Cosmoglotta A 83 (jul-aug 1932)

Oficial organ bimensual del Occidental-Union

Consacrat al developation, propaganda e aplication de

LINGUE INTERNATIONAL OCCIDENTAL

REDACTION (manuscrites, printates de exchange e por recension):

A. Z RAMSTEDT, 1, Helsingfors, Finland.

ADMINISTRATION (abonnamentes, subventiones, expedition de Cosmoglotta):

COSMOGLOTTA, Box 171, Stockholm, Svedia. (Post-chec-conto 53 868)

Annu XI N:0 4 Julí-August 1932 (Numeró 83)

Li fontes del lingue international.

De Dr Henri Frei, Bellegarde (Ain), Francia.

Respondent a un invitation amabil del redactor de ti revúe, yo vell voler exposir brevi quelc idés de un linguist pri li relationes inter linguistica e interlinguistica.

In oposition a lingues tro artificial, quam esperanto e ido, on accepta hodie sempre plu li idé que un lingue international ne deve esser constructet in vitro ma in vivo, a saver con li elementes ja international del idiomas national. Si li resultates de ti metode plu natural difere malgré to -- ples comparar p.e. novial e occidental -- it es sin dúbit proque ti elementes, benque international, es tre divers de natura e que on deve far un selection inter les.

I.

In mi response al question circulari emisset per li Comité del Duesim Congress International de Linguistes, yo ha proposit, pri li elementes international, de far un distinction inter tradition e novation (vide li librette del Propositions del Congress, Genève 1931, p. 51):


Omni lingue presenta un cert proportion de elementes traditional, ligat del témpore passat, e de elementes progresset, queles regarda vers li future... Un lingue international essente destinat, in li spíritu de su creator e de su partisanes, por servir quam instrument precipue al civilisation international de deman, it es logic admisser que un tal lingue, constructet con auxilie del materiales furnit per li lingues national, vell dever prender ex ili ne lor elementes traditional, condamnat a desaparir bentost o tard, ma lor elementes progresset.


Li tri principal interlinguistes de nu sembla in acord adminim pri ti punctu. O. Jespersen scri: «Progreso in national lingues ha omnilok dukte vers simpli e analiti formes: tum deve es li gidanti prinsipe in konstruktione de interlingue. E naturalim tali lingue pove e deve es min komplikat kam even li maxim progreset naturlingue.» (Novial Lexike, 1930, 18). Secun G. Peano, li lingue international deve esser in teorie un lingue sin grammatica, i.e. in praxi un lingue con morfologie reductet ad un gradu minim. E. de Wahl opine que «li lingue international hodie deve esser adminim egal evoluet quam anglés e si possibil ancor plu.» (Cosmoglotta 8/1929, 221).

II.

Esque ti scop teoric es conform a to quo li evolution del lingues national doce? Yo pensa que li similanties de lexico e de sintax in li Occidente de hodie debe plu ad innovationes quam al orígine comun de nor lingues.

Un exemple ex li lexico va instructer nos. Li majoritá del nómines queles designa li «ocul» in li idiomas indoeuropan es retroductibil a un old radic {asterisk}oqu-: D Auge, E eye, F. oeil (pl. yeux), I occhio, R oko (pl. oc'i), Sp ojo. Ma li parentitá de ti vocabules have un valore por li sol historico, e li interlinguist desirant electer ex formes tam diferent de ortografie e pronunciation un medie international vell esser tre embarassat. Felicimen, ultra ti vocabules, queles resulta de un long evolution, omni lingues indicat possede derivates prendet direct ex familie del substantive latin oculus: D Okular-, Okulist, E ocular, oculist, F oculaire, oculiste, I oculare, oculista, R okulist, Sp ocular, oculista, e yo comprende que li interlinguistes funda se sur ti base international e modern, benque latin, por formar li major partedel vocabularium: Il oculo, N okule, O ocul. Ti exemple, quel on vell posser multiplicar, monstra que li internationalitá de nor lingues reposa mult plu sur «extrates» (D Lehnwörter, E loanwords, F emprunts) ex li latin quam sur li filiation genealogic.

