de Géza Hant

I. Notion, scope, necessitá del lingue international.

(1) Quo es li lingue international? -- Li lingue international es un lingue auxiliari neutral contenent li maximum possibil del comun paroles trovabil in li lingues national europan-american.

(2) Quel scope have li lingue international? -- Li lingue international have li scope esser un medie de intercomunication lingual por homes de divers lingues national, in li tot dominia del scientie, tecnica, comercie e trafic, politica, congresses etc.

(3) Esque un lingue international es possibil? -- It es possibil e pro sequent motives:

(a) mult decimilles de paroles es comun al lingues anglés, francés, italian, hispan e portugalés.

(b) un tre grand númere de ti paroles existe quam «pruntat paroles» in li germanic e slavic lingues.

(c) li scientie e li tecnica possede un abundantie de international paroles e expressiones.

(d) ti masse de «paroles mundan» contene un natural grammatica e derivation, sistematic e expressiv.

(4) Pro quo es necessi un lingue international? -- It es necessi haver un lingue international precipue pro sequent motives:

(a) Li scientistes, si ili vole restar sur li nivelle scientic contemporan, deve conosser pluri lingues national, proque mult ovres apari in lingues tal nominat «micri» (polonés, sved, hungarian, tchec, e anc in grand lingues minu conosset, quam russ, japanés etc.), li conossentie de quel ovres vell esser tre important por chascun scientist. Ma on ne posse postular que un scientist ocupant se pri su special scientie aprende un multitá de foren lingues.

(b) Li comercie e industrie have plu e plu strett relationes international. Ma it es evident que por exemple un comerciante quel deve star in comunication con mult landes foren, por economisar custas, ne posse coresponder in mult divers lingues. On ne posse postular de le, que il ingagea mult persones por executer li corespondentie in divers lingues.

(c) In nor era, li turisme e visitation de divers landes ha developat se in grand mesura. Por far comprender se e por conosser in funde li vive, customes etc. de un popul, omni viageator vell dever aprender li lingue del concernent land. To imposi grand desfacilitás.

(5) Do qui besona un lingue international? -- Li scientistes, professores, diplomates, advocates, medicos, jurnalistes, redactores, comerciantes, tecnicos, functionarios, stenotipistes, turistes, aviatores, colectores e omni altri persones queles have international relationes.

II. Selection de un lingue international.

(6) Quel lingues esset proposit quam lingue international? -- Til nu, in general esset proposit: -- (a) li lingue latin, -- (b) un del vivent lingues national (anglés, francés, german) -- (c) un lingue national simplificat (Anglic, Basic English) -- (d) un lingue constructet.

(7) Esque li latin es apt quam lingue international? -- Li latin ne posse esser apt pro que (a) su grammatica es tro desfacil, (b) essente un lingue mort it ne possede li necessi paroles por modern notiones e es tro pesosi.

(8) Pro quo on ne posse adopter un lingue vivent national? -- (a) Pro que li lingue selectet vell haver un imens avantage in comparation al altri lingues; (b) li jalusie del nationes ne vell permisser li preferentie a alcun lingue national; (c) omni lingues )mem ne exceptet li anglés, quel pro su grammatica es regardat quam li max facil lingue vivent) es plen de ínregularitás e desfacil a parlar e scrir corectmen por homes ne havent li concernent lingue quam lingue matrin.

(9) Quel desavantage have un lingue national simplificat? -- (a) Un tal lingue, sam quam un vivent lingue national, ne satisfá li condition de neutralitá. -- (b) Li concernent lingue simplificat ne have li maximum del paroles international. -- (c) It ne vell esser comprensibil clarmen al popul self de quel li lingue esset simplificat, plu rectmen desfigurat.

(10) Do quel lingue posse esser adoptet quam lingue international?

Solmen un neutral lingue constructet o derivat.

(11) Qual deve esser li lingue international? -- It deve esser ante omnicos international e ne un coglomerate de divers paroles national. Li lingue international deve esser simplic in su grammatica, deve haver li maximum del international paroles sin mutilar li nomenclatura existent del scientie, tecnica etc.

(12) Esque ha aparit pluri lingues international? -- Til nu, durante li ultim 50 annus ha aparit plu quam 600 projectes de lingue international.

(13) In quel gruppes posse esser classificar li lingues international? -- In general, li lingues international proposit til nu apartene a un del tri classes:

(a) Lingues a priori o completmen artificial, i.e. constructet secun un plu minu logic schema, sin coherentie con li lingues parlat, p.ex. Spalin, Ro.

(b) Lingues artificial a posteriori, queles precipue emfasa li absolut regularitá schematic in li grammatica e derivation, e have un aspect artificial, foren a lingues vivent, p.ex. Volapük, Esperanto, Ido.

(c) Lingues naturalistic, i.e. sistemas preferent li naturalitá, li aspecte simil al vivent lingues, p.ex. Mundolingue de Lott, Idiom Neutral, Occidental, Novial.

(14) Quel lingues es hodie li max considerabil representantes del gruppes mentionat? -- Li sistemas apriori ne ha ganiat practic importantie. -- Esperanto del sistemas artificial. -- Occidental del lingues naturalistic.

(15) Esque Esperanto es apt devenir li lingue international? -- Stante sur li base del modern linguistica e egardante li besones del vive cultural, tecnic etc. on deve dir, que Esperanto ne es apt por esser un lingue international, pro sequent motives:

III. Argumentes contra Esperanto.

A. Ortografie.

(16) Li majorité del paroles international es orígine latin. Esperanto have un alfabet quasi tchec-polonés quel deforma les, vice conservar li alfabete pur latin mult plu international.

(17) Es. have six lítteres accentuat (ĉ,ĝ,ĥ,ĵ,ŝ,ŭ), queles -- in ti form -- trova se in null lingue national e solmen in poc printerías. Li admisset formes con h have in pluri casus un aspect grotesc: ĝusta (just), ĥaoso (cáos) etc.

(18) Li líttere c es sempre pronunciat ts anc avan a, o, u e mem avan consonantes, p.e. colo (g Zoll), deca (F decent), caro (G Zar) in vice de pronunciation karo quam in I, danckanto (canzon de dansa).

(19) In Esperanto pulula sin evident necessitá sibilantes, strangi diftongos e li líttere pluralic -j; to fa ínsuportabil un textu esperantic a cultivat oreles. To vale specialmen por li particules inventet, p.ex.: eĉ, ĉu, ĉi, ĝi, ĉiu, ĉiam, ĉar, ĉio, iam, iel; Ex li Krestomatio de Zamenhof: «ĉiuj tiuj senantaŭjuĝaj kaj honestaj homoj, kiuj, anstataŭ filozofadi pri ĝi...»

(20) Li elimination del duplic consonantes producte strangi parolformationes: vilao (villa), kuri (currer), turo (turre, ne: tur, do «turisto» significa un castellan de turre).

(21) Accentuation. Un grand númere de paroles have un accentu ínnatural e contradient al usu international: radio, komisio, iluzio, internacia, somero (G Sommer, A summer), vetero (G Wetter, A weather), regulo, familio, firmao.

B. Morfologie.

(22) Substantives e adjectives. Esperanto fortia usar li finale -o por omni substantives e -a por omni adjectives. Ti finales da un aspecte grotesc e risibil mem a paroles international: hundo (G Hund, can), fadeno (G Faden, fil), papriko (paprica), birdo (A bird, avio), racia (rational), nacia (national), persona (personal), fiksa (fix), financa (financial), etc. -- Internationalmen, -o significa li génere masculin, -a li génere feminin, li scienties e landes: Mario (Maria), botaniko (botanica), Eŭropo (Europa), Italujo (Italia), bela knabino (bell flicca)

(23) Esperanto forma li plurale per li archaic -j, traet ex li grec antiqui, e talmen neglige li internationalitá. 4 del max expandet lingues vivent, a saver anglés, francés, hispan, portugalés (in parte anc german e hollandés) usa li finale -s, conosset de 30 nationes civilisat.

(24) Sin necessitá, Esperanto chargea li grammatica per li obligatori acusative (-n), aplicat ne solmen por li complement direct, ma anc por li direction, li témpor, mesura, póndere, precie. To embarassa li angleses, romanes, scandinaves, queles ne conosse it, e es ínutil al altris. It embarassa mem expert Esperantistes, quo posse esser constatat ex enunciationes in esperantic jurnales.

(25) Un altri ínutil desfacilitá es li acorde del adjective con substantive in númere e casu: «...ŝi envolvis sin en siajn densajn longajn harojn» (Zamenhof) = «ella invelopat se in su dens e long capilles». Li exemple del lingues anglés e madyar fa índubitabil que ti acorde ne es necessi.

(26) Adverbie in frases ínpersonal. In frases ínpersonal, Esperanto postula usar li adverbie con finale obligatori -e in vice del adjective: «estas necese vidi» = «it es necessi vider»; «estus bone, se...» = «it vell esser bon, si...»

(27) Tabelle del corelativ paroles. It es «prendet ex li aer» e causa al aprendentes grand desfacilitá pro que tal paroles ne existe in null lingue del munde. Li paroles kiam, iom, ĉiuj, kiel ajn, tie ĉi, ĉion, tial, nenio etc. es ver parol-charades. Si on ne conosse Esperanto bon, esque on posse comprender ti frase: «Kiam venos tien ĉi via aminda edzino?» It significa: «Quande va venir ci vor amabil marita?»

(28) Li pronómines de Esperanto sona tre simil e ne posse esser distintet clarmen p.e. in telefon e radio: mi, vi, li, ŝi, ĝi, ni, vi, mia, lia, ŝia, ĝia, ia, sia, ĉia, tia, kia etc. TO es un grav defect acustic.

(29) Esperanto have li finales verbal «a priori»: -as, -is, -os, -us, queles in sam form e function ne existe in null lingue vivent. Por omni europanes, formes quam portas, salutos, dementis, sembla esser li plurales de paroles porta, saluto, dementi, e ne formes verbal.

C. Parol-formation.

(30) In Esperanto, un grand númere de radicas prendet ex lingues national es mutilat, p.e. boji (aboyar), ĉelo (cellul), kelo (G Keller, céllar), ledo (G Leder, cute), ŝiri (F déchirer, lacerar), kafo (café), sammen omni paroles finient per -ion: nacio, legio, funkcio. Ti slavisme (ma li slaves ancor conserva li accentu normal!) impedi formar li derivates regulari e international: nation-al, etc. Altri paroles es deformat, p.e. najbaro (G Nachbar, A neighbour, vicino), fajro (A fire, G Feuer, foy) najtingalo (A nightingale, luscinia), semajno (F semaine, semane). Che altri paroles es alterat simultanmen form e sens, p.e. lerta (venient del F alerte), significa in Esperanto habil; klera, de quel li radica significa clero (F clergé, G GEistlichkeit), significa in Esperanto instructet.

(31) Esperanto usa radicas queles es nullmen international o purmen artificial, p.e. farti (G sich befinden, F se porter), pilko (ballon por luder), edzo (marito), nepre (absolutmen, russ parol ciset in li medie), bildo (solmen G, image AFI), ansero (solmen L, gans GPA), sed (solmen L, ma I, mas HP, mais F, maar Ho), kaj (solmen Gr, e IP, e F), pero (medie), kialo (cause, li «proquó»).

(32) Li necessitá del lingue scientic, fortia Esperanto adopter nov paroles e radicas apu lis ancian, p.e. kriminala apu krimo, aplikado apu almeti, aperturo apu malfermi, mentala apu menso, rotacii apu rado, negativa apu nei.

D. Derivation

(33) Inventet afixes. Per su mult inventet afixes, p.e. ge-, -ar, -eg, -ig, -uj etc, Esperanto deforma plu minu li pluparte del derivates international: organizaĵo (organisation), nacieco (nationalitá), pesimismema (pessimistic), pafilego (cannon), tabakujo (tabaciere), oficejo (oficie), homaro (homanité).

(34) Fals signification del afixes. Quelc natural existent sufixes es adoptet in Esperanto con un sens o con aplication contrari al usu international. P.ex. -in es usat quam in li germanic lingues por indicar li sexu feminin: patr-in-o (matre), contra que in usu international it servi por indicar li orígine o provenientie: mar-in, can-in, argent-in.

(35) In Esperanto, -ist indica un person quel ocupa se professionalmen pri alquicos: libr-isto, ŝtel-isto, redakt-isto, frizisto, lavistino, -ero indica un unité: sabl-ero, hajl-ero. UN analise del paroles international monstra, que -ist indica un person ocupat pri un «-ism» mental, religiosi, politic, scientic, artistic o sportic, p.e. altruist, pacifist, terrorist, socialist, dentist, expressionist, durant que -ero indica li person professional: frisero, marinero, lavera, barbero, colportero, librero.

(35) In maniere specialmen ínfelici esset selectet li prefix mal- quel servi por indicar li contrarie, in vice del natural prefixes des- e ín-, quel pulula in Esperanto pro un miscomprendet economie in paroles. In li intention facilisar li aprension de Esperanto, su autor ha usat poc radicas, talmen que mem mult paroles omnidial es expresset per li contrarie + li prefix mal-: malgranda (litt), malfermi (aperter), malbona (mal), maldolĉa (amari -- pro quo ne acid?), mallonga (curt). To alonga just frequent paroles, queles in altri lingues usualmen es curt, e fa li current lingue pesant.

(37) Pro li númere limitat del radicas, mult paroles deve esser format in Esperanto per aglutination de series de divers afixes. Li resultate es ver parol-charades íncomprensibil: ne-tra-mal-sek-iĝ-a (ínpermeabil), mal-san-ul-ej-o (hospital), ne-re-san-ig-ebl-a (íncurabil), ge-re-san-iĝ-bezon-ul-o-j (reconvalescentes), kun-e-viv-ej-o (convict), kun-viv-ant-ar-o (contemporanes).

(38) Malgré ti economie, Esperanto admisse in altri casus ínutilmen pluri paroles con sam signification: trinki e drinki (= trinkaĉi, trincar mal), kisi e ŝmaci (= kisaĉi, besar mal), skurĝo, vipo e nagajko (knut).

(39) Autonom usa de sufixes quam paroles. -- ínconosset in lingues vivent -- es usual in Esperanto, p.ex. aĵo (cose), ano (membre), aro (colection), eco (qualitá), eca (qualitativ), eta (litt), ilo (instrument), ujo (etuí); al radica -ebl-, Esperanto da li du senses possibil e forsan; talmen «forsan possibil» di se in Esperanto: «eble ebla». Existe mem paroles composit solmen ex un serie de afixes e prepositiones: ar-ig-ad-i (acumular), kun-ul-in-o (camarada), al-iĝ-il-o (cedul de adhesion), pli-ul-ar-o (majorité), estr-ar-o (direction), obligado (multiplication).

(40) Duplic radicas. Pro su rigid fonetica e pro manca del sufixes vermen international -al, -ion, -iv, -or, -ura Esperanto ha in su sistema extirpat omni international paroles. Ma ili esset plu fort, e fortiat Esperanto admisser quelc de ili quam neologismes, e talmen usar du o pluri radicas por paroles evidentmen derivat de un unic radica. P.e. kolekt-i: kolektiv-a, deleg-i: delegaci-o, materi-o: mater-ialo, materialism-o: materialist-o, organ-o: organiz-i -- organism-o, redakt-i: redakci-o -- redaktar-o, nom-o: denominator-o, iniciat-i: iniciativ-o -- iniciator-o.

Consequenties: Li defectes de Esperanto enumerat in supra include li sequent desavantages:

(41) Li tro rigorosimen perductet fonetic ortografie con su strangitás, li ballastes ínutil del grammatica, obligatori acusative, acorde del adjectiv con substantive etc. fa desfacil li aplication de Esperanto.

(42) Li desinenties obligatori -o, -a, e -j, -as, -is etc. da a Esperanto un aspect artificial e ínnatural quel nequande plese al publica.

(43) Li ínnaturalmen constructet e fantastic paroles fa Esperanto barbaric.

(44) Li elimination del paroles international, li mal selection del afixes causa un mutilation e deformation del international terminologie aquisitet per li labor de secules, e fa Esperanto ínapt a scientie, tecnica e cultura.

(45) A quel conclusion ducte li defectes de Esperanto? -- Li íncorectibil defectes de Esperanto monstra que un rigid artificial lingue ne posse satisfar li postulates queles on posse demandar con jure de un modern lingue auxiliari.

(46) Do in quel direction on deve serchar li solution? -- Li rect e unic possibil via a sequer trova se in li direction del naturalistic lingues, de queles li max evoluet form es incarnat in li lingue Occidental.

Quel qualitás fa Occidental apt quam lingue international? -- Li qualitás queles fa Occidental apt por usa international, on posse resumar quam seque:

IV. Argumentes por Occidental.

A. Ortografie.

(47) Li pluparte del paroles international essente de orígine latin, Occidental usa li latin alfabet sin deformar o destructer li scrit image del cultur-paroles. Do contrari al rigid fonetic ortografie de Esperanto, Occidental conserva li duplic pronunciation del c, e per to anc li etimologic coherentie del vocabules e lor natural pronunciation: critic: criticisme, electric: electricitá.

(48) Per scrition de duplic consonantes, Occidental evita li mult alterationes del vocabules in Esperanto p.e. casse: casu (kaso: kazo), currer: curar (kuri: kuraci), cann: cane (kano: hundo), cussin: cusino (kuseno: kuzo), panne: pan, stall: stal, balle: bal.

(49) Conservante li accentuation natural del vivent lingues, Occidental ne fortia accentuar li paroles contra li custom del lingues natural.

B. Morfologie.

(50) Occidental ha abolit li ínutil ballastes de Esperanto e aplica li formes international in su grammatica. It forma li plurale per -s (usat in AFHPCat), e ha eliminat li finales obligatori por li grammatic categories, li obligatori -n del acusative e li acorde del adjective con li substantive.

(51) Occidental have un clar analitic conjugation, simil al anglés, in vice del formes arbitral-sintetic. Li analitic grammatica da li possibilitá conservar li ínalterat form del parol, e pro to it es plu facil a aprender. Per to Occidental anc posse adaptar max divers foren paroles sin dever mutilar les.

C. Parol-formation e derivation.

(52) Per su bon elaborat metode, Occidental ha atinget li maximum de internationalitá in su parol-formation sur base del vivent lingues. Per li international afixes it ha successat conservar li parol-formes del usu international sin mutilar o deformar les. Per li «Regul de Wahl», Occidental obtene paroles derivat in lor formes natural. Per su clar e simplic grammatica e sistema de derivation, Occidental possede li sequent

Avantages

(53) Occidental es ínmediatmen comprensibil ne solmen por li instructet west-europanes ma anc por omni hom quel possede conossenties del germanic e romanic lingues, pro que it adopte li international nomenclatura universalmen conosset. Ti avantage, quel on ne posse evaluar tro altmen, es aconosset mem del Esperantistes.

(54) Pro li international paroles adoptet, Occidental es ínmediatmen usabil in omni branches del scientie e tecnica, comercie e trafic, mem por comunicationes con persones queles nequande ha aprendet it e mem ne conosse su nómine.

(55) Pro li simplic grammatica Occidental es tam facil a aprender que un normalmen instructet person posse ja pos un studie de quelc dies scrir lettres in Occidental.

(56) Occidental, benque natural e international, tamen es un lingue autonom con propri ortografie e fonetica a quel it adapta su paroles, formes, expressiones, frases.

(57) Occidental ne deforma li generalmen conosset paroles, ma usa les in un form egal o simil al vivent lingues, talmen que Occidental fa li impression de un lingue natural.

(58) Ti naturalitá tamen ne implica anc li desfacilitás del vivent lingues. Per su marvelosi sistema de derivation, Occidental presenta un absolut regulari structura.

(59) Per li regularitá, Occidental es clar e transparent, e responde al postulationes del intelectu, del facilitá necessi ne solmen por erudit latinistes e romanes, ma por omni persones stant in relationes international.

(60) Occidental es international: ne in li sense que it es un conglomerate de paroles selectet secun un principie de majorité quam Idiom Neutral o Ido. It significa que per su form it sta inter li national lingues, talmen que su distantie al national lingues es minu grand quam ti inter ili self. It es median inter ili, quasi mediator.

(61) Occidental es modern, to es: evoluet in li sense quel monstra nos nor grand lingues e lor populari dialectes, benque che ili es remarcat solmen rudimentes de tal evolution. It es modern in su tendentie a brevitá e fluentie. It es modern per su parol-formation, per li elimination de pesant scientic mortallia, per su grammatic analitisme.

(62) Occidental es vivicapabil, vivent, organicmen evoluet e ne un mecanic mixtura. IT es un individualité e ne un mosaica u on posse compensar un pezze per quelcunc altri.

(63) Occidental presenta un tre valorosi linguistic education, it es tre apt quam preparatori lingue por li studie de francés, anglés, hispan, italian, portugalés e altri lingues. Al orientales Occidental aperte li porta al occidental cultura e lingues europan.

(64) Li valore cultural de Occidental consiste ne solmen in su ínmediat usabilitá quam lingue international, ma anc in to que it es li clave por li comprension del términos special del scientie e per to compensa in cert gradu li studie del latin.

(65) Occidental es elastic, nam it posse evoluer tam in li direction del pur latinid internationalitá con omni exceptiones e ínregularitás, quam in li direction de autonom regularitá apoyante se plu sur li comun pan-europan lingue-materiale.

(66) Havente plu mult monosíllabic paroles e rimes, Occidental es plu apt quam altris por traducter poemas. It es un eufonic lingue, con musical avantages natural.

(67) Per su intrinsic qualitás, Occidental reinteressa homes al idé del lingue international, queles ha perdit li interesse pos ocupation con sistemas artificial.

(68) Conclusion: Per un natural vocabularium juntet a un regulari grammatica, li lingue Occidental ha realisat in li max simplic e max efectiv maniere li ver scope del lingue international, t.e. far se comprendet facilmen de max mult homes. Occidental es li sistema quel satisfá li postulationes del scientic interlinguistica, it es li genial solution del problema del lingue auxiliari.

Abrev: A(nglés), Cat(alan), G(erman), Gr(ec), H(ispan), Ho(lland.), P(ortug), L(atin)

Li schisma de Esperanto

In li ultim numeró noi promesset nor letores un detalliat raporte pri li grav evenimentes che nor mifratoj. It esset in comensa nor intention dar un complet traduction del grand manifeste «Al la Esperantistaro» in quel li nov provisori direction del torso del UEA exposi e explica li casu a su membres, sur 8 grand columnes de su oficial organ «Esperanto»; sovente tuchant paroles, queles, malgré li barbaric lingue in quel ili es scrit, inspira compatiment con ti grand idealistic organisation international quel on ha maltractat. Nam in contra al cronic schisma de Ido, che Esperanto it ne acte se pri un schisma linguistic inter reformatores e conservatores, ma pri un organisatori schisma, causat per li passiones homan, desire al potentie e manca de benevolentie reciproc.

Ma ti manifeste vell har plenat almen 8 págines de Cosmoglotta B, e interim noi recivet un numeró de «Novialiste», dec. 1936, quel contene un ne signat articul «Un scandale esperantisti» resumant in ínsuperabilmen clar e concis maniere li essential factes e contures del afere in question. Noi ne vell posser presentar it plu bon, quam per citar ti excellent noticie completmen in Novial. To va in sam témpor permisser a nor letores convicter se, in quant gradu nor sestra-lingue Novial ha aproximat se hodie a Occidental. Li tre poc Novial-paroles queles ne es strax comprensibil al Occidentalist, sammen quelc grammatic suplementationes, seque in Occidental in parenteses.

Un scandale esperantisti (in Novial)

Li esperantistes esed durant multi yares (annus) diviset en du partises: Universala Esperanto-Asocio e Naciaj Societoj. UEA consista ec individual membres e practisa international activitá, NS propaga e instructe in li diversi landes.

UEA sub li administratione de audaciosi, talentosi e sacrificosi suisianes developad un propagation extraordinari, noncomparabli. Li directorie de UEA disponed grand capitales, edited richi literature e contad circ 9000 UEA-anes, quand li sune (sole) del organisatione radiad fro zenite. UEA ecitad ergo invidia e apetite sempre crescanti in li min imposanti ma tre hungrosi (afamat) chefes de NS. Disi (ti) siniores volid efecte un agreabli a les riorganisatione del concuranti UEA. In shaki (chascun) congrese esperantisti depos 1908 les (ili) initiat bitri (amari, acri) discusiones pri li labores del directorie de UEA. Disi (ti) grantad (acordat, donat) a organes de NS tre grand subventiones, exemplim (p.ex.) circ 21000 suisian frankes al Internacia Centra Komitato. Or li apetite veni durant li manjo. NS volid gluta (devorar) li toti UEA, e por tun (to) li chefes de lu (it) efortad plasa (plazzar) apti candidates en li directorie de UEA. Les (ili( succesed exelantim. E cun astono sat comprendabli li membres de UEA descovrad ke les (ili) esed regirat (reyet, directet) de grupe de SN-ani dictatores tre enterprisasi (interprendaci). Diti (ti) siniores changad suverenim li statutes de UEA, decised mova li central-buro de UEA fro Suisia en Anglia, e grantad (donat) jenerosim li grand biblioteke de UEA a Wien!

Or li gloriosi coryfees franci, angli e suedi non had calculat cun li mentalitá del samlandanes de Wilhelm Tell. UEA esed con suisian enterprise enregistrat e juad li protection del suisiani leges. Prominenti suisiani membres de UEA protestad por protecte li legal jures del membres de UEA e prisentad li afere coram li tribunale del republike e cantone de Genève. Dise (Ti) anulad li statutchanjo dal dictatores, li deciset da les transmovo del central-buro de UEA ec Genève en London, interdicted li fordono (for-donation) del biblioteke a Wien e condamnad li dictatores pagar po li proceses suisian frankes 343.70.

Tand li dictatores declarad UEA com self-tuat (self-mortat, suicidiat) e invitad li membres de le (it) asociar se cun li jus fondat de les Esperanto-Ligo in Anglia.

Ma li provisori comité de UEA aserte ke UEA viva intensivim e ke le nultem ve mori (va morir)! E li comité fina li raporte de le (de it, su) talim (talmen): «Neniam en la esperantista historia okazis tia skandalo. La jurajn sekvojn tiros la juĝisto, la moralajn la Esperantistaro» (in Occidental: Nequande in li esperantistic historie ha evenit un tal scandale. Li juristic consequenties va traer li judico, li moralic tales li Esperantistaro).

Pos ti exhaustent resumé, noi posse audaciar publicar li essential partes del resumat manifeste del UEA in pluri subsequent portiones in li present e sequent cadernes de Cosmoglotta B, nam su longore ne permisse publication integri in un vez. Noi ha decidet nos a ti publication, pro que it acte se pri un gravissim afere, sin relation al lingues, purmen organisatori, e quel pos deci annus vell posser frappar tam bon li Occidental-Union quam it nu ha frappat li UEA, si noi ne interim aprende ex ti precedentie, qualmen elementes sin scrupules o disciplina posse ruinar un bell e grand organisation. It anc es instructiv e astonant vider revelat quel gravissim luctas ludet se detra li culisses del Esperanto-congresses queles al publica esset trumpetat quam skucesoj. On chancella esque on deve condamnar o preferibilmen admirar li maniere in quel li Esperantistes ha successat celar li veritá al publica e far li impression de un concordiosi movement quel, quam on sempre repetit, «jam venkis».

Al la Esperantistaro (secun «Esperanto», Nov. 1936)

[preface]

Seque ti emoent document homan, li explicant manifeste del UEA a su membres, in traduction Occidental. Noi ha omisset solmen poc minu important passus. Remarcas redactional sta inter sublineationes es intermittent. Céterimen noi ha secun possibilitá imitat ti tipografic arangeament del originale.

F.L.

Li subit abandon de UEA per presc li tot comité ne es facil a comprender. Li provisori comité ha dismisset un circulare al membres del UEA con un detalliat explication del situation. Ti circulare noi reprinta ci.

Per un circulare del 18.sept.1936, sr general Louis Bastien, li presidente del UEA, anuncia al astonat Esperantistaro li suicidie del UEA. In sam témpor il recomanda adhesion al nov-fundat «INTERNACIA ESPERANTO-LIGO», directet del ex-director de UEA, sr Goldsmith in London. In sam témpor sr BAstien demissionat quam presidente del UEA, mem sin cuidar pri un remplazzante, e nu vole ducter li Liga. ... Quo do ha evenit, que ... li Association es tam ruinat, que su present presidente judicat oportun abandonar li flagga?

Un detalliat historie con documentes on va forsan publicar plu tard; por li moment mey suficer quelc factes. UEA es li Association del internationalistic Esperantistes; it junte li samideanes queles vole usar li lingue por international relationes e per to realisar li ideale de Zamenhof de un supernational solidaritá. In consequentie, UEA accepte omni respectabil Esperantist sin questionar a quel altri societé il apartene, da a omni membre cert ínalienabil / «ne forigeblaj» / jures, e concentra su labor al camp international. Nequande UEA intermixtet se in aferes del National Societés; in contrari, it tre atentet ne esser detornat de su rect via per li mult conflictes inter ti societés. Por ambi: li National Societés queles propaga e instructe in li landes, e por UEA quel cuida li international relationes del Esperantistes, esset spacie suficent e un grand tache de labor. Ocasional desfacilitás regulat se per reciproc bon volentie.

It nu es un fact, facilmen pruvabil, que UEA havet li fate despleser a quelc membres de National Societés, queles videt in ti democraticmen organisat Association de índependent Esperantistes un dangerosi concurrentie a lor afere. Secun lor teorie UEA es superflú, e li activitá international vell dever esser ductet solmen de un juntion o Liga de National Societés. ...

Ja un annu pos li fundation de UEA, li unesim lápide esset jettat contra it, in 1909, durant li congresse in Barcelona. De tande til li comensa del guerre in presc omni congresse evenit desagreabil discussiones con li ductor / «estro» / del oficial movement de tande, sr general Sébert in Paris o su representantes.

Durant li guerre mundal, UEA juit tranquilitá. Mersí a su sede in neutral Svissia e mersí al facte que null Liga de National Societés posset imposir / «enpusxi» / su changeant interesses, UEA travivet li crise e salvat li movement. ...

In 1921, strax quande li movement reinfortiat se, su «reorganisation» comensat. De tande til 1933 presc continuimen esset presentat al congresses o concernent comités projectes por changear UEA. Ti planes ne venit ex li membrité del UEA ma ex li adversari camp. On plendit que quelc Delegates ne esset membres de National Societés, on plendit pri duplic membre-contributiones, on plendit pri omnicos por convicter li Esperantistes que li existentie de UEA impedi li plu rapid progresse del movement. / Solmen pri li lingue on ne plendit! / Cuidosimen examinante li plendes e propositiones, UEA fat omnicos por evitar conflictes / «malpacojn» /: on explorat li membritá al National Societés del Delegates, on fat contractes pri comun membre-contribution in divers landes, on changeat li sistema de liverationes e abandonat lucrativ servicies in favor a alcun National Societés. On mem acceptet subventionar per moné un apart oficia del Internacia Centra Komitato del Esperanto-movement, li existentie de quel causat plu tard li plendes pri lo tro expensiv administration international. Li payamentes del UEA a ti oficie, ne besonat de UEA, fa in summa ca. 21000 SFr. Un cose UEA in contra ne fat: Pos li guerre it nequande proposit un propri plan de «reorganisation». Su tande ductores ya volet solmen pace e libertá de action; ili timet con jure, que li intervention de national interesses in li international UEA va ducter it al ruin. Li continui lucta intern esperantistic durant 20 annus fat UEA perdir mult témpor e moné. Hante recivet un capitale de Hector Hodler, cofundator e protagonist por li libertá del UEA, li Direction del Association / «Asocia Estraro» / actet completmen conform a su volentie, usante summas por ti ci self-defense. ...

Li assertion de sr Bastien, «que un criticabil administration de UEA quel devorat sin profite li considerabil donat reserves pecuniari, instigat li Landal Associationes luder un rol efectiv in nor Central Association» es ne ver. Ver es, que general Sébert in Paris impedit li oficialisation de UEA ante li guerre mundal, quande it ne havet moné; que per «reorganisation» on octroyat / «altrudis» / a UEA li contracte de Helsinki 1921, quande it esset rich, e que de tande cert representantes del National Societés ha tam long «provat luder un rol efectiv» til que ili in fine ha acaparat it. ...

Ne ver es anc li assertion, que li nov statute de UEA de 1933/34 ne esset publicat e regularimen votat / «konatigita kaj laŭorde voĉdonita» /. It aparit in un special (rosicolor) numeré de «ESPERANTO» inviat li 5. januar 1935 a 22000 esperantistes (membres de UEA e membres de omni National Societés). / Duant-du mill! Vi in fine li autentic númere de omni organisat Esperantistes! /

... Li francés societé postulat ne minu quam que on mey dar li sam membre-jures (exceptet li «jarlibro») al automaticmen registrat membres del National Societés (Landal Associationes) por SFr. -.50, quam al activ membres, queles spontanmen paya SFr. 5.— o plu mult. Acception de tal ruinativ principie vell har abolit un del ultim atractiones por payar un decent membre-contribution.

Sub li pression de ti proposition inaugurat se li congresse in Stockholm 1934. LI for-election ex li comité de meritosi anteyan membres monstrat strax quel benevolent spíritu reyet li ánimes de cert nov membres del comité. Vidente li ínpossibilitá de pacibil colaboration, li reelectet presidente Stettler strax demissionat / «demetis sian oficon» / e sr Hans Jakob, li director, sequet le.

/ Va continuar in li proxim nró /

Li paroles international e li mutation del radicas

Ilmari Federn

Li paroles international, in majorité derivates, demanda in quelc casus un mutation del radica, p.e. «exploder -- explosion».

In egard a ili, un autor de L.I. posse proceder in tri manieres:

  1. On adopte ti international derivat paroles in li sistema e arangea li elementes e regules del derivation talmen que ex ili resulta ti paroles.

  2. On renuncia al paroles international e remplazza les per autonom non-international formationes derivat del radica ínmutat.

  3. On introducte li international derivat paroles quam nov índependent paroles apu li radica e su regulari derivates.

Occidental considera quam max important li conservation de regulari derivation del international paroles existent e prefere li unesim procede. Esperanto emfasa li ínmutabilitá de su radicas e del pronunciation del singul lítteres e eat li du altri vias.

Li tal-nominat mutabilitá del radicas in Occidental es formulat in un simplic regul de derivation, li «Regul de Wahl». -- Li postulate pri ínmutabilitá del parol-elementes posse esser satisfat, si on ha ja antey modificat li radicas in egarde al sistema de derivation, o si on ha introductet duplic o multiplic radicas. Li Esperantist Dresen constata «que ye adoption de un arbitrari sistema de derivation per radicas auxiliari (= afixes. IF) on deve mutar in un serie de casus anc li form del radicas, por plu bon posser acuplar les con li concernent afixes.»

Tande it apare índubitabilmen esser plu rational e simplic conservar li radicas con lor natural mutationes e etablisser un sistema de derivation quel es conform a ti lingues, ex queles li radicas es prendet. To es fat in Occidental.

Sviss Association por Occidental (SAPO)

Li membres del SAPO es informat que li annual contribution por 1937 es SFr. 3.— (Li gratuit abonnament a Cosmoglotta includet). -- Chascun membre quel desira anc devenir membre del Occidental-Union paya li normal contribution del Occidental-Union (in quel es includet li contribution del SAPO e li gratuit abonnament a Cosmoglotta). It es solmen necessi plenar li yelb carte de adhesion e strax expedir it a Chapelle.

Li secretario-cassero del SAPO.

Adressarium de APIS

Noi informa li interessates que li adressarium de APIS va aparir durant april. Considerante que adresses ne constitue un textu de permanent valore, que on deve in contrari calcular que pos un annu generalmen 10% del adresses es antiquat, noi ha decidet nos far poligrafar it, quo va esser considerabilmen plu modic quam printar. Li precie abassa se per to a SFr. -.30 o un respons-cupon. Li coidealistes queles benevolet inviar nos lor foto por li adressarium es avisat que it va aparir in Cosmoglotta, pos aparition noi va inviar les li clichés. Qui ja ha payat li adressarium va reciver un Bon del Institute Occidental in valore del diferentie. Ples propagar por APIS e su adressarium!

F.L.

Occidental-Union

Li adhesiones al Occidental-Union aflue al Central Oficie in injoyant númere. Noi peti omnes far un intensiv propaganda por recrutar nov membres. Si vu recive suplementari cartes de adhesion, ples ne jettar les in il paper-corb ma conservar les e ganiar nov membres. Plu numerosi va esser li membres del Occidental-Union, plu bon it va posser intensificar su propaganda e accelerar li successes e li victorie de nor bellissim lingue! Omni coidealistes mey comprender que mem por li max bon coses it es necessi far propaganda. Do ne solmen li Central Oficie deve far propaganda, ma omni coidealistes. Chascun posse contribuer per su activitá un parte del successe. Li successe ne veni si on ne auxilia it. Noi fá nor parte, e noi fa it con entusiasme. Quo vu ha fat por Occidental durant li mensu passat? -- Ci noi rememora que omni landal organisationes o persones (ne occidentalistic) posse devenir membres del Occidental-Union, quam extraordinari membre. Ili posse devenir ordinari membres pos un annu de propaganda e de practica de Occidental. -- Vi li tabelle pri li contributiones al Occidental-Union por quelc landes. (Abreviationes: AM = activ membre, AMb = activ membre con duplic abonnament, PM = protectori membre, MM = mecen membre, PeM = perpetui membre) Pri li avantages concernent Cosmoglotta ples vider li carte de adhesion.

(Liste de landes e númeres)

NB Por li altri landes: valor secun li sviss Franc, base del precies. Ti precies es aproximativ e ínobligatori. -- Li abonnates a Cosmoglotta queles ja ha payat lor abonnament e queles desira devenir membres del Occidental-Union, mey solmen payar li diferentie inter lor abonnament e li normal contribution. Central Oficie.

On scri nos...

[quote, de Wahl]


Hurrá, Hurrá, Hurrá! Mill mersí! Li nov Cosmoglotta B inaugura un nov témpor. To es just to, quo esset necessi! Chascun mensu Cosmoglotta e chascun 15-im Praha Bulletin!


[quote, Berggren]


Li nov nrós significa un incorageament por nor movement. Nor sincer gratitá pro li habil execution del central oficies.


[quote, Dal Martello]


... Cosmoglotta-Informationes nró 4 e 1 e li Doc. 139 pri Ido, queles es, omni tri, vermen propagandistic excellent e intelectualissim. Bravissimos! Per tal labores de propaganda e pro su bonitá lingual, Occidental va triumfar.


[quote, Podobský]


Con grand joy yo observa li entusiasmat activitá in Chapelle.


[quote, Poujet]


Vu have entusiasme a vendir!


[quote, Matejka]


Yo traleet Cosmoglotta-Informationes quam sempre con max grand interesse e plesura. Yo senti li imperativ beson gratular Vos calidmen por li excellent labor. Yo ne save quo yo deve admirar plu: li valorosi contenete o li bell presentation del caderne. Vor entusiasme e li optimisme expresset in li cap-articul trova in to sol su complet justification. Yes, li annu 1937 va esser fructosi por li movement occidentalistic; si yo vell til nu har dubitat pri to, tande li letura del brochura vell har esset suficent por convicter me pri lu contrari.


Li Institute Occidental, Central Oficie del Union e li altri oficies de nor movement unit in Chapelle, mersía nor patient corespondentes, queles til hodie ha atendet nor response sin plendir! Li labores causat del elargation e reorganisation de nor buró durant li ultim témpor impedit nos satisfar li devores de nor corespondenties con li desirabil rapiditá. Ples comprender e pardonar!

Ex li paper-corb

It es custom ye li 1-im april, que un seriosi jurnale publica mistificant informationes (p.e. «Esperanto jam venkis», o que li presidente del Ido-Academie ha scrit un scientic critica pri Occidental). Noi vole sequer ti tradition e changear it: ti vez, «Ex li paper-corb», li amat organ del persones grav, va publicar solmen contributiones de extrem seriositá e valore permanent. Miquette

Gösta Ahlstrand: Li té (amusant historiette in Occidental)

Li old e desbell senioretta Karlsson ha invitat li yun serior Svensson. Ambi es membres de un Occidental-club e parla Occidental. -- It es crepuscul. -- «Esque Vu vole haver té, senior Svensson?» -- «Oh, yo ama té!» -- In li sam moment sr Svensson senti li magri brasses del old senioretta circum su col e audi un dulci chuchota in su orel: «It veni tro subitmen! Anc yo ama te!» -- Sr Svensson sta mut. -- Li matre intra: «Car infantes, yo benedí vos!» -- No sr Svensson es marito e have ott infantes. Ma in present il es Esperantist, nam in Esperanto on «sxatan teon, sed amas vin.»!

Logic argumentation

1.a. Ido esas klasika.

1.b. Occidental esas fush-laboruro.

1.c. Konseque Ido esas plu bona kam Occidental.

2.a. Lernar Ido esas lernar logika.

2.b. La frazo 1.c. esas skribita en Ido.

2.c. Konseque la frazo 1.c. esas logikala pruvo.

3.a. Quo dicesas trifoye, ton on konsideras kom vera.

3.b. Ni ja multegafoye repetil l'argumento 1.c.

3.c. Konseque ja esas depos longe pruvita, ke Ido esas plu bona kam Occidental.

Ex-idisto Simson Querkopf

Glossarium

klasika: vider Cosmoglotta B 1

fush-laboruro: «»

lernar: aprender

dicesas: es dit

trifoye: tri vez

ni: noi

multegafoye: multissim vez

Atention: Premie-concurs! Li idistic raporte (h.j.?) in Progreso 1, 1937, pri li conferentie del linguistes in Copenhag, comensa per li paroles sequent: «Segun raporte pri la konfero dil linguisti en Kobenhavn en septembre 1936, diskuto eventis inter prof. Jespersen qua kontredicis la tezo di de Wahl, ed ambi opozis la tezo di Esperanto, olqua diferas de la principi di Ido.» Exidistes mey leer ti frase plurivez altmen con atention e serchar li signification, e con quam prof. Jespersen, li notori ínamico de Occidental (secun li Idistes), ha discusset. Ples inviar li solution al redaction de «Ex li paper-corb» marcat sur li coverte «Premie-concurs: Classic Ido». Noi va premiar bon-motivat interpretationes per un serie de propaganda cartes de Ido. Miquette

Corespondentie: 7: Li Ido-electiones va esser bentost. Presidente del Ido-Akademio es un titul sin function. Special capabilitás do ne es necessi; advere conossentie de Ido, Grec, Sanscrit desirabil. Ma pro que Vu anc conosse Occidental, noi ne posse consiliar Vos anunciar Vor candidatura.

  • 35793: Conform al desire del central buró del ESA, noi responde a Vor question, que noi ne conosse necos pri li existentie de un tal corporation. 276b: Forsan! Miq.

Cosmoglotta A 114 (may-jun 1937)

COSMOGLOTTA, may-junio 1937. (Annu XVI.) No 3 (113)

Contene

  • Wells 70 annus.
  • A. Eschenasg.
  • Historie del international lingue.
  • Diploma de docente.
  • Centre de interesse: li cocine.
  • Li repast del leon.
  • Sitie de colubre.
  • Absorption del odore per li lacte.
  • Li grog.
  • Dr Sjöstedt.
  • Prof. Meazzini.
  • Cronica.
  • Un sensational adhesion.

H.G. Wells 70 annus

Partes ex li discurs del celebri anglés autor, fat ye un diné in su honore dat del anglés section del club international de scritores, ye li 13. oct. 1936. Autorisat traduction ex anglés por Cosmoglotta, con amabil permission del autor, de Ilmari Federn.

Li ovre, de quel yo ha comensat per conturar li historie e economic realitá e instigar du laboratores melior quam yo laborar pri li scientie del vive etc., ha docet me li manca a li possibilitá de un specie de encíclopedisme ínfinitmen plu potent, un real modern enciclopedisme quel vell posser acumular saventie, corelater idés, e far les accessibil a plu ampli publica e talmen tener junt li mente de ti munde distraet. Ti mi esquisses, contures, resumates, tal qual ili es, ha solmen monstrat quo posse esser fat per un micri efortie e un publica hasardal

-- palles in li vent. Yo crede que un nov movement ye grand scala vers un ampli-inbrassant enciclopedisme hodie es plu quam desirabil -- urgentmen besonat! Altri homes plu yun va far ti labor, ma ancor yo fortmen desira haver un fingre in it.

...E poy scrir ancor un roman o simil. Hay témpores por scrir romanes e témpores por ne scrir romanes. Un roman ne es un cose; it es mult coses. Chascun etá have su propri specie de roman. Quande noi es yun, noi ama luder con possibilitás, noi scri fantasies e vivid impressiones. To es li témpor por novelles, rapid e curt novelles.

Quande noi deveni plu old, plu e plu interessa nos li real caractere. nor propri e ti de altris, e noi scri pri li reactiones del persones a lor fate. Li curt novelles deveni long. Pocos de nos have desde comensa alquel propri politic sense, til que no; atinge ca. li 40 annus e poy inclina a scrir romanes seriosi pri politica e aferes. Chascun fase del developament producte romanes secun su caractere. Tamen yo ne vide pro quo pos li 70 annus on ne vell dever provar scrir li roman de experientie e reflection.

Yo ne solmen trova li vive tro curt a mi gust, ma anc tro strett. In li ultim dies yo naturalmen pensat mult pri nor P. E. N. Club footnote:[International club de scritores, de quel H.-G. Wells til nu esset presidente pos li morte de J. Galsworthy.]. E it dole me reflecter pri quam limitat esset li contact quel yo posset haver inter su membres. Ci in nor club noi have un colection del max variant e interessant individualitás, ramificant súper li tot mund. It es apen alqui quel ne vell haver alquicos elucidant por me, si solmen yo vell har esset capabil accepter e absorpter it; e necun, quem bon conosser ne vell har esset extremmen interessant. Si solmen noi vell haver un poc plu de cerebre e su fortie, quant mult noi vell posser profitar de unaltru! ...

...Yo espera continuar laborar ancor durant quelc annus con li P. E. N. Club -- benque ne quam vor president. It esset urgent témpor que vu justificar vor pretension esser un club international per electer un non-britannic presidente, e yo es cert, que in Sr. Jules Romains vu ha trovat un grand artist de reputation mundal quel anc es un personalitá tre sagi, generosi e activ. Yo espera e crede que il va continuar mantener li principies essential queles li P. E. N. Club representa in li tot munde, ad saver:

Libertá del expression, extrem libertá de expression e criticisme, e franc e amical fraternitá e reciproc tolerantie inter omni honest scritores, pensatores e creatores, quamcunc fortmen li substantie e form de lor expression mey diferer.

Exceptet ta, u guvernamentes nega li principes de libertá intelectual e estetic, li P. E. N. ne have relationes al politica. It es in null sense del parol un «levul» o «dextri»organisation. It ne es anti-comunistic ni anti-fascistic: it es anti-necos except anti-silentie e anti-obscuritá.

Ho-vésper yo desira accentuar con omni possibil emfase li fact que li P. E. N. ne es un «levul» organisation. It es un del max absurd de nor hodial limitationes, que tam pocos de nos escapa esser sive quo on nómina «levul» sive «dextri». Noi quasi viagea sur un strett strada con abrupt declivi scarpes. Sempre noi tende a glissar in un del fosses lateral. E ambi fosses, li levul e li dextri es nu plen de sangue e vive dissipat.

Yo desira que yo mey posser completmen bannir ti du damnat paroles -- levulisme e dextrisme. Alqui ha dit, que si li hom vell esser un stelle marin vice un animal bilateral, il vell pensar mult plu bon. Yo es curiosi, esque to es un question de natura íncurabil. Forsan noi vell acter plu bon si no; vell posser far nos pensar pri nor fingres vice sempre pensar pri un láter. Tande forsan noi vell esser capabil ne confuser anarchistic sindicalism con statal socialism, o fascisme con Toryism footnote:[Conservativisme anglés.] o New Deal footnote:[Economic politica de presidente RooseveIt in U.S.A.].

Ma dolore e misere, confusion e opression ne es identic con derute. Coses monstruosi e terribil eveni, ma nequande li spíritu de civilisation esset plu vivi, o li pensa plu activ quam ho-témpor. Un líber movida intelectual e moral por reorganisar nor munde es possibil, practicabil e mem probabil. E ci it es, u organisationes quam li P. E. N. Club fa lor function. Con modest persistentie noi in ti club labora por un progressisme con ocules apert e diferent de ciec e tragic levulisme e dextrisme.

Noi es solmen un parte de un long e varie front. Li P. E. N. es un internationale de jurnalisme e scritores in general, quel labora flanc a flanc con li internationales de scientie de arte e tecnica, por creativitá constant. Córam li tumultu e violentie del historie contemporan, li P. E. N. Club mantene in su propri maniere li conception de un mundal republica intelectual e estetic; it proclama su crede in li final triumfe del líber fraternité del homanité.

Homes deve oldijar, e homes deve passar, ma li vive, de quel nor labor fa un parte, ne besona finir.

(Image: Sr. Eschenasy.)

Nor colaboratores

Sr. Aurel Eschenasy, de Craiova, Rumania

Nascet in 1900, Sr. Eschenasy studiat in li secundari scoles e in li politechnicum de Budapest. Hodie il habita Craiova u il have li profession de commerciante. Li unesim lingue quel il parlat esset german, poy il aprendet completmen francés, ruman e hungarian. Il anc studiat anglés e italian.

Sr. Eschenasy declara: «Yo havet sempre li impression que un lingue universal deve exister, ma nequant posset decider me aprender Esperanto pro su ínnaturalitá e su dissonantie. Quande Sr. Piaget durant su passage tra mi land parlat me pri un nov sistema de lingue universal mult plu bon quam Esperanto, yo ínmediatmen abonnat Cosmoglotta por conosser it de plu proxim. Mi atende esset plu quam agreabilmen satisfat. Plu yo aprofundat li studie de Occidental e plu yo trova que it resumma omni qualitás possibil.» Pos har composit un Occidental grammatica in ruman, Sr. Eschenasy prepara nu un dictionarium Ruman-Occidental.

Historie del international lingue

Li articul quel sr. Pesch, idist, ha publicat in li revúe francés «l'en dehors» ante quelc mensus, merita esser mentionat ci, pro que it contene un historie tre curios del international lingue. In comensa li autor monstrat un relativ objectivitá in su critica del sistemas til quande il arivat al annu 1922. Tande li historiano esset viceat del rancorós polemist quel ancor ne ha pardonat a nor movement har absorptet li max bon propagandistes de Ido. On posse facilmen divinar quo posse racontar nor criticanto. Sr. Pesch explicant li principies de Occidental, to es quasi Mohamed explicant li Nov Testament a un Buddhist! Ples audir:

Secun sr. Pesch, Occidental es defectosi pro que su paroles «ne have sempre un unic sens»! Sr. Pesch oblivia un sol cos: it es que Ido, quel il presenta quam ínpeccabil exemple, trova se in li sam casu; e pri to nor criticante monstra un astonant eclipse de memorie, pro que il self ha publicat in «Centerbladet» li Radicarium Ido-ldo, in quel li paroles have sovente 2, 3, 4, e mem 5 different senses, queles il devet numerotar por evitar confusiones!!! In realitá li univocitá (in Ido unasenceso) es solmen un reclama por naives e stultes. On save bon que mult paroles international have pluri senses e nequi va impedir ti facte; e un vocabularium de un million de paroles ne vell suficer por extirpar li duplic senses.

Poy, sr. Pesch reprocha a Occidental que su ortografie «ne es fonetic». O sever criticante! Esque forsan Ido, e mem Esperanto ha successat trovar un fonetic ortografie? Esque in Ido c (= ts), x (= ks, gz), j (=j, dj), i (=i, y) es fonetic transscritiones? Quande Couturat- de Beaufront adoptet x in vice de kg, o gz, ili explicat que ti torsura al principie del fonetism es motivat per li necessitá conservar li international ortografie.

Nu, li motive es li sam por li duplic lítteres in annu, passabilmen, etc.

In plu, li pur fonetic ortografie vell besonar adminim 100 different lítteres, quo vell plu mult complicar li ortografie quam li fonetisme de Occidental.

Concernent li gramatica, sr. Pesch naturalmen cavalca sur li famos LOGICA. Ja mult vezes Cosmoglotta ha monstrat que li logica de Ido es solmen un pie mentie. Specialmen in un articul «Esque Ido es vermen logic?» publicat in Cosmoglotta nr. 78/1931, pág. 90, noi pruvat que li demí del derivation de Ido es contrari al logica. Nequande, til hodie, on ha respondet a nor demonstration, mem per li max micri contradition. E noi va ancor atender long un response! Por sr. Pesch it es mult plu comod e minu compromissent servir li argument «logica» al neutral publica. To fa sempre un grand impression sur li auditores ancor ignorant pri interlinguistica.

Ma u li critica de sr. Pesch preterpassa lu ridicul permisset, it es in su alusion al afere del Delegation. Esque vu save pro quo Occidental ne merite li atention del seriós persones? Sr. Pesch benevole explicar to talmen: «Occidental, nascet desde li guerre, ne ha esset submisset al apreciation del Comité del Delegation (1907). Ma ti-ci ha examinat projectes analog (in lor principies) al lingue de sr. de Wahl, e it ha rejectet les.»

Admirabil candore! Esque solmen vu save, excellent historiano, qualmen evenit ti famos exámine del Delegation? Esque vu conosse su autentic archives, su documentes? Ili es che nos, ye vor disposition. Noi ja parlat pri ili in Cosmoglotta Nr. 93 (1934), pag. 28. Per ili on aconosse que ti judicament esset solmen un tragi-comedie. Ti Delegation besonat solmen 2 1/2; díes por vider, studiar, adopter Ido, til tande absolutmen non conosset; un record de rapiditá impossibil a superar in linguistica! E ti hasta strax explica se quande on save que ex li 4 homes (Jespersen, Leau, de Beaufront, Couturat), queles votat por li adoption de Ido, li du ultimes esset precismen li non-suspectet autores de ti Ido. E sr. Jespersen, li sol linguist, hante apoyat Ido, ha abandonat it in 1928 por aproximar se a Occidental per su Novial, e ho-annu ha mem occidentalisat ancor ti Novial. To sr. Pesch cuida celar a su letores!

Esque vu remarca li jesuitisme de ti argument: Li Delegation ha examinat projectes analog a Occidental e ha rejectet les? No, null projecte «analog»esset studiat; li max proxim, «Neutral reformed» esset ancor lontan de it. E in céteri, u nor examinatores vell har prendet li témpor examinar it? Noi repeti: un record de rapiditá, li lingues defilat quam aviones sur un toale de cinema. Seriosmen noi consilia al idistes interrar li Delegation e su judicament e ne plu usar ti risibil argument in lor discussiones pri respectiv avantage. Ili vell acter plu utilmen respondente nos pri question del logica!

In ultim moment, noi es informat que li revúe «l'en dehors» just ha insertet un protestation del Central-Officie de Chapelle, in quel li alegationes de sr. Pesch es completmen refutat.

Diploma de docente

Desde curt témpor li Academie de Occidental ha instituet exámines por li diploma de Docente de Occidental, secun un regulament detalliat (quel on posse obtener gratuitmen che ti Centrale de Chapelle). Noi publica in sequent extractes de un dissertation presentat de un candidate, Sr. Ritter de Chiasso (Svissia), por monstrar un example de scrit ovre presentat al jurie. Regretabilmen noi posse citar solmen un micri parte (circa li 1/5) de ti interessant studie.

Redaction.

Qualmen Occidental facilisat me li apprension del tessinés dialect

J. Ritter

1. Introduction

Li popules, che queles li parlat e li scrit lingue es identic es rar exceptiones. Talmen on es regularimen obligat aprender du sovent tre diferent lingues: li un por li litterari studies e li altri por li quotidian relationes con ínmediat circumité. Ti-ci situation trova se anc in li sviss canton Tessin.

Quande yo comensat ta mi professional activitá, yo esset ancor fervorosi adherent de Ido. Ti facte creat me mult mal experienties. Yo constatat li desfacilitá por novicio del italian lingue, distinter li du sistemas de desinenties. Taimen yo dit quelc vezes: staciono (Ido) vice stazione (italian), reclamaciare vice reclamare (italian) e mult simil confusiones. Omni ti -- per se ínsignificant -- erras causat larg rididas che li tessinés colegs. Yo serchat explicar li cause de ti linguistic pelmel, nominante li sistema Ido. Si yo vell solmen nequande har pronunciat ti nómine! Nam con li max grand facilitá on derivat de it li denomination: idiot! Por completar mi desespera, ili declarat, que un tal horribil producte li larg masses del tessinés popul nequande va accepter. Li rasones de ti declaration va esser explicat sub li cifre 3 de ti composition.

Interim yo abandonat Ido e transit a Occidental. Strax yo informat mi colegs pri ti changeament. «Ah», ili exclamat, «to es completmen altricos. Un idioma talmen simil a nor car dialecte va certmen trovar li simpatie de nor publica.»

Ti relationes inter Occidental e li tessinés dialect va esser explicat in li sequent explorationes. In li Ticino it existe tant dialectes quam valleyes. To es comprensibil, nam omni valley have anc su propri historie. It es generalmen conosset que li retic cultura e li ladinic lingue posset conservar se solmen proque li barbares, queles penetrat in li romanic imperia, ne avansat in ti lontan valleyes con povri suol. Ja li romanic cultura arivat ta solmen desfacilmen. In plu in cert valleyes infiltrat tribes, queles in li altri regiones nequande esset videt. Talmen li Val Maggia (Tessin) esset partialmen habitat del «Walser» queles parlat un german dialect footnote:[In li max alt situat commune Gurin (1506 s.m.) on parla quam unic casu in li Tessin ancor hodie un german dialect.]. Ultra to li pass del San Gottardo es de recent construction. Li tot trafic trans li Alpes passat li Lucomagno e li Gd. St. Bernhard. Talmen li nordic parte del Tessin esset poc tuchat del grand evenimentes, queles transformat pluri vezes li cultural aspect del céteri regiones.

Por ducter mi labore ad un bon fine, yo deve limitar mi explorationes al lingue de mi strett circumité. E to es un idioma parent al Milanés (lingue parlat in li cité de Milano), anc nominat: Menenghino footnote:[Ci on va memorar, que li Tessino esset durant long témpores sub li domination del ducos de Milano e esset li «pom de discordie» inter ili e li antiqui Svissianes.]. Li expression «Menenghino» significa li masca del cité de Milano, sam quam li «arlecchino» es li masca del cité de Venezia. Li denomination del dialect con un tal expression va certmen esser causat del idé, que li paroles es un medie por velar li pensas...

2. Menenghino e Occidental

Por expresser li grammatical apartenentie del paroles, li mundlingues del specie Esperanto, Ido, etc, have unic e obligatori desinenties. Por exemple (Ido):

Substantives: sing. -o, plur. -i, Adjectives: -a.

Verbes:

Infinitiv, activ: present -ar, perfect -ir, futur -or

Passiv: present -esar, perfect -esir, futur -esor

Conjunctiv: activ: present -as, perfect -is, futur -os

Passiv: -esas, -esis, -esos

De ti systemation nasce in comparation al italian lingues mult desastrosi monstruositás. Li frase in Ido:

«La bela filio di ica matro ne konocas la fatigesi di la vivo.» es por un italiano pronunciabil, solmen quande il va eliminar completmen su ínnascet lingual sentiment e su eufonic dote, nam in italian on vell dir:

«II figlio bello di questa mamma non conosce le fatighe della vita.»

Si noi junte nu a ti exemple li traduction in Occidental:

Li bell filio de ti mamá ne conosse li fatigas del vive, noi va constatar un íncomparabil eufonic coherentie. Ma it es ancor mult plu perfect, si noi traducte ti frase in li Menenghino:

«El bell fioeu de sta mâma conoss minga i fadig del vîv.»

Quam on posse facilmen constatar, ti dialect omisse in general li desinenties, por exemple 1):

l'amor (l'amore), l'institütt (i'istituto), l'institütor (l'institutore), el caval (il cavallo), el guant (il guanto) etc.

Ergo in omni ti casus, queles li substantivic desinentie: -e de Occidental ne covri se con li Menenghino, noi have li plen possibilitá, omisser it e crear talmen li complet coherentie con ti dialect. Occidental ne ducte a linguistic monstruositás, quam ili es creat del obligatori finales de Esperanto, Ido etc. ma contrarimen facilisa per su natural radicas e su ínobligatori desinenties li perfect aprension ne solmen del grand culturlingues, ma mem de regional dialectes, quam it es demonstrat per li confrontation de Occidental con li Menenghino.

Anc li adjectives perdi in Menenghino lor desinenties e assimila se completmen al occidental formes:

bôn (buono, -a), fôrt (forte), san (sano, -a), inütil (inutile), bell (bello, -a), picol (piccolo, -a), aIt (alto, -a), bass (basso, -a), etc. Si li occidental desinentie por adjectives: -i vell esser obligatori quam in altri sistemas, to vell crear disharmonies in comparation al Menenghino, nam ti dialect forma sam quam li italian su complet grammatical expressiones per li finales: (sing.) -o, -a, (plur.) -i, -e.

Li arbitrari formation del infinitives e consequentmen del tot conjugation in Esperanto, Ido. etc. ne posse dar alcun indication concernent li corespondent formes in italian o Menenqhino. Ili contrarimen inducte a tot fals suppositiones e exposi li traductor al general risibilitá. Ma Occidental, con su tot natural construction, facilisa ne solmen li composition del italian frases, ma mem anc ti de dialectes. Talmen noi posse trovar de Occidental. omissente li -r. li infinitives del Menenghino:

OccidentalMenenghinoItalian
-ar (parlar)-â (parlâ)-are (parlare)
-er (vider)-ê (vedê)-ere (vedere)
-ir (sentir)-î (sentî)-ire (sentire)

Ma to ne es omnicos. Anc con li prefixes e sufixes on obtene ex li Occidental mem con plu grand coherentie li desirat formes del Menenghino quam ti del italian. Por exemple:

OccidentalMenenghinoItalian
desgelardesgelâdighiacciare
desimpregnardesimpregnâsbarazzare
desligardesligâslegare
desobedientdesübedientdisubbidiente
significativsignificativsignificativo
significationsignificasionsignificazione
concentramentconcentramentconcentramento
concentrarconcentrâconcentrare
concentricconcentrichconcentrico
ambitionambisiônambizione
ambitionetteambisionettambizioncella
ambitiosachambisiosascambiziosaccio
ambitiósambisiôsambizioso
cavallachcavallasccavallaccio
cavallcavallcavallo
cavallettcavalettcavalletto
dormirdormîdormire
dormidadormîdadormitona
dormiondormiôndormiglione
  1. Li paroles in parenteses es italian.

  2. Li sufie asc es pronunciat in li parlat dialect exactmen quam li Occidental -ach. It existe solmen un diferentie in li fonetic scrition.

  3. Pronunciation identic a ti del Occidental sufixe -ic.

Centres de interesse: cocine

Cocine, cocin-er-ia, forn, flamme. in-flamm-ette, gas-forn, portabil forn, triped, grill. -- Scaf, platil-buffet, garda-manjage, camera de provision, buffet. -- Table, tabl-ette, toale de table, toale cirat, bav-toale por bebé, table-linette, serviette, covert. Platt platil, argent-erie, coclare, furc, furc-ette.

Cultel. canif, cultelot, manche, lame, tranchant, punte.

Utensiles. -- Apparate, prepar-ette, hacc-uore. pist-uore, rasp-uore, rasp-ette, scrap, scrap-uore, scrap-ette, hacc-uore, hacc-plate. -- Quirl, pica, torna-pica, sofl-ette, sofl-uore, boll-iere, boll-uore, scum-iere, scum-ette, cribell, filtre, padelle, padell-ette, casserolle, calid-iere, caldron.

Vasage. -- Vase. vas-allia, platil, plate, argentin, vas-age. -- Anse, col, fund, bec. -- Servis, pott-erie, porcelane, fayance, sand-petre. -- Class, cope, calicie, cop-ette, tymbal. calabass. carafe, flacone cruch, botel (coll de botel, corc, tira-corc), sup-iere, teiere, café-iere, sucr-iere, sauc-iere, salad-iere, ole-iere, pipr-tere, sal-iere, mustard-iere, case-iere, potte, scudell, terrine, bowle, tasse, sub-tasse, platil-planc. succ-reciv-uore.

Nettation. -- Aqu-iere, lav-uore, bassin, lav-petre, sitell, lignin sitell, ex-gutt-uore, ex-vers-uore. -- Chiffon, lav-ette, lixive, essuy-ette, terson, tergi-lapp, ex-vers-uore, terg-ette, brosse, balay, balay-ette, plum-tof, plum-balay, e-polv-ette. -- Scur-age. scur-ette, balay-age, balay-alya, residues, iett-alya, balay-bux, corb. corb-ette.

Cava. -- Céllar, cava, sub-terran, excavation, tonnel, baril, tonne, botel, corb-botel (daube, fund, annel de barril, de tonnel), tapon, tampon, corc, clave, robinete, tornette, lignin, stannin, cruch, funel, sub-tiration,

Repastes, -- Alimentes, fame, famine, sitie. apetite, satur-itá, satur-ation, gloton-ene, subsistentie, nutri-ment, nutri-tura, nutri-tion, aliment, aliment-ation, consumation. victuales. -- Arte culinari, libre de cocine, labor domestic, hem-labore, menage. -- Repast, bankett, dejeuna, dejeunette, lunch, diné, collation, inter-manja, supé, trinca-tor-ia, orgie de trincada, baccanalie, pos-ebri-ach-ie -- servis, manja, receptu, cocination, manna, ration, portion, menu, cart, serviette, mors-ade, bocc-ade, mania favorit, gust, sapore, covert, ante-manja, carnine, vegetabiles, dessert.

Persones. -- Gastronom, gurmand, manja-tor, gloton, trinca-tor, trinc-on, festin-ard, trinc-ard, libertino, deboch-ard.

Econom. menagero, cocin-ero. cocin-era, chef-cocinero. -- Servi-tor, domestico, factotum, ganymed, boy, serv-ero. servient, famulo servi-tora, servi-tressa, serv-era, bonna.

Carne, -- Carne de bove, de vacc-ello, de mutton, de agnell, rostat, bollit, in ragut, frit, haccat, con sauce. -- Gallin, gallin-elle, perdriz. -- Crev, crevette. fructe del mare. -- Pisc, pisc-age, pisc fumicat, anguill, salmon, caviar, sardin, carp, anchove, morue, stur, lucio. -- Carnine, bullion, scum, consommé. rost, rostbif, grill, bifsteck, filé rostat, bov-lumbe, gamb de agno, cotlet, lardat carne de vacello, carne bovin, bov-ine, vacell-ine, ren, ragut, stov-ate. -- farcie, succ, sauce, blanc ragut, hach-ate, bul-ette, fri-tura.

Carne svinin. -- Carne svin-in, porc-in. -- Jambon, sociss, sociss-ette, socisson, salami, sangue-sociss, sociss fum-icat, surcrut, cervelate, lard-pelle, lard fondet, grasse porc-in, carne fumicat, intrallia, intestines, fricassé, blanc ragut, pastete de vaccelle e jambon, sandwich.

Legumes e farinages. -- Potates, terr-pom, artichoc, cauliflor, brussel-caul, rubi-caul, blanc faseol, verd faseol, pise, carotte, nap, rap, radis, oxal, sauerkraut, asparge, champinion. -- Farine, pan gris, blanc, (pan-pezze, crust, crumel, crumel-ette). -- Sup, potage, puré, bullion, gruel de farine, vermicell, maccarone, nudle, gruel, tapioca, sago, ris, leven, ferment-pasta, lad de cress, de cicoré, de lattugp de seleri, cidonio, marmel, suflé, gelé, ove, omelette, marganne, pasta, pasta foliat.

Dessert. -- Pastille, pastete, pastet-erie, lacte, flad, pudding, torte, tort-ette, creme crem battet, pastete de carne, macron, besé, biscuit, vafre, vafre-ferre, gurmand-erie, bonbon, dragé, anis, pistache, cracnel, praline, compot, marmelate, confitura, miel-torte, glacie, sorbet, butre, butre-torte, pan-covrit, caseo.

Fructes. -- Uve de Corinth, rosin, uve, figue, ananas, orange, mandarine, datil, nuce (craca-nuce, nuce-cracator), pom, pom-marmelade, compott, pir, citron, prun, orange, crusber, fresber, bramber, avellane. uve-fruct, apricose, cerese, mandul, castanie. melon, aqua-melon. banane, persica.

Trincages.

Fermentat trincage, vin, champagne (parfum del vin), bir, bir-eria, chop, chopine, bir-glass, bock, carafe, cruche, boccale, cidre, pom-cidre, pir-alcohol, liquore, liqueur, aquavit. brandy, rum, punch, cognac, porter, kirsch, cherry-brandy, benedictine, absint, whisky, arac (= liqueur traet del ris), anis, anisette. curaçao, punch, grog, soda (tapon, tira-corc, tapon-scruv), mandel sirop, limonade, sifon, gasos aqua, hydromel, lacte, crem, café, cicoré, café-moline, residue, té, samovar, cacao, chocolade.

Condimentes.

-- Ingredient-ie, aroma, oleo, vinagre, sal, spice, pipre, caryofil, cloves, muscad, cannel, vanille, salvia, cerfolie, cumine, safran, zingibre, cappare, mustard.

Sucre. sucr-erie, sucr-age, sucre-cone, sucre-pane, sucre candit, rafinat, crud sucre. caramell, melasse.

ADJ.: Li maniator posse esser: affamat, sitios, saturat, voracit gloton-esc, ebrie; trincut, in-satur-abil, avid. -- Li alimentes posse esser: bon, mal, rancie, corupt, putrid, old, insipid, fad, sin gust, sin sapore, apetitos, nutri-tiv, crud, coctnat, spicat, sapor-os, gust-os, delicat, odoros, aromatic, fin, brul-odorant, frugal, coct, matur, in-matur. frisc, frigid. calid, tepid.

VERBES: suffrer ye, sentir fame, fame-ar, morir de fame. -- esser salutari.

Inviter. des-anunciar, contramandar, nutrir, regalar, saturar. -- Maniar, consumar, devorar, glotir, maniar, trincar. -- Cocinar, accender li foy, soflar, bollir, frir, rostar, grillar, fricassar, calent-ar, a-frigid-ar.

Condiment-ar, spicear, sal-ar, pipr-ar, sucr-ar, caramell-ar, candir. stovar, macerar, mannar.

-- Pistar, coagular, quirlar, aplastar. triturar. raspar, scrapar, tranchar, de-haccar, de-cupar, ex-cis-er, ex-cupar, servir, desservir, garrnr, in-tablar, apretar, preparar, ac-commod-ar. -- Torrificar, molinar li café, cribell-ar. -- Ex-calidad-ar, infuser, sur-vers-ar, tirar vin. in-botell-ar, trans-vas-ar, trans-vers-ar. -- Trincar. trinc-achar, in-ebri-ar se, corc-ar, des-corc-ar, funel-ar. -- Odor-ar, haver aroma, saper, haver guste. -- Deboch-ar, bankett-ar, festin-ar, nippar.

Balayar, scurar, brossar, nett-ar, rinsar, terger, essuyar, frottar

Li alimentes posse: mofar. putrir, putrificar se, des-composir se, odorar. Concernent li alimentes, li homes posse: suffrer, tolerar, supportar, digester.

Ll ARTE VERSAR LIQUORE EX CRUCHES TRO PLEN. -- Li dómina ha invitat pluri gastes; ella ha decorat li table secun su forties, precipue per un nov precios toale. Nu ella apporta un potte plen de cacáo. Ma qualmen versar it in li tasses sin que li liquore, fatalmen brun, flue along li potte e sordida li bellissim toale?

Vi un bon medie: prende un coclare, tene it, per su rond látere (ventre) contra li musel del potte, inclinat vers tasse, e talmen comensa versar; li liquore va fluer along li coclare in li tasse. Mem si li potte es plenat presc til bord, on va successar. -- On posse obtener li sam resultate, si on mette un poc grasse sub li musel. Inversmen, usant li unesim medie, li efecte ne va esser obtenet, si li superficie del coclare es grass.

LI CITRON -- In Francia. in li 17esim secul, li scoleros del Universitá havet li custom ofertar, in li mensu junio, citrones a lor professores. Li citron esset tande un novitá, it just hat esset importat che nos. It esset usat tande quam refriscator e quam parfúm: li damas del corte portat sur se ti fructes quel ellas mordet de témpor a témpor por parfumar lor hala e rubiar lor labies.

LI SERVIETTE -- Li serviette, quel mult citeanes usa chascun die, quel li ruranes surti ex lor old scafes ye li grand festas, es, secun li dictionarium, li pezze de linage per quel on essuya se ye table e in li toilette.

Che li Antiquos, li sclave presentat al invitates, ante li repast, li aqua por lavar li manus e un serviette por essuyar se. Por li repastes, li Romanos usat serviettes («mappa») quel ordinarimen li invitates self aportat. In li medievie, li repastes esset precedet e sequet de un lava-manu; manjante on essuyat su bocca e su fingres per lateres del table-tapisse.

Solmen in li XV esim secul. sub li reyentie de Charles VI, li serviette esset changeat pluri vezes durant li repastes. Sub Louis XIII, on nodat li serviette circum li colle. E ja on presentat it plicat in agreabil maniere: in gallino, in lépor, in tortugo, in cruce. Solmen plu tard on ligat it elegantmen al robe o al gilete e finalmen on extendet it sur su genús, apen desplicat.

QUANDE APARIT LI FURCETTE? -- Li custom manjar per un furcette aparit in li XIesim secul. In prim ti custom causat scandale. Li doge de Venezia hat maritat un dama de Constantinopolis quel morit de un maladie quel on atribuet al usu del furcette. Li francés scritor Montaigne self manjat per su fingres. Noi save it pro que il self scri: «It es índecent manjar glotonicmen quam yo fa; yo sovente morde mi lingue, e mem mi fingres pro rapiditá.»

TRINCAGES, -- Li archeologos attribue al ancian Egiptianes li arte far per hordeo un trincage fermentat simil a nor bir. Li bir esset egalmen ordinari trincage de omni nationes del oriente e del nord: ma chascun de ili fat it per granes e procedes diferent.

On save que li Gallos e li Hispanos hat trovat li medie conservar lor bires durant tre long témpor: on ignora qualmen ili fat, nam li usation del lupul quel impedi ti trincage acrar se, ne es posteriori al XVim secul.

In medievie on trovat null altricos quam hidromel, hipocras, un poc vin sucrat e bir. Solmen circum li 16-im secul on comensat trincar aquavite. It esset vendit del vinagreros e del apotecarios queles vendit in detallie. Poy aparit li limonade e li orangeade.

Circa 1660, li limonade esset detronat del café, li chocolate (cacáo) e li té; in ti epoca li butica del limonadero prendet li nómin de café (= caféia), quo monstra li grand favore trovat del benefant trincage.

ORÍGINE DEL PAROL «COCKTAIL». -- Omnes parla pri cocktail ma solmen poc persones conosse li orígine de ti expression. Ti parol anglés, quel significa litteralmen «caude de gallino» (cock -- gallino, tail -- caude) origina de un epoca quande li combatte de gallinos esset un del max populari amusamentes del popul anglés. Pos chascun combatte, li pariatores, queles hat ganiat, trincat ye li sanitá de lor gallino, e poc-a-poc li custom etablisset se versar in ti glass tam mult species de trincages quam li gallino hat conservat plumes in su caude.

UN ROSTATE OLD DE 10.000 ANNUS. -- Un sved directet de professor Lindberg, ha revenit a Stockholm fro Taiga-Nord u it ha descovrit li retes de un mámmut conservat in li glacie e originant in li antediluvian epoca.

In ti occasion, un banquette ha esset dat e on servit un rostate preparat con li carne de ti animale morit ante circa 10.000 annus in Sibiria.

Naturalmen li carne hat esset examinat antey de specialistes e declarat perfectmen manjabil pos ti long sejorn in ti natural glaciera.

LI SANDWICH. -- Li sandwich es conosset del gastronomes desde presc du secules. Lord Sandwich esset un passionat ludero. Quande il esset avan li lud-table, il obliviat omnicos, su familie, su ocupationes, e sovente mem il obliviat prender su repastes. Por un hom tam ocupat quam Lord Sandwich un demí-hor es un cose important. Por satisfar su apetite sin perdir témpore il fat fabricar tranches de pan covrit de jambon. Li nov manjage recivet li nómin de «sandwich».

Francia adoptet ti sistema de rapid repastes e dat per comparation li nómin de «sandwich-mann» al mann quel portat comercial reclames in avan e sur li dors, talmen que su córpor ludet quasi li rol del jambon.

LI CAN IN LI ALIMENTATION. -- Desde long, li carne de can intra li alimentation del Chineses e Senegaleses. In Europa ti carne es ja utilisat in pluri cités, por exemple in München, li municipie devet regulamentar su consumation. Secun J. Pertus, li carne de can aproxima se max a ti del agne per li natura del grasse e su repartition. Li confusion es mem possibil.

LI CONSERVES ALIMENTARI. -- In 1804, li parisan cocinero Appert trovat li medie conservar li alimentes: li sterilisation quel consiste in calidar les e cluder les hermeticmen. Li menageras usa ancor ti procede e to esset li comensa del industries del conserves.

LI RIS. -- On save que ex du milliardes de homes queles popula nor glob, circa li demí manja principalmen ris.

Nascet in China, li ris ha conquestat li quin partes del munde. It es cultivat partú u es incontrat li necessi conditiones: it es mult calore e mult aqua.

In Europa on fat mult provas por introducter li ris ma sin mult success. On trova it cultivat un poc in Italia e tre poc in li sud de Francia.

In Madagascar li cultura del ris es combinat con ti del pisces, sub li nómin de risipisicultura. It permisset in sam témpor furnir abundantmen al indigenes un precios aliment e assanar vast regiones infectet de paludisme. In facte, vorante li larves de anofeles (specie de mosquito, difusor de malaria), li pisces queles on cultiva in li risiera causat li desaparition del insecte per quel li maladie esset transportat.

It es regretabilmen presc ínpossibil panificar li ris. Pro que su densitá es tre diferent del frument, li farine del ris ne posse dar con li unesim un mixtura homogen. Mult plu lent in li hidratation, it atarda grandmen li pistation e pro que it fermenta desfacilmen, li pane infla mal quande it contene ris. Do li crumel resta blanc, tro densi, presc ínmanjabil in li frisc statu e índigestibil in li statu plu old.

ORÍGINE DEL PANES IN FORM DE DEMÍ-LUNE. -- Li micri panes in form de demí-lune have un tre ancian orígine: es un superviventie del grec tortes quel servit quam sacrificies e queles imitat li form de un demí-lune (crescente). Ti torte esset li simbolic image del sacrificies ofertat a Selene (li deessa del lune).

Felix Dubois in su «Historie del panification» da li sequent altri orígine del crescentes: Li populari pan in form de crescent es un creation del viennés panificatores del annu 1683 durant li assedie de Wien per li Turcos. Circum li valles tis-ci excavat secretmen subterran tranchés per queles ili intentet surprisar li defensores. Ma in lor forn, li panificatores durant lor noctal labor audit colpes de hacca e alarmat li habitanta. Li Turcos, vice surprisar, esset surprisat del assediates queles fortiat la abandonar lor assedie.

In memorie de ti eveniment panificatores de Wien creat un micri pan de quel li form imitat li crescent de lune, emblema quel trovat se sur li flagga turc.

Li repast del leon

In Sud-Africa, un chassero habitant un camp in companie de altri viageatores remarcat que chascun matin un brute mancat in li truppe. Ili decidet plazzar se in inboscada in li vicinitá de un grotte habitate de un familie de leones.

In li clar nocte, un leon surtit del grotte e mettet se in via, per lent passus, in li direction del camp quel trovat se ye quar milles de ta. Li viageatores, guidat de un Cafro, sequet su tracies con precaution.

Ili videt li tot truppe de brutes reunit in un compact masse, li tauros stant exter li circul por protecter li vaccas. Li terribil animale tornat circum li truppe con un strangi marcha quel esset inter li passu e li trotte. Il directet su ocules sur li unesim range. Li yun tauros, quel ne audaciat regardar le in facie, presentat le lor crupe, tornante lor cap sur lor epoles con regardes de angustie. Li old tauros tande avansat al unesim range frappante resolutmen li suol per lor ped por ducter li tot truppe al fugida.

In ti moment li leon apparit sur li front del colonne, quam un chef inspectent su armé, haltante avan chascun animal. Il fat un horribil rugida, regardante chascun terrificat tauro e restat plu longmen avan un de ili. Su selection esset fat. Hante retro-eat de un metre circa, il frappat du vezes li suol per su patte e pussat un secund rugida. Li animal a quel il semblat directer se fat un passu ad-avan e poy rejectet se strax retro. Li leon frappat un triesim vez li suol de su patte e ahoccat se in li position prendet del feroci animales quande ili vole saltar.

Li ínfelici tauro comprendet que il devet obedir al tiranno. Per chancelant passus, il aproximat se al leon quel retro-eat avan le quam por incoragear le, til quande il esset completmen separat del truppe.

Durant deci minutes, li tot banda, frappat de stupore, manet ínmobil. In fine li tauro-chef avansat un poc, escutat e decovriente null altri cause de alarm, frappat del ped; li tot masse del brutes mettet se in movement e desaparit in li savana.

Durant li témpor, leon ductet su prisonario. Il havet mult a far, nam li tauro esset plen de vigore e ne volet lassar se for-ducter. Ye chascun moment, il renovat su tentatives de fugida, ma su ínamico haltat le strax. Li ocules del leon ne quittat su savagine e quande il constatat resistentie, il avansat lentmen, trottante, talmen cupante obliquimen li fugida del animale; e quande il trovat se vis a vis, it suficet que il fixat sur li tauro su terribil regard, sin far li minim movement, por rupter su resistentie.

Un sol vez, durant ti long e penibil conduida, li povri tauro fat un desesperat tentative. Il jettat se in un de ti stagnes queles on incontra in li meridional Africa e queles es generalmen habitat de crocodiles. Li brutes time les mult. In ti occasion tamen, li yun tauro inmerset se sin hesitar por escapar de su persecutor. Ma li leon fat surtir le ex li aqua quam il hat fat surtir le ex li truppe. Il contornat li stagne per quelc saltas, e trovat se in li loc u li tauro volet abordar. Ti-ci changeat In van li direction, su ínamico esset sempre avan le, e lor ocules finalmen incontrante se, li tauro restat ínmobil.

Denove fascinat, li tauro surtit ex li aqua tot trement. Li leon lassat le passar, poy recomensat chassar le con li sam facilitá quam antey.

Li tauro ne plu oposit resistentie, resignat a su fate, quantcunc horribil to posset esser e sin conosser li sucurse proxim e li presentie del tri mannes quel vigilat le. Li povri animale abassat tristmen li cap e avansat sin saver u il eat, obediente a omni movementes de su conductor.

Pervenient con su captura in li ped del roccas queles cela su asil, li leon pussat un rugida quel semblat far tremer li montania self e li ínfelici victime cadet sur su genús, poy relevat se trement. Ye ti moment, li leonessa surtit ex su fore por vider li savagine quel li leon ad-ductet la. Li vision de ti secund ínamico fat retro-ear li tauro, ma un rugida fat haltar it. Il esset inundat de sudore e muit lamentabilmen quande li chasseros ajustante lor armes, mortat li du leones, liberante li tauro de su cruel persecutor.

Li brute comprendet que il ne plu devet timer e aproximat se al chasseros. Su flancas palpitat convulsivmen e on audit chascun pulsation de su cordie. Li terrore hat le tam dominat que il sequet su liberatores al camp quam un can.

(La Fourmi.)

Sitie de colubre. Carne de ranes es un favorit pisc-lure in America. Mi amico Sandy Goosebone un matin, quande eat por piscar con su papa, decovrit que ili hat obliviat li lure. Do il circum-spectat por trovar ranes. Ma li ran quel il decovrit esset forsnappat avan su nase per un colubre, quel captet it e poy desaparit detra un trunc de árbor. Sandy persequet it. It esset un old colubre Mocassin; it tenet li ranain su bocca e just volet comfortabilmen devorar it. Sandy captet un furcat branche, con quel tenet li colubre fix in li nuc, e prendet li mort ran ex su bocca. Ma nu li expression del old colubre esset tam mortalmen trist, quande li captura esset prendet ex su bocca, que Sandy, emoet, ad-vocat su papa. Li du piscatores havet un mal conscientie e tant misericordie per li povri creatura, que ili decidet recompensar li colubre por li perde. Ma ili hat apportat con se null altri victuales quam un botelle de «Old White Oak Moonshine», to es un celatmen destillat brandy, quel es sat fort anc por fort mannes. Ili do versat un solid boccade de brandy in li apertet fauc del reptil; It semblat content e dansettat for, e li piscatores dissectet li ran e comensat piscar.

«Pos deciquin minutes», Sandy Goosebone racontat -- e li papa confirma to -- «yo recivet un colp al gambe. Yo spectat: li colubre hat retornat se e pussat me. It regardat me con un curios expression e -- tenet un nov ran in su bocca.» Noi comprendet subitmen: li colubre volet cambiar denove su ran contra li brandy!

(Raconta american.) Ex: Landschäftler, trad. Dr H. Nidecker.

Li absorption del odores per li lacte. Apen quelcunc odore es sentibil quande li lacte, principalmen strax pos melcation absorpte it. Si on lassa in un chambre un vase plen de lacte, proxim apertet o mal cludet flacon, plen de qualcunc substantie fortmen odorant, on posse esser cert que ja pos quelc hores ex li lacte emana anc ti odore o sapore plu o minu fort. Specialmen fortmen comunica lor odore gudron, terebinte, cebul, tabac-fum, gas, musc, camfor. Ad-plu es pruvat que tal infectet lacte retene li sordid odore circa durant 14 cloccas. Ma li lacte possede ti facultá de absorption anc quande it es ancor in li vacca self. Pro to on mey ne desinfecter li stall per alcun substantie, por exemple li fenol. Nam tal substanties posse influer mal tam li melcat vacca quam li brute a buchar. On ja constatat que tam li lacte quam li carne de tal vacca posse nocer li homes, Pro to li max grand minuciosl puritá in li stalles e anc li max grand puritá in li aer circumant li vacca melcat es absolut conditiones por obtener bon lacte.

QUI DONAT NOS LI GROG? -- Li orígine de li trincage es sat amusant e vale li pena esser racontat.

Li marineros del ancian flotte reyal recivet antey, quande ili esset inbarcat, un dose quotidian de divers alcoholes (brandy o rum). Ti custom degenerat sovente in abuse, e li amirale Vernon, quel esset comandant li station de West-lndian, ordonat al cocineros moderar li fort liquores per 2/3 de aqua. Su reform esset mal acceptet, quam on pensa, e li amirale devenit rapidmen ínpopulari.

Li amirale Vernon havet li custom, durant li tempestes, apparir sur li pont del amiral-nave invelopat in un ínpermeabil mantel nominat «grogancoat» o «gros-grain». To suficet por que li marineros, por venjar se, comensat dar al amirale li surnómine de «old grog».

Del amirale, li nómine passat al trincage quel il imposit.

Nor colaboratores

Sr. Sjöstedt, de Ostersund, Svedia

Sr. Dr Sjöstedt nascet in 1900, in Eskilstuna, studiat in li universitá de Uppsala devenit licentiate in filosofie in 1927 e Dr in fil. in 1930. In prim instructor de matematica e fisica in li gimnasie privat de Uppsala (1924-1931), il esset nominat in 1931 professor de matematica e filosofie in li gimnasie de Ostersund.

Su lingue matrin es sved. Sr. Sjöstedt conosse completmen german, anglés, francés, Occidental. -- Su ovre ja astona per su abundantie. Esset ja publicat:

  1. Occidental, de internationella ordens sprak, Helsingfors 1928. -- 2. (a,b) -- Korrespondenzen, a,b = 2. auf elliptischen und hyperelliptischen Kurven, Inauguraldissertation, Uppsala 1929. -- 3. Dubbel occidental-ordbok, Uppsala 1930. -- 4. Geometriska övningsuppgifter och lösningsmetoder, Östersund 1932. -- 5. Projektiv geometri, Ostersund 1932. -- 6. De filosofiska problemens historia, Stockholm 1936. -- 7. Översikt av den formella logiken, Stockholm 1936. -- 8. Remarcas al teorie de cognition del geometrie. Ultra to numerosi essayes in periodicos scientific e pedagogic e in jurnales.

Occidentalist desde 1928, Sr. Sjöstedt es un del fundatores del Sved occidental-federation e del Sved occidental-editoría.

Prof. Giacomo Meazzini, de San Giovanni Valdarno, Italia

Anteyan Esperantist e autor de Esperanto-italian lexicos, poy Idist e poy serchant propri simplificat form de Ido sin li obligatori finales. II ha collaborat in li unesim annus de Occidental in li unesim CELIA, quel esset apert a omni competent interlinguistes. Adplu il ha activmen colaborat per suggestiones e corectiones al Radicarium de Occidental, in amical contact con li autor, E. de Wahl.

Prof. Meazzini es un fecund scritor. Ante 1925 il publicat li Italian-Esperanto Dizionario, li Novo Vocabolario Esperanto-italiano e italiano-Esperanto, con prefacie de prof. Peano, li Dizionario completo Esperanto-Italiano. De ti ultim ovre esset editet solmen 5 cadernes pro que li Esperantistes desaprobat li tendentie naturalistic del autor e excomunicat le!

In ultim Sr. Meazzini scri nos (10 april 1937) que «il joya que anc Matejka adheret a Occidental» e que «il lucta in li Ido-Academie por que ti-ci perfectiona Ido in li direction de Occidental».

Cronica

Rumania

Un grand jurnale de Craiova rapporta pri li Occidental-grammatica de nor coidealist sr Eschenasy. On mentiona, que sr de Wahl ha consacrat 30 annus de su vive al labor por crear Occidental, e que li lingue es superior a Esperanto e Ido.

Svedia

In Stockholm, li 27 februar 1937, evenit li reunion annual del Svenska-Occidental-Forbundet. On adoptet divers propositiones por un intensiv propaganda in Svedia. Li sam comité esset reelectet. con sr. Docente von Sydow quam presidente. Sr. von Sydow just esset nominat Doctor honorari del Universitá de Irland.

In li revúe «Studiekamraten» no 4, 1937, ha aparit un articul de Cand. Segerstahl intitulat «Studiefolket och de främmande orden» (Li studie-popul e li foren paroles). In ti articul Cand. Segerstahl demonstra un nov metode aprender li construction e signification del foren paroles per auxilie de occidental. Il fa it in tal maniere, que li letor pos har studiat li articul factmen ha aprendet occidental sin saver it e samtemporanmen ha obtenet plu exact conossentie pri li construction e signification del foren paroles.

Un nov revúe Vindeln in su nr 1 publica un «dan nationalhymn» in Occidental.

Svissia

Li «Revue internationale de sténographie», sistema «Aimé Paris», contene li duesim lecion de un curs de Occidental de Fred Lagnel, e quar págines de Cosmoglotta pri turisme, sur quel li lecion basa se. Noi posse recomandar ti procede a omni jurnale de format normal, quel interessa se a Occidental, nam, per ti maniere usar li original textu tipografic de Cosmoglotta, ili posse procurar se interessant textus por un precie tre modest.

Tchecoslovacia

Assemblé general del Club Occidental in Praha -- Li 7 marte a.c. evenit in Praha in sala de YMCA, Na Porici 12, li assemblé general del Club Occidental. Mersí al modellatri preparation del programma, arrangeat del presidente del Club sr. Jos. Svec, li assemblé havet plen success. Un raport pri li assemblé essente ja publicat in Occidental bulletin, ci yo vole mentionar solmen to, quo merita special atention del international publica. Li assemblé comensat per un declamation de litt Pepicek Prenosil, salut in verses composit de sr. Svec. Poy li assistentes havet li rar occasion audir cantat Occidental. Stta Jirina Chmelova, concert-cantatressa, havet li amabilitá presentar quelc canzones e aries in Occidental. Quam introduction noi ha audit li canzon «Un rubi canzonette» de Sköld-Podobsky, poy li arie de Marenka (Marietta), «Ah, quel dolor!» ex li opera «Li sponsa vendit»de Smetana (in traduction de sr. Svec), sequet li canzon «De u it veni?» de Sköld-Podobsky, e in fine li arie de Cherubin «Oh, vu qui save» ex li opera «Li nuptia de Figaro» de Mozart. Stta Chmelova ha ravisset li assistentes per su agreabil e cultivat voce, su production con li excellent acompaniament sur piano de madam Svecova, esset acceptet con sinceri aplause, ambi damas recivet pro lor artistic production bell buquettes e gratulationes. -- Li oficial programma esset directet de sr. Svec. Su raport esset cuidosimen elaborat. Ci yo mentiona solmen que in annu passat li Club ha arrangeat 13 convenidas del comité, 1 convenida membral, 4 discurses in li sala del Club, 1 public discurs pri Occidental, 1 discussion pri Esperanto o Occidental e 5 leciones del curs, quel continua. Anc li raport del cassero sr. Arthur Sommer esset favorabil. Li assemblé resoluet constituer du special labor-sectiones: Propaganda-Section e Occidental Presse servicie, presidente sr. V. Veverka, assessores prof. Prenosil e Sonuner. On ha recivet li lettres salutativ anc de extrania (prof. G. Hant, Cluj), on ha anc misset telegrammas e lettres salutativ, curt e bon, on posse solmen constatar, que Club Occidental in Praha ne existe solmen sur li paper, ma que it functiona e vive. Omni membres del Occidental club, queles ne posset visitar li assemblé, ha recivet ja li policopiat raport (in tchec) pri li assemblé e li discurs del c. J. Podobsky, pri li propaganda de Occidental, pronunciat in ti assemblé. Nov functionarios es: presidente J. Svec, vice-presidente H. Malousek, membres des comité: K, Böhm, T. Horacek, prof. J. Prenosil. A. Sommer e V. Veverka, conto-revisores:

J. Naznam e J. Sonberg, substitute del conto-revisores St. Fechtner.

BRNO. -- Li semanale «Nezavisla Politika» continua, pos fine del Occidental-curs, regularimen informar pri omni evenimentes occidentalistic. Li ultim numeró de marte contenet un traduction partial del raport in Cosmoglotta B pri li arriva de sr Federn in Chapelle, li unesim numeró de april recense detaliatmen li numeró 113 de Cosmoglotta A e su divers articules, exhortante a abonnament. F.L.

Un sensational adhesion

Li max grand adversario de Occidental adhere a nor movement!

Sr. A. Matejka, ex-chef-redactor de Progreso, ex-secretario del Ido-Uniono declara abandonar Ido e consacrar desde hodie su tot forties al propaganda de Occidental.

On save que durant li 10 ultim annus Sr. Matejka esset li max activ e competent defensor de Ido, e polemist contra Occidental; it sufice releer li annu-collectiones de 1927-1934 de Helvetia, Cosmoglotta, Interlanguages, Progreso, etc., por comprender quant acut e ardent ha esset li lucte.

Ma Sr. Matejka ne esset un ordinari adversario, in li specie de Sr. Quarfood; il ne combattet Occidental pro que it es un «fushlaboruro»! Su objectiones esset plu profund; noi sentit it e pro to ne cessat estimar le pro su loyalisme e su sinceritá, mem in li max nervosi polemicas: Sr. Matejka esset partisan del progress ma opinet que on posse obtener li ideal lingue per li perfectionament de Ido. Hodie, pos mult annus de experienties, il declara se desillusionat pro li ciecitá del restant conservatori Idistes.

In un circulare quel il inviat in Pasca a su amicos il ha explicat detalliatmen li rasones de su decision. Noi cita solmen quelc passages:


Un facte tamen impresset me profundmen ja pos un curt studie de Occidental, it es li homogenitá e li intern harmonie linguistic quel caracterisa li ovre de Wahl, qualitás quel yo ne trovat realisat in li sam gradu in li lingue del Delegitaro.

...Occidental ja possedet del comensa li du max grav factores de success: 1. Stabilitá absolut, resultant de rigorós aplication de su fundamental conceptiones, mem in li max micri detallies. 2. Adherentes fort e unanim in su vole e su aspirationes.

...Li criticas e possibilmen li insultes del altres, pos mi adhesion a Occidental, es a me índiferent. Pro que ili nequande efortiat studiar quo evenit exter lor propri strett sfere, ili anc nequande conosset li angustie del dúbite e ne posse saver quant tragic lucte intern e periodes de desesperantie es li precie por li abandon del idé quel on hat servit quam yo, durant plu quam 20 annus...


E nu un remarca personal del subsignate: Forsan durant mi ardent polemicas contra Sr. Matejka, yo ha esset tro agressiv; yo peti humilmen su pardon. Si il devet finalmen confesser su admiration por Occidental, anc yo deve confesser mi admiration por su grand anim e su coragie -- queles certmen yo ne vell haver in su plazza.

R. Bg.

Cosmoglotta B 11 (jun 1937)

Serie B, poligrafat -- «INFORMATIONES» -- Junio 1937 -- Nró 3 (11)

Index del contenete ples vider ultim págin

Contene:

  • Un international terminologic code
  • Occidental-Union e APIS -- Alphonse Matejka
  • Al la Esperantistaro (Continuation)
  • In quel maniere on fabrica un movement de masses?
  • Ancor un rectification, ancor li confusiones de sr Quarfood
  • Novial, nor sestra
  • Qui es plu fort?
  • Esperantistic tolerantie
  • Li Adressarium de APIS
  • CRONICA: Australia, Austria, Belgia, Germania, Hispania, Italia, Nederland, Svedia, Svissia, Tchecoslovacia, Dania, Portugal.
  • Acceptores del Bons del Institute Occidental
  • EX LI PAPER-CORB.

Un international terminologic code

Li esperantistic gazette «Informoj de Esperanto-Asocio de Estonia» april-may contene un recension signat «Rs» pri un libre del conosset esperantist E. Dresen: «Pri li problema del scientic-tecnic terminologie». Secun li recension, li libre parla pri li necessitá del normalisation e da exemples pri li numeric enormitá del términos. In comensa del secul, german ingenieros ha colectet 3.600.000 términos; utilisar ti materiale fixante it in un lexico vell har durat 40 annus. Li hodial chimie besona ca. 280.000, li electro-tecnica 40.000 términos. Li critico mentiona que Dresen «in fine constata que li labores pri un «international unitá terminologic» trova se in un statu sin surtida». E il proposi crear un code terminologic, in quel mey esser fixat scritiv e sonant simboles por omni (quant milliones?) scientic tecnic idés. It sembla que secun su opinion li code in alcun maniere deve remplazzar li usation de Esperanto -- do li reva de omni pasigrafos pri intercomunication del popules sin conossentie de lingues national e sin usar Esperanto. Ma Dresen anc self senti li absurditá de ti idé. In li epilog il excusa se córam li esperantistic publica. Il anc di que «li esperantistes mey continuar lor rect via malgré li fiasco del terminologic code. To li esperantistes anc va far, plen consciosi pri li possibilitás, queles Esperanto cela in se anc por li international terminologie scientic-tecnic».

Talmen scri li critico «Rs». Li ultim frases, e specialmen tis queles noi sublineat intermittent, es ínclar e desfacil a comprender. «Esperanto», li oficial organ de UEA contenet in may 1935 un grand articul «Pri li problema del internationalisation del scientic-tecnic terminologie» de Dresen, in quel il previdet li predestinat victorie de Esperanto. Hodie il parla pri un fiasco del code, malgré quel li esperantistes deve continuar li via. Ma quo significa to? Li melodie del recension ne es scrit in li sam ton del usual «venko-» e «sukcesoj»-himnes. Esque li fiasco aludet e celat es forsan un fiasco de Esperanto?

