Cosmoglotta A 121 (may 1938)

Annu XVII -- May 1938 -- No 3 (121)

Contene

  • LINGUE: A. Matejka: Facilitá del Lingue International.
  • DISCUSSION: Erik Stenberg: Esque Couturat o de Beaufront?
  • Esperanto quam Lingue International Auxiliari.
  • Ex altri campes (Scorpion).
  • Noi e I.A.L.A.
  • Li revelationes del scritura.
  • FILATELIE: Li bell series comemorativ.
  • LITTERATURA: Goethe: Li rey del alnes.
  • Arvid Balk: Li voce del continentes.
  • CRONICA.

Lingue: facilitá del lingue international

de A. Matejka

Li mimeografat revúe Ruĝa Esperantisto publica in su numeró 69 (Feb. 1938) li sequent declaration de un nederlandés camarad quel hat studiat Esperanto solmen desde curt témpor:


Mi estis de plano fari malgrandan elpaŝeton kun mia amiko al via lando. Ni antaŭprenis al ni foriri la dekan de augusto. Sed bedaŭrinde ĝi ne iris tra. La edzino de mia amiko ne volis ke li kuniris, kun la okulo sur la granda eldono. Tamen mi ne volis surdoni la planon: nu venis sur la ideon ke estus plej bona iri sola. Sur aliaj homoj on neniam povas sur al. Kaj mi foriris. La longa vojaĝo tre falis kun, kaj mi estas tre ĝoja esti tie ĉi. Cetere, ĉiu vokas pri mia bona Esperanto.footnote:[Por dar nor letores ne comprendent Esperanto un impression del textu, noi traducte it ci tam litteralmen ex Esperanto quam it ha esset redactet secun li idiotismes hollandés: pass:p[ +] pass:p[ +] «Yo esset de plane far un litt expassuette con mi amico a vor land. Noi anteprendet nos forear ye li decesim de august. Ma regrembilmen it ne eat tra. Li marita de mi amíco ne volet que il eat con me, con li ocul sur li grand exdation. Tamen yo ne volet sur-dar li plan: yo venit sur li idé que it vell esser bon ear sol. Sur altri homes on nequande posse sur al. E yo foreat. Li long viage tre cadet con, e yo es tre joyosi esser ci. Céterli, omnes aclams pri mi bon Esperanto.» pass:p[ +] pass:p[ +] Un liber traduction secun li sens vell dar «Yo intentet far un litt excursion con mi amico a vor land. Noi projectet forer ye li decesim de august. Ma regretabimmen it ne esset possibil. Li marita de mi amico ne volet que il acompaniat me, pro li grand expense. Tamen yo ne volet abandonar li plan. Yo havet li idé que it vell esser max bon ear sol. A altri homes on nequande posse fider se. E yo departet. Li long viage esset tre agrabil, e yo es tre joyosi esser ci. Céterli, omnes aclama mi bon Esperanto.» pass:p[ +] pass:p[ +] Red.]


Ti pezze es sublim, etsi su bellitás revela se in lor tot splendore solmen a conossores del lingue hollandés.

Pro quo yo cita it? Simplicmen pro que it ilustra in maniere eloquent un del divers aspectes del problema pri li grand «facilitá» de un L.I. On save que li assertion pri li grand facilitá del mundlingue es li cardinal argument del propagatores de Esperanto. Ma li abiss inter teorie e practica es tant profund que li rasonabil Esperantistes comensa vider li dangere (ples vider in COSMOGLOTTA B 16) e exfortia frenar li ardore del propagatores.

  • Ples vider li annotation, p. 37. nr. 2. de ti-ci numeró.

Li exemple supra citat confirma plenmen li modern teories pri li lingual instruction, secun queles ne li paroles, ma li frases es li ver unités linguistic. On mey remarcar que li textu del esperantist hollandés es grammaticalmen ínreprochabil. E tamen li sense es comprensibil solmen per divination; partmen it resta completmen obscur. Or qualmen on posse far comprender a un hollandés (e to vale mutatis mutandis naturalmen por omni lingues) que expressiones quam «doorgaan, met het oog op.... op aan kunnen, meevallen» etc. es idiotismes de queles li sense resta obscur, si ili es litteralmen traductet? Li caracterisation de un expression quam idiotisme resulta ya factmen solmen de un comparativ confrontation del divers lingues. On ne mem posse criticar in Esperanto li traduction de paroles quam NI. «uitstapje, zich voornemen, uitgave, opgeven» per «elpaŝeto, antaŭpreni, eldono, surdoni», nam Zamenhof ha ci dat li mal exemple per formationes quam «eldoni, elrigardi etc.»

Quo vale un grammatica reductet a 16 regules, si it es evident que 9/10 del materiale a aprender in omni lingues have necos a far con it? E quo resta tande del tant laudat facilitá de Esperanto relativmen al altri sistemas? Necos quam un amari ilusion. Ti facilitá mem retorna se contra li propri lingue, talmen que it ne es exagerat dir que Occidental oferta pro su clar e transparent structura lingual plu mult avantages quam Esperanto e ne vell devenir plu desfacil quam Esperanto, mem si ti sistema vell reducter su grammatica a solmen 8 regules.

Li grand desfacilitás in li aprension de un L.I. (índiferent ca to es Esperanto, Ido o Occidental) veni sempre del lingue matrin, precipue quande li aprensor ne conosse altri lingues. To da nos un preciosi indication por li elaboration de nor lexicos e manuales. Un lexico quel da solmen traductiones de isolat paroles vale necos; it es mem plu mal quam null lexico, nam it provoca li erras vice impedir les. Noi deve cuidar que li traductiones mey sempre esser acompaniat de exemples queles ilustra li corect usation del paroles traductet in li contextu. Naturalmen tal lexicos, queles existe ja por national lingues va sempre esser plu custosi quam litt squelettic vocabulariums. Ma esque factmen un cronometre quel custa Fr. 50.— es plu expensiv quam un horloge custant solmen Fr. 3.50 ma quel in revancha varia circa 30 minutes chascun die?

