Cosmoglotta A 46 (mar 1928)

Organ mensual del Association International Cosmoglotta

Consacrat al developation, propaganda e application del Lingue International Auxiliari Occidental

Redaction e Administration: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien, Austria.

Abonnament annual: 7 ö. S = 1 doll. = 5,2 sv. fr = 4,2 RM = 33 čsl. K

Annu VII -- Marte 1928 -- Nr. 46 (3)

Contene:

  • Fonetic o historic scrition, de E. de Wahl, pg. 37.
  • Cronica, pg. 40.
  • Bibliografie, de E. W., pg. 44.
  • In personal afere, de E. Wahl, pg. 46.
  • Benedition del lúmine ultravioletti e maledition del fenestres vitrin, de Studiendirektor Dr. Max Müller, pg. 49.
  • Occidental-Servicie, pg. 51.
  • Subventiones por Cosmoglotta, pg. 52.
  • Urgent auxilie, pg. 52.

Fonetic o historic scrition

Noi mey supposir li facte que in Anglia on vell introducter un fonetic ortografie. Quo vell evenir? Unesimmen to que bentost on ne vell plu haver un sol lingue angles, ma pluri, proque li dialectic differenties scrit chascun secun su propri fonetica ínevitabilmen va ducter a different lingues. Duesimmen li incertitá del scrition va esser plu grand, proque ni un sol fonetic scrition posse capter omni micri diferenties, si on ne vole haver centes de signes por transscrir precismen omni sones. Triesimmen multissim paroles til nu discernet solmen per scrition, va nu confuser se e sovente far li scrit sense ínclar, proque li intonation ya manca in li scritura. Ma forsan on va posser statuer un ne total, ma quasi schematic medial ortografie. Lass nos accepter anc ti tese. Tande advere por li íncult popul li ortografie va esser un poc plu facil. Ma in sam témpore li comprension del etimologic coherentie del paroles va desaparir e per to anc li coherentie self, do li lingue va mutar plu rapidmen, e pos 50 -- 70 annus ja omni libres va esser antiquat e ne plu usabil, almen ne por li ordinari hom.

Li coherentie del cultura do postula un stabil ortografie ne changeant omni 10 annus secun changeant pronunciation. E ancor un altri cos va esser remarcat. Por li angleses li aprension del ortografie sin dubita va esser mult plu facil. Ma por li forenes li studia del lingue angles va devenir extremmen desfacil, sam desfacil quam german o russ, pro mancant etimologic relation, proque li finesses del pronunciation es li ultim cose quel aperte se al foren, e tande il va sempre far erras in li scrition.

In li lingue estonian p. ex. li ortografie absolutmen fonetic monstra al foreno ínsuperabil desfacilitás por afinitá del mut e sonori consonantes quam d e t, talmen que on nequande save quel de ti lítteres on deve usar. Anc in mult german territorias on pronuncia Begleitung quam Peklaidunk etc etc. Por li foren do in studia del lingue li etimologic ortografie, quel servi le quam un fil de Ariadne in li foren terren, es li max facil ortografie, durant que por li transscrition del matrin lingue li fonetic es plu facil, e pro to junt con li democratisation del vive li postulation de un plu fonetic ortografie deveni plu e plu actual presc che omni popules, e omni reformas del scrition marcha in ti direction, e ti idé ha inpossedat li subconscientie del homes, queles nu postula un fonetic ortografie anc por li lingue international sin dar se li pena logicmen considerar ti problema.

Proque li L.I. ja per li constitution self es un lingue extran por omni homes, it es clar, que secun lu dit supra, un etimologic ortografie, quel ne disrupte li logic coherentie del paroles che li studia de un foren lingue, es li max facil in ti casu. Ma ci adveni ancor un altri cose, it es que lu sol ancor existent international inter li popules, es li grafica, e ne li fonetica. Do si on vole acaparar quam mult possibil international elementes, on deve just comensar per li ancor existent internationalitá del scritura e adaptar a it un medial simplic fonetica plu minu historic, do max facilmen aprensibil.

E in li instruction del L.I. on just deve sublinear que on ne mey sequer su propri customat fonetica del paroles, proque it es misguidant in li L.I., ma mey pronunciar max clar secun li fonetic regules statuet por li L.I. e sempre prender in calcul, que li persones de un altri nation possede un altri fonetica, e que subtener un plu minu egal fonetisme in li L.I. es un del max grav problemas in ti cose, tam grav que mult scientistes ha simplicmen negat li possibilitás de un L.I., profetisante que in curtissim témpore li L.I. va discader in dialectes, p. ex. in li frontiere germano-frances it va esser bentost altri quam in li tcheco-hungar. Advere in cert gradu un tal dangere existe e li esperantistic societés por exemple sercha chascun occasion por posser parlar con exterlandanes, e malgré to on posse remarcar in li congresses un suficent divers pronunciation. Advere til nu ti diversitá ne ha impedit li comprension. Ma it es possibil que che augmentation de oral relationes con un sol nation vicini, li aparition de sufficent grand diversitás in li divers partes del munde es possibil.

