Cosmoglotta A 45 (feb 1928)

Organ mensual del Association International Cosmoglotta

Consacrat al developation, propaganda e aplication del Lingue International Auxiliari Occidental

Redaction e Administration: COSMOGLOTTA, Mauer bei Wien, Austria.

Abonnament annual: 7 ö. S = 1 doll. = 5,2 sv. fr = 4,2 RM = 33 čsl. K

Annu VII -- Februar 1928 -- Nr. 45 (2)

Contene:

  • Interlinguistic aforismes, de Ch. Collin, pg. 21
  • Sonal caractere de Occidental, de J. Prorók, pg. 22
  • Noi e li esperantistes, de Ch. Collin, pg. 25
  • Cronica, pg. 27
  • Actual situation de Esperanto, pg. 29
  • Progress homan, de E. Biddle, pg. 32
  • Philosophic anecdotes, II, de P. Feldkeller, pg. 34
  • Anecdotes pri erudites, de Dr. W. Ahrens, pg. 34
  • Prega sur Acropolis, de E. Renan, pg. 38
  • Un ínmiscomprensibil alusion, pg. 36.

Interlinguistic aforismes

It es van pena, si on vole far li homes parlar altrimen quam ili es acustomat parlar. Qui es noi, que noi deve oposir nos contra li customes e usationes de milliones de homes, contra li traditiones de millannuités!

Li lingue posse esser comparat a moné, quel on paya comprante un merce. It es egal si li moné es aur o paper, punds o dollars; lu decisiv es, que it es acceptat del venditor, que it es current moné, «currency», e ne propri fabricate del comprator.

Li natural lingues es quasi savagi crescet, ma immensimen rich forestes; li naturalistic artificial lingues simil a cultivat parcs, productes de estetica e scientie; li mecanic artificial lingues -- staples de plancs, ínassecurat contra foy.

Quo importa alusiones del naturalistes al existent linguistic realitás! Contra to esperantistes oposi su grand illusion: ili crede su «Sankta Fundamento», de quel li fundament es -- lor crede.

Li gast: «Ti sup es tro fad. Ples dar me sale!» -- Li hosped (esperantist): «Secun li Fundamento yo posse dar Vos sale solmen pos que Vu ha manjat li sup.»

Charles Collin.

Sonal caractere de Occidental

Nor adversarios in li camp Esperanto-Idistic sovente asserte que Occidental sona haccat e que manca a it li dulci italian son de Esperanto. In general, questiones de gusta ne es solubil in absolut maniere. Ultra li pur son in li bellitá del lingue lude un grand role li maniere de parlar, li ja conosset sonalitá contra foren e strangi sones etc. Anc li variation de son e ritme. Ma li Esperanto-Idistes emfasa specialmen li usabilitá de lor lingues por li radio, just pro li vocalic italian caractere del lingue. It es clar, li tro consonantic caractere quam ti del tchec e polones e armenian etc es ne avantageosi por transmission per radio, ma sammen on posse dir que li presc totalmen vocalic lingues, quam li oceanic, representa li altri látere del medallie e anc nullmen posse esser nominat apt por ti scope. Li triesim angul ínapt es li lingue angles, in quel omni vocales ha concentrat se circum un neutral ö e anc li consonantes ha partmen devenit quasi vocales quam li r, l, w, e micri nuancies del pronunciation totalmen muta li sense. Quam max apt por radio-transmission on posse nominar tales u ambi species de sones, vocales e consonantes, es in li rect proportion e clar distintet e ultra to in suficent variation por ne impedir li comprension per tro simil e poc distintibil combinationes. Pro to lingues con constant sequentie de consonante e vocale es tro monoton. Lu essential sempre es marcat sive per caracteristic combinationes de consonantes, sive per long clar vocales. Ma li consonantic combinationes deve esser clarmen distint del altri tales per curt índiferent vocales. Do in un lingue bon audibil e comprensibil on deve haver quar fundamental tipes. 1) síllabes ex consonante e vocale, 2) gruppes de 2 -- 4 consonantes flancat de vocales sive long sive curt, 3) long vocales, 4) vocales flancat de 2 consonantes. Solmen si omni ti 4 combinationes es trovat in un lingue on posse dir que it possede li sufficent polifonie por esser bon comprendet. Ultra to it es clar que li diferenties deve esser marcat plu minu sive per caracteristic son-combinationes, sive per accentu tonic.