Por que un lingue international mey posser successar, it ne sufice que it possede un grammatica reductet a su max simplic expression. Yo leet recentmen li annual raport del «British Esperanto Association». To es un del max fort federationes esperantistic. Su annual budgete es superiori a 1500 pounds. Li propaganda es modellicmen organisat. Li «Education and Propaganda secretary» Sr. M. C Butler dat «demonstration lessons» córam plu quam 11.000 scoleros e instructores. On fat contacter Esperanto con plu quam 1000 altri persones in 40 special conferenties e durant li annus 1935-37 li total númer de scoleros hant recivet information pri Esperanto ha esset plu quam 50.000, durant que samtémporanmen on vendit ca. 20.000 manuales. It existe adplu un curs per corespondentie quel mobilisa li plen labor de un special functionario assistet de pluri instructores. E quo es li resultate? Durant un annu, solmen 29 studiantes obtenet li diploma, li annual budgete resultat in un deficite de ca. L. 230.— e li membrité del B.E.A. ha regresset per ca. 450 persones in comparation con li annu 1935. E to evenit, quam di li raport: «malgré li vast public interesse quel manifestat se por Esperanto durant li ultim annu in max diferent formes!» On espera que li ho-annual Universal Esperanto-congress va atraer suficent interesse por compensar ti perde por li inregistration de nov membres e on cita li númere 500 quam minimum atingend. Ma «tiun opinion kelkaj konsilantoj nomis «optimisma» kaj eĉ «absurda»»!

Quande on considera ti factes objectivmen on ne posse defender se del impression que ci «alquicos ne es in órdine». Noi garda nos transformar ti constatation in un ocasion por facil mocada o triumf-criada. Ma li simptomas revelat es suficentmen seriosi por que it mey nos esser permisset questionar ca realmen li Esperantistes ne va finalmen esser fortiat serchar li cause de lor missuccess in li just direction?

Discussion

ESQUE COUTURAT O DE BEAUFRONT?

de Erik Stenberg

Quande Cosmoglotta ante un annu publicat li pruva que li ver autor de Ido esset Couturat e ne De Beaufront, li munde interlinguistic reactet tre diversmen:

Li Esperantistes generalmen acceptet ti revelation quam exact e lor grand historian Aymonmer assertet que noi confirmat to quo il hat long presentit. Li presidente del Comité linguistic de IALA, sr prof. Debrunner, in un recent discurs in Bern pri li historie del L.I. anc signalat nor rectification pri li orígine de Ido.

In li camp del Idistes, quel logicmen es li max interessat pri li orígine de lor lingue, li atitude esset curiosi: Un del revúes, «Progreso» (nro 118) declarat que li revelation de Cosmoglotta ne es nov, e que hay null dúbit pri que Couturat ha decisivmen influet De Beaufront. Ma li altri Ido-revúe, «Center-Bladet», ne mem mentionat ti rectification per un sol parol! In su ultim numeró (may 1938) it mem publica un lettre de prof. Weber in Lwow aludente li «fundament recivet de De Beaufront» sin rectificar ti assertion.

Noi prende li liberti questionar respectosimen nor idistic amícos: Si, secun ili, nor revelationes es superflú, a qui ili do atribue finalmen li «autoreso» de lor lingue? Noi es curiosi saver it. Esque ili va mantener li fals tradition secun quel lor lingue es debit a De Beaufront, o esque ili va aconosser que li pruvas dat in Cosmoglotta es exact?

Si «Progreso» considera li duesim solution quam sol evident, it vell dever in prim converter su colego de «Center-Bladet», nam li veritá es un e ne duplic.

Interim noi posse solmen repetir al Idistes que De Beaufront ha inventet necos. Omnicos in Ido esset fat de Couturat, de A til Z.

Li abnegation de Couturat ha esset admirabil e vermen meritori. Tamen a un seriosi historiano it plu ne es permisset ignorar li veritá e cluder li ocules avan li evidentie.

Esperanto quam lingue international auxiliari

[preface]

Sovente on demanda de nos un complet sinoptica pri nor objetiones contra Esperanto, li motives queles justifica nor propaganda por Occidental malgré li existentie e pretendet difusion de Esperanto. Por ti scope noi ha editet nor document 125 basat sur un studie de Edgar de Wahl («Arguments against Esperanto»). Li textu elargat per mult exemples e quelc ulteriori argumentes existe ja editet o in manuscrite in lingues german, anglés e francés. Noi publica in sequent un version Occidental, recomandante a nor capabil propagatores traducter li textu in lor ulteriori lingues matrin. Por evitar miscomprenses noi accentua que li present document 125 ocupa se exclusivmen pri Esperanto sin exposir li avantages de Occidental. In li traductiones national, li paroles in Occidental es caracterisat quam «paroles international» e providet per traduction in lingue national u necessi.

Red.

Si li futur lingue international auxiliari deve esser adequat al postulates de omni dominias del civilisation del present epoca, su structura va dever esser conform e nullmen inferiori a ti de un altmen developat Europan cultur-lingue.

Pro to it deve, unesimmen, contener li tresor del international nomenclatura acumulat in scientie, arte, tecnica, economie, industrie, comercie, politica etc.

Duesimmen it deve esser facil a aprender, precis in expression, grammatica e pronunciation; su alfabete e grafisme deve, secun possibilitá, esser ja familiari a tis queles deve usar it.

Li structura de un international auxiliari lingue va pro to esser max rational, practic e economic ye témpor e efortie, (rapidmen aprensibil), secun li proportion del utilisat elementes prendet ex existent paroles ja international, i.e. radicas, afixes etc. max international possibil, e bon-conosset metodes de parol-formation, e secun que it seque familiari formes de expression; to combinat con li max alt atingibil gradu de simplicitá, claritá e regularitá.

In quel gradu Esperanto satisfá ti conditiones?

Esperanto es li max old del supervivent lingues artificial ancor propagat; li camp de battallie del sistemas de L.I. es covrit per plu quam 600 mort sistemas minu fortunat. Li grammatica de Esperanto es regulari, ma it contene un quantité de defectes e desfacilitás trovabil m mem in pluri lingues natural.