It sembla, que existe persones, queles ha expectat de un tal code un specie de solution o decision del problema del Lingue International, e que Dresen explica les que to es un erra. Esque noi bon divina su idé? Si it es to, ti opinion sembla nos profundmen justificat. Un lingue e un code es du coses tre diferent, benque ili posse haver multcos comun e benque sin dúbit mult considerationes queles vale por un, deve esser egardat anc in li altri. Ma un diferentie es essential: on posse constructer mult codes sur bases de lingues, ma it vell esser absurd formar o mutar lingues, mem artificial, secun besones e necessitá de un code. Lingues, mem artificial, have ínnegabilmen lor propri vitalitá, lor propri vive. Li vive de un lingue constructet posse esser paralel a ti del lingues national o it posse ear capriciosi e particulari vias, ma in omni casu it deve ear su propri via, haver su vive autonom. Li parol «autonomie» posse esser misinterpretat. Autonomie de un lingue international ne significa, que it deve sequer customes contrari al natural lingues. Anc un naturalistic lingue quam Occidental posse e deve esser autonom. Autonomie de un state ne significa necessimen, que it exclude se del comunité del altri nationes. Un state posse gardar su plen autonomie e tamen colaborar in harmonie e paralelitá con altri states. Lu sam vale por li lingues. Li base de Esperanto es plu artificial, li base de Occidental es natural, ma li autonomie es sam in ambi lingues. Mult autores ha conglomerat lingues international ex elementes natural; li merita de Occidental es que su formes autonom es paralel al formes natural. Do li oposition del términos «naturalistic» e «autonomistic» quam contraste ne es logic; it evidentmen ha nascet ex li desir evitar li parol «artificial».

Un code, por esser util, deve esser stabil e ínchangeabil; un lingue, por viver, deve esser elastic e capabil a evolution. Codificar es petrificar. Li lingue deve continuar su via vivent. In quel maniere un grandiosi sistema posse petrificar e eternisar relationes, queles in realitá de long ha changeat, on vide in li decimal classification del bibliotecario Dewey: ancor hodie it classifica li índependent states del bassin del Danubio in sam maniere quam antey li coherent provincias del imperia austrian hungarian, benque li vive interim ha changeat ti statu per manu ferrin, por li joya del unes, por li tristess del altres. Ti exemple ex un dominia afin doce, que on ne posse ligar lingues a codes, ne lassar obligant decision pri li fate de un lingue a constructores de un code. Li lingue oferta, it dona al code, it monstra al code li bon via. Li code va acompaniar li lingue un pezze del via, til que it ariva in li loc quel es bon por it. Ta it va fixar se. Ma li lingue va dever continuar su via, elasticmen, sin mort ballast, adaptabil al ínprevidet tornes queles atende it.

I.F.

Cent per cent vitalitá

vu trova in li Occidental-Bulletin de Praha. It es redactet completmen in Occidental e apari chascun mensu except julí e august, ye li 15. die, do precismen alternante con Cosmoglotta A e B. Annual abonnament SF 1.20 o 4 respons-cupones. Red. -- Adm. Skroupova 2, Praha VII

Occidental-Union

Li membre-cartes del Union va esser dismisset in fine de junio a omni membres queles ha payat lor contribution por 1937 e queles ha inviat li yelb carte de adhesion plenat e signat al Central Oficie in Chapelle. -- Atention! Nov adherentes al Union mey explicitmen indicar esque ili desira adherer e payar por 1937 januar-decembre, o esque ili vol adherer desde li mensu current durant lor adhesion til li témpor corespondent in 1938. F.L.

Insigne

Li insigne del Occidental-movement (Tilde-in-Circul) es pret. It es fat in massiv metalle argentin, diametre exteriori del circul 12,5 mm, montet quam spingle de cravatte. Un exemplare custa afrancat SFr. 1.50. Liverabil desde medie de junio. Ples adressar comendas al Institute Occidental, Chapelle (Vaud)

Li Vocabularium Occidental-Anglés ha aparit. It contene ca. 1500 max frequent paroles de Occidental con traduction anglés, in plu un articul sinoptic pri li paralelitás inter Occidental e Anglés. 16 págines con covriment, precie SFr. -.60; 6 d anglés; 15 cts. USA afrancat. Un cedul de comenda es juntet al present numeró de Cosmoglotta B.

Li unesim liveration del grand Lexico Occidental-Occidental de Ilmari Federn va aparir in fine de junio. Til fine de 1937 vale li precie de subscrition, Fr. 5.50 sviss afrancat. Desde 1938 li definitiv precie va esser SFr. 6.50. Comendas es acceptet ja nu de Institute Occidental, Chapelle (Vaud) Svissia. -- In li sam témpor o poc poy va anc aparir li unesim liveration del ovre «Spíritu de Occidental», contenent li articules de sr de Wahl aparit in ancian Kosmoglott. Li precie ancor ne es fixat. Cosmoglotta A de julí 1937 va contener detallies pri it.

A.P.I.S.

Li Adressarium de A.P.I.S. por 1937 ha aparit. Ples vider li detalliat anuncie sur p. 54. Ples notar li sequent nov adresses:

FRANCIA Flers de l'Orne

  1. Sr Depin, René / Banque de France / Cassero (1892) F.Ho.Ido.Esperanto -- O.F.Ho.Ido.Esperanto: exch. pm.

ITALIA Bari

  1. Sr Ten. Lib. Amodio, Stefano / Via Quintino Sella 158 / Stud.rer.oec. (1914) I.F.G. -- O.F.G.: exch. revúes. Cor solmen secun propri iniciative.

  2. Sr Ten. Lib. Mascanzoni, Franceso / Via Calefati 27 / Cand.rer.oec (1912) I.Alb.A.F.G.H.Esperanto -- O.I.Alb.A.F.G.H.Esperanto: 49, tem gen; exch ill pc revúes

Por litt payamentes international, ples usar li Bons del Institute Occidental!

Firenze

  1. Sr Del Conte, Giuseppe / Via del Chirlandaio 56 / Ferroviero (1882) I.F.A.Esperanto -- O.I.F.: 10.13.22.80.85. cor solmen secun propri iniciative.

Pordenone (Udine)

  1. Sr Pavese, Ugo / Segretario/Capo Nuove Costr. Ferrov. (1896) I.F.H.P. -- O: exch pm. cor solmen secun propri iniciative.

U.S.A. Columbus (Ohio)

  1. Li Societé por corespondentie international / North Hi School / Studiantos (fundat 1935) A.H.F.Esperanto.Ido.Romanal.Novial.Interlingua -- 0. e quelcunc altri lingues. Cor pri quelcunc coses queles interessa studiantos de 1f6 annus.

Ples supresser li adresses sequent:

Hispania: Barcelona: nrós 94 e 99; -- Svissia: Meiringen: nró 107.

Peus †

Peus ha morit. Certmen li majorité de nor coidealistes ha conosset le. Durant long témpor, ja desde 1910, yo havet bon e amical relationes con il -- ili cessat alor mi transition a Occidental in 1926, benque anc extra li dominia del L.I. noi havet mult comun tendenties. Peus, nascet in Elberfeld 1862, devenit teologo, plu tard politico e redactor. Su exterior aparition esset tre impressionant, e per su potent e bell-sonant voce il posset plenar li max grand salones. Il fat mult viages e usat omni ocasion por propagar Ido. Ma quam ferventissim propagator il havet presc null interesse por li grand linguistic problemas, e con Noetzli e altri old Idistes il abhorret omni progressiv tendenties e refusat strictmen ocupar se pri Occidental. -- Considerante li present statu de Ido, on trova que justmen li yun adherentes de Ido comensa transir a Occidental; li oldes mori... Lege del vive, lege del evolution! -- Li old pioneros del mundlingue mori; ma li mundlingue self adapta se al leges del vive; it va viver e crescer! -- Apostata

On scri nos...

[quote, "J. Katzenberger, St. Louis, USA"]


Li nov Cosmoglotta, serie B plese me mult, e anc quo yo nu recive Cosmoglotta mensualmen. Gratulationes por ti important passu adavan. Cosmoglotta es sempre interessant e informativ; it informa nos ne solmen pri omnicos in li camp de Occidental, ma anc pri li altri projectes de L.I. Vor politica de cooperation e colaboration con Novial plese me mult. Yo pensa, que it va demonstrar se quam tre beneficiosi por omni concernetes. Yo desira vos continuat success!


[quote, "Vilém Veverka, redactor e scritor, Praha"]


Ante annus yo esset Esperantist e Idist. Recentmen yo havet ocasion constatar, que Occidental súpera li mentionat sistema in omni su qualitás quam li lingue vermen international, comprensibil e parlabil por omni Europanes. E. Mayor: Mersí al marvelosi activitá in Chapelle.


Alphonse Matejka

Ilmari Federn

Ti eminent Idist, quel just ha definitivmen transit a Occidental, deve esser regardat, quam on regarda un activ politico, avan li dinamic funde de su partí, continui, penosimen opresset schismatic luctas inter li divers ales e nuancies.

In 1928, acri polemicas inter reformistes e conservatores dat acut expression al cronic schisma in Ido. Ahlberg in Stockholm, li reformistic redactor de «Mondo» e secretario del «Uniono por la Linguo Internaciona», fat li unesim passus secessionistic, queles plu tard vat ducter le a Novial; e Noetzli in Zürich, li conservativ redactor de «Ido», creat li contra-union «Uniono Idista».

Tande aparit sur li scene li triumviratu de Paris: Mauney, Matejka, Papillon, queles, sub continui ataccas del extremistes de ambi láteres, successat reconciliar li elementes moderat, reorganisar li form ancian del «Uniono por la Linguo Internaciona» e refundar li ancian revúe «Progreso» quel hat cessat aparir in li guerre mundal. Matejka devenit secretario del union e chef-redactor del revúe. Til tande conosset solmen al strett circul de amicos, il subitmen havet in manus li du max responsabil functiones del Ido-movement. Il ne deceptet li confidentie posit in le: durant su function il ha fat un enorm labor administrativ, publicat excellent belletristic traductiones e multissim contributiones linguistic. «Progreso» refundat es plen de su labor; it vell esser van pena citar ci. In ultra il havet ampli corespondenties plen de san rason e diplomatic conciliantie.

Occidental hat aparit sur li camp e disputat con success a Ido li championatu de lingual perfection. Un númere de progressistic Idistes hat transit bentost. Li conservatores preferet in comensa tacer e luder li struce. In fine to ne suficet e ili provat exorciser li diábol. Lor maniere de polemica es conosset al letores de «Cosmoglotta», e anc li nociv resultates de tal polemica por li reputation del Ido-movement e li númere de su adherentes.

Presc unic Matejka defendet li lingue, a quel il servit, per li brilliant espade del cavaliero. Sub li bellsonant pseudonim «Franko Veramido» (quel posse interpretar se circa: «ti quel ama francmen dir li veritá») e sub su propri nómine il publicat seriosi criticas pri Occidental, queles dat dur labor al plumes respondent.

Si li ortodox Idistes credet trovar in Matejka un confederat, ili ha miscomprendet ti polemicas. Matejka nequande esset un fanatico del ideologie, ni nequande efortiat defender coses índefensibil. Just to dat fortie a su argumentes; e su criticas ne esset directet tam contra li principies e li form del lingue Occidental, quam contra exagerat formes de propaganda -- e pri ti punctu probabilmen ni un sol propagandist es pur de peccas. Matejka ne oposit a Occidental li Ido in su form present, ma ti lingue quel on vell, secun su opinion, posser far ex Ido. E to es un lingue, quam li fideles del classic Ido vole per omni medies impedir intrar in existentie.

Pri ti «lingue quel on vell posser far ex Ido» il havet plu minu definit conceptiones. Nam poc a poc, malgré su rol quam conciliator mediant inter li partises, il inclinat al partise progressiv. Ne a ti savagi e utopic reformardes queles permisset al ortodoxes ornar se per li glorie esser defensores del classic Ido. Ma in private, s-u cordie apartenet a ti progressistic gruppe quel per moderat e reflectet reformes tendet a aproximar Ido a Occidental e Novial. Su ultim linguistic contributiones in «Progreso» clarmen monstra to.

Ti gruppe provat realisar su desires. Li secretario del Academie redactet radical administrativ preparationes por executer per fortie li linguistic reformes queles il considerat necessi, e Matejka publicat les in «Prograso». To reinflammat li schisma ardent sub cindre. Un oposition cristallisat se in quel yo bona fide ludet un rol quel yo hodie regreta. Li schisma ne devenit publicmen conosset extra li «Idistaro», e it ne es mi tache dar detallies pri un idistic afere intern e finit. Noi, li oposition, havet rason de formal vis-punctus; tro tard yo comprendet que Matejka e li altres havet rason in li fines ideal e esset plu sagaci e prevident quam mi consiliatores. Li afere finit per un transaction e plebiscite, e li oposition obtenet abolition del administrativ reformes combattet e introduction de altri administrativ reformes desirat de it self. Li factes es leibil in «Progreso» 1932/33. Ma, pro formalitá,s Ido perdit li chance reobtener un bon plazzament in li combatte pri perfection lingual.

Matejka obliviat li conflictes e devenit un comprensiv e fidel amico al ex-opositor. Supercharge per labor debilisat su sanitá, maladie fortiat le renunciar a su functiones. Li electiones del «U.L.I.» in 1934 posit representantes del classic Ido in li plazzas vacant.

Matejka nequande esset un «reyent», ma, quam omni ver mundlinguist, un «servitor» de su idé e movement. Il ha servit fidelmen, fidel in li nobil sense del parol, nam su fidelitá ne consistet in steril adoration de dogmas o libres, ma in abnegant execution del responsabil labor por un movement, ancor quande su inteligentie e experientie ja hat comprendet que li actual ideologie de ti movement esset un scolastic utopie. In fine il videt, que li idealic lingue, esperat, trans li real labor omnidial, in li fine del aspirat linguistic evolution de Ido, es sub li present conservativ regime de Ido plu lontan quam jamá. Interlinguistic studies hat dat le un fundat conossentie de Occidental, quel modificat poc a poc su opiniones. In corespondenties con Occidentalistes il monstrat un astonant elegantie in practic aplication de Occidental.

Noi saluta in nor ranges li ínfatigabil laborator por li idé, li honest e brilliant polemic sportmann, quel, pos har se battet por li colores de su club con fortie, elegantie, e fairness, prende li manu del ex-adversario quam amico.

Al la Esperantistaro (continuation de pág. 37)


... In omni confidentie on lassat le / li nov presidente / functionar, til que su ínacceptibil metode de reyentie obligat nos al proteste.

Quelc membres in Genève, subtenet per plu quam 50 signaturas colectet in Svissia, protestat:

(a) li 4. april, CONTRA UN DECISION DEL COMITÉ, TRANSLOCAR LI OFICIE E IN CONSEQUENTIE LI DOMICILIE DE UEA A LONDON POR QUE SR GOLDSMITH MEY POSSER DEVENIR DIRECTOR.

(b) li 10. julí, CONTRA VOTATION DEL DELEGATES, FAT SIN CUIDA E TAM RAPIDMEN, QUE AL NONCONSENTIENT MEMBRES MANCAT POSSIBILITÁ CLARAR LOR MANIERE DE VIDER AL VOTANT DELEGATES.

In sam témpor on protestat contra li nov statut-paragrafe, li textu del frase proposit essente juristicmen sin sense in relation al sequent frase del sam articul (ples vider li sequent págine).

Li jure plendir have omni activ membre de UEA, quel opine que alcun decisiones es contra li lege o li statute. E noi eat al competent Tribunal, conossente li intention del Direction, strax transportar li oficie.

It do actet se precipue pri li problema, esque un change del domicilie e juristic statu de UEA es oportun o ne. Li question noi ne va tractar ci, it sufice far atenter, que li cardinal motive por li transporte, a saver: li tro alt precies in Svissia plu ne vale ho-témpor, pro li devaluation / malpliiĝo / del sviss valuta.

Ne li problema, pri quel on vell posser discusser tot amicalmen, noi submisset al Tribunale; ma noi fat protecter li jures del membres de UEA contra li dictatoric procedes de su Presidente.

(A) In un circulare del 25. febr. 1936 li presidente informa li membres del comité: «Secun nor statut li domicilie de nor Association deve restar in Svissia. Ti argument es minu fort quam it sembla ye unesim vide; e secun li opinion de divers competentes noi posse translocar sin risca.»

Li Presidente do ne opinet util dir clarmen al membres del comité que li domicilie es fixat in li statut e que in consequentie es necessi un change del statute. -- Sin ulteriori remarca del Presidente, esset adjuntet al circulare un «Memorandum pri li duction del Movement», febr. 1936, de srs Malogren (Stockholm), Petit (Paris) e Goldsmith (London). Ta on lee: «Do, noi proposi translocar li Centre de Genève. Noi save, que secun li lege li domicilie del Association deve restar in Svissia, ma it sembla a nos, que to es facilmen arangeabil. Li domicilie noi va translocar in in sviss bank, u noi va lassar un litt summa, e omnicos va esser in órdine.» -- Li astutes! («La ruzuloj!»)

Quam usualmen, sr Bastian pretextet grand urgentie por su circulares, e fixat, por decision pri un important plan de organisation, pri eventual translocation, election de un Director, un termin de 17 dies. -- Pos reciver li consentiment del in pluparte intimidat membres del comité, sin dar nullmen atention al advertiment del sviss membre del comité quel postulat li necessi change del statute, li Presidente ordona li translocation del oficie. In plu il, o li Direction / «Estraro» /, tranquilmen fordonat li valorosi biblioteca de UEA al austrian biblioteca national.

(B) Pos que li aparition del oficiario del tribunale in li oficie de UEA fat comprender al Presidente que existe jures constitutional, il retrova li via del vertú e arangea un votation del Delegates. un change del statute vell dever unesimmen esser deliberat e votat del comité, e poy submisset al Delegates. ... Cert es, que li Director recivet ordon far li votation max rapidmen, e mem expedir un porte del vota-cedules per avion. Li surprisat membres del comité, queles vell har devet decider antey pri li precis textu, ne savet plu mult pri li afere quam to, quo li Presidente self benevolet comunicar in «ESPERANTO» de marte. Noi ne reveni al intentionat ínpossibilisation responder al informationes del presidente, ni al mult mancas formal del procede. -- Ma ci mey esser comunicat li complet textu del nov statut articul. Ma ti «detallie» li President ya hat obliviat dir clarmen al votatores: ... /Rem: li nov formes es interspaciat, li ancianes seque in parenteses. Red. Cosmoglotta./

Nov articul. «Li domicilie de UEA trova se che su Central Oficie, in London, Anglia (Genève, Svissia)... Li Comité have li jure translocar li oficie in un altri loc anglés (sviss). UEA declara esser un association con scope ideal, ye durantie ínlimitat, in li sense del art. 60 del sviss code civil. In consequentie it jui li jures de un juristic person. Por certificar ti jures, li Comité posse secun beson far inscrir li Association in intrania e extrania in li statal registres por societés.»

In li nov statut-articul on do declara que li domicilie es in London e tranquilmen continua dir, que UEA vole juir jures secun li sviss code.

Ti nonsens («malspiritaĵo») ne solmen desvalorisa li concernet articul, ma fa ínseriosi li tot statut. Esque vermen li Geneveses es formalistes, pedantes o ínamicos de UEA, si ili refusa un tal duction del aferes?

(C) Quo evenit in li Congresse in Vienna, august 1936, noi save solmen ex quelc documentes recivet...

Li cardinal problema, li translocation a London, esset, quam antey, motivat per li mal statu financial del Association. Pro manca de seriosi ciffres publicat noi ne conosse it. ...quande li Association transit al nov Direction (1934), it ne esset rich, ma... li afere esset... quam li anteyan Comité hat comunicat al membres: «Ne brilliant, ma nullmen sin esperantie.» («ne brila, nenial malespera»)

... It posse esser que li present mal statu financial proveni just ex manca de idés e ex li admission de membres con presc plen jures por SFr. -.50. Ti decision de Köln ne esset nov, ma ja hat esset deliberat in li comité 1912 e 13, e tande hat esset abandonat quam dangerosi.

Li strangi decision del Comité in Vienna «resignar por evitar un catastrofe timet bentost, e fundar un nov Association», esset prendet de 9 o 10 membres. It resta ínclar, ca...Goldsmith, deve esser calculat inter les o ne. Inter ti deci sedet suposibilmen li tri astutes... -- Per su circulare del 18. sept. Presidente Bastien comunica al munde li decision de ti 10 persones quam «decision del comité». Li presidente do ne save o ne vole saver, que «decisiones ye queles partiprende minu quam 3/5 del Comité, vale provisorimen, e deve poy esser submisset a nov votation.» ...

Noi constata:

. Del 31 membres del comité (secun «jarlibro» 1936) sin contar li germanes, in Vienna conferet e votat 9-10 persones. Mem si on calcula solmen 30, li 3/5 vell esser 18.

. Pos li congresse in Vienna null votation del Comité.

. It seque: President Bastien ne demandat li consentiment del céteri membres del comité queles ne posset partiprender al congresse. Li decision de Vienna do es solmen provisori. Li fiction / «ŝajnigo» / de un definitivmen valid decision in li circulare, e li ínpossibilisation al oficie continuar functionar, es grav actiones contra li Association, por queles lor autor es responsabil. + Li unanim decision del membres del Comité in Vienna deve dar li impression que restat solmen ti solution. It es un fact que durant 1934, quande li nov administration comensat functionar, nequí hat postular translocation. ...anc ho-témpor on vell har posset trovar un altri solution... divers membres del Comité in Vienna cedet bona fide al eloquentie presidential. ... . Pos li congresse in Vienna sr Bastian provat far li Geneveses retraer lor plendes, por que UEA mey posser translocar. Pro que li scope del processu esset just obligar le a ínpartial e seriosi tractation del eventual translocation, li Geneveses ne posset ceder. It ne es lor culpa, si per metodes íntolerabil in necun societé o state li Presidente volet octroyar «altrudi» su volentie. ...

Mult factes ante 1934, e divers eveniment poy... explica se si on save que ili forma un linea de evolution. It es li teorie pri necessitá e possibilitá de absolut reyentie del movement per quelc potentes. Qui imagina li movement del pacific guerreros quam si ili vell esser militares, a tis sembla nettmen ínutil li juntion de líber homes reyent se self, e almen superflú li pretension de scopes ideal. -- Ti conception noi refusa quam contrari al idés del «Majstro». Ma noi constata que it es extremmen conform a nor epoca «laŭtempa». Tamen, un state forsan posse viver per ordones, un privat movement sempre depende de ordinat benevolentie.

Li Liga existe nu; in it li General ne besona plu timer li resistentie de modest membres. Li Liga va haver un sens...e va trovar labor. Ma por crear it, it ne esset necessi li pena mortar UEA. ...

It do evenit que un Presidente de UEA, por rupter li legal resistentie de quelc membres, ne trovat un plu decent maniere quam incitar su colegos al demission / «eksiĝo» /, presentar al publica ti action quam si it vell esser un valid decision del comité, poy desaparir self e abandonar li Association al senioretta quel deve transdar li claves al -- protestantes. Content pri tal gloriosi victorie, il cuida li rapid creation de un societé concurrent quel il va ducter.

Nequande in li esperantistic historie ha evenit un tal scandale. Li juristic consequenties va traer li judico, li moralic tales li Esperantistaro..

Pri li situation noi posse ho-moment dir solmen, que un modest continuation del function del oficie es possibil. Noi va unesimmen provar continuar li edition de «ESPERANTO». Adaptation del statu al nov vive-conditiones va venir plu tard; it ya ne es nor culpa, si manca de fidelitá del Presidente al societé obliga a un existentie provisori. In omni casu, UEA va conservar su republican constitution e li spíritu supernational. Li lingue Esperanto, solmen quam practic medie de intercomprension, ne monstrat suficent fortie de atraction (propagativ). /Sublineat de nos. Original textu: «La lingvo Esperanto, kiel nura praktika interkomprenilo, ne montris sufiĉan varboforton.» Per ti frase, Esperanto declara su linguistic bankrotte in omni desirabil claritá. Red. / Li lent progress del movement proveni in grand parte ex nor manca de corage, confesser li crede al solidaritá homanitari «tuthoma solidareco» sin diferentie pri nation, rasse e religion. Durant que pro conosset motives li National Societés ne es líber in ti relation, noi membres de UEA mey colecter nos sub li sant standartre de Zamenhof... UEA... apella a vos... que vu salva it, por salvar li ideale de Zamenhof. ...


To esset li cardinal partes ex li manifeste del provisori comité del torso de UEA. E quo di li voce del Esperantistaro? Qui ne just apartene a un del du partises UEA e IEL, desira pace e fine del «etern division, desconcordie e despace, quel exhauste nor forties, dissipa nor energie e nor moné, paralisa nor progresse». Talmen scri li hollandés Isbrucker in «Argentina Esperantisto» Jan-Feb. 1937 e il continua: «Nor movement monstra un image de misere. In vice de esser un armé de scope-consciosi concobattentes queles directe li regarde solmen ad avan e concentra su fortis por atinger li scope comun, it es un banda sin órdine de intercombattentes queles have témpor solmen por pussar e tirar unaltru, por disputar con li vicino de quel on ne aconosse li jure partiprender al grand interprense...» Li evident causes del Esperanto-schisma es organisatori. Li fine del manifeste fa vider que li radicas jace plu profund: in li lingue. Malgré mill repetitiones de «Esperanto jam venkis», it ne have li simpatie del publica. It resta li lingue privat de un litt partise international con un bell idealistic ínpolitic-politic idé, hodie plu lontan del successe quam jamá. Ma li idé ne va salvar ti lingue.

J. Svec: In quel maniere on fabrica un «movement de masses»?

Quant Esperantistes existe in li munde? «Un seriosi statistica del Esperantistes in 1928 (executet del statal german institute por Esperanto, li Germana Esperanto-Instituto, sub li direction de prof. Dietterle ex Leipzig) constatat 126.562 Esperantistes in 7000 locos de 120 landes; on ha constatat 1776 societés etc...» (Secun li Enciclopedie del Nov Epoca de Otto, parte II, tom 1, p. 449.) Secun to, chascun land sin egard a su grandore vell partiprender in ti númer per li medial ciffre de 1050 adherentes in chascun land, e chascun Esperanto-societé vell haver medialmen ca. 71 membres.

Li revúe «Esperanto» publicat recentmen un statistica del national propaganda-societés. Secun it, in li annus 1913-1929-1931 li membres in Francia esset ye 8000 -- 1578 -- 1578, in Germania ye 4727 -- 2475 -- 2114. Ti diminution esset constant, e ne causat per li crise, nam in 1929 li crise ne esset ancor.

Un altri pruva pri li constant diminution del númere del Esperantistes es li articul publicat in li jurnale «Heroldo de Esperanto» del 7. marte 1937. On lee:


Ante annus, Heroldo havet omni mensu, ultra altricos, anc un special anexe linguistic sub li titul «Lingva Kritiko». Tande noi havet presc li triplic númer de payant abonnatores...in comparation con li statu present...


Pri to quo es solmen un desire del Esperantistes, on lee in li numeró 9 de «Heroldo de Esperanto» del 6. decembre 1936:


Nor movement totmen ne es fort...Quo mem significa nor unquande fort UEA con su 8000 membres. Til quande noi ne va esser centmillenes, noi ne va have grand chance...forsan vell suficer, in li present circumstanties, haver 10000 persones «de qualitá» queles bon save li lingue... e haver ultra to 200000 «simpatisantes» o «aprobantes»...


Do, li númere de Esperantistes in li tot munde es tre micri, nómina se «Esperantistes» actualmen forsan minu quam 100000 homes, li númere de organisat Esperantistes esset ante li schisma 20000, li númere del ver conossores de Esperanto deve restar grandmen sub 10000, númer presentat quam minim ideal a atinger...

Qualmen ti -- in summa ínsignificant -- númere de homes save organisar «imposant manifestationes de masses» e per quel maniere it fabrica li «public opinion» e imposi su postulationes, to explica se clarmen ex li sequent excerpte ex li articul «Jubileaj Esperanto-poŝtmarkoj en Usono?», publicat in Heroldo de Esperanto 7. marte 1937:


Un important oficiario del postal administration del Unit States explicat, que ti scope vell posser esser atinget: Che li Postmaster General in Washington deve arivar quelc centenes o millenes de lettres con li question ca va aparir postmarcas in ocasion del 50-annual Esperanto-jubileo. Si un masse de tal lettres ariva ex total U.S.A. e ex mult landes del munde, on va vider, que it acte se pri un important public desir... e li chances, que li postal administration edite jubileari postmarcas, va esser tre bon.

Vi li plan de action: Ex omni cité de U.S.A. va venir centenes de lettres al Postmaster General con petidas, propositiones, questiones. Chascun club va cuidar que li samideanoj colabora. Omni samideano va instigar omni su amicos scrir un curt lettre... Chascun singul samideano deve instigar su amicos, specialmen li filatelistes. Por relativmen litt expenses de singul samideanos existe li possibilitá de colossal resultates... Li lettres... posse contener li max divers motivationes... (ma on mey absolutmen ne dir, que it vell esser un grand auxilie por li Esperanto-movement, si U.S.A. vell editer tal postmarcas.)

Lu max important es, que durant li venient semanes e mensus tal lettres mey arivar regularimen, e ne omnis in sam témpor. Ne deve poy sequer mensus de silentie. Do, in clubes, ne omnes mey scrir in sam témpor. Quelc mey scrir in li unesim mensu; altres in li semanes sequent...


Do, centenes de demandes o aprobationes a autoritás es productet in tal maniere organisat. Sin li fanatisme de su adherentes, Esperanto vell, quam un cose sin valore e desde long superat, dever perir totalmen, essente un moca al cultura.

Ancor un rectification -- ancor li confusiones de sr Quarfood. -- Ili ne fini -- solmen nu li plen grotesquitá del Ido-afere displica se: Li vehement atacca de sr Q. contra sr Hz Jacob es basat sur un total miscomprense; sr J. peti nos constatar que il ne vole reformar Ido. Il reprocha nos har considerat Q. e CB quam un seriosi fonte. Il have rason. Ma mem un nonsense, si publicat del presidente del Ido-Academie, resta un oficial idistic document, ucunc it aparit. Tant plu mal por Ido. In un tard response in CB april, anc sr Q. constata que srs Jacob, Auerbach e Meazzini ha declarat ne voler changear Ido. Sr. Meazz. ha informat nos altrimen. Sr. Q. repara su ejaculation «fush-laboruro» per citar -- in Occidental -- grand passages del articul de Prorok pri li criteries de IALA e del raporte de Federn pri su conferentie in Copenhag. To es rasonabil. Advere su comentaries contene divers interpretationes malevolent e fals, ma noi renuncia a rectificar omni su erras, confusiones, miscomprenses. On compromisse se si on prende seriosi un mann quel tant compromisset se self. Mem li officiosi organ de sr Jacob, li circulare «Monatala Letro», may, scri: «Yo totmen ne comprende pro quo sr Q. atacca IALA, nam il self di: «In fine Ido va esser adoptet del IALA-congresses».» Li ataccas contra se e li perdes del movement sr J. prende con laudabil tranquilitá. Il colecte protestes de altris: li schisma gaymen prepara su eclate por li congresse del ultim Idistes in Paris. Sr Raiteri, un valent Idist, scri: «Con anxie yo constata que nor camp...es abandonat de tre exellent elementes queles transi secretmen a altri sistemas...» M. mentiona li demission de sr Matejka quam consequentie del ataccas de sr Q. It discretmen oblivia mentionar a u sr. Matejka ha eat. Sr Raiteri have rason plendir pri «secret abandon». Ma to es li culpe del Ido-circulare. Noi cuida pri publicitá! I.F.

Novial -- nor sestra

In nró 10 de Cosmoglotta B noi presentat a nor letores un articul in Novial. It tamen ne esset li max modern Novial, qual it es iniciat per sr V. Ahlstedt e aprobat principalmen per prof. Jespersen in li Conferentie in Copenhag. Sr. Ahlstedt, un del max eminent Novialistes («Novialiste» april 1937 contene su portrete e un tre interessant articul de il pri «Grammatike verbal»), havet li amabilitá scrir por Cosmoglotta B li sequent articul, quel monstra li frappant hodial similitá de nor lingues:

Pos li debatte interlingual en junie 1936 inter li autores de Occidental e Novial, Edgar de Wahl e Otta Jespersen, li similesse inter li du interlingues ha devenit sempre plu grand. Ambes vol utilisar li jam existenti, plu o min international, linguemateriale, e ambes aspira li plu grand regularesse possibli sur natural base. Occidental accentua li naturalesse, Novial li regularesse, ma jam nu li du lingues es tam simil, ke les forma solmen du dialectes del sam ideal interlingue. Un amical conlaboratione inter ti du afin dialectes es tre desiderand.

Qualmen un tal conlaboratione es realisabli? Me proposi li sequenti metode:

  1. Nus explora, qui categories grammatical es expressend en li interlingue.
  2. Nus explora, per qui metodes li international lignuematerialel expresse omni categorie grammatical.
  3. Nus concorda pri un de ti metodes (li plu frequent o li interlingualmen plu apt).
  4. Segun li principie del regularesse Novial usa li selectet metode exclusivmen por expresser li categorie grammatical, e ergo crea novi formes per analogie segun li selectet modelle.
  5. Segun li principie del naturalesse Occidental anke admise altri international metodes por expresser li categorie. -- Talmen nus recive un commun base por li fenomenes grammatical de Occidental e Novial, e nus ha fat li unesmi passue avan vers li desiderand unificatione del du interlingues.

V. Ahlstedt

Qui es plu fort?

In exchange por un Ido-circulare, «Monatala Letro», noi inviat a su redaction li adressarium de A.P.I.S. e sin timore dat per to un parte de nor adresses in idistic manus. Poc poy noi recivet li may-numeró de «M» (mentionat sur li págine precedent), quel inter altricos contenet li nómines de un Esperantist e quelc Idistes desirant coresponder. Grand lacunes interruptet li textu...omni adresses esset cuidosimen exprendet per cisores!

Quel timore, que noi vell posser informar ti adresses que sr Matejka pos su demission de Ido ne ha dissoluet se in atomes, ma ha transit in plen vive e energie a Occidental! Quel timore, que ti adresses vell posser vider quelcos de Occidental e transir! Noi mersía li redaction de «M» por ti preciosi atestation «per fact» que ili time li superioritá de Occidental e considera nor afere quam plu fort, e anc por tri minutes de cordial ride pri li cisuras.

I.F.

J. Denzler: Esperantistic Tolerantie

Ante circa du mensus yo ha fat li conossentie del ductor del Esperanto-movement in Biel. Su nómine es Micheil Miltscheff. Il es un Bulgaro e de profession apotecario. Pos un long discussion -- il parlat in Esperanto e yo in Occidental -- il havet li gentilesse invitar me al proxim convenida del Esperanto-club de Biel. Yo acceptet li amabil invitation. Desde ti incontra yo ha frequentat 3 vezes li convenidas del Esperantistes. In tot yo videt 7 membres del club. Ili parlat in Esperanto e yo in Occidental. Chascun vez yo es invitat por li proxim convenida. Li matrin lingues del mentionat membres distribue se quam seque: 3 franceses, 3 germanes e un bulgar. It es self-evident que per ti relation con Esperantistes yo ne va esser reconvertet a Esperanto. Li passu a retro vell esser tro grand de Occidental ad Esperanto.

(Rem. d. Red: A sr Miltscheff e li membres de su club noi presenta nor sincer simpatie e respect. Ma ne omni Occidental-istes have li sam chance quam nor coidealist Denzler che li amabil Esperantistes de Biel. Anc nor amica Cosmoglotta sovente visita Esperantistes, ma quelcvez ella retorna con inscritiones queles just ne atesta un acceptation amical. P.e. sr Spielmann del «Svisa Esperanto-Instituto» ne contenta se con verd stampe e li remarca «refusat», ma ancor trastreca nor insigne e li parol «Occidental» e remplazza it per «Esperanto» flancat de du verd stellettes stampat: anc desp(?) it posse stimular a labor suplementari; noi conserva li talmen ornat coverte in nor «curiositarium». Un yun Esperantist ex li canton Aargau scri sur li coverte «Nur Esperanto vivos» (Solmen Esperanto va viver), e li juntet prospecte in Esperanto il retorna con inscrition «Esperanto estas pli bela» (Esperanto es plu bell). Nu bon -- «le beau pour le crapaud, c'est la crapaude» (Lu bell por li rospo es: li rospa.) Mersí pro su pena e nor amusament!

Li Adressarium de APIS ha nu aparit

Sur 24 págines in formate e aspect de Cosmoglotta B it contene li statute del Association por International Servicie (APIS); li regulamentes de su tri sectiones: Ilustrat Lettres Circulant inter Instructores (ILCI), Servicie de Corection de Traductiones (SCT), e Occidental-Presse (OP); un code de abreviationes; 160 adresses de persones queles desira coresponder, ex 20 landes; e in fine 15 consilies por un bell e efectiv corespondentie.

Ti interessant brochura es vendit ye li extraordinarimen bass precie de solmen SFr. -30. afrancat, li númere de exemplares queles un person posse comprar es ínlimitat. It es anc vendit a non-membres de APIS.

Suplementes e changes al adressarium va esser continuimen publicat in Cosmoglotta B, quel es li oficial organ de APIS.

Noi recomanda a omni Occidentalistes queles desira coresponder, que ili mey adherer a APIS e inviar nos lor adresse. Adhesion e publication de anuncies ne plu ampli quam 2 lineas es gratuit.

Cronica

Australia

In fine del annu passat li senator Abbot ha presentat al senate de Australia un proposition: demandar del rey del britannic imperia demarchar in favore del adoption de un comun lingue auxiliari in li scoles e invitar al colaboration omni guvernamentes del munde. Li senate adoptet ti proposition per 19 contra 5 voces. Consequentmen, li Esperanto-presse exhortat lor samideanos a un lettre-campanie, quam sr Svec ha descrit sur p. 51 del present numeró. Do li ínfelici senator esset inundat per lettres in Esperanto, queles il devet far traducter. Noi ha cuidat que il recivet anc li necessi informationes pri Occidental, ma noi considerat ínutil startar un simil campanie per publicar li noticie in Cosmoglotta, nam just in ti témpor li anglés coron esset ocupat pri grav personal problemas e on posset suposir que it ne havet mult interesse pri li question del L.I. Inplu sr senator Abbot ha explicitmen declarat, in response a su esperantistic inundatores, que il ne intente favorisar Esperanto. F.L.

Austria

Li Esperanto-gazette «Verda Revúo» del may 1937 raporta pri un experiment quel un Esperantist ha fat pri Occidental, e quel naturalmen demonstrat li ínaptitá de Occidental quam L.I. Il monstrat un textu in Occidental a divers persones, con li resultate que necun de illi posse traducter it corectmen. Pri li detallies e pri li textu self ne es dit necos. Noi ha adressat quelc concernent questiones al redaction de V.R. ma ancor ne recivet response ye scrition de ti lineas. Noi va raportar plu detalliatmen pri ti strangi experiment in proxim Cosmoglotta B. F.L.

Belgia

«Li Soir», Bruxelles, raportat li 29. oct. 1936: «Che li esperantistes: Li prof. de Esperanto F.W. Buenting (ex Nederlandés India) ha dat jovedí in li palace del Bell Artes un prova letion secun li humoristic metode del ruman abate Andreo Cseh. Ante li soaré de propaganda, li union del esperantistic gruppes de Bruxelles ha ofertat un té al personalitás del munde esperantistic. On ha remarcat specialmen inter li presentes Sra A. Morris, ambassadora del USA.»

Germania

It es permisset e possibil anc a Germanes abonnar Cosmoglotta, comprar de nor litteratura e payar a nor post-chec-conto in Berlin, si ili recive permission payar del oficie de devises. Un plu detalliat circulare, contenent li oficial textu german, es inviat a omni german clientes del Institute Occidental. F.L.

Hispania

Li grand curs complet de Occidental de sr Cebreiros, e li curs concis de sr Varela ha esset finit malgré li desfacil circumstanties in quel li autores deve laborar, ovre amplissim e excellent de pluri vis-punctus, e srs Cebreiros e Varela merite un cordial mersí pro lor ínalterabil devotion a nor bell lingue. In sam témpor noi have li trist deventie confirmar li nov, que nor amico Pedrero, co-autor del vocabularium Occidental-Hispan, ha cadet quam victime del guerre hispan. Noi va editer li manuscrites, monumentes del esperantie durant dur témpores, strax quande Hispania va esser pacificat. I.F.

Italia

Nor sempre viageant propagator dr. E. Dal Martello aporta conossentie pri Occidental a omni cités de Italia. Informationes del Occidenatl-Presse-Servicie sta inviat a omni important jurnales. Noi peti nor italian amicos haver ancor un poc patientie. Li vocabularium Occidental-Italian va aparir durant junio. It va custar -.30 cts. sviss o un respon-cupon. I.F.

Nederland

Li Novialist sr Hoitingh signala nos su discussion con quelc esperantistes, quel covir extraordinarimen larg spacies in pluri numerós del «Algemeen Nieuwbald voor het Gooi» marte-april 1937. Sr H. cricicat Esperanto e parlat in favore del tal dit «naturalistic scole», i.e. Novial e Occidental. Unvez in plu il publicmen constatat, que Esperanto ne have null auxilie oficial ni del Liga de Nationes, ni del guvernament nederlandés. Il opine, que forsan ti situation va changear per li activitá de IALA, quel tamen certmen ne va adopter Esperanto, nam li criticas contra it es tro bon fundat quam que it vell posser victoriar. Il cita poy li comun declaration de srs de Wahl e Jespersen contra Esperanto ex li comensa del protocolle de lor interlinguistic discusison 1935 in Helsingör, e recomanda leer li du libres «Occidental, die Weltsprache» e «An international language» de prof. Jespersen, anc li revúes «Cosmoglotta» e «novialiste». Un replicant esperantist excusa li criticat parol «edzo» quam slav. Ti interpretation es plu original quam corect. Un altri asserte, que Zamenhof ha successat per un simplic regul conservar omni, ma anc omni parolformes international. It es damage, que malgré ti bon conservation noi ne trova les in Esperanto. A.M. I.F.

Svedia

Li lettres circulant inter instructores, inaugurat de nor coidealist Harald Björkman in Jänkisjärvi (Section ILCI de APIS) developa desde quelc témpor un activitá injoyant e crescent inter li co-scritores e destinatarios. Noi recivet 3 lettres pri li temas «Li propaganda de Occidental inter instructores -- Li yunité e Occidental -- Li instruction de Occidental» chascun con partiprension de 7-11 autores-corespondentes-instructores. On deve gratular senior Björkman pri ti bell e nettmen realisat interprense. On studia li possibilitá elargar it a un international pedagogic revúe.

Lector Carl Segerstähl del populari universitá in Vindeln inviat nos li sequent salutation, co-signat de 19 studiantes: «Estimat coidealistes! Noi studiantes de Occidental, li excellent lingue auxiliari e li excellent auxilie lingual, misse a Vos ye nor ultim reunion li max cordial salutationes.»

  • Sincer mersí al missentes e cordial felicitationes a sr Segerstähl pro su bell labor! I.F.

Svissia

In comensa de may, li Occidental-Presse-Servicie esset inviat a 120 sviss jurnales in lingue german, francés e italian. Pro ínpossibilitá controlar li aparition de nor information in omni sviss jurnales, noi restricte nos al canton Vaud: «L'Echo de la Broie» e «L'Eveil» publicat nor noticie sin change, in «Feuille d'Avis de Lausanne» un jurnalist a quel li materie ne esset tot familiari jocat pri Occidental nominante it «le petit-nègre». In li «Journal des Postes, Télegraphes et Douanes» aparit un excellent articul informativ de nor coidealist Pidoux, just oposit al «Esperanto-Angulo» permissente talmen facil comparation inter nor textu e Esperanto. La «Revue Internationale de Sténographie» contene li continuation del Occidental-curs de sr F. Lagnel e li articules pri alberges de yunesse e li L.I. e italian ex Cosmoglotta, in total 5 págines consacrat a Occidental. I.F.

Un nov medie de intercomunication. -- Por homes de divers nationes, mem de un sol nation ne sufice intercomunication per li lingue, international o national: it deve functionar anc li medie por exchangear merces e servicies, li metodes de payament. Pro que li oficial moné ne satisfá su deve, homes sercha nov vias por efectuar lor transactiones. Un tal prova es li Circul Economic «WIR -- Wirtschaftsring-Genossenschaft» in Svissia. Su scope es eliminar li impedimentes in li exchange de merces e servicies. On vicea li moné per simplic transfer simil al checs postal.

Per augmentationes del transactiones posse augmentar li economisationes, e to, junt con li elimination del moné statal deve abassar li intereste, fonte del max grav explotation del laborantes, e índirectmen del crises economic e finalmen del guerre. -- Noi recivet un brochura pri WIR, scrit de Walter Schwegler: «WIR-Wirtschaftsring. Eine kritische Untersuchung über den WIR-Ringtauschverkehr und WIR-Kredit.» editet del Vereinigung für gesunde Währung. Zürich 1936. 96 pp. precie SF. -.60. In ti brochura li autor prova demonstrar: (1) que li teorie fundamental de WIR es fals, (2) que li elimination del intereste per li metode proposit es un ilusion, (3) que WIR ne mem posse dar credit sin interest, (4) que WIR ne aducte un augmentation del vendition, e altri objectiones. -- Malgré li enorm assiduitá con quel li autor compilat su studie, it ne es possibil formar un definitiv judicament ex li brochura del adversarios. Noi recomanda al interessates audir anc li response del organisation WIR self, quel es publicat in li numerós 79 ss. del jurnale «Wirtschaftsring». Li referente, quel es membre de APIS, declara se pret procurar li respectiv numerós contra payament per Bons del Institute Occidental. Ples adressar demandas de information a Henri Nidecher, Box 193, Basel 1. (Rem. del. Red. Noi suposí que li idés ci mentionat trova interesse che mult de nor letores. Noi tamen crede bon remarcar, que noi declara nos principalmen íncompetent pri problemas de economic teorie. F.L.)

Tchecoslovacia

Pro que li sempre plu grand avansament de nor lingue in ti land es detalliatmen raportat in li tchec «Occidental-Bulletin», quel noi insistentmen recomanda a nor letores, noi posse contentar nos per concis resumé: «Pax» revúe pacifistic e organ del intern. cultural liga in Praha, marte-april publicat un information pri e grammatica de Occidental, e un articul in Occidental pri «International cultural semanes».

  • «Nezávislá politika» del 30 april contene un long articul «Li ovreros e li L.I.» e informa pri transition del tot idistic circul in Lomnice n. Pop. a Occidental. Per to li Ido-movement in Tchecoslovacia ha practicmen morit. «Néz. Pol.» regularimen recense li aparient numerós de Cosmoglotta, dante detalliat indexes del contenete. -- Noi abstene sempre denove gratular nor tchec amicos pri lor successes. Un lingue rationalisat quam Occidental ne es tre rich ye diferent formes de superlatives, e noi ne vole tedar nor letores per tro sovente repetit les. Ples leer li «Occidental-Bulletin» e vu va comprender nos. Per li numeró de may it festa su jubiléo de 25 numerós. It mey continuar quam nu, durant ancor long témpor. To es nor cordial desir. I.F.

Ultim informationes: Dania: Li adresse del Occidental-Information Copenhag, Aaboulevard 3, Köbenhavn V. resta valid quam antey. Su postgiroconto: 26972 es transferet al Institute Occidental, Chapelle. Portugal: Li grammatica de Occidental in lingue portugalés ha aparit, 8 grand págines in formate A 4. Precie afrancat -.30 sviss o 1.60 in moné portugalés. I.F.

Li redaction de Cosmoglotta recive chascun mensu un grand multitá de diferent revúes plu minu concernent li L.I. Li spacie ne permisse nos recenser chascun. Mem por un sol liste del nómines, dates, numerós noi til nu ne volet prender li plazza de altri temas. Esque nor letores vell esser interessat pri vider un tal index pri li documentation de lor revúe Cosmoglotta? I.F.

Li Bons del Institute Occidental es acceptet quam payament per li sequentes:

Belgia: C.J. Boon, 3 Avenue Jacques Pastur, Uccle (Bruxelles).

Dania: Occidental-Information Copenhag, Aaboulevard 3, Köbenhavn V.

Estonia: Societé Kosmoglott (E. de Wahl), Eha 10, Tallinn

Francia: G. Poujet, Isles s/Suippe

L.M. de Guesnet, 83 Rue Rochechouart, Paris 9e

Svedia: Y. Sköld, Tomtebogatan 38, Stockholm

Svissia: Institute Occidental, Chapelle (Vaud)

H. Nidecker, Box 193, Basel 1

Tchecoslovacia: Buró de Occidental, Skroupova 2, Praha VII

Club Occidental, secr. Skroupova 2, Praha VII

Por payamentes inter Occidentalistes ples usar li Bons del Institute Occidental

In ultim moment: Rumania: Aurel Eschenasy, Craiova, C. Brestai 27.

Finnland: J.H. Haukkapuro, Haaga (apu Helsingfors), Steniuksen tie 15.

Ex li (Pro devaluation del franc sviss li paper ha augmentat in precie. Do noi devet renunciat ti ci vez.) corb

Noi ne accepte de Bons del Institute Occidental! A ti coidealistes queles expresset li comprensibil desire abonnar «Ex li Paper-Corb» sol, sin su enoyant anexe Cosmoglotta B, noi comunica li sequent conditiones de abonnament:

Li sol abonnament de «ELPC» custa SFr 7.37 in valore sviss aurin ne devaluat. Ma noi peti ne molestar nos per Bons del Institute Occidental. Noi declara explicitmen que noi ne vole accepter les. Noi have ja nu suficent paper ínutil in nor Corb. In céteri vale li sequent conditiones por particulari landes:

Anglia: Pro desfacilitás de incassament noi accepta solmen complet «pound»s.

Francia: Payament per actiones francés vell esser considerat quam un afronte ínpopulari.

Germania: Noi accepte solmen international respons-cupones inviat singularimen.

Hispania: Secun recomandation del comité de non-intervention noi accepte solmen moné neutral, quel ne deve esser editet de un del militant partises.

Russia: Noi accepte solmen abonnamentes colectiv.

Svissia: Noi accepte solmen moné ne devaluat. Miquette

Informationes postal. Li Union postal informa omni concernetes, que it es interdit expedir avios e piscs per post-paccas. -- Missages destinat a Tchecoslovacia deve esser strictmen separat de tales destinat a Tchecoslovakia. -- Anc li landes con control de devises permisse desde li

  1. april ho-annu li intrantie sin doane de printates portant nor devise «Servicie al homanité».

Atention! Ne obliviar metter li corc sur li botelle ante que vu posi li incriere in vor tasca de pantalon!

Prof. Sysiphos Madhrepere interessa se pri li L.I. -- Li redaction de ELPC ha successat obtener un interview del famosi american professor de Bibliomanie Sysiphos Madhrepore per li person de nor colaborator, li domesticat poet Farfarello. Ples leer li sensational articul quel seque: fa órdine in tu biblioteca!

Libres es sin valore, si on ne lee les. On ne posse leer un libre si on ne have it. On ne have un libre si on ne trova it. On ne trova un libre si on ne save u it es. Ma mem to ne sempre sufice: Un classic anecdote di, que un matrose devet unvez nettar li té-cruche del capitan. Poy il questionat le, esque un cose es perdit, si on save u it es. Al «no» del capitan il replica: «Tande vor cruche ne es perdit, nam yo save que it es sur li funde del mar.» (Pause por rider: ha-ha-ha!) Si vu save que vor libre trova se in funde del colonne de libres acumulat in li angul del chambre...ma li modern bibliotecas ha desde long abandonat li sistema de libre-staples vertical sur li suol. Hodie on stapla les horizontalmen in scafes: noi es in li témpor del rationalisation! Vi quo di li famosi professor de Bibliomanie Sysiphos Madhrepore pri li sistemas de classification (in li pronunciation original secun stenogramma):


Max simplic es li chlassiphication secun li pónder. Itt permisse un rapid e secur chlassiphication sin grand schemas, prescriptiones, directhives: Un pesa-epistules od- in grav chasus -- un ballancie de cocinería suphice: On pesa li libre, nota li ponder in grammes et rangea li libres. Dipherenties de minu quam 1/100 gramma ne es chonsiderat. Plu comphlicat, ma anch plu ephecthiv es li chlassiphication secun chathegories. Por commencear on divide li libres secun vis-punchthus de conthenethe in li secuent gruppes: (1) Bhiographies (2) Tabelles logarhythmic (3) Romanes phrancées (4) Libres con ruby chovriment. Quood ne corrhesponde ad un de ti rhubricas, es rhangeat sub «Dhiverse». Inthra li rhubricas on chlassiphica secun li phormate et li númer de phágines. Do, por retrovar un libre, itt es solmen necessi memhorar li rhespecthiv grhuppe, phormathe et númmer de phágines -- et on have su libre in mhanus...


Li professor hat dit to in Occidental, in li bibliomanic ortografie preferet de il self, e quel il pronuncia con un precision e amabilitá íncomparabil. Benque tre interessat in Occidental, il tamen ne neglige su propri labores. Ex divers alusiones yo comprendet, que il self ha fat studies in li sam direction. Li proxim numeró de «Ex li Paper-Corb» va dar quelc detallies pri li sistema de Prof. Madhrepore, quel nómina it «Trans-Inter-Neo-Continental», abreviat TRINC. It va continuar li serie de revolutiones in li camp del I.L. Pharpharello

Premie-concurs «Classic Ido» esset un fiasco complet. Nequi posset comprender li textu citat. Li premies do resta in li Paper-Corb. In proxim témpor sr Quarfood va publicar in Progreso un critica de Occidental sub li pseudonim Heinz Jacob. Noi va tande far un nov concurs plu facil. Miquette

Corespondentie: Yes, to yo sempre ha dit. 276b: No, yo ne posse far personal corespondentie in ti rubrica, ma yo accepte Bonbons del Institute Occidental. 892: Naturalmen li hodial scientie ha suficentmen developat se por fabricar un Lingue International sin verbes. Ma pro quo vell to esser util? Miq.

Cosmoglotta A 115 (jul 1937)

COSMOGLOTTA, julí 1937. (Annu XVI.) No 4 (115)

Contene

  • Gandria.
  • Orígine, principies e usas del stenografie occidental.
  • Quo es ISA?
  • Nov epoca.
  • Evolution del lingues.
  • Li ultim argumentes de Esperanto.
  • Li unesim inflammettes.
  • Li vrec.
  • Lexico Occidental-Occidental.
  • Numeró festiv.
  • † Jules Gross.

Gandria

Li zone del Monte San Salvatore, del Bré e de Gandria ye li lago de Lugano es famosi. De Castagnola ye li pede e declive del Monte Bré noi ea a Gandria. Ples ne timer si li strada stretta se a un litt via. Un old image del Madonna marca li frontiera inter Castagnola e Gandria. Li pictoresc vietta along li lago devem capriclosi. It ascende, e sin li litt mur protectori it vell cader con vos in li lago. Subitmen it ascende un grand rocca e traversa un ravine. Poy veni un punctu de quel on jui un magnific regard. -- si on ne have vertígine! Lugano desapari. Ci es pace e solitá. Un barca con segles quadratic passa. Li rematores labora stante e canta in du voces un bell e trist canzon. Ancor un curt pezze de plan via e noi ha arivat.

Noi ariva supra li village e deve descender presc verticalmen per un via quel es un scaliere e un scaliere quel es un via. Ni li sapates ordinari ni li litt bottes marcha bon; it vell esser necessi metter li «zoccoli» del habitantes, queles clacca pianmen sur li pavament -- ma vu ne vell posser portar les con gracie. Yo paría que vu vell perdir vos in ti labirint de stradettes e ciec vias larg de du metres e vu vell deviar sin fine.

Ne hay plage, ne hay terra, hay solmen domes e aqua. Li barcas intra in li domes e vu ariva al céllar per ascender tri gradus. Li domes sembla esser posit súper unaltru, tam litt es li spacie inter les. Pro to, di li legende, li habitantes de Gandria jace horizontalmen solmen in li jardin del mortos, e li gallinas porta un litt sac, por que li oves ne mey rular in li lago. Nam hay gallines. In litt cages grillat, ili glussa apu li bede de salade grand de quar metres quadrat. Hay mem quar vaccas e quelc capres, ma pro que on ne save u ili mey posser surtir, on lassa les in li stall de cavalles. Omni transportes fa se per aqua e chascun cive have su barca. Povri gentes, vu di? Ples ne ilusionar vos, ili ne es tam povri e probabilmen plu felici quam vu e yo!

Ples intrar in li domes. Ili es comfortabil, hay omnicos necessi, e mem plu. Gandria es un del rar villages tessinés sin emigration. Li homes es ocupat in li burós e administrationes de Lugano. Ili comercia per cortice de tilie ex quel on fabrica cordes e per quel on clude li fensuras del barcas. Li Gandrieses es 250 in total. Hay un eclesia, un scol, un posta, un doane e un telefon. Hay quar restaurantes e un hotel u on logia admirabilmen. Hay terrasses vers li lago, leccat per li undes, in plen sole con un vision íncomparabil súper li tot brass oriental del lago.

It es sviss e sempre esset sviss. Ta li contrabandistes aprovisiona se e ta ili es in securitá. Ma ti mestiere es dur. Mani alpinist vell timer li vietta quel in demí altore conducte de Gandria a Oria, e sur li lago potent reflectores desde li cuchada til li levada del sole sercha in omni angules e lansa se con lor litt cannon-bote vers li barcas queles vell audaciar traversar li frontieras. Talmen in Gandria on gratuit electric ilumination mersí al rey de Italia, ma tamen sempre existe italianos sin timore queles passa tamen -- on ne save qualmen -- nam sucre, café, tabac e li profitabilissim sacarine permisse les ganiar 50 francs per un sol «viage».

In Gandria self omnicos es pacific, e li sviss doanero, sedente avan li grand dom u li vision es tam bell, reva ye li clapotage del aqua e regarda li stelles dansant in li lago, fumante su «brissago». Gandria es bell, die e nocte. It es sempre different e on ne save u e quande it es max bell. Yo ama it in matin quande omnicos scintilla e jubila, quande omnicos subride e canta. Yo ama it in midí quande omnicos apesanta se e reposa. Ma yo ama it precipue in vésper. Tande li cloches del eclesia sona sub li manus de un bonissim musico, quel lude multissim melodies trist e gay, desde li himne national til «Funiculi». Tande li bell fliccas del village, seriosi e nett, promena in barcas, remante stant con gestes graciosi e fier. Tande li ombres ascende e li cloches del villages italian responde al nores. Ples ascender al litt capella -- to es li unic existent promenada -- ye un demí hor supra li village, de ta vor regard domina omnicos, e plena vos per ti grand e silentiosi bellitá.

E in nocte, lass nos ear along li lago sur li charmant litt vietta doanal til li banco de petre u fini li munde. Li ultim vapor-nave passa e su lúmines reflecte se in li aqua. Poy silentie. Solmen li grilles canta perdit in li herbes, e li ul che li figuieros cria plenditorimen. Quelc muses-volant ínquiet voletta circum li domes. Li lune, grand e limpid leva se detra li Monte Caslè vis-a-vis. Lucettes lontan indica habitationes homan. It es tard, ma vu ne posse separar vos de ti image, it sembla vos que li bellitá absolut es realisat ci e que -- por un vez -- perfection existe in ti ci terra.

Ed. Platzhof-Lejame, Le Brassus (Svissia).

(Traduction autorisat ex francés de Ilmari Federn.)

Orígine, principes e usas del modern stenografie occidental

Li precursores del antiqui grecos in li dominia del arte del scrition, li egyptianes, semites e altri orientales, comensat scriente complet idés e plu tard complet paroles per separat signes. Poy ili aprendet designar síllabes, ma solmen consonantes o vocales. Esset li antiqui grecos, queles inventet li composition del síllabes per signes designant consonantes tam bon quam vocales. Ma lor signes ne esset juntet a unaltru quam in li modern scritura cursiv, quel es li contribution al arte del scrition fat per li antiqui romanos e lor cultural heredes.

Li developament del stenografie occidental es analog a ti progressiv evolution del modern cursiv scritura del occidente. Li antiqui grecos e romanos comensat composir li steno-paroles principalmen de síllab-signes, poy on distintet plu inter li consonantes e vocales del síllabes, ma scriente o li unis o li altris. Ti limitation es anc caracteristic del oldmodic stenografie supervivent in Europa e in America. On distinte ta li old sistemas geometric, semi-geometric e cursiv. Al prim-citat sistemas apartene tis de Pitman (anglés), Duployé, Delaunay e Aimé Paris (francés) e Marti (hispan). Li american sistema Gregg representa li scol semi-geometric (o semi-cursiv), contra que Gabelsberger e cert relationat sistemas (quam Stolze-Schrey), prevalent in Germama e altri europan landes, es sistemas essentialmen cursiv. Ili possede li avantage esser plu comod a scrir quam li geometric e semi-geometric systemas, e monstra li inclination simbolisar li vocales per consonantsignes In vice de omisser les. Li culmination del stenografie occidental es li cursivmen coherent fixation del consonantes e del vocales del singul síllabes, quam practicat per Melin (sved), Scheithauer (german) e Groote (hollandés).

Li stenografie de Scheithauer, ja adaptat a plu quam deciquin europan lingues es li max simplic de ti modern sistemas, particularimen in su form extra-simplificat, developat per li veteran steno-pionero Ferdinand Schrey. Chascun, quel ocupa se con li aprension de ti modern stenografie es surprisat per li facil memorabilitá de su signes. Li families de consonantes e consonant-combinationes es strettmen uniat per li similitá de lor signes. Lu sam es trovat relativ al familles de vocal-sones.

Támen, ti sistema ne complee omni desiras de persones pensant que li lítteres de omni lingues deve esser scrit per identic signes. Quelc de ti lítteres representa in divers lingues occidental different sones, por ex. «G» in francés, hispan, etc. Ili representa different sones mem in quelc de ti lingues self! E un stenografie ne servi reproducter li ortografie de un lingue, ma fixar li son de su paroles max rapidmen e distintmen. Pro to, li stenograf deve selecter por li max frequent sones de chascun lingue signes, quel posse esser scrit clarmen con rapiditá. De to resulta que li sam signes ne posse esser usat por li sam sones del different lingues sin diminuer li practic valore del stenografie. Li modern interlingual stenograf deve quelcvez designar identic sones de different lingues per diferent signes. Il deve far to con grand rapiditá, quasi mecanicmen. E il posse far to, quam li practica amplimen confirma. Por comprender to, novicios in interlingual stenografie deve considerar que on aprende stenografar solmen lentmen, scriente inter altris li max frequentmen usat paroles mult vezes til que on scri les mecanicmen, e ti paroles servi alor quam «ferrovia-reles»por guidar li rutinat stenograf scrir omni paroles de chascun lingue quasi automaticmen e con grand rapiditá.

Li max simplic de modern systemas posse esser mecanisat con poc efortie. Lor principie scrir litteralmen da les un inherent extraordinari brevitá. Pro to. on besona poc special abreviationes, abundant in li old-modic sistemas. Adplu on posse simplic- e rapidmen abreviar lor parol-images sin plenar li stenogrammas de logogrammas, quel posse esser leet solmen per cert specialmen trenat adeptes del sistema.

Li usation del modern stenografie (manual) permisse amplificar se in vice de diminuer. It es ver que noi posse scrir rapid- e clarmen per scri-machines, ma mem li portabiles de ili pesa alquicos e max important, lor manipulation absorpte plu del atention del scritor quam li scritura manual. Adplu, mem quande possibil, it es presc sempre desagreabil changear nettmen un textu ja scrit per un ordinari o stenotip-machine. Pro to, poc autores utilisa scri-machines por li prim fixation de lor idés. Naturalmen vu posse dictar a un stenograf, ma quo far, si vu ne posse payar le o si il ancor ne o plu ne es present quande vu vole fixar vor idés? Proquó ne haver recurs al modern stenografie, quel es tam simplic que anc adeptes del oldmodic sistemas posse facilmen aprender almen leer vor modern stenogrammas? Anc mult de vor corespondentes posse far to. E li modern stenografie ne usa re-infortiamentes de pression por distinter cert sones. Pro to, su stenogrammas es facil securmen leibil anc in carbon-copes, productet sin labor additional.

Finalmen lass nos considerar li valore educational del modem stenografie. Ti valore ne es perceptet mem per mult professional instructores. Solmen li max avansates de ili save que it es avantageós: comensar instructer ja infantes de quin annus in ti simplic arte de scrir, quel ili aprende mult plu facilmen quam li scritura comun. On fa les stenografiar e enunciar In sam témpor li textus de litt bell canzones queles ili aprende per ti modo facilissimmen por cantar les plu tard e amplificar talmen lor lingual habilitá. Li fact, que li (historic) ortografie del lingue differe mult vezes del stenogramma, ne impedi li infantes corectmen aprender plu tard ti ortografie. In contrarie es pruvat que li stenografic practica augmenta li capabilitá del memorie.

O. F. Mass (Berlin).

Quo es ISA?

In numeró 6, februar 1937, del Revúe «Elektrotechnik und Maschinazbau, Zeitschrift des Elektrotechnischen Vereines in Wien» (Redaction e Administration Wien VI, Theobaldgasse 12), aparit un articul de Dr Eugen Wüster, intitulat: «Internationaler Bund der Nationalen Normenausschüsse (ISA)» -- t. e. International Federation del national institutiones de normation (ISA) -- «Raport pri li general assemblé in Budapest, 31 August til 12 Septembre 1936».

Por aconossentar nor letores con ti important institution, noi publica ci li principal partes de ti articul con li permission del Autor, del Administration del mentionat Revúe e del Sviss Association de Normation.

To quo significa li International Electrotechnic Commission (IEC) por li electrotecnica, to es por li céteri dominias del tecnica li mundan federation del normativ institutiones «ISA» (International Federation of Associations), fundat solmen 20 annus pos IEC. Li scope de ISA ne es etablisser international normes obligativ por omni associat landes, ma adducter amplissim international concordantie del normes del singul landes.

ISA ha esset fundat in 1926. Ho-témpore 20 landes es membres, to es (in li órdin del Decimal Classification): Germania, Austria, Tchecoslovakia, Polonia, Hungaria, Francia, Italia, Hispania; USSR, Finnland; Norvegia, Svedia, Dania; Holland, Belgia, Svissia; Grecia, Rumania; Japan e USA. -- Grand-Britannia es solmen gast in quelc tecnic comités. Austria por exemple es representat per li Österreichischer Normen-Ausschuss (O.N.A.). Li general secretariatu es in Svissia (General-Secretario: Ing. A. Huber-Ruf). Presidente es ho-témpore Sr Niels Fredriksson, Stockholm.

Por li singul dominias de normation, special «Tecnic Comités» es instituet. In present existe 40 tal comités con numerosi subcomités. Li secretariatus del Technic Comités es repartit inter li divers national institutiones de normation.

Quande un problema de normation es tractat a fine, li resultates, talnominat «recomandationes», es printat sub li form de «ISA-Bulletines». Ti bulletines totvez ne es generalmen accessibil publicationes, ma vale solmen quam base de labor por li national institutiones de normation, queles possede anc, in lor region, li jure de autor concernent ti publicationes. Omni land publica to quo it adopte ex li recomandationes de ISA in li form-de propri norm-folles. Li ISA-bulletines es arrangeat in tri vertical columnes contenent li german, li francés e li anglés textu. Li unesim columne es ocupat per li lingue del Tecnic Comité quel have li secretariatu por li tema tractat.

Til present li sequent ISA-bulletines ha esset editet:

  1. Ball Joumal Bearings = Roulements à billes = Querlager (= Transversal Supportes con Bules; Tecnic Comité 4).

  2. Achshöhen für Maschinen = Axle Height for Machines -- Hauteurs d'axe pour machines (= Altores de Axe por Machines; T. C. 13).

  3. Wellenenden für Maschinen und Apparate = Shaft Ends for Machines and Apparatus = Bout d'arbres pour machínes et appareils (= Extremitás de Arbores por Machines e Aparates; T. C 14).

  4. Keile = Keys = Clavettes (= Clavettes; T. C. 16).

  5. Feste Kupplungen = Rigid Couplings = Accouplements fixes (= Rigid Acoplamentes; T.C. 15).

  6. Umrechnungstabelle Zoll-Millimeter = Conversion Tables Inches-Millimetres = Tables de conversion pouces-millimetres (= Tabelles de Conversion Inches-Millimetres; T. C. 9dl).

  7. Papierformate = Paper Sizes = Formats de papier (= Formates de Paper; T.C. 6).

  8. Thrust Ball Bearings = Butées à billes = Längslager (=Axil Suportes con Bules; T. C 4).

  9. Règles pour la mesure des débits des fluides par tuyères et diaphragmes = Rules for Measuring the FIow of Fluids by Means of Nozzles and Orifices Plates = Regeln für die Durchflussmessung mit Düsen und Blenden (= Regules por li Mesuration de Fluent Quantitás per Becos e Diafragmas; T. C 30).

  10. Automobiles = Automobils = Kraftwagen (= Automobiles; T. C. 22).

Li assemblé de ISA in Budapest ha unionat 225 delegates ex 17 landes, ne contat li representantes del International Air Traffic Association (IATA) e del Comission Internationale de Navigation Aérienne (CINA). 13 Technic Comités ha tenet sessiones.

Li unesim tri dies del Conferentie in Budapest esset consacrat inter altricos al oficial fundation de un nov Comité: «ISA 37, Terminologie». Un preparatori session de ti Comité hat ínoficialmen evenit ja del 2 al 4 julí 1936 in Wien. In ti session li landes Germania, Austria, Hungaria, Francia e Holland esset representat per delegates, durant que li Central Oficie de ISA, domiciliat in Svissia, hat delegat su General Secretario. Germania have li secretariatu por ISA 37.

Li dominia de ti nov Comité, li terminologie, superposi se por talmen dir a omni altri comités; it deve mem includer li labores de international nomenclatura queles es fat extra li cadre de ISA.

ISA 37 considera quam su cardinal scope accelerar o iniciar li colection e li admission de unitari términos, precipue in li tri ISA-lingues (t.e. Anglés, Francés e German), de unitari definitiones, e in plu adjunter a ti términos unitari «code-paroles» por international usu. Por ti scope li Comité ISA 37 va colaborar con li singul Tecnic Comités de ISA e con international organisationes competent por special tecnic dominias. Li terminologic labores deve far se max possibilmen conform al órdine etablisset per li Decimal Classification footnote:[Vide articul de E. Pigal in Cosmoglotta No 106. pg. 9-13 (1936).].

Li fundation del Technic Comité ISA 37 resulta de un proposition del Russ Comission por Normation, fat in verne 1934. Li russ suggestion quel, de su parte, junte se a anteriori german labores recomandat que ISA mey etablisser international conventet paroles queles, por exemple, posse esser adposit quam subtitules al titules del national norm-folies. Ma pro que tal intention ne es realisabil sin studiar profundmen li national terminologies, li Conferenties in Wien e Budapest fixat se sur un adequatmen amplificat sfere de activitá. Li deliberationes del Comité 37 in Wien e Budapest totvez concernet precipue li structura del «Code». Li project presentat del Russ Comission por normation apoyat se strettmen sur Esperanto, de quel anc IEC in 1935 ha decidet li reception in su vocabularium. Ma in li curs del discussiones on ha recomandat divers altri solutiones e precipue proposit prender quam base un project latino-roman quel es conosset sub li nómin de Occidental.

Li sequent exemples, prendet ex un circulare de ISA 37 (concernent li dominia de ISA 30), mey ilustrar qualmen on imagina se li international code-paroles:

| --- | --- | --- | --- | | Deutsch | Drosselgerät | Blende | Düse | Français | dispositif d'étranglement | diaphragme | tuyère | English | throat | orifice | nozzle | Code Esperanto | string-ilo | diafragmo | beko | Code Occidental | strangula-tor | diafragma | bec

On vide que li divergenties de opinion es relativmen ínsignificant e que in mult casus ili concerne solmen li scrition e li termination del paroles footnote:[Qui ha ocupat se pri li problema del L.I., conosse li grav structural diferenties inter Occidental e Esperanto e li enorm avantages queles Occidental oferta por omni scientific e tecnic scopes. (Red.)]. Ma li questiones del structura del Code cohere fortmen con li problemas del international lingue, del rational ortografie e del purisme in li national lingues. Pro que ti dominias de labor suffre mult de un polemica ne sat basat sur factes, un plen acord pri li code probabilmen ne va evenir tre bentost. Li fact, totvez, que justmen Germania ha chargeat se del secretariatu por ISA 37 oferta tre bon chances, pro que li industrie de ti land ha ja fat modellatri eforties in scienticmen penetrar li controvers questiones e in editer international tecnic lexicos (lTW).

(Trad. Dr Homolka, Wien.)

Nov epoca

Ante curt témpor noi signalat que li Idistes continua lor negativ attitude, ne digna discusser li solution de Occidental e contenta se nominar nor lingue per li despectent qualificative de «fushlaboruro»! Nu, ti politica de struce sembla cessar e con joya noi leet in li ultim «Progreso»un studie astonantmen objectiv.

Advere, su autor, Sr. H. Jacob, ne responde a nor precis criticas del articul «Li derivation in li lingue international» aparit in Cosmoglotta no 112. Vice to il publica e comenta un discurs de Dr E. Wüster in 1936, pri li sam tema del derivation.

Ne savente quel opiniones apartene a Dr Wüster e queles a Sr. Jacob, noi hesita responder. Desde li adhesion subit e imprevidet de convictet Idistes a Occidental noi ne plu audacia prender li plum por refutar e prefere atender filosoficmen li resultates del «evolution natural»!

Sin dubita, li tabelles comparativ publicat de Progreso ne es ínexact, ma lor grav defecte es que ili presenta solmen un facie del problema. Por laborar scienticmen on deve comparar ne solmen li du traductiones Esperanto-Occidental de un parol, ma de omni paroles del sam familie. Si, por exemple, noi compara

  • Esperanto: esprim-i -- esprim-o, impres-i -- impres-o
  • Ido: expres-ar -- expres-o, impres-ar -- impres-o

on recive li impression que Esperanto-ldo es in facte plu simplic quam Occidental quel have:

  • express-er -- express-ion
  • impress-er -- impress-ion

nam li finale -o es plu curt quam -ion. Ma si on examina li altri paroles del sam familie, on comprende que ti unesim deduction es fals e que li admission de -ion, vice -o, simplifica li derivation. Efectivmen, it existe altri paroles international, quam expression-ist, expression-ism, impression-ist, impression-ism, queles li systemas Esperanto-Ido es íncapabil formar e queles ili deve admisser quam nov radicas, extra lor derivation. Do, u Occidental have un sol radica por omni derivates, li altri lingues international besona pluris, pro que ili ne possede li international sufixes -ion, -or, etc.

In ti «tabelles comparativ» on vole ancor monstrar que Occidental usa pluri suffixes, -ore, -ntie, -age, -da, -ion, -ment, -e, ta u Esperanto-ldo usa un sol -o. Ti egalitá es fals. In Occidental ti sufixes ne have sam signification ma differe per nuancies tre marcat. Just pro to Occidental conserva li charme, li nuancies del lingues natural, durant que

Esperanto-ldo aspecte quam un artificialitá repugnant al publica.

On posse dir que omni suffixes de Occidental es índispensabil por formar autonommen li paroles international. Li sufixes citat in supra, por exemple, es absolut necessi por li derivation: am-ar, am-ore, am-or-osi (esque on va dir am-osi?) difer-er, difere-nt, difere-nt-i-al (esque on posse dir difer-al?), redact-er, redact-ion, redact-ion-al (e ne redakt-ala, quam scri Ido!), fund-ar, funda-tion, funda-ment (ti du paroles ne have li sam signification, do ambi suffixes es necessi), funda-ment-al. Pri li sufixes -age e -da, ili existe anc in Esperanto-ldo. Alor quo? Li Esperanto-ldo gratula se pro que ili evita li suffixes -ment, -ion, -ore, etc. ma ili ne di que just pro to ili deve adopter un masse de duplic e triplic radicas quam fundo e fundamento, amo e amoro, redakti e redakcio e redaktoro, etc., etc.

U es do li ver simplicitá e facilitá: in li admission de un sufixe formant regularimen centes de derivates, o in li admission de centes de nov radicas pro li supression de un sufixe?

Noi anc ne accepte li distintion inter li «sistemas autonomistic e naturalistic» e classification de Occidental in li duesim camp, nam precismen li grand avantage de Occidental es que it reuni li du principies: autonomie e naturalitá. It ne existe un sol casu u Occidental ne es tam autonom quam Esperanto-ldo. Si on desira, noi posse furnir un list de pluri milles de pruvas. Vi quelc tipic exemples: de su radicas formo, centro, pektoro, folio, poz-ar, etc., Ido ne posse formar autonommen li paroles formacar, koncentrar, ex-pektorar, prefoliaciono, poziciono, etc., e deve adopter les quam nov radicas benque un derivation sembla evident. In Occidental li autonomie es perfect, quam on save.

Li sol reprocha quel on posse far a Occidental que inter pluri sufixes on posse quelcvez hesitar; e naturalmen li Esperanto-ldistes ne oblivia insister, re-insister, e insister con insistentie pri ti «defecte». Ili ne vide que anc Esperanto-ldo trova se in li sam casu e que it es impossibil inventer un sistema in quel tal alternatives ne existe. Couturat credet naivmen que per li «logica» on vell determinar matematicmen li rect sufixe, ma li practica ha monstrat li vanitá de un tal pretension. Por exemple, Sr. Jacob sempre usa li parol deriv-uro, ma li grand dictionarium francés-ldo, redactet de Couturat self, traducte li parol francés «dérivé» per deriv-ito, deriv-ajo. Malgré su logica, Ido ne posse dir nos quel sufixe es apt e li max bon autores ne concorda. Un cáos complet.

Naturalmen li Idistes ne considera ti continual alternatives in Ido quam grav. Solmen in Occidental ili deveni un «defecte», un pruva de «fushlaboruro»!!!

Lu max curios in ti afere es que li dictionarium de Occidental traducte F. dérivé per un sol parol «derivate» quel es plu natural e tam logic quam deriv-uro.

Concernent li derivation, sol li practica del lingue posse monstrar quel es li sistema max facil. In li centrale de Chapelle, noi recive chascun die lettres in Occidental de omni landes del terra, anc de ne romanic. Nu... malgré li absentie de grammaticas, li divergenties in li usa del suffixes es tre rarissim. To es mem un facte impressionant, ti spontan unitá linguistic. Solmen por quelc casus on constata hesitationes; por exemples li unes di print-age, li altres print-ates. Ma serchante li cause, on constata que print-age, quel ne es corect, es debit a un ancian acustomation idistic!!! Li logica de Ido falsa li lingual sentiment mem in Occidental.

In Ido, li unes di por exemple: asoci-it-aro, ma li altres asoci-uro, anc defino o definuro, etc. On nequande save quel on deve usar contra que in Occidental null hesitation es possibil: association, definition, etc. Li max genant de ti hesitationes in Esperanto-ldo es causat del sufixe -ado quel on adjunte o ne adjunte secun li humore del moment. Por exemple in 1934, Progreso es konsakrata al propagado, libera diskutado e perfektigado dil L.I., ma in 1937 solmen al propago, diskuto e perfektigo! Li sufixe -ad indicante li durada, on ne comprende pro quo hodie li propago de Ido es minu durabil quam antey!

Anc Sr. Jacob ne obliviat signalar li «exceptiones» in li derivation de Occidental. Ili es poc: un decene in un sistema quel regularisa plu quam 10.000 international derivates. Ma ti 10 ínfelici exceptiones, queles es apen perceptet o conosset del usatores del lingue, deveni por li Esperanto-ldistes lu essential, li afere capital. On ne falli citar que Occidental di -ntie pos espera ma -entie pos experi (por obtener experi-entie) ma in li tabelle comparativ on indica experi-ntie. Talmen li letores recive li impression que Occidental es plen de exceptiones e que in sam témpor it forma repugnant derivates!

On anc ne oblivia far remarcar que Occidental deriva de ced-er li parol cess-ion e ne cesion secun li regul general. Exact. Ma save vu qualmen Ido solue ti desfacil casu Per admisser tri radicas: ced-ar, konces-ar, koncesion-ar, quande li «defectosi» Occidental per un sol radica ced- retrova omni derivates natural, ced-er, conced-er, concess-ion. concession-ar, con-cess-ion-ario, etc. In realitá, quel es li sistema max simplic?

Li conclusion del studie de Sr. Jacob es vermen curiosi. Dr Wüster declara: de Wahl successat descrir li flexent derivation del verbal radicas con un litt númer de regules. Lor aprension forsan es minu penibil quam li acustomation al numerosi ínacustomat formes de derivation del autonomistic sistemas (= Esperanto-ldo).

Ma Sra Jacob ne admissent ti conclusion, declara que li Idistes prefere li contrarie, it es li formes ínacustomat de Esperanto-ldo vice li formes aspectent international. On vide nu ti paradoxal situation. Durant que un eminent autor esperantistic, Dr Wüster, aprecia li naturalitá de Occidental, un Idist defende li artificialitá de Esperanto contra le!!!

Si Couturat vell ancor viver il ne plu vell comprender alquo in li «movement por li lingue international»!

Mem sin concordar con li assertiones de Sr, Jacob noi tamen aconosse que il ha monstrat un ínexpectat desir studiar objectivmen li problema. Por un conservatori Idist to es meritori e noi ne vole descoragear le per un tro radical demolition de su argumentes. Noi mersia le e invita le continuar su studies. R. Bg.

Evolution del lingues

de professor Otto Jespersen

Li sequent articul es prendet ex un populari ovre del grand linguist «Evolution e orígine del lingue». Autorisat traduction ex dan lingue por Cosmoglotta, de Ilmari Federn.

NOI ha comparat li max ancian ancor conosset stadies de nor westeuropan lingues con lor form hodial e noi ha trovat cert trates queles, generalmen videt, es comun a ili, talmen que it esset nos possibil trovar quelc grand lineas cardinal monstrant li direction del evolution; e noi ha motivat li opinion que li mutationes fat in li curs del secules ha quam totalitá esset avantagiosi por li parlantes, talmen que noi es justificat si noi parla pri progress. Li punctus per queles li plu recent lingues ha demonstrat lor superioritá, es li sequentes:

  1. Li formes es generalmen plu curt, talmen que ili besona minu mult efortie del muscules e pronuncia se plu rapidmen quam li ancian formes.

  2. It ne plu existe tam mult formes, pro to li memorie es minu chargeat.

  3. Lor formation es mult plu regulari.

  4. Lor usation in composition del paroles (derivation) es mult minu ínregulari.

  5. Lor caractere plu abstract e plu analitic facilisa li expression per possibilisar un multitá de combinationes e constructiones, queles antey esset ínpossibil o conflictet con usus lingual.

  6. Li plump repetitiones consequent ex li regules pri acordation del paroles subordinat con li paroles reyent es fat superflú.

  7. Clar e ínambigui comprension es garantit per un regulari consequentie del paroles.

Ti avantages ne esset ganiat per un colp e li lingues ha movet se in li directiones mentionat con rapiditá tre diferent p.ex. alt-german es in mult punctus in retard in comparation a bass-german; europan hollandés es in retard in comparation con sud-african; sved in quelc punctus in comparation con dan, e omni ti lingues in comparation con anglés. Anc li romanic lingues ne ha marchat omnis in sam tempo. Ci noi emfasa solmen que omni ti lingues ha in li historic témpor movet se in general in ti directiones, e que, del antropocentric vis-punctu -- i.e. si noi mesura secun li besones del homes parlant -- noi deve nominar to quo ha evenit un salutabil progress.

Ma esque ti tendenties es general, o mem forsan absolut guvernant in li munde del lingues? Omni exemples esset ya prendet ex un relativmen strett circul de lingues, a saver ti quel yo self e probabilmen anc li majorité de mi letores conosse max bon. Esque altri lingues monstra simil evolutiones? Sin pretender profund conossentie pri mult lingues yo tamen audacia asserter que li ganiat resultates es confirmat per omni lingues, de queles li historie es conosset: Li hodial irlandés e li parlat scott-gaelic es in mult punctus plu simplic in lor structura grammatical quam li max ancian irlandés. Russ ha liberat se de pluri complicat ínregularitás del ancian slav, e lu sam es in ancor plu alt gradu fat de quelc altri slavic lingues; bulgar ha in alt gradu simplificat li flexion de substantives e adjectives, e serb li conjugation. Li modern grec lingue parlat es considerabilmen plu simplic in su formes quam li lingue de Homeros e Demosthenes. Neo-pers es presc tam simplic in su structura quam anglés, durant que pers ancian esset un lingue complicatissim. In India noi vide un gradual simplification desde sanscrit tra pracrit e pali til li lingues parlat in present: hindi, hindustani, (urdu), bengali etc. Extra nor familie de lingues noi vide lu sam: hebréic es plu simplic e plu regulari quam assirian, arab parlat plu quam li ancian lingue scrit. Coptic monstra li sam facilitá comparat a egiptian.

...Brevimen, mem si noi posse clarmen pruvar nor teorie solmen ye un minorité del lingues parlat sur terra, ti minorité tamen inbrassa omni lingues conosset durant li era pri quel noi posse parlar quam havent un historie, e pro to noi posse sin scrupules asserter que li tendentie vers simplification del structura grammatical es universal in li munde del lingues.

Que ti tendentie es, in general, util, do que noi vermen posse parlar pri progress, pri to omni plu ancian linguistes esset ciec, pro que ili videt un «cosmo», un magnific e bonordinat munde in li ancian, specialmen in li classic lingues e pro que li modern lingues indiget un quantitá de coses queles ili hat aprendet admirar in li ancianes. It anc ne posse esser negat que in un cert gradu ili havet rason: chascun lingue presenta, quande on studia it in li rect spíritu, tam mult bellitás in sistematicmen coherent structura, que it posse esser qualificat quam un «cosmo». Ma it ne es in omni concern un cosmo plen de bellitá: sam quam omnicos homan it contene trates plu e minu bell, e un evaluation comparant ne deve esser unilateral. Sin dúbita hay alquicos extraordinarimen bell in li structura de grec ancian, e li ancian hellenes con lor artistic talent savet profitar li max mult possibil ex lor magnific litteratura. Ma anc ne es poc bellitá in mani modern lingues, benque li real evaluation de to basa se sur gust, quel in grand parte escapa a scientic critica.

Otto Jespersen.

Li ultim argumentes de Esperanto

Fortiat aconosser li superioritá de Occidental, li adherentes de Esperanto usualmen prova auxiliar se per un del sequent 4 argumentes:

1. Li grand difusion de Esperanto pruva que it ja es li medie del comunication international.

Li sovente assertet númer de un demí o mem tot million es exagerat. Statisticas conta circa 120 mill Esperantistes. In ti númer es includet li membres de omni societés de Esperanto. Li membres del Universala Esperanto-Asocio e del landal organisationes (ante li schisma) addit dat 22 mill organisat Esperantistes. Ma it es notori, que in ti societés admaxim un ters del membres es activ, durant que li rest solmen manifesta su platonic interesse por li idé del lingue international. On do posse calcular admaxim 50 mill persones vermen savent Esperanto, e de tis li majorité es solmen colectores de post-marcas o ilustrat cartes. Un textu scrit in Esperanto es comprendet de circa tam mult persones quam habitantes de un litt cité. Mem se li númer de un million Esperantistes vell esser exact, tamen li radius de action de Esperanto ne vell esser plu grand quam ti del lingue estonian o lituan, pri queles certmen nequi va dir, que ili es specialmen fort difuset.

2. It existe ja un grand quantité de litteratura in Esperanto

Li grandissim majorité del Esperanto-litteratura consiste in manuales, libres de letura, grammaticas, lexicos e traductiones ex lingues vivent. Ultra to existe hodie ancor circa 30 revúes, de queles solmen un litt númer posse exister sin subvention. Li totalité de litteratura aparit in Esperanto durant li 50 annus de su existentie, es ne ancor un centesim de to, quo li litt popul de un million estonianes ha productet in un sol annu, e ples considerar que li 9/10 del population estonian consiste ex paisanes e proletarios!

3. Esperanto ha esset aconosset de mult congresses e societés

Li partiprendentes de congresses e reuniones, per lor votationes e resolutiones in favor de Esperanto, manifesta solmen lor desir, que un lingue international mey esser adoptet. Sovente to eveni, pos que on ha suggestet les li impression, que Esperanto ja es in fact li lingue international. Li caractere e particularitás de Esperanto ne es nequande exposit ye tal ocasiones, e ili pro to nequande es submisset a discussion.

Quande un vez li problema de Esperanto esset discusset in li Liga de Nationes, on demandat leer quelc frases in Esperanto. Li letion evocat un fort general ride. Pos to li question esset transdat al comission por colaboration intelectual e li judicie de prof. G. de Reynold pri Esperanto esset anihilant.

4. Occidental es apt por li instructet europano quel conosse pluri lingues, ma Esperanto es anc apt por li orientales.

In Esperanto necos es oriental, con exception del parol «koro» quel per hasard anc in japanés significa «cordie». Ni paroles, ni sintaxe. Just to quo es caracteristic por li orientalic lingues: analitisme e ínmutabilitá del paroles, existe in Esperanto minu quam in altri sistemas de L.I. Li caotic maniere in quel Esperanto tracta li expressiones international va solmen confuser li orientales, queles demanda un transparent etimologic formation de ti paroles. E li rasonament: «Si li L.I. ne es chinés-malay, it almen anc ne deve esser tro simil al cultur-lingues europan» vell esser un completmen negativ e steril conception del neutralitá.

Secun E. de Wahl.

Li unesim inflammettes

Ili aparit in 1809. On nominat les tande: oxigenat inflammettes; ma pro que ili esset solmen sulfurat, on devet por accender les, metter les in contact con li foy!

Li unesim inflammettes

Ili aparit in 1809. On nominat les tande: oxigenat inflammettes; ma pro que ili esset solmen sulfurat, on devet por accender les, metter les in contact con li foy!

Circum 1830 apari li unesim chimic inflammettes fosforic, venient de Austria. In Francia, ili esset nominat, german inflammettes. In ti epoca li francés publica esset oposit a omni progress, principalmen quande ti progress venit de extrania. Pro to li introduction in Francia de ti german inflammettes ne esset un facil afere. In Paris, un strad-venditor interprendet converter li publica.

Ti colportero stat sur un podium, plazza del Borse. Detra le, un pistol e un tambur punctuat li periodes de su boniment. Avan le un candel accendet e un quantité de micri paccas misteriosmen sigillat.

Quande li turbe hat adcurrent ye li bruida del tambur, li charlatan deprendet con respect su chapel, poy admonit li auditores sempre plu numerosi.

-- Senioras e senioros, yo ne venit sur ti public plazza por vendir vos sterco de cunicules quam crem-bonbones; yo ne venit por abuser vor confidentie ofertante vos drogues quel resana in sam témpore li dent-dolores e li ped-calle. No, senioras, no senioros, mi scop es plu nobil, plu human. Quo do yo aporta vos? Yo aporta vos simplicmen li luce. Yo explica plu bon: Noi suposi que vu es invitat in li reyal palace. Vu vole fumar vor pip; vu plena it con tabac, poy vu accende ye li unic candel quel brula in li palace. Ma subitmen ti candel es extintet. Quel embarass por li tot societé reunit ta! Tande vu extrae un de mi german inflammettes e vu accende it talmen sur vor crur. Strax li luce. Ma, vu va dir, ti inflammettes deve esser tre custosi? Erra! Ili es comprabil de omnes. Yo da 5 de ili por un «sou» (quin centimes). Nu, qui vole ili?

Li bon borgeso comprat, e in li soledís, in su familie, il monstrat al infantes li maniere surtir del obscuritá!

Li vrec

(de Guy de Maupassant

In ti epoca yo esset inspector del Companie de assecurantie maritim quel yo directe hodie. Yo intentet ear passar li festa de Nov-annu in Paris, quande yo recivet un lettre de mi director ordonante me departer strax al insul de Ré u hat just naufrageat un tri-mast, assecurat de nor companie.

...Sur li nave quel transportat me de la Rochelle til li cité de St Martin in li insul de Ré, yo intrat in conversation con li capitan, un litt hom presc sin gambes, tot rond quam su nave. Yo desirat quelc detallies pri li catastrof quel yo devet constatar.

...Li capitan conosset perfectmen li afere, hante partiprendet li provas de salvation. Il racontat me li naufrage tre banal in realitá. Li grand tri-mast, nominat Marie-Josef, pussat de un furios vente, navigante in hasard sur un scumosi mare, hat naufrageat sur ti imens sand-banca quel transforma li costas de ti region in un ínlimitat Sahara ye li hores del bass marea...

E subitmen li capitan, extendente li dextri manu avan nos, monstrat me, in plen mar, lontan del insul quel no circumnavigat, e dit me:

-- Vide, just vor nave!

-- Li Marie-Josef?

-- Yes!

Yo esset stupefat. Ti nigri puncte, presc ínvisibil semblat me star ye 3 kilometres del rive.

-- Ma, capitan, to es ínpossibil, it deve esser almen cent metres de profundore in li loc quel vu indica me.

Il ridet.

-- Cent metres? no! Ne mem un metre. Nu it es alt marea, ye clocca nin e quarant minutes. les promenar per li plage, manus in li tasca, pos li dejunea del «Hôtel del Delfin», e yo promesse vos que ye clocca tri vu va tuchar li vrec e vu va posser restar circa un hore e quarant-quin til du, ma ne plu long, pro que altrimen li flut vell circumar e capter vos. Plu li mar ea lontan, plu rapidmen it reveni. Ti rive es platt quam un pumice. Ples comensar li retorn ye clocca quar e quinant minutes, crede me!

Yo mersiat li capitan, descendet in St Martin...

Li 31 decembre, pos har dejuneat, quande just li reflut vadet retro rapidmen, yo eat tra li sandes, vers mi vrec quel yo perceptet lontan, lontan sur li mare.

Yo eat per grand passus tra li yelb planage elastic quam li carne e quel semblat sudar sub mi pedes. Li mare esset ta just antey; e nu yo videt it fugiente in lontan...

Yo marchat sin halta e regardat li vrec quel grandijat sam quam yo avansat, e similat nu un enorm naufrageat balen.

Finalmen yo atinget it pos un hor de marcha. It jacet sur li franc, crevat, ruptet, monstrante quam li costes de un bestie su osses, su osses de gudronat ligne, forat de enorm cloves. Li sand hat ja invadet it...

Yo ascendet ti cadavre de nave ye li max bass láter; poy perveniente sur li deck, yo penetrat in li interior. Li luce intrat tra li lucas e, tra li fensuras del flancas, clarat tristmen ti species de cavas long e obscur, plen de travages demolit. In ili restat solmen sand quel servit quam suol a ti subterran de plancs. Yo comensat scrir notas pri li statu del nave. Sedente sur un vacui e ruptet baril yo scrit. Un frisson de frigore e de solitá curret sur mi pelle de témpor a témpor; e quelcvez yo cessat scrir por escutar li bruida vag e misteriosi del vrec.

E subitmen yo audit homan voces tre proxim a me. Yo saltat ad supra quam avan un fantoma e credet vermen que du dronates vell aparir me. Rapidmen yo climbat sur li deck per li fortie de mi punies; e yo videt sur li proa del nave un grand senior, un Angleso con tri yunas.

Certmen ili havet ancor plu grand timore quam yo, vidente aparir subitmen un ente vivent sur li tri-mast abandonat. Li max yun del fliccas for-curret; li du altres captet lor patre per plen brasses. Li Angleso hat apertet li bocca; to esset li sol signe quel lassat vider su emotion.

Pos quelc secondes, il parlat:

-- Aoh, senior, vu es li proprietario de ti construction?

-- Yes, senior!

-- Esque yo posse visitar it?

-- Yes, senior!

E yo indicat li apertura max comod por intrar. Su tri filias esset charmant, precipue li max old, un blondina de deci-ott annus, frisc quam un flor.

...Ella parlat francés plu bon quam su patre e ella servit quam interprete. Yo devet racontar li naufragea in su omni detallies, queles yo inventet, quam si yo vell har assistet al catastrof! Poy li tot familie descendet in li interior del vrec. Strax quande ili hat intrat in li obscur galerie, apen clarat, ili pussat cris de astonament e de admiration, e subitmen li patre e li tri filias tenet in lor manus albums, til tande probabilmen celat in lor grand ínpermeabil vestimentes, e ili comensat in sam témpor quar esquisses per crayon de ti loc trist e bizarr.

Ili esset sedent li un apu li altri, sur un trave, e li quar albums, sur li ott genús, covrit se per litt nigri lineas queles devet representar li apertet ventre del Marie-Josef.

Laborante, li blondina parlat con me, durant que yo continuat inspecter li squelette del nave...

Ella havet un tam drolli maniere parlar, racontar, rider, levar li ocules por interrogar me, -- ocules blu quam profund aqua -- cessar dessinar por divinar mi pensa, poy recomensar laborar, que yo esset ravisset, e yo vell har manet un ínlimitat témpor escutar e regardar la.

Subitmen ella murmurat:

-- Yo audi un litt movement sur ti nave.

Yo escutat e perceptet tande un levi bruida, strangi, continui. Quo to esset? Yo levat me por regardar tra un fensura e criat violentmen. Li mare ascendet, e esset circumeant nos.

Noi rapidmen climbat sur li deck. It esset tro tard. Li aqua circumat nos, e it curret vers li rive per un astonant rapiditá. No, it ne curret, it glissat, reptet, alongat se quam un macul sin límites.

Li Angleso volet fugir; yo retenet le: li fugida esset ínpossibil, pro li profund stagnes queles noi devet evitar veniente e in queles noi vell cader durant li retorn.

Nor cordies esset invadet de un horribil angustie. Poy un del litt Anglesas subridet e murmurat:

-- Noi es li naufrageates!

Yo volet rider, ma li timore sufocat me. Omni dangeres aparit me in sam témpor. Yo volet criar «A nor sucurs!» Criar a quem?

Li du litt Anglesas ahoccat se contra lor patre quel consternatmen contemplat li imens mar circum nos.

E li nocte cadet tam rapidmen quam li Ocean ascendet, un nocte pesant, humid, glacialmen frigid.

Yo dit: «It es necos a far quam maner sur ti nave.»

Li Angleso respondet: «Oh yes!»

E noi restat ta un quart de hor, un demí hor -- yo ne save in veritá quant témpor -- regardante ti yelb aqua gurgulear, scumear, semblant luder sur li imens plage reconquestat.

Un del filias plendit pri frigore, e noi intentet redescender por protecter nos contra li brise levi ma frigidissim quel picat nor pelle.

Yo inclinat me sur li luca: Li nave esset plen de aqua. Noi do devet ahoccar nos contra li bord del stern quel protectet nos un poc.

Li obscuritá, nu complet, invelopat nos, e noi esset presset li un contra li altru. Yo sentit tremer contra mi epol li epol del litt Anglesa, de quel li dentes claccat; e yo sentit anc li dulci calore de ti córpor tra li vestimentes. Noi ne plu parlat. Noi manet ínmobil mut, ahoccat quam besties in un fosse durant li storm. E tamen, malgré li nocte, malgré omnicos, malgré li danger terribil e grandijant, yo sentit me felici, felici pri ti long hores passat proxim ti ravissent flicca. Yo ne comprendet ti strangi sensation de benessere e de joya penetrant me.

Ma li silentie del tenebres devenit angustiosi; noi audit solmen circum nos vagmen un levi bruida, ínfinit, li rumore del mar quel ascendet e li monoton clapotage del aqua contra li nave.

