Cosmoglotta B 26 (sep 1941)

Oficial organ mensual del Occidental-Union

Redaction e Administration:

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

Serie B, poligrafat. Septembre 1941 -- Nr.26(1)

A nor letores!

Desde li ultim numeró de Cosmoglotta, Nr.128 del serie A, quel aparit con tarde in comense del annu 1940, nor revúe ne ha dat signe de vive. It es nor deve explicar ti silentie, quel nor car letores va certmen comprender sin desfacilitá.

Li guerre impedit presc omni relationes con nor extran colaboratores tam plu quam solmen cert lingues es admisset in li lettres; mem in Svissia nor ordinari auxiliatores, pro mult altri personal obligationes, ne vell har posset colaborar; tande li equip redactional esset completmen desorganisat. Adplu, del vis-punctu material, li inpossibilitá obtener li payament del abonnamentes del max grand parte del europan landes esset un impediment financiari quel fortiat nos suspender li edition de nor car revúe.

Hodie, pos har profundmen studiat li situation, noi decidet far re-aparir nor revúe. Comprensibilmen, to es un revuette de guerre con restrictet númer de págines poligrafat. Noi tamen espera far aparir it chascun mensu, nam to es necessi si noi vole mantener vivid nor relationes con omni coidealistes.

Nul abonnament es fixat; it es voluntari, pro pro que noi save que li conditiones de vive es desfacil por multes. Tamen, noi crede que chascun occidentalist va far un efortie, micri o grand, secun su personal situation, por far viver nor revúe durant ti desfacil témpor. Mem micri summar, inviat chascun mensu, regularimen, va permisser nos financiar su edition e in plu permisser comprar li necessi materiale por li preparation del lexicos e del manuales per un stab de sviss colaboratores, queles benevolet interprender ti enormissim labores sub lor propri responsabilitá.

Pro to, con chascun numeró de nor revuette, noi va junter un bulletin de versament a nor postchec-contos; noi firmmen espera que talmen li solidaritá va manifestar se, in un témpor u solmen li neutral landes posse ancor laborar por un alt ideal, quel es por noi, occidentalistes, li adoption de un L.I., ti tecnic medie de interrelation tam necessi quam li printería o li radio.

Letor!

Esque tu vole auxiliar nos?

Redaction e Administration

N.B. Noi va publicar in chascun numeró li liste del summar recivet.

Qualmen propagar occidental?

Ti question ja esset posit in nor nr. 24 de Cosmoglotta B. Noi peti nor letores presentar al Institute Occidental in Chapelle lor idés, experimentes, suggestiones, planes, studies. Por esser prendet in consideration, li projectetes deve esser realisabil e ne solmen teoric. Anc li láter financial deve star profundmen examinat e basat sur secur statisticas in li dominia concernet. Li Institute Occidental reserva se plen jure utilisar o ne li suggestiones o planes recivet.

Do, car coidealistes, al labore!

Prospect por adjunter in lettre, li pezze 2 c.

Li ortografic question

Noi vive nu in un historic epoca, caracterisat per ruina de mult antiqui heredat customes e opiniones. Noi vide un economic, tecnic e politic revolution e transformation del munde, specialmen un sempre nascent fort ultra-nationalisme mem in mult micri popules, queles nu elimina in lor lingues mult international paroles e usa nov propri national formes e novicreationes.

To naturalmen diminue li chances del idé de un international lingue in un munde in quel omnicos international es proscrit. Ma pro que li comunication inter li popules es plu necessi quam unquande antey, pro li divers crud materiales e samli fin tecnic industries, it va esser necessi studiar plu e plu nov lingues. To es un labor ínproductiv e ultra to mem dangerosi just por li national lingue self. Do un die, just pro li nationalism, li san rason va ducter li homanité a un lingue neutral, ne de ti o altri potent nation. Ma li situation self in mult va har changeat se. Mult international paroles de yer, ja hodie e deman ne va plu esser international e samli lor ortografie, pro que li popules plu e plu adapta li scrition de ti paroles a lor propri ortografie.