Just ti qualitás es absent in Esperanto quel on vole adtruder por li role del radio-lingue. Unesimmen li mult sibilant e mal distintibil pronómines e adverbies del corelativ tabelle: tiu, chiu, chia, chie, kie, kia, tia etc, u li diferenties del sense es marcat per li simil soncomplexes ti, chi, ki e poy per li ínaccentuat finale, per quel on distinte substantive e adjective, proque li caracteristic accentuat adjectivic suffixes -al, -os, -in, -esc etc in Esperanto ne existe.

Duesimmen per li manca de diferentiat curt e long vocales e per accentuat finales.

Triesimmen li mal distintibil pronómines mia, nia, ŝia, ĝia. To evoca un monotonie quel che mult persones anc efecte contra li sentiment de bellitá, sammen quam li mult criticat iuj, kiajn, tiujn, kaj, e li mult oj, aj, uj in general.

Quo in contrari on trova in Occidental? Unesimmen li quar postulationes por radio es elegantmen soluet. Li consonantisme latino-angles e li vocalisme italiano-hispan garantí un clar comprension. Diftongos es usat solmen in quelc casus e talmen suporta li necessi variation. Sammen li rar vocales trublat, y e eu. Inter combinationes de pluri consonantes on sempre posse intercalar li eufonic curt e. Per li duplic consonantes on have li modulation de curt e long síllabes. Li proportion de consonantes al vocales es circa 3:2, do li max bon postulat per li teorie. Li sufixes, marcant li special nuancie del radica, es accentuat, per quo li distintion es bon garantit. Omni paroles es talmen simil al conosset europan international paroles, que ja che íncorrect e lax pronunciation on posse bon distinter les. On save, quant mult plu facil it es distinter per telefon li conosset paroles de su propri lingue quam extran tales, o p. ex. nómines, queles sovente on deve audientar per nominante chascun lítter singul! Do just per li enorm quantité de ja conosset europan international e scientic paroles Occidental es strax plu comprensibil quam Esperanto o Ido.

In comparation con lingues natural Occidental sta inter Hispan e Catalan, do plu vocalic quam ti ultim, quel támen es agnoscet quam un sonori bell lingue (Ples leer li rapporte del viage a Barcelona del redactor de Heroldo de Esperanto).

On mey comparar:

Catalan: «En les sessions del congrés, gracies al'us de la llengua auxiliar, malgrat la diversitat d'origen dels reunits ...»

Occidental: «In li sessiones del congress, mersí al usa del lingue auxiliari, malgré li diversitá de orígine del reunites ...»

Provas de telefonic intercomprension fat in Svedia monstrat que Occidental es plu facil comprensibil quam Esperanto. Do por un lingue de radio Occidental sembla esser plu apt quam Esperanto e Ido e li max usat national lingues angles, frances, german.

Quo nu concerne li bellitá, on ne deve judicar pri it per li lingue de scientic tractates, burocratic regulamentes etc, ma per li omnidial parlada, e per li bell litteratura, specialmen li poesie.

In ti dominia malgré li emfasat aptitá de Esperanto por poesie, mult voces Esperantistic e Idistic severmen critica ti qualitás in lor lingues (discussiones in Heroldo, in Mondo etc). On constata li manca de curt unsíllabic paroles, de accentuat paroles e li monotonie del poc sempre repetit suffixes por reciver rime, sammen li necessitá rimar substantives ye substantives, adjectives ye adjectives etc., quo seriosmen impedi li libertá del poetic construction.

Ma quo dir! On mey comparar li fluent harmonios exemples de poesies in Kosmoglott (specialmen li Nr 1. 1926) con li poesies in Esperanto o mem in Ido, e on va dever conceder li enorm superioritá de Occidental in ti direction súper li altri mundlingues. Occidental have li tot charme de un vivent lingue, quel manca a Esperanto e specialmen a Ido. Divers mundlinguistes de altri campes, Esperanto, Medial etc, ha nominat Occidental un fascinant lingue!

It es question de gusta preferer un lingue con ultra-feminin caractere quam italian o ultra-masculin quam islandes. Max bon sembla me un tal quel unia li bellesses de ambi e possede tam dulci vocalic passages, quam pregnant curt consonantic combinationes, mollitá e fortie, curt e long paroles.

Yo ha leet un vez un angles articul, u li autor dit: «existe lingues in queles on ne posse manuar e comandar un machine». Just Esperanto es un tal! Ja nu on plendi in Esperanto-jurnales que on deve haver altri paroles por «dekstre -- maldekstre» etc, ínreconossibil in acut casus e possent ducter a catastrofes! Li Esperantistes consola li publica que si Esperanto va esser agnoscet e acceptat del tot munde, tande on va eliminar ti coses e far omni necessi radical reformes!

