Cosmoglotta A 107 (mar-apr 1936)

COSMOGLOTTA, marte-april 1936. (Annu XV.) No 2 (107)

Li cronica apari in li suplement trimestral «INFORMATIONES»

BELL ARTES e MUSICA

Contene -- Li musica e li capilles. -- Li invention del gumme. -- Li National Gallery. -- Li vocabularium del centres de interesse: Bell artes. -- Li gravura sur linoleum. -- Li ex-libris. -- Un truc. -- Li caricatura. -- Li dadaisme. -- U li gustes es mutabil. -- Li influentie del musica sur li animales. -- Vocabularium del musica. -- Li acordeon. -- Li baston de chef de orchestre.

Verne. -- Aquarelle infantin.

(Metode del prof. R. Rothe, Wien.)

Li musica e li capilles

Mult musicantes havet li avantage de abundant capilles. In anteyan témpores, ili esset Beethoven, Berlioz, Paganini, Liszt, e plu proxim a nos: Fauré, Debussy, Paderewsky. Tamen on ne expectat que li musica vell esser reputat quam un regenerator capillari. Tamen, just to evenit. Un german scientist, professor in li universitá de Stuttgart, recomanda li musica quam li max bon medie far crescer li capilles. Secun le, ex cent compositores de musica, on trova solmen du calves, contra que li proportion ascende a 16% che li litteratores!

Li invention del gumme. -- Til li fine del XVIIIim secul, on utilisat, por efaciar li scritura, li crumel de pane, quel es ancor hodie usat del dessinatores. Solmen circum 1775 aparit li unesim gummes por efaciar, in cautchuc, queles esset inventet probabilmen del anglés chimist Priestley. Sr. Magelhano, quel vivet in ti epoca in Anglia anc auxiliat ti descovrition. Su monument existe in Oporto.

In comensa, e durant long témpor, li gumme por efaciar esset considerat quam un luxu. It esset nigri, o almen presc nigri e pro to it esset vendit sub li nómine de «pelle de negro». In li fine del XVIII-im secul, un micri pezze de gumme de circa 12 mm custat 4 frs. sviss.

Save vu que li National Gallery, li national anglés Museo de Anglia nascet apen ante 100 annus? Li orígine es in li colection de Angerstein quel includet solmen 38 picturas. Ti 38 picturas ha devenit hodie 3700, omnes de unesim rang. Ti colection hat esset comprat in 1823, ma solmen un annu plu tard li expense necessi esset votat del angles Parlament.

Abietes.

Pictura infantin in guache.

Metode

R. Rothe

Wien

( Austria.)

Li vocabularium del centres de interesse in li lingue international

Li modern pedagogie ha patientmen serchat li leges a queles es submisset a homan memorie. Mersí al tenaci labores de mult educatores, principalmen de Dr Decroly, de Bruxelles (de quel li no 92 de Cosmoglotta ha publicat li portrete), on save hodie que li paroles es evocat in li memorie secun lor afinitá e lor relationes de sens. Quande por exemple noi vole trovar li parol expressent li idé de «construction combustet» noi evoca foy, flamme, calore, pumpero, e finalmen noi trova li just expression «incendie». Sempre, quande noi sercha evocar un parol, noi pensa al altris de sam familie, del sam gruppe de idés. De to, li conclusion que li max bon medie aprender vocabules es studiar les gruppat secun li centres de interesse, de activitás; do ne secun li alfabetic dictionarium in quel ti paroles succede se in hasard sin relation de sens.

Pro que in un lingue international li sol desfacilitá es constituet, ne per li grammatica quel es sempre simplicissim, ma per li vocabularium, it es tre important usar un metode rational e rapid por li studie de ti vocabularium, secun li nov principies del centres de interesse.

Regretabilmen, li paroles in li dictionariums de Occidental til hodie es rangeat secun li órdine alfabetic. Li supra-citat parol incendie, por exemple, trova se inter imputar, incense, incidente, etc., inter queles existe null relation de sens. Do un tal list, benque tre comod por un consultation rapid, es ínutilisabil por li memorie quande it acte se evocar li paroles secun li act ínconscient constatat del psicologos.

In li national lingues, on ha do composit vocabulariums secun li centres de interesse, por docer plu rapidmen li lingue matrin al scoleros. Por exemple in german existe li «Deutscher-Wortschatz» de Schlessing-Wehrle, in francés li «Dictionnaire des idées suggérées par les mots», de Rouaix.

Foliettar li dictionarium alfabetic por traducter un textu es un labor tedant. Ma si li traductor posse antey consultar li list del paroles usat in li special dominia tractat, li traduction va esser mult plu rapid. Un altri utilitá de ti listes es monstrar quant rich e nuanciat es li vocabularium de Occidental. Null lingue international es plu rich, e tamen presc omni su paroles es ja internationalmen conosset e familiari. Occidental renunciat ti enorm erra del anterior sistemas quel pretendet vicear paroles international conosset per formationes inventet e íncomprensibil.

Por elaborar ti vocabularium del centres de interesse, noi utilisat principalmen li celebri «Recueil de mots français», de Pautex, revidet e corectet del genevesi linguist Charles Bailly. Li excellentie de ti libre es pruvat per li facte que it preterpassat li 60-im edition. Noi basat nor traductiones in prim sur li Wörterbuch Deutsch-Occidental de Joseph Gär. Li tot listes esset controlat del presidente del Academie de Occidental ante printation.

