Cosmoglotta A 103 (jul-aug 1935)

COSMOGLOTTA, julí-august 1935. (Annu XIV.) No 4 (103)

Li cronica apari in li suplement trimestral «INFORMATIONES»

NUMERÓ SPECIAL CONSACRAT AL INTERLINGUISTICA

Dr. Bertil Blomé

Un del nov membres del Academie de Occidental, es un diplom-linguist, professor de anglés, frances e german in li gimnasie de Kristinehamn (Svedia).

Redactor de Cosmoglotta in 1933, sr. Blomé es autor de un Occidental-manuale por svedes (Lärobock i Occidental), del Occidental-curs per corespondentie in sved, e chef redactor del grand Vocabularium sved-Occidental nu in preparation.

Johan Quensel

presidente del «Deutscher Occidental Sprachbund».

Sr. Quensel, quel esset antey esperantist, declara:


Yo ha studiat un dozen de mort e vivent lingues e li scientie lingual comparativ. Secun tal studies, yo deve reconosser absolutmen que OCCIDENTAL de sr. de Wahl coresponde al necessitás de un lingue auxiliari, superlandal e tamen natural, facilmen comprensibil e usabil por omni educabil civilisate quel have in tot li desir conossentar se con li cultura, comun al tot civilisat munde. Yo ne posse comprender pro quo deformar li ja existent e sat conosset international cultur-paroles. Occidental constructe se naturalmen e tamen regularimen.


Li historie repeti se!

Li historianes raconta nos, con compate e astonament li superstitiones de nor antecessores. In medievie, por exemple, quande li peregrinos departet a Jerusalem, ili credet meritosi marchar sur li genús. Altres fat un passu a retro, chascun vez quande ili fat tri passus ad-avan! Benque li viage esset long e penibil, ili fat it ancor plu desfacil e mem impossibil per complicationes ínutil, solmen pro exageration del sentiment religios, exageration nominat fanatisme.

Li propaganda por un lingue international simila un viage, un viage long e penibil, per quel mult de noi desira vider li terre promesset. Ma esque noi va esser tam stult e tam fanatic quam li peregrinos del medievie?

Noi refusa far quam ili!

Li Esperantistes vole imposir nos li obligation scrir e parlar -ojn, -ajn, -ujn; scrir e parlar paroles deformat o inventet vice li international paroles ja conosset partú. Omni ti complicationes solmen pro respect a to, quo inventet un hom ante 48 annus!

Pro quo noi es contra Esperanto!

Pro que li plupart del prefixes e sufixes de Esperanto es selectet contrarimen al principie del maximum de internationalitá. Compara Esperanto: German-ujo e Occidental: German-ia; fort-ega e fort-issim, etc.

Pro que Esperanto usa un masse de Volapükismes íncomprensibil quam ci, ĉiam, ajn, kiam, kiom, ĉiuj, ĝis, etc. durant que existe paroles international quam tu, sempre, quelcunc, quande, quant, omni, til, etc.

Pro que li acusative obligatori es un balast ínutil de quel li sol resultate es descoragear li adeptes.

Pro que li acord obligatori del adjectives es un altri balast ínutil.

Pro que it es impossibil inserter Esperanto in jurnales pro li circumflexat lítteres quel li printerías ne possede.

Pro que Esperanto have un aspect arcaic quel ne plese al publica.

Pro que in Esperanto omni nómines deve portar li etiquette o, omni adjectives a, quo da al lingue un aspect artificial. In Esperanto li prepositiones e conjunctiones ne have etiquettes. Pro quo li altri paroles? Occidental pruva que li finales obligatori totalmen ne es necessi por li comprension.

Pro que Esperanto have un plurale arcaic per -j quande li internationalitá imposi -s, usat del 3 max expandet lingues national (anglés, francés e hispan) e conosset de 30 nationes civilisat.

Esperanto e li paroles international

Li eterni question del neologismes continua agitar li Esperantistes. Por comprender ti situation, on deve saver que Esperanto havet sempre li pretension usar li minimum de radicas. In it por exemple, omni contraries es format li prefixe mal-. Vice dir aperter, Esperanto di mal-fermi, vice micri, it di malgranda, vice diluvie, it di super-akv-ego. To es li metode del negros del central Africa quel expresse li notion de chapel per cap-tegment!

Ma li vive es un grand mastre. Pos un demí secul de experientie, li Esperantistes comensa constatar que lor exagerationes deve ceder avan li practica. Sempre plu lor autores usa li paroles international quel Zamenhof hat eliminat de su lingue. Per to, ili pruva que de Wahl ha videt mult plu clar quam Zamenhof.

In lor ultim ovres, li du max grand hodial autores esperantic Kalocsay e Baghy preterpassa li Rubicon e comensa usar un masse de neologismes viceant li ancian derivates per mal-. Por exemple mal-forta, mal-ofta, mal-frua, mal-juna deveni febla, rara, tarda, olda, etc. Ili anc introductet kompano (vice kunulo), temerara (=tro-kuraga), agresi (=ataki), etc.

Bravo! Seniores, continua! Mersí a vu, Esperanto, va comensar aproximar se al europan cultura e a Occidental.

Naturalmen, un meute de censores protesta, condamna e vitupera. Alcunes proposi mem boicottar li novatores!! Li membres de un club american constata con tristesse que «grupo de europaj verkistoj kaj eldonistoj jam deklaris ke, por sukcesigi Esperanto literaturon, necesas starigi apartan provizon da vortoj, enkondukante amason da novoj, da radikvortoj...» Ti societé condamna li facte que UEA apoya ti «reform-movado» per mentionar li ovres de ti autores peccant contra li principies del Fundament!!

A ti paladines del Fundament, sr. Privat, in «Esperanto» (may 1934) responde per un distintion un poc subtil. Il asserte que anc il desaproba li admission de nov radicas e li action de «reformemuloj» ma que ti desaprobation ne deve extender se til li «literatura verko de grandaj artistoj, kiel Kalocsay kaj Baghy, kiuj alportis al Esperanto tiom da neforgeseblaj (= ínobliviabil) monumentoj».

Qual felici autores! Sol ili, per permission del mufti, posse usar paroles quel es interdit al comun popul esperantistic. E nequi have li jure imitar les. Si vu comprende to!!!

It es anc amusant constatar que ti neologismes, quel esset considerat quam un grav defecte de Ido o de Occidental, deveni, sub li plum del defensores de Baghy e Kalocsay un precios «richigo» de Esperanto!

