Cosmoglotta A 74 (jan-feb 1931)

Oficial organ bimensual del Occidental-Union

Consacrat al developation, propaganda e aplication de

LINGUE INTERNATIONAL OCCIDENTAL

REDACTION (manuscriptes, printates de exchange e por recension):

A. Z. RAMSTEDT, Villagatun 25, Helsingfors, Finland.

ADMINISTRATION (abonnamentes, subventiones, expedition de Cosmoglotta):

J. A. KAJŠ, Wilsonova Il, Brno X Il, Tchecoslovacia.

Annu X Nro 1 Januar-Februar 1931 (Numeró 74)

Contene

  • Nov annu -- nov eforties, pag. 1.
  • Organisation del scientic exploration e necessitá del mundlingue, de Dr. F. Werner, pag. 3.
  • Quelc paroles concernent Latino sine Flexione, de Prof, Dr. C. W. v. Sydow, pag. 5.
  • Apelle al interlinguistes, de Prof, Dr. A. Guérard, pag. 6.
  • Psichic installation, de Dr. W. Ehrenstein, pag. 7.
  • Historiette del dirigente Kalina, de Karel Čapek, pag. 9.
  • Optimisme, de Hood, pag. 12.
  • Intrinsic valore del hom, pag. 13.
  • Cronica, pag. 13.
  • Avises, page 15.
  • Charade, pag. 16.

Nov annu -- nov eforties

Quam ja communicat in li ultim numeró de Cosmoglotta de 1930 li redaction ha esset translocat de Vienna a Helsingfors. Extern circumstanties, professional obligationes e li crud necessitá decentralisar li constantmen crescent agendes de nor movement ha fortiat nor meritosissim ductor, ingeniero E. Pigal, cessar li redaction de nor jurnal e transmanuar it a altres Noi posse ancor joyar pri to, que Sr Pigal remane in su altri oficies de nor movement.

Noi execute solmen un car deventie, quande noi ci, in li nómine de omni occidentalistes, expresse nor sinceri e profund mersí a Sr E. Pigal pro ti labor, quel il ha fat quam redactor de ti jurnale. Durant quar annus, 1927, 1928, 1929 e 1930 il ha redactet Cosmoglotta, in un maniere habil e clarvident, sempre ínfatigabil e amabil. It esset il, qui executet li principal labores por elevar nor organ a su seriosi alt standard, pri quel noi ha esset fieri. Sin alcun remuneration il ha portat un responsabil e molestant charge, ma superant omni desfacilitás per energie e verve ínimitabil, colectent li simpaties e admiration de omnes. Malgré que il sacrificat tant témpore por li aferes de nor movement e su car jurnal, il trovat líber hores por cultivar nor lingue, til que il mastrisat it per un stil, plu brilliant e expressiv quam jamá videt.

Li numerosi exhortationes del ductent occidentalistes ha posset persuader li subsignato acceptar li redaction de Cosmoglotta pos Sr E. Pigal. Li charge ha esset fat plu levi per to, que Sr Jan A. Kajš amabilmen ha prendet sur se li administration e Sr L M. de Guesnet li financiation de nor jurnale. Li nov redactor calcula con li activ colaboration de omni anteyan colaboratores de Cosmoglotta e espera que nov nómines va far su contene ancor plu variant e valorosi. Li tri functionarios de nor oficial organ fide in fort moral e financial support de onni fautores e amicos.

Noi comensa li annu sub auspicies de nov invigoration e consolidation de nor movement. In pluri landes nu existe organisationes parat a laborar por li difusion de Occidental e in pluri lingues existe manuales e lexicos, queles va facilitar su aprension e usation. Sequente li apelle de professor K Asakawa, publicat in Cosmoglotta nro 73, noi deve directer nor eforties con plu grand fortie e entusiasme ad extern, a un plu e plu vast difusion del conossentie pri nor idé e nor lingue. Si noi torna nor regardas a nor comun futur scop, intern divergenties deveni índigni de nor atention. Noi occidentalistes sta solmen in li comense de nor activitá. Li fundamental idés del naturalistic scol, benque exposit ja plu quam ante quarant annus de nor pionero Julius Lott, es ínconosset in li grand munde e ancor hodie vermen comprendet solmen de un micrissim circul de interlinguistes. Nor litteratura deve esser fat rich e variant, nor idés esser exposit in omni lingues por omni classes social. Tro sovente noi nequande posse repetir un veritá. Tro mult auxiliant manus noi nequande va haver.

Devotion e cooperation in ver es índispensabil. Noi ne es soldates e nequi de nos es generale. Noi ha federat nos voluntarimen. Ma to quo noi ha acordat, vale quam «gentlemen's agreement».

