Cosmoglotta A 81 (mar-apr 1932)

Oficial organ bimensual del Occidental-Union

Consacrat al developation, propaganda e aplication de

LINGUE INTERNATIONAL OCCIDENTAL

REDACTION (manuscrites, printates de exchange e por recension):

A. Z RAMSTEDT, 1, Helsingfors, Finland.

ADMINISTRATION (abonnamentes, subventiones, expedition de Cosmoglotta):

COSMOGLOTTA, Box 171, Stockholm, Svedia. (Post-chec-conto 53 868)

Annu XI N:0 2 Marte-April 1932 (Numeró 81)

Li linguistes e li interlinguistica

It es generalmen conosset, que li majorité del universitari linguistes ha preferet ignorar li question pri un international auxiliari lingue. Quelc linguistes ha esset mem apert antagonistes del tot idé, rejectente it pro pur teoretic objectiones. Quande li Société de Linguistique esset fundat in Paris 1866, on pensat necessi stipular in li statutes: «Li Societé ne admisse alcun comunication concernent, sive li orígine del lingue, sive li creation de un lingue universal». Ma li témpores muta se, e li linguistes con ili. Durant li ultim decennies mult prominent linguistes, in presc omni civilisat nationes, fa se publicmen incriminat contra tal statutes per monstrar interesse por li idé e mem esser protagonistes de it. E quo es tre remarcabil -- in li forsan maxim autoritativ modern manuale del indoeuropan linguistica footnote:[Jos. Schrijnen: Einführung in das Studium der Indogermanischen Sprachwissenschaft, Heidelberg, 1921, WInter's Universitätsbuchhandlung, li XIV volume del Indogermanische Bibliothek, editet del professores H. Hirt e W. Streitberg.], li autor, li ilustri dr JOS. SCHRIJNEN, professor in li statal universitá de Utrecht, tracta seriosmen anc nor problema. Yo cita e traducte:


Nationes, queles maxim mult ha aproximat se culturalmen, monstra anc in lor lingues li maxim grand cultural afinitá -- ples comparar p. ex. francés e anglés e li slavic lingues. -- Un completmen conform west-europan national cultura vell ducter anc a un sempre plu intim afinitá del europan lingues.

Esque on va arivar jamá a ta, es naturalmen tre íncert e dubitabil. Interim, li extern cultural afinitá, abstraet de omni national relationes, posse ne solmen presentar postulationes, ma anc garantir un considerabil success al eforties por creation de un Universal Lingue. Un descolorat, international lingue, quel es intentet por cert, civilisat circules e por un modest usation, un universal lingue in servicie de quelc tre general, international cultur-besones, jurnalistic, tecnical e scientific, have in fact su jure de existentie e anc chance de success. Talmen ha nascet Volapük, Idiom neutral, Langue bleue, Universal, Esperanto, Ido, etc. Un tal artificial lingue es quam auxiliari lingue mem tre desirabil por diminuer ti dissipation de energie, quel altrimen es conectet al difusion de idés extra restrictet, national circules. SCHUCHARDT e JESPERSEN pro to ne sta tam ínamical al problema quam li maxim mult altri linguistes.

Li desfacilitás tamen ne es despreciand. Quant minu un tal auxiliari lingue tene se inter li supramentionat límites, tant plu it va esser subjectet a grand transformationes. Quant plu grand li difusion, tant plu considerabil va esser tal alterationes, pro national e social influenties, e to es plu rejectibil por un artificial lingue, a quel li regulativ unitá manca. Chascun popul va introducter alquo de su propri sintax e signification del paroles, de su propri lingual usu. Li medieval latin, parlat de clericos e erudites, apen posse valer quam modell, proque ti parlat latin sempre stat in contacte con li classic scrit latin. Anc li sempre changeant pronunciation va causar grand desfacilitá, benque on ne posse negar, que li tendentie a dialectisation ci ne posse efecter tam fort quam in li vivent national lingues.

In omni casus, un tal lingue nequande mey perdir su caractere de un surogat-lingue, un auxiliari lingue. Omni personal elementes deve restar lontan de it, nam li national element afectional posse exister solmen in un «organic» lingue e it manca ja in li superior strates del plu uniform national cultur-lingue.


Li simpatie por nor idé, quel li citat paragrafes monstra, es por nos cause de joy. Yo ha cursivat ti paroles, apare specialmen memorabil.

Li desfacilitás, pri queles prof. Schrijnen parla, ne deve deterrer. Ti centrifugial forties, queles in anteyan, minu civilisat epocas causat numerosi dialectes, ha esset superat in nor témpore per centripetal forties, queles ha ductet e ducte al desaparition del dialectes e al predomination del oficial form del lingues, mersí al uniform democratic education del masses. On posse con jure suposir, que li dialectisation del lingue international va esser contraactet per simil forties. Li sempre crescent plu intim relationes inter li nationes va impedir introduction de national idiomatismes. Li practica va docer homes expresser se talmen, que ili va esser comprendet partú. Li manca de afectional elementes posse quelctémpore vermen esser un manca, ma forsan plu sovente un merite. Proque li interlingue es un extran lingue por omnes, nequi posse criticar li stil. Ti, qui deve scrir in foren lingues, comprende to e va benedir un artificial interlingue.