On vermen ne save pri quo on deve plu astonar: pri li grossieritá de ti mentida footnote:[Proque tande, si it es ja usat in tot munde on ne posse plu far reformas.] o pri li credulitá del publica quel ne protesta contra ti nonsense. To ya vell significar: ne ante far remontes in li nave quam quande plen ye passageros it comensa li mund-viage! To ne solmen es un fraude, to es un crímine e dangere public.

Esque on va audir li alarm-cria? Tande Spengler va esser rect con su «Ruina del Occidente»!

Julián Prorók.

Noi e li esperantistes

Chascun hom concepte, que li idé del automobil ne es identic con un special modelle de automobiles, p. ex. ti de Henry Ford, etsi su modelle vell esser li max mult vendit in li tot mund. Ma it es un trist fact, que un grand part del publica ne posse distinter inter 1) li idé del lingue international auxiliari e 2) su realisation per special sistemas. To es comprensibil, nam li ductores de Esperanto ha fat omnicos por geniter e mantener un tal miscomprension, que Esperanto es li lingue international. It es mem possibil, que ili self ne posse distinter ti du coses, nam constantmen ili confuse les. Pro to noi posse leer un tal curios proposition quam ti, fat de Sr T. Jung in Heroldo de Esperanto de 9/9 1927 (traductet in Occidental):

«Yo regreta sincerimen, que noi ne posse seder junt con li «altris» e far contracte con ili in ti maniere, que ili vell colaborar con nos in un front, que ili vell propagar publicmen solmen Esperanto, ma que noi, esperantistes, vell sincerimen collaborar con ili por li teoretic amelioration de nor lingue (= Esperanto), til li circumstanties va permisser sin dangere introducter ti ameliorationes in li practica, t. e. sin dangere por li introduction del lingue international.»

It es clar, que un amelioration de Esperanto es un afere, quel interessa solmen esperantistes. Li introduction de un lingue auxiliari ne es identic con li introduction de Esperanto, e pro to quelcunc reformas de Esperanto posse esser fat sin que li idé del lingue auxiliari es detrimentat. Noi, occidentalistes, ne have minimalissim desira reformar Esperanto, nam noi pensa it un interprense teoreticmen e practicmen van. Por li esperantistes un examination del bases de Esperanto es necessi, e ti regresse va monstrar les li ínacceptabilitá de ti bases, ergo anc negar li jure de existentie de Esperanto. Ma un tal regresse al bases ja es fat e li resultat del nov exploration es manifestat per Occidental.

Pro to noi ne comprende, quo Sr T. J. vole per su proposition.

Existe homes, por queles li nómine Esperanto es tam car, que ili ne vole e ne posse imaginar un lingue international ne portant ti nómine. Un tal proposition vell esser pensabil, que li esperantistes cessa propagar li sistema Esperanto e in vice de it accepta Occidental, e que li occidentalistes abstine del nómine Occidental e prende li flagga e plaquette de Esperanto. Ma un tal cambie posse esser fat solmen, si on taxa li nómine Esperanto quam tam índispensabil e precios factor e potentie, que it vale cambiar. Li esperantistes mey pardonar nos, ma noi ne pensa to. Noi ne vide li «belega kastelo». Etsi li númere del esperantistes, por queles li nómine Esperanto es lu max car, vell esser quelc cent milles, noi pensa támen, que li númere de homes, queles es índifferent in ti afere -- plus tis, por queles li pur nómine Esperanto suggeste alquicos repugnabil, es mult vez plu grand. In fact, li nov propaganda tande vell consister in informar li publica pri to, que li nov Esperanto ne es Esperanto.

Sam quam li introduction de un lingue international es un afere de practic vive e cultural politica, in sam maniere li realisation del idé, li construction de un acceptabil lingue, es un afere apartenent al scientic exploration del specialistes. It totmen ne es un cose de compromisses e un object de deliberationes e decisiones de congresses e associationes. Ti, qui ne ha comprendet to, hat aprendet necos del historie. Li veritás del modern scienties ne ha esset decovrit e decidet per conferenties. Ili es attintet per continuat labor del individual exploratores.

Li constant confusion inter li idé del lingue international e li primitiv sistema Esperanto ha esset un grandissim impediment por li adoption de un lingue international, e un continuation sur ti via va esser catastrofal just por Esperanto e índirect anc por li idé self. Li progress del tot idé posse esser salvat de temporari retrogression solmen si li ductores de Esperanto fa su deventie e sin hesita sistematicmen informa li esperantistic masses pri li ver statu del coses. Proque to forsan posse esser desfacil por ili, noi vell esser pret signar un tal contracte, que ili aperte nos su periodicos e su organisationes e noi livera les informationes pri li resultates del interlinguistica, e que ili subtene per su capitales li progressiv exploration. To vell esser li sol maniere, per quel noi posse collaborar por auxiliar que li ínevitabil transition de esperantistes de Esperanto a Occidental mey eventer successiv sin detriment por li idé. Quam unesim signe de ti collaboration noi va salutar li publication de ti ci articul in li esperantistic jurnales.