Ci nu li modern immens e sempre ancor crescent trafic e communication, jettant homes in curt témpore de un extremitá del munde al altri, servi quam un natural corectiv, e ultra to noi possede nu in li radio, quel plu e plu va devenir un pandemic aparate, li max secur garantíe de mantener li necessi unitá de pronunciation, ligat al stabil etimologic ortografie.

Noi save que li lingues del primitiv rasses ne possedent scritura in 40 -- 50 annus changea talmen que manuales scrit del missionarios ante ti spacie de témpore deveni ne plu usabil, proque on ne posse plu far se comprensibil. Strax quande on have un scritura, ti process de mutation che li lingues deveni mult plu lent, specialmen si li fundamental scrites es religiosi o scientic. P. ex. li german lingue in li 400 annus depos Luther ha minu changeat quam in 200 annus ante Luther, malgré li imens mutation in li social structura mem in li ultim 100 annus.

In un L.I. quel deve esser usat inter li max divers popules con diferent civilisation etc un unitari stabilitá es ancor plu necessi quam in li singul national lingue, specialmen in li pronunciation in oral relationes e pro to just ti substantialmen tre diferent fonetismes nequalmen posse servir quam fundament por un L.I. ma solmen un clar e precis grafica, dependent ne del son actual in ti o altri lingue natural, ma unicmen del grammatical relation.

Ti principie esset guidant in li construction de Occidental. Su grafica es basat sur li international formes, e in substantie representa un modernisat latin a quel it es possibil dar un simplic e unitari fonetisme, quel advere ne subordina se al aprioristic postulation de pur teoreticos quam Schleyer, qui decretet «a chascun son un signe, a chascun signe un son», ma per poc regules, aprensibil anc del max índotat in minu quam 1 -- 2 hores, advere un labor ne tro desfacil por obtener per it un cristallclar ortografie e parolformation junt con simplic e sonor vermen medial pronunciation.

E. de Wahl

Cronica

Li 10 februar evenit in Vienna li annual assemblé general del Gruppe Wien, del provisori Comité Central e del Editores del Organ Cosmoglotta. Li membres accepta li raport de activitá, e controla e aproba li bilancie financial. Secun propose de sr Joh. Rob. Hoerbiger on electe unanimimen quam presidente del comité comun de ti corporationes li conosset mundolinguist, autor de libres in Esperanto e Ido, anteyan membre del Ido-Acadmie sr Karl Janotta, borgomastre de Kaltenleutgeben. Li céteri functionarios es: vicepresidentes sr Joh. Rob. Hoerbiger e sr Engelbert Pigal, secretario sr Alois Deminger, vicesecretario sr Eugen Moess, cassero sr Anton Valenti, bibliotecario sr Leopold Eckel, revisores sr Eugen Moess e sr Leopold Eckel. On confirma sr Pigal quam responsabil e chef redactor del organ Cosmoglotta. Pro su grand merites por Occidental e por li Association Cosmoglotta, li assemblé unanimimen electe quam presidente honorari sr Hanns Hoerbiger, li famconosset autor del Glacial Cosmogonie. Adplu on comisse li comité expresser per special comunication a sr prof. Pášma li mersías del representat corporationes, pro li grand auxilies quel il ha dat a nor movement. Sr Pigal comunica que li comités de Cosmoglotta e de CELIA ja desde pluri mensus labora pri un libre propagativ por Occidental quel va aparir ho-annu che un grand editoría in Germania. Ti ampli ovre va esser li unesim remarcabil passu de nor movement in li vast publica. Li present membres resolue convenir regularimen ye clocca 19 li duesim venerdí de omni mensu in chambre special Café Jakoberhof, Wien I, Liebenberggasse 1 (Ecke Seilerstätte). Omni interessate de Occidental in Wien e circumité es invitat visitar ti convenidas, por reciver informationes, discusser linguistic questiones, exercir in conversar e discurser per Occidental. Li Comité have conferentie omni semane in li buró de Cosmoglotta, Mauer bei Wien.