In fine, noi deve far remarcar que Cosmoglotta ha ja publicaat quasi complet vocabulariums concernent pluri centres de interesse. Por exemple in astronomie on trova un important articul in Cosmoglotta no 70. de Sr Pigal. Li elementes chimic ha esset enumerat de Sr. Janotta in no 95. Anc li no 77 ha publicat un long studie de Dr Wormser pri li artes del printation.

R. Bg.

Bell artes

Architectura. Construction, dom, palast, stil, pilar, pilastre, colonne, socle, base, fuste, pedestale, capitele, canalatura, cornis, tegment, peristil, colonnade (colonn-ade), intablament, intablatura, arc, arcage (arc-age), fris, plinte, portico, vulte, cupol, ogive, arc puntat, traverse, págode, eclesia, catedrale, archeolog, archeologie, exploration, excavation, antiquitá, obelisco, mumie. Scafotage, travage (trav-age), armatura (arma-t-ura).

Sculptura (sculpt-ura). Sculptor (sculpt-or), alegorie, statue, portrete, torso, statura, icone, idol, image, socle, pedestale, bass-relief, ciselatura, modellage. -- antiquero (antiqu-ero), antiquario (antiqu-ario).

Bell artes, ovre de arte, art-ovre, numismatica, numismat, medallie, medallion, camé, filigrane, esmalte, pendette.

Verbes: sculpter (sculpt-er), exbossar (ex-boss-ar), modellar, ciselar, formar, fassonar.

Dessin e pictura. Contura, esquisse, nuancie, siluette, ombre, signe, marca, strec, strie, linea, lineament, meandre, zig-zag, ornament (orna-ment), decoration, arabesca, volute, spirale, project, trate, sgraffitura. -- Exbossament (ex-bossa-ment), -age, portret, cap, facie, profil, image, ilustration, posa, caricatura, copie, diorama, panorama.

  • Perspective, plan, profil, projection horizontal, vertical, elevation, cup, cadre, bord.

-- Simbol, simbolisme (simbol-isme), simbolist (simbol-ist), emblema, atribute, blason, armes, insignie, garniment (garni-ment), placca, disc, aureol, nimb, coron, diadem, band, banderole, parafe, monogramm, stil renascentie, rococo, exposition, spectacul.

Geometrie. Linea rect, fractet, curv. Horizontale, verticale, perpendicul. -- Base, altore (alt-ore), longore (long-ore), largore (larg-ore), láter, sómmit, circul, centre, diametre, radie, tangente, secante, flech, arc, triangul, equilateral, scalen, isocel; rectangul, quadrat, paralelogramma, trapeze, trapezoid (trapez-oid), pentagon, hexagon, heptagon, octogon, decagon. -- Ove, ovale, elipse, parabol, hipérbol.

Instrumentes: Folie de paper, lineale, chablon, tabulette por dessin, dessin-plane, compasse, tira-lineas, tir-plum, tir-lineale, compass-bux, circul-bux, dessin-instrumentes, tush, crayon, porta-crayon, grafite, pastelle, crayon de colore, crete, pinsel, estompe, planc, paper, album, calca, copie, calca-paper, fusen, pan-crumel, gumm, platt-clove, squadre, cadre, cavalette, trestale, frame, palette, plancette.

Colorantes: Ocre, citron, carmine, rubore (rub-ore), rossore (ross-ore), rossitá (ross-itá), minium, sepia, indigo, neutral tinte, umbra, cinabre, vermillion, smeralde, cobalt, cerusse, blanc de plumbe, argente, aure, similor, talmi, auripelle. -- Pictura (pict-ura), pictage (pict-age), tintura (tint-ura), colorite, carnation, pigment, ferruine.

Colores: Blanc, nigri, gris, clar, obscur, yelb, rosi, rubi, purpur, scarlat, ross, fulvi(?), verdi, blu, brun, brunetti, violetti, orangi, moaré, lilas, azur, cindri-color. -- Blancatri (blanc-atri), nigratri, etc. -- Blu-pallid, obscur, etc. -- Colores complementari.

Artistes: Dessinator (dessin-ator), pictor (pict-or), pictero (pict-ero), colorero (color-ero), aquarellist (aquarell-ist), crayonist (crayon-ist), paisagist, portretist, caricaturist, gravor (grav-or), aquafortist (aqua-fort-ist), litografa, cromo-litografa.

Procedes: Pictura, gravura, cuprogravura (cupro-grav-ura), plum sanguine, guache, aquarelle, fresco, oleo, miniatura, aquaforte, litografie, lignogravura, xilografie, cromolitografie, linogravura, tapisseríe, gobelin.

Ceramica, petre, alabastre, marmor, porcelane, caolin, sand-petre, majólica, fayance, terracotta, vitre, cristalle. -- Vase, panse, coll, ped, anse, orel, plate, glasura, esmalte, verniss.

Adjectives: Pictoresc (pictor-esc), picturesc (pictur-esc), colorat (color-at), colorosi (color-osi), varie-, pluri, multicolori, incolori, sin color, descolorat, clar, obscur, livid, artistic, chic, jolli, elegant, simbolic, emblematic.

Verbes: dessinar, exbossar, picter, pinselar, colorar, descolorar, tinter, nuanciar, ombras, posir ombres, decorar, ornar, copiar, dessinar, calcar, decalcar, marcar, signar, jalonar, marcar per jalones, incadrar (in-cadr-ar), puntar, compassar, efaciar, essuyar, sgraffir, scrapar, rader, graver, simbolisar, portretar, imitar, contrafar, linear, alegorisar, respegular (re-spegul-ar), retuchar (re-tuchar), caricar, glaser, esmaltar.