Pri li semantica e li sintax del lingues europan, on ha descrit desde long témpore lor caracter plu e plu international. Secun un frace sovent reproductet del slavist Fr. Miklosich, «ein gewisser, man möchte sagen Europäismus, strebt die Sprachen der an der Kultur teilnehmenden Völker Europas wie zu einem Idiom zu vereinigen». On pensa pri factes quam li supression del génere, del dual, del declination e del congruentie, li substitution de témpores composit al témpores simplic, li creation del articul e del prepositiones, li institution gradual de un sequentie fix del vocabules secun li formul determinat + determinant, li organisation de un vocabularium abstract apt al usu scientific. Ti tendenties, queles es quasi comun al lingues indoeuropan de hodie e directe les vers li antipodes de lor orígine, lontan de resultar del filiation ex un sam idioma, es ligat al principies del «extract» (D Entlehnung, E borrowing, F emprunt) e del «poligenese»; on explica li un e precipue li altre quam li emanation de un specie de mentalitá occidental comun.

Li obligation essential del linguist, qui vole colaborar con li interlinguist, consiste in li sercha e li studie del casus de convergentie inter li caracteres international e li caracteres progresset del idiomas. In fact, li elementes international, queles figura in li lingues national, merita li atention del interlinguist solmen si ili es de tip progresset.

1 Ti término es usat per W. Havers, Handbuch der erklärenden Syntax, Heidelberg 1931, § 115; H. Schuchardt dit in li sam sensu «ungeschichtliche oder elementare Verwandtschaft».

Professor Giuseppe Peano †

Noi recive li trist information, que li conosset matematico e interlinguist, professor Giuseppe Peano, ne es plu inter li viventes. Il morit subitmen li 20-m april e su sepultura eventet li 22-111 april hoannu, con solemni participation de colegos e studiantes del universitá de Torino, u il hat esset professor de calcul ínfinitesimal. Il esset nascet in Cuneo in 1858, studiat in li universitá de Torino e recivet ta li titul de doctor de matematica in 1880, esset nominat professor in li Academie de Artilleríe in 1887 e professor in li universitá de Torino in 1890.

Prof. Peano esset un del maxim celebri matematicos de su témpore, venerat in li tot scientific munde, autor de doct ovres e membre de mult scientific societés. Hante scrit su unesim ovres in Latin, il constatat li desfacilitá usar li classic lingue in li modern scientie, e in 1903 il publicat corageosimen in su «Revista de Mathematica» un project de simplificat Latin, nominat Latino sine Flexione, per quel il fat su nómine ínobliviabil in li historie del interlinguistica. In 1908 Academia pro Interlingua nominat le socio e presidente del Academia, e ti function il ocupat til su recent morte. In 1915 prof. Peano publicat su «Vocabulario commune ad latino-italiano-francais-english-deutsch» XXXII pag. e 650 colonnes, un grandios ovre, quel sol vell har meritet immortal fame al autor. 14 000 vocabules international es explicat concernent signification e orígine, con derivates in 5-10 lingues Europan.

Prof. Peano esset li central person del Academia pro Interlingua, ne solmen pro su offcie, ma pro su ampli conossenties linguistic e su admirabil personal qualitás, quo causat que multes con fieritá nominat se su disciples e omnes admirat e venerat le pro su tolerantie e perseverantie por li idé interlinguistic. E in li discussiones il nequande perdit su dignitá e su urbanitá -- un cos tre rar inter interlinguistes, Durant du decennies su idés ha esset dominant inter li membres del Academia pro Interlingua, quel nu ha perdit su ductor e maestro. Ma anc li tot interlinguistica ha perdit un de su grand personalitás e nor comun idé un de su nobil pioneros.

Derivation artificial o natural!

Nor maxim sanct doctrines es solmen nor maxim secret desires.

Un tre profund studie e experientie del lingues ne es necessi por posser constatar, que it es impossibil por sempre e por omni casus («sin exceptiones») determinar li relation inter nómines e verbes, derivat de ili. To concerne li talmen nominat direct derivation (per -a- e -i- quam tematic vocales) e li t. n. índirect derivation (per varie special suffixes: -isar, -ificar, etc.). On posse constatar li general tendentie del signification in un cert periode.

To es constatabil factes ne solmen in omni natural ma anc in omni artificial interlingues. Assertiones que li denominal derivation de verbes vell esser in un cert interlingue rigorosimen definit, sin exceptiones, es causat sive de ínsuficent conossentie o practica in li interlingue, sive de self-deception: pia desideria -- pia fraus.

