Cosmoglotta B 10 (apr 1937)

Contene:

  • Esque Occidental es caotic?
  • Cronica: Austria, Francia, Italia, Portugal, Svedia, Svissia
  • Colectores de KOSMOGLOTT
  • Avis al abonnates; líber abonnament
  • Li vacuum
  • Ancor Ido
  • Li ABC del L.I.
  • Li schisma de Esperanto: Un scandale esperantisti
  • Al la Esperantistaro
  • Li paroles international e li mutation del radicas
  • SAPO
  • Adressarium de APIS
  • Occidental-Union
  • On scri nos
  • Ex li paper-corb
  • Li té
  • Logic argumentation
  • Premie-concurs: classic Ido
  • Corespondentie.

Serie B, poligrafat -- «INFORMATIONES» -- April 1937 -- Nró 2 (10)

Index del contenete ples vider ultim págin

E. de Wahl: Esque vermen Occidental es caotic?

To emfasa sempre nor demifratres e demonstra it per exemples ex un o altri articul trovat in un de nor revúes.

Ma to ne es li culp de Occidental self, ma plu de su usatores e specialmen de Franceses o Angleses o persones pensant que li lingue international deve esser un mixtion de ti du lingues: ili pensa que omnicos trovat in un o altri de ti lingues, o mem in ambi, es international. To es un fundamental erra, specialmen si ti formes representa ancor exceptiones e ínregularitás in li sistema de Occidental.

Noi ne deve obliviar que just ti du grand lingues (o plu rect li popules parlant les), have null interesse pri un L.I. Do li L.I. va esser introductet ne per ti popules, ma just per li altres, i.e. li micri popules europan, e li grand popules ne anglo-romanic. Ma naturalmen ne contra li resistentie de ti grand popules. To significa que it va esser introductet per lor passiv reception de it. To implica que li L.I. deve esser tal, que it va esser comprensibil por ili sin grand studie, quasi in unesim vide. Ma to naturalmen ne significa que li L.I. va esser un mixt anglés-francés. Yo ha multvez emfasat li necessitá de un clar autonomie por chascun realmen vivent lingue, it es, just to, quo es contrari al cáos! Li L.I. deve esser quant possibil clar e regulari, sin perdir naturalitá.

Quo es naturalitá? It es li sequentie al leges natural. Til li aparition de Occidental on pensat que it es suficent que li L.I. mey rigorosimen sequer ti leges queles on statuet arbitrarimen, o secun superficial exploration.

Li juristica statue leges, queles on deve sequer! Li vive obedi al leges natural queles noi deve aprender, por, sequente les, posser acter sin damage.

Tal es anc li cose con li cáos in Occidental. In li L.I. it ne lice statuer un lege e sequer it automaticmen, sin egardar, ca ti lege es conform con li factic existent leges in li lingues parent a Occidental. Specialmen to concerne li derivation in Occidental e ci principalmen li derivation per afixes. Just pro to ti special dominia postula un tre subtil e minuciosi exploration!

In fact noi have un tre grand númere de sufixes usat in omni grand lingues, advere ne sempre in unitari metode. Ma to ancor ne da nos li jure electer un del sinonimic sufixes e forjettar e interdir omni altres. Li cose es, que li psicologic diferentie ne sempre posse desaparir. Existe casus u ili es afin, e on posse usar sin grand damage li un o li altri. Adplu cert lingues prefere un del sufixes e li altres un altri. Ma li fact es que omni sufixes es usat in cert ocasiones che omni grand europan popules. Just pro to mi labor de mult annus consistet in trovar li ver primari intrinsic sense e signification de chascun sufixe.

Regretabilmen un grand númere de nor coidealistes, specialmen romanides e anglés-parlantes usa li sufixes secun analogie in lor propri lingue. To naturalmen ne es rect e just producte li anarchie semblant. Ma li mastros del parol es rar, e noi ne have un policie o medie fortiativ quel vell obligar li coidealistes usar in chascun casu li rect sufixe. Pro to eveni casus queles es monstrat in li conosset libre «les faux amis» in quel on posse vider que tre simil paroles in F e A sovente have un tre diferent sense, quo p. ex. ha causat divers juridic desfacilitás in comentation de singules de tractates international.

Just pro to it es naturalmen anc absolutmen necessi in un L.I., que li form usat ne mey evocar dubitationes. Just to esset un del principies quel ductet Ido sur su pretendet logic via, quel támen esset fals, proque it sequet li matematic-juristic logica, ma ne ti del psicologie reyent in li natural lingues.

On nu have sovente expresset li desir que on mey stabilisar li formes de Occidental, por que chascun mey saver quel forme inter li pluri usat es li corect. De altri vispunctu it tamen sembla bon ne sequer li juridic metode de interdition, quel p. ex. in Ido ductet a to, quo sr. Kurt Feder in chascun numeró del jurnale Progreso indicat li erras del diversi scritores, just quam in preceptor de scol, quel corecte li labores de su disciplos. Li tragicomedie ci ancor consistet in to, que secun li §§ del Ido-leges, sr Feder esset rect, ma li scritores esset rect in usation del natural formes perhorrescet in Ido.

Ma certimen noi va dever sequer in nor revúes e specialmen in li oficial revúe Cosmoglotta e in li circulares de nor organisation un Occidental quel noi judica modellic, e almen evitar tro fort e sovente usat formes errativ. Pro to it nu sembla rect e util monstrar ci li max sovente usat fals formes, specialmen in li divers-usation de sufixes.

Tal sovente fals usat sufixes es -age, -ment secun maniere A.F. Li minutiosi exploration de ti sufixes ha monstrat, que li signification de ili ne es totalmen li sam quam ti de -t-ion.

Specialmen li aplication de -age secun usanties A e F crea un cert confusion. Anc in F it fa un grand diferentie, ca on junte it a un radica verbal o nominal. Ye verbes it have un sense afin a -t-ion, benque ne identic. Ye nómines it have un sense colectiv, un nov totalité fat de coses indicat per li radica. P.ex. plumage es li totalité organisat de omni plumes de un avie, o un ornament fat del plumes. Pro to li parol «printage», sovente usat secun mal idistic acustomation, choca in Occidental. ON deve dir «printate» o «cose printat»; printar es un verb.

Just por evitar tal usation, Occidental distinte inter -age e -ag-ie (quasi li abstracte de ager). Ma anc ti -ag-ie ne es identic con -t-ion, benque afin. Por to it es bon studiar tal paroles u li sam radica es usat con ambi sufixes, e talmen provar comprender li diferentie.

Si li sense es substantivation de un activitá, tande on mey usat -t-ion o -ag-ie, e solmen quande it es un nov colectivic unité de alquicos composit del coses expresset per li radica primitiv, on mey usar -age. P.ex. rect derivationes in Occidental es: herbage, boscage, cordage, branchage, trelliage, folige, plumage, vicinage, fenestrage, vitrage, parquettage, lactage, fructage, plantage, parentage, nubage, rotage, village, paccage, bandage etc.

Ma anc che verbes, u on posse usar -ag-ie, ti sufix ne es identic con -t-ion.

In li lingue francés it sovente have li sense de nor sufix -a-da, -i-da, quel indica un cert duration; sovente it anc indica un industrial activitá (chauffage, éclairage).

It es plu concret, -t-ion plu abstract. In F, li ínpossibilitá diferentiar ti du significationes de -age (pro que existe solmen un sufixe por ambi diferent casus) ducte a to, que p.e. li parole filage have du diferent significationes: derivat de fil (subst.), filage significa alquicos fat ex files (D Gespinst, A woof); derivat del verbe filer, it significa li mestiere «filar». Tal casus es frequent in Fr. Li claritá, necessi in un L.I. quam foren lingue, postula ci un diferentiation e distintion corect. Adplu just li lingue F usa li sufixe -age in tro abundant maniere, u altri lingues usa altri sufixes. In F it ha devenit un general sufixe, quel posse significar quasi omnicos: action, activitá, fact, qualitá, concret resultate del activitá, moné, recompense, jure, loc, alquicos fat ex li radica primitiv, utensile o medie, colective, e mem absolut ínprecisibil abstractes, quam p.e. «fillage», quel significa circa: statu de virginitá o de «ne esser maritat». It es clar que un tal cameleonatri sufix deve esser usat tre cautmen, just pro que non-franceses ne posse sempre divinar quo it posse significar!

