Cosmoglotta B 33 (apr 1942)

Oficial Mensual Organ del Occidental-Union

Redaction e Administration

INSTITUTE OCCIDENTAL, Chapelle (Vaud), Svissia

Serie B, poligrafat. April 1942 -- N° 33(4)

Li problema del lingue universal

Un nov candidatura!

Li númere del existent projectes de L.I. ancor ne es suficent. Noi inregistra un nov candidatura, ma ti-ci vez it acte se pri un lingue natural... le german!

Ti facte es exposit in un tre interessant articul publicat in li nr. 303 (30.12.41) del «Berner Tagwacht» sub li titul: «Die Sprachliche Situation Europas» (Li situation lingual de Europa). Li autor, sr. A. Baux(?) exposi in it li situation na(?????) aparition de nov lingues national pos li ultim guerre. Il ne nega al litt popules li jure usar su propri lingue por li developation del (????) national e il trova mem ti evo(???) tro natural e ínevitabil. Ma ti particularisme intronat(?) in lingual dominia accentua ancor li desfacilitás causat per li manca de un lingue supranational quam medie de intercomprension auxiliari por omnes. Li latin quel ludet ti rol in li medievie ha morit, ma anc su successores, li francés e anglés, nequande ha successat assecurar se li suprematie in ti dominia.

Ma hodie li germanes prepara sistematicmen li introduction de lor lingue quam idioma auxiliari universal. Ili desira per to augmentar li influentie de lor cultura national secun li exemple del francés in li

18-ésim secul. Esque ili va successar ta u omni altri lingues ha fallit?

Li problema have du aspectes: li lingual e li politic. Lass nos considerar li duesim. Li romanos ha imposit lor lingue al popules del landes conquestat e anc li anglés ha devenit li lingue de civilisation de omni territorias queles ha esset anexet quam colonies al imperia britannic. Ma ta u li popules victet posset oposir a lor dominatores un civilisation national de valore egal o superiori (grecos contra romanos, finlandeses contra russos, boeres contra angleses) li lingues national ha conservat lor situation predominant. Or, to es precismen li situation con quel li germanes va esser confrontat in lor prova imposir lor idioma al popules europan. Per li sistematic elimination de cert lingues etnic quam lingues national e oficial, it va naturalmen esser possibil augmentar li importantie del german quam medie de intercomprension, ma, quam remarca tre justmen li autor del articul, in quant li mancant pretitá psicologic del popules subjugat va oposir se quam obstacul al aspirationes mundlingual del dominatores, to solmen un atentiv observation del evolution va demonstrar.

Mem, si noi admisse que ti obstacul es victibil, it resta ancor quam cardinal desfacilitá li trappes del german grammatica. It ne existe un sol lingue etnic sat facil por posser luder li rol de un lingue auxiliari universal. E anc li german ne fa un exception a ti regul... in contrari! Si it existe lingues practicmen ínaprensibil por forenos, li german ocupa in ti liste un del unesim rangs. Li promotores del german quam lingue international comprende to self, nam ili es nu ocupat per li preparation de un project de reform de quel li scope es eliminar cert desfacilitás in scrition e ortografie. Li unesim passu ja ha esset fat per li adoption del alfabet latin benque ti-ci hat esset difamat in comensa quam «desgermanic». Hodie omni comunicationes oficial e li ductent gazettes es printat in lítteres latin. Li reform del ortografie quel secun li jurnal «Das Reich» es nu in preparation, va probabilmen aportar li supression del majuscules in li interior del frase, li unification del scrition f vice ph e f vice v e un simplification del regules concernent li vocal-quantitá (i, ie, ieh, etc.).

Ti project de reform es certmen tre interessant e it constitue mem un imens progress, ma it ne fa desaparir li cardinal desfacilitás del lingue. Li grammatica es plen de arcaismes ínutil: li declination obedi a null regules precis, li adjective have formes ínutilmen complicat e it manca al lingue li claritá, flexibilitá, precision e elegantie del francés. Quam medie de intercomprension universal it es un instrument mult tro complicat por posser esser usat de forenos con un minimum de corectitá in expression, e de fluentie un parlada. Ex li german de Goethe li popules extran vell far lu sam quam ha fat ex li lingue ciceronic li ibericos, li gallos... e mem li romanos self. Tis qui ama realmen li lingue german pro su intrinsic qualitás

(nam it have anc qualitás, ne solmen defectes) ne posse desirar un tal evolution coruptiv. Caveant consules...