Per invitation de professor de universitate Dr. Z. Pázmány, presidente del «Hungarlanda Esperanto-Societo», sr Comte Dr. Ernst Zichy fat un discurse public pri li problema del L.I. e Occidental, arangeat del «Budapesta Esperanto-Grupo» in su club-locale in Hotel Continental, 19 januar. Assistet circa 70 persones, inter ili Comtessa Etel Zichy, presidente del Paneuropan Union de Hungaria, exministre Dr. Julius Lukács, consiliero superior de policie redactor August de Marich, prof. Mihalik, Dr. N. Bánó, Dr. Tóth, redactor P. Balkány, Dr. Loránd, secretario general Dr. J. Takács. Sr Comte Dr Zichy exposit in su scientific elaborat discurse que li max serios beson por un facil lingue international existe precipue che ti homes queles per su profession ja deve cultivar relationes international, ma queles just pro li progressiv specialisation e inprofundation professional ne have témpore por aprender du o tri lingues extran in tant gradu qui ili posse usar les habilmen ne solmen in maniere impressiv ma anc expressiv, in publicationes, congresses etc. Esperanto ne posse esser substituet a ti lingues, pro que it ne have li qualitás queles on demanda de un tal idioma ínmediatmen usabil in omni dominias del modern vive international. Li L.I. ne es un factor vital solmen por exchangear postcartes. Occidental es ínatinget pro su ínmediat comprensibilitá por omni homes queles ja cultiva vast relationes international, durant que Esperanto posse alegar quam avantage solmen su 40-annual prioritá e popularitá nominal. In li discussion sr de Marich sin ambages concede li grand superioritá de Occidental a Esperanto, emfasante que on deve clinar cap, genú e standarte avan li genial ovre de prof. de Wahl. Ma unesimmen noi mundlinguistes mey conquestar li positiones por li L.I. per Esperanto e poy dar a it li necessi contenentie. Poy sr prof. Mihalik anc sublinea li ínmediat comprensibilitá de Occidental e explica su sta-punctu diferent, que il vell strax abandonar Esperanto por un plu bon sistema; ma til nu il ancor ne es convictet que quicunc altri sistema supera Esperanto! Delegat de Cosmoglotta Vienna, Ing. Joh. Rob. Hoerbiger, vice li referente, presenta quelc paroles final. Il fa atenter que it es un ilusion creder que Esperanto ha atinget alcun remarcabil significantie public practic in li grand international trafic e li ductent esperantistes hodie self ja vide que Esperanto ne possede ti qualitás por alquande haver un rol primari quam L.I. Do li penas del esperantistes es un hasard-lude. Pri Occidental noi save que it ne solmen posse plenar ti rol ma anc que it va atinger it in relativmen mult plu curt témpore, si li samideanes esperantistes ta u ili ne posse pervenir a un success por Esperanto, almen ne noce al commun idé. Noi Occidentalistes ne have li ambition converter li esperantistes a Occidental, ma va interessar por Occidental omni ti persones queles declina acceptar Esperanto e to es li aplastant majorité. In fact ancian fervent samideanes queles pro li 40-annual van penas ja hat tornat li dors al movement mundlinguistic, per Occidental denove devenit activ collaboratores por nor idé. Li auditores con aclamation acceptat li consiliant paroles. Por li commun scope noi ci deve expresser nor agnoscion al Budapestan gruppe del esperantistes e apartmen a su estimat presidente sr Dr Pázmány pro li sinceri liberalitá interlinguistic, quel ili ha monstrat per invitar nor colaboratores presentar publicmen occidentalistic conceptiones in un convenida de esperantistes. Mey nu intelecter anc céteri organisationes esperantistic que li politica de avio-struce contra Occidental ne posse escartar li problema.

«Hungara Heroldo», februar, contene un curt noticie pri ti discurs.

In li sam numeró prof. Dr. Pázmány publica un articul pri li «relation de Esperanto a Occidental», quel visibilmen esset redactet ja ante que li autor ha conosset Occidental. Nam on scri ta que noi Occidentalistes vole un L.I. usabil solmen por li blanc o mem romanic popules, quáncam ti superficial imputation ja esset refutat pluri vezes, mem de Esperantistes self in lor jurnales. On lauda que Zamenhof ha honorat li Latin per mort paroles quam «sed», sin regard que li parol equivalent «ma» in Occidental es I ma, S mas, P mas, F mais, Ho maar, Sv men. Adplu on opine que li germanes joya trovar in Esperanto li deform «hundo», «tago», vice «cane», «die», international per su derivates: (dente) canin, (vacanties, periode) caniculari, canallia; diarium, diale etc. Defendente li primitiv Esperanto-paroles «mallonga» (Occidental curt, ne kurt, quam es scrit in li jurnal), «patrino» (matre, ne mater, nam de matr-e on deriva matr-ona, matr-in, matr-izar, matr-ina, matr-icidie, matrice, matricul, matrimonie etc). Dr Pázmány subtene li conception que li L.I. cardinalmen deve esser facilmen apprensibil por li malayes, tatares etc, durant que noi pensa que it deve esser levimen manuabil por ti qui vole usar li lingue por serios beson ja nu.

«Eskilstuna Kuriren», 20 januar, denove contene un long articul de sr Albert Haldin, nu pri li ortografie del mundlingue. To ja es li 9esim publication in ti sved diale desde 1 decembre, pri li question Occidental o Esperanto (vide Cosmoglotta 45, pg 27).

Sr Lector C. E. Sjöstedt ha prendet parte in li polemica por Occidental del 5 numerós de «Uppsala Nya Tidning», de 18 januar til 3 februar. Va sequer un discussion arangeat del «Uppsala studenters allmänna diskussionsklubb» pri li problema del mundolingue.