Ti diminution posi nos ante li problema qualmen retener li ancor existent internationalitá sin augmentar li desfacilitá de su studie. To es atingibil solmen per quant possibil clar regularisation del derivation e simplification del ortografie. Un del dominias max ínregulari e quasi ínpossibil a submisser a clar e strict regules sin multissim exceptiones, es ti del prefixes con li caotic manieres de assimilation, conservat in li historic ortografie, usat in A. e Fr. Havente li exemple del lingues italian e hispan, queles ha in grand mesura simplificat li scrition, noi deve sequer ti exemple simplificar anc nor ortografie per clar regules, per un transparent e strett etymologic structura e in sam témpor quant possibil simplic fonetism. It es clar que un absolut coordination de ti du oposit postulationes ne es possibil. E pro to es necessi li max apt compromiss inter ili.

Nor labores de standardisation nu es ocupat just per ti question ortografic. Noi espera ducter les a un bon fine, quel va posser egardar chascun del du postulationes in suficent gradu e per to ancor simplificar li aprension de nor lingue. Si ja plu minu standardisar, on deve far quant possibil plen labor. Ma to postula de nos concentrat meditation e mult provas e experimentes. Pro to, nor coidealistes mey ancor quelc témpor esser patient, specialmen prendente in calcul li tre impedit comunication inter nor competent exploratores, quel hodie es 2-5 vez plu long in témpor, quam ante li guerre.

Un cose es clar, que li future de nor lingue jace ne in li complicat historic ortografie e li mult exceptiones heredat, ma in un clar e regulari systema de derivation e simplification del ortografie, quel deve esser anc quant possibil fonetic. E. de Wahl

Red.: Ti articul es li ultim quel noi recivet de sr. de Wahl por Cosmoglotta ja ante plu quam un annu. Til mensu junio, noi restat in constant relationes con li autor de Occidental; il vivet sempre in sat bon sanitá, ma li preoccupationes omnidial impedit le laborar al standardisation de nor lingue. Nu, pro li guerre, noi es plen de angustie pri su fate e nequi posse previder ca nor movement va posser ancor juir pri su vast competenties e su long experienties. In omni casu ti articul da nos un clar vision del direction in quel nor lingue deve developar se in li futur.

Varietás

-- Un articul pri li question del L.I. recomendante Occidental e citante un textu original in ti lingue aparit in li suplement «Kaufmännische Praxis un Fachbildung» del «Schweiz. Kaufm. Zentralblatt» (Zürich). Su autor es sr. A. Matejka e it atraet al Institute Occidental un sat grand númer de petidas de information ex pluri landes.

-- Che li gruppe Basel del «Europa-Union» nor coidealist dura far un activ e successosi propaganda in favore de Occidental. Pluri articules pri li question del L.I. con recomendation de Occidental, Basic English, Anglés e altri lingues aparit in li organ central de ti societá «Der Europäer». Un mention special merita li humorist ínvoluntari quel pos har constatat que li ja existent «provas de lingues artificial posse servir solmen quam primitiv instrument de intercomprension in cert limitat casus», asserte que sol li lingues etnic posse satisfar li postulates de un lingue universal auxiliari. Li ideal secun le es: «aprender tant mult lingues natural quam possibil, nam li labor e li pena es micri comparat al resultates (sic!)». Li labor es micri! Talmen posse scrir solmen un ignorant, quel in su tot vive nequande ha provat aprender mem un sol lingue vivent. Li facte que in li sam articul il asserte que li hom es íncapabil expresser su pensas convenentmen, si il deve usar un lingue extran, ne sembla genar ti champion del logica. Beat es li povris in spiritu...

-- In li «British Esperantist» un del propagatores, quel ocupa se presc exclusivmen pri li organisation de discurses pri Esperanto in anglés scoles, raporta que in un scot collegie, li director introductet li discursero a su scoleros per li secuent paroles: «Well boys! Li exámines es passat e noi besona un poc de amusament (some light amusement). Ci es sr. X por parlar vos pri un lingue universal quel nequi parla e quel ne have alcun literatura. Tamen, un poc de rision ne va nocer nos!»

On ne posse esser plu amabil.