Li gravura sur linoleum

Mult letores de Cosmoglotta es ja interessat per ti nov procede de reproduction e ili save que desde 2 annus li covriment de lor revúe e anc li interior (por exemple li págine 16 de 1936) es ornat de un gravura sur linoleum. Yo self posse bon parlar pri ti procede proque yo promoet su difusion in li landes occidental. Yo scrit li unesim brochura explicant in francés ti nov procede in decembre 1934 e un annu plu tard li edition de 2000 exemplares esset exhaustet.

Exemple de gravura sur linoleum.

Li success de ti procede explica per su rapiditá e su modicitá de precie. Durant que un cliché sur zinc besona pluri dies por su fabrication e custa circa 15 sviss frs. por li grandore de un post-cart, un cliché ex linoleum del sam grandore es gravet in minu quam un hor e custa circa... 30 cts. Por exemple li grand cliché del covriment (eclesia de Payerne in Svissia) esset gravet in 40 minutes secun un fotogramma. It es ver que li dessin con finesses ne conveni a ti specie de reproduction: por exemple li cliché del munde sur li duesim págine del covri es fat sur zinc, secun un grand dessin quel es reductet per fotografie...

In prim, quo es li linoleum? In facte, to es un recent invention. Li unesim fabrica esset creat in 1866. Ja in li VIIIim secul on usat por li cortines un verniss nominat linoleon contenent oleo de lin. De to venit li actual nominat linoleum quel es ormat de lin e del latin parol oleum (= oleo in Occidental). Ma li linoleum ne consiste solmen in oleo de lin (!); su soliditá ne vell esser suficent. In realitá it es composit principalmen ex corc, it es del cortice de un specie de querc, a quel on junte lin-oleo e anc micri quantitás de gumm e resine.

Li corc es triturat ante esser mixtet al lin-oleo. Esque vu vell divinar que ti operation del trituration es extremmen dangerosi? Li polve de corc, quel es tre levi, e quel expande se rapidmen in li aere, forma con ti ci un mixtura explosiv quel li scintilles del machine sufice por inflammar. On pretende mem que it es minu dangerosi manuar dinamite quam pulverisat corc.

Pos que li mixtura de corc e oleo forma un paste, on extende it sur un toale de jute quel es ancor visibil sur li reverse del linoleum.

Regardante un gravura sur linoleum (on di per abreviation: lino) on constata que li dessinator labora quam por li gravura sur ligne, per opositiones de blanc e nigri e per usa del sgraffituras (vide covriment de Cosmoglotta) por representar li demí-ombres. Li du procedes usa in facte presc li sam instrumentes. Ma li grand diferentie es que li lino es plu tendri, do plu facil a graver quam li ligne. Adplu li ligne ne posse dar mult exemplares (apen 500) pro que it deveni aplastat sur li presses del printerías. Pro to, li artistes quel vole publicar un gravura sur ligne in un revúe o libre es obligat far reproducter it antey sur un zinc-cliché, quo custa car. Con un linoleum, li afere es mult plu simplic. It sufice clovar li placca de linoleum sur un pezze de ligne havent circa 20 mm de spessore. Si li linoleum es spess de 3 mm, li cliché have un spessore corespondent a ti del lítteres de printeríe, it es 23 mm.

Un tal cliché es quasi ínconsumabil. Yo ha gravet un quel passat 40.000 vezes sub li presse sin esser damageat!

Por graver, on ne posse prender qualcunc lino. On deve selecter un qualitá sin ornamentes, do un-colori e tam tendri quam possibil por que li cultele posse laborar facilmen in it. In omni casus li linoleum incrustat ne es apt por li gravura pro que li gravero es sempre genat per li mult colores. Adplu li lino deve esser polit per un fin vitre-paper. Quande li placca es pret on copia sur it li dessin per tush.

E nu, on posse comensar li gravura. Til li ultim annus, it existet por ti scope solmen li tasca-cultele, medie tre primitiv per quel es explicat li non-interesse del artistes por ti medie de reproduction. It esset tande nominat li «arte del cultele». Ma hodie li comercie livera special instrumentes, to es micri culteles in form de V o de U, del grandore de un ordinari plum e quel on posse fixar a un tenette.

Per ti V-cultele, on cava omni partes blanc del dessine e li partes nigri apari in relief, quam in li gravura sur ligne. E in li printería, sol ti partes in relief es covrit de incre e poy marca in nigri li paper.

Noi vell posser dar multissim consilies e remarcas tecnic por obtener un irreprochabil gravura, ma to vell esser tro long. Nor scope ci es solmen dar un idé pri li avantages de ti nov procede.

Examinante li cadernes de Cosmoglotta in li du ultim annus nor letores va strax reconosser li gravuras fat sur linoleum: ili es sempre fat per superficies e strecas blanc e nigri sin demí-ombres. E ili va comprender qualmen noi posset ilustrar tam richmen nor revúe presc sin expenser moné por clichés quel custa tre car al altri jurnales. R. Bg.

Li ex-libris

Li amatores de libres, quel explora li exposituras del venditores de old-libres, sovente trova in li anterior facie del covriment un gravurette glutinat e portant ti paroles «ex-libris», con li nómine del ancian possessor del libre.

«Ex-libris» es un latin expression significant, quam on devina, «ex li libres». In omni landes civilisat on usa li latin paroles, benque on vell posser traducter it exactmen in lingue national, por exemple in german «aus den Büchern».