«Wiener Handelsblatt», 30 januar e 2 februar, in cap-articules denove tracta li problema de un mundlingue comercial. Sr Ortony constata que Esperanto in su 40 annus ha demonstrat su complet ínaptitá quam practic introductibil lingue, malgré su mult agnosciones, queles es solmen platonic e totalmen sin valore por li practic usada e que un sporadic lettre comercial in Esperanto ne monstra un necessitá, ma solmen un superflui molestation, durant que Occidental es plu facilmen comprensibil.

«L'en dehors», Orléans, januar, sub titul «La question des langues auxiliaires» refere al manifest del frances Idistes in Cosmoglotta nr 44. Li redactor E. Armand in un concis exposition del historie del L.I. sublinea li importantie del ovre de Wahl quam un del max conscientios e max valent. Il comunica que su redaction nu anc va usar Occidental in su corespondentie international.

E. P.

Li Ido-gruppe de Reims, Francia, in su convenida del 15esim Januar, ha decidet transformar se a «Gruppe del Amicos del L.I.» e accepter adherentes de omni moderni sistemas de L.I. Pluri membres ja ha studiat Occidental e scri in ti lingue. Li president es sr Poujet, instructor in Germaine (Marne) e li secretario es Sr R. Furgerot, ex-delegat del «Société Idiste Française», 47 Rue Eugène Desteuque, Reims. In consequentie del publication del manifest del Occidentalistes de Francia, li Occidental-Buro de Paris recivet mult lettres. Pluri idistes studia Occidental in Paris e provincia.

Inter li ultim adhesiones de conosset idistes, noi posse citar in Svissia sr R. Sulliger in Weinfelden (Thurgau) e sr. Ric. Berger, in Corcelles près Payerne (Vaud). Ambi acceptet esser informatores oficial por Occidental.

In marte L. M. de Guesnet va publicar un propagandic brochura contenent li clave grammatical frances e mult informationes, comparativ textus. Li precie de ti brochura es, afrancat, 1 fr 15 por Francia, 1 fr 30 exter Francia. Adplu va aparir un Manual de Conversation e Corespondentie, totalmen in Occidental.

L. M. de G.

In «Revuo Internaciona», januar, sr Kurt Neumann sub «La laboristo ed Occidental» recommenda al idistic laboreros mantener Ido por ne perdir omnicos quo li idistes til nu con grand pena ha constructet. Ma esque tande it ne vell esser plu consequent restar che Esperanto, quel have un aparate hant custat mem plu mult pecunie. Adplu il desconsilia pri Occidental pro li desfacilitá del duplic consonantes. Esque li saltant ortografie es plu facil: tuberkloso, poroza e filozofo, kunsido e rezido, nesolventa a rezolvanta, konservar e rezervar, konsistar e rezistar!

«Nordische Kulturarbeit» nr 3 e «Volksruf», Salzburg, 14 januar, sub titul «pri li valore de Esperanto» raporta que italian agentias de viages aficha placcas con li insistent petition al viageros usar che demandas de informationes ne li íncomprensibil artificial lingue Esperanto, ma german, frances, angles o hispan, si on ne posse parlar italian.

«Heroldo de Esperanto» nr 5 comunica que li parlament de Bavaria pos discussion, in quel ha prendet parte li deputates del parties, ha repulset li proposition del Esperanto-societés de München e Nürnberg, introducter Esperanto quam object facultativ in li scoles medial. Li comunistic deputate prof. Mager pledat por Esperanto per asserter que Esperanto ha victoriat mem súper Ido, malgré que ti ci lingue es plu bell. Il dit que li cause esset li plu facil aprensibilitá de Esperanto. Ma li cause del stagnation e exhaustion del movement de Ido in fact esset li aparition de Occidental in 1922. To es conosset a chascun qui ha persequet li presse de Ido desde 1922 til hodie. 35 annus de existentie de Esperanto ne posset impedir li crescentie del idistes. Li ministre de instruction Goldberger di que il concede que Esperanto posse esser plu apt quam Volapük. Ma in li movement del L.I. existe schisma e il recomanda ajornar li decision e atender til que li disput del opiniones es sat clarat.

E. P.

Bibliografie

E. Dresen: Za vseóbchim yazykóm. Tri veka iskání (Detra comun lingue. Tri secules de serchada. 1928. Statal edition del SFSR, con preparolie del academian N. J. Marr).