Ortografie

Li paroles international es in majorité de orígine latin. Esperanto da les un ortografie ne international-europan ma polonés-tchecoslovac footnote:[Ti e altri remarcas nullmen torna se contra li lingues polonés, tchec, slovac, queles have ortografies sin dúbit excellentmen adaptat al reproduction del specific slav sones e paroles.], quel defigura les.

Esperanto contene special lítteres tegmentat (consonantes con accentu circumflex) ínexistent in altri lingues, e consequentmen trovat solmen in un númer limitat de printerías footnote:[P. ex. li grand printería quel printa Cosmoglotta, ne possede les.], citat del Esperantist Stojan in su «Bibliografio». Inplu, mult scri-machines ne have un circumflex separat; in mult poligrafat Esperanto-scrites on trova li circumflex scrit per manu in li stencil. Ti special lítteres es ĉ (quam tch in «tchec»), ĝ (quam j in «horloj»), ĥ (quam ch german, scott e tchec, j hispan), ĵ (quam g in «págin»), ŝ (quam ch in machine) e ŭ con un demi-circul quel es pronunciat exactmen egal al u sin demi-circul. Li admisset auxiliari ortografie, quel substitue un h al circumflex, es sovente presc grotesc: p. ex. ghirafo (giraffe), chesi (cessar), hhaoso (cáos), hhemio (chimie), ghenerala (general), Hhinujo (China), etc.

Li lítter c in Esperanto es sempre pronunciat ts, mem ante consonantes e a, o, u; p. ex. colo (tsolo) = inch., placo (platso) = plazza, caro (tsaro) = tsar, pactribuno (patstribuno) = tribuno de pace, danckanto (dantskanto) = canzon de dansa.

Li accentuation in Esperanto -- sempre quam in polonés sur li preultim síllabe -- producte sovente un strangi pronunciation contrari al usus international e conosset necú in li munde; it deforma egalmen paroles de orígine latinic e germanic: vetero (G Wetter, A weather) = tempe. somero (A Summer, G. Sommer) = estive, junio = junio, iluzio = ilusion, notario = notario, radio = radio, familio = familie, sekretario = secretario, vilao = villa, firmao = firma.

Li extirpation de omni duplic consonantes producte sovente un strangi aspect del paroles; p. ex. maso (masse), kaso (casse), kuro (currida, ne cura), turo (turre), talmen que turisto in Esperanto ne significa turist, ma guardian de turre.

Grammatica

In li majorité del lingues modern, e specialmen in anglés (quel in li instruction scolari es considerat quam max simplic lingue), li grammatica tende vers analitisme. In contrast, ti de Esperanto es aglutinativ.

Esperanto conserva li obligatori acusative, finient per -n in omni substantives, adjectives e pronómmes.

Li adjectives deve sempre acordar se al substantives in númer e casu, p. ex.:

«tiu malgranda domo» = ti litt dom.

«mi vidas ciujn tiujn malgrandajn domojn» = yo vide omni ti litt domes.

Li signe del plurale in Esperanto es ne -s international, ma -j; it sempre precede li -n del acusative. To es complicationes ínexistent in Anglés, Francés, Italian, Hispan, Portugalés, e li lingues Scandinav. Si on lee in Esperanto-gazettes recensiones pri libres, on posse trovar li ínnumerabil plendes pri erras de acusative, ne solmen -n omisset in acusative, ma mem pri -n scrit u it ne deve star.

Obligatori finales

Un ulteriori ínutil ballast in Esperanto es li obligatori desinenties classificativ por li divers species de paroles, p. ex. -o por substantives, -a por adjectives, -e por un parte del adverbies (altres usa -aú). Ti finales da aspect abstrus a altrimen bon-conosset paroles, p. ex. Eúropo (Europa), Azio (Asia), Anglujo (Anglia), konstrua (constructiv), natura (natural), nacia (national), bela virino (bell fémina).

In necun lingue del munde on trova alquicos analog; e it es desfacil vider quel argument existe por li pretension que tal obligatori distintion per additional desinenties facilisa li studie o li usa del lingue. In altri láter, on save que it es tre desfacil docer a infantes german e dan distinter inter li diferent partes del frases, quo es necessi pro li regul que omni substantives in German e Dan comensa per majuscules. E on posse dir securmen que mult anglés-parlantes rarmen es consciosi pri ca ili usa paroles quam cut e dress quam verbes o substantives, e paroles quam faint, light e round quam verbes, substantives o adjectives.

(Continuation in li numeró sequent.)

Ex altri campes

-- Ex li «Tutan korbon plenen de agrablajn surprizojn» quel nos presenta li nr. 971 (17.4. 38) de HEROLDO DE ESPERANTO yo desira reservar un mention special al fact que Esperanto ha conquestat li quinesim loc in un concurs arangeat del Yugoslav jurnale POLITIKA. Durant un annu, ti jurnal hat publicat scrit curses de Francés, Anglés e German e pos lor finition direction apertet un inquisition che li letores por selecter tri altri lingues. E Esperanto ocupat con 1200 votes li quinesim loc pos Italian (7035), Russ (6461), Tchec (4263) e Hispan (2918). Yo deve adjunter que li cifre 1200 es solmen suposit, nam ex li statistica del jurnale resulta solmen que li númere es plu quam 1000.

Ti resultate sembla bon, ma it vell har posset esser melior. Nam ti ciffre de 1200 coresponde presc exactmen al númere del organisat Esperantistes Yugoslav. Or extra ili hay ancor (secun statistica aparit in nr. 59 de SUDA STELO) ca. 1500 Esperantistes ínorganisat. E tis evidentmen e regretabilmen sembla ne har fat lor deventie.

-- In un ex su interessant rubricas «La kontraŭuloj asertas...» (li adversarios asserte...) li redactor de ESPERANTO INTERNACIA (May 1938) combatte li idé que pro li inertie del munde, solmen un «miracul» vell posser far victoriar li L.I. Nam tal miracules vell, secun il, facilmen posser evenir.