In dubiis libertas, in omnibus caritas.

Li redaction.

A. Z Ramstedt.

Organisation del scientic exploration e necessitá del mundilingue

De Dr. F. WERNER, Hamburg.

In un libre pri scientic institutes «Forschungsinstitute, ihre Geschichte, Organisation und Ziele» (Institutes de Exploration, lor historie, organisation e scopes), publicat de Brauer, Mendelssohn-Bartholdi e Adolf Meyer, Editoría Paul Hartung, Hamburg 1930, Dr. Adolf Meyer, professor de filosofie in li universitá de Santiago (Chile), tracta anc li problema del international lingue por li scientistes (tom I, pg. 64, 65). Li diversitá del lingues, in queles scientic publicationes apari, ne es solmen un desagreabil desfacilitá por li singul explorator, ma certmen plu e plu deveni un impediment por li progress del scientie in totalité. Li max mult scientistes refusa li mundlingue malgré que ili suffre pro li desavantage del hodial statu. It es un grand merite de professor Meyer, que il directe li atention al lingue international in un tal ovre, quel va atraer li interesse de representantes de tre divers scienties.

Meyer qualifica li question del lingue universal «quam un del max important problemas quel jamá ha esset posit al organisation del exploration», e il opine, que it «va devenir un actual postulation, crear un generalmen reconosset e usat lingue del erudites».

Ma quel lingue on deve selecter? Meyer expresse presc li sam idés a queles ha pervenit omni progressiv mundlinguistes e queles caracterisa li hodial statu del modern interlinguistic movement. Secun li opinion del eminent filosof Dilthey it es plu util cultivar li tri mundlingues german, anglés e francés, quam introducter Esperanto. Ma hodie anc altri lingues, specialmen hispan, ma anc italian e russ con li sam jure pretende devenir mundlingues, E on ne posse demandar del explorator tam vast lingual conossenties. Un sol de ti lingues ne posse reciver preferentie pro li natural rivalitá. Esperanto e su derivates quam Ido es a excluder pro que ili porta in se un tro subit ruptura del tradition. Si omni nov publicationes apari in Esperanto o un lingue simil, li labores publicat til hodie, perdi su valore, con exception de teles queles es scrit in li respectiv lingue national. Ma scientie ne posse viver e florear sin un fort tradition.

Secun Meyer li sol possibilitá es li legal introduction del Latin quam universal lingue del erudites, pro que it ha monstrat su aptitá quam tal durant secules. It have sat bon expressivitá por satisfar anc modern pretensiones. Li max fort argument es li fact, que anc hodie li max important términos tecnic in omni scienties es prendet ex li Latin. Advere on ne posse restaurar coses passat quam tales, si ili deve haver success anc in futur. Noi besona un nov idealisat Latin, quel es modernisat per li aquisitiones del lingues romanic, li filias del matre latin. Li max bon conossores del romanic lingues deve crear ti idealisat Latin, e un comission del academies del tot munde garanti li puritá e li legalitá del futur developation. Arte e natura deve unir se por crear un cose perfect.

To es li sam principies, sur queles li modern projectes de mundlingues es basat. Professor Lorenz ja expresset tre clar, que li vocabules del scientic nomenclatura e semi-nomenclatura es li ver fundament del mundlingue. Changear les in li maniere de Esperanto e Ido vell multiplicar li hodial desfacilitás e producter un cáos. Hodie noi save, que li existent base del futur mundlingue deve esser changeat tam poc quam possibil. Ma noi anc es convictet, que li antiqui Latin, quam tal, neplu satisfá omni modern besones, mem si it he perdit su grammatica (quam in Latino sine Flexione). Li términos tecnic, prendet ex li Latin, pruva solmen li actual usabilitá del latin parolmateriale. Ma ili ne es un argument que li lingue total es conform al modern maniere de pensada e expression. It es un secundari question, in quel gradu e in quel direction li antiqui Latin es a modernisar e a «idealisar». Meyer considera solmen li romanic lingues e ne mentiona, que anc un grandissim part del anglés vocabularium have latin orígine. Li evolution del latin materiale in anglés in plu alt gradu indica li direction in quel li futur «Latin mundan» va developar se. Ultra to li scientic nomenclatura ha fat su propri via, specialmen in li biologic scienties. Mult antiqui paroles ha desaparit, mult altri ha totalmen changeat lor original signification. Li nomenclatura ha incorporat se un enorm quantitá de grec vocabules e de materiale ex presc omni lingues del terra. Noi deve dubitar, esque ti mixtura ancor merite li nómine del Latin.

Pri li nómine noi ne vole disputar, si noi concorda in li principies. Per general conclusiones li filosof ha pervenit a presc li sam resultate quam li mundlinguistic movement per mult erras, experienties e combattes. To monstra que li du es sur li rect via.