To es ja li triesim libre cosmoglottic publicat del ínfatigabil laborator russ pri li tema de un lingue international. Ci it acte se pri un minutiosimen compilat e ductet til li ultim témpore historie del moventie del international lingue. It es li max plen enumeration de omni provas de solution aparit in li ultim 300 annus. Es citat e criticat 373 divers projectes. Couturat e Leau in su historie cita solmen li quinesim parte, Guérard («A short history of the international language movement») solmen un demí. Pri omni singul projectes es dat li fontes, li plen nómine del titul, annu, editoría etc. e in quel biblioteca o libre es trovabil li indication. Do un vermen scientific composition, pri quel on solmen posse regretar, que quam edition de Sovet-Russia in lingue russ it es presc ínusabil por li majorité del westeuropanes, de queles solmen poc persones va posser usar ti richissim fonte. On posse solmen esperar, que li autor va editer ti libre in un plu conosset europan lingue. Li autor es plenmen esperantist-comunist. Ma li historic evolution, li critica e appreciation del singul sistemas es perductet per remarcabil ínpartialitá, si on abstrae quelc poc excurses in li politic dominia. Ti parte del labor do sta in alt standard de precision e soliditá. Ma absolut sin valore scientific es li general introduction in li linguistic problema, quo li autor nomina «un essaye de materialistic fundation del question». Il comensa per un teorie general del orígine e evolution del lingue quel il deriva de comun collectiv labor. Ti idé es ja conosset e anc prendet in calcul p. ex. che Wundt, ma ne quam exclusiv e sol motiv.

Anc li repetit opinion pri li cáos del natural lingues etc monstra que li autor es un absolut laico in linguistic coses, quo apare anc in li russ transscrition del divers europan nómines revelant li ínconossentie del autor con li elementari regules de pronunciation del conosset lingues europan, quam angles, frances, hispan etc. Ma proque in ti edition li nómines es citat anc in lor europan transscrition in latin lítteres, ti manca es sensibil solmen por russ letores, qui ne conosse altri europan lingues. In un eventual edition in occidental-europan lingues it vell esser recomendabil omisser li tot parte con mixtet politic e pseudoscientic rasonamentes, proque ili posse solmen discrediter li seriositá del labor self quel merita attention e mersias.

Anc pri Occidental li judicie es objectivmen favorabil, si on va abstraer de su calumniosi personal attacca contra me, e a quel yo responde in un apert epistul «In personal afere».

Yo cita quelc passages pri Occidental (pag. 185):

«In fin noi deve ancor citar li labores de E. Wahl, queles presenta un considerabil interesse ...», «li teoretic evolution del projectes nov latin, hant ductet a un presc natural lingue del westeuropan cultura ...», «Li quar sistemas fundamental (Esperanto, Ido, Occidental, Interlingua) incarna in se omnicos, quo ha dat li aposterioric-natural metode de construction de un comun lingue».

Quam omni, anc li bonissim coses, anc ti libre have su mancas, queles yo cita ci specialmen por emendar les in un tre desirabil bentosti edition in un occidental lingue.

Li max grav manca es li absentie de un alfabetic index del nómines de persones e sistemas, proque nu it es tre desfacil trovar to quo on sercha.

Pri li fals russ transscrition del nómines yo ja ha parlat. A corecter es anc li erra que Chinook (ne cinook quam scri Dresen) es un dialect chines, quam Pidgin. In veritá it es un dialect medial inter li divers tribes indian in li nord de America.

Li nómine del autor de Ro es Foster e ne Forster, anc Mc Pike ne es scrit Mc Paike, quam es printat.

In li liste de projectes ancor ne ha trovat loc li sistema Cosman de pastor Milner, e Loqa de G. Nield, recenset in Cosmoglotta nr 43 (6). Talmen til nu li númere de conosset projectes atinge 375.

Ti micri criticat mancas e errores comprensibilmen ne diminue li grand merite del autor har collectet e inregistrat minutiosimen omni autentic e precis dates pri un talmen grand númere de missuccedet projectes.

Anc ci on vide li comun lege del rich natura quel dissipa centes de semes por que un sol mey posser crescer e viver.

E. W.

In personal afere

Li conosset bolchevistic esperantist E. Dresen in su nov libre «Za vseobchim yazykom» (Detra comun lingue) ha attaccat me personalmen in calumnios maniere, e falsifica citate ex Kosmoglott nr 3. Ti maniere de lucta yo ne posse lassar sin response.

Il scri: «Li simplic e democratic Esperanto vastmen utilisat per li masses -- to es (por Wahl) li personification del revolution e del victorie del masses. Li complicat e aristocratic nov-latin e nov-romanic projectes (e inter ili Ido) -- to es li simbol de conservation de opression antean, del dominie del fortes súper debiles, to es li simbol del imperialistic politica, del bon-essere del capitalistic existentie».

Nequande e necú yo ha expresset tal opiniones. Por ancor un vez por sempre statuer mi punctu de vision yo constata ci

  1. que yo estima Occidental ne plu complicat quam Esperanto, ma in contrari mult plu facil in aprension anc por li ínerudit hom, proque it es plu proxim a su customat lingue e ne postula de il logical operationes,

  2. que yo ne qualifica Ido quam un nov-latin o nov-roman naturalistic sistema, ma just in contrari quam li demonstration ad u ducte li logic evolution de Esperanto, i.e. ad absurd. Esperanto e Ido por me es un identitá, e si in Ido mult detallies es plu bon quam in Esperanto, quam totalité Esperanto es plu bon quam Ido.