Subitmen yo audit singlutar. Li max litt del Anglesas plorat. Tande su patre volet consolar la e ili comensat parlar in lor lingue quel yo ne comprendet.

Yo questionat mi vicina:

-- Vu ne frige, senioretta?

-- Yes, yo mult frige.

Yo volet dar la mi mantel. Ella refusat it, ma yo hat deprendet it, e covrit la, malgré su protestationes. In li curt lucta, yo incontrat su manu e to fat passar me un charmant frisson tra mi córpor.

Desde quelc minutes, li aer devenit plu frisc, li clapotage del aqua plu fort contra li flancas del nave. Yo levat me: un fort soffle passat sur mi facie: Li vent.

-- To es mal por nos, ti vent.

Naturalmen to esset malissim. To esset li morte cert, si undes, mem debil undes vell venir, ataccar li vrec quel esset ja tam ruptet e disjuntet que li unesim sucusse un poc rud vell forportar it in fragmentallia.

Nor angustie crescet de seconde a seconde con li squall plu e plu fort. Nu, li mar scumeat un poc, e yo videt in li tenebres blanc lineas aparir e desaparir, lineas de scum, durant que chascun flut chocat li carcasse del Marie-Josef, agitante it de un curt tremore quel angustiat nor cordies.

Mi Anglesa tremet; yo sentit la frissonar contra me, e yo havet un foll desir capter la in mi brasses...

De témpor a témpor, li patre frottat un inflammette por regardar li clocca; poy il remettet su horloge in su tasca. Subitmen il dit me, súper li capes de su filias, con solemni gravitá:

-- Senior, yo desira vos un bon nov-annu!

It esset mi-nocte. Yo tendet le mi manu quel il presset; poy il pronunciat quelc paroles in anglés, e su filias e il comensat cantar «God save the Queen», quel ascendet nigri aer, in li mut aer, poy evanescet in li spacie.

Ti cante esset alquicos sinistri e emoent, ti cante del naufrageates, del condamnates, alquicos quam un prega, e anc alquicos plu grand, comparabil al antiqui e sublim: «Ave Caesar, morituri te salutant.»

Quande ili hat finit, yo petit mi vicina cantar tot sol un ballade, un legende, quo ella volet, por far nos obliviar nor angusties. Ella consentit e strax su voce clar e yun volat in li nocte. Ella cantat un cos trist, sin dúbit, nam li sones trenat long, e volettat quam vulnerat avies, súper li undes.

Li mar continuat agitar se, battet nu nor vrec. Audiente li cante del yuna, yo pensat al sirenas! Si un barca vell har passat proxim, li marineros vell har certmen credet audir les. Mi spíritu disvagat in li reva! Un sirena! In facte, esque ella ne esset un sirena, ti filia del mar quel hat retenet me sur ti nave, distraente me durant que li dangerosi flut ascendet, e quel nu vat inmerser se un li undes con me...

Bruscmen noi esset jettat omni quin sur li deck, nam li Marie-Josef hat cadet sur su dextri flanc. Li Anglesa esset projectet sur me e yo presset la in mi brasses, sin comprender, e besat su guancie, su tempie, su capilles, follimen, quam si to vell esser li ultim joya ante morir.

Ma li nave ne moet plu. Li patre dit: «Kate». -- Ti quel yo tenet, respondet «yes» e fat un movement por escapar. Yo relevat me lentmen, e strax yo videt un luce sur li mare, tre proxim a nos. Yo criat; on respondet. To esset un barcha serchant nos, li patron del hotel hante previdet nor ínprudentie.

Noi esset salvat. Ma yo esset desolat. Nam li idille havet su fine. On transportat nos al hotel e noi devet separar nos con mult promesses restar in relation. Yo esset completmen amorosi del yuna e volet demandar la in maritage. Quant li mann es debil e íncomprensibil.

Pos du annus yo recivet un lettre de New-York. Mi heroina esset maritat, e desde ti témpor omni unesim januar noi exchangea lettres in memorie de ti nocte... Ella es forsan li sol fémina quel yo ha amat, no: quel yo vell har amat... Esque on save? Li evenimentes fortporta vos. Poy omnicos passa. Ella hodie es old. Yo ne vell reconosser la. Ah, li yuna de antey, quel creatura divin. Ella scri me que su capilles es nu tot blanc. Mi Deo, to causa me un horribil dolore! Mi yuna es mort in realitá. Quam trist es omni to! (Trad. de R. Bg.)

LEXICO OCCIDENTAL-OCCIDENTAL

Por accelerar su publication, yo sercha un colaborator preparativ: un benevolent person conossent li lingue german (preferibilmen lingue matrin) habitant exter Germania quel have suficent líber témpor por scrir li occidental paroles del lexico German-Occidental de Gär sur folies de cartoteca. Un parte de ti labor ja es fat, li rest deve esser fat durant circa un demí annu. Detallies pri labor-maniere e un exemplare de Gär va esser dat. Omni expenses va esser compensat. Li colaborator va esser mentionat in li lexico e va reciver du exemplares gratuit de it. Ples scrir strax a Ilmari Federn, Chapelle (Vaud) Svissia.

Numeró festiv

Li numeró festiv in honore del 70. anniversarie de Edgar de Wahl va aparir in amplore de un caderne normal de Cosmoglotta A in comensa de august e va esser expedit junt con li august-numeró de Cosmoglotta B. Noi mersía calidmen omni donatores queles ha possibilisat li edition de ti special numeró. Per to, li serie de Cosmoglotta A va contener ho-annu 7 in vice de 6 cadernes.

Adm.

† JULES GROSS

In ultim moment noi es informat que li conosset litterator e mundlingues, canonico Jules Gross, de Martigny (Svissia), ha morit li 25 junio 1937.

Abonnament a Cosmoglotta

Fr. 3.50 sviss; Fr. 17.50 francés; RM 2.10; Kc 22.—; 0,80 dollar; 3 s. 4 d.; Fr. 22.— belgés; fl. 1,5 dan kor. 3,60; sved kor. 3.20; Lira 14.—; öS 4.30: 12 respons-cupones; 18,50 Esc.

Cosmoglotta A 116 (aug 1937)

COSMOGLOTTA, August 1937. (Annu XVI) No 5 (116)

Li ver historie del lingue international

secun documentes autentic e ínconosset

Quande un mann eminent festa un date de su vive, it es custom adressar le publicmen mult ditirambes. Por festar li 70. anniversarie de Edgar de Wahl noi prefere usar un medie plu conform a su modestie: simplicmen racontar li historie del lingue international e li rol til hodie tro poc conosset del creator de Occidental.

It existe ja pluri Histories del Lingue International, ma, exceptet ti de Couturat quel es antiquat e ti de sr Guérard, omnes tracta li question secun li vis-punctu de Esperanto o Ido, to es: conform al idés del demí-artificialitá.

Hodie it es necessi haver un historie redactet secun li modern conceptiones pri li Lingue International. Li publica deve saver que apu li sistemas demí-artificial quam Volapük, Esperanto, Ido, it ha existet anc un scol naturalistic quel serchat soluer li problema del lingue international per un sistema tam natural quam possibil. Ti scol ne posset atraer li public atention til quande li baltic professor Edgar de Wahl publicat in 1922 un sistema simultanmen natural e regulari.

Li present historie es solmen un resumate. Obligat restricter it a 16 págines noi regretabilmen devet tacer un masse de explicationes e justificationes. Ma noi indica al letor li fontes inter parenteses. Chascun posse completar su saventie studiante li fontes (Abreviationes: Doc: Documentes inviat gratuitmen del Centrale del Occidental-movement, Cosmoglotta: Cosmoglotta, Progr.: Progreso, L.I. = Lingue international). Por li altri referenties ancor ne publicat, li autor de ti studie es pret furnir omni pruvas e documentes autentic.

Volapük

Li unesim L.I. quel esset practicmen usat es Volapük, creat in 1879 del catolic prestro Schleyer, de Konstanz (Germania).

Schleyer ne ha completmen inventet su lingue, quam por exemple li autor de Sol-re-sol; il prendet su radicas presc sempre monosíllabic ex li lingues natural, precipue anglés, ma deformat les tant que ili devenit ínreconossibil. Pro egard al Chineses, queles ne have in lor lingue li son r, Schleyer hat partú viceat it per l, ne savente que just li japaneses possede r, ma ne l!

Vi por exemple li traduction del Pater noster in Volapük: Fat obas, kel binol in süls, paisaludomöz mem ola! Kömomöd monargän ola! Jenomoz vil olik, äs in sül, i su tal! Bodi obsik vädeliki givolos obes adelo! E pardolös obes debis obsik, äs id obs aipardobs debeles obas. E no obis nindukolös in tentadi; sod aidalivolös obis de bad. Jenosöd!

Mem un expert poliglott va haver pena reconosser li paroles natural. On divina por exemple que Fat = G Vater, binol = A to be, G bin, sül = F ciel, as = A as, tentadi = tentation, sod = L sed, G sondern, bad = A bad.

De 1880 til 1888 Volapük obtenet un success íncredibil. Secun li «Histoire de la langue universelle» de Couturat, in 1889 it havet 283 societés de propaganda in omni partes del munde, plu quam 1600 diplomat professores, 35 revúes ex quel 7 totalmen in Volapük e 316 libres e manuales publicat in li 25 lingues principal. In ti epoca existet circa un million de Volapükistes. Ma pos 1889 Volapük cadet bruscmen. Evenit querelles inter li ductores. Li unes volet ameliorar it, ma li autor refusat omni changes. In 1890 it existet ancor apen quelc propagandistes de Volapük. Tro artificial, ti lingue ne posset viver. Su success esset causat del general beson por un L.I. ma li defectes del sistema strax descorageat li publica. -- Hodie Volapük es sinonim de lingue fabricat e íncomprensibil. Quande on ne comprende alcun jargon, on di: to es Volapük.

Esperanto

Li duesim lingue quel havet grand success es Esperanto, creat in 1887 de dr Zamenhof, oculist in Bielostok (tande polonés Russia). Emoet del constant ínamicitá inter li population judéic de divers lingues, Zamenhof, quel anc esset judéo, creat li lingue hodie bon conosset.

In ti epoca anc un yun studiante del universitá de St Petersburg, Edgar de Wahl, in etá de 20 annus, interessat se fortmen pri li problema del L.I. Il hat adheret a Volapük, tande triumfant, e mem composit un lexico de marina in Volapük, ma ti lingue esset tro barbaric por interessar le long. In 1888, informat pri li existentie del nov lingue Esperanto, De Wahl strax intrat in relation con li autor dr Zamenhof, e un long corespondentie evenit inter li du linguistes.

(Image: Zamenhof, autor de Esperanto (1859-1917)).

Forsan li Esperantistes ne save que un important amelioration de lor lingue es debit a De Wahl. Li unesim grammatica de Esperanto, aparit in 1887, indicat por li corelatives de témpor li paroles ian, kian, ĉian, nenian, tian. De Wahl signalat quam unesim a dr Zamenhof, que ti corelatives colidet con li acusatives de ia, kia, ĉia, nenia, tia, e proposit le li paroles adoptet desde tande: iam, kiam, ĉiam, neniam, tiam. E quelc altri minu important corectiones proposit de De Wahl esset fat in li Aldono al dua libro, publicat in li annu sequent.

Ti fact monstra, que Esperanto ne ha esset «longmen incubat» quam su adeptes asserte hodie, nam ye su publication su autor ne hat perceptet li erra decovrit de De Wahl. In realitá Esperanto esset ja pret in 1879, quande Zamenhof havet 20 annus, ma il publicat it solmen 8 annus plu tard. Li defectes del lingue es do excusabil pro li extrem yunesse del autor. It es remarcabil que li sol changes fat in Esperanto desde su nascentie es debit a De Wahl. In sequent noi va vider que il ha ameliorat anc Idiom Neutral e Ido.

Pos Zamenhof e Grabowski, De Wahl es li triesim person, quel ha scrit un brochura in Esperanto: li traduction de «Princino Mary», de Lermontov. It esset editet de Zamenhof pro que De Wahl ne havet li pecuniari possibilitá payar li custas (il ha sempre esset sin fortun). In plu, li russ oficero composit li unesim lexico Hispan-Esperanto e un lexico de marina adaptat de ti in Volapük.

Zamenhof e Grabowski essente mort, on posse dir que De Wahl es hodie li max ancian autor esperantistic ancor vivent. Tamen li lingue Esperanto ne satisfat le. Il volet, con mult altri reformistes, desembarassar Esperanto de su artificial formes. Il persuadet Zamenhof far ti reformes ante que li lingue esset stabilisat pro li necessitás editori.

Li numeró 41 de Cosmoglotta (julí-august 1927) contene un articul «Interlinguistic reminiscenties» in quel De Wahl raconta pri su interlinguistic activitá durant li epocas de Volapük e Esperanto. Noi recomanda leer it. Precipue Esperantistes va trovar ta mult interessant informationes pri li «heroic» periode de lor movement e pri li rol quel li futur autor de Occidental tande ludet in it.

Li reform de 1894

In 1894 Zamenhof do proposit li sequent project de reformes a su adeptes: Supression del lítteres circumflexat, del obligatori acusative e del inventet paroles corelativ, ínvariabilitá del adjective, revision del vocabularium.

«La Esperantisto» de novembre 1894 publicat li resultate del votation: por li reformes 107, contra li reformes 157. Du Esperantistes votat por un complet reform del lingue, un de ti du esset De Wahl, quel hat sempre instigat Zamenhof far li radical reformes durant que it ancor esset possibil. Pos li votation De Wahl abandonat Esperanto e laborat con Lott quel volet soluer li problema in direction naturalistic.

Li Idistes ha sovente evocat li votation de 1894, regretante li ciecitá del Esperantistes del epoca; in fact, li propositiones de Zamenhof coincide presc sempre con li postulationes del reformistes de 1907 e de Ido hodie. Ma li person realmen culpabil pri li fiasco del reform de 1894 es... De Beaufront! Il self ha declarat in su «Bulletin Français-Ido» (april 1931): «Si li reform de 1894 ne successat, to veni de que sr René Lemaire e yo fat a it li max energic oposition». E pro quo De Beaufront fat naufragear li projecte de Zamenhof? Pro que it abolit completmen li acusative (!), pro que it identificat adjectives e adverbies. (Li manca de acusative, e li frequent usation del adjectives quam adverbies nequande cause miscomprenses in Occidental!), e pro que on ne deve reformar un lingue quande it apen comensa difuser se! Stupid e fals rasonament quel forsan es ancor hodie li ver cause del ínsuccess del L.I.

Louis de Beaufront

Marquese L. de Beaufront, mort in verne 1935, hat adheret Esperanto in 1888 (do pos que ti lingue ja hat esset corectet secun li consilies de De Wahl). Til 1895 il propagat con su amico René Lemaire, secun su propri declaration sin bruida e moderatmen (Bulletin Français-Ido 1933), nam it esset prudent atender por vider quo devenit li reform-project e votation anunciat in La Esperantisto.

Solmen pos 1890 il comensat propagar energicmen. In 1898 il fundat li Societé francés por li propaganda de Esperanto. Bentost pluri scientistes interessat se pri Esperanto. In 1898 Ernest Naville propagat it che li Academie del scienties moral e politic, in 1901 li francés generale Sébert presentat it al francés Academie. Con su amico Javal, li ciec e rich Academico medicinal, il fundat in 1905 li Centra Oficejo in Paris. Li potent librería Hachette in Paris interessat se pri li movement, e interprendet edition in Esperanto sur grand base. Li success venit rapidmen. De 1900 til 1907 Esperanto havet li sam crescent success quam Volapük 20 annus antey. Ma in sam témpor evenit anc li stabilisation definitiv del sistema. Por un altri lingue plu perfect li portas esset cludet, anc por qualcunc amelioration de Esperanto.

Li scol naturalistic

Til hodie li grand publica conosse solmen li lingues international del tip Volapük, Esperanto, Ido. Ma on deve saver que paralelmen a ti sistemas demí-artificial ha evoluet un scol de lingues quel sercha soluer li problema per li metode a posteriori, to es adoptente li vocabules sin mutilar les.

Li L.I. natural ne ha esset decovrit de un sol hom, it es li resultate de divers serchas de mult exploratores queles ha completat unaltru. Li unesim provas de a posteriori lingues ne es tam old quam tis del a priori sistemas queles data del epoca de Descartes e Leibnitz.

Li unesim idé de un L.I. natural trova se in li famosi Encyclopedie de Diderot. It esset proposit in 1765 de Faiguet, tresorero de Francia. It consistet solmen in un esquisse de grammatica. Li adjectives esset ja ínvariabil e li plurale finit per -s. Cose tre remarcabil: li presente del verbe finit per -as, li passate per -is, li future per -os. Pro que ti finales es inventet, on posse questionar, ca Zamenhof ha copiat Faiguet!

In 1839 un instructor de Wiesbaden, Schipfer, publicat su Communicationssprache quel il basat sur li francés pro que «li lingue francés es li max conosset».

In 1858, Lucien de Rudelle, professor de lingues vivent in Paris, combinat li 10 lingues national queles il conosset. Solmen li grammatica de su Pantos-dimou-glossa, de quel li aspect esset sat baroc, aparit.

In 1868 Pirro crea un project vermen remarcabil in ti epoca, nominat Universl Glot, basat principalmen sur li latin vocabularium con mult germanic e mem grec paroles. Vi un exemple:

I habe perkursed el Holland, i habe visited seni principal citad, li Hollander ese molt amatli gent, ili ese mild e vorkli, lor konmerk ese molt extended, on finde Hollander in toti land e pertot ili ese amated e prised.

Li aspect es, quam di sr A.Z. Ramstedt, quel analisat ti lingue in Cosmoglotta nro 78, «inter catalan e nord-germanic, quam un proto-Novial». On comprende do que sr Jespersen mult admirat Pirro e considerat le quam su precursor.

In 1883, Volk e Fuchs de Berlin publica un Weltsprache de quel li vocabularium es in grand parte latin e li grammatica complicat.

In 1885, Courtone de Nice crea li Langue internationale neo-latine. Courtone esset li unesim quel usat li epitet «auxiliari» por caracterisar un L.I. Su project esset proposit del «Société niçoise des Sciences» a omni scientic societés del landes de lingue romanic.

Sammen in 1885, Steiner, professor in li gimnasie de Saverne publica su Pasilingua. Steiner volet, tam mult quam possibil, ne inventor necos arbitrarimen e presentat su project quam li antipode de Volapük, quel esset in ti epoca in plen triumf. Tamen, sam quam por Volapük, li base del vocabularium de Pasilingua esset anglés. Ti lingue ne obtenet adeptes ma solmen teoric aprobationes. Steiner provat lansar in 1889 un revúe mensual «Ta Pasifolia», ma sin success.

In 1887 aparit li «Weltsprache» de Eichhorn, in Bamberg (Germania), e Esperanto de dr Zamenhof.

Pos li subit decadentie de Volapük e li tendentie del interlinguistes vers un plu grand naturalitá, mult projectes naturalatri apari in reaction al artificialitá de Volapük.

In 1888 Lauda de Berlin, publica Kosmos, proclamante que «un L.I. ne deve esser inventet». In li sam annu Henderson de London publica Lingua quel il poy perfectionat a Latinesce quel apari in 1901 e quel es tre proxim a Occidental. On aproxima se sempre plu al tip ideal e definitiv, ma li via es ancor long. In 1889, Heinix de London pensante que li du max conosset lingues del tot munde es anglés e francés, crea Anglo-Franca, compromiss inter francés e anglés. Li grammatica es anglés ma li vocabularium presc completmen francés. Anc in 1889, Stempfl, prestro in Kempten (Bavaria), publica Myrana, reformat sub li nómin «Communia», quel prende latin quam base del vocabularium.

Ti epoca sembla vermen extraordinarimen fecund por li naturalisme in li L.I. In 1890 dr Rosa, director del Zoologic Muséo de Turin creat Nov latin de quel li titul indica li base. Dr Rosa proposit ja por li conditionale li auxiliari vell, quam in Occidental, e por li future vol.

In 1889 aparit li remarcabil project Mundo-lingue de Julius Lott, ex-oficero de artillerie, station-chef del Nordbahn in Wien. Li similitá de Mundolingue con Occidental es extraordinari e explica se per li intim corespondentie inter De Wahl e Lott. Li influentie ha esset reciproc. Mundolingue havet ja li aspect de Occidental, ma ne posset dar clar regules por formar li vocabularium international. De Wahl trovat les solmen mult plu tard.

In ti epoca, in li plen regne de Volapük e de Esperanto on ne comprendet li avantage del naturalitá, e li labores de Lott e De Wahl ne posset interessar li publica. Lott, descorageat, cessat ocupar se pri li L.I., resultate quam il. Il reprendet do li plum, perfectionat su project sub li influentie de su colaborator De Wahl e presentat it in un libre al Universal Exposition in Paris 1900. Ma interim De Beaufront in Francia hat gruppat li interessates del L.I. circum Esperanto e successat per su sofistic argumentes alontanar les del conception naturalistic. Lott, completmen demoralisat, cessat omni activitá interlinguistic e morit in 1905 ínconosset e íncomprendet mem de su propri familie quel hastat destructer omni su «paperallia» pos su morte. Malgré recent serchas in Vienna che su descendentes on ne retrovat necos de su labores. (Vide Cosmoglotta nr 68).

In 1892, dr Liptay in Chile, medico del naval comission chilean in Francia, publica su Langue catholique, un titul tre ínhabil, nam li original signification del parol «catolic» (Grec «hat kolous» = por omnes) essente presc ínconosset apu li plu tard sens religiosi, li usation del lingue semblat restrictet a un special publica. Liptay reprochat a omni anterior projectes esser solmen arbitrari creationes, exceptet ti de Lott. Su libre, publicat in Paris e traductet in hispan e in german, redat corage a Lott.

In 1893 apari Universala de Heintzeler, quel esset professor in li gimnasie de Stuttgart e Novi-Latin de Beermann, professor in li gimnasie de Nordhausen (Leipzig), ambi fundat sur latin vocabularium.

In 1897, Puncher, professor de lingues modern in Linz, publica Nuove-Roman.

In 1900, Kürschner, anc professor de lingues vivent in Orselina apu Locarno perfini su Lingua komun quel esset tre proxim a Occidental e a Mundolingue.

Li Delegation

In 1901, li francés filosof e matematico Couturat, auxiliat de su amico Leau, interprendet soluer li question del L.I. scienticmen e ínpartialmen. II fundat un Delegation por li selection de un lingue international auxiliari, a quel adheret poc a poc circa 310 societés e 1250 academicos e professores del tot munde. Finalmen in 1907 li Delegation, sempre sub li impulsion de Couturat, decidet far li selection; it nominat un Comié del Delegation quel reunit se in 18 sessiones del 15 al 24. octobre in li College de France por audir li autores de L.I., judicar lor projectes e adopter li max bon.

Li Comité cludet su labores per li sequent declaration unanim, do anc con li voces del Esperantistes: Necun del lingues propagat til tande es adoptet in bloc, tamen li comité adopte in principie Esperanto pro su numerosi «aplicationes» ma con li modificationes in li sens indicat per li raport del secretarios e li project Ido. Zamenhof hat comisset su amico De Beaufront defender Esperanto in li comité. Separante se ye li 24. octobre, li comité nominat un «Comission permanent» por «interconsentir con li Esperantistes pri li reformes a introducter in Esperanto». It esset composit ex srs Couturat, Leau, Jespersen, De Beaufront, Ostwald (li famosi scientist german) e Baudouin de Courtenay. Li du ultimes demissionat bentost pro que li tendentie e activitá de Couturat-De Beaufront ne pleset les. Li 4 persones restant decidet ja ante li ruptura con li Esperantistes prender Ido quam base de discussion. Do it es fals, dir que li Delegation adoptet Ido: solmen 4 membres del Comission permanent decidet to. Ma, quam noi fat remarcar in Cosmoglotta nro 93, inter ti 4 persones almen 2 esset li autores (ver o anonim!) del lingue adoptet, Leau ne posset ne sequer su grand amico Couturat, e Jespersen secun su propri declaration in «Mondo» 1927 votat contra su linguistic convictiones, ne suspectente que su colegos esset judicos e judicates in sam témpor.

Esque on posse vermen nominar scientic un judicament fat in tal conditiones e truder it por li eternitá a omni interlinguistes del terra???

Couturat, Leau, Jespersen, De Beaufront comensat propagar Ido. To incolerat li Esperantistes; un long guerre inter li du parties evenit -- it continua ancor hodie. Chascun camp rejecte li responsabilitá sur li altri. To es, in poc paroles, li oficial version del historie. On posse trovar su detallies in publicationes esperantistic e idistic. Noi desira completar it per documentes ínconosset til hodie.

Li archives del Delegation

In li comensa del secul Couturat hat colectet numerosi documentes pri li problema del L.I., documentes completat per li enorm corespondentie del filosof con interlinguistes de omni colores, e per li archives del Delegation.

Desirante scrir un historie de Ido secun li documentes autentic, yo petit in estive 1920 li vidua de sr Couturat permisser me forprender de Paris li parte del corespondentie ti epoca de 1907 a 1913. Sra Couturat acceptet me tre amabilmen in Paris, e in li buró de Couturat noii selectet li max interessant pacca de lettres. Couturat hat morit bruscmen, in un accident de automibil in li unesim dies del guerre in 1914. Su tot corepondentie esset classificat in carton-covrimentes secun li nómines del expeditores. Omnicos esset complet exceptet que li pacca de corespondentie Couturat -- De Beaufront mancat! To semblat me tam plu regretabil que in ti pacca devet trovar se li interessant documentes pri li afere de 1907. Questionat pri ti manca, sra Couturat dit me que 3 semanes antey De Beaufront, hante esset informat pri mi intention, hat venit e forportat cert lettres e specialmen su propris.

Pro que in ti epoca yo esset conosset quam bon Idist e havet excellent relationes con De Beaufront, yo esset tre astonat pri ti action preventiv e comensat suspecter que alquicos ne rect hat evenit in 1907. Fortunosimen De Beaufront hat obliviat inspecter omni paccas de lettres, e talmen cert documentes compromissent hat restat.

Con un valise plen de preciosi documentes yo revenit in Svissia, studiat les atentivmen e renunciat scrir li historie de Ido, pro que li letura del archives del Delegation bentost convictet me que li verdict de 1907 esset nullmen seriosi e scientic; ne pro li rasones alegat del Esperantistes. ma in contrari, pro que li decision del Delegation hat esset falgat per considerationes oportunistic e fat sub li exagerat e presc exclusiv influentie del movement esperantic.

Si yo publica li secret arkives del Delegation, it ne es por reviventar li long e maliciosi polemicas inter Esperantistes e Idistes -- lor antagonisme es nos índiferent -- it es solmen por monstrar que in 1907 on ne ha judicat scienticmen, on ha esset ínjust contra li defensores del naturalitá. Oh ha sacrificat les al interesses del esperantistic editores, in li fals esperantie que un compromiss esset possibil.

In 1907 Couturat esset considerat quam li max ardent defensor del idé del L.I., neutral inter li divers sistemas. Su grand Historie del lingue universal, aparit in 1901, incontrat un tam grand success que it devet esser reprintat in 1907. In ti sam annu il ancor publicat un excellent brochura Pour la langue internationale tractant ti problema secun un vis-punctu general, e poy su famosi Studie pri li derivation in li L.I. in quel il criticat li ínregularitás de Esperanto e proposit remedies por regularisar les.

Li judicie del Delegation

Couturat hat consacrat su tot vive al solution del problema del L. l. Tre activ e tre rich, il negliget null medie por far successar su interprense: li Delegation. Il ambitionat far de su Comité un aeropag del max competent linguistes. Il ofertat un plazza in ti comité al famosi linguist Meillet.

Meillet refusat pro manca de témpor, ma il dat a Couturat quelc bon consilies: il recomendat le ne accepter Esperanto sin radical reformes e, por exemple, supresser li acusative in li L.l. Il scrit: «Esperanto deve esser tre simplificat, tre purificat de grammatic notiones e procedenties, queles li modern lingues tende a eliminar.»

Inter li altri invitat linguistes solmen Jespersen (Copenhag) e B. de Courtenay (St. Petersburg) acceptet. Li altri membres del Comité esset Esperantistes o Pro-esperantistes; on conosset solmen Esperanto, li altri projectes esset apen egardat.

Couturat, quel bon conosset li defectes de Esperanto e ne intentet laborar por confirmar simplicmen ti ínsuficent sistema, esset fortiat contentar se per un compromiss: it es per un Esperanto reformat. Il esperat til li ultim moment, que Zamenhof vell accepter ti solution, pro que in 1894 ti ci self hat proposit un simil reform. Ma li situation plu ne esset li sam. Desde pluri annus Zamenhof hat acceptet li apoy del firmas comercial.

To ne es solmen un suposition. Pastor Schneeberger, presidente del duesim congress de Esperanto (Genéve 1906), monstrat me unquande li pruva: un lettre de Zamenhof in 1906 in quel il assertet que it vell esser le ínpossibil changear quocunc in Esperanto pro que il esset ligat per contracte con li firma Hachette.

Un fact ha sempre astonat me. Li Idistes parla in omni prospecte de propaganda pri li 310 societés hant adheret al Delegation, e in realitá ne un sol de ti 310 societés ha usat Ido pos 1907. Li archives del Delegation explicat me ti enigma:

Li judicament de 1907 ne posser esset ínpartial e scientic, proque li Delegation laborat sub influentie total, quasi terrore esperantistic, sub li pression del editorial (Hachette e Presa Societo) e principalmen pro que ti 310 societés hat adheret al Delegation mersí al eforties de quelc notori Esperantistes (de Saussure, General Sébert, Privat. etc.) e esset influentiat per ili. Quande li Delegation preferet Esperanto reformat a Esperanto de Zamenhof, li intermediatores esperantistic naturalmen strax obtenet del sam societés lor retrada del Delegation! To esset a previder. E finalmen ni un sol del 310 societés acceptet o propagat un sol vez li lingue del Delegation!

Li duesim motive quel fat naufragear un acord inter li Esperantistes e li Comité es, que Zamenhof ne havet fide in li potentie del Delegation, in su medies imposar su decisiones. Devente selecter inter li successosi apoy del grand firmas postulant li mantenentie del primitiv Esperanto, e li eventual apoy de un litt comité ductet de Couturat, Zamenhof ne hesitat!

Anc un altri membre del Comité ludet un rol equivoc. Stead, influent jurnalist, director del grand Review of Reviews, oposit se a omni reformes, e on descovrit plu tard, que il esset anc ligat con li firma Hachette! Do, in ti comité, quel devet laborar scienticmen, trovat se homes ligat con un firma editorial per un contracte quel interdit les propagar un lingue altri quam Esperanto ortodox! Stead esset considerat quam un fantast in Anglia, il hat predit que va morir in un naufrage, inbarcat sur li Titanic in 1912, quel, quam on save, incontrat un iceberg. Quande li nave desaparit in li mare, Steed petit li orchestre luder li famosi cant: «Plu proxim a te, mi Deo».

Un tactic erra de Couturat

Couturat esset un mann sincer, devoet, e un incredibil laborator -- ma quam sovente li homes activ, il ne sat egardat psicologic factores. In li moment del max acut tension inter li reformistes e li stagnistes, il informat oficialmen li presidente del Lingva Komitato ye li 2. nov. pri li resultate del sessiones: que li Comité del Delegation hat adoptet in principie li project Ido e que li Comission permanent ne intentet modificar ti project e que ti Comission atendet li propositiones del Lingva Komitato concernent Ido ante un mensu.

Boirac strax inviat a Ostwald un lettre por protestar contra un tal interpretation del decisiones final del comité. Il scrit:


Yo ne comprende pro quo vice proposir al LK li modificationes queles on desira introducter in Esperanto adoptet in principie, sr Couturat parla nos pri un project Ido adoptet in principie... Adplu it es me impossibil consultar li Lingva Komitato disperset in li tot munde pri questiones tam important pri queles yo self ne mem es bon informat e responder a sr Couturat in li curt spacie de un mensu.


It es evident que sr Boirac esset in jure protestar. On ne comprende pro quo Couturat esset subitmen tam ínhabil e hastosi, pos que il hat retardat durant long annus li judicament del Delegation.

Informat pri li subit postulationes de Couturat, li representant de Boirac, Moch, scrit a Couturat un lettre tre instructiv: «Vu peti me insister pri li idé que adoptente Ido li Comité del Delegation ha acceptet circa omnicos quo it posset accepter de Esperanto. Secun vu, to es li impression quel yo deve har retenet de nor sessiones...Ma yo ha retenet li impression just oposit. Li comité ha nullmen «adoptet Ido» ma solmen Esperanto a modificar in li sens indicat de Ido e in unesim loc de vor raport... Ma vu es tant hipnotisat per li project Ido, que vu ha scrit in li sam sens a sr Boirac um lettre a quel yo regretabilmen deve oposir un oficial proteste.»

Poy, mult lettres esset exchangeat inter Ostwald, Boirac, Moch e Couturat sin resultate; li fide hat desaparit, tam plu quam un altri afere juntet se al unesim:

Li 10. novembre Boirac scrit a Ostwald que il ja ha recivet quelc responses de su Lingva Komitato concernent un acord con li Delegation. Il scri: omni membres desira haver plu mult informationes pri ti project Ido, e on comensa creder que ti pseudonim cela un del membres del Comité, e tamen li regulament excludet de ti corporation omni autor de lingue international.

A ti tot natural demande, Couturat respondet in un ton tam brusc e ínexpectat que un acord devenit desfacil, presc ínpossibil.

It es íncontestabil que Couturat monstrat un astonant manca de diplomatie in ti delicat negociationes con li Esperantistes. Forsan to explica se ex un passu quel noi trova in un lettre quel Förster, li german scientist, honorari president del Comité, inviat a Couturat li 19. nov. 1907: Qualmen li situation, quel esset favorabil in li sessiones del Delegation, ha esset changeat bruscmen in un statu de tension hostil... judicante secun li ton de vor lettres a Sr. Boirac yo have li dolorosi impression que vu suffre seriosimen de un specie de superexcitation causat probabilmen del excess de vor labores...

(Image: Louis Couturat, autor de Ido, 1868-1914.)

Li ver autor de Ido

Ancor hodie nequi dubita que li autor del project Ido es De Beaufront. Noi posse revelar li veritá e pruvar it per li autentic documentes: li ver autor de Ido ne es De Beaufront, ma Couturat self.

Li patrinitá de Ido ne posse astonar nos. Durant 10 annus Couturat hat studiat li problema del L.l. tam profundmen que il esset considerat quam li max competent interlinguist. Su grand Histoire de la langue universelle completat per li Nouvelles langues internationales publicat in 1907, su brochuras de propaganda in favore del L.l. in general, su creation del Delegation por adoption del L.I. e in fine su Etude sur la dérivation dans la langue internationale fat le li max sapient specialist del L. l.

Esque on posse creder, que un mann quam Couturat ne havet anc su propri idés pri li L. l. quam tam mult altri homes? Esque it ne esset natural que pos har examinat e judicat tam mult projectes, e conossente li qualitás e defectes de tam numerosi propositiones, il vell in fine condensar li final resultate de su observationes in un project? Li letura de su vast corespondentie pruva que ja pluri mensus ante li reunion de 1907 Couturat hat elaborat un plan de reformes de Esperanto e submisset it a su intim amicos.

Li idé de un reform de Esperanto ja «flottat in li aer»: Ja durant li Esperanto-congress in Genéve 1906 evenit un reunion secret inter dr Zamenhof, dr Javal e comandante Lemaire por discusser li question del necessi reformes.

Pro que dr Zamenhof alegat li obstacul comercial e financiari, dr Javal e li belg explorator, comandant Lemaire, ofertat le 250.000 fr. por liberar le del protection del editores. Dr Zamenhof acceptet in principie e promesset elaborar un plan de reformes. Poy il revenit a Paris con reformes queles aparit ínsuficent, e dr Javal e Lemaire retraet lor oferta. In fact dr Zamenhof proposit solmen vicear li accentus per un h pos li lítteres concernet!

Li reform de Esperanto, li futur Ido, esset in realitá preparat durant estive 1907 de Couturat, con aprobation de Lemaire. Lemaire reinviat a Couturat li detallies de ti projecte ye li 2 may 1907 acompaniat per li sequent lineas, queles noi lassa pro lor importantie in li original textu francés:


Pouvez-vous présenter vous-même votre projet á la Délégation? Sinon je me mets à votre disposition comme homme de paille... Je vous fais cette proposition en tout bien tout honneur et, dois-je le dire, avec le seul désir de vous aider éventuellement, mieux que par mon simple appui.


Noi ne have li response de Couturat, ma on conosse li historie. Zamenhof ne admisset reformes, il do selectet De Beaufront por defender Esperanto ortodox in li sessiones del Delegation. De Beaufront quel desde quelc annus stat un poc in li ombre, detra li nov chefes de Esperanto, videt in ti function un medie reprender su rol de ductor. Esque il fat a Couturat li sam proposition quam Lemaire -- it es luder li rol de «homme de paille» (pseudo-autor) -- o esque Couturat proposit it a le, to on probabilmen nequande va saver, ma in omni casus omni principies de Ido esset poc a poc reunit de Couturat pos discussion con su amicos, durant que nequande li nómin de De Beaufront esset mentionat. Ti ci aparit quelcvezes in li lettres de Couturat adressat al reformistes ja in estive 1907 (a Michaux e Lemaire) quo pruva que li Marquese ja inclinat secretmen a un reform. Ma li reform-propositiones de De Beaufront concernet solmen li pronómines e adjectives demonstrativ.

Omni altri principies de Ido esset idés favorit de Couturat durant li ultim annus. In su corespondentie il sempre parla pri li sam reformes in Esperanto: plurale per i, abolition del lítteres circumflexat, del acord del adjective, del obligatori acusative, adoption del derivation Couturat, revision del vocabularium. In contrari, De Beaufront hat til li ultim moment combattet contra ti heresies in su publicationes e monstrat lor ínaptitá. Couturat esset rect, quande il scrit a B. de Courtenay li 17 sept. ti lineas significativ: Li project Ido ne es altricos quam li sintese del reformes postulat desde long del max bon, max competent, max clarvident Esperantistes. Si it ne har esset elaborat de sr De Beaufront, it vell har esset fat de altres, e li question vell esser sempre li sam.

It esset un erra selecter quam «homme de paille» precismen De Beaufront quel ne esset amat pro su caractere orgolliosi e susceptibil e conosset pro su conservatisme. Un reform presentat de il ne posset esser considerat quam sincer del popul esperantistic. Adplu, pro que il hat acceptet defender Esperanto primitiv de Zamenhof, il moralmen ne devet accepter defender in sam témpor Esperanto reformat de Couturat. It es íncomprensibil que ni Couturat ni de Beaufront videt li ínevitabil resultate de ti manovre. O plu bon, ili previdet it, e pro to decidet li anonimatu, quo esset ancor plu ínhabil! Ambi fat li sam erra quam mult altri chefes: ili ignorat li potentie del sentiment che li hom. De Beaufront esset considerat quam li gendarme del ortodoxie. Ancor in 1904 il hat denunciat con indignation li revúe canadian La Lumo quel, ne possente trovar lítteres circumflexat, hat aparit sin ili. Boicottat, «La Lumo» morit. (Progr. nro 16).

Adver, li Delegation De Beaufront sembla bat ludet mult plu bon li rol del avocate del Esperanto de Zamenhof quam de Esperanto reformat de Couturat! Li pruva es trovabil in un lettre de Couturat a Courtenay in 1908: Li duplicitá de De Beaufront indignat anc B. de Courtenay quel pos har conosset li veritá demissionat del «Comission permanent». Couturat respondet le inter altris per li sequent argument:

Pri li de De Beaufront quam representant de de dr Zamenhof, esque vu, quel ne ea Esperantist, have li jure demandar un explication? On ne posse reprochar le que il ha pledat por li project Ido. Vu memora que il ha finit su explicationes per dir: minu vu va changear Esperanto, plu securmen vu va esser sequet del majorité del Esperantistes.

De Beufront esset in su profund un conservator e ha restat un conservator anc che Ido. Ma il esset capabil defender un afere mem contra su convictiones si il judicat to util! (On ne mey obliviar que il esset un jesuit por quel li scope justifica li medies.) Un pruva: Parlante pri li sufix mal- de Esperanto, De Beaufront scrit in su Bulletin Français-Ido de januar 1922: Yo antey defendet ti ínfelici sufix, -- yo esset obligat far it («il le fallait bien») -- ma yo ja savet que li ver sufix del contrarie esset des-.

Li duplicitá de De Beaufront

U li duplicitá de De Beaufront ha excedet omni límites possibil, es in li facte sequent. Strax pos li reuniones del Comité, De Beaufront exposit li situation in li organ del Esperantistes de Francia e concludet, contra un reform (!!!): Lass nos continuar tranquilmen, energicmen nor propagranda e developar Esperanto, lass nos ne perdir nor témpor in discussiones con Ido. Altrimen dit, pos adoption de Ido per li Delegation, De Beaufront consiliat al Esperantistes ne ocupar se pri it, por bon pruvar que il esset contra ti project. (Vide «Conférence contradictoire» in li «Bourse du Travail» 27. jan. 1912).

Ti hipocritie causat che li publica e che li Esperantistes un comprensibil indignation quel fat impossibil qualcunc interconsentiment. Li ínnumerabil articules scrit de Couturat inter 1908 e 1914, e de De Beaufront self desde 1908 til 1935 nequande posset justificar ti nauseant duplicitá.

Li tactica de Couturat e De Beaufront esset far adopter Ido per li Esperantistes e solmen poy far conosser su autor. Nequi, exceptet ili self, conosset li veritá li altris solmen conjectet it.

Ma un eveniment presc comic destructet li combination. Scriente un vez in sam témpor a De Beaufront e Jespersen, Couturat interchangeat per erra li lettres in li covertes, talmen que Jespersen recivet li lettre adressat a De Beaufront e contenent alusiones al afere!

Questionat de Jespersen, Couturat ne posset negar. Jespersen, tre vexat, scrit li 27. febr. 1908 a Couturat: «Yo ne esset content quande vu scrit me que Ido es De Beaufront... e per sam posta yo scrit le que il mey publicar su identitá in li unesim numeró de Progreso... nam su silentie prolongat posse nocer li afere del L.I. Plu long il ne va posser celar se -- on comensa ja suspecter le -- e mult expressiones de dr Zamenhof in su circulares e su privat lettres (queles on monstrat me) fat me divinar que su colere es directet contra sr De Beaufront e que il considera nos quam su complicios. E to yo comprende bon pro li position ed sr De B. quam representant oficial de Zamenhof avan nor tribunale.»

Poy Jespersen menacia demissionar del Comission permanent si De Beaufront vole conservar su anonimatu e adjunte que sr Ostwald intente far lu sam. Il opine que un índispensabil condition de lor victorie es que il labora apertmen e francmen.

Qualmen Zamenhof acceptet li trahition de De Beaufront, pri to un lettre íneditet informa nos.

Li 29. august 1908 Jespersen scrit a Couturat: «Mi dan amicos hat arangeat un interview inter Zamenhof e me durant mi sejorn in Copenhag; noi parlat quam bon amicos ma naturalmen sin resultate; yo ne posset convicter le, ni il me, naturalmen! Il considerat li conduida de De Beaufront quam «scandalosi» (schändlich) e su paroles confirmat me in li conviction quel yo ja havet, que omnicos vell har havet un altri aspect, si sr De Beaufront vell har refusat esser li representante de Zamenhof che nor Comité. To naturalmen ne changea mi atitude pri li lingue self, ma yo ha repetit ti coses mult plu quam un vez.»

Li Comission permanent

Li Comission permanent reunit se solmen un vez, li 25. octobre 1907 (Progr. p. 9) con li sol presentie de Ostwald, De Courtenay, Jespersen e Couturat, queles discusset solmen detallies. Poy li discussiones continuat per corespondentie. Nequande on discusset li problema cardinal: li vocabularium. It esset composit de Couturat e De Beaufront sol, con quelc consilies de Jespersen.

Li Delegation hat nominat li Comission permanent solmen por interconsentir con li Lingva Komitato de Esperanto. Ma pro que on ne hat previdet quo ti Comission devet far in casu de non-acord, li quar membres ancor activ (Courtenay e Ostwald hat retraet se) considerat se quam líber acter quam ili volet. Pos li ruption con li Esperantistes ili vell nu har posset laborar scienticmen, sin egard a concessiones a far con li Esperantistes. Ma ti quartette havet un punctu de vise mult tro strett. Ili rasonat quam si solmen Esperanto e Ido vell exister sur li terra! Ne un sol pensa esset dedicat al naturalistic conception, quel Couturat tamen conosset bon. Jespersen self submisset al vota del comission un project Eklekta quel il hat elaborat in hasta durant li sessiones del Comité del Delegation.

Du págines de manuscrite indicat li grammatica, ma ne li vocabularium quel devet esser ti de Ido. Vi quelc trates caracteristic: Pronominel personal: mo, to, vo, lo, la; refl.: so. Plural: ni, vi, li, loi, lai. Pronomines possessiv: mu, tu, vu lu (masc. lou, fem. lau) su, niu, viu, liu (loiu, laiu). Neutres possessiv: mum, tum etc. Substantives per -o; che entes vivent, -o indica li masculine, -a li feminine. Plurale per -i: horo, hori, fratoi, fratai. Por li possessiv adjectives regulari formes: laiu, laui, laiuli etc.

Vi un linea de Eklekta quam exemple: Le garsai plendas ke lai rompis liu lignu soldati e disjetis liu membri.

De Beaufront ne havet pena demonstrar li mancas de ti projecte. Il scrit al Comission permanent, it es a Ostwald, Couturat, Leau, Jespersen, De Courtenay: Yo repeti al Comission permanent, quo yo ja dit al Comité del Delegation, ti ci deve changear minim possibil li afixes de Esperanto. Yo dit it e repeti it con nov insistentie: chascun passu alontanant nos del supra opinion va alontanar nos del chance e presc del possibilitá de un acord con li Esperantistes.

Poy De Beaufront proposi restar che li project acceptet del Comité, i.e. Ido, e fa un critica tre long e detalliat del project Eklekta de Jespersen.

Eklekta esset rejectet. Jespersen self votat contra it! Couturat naturalmen insistet por prender li project Ido quam base de discussion. Noi cita su circulare in li sequent capitul. Leau ludet un rol presc passiv apu Couturat. Tamen un document monstra que il proposit changear Ido: supresser un vez li finale -o, un vez -a «por rupter li monotonie». Il anc proposit sufixes -or e -el por li persones, p.ex. kavalor, muzikor, kavalelo, muzikelo, e fat li sequent remarca quel justifica li conception naturalistic:

On ne deve timer un excess de afixes. Lor grand númer rupte li monotonie e permisse preciser cert nuancies. Minu radicales e quel sufixes in plu, esque to ne es un fundamental qualitá de un lingue artificial? Nor lingue national have un númer de afixes tri o quar vezes plu grand quam Esperanto.

Poy il proposit por li casu de un ruption definitiv con li Esperantistes al comission du reformes in plu: substitution del sufixe -yer a -ing e adoption de sufixes viceant cert succession de sufixes «por aleviar li paroles», p.ex. «kred-udo» vice «kred-em-eso», «ag-udo» vice «ag-em-eso»; «kred-ublo» vice «kred-ebl-eso», «universenzo» = universal-eso. Ti exemples pruva que ancor in 1907 li max «competentes» ne hesitat vicear li international paroles per personal fabricationes.

Edgar de Wahl e li Delegation

Li partisanes del naturalitá ne restat ínactiv in ti memorabil epoca, ma regretabilmen ili ne posset concordar pri un sistema. Ili contentat se per platonic protestes contra li judicie del Delegation e semblat paralisat del hegemonie de Esperanto.

In novembre 1907 Molenaar scrit a Jespersen que li comité del Delegation hat esset ein esperantistisches Komplott. Ne un «complot», ma un íncomprension total por li solution natural del problema!

Un sol mann protestat energicmen contra li solution claudicant e ínscientic del Delegation: Edgar de Wahl. Per su vast erudition e li justesse de su conceptiones il hat devenit li chef del scol naturalistic. Il inviat al Delegation un memorandum quel es mentionat in un circulare distribuet de Couturat al membres del Comision permanent li 6. novembre 1907:


Yo ha recivet un memorandum de sr Edgar de Wahl, de Reval, de 16 págines in 4o, datat del 11 octobre e adressat al Comité. Quam li autor self dit, il ne aporta un tot pret project, ma teoric idés, queles il ja ha exposit in li jurnal «Progres» (Red: Ples ne confuser «Progres», plu tard «Progress» redactet de Rosenberger con «Progreso» de Couturat), noi ja ha resumat les in nor libre «Les Nouvelles Langues Internationales» e vu save que ili ha inspirat a sr Rosenberger su project de reform de Idiom Neutral quel noi ha discusset in li comité. Noi crede do posser dispensar nos copiar o mem resumar ti memorandum; noi conserva it ye li disposition, si vu desira prender conossentie de it. It critica Esperanto e Universal e conclude que li Comité vell dever declarar:

  1. que necun del existent systemas es satisfant;

  2. que li L.I. a constructer deve reposar sur materies international;

  3. que it deve haver un sistema precis de formation de paroles quel, per propri regules, obtene paroles realmen international;

  4. que it deve haver un grammatica natural productent null form anti-natural;

  5. que it deve haver un international ortografie.


Poy Couturat fini per li trublant declaration al membres del Comission: It es consentit que li grammatica complet de Ido servi quam base de nor discussiones, e que chascun es suposit accepter de ti grammatica omni to quo il ne proposi changear.

Null altri mention esset fat pri ti memorandum, quel noi ne posset retrovar in li archives del Delegation. E tamen it contenet just li principies de un ver L. l.: ortografie international e ne ti de Esperanto, sistema de derivation retrovant li formes international, in vice del sistema Couturat quel format horribil monstrus.

On ne comprende pro quo ti important memorandum, inviat li 11. octobre, recivet in li comensa del sessiones del Comité (15.—24 octobre), ne esset comunicat a ti Comité, ma solmen resumat in un págin in su circulare 2 semanes pos li sessiones. On anc ne comprende per quel jure Couturat imposat li project Ido quam base de discussion, li 6. novembre, in li Comission permanent, mem ante que li response del Esperantistes esset conosset.

In li revúe Korespondens internasional de marte 1908 de Wahl protestat contra li composition mult tro esperantistic del Comité e contra su decisiones. Il acusat li Comité har fat solmen moderat reformes por seducter li Esperantistes (quo esset tre just!).

De Wahl suspectes que li autor de Ido esset un membre del Comité (= Couturat) e sumnat? Couturat dir li veritá. Couturat afirmat que ni il ni Leau esset li autor e parlat ancor pri li «ridinda insinuajo» de De Wahl (Prog. 1, 184). Ma li autor de Occidental ha sempre esset dotat de un cert clarvidentie (Vide 20 annus plu tard Cosmoglotta 1936, p. 88).

In Progreso I 468, De Wahl excusat se pro har suspectet falsmen Couturat e adjuntet in su proto-Occidental: Ceterly mi deve subtener mu opinion que l mysteriositá con quel l Comité covri su labores dona loc a tut suspectiones... Cel declaration ne es un insinuation, come le noma sr Couturat ma un postulation publicar l material, que no essi enviat a l Comité por esser interrat in su archiv!

Li sistema de derivation de Couturat

Pluri coses esset bon in li Reform-Esperanto, p. ex. li supression del obligatori acusative e del acord del adjectives. In revancha li plurale per -i esset un erra, nam -s es mult plu international. On preferet li -i por posser conservar finales -is, -os de Esperanto!

Ma li sistema de derivation, basat ne sur li logica (quam on crede falsmen), ma sur du regules conventional inventet de Couturat e nullmen logic, ha constituet durant 30 annus li max grand impediment al difusion del lingue, li max bon arm del Esperantistes contra Ido.

Vi quelc excerptes de lettres:

Generale Sébert scrit le li 10 septembre 1907: yo releet con interesse desde mi retorn del congress (de Esperanto in Cambridge 1907) vor «Studie pri li Derivation.» Ti ovre es importantissim e apare me meriter li tot aprobation concernent su conclusiones queles sembla dever esser adoptet del ínpartial Esperantistes.

Li avocate Michaux, presidente del unesim congress de Esperanto in Boulogne sur Mer in 1905, consiliat ja in un lettre datat del 14. may 1907 a ne changear alquo in Esperanto sin necessitá... Li pronómines queles vu proposi posse nocer li ver reform quel vu deve far, li logic derivation. Lu max bon vell do esser changear necos in to quo existe, supleer to quo manca e editer seriosi regule de derivation.

Professor Aymonier anc scrit le li 27. septembre 1907: Yo ha esset astonat del grand númer de casus queles vu ha regularisat in vor «Studie pri li Derivation». In summa, vor reformes completa felicimen li lingue sin minim alterar it.

Mem Jespersen aprobat completmen ti sistema e in li prefacie del unesim vocabularium de Ido in 1908 proclamat que concernent li derivation «Couturat ha tre bon monstrat li via a sequer!»

Anc li grand esperantistic autor Zakrzowski scrit a Couturat in 1908: «yo deve confesser it sincermen, li project Ido sembla me in su totalité inferiori a Esperanto, exceptet cert partes remarcabil, por exemple li principies del derivation».

Ancor in 1909 De Courtenay scrit: «Li derivation del paroles in Ido es perfectionat. Ta it es plu logic quam in Esperanto original.»

Impressionat e dupat per un tal unanimitá Couturat elaborat li unesim vocabulariums de Ido con li conviction que su sistema constituet un splendid decovrition.

Pro que noi ha exposit e criticat li regules de Couturat in apart documentes, noi va ci solmen citar les curtmen: ili es basat sur li principies de reversibilitá quel Couturat considerat quam li «corolarie» natural del unasenceso o monosemie postulat de Ostwald. Ancor hodie li Idistes asserte que li bases de Ido es li unasenceso de Ostwald, li renversebleso de Couturat, li maximal internacioneso de Jespersen. Li ultim nequi contesta. Li du altri principies constitue un intrusion ínutil del matematica in li dominia tot diferent del linguistica. Reversibilitá es: si on departe per un regul de un parol, on deve revenir al punctu de departe per li regul oposit. Teoricmen ti «reversibilitá» apare util; in practica it ducte al mutilation del vocabularium international e al creation de un lingue de matematicos.

Su orígine? Studiante li derivation de Esperanto, Couturat remarcat quelc diferenties e hesitationes in li usation del sufixes. Il opinet regularisar ti derivation e exposit su propositiones in un brochura Etude sur la Dérivation publicat in comensa de august 1907 e distribuet in li duesim Esperanto-congress in Cambridge. Ti studie fat un grand impression favorabil sur li Esperantistes; pro to Couturat includet su sistema de derivation du mensus plu tard in li projecte Ido quel De Beaufront acceptet presentar in li Comité. Enorm erra: on ne posse judicar in 2 mensus li valore de un sistema. Couturat esset completmen dupat del unesim impression.

Examinante omni testimonies queles Couturat recivet pos li publication de su sistema de derivation on es astonat del unanimitá del responses. Omni Esperantista o presc omnis aprobat ti sistema, mem tis queles plu tard combattet it max violentmen. Talmen Couturat venit avan li Comité de Delegation con li conviction que il hat trovat li ove de Columbus!

Vi quelc excerptes de lettres:

Generale Sébert scrit le li 10 septembre 1907: yo releet con interesse desde mi retorn del congress (de Esperanto in Cambridge 1907) vor «Studie pri li Derivation.» Ti ovre es importantissim e apare me meriter li tot aprobation concernent su conclusiones queles sembla dever esser adoptet del ínpartial Esperantistes.

Li avocate Michaux, presidente del unesim congress de Esperanto in Boulogne sur Mer in 1905, consiliat ja in un lettre datat del 14. may 1907 a ne changear alquo in Esperanto sin necessitá... Li pronómines queles vu proposi posse nocer li ver reform quel vu deve far, li logic derivation. Lu max bon vell do esser changear necos in to quo existe, supleer to quo manca e editer seriosi regule de derivation.

Professor Aymonier anc scrit le li 27. septembre 1907: Yo ha esset astonat del grand númer de casus queles vu ha regularisat in vor «Studie pri li Derivation». In summa, vor reformes completa felicimen li lingue sin minim alterar it.

Mem Jespersen aprobat completmen ti sistema e in li prefacie del unesim vocabularium de Ido in 1908 proclamat que concernent li derivation «Couturat ha tre bon monstrat li via a sequer!»

Anc li grand esperantistic autor Zakrzowski scrit a Couturat in 1908: «yo deve confesser it sincermen, li project Ido sembla me in su totalité inferiori a Esperanto, exceptet cert partes remarcabil, por exemple li principies del derivation».

Ancor in 1909 De Courtenay scrit: «Li derivation del paroles in Ido es perfectionat. Ta it es plu logic quam in Esperanto original.»

Impressionat e dupat per un tal unanimitá Couturat elaborat li unesim vocabulariums de Ido con li conviction que su sistema constituet un splendid decovrition.

Pro que noi ha exposit e criticat li regules de Couturat in apart documentes, noi va ci solmen citar les curtmen: ili es basat sur li principies de reversibilitá quel Couturat considerat quam li «corolarie» natural del unasenceso o monosemie postulat de Ostwald. Ancor hodie li Idistes asserte que li bases de Ido es li unasenceso de Ostwald, li renversebleso de Couturat, li maximal internacioneso de Jespersen. Li ultim nequi contesta. Li du altri principies constitue un intrusion ínutil del matematica in li dominia tot diferent del linguistica. Reversibilitá es: si on departe per un regul de un parol, on deve revenir al punctu de departe per li regul oposit. Teoricmen ti «reversibilitá» apare util; in practica it ducte al mutilation del vocabularium international e al creation de un lingue de matematicos.

Basante se sur ti principie del reversibilitá, Couturat regularisat li derivation verb-substantive e li derivation adjective-substantive: Si al finale del verbes, -ar, on substitue -o, li parol obtenet indica sempre li action. Quande p. ex. on deriva vid-o de vid-ar, li derivate vid-o indica sempre un action. Li ínmediat consequentie de ti regul es que on ne posse dir p.ex. kron-ar, urin-ar, martel-ar etc., pro que reventente al nómin por -o, li paroles obtenet kron-o, urin-o, martel-o, etc. vell significar ne li coron, li urin, li martell, ma li action coron-ar (coron-ation), urin-ar (= urin-ation), martell-ar (martell-ation). Pro to Couturat adjuntet a su verbes li sufixes -ic, -if, -ag etc. (urin-if-ar, kron-iz-ar, martel-ag-ar). Talmen in su sistema martelo, krono, urino indica li cos concret e kron-izo, urin-ifo, martel-ago li action.

Couturat considerat quam ínadmissibil li derivation direct e citat quelc verbes havent divers signification in li lingues natural, p.ex. dokumentar quel significa in francés dar documentes e in german e tchec pruvar per documentes, ma to esset presc li sol exemple de divergentie quel il posset dar. Ti ínfelici «documentar» ha servit durant 7 annus quam scude contra qualcunc simplification del derivation de Ido. Couturat obstinat se alongar su verbes per li sufixes -iz, -if etc. Il admonit su letores: Supresez un de ta afixi e la tota konstrukturo krulas: l'unasenceso esas ruinita neremedieble. Tala konsidero valoras plu multe kam l'exemplo di nia lingui qui esas omni nelogikala... (Progr. 1911, p. 219).

Li duesim regul de Ido concernet li derivation adjective-substantive. Couturat hat esset chocat del facte que in Esperanto on deriva p.ex. de sana san), de felicha (felici) índiferentmen san-o o san-eco, felich-o o felich-eco, etc. por formar li nómines de qualitá. In su Krestomatio Zamenhof self scrit p.ex. kun fiero durant que li lexico indica fier-eco. Couturat ne admisset ti variationes, il etablisset do li regul: un substantive derivat ínmediatmen de un adjective per substitution de -o a -a significa sempre: «qui es tal». Por li qualitá on deve sempre adjunter -eso. Do san-a = san, san=o = san person, san-eso = san-itá, felica = felici, felic-o = felici person, felic-eso = felicitá. Per ti geometric sistema Couturat credet har fixat, regularisat li derivation e impedit omni hesitation. Pro manca de plazza noi ne posse demonstrar ci li anti-logic e anti-natural consequentie del regules Couturat, ma or letores va constatar les in li excellent brochura Essai sur la Dérivation comparée dans les langues naturelles et artificielles de Aymonier, anc in Cosmoglotta nro 78 (p. 90), nro 83 (p. 53) e nro 93 (p. 21). Concernent li monosemie o una senceso, ples leer nor Doc. 107, u noi ha pruvat que ti principie ne es aplicat in Ido.

Antido

Couturat strax trovat un seriosi adversario in un altri matematico, René de Saussure. Ti sviss professor, quel hat in prim aprobat li derivation Couturat, comensat criticar it departente de un altri principie: ti de necessitá e suficentie. (Exposit in Cosmoglotta nro 81 p. 22). Secun De Saussure li sufix de qualitá -eso ne deve esser adjuntet al adjective pro que li idé de qualitá es ja contenet in li adjective; do util-o e ne util-eso por significar li util-itá. Por saver esque on deve adjunter un sufix o ne, on deve in prim analisar li parol! Por emfasar su oposition al sistema Couturat, De Saussure adoptet li pseudonym Antido (= Anti-Ido) e desde 1908 combatte in ínnumerabil articules, brochuras e libres li derivation Couturat quam ínlogic.

Li orígine del derivation Antido es facil a divinar. It veni directmen del formules usat por definir un form geometric. In funde Couturat e De Saussure es matematicos querellant pri principies matematic: reversibilitá o necessitá?

Anc li «principie de necessitá e de suficentie» ne solue li problema del derivation. Contrarimen a to quo crede De Saussure, it ne es sempre conform al natura homan. Noi va citar un exemple: Secun li principie De Saussure, on deve evitar li sufix de qualitá -eco pos li adjectives (p. ex. utilo e ne util-eco, bono e ne bonitá) pro que li idé de qualitá es ja contenet in li radica util, bon etc. Benque li Academie de Esperanto adoptet ti principie oficialmen, ancor hodie li Esperantistes continua usar li sufix -eco por li adjectives, e li revúe «Esperanto» de april 1919 explicat ti resistentie diente que ti supression de -eco es un pecca contra li linguistic instincte e que li lingues natural adjunte un special sufix egalmen al adjectives primitiv o derivat.

On vide do que, malgré omni regules imposat, li Esperantistes parla secun li modelle del lingues natural e ne secun li teorie de un sistema matematic de derivation.

De Wahl e li sistema Couturat

Li querell inter Couturat e De Saussure ha ocupat li interlinguistes durant plu quam 7 annus e dividet les in du campes hostil, querell enorm, ardent, íncessant e tedant. Hodie ti discussiones apare risibil, mem mesquin e scolastic, nam ili basat se sur li artificial grammatica de Esperanto, it es sur li finales a priori -o, -a.

Anc De Wahl protestat strax contra li pseudo-logic derivation Couturat, ma pro motives linguistic e ne matematic, ja in un moment quande De Courtenay e Jespersen ancor admirat it. In Progr. 1908, p. 71 il contradi corageosimen Couturat: Esque sr Couturat va audaciar leder ti practicmen logic custom de omni popules, que on posse derivar ínmediatmen verbes de concret substantives, e imposar sur propri logica al munde? Esque per tal maniere on obtene un lingue max facil por li majorité?

Ne solmen li romanic e germanic lingues have tal derivation, ma anc li slav, finn, turc lingues, etc. P. ex.: German: Krone, krönen; Anglés: comb. to comb; Hispan: fruto, frutar; Ital.: corona, coronare; Francés: plomb, plomber.

Progreso

Si Couturat escamotat li discussiones linguistic in li comité de 1907, almen il havet li merite admisser les in su revúe Progreso. Talmen, li labore quel Comité devet har fat, esset fat plu tard, ma tro tard; it ne servit a necos: on corectet quelc detallies, ma ne volet tuchar li esperantic fundament por ne «subverter» li lingue.

In li 7 tomes de Progreso, Couturat ha fat un labor gigantesc. On posse solmen regretar que ti enorm activitá usat se in fals direction, in li obstination imposar un specie de fals logica in li interlinguistica.

Couturat ne omisset ni un ocasion mocar li eforties del scol naturalistic por etablisser un sistema regulari basat sur li naturalitá. Recensente p. ex. li contenete del revúe Corespondens international, il mentiona «ti qui propozas la sufixo -aciono vice la sola logikala sufixo -o». (Quande Couturat volet far un parol tabú il nominat it «logikal!» Hodie on subride avan tal assertion. nam on ne comprende qualmen -o es plu logikal quam -ation!) Anc Couturat remarcat: Si on accepte -aciono, on deve anc accepter -iciono, -uciono, -mento etc. e li regularitá es perdit.

Hodie Couturat ne plu vell posser condamnar li naturalitá in li nómin del regularitá: -ation, -ition, etc., omnicos es ordinat per un sol regul.

De Wahl sempre protestat, anc in Progreso, contra li mecanic logica inplantat sub li suggestion del potent personalitá de prof. Couturat e postulat que on mey egardar plu li leges del psicologie e analogie queles es certmen plu facil al max multes, quam li logica, quel in general ne es amat (Kosmoglott, januar 1926).

Il ne timet proclamar a Couturat (Progreso l, 646): Noi vole un lingue international e ne filosofic basat sur li logica. Li logica es li minim expandet qualitá del homes, quo yo posse constatar per 15 annus de labor quam professor. Custom e imitation es li du qualitás per queles li max grand partes del homanité aquisite lor conossenties.

Quande on lee Progreso 1908-1914 on es frappat per li continui pussada vers li naturalisme. On senti que Couturat esset dividet inter du tendenties contrari: in un láter il havet apu su manie del «logica» un grand qualitá: li amore al progress, e il insertet sin hesitar in Progreso omni contributiones linguistic, mem contrari a su idés; pro to ti revúe es ancor hodie tre interessant a consultar. In altri láter il volet conservar li disciplina in Ido, pro que sin disciplina it esset ínpossibil editer libres de aprension e victer li Esperantistes. Pro ti paradoxal situation, Progreso es sempre plu interessant per li reformes proposit, ma ne admisset, quam per li propositiones acceptet! On posse dir que omni principies del scol naturalistic esset exposit in Progreso, benque ne egardat del Idistes. Li interesse editorial e li tactic necessitás esset tro potent.

Talmen on posse presc sequer in Progreso li evolution del scol naturalistic, li formules trovat poc a poc per De Wahl o su gruppe e li discussiones in revúes desaparit quam «Progress», «Idei» etc. (vide Tabelle sinoptic, Doc. 79)

Idiom Neutral

Durant li sessiones del Comité del Delegation on mult parlat pri Idiom Neutral quam possibil concurrent de Esperanto. Aparit in 1902, it esset elaborat de un Academie international quel hat departet de Volapük e quel, per successiv reformes votat de su membres, hat evoluet til un naturalatri lingue auxiliari, sub li direction del russ ingeniero Rosenberger de St. Petersburg. Idiom Neutral es un del projectes max complet quel esset proposit desde Volapük. It presc contrabalanciat Esperanto in li judicament del Delegation in 1907 e con plu mult reclame -- e sin li regretabil influende de De Beaufront -- it forsan vell har esset preferet, nam Couturat e Jespersen esset tre favorabil a it.

Adver Rosenberger ne presentat Idiom Neutral self al Delegation, ma un modification de it, nominat Neutral Reformed. Il hat venit in octobre 1906 a Reval (vide su revúe Progres) por far conossentie del labores de De Wahl, labores ancor ne finit, poy il reformat su Idiom neutral primitiv ma regretabilmen sin voler sequer omni consilies de De Wahl. Si il vell har sequet les, il vell har successat che li Delegation. Ti projecte de Idiom Neutral Reformed, quel Rosenberger presentat in manuscrite al Comité de 1907, esset publicat in li revúe Proges septembre-novembre 1907. In Progreso 1908 p. 71 Couturat opine que to es un grav labor quel merita grand atention e cuidosi exámin (On questiona se pro quo ti exámin ne esset fat just plu cuidosimen in li Comité!) In li sam numeró de Progres Rosenberger citat extractes de su corespondentie con De Wahl, quel ductet le a su reform-project.

Li grand defect de Idiom Neutral es, que it ne posset dar clar regules de derivation. It hesitat sempre inter regularitá artificial e naturalitá ínregulari. It havet p.ex. dirigar e direcktor, do du radicas, ma inventar dat regularimen inventator e Idiom Neutral admisset un duesim radica inventor por evitar inventator. On anc trovat in Neutral invension ínregulari e inventasion, regulari ma repugnant. Li problema del naturalitá devet esser soluet de De Wahl solmen 15 annus plu tard.

Pos Idiom Neutral li max remarcabil project del scol naturalistic, presentat in 1907, esset Universal del german dr Molenaar. Vi un specimen:

Vi ad plan, along spument fluv Pesio, vad tra inclinet florent prati e sub aléi de antik kastanieri.

Omni ti naturalistic sistemas evitat li artificial finales de Esperanto, ma lor grand defecte es que ili ne posset derivar regularimen li international paroles. Ili admisset p.ex. li paroles natural per -ation, -tion, -or, -ator, sin posser indicar qualmen on deriva les de un radica.

Interlingua o Latino sine Flexione

Un altri tre simpatic gruppe in li scol naturalistic serchat li solution sur li base del Latin. Su chef esset Giuseppe Peano, prof. de matematica (ancor un matematico!) in li universitá de Torino. Vi un exemple de Interlingua:


Interlingua proclama su vexillo de insurrectione contra tyrannia de grammaticos...

Latino (di Interlingua) per causa de suo politico neutralitate, et valore culturale es saepe proposito quale lingua auxiliare; sed latino classico habe difficultates et irregularitates, et suo charactere flexivo es contra tendentia de spiritu moderno.


(Image: E. de Wahl in li epoca del Delegation)

Peano, invitat venir avan li Comité quam autor de lingue, declarat que il havet solmen teoric idés, e pos ti declaration per quel il semblat renunciar a omni personal proiecte, il esset electet membre del Comité. Poy il refusat aprobar li decisiones de ti Comité, pro que il «ne assistet li final sessiones», e reservat su libertá.

Poy Peano restaurat li Akademi de Idiom Neutral e fundat li revúe «Discussiones» nominat plu tard «Schola et Vita». II successat substituer su Latino sine Flexione a Neutral in ti Academie, contra li protestes de Rosenberger.

Concernent li valore del sistema de Peano noi refere al studie detalliat de prof. von Sydow de Svedia in Cosmoglotta nro 74: Li conossentie del latin es in nor témpor tam poc difuset que un ordinari hom ne save it, e anc inter li scientistes existe multes queles ne save it o save it tam mal, que ili ne posse comprender un textu scrit in li simplificat latin. To depende anc del fact que li latin have mult paroles ne international, e mult international paroles manca in latin, e deve esser haustet de altri fontes.

Li l.i. córam li Liga del Nationes

Strax pos li fundation del Liga del Nationes, li Esperantistes efortiat obtener li adoption de lor lingue quam lingue oficial. Ili possedet tenaci avocates quam dr Privat, li belg senator Lafontaine etc. Malgré un habil diplomatic preparation, ili ne successat. Li Liga decidet nominar un Comission por studiar li problema ne solmen de Esperanto, ma del L.l. general. Li raportator de ti comission, prof. Gonzague de Reynold, professor in li universitá de Bern, enunciat in 1923 li verdicte quel aparit 2 annus plu tard in li «Revúe de Genève» (may 1925). Ti raport declarat Esperanto «barbaric, sin precision» e su usa «cause e efect de decadentie intelectual».

De Reynold esset un scritor de alt aristocratic rang, grand admirator del classicisme e del tradition. Su verdicte esset previsibil del comensa. Por condamnar Esperanto il besonat solmen prender li arsenale del argumentes idistic. e, por condamnar Ido, citar li criticas del Esperantistes! Pos to il ne havet pena demonstrar que ni Esperanto ni Ido es apt e que li sol solution possibil es revenir al latin del medievie! Qualmen li popul va posser usar un lingue mort quam L.l. quande mem li latinistes ne posse comprender unaltru per ti lingue, to il ne considerat. Per un ironie del fate, li sam numeró del Revúe de Genève contenet un long studie de un doct latinist, prof. J. de Paris, concludent que it es un van reva creder que latin va denov posse luder li rol de L.l. Visibilmen sr de Reynold hat consiliat qualcunc solution, mem ínrealisabil, pro su comprensibil horrore pri un lingue artificial.

De Wahl adressat al sede del L. d. N, un apelle in li nómin del Societé interlinguistic Kosmoglott de Reval (Tallinn).

Sam quam al Delegation, De Wahl ne proposit un lingue, ma indicat e justificat li ver principies del l. (Kosm. nró februar 1922). II developat li tri sequent teses:

I. On deve selecter li L.l. max perfect in se e ne li max expandet.

II. Li max bon L.I. es ti quel es max international (pro que noi aprende un lingue tam plu facilmen, que it contene conosset términos.)

III. Por trovar li max perfect L.I. on vell dever aperter un general concurs.

In sam témpor (februar 1922) De Wahl comensat publicar un litt revúe «Kosmoglott» de quel li unesim numeró, redactet in Occidental just aparit, exposit li principies del lingue con un clave monstrant lor aplication. Do li comission emanat del L. d. N. posset prender conossentie de Occidental. Tamen su raport mentiona Occidental per un sol linea; in revancha Romanal de sr Michaux esset discusset con mult simpatie pro su proximitá al latin!

Occidental e Kosmoglott

Li articules publicat de De Wahl in Kosmoglott, poy Cosmoglotta, de 1922 til hodie constitue certmen li max important contribution aportat de un sol mann in li dominia interlinguistic. Mult plu valorosi quam tis de Couturat in 1908-1914, quel perdit su témpor in polemicas steril contra De Saussure, ti studies ne posse esser exposit, ni mem resummat in li present «Historie». Ma pro que li ancian numerós de Kosmoglott es hodie exhaustet, un colection del max important articules de De Wahl, sub li nómin de «Spiritu de Occidental» es in preparation. Noi recomanda al letor ti important ovre.

Occidental ne ha surtit per un sol colp quam Minerva tot armat, ex li cerebre de un mann. De Wahl ha elaborat it in plu quam 30 annus e pensat a it ye omni moment desde su yunesse. It es interessant sequer ti lent elaboration tra divers revúes interlinguistic desde 1887. Regretabilmen ti revúes es íntrovabil hodie, ma in un brochura Orígines de Occidental, li sviss prestro Creux ha resumat li historie de Occidental ante su publication. In it on vide Occidental preciser se poc a poc, evoluer in Auli, un specie de Proto-Occidental. On anc va trovar mult detalies interessant in un brochura pri Lott, scrit in 1935 de sr Janotta in Vienna.

Ci noi da solmen quelc dates: Ja in 1896 De Wahl exposit su sistema del 3 vocales del verbal radicas quel constitue hodie li base de Occidental. In 1909 il decovrit li division del verbes static e dinamic pri queles Couturat mocat in Progreso benque ti division just permisse regularisar li derivates per -ntie e -tion. In 1912 il publicat li 3 famosi regules del supine, per queles plu quam 10.000 paroles, til tande considerat quam ínregularisabil, es incorporat in li sistema per un maniere ingeniosi. Couturat denove mocat e criticat ti decovrition sin comprender que it dat li solution.

Ja in 1888, Lott hat constatat que max grand obstacul in li creation de un lingue natural e regulari consiste in li duplic radicas de multissim paroles international, it es inter li infinitive e li supine del verbes latin. Qualmen passar del radica del infinitive a ti supinal sin conservar du radicas por chascun familie? On discusset long ti problema in li revúe «Interpretor e Linguist» (vide tabelle del revúes, Doc. 37) ma sin successar soluer it. Rosenberger e Molenaar eludet li desfacilitá in lor sistemas Neutral e Universal.

De Wahl laborat pri ti problema j desde 1894; in 1922 il publicat li solution.

De Wahl asserte que: «til Occidental li direction naturalistic restat steril pro que tal sistemas depende de latin con su ínregulari derivationes e, ne havente un clar proposi sistema de derivation, ne posset formar autonommen nov formationes de paroles. Solmen Rosenberger in su Reform-Neutral ha provat soluer li problema, utilisante mi explorationes tande ancor ne finit e ne publicat. Ma basante se sur principies volapükatri il ha misviat.»

Null lingue del scole naturalistic posse successar ante li aparition de Occidental, pro que necun de ili esset suficentmen regulari. Quam noi monstrat in Doc. 113, Rosenberger efortiat regularisar su lingue, ma in su ultim projecte Neutral Reformed de 1908, recenset de Couturat in Progreso 1908, p. 308, il esset ancor obligat admisser 81 verbes con ínregulari derivation. Ti 81 verbes queles producte mult altri verbes derivat (p.ex. prender, comprenders, prens, comprens) havet in Idiom Neutral du radicas, quo es tam plu genant que ili es inter li verbes max usat.

De Wahl ha indicat ínsuperabilmen in Mondo de januar 1927 li ver fundament del lingue international: «Por laborar vermen scientic, on deve absolutmen obliviar omni Esperanto-reminiscentie, e comensar su explorationes ye li materie de international paroles, specialmen tis queles contene divers sovente repetit sufixes: -ion, -entia, -ura, -tor, -sion, -in, -iv, -ette, etc., e serchar comprender li ver relation inter ti elementes, e tande poy ne decretar ma escutar e serchar harmonisar li trovat coherenties.»

On vide nu li diferentie de metode inter De Wahl e li altri interlinguistes in li selection del sufixes. De Wahl considera li vocabularium international e li sufixes international ja usat quam un fact índiscussibil. Il sercha solmen trovar tam exactmen quam possibil li signification de chascun sufixe ja existent, evitante inventer un sol. Li altri interlinguistes adopte solmen quelc sufixes international, mutila altres o da les un signification ínexact pro que ili ne prendet li pena studiar li leges del derivation natural.

Ti determination del ros exact del sufixes natural ha esset tam long que it ne esset tot finit in 1922. Noi save it per li passage sequent de un articul aparit in 1924 in Cosmoglotta.

On hat reprochat a De Wahl que in 1922 il ne hat dat li exact signification de omni su sufixes. De Wahl respondet:


Yo ha preciset suficent bon circa 20-30 sufixes. Li max precis sense p.ex. de -atu yo trovat du annus antey. Forsan yo va con témpor trovar anc li sense precis de -il, -est, -itudo etc... Regretabilmen yo posse dir que ne mem un sol hom ha auxiliat me in ti labore, quel es un del principal in construction de L.I. Si yo ha publicat mi ovre ante absolut perfection, to ha esset li consequentie del tactica del Esperantistes, queles per lor solicitationes che li Liga de Nationes ha me fortiat publicar mi ovre ne tot harmonisat, por monstrar que existe anc un altri solution possibil e plu international.


In 1908, Couturat posset questionar Molenaar, un del representantes del scol naturalistic: Qualmen on posse derivar komprensibilitat de vor verb komprender, si vu ne admisse, quam Rosenberger, du radicas por un verb?

  • Hodie Couturat vell dever tacer, nam mersí a De Wahl li regularitá e li autonomie es perfect: comprend-er, comprens-, comprens-ibil, comprens-ibil-itá.

Couturat e De Beaufront esset convictet que li lingues natural es ínregulari, ínlogic lingues. De Wahl monstrat que in contrari ili es mult plu logic e regulari quam on crede; il efortiat penetrar lor structura, comprender lor celat harmonie.

Desde su aparition, Occidental ha developat se gradualmen. Su Organ central, Kosmoglott, in comensa apertet a omni sistemas de L.I., esset redactet til fine de 1926 de Sr E. de Wahl. Desde 1927 un gruppe de ingenieros in Wien (Austria) continuat li publication del revúe sub li nómin «Cosmoglotta» proposit del linguist american Guérard in su brochura A short History of the int. language.

Quam on posse constatar per li annu-colectiones de Cosmoglotta, Occidental presc ne besonat changes. Solmen quelc detallies esset modificat, li aspect del lingue restat li sam. Inter li cardinal modificationes noi cita: Admission del contraction del passate composit, in maniere anglés: il ha videt -- il videt. Supression del lítteres apostrofat. Li circa 60 paroles contenent ti lítteres recivet un ortografie levimen modificat.

Omni substantives queles da derivates per -matic prendet li finale -ma, quel forma regularimen li finales adjectivc per -t- eufonic, p.e. sistema, sistema-t-ic etc. Mi esset viceat per yo, mu per mi, vo per vu etc. Altri, changes proposit esset in experimentation durant pluri annus ma ne sanctionat del practica.

Hodie noi conosse apen 2-3 adeptes proposient changes in Occidental, e changes concernent solmen detallies, paroles isolat. Quande on conosse li historie de Volapük, Esperanto e Ido e li long luctas inter conservatores e reformistes, on deve constatar que Occidental es li unesim lingue quel compleet ti extraordinari cose: li pace intern. It debi ti avantage de stabilitá a su equilibrie inter regularitá e naturalitá.

Curtitá, medialisation, analitisme

Del circa 400 projectes aparit desde Esperanto, poc presenta nov idés o nov conceptiones. Li plupart es variantes o imitationes de Esperanto, Ido, Occidental. Quam apart sistemas noi posse citar Pan-Kel, Medial, Uniti Langue.

Pan-Kel aparit in 1905; su autor, Wald, Germania nominat it «die kürzeste und leichteste Weltsprache». It es composit del max curt paroles prendet ex 37 vivent lingues, precipue ex anglés e german. Un frase quam: «pos que yo hat leet un jurnal yo scrit un ilustrat post-cart» es dit in Pan-Kel: sytho ye vilap o.

Li facilitá resultant del acurtation es ilusori nam si li letor o auditor deve serchar durant quelc minutes li sens del paroles mutilat pro acurtation, li beneficie del curtitá es perdit. Li stenografie es un arte util in mult casus, tamen nequi va proposir supresser li lingue scrit e publicar nu li libres, romanes, jurnales in stenografie!

Li principie de medialisation esset aplicat del german Weisbart in su lingue Medial. It consiste in combinar paroles ex pluri lingues e trovar un form medial. Li resultate es presc sempre un parol íncomprensibil. Vi quelc exemples:

====

  • F Pentecôte + G Pfingsten = Pingoste.
  • E need + G benötigen = nodir.
  • F fer + H hierro + A iron = fiere. ====

Ma li resultate ne auxilia letor in li comprension, nam pingoste sembla esser ye unesim vise un pinguine!, nodir li verb nodar, e fiere li francés adjective fier. Adplu li formes obtenet -- sr Weisbart confesse it -- depende del arbitrie del autor. In facte li medialisation vell tam bon dar por li supra exemples: Pfingote, benedir, heron, etc. NulI criterie scientic!

Sr Weisbart comprendet bentost que il sequet un fals via e recomensat su labores, quele resultat ti vez in un solution presc identic a Occidental. Su Mundi-Latin difere de ti-ci solmen per quelc vocabules un poc plu latin.

Uniti Langue, creat in 1922 de du Idistes german, srs Scheffers e Riedel, ha sequet li principie del analitisme til un gradu nequande atinget. Vice formar families de per li medie de prefixes e sufixes adjuntet a un radicale, it accepte li paroles international sin ocupar se pri lor composition o derivation. Sol 3 sufixes have li favore (on ne save pro quo!) posser formar derivates regulari in U. L.: -te (numerales), -er (actores), -eri (loc). On trova p. ex. li parol langue, ma linguist, e poy linguistic sin conexion grammatical. Li autores de U. L. justifica li rejection del autonomie per li facte que li lingues con derivation regulari forma sempre repugnant derivates! Ti acusation es rect por li sistemas in queles li afixes es inventet, deformat o mal selectet, ma ne por Occidental. Li timore del innaturalitás ductet srs Scheffers e Riedel a renunciar omni autonomie, quo es exagerat. Noi concorda completmen con sr De Wahl quandeil di: Li creativ autonomie es un índispensabil qualitá de un ver real lingue. Uniti Iangue quel ne posse crear ni un sol propri parol, ma deve hauster ye hasard su paroles sin coherentie mutual ex un del 3-4 divers lingues, plu rectmen vell portar li nómin «Diversiti Langue» (Doc. 57).

Li aspect de U.L. plazza it inter german e anglés. Un exemple de U.L.: dat nos did success. (Occidental: que noi successat.)

Esperanto desde 1907

Li Esperanto-movement ha naturalmen mult suffret del concurrentie de Ido, precipue durant li activitá de Couturat 1907-1914. Ma pos li guerre it ha developat se vigorosimen pro que li popules sentit beson de concordie inter se. To es un reaction instinctiv pos omni long e terribil guerres. Li congress de Nürnberg in 1923 reunit ca. 4000 congressantes. Poy li publica visibilmen detornat se de ti lingue tro artificial, malgré un intensiv reclame. economic crise, li leges edictet in quelc grand landes contra organisationes con tendenties pacifistic ha fat Esperanto seriosimen regresser. Desde 1935 un schisma del oficial organisation Universala Esperanto-Asocio e fundation de un nov Internacia Esperanto-Ligo, queles trova se in acri mutual polemicas ancor durant li scrition de ti lineas, ha agravat li situation.

Malgré secession idistic, li Esperantistes esset sovente dividet pri reformes linguistic. Precipue li sufix -ujo por landes causat long polemicas. Quelc revúes viceat it per o -lando. Altri combattet ti innovation pro que si on viola li fundament in un sol detallie, altres va haver jure reformar altri punctus. Li argument sembla evident, nam quande on comensa reformar un lingue artificial on ne save u on deve haltar. It vell esser li comensa del fine. Li Esperanto-Academie energicmen protestat contra tal innovationes, quo ne impedi li «progressistes» continuar usar les.

(Image: E. de Wahl (in levul) e Prof. von Sydow avan li reyal biblioteca de Copenhag (1935))

Li situation actual

It es presc ínpossibil racontar li historie max recent, nam it manca li distantie temporal por judicar. Noi prefere tacer pro li personalitás ancor vivent. Li opiniones evolue sovente tam rapidmen que un adversario de hodie posse deman esser un alliate.

Sr Guérard in su Short History 1922 mentionat per órdin de importantie li 4 sistemas sequent: Esperanto, Ido, Interlingua, Romanal. Hodie li secution vell esser, secun extension del lingues: Esperanto, Occidental, Ido, Interlingua, Novial.

30 annus ha passat desde li evenimentes de 1907, 30 annus de antagonisme inter Esperanto e Ido, guerre fratricid, íncessant e ínutil. Hodie pro morte del principal actores de ti drama, Couturat, De Beaufront, Ostwald, Lemaire, Sébert, Cart, Bourlet etc., li passiones es un poc calmat, ma li situation resta li sam, it resta ínsoluibil, e it ha durat sat long.

Sol un nov conception, ti del naturalitá regularisat, posse reunir li fratres ínamical. E hodie, Occidental efectua ti miracul: it reuni ex-Esperantistes e ex-Idistes in un comun ideale.

In Occidental on trova combinat un natural stabilitá con omni reformes desirat del progressistic Esperantistes e Idistes.

Li autor de Occidental ne ha juit li subit e grand fama quam Schleyer e Zamenhof; durant mult e mult annus on ne comprendet le, benque il colaborat successivmen al amelioration de Esperanto, Idiom Neutral e Ido. In 1927 on posset ja nominar le li max grand interlinguist vivent. Hodie, deci annus plu tard, il resta li max alt lúmine del Interlinguistica. Festante li 11 august 1937 li 70-im anniversarie de su nascentie il mey reciver li emoet homage de nor gratitá.

Ric Berger.

Quelc capitules de ti Historie devet esser omisset pro manca de spacie. Noi cita: li sistema Romanal -- li sintetic passive, manca de logica e 3 infinitives de Ido -- li polemicas inter de De Beaufront e De Wahl -- li funest influentie de De Beaufront durant omni fases del historie del L.l. -- li historie de Ido e nascentie de Novial -- colaboration inter Prof. Jespersen e De Wahl -- li convergentie de Novial e del reformistic Idistes vers Occidental -- li revúe Tolero-lnterlanguages.

Nor letores va trovar li omisset capitules in li proxim numeró del Cosmoglotta A, 117, septembre 1937.

Cosmoglotta B 12 (aug 1937)

Serie B, poligrafat -- «INFORMATIONES» -- August 1937 -- Nró 4 (12)

Index del contenete ples vider ultim págin

Contene:

  • Per plen segles
  • Considerationes optimistic de un cassero -- Quande yo studiat Esperanto.
  • Li comun medies del intercomprension e li realitá del L.I.
  • Congress-problemas
  • Idistic response
  • Li verd veritá
  • Verd previsiones
  • CRONICA: Anglia -- Argentina -- Belgia -- Francia -- Irland -- Italia -- Svissia -- Tchec. -- USSR -- APIS -- Bons
  • EX LI PAPER-CORB: On scri nos -- Academic comunication -- Russ propos.

Per plen segles...

Un favorabil soffle pussa Occidental vers nov successes. Per sequer li linea quel li direction del Occidental-Union ha traciat, per profitar omni nov idés suggestet per li amicos de Occidental, nor movement marcha de successes a successes. Tis queles ha comprendet li fortie de nor lingue, oferta nos plu mult quam lor incorageament, plu mult quam lor amicitá: ili da nos lor fide. Li fide del creator, quel ha sempre revat contacter con li besonatores de nor admirabil instrument, trova nu un organisation quel permisse realisar li grand scopes del L.I.

Tamen, noi ne vole tro manifestar nor joya, ma restar vigilant. Li índiferentie ne es nor unic ínamico: it existe li animosi stupiditá de omnes queles nor successes irita; it existe li manie del classification politic (levul o dextri) -- li max strangi maladie del secul -- secun li politic idés del jurnales in queles on parla pri Occidental; it existe tis queles moca pri li númere de nor adherentes -- mocatores íncapabil representar se que ti númere constitue solmen un etappe, ne un scope; it existe li professional denigratores, li malevolentes, li adoratores de traditional vacui signal-paroles queles ha perdit omni sens e valore in li hodial statu de nor idé.

Nequí es plu tenaci quam tis queles have rason; si on vole decimar les, ili strax multiplica se. Credente haltar lor progress on deciplica lor forties. Just pro to noi avansa, con omni homes de benevolentie queles fide pri li excellentie de nor via. Just pro to noi va victer omni desfacilitás, mem por li precie de alt sacrificies. Noi conosse nor fortie. Si noi vell dever assanar nor ranges, noi vell far to quo li necessitá dicta nos, con li certitá del ínevitabil victorie de Occidental.

Union, discipline, metodic labor e propaganda, unitá de action es li garantes de ínhaltabil marchada al final adoption del international lingue in general e de Occidental in particulari. Fred Lagnel

Li Radio-station Moravská-OStrava in Tchecoslovacia ha emisset ye li 26. junio un discurse pri Occidental in tchec lingue con citation in Occidental. Parlator: coidealist Valentin Jirousek. Ulteriori ocasional discurses es previdet.

Juc. A. Sommer: Considerationes optimistic de un cassero

(Con amabil autorisation del redaction del Occidental-Bulletin, Praha, noi reproducte partes de un articul aparit in su nró 24 (4) de april 1937, con li desire que li fortun de nor tchec amicos mey repander se a nor tot Union. F.L.)

Omni organisationes professional, cultural, politic etc. ha reductet lor contributiones membral pro li crise economic; per to li adhesion deve esser facilisat. Li Club Occidental in Praha es un laudabil exception; su assemblé general del 7 marte ha augmentat li contribution ye 260%. Sin objection on ha fixat it a Kc 3.— mensualmen. Pro que nor membres, precipue in Praha, suffre pro un cronic manca de témpor, lor propaganda individual deve esser preparat e apoyat per li printat parol: prospectes, brochuras, afiches, biblioteca societari. Omni to va postular mult moné. Ma nor membres e amicos es consciosi pri ti necessitá. Vi li pruva: Du anonim non-membres ha payat al club extraordinari contributiones de Kc 100 e 460, e un membre quel desira restar anonim ha payat Kc 500. Li cassero mersía cordialissimmen li generosi donatores pro ti fort auxilie a nor labor.

Adplu, ja 5 membres ha obligat se payar un mensual contribution minimal de Kc 10, per quo ili automaticmen deveni membres del Propaganda-Section. Ma it vell esser fals creder que ti membres es rich homes. No, ili es solmen simplic employates, quam milles de altris...

In omni organisation li function de cassero es li max íngrat, sam quam li ministerie de financies in omni state. Ma ci -- yo posse dir it sin exageration -- it es un joy esser li cassero. Noi possede nu propri postchec conto nró 19.196 Praha e yo joya vider arivar contributiones de omni láteres. On va forsan suspecter me de un avari desire, vider sempre li club-casse plen. Un erra! Nor financial medies es solmen medies por atinger li scope, ma ne li scope self. Ili deve solmen formar li base del propri essential vital scope de nor organisation, que es: crescer, i.e. recrutar nov sacrificiaci membres de qualitá. Pro to anc yo, quam cassero, va subtener omnicos, quo va esser apt promoer li atingement de ti scope, mem si per to li casse va devenir tot vacui.

Omni Occidentalist mey metter omni su forties, su tot personalitá in li servicie de nor afere. Li un va aportar su activitá e energie, li altri su talente organisatori o su eloquentie, li triesim su plum de litterator, ancor un altri su conexiones o su idés, e mani de nos precipue lor financial auxilie. Chascun de nos deve sacrificar un parte de su témpor, energie, nerves, de su revenús, mem contra un partial renunciation a un personal avantage, chascun secun su possibilitá e capabilitá. Ples creder, coidealistes, nos scope vale tal sacrificies! Quo? Sacrificies? No, no! It es li suprem jure al colaboration pri un cose «digni del sudore del max bonis». Li suprem jure e li suprem deve de chascun coidealist sin exception es, formar altres a entusiasmat occidentalistes.

Gilbert W.: Quande yo studiat Esperanto... (opinion de un laborero)

Quande yo comensat studiar Esperanto, yo nullmen intentet criticar ti lingue. Yo volet aprender it, pro que it representat, a mi ocules, li «Lingue International». Li unesim regules del grammatica entusiasmat me, pro lor teoric simplicitá. Ma secun quant yo avansat in li studie de Esperanto, yo trovat divers coses queles chocat mi sentiment linguistic. Adplu, plur amicos a queles yo fat conosser ti lingue, mocat me e monstrat me quelc absurditás queles desinteressat les ínmediatmen de Esperanto. Yo esset fortiat aconosser que ili esset rect in lor objectiones, ma yo volet subtener li bellissim ideale del L.I., e yo continuat studiar Esperanto...Forsan yo vell har devenit un fidel e fanatic Esperantist, ma...

Ma on fat conosser me in sam témpor Ido e Occidental. Yo ne vole ci parlar pri Ido. Mi simpatie esset strax por Occidental, benque it semblat me tro latin. Do, yo comensat studiar ti nov lingue, ma ye ti vez, con li scope comparar it a Esperanto. Yo comprendet rapidmen que Occidental ne es «tro latin», e que it es ínpossibil far un lingue in sam témpor plu simplic e plu international. In comensa, li grammatica de Occidental sembla minu facil quam ti de Esperanto. In realitá, it es solmen minu «mecanisat», e contene quelc exceptiones postulat del internationalitá; ma ti exceptiones es aprendet in quelc minutes, e li grammatica de Occidental contene anc regules plu simplic quam ti de Esperanto (ínvariabilitá del adjectives, conjugation per auxiliares, absentie de acusative etc.). Adver, Esperanto es facil teoricmen, ma Occidental es facil in practica, e to es lu important!

Instinctivmen, yo reprochat mult cones al lingue de Zamenhof. Unesimmen, li adoption del accentuat lítteres: ĉ, ĝ, ĥ, ĵ, ŝ, ŭ, semblat me vermen bizarr. Por scrir textus per machine, yo esset considerabilmen alentat per ti accentus, e mem it esset practicalmen ínpossibil far li majuscules, C, S, ni H o U. (Ye majuscules e h, li accentu intra in li líttere e deveni quasi ínvisibil. E li corect demí-lune esperantistic súper u ne existe in necun scri-machine. Ci it es representat per li accentu tchec, u. NB ti ínconvenienties ne vale por li tot general e normal accentus de Occidental. Red.) Depoy, yo ha leet que, pro li evidentie de ti defectes, Dr. Zamenhof self recomandat in 1908 li scrition: ch, gh, hh, jh, sh. Tamen, quelc Esperantistes ha acusat me un vez «deformar» lor lingue, pro que yo usat ti scrition! It es evident, que li Esperantistes ha tot simplicmen lassat cader in oblivia ti litt amelioration...

Yo esset stupefat pro li adoption del ĥ con un tal pronunciation. Esque vermen it valet li pena serchar un tant monstruosi líttere por quelc rarissim paroles?!

Yo esset anc tre astonat pro li acordation del adjectives. Malgré mi desire aprender Esperanto, to semblat me un ínutil complication, in un lingue auxiliari quel pretende esser simplicissim...

Yo sempre questionat me de u Zamenhof hat prendet li desbell e ínconosset plurale per -j. Li vocabularium es europan; pro quo do ne adopter un plurale europan; pro quo anc inventer monstruosi paroles quam «ĉie, ĉiu, kiel, tiam, kiam, kiom, neniam, neniu», etc.?! ...

Quande yo arivat al studie del acusative, yo esset completmen stupefat. Yo ne conosset ti complication in mi matrin lingue, e tamen on comprende unaltru perfectmen! It es forsan ingeniosi distinter inter: «Papilio flugas en la ĉambro» e «papilio flugas en la ĉambron». Ma pro quo ne dir naturalmen: «Papilio eniras en la ĉambro» sin acusative in li 2-esim casu? Esque li verb «eniras» ne es sat clar? In quasi null casu posse esser un miscomprense, e in omni casus on posse preciser, sin acusative. Yo es cert que li laboreros ne va sempre reflecter esque on deve adjunter un -n! Mem li ductores esperantistic self fa numerosi erras!

On vermen deve haver corage por emfasar que Esperanto es un bell lingue! Su aspect e pronunciation fa de it un monstruositá linguistic. Li finales -o, -a, li acordation del adjectives, li plurale per -j, li acusative, li abuse del ch-atri sones, sembla selectet in li scope formar horribil frases, quam li sequent: «Sed kelkajn semajnojn poste, mi vidis la najbarajn knabojn farantajn grandajn ruĝajn makulojn kaj longajn bluajn striojn en ĉiujn miajn belajn esperantistajn lernolibrojn.» o: «...eĉ ĉe ĉiuj tiuj-ĉi...»

Ci yo ha solmen resumat li cardinal objectiones queles yo fat instinctivmen studiante Esperanto, ante mi adhesion a Occidental. Quant erras e absurditás on vell ancor trovar per examinar li derivation e vocabularium de Esperanto!

Camarades esperantistic! Qui de vos ne ha sentit, studiante vor «karan lingvon», omni ti grav e íncorectibil defectes? Esque it existe un sol «samideano» in li munde, quel ne ha esset unquande chocat per un del supra dit hideositás?

Camarades esperantistic! Esque it es plu bell e plu simplic dir: «Ili amas iliajn bonajn kaj junajn amikojn», quam in Esperanto, o: «Ili ama lor bon e yun amicos», quam in Occidental?

Camarades esperantistic! It es ínpossibil que vu omni ne ha sentit unquande ti gravissim erras. Certmen vu es nu acustomat al ínnatural Esperanto; changear vor flagga sembla vos ínpossibil. Tamen, vu deve comprender que vor via es fals e mortativ por li idé del L.I.; vu deve examinar Occidental sin prejudicie, nam Occidental representa li fine del evolution del problema del L.I., nam Occidental, per su quintessentie self, es li lingue del future!