Per extension de sens, li término ex-libris ha finalmen designat li totalité del image. Ti image es selectet generalmen conform al gustes del possessor o con su profession. Li sol scope del ex-libris es indicar decorativmen li possessor del libre por que ti-ci ne perdi se. Do, to es un specie de armes heraldic, ma ti armes es personal e ne familial, e ne transmissibil a su infantes.

Li unesim question quel posi li persones interessat al heraldica es ti-ci: Esque yo ne vell posser crear mi propri armes? Ti desir es natural. Tamen it apare poc pretentiós inventer nov armes. Pro to, noi vell consiliar a ti amatores: Ples crear vor ex-libris: nequi va considerar to quam tro ambitiós e vu va posser composir it sin esser genat del regules rigid del heraldica (vide Cosmoglotta No 98).

Anc on ne deve obliviar un important avantage del ex-libris. Vu save que mult amatores have li trist hábitu pruntar partú libres e nequande rendir les. Ma quande li libre porta su ex-libris -- it es li nómine del proprietario -- it es desfacil al pruntator obliviar su deve.

Historie: On admisse generalmen que li ex-libris origina in Germania. Li Franceses self agnosce it. Por exemple, li revúe A.B.C. de Paris (julí 1926) publica: «Li ex-libres es un producte de Germania, it nascet in ti land ante li fine del XVim secul e it esset ta cultivat con plu grand success e passion quam che nos». In su libre «Ex-libris» publicat in 1925, Sr. Zur Westen precise que li ex-libris nascet in Germania in 1490. Ma in ultim témpor un autor sviss, Sr. Amweg ha pruvat que ja in 1464, un nobile de Neuveville (romand Svissia) nominat Grimaître, hat ja fat picter su armes e su iniciales sur folies de paper queles il glutinat in su libres quam marca de proprietá.

Li unesim ex-libris presc sempre utilisat li heraldica quam ornament, ma quande li nov arte penetrat in li borgesie, on esset naturalmen obligat recurrer a altri medies de ilustrationes: paisage, figuras, animales, etc. Hodie li creatores de ex-libris prefere un dessin conform a su propri gustes o un dessin memorant su profession. Por exemple, un apicultor selecte un ape, un musicante un violin, etc. Li celebri scientist August Forel, li max grand conossor del formicas, adoptet ti insecte sur su ex-libris.

Por obtener su ex-libris, on posse petir un dessin de un pictor. Ti dessin es inviat che un clichero quel fabrica un cliché sur zinc, poy un printator printa tam mult images quam on desira. On glutina ti images sur li facie interior del covriment e conserva un cert quantitá por li libres quel on va aquisiter plu tard.

Li colectiones de in 1490. Ma in ultim témpor un autor sviss, Sr. Amweg ha pruvat que ja in 1464, un nobile de Neuveville (romand Svissia) nominat Grimaître, hat ja fat picter su armes e su iniciales sur folies de paper queles il glutinat in su libres quam marca de proprietá.

Li unesim ex-libris presc sempre utilisat li heraldica quam ornament, ma quande li nov arte penetrat in li borgesie, on esset naturalmen obligat recurrer a altri medies de ilustrationes: paisage, figuras, animales, etc. Hodie li creatores de ex-libris prefere un dessin conform a su propri gustes o un dessin memorant su profession. Por exemple, un apicultor selecte un ape, un musicante un violin, etc. Li celebri scientist August Forel, li max grand conossor del formicas, adoptet ti insecte sur su ex-libris.

Por obtener su ex-libris, on posse petir un dessin de un pictor. Ti dessin es inviat che un clichero quel fabrica un cliché sur zinc, poy un printator printa tam mult images quam on desira. On glutina ti images sur li facie interior del covriment e conserva un cert quantitá por li libres quel on va aquisiter plu tard.

Li colectiones de in 1490. Ma in ultim témpor un autor sviss, Sr. Amweg ha pruvat que ja in 1464, un nobile de Neuveville (romand Svissia) nominat Grimaître, hat ja fat picter su armes e su iniciales sur folies de paper queles il glutinat in su libres quam marca de proprietá.

Li unesim ex-libris presc sempre utilisat li heraldica quam ornament, ma quande li nov arte penetrat in li borgesie, on esset naturalmen obligat recurrer a altri medies de ilustrationes: paisage, figuras, animales, etc. Hodie li creatores de ex-libris prefere un dessin conform a su propri gustes o un dessin memorant su profession. Por exemple, un apicultor selecte un ape, un musicante un violin, etc. Li celebri scientist August Forel, li max grand conossor del formicas, adoptet ti insecte sur su ex-libris.

Por obtener su ex-libris, on posse petir un dessin de un pictor. Ti dessin es inviat che un clichero quel fabrica un cliché sur zinc, poy un printator printa tam mult images quam on desira. On glutina ti images sur li facie interior del covriment e conserva un cert quantitá por li libres quel on va aquisiter plu tard.

Li colectiones de ex-libris. Desde long, li ex-libris es colectionat quam li post-marcas, per cambias inter li diferent landes. Existe mem societés quel gruppa li colectioneros e organisa li exchanges. On asserte que li max bell colection de ex-libris in li munde es ti del comte de Leiningen-Westerburg, quel possede circa 40.000 pezzes diferent.

Un truc: Un amator de arte esset viageant in Italia che un mercante de picturas de Venezia: il descovrit un Perugin datat de 1520, quel il obtenet presc por nullcos... 6.500 liras. Ma on save que un italian lege interdi lassar passar li frontiere al ovres del ancian pictores. Qualmen far? Nam li doane es ínflexibil.