Ma li maxim grand desfacilitá, quel prof. Schrijnen ne mentiona, es forsan li creation de complet vocabulariums por li interlingue. Ili deve esser vermen suficent e immediatmen parat por usation in omni dominias del modern cultural vive: navigation e comercie, tecnica e professiones, artes e scienties, etc. Malgré quarantannual public activitá, malgré litteratura e lexicos, manca p.ex. in Esperanto ancor un juridic terminologie! Ma de altri látere, mult «nov» nationes ha devet e ancor hodie deve luctar con li sam desfacilitá, quande ili vole elevar su lingue al nivelle del old cultural lingues. Noi ha videt ante nor ocules, qualmen p.ex. li finno-ugric lingues, queles ante du o tri generationes presc ne possedet un litteratura, ha perfectionat su vocabulariums, sovente in artificial maniere. Si ili ha superat li desfacilitás con success, quant plu facil to deve esser por un naturalistic interlingue quam Occidental! Li finnic lingue ha devet inrichar su vocabularium per autonom novcreationes. Li mecanistic interlingues, quam Esperanto, have un tre povri propri sistema de derivation e ili ne posse assimilar extran paroles sin mutilar les a caricaturas. In contrast a ili, Occidental basa se sur li modern cultural lingues e pro to posse ne solmen direct incorporar li tot, rich international vocabularium, ma anc hauster ex li grand national lingues, e secun beson, anc crear nov expressiones, pro su developat sistema de derivation.

Ma necessi es -- labor e entusiasme. Qui va esser plu competent por ti labor, si ne li linguistes? Pro to ili deve esser colaboratores del interlinguistes, e ne spectatores.

A.Z.R.


Omni subventiones es usat por amplification e amelioration del revúe. COSMOGLOTTA es li ductent organ del modern interlinguistica!


Latino sine Flexione

«Interlingua: lingua, producto in modo consciente, com intentione de elimina difficultates causato per diversitates de linguas nationale.» Talmen sr Szilágye defini li término interlingue in su «Dictionario terminologico de Interlinguistica». Noi pensat, que to es un bon definition, quel omni interlinguistes es parat acceptar. Il addi, que li término interlingua es sovente usat «in modo erroneo sicut synosymo de Latino sine Flexione. Primum, Interlingua es uso sicut nomino de imaginario Lingua Internationale de futuro, post sicut nomine generico de omne tale idioma». To ha esset publicat recentmen in Schola et Vita, li organ del Academia pro Interlingua in Torino. Ma, regretabilmen, li interlinguistes sembla ne posser concordar pri alquo. Du prominent membres del sam Academia asserte nu, que it es fals usar Latino sine Flexione quam synonyme por lor interlingue. Li nómine interlingua vell esser li proprietá de lor Academia! Li presidente. prof. Peano, declara: «Interlingua resulta (= va resulta?) ex labores presente et futuro de Academia». Nu, it sembla evident, que li resultates de omni interlinguistic «academies» va esser interlingues, e pro to it es necessi, que li Academia in Torino adopte un special nómine por su specie. Existe ja un generalmen conosset e usat: Latino sine Flexione, un tre caracterisant! Pro quo it ne es bon? Li lingual usu, ti tiranno, ja ha decidet, quo significa «interlingue».

On ha dit, que interlinguistes ne deve imitar mercatores, ergo ne pretender pri patentes. Ma, lass nos un moment imaginar, que li Academia in Torino tamen vell presentar un aplication pri patente por li nómine Interlingua a alcun patent-oficie! Quel descrition ili vell dar? Sr P. declara, que «Interlingua indica lingua conforme a deliberationes de Academia», e sr M. informa nos, que «homo vide, que Academia limita (=ha limitat?) suo deliberationes ad punctos super que opiniones de socios es concorde, que ceterum, es puncto fundamentale». Si to significa (un frase in Latino sine Flexione posse ya haver mult significationes), que li Academia insiste solmen pri ti 12 punctus, queles li majorité del membres ha adoptet quam «propositiones» o «consilios» de Academia, e que omni altri coses es privat opiniones del membres, it es evident, que li Academia in Torino ne possede un lingue, por quel it vell posser postular li exclusiv proprietari jure del nómine Interlingua. Chascun membre del Academia es exhortat self elaborar un complet interlingue, secun li directives del Academia. Ma to quo li 12 punctus directiv contene, es solmen propositiones o consilies de un embrion de un project de un interlingue. Sr P. declara, que «Academia adopte vocabulario de nullo auctore speciale» e un vocabularium elaborat del Academia self ancor ne existe. Li membres comunica in li organe de Academia, que ili studia «non ad mutatione sed ad completione de Latino sine Flexione aut Interlingua». Ma, «dissensiones inter interlinguas es magno». Qualmen expresser p.ex. li tempores del verbes? Solmen quelc exemples del resultates de ti studias:

Preterite (Occidental esset): A e es, B i es, C ante es, D er en, F jam es, etc. etc.