Li insigne del Occidental-movement, li unde del lingue in li circul del munde, ex metalle argentin polit, form de spingle de cravatte, ha aparit. Precie afrancat SFr. 1.50 de Institute Occidental, Chapelle (Vaud) Svissia.

Géza Jakó: Li comun medies del intercomprension e li realitá del L.I.

Li idé de un neutral lingue auxiliari usat de divers nationes del sam cultur-comunité por mutual intercomprension ne es nov. Ma li realisation de un tal comun medie de intercomprension es ancor plu ancian quam li idé self: Grec e Latin ludet un rol enorm durant li centennies mem til li ultim témpor.

On aplica un foren lingue solmen si on es fortiat a to. Examinante li causes del aplication del Latin quam lingue international, noi vide, que li prim condition e índirect cause esset li plu bass cultural nivelle del europan nationes e lor beson adopter e assimilar li superiori cultur-productes del antiqui nationes.

Noi vide que li lingual expressiones acompania li corespondent idés anc si ti cultural superioritá concerne solmen ún partial dominia del cultura o del civilisation, si in sam témpor li céteri nationes besona ti special cultur-productes: p.ex. li comercial terminologie de italian orígine, li francés paroles del cortesie e del mode, li anglés expressiones de sport e film, queles ha devenit tot international.

Si nu pluri nationes ha profitat ex li sam cultur-fonte e assimilat li sam lingual expressiones, it es lu max simplic e completmen natural, que ti nationes va aplicar ti comun medies de expression anc in lor reciproc cultural relationes. Li max simplic e instructiv exemple de ti tendentie es li internationalitá del cifres arabic. It monstra li alt nivelle del anteyan arabic matematica e li natural tendentie aplicar ti comun medies de expression por reciproc international cultur-relationes. Ti tendentie es li direct e max essential cause por li aplication del Latin quam lingue international e anc li cause del developation del international terminologie.

Ma con li evolution del tal-nominat modern cultura e li aparition de nov centres de interesse, li influentie del antiqui cultura diminuet. Nov idés demandat nov lingual medies e li Latin plu ne posset contentar li postulationes del modern vive.

In altri látere, in consequentie al remarcabil egalisation del cultur-nivelle del occidental nationes, necun occidental lingue posset obtener li absolut hegemonie súper li altris. Anc altri causes, quam national jalusie e antipatie impedit li general aplication de un vivent national lingue quam predominant e neutral lingue international auxiliari.

Li trist resultate de to es li restriction e extrem desfacilisation del occidental cultural comunicationes. P.ex. pri li sam scientic question on scri e labora in decenes de lingues e in centenes de jurnales e libres in divers landes, sin possibilitá de coordination, del paralel labores. Si un scientist vole laborar vermen secun li metodic postulates de scientic exploration, il deve aprender e comprender decenes de lingues (por ne parlar del desfacilitá self expresser se in pluri foren lingues). Ultra ti anarchic situation in li scientie, li manca de un comun lingue auxiliari es tre acut anc in li comercie, in li turisme e trafic, ye international congresses e conferenties, por li divers printat e radiofonic publicationes de international interesse.

Li problema del lingue international devenit conscient e actual, quande li Latin plu ne posset satisfar su mission quam lingue auxiliari. Durant li ultim decennie e particularmen durant li ultim quinant annus on ha meditat mult pri ti problema. On ha constructet circa 700 divers artificial lingues, queles omni intentet soluer li sam grand problema in diferent manieres. Tamen li grand númere del generalmen dilettantic projectes ha ductet a profund clarification del principies. Li nov scientie del interlinguistica ha venit al conviction, que li besonat modern lingue international (1) ne posse esser un lingue national e natural, quam anglés, francés, german, italian, hispan o russ, pro li supra-citat egalitá del cultur-nivelles e li manca de absolut cultural superioritá de un lingue resp. li dependentie del altris; e pro li divers nationalistic resistenties e pro li ínregularitá de desfacil aprensibilitá de ti lingues. (2) It ne posse esser un lingue arbitrari, inventet, ignorant li psicologic fundamentes del lingual vive e li supra-discusset max simplic e acustomat maniere de intercomprension per li comun international lingual elementes. (3) Un lingue international por li usa del occidental cultur-comunitá deve consister ex li comun paroles, radicas, afixes e grammatical acustomationes de ti occidental cultur-comunité. Un sistema de lingue international quel forjetta li international scientic terminologie vell esser tam absurd quam si li matematicos vell voler forjettar li cifres arabic e inventer altri nov signes in vice del bon-conosset e acustomat medies de numeric expression.

Li realitá del lingue international significa su ínmediat aplicabilitá. Nu noi ja posse dir, que li quinant-annual interlinguistic labores ha ductet a un tal real solution, e ha productet un lingue international, quel es ínmediatmen aplicabil, proque it satisfá omni postulationes del modern vive cultural. Ti lingue es li ovre del vive del baltic erudite Edgar de Wahl (Tallinn, Estonia), publicat in 1922. Li autor dat it li nómine «Occidental», pro que it es basat sur li comun lingual funde del occidental cultura e vole esser un lingue auxiliari por li comunication del occidental cultur-comunité. E secun quant li occidental cultura es difuset sur li terra, ti lingue anc es un lingue intercontinental: li serchat lingue mundan.

«Occidental» es li real solution del problema del lingue international pro su ínmediat comprensibilitá, pro su minimal grammatica e maximal expressivitá, su regulari e international vocabularium, su aspecte natural e su grand facilitá de aprension e usation, de su ínmediat aplicabilitá por omni relationes international. It oferta ínmediat profites in corespondentie o conversation con extranos conossent li international paroles usat in lor lingue matrin, mem si ili ne ha studiat Occidental. Per su studie noi aprende li international paroles usat in nor lingues e augmenta talmen nor education, mem si noi ne have international relationes.

Congress-problemas

Li Esperantistes fa ho-annu lor jubilari congresse in Warszawa, li Idistes invita al congresse in Paris. Pro quo noi ne congressa? mani forsan ha questionat se; e un Idist moca: «Si vermen vu es plu fort quam noi, pro quo vu ne organisa un congresse?»

Decidet amator de congresses, yo ha assistet a 5 Ido-congresses, charmant evenimentes: conossentie personal con ancian corespondentes, con nov amicos, bell excursiones e gay vésperes, e li entusiasme: noi vermen comprende unaltru. Qui ha congressat unvez conosse ti deliciosi memories e ne desira indiger les.

Si hodie on questiona me: desira tu que noi mey congressar?, yo va responder yes per li retorn del posta. Si on questiona me: considera tu un congresse quam util o necessi, yo va responder con sam rapiditá: no!

  • Nor sceptic Idist va dir, que li fox parla pri vin-beres tro verd. Noi lassa le provisorimen ti plesura.

Li functionarios de Occidental save, que on plurivez ha proposit far un congresse, e que sempre li final decision esset negativ. Li problema del congresse deve esser considerat de pluri láteres. Lass nos comensar per li diferent mentalitás e besones del diferent movementes:

Li cardinal trate de Esperanto es li propagandistic bluff, li suggestion, li ilusionisme: «Esperanto es parlat de milliones -- chascun congresse grandega sukceso -- Esperanto es li L.I.» etc. -- Ex li franc confessiones esperantistic noi save hodie que detra li «sukcesoj»-culisses, lor congresses esset li arena de discret ma odiosi luctes fratricidi, queles solmen in li annu passat eclatat publicmen. Ma por li propaganda de ti congresses esset índispensabil. Ili fat parlar pri Esperanto e mantenet in li publica li ilusion que Esperanto es li L.I., ilusion persuadent aprender un lingue, quel secun un recent confession ne monstrat suficent fortie de atration quam lingue sol.

Li Ido-movement, in contra, cultiva precipue li auto-suggestion, li self-ilusion: «Ancor Ido es max bon -- ancor it sufice a nos -- ancor noi congressa do noi vive -- 'Ancor Polonia ne es perdit'» etc. -- Qui unvez ha congressat, ne posse cessar. Fine del congresses vell esser simptoma de debilitá mortal. Desde su nascentie, Ido devet defender se contra li necrologos dedicat a it del Esperantistes, a queles comensa se junter li nores. Do por mantener li ilusion esser un movement vivent e progressent, Ido deve continuar li traditional congresses, queles permisse dir: «vu menti, noi vive ancor!», response custosimen payat de mecenes.

Do: Esperantistes besona congresses por ilusionar li publica, Idistes por ilusionar se self. Nor caracter es, noi espera, li manca de ilusionisme, li entusiasme frigid, li realistic labor. Per labor, ne per hashish, noi desira sentir que noi vive.Congresses, necessitá mortal por li Idistes, es por nos un luxu. Quel esset li sententie de Ostwald? «Ne dissipar energie, profitar it!» Do lass nos rasonar secun li principie del economie del energie e balanciar custas e valore del congresses:

«Esperanto» de junio 1937 scri: «Un congresse es un negocie con deficite. Sin subvention de benevolent samideanos, li organisation de un congresse, malgré li contribution in aure, es e resta un grav risca. To on posse pruvar per li calculationes del pluparte de congresses.»

Yo ha fat li protocolle de du Ido-congresses (Freiburg 1929 e Sopron 1930) e yo posse dir que lor labor-valore ne stat mult gradus súper null. Por deliberar veritabil problemas, témpor ne esset. On escutat discurses self-glorificant, finient per «vivez Ido» e ganiat long aplause; e sagaci discurses pri lingue e fate de Ido, tro realistic por pleser, tro rasonabil por esser comprendet o realisat per resolutiones. On consentit pri questiones u divergenties grand ne hat esset, e on ne posset concordar pri questiones de importantie. «Basso continuo» de omni congresses esset li schisma inter progressistes e conservatores, e lor refrane li dispute, esque resolutiones de un congresse es consultativ o decisiv.

Yo aconosse naturalmen, que it ne lice deducter de Ido-congresses al valore e resultates de un eventual Occidental-congresse, nam li diferenties de structura e problemas, de conditiones e spíritu del du movementes es considerabil.

Ma ne solmen mundlinguistes congressa; on audi li sam plendes partú. Li german fisiolog prof. E. Abderhalden ha publicat quelc remarcas pri organisation de scientic congresses e observa lu sam: amusativ valore grand -- real valore minimal!

«...li númere del seriosi congressistes es litt. Íncontabil 'congress-hienes' profita del rabattes ferroviari e modic congress-banquettes, del ocasion vider un nov cité etc. Centenes de non-iniciates con familie assiste al congresses...» (- pro to li fantastic númeres del Esperanto-congresses -) «...li expert congressist escuta pro to solmen poc discurses. Li singul discurses es regularimen tre poc visitat...in li international medicinic congresse in London 1913, eminentissim exploratores parlat córam 2-. auditores...desde mult annus on ja plendi pri li degeneration de scientic congresses...sovente propositiones de reform. It ne es desfacil imaginar un congresse quel idealmen satisfá su scope, ma it es desfacil realisar li idés in practica, pro tro mult interesses particulari... multes have li justificat desire self presentar li resultates de lor explorationes... abundantie de tal special discurses. It es simplicmen ínpossibil plazzar omnes... li témpor es restrictet, specialmen ti del discussion. Grand experientie es necessi por concentrar lu essential in poc frases. Mani discussion deve cessar just quande it deveni interessant... omni discurses, de queles li contenete ja es conosset per publicationes, vell dever esser omisset, sammen decorativ discurses... Li utilitá de pre-printation de referates...es questionabil. Li singul autor es obligat fixar mult mensus ante li congresse quo il va dir. Yo memora un tre amusant episode del international congresse de fisiologos in Boston. Ta du exploratores discusset in diferent lingues pri un problema. Plu ili parlat, plu it devenit confus. In fine monstrat se, que li opositor ne respondet al discurse, quel il ne comprendet pro lingual motives, ma que il basat su objectiones sur li referate printat. Ma li orator hat completmen changeat su opinion in li témpor inter printation e discurse, e basat su demonstration sur totalmen altri experimental resultates.»

Bell pruva pri li urgent necessitá de un L.I.? Prof. A. remarca que li hodial tecnica permisse printar li referates plu rapidmen. Ma si on printa brevimen antey, denove manca li témpor por efectivmen studiar li materiale de grav problemas. On videt in li conferentie de IALA in Copenhag 1936, que persones devet discusser un tema, pri queles ili hat esset laicos til li comensa del session, e por studiar li materiale ili havet solmen li témpor economisabil ex lor pause de diné o per ne escutar li discurses de altris. In mult casus on posse preparar un congresse per antey dismisser questionariums pri li max important questiones, per clarar li essentie del problemas per preliminari discussiones in congress-bulletines dismisset periodicmen durant li preparation del congresse. Ma to demanda denove special labore e expenses suplementari, e li sistema aplica se ne a omni questiones.

In fine prof. A. recomanda quam max efectiv un congresse sur un nave, u chascun have ocasion vider chascun, e u ne existe tro mult distractiones seductent a absentar se del sessiones de labor.

Pos to noi posse concluder que in general li valor real de un congresse nequande sta in proportion al necessi expenses. Esperanto e Ido besona lor propagandistic efect, pro que lor lingues self ne propaga se. Occidental propaga se self -- noi monstra nor lingue e su ínmediat aplicabilitá; pro to noi posse carir li teatral reclamistic aparatura índispensabil al propaganda del artificial sistemas.

Ma li personal psicologic valore del congresses resta grand, e pro to yo sempre va restar un calid amator de congresses. Ma to es un rason del cordie, e pri li bene de nor movement li cerebre deve decider. Li expenses de moné e labor por organisar un congresse es grand, sammen li expenses del congressistes devent payar un long viage, del clubs payant ti de delegates. Ti summa de moné e labor da un mult plu grand efect util, si aplicat a direct propaganda, al elargation del organisation, del revúe, al augmentation de litteratura instructiv, scientic, poetic. Do, noi consenti, del vis-punctu rational, que un congresse es un bellissim, un adorabil ornament de movementes, ma un luxu. E li rational mann renuncia al luxu tam long quam il posse aplicar moné e energie a coses plu util. I.F.

Al tese de I.F. yo vole adjunter un detallie suplementari. Yo ne pensa que it existe organisatores de congresses suficentmen naiv por far se ilusiones pri li labor-valore de tal monstru-reuniones. On ne posse expectar de ili alquo quo ili per lor natura self ne posse dar. Ma esque on vermen expecta it? Li congresse self es solmen li oficial cadre quel oferta li ocasion necessi por li labor del ductores extra li sessiones purmen decorativ del plenum. Considerat sub ti vis-punctu li congresses have un valore quel ne deve esser subestimat. Yo save tre bon quo ili dat me, e quo es ver por me, es anc ver por altris. It ne es possibil far se un image fidel de su colaboratores per li corespondentie sol. Por qui have un oficie implicant cert responsabilitás, li personal conossentie de su colaboratores es presc egalmen necessi quam li ordinari capabilitás administratori. Ti avantage ne posse esser compensat per alcun altri medie e anc li movement occidentalistic deve profitar de tal ocasiones. To ne es tam desfacil. On ne besona organisar un congresse in chascun annu. Un sol e unic contact inter li ductores sufice. Si on vell obtener que li membres del Academie o del Senate profita del ocasion por passar li vacanties in comun in quelcunc centre turistic, tande on vell constatar que li moné ne esset expenset in van. Naturalmen it va esser ínpossibil reunir omni membres, ma si solmen li demí vell posser assister, tande to ja vell valer li pena. A. Matejka

Malgré li pessimistic considerationes del articul de I.F., noi ne vole abandonar li idé de un Occidental-congresse, ma noi desira antey bon studiar li divers possibilitás evitar li mentionat ínconvenienties. Interim noi questiona li ductores e propagandistes de nor movement quo ili opine pri un eventual pur-labor-reunion in Chapelle in 1938. Ci necun «distraction» vell tentar a deserter de nor sessiones. Un bell natura vell tamen permisser reposa vacantial, e li vive-custas por 1-2 semanes vell esser plu modic quam in hoteles de grand cités. Noi expecta vor opinion pri ti suggestion, e secun li responses, noi va perstudiar it. F. Lagnel

Idistic response... Forsan tro entusiastic, un recentmen transit ex-Idist exhortat altri Idistes a sequer le. Sin discusser li aptitá del metodes ni precipue del objectes de su propaganda, noi reproducte ci sin change li carte, quel il recivet del redactional-secretario de «Center-Bladet», li max difuset Ido-revúe, omissente solmen li nómine del destinatario:


Tre estimata samideano... -- Vu aspiras en Vua karto a ni ke ni devez sakrifikar Centerbladet a ta demenda kozo quale Occidental. Ka Vu vere kredas ke normala homi povas adherar a linguo tante konfuzoa de idiotismi, neregulozaji, stranja vortformacuri e kun poligrafita circkuleri senimporta. Se ni facus to ni konsiderus ni matura por hispitalo por defektozi. -- Quon me konsilas a Vu ed omna Occidental-isti esas studiar «serioze» por unfoye la linguala esencali e lore derivar de lo, ke la linguo internaciona di la futuro mustas, absolute mustas esar ulo tre tre simila ad Ido. -- Ke Matejka transiris ad Occidental esas vera bonfacanta ago, nam ni esas felica esar liberigita de lua «kunlaboro». Ni esus felica se plusa del destruktiva elementi transirus ad Occidental, nam ibe li havas plu bona motivi destruktar linguala movado, nam Occidental vere es destruktinda. Tamen ni ne timas Occidental, ol restos tam senimporta quale nun ed es extreme bona, ke lua adherenti restez en la Occidental-uniono, lore li ne facas domajo en la domeno dil mondolinguo. -- Kordiale Vua

  1. juni 1937 -- Hellmut Röhnisch

E un stil-prova ex un duesim lettre (17.6.37) del sam autor al sam destinatario: «... Me vere esas surprizita quale Vu povas esar surprizita pri mea karto, en qua me deklaras la Occidental-isti kom dementa. Me konsideras omna Occidental-isti kom homi ne-serioza e traktas li kom tali, do li havas nulo serioza facenda kun la questiono dil mondo-linguo propre dicita. Ni iros nia voyo ambe kontre Esperanto ed Occidental, e ni vinkos... esez certa pri to. Irga kunfuzo esas absolute neposibla e ni sempre defensos la legi dil internacioneso, logikeso, renversebleso, facila lernebleso ed evfonetiko, savante ke nul altro povas esar plu skopokonforma kam Ido. ... Hellmut Röhnisch»

Li verd veritá. -- Quasi quam reverse al articul de J. Svec in li ultim Cosmoglotta B pri qualmen on fabrica un movement de masses, noi trova in «Heroldo de Esperanto» del 27. junio un articul «Kiel kutime...» signat de «Gahler», ex quel noi cita:


Noi esperantistes fa grand brui por atinger che un o altri instantie li usation de nor lingue, -- e poy? Yes, poy noi totmen plu ne atente li scope atinget e bagatellisa it. Tal it esset anc pri li radio-emissiones in Esperanto ex Roma. Un fort station audibil partú parla in nor lingue. Li direction da a Esperanto li sam jures quam al grand lingues europan e mette it in quinesim loc. Poy Radio Roma arangea un mult-promessent concurs inter li auditores con vermen modest conditiones. Partú ti concurs evoca grand interesse -- che li parlatores de lingues national. 250 franceses, 180 germanes, tant angleses e tant hollandeses. E, oh scandale, solmen 40 mundlinguistes! Al samideano che li microfon, quel ca combattet bravmen e sin nómine, on lassa li embarass e li blamage córam li direction. Almen cent vell har devet partiprender por dignimen representar Esperanto in Radio Roma e li Direction Turistic Italian. ...


Verd previsiones. «Esperanto», li oficial organ de UEA, contene in su numeró del 10. junio un articul «Li scene del generationes» signat de «(Volk)» con ínacustomat profeties pri li future de Esperanto. Noi cita:


... Por li future noi ne va dir mult. Quelc yunes videt Zamenhof durant li guerre, just ante su fine; si un de ili ha comensat ferver, e si il va viver long, il va portar li «torch» til li Centenari jubilé de Esperanto... in 1987! Jules Verne, Robida e H. Wells, unit con Ossendowski e Einstein vell possibilmen posser predivinar li aspecte de ti munde futur... Ne omni nor infantes va viver ti centenari jubilé! Forsan interim va evenir, secun li paroles de Zamenhof, ti «autoritari congresse, quel... va far in Esperanto omni util ameliorationes, mem si por to on vell dever changeat li lingue til complet ínreconossibilitá». («Esenco kaj Estonteco...», leet in 1900).

E nu, letor, vu strax vell posser comensar regretar li desaparition de Esperanto in su form present...? No, tranquila vos... it resta, quam un sant lingue, sempre usat por solemni stil, sempre studiat quam patre del nov mundlingue; li roman nationes ya studia li latin, li slaves li slavonic, li germanes li gotic lingue. Per tal duplicitá li lingue del tot munde vell aquisiter definitiv completesse, necessi por li ver lingue por omni homes, e ... li bell somnie del homanité por li bene etern vell devenir efectiv.


Cronica

Anglia

Li propagation de Occidental in Anglia ne es un tache facil pro causes queles deve esser evidenta omni coidealist. Noi insulanes ne senti li beson de Occidental tam fortmen quam p.e. li Svissianes e Tchecos senti it. On posse observar in li historie que li grand idés e li grand luctas productent les o productet ex les, secun li vis-punctu, sempre atinge nor costas un poc tard. Sin dúbite it va esser sam pri Occidental. -- Yo ha pensat mult pri li max bon maniere presentar Occidental al Angleses. Un direct propaganda ne sembla me tre util. Ma hay un simil problema sentit plu fortmen del Angleses: lor caotic ortografie. Noi Occidentalistes atente tro poc al possibilitá de su reformation. Durant li du o tri annus just passat ha evenit in Anglia coses strangi por un land generalmen considerat quam tre conservatori. Yo abstrae del politica e mentiona solmen que li decimalistes ha just comensat un grand campanie. Si li decimalistes gania alcun successes, it es cert que li simplificatores del anglés ortografie va reatinger li confidentie. Lor cardinal obstacul ha esset lor discordie. Nu ti obstacul va certmen esser superat. It es tre possibil que ili va consentir pri un programma de reform quel ne va auxiliar li propaganda de Occidental, p.ex. on posse changear li parol anglés «circulation» a «surquelaeshon». Pro to yo proposi que noi Occidentalistes prepara un projecte de reform basat sur Occidental e propaga it junt con Occidental. Yo self espera preparar un tal projecte, ma it es possibil que yo ne va posser trovar li témpor. Yo do mentiona it al coidealistes pro que it es un urgent afere. Si li ortografie quel noi proposi es tam fonetic quam ti de Francés, it va esser util. S.B.

Argentina

Li revúe «Organización Obrera» de Buenos-Aires publicat in su numeró del 1. may 1937 un facsimile del quittantie usat del «International Association del Laboreros» con li textu del formularium printat in Occidental. Noi specialmen saluta ti practic adoption de Occidental per un proletari organisation quam concret pruva contra li malevolent e fantasticach assertion que «Occidental servi solmen li erudites», durant que minu clar e comprensibil sistemas vole esser creat just por li besones del laboreros. C.R.

Belgia

Li jurnale «La pensée» de Bruxelles publicat li information del Occidental-Presse.

Francia

Coidealist Ing. E. Pigal (Wien) prendet parte in li conferenties de un international Tecnic Comité quel havet loc in Paris in junio 1937. In ti ocasion sr Pigal anc incontrat nor coidealistes L.M. de Guesnet, Schreiner e Paul Ebor e altri occidentalistes de Paris in un amical véspere. Li conversation in li Occidental-Societé de Paris esset fat solmen in Occidental e tractat precipue li continuation del successosi demarches del Occidental-Union in li international circules del tecnica e scientie, pri quel specialmen nor viennesi coidealistes fa mult valorosi eforties. -- Sr Pigal expresse su cordial mersí specialmen a sr de Guesnet pro li mult amabil auxilies durant li sejorn in Paris.

In sam témpor nor sviss coidealist Major H. Tanner havet ocasion visitar nor amicos in Paris.

Li avocate A. Michaux ha morit. Ti eminent mundlinguist esset in comensa Esperantist e organisator del unesim congresse de Esperanto in Boulogne s.M. in Francia. Poy il publicat un propri sistema «Romanal», quel ganiat un cert fama. Michaux esset un frequent contributor al interlinguistic revúe «Tolero-Interlanguages.» pl.

Irland

Li universitá de Dublin ha nominat nor eminent coidealist prof. C. W. von Sydow doctor honorari. -- In Irland es nu propagat un lingue neo-irlandés demí-artificial. Su autor, quel ha studiat Occidental, ha composit ex divers dialectes irlandés (gaelic) un lingue simplificat con un grammatica presc tam facil quam ti de Occidental. Noi espera posser comunicar in un del proxim numerós de Cosmoglotta B detallies pri ti interessant idioma nominat «Eeris». Li autor fa in sam témpor un efectiv propaganda por Occidental inter li yunos de catolic colegies de Anglia. I.F.

Italia

Li linguistic revúe «Le lingue Estere» in un nov formate e tre bell aspect continua publicar anuncias pri Occidental in Occidental. -- Li grand bisemanale «Fronte Unico» (L'idea di Roma) contene in su rumeró del 6. julí un grand articul-anuncia pri Occidental in Occidental de coidealist Dal Martello. I.F.

Svissia

«Revue Internationale de Sténographie» publica extra su serie de Occidental-curs, in su numeró de junio-julí un traduction occidental del «Querc e canne» de Lafontaine, fat per nor mort coidealist sr. Creux. -- «Volksstimme aus dem Fricktal» publicat li information del Occidental-Presse, sammen un jurnale del canton Schwyz, de quel noi ancor ne posset aprender li nómine. -- «Le Curieux» reproductet li articul pri li «petit nègre» del «Feuille d'avis de Lausanne». -- «Schweizerische Jugendherberge», organ del sviss societé por albergas de yunesse, informa in su nró 5 de may pri li articul concernent in Cosmoglotta. Li societé «Pro Juventute» da informationes pri Occidental a demandantes. -- «Schweizerisches Gutenberg-Museum» insertet in nró 2 de 1937, p. 157 un extracte de nor prospecte in Occidental. -- Un elementari curs per corespondentie por persones de german lingue matrin, con corection de taches es in edition fine de julí.

Li 11. julí passat per Lausanne nor coidealist A. Matejka ex Amsterdam por incontrar srs Berger, Lagnel e Federn. Ti convenida esset un grand plesura por nos omni. In hores de agreabil conversation noi memorat témpores e combattes passat, li strangi e ínprevisibil changes del vive, e li diferent vias sur queles it ha ductet chascun de nos de Ido a Occidental; li favorabil situation present da fort esperantie por mem plu successosi labores futur. Un tur in barca sur li aqua verd smeraldin del Lago Leman, circumdat del Alpes brilliant in li sole, finit un convenida de amicitá e harmonie perfect. I.F.

Tchecoslovacia

In li cité Lomnice n. Pop. in nord-ost Bohemia existet un circul de idistes contant 10 membres. Su ductor esset sr Fr. Havlic, quel ante ne long témpor visitat in li proxim cité Rovensko p. Tr. sr Jaroslav Podobský por informar se precismen pri Occidental. Pos har perstudiat it, il ha referet in ti idistic circul pri it, e li resultate esset que 7 membres acceptet Occidental, li altris resta neutral. Li nov Occidental-circul conveni du vezes per semane e studia Occidental. Mult success! -- PAX, revúe del pace, organ del International Cultural Liga, apari in Praha in du editiones: tchec e international (in lingues german, francés e anglés). Li ultim nró 13 del IV annu, may 1937, publica un articul in Occidental: «Li cordie del pace.» It es li traduction del redactional glosse in li priori jurnale tchecoslovac «Lidové noviny», publicat ye Pasca (28.3.37), in ocasion del customal ceremonie del Rubi Cruz tchec, nominat «Li pace de Deo» (Trad. de Jaroslav Volný, Praha). Li redaction del revúe PAX ha adjuntet al textu li sequent remarca (in G e F): «Li textu sequent es in li lingue auxiliari Occidental. Nor amicos ples comunicar nos in quel mesura vu ha comprendet li textu!» -- In 1937 PAX apari in 12 cadernes, 6 tchec e 6 international (in G, F, A). Li precie del abonnament por li international edition es SFr. 1.20. Redaction-administration: Praha II., Na Zborenci 18. -- Noi recomanda ti revúe a omni amicos del pacifisme. J.P.

USSR

Nor coidealist Kofman in Odessa informa nos, que su manuscrite del grand lexico Russ-Occidental es pret a printar. F.L.

APIS. Nov adresses

FRANCIA Gérardner (Vosges)

  1. Sr Chabaud, René / 5e B.C.P. 3e Cie. / Chasseur (1915) F.Ido.H. -- O.H. cor 01.05.15.37.42.58.74.77.80.91 exch ill pc of F revúes.

HISPANIA.: Ples supresser nró 98 Barcelona e reconsiderar 99 Figueres valid.

ITALIA Bari

  1. Sr Bisceglie, Marco / Via Capurso 187 / Studianto (1916) I.F.G.L. -- O.G.: exch. revúes, pc ill. coresponde solmen secun propri iniciative!

Grisgnano di Zocco (Vicenza)

  1. Dr Dal Martello, Emilio / Ingeniero (11.11.1899) I.F.G.Ido -- O: cor por far conosser e difuser Occidental.

Pavullo nel Frignano

  1. Revúe «Italia Filatelica», oficial organ de A.I.E.T., redactor: Sr Giuseppe Bevilacqua. Scope: exch pm, ill pc, libres, revúes, jurnales, musica, corespondentie etc.

TCHECOSLOVACIA Praha XI

  1. Dr Stastný, Karel / Dvorákova 27 / Financial consiliero (1902) T.F.G.L. -- D.G.: 33.34.35.79 (turisme), event. cor. gen. tem.

Por litt payamentes ples usar li Bons del Institute Occidental. Ili es acceptet: Ples comparar liste Cosmoglotta B p. 58

Italia: Dr E. Dal Martello, Grisignano di Zocco, Vicenza

Norvegia: Karl Krogstad, Bersv. vt. 16., Trondheim

«Quel bon-cordial hom vell possibilisar a me e mi familie (marita e filietta) li fundation de un nov hem ucunc in li munde -- o un cura de refriscation e recreation a mi marita e filietta (etá 2 1/2 annus) per gratuit restada in propri dom?» (Anunciant es sin labor ja desde quelc annus e trova se sin possibilitá legal propagar L.I. Ples scrir sub «Fervorosi Propagandist» al Administration de Cosmoglotta.

Ex li paper-corbe

On scri nos: -- de Wahl: Hurrá, hurrá, hurrá. Noi have «Ex li Paper-corb», to esset just to quo noi besona. Nu omni altri revúes ha devenit superflú. Farfarello: «Ex li PC» es li unic gazette por quel it vale scrir. -- Pattinetti: Les págines de vor gazette es vermen spirituosissim e propagandisticissim por lu Occidental. Gratulationissimes. Prof. S. Madhrepore: «Ex li Phapher-chorb» es un excelllenth litth pholie. Griggl Krónrabny: Ante poc mensus yo esset ancor Volapükist. Ma leente PC, qui vell posser resister? Coidealistes, amat amicos, yo presse vos a mi cordie. Yo es vor, vor, vor por sempre. G.B. Shaw: Very nice indeed, your little waste paper basket. But I don't understand why you didn't stay in it. Presidente Roosevelt: Subrider crea li prosperitá del munde. PC fa subrider. Ergo it es un essential element por li prosperitá. Duc de Windsor: Yo mersía PC, li unic gazette quel ne ha raportat pri mi maritage. Hellmut Röhnisch: Omni Occidentalisti es idioti. PC esas apta organo por li. Me nur deziras, ke li lernez che me e CB la eleganta e serioza stilo redaktala. J. Svec: Ples self leer in «Occidental-Bulletin», Annu III, nró 26 (6) del 15 junio 1937.

Academic comunication: Yo have absolutmen necos a far e besona urgentmen quelc labore: Ples strax inviar omni idé pri changes in Occidental. Ples ne perdir valorosi témpor per reflecter it: ples inviar ínmediatmen pos vor inspiration; ne ajorna a deman, quo vu posse far hodie! Li Ido-Academie have til nu li championatu: it discusse 156.3 change-propositiones per mensu e adopte necun. Yo in contra promesse adopter omni proposition sin discusser necun. Si pluri tal propositiones vell contradir unaltru, yo tamen deve atender un mensu inter li adoptiones por evitar un tro fort zig-zag. Ples creder Esperantistes e Idistes, li max sagaci criticos de Occidental: Occidental es mal, pejor, pessim, fushlaboruro. Ples explorar vor cerebre. Noi solmen atende vor idé por ameliorar it, e poy Occidental, «fushat» durant 30 annus, va in fine esser perfect. -- Interim Famodern, Sectario del Adoptemie.

Un benevenit response: Qualmen un russ vell scrir Occidental:

Nitchevo bon índisciplina. Soviet collectiv tzar. Litt experiment -- bon experiment. Occidental complicat. Articul superflú. Russ nitchevo articul, parla bon sin it. Parol «es» superflú. Russ nitchevo «es», parla bon sin it. Va supresser. In contra necessi conjugabil interjection: «Vi, ples, yes» -- singulari formes, chocant quande dit a pluri persones. Russ interjection conjugabil plural. Adjunte duesim person plural finale verbal «-te» a interjection, pronunciar «-tye»: «Vitye, plestye, yestye». Ili vermen bell e natural. Litt modification (important nam frequent) ne aporta desfacilitá a nor bellissim linguette. Ili tut facil e natural por russos, do anc por altri homes. Compensation complet: Articul e «es» supresset, conjugation de interjection ganyat. Occidental plu bell por russ propaganda. Academie nitchevo discusser. Tovaritch De Wahl nitchevo decider. Tovaritch Secretar nitchevo publicar. Yo self adoptiv comité. -- Komplikey Desvassilyevitch Proposoff

Rem.d.Sec. Li proposition es excellent. It es just to quo mancat nos. Noi mersía sr K. Desfacilyevitch cordialmen por su Proposition aproximar Occidental al russ lingue. Ples inviar nor ancor proposition aproximativ a altri lingues! Pro causes de neutralitá e internationalitá, Occidental deve aproximar se a omni national lingues in sam témpor. It va esser un grandiosi amelioration. I. Famodern.

Pro un erra del expedition, quelc abonnates ne ha recivet li nró de junio de Cosmoglotta B. Noi peti excusar ti desagreabil erra. Noi ja ha inviat li numeró a omnis queles ha reclamat it, e peti omni altris queles ne recivet it, strax reclamar it.

Cosmoglotta A 117 (sep-oct 1937)

COSMOGLOTTA, sept.-octobre 1937. (Annu XVI.) No 6 (117)

Contene

  • Li ver historie del lingue international (Fine).
  • Un regard in li futur.
  • Esque Occidental es un constructet lingue.
  • Statut del Occidental-Union.
  • Interessant experiment pri Occidental.
  • Li testament de odie,
  • Bibliografie. -- Cronica.

Li ver historie del lingue international (fine)

LI FALS DIRECTION.-- In fact li ultim annus del 19esim secul esset un epoca tre favorabil por un ínpartial concurs inter omni sistemas de L.l. sin li influenties comercial. Volapük hat morit, null altri sistema hat ancor prendet li plazza. Li naturalistic conception vell har posset successar; Lott de Austria, auxiliat de De Wahl, hat in fine creat li «Mundolingue», de quel li final form esset publicat in 1899. Mult interlinguistes in ti epoca esset favorabil a un sistema basat sur naturalitá e ne sur un schematisme demí-artificial. Li idés de Lott e De Wahl posset trovar ja un favorabil terren. Regretabilmen li tenacitá de De Beaufront directet li interlinguistes vers un fals direction.

(Image: E. de Wahl, yun pedagog in 1897.)

Li serie del revúe «Esperantist» de 1899, quel yo possede, pruva que, in ti epoca li naturalitiá havet ja partisanes queles considerat li obligatori acusative quam superflú ballast. Ma De Beaufront interprendet pruvar que ti obligatori acusative es absolut necessi anc por indicar li direction! Quande on di: la kato saltas sur la tablo, on ne save -- assertet De Beaufront -- ca li cat es ja sur li table o ca it salta a il. Ergo li accusative deve esser obligatori! Per tal stupid argumentes il successat imposar Esperanto con su defectes e eliminar li sistemas plu naturalistic.

Sovente De Beaufront ha laudat se pro su salvation de Esperanto, durant li epoca de 1894 til 1901, e dit: «Sin me Esperanto ne vell exister hodie!» Yes, ma noi vell haver alquicos plu bon: Mundolingue o Idiom Neutral! Forsan 40 annus de evolution del L. l. vell har esset anticipat e economisat.

DE BEAUFRONT E DE WAHL. -- Li polemica inter De Beaufront e De Wahl durat de 1922 til 1934, do 12 annus. It esset in fact li combatte inter li conception old-mecanistic del L.l. e li nov conception naturalistic. Poc a poc De Wahl demolit li pseudo-scientic argumentes de De Beaufront. It es ínpossibil citar ci mem li max important criticas de De Wahl contra Esperanto-ldo, mem li passage max significativ de su long lucta por li naturalitá, ma nor letores va posser leer to in li brochura «Spíritu de Occidental».

Por ilustrar li mentalitá de ti epoca, vi un tragi-comic episode: Durant li congress de Cassel in 1923, li Idistes queles hat esset impressionat del ardent criticas publicat in Kosmoglott contra li pseudo-scientic base de Ido, constatat subitmen que De Wahl esset in lor ranges. Li revúe Mondo racontat poy: Do vice prizentar su kum apertita viziero koram la preziderio, ica bravo preferis inkognite plasizar su dop la dorsi dil asistanta kongresani. Lua konduto tre similesis ta di sekrete askoltanta spioni. De Wahl comparat a un spion, to monstra un poc li statu del spiritu del epoca!

Li Idistes volet far parlar le, il refusat. On insistet energicmen. Finalmen il dit quelc paroles in Occidental, ma pro que il ne esset orator, li Idistes triumfat e Mondo concludet que li «atako» de Wahl esset «fiasko». Desde tande De Wahl esset considerat quam la viro qua ne povas pardar en sua propra linguo! (Mondo, august 1923).

In su polemica, De Beaufront sempre fat remarcar se per su special maniere de discussion, forsan debit a su education jesuitic (il esset doctor in teologie). Il usat alternativmen argumentes contradient unaltru, secun quo il volet justificar. Su discussion con li linguist Meillet esset tipic. Meillet in su conosset libre «Les langues dans l'Europe nouvelle» hat criticat Esperanto-Ido pro que ili selectet li parol hund-o, solmen germanic, quande can es mult plu international e conosset anc del Angleses per li adjective canin. De Beaufront respondet le per un long dissertation por pruvar que li radica kan ne es possibil in li L.I. nam li can masculin, kan-ul-o e li feminin kan-in-o vell conflicter con li tube «kanulo» e li dent canine! Un bell exemple de scolastic rasonament! Si un conflict existe, it es precismen pro que Esperanto-Ido ha mal selectet lor sufixes. Li sufixe -in in realitá ne have li sens feminin, ma ti de orígine (in ti casu can-in-e es just derivat de can). E li finale -ul nequande significat un masculin, do canul = can masculin es absurditá.

Li sam De Beaufront quel in 1916 (in «La langue auxiliaire et l'armée») proclamat: Ido possede un practic qualitá essential quel mette it in unesim rang: su ínmediat comprensibilitá, ti sam De Beaufront publicat 1928 un grand articul sub li titul: «La tre bel deceptilo (= deceptive) dil quika komprenebleso» e afirmat que Occidental «dupa li publica per ti famosi comprensibilitá»! Altrimen dit, li sam qualitá laudat in Ido ha devenit sin importantie quande it esset possedet de Occidental. Benque li despite es un sentiment homan, on ne posse impedir se protestar contra un tal exemple de ínconsequentie.

Un de su amicos in extase de entusiasme, nominat le un vez: «li old leon»! Plu just vell har esset: «un old cameleon».

Durant li ultim demí-secul De Beaufront ha sempre ludet un rol desastrosi in li L.I.: In 1894, quande Esperanto posset ancor facilmen esser reformat, De Beaufront fat naufragear li afere con un pretext risibil; de 1890 til 1900 li idés tam just de Lott posset victoriar con su Mundolingue: De Beaufront lansat li interessates vers un fals direction del demí-artificialitá, preparante li hegemonie de Esperanto. Quande in 1907 ofertat se ancor un vez li ocasion soluer scienticmen li problema, De Beaufront denov destructet li afere per su jesuitic conduida e su mal consilies; quande desde 1922 de Wahl demonstrat li ver principies del L.I., De Beaufront sempre contra-actet a un modernisation de Ido.

Null hom ha esset plu nociv por li L.I. quam De Beaufront!

Su fine esset trist. Ardentmen combattet del partisanes del naturalitá, in continui guerre contra su propri adeptes progressistic, il videt su disciplos abandonar le li un pos li altri, su intim colaboratores, Guignon, Bréon etc., morit pro olditá. Tenacimen il continuat polemicar in su litt revúe contra Occidental, remachante sempre li sam argumentes contra li naturalitá triumfant sempre plu. In 1934, sentiente venir li morte, il composit li tabelle de omni su articules del Bulletin, quasi un resumate de su argumentation, punctu final de su tot vive. Il morit in verne 1935, sin parentes, completmen sol. On esset informat pri su morte solmen per li buró postal, long témpor poy.

Historie de ido

Li historie de Ido ha esset bon resumat del conosset interlinguist Weisbart: «Ido ne posset viver ni morir». De 1908 a 1914 sub li energic duction de Couturat quel expenset su tot activitá (negligente su labores filosofic e scientic ye li dolorosi astonament de su amicos), su tot energie e su fortun (on asserte que il expenset plu quam Fr. 250.000 por Ido) li Ido-movement sempre crescet; just ante li guerre li Ido-Union havet 1500 membres payant malgré li furiosi contra-action del Esperantistes e li continui changes in li lingue. In fact, li Ido-movement, desde 1908 ha sempre suffret del antagonisme inter conservatores e progressistes. Li zamenhofan base adoptet pro esperantie de un acord con li Esperantistes, esset strax criticat. Por calmar li conservatores e li editores, on etablisset pluri vezes periodes de stabilisation e por calmar li progressistes, on adoptet mult modificationes queles omnis tendet vers li naturalitá sempre plu desirat!

Malgré li resistentie obstinat de De Beaufront, sr Jespersen postulat important changes, e proque su propositiones -- queles adver ne constituet ameliorationes! -- ne esset aprobat de Couturat. Il demissionat quam presidente del Ido-Academie in 1911 e cessat colaborar al «perfectionament» del lingue.

Pos li guerre, li rivalitá inter Ido e Esperanto recomensat, minu acut pro que Couturat plu ne vivet! De Beaufront devenit li ductor linguistic, reorganisat li academie de Ido in 1920 (Mondo, august 1920). Su grand cuida esset combatter omni tentatives modernisar Ido. Il finit presc sempre su articules per li sam consilies: Prudenteso, sajeso, esez prudentega, etc. Ni devas introduktar chanji prudentege.

Li movement ne posset reprender su amplore del epoca Couturat. Li unesim Ido-Congress evenit in Vienna, organisat de quelc ingenieros, Pigal, Janotta, etc., queles plu tard interprendet li difusion de Occidental. In 1923, durant li 2-esim congress in Casel, li Ido-Union havet 904 membres payant. Desde tande li concurrentie de Occidental fat sempre diminuer ti númer.

Solmen in 1927, li progressistes, gruppat circum li revúe «Mondo», fat un revolution de palazzo. Ili apertet li revúe al líber discussion, it es a omni sistemas de L.I. Li redactor, sr Ahrbelg reprochat a De Beaufront su conservatisme, proclamante que un L.I. deve esser fat del linguistes! Il opinet que li idés de Jespersen ne hat esset suficentmen egardat e instigat li grand linguist presentar un sistema basat vermen sur li leges del linguistica. Jespersen quel hat renunciat completmen a omni activitá interlinguistic, e mem brulat su documentes, colectet in ti dominia, recomensat laborar e publicat in 1928 Novial. Li revúe de sr Ahlberg, Mondo, devenit li organ del nov lingue e prendet plu tard li nómin Novialiste.

In 1935 De Wahl e Jespersen decidet colaborar in amicitá. Desde tande li duesim evoluet in li direction de Occidental. Hodie Novial es presc identic a Occidental. Noi ne parla plu detalliatmen pri Novial, pro que nor letores posse trovar in li ultim annus de Cosmoglotta omni informationes necessi.

Ancor durant li annus 1932-1933 aparit in Belgia un idistic revúe «La Muevi» in quel esset publicat un rubrica de líber discussion «Lingual Parlamento» tre interessant. Ta on videt ortodox Idistes exposir lor desires de reformes in Ido, reformes queles presc omnis converget vers Occidental, benque in sam témpor on tre blamat it (contradition conform al natura homan!). Quam in Mondo 1927, on postulat li revision del finales heredat de Esperanto, li abandon del logica de Couturat e del monosemie, quel esset contrari al teorie modern del pedagogie. (Secun Decroly li frase es li prim unité, ne li parol.) Si li discussiones vell har continuat sub li habil e inteligent duction de Fr. Honoré, certmen ili vell har poc a poc fat surtir li Idistes del scolastic mentalitá debit a De Beaufront. Regretabilmen li revúe morit bentost pro manca de subtenentie.

ALTRI INNOVATIONES DE DO: LI SINTETIC PASSIVE. -- Couturat credet har decovrit un idé genial, identificante li sufix -eso (Occidental: -itá) e li verb esar. Il etablisset li equation (sempre li algebra in interlinguistica!) esar yuna = yun-esar, do me esas yuna = me yun-esas. To sembla logic, ma Couturat extendet ti egalitá al verbes por obtener li form passiv per un sol parol (passive sintetic): 1 . Esar laud-ala = laud-esar; 2. me esas laud-ata me laud-esas.

In realitá ti invention ne valet mult. It constitue un ínlogisme tam plu grav que Couturat volet far de Ido un modelle de logicitá. Li egalitá nro l. es fals: Exactmen, it vell dever esser: esar laud-ata = laud-at-esar. Laud-esar have du senses, activ e passiv, e li unesim es mem plu logic quam li duesim, pro que li radica verbal have un sens activ. On vide do que li logica de Couturat es in realitá regules conventional sovente contrari al logica.

Li form passiv presenta anc un defecte fonetic. Venient ante li finales -as, -is, -os, it acumula li sones sibilant, tam plu que plu tard Ido adoptet mult radicas finient per -ac. On talmen obtene formes quam dicesis, facesas, plantacesas, violacesas etc. (in Occidental: esset dit, es fat, es plantat, es violat).

Ti tendentie al sintetisme quel es directmen oposit al caractere del lingues modern, es un del tipic trates de Ido. It ducte a formationes quam: me parenoyigesis -- on deve bon reflecter ante trovar que it es composit de par-enoy-ig-es-is. Un parol quam plen-ig-es-as (Occidental: es plenat) es ne solmen plu long quam in li lingues natural, ma anc plu desfacil a analisar.

LI TRI INFINITIVES DE IDO. -- Li geometric spíritu de Couturat inspirat le ancor un altri reform: li infinitives passat e futur. Extendente al infinitives li sistema del vocales del témpor: i, a, o, Couturat format li infinitives passat -ir, present -ar, futur -or, Ye unesim vise to sembla esser un agreabil simplification vice li complicat formes de Esperanto

Esperanto: esti veninta, veni, esti venonta. Ido: venir, venar, venor.

Ma in li practica ti innovation monstrat se quam ínutil e misguidant. Paroles quam ven-ir, fin-ir, aud-ir etc. suggeste ínevitabilmen infinitives present, ne passat. Ma cos plu grav, li formes futuric per -or conflicte con li paroles international indicant un actor: Ido-paroles inspekt-or, redakt-or, produkt-or, direkt-or etc. es comprendet ne quam verbes ma quam persones, conform al signification international. E ti regretabil schematisme havet un altri consequentie. It impedit Ido adopter li sufix tant international -or por li persones; it devet contentar se per -ist, mem por li casus u it es fals. Centes de derivates esset talmen mutilat.

It esset facil evitar tal defectes per formar li infinitives passat analiticmen quam in Occidental. Li form futur es tam rar que it ne vale parlar pri it. Yo examinat in Ido omni casus u ti infinitive es usat, e sempre it esset ínutil. It sembla mem tam ínacustomat que De Beaufront por preciser su sens adjunte sovente li adverbie future pos it, quo fa un pleonasme. In li altri casus li contextu indica suficentmen que it acte se pri un action futuric. P. ex. un formul redactet de De Beaufront self di: Me signatinta, per la honoro promisas praktikor e propagor Ido.

It sembla que quande on «promesse» alguo, to es por un facte ni passat, ni present, ma futur! Si on vicea li supra infinitives per praktikar e propagar, li frase have exactmen li sam signification. Noi posse dir que in omni casus u li Idistes usat lor futur infinitive, li idé del futur es ja expresset del contextu! Ma Couturat e De Beaufront semblat complicar pro capricie li lingue ja suficentmen complicat de Zamenhof. To fa nos remarcar que li tri formes present, passat, e futur del participies activ e passiv de Esperanto es forsan teoricmen ingeniosi, ma in practica un sol participie activ e un sol passiv vell suficer, quam pruva ii exemple de Occidental. Nequande Occidental ha esset minu clar quam Esperanto, e usante it, on nequande hesita inter -ata o -ita quam to eveni in Esperanto.

INTERLANGUAGES. -- Por reorganisar li Ido-movement e reunir reformatores e conservatores, li Ido-congress in Ziirich 1920 hat nominat un comité composit del max activ Idistes parisan: Matejka, Papillon e Matmą.

Durant que il apoyat li action pro-idistic de su colegos, sr Mauney interprendet far reyer li reciproc tolerantie inter li interlinguistes per li publication de un revúe mensual in quel chascun autor posset far inserter su articules in qualcunc lingue contra payament del print-custas. Li revúe nominat se Tolero (= Tolerantie), poy Interlanguages. Su contenete esset tam heteroclit que null impression general, null influentie posset emerser de ti comparation. Chascun autor laudat su merce, criticat ti del altres e restat sur su position. Interlanguages vell har posset haver li sam utilitá quam antey Progress, su redactor vell har posset selecter e publicar solmen scientic e vermen valorosi articules. Regretabilmen li obligation inserter omni articules payat fat de ti tribuna un van parlatoria in quel lu bon, lu mal, lu burlesc, lu risibil, lu trist esset strangimen mixtet. Tamen noi audit li opinion que Interlanguages esset util, pro que it servit quam «exversuore» por omni projectes plu minu mediocri de quel li autores antey sovent hat molestat li seriosi revúes. Pos 6 annus de existentie Interlanguages devet cessar pro ii economic crise.

ROMANAL. -- Inter li reformistes de Esperanto queles in li Delegation max mult instigat Couturat far adopter Esperanto reformat, trovat se anc li presidente del unesim international Esperanto-congress 1905 in Boulogne sur Mer, avocat sr A. Michaux.

Michaux e Couturat exchangeat in 1907 ínnumerabil lettres in queles ili serchat li max bon pronomines del futur lingue. Ancor in li fine del annu, Michaux inviat pluri propositiones de reformes al Comité del Delegation e al Comission permanent. On adoptet de il su possessiv pronomines ilsa, elsa, olsa abandonat plu tard.

Couturat cert que Michaux vell apoyar le por lansar Ido, ma vice to, Michaux eat al Academie de Interlingua e elaborat un nov sistema, Romanal, quel aparit in 1910! A Couturat, completmen scandalisat per un tal desertion, Michaux alegat su gust personal (!) Li ínconsequentie de Michaux explica se probabilmen per li rivalitá inter chefes. De Beaufront ne esset amat, it esset un grav erra investir le li patrinitá de Ido! Certmen li nómin de Michaux vell har esset plu simpatic.

Romanal de Michaux es inter Interlingua e Esperanto. It adopte li ortografie latin, ma addi vocales final por indicar li function grammatical. Quam li altri projectes del epoca, anc Romanal ne posse retrovar li derivates international per su propri regules. It circumea li desfacilitá per eliminar por exemple li sufix -ion, viceante it per -ade (p. ex. deriv-ade vice deriv-ation). Li mutilation del natural paroles resultant de to explica sat bon que desde su nascentie (1910) Romanal benque sempre propagat e mem laudat del comission del Liga de Nationes (vide in supra), ne posset ganiar adepte til hodie.

NOV-ESPERANTO. -- De Saussure ne solmen oposit al regules de Couturat li prncipie de necessitá e suficentie per quel il pensa justificar li fundament de Esperanto, ma il serchat ancor ameliorar ti lingue modificante it un vez ye un punctu, altrivez ye un altri punctu. Desde 1910 il ha publicat presc un decene de reformes de Esperanto, e mersí a su grand fortun, editet chascun vez un enorm quantitá de grammaticas, vocabulariums, etc. queles ne tardat esser antiquat.

Su ultim project es Nov-Esperanto, quel difere de Esperanto precipue per li tabelle del corelatives, per li plurale per -n, li acusative per -u, supression del lítteres circumflexat e per un serie de radicas. Vi un exemple de Nov-Esperanto:

Mi alnomis mu Ant-Ido precize kar mi chite defensis la principun de Esperanto konter la komplikajon de Ido. (Vide anc Doc. 28.)

R. Bg.

Un regard li futur

Li scol e li radio va haver un vez li decisiv influentie ye li futuric evolution e developation del lingue international. Ili es du grand e potent factores; sin lor colaboration li idé del L.I. va nequande realisar se. It es necessi recrutar sempre nov e nov adeptes, apt usar practicmen li L.I. in lor vive. Li old adherentes del idé va morir un pos li altri e qui va remplazzar les? On deve trovar sempre nov adherentes, recrutar por li idé li nov generationes, ma on ne posse lassar ti evolution solmen a un hasard. Li afluentie de nov forties deve esser fundat sur un firm base -- e to es li scol e radio. Sin li colaboration del scol li movement del L.I. similea a un fluvie sin li afluenties, a un fluvie, quel perdi su aquas in li sand del desert. It es un córpor sin li cordie! Qui have in su manu li yunité, ti have in su manu li future del nation.

Existe homes, queles crede, que ti problema posse esser soluet per decretes de ministeries. Interim ne existe un tal potent dómino o institution, quel vell posser editer un tal órden. Quande li scol-instanties va persuader se pri li fact, que lingue international vive, on va editer anc tal decretes. It ne va evenir per un colp. Alquel state va realisar it in plu proxim témpore, li altri plu tard. Ma ante que li L. l. va esser introductet in li scoles, it deve esser aplicat in li practic vive. Pro to noi deve developar omni nor forties specialmen in ti ci direction por transear ex li stadie de teoretic discussiones in li practic aplication del lingue! Li practic aplication es:

  1. Usar li L.I. in li vive personal; organisar se, leer li revúes, libres, coresponder, parlar.
  2. In li vive social: in convenidas e congresses de divers institutiones, clubes, federationes national e international.
  3. In li presse, scienties, comercie, industrie, education, arte etc.

Chascun branche de ti aplication deve haver su special organisation, deve divider li labor, it deve haver un plan del labor! In omni ti branches del homan save noi es solmen in li comensa, it es necessi posir li fundamentes del futur evolution, laborar metodicmen, secun plan, bon conosser nor tache e li termin.

Li L.I. ne es un ludette por far passar li témpore, it ne es un sport, ni li camp por homes amant ínfinit discussiones, it ne es plu un problema linguistic (per Occidental ti problema es ja soluet in perfect maniere), ma su difusion es nu un problema tecnic: dar ti instrument del international intercomprension in li manus de omni homes, queles besona it por su international relationes -- hodie it es presc omni homes!

Ergo: ad avan in ti labor, in ti lucta, vu omnes, servitores del occidentalistic idé! E ples sempre con grand estimation pensar pri iniciatores de ti idé, inter queles va sempre haver un honorabil plazza li creator del Occidental, nor estimat e amat professor Edgar de Wahl! Noi omnes desira le hodie e por sempre li revivification de su forties en plen success de su idé!

Jaroslav Podobsky (Tchecosl.)

Esque Occidental es un constructet lingue?

On ha nominat Occidental un lingue naturalatri. To es certmen un erra. Occidental ne es naturalatri ma simplicmen natural e crescet. On va rider! Nu bon! esque un fox-terrier, un bulldog, barsóy, mops, basset, etc., es canes natural o constructet? Sin li cuidas e li arte elevatori, generatori e copulativ del hom, solmen per se self, ili nequande vell exister. E malgré to ili es vivent e ne machines, robotes e canuncules (on ne posse dir homuncul!) Hodie on fa grand experimentes in Germania por retroviventar li extintet rasses del Wisent e del savagi cavalle, antey hant populat Europa. On fa to per Mendel-ism, per apt copulationes, elimination de ne-desirat qualitás, elevation e infortiation de special caracteres distintiv, etc.

Just lu sam fat li autor de Occidental. Del ancor vivent latin il obtenet un genitori materiale quel il copulat con existent formes in li vivent lingues, eliminante pluri antiquat qualitás, etc. In li tot lingue Occidental ne es ni un sol purmen inventet o mem falsmen aplicat natural element, quam to es tre sovent trovat in li altri mem max progresset e perfect lingues constructet.

Qualmen? on me va dir, ma por exemple scrir, leer. extinter, etc., quel omnes ne existe ni in un sol lingue vivent. Certmen, ma ili ne es inventet, sam quam un fox-terrier ne es inventet. Ili ha nascet per sagi copulation de divers «rasses» de ti paroles in li existent lingues. P. ex. scrir, -- scrit, -- scrit-ura. It es li resultate del copulation del F. écrire (antiqui escrire) -- écrit, écriture e li italian scrivere -- scritto, scrittura. Per li copulation noi ha recivet un totalmen regulari verb con regulari derivationes, quel in latin contenet mult irregulari formes, solmen partmen eliminat in li modern romanic lingues.

Aha! un sorte de chimere, quam un leon con cap de tauro e pattes de avio! Nu, chascun save, que tal animales on ne posse reciver per copulation, ili resta chimeres nerealisabil in vive. In li linguistica li experiment ha esset fat in grand extension per Sr. J. Weisbart in su Medial, p. ex. D Locke e F boucle da in Medial lokl; F éviter + D. vermeiden emidir. A joy + D Freude = joid. Ma il self ja desde long ha evidet li falsitá de su experimentes.

Ma ti experimentes devet esser fat un vez por convicter li skepticos. Noi save que in quelc casus on posse copular animales de divers species, almen de sam génere, si ili ne es tro desproxim, p. ex. cavalle e ásin, ma li mul es steril. In li lingues tal combinationes es in cert casus usat, ma specialmen in technica, p. ex, tele-vision, combination de antiqui mort grec con latin ancor vivent, sammen auto-mobil. Ma malgré li grand inundation de tecnic paroles in li natural vivent lingues, li lingue self resta alquicos vivent in quel reye ne li leges del tecnica ma leges psicologic. Sin egardar ti natural leges on ne va posser introducter un vermen usabil lingue international. E. de Wahl.

Statut del Occidental-Union

Capitul I: Scop e organisation

§ 1. Li international association OCCIDENTAL-UNION es li universal organisation (neutral in politica e in religion) por developar, propagar e applicar in scientie e practica li international auxiliari lingue Occidental.

§ 2. Li Occidental-Union es un juristic person e have su sede in li loc de su Central Oficie (§ 33); li Central Oficie have li domicilie de su director.

§ 3. Li oficial lingue del Occidental-Union es OCCIDENTAL in li form in quel it resulta ex li decisiones del Occidental-Academie. Li Occidental-Academie es un scientificmen organisat institution del Occidental-Union e have li scope: far li labores e decisiones necessi por constant developament e li linguistic fundation de Occidental. Li constitution e li labor-metodes del Occidental-Academie es fixat per un special regulament.

§ 4. Li Occidental-Union vole realisar su scope precipue per:

a) li labores del Occidental-Academie e de altri institutiones (v. § 31);

b) li fundation de regional e de special organisationes por li propaganda e li aplication de Occidental;

c) li arangeament de discurses, conferenties e congresses por Occidental;

d) li edition de prospectes, revúes, libres e li production de grammofon-discos, filmes e altri propaganda-materiale por Occidental;

e) li servicie de information del international presse;

f) li institution de oral, corespondential e radio-curses pri Occidental;

g) li institution de un servicie de traduction e de revision;

h) li emission de certificates de studie e de certificates de docentie per li Occidental-Academie, etc.

§ 5. Li Occidental-Union prende revenues necessi por realisar su scopes:

a) ex li contributiones del membres;

b) ex eventual beneficies resultant de reuniones, de editiones, del servicie de traduction e de revision e de altri arangeamentes;

c) ex subventiones e donationes.

Capitul II: Membritá

§ 6. Membre del Occidental-Union posse devenir omni fisic (individual) o juristic (colectiv) person quel aproba li scopes e li eforties del Occidental-Union e quel paya li membral contributiones.

§ 7. Li individual membres satisfa omni lor deventies e execute omni lor jures personalmen o per substitutes possedent corect plenipotentie, li colectiv membres (juristic persones quam: associationes, federationes, corporationes, industrial o comercial firmas, scoles, institutes, etc.) per lor legal o statutari representantes o per altri justmen autorisat persones.

§ 8. Existe tri categories de membres: A. ordinari, B. extraordinari, C. honorari membres. Li ordinari membres posse esser (a) activ, (b) protectori, (c) mecen e (d) perpetui membres o fundatores. (Secun li direct o índirect modo de votation li activ membres posse esser (1) immediat o direct membres del Occidental-Union, § 24, e (2) associat o mediat membres, §§ 18 e 25).

§ 9. A. Ordinari membres:

a) Activ membres es omni membres queles conosse o studia Occidental, propaga it o utilisa it practicmen e queles obliga se payar corectmen lor membral contribution (cardinal quote);

b) Protectori membres es omni membres queles practica o studia Occidental e subtene li Occidental-Union per summas equivalent annualmen adminim li duplic cardinal quote;

c) Mecen membres es omni membres queles subtene li Occidental-Union financialmen per adminim Fr. 50.— sviss por annu;

d) Perpetui membres o fundatores del Occidental-Union es omni membres queles fa un unic subvention de adminim Fr. 500 sviss.

§ 10. B. Extraordinari membres: Persones queles ne practica Occidental, ma desira subtener li eforties del Occidental-Union posse devenir extraordinari membres del Union, si ili paya li contribution previdet por lor categorie (vide §§ 22 e 16).

§ 11. C. Honorari membres: Li titul de honorari membre es dedicat (§ 30) a persones queles per lor devotion a Occidental e lor activitá ha contribuet un fort impulsion al Occidental-movement.

Jures e deventies del membres:

§ 12. Li ordinari membres (§ 9 a-d) have li sequent jures:

a) partiprender al votationes (vide §§ 24 ss.);

b) esser electet functionarios del Occidental-Union o de su institutiones: li membres del Senate (§§ 28 ss.) e omni functionarios-gerentes totvez deve esser majorane(?);

c) signar un referendum; li referendum es li jure demandar que un decision del Senate mey esser submisset al votation del Plenum; por esser valid, li referendum deve reuniar adminim li signaturas de 1/4 del total númer del honorari e ordinari membres del Union con jure de votation;

d) signar un iniciative; li iniciative es li jure demandar li revision del Statute o li studie per li Senate de un question quel interessa altmen li Occidental-movement; por li validitá de un iniciative es necessi li sam númer de signaturas quam por un referendum (§ 12 c); un special regulament determina li aplication del referendum e del iniciative;

e) devenir Representante del Occidental-Union (§ 37);

f) reciver gratuitmen li oficial organ(es) del Occidental-Union (§ 36);

g) usar omni institutiones del Occidental-Union secun li special regulamentes e juir omni avantages queles li Union obtene por su membres.

§ 13. Li extraordinari membres (§ 10) have li sequent jures:

a) partiprender al votationes con consultativ vote;

b) reciver gratuitmen li oficial organ(es) del Occidental-Union (§ 36).

  1. Li deventies del ordinari e del extraordinari membres es:

a) payar corectmen, to es in plen summa e in just témpor, lor contributiones conform al §§ 9, 10, 16 e 22;

b) subtener omni eforties del Occidental-Union;

c) responder sin retard a omni corespondenties del oficial Occidental-organes.

d) Li ordinari membres es in plu obligat practicar Occidental secun possibilitá, precipue in li corespondenties mentionat sub (c), e efortiar se por li ulteriori difusion de Occidental.

§ 15. Li honorari membres have li sam jures quam li ordinari membres, ma ili es liberat del deventie secun § 14 a.

§ 16. Tam long quam li Plenum ne decide altrimen (vide 22) o si it omisse fixar li membral contribution por un ulteriori annu, omni activ ordinari membre e omni extraordinari membre, ili mey esser fisic o juristic persones, paya adminim Fr. 5 sviss por li calendari annu. In ti casu li protectori membres paya adminim Fr. 10 sviss por li calendari annu. Si li adhesion de un nov membre comensa pos li 30 junio, e in casus de desfacil economic situation, li Central Oficie posse conceder un adequat reduction del membral contribution.

Aquisition e extintion del membritá:

§ 17. Por devenir membre del Occidental-Union it es necessi plenar li oficial formulare de adhesion e expedir it al Central Oficie o comunicar li adhesion in altri convenent maniere per scrite. Li Central Oficie decide pri admission o nonadmission. Pri recurses contra li admission o rejection de un nov membre decide li Senat.

§ 18. Membres de landal (regional, national) Occidental-organisationes queles adhere li Occidental-Union automaticmen membres del Union tam long quam li landal organisationes paya por les li membral contributiones. In absentie de un special acord inter li Occidental-Union e un landal organisation ti ultim es obligat, por ne perdir li jure de votation por su membres, transferter al Union por chascun de su membres contribution quel li §§ 9 e 16 previde por un immediat activ membre (§ 9 a)

§ 19. Por renunciar li membritá del Occidental-Union it es necessi informar per scrit li Central Oficie ante li 31 decembre pri su demission por li sequent annu. Omni contributiones del current annu es a payar ante li demission. Membres queles acte contra li scopes del Occidental-Union o queles ne satisfa lor deventies (§§ 14-16) posse esser excludet ex li Union (vide §§ 30 e 40).

Capitul III: Organes del Union

  1. Li Occidental-Union have li sequent organes de queles es:

Permanent institutiones

a) li Plenum (suprem decisiv instantie);

b) li Senate (directiv-administrativ comité);

c) li Central Oficie (administrativ-executiv Organ);

d) li Representantes (agenties por cert territorias, professiones. etc.

Ocasional institutiones

e) li Congresses e

f) li Arbitral Instantie (arbitral tribunal).

Li Plenum:

§21. Li Plenum es li totalité del honorari e ordinari, tam individual quam colectiv membres del Occidental-Union. Inter li colectiv membres del Union (juristic persones) li landal (regional, national) Occidental-organisationes, queles have autonom statutes conform al leges de lor land, have un privilegiat position in li Plenum (vide §25).

  1. Li Plenum electe li Senate e decide pri su absolutorium in li fine de su function, vota pri changes in li Statute, fixa li membral contributiones e eventual extraordinari membral servicies: it posse ceder li jure de fixation del membral contributiones al Senate con validitá admaxim til li fine del periode de election. In plu li Plenum decide pri omni questiones queles li Statute reserva a it (§§12 c, 16, 26 e 42) e queles es submisset a it per li Senate. Quam suprem instantie del Union li Plenum judica pri recurses contra decisiones e dispositiones del Senate.

Votationes:

§23. Li decisiones del Plenum ordinarimen es fat per corespondentie in public scritiv votation. In special ocasiones ili posse anc evenir in general convenidas per justmen autorisat delegates.

§24. In li votationes omni immediat membre del Occidental-Union, honorari o or ordinari, individual o colectiv, in tant que it ne es in retard con su contributional payamentes, have un vote sin egard al grandore del membral contribution (vide §§25 e 26).

§25. Exception es fat in favore del landal (regional, national) Occidental-organisationes (§ 21). Ti landal organisationes have tant votes in li Plenum quant ili possede ordinari membres por queles li contributiones ha esset payat al Occidental-Union til li fine del passat calendari quartale. In ti maniere li membres del landal Occidental-organisationes (associat o mediat membres del Occidental-Union) ne vota direct, ma mediatmen per lor organisation.

§26. Secun proposition del Senate, li Plenum posse constituer li jure de plural-vote (a) por singul excellent membres o (b) por cert categories de membres con grand merites (p. e. honorari membres, fundatores, docentes de Occidental, etc.). Ti jure limitat a admaxim 5 votes por un person e al durada de admaxim 5 annus, prolongabil ante expiration per apart decision; exceptiones besona unanim afirmation del Plenum.

§27. Omni decisiones queles eveni in li Plenum, in li Senate e in li altri organes o institutiones del Occidental-Union es fat per absolut majorité del votantes, in tant que li Statute o un special regulament ne stipula un altri majorité o minorité (vide § 12 c, d, 26 e 42). In casu de electiones, un relativ majorité del votes es suficent.

Li Senate:

§ 28. Li Senat consiste adminim ex 5 membres: li presidente, du vice-presidentes e du revisores. Li membres del Senate (vide §12 b) es electet del Plenum por 4 annus; ili es reelectibil.

§ 29. Li Senate directe li Occidental-Union. Li presidente e, in substitution, li vicepresidentes representa li Union ad extern e preside li sessiones e votationes del Plenum e del Senate. Li revisores deve controlar de témpor a témpor, adminim un vez in omni annu, li administration del Central Oficie e raportar al Senate e al Plenum.

§ 30. Li Senate controla li execution del decisiones del Plenum, aproba e fa publicar li annual budgete e bilancies etablisset per li Central Oficie, decide recurses contra dispositiones del Central Oficie (vide §17), nomina li honorari membres (§11) e pronuncia li expulsion de membres (§§19 e 40). Li Senate es competent in omni aferes queles li Statute (§§ 22, 31, 32, 33, 34, 36 e 41) o special regulamentes reserva a it.

§ 31. Por facilisar li labores del Occidental-Union li Senate posse decider li etablissement, organisation e dissolution de apart comités e institutiones, p, e. comités por directer li introduction de Occidental in special dominias de scientie o profession, un comité con li scope far lingual explorationes por preparar li labores del Occidental-Academie footnote:[Vide li regulament del «Comité Explorativ del Lingue International Auxiliari» (CELIA)], un institution con li programma developar correspondenties e facilisar reciproc servicies inter li membres footnote:[Vide li regulament del «Association Por International Servicie» (APIS).], etc

§ 32. In li casu que li Senate ne nomina special protocollatores ex su membres, li director del Central Oficie deve cuidar protocolles pri li decisiones e electiones del Occidental-Union.

Li Central Oficie

§ 33. Li Central Oficie es li executiv instantie del Occidental-Union. It consiste ex un director, un redactor e tant membres o functionarios quant es necessi. Li membres del Central Officie es nominat per li Senate por admaxim 4 annus e ili es reinstituibil. Li colaboration del membres del Central Oficie es fixat per un special regulament.

§ 34. Li Central Officie deve ocupar se pri omnicos concernent li administration del Occidental-Union (vide §§16, 17, 32 e 37). It prepara omni questiones queles deve esser tractat per li Senate o submisset al votation del Plenum. Si li Senate ne decide altrimen. li Central Oficie administra li revúe «Cosmoglotta» (§36) e eventual altri oficial organes e informationes (p. e. del Academie). It fa li contabilitá del Occidental-Union, directe li financial gerentie de omni institutiones del Union in conformitá al general financies del Union, tenente apart contos por omni institution.

§35. Por que decisiones, documentes e publicationes del Occidental-Union es valid ili deve esser signat (1) del presidente del Senate o, in casu de impediment, de un vicepresidente junt con (2) li director del Central Oficie o, in casu de impediment de un duesim membre del Senate.

§ 36. Li oficial organ por publicationes del Occidental-Union es li revúe «Cosmoglotta» o su successor in jure. In it es publicat omni important informationes e decisiones de o pri li Occidental-Union. Decisiones de solmen provisori caracter es publicat, si necessi, in special circulares. Oficial comunicationes publicat in ti revúe o in li mentionat circulares vale quam facticmen comunicat a omni membres del Occidental-Union. Li Senate posse designar anc altri oficial gazettes.

Altri organes:

§ 37. Li Representantes del Occidental-Union es nominat til revocation o demission per li Central Oficie. Ili representa li Union in lor land, region, cité o in special professiones o altri spiritual dominias. Li Representantes recruta nov membres, da informationes e colabora directmen con li Central Oficie. Ti colaboration es fixat per special regulament.

§ 38. Li Congress es li reunion del membres del Occidental-Union por deliberar in personal contact omni questiones queles interessa li Occidental-movement. Secun possibilitá un congress deve esser arangeat omni duesim annu. Li congress es organisat de un preparatori comité in li cité u it va haver loc e it es directet del Congress-comité. Li Congress-comité es electet del congressistes queles es honorari o ordinari membres del Occidental-Union con jure de votation.

§39. In congresses ne eveni votationes; solmen resolutiones es emisset. Si ti resolutiones concerne li Occidental-Union o un de su institutiones, ili deve esser submisset sin retard al decision del Senate o, per li Senate, al Plenum.

  1. Li Arbitral Instantie have li scope conciliar conflictes inter membres del Union. It consiste ex 5 membres. Chascun del ambi parties nomina du arbitres. Li quar arbitres electe li presidente del Arbitral Instantie per unanimitá. Si tal concordie ne eveni, li presidente del Arbitral Instantie es nominat del presidente del Senate del Occidental-union. Li verdicte del Arbitral Instantie es ínappellabil. Un partie quel ne accepte li verdicte posse esser excludet ex li Union (§30).

  2. Omni functiones del Occidental-Union es honorari. Ma functionarios queles consacra mult témpor al labores por li Occidental-Union (p.e. membres del Central Oficie, secretarios del Occidental-Academie o de altri institutiones, etc.) posse reciver ocasional remunerationes o periodic salaries. Li grandore de tal gratificationes es fixat del Senate pos proposition del Central Oficie in conformitá al rendit servicies e al statu del cassa del Union.

Capitul IV: Dissolution

§42. Por li self-dissolution del Occidental-Union es necessi que 2/3 del votes del Plenum aproba li dissolution. Si li Plenum ne ha decidet in li sam votation pri li proprieté del Occidental-Union, li Senate deve decider pri it intra tri mensus. Si anc li Senate ne fa un decision til ti termin, li Central Officie posse decider pri li proprieté del Union. Si intra six mensus pos li self-dissolution un decision pri proprieté ne ha evenit, li proprieté del Occidental-Union transi al administration del revúe «Cosmoglotta» o a su successor In jure.

Interessant experiment pri Occidental

Sub li titul «Interesa eksperimento pri Occidental» la Verda Revuo nro 5 de 1937 publica un articul, signat Amalie Berger, per quel es pruvat li íncomprensibilitá de Occidental in un experiment fat in Anglia. Secun li experimentator, li plupart del traductores «fuŝis la tradukon... Occidental do ne taŭgas kiel mondlingvo, kvankam ĝi plaĉas al multaj kleraj Eŭropanoj.» (Red.!)

Opinente que it dece ante omnicos studiar li conditiones in quel li pretendet «objectiv» experiment esset fat, li Central Oficie de Chapelle petit del autor del articul, sra Berger in Wien, li documentes, it es li traductiones individual del experimentes. Sra Berger questionat che ing. Gueritte, li experimentator, quel respondet... «Yo plu ne have li folies, nam li afere evenit ante plu quam 2 annus...» (!!! Red.) Ímpossibil obtener altri precisiones, ma sra Berger benevolet explicar nos to ci:


Laŭ mia sperto Okcidentalistoj mem plej ofte submetas siajn tekstojn al personoj sciantaj la latinan aŭ de ĝi devenintajn lingvojn. Mi mem submetas tiajn tekstojn nur al simple edukitaj aŭstrianoj, sciantaj nek Esperanton, nek iun romanidan lingvon, kaj mi ĉiam denove konvinkiĝas, ke tiaj preskaŭ nenion komprenas el Okcidentalo, dum el Esperanto ili almenaŭ rekonas la germanajn vortojn, kiuj en nia helplingvo estas sufiĉe multnombraj.


Vi li ilusion! Nor confratres esperantistic es persuadet que Occidental es bon solmen por li latinid popules, e que Esperanto es plu comprensibil por li germanes! Fals! falsissim! Noi protesta contra tal prejudicie venient de un exámine superficial. Occidental ne es plu latin quam Esperanto, it es plu natural, minu artificial, do egalmen plu facil por Germanes, Slaves e Romanides. In Occidental on posse mem composir textus in queles presc omni paroles es anglo-gerrnanic, durant que Esperanto usa latinid paroles:

EsperantoOccidental
La maljuna viro restis ĝis du horoj en sia seĝo.Li old mann restat til clocca du in su stul.

Concernent li experiment de sr Gueritte, it es facil recomensar it in divers landes por verification. Li textu quel servit por sr Gueritte es almen conosset: it es li famosi prega de Renan sur li Acropolis. Vi in sequent li du traductiones paralel:

EsperantoOccidental
Mi estas, bluokula diino, naskita de barbaraj gepatroj, ĉe la Kimmerianoj bonkoraj kaj virtamaj, kiuj loĝas borde de maro malhela, plena je elstariĝantaj ŝtonegoj, ĉiam batata de l' fulmotonondroj.Yo nascet, deessa con blu ocules, de barbaric genitores, che li Kimmerianes bon e vertuosi, quel habita in li bord de un mare obscur, plen de roccas salient, sempre battet de tempestes.
Tie apenaŭ estas konata la suno; la floroj estas la maraj muskoj, la algoj kaj la koloraj konkoj trovataj en la fundo de l' golfetoj dezertaj.Ta apen es conosset li sole. LI flores es li mosses marin, li algas e li conches colorat, trovat in li funde del solidari bayes.
Tie senkoloraj ŝajnas la nuboj, kaj eĉ la ĝojo estas iom malgaja; sed fontoj malvarmakvaj elŝprucas tie el la ŝtonegoj, kaj la okuloj de l' junulinoj estas kiel tiuj ĉi fontanoj verdaj en kiuj, sur fundoj de ondoliniaj herboj, kvazaŭ en spegulo rigardas sin la ĉielo.Ta li nubes sembla sin colore, e li joy self es un poc trist, ma fontes de frigid aqua spruzza ex li roccas, e li ocules del yunas es quam ti ci verd fontanes, in queles, sur fundes de undeant herbes, quasi in spegul regarda se li ciel.
Miaj prapatroj, tiom malproksime kiom ni povas en estinteco malantaŭeniri, estis sin dediĉintaj je la foraj marveturadoj sur maroj neniam konitaj de la Argonautoj.Mi antecessores, tam lontan quam noi posse retroear in li passate, consacrat se al lontan navigationes, in mares nequande conosset del Argonautes.
Mi, dum juneco, audis la kantojn pri forvojaĝoj al poluso; lulata estis mi ĉe la memordiroj pri la glacioj naĝantaj, pri la nebulaj, je lakto similaj maroj, pri la insuloj loĝataj de birdoj, kiuj kantis je siaj horoj, kaj kiuj, ekflugante ĉiuj kune, mallumigis la ĉielon.Durant mi yunesse yo audit li canzones de viages al pol; yo esset lullat in li memorie del glacies flottant, del mares simil al lacte, del insules habitat de avios quel canta ye su hores e quel, evolante omni in sam témpor, obscura li ciel.

Noi peti nor letores examinar parol pos parol li textus comparativ e serchar per quo german-parlant persones posse plu bon comprender li textu Esperanto, e per quo «ili almenaŭ rekonas la germanajn vortojn»!!

R. Bg.

Nor colaboratores

Berggren, Erik nascet li 22 jan. 1907 in Lövstabruk, provincie Uppland, Svedia. Desde aug. 1930, il es instructor in li primari scol superior por comercial education (nu nominat Secundari scol comm.) in Stockholm, precipue por sved lingue e stenografie.

Il fat conossentie pri Esperanto in comensa de 1928 ma trovat real interesse por li interlinguistic questiones solmen in junio 1928 pos studie de «Et Verdenssprog» de O. Jespersen. Il devenit occidentalist in Oct. 1928 pos conversation con dr C. E. Sjöstedt, Uppsala. Il colaborat al lexico sved-occidental poy esset Secr. del Sved Occidental Federation 1931-may 1936, e administrator de Cosmoglotta 1932-1933. Il publicat: Interlinguistic polemica in Folkskollärarnas Tidning (jurnale del preceptores) 1928 e 1930, Svensk Läraretidning 1928, un Svenska stenografiska sistema, Stockholm 1932, e divers noticies por Cosmoglotta. In manuscrite es pret un Sinoptic grammatica de occidental.

Li testament de odie

Sr Landolfe, li notario de Grivesolles, pos har calidat su litt glass de aquavite in su manu, gustat un gurgulade de it religiosimen e dit:

Yes, senior, si yo es notario in Grivesolles vice esser secretario alcú, yo debi it a un del max mal sentimentes del hom, al odie, al old odie, quel desde pluri secules, multiplica li miseres privat e public.

Yo esset tande in li servicie de mi precessor, Sr Miramal, un mann de quinant annus, desagreabil, misantrop e sordidmen avari. Yo ne amat le; nequí amat le, ne mem su marita e su filia, quel il condamnat a privationes, por augmentar su tresor max stupidmen, nam il esset tre rich. Ma vu save que li avaritá nequande ha obedit al leyes del sagesse.

Do yo ne amat Ie ma yo havet simpatie por su marita e precipue su filia. Senioretta Cécil Miramal havet un modest gracie, bell ocules de scabie e un fin visage quel pleset me mult... Yo amat dulcimen Cécil e yo sentit que ella amat me. Ma null espera por me. Yo esset sin moné e Sr Miramal quel ne comprendet jocas in aferes pecuniari, volet un bel-filio rich. Do yo ne expectat necos del future. Yo amat por li amore self, quo ne es sin charm, ma un charm dolorosi.

Ma li fate have su via. Quande yo videt venir in li buró li patre Bistrul, yo ne pensat que ti cultivator posset haver un quelcunc influentie sur mi present o futur témpor. Ti Bistrul, un old viduo sin infante, possedet li max bell terras e li max bell farmes del pais. Excessivmen avari, il vivet presc de necos; il augmentat su dominia ye chascun ocasion quel presentat se.

Extra ti passion por li terra, il cultivat un mut odie contra sr Miramal, odie dissimulat, quel il celat con cuida.

Quelcvez yo havet a far con Ie e il semblat interessar se vagmen pri mi person... Qualmen il divinat mi inclination por Cécil, yo ne save; ma it es cert que il divinat it. Sur to il etablisset su plan; il ruminat it sin dúbite con minucie, quam il fat omnicos, e poy il realisat it.

Un bell die, on esset informat que li patre Bistrul hat just inlettat se e -- cos miraculosi -- que il consentit li visitationes del medico e botelettes del apotecario.

Li medico, quel esset in realitá un old medicastro, anunciat que li patre Bistrul esset tre malad e forsan por far valer se in casu de resanation, il parlat pri un possibil morte.

Yo memora que un matin sr Miramal dit: «Qui do va heredar? Bistrul ne have familie. Ah, to es un bell pezze!»

In li posmidi de ti die, Bistrul fat venir mi patron. Li notario trovat un hom invelopat in covrimentes, quel gemet e sospirat.

Pro que generalmen Bistrul esset tre insensibil al sufrentie, to apparet Ie tre grav:

«It es por mi testament», dit li oldo. «Yo ha scrit it sur oficial paper...e yo desira saver ca omnicos es in órdine.»

Il dat un folie de paper, e sr Miramal riscat cader a retro vidente que li oldo hat fat me, li negligibil Landolfe, su herede universal.

«Vu have do un amicitá por ti yun mann?» questionat li notario.

«Yes...il es li sol quel es amabil in ti sordid país. E pro que yo ne conosse null altri person, yo prefere que mi possessiones mey ear a le.»

Yo esset tre surprisat, li sequent dies, pri li attitude de sr Miramal. Il tractat me con un ínexpectat cordialitá; il fat me pluri vezes li honore invitar me a su repastes e finalmen il fat me comprender que forsan yo ne vell esser un mal notario, in Grivesolles, quande li témpor de su retrada vell har venit.

Ti paroles incorageat me e yo declarat mi projectes a su filia, poy a le self. Il strax consentit dar me la, ma il monstrat un strangi interesse e hasta in publicar li anuncies de maritage e celebrar it.

Li novas queles on recivet pri li patre Bistrul esset sempre plu mal. Li matin de mi maritage on credet le morient, ma ye li sequent die evenit un subit amelioration: li triesim die, li oldo levat se e vadet a su usual occupationes. In fine, un venerdí, il presentat se al buró de sr Miramal e declarat pos quelc vag barometric considerationes: «Nu yo es denov sur mi pedes, e plu fort quam antey. Certmen yo va ancor viver duant annus.»

Sr Miramal escutat le con un consternation quel devenit un agonie quande li oldo adjuntet:

«Naturalmen yo anulla mi testament... ti paperes aporta mal evenimentes, e nu quande il es maritat con vor senioretta, il ha devenit suficentmen rich, ne a le yo va dar mi possessiones... » Pos to, il comensat rider e proque li notario devenit tre pallid, il havet un subit access de odiosi francitá:

«To esset un farce!» il criat, «pro vor alongat facturas! Yo ne ha esset plu malad quam vu!»

Un horribil rabie captet sr Miramal... Li pussat un specie de muida, erectet se per un salta, brandisset li punie, chancelat, poy cadet sur li suol, frappat de apoplexie. On transportat le in su lette, ma il morit 15 dies plu tard, pos har racontat li tot historie in su delirie.

«Nevér!» concludet sr Landolfe, «yo debi mi fortun al malinitá homan... e quo es max drolli, quin annus plu tard, li patre Bistrul hante morit subitmen, yo in fact devenit su legatario universal!»

J.-H. Rosny, del Academie Concourt (Ex francés trad. R. Bg.)

Bibliografie

Occidental-English Vocabulary. -- Ti brochura de 16 págines contene li traduction del 1500 max frequent vocabules de Occidental e forma li duesim tom de un colection de vocabulariums poliglott de Occidental (On memora que li unesim esset consacrat al dan lingue). Li autores de ti precios brochura es Sr. llmari Federn, secretario del Academie de Occidental, li regretat Dr A. Kemp de Swansea e Sr. Niels Haislund, secretario de Prof. Jespersen. -- Precie 60 Cts sviss.

A lingua internacional. -- Pro li extension de Occidental in li sud-romanic e american landes un grammatica in lingue portugalés devenit urgent. Nu ti grammatica ha aparit; scrit de un Esperantist brasilian e controlat de un ex-esperantist portugalés. Sr. R. de Beca e Melo in Portugal, it contene lu essential pri Occidental con un traduction del vocabules grammatical in portugalés. -- Precie: fr. —.30 sviss o un international respons-cupon.

Mitteilungen des Hoerbiger-lnstituts. -- Ti revúe scientic, bell printat, continua usar Occidental con success por li traductiones ex german destinat al letores ne-german. In li nr 5 (august 1937) quel just apari on trova li sequent articules in Occidental: Contraction del planetari órbites in li solari corpusculari currente. Contraction del órbites del satellites. Planetes e satellites. Evaluationes. Omni astronomes deve conosser ti important studies. On posse obtener un numeró specimen scriente al Institute Hoerbiger, Braunhubergasse 23, Wien Xl.

Decidi dil akademio interimala. -- Sr. lector Janis Roze, un idist del unesim hor, ha compilat in ti brochura de 106 págines omni paroles adoptet del Academie de Ido desde li guerre. On deve gratular e admirar Sr Rozé pro li exactitá e minucie de ti enorm labor, ma on anc posse regretar que tam mult pena, moné e precios témpor es consacrat a un tal van activitá. It es mult a dir pri li ínnumerabil paroles adoptet pelmel de Ido sin egard a lor structura natural: pri to Sr. Rozé ne es culpabil.

Presc chascun págine pruva quant hastosimen e ínscienticmen li autores del vocabularium de Ido ha laborat in 1907. In hasard noi cita in págine 39 li verb komutar quel Ido adoptet apu li verb ja existent mutacar. Qualmen on do ne videt li harmonie e regularitá del formes natural: muta-r, com-muta-r, com-muta-tor, muta-tion, etc. Anc kolektoro es adoptet quam nov radica quande Ido possede ja li verb kolektar. Si on admisse li sufixe international -or, li parol, colect-or forma se automaticmen, sin decision academic! On posse dir que li 9/10 del decisiones del academie «interimala» de Ido vell har esset ínutil si Couturat in 1907 vell har selectet un poc plu bon afixes vice escutar li mal consilies de Beaufront. Pri to noi ha suficentmen parlat in nor «Ver historie del L.I.» e in Cosm nr. 112.

Sr. Rozé in fine cita divers propositiones fat por ameliorar Ido. Ti list, mult instructiv, pruva que it es impossibil obtener li naturalitá con G base esperantic. It es un van labor voler corecter Esperanto o Ido. On ya posse adopter nov paroles quam anular, distanco, dekampar, atrupar, enrejistrar, emaskular, emigrar, impudenta, obligatora etc., ad ínfinit, ma nequande ti admission «amase» va crear li clar e simplic construction de Occidental per quel omni ti paroles es format per se self tot naturalmen: a-null-ar, dista-nt-ie, de-camp-at, a-trup-ar, in-registr-ar. e-mascul-ar, e-migrar, in-pude-nt. obliga-t-ori, etc., etc. Li Idistes ama repetir li famos parol de Ostwald: economisa energie. Pro quo ili fa just li contrarie?

Italia filatelica

Revúe trimensual -- oficial organ de A. l. E. T.: Club international por exchange de post-marcas, ilustrat postcartes, libres, ex-libris, jurnales, revúes, musica, corespondentie.

Abonnament annual L. it. 12. -- Un exemplare, per un respons-cupon o bon del Institute Occidental pri 30 sv. Cts.

Redactor-administrator: Giuseppe Bevilacqua, Pavullo nel Frignano, Italia.

Cronica

Anglia

Un nov grammatica de Occidental por angleses es preparat per nor coidealist A. W. Raxworthy.

Estonia

Revalsche Zeitung del 10 august, aparient in Tallinn, contene un long e detalliat biografic noticie pri Edgar de Wahl, con un bell apreciation de Occidental: «...Occidental, li ovre vital de Wahl, posse -- in contrast al tal-nominat lingues international, quam p. ex. Esperanto -- sin exagerar esser qualificat quam un filologic record-labore («Glanzleistung») de mesura gigantesc, quo eminent linguistes sempre denove emfasa e confirma...» Li simpatic articul, quel bellmen dessina li sever scientic objectivitá e li amabil e fascinant caractere de nor venerat mastro, es signat R.A.V.L.

Francia

Le Combat nro 218 contene un curt biografic noticie in Occidental pri li morte de nor coidealist Pedrero in li guerre hispan. C.R.

In comensa de estive havet loc in Paris li conferentie «Esperanto en la moderna vivo». Malgré un grandissim reclame (mem li stampe postal esset fat in Esperanto) li presse parisan tacet completmen. Li organ del Itala Esperanto-Centro in un long articul reprocha al parisan jurnalistes que ili trincat li bon té quel li conferentie hat ofertat les, sin payar poy per un bon articul. On mey excusar li jurnalistes parisan; ili ya ne es un buró de reclame, quel on posse comprar por que it lauda li merce quel on vole vendir, mem it es mal. F.L.

Germania

Questionat, esque solmen Esperanto e Ido ha esset tuchat per li interdition, e possibilmen Occidental, e esque ili vell posser continuar lor societari vive con propaganda, etc., yo vole ci far conosset a omnes quele ancor dubita, que in Germania sta interdit omni organisationes e propaganda in favore de quelcunc L.l. In contra es permisset li ocupation privat e usation aplicativ, e anc portar insignes de L.l. si tis ne contene inicales de alquel nómine de societé de L.l. W.R.

(Red.: Li insigne de Occidental coresponde exactmen a ti prescrition.)

Italia

Le Lingue Estere del august 37 contenet un grand articul in Occidental compilat de dr. E, dal Martello. F.L.

Svissia

Articules pri Occidental in li bisemanale «Die Garbe» e li oficial organ del sviss association del postmannes e doaneros; li ultim, scrit de nor coidealist Gilbert Pidoux, havet quam consequentie un tal «run» a nor german curs gratuit per corespondentie, que li unesim lettre es exhaustet. Un duesim edition es in preparation.

Ye li 22. august, nor coidealist A. Moeckli-Martin ha emisset un circulare al radioamatores de curt undes in Occidental, con un exemplare de version Occidental del Radio «Q»-Code por radio-amatores. Interessates reciver un exemplare gratuit por retro-porte de sr A. Moeckli-Martin, «Languedoc Bellevue», Lausanne o del Institute Occidental, Chapelle (Vaud). F.L.

Tchecoslovacia

Nezavisla Politika del 19. junio contene divers mundlinguistic noticies: curt biografie de H. Peus, information pri li aparition del Occidental-Insigne, un noticie pri li schisma de Esperanto, aparition del adressarium de APIS, mention de diferent articules aparit pri Occidental in diferent landes.

-- Li numeró del 14. august publica un fotografie de sr de Wahl con indication del anniversarie.

-- Ye li 26 junio, li radio-station Moravska Ostrava emisset un discurs pri Occidental, con citation de textu. Parlator: coidealist Valentin Jirousek.

Occidettal-Bulletin del junio raportat que li max difuset calendare por studentes tchec publica un articul pri Occidental. I.F.

Tyden, zpravodaj Vysokomytska, un jurnal aparient in Vys. Myto, publica in su nr. 8. un long articul «Volapük-Esperanto-ldo-Occidental», in quel su autor per un persuasiv maniere recomanda quam un lingue «max proxim al homes del occidental cultura, facilmen comprensibil e rich in expressiones...»

In li nr. 10 del sam jurnal noi lee un bell articul ye ocasion del 70-m anniversarie del autor de Occidental, professor E. de Wahl.

Li jurnales Pravo Lidu e Nardni Osvobozeni ha publicat in august articules pri li anniversarie de sr de Wahl.

Cosmoglotta B 13 (oct 1937)

Serie B, poligrafat -- «INFORMATIONES» -- Octobre 1937 -- Nró 5 (13)

Contene:

  • Optimisme, optimisme, optimisme
  • Mersí de E. Wahl
  • A nor colaboratores
  • Congress-problemas
  • On sercha un abreviation
  • Prof. Gonzague de Reynold pri li L.I.
  • On scri nos...
  • Evitar duplic labor
  • Universal Lexico de Occidental
  • Lexico de Occidental
  • Noi sercha colaboratores por machin scrition
  • APIS
  • Prof. G. de Reynald pri Esperanto
  • Ili atende lor moné
  • CRONICA: Anglia -- Brasil -- Svedia -- Svissia -- Tchecoslovacia -- USA
  • (Ex li Paper-Corb).

Optimisme! Optimisme! Optimisme!

To es nor cri de guerre, nor cri conquestatori! Nor complet fide in li future, in li successe de nor lingue, ne es li expression de un ciec fanatisme, ma li resultate del experienties queles noi fat durant li ultim témpores. De omni láteres interesse e simpatie por nor lingue e nor movement manifesta se. To ne es solmen consequentie de propaganda: un lingue international, sam quam un merce, posse introducter se, expander se, e solidificar lu atinget solmen si it contenta li usatores

  • Occidental have un san base e ínestimabil qualitás.

Ma ti constatation ne sufice nos. Noi deve per omni medies accelerar li usation de Occidental, partú. Noi deve ganiar omni interessates por nor movement. Solmen un intensiv cooperation de omnes va permisser nos ganiar li battallie bentost.

Forsan mani va dir: «Qualmen colaborar? Yo es isolat, yo ne have possibilitá laborar con altri coidealistes! Quo far?»

«Quo far?» Vi li question. -- Vi quelc responses:

  1. Abonnar li oficial organ Cosmoglotta e li oficial organes, e precipue far vor conossetes abonnar les.

  2. Devenir membre del Occidental-Union (si vor financial situation permisse it ples devenir membre protectori o mecen) e del landal o local organisationes. Ples anc recrutar nov membres inter vor conossetes. Mem persones o societés ancor ne essent Occidentalistes, posse devenir membres extraordinari del Union.

  3. Li Institute Occidental voluntarimen accepte vor colaboration secun vor capabilitás por executer multissim labores por queles manca témpor a it self (idés por propaganda, por afiches, traductiones, machin-copiationes etc.) Ples informar nos in quel maniere vu prefere colaborar e ca vu have un scri-machine.

  4. Si vu desira far public propaganda in jurnales o per discurses, li Institute Occidental oferta vos omni desirabil informationes e consilies. Ples demandar.

  5. Ples subtener nor fund de propaganda! Desde ti ci numeró noi institute in Cosmoglotta B un permanent liste de donatores (vider ultim págine). Quant plu moné noi va reciver, tant plu intensiv va posser esser nor propaganda!

Car coidealistes! Certmen vu va trovar ci almen un maniere por auxiliar nos e devenir un potent colaborator. Do noi repeti:

Optimisme! Optimisme! Optimisme! Fred Lagnel

Car coidealistes e colaboratores!

A mi 70-esim die de nascentie yo ha recivet tant cordial e amical felicitationes e apreciationes que yo es vermen emoet de omni ti signes de nor solidaritá. Ma li emfatic paroles yo deve posir ye un acord plu bass, nam ili es debit (1) al ocasion del die festal e (2) a me quam «oficial representante» del Occidental-movement, malgré que mi personal merites por li movement es minimal. Li max grand parte del hodial successe noi debi al sacrificiosi e entusiastic labor de nor multissim con-combattentes por li idé del naturalistic scole, quel ne yo ha creat, ma havet li chance posser structer sur li labores de multissim fallit precombattores.

Yo deve refusar epitetes emfatic quam «genial, admirabil» etc. IN fact in mi labores es nullcos genial. Genial esset li ovres de Schleyer e de Zamenhof, quel ultim hat publicat su ovre in li etá de 27 annus. In mi labor on solmen posse trovar li anglés «common sense», quel forsan es causat per quelc guttes de sangue anglés fluent in mi córpor, nam Occidental es solmen li resultate del realisation del axioma: «un lingue international ante omnicos deve esser international», quo li altri inventores sembla har obliviat, jettante se sur li publicistic reclam-paroles: un homanité -- un lingue, un son -- un signe, absolut regularitá, facilitá etc. Ma ultra-rigorisme in li vive advere posse evocar un moventie, ma ne posse mantener it in su extrem form. To monstra nos li eforties del adchimistes, li exagerationes del francés revolution, del militant cristianisme e islam del medievie. Li sam lege naturalmen reye anc in li evolution del L.I. Del turbulant extremisme it adveni al rasonabil rational function. Ma to ja ne es li ovre de genies ma del minuciosi labor de scientic, tecnic, practic experimentatores. Un tal yo ha esset, advere un ne tro diligent, nam solmen pos 30 annus yo esset in li statu presentar alquicos usabil. Yo deve petir pardon cel coidealistes pri mi pigritá. Ye mi excusa yo posse aducter que omni coses deve maturar. Prematurat ili deve perir ante atinger li maximal efecte. Yo ne ha laborat li 30 annus; yo ha meditat, colectet ocasionalmen materiales, notat idés, special casus linguistic, queles frappat me, e lassat reposar e dormir les til li rect moment.