Un mecen amencan o europan vell por ex. posser decider investir «suficent» capitales in li propaganda de Esperanto, con li scope far un speculation mirobolant. O li Postal Union Universal vell posser ofertar un tarif preferential por printates e apertet comunicationes esperantistic. O tri o quar micri states vell posser decider introducter Esperanto in lor reciproc relationes.

Pri li unesim punctu on ja ha fat experienties concludent. Tamen it vell forsan ne esser ínpossibil, trovar suficent capitales por far victoriar Esperanto. To es mem cert, si anc altri planetes extra li terra partiprende in li speculation. Ma esque it ne vell esser plu rational, consacrar li moné al difusion de Occidental? Noi vell certmen atinger un resultate ancor plu mirobolant con solmen 1% del capitales necessi por Esperanto.

In omni casu, li idé pri li miracules es bon. Nam tam long quam on posse rasonabilmen esperar in un miracul, on ne besona considerar li afere quam perdit. Anc yo ha ja pluri vezes comprat billetes de loteríe e yo do ne blama li Esperantistes. Ma on posse questionar se, pro quo li redactor ne ha pensat a un altri miracul, ad saver que Esperanto mey conquestar li munde automaticmen per su intrinsic qualitás, queles es ya sempre tam fortmen trumpetat! Ma to vell evidentmen ja esser un «ver» miracul, quel li redactor de E.I. self ne audacia rangear inter tis queles «posse facilmen evenir».

-- Li directores del grand bazar SELFRIDGE in London fat arangear un curs de Esperanto por su personale (Esperanto: dungitaro) in prevision del venient congress esperantistic in London. Ti curs vell har devet haver loc durant li laborhores. Li resultat del apell esset consternant por li direction, nam presc 300 employates declarat se pret, sequer li leciones. Evidentmen on ne expectat -- secun HEROLDO DE ESPERANTO -- tam grand interesse por Esperanto e finalmen li direction selectet 30 candidates ex li interessates, nam por plu mult, it ne posset disposir li necessi témpor durant li laborhores. Por li altris on do arangeat un special curs exter li laborhores quel es nu sequet de 80 interessates. Granda sukceso! Regretabilmen li interesse por un Esperanto-curs curs extra li laborhores hat evanescet che li 190 altris. Scorpion.

Svissia have max mult jurnales

Proportional al númer de habitantes, max mult jurnales e revúes es editet in Svissia. Por chascun 3000 habitantes hay un jurnale, in Germania un jurnale solmen por 18.700 habitantes, in U.S.A. un por 61.000, in Grand-Britannia un por 177.000. Hay in Svissia 520 politic jurnales, 1080 special revúes, general revúes e revúes por families, 112 calendaries, 120 jurnales junt have un edition total de 1 1/2 million de exemplares.

Noi e I.A.L.A.

A nor concurrentes

Li brochura «Some Criteria for an International Auxiliary Language and Commentary» publicat del association IALA, ja plurivez mentionat in Cosmoglotta, contenet cert ínclaritás in li criteries e cert erras e esperantofil unilateralitás in li comentarie, queles causat miscomprenses in li neutral publica, e instigat quelc adherentes de schematisant sistemas de L.I. a un prematur exultation pri ínaptitá de Occidental.

Por parar ti efectes (e apart intentiones de adversari sistemas) ne volet de IALA, IALA ha fat nos loyalmen li sequent declaration, quel noi reproductes con su consentiment in version Occidental. Noi remarca, que IALA, per invitar duvez representantes de Occidental a intim conferenties, e per declarar nos su bon volentie studiar nor detalilat, motivat replicas, ha pruvat que it vole vermen conosser nor vis-punctus e principes.

Li declaration de IALA

Ex divers enunciationes de interlinguistes de diferent scoles in publicationes e lettres noi vide que ha nascet miscomprenses concernent nor brochura «Some Criteria for an International Language and Commentary» (1937).

Ti brochura ha esset dismisset a un grand númer de linguistic e interlinguistic colaboratores e consiliatores por que ili mey enunciar se pri it. Li «Committee for Agreement» intente deliberar li recivet enunciationes in marte 1938.

Li Committee for Agreement e IALA in general havet nullmen li intention, excluder per li «Criteria» alqual scole del movement por li Lingue International de ulteriori consideration; omni tal interpretationes del «Criteria» noi declara esser fals. Specialmen li comentarie del criteries ne es declarationes definitiv del C.f.A., ma solmen exemples por explicar li criteries; propositiones por completar o changear les va esser acceptet voluntarimen.

Ti declaration esset nos comunicat per Prof. A. Debrunner, presidente del «Committee for Agreement» de IALA, ancor ante li conferentie in marte; pro tecnic impedimentes noi posse publicar it solmen nu.

Pro motives de loyalitá e de tact noi ha evitat publicmen polemisar contra li scrite «Some Criteria...», tam long quam noi crede posser constatar veritabil volentie a intercomprension che li altri láter, e have direct deliberationes de organisation a organisation in seriosi intention arivar a reciproc comprension. Si un tal intercomprension ne es obtenibil, sempre ancor va restar nos li possibilitá, criticar e scienticmen refutar ci córam nor letores opiniones o metodes queles sembla nos defectiv. I.F.

Li revelationes del scritura

Li importantie del grafologie hodie plu ne es contestat. Directores, firmas, burós de professional orientation recurre plu e plu a su servicie por divinar li caracteres e li capabilitás del yun persones solicitant un oficie. Ja desde long on havet li idé penetrar in li mente del celebri persones analisante lor scritura; e mult historianes e jurnalistes cuida completar biografies per grafologic analises. It esset natural utilisar li servicies de ti nov scientie anc in li dominia interlinguistic e ante 6 annus (in 1932) li subsignate fat analisar li scrituras de pluri celebri interlinguistes. Li resultate de ti consultation esset publicat in li document 101 editet del Institute Occidental in Chapelle, ma sin li indication del nómines del analisates. Mult persones questionat nos pri li nómines o fat supositiones fals. Hodie, pos li publication de nor «Ver historie del lingue international» (Cosmoglotta A 116) noi opine que li publication del «claves» del consultation grafologic va altmen interessar nor letores.