Quelc paroles concernent Latino sine Flexione

De Prof. Dr. C. W. VON SYDOW.

It es mult vezes constatat, que li latin ne posse esser usat quam international lingue por nor témpore, ni in su medieval, ni in su classic form. Ma támen plu o minu direct del latin origina un grand númere de nor international paroles e pro to li italian matematico G. Peano ha proposit, que on deve usar quam international lingue li latin, ma sin íncomod latin flexional formes. Adver il ha ganiat plur scientistes por su project e li lingue ha esset usat por sciential scopes. Li merite de ti nov-latin es, que it sta sur firm fundament. Per li auxilie de un latin lexico on posse trovar li formes del vocabules, usabil in Latino sine Flexione, si on seque li regules, dat de prof. Peano, e li finales del vocabules va esser natural e ne arbitrari quam in Esperanto o Ido. Si existe null flexion, existe null grammatica, secun Peano. Li substantive es usat solmen in li form del latin «casus ablativus», índependent del position del parol in li frase, e li verb have solmen un tematic form, sin conjugation. Li morfologie es in tal maniere ancor plu simplic quam in Esperanto. Scritiones in Latino sine Flexione es passabilmen bon comprendet immediatmen de tal persones, qui ha studiat li latin, e por tal abstract coses quam matematica it es forsan bon. Támen li idé es basat sur fals presupositiones.

Li conossentie del latin es in nor témpore tam poc difuset, que un ordinari hom totmen ne save it, e anc inter li scientistes existe grand gruppes, queles totmen ne save it o save it tam mal, que ili ne posse comprender un textu, scrit in li simplificat latin. To depende anc de ti fact, que li latin have un masse de paroles, queles totmen ne es international, e que un masse de international paroles manca in li latin e deve esser haustet de altri fontes. In fin, li principies, que on ne deve haver flexion, es basat sur un pur erra, adsaver ti, que quelcunc flexion sempre e partú causa desfacilitás. Li usation de un sol verbal form posse esser tolerabil til un cert gradu, tam long quam on posse divinar li sense, pro li contextu, ma li resultate es un horribilmen ínnuanciat lingue, e sovente on deve long meditar pri li ver sense. Li ínflexionat, ínnuanciat lingue de Peano pro to es ponderós e desgraciós, e it absolut ne posse esser usat con success in li humanistic scienties, e it es egalmen ínapt por li grand ínscolat masses.

Apelle al interlinguistes

Professor Dr. Albert Guérard (Stanford University, Califormia), Protector del Occidental-Union, va docer in li seminarie de su Universitá pri un tema, quel relate in part al problema de lingue international. Li tema general es «Lingue e litteratura: til quel punctu li un conditiona li altri?» Plu precismen: (I) Esque existe psicologies national queles traducte se per psicologies linguistic? (2) Esque it es possibil apreciar un ovre scrit in un lingue extran? (3) Esque it es possibil reproducter un ovre de arte in un lingue extran (p. ex. Conrad in anglés, Julien Green in francés, etc.) (4) Efectes individual e colectiv del bilinguisme e del poliglottisme pri li developation litterari (in general, li grand poetes es mediocri linguistes e reciprocmen); (5) Possibilitás e límites del traduction litterari (quo posse esser traductet; quo posse esser rendit per equivalentes; quo desapari completmen in un traduction); (6) Rol del mastrin ovres extran in li developation de un lingue; (7) Existentie e developation de un publica international: (a) por li studie del litteratura comparativ; (b) por li traduction del mastrin ovres mundan; (c) por li creation de ovres original. Professor Guérard vell esser tre content reciver information pri li reflexiones, queles ti programma inspira al letores de Cosmoglotta.

Psichic installation

Dr. WALIER EHRENSTEIN.

Sub ti titul li tecnico-scientic revúe «Die Umschau» nr. 5 publica un interessant articul de Dr. Walter Ehrenstein, ex quel noi excerpte li sequent cardinal idés.

Si on directe su atention o expectation a un special qualitá o fenomen, on talmen neglige li altri íngrav signes, que on sovente fa erras, quelcvez fatal, quam li conosset che ínexperientiat chasseros que attendente un animal sortir del foreste, ili sovente tira ye homes per hasard venient ye li expectat via del animal. Mem seriosi scientistes ne es garantit contra tal misprenses. Ernst Mach comunica lu sequent: «Atendente li aparition de un jetta de aqua ex un cautchuc-tube, yo iteratmen credet clarmen vider in li demí-obscur chambre li expectat fenomen e solmen per taster per fingre yo captet conosser mi erra».