Si li veritá causa scandale, it es plu bon que li scandale evente, quam li veritá resta celat.

Charles Collin.

Cronica

«Deutsche Briefzeitung», nr 5/6, Naunhof bei Leipzig, sur demí-parte del unesim págine reproducte nor german prospecte e in li redactional parte contene un simpatios articul advocant li letores a ocupar se pri li studia de nor lingue e fundar un «Section por Corespondentie Occidental». Noi ha raportat pri «Deutsche Briefgesellschaft» e pri su organ ja in nr 44. Nor nov letores quel have interesse pri ti societé, mey demandar prospectes gratuit.

E. P.

In Parchim (Mecklenburg) evenit li 4 januar li constitution de un societé por Occidental. Convenidas es regularimen omni mercurdí in li chambre de preceptor del scol medial. Presidente: Dr. phil. K. Schüppel, cassero: A. Tackmann. Con permission del bibliotecario li gazette Cosmoglotta es exposit in li statal biblioteca de Schwerin.

K. S.

Sr Marius den Outer con bon successe ha fat li 15 decembre un discurs por Occidental in li sala «De Hovenier» in Rotterdam por li club «Het Vrye Jeugd-Verbond». Li demí del auditores prendet part del Occidental-curs poy arrangeat de sr den Outer.

Sr Albert Haldin ha comensat li 1 decembre un long polemica in li sved jurnal «Eskilstuna Kuriren» sub titul «Esperanto eller Occidental». Ti polemica per long articules eat tra plu quam 6 numerós, e fat un excellent propaganda por nor conceptiones. In li discussion ha prendet parte anc li borgomastro de Stockholm, sr Lindhagen, e sr Nylén, li presidente del Sved Esperanto-Federation.

Dr. philol. Balassa, professor in li universitate de Budapest, scri pri Occidental in li diale «Pesti Hirlap». Il di inter altri-cos que Occidental es basat sur li romanic lingues. Ti ínjust explication, quel noi sempre denove audi de persones quel ne ha occupat se plu serios pri nor lingue, noi ha refutat ja plur vezes (p. ex. in «Esque Occidental es romanofil?» in Cosmoglotta 1927/nr 2). Occidental es un lingue international, i.e. un lingue basat sur li international paroles (extran paroles) trovabil in li lingues natural in presc li sam form e sam signification. Ma per li historicmen dat factes li preponderant majorité de ti international paroles have orígine latin. Do ne es nor culpa que un lingue international (tam Occidental quam Esperanto o un altri) deve haver un aspect conform.

Li sam ínconvenent assertion pri li structura de Occidental noi lee in «Savetskaya Beloruss», Minsk, 24 novembre, quel scri que li autor ha constructet li lingue talmen, que chascun qui domina quelcunc romanic lingue, tre facilmen mastrisa Occidental.

In «Heroldo de Esperanto» nr 52 sr. H. Allari raporta pri li enunciationes del estonian linguist Joh. Aavik (universitate Tartu) relatent li problema del lingue international. Il di que li mundlingue, i.e. li lingue de omnis, deve haver un vocabularium con li richess de tri lingues; quant plu rich va esser li vocabularium, tant plu alt va esser li estetical valore del lingue. Li númere del suffixes deve esser mult plu mult quam in Esperanto. Sr. Aavik critica li obligatori finales de Esperanto e su infantesc derivationes «virino» e «malfermi» por li frequent notiones «fémina» e «aperter». Il sublinea que li base del mundlingue deve esser li greco-romanic lingues, ma anc li germanes, slaves, finn-ugres etc va apportar lor parte. Íncomprensibil in ti connexe es li conclusion de sr Allari que Esperanto presc totalmen satisfá li postulationes del linguist.

In «Das neue Reich», Wien, 5 januar, un esperantist per iniciative del redaction de ti diale, scri un recension del publicationes de Cosmoglotta. Il apartmen es iritat per nor textus comparativ de Occidental e Esperanto, per quel omni hom self posse judicar pri li qualitás del du lingues.