  1. Yo nequande ha qualificat Esperanto quam simbol de revolution e Occidental o Interlingua quam simbol de capitalistic opression. Si sr Dresen have tal idés il mey haver e propagar ti inepties, ma yo protesta contra imputation de tal paroles a me. Yo ha dit e yo ancor un vez sublinea it: li final success de ti o altri sistema depende hodie ne solmen del intrinsic qualitás del lingue, ma in grandissim parte del politic evolution in Europa. Si per nov guerres o mundal revolution in Europa va victer li bolchevisme quam in Russia, tande li bolchevistic dictatura va posser introducter in tot Europa per dictat un lingue international, quel it vole, p. ex. Esperanto, quel it ja nu protecte e propaga in Russia editente li oficial postcartes con Esperanto-inscriptiones. Ma naturalmen yo vell joyar si in tal casu li rason vell triumfar e on vell introducter Occidental, ma yo ne posse esperar it, proque li ductent chefes, quam p. ex. E. Dresen self quam il ha monstrat in su libre, have minimal conossenties pri li lingue-scientie.

Si tamen un tal suposit catastrofal change ne va evenir durant li sequent 25 annus, tande va victer Occidental contra Esperanto, almen in li nebolchevistic Europa, proque Esperanto es contrari al spiritu del europan mental cultura (to es altricos quam capitalistic e imperialistic structura statal e economic, ma forsan nor criticantes ne possede suficent cultura por comprender ti diferentie, tande on ne posse auxiliar les).

Ma proque li question de un L.I. deveni nu acut, on va dever introducter un tal. E it es clar, que solmen Occidental o un sistema tre simil a it posse satisfar li besones del hodial Occidental-Europa e America. Do va victer un tal sistema. Pos Volapük Esperanto esset long témpore li sol projecte quel aproximat se al europan mentalitá. Pro to su relativ successe. Ma essente sin real concurrentes e ne evoluente, it ha restat in embrional statu, e nu, quande ha aparit Occidental, su fate es decidet. To yo ha dit «sine ira ac studio» quam simplic deduction del factic situation. Forsan sr Dresen nu va comprender! Ma in fact yo totmen ne dubita pri li bon comprension che un talmen inteligent hom quam Dresen.

E in veritá li personal attacca es un habil tactic manovre por salvar Esperanto del concurrentie de Occidental almen in Sovet-Russia.

In li íntolerant cristian medievie li max efectiv arma contra su adversario consistet in far le suspect ye heresie, e liverar le al inquisition con su autodafé.

In li modern Soviet-Russia on qualifica su adversarios quam contrarevolutioneros al atention del Tcheka.

Do qualificante li natural sistemas quam contrarevolutionari e capitalistic simbol, Dresen fa li ocupation con ili dangerosi in li límites de Soviet-Russia, do un propaganda de Occidental in ti territoria ínpossibil. E su tactica ja ha portat fructes. Ja du russ occidentalistes ha petit ne plu misser Cosmoglotta proque it es «organ de un contrarevolutionari organisation».

Vu vide, sr Dresen, que yo ha bon comprendet Vos:

Ma tactica ne es strategie. E li question del L.I. ne va esser decidet in Soviet-Russia ma in Europa e America. E li west-europan laborero bentost va vider, quo es plu profitabil e plu democratic: Occidental quasi natural e apertent vast nov horizontes vers li mental cultura de Europa e in ti sense vermen democratic, o li primitiv e rigid Esperanto, quel ne have un europan cultural base e per dictatoric discipline, fortia li homes parlar contra lor heredat e acustomat instincte. E tande anc in Russia li laboreros va comprender, que on ha dat les petres por pan, e va apreciar, qui es li ver democratic amic del popul, ti qui per unitari regime vole usar li masses por su egoistic scopes, o ti qui da les li medie crescer per cultural elevation e liberar se del tutela de ambitiosi chefes, qui per Esperanto abassa li intellectual standard del masses, quam to ha monstrat clarmen professor Dr. Reynold in su raporte al Liga de Nationes.

E. Wahl

Citates

[quote, F. Nietzsche]


On posse reprochar omni mal cos al hom: ma li maniere deve esser un tal que on denov erecte su vanitá.


[quote, Joh. Scherr]


Per sarcasme on mortifica li fanatisme quam on extinte foy per oleo.


[quote, A. Schopenhauer]


Quo li homes in general nomina li fate, to tre sovente es lor propri stulteríes.


Benedition del lúmine ultravioletti e malediction del fenestres vitrin

Índubitabilmen li vitre ha havet grav importantie por li progress del cultur homan, ma li homanité ha payat it car -- per su sanitá.

