Cosmoglotta B 11 (jun 1937)

Serie B, poligrafat -- «INFORMATIONES» -- Junio 1937 -- Nró 3 (11)

Index del contenete ples vider ultim págin

Contene:

  • Un international terminologic code
  • Occidental-Union e APIS -- Alphonse Matejka
  • Al la Esperantistaro (Continuation)
  • In quel maniere on fabrica un movement de masses?
  • Ancor un rectification, ancor li confusiones de sr Quarfood
  • Novial, nor sestra
  • Qui es plu fort?
  • Esperantistic tolerantie
  • Li Adressarium de APIS
  • CRONICA: Australia, Austria, Belgia, Germania, Hispania, Italia, Nederland, Svedia, Svissia, Tchecoslovacia, Dania, Portugal.
  • Acceptores del Bons del Institute Occidental
  • EX LI PAPER-CORB.

Un international terminologic code

Li esperantistic gazette «Informoj de Esperanto-Asocio de Estonia» april-may contene un recension signat «Rs» pri un libre del conosset esperantist E. Dresen: «Pri li problema del scientic-tecnic terminologie». Secun li recension, li libre parla pri li necessitá del normalisation e da exemples pri li numeric enormitá del términos. In comensa del secul, german ingenieros ha colectet 3.600.000 términos; utilisar ti materiale fixante it in un lexico vell har durat 40 annus. Li hodial chimie besona ca. 280.000, li electro-tecnica 40.000 términos. Li critico mentiona que Dresen «in fine constata que li labores pri un «international unitá terminologic» trova se in un statu sin surtida». E il proposi crear un code terminologic, in quel mey esser fixat scritiv e sonant simboles por omni (quant milliones?) scientic tecnic idés. It sembla que secun su opinion li code in alcun maniere deve remplazzar li usation de Esperanto -- do li reva de omni pasigrafos pri intercomunication del popules sin conossentie de lingues national e sin usar Esperanto. Ma Dresen anc self senti li absurditá de ti idé. In li epilog il excusa se córam li esperantistic publica. Il anc di que «li esperantistes mey continuar lor rect via malgré li fiasco del terminologic code. To li esperantistes anc va far, plen consciosi pri li possibilitás, queles Esperanto cela in se anc por li international terminologie scientic-tecnic».

Talmen scri li critico «Rs». Li ultim frases, e specialmen tis queles noi sublineat intermittent, es ínclar e desfacil a comprender. «Esperanto», li oficial organ de UEA contenet in may 1935 un grand articul «Pri li problema del internationalisation del scientic-tecnic terminologie» de Dresen, in quel il previdet li predestinat victorie de Esperanto. Hodie il parla pri un fiasco del code, malgré quel li esperantistes deve continuar li via. Ma quo significa to? Li melodie del recension ne es scrit in li sam ton del usual «venko-» e «sukcesoj»-himnes. Esque li fiasco aludet e celat es forsan un fiasco de Esperanto?

It sembla, que existe persones, queles ha expectat de un tal code un specie de solution o decision del problema del Lingue International, e que Dresen explica les que to es un erra. Esque noi bon divina su idé? Si it es to, ti opinion sembla nos profundmen justificat. Un lingue e un code es du coses tre diferent, benque ili posse haver multcos comun e benque sin dúbit mult considerationes queles vale por un, deve esser egardat anc in li altri. Ma un diferentie es essential: on posse constructer mult codes sur bases de lingues, ma it vell esser absurd formar o mutar lingues, mem artificial, secun besones e necessitá de un code. Lingues, mem artificial, have ínnegabilmen lor propri vitalitá, lor propri vive. Li vive de un lingue constructet posse esser paralel a ti del lingues national o it posse ear capriciosi e particulari vias, ma in omni casu it deve ear su propri via, haver su vive autonom. Li parol «autonomie» posse esser misinterpretat. Autonomie de un lingue international ne significa, que it deve sequer customes contrari al natural lingues. Anc un naturalistic lingue quam Occidental posse e deve esser autonom. Autonomie de un state ne significa necessimen, que it exclude se del comunité del altri nationes. Un state posse gardar su plen autonomie e tamen colaborar in harmonie e paralelitá con altri states. Lu sam vale por li lingues. Li base de Esperanto es plu artificial, li base de Occidental es natural, ma li autonomie es sam in ambi lingues. Mult autores ha conglomerat lingues international ex elementes natural; li merita de Occidental es que su formes autonom es paralel al formes natural. Do li oposition del términos «naturalistic» e «autonomistic» quam contraste ne es logic; it evidentmen ha nascet ex li desir evitar li parol «artificial».

Un code, por esser util, deve esser stabil e ínchangeabil; un lingue, por viver, deve esser elastic e capabil a evolution. Codificar es petrificar. Li lingue deve continuar su via vivent. In quel maniere un grandiosi sistema posse petrificar e eternisar relationes, queles in realitá de long ha changeat, on vide in li decimal classification del bibliotecario Dewey: ancor hodie it classifica li índependent states del bassin del Danubio in sam maniere quam antey li coherent provincias del imperia austrian hungarian, benque li vive interim ha changeat ti statu per manu ferrin, por li joya del unes, por li tristess del altres. Ti exemple ex un dominia afin doce, que on ne posse ligar lingues a codes, ne lassar obligant decision pri li fate de un lingue a constructores de un code. Li lingue oferta, it dona al code, it monstra al code li bon via. Li code va acompaniar li lingue un pezze del via, til que it ariva in li loc quel es bon por it. Ta it va fixar se. Ma li lingue va dever continuar su via, elasticmen, sin mort ballast, adaptabil al ínprevidet tornes queles atende it.

I.F.

Cent per cent vitalitá

vu trova in li Occidental-Bulletin de Praha. It es redactet completmen in Occidental e apari chascun mensu except julí e august, ye li 15. die, do precismen alternante con Cosmoglotta A e B. Annual abonnament SF 1.20 o 4 respons-cupones. Red. -- Adm. Skroupova 2, Praha VII

Occidental-Union

Li membre-cartes del Union va esser dismisset in fine de junio a omni membres queles ha payat lor contribution por 1937 e queles ha inviat li yelb carte de adhesion plenat e signat al Central Oficie in Chapelle. -- Atention! Nov adherentes al Union mey explicitmen indicar esque ili desira adherer e payar por 1937 januar-decembre, o esque ili vol adherer desde li mensu current durant lor adhesion til li témpor corespondent in 1938. F.L.