Sr Veremulo sub titul «Kial oni ne achetas librojn?» (Pro quo on ne compra libres) in «Heroldo de Esperanto» nr 51 scri: «Li esperantistes de hodie totalmen ne compra libres. Si on vole curar ti mal, on deve saver li causes. In mi biblioteca es circa cent Esperanto-libres. Ma circa quarcent quel yo in ultra comprat e leet, ne sta ta. Pro quo? Un númere de ili ne have un apt stil, ma un contenentie por un infant, pro to yo donat les a apprendentes. Altri libres have un mal stil; for-donar les vell esser un crímine contra li aprendente. Tal libres yo usat por calentar».

E. P.

Li 28 -- 29 Dec. in Reval havet loc un congress de professores e instructores de modern lingues. Li esperantistes proposit al congress un resolution, que on mey introducter Esperanto almen in un del primari scoles por posser experimentar pri li intelectual effecte causat per ti preliminari studies. Malgré li relativmen grand propaganda por Esperanto in Estonia, li congress removet ti resolution. Li autor de Occidental assistet al congress, ma ne prendet parte ni in li discussiones, ni in li votation pri Esperanto. Li publica self ha fat lu necessi.

M. N.

In «Heroldo de Esperanto» es printat un esquisse de sr Grenkamp pri li occident-viage de sr Ossaka (Japan). Inter altricos noi cita (in traduction) li sequent passage: «Ex su bocca noi sovente audit inter parenteses, delicatmen expresset reprochas: Noi mey restar fideles al lingue, noi ne mey introducter sin necessitá, descuidante, nov paroles e formes. Noi ne mey tro flattar li international paroles, queles por li oriente totmen ne es international». Ti judicie es anihilativ por Esperanto. Vermen li international paroles queles sta exter li derivation regulari e natural de Esperanto, presenta un ínsuperabil desfacilitá por li orientales, queles ne posse inregistrar ni comprender les. Do pro to Esperanto deve restar in su primitiv quasi infantesc form, por ne perdir li non-europanes: Li orientales vole conservar li autonom «Esperanto-faritajhoj». E in li sam témpore li europan Esperantistes pena per omni forties eliminar li infantesc derivationes e compensar les per quasi-international paroles à la redakcio, negoca, rektifi etc. Tensiones queles va ducter a du divers Espos, un del occidental europanes (si ili va adopter Esperanto, quo es plu e plu dubitabil) e li altri del orientales e íncult europanes ne conossent un occidental lingue, e contentat con un primitiv nigger-Esperanto: Li sol remedie contra ti schisma es li acceptation de Occidental, quel inregistra omni international paroles quam propri regulari derivationes, e in quel tal tensiones disjuntiv ne posse evenir.

J. P.

Actual situation de Esperanto

In sequent noi reproducte in traduction Occidental quelc passus ex «Ekzistas estonteco» (Existe un futur) e «Ni kaj la aliaj» (Noi e li altris) de «Heroldo de Esperanto» nr 444. Ti du articules de sr T. Jung di tam mult pri li actual situation que noi posse abstiner dar ancor un comentarie.

Red.

Alquicos es putrid in li state Esperantujo. In un flanc reye absolut manca de objectivitá, ciec adoration al líttere, a frases ja banal nam tro sovente organ-tornat, prejudicies, fanatic bornation sur dogmas ínconvenent a nor grand idé cultural, e bluff; in altri flanc li nud egoism, ínlimitat ínjustificat ambition, desbell invidie de concurrentie, agitation detra culisses, malicies, intrigas ...

U ha restat li sant grandiositá del idé de nor Mastro Zamenhof, li flammeant foy del entusiasme del unesim esperantistes? Perdit, extintet. Vice to ha apparit li peritiv monstrus supra-nominat, queles nu repte inter li árbores del jardin esperantistisc, attendente por attaccar per insidie lor victimes ínsuspectosi.

Ja de long noi observa ti evolution quel, si ne va evenir un change, va dever finalmen ducter al ruination de nor bell ja constructet ovre ...

Noi mey ne tro rodomontar pri li fortie de nor movement. Desde quelc témpore su progress evidentmen ne es secun nor desir. Noi deve explorar li cause e escartar it, si possibil. Si noi successa uniar con noi omni mundlinguanes, sin egard esque ili es idistes, occidentalistes o altris, e si noi vell posser, in falanxe unitari, presentar al publica un lingue max conform possibil al lingues natural, noi certmen vell progresser per plu grand passus quam in present. Noi parla pri li grand amasse de esperantistes. Esque it existe? Yes, e no. Nam quant es nor dec- o mem cent-milles contra li mult milliones de homes, quel es ancor a ganiar por nor afere?!

Yo repeti con Zamenhof, que «noi combatte ne pro li form, ma pro li idé».