Pro to it sembla me desirabil (1) separar strictmen li du significationes in -age e -ag-ie secun derivation nominal e verbal, e (2) anc restricter li usation verbal quant possibil e retener it solmen por absolut international paroles, o por modificar li sense, si -t-ion absolutmen ne vell expresser lu desirat.

P.e. del parol usar noi vell posser derivar usa, usation, usantie, usagie, usu. It vell esser strangi parlar pri li «usu de un instrument» o li «usation de alcun traditional more, ceremonie» etc.

It sembla clar, que li normal ordinari sense (substantivation del verb usar) expresse se max bon per li form usation o plu curt usa; durant que pri un traditional more, ceremonie etc. on vell parlar pri un usagie o plu bon usantie.

Un altri sufix sovente usat vice -t-ion es -ment. Ti sufix have in F e A anc un sense tre afin a -t-ion, i.e. action e activit'a. Ma ti usa ne es international; it ne trova se in lingues de altri orígine. Anc in li altri romanic lingues li usation de ti sufix es mult minu expandet quam in A e F.

Ma ti sufix es tre international e conosset anc in li non-romanic lingues, ma con li ver general signification: li concretisation del action, li medie per quel, o li scope por quel es fat li action, anc li resultant facte, ma ne li action self: abonnament ne es li action abonnar, ma li juridic statu, que on recive li abonnat cose in su témpor de aparition. -- payament es li moné quel on paya. -- fundament es li base sur quel es fundat li edificie. -- medicament es li concret medie per quel on medica, ma ne li process del medication. -- ornament es li concret cose o dessin ornant. -- testament es li juridic document del testator. -- argument es li medie del argumentation, ma ne ti action self. -- document, monument, sediment, detachement, aliment, lavament, impediment, regiment, conossement (un naval document), firmament, regulament, segment, moment, sacrament, rudiment etc. etc. omni ne es actiones o activitás, ma concret conceptiones. Un changeament es altricos quam changeation o change: it es li concret resultate. It do es ne desirabil abuser ti sufix e usar it quam in F por expresser li action self.

It es clar, que on ne posse eliminar ti tre conosset sufix, quel apu li romanic lingues trova se ne solmen in li germanic ma anc in li slavic e mem finnic lingues. Fundament, ornament, argument, conossement, moment etc. es quasi absolut international paroles. In ili ne trova se li idé del action.

Ti internationalmen sentit idé de ti sufix, quel on trova in tal paroles, es li ver sense intrinsic. Li purmen AF o partmen romanic usation ne es lu international. On va do dever distinter li sense e ne mixter omni existent sufixes in un cáos, quel on reprocha nos e usa quam argument contra Occidental. In su essentie, Occidental es nullmen caotic. Ma it va esser necessi in quelc casus un poc plu preciser li signification por li ancor ne firm usatores. In omni casu on posse consiliar les, strictmen sequer li regules dat in li grammatica pri parol-formation. Li foren paroles AF va in li curs del témpor sive esser eliminat, quam on vide to hodie in omni national lingues, sive adaptat al stil de Occidental, quo p.ex. li lingue german ha fat con ínnumerabil latin o grec paroles nu completmen germanisat, p.e. Arzt (archiatros), Pferd (paraveradus), Strasse (strata), Meile (milia), Wein (vinum), Pfeiler (pillar), Pfeffer (piper), Teufel (diabolus) etc. Lu sam ha fat li franceses e italianes con germanic paroles: boulevard (Bollwerk), elmo (Helm), alabarda (Helmbarte), mât (mast), galoppare (gahlaufan) etc.

Li lingue A ha sequet un metode un poc altri. In lor conservation innascet, li angleses ha adaptat solmen li pronunciation al propri anglo-saxon parla, ma lassat intact li transscrition.

It sembla clar, que ti general tendentie de chascun lingue, assimilar se secun su propri autonom regules omni foren elementes, deve efecter anc in Occidental, sempre plu occidentalisante li ancor pululant foren paroles.

Cronica

Austria

Sr. K. Janotta anuncia series de discurses, pri divers temas del mundlinguistic problema e un liste de altri temas: Li parol «ínpossibil» -- Li idés del tecnocrates -- Li causes del crise mundan e qualmen superar it -- Li societés ocult -- Li principies del modern normalisation -- Decimal classification e labor intelectual -- Li glacial cosmologie -- Ordinar li biblioteca -- Ordinar li corespondentie -- Testimonies -- Li problema del alcohol -- Un regard in li annu 2000 -- Li utopic romanes pri states. I.F.

Francia

In fine de februar, sr Martinet, professor de lingues modern, ha fat in Reims tri public discurses pri problema del L.I. Li jurnale «L'éclaireur de l'Est» ha publicat raportes detalliat, ex queles noi excerpte:

Esque deve exister un L.I.? Esque li popules ne vell plu bon exchangear lor pensas in un sam lingue? Un sol lingue por li homanité, un lingue quel ne vell prender li plazza del lingues national, vell facilisar li relationes de land a land in omni dominias. Desde sempre li homes desira comunicar inter se per un sistema comun e facil. Li popules comerciant, li scientic circules ha usat Latin, Anglés, Francés, German. Li litt nationes senti li beson a un lingue auxiliari universal mem plu fort quam li grand nationes. Li artificial lingues ne es tam artificial in comparation al natural lingues queles have nov-creat paroles por li besones del vive modern. Ne omnicos quo es artificial anc es mal. In li nov L.I. noi deve retrovar, mem sin sentir it, li elementes del lingues existent, formant un totalité facilmen comprensibil e harmonic. Talmen vell nascer plu grand harmonie inter li mentes e li international relationes vell devenir plu facil.

Descartes e altri filosofes ha experimentat pri L.I. precipue por remediar li ínperfectiones del lingues national. In ti sistemas «apriori» on trova arbitraritás causat del manca de linguistic conossenties che lor autores. Plu rational e practic apare lingues «aposteriori» queles prende li pluparte de lor materiale ex li vocabulariums national. Durant que li unesim tip de lingues ne havet success, li duesim es practic e ha esset aplicat, advere in formes tre diferent. Li unesim esset Volapük, pri quel pluri milliones de homes interessat se, e on creat mult revúes. Poy modificationes devenit necessi; e hodie on plu ne parla pri it. Esperanto nascet, sin dúbit un passu adavan. It permisset tre nuanciat expression e semblat de ti vispunctu mem plu potent quam li lingues national. It havet grand success. Tamen, 1908 Ido aparit e semblat var remplazzar Esperanto, de quel it es un specie del variante, un derivate. Ido have plu mult paroles, plu mult radicas ex paroles national e minu mult paroles «fabricat». It es plu simplic, plu harmonic.

Tamen it sembla que un altri lingue, Occidental, va imposir se per su íncontestabil superioritá. Creat de sr de Wahl, ti nov lingue composi se de paroles extraet del vocabularium international e es tre facil por europanes. Su formes coresponde sempre a formes existent, ma es simplificat por pronunciation e comprension. (Sr M. lee un textu in Occidental. Li raportero remarca que it sona harmonic, con un musica simil al catalan). In 1928, prof. Jespersen publicat un nov lingue Novial, contenent plu mult germanic paroles. (Il lee textus comparativ in ambi lingues). Ambi lingues es simil e facil, e hodie srs de Wahl e Jespersen sercha li sintese de ti lingues. Occidental apare esser plu practic, plu util, plu facil a studiar. Qui parla it, pos du o tri mensus de studie, comprende poy facilmen anc altri lingues. On posse esperar, que unquande li popules va conversar in un sam lingue.

Li referent remarca, que li discurses de prof. Martinet esset tre clar e rich in exemples, e que li auditores mersiat le chascun vez per calid aplause. IF

Italia

Nor coidealist Dr. Ing. E. Dal Martello, Grisignano di Zocco, quel ha transit ante quelc témpor de Ido a Occidental, organisa nu un excellent propaganda. Pos har publicat un curt articul in «Saggi e Commenti», il ha anc publicat un brilliant anuncia in li «Lingue estere» (Milano), un revúe dedicat al studie de lingues foren. Vi ti textu, in Occidental (!), quel posse esser util por li propaganda de nor altri coidealistes:


Occidental, max facil idioma del munde, es ínmediatmen comprensibil a omni homes de medial cultura. Studentes, professores, medicos, ingenieros, avocates, jurnalistes, tecnicos, turistes, functionarios, colectionistes, mem ovreros e omni persones queles have o desira international relationes, Vu besona un international lingue auxiliari facilissim a aprender, clar e bell quam un lingue natural, per quel Vu posse coresponder directmen con omni erudites e comercial firmas in omni landes del munde. (Mult milliones!) Ples demandar de nos etc.