E ne solmen ti autores introducte un masse de neologismes, ma ili comensa simplificar Esperanto secun modelle de Occidental. Kalocsay scri, por exemple, kelk, mult, bon vice kelkaj, multaj, bona. Curtmen dit, li adjectives deveni ínvariabil! Kalocsay crea mem un nov verb as, quam abreviation de estas. Do il ha bon constatat li íntolerabil pesa de un parol tam frequent. Ja de long Occidental admisse li abreviation es vice esse. It apari que li truc es bon! Noi espera que on va continuar in ti via. Talmen noi ne va plu besonar demonstrar li superioritá de nor grammatica!

Íntolerantie

Generalmen li revúe esperantic conserva un prudent silentie pri nor movement. Noi constata que lor redactores ne monstra nos li sam faruchi oposition e mem odie quam ili sempre monstrat a Ido. To deveni probabilmen del facte que nor lingue, in lor opinion, ne esset creat de un «perfidulo» (trahitor) quam Ido!

Tamen de témpor a témpor, noi recive lettres quel jetta un crud lúmine sur li mentalitá de quelc esperantistes (ne omnes!) specialmen atinget de ti trist maladie nominat «psicose de guerre» o anc «chovinisme».

Tal homes es certmen brav patres, honest citeanes, conciliant, íncapabil mortar un mosca. Ma concernent li lingue international, ili monstra un ínexpectat e íncredibil íntolerantie. Omni projectes exter li «sankta» Esperanto efecte sur ili quam li rubi toale sur un tauro.

Ja in 1922, sr. de Wahl recivet li unesim numeró de Kosmoglott, in retorn, dispezzat de un sr. Mühletaler, esperantist conosset. Hodie tal íntolerantes prende li pena explicar lor subit rabie. Presc sempre li grand argument es li sequent: Esperanto es li unesim lingue international. Concurrer con it es un crímine. Ancor ho-annu un esperantist, habitant Gravenhag in Holland, recivent nor formularie de abonnament de Cosmoglotta, reinvia it pos har scrit: abonnament por 1969. Postchec-conto 987654321 de sr. Idiot! Credente necessi asecurar nos pri su mental sanitá, il adjunte: «Ni Esperantistoj ne estas frenezaj» (Vor conduida, car senior, vel riscar pruvar lu contrari!)

Ti strangi instinctiv coleric reaction es in parte explicabil. On ne deve obliviar que un Esperantist es in general un hom quel ha mult expenset, labor e moné, por li «sankta afero» in li persuasion que Esperanto es li sol solution del problema del lingue international. Su cordie, durant mult annus ha joyat e sufret pro Esperanto. In ultra, il ha penat aprender completmen li lingue, quo es tam plu meritosi que Esperanto ne es facil!

On comprende do que, recivente informationes pri li progress de un nov lingue, nor Esperantist senti se subitmen sufocar de indignation contra to, quo il considera quam un sabotage de su ideale. Ínutil rasonar con tal hom: por il, omni solution exter Esperanto, mem vezes plu bon. es per definition un crímine!

Li orgollie de E. de Wahl!

Talmen un Esperantist retorna nos Cosmoglotta con ti condamnation:


Ĉiu vera partiano de lingvo internacia devas batali kontraŭ ĉiuj novaj lingvaj projektoj, kiuj agas kontraŭ Esperanto, la sola (!) unua internacia helpa lingvo, la malhumilego de iuj homoj malutilegas la ideon de lingvo internacia. Do batalegu kontraŭ Occidental kaj aliaj filingvoj ĝis iliaj utilaj mortoj.


Do si vu es un ver (!) partisan de lingue international, vu conosse vor deve: capte ti bandite, ti rascale nominat Occidental e pende it strax al max alt branche de un árbor. Su crímine? It acte contra Esperanto, li sol unesim (!) lingue international!

Noi fa rememorar un old historie.

In 1887, Volapük quel es li unesim lingue international (li unesim lingue parlat ne es Esperanto!) esset in plen triumfe. Volapük havet in ti annu circa I million de adherentes (Historie del lingue universal, p. 142). Hodie Esperanto, mem pos un demí secul de propaganda ne ja possede li quart del demí de ti númere! In li sol annu 1888 aparit 182 libres in Volapük. Li success de ti sistema semblat do asecurat e definitiv.

Quande un gruppe de Americanes proposit aperter un concurs por selecter un lingue international, li Philological Society de Anglia respondet les que ti concurs es ínutil nam li problema es ja definitivmen soluet per Volapük!!

Just in ti témpor un ínconosset medico de Bielostock havet li audacie publicar un nov sistema por concurrentiar Volapük. On considerat le quam un follo quam un malhumilo (orgoliós), malutilant (nocent) li idé del lingue international!

Pro quo Zamenhof ne contentat se per Volapük? Pro quo? Yes! E pro quo li Esperantistes es hodie tam íntolerant e tam retardat quam li Volapükistes postulant li mortation de Esperanto?

Li leges del progress es mult plu potent quam omni íntolerantes del terre.

Esperanto ja victet!

Un altri Esperantist scri nos:


Praktika mondlingvo pli multe valoras ol utopiaĵo: Esperanto jam longe venkis.


To es just li grand argument quel li Volapükistes oposit a Zamenhof. Por ili, Esperanto esset utopie, nam sol Volapük esset introductet in li practica. Ad ultra li notion «utopie» es tre variabil. Por li Esperantistes li paroles quam mallonga, cheestanta, estonteco, foresto, naciismo, etc. es sol practic, e li paroles international curt, present, futur, absentie, nationalism es solmen utopie (Li liste comprende pluri miles de vocabules!)

Pri li assertion que Esperanto ja victet, noi posse solmen subrider! It es ínutil ilusionar se. Li veritá es tot altri.

Li actual situation de Esperanto

Li revúe «Esperanto» ha publicat ante ne long un statistica pri li national societés de propaganda quel havet por exemple.

Francia: (in 1913) 8000 membres, (in 1929) 1578 membres, (in 1931) 1578 membres

Germania: (in 1913) 80047270 membres, (in 1929) 2475 membres, (in 1931) 2114 membres

Remarca que li diminution ne es debit al crise economic quel ne ja existet in 1929.

E li situation es ancor plu mal hodie in mult landes: Li ministre de Education del Reich ha just, per decrete nr. 283 (17 mai 1935) excludet Esperanto de omni scoles public in Germania.