On memora anc, que 1903, sub influentie del just ocaset decovrition del Röntgen-radies, li conosset fisico Blondlot credet har decovrit un nov specie de radies. Prof. Charpentier mem constatat que li nov radies totmen ne existet.

Talmen it ocase ye mult dominias de exploration, que sub influentie de cert teories li exploratores vide li factes talmen quam it es conform a lor teories, ma sembla ne haver un organ por percepter omni factes queles ne adapta se al teorie. Si li teorie es just, ti qualitá es util in ti relation, que it ínmediatmen directe li regarde del explorator a lu essential. Ma si li teorie es fals o íncomplet, tande un tal qualitá posse esser sam nociv, proque it priva le ye li exactesse del observation por li factes ne considerat per li teorie.

Sub regard purmen psicologic, li conviction del justitá de un cert teorie es identic con li fenomenes, queles noi nomina installation (acomodation) expectativ.

On conosse li efecte de tal acomodation in li omnidiari vive: un german stenotipista ne conossent bon li extran paroles scri «concurrentie» por «congruentie». Un person a quel on ha furtet su bicicle constata in pluri bicicles monstrat que it es li sui; suspectiv e jalus persones sovente capte ex totalmen ínnocent parlada tal paroles queles es in relation con to ye quo ili self intern es ocupat, etc. On save anc que it es mult plu facil leer paroles de 12...15 lítteres in un conosset lingue quam 6 lítteres in un hasardic combination, Anc si in li conosset parol un o mem du lítteres es fals, on ne vide to e lee li parol quam si it vell esser scrit just. Pro to it es tam desfacil e por cert persones mem ínpossibil leer print-corecturas. Ci on deve concentrar se unesimmen ye li sense e li interpunction, e de altri látere al lítteres de chascun singul parol.

Li psicologie doce nos que noi ne lee chascun singul líttere, ma li impression del parol.footnote:[Pro to it esset un psicologic erra de Esperanto, Ido e anc Novial, changear li transscrition del conosset paroles (c, g, k, q) pro teoric principies. Li intentet facilisation in veritá es un acrescement del desfacilitá.]

Li classic experiment del psichic installation ha fat ja ante mult annus Müller e Schumann. Ili lassat levar 50 vezes per li manu un póndere de 3 kilogramm e pos un curt témpore un altri micri de 500 gramm, quo li person, object del experiment, savet, e malgré ti saventie li manu con li póndere saltat subitmen ad supra, proque cert motoric nerves participant in li elevation del póndere, hat recivet un special acomodation por li plu grand impuls per li 50 vez repetit action.

Simil experimentes on ha fat in li acustic sfere, in li sfere del odoratu etc.

De ti citat exemples it es clar, que ne solmen nor pensada, ma anc nor senses in perception del mund extern, es submisset al efectes del installation.

Omni tal efectes basa sur li facte que preterit experienties possede grand influentie ye actual evenimentes. De omni vivent entes li hom maxim ha developat li disposition egardar anteriori experienties. Ti modificant influentie del anteriori experienties sur li actual tales, procede in un grand dominia de psichic fenomenes absolut ínconscientmen, e mem contra li voluntá, quo monstra li experimentes de Müller e Schumann. Ne li conscientie participa ci, ma li purmen psicologic effect ulteriori del anterior excitation.

In li sam dominia apartene li fenomenes del suggestion e hipnose, fenomenes queles del visupunctu del psicologie es minu enigmatic quam por exemple li capabilitá de mult homes avigilar se ye un cert hor, si ili indormit con un tal intention.

Per installation mental es anc explicabil fenomenes que on vide crete sempre blanc e carbon sempre nigri, quáncam un carbon in luce solari es certmen mult plu blanc quam crete in demí-luce. Ad ci apartene anc li fenomenes de contraste etc.

Ma anc psichic fenomenes del sfere religiosi, etic, de gusta etc. deve esser comprendet quam efecte de installation, p. ex. aversion pri cert nutrimentes, queles che altri popules o persones es consumat con plesur.

Ref. AXEL WÄSTERLAND.

Historiette del dirigent Kalina

De KAREL CAPEK

«Li ínpotentie es terribil», dit li dirigent e componist Kalina, clinante li cap. «Unvez, seniores, yo travivet un tal eveniment, it esset in Liverpool; on invitat me ta por diriger un concert con lor orchestre. Vu save, yo conosse ni un parol angles; ma noi musicantes intercomprende sin long parlada, precipue, si noi have in li manu un baston de mesure; on tippa, on clama quelccos, on volue li ocules e monstra per li manus, e poy on comensa denove. Per ti maniere on posse expresser li max fin sentimentes; si, por exemple, yo va far taImen per li manus, ergo chascun va reconosser, que to significa un mistic ascension e salvation ex un tal pesantie e dolore de vive. Do quande yo hat arivat a Liverpool, ti angleses expectat me in li station e conductet me in li hotel, por que yo mey reposar; ma pos que yo hat balneat me, yo sol eat inspecter li cité e tande yo perdit me.