Alor il fat picter, sur li old toale, li portrete del rey Victor-Emmanuel III. Li brav doaneros salutat e lassat passar li portrete de lor rey.

In Paris, on lava rapidmen per essentie; li visage del rey desapari e li truc es finit. Nequant, nam, in sam témpore quam li recent pictura, li ancian -- ti de Perugin, 1520 -- desapari anc por lassar aparir -- li portrete de Garibaldi!!!

Exemple de plum-dessin. Cliché La Concorde, Lausanne.

Li caricatura

Li caricatura es un art tre antiqui. Sur li vase del Grecos on vide por exemple Jupiter con chap de nocte portant un scale por visitar su amata Alcmene quel apari in li fenestre. On es surprisat constatar ye quant temeritá, li Antiquos risibilisat li sacri persones, li deos. Li scritor cristan Arnobe reprochat a su pagan adversarios ti manca de respect. Il dit: leges ha esset fat por protecter li reputation de chascun cive contra li calumnie e li mocada; ma simil protection mem ne existe in favor de vor deos quel chascun posse desdignar.

Ancor ante ne long li caricatura ha evoluet. Til li fine del ultim secul it besonat un textu por esser comprensibil. Li dessin esset principalmen li acompaniament de un textu. Ma finalmen it ha liberat se completmen: li caricatura explica se per se self e it ha comensat usar li color, con un intention decorativ.

Li rol del caricatura es enorm, universal e mem util. Per monstrar nor defectes, nor debilesses, nor erras, li caricaturist plena un function social: il auxilia nos corecter nos self tam bon quam un moralist vell far it.

It es facil constatar qualmen labora li caricaturist. Il exagera sempre li trates caracteristic ed un person; talmen li portrete sembla risibil, ma on reconosse tamen tre bon li person dessinat. Hodie li dessinatores humoristic have lor propri annual salon de picturas, in Paris, e li caricaturistes quam Gassier, Sennep, Bib e altres es tam famós quam li grand pictores del epoca. Ili labora principalmen in li dominia politic e secun natura. In Francia, li salones, li coridores del Senate e del Chambre del deputates ne es solmen li dominia del jurnalistes; li dessinatores anc have ta lor plazza e labora líbermen. Strax quande un politico mane ínmobil, li albums surti del tascas e li crayones in hasta fixa sur li paper alcun trates del modelle. On possede talmen pluri centenes de Briand, de Tardieu, de Blum.

E quo es max curiós es, que ti satire per li image nequande provoca protestationes. Mem si li victim del caricaturistes senti alcun despit vider se plu desbell quam ili es, ili nequande monstra lor malcontentie. E to posse esser considerat quam un grand privilegie del humoristic artistes. Li scritor ne beneficia ti amicitá. Si vu descri con sinceritá li portrete de un hom politic, il va considerar vor articul quam agressiv, ma córam su caricatura dessinat, li sam mann va subrider, si mem il ne es flattat. De u veni ti diferentie? To es tre desfacil a explicar.

Qualmen on deveni caricaturist? It es evident que on ne deveni tal solmen per volentie, on deve posseder un natural talent e poy developar it per long labores. Noi mey citar li casu de un del max celebri caricaturist de nor epoca: Sem.

Su ver nómine esset Georges Goursat. Su patre esset spicero in Périgueux (Francia). Li infante esset educat che li Jesuites, poy studiat li jure in Bordeaux. Pos har obtenet li licentie de jure, il renunciat li avocatura e preferet intrar quam unesim employate in li spicería de su patre.

Pro que il havet un real talent por li dessin, il comensat portretar li persones de su cité. Un amico consiliat le emigrar a Paris quel sol esset digni de su talent. Goursat tande installat se in li grand cité e selectet in comensa li pseudonim de Sem pro que un altri caricaturist ja conosset havet li nómine de Cham! Il devenit rapidmen celebri. Il esset un micri mann sempre in movement, frequentant principalmen li elegant circules. Sovente, mem, on videt le in nerecomandabil companie.

Bah! il dit con joca, mi du sestras es nonnas: ili prega por me, ili ne have altri cos a far!

Quam omni caricaturistes, Sem semblat improvisar su portretes. In realitá ante obtener ti images semblant apen esquissat, il devet sovente recomensar les durant pluri semanes, pluri mensus e mem pluri annus; il corectet les sin cessa per tre numerosi provas til quande il esset satisfat.

In fine, yo vole ancor examinar li question del caricatura del vispunctu interlinguistic. Li Idistes e ex-Idistes va saver con interesse que li parol «caricatura» esset li cause de un grav missuccess in lor movement. Vi pro quo:

Esperanto forma del radica karikatur-o, li verb karikatur-i e li nómine del dessinator karikatur-isto. Ma quande li Idistes volet adopter ti familie, ili constatat que to esset impossibil pro lor rigid regules de derivation. Departente del nómine on vell dever dir karikatur-o, karikatur-igar, karikatur-igisto, o departente del verb, on vell dir karikatur-ar, karikatur-uro, karikatur-isto. In ambi casus, on obtene un derivate ínnatural e mem comic. Pro to Couturat fat votar de su Academie Idistic un ingeniós solution: on adoptet li verb karikat-ar, de quel on posset derivat regularimen karikat-uro, ma li person devenit nominat karikat-isto, quel es solmen un «caricatura» del parol international caricaturist. Quande li grand amic de Couturat, li belgi major Lemaire, leet ti solution, il intrat in un furore e strax suplicat Couturat revocar ti decision «ridicul». Li long corespondentie inter Couturat e LEmaine quel yo sol til nu conosse monstra que li afere tornat al drama. Couturat volet li sacri logica, Lemaire defendet li naturalitá. Lemaire, hom tre rich, quel hat apoyat li difusion de Ido per su influentie e per pluri decenes de mill francs, ruptet con Couturat quel il acusat pri dictatura e li movement in Belgia, de quel il esset li ductor, bentost desaparit. Li desertion de Lemaire ha sempre esset un enigma por li Idistes: hodie ili posse saver que li ultra-logica de Couturat es li sol cause...