Que Esperanto, malgré un propaganda de un demí secul, incontra solmen li hostilitá del publica, es un facte pruvat per li Esperantistes self.

Por exemple, li revúe «Esperanto» (decembre 1934) constata con tristesse:


Nia laboro estas malfacila, nia vojo longa kaj ofte interrompata per marĉoj de malklereco, per arbaroj (= forestes) de indiferenteco.


«La Informoj de Estonio», de octobre 1934, constata anc:


Se ie io ne estas en bonordo, oni ekserĉas la kaŭzojn de tio por forigi ilin. Tiel ankaŭ la esperantistoj, al kiuj la nuna kreskado de la Esperanto-movado ŝajnas ne sufiĉe rapida, penas trovi la kialon de tiu ĉi malrapideco, kaj ili trovas, ke kulpas la skeptikeco de la neesperantistoj: la gazetaro ne emas aperigi informojn pri Esperanto, la oficialaj institucioj ne volas agnoski ĝin, la direkcioj de la poŝto, telegrafo, fervojoj ne aranĝas kursojn por siaj oficistoj, la komercistoj ne estas interesitaj pri tio, ke iliaj komizoj lernu Esperanton, same la posedantoj de hoteloj, restoracioj, ktp. ktp.


Sempre on alega contra Occidental que Esperanto ja «triumfa in Russia». Ma un Esperantist de Moskva, completmen informat pri li situation de su land ha preciset nos in un lettre recivet li 12 may 1935:


Li russ organisationes interessat al relationes international agnosce nul lingue international e usa solmen li lingues vivent (angles, german, francés, italian, etc). E quande nor unic societé interlinguistic SEU (Sovietic Esperantistic Union) torna se a ti o a altri societé por propaganda, li Esperantistes sempre recive un response fier e frigid: Noi ne besona vor artificial lingue, pro que it ne dona nos li «valuta». U es conosset vor Esperanto?


Pro quo li munde refusa Esperanto?

Esque li resistentie del publica a Esperanto es causat de un manca de propaganda? In contrari, nequande un lingue international ha esset tam trumpetat, difuset, imposit per omni medies. Li Esperantistes self proclamat con orgollie que por exemple, in 1932, in 17 europan landes 44 radio-stationes fat 2090 emissiones in Esperanto!!

Si malgré ti íncessant e considerabil bruida, Esperanto ne progresse, to ne es li culpa de su adeptes! Li culpa jace solmen in li lingue self, quel ne plese. Ma li Esperantistes ne vole comprender it. Ili es ciec e surd a omni criticas. Ili prefere continuar in un fals direction quam corecter lor lingue. Ili fa quam li Volapükistes ante 45 annus.

Li resultate de ti obstination es que Esperanto ne posse conservar su adeptes. Pro un habil e bruiant reclama, mult persones comensa aprender Esperanto, nam partú it es un dogma que it es un lingue facilissim. Ma necos es plu fatigant quam li artificialitá. Li defectes de Esperanto, quel apari principalmen in li usada, ne tarda descoragear li nov recrutes.

Li propri filia del autor de Esperanto, sra Lidia Zamenhof, fa ti trist constatationes in li revúe Japanes «Oomoto», in un articul reprintat in «The British Esperantist» de januar 1935:


Inter la Esperantistoj ofte audiĝas plendoj, ke la novevarbitoj ne havas entuziasmon, ke ili ne finlernas la lingvon, ke iom post iom ili malaperas el niaj vicoj.


(Inter li Esperantistes sovente es audit plendes que li nov adeptes ne have entusiasme, que ili ne perstudia li lingue, que poc a poc ili desapari ex nor ranges).

Que li nov Esperantistes ne have entusiasme, to ne es astonant: li lingue es tro lontan de nor civilisation, de nor cultura; li ancian Esperantistes ne posse comprender to, pro que, che ili, li acustomation al formes artificial es tro grand. Ili finalmen considera quam natural e bell, formes quel es chocant e comic al 99% del civilisates. In realitá, li clave del enigma jace in ti acustomation quel anihila li facultá critic del Esperantistes. Tis-ci ha tro long perdit li contact con li natura.

Li lingue secret!

Paradoxal situation: De un láter li Esperantistes ne posse tolerar altri lingue quam lor propri e de un altri láter ili honta pri it. Noi ne invente: in un de su ultim numerós li «Tribune Espérantiste», li organ del Esperantistes francés, informa su letores per circulare pri li sequent avantagie de su curs:


Dank' al nia koresponda kurso oni povas lerni tre diskrete, ĉar la lecionojn ni sendas sub kovertoj sen ia ekstera signo.


-- Bonissim, adjunte li revúe esperantistic «La Pirato», talmen almen li e li portera ne va saver que vu aprende Esperanto. In consequentie on ne va considerar vos quam dangeros maniaco in vor quartere.

A nul partisan de Occidental veni li idé hontar pri su idioma. Omnes usa it quam ili vell usar un lingue national.

Li fals opinion del publica.

E noi deve finir per un act de acusation: Li munde besona un lingue international, urgentmen, ma it ne vole accepter un quelcunc lingue. It expecta un idioma con un aspect atractiv. conform a su cultura e composit del paroles international ja existent e ne de artificialitás sin base real. Esperanto, comparat a Volapük de 1887 esset vermen superior, ma hodie it ne plu satisfa li publica. Per su aspect artificial, Esperanto noce li idé del lingue international, nam li publica finalmen crede que un idioma auxiliari have necessarimen un aspect artificial, quo es fals.

Nor deve es do monstrar al publica que un lingue auxiliari natural es possibil, e que li pruva es fat: Occidental!

Ma probabilmen noi va dever luctar ancor mult annus contra li prejudicas populari inculcat del regretabil precedent experienties.

Ilmari Federn

Quel ha just esset nominat membre del Academie de Occidental, esset considerat quam li max bon stilist de Ido.

Pro su activitá in li camp de Ido, il, in prim, misconosset Occidental, ma «per un lent lucta durant li ultim tri annus, il devet pezze pos pezze, agnoscer li superioritá del lingue natural». In un long e interessant confession il ha exposit li problema de Ido-Occidental. Ex ti manuscrite, quel noi ne posse publicar pro manca de plazza, noi extrae li sequent testes quel sr. Federn proposi submisser al Idistes por pruvar quant Occidental es plu facil quam Ido (Simil testes posse esser fat anc por Esperanto).