Qui sempre pensa pri alcun problema, p.ex. pri aferes comercial, a ti veni li bon idés in ti dominia e il have success, si il ne es bornat. Lu sam es con tecnic e scientic problemas. In rect témpore veni li solution, it matura in quietá. Esque to es genie? No! solmen li conviction, que on ne es un Alexandro per ciser li nod gordian, pro que yo ne savet ú ciser por ne reciver pluri separat partes vice li unic grand fil necessi. E poc a poc li nod devenit lax e on posset percepter li possibilitá de solution. It existe un german proverbie: «bon cose vole haver témpor.» Mi sol merite es, que yo lassat maturar li problema. Ma li success del idé es debit solmen a vos, car concombattentes, propagatores, diligent e sacrificiosi laboratores e mecenes. Vos omnes yo mersía del profundore de mi cordie. In vor unit junt labor es li success. «Concordia parvae res crescunt, discordia maximae dilabuntur».

E. Wahl

Ric Berger: A nor colaboratores (personal remarcas)

Sovente noi recive articules por Cosmoglotta queles mette nos in un delicat situation. Noi deve ci un vez por sempre explicar pro quo noi ne posse accepter omni contributiones sin un tre sever control:

Til ante 3 annus, Cosmoglotta recivet financiari auxilie de quelc protectores, specialmen srs Hans Hoerbiger de Vienna e G.A. Moore de London. Mersí a ili Cosmoglotta posset viver sin desfacilitá e ganiar un circul de letores malgré li crise economic. Regretabilmen ti du mecenes morit presc in sam témpor. Desde tande Cosmoglotta deve equilibrar su budgete per su sol propri forties, in un epoca u li interesse por li L.I. es debil, e li altri revúes interlinguistic posse continuar aparir solmen mersí al apoy de generosi mecenes.

Sub subvention, li administration e li redaction de Cosmoglotta trovat se in un desfacil situation: por viver per li abonnamentes it esset absolut necessi augmentar li númere del abonnatores, e por to far li revúe tam atrativ quam possibil, far it artistic, util, plenar it per articules interessant. Sever selection esset un necessitá vital por Cosmoglotta e continua esser un tal, nam noi deve continuar augmentar li númere del abonnatores.

Por altri revúes ti necessitá ne es tam evident, nam mersí al apoy financiari ili apari con un mult plu grand amplore; mem si un parte del numeró ne interessa omni letores, it resta sat mult articules interessant omnes por que ili desira continuar abonnar li revúe.

Do solmen per un sever selection de su colaboration, Cosmoglotta posse resister al concurrentie. Li resultate monstra que nor tactica esset rect. Noi recive sovente testimonies mem de letores essent partisan de altri sistemas, quel declara restar abonnatores pro que «Cosmoglotta es un revúe elegant e interessant.»

Ti reputation ne ha esset obtenet sin pena! Noi deve confesser que null articul del redactor es inviat al printería sin esser refat pluri vezes e condensat til que li maximum de coses interessant ex expresset in li minimum de paroles. Sovente del prim redaction it resta solmen 1/3 o 1/4. Omni frases deve esser expressiv e convictiv. Omni paroles vacui, omni generalitás ja audit es eliminat.

Naturalmen noi have li jure imposar li disciplina quel noi imposa nos anc a nor colaboratores. It ne vell valer economisar li spacie, si poy altri págines de Cosmoglotta es ocupat per long articules poc interessant. Nor ocasional colaboratores quel invia nos long articules mette nos in un delicat situation: It dole nos refusar lor prosa e tamen noi ne posse accepter omnicos. Noi da gratuitmen nor témpor, nor labor e nor amore al vive de Cosmoglotta, noi ne posse lassar diminuer li efecte de tam mult pena por far plesura mem a nor max car amico.

Noi save bon que concernent li valore de un articul li opiniones difere. Quo por un redactor es mal es forsan judicat excellent del autor del articul. Un patre es sempre un poc ciec pri li defectes de su infante! Qui posse judicar max bon? Just pro li importantie de su rol de judico, un redactor deve posseder un long experientie e conosser til funde li dominia special a quel es dedicat li revúe. Pro que li chef-redactor de Cosmoglotta A practicat Esperanto 6 annus (quam co-redactor de un revúe in Esperanto e Delegito de UEA), practicat Ido durant 10 annus e Occidental desde 1928, pro que il ha acumulat li max complet documentarium pri li problema del L.I. existent in li munde, il crede posser judicar sat bon in li dominia del L.I. Il ne es linguist, ma ti titul ne constitue un garantíe de ínpeccabil judicie: on havet li pruva in 1907 (Vide nor ver historie del L.I. in Cosmoglotta A 116). Li max successosi sistemas de L.I. ne ha esset creat de linguistes, ma de profanes: Esperanto de un oculist, Ido e Latino sine Flexione de matematicos, Romanal de un avocate, Occidental de un fisico, Volapük de un prestro, Idiom Neutral de un ingeniero, Mundolingue de un station-chef de ferrovia.

Pos un activitá de un 1/4 secul in li dominia del L.I. noi posse sat bon saver quo va interessar e quo ne va interessar li publica. In general noi posse dir que un articul contenent solmen generalitás, mem altmen pensat, ne es util. Hodie por converter li adversarios e por atraer li atention del publica, on plu ne posse contentar se per gratuit assertiones. Li publica postula pruvas, omni assertiones deve esser apoyat per exemples, per mult exemples e per un argumentation compact.

On save que li dissertation quel til hodie havet li max grand efect in li propaganda de Occidental, es li famosi articul de sr Pigal, intitulat «Essentie de Occidental» (Cosmoglotta A 56). It debit su successe precismen al grand masse de pruvas e exemples citat. Chascun frase esset convictiv. It relta li max bon exemple de un demonstration ínattaccabil. Anc li numerosi articules scrit de sr de Wahl, quande il esset redactor de Cosmoglotta, cita un masse de concret pruvas. It es tre facil argumentar per abstract generalitás, asserter que Occidental es bon, excellent, ma to plu ne have efecte per se self. Li letores de interlinguistic revúes ne es constituet del grand publica, ma de un elite quel ne lassa se impressionar per bell frases.

Noi espera que nor colaboratores va comprender nor situation e ne colerar pro nor severitá. Noi acte por li bene del movement de Occidental, por quel li normal functionament del central organ es un question vital.

Sovente ancor on fa comparation con articules aparit in anteyan annus de Cosmoglotta, e queles contentat se anc per generalitás. Noi ne contesta, noi solmen fa remarcar que in ti epoca du mecenes payat li deficite. Hodie noi ne posse conceder nos li luxu de un deficite. Omni articules deve contribuer a conservar nos li abonnatores e precipue aportar noves. Li situation regretabilmen plu ne es li sam.

On ne mey obliviar que sol li qualitá del articules determina lor publication in Cosmoglotta. Quande noi recive interessant colaboration o passionant racontas litterari, noi strax publica les sin discussion, mersiante lor autor. Do, car colaborator, noi va accepter vos con brasses apertet in omni témpor, si vu aporta nos li articul atrativ quel plese al publica. Ne time li ironie, li angustie, li grand joya, li entusiasme, time solmen que li letores ne lee vos til li fine!

Congress-problemas

Durant august yo assistet du congresses in Paris e posset constatar mancas de organisation, ex queles on posse traer conclusiones por nor futur congress.

Precipue in un congress li titul del tema e nómin del dissertator fat previder vivid e util exchange de opiniones. Ma it esset un complet deception. Li orator leet su plu minu bon manuscrite, pos har distribuet it al assistentes por que ili mey sequer li letura. Ma pro que to plenat presc li tot témpor, poc instantes restat por li discussion e li presidente strax passat al sequent tema inscrit in li programma.

Esque tal comun conferentie aporta alcun utilitá? Presc null! nam leer un discurse chascun posse in hem, sin esser obligat far li custosi viage a un congress. In un congress sol li discussion es util. Quande congressistes veni de lontan landes, expense moné e témpor, on deve ofertar les interessant labor e ne solmen en passiv escuta de un orator. Altrimen on ne deve esser astonat pri congresses poc frequentat.

Adplu li témpor del discussion es sovente acaparat de un sol orator quel ne comprende limitar se e oblivia que anc altres have li jure dir lor opinion. E li presidente, pro politesse, ne interrupte.

It sembla me absolut necessi evitar tal erras in un futur congress de Occidental e utilisar li témpor plu rationalmen. Ja nu noi posse formular un plan de labor talmen:

Li scope de un congress es: discusser in comun e votar resolutiones, e ne: leer long raportes. Li raporte preliminari e li materie a discusser deve esser publicat con paragrafes numerat e dismisset al congressistes almen un mensu ante li congress por que chascun mey studiar les.

In li congress li partiprendentes es munit de lor exemplare e li presidente strax inicia li discussion. Chascun orator ne deve parlar plu quam 3 o 5 minutes, exceptet si li auditores desira formalmen li continuation del discurse. Obligat expresser su idés in li minimal témpor, chascun orator va dever condensar les, quo va dar a omnes li possibilitá parlar.

In fine li presidente ne deve cluder un discussion ante har audit omni opiniones o omni casu ante har fat votar li present congressistes. R.B.

In general, I.F. es in jure per su lineas publicat in Cosmoglotta B. 4 (12). Ma tamen e malgré omni ínconvenientes yo desira dir: noi absolutmen deve congressar!

Qualmen noi vole far accepter li homes usar nor lingue in parlatori relationes, si noi ne intente pruvar al homes li parlabilitá de nor L.I.? Lass me far mi propositiones! Pri li congresse self: it mey evenir omni 3 o 5 annus, pro li efecte, e in tant témpor omni interessates posse economisar suficent moné por un tal interprense. Li pecuniari congress-contribution mey esser max modest possibil. Ja long ante un congress, omni coidealist deve in li presse atingibil a le raportar al publica pri li statu del preparativ labores por li congress etc. Omni partiprensores deve -- secun lor inclinationes e passiones, ca politic, religiosi, sportiv, amatori (cante, musica, foto, chac, filatelie etc.) o professional -- interrelater con homes e societés havent sam interesse in li congress-cité o altri loc vicin. Li congress-comité preparativ efortia ganiar: li max proxim radio-station por emissiones precipue durant li congress; li post-oficie por usar durant it un stampe apart. Durant li congress-dies, omni partiprendente deve continuar lu iniciat de le. In organisat cooperation omni eforties deve esser pussat al maximum; detalliat raportes per presse e radio pri li discurses del congress. Per to omni, li congress va esser li coronation del tot action. Ma pos li congress ples ne cessar ma continuar lu comensat -- ne imitar li Esperantistes per bagatellisar avantages e successes. «Explotar li atinget positiones» mey esser li parole! Ergo li diagnose: Noi deve congressar! Walter R. K. Rädler

It tre joy me vider un tam fort oposition contra mi congress-pessimisme. Ples tamen notar, que yo ne es un adversario de congresses. Ma un bon patre ne compra ludettes por su infantes, quande ancor pan es plu necessi e util. On ne deve obliviar que li lingual defectes de Esperanto e Ido es contrabalanciat per mecenes, durant que Occidental deve efecter per li lingue sol self e sin mecenes! Li demonstration del parlabilitá de Occidental ne depende de congresses, omni Occidentalist save que Occidental es parlabil e posse demonstrar to sin desfacilitás al eventual dubitator. I.F.

On sercha un abreviation

On parla mult pri li necessitá de brachiglotisme. In facte tro long expressiones es sovente instinctivmen acurtat, p.ex.: cinematograf a F. ciné, G. Kino, automobil a auto, in scandinav lingues: bil; national-socialist = nazist. Mem, noi abrevia Esperanto a Esperanto, e Esperantist a Esperantist. Esque noi ne vell ja dever pensar a trovar un abreviation por «Occidentalist» quel have 5 síllabes? -- Occidental ja es abreviat a Occidental, ma li adept es mal expresset per Occidental-ist, precipue in li plurale u 3 sones sibilant succede se in tri síllabes. Pro to yo vell proposir un altri parol, p.ex. Wahl-ist, Wahl-ism por li abreviation comun o forsan anc Wahl-ane (Wahl-an-es in plurale). -- Yo atende li opinion de nor letores pri ti proposition. R.Bg.

Doc. 151 - Professor Gonzague de Reynold pri li Lingue International

Sovente on ha parlat pri li problema del L.I. in conexe con li Liga de Nationes. Pri li maniere in quel li L.d.N. ha tractat li L.I. diferent versiones es difuset. Prof. G. de Reynold ha amabilmen autorisat nos a reproducter su raporte, quel aparit in li «Revue de Genève», may e junio 1925. It seque quelc extrates ex ti raporte in traduction occidental. Red.

In su session del 21. septembre 1922, li triesim assemblé general del Liga de Nationes adoptet per 26 voces contra 2 li resolution sequent:


Li questiones relativ al instruction pri Esperanto es transmisset al Comission por Cooperation Intelectual, por que ti Comission mey enunciar su opinion pri li diferent aspectes del problema del lingue international auxiliari.


Ti resolution have su historie. It vell esser sat amusant e instructiv racontar it. On vell aprender ex it, qualmen li Esperantistes, sub li duction de un chef habil e perseverant, sr Edmond Privat, save conducter un opinion e obtener secret auxilies. Ma noi vole evitar omni polemic spíritu e tractar sol li problema vast e complicat del L.I. Nor labor es céterimen necos altri quam li raporte, reviset e modificat, quel noi havet li honore presentar al Comission de Cooperation INtelectual ye li 31. julí 1923.

Lass nos comensar per determinar quo un lingue auxiliari ne deve esser. Ci noi besona solmen citar sr Michel Bréal in su studie: «Li selection de un lingue international» (Le choix d'une langue internationale) publicat in li «Revue de Paris», 15. julí 1901: «It ne acte se -- on bon comprende to -- pri expropriar nequem, ma pri haver un comun lingue auxiliari, i.e. apu e ultra li lingues national e indigen un comun medie interpretant, acceptet voluntarimen e unanimmen per omni nationes civilisat del globe... in ti sens, solmen in ti sens posi se li problema de un lingue international, un lingue universal.» Un tal lingue va dever do restar modest e resignar al follimen ambitiosi idé far concurrentie al altri lingues, i.e. remplazzar les poc a poc. To es self-comprensibil; on tamen deve emfasar it, nam hay utopistes, absolut internationalistes, queles reva pri imposar poc a poc al tot homanité un lingue unitari: ho-moment ili visa a propagar un «superlingue» ... quel vell esser li lingue del superstate Liga de Nationes e del supereclesie, li religion del Homanité.

Li lingue auxiliari va do esser un interprete subordinat al lingues vivent. To es tre bon. Ma, in altri látere, si on ne vole reducter it a un simplic code destinat al comunicationes elementari, al usa del marineros, del viageatores o comerciantes -- quo certmen vell esser ja tre interessant, ma haver un interesse solmen limitat -- e si on vole seriosimen que it mey servir quam auxilie al diplomatie e al scientie, que it mem facilisa omni exchanges intelectual, tande it es ínpossibil interdir a it cert ambitiones. Ti ambitiones mem va esser necessi a it. Ili posse esser resumat quam seque: li lingue auxiliari va dever esser un lingue presc complet, suficentmen capabil a traducter li ovres cardinal scientic o litterari de omni altri lingues, traducter les sin trahir li pensa modern. Si it ne es un lingue vivent self, it tamen deve esser de valore sentibilmen egal a un de ti grand lingues vivent queles on nómina «lingues de comunication» o «de civilisation».

Ex to resulta que it ne deve esser un lingue tro simplificat, reductet a un mecanic sintaxe e un vocabularium ne suficentmen rich e precis. Un tal lingue va destructer se self quande it va voler soluer un tache aplastant it. Ma antey it va har successat malfar ti tache: necos es plu dangerosi por li pensa quam un mal traductor; necos contribue plu a difuser falsat idés -- li max nociv del fals idés -- a repander li confusion in li spíritus. Un ínsuficent lingue auxiliari córam un grand ovre litterari, scientic o filosofic vell esser in li sam situation quam un demí-intelectuale córam un doctrina quel il crede comprender e rendir, ma quem il comprende e rendi mal in veritá. Noi save a quo to ducte: li demí veritás fa perir li munde.

Noi posse do ci formular un postulate imperativic: omni lingue auxiliari quel vole servir a plu quam a comendar un dejuné in un exotic hotel o a redacter lettres comercial, va dever esser constituet in tal maniere que it ne contribue a ancor augmentar li confusion in li spíritus, ni servir a ancor abassar li nivelle del cultura general.

Certmen hay ínmediat e practic avantages si un lingue auxiliari es tre simplificat e posse esser aprendet tre rapidmen per omnes. Ma ti avantages have anc grand desavantages: li beson simplificar, unificar, vulgarisar es tre comprensibil: it es un del caracteristicumes de nor epoca de internationalisme e democratie. Ma si it excede cert límites sat strett, it deveni dangerosi por li alt cultura, por li civilisation. Aprender rapidmen sin grand eforties, to es caracteristic por li hom modern, quel es pigri quam omni hom, ma un pigro fortiat viver in un epoca agitat. Un lingue auxiliari ne vell dever esser un premie a ti pigritá, a ti superficialitá. (Continuation vider p. 87)

On scri nos...

[quote, "Prof. Asakawa, Yale University, U.S.A."]


...yo ne ha changeat mi opinion pri Occidental. It joya me que it honestmen nómina se occidental in vice de universal; e yo admira li natural structura de Occidental. It sembla me, que un lingue auxiliari vell dever esset util ne solmen por scopes de intercomunication inter nationes, ma anc servir quam pret medie por li studie del lingues de queles it es un sintese. Un natural structura sembla particularimen important por li satisfation de ti duesim scope. Pro ti e altri rasones, yo crede que Occidental es un tre valorosi contribution al evolution del lingue auxiliari.


[quote, Carl Segerståhl]


... yo mersía vos pro vor optimistic injoyant paroles introductiv de Cosmoglotta B, nro 9.


[quote, "Ing. A. Lindström, Enskede, Svedia"]


... yo vole capter li ocasion cordialmen salutar li personale del Institute, e mi sincer mersí pro vor bon e ínfatigat labore! Per un continuation in sam stil nor movement certmen va triumfar.


[quote, "Paul Stump, instructor, Svissia"]


In su témpor yo incontrat Ido e Esperanto. Benque yo tre salutat li idé de un lingue europan e per to mundal, tamen Esperanto totmen ne posset interessar me, e Ido solmen durant curt témpor. Nu yo fat conossentie de Occidental, su unesim, ancor superficial conossentie. Yo es convictet, que per Occidental on ha essentialmen aproximat se al solution del problema. Li curt textus presentat a me yo leet e comprendet sin desfacilitá. Con grand interesse yo nu vole aprender conosser plu proxim ti lingue. Ci junt yo invia vos mi exercities del unesim lettre-letion, e yo joya me atendente li duesim...


Evitar duplic labor!

Nor movement besona li labor-fortie de chascun membre. Noi have multiform variant labor, e chascun posse selecter ti, quel il save far max bon. Ma noi deve economisar li valorosi forties de nor colaboratores e coordinar nor eforties secun un rasonabil plan. Noi deve rationalisar nor cooperation. Specialmen it es necessi evitar que du persones fa li sam labor: it sovente eveni que du persones índependentmen de unaltru comensa far un vocabularium, un grammatica, un manuale, un cert scientic compilation. Pro to li secretariatu del Occidental-Academie exhorta omni coidealist, quel interprende alcun lingual o scientic labor, informar it pri to; li secretariatu posse informar ca un tal labor ja existe, o ja es comensat, o publicar it in Cosmoglotta B, por que ne altres mey far li sam labor.

Ci seque anunciat un tal labore, quo mey servir quam exemple.

I.F.

Universal lexico de Occidental (ULO)

Per ti ovre yo concentra in un manuscrite:

(a) omni vocabules, parol-formes, derivates (anc íncorect) trovat in li complet litteratura de Occidental tipografat o mimeografat, con indication del fonte. P.ex. «autumne» OW II/106 significa: li vocabul autumne trova se in li ovre «Occidental, die Weltsprache», 2. edition, p. 106; «tramplar» (trepin'ar tolerat til fine 1939) C 36/1 significa, que ti vocabul trova se in Cosmoglotta A 1936, p.1.

(b) omni materiale por li fraseologie: li frases pregnant, interessant, ínacustomat, con sens figurativ, li frases explicant pluri senses del vocabul, metaforic signification etc. curt aforismes, sententies, proverbies con indication del fonte.

(c) omni titules del scientic articules in e pri Occidental, su historie, grammatica etc. P. ex. che vocabul «stenografie» on trova citat: Orígine principies e usas del modern stenografie occidental (Artcl) C 37/51. To significa: in Cosmgl. A 1937, pág. 51 on lee li citat articul.

(d) omni nómines important por li historie etc. de Occidental, p.ex. che «Kajš»: 60 annus de Jan A. Kajš (artcl) C 36/3; sub «Ro»: Ro (E. Foster 1909) C 36/12 (lu ultim significa, que ti sistema de lingue auxiliari es mentionat in Cosmoglotta A, 1936, pág. 12.)

Por evitar duplic labore, yo peti comunicar, esque alcun de nor coidealistes ne labora ja pri un simil lexico.

Por accelerar ti labor yo invita omni Occidentalistes a colaboration!

Vilém Veverka, Praha-XII., Na Svihance 10, Tchecoslovacia.

Lexico de Occidental

Yo mersía cordialmen omni coidealistes queles havet li amabilitá responder a mi demanda pri colaboration in Cosmoglotta A 115. Li colaboration preparativ es nu confidet a nor meritosi coidealist Dr. H. Nidecker, e pro que pro tecnic motives it ha monstrat se quam ínrecomandabil distribuer li labor in sam témpor a pluri persones, yo peti pardonar me, si yo ne posse satisfar lor tre amabil oferta nu. Ma nor movement sempre besona colaboratores in mult dominias, e tis queles vole laborar es sempre benevenit e ne va besonar atender long témpore. Por evitar miscomprenses, yo accentua que mi lexico ne es simil a ti interprendet de sr Veverka: it ne va contener ni traductiones, ni fraseologie, ma solmen definitiones e explicationes. Li du lexicos do va bon complementar unaltru, e noi debi grand mersí a sr Veverka pro su generosi interprension!

I.F.

Noi sercha colaboratores por machin-scrition

Coidealistes disponent pri un poc de líber témpor e un scri-machine, e queles vell esser pret auxiliar nos per copiar manuscrites e adresses, es invitat dar lor adresse al Institute Occidental, Chapelle, (Vaud), Svissia. Mersí anticipat!

F.L.

APIS. -- Nov adresses: ITALIA Bari

  1. Sr Del Medico, Vincenzo / Via Vittorio Veneto 57 / dr rer. oec (1915) I.Alb.A.F.Serb-Cr.-O.A.Sb-Cr.: cor propri iniciative exch. ill. pc e 07.

Roma

  1. Sr. Caprice, Antonio / Via Sardegna, 139 / stud. jur. (1917) I.F.A.L.P.

  2. Dr Guidi, Gianfranco / Via Mizza, 11 / agricultor (1903) I.F.G.H.P.Galla pluri L.I. -- coresponde solmen secun propri iniciative.

SVISSIA Zürich

  1. Sr David, Hans / Südstr. 150 (1900) G.I.F. cor in diferent lingues europan.

Modification: de Zürich a Lausanne

  1. Sr Moeckli, Adolph / Villa Languedoc «Bellevue», Chemin du Reposoir.

Prof. Gonzague de Reynold pri Esperanto Doc. 152

... Quo do es Esperanto? Li unesim vez quande on audi parlar it, on ne have un impression desagreabil; in contrari: it es un lingue dulci e monoton, pro li fixitá de su accentu plazzat sempre sur li preultim síllabe. In contra li impression dat per letion es mult minu favorabil: li paroles ne es ínconosset, ma ili aspecte transvestit -- ili fa li impression de paroles latin vestit in slav maniere. Si on vell dar a Esperanto un geografic situation, on vell dever plazzar it alcú inter Rumania e Ukraina, quam un lingue de orígine latin, ma fortmen impregnat de russ e polonés con elemental german e forsan oriental. In fact on es confusionat sam quam córam un lingue chiffrat...

Li aspecte es decidetmen bizarr -- por ne dir barbaric; on es in li steppe -- in un steppe linguistic. Desde que on possede li clave, on posse intrar in li machine e vider qualmen it es constructet:

Esperanto es un compromisse. Su structura aproxima se al lingues germanic e slav, li vocabularium al lingues latinid. Zamenhof ha comensat per li structura, il do ha fortmen negliget li vocabularium: per to il ha fat un erra fundamental. Il ha provat constructer un structura extremmen simplic, ínvariabil, schematic: per ti principie Esperanto sta ancor inter li lingues apriori, li codes. ....

Li alfabete e li pronunciation, e in consequentie anc li ortografie, es de un real desfacilitá, -- li sol, secun nor opinion, in li tot grammatica, ma it revela se ye li usation. Hay ta un punctu extremmen vulnerabil. Li rest del grammatica es contenet in un págine. Ma li grand invention de Esperanto es un sistema de ínvariabil sufixes, de queles chascun designa un categorie de paroles...

Pri li sintaxe, it es a signalar li aplication del acusative, sive por indicar li complement direct del verbe, sive por indicar li scope de un movement, sive por evitar cert ambiguitás, etc. Esperanto posi li epitetic adjective in li acusative e li predicativ adjective in li nominative. Con ti sistema pruntat ex latin, li construction del frases resta líber. Quam on vide, li structura de Esperanto es combinat talmen que on obtene li maximum de simplicitá, de regularitá. Omnicos reducte se a un schema, e on ne posse negar li habilitá de Zamenhof: il ha tre bon arangeat interiorimen su ludette, con poc files de ferre.

E li ludette functiona. Esperanto es parlat, leet, scrit, comprendet, repandet; li puppe marcha, aperte e clude li ocules, di «papá» e «mamá» e mult altri coses. Por multes to sembla esser un miracul, li «esperantistic miracul». A nos to sembla tre comprensibil: li hom ha realisat altri colpes de habilitá. Resta a saver, qualmen li puppe marcha, qualmen Esperanto functiona: li proquó ne sufice nos:

Por comensar, it salta al ocules que li alfabete de Esperanto ne es nullmen un simplification, ni comparat al alfabete francés, ni al alfabete german. Su accentuat consonantes pruntat ex li lingues slav es un completmen ínutil complication. Ex ili resulta extrem desfacilitá de pronunciation e desharmonie...

Aspirante a simplicitá, il (Zamenhof) fat li sam erra quam Volapük: li mutilation del radicas. In Esperanto on di koni vice conosser, limo vice límite, sxiri vice F déchirer (lacerar), distri vice distraer, etc. In ti e altri simil paroles li radica es reductet a un statu misconossibil.

Li selection del radicas esset sovente fat con un total miscomprension del signification originari, mem -- noi vell dir -- del morale del lingues. In omni lingues, li pare fundamental de patre e matre es designat per du paroles diferent. In Esperanto on ha prendet li latin parol pater e ha fat patro por patre, quo es tre bon, ma patrino por matre, quo es un linguistic monstruositá. (It vell esser ínutil excusar it per F. patron e patronne (Occidental: patrona); ta it acte se pri un function quel posse esser exercit per un fémina, ne pri un distintion fundamental e fisic.) ...

Un altri (misprense) del sam specie trova se in mann e fémina. On posse, si absolut necessi, haver li sam radica por ti du paroles, si it expresse li génere homan sin distintion del sexu. p.ex. latin homo, german Mensch. (Occidental: hom, homo, homa). Esperanto vell har posset selecter li radica latin hom e far de it homo por mann e homino por fémina: to ne vell har esset tre bell, ma sat logic. No, il selectet li radica latin quel designa li virilitá «pax excellence», e de viro, mann, it fa virino, fémina. In latin e de ta anc in francés on di virago por designar un fémina con masculin allures, p.ex. li «fémina barbat»: on do divina quel sens on vell posser dar a virino. Ma ne content pri to, save vu, qualmen Esperanto designa li tauro? virbovo, li mannic bove!

To veni quam consequentie del principie, que por restar fidel al lege del extrem simplification, un litt númere de radicas es necessi. In consequentie, Esperanto es fortiat formar paroles composit queles sovente es perifrases complicat o divinettes infantin. Por traducter «hag» (F haie, G Hecke) it di branĉobarilo, impediment de branches, o arbetobarilo, impediment de litt árbores, o dornobarilo, impediment de spines... o kreskaĵobarilo, impediment de alquicos crescent. «Era» es dit tempego, o tempo-kalkulado, o jarcentaro, quo, descomposit, es: grand témpor, action calcular li témpor, colection de centenes de annus

  • ancor un hibrid germano-latin (Esperanto es plen de ili). Noi ha mem trovat un perle, quel Delisle ne vell nequande har imaginat: vagonar-kontraŭ-sku-eg-risorto, traductet litteralmen: «ressor contra li grand sucusses de un colection de vagones», ples divinar: it es buffre.

Li ínprecision e li povritá del vocabularium esperantic es un fonte de confusiones sin númere... (Continuation in proxim numeró de Cosmoglotta B)

«Esperanto Internacia», nro 10, julí 1937, p. 99 di pri Esperanto: «Ĝi estas kulturperilo». Self-reconossentie? No! «per-il-o» ne es F. péril, Occidental dangere. It significa... medie! (derivat del preposition «per» e «ilo» -- instrument).

Erik Stenberg: Ili atende lor moné...

Un sved colaborator comunica nos li interlinguistic situation in su land. Noi considera util resumar it in sequent:

Nor letores probabilmen conosse li nómine del sved Ido-gazette «Center-Bladet» publicat in Orebro in Svedia, in grand formate e con grand extension. On es tentat pensar que un movement havent un tal organ deve esser floreant, precipue in comparation con Occidental, de quel li organ sembla modest.

In realitá, li Ido-movement es hodie subtenet artificialmen per un mecen, sr Dr Nilsson, quel es dupat per quelc interessates pri li ver situation interlinguistic. Su secretario, sr Röhnisch, conosset de nor letores per su lettre qualificant li Occidentalistes quam «dement» (Cosmoglotta B, p. 70), cuida que su mastro resta in li necessi ilusion que Ido es in plen triumf. Simil al famosi can Cérbero del classic inferne, sr Röhnisch ha devenit un feroci gardero. Mem Orpheus con su lira ne vell successar indormir le durant 5 minutes.

Ante poc semanes un de nor amicos sved, hante scrit a Dr Nilsson pri interlinguistic aferes, recivet un lettre monstrant que in realitá li secretario sr Röhnisch dicta li responses a su patron, si il ne mem intercepte li lettres adressat a dr Nilsson, nam un mann conossent li factes ne vell scrir talmen.

Li response de sr Röhnisch, signat de dr Nilsson (esque li signatura es autentic?) asserte que «li Ido-movement ne es desprosperant!»

In 1914 li Ido-Union havet 1500 membres payant, in 1923: 904 membres, in 1932: 450, in 1934: 103 membres, e desde ti témpor ancor pluri eminent membres quam sr Matejka, Akerman, Géza Hant, Dal Martello, ha abandonat it. E to on nómina un prosperant movement!

E sr Röhnisch continua: «Li Ido-congresse de Paris in august 1937 havet 250 persones queles ha payat lor contribution.» Vi un specimen del informationes per queles sr R. mantene li entusiasme de su protector. In realitá li Ido-congresse recivet 80 inscritiones, secun li declaration oficial del secretaria del congresse self, e solmen 38 (triant-ott) partiprendentes assistet al reuniones, e inter ili trovat se quam invitates 2 Esperantistes e... 3 Occidentalistes! Sr Röhnisch vell dever hontar bluffar talmen. Quande il scri, que omnicos ha diminuet desde li guerre -- li pacifisme, li religion -- il vell dever adjunter anc... li veracitá!

Sr R. parla pri li litteratura de Ido, pri «li 30 annus de Progreso» etc. In li Ido-congresse de Paris esset exposit just ti colection de Progreso. Un de nor amicos prendet un exemplare de ti Progreso: it esset composit presc exclusivmen de articules de sr Matejka (chef-redactor), sr Ilmari Federn (nominat li «max bon stilist de Ido»), sr Akerman (membre del Ido-Academie) e sr M.K. Gardner (membre del Ido-Academie). Ma, facte amusant, de ti quar stelles del Ido-litteratura, li unesim tri es hodie Occidentalistes. Li quaresim ne va tardar...

Córam ti constant fugida del max competent Idistes vers Occidental, sr Röhnisch consola se per li facte, que sr Lundborg ha fat in su testament un donation de 30000 sved krones por Ido, queles ante usation va crescer a 100000 krones, e que pos li morte de sr Ahlberg li naturalistic Novial va desaparir, e que tande li Idistes va posseder li Robsahm-fund, it es ca. 35000 krones, e que dr Nilsson va continuar auxiliar les tam long quam il vive, e va probabilmen favorisar les in su testament.

Nu, li situation es clar, li ultim Idistes expecta li morte de tri persones: de srs Lundborg, Nilsson e Ahlberg. To vell far un interessant tema por un comedie de teatre o film: li testamentatores spiat de lor futur heredantes. Chascun annu ti povri, benque rich, futur victimes deveni un poc plu old; li cordie de sr Röhnisch es sempre plu dilatat del esperantie; bentost, sam quam un Rubi-Pell il va posser dansar li danse del scalp e incassar li testamentes. Ebrie de joya il contempla li povri Occidental quel have solmen su bell ocules por conquestar li munde, e il moca it.

Yes, Occidental es ancor sin fortun, ma it have un qualitá mult plu potent quam li richesse: it possede li fortie del fascination. A quo servi a Ido expenser milles e milles de francs por li propaganda, si su adherentes abandona it finalmen por adherer a Occidental? De 1908 til 1914, Couturat, Ostwald e Lemaire ha expenset 250000 frs. francés (queles hodie vell valer 500000 frs. sviss). E quo on obtenet por to? un international congress con 32 partiprendentes 30 annus plu tard! Li povri sr de Wahl per li sol intrinsic fortie de su ovre ha decomposit un movement fundat per moné sur un fals base scientic. Esque sr Röhnisch crede seriosimen, que il va posser far per 100000 krones, quo li talentosi dr Couturat ne successat far per 250000 frs.?!

Cronica

Anglia

«The British Esperantist», sept. 1937, raporta que li British Broadcasting Company (Radio-companie) ha bannit Esperanto. It publica un lettre del controlero del programmas, quel constata que in fact un radio-di-curs pri un viagea al Esperanto-congresse in Polonia devet esser purat de presc omni alusiones a Esperanto. Li radio-oficiario scri: «...vu save probabilmen que desde mult annus B.B.C. considerat se quam obligat al opinion que it ne posset accepter suggestiones por radio-emissiones in Esperanto o emissiones apoyant li pretensiones de Esperanto quam un lingue international.»

Brasil

Nor representant, sr B. Snaider, esset subitmen fortiat cessar li representation de Occidental. Ples notar que su adresse plu ne es valid. F.L.

Svedia

Sr Bengt Hammar ha publicat un resumé in Occidental de un medicinic articul aparit in Nordisk Hygienisk Tidskrift, Stockholm, 1936, Nro 10-12, por far it accessibil a colegos ne conossent li sved lingue. Li articul tracta «Li excretion de ascorbic acide in li urine che infantes (7-13 annus) ante e pos grand doses de ascorbic acide (C-vitamines)» Interessates posse demandar li brochura che li autor: sr Med. Lic. Bengt Hammar, Holländaregatan 33 VI, Stockholm. Ples adjunter un respons-cupon. I.F.

-- Li nró A 116 de Cosmoglotta con li historie del L.I. esset distribuet al total sved presse, i.e. ca. 100 jurnales. F.I.

-- Sr. E. Zachrisson, professor del anglés lingue in li Universitá de Upsala e autor de «Anglic», li simplificat ortografie da anglés, morit li 27.7.1937. In 1908 il devenit dr. phil. e universitari docente de anglés. Quelc annus plu tard il devenit instructor de anglés e german in li seminarie por instructoras de secundari scoles in Stockholm, e 1921 professor de anglés in li Universitá de Upsala. Quam scientist prof. Z. explorat li anglés nómines local. Por li profan publica il esset li autor de Anglic e un acri adversario de Esperanto. E. Bgn.

Svissia

Ye li 28. julí, li Centrale in Chapelle havet li grand plesura reciver durant quelc hores li visite de dr Bertil Blomé, ancian redactor de Cosmoglotta, e su amabil marita. Il havet ocasion inspecter li present statu del administration de Cosmoglotta, e discusser diferent lingual problemas queles interessat le quam co-autor del grand lexico Sved-Occidental in preparation. F.L.

-- Desde quelc témpor incontra se regularimen unvez per mensu in Lausanne srs Berger, Federn, Lagnel e Moeckli por discusser li current aferes.

-- Sr Moeckli ha amabilmen prendet sur se li preparativ labores por li ho-annual reunion general del SAPO, quel va haver loc soledí, li 10. oct. in Lausanne.

-- Li economic revúe «Wirtschaftsring» Nr. 993, 30. julí 1937 mentiona Cosmoglotta B de junio, e publica un traduction german del unesim parte del cronica de dr Nidecker pri «un nov medie de comunication».

-- Secun quo noi posset controlar, Cosmoglotta A 116, «Historie del L.I.» esset recenset in «La Patrie Valaisanne» (Sierre) e «Il Dovere» (Bellinzona), ambi del 8. sept. e in «Le Démocrate» (Payerne) del 25. sept.

Tchecoslovacia

Li 14. sept. ha morit li president-liberator T.G. Masaryk, fundator del republica tchecoslovac, pos un vive de 87 annus. Grand dolore ha frappat li tot nation tchecoslovac e nor tchec amícos, a queles noi expresse ci nor sincer condolentie. Masaryk ne apartenet solmen a Tchecoslovacia, il aparteneh al homanité. In Occidental aparit un traduction de su ovre «Democratie e Humanitá». Un necrolog pri li grand morto va aparir in li proxim Cosmoglotta A. C.R.

-- Li revúe «Pax», sept./oct. 1937, edition international, aparient in Praha, recense li Historie del L.I. in Cosmoglotta A 116 e publica un articul in Occidental: «Ex un grand manifestation de Genève -- Un movement del yunité» extraet ex li jurnale «Národni osvobození», traductet in Occidental de Jaroslav Volný.

-- «Nezávislá Politika» continua inserter noticies pri Occidental.

-- «Occidental-Bulletin» reapari pos 2 mensus de vacanties, con mult noticies pri li movement, e propagandistic successes atinget durant li témpor vacantial. Remarcabil es un plen págine con lingual explicationes, specialmen pri traductiones de cert expressiones de Tchec e... Esperanto.

U.S.A. -- Li revúe «Writers' Markets and Methods», un revúe quel torna se in prim linea a scritores professional o amatori, aparient in Hollywood, contene in su nró de sept. 1937 un articul de un plen págine de sr Paul D. Hugon «Occidental, the new Universal language» tractante Occidental precipue quam medie por aprender clarmen pensar e por elargar linguistic conossenties. Un textu es dat quam teste.

EX LI PAPER-CORB pro manca de spacie devet ti ci vez esser evacuat altriloc quam in Cosmoglotta B. Ples ne desesperar, amat letores, noi es plu trist quam vu. Ma quo devet esser, devet esser. In compensation it va aparir in li proxim numeró de Cosmoglotta A. Yo invia un besa volant a chascun letor. Miq.

Ples ne obliviar renovar vor abonnament a Cosmoglotta e vor membritá che li Occidental-Union in just témpor. Ples facilisar li grand labor del administration.

Colection de Vocabulariums poliglott de Occidental -- Ha aparit til nu: SFr.

Tom 1. Occidental-Dan, de Federn e Haislund, 36 pág. formate A 6, afrancat -.50

Tom 2. Occidental-Anglés de Federn, Kemp e Haislund, 16 pág. A 5, afrancat -.60

Tom 3. Occidental-Italian de Federn e Ritter, 12 pág. formate A 5, afrancat -.30

Tom 4. Occidental-Tchec de Svec, Podobský e Federn, 24 pág. formate A 5, afr. -.60

Fund de propaganda, liste de donatores 1: F.L. SFr. 5.—; R.B. 5.50; I.F. 5.—

LI OCCIDENTAL-INSIGNE, excellentissim medie de propaganda, in bell blanc metalle. Precie F. 1.50. Ples comendar it del INSTITUTE OCCIDENTAL, Chapelle (Vd), Svissia

Cosmoglotta A 118 (nov-dec 1937)

COSMOGLOTTA, nov.-dec. 1937. (Annu XVI.) No 7 (118)

Contene

  • Li lingue international, un artistic problema.
  • Prof. Madhrepore solue li problema del L.l.
  • Li latin proverbies e lor traduction in Occidental.
  • Scrir in li tren de ferrovia.
  • Vocabularium del viages.
  • Acompaniator de Viage.
  • Cronica. Thomas Masaryk.

Li lingue international -- un artistic problema

On ha plurivez insistet pri que li creation de un L.l. es un tecnic problema. To es fals! It es un artistic problema. Un lingue ne es un instrument, ni un machine, ma psicologic function, do efectentie de un organisme, e benque it self ne es un organisme, tamen in su form it es modellat paralel al singul psichic organisme. Alqui ha dit: Chascun lingue quel noi mastrisa, da nos un nov anim. To es certmen ver. Li lingue es li image del anim, e li anim forma li organisme, ne invers.

(Image: E. de Wahl, aspirante de marine in li epoca de Volapük.)

Li vive ne ha nascet del anorganic mort materie. Anorganic materie es dejettallia del vive. Vive e organisme es solmen du divers aspectes de un sam cose. De ta venit li idé que li lingue es un organisme. Advere to ne es, ma it efecte talmen quam si it vell esser.

E sammen quam inter córpor e anim existe un constant action reciproc, sam anc inter li lingue e li genie del popul.

Un popul quel accepte un foren lingue, muta it secun su psiche. Ma anc li psiche del popul es mutat, influentiat per li foren lingue. In li témpor primitiv ne existet ni germanes, ni franceses, existet solmen divers tribes germanic, gallic, anc in li medievie. Por li germanes li traduction del Bible per Luther esset li creation del germanic nation ex li singul tribes. Hodie prepara se li via a un europanité. Li emanation de ti comun europanité es li europan lingue.

It es format per li europan psiche, e it forma li psiche europan.

In li arte, formation es nominat styi. Pro to fotografie ne es arte. Stil es to quo es caracteristic por un témpor e por un popul, li norm! Ma stil creat ne del tecnico, ma del artist. Stil es un artistic. It include e limita li ínfinit varietá del natura in cert regules, formes, queles coresponde al psichic sentiment conform al spíritu del epoca.

Per to naturalmen ne es dit que li tecnica ne have un important signification che li creation del stil. Pontes de ferre o petre have un altri styl quam pontes pendent fat de lianes. Talmen li stil de un hodial europan comun lingue necessimen deve esser un altri quam in antiqui Roma o in li medievie. To on posse sentir anc in li lingues artificial. Zamenhof havet instincte por stil; Couturat, Rosenberger esset solmen tecnicos. Pro to li relativ success de Esperanto! e li missuccess de Ido, Neutral, etc., proque lor autores ne esset artistes.

Naturalmen un ver artist besona un precis conossentie del tecnica quel apartene a su ovre, e li scientic bases por it. Ma li creation self ne es un problema del tecnica, ma un ovre de arte. Pro to it ne posse esser corectet. Li necessi progress es inaugurat per un nov ovre de arte in un nov stil.

Noi have solmen 3 tal lingues con propri autonom coherent stil intern; ili es Volapük, Esperanto, Occidental. Malgré li total diferentie de ti tri lingues noi posse remarcar que ili apartene al sam categorie de lingues, tam in li metode del parol-formation per sufixes, prefixes e desinenties, quam per li maniere del expression, quel in omni 3 es europan, e in li curs del témpor ha etablisset un cert tradition, progressente poc a poc del statu de pur aglutination, per Mackensenic paroles, a un comensa de flexion.

Lingues isolativ del tip chinés-anglés con ínchangeabil paroles sin distintion del grammatical caractere (substantiv, adjectiv, verb, adverbie) til nu es representat per Latino sine Flexione, Etem e Uniti langue, li unesim un torso, li duesim un esquisse, li triesim un ínharmonic mosaica de pruntat materiale. Omni tri sin fortie creativ. Quam parasites ili vive del capitale del altres, e quam omni parasites ili es íncapabil por vive autonom.

Inter ti tri divers types (aglutination, flexion, isolation) sta Occidental. Su derivation es quasi totalmen aglutinativ, li sol flexiv formes es li casu indicat in li regul del perfect con d e r, e in li grec scientic paroles (1) ye -ma, queles intercala -t- in derivation, e (2) li substantives in -s(e), queles deriva adjectives in -tic, e quelc international paroles Mackensenic stant extra li derivation. Li grammatical parte es quasi totalmen analytic tam in declination quam In conjugation, con li sol micri diversion pri li casu objectiv che li personal pronómines.

Talmen it representa un juntion del tri tipes in li max economic e practic maniere, evitante un steril e rigid unilateralitá del du extrem tipes: aglutination e isolation, e juntente les per un curt elastic vivent charnire: li flexion.

Per ti combination Occidental atinge ti atraent charme de naturalitá (flexion) apu un maximum de regularitá (aglutination-), (sintetisme) e simplicitá (isolation, analitisme). Edgar de Wahl.

Ex li paper-corb: Angul humoristic

(Li redaction de Cosmoglotta ne es responsabil pri ti angul)

Professor Madhrepore solue li problema del Lingue International

Recentmen noi promesset a nor letores un articul pri li nov lingue del mundi-famosi professor. Noi deve decepter les. Li ha decidet abandonar li idé publicar un propri sistema. Il vole soluer neutralmen li problema del lingue international.

Sin dúbit li afere es in max bon manus: Professor Sysiphos Q. Madhrepore ha esset ganiat por li idé del L. l. solmen in li annu passat. Antey il ne interessat se pri it, e ancor hodie il ne crede in it. Il do ancor ne have un opinion definit, to garanti su neutralitá. E su grandissim competentie in bibliomanic questiones predestina le quasi quam suprem arbitro de interlinguistica, pro li grand afinitá del du materies. Ma li professor have un generosi ánima: «Yo ha renunciat a far un propri sistema -- to ja es un pruva de grand objectivitá e neutralitá. In plu yo ne va admisser in mi societé null critica contra unaltru. Solmen abstract questiones va esser permisset. Noi va elaborar un serie de criteries secun queles li diferent sistemas de L. l. va esser judicat. Si ili ne es conform a mi criteries, tant plu mal por ili.»

Li criteries ja es in parte etablisset, e anc adoptet con unanimitá per li max competent person, professor Madhrepore self. Noi es autorisat mentionar ci quelc criteries, esperante que sr Prorok ne va leer les. Ti senior have un desagreabil maniere destructer omni joya quel on posse sentir pri un scientic, competent. neutral, objectiv labore. Tal criticastros vell dever esser excludet ex li movement de L. l.

Li unesim criterie de prof. Madhrepore es:

Crit. 1 Li lingue international ne besona esser international.

Si li internationalitá es indicat in li nómin, it es evidentmen self-comprensibil, que it ne besona esser anc in li lingue self. To vell esser un pleonasme, un delicte contra li principie de «necessitá e suficentie». It es clar, que it es necessi expresser li internationalitá, ma que it sufice far to in li nómin. It es to quo li professor nomina per un parol sanscrit: teleosophie.

Crit. 2. Li paroles international deve esser excludet ex li Lingue International.

Chineses e Japaneses ne comprende li grand lingues nominat international. Pro to it vell esser un ínjustificabil privilegiation del west-europan popules, on vell prender paroles comprensibil inter omni occidental nationes, ma ne inter li orientales. Li neutralitá demanda, que sam desfacilitá existe por omnes. Do, si on prende un parol international, it deve almen esser tam defigurat, que it presenta un cert desfacilitá anc al europanos e americanos, quam consolation por li orientales.

Crit. 3. Li structura del L. l. posse esser a-priori.

Ti criterie es necessi pro neutralitá, por ne excluder Volapük. In céteri it ne deve deve esser miscomprendet: A-priori e a-posteriori ne es tam oposit a unaltru, quam on vell creder, si on consenti pri un gradu medial, quel on posse nominar modificat apriorisme-aposteriorisme.

P.ex. li finale -ön del infinitive in Volapük es aposteriori, nam it es suggestet per li german infinitives «tönen, verschönern». Li finale -ob del indicative 1. person singulare, «löfob» (yo ama) retrova se in german «si fragte mich, ob ich sie liebe» durant que li participial finale -öl, «löföl» (amant) es reconossibil in german «Erdöl, Olivenöl, Maschinenöl». In sam maniere li conjugation per prefixes: «älöfob» (yo amat), «elöfob» (yo ha amat), «ilöfob» (yo hat amat), «olöfob» (yo va amar), «ulöfob» (yo vell amar), es visibilmen suggestet per francés «j'aimais» (pronunciat «ämä»), per german «ich habe geliebt», «ich hatte geliebt», «ich werde morgen lieben», «ich würde lieben». Do li sistematisation del verbal vocales in Volapük es «modificat a-priorisme».

Talmen a-priorisme e a-posteriorisme admisse mult gradus, e li atribution del términos a-priori e a-posteriori depende del vis-punctu adoptet. Ti important decovrition de professor Madhrepore revolutiona omnicos quo ha existet til nu.

Crit. 4. Adaptation del ortografie de international paroles.

Si ye li adaptation del ortografie de international paroles al alfabete del L.l. eveni un conflicte inter li besones de pronunciation e ortografie, li necessitás de pronunciation deve generalmen prevaler, e si it existe un divergentie del pronunciation, pronunciation comun al max grand númer de lingues o trovat in max largmen usat lingues, deve prevaler.

Por exemple, si on adopte li principie de invariabilitá del corespondentie inter son e simbol, e si li son «sh» quam in anglés «sheep» deve esser simbolisat per li líttere s e li son «a» quam in «nation» per líttere «e» e si li diferent pronunciationes del parol «station» deve esser prendet quam base por li notion station h, e si omni substantive deve finir per -o, tande on va dever prender pronunciation del lingue max difuset, it es li anglés, e adaptar li ortografie a ti pronunciation, do li resultant form in Lingue International va esser «stesno» e ne «station, stacion, o stazione».

Crit. 5. On ne mey serchar erras in ti criteries, tande on ne va trovar les.

Quant capes, tant opiniones! (Latin «Quot capital, tot consensus») e malevolent criticastros sempre va trovar objectiones. Per li proposit criteries li desfacil unitá del problema es dividet in mult problemas partial. It vell esser un absolut miscomprension del parol «sintetisme», regardar li criteries in sinoptica e serchar contraditiones inter les.

Ti criteries aprobat per li competent linguistic opinion de prof. Madhrepore, posse esser regardat quam un solid base de quel posse proceder li labor por li definitiv solution del problema del lingue international. Farfarello.

La internationale Ido e son application aux sciences pharmacologiques de Dr Laurent. -- Noi regreta ne har conosset antey li important libre publicat ja in 1935. Su autor, Sr. J. Laurent de Marseille, presentat it quam tese por obtener li gradu de Dr in farmacologie. Exter li parte scientic pri quel noi va parlar un altri vez, ti tese consacra mult págines al historie del lingue international e raconta li orígine de Ido, evidentmen sin conosser li ver factes revelat solmen in li ultim numeró de Cosmoglotta Sr. Laurent parla anc pri Occidental ma it es evident que il vide it tra li binocules de Beaufront. Il parla pri li anarchie de su derivation pri su anomalies e su illogismes. Assertiones sin pruvas ne auxilia li solution del problema. Noi peti Sr. Laurent benevoler citar nos exemples de anarchie e de «illogismes» in Occidental e si il trova tales noi ingagea nos citar le un duplic númer de tal exemples in Ido! Tro sovente on ha condamnat Occidental per assertiones sin pruvas. Til hodie un sol Idist ha penat colecter un list de exemples «defectosi» in Occidental por apoyar su demonstration, e ti adversario, quel nominat se A. Matejka, ex chef-redactor de Progreso, es nu in li range del admiratores de Wahl! In li págine 97 de su libre, Sr Laurent proposi introducter quelc ameliorationes in Ido. Il suggeste por exemple li adoption del sufixe -asiono por indicar li idé de action, mancant in Ido, e il cita quelc derivates obtenet: expozasiono, produktasioni, etc. Esque Sr. Laurent save que just tal abstrus formationes causat li fiasco de Idiom Neutral avan li Comité del Delegation in 1907? It ne valet li pena repussar ti idioma pro tal derivation si hodie on introducte it in Ido. Noi ne comprende qualmen on vole nu fortiar li homes dir audasiono, ppropozasiono, produktasiono, redaktasiono, etc. quande, ante 15 annus, de Wahl ha trovat li medie formar regularimen audition, proposition, redaction, etc. Desde long li Idistes ha constatat quant necessi es li introduction del sufixe international -ion in lor lingue e ili ne vide que sol li regul de Wahl solue li question.

Ancor in 1934 preident del Ido Academie, Sr. Quarfood, constatat que Mutaciono esas internacione plu komprenebla kam mutaco. Tre just! Ma anc li altri paroles finient per -aco deve esser changeat a -aciono. E li verb ne possente esser sempre -acionar, ma -ar (muta-r, muta-t-ion) it resta ancor a trovar li regul por derivar -aciono de -ar. Ínfallibilmen on reveni al regul de Wahl! To noi ha ja demonstrat multissim vezes; ma on resta surd! R. Bg.

Li latin proverbies e lor traduction in Occidental

LatinOccidental
Ab absurdoPer lu absurd
Ab iratoPro colere
Abusus non tollit usumLi abusa ne impedi li usa
Abyssu abyssum invocatLi abiss invoca li abiss
Acta est fabulaLi act es ludet
Ad aperturam libriCon apert libre
Ad gloriamPor li glorie
Ad patresAl patres
Ad majorem dei gloriamAl plu grand glorie de Deo
Ad unguemAl ungul
Ad vitam aeternamPor li eterni vive
Age quod agisActe quo tu acte
Alea jacta estLi lot es jettat
Alter egoAltri ego
Amicus humani generisAmico del génere homan
Ante mare, undaeAnte li mare esset li undes
Aquilla non capit muscasLi áquil ne capte moscas
Ars longa, vita brevisLi arte es long, li vive es brevi
Audaces fortuna juvatFortuna favorisa audacioses
Audi alteram partemAudi anc li altri partie
Aurea mediocritasAurin mediocritá
Aures habent et non audientIli have oreles e ne audi
Auri sacra famesExecrabil fame del aure
Ave Imperator, morituri te salutantSalute, Imperator, lis destinat al morte te saluta
Bella matribus detestataLi guerre maledit del matres
Caeli enarrant gloriam DeiLi ciel narra li glorie de Deo
Calumniare audacter, semper aliquid haeretCalumniar audacimen, sempre alquicós resta
Carpe diemUsa li hor
Carpent tua poma nepotesTui nepotes va colier tui pomes
Casus belliCasu de guerre
Cave ne cadasAtente ne cader
Cedant arma togaeMey li armes ceder al toga
Circulus vitiosusCircul viciosi
Cogito ergo sumYo pensa ergo yo existe
ConcedoYo concede
Coram populoCóram popul
Corpus delictiCorpor del delicte
Credo quia absurdumYo crede pro que it es absurd
Cum grano salisCon granul de sale
Currente calamoPer plum current
Curriculum vitaeLi carriera del vive
De gustibus et coloribus non disputandumPri gustes e colores on ne disputa
Denisit in piscemFinit in caude de pisc
De te fabula narraturPri te raconta li fabul
Difficile est satiram non scribereDesfacil ne scrir satire
Dignus est intrareIl es digni intrar
Divide et imperaDivide e impera
Dulce est pro patria moriDulci es morir por li patria
Dura lex, sed lexDur lege, ma lege
Errare humanum estErrar es homan
Ex ungue leonemDel ungul es conosset li leon
Felix culpaFelici culpa
Fiat justitia pereat mundusJusticie deve esser, mey perir li munde
Finis coronat opusLi fine corona li ovre
Flagrante delictoIn flagrant delicte
Fluctuat nec mergiturIt fluctua ma ne inmerse
Fugit irreparabile tempusLi témpor irreparabil fugi
Gutta cavat lapidemLi gutte cava li lápide
Hoc signo vincesSub ti signe tu va victer
Homo homini lupusLi hom es lupo por li hom
Horror vacuiLi horrore del vacui
In cauda venenumIn li caude es li venen
In tempore opportunoIn opportun témpor
Inter nosInter nos
In vino veritasIn vin es veritá
Ira furor brevis estLi colere es un curt follie
Manu militariPer manu militari
Medice, cura te ipsumMedico, cura te self
Memento, homo, quia pulvis es et in pulverem reverterisMemora, hom, que tu es polve e que tu va retornar al polve
Mens sana in corpore sanoMente san in córpor san
Mors ultima ratioLi morte es li ultim rason
Multi sunt vocati, pauci vero electiMultes es vocat, poc es electet
Natura non facit saltusLi natura ne fa saltas
Nil novi sub soleNequó nov sub li sole
O sancta simplicitasO sant simplicitá
Post mortem nihil estPos li morte, nihil es
Pro domo suaPor su dom
Quia nominor leoPro que yo es nominat leon
Qui bene amat, bene castigatQui ama bon, puni bon
Qui habet aures audiendi audiatQui have oreles por audir, audi
Qui sine peccato estQui es sin pecca
Sapiens nihil affirmat quod non probetLi sapient afirma necós, quo il ne pruva
Stand pede in unoStant sur un sol ped
Summum jus, summa injuriaMaxim jure, maxim injurie
Timeo Danaos et dona ferentesVider quem fider
Veni, vidi, viciVenit, videt, victet
Verba volant, scripta manentLi paroles vola, li scrites mane
Vox clamantis in desertoVoce clamant in li desert
Vox populi, vox DeiVoce del popul, voce de Deo
Vulnerant omnes, ultima necatOmnes vulnera, li ultim morta

Li fisic labor del scritor: Un matematico ha calculat li longore del via sequet del plum quel scri. Li resultates es astonant.

In facte, un scritor tracia circa 30 paroles in un minute, ergo 1800 paroles in un hor. Si il labora ott hores in un die, to fa 14400 paroles. Ad ultra, on ha contat que li strec necessi por scrir 30 paroles have circa 5 m. In li fine del die li scritor ha do fat percurrer a su plum 2400 m. In un annu de 300 dies de labor, on obtene 720 km.

Scrir in li tren de ferrovia

Vu possede un bell fontan-plum por posser scrir in omni loc e témpore. Ma sedente in li tren de ferrovia, quel passa long distanties tra vast e enoyant planages, vu senti li beson scrir un lettre o altri cos. Vu scruva li capuce fro vor plum e prende paper. Ho ve! li scritura aspecte quam un mosca vell har cadet in incre e poy fat un promenada sur li paper! Qualmen scrir in un movent tren? Yo ha experit un medie: on prende alcun suport, p. ex. un caderne con un rigid covritura; poy on prende li paper con li micri fingre del dextri manu; simultanmen on tene li suport anc per li levul manu, per quel on tene anc li micri fingre del dextri manu sub li suport. Ambi brasses es tenet líbermen horizontal. Li tric es que talmen li chocas del vagon traducte se simultanmen sur ambi brasses, do it nasce null diferentie inter li movementes del scrient manu e del tenet paper. Benque it es un poc íncomod scrir talmen, li scritura es suficent secur e ne tro desfigurat per li chocas del vagon. Poc a poc on es fortiat changear li situation del manu e del paper. Li metode es aplicabil solmen por scrir sur un micri pezze de paper, admaxim sur un post-carte; ma to ya sufice si on have alquo urgent a scrir.

Dr. Peipers, Köln.

Vocabularium del centres de interesse: viages

Por automobile e aviation, Ples vider sub ti titules.

Via. Move-ntie. viag-e, viage-ator, viag-ero. depart, start, destination, arriva, vi-arium, for-marcha, ab-marcha, detorn, circuit. indirect via, curvi via, mis-via, ye demi-via, curse, curr-ida, zig-zag, re-veni-da, passagie, traject, sejorn -- pacc-age, bagage, coli, valise, pacca, cofre, -ette, sac -- passport, permiss de restantie -- caravane. safari.

Vehiculation. -- Vehicul, coche, carre, carr-ette, carr-ede, landau, caleche, tilbury -- timon, furcat timon, rot, radion, felg, nabe, rot-axe, fren, porta, tenette, fenestre, sede, harnes, brid, flagel, attelage -- taximetre, remise, hangar, garage, omnibus, tram, tram-via, strad-rel-via, diligence -- postilion, coch-ero, carr-ero, carr-ett-ero, carr-ductor, con-ductor -- halta, relé.

Marcha. -- Promenada, excursion -- march-ator, ped-on -- via, rut, ped-via. vi-ette, pal indicatori, born, carril, rot- sulc, slamm-fore, slamm-iera, ravin -- baston, bastonazzo, sac, dors-sac, tur, tur-ism, tur-ist, alpin, -ism, -ist, ascension, guid, port-ator, Pica. Ferrovia. -- Rel-via, rel-rut, rel-age, rel-ament, rel, ferrovi-ari rete, rel-sistema, interspacie del rotes, escarte del rotes, traverse, pal, viaduct, tunnel, cable, rel-via funiculare, nivel-passage, agulye, bifurcation, aguly-ero, garda-via, station, intr-ada, surti-da, plat-form, tornant placc, disco, signal, trott-uore, caye, sala de attende, buffet, café-ia, in-registr-ation del bagages, venditoria del -- lava-toria, latrine, closet -- tren, convoy, express, direct tren, locomotive, ténder, station-chef, chauffero, control-ero, tren-chef -- furgon, transport-wagon, wagon, charj-wagon, cupé, partition, compartiment, banca, porta, fenestre, danger-signal, corde de alarm -- parachoc, bufre -- vi-arium, tren-libre, tren-list, guid de relvias, bagage-depó, cargo, charie, bilet, abonnament, porte, transport-polis, ballot, fret-wagon, merce de ordinari velocitá.

Verbes: Ear, vader, veni-r, departer, for-vehicular, viagiar, moer. arrivar, avansar, vehicul-ar, retornar, retro-ear, revenir, sejornar, attelar, des-attelar, frenar, haltar, flagel-ar, bridar, harnesar, startar, rapid-ear, lent-ear, stoppar, in-pacc-ar, in-ball-ar, promenar, ex-ear, quittar, for-ear, curr-er, ex-currer, marchar, ascender, descender, de-rel-ar, currer ex li reles.

Un magnetic balayator. Li administration del Vias de Quebec ha just provat un nov machine balayatori. Li balayator possede, vice un balay, un electro-magnete. Durant li unesim prova along li strada de Little-River in Quebec, li electromagnet atraet circa 9 kg de cloves, scruves e altri metallic fragmentes.

Micri cause e grand efecte. -- In li fine del annu 1936, li circulation del electric trenes inter Vallor e Lausanne, in Svissia, esset interruptet durant pluri hores. Pos mult serchas on finalmen constatat que ti accident esset causat del eclatation de un isolator plazzat contra un ponte proxim li village de Cossonay. On inquestet por saver qui esset li autor de ti ruption, e on finalmen decovrit que li culpabiles esset tri galoppones de 9 til 11 annus queles hat pissat passante sur li ponte. Por amusar se, ili aroseat li electric fila e causat un curt-circuit, quo posset fulminar les. Felicimen ili escapat del danger, ma lor genitores devet payar un bell factura!

Acompaniator de viage

Original raconta in Occidental.

Essente in Stockholm, in un mal pecuniari situation, per hasard yo leet in un jurnale li sequent anuncia:


Serchat confidibil person, catolico, preferibilmen francés, por discret mission in afere familial. Alt honorarie. Responses al redaction sub chiffre...


«Alt honorarie, catolico, francés...» Ti anuncia esset quasi destinat por me. Yo scrit, e pos tri dies yo recivet li response sur lettre-paper con coron de comte e signat per un nómin francés, incitant me venir a un solitari castelle sur un del grand benes in Svedia medial. Un chec payant li viage esset juntet. Yo departet.

Li ferrovia fat un ters, forsan li demí del rute quel junte li du extremitás de Svedia along li bottnic golf. Del cité un ferrovia secundari ductet me durant quelc hores a west, vers li montania, e ye li station final un carre atendet me; in li fine del via, un demí hor yo devet ascender per pedes li scarp colline sur quel esset situat li castelle. It esset bass e larg, e havet li sam caractere quam li bass gris nubes, queles pendet largmen supra li trist paisage, con poc plantes. Vidente to, yo presentit, que mi mission ne vat esser gay.

Li comte, nobil e elegant, ye poc plu quam sixant annus, parlat me in nor lingue matrin. Su historie es racontat per poc paroles:

Su avo hat venit con Bernadotte in Svedia, li familie hat fixat se ta, ma, deveniente sved cives, ili hat conservat lingue e religion con li tenacitá del minorité isolat e includet del majorité diferent.

Su filia, un yun flicca de apen duant annus, quem il hat inviat por education a un monastere de nonnas in Sud-Francia, hat morit subitmen ante brevi témpor. Il desirat que li sarc mey esser aportat a Svedia por esser interrat in li capella del castell. Il hat avisat li abatessa del monastere pri to, e vell viagear self, ma li nova pri li morte del filia amat hat fat malad li comtessa, e il ne audaciat abandonar su suffrent marita. Pro to il hat anunciat pri un conreligionario preferibilmen francés, quel, contra bon payament, mey charjar se del mission ear in Francia por directer li transport del sarc. «Yo ne desira» il dit, «que mi povri filia es transportat quam un specie de pacca. Vu va por li eada prender li tren via Germania, ma por li retorn, vu va prender un nave direct de Marseille a Stockholm. Yo desira que li riscas del change de tren mey esser evitat, e anc li possibil molestationes per li doanes. Li doane de Stockholm yo va avisar self... In li monastere vu va dever acter e con tact e con energie», il cludet, «ínprevidet desfacilitás ne es ínpossibil... »

Yo acceptet li mortic mission e departet. Yo arivat in li loc de mi destination, un litt colorosi cité in Sud-Francia. Yo va acurtar li formal parte de mi mission: yo trovat li monastere, quel fat un impression desordinat, con portas apert, e con long coridores u nequi esset. Ja ye li intrada yo hat videt tra li porta apertet li sarc in li cellul del portario, sin cuida, sin candeles.

In fine yo incontrat li abatessa. Ella parlat mult, con grand dignitá ma anc con un cert confusion. Li fine esset, que yo ne posset reciver li sarc: li yun comtessa hat prendet li sacramentes e hat morit quam nonna, e li lege del monaster prescrit, que chascun nonna devet esser interrat in su jardine, e que in consequentie it esset interdit forprender un sarc.

Li consacration de su filia hat semblat ínconosset al comte, o almen il ne hat dit me it. To ne esset mi afere. Yo havet órden aportar li cadavre de su filia in Svedia.

Yo abandonat li digni dama, semblantmen resignante, ma in veritá reflectente pri qualmen executer mi tache. E li revide con li sarc in li cellul del portario dat me li idé:

Yo esset providet con moné suficent por payar six yun mannes del cité, a queles yo explicat li aventura. E con ili, in li nocte sequent, yo furtet li sarc, sin grand desfacilitá ex li íncuidat monastere. Ili portat li sarc al station. De ta yo viageat a Marseille, u yo fat metter li sarc lignin In un chest de zinc, e poc dies poy yo inbarcat me con mi mortic bagage.

Ye unesim vez yo fat un viage naval con un sarc in mi cayute, e yo ne sentit me tre comfortabil. Un bel flicca, yes, ma un flicca mort... Ma mi honorarie quam «acompaniator In viage» esset considerabil, e órdenes es órdenes.

Mi dies passat sin evenimentes remarcabil, ma strangi esset li unesim nocte in li solitá de mi cayute de unesim classe con li sarc. It esset un chest de zinc, bell, glatt, perfectmen cludet, quel, exceptet per su form oblong, ne trahit su trist contenete.

Yo ne crede in fantomas. Yo es cert, que yo ne avigilat me durant li nocte, yo es cert que yo dormit profundmen, ma yo somniat, que li porta de mi cayute apertet se, e que intrat un bellissim yun flicca de circa duant annus, pallid, con grand e trist nigri ocules, e con ella intrat un pallid luce, quel permisset me vider omnicos clarmen: li litt table fixat al mur, li unic stul e li sarc sur li suol, apen du metres de me. Ella avansat vers me, sin parlar, regardat me intensmen per su trist e magnific ocules, fat me signe levar me e tornat se poy vers li sarc til que in fine yo comprendet que ella invitat me aperter it. Un strangi frisson captet me: ella portat li veste del nonnas...

Yo ne save qualmen ella desaparit, mal li tenebres del dorme sin somnie devorat li fine del vision. Yo ne posse dir, que ti bell fantoma inspirat me horrore. In contrari. Li die sequent, yo presc hat obliviat li vision. sub li sole brilliant e calid del Mediterrané. Ma in nocte ella revenit in mi somnie, quel repetit se, egalmen al nocte passat. In li triesim nocte yo ja expectat la, mem desirat su venida. Yo vell har esset deceptet, si ella ne vell har venit e con ella ti strangi, dulci frisson pri quel yo devenit consciosi solmen quande ella hat desaparit, chascun vez plu bell e plu trist, pro que yo ne hat satisfat su desir...

Ma esque yo posset aperter un sarc, pro que un figura de somnie demandat to de me? Chascun matin, li nonsens de un tal action stat clarmen avan mi reflection.

Ma quande venit li pallid luce, e li trist ocules brilliant del yun flicca inprofundat se in mis in mut petida, un ínexpressibil tristess captet anc me. Yes, yo ne va negar it: yo esset inamorat, follmen inamorat, in un morta, in un nonna, in un fantoma, un figura de somnie, vu mey nominar it quam vu vole -- yo amat la passionatmen. E plu yo amat, plu it semblat me cruel resister a su desir. Yo questionat me, esque li córpor del flicca, de quel li ombre, forsan li anima visitat me chascun nocte, ja vell esser putrit e descomposit, o ca yo vell trovar la inbalsamat e tam bell in carne, quam yo videt la omni nocte in spíritu...

Ma ante que yo posset decider me a devenir complicio de su dulci demonic tentationes, li nave arivat in Stockholm. Yo desinbarcat mi preciosi charge, tractat con grand tact del doaneros avisat, e recomensat li viage per ferrovia. In li station final yo prendet un carre. Con me viageat al castelle quelc mannes por comensar ta lor employa quam auxilieros por li recolte.

It esset un mal e tempestosi nocte. It ne pluviat, ma un ínusualmen Impetuosi storm chassat li grand nubes sub li plen lune, e alternativmen noi viat tra tenebre, o esset balneat in un pallid luce, quel evocat in me strangi reminiscenties al noctes sur li nave.

Noi hat arivat al pede del colline, quel li carre ne posset ascender. Noi surtit ex it, e quande yo explicat al mannes, que li grand chest esset destinat por li castelle, ili ne hesitat prender it sur lor epoles, e ascendet lentmen, anhelante sub lor charge pesant. Un larg nube celat li lune, durant quelc témpor noi ne videt necos, ne mem li blanc castelle sur li sómmite del colline. Un squall subit frappat nos de láter. Yo audit un terribil fracass: li sarc hat glissat del epoles del altri mannes e hat cadet a terra, u it rulat a bass.

It esset un mal pelmel in li tenebre, plen de blasfemas. «Esque alqui es vulnerat?» yo questionat. Pos un curt silentie it devenit evident, que fortunosimen li sarc ne hat cadet sur alquem, ma que solmen un mann hat dislocat su pede per un mispassu.

Li lune reaparit. Noi sedet sur li terra, e plu bass, u it hat rulat, yo videt li sarc... crevat. Noi aproximat nos, yo sentit un fort e dulci frisson, e in li pallid luce del lune yo videt... li facie barbosi e plicat de un old mann, quel jacet calm, mort, con cludet ocules inter li blasfemant e curiosi mannes...

Del castell on adcurret por auxiliar.

Yo va indulger li letor e me pri to quo sequet. Yo ne va mentionar in detallie li desesperat deception e furiosi paroles del old comte, ni li mordent remarcas pri mi inteligentie e mi confidibilitá con quel il payat ye li altri matin sin discusser li rest de mi honorarie.

Yo hat raportat precismen omni evemnientes, ma to nullmen posset excusar o solmen explicar pro quo yo bat arivat con li cadavre de un old mann vice ti del yun comtessa.

Li proxim die yo esset congediat. On ne desirat mi servicies por corecter li afere. Ma yo havet suficent moné por retornar a Paris (in triesim classe ti ci vez) u yo bentost trovat un employ.

Yo tormentat mi cerebre pri li explication del enigma. Li sol cose quel yo comprendet, esset li veritabil motive pro que li fantoma del bell nonna hat invitat me aperter li sarc: ella hat volet, que yo verifica li identitá del cadavre e decovri li erra!

Li detallies del explication yo aprendet quande yo esset citat quam testimon avan un tribunale in Paris: un processu inter li comte e li monastere hat eclatat. Yo ne videt ni le, ni li abatessa; ambi esset representat per avocates, e li processu esset fat ye exclusion del publica -- to esset li unic punctu in quel li du parties concordat.

Pos har dat mi testimonie e jurat su veritá, yo anc audit li rest del afere, quel es sat simplic:

Sin conossentie de su patre, quel credet la solmen in education, li yun flicca hat prendet li sacramentes, e hat morit quam nonna. In fact, li lege del monastere prescrit que mort nonnas devet esser sepultet in li monastere. Pro to li abatessa hat refusat me li sarc -- quel céterimen ja esset interrat. Ma per hasard, du dies ante mi ariva, li unic mann del monastere, li old portario, hat anc morit -- pro to li statu de desórdine quel yo hat trovat -- e su sarc yo hat videt in su cellul e furtet. Li abatessa, remarcante li furte hat esset consternat, ma ella ne audaciat vocar li policie por evitar un sensation; ella esperat que per mi furte vell esser satisfat e li lege del monastere e li desir del comte, quel -- ella suposit -- ne vell aperter li sarc por controlar. Li accidente ye li colline hat destructet su espera. Pos mi retorn del castelle, telegrammas hat esset exchangeat, e pro que li abatessa refusat exhumar li cadavre del yun flicca, li comte fat li processu...

Pri su fine yo ne posset audir necos, nam it ne esset public, e ye li tribunale on hat racontat me solmen to quo esset etablisset ye li témpor de mi testimonie. Poy yo ne posset aprender necos nov, e on comprende que yo ne volet questionar ni li comte, ni li abatessa. Ma li bell fantoma plu ne ha hantat me, e pro to yo tende a conjecter, que ella ha trovat repose, e que li tribunale ha in fine decidet in favore del old comte. Adver, qui ha repetit mi viage, il self o un nov catolico francés, to yo ignora... Ilmari Federn.

(Omni jures reservat. Traduction o reproduction sin permission interdit.)

Li unesim ferrovias. In 1925, Anglia festat li centenarie del nascentie del ferrovia per un retrospectiv exposition in Darlington, micri mineral cité del comtia de Durham. In ti loc un locomotive trenat ye li unesim vez in 1825 un serie de vagones avan alcun spectatores plu astonat quam convictet pri li utilitá de ti nov invention. In facte li contemporanes totalmen ne monstrat li sam impression de entusiasmat surprise quam nor generation avan li comensa del aviation. In Anglia quam in Francia li construction del ferrovias trovat íncredibil resistenties. Ne solmen li anglés carreros fat refusar durant alcun témpor in li Britannic Parlament li autorisation crear ti ferrovias, ma ili ancor impedit li ingenieros traciar li ferrovia sur li terren. Ti ingenieros devet laborar in nocte por ne esser lapidat. Un activ propaganda esset ductet contra li ferrovias. Populari caricaturas representat li joya del cavalles sin labor, li anxie del agricultores ruinat per li mal-vende del fenes e mem li fugida del gallines ex li gallin-corte plenat de fum!!!

In Francia, sam opposition. Thiers considerat li nov invention introductet in 1828 quam solmen un «object de luxu». Li scientist Arago declarat seriosmen que li transportation del soldates in tren posse solmen «afeminar» les. E quande on decidet forar un tunnel inter Paris e Versailles, li sam Arago oposit se energicmen, criante que li tunneles riscat dar al viageatores, pleurites, catarres, etc. Il demonstrat li perdes subeat de Francia pro li diminution del expenses de transit por li extran merces: circa du milliones de francs perdit por li comissionaries, carreros, albergistes, mercantes de cavalles, etc.

Mem li defensores del ferrovias fat mult restrictiones in lor argumentes. Un de ili, Jaubert, assertet que canales, li riveres, li rutes constitue lu necessi, li ferrovias possente esser considerat solmen quam «un luxu, li bell luxu de un avansat civilisation»!!

Un rancorós inventor. -- Quande Georges Westinghouse inventet li fren per compresset aer, il scrit al presidente de un companie ferroviari por presentar le su invention.

Li presidente hastat responder: «Yo ne have témpor a perdir con follos» e il strax reinviat li plan del invention sin mem studiar it.

Un annu plu tard, li altri societés ferroviari comensat adopter li fren Westinghouse. Tande li poc polit presidente petit li inventor benevoler visitar le. Westinghouse in su torn reinviat le su unesim response con ti adjuntion: Anc ne yo!

Prejudicies. -- In li comensa del 19im secul, on credet que li rotes de un locomotive ne vell posser adherer sur li metallic reles. Ti teoric opinion retardat durant long témpor li creation del ferrovias. In fine, un anglés ingeniero, Sr. Blackett, decidet, in 1813, far experienties. Tis-ci demonstrat ínmediatmen que li rotes adheret perfectmen e li ferrovias esset creat.

Cronica

Anglia

Li «ver historie del L.I.» publicat in Cosmoglotta ha fortmen interessat li Esperantistes. Un de lor cardinal revúes, The British Esperantist, reproductet li portret de Couturat, signalat li valore de nor revelationes e recomandat a su letores leer ti numeró festiv de Cosmoglotta. Un cordial mersí a nor confratre por su objectivitá.

Belgia

Con retard on comunica li morte de Joseph Jamin, idistic pionero de Belgia, ye li 14 may in etá de 73 annus. Il esset in comensa Esperantist, poy devenit Idist, esset membre del circul poliglott in Bruxelles, director de «La Belga Sonorilo».

Francia

Pro li International Exposition pluri Wahlistes de extrania ha visitat Paris: Sr Ilmari Federn (Kobenhavn), Ing Eng. Pigal (Wien), Prof Berger, Major Tanner (Bern), Dr Homolka (Wien). Regretabilmen, pro absentie, noi ne posset recepter Prof. von Sydow (Uppsala).

Sr Beer (London) esset li gast de Sr Poujet in Isles sur Suippe.

Noi es felici saver que Sr Daniel Carion, habil poliglott e practicant occidentalist ha esset nominat interpretero in li ferrovial Nord station in Paris. L.M.G.

Hungaria

Li ex-idistes inter nos va audir con grand tristess li morte de prof. Josef Csatkai, in Szombathely (etá solmen 44 annus). Prof. Csatkai apartenet inter ti rar homes queles ganiat omni lor conossetes per un ínresistibil e sincer cordialitá. Il esset li ánima del yun Idistes de Hungaria. Con il ha morit un amabilissim e ínfatigabil pionero de nor idé. I.F.

Italia

Li nró august/octobre del revúe Italia Filatelica contene un articul italian introductiv pri Occidental, de su redactor sr Giuseppe Bevilacqua, quel recentmen ha devenit membre de A.P.I.S., in plu un long articul in Occidental de nor coidealist dr. E. Dal Martello, e un anuncia pri Occidental in Occidental. Noi posse cordialmen mersiar li redaction de Italia Filatelica pro simpatie vers nor afere, e in contra recomandar li revúe a omni occidentalistic colectionistes de post-marcas, cp. anuncia in Cosmoglotta A. 117. I.F.

Rumania. -- Li jurnal Jurnalul del 23 sept. in Craiova publica un biografic noticie pri li li anniversarie de sr de Wahl e su ovre. C.R.

Svedia

Novialiste septembre 1937 contene un long e amicalissim articul pri sr De Wahl, su ovre e su anniversarie ex li plum del redactor sr P. Ahlberg, un bell manifestation del spíritu fraternal reyent inter nor movementes! I.F.

Svissia

In Lausanne, li 10. oct, evenit li ho-annual reunion del S.A.P.O. Un detalliat raport va esser publicat in li proxim numeró de Cosmoglotta B. Li present comité esset reelectet; to es: presidente Dr. H. Nidecker (Basel); secretario-cassero: F. Lagnel (Chapelle); membres: srs. Dr. Emery (Geneve), F. Haller (Erstfeld), E. Mayor (busanne), A. Moeckli (Lausanne). C. Piaget (Bienne), J. Ritter (Chiasso), Major Tanner (Bern). Noi havet li plesura audir un discurs pri «lingue e libertá» de dr. Nidecker. e pri propagandistic questiones de nor activissnm coidealist A. Moeckli de Lausanne. Major Tanner fat un constructiv critica del labores del comité. Quelc populari canzones in diferent lingues arondat li programma. Un special plesura e honore esset li presentie de Dr. Hans Homolka, presidente del Occidental-Union, quel passat tra Lausanne ye su retorn del Exposition in Paris a Vienna, e fat un excellentissim raport pri li present situation interlinguistic. Li reunion esset un plen success, li session oficial durat 4 hores sin interruption, e esset tam interessant, que solmen in li ultim moment ante li depart del respectiv trenes, diferent partiprendentes devet precipitar se in li station. F.L.

La Gazette de Lausanne del 3. oct. publica un articul pri Occidental sub li titul «Por jargonisar li lingue francés: Occidental». Tal mocant articules es melior por Occidental quam silentie. Li articul mentiona li anniversarie de sr Wahl, e cita un textu in Occidental.

Li Revue internationale de sténographie nro de august/septembre publica li 4.esim lecion del curs in Occidental de sr. Lagnel, in plu it reproducte ex Cosmoglotta li articules «Evolution del Lingues» de Prof. Jespersen, «Li ultim argumentes de Esperanto» e «Li unesim inflammettes». I.F.

Tchecoslovacia -- Per iniciative de sr Björkman noi successat realisar corespondentie inter sved e tchec scoleros. Li scoleros scri in lor lingue matrin, noi traducte a Occidental, e in li land destinatari li procede es invers. Noi mem recivet li oficial permission por tal corespondentie del ministerie del public instruction tchecoslovac. On ne propaga Occidental directmen; solmen plu tard noi va comensar recomandar anc Occidental al corespondentes. Anc sr. Podobsky ducte un tal corespondentie con li sved scoleros. J. S.

Nezavislá Politika del 2. oct. contene un long articul «Edgar de Wahl e su ovre» in ocasion del 70. esim anniversarie. Li articul, retardat pro manca de spacie, es scrit de nor coidealist Jaroslav Podobsky. C.R.

Thomas G. Masaryk †

Li 14 septembre 1937, in Lány proxim Praha, morit li prim presidente de Tchecoslovacia, sr. Thomas G. Masaryk, professor e filosof, nominat President-Liberator. Li vive de ti mann esset un epopé de activitá, de labor e de heroism. Masaryk esset un de ti mannes, queles nasce solmen un vez durant un secul. Un personalitá clarmen cristallisat, marchant firm vers su scopes. Modelle de un brav e corageosi mann e assidui defensor del veritá. Su devise «Li veritá victe». Un hom de formate europan, li conceptiones de quel transpassa li límites de su land. Alqui ha nominat Masaryk li max bon Europano. Il esset rect. Masaryk ínfatigabilmen predicat li europanisme, li intercomprension inter nationes, li internationalitá. Il esset un patriot in li max bell sense del parol e savet pruvar su patriotisme per actes e per labor, ma il abhorret li chovinisme. In su ovre Li revolution mundan il dit: Ne li amore al propri nation, ma li chovinisme es li ínamico del nationes e del homanité. Amore al propri nation ne postula odiar un altri nation... Si yo tam sovente predicat li universalitá, tande to es solmen un altri parol por ti natural desir e a ti desir corespondent eforties de omni homes al general amicitá e union. Sam, quam un individue ne posse viver sin simpaties de su circumité, anc un nation besona simpaties de altri nationes. Li historie tende vers un plu uniform organisation del tot homanité. E in un altri loc: Benque noi ama nor propri nation, noi condamna li national chovinisme e noi defende li ideale del internationalitá e del interstaltalitá, li efortie, que Europa e mem li tot homanité mey organisar se max unitarimen possibil... Noi ne da al internationalitá li sense externational, contranational o supernational.

Ti constant accentuation del internationalitá e del international organisation del homanité fa Masaryk tre proxim a nor ideales e eforties.

Poc homes esset tant amat, quam Masaryk in su land. Pos su morte on videt partú spontan manifestationes de ti amore. Die e nocte, sin interruption, un enorm fluvie de homan masse, long 5 km, fluet lentmen avan li catafalc del mort president por presentar le li ultim honore. Plu quam 1 million homes assistet li funerale de Masaryk e mem mannes ne posset retener lácrimes.

Quant Masaryks deve ancor nascer por que li homanité realisa li alt ideales de amicitá e intercomprension inter nationes? J. Podobsky.

Cosmoglotta B 14 (dec 1937)

Serie B, poligrafat -- «INFORMATIONES» -- Decembre 1937 -- Nró 14 (6)

Contene:

  • Triumf-marcha del Occidental-movement
  • APIS
  • Anuncias
  • Li vertú de Occidental es su stil
  • Esperanto es Occidental
  • Li ecó de Cosmoglotta
  • Prof. de Reynold pri Esperanto
  • CRONICA: Anglia, Italia, Svedia, Svissia (reunion del SAPO), Tchecoslovacia.
  • Nor casse de Propaganda
  • EX LI PAPER-CORB
  • Kosmoglott
  • Index alfabetic.

Triumf-marcha del Occidental-movement

Marciale

  1. Noi Occidentalistes, Ínresistibilmen nor movement avansa, Sempre noi gania nov amícos. Li munde noi conquesta Sol per li armes e potentie del parol: Noi voca e on comprende nos.

  2. Tu fratre quel nos audi, Noi te saluta per canzones de victorie, Veni! Junte al cor tu voce. Noi da te li future E te aperte bell e larg li munde: Joya, e jui it con nos.

  3. Cadet ha li frontieras, Queles ha separat nos de unaltru e líber vola nor gay canzones. Noi tende nos li manu, Circum li terra forma noi catenes e canta nor bell canzon partú.

Melodie populari tessinés: «Addio la caserma». Paroles de Ilmari Federn

APIS -- Nov adresses

Italia, Bari

  1. Sr Panzerino, Vito / Corso Cavour 170 / stud. rer. pol. (1916) I.F.G.L.H. -- O.G.H.: tem gen. 80 musical, exch. pc. ill. revúe. cor solmen secun propri iniciative.

Nederland, Groningen

  1. Sr Littlewood, H. / van Panhuysstr. 18a / Docent (1883) A.G.F.Ndl. -- O: linguistica e lingua docentie. /ILCI/.

Svedia, Råggärd

  1. Sr Lundgren / Brene / Instructor (1900) S.D.Nv.G.A. -- O: exch «Ex Libris» ill pc.

Tchecoslovacia, Vysoké Mýto

  1. Krouzek prátel jazyka mezinárodního ve Vysokém mýte / Club fundat 1937 / T.G. -- O.G.: propaganda de Occidental e 30.07.20.32.49.

On sercha un abreviation: Sr De Wahl peti insistentmen abstener de omni abuse de su nómine por designar nor movement o su adherentes. -- Il peti que omni person publicant alquicos in Occidental mey haver li amabilitá inviar le du exemplares. Il va mersiar per un ilustrat postcarte.

Li unesim liveration del ovre «Spíritu de Occidental» va esser inviat ancor ante li Cristfest a omnes queles ha demandat it. Li publication del «Lexico de Occidental» regretabilmen retarda se ancor pro tecnic impedimentes. Ples haver patientie.

Esque vu o vor conossetes have un question interlinguistic? Nor documentes have li response. A ti-ci numeró de Cosmoglotta B es adjuntet un gratuit liste pri 150 documentes. Li serie complet 1-150 (complet = 1 exemplare de chascun document in nor stock, do sin exhaustetes) custa sv. Fr. 4.—, til fine de decembre 1937: sv.Fr. 3.—

Nor concurs de abonnamentes 1937: -- 1. premie: Un lexico de Occidental e SF. 10.— in litteratura: E. Dal Martello. -- 2. pr.: Un lexico e SF. 5.—: J. Svec. -- 3. pr.: Un lexico e SF. 2.50: L.M. De Guesnet. Li ganiatores mey indicar quel litteratura ili desira. Li lexico va esser expedit quande pret.

Nov concurs 1938: Chascun success vale in punctus: Nov abonnator a Cosmoglotta = 4; nov duplic abonnator = 7; nov membre al Union = 7; nov membre con duplic abonn. = 10; membre protectori: 1 por chascun Sf. payat, almen = 12; membre mecen = 50. Chascun punctu vale 10 cts. sv. Fine del annu noi paya li summa in moné, Bons, o litteratura.

Instructores Atention!

Just ha aparit (Formates = A5 = Cosmoglotta; precies afrancat)

H. Littlewood: Vers un lingual instruction plu rational. 12 págines. SF. -.50

J. Cordonnier: Original Stenografie de Occidental. 16 págines. SF. 1.40

Svec-Podobský-Federn: Vocabularium Occidental-Tchec. 24 págines. SF. -60

Li vertú de Occidental es su stil!

Martin Joos

In sequent noi publica sin comentarie e sin changear ni un parol un interessant document adressat al secretario del Occidental-Academie. Li lettre completmen explica se self. Quelc erras sta corectet inter obliqui strecas / ... /. Red.

University Club, Madison, Wis., USA

Estimat Senior Federn:

Por /pro/ que yo crede que in li circumstanties it vell posser interessar vos tant (o mem plu) pro li errores quam pro li idés, yo va probar /provar/ scrir ti lettre in Occidental, benque yo ne save altricos de ti lingue quam to quo yo ha posset apprender per un studie inductiv, durant 2 o 3 hores, de vor lettre OA/F 2039 del 20. juli /julí/ 1937 adressat a senior Gardner. Yo ne es interlinguist e ne pensa devenir tal. Ma omni cos interessa me quel atinye li bases del linguaje /linguage, lingue/ human /homan/, esque /sive/ li schematicalis (quam teories de grammatica e vocabularium) o li psychologicalis e emotionalis. Do es natural que yo leet vor lettre con attention e interesse, e vu va sin dut /dúbit/ trovar it natural que yo leet it con plu /plu mult/ interesse e respecte quam yo usualmen da a scrituras de tal génere.

Yo trovat vor lettre plu facil a leer quam omni altri textes /textus/ in lingue desconosset queles yo ha videt. Tamen to ne vell posser haver mult grandi paradigmatic significantie nam yo ja conosse li plu important lingues de Europ /Europa/: yo conosset li vocabularium, e li grammatica es facil e ne have li stupiditás queles yo ha trovat che li altri systemas; ma yo ancor ne have un opinion pri li relativ desfacilitás de Occidental e p.ex. Ido por un oriental o un laborator.

Yo crede que li principies de vor lingue deve esser li plu /max/ bonis queles on ha alquande contrivat /inventet, creat, etablisset/ -- to es, quam totalité, quam integral systema. To dit, yo desira criticar, sammen quam li altris! Yo crede que vu deve esser accustomat a to, e que vu posse reconosser bon intentiones inter vag e ínapt formulationes.

Si yo reconosse quam boni li totalité quel es Occidental, to ne significa talmen que yo concept su virtús /vertús/ talmen quam vu concepte les. Quande vu di que Occidental es «natural» e «instinctiv», quo desira vu expresser? Si on define /defini/ naturalitá e instinctivitá proceduralmen, on ne posse negar Occidental have ti qualitás: /it/ es extraet de natural lingues, e secue li idioma de persones queles parla instinctivmen li lingues ex queles on ha extraet li elementes del nov lingue Occidental. Ma quo to pruva? Unicmen que Occidental ne have non-natural /ínnatural/ elementes. It ne pruva que it ne have mal elementes e mal idiomas /idiomatic expressiones/; benque ili esset boni in li natural lingues u ili esset, ili posse esser mal in Occidental u ili ne e plu in li sami relation inter se. It occurre (adveni) /eveni/ tre sovent que un natural lingue have du o plu manieres de dir li sam cos, inter queles ún es bon e li altris mal secun li logica del lingue self. P.ex. in anglés on posse dir: «All that glitters is not gold» o «All is not gold that glitters» o «Not all is gold that glitters» o «Not all that glitters is gold». Li significationes es li sam, e omni 4 formulationes es bon angles. Ma li unesmi /unesim/ e duesmi /duesim/ contradicte /contradí/ li /al/ logica de anglés self; li 3. e li 4. concorda con li logica de anglés. In anglés li 4 es qualmen /egalmen/ justificabil; in un lingue constructet ex anglesi materies li unesmi /unesim/ e li duesmi /duesim/ vell esser mal e on ne vell posser justificar les.

No, naturalitá quam tal ne posse justificar omni cos. E yo ne vide li virtú (vertú) de Occidental in su naturalitá e su instinctivitá, ma in su stil /styl/. Occidental es bon por quo /pro que/ it ha esset format per bon stilistes /stylistes/. Senior de Wahl e vu altris ha extraet natural elementes ex li natural lingues, e vu ha combinat les naturalmen; e tamen vu ha selectet li logic manieres de combinar les inter li divers natural manieres trovat in li natural lingues. Yo ne parla ci de absolut logica; yo parla de intern harmonie inter li elementes del constructet lingue. E ti intern harmonie es to quo yo denomina «stil».

Quande on prende materies ex un natural lingue por formar un constructet lingue quam Occidental, on prende unesimli un micri numer de elementes queles concorda inter se; e pos to on adjunta /adjunte/ a tis anc altri elementes, queles concorda con li unesimli adoptatis /adoptet tales/. Ci yo desira citar vor paroles in li lettre a sr. Gardner: «naturalitá es li logica del materiale quel on devet usar», u yo vell changear li parol «naturalitá» in «stil», nam li usual significanties de «naturalitá» vell posser ducter nos in dangeros e riscosi vias. Un es tam facilmen inductet a creder que omni to es bon, quo on posse denominar «natural», sin egard pri «li logica del materiale quel on devet usar». Quam yo ha demonstrat per mi inglés /anglés/ exemple, un parte del natural elementes posse descordar con li logica del totalité, e tamen esser tam natural (e mem tam logic in se) quam li altris. Quande on constructe un lingue, li totalité che quel on deve conservar li «logica del materiale» es li totalité del nov lingue constructet, e ne es li totalité del lingue ex quel on extrae li materies.

In vor lettre a sr. Gardner yo trova «it ci acte se simplicmen pri un conflict...», = H se trata de = F il s'agit de; ex li F, G have «es handelt sich um»; e anc altri europan lingues ha imitat to. Ma yo ne posse conosser to quam bon interlingue, por que /pro que/ on ne posse justificar it per li régules, per li logica, per li stil, del lingue quam totalité. Ti frase es un natural del francés lingue; it es un acceptat /acceptet/ inmigrant in altri europan lingues; ma it ne posse esser acceptat in un interlingue por que /pro que/ it ne posse assimilat (? F assimilé) -- on nequande va posser explicar it per Occidental principies: in Occidental it ne es natural.

E ci hay li plu /max/ grand desfacilitá del construction de un lingue naturalistic e tamen autonom, quam Occidental. Si Occidental va esser un bon e bell lingue pos 20 annus, it va har devenit tal por quo /pro que/ on ha format it meticilosmen /minuciosimen/ -- por quo /pro que/ on ha scrutinat / completmen examinat/ li materies, li formas /formes/, e li idiomas /idiomatic expressiones/, e ha conservat li plu /max/ delicat harmonie inter les. On ne deve scrir un dictionarium o un final definitiv gramatic /grammatica/ hodie; ma on deve criticar li usajes /usagies/ de altri Occidental-istes e rejecter lu mal = lu desharmonic.

Fidelmen vor

Martin Joos

Doc. 153

Percy Morloe: Esperanto es Occidental

Con joya on posset leer in Cosmoglotta B, págine 84, li aprobation del japanés professor Asakawa pri li «honest» nómine de Occidental. Cert persones senti se chocat per ti nómine, e altris oposi a it li suposit universalitá de Esperanto. Sub li titul «Lingue europan o lingue del homanité», sta Lidia Zamenhof, filia del majstro, sur li unesim págine de «Esperanto», oficial organ de UEA, del 25. oct. 1937, accentua li universalitá de Esperanto e su intern idé quel ella considera quam nucleo del problema: servir al munde, sin preferentie de un nation o un cultura. Ma ella explicitmen concede que li universalitá de Esperanto restricte se a su idé e que it ne es dat per li lingual composition de Esperanto:

«Esperanto», ella scri, «es in fact basat sur li lingues europan. Ma li cause de to es, que su autor esset max proxim al europan caldron de lingues, al Babel de Europa. To totmen ne significa que il volet alquam privilegiar li lingues europan. Si on vell voler serchar defectes in Esperanto, on vell posser trovar forsan just to que it es tro europan e ne suficentmen respegula li radicas oriental. E, pensante pri li ulteriori evolution del lingue, on posse suposir, qui it forsan va anc subir oriental influenties, secun li gradu in quel Eseperanto va difuser se in li oriente e li popules orientar va contribuer a it. Tant pri li linguistic látere.»

In li sam caderne li famosi esperantolog Petro Stojan, in li cadre de su serie de articules «Li evolution de Esperanto», dedica un capitul al question «Lingue auxiliari e lingue mundal», in quel il quasi da li detallies e exemples por li teoric declaration de sta Zamenhof:


Lass nos regardar li paroles del Fundamento, gruppat secun idés. Animales, plantes, vestimentes, fructes, maladies etc. Noi strax remarca, que in su majorité ili concerne Europa, mem su parte occidental. Important coses del tropes, coses tre usat in landes non-europan manca in li «Universala vortaro» quel tamen contene specialmen europan coses, foren a altri climas. ...

Noi es clarmen consciosi, que it ne posset esser altrimen, quam que nor lingue usat precipue inter occidental europanes respegula fatalmen lor «milieu». In to ne hay null culpa o mal intention. Ma, just pro to, noi mey ne fanfaronar pri li «mundal» epoca de Esperanto, quande it apen transea del stadie occidental-europan al tot-europan. Lass nos metter nos in li plazza de un persian, japanés, siberian, peruan, queles

  • pro amabilitá -- ne contradí nos, ma queles pensa: «strangi vu es, coidealistes europan, ínconsciosimen vu imposa nos ye omni ocasion vor local customes, productes, pensas, proclamante les mundal, homanitari, universal».

Por «classic» Esperanto li parol oriento have du senses: 1. parte del horizonte u leva se li sole matinal (Occidental: ost) e 2. li landes del Balcan, Asia etc. Por un esperantist japanés li unesim sens es acceptibil, ma ne li duesim, nam por il es «occident» li tot Proxim Orient, Turkestan, India etc. Anc por un habitant de New York, li Orient es presc li tot States Unit. Quande Esperanto va devenir li lingue mundal-international, tal paroles quam Orient, Occident, sudic, nordic, cultural, barbaric va perdir lor strett «classic» nuancies e conservar solmen tis, queles vale por li tot globe. Tande «sudic landes» ne va significar «calid regiones». Por Australianes e Sud-Americanes li Antarctic Insules es «sudic» in un sens e «nordic» in li altri. Ex ti cáos on va surtir per limitar li sens de alcun paroles e crear nov necessi tales (p.ex. austral, boreal -- por distinter li du demís del globe.).