Quande yo es alcú, yo ante omnicos ea spectar li fluvie; apu li fluvie on reconosse, por talmen dir, li orchestration de ti cité. Sur un látere on have li complet tumultu de stradas, li tambures o timpanes, trumpetes, cornes e lad-instrumentes e sur altri látere es li fluvie, it es li cordes, un tal pianissimo de violines e harpes; ta on audi li tot cité simultanmen. Ma in Liverpool es un fluvie, yo ne save quam on nomina it, ma it es tam yelb e terribil, e ti fluvie, ples escutar, murmura e resona, mui e cliquetta, tumultua e trumpeta per su shipes, bugser-naves, postal naves, staples, magasines e cranes; vu mey saver, yo ama imensmen li shipes, malgré que it es un tal pansatri e nigri bugser-nave, o rubi colorat fret-ship, o ti blanc vapor-naves transmarin. Ergo, yo me dit, pro deo, ci alcú, detra li angul de strada, deve esser li ocean, yo deve spectar ta; e yo excurret in ti direction, along li fluvie a infra. Yo curret du hores, sempre apu li magasines, remises e docks; solmen ci e ta on posset vider un ship, alt quam un eclesia o tre massiv e obliqui camines; it malodorat ta per piscine, sudorosi cavalles, jute, rum, frument, carbon, ferre -- ples escutar, si li ferre es in un grand amasse, tande it have totmen distinct ferrin odore. Yo esset quam in vision; ma poy ja cadet li nocte, e yo venit ad un tal sandiera; vis a vis lucet li far, e ci e ta flottat un lucette, -- forsan it esset li ocean: ta yo sidentat me sur un amasse de plancs e sentit me tam bell solitat e perdit, yo escutat qualmen it murmura e largmen rumora e yo vell har ululat pro chagrine. Poy ta venit du homes, un mann con un fémina, ma ili ne videt me, ili sedet li dors tornat vers me e tranquilmen parlat, -- si yo vell har comprendet li angles, yo vell har un poc extussettat, por que ili mey saver, que alqui audi les; ma pro que yo ne conosset ni un sol angles parol ultra «hotel» e «shilling», yo restat silent.

In comense ili parlat «troppo staccato»; poy ti mann comensa calm e lentmen explicar alcos, quam si ti cose ne vell voler exear de su gurgul; e poy il rapidmen exversat to. Ti fémina exclamat pro horrore e dit excitatmen alquicos a il; ma il tam presset li manu de ella, que ella gemit, e il comensat persuader la parlante tra li dentes. Ples escutar, it ne esset un amorosi conservation, un musicant reconosse to; un amorosi persuasion have un totalmen altri cadentie e ne sona tam, por talmen dir, compresset, -- un amorosi conversation es un profund violoncello, ma ti ci esset un contrabass, ludet per un tal «presto rubato», in un sol position, quam si ti hom vell repetir un sol cose. Yo esset un poc horrificat; ti mann dit alcos mal. Ti fémina comensat silentmen plorar e quelcvez exclamat pro resistentie, quam si ella vell voler retener le; ella havet un voce quam un clarinette, un lignatri voce, quel ne sona tre yun; ma ti mannic voce parlat sempre sibilantmen, quam si it vell ordonar alcos o menaciar. Li feminin voce comensat desesperantmen petir e balbutiar pro horrore, quam balbutia un hom, si il recive un glacial compresse; e on posset audir qualmen su dentes claccat. Alor ti mannic voce comensat grunir tre profundmen, purmen quam un contrabass e presc amorosimen; li feminin plorada transit in un micri e passiv singlutada; it significat, que li resistentie esset ruptet. Ma poy ti amorosi bass devenit denov plu alt e con cesures, cautmen, íncontraditmen posit frase pos frase; li feminin voce solmen ínpotentmen lamentat o singlutat, ma it ne esset ja un resistentie, solmen un frenetic timore, ne un timore pro ti mann, ma un consternat, visionari horrore pro li coses futur. E tande ti mannic voce cadet denov in un mitigant burdonada e calm menacies; li singlutada del fémina transformat se in stupidat e desarmat sospires; e li mann dat la con un frigid chuchotada quelc questiones e recivet versimilmen un affirmation con li cap; nam il cessat insister.

Poy ti du homes levat se e chascun eat in su direction.