Insigne

Li insigne del Occidental-movement (Tilde-in-Circul) es pret. It es fat in massiv metalle argentin, diametre exteriori del circul 12,5 mm, montet quam spingle de cravatte. Un exemplare custa afrancat SFr. 1.50. Liverabil desde medie de junio. Ples adressar comendas al Institute Occidental, Chapelle (Vaud)

Li Vocabularium Occidental-Anglés ha aparit. It contene ca. 1500 max frequent paroles de Occidental con traduction anglés, in plu un articul sinoptic pri li paralelitás inter Occidental e Anglés. 16 págines con covriment, precie SFr. -.60; 6 d anglés; 15 cts. USA afrancat. Un cedul de comenda es juntet al present numeró de Cosmoglotta B.

Li unesim liveration del grand Lexico Occidental-Occidental de Ilmari Federn va aparir in fine de junio. Til fine de 1937 vale li precie de subscrition, Fr. 5.50 sviss afrancat. Desde 1938 li definitiv precie va esser SFr. 6.50. Comendas es acceptet ja nu de Institute Occidental, Chapelle (Vaud) Svissia. -- In li sam témpor o poc poy va anc aparir li unesim liveration del ovre «Spíritu de Occidental», contenent li articules de sr de Wahl aparit in ancian Kosmoglott. Li precie ancor ne es fixat. Cosmoglotta A de julí 1937 va contener detallies pri it.

A.P.I.S.

Li Adressarium de A.P.I.S. por 1937 ha aparit. Ples vider li detalliat anuncie sur p. 54. Ples notar li sequent nov adresses:

FRANCIA Flers de l'Orne

  1. Sr Depin, René / Banque de France / Cassero (1892) F.Ho.Ido.Esperanto -- O.F.Ho.Ido.Esperanto: exch. pm.

ITALIA Bari

  1. Sr Ten. Lib. Amodio, Stefano / Via Quintino Sella 158 / Stud.rer.oec. (1914) I.F.G. -- O.F.G.: exch. revúes. Cor solmen secun propri iniciative.

  2. Sr Ten. Lib. Mascanzoni, Franceso / Via Calefati 27 / Cand.rer.oec (1912) I.Alb.A.F.G.H.Esperanto -- O.I.Alb.A.F.G.H.Esperanto: 49, tem gen; exch ill pc revúes

Por litt payamentes international, ples usar li Bons del Institute Occidental!

Firenze

  1. Sr Del Conte, Giuseppe / Via del Chirlandaio 56 / Ferroviero (1882) I.F.A.Esperanto -- O.I.F.: 10.13.22.80.85. cor solmen secun propri iniciative.

Pordenone (Udine)

  1. Sr Pavese, Ugo / Segretario/Capo Nuove Costr. Ferrov. (1896) I.F.H.P. -- O: exch pm. cor solmen secun propri iniciative.

U.S.A. Columbus (Ohio)

  1. Li Societé por corespondentie international / North Hi School / Studiantos (fundat 1935) A.H.F.Esperanto.Ido.Romanal.Novial.Interlingua -- 0. e quelcunc altri lingues. Cor pri quelcunc coses queles interessa studiantos de 1f6 annus.

Ples supresser li adresses sequent:

Hispania: Barcelona: nrós 94 e 99; -- Svissia: Meiringen: nró 107.

Peus †

Peus ha morit. Certmen li majorité de nor coidealistes ha conosset le. Durant long témpor, ja desde 1910, yo havet bon e amical relationes con il -- ili cessat alor mi transition a Occidental in 1926, benque anc extra li dominia del L.I. noi havet mult comun tendenties. Peus, nascet in Elberfeld 1862, devenit teologo, plu tard politico e redactor. Su exterior aparition esset tre impressionant, e per su potent e bell-sonant voce il posset plenar li max grand salones. Il fat mult viages e usat omni ocasion por propagar Ido. Ma quam ferventissim propagator il havet presc null interesse por li grand linguistic problemas, e con Noetzli e altri old Idistes il abhorret omni progressiv tendenties e refusat strictmen ocupar se pri Occidental. -- Considerante li present statu de Ido, on trova que justmen li yun adherentes de Ido comensa transir a Occidental; li oldes mori... Lege del vive, lege del evolution! -- Li old pioneros del mundlingue mori; ma li mundlingue self adapta se al leges del vive; it va viver e crescer! -- Apostata

On scri nos...

[quote, "J. Katzenberger, St. Louis, USA"]


Li nov Cosmoglotta, serie B plese me mult, e anc quo yo nu recive Cosmoglotta mensualmen. Gratulationes por ti important passu adavan. Cosmoglotta es sempre interessant e informativ; it informa nos ne solmen pri omnicos in li camp de Occidental, ma anc pri li altri projectes de L.I. Vor politica de cooperation e colaboration con Novial plese me mult. Yo pensa, que it va demonstrar se quam tre beneficiosi por omni concernetes. Yo desira vos continuat success!


[quote, "Vilém Veverka, redactor e scritor, Praha"]


Ante annus yo esset Esperantist e Idist. Recentmen yo havet ocasion constatar, que Occidental súpera li mentionat sistema in omni su qualitás quam li lingue vermen international, comprensibil e parlabil por omni Europanes. E. Mayor: Mersí al marvelosi activitá in Chapelle.


Alphonse Matejka

Ilmari Federn

Ti eminent Idist, quel just ha definitivmen transit a Occidental, deve esser regardat, quam on regarda un activ politico, avan li dinamic funde de su partí, continui, penosimen opresset schismatic luctas inter li divers ales e nuancies.

In 1928, acri polemicas inter reformistes e conservatores dat acut expression al cronic schisma in Ido. Ahlberg in Stockholm, li reformistic redactor de «Mondo» e secretario del «Uniono por la Linguo Internaciona», fat li unesim passus secessionistic, queles plu tard vat ducter le a Novial; e Noetzli in Zürich, li conservativ redactor de «Ido», creat li contra-union «Uniono Idista».

Tande aparit sur li scene li triumviratu de Paris: Mauney, Matejka, Papillon, queles, sub continui ataccas del extremistes de ambi láteres, successat reconciliar li elementes moderat, reorganisar li form ancian del «Uniono por la Linguo Internaciona» e refundar li ancian revúe «Progreso» quel hat cessat aparir in li guerre mundal. Matejka devenit secretario del union e chef-redactor del revúe. Til tande conosset solmen al strett circul de amicos, il subitmen havet in manus li du max responsabil functiones del Ido-movement. Il ne deceptet li confidentie posit in le: durant su function il ha fat un enorm labor administrativ, publicat excellent belletristic traductiones e multissim contributiones linguistic. «Progreso» refundat es plen de su labor; it vell esser van pena citar ci. In ultra il havet ampli corespondenties plen de san rason e diplomatic conciliantie.