Yo raportat in supra, pro sucie de objectivitá, cert considerationes del autor del articul concernent li politic aspecte del problema, ma quam organisation strictmen neutral it ne es nor tache, prender self parti in li controverse. To quo interessa nos es li purmen linguistic látere del question e ci noi vole retener un precios constatation. Sempre on oposi a noi mundlinguistes li ínmutabil leges del «sacrosanct» evolution del lingues vivent e on qualifica quam attentate al natura li max timid prova, modificar li structura morfologic del lingues etnic in li sens de un plu rational adaptation al exigenties del modern vive. Or, li modification del ortografie german quel, quam dit in supra, sta nu in preparation constitue sin alcun dúbit li max radical reforma ortografic quel ha alquande esset projectet. E por un tal modification esset suficent un imperativ ukas del autoritá del land concernet. Noi have ci un prova pri li predominantie del necessitás del vive e del colaboration international súper li rutine.

A. Matejka

Voltaire e Deo

Voltaire incontrat un litt boy e dit le:

-- Escuta: Vide tu ti árbor cargat per pomes? Nu tu va reciver omnes si tu responde a mi question: Esque tu posse dir me ú es Deo?

Li infant sta un moment inbarassat, poy levante subitmen li ocules, il dit con vivacitá:

-- Vu, Senior, esque vu vell posser dir me ú il ne es?

Ti parol esset un colp de fúlmin por Voltaire. Il detornat se, comensat a marchar con grand passus e abandonat tá li pomes e li infant, quel ne dubitat se pri su triumf.

Li prenomin max frequent

Li erudite sved Karlson, just declarat, pos long reserches, que li prenómine Anna es ti quel porta li max mult féminas del munde. Secun su statisticas, in li latin, germanic e slav landes, 96 milliones de féminas vell nominar se talmen, contra que solmen 91 milliones vell portar li car nómine de Marie.

Citate

[quote, Gozian]


Ti quel have esprite deve jettar it a su ínamicos e dar it a su amicos.


Varietás

-- Li section Biel del «Europa-Union» arrangeat ye le 18 februar un vésper de discussion pri li problema del introduction de un Lingue international. Sr. Dr. Jaccard, Zürich, presidente del Sviss Esperanto-Societé parlat pri «Esperanto quam mundlingue» durant que nor coidealist sr. Denzler de Bienne tractat li tema:

Pro quo yo transit de Esperanto a Occidental?

Li exposé de sr. Jaccard esset remarcabilmen objectiv. Il aconosset li plu grand internationalitá de Occidental, ma oposit a ti factor de superioritá li facilitá de Esperanto. Nu, noi save que ti «facilitá» es un pie supersticie; li esperantistes save to plu bon quam quicunc e it es apen necessi insister. Sr. Denzler ne havet mult pena por monstrar li superioritá de Occidental sur li altri projectes de L.I. Regretabilmen pluri fanaticos esperantistic perdit lor self-control durant li discurs de nor coidealist. Un de ili, íncapabil refutar li argumentes linguistic del representant de Occidental, exaltat in revancha li celebri «ideo interna de l' Esperantismo» e pulsat su íntolerantie til acusar noi Occidentalistes har sabotat li munde-pace e esser con-responsabil pri li guerre universal! Justmen indignat, nor amico Möckli quel anc partiprendet li reunion, oposit li agressivitá de ti fanatico a su assertet pacifism. Noi Occidentalistes have mult amicos inter nor coidealistes esperantistic e noi desira viver in pace con tis-ci, ma esque ili ne senti self que it vell esser recomendabil, in lor propri interesse, evitar tam deplorabil metodes de combatte, escartante in futur de public discussiones elementes queles, por lor fanatisme ínfrenat deshonora li movement esperantistic?

-- Noi have sub nor ocules li textu de un exposé de nor coidealist Major H. Tanner (Bern) pri «Die neue Schweiz der Hochwege» (Li nov Svissia del «alt-vias» alpin). Li recensent leet e releet ti exposé con grandissim interesse, tant plu que li project responde precismen a un beson quel il self sentit ja sovente durant su restadas estival in li munde alpin.

In quo consiste ti project?

Li excursiones in nor montanias es sempre un fonte de joyas e delicies, pro que ili aperte a nor ocules li bellitás del divin natura alpin. Ma regretabilmen, li precie payand por ti bellitás es sudore e pena, nam li ascensiones es sovente long e exhaustiv. Mult objectes es solmen accessibil a rutinat alpinistes. Nu, li remarcabil idé del autor del projecte consiste in li creation de «alt-vias» transversal. Ti vias vell esser constructet talmen que ili es atingibil sin pena; ili vell elevar se súper li valleyes a formar un comod medie de comunication presc horizontal inter punctus de sam altore! On vell posser atinger comodmen, li un pos li altri e per un deliciosi promenada un tot serie de objectes de excursion de queles chascun postular antey un penosi ascension e descension. Quel perspectives vell aperter li realisation de ti idé precismen por tis a qui un «cura de altore» vell esser specialmen salutari, ma queles ne posse juir ti possibilitá pro lor ínsuficent capabilitás alpinistic!