Secun nor informationes, noi es cert, que Occidental va bentost expander se in injoyant maniere durant li proxim mensus in Italia! Sr Dal Martello mey accepter nor tot gratitá. F.L.

Portugal

Li agentie de Cosmoglotta es tenet per nor coidealist sr Renato de Beça e Melo (Penafiel), ancian Esperantist. Por auxiliar su propaganda, noi va durant april editer un litt grammatica in portugalés. Noi joya nos vider que poc a poc Occidental conquesta nov dominias u til nu noi ne havet representantes. F.L.

Svedia

In li revúe «Studiekamaraten»(?), organ por líber e spontan self-education, aparit un articul de sr Carl Segerstähl pri li foren paroles. Sur du grand págines, nor coidealist exposi, qualmen li structura de Occidental auxilia al comprension del foren paroles in li sved lingue -- tot abstraet de su qualitás quam lingue international. I.F.

Svissia

Su definitiv adhesion al Occidental-Union anunciat nos just sr Alphonse Matejka, li longannual secretario del Ido-Unio e chefredactor del Ido-revúe. Cosmoglotta va bentost publicar un detalliat biografic noticie pri ti meritosi e eminent mundlinguist, quel in presente habita Nederland. I.F.

Por far max complet nor Cronica, noi peti nor coidealistes sempre informar nos max rapidmen e max detalliatmen pri omni evenimentes concernent nor propaganda. -- Por facilisar li redaction de vor informationes, ples demandar li formularium IOP/8 Occidental del Institute Occidental Chapelle. F.L.

Colectores de Kosmoglott, atention!!!

Ancor recivibil complet annu-colectiones:

  • 12 exemplares del I annu, 1922 (10 cadernes), chascun colection SFr. 10.—
  • 2 exemplares del II annu, 1923 (6 cadernes), chascun colection SFr. 20.—
  • 2 exemplares del III annu, 1924 (3 cadernes), chascun colection SFr. 8.—
  • 2 exemplares del IV annu, 1925 (4 cadernes), chascun colection SFr. 8.—
  • 9 exemplares del V annu, 1926 (6 cadernes), chascun colection SFr. 8.—

Íncomplet annu-colectiones:

  • I sin nró 1. SFr. 4.—
  • I sin nrós 1-2. SFr. 3.—
  • IV sin nrós 3-4. SFr. 2.50

Singul cadernes secun desir, si ancor in stock:

  • 1 cadern: -.70; 5 divers cadernes: 1.20; 10 div. cad.: 2.—; 15 div. cad.: 4.—

Comendas ples adressar al Institute Occidental Chapelle, precies es affrancat.

De COSMOGLOTTA noi vendi li sequent complet colectiones:

  • 1927: exhaustet
  • 1928: SFr. 5.—
  • 1929: SFr. 5.—
  • 1930: SFr. 4.—
  • 1931: SFr. 5.—
  • 1932: SFr. 4.—
  • 1933: SFr. 3.—
  • 1934: SFr. 3.50
  • 1935: SFr. 3.50
  • 1936: SFr. 3.50

NB. Li precies del colectiones 1928-1933 vale solmen por vendition durant 1937! Desde 1938 li precies del restant colectiones va esser augmentat ye 20-50%.

Qui vendi Kosmoglott? Noi media vendition e compration privat de cadernes exhaustet in nor stocks. Alt precie va esser payat por li nró 1 del annu 1922, e li nró 1 del annu 1923. Ofertas al Institute Occidental.

Avis al abonnates con multiplic abonnament de Cosmoglotta: Noi amemora que anc ti de nor abonnates, queles recive 3 o 6 o pluri exemplares de Cosmoglotta A printat, recive solmen un exemplare de Cosmoglotta serie B, si ili ne explicitmen expresse li desir reciver pluris. F.L.

Vu posse abonnar Cosmoglotta hodie: Cosmoglotta institue li líber abonnament, i.e. si vu hodie, p.ex. li 3 april, abonna Cosmoglotta, vu posse, si vu prefere, haver un abonnament de april til marte. Vu tande ne recive li numerós de januar-marte 1937, ma vor abonnament vale til marte 1938, in vice de finir per decembre 1937. Li numeró del fine de vor abonnament va portar un rubi stamp amemorant vos renovar vor abonnament. F.L.


Li vacuum: On ha questionat nos pri li strangi vacuum in li ultim numeró, e quel esset li noticie supresset: Noi hat recivet information, que un international corporation intente editer un dictionarium del international scientic paroles. A nor question, li concernent corporation respondet ne conosser necos pri ti afere. Li noticie ja esset scrit in stencil e ja esset posit sur li nigri cilindre del poligraf. Scrir un nov stencil vell har custat preciosi témpor, exchange de un quart vell har esset desfacilissim. Covrir li noticie e stampar li avis de supression per stampe compostet sur chascun folie, labor enorm. Do noi scrit li avis sur un litt pezze de stencil, deprendet per cisores cuidosimen un quadrat in grandore del avis ex li stencil glutinant sur li cilindre, e glutinat sur it li litt stencil quel talmen covrit li ínexact noticie e havet su textu just súper li lacune. Red.


Ancor Ido -- rectification: De látere bon informat noi recivet quelc remarcas, queles obliga nos al sequent rectificationes: Por li unesim vez noi ha acusat sr De Beaufront ínnocentmen. Li parol «fush-laboruro» ne es de il, ma del misteriosi autor del Ido-Enciclopedie, quel, quam noi audi, certmen ne es identic a sr Pesch. Centerbladet ne presentat li cose tot clarmen, ma li frase includent li parol «fush-laboruro» contene anc un alusion a Novial, quel aparit pluri mensus pos li date del lettre de De Bft. a ti senior. De ti confusion apari tamen un facte índubitabil e burlesc: Durant que De Bft. reprocha a Occidental esser un «élucubration» (composit per tro mult témpor) un altri eminent Idist reprocha a it just in contrari esser un «fush-laboruro» (ovre hastosimen fat). E li presidente del Ido-Academie aproba ti ultim opinion e cita it per grass lítteres, opinion dementit de Bft. self. Esque ti du auguries va posser regardar unaltru sin rider? R.B.

Del sequent articul «A-B-C» de sr Hant es fat un tirage special quam Document 144 de SAPO. Precies afrancat: 1 expl. 15 cts; 4 = -.40; 8 = -.70; 20 = 1.50 SF.

Li A-B-C del lingue international

Sinoptica del argumentation de Occidental, compilat de Géza Hant

I. Notion, scope, necessitá del lingue international.

(1) Quo es li lingue international? -- Li lingue international es un lingue auxiliari neutral contenent li maximum possibil del comun paroles trovabil in li lingues national europan-american.

(2) Quel scope have li lingue international? -- Li lingue international have li scope esser un medie de intercomunication lingual por homes de divers lingues national, in li tot dominia del scientie, tecnica, comercie e trafic, politica, congresses etc.

(3) Esque un lingue international es possibil? -- It es possibil e pro sequent motives:

(a) mult decimilles de paroles es comun al lingues anglés, francés, italian, hispan e portugalés.

(b) un tre grand númere de ti paroles existe quam «pruntat paroles» in li germanic e slavic lingues.

(c) li scientie e li tecnica possede un abundantie de international paroles e expressiones.

(d) ti masse de «paroles mundan» contene un natural grammatica e derivation, sistematic e expressiv.

(4) Pro quo es necessi un lingue international? -- It es necessi haver un lingue international precipue pro sequent motives:

(a) Li scientistes, si ili vole restar sur li nivelle scientic contemporan, deve conosser pluri lingues national, proque mult ovres apari in lingues tal nominat «micri» (polonés, sved, hungarian, tchec, e anc in grand lingues minu conosset, quam russ, japanés etc.), li conossentie de quel ovres vell esser tre important por chascun scientist. Ma on ne posse postular que un scientist ocupant se pri su special scientie aprende un multitá de foren lingues.

(b) Li comercie e industrie have plu e plu strett relationes international. Ma it es evident que por exemple un comerciante quel deve star in comunication con mult landes foren, por economisar custas, ne posse coresponder in mult divers lingues. On ne posse postular de le, que il ingagea mult persones por executer li corespondentie in divers lingues.