Test -ator

Occidental: deriva regularimen li international paroles in -ator del verbes in -ar, e in -or del verbes in -er. | Ido: ne posedas sufixo -(at)oro, ma on devas che singla verbo lernar kad ol derivas regulale o posedas specala radiko per -(at)oro. Ka vu savas qua vorti es korekta e qui es falsa en la lasta kolumno?

  1. acumular acumulator | akumular akumulilo akumulatoro?

  2. alternar alternator | alternar alternilo alternatoro?

  3. amar amator | amero amatoro?

  4. aviar aviator | aviacar aviacisto aviatoro?

  5. elevar elevator | elevar elevilo elevatoro?

  6. donar donator | donacar donacero donatoro?

  7. generar generator | generilo generatoro?

  8. indicar indicator | indikar indikilo indikatoro?

  9. imperar imperator | imperar imperanto imperatoro?

  10. irigar irigator | irigacar irigacilo irigatoro?

  11. combinar combinator | kombinar kombinilo kombinatoro?

  12. numerar numerator | numerizar numerizilo numeratoro?

  13. radiar radiator | radiacar radiacilo radiatoro?

  14. registrar registrator | registragar registragisto registratoro?

  15. regular regulator | regulizar regulizilo regulatoro?

  16. transformar transformator | transformar transformilo transformatoro?

  17. ventilar ventilator | ventilar ventililo ventilatoro?

  18. conducter conductor | konduktar konduktero konduktoro?

  19. directer director | direktar direktisto direktoro?

  20. protecter protector | protektar protektero protektoro?

  21. organisar organisator | organizar organizero organizatoro?

  22. civilisar civilisator | civilizar civilizero civilizatoro?

Test -ion

Occidental: deriva regularimen li international paroles in -ation de su verbes in -ar, -ition de -ir, -ution de -uer, -ion de -er. | Ido: ne posedas la sufixo -ion, tamen quante de vorti finas per ol. Quale derivas la sequanta verbi, reguloze per altra sufixo, o ka li havas specala vorti per -ion? Ka vu savas quo es Ido, quo ne?

  1. administra-r, administra-t-ion | administr-ar: administro, administrerio od administraciono?

  2. afirma-r, afirma-t-ion | afirm-ar: afirmo, afirmado od afirmaciono?

  3. alterna-r, alterna-t-ion | altern-ar: alterno, alternado od alternaciono?

  4. delega-r, delega-t-ion | deleg-ar: delegitaro, deleguro o delegaciono?

  5. federa-r, federa-t-ion | feder-ar: federitaro, federuro, o federaciono?

  6. eleva-r, eleva-t-ion | elev-ar: elevo, elevuro od elevaciono?

  7. demonstra-r, demonstra-t-ion | demonstr-ar: demonstro, demonstrado o demonstraciono?

  8. destina-r, destina-t-ion | destin-ar: destino, destinadco o destinaciono?

  9. forma-r, forma-t-ion | formac-ar: formaco, formacuro o formaciono?

  10. combina-r, combina-t-ion | kombin-ar: kombino, kombinado, kombinuro o kombinaciono?

  11. contempla-r, contempla-t-ion | kontempl-ar: kontemplo, kontemplado o kontemplaciono?

  12. corpor-a-r, corpor-a-t-ion | korpo: korporuro o korporaciono?

  13. obliga-r, obliga-t-ion | oblig-ar: obligo, obligado od obligaciono?

  14. situa-r, situa-t-ion | situ-ar: situo, situado, situeso o situaciono?

  15. defini-r, defini-t-ion | defin-ar: defino, definuro, definado o definiciono?

  16. expedi-r, expedi-t-ion | expedi-ar: expedio, expediitaro, expediuro o expediciono?

  17. comiss-er, comiss-ion | komis-ar: komiso, komisitaro, komisuro, o komisiono?

  18. discuss-er, discuss-ion | diskut-ar: diskut-o, diskutado o diskusiono?

  19. express-er, express-ion | expres-ar: expre-o, expresuro od expresiono?

  20. instruct-er, instruct-ion | instrukt-ar, instrukto, instruktado od instruciono?

Test S

Ka vu savas, quon on skribas en Ido, S o Z? E pro quo?

En Ido

Qua formo es justa, S o Z:

  1. absenta od abzenta?

  2. analisar od analizar?

  3. arosar od arozar?

  4. asilo od azilo?

  5. celuloso o celulozo?

In Occidental existe nul dúbita

.. absent .. analisar .. (arosear) .. asil .. cellulose

  1. desirar o dezirar? -- desirar

  2. desolar o desolar? -- desolar

  3. diagsono o diagnozo? -- diagnose

  4. esotera od ezotera? -- esoteric

  5. fantasio o fantazio? -- fantasie

  6. filosofio o filozofio? -- filosofie

  7. grandiosa o grandioza? -- grandios(i)

  8. karesar o karezar? -- caressar

  9. konservar o konzervar? -- conservar

  10. kuriosa o kurioza? -- curios(i)

  11. kloroso o klorozo? -- clorose

  12. metamorfoso o metamorfozo? -- metamorfose

  13. mimoso o mimozo? -- mimosa

  14. musiko o muziko? -- musica

  15. nevroso o nevrozo? -- neurose

  16. observar od obzervar? -- observar

  17. posar o pozar? -- posir

  18. posiciono o poziciono? -- position

  19. presenta o prezenta? -- present

  20. presidero o prezidero? -- presidente

  21. prognoso o prognozo? -- prognose

  22. psikoso o prikozo? -- psicose

  23. resolvar o rezolvar? -- resoluer

  24. resultar o rezultar? -- resultar

  25. residar o redizar? -- resider

  26. reservar o rezervar? -- reservar

  27. roso o rozo (floro?) -- rose

  28. seriosa o serioza? -- serios(i)

  29. sinteso o sintezo? -- sintese

  30. simbioso o simbiozo? -- simbiose

  31. teosofio o teozofio? -- teosofie

  32. visajo o vizajo? -- visage

  33. visitar o vizitar? -- visitar

  34. viskoso o viskozo? -- viscose

  35. proso o prozo? -- prosa

Test U

Li verbes con li caracteristic vocal u es facil a memorar in Occidental. Ili fini per -uer, e deriva regularimen per -ut, -ution:

  1. absolu-er, absolu-t, absolu-tion

  2. atribu-er, atribu-t, atribu-tion

  3. circonvolu-er, circonvolu-tion

  4. diminu-er, diminu-tiv, diminu-tion

  5. distribu-er, distribu-tion

  6. evolu-er, evolu-tion

  7. institu-er, institu-t, institu-tion

  8. involu-er, involu-tion

  9. contribu-er, contribu-tion

  10. constitu-er, constitu-tion

  11. persecuer, persecution

  12. polu-er, polu-tion

  13. prostitu-er, prostitu-t-a, prostitu-tion

  14. restitu-er, restitu-tion

  15. revolu-er, revolu-tion

  16. resolu-er, resolu-t, resolu-tion

  17. solu-er, solu-bil, solu-tion

  18. substitu-er, substitu-t, substitu-tion

  19. tribu-er, tribu-t, tribu-tion

  20. volu-er, volu-t, volu-tion

Ma en Ido?