Li scope de mi articules esset, pledar por li union de omni mundlinguanes sur un base acceptabil por li du parties. Si on vell successar, un vez far convenir li chef representantes de Esperanto e del céteri sistemas circum li sam table por sincermen trovar vias e medies por un comun colaboration, eventualmen sub un nov form plu conform al modern besones e plu efectiv por li propagande, yo opine, que on anc vell posser trovar tal vias e medies. Ambi es rect til un cert gradu: li esperantistes e li altris. Noi time perdir li ja atinget positiones, ma li altris asserte, que to quo es ancor a atinger, es multiplic plu valoros quam lu atinget. Ne perdir lu atinget e támen plu rapidmen aquisiter lu ancor a atinger, to deve esser li scope del commun efforties. Ma omniquunc predicada ya es van, si li «amore» a un definit sistema fa ciec li homes por vider clar ... Si almen li guidantes vell haver li larg vide! Ma partialmen just ili ne vole vider. Possibilmen ili time, que per actiones servient al totalité del mundlinguan movement, al idé self, ili posse «dessegar li branche», sur quel ili sede in lor movement. Interim on prova, per menacies, per intrigas etc far silent li sinceris, li previdentes.

On anc reprocha me pro dir que li io-ujo-afere (Austrujo -- Austrio) es bagatelle. Certmen it es un risibil bagatelle in comparation con li grand problemas quel sta ante noi ... Problemas linguistic e altris quel tucha li progress o regress de nor movement ...

Provisorimen yo ha dit sufficent. Quáncam yo audi altris ecoar: «Mem ja tro mult!», yo opinet mi deventie parlar. Ples nominar me «sacrilego», ples acusar me que yo ha peccat contra li «dogmas» (!!) de Esperanto, ples proposir che un alt loc un «anatema» contra me -- secun vor plesur, seniores! Ples nominar me un arogant, rodomont, miop, dilettante -- con mersí e sin bile yo va «insacar» omnicos. Li futuritá va demonstrar, qui esset rect ...

On scri: «Anc totalmen ínjust es un idé de sr Teo Jung, que un lingue international es destinat servir al tot munde, do anc al homes de colorat rasses». Pro quo ti ci idé es ínjust? In contrari, un lingue international -- o plu minu europan, i.e. euramerican (p. ex. Esperanto, Ido, Occidental), o un lingue ideal -- certmen deve esser destinat al homes de omni rasses. Li diferenties es que che un lingue ideal omni rasses vell esser egalmen tractat (do un tal lingue vell esser li max neutral ma in nor témpore it es un utopie); ma che un lingue plu minu occidental (euramerican) -- ho-témpore introductibil tam plu facilmen, quam plu europan it vell esser -- li non-occidental popules have li avantage, que li occidental (euramerican) lingue international presenta les un bon fundament por plu facilmen apprender li national lingues europan (anc in ti ci casu tam plu facilmen quam plu proxim li lingue international vell esser al lingues national), e ho-témpor li cultura occidental (euramerican) ancor es li dominant.

Comparar mi idées con tis de Beaufront, significa totalmen miscomprender les. Beaufront ha ameliorat li vocabularium, ma il ha tam artificat li grammatica, que li samideanes su-témpore vell har fat un mal change, si ili vell har abandonat Esperanto pro un tal artificios Ido ...

Li via al perfection va dever ducter tra li occidental (euramerican) al ideal lingue del futuritá; ma ci ultim (li lingue ideal) brillia nos ex tre, tre, grand lontanitá. E noi ya mey esser ne fantastes, ma realmen pensant pioneros del idé de lingue international -- un idé (yo repeti) quel ja ne es exterminabil.

Progress homan

Du populari teories existe pri li natura del progress homan. Li unesim es, que li progress es automatic, que (quasi malgré se self) li rasse avansa, que nequó posse far cessar li gradual amelioration del vive homan. Secun li duesim teorie, li via al progress jace in li revolution per fortie, in li total e abrupt destruction del ancian órdine. Ambi teories have un punctu comun -- li suposition que li external circumstanties es to quo forma li destine del homanité. Ambi dona tro micri importantie al individualitá de chascun membre del comunité.

Nor civilisation de hodie monstra un facte tre clarmen -- que li progress tecnical es terribilmen plu avansat quam li progresse etical. Ti facte mem menacia li existentie self de nor cultur. Null ciec potentie exter noi va salvar nos. It existe solmen un via, e por conosser it, noi deve comprender li triesim teorie del progress.