Future (Occidental va esser): A i es, B u es, C post es, E for en, etc.

Conditionale (Occidental vell esser): A x es, B ix es, B er es, B es ere, E fors en, F an es, G i ad es, etc.

Existe un grand númere de simil propositiones, ma sufice.

Esque li propositiones ne es in conformitá con li consilies del Academia? Si ne, noi expecta un public rectification. O esque li consilies es tam ínsuficent, que ili ducte a tal absurditás? Prof. P. scrit unquande: «Academia pro Interlingua, societate scientifico, es sempre libero ad omne experimento. Majoritate hodie adopta «Latino sine Flexione», composito ex vocabulos internationale in orthographia latino. Isto lingua non habe grammatica, non vocabulario proprio, servi a nos e suffice.» Suffice?

Prof. Jespersen scrit unquande: «Ti qui crede que ti ínorganic lingue posse esser usat por omni besones de homes, qui ne ha trapassat li purgatoria del latin-scol, es captivat in un strangi self-deception.» Suffice!

A.Z.R.

Henning Berger e su astut cat

Anders Österling raconta pri li morit Svedic autor, Henning Berger in li jurnale Svenska Dagbladet li sequent pretti historie:


Quande yo visitat Berger in Köbenhavn, il vivet in su grand chambres con su famosi cato Zeppe, a quel il ha dedicat un de su romanes. Il declarat se parat dar me un convictiv pruva pri li inteligentie de su domestic animale. Per falsetti voce, quel il sempre usat parlante al cat, il questionat Zeppe: «U es li ultim libre de Oncle Österling?» Zeppe strax movet se e monstrat -- pos quelc serchada -- per su velvet-patte a un vacui loc in li biblioteca. -- «Tu vide nu», li possessor de Zeppe dit, «que il es rect: tu ne ha ancor misset me tui ultim libre.» Li reprimande ne posset esser fat in plu amabil maniere.


Li principie de necessitá e suficentie

De prof. Ric Berger, Morges, Svissia.

Constatante mult irregularitás in li usation del afixes in Esperanto, Couturat publicat in 1907 un brochura: «Étude sur la derivation en Esperanto», in quel il exposit li necessitá de precis, «logic» regules. Tal regules esset aplicat in Ido, durant que Esperanto continuat conservar su elasticitá, e li sistema de Ido esset acrimen criticat de esperantistes. Dr René de Saussure formulat circum 1910 un principie «scientific» por justificar li derivation de Esperanto: «li principie de necessitá e suficentie». It es li principie de minimal pena, quel, secun Saussure, «reye omni lingues vivent»: on deve usar omni afixes necessi por expresser li idé, ma nequo plu!

Convictet adversario del derivation de Ido, Saussure adopte li pseudonim «Antido» (Anti-ido), e critica specialmen li derivation: substantive-verb, quam to «pedantic». Li direct derivation, admisset in omni lingues natural, es prohibit in Ido. On ne deve dir butonar, coronar, martellar, ma butonagar, kronizar, martelagar. Per analisar li paroles Antido monstra, que li idé de action es ja trovat in li finale -ar. In consequentie li sufixes -ag-, -iz-, -if- in Ido es parasites, ergo contrari al principie de suficentie. Antido critica anc un altri derivation de Ido: adjective-substantive. In Esperanto on adjunte -ul al adjectives, si on vole indicar person, proque li -o sol ne sufice, essente li finale de un substantive quelcunc. Del adjective granda, Esperanto deriva grandulo = un grand mann, nam grando ne contene li idé de person. Couturat hat mocat ti sufix -ulo, afirmante que per convention on posse admisser, que grando, avaro, etc., significa homes, ma que por li qualitá on deve dir grandeso, avareso, etc.

Ples remarcar ti assertiones quasi «cruceant»! In li derivation substantive-verb Ido ne admisse li direct metode, malgré li exemple del natural lingues, e Esperanto postula it; in li derivation adjective-substantive Ido postula li direct metode secun li exemple del naturalitá e Esperanto ne admisse it!

It es clar, que Antido-Saussure oposi se al derivation de Ido. Ma il diverge anc de Esperanto concernent li formationes del substantives de qualitá. P.ex. parol «utileco» de Esperanto (Occidental utilitá) es un pleonasme secun Saussure. Il asserte que «utilo» es suficent!

Por demonstrar quam ilusori es li aplication e li utilitá del principie pri necessitá e suficentie un sol frase sufice ex Nov-Esperanto, li lingue creat de Saussure e in quel il crede que il ha aplicat su bon principie rigorosmen:


La filo manjis tri bona pirun.


In ti curt frase il self fa 4 culpes contra su propri principie! In prim, li idé substantivic es ja contenet in fil, do li finale o es un pleonasme. Poy, bona: a es un finale ínutil pro que bon es ja un adjective per se self. Poy, pirun pecca ancor du vezes: proque li idé de plurale es ja contenet in li numerale tri, li littere n, indicant plurale, es un pleonasme. Finalmen, li marca de acusative u, es sin alcun necessitá. On save tre bon, que li pires ne posse manjar li filies. Ergo, vermen conform a su principie pri necessitá e suficentie Saussure vell dever dir:


La fil manjis tri bon pir.