Occidental hat aparit sur li camp e disputat con success a Ido li championatu de lingual perfection. Un númere de progressistic Idistes hat transit bentost. Li conservatores preferet in comensa tacer e luder li struce. In fine to ne suficet e ili provat exorciser li diábol. Lor maniere de polemica es conosset al letores de «Cosmoglotta», e anc li nociv resultates de tal polemica por li reputation del Ido-movement e li númere de su adherentes.

Presc unic Matejka defendet li lingue, a quel il servit, per li brilliant espade del cavaliero. Sub li bellsonant pseudonim «Franko Veramido» (quel posse interpretar se circa: «ti quel ama francmen dir li veritá») e sub su propri nómine il publicat seriosi criticas pri Occidental, queles dat dur labor al plumes respondent.

Si li ortodox Idistes credet trovar in Matejka un confederat, ili ha miscomprendet ti polemicas. Matejka nequande esset un fanatico del ideologie, ni nequande efortiat defender coses índefensibil. Just to dat fortie a su argumentes; e su criticas ne esset directet tam contra li principies e li form del lingue Occidental, quam contra exagerat formes de propaganda -- e pri ti punctu probabilmen ni un sol propagandist es pur de peccas. Matejka ne oposit a Occidental li Ido in su form present, ma ti lingue quel on vell, secun su opinion, posser far ex Ido. E to es un lingue, quam li fideles del classic Ido vole per omni medies impedir intrar in existentie.

Pri ti «lingue quel on vell posser far ex Ido» il havet plu minu definit conceptiones. Nam poc a poc, malgré su rol quam conciliator mediant inter li partises, il inclinat al partise progressiv. Ne a ti savagi e utopic reformardes queles permisset al ortodoxes ornar se per li glorie esser defensores del classic Ido. Ma in private, s-u cordie apartenet a ti progressistic gruppe quel per moderat e reflectet reformes tendet a aproximar Ido a Occidental e Novial. Su ultim linguistic contributiones in «Progreso» clarmen monstra to.

Ti gruppe provat realisar su desires. Li secretario del Academie redactet radical administrativ preparationes por executer per fortie li linguistic reformes queles il considerat necessi, e Matejka publicat les in «Prograso». To reinflammat li schisma ardent sub cindre. Un oposition cristallisat se in quel yo bona fide ludet un rol quel yo hodie regreta. Li schisma ne devenit publicmen conosset extra li «Idistaro», e it ne es mi tache dar detallies pri un idistic afere intern e finit. Noi, li oposition, havet rason de formal vis-punctus; tro tard yo comprendet que Matejka e li altres havet rason in li fines ideal e esset plu sagaci e prevident quam mi consiliatores. Li afere finit per un transaction e plebiscite, e li oposition obtenet abolition del administrativ reformes combattet e introduction de altri administrativ reformes desirat de it self. Li factes es leibil in «Progreso» 1932/33. Ma, pro formalitá,s Ido perdit li chance reobtener un bon plazzament in li combatte pri perfection lingual.

Matejka obliviat li conflictes e devenit un comprensiv e fidel amico al ex-opositor. Supercharge per labor debilisat su sanitá, maladie fortiat le renunciar a su functiones. Li electiones del «U.L.I.» in 1934 posit representantes del classic Ido in li plazzas vacant.

Matejka nequande esset un «reyent», ma, quam omni ver mundlinguist, un «servitor» de su idé e movement. Il ha servit fidelmen, fidel in li nobil sense del parol, nam su fidelitá ne consistet in steril adoration de dogmas o libres, ma in abnegant execution del responsabil labor por un movement, ancor quande su inteligentie e experientie ja hat comprendet que li actual ideologie de ti movement esset un scolastic utopie. In fine il videt, que li idealic lingue, esperat, trans li real labor omnidial, in li fine del aspirat linguistic evolution de Ido, es sub li present conservativ regime de Ido plu lontan quam jamá. Interlinguistic studies hat dat le un fundat conossentie de Occidental, quel modificat poc a poc su opiniones. In corespondenties con Occidentalistes il monstrat un astonant elegantie in practic aplication de Occidental.

Noi saluta in nor ranges li ínfatigabil laborator por li idé, li honest e brilliant polemic sportmann, quel, pos har se battet por li colores de su club con fortie, elegantie, e fairness, prende li manu del ex-adversario quam amico.

Al la Esperantistaro (continuation de pág. 37)


... In omni confidentie on lassat le / li nov presidente / functionar, til que su ínacceptibil metode de reyentie obligat nos al proteste.

Quelc membres in Genève, subtenet per plu quam 50 signaturas colectet in Svissia, protestat:

(a) li 4. april, CONTRA UN DECISION DEL COMITÉ, TRANSLOCAR LI OFICIE E IN CONSEQUENTIE LI DOMICILIE DE UEA A LONDON POR QUE SR GOLDSMITH MEY POSSER DEVENIR DIRECTOR.

(b) li 10. julí, CONTRA VOTATION DEL DELEGATES, FAT SIN CUIDA E TAM RAPIDMEN, QUE AL NONCONSENTIENT MEMBRES MANCAT POSSIBILITÁ CLARAR LOR MANIERE DE VIDER AL VOTANT DELEGATES.

In sam témpor on protestat contra li nov statut-paragrafe, li textu del frase proposit essente juristicmen sin sense in relation al sequent frase del sam articul (ples vider li sequent págine).

Li jure plendir have omni activ membre de UEA, quel opine que alcun decisiones es contra li lege o li statute. E noi eat al competent Tribunal, conossente li intention del Direction, strax transportar li oficie.

It do actet se precipue pri li problema, esque un change del domicilie e juristic statu de UEA es oportun o ne. Li question noi ne va tractar ci, it sufice far atenter, que li cardinal motive por li transporte, a saver: li tro alt precies in Svissia plu ne vale ho-témpor, pro li devaluation / malpliiĝo / del sviss valuta.

Ne li problema, pri quel on vell posser discusser tot amicalmen, noi submisset al Tribunale; ma noi fat protecter li jures del membres de UEA contra li dictatoric procedes de su Presidente.

(A) In un circulare del 25. febr. 1936 li presidente informa li membres del comité: «Secun nor statut li domicilie de nor Association deve restar in Svissia. Ti argument es minu fort quam it sembla ye unesim vide; e secun li opinion de divers competentes noi posse translocar sin risca.»