Por «classic» Esperanto li «kultura homo»footnote:[Remarca del redaction: Li interessant considerationes de sr Stojan vale con cert changes anc por Occidental, por omni sistema de L.I. Pri li parol «kultura», lassat ci íntraductet in su original Esperanto-form, it lice rememorar, que multes distinte «cultura» e «civilisation». Occidental posse distinter «cultural» e «cultivat». «Cultivat» mey implicar un cert elevation del etic nivelle, «cultural» posse ci haver li nud sens de apartenentie al «blanc» cultura. Forsan «civilisat» vell esser melior. Punctu relativ del lingue, quel ha evocat mult discussiones anc in lingues national. I.F.] es ti quel save Latin, Anglés, Francés, German, porta un blanc collare, un chapel e sapates, un costum «europan», ha esset educat in un lycé o gimnasie e universitá etc. Por un Asian li «kultura homo» es ti quel have un cordie human, nobil pensa e un honest maniere viver, -- índependentmen ca il ea con nud pedes, o in sandales, demí nud o in caftane. Quande Esperanto va devenir un lingue vermen mundal, it va dever sive lassar al parol «kultura» su strett sens hodial (e tande it va esser un insultation, sam quam: fripon, cruel, degenerat), e on va crear un nov parol por dir «vermen 'kultura'», o on va dar al parol «kultura» un sens larg e bon, tande por li strett signification va esser creat un altri sens.


Ti du competent atestationes, que anc Esperanto es un lingue «occidental» e ne universal, deve esser preciosi al Occidentalistes. Qui observa un poc li propaganda e argumentation interlinguistic del campes divers, save pro quo: Mult persones, specialmen tis queles evita li efortie pensar, es impressionat per nómines de coses plu quam per lor intrinsic qualitás:

Du sortes de café veni ambi ex Brasil a Europa; li venditor oferta li superiori qualitá sub li nómine «Café brasilian», li altri sorte sub li nómine «Li café de omnis». Lass nos suposir, que un naiv amator de café conclude, que li unesim café deve o posse esser trincat solmen in Brasil.

Pri tal naivitá on vell rider. Ma cert parol-ludes pri Esperanto e Occidental sta ye li sam nivelle. Confusente punctu de depart, base, qualitás, destination, alcunes crede sincerimen que Esperanto es un lingue vermen international e universal, durant que Occidental es solmen

  • occidental, in li hodial sens del parol. Cert altris vide lor avantage in apoyar tal naivitás e presentar les quam seriosi argumentes. It va esser li tache del Occidentalistic propagatores, desvelar to per medie del du citates. (Sublineationes del Redaction)

Cinta Ro: Li ecó de Cosmoglotta che nor confratres

Quam ja signalat in Cosmoglotta A 118, li «Ver historie del L.I.» ha evocat interesse che nor esperantistic confratres. «The British Esperantist» ha dedicat a it un amical articul in su numeró de octobre (junt con un portrete de Couturat). Noi reproducte ti articul in version Occidental, quam exemple de liberal e cavalieresc manieres interlinguistic, digni de imitation:

The British Esperantist, octobre 1937. -- «Ante 30 annus»: Ante precismen 30 annus evenit li max grand crise in li historie de nor lingue, quande li famosi «Delegation» parturit un reformat Esperanto sub li nómine Ido. Tande li munde acceptet li assertion de Louis de Beaufront, til tande ductor de nor movement in Francia, esser li autor de ti ínfelici («malbonsorta») projecte.

Ja desde long noi suspecte, secun intern atestation del documentes ex ti témpore, que li ver autor de Ido esset ne de Beaufront, ma Louis Couturat, secretario del Delegation. Pos 30 annus nu apari un pruva, que nor suspection esset rect. Li numeró de august de Cosmoglotta, organ del Occidental-Union, presenta un long articul pri li historie del lingue international, scrit de prof. Ric Berger, ex-idist. Il successat aquisiter li archives del Delegation, in queles il trovat un convictiv ateste pri li ver autor de Ido.

Li articul es scrit in li lingue Occidental, quel tamen es suficentmen leibil por Esperantistes conossent almen un altri lingue de latin orígine. Qui desira reciver un exemplare del concernet gazette, mey inviar un respons-cupon, ante li 31. decembre, a Institute Occidental, Chapelle (Vaud), Svissia, mentionante The British Esperantist. --

-- It es bon, que li Idist Noetzli ha abandonat li interlinguistic camp. Ti amabil recension vell in su ocules esser un ínrefutabil pruva por su teorie, que Occidental es payat del Esperantistes por destructer Ido... Li hodial Idistes ha changeat li tactica, ma inter lor nov tendentie de intersistematic fraternisation, mixte se sones, queles clarmen distinte se del sincer cordialitá quel noi incontra che nor novialistic amícos: un comprensibil rancore pri li revelation del veritá, un prova bagatellisar it, e alusion a cert idistic dogmas queles discusser ne lice:

Progresso, nró 118, oct.-dec. 1937. -- «Li ver historie del Lingue International» de R. Berger, Cosmoglotta, august 1937. -- Per ti dissertation li autor prova pruvar que Couturat esset li ver autor de Ido. Ti «nov e sensational» revelation es ni nov ni sensational. Hay null dúbite, que pro su profund studie, Couturat ha decisivmen influet e inspirat De Beaufront, quel presentat li lingue Ido al Delegation. Ma li citate de Couturat sur p. 71 max bon monstra li factic problema: «Li projecte Ido ne es altricos quam li sintese del reformas postulat desde long del max bon, max competent, max clarvident Esperantistes. Si it ne vell har esset elaborat de sr De Beaufront, it vell har esset fat de altres, e li question vell esser sempre li sam.» Li unic criterie, nu, in future e pri li passate, es li linguistic qualitá, e noi Idistes crede, que Ido solue li problema plu conformmen al scope quam li naturalistic scole vell jamá posser soluer it.

Con justification li scole naturalistic posse pretender har soluet in parte li problema del intern flexion del consonantes (ne del vocales!), ma ti descovrition ne avansa li lingue auxiliari, quel pro li demanda pri facilitá ne posse introducter tal complicationes. Li lingue auxiliari deve restar un medie auxiliari por non-linguistes.

Sin egardar li exagerationes pri li merites de cert interlinguistes, li dissertation merite esser leet de tis queles interessa se pri li problema. hzj.

-- Ante li aparition de Occidental, li Ido-movement havet du bon pedes sur queles it posset star: li lingual superioritá e li decision del Delegation. Noi ha successivmen demonstrat que ti pedes es de argil (ti comparation ne deve suggester que omni pedes de argil porta colosses con capes aurin), e desde tande li Ido-argumentation salta de un pede al altri, quam un urs dansant sur un platte tro calid: quande noi di «lingual qualitá» ili responde «Delegation», e quande noi di «Delegation» ili responde «Qualitá», e sempre ili crede con firm conviction in li bonitá de ti argument quel just ne sta in discussion. -- On tamen deve diferentiar: Centerbladet ancor ne ha recenset li historie, ma noi havet ocasion vider li lettre del 15.IX. de su redaction, mentionat de sr Stenberg sr p. 89 de Cosmoglotta B 13, traductet a Occidental, on lee: «...Que Ido es un resultate de scientic colaboration, es malgré vor assertion un facte, nam Couturat, Ostwald, Leau etc. es generalmen eminent scientistes, quo nu es mentionat a Vos. E li contrari assertion in un Occidental-pamflete ne changea li facte. Li scientic colaboration ha durat desde li nascentie de Ido 1907, quo 30 annu-series de Progreso e altri litteratura ha posset informar vos.» Li lettre esset signat de Dr. N.A. Nilsson, ma li nivelle e claritá de stil e argumentation invita a comparation con li lettres de sr Hellmut Röhnisch, queles ha amusat nor letores sur p. 70/71 de Cosmoglotta B 12. Anc li articul «Ili atende lor moné» de nor nov colaborator sr Erik Stenberg ha iritat li Idistes. Li circulare «Monatala Letro» quel apari sub redaction e responsabilitá de sta May Spillane, e servi quam ínoficial porta-voce por li idés de sr Heinz Jacob, secretario del Ido-Union, scri:


... Centerbladet ja ha raportat pri li congress, ma regretabilmen quelc informationes ne es conform al factic evenimentes... li exageration pri li númere del congressistes («anuncinti») certmen ne es util a Ido; in contrari, it dat movite a sr Stenberg attaccar nor movement in Cosmoglotta B, quel di que hodie li Ido-movement es artificialmen subtenet per su mecen Dr Nilsson. Pri to noi deve remarcar, que li centrale del movement es li «Uniono por la Linguo Internaciona», de quel li sede es in London, e que li Union, quel representa li movement, ne recive nequal payamentes mecenal, ni de sr Nilsson, ni de sr Lundborg, ni del Robsahm-capitale. It es tre regretabil que Cosmoglotta B, quel desira esser judicat quam un seriosi revúe, publica un tal articul, e it es mem plu regretabil, que sr Stenberg vice informar se pri Ido che li centrale del Union, usa por su information ínoficial lettres e articules con erric indicationes. Infortunatmen quel «-anes» de ambi campes ne senti se quam concombattentes por li lingue international, ma solmen quam fanatic partisanes de lor sistema.


Doc. 152 b

Prof. Gonzague de Reynold pri Esperanto (continuation)

... Si hay un idé uniformimen imposat al munde modern per li grec, poy per li latin, it es li image fonetic representat per li radica scol, schola, scuola, Schule, school, écolo, etc. Ti image ha ganiat un extension vastissim e naturalissim. Sin que on save proquó, Esperanto germanisa it e scri lernejo. Ma li parol germanic es semple plu limitat in comprension quam li equivalent radica latin. To es céterimen li rason pro quel li anglés, sempre simultanmen traditional e practic, provide omni parol saxon, quel it conserva quam tre expressiv, per un duplicate latin, quel it vole usar quam tre extensiv. Lernejo ne di altricos quam localitá scolari (loc u on aprende, in Occidental imitabil circa per «aprensoria», «aprendería»). It es ínpossibil utilisar it por dir «scol artistic, litterari scol, filosofic scol». Alor, li practica fortia a haver duplicates e multiplic duplicates por li sam expression. Ti perpetui duplication del vocabularium es un fatalitá por Esperanto...

Ex to resulta que Esperanto, tre facil in su grammatica, es tre desfacil in su vocabularium. Mersí al sistema del afixes, su paroles perdi omni vivent fisionomie, omni caracter, e deveni simplic combinationes. Por corectmen manuar ti lingue, noi suposi que on besona un ters de tre solid conossenties pri anglo-saxon e du ters de tre solid conossenties latin. Altrimen it es ínpossibil expresser se con un cert precision.

Si dúbite on va consentir que ti provas premisse concluder que Esperanto es totalmen ínsuficent. It es solmen un lingue aproximativ. On posse traducter omnicos in Esperanto, ma on ne posse expresser necos: noi vell posser ci multiplicar li pruvas.

It resta li grand cavalle de battallie quel chascun Esperantist ascende por assaltar su adversarios: su pedagogic valore. On afirma nos que Esperanto es aprendet per infantes con astonant rapiditá e sempre nov plesura. In plu on afirma nos que, lontan de nocer al studie del lingues vivent, it favorisa it: on comprende les plu bon, on aprende plu bon francés o anglés, quande on ja save Esperanto. Ta hay un ilusion, ta absolutmen deve esser un ilusion. Certmen Esperanto aprende se facilmen e mem con plesura: infantes ama novitá junt con facilitá. Esperanto les oferta to; it deveni un lude... Li infante sercha instinctivmen li lingue max infantin, quam corespondent a su statu de mentalitá e developament. Nu hay du species de lingue infantin: dialectes e lingues artificial. Li infantes aprende les tre rapidmen e con plesura, con tant plu plesura quam in omni lingue ne evoluet hay li possibilitá inventar e combinar paroles; ma plu tard, pos tre rapid resultate, on percepte que ili es íncapabil parlar o scrir corectmen lor lingue matrin.

Por li infantes e anc por exotes, Esperanto have un cert valore demonstrativ, anatomic: it es n squelette de lingue europan, un schema simplificat. To es omnicos quo on posse dir in su favore quam instrument de education. In revancha, it ne es possibil que un lingue tam ínprecis, tam barbaric, ne crea in ili confusiones, ne destructe in ili li sense pri li valore e bellitá del paroles. Inter deci e deciquar annus, li instruction pri Esperanto posse haver un cert utilitá -- ma mem to noi fortmen dúbita -- ma plu tard on va vider qualmen in li spíritus va producter se resultates nociv de un tal instruction.

Li conclusion quel imposa se es que on ne deve recomandar ma desconsiliar li utilisation de ti lingue artificial. Esperanto es simultanmen un efect e un cause de decadentie intelectual.

Li erra inicial de Zamenhof esset duplic: il havet unesimmen li manie del simplification; poy il ocupat se pri constructer un sintaxe, un grammatica, ante fixar li vocabularium. Or it esset ante omnicos li vocabularium quel on devet etablisser. Quo in fact on demanda de un lingue auxiliari, si ne ante omnicos expresser li notiones, e notiones de omni species: economic, tecnic, scientic, litterari etc? Nam to quo on deve exchangear, to quo on deve traducter, to quo on deve expresser, to es precipue valores representat per paroles. Zamenhof ha mettet li carre avan li boves: pro tó il ha devet necessimen sacrificar li vocabularium al mecanisme de su lingue.

Pro augmentation del custas de paper noi es obligat augmentar li precie del simplic abonnament de Cosmoglotta a 4 Fr. sviss desde li 1. januar 38. Li precie del duplic abonnament resta 7 Fr. sviss, li membritá al Occidental-Union resta 5 Fr. sviss. Til fine de decembre noi accepte ancor li ancian precie de 3.50 Fr. sviss por li simplic abonnament. Do ples reabonnar strax!

Cosmoglotta B fa se un plesura reproducter ti ci articul, e espera que on va reconsiderar it quam un seriosi revúe. Noi espera que nor idistic amícos desde nu anc self va sequer li via ci skissat. Noi ne demanda que ili nu comensa rectificar lor multissim fals assertiones pri Occidental, que ili revoca li legendes pre desfacilitá de Occidental, pri su ínaptitá quam lingue por laboreros, pri li tri infinitives, que ili revoca li -- con o sin intention -- falsificat exemples de sr de Beaufront pri quel ili sempre savet -- ma nequande dit -- que il ne esset li autor de Ido. Noi ne mem demanda que ili revoca li amical epitetes quam «fush-laboruro, lingue de circo, elucubration», o que sr Heinz Jacob, quel bombarda li redaction de Cosmoglotta B per demandas pri rectification pos chascun mention de Ido, ma quel self nettmen refusat rectificar li fals Occidental-formes in su articul mentionat in Cosmoglotta A, pág 55 in «Nov epoca», comprende que on deve acordar anc a altris quo on demanda de ili por se self. Noi solmen demanda que desde nu ili informa se pri Occidental ante scrir pri it, e que in lor argumentation ili in fine aplica li logica quel ili lauda in it, nam qui condui se grotescmen ne deve indignar si il provoca ride.

A ti articul pri altri campes, un general question redactional:

Alcun letores ha petit nos reducter li plazza dedicat al altri sistemas e movementes a un minimum: ili interessa se pri Occidental, e solmen pri Occidental e desira vider in un Occidental-organ tractat Occidental-aferes e ne polemicas con altris.

Altri letores sive desira information pri altri sistemas, nam ili considera se in unesim linea quam interlinguistes, e desire que Cosmoglotta mey conservar un vast horizonte, sive ili aproba polemicas con altri sistemas, pro que to da les argumentes por lor propaganda local.

Li redaction ne decide inter ti vis-punctus, queles ambi have lor justification. Noi tamen voluntarimen conforma nos al desire del majorité de nor letores. Noi do questiona: Quel es vor opinion pri ti problema? Esque vu have ulteriori argumentes por un del du opiniones, o esque forsan vu have un triesim opinion. Ples responder brevimen. Li redaction de Cosmoglotta va secun possibilitá egardar li expresset desires, eventualmen publicar specialmen frappant enunciationes in Cosmoglotta B.

Noi atende vor opinion!

F.L.

Cronica

Anglia

Ples notar li sequent change de adresse: Quam representante vice nor coidealist S.W. Beer va functionar desde nu su fratre:

Sr Leonald Beer, 40, St. Rule Str., London S.W.8

Italia

Schola et Vita, jul-sept, contene un gratulation por sr de Wahl. -- Le lingue estere, novembre, contene un anuncia in e pri Occidental.

Svedia

Svenska Occidental-Förbundets Medlemsblad, oct, mentiona inter altricos que li oficial organ del IOGT contenet un anihilant critica de Esperanto, quam response al proposition far it sol congress-lingue de IOGT. Li autor, dr Furuskog, declarat que hay tri lingues melior quam Esperanto: Ido, Novial, Occidental. -- Li circulare contene un amusant anecdote del teatre «Mi unesim debut», de August Blanche, traductet de Einar Hassborn.

-- Novialiste, oct. publica li mersí de sr de Wahl a su gratulantes -- in Occidental.

Svissia

Li reunion general del Sviss Association Por Occidental havet loc soledí, 10. oct., in Lausanne, Buffet de la Gare. Antemidí session del comité. Pos-midí cl. 14 session general. Presentie 17 persones. Li comité, quel esset reelectet: Dr Nidecker (Basel), presidente; R. Berger, honorari presidente; Emery (Genève); Haller (Erstfeld); Fred Lagnel (Chapelle); Mayor (Lausanne); Moeckli (Lausanne); major Tanner (Bern). Altri membres: Bieller (Bienne), director del Revue Internationale de Sténographie; I. Federn (Chapelle); Klaesi (Zürich); Leuthold (Stanstadt); Petter (Lausanne); Schiller (Bienne); gast honorari: Dr Hans Homolka (Vienna), presidente del Occidental-Union; srs Hauenstein e Wagner del economic circul de Lausanne.

Salutationes hat arivat de srs de Wahl (Tallinn), Denzler (Bienne), Fedier (Erstfeld), de Guesnet (Paris), Occidental-Club Praha. -- Dr Nidecker inaugura li session per cantar li du himnes tchecoslovac quam signe de condolentie por nor activissim tchecoslovac amícos ye li morte de lor presidente. Lagnel lee li raportes pri li ultim session in Bienne 1935 e pri li activitá del comité. Ambi es aprobat. Li conto-revisores, srs Denzler (Bienne) e Emery (Genève), es reelectet. Lagnel raporta pri Cosmoglotta e un resolution del comité augmentar li annual membre-contribution del SAPO quel include abonnament a Cosmoglotta. Por li ancian contribution de SvFr 3.— esset liverat in 1937 ne 10 ma 13 numerós de Cosmoglotta. Li comité proposi augmentar it a SvFr. 4.50. Vivaci debatte: fort oposition de Berger. On audi que il ha fundat SAPO con poc membres, hodie it have plu quam 70. Major Tanner replica que nequí va abandonar su societé pro un tal augmentation. Berger proposi lassar li contribution e demandar un payament suplementari de tis queles vole payar. Li tema ne passiona li altri assistentes: un votation da 4 voces por augmentation contra 3. Li grand majorité abstene. On decide conservar Cosmoglotta quam oficial organ del SAPO. Quam loc del proxim reunion on fixa por 1938 Zürich recomendant se pro li exposition national sviss. Pri li reunion in 1939 discussion: Berger considera suficent un reunion chascun duesim annu; major Tanner in contra proposir reunir se mem duvez per annu, por plu bon conosser se. On vota: loc del reunion 1938 va esser Bern per 10 voces contra 1 por Bienne. -- Dr Homolka saluta li assistentes per un curt discurs; il raporta pri un interlinguistic conferentie in Paris, u il ha representat Occidental. Li representante de Esperanto denove refusat omni reformes pri Esperanto ante adoption oficial, ti de Ido hat fabricat tabelles e statisticas queles demonstrat per matematic logica li superioritá de Ido. Dr Homolka hat exposit li psichologic o normativ principies de Occidental. (Su discurs va bentost aparir quam brochura che li Institute Occidental). Federn canta divers canzones populari, chascun precedet per un litt discurs e traduction in Occidental: Li botmannes del Volga (russ); Un rose crescet (finn); Uti vår hage (sved); Det danske Sprog (dan). Dr Nidecker fa un discurs pri «Lingue e Libertá»: il exposi li diferent aspectes del libertá corporal e spiritual, li rol del lingue in li historie del mental liberation del homes, li rol quel li L.I. posse luder in li liberation del hom per omni modern progress in teories economic e politic. Moeckli sub li titul «Nor problemas» da un sinoptica pri li modern vias de propaganda comercial, li possibilitás aplicar les a Occidental e Occidental a ili. Berger lee ex Helvetia li traduction Occidental de un historie vodés (vaudoise) «Pipe-en-bec», quel grandmen amusa li auditores. Hauenstein exposi li economic teories del Circul Economic de Lausanne, e li colaboration possibil inter it e SAPO. Major Tanner parla pri divers labores a far e pri corect pronunciation. Ye li grand amusament del auditores il raconta su aventuras ye li ultim Ido-congress in Paris, quel reunit ex li tot munde solmen ca. li duplic númere de persones quam noi ex sol Svissia. On hat invitat le quam delegat de ISA, ma poy interdit le parlar, e pos un intervention de Berger, quel anc esset present a ti congress, on denove hat petit le tamen parlar. -- Li session fini per ulteriori populari canzones cantat per Federn: Skyeat Song (scott); En passant par la Lorraine (francés); Kein schöner Land (german); Und der Adam hat die Lieb erdacht (austrian); A la kanto (madyar, cantat in version Ido, ye honora de su mort traductor, prof. Csatkai); O sole mio (italian), e por Svissia li canzon tessinés «Addio la Caserma» con un textu in Occidental. -- Li session esset un plen success e va esser un bell memorie. F.L.

-- Bolletino SVB, nr 7, organ del tessinés ferroviarios, contene un recension del Historie in Cosmoglotta 116 e un biografic noticie con fotogramma pri sr E. de Wahl.

-- Revue Internationale de Sténographie, ultra un grand anuncia francés pri Occidental, contene du modeles de lettres por corespondentie international per Occidental.

-- Schweizerisches Gutenberg-Museim, Nr. 3, 1937 contene un biografic noticie pri sr de Wahl in ocasion de su anniversarie.

-- Li oficial organ del sviss posteros, telegrafistes e doaneros anuncia Occidental in su edition francés del 2. sept, e in su edition german del 12. sept.

Tchecoslovacia

Occidental-Bulletin octobre: Al memorie del president-liberator, fine del discurs de pres. Benes -- un resummate del articul «Optimisme!» de Cosmoglotta B oct. -- novembre: diferent interessant noticies pri li movement e su progress in Tchecoslovacia. Un humoristic exhortation a politesse. On recomanda ILCI -- Nezavislá Politika recense li vocabularium Occidental-Tchec e articules in Pax.

-- Pax, organ del International Liga Cultural in Praha contene in su nr 17 du articules in Occidental: «Occidental'istes de Tchecosl. al memorie del president-liberator Masaryk» e «Bernard Bolzano», «Micri libre pri li max bon state del annu 1831» (trad. J. Volný). In tchec lingue du grand articules pri li L.I.: «Esque noi va continuar ignorar li problema del L.I.», un selection de opiniones pri L.I. e «Occidental» de J. Volný. Al numeró, céterimen in tchec lingue, esset juntet un nettmen poligrafat index del contenete in Occidental. Ti bell success es debit a nor ínfatigabil coidealist Jaroslav Volný, digni membre de un modellic movement landal. Noi cita secun Occidental-Bull.: Pax es un revúe de economic, politic e specialistic congresses, defendent realistic pacifisme e cultural colaboration international. Omni action por facilisar o realisar li relationes inter nationes e lor cultural organisationes trova in Pax su defensor e promotor. Favorabil al L.I., precipue a Occidental, max bon solution del problema, it apari in du alternant editiones: tchec e international. It accepte omni articul in Occidental apt interessar li publica international pacifistic. Omni Occidentalist aprobant li politic tendenties de Pax mey subtener it sive per abonnament, sive per inviar articules. Adresse: «Pax», na Zborenci 18, Praha II. Precie de abonnament: 12 numerós sv.Fr. 2.50, 6 nrós sr.Fr. 1.50.

NOR CASSE DE PROPAGANDA: Unesim liste: sv. Fr. 15.50. -- Duesim liste: Fr. sv.: Gilbert Pidoux (Schuls) 2.20; L.M. de Guesnet (Paris): 6.—; E. de Wahl (Tallinn): 50.—; J.L. Duplan (Paris): 100.—; J. Neumann (Praha): 2.50; J. Svec (Praha): 5.—; Aug. Erhard (Karlstad): 3.—; J. Ritter (Chiasso): 1.—; H. Björkman (Jänkisjärvi): 1.10; J. Saarinen (Mikkeli): 1.50; H. Littlewood (Groningen): 2.50; L. Dahlerus (Lidingö): 3.50; H. Björkman (Jänkisjärvi): 1.10; J.A. Kajš (Brno); 13.—; M. Martinet (Rouen): 7.30; Percy Morloe (London): 3.—; Summa 217.20 sviss Fr.

Un special mention merite li iniciative de sr Björkman in Jänkisjärvi, quel ha promesset nos, inviar 1 sved Krona chascun mensu! Recomendat a imitation!

Noi cordialmen mersía omni coidealistes mentionat ci-supra pro li donationes fat a nor casse de propaganda; to es por nor movement un grandissim auxilie. Quande noi lansat li idé in li ultim numeró de Cosmoglotta B, noi ne ha pensat que li sequent nró vell posser inregistrar un tam grand success. Per auxilie de omnes noi va posser activisar nor propaganda. Pro to noi installa in chascun numeró un termometre, quel va monstrar li calore per quel nor membres desira que on mey propagar nor lingue. Esque it va atinger sv.Fr. 1000.— in un annu? Li parís es inaugurat!

Amatores de EX LI PAPER-CORB atention! Pro augmentation del paper-custas noi devet diminuer li titul del rubrica. Miq.

ƨǝloɿɒq inmǝloƧ

ɿǝbǝƨ ƨǝlq ˎoɔimɒ ɿɒɔ iM

.ǝƨɿob lǝb noiɈɒϱnoloɿq il ɿυƧ

ɿǝɈƨǝϱib ƨǝlq ˎɿɒɈυɔƨǝ ƨǝlꟼ

.ǝƨɿomǝɿ ϱnol noɔ nomɿǝƨ Ɉɿυɔ iM

Ɉɒʇ ɒʜ υv oυϘ!nɒɔ iɿϱiq υV

⸮ǝɿodɒl bnɒɿϱ ɿon ɿǝomoɿq ɿoꟼ

ˎɈɒɿodɒl ƨoiɿɒnoiɈɔnυʇ i⅃

.ǝɿobυƨ ɿol ɒɿimbɒ ... ⸮υv ɒM

:Ɉnǝllǝɔxǝ ƨǝ ɿodɒl il ˎƨǝY

ˎɒbɿɒϱǝɿ ɿodɒl no ɒγoį noƆ

...ɈnǝɈnoɔ ɿiɈnǝƨ ɒʇ Ɉi ɿǝbiV

.ɒbɿɒɈǝɿ noiɈυdiɿɈnoɔ ɿov ɒM

ˎυv ǝǝl ɒɈɈolϱomƨoƆ ɿoИ

.nǝmɈiƨiυpxǝ ǝƨƨiɈɿǝvib ɈI

ˎυn ǝn ˎoИ ⸮Ɉi ɿɒnnodɒ ɒM

.nǝmɈiυɈɒɿϱ ɔnɒ ɒviɿɒ ɒγ ɈI

:nod ǝɿɈ ˎnoinU-lɒɈnǝbiɔɔO

!ǝbnǝɿqmoɔ nO!ƨon ɿɒƨinɒϱɿO

⸮noiɈυdiɿɈnoɔ ɿov ǝ υv ɒM

...ǝbnǝɈɒ ion ˎǝbnǝɈɒ ion ˎƨǝY

⸮noznɒɔ iɈ ɒɈnɒɔ oγ iυp A

ˎɒɿobɒ oγ lǝυp ˎloƨ oɔimA

!noɿϱiq ɿɒɿ υv ˎƨov ɒ nǝmloƧ

...ɒɿodɒl ǝ ɒγɒq ƨǝɿɈlɒ i⅃

ˎγɒϱ υnnɒ-voИ ǝ ɈƨǝʇɈƨiɿƆ i⅃

ˎɒγoį ɿoq loƨ ɿoqmǝɈ ƨǝɿɈlɒ ɿoꟼ

-!γɒʜ ƨǝnoƨɒɿ -- γǝm Ɉi ƨov ɿoꟼ

.ɒγonǝ Ɉnǝbɿom ǝb nǝlq ɿǝƨƨƎ

ˎɿɒɈibǝm ƨǝlq ˎɿɒƨnǝq ƨǝlq Ǝ

:ƨov ɿǝbiɔǝb ǝ ɿǝɈɔǝlʇǝɿ ƨǝlꟼ

!ɿɒƨƨǝɔɔυƨ ǝlov inmo ioИ

⸮ƨov ɿǝbυlɔxǝ ɒv loƨ υv ǝυpƨƎ

ƨoɿυƨǝlq υnim ƨǝƨoɔ i⅃

.lυϱǝɿ il ni ˎǝƨ ʇlǝƨ ɒǝɿɔ nO

:ƨov ǝƨǝlq ǝn nomɿǝƨ iɈ iƧ

⸮lυϱǝqƨ il Ɉǝbnǝɿq υv ɒʜ oυp oɿꟼ

ꟻɒɿʇɒɿǝllo

Li precies del complet colectiones de Kosmoglott e Cosmoglotta es augmentat 1938

Annu: (númeres)

Cadernes: (númeres)

Precie til 31.XII: (númeres)

Precie desde 1938: (númeres)

1927 es exhaustet. -- Omni precies afrancat in Fr. sviss. Li precies por íncomplet annu-colectiones e por singul cadernes de Kosmoglott resta quam indicat p. 23.

Numeró festal: Suplement: Noi recivet ancor sv.Fr. 10.— de sr Ed. Bieller de Bienne, e 1.60 de sr C.W.T. Reeve ni Tankerton. Cordial mersí. In li libre esset includet anc un salutation de sr dr ing. Dal Martello, ne mentionat in nor liste.

Cosmoglotta A 119 (jan 1938)

Annu XVII -- Januar 1938 -- No 1 (119)

Contene

  • LINGUE: E. de Wahl: Facilisant ínregularitás.
  • R. Berger: Vocabularium del centres de interesse, li córpor homan, li 5 sensus.
  • Li lingue del congresses.
  • DISCUSSION: R. Berger: Li pruva!
  • I. Federn: Por quo on fa exemples.
  • SCIENTIC LITTERATURA: Werner Lenz: Plantes fa guerre con unaltru (trad. E.W.)
  • BIBLIOGRAFIE: J. Cordonnier: Original stenografie de Occidental.
  • H. Littlewood: Vers un lingual instruction plu rational.
  • Spíritu de Occidental, li ovre de Edgar de Wahl.
  • Association por international servicie (ILCI)
  • FILATELIE: Postmarcas Pro Juventute 1937.

Lingue

Facilisant ínregularitás

de E. Wahl

It existe ancor in li circules del interlinguistes un regretabil miscomprense pri un fundamental conception.

Li grandissim majorité es sub li suggestion del centvez repetit judicie, que li Lingue International o mem generalmen omni lingue es un instrument de comprension e que pro to ci es aplicabil mecanic regules.

To es fals. Un lingue ne es un instrument, ma un function de un organisme. It existe divers metodes por far se comprendet: Li intonation del voce, li mime, li moventie del membres etc., ultra li articulation de sones i.e. li lingue. Pro li psicofisic paralelisme do li lingue quam function organic naturalmen prende in mult relationes anc un form organic. Ci yo vole indicar un de ti psicofisic paralelitás in li lingue e in li pur fisiologie. It es li lege del divers diferentiation in li constant dominia de activitá (do interesse), e in li vicin regiones.

Li retine del ocul p. ex. have plu mult sensories in li region del tal nominat yelb macul quam in li circumant partes, e pro to solmen in ti parte on posse vider clarmen e distinter micri detallies. Sammen in acustica in li medial partes de audida on posse mult plu bon distinter micri diferenties in li ton quam in li extremes de tre bass e tre alt sones, it es li region de max sovent e max necessi sones. Li nerves palpativ es mult plu repartit in li fines del fingres quam in li altri partes del córpor just pro li max sovent usation del fingres por li palpation.

Sammen li diferentiation per paroles es specialmen evoluet in li centres de interesse. Li arabes del Sahara have un grandissim númer de special paroles por divers formes de cavalles, durant que noi in Europa ne distinte tant, e contenta nos per 5-6. Por mult savagi animales noi have solmen un expression, durant que chassatores, specialmen che li primitiv popules possede un grand quantité por preciser nuancies in ti dominia.

Naturalmen ti particularitá va e deve monstrar se anc in li L.I. Por coses e casus de sovent usation on va dever haver plu mult diferent e nuancient paroles quam por temas foren e lontan.

Un del max sovent usat classe de paroles es li pronórmnes personal. E noi posse vider ci que quasi omni lingues, adminim tis de Europa, distinte divers casus, adminim li subject e object, per diferent formes, durant que in li substantives on plu ne fa ti distintion: li nominative e acusative tre sovente plu ne have diferentie in li form, e li altres es marcat per prepositiones.

Pluri sistemas de L.I. ha abolit ti distintion anc por li pronómines, talmen que acusative e nominative plu ne es distintibil. Occidental ci seque li psicologic e fisiologic leges de diferent marcation de diferent psichic situationes. On pensa que to es un desfacilisation e propaga li abolition pro li idé de facilitá. Ma li teoric facilitá e li practic facilitá es coses diferent. U diferentiation tre sovente es necessi, on deve haver anc suficent formes diferent. To es visibil anc in li exceptiones. It ne es un hasard que li exceptiones es just trovat in li max usat paroles, durant que plu forenes es submisset a un regul general. On mey comparar li ínregulari comparationes del adjectives: ili es just li max mult usat e fundamental idés grand, mal, bon, mult etc. Lu sam es in li verbes: esser, far, dar, vider, ear, manjar, etc.

Un grand quantité de ínregulari paroles ha esset creat per simplification e facilisation del pronunciation. Certmen li hom ne vell har fat special ínregularitás e exceptiones por desfacilisar li parlada. Ci solmen un exemple in Occidental: li form es del verb esser es certmen un exception e un ínregularitá. Yo tamen ne pensa que va trovar se alqui con bon «common sense» quel pro causes de regularitá e facilitá vell insister pri li introduction del plen e regulari form esse. Chascun senti que to vell chargear li parlada.

Certmen secun li sam lege del centre del interesse e usation li L.I. quel ne es li lingue matrin, do plu lontan, va esser mult plu regulari quam li matrin. Ma it ne posse esser adductet a un form de mecanic function proque on nequande posse eliminar li psichic substantie ex un lingue, ni li psicofisic leges reyent in li munde organic.

Certmen omni lingues monstra li tendentie a simplification e facilisation. Ma ti direction ne es atinget per un sol metode in omni casus, i.e. regularisation. Quam sovente monstrat in li plu sovent usat paroles reye un principie ancor plu fort: it es li facilitá de pronunciation e curtitá, talmen que ci mem es introductet ínregularitás e exceptiones ja ne sentibil pro familiaritá.

Anc ye li creation de un L.I. on deve prender in calcul ti psicologic e psicofisic leges. On ne mey obliviar que li max general element: aqua, fisicalmen es un córpor representant presc solmen exceptiones del general leges fysical.

Vocabularium del centres de interesse

Li córpor homan

Ente homan, homan-ité, rasse, embryon, sexu, hom(-o, -a), mann, fémina,

Córpor: membre, organ, pelle, cute, derma(t), epiderma(t), pore, sud-ore, transpiration, sebe, membran, mucose, -- Muscul, fibre, carne, cellul, call, call-os-itá, pustul, glandul.

Cap: visage, facie, trate, figura, profil, mime, grimasse, fysionomie, cranio, front, nase (aquilin, puntat, aplatat), narice, menton, tempie, mach-uore, cerebre, orel, tympan,

Bocca, labie, dent (molari, os-ori, incis-lv, can-in), gengive, alveole dental, bave, salive, saliv-age,

Ocul, palpebre, ocul-glob, cilie, orbite, ocul-cave, brov, iris, retine, cornea, camp visual, spacie visibil

Barb, mustache (up-torder li mustaches), puntat, -- Color de facie, carnation, rug(a),

Coll, nuc(a), crine del cap, capille, capill-tress, capillatura, gurgul, gúttur,

Trunc: torso, vertebre, péctor, torac, sinu, tette, buton de mamme, papille, dors, boss, cordie, ventricul, pulmon(e), aorta, flanc, stomac, bili, diafragma, bronchies

Ventre: abdomin, hanche, coxe, panse, ren, hepat, matrice, intestine, vessuca, anus, cul, sede, posteriore, vagine, fec, fec-alya, gremie, appendice, pube, genit-alya, partes sexual,

Membres: brass, manu, punye, fingre (pollic, index, fingre medial, annelar, auriculari, thenar o palme del manu, ungul, crure, genu, gamb, pede, talon, calcan,

Skelet: osse, oss-age, oss-atura, ossa-ment, medull, tendon, cartilagine, articulation, Junt-ura, cramo, vertebre, spin dorsal, cost, scapul clavicul, humerus, radius, cubitus, femur, pélvis, tibia, calcaneo, malleol, rotul

Status e movementes: form, statura, aplomb, fasson, geste, fysionorrue, caractere, marca, typ, mime, aspect, pall-ore, pallid-itá, -- Nascentie, morte, -- Hala, sofle, spira, spira-tion, letargie, asfyxie, quasi-morte, reva, cochemare, audition gust, besa, dorme, somnie, sospir, genu-flexion, -- Nan, pygmé, corpulentie, gigant, magr-itá, grass-itá,

Adj.: capillat, capill-ut, crin-osi, audi-bil, percept-ibil, acustic, corpulent, grass(osi), grass-ut, obesi, gracil, magri, muscul-osi, -ari, vulner-abil, in-vulner-abil, immun, claudicant, paralysat, sanguant, carn-ut, Verbes: crescer, viver, vegetar, viv-achar, permaner, susbister, durar, nascer, morir, in-grass-ar, exhalar, transprar, ex-sudar, salivar, sputar, manjar, trincar, ructar, bavar, gurgulear, somniar, revar, dormi-ent-ar, lullar, dormir, dormillar, hiar, somnolar, nausear se, tussar, tuss-ettar, besar, smaccar, labio-claccar, bavar, soflar se li nase, vider, palpebrar, ocul-ettar, discerner, distinyer, detornar li ocules, rider, plorar, vocar, criar, cri-ach-ar, grinsar, sospirar, gemir, guayar, plendi-plorar, singlutar, rub-ijar, sternutar, glotir, manjar, scrapar, grattar, cluder li punye, in-puny-ar li manu, salt-ar, salt-illar, currer, ear, vader, tramplar, trott-illar, trott-ar, mis-passu-ar, genu-flecter, star sur genues, genu-star, marchar, ped-presser, calcanear, talonar, palpar, tuchar, des-sangu-ar, -- Li capilles posse: crispar, buclar,

Li 5 sensus

Vision

Nómines: ocul, vise, vis-lon, regard, percept-ion, contemplation, aparition, des-aparition, luce, lúmine, lumin-os-itá, clar-itá, eclat, brillia-nt-ie, splend-ore, obscur-itá, tenebre, transparent-ie, opac-itá, vis-ibil-itá, clar-ation.

Ecran, scren, protection. para-sole. lornion, lorniette, nas-binocul, pince-nase.

Visionario, illusion-ist. -- Observator. inspect-or, spion.

Illusion, fascination, hallucination, fantasie, signe, adverti-ment.

Color, color-ation, nuancae, nuanciation.

Adj.: vis-ibil, in-vis-ibil, remarca-bil, percept-ibil, contempla-tiv, luc-id. lumin-osi, eclatant, brilliant, scintillant, splend-id, obscur, tenebr-osi, transparent, opac, pall-id, colorat, nuanciat, clar, optic.

Verbes: Li ocules posse: vider, regardar, gapar, percepter, remarcar, constatar, considerar, contemplar, examinar, a-clar-ar, illusion-ar, fascinar, hallucinar, palpebrar, ocul-signar, advertir, inspecter, controlar, spiar.

Li coses posse: aparir, des-aparir, luc-er, luc-id-ar, eclatar, brilliar, scintillar, splend-er, obscur-ar, transparer, ciec-ar, fulmin-ar, pall-er, fantasi-ar, color-ar, nuanci-ar.

Audition

Nómines: Orel, brui, brui-da, son, ton, musica, clam-ore, clam-ada, cri, cri-ada, cant, ulul-ada, turbul, fracass, tumultu, rumore, pataratá, tic-tac. tic-tac-ament, crac, detonation, distantie de audibilitá, portada de voce, ecó, sonor-itá, rauc-itá, discordantie, audi-tor, escuta-tor; son-instrumentes: crac-uore, cloche, tintinette, siflette, sifl-uore, flyte, trumpet, tambur, saxofon.

Adj.: dulci, rud, aspri, rasp-ic, rauc, brui-ent, sonori, silenti-osi, tranquil, sin brui, strident, penetrant, -- audibil, perceptibil, acustic, audi-t-iv, -- bass, alt, voc-osi, fort, des-voc-osi, pian, eclatant, discordant, strident.

Verbes: sonar, re-sonar, detonar, raslar, clikettar, fracassar, eclatar, vellar, strider, bruir, muir, rumotar, frascar, sonorar, cracar, claccar, smaccar, tintinar, croacar, tictac-ar

Li voce posse: tremular, chuchotar, murmurar, susurrar, gacardar, gagotar, balbutiar, grunir, siflar, clamar, criar, gemer, sospirar, guayar, gemir.

Li nase posse: anhelar, spirottar, roncar, nasillar.

Li orel posse: audir, escutar, auscultar (medico).

Gust

Nómines: lingue, savure, sapore, in-sipid-itá, fad-itá, dulc-itá. aspri-tá, acri-tá, amar-itá, rancid-itá, desir, apetite, avid-itá.

Adj.: savur-osi, gapor-osl. acri, acid, amari, ranc-id, fad, sal-in, aroma-tic, dulci, aspri, in-sipid. sucrat.

Verbes: savurar, a-dulci-ar, salar, sucrar.

Odor

Nómines: nase, flare, odore, mal-odore, sensation, senti-ment, fetid-itá, fetid-esse. miasma(t), aroma(t), musc, parfum, emanation, exhalation, infection, nausea.

Adj.: mefitic, nause-os. nause-ativ, repugnant, odi-osi, fetid, miasma-t-ic, mal-odorant, aroma-t-ic, odorant.

Verbes: flarar, odorar, sentir, feter, mal-odorar, exhalar, parfumar, emanar, inhalar, infect-er, nausear.

Tucha

Nómines: manu, pelle, tuchada, titillation, frottation, palpation, massage, choc, colp, contact, tangent-ie, tactil-itá.

Adj.: sent-ibil (passiv), sens-ibil (activ), in-sens-ibil, apatic, sagaci, percept-ibil, concret, palpa-bil, evident, polit, glatt, rud, rug-osi, dur, tendri.

Verbes: sentir, tastar, palpar, titillar, frottar, massar, tuchar, tappar, batter, atinyer, a-trapp-ar, caressar, chocar.

Li lingues del congresses

Li Columbia University Press de U. S. A. ha publicat un statistica del lingues usat in international congresses. De 1923 til 1929 li lingues usat oficialmen esset li sequent:

238 vezes li francés lingue; 186 vezes anglés; 161 vezes german; 35 vezes italian.

Nor confratre «Esperanto» (may 1936), quel raporta ti statistica conclude per un trist constatation: quant témpor perdit por traductiones e quant congressistes condamnat al silentie pro ínsuficent conossentie del usat lingues!

Ti conclusion es naturalmen anc li nor, pro que it es rect. Ma existe un altri mult plu important, e quel nor confratre ne ha perceptet: it concerne li selection del lingues. Ne omni lingues national es utilisat, ma in prim francés, anglés e german, un poc italian, li altri rarmen o nequande.

To determina li natura del lingue auxiliari unic a crear quel deve esser un specie de mediale inter ti quar cardinal lingues, e ti mediale va ínevitabilmen esser un occidental lingue.

Li unesim pensa quel veni al autores de lingues international es trovar un lingue absolutmen neutral, it es egalmen distant o proxim a omni lingues del terra; ili rejecte Occidental pro que it tro mult favorisa un gruppe de lingues, li lingues del occidente. Numerosi es autores queles ha persequet ti chimera de un lingue teoreticmen neutral e parturit monstruosis íncapabil viver. Lor intentiones es excellent, ma ili actet extra li realitá.

Omni scientistes, omni comerciantes, omni hom havent international relationes conosse ja plu o minu bon anglés, francés, german, italian; tande va mult plu facilmen accepter un international lingue basat sur lingues, quam un specie de matematic linguage absolutmen ínconosset de ili (quam RO) o un specie de pretendet universal remedie in quel li international paroles familiari es viceat de japanés, chinés, turc paroles admisset «pro neutralitá»! R. Bg.

Fidelitá del canes. Ante poc témpor, li scientistes quel explorat Pompei, trovat li cadavre de un yun infanto jacent sur li suol, in li position in quel il hat esset suffocat per li gases e li cindres. Apu le esset li ossages de un grand can, tenent in su dentes serrat li vestimentes del infanto. Evidentmen it hat provat salvar su mastre.

Circum su coll it havet un larg argentin collare. Quande ti-ci esset nettat e polit, on posset leer li sequent inscrition: Ti can ha salvat tri vezes li vive de su yun mastre; un vez ex un incendie, un vez del aqua e un triesim vez del malfatores.

Do, ye ti clocca quande li morte semblat cader del ciel, li fidel amic tentat un quaresim vez salvar ti quel it amat.

Discussion

LI PRUVA!

de R. Berger

Nor revelationes pri li ver historie del Lingue International continua ocupar li Esperantistes. Li numeró 453 del 25. nov. 1937 de «Esperanto», organ del «Universala Esperanto-Asocio», reproducte un capitul de nor «Ver historie del Lingue International» (cp. Cosmoglotta A nro 166, pág. 71 «Li ver autor de Ido», 5 unesim paragrafes de «Ancor hodie...» til «...lítteres concernet».) concernent li propositiones de Lemaire e Javal a Zamenhof in 1906, e conclude:

(Originale)

Hu, hu, kia novajo por miregigi la civitanon! Se tiel aspektas la vero, tiam ni sxatus konatiĝi kun efektivaj malverajoj! Tiu cxi provo subacxeti D-ron Zamenhof ja estas tipa, ne por la du honorindaj personoj, Javal ka Lemaire, sed por tiu kiu 30 jarojn poste surtabligas tion. Utile estus scii sur kiuj dokumentoj bazas tiu cxi diraĵo.

(Traduction)

Hu, hu, quel nova por astonar li citeano! Si tal aspecte li veritá, tande noi vell desirar far conossentie de veritabil ínveritás! Ti prova comprar Dr. Zamenhof ya es tipic, ne por li du honorabil persones, Javal e Lemaire, ma por ti quel 30 annus poy mette it sur li table. It vell esser util saver sur quel documentes basa se ti assertion.

Pro que on dubita pri li veritá de nor assertiones, noi opine necessi reproducter li du max convictiv de nor documentes e noi oferta al redaction de «Esperanto» metter les personalmen sub lor ocules, strax quande ili va desirar to.

Li unesim es un long lettre scrit de comandante Lemaire a Couturat e datat de Bruxelles ye li 2. may 1907. Ti lettre noi trovat in li archives del Delegation in Paris. Por evitar omni misinterpretation, noi cita li du max important passages in li original textu francés:

(Traduction)

Yo ne ha dit vos, pro un tro natural sentiment de delicatesse, que Zamenhof hat recivet de nor regretat Javal e de me un proposition quel ne va esser fat le de altres.

Strictmen confidentialmen yo va dir vos quo noi ha ofertat le: 250.000 (250 mill) francs ye li condition que il mey abandonar Warszawa e venir habitar Bruxelles, Paris, Genève o altriloc secun su preferentie, e que il mey interprender presentar li reformes al munde esperantistic.

Javal e yo ne demandat necos in exchange por to.

Li fratre de Zamenhof partiprendet al negociationes (parol ínleibil) in Genève; il insistet che Javal e me que noi ne mey lassar su fratre retornar a Warszawa.

In ti moment ta Zamenhof esset pret a omnicos.

Quande il revenit a Bruxelles un mensu plu tard, il aportat un project de reformes viceant ĉ, ĝ, ĥ, ĵ, ŝ per ch, gh, hh, jh, sh.

In plu alumeto devenit alumo; urini devenit pisi; alaŭdo devenit alavdo; etc., etc.

Naturalmen Javal e yo declarat, que noi ne posse accepter to, ma que nor proposition vale solmen sub condition de complet reformes, a quo il hat obligat se in Genève...

Ancor un vez: yo di vos to omnicos confidentialmen: generale Séberte e Gaston Moch save li cose. Naturalmen li viage de Zamenhof a Bruxelles e a Paris esset le payat; il recivet 2000 fr. por it.

Por me, Zamenhof es in li manus de ti litt gruppe quel profita del Esperanto-publicationes. Pri to yo va unquande racontar vos to quo Zamenhof self ha comunicat a Javal e me.

Ti factes restat confidential til quande Carlo Bourlet revelat les 1909, poy Zahenhof self in li Oficiala Gazeto febr. 1911. Anc Couturatin su brochura Doktoro Zamenhof e la Delegitaro, publicat in 1914, alude al sam facte quam índubitabil in pag. 39.

Anc Drezen in su Analiza historia de Esperanto-Movado (Leipzig 1931, p. 38) parla pri li oferta de 200.000 frs (!) de Javal a Zamenhof. Hodie un Esperantist conossent bon li historie de su lingue ne posse ignorar ti facte. Noi do ne comprende qualmen li redaction del revúe Esperanto, oficial organ del U.E.A., astona se pri ti detallie de nor Ver Historie e scri ironicmen: kia novajo por miregigi la civitanon, e questiona nos sur kiuj dokumentoj bazas tiu-cxi dirajo.

Li sol diferentie inter li informationes ja conosset in «Esperantujo» e nor documentes jace in lu sequent:

Li Esperantistes crede que Zamenhof ha strax refusat li moné de Javal-Lemaire. Just ante li guerre un esperantistic publicist assertet mem que Zamenhof refusat con indignation e Drezen scri solmen que Zamenhof «rifuzis». Li supra-citat lettre de Lemaire pruva que in realitá li aferes evenit tot altrimen e que Zamenhof in prim acceptet discusser e ne refusat li moné in principie.

Un duesim pruva es liverat per un lettre de Zamenhof self a Dr Javal. Ti lettre con mult altres de Zamenhof ha esset donat del vidua de Javal a un conosset interlinguist quel ha transmisset it nos ante quelc mensus. Vi li lettre in total.

(Traduction)

Dr L. Zamenhof

Warszawa

str. Dzika nró 9 3.X.06

Car senior!

Yo recivet vor lettre del 26. IX. Yo nu labora diligentmen pri li ameliorationes, yo compara omni idés, queles yo havet pri to in divers témpores, omni opiniones queles yo audit o leet, -- e yo explora omnicos denove. Ye li 15 octobre precis yo va venir a Bruxelles e tande yo va parlar detalliatmen pri omnicos. Tande yo va presentar Vos ti ameliorationes queles yo proposi far, Vu va dir me Vor opinion. Vor propositiones additional, changes, etc. e yo va responder vos, esque yo posse accepter les o ne.

Pri Vor proposition concernent mi person noi va parlar solmen poy, ne ante que quande nor conversationes pri li ameliorationes va esser completmen finit, nam li acceptibilitá o ínacceptibilitá de vor nobil proposition va completmen depender de to, esque noi va posser reciprocmen interconsentir pri form e quantité del ameliorationes. Si pos quin o six dies de deliberation noi va arivar a interconsentiment reciproc pri li ameliorationes, tande -- solmen tande -- noi va posser parlar pri li arangeament personal.

Vor L. Zamenhof.

Si on dubita pri li autenticitá de ti lettre, noi proposi monstrar it a expert esperantistes durant que it es ancor in nor possession.

Ti lettre pruva (1) que Zamenhof acceptet reformar Esperanto in 1906 in li scope transacter con Javal-Lemaire queles hat ofertat le 1/4 de million por liberar li autor de Esperanto del tutela del editores (Hachette); (2) que Zamenhof qualificat li oferta de Javal-Lemaire quam «nobla propono». Do on ne posse asserter que il refusat con indignation e anc ne que on volet subacxeti le, nam un mann quel on vole subacxeti ne responde pri nobla propono a su compratores!!

Noi espera que li revúe Esperanto ne va hesitar rectificar su judicament citante li supra-mentionat autentic fontes, por ne lassar su letores sub li ínjust impression que Cosmoglotta ne ha publicat li exact veritá.

Por quo on fa exemples

Quelc témpor pos mi transition de Ido a Occidental un amíco idistic visitat me. In comensa de nor incontra noi evitat li delicat question, quel naturalmen brulat sur nor lingues, ma ti tacentie ne esset mantenibil, e bentost noi esset in plen discussion. In sequent, un episode ex it:

Il: Quande tu ancor esset Idist, anc tu criticat li ínprecision del unic «de» de Esperanto e defendet li tri precis Ido-paroles da, de, di quam superior. Nu anc Occidental have solmen un: de. It vell interessar me audir, qualmen tu hodie defende, quo tu unquande ha criticat.

Yo: Li practica self de Ido ha convictet me, que li tri parolettes es tre desfacil a usar. Apen un Idist posse usar les corectmen, li plupart sempre confunde les. Yo sovente besonat mult reflection por aplicar li corect parol, e tamen dúbites restat. Pri li de de Occidental nequande eveni dúbit. Adplu li triplicitá es superflú ballast: ples monstrar me un unic exemple in Cosmoglotta, u li «de» crea ambiguitá.

Il: Quo tu responde a ti exemple: Li Esperanto-frase: «La ŝtelitaj ŝtrumpoj de la knaboj de la fiŝkaptisto» have quar significationes diferent, queles noi distinte in Ido per posir li pares da-di, da-de, de-da, de-di in li frase «La kalzi esas furtita... la pueruli... la peskisto.» Ci, Occidental es tam ínprecis quam Esperanto; quo tu responde?

Yo: Noi posse tre bon expresser li divers senses, sive per usar altri constructiones, sive per substituer per o fro a de, u vu usa da e de. E nor per e fro ne demanda li sam rigorosi reflection quam vor paroles. Ma in general on posse scrir de e it va suficer, nam tal constructet exemples pruva necos. Solmen exemples prendet ex realitá, ex li practica, es convictiv. Tal special exemples por atrappar alquem on sempre posse far, mem por li max bon sistema.

Il: Ma por to on ya fa exemples, por monstrar li defectes del altri sistema in form plu condensat.

A ti logica yo plu ne savet responder. Ma yo aprendet ti valorosi eclaration psicologic: On «fá» exemples por demonstrar «in condensat maniere» un defect quel in li practic usation del criticat sistema totmen ne es remarcat. Ilmari Federn.

Remarca del redaction: Ti manie composir rarissim exemples por pruvar li necessitá de distintiones complicat es debit a L. de Beaufront, de quel li ínfelici influentie ha esset desastrosi por Ido. Per exceptional exemples on posse pruvar mult coses absurd: it sufice composir les! Un vez Beaufront self publicat un grand titul: la linguo supleanta Ido, e il ne videt que it significat du coses exactmen contrari: li supleent lingue quel nomina se Ido, e li lingue quel suplee Ido. Ti exemple pruva in fund que li obligatori acusative, quel esset faruchmen combattet de Beaufront, es índispensabil por evitar ambiguitás! Si li Idistes es logic, ili deve strax readopter ti acusative! In realitá, on deve admisser que un exemple, mem composit, ne es suficent por far introducter un precision quel es ínutil e molestant in li 99% del altri casus. E ti rasonament es anc bon por li preposition de in Occidental.

R. B.

Scientic litteratura

Plantes fa guerre con unaltru

de Werner Lenz

Solmen ante 150 annus li german Sprenzel ha decovrit li fecundation del flores per insectes, un «heresie» quel ha custat le oficie e pane! E ancor ante 75 annus on mocat Darwin, quande il confirmat li fama que vermen hay plantes carnivori. Hodie mem li índoct save pri ti procedes; e li deliciosi lent-film-fotos monstra nos tal miracules del natura.

Hay tamen abundantie de miraculosi e tamen ínconosset fenomenes in li munde de plantes. Si noi ha memorat li insectivori plantes, it mey esser mentionat, que ti infantes de Flora ne besona absolutmen alimentation animalic. Ma ili developa se plu bon quam tis queles nutri se purmen vegetabilic pro separation del insectes. On ha fat experimentes per nutrir ti botanic «besties feroci» ne solmen per insectes, ma ha dat les anc crud carne. Li filio de Darwin preferet In su experimentes carne frit quel esset profitosi por su protectetes. On ha anc constatat que un repaste tri vez per die es suficent, ma anc que plantes quel recivet tro grand portiones, ruinat lor «ventre», a saver devenit lax. Yes, homes e plantes possede mani similitá. Existe p. ex. plantes «vivipari» (queles producte vivent infantes), li mangroves, queles cresce quam gigantic árbores in li tropic costas del mare, porta lor botanic embriones in se, 9 mensus, til li maturitá del gérmine. Tande li infantes in longore de 1/2-1 metre es pret por autonom vive. Nu li pret plantette cade perpendicularmen in li aqua e fora se ne lontan del matre in li funde per su acut radica.

Li politica de colonisation es li punctu essential in li vive social anc che li plantes. Lucta es anc li destine del plantes; on deve conceder, que li ínnocent infantes de Flora save far e ganiar guerres. It ne es ne necessi pensar ci solmen al parasites e pseudo-parasites, al viscos e orchidés, al lianes e hedre, queles partmen have su radicas in li ligne del árbor, partmen solmen climba sur it, por extender lor cap fro li crepuscul del silva al luce del ciel. Ti fame pri luce es extrem e ne halta anc ante mortation. Li eclastro (strangulator de árbores) sufoca per su serpentatri tornes li árbor portant. E quande li strangulat pos mult annus putri se e cade, anc ii mortator es condamnat a morte e putrition. Ma anc ver guerres es fat in li munde del plantes, in plen regímentes e armés admarcha li plantes por conquestar nov spacie de colonisation.

Vi li antiquissim lucta inter li fago e querc in Germania. Solmen li explorator e forestero conosse it. E sempre li fort-obstinat querc cede al gracil persistent fago; sempre plu victoriosimen li fago determina li image del german foreste. Un altri famosi «guerre de plantes» dura nu ja presc 300 annus, e sempre ancor ne es finit, nam sempre plu adavan penetra li micri plant «erigeron canadensis» (in german «Berufkraut»). Li flores es simil al «aster» e brillia in lucent ínnocent blanc; malgré to ti molest malherbe extermina gigantic territorias. 1650 li unesim seme venit de Canada til Anglia. Li canadian submisset se grand partes del «verd insul». In un rabiat lucta li plante victoriat, pro que it producte imens masses de «infantes», e ti spir-levi semes es tam volatori, e es expedit in tal escadres que ili circuma e sufoca omni altri herbes. Ancor in 1800 in Francia on estimat Erigeron canadensis quam botanic raritá, e it esset presc ínconosset sur li rest del continente. Sin pretensiones e luctante fertil-terribilmen til hodie it ha victet su adversarios sur ínnumerabil campes in gigantic spacies de tot Europa e domina mem tal territorias quel esset populat per talmen tenaci malherbes quam li urtica, de Italia til Svedia, de Ural til Pyrenés.

It es do li aviatica quel fa li fortie del armé del plantes. E anc por li colonisation li plantes usa ti volant armé. Un fago quel gania su victories quam infanterist, nam su semes ne possede aviones, vell expander se tre lentmen, si ne homes e animales vell forportar li glandes. Per natural fecundation li yun fago vell crescer ne plu lontan quam 300 metres del trunc matrin. Annus passa, quant quam it self va portar semes e inplantar su infantes denove 300 metres adavan. On ha fat li calculation que sin auxilie, li avansament del fago sur distantie de Berlin til Hamburg vell durar 18640 annus. Ta li aviatores inter li plantes have plu bon chances: Quande in 1883 li max grand parte del vulcanic insul Cracatoa submerset sub aqua, anc li sudal parte del insul, quel restat súper li aquas del Sunda-mar, esset «sterilisat» per li ardent calentation e li sufocant pluvie de cindre. Tri annus ne existet vive botanic sur Cracatoa. Alor Seniora Flora mobilisat su armé colonial. Aviatores ad avan! Sur favorabil vent elevat se escadres aviatic de semes e polve sur li insules Java e Sumatra distant ye 150 e plu kilometres. Li sam die ili aterrat sur li vulcanic insul. Nu comensat ta nov vive. Li polve mixtet se con li humid tropic aer e format un suole vegetal (hum) quel covrit li nud cliffes e lava-masses. Bacteries perlaborat it. Algas, mosses e fungos etablisset se. Pluvie cadet, anc nov polve; li mosse retenet junt li humid terre. Nov armés aviatic avansat, ili aportat semes de herbes, grámines. Bentost elevat se 11 species de filices; tubuliflores, e altres sequet. Talmen esset dat li suol por bosc e árbores.

Lu sam on ha observat in Slesvig, u advere vice aviatores marin esset usat terrestri tales. Campes de agres esset ínusat. In prim augmentat se li natural malherbes del agres, cianette, agrostemma, crisanteme e papavre. Ma ne long ti adversarios del cereales posset dominar ta. Nam li plu grand e unitari armé del herbes avansat; bentost it dominat li territoria, ma anc li aero-victorie havet solmen curt sequentiese. Pos quelc ulteriori annus sur li spacies de sterilatri subsuol admarchat in legiones ericas, e in plu fertil regiones betul e fago inrammat lor palissades. In li ombre de ti mures it esset tro obscur por li majorité del herbes, ili migrat plu lontan; ma in li ombre del silva nu expandet se li moss, e it posse viver in pace sub li scren del árbores; nam it es lor amic e in recompensa conserva humid li suol.

Trad. E. W.

Bibliografie

J. Cordonnier: «Original stenografie de Occidental»

16 pg. formate normal A5. Editor Jos. Svec, Praha VII, Skroupova 2, Tchecoslovacia. Precie sv. Fr. 1.40 afrancat.

Apu li diferent national sistemas adaptat a Occidental, Duployé, Scheithauer, Schrey, Stolze-Schrey, nu ha just aparit li unesim sistema original.

Recenser un stenografic libre de un sistema quel on ne scri self, es un tache delicat; yo prefere tacer ci cert criticas, quel adeptes de «modern» sistemas in general adressa a omni sistemas del «classic» tip, tam plu quam yo opine que on deve incoragear li difusion de omni libre util e scrit in bon Occidental.

Li systema Cordonnier es un grafic o cursiv (ne geometric) stenografie. It sembla esser un eclectic sistema: li universal influentie de Gabelsberger e ti del tchec sistema Herout-Mikulik es sentibil, li ultim in li habil e consequent expression de r e I liquid per agrandation del signe precedent. To, e li expression de r e n ante consonantes per elevation o descension de ti consonantes simplifica li parol-images, e da al tot scritura un agreabil e atractiv aspect general. Li vocalisation es simbolisant, it usa infortiament (pression), NB del consonant precedent (ne sequent)!, position, anc arondation, e erection de signes inclinat.

Li autor ha trovat un editor conscientiosi e habil in sr Svec, quel dat a ti ovre li cadre de un jolli brochura productet per foto-print. Li stenografic parte es scrit de un manu secur, li tipografic parte... del sam manu; ínreprochabilmen dessinat lítteres perfectmen ilude un textu printat.

Un litt ovre de artificie! I.F.

H. Littlewood: «Vers un lingual instruction plu rational»

Dissertation por li Diploma de Docente de Occidental, Publicat del Secretariatu del Occidental-Academie, 12 pg. formate normal A 5. Editoría: Institute Occidental, Chapelle, Precie 0.50 Fr. sv. afrancat.

Ti litt ma ponderosi ovre oferta to quo promesse su titul, e mem plu mult. In un lingue clar e vivaci, comprensibil anc a persones queles nequande ha ocupat se pri linguistic pedagogica, it exposi li resultates de un long practica e experientie, quel li autor ha ganiat per docer durant mult annus su lingue matrin anglés in Nederland. Basant se sur li modern scientic conossentie que li unité del lingue ne es li parol ma li frase, e que on aprende ne per logic reflection, ma per analogie e imitatíon, un índependent observator critica con mult exemples li defectes e resultates del du metodes de instruction lingual hodie max difuset: li metode traditional grammatical scolari, e li li tal-nominat metode «direct». Poy, per un habil e surprisant combination e sistematisation del bon qualitás de ambi metodes, il developa e presenta su propri metode: ma to on deve leer self. Quam li autor alude, it have psicologic similitás con cert agreabil ludes de inteligentie e habilitá: bridge o ténnis. Su modest e realistic lingue monstra totvez, que it es un tre seriosi labore. On lee li ovrette du e pluri vezes con sam plesura.

Li autor, quel nu prepara un curs international de Occidental secun su metode, es ancor relativmen «yun» e quasi ínconosset in nor movement. Su remarcabil ovrette, quel es calidmen recomendat a omni occidentalistic instructor, va sin dúbit conquestar le in curt témpor un position de meritet influentie inter nos. I.F.

«Spiritu de Occidental», Li ovre de Edgar de Wahl

Colection de articules, publicat, in parte traductet e comentat de Ilmari Federn. Unesim liveration, 32 pag. formate normal A 5, Editoría: Institute Occidental, Chapelle. Precie provisori de subscrition por li ovre complet: Sv. Fr. 2.

Ti publication deve satisfar pluri desires sentit desde long: reediter li max valorosi articules del ancian KOSMOGLOTT; dar un complet sinoptica pri li ovre del autor de Occidental, ye ocasion de su 70. anniversarie: dar al crescent circul de interessates un quasi complet exposition del principies de Occidental, specialmen al (1) candidates por li Diploma de Docentie (2) al scientistes desirant conosser li opinion del «max expert interlinguist» pri li divers partial problemas del interlinguistica, e (3) al adversarios de Occidental, por que ili mey posser instructer se pri it ante criticar it. In plu, per «Spiritu de Occidental» nor plum max competent va responder a almen tri quart de linguistic questiones adressat al secretariatu del Occidental-Academie.

Pos un tabelle de dates pri li interlinguistic activitá de sr de Wahl, es publicat -- pos 30 annus, ma ancor actual -- un traduction ex german del famosi memorandum al Delegation, quel desaparit sin tracie ex su archives. Un copie in possession de sr de Wahl ha conservat historic document.

Ancor serchant, poc a poc precisent se, seque li unesim presentationes del «Regul de Wahl», reproductet ex li desaparit revúes Discussiones e Lingua internationale, poy essayes pri fundamental questiones: general principies, obligatori finales, logica, articul, geografic nómines etc., etc. alternant con vivaci polemicas plen de soveran ironie combinat con scientie profund.

Ti articules es traductet ex li lingue experimental Auli al hodial Occidental; yo tamen ha efortiat lassar secun possibilitá li arcaic formes plu ne usat si ili apare tolerabil in li usu hodial, ni anc tro deviar del stil e sintaxe quelcvez ancor un poc ínhabil ex li epoca quande sr de Wahl scrit ye unesim vez in un propri lingue. Omni grav changes e omni nómines e alusiones ne strax comprensibil es comentat in anotationes, talmen que li libre ne demanda preconossenties.

Li duesim liveration va continuar li articules ex Lingua internationale e comensar li publication ex KOSMOGLOTT. Pro que li ovre complet va exceder 128 págines, li precie de subscrition de sv. Fr. 2. -- va esser augmentat strax pos li aparition del ultim liveration. I.F.

Association Por International Servicie

Section ILCI. U Occidental es max vivent, it sovente es totmen celat al Occidentalistic publica. Ante quelc témpor nor coidealist H. Björkman, Jänkisjärvi, Scedia, ha iniciat un corespondentie per series de lettres circulant, nominat «CONVERSATIONES INTER INSTRUCTORES». Tri series ha aparit poligrafat e es accessibil al publica: Chascun de ili discusse un tema. It ne es grand pedagogic scientie, con mult términos greco-latin, íncomprensibil al laico, no, it es un lingue vivent e familiari, in quel instructores de diferent lingues matrin raconta experienties e exemples ex lor practica, demonstra divers metodes de instruction, posi questiones e responde les. Li letor regarda in un circul de amicos. Noi recomenda a omni instructores dar lor adresse a sr Björkman. Li partiprension es gratuit; it ne custa altricos quam un lettre gentil, por reciver un tal serie de lettres. Sin dúbit circum li nucleo de ti bell iniciative bentost un circul elargat va cristallisar se. F.L.

Filatelie

LI SVISS POSTMARCAS PRO JUVENTUTE 1937

Li postmarcas de charitá esset introductet in Svissia mersí al iniciative de sr pastor Honoré, de Cronay-sur-Yverdon, quel hat trovat li idé in su land de orígine, Dania. In fact, sr Hellböll in Copenhag esset li promotor del tal nominat cristfest-postmarcas (Julemärker) sin valore francativ; glutinat sur li corespondenties apu li marcas oficial ili representat un sacrificie destinat a subventionar alcun ovre de charitá, notificat antey. Li unesim serie de Svissia in 1912 «Sole a omnes» esset lansat in sam conditiones. In 1913 li unesim oficial marca Pro Juventute aparit ye li precie de 10 cts., de queles 5 cts. esset destinat por li administration postal e 5 cts. al Institutiones de Yunité. In 1914 li guerre impedit li emission projectet. Desde 1915 chascun autune videt aparir un nov serie de 2, 3, o 4 valores. Desde 1924 hay sempre un 5 cts. vendit por 10 cts; un 10 cts. vendit por 15 cts., un 20 cts. vendit por 25 cts., e un 30 cts., vendit por 40 cts; li precie additional es por Pro Juventute. Max divers temas ha esset tractat in ti marcas: blasones de sviss cantones o cités, costumes national o local, comemoration de famosi mannes: poetes, scientistes, benefatores. Ho-annu li serie es comemorativ, destinat a indicar li duant-quinesim anniversarie del creation de ti institution. Li 20+5 cts e 30+10 cts., in colores viv e delicat, porta li dates 1912-1937. Li unesim contene un cap de garsonetto tornat a levul, li duesim un cap de fliccotta tornat a dextri, in un cadre de branches. Ili ha esset ovrat per li pictor Liner de Appenzell e esset executet in litogravura per li firma Courvoisier de La Chaux-de-Fonds. Li 5+5 cts e 10+5 cts. a memora respectivmen li generale Dufour (quel in 1847 finit li guerre civil del «Sonderbund» inter protestantes e catolicos per un victorie rapid e admirabilmen human) e al eremite

Niklaus von der Flüe (quel in 1481 per diplomatic conciliation preventet un guerre civil inter li cantones citean e li cantones paisan). Li gravura tre fin in stal esset executet per li direction del postas in Bern, li dessines esset fat per li pictor Bickel in Wallenstedt. Ti 4 postmarcas esset vendit durant li mensu de decembre 1937, e vale por afrancar til li 31. may 1938. Pluri landes ha sequet li exemple de Dania e Svissia e have marcas de charitá, specialmen Belgia, Luxemburg e Nederland. C.V.

Li potentie del suggestion. In li scole de policie de New-York, on ha fat un interessantissim experientie quel monstra li potentie e li dangere del suggestion.

Durant que li professor parlat al eleves, subitmen on frappat al porta. «Ples intrar», il dit. Un Old senior aproxima se al mastre, conversa con le, poy departe.

Pos quo, li professor fa a su auditores li sequent invitation: «Yo petit vos dar per scrit li detalliat descrition del visitator quel ha just exeat. Ples preciser li sequent punctu: Esque li surtut quel il portat esset de color clar o obscur? Esque il havet chapel demí-sferic o moll? In fine, yo insiste sur ti detalie: In quel manu il tenet su canne?»

Li scope de ti micri interrogation esset constatar li facultá de observation de ti futur policieros.

Resultate del prova: Ex 52 eleves present, 17 assertet que li visitator tenet su canne in li levul manu: 32 opinet por li dextri manu; tri confesset ne plu memorar alquo pri to. Ma omnes concordat pri un punctu: Que li canne del visitator esset ex obscur color.

In realitá, li visitator havet null canne!

Abonnament a Cosmoglotta

Fr. 4.— sviss; Fr. 27.— francés; RM 2.30; Kc 26.—; 1 dollar; 4 s. anglés; Fr. 27.— belg; fl. 1.70; dan Kr. 4.10; sved Kr. 3.60; L. it. 18.—; öS 5.—; 21 Esc.; 13 respons-cupones.

Cosmoglotta B 15 (feb 1938)

Serie B, poligrafat -- «INFORMATIONES» -- feb 1938 -- Nró 16 (1)

Contene:

  • I. Federn: Li spíritu de Occidental.
  • E. Peruzzi: Li adjectivic finale -i
  • APIS
  • M.K. Gardner
  • Suplement al Documentes
  • Spectator: Metodes de lucta
  • IALA
  • I. Federn: Anteparole a «Spíritu de Occidental»
  • Discussion pri altri campes
  • Cronica: Anglia -- Estonia -- Francia -- Germania -- Hispania -- Italia -- Nederland -- Svedia -- Svissia -- Tchecoslovacia
  • Ex li papercorb: prof. Madhrepore.

Ilmari Federn: Li Spíritu de Occidental

(Ex un lettre adressat a sr M.K. Gardner.)

In su articul «Li Lingue International -- un artistic problema» sr de Wahl concepte li lingue ne quam un tecnic mosaica o conglomerate composit de elementes mecanic, material, mort, separabil, ma quam un organic unitá, un artistic ovre.

Por mult mundlinguistes to probabilmen es íncomprensibil. Ma revuante e judicante Occidental secun li categories e conceptiones del schematic sistemas de Lingue International, on similea a un geometre quel aporta circul e lineale e li metode del trigonometrie por capter e comprender li essentie de un pictura de Michelangelo o Rembrandt.

Similmen, Dr. Homolka, li presidente del Occidental-Union, ha exposit in un lettre a sra Morris, li presidenta de IALA, que omni altri sistemas de L.I. ha prendet in consideration solmen li material parte del paroles, lor córpores quam mecanic elementes. De Wahl ha captet anc lor spíritu.

Por li altri sistemas vale to quo Mefistófeles di al scolero in li unesim parte de «Faust» de Goethe:

[verse]


Wer will was Lebendigs erkennen und beschreiben, Such erst den Geist herauszutreiben, Dann hat er die Teile in seiner Hand, Fehlt leider! nur das geistige Band.


(Qui vole comprender e descrir alquicos vivent, prova antey expulser li spíritu; tande il have li partes in su mane, ma regretabilmen manca li ligament spiritual.)

Occidental es un altri munde quam li schematic lingues; sam quam li arte es un altri munde quam li matematica -- benque on posse trovar trates comun. Por plenmen apreciar Occidental, on deve surtir ex li munde schematic. On deve por quelc témpor obliviar li lexicos, principies, grammaticas, li quantité de paperallia quel contene solmen dissectet particules del cadavre del lingue. Ne tá li lingue trova se, adminim ne su spíritu; tam poc quam li vive homan trova se in li salas de anatomie.

U es li spíritu, li vive del lingue? Che li homes queles usa it, queles parla e scri: Ples pensar al mann in li strada, quel babilla con su compano -- al comerciante quel persuade li hesitant comprator -- al politico quel per patetic o demagogic paroles influe li masses -- al diplomate quel pesa li clausules e mental reservationes por li interesse de su land -- al yun mann quel murmura amorosi non-sens in li orel de su amata -- al flicca quel canta per gay voce un canzon -- al poete quel prova capter per li nud paroles li bellitá del munde -- al filosof quel rasona pri realitá e metafisica -- al polemico por quel li lingue es un acut espade -- al scritor quel forma li paroles por que ili mey expresser li ínfinit formes nascent in su fantasie -- al matre quel chargea un lettre per omni amore de su cordie por li filio lontan -- al profete quel vanmen prova simbolisar per li povri sones del bocca homan li ínexpressibil misteries queles su Deo revelat le...

Ta, in su vivent function on deve serchar li spíritu del lingue, in su litteratura, ma ne in su cadavre: su lexicos, su grammatica. E li regules del lingue deve esser formulat por adaptar se al elastic servicie de tal vivent aplication, e ne por presentar un max simetric sinoptic sistema in li grammaticas!

Li grand erra de mult interlinguistes esset creder, que solmen tó es aplicat in li usation del lingue, quo ha esset consciosimen aprendet in li grammaticas. Ili neglige li rol mult plu important del subconsciositá. Li modern sistemas de instruction nega li importantie del grammatica por li instruction. Li «ideologie» de cert schematic sistemas, lor criteries de judication, de critica, basa se sur li conceptiones de antiquat metodes de instruction, e ne sur li lingue functionant.

Do on comprende, que li essentie del lingue deve esser serchat altriloc quam in li sicc sistema de logic postulationes, o in minuciosi diferentiationes fat per un cerebre unilateralmen developat. On comprende que it es un chimere constructer un lingue quel premisse que in chascun parol on memora li precis logic composition, e li relation inter radica, sufixe, e signification del totalité, e que on composi les secun regules rigidmen separant in teoric categories, e excludent categories ne previdet in li schema.

Tande on aprecia li genialitá del ovre de Edgar de Wahl -- etsí su elementari principies, dissectet e considerat absolut, separat e soluet ex lor conexe, sembla criticabil al steril spíritu registratori, por quel existe solmen ti parte del lingue, quel posse esser abstraet ex su impetuosi fluentie vivent por esser conservat in buxes e botelles, con imposant diferent etiquettes e rangeat in scafes con simetric sistemas de classification. No -- li vive ne es un cartoteca, e li lingue es creat por functionar in li vive, e ne por formar logic simetric «sistemas». Ti artistic vitalitá distinte li ovre de De Wahl de omni altri sistemas.

Ma yo desespera, que mult interlinguistes posse comprender nor vitalistic image del munde lingual. Li logica e schematisme ya anc ne es li apt instrument por recepter li essentie de un poema quel tucha li cordies ancor ne deformat per un exagerat rationalisme. No, al pluparte del schematistic interlinguistes solmen li materialistic part de nor afere, nor exteriori organisatori, propagandistic successes va far li impression decisiv. Ili es masse, adoratores del «success», sin egard a esque lu successosi es bon o mal...

Doc. 155 O.

Emilio Peruzzi: Li adjectivic finale -i

Concernent li finale -i del adjective, li interessant observationes exposit de sr A.Z. Ramstedt in Cosmoglotta Nr. 48 posse esser ancor suplementat:

On trova que -i es tre usual ye li adjectives relativ:

etrusc: lautn- = familie; lautni: familiari.

egiptian: nt-j = citeano.

hebreic: ragl-i = pedal; misr-i = egiptian.

somali: gumbur-i = montan.

kanuri: meir-i = reyal.

nama: soros-i = corpor-al.

samoyed-ostiac: tula-i = cuprin.

In madyar: -úr-i = senioral, ember-i = homan. In japanés li majorité del adjectives apartene al classe del veritabil adjectives queles fini sempre per -i: takai = alt, shiroi = blanc, utskushii = bell. Anc mult altri adjectives fini per -i: kirei = jolli.

Anc in arab hay mult adjectives in -i: gebl-i = sudic.

De ta li sufix ha venit anc in li lingue hispan: Marroquí = marocan etc.

Dan, sved, latin e altri lingues ja ha esset tractat per sr Ramstedt.

Concernent li latin, yo ha fa un interessant constatation: Del 34 adjectivic sufixes aplicat in li vulgari latin, 26 contene -i: -abilis, -acius, -iceus, -icius, -alis, -ilis, -anius, -onius, -aricius, -arius, -arius, -bilis, -cius, -ensis, -ius, -ibilis, -icus, -idus, -iinus, -inus, -iscus, -ittus, -ivus, -orius, -sorius, -torius.

Forsan hay ancor ulterioris?

Per omno to on posse vider ancor un vez que li finale del adjectives ne posse nequande esser -a.

APIS -- Nov adresses

ITALIA

  1. Sr Mestriner, Oscar / Via Luigi Serena, 4 / Treviso / Studente industrial (1921) I.F. -- O: ill. pc.

  2. Sr Bonato, Umberto / Via Generale Chinotto, 1 / Vicenza / Studente chimical (1912) I.F. -- O.

TCHECOSL. Vysoké Mýto

  1. Sr Polednicek, Zdenek / Vysoké Mýto 45/I/ (1919) T.G.R., O.G.(R.): omn. 07.20.35.77.78.80.

Ples supresser adresse nró 78, Leipzig, Germania, e plu ne scrir a it.

Bons del Institute Occidental es acceptet quam payament in

Hispania (Catalunya) del Hispan Occidental-Association, Presidente Macià 5, Figueres

Noi presenta un nov colaborator: Neredith Knox Gardner

M.K. Gardner nascet 1912 in Okolona, state Mississippi, USA, vivet in Austin (Texas) desde 1923. Baccalaureus artium, Universitá de Texas 1932; Magister artium 1935. Su specialitá es linguistica (germanic filologie), il esset scolari instructor de Hispan, nu docente de German, unesimmen in li Universitá de Texas, desde 1937 in ti de Wisconsin (cité: Madison) u il in sam témpor studia por li doctoratu.

Il fat conossentie de Esperanto in li etá de circa 13 annus, projectet poy un propri filosofic sistema, quel il abandonat por aprender successivmen Arulo (un reformat Ido de M. Talmey), Esperanto, Romanal, Ido e adherer 1930 al Ido-Union. Poy il ancor aprendet Novial. 1931 il fundat «The International Language Society of the University of Texas», quem il reorganisat 1935 sub li nómine «The American Ido Society».

Gardner hat speculat pri li teorie de interlinguistica e interessat se pri li discussiones in «Progreso». Il contribuet pluri articules: li unesim, «Pri la fonetiko» (julí 1931) ganiat le li docent-diploma. Interessant es su altri contributiones «Principi en interlinguistiko» (nov. 1931, aug. 1932), «Pri C e altra literi» (jan. 1932). In «Interlanguages» (antey «Tolero», revúe intersistematic), esset publicat su anglés traduction de «Questionaro pri fundamentala problemi di glotonomio» de Jezierski.

Por reconciliar li divergentie inter teorie e practica in Ido e far possibil li legal e regulari usation de formes natural, il formulat li principie de normocentric libertá in un articul «Pri nuanci», scrit 1935, ma printat solmen febr. 1937 in «La Akademio» e pooy in un lettre a prof. Jespersen («Naturaleso e regulareso» in Novialiste, dec. 1935).

1935 il esset electet quam membre del Academie de Ido.

Ja 1933 il perceptet que Occidental ne es tam mal, quam li Idistes ama picter it. Li principie de normocentric libertá esset un concession a factes queles li Idistes ne hat volet aconosser. Ma in 1937 il perceptet que ti principie esset un inversion del normal relationes de linguistic usantie, e videt plu clarmen li distantie inter Ido e logicitá ideal quel sol vell justificar li resistentie contra li naturalitá. Consternation e deception pri cert evenimentes inter li Idistes dat le li ultim stimul por rupter su relationes con li Ido-movement. Il declarat su demission del Academie e del Union e adheret al Occidental-Union ye li 24. novembre 1937.

Desde 1938 il functiona quam agente de Cosmoglotta e informator pri Occidental por li States Unit de Nord-America.

Sr Gardner quel ultra li grand lingues europan comprende anc Sved, Latin, Grec, e conosse Sanscrit, studia in presente li lingue Lituan e lingues Indian

(Fine sur pág. 16)

Doc. 100-b

Unesim suplement al liste de nor Documentes

Nov documentes:

151/152. O. Prof. Gonzague de Reynold pri li L.I. e pri Esperanto. Citates ex su raport al comission por cooperation intelectual del Liga de Nationes. Quel nivelle cultural un L.I. deve haver? Un alt opinion, quel apoya li vitalistic vispunctu de Occidental contra li mecanistica de Esperanto. -- Critica anihilant pri Esperanto, su povritá, su barbarismes, su defectes fundamental. Precie: 5 c.

  1. O.P. Morloe, Esperanto es Occidental. Citates del filia de Zamenhof e del esperantist P. Stojan demonstra que anc Esperanto es un lingue «occidental» e nullmen plu «universal» quam Occidental. Li contrari assertion es un plumpude per paroles.

  2. O. I.Federn, Anteparole a «Spíritu de Occidental». Apreciation del ovre e del caractere de sr de Wahl, oposition del vivent evolution contra li rigid schematisme de altri sistemas. A qui adressa se «Spíritu de Occidental»?

  3. O. I.Federn: Li Spíritu de Occidental. In un lettre a un ex-Idist es caracterisat li essential diferenties inter li mecanic sistemas e li vitalistic Occidental. Li vive de un lingue ne trova se in sicc grammaticas, ma in li vivent aplication. (Util por propaganda che artistes e persones cultivat).

  4. O. EW, Sententies. 7 del max important interlinguistic sententies del autor de Occidental sur un litt folie printat.

  5. O/Ido. «C». Discussion pri su duplic pronunciation inter Hz. Jacob e I. Federn. Li usual argumentes por e contra, regardat de pluri aspectes. Li Idist, in su defense, formula self un principie etablisset de sr de Wahl, tornat contra li exagerationes del «facil aprensibilitá» del schematic sistemas.

  6. AF. Li unesim clave de Occidental. Un historic document por colectores, plu ne utilisabil por propaganda e instruction. Precie: 5 cts.

  7. G. Dr. H. Homolka, Li problema del planlingue quam tache normativ. Resumé de un discurs fat por IALA. Concis e rich exposition del paraleles inter li principies de Occidental e principies de normation. Multissim argumentes e frappant formulationes pruvant que Occidental es max apt quam basic lingue por IALA. (Util por propaganda che ingenieros, tecnicos, scientistes). Precie: 5 cts.

  8. O/Esperanto. Textus comparativ de Edmond Privat, declara ínnecessi li obligatori finales -o, -a e mentiona li caotic combattes del duplic paroles international.

Documentes sin mention de precie custa 2 cts. Serie 151-160 compl.afr. = 30 cts.

Exhaustet es li documentes sequent: nrós: 13 F, 31, 50, 78, 84, 139, 141, 148, 73 F.

Lor re-edition va esser avisat in Cosmoglotta.

Re-editiones: Un 2. edition esset fat de Doc. 82. O. Li sufixes de action in Occidental.

Complet serie: Un complet serie de omni documentes in stock (atualmen 1-160)custa Sv.Fr. 4.— afrancat. NB Li Parol «complet» significa «omni documentes essent in stock in li moment del ariva ddel comanda». It ne obliga nos a liveration de documentes exhaustet, ni de documentes editet o re-editet plu tard.

Ples rectificar li liste document 100 secun li indicationes ci dat!

Ex altri campes

Metodes de lucta

Li gazette «Heroldo de Esperanto» publicat in su numeró 43 (950) del 12 novembre 1937 li sequent noticie del Svisa Esperanto-Instituto sub li titul «Mallonga informo -- Unuecigo de la mondlingvoj» (Brevi information -- Unification del international lingues):


Secun li programma hivernal del public academic discurses in li aula del Universitá de Bern, li famosi linguist Prof. Dr. A. Debrunner in Bern (Schwarztorstr. 36), va far li 11. februar 1938 un public lection pri li «unification del divers mundlingual sistemas in un lingue international». Secun nor information il have un unificativ project, un poc plu latinid quam Esperanto. Hante relatet con li conosset professores queles ha creat mundlingues, il probabilmen tende a favorisar li concurrent sistemas de Esperanto, forsan il ne conosse su ja grand difusion, divers oficial aconossenties e aplication. Su lection, quel certmen va esser visitat de multes, precipue anc autorités, va posser mult nocer a Esperanto e nor movement, si li Esperantistes ne va interim successar un poc convicter le, que Esperanto es crescent e difusent se tra li tot munde, absolutmen ha pruvat su aptitá, es aprobat e recomandat de mult scientistes e practicos de divers landes, queles ne vell accepter changes. Que Esperanto sol es conform al principies del max grand simplicitá, claritá e internationalitá, have un grand litteratura e un bon organisation mundal e ja desde long fa bon services de omni species al homanité. Que li Liga de Nationes e ja mult guvernamentes ha aprobat it, que mult administrationes, associationes, chambres de comercie, turistic centres, feries etc. usa it con grand avantage. -- Li altri sistemas es in grand parte solmen imitationes del grand ovre de Dr. Zamenhof, plagiates, queles solmen ha changeat un poc li grammatica e li vocabularium de Esperanto, ma absolutmen ne es plu apt ni plu perfect. -- Omni Esperanto-gazettes mey amabilmen publicar ti information, e omni Esperanto-organisationes, institutes, gruppes, delegates, e solitari samideanos ex li tot munde mey scrir un lettre o adminim un postcarte e inviar pruvas al supranominat professor, max bentost possibil, por que il mey saver, que Esperanto es un lingue international difuset in li tot munde, apt e vivent. Noi svisses va esser tre grat por ti samideanal colaboration, nam li idistes e occidentalistes ja propaga plu fortmen, fanfarona pri lor victories, «congresses» in Zürich e Lausanne. Anticipat mersí.

Svisa Esperanto-Instituto.


Li mentionat Professor Dr. A. Debrunner, linguist del Universitá de Bern e editor del linguistic revúe «Indogermanische Forschungen», es li Presidente del «Committee for Agreement» de IALA. Pro to li noticie trovat nor viv interesse. Professor Debrunner ha dat nos plu precis informationes, scriente nos:


Li articul anuncia quam titul del academic discurs quel yo intente far li 11. februar 1938 «La unuecigo de la diversaj mondlingvaj sistemoj en unu solan internacian lingvon» (Li unification del divers interlingual sistemas in un sol international lingue.

Ma in fact li titul es: «Neue organisatorische Versuche auf dem Wege zur einen Weltfilfssprache» (Nov organisatori tentatives vers li unic lingue international auxiliari). Li titul del citat esperantic noticie contene do un grav alteration, quel es apt provocar fals idés. In plu li scritor del articul publica esser informat que yo have un project unificativ de L.I., quel es plu proxim al Latin quam Esperanto. Yo constata que yo ha dat a nequi alquel informationes justificant un tal assertion. In ultra yo continua refusar anticipat indicationes pri li contenete de un discurs quel yo deve far solmen pos quelc mensus.


Professor Debrunner adjuntet que il scrit lu sam a Dr. Spielmann in Bern, li ductor del Sviss Esperantistes, demandante cuidar li plen e ínmediat rectification del fals indicationes in li sam revúe. Secun quo noi audi in plu, Dr. Spielmann, quel aconosset esser co-autor del mentionat esperantistic noticie, respondet a Professor Debrunner:


Tam bentost quam noi savet que vu es li avocate de IALA, noi plu ne besonat particulari informationes de vos. E noi ne comprende quo besona esser rectificat in Heroldo. Si vu desira far inserter ta un rectification, ples self inviar it a Heroldo, vu ya possede it e li adresse sta printat in it. Li letores del Heroldo va solmen joyar, si vu pronuncia vos in favore de Esperanto, ma ne por «nov experimentes».


Córam tal atitude, Professor Debrunner, quam il scri nos, naturalmen renunciat continuar li corespondentie con li Bernesi Esperantist.

Noi sat bon comprende que li practicat metodes necessimen descoragea e repulse erudites queles ocupa se pri li interlinguistic problema pro seriosi, i.e. scientic motives. In plu on vide anc in ti casu que li «ultima ratio» del Esperantistes es lor old trick: provar impedir omni ínpartial tractation de questiones del interlingue per un bombardament con lettres e postcartes ex omni partes del munde. Vice per li vigore de ínrefutabil argumentes, queles manca les, ili desesperatmen sercha mantener se per grand bruida. Noi vole esperar que Professor Debrunner ne va har jettat in li paper-corb li missages queles il forsan ha recivet mersí al benevolent proclamation del Sviss Esperanto-chef, ma que il ha dat les... a infantes de su vicinitá, queles colecte postmarcas, por que li bombardament postal mey haver adminim ún util efecte.

Spectator

International Auxiliary Language Association (IALA)

IALA ha invitat a un nov interlinguistic conferentie. Un invitation esset adressat al Occidentalistes in person del presidente del Occidental-Union, Dr. Homolka.

Li oficial response del Occidentalistes al «Criteria» de IALA esset presentat al presidente del «Committee for Agreement» in comensa de februar.

Anteparole

«Spíritu de Occidental» responde al desire sovent audit pri un sinoptica del principies de Occidental, desire crescent con li descrescentie del stock de ancian «Kosmoglott» e «Cosmoglotta», de quel li ultim colectiones ascende vers precies reservant les a rich colectores.

Plu Occidental difuse se, plu deveni necessi un ovre fundamental pri it, un colection del interlinguistic studies e opiniones de su autor. On ha indiget un «Fundament» de Occidental: li veritabil fundament de Occidental es li traditional parol-tresor international del occidental cultura, e ti spíritu vivent del Occidente es un fundament plu fort quam libres e decretes. Ma qui comprende sub li parol «Fundament» un libre constitutiv, va, yo espera, esser content pri «Spíritu de Occidental».

Alcunes ha demandat un sistematic sinoptica de Occidental, con schemas, tabelles, classificationes a, b, c e rubricas 1, 2, 3. On es acustomat a to del ancian schematic sistemas de Lingue International, queles ha departet de teorie e grammatica e quasi es creat por formar simetric tabelles e logic schemas. Noi vell har posset far anc to. Ma it vell har procrastinat ancor li publication atendet desde long, e li ovre resultant vell har devenit forsan un bon grammatica, ma ne «Spíritu de Occidental». Nam Occidental ne es creat por brilliar in schemas abstract, ma por functionar: it es creat ex li practica por li practica, por esser scrit e parlat; li idé del lingue existet quasi ante li regules. In su aplication on deve serchar li spíritu de Occidental, e ta monstra se su superioritá súper li ancian sistemas schematic.

Edgar de Wahl ha sovente declarat su aversion contra omni rigid schematisme, contra atomistic conception de detallies. Vu va trovar detallies in ti ovre, un multité de detallies; vu va trovar solutiones u vu ne mem ha suposit problemas, ma vu va sentir que ci ha ovrat un scientic artist, por quel li detallies es harmonic elementes subordinat al totalité conceptet quam unité. Pos long e detalliat exploration de un tema, il ha scrit in li verve del inspiration, concentrat al essentie del problema; e tam abundant e impetuosi es li richess de idés, que it sovente rupte li cadre de stilistic formes.

Li vehementie del polemica in quelc articules mey ne astonar: solitari e povri, Edgar de Wahl devet combatter contra li prejudicies del masse e contra su rich e potent ductores. Li fate fortiat le combinar scientic materiale con «interessant» polemic presentation, simil al classic exemples de Pascal e Lessing. Su interlinguistica ne es sicc e monoton, it es un scientie vivaci e militant, e per to plu accessibil anc al non-interlinguist astonat per li passion evocat de un tema semblantmen tam arid e abstract. Un mann quel soveranmen dómina su tema ne posse esser indulgent contra mediocritá e pseudo-competentie. Ma vu ne trova ci un pret constructet «sistema», vu trova un mann, su ovre e su lucta, vu assiste al evolution de un spíritu savent e creatori, su studies, explorationes, experimentes, scrupules, dúbites, ameliorationes, explicationes, til que poc a poc li actual Occidental ha cristallisat se.

Practic considerationes limitat li selection del articules. Es omisset li unesim epocas: colaboration ye Volapük es Esperanto, con Rosenberger e Lott (ili va eventualmen sequer in un duesim tom). Noi comensa in li epoca du autonom labore per li famosi memorandum al Delegation, ne publicat per Couturat e desaparit ex li archive. Seque articules ex «Discussiones» e «Lingua Internationale» scrit in «Auli» (Proto-Occidental). Pos li vacuum del guerre, 1922, apari Occidental e «Kosmoglott» quel noi va sequet til su fine 1926. Eventualmen va esser juntet anc «Cosmoglotta» 1927 exhaustet. Desde 1928 omni tomes de «Cosmoglotta» es ancor comprabil ye payabil precies. Plu tard noi previde un eventual triesim tom con plu recent articules e citationes ex lettres, forsan anc un antologie de altri important interlinguistic autores in Occidental.

Pri li historie de Occidental, su diferent stadies a su precessor «Auli» ples consultar «Li ver historie del Lingue International» de Ric. Berger, e «Orígines de Occidental» de Berger e Creux. In «Spíritu de Occidental» es tractat solmen li principies del lingue, pro to noi considerat bon dar it un unitari form de lingue, Occidental actual. Traductente yo tamen ne ha tro tendet a evitar morfologic o altri archaismes, si ili ne trubla li impression total. Anc quelc stilistic aspritás e li absentie del articul (provenient ex influentie del russ lingue matrin) es sovente conservat. Poc passus es citat in li lingue ancian del originale. Presc omni articules es sequet per anotationes explicant cert changes, exemples, nómines, citates ex altri lingues. Talmen li libre es comprensibil anc a novicios in interlinguistica sin preconossenties. LI articules seque unaltru cronologicmen; ili es numerat e dividet in numerat paragrafes. Un ampli alfabetic index in fine del ovre va permisser un facil orientation.

Ti ovre es dedicat al practic Occidentalistes desirant instructer se pri li principies de Occidental e pri li opinion de su autor pri divers problemas.

It es dedicat al persones interessat pri interlinguistica in general e desirant un manuale de introduction in li max modern conceptiones de ti yun scientie.

It es dedicat al transitores del schematic sistemas ancian: Occidental aboli un serie de classic, traditional interlinguistic dogmas e supersticies. Li explicationes por ti interlinguistic revolution es dat in ti ovre. It permisse al transitores li rapid orientation in li nov conceptiones, e facilisa les li acomodation mental quel es necessi por far complet lor passu sovente fat sub un impression justificat ma ancor tro vag e general pri li superioritá de Occidental súper altri sistemas.

Anc al ínconvertibil adversarios de Occidental ti ovre es dedicat. Li admirabil ínfallibilitá de lor condamnant criticas posse explicar se solmen ex grand conossentie o grand ignorantie. Til hodie nequí dubitat pri a quel alternative atribuer it. Si ti ovre ne va changear lor opinion, it almen va auxiliar les changear o semblar changear su premisse.

Ma tot specialmen, ti ovre es dedicat al candidates por li Diploma de Docentie, it va esser les un índispensabil manuale por li preparation del exámine.

Yo vell har desirat publicat it ye li 70. anniversarie de su autor. Divers tecnic impedimentes regretabilmen obligat ajornar it til nu.

Chapelle, decembre 1937.

Ilmari Federn

Discussion pri altri campes?

In sequent noi publica responses recivet a nor question. Li contributiones del letores ne es classificat secun lor tendentie, ma seque in li órdine de reception.

A. Nordlund: Noi Occidentalistes save: Occidental es li max bon lingue auxiliari. Esperanto e Ido es mort (realmen). Analisar les ne es linguistica ma anatomie, pro to on ne deve mentionar lor nómines.

G. Poujet: Ples maner ye egal distantie del 2 campes. Si vu desira que on mey parlar pri vos che li altris, it es necessi parlar che vos brevimen pri li altris.

Major H. Tanner: Ples informar nos pri Occidental, pri altri sistemas e pri interlinguistica in general. Noi crede que Occidental es li via. Ma noi vole continuimen esser orientat pri omnicos bon quo nasce in qualcunc loc. Li interlinguistes in li diferent gruppes sembla voler colaborar pri li comun ideale. Do: general information, sin malicie e derision, e labor por li max bon solution per Occidental.

Dr. E. Dal Martello: Anc yo vide con plesura e interesse que Cosmoglotta mey conservar un vast vivificant horizonte sive per elevat e loyal polemicas con altri sistemas sive anc per frequent comparationes. On deve ne lassar mancar a nos cosmoglottes tal preciosi discussiones, qual ti de Doc. 152 in recent Cosmoglotta B e mult altris.