Li principies de Saussure ha esset adoptet oficial del Esperanto-Academie ante plur annus. Ma tamen, si on examina li publicationes de Esperanto, on constata, que li substantives per -eco continua florear! Li cause es, que li aprobatores de Saussure obliviat li existentie de alquo plu potent e plu ver quam li «principies de Antido»: li instinct de analogie. In fact, li lingues europan usa generalmen un sufix de qualitá, itá, ité, ity, -idad. Mem li oficial jurnale «Esperanto» constata: «Li regules adoptet de sr de Saussure e pos il de quelc esperantistes, abolir li sufix -ec pos adjectivic radicas, sembla nos peccar contra li lingual instinct. In omni lingues, on monstra li qualitá per special sufix, quel on adjunte al adjectives primitiv o derivat.»

Ti judicament noi aproba completmen. In un conflicte inter lingual instincte de omni homes e teoretic principie de un mann, li victorie ne es dubitabil. In realitá li prinncipie de Saussure es, quam tis de Couturat, un ínutil intrusion, in li dominia del linguistica, de idés apartenent a totalmen altri scienties.

Li utilitá del cánabe

Un farmero esset semant su agre quande quelc yun vagabundes passat preter it e criat a il in insolent ton: «Bravo, old mann, labora tu por nos, qui fa nequo! It es noi qui va recoltar li fructes de tui labor!»

  • «Yo desira de mi tot cordie», replicat li paisano, «que vor desir va esser realisat, nam yo es semant semes de cánabe, e it vell esser excellent, si vu unquande va esser pendet per cordes canabin!»

Etimologic reflectiones I. Cupre

Noi parla, noi usa paroles, sin meditar, de u noi ha recivet les. Noi manua les quam omnidiari monetes. No, in plu índiferent maniere. Noi save, que li monetes de cupre es stampat in li monetiera in li metropole, e forsan que li cupre veni del cuprieras, situat in ti o ti provincie. Ma de u noi ha recivet p.ex. just li parol: cupre?

Un grand númere de nationes usa it: H cobre, F cuivre, D Kupfer, A copper, Da Kobber, Sv koppar, Fi kupari, etc. Li diferent formes deriva de L cuprum, un populari latin abreviation de: aes Cyprium, to es, li metalle de Cypros (Gr Kupros), li conosset insul in li ost parte de Mediterran Mare. Noi comprende que li nómine del bell insul ha esset difuset talmen, proque li antiqui civilisation recivet cupre de Cyprus, e in fact, ja Homeros parla pri li rich minieras de Kupros.

Li latin aes esset in plurale aera. Ti form significat in prim pezzes de cupre, anc moné -- on payat ya per monetes de cupre -- poy un summa, poy un númere, e in li modern lingues aera (era) significa un númere de annus, un periode! Témpore es moné!

Li parol aes deve esser tre old. It existe in sanscrit quam ayas, in gotic ais, in old anglés ar, in modern anglés ore, in medieval german er con li derivate erin, de quel li modern german ehern. Old german havet anc li form erizzi, de quel li modern german Erz.

In li latin existet un derivate aenus, originarimen aesnos, a quel coresponde in li gotic aisarn, eisarn, old german isarn e isan, de quel poy li modern german Eisen. In old anglés it esset isern, iren, de quel li modern anglés iron.

Ma li germanic popules sembla har aprendet li parol tra li celtes. It esset in gallic isarno, in iric iarn, quel similea li scandinavic jern o järn. Ma in li modern lingues solmen A ore e G Erz significa rud metalle, li altri formes ferro, ergo un specialisation del signification.

Ma noi devia nos del tema.

Noi incontra strangi problemas. Kupros, li nómine del insul, sembla esser un traduction de un altri, ancor plu antiqui nómine del insul, quel esset conservat in old egiptian: Ayasya. Noi trova que li radica de ti nómine es li sam quam li proto-indoeuropan ayas! Esque ayas = metall, cupre, es originarimen un egiptian o indo-europan parol?

Ma qui hat rebaptisat Ayasya per Kupros? Certmen ne li grecos, queles in lor lingue ne havet li radias ni ayas, ni cupre. Ma on ha trovat in un apocrific lingue, li elamitic, parlat in Mesopotamia circa 2500 annus ante Cristo, un parol: kupar, quel significa exactmen cupre!

Quo es remarcabil es to, que li maxim antiqui e li maxim oriental form conosset, li elamite kupar, coincide con li maxim nordic, li finnic kupari, pruntat maxim recent. Noi have plur altri exemples de simil circules de vive del paroles. Pos migration tra millennies e lontan landes un parol posse reciver retro su originari form. P.ex. vin esset in grec oinos, de woinos, pruntat de un asiatic lingue, u it esset wain. E nu, in li modern anglés it es denov pronunciat: wain!