Vi li clave:

  • Interlinguist nro 1 == W. Ostwald, li scientist german.
  • Interlinguist nro 2 == L. de Beaufront.
  • Interlinguist nro 3 == Otto Jespersen.
  • Interlinguist nro 4 == Edgar de Wahl.
  • Interlinguist nro 5 == W. Stead, li publicist anglés mort sur li «Titanic».

Pro que omni quin ha ludet un grand rol in li afere del Delegation in 1907, on nu va comprender mult coses in li historie del lingue international. Un cose mult frappat nos: quande noi submisset li lettres de L. de Beaufront e E. de Wahl al famosi grafologa Anne Osmont, ella strax declarat: li duesim es tot diferent del unesim, mult plu «capabil»; to es un chef, un ductor, ma ne li unesim. It es a notar, que sra Osmont totalmen ne conosse li movement interlinguistic e su historie.

In ultra, it es facil verificar li diagnose de sra Osmont, consultante un altri seriosi grafolog. It vell anc esser interessant far examinar li scrituras de altri conosset interlinguistes quam Couturat, Zamenhof, Schleyer, B. de Courtenay, Sébert, de Saussure etc. R.B.

Litt util consilies

Hiccada. Tre desagreabil e anc risibil. Mult remedies es recomandat. P. ex.. detornar li atention del hiccanto; o terrer le in alqual maniere; trincar aqua. Ma ti medies sovent es in van. Plu efectiv es: prender quelc sucre in un coclare de café, versar sur it quelc guttes de vinagre e inglotir li sucre. On posse anc glotir simplicmen sin haver alquicos in li bocca, do glotir solmen li saliva. Yo self ha experit quam maxim efectiv medie lu sequent: on sede absolutmen tranquill in un fotel e respira tre profundmen (in e ex) e lentmen, plurvez; finalmen, quande li respirada ha devenit lentissim, e pos un profund ex-respiration, on stoppa respirar (quo tande es possibil ye un cert témpore); tande on va sentir qualmen li stimul a hiccar desapari tra-infra li esofag til li stomac, u it dissolue se completmen.

Crampe del sure (spasma). Contra ti desagreabil, mem dolorosi male es recomandat ti simplic remedie suggestiv: on efortia levar li ped-fingres ad-supra; ne per li manu, ma per li simplic volentie levar li ped-fingres ad-supra. To sufice por dissoluer li spasma del sure.

-- It es un desfacil arte rasar se sin vulnerar su pelle; mem quande on usa un modern rasette. Por stoppar li sanguada, mult seniores usa acri medies. To ne es recomandabil. It es plu agreabil e plu bon por li pelle, prender simplicmen calent aqua. Per frigid aqua on ne posse stoppar li sanguada, ma per calid aqua. On merse un lavette in calid aqua e mette it sur li vulnerat parte del facie.

-- Vu forjetta vor rasa-lamettes, quande ili ha devenit obtus? Vu posse usar les ancor quelcvezes per acutar les per li manu. Yes, per li manu! To ne es dangerosi, si vu ne es tro ínhabil. Prende li lamette per li pollice e index del dextri manu, talmen que vu have li un rasa-linea platmen inter ti du fingres, e fa it glissar along li bord del levul manu, de supra a infra, de infra a supra, e talmen iterat circa 30 o 40 vezes. It comprende se: ne in li direction del cisent linea, ma verticalmen contra it, e vu deve prender li lamette fixmen inter pollice e index. Vu ya posse provar li cose tre caut in comensa.

-- Un aspect tam compatibil quam risibil: un mann quel ha perdit su buton de collare; serchant it in van sub tables, stules, lettes, il commensa transpirar, li sangue ascende in su cap.,e finalmen il es obsedet per un ínsensat furie...

Il mey prender un lanterne de tasca e iluminar li suol; talmen il va trovar facilmen ti litt object quel cela se con li malicie de un diábol...

Céterimen il mey munir se per un stock de butones: alor il nequande va venir in un tal embarass.

-- It es agreabil sternutar, si on have un nas-linette; it mey esser agreabil, sternutar du-vez, tri-vez... Ma quelcvez it eveni que li sternutada ne cessa, e tande li cose deveni desagreabil. Vi un medie cessar: on frotta, per li puntas del fingres, li radica del nase, li region inter li broves; per to li stimul de sternutation es removet.

Tu ne deve adulterar!

Ex New York on raporta un emoent tragedie: Li malad marita del avocat Henri Gray hat petit su bellissim yun sestra Bessie venir cuidar la. Inter belfratre e belsestra bentost nascet un passionat amore. Por possibilisar un secret rendevú, li yun flicca comprat un fort dormitive e dat it in vésper a su sestra in vice del usual medicament. Li sequent matin, quande ella intrat li chambre de su sestra, ella trovat la mort. Sin desfacilitá Bessie divinat quo hat evenit, e ante que on posset impedir la, ella jettat se tra li fenestre e cadet mort. Li avocate confesset li horribil veritá al medico. Ma li medico rapidmen constatat que li dormitive esset completmen ínnocent e que li vive de sra Gray hat finit per un apoplexie previdet desde long pro su maladie... Un hor plu tard on aportat li avocate dement in li hospital de follos.