Li Presidente do ne opinet util dir clarmen al membres del comité que li domicilie es fixat in li statut e que in consequentie es necessi un change del statute. -- Sin ulteriori remarca del Presidente, esset adjuntet al circulare un «Memorandum pri li duction del Movement», febr. 1936, de srs Malogren (Stockholm), Petit (Paris) e Goldsmith (London). Ta on lee: «Do, noi proposi translocar li Centre de Genève. Noi save, que secun li lege li domicilie del Association deve restar in Svissia, ma it sembla a nos, que to es facilmen arangeabil. Li domicilie noi va translocar in in sviss bank, u noi va lassar un litt summa, e omnicos va esser in órdine.» -- Li astutes! («La ruzuloj!»)

Quam usualmen, sr Bastian pretextet grand urgentie por su circulares, e fixat, por decision pri un important plan de organisation, pri eventual translocation, election de un Director, un termin de 17 dies. -- Pos reciver li consentiment del in pluparte intimidat membres del comité, sin dar nullmen atention al advertiment del sviss membre del comité quel postulat li necessi change del statute, li Presidente ordona li translocation del oficie. In plu il, o li Direction / «Estraro» /, tranquilmen fordonat li valorosi biblioteca de UEA al austrian biblioteca national.

(B) Pos que li aparition del oficiario del tribunale in li oficie de UEA fat comprender al Presidente que existe jures constitutional, il retrova li via del vertú e arangea un votation del Delegates. un change del statute vell dever unesimmen esser deliberat e votat del comité, e poy submisset al Delegates. ... Cert es, que li Director recivet ordon far li votation max rapidmen, e mem expedir un porte del vota-cedules per avion. Li surprisat membres del comité, queles vell har devet decider antey pri li precis textu, ne savet plu mult pri li afere quam to, quo li Presidente self benevolet comunicar in «ESPERANTO» de marte. Noi ne reveni al intentionat ínpossibilisation responder al informationes del presidente, ni al mult mancas formal del procede. -- Ma ci mey esser comunicat li complet textu del nov statut articul. Ma ti «detallie» li President ya hat obliviat dir clarmen al votatores: ... /Rem: li nov formes es interspaciat, li ancianes seque in parenteses. Red. Cosmoglotta./

Nov articul. «Li domicilie de UEA trova se che su Central Oficie, in London, Anglia (Genève, Svissia)... Li Comité have li jure translocar li oficie in un altri loc anglés (sviss). UEA declara esser un association con scope ideal, ye durantie ínlimitat, in li sense del art. 60 del sviss code civil. In consequentie it jui li jures de un juristic person. Por certificar ti jures, li Comité posse secun beson far inscrir li Association in intrania e extrania in li statal registres por societés.»

In li nov statut-articul on do declara que li domicilie es in London e tranquilmen continua dir, que UEA vole juir jures secun li sviss code.

Ti nonsens («malspiritaĵo») ne solmen desvalorisa li concernet articul, ma fa ínseriosi li tot statut. Esque vermen li Geneveses es formalistes, pedantes o ínamicos de UEA, si ili refusa un tal duction del aferes?

(C) Quo evenit in li Congresse in Vienna, august 1936, noi save solmen ex quelc documentes recivet...

Li cardinal problema, li translocation a London, esset, quam antey, motivat per li mal statu financial del Association. Pro manca de seriosi ciffres publicat noi ne conosse it. ...quande li Association transit al nov Direction (1934), it ne esset rich, ma... li afere esset... quam li anteyan Comité hat comunicat al membres: «Ne brilliant, ma nullmen sin esperantie.» («ne brila, nenial malespera»)

... It posse esser que li present mal statu financial proveni just ex manca de idés e ex li admission de membres con presc plen jures por SFr. -.50. Ti decision de Köln ne esset nov, ma ja hat esset deliberat in li comité 1912 e 13, e tande hat esset abandonat quam dangerosi.

Li strangi decision del Comité in Vienna «resignar por evitar un catastrofe timet bentost, e fundar un nov Association», esset prendet de 9 o 10 membres. It resta ínclar, ca...Goldsmith, deve esser calculat inter les o ne. Inter ti deci sedet suposibilmen li tri astutes... -- Per su circulare del 18. sept. Presidente Bastien comunica al munde li decision de ti 10 persones quam «decision del comité». Li presidente do ne save o ne vole saver, que «decisiones ye queles partiprende minu quam 3/5 del Comité, vale provisorimen, e deve poy esser submisset a nov votation.» ...

Noi constata:

. Del 31 membres del comité (secun «jarlibro» 1936) sin contar li germanes, in Vienna conferet e votat 9-10 persones. Mem si on calcula solmen 30, li 3/5 vell esser 18.

. Pos li congresse in Vienna null votation del Comité.

. It seque: President Bastien ne demandat li consentiment del céteri membres del comité queles ne posset partiprender al congresse. Li decision de Vienna do es solmen provisori. Li fiction / «ŝajnigo» / de un definitivmen valid decision in li circulare, e li ínpossibilisation al oficie continuar functionar, es grav actiones contra li Association, por queles lor autor es responsabil. + Li unanim decision del membres del Comité in Vienna deve dar li impression que restat solmen ti solution. It es un fact que durant 1934, quande li nov administration comensat functionar, nequí hat postular translocation. ...anc ho-témpor on vell har posset trovar un altri solution... divers membres del Comité in Vienna cedet bona fide al eloquentie presidential. ... . Pos li congresse in Vienna sr Bastian provat far li Geneveses retraer lor plendes, por que UEA mey posser translocar. Pro que li scope del processu esset just obligar le a ínpartial e seriosi tractation del eventual translocation, li Geneveses ne posset ceder. It ne es lor culpa, si per metodes íntolerabil in necun societé o state li Presidente volet octroyar «altrudi» su volentie. ...

Mult factes ante 1934, e divers eveniment poy... explica se si on save que ili forma un linea de evolution. It es li teorie pri necessitá e possibilitá de absolut reyentie del movement per quelc potentes. Qui imagina li movement del pacific guerreros quam si ili vell esser militares, a tis sembla nettmen ínutil li juntion de líber homes reyent se self, e almen superflú li pretension de scopes ideal. -- Ti conception noi refusa quam contrari al idés del «Majstro». Ma noi constata que it es extremmen conform a nor epoca «laŭtempa». Tamen, un state forsan posse viver per ordones, un privat movement sempre depende de ordinat benevolentie.

Li Liga existe nu; in it li General ne besona plu timer li resistentie de modest membres. Li Liga va haver un sens...e va trovar labor. Ma por crear it, it ne esset necessi li pena mortar UEA. ...