Li dadaisme

Li arte, quam li politica, have su extremistes, it ea del honest e scrupulosi copie til li follie. E proxim ti ultim on deve ya plazzar li dadaisme, ti génere extravagant, hodie morit, felicimen. Li orígines del dadaisme es in general sat poc conosset. Esque on save que it nascet in Svissia? In 1915, in Zürich, vivet un ruman studiante, nominat Tristan Tzara. On incontrat le in li circules del ínnumerabil emigrantes o desertores quel, durant li grand guerre hat refugit se in Svissia. Inter ti emigrantes trovat se alcun artistes, inter altri: cubistes, futuristes, e expressionistes, german pacifistes, Bulgares e anc russ revolutionarios. Lenin self esset ta, e ludet ye chac-lude e damas in li restorerías durant que circum le, on discusset pri politica.

Tande Tzara decidet, con su amicos, fundar un nov artistic scol quel devet esset un protestation contra li oficial arte, contra li socie, li li morale e li litteratura. Il apertet un dictionarium in hasard, e trovat li parol «da da», quel, quam on save, significa: fix idé un poc naiv e stult. Il strax decidet adopter it. Quande Tzara pronunciat ye li unesim vez ti nómine avan su disciples, «il provocat un extraordinari entusiasme», raconta nos un del persones present. To evenit li 8 februar 1916, ye clocca six del vésper, in li café del Terrasse, in Zürich. Esque vu vole un specimen del proclamation de ti yun mannes quel pretendet salvar li munde per lor invention:

«Dada sputa in li ocul del munde, ili declarat. Li vive es un repugnant enigma -- noi nega omnicos, noi es revoltat contra omnicos e noi vole li destruction de omni valores».

Poc témpor pos li fundation del movement, Tzara leet publicmen un poema de su composition in quel esset reunit «blu miel, un biciclist del colore de yelb sand, potte de excrementes, cangurús, dolores de ventre», omni to ligat de verses quam «bum, bum», «mbazé, mbazé, bazé, bazé, mleganga garou»!

Principalmen in Germania li dadaisme devenit violent. Por exemple in 1920, li policie devet cluder in Köln un exposition dadaistic, quel hat provocat violent protestationes che li honest homes. On arivat al sala passante tra un WC. public, e in li extremitá del galerie, on videt un yuna, in robe de comunion, recitar obscen poemas.

Ti absurd movement bentost morit. On trova ancor alcun tracies de it in li exposition del Pictores súper-índependent in Paris. Ma li homes passa con un sub-rise. Dada ne merita alquo plu mult. M. Besançon.

U li gustes es mutabil. -- Quande on constructet li famós turre Eiffel in Paris, li scritores e li artistes considerat it con furiós ocules.

Un die, durant li Exposition de 1889, li poet Verlaine decidet ear vider it. Sur un coche, il directet se vers li Champ de Mars. Strax quande il perceptet it, li poet intrat in un sacri furore. -- Cochero, il exclamat, demí-torn, demí-torn! Nequande yo videt un tal horrore. Ma to es odiosi, abominabil. To simila un candeliero!

Durant ti témpor, un imposant petition quel colectet mult signaturas in li circules artistic, protestat contra li nov monument, quel «desbellisat» Paris.

Ma, hodie, li idés ne es li sam; li scritores e omni progressistic pictores reva solmen pri it. Sr. J. Cocteau ha descrit «Li nov marites del turre Eiffel». Al «Prega sur li Acrópolis», M. Giraudoux ha substituet li «prega sur li turre Eiffel». Li turre apari in pluri picturas del doanero Rousseau. Ma li pictor li max entusiasmat es Delaunay pri quel un jurnalist ha dit: Il picte solmen li turre Eiffel e il picte it de omni manieres. Il picte it stant, cuchat, inclinat, lansant se in li aere quam un flech o cadent sur li suol quam un aeroplane.

In 1937, ye li international Exposition del artes decorativ, li Turre Eiffel va celebrar li cinquantenarie de su nascentie. Sub su enorm pilares es hodie constructet li palaces u va esser reunit li ultim creationes in li dominia del tecnic e artistic difusion: fotografie, television, information, presse, radiodifusion.

Parc in Wien (Austria)

Exemple de dessin per grafit-crayon

(Extraet de «der Baum im Zeichenunterricht» de Richard Rothe)

Li influentie del musica sur li animales

Qualmen li musica ne vell acter potentmen sur li nerves homan si li animales self es tam sensibil a it?

In prim on save que li canes es tre vividmen impresset de musica. On ne deve serchar exemples in li cités u li custom naturalmen modifica li natural temperament. Alcunes fisiologistes pretende que ti animales es dolorosimen impresset: to quo confirma ti assertion es li facte que tis, quel on lassa in libertá fugi ululante strax quande ili audi li unesim sones. Li naturalist Boitard raconta li historie de un can quel morit de dolore pro que on hat obligar it escutar longmen un musica avan quel it pussat acut crias.