N. Posthuma: Ples! Solmen Occidental-aferes! Li polemicas con altris interessa forsan linguistic expertes e posse forsan converter alcunes, ma it certmen ne interessa li grand publica. In contrari! Anc demonstrar li defectes de altri sistemas sembla me ne esser un tre incorageant, ni li max efectiv metode de propaganda. Adplu, li excellentie de Occidental es tam evident que it ne besona combatter contra rivales. Vice to, Cosmoglotta mey devenir li grand medie de instruction, e ante omnicos auxiliar su letores perfectionar se in Occidental; quo facilisa a ili recrutar nov adherentes.

A. Matejka: Li dilemma concernent li publication de informationes ex altri campes yo conosse ex mi activitá quam redactor de Progreso. Sol un compromiss permisse satisfar in parte omni letores. On ne posse postular que li redactor mey egardar integralmen omni gustes, ma anc li redactor quel depende del letores ne posse negliger justificat demandes. Noi do ne vole que in li cadernes apari solmen polemicas o que ili plena li max grand parte del spacie disponibil. Ma noi anc ne vole carir les completmen. Li redaction de Cosmoglotta es in li felici situation, reciver in exchange por lor publicationes presc omni altri revúes mundlinguistic. Li letor quel ne posse abonnar les pro li alt custas have li jure postular que il mey esser informat almen pri li max important evenimentes per li medie de su propri jurnale. Adplu li interlinguistica ne apartene al scienties exact; su resultates es presc sempre li consequentie de discussiones e ti discussiones va anc in future esser necessi. Ma li polemicas? Nu, ili es un excellent medie por mantener su combattivitá e si alquí ne ama les, tande to ne es un rason suficent por que li altris mey dever depreciar les. In céteri it vell esser ínlogic reprochar al adversarios que ili ne have li corage defender se contra li ataccas directet a les, si on self anc ne egarda les quande ili veni de altri láter.

E. Wahl: Li response al question qualmen tractar nor demifratres es tre desfacil. Ambi opiniones have lor rason. Advere it apare me, que on deve far diferentie inter Esperanto e Ido. It ne vale dissipar forties contra Ido, quel de un látere es in morientie e de altri látere combatte anc contra Esperanto, do in summa es un adversario negligibil. Do si on raporta statistic dates pri it, on mey far to sin mocada. Solmen si ili fa risibil ataccas contra nos, tande sin pardon! In altri látere, pri li altri movementes, Esperanto, Latino sine flexiones, etc. to quo posse interessar, ma curtmen. Ma pri perfidies, stulteríes, infamies reacter con max fort possibil risibilisation e mordaci critica, talmen que ili mey gardar se pri agressivitá e mey esser reductet al sol defense.

Proque Cosmoglotta B es preferibil por nor intern usation, yo pensa que A deve contener un rubrica pri nor successes. Quo utila nos li registration in B, si li adversarios e li neutral publica ne recive informationes pri nor successes e pri lor mispassus. In general it es desirabil clarmen limitar li contenete de A e B, e poy sequer ti órdine.

Prof. H. Pášma: Yo recomanda publicar omni articules linguistic (o plu bon interlinguistic) scrit por Occidental o contra Esperanto-Ido, omni polemicas e mocadas, li cronica e li coses organisatori etc. etc. in Cosmoglotta B quel mey esser editet quasi «pro domo». Yo ha fat pluri experienties que nor obstinat querelles con li «mifratres» fa un tre mal impression a persones neutral queles ne posse comprender ti fanatisme. Li lucta contra Esperanto-Ido dura ja 15 annus sin visibil efecte. Quant moné, energie e labor queles on vell har posser usar por Occidental in un plu rasonosi e positiv maniere, esset ci dissipat! Cosmoglotta A mey esser reservat solmen por labores in Occidental. Occidental es tam perfect e bon que it recomanda se per se self; talmen li cadernes de Cosmoglotta A ne va perdir lor fortie propagativ, in contrari: to es li rect metode de propagation quel posse atraer nos circules de publica quel postula anc un cert cultural nivelle de nor movement. In acord con it on mey statuer duplic abonnamentes a Cosmoglotta. Li un por Cosmoglotta A+B, li duesim por Cosmoglotta A sol. Forsan to vell contentar omnes.

Redaction: Quam on vide, li opiniones diverge, e chascun save citar bon argumentes; noi accepte ulteriori responses por li proxim nró de Cosmoglotta B.

Cronica

Anglia

Sr S.W. Beer peti notar su nov adresse: 46, Spencer Court, London S.W. 20 -- Li representante de Occidental etc. es nu su fratre, sr Leonard Beer, 40, St. Rule Street, London S.W.8.

-- Li grand liberal jurnale londonés «News Chronicle» publica ye li 14. jan. un noticie sequent: «Estonia ne es tre old ma it ja ha productet un genio in Edgar de Wahl, un erudit de 70 annus quel, pos un vive-témpor de resercha, ha soluet li old problema de un lingue mundan per su sistema «Occidental». Il recivet li aconossentie meritet pro su grand ovre in li presse de Estonia, Svissia, Tchecoslovacia e li altri litt landes poliglottic ye su settantesim festa in august. Pos li proxim 50 annus it es possibil que anc Anglia va conosser le! -- Su sistema es basat sur li fact que 40% del paroles in omni europan lingues es sam. Su sistema es ínmediatmen leibil de alcun de alqual education, e aprensibil in un semane. Null caus do es por mirar que it es usat del grand Tchec gazette «Pax».» S.B.

Estonia

Sr de Wahl dat ye li 20. jan. un interview de 2 hores al anglo-estonian presse-foto-agentie.

Francia

Ha comensat aparir un bulletin poligrafat «Sempre», in Occidental, duvez per mensu, e contene articules e noticies de tendentie anarco-sindicalistic. Interessates ples tornar se al redaction-administration, Sr Julien Toublet, 34, rue Sambre & Meuse, Paris 10e.

Un nov Occidental-club esset fundat inter instructores in e proxim Saumur, per iniciative de nor coidealist Boutreux. Pos un discurs de il, 20 instructores e instructoras decidet aprender Occidental. Un curs es installat. F.L.

Germania

Omni Occidental-litteratura, abonnamentes etc. posse esser comprat per payar a «PANA»-Universal-Buchversand (Abt. Occidental), Wiesbaden-Biebrich, Schillerstrasse 10, Adolfshöhe. In proxim futur ti firma va prender un postchecconto; li numeró va esser comunicat in Cosmoglotta B. Ples scrir eventual corespondentie a ti firma in lingue german. Ples sempre in sam témpor adressas un liste del coses comendat al Institute Occidental, por accelerar li expedition. Si vu ne ha recivet it ancor, ples demandar nor german circulare pri payamentes. F.L.

-- De coidealist W.R.K. Rädler noi recive li sequent ritmic salutation, tuchant signe de bon intentiones in desfacil témpores:


Ad-Avan! / Passat denove un annu / de combatte successós / persistent

  • e partú / in rason li ecó:
  • / sub signe santissim / de nor cosmoglott', / nor fidel comunité / por max bell li idé / constantmen avansa / per victoriós marchada. // Soldates del flagga / con unde in circul, / quel es nos simbol / in li grand cruceada / por lingue cosmopolitic, / li consciós e energic / capitanes de nor fort armé / declara: «guerre!» / sub parol de servicie / al tot homanité / batte a terr' / lingual barrier / por li prósper / de nor grav affer. / Occidental, mundidioma -- triumfa!

Hispania

Li jurnale catalan «Empordà federal» de Figueres publica in su numeró del 7. jan. un curt noticie pri li anniversarie de «Oscarovitx Wahl», signat «V.» It mentiona Occidental e li fact, que, in contrari a altri sistemas, it ha creat se un movement international sin capitale, solmen per su qualitás. C.R.

Italia

Prof. A. Picchi ha comensat li redaction de un grand lexico Italian-Occidental.

-- Li grand linguistic revúe «Le Lingue Estere» de januar contene un tot págine in Occidental, con un fotogramma de sr de Wahl. Un bell propagandistic successe de dr E. Dal Martello. Li articul vell esser mem plu efectiv, si su autor ne vell har coruptet li Occidental-textu per mult erras lingual e per cert propri formes (-ba quam signe de passate) queles noi ne posse aprobar. Noi ne posse sat sovente repetir, que li transition de Ido a Occidental implica un transformation de mentalitá; e que li anarchic individualisme, per quel alcun idistes reactet contra li tro rigorosi schematisme oficial de Ido, ne es desirat che nor mentalitá de líber disciplina. Maliciosi adversarios de Occidental ha assertet que «hay tant formes de Occidental quant manuales». Noi constata que to in omni casu ne es li culpa de Occidental, ma de cert persones queles prefere presentar it in lor propri maniere. Si alqui crede ne posser consentir con alcun detallie de Occidental e si il crede saver plu bon quam su autor, tande il posse -- pos har se bon informat pri li afere e studiat li concernent linguistic articules -- adressar un motivat proposition al Academie; ma qui vice li legal procede prefere li via de caotic iniciatives personal, risca que su servicies deveni prefermen nociv quam util a nor afere, e que li Occidental-movement -- si amical exhortationes privat e public ne have efect -- va in fine far demarches por su self-defense. -- E un altri remarca general: Ples evitar exagerat self-laudes in articules de propaganda, specialmen si vu torna vos a un publica cultivat. It posse far un impression repugnant e nociv. Noi ya have qualitás queles noi posse lassar parlar por se self -- si altri sistemas deve velar defectes per un cascade de self-bonimentes, noi ne besona imitar les. Ilmari Federn

NEDERLAND: Ples notar que Occidental nu es representat per Sr H. Littlewood, Van Panhuÿsstr. 18a, Groningen, postgiroconto 276350, telefon 5205. Sr A. Matejka ha translogiat a Svissia.

Svedia

Li sved Esperanto-gazette «La Espero» scri in su numeró de novembre: «De pluri locos on ha fat nos atenter que li sved esperantistes es inundat per circulares de alquicos nominat Institute Occidental in Chapelle (Svissia). E on ha opinet que noi deve acter rigorosimen («ta i med hårdhanskarna» = prender li afere per «dur gantes») contra les pro li contene del dirculare. A to noi ha respondet: Lassa les, ili ne fa grand damage; it ne es li unesim vez que nor amícos-ínamícos ha opinet que noi esperantistes deve esser desquietat un poc. Ma noi ha passat ti témpor quande noi opinet que it es amusant e util far un tranquil discussion, do nu noi refusa esser desquietat. Céterimen Occidental es solmen un de ti mani projectes queles ha aparit durant li 50-annual existentie de Esperanto, ma de queles li pluparte hodie mem ne es mentionat -- lor unic e ne tro agreabil tache ha devenit esser solmen un ilustration del superioritá de Esperanto. -- E céterimen: pro quo desquietar se por esperanto? Nor lingue in se self ne es li scope, it es solmen un medie intentet devenir un bene por li homanité ye ti die quande it va esser acceptet completmen. Si alquí va venir ante nos ye ti via, quo plu? Si to eveni, ti ha demonstrat su vivicapabilitá e vale vivenr. Ma hotémpor adminim it ne sembla que existe alqui capabil concurrer con esperanto.» (signat Ben.)

On deve aconosser un sagi e diplomatic moderation in li response de «La Espero». Ili ha fat tre bon ne metter li «dur gantes». Advere noi vell har esset curiosi in quo ili vell consister. ALcunes ya ha retrovat ancian metodes por supresser desagreabil veritás, ma noi dúbita que tal medies es ye li disposition del Esperantistes. Pro to it esset util resignar se a lassar líber lude al fate. C.R.

Svissia

Nor coidealist A. Matejka ha translogiat a Svissia. Ples notar su novs adresse: 8, rue Léopold-Robert, La-Chaux-de-Fonds.

-- Li curs de Occidental continua in li «Revue Internationale de Sténographie.»

-- Anuncias pri Occidental aparit in li organ oficial del sviss posteros. In fine del annu passant in ti jurnal un articul signat «Dr. E. Sp.» qualificat sr de Wahl quam un plagiator de Esperanto. Noi persecute ti afere e va revenir a it in un proxim numeró. Nu it es probabilmen noi, quel deve prender «dur gantes». C.R.

Tchecoslovacia

Occidental-Bulletin de Praha, li sempre interessant organ del tchec Occidentalistes, da un statistic sinoptica pri lor activitá durant 1937: Ha aparit 10 nrós de Occidental-Bulletin con 4 suplementes. Un libre (Stenografie) esset editet e 6 folies de propaganda, 1 de sr Kajš, li altres de sr Svec.

Presse-Servicie: In 10 gazettes aparit 64 articules e noticies de 8 autores. Un Radio-discurs in Moravská Ostrava.

-- In Vysoké Mýto li club «Krouzek prátel jazyka mezinárodního» havet su assemble constitutiv ye li 12. dec. Esset electet B. Trávnicek presidente e L. Podmele vice-presidente.

-- «Nezávislá Politika» del 1. jan. recense li «Original Stenografie» de J. Cordonnier e nró 117 de Cosmoglotta A. Li nró del 25. recense ancor li «Historie» de Ric Berger, mentiona APIS e anuncia «Democratie e humanitá». In Praha existe nu un «Librería Occidental» A. Seidl, Korunovacní 20, Praha VII. -- Pro manca de spacie noi ajorna li recension de «Pax» al proxim numeró, u noi va parlar detalliatmen pri it.

Ex li paper-corb

Li max recent labor de Professor Sysiphos Q. Madhrepore!

Nor colaborator volent, li ínfatigabil pseudojurnalist Farfarello, ne ha evitat null pena por procurar al redaction de «Ex li Paper-Corb» li jure de unesim publication del max recent ovre del mundifamosi professor. Li reproduction sin autorisation es interdit e va esser persecutet secun li lege del minim resistentie. Omni jures es reservat a «Ex li Paper-Corb», conform al Pandect Romano «Jurat jures de just injuries». Li Redaction tamen desira sublinear que it declara se íncompetent pri li materie, e ne identifica se con li opinion ci presentat. Opositores al teorie de prof. Madhrepore es petit adressar lor polemic replicas al Paper-Corb: a saver: lor propri paper-corb. Miquette.

Li problema actual

Durant li transition del epoca medial al byzanthinic nihilism, li problema del heterogen actualicism devenit acut. Ja in comensa del hypophytic-embrosic epoca li eventualistes comensat observar scienticmen li heterogen bakein-cellules esnomolotrophic. Ja tande li famosi hypercryt Sansístenes formulat li classic sententie: «Un veritabil hypercryt time li acuterium quam li purgatoria.»

Omni plu tard hyophysic embroticos secuet strictmen ti certmen justificat principie. Ili calculat lor formules secun li ancian-sybyllytic systema, completmen in li sens del ancian-kermynologic gytterperminagogie, continuante talmen li via inaugurat del archo-bakeinistes.

Li heterogen actualism posset mantener se in li comensa del byzanthinic pseudo-nihilism, ma to ne hat impedit li gloriosi progress del ensopathie. In contrari: su protagonist provocat li section del paleo-gypresaic syntagologistes, oposir li su max capabil polemicos, malgré li concurrentie de ti hypersensibil kermynologie, sive con li semisexuomanes, sive con li arbitratic syntagologic distributores de cementimetres.

In ti coherentie on ne vide tut clarmen esque li cementimetrie in ti epoca ja tande ha atinyet li nivell, quel it hodie ha devinitivmen perdit. Si yes: no. Si no: tam plu. E ci li eventualistic gytterperminagogie incontra un scrupulosi objection: Esque jamá li hypercrytes hat in ultim vez restat in li polemic arena in passageri maniere? O esque malgré omnicos li altres havet rason? Por esser brev: no! O esque yo ha expresset me ínclarmen? E per to noi ariva a un decisiv e explicit pseudo-acuterium del question: Qui e qualmen va dir me, ca yo ne malgré to ha errat? Nam, esque ne ja tande li ancian semocrastil Agnufutius assertet lu sam o adminim lu contrari pri li talmen nominat e tre contestat esmolotrophic contravacutantie? Pro to yo deve finir con li ínmortal paroles de Sansístenes: «Ferata sim polica in argantem balabimus!» Sysiphos Q. Madhrepore

(Continuation de pág. 4.) Meredith Knox Gardner de Nord-America. Il ha amabilmen declarat se pret completar e finir li grand lexico Anglés-Occidental, comensat per nor mort pionero Dr. Ch. A. Kemp.

Noi felicita nor nov coidealist pro su decision e ne dúbita que su multilateral interesses e capabilitás va trovar un bon camp de action in nor movement. Red.

Nor insigne

Tilde-in-Circul, in bell metalle polit, long agullie, excellent medie de propaganda, custa SFR. 1.50. afr. de Institute Occidental, Chapelle, Vaud, Svissia.

DISCUSSION INTER E. WAHL E O. JESPERSEN es ancor recivibil del Institute Occidental, Chapelle (Vd) Svissia. Ti interessant brochura (22 págines A5 de textu e un portrete del du famosi interlinguistes es vendit por solmen 80 cts. afrancat.

NOR CASSE DE PROPAGANDA: Duesim liste: SFr. 217.20 -- Triesim liste: SFr.: H. Björkman (Jänkisjärvi) 1.10, Dr. C.E. Sjöstedt (Ostersund) 3.50; G. Poujet (Isles-s/Suippe) -.75; Dr. B. Blomé (Kristinehamn) 5.—, H.Björkman (Jänkisjärvi) -.50; C. Segerståhl (Vindeln) 5.20; H. Björkman (Jänkisjärvi) 1.10; A. Nordlung (Rällså) 5.—; F. Tjernström (Hällaström) 10.50; A. Brand (Tavannes) 3.—; H. Leuthold (stansstad) 5.—. Summa 257.85 sv. Fr. Un cordial mersí a omni donatores por ti bell signe de practic solidaritá! F.L.

NOR CONCURS DE PROPAGANDA: Unesim resultate: 14 punctus: E. Wahl (Tallinn). -- Honta, yun propagatores! Sol li old mastro have un resultate til nu, e quel bell resultate in li curt témpor! U resta vu? Qui ancor ne ha recivet it, ples strax demandar nor circulare pri ti concurs! F.L.

Doc. 153, Rectification. In Cosmoglotta B 14 (1937) p. 97, ultim linea ples leer: «...York, li Orient posse significar Europa generalmen. Por un Californian, li Orient es presc...» etc.

Cosmoglotta A 120 (mar 1938)

Annu XVII -- Marte 1938 -- No 2 (120)

Contene

  • DISCUSSION: R. Berger: Precision.
  • Erik Stenberg: Un «Fush-laboruro» malgré bon intentiones.
  • LINGUE: R. Berger: Vocabularium del centres de interesse: Vive e morte.
  • O. Jespersen: Declaration.
  • LITTERATURA: S. W. Beer: Vive li Passate!
  • R. Berger: Li old castelle.
  • Li terrore che li animales.
  • Karl Federn: Li vision de senior de Brion.
  • Ex li «Conversationes con Goethe».
  • CRONICA.

Discussion

Precision

Ric Berger

Pos ancor har declarat que «la aserto aperinta en Cosmoglotta (pri li oferta de 250.000 a Zamenhof, cp. nro 116) similas al rakontacxo en ordinara romano» (!!!), li revúe «Esperanto», pro li pruvas publicat In nor nró 119, es fortiat aconosser li veritá de nor assertiones. In su numeró del 31 januar it reproducte in Esperanto nor documentes e adjunte «ni ne pridubas (dúbita) la autentikecon de la dokumentoj.» Ma it dúbita pri li seriositá del negocie e del oferta de Dr. Javal.

Pro quo malgré omnicos suspecter li intentiones de Javal e Lemaire e far creder que ili esset hontosi por Esperanto? Noi ne posse comprender tal malevolent suspectiones contra du homes queles monstrat mult interesse e generositá por li esperantic movement.

Si Javal e Lemaire proposit reformar Esperanto ja in 1906, to es precipue pro li famosi lítteres accentuat queles sempre monstrat se un grand impediment por li difusion de Esperanto. Dr. Zamenhof self confesse it a Dr. Javal ye li 3. august 1904, in un lettre quel noi possede e posse exhibir:


Viaj remarkoj pri la alfabeto esperanta estas tute ĝustaj, la literoj akcentitaj estas tre neoportunaj kaj mi estus tre kontenta se ili ne ekzistus.


Al Esperantistes defendent ti lítteres noi dedica ti confession: Zamenhof self aconosset ti defecte de Esperanto!

Vidente que ti defecte impedi Esperanto esser reproductet in jurnales e que Zamenhof ne posse ameliorar su lingue pro que il es ligat per contracte con su editores, nor du rich Esperantistes Javal e Lemaire oferta le un grand summa (1/4 de million) por liberar le del obligationes editorial e laborar líbermen pri li perfectionament del lingue. Pro quo ti «nobil» proposition vell esser bluff, quam pretende li revúe «Esperanto»? Li redaction de ti revúe self fa memorar que in 1907, Dr. Javal donat 80.000 frs. al Centra Oficeyo esperantistic, e to sin condition. De un altri láter, Lemaire, quel esset anc tre rich, donat plu tard mult moné por li propaganda de Ido, a quel il hat adheret. Nu, esque ti du generosi mannes junt ne posset in 1906 donar 250.000 por ameliorar Esperanto in un témpor quande ili esset convictet partisanes del reformes? Esque Zamenhof vell har fat un grand viage til Bruxelles e perdit su témpor si li propositiones de su amicos ne vell har aparet le quam seriosi?

Un «fush-laboruro» malgré bon intentiones

de Erik Stenberg

Li ex-president del Ido-Union, Ing. P. Eriksson, ha dismisset un studie comparativ, quel merite atention quam exemple, qualmen grand diligentie posse producter un labore enorm e van, pro departer de fals premisses e basar se sur conossenties e materiale ínsuficent.

Si on considera li L.I. quam un compromiss, it esset originalmen sin dúbit intentionat quam un compromiss inter li lingues national-natural. Sr E. in contrari sembla creder, que li scope de IALA es unificar per un specie de aritmetic compromiss, identic o tre proxim a Ido, quelc existent sistemas de L.I.

Su tese es, que Ido es li compromiss Inter omni sistemas de L.I. in general, e inter Esperanto e Occidental in particulari, e que pro to it es max apt quam basic lingue por IALA.

Por pruvar to, li autor compara circa 150-200 elementes in 6 sistemas, e da 1 punctu a chascun sistema por chascun detallie in quel it presenta li solution del majorité. Lítteres e sones, desinenties, paroles grammatical, afixes, chascun detallie es tractat con egal gravitá, sin egard al veritabil importantie. A tal mecanic observation naturalmen escapa li comprension del grand principies essential. Li autor ne percepte que, generalmen considerat, Ido ne es un compromiss inter Esperanto e Occidental, ma solmen un variante de Esperanto de quel it conserva omni fundamental principies. In altri láter il ne vide, que in li procede del derivation Ido nullmen es un compromiss, ma un extremitá, quel per «logikaleso, renversebleso» e altri Couturat:imes oposi se radicalmen a omni céteri lingues, national o international, durant que li procedes (ne li formes! ) de Esperanto e Occidental es passabilmen simil a unaltru.

Un compromiss depende del dat factores. Ci li resultate (Ido) es prefixat ( «Petito principii» ), e li factores selectet -- secun confession del autor -- in sequent maniere: Por constatar quel lingue es max bon «yo detalliatmen comparat Esperanto, Ido, Novial e Occidental. E pro que in sam témpor yo leet noticies pri Esperanta* e Novam, yo decidet comparar anc tis.» Do ti efemeric sistemas, un variante de Esperanto e un vanriante de Ido, obliviat desde deci annus, constitue un ters del materiale e have per to un influentie decisiv al resultate. Latino sine Flexione, íncomparabilmen plu important, es omisset. Tal constellation permisse facilmen arivar a Ido quam compromiss. Un altri selection, p, ex. omission de Occidental e adjuntion e Volapük e Ro, vell permisser presentar quam compromiss Esperanto.

Per un litt diagramma li autor demonstra: «La developala tendenco esas konverganta vers Ido. Ido esas quase la rezultanto di movi en konservativa e radikala direcioni. Ido do vere reprezentas la stabileso.» Ne ti subjectiv opinion interessa nos, ma li Occidentalismes usat vice li corect Ido-formes «quaze, konservema». Altriloc li autor scri «definiciono, delegaciono» vice «definuro, delegitaro»: su Ego melior protesta per practica contra li artificialitá de Ido, e manifesta un preferentie por Occidental.

Altrimen li ovre abunda de criticas pri Occidental, sin malicie, ma de un superficialitá e prejudicie demonstrant li inseriositá del autor. Il alude conosser «Occidental, die Weltsprache», ma mem con ti libre il ne posset liberar se del usual idistic legendes pri Occidental. Il similea a un historico quel vell basar un studie pri Gustaf Adolf sur militari conzones del armé imperial sub Wallenstein.

Sr E. invita su letores informar le pri erras: plazza e témpor manca nos por corecter chascun, il mey seriosimen studiar Occidental e rescrir su ovre. In sam ocasion il va posser reconstituer su materiale de comparation; nu li principies de Esperanto es representat ne solmen per 3 variantes (50%), quam in li comparationes de IALA, ma mem 4 schematic sistemas es oposit a 2 natural tales.

Un sol punctu del tot ovre posse dar indicationes util. Un tabelle compara series de tecnic términos in German, Anglés, Francés. Ordinat secun li alfabete german, it naturalmen demonstra un grand analogie in li paroles german, contra divergenties inter li expressiones del altri lingues, composit ex paroles plu international. Ti tabelle (quel deve combatter li international paroles de Occidental) vell naturalmen far un altri impression, si on vell har selectet parol-series secun li alfabete anglés e francés. Ma it tamen monstra nos que it es util evitar in nor practica un erra imaginat del autor: il sembla creder que Occidental es obligat sequer omni usus francés e anglés, e que it sta sin auxilie, quande tis difere. Ma Occidental, quam lingue antonom, posse combinar li paroles international con maximal observation de util analogies e per to evitar ínregularitás del lingues national.

Un grav ne-linguistic ilusion del autor mey esser rectificat: il crede e di que li Occidentalistes certmen vell esser content, si adminim li reformes proposit de Ido vell esser acceptet in Esperanto. Il conosse li adherentes tam poc quam li lingue, e ignora li historie del L.I. Qui vell seriosimen sequer li naiv consilies de sr Eriksson por «contentar» li Occidentalistes, vell esser surprisat trovar che ili un atitude astonantmen negativ.

Tuchant es li recomendation sequent: «It es un avantage por li yunité esser informat pri li vocabularium del lingues national per aprender li naturalistic vocabularium, ma certmen it es ancor plu avantagiosi per aprension de Ido praticar logic pensada.»

Un págin de quelcunc idistic argumention convicte pri que til hodie ancor null Idist ha aprendet pensar logicmen per studiar Ido. In contrari, it sembla que li Ido-ideologie sufoca ti util facultate che su adherentes. It vell esser un calamitá abandonar li yunité del munde a un tal sistematic deformation mental.

Lingue

Vocabularium del centres de interesse

Vive e morte

VIVE. -- Nomines: vive. vital-itá, ente, existent-ie, etá, era, fili-ation, genealogie, destin, sortet fate, carriera, etá, infant-ie, puber-tá, adolescent-o, boy, garson, infant-o, adolescent-ie. yun-esse, yun-itá, yun-o, yun-a, yun-etta, flicca, vlrgina, viril-itá, matur-itá, adult, adult-ie, old-esse, old-o, old-a, ott-ant-ario, centen-a-rio, etc., senil-itá, ruga, -- gemell. trigemell, orfan, filio dorlotat, dorloton, -- vigilie, dorme, coche- retiratie, pension, emerition, mare, reva.

Adj.: Li córpor homan posse esser: infant-esc, infant-il, infant-in, yun, juvenil, adolescent, viril. puber, mann-ic, mann-esc, matur, adult, plen-crescet, old, senil, rugat, caduc, vital, minor, de minor etá, junior, senior. : viver, habitar, esser extra lette, esser vigil, vigilar, dormi-r, somni-ar, revar, roncar, dorm-illar.

NASCENTIE. INFANTE. -- Nomine: maritagie, nuptie, natal-itá, embrion, fétus, acucha, acuch-era, lette de nascentie, bebé, suc-on, a-lact-at, involuette, a-lact-ation, anniversarie, die de nascentie, infant-era, nutr-essa, bonna, coche de bebé, infant garderia, asyl de infantes, simplicitá infantin, in-nocent-ie, naiv-itá. infantagie, infantil-esse, infantil-itá, pueril-itá.

Adj.: nasce-nt, mort-nascet, infantin, pueril, originari, natural, indigen.

Verbes: nasce-r, venir al munde, nascent-ar, far viver, vivent-ar, re-nascer, re-viver. re-vive-nt-ar.

SEXUAL VIVE. -- Nomines: amore, passion, inclination, flamme, affection, foy, tendri sentiment, flirt, galant-erie, tendresse, pena de cordie, capricie, idolatrie, amorette, jalusie, constantie, fidelitá, in-fidelitá, frigore, conquesta, caresse, gentil-esse, amic-itá, amabil-itá, cat-eríe, bon-tá, egard, comples-ent-ie, gracios-itá, testimonie de affection, dulc-ore, imbrass-ada, besa, relation amorosi, amor-affere, cokett-eríe, charm, sensu, sensu-al-ism, voluptá, declaration de amore , -- continentie, chast-itá, pur-itá, pudore, pud-ic-itá, decent-ie, luxurie, excess, libertin-age, deboche, incontinent-ie, inconvenent-ie, obscen-itá, scandal, in-pur-itá, in-pud-ic-itá, in-pud-ore, in-decent-ie, deboch-erie, prostitution, impudicie, coit-ion, co-habit-ation, castration.

Persones: am-ant, amant-es, amant-o, amant-a, amor-os-o, amor-os-a, am-at-o, am-at-a, idol, car-o, car-issim-o, galant, don Juan, seduct-or, adonis, amic-o, amic-a, favorit, amit-essa, metressa, cuple, pare inamorat, deboch-ero, suten-ero, alfons, proxenet, eunuc, castrat, harem, curtisana, hetera, concubina, prostituta.

Adj.: ardent. tendri, foll, ciec, platonic, sentimental, brulant, caressant, dulci, miel-osi, comples-ent, dulc-or-osi, ama-bil, libertin, sensu-al, volupt-osi, pur, in-pur, inconvenent, lubric, glissid, obscen, lasciv, debochant, scandal-osi, luxun-osi, in-constant, flirt-aci, levi.

Verbes: am-ar. amor-ettar, in-amor-ar se por, in-passionar se por, idolatrar, arder por, rucular, flirtar. cort-es-ar, preferer, caressar, dorlot-ar, im-brass-ar, besar, bes-ettar, serrar in su brasses, presser sur su cordie, ocul-ettar, a-femin-ar, seduct-er, raviss-er. charmar, copular, dormir con, coit-er, castrar, pud-er, dec-er, deboch-ar, incontine-r, prostitu-er, geniter, inconvener.

MARITAGE. -- Nomines: spons-agie, alliant-ie, union, -- civil, religiosi, morganatic maritage, demanda de maritage, promesse de maritage, marit-antie, notification de maritage, consenti-ment, publication, spons-ion, celebration del maritage, nuptie, nuptial ceremonie e benedition, vestes nuptial, nocte nuptial, notario, contracte, regime del comunitá, dot, provision, linage-stock, corb, nupt-ial anell, miel-lune, doarie, viage nuptial, menage, separation, repudiation, divorcie, maritage de inclination, de rason, de moné, mis-alliantie, nuptie argent-in, aur-in, vidu-axie, re-marit-age, celib-atu, adulteration, inleyitim relationes, flagrant delicte, in-fidelitá, concubin-atu, bigam-ie. monogam-ie, polygam-ie.

Persones: pretendent, mari-to, marit-a, spons-o, spons-a, bel-fili-o, bel-fili-a, bel- patre, bel-matre, bel-parente, femina, pare, testimonio, vidu-o, vidu-a, conjunct. doar-iera, bigam, monogam, polygam, celib, celibat-ario, celib-o, celib-a, divorciat, adulter-ant-o, metressa, concubin-o, concubin-a, fals marites.

Adj.: matrimonial. nupti-al, marit-al, marit-ibil, dot-al, nubil, puber.

Verbes: spond-er, benedir. dupar, trahi-r, des-honor-ar, dot-ar, divorci-ar, sepa-rar.

FAMILIE. -- Nomines: gánere, gente, rasse, genealogie, origine, genit-ura-

filiation, parent, parent-itá, patre, patr-in-iti, papi, patr-ette, mami, matr-ette, matre, infant, puer, puer-il-itá, filie, fratre, sestra, gemel, o-, a-, senior, junior, bapt, bapt-bassin, matrona, com-patre, com-matre, famili-ari-tá.

Adj.: famili-ari, genealogic, patr-in, paternal, matr-in, maternal,

Verbes: descender, originar, geniter, progeniter, bapt-isar.

GENERATION. -- Nomines: reproduction, multi-plic-ation, creation, formation, genese, matern-ith, matr-in-iti, patr-in iti, mascul, feminin, sexu, fecundation, conception, gestation, formation, parturition, hereditá, atavism, genit-alya, genit-ura, embryon, fetus, ove, micre, progenitura, infant, mulatt, mulatt-essa, hybrid, mestizo, -- abort-ion, partur, mis-partur.

Adj.; genesic, reproductori, prolific, fecund, steril, vivibil, vivipar, ovipar, ovovivipar.

Verbes: fecund-ar, copular, genit-er, gener-ar, pro-cre-ar, reproduct-er, ov-ar, acuch-ar, parturir, dar nascentie a, far nascer, a-lact-ar, mammant-ar, dorlotar.

MORTE. -- Nomines: morte, mort-al-itá, in-mort-al-iti, agonie, -- morto, cadavre, suicid, suicid-ie, self-mortation, salta mortal, culbut, luctu, funebre, affliction, tristesse, poster-itá, epigones, herede, -- supervivent, superviventie, resurrection, re-vivent-ie, sarc, sepult-toal, sarco-toal, catafalc, sarco-coche, funeral convoy, escorte, in-terr-ament, in-terr-ator, in-humation, crema-tion, cremator-ia, in-cindr-ation, sepult-or, sepult-or-ia, foss, foss-ero, sepulcre. tombe, tomb, -- camp, jardin del mortes, -- sarcofag, cenotafio, mausolé, epitafe, necrolog, -ie, necroscopie, urne cindral, funebre, funeral messe, monument sepultori.

Adj.: mori-ent, mort-al, in-mort-al, cadavr-ic, sepulcr-al, supervivent.

Verbe: mori-r, peri-r, agonisar, pend-er, strangular, mort-ar, -- esser afllictet, esser trist, portar luctu, -- resurrecter, re-viver, re-vive-nt-ar, -- in-terr-ar, in-hum-ar, cremar, in-cindr-ar, sepult-er, foss-ar.

Un declaration de prof. Jespersen ex li témpor del delegation

(Traductet secun li francés version ex Discussiones de Academia pro Interlingua, 1909, p. 39.)

It es in li natura de un lingue natural o artificial que it existe solmen per e por li homes queles usa it por comunicar lor idés a altri persones. Omni individue posse introducter changeamentes in it, consciosimen o inconsciosimen. Si il trova nequem por imitar it, su modification mori per ti fact self. Si, in contrari, il trova imitatores o si li sam modification es aplicat de pluri persones independentmen, it deveni regul gradualmen, in li mesura quam it es aplicat plu frequentmen. It vell esser petrificar un lingue, si on vell voler etablisser un sol libre quam un norm ínvariabil por omnes o por sempre. Sammen, un sol person o un academie, mem si it vell esser un academie electet per omni guvernamentes del munde civilisat, nequande posse prescrir leges absolut e ínviolabil in lingual materies, benque it posse haver grand autoritá por dar consilies por li max bon usagie.

Litteratura

Vive li passate!

S. W. Beer

It es strangi: ti desir del hom idealisar li passate e inbellar it, ma it es universal. Yo self ha tre amat li 18-im secul, ti secul quel productet li domes nominat «Queen Anne» in Anglia -- de un stil tam tranquill, comparat con nor fanfaronant modern architectura -- e quel anc videt ti gigantes de Francia, li Enciclopedistes, homes queles discusset omnicos, del quaresim dimension til li lingue international. Ma yo save que ti secul anc genitet li francés revolution, quel indica que alqui mancat in li bell societá del 18-im secul.

Ante nelong yo audit un yun mann parlar pri li «old témpor» quande li conductores de automobiles vermen savet conducter les. It esset amusant proque li periode pri quel il parlat ne posset esser mult plu quam deci annus passat. Ja li idealisation hat comensat! It esset droll, ma ne tam tre droll. Yo self vole parlar in un maniere simil pri li periode ante li guerre de 1914-1918.

Yo ha leet li historie del lingue international, scrit de Sr Berger, quel aparit in li august-numeró de Cosmoglotta. Yo apartene al pos-guerral generation e li narration del discussiones por e contra Esperanto dat me un strangi sensation. Quam diferent li munde esset tande! Li munde semblat pret developar se vers li utopie predicat del ductores del francés revolution, u vell esser li libertá, li egalitá e li fraternitá e u on vell soluer omnicos per far un congress. Por me it aparet esser un munde simil a tis del romanes de H.-C. Wells. Ti munde Anatole rancc e Georges Bernard Shaw habitat quam yun mannes: mastro-ironistes simil a ili noi mult besona hodie.

Li plu old letores de ti-ci articul va rider e dir que li munde de lor yunesse ne esset specialmen bell: ili va dir que sub li subrident superficie jacet li povritá e li misere abominabil. Ma ples considerar li munde hodial. Li munde de ante 1914 esset quasi un posmidí: li munde present es simplicmen noctal. Ex li guerre crescet monstrus: depos 1918 it ha esset guerre in quelc loc sempre. (De 1918 til 1938 it ha esset un constant lucta inter democratie e monarchisme, comunisme e fascisme.) It sembla que li munde va nequande dar se un poc reposa. Forsan it es li ultim lucta del Natura contra su conquestator? Forsan li nocte es max obscur ante li ariva del nov die?

Talmen yo espera. Ma yo considera qualmen on va regardar nor epoca in li futur. Li munde de ante 1914 fat un grav erra -- li historicos va scrir -- it perdit 1.000.000 homes. Ma li munde de pos 1918 -- quo ili va dir; Probabilmen just to-ci: «Ti-ci homes solmen indiget li corage.»

Abonnament a Cosmoglotta

Fr. 4.— sviss; Fr. 27.— francés; RM 2.30; Kc 26.—

1 dollar; 4 s. anglés; Fr. 27.— belg; fl. 1.70; dan Kr. 4.10; sved Kr. 3.60; L. it. 18.—; öS 5.—; 21 Esc.; 13 respons-cupones.

Li old castell

Ric Berger

Yo hat just finit mi studies quande un regissor del circumité de Genève proposit me un oficie de controlero durant li vin-recolte, in un dominia quel il vigilat.

Li prevision passar quelc dies de repose in plen campania in un region ínconosset de me pleset me strax e yo acceptet li oferta. It esset in comensa de octobre. Li autun hat ja maculat per ocre e rubore li fructieras e li boscos queles covrit li flancas del pede del Jura. Li mild atmosfere de ti melancolic epoca esset por me un ver juida, nam ye li etá de 20 annus, on have sempre li anim impregnat de romantisme. Yo mettet me in via alegrimen vers li village de B. in quel stat li proprietá u on besonat me.

Mi function de controlero ne esset desfacil. It consistet in verificar du o tri vezes in un die li quantitá de most quel li vinicultor incava por li proprietario e inscrir it sur un litt tabelle. Extra to, on fa quo on vole, on promena del viniera al pressoria e del pressoria al viniera, sempre fumante cigarettes.

Ma ne havente mult inclination por fumagie, yo hat decidet prender mi instrumentes por picter li paisage.

Quande yo arivat in B., li tempe menaciat devenir malin. Obscur nubes descendet del declives del Jura. Yo intrat in li proprietá just in li moment quande li unesim guttes de pluvie comensat cader. Yo presentat me che li vinicultor quel acceptet me con simplicitá, quam on accepte un person expectat e ínevitabil.

Li vinicultor, un viduo con visage cocinat del sole de un calidissim estive considerat me sin amicitá. Apen il respondet me al rar questiones queles yo fat le. On sentit que il esset descontent, despitat. Li annu ne ha esset bon por le: mult labor e un magri recolte. E pos ti omni deceptiones, li proprietario invia le un extrano por controlar li recolte.

Li menage de vinicultor esset cuidat de su filia, un ravissent yuna de 20 annus de quel li atitude reservat e li visage un poc trist intimidat me. Qualmen un tam bell flor posset crescer in ti loc perdit u li vive self semblat esser solmen pena e tristesse. Per ella yo esset informat pri li situation del proprietá. Li vinieras queles su patre cultivat apartenet al Castell del Gracies de quel li alt siluette erectet se ye quelc distantie. Li proprietarios essent absent li tot annu, li castell restat cludet, ma pro que li plazza mancat in li dom del vinicultor, un chambre esset reservat por me in li castell self durant li du o tri dies del vin-recolte.

Pos supé, yo petit que on mey ducter me strax a mi chambre por dormir pro que li viages per ped hat mult fatigat me. Li yun fémina prendet li claves e invitat me sequer la. In extra, it pluviat torrentosimen. Li grand árbores del parc inclinat se sub li storm. Mi guidanta intrat in li castell silentiosi e obscur per li grand porta, quel ella apertet per un clave. Quande noi esset in li coridor protectet contra li vent, li candel esset accendet e li yuna precedet me in li alt corridores. Yo sequet la, trublat de su bellitá. Li chancelant luce del candel clarat su nuc sub li torsade del nigri capilles. To fat me un deliciosi spectacul quel memorat me un pictura de Greuze. Ma sin atenter mi admiration, ella apertet li porta de mi chambre, desirat me un bon nocte e desaparit.

Yo audit ancor li ínsonor brui del grand porta de intrada resonant in li vacui coridores; poy dominat li silentie trublat solmen del lontan muida del vent tra li árbores. Yo esset sol in ti grand castell isolat e ne-habitat, sol til li sequent die. Un sentiment de mal-esser ínexplicabil invadet me, sin cause aparent.

Lentimen yo glissat me in li frigid drapes, in sam témpor felici e ínquiet esser sol. In extra li tempeste continuat, ma diminuet pro li lontanitá: to esset sive subit clamore, sive long gemidas in li superior parte del castell. De omni partes, yo credet audir plenditiv sospires. Por quietar me, yo dit me que in un castell mal cuidat e tam vast it existet certmen portas e fenestres mal cludet per queles li vent penetrat sibilante. Ma mi pensa continuant divagar in ti direction, un curios facte bruscmen revenit a mi mente.

Poc témpor antey, in un altri region, malfatores hat introductet se in un cludet dom e durant li tot hiverne, ili vivet ta, sin avigilar li attention del vicines, omni covricules cuidosimen cludet, cocinante lor repastes solmen in nocte por que li fum surtient del camine ne mey trahir lor presentie.

In mi castell abandonat desde pluri annus, quo pruvat me que null malfator hat introductet se?

E nu, it semblat me audir bruis plu precis, quasi chuchotages detra mi porta. On vell posser intrar in mi chambre durant mi somnie, strangular me, assassinar me sin que alqui veni a mi sucurse. Li fenestre de mi chambre regardat in li corte del castell, corte isolat. Li dom max proxim del vinicultor esset in li altri láter, tro lontan por que apelle posse atinger it. E in ti tempeste omni apelle esset ínutil.

In ti moment, yo comensat vermen esser terret. Un frigid sudore covrit mi facie.

Pernoctar in ti chambre semblat me tande impossibil. Yo surtit del lette, vestit me, accendet li candel e decidet surtir strax de ti cise-gurgul. Per li fenestre, null medie; li altore esset tro grand; yo vell har ruptet mi gambes sur li pavage del corte.

Yo prendet tande un heroic resolution; yo surtit in li coridor obscur, li candel in li manu e fat quelc passus por orientar me.

Subitmen, in li fund del coridor, yo perceptet du formes homan. Mi sangue glaciat se in mi venes. E just in ti moment un currente de aer extintet mi lúmine. Yo reintrat in mi chambre, tremente del cap al pede e cludet li porta. Ma quo augmentat ancor mi terrore esset li constatation que li serrure have ni clave, ni clud-bolt. Instinctivmen yo pussat mi lette contra li porta e contra li lette un scaf e yo atendet in li obscuritá, apoyat contra li scaf, pret resister al apertion del porta con li energie del desesperantie. Li pluvie continuat frappar li vitres e li vent murir in li árbores.

Li nocte passat, un nocte terrificant de quel chascun brui es gravet in mi memorie. In matin, fatigat atender li lucta, yo finalmen indormit me sur un stule, mi cap apoyat sur li bord del lette, tremente ye omni son.

...Quande yo avigilat me, un gay sole clarat li sómmit del alt árbores inter queles aparit spacie de blu ciel. Yo apertet li fenestre e videt in li fund del corte li filia del vinicultor lavante linage in li bronn. Ti vision dissipat completmen mi terrores. Pos har remettet li meubles in lor plazza, yo apertet li porta con li resolution ne timer necos. In obscuritá yo esset sin defense, ma nu li luce, li pace quel reyet partú hat redat me li corage.

Tamen yo sentit un violent emotion invader me vidente in li fund del corridor li sam homes intervidet in li nocte. Con voce tragic quel resonat strangimen in li castell, yo criat: «Quo vu fa tá» Null response. Li personages manet ínmobil. Yo avansat un poc.

...Tande yo comprendet! Mi du malfatores esset du statues, grandore natural, du bell statues marmorin. Probabilmen ili devet ornar li parc, ma li proprietario hat plazzat les ta durant su absentie. Li statues subridet sub li caresse de un radie de sole; un subrise quel semblat ironic e mocaci.

Qualmen yo ne hat videt les intrante Naturalmen, li cause de ti distraction esset li admiration por li yuna. Mi bell vinicultora esset li cause del ti male.

Un moment plu tard, yo esset sedent ye li table del cocine. Serviente mi litt dejunea, li yuna questionat me, forsan per politesse:

-- Esque vu ha bon dormit, senior?

-- Ma, tre bon, senioretta, yo mersia vos!

Yo ne posset responder altrimen sin trahir li drama.

Li terrore che li animales

Li elefante, li max grand animale pos li balen, es capabil conservar un admirabil sangue-frigore. On raconta li sequent eveniment pri un de ti pachidermes apartenent a un circo: durant un representation, un petroleo-lamp cadet sur su dorse e explodet; li inflammat liquid fluet sur li bestie e fat de it un ver vivent torche. Li elefant comensat saltar pro dolore tra li circo plenat de spectatores. Durant que li terrorisat turbe aplastat se al portas, tramplante li infantes, li elefant fat damage a nequi, evitante tuchar quicunc malgré li intensitá del sufrentie. Vi un astonant domination de se self.

Tamen li sam besties da nos exemples de desrasonabil timores: un altri elefant subvertet un tot quartere de London per su horribil muidas pro que un mus, un jolli micri mus hat glissat se in li palle.

Un chassero de tigres, in Siam, hat lassat sol quin gross elefantes, quel timet null savagi bestie. Il audit les subitmen criar pro terrore: li colosses muit ye li vision de un micri tortuga quel trenat se sur li sand.

On va dir: «u to es natural, omnicos reptent causa timore». Forsan. Ma to ne explica li tot misterie celat in li cranie de un elefant. Talmen, ti enorm animale posse fallir e cader mort subitmen. Si, por exemple, on imposi a it un labor tro fatigant, it perdi corage, cucha se e mori.

Ex «Notre Journal» de Lausanne.

Li vision de senior de Brion

Karl Federn

Del Tarn al Aude, trans li nigri montes, du stradas ductet abass in li calid valley del Fresquel. Apu un de ili esset situat un village; blanc domes de lápide inter castanieros e fagos, granatieros e olivieros. Tard in august 1632 frappas de cavall-pedes e raslada de armes sonat del monte; poy deci-six seniores con curasse cutin e colares de dentelles, con chapeles plumat e bandolieres, venit cavalcante, stoppat avan li max grand dom e questionat esque li logí hat esset comendat. Ja un altri senior, simil a ili, surtit ex li dom, ridente e salutante, sequet del grand hósped, servitores prendet li cavalles sudant in li bell harnesses e traet les vers li stalles, e con profundissim reverenties li hósped ductet in su max bon chambre li max nobil del seniores, quel esset ancor yun, ma havet ocules fatigat, e quel, quam omnis, portat bucles e barbe puntat; con gay babillada li altres sequet: un long table esset arangeat, on aportat vin e manjages; un bell old fémina intrat con reverenties e salutat; yun visages spiat tra coridores e portas.

In extra, it obscurat se rapidmen; li seniores festinat ancor, quande intrat li max yun e max bell inter ili (yun esset li majorité): «Fliccas, féminas es ci», il raportat, «gracil e de alt statura, con splendid eada, li un plu bell quam li altri; li Gracies deve har fundat ti localitá! -- Vor Altesse Reyal...» il comensat, probabilmen il desirat dir alquicos special, ma ti con li ocules fatigat refusat. «Deman, posdeman forsan omni nor peccas va esser judicat», il dit, «noi hodie ne vole chargear nos per noves. -- Bon nocte, seniores! Noi vole omnes ear in lette e deman continuar li via tre temporanmen!» Il departet, e li altres sequet. Mannes con torches iluminat les li cortes, e precedet les sur li scalieres petrin, supra in li larg chambres con li vast duplic lettes baldakinat, durant que altris distribuet se in li village.

Tri hores plu tard du del mannes, queles ancor hat sedet ye lor paperes, intrat li balcon petrin avan li porta de lor chambres; un old con blanc barbe, li altri yun ma pallid e seriosi. Li hala calid del sudic nocte undeat a lor incontra. In li lontanie, trans li valley, lúmines movet along li montes.

«To es li nores!» dit li yuno. Li altru inclinat li cap afirmante.

Musica represset de violines atinget lor orel. Subitmen it devenit plu fort, mixtet se in canta e tramplada; poy un porta cludet se claccante, e li son represset se denove. Tra li jardin sub li árbores un figura lucid e un obscur movet.

«Ples excusar me, Monsieur», li yuno dit subitmen e passuat vers li scaliere. -- «Ples ear, comte», li oldo dit subridente.

Ma li altru restat seriosi. Il marchat tra li corte, in li dom in avan, il tastat se tra li coridores, vers li musica, apertet un porta, videt li musicantes sudant, videt in li medie forsan un decene del seniores, hante secretmen abandonat lor chambres, dansar e jocar con li fliccas. Tra li fenestres il videt obscur visages rigidmen inregardar de extra. Ye su intration un pause nascet.

«U es senior de Conigy?» il questionat.

«Oh, Conigy? -- Conigy! Senior de Conigy!» li altres altmen clamat, «Senior de Conigy! Senior de Brion demanda vos!»

It durat un cert témpor, til que aparit li vocato, li max yun del seniores. Distraet ridente il alontanat su blond capilles ex su front.

«Esque li cavalles ha esset cuidat? Esque li mi es bandageat?» Brion questionat.

«Yo ne save; yo suposi», li altru respondet.

«Vu ne save...? Esque vu es stallmastro sub me o ne?»

«Yo ha desingageat me de vor servicie!» li yuno replicat obstinat.

«Vor témpor ancor ne ha finit!» li altru dit, sempre con egal seriositá.

«Bon. Ma nu yo have altricos a far. Vu pardona!» Conigy respondet ridente, tornat se sur li talones e surtit.

Li altres tacet. Brion stat silent e ne dit necos. Un, li max richmen vestit del dansatores, aproximat se por conciliar le. Brion questionat pri li cavall-servitores, ordonat avigilar les, fat aportar un lanterne e vadet con ili al stalles. Li musica recomensat. Quande il passuat tra li corte, il videt du ombres hastar vers unaltru.

Quande in li matin temporan un tambur trumpetat por depart in li stradas scarp e lapidosi, e li duc descendet li scaliere con li plu old seniores, ancor sempre musica sonat, li pallid mannes e féminas stat o sedet ancor con desordinat capilles in li dans-sala. Con excusas ili hastat vers lor cavalles; li duc esset visibilmen íncontent. Li hósped con quel li blanc-barbato calculat, inclinat se íncontabil vezes.

In li instant quande ili volet forcavalcar, un fémina gris-capillat jettat se in lor via. «Senior! Altess! mi filia!» ella lamentat, «on ha fat la desfortun ho-nocte!»

«Un tam old gallina vell dever posser gardar su gallinellas!» li duc respondet ridente. -- «Tu ne posse desirar plu nobil nepotes!» un altru clamat e jettat la un monete.

Obscur visages regardat detra li forcavalcantes. Subitmen un lápid volat, e un duesim. Du seniores tornat lor cavalles; on fugit.

Fatigat, morosimen ili cavalcat in li valley. Ye li fluvie, u li altri strada arivat, ili incontrat lor truppe. In lontanie nubes de polve ascendet. Trans li fluvie li prates esset plen de cavalieros. «Montmorency!» ili criat; «Orléans!» li arivates vocat quam response.

Un bellissim cavaliero fat su cavall passar li fluvie e descendet de it. Li duc de Orléans fat lu sam, e ambi inbrassat unaltru. Altres aproximat se, exchangeat lettres, desplicat cartes e fat consilie de guerre.

«Ye Castelnaudary Schomberg sta con poc mannes. Ta noi deman va ataccar le e victer le», dit senior de Montmorency, «e nu non cavalca til que noi trova a manjar.»

In vésper in su logí in li castell de Beaucaire li comte de Brion scrit un provocation a senior de Conigy; poy il ordonat a un servitor vider esque seniores de Jouy e de La Mothe-Goulas esset ancor ta; ili devet transmetter su provocation. Pro que ili dormit, il posit li lettre sur li table, jettat se sur su lette e, fatigatissim, self cadet in dorme.

Frappada ye su porta avigilat le: tra li fenestre li clar matin lucet. Tamen il credet jacer ancor in somnie. Inter il e li table stat un long, pallid monaco e regardat le per ocules seriosi e penetrant. Nu il apertet li bocca por un salutation frigid e trist: «Memento mori!» il dit. Consternatmen, Brion erectet se demí in li lette, ma li monaco levat li manu e dit mild e tristmen: «Yo save que vu hodie cavalca a un grav battallie: pro to yo veni exhortar vos, que vu memora ho-hore vor peccas, e ne chargea vos per noves. Li morte atende partú, detra chascun lápid; ma it es solmen li morte temporal, ne li duesim, li etern. Batter se e morir in li combattes de lor seniores es li deventie del nobiles; ma ínreflectentes fa un pecca mortal per assassinar in duelles pro futil motives li propri fratre, quam Cain...» Il tacet, plectet li manus e semblat precar. «Felici ti, quel trova un judico indulgent!» il dit ancor, fat li signe del cruce súper li jacento e passuat lentmen ex li porta.

Consternat, sin mover, Brion regardat detra le. Sur li table, blanc, jacet li lettre a Conigy. Levi flammes semblat flagrar circum it, ili grandijat, ascendet verticalmen ex li table e li suol, flagrat transparentmen e altmen, e in lor medie jacet alquicos pesant, quo il ne posset conosser: nu il videt que it esset un hom, quel jacet prosternat, ma ne sur li table, ma plu bass, benque supra li suol. Sub li curasse surtit li silk colorat del uniform; blond capilles cadet del tempie; il ne posset vider clarmen li facie. Tamen il reconosset Conigy; un manu pendet; sub li curasse sangue obscur guttat sur li uniform e li franges aurin del charpe de blu silk; it fluet sempre plu fortmen e colectet se, durant que flammes serpenteat silentiosimen circum li morto.

In ti moment li frappada ye su porta, quem subitmen il credet har audit durant li tot témpor devenit plu fort; li porta apertet se, e seniores de Jouy e La Mothe-Goulas gaymen intrat.

Brion, quel ancor sempre jacet in lette, demí erectet, apoyat sur su du manus detra se, regardat les perturbatmen. Ili petit le far saver quo il desira de ili, nam ili, quam sempre, es completmen ye su disposition. Ma il solmen sucusset li cap e questionat, esque ili hat videt un monaco. Ili negat. Poy il questionat li altres in li dom; ma che necun hat esset un monaco. Alor il tacet e excusat se, pro que il plu ne besonat les, e ili foreat astonatmen. Li lettre, quel il hat scrit, il brulat ye li candel apu su lette, poy il questionat u trovar un prestro. On dit le que in distantie de un hore trova se un litt monaciera. Quande ili passat préter it, il descendet del cavall, desirat confesser e recivet li comunion. Quande il questionat, esque un monaco de ci hat esset ho-matin in li castell de Beaucaire, on sucusset li cap.

Quasi in somnie, il continuat cavalcar, detra li litt armé. Alor ride frappat su orel, e il videt Conigy racontant un joc. Il ne posset altrimen: il cavalcat vers il. Li yun mann erectet se in li sedle e regardat incontra il. Ambi salutat rigidmen. Ma quande Brion solmen questionat: «Esque vu ha confesset, Conigy?», tande li altru denove devet rider. «Ne solmen pri li salute de nor cavalles, anc pri ti de nor animas vu cuida, comte?» il questionat.

Brion plu ne replicat e continuat cavalcar. Quam in somnie il videt li coline con li blanc mures e domes de Castelnaudary, videt in li agres e vinieras lucer li helmes e lanses e brilliar li aqua del fluvie, quel barrat li via, in li calid sole. Ja li unesimes in avan saltat tra li long e strett pont petrin; il audit li unesim colpes de fusil, videt senior de Montmorency cavalcar con tri o quar altres sur li pontette, saltar súper un fosse e cader del cavall; il videt li comte de Moret, quel hat provat penetrar per un angustia, esser retroportat moriente con epol fracassat; il videt li tot avanguardie in desórdine retroceder tra li pont. Del castell tonnerat li cannones; blu nubes de fum stat súper li mures. Il videt li gay seniores, queles hat dansat in li nocte passat, tornar lor cavalles e fugir, e quande on trumpetat retraida, li masse dens e excitat in terrore fluet vers il in virles de polve; il evitat les per ear in li prates. Alor su cavall pavet e saltat adláter: avan le Conigy jacet sur terra; un brass pendet, li blond bucles cadet trubli súper li pallid facie; sub li curasse, súper li uniform de silk e li franges aurin del blu charpe, sangue obscur fluet, colectent se sur terra...

Solmen mult dies plu tard li comte de Brion racontat ti traviventie al seniores de Jouy-Sardini e de La Mothe-Goulas, e senior de Goulas ha notat it in li duant-quaresim capitul de su memories.

Autorisat traduction de Ilmari Federn.

Ex li «Conversationes con Goethe»

...Yo honora li matematica quam scientie max sublim e max util, tam long quam on aplica it ta u it es in su plazza; ma yo ne posse laudar que on vole misurar it ye coses queles totmen ne es in su dominia, e u li nobil scientie strax apare esser un nonsens. Quam si omnicos vell exister solmen si on posse matematicmen pruvar it! It ya vell esser stult, si alqui ne vell creder in li amore de un flicca, pro que ella ne posse matematicmen pruvar it a il! Ella posse matematicmen pruvar le su dot, ma ne su amore. Ya li matematicos anc ne ha trovat li metamorfose del plante! Yo ha trovat it sin matematica, e li matematicos esset obligat aconosser it. Por comprender li fenomenes del colorilogie on ne besona altricos quam un perception pur e un cap san; adver ambi coses es plu rar quam on vell creder...

Noi parlat poy pri li scienties natural, specialmen pri li minuciache, per quel li scientistes disputa se li prioritá. «Per necos», dit Goethe, «yo ha plu bon aprendet conosser li homes, quam per mi scientic activitá. It ha custat me mult e esset ligat con mani sufrentie; ma yo tamen joya har fat li experientie.»

«In li scienties», yo dit, «it sembla me, que es inspirat in special maniere li egoisme del homes; e quande ti sta mettet in activitá, tande tre bentost omni debilitás del caractere comensa aparir.»

«Li problemas del scientie», Goethe respondet, «es tre sovente questiones de existentie. Un sol decovrition posser far famosi un mann e constituer su fortun in sens borgés. Pro to in li scienties reye tal rigore e tal sens de proprietá e tal jalusie pri li perceptiones (decovritiones) del altru. In li dominia del estetica omnicos es plu lax; li pensas es pluminu un proprietá innat de omni homes, e lu important es li maniere del presentation e del execution, e to comprensibilmen ne da ocasion a mult invidie. Un unic pensa posse dar li fundament por cent epigrammas, e li question important es, quel poet ha savet expresser ti pensa in maniere max bell e max efectiv.

Ma ye li scienties, li presentation ne vale necos, e omni efect es in li perception. In to hay poc general e subjectiv, ma li singul manifestationes del leges natural omnis jace sfinxatri rigid, fix e mut extra nos. Omni nov fenomen perceptet es un decovrition, omni decovrition un proprietá. Ples tuchar li proprietá, e strax apari li hom con su passiones.»

Goethe continuat «Ma in li scienties anc to es considerat quam proprietá quo on ha recivet traditionat in li academies e quo on ha aprendet. Si ariva alqui quel aporta alquícos nov quo contradi o mem menacia subverter nor credo, quel noi repeti desde annus e quel in nor láter noi traditiona a altris, tande on incita omni passiones contra il e prova opresser le in omni manieres. On resiste contra it secun quo on posse; on ficte ne audir, ne comprender; on parla pri it con depreciation, quam si it ne vell valer esser regardat e examinat; e talmen un nov veritá posse atender long témpor til que it imposa se. Un francese dit a un de mi amicos concernent mi colorilogie: Noi ha laborat durant quinant annus, por fundar li imperia de Newton e consolidar it; it va oporter duesim quinant annus por subverser it.

Li matematic clicca ha tant provat denigrar mi nómin in li scientie, que on time solmen mentionar it. Ante quelc témpor yo videt un brochura, in quel on tractat temas del colorilogie, li autor semblat completmen convictet pri mi teorie e hat constructet e fundat omnicos sur li sam fundamentes. Yo leet li scrite con grand joya; ma con ne litt surprise yo devet vider, que li autor ne mem hat mentionat mi nómin. Plu tard on soluet me ti enigma. Un amico comun visitat me e confesset me, que li talentat yun autor hat volet far su reputation per ti ovre e il hat con jure timet nocer se che li munde scientistic si il vell har audaciat apoyar su propri idées per mi nómin. Li litt ovre havet success e li espritosi yun autor ha plu tard personalmen presentat se a me e excusat se.»

«Ti casu sembla me tam plu remarcabil», yo dit, «quam in omni altri coses on have motives por esser fier pri vor autoritá e omni hom estima se felici trovar in vor consentiment córam li munde un protection potent. Ye vor colorilogie it sembla me esser lu mal, que vu ne conflicte per it solmen con li grand e generalmen aconosset Newton, ma anc per su disciplos difuset in li tot munde, queles adhere a lor mastro e de queles li númer es legion. Mem suposit que vu va in fine ganiar rason, tamen vu va restar sol con vor nov doctrina durant un considerabil témpor.»

«Yo es acustomat a to», Goethe replicat, «e yo es preparat a to. Ma ples dir self» il continuat, «esque yo ne posset esser fier, confessente me desde duant annus, que li grand Newton e omni matematicos e famosi calculatores con il esset in un decidet erra pri li colorilogie, e que yo inter milliones es li sol, quel save lu rect pri ti grand tema natural? Con ti sentiment de superioritá it esset me possibil tolerar li stupid arogantie de mi adversarios. On provat ataccar mi doctrina in omni maniere e risibilisar mi idés, ma tamen yo havet pri mi ovre perfat un grand joya. Omni ataccas de mi adversarios servit me solmen por vider li homes in lor debilitá.»

Durant que Goethe parlat talmen per un fortie e richess de expresion, quel yo ne es capabil reproducter veritabilmen, su ocules brilliat de un foy extraordinari. On videt in to li expression del triumfe, durant que un subrise ironic ludet circum su labies. Li trates de su bell facie esset plu imposant quam jamá.

Trad. I.F.

Cronica

Remarca redactional: Cosmoglotta es neutral pri politic aferes, do it solmen signala li politic revúes o jurnales queles utilisa practicmen Occidental, ma it ne mentiona li contenete. Interessates mey tornar se directmen al respectiv adresses.

Catalonia

Desde quelc témpor apari un revúe exclusivmen in Occidental: «Catalonia in lucta». Li abonnament es gratuit. Interessates mey tornar se a Occidental-Buró, Macià 5, Figueres, Catalonia, Hispania.

Finnland

Coidealist J. Saarinen, Mikkeli, ha interprendet li traduction del finnic national épos «Kalevala». Li unesim cant (de 50) es finit; traduction es de considerabil literari valore, e demonstra li enorm utilitá de Occidental quam lingue traductori international por li litteratura national de litt lingues. Ci li avantage del ínmediat comprensibilitá constitue un factor decisiv de superioritá súper li schematic sistemas. Un traduction in Esperanto aperte li finn tresor literari a 20 mill Esperantistes. Un traduction in Occidental aperte it al tot munde cultivat, a decenes de milliones. Institute Occidental intente editer un extrate de ti deliciosi poesie.

Francia

Continua aparir li revúes «Class-combatte», redaction G. Poujet, Isles-sur-Suippe, e «Sempre», redaction J. Toublet, 21, rue de Loos, Paris 10me, Postchec-conto Paris 1844-58. Ples corecter li adresse indicat in ultim Cosmoglotta B.

«Nia Gazeto», decembre 1937 contenet un articul sur li tot unesim págine (formate A 3) del famos; Esperanto-autoritá prof. Camille Aymonier pri li question «Qui es li autor de Ido», un simpatic recension del «Ver Historie» de Ric. Berger. Li recensente junte interessant psicologic detallies pri sr De Beaufront.

Italia

«Italia Filatelica», nro 3, del januar 1938, organ trimestral de colectores, contene un articul in Occidental de dr. Emilio Dal Martello e un anuncia in Occidental por Occidental. Interessates mey tornar se al redaction: Giuseppe Bevilacqua, Pavullo nel Frignano, Abonnament annual extra Italia 1 Dollar, specimen 1 respons-cupon. It es intentionat far «Italia Filatelica» oficial organ del Italian Occidental-movement. -- «Fronte Unico» del 10. febr. publica un corespondentie pri politic questiones in Occidental inter dr. Dal Martello e sr W. Rädler, Germania.

Svedia

Li considerabil crescentie de nor movement in Svedia fat recomendabil li institution de un propri sved organ por li propaganda de Occidental. In februar 1938 aparit li unesim numeró de «LI SVED OCCIDENTALIST» oficial organ del Occidental-movement in Svedia. It apari 4 vezes per annu, 8 págines formate de Cosmoglotta, arangeament e print es ínreprochabil. Li articules (in parte con textus paralel in sved e Occidental) ne es signat. Stil e argumentation trahi autores de grand propagandistic experientie e rich ye util idés. Li abonnament annual custa 0,75 öre 0 0.85 SFr. Redaction-Administration: Sved Occidental-Federation, Box 171, Stockholm l, Postgiro 70 315. Li abonnation del revúe es calidmen recomendat a omni Occidental-propagatores. Li partes in Occidental e li clar disposition del textus e tabelles comparativ con schematic sistemas de L.I. permisse anc a coidealistes ne comprendent sved hauster inspirationes por lor propaganda ex un fonte experit e habil.

-- Un original comenda. In comensa de februar li Institute Occidental recivet ex Svedia un disco de grammofon e un serie de Bons, sin alcun indication pri li expeditor o li scope. Ludet, li disco revelat su secrete, per un textu parlat in e clarmen comprensibil:


Occidentalia, li ottesim februar mill e nin cent e triant e ott. Institute Occidental, Chapelle. Ples inviar me strax Spiritu de Occidental secun li separat anuncia e in plu un insigne, to es un tilde. Tri francs ottanti centesimes sviss es adjuntet in Bons. Ples accepter mi cordial salutationes. Andreas Lindström. -- Berg e Wennerström saluta.


Noi mersia sr Lindström sincermen pro su original comenda!

Svissia

Ye li 11, februar, Prof. A. Debrunner, presidente del Committee for Agreement de IALA e professor del univeritá de Bern, fat un discurs pri «Nov organisatori tentatives vers li unic lingue international auxiliari». Professor D. exposit brevimen li situation present del L.I. e raportat pri li intentiones e li activitá de IALA.

Cosmoglotta B 16 (apr 1938)

Serie B, poligrafat -- «INFORMATIONES» -- April 1938 -- Nró 16 (2)

Neutralitá

Li Declaration de Neutralitá pronunciat ye li 21. marte 1938 in tri lingues per tri Consilieros Federal in li Parlament Federal de Svissia in Bern ha trovat un favorabil acception in li presse de omni nationes. Cosmoglotta, gazette neutral, aparient in neutral Svissia e sub sviss legislatura de presse, senti se pro to incorageat apropriar se quelc passus ex ti Declaration de Neutralitá: «...Svissia tene se extra li querelles extran... It es necessi, adplu, que noi efortia mantener con omni vicino, e in sam gradu, relationes corect e amical. Li lucta in extrania inter oposit politic sistemas ne concerne nor state. Chascun popul es líber dar se su regime interiori...» E li redaction de Cosmoglotta espera que nor letores va acordar nos li sam benevolentie, quel li guvernament e li presse de lor state ha acordat al state sviss, si noi declara que Cosmoglotta desira prender un atitude simil.

De láteres divers e oposit on ha invitat nos prender un parte activ in li lucta del politic idés. On ha nominat nor atitude «abstract», «foren del vive». Tal invitationes e denominationes miscomprende o misinterpreta nor mission. Cosmoglotta es li oficial organ del Occidental-Union, quel declara in § 1 de su statutes: «Li international Occidental-Union es li universal organisation (neutral in politica e religion) por developar, propagar e aplicar in scientie e practica li international auxiliari lingue Occidental.» Ti paragrafe clarmen fixa nor mission e linea de conduida. Cosmoglotta es un gazette tecnic, specialisat, quel ocupa se pri «developar, propagar e aplicar in scientie e practica» nor lingue e pri necos altri.

Discusser politic e economic evenimentes del munde, propagar un o altri tal direction, laudar li merites de un o altri tal regime statal apartene al organes landal, national, politic redactet in Occidental. Ili es conosset quam havent un determinat politic atitude e es abonnat per li persones interessat pri lor tendentie. Ti possibilitá, vider preferet politic idés tractat in divers organes, deschargea Cosmoglotta plu quam jamá de omni deviation de su atitude neutral.

Noi seque ti via quel deve permisser a nor lingue penetrar in omni medies, omni circules, locos, gruppationes del munde. Noi ha sequet ti via desde li comensa, e noi va continuar it. Li redaction de Cosmoglotta ne posse changear to sin changear li statutes, un jure quel apartene exclusivmen al Senate e li membres del Union.

Noi fide in li san rason de nor letores, queles mey comprender e apoyar nor linea de conduida. Li Redaction de Cosmoglotta.

Ex altri campes

Ja desde quelc témpor divers letores demandat que Cosmoglotta mey installar un permanent rubrica de recensiones e extrates del divers interlinguistic gazettes recivet in exchange contra Cosmoglotta. Por satisfar ti tre justificat demanda, li redaction de Cosmoglotta ha securat se li colaboration de un expert coidealist, quel ha declarat se pret traleer chascun mensu li ampli materiale recivet e extraer to quo posse interessar o amusar nor letores. Il va signar su articulettes per «Scorpion».

«Centerbladet», Jan. e Feb. Sr Quarfood, li Ido Akademiestro ha esset tuchat per li vertús del conjugation analitic. Il considera subitmen li du grand partises de «sintezalisti» e «analizalisti» quam egalmen legitim e proposi satisfar li duesim per creation de un suplementari sistema de conjugation med li particules did, vil, vud, had, mey, plis, let, ben. Qui prefere «Ido klasika» ne besona usar les. It sufice que ili aprende les por far plesura al altris e talmen li concordie va denove reyer in Idonia. Secun sr Q., li númer del suplementari coses necessi por satisfar omni «atencinda» postulationes del passat 30 annus es circa 30. (E 30 es omni propositiones de sr Q., secun li raport de sr Roze, cp. Cosmoglotta A 117, p. 95). Li progressistic Idistes queles ha ductet li movement durant li unesim annus pos li renascentie de «Progreso» va questionar se pro quo ili tande esset discreditat quam perturbatores, benque li lingual unitá nequande esset indangerat per li institution de líber discussiones in «Progreso». Nu, li cause es simplic: che ili, li max modest modificationes restat modificationes, durant que che sr Q. li max radical changes es solmen stil-licenties. Ti trick es bon, e si, pos li oficial sanction de ti nov metodes, on va har includet in li tal-nominat «stilo natural» anc li permission usar li plurale per -s e li omission del finales obligatori, tande omni perspectives va aperter se... Regretabilmen it existe, mem in li Akademio, quelc individues usspect queles protesta contra li lingual cáos quel manifesta se in li organ del garderos del «santa netushebleso», ma noi espera que ili va reciver per li venient electiones al Academie li bon meritet quittantie por lor perfid insinuationes.

Un nov revúe idistic «Por e Kontre» con contributiones de «alta kultural nivelo» va esser bontest editet sub li redaction de srs Pesch e Röhnisch. -- Pesch e Röhnisch! SIncer condolenties a sr Pesch.

«Mea matinal kansono» en un nov himne universal in Ido, urgentmen besonat desde long. It es li resultate del comun labor de srs Quarfood, Röhnisch e dr. Nilsson e ha esset coronat quam max bell ex 26 divers versiones. Noi cita li textu por evitar que it mey ínjustmen cader in oblivie:

«Briska e kurajoz -- Sango mens flu' sanoz -- Paco di mento so -- Regnas en kordio.»

Li autores raporta fiermen que ti canzon posse mem esser cantat in tact de valse, p.ex. «kande on nude balnas e movas su ye la rivi di lago o di maro».

«L'Esperanto» (organ del Italian Esperanto-Federation): Tre bon redactet, con multissim interessant articules. In li nró de Nov.-Dec. li redaction fa risibil li tal-nominat «interna ideo», t.e. li naiv opinion que li L.I. va, per su intrinsic qualitás, crear li pace universal. On comprende li sarcasmes del redactor quande on vide qualmen efecte ti «interna ideo» (= fraternitá) che li esperantistes self de queles li movement oferta ancor hodie li spectacul de constant intern disputes, por dir necos pri li recent scandale circum UEA.

Li recension de un nov manuale «Ellernu» (un curs de perfectionament in Esperanto) da al citat revúe li ocasion advertir contra li dangeres del til nu usat metodes de instruction. Li propagandistes exagera li facilitá del lingue talmen que li interessates expecta quasi miracules e naturalmen desinteressa se del lingue pos har videt li magri resultates del famosi «rapidaj kursoj». Ti curses, di li recensente, forma solmen un armé de desilusionates, queles por curt témpor es plu lontan de nos quam tis queles nequande ha prendet contact con nor movement. (Li perdes de ti curses es, secun «Suda Stelo», 99%!) -- Vi li oficial confirmation de to quo noi sempre assertet: Esperanto repulse plu mult persones quam it atira, e ti persones es generalmen perdit ne solmen por Esperanto, ma por li tot movement mundlinguistic in general.

Secun li autor de «Ellernu» self, li «rapidaj kursoj» forma solmen «aron de ĝisreviduloj aŭ dumvivaj komencantoj» (masse de persones savent dir «ĝis revido», o perpetui comensantes) e su libre es un prova dar al finitores del unesim curs un plu profund conossentie de Esperanto. Ex li critica del italian recensor pri su libre noi vole solmen retener li preciosi constatation que li max grav problema, a saver: li usation del acusative, es anc ta ínsuficentmen soluet. Il aconosse francmen que ti acusative es un íntranspassabil barriere por omni ne instructet persones. Ma in Esperanto li doctrina es plu fort quam li vive: mem un cap tam inteligent quam li recensor es íncapabil traer ex ti constatation li sol possibil consequentie.

Con surprise noi aprende que li nov editet «Tutmonda Adresaro de la Esperantistoj», quel da 5743 adresses ex 565 locs in 106 landes, vale necos, pro que it cita un masse de adresses antiquat, societés e jurnales de long desaparit, locs ínexistent e persones mort.

Scorpion

H. Littlewood: Un lingue international? Pro quo ne prender Anglés?

Self-comprensibilmen un lingue international vell esser tre comod. Ma proquó fabricar it? Proquó ne prender Anglés, quel ya es tam facil e ja tam difuset?

To on posse sovent audir, ne solmen de Angleses, ma anc de persones de altri nationalitá, precipue forsan de tis, queles ja parla Anglés fluentmen.

Tam difuset? Abstraet del habitantes (de orígin europan!) del Britannic Imperia, e del population del States Unit de Nord-America, li númere de tis queles es capabil expresser lor pensas in un Anglés quel vermen merite ti nómine, es adminim comparativmen restrictet. Un statistica pri ti punctu naturalmen ne hay. Ma omnes, queles conosse li continent de Europa ne solmen per har logiat in li grand hoteles e viageat in li international trenes, deve aconosser, que li Europanes queles parla Francés o German sembla esser adminim sammen numerosi.

E tam facil? Por tis, queles ja parlat it quam infantes, Anglés, quam omni altri lingues sub li sole, naturalmen es sat facil. E comensantes, queles strax es frappat del quasi total manca de desinenties in comparation con German e mem con Francés, tende opiner, que on posse mastrisar Anglés quasi sin penar. Ma secun que lor studie avansa, ili incontra mult desfacilitás de tot altri specie, e decovri, que li grammatica ne consiste unicmen de morfologie. In fact, tot abstraet del pronunciation -- it sufice mentionar li th, li r, li «obscur» l, li mult sibilantes -- li lingue Anglés presenta ínnumerabil obstacules al extrano.

Proque presc nequí, de quel Anglés es li lingue matrin, es consciosi mem pri li sol existentie de tal desfacilitás, it posse valer li pena indicar ci alcunes. Hay p.ex. ye li verbes li diferentiation inter li tal-nominat formes «ordinari» e «progressiv»: I go (yo vade) e I am going (yo es vadent), I went e I was going, I have written to him e I have been writing to him, Perhaps we shall see them this evening e We shall be seeing them this evening, They would have waited for us e They might have been waiting for us, You ought to pay your debs e We ought to be packing our bags, etc... O li distintion inter li preterite e li perfect: We saw it e We have seen it, inter some (something, somebody, someone, somewhere) e any (anything, etc.); o inter for e since in frases quam They have been in the garden for the last three quarters of an hour (ever since breakfast). E li usa del perfect e pluquamperfect in tal frases quam li ultim, u altri lingues postula li presente e li preterite. Quant persones de altri nationalitá aprende usar constructiones quam I have been going to call on her for ages o He must have been living here now for something like ten years? E quant persones mastrisa jamá li misteries de shall e will, should e would, mem tam bon quam li pluparte del anglé-parlantes, quo forsan ne es dir mult?

It ya es evident, que li preponderant majorité de omnes, queles ne vell har esset educat in li landes u on parla Anglés, vell torder e mutilar li lingue, secun lor lingue matrin, in divers manieres. E benque un tal jargon, quande on audi it ye unesim vez, ya have un cert charme, pluminu comparabil con ti del «parlage de bebé», it tamen bentost fatiga e enoya o excita derision, secun li temperament del auditor.

To, on vell posser dir, ne have grand importantie. Quo tamen es tre important, es que li talmen-parlantes vell in li curs del témpor, si on vell adopter Anglés quam li lingue international, devenir plu numerosi, forsan mem mult plu numerosi, quam tis queles vell parlar li «King's English». (Anglés del Rey, expression per quel li angleses denomina li stil anglés corect e cultivat. Rem. Red.)

Nu proque li imitation es li cardinal factor ye li aquisition de in lingue -- quam di Prof. Palmer: Noi ne parla secun regules, ma simplicmen quam parla altres -- li lingue vell tender changear in concordantie con li parla-customes de altri popules, e Anglés, quam altri lingues de minorités, vell dever luctar desesperatmen por ne sucumber. Vice nor construction actual I have been sitting here for the last half-hour (verbalmen: yo ha esset sedent ci por (durant) li ultim demí hore) noi vell audir I sit here already a half hour (verbalmen: yo sede ci ja un demí hore), vice I go there nearly every day (yo ea ta presc chascun die) forsan I nearly all the days go there (yo presc omni dies ea ta; in Occidental egalmen bon, ti construction sona mal por li orel anglés. Red.), e tal céteri. Quel amator del lingue Anglés vell voler riscar tal substitutiones e li resultant evolution del lingue vers alquicos diferent tam mult del hodial Anglés quam p.ex. Portugalés del Latin?

Esque li conclusion ne sembla justificat, que just tis queles considera lor lingue matrin quam un heredage sacri, deve esser protagonistes del adoption de un vermen facil neutral auxiliari lingue combinant un alt gradu de regularitá con complet neutralitá?

Occidental -- e solmen Occidental -- satisfá omni ti postulationes.

Ti convictiv argumentation ex li plum autorisat e competent de un docente del lingue anglés es editet quam Document 163 in version anglés. Coidealistes incontrant in lor landes un propaganda o opinion in favore del anglés quam L.I. mey traducter e difuser secun possibilitá ti tese de un anglés, que just li angléses have omni interesse cultural por impedir generalisation de lor lingue quam lingue auxiliari. It es interessant constatar que just nu du interlinguistic revúes ocupa se pri li sam tema: li dangere de jargonisation de un lingue national adoptet quam lingue auxiliari e li interesse quel have li parlantes de ti lingue evitar to:

In «L'Esperanto», aparient in Italia, febr. 1938, Dr. Inazo Nitobé, ex-delegate de Japan*) scri in in articul «Un del usual objetiones: ma esque Esperanto es facil anc por li orientales?» lu sequent: *) che li Liga de Nationes


Lass nos suposir que li lingues francés e anglés vell esser proposit quam lingue auxiliari mundal: mem lor max entusiastic recomendator vell subitmen afrigidar se audiente un cert «tip» de lingue anglés parlat in China o de lingue francés qual it es usat in Cambodia o in Haiti. Ti dolor Esperanto vell evitar le per su simplicitá. ...


E «Occidental-Bulletin» de Praha, in su númere 32 de februar publica li sequent reflectiones sub li titul: Ínutil timore.


Cosmoglotta A 118, pag. 110, mentiona, que «La Gazette de Lausanne» del 3.X.1937 publica un mocant articul «Por jargonisar li lingue francés: Occidental».

It certmen existe mult Franceses, quel time li jargonisation de lor alt-cultivat lingue per li L.I. e ili de lor vis-punctu have rason. Ma solmen de lor vis-punctu, nam on ne deve obliviar que omnicos in ti ci munde es relativ e que anc lor opinion have null absolut valore. Sin dúbite, por un cultivat citean del antiqui Roma li hodial francés vell esser repugnant quam un ínsuportabil jargonisation del classic latin, e just Occidental vell forsan aparer le plu acceptibil pro que it conserva milles e milles de latin paroles in lor original grafisme e pronunciation.

Ultra to on posse suposir que si li francés deveni li L.I., it va subear un tal jargonisation, ya mem pidjinisation, quel vell far herisser li capilles de chascun patriotic Franceso e contra quel li jargonisation per Occidental apari quam in ínnocent lude. Ma si li fate va decider, que Occidental deveni li L.I., li Franceses posse consolar se, nam tande it va esser Occidental quel va esser pidjinisat, durant que li francés va perdir necos de su prestigie. It va remaner esser li L.I. por li alt-educat strates de omni nationes, li tal nominat superiori deci milles, e ti ci vez sin dangere del pidjinisation tro incisiv.

A.T.


Discussion pri altri campes?

Noi continuar publicar recivet contributiones al discussion pri discussion.

Leonard Beer: In Anglia altri sistemas practicmen ne existe. Li grand adversario de Occidental ci es li inertie quel subtene anglés. Luctas contra altri sistemas solmen sembla justificar tis queles di que anglés deve esser adoptet quam L.I. Pro to ples excluder omni linguistic tecnicalitás ex Cosmoglotta A. Durant li 15 annus pos 1922 on devet defender Occidental contra altri sistemas; nu ti periode fini, e nor tache principal nu es introducter Occidental a tis queles ne conosse nor rivales. Pro to ples referer a Ido e Esperanto quam on mentione li prehistoric animales. Linguistic discussiones have interesse solmen por interlinguistes e professores, e pro to ti tecnic factes, deve trovar se solmen in documentes.

Li nómines Zamenhof, Couturat e Beaufront es ínconosset in Anglia. Pro to ti persones queles ye li unesim vez aproxima se al problema de un lingue international va probabilmen esser max interessat pri tal articules queles da al anglés publica informationes pri foren landes queles on ne posse obtener in anglés.

ILCI -- Conversationes inter instructores

ILCI -- Conversationes inter instructores, Serie III, Folie 5 es anexet al present nró de Cosmoglotta B. On discusse metodes de instruction. In anteriori lettres on pledat por li direct metode; sr g. Ahlstrand defendet li metodes Cseh contra criticas. Esque vu desira que Cosmoglotta B anc in future anexe se li «Conversationes»? Por sequel li discussiones, ples leer «Vers un lingual instruction plu rational» de H. Littlewood. Precie afrancat SFr. -.50. del Institute Occidental, Chapelle

Cronica

IALA

Un conferentie del «Committee for Agreement» havet loc ye li 19-22 marte in Den Haag, Nederland. Esset present li presidente prof. Debrunner, li secretario sr de Cock Buning, prof. Collinson, dr. Stillman, prof. van Wijk, e prof. Martinet vice prof. Vendryes. Quam representantes del diferent interlinguistic scoles partiprendet li Idist dr. Auerbach e coidealist H. Littlewood quam representante de Occidental. Li conferentie ha tractat li replica del Occidental-Union al brochura «Quelc criteries e comentarie pri un Lingue International Auxiliari» quel ha evocat un cert atention che li interlinguistes. Secun provisori informationes on ha decidet relaborar e modificar it. I.F.

Anglia

Pos invitation, sr S. Beer, sra Beer e sr Leonard Beer assistet un reunion del LOndon Ido-Club ye 24, New Oxford Street. Li reunion esset remarcabil pro li ínprevidet presentie del conosset Idistes dr. Auerbach e Hz Jacob, pro li extremmen amical atmosfere, e pro li permission dat a chascun present person parlar in su propri lingue. Sr Beer presentat al Idistes li propositiones pri reform de Ido mentionat in Cosmoglotta Feb. 1934. Dr. Auerbach prendet un tre progressiv position e mem respondet por sr Beer! Sr Hz Jacob respondet al propositiones que, si ili vell esser acceptet, ilil vell changear li tot structura de Ido, ma il esset consciosi pri que to ne es scientic argumentes. Il anc dit que mem si il vell esser convictet del superioritá de Occidental il ne crede que it vell esser util por il changear sistema -- pro causes social, noi suposi. Quel damage! Li rest del assistentes semblat pensar que li preferentie inter Occidental e Ido es solmen un afere de gust. Specialmen a emfasar es li complet absentie de alcun fanatisme por li Ido-fundament. Anc un yun Esperantist assistet. Sr Beer recomanda al anglés Occidental'istes visitar li London Ido-club: it conveni ye li unesim lunedí de chascun mensu.

Francia

«Le Barrage», pacifistic semanale, del 3. febr. raporta pri li discurs del 9. jan., de sr L. Boutreux córam li gruppe de Saumur del «Liga international del combattentes por li pace». Un curs es instituet. Per un special resolution li gruppe recomanda a omni altri sectiones del Liga sequer su exemple e instituer curses pri Occidental, recomendation votat per unanimitá del assistentes.

-- SEMPRE fat aparir nró 3 del 9. marte 1938. Noi ne recense politic articules; interessates ples tornar se al redaction J. Toublet, 21 rue de Loos, Paris X.

Italia

«Il Giornale d'Italia» del 3. marte raporta detalliatmen pri un discurs de prof. ing. Alberto Picchi in un public sala de Firenze pri li problema del L.I.: curt introduction in li historie e sinoptica pri li sistemas hodie propagat; demonstration del ínutilitá provar revivificar Latin, con o sin flexion; recomandation de Occidental, mention del labores de Wahl e lor influentie a Novial de prof. Jespersen. Li raport, signat «Samarita», mentiona li interesse con quel divers oficial institutiones italian seque li developation e aplication del L.I.

-- «Dizionario Enciclopedico Moderno», lítter D: «De Wahl Edgar. Prof. de scienties fisico-matematic in Tallinn (Estonia), n. 1867, autor del lingue auxiliari international Occidental, de structura neo-latin, con natural e facil derivation verbal, regularisation del paroles international, e comprensibil a prima vista.» Lu essential pri Occidental in concisissim formulation! Li «DEM» have bon-informat colaboratores, gratulation! Lass nos tamen, por futur ocasiones, remarcar que li veritabil nómin es E. von Wahl, e que it es preferibil inserter le sub Wahl.

-- «Le Lingue Estere», marte, reproducte ex «Fronte Unico» li politic discussion Rädler-Dal Martello pri li chances de Occidental sub divers politic regimes.

Svissia

«Revue Internationale de Sténographie», marte, contene un articul propagativ por Occidental con reproduction del image presentant li mures lingues divident Europa. -- Pri li acusa de «plagiate» va esser raportat in li proxim numeró.

Tchecoslovacia

(Omisset per li printería in Cosmoglotta A 120) «Nezávislá Politika», 25 jan. mentiona publicationes interlinguistic in Italia e Svedia; 5. feb. long noticie pri «Le Lingue Estere»; 12 f.b recense detalliatmen «Occidental-Bulletin» Praha; 12 mar. recense li Occidental-librette «Al memorie del grand democrate T.G. Masaryk», signala aparition de «Li Sved Occidental'ist» e mentiona noticies in tchec jurnales; 19. mar. signala discussion Rädler-Martello in «Fronte Unico» e transition de Ido-Academico Gardner a Occidental; 26. mar. articul «Lucta del nationalitás e L.I.» e recension de «Italia Filatelica».

Li cronica pri Svedia, e partes de Svissia e Tchecoslovacia es ajornat al proxim.

Contene:

  • Neutralitá
  • Ex altir Campes
  • H. Littlewood: Un L.I.? Pro quo ne Anglés?
  • Discussion pri altri campes
  • Cronica: IALA Anglia, Francia, Italia, Svissia, Tchecoslovacia.
  • Al present numeró es anexet: ILCI, Conversationes inter Instructores.
  • (Rubricas: APIS, Liste de nov Documentes, Ex li Paper-Corb, Casse de Propaganda, Concurs de Propaganda, es omisset pro manca de spacie.)

SPÍRITU DE OCCIDENTAL: 2. liveration esset expedit al subscritores li 25. marte! Desde april 1938 li precie de subscrition es fixat a SFr. 3.— Anteriori cedules de comenda perdi validitá. Li precie de SFr. 3.— ancor ne es definitiv, ma posse esser augmentat denove. INSTITUTE OCCIDENTAL.

Anexet a Cosmoglotta B Nró 16 (2) April 1938

Conversationes inter instructores

Corespondentie per lettres circulant.

Serie III. Folie 5

O. Mass: Berlin W. 9, li 12 febr. 1938

Estimat colegos,

Quam li colego Ahlstrand, anc yo conosse li Che-curs ne solmen per rumore e yo assenti al opinion de ti colego que li Che-curs ne es un producte de valore inferiori, benque it ne representa un essentialmen nov METODE. Ambi, Che e Berlitz, utilisa li probat metode de instruction regardativ (e personalmen interessant) talmen que li disciplo comensa conosser li lingue quam to quo it es essentialmen: -- Un sistema de SONES, constructet por expresser e comunicar sentimentes e idés. Nor scritura representa li (sones del) lingue solmen ínperfectmen. Pro to li disciplo quel ja save scrir e leer es facilmen instigat pronunciar li singul lítteres e lítter-gruppes de un foren lingue in sam maniere quam tis de su lingue matrin.

Adplu, Berlitz e Che aplica li antiqui principie «Interrogando discite linguas», ma ili neglige li altri antiqui principie «Repetitio est mater studiorum». Li importantie de ti ultim principie por li instruction de lingues deveni evident, si on explora li procede del usa del lingue.

Noi ne pensa in li lingue self. Altrimen surdimutes ne vell posser pensar. Noi solmen transformar nor idés (e sentimentes) in li sones del lingue, respectivmen re-transforma li sones audit in idés (e sentimentes). E quam resultate de intensiv practica noi execute ti transformationes generalmen con presc mecanic facilitá e rapiditá. Pro to, quande noi parla e audi un lingue fluentmen, nor atention es presc totalmen directet al idés e sentimentes expresset per li sones e noi es inductet opiner falsmen que noi realmen pensa in li lingue self.

De to resulta que li successosi instruction de lingues ne deve negliger repetir intensivmen li execution del transformationes til que li disciplo obtene li rutine, quel permisse le transformar con presc mecanic facilitá e rapiditá e causa li superficial opinion que noi pensa in li lingue self.

Li quantité del materiale de exercicie es minu important quam li intensitá del repetitiones con cert materiale.

Li metode recomandat per sr Littlewood de Groningen ne es alquicos nov, solmen un metode rational por dar al disciplo li necessi rutine in parlar e audir li lingue. Li infra-descrit metode sembla me melior por ti scop e es bon conosset desde mult annus.

Pos inicial exercicies med li metode regardativ, on presenta al disciplo textus e decomposi ti textus in mult questiones. Poy on directe ti questiones solmen oralmen al disciplo, quel posse repetir les ante responder, ma in omni casu deve responder e far to mult vezes con li sam materiale.

Il posse anc studiar li principies del construction del frases, li grammatica, ma ti scientie ne possede grand valore por il sin un cert practica in li corect usa del grammatica, quel resulta presc solmen de un intensiv trening?? oral.

Plu tard li disciplo posse anc self decomposir textus in questiones, e on posse presentar le li questiones in su lingue matrin por que il mey traducter les in li foren lingue. Ti exercicie es un interessant e tre util combination del traduction e ortografic dictate. Traducter ex un lingue in un altri es un excellent exercicie por li sat avansat disciplo. Con cordial salutationes

O.F. Mass

E. Wahl:

Li lettre de sr Gösta Ahlstrand e su judicie que yo es un mediocri pedagogo, me ha mult amusat. In fact yo ya ne esset instructor de lingues, ma de matematica, fisica, cosmografie, geografie e dessin.

Certmen li metode Cseh laudat per sr G.A. possede qualitá por aprender li elementari passus in li nov lingue, por posser babillar pri simplic coses del ordinari circul de questiones, responses e desires. Ma yo ne save ca to es suficent. De un instructora de lingue russ in li feminin scole comercial in Tallinn quel hat esset invitat prender parte in un Cseh-Esperanto-Curs yo ha audit un tre negativ judicie pri it. Ella dit que pos li fine del curs on ne posset leer un seriosi Esperanto-libre o -gazette. E to es comprensibil, nam li colection de paroles necessi por letura de scrites pri scientie, arte, politica, comercie e altri temas de international vive, ni lor structura ne es trovat in li Cseh curs.

Por nos li question sembla me esser hodie: quel es li scope de aprension de Occidental? It es duplic:

  1. li possibilitá leer Cosmoglotta e altri nor editiones e posser scrir lettres pri international necessitás.

  2. aprender un fundament por comprender e rectmen usar li pluri tal nominat foren paroles, in majorité de latino-grec orígine.

E to certmen ne va esser possibil per li divers formes de Berlitz-metodes o simil, queles in lor principies es un poc changeat metodes por aprender parlar un lingue national e su idiomatic structura just in li max ordinari omnidiari relationes. Nam just in ti max usat locutiones in li natural lingues es trovat li max important e frequent ínregularitás e exceptiones del regules, quo yo ja ha mentionat ye divers ocasiones.

Ma tal idiomatic expressiones presc ne existe in li constructet nov lingues international. Do tal metodes sembla me hodie superflú ballast, por strax posser parlar pri lor simplic necessitás domestic o durant viages con extranos. Un tal necessitá hodie certmen ne existe, e probabilmen ancor ne tro bentost va arivar.

Pro to noi besona hodie un special metode ancor ne usat in li instruction de lingues, ma it sembla me, que in general che instruction de egal quel materie, on deve basar se sur comun trates e coses ja conosset e comensante per ili developar li conossenties pri nov coses stant in relation con li ja conossetes e aprendetes.

Pro to in nor casu sembla me quam max efectiv metode ti de sr Segerstahl in su explication del foren (international) paroles a su sved studiantes. Si forsan ti metode va semblar al specialistes de lingual instruction absolutmen ínusabil, tande yo pensa que on vell dever adminim adaptar li paroles a aprender al dominias trovabil in nor printates, i.e. usar quant possibil international paroles e strax (forsan in remarcas marginal) mentionar li radica e li structura de ti paroles e junter altri simil exemples.

It es clar que pro li tre diferent quantité de tal nominat international paroles in li divers lingues vivent, li instruction de Occidental va esser tre diferent secun que it concerne persones, sive conossent un poc un del romanic lingues sive havent un grand multitá de international paroles in lor lingue matrin; o persones del circul anglés con lor totalmen foren fonetica e ortografie; o persones de lingues plu foren al occidental cultura, quam slavic, ugrofinnic o ancor plu lontan cultura quam turc, semitic, japanés, chinés, malay, etc.

Yo pensa que por chascun de ti lingues li metodes de instruction deve fortmen diverger inter se e ne existe un general e comun instruction pri Occidental por omni popules.

Quo por un person de classic education o conossor del lingues anglés e francés o romanic va esser afere de quelc dies o semanes, posse esser por altres inter quelc mensus e pluri annus, proque it depende ne solmen del lingues matrin e conosset, ma anc del nivelle cultural general del studiante (in sens de occidental civilisation).

Ili omnes besona diferent metodes.

Hodie por nos es max necessi atirar li persones stant ja in international relationes e movementes, p.ex. in scientie, politica, jurnalistica, comercie, trafic etc. ma ne infantes, ruranes o indigenes de Madagascar. E. Wahl

L. Boutreux: Saumur, Francia 11.3.38

Estimat colegos,

Con tre ardent interesse yo leet in Cosmoglotta li articulette pri nor lettres circulant, e strax yo scrit a Sr Björkmen.

Pri li tema del serie III (por me li unesim), yo have sat mult idés. Yo do va comensar sin altri introduction.

Antey, tamen, yo peti permission dir que, in nor occidental landes e precipue in Francia, publicar traduction de págines del Bible es considerat quam ínneutral; e sammen quam in cert landes un atacca contra li religion vell suficer por rupter omni possibil colaborationes, sammen che nos li publication de un extracte (excerpte) ex religiosi textus vell suficer por repulser bon colegos e activ camarades. Do noi mey maner neutral.

Li problema del instruction pri Occidental es trovar un metode interessant, practic e fecund.

Colego F. Tjernström questiona quel hom va dar nos un usabil manuale por infantes. «On deve esperar, il di, que ti témpor ne va esser lontan quande li infantes va posser aprender li L.I. in li scoles.»

Ma yo ne es tam optimistic e yo opine que, til tande, noi deve propagar Occidental precipue che nor colegos, in li docentie-medie (milieu). Nor eleves in Occidental-curses deve esser instructores e yunes sat instructet.

Nor ductores sovente dit nos: «Unesimmen, propagar in cultivat publica». E it es bon tactica.

On deve egardar que ti omni studiantes de Occidental have lor scopes precis: 1. Scrir lettres a extran occidentalistes, it es haver international corespondentie; -- 2. posser parlar con lor corespondentes quande ili va incontrar les in viages e congresses.

Adplu, on ne deve obliviar que ti homes have professional ocupationes e posse consacrar solmen poc témpor al studie del L.I. Tamen ili es entusiastic e on ne deve decepter les per tro lent progresses e pueril metodes.