(c) In nor era, li turisme e visitation de divers landes ha developat se in grand mesura. Por far comprender se e por conosser in funde li vive, customes etc. de un popul, omni viageator vell dever aprender li lingue del concernent land. To imposi grand desfacilitás.

(5) Do qui besona un lingue international? -- Li scientistes, professores, diplomates, advocates, medicos, jurnalistes, redactores, comerciantes, tecnicos, functionarios, stenotipistes, turistes, aviatores, colectores e omni altri persones queles have international relationes.

II. Selection de un lingue international.

(6) Quel lingues esset proposit quam lingue international? -- Til nu, in general esset proposit: -- (a) li lingue latin, -- (b) un del vivent lingues national (anglés, francés, german) -- (c) un lingue national simplificat (Anglic, Basic English) -- (d) un lingue constructet.

(7) Esque li latin es apt quam lingue international? -- Li latin ne posse esser apt pro que (a) su grammatica es tro desfacil, (b) essente un lingue mort it ne possede li necessi paroles por modern notiones e es tro pesosi.

(8) Pro quo on ne posse adopter un lingue vivent national? -- (a) Pro que li lingue selectet vell haver un imens avantage in comparation al altri lingues; (b) li jalusie del nationes ne vell permisser li preferentie a alcun lingue national; (c) omni lingues )mem ne exceptet li anglés, quel pro su grammatica es regardat quam li max facil lingue vivent) es plen de ínregularitás e desfacil a parlar e scrir corectmen por homes ne havent li concernent lingue quam lingue matrin.

(9) Quel desavantage have un lingue national simplificat? -- (a) Un tal lingue, sam quam un vivent lingue national, ne satisfá li condition de neutralitá. -- (b) Li concernent lingue simplificat ne have li maximum del paroles international. -- (c) It ne vell esser comprensibil clarmen al popul self de quel li lingue esset simplificat, plu rectmen desfigurat.

(10) Do quel lingue posse esser adoptet quam lingue international?

Solmen un neutral lingue constructet o derivat.

(11) Qual deve esser li lingue international? -- It deve esser ante omnicos international e ne un coglomerate de divers paroles national. Li lingue international deve esser simplic in su grammatica, deve haver li maximum del international paroles sin mutilar li nomenclatura existent del scientie, tecnica etc.

(12) Esque ha aparit pluri lingues international? -- Til nu, durante li ultim 50 annus ha aparit plu quam 600 projectes de lingue international.

(13) In quel gruppes posse esser classificar li lingues international? -- In general, li lingues international proposit til nu apartene a un del tri classes:

(a) Lingues a priori o completmen artificial, i.e. constructet secun un plu minu logic schema, sin coherentie con li lingues parlat, p.ex. Spalin, Ro.

(b) Lingues artificial a posteriori, queles precipue emfasa li absolut regularitá schematic in li grammatica e derivation, e have un aspect artificial, foren a lingues vivent, p.ex. Volapük, Esperanto, Ido.

(c) Lingues naturalistic, i.e. sistemas preferent li naturalitá, li aspecte simil al vivent lingues, p.ex. Mundolingue de Lott, Idiom Neutral, Occidental, Novial.

(14) Quel lingues es hodie li max considerabil representantes del gruppes mentionat? -- Li sistemas apriori ne ha ganiat practic importantie. -- Esperanto del sistemas artificial. -- Occidental del lingues naturalistic.

(15) Esque Esperanto es apt devenir li lingue international? -- Stante sur li base del modern linguistica e egardante li besones del vive cultural, tecnic etc. on deve dir, que Esperanto ne es apt por esser un lingue international, pro sequent motives:

III. Argumentes contra Esperanto.

A. Ortografie.

(16) Li majorité del paroles international es orígine latin. Esperanto have un alfabet quasi tchec-polonés quel deforma les, vice conservar li alfabete pur latin mult plu international.

(17) Es. have six lítteres accentuat (ĉ,ĝ,ĥ,ĵ,ŝ,ŭ), queles -- in ti form -- trova se in null lingue national e solmen in poc printerías. Li admisset formes con h have in pluri casus un aspect grotesc: ĝusta (just), ĥaoso (cáos) etc.

(18) Li líttere c es sempre pronunciat ts anc avan a, o, u e mem avan consonantes, p.e. colo (g Zoll), deca (F decent), caro (G Zar) in vice de pronunciation karo quam in I, danckanto (canzon de dansa).

(19) In Esperanto pulula sin evident necessitá sibilantes, strangi diftongos e li líttere pluralic -j; to fa ínsuportabil un textu esperantic a cultivat oreles. To vale specialmen por li particules inventet, p.ex.: eĉ, ĉu, ĉi, ĝi, ĉiu, ĉiam, ĉar, ĉio, iam, iel; Ex li Krestomatio de Zamenhof: «ĉiuj tiuj senantaŭjuĝaj kaj honestaj homoj, kiuj, anstataŭ filozofadi pri ĝi...»

(20) Li elimination del duplic consonantes producte strangi parolformationes: vilao (villa), kuri (currer), turo (turre, ne: tur, do «turisto» significa un castellan de turre).

(21) Accentuation. Un grand númere de paroles have un accentu ínnatural e contradient al usu international: radio, komisio, iluzio, internacia, somero (G Sommer, A summer), vetero (G Wetter, A weather), regulo, familio, firmao.

B. Morfologie.

(22) Substantives e adjectives. Esperanto fortia usar li finale -o por omni substantives e -a por omni adjectives. Ti finales da un aspecte grotesc e risibil mem a paroles international: hundo (G Hund, can), fadeno (G Faden, fil), papriko (paprica), birdo (A bird, avio), racia (rational), nacia (national), persona (personal), fiksa (fix), financa (financial), etc. -- Internationalmen, -o significa li génere masculin, -a li génere feminin, li scienties e landes: Mario (Maria), botaniko (botanica), Eŭropo (Europa), Italujo (Italia), bela knabino (bell flicca)

(23) Esperanto forma li plurale per li archaic -j, traet ex li grec antiqui, e talmen neglige li internationalitá. 4 del max expandet lingues vivent, a saver anglés, francés, hispan, portugalés (in parte anc german e hollandés) usa li finale -s, conosset de 30 nationes civilisat.

(24) Sin necessitá, Esperanto chargea li grammatica per li obligatori acusative (-n), aplicat ne solmen por li complement direct, ma anc por li direction, li témpor, mesura, póndere, precie. To embarassa li angleses, romanes, scandinaves, queles ne conosse it, e es ínutil al altris. It embarassa mem expert Esperantistes, quo posse esser constatat ex enunciationes in esperantic jurnales.

(25) Un altri ínutil desfacilitá es li acorde del adjective con substantive in númere e casu: «...ŝi envolvis sin en siajn densajn longajn harojn» (Zamenhof) = «ella invelopat se in su dens e long capilles». Li exemple del lingues anglés e madyar fa índubitabil que ti acorde ne es necessi.

(26) Adverbie in frases ínpersonal. In frases ínpersonal, Esperanto postula usar li adverbie con finale obligatori -e in vice del adjective: «estas necese vidi» = «it es necessi vider»; «estus bone, se...» = «it vell esser bon, si...»

(27) Tabelle del corelativ paroles. It es «prendet ex li aer» e causa al aprendentes grand desfacilitá pro que tal paroles ne existe in null lingue del munde. Li paroles kiam, iom, ĉiuj, kiel ajn, tie ĉi, ĉion, tial, nenio etc. es ver parol-charades. Si on ne conosse Esperanto bon, esque on posse comprender ti frase: «Kiam venos tien ĉi via aminda edzino?» It significa: «Quande va venir ci vor amabil marita?»

(28) Li pronómines de Esperanto sona tre simil e ne posse esser distintet clarmen p.e. in telefon e radio: mi, vi, li, ŝi, ĝi, ni, vi, mia, lia, ŝia, ĝia, ia, sia, ĉia, tia, kia etc. TO es un grav defect acustic.

(29) Esperanto have li finales verbal «a priori»: -as, -is, -os, -us, queles in sam form e function ne existe in null lingue vivent. Por omni europanes, formes quam portas, salutos, dementis, sembla esser li plurales de paroles porta, saluto, dementi, e ne formes verbal.