Yes, li parol cupre ducte nos retro a prehistoric culturas de Avan-Asia. Mult international cultur-paroles have li sam orígine e un astonant, íncredibil etá. Ínconosset popules, queles vivet unquande, mult millennies retro, ha usat les. Li popules ha morit, ma lor paroles vive. Ne solmen in li comensa esset li parol, ma it va esser anc long pos li fine! Li paroles es plu eterni quam noi homes e nor ovres.

Pro to noi debe les un poc plu respect.

A.Z.R.

Caesar ne supra grammaticos

C. Suetonius Tranquillus, li roman historico, raconta in un de su libres, que M.P. Marcellus, li roman grammatico, audaciat unquande criticar mem Tiberius, li grand imperator, pro alcun lingual errore. Un del cortesanes present, Ateius Capita, remarcat, que etsi li parol ne vell esser bon latin, it va esser to in li future. Marcellus tamen negat li justitá de un tal suposition e adjuntet, tornante se al imperator: «Tu enim, Caesar, civitatem dare potes hominibus, verbis non potes.» (Tu, Caesar, tu posse dar civitá a homes, a paroles tu ne posse). Desde ti incidente on di: «Caesar ne supra grammaticos».

A.Z.R.

Recreation

De Aldous Huxley, li ductent modern anglés autor.

Benque on cultiva sport ho-témpore in omni civilisat landes, noi angleses posse esser fieri, que Anglia es li land natal e classic del sport, quel ha expandet se de nos tra li tot munde.

Sport, sport... yo clude li ocules e in spíritu yo vide currer un enorm multité de homes al sport-arenas de Epsom, Oxford, Cambridge, por assister li curses, bot-regattas e altri arangeamentes de sport. Yo pensa al ski-sport, al bobsleigh e patin-sport. Admirabil es li ínfatigabil perseverantie del sportistes, qui omni die durant hores malgré frequent accidentes, contusiones de pelle, fracturas de gambe etc. exerci con un persistentie, quel vell esser digni de un plu bon cose. Yo confesse, que benque momentanmen pro sanitari motives e por juir li natura, yo patina quelc hores de omni pos-midie e tande anc curre sur skis, tamen un ver entusiasme de sport manca me; yo ne ama trenar por un sport, quam un sclave de galere -- ma yo anc ne aprecia esser spectator de un sportic eveniment.

Yo ne cuida pri ti activitás inter li quar mures, queles mi contemporanes nomina amusament. Ti sportistes reveni del sport-plazza in li hotel, balnea, changea vestimentes, dinea. Li jazz-capelle comensa su barbaric musica -- li juientes dansa, sede in li pauses ci e ta, fuma, joca e trinca, comensa tamen dansar denove automaticmen, si «li voce del mastro», li grammofon, sona subitmen ex alcun angul. Li aer deveni plu dens, plu fumosi, plu calid e plu mal -- til que ti «juientes» fini li véspere circa clocca un o du del matin. Talmen es li circumstanties partú sive in li hoteles, cabarettes, casinos, restaurantes, in li Dolomites, in London, Shanghai, Vienna, Sidney e New York. Talmen ili passa li dies e vésperes apaticmen e sin volentie quam sclaves, por me un fact, digni de reflectiones, nam yo vell tre desirar saver, ca ti ci homes, qui tam heroicmen devoe se al amusamentes, vermen jui ti process in tal maniere, quam on suposi in general. Nam multes de ili plu aspecte tormentat e melancolic. E si yo considera, que nor extravagant entusiasme por sport e juientie es ancor de date recent, yo trova justificat mi desfidentie. Yo ne es old, ma yo posse memorar ex mi infantie, que tande omni cultivation de sport havet un moderat caractere. Tande li amator-sportmannes ancor ne boxat, solmen finlandeses lansat discos e tande ancor ne existet five-o'clock-té-dansada.

Hodie, pos minu quam 20 annus, li traditional anglo-saxon interesse por organisat sport continualmen cresce e expande se, quasi un infectiv maladie, trans li tot globe. Li amator-sportist devoe ho-témpore egalmen mult témpore al perfection in li sport quam antey li sportic professionalist. Li organisation del sport devenit un grav e lucrativ profession -- quam li organisation de plesures. Nam li vagad in locales de amusament, li dansada in pos-midie e vésper divulgat se trans omni partes del bonsituat munde. Nequande antey in li historie del homanité sport e plesur ludet un rol tam eminent.

Ludes societari, dansada e sociabil plesures es generalmen in cert maniere biologic necessitás. Mem li animales lude, junt e sol, dansa e representa strangi rituales, durant li seson de cohabitation. Omniloc li homan societé have su sport, su dansas e societari recreationes. E ili besona les. In li epoca de nor avos ti ci interesse esset tro poc developat, ma noi exagera it. Noi fa ex nor recreatori beson un regulari important negocie, quel ocupa nor tot líber témpore. Nor pre-patres esset plu sagi in ti relation.

Trad. K. Schüppel.