Filatelie

Li bell series comemorativ

Ili es ínnumerabil hodie. Li unesim serie comemorativ esset emisset del States Unit de America in 1893, por comemorar li 4-esim centenarie del decovrition de America per Columbo. It consiste ex 16 marcas rectangulari (plu larg quam alt), considerat durant long témpor quam li mastric ovre del filatelie. Li images representa li divers evenimentes del decovrition: Columbo vide li terra; il debarca in Guanahani; il es in li monastere de la Rabida; il es incatenat; il es acceptet in Barcelona; raconta pri su viages; il presenta un gruppe de Indianos al reyessa Isabella; un marca monstra su flotte, un altri li nave amirale «Santa Maria»; li max alt valores, 4 e 5 dollares, es consacrat al reyessa e a Columbo self. Ti tipic serie esset emisset sin alcun intention speculativ, it esset exclusivmen un homage al passate, al mann corageosi e energic. Li sam idé inspirat li marca unic de 25 cts. violett de Venezuela, emisset anc in 1893: Columbo debarca ye li continent sud-american e planta un cruz lignin monumental sur li rive. Tre rapidmen li speculation acaparat un Invention quel originarimen hat esset líber de interesse pecuniari: li marcas de 1893, editet in comensa in un rasonabil númer de exemplares, esset tam demandat que posteriorimen on grandmen augmentat li ciffre de edition. In ti specie de marcas on videt un fonte de revenúes suplementari, sive por li administration postal self, sive por diferent comités besonant medies pecuniari. Desde tande on creat series special sin límite e, on presc posse dir: sin honta. Chascun anniversarie de alquant importantie devenit pretext por emission de nov series, sovente extra proportion al eveniment a comemorar; ho-témpor on emisse series special por celebrar li 350esim anniversarie del nascentie de un heróe national o li 175esim anniversarie del morte de un famosi scientist; por signalar li importantie quel desde 50 annus ha atinget un via de trafic, o li inauguration de un congress eucaristic o altri. Specialmen Italia ha editet tant series comemorativ, que li marcas comemorativ es plu numerosi quam li marcas emisset per li posta ordinari desde li fundation del Unitá Italian; pro to on estima les poc, malgré lor íncontestabil bellitá. Un ínquietant maladie de nor témpor es li emission de blocs comemorativ, vendit mult plu custosi quam li valore nominal del marcas composient les; to es un abuse contra quel on ne posse protestar sat fortmen: lass nos mentionar ci li bloc nominat «Naba» in Svissia, li bloc del «Pexip» in Francia, emisset ye ocasion de divers Expositiones; li ínnumerabil blocs del States Unit ye li 150-ésim anniversarie del creation del divers states formant ti lande, tis de Hispania in guerre contenent li portretes de politicos actual. On senti in to tam clarmen li beson procurar se moné per omnicunc medie, que, li interesse filatelic quasi desapari; tal series absolutmen ne es recomandabil. Tamen multes merite nor atention; noi va signalar les a nor letores in nor proxim numeró. C.V.

Litteratura

:pednote99904: «Erlkönig», verbalmen
traductet «rey del alnes», es un fantoma habitant li locos humid e
nebulosi proxim riveres, in li populari mitologie german e scandinav.
In veritá li parol Erlkönig veni del sam orígine quam li conosset
parol italian arlekin, e, es quam ti ci, un ínreconossibil
personification del diábol. Li classic poema de Goethe representa li
dialog inter li patre e li infante, e li paroles del fantoma, audit
solmen del infante. I.F.

Li rey del alnes footnote:[{pednote99904}]

J.-W von Goethe

[verse]


Qui cavalca in nocte tra vent siflant? It es li patre con su infant. In su brass il presse li litt garson, Le tene calidmen, securmen e bon. «Mi filio, quo fa te celar tu visage?»

-- «Li rey del alnes con bell equipage. Ne vide tu le? Con coron e mantó!» «Yo vide un nebul, mi car infanto.»

-- «Ples, bell infant, venir con me! Bell ludes va yo luder con te; Li rive splende con mani flores; Mi matre se vesti in mult colores.»

-- «Mi patre, mi patre, ne audi tu pian Li bell promesses del rey arcan?»

-- «Ples restar quiet, mi car infant. Sicc folies brui in vent susurrant!»

-- «Ne vole venir tu, infanto car? Mi filias amabil te va amusar. Mi filias dansa li ronde noctal. E va te lullar per canzones elfal!»

-- «Mi patre, mi patre, ne vide tu ta Li filias del rey in li obscuritá?»

-- «Mi filio, mi filio, yo vide precis; Old sálices sta con foliage gris!»

-- «Yo ama te! Me charma tu bell tenentie! E si tu ne vole, yo usa violentie!»

-- «Mi patre, mi patre, il ha me tuchat! Li rey del alnes dolor me ha fat!»

Li patre, horre, cavalca rapid. Tenente l' infanto gement e livid. Atinge in fine con pena su cort. In su brasses, li infant esset mort.


(Trad. de Gilbert Pidoux e Ilmari Federn.)

Li voce del continentes

Ex un articul de Arvid Balk, corespondente in Ost Asia pri su viage de Japan trans li Pacific, per Panamá in li Atlantic Ocean e til London.

Quo noi homes de hodie possede in li radio, to on remarca mult plu sur mar quam sur terra. Si on viagea semanes e semanes tra li ínfinit distanties, sin vider li minimal pezze de terra, sin incontrar un sol altri nave, tande on senti, quo es isolation del munde.

Ta nu sta ti polit magic bux. On torna un poc li buton. E ja on audi li continentes. On audi les parlar e cantar. Li continentes have su propri voces. It es admirabil escutar les.

Li voce de Asia sequet nos mult dies e noctes, pos quam li rives de Japan ja long hat desaparit. Li voce de Asia clamat: guerre, guerre! Li potent japanés radio-emissores de Tokio, Osaka e Nagasaki emisse politica, tónner de cannones e ferrin marcha de victoriosi armés. Li chinés emissores, subtenet del anglés antennes in Hongkong e Singapur, misset in li aer tot cascades de plendes e maleditiones. E nu venit anc li russes. Vladivostok e Khabarovsk, u li rubi marchale Blücher have su quartere general, tonnerat furiosmen contra li japaneses.

Ma grand amusament fat nos li russ radio per li voce de su anunciatora. Ti esset deliciosi. It esset suficent que ella caressat nos per su voce, e nor rud cordies fondet se. Nor «Chiefoff» (i.e. li prim oficero) nominat ja «li rubi sirena» e al japanés «purser» (cassero) yo devet, quam unquande Odysseus, stuffar li oreles per cire. Altrimen on ne posset escartar le del aparate, talmen il hat inamorat se in li voce del vírgina distant ye 4000 milies, e del lingue de quel il ne comprendet ni un sol parol.