It do evenit que un Presidente de UEA, por rupter li legal resistentie de quelc membres, ne trovat un plu decent maniere quam incitar su colegos al demission / «eksiĝo» /, presentar al publica ti action quam si it vell esser un valid decision del comité, poy desaparir self e abandonar li Association al senioretta quel deve transdar li claves al -- protestantes. Content pri tal gloriosi victorie, il cuida li rapid creation de un societé concurrent quel il va ducter.

Nequande in li esperantistic historie ha evenit un tal scandale. Li juristic consequenties va traer li judico, li moralic tales li Esperantistaro..

Pri li situation noi posse ho-moment dir solmen, que un modest continuation del function del oficie es possibil. Noi va unesimmen provar continuar li edition de «ESPERANTO». Adaptation del statu al nov vive-conditiones va venir plu tard; it ya ne es nor culpa, si manca de fidelitá del Presidente al societé obliga a un existentie provisori. In omni casu, UEA va conservar su republican constitution e li spíritu supernational. Li lingue Esperanto, solmen quam practic medie de intercomprension, ne monstrat suficent fortie de atraction (propagativ). /Sublineat de nos. Original textu: «La lingvo Esperanto, kiel nura praktika interkomprenilo, ne montris sufiĉan varboforton.» Per ti frase, Esperanto declara su linguistic bankrotte in omni desirabil claritá. Red. / Li lent progress del movement proveni in grand parte ex nor manca de corage, confesser li crede al solidaritá homanitari «tuthoma solidareco» sin diferentie pri nation, rasse e religion. Durant que pro conosset motives li National Societés ne es líber in ti relation, noi membres de UEA mey colecter nos sub li sant standartre de Zamenhof... UEA... apella a vos... que vu salva it, por salvar li ideale de Zamenhof. ...


To esset li cardinal partes ex li manifeste del provisori comité del torso de UEA. E quo di li voce del Esperantistaro? Qui ne just apartene a un del du partises UEA e IEL, desira pace e fine del «etern division, desconcordie e despace, quel exhauste nor forties, dissipa nor energie e nor moné, paralisa nor progresse». Talmen scri li hollandés Isbrucker in «Argentina Esperantisto» Jan-Feb. 1937 e il continua: «Nor movement monstra un image de misere. In vice de esser un armé de scope-consciosi concobattentes queles directe li regarde solmen ad avan e concentra su fortis por atinger li scope comun, it es un banda sin órdine de intercombattentes queles have témpor solmen por pussar e tirar unaltru, por disputar con li vicino de quel on ne aconosse li jure partiprender al grand interprense...» Li evident causes del Esperanto-schisma es organisatori. Li fine del manifeste fa vider que li radicas jace plu profund: in li lingue. Malgré mill repetitiones de «Esperanto jam venkis», it ne have li simpatie del publica. It resta li lingue privat de un litt partise international con un bell idealistic ínpolitic-politic idé, hodie plu lontan del successe quam jamá. Ma li idé ne va salvar ti lingue.

J. Svec: In quel maniere on fabrica un «movement de masses»?

Quant Esperantistes existe in li munde? «Un seriosi statistica del Esperantistes in 1928 (executet del statal german institute por Esperanto, li Germana Esperanto-Instituto, sub li direction de prof. Dietterle ex Leipzig) constatat 126.562 Esperantistes in 7000 locos de 120 landes; on ha constatat 1776 societés etc...» (Secun li Enciclopedie del Nov Epoca de Otto, parte II, tom 1, p. 449.) Secun to, chascun land sin egard a su grandore vell partiprender in ti númer per li medial ciffre de 1050 adherentes in chascun land, e chascun Esperanto-societé vell haver medialmen ca. 71 membres.

Li revúe «Esperanto» publicat recentmen un statistica del national propaganda-societés. Secun it, in li annus 1913-1929-1931 li membres in Francia esset ye 8000 -- 1578 -- 1578, in Germania ye 4727 -- 2475 -- 2114. Ti diminution esset constant, e ne causat per li crise, nam in 1929 li crise ne esset ancor.

Un altri pruva pri li constant diminution del númere del Esperantistes es li articul publicat in li jurnale «Heroldo de Esperanto» del 7. marte 1937. On lee:


Ante annus, Heroldo havet omni mensu, ultra altricos, anc un special anexe linguistic sub li titul «Lingva Kritiko». Tande noi havet presc li triplic númer de payant abonnatores...in comparation con li statu present...


Pri to quo es solmen un desire del Esperantistes, on lee in li numeró 9 de «Heroldo de Esperanto» del 6. decembre 1936:


Nor movement totmen ne es fort...Quo mem significa nor unquande fort UEA con su 8000 membres. Til quande noi ne va esser centmillenes, noi ne va have grand chance...forsan vell suficer, in li present circumstanties, haver 10000 persones «de qualitá» queles bon save li lingue... e haver ultra to 200000 «simpatisantes» o «aprobantes»...


Do, li númere de Esperantistes in li tot munde es tre micri, nómina se «Esperantistes» actualmen forsan minu quam 100000 homes, li númere de organisat Esperantistes esset ante li schisma 20000, li númere del ver conossores de Esperanto deve restar grandmen sub 10000, númer presentat quam minim ideal a atinger...

Qualmen ti -- in summa ínsignificant -- númere de homes save organisar «imposant manifestationes de masses» e per quel maniere it fabrica li «public opinion» e imposi su postulationes, to explica se clarmen ex li sequent excerpte ex li articul «Jubileaj Esperanto-poŝtmarkoj en Usono?», publicat in Heroldo de Esperanto 7. marte 1937:


Un important oficiario del postal administration del Unit States explicat, que ti scope vell posser esser atinget: Che li Postmaster General in Washington deve arivar quelc centenes o millenes de lettres con li question ca va aparir postmarcas in ocasion del 50-annual Esperanto-jubileo. Si un masse de tal lettres ariva ex total U.S.A. e ex mult landes del munde, on va vider, que it acte se pri un important public desir... e li chances, que li postal administration edite jubileari postmarcas, va esser tre bon.

Vi li plan de action: Ex omni cité de U.S.A. va venir centenes de lettres al Postmaster General con petidas, propositiones, questiones. Chascun club va cuidar que li samideanoj colabora. Omni samideano va instigar omni su amicos scrir un curt lettre... Chascun singul samideano deve instigar su amicos, specialmen li filatelistes. Por relativmen litt expenses de singul samideanos existe li possibilitá de colossal resultates... Li lettres... posse contener li max divers motivationes... (ma on mey absolutmen ne dir, que it vell esser un grand auxilie por li Esperanto-movement, si U.S.A. vell editer tal postmarcas.)