Li factes es li sam concernent deverbal derivation de substantives o adjectives. Li cause, proquo on have un cert derivate de un verb con un cert signification, depende in fine de tradition, usu, historie. Anc in li artificial lingues. Mem un tal mecanic lingue quam Esperanto es, in su ver quintessentie, dependent de Europan tradition, quam ha constatat E. Drezen in su «Skizoj pri teorio de Esperanto», In li creatori evolution de un lingue on posse inregistrar e utilisar cert directiones: li verbal tema es usat por designar un momentan action, derivates per un sufix por frequentativ action, etc. Ma li vive es capriciós. It es e resta un reva, que un sufix vell posser esser usat sempre por un, fix sense, sin exceptiones.

Qui crede ancor que un aprioric interlingue va esser possibil introducter? Esque noi omnes ne es adherentes de aposterioric sistemas? Ma pro quo omnes ne posse esser consequent? Pro quo ne confesser, que sin li existentie del pret, benque latent, grand international vocabularium (li material base del interlingue) it vell esser un utopic reva introducter un artificial interlingue? It es un fatal ínconsequentie acceptar in principie international paroles, ma in li grammatica introducter un artificial derivation pro inventet principies, queles les ne apartene al linguistica, ma forsan al matematica, fisica o deos save a quel scientie. Li interlingue recive gratis e franco un enorm masse de pret paroles, pret derivates, con fixat derivation, usat ja durant millennies del maxim cultural nationes del munde. Esque on posse reciver un plu bell don? Ti don es li fundatori capitale por nor interprense. Si on vole esser prudent, on deve conservar e augmentar it, e nequande destructer e annihilar it. It es clar, que li international derivation have plu grand real valore quam speculatori parol-fabricates de cert individues, e it es evident, que li regules del derivation del interlingue va esser essentialmen explicativ. On vade de form a notion, ne de notion a form. Li form es lu sol material in un lingue -- notion posse esser tam elusiv quam «das Ding an sich» de Kant.

Un exemple pri to qualmen on ne deve acter:

Ido acceptat AMAR quam verb, ma rejectet AMORE quam verbal substantive, benque ambi have li sam jure de civitá in un international lingue. Ma prof. Couturat imaginat, que il posse esser creator de un absolut regulari, logic derivation e pro to il principialmen despreciat tal «duplic radicas». Nam il ne posset comprender, pro quo on have AMAR AMORE, ma ne ODIAR-ODIORE. Il decretat: AMAR-AMO, ODIAR-ODIO, e pensat que il hat fat un genial decovrition. Ma bentost li expulset AMORE insinuat se in Ido. On acceptat it separat quam nov «radica» e dat a it un absolut arbitrari rol. On decretat: AMORO es derivat de AMORAR, a quel on dat un imaginat signification: AMORAR es «amar quam mann e fémina», AMAR es «amar in general»... It esset solmen consequent, que on nominat li hispan lingue «ínlogic, caotic», proque it permisse un tal expression quam «EL AMOR DE DIOS»...

Nu, quo on ha ganiat per li sistema de Couturat? Totalmen ínutil, fals complicationes.

Un grand parte del popules de Europa e America ja save in ante, que li verbal substantive de AMAR es AMORE. Ti qui ne save to, deve aprender, p. ex. ex un lexico. Il va aprender alquo ver e util. Ma provar infortiar in li cerebres del homes, que AMORO significa e deve esser usat solmen por quasi un biologic amore inter mann e fémina, quam doce Ido, es un interprense vanissim e stupidissim.

It es un psicologic e pedagogic errore creder, que chascun hom -- e specialmen, quam on asserte, li íneducat hom vell esser capabil self derivar denominal verbes e deverbal nómines, corect e sin hesita, durant que il parla. Tal miraculos hom, quel vell posser pensar, parlar e derivar in li sam moment, ne existe. It es evident, que il deve har esset ja in ante, familiari con li derivate por esser capabil usar it in immediat, subconscient maniere. Nu, pro quo ne aprender un corect derivate in vice de un utopic humbug-fabricate?

It ne es ver asserter, que li international derivation es un Cáos. O no! It es sovente grandiosmen regulari. Ples comparar: signe, signette, signal, signar, significar, signification, assignar, consignar, designar, assignation, consignator, etc. etc. Si on vole regularitá -- ili es regulari; si on vole naturalitá ili es natural.

Pro quo do ne acceptar e usar li existent international paroles? Pro li «genial» principies de (Couturat pri «logikaleso, unasenceso e renversebleso» o li principies de Saussure pri «necessitá e suficentie»? Tal principies ne merite plu quam un ride. Sur li mercates on vendi les per un obol por li dozen.