On cita sammen li exemples de alcun altri animales morit pro li sam cause, e, inter altri, chuettes. Li cates anc miaula audiente sones del instrumentes; ma che ili li dolore es minu vivid e plu rar quam che li canes.

Lu contrari existe che altri animales, e on save con quel plesura li avies, principalmen li serine, escuta li arias. On vide les quelcvez aproximar se al instrument, restar ínmobil tam long quam ili audi sones, poy agitar lor ales por monstrar lor contentie.

Li fratre de Sr. de Wahl possede un canarí, quel adapta su cantada al musica de un gramofon in vermen artistic maniere, ne in li melodie self, ma in su improvisation admesurat al stil del musicalie. It es un ver juition audir le.

Li cavalle es anc tre sensibil al musica. Li trumpete, e in general omni cupre-instrumentes, sembla pleser a it plu quam li altris. Li arias militari anima e excita su ardore; su creste herisse se, su narices aperte se e treme quam por aspirar li sones; su oreles erecte se e su ocules scintilla. On save que in li torneyes, li cavalles dansat ye li ritme del musica e noi vide to ancor hodie in li circos.

Il alcun region de Germania e in li Tirol, li chasseros pretende que ili save adtraer li cervos cantante e li cervas ludente li flaute. On asserte que li animales rodent, e plu specialmen li castores e li rattes, have li sam sensation. Sovente, truppes de migrant acrobates monstra blanc rattes quel dansa sur li cord ye li son del instrumentes.

Li reptiles e li insectes anc posse esser influentiat del musica, por exemple li lacerte. Strax quande it audi un cantant voce o un instrument, it monstra per su movementes quant ti sensation es agreabil: it torna se e jace sive sur li dorse, sive sur su ventre o sur su láter quam por exposir omni partes de su córpor al sonori undes; ma it ne admisse omni species de musica; it es conossor in su gustes; li rauc voces e li bruient instrumentes desplese a it; ma it ama mult, in contrari, li dulci voces, li lent movementes e li tendri aries.

Alcun viageatores asserte que on adulcia li ferocitá del enorm crotale del Guyane per li son del flaute o per un convenient sifflada. In su «Viage in li Canada», Chateaubriand raconta har videt un furiós crotale, quel hat penetrat in un campament, calmar se ye li musica de un flaute e sequer li musicanto exter li loc.

Li arané es, inter omni insectes, ti quel es max sensibil al musica; it descende rapidmen along su files e avansa vers li loc u it audi sones: ta, it resta durant pluri hores til quande omnicos es finit. Sovente prisoneros ha amansat ti animales per ti maniere.

Vocabularium del musica

Musica vocal, instrumental, sacri, eclesial, militari, religiós, de chambre. (de camera), de orchestre. Opera, opera-comic, operette. -- Arie patriotic, national.

Pezzes: Studie, exercicie, cuplete, strof, refrane, quodlibet, musical selection, cantata, capricie, variationes, serenade, adagio, concerto, sonate, sonatine, simfonie, oratorio, marche, overtura, preludie, pastorale. canzon, canzonette (canzon-ette), canzonarium (canzon-arium), arie, himne, cantico, psalme, cantilene, rondo, intermedie, interlude, improvisation, yodle.

Eufonie: sonoritá, acorde, harmonie, modulation, melodie, ritme, mesur, cadentie, concordie, timbre, sincope, dissonantie (dis-son-antie), cacofonie, batte, colp, ton major, minor. -- Unison, ters, quart, octave, trill, voce-rulada. -- Solo, duo, trio, tersette, quatuor, quartette, quintette, sextette, septette.

Notationes: Scale, solfegie, note, son, gamme, clave, armatura. not-lineas, note rond, blanc, nigri. ottesim de rond note, organ-punctu, pausa, dieze, bemoll, biquadrat, triole.

Cantatores e luderos: Societé coral, cantativ, corifé, chef de cor, corist (cor-ist), capelle, solist, fanfare, orchestre, compositor (componist), acompaniator, musicante, musician, tenor, sopran, mezzo-sopran, contralto, basse bariton, pector-voce, cap-voce, falsette, virtuoso, maestro, capell-maestro, minstrel, pian-ist, accordeon-ist, tambur-ist, trumpet-ist, harp-ist, mandolin-ist, guitarr-ist, citar-ist, organ-ist, hobo-ist, corn-ist.

Cord-instrumentes: piano, forte-piano, violine, accordeon, harmonica, violon-cello, cello, viola d'amore, lire, lute, harp, citar, guitarre, mandoline, clavecin, pianola, alto, bassviol, contrabass.

Vent-instrumentes: Organ, harmonium, harmonica, piston trumpet, clarion, cornett, flaute corn, hoboe, basson, clarinette, bocc-harmonica, acordeon, torn-organ, trombon, saxofon, cornamuse, eol-harp, vent-harp. -- Tambur, cimbal, gong, tam-tam, tamburin, castaniette, triangul, cloche, tintin-ette, timbal, timpan.

Partes del instrumentes e accessories: diapason, metronom, corde, clave, pedal, tast, tastatura, registre, cor-pupitre, surdine, cavalette, colofonie.

Dansas: bal, mascarade, balett, vals, galop, rondo, mazurka, polka, scottisch, polonese, quadrille, cotilion, menuett, gavotte, bolero, fandango, matchiche sarabande, tzarda, tango, fox-trott, java, shimmy, black-botom, charleston, paso doble, samba.