Lu max important es, que durant li venient semanes e mensus tal lettres mey arivar regularimen, e ne omnis in sam témpor. Ne deve poy sequer mensus de silentie. Do, in clubes, ne omnes mey scrir in sam témpor. Quelc mey scrir in li unesim mensu; altres in li semanes sequent...


Do, centenes de demandes o aprobationes a autoritás es productet in tal maniere organisat. Sin li fanatisme de su adherentes, Esperanto vell, quam un cose sin valore e desde long superat, dever perir totalmen, essente un moca al cultura.

Ancor un rectification -- ancor li confusiones de sr Quarfood. -- Ili ne fini -- solmen nu li plen grotesquitá del Ido-afere displica se: Li vehement atacca de sr Q. contra sr Hz Jacob es basat sur un total miscomprense; sr J. peti nos constatar que il ne vole reformar Ido. Il reprocha nos har considerat Q. e CB quam un seriosi fonte. Il have rason. Ma mem un nonsense, si publicat del presidente del Ido-Academie, resta un oficial idistic document, ucunc it aparit. Tant plu mal por Ido. In un tard response in CB april, anc sr Q. constata que srs Jacob, Auerbach e Meazzini ha declarat ne voler changear Ido. Sr. Meazz. ha informat nos altrimen. Sr. Q. repara su ejaculation «fush-laboruro» per citar -- in Occidental -- grand passages del articul de Prorok pri li criteries de IALA e del raporte de Federn pri su conferentie in Copenhag. To es rasonabil. Advere su comentaries contene divers interpretationes malevolent e fals, ma noi renuncia a rectificar omni su erras, confusiones, miscomprenses. On compromisse se si on prende seriosi un mann quel tant compromisset se self. Mem li officiosi organ de sr Jacob, li circulare «Monatala Letro», may, scri: «Yo totmen ne comprende pro quo sr Q. atacca IALA, nam il self di: «In fine Ido va esser adoptet del IALA-congresses».» Li ataccas contra se e li perdes del movement sr J. prende con laudabil tranquilitá. Il colecte protestes de altris: li schisma gaymen prepara su eclate por li congresse del ultim Idistes in Paris. Sr Raiteri, un valent Idist, scri: «Con anxie yo constata que nor camp...es abandonat de tre exellent elementes queles transi secretmen a altri sistemas...» M. mentiona li demission de sr Matejka quam consequentie del ataccas de sr Q. It discretmen oblivia mentionar a u sr. Matejka ha eat. Sr Raiteri have rason plendir pri «secret abandon». Ma to es li culpe del Ido-circulare. Noi cuida pri publicitá! I.F.

Novial -- nor sestra

In nró 10 de Cosmoglotta B noi presentat a nor letores un articul in Novial. It tamen ne esset li max modern Novial, qual it es iniciat per sr V. Ahlstedt e aprobat principalmen per prof. Jespersen in li Conferentie in Copenhag. Sr. Ahlstedt, un del max eminent Novialistes («Novialiste» april 1937 contene su portrete e un tre interessant articul de il pri «Grammatike verbal»), havet li amabilitá scrir por Cosmoglotta B li sequent articul, quel monstra li frappant hodial similitá de nor lingues:

Pos li debatte interlingual en junie 1936 inter li autores de Occidental e Novial, Edgar de Wahl e Otta Jespersen, li similesse inter li du interlingues ha devenit sempre plu grand. Ambes vol utilisar li jam existenti, plu o min international, linguemateriale, e ambes aspira li plu grand regularesse possibli sur natural base. Occidental accentua li naturalesse, Novial li regularesse, ma jam nu li du lingues es tam simil, ke les forma solmen du dialectes del sam ideal interlingue. Un amical conlaboratione inter ti du afin dialectes es tre desiderand.

Qualmen un tal conlaboratione es realisabli? Me proposi li sequenti metode:

  1. Nus explora, qui categories grammatical es expressend en li interlingue.
  2. Nus explora, per qui metodes li international lignuematerialel expresse omni categorie grammatical.
  3. Nus concorda pri un de ti metodes (li plu frequent o li interlingualmen plu apt).
  4. Segun li principie del regularesse Novial usa li selectet metode exclusivmen por expresser li categorie grammatical, e ergo crea novi formes per analogie segun li selectet modelle.
  5. Segun li principie del naturalesse Occidental anke admise altri international metodes por expresser li categorie. -- Talmen nus recive un commun base por li fenomenes grammatical de Occidental e Novial, e nus ha fat li unesmi passue avan vers li desiderand unificatione del du interlingues.

V. Ahlstedt

Qui es plu fort?

In exchange por un Ido-circulare, «Monatala Letro», noi inviat a su redaction li adressarium de A.P.I.S. e sin timore dat per to un parte de nor adresses in idistic manus. Poc poy noi recivet li may-numeró de «M» (mentionat sur li págine precedent), quel inter altricos contenet li nómines de un Esperantist e quelc Idistes desirant coresponder. Grand lacunes interruptet li textu...omni adresses esset cuidosimen exprendet per cisores!

Quel timore, que noi vell posser informar ti adresses que sr Matejka pos su demission de Ido ne ha dissoluet se in atomes, ma ha transit in plen vive e energie a Occidental! Quel timore, que ti adresses vell posser vider quelcos de Occidental e transir! Noi mersía li redaction de «M» por ti preciosi atestation «per fact» que ili time li superioritá de Occidental e considera nor afere quam plu fort, e anc por tri minutes de cordial ride pri li cisuras.

I.F.

J. Denzler: Esperantistic Tolerantie

Ante circa du mensus yo ha fat li conossentie del ductor del Esperanto-movement in Biel. Su nómine es Micheil Miltscheff. Il es un Bulgaro e de profession apotecario. Pos un long discussion -- il parlat in Esperanto e yo in Occidental -- il havet li gentilesse invitar me al proxim convenida del Esperanto-club de Biel. Yo acceptet li amabil invitation. Desde ti incontra yo ha frequentat 3 vezes li convenidas del Esperantistes. In tot yo videt 7 membres del club. Ili parlat in Esperanto e yo in Occidental. Chascun vez yo es invitat por li proxim convenida. Li matrin lingues del mentionat membres distribue se quam seque: 3 franceses, 3 germanes e un bulgar. It es self-evident que per ti relation con Esperantistes yo ne va esser reconvertet a Esperanto. Li passu a retro vell esser tro grand de Occidental ad Esperanto.