A.Z.R.

Li diné del presidente

Un american deputate del congress retornat a su hem-cité e racontat a su admirant electores pri li miracules in li grand capital cité. Il ne posset suficent laudar li fin «ton» quel dominat ta.

«A quel clocca on dinea ta?» on questionat le.

«It es tre different, secun li nobiless. Ordinari homes, quam vu, dinea a clocca un; plu decent homes dinea a clocca tri; noi, membres del congress, dinea a clocca quar, li senate ne manj ante clocca quin.»

«Nu, e quande dinea li presidente?»

«Li presidente?» exclamat li heró e meditat durant un moment por mesurar li granditá del distantie, «li presidente, yes, il dinea in li sequent die.» Trad. E. B.

Null impediment.

Oncle; «Nu, Lotta, pro quo tu ne ha maritat ancor?»

Lotta: «Mi papá di que yo es ancor tro stupid por tal coses.»

Oncle: «Qualmen? Stupiditá es null impediment por maritage.»

Argumentes sempre actual

Foliettante li unesim revúe de dr Zamenhof «La Esperantisto» noi es surprisat constatar, que Esperanto trovat se, in li comense de su vive, vis-a-vis Volapük exactmen in li sam situation quam hodie Occidental vis-a-vis Esperanto. It va suficer substituer li nómines de Volapük e Esperanto per tis de Esperanto e Occidental respectivmen, sin changear quocunc altri; talmen on obtene un complet refutation, signat «Zamenhof» del «objectiones e criticas», queles li esperantistes fa hodie publicmen contra nor movement.

Ric Berger

Extracte, traductet de Esperanto a Occidental, de un articul quel aparit in «La Esperantisto» 1 nov. 1889 e esset intitulat: «Esperanto kaj Volapük»:


Volapük ne es li sol prova crear un lingue international. Esset mult provas ante Volapük e pos it... Specialmen mal esset li fate del sistemas, queles nascet pos Volapük. Nam omni idealistes, queles li idé self hat atraet, ja esset volapükisat e pro to ne solmen ne subtenet li nov sistemas, ma in contrari, in li interesse de «un lingue por li tot homanité», ili efortiat ruinar omni nov sistemas...

U Esperanto in su témpore hat incontrat ínamicos, ta anc li nov sistemas incontrat li sam ínamicos, mem plu obstinat, nam li «nascentie constant de nov lingues international» furnit ancor plu mult nutriment a lor rision: e u Esperanto hat incontrat amicos ta li nov sistemas strax incontrat ínamicos, e mem ínamicos ne passiv, ma efortiant positivmen destructer les. Do u ili posset trovar amicos? Presc in null locos.

Tal esset li desfavorabil circumstanties, inter queles devet presentar se al publicum li lingue Esperanto. Malgré que li tot camp versimilmen esset ja ocupat e ne restat loco u trovar partisanes, li lingue Esperanto bentost recivet multissim amicos, de queles li númere constantmen e sin halta cresce. Mult índiferentes, qui ne volet saver alquo pri Volapük e semblat perdit eternimen por li lingue international, devenit calid amicos del lingue Esperanto, nam ili videt que it esset lingue realmen practic.

Mult altri influent volapükistes, qui es ligat con Volapük e ne have li corage transear sur nor látere publicmen, confesset me, que ili vide in Esperanto li sol e maxim bon via por atinger nor scop, e ili tre bon coresponde in li lingue.

Ma un grand parte del volapükistes til nu vide ancor in li lingue Esperanto un ínamico, contra quel on deve combatter per omni forties. Presc omni ti seniores til nu ne have alcun idé pri li lingue Esperanto e pri su scopes, nam con obstination fanatic, ili til nu ne volet mem traleer mi librettes.

Si yo vell voler ci parlar con ti persones, mi paroles, naturalmen, vell esser perdit, nam ti homes con sant terrore vell cluder lor oreles. Ma it existe inter li volapükistes anc tal persones, qui ne cludet li ocules por li nov movement; li lingue Esperanto es conosset a ili, ma tamen ili vole restar fidel a Volapük til li fine. Ili es convictet que li introduction de nov sistema, quantcunc bon it vell esser, vell metter in dangere li tot future de nor idé, e con dolore in li cordie ili regarda omni passus adavan del lingue Esperanto.