C. Parol-formation.

(30) In Esperanto, un grand númere de radicas prendet ex lingues national es mutilat, p.e. boji (aboyar), ĉelo (cellul), kelo (G Keller, céllar), ledo (G Leder, cute), ŝiri (F déchirer, lacerar), kafo (café), sammen omni paroles finient per -ion: nacio, legio, funkcio. Ti slavisme (ma li slaves ancor conserva li accentu normal!) impedi formar li derivates regulari e international: nation-al, etc. Altri paroles es deformat, p.e. najbaro (G Nachbar, A neighbour, vicino), fajro (A fire, G Feuer, foy) najtingalo (A nightingale, luscinia), semajno (F semaine, semane). Che altri paroles es alterat simultanmen form e sens, p.e. lerta (venient del F alerte), significa in Esperanto habil; klera, de quel li radica significa clero (F clergé, G GEistlichkeit), significa in Esperanto instructet.

(31) Esperanto usa radicas queles es nullmen international o purmen artificial, p.e. farti (G sich befinden, F se porter), pilko (ballon por luder), edzo (marito), nepre (absolutmen, russ parol ciset in li medie), bildo (solmen G, image AFI), ansero (solmen L, gans GPA), sed (solmen L, ma I, mas HP, mais F, maar Ho), kaj (solmen Gr, e IP, e F), pero (medie), kialo (cause, li «proquó»).

(32) Li necessitá del lingue scientic, fortia Esperanto adopter nov paroles e radicas apu lis ancian, p.e. kriminala apu krimo, aplikado apu almeti, aperturo apu malfermi, mentala apu menso, rotacii apu rado, negativa apu nei.

D. Derivation

(33) Inventet afixes. Per su mult inventet afixes, p.e. ge-, -ar, -eg, -ig, -uj etc, Esperanto deforma plu minu li pluparte del derivates international: organizaĵo (organisation), nacieco (nationalitá), pesimismema (pessimistic), pafilego (cannon), tabakujo (tabaciere), oficejo (oficie), homaro (homanité).

(34) Fals signification del afixes. Quelc natural existent sufixes es adoptet in Esperanto con un sens o con aplication contrari al usu international. P.ex. -in es usat quam in li germanic lingues por indicar li sexu feminin: patr-in-o (matre), contra que in usu international it servi por indicar li orígine o provenientie: mar-in, can-in, argent-in.

(35) In Esperanto, -ist indica un person quel ocupa se professionalmen pri alquicos: libr-isto, ŝtel-isto, redakt-isto, frizisto, lavistino, -ero indica un unité: sabl-ero, hajl-ero. UN analise del paroles international monstra, que -ist indica un person ocupat pri un «-ism» mental, religiosi, politic, scientic, artistic o sportic, p.e. altruist, pacifist, terrorist, socialist, dentist, expressionist, durant que -ero indica li person professional: frisero, marinero, lavera, barbero, colportero, librero.

(35) In maniere specialmen ínfelici esset selectet li prefix mal- quel servi por indicar li contrarie, in vice del natural prefixes des- e ín-, quel pulula in Esperanto pro un miscomprendet economie in paroles. In li intention facilisar li aprension de Esperanto, su autor ha usat poc radicas, talmen que mem mult paroles omnidial es expresset per li contrarie + li prefix mal-: malgranda (litt), malfermi (aperter), malbona (mal), maldolĉa (amari -- pro quo ne acid?), mallonga (curt). To alonga just frequent paroles, queles in altri lingues usualmen es curt, e fa li current lingue pesant.

(37) Pro li númere limitat del radicas, mult paroles deve esser format in Esperanto per aglutination de series de divers afixes. Li resultate es ver parol-charades íncomprensibil: ne-tra-mal-sek-iĝ-a (ínpermeabil), mal-san-ul-ej-o (hospital), ne-re-san-ig-ebl-a (íncurabil), ge-re-san-iĝ-bezon-ul-o-j (reconvalescentes), kun-e-viv-ej-o (convict), kun-viv-ant-ar-o (contemporanes).

(38) Malgré ti economie, Esperanto admisse in altri casus ínutilmen pluri paroles con sam signification: trinki e drinki (= trinkaĉi, trincar mal), kisi e ŝmaci (= kisaĉi, besar mal), skurĝo, vipo e nagajko (knut).

(39) Autonom usa de sufixes quam paroles. -- ínconosset in lingues vivent -- es usual in Esperanto, p.ex. aĵo (cose), ano (membre), aro (colection), eco (qualitá), eca (qualitativ), eta (litt), ilo (instrument), ujo (etuí); al radica -ebl-, Esperanto da li du senses possibil e forsan; talmen «forsan possibil» di se in Esperanto: «eble ebla». Existe mem paroles composit solmen ex un serie de afixes e prepositiones: ar-ig-ad-i (acumular), kun-ul-in-o (camarada), al-iĝ-il-o (cedul de adhesion), pli-ul-ar-o (majorité), estr-ar-o (direction), obligado (multiplication).

(40) Duplic radicas. Pro su rigid fonetica e pro manca del sufixes vermen international -al, -ion, -iv, -or, -ura Esperanto ha in su sistema extirpat omni international paroles. Ma ili esset plu fort, e fortiat Esperanto admisser quelc de ili quam neologismes, e talmen usar du o pluri radicas por paroles evidentmen derivat de un unic radica. P.e. kolekt-i: kolektiv-a, deleg-i: delegaci-o, materi-o: mater-ialo, materialism-o: materialist-o, organ-o: organiz-i -- organism-o, redakt-i: redakci-o -- redaktar-o, nom-o: denominator-o, iniciat-i: iniciativ-o -- iniciator-o.

Consequenties: Li defectes de Esperanto enumerat in supra include li sequent desavantages:

(41) Li tro rigorosimen perductet fonetic ortografie con su strangitás, li ballastes ínutil del grammatica, obligatori acusative, acorde del adjectiv con substantive etc. fa desfacil li aplication de Esperanto.

(42) Li desinenties obligatori -o, -a, e -j, -as, -is etc. da a Esperanto un aspect artificial e ínnatural quel nequande plese al publica.

(43) Li ínnaturalmen constructet e fantastic paroles fa Esperanto barbaric.

(44) Li elimination del paroles international, li mal selection del afixes causa un mutilation e deformation del international terminologie aquisitet per li labor de secules, e fa Esperanto ínapt a scientie, tecnica e cultura.

(45) A quel conclusion ducte li defectes de Esperanto? -- Li íncorectibil defectes de Esperanto monstra que un rigid artificial lingue ne posse satisfar li postulates queles on posse demandar con jure de un modern lingue auxiliari.

(46) Do in quel direction on deve serchar li solution? -- Li rect e unic possibil via a sequer trova se in li direction del naturalistic lingues, de queles li max evoluet form es incarnat in li lingue Occidental.

Quel qualitás fa Occidental apt quam lingue international? -- Li qualitás queles fa Occidental apt por usa international, on posse resumar quam seque:

IV. Argumentes por Occidental.

A. Ortografie.

(47) Li pluparte del paroles international essente de orígine latin, Occidental usa li latin alfabet sin deformar o destructer li scrit image del cultur-paroles. Do contrari al rigid fonetic ortografie de Esperanto, Occidental conserva li duplic pronunciation del c, e per to anc li etimologic coherentie del vocabules e lor natural pronunciation: critic: criticisme, electric: electricitá.

(48) Per scrition de duplic consonantes, Occidental evita li mult alterationes del vocabules in Esperanto p.e. casse: casu (kaso: kazo), currer: curar (kuri: kuraci), cann: cane (kano: hundo), cussin: cusino (kuseno: kuzo), panne: pan, stall: stal, balle: bal.

(49) Conservante li accentuation natural del vivent lingues, Occidental ne fortia accentuar li paroles contra li custom del lingues natural.

B. Morfologie.

(50) Occidental ha abolit li ínutil ballastes de Esperanto e aplica li formes international in su grammatica. It forma li plurale per -s (usat in AFHPCat), e ha eliminat li finales obligatori por li grammatic categories, li obligatori -n del acusative e li acorde del adjective con li substantive.

(51) Occidental have un clar analitic conjugation, simil al anglés, in vice del formes arbitral-sintetic. Li analitic grammatica da li possibilitá conservar li ínalterat form del parol, e pro to it es plu facil a aprender. Per to Occidental anc posse adaptar max divers foren paroles sin dever mutilar les.