Reguloza derivo de u-ar ad -ucion ne existas. On devas sempre apartememorar quale la verbo finas, e kad ol havas reguloza derivo per o-, ado, uro o simila, o internaciona derivo per -uciono. Yen 80 formi. Voluntez, rutinoza Idisto, ipse decidar, sen la helpo di lexiko, qui del formi es Ido-radiki. Kom helpo vu darfas regardar che Occidental, e saveskar ke inter li es 28 Ido-radiki, la resto ne existas en Ido (do 8 radiki existas en du formi). Ma qui e pro quo?

  1. absolv- absolut- absoluc- absolucion-

  2. atribu- atribut- atribuc- atribucion-

  3. cirkonvolu- circonvolut- circonvoluc- cirkonvolucion-

  4. diminu- diminut- diminuc- diminucron- distribucion-

  5. distribu- distribut- distribuc-

  6. evolu- evolut- -evoluc-evolucion-

  7. institu- institut- Instituc- institucion-

  8. involu- involut- involuc- involucion-

  9. kontribu- kontribut- kontribuc- kontribucion-

  10. konstitu- konstitut- konstituc- konstitucion-

  11. persequ- persekut- persekuc- persekucion-

  12. polu- polut- poluc- polucion-

  13. prostitu- prostitut- prostituc- prostitucion-

  14. restitu- restitut- restituc- restitucion-

  15. revolu- revolut- revoluc- revolucion-

  16. rezolv- rezolut- rezoluc- rezolucion-

  17. solv- solut- soluc- solucion-

  18. substitu- substitu- substituc- substitucion-

  19. tribu- tribut- tribuc- tribucion-

  20. volv- volut- voluc- volucion-

Quo es Ido?

Louis de Beaufront ha morit

Li ultim numeró de Cosmoglotta, adressat a L. de Beaufront, in un village de Nord-Francia, revenit con ti mention del post-oficie: «décédé. héritiers inconnus». Li hom, pri quel li munde interlinguistic ha tant parlat, morit isolat e povri, sin alcun parente por acompaniar le a su ultim hem.

In un recent Cosmoglotta (februar 1934) noi ja dit to, quo noi pensa pri li influentie de Beaufront. Avan su tomb apen cludet, noi ne plu vole judicar severmen li vive e li ovre de un hom de quel li rol ha esset mult plu grand quam su competentie.

Nul hom ha esset plu odiat del Esperantistes e tamen lor sistema debi a le su difusion. Pro to il esset nominat «secund patre de Esperanto» Sin Beaufront. Esperanto ne vel exister hodie (Noi vell haver alquo plu bon!) Li Esperantistes es grand íngrates!

On save que durant li guerre su dom esset incendiat del Obuses german. Il self racontat, ne sin bon humor, que, reveniente sur li ruines, il trovat in li cindres ancor un fragment de paper ne combustet: to esset li fine del lettre de un Esperantist furiós quel qualificat le «maître aliboron» (mastre ásino!)

In 1922, in Paris, yo posset conversar longmen con il. Il racontat me confidentialmen que durant li guerre du vezes Dr Zamenhof scrit le por provar ducter le retro a Esperanto e abandonar Ido. Ma il refusat.

Si, desde 1907 Beaufront trovat solmen odie e íngratitá che li Esperantistes, in revancha il esset incensat exageratmen che li Idistes. In realitá, Beaufront ha passat li demí de su vive in combatter e refutar quo ha scrit altri demí! Noi vell plenar un libre per citar su contraditiones, ma esque it vale li pena!

Sr Quarfood (Centerbladet) aproba le pro que «dum la yuneso di Esperanto il opozis a destruktiva chanjo». Un special maniere racontar li historie! Quande Esperanto esset yun e posset esser modificat sin impediment, Beaufront combattet omni ameliorationes. In su articules, il sempre dat su benedition al acusative obligatori, al plurale per -j, etc. (To yo posse pruvar per old numerós de «La Esperantisto» quel yo possede). Ma quande, per su action, Esperanto esset mult difuset e stabilisat, Beaufront, in 1907 subitmen retornat su argumentes. Ne es astonant que il ne successat e que su conduida esset severmen judicat.

It sufice studiar atentivmen su polemicas contra de Wahl de 1922 a 1927 por comprender quant debil esset su argumentation contra li naturalitá.

Sin prender «ilua vivo kom modelo» (quam di Sr Quarfood!) noi tamen saluta li idealist convictet e devoet. Pos un tam long e stormosi vive il mey reposar in pace.

Noi aprende Occidental

(Ex un lettre a un idistic instructor)

...Yo instructe yun danes de 12-15 annus, quel ne have témpor preparar se in hem. Nor principie es Li studie de Occidental deve esser un plesura, ne un labor. Noi have null metode: pos elementari explicationes pri pronunciation e gramatica noi strax starta li letura. Li vocabules noi aprende per lor repetition natural. Pro que Occidental ne have obligatori finales quel obliga li aprendente a constant atention e distintion pri substantives, adjectives etc, noi apene parla pri tal términos.

Aprender sin libre ni metode have anc li avantage, que durant li curs noi posse accepter nov aprendentes.

Noi anc ne aprende li afixes per memorie. Al plupart del homes li element del lingue es li paroles; e pocos fa lor paroles self; li plupart usa les solmen pos har videt les. Vu observat ti fenomen, yo memora, ye li parol «skribiluyo» (- etui por plumieros e crayones), quel Vu docet a Vor disciplos sin analise quam totalitá.