Solmen in recent témpore on plu e plu ha reconosset qual importantie have li facte, que li vitre ordinari absorpte li por li vive max important parte del lúmine solari, i.e. li lúmine ultravioletti, li chimic efectuosi radies anihilant li bacteries, radies queles existe in lúmine solari ultra li radies caloric e ultra li radies del lúmine visibil.

Li valore sanativ del lúmine ultravioletti es conosset in general specialmen in li curation del tuberculose e del rachitis. On save, li sejorne in altmontania es sanativ apartmen pro to pro que ta li strate atmosferic, quel partialmen absorpte ti ci radies, ne es tam dens quam in plat-land.

Simil quam ti ci atmosfere resistiv effecte anc li vitre de nor fenestres, solmen con ti diferentie, que it impedi completmen li transmission del radies ultravioletti.

Divers experimentes ha clarmen demonstrat li effect al developation del organisme.

Conosset es precipue li experimentes con gallines del universitate Maine in annu 1925. 250 gallinelles con etá de un semane esset posit in un calor-dom, ex quel on hat abmovet li plantes. Ili esset dividet in six gruppes, e on posit chascun in un cage trelliat. Li unesim gruppe havet possibilitá promenar in lúmine solari; ili venit in li calor-dom solmen por dormir e vorar. Li duesim e triesim gruppe esset exposit omni die durant 20 minutes al radies de un quartz-lampe. Li altri gruppes recivet solmen li lúmine solari, quel intrat tra li tecte del calor-dom. Omnis recivet bon gran-vorage, aqua e un sable-balne. Li triesim e quaresim gruppe recivet extra to herbage, li sixesim hépat-oleo.

Bentost on posset constatar un astonant diferentie del developation. Pos 4 semanes li gruppes 4 e 5, queles hat recivet solmen lúmine tra fenestres vitrin monstrat un considerabilmen diminuet voracitá; lor motiones esset plu lent e ili grattat ne plu tam assidui pro vorage. Anc li apetite del sixesim gruppe nutrit per hépat-oleo, esset minu grand quam ti del tri unesim gruppes. Do solmen li tri unesim gruppes, queles hat recivet lúmine ultravioletti, esset completmen normal.

Pos un duesim semane li gruppes 4 e 5 apen plu posset star sur li pedes. Solmen un sol animale posset ancor star, pro to on posset fotografar it por monstrar li contrast vers un animal quel hat recivet li quartz-irradiation.

Pos 65 dies li total-póndere del gallinelles, queles hat recivet li lúmine solari solmen tra li fenestres vitrin, esset solmen li demí del póndere total de ti animales queles developat se sub lúmine ultravioletti, sive in aer líber, sive per li quartz-lampe. Röntgen-fotogrammes ha monstrat que in ti animales li developation del osses ha stagnat, egalmen anc crestes e altri marcas sexual frappantmen esset minu developat. Li animales queles esset nutrit con hépat-oleo havet osses advere bon developat, ma plu litt. Del gruppes 4 e 5 morit 15 animales, del gruppes 1, 2 e 3 solmen un per gruppe; e curiosmen rattes queles de témpore a témpore intrudet in li calor-dom, attaccat solmen gallinelles del gruppes 4 e 5.

Li experimentes demonstra, que fenestres vitrin effecte certmen dessalubri al organisme, proque ili es ínpermeabil por radies ultravioletti. Nu on ha serchat un surogate por li vitre. In annu 1924 on advere trovat un metode quel possibilisat usar quartz-fondet anc por li fabrication de fenestres; ma solmen millionarios posse comprar tal fenestres. Pro to nu in max recent témpore in angles fonderías (in Smethwick, Birmingham) on ha fabricat vitre, quel es permeabil por ultravioletti radies e quel, havente un spessore de tri millimetres, custa solmen 17 shilling plu mult car per metre-quadrat, quam li ordinari vitre. Ti nov sorte es nominat «Vita-vitre», i. e. vitre por vive. On anc ja fat experimentes practic. Li animales del Zoologie Jardin de London ha esset influentiat extrem avantagios. P. ex. un orang-utan quel ha esset totalmen sin capilles, nu have un pelisse brilliant brun quam castanie. Li humore del quadripedes ha ameliorat se extraordinarimen, ili ha esset ne jama tam alert e gay quam nu. Anc in scolas on ha insertet li nov vitre in li fenestres, p. ex. in ti de Smethwick in li comtia Stafford. Póndere e grandore del infantes augmentat se rapid in comparation a tis sedent detra li fenestres anteyan; on trovat plu mult hemoglobine in li sangue quam antey (un analise dat til 8,63/100). Li scol-oficies angles adver ancor ne ha dat directives por introduction general del nov vitre, til nu ili atende ancor.

It es evident, qual benedition it vell significar por li homanité, si solmen li hospitales have fenestres queles lassa passar li lúmine ultravioletti. E si mem li logiamentes del grand cités vell haver tal vitre vice li present fenestres! Tande noi vell viver in li logiamentes quasi quam in aer líber.