Adjectives: voc-al, instrument-al, sonori, harmoni-c, harmoni-os, dulci, melodi-c, express-iv, sentiment-al, ritm-ic, melodi-os, just, filharmoni-c, -- dissonant, discordant, in-harmonic, cacofonic, fals.

Verbes: chiripar, pipiar, batter li mesura, batter li tempo, musicar, studiar, composir, chiffrar, des-chiffrar, ataccar, preluder, sincopar, prender li ton, dar li ton, tremolar, improvisar, cantar, luder, cantettar, yodlar, sonar, tamburar.

1.1 Li términos musical in Occidental

Un lingue international es tant plu bon quant it include li términos ja international. In li dominia musical, on save que li términos es ja international e que ili esset furnit del italian lingue. It es evident que li lingue international a propagar ne deve esser italianisat pro to, ma tamen si, per su base, li selection de su afixes e per su regules de derivation, li lingue retrova anc li paroles musical ja conosset, to es un grand avantagie a emfasar pro li ja vast difusion del musica sur li tot terre in general.

E Occidental precismen es talmen bon constructet que it forma términos musical presc identic a tis de italian. Nor lingue es ti quel aproxima se max mult al internationalitá ja aquisitet in ti dominia. E ti resultate es tam plus remarcabil que li derivates in Occidental ne es adoptet pro inertie, ma es format regularimen de un radica (Noi indica ti derivation per un strec in li sequent listes). Li musicantes va do considerar Occidental quam un lingue ja familiari e un pezze de musica de quel li movement es notat in Occidental va esser strax clar in li tot munde.

ItalianOccidental
affettuosoafectuós
agitatoagitat
allegramentealegri-men
amabileama-bil
amorosoamor-ós
animatoanim-at
appassionnatopassion-at
ben marcatobon marcat
brillantebrillia-nt
cantabilecanta-bil
commodocomod
con allegrezzacon alegr-esse
con animacon ánima
con briocon vive
con calorecon cal-ore
con espressionecon express-ion
con fierezzacon fier-esse
con fuococon foy
con graziacon gracie
con motocon move-ment
crascendocresce-nt-e
decrescendode-cresc-ent-e
delicatodelicat
diminuendodiminue-nt-e
dolcedulci
dolcissimodulc-issim
energicoenerg-ic
espressivoex-press-iv
fieramentefier-men
fortefort
fortissimofort-issim
furiosofuri-ós
giocosogay, joc-ós
grandiosograndios
graziosograci-ós
leggierolevi
maestosomajest-ós
mezza vocedemí voce
mezzo fortedemí fort
mezzo pianodemí pian
morendomori-ent
perdendosiperdi-ente se
pianopian
pianissimopian-issim
piano-fortepiani-fort
rinforzandore-in-fort-ia-nt-e
risolutoresolut
scherzoviv-id e gay
sforzandoin-fort-ia-nt-e
sforzatoatacca-nt-e subit-men
un poco pianoun poc pian

Li acordeon

Li aparition del acordeon evenit in 1827. Ti curios instrument esset inventet, on dit, de un cert Buffat, francés cive de quel li vive e li merites ne esset til nu emfasat de un historiano.

It es ver que li accordeon manet long rudimentari in su primitiv aspecte. Solmen durant li ultim decennies, li successiv ameliorationes ductet al creation de ti accordeones diatonic e cromatic ex queles cert virtuoses successa traer concertes in salones e salas de concert. On posse dir hodie que li accordeones es expandet sur li tot munde.

It ha devenit li preferet interprete del populari sentimentalitá, mersí a su voce sive bass, sive ángelic, sive plendiv, gemient o nasillant. Sur li aqua del oceanes, it es li amico del marineros de queles it lulla li nostalgies. In li lontan insules, it acompania li dulci creolic canzones e ritma li tangos, li javas, li rumbas. In Italia, in Hispania, it marca li passu del tarentellas e del fandagos. In Bretagne (Francia), it es, con li «biniu», li sol musica. In li «bal-musette» parisan, it fa dansar li bellas e li professionales del coreografie.

Ma, precipue durant li grand guerre, it ha devenit li orchestre del cantonament e li amico del tranchés. It ha viceat partú li violin, partú u on besona un instrument potent e facilmen transportabil. Li popul ha mem marcat su ver rol per li supernomine de «piano con bretelles»!

In Russia, it es quasi li national instrumente populari.

Li baston de chef de orchestre

Li musicant frances Lulli es li inventor del baston de chef de orchestre. Li chef-musicant, che li antiquos, marcat li mesura sive per li movement del ped, sive per reuniar li fingres del dextri manu in li palme del levul manu. Anc ili usat li claccadas del shelles, del osses de conches -- de to li orígine del castaniettes.

Lulli, li unesim, ne savente qualmen inculcar a su violonistes li sentiment del mesura, armat se de un baston alt de six pedes, con quel il frappat ne sur li suol, ma sur su pede. Li vúlnere, in unesim sin importantie, devenit bentost gangrenosi pro manca de cuidas e causat li morte de Lulli.

Li baston continuat su rol til li fine del 18-im secul. Poy Strauss imaginat li baston de mesura. Pos su morte, in 1849, in un populari concert in Wien, li max old del violinistes ofertat a Joh. Strauss quel succedet a su patre, avan 3 mil spectatores, ti devenit celebri. Ti de Meyerbeer esset ex plen argente. Mozart ductet cores in Salzburg con baston ivorin. On atribue a Hamebeck li invention, in li Opera de Paris, in 1821, del conosset colpes de arcette sur li pulpit, colpes quel imposi ínmediatmen li silentie in li sala.