C. Parol-formation e derivation.

(52) Per su bon elaborat metode, Occidental ha atinget li maximum de internationalitá in su parol-formation sur base del vivent lingues. Per li international afixes it ha successat conservar li parol-formes del usu international sin mutilar o deformar les. Per li «Regul de Wahl», Occidental obtene paroles derivat in lor formes natural. Per su clar e simplic grammatica e sistema de derivation, Occidental possede li sequent

Avantages

(53) Occidental es ínmediatmen comprensibil ne solmen por li instructet west-europanes ma anc por omni hom quel possede conossenties del germanic e romanic lingues, pro que it adopte li international nomenclatura universalmen conosset. Ti avantage, quel on ne posse evaluar tro altmen, es aconosset mem del Esperantistes.

(54) Pro li international paroles adoptet, Occidental es ínmediatmen usabil in omni branches del scientie e tecnica, comercie e trafic, mem por comunicationes con persones queles nequande ha aprendet it e mem ne conosse su nómine.

(55) Pro li simplic grammatica Occidental es tam facil a aprender que un normalmen instructet person posse ja pos un studie de quelc dies scrir lettres in Occidental.

(56) Occidental, benque natural e international, tamen es un lingue autonom con propri ortografie e fonetica a quel it adapta su paroles, formes, expressiones, frases.

(57) Occidental ne deforma li generalmen conosset paroles, ma usa les in un form egal o simil al vivent lingues, talmen que Occidental fa li impression de un lingue natural.

(58) Ti naturalitá tamen ne implica anc li desfacilitás del vivent lingues. Per su marvelosi sistema de derivation, Occidental presenta un absolut regulari structura.

(59) Per li regularitá, Occidental es clar e transparent, e responde al postulationes del intelectu, del facilitá necessi ne solmen por erudit latinistes e romanes, ma por omni persones stant in relationes international.

(60) Occidental es international: ne in li sense que it es un conglomerate de paroles selectet secun un principie de majorité quam Idiom Neutral o Ido. It significa que per su form it sta inter li national lingues, talmen que su distantie al national lingues es minu grand quam ti inter ili self. It es median inter ili, quasi mediator.

(61) Occidental es modern, to es: evoluet in li sense quel monstra nos nor grand lingues e lor populari dialectes, benque che ili es remarcat solmen rudimentes de tal evolution. It es modern in su tendentie a brevitá e fluentie. It es modern per su parol-formation, per li elimination de pesant scientic mortallia, per su grammatic analitisme.

(62) Occidental es vivicapabil, vivent, organicmen evoluet e ne un mecanic mixtura. IT es un individualité e ne un mosaica u on posse compensar un pezze per quelcunc altri.

(63) Occidental presenta un tre valorosi linguistic education, it es tre apt quam preparatori lingue por li studie de francés, anglés, hispan, italian, portugalés e altri lingues. Al orientales Occidental aperte li porta al occidental cultura e lingues europan.

(64) Li valore cultural de Occidental consiste ne solmen in su ínmediat usabilitá quam lingue international, ma anc in to que it es li clave por li comprension del términos special del scientie e per to compensa in cert gradu li studie del latin.

(65) Occidental es elastic, nam it posse evoluer tam in li direction del pur latinid internationalitá con omni exceptiones e ínregularitás, quam in li direction de autonom regularitá apoyante se plu sur li comun pan-europan lingue-materiale.

(66) Havente plu mult monosíllabic paroles e rimes, Occidental es plu apt quam altris por traducter poemas. It es un eufonic lingue, con musical avantages natural.

(67) Per su intrinsic qualitás, Occidental reinteressa homes al idé del lingue international, queles ha perdit li interesse pos ocupation con sistemas artificial.

(68) Conclusion: Per un natural vocabularium juntet a un regulari grammatica, li lingue Occidental ha realisat in li max simplic e max efectiv maniere li ver scope del lingue international, t.e. far se comprendet facilmen de max mult homes. Occidental es li sistema quel satisfá li postulationes del scientic interlinguistica, it es li genial solution del problema del lingue auxiliari.

Abrev: A(nglés), Cat(alan), G(erman), Gr(ec), H(ispan), Ho(lland.), P(ortug), L(atin)

Li schisma de Esperanto

In li ultim numeró noi promesset nor letores un detalliat raporte pri li grav evenimentes che nor mifratoj. It esset in comensa nor intention dar un complet traduction del grand manifeste «Al la Esperantistaro» in quel li nov provisori direction del torso del UEA exposi e explica li casu a su membres, sur 8 grand columnes de su oficial organ «Esperanto»; sovente tuchant paroles, queles, malgré li barbaric lingue in quel ili es scrit, inspira compatiment con ti grand idealistic organisation international quel on ha maltractat. Nam in contra al cronic schisma de Ido, che Esperanto it ne acte se pri un schisma linguistic inter reformatores e conservatores, ma pri un organisatori schisma, causat per li passiones homan, desire al potentie e manca de benevolentie reciproc.

Ma ti manifeste vell har plenat almen 8 págines de Cosmoglotta B, e interim noi recivet un numeró de «Novialiste», dec. 1936, quel contene un ne signat articul «Un scandale esperantisti» resumant in ínsuperabilmen clar e concis maniere li essential factes e contures del afere in question. Noi ne vell posser presentar it plu bon, quam per citar ti excellent noticie completmen in Novial. To va in sam témpor permisser a nor letores convicter se, in quant gradu nor sestra-lingue Novial ha aproximat se hodie a Occidental. Li tre poc Novial-paroles queles ne es strax comprensibil al Occidentalist, sammen quelc grammatic suplementationes, seque in Occidental in parenteses.

Un scandale esperantisti (in Novial)

Li esperantistes esed durant multi yares (annus) diviset en du partises: Universala Esperanto-Asocio e Naciaj Societoj. UEA consista ec individual membres e practisa international activitá, NS propaga e instructe in li diversi landes.

UEA sub li administratione de audaciosi, talentosi e sacrificosi suisianes developad un propagation extraordinari, noncomparabli. Li directorie de UEA disponed grand capitales, edited richi literature e contad circ 9000 UEA-anes, quand li sune (sole) del organisatione radiad fro zenite. UEA ecitad ergo invidia e apetite sempre crescanti in li min imposanti ma tre hungrosi (afamat) chefes de NS. Disi (ti) siniores volid efecte un agreabli a les riorganisatione del concuranti UEA. In shaki (chascun) congrese esperantisti depos 1908 les (ili) initiat bitri (amari, acri) discusiones pri li labores del directorie de UEA. Disi (ti) grantad (acordat, donat) a organes de NS tre grand subventiones, exemplim (p.ex.) circ 21000 suisian frankes al Internacia Centra Komitato. Or li apetite veni durant li manjo. NS volid gluta (devorar) li toti UEA, e por tun (to) li chefes de lu (it) efortad plasa (plazzar) apti candidates en li directorie de UEA. Les (ili( succesed exelantim. E cun astono sat comprendabli li membres de UEA descovrad ke les (ili) esed regirat (reyet, directet) de grupe de SN-ani dictatores tre enterprisasi (interprendaci). Diti (ti) siniores changad suverenim li statutes de UEA, decised mova li central-buro de UEA fro Suisia en Anglia, e grantad (donat) jenerosim li grand biblioteke de UEA a Wien!

Or li gloriosi coryfees franci, angli e suedi non had calculat cun li mentalitá del samlandanes de Wilhelm Tell. UEA esed con suisian enterprise enregistrat e juad li protection del suisiani leges. Prominenti suisiani membres de UEA protestad por protecte li legal jures del membres de UEA e prisentad li afere coram li tribunale del republike e cantone de Genève. Dise (Ti) anulad li statutchanjo dal dictatores, li deciset da les transmovo del central-buro de UEA ec Genève en London, interdicted li fordono (for-donation) del biblioteke a Wien e condamnad li dictatores pagar po li proceses suisian frankes 343.70.

Tand li dictatores declarad UEA com self-tuat (self-mortat, suicidiat) e invitad li membres de le (it) asociar se cun li jus fondat de les Esperanto-Ligo in Anglia.

Ma li provisori comité de UEA aserte ke UEA viva intensivim e ke le nultem ve mori (va morir)! E li comité fina li raporte de le (de it, su) talim (talmen): «Neniam en la esperantista historia okazis tia skandalo. La jurajn sekvojn tiros la juĝisto, la moralajn la Esperantistaro» (in Occidental: Nequande in li esperantistic historie ha evenit un tal scandale. Li juristic consequenties va traer li judico, li moralic tales li Esperantistaro).