Du grec epigrafes

[verse]


Yo es li tomb de un naufragiat. Ma segla, amico! Quande nor nave perit, altres nos preterpassat.


[verse]


Stopp, viator, escuta, ne hasta preter ti petre! Lee li inscrition, e aprende li sens: Ci in Hádes existe null nave, ductet de un Cháron, Null judicant Aiakós, ni un Kérberos can. Noi, qui es mort habitantes del inferior regiones, osses e cintre noi es, to, e nullcos plu. Yo ha parlat quo es ver. Continua nu tui via, porque ne yo, benque mort, sembla loquaci a te!


Trad. A.Z.R.

Cronica

LEITFADEN DER WELTSPRACHE OCCIDENTAL, un bell-equipat micri libre, scrit de Karl Janotta e editet de Franckh'sche Verlagsbuchhandlung, Stuttgart, ha aparit in li ultim dies del annu passat. It es un valorós complement a nor litteratura e va haver grandissim importantie por divulgation del conossentie pri Occidental inter nationes parlant li german lingue. It contene un curt introduction, un curs de aprension in 7 capitules, letura e un vocabularium occidental-german. It ne es destinat substituer li grand libre «Occidental, die Weltsprache», editet del sam editoría, ma solmen quam unesim modic manuale auxiliar li studie de ti plu grand ovre. -- Li autor del libre di, que il ha esset amico del lingue international durant plu quam 35 annus, que il ha scrit un del unesim grammaticas de Ido, quel contribuet al rapid difusion de Ido in li german landes, e que il espera, que ti nov manuale va far li sam servicie por Occidental. Sr Janotta e li editoría merite li gratitá de omni coidealistes pro ti vermen excellent micri ovre. -- Un anglés edition del sam manuale es planat.

OVRE, tom 7, ha aparit, contenent un VOCABULARIUM OCCIDENTAL-FRANCÉS-ANGLÉS-GERMAN por li tomes 1-6 de Ovre. Li autores es srs M. Guilbert e A. Deminger. -- Li tom no 8 va aparir in comensa de annu 1932 e contener traduction de Li grand inquisitor de F.M. Dostoievski. A mandar che sr H. Pášma, Tábor 1006, Tchecoslovakia.

OCCIDENTAL SOCIETÉ DE FRANCIA ha electet quam su secretario sr René Depin, 103 Rue Jeanne d'Arc, Amiens, Somme. Sr Depin esset ante quelcmensus secretario del Societé Idiste Française e un del max activ propagandistes de Ido in Francia. Pos multannual interlinguistic studies sr Depin ha acceptat Occidental, quel il mastrisa bon.

Inter li ultim adhesiones al Occidental Societé de Francia es remarcabil ti de sr Maurice Ponthière, comercial organisator. Il fat conossentie pri Occidental pos que il ja hat publicat in li revúe «Reussir» de 31 may 1931 un articul «Vers la langue standard», in quel il proposit, que li Liga de Nationes my constituer un comission por standardisation del terminologie. Trovante que noi ja es laborant in li sam direction, il ha acceptat Occidental quam li maxim apt interlingue. L.M.G.

VALORÓS FOLKLORISTIC MATERIALES VA ESSER TRADUCTET IN OCCIDENTAL. Un considerabil númere de finnic variantes de international märchens, queles til nu ha existet solen in manuscrites in li finnic lingue, ma es de grand interesse por li international folkloristic scientie, va esser traductet in Occidental, por far possibil lor usation in li universitari instruction in altri landes. Li traduction es ja comensat e va esser finit durant li proxim mensus.

NECROLOG. Noi recive li information, que un coidealist, sr François Dubois (= Delaterre) ha morit in Tahiti (Oceania). Il esset un tam fervent amator del natura e libertá, que il, in fine, abandonat li civilisation e ante quelc annus emigrat a Tahiti. Solmen su colaboration con quelc revúes de naturisme e divers reform movementes ligat le con un munde, por quel il havet poc simpatie. Il studiat mult lingues e esset amico de Occidental. Li revúe «Helvetia» publicat in 1930 un de su lettres sub li rubrica: «Lettre de Tahiti». Il scrit: «Li córpore nud, exposit in li sole, al aer, va conservar plu mult su sanitá. -- Ci in Tahiti it es plu facil aplicar li principies del nudisme, tre rarmen yo es obligat portar vestimentes e nequande chapel e sapates.» Il joyat, que il hat trovat in Tahiti «felicitá interior e ver libertá». E nu il ha trovat, apu li grand Pacific, li grand pace.

ANGLIC, eduekaeshonal revue; red. Helge Kökeritz, Uppsala, Svedia, mensual, continua aparir, e vole far 1932 un real Anglic annu. Li red. scri: «It es prudent facilitar e promover li universal adoption de Anglic, t.e. anglés in simplificat ortografie, nam natural evolution altrimen posse esser impedit per fanaticos, propagant li evangelie de un artificial lingue.» Chascun prudent hom pensa, que it es li afere del angleses reformar lor ortografie.