(Rem. d. Red: A sr Miltscheff e li membres de su club noi presenta nor sincer simpatie e respect. Ma ne omni Occidental-istes have li sam chance quam nor coidealist Denzler che li amabil Esperantistes de Biel. Anc nor amica Cosmoglotta sovente visita Esperantistes, ma quelcvez ella retorna con inscritiones queles just ne atesta un acceptation amical. P.e. sr Spielmann del «Svisa Esperanto-Instituto» ne contenta se con verd stampe e li remarca «refusat», ma ancor trastreca nor insigne e li parol «Occidental» e remplazza it per «Esperanto» flancat de du verd stellettes stampat: anc desp(?) it posse stimular a labor suplementari; noi conserva li talmen ornat coverte in nor «curiositarium». Un yun Esperantist ex li canton Aargau scri sur li coverte «Nur Esperanto vivos» (Solmen Esperanto va viver), e li juntet prospecte in Esperanto il retorna con inscrition «Esperanto estas pli bela» (Esperanto es plu bell). Nu bon -- «le beau pour le crapaud, c'est la crapaude» (Lu bell por li rospo es: li rospa.) Mersí pro su pena e nor amusament!

Li Adressarium de APIS ha nu aparit

Sur 24 págines in formate e aspect de Cosmoglotta B it contene li statute del Association por International Servicie (APIS); li regulamentes de su tri sectiones: Ilustrat Lettres Circulant inter Instructores (ILCI), Servicie de Corection de Traductiones (SCT), e Occidental-Presse (OP); un code de abreviationes; 160 adresses de persones queles desira coresponder, ex 20 landes; e in fine 15 consilies por un bell e efectiv corespondentie.

Ti interessant brochura es vendit ye li extraordinarimen bass precie de solmen SFr. -30. afrancat, li númere de exemplares queles un person posse comprar es ínlimitat. It es anc vendit a non-membres de APIS.

Suplementes e changes al adressarium va esser continuimen publicat in Cosmoglotta B, quel es li oficial organ de APIS.

Noi recomanda a omni Occidentalistes queles desira coresponder, que ili mey adherer a APIS e inviar nos lor adresse. Adhesion e publication de anuncies ne plu ampli quam 2 lineas es gratuit.

Cronica

Australia

In fine del annu passat li senator Abbot ha presentat al senate de Australia un proposition: demandar del rey del britannic imperia demarchar in favore del adoption de un comun lingue auxiliari in li scoles e invitar al colaboration omni guvernamentes del munde. Li senate adoptet ti proposition per 19 contra 5 voces. Consequentmen, li Esperanto-presse exhortat lor samideanos a un lettre-campanie, quam sr Svec ha descrit sur p. 51 del present numeró. Do li ínfelici senator esset inundat per lettres in Esperanto, queles il devet far traducter. Noi ha cuidat que il recivet anc li necessi informationes pri Occidental, ma noi considerat ínutil startar un simil campanie per publicar li noticie in Cosmoglotta, nam just in ti témpor li anglés coron esset ocupat pri grav personal problemas e on posset suposir que it ne havet mult interesse pri li question del L.I. Inplu sr senator Abbot ha explicitmen declarat, in response a su esperantistic inundatores, que il ne intente favorisar Esperanto. F.L.

Austria

Li Esperanto-gazette «Verda Revúo» del may 1937 raporta pri un experiment quel un Esperantist ha fat pri Occidental, e quel naturalmen demonstrat li ínaptitá de Occidental quam L.I. Il monstrat un textu in Occidental a divers persones, con li resultate que necun de illi posse traducter it corectmen. Pri li detallies e pri li textu self ne es dit necos. Noi ha adressat quelc concernent questiones al redaction de V.R. ma ancor ne recivet response ye scrition de ti lineas. Noi va raportar plu detalliatmen pri ti strangi experiment in proxim Cosmoglotta B. F.L.

Belgia

«Li Soir», Bruxelles, raportat li 29. oct. 1936: «Che li esperantistes: Li prof. de Esperanto F.W. Buenting (ex Nederlandés India) ha dat jovedí in li palace del Bell Artes un prova letion secun li humoristic metode del ruman abate Andreo Cseh. Ante li soaré de propaganda, li union del esperantistic gruppes de Bruxelles ha ofertat un té al personalitás del munde esperantistic. On ha remarcat specialmen inter li presentes Sra A. Morris, ambassadora del USA.»

Germania

It es permisset e possibil anc a Germanes abonnar Cosmoglotta, comprar de nor litteratura e payar a nor post-chec-conto in Berlin, si ili recive permission payar del oficie de devises. Un plu detalliat circulare, contenent li oficial textu german, es inviat a omni german clientes del Institute Occidental. F.L.

Hispania

Li grand curs complet de Occidental de sr Cebreiros, e li curs concis de sr Varela ha esset finit malgré li desfacil circumstanties in quel li autores deve laborar, ovre amplissim e excellent de pluri vis-punctus, e srs Cebreiros e Varela merite un cordial mersí pro lor ínalterabil devotion a nor bell lingue. In sam témpor noi have li trist deventie confirmar li nov, que nor amico Pedrero, co-autor del vocabularium Occidental-Hispan, ha cadet quam victime del guerre hispan. Noi va editer li manuscrites, monumentes del esperantie durant dur témpores, strax quande Hispania va esser pacificat. I.F.

Italia

Nor sempre viageant propagator dr. E. Dal Martello aporta conossentie pri Occidental a omni cités de Italia. Informationes del Occidenatl-Presse-Servicie sta inviat a omni important jurnales. Noi peti nor italian amicos haver ancor un poc patientie. Li vocabularium Occidental-Italian va aparir durant junio. It va custar -.30 cts. sviss o un respon-cupon. I.F.

Nederland

Li Novialist sr Hoitingh signala nos su discussion con quelc esperantistes, quel covir extraordinarimen larg spacies in pluri numerós del «Algemeen Nieuwbald voor het Gooi» marte-april 1937. Sr H. cricicat Esperanto e parlat in favore del tal dit «naturalistic scole», i.e. Novial e Occidental. Unvez in plu il publicmen constatat, que Esperanto ne have null auxilie oficial ni del Liga de Nationes, ni del guvernament nederlandés. Il opine, que forsan ti situation va changear per li activitá de IALA, quel tamen certmen ne va adopter Esperanto, nam li criticas contra it es tro bon fundat quam que it vell posser victoriar. Il cita poy li comun declaration de srs de Wahl e Jespersen contra Esperanto ex li comensa del protocolle de lor interlinguistic discusison 1935 in Helsingör, e recomanda leer li du libres «Occidental, die Weltsprache» e «An international language» de prof. Jespersen, anc li revúes «Cosmoglotta» e «novialiste». Un replicant esperantist excusa li criticat parol «edzo» quam slav. Ti interpretation es plu original quam corect. Un altri asserte, que Zamenhof ha successat per un simplic regul conservar omni, ma anc omni parolformes international. It es damage, que malgré ti bon conservation noi ne trova les in Esperanto. A.M. I.F.