«Concordia res parvae crescunt, discordia maximae dilabuntur» ili repeti sur chascun passu. Ne comprendente pro quo a nor látere transea mult volapükistes, qui ante ne long mem fanaticmen stat quam mur contra omni nov sistema, ili con terrore vide in ti ci «ínconstantie» li fine de nor afere...

Seniores! Unanimitá es tre laudabil cose, ma it ne deve esser ciec, nam tande it es simplicmen obstination e da resultates tot altri. Li frase pri «concordie» per se self es tre bell e tre bon, ma un sol frase ne ducte a lu bon; e si vu decide ear unanim sur alcun via, regarda ante omnicos, esque li via ne escarta vos de vor scop, in vice de ducter vos a it...

Dr Zamenhof


Un fals medico

Un viagero devenit malad in un hotel e fat vocar un medico. Il jacet sol in su chambre, quande un mann intrat.

«Esque vu es li doctor?» li viagero questionat.

«Yes, quel es li cose con vos?»

«Yo es tre malad.»

«Esque vu ne posse vader?»

«No.»

«Qualmen, mem ne in li chambre?»

«No, yo ne posse levar me.»

«To es tre convenibil», li strangero dit, prendet li horloge e li portamoné del viagero e departet.

Etimologic reflectiones III. Romanes, Slaves e Germanes

Li 3 maxim important linguistic gruppes de Europa porta quam conosset li rubricat nómines.

It es evident, que Roman es derivat de Roma, ma quo Roma significa, nequi save. Si on divina, que it es un Etrurian parol, on solmen substitue ún enigma per un altri.

Slav es in contrari clar. It es derivat del parol «slovo» = parol. Slavic-parlant nationes nomina se self sloviane, slovaki, sloveni o alquo simil, e extranes niemtsyi, de niemoi = mut. Secun li opinion de primitiv homes solmen ili self posse parlar corect, a altres manca ti capacitá, ili es mut. In li Russ lingue niemets es usat por designar in nor témpore Germanes, ma ancor hodie on posse audir Russ paisanes nominar omni strangeres -- niemtsyi, sam quam li Grecos parlat pri bar-bar-oi.

Quo significa German es un question, quel ha esset mult discusset. Cert linguistes vole explicar it quam originalmen Celtic parol (de garm = cri, o de gair = vicin), ma on ne save, esque Celtes talmen caracterisat su vicines. Altri linguistes deriva it de Germanic parol (ger = lans, o wer -- guerre, o mem de un indoeuropan parol cognat con G. warm e Gr. thermos, proque calid fontes existe in West-Rhenania!). Li un de ti explicationes posse esser tam bon, t.e. tam íncredibil, quam li altri.

Li maxim inteligent explication sembla esser ti: German es un Latin parol, quel significa -- exactmen L germanus, F germain (cousin germain), G Verwandter, A kinsman, H hermano = fratre, etc. It es conosset, que primitiv popules ne have historic nómines, ma nomina se self sovente simplicmen p.ex. noi, nor propri popul, e in fact du potent Germanic popules nominat se talmen: li sveves (G Schwaben) e li sviones (Sv svear). Li unesim síllabe de ti paroles es = L sui. In li Russ lingue on ancor hodie nomina li propri membres de su familie, su village, su tribe, a quel li individue apartene, «svoyi», e it es facilmen explicabil, que ti tre antiqui, proto-indoeuropan usu hat restat che Germanic tribes. In un tre interessant libre (Die Germanen, München 1917) Dr BIRT presenta numerosi fort argumentes in favor al suposition, que li Romanes simplicmen traductet li parol, per quel li unesim conosset Germanes nominat se self, per li Latin germanus.

A.Z.R.

Du criticas de Occidental.

Li Esperanto-organ «Literatura Mondo» de februar 1932 contene un articul de Br. Migliorini, Roma, «La akcento en Esperanto kaj en Occidental», in quel li estimat professor vole monstrar, que Esperanto es superior a Occidental pro su unic regul de accentuation. It es natural, que li judicie va esser tal, si on regarda Occidental secun li ideologie de Zamenhof, quel sr M. sembla ancor acceptar quam li sol existent e ultim parol del interlinguistica. A qual absurditás ducte tal position, noi vide ex li assertion de M., que il ne save qualmen pronunciar li Occidental-parol «caut», proque manca li esp.-signe sur u... Noi pensa, que un mann sur li strade de Roma vell posser leer li parol (in Italian cauto) plu facil quam li professor-esperantist. In fact, li munde e Italia ne es inhabitat de esperantistes.