JOHN CLARKE: THE SPELLING OF THE KING'S ENGLISH, Longmans, London, publicat ja 1921, ma actual e digni de atention ne solmen de radical reformatores, quam li anglicistes, ma anc de conservatores del international ortografie. Clarke di pri omni plu o minu «fonetic» reformas: «To ne es reformation, ma revolution. Li idé es san, li fundation strict scientific, ma con nor lingue, litteratura, libres e bibliotecas, tal qual ili es, it ne es plu realisabil. Li ruption con lu passat es tro seriós, li desregarda de orígine e historie tro radical, e, adultim ma nullmen adminim, national sentiment rejecte it. Li sacrificie, 'confusion e perplexitá', ne vell esser justificat per alqual imaginabil avantage.» Anc nor opinion concernent tal nominat fonetic scrition del international paroles in p.ex. Novial.

ASSOCIATION PROLETARI OCCIDENTALISTIC (A.P.O.). In seque de nor apelle, publicat in Cosmoglotta e Helvetia ante du mensus, noi ha recivet plur adhesiones, -- ma anc objectiones. Ti objectiones es motivat per to, que in Cosmoglotta ha esset plur vezes un tal opinion, que Occidental es ligat al capitalistic «occidental» civilisation. To vell esser un del motives, pro quel on nominat li lingue «Occidental». -- Un tal opinion posse esser li privat opinion de un singul occidentalist, ma it in null maniere ingagea li altri adherentes de Occidental, e absolut ne li adherentes de A.P.O. Li problema del lingue international es un problema linguistic-tecnic, ne politic. Occidental va triumfar proque it es linguisticmen superior al altri sistemas e just li membres de A.P.O. es convictet pri ti superioritá linguistic. To noi vole monstrar al proletariatu. Quande li Sovietes, p.ex., compra machines, ili compra solmen li maxim modern, ne li antiquat modelles de 1848. -- Por adhesiones a A.P.O. ples scrir a Bohin, secretario provisori, 7 Place de Bordeaux, Strasbourg (Francia). G.B.

PUBLIC DISCUSSION PRI LI LINGUE INTERNATIONAL esset arangeat 2.2 del anarchistic societé de Stockholm. Un redactor Forshell recapitulat li historie del interlinguistic idés. Il fat li objection, que li projectes, elaborat til nu, neglige li grand e antiqui culturas del Oriente. Por chascun expression on deve absolut serchar to quo il nominat «li mundan dominante». Il self es laborant desde mult annus por un tal lingue, ma li munde deve certmen atender ancor long témpore ante quam un tal gigantic e fantastic labor es finit. Durant li discussion nequi suportat le. Plur esperantistes parlat e defendet bravmen li ja existent international vocabularium. Nor coidealist, ing. A. Lindström, presentat li cardinal principies de Occidental. Un altri coidealist, red. H. Lindholm, parlat in favor a tolerantie inter li divers interlingues, ma emfasat, que Occidental es in fact mult plu facil quam li altri projectes e que on generalmen ha evaluat tro bass li capacitá de ovreros aprender lingues. Su paroles evocat mult simpaties. Un yun academico de Uppsala, emissario de prof. Zachrisson, parlat pri Anglic, ma finit per confesser, que si li anglés lingue ne vell exister, il vell recomandar Occidental! Li publica exhortat sr Lindholm ancor parlar in Occidental e il leet li unesim capitul ex «Occidental-Kursus». Li presentes escutat con evidentmen grandissim interesse. Pos li discussion quelc esperantistes expresset un desire que nor representantes mey esser invitat a lor societé por demonstrar li interessant Occidental plu intim. E.B.

Anecdotes

Li chimineros e li politica

Du chimineros stat in un strad e discusset politica. «Quo li rumores pri un nov guerre concerne nos? Nor profession have nequo a timer de un invasion, e quelcunc guvernament noi va haver, noi sempre va restar chimeneros!» dit li uno. -- «To es un grand erra», dit li altro, «nam si li ínamicos veni in nor land, ili va aportar con se milliones de extran chimeneros e noi va esser sin labore!»

Li strangi duell

Un apotecario havet unquande un acri conflicte con un oficero. Ti, qui esset tre passionat, invitat le a duell. Li apotecario venit al loc de battallie in li stipulat témpore e dit a su antagonist:

«Senior leutenante, yo nequande ha aprendet usar armes. Un combatte inter nos vell esser tro ínegal, si noi vell duellar per pistoles o gladies. Yo pensa que vu es un mann de honore e ne vole profitar de vor superioritá. Yo have pro to un propose a far. In ti ci bux es du pillules. Li un de ili contene mortative toxic, li altri es absolut índangerós. Ples electer self, quel vu vole glotir. Yo va depoy prender li altri.»

Ma li oficero havet null desir esser intoxicat e li afere esset arangeat in amical maniere.

Politesse

«Yo somniat in ti ci nocte pri vos, seniora pastoressa!»

«O, vu es tro amabil, seniora episcopessa, it ya esset mi deventie somniar pri vos!»


Complet annu-colectiones de Cosmoglotta 1922-1931 posse ancor esser comendat per aplication al Administration de Cosmoglotta, Box 171, Stockholm 1.