Que li idé es realisabil sin grand desfacilitás es monstrat del autor per li presentation de un unesim concret project de alt-vias extendent se de Maloja til la Funt quel il self etablisset durant un omnisemanal restada in su país natal, li Engiadina.

Noi espera que ti tre bell project va trovar li necessi subtention che li competent instanties.

-- Un amusant incidente! Respondente a un letor quel petit informationes pri li lingue «Occidental», li redaction del tre conosset semanale «Die Weltwoche», afirmat que un tal lingue ne existe (!) e, credente a un miscomprense, dat informationes pri li lingue «occitanic». (Occitanie = Languedoc, provincie francés). Naturalmen mult amicos sviss scrit al jurnal por far le remarcar su erra e li redaction esset sat amabil por inserter un rectification, publicante in extenso (e sin un sol print-erra!) li lettre original in Occidental quel it recivet de nor fervorosi coidealist sr. Dr. Fritz Haas, de Winterthur. Ti simplic publication de un textu in Occidental sin alcun comentarie, suficet por excitar li curiositá e li interesse de sat mult letores queles petit plu detaliat informationes de nor Centrale de Chapelle. Un calid mersí al redaction de «Weltwoche!»

Un sagi credo chinés

To es un precepte de Confucius, quel rememora li «Revue de l'Efficience»:

Por directer un land, on deve ante omnicos directer un familie.

Por directer li familie, on deve regular su córpor per un internament moral.

Por regular li córpor, on deve ante omnicos regular su spiritu, on deve ante omnicos esser sinceri in su intentiones. E por to e por esser sinceri in su intentiones, on deve ante omnicos augmentar su conossenties.

Telepatie.

-- Esque vu concorda con li teorie secun quel li marito e li marita sovente pensa in sam témpor pri li sam cose?

-- O yes, cert. Por exemple, ye ti moment, mi marita just pensa pri quo ella va dir me proque yo va retrovenir tard ho-vésper...e yo anc!

Armea terminaro

Sub ti titul, li Esperantistes ha editet un litt brochura contenent li max usual expressiones del «arte»

militari. It es conceptet quam contribution al futur organisation militari sur base universal. It va interessar nor letores, qualmen li términos de guerre es traductet in Esperanto. Vi un excerpte con li corespondent traduction in Occidental:

Esperanto Occidental

Divizia generalo general de division (general divisionari)

brigadestro brigadero

estro superior

legio legion

milico milicie

precizpafisto tirero, fusilero

taĉmento detachement

kromsako sac de provision

paksako sac dorsal

garnizonejo garnison

nenieslando «no-man's-land»

pikdrato ferrofil dentat

posteno posto

tranĉeo tranché

civilulo civilist

deploji disvoluer

dizerti deserter

evakui evacuar

forpermeso permission

gerilo guerrilla

skolti spiar, reconosser

sieĝi assedie

maŝinpafilo mitrallia

nigrumo obscuration

flamĵetilo lansa-flamme

ellasilo fusil-clave

prajmo inflammette

Recidiv savagies

In Storrington du yun persones -- un senior Byngham e un senioretta Crick

  • devet responsar pri har causat un public scandale. In li forest vicin ili hat promenat sin vestimentes.

«Yo suposi, que vu es adherentes del tal-nominat nudisme».

«Noi es gimnosofistes», declarat sr. Byng.

«Quo es to?»

«Li religion del future. Sagiess sur li base de rational cultura corporal. Tant homes lamenta li paradis perdit. On solmen besona jettar su vestimentes -- e ja it es retro-ganiat.»

«To sembla me dubitabilissim. Desde que Adam manjat del árbor del conossentie, li primitivitá ha passat.

Omnicos quo depoy presenta se quam simplicistic o primitiv es sive considerabilmen índevelopat sive evident charlatanisme. Quelcvez mem ambiciosi. Ma abstraet de to vu vive inter homes e deve haver li amabilitá conformar vos al mores queles ha format se inter ili. Si vu vole viver quam savagies, Anglia ne es li apt plazza, yo time.»

«Noi just vole introducter to ci», dit senioretta Crick, «noi es plen de misfidentie contra li civilisation. Li vestition es un mismore. Hay féminas queles prostitue se por strumpes silkin, e mannes queles trahi lor deo por bon vestimentes».

«Quel es vor profession, senior Byngham?»

«Vestimentero. It es just to: li serie del homes vestit de me apari in mi somnies. Yo plu ne posset suportar intruder mi propri cliché-formes a foren creaturas.

naturalmen li civilisation have su cliché-formes. Ma li íncivilisation have mem plu! Sin conventiones on ne posse viver necú.»