Prof. Migliorini vell far a Occidental e al interlinguistica un bon servicie, si il vell criticar Occidental de vidpunctu Italian e colaborar por far it plu facil por Italianos e plu international. Un critica tra Esperanto-goggles es sin valore por omnes. Li esperantistes ne deve ignorar, que occidentalistes totmen ne accepta li esperantistic ideologie pri mecanic regularitá. On posse e deve posir plu alt e plu important postulationes pri li interlingue.

Li nov suplement de «Heroldo de Esperanto»: «Lingva Kritiko» ha contenet un plu ampli critica de Occidental, ma anc contra ti critico (pseudonim: «Esplorinto») on deve far li sam general remarca quam contra prof. M. Excerper quelc paroles ex li lexico de Gär (quel adver esset mal redactet) e judicar pro absentie de accentual signes, print-erras, etc. noi ne pensa un corect metode. Lu important es naturalmen li intern sistema e li extern aptitá de un interlingue.

Li critico constata li existentie de un masse de duplic formes in li lexico de Occidental. To es ver e depende o del índecisivitá del redactor del lexico, o del yun etá del lingue, ergo un defect, quel va desaparir gradualmen. Ma qualmen sta li cose in Esperanto? Li jurnale «Lingva Kritiko» es ya editet exclusivmen por discusser li enorm masse de duplic formes e paroles in Esperanto. Li critico trova in li jurnale discussiones pri: malarmo, malarmado, malarmigado, senarmigo, senarmiligo, etc. T.e., un esperanto posse hesitar inter 5-10 Esperanto-paroles por un expression. (In Occidental on di: desarmament).

Un part del remarcas de sr. Esplorinto es rect (li consonantes l' e n' es evitat del majorité del occidentalistes, li desfacil diferenties inter z e zz, inter -men e -li es discusset de ili, li expression «fe amar» es presc nequande usat), altri remarcas es ínjust (pro quo asserter que ne existe diftongs in Occidental?). Li maxim mult remarcas contra li vocabularium sembla esser causat de miscomprension, e li critico vell har consultat un occidentalist, il vell har recivet li necessi explicationes. Li manca de loc ne permisse nos tractar detallies.

Maxim interessant es li 4 postulationes, queles li critico posi a un bon interlingue. Noi cita: «Traserĉi la nacilingvajn vortarojn kaj komputi la nombron de la lingvoj (laŭ la ofte misuzita formulo DEFIRS) tute ne sufiĉas; oni devas 1. zorge eltrovi en kiaj sferoj aŭ fakoj la koncerna esprimo troviĝas; 2. post bona konsidero elekti la plej oportunan sencon, ĉar la internaciaj vortoj estas tre ofte embuskoj kaj faligiloj; 3. eviti la enmeton de embarasanta nombro de sinonimoj aŭ de nur nuancete malsimilaj radikvortoj; 4. elektante kiel plej internacian bazon la latinidajn lingvojn, oni nepre devas montri takton kaj sencon de stilo...» Excellent programma. Ma qualmen explicar li enigma: si li critico posi tal postulationes, pro que il es adherent de Esperanto? Nam Esperanto ya ne satisfa e nequande posse satisfar un de ili. In contrari li naturalistes ja durant 40 annus ha sequet ti programma.

Adplu li critico asserte, que Esperanto es plu facil quam Occidental proque 1. it es plu facil aprender e memorar un form in vice de du o tri. (Tre ver. Quande Occidental ha plu stabilisat se, it va esser fix, tant quant to es desirabil. Ma vide in Esperanto li afere p.ex. pri «malarmado, senarmigo, etc.» Pro quo jettar lápides si on sede sub vitre?) 2. Etsi li aprendente conosse li international paroles, il ne save, esque e quande il posse usar les in Occidental. (Quo es to? Li usation de international paroles es quasi automatic in Occidental. Ma qualmen es li cose in Esperanto? Ta ili ya es «extran» paroles. Un excellent investigation de ti question sr Esplorinto posse leer in li articul de prof. Tallgren in Schola et Vita 1/2 1932.) 3. It es, secun li critico, un avantage, que Esperanto have du lingues: un «esoteric», e un «international». Il di, que li esperantistes posse joyar pri to, que ili posse pruntar international paroles «ja constructet», sin que ili deve timer «confusion in li sufixes». (Quel confusion existe in Occidental? Null, li international sufixes es ya apropriat a Occidental)