-- Li sviss fundation «Lucerna» organisat durant li estive 1941 un «curs pri psicologie» in quel li conosset sr. A. Debrunner, professor in li Universitá de Bern parlat pri li tema: «Li hom e li lingue». Li manca de spacie impedi nos dar un resuma de su discurs, ma noi mentiona con plesura que li presse considerat «quam li facte max interessant del discussion quel secuet li discurs, que prof. Debrunner, presidente de un comission de expertes creat de Americanes respondet in maniere absolutmen afirmativ al question ca it es possibil crear sur base strictmen scientic, un lingue international carient li artificialitá del projectes de L.I. propagat til nu».

Ti positiv subtention del idé de un lingue universal auxiliari per un scientist del range de prof. Debrunner es un precios auxilie por nor movement e it convene mersiar le por ti spontan apoy.

-- Noi have sub li ocules un tre interessant e documentat articul quel aparit in li jurnal «De Bron» (Li fonte) sub li titul «International taalverkeer» (lingual comunicationes international). It es debet a nor activ colaborator A.F. Poggenbeek de Rotterdam e constitue un excellent medie de propaganda por Occidental in Nederland e Flandria. It es un ver calamitá que li enorm eforties de nor amicos nederlandés ha esset tant brusquimen interruptet per li guerre. Noi di intentionalmen «interruptet» e ne anihilat, nam noi save que malgré omni present obstacules li idé de un L.I. international ne posse morir. Nor coidealistes nederlandés va posser reprender lor activitá pos li guerre con duplic ardore e ili va posser recoltar li fructes de lor admirabil eforties.

Un modellic letre de propaganda

Al Redaction de

Natura e Tecnica:

Tre estimat seniores,

Ci-junt, yo have li honor inviar vos un excisete ex li «General Gazette del Comercie» del 16 decembre relatent li international auxiliari lingue Occidental. In sam témpor, yo include anc un exemplare del brochura e del postcarte queles ocasionat li publication del articulette in li jurnal mentionat.

Noi Occidentalistes vell considerar it quam un grand privilegie, si noi vell posser juir li sympatie anc de NATURA E TECNICA. Yo do espera, que vu mey trovar it suficentmen interessant por far it conosset anc a vor letores.

Yo permisse me far remarcar, que it acte se pri un solution del problema del international lingue auxiliari quel totalmen difere de omni precedent provas in ti direction. Ma vice provar fabricar un tal lingue artificialmen e quasi ex necós, li autor de Occidental, prof. Edgar de Wahl, ha successat in maniere genial por talmen dir elevar su lingue ex li ja existent international vocabularium ques retrova se in un grand parte del europan lingues, talmen que Occidental, quo concerne naturalitá e eufonie, totmen ne es inferior al etnic lingues.

Si vu desira reciver ulterior informationes pri ti lingue, it sempre va esser me un grand plesura furnir tis.

Esperante reciver vor benevolent co-operation, yo saluta vos con max grand respect.

Vor servitor, Ld.

Sviss automobil-servicie alpin

On di que existe circa tri mill lingues in li munde, forsan plu mult, ma to on ne save. Tamen, ja suficent barrieres contra reciproc intercomprension. Ples imaginar tri mill manieres por expresser li sam cose, simultanmen anc tri mill impedimentes por comprender unaltru.

Ma hay un lingue quel aboli omni impediment, lingue quem comprende e concepte li membres de omni nation e lingue. It escarta omni impediment e barriere, líber e ínimpedit es li comprension e conception del objectes...to es li lingue del natura.

Vidente li imposant mirabilitás del natura, nasce in nos solmen admiration e respect, du emotiones expresset in sam maniere in omni lingues.

Ma u on vell comprender plu bon ti admirabil lingue del natura quam avan li Alpes! Puntas in zigzag, brilliant glacieros, aquas bruient, vast herbieras junte se a un harmonic image impressionant. Junt, ili es li paroles queles li natura adressa nos, paroles comprensibil al habitantes de omni zone, li lingue directmen penetrant in nor cordie e parlant a nor sentimentes.

Li arangeament de sviss tures alpin possibilisa nos penetrar sin dangere in li admirabil alpage. Viageante tra Svissia do ples ne omisser un tur per li post-automobil alpin del administration postal; sin dúbit it va lassar vos impressiones ínobliviabil.

(Excerpte de un prospecte del General Post-Direction in Bern)

Insignie de Occidental ...... Fr. 1.5

Covertes, postcartes con propaganda-textus, 100 ex. .............. Fr. 1.50