«Noi postula li jure viver in nor maniere!»

«Si vu ne fa vider vos necú -- yes. Ma si vu fa promenadas de propaganda tra li parcs de homes civilisat, tande noi deve impedir vos. Nam in fine anc noi have li jure exister in nor maniere, in nor maniere homan.»

Concurs de traduction

Italian:

Il professore Virchow era un temuto esaminatore. Una volta si fece nominare da uno studente la medicina, che doveva essere prescritta in un caso di malattia precisamente prescritto.

«Bene! E che dose darebbe?»

«Una cucchiaiata, signor professore!»

Poi la commissione esaminatrice si ritirò per deliberare. Dopo qualche minuto venne in mente al candidato che la dose da lui indicata era troppo grande, e tutto agitato si precipitò nella sala di consiglio.

«Si devono dare soltanto dieci goccie!»

«Mi rincresce», disse Virchow, «l'ammalato è già morto!»

Ples inviar li supra textu traductet a Occidental ante li 1-ésim may 1942 al Institute Occidental,

CHAPELLE (Vaud), Svissia.

RESULTATES (Nr. Februar)

Sr. Major H. TANNER (Bern), traductet de Occidental a romanch su lingue matrin: T.B.F.

Sr. G. BEVILACQUA (Pavullo), traductet a francesi: T.B.

Noi es astonat har recivet til nu poc labores de traduction. Noi vell desirar conosser li motives de ti abstention. Esque li textus selectet es tro desfacil? Noi vell reciver con grand plesura suggestiones pri eventual ameliorationes o modificationes del actual forme de ti concurses.

Noi espera publicar in li proxim numeró un textu in sved.

Un nov manuale

Noi have li plesura informar nor letores que li nov manuale de OCCIDENTAL in lingue german quel noi ja preanunciat in nor precedent numerós, va aparir bentost (probabilmen in april o may) sub li titul:

Vollständiger Lehrgang der internationalen Welthilfssprache OCCIDENTAL in 20 Lektionen

von

A. Matejka

Format 148 x 210 mm., 64 págines Fr. 2.—

To es li unesim ovre ex li serie de libres de queles noi anunciat li edition in nr. 31(1) de COSMOGLOTTA B.

It va esser un precios auxilie in nor propaganda por Occidental e noi espera que it va permisser nos ganiar mult nov amicos e adherentes in German-Svissia.

Comendas mey esser directet max bentost possibil a:

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud)


Li proxim ovre quel va esser publicat del Institute Occidental es li

Taschenwörterbuch Occidental-Deutsch und Deutsch-Occidental

Ti libre quel es presentmen in preparation va esser li índispensabil complement del manuale de Occidental. Noi espera que mersí al bon volentie de nor amicos e subtentores, noi va posser publicar it ancor in li curs del venient estive.

Li precie de ti publication ne ja es conosset; noi va informar nor letores quande it va esser calculat. Li interessates ja posse comendar ti libre, quel va esser payabil ye reception.


Subventiones e contributiones recivet (30.3.42)

Dr. H. Nidecker, fr. 5.—; F. Haller, Fr. 1.—; Ed. Mayor, fr. 1.50; Dr. C.E. Sjöstedt, Fr. 3.—; K. Hamburger, Fr.

2.—; E. Jenny, Fr. 4.—; K. Müller, Fr. 1.—; D.A. Morris, Fr. 3.—; A. Portmann, Fr. 2.—; H. Björkman, Fr. 4.—.

SCOED: G. Pidoux, 1 parte.

Cordialissim mersí ad omni donatores!

Erratum

Li ultim parol del historiette Distration de scientist aparit in li ultim nr. de Cosmoglotta B, p. 36, fat rupter li cap del serchatores: Ples leer SUFICER vice «sucer»!

Institute Occidental, Chapelle (Vaud)

have nu li telefon. Su numeró es:

9'56'56

Exceptet por urgentissim comunicationes, noi consilia al interessates telefonar inter 21 e 22 cloccas por esser cert atinyer li director. Exceptet li mardi del 1 april til li 31 octobre e li mercurdi del 1 novembre til li 31 marte, li interessates posse telefonar chascun die del semane.

Noi anc da li secuent numeros:

2'34'04: Sr. A. MATEJKA, presidente del Occidental-Union, La Chaux-de-Fonds, (inter 19-22 cl.)

3'45'91: Sr. Ed. MAYOR, presidente del Sviss Association por Occidental, LAUSANNE, (inter 19-22 cl.)

2'61'11: Sr. Dr. Fritz Haas, membre del comité del Sviss Association por Occidental, WINTERTHUR (inter 19-22 cl.)

QUESTION: Quo vu fa por li difusion de Occidental?