Occidental, die Weltsprache

Das erste grössere Einführungsbuch!

Inhalt: Vorwort des Herausgebers. Einleitung der Verfasser. Wege und Irrwege zur Weltsprache. Wesen des Occidental. Kultureller und erzieherischer Wert des Occidental. Begründung. Occidental-Kursus in 10 Lektionen. Wiederholung der Sprachelehre in Occidental. Lesestücke. Vergleichstext in 9 Sprachen. Häufigkeitswörterverzeichnis.

Broschiert: RM 5,50 (ö S. 9,50). In Ganzleinen RM 8,- (ö. S. 13,70)

Leitfaden der Weltsprache Occidental

Lehrgang in 7 Kapiteln, Lesestücke und ausführliches Wörterverzeichnis Occidental-Deutsch. Von Karl Janotta. Franckhsche Verlagshandlung, Stuttgart 1931. 80 Seiten Dinorm-Format A6 (105 mm x 148 mm). Mit Bildern.

Preis: Rm -,80, öS 1,40 einschliesslich Versandkosten nach Deutschland und Oesterreich; Portozuschlag ins Ausland: Rm -,06, öS -,10.

Zu beziehen durch die Occidental-Union, Central Oficie, Wien XI, Ehamgasse 40. Postscheckkonto München 585.98: Occidental-Union Mauer bei Wien. Postscheckkonto Wien B-84.868: Occidental-Union Mauer bei Wien.

Printería Edvard Rydahl

Upplandsgatan 17

STOCKHOLM, SVEDIA.

Execute printation de libres, jurnales, brochuras, prospectes etc. in omni lingues.

Referenties: Administration de Cosmoglotta, Sved Occidental-Federation etc.


Li no 3 de COSMOGLOTTA, quel va aparir 1.5, va esser un propaganda-numeró, con ilustrationes, instructiv articules, index de litteratura, liste de Occidental-informatores, etc. Contributiones deve esser misset al redactor ante 1.4. -- Ples suportar nor organ per efectiv subventiones! Li progress de Occidental depende de Vor financial suporte. Red.


Errata

In no 1 insinuat se li sequent print-erras, queles noi peti li letores corecter e pardonar:

Pag. 10, lin. 15: deve esser mutilates in vice de multilates.

Pag. 12, lin. 6, e pag. 13, lin. 10: deve esser sclaves in vice de slaves.

Subventiones a Cosmoglotta

L.M. de Guesnet 125 fr. fr., J. Colas 40 fr. fr., J. Casse 35 sv. cor.

Grav avis

al letores de COSMOGLOTTA queles ancor ne ha payat lor abonnamentes.

Durant plur annus noi ha misset nor revúe a mult persones, qui ha monstrat alcun interesse por Occidental, e inter tis, multes ne ha payat li abonnament.

Noi es idealistes, e si alcun amico ne posse payar, pro li actual economical situation, e si il have un real interesse por nor ovre e auxilia nos per li propaganda, il mey scrir nos e noi va continuar misser le li revúe.

Ma pro que -- sam quam por omni idealistic movementes -- noi es poc, noi deve dir: Ti qui posse payar, deve payar.

Solmen per li devotion de quelc ínfatigabil amicos e subventiones de quelc mecenes, queles noi ne posse tro mult mersiar, li revúe ha posset aparir durant li ultim annus, in medie del political e economical tempestes.

Ti qui crede que Occidental, li sol lingue del paroles international, es sur li rect via al mundilingue del futur, ti have li absolut deventie auxiliar nos.

Noi ne es rich. Noi es pioneros. Noi besona moné, ne por payar nor labor, quel es gratuit, ma par payar li papere, li printero e li grav expenses postal de expedition.

Li sequent nros va eser expedit a Vos solmen si noi recive de Vos, sive li regulari abonnament o un plu grand generosi subvention, sive un special comunication pri Vor desire reciver li revúe. Si Vu ne ha misset li payament, ples far it immediatmen! Deman Vu va obliviar.

Noi absolutmen fide pri Vos e mersia Vos in anticipation.

Por li Comité de Administration

  • L.M. de Guesnet (Paris), Presidente del Comité de Financies.
  • A.Z. Ramstedt (Helsingfors), Redactor.
  • E. Berggren (Stockholm), Administrator.

Cosmoglotta

Li simplic abonnament annual custa 2 sved corones o li equivalent in altri valutas secun current curs. Ti qui misse duplic abonnament, 4 sv. cor., recive 3 exemplares.

Por payamentes posse esser usat anc li sequent post-chec-contos: FRANCIA: Paris 26 437 (L.M. de Guesnet, 83 rue Rochechouart, Paris IX); SVISSIA: II 1969 (Fred Lagnel, Chapelle, Vd); GERMANIA: Berlin 156251 (Cosmoglotta, Box 171, Stockholm 1, Svedia); AUSTRIA: Wien B-84 868 (Occidental-Union, Mauer bei Wien).

Edvard Rydahls Boktryckeri, Stockholm 1932