Studiendirektor Dr. Max Müller «Der Naturfreund», Detmold.

Trad. Dr. Mell-Rudolstadt.

Occidental-Servicie

In ti ci rubrica noi inserte gratuitmen li adresses de ti abonnates queles desira coresponder pri divers temas, colecter e exchangear objectes etc. In omni annuncia on mey indicar nómine, profession o titul (ne obligativ), adresse, li lingues in queles on coresponde, desiras, promesses, informas, ofertas etc. Li membres del Occidental-Servicie ne es obligat responder a corespondentes de queles li adresse ne es publicat in ti ci rubrica. Noi reserva nos li jure procrastinar o refusar singul annuncias.

Adm.

de GUESNET, L. M., commercial agente, 83 rue Rochechouart, Paris IX, Francia; (Occidental, Ido, Esperanto, F, A, It); desira informationes pri li mundlinguistic movementes; corresponde pri social e economical questiones, radio; activ mundolinguist desde 1906.

KÜPPERS, Egon, Prof. Dr. med., Freiburg i. B., Hauptstrasse 5, Germania; (D, A, F, Ido, Occidental).

COLAS, Justicia, instructora, Souday Soir et Cher, Francia; (A, Occidental, F); general correspondentie, precipue in extrania, con instructores; sempre responde.

BIDDLE, Eric, Brentwood, Hare Laue, Pipers Ash, Chester, Anglia; (solmen Occidental e Esperanto, ne lingues national); coresponde pri teoretic látere de L.I.: desira litteratura in omni sistemas e discusser li question generalmen.

BOHIN, Georges, director del scol comercial e lingual «Ecole Moderne», 14 Rue Wimpfeling, Strasbourg, Francia; (F, A, D, Occidental, stenografie Prévost-Delaunay): coresponde con persones queles have intention misser lor filies ad Francia por aprender comercie e lingues; coresp. con persones queles have interesse por alcun sistema de stenografie Occidental.

ŠŤASTNÝ, Karel, Dr. jur., financial concipist, Praha VIII (Vršovice), Husova ul., 18, Tchecoslovacia; (responde in Occidental, Ido; accepta correspondentie anc in F, D); offerta mediar traductiones e informas contra tre moderat precies; a demandes ples junter response-cupones.

ROSENLECHER, Heribert, printero e editor, Höchst am Main, Zeilsheimerweg 18, Germania; (Esperanto, Ido, Occidental, D); corresponde pri ocultisme, astrologie, astronomie, radio, gimnastica, mundlingue; exchangea postmarcas e jurnales; vendi litteratura german pri to; printa libres etc.

FUCHS, Anton, forjero, Wendgasse 4, Wien XVI, Austria; (D, Ido, Occidental).

DEMINGER, Alois, c/o Cosmoglotta, Mauer b. Wien, Austria; (Occidental, D, A, Esperanto); misse Occidental-adaptation del stenografie Scheithauer (Panscrit) contra 1 öS o du response-cupones.

JANOTTA, Karl, Kaltenleutgeben, Austria; (D, Esperanto, Ido, Occidental, F); desira reciver brochuras interlinguistic pos oferte anterior.

VALENTI, Anton, pensionario, Goltzgasse 7/7, Wien XIX, Austria; (Occidental, Ido, Esperanto, Panscrit); exchangea postcartes ilustrat solmen con extraeuropan landes.

Subventiones por Cosmoglotta

Ci noi quitta omni subventiones, súper 3 öS, recivet por li propaganda del provisori Comité Central e por covrir li deficite del organ Cosmoglotta. Li payamentes por abonnamentes e litteratura de nu va esser saldat per li inviation self del printates, ma ne publicmen.

Dr. A. Peipers-Koeln: 30 RM; Regierungsrat Dr. Mell-Rudolstadt: 10 RM; Dave H. Morris-New York: 2 Doll; E. W. Kimbark-University Berkely: 6 öS; Prof. A. Verzan-Graz: 3 öS; J. Chanaud-Geneve: 3 öS. -- Mersias a omni donatores.

A. D.

Urgent auxilie

Yo peti omni possessores e usatores del Radicarium directiv e del folies de Lexico Gär, ja nu far in márgine per crayon noticies pri observat mancas, print-erras, desirabil adjuntiones, emendationes o corecturas, e comunicar me les til fine del marte, por posser junter ti necessi notas in fine del libre. Yo sublinea ci, que anc li Radicarium ne es ancor ligat in omni exemplares. Do noi va posser adjunter tal folies anc ta. Mult persones ha remarcat li manca de usat paroles in li Radicarium. Do ples comunicar me to.

Yo besona li collaboration de omni interlinguistes. Ples auxiliar me amabilmen!

E. Wahl.

Reval, Eha 70, Estonia.

Eigentümer, Herausgeber u. Verleger: Gesellschaft Cosmoglotta, Mauer bei Wien, Verantwortlicher Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing bei Wien. Druck: Milan Nedvídek, Tábor.