Li radicas yo presenta ne quam un pezze de lingue, ex quel on composi altri paroles per un serie de afixes, ma quasi quam principie quel fa coherer un familie de paroles parent. Noi sempre departe de lu conosset vers lu ínconosset. Sovente noi analisa paroles: yo explica pro quo ili es tal; quande necessi, noi ea al original sense del elementes e deriva de les li signification present. In omni lecion ili veni con paroles foren, quel noi analisa secun li regules de Occidental: Quo significa parlament? Yo monstra li composition ex parla e -ment, compara funda-ment, experi-ment, e explica que li original sense de parlament es «alquicos u on parla», pro que li ta labor manifesta se max frappant per li parlada. Quande un de mi disciplos esset malad, noi analisat -- secun Occidental -- li latin indicationes súper li lettes del hospital: «commotio» -- con-mo-t-ion (del cerebre); fractura -- fract-ura; appendicitis -- ad-pend-ic-ite.

Talmen li Occidental-instruction resta in relation con li altri lingual fenomenes de lor vive, e ili recive un vivi sentiment pri li cultural education quel ili obtene per Occidental. A un de mi púeres li Occidental-curs deve remplazzar li facultativ latin-studie in li scol. Solmen Occidental posse compensar li pedagogic valores de latin; leente circulares ex altri landes, noi quelcvez conversa pri li L. l. in general e li divers sistemas, e yo demonstra les li avantages quel ili have per aprender Occidental.

Vu questiona, qualmen ili aprende li regul de Wahl De Ido on es acustomat, que por saver alquicos, li novicio deve aprender it consciosimen e rationalmen. Noi aprende intuitivmen ex letura e ocasional explicationes. Noi ne «aprende» in li scol-mastric sense. U possibil, yo explica departente de paroles conosset in dan. (In contrari a Esperantistes o Idistes, necun de mi disciplos ha perceptet «tri species de verbes» in Occidental o questionat pri to.)

Un die yo dit: «Hodie noi va explorar, qualmen li paroles höre (audir), dekorere, eksplodere sona in Occidental! -- Qualmen on nomina it, quande li rey accepte alcun por audir quo il desira?»

«Audiens» veni pos quelc divinada.

«Bon. In Occidental noi scri to audientie; noi omisse li finale -ie: resta audient, quel vu facilmen reconosse quam form corespondent al -nde-form (yo ne di participie present) in dan. Nu noi omisse anc li -nt, e li -e- quel sta pro que on ya di AudiEns e ne Audins; resta audi. Nu vu posse divinar quo höre es in Occidental:» -- «Audir» on responde.

«Nu noi regarda dekorere. Qualmen on nomina li mann quel decora?» -- «Dekoratör!» -- «Vu conosse ti -ör anc de Direktör, Redaktör etc. Quelcvez on anc di -or: Akkumulator. In Occidental noi sempre di -or: decorator, director, redactor, acumulator. E qualmen on di, quande alquicos es decorat?» -- «Dekoration».

«Vu conosse anc -ion ex mult paroles: Revolution, Konstruktion, Opinion, Konversation etc. Noi omisse -ion e or con -t-. Quo resta?» -- «Decora!» -- «Do dekorere es...?» -- «... decorar!»

Poy noi mentiona anc Auditorium (- auditoria, auditores). «Vu vide que in tal paroles sempre resta li vocale del verb, omnis have li sam vocale i o a, e on posi un -t- avan li finales -or e -ion. Ma nu alquicos interessant? Lass nos comparar li semblantmen egal paroles dekorere e eksplodere. Noi conosse decoration. Ma qualmen on di: Eksplodation o Eksplodion?»

Ili ride. «No, Eksplosion!» -- «Mersí! E pri alquicos quel explode facilmen, quo on di?» -- Pos un pause: «explosiv».

«Nu noi regarda explosion e explosiv, quel es presc egal a dan: nul -t-, nul vocale, ma un s. Ma esque on di: eksploSere in dan?» -- Ili ride: «No, eksploDere!» -- «Do li d ha transformat se ci a s. E quande es nul vocal, noi pose -e in li fine. Qualmen on do di eksplodere in Occidental?» -- «Exploder?» -- «Yes, corect!»

In sam maniere, plu rapid, noi deriva opiner de Opinion, directer de Direktör, e audi que al rest del paroles li finales junte se sin t ni mutation.

«Vide nu», yo continua, «to es li secret de Occidental, li grand idé de nor mastro: ti micri t inter li caracteristic vocal e li finale, o li transformation de d, g, r a s. Talmen noi posse aprender per Occidental quam mult milles de paroles cohere. Altri sistemas quel ne have ti genial regul, es fortiat sive dir eksplodi e derivar de it li comic eksplodo vice explosion; sive representar ti ultim per «explozo» e retroderivar de it explozar vice exploder; sive in altri casus adopter du paroles índependent de unaltru.»

In un altri lecion yo va demonstrar li regul denove per altri exemples.

Yo ne da logic pruvas quel ili ne posse comprender e deve creder a mi autoritá; ma por monstrar que alquicos deve esser tal, yo deriva to ex dan paroles, e ili comprende que it ne posse esser altri: quo on deve posir -e pos -i in li -nt-form, nam Audins vice Audiens vel esser comic, ínpossibil. Poc a poc ili have in se li regul de Wahl sin saver que ili ha aprendet it. Ocasionalmen yo va exposir it quam regul.

Ili save que Occidental ne es li unic systema, e que yo esset Idist. Quande ili questiona pri altri sistemas, yo sempre responde, monstra les in Interlanguages Ro, Aliq, Volapük e altris, e noi anc compara textus in Esperanto, Ido, Novial. Poy noi regarda un fotogramma de sr. de Wahl e parla gratmen pri su gentilitá, har creat por nos in 30 annus de labore un lingue tam simplic, clar, facil, educativ quam Occidental. Nam ili mey haver li sentiment practicar li max bon sistema ne pro que yo di to e tace pri altris, ma in control e comparation con altri, quandecunc ili demanda to...

IImari Federn (Copenhag).

Un poc de humor

«La Pirato», credente monstrar mult esprit, pri «Oriental»! Noi ja remarcat que, quande nor adversarios ne save quo dir pri Occidental, ili nomina it... Oriental! In nor torn, noi va anc serchar joc-nomines sin tro fatigar nor meninges. To es facil! Por exemple Desesperanto, Esperinto (ti quel ha esperat e ne plu espera!!)