Pos ti exhaustent resumé, noi posse audaciar publicar li essential partes del resumat manifeste del UEA in pluri subsequent portiones in li present e sequent cadernes de Cosmoglotta B, nam su longore ne permisse publication integri in un vez. Noi ha decidet nos a ti publication, pro que it acte se pri un gravissim afere, sin relation al lingues, purmen organisatori, e quel pos deci annus vell posser frappar tam bon li Occidental-Union quam it nu ha frappat li UEA, si noi ne interim aprende ex ti precedentie, qualmen elementes sin scrupules o disciplina posse ruinar un bell e grand organisation. It anc es instructiv e astonant vider revelat quel gravissim luctas ludet se detra li culisses del Esperanto-congresses queles al publica esset trumpetat quam skucesoj. On chancella esque on deve condamnar o preferibilmen admirar li maniere in quel li Esperantistes ha successat celar li veritá al publica e far li impression de un concordiosi movement quel, quam on sempre repetit, «jam venkis».

Al la Esperantistaro (secun «Esperanto», Nov. 1936)

[preface]

Seque ti emoent document homan, li explicant manifeste del UEA a su membres, in traduction Occidental. Noi ha omisset solmen poc minu important passus. Remarcas redactional sta inter sublineationes es intermittent. Céterimen noi ha secun possibilitá imitat ti tipografic arangeament del originale.

F.L.

Li subit abandon de UEA per presc li tot comité ne es facil a comprender. Li provisori comité ha dismisset un circulare al membres del UEA con un detalliat explication del situation. Ti circulare noi reprinta ci.

Per un circulare del 18.sept.1936, sr general Louis Bastien, li presidente del UEA, anuncia al astonat Esperantistaro li suicidie del UEA. In sam témpor il recomanda adhesion al nov-fundat «INTERNACIA ESPERANTO-LIGO», directet del ex-director de UEA, sr Goldsmith in London. In sam témpor sr BAstien demissionat quam presidente del UEA, mem sin cuidar pri un remplazzante, e nu vole ducter li Liga. ... Quo do ha evenit, que ... li Association es tam ruinat, que su present presidente judicat oportun abandonar li flagga?

Un detalliat historie con documentes on va forsan publicar plu tard; por li moment mey suficer quelc factes. UEA es li Association del internationalistic Esperantistes; it junte li samideanes queles vole usar li lingue por international relationes e per to realisar li ideale de Zamenhof de un supernational solidaritá. In consequentie, UEA accepte omni respectabil Esperantist sin questionar a quel altri societé il apartene, da a omni membre cert ínalienabil / «ne forigeblaj» / jures, e concentra su labor al camp international. Nequande UEA intermixtet se in aferes del National Societés; in contrari, it tre atentet ne esser detornat de su rect via per li mult conflictes inter ti societés. Por ambi: li National Societés queles propaga e instructe in li landes, e por UEA quel cuida li international relationes del Esperantistes, esset spacie suficent e un grand tache de labor. Ocasional desfacilitás regulat se per reciproc bon volentie.

It nu es un fact, facilmen pruvabil, que UEA havet li fate despleser a quelc membres de National Societés, queles videt in ti democraticmen organisat Association de índependent Esperantistes un dangerosi concurrentie a lor afere. Secun lor teorie UEA es superflú, e li activitá international vell dever esser ductet solmen de un juntion o Liga de National Societés. ...

Ja un annu pos li fundation de UEA, li unesim lápide esset jettat contra it, in 1909, durant li congresse in Barcelona. De tande til li comensa del guerre in presc omni congresse evenit desagreabil discussiones con li ductor / «estro» / del oficial movement de tande, sr general Sébert in Paris o su representantes.

Durant li guerre mundal, UEA juit tranquilitá. Mersí a su sede in neutral Svissia e mersí al facte que null Liga de National Societés posset imposir / «enpusxi» / su changeant interesses, UEA travivet li crise e salvat li movement. ...

In 1921, strax quande li movement reinfortiat se, su «reorganisation» comensat. De tande til 1933 presc continuimen esset presentat al congresses o concernent comités projectes por changear UEA. Ti planes ne venit ex li membrité del UEA ma ex li adversari camp. On plendit que quelc Delegates ne esset membres de National Societés, on plendit pri duplic membre-contributiones, on plendit pri omnicos por convicter li Esperantistes que li existentie de UEA impedi li plu rapid progresse del movement. / Solmen pri li lingue on ne plendit! / Cuidosimen examinante li plendes e propositiones, UEA fat omnicos por evitar conflictes / «malpacojn» /: on explorat li membritá al National Societés del Delegates, on fat contractes pri comun membre-contribution in divers landes, on changeat li sistema de liverationes e abandonat lucrativ servicies in favor a alcun National Societés. On mem acceptet subventionar per moné un apart oficia del Internacia Centra Komitato del Esperanto-movement, li existentie de quel causat plu tard li plendes pri lo tro expensiv administration international. Li payamentes del UEA a ti oficie, ne besonat de UEA, fa in summa ca. 21000 SFr. Un cose UEA in contra ne fat: Pos li guerre it nequande proposit un propri plan de «reorganisation». Su tande ductores ya volet solmen pace e libertá de action; ili timet con jure, que li intervention de national interesses in li international UEA va ducter it al ruin. Li continui lucta intern esperantistic durant 20 annus fat UEA perdir mult témpor e moné. Hante recivet un capitale de Hector Hodler, cofundator e protagonist por li libertá del UEA, li Direction del Association / «Asocia Estraro» / actet completmen conform a su volentie, usante summas por ti ci self-defense. ...

Li assertion de sr Bastien, «que un criticabil administration de UEA quel devorat sin profite li considerabil donat reserves pecuniari, instigat li Landal Associationes luder un rol efectiv in nor Central Association» es ne ver. Ver es, que general Sébert in Paris impedit li oficialisation de UEA ante li guerre mundal, quande it ne havet moné; que per «reorganisation» on octroyat / «altrudis» / a UEA li contracte de Helsinki 1921, quande it esset rich, e que de tande cert representantes del National Societés ha tam long «provat luder un rol efectiv» til que ili in fine ha acaparat it. ...

Ne ver es anc li assertion, que li nov statute de UEA de 1933/34 ne esset publicat e regularimen votat / «konatigita kaj laŭorde voĉdonita» /. It aparit in un special (rosicolor) numeré de «ESPERANTO» inviat li 5. januar 1935 a 22000 esperantistes (membres de UEA e membres de omni National Societés). / Duant-du mill! Vi in fine li autentic númere de omni organisat Esperantistes! /

... Li francés societé postulat ne minu quam que on mey dar li sam membre-jures (exceptet li «jarlibro») al automaticmen registrat membres del National Societés (Landal Associationes) por SFr. -.50, quam al activ membres, queles spontanmen paya SFr. 5.— o plu mult. Acception de tal ruinativ principie vell har abolit un del ultim atractiones por payar un decent membre-contribution.

Sub li pression de ti proposition inaugurat se li congresse in Stockholm 1934. LI for-election ex li comité de meritosi anteyan membres monstrat strax quel benevolent spíritu reyet li ánimes de cert nov membres del comité. Vidente li ínpossibilitá de pacibil colaboration, li reelectet presidente Stettler strax demissionat / «demetis sian oficon» / e sr Hans Jakob, li director, sequet le.

/ Va continuar in li proxim nró /

Li paroles international e li mutation del radicas

Ilmari Federn

Li paroles international, in majorité derivates, demanda in quelc casus un mutation del radica, p.e. «exploder -- explosion».

In egard a ili, un autor de L.I. posse proceder in tri manieres:

  1. On adopte ti international derivat paroles in li sistema e arangea li elementes e regules del derivation talmen que ex ili resulta ti paroles.

  2. On renuncia al paroles international e remplazza les per autonom non-international formationes derivat del radica ínmutat.

  3. On introducte li international derivat paroles quam nov índependent paroles apu li radica e su regulari derivates.

Occidental considera quam max important li conservation de regulari derivation del international paroles existent e prefere li unesim procede. Esperanto emfasa li ínmutabilitá de su radicas e del pronunciation del singul lítteres e eat li du altri vias.

Li tal-nominat mutabilitá del radicas in Occidental es formulat in un simplic regul de derivation, li «Regul de Wahl». -- Li postulate pri ínmutabilitá del parol-elementes posse esser satisfat, si on ha ja antey modificat li radicas in egarde al sistema de derivation, o si on ha introductet duplic o multiplic radicas. Li Esperantist Dresen constata «que ye adoption de un arbitrari sistema de derivation per radicas auxiliari (= afixes. IF) on deve mutar in un serie de casus anc li form del radicas, por plu bon posser acuplar les con li concernent afixes.»