Ples escutar, yo ne crede in li pre-sentimentes, ma yo crede in li musica; quande yo in ti nocte escutat, yo savet absolut certmen, que ti bass persuade ti clarinette ad alcos terribil. Yo savet, que ti clarinette retorna a hem con volentie subjugat e que it con terrore e desesperantie va far to, quo li bass ordonat. Yo audit to, e audir, it es plu quam comprender li paroles. Yo savet, que on preparat un crímine; e yo savet, qual crímine; yo reconosset to per ti horrore quel sofflat ex ti du voces; it esset in li color, in li cadentie, ples escutar, li musica es precis, plu precis quam lingue. Ti clarinette esset tre simplic, it ne posset self far alcos; it vell solmen secundar, it vell dar un clave o it vell aperter li porta, ma ti brutal e profund bass vell executer to, durant que li clarinette vell balbutiar pro horrore. Yo tre rapidmen curret vers li cité con ti conscientie, que alcos vell evenir, que yo devet alcos far por impedir to; it es un terribil sentiment, que on va venir tard.

Finalmen yo videt sur un angul de strada un policist e yo curret vers le sudorosi e sin respiration. Senior, yo dit strax, ci in ti cité on prepara un mortation!

Li policist compresset li epoles e dit me alquicos, quo yo ne comprendet. Pro deo, yo memorat, il ne comprende ni un parol!

Li mortation, yo clamat quam si il vell esser surd, vu comprende? On vole mortar un solitari seniora! Ti servitora o managera va assister -- pro deo -- ples far alquicos, vu hom!

Ti policist solmen afirmat con li cap e dit solmen alquicos quam «yurwey» (vor via).

Senior, yo explicat le exasperantmen e yo tremet pro li furore e horrore, ti povri fémina va aperter a su amato, vu posse prender li venen pro to. Vu ne deve admisser to! Ples serchar la! Tande yo rememorat, que yo ne save mem qualmen ti fémina apari; ma si yo vell saver to, yo ne vell posser dir to egalmen; Jesu Crist, yo exclamat, it ne es homan tolerar to!

Ti angles policist regardat me atentivmen e calmat me, Yo esset desesperat. Tu lumpon, yo exclamat proxim a evanescement pro desesperantie, yo sercha self u to es!

Yo save, it esset un follie, ma ples vider, on deve alcos far, quande acte se pri li vive; yo curret li tot noctetra Liverpool, por vider esque on ne vole furter se in un dom. It es un strangi cité, tam horribilmen mort in nocte... Vers li matine yo sidentat me sur li bord del trottuore e plorat pro li fatiga; ta trovat me un policist, dit me «yurwey» e conductet me in mi hotel.

Yo ne save qualmen yo diriget durant ti matine li prova, me quande yo finalmen hat jettat li baston de mesure sur li terre e excurret in li strada, li camelotes exclamat ta li vésper-jurnales. Yo comprat un -- ta esset un grand inscription MURDER e sub it li portrete de un seniora con albi capilles. Yo pensa, que Murder significa Mortation.

Ex li tchec traductet con permission del autor JAROSLAV PODOBSKY.

Optimisme

[quote, Hood]


Yo resoluet, durant mi tot vive, regardar, quam li sole, solmen li lucid latere de chascun cose.


Intrinsic valore del hom

Quel es li mercantil valore del hom? Un eminent chimist, Doctor Charles H. Maye de Rochester, comunica it nos. Per su grass on vell posser fabricar sett pezzes de saponette. Su córpor contene suficent ferre por un clove, sufficent sucre por un tasse de café, suficent fosfor por 2200 inflammettes, suficent magnesium por un exposition de foto, un poc de potasse e de súlfur. Omni to vell haver li valore de un dollar.

Ex «Le Manuel Géneral» translatet de J. COLAS.

Cronica

OVRE, aparit li liverationes 5 e b, editet de nor estimat coidealist prof. H. Pášma, e formant tom III del «Biblioteca in Occidental». Ili contene selectet capitules ex R. N. Coudenhove-Kalergi Heróe e Santo, autorisat traduction de Sr A. Deminger in colaboration con altri seniores. Vocabularium Occidental-anglés-german es adjuntet. Al interessantissim contenete coresponde li bell tipografic execution e li modellatri iingue. Ti serie de traductiones va formar un ravissent miniatur-biblioteca, ili va esser ne solmen apt quam modell-letura por aprendentes, ma anc un fonte de recreation e reinvigoration por omni amicos de litteratura. It posse ancor esser abonnat per li adress: Ovre, Tábor 1006, Tchecoslovacia (o per li administration de Cosmoglotta), e li abonnament es Kc 12,50. It es printat solmen in 200 exemplares. Ples ne perdir li témpore! Li númere del abonnantes ja ha transpassat 100!