Ante alcun un idist publicat un articul pri Accidental. Noi respondet le que ti nómine es in facte tre ver, nam Occidental constitue realmen un tre grav accident Ido! Nor idist ne insistet.

Linguistic responses

Seme (apu gérmine, crímine, fúlmine etc) Proquo ne sémine? In un modern practic usabil L. l. vale in unesim ne antiqui latin etimologic coherentie ma hodial practic rasones de regularitá, simplicitá, international usu etc. Paroles quam: criminal, -ist, fulminant, etc es quasi completmen international. Ili postula un radicale de quel ili posse esser derivat regularmen. Del latin radicale semin existe un international parol seminarium, quel tamen ha perdit omni relation de signification con li idé primitiv del seme. Un ligation etimologic vell esser misductiv por nonlatinistes. On vel interpretar ti parol quam un loc in quel on colecte semes do alquicos simil a un graniere. Adplu noi vide, que un modern grand expandet lingue, quam F, ha abolit ti conex e have paroles quam semer, semence, semaille, semeur, anc in S noi trova sembrar, sembrador, semilla etc. Adplu li ver radica es se, men es solmen sufix. In german on have säen, R se-yat', e de ili deriva D Sa-me, R sa-mä, Tch si-me etc. Li form sémine vel anc postular un marcat accentu sur e, quo on deve anc evitar quant possibil. Pro to li Sl. G. seme quel da bon e natural derivates es a preferer. It es curt, comod e til nu ne ha productet alcun linguistic monstruositás, quo on deve naturalmen evitar.

Lu sam on posse dir pri cindre, cinere. International es solmen li nómin del flore «cineraria». Ja li lingue F ha liberat se del dependentie latin e sequet su propri linea: cendre, cendrer, cendreux, cendrier, Cendrillon, cendrure, cendrage. On ne deve arcaisar li lingue sin necessitá, u to ne es postulat per necessi coherentie etimologic por facilisar li aprension al nonlatinistes.

Masca, mascara. Li form mascara es solmen sudromanic SPI e Holl. Omni altri europan lingues, A, D, Dan, Est, Let, Flu, P, F, R, T, Tch, Sv, ne have li r in ti parol, ultra to li parol mascarade es absolut international in tot Europa. It sembla que che talmen expandet international paroles it ne es necessi serchar ancor un rigorosi etimologic regulari derivation.

On deve evitar omni superflu e dangerosi schematisme. Clar e simplic regules de derivation es necessi ta u on es fortiat formar self nov derivat paroles, ma totmen ne ta u on usa omniconosset International formes. In li sequentie del historie necos ha monstrat se plu funest quam li influentie del fanaticos de abstract principies per queles ili vole fortiar li natura e li vive in un lette de Procrust. Li ver reyente del vive e natura es mesura e equilibrie. On ne mey venir a Occidental con li normes a principialisticadel antiqui missuccedet systemas. On mey inprofundar se in Occidental sin critic mentalitá. Si on va har practicat it sin resistentie un annu o du, e talmen penetrar in li anim e psiche del Occidental on va comprender to, quo pur rationalistic regarde nequande va posser percepter.

Ecce. Alcun samideanos proposi usar ti parol por li idé: l. ecco, F voilà, D sieh da, A look, Prov. vec, P. eis, S ele, R vot, Est vaat, Esp jen, Ido yen, tchec viz, U. ime.

Ili cita «ecce homo», quam tre conosset expression quasi international. Ma ti expression es purmen scientic-teologic. Por un tam necessi e expressiv interjection quam li supra citat in divers lingues ti mort e psicologicmen ínefectiv parol absolutmen ne vale e ne posse servir. Ja li son «ektse» es impossibil por un talmen vivent exclamation. On va dir: Ma li italian have ecco. Nu, in antiqui latin on ne pronunciat ektse, ma ekke. Ti form por Occidental evidentmen ne es apt. Ma anc li italian ecco es homonim a eco D Echo. Do clarmen ne desirabil. Por ti scope es necessi un expressiv parol quel por su son e su subconscient idé posse representar ti mental statu. Si noi regarda nu li paroles usat, in li divers lingues, nor va vider que li idé presc comun a omnis es li imperativ del verb vider. (Li prov. vec = ve + ce = vide + ecco), li estonian vaat = vaata = vide, li russ vot max probabilmen es li finnic radica = vaat). Ínclar es li H. ele e P eis; quelc linguistes vole derivar it anc de ecco, altri suposi un perdit v in li comensa de ve le, ve is, quo vel anc ear al sam radica vider. Anc tchec viz monstra li sam radica. Li hungarian ime have li sam radica quam li Est.

Finn ime = miracul (astonament). It sembla do esser un comun europan sentiment expresser ti interjection per un parol afini al radica o idé de vider. Forsan li max suggestiv form vel esser vi, si on ne vole alliar se a Esperanto-ldo in lor form jen, yen, quel per su ton es tre expressiv e deriva de D jener Occidental ti ta. Ma ecce secun mi profund sentiment absolutmen ne es apt por un tal vivi interjection.

Edgar DE WAHL

Orígin del parol «chovin»

Li dictionarium da nos, pri li parol «chovin», li sequent definition: fanatic patriot, person dominat de un patriotisme exagerat e sin mesura.

Li orígine de ti parol es vermen curios. Nascet in Rochefort (Francia), Nicholas Chauvin hat combattet in li armés de Bonaparte. Vulnerat 17 vezes, amputat de tri fingres, un epol fractet, Nicholas Chauvin hat esset nominat chevaliero del Honor-Legion per Napoleon self. Pos li exilie del imperator, Chauvin revenit in Francia. Pro fidelitá al tricolor francés flagga, il fat fabricar toales blu, blanc, rubi e dormit in ili. Ante morir, il postulat que on mey intecrar le in li francés flag. De ti exemple de super-patriotisme ha nascet li paroles chovin, chovinisme quel bentost devenit international.