Ti teorie es, que li progress general -- social e cultural -- depende absolutmen del individue. Ti ci idé es minu populari quam li du altri, proque it postula plu mult e oferta null curt via al Utopia, -- solmen un via de penosi labore. Li comunité ne es un ente real; it es solmen un collection de individues: su qualitá do depende plenmen del qualitá de tal individues.

Li progress comunal depende do del evolution de chascun individue. Plu on pensa pri ti ci punctu, plu on vide quam axiomatic it es. Li orígine del idé es perdit in li nebules del antiquitá. It es un del essential caracteristicas del du grand mund-religiones Buddhisme e Cristanisme. Li individue es li max important cose in li munde; su developation es li scope del evolution. Plu alt deveni li forme del vive, plu important deveni li individue e che li hom ti tendentie trova su culmination. Li problema sta nu ante noi -- qualmen noi posse developar nor latent potenties e nor caracteres. Li modern scientie del Psicologie da nos li responde per su decovritiones pri li mente e su du fundamental e diferent partes.

It es probabil que omni educat hom hodie conosse li facte que ultra nor conscient mente jace un vast regione quel normalmen ne es in conscientie, ma es sempre activ e possede remarcabil potenties. Ti duesim parte del mente es nominat li Subconsciente e li studia de it es importantissim si noi vole decovrir li max eficaci via al self-developation. It es ver que in anteyan annus e secules on ha quelcvez aplicat ciecmen mult principies queles noi va considerar ci, ma li ciec application nequande dá tam bon resultates quam li conscient, intentional e scientic aplication.

Li clave a omnicos jace in li suggestibilitá del subconsciente. Omni die on vide exemples de tal suggestibilitá. Li anuncias in li gazettes, queles per repetition del suggestiones finalmen persuade li publica, gania lor successe max sovente ne per rational argumentes ma per pur suggestion -- quo es mult plu potent. Quant persones, leente anuncias pri maladies vermen self capte tal maladies! Pos publication de un detalliat descrition de un suicide, on trova que seque un serie de suicides per li sam metode. O si un o du amics di nos, «Ah, vu ne aspecte tro bon hodie», it es tre probabil que si noi ne comprende ti ci aferes noi va acceptar li suggestion e vermen ne sentir bon.

Li hipnotisme da mem plu frappant illustrationes del suggestibilitá e definitivmen pruva que li subconsciente accepta quam ver omnicos quo noi di a it e que it ínmediatmen comensa realisar e materialisar tal suggestiones -- egalmen si ili es bon o mal.

It es do tre evident que li suggestion lude un tre important role in nor vive, e que si noi vole progresser noi absolutmen deve reyer nor pensas. Ante mult secules on dit: Qualmen un hom pensa in su cordie, tal il es. Hodie noi retroveni al sam punctu per un altri via, i. e. li via del auto-suggestion.

Quo es li auto-suggestion? It es li conscient e sistematic utilisation del suggestibilitá del subconsciente. Vice reciver errativ e ínregulari suggestiones, li mente recive regulari e conscient suggestiones. Consequentmen li tendentie de su natura es utilisat, proque it recive tal suggestiones e poy realisa e manifesta les. In tal mode noi posse modificar nor caracteres gradualmen e developar omni qualitás queles noi desire. Si noi tene persistentmen li pensas queles noi vole tener, si noi tene li vision de noi quam possedentes del qualitás queles noi vole cultivar, plu o minu bentost noi va atinger nor aspirationes.

Talmen noi deve laborar e developar nos self, proque solmen per li developation de omni individue noi posse esperar vider li ver progress de nor rasse.

Eric Biddle

Filosophic anecdotes

Ex: Paul Feldkeller: Philosophischer Almanach.

Trad. E. P.

Aristippos de Kyrene

On questionat le per quo li filosophos distinte se del altri homes. Il respondet: «Si omni leges vell esser abrogat, solmen li filosofos vell viver anc quam antey».

Alqui objectet que on frequent incontra li filosophos avan li portas del riches. Aristippos replicat: «Sam quam li medicos avan li portas del malades. Esque pro to li malades es plu reputat quam li medicos?».

«Moné», il declarat, «yo prende del riches ne pro que yo besona it, ma por que ili mey saver in quel maniere ili posse investir it».

Platon

On questionat le, esque il espera pri agnoscion che li futuri generationes. Il respondet: «Agnoscion che li contemporanes. Li agnoscion in li futuritá es por me cert».

Anecdotes pri erudites.

Un dama unquande questionat li famosi matematico C. G. J. Jacobi: «Esque Vu es li fratre del famosi Jacobi?». «No, estimat seniora», il respondet, «to es mu fratre».