To quo li critico nomina un avantage por Esperanto es ya il fact li Achilles-talon de Esperanto. Li existentie de duplic formes e vocabules por un ínfinite númere de expressiones, ducte Es. a cáos e anarchie. On besona solmen leer p.ex. li 4 nrós de Lingva Kritiko... Noi cita ex ti jurnale: «Envenas en la lingvo amaso de nenecesaj sinonimoj, malbone elektitaj formoj, vortoj kiuj senutile, eĉ malutile, konkurencas kun aliaj vortoj ktp.» (Stefano La Colla, L.K.). «-- la tro rapidan kreskadon kaj ŝveliĝon de nia vortaro en kiu kuŝas efektiva danĝero, kiun oni ne sukcesos forigi, simple alinomante la plidikiĝon pliriĉigo.» (Prof. E. Grosjean-Maupin). Partú on lee desesperat protestes contra li duplic radicas de Esperanto. Li un usa «esoteric» paroles: almilitis, subaĉetis, libertempis, ŝanceliĝis, elregardis; li altri «international» paroles: konkeras, koruptas, ferias, hezitas, aspektas, quam constata sr H. Boucon in Lingva Kritiko. Li «absurda lukso» existe, in fact, in Esperanto, e ne in Occidental quam asserte sr Esplorinto, qui sembla ne har explorat Esperanto o leet li jurnale Lingva Kritiko.

Proque in Occidental es usat solmen li international paroles, Occidental es pro to plu economic quam Esperanto e in veritá superior a it. Ma Occidental es superior anc de mult altri vidpunctus, queles ha esset mult vezes exposit in Cosmoglotta.

A.Z.R.

Nor via es just

De prof. J. Podobsky, Bakov, Tchecoslovacia.

Ex li 2. nro (februar 1932) del tchec revúe «Nase rec» (Nor lingue), consacrat al developation del lingue tchec, yo vole citar quelc passus, queles posse interessar anc li interlinguistes e satisfa nor vispunctu.

In li articul «Li beson del lingue supera li just logica» prof. Ferd. Strejcek analisa mult exemples de tchec paroles e pruva, qualmen li beson del lingue ha victoriat li just logica. Adminu un exemple: li tchec parol «pohreb» (interrament, sepultura) significa originalmen «posir un mort person in li terre». Ma hodie it significa anc «posir un morit person in li petrin cripta, adiar li cadavre sur li garre e mem li interrament per li foy (cremation)». Ma esque on posse «interrar» per li foy? Certmen ne. Li beson del lingue superat li just logica. Il cita anc li enunciation del eminent tchec lingues, prof. Josef Zubaty (morit in annu passat): «In li lingue efecte li real visa psichic, ma ne li rigid logica.»

Ancor un altri exemple: in un necrolog on posse leer, que li ultim salutationes al morit expresset sr. X. Quo significa salutar? Desirar chance e sanitá. (Ples comparar li signification de francés paroles: salubre, sabruté, saluer, salut). Ma esque on posse desirar a un morit chance e sanitá? E támen ti frase es bon comprendet.

Ancor altri exemples on posse leer in li articul mentionat; yo vole alminu per ti ci du exemples dar un pruva, que li penas de cert interlinguistes far li I.L. max logic possibil es van. Mult simil casus on posse trovar in chascun lingue national.

Interessant por nos es anc li debatte pri li scrition del líttere x in tchec lingue. Li unitari scrition de ti sones ancor ne existe. On scri p.ex. foneticmen «prakse» ma etimologicmen «existence» (foneticmen on ya vell scrir «egzi-»). Pprof. Jar. Dvoracek justmen di, que in li líttere x on deve discerner duplic diferent valore fonetic: ks o gz; ma li fonetic scrition gz sembla esser ínacustomat e mem monstruós. Il proposi retornar al consequent usation del líttere x in paroles extran e il motiva it anc per to que per li abolition del x noi vell alontanar nos del maniere de scrition usual in latin, francés e german.

It es un nov pruva, que li fonetic scrition de Esperanto, Ido, Novial, etc. ne es motivat e que li sol just solution existe in Occidental.