HELVETIA, no 30-31, nov.dec. 1930, organ de Sviss Association por Occidental, ha aparit con contenete tre variant e interessant. A ti mimeografat revúe li habilmen executet dessines: cartes, diagrammas e ante omnicos li humoristic ilustrationes al textus da un special valore e atraction. Prof. Ric Berger monstra per tabelle li proportion del paroles de Occidental e Esperanto in li maxim important lingues de Europa e constata, «que mem russ e german es plu favorisat in Occidental quam in Esperanto». Li revúe (annual abonnament S.Fr. 2,- in Svissia, S.Fr. 2,50 in extrania) posse esser abonnat che Occidental-Buró, Chapelle (Vd), Svissia.

JAZYK MEZlNÁRODNÍ -- LINGUE INTERNATIONAL, oficial organ de «Federalia» e de «Apis» ha aparit con du numerós: no 5 contene interessant articules in li lingue tchec: J. Podobsky Conossentie de foren lingues. R. Kolár Son-film e Occidental. J. A. Kajš Esperantistes e noi. Noi trova un declaration de Sr Rudd Kolár, exredactor del esperantic gazette «La internacia informanto», comunicante pri su transition de Esperanto a Occidental. Con joy noi salute Sr Kolár quam nor colaborator! No 6 contene du excellent articules de Sr J. Podobsky

Lingue international in li parlant film, u il demonstra que Occidental es plu apt quam Esperanto, e Occidental li max perfect solution del problema del lingue international, u il in 15 punctus enumera e motiva li fundamental avantages de nor lingue. «Apis» es un nov Association por international servicie. Cartes de adhesion es recivibil che Sr J. A. Kajš, Brno 12, Tchecoslovacia. -- Quam gratuit anexe al Jazyk mezinárodní seque «Ucitel svetomluvy» (Instructor del mundlingue), contenent anecdotes e humorescas in modellatri Occidental.

SCHOLA ET VITA, Organo de Academie pro Interlingua, ha editet no 11-12 de 1930. Li ampli caderne contene mult interessant articules, de queles li plu grand part es scrit in li «Latino sine Flexione» o in presc ínremarcabil modificationes de it. Noi va ci mentionar solmen quelc del articules. Sr G. Canesi directe un apelle «Ad sincero fautores de lingua auxiliare internationale», in quel il expresse opiniones, queles anc es nostri: «Autores e fautores de varie auxiliari lingues ne deve imitar mercatores, queles time li concurrentie del proxim affere, quel vendi li sam merces; ili ne deve esser miop e fanatic in exclusiv maniere por su propri sistema; etsi ili procede per varie vias, it es util colaborar in concordie por attinar li nobil e humanitari comun ideale.» Sr Canesi pro to proposi, que li varie associationes por li lingue international vell usar solmen «Schola et Vita» quam comun organ, in quel chascun vell posser publicar su comunicationes in su propri lingue. Li idé es bell e atractiv, me it sembla nos que it es desfacil realisar. Pro primo it es in acordantie con li homan natura, que on separa se del homes con altri opiniones e associa se con coidealistes e tam long quam on posse on vole parlar per propri organ, e ti fact noi ne posse opiner quam alquo regretabil o condamnabil. Pro secundo un comun concert in comun sala naturalmen posse far un tre fort impression, ma va reciver li aplaudes del publica solmen si egalmen competent musicantes forma junt un orchestre, nam altrimen existe sempre li risca, que li resultate va esser un cacofonie, de quel li publica fugi. Noi ja ha videt, que Schola et Vita durant li passat annus e anc in su ultim numeró contene articules in divers interlingues, ma noi ne save quo ha esset ganiat per to. It sembla, que in li present statu noi posse far mult por intercomprension e reconciliation per directer li atention del letores al organes del altri scoles, e talmen noi ha actet, me regretabilmen noi ne trova in li ultim numeró de Schola et Vita un mention pri nor revúe