Adavan e adavan eat li nave al ost. Sempre plu debil devenit li voces de Asia. Li guerre silentiat detra li undmontes del Pacific. Li tónnere del cannones de Nanking desaparit. Anc li voce del flicca de Khabarovsk venit solmen ancor quam un spira, talmen que li cassero posset forprender li cire ex su oreles. Profund silentie circumdat nos. Noi esset ínatingibil por omni continentes, e plugat li gris undes de Kamtchatka e Alaska. Un glacial vent sofflat del nordpol tra li sund de Bering. Li capitane regardat me trottant sur li deck vestit in pelisse e lan, e dit: «In deci dies pos hodie vu va jacer in «shorts» e tropic camise sur li longstul e languir pri friscore». Yo esset sat inept pariar con il ye un botelle de whisky. Il ganiat it. Yo languit.

E subitmen li silentie cessat. Noi venit in li sfere del american emissores. Li radio comensat crepitar. Noi esset tre interessat pri li voce de America, pri quel noi promesset nos multcos. Ma noi esset horribilmen deceptet. Un bruida infernal lacerat nor oreles. Tri semanes noi esset li tormentat victimes de un rabie de jazz, foxtrott e diversissim niggersteps. Yo absolutmen ne es ínamic de dans-musica. Anc li acri ritme del step-danses yo audi con plesura. Ma ne etern! America ne have necos altri. Necos quam ti danses de matin til tard, interruptet solmen de comercial reclames. It es horribil. America have li max íncultural radio, quel yo ha incontrat durant un viage mundal durant tri annus. Noi viageat de San Francisco along li costas de Mexico, Guatemala, Honduras, Nicaragua, Costarica e Panamá. Poy inter li westindian insules til li paralele de Florida. It esset sempre lu sam. Li tot aer esset plenat de ti nigger-danses, queles on ne posset evitar, proque dozenes de emissores lassat grelar les sur nos in un uragan-foy sin pauses. To esset do li voce de America, quel noi atendet con tant expectantie.

Noi respirat denove quande noi surtit de su sfere de action. E denove circumdat nos li grand silentie, ti vez in li centre del Atlantic.

Nu noi comensat fixar nor atention ye li voce de Europa. E it venit. It venit in comensa tot pian in un miraculosi concert de Beethoven ex London, sequet de un fuga de Bach ex Hamburg. Pos li american rugida de diábol un tam divin delicie, que it esset nos un profund eveniment. Ci parlat Europa. On audit li voce de su matre. It tuchat secret sentidas, evocat fantomas de nor infantie, avigilat mill reminiscenties. Li ardent desir extendet su ales. Quam feeric esset ti voce! Europa have li max bell voce del munde, voce del musica. Li nave esset ancor lontan exteriormen, in medie inter Africa e America, ma ja totalmen circumfluet de europan musica. Sur chascun radio-unde cantat violines de Mozart, jubilat canzones de Schubert, bruit oratories, sonat simfonies. Germanic, romanic, slavic musica junte se ye un europan concert, quel necú in li munde trova su egal. Quam ye un concurs de cantatores in Wartburg omni grand emissores de Anglia, Francia, Germania, Holland, Italia rivalisat in lor magnific musical presentationes. Con orgollie on sentit se quam europano, e conceptet in li ovres del musical arte un del max profund e comun trates essential de europan cultura.

Por ti qui vive in Europa ti continente ne es un unité, sam quam Asia e America. Solmen quande on viagea súper li oceanes e ex lontan distanties escuta li voces del continentes, on es tant alontanat del mill bruidas del omnidial vive, que on distinte lor lingue. Tande on audi clarmen: talmen parla Asia, talmen America, talmen Europa.

Si on ha audit li altri lingues, on aprende amar li lingue de Europa, e comprender su bellitá. Li musica de ti lingue es li porta de triumfe, per quel on intra con veneration in ti continent, sempre ancor max rich in cultura. Quo vell esser omni ti gigantic landes ta extermen con lor ínnumerabil popules sin Europa? Chascun spiritual movement, del spira til uragan, chascun fecundant pensa, quel cultiva materiale e ideic terra virginal, sempre veni ex Europa, ti ínexhaustibil rich loc de nascentie de spiritual vive e cultural impuls.

Malgré omni contraditiones e antagonismes lacerant Europa, támen li impetuosi lucta de ti continente pri mund-conceptiones e religiones, pri politica e filosofie, pri socialisme e nationalisme, pri economie e tecnica es li sol grand protagonist del munde.

To devenit me tre clar, quande noi aproximat nos al anglés Canal. It esset just li ultim soledí ante cristfesta, e li cloches del eclesias de Europa, li corales e sones de organ fluet in potent undes trans li atlantic ocean. E alor li emissores cessat, e in li solemni silentie elevat se fro Holland, solitari e potent, li voce de un predicante. Li parole de Deo planeat súper li mare, circumfuriat de dúbit e crede de un homanité luctant pri veritá. Si Europa ne trova ti veritá, tande nequi va trovar it. Europa va trovar it! Pri to on deveni convictet, si lontan in exteriore sur li mares on audi parlar li continentes.

(Trad. de E. W.)

Cronica

Catalonia

Noi recive nró 3, may 1938 de Catalonia in Lucta. Li purmen politic contenete impedi nos recenser it. Li revúe es gratuit. Interessates mey tornar se al redaction: Macià, 5, Figueres. Li revúe es 8 págines in formate 22 X 26 cm. It es bon printat e li stil es passabilmen líber de idiotismes, do internationalmen comprensibil.