Tande it apare índubitabilmen esser plu rational e simplic conservar li radicas con lor natural mutationes e etablisser un sistema de derivation quel es conform a ti lingues, ex queles li radicas es prendet. To es fat in Occidental.

Sviss Association por Occidental (SAPO)

Li membres del SAPO es informat que li annual contribution por 1937 es SFr. 3.— (Li gratuit abonnament a Cosmoglotta includet). -- Chascun membre quel desira anc devenir membre del Occidental-Union paya li normal contribution del Occidental-Union (in quel es includet li contribution del SAPO e li gratuit abonnament a Cosmoglotta). It es solmen necessi plenar li yelb carte de adhesion e strax expedir it a Chapelle.

Li secretario-cassero del SAPO.

Adressarium de APIS

Noi informa li interessates que li adressarium de APIS va aparir durant april. Considerante que adresses ne constitue un textu de permanent valore, que on deve in contrari calcular que pos un annu generalmen 10% del adresses es antiquat, noi ha decidet nos far poligrafar it, quo va esser considerabilmen plu modic quam printar. Li precie abassa se per to a SFr. -.30 o un respons-cupon. Li coidealistes queles benevolet inviar nos lor foto por li adressarium es avisat que it va aparir in Cosmoglotta, pos aparition noi va inviar les li clichés. Qui ja ha payat li adressarium va reciver un Bon del Institute Occidental in valore del diferentie. Ples propagar por APIS e su adressarium!

F.L.

Occidental-Union

Li adhesiones al Occidental-Union aflue al Central Oficie in injoyant númere. Noi peti omnes far un intensiv propaganda por recrutar nov membres. Si vu recive suplementari cartes de adhesion, ples ne jettar les in il paper-corb ma conservar les e ganiar nov membres. Plu numerosi va esser li membres del Occidental-Union, plu bon it va posser intensificar su propaganda e accelerar li successes e li victorie de nor bellissim lingue! Omni coidealistes mey comprender que mem por li max bon coses it es necessi far propaganda. Do ne solmen li Central Oficie deve far propaganda, ma omni coidealistes. Chascun posse contribuer per su activitá un parte del successe. Li successe ne veni si on ne auxilia it. Noi fá nor parte, e noi fa it con entusiasme. Quo vu ha fat por Occidental durant li mensu passat? -- Ci noi rememora que omni landal organisationes o persones (ne occidentalistic) posse devenir membres del Occidental-Union, quam extraordinari membre. Ili posse devenir ordinari membres pos un annu de propaganda e de practica de Occidental. -- Vi li tabelle pri li contributiones al Occidental-Union por quelc landes. (Abreviationes: AM = activ membre, AMb = activ membre con duplic abonnament, PM = protectori membre, MM = mecen membre, PeM = perpetui membre) Pri li avantages concernent Cosmoglotta ples vider li carte de adhesion.

(Liste de landes e númeres)

NB Por li altri landes: valor secun li sviss Franc, base del precies. Ti precies es aproximativ e ínobligatori. -- Li abonnates a Cosmoglotta queles ja ha payat lor abonnament e queles desira devenir membres del Occidental-Union, mey solmen payar li diferentie inter lor abonnament e li normal contribution. Central Oficie.

On scri nos...

[quote, de Wahl]


Hurrá, Hurrá, Hurrá! Mill mersí! Li nov Cosmoglotta B inaugura un nov témpor. To es just to, quo esset necessi! Chascun mensu Cosmoglotta e chascun 15-im Praha Bulletin!


[quote, Berggren]


Li nov nrós significa un incorageament por nor movement. Nor sincer gratitá pro li habil execution del central oficies.


[quote, Dal Martello]


... Cosmoglotta-Informationes nró 4 e 1 e li Doc. 139 pri Ido, queles es, omni tri, vermen propagandistic excellent e intelectualissim. Bravissimos! Per tal labores de propaganda e pro su bonitá lingual, Occidental va triumfar.


[quote, Podobský]


Con grand joy yo observa li entusiasmat activitá in Chapelle.


[quote, Poujet]


Vu have entusiasme a vendir!


[quote, Matejka]


Yo traleet Cosmoglotta-Informationes quam sempre con max grand interesse e plesura. Yo senti li imperativ beson gratular Vos calidmen por li excellent labor. Yo ne save quo yo deve admirar plu: li valorosi contenete o li bell presentation del caderne. Vor entusiasme e li optimisme expresset in li cap-articul trova in to sol su complet justification. Yes, li annu 1937 va esser fructosi por li movement occidentalistic; si yo vell til nu har dubitat pri to, tande li letura del brochura vell har esset suficent por convicter me pri lu contrari.


Li Institute Occidental, Central Oficie del Union e li altri oficies de nor movement unit in Chapelle, mersía nor patient corespondentes, queles til hodie ha atendet nor response sin plendir! Li labores causat del elargation e reorganisation de nor buró durant li ultim témpor impedit nos satisfar li devores de nor corespondenties con li desirabil rapiditá. Ples comprender e pardonar!

Ex li paper-corb

It es custom ye li 1-im april, que un seriosi jurnale publica mistificant informationes (p.e. «Esperanto jam venkis», o que li presidente del Ido-Academie ha scrit un scientic critica pri Occidental). Noi vole sequer ti tradition e changear it: ti vez, «Ex li paper-corb», li amat organ del persones grav, va publicar solmen contributiones de extrem seriositá e valore permanent. Miquette

Gösta Ahlstrand: Li té (amusant historiette in Occidental)

Li old e desbell senioretta Karlsson ha invitat li yun serior Svensson. Ambi es membres de un Occidental-club e parla Occidental. -- It es crepuscul. -- «Esque Vu vole haver té, senior Svensson?» -- «Oh, yo ama té!» -- In li sam moment sr Svensson senti li magri brasses del old senioretta circum su col e audi un dulci chuchota in su orel: «It veni tro subitmen! Anc yo ama te!» -- Sr Svensson sta mut. -- Li matre intra: «Car infantes, yo benedí vos!» -- No sr Svensson es marito e have ott infantes. Ma in present il es Esperantist, nam in Esperanto on «sxatan teon, sed amas vin.»!

Logic argumentation

1.a. Ido esas klasika.

1.b. Occidental esas fush-laboruro.

1.c. Konseque Ido esas plu bona kam Occidental.

2.a. Lernar Ido esas lernar logika.

2.b. La frazo 1.c. esas skribita en Ido.

2.c. Konseque la frazo 1.c. esas logikala pruvo.

3.a. Quo dicesas trifoye, ton on konsideras kom vera.

3.b. Ni ja multegafoye repetil l'argumento 1.c.

3.c. Konseque ja esas depos longe pruvita, ke Ido esas plu bona kam Occidental.

Ex-idisto Simson Querkopf

Glossarium

klasika: vider Cosmoglotta B 1

fush-laboruro: «»

lernar: aprender

dicesas: es dit

trifoye: tri vez

ni: noi

multegafoye: multissim vez

Atention: Premie-concurs! Li idistic raporte (h.j.?) in Progreso 1, 1937, pri li conferentie del linguistes in Copenhag, comensa per li paroles sequent: «Segun raporte pri la konfero dil linguisti en Kobenhavn en septembre 1936, diskuto eventis inter prof. Jespersen qua kontredicis la tezo di de Wahl, ed ambi opozis la tezo di Esperanto, olqua diferas de la principi di Ido.» Exidistes mey leer ti frase plurivez altmen con atention e serchar li signification, e con quam prof. Jespersen, li notori ínamico de Occidental (secun li Idistes), ha discusset. Ples inviar li solution al redaction de «Ex li paper-corb» marcat sur li coverte «Premie-concurs: Classic Ido». Noi va premiar bon-motivat interpretationes per un serie de propaganda cartes de Ido. Miquette

Corespondentie: 7: Li Ido-electiones va esser bentost. Presidente del Ido-Akademio es un titul sin function. Special capabilitás do ne es necessi; advere conossentie de Ido, Grec, Sanscrit desirabil. Ma pro que Vu anc conosse Occidental, noi ne posse consiliar Vos anunciar Vor candidatura.

  • 35793: Conform al desire del central buró del ESA, noi responde a Vor question, que noi ne conosse necos pri li existentie de un tal corporation. 276b: Forsan! Miq.