Li gimnasial director August in Berlin, li inventor del psicrometre, es conosset per su explorationes pri li gradu de humiditá del atmosfere (higrometrie). Pro to il customat posir vases plen de aqua sur li tegment del gimnasia por posser constatar li evaporation e compilar e publicar tabelles pri it.

Un senior quel le sempre observat che su experimentes, un die questionat le pro quel cause il da a omni cornicos de Berlin li aqua por trincar. Desde ti die li tabelles ne adplu esset continuat.

Isaac Newton, pro regard a su fama mundal in annu 1688 esset electet representante in li parlament por li professores del Universitate Cambridge. Durant su tot activitá parlamentari, Newton solmen un vez «prendet parol»; to evenit quande il monit li servitor cluder un fenestre de quel intrat un currente de aer, por que un parlante stant ne lontan de it, ne mey frigidar se.

Li anatom A. N. Rüdiger de München originalmen esset barbero qui in su carriere poc a poc pervenit til li universitá. In su curs il un die admonit un studente, li culteles de qui ne esset acut. Li studente excusat se diente que il ne save acutar, que il nequande e necú aprendet to e que il ya ne ha esset barbero. -- «No», li professor replicat tranquilmen e sin li minim irritation, «ma si Vu vell har esset barbero, Vu certmen vell har restat un tal til nu».

Alexander v. Humboldt in su alt etá unquande per misinformation esset declarat har morit. Un person desirant haver li cap del famosi scientist, petit li sculptor Rauch, un del max intim amicos de Humboldt, procurar it le. Rauch monstrat a Humboldt ti lettre e li oldon, declarat quam mort, self respondet al scrite petitiv: «... un poc témpore yo ancor va besonar mi cap por me self, ma poy it va esser a Vor disposition».

Ex: Dr. W. Wahrens: Gelehrten-Anekdoten, Verlag Hermann Sack, Berlin-Schöneberg.

Trad. A. Deminger.

Prega sur Acropolis

Yo nascet, deessa ye blu ocules, de barbari parentes, che li Kimmerianes bon e vertuos, qui habita ye li bord de obscur mare, herisset de roccas, sempre battet del tempestes. Ta, on conosse apen li sole. Li flores es li marin mosses, li algas e li conches colora, queles on trova in funde del solitari bayes. Ta, li nubes sembla sin colore e li joy self es un poc tristi, ma fontes de frigid aqua spruzza ex li roccages e li ocules del yunas es quam ci verdi fontanes, u, sur fundes de undeant herbes, regarda se li ciel.

Mu antecessores, tam lontan quam noi posse retroear, consacrat se al lontan navigadas, in mares queles tu Argonaute nequande conosset. Yo audi, durant mu yunesse, li canzones de viages al pol. Yo esset lullat in li memorie del glacies flottant, del mares simil al lacte, del insules habitat de avies qui canta ye su horas e qui, exvolante omni in sam témpore, obscurar li ciel.

E. Renan. Trad. L. M. de Guesnet.

Un ínmiscomprensibil allusion

«Li compatibil Jim es misset in un frenesie» dit li barbero brandissente li rasuore.

«Qui es Jim», questionat li mann in li stul.

«Jim es mu fratre, senior, e ha mult meditat pri li dur témpores. Yo conjecte que pro to finalmen il devenit frenesi.»

«Factmen?»

«Yes, il e yo laborat un apu li altri durant mult annus. Noi du multissim e sovente meditat. In nor profession nequel pecunie posse esser ganiat.»

«Proquó?»

«Li precies es tro bass. Por rasada e tonsion de capilles noi solmen gania un poc si li client samtemporalmen lassa shampunar su cap. Regrettabil Jim. Yo detectet le quande il just provat tranchar li gurgul de un client, qui fe refusar li shampunament. Quelcvez yo mem senti me malad meditante pri li mal circumstanties. Desira Vu un shampunation, senior?»

«Y-y-y-es!»

Citates

[quote, L. v. Ranke.]


Ne solmen li grand tendenties decide li progression del historie; sempre es necessi grand genies por valentar les.


[quote, K. J. Weber.]


Un libre, quel ne vale esser leet adminim du vezes, ti anc ne vale que on lee it un vez.


[quote, H. Heine.]


Partú u un grand spíritu enuncia su pensas, ta es Gólgatha.


[quote, Th. Mommsen.]


Simplic homes vide li fructes de lor action; li semes disperset de genial naturas have long fermentation.


Eigentümer, Herausgeber u. Verleger: Gesellschaft Cosmoglotta, Mauer bei Wien, Verantwortlicher Schriftleiter: Ing. E. Pigal, Liesing bei Wien. Druck: Milan Nedvídek, Tábor.