«Cosmoglotta». -- In un altri articul, tre detalliat e ingeniosi, li famosi matematico G. Peano presenta: «Algebra de Grammatica», in quel su speculativ idés pri lingue e grammatica es talmen developat, que li resultate es contrari al tot lingual psicologie, usu e sentiment. -- In un articul «Repetita juvant» li director Maestropolo corecte un general miscomprense, declarante que «Latino sine Flexione» es li nómine solmen del lingue de prof. G. Peano, durant que ti lingue, quel «resulta ex labores de Academia pro Interlingua», e in quel ergo li majorité del articules de Schola et Vite es scrit, es nominat «lnterlingua». Ti nómine sembla nos tre ínfelicimen selectet e it va esser li cause de constant confusiones e íncontentie. Secun li conceptiones de omni «mundlinguanes» interlingua (o interlingue o interlinguo, li final vocal ne importa) es nominat chascun lingue artificial, fundat sur li international vocabularium (cpr. interlinguist, interlinguistica, etc.). Pro to noi es fortiat protestar contra to, que un lingue vole apropriar se li nómine «Interlingua». -- Un nov project «Latinesco» es presentat per su autor, sr Hugh . Macmillan, Liverapool. -- Sr J. Weisbart exposi un «Evolution-schema del interlinguas» e asserte lu sequent, citat in su propri dialect «Mundi-Latin»: «Occidental appare quam un lingua del modern imperialistic occident. (Si li victorios «Entente» in annu 1918 vul ha construet pro se un «ententelingua», essential frances-anglosaxon, ti lingue vul complet coincide cum Occidental.» To es vermen un compliment por nos, a quo noi in retorna complimenta Sr Weisbart pro que su Mundi-Latin es tam simil a Occidental, que li imperialistic occidente va esser in dilemma pri li selection.footnote:[Yo time que Mundi-Latin va haver plu bon chances in ti concurs, nam anc li Tchecoslovacos va votar por Mundi-Latin, pro que ili retrova in it su «vúl» (bov). Note del compostor.]

A.Z.R.

Abonnamentes e subventiones a Cosmoglotta recivet

Meysmans 17 Kc, Casse 17 Kc, Podobsky 34 Kc, Thorup 17 Kc, Bohin 346.30 Kc, G.A. Moore 10 pounds, Prof. Rejha 17 Kc, E. Biddle 12 sh. Cordial mersí!

Subvention ad Occidental-Union

Dr. P. Mell (Saalfeld) RM 15, Dr. Ing. A. Wormser RM 150, Jan Casse dan kr. 40.

OCCIDENTAL-UNION, Central oficie.

Abonnament de Cosmoglotta por 1931

Li simplic abonnament annual por 1931 es inchangeat e custa: 0,5 dollar 17 Kc 2,1 RM 3,5 öS 2,6 sv. fr. 12,5 fr. fr.

Un abonnament de propaganda custa li duplic precie (1 dollar), in compensation de quel li Administration invia tre exemplares del revúe.

Ples usar por li payamentes li sequent postchec-contos: Austria: Nr. B-84.868: Occidental-Union Mauer bei Wien; Francia: Paris 26337: L. M. de CUesnet; Svissia: II, 1969: F. Lagnel, Chapelle (Vd); Tchecoslovacia e altri landes: 103.126 Brno: Jazyk mezinárodní. On posse payar anc per international postmandates o banknotes in registrat lettre al adresse: Jan A. Kajš, Wilsonova 11, Brno XII, Tchecoslovacia.

Por impedir interruptiones in li expedition del revúe, li letores es petit payar li abonnament immediatmen.

ADMINISTRATION DE COSMOGLOTTA.

Esque vu es ja membre de APIS (Association por International Servicie)?

Si ne, ples plenar strax li cart de adhesion adjuntet a ti ci numeró de Cosmoglotta. Li membratu es gratuit.

Charade cruceatori

Composit de Karl JANOTTA.

Horizontal:

  • 1 prefix numeral
  • 2 conosset interlinguist
  • 6 adverbie local
  • 8 materie vulcanic
  • 9 modification del oxigen
  • 10 corde (plural)
  • 11 pronómin reflexiv
  • 13 pronómin personal
  • 14 famós interlinguist
  • 17 antonim de dulci
  • 18 quo on sema
  • 20 abreviation de «vide to»
  • 21 con li date
  • 24 mesura
  • 26 saliva, scum
  • 28 libre etimologic

Vertical:

  • 1 vestiment
  • 2 cri animalic
  • 3 desbon
  • 4 solution de un problema
  • 5 Aurora (grec)
  • 6 pronómin corelativ
  • 7 geometric notion
  • 12 notification autoritari
  • 13 notion grammatical
  • 15 antonim de base (chim.)
  • 16 punctu cardinal
  • 17 vertebrate ovipar
  • 19 in consequentie
  • 22 portu finlandés
  • 23 parento
  • 25 †: nin
  • 27 antonim de 6 horizontal

Noi fixa un premie de libres in valore de du dollares ex nor editiones secun arbitrie del premiat, quel va esser destinat per li lot inter tis de nor abonnates, queles misse nos li just solution ante li 20 may. Li solution deve esser scrit sur un postcart con indication del plen adresse del expeditor. Li solution e li nómin del premiat va esser publicat in Cosmoglotta. Red.


Vydavatel a zodpovedny redaktor Jan A. Kajš. Typografia Kajš & Fellman

Brno-Královo Pole

Novinová sazba povolema reditelstvím post a telegrafo, c. 11.277/VI 1931.