Un altri directive del problema es li manca de libres por studie. Esperanto e Ido have excellent micri manuales; por Franceses Occidental have solmen un grammatica (Ric Berger) e un micri vocabularium sin traduction («Manuale de conversation e corespondentie», de Guesnet). Ne mem un exercicie.

Li problema quel noi deve discusser es do duplic: -- 1. scrir un bon manuale con mult exercicies, suficent grammatica regules e rich vocabularium bon ordinat. 2. practicar un apt metode in li curses córam li aprendentes.

Mi scope es scrir ci pri li duesim aspect del problema: forsan to va dar cert indicationes pri li unesim.

Omni colegos concorda pri li necessitá del repetition e constant revision. Ma plures dissipa lor tot eforties in li justification del direct metode e sercha li max ingeniosi medie por ne dir un sol parol in li lingue matrin del aprendentes. It es pro to, que chascun da nos su «unesim lecion». Chascun rasona quam si Occidental vell esser un realmen extran lingue con idiotismes e un complicat grammatica.

Adminim li plu audacioses rasona quam si Occidental vell esser tam mecanic e artificial quam Esperanto e Ido. Yo recivet li «diplomo por docado» (nró 100) (diploma por docentie) e save que por docer Esperanto o Ido, it es necessi ear passu pos passu, con minuciosi prudentie. Ma in Occidental-docentie, to, secun mi opinion, es un abuse. Certmen, it es bon preceder per questiones e responses, ma (yo peti pardon de mi ancian amico Poujet), esque it es util questionas: «Have Carlo ott nases? Quant boccas have Carlo?»

Li principies es un bell cose, ma quande ili es just. Noi deve serchar nor principies e sovente reviser les, nam ili ne es coses absolut.

Evidentmen, li natural metode por aprension de lingues es li matrin tal: «Dí: Papá!» e li infant di «papá», vidente le. Li infantes save parlar per imitation, long ante aprender leer e scrir. Yo consenti que ti metode es anc li max apt por li instruction pri extran lingues in li scoles, con li apoy del grammatica (ti grammatica es resumation e precision del observationes fat del eleves pri li factes lingual, observationes queles ne vell esser sat rapid e numerosi, e to es pro quo on hasta al conclusion per dar regules). Ma on mey ne obliviar que li curses de extran lingues dura pluri annus, e que, in chascun annu, li professor have su eleves avan se durant pluri hores in chascun semane.

Plu bon e plu mal es li conditiones del aprension por nor futuri occidentalistes. Li fact, que Occidental ne es absolut comparabil con altri lingues, national o international, es tre important -- grammatica extremmen simplic; null idiotism; to es un grand facilisation, quel permisse progresser rapidmen. Ma li eleves ne posse venir laborar pluri hores omni semanes sub nor direction: ili have un o du hores por li curses semanal, e quelc hores che ili self por exercir. It acte se pri bon aplicar ti témpor.

Li aprendentes es yunes queles ha recivet bon instruction e mem es cultivat. Yo dit it: plures es instructores. Quo ili besona? Noi mey serchar nor practic principies!

Noi videt it: ili vole: 1. scrir corectmen e fluentmen, -- 2. parlar.

Esque on posse sequer ti órdine del coses? Yes! Yo self fat pluri vezes ti experientie. Yo aprendet Ido totmen sol per li scrition. Pos har scrit mult lettres pri temas pedagogic, politic, cultural, yo eat al congresse in Cassel. Yo nequande hat parlat con quicunc per Ido, e tamen yo tre bon comprendet omnes e fat comprender me de omnes. Quant ancor plu facil per Occidental!

Yo recentmen leet con vivid interesse li ovrette de sr Littlewood. Ti combinationes de frases e de parol-gruppes es li ver via sequend. Ma mi eleves essente plu etosi e autonom quam infantes, yo da les un cert libertá, o plu exactmen, iniciative. «Con li frases A 1 e 2, ples far sol, vu self, 4 combinationes, 6 combinationes --», poy, on execute colectiv corection sur li nigri tabul o per oral explicationes.

Pos li unesim letion, u noi hat leet li unesim págine del Manuale de Guesnet, un de mi aprendentes (ne instructor), scrit sin auxilie un amusant historiette.

Por ganiar témpor, yo ne fat traducter de Occidental in F., ma pos har traductet li textu A, yo da a mi eleves li frases B in F., e ili deve trovar self li version Occidental. Por augmentar li númere del combinationes e far possibil li ínmediat usation de Occidental, yo dat strax in li duesim letion un complet tabelle del Occidental-conjugation e un tabelle del pronómines e del possessives. Con tal auxilie li eleves posse far numerosi exercicies in hem. -- Ma pri quo parlar in li letion? On deve esser metodic e practic. Yo ne aprecia li historiettes sin conexion con un tema. Yo selectet un órdine de centres de interesse, un poc sequent li «Manuale», un poc completante it per vocabularium pri scole, córpor homan, quin sensus, ne trovat in ti librette, e yo fat poligrafar li excellent listes de paroles dat it Cosmoglotta. -- In hem, li aprendentes deve scrir in Occidental: ili deve (1) traducter in Occidental li pluri curt textus in Fr. queles yo ha dat les. (2) redacter secun possibilitá, capabilitá e desires: lettres, historiettes etc. -- Por to ili have li sequent auxilies: (1) li precedent letion, con explicationes dat de me in Occidental e F. (2) li tabelles (conjug. pronom. etc.) (3) un rich vocabularium, quel aricha se pos chascun letion. (4) frases modellic del precedent exercicies e letiones queles guida les in li usation del prepositiones e formes sintactic.

It es necessi repetir sin cessa. Por ti scope yo composi textus astut, queles contene paroles e precipue formes de omni precedent letiones.

Nequande li aprendentes usa formes queles ili ne ha aprendet: ili pensa med li conosset formes e forma lor frases med ti sol modelles. Do ili nequande es tentat utilisar expressiones de lor lingue matrin, e talmen ili evita gallicismes (F. formes special, idiomatic expressiones) ti cancerosi vúlnere del aprension lingual. Ili senti grand facilitá e libertá pro scrir e parlar con mem poc formes de frases.

In omni letion yo fa exercicies quam seque: dir o scrir un frase e trovar (con mi auxilie) omni formes corect e expressiv por dir e scrir li sam pensa. P.ex. «Paul es malad; su genitores es ínquiet -- Proque P. es malad, su genitores es ínquiet -- Li genitores de P. es ínquietat per li maladie de lor infante -- Li maladie de P. ínquieta su genitores (causa un grand ínquietá (anxiositá) che su genitores) -- Li ínquietá del genitores de P. es grand; lor filio es tre malad -- etc.» -- Ti specie de exercicies es tre recomendat del grand linguistes, li sviss Ch. Bally, li francés T. Rosset: it es un exercicie tre fecund por li flexibilisation del expression-medies che li novicios. Yo projecte developar ti metode plu detalliatmen quande yo va trovar li necessi témpor. -- Estimat colegos, til revide! Vor tre devoet L. Boutreux

H. Littlewood:

Sr Ahlstrand merite mi sincer mersí pro que il ancor ne ha criticat mi metode. Ma mem si il vell har fat to, yo ne vell har declarat su criticas depender de «un absentie total de lingual talent». Sr A. have li amabilitá nominar mi ovre examinal «elegant» (oh benedit Cseh-parol!), ma yo es consciosi ne har expresset tro clarmen mi pensas! Li paroles citat de sr A. ya deve esser comprendet quam relatent a eleves; li instructores, de queles yo trova ínmotivat li criticas, apartene a un altri categorie mentionat in mi dissertation: tis queles «conosse» li metode purmen teoricmen. Quam di sr A.: «On ne posse, on presc ne have jure criticar un cose, quel on conosse solmen teoricmen», e «on ne posse comprender li metode (Cseh), pos que on ha leet quelc págines printat». Lu sam vale naturalmen anc pri mi metode. Mem quande sr A. va har leet li tot curs, il ancor ne va posser bon criticar it; por to il va dever provar it in practica. Yo espera que to va evenir; que, judicante, sr A. va considerar li respectiv merites de du factores: li plesura quel un metode da al instructor e li profite quel extrae del curs li elev; e finalmen, que il tande va monstrar li sam admirabil liberalitá e corage quel ha transformat le de un fervent adherent de Esperanto a un evidentmen tre capabil Occidentalist.

Yo ha partiprendet a un Cseh-curs, dat de un instructor experimentat e talentat; e pro que yo ja havet mult experientie pri divers formes del direct metodes, et materie et procedentie havet mi grand interesse e atention. It vell, yo opine, esser un sat prosaic elev quel ne vell apreciar li humore del textu, e un tre ciec instructor quel, quam Cseh-elev, ne vell observar con aprobation li scope-conscient, intentionalmen naiv fantasie del autor. Li rol assignat del Cseh-metode al instructor similea forsan mem plu mult quam che altri direct metodes a ti de un actor o un orator. It postula del docente, que il conosse «de A til Z» li materie a docer, que il sempre posse plazzar, sin hesitar o serchar, li just question o li apt exemple, que il nequande cessa interessar o amusar li eleves. Entusiasme e iniciative es necessissim qualitás por ti labor, e, u ti qualitás es present, li docentie secun ti metodes sovente deveni un del ocupationes preferet del instructor. On do facilmen comprende, que, fascinat per ti role, il posse devenir ciec pri li besones del elev, e que li possibilitá trovar altricos quel vell posser esser ancor melior, ne veni le in mente. Il mem posse considerar su metode quam absolutmen satisfant -- tam long quam il compara it solmen con li grammatical metode.

Por un elev conossent solmen li siccore del traditional metode, omni form del direct metode deve esser un revelation. Null enoyant, demí-comprendet grammatical regules, queles il ne posse aplicar; null ínaprensibil parol-listes; null penosi traduction de taches; ma strax adminim li ilusion posser usar li lingue! Esque it do es astonant, que li elev -- e li docente -- have li impression esser liberat de un íntolerabil póndere, e que un tal metode posse esser de un grand fortie atrativ?

Si -- quam yo suposi -- it es tó quo sr de Wahl intentet dir per «reclam-valore», esque tande it ne es possibil, que su remarca ne solmen né justifica un tal anihilant judicament pri su pedagogic capacitá, ma anc indica li sam remarcabil potentie penetrar quasi intuitivmen in li essentie del coses, quel li mastro ja ha monstrat in tam eminent gradu ye li creation de Occidental?

Quam indica sr de Wahl, Occidental es, e va probabilmen ancor durant sat long témpor esser usat precipue por scritiv comunicationes; totvez it sembla me que tamen posse exister sat bon motives por promoer li docentie de Occidental quam lingue parlat. In prim loc hay li casu que pluri Occidental'istes de lingue diferent incontra unaltru; in plu li idé sat difuset e, secun mi opinion, justificat, que solmen qui parlar un lingue, «possede» it.

Un curs de Occidental parlat, secun un bon metode, vell ne solmen posser tre bon servir por iniciar li aspirant-scritor in li usation de Occidental, ma anc presc certmen vell haver un grand valore propagandistic. Anc ta, u li capacitá scrir un lingue es li postulation primari, un del principal desfacilitás, apu li form e signification del paroles, es acustomar se al formation del frases. To on posse aprender max bon, quam yo es convictet, secun li principies: imitation, repetition, combination. Esque hay grand objection contra eventual procrastination del lingue scrit a un sequent curs? Mem un lingu facil quam Occidental on ne posse aprender usar fluentmen in quelc semanes; o forsan it vell esser plu modest dir,, que yó ne posset aprender to tam rapidmen -- per quo yo totmen ne vole dir, que yo es content pri li gradu de «fluentie» quel yo nu ha atinget!

Qui desira saver alquicos pri metodes por rapidmen e facilmen aprender leer, posse trovar un descrition de un tal metode in «La psychologie de l'Education», de Gustave le Bon, durant que un altri -- li tal-nominat psicotecnic metode -- es admirabilmen descrit e criticat in un excellent libre Nederlandés: «Waarheen met ons vremde Talenonderwijs» de Fr. S. Rombout. Forsan yo va haver plu tard ocasion resumar ambis ci.

Yo crede voluntarimen, que sr Mass have rason, diente, que mi metode ne es nov; it mem sembla me presc cert, que yo ne es li unesim, quel ha inventet it. Totvez yo ne conosse null manuale scrir secun li principies queles yo recomanda; e yo anc nequande videt null mention de un tal metode, benque yo ha leet mult libres pri metodica.

Contra li ínfavorabil opinion de sr M. yo oposi li favorabil tal de grand númeres de mi propri eleves e ti de sr Björkman, quel scrit me lu sequent: «In comensa yo trovat li metode sicc. Ma pos que yo hat fat mi litt garson provar li exercicies, yo changeat opinion. Il trovat li exercicies tre interessant e astonat me per su rapid aprension.»

In plu li metode es caracterisat just per li postulationes de sr M.: «Repetitio est mater studiorum» -- intensiv practica -- repetir intensivmen li execution del transformationes til que li disciplo obtene li rutine quel permisse le transformar con presc mecanic facilitá e rapiditá -- etc.

Pri li lettre de sr Boutreux yo ne posse dir mult, pro li simplic rason, que yo plenmen concorda con presc chascun parol quel it contene. It esset por me un juition leer li clarissim exposition de su opiniones. Solmen in ún concern mi experientie conflicte in cert gradu con su, a saver: pri li libertá o iniciative quel on posse e deve dar al eleves. Yo aconosse, que li conditiones ne es identic; sr B. doce Occidental, yo Anglés; e li eleves de sr B. parla Francés, quel es mult plu proxim a Occidental quam Anglés a Nederlandés. De altri láter, anc mi eleves es adultes, max sovent bon educat e tre inteligent, con fort sentiment lingual. Forsan yo bentost va haver ocasion metter in practica li procedentie de sr B. H. Littlewood

Redactor del «Conversationes inter Instructores»: Harald Björkman, Jänkisjärvi, Svedia

Cosmoglotta A 121 (may 1938)

Annu XVII -- May 1938 -- No 3 (121)

Contene

  • LINGUE: A. Matejka: Facilitá del Lingue International.
  • DISCUSSION: Erik Stenberg: Esque Couturat o de Beaufront?
  • Esperanto quam Lingue International Auxiliari.
  • Ex altri campes (Scorpion).
  • Noi e I.A.L.A.
  • Li revelationes del scritura.
  • FILATELIE: Li bell series comemorativ.
  • LITTERATURA: Goethe: Li rey del alnes.
  • Arvid Balk: Li voce del continentes.
  • CRONICA.

Lingue: facilitá del lingue international

de A. Matejka

Li mimeografat revúe Ruĝa Esperantisto publica in su numeró 69 (Feb. 1938) li sequent declaration de un nederlandés camarad quel hat studiat Esperanto solmen desde curt témpor:


Mi estis de plano fari malgrandan elpaŝeton kun mia amiko al via lando. Ni antaŭprenis al ni foriri la dekan de augusto. Sed bedaŭrinde ĝi ne iris tra. La edzino de mia amiko ne volis ke li kuniris, kun la okulo sur la granda eldono. Tamen mi ne volis surdoni la planon: nu venis sur la ideon ke estus plej bona iri sola. Sur aliaj homoj on neniam povas sur al. Kaj mi foriris. La longa vojaĝo tre falis kun, kaj mi estas tre ĝoja esti tie ĉi. Cetere, ĉiu vokas pri mia bona Esperanto.footnote:[Por dar nor letores ne comprendent Esperanto un impression del textu, noi traducte it ci tam litteralmen ex Esperanto quam it ha esset redactet secun li idiotismes hollandés: pass:p[ +] pass:p[ +] «Yo esset de plane far un litt expassuette con mi amico a vor land. Noi anteprendet nos forear ye li decesim de august. Ma regrembilmen it ne eat tra. Li marita de mi amíco ne volet que il eat con me, con li ocul sur li grand exdation. Tamen yo ne volet sur-dar li plan: yo venit sur li idé que it vell esser bon ear sol. Sur altri homes on nequande posse sur al. E yo foreat. Li long viage tre cadet con, e yo es tre joyosi esser ci. Céterli, omnes aclams pri mi bon Esperanto.» pass:p[ +] pass:p[ +] Un liber traduction secun li sens vell dar «Yo intentet far un litt excursion con mi amico a vor land. Noi projectet forer ye li decesim de august. Ma regretabimmen it ne esset possibil. Li marita de mi amico ne volet que il acompaniat me, pro li grand expense. Tamen yo ne volet abandonar li plan. Yo havet li idé que it vell esser max bon ear sol. A altri homes on nequande posse fider se. E yo departet. Li long viage esset tre agrabil, e yo es tre joyosi esser ci. Céterli, omnes aclama mi bon Esperanto.» pass:p[ +] pass:p[ +] Red.]


Ti pezze es sublim, etsi su bellitás revela se in lor tot splendore solmen a conossores del lingue hollandés.

Pro quo yo cita it? Simplicmen pro que it ilustra in maniere eloquent un del divers aspectes del problema pri li grand «facilitá» de un L.I. On save que li assertion pri li grand facilitá del mundlingue es li cardinal argument del propagatores de Esperanto. Ma li abiss inter teorie e practica es tant profund que li rasonabil Esperantistes comensa vider li dangere (ples vider in COSMOGLOTTA B 16) e exfortia frenar li ardore del propagatores.

  • Ples vider li annotation, p. 37. nr. 2. de ti-ci numeró.

Li exemple supra citat confirma plenmen li modern teories pri li lingual instruction, secun queles ne li paroles, ma li frases es li ver unités linguistic. On mey remarcar que li textu del esperantist hollandés es grammaticalmen ínreprochabil. E tamen li sense es comprensibil solmen per divination; partmen it resta completmen obscur. Or qualmen on posse far comprender a un hollandés (e to vale mutatis mutandis naturalmen por omni lingues) que expressiones quam «doorgaan, met het oog op.... op aan kunnen, meevallen» etc. es idiotismes de queles li sense resta obscur, si ili es litteralmen traductet? Li caracterisation de un expression quam idiotisme resulta ya factmen solmen de un comparativ confrontation del divers lingues. On ne mem posse criticar in Esperanto li traduction de paroles quam NI. «uitstapje, zich voornemen, uitgave, opgeven» per «elpaŝeto, antaŭpreni, eldono, surdoni», nam Zamenhof ha ci dat li mal exemple per formationes quam «eldoni, elrigardi etc.»

Quo vale un grammatica reductet a 16 regules, si it es evident que 9/10 del materiale a aprender in omni lingues have necos a far con it? E quo resta tande del tant laudat facilitá de Esperanto relativmen al altri sistemas? Necos quam un amari ilusion. Ti facilitá mem retorna se contra li propri lingue, talmen que it ne es exagerat dir que Occidental oferta pro su clar e transparent structura lingual plu mult avantages quam Esperanto e ne vell devenir plu desfacil quam Esperanto, mem si ti sistema vell reducter su grammatica a solmen 8 regules.

Li grand desfacilitás in li aprension de un L.I. (índiferent ca to es Esperanto, Ido o Occidental) veni sempre del lingue matrin, precipue quande li aprensor ne conosse altri lingues. To da nos un preciosi indication por li elaboration de nor lexicos e manuales. Un lexico quel da solmen traductiones de isolat paroles vale necos; it es mem plu mal quam null lexico, nam it provoca li erras vice impedir les. Noi deve cuidar que li traductiones mey sempre esser acompaniat de exemples queles ilustra li corect usation del paroles traductet in li contextu. Naturalmen tal lexicos, queles existe ja por national lingues va sempre esser plu custosi quam litt squelettic vocabulariums. Ma esque factmen un cronometre quel custa Fr. 50.— es plu expensiv quam un horloge custant solmen Fr. 3.50 ma quel in revancha varia circa 30 minutes chascun die?

Por que un lingue international mey posser successar, it ne sufice que it possede un grammatica reductet a su max simplic expression. Yo leet recentmen li annual raport del «British Esperanto Association». To es un del max fort federationes esperantistic. Su annual budgete es superiori a 1500 pounds. Li propaganda es modellicmen organisat. Li «Education and Propaganda secretary» Sr. M. C Butler dat «demonstration lessons» córam plu quam 11.000 scoleros e instructores. On fat contacter Esperanto con plu quam 1000 altri persones in 40 special conferenties e durant li annus 1935-37 li total númer de scoleros hant recivet information pri Esperanto ha esset plu quam 50.000, durant que samtémporanmen on vendit ca. 20.000 manuales. It existe adplu un curs per corespondentie quel mobilisa li plen labor de un special functionario assistet de pluri instructores. E quo es li resultate? Durant un annu, solmen 29 studiantes obtenet li diploma, li annual budgete resultat in un deficite de ca. L. 230.— e li membrité del B.E.A. ha regresset per ca. 450 persones in comparation con li annu 1935. E to evenit, quam di li raport: «malgré li vast public interesse quel manifestat se por Esperanto durant li ultim annu in max diferent formes!» On espera que li ho-annual Universal Esperanto-congress va atraer suficent interesse por compensar ti perde por li inregistration de nov membres e on cita li númere 500 quam minimum atingend. Ma «tiun opinion kelkaj konsilantoj nomis «optimisma» kaj eĉ «absurda»»!

Quande on considera ti factes objectivmen on ne posse defender se del impression que ci «alquicos ne es in órdine». Noi garda nos transformar ti constatation in un ocasion por facil mocada o triumf-criada. Ma li simptomas revelat es suficentmen seriosi por que it mey nos esser permisset questionar ca realmen li Esperantistes ne va finalmen esser fortiat serchar li cause de lor missuccess in li just direction?

Discussion

ESQUE COUTURAT O DE BEAUFRONT?

de Erik Stenberg

Quande Cosmoglotta ante un annu publicat li pruva que li ver autor de Ido esset Couturat e ne De Beaufront, li munde interlinguistic reactet tre diversmen:

Li Esperantistes generalmen acceptet ti revelation quam exact e lor grand historian Aymonmer assertet que noi confirmat to quo il hat long presentit. Li presidente del Comité linguistic de IALA, sr prof. Debrunner, in un recent discurs in Bern pri li historie del L.I. anc signalat nor rectification pri li orígine de Ido.

In li camp del Idistes, quel logicmen es li max interessat pri li orígine de lor lingue, li atitude esset curiosi: Un del revúes, «Progreso» (nro 118) declarat que li revelation de Cosmoglotta ne es nov, e que hay null dúbit pri que Couturat ha decisivmen influet De Beaufront. Ma li altri Ido-revúe, «Center-Bladet», ne mem mentionat ti rectification per un sol parol! In su ultim numeró (may 1938) it mem publica un lettre de prof. Weber in Lwow aludente li «fundament recivet de De Beaufront» sin rectificar ti assertion.

Noi prende li liberti questionar respectosimen nor idistic amícos: Si, secun ili, nor revelationes es superflú, a qui ili do atribue finalmen li «autoreso» de lor lingue? Noi es curiosi saver it. Esque ili va mantener li fals tradition secun quel lor lingue es debit a De Beaufront, o esque ili va aconosser que li pruvas dat in Cosmoglotta es exact?

Si «Progreso» considera li duesim solution quam sol evident, it vell dever in prim converter su colego de «Center-Bladet», nam li veritá es un e ne duplic.

Interim noi posse solmen repetir al Idistes que De Beaufront ha inventet necos. Omnicos in Ido esset fat de Couturat, de A til Z.

Li abnegation de Couturat ha esset admirabil e vermen meritori. Tamen a un seriosi historiano it plu ne es permisset ignorar li veritá e cluder li ocules avan li evidentie.

Esperanto quam lingue international auxiliari

[preface]

Sovente on demanda de nos un complet sinoptica pri nor objetiones contra Esperanto, li motives queles justifica nor propaganda por Occidental malgré li existentie e pretendet difusion de Esperanto. Por ti scope noi ha editet nor document 125 basat sur un studie de Edgar de Wahl («Arguments against Esperanto»). Li textu elargat per mult exemples e quelc ulteriori argumentes existe ja editet o in manuscrite in lingues german, anglés e francés. Noi publica in sequent un version Occidental, recomandante a nor capabil propagatores traducter li textu in lor ulteriori lingues matrin. Por evitar miscomprenses noi accentua que li present document 125 ocupa se exclusivmen pri Esperanto sin exposir li avantages de Occidental. In li traductiones national, li paroles in Occidental es caracterisat quam «paroles international» e providet per traduction in lingue national u necessi.

Red.

Si li futur lingue international auxiliari deve esser adequat al postulates de omni dominias del civilisation del present epoca, su structura va dever esser conform e nullmen inferiori a ti de un altmen developat Europan cultur-lingue.

Pro to it deve, unesimmen, contener li tresor del international nomenclatura acumulat in scientie, arte, tecnica, economie, industrie, comercie, politica etc.

Duesimmen it deve esser facil a aprender, precis in expression, grammatica e pronunciation; su alfabete e grafisme deve, secun possibilitá, esser ja familiari a tis queles deve usar it.

Li structura de un international auxiliari lingue va pro to esser max rational, practic e economic ye témpor e efortie, (rapidmen aprensibil), secun li proportion del utilisat elementes prendet ex existent paroles ja international, i.e. radicas, afixes etc. max international possibil, e bon-conosset metodes de parol-formation, e secun que it seque familiari formes de expression; to combinat con li max alt atingibil gradu de simplicitá, claritá e regularitá.

In quel gradu Esperanto satisfá ti conditiones?

Esperanto es li max old del supervivent lingues artificial ancor propagat; li camp de battallie del sistemas de L.I. es covrit per plu quam 600 mort sistemas minu fortunat. Li grammatica de Esperanto es regulari, ma it contene un quantité de defectes e desfacilitás trovabil m mem in pluri lingues natural.

Ortografie

Li paroles international es in majorité de orígine latin. Esperanto da les un ortografie ne international-europan ma polonés-tchecoslovac footnote:[Ti e altri remarcas nullmen torna se contra li lingues polonés, tchec, slovac, queles have ortografies sin dúbit excellentmen adaptat al reproduction del specific slav sones e paroles.], quel defigura les.

Esperanto contene special lítteres tegmentat (consonantes con accentu circumflex) ínexistent in altri lingues, e consequentmen trovat solmen in un númer limitat de printerías footnote:[P. ex. li grand printería quel printa Cosmoglotta, ne possede les.], citat del Esperantist Stojan in su «Bibliografio». Inplu, mult scri-machines ne have un circumflex separat; in mult poligrafat Esperanto-scrites on trova li circumflex scrit per manu in li stencil. Ti special lítteres es ĉ (quam tch in «tchec»), ĝ (quam j in «horloj»), ĥ (quam ch german, scott e tchec, j hispan), ĵ (quam g in «págin»), ŝ (quam ch in machine) e ŭ con un demi-circul quel es pronunciat exactmen egal al u sin demi-circul. Li admisset auxiliari ortografie, quel substitue un h al circumflex, es sovente presc grotesc: p. ex. ghirafo (giraffe), chesi (cessar), hhaoso (cáos), hhemio (chimie), ghenerala (general), Hhinujo (China), etc.

Li lítter c in Esperanto es sempre pronunciat ts, mem ante consonantes e a, o, u; p. ex. colo (tsolo) = inch., placo (platso) = plazza, caro (tsaro) = tsar, pactribuno (patstribuno) = tribuno de pace, danckanto (dantskanto) = canzon de dansa.

Li accentuation in Esperanto -- sempre quam in polonés sur li preultim síllabe -- producte sovente un strangi pronunciation contrari al usus international e conosset necú in li munde; it deforma egalmen paroles de orígine latinic e germanic: vetero (G Wetter, A weather) = tempe. somero (A Summer, G. Sommer) = estive, junio = junio, iluzio = ilusion, notario = notario, radio = radio, familio = familie, sekretario = secretario, vilao = villa, firmao = firma.

Li extirpation de omni duplic consonantes producte sovente un strangi aspect del paroles; p. ex. maso (masse), kaso (casse), kuro (currida, ne cura), turo (turre), talmen que turisto in Esperanto ne significa turist, ma guardian de turre.

Grammatica

In li majorité del lingues modern, e specialmen in anglés (quel in li instruction scolari es considerat quam max simplic lingue), li grammatica tende vers analitisme. In contrast, ti de Esperanto es aglutinativ.

Esperanto conserva li obligatori acusative, finient per -n in omni substantives, adjectives e pronómmes.

Li adjectives deve sempre acordar se al substantives in númer e casu, p. ex.:

«tiu malgranda domo» = ti litt dom.

«mi vidas ciujn tiujn malgrandajn domojn» = yo vide omni ti litt domes.

Li signe del plurale in Esperanto es ne -s international, ma -j; it sempre precede li -n del acusative. To es complicationes ínexistent in Anglés, Francés, Italian, Hispan, Portugalés, e li lingues Scandinav. Si on lee in Esperanto-gazettes recensiones pri libres, on posse trovar li ínnumerabil plendes pri erras de acusative, ne solmen -n omisset in acusative, ma mem pri -n scrit u it ne deve star.

Obligatori finales

Un ulteriori ínutil ballast in Esperanto es li obligatori desinenties classificativ por li divers species de paroles, p. ex. -o por substantives, -a por adjectives, -e por un parte del adverbies (altres usa -aú). Ti finales da aspect abstrus a altrimen bon-conosset paroles, p. ex. Eúropo (Europa), Azio (Asia), Anglujo (Anglia), konstrua (constructiv), natura (natural), nacia (national), bela virino (bell fémina).

In necun lingue del munde on trova alquicos analog; e it es desfacil vider quel argument existe por li pretension que tal obligatori distintion per additional desinenties facilisa li studie o li usa del lingue. In altri láter, on save que it es tre desfacil docer a infantes german e dan distinter inter li diferent partes del frases, quo es necessi pro li regul que omni substantives in German e Dan comensa per majuscules. E on posse dir securmen que mult anglés-parlantes rarmen es consciosi pri ca ili usa paroles quam cut e dress quam verbes o substantives, e paroles quam faint, light e round quam verbes, substantives o adjectives.

(Continuation in li numeró sequent.)

Ex altri campes

-- Ex li «Tutan korbon plenen de agrablajn surprizojn» quel nos presenta li nr. 971 (17.4. 38) de HEROLDO DE ESPERANTO yo desira reservar un mention special al fact que Esperanto ha conquestat li quinesim loc in un concurs arangeat del Yugoslav jurnale POLITIKA. Durant un annu, ti jurnal hat publicat scrit curses de Francés, Anglés e German e pos lor finition direction apertet un inquisition che li letores por selecter tri altri lingues. E Esperanto ocupat con 1200 votes li quinesim loc pos Italian (7035), Russ (6461), Tchec (4263) e Hispan (2918). Yo deve adjunter que li cifre 1200 es solmen suposit, nam ex li statistica del jurnale resulta solmen que li númere es plu quam 1000.

Ti resultate sembla bon, ma it vell har posset esser melior. Nam ti ciffre de 1200 coresponde presc exactmen al númere del organisat Esperantistes Yugoslav. Or extra ili hay ancor (secun statistica aparit in nr. 59 de SUDA STELO) ca. 1500 Esperantistes ínorganisat. E tis evidentmen e regretabilmen sembla ne har fat lor deventie.

-- In un ex su interessant rubricas «La kontraŭuloj asertas...» (li adversarios asserte...) li redactor de ESPERANTO INTERNACIA (May 1938) combatte li idé que pro li inertie del munde, solmen un «miracul» vell posser far victoriar li L.I. Nam tal miracules vell, secun il, facilmen posser evenir.

Un mecen amencan o europan vell por ex. posser decider investir «suficent» capitales in li propaganda de Esperanto, con li scope far un speculation mirobolant. O li Postal Union Universal vell posser ofertar un tarif preferential por printates e apertet comunicationes esperantistic. O tri o quar micri states vell posser decider introducter Esperanto in lor reciproc relationes.

Pri li unesim punctu on ja ha fat experienties concludent. Tamen it vell forsan ne esser ínpossibil, trovar suficent capitales por far victoriar Esperanto. To es mem cert, si anc altri planetes extra li terra partiprende in li speculation. Ma esque it ne vell esser plu rational, consacrar li moné al difusion de Occidental? Noi vell certmen atinger un resultate ancor plu mirobolant con solmen 1% del capitales necessi por Esperanto.

In omni casu, li idé pri li miracules es bon. Nam tam long quam on posse rasonabilmen esperar in un miracul, on ne besona considerar li afere quam perdit. Anc yo ha ja pluri vezes comprat billetes de loteríe e yo do ne blama li Esperantistes. Ma on posse questionar se, pro quo li redactor ne ha pensat a un altri miracul, ad saver que Esperanto mey conquestar li munde automaticmen per su intrinsic qualitás, queles es ya sempre tam fortmen trumpetat! Ma to vell evidentmen ja esser un «ver» miracul, quel li redactor de E.I. self ne audacia rangear inter tis queles «posse facilmen evenir».

-- Li directores del grand bazar SELFRIDGE in London fat arangear un curs de Esperanto por su personale (Esperanto: dungitaro) in prevision del venient congress esperantistic in London. Ti curs vell har devet haver loc durant li laborhores. Li resultat del apell esset consternant por li direction, nam presc 300 employates declarat se pret, sequer li leciones. Evidentmen on ne expectat -- secun HEROLDO DE ESPERANTO -- tam grand interesse por Esperanto e finalmen li direction selectet 30 candidates ex li interessates, nam por plu mult, it ne posset disposir li necessi témpor durant li laborhores. Por li altris on do arangeat un special curs exter li laborhores quel es nu sequet de 80 interessates. Granda sukceso! Regretabilmen li interesse por un Esperanto-curs curs extra li laborhores hat evanescet che li 190 altris. Scorpion.

Svissia have max mult jurnales

Proportional al númer de habitantes, max mult jurnales e revúes es editet in Svissia. Por chascun 3000 habitantes hay un jurnale, in Germania un jurnale solmen por 18.700 habitantes, in U.S.A. un por 61.000, in Grand-Britannia un por 177.000. Hay in Svissia 520 politic jurnales, 1080 special revúes, general revúes e revúes por families, 112 calendaries, 120 jurnales junt have un edition total de 1 1/2 million de exemplares.

Noi e I.A.L.A.

A nor concurrentes

Li brochura «Some Criteria for an International Auxiliary Language and Commentary» publicat del association IALA, ja plurivez mentionat in Cosmoglotta, contenet cert ínclaritás in li criteries e cert erras e esperantofil unilateralitás in li comentarie, queles causat miscomprenses in li neutral publica, e instigat quelc adherentes de schematisant sistemas de L.I. a un prematur exultation pri ínaptitá de Occidental.

Por parar ti efectes (e apart intentiones de adversari sistemas) ne volet de IALA, IALA ha fat nos loyalmen li sequent declaration, quel noi reproductes con su consentiment in version Occidental. Noi remarca, que IALA, per invitar duvez representantes de Occidental a intim conferenties, e per declarar nos su bon volentie studiar nor detalilat, motivat replicas, ha pruvat que it vole vermen conosser nor vis-punctus e principes.

Li declaration de IALA

Ex divers enunciationes de interlinguistes de diferent scoles in publicationes e lettres noi vide que ha nascet miscomprenses concernent nor brochura «Some Criteria for an International Language and Commentary» (1937).

Ti brochura ha esset dismisset a un grand númer de linguistic e interlinguistic colaboratores e consiliatores por que ili mey enunciar se pri it. Li «Committee for Agreement» intente deliberar li recivet enunciationes in marte 1938.

Li Committee for Agreement e IALA in general havet nullmen li intention, excluder per li «Criteria» alqual scole del movement por li Lingue International de ulteriori consideration; omni tal interpretationes del «Criteria» noi declara esser fals. Specialmen li comentarie del criteries ne es declarationes definitiv del C.f.A., ma solmen exemples por explicar li criteries; propositiones por completar o changear les va esser acceptet voluntarimen.

Ti declaration esset nos comunicat per Prof. A. Debrunner, presidente del «Committee for Agreement» de IALA, ancor ante li conferentie in marte; pro tecnic impedimentes noi posse publicar it solmen nu.

Pro motives de loyalitá e de tact noi ha evitat publicmen polemisar contra li scrite «Some Criteria...», tam long quam noi crede posser constatar veritabil volentie a intercomprension che li altri láter, e have direct deliberationes de organisation a organisation in seriosi intention arivar a reciproc comprension. Si un tal intercomprension ne es obtenibil, sempre ancor va restar nos li possibilitá, criticar e scienticmen refutar ci córam nor letores opiniones o metodes queles sembla nos defectiv. I.F.

Li revelationes del scritura

Li importantie del grafologie hodie plu ne es contestat. Directores, firmas, burós de professional orientation recurre plu e plu a su servicie por divinar li caracteres e li capabilitás del yun persones solicitant un oficie. Ja desde long on havet li idé penetrar in li mente del celebri persones analisante lor scritura; e mult historianes e jurnalistes cuida completar biografies per grafologic analises. It esset natural utilisar li servicies de ti nov scientie anc in li dominia interlinguistic e ante 6 annus (in 1932) li subsignate fat analisar li scrituras de pluri celebri interlinguistes. Li resultate de ti consultation esset publicat in li document 101 editet del Institute Occidental in Chapelle, ma sin li indication del nómines del analisates. Mult persones questionat nos pri li nómines o fat supositiones fals. Hodie, pos li publication de nor «Ver historie del lingue international» (Cosmoglotta A 116) noi opine que li publication del «claves» del consultation grafologic va altmen interessar nor letores.

Vi li clave:

  • Interlinguist nro 1 == W. Ostwald, li scientist german.
  • Interlinguist nro 2 == L. de Beaufront.
  • Interlinguist nro 3 == Otto Jespersen.
  • Interlinguist nro 4 == Edgar de Wahl.
  • Interlinguist nro 5 == W. Stead, li publicist anglés mort sur li «Titanic».

Pro que omni quin ha ludet un grand rol in li afere del Delegation in 1907, on nu va comprender mult coses in li historie del lingue international. Un cose mult frappat nos: quande noi submisset li lettres de L. de Beaufront e E. de Wahl al famosi grafologa Anne Osmont, ella strax declarat: li duesim es tot diferent del unesim, mult plu «capabil»; to es un chef, un ductor, ma ne li unesim. It es a notar, que sra Osmont totalmen ne conosse li movement interlinguistic e su historie.

In ultra, it es facil verificar li diagnose de sra Osmont, consultante un altri seriosi grafolog. It vell anc esser interessant far examinar li scrituras de altri conosset interlinguistes quam Couturat, Zamenhof, Schleyer, B. de Courtenay, Sébert, de Saussure etc. R.B.

Litt util consilies

Hiccada. Tre desagreabil e anc risibil. Mult remedies es recomandat. P. ex.. detornar li atention del hiccanto; o terrer le in alqual maniere; trincar aqua. Ma ti medies sovent es in van. Plu efectiv es: prender quelc sucre in un coclare de café, versar sur it quelc guttes de vinagre e inglotir li sucre. On posse anc glotir simplicmen sin haver alquicos in li bocca, do glotir solmen li saliva. Yo self ha experit quam maxim efectiv medie lu sequent: on sede absolutmen tranquill in un fotel e respira tre profundmen (in e ex) e lentmen, plurvez; finalmen, quande li respirada ha devenit lentissim, e pos un profund ex-respiration, on stoppa respirar (quo tande es possibil ye un cert témpore); tande on va sentir qualmen li stimul a hiccar desapari tra-infra li esofag til li stomac, u it dissolue se completmen.

Crampe del sure (spasma). Contra ti desagreabil, mem dolorosi male es recomandat ti simplic remedie suggestiv: on efortia levar li ped-fingres ad-supra; ne per li manu, ma per li simplic volentie levar li ped-fingres ad-supra. To sufice por dissoluer li spasma del sure.

-- It es un desfacil arte rasar se sin vulnerar su pelle; mem quande on usa un modern rasette. Por stoppar li sanguada, mult seniores usa acri medies. To ne es recomandabil. It es plu agreabil e plu bon por li pelle, prender simplicmen calent aqua. Per frigid aqua on ne posse stoppar li sanguada, ma per calid aqua. On merse un lavette in calid aqua e mette it sur li vulnerat parte del facie.

-- Vu forjetta vor rasa-lamettes, quande ili ha devenit obtus? Vu posse usar les ancor quelcvezes per acutar les per li manu. Yes, per li manu! To ne es dangerosi, si vu ne es tro ínhabil. Prende li lamette per li pollice e index del dextri manu, talmen que vu have li un rasa-linea platmen inter ti du fingres, e fa it glissar along li bord del levul manu, de supra a infra, de infra a supra, e talmen iterat circa 30 o 40 vezes. It comprende se: ne in li direction del cisent linea, ma verticalmen contra it, e vu deve prender li lamette fixmen inter pollice e index. Vu ya posse provar li cose tre caut in comensa.

-- Un aspect tam compatibil quam risibil: un mann quel ha perdit su buton de collare; serchant it in van sub tables, stules, lettes, il commensa transpirar, li sangue ascende in su cap.,e finalmen il es obsedet per un ínsensat furie...

Il mey prender un lanterne de tasca e iluminar li suol; talmen il va trovar facilmen ti litt object quel cela se con li malicie de un diábol...

Céterimen il mey munir se per un stock de butones: alor il nequande va venir in un tal embarass.

-- It es agreabil sternutar, si on have un nas-linette; it mey esser agreabil, sternutar du-vez, tri-vez... Ma quelcvez it eveni que li sternutada ne cessa, e tande li cose deveni desagreabil. Vi un medie cessar: on frotta, per li puntas del fingres, li radica del nase, li region inter li broves; per to li stimul de sternutation es removet.

Tu ne deve adulterar!

Ex New York on raporta un emoent tragedie: Li malad marita del avocat Henri Gray hat petit su bellissim yun sestra Bessie venir cuidar la. Inter belfratre e belsestra bentost nascet un passionat amore. Por possibilisar un secret rendevú, li yun flicca comprat un fort dormitive e dat it in vésper a su sestra in vice del usual medicament. Li sequent matin, quande ella intrat li chambre de su sestra, ella trovat la mort. Sin desfacilitá Bessie divinat quo hat evenit, e ante que on posset impedir la, ella jettat se tra li fenestre e cadet mort. Li avocate confesset li horribil veritá al medico. Ma li medico rapidmen constatat que li dormitive esset completmen ínnocent e que li vive de sra Gray hat finit per un apoplexie previdet desde long pro su maladie... Un hor plu tard on aportat li avocate dement in li hospital de follos.

Filatelie

Li bell series comemorativ

Ili es ínnumerabil hodie. Li unesim serie comemorativ esset emisset del States Unit de America in 1893, por comemorar li 4-esim centenarie del decovrition de America per Columbo. It consiste ex 16 marcas rectangulari (plu larg quam alt), considerat durant long témpor quam li mastric ovre del filatelie. Li images representa li divers evenimentes del decovrition: Columbo vide li terra; il debarca in Guanahani; il es in li monastere de la Rabida; il es incatenat; il es acceptet in Barcelona; raconta pri su viages; il presenta un gruppe de Indianos al reyessa Isabella; un marca monstra su flotte, un altri li nave amirale «Santa Maria»; li max alt valores, 4 e 5 dollares, es consacrat al reyessa e a Columbo self. Ti tipic serie esset emisset sin alcun intention speculativ, it esset exclusivmen un homage al passate, al mann corageosi e energic. Li sam idé inspirat li marca unic de 25 cts. violett de Venezuela, emisset anc in 1893: Columbo debarca ye li continent sud-american e planta un cruz lignin monumental sur li rive. Tre rapidmen li speculation acaparat un Invention quel originarimen hat esset líber de interesse pecuniari: li marcas de 1893, editet in comensa in un rasonabil númer de exemplares, esset tam demandat que posteriorimen on grandmen augmentat li ciffre de edition. In ti specie de marcas on videt un fonte de revenúes suplementari, sive por li administration postal self, sive por diferent comités besonant medies pecuniari. Desde tande on creat series special sin límite e, on presc posse dir: sin honta. Chascun anniversarie de alquant importantie devenit pretext por emission de nov series, sovente extra proportion al eveniment a comemorar; ho-témpor on emisse series special por celebrar li 350esim anniversarie del nascentie de un heróe national o li 175esim anniversarie del morte de un famosi scientist; por signalar li importantie quel desde 50 annus ha atinget un via de trafic, o li inauguration de un congress eucaristic o altri. Specialmen Italia ha editet tant series comemorativ, que li marcas comemorativ es plu numerosi quam li marcas emisset per li posta ordinari desde li fundation del Unitá Italian; pro to on estima les poc, malgré lor íncontestabil bellitá. Un ínquietant maladie de nor témpor es li emission de blocs comemorativ, vendit mult plu custosi quam li valore nominal del marcas composient les; to es un abuse contra quel on ne posse protestar sat fortmen: lass nos mentionar ci li bloc nominat «Naba» in Svissia, li bloc del «Pexip» in Francia, emisset ye ocasion de divers Expositiones; li ínnumerabil blocs del States Unit ye li 150-ésim anniversarie del creation del divers states formant ti lande, tis de Hispania in guerre contenent li portretes de politicos actual. On senti in to tam clarmen li beson procurar se moné per omnicunc medie, que, li interesse filatelic quasi desapari; tal series absolutmen ne es recomandabil. Tamen multes merite nor atention; noi va signalar les a nor letores in nor proxim numeró. C.V.

Litteratura

:pednote99904: «Erlkönig», verbalmen
traductet «rey del alnes», es un fantoma habitant li locos humid e
nebulosi proxim riveres, in li populari mitologie german e scandinav.
In veritá li parol Erlkönig veni del sam orígine quam li conosset
parol italian arlekin, e, es quam ti ci, un ínreconossibil
personification del diábol. Li classic poema de Goethe representa li
dialog inter li patre e li infante, e li paroles del fantoma, audit
solmen del infante. I.F.

Li rey del alnes footnote:[{pednote99904}]

J.-W von Goethe

[verse]


Qui cavalca in nocte tra vent siflant? It es li patre con su infant. In su brass il presse li litt garson, Le tene calidmen, securmen e bon. «Mi filio, quo fa te celar tu visage?»

-- «Li rey del alnes con bell equipage. Ne vide tu le? Con coron e mantó!» «Yo vide un nebul, mi car infanto.»

-- «Ples, bell infant, venir con me! Bell ludes va yo luder con te; Li rive splende con mani flores; Mi matre se vesti in mult colores.»

-- «Mi patre, mi patre, ne audi tu pian Li bell promesses del rey arcan?»

-- «Ples restar quiet, mi car infant. Sicc folies brui in vent susurrant!»

-- «Ne vole venir tu, infanto car? Mi filias amabil te va amusar. Mi filias dansa li ronde noctal. E va te lullar per canzones elfal!»

-- «Mi patre, mi patre, ne vide tu ta Li filias del rey in li obscuritá?»

-- «Mi filio, mi filio, yo vide precis; Old sálices sta con foliage gris!»

-- «Yo ama te! Me charma tu bell tenentie! E si tu ne vole, yo usa violentie!»

-- «Mi patre, mi patre, il ha me tuchat! Li rey del alnes dolor me ha fat!»

Li patre, horre, cavalca rapid. Tenente l' infanto gement e livid. Atinge in fine con pena su cort. In su brasses, li infant esset mort.


(Trad. de Gilbert Pidoux e Ilmari Federn.)

Li voce del continentes

Ex un articul de Arvid Balk, corespondente in Ost Asia pri su viage de Japan trans li Pacific, per Panamá in li Atlantic Ocean e til London.

Quo noi homes de hodie possede in li radio, to on remarca mult plu sur mar quam sur terra. Si on viagea semanes e semanes tra li ínfinit distanties, sin vider li minimal pezze de terra, sin incontrar un sol altri nave, tande on senti, quo es isolation del munde.

Ta nu sta ti polit magic bux. On torna un poc li buton. E ja on audi li continentes. On audi les parlar e cantar. Li continentes have su propri voces. It es admirabil escutar les.

Li voce de Asia sequet nos mult dies e noctes, pos quam li rives de Japan ja long hat desaparit. Li voce de Asia clamat: guerre, guerre! Li potent japanés radio-emissores de Tokio, Osaka e Nagasaki emisse politica, tónner de cannones e ferrin marcha de victoriosi armés. Li chinés emissores, subtenet del anglés antennes in Hongkong e Singapur, misset in li aer tot cascades de plendes e maleditiones. E nu venit anc li russes. Vladivostok e Khabarovsk, u li rubi marchale Blücher have su quartere general, tonnerat furiosmen contra li japaneses.

Ma grand amusament fat nos li russ radio per li voce de su anunciatora. Ti esset deliciosi. It esset suficent que ella caressat nos per su voce, e nor rud cordies fondet se. Nor «Chiefoff» (i.e. li prim oficero) nominat ja «li rubi sirena» e al japanés «purser» (cassero) yo devet, quam unquande Odysseus, stuffar li oreles per cire. Altrimen on ne posset escartar le del aparate, talmen il hat inamorat se in li voce del vírgina distant ye 4000 milies, e del lingue de quel il ne comprendet ni un sol parol.

Adavan e adavan eat li nave al ost. Sempre plu debil devenit li voces de Asia. Li guerre silentiat detra li undmontes del Pacific. Li tónnere del cannones de Nanking desaparit. Anc li voce del flicca de Khabarovsk venit solmen ancor quam un spira, talmen que li cassero posset forprender li cire ex su oreles. Profund silentie circumdat nos. Noi esset ínatingibil por omni continentes, e plugat li gris undes de Kamtchatka e Alaska. Un glacial vent sofflat del nordpol tra li sund de Bering. Li capitane regardat me trottant sur li deck vestit in pelisse e lan, e dit: «In deci dies pos hodie vu va jacer in «shorts» e tropic camise sur li longstul e languir pri friscore». Yo esset sat inept pariar con il ye un botelle de whisky. Il ganiat it. Yo languit.

E subitmen li silentie cessat. Noi venit in li sfere del american emissores. Li radio comensat crepitar. Noi esset tre interessat pri li voce de America, pri quel noi promesset nos multcos. Ma noi esset horribilmen deceptet. Un bruida infernal lacerat nor oreles. Tri semanes noi esset li tormentat victimes de un rabie de jazz, foxtrott e diversissim niggersteps. Yo absolutmen ne es ínamic de dans-musica. Anc li acri ritme del step-danses yo audi con plesura. Ma ne etern! America ne have necos altri. Necos quam ti danses de matin til tard, interruptet solmen de comercial reclames. It es horribil. America have li max íncultural radio, quel yo ha incontrat durant un viage mundal durant tri annus. Noi viageat de San Francisco along li costas de Mexico, Guatemala, Honduras, Nicaragua, Costarica e Panamá. Poy inter li westindian insules til li paralele de Florida. It esset sempre lu sam. Li tot aer esset plenat de ti nigger-danses, queles on ne posset evitar, proque dozenes de emissores lassat grelar les sur nos in un uragan-foy sin pauses. To esset do li voce de America, quel noi atendet con tant expectantie.

Noi respirat denove quande noi surtit de su sfere de action. E denove circumdat nos li grand silentie, ti vez in li centre del Atlantic.

Nu noi comensat fixar nor atention ye li voce de Europa. E it venit. It venit in comensa tot pian in un miraculosi concert de Beethoven ex London, sequet de un fuga de Bach ex Hamburg. Pos li american rugida de diábol un tam divin delicie, que it esset nos un profund eveniment. Ci parlat Europa. On audit li voce de su matre. It tuchat secret sentidas, evocat fantomas de nor infantie, avigilat mill reminiscenties. Li ardent desir extendet su ales. Quam feeric esset ti voce! Europa have li max bell voce del munde, voce del musica. Li nave esset ancor lontan exteriormen, in medie inter Africa e America, ma ja totalmen circumfluet de europan musica. Sur chascun radio-unde cantat violines de Mozart, jubilat canzones de Schubert, bruit oratories, sonat simfonies. Germanic, romanic, slavic musica junte se ye un europan concert, quel necú in li munde trova su egal. Quam ye un concurs de cantatores in Wartburg omni grand emissores de Anglia, Francia, Germania, Holland, Italia rivalisat in lor magnific musical presentationes. Con orgollie on sentit se quam europano, e conceptet in li ovres del musical arte un del max profund e comun trates essential de europan cultura.

Por ti qui vive in Europa ti continente ne es un unité, sam quam Asia e America. Solmen quande on viagea súper li oceanes e ex lontan distanties escuta li voces del continentes, on es tant alontanat del mill bruidas del omnidial vive, que on distinte lor lingue. Tande on audi clarmen: talmen parla Asia, talmen America, talmen Europa.

Si on ha audit li altri lingues, on aprende amar li lingue de Europa, e comprender su bellitá. Li musica de ti lingue es li porta de triumfe, per quel on intra con veneration in ti continent, sempre ancor max rich in cultura. Quo vell esser omni ti gigantic landes ta extermen con lor ínnumerabil popules sin Europa? Chascun spiritual movement, del spira til uragan, chascun fecundant pensa, quel cultiva materiale e ideic terra virginal, sempre veni ex Europa, ti ínexhaustibil rich loc de nascentie de spiritual vive e cultural impuls.

Malgré omni contraditiones e antagonismes lacerant Europa, támen li impetuosi lucta de ti continente pri mund-conceptiones e religiones, pri politica e filosofie, pri socialisme e nationalisme, pri economie e tecnica es li sol grand protagonist del munde.

To devenit me tre clar, quande noi aproximat nos al anglés Canal. It esset just li ultim soledí ante cristfesta, e li cloches del eclesias de Europa, li corales e sones de organ fluet in potent undes trans li atlantic ocean. E alor li emissores cessat, e in li solemni silentie elevat se fro Holland, solitari e potent, li voce de un predicante. Li parole de Deo planeat súper li mare, circumfuriat de dúbit e crede de un homanité luctant pri veritá. Si Europa ne trova ti veritá, tande nequi va trovar it. Europa va trovar it! Pri to on deveni convictet, si lontan in exteriore sur li mares on audi parlar li continentes.

(Trad. de E. W.)

Cronica

Catalonia

Noi recive nró 3, may 1938 de Catalonia in Lucta. Li purmen politic contenete impedi nos recenser it. Li revúe es gratuit. Interessates mey tornar se al redaction: Macià, 5, Figueres. Li revúe es 8 págines in formate 22 X 26 cm. It es bon printat e li stil es passabilmen líber de idiotismes, do internationalmen comprensibil.

Francia

Ex special numeró del jurnale Nouvel Age, intitulat «Li Revolution cultural» (23. 4. 38, nró 361) redactet de Régis Messac yo extrae to quo seque: «Inter ti divers tentatives (de L.I.) mi personal preferentie es por un del max recentes: Occidental. It have sur Esperanto li imens avantage har completmen eliminat li complicat e antiquat sistema del casus e declinationes contra queles un spíritu modern nettmen rebelle. In plu su vocabularium es minu arbitrari quam ti de Esperanto e extraordinarimen facil a aprender. Ma Occidental self sin dúbit ne have un caracter definitiv. It es permisset creder, que in future on va ancor far melior». In un ped-note il da mi adresse por ulteriori informationes. In nró 379 del 19 may sr Messac nota li furiosi reaction de quelc Esperantistes e li vacuitá de lor comunicationes. Vi li fine de su articul intitulat: «Brevi observationes»: «Si pos eforties de 50 annus Esperanto ancor ne ha victet, esque to ne seque ex defectes inherent al instrument self? It sembla me que por soluer decisivmen ti question, hay solmen un medie: examinar li question del vispunctu tecnic, i.e. linguistic. Yo confesse que yo hesita far it, ne pro íncompetentie, nam mi studies e mi profession ha preparat me anc a entamar tal questiones; ma pro que yo previde que un tal debatte vell esser long, enoyant e tre probabilmen steril. On vell macular mult columnes del Nouvel Age sin altri resultate quam enoyar mult letores e sin convicter li Esperantistes, queles, comprensibilmen, ne es necessimen linguistes. Tamen por que on ne mey acusar me fugir, e por limitar in sam témpor li damages, yo repeti li question quel yo ha posit -- sempre sin success -- a mult Esperantistes: Qualmen justifica vu in Esperanto li superviventie del casus? Qualmen vu fa por vider in it altricos quam un complication ínutil?» G. POUJET.

-- Un old interlinguist Sr Edouard Mauney, ha morit subitmen li 21 april. Functionario del posta, il devenit Idist pos li mundal guerre e partiprendet li labores del gruppe idistic in Paris. Sub li pseudonym Dayras, il creat in 1928, li revuette Tolero, experimental revúe mundolinguistic, quel devenit in januar 1931 Interlanguages e aparit til august 1934. Sr Mauney, quel devenit malad e pensionat esset fortiat cessar li publication de su revuette. Per un strangi fate, ti mann, tre interessat pri mundo-lingue, conosset null lingue, except su matrin e Ido. Probabilmen pro ti motive, il ne adheret a Occidental, benque il havet sempre tre amical relationes con nos. Mey ti devoet coidealist reposar in pace! L.M.G.

Italia

Sr de Guesnet, Presidente del Occidental-Societé de Francia, visitat li 16 april, Dr Prof. Alberto Picchi, ex-socio del Delegation, e fervid occidentalist, quel parlat le de su action por nor lingue.

-- Italia Filatelica Nró 4, april 1938 consacra 8 págines a textus in e pri Occidental. Li politic caractere del majorité del textus impedi nos recenser les. Del vis-punctu tipografic li revúe fa un impression excellent, clar printation sur bon paper. It es un nov propagandistic success de nor ínfatigabil pioneros Bevilacqua e Dr Dal Martello. Regretabilmen Dr Dal Martello malgré nor consilies sembla ancor ne har abandonat su ínfelici inclination alterar li pur lingue Occidental per dubitabil ingredienties de propri invention. Li multitá de lingual ínpuritás, e de italianismes ne internationalmen comprensibil va gravmen impedir un favorabil acception del revúe che Occidentalistes extran favorisant politic tendentie del revúe. Noi egalmen regreta dever signalar, que li revúe sin nor autorisation ha usat li nómin «Cosmoglotta», e que it reproducte divers textus de sr de Wahl e de APIS con modificationes ne aprobat del respectiv responsabil autores. Por evitar miscomprenses noi constata que li Institute Occidental, responsabil administration de Cosmoglotta, e li Central Oficie del Occidental-Union ne havet conossentie pri li contenete del revúe ante printation, e que sr de Wahl ha protestat che li redaction e administration contra li deformation de su textu e li confusion del nómines Occidental e Cosmoglotta. Anc li ton del interlinguistic discussion merite desaprobation. Insultationes ne es interlinguistic argumentes. Noi profundmen regreta que ancor ne omni coidealistes ha comprendet que noi Occidentalistes ne deve imitar li stil de cert íneducat Esperantistes.

Li interventiones de sr de Wahl e del Central Oficie del Occidental-Union, e specialmen li excellent mediation de prof. Picchi e li comprendent atitude del chef-redactor Cav. Giuscppe Bevilacqua da plen esperantie, que li impressionant revúe va trovar un modo de redaction satisfant omni interessates. F.L.

Mexico

Li grand jurnale El Nacional in su numeró del 14. may contene in su unesim págin un articul redactoral con titul in du grass lineas súper 6 columnes: Esperanto in decadentie, nu ascende Occidental. Li articul de plen information pri li qualitás e scopes de nor lingue, in quelc detallies es antiquat ma vivaci subtitules in american maniere e li humoristic presentation del materie largmen balancia to: Li nov idioma es tam admirabilmen facil, que on posse leer it con un manu in li tasca... -- Ti multiplicitá (del lingues) desfacilisa li relationes comercial e scientic (e mem tis del amore, noi adjunte, nam «yo te amo» es un poc diferant de «I love you». Ma, in fine...) Merstí a un lingue auxiliari -- continua li foliette de propaganda -- li munde va comprender unaltru. Probabilmen; tamen, atention! nam mem in li sam lingue li homes exchangea paroles queles fa rubi pro honte! Ma, in fine ... -- E it mem es comprendet de persones queles ne ha aprendet it, suposit que ili have alcun education. It es clar, que cert jurnalistes del altri partise ne va posser comprender it... E in ti stil on comenta nor argumentes. Un cordial mersí al ínconosset humorosi autor!

Abonnament a Cosmoglotta

Fr. 4. sviss; Fr. 30.— francés; RM 2.30; Kc 26.—; 1 dollar; 4 s. anglés; Fr. 27.— belg; fl. 1.70; dan Kr. 4.10; sved Kr. 3.60; L.it. 18.—; 21 Esc.; 13 respons-cupones.

Cosmoglotta B 17 (jun 1938)

Serie B, poligrafat -- «INFORMATIONES» -- Junio 1938 -- Nró 17 (3)

Contene:

  • Noi Occidentalistes
  • Interlinguistica
  • W.R.K. Rädler: Noi promesse cessar omni activitá por Occidental, si...
  • Oscar: Esque Occidental noce al idé del L.I.?
  • Ex altri campes (Scorpion)
  • Un bell textu comparativ Esperanto-Occidental
  • Discussion pri altri campes (Rädler)
  • Li finales grammatical
  • Nor Documentes
  • APIS
  • Bibliografie (Matejka) -- Cronica: Catalonia, Finnland, Francia, Germania, Italia, Svedia, Svissia, Tchecoslovacia.
  • Ex li Paper-Corb.

Noi Occidentalistes...

Li atitude del Occidentalistes es fundat sur tri factores queles da nos un consciositá de justification e un securitá de conviction superiori a ti quel adherentes del ancian sistemas posse far valer. Ti tri factores es: li personal evolution, li tradition del comunité, e li historie de nor movement.

Del ductent membres del Occidental-movement quasi necun ha devenit Occidentalist pro to que Occidental vell har esset li unesim sistema de L.I. quel il vell har incontrat. Presc omnes ha abandonat, in favore de Occidental, un altri sistema amat, pos longannual activitá e dur luctas intern. Nor opiniones ne es li producte del hasard ni de indolentie mental; ili es aquisitet e ha maturat in combatte, o preferibilmen: ili ha conquestat nos. To da nos un fort apoy moral in nor conviction e un jure demandar respect por nor opiniones.

Qui vell judicar un conviction e fidelitá de ti caracter in sam maniere quam li ciec fanatisme de persones queles sin pensar ni examinar resta che to quo ili ha incontrat quam unesim, ti vell far nos ínjusticie.

Li duesim factor es li maniere in quel ha developat se nor movement: li tradition de nor comunité. In contrari a Esperanto e Ido, a queles filantropes ha donat grand medies pecuniari, li Occidental-movement es fier pri har conquestat su plazza in li munde sin capitales, exclusivmen per li valore del lingue e per li fortie del plum. Esperanto recivet ínnumerabil donationes, Ostwald e Couturat ha investit summas enorm in Ido -- Edgar de Wahl ha sempre vivet e vive ancor in conditiones modest.

Ma ti confidentie in li vitalitá de nor afere e in li fortie de nor armes mental da nos li sentiment de certitá pri li future in nor lucta pri existentie. Moné posse esser perdit, e moné posse esser aquisitet. Ma nor spiritual medies de existentie resta constant e ínalienabil e noi posse sempre apoyar nos sur ili quande necessi; un nov generation de frisc forties es educat in nor mentalitá, por dignimen remplazzar tis queles un fine natural o li desfavore del fate raffa ex nor ranges.

Ti atitude reflecte se, triesimmen, in li historie de nor movement, in li documentes, li revúe central:

Li movement de Esperanto, consciosi pri preponderantie numeric, ha -- desde li morte de Volapük -- plu nequande seriosimen provat defender su lingue linguisticmen; li rudimentes de tal provas es facil a refutar per iniciates. Li Ido-movement, quel contra Esperanto ha defendet li principie de linguistic qualitá e superioritá, ha lamentabilmen sucumbet contra Occidental. Su capabil capes es hodie omnes che Occidental (adminim per conviction intern, si ne per transition extern), e por li rest del movement li trahit principie «linguistic qualitá» ha devenit un specie de car legende, quel li bocca continua traditionalmen pronunciar, ma quel plu ne es prendet seriosi.

In contrari, nor movement ha continuimen, desde li comensa, defendet li linguistic-scientic superioritá de Occidental, e, quam on save, con success brilliant. Qui compara li series de Cosmoglotta con altri interlinguistic gazettes, e regarda li casus quande li concurrentes ha acceptet li combatte, ti posse constatar que omni battallie esset un victorie por Occidental, e que mult victories esset ganiat sin que li adversarios audaciat accepter li combatte. Edgar de Wahl, li unesim quel tractat li problema del L.I. sin prejudiciosi premisses ni prefixat teoric principies, ha fat un scientie ex li interlinguistica -- li resistentie del precessores dilettantic e su yuness fortia it esser un scientie militant. E li max entusiastic colaboratores de Edgar de Wahl es presc sin exception victe ex-adversarios.

Ti tri factores, e li fact, tam facilmen verificabil, que li altris ne have confidentie in lor linguistic argumentes, ma que ili hauste lor fortie vital ex indolentie de masses, rentas donat, e ludes detra li culisses, da nos li ínsucussibil consciositá pri lingual superioritá e un decidet energie in li duction de nor afere. Un Occidentalist.

Interlinguistica

Un scientic solution es un tal, quel usa scientic metodes e reposa sur scientic dates e explorationes e ne sta in contraste con il. Ca ti o altri scientist aproba li resultates, en vale. ...On mey monstrar me, ú mi conclusiones ne es scientic. ... Ma to on ne ha fat til nu. (1924)

It es un bon simptoma que li scientistes comensar interessar se pri li tema de un L.I., specialmen li americanes. De altri látere on vide que mem li scientie oficial ea li sam via quam li dilettantic practica... su opiniones publicat monstra que ili sta ancor in li embrional statu relatente li L.I. A ili li idés expresset per mag. A.Z. Ramstedt in su profund articul «Psicologic e sociologic caractere del L.I.» (Cosmoglotta 1927) es ancor absolut ínconosset. Por advenir a ti maturitá li practic dilettantic movement ha besonat 50 annus. Noi mey esperar que li scientic movement va advenir al aconossion de ti fundamental principies in li venient 5 annus. Forsan tande va esser possibil un rasonabil colaboration. (1928)

(Ti e omni enunciationes de E. de Wahl va aparir in «Spíritu de Occidental»)

Walter R.K. Rädler: Noi promesse cessar omni activitá por Occidental, si...

Li esperantistic assertiones pri simplicitá e facilitá sta in contradition a quelc constatationes in lor porta-voce «Heroldo», secun quel li «international vocabularium ja have ca. 20000 vocabules». Ma pro que li special qualitás de Esperanto ya es su al minimum restrictet parol-tresor, it ya ne adopte ti international vocabulares; Esperanto es un «international» lingue sin international paroles! In ultra yo trova tractat li Occidental-afere in li librette de Teo Jung «De Muheddin ĝis Mundi-latin»:


Un conscientmen tralaborat, ancor in present propagat project es Occidental, ovre del anteyan Volapükist e plu tard Esperantist prof. Edgar von Wahl in Tallinn, Estonia. It basa se precipue sur li romanic lingues, e leente, it, on vell posser imaginar, que on have avan se un natural lingue neo-roman. On deve mirar, per qual sagacitá su autor successat, benque conservante a it un maximum de naturalitá de west-europan lingue, reducter su regules al minimum possibil che tal lingue. Comprensibilmen un tal lingue ne posse atinger li simplicitá de Esperanto. (Tamen on posse leer in li de sr Jung redactet «Heroldo», que «exagerat simplicitá ne es auxilie ma un grav desavantage!» Li scritor.) E in general, pro to que Esperanto ja existe ye vast scala in practica, mem li max capabil contra-projectes va dever restar sol teorie, si lor autores va provar introducter les sin li Esperantistes, o mem contra li Esperantistes. Li Esperantistes ya representa ti parte del homanité, quel in bloc -- presentmen -- seriosimen interessa se pri un lingue international. Ili aprendet li lingue, usa it, ili paya cotisationes por clubes e associationes, il sacrifica témpor, plesuras (con trangi sentiment noi deve audir mem de un Esperantist-ductor, que li ocupation pri Esperanto self ne fa plesura! Li scritor.), moné, pro que ili -- e in li present moment exclusivmen ili -- es plen conscient pri li grandiositá del mundlingual idé.


Nu, esque ti parte del homanité, seriosimen interessat e conscient pri li L.I.-idé, ne vell dever studiar li complet problema vice fanaticmen pretender li equivalentie de «Esperanto es li idé» e invers? E esque ili ne vell posser esser capabil a sam activitá por Occidental? Ma noi save que un grand parte de ti serioses, nominat Esperantistes, es conossores del sol nómin de Esperanto.

Comprendente li timore esperantistic pro li activitá del Occidental-movement «benque (secun li mentionat brochurette) su propaganda por li general successe del mundlingual idé es totmen sin utilitá, mem nocent», noi vole ofertar les hodie un satisfant compromiss: Unquande Rollet de l'Isle, presidente del francés Esperanto-association, desaprobat in «Heroldo» li propaganda per Esperanto-textus pro que to es íncomprensibil al publica. Occidental es notorimen comprensibil ínmediatmen ye prim vise. Do, Esperantistes, noi permisse vos, usar Occidental un vor to tpropaganda, e, in ti casu, obliga nos cessar nor propagandistic activitá!

Oscar: Esque Occidental noce al idé del Lingue International?

Suciosi pri li existentie de lor lingue, Esperantistes questiona to e responde per yes. Ili opine que li multitá del sistemas noce al idé del lingue auxiliari in li publica. Esperanto ya ja existe, e céterimen ili ne vole aprender un nov sistema. In parte ti argumentation es rect: in fine solmen ún lingue auxiliari deve restar, ma ne per que nov sistemas resigna in favora de un sistema antiquat, ma per li surviventie del max bon. De 700 projectes, solmen 6 ha ganiat importantie: Volapük es mort. Li concurrentie sta hodie inter li lingue artificial Esperanto e li natural lingue auxiliari Occidental. Ultra ili hay ancor Ido, un variante de Esperanto, Novial, un variante de Occidental, e in Italia un litt societé propaga un Latin sin flexiones.

Li unesimes queles assertet que li multitá del sistemas noce al idé comun, esset li Volapükistes, queles desirat defender lor lingue contra li nov-aparient Esperanto. Si Dr. Zamenhof, li inventor de Esperanto, vell har havet li sam opinion, il vell har devet abandonar lingue e propaganda, e noi forsan ancor hodie vell haver li jargon Volapük quam unic lingue auxiliari. Il ne fat to, nam il posset ofertar alquicos melior. Poc Volapükistes aprendet li nov lingue, li sentimentes del altres il ne egardat. On mey leer su articules ex li unesim témpor! (Doc. 149). Li success justificat le. Volapük desaparit e Esperanto provisorimen victet.

On posset inventer centenes de artificial sistemas quam Esperanto, ma un sol lingue ha successat regularisar li natural fundament de un lingue auxiliari: li paroles international, comun a nor grand lingues cultural: Occidental. Pro to Occidental have un fundament mult plu stabil quam Esperanto. Nu on ne posse inventer un nov lingue quel vell esser in sam témpor plu natural, comprensibil, international, regulari, simplic, facil. Anc omni reformes proposit por Esperanto, Ido, Novial, monstra in li direction de Occidental.

Noi do posse ofertar alquicos essentialmen plu bon quam Esperanto. Esque noi deve renunciar pri ti servicie al homanité por que quelc mill Esperantistes mey ne besonar aprender un nov sistema? Rasonabil Esperantistes ha traet li consequentie ex li desire pri unitá del lingue auxiliari e li superioritá de Occidental: ili ha pos curt lucta intern devenit entusiasmat Occidentalistes. Pro to noi posse considerar con jure Occidental quam lingue auxiliari definitiv; e si li multitá del sistemas noce al idé, tande li antiquat artificial sistemas deve desaparir. Noi ne cede, tam minu, quam ya omni die adherentes de Esperanto e Ido transi a Occidental. -- Vermen nociv por li idé del lingue auxiliari ha esset li propaganda del lingues artificial Volapük, Esperanto, Ido: Desde tande li publica crede que li lingue auxiliari deve necessimen esser un jargon abstrus e repugnant. Per to ili ha fat plu mult adversarios quam amícos a nor idé, e ili ha causat que multes plu ne considera nor idé quam seriosi. Pos que ili ha descreditat nor idé, noi vole rehabilitar it. Noi Occidentalistes reconstructe quo Esperanto ha destructet!

Doc. 150 Occidental.

Ex altri campes

Propaganda ĉiam, ĉie, ĉiel, kiam, kie kaj kiel eble! es li nov slogan propagandistic del Esperantistes, printat per grass lítteres in li ultim numeró de «Esperanto Internacia», organ oficial del Internacia Esperanto-Ligo. Traductet in lingue clar, it significa: Propaga sempre, partú, per omni maniere, quande, u e qualmen possibil! Noi deve aconosser que ti cri de guerre es li triumf del universalitá in li dominia del propaganda, nam on posse usar it con egal success in omni landes sin que on besona timer que it existe popules queles mey posser comprender it plu desfacilmen quam li altris.

Bulgara Esperantisto, Nr. 4-5 (Febr. 1938) recense un nov manuale de Esperanto de A. Grigorov. Li recensente constata que (1) li exteriore del libre es bell, (2) que in general it es bon, (3) que it contene quelc erras. Poy seque li liste de ti erras. Ili es 135. It vell esser interessant saver quant erras es necessi por que un manuale merite li qualification «mal».

It sembla presc un fate que omnicos quo noi trova presentmen in li Esperanto-presse ducte nos ínresistibilmen al problema del reaction de mult Esperantistes córam li experienties fat con li tant laudat «facileso» de lor lingue. Li exemple del manuale supra citat es solmen un ex mult casus. Yo tace pri li erras de acusative queles ha ja desde long devenit un public calamitá (ples vider li criticas del esperantistic recensentes!) e constata solmen que in li Esperanto-movement li lingual discussiones es mult plu vast quam che nos e mem che Ido. Ili have anc un tot altri caractere. Che nos ili concerne presc exclusivmen li exploration de semantic fenomenes e lor relation con li L.I., ma nequam posi in question li fundamental trates del lingue. Che Ido, li discussiones es provas desesperat, surtir con un minimum de sacrificies possibil ex un situation quel on save ínmantenibil, ma quel on vole mantener pro purmen ideologic motives. E che Esperanto, ili es simplicmen li labor de grammaticos obligat ordinar un cáos ex quel on interdi les surtir. Si ti cáos ne vell exister, on nequande vell har besonat editer grammaticas de 500 págines, e discussiones quam on trova les p.ex. in li suplement de «Literatura Mondo» vell esser superflú. Ancor hodie on plena págines pri li famosi problema -ata -ita e ne save qualmen usar corectmen ti participies. K. Kalocsay, un del max competent grammaticos ne posse soluer li problema altrimen quam fante intervenir li classification verbal secun li slavic aspectes. Il distinte inter «ĉesa e rezulta aspekto» e secun il on do ne posse dir: «estas konita, estas amita», tam ti ci verbes have solmen «aspekton ĉesan», ma ne «aspekton rezultan» (ci it vell esser interessant audir li opinion del matre del quin-gemelles canadés!). Yo deve adjunter que advere Kalocsay ne es li autor del regula, ma solmen un del comentatores, ma esque it ne es curiosi que pos 50 annus de practica on es ancor obligat discusser fundamental problemas de grammatica in un «pret» lingue? Qui va ancor audaciar defender li complicat regules del conjugation esperantistes contra li simplic e transparent formes analitic de Occidental?

Noi tamen vole esser just: etsí in li propaganda li argument pri li grand «facilitá» lude ancor un rol important, li Esperantistes tamen es suficentmen sincer por ne celar a se self li factic situation. Yo cita quam exemple simplicmen li statistica pri li Yugoslav Esperanto-Association con indication del membrité de omni gruppes in «La Suda Stelo» Nr. 4 (159) ex quel resulta que solmen 25% del membres perfectmen conosse Esperanto, durant que ca. 30% save it «ne bone». Sapienti sat.

«Progreso» Nr. 119, januar-marte 1938: Ex li articul «Kelka linguistikala definuri» noi cita: «En Esperanto e Ido, la verbala finali -as esas aposteriorne segun quante li adoptesis pro L am-as (tu amas) -i- di la pasinto -is en L amav-isti (tu amis) ed -o- di la futuro pro -o- di L amab-o (me amos).»

Ci Ido ne ha bon selectat. On vell har devet prender -a- por li preterite pro L amab-as (tu amat), -i- por li presente pro L amat-is (vu ama) e -u- por li future pro L amab-unt (ili va amar). Naturalmen it vell anc esser possibil, prender -o- por li presente pro L am-o, -i- por li future pro L amab-is e -u- por li preterite pro L amavim-us. Por tis queles ancor ne save it, yo addi que li infinitive futur de Ido veni ex L am-or (yo es amat).

Pos ti demonstration transcendent, noi have nu un plu clar conception del notion «a posteriori». It da nos anc li clave por altri misteries, p.ex. li justification del sufix -eg, til nu sempre considerat quam arbitrari, ma quel factmen es nullcos altri quam li comensa del parol «el-efent» (u li -l es changeat in -g por evitar possibil confusion con li pronómin «el»). Li -g veni ex AFHIP grand, G gross, Nl groot, etc.

Scorpion

Un bell textu comparativ Esperanto-Occidental

Textu original in Esperanto, ex «Informoj de Esperanto-Asocio de Estonia», nró 192, Febr. 1938, pág. 10. -- Líber version in Occidental.

...Certe restu la nepra neŭtraleco de nia movado.

...Certmen li absolut neutralitá de nor movement deve restar.

Esperanto ja estas superpartia, ĉar ĝin uzas kaj povas uzi iu ajn.

Occidental ya sta supra li partises e quicunc posse usar e usa it.

Si la partianoj de iu politika ideo uzas Esperanton, ĉu tio signifu, ke la kontraŭuloj de tiu idea tute rifuzu Esperanton?

Si li partisanes de un idé political usa Occidental, esque to deve significar que li adversarios de ti idé deve totalmen refusar Occidental?

Certe la samaj politikistoj uzis ankaŭ la anglan, germanan, francan lingvojn por sia propagando, sed ŝajne neniu rifuzos pro tio la nomitajn lingvojn, eĉ se li malsimpatias al la manciita politika ideo.

Certmen li sam politicos usat anc anglés, german, francés por lor propaganda, ma evidentmen nequí va refusar pro to li lingues nominat, mem si il desaproba li mentionat idé political.

Neniu ja povas statistike pruvi, ke en Esperanto aperis pli da tiaj dokumentoj pripolitikaj ol en la naciaj lingvoj.

Ya nequí posse pruvar per statistica que in Occidental aparit plu mult tal political documentes quam in li lingues national.

Due, ne ĉiuj esperantistoj sin okupis pri la propagando.

Duesimmen, ne omni Occidentalistes ha ocupat se pri li propaganda.

Trie, tio, ke iu politika partio uzas nian lingvon, nur montras, ke oni konsideras Esperanton kiel bone kompreneblan en la tuta mondo.

Triesimmen, to quo un politic partise usa nor lingue, solmen monstra, que on considera Occidental quam bon comprensibil in li tot munde.

Neniu ja deziras presi siajn ideojn en lingvo, kiu nenie estas konsiderata kaj komprenata.

Ya nequí desira printar su idés in un lingue quel ne es considerat ni comprendet necú.

Konekse kun la demando pri neŭtraleco ni devas iom revizii nian sintenadon pri tre intima interligiĝo kun aliaj movadoj.

In conexe con li question del neutralitá noi va dever un poc reviser nor atitude concernent tro intim allianties con altri movementes.

Tiaj movadoj ekzistas ja multaj kaj plejparte ili estas malfortaj.

Ya hay mult tal movementes e lor pluparte es debil.

Kaj jen aperas esperantistoj, kiuj diras, ke Esperanto mirinde taŭgas por disvastigo de la nova ideo, eĉ pli, ili mem volente disvastigos la ideon en Esperanto-societo.

E vi apari Occidentalistes, queles di que Occidental es admirabilmen apt por li difusion del nov idé, e, in plu, ili self va voluntarimen propagar li idé in un societé.

Do, anstataŭ propagandi Esperanton, la ano ekpropagandas la alian ideon.

Do vice propagar Occidental, li membre comensa propagar li altri idé.

Tamen tio eble ne estas plej malbona afere.

Tamen to forsan ne es un tam mal afere.

Ni ne ĉiam estu nur esperantistoj malvasthorizontaj, kiuj scias kiaj deziras scii nur pri Esperanto.

Noi ne mey esser sempre solmen Occidentalistes con strett horizonte, queles save e desira saver solmen pri Occidental.

Ne, la ĉefa malbonaĵo dum tia duobla kaj ofte plurobla propagandado inter ne-esperantistoj estas, ke tiuj ekkonsideros la esperantistojn iaj multideanoj, kaj precipe malbona estas tio, ke ili nun asociigas en sia opinio Esperanton kun ĉiuj aliaj ideoj.

No, li male cardinal in ti duplic e sovente multiplic propaganda inter non-Occidental'istes es, que tis va considerar li Occidental'istes quam adeptes de mult idés, e precipue mal es, que ili nu associa in lor opinion Occidental con omni altri idés.

Ĉiu do zorgu nur pri sia propra idea, precipe kiam tio relatas al la propagando.

Chascun do mey cuidar solmen su propri idé, precipue quande to relate al propaganda.

Ni ne forgesu, ke nia propra movado ankoraŭ longe bezonos niajn fortojn kaj intereson nedividitajn.

Noi mey ne obliviar que nor propri movement va ancor durant long témpor besonar nor forties e interesse índividet.

Pri la propagando de aliaj movadoj, zorgu la anoj de tiuj movadoj, tiom pli, ke plejparte oni neniom devas lerni aŭ peni por iĝi ano de tiu aŭ alia ideo.

Pri li propaganda de altri movementes mey cuidar li membres de ti movementes, tam plu quam generalmen on ne besona aprender o penar por devenir adept de un o altri idé.

Por esti bona esperantisto oni antaŭ ĉio funde ellernu nian lingvon; ĉi tiun taskon, bedaŭrinde, ĝis nun ankoraŭ multaj samideanoj ne sukcesis kontentige plenumi.

Por esser un bon Occidental'ist en deve ante omnicos bon studiar nor lingue; ti tache, regretabilmen, til nu ancor mult coidealistes ne ha successat plenar in satisfant maniere.

Discussion pri altri campes?

(Noi continua publicar recivet contributiones al discussion pri discusison.)

Walter R.K. Rädler: Yo ha volet interessar un german coidealist por Cosmoglotta, vi su response: «...in ultra manca a Cosmoglotta omni actualitá. Litt historiettes e anecdotes, queles yo ha leet ja quam scolero, ne es interessant.» To mey instigar a que in general li contenete mey esser max atrativ possibil! Dedica Cosmoglotta A nor general adversario extern: li índiferentisme! e Cosmoglotta B a nor ínamícos quasi «intern»: li esperantist-idistic conservatisme! Ergo combatte ye du frontes. -- demonstra li «capes» de nor movement per reproduction in chascun edition de Cosmoglotta A, de adminim 2 fotogrammas de nor max activ coidealistes! Installa un «responsoria» (lettre-bux) in Cosmoglotta B!

Por comprender li discussiones pri metodes de instruction, ples conosser «Vers un lingual instruction plu rational» de H. Littlewood. Precie afrancat SFr. -.50 del Institute Occidental, Chapelle (Vaud) Svissia.

Li finales grammatical in Esperanto e Occidental evidenta se ex ti comparation:

Esperanto -- Occidental

Substantival finales: -o, -on, -oj, -ojn -- -s

Adjectival finales: -a, -an, -aj, -ajn -- --

Verbal finales: -as, -is, -os, -us, -u, -i, -anta, -antan, -antaj, -antajn, -inta, -intan, -intaj, -intajn, -onta, -ontan, -ontaj, -ontajn, -ata, -atan, -ataj, -atajn, -ita, -itan, -itaj, -itajn, -ota, -otan, -otaj, -otajn -- -r, -nt, -t

Summa: 4 finales contra 38.

Ti textu es prendet ex «Li Sved Occidentalist», cp. Cronica, Svedia

Doc. 100-c Duesim suplement al liste de nor Documentes

Nov documentes:

  1. A. Un lettre al publica de lingue anglés, juntet a un nró de Cosmoglotta, invita a examinar Occidental, pronunciation de Occidental, lingual neutralitá, pro quo ne anglés.

  2. A. Simplificat Anglés o Occidental. Demonstra con frappant, humoristic exemples que just Occidental es un simplification de Anglés por esser apt a esser L.I., durant que «Anglic» e «Basic» choca Angleses sin esser util a extranianos.

  3. A.H. Littlewood: Un lingue international? Pro quo ne prender Anglés? Demonstra con mult exemples li special desfacilitás de Anglés por extran aprendentes, experienties ex li practica. Version Occidental aparit in Cosmoglotta B 16, p. 19.

  4. Nl. H. Littlewood, Lettre a un Esperantist, da li unesim informationes pri Occidental e responde a cert prejudicies esperantistic.

Nov traductiones:

  1. G. Li íntolerantie del Esperantistes. Psicologie del Esperantistes, lor argumentes e metodes por combatter Occidental e monopolisar li L.I. por Esperanto. RB.

  2. O. Esque Occidental noce al idé del L.I.? No, historie de Esperanto, Occidental have melior fundament. Justification de nor propaganda: Occidental reconstructe reputation de L.I., destructet per Esperanto. Rädler: Noi promesse cessar omni activitá por Occidental, si...

Exhaustet es Doc. 103 Vocabularium Esperanto-Occidental. Ma on posse ancor reciver quelc exemplares del brochura Vocabularium Occidental-Esperanto e Esperanto-Occidental: 30 cts.

APIS -- Nov adresses

CATALONIA Barcelona

  1. Sr Rossell, Jaume / Mitjà de St. Pere, 58 / Studiant (1919) C.H.-O: Occidental e Boy-scoutism, ex pm e il. pc.

FRANCIA Saumur (Maine-&-Loire)

  1. Gruppe interlinguistic / Ecole des Récollets / F.I-O: 32. Albergas de yunité. 38. Practic Pacifism. Libertari Movement. Emancipation del spíritu.

  2. Sr Boutreux, L. / Ecole des Récollets / Director de curs prim. superiori e public scole (1889) F.A.Esperanto.Ido. -- O: 32.33.3537.39.44.84.

ITALIA

  1. Sr Ravizza, Gaetano / Piazza Umberto I., 12 / Acqui (Alessandria) / scritor (1912) I. -- O: exch. il. pc. conosser Occidental.

  2. St Todeschini, Dente / Via Teodoro Müller, 1 / Germanedo di Lecco / I.-O: por conosser Occidental, exch. il. pc.

  3. Sr Cocchi, Edoardo / Direction Provincial P.P. e T.T. / Lucca / Offic.-Administrator, Chef. / I.-O. por propagar Occidental.

  4. Sr Del Santa, Mario / Istituto Missioni Sta Croce / Vicenza / Patre Missionario (1909) I.L.F.-O.L.F.I.: por difuser Occidental.

INDIA NEDERLANDÉS: Makassar, sur Celebes

  1. Sr Blot, George Leopold / Schÿfbergweg 4 / Instructor de matematica (1896) Nl.L.F.A.G.H.I.P.Malay.Esperanto.LsF. -- O: cor solmen secun propri iniciative.

SVEDIA Stockholm

  1. Sr Lundgren, Sven Gunnar / Sveavägen 107 / Director de gimnastica, instructor (1901) S.A.G.E. -- O.A.G.: 37.15. Sport.

TCHECOSLOV. Cokovice u Prahy

  1. Sr Böhm, Karel / Druzstevní ul. 195 / oficiario (1912) T.A.F.G.H.Esperanto.-O.A.F.G.Esperanto: 41.42.43.44.45.46.80

Bibliografie

Stato attuale del problema della lingue ausiliaria internazionale, EStratto dagli «Atti della Società Colombaria Fiorentina», Accademia di Stuti Storici, Letterari, Scientifici e de Belle Arti. 16 pág. 17x24 cm. Precie afrancat SFr. -.80 che Institute Occidental.

Sub ti titul ha aparit in Firenze, Italia, un litt brochura contenent li textu del discurs fat de Ing. Prof. Alberto Picchi córam li section historic, scientic e litterari del societé Colombaria Fiorentina. Yo ha til nu leet poc dissertationes queles oferta in form condensat un image tam complet e objectiv pri li hodial situation in li movement mundlingual. Li librette contene factmen omnicos quo un laico deve saver pri li historie del L.I. e it explica anc in poc paroles li caracteristic trates del max important sistemas actualmen usat con textu-provas in Esperanto, Ido, Interlingua, Occidental e Novial. Prof. Picchi alude anc li activitá de IALA e conclude que li max bon solution vell esser selecter un sistema secun li modelle de Occidental. It es un fact tre incorageant vider que che omni neutral observatores queles studia li problema vermen in maniere objectiv e ínpartial, ti conclusion resulta quasi automaticmen ex li exploration del factes. Un nov pruva que noi es sur li rect via. A. Matejka

Al memorie del grand democrat T.G. Masaryk, extrate ex li libre del famosi autor tchec Karel Čapek «Conversationes con T.G. Masaryk», traductet in Occidental de J. Podobský. Editor: Jan A. Kajš, Brno. 16 pág. formate normal A 6, con un portrete. Precie afrancat SFr. -.50 che Institute Occidental.

It es un fact curiosi que li grand figura del unesim presidente del Republica Tchecoslovac, quel on generalmen considerat quam li max prominent representant del democratie europan, ha sempre esset respectat mem de tis queles ne vide in li democratie li ideal fundament por un statal regime. To es forsan partmen explicabil per que Masaryk nequande ha esset un activ politico, ma precipue li spiritual ductor de un popul. Ma ultra to il sempre ha meritet li reputation de un profund pensator e su argumentation es practicmen ínataccabil precismen pro que il ne defende li democratie in li nómin de un sant dogma, ma subordina su vertús al etic qualitás de su subtentores. Anc ta posi se li problema del duction e etsí Masaryk crede in li democratie quam li ideal form del state de politic, social e etic vis-punctu, il ne es un ciec adherent de ti sistema, de quel il bon conosse anc li debil láteres. Céterimen democratie e dictatura es, malgré lor fundamental oposition, til cert gradu solmen relativ notiones: Anc li dictaturas apella al volentie del popul; ergo ili in fact apella al democratie; e anc li pur democratie ne posse carir un cert gradu de dictatura. Ex Masaryk parla in unesim loc li filosof e in su argumentes predomina li etnic rasones súper politic justificationes. E pro ti motive li librette oferta util materiale de pensation por omni letores, quelcunc mey esser lor politic convictiones. A. Matejka

Interlingua quam Universal Lingue Auxiliari es un manuale por li aprension de Latino sine Flexione, scrit in polonés, sin indication del autor. It consiste in un introduction, un curt grammatica, e deci exercicies. Yo have por Interlingua un secret simpatie, céterimen explicabil per que it es un representante del scole naturalistic e yo regreta que on til nu ne ha editet un simil librette, eventualmen un poc plu ampli, in un del occidental culturlingues. It vell ne solmen esser un bon instrument propagandistic por li Academia pro Interlingua, ma anc esser un util vademecum por altri interlinguistes queles desira aquisiter un plu quam superficial conossentie de altri planlingues. A. Matejka

Cronica

Catalonia

Ha aparit li numeró de marte del gazette «Catalonia in Lucta» redactet completmen in Occidental. Li gazette defende li vispunctus catalan in li guerre hispan. Abonnament gratuit. Interessates mey adressar se al redactor C. Varela, Presidente Macià 5, Figueres (Gerona), Catalonia.

Finnland

Nor amíco Johan Haukkapuro ha morit. Ancor ye li 8.2 il dictat un lettre al Institute Occidental, in quel il inviat un chec por su membre-contribution por li Union e un summa por li casse de propaganda. Il avisat nos pri que il suffre ye renal tuberculose, e indicat diferent adresses a queles inviar Cosmoglotta por propaganda. Il finit per li paroles: «Forsan ti ci es mi ultim lettre, pro to yo vos mersía e di adío...» A nor response il plu ne replicat. In april un nró de Cosmoglotta retornat con avis pri li morte del destinatario. Coidealist Haukkapuro ne esset mult conosset in nor movement. Su corespondentes save, quant passionatmen il amat Occidenatl. -- Ples supresser su adresse quam agente de Cosmoglotta.

Francia

Ha aparit li numeró de april del revúe «Class-combatte». It contene corespondentie del redactor con su colaboratores pri politic questiones.

Germania

On nu posse comprar intra Germania omni editiones del Institute Occidental per payar al sequent postchecconto: Heribert Rosenlecher -- PANA-Universal-Buchversand -- Wiesbaden-Biebrich -- Schillerstr. 10 -- Adolfshöhe -- Postscheckkonto: Frankfurt am Main 44977. A nor german abonnatores li Institute Occidental invia un special circulare in lingue german con precis indicationes pri li formalitás necessi por securar corect liveration del coses desirat.

Italia

Ha aparit in print li discurs de prof. A. Picchi mentionat in li Cronica de Cosmoglotta B 16, p. 23. Detallies ples vider in li rubrica «Bibliografie».

-- Li gazette «Italia Filatelica», organ del italian Occidentalistes, contene regularimen 4 págines in Occidental, formant un fascicul separabil. Li redactor del parte in Occidental es Dr. Ing. Emilio Dal Martello. Precie de abonnament extra Italia SFr. 1.50, on accepte con preferentie Bons del Institute Occidental, anc glutinat sur postcartes e inviat quam printates. Interessates mey adressar se al director-administrator Cav. Giuseppe Bevilacqua, Pavullo nel Frignano, Italia.

Svedia

Sr Carl Segerståhl, Vindeln, sempre activ, ha dismisset a su mult ex-Occidental-disciplos un circulare in ton calid e amical, exhortant les a continuar lor studies e activitá pri Occidental. Al circulare esset juntet un cart printat, sur quel li destinatario besonat solmen sublinear cert frases por far conosser su response. Bon success a nor activ coidealist!

-- LI SVED OCCIDENTALIST de april 1938 es dedicat al comparation de Esperanto e Occidental. Un grand articul de Docent. Fil. Dr. C.W. von Sydow es acompaniat de divers noticies e textus comparativ. Li bellmen printat gazette ha adoptet li util metode inserter quasi omni articul in du columnes simultanmen in sved e Occidental. Per to it ja es in se self un medie de aprension por svedes, e completmen comprensibil anc a extranos. Noi reproducte un textu-prova ex li tre recomendabil gazette sur p. 32. «Li Sved Occidentalist», Organ del Sved Occidental-movement, apari 4 vezes per annu. Li precie de abonnament es -.75 Sv. Kr. (-.80 SFr.). Administration-Expedition: Sved Occidental-Federation, Box 171, Stockholm 1, Postgiro 70315.

Svissia

Ye li 2/3. april evenit in Biel (Bienne) li annual assemblé del Svisa Esperanto-Societo in li Hotel Seeland. It esset inaugurat saturdí per li Esperanto-himne «En la mondon venis nova santo». Poy sequet un discurs de Dr. Spielmann in german: Li mundlingue Esperanto e su congresses. Pos to Dr. Spielmann monstrat images de projection de London e de un númere de Esperanto-congresses. Li images, precipue tis del cité London, esset tre interessant. Ma li discurs esset un sol fanfaronada formicant de exagerationes. Concernent ti fanfaronadas e exagerationes yo fat un remarca a un present esperantist e recivet li response: «Estas vera ke Dr. Spielmann multe troigas (exagera), sed (ma) vi devas pripensi ke li vivas kvazaŭ per kaj (e) por Esperanto.» Pri Occidental Sp. dit in su discurs, que to es un simplificat francés, facil a aprender por persones queles save li lingue francés. Yo corectet to diente que anc por altri romanic popules, italian, hispan etc. Occidental es tre facil a aprender e Sp. plu ne insistet pri su assertion. Ma nu il assertet que desde 40 annus li occidentalistes ha combattet Esperanto. Remarcante self li stupiditá de un tal assertion, il dit, que it adminim esset de Wahl quel sempre combattet Esperanto per su lingue-projectes. Li session del delegates ye soledí fat in comensa un bon impression, on videt simpatic persones con capes inteligent. Durant quelc témpor on deliberat in un ton decent e amical, ma poy subitmen un dissonantie trublat: ye li aprobation del contos un delegate reprochat al comité har subventionat un processu de un membre del S.E.S. contra U.E.A. (si yo ha bon comprendet) per 70 Fr. It nascet un querelle quel continuat ancor quande yo foreat. Li present presidente demissionat malgré li petidas de omni láteres revocar su decision. Divers seniores esset proposit por li presidentie. Sr Jakob Schmidt de Bern refusat pro su etá de 70 annus. Al petida accepter tamen il respondet que il ne vole esser presidente de un societé quel sta ante su decadentie. Li arangeamentes del pos-midí yo ne ha visitat. On ne posse dir que ti annual assemblé del S.E.S. ha esset un success, ni por Esperanto, ni por li idé del L.I. in general. In li propaganda-discurs, saturdí vésper, on videt ca. 30 persones, de queles 25 esset esperantistes e 1 occidentalist, li rest publica neutral. Soledí on contat 60 persones, presc omnes esperantistes. J.D.

-- Concernent li acusation contra sr de Wahl pri «plagiate» de Esperanto, it resultat que li autor de it esset li conosset Dr. Spielmann, director del Svisa Esperanto-Instituto. Pos un energic intervention personal de sr Major H. Tanner il comendat un grammatica de Occidental por studiar it e revocar su acusa si it vell monstrar se quam ínjustificat. Li Institute Occidental ha recivet un avis que li revocation va aparir. Noi reserva nos tractar ti afere ancor apartmen in detallie.

-- Respondente a un assertion de Dr. Spielmann, que «Occidental es unilateralmen romanid», «Der Bund» del 15. marte publicat un rectification, demonstrante un serie de paroles germanic in Occidental, ú Esperanto have paroles romanic o fantastic.

Tchecoslovacia

Li tchec Occidentalistes continua editer Occidental-Documentes in tchec lingue. Doc. 17 e 18 contene comparationes lexical e textual inter Esperanto e Occidental con traduction in tchec, formate A 4, bellmen poligrafat. -- «Nezávislá Politika» del 26 marte contene un long articul in tchec, signat F.P. «Li combatte nationalitari e li L.I.» demonstrant que un L.I. vell auxiliar aproximar li nationes e contribuer al pace e colaboration international. On recense «Italia Filatelica». -- Li sam jurnale del 6. april publica un articul in Occidental «Pacifistic salute del Yunité del tchecoslovac Rubi Cruz al infantes del tot munde». Nezávislá politika (Politica índependent) progressistic semanale tchec, quel apari sub li redaction de nor coidealist ing. Frantisek Polanský in Brno (Starobrnenská ulice c. 12), sercha inter nor extran coidealistes li corespondentes, queles mey haver li amabilitá scrir por it original articules ex li dominia de cultura, politica, religion, economie. Li articules va esser traductet in tchec, li autor va reciver li respectiv nró de N.P. quam document. In chascun articul va esset indicat, que it es originalmen scrit in Occidental e per to on va eficacimen propagar nor lingue. Ples inviar tal actual articules al traductor: Jaroslav Podobský, instructor-specialist in Rovensko p. Tr. (Tchecosl.) quel va inviar li traductiones al redaction. Cordial mersí anticipat.

-- Occidental-Bulletin del 15. april mentiona sub li titul «Vade retro, fanaticos» que nu anc in Tchecoslovacia li Esperantistes combatte Occidental por politic denigration, medie probat in casu de manca de lingual argumentes. Li autor, sr Jiri Janda, fini talmen: «...Occidental, per su qualitás, recomanda se self -- ma vu, por defender vor barbaric lingue, deve practicar tal metodes. Oh, noi regreta vos!» -- On mentiona un articul ex li tchec jurnale «Prítomnost» quel aparit