Li verd parapluvie

de Karl Federn

Li adjunte al section penal del tribunale del 22. district comunal de Vienna, dr. St., sedet in su contore e interrogat acusates; ti ocupation le esset duplic enoyant, pro que extern brilliat li verne, e li verd árbores del micri jardin regardat tra li fenestres; durant que il devet escutar sempre li sam enoyant fripones, li sam enoyant e mentiosi pretextes, li sam ínobjectiv e confus testimonies. Li ultim interogato, un micri old mann, hat furtet un verd parapluvie. Quam stupidissim furter just un verd parapluvie! nam existe tam poc verd parapluvies, e li furtard do porta tra li stradas li marca trahitori de su culpa. Li damageato, citat in tribunale e interrogat, hat strax reconosset li parapluvie ye omni detallies quam su proprietá; tamen li acusato obstinatmen negat su culpa, benque on posset leer li delicte in su facie. Su casu esset desesperat, e on vel har posset decider it strax, si li proprietario vel jamá har aparit punctualmen e In sam témpor quam li furtard; ma ili nequande venit in sam témpor, e pro to li adjunte devet fixar un termin. Il ancor plenat omni formulariums necessi por to; poy it esset urgent témpor por departer: il esset invitat a un tard diné che bon amicos e devet incontrar ta un dama quel incontrar il apreciat. Il hat mettet su max bon nov costum vernal e bov sapates de yelb cute, e nu extern un grand pluvie cadet del ciel.

Dr. St. maledit: ante trovar un fiacre, il vel esser perhumidat. Il sonat al servitor oficial, ma ti ne venit, probabilmen ja hat eat manjar: alor su regard cadet in li angul u stat li verd parapluvie, quel il hat obliviat retromisser al depó.

Brevi hesitation del conscientiositá; poy il resolutmen prendet li parapluvie e departet. Il amusat se excellentmen, restat til li vésper, incontrat poy in hem-via ínexpectatmen un bon amico quel il long témpor ne hat videt, eat con le al Céllar del Dom Municipal, e poy ancor in un café, passat hores plen de inspiration, venit tard in hem, avigilat se fatigat e eat in li oficie, u il trovat su labor mem plu genant e enoyant quam in altri dies. Solmen quande il volet departer ye midí, e it denove comensat pluviar, il memorat li verd parapluvie quel devet retornar al depó del dom judicial.

Fortunosimen on ancor ne hat reclamat pri it.

Ma in hem il ne trovat li parapluvie, ni trovat it necú. Il hat obliviat it che su amicos o in li Céllar del Dom Municipal o in li café, o hat lassat it star in un vagon del tramvia; ma omni questiones esset van: it monstrat se, que un verd parapluvie posse desaparir, e que ti foll colore trova decidet amatores .

Dr. St. traserchat omni parapluvierías del cité, til que il trovat un parapluvie, quel semblat le suficentmen simil, comprat it, e aplicat, con mult ingenie, medies selectet por dar it in duant-quar hores li ancian e usat aspect del altri. Il fat it jacer un nocte in aqua, frottat li tenete ye aspri coses, trenat li parapluvie tra li mudde del stradas e inviat it in li triesim die, ne sin remorses, al depó.

Li termin venit. Dr. St. tronat quam judico ye li verd table. Li afere ne besonat mult témpor. Li damageato hat repetit su enunciation, ma li acusato negat. In li coridor un yun defensor in aferes penal hat se ofertat, e il hat strax acceptet su servicies. Ti ci parlat per eloquent paroles al damageato: il mey reflecter li afere, it posse exister mult verd parapluvies, e il posset errar.

«Yo ne erra», dit li damageato.

Li acusato negante, li defensor demandat conform al § 453 del austrian órdine de processu penal, que on mey far jurar li damageato interrogat quam testimon. Li judico sospirat e admisset li demanda. On posit li crucifix sur li table e iluminat li candeles. Li acusator jurat.

«Vu parla sub jurament», dit li zelosi yun defensor, «e Vu conosse li consequenties, pri queles senior presidente just ha fat Vos atenter. Ples regardar li parapluvie un vez in plu, e reflecter Vor enunciament. Ples considerar, que li fate de un hom depende de it...!»

Sin voler, li judico hesitat... ma il devet dar li parapluvie, quel jacet verd sur li verd table, al damageato. Ti ci regardat it, ponderat it in li manu, tornat it e apertet it, e regardat it de omni láteres, sucusset li cap e dit:

«Yo bon volet jurar, que it es mi parapluvie; ma nu, hante jurat... quande yo talmen regarda it, yo tamen ne vole prender it sur mi jurament. Forsan it tamen ne es mi...»

Triumfante li defensor regardat circum se. Li representant del acusa, un yun auscultant, subridet un poc e restrictet se a proposir li aplication del lege.

In li nómin de Su Majestá li Imperator, li judico enunciat con gravi voce absolution pro manca de pruvas. Poy il passuat un poc embarassat al fenestre. Quande il tornat se retro, solmen un person, ultra li scritor judicial, esset in li chambre: li mann acusat pri furte.

«Quo Vu ancor Vole ci?» il bruscmen criat a le.

«Mi parapluvie!»

«Quo?!»

«It ya es mi parapluvie! Yo ya sempre ha dit: yo conosse it tot exactmen!»

E con anim anihilat, dr. St. devet transdar li parapluvie al old mann e vider it sub su brass desaparir ex su horizonte e su juristic cariera.

Autorisat traduction ex german de Ilmari Federn (Kobenhavn).

Humoristica

Filia: «Papá, yo besona quelc moné por mi dot».

Patre: «Ma, mi car filia, yo mem ne savet que tu esset spondet».

Filia: «Bon ciel, papa. Esque tu nequande lee li jurnales?»

Mastra: «Li mastro exeat ho-matin sifflante, ne ver?»

Domestica: «Li culpa esset mei; yo mixtet aviet-semes con su potage.»

Preceptor: «Qui posse dir me qualmen li precedent reyento de Russia esset nominat?»

Classe (in unison): «Tsar»

Preceptor: «Corect; e qualmen esset nominat su sponsa?»

Classe: «Tsarina».

Preceptor: «Qualmen esset nominat li filies del tsar?»

It esset pausa; e tande un timid voce de detra dit «Tsardines».

Trad. Ch. Kemp (Swansea)

Conferentie interlinguistic

O. Jespersen e E. de Wahl

Durant un tot semane de may 1935, in Helsingor (Danmark), li du interlinguistes O. Jespersen e E. de Wahl conferet in complet amicitá. Li protocol de lor investigationes e discussiones es publicat in un brochura quel es inviat gratuitmen a omni abonnates de Cosmoglotta e juntet al present numeró. Li supra fotogramma monstra li du celebri interlinguistes reposant pos lor labor in Helsingor, che sr. Jespersen.