Francia

Ex special numeró del jurnale Nouvel Age, intitulat «Li Revolution cultural» (23. 4. 38, nró 361) redactet de Régis Messac yo extrae to quo seque: «Inter ti divers tentatives (de L.I.) mi personal preferentie es por un del max recentes: Occidental. It have sur Esperanto li imens avantage har completmen eliminat li complicat e antiquat sistema del casus e declinationes contra queles un spíritu modern nettmen rebelle. In plu su vocabularium es minu arbitrari quam ti de Esperanto e extraordinarimen facil a aprender. Ma Occidental self sin dúbit ne have un caracter definitiv. It es permisset creder, que in future on va ancor far melior». In un ped-note il da mi adresse por ulteriori informationes. In nró 379 del 19 may sr Messac nota li furiosi reaction de quelc Esperantistes e li vacuitá de lor comunicationes. Vi li fine de su articul intitulat: «Brevi observationes»: «Si pos eforties de 50 annus Esperanto ancor ne ha victet, esque to ne seque ex defectes inherent al instrument self? It sembla me que por soluer decisivmen ti question, hay solmen un medie: examinar li question del vispunctu tecnic, i.e. linguistic. Yo confesse que yo hesita far it, ne pro íncompetentie, nam mi studies e mi profession ha preparat me anc a entamar tal questiones; ma pro que yo previde que un tal debatte vell esser long, enoyant e tre probabilmen steril. On vell macular mult columnes del Nouvel Age sin altri resultate quam enoyar mult letores e sin convicter li Esperantistes, queles, comprensibilmen, ne es necessimen linguistes. Tamen por que on ne mey acusar me fugir, e por limitar in sam témpor li damages, yo repeti li question quel yo ha posit -- sempre sin success -- a mult Esperantistes: Qualmen justifica vu in Esperanto li superviventie del casus? Qualmen vu fa por vider in it altricos quam un complication ínutil?» G. POUJET.

-- Un old interlinguist Sr Edouard Mauney, ha morit subitmen li 21 april. Functionario del posta, il devenit Idist pos li mundal guerre e partiprendet li labores del gruppe idistic in Paris. Sub li pseudonym Dayras, il creat in 1928, li revuette Tolero, experimental revúe mundolinguistic, quel devenit in januar 1931 Interlanguages e aparit til august 1934. Sr Mauney, quel devenit malad e pensionat esset fortiat cessar li publication de su revuette. Per un strangi fate, ti mann, tre interessat pri mundo-lingue, conosset null lingue, except su matrin e Ido. Probabilmen pro ti motive, il ne adheret a Occidental, benque il havet sempre tre amical relationes con nos. Mey ti devoet coidealist reposar in pace! L.M.G.

Italia

Sr de Guesnet, Presidente del Occidental-Societé de Francia, visitat li 16 april, Dr Prof. Alberto Picchi, ex-socio del Delegation, e fervid occidentalist, quel parlat le de su action por nor lingue.

-- Italia Filatelica Nró 4, april 1938 consacra 8 págines a textus in e pri Occidental. Li politic caractere del majorité del textus impedi nos recenser les. Del vis-punctu tipografic li revúe fa un impression excellent, clar printation sur bon paper. It es un nov propagandistic success de nor ínfatigabil pioneros Bevilacqua e Dr Dal Martello. Regretabilmen Dr Dal Martello malgré nor consilies sembla ancor ne har abandonat su ínfelici inclination alterar li pur lingue Occidental per dubitabil ingredienties de propri invention. Li multitá de lingual ínpuritás, e de italianismes ne internationalmen comprensibil va gravmen impedir un favorabil acception del revúe che Occidentalistes extran favorisant politic tendentie del revúe. Noi egalmen regreta dever signalar, que li revúe sin nor autorisation ha usat li nómin «Cosmoglotta», e que it reproducte divers textus de sr de Wahl e de APIS con modificationes ne aprobat del respectiv responsabil autores. Por evitar miscomprenses noi constata que li Institute Occidental, responsabil administration de Cosmoglotta, e li Central Oficie del Occidental-Union ne havet conossentie pri li contenete del revúe ante printation, e que sr de Wahl ha protestat che li redaction e administration contra li deformation de su textu e li confusion del nómines Occidental e Cosmoglotta. Anc li ton del interlinguistic discussion merite desaprobation. Insultationes ne es interlinguistic argumentes. Noi profundmen regreta que ancor ne omni coidealistes ha comprendet que noi Occidentalistes ne deve imitar li stil de cert íneducat Esperantistes.

Li interventiones de sr de Wahl e del Central Oficie del Occidental-Union, e specialmen li excellent mediation de prof. Picchi e li comprendent atitude del chef-redactor Cav. Giuscppe Bevilacqua da plen esperantie, que li impressionant revúe va trovar un modo de redaction satisfant omni interessates. F.L.

Mexico

Li grand jurnale El Nacional in su numeró del 14. may contene in su unesim págin un articul redactoral con titul in du grass lineas súper 6 columnes: Esperanto in decadentie, nu ascende Occidental. Li articul de plen information pri li qualitás e scopes de nor lingue, in quelc detallies es antiquat ma vivaci subtitules in american maniere e li humoristic presentation del materie largmen balancia to: Li nov idioma es tam admirabilmen facil, que on posse leer it con un manu in li tasca... -- Ti multiplicitá (del lingues) desfacilisa li relationes comercial e scientic (e mem tis del amore, noi adjunte, nam «yo te amo» es un poc diferant de «I love you». Ma, in fine...) Merstí a un lingue auxiliari -- continua li foliette de propaganda -- li munde va comprender unaltru. Probabilmen; tamen, atention! nam mem in li sam lingue li homes exchangea paroles queles fa rubi pro honte! Ma, in fine ... -- E it mem es comprendet de persones queles ne ha aprendet it, suposit que ili have alcun education. It es clar, que cert jurnalistes del altri partise ne va posser comprender it... E in ti stil on comenta nor argumentes. Un cordial mersí al ínconosset humorosi autor!

Abonnament a Cosmoglotta

Fr. 4. sviss; Fr. 30.— francés; RM 2.30; Kc 26.—; 1 dollar; 4 s. anglés; Fr. 27.— belg; fl. 1.70; dan Kr. 4.10; sved Kr. 3.60; L.it. 18.—; 21 Esc.; 13 respons-cupones.