Interessant es anc li sequent paroles de prof. dr. Fr. Oberpfalcer ex li debatte pri li corect tchec. «Nequi have li jure octroyar al lingue to, quo ja ha morit in it. Qui observa li modern evolution del lingues, ti deve venir al conossentie, que ili aproxima se in su maniere de expression. Li sintaxe del hodial litterari grec es plu proxim al sintaxe del lingue frances quam al sintaxe del grec vulgari e, naturalmen, it distingue se ancor plu mult del sintaxe del grec classic. It es li ínevitabil influentie del cultura. Plu alt es li nivelle del cultura, plu grand es li diferentie inter singul individues, ma li nationes aproxima se plu e plu; in contrari sur li inferior gradus del civilisation singul individues es plu proxim a un altri, ma inter li tribes, inter li popules es abisses. Con ti ci subtil observation del hollandés linguist van Ginneken consenti anc altri linguistes. On parla pri li nascentie del europan mentalitá (Ch. Bally), pri li internationalitá in li lingues (van Wijk) e sim. Anc ad in li tchec lingue penetra tant plu mult europeismes quant viv es nor participation in li international vita.»

Anc ti ci paroles confirma li just fundament del Occidental.

Sententies de X. Chamford (1741-1794).

Li vive es un maladie; li dorme veni chascun decisixesim hor e aporta nos aleviation. Ma it es solmen un lenitive; li ver medicament es li morte.

Li natura sembla utilisar li homes por su scopes, sin cuidar pri li instrumentes, quel it usa, sam quam tirannos, queles expulse lor auxiliatores, quande ili ha utilisat les.

Reputation: li privilegie esser conosset per homes, queles ne conosse vos.

Amore: amabil follie. Ambition: dangeros follies.

Si li simies vell haver li talent del papagayes, con plesur on vell electer les quam ministres.

Li societé consiste de du grand classes: tis, qui have plu manjage quam apetite, e tis, qui have plu apetite quam manjage.

Li munde e li societé similea un biblioteca, in quel omnicos, in prim visu, sembla esser in bonissim órdine, proque li libres es ordinat secun li formate e grandore del volúmines, ma in quel in veritá omnicos es in confusion, proque nullcos es ordinat secun scienties, materies o autores.

Li natura ne ha dit: «Ne esse povri», e ancor minu: «Esse rich», ma it voca me: «Esse índependent».

To quo yo ha apprendet yo plu ne memora. Lu micri quo yo ancor save, yo ha conjectet.

Li amore es simil al epidemies: plu on time les, plu on va esser contagiat per ili.

Un inamorat mann es un mann, qui prova esser plu amabil quam il posse; pro to omni inamorat mannes es risibil.

Comunication

Yo ha composit un númer de manuscrites pri Occidental, queles yo vole presentar a pluri interessates por corection e eventual print. Por ti scope it es necessi copiar ti scrites; it vell esser por me un grand afacilation, si quelc coidealistes vell far tal copies per machine. Ergo si li un o altri letor vole auxiliar me, il mey scrir me e indicar, quel lingues il comprende suficentmen (anc artificial lingues) por posser copiar textus scrit in ili.

Karl Janotta, Wien L Himmelpfortgasse 9.

Invitation

Omni German visitatores del «Leipziger Messe» (autun-mercate de Leipzig) es petit por un convenida occidentalistic ye li mardi (30. august) clocca 8 in li hotel «Elstertal» (Leipzig-SchIeusig, Rödelstr, tramvia 5 e 8, autobus A).

Occidental-club L., W. Karch, Leipzig-W. 32, Klarastr. 20.

COSMOGLOTTA 1932: Precie 2 sved cor. o li equivalent in altri valutas secun current curs. Ti qui misse li duplic abonnament recive 3 ex. Ples payar per postmandate o banknotes o chec in lettre registrat (recomandat) al administration. Por payamentes posse esser usat anc li sequent post-chec-contos: Austria: Wien -B-84 868 (Occidental-Union, Ehamgasse 40, Wien XI); Francia: Paris 26 437 (L. M. de Guesnet, 83 rue Rochechouart, Paris IX); Germania: Berlin 1562.51 (Cosmoglotta, Box 171, Stockholm, Svedia); Svissia: Il 1969 (Fred Lagnel, Chapelle, Vd); Svedia e altri landes: Stockholm 53858 (Cosmoglotta, Box 171, Stockholm)

Edvard Rydahls Boktryckeri, Stockholm 1932