Svedia

Li lettres circulant inter instructores, inaugurat de nor coidealist Harald Björkman in Jänkisjärvi (Section ILCI de APIS) developa desde quelc témpor un activitá injoyant e crescent inter li co-scritores e destinatarios. Noi recivet 3 lettres pri li temas «Li propaganda de Occidental inter instructores -- Li yunité e Occidental -- Li instruction de Occidental» chascun con partiprension de 7-11 autores-corespondentes-instructores. On deve gratular senior Björkman pri ti bell e nettmen realisat interprense. On studia li possibilitá elargar it a un international pedagogic revúe.

Lector Carl Segerstähl del populari universitá in Vindeln inviat nos li sequent salutation, co-signat de 19 studiantes: «Estimat coidealistes! Noi studiantes de Occidental, li excellent lingue auxiliari e li excellent auxilie lingual, misse a Vos ye nor ultim reunion li max cordial salutationes.»

  • Sincer mersí al missentes e cordial felicitationes a sr Segerstähl pro su bell labor! I.F.

Svissia

In comensa de may, li Occidental-Presse-Servicie esset inviat a 120 sviss jurnales in lingue german, francés e italian. Pro ínpossibilitá controlar li aparition de nor information in omni sviss jurnales, noi restricte nos al canton Vaud: «L'Echo de la Broie» e «L'Eveil» publicat nor noticie sin change, in «Feuille d'Avis de Lausanne» un jurnalist a quel li materie ne esset tot familiari jocat pri Occidental nominante it «le petit-nègre». In li «Journal des Postes, Télegraphes et Douanes» aparit un excellent articul informativ de nor coidealist Pidoux, just oposit al «Esperanto-Angulo» permissente talmen facil comparation inter nor textu e Esperanto. La «Revue Internationale de Sténographie» contene li continuation del Occidental-curs de sr F. Lagnel e li articules pri alberges de yunesse e li L.I. e italian ex Cosmoglotta, in total 5 págines consacrat a Occidental. I.F.

Un nov medie de intercomunication. -- Por homes de divers nationes, mem de un sol nation ne sufice intercomunication per li lingue, international o national: it deve functionar anc li medie por exchangear merces e servicies, li metodes de payament. Pro que li oficial moné ne satisfá su deve, homes sercha nov vias por efectuar lor transactiones. Un tal prova es li Circul Economic «WIR -- Wirtschaftsring-Genossenschaft» in Svissia. Su scope es eliminar li impedimentes in li exchange de merces e servicies. On vicea li moné per simplic transfer simil al checs postal.

Per augmentationes del transactiones posse augmentar li economisationes, e to, junt con li elimination del moné statal deve abassar li intereste, fonte del max grav explotation del laborantes, e índirectmen del crises economic e finalmen del guerre. -- Noi recivet un brochura pri WIR, scrit de Walter Schwegler: «WIR-Wirtschaftsring. Eine kritische Untersuchung über den WIR-Ringtauschverkehr und WIR-Kredit.» editet del Vereinigung für gesunde Währung. Zürich 1936. 96 pp. precie SF. -.60. In ti brochura li autor prova demonstrar: (1) que li teorie fundamental de WIR es fals, (2) que li elimination del intereste per li metode proposit es un ilusion, (3) que WIR ne mem posse dar credit sin interest, (4) que WIR ne aducte un augmentation del vendition, e altri objectiones. -- Malgré li enorm assiduitá con quel li autor compilat su studie, it ne es possibil formar un definitiv judicament ex li brochura del adversarios. Noi recomanda al interessates audir anc li response del organisation WIR self, quel es publicat in li numerós 79 ss. del jurnale «Wirtschaftsring». Li referente, quel es membre de APIS, declara se pret procurar li respectiv numerós contra payament per Bons del Institute Occidental. Ples adressar demandas de information a Henri Nidecher, Box 193, Basel 1. (Rem. del. Red. Noi suposí que li idés ci mentionat trova interesse che mult de nor letores. Noi tamen crede bon remarcar, que noi declara nos principalmen íncompetent pri problemas de economic teorie. F.L.)

Tchecoslovacia

Pro que li sempre plu grand avansament de nor lingue in ti land es detalliatmen raportat in li tchec «Occidental-Bulletin», quel noi insistentmen recomanda a nor letores, noi posse contentar nos per concis resumé: «Pax» revúe pacifistic e organ del intern. cultural liga in Praha, marte-april publicat un information pri e grammatica de Occidental, e un articul in Occidental pri «International cultural semanes».

  • «Nezávislá politika» del 30 april contene un long articul «Li ovreros e li L.I.» e informa pri transition del tot idistic circul in Lomnice n. Pop. a Occidental. Per to li Ido-movement in Tchecoslovacia ha practicmen morit. «Néz. Pol.» regularimen recense li aparient numerós de Cosmoglotta, dante detalliat indexes del contenete. -- Noi abstene sempre denove gratular nor tchec amicos pri lor successes. Un lingue rationalisat quam Occidental ne es tre rich ye diferent formes de superlatives, e noi ne vole tedar nor letores per tro sovente repetit les. Ples leer li «Occidental-Bulletin» e vu va comprender nos. Per li numeró de may it festa su jubiléo de 25 numerós. It mey continuar quam nu, durant ancor long témpor. To es nor cordial desir. I.F.

Ultim informationes: Dania: Li adresse del Occidental-Information Copenhag, Aaboulevard 3, Köbenhavn V. resta valid quam antey. Su postgiroconto: 26972 es transferet al Institute Occidental, Chapelle. Portugal: Li grammatica de Occidental in lingue portugalés ha aparit, 8 grand págines in formate A 4. Precie afrancat -.30 sviss o 1.60 in moné portugalés. I.F.

Li redaction de Cosmoglotta recive chascun mensu un grand multitá de diferent revúes plu minu concernent li L.I. Li spacie ne permisse nos recenser chascun. Mem por un sol liste del nómines, dates, numerós noi til nu ne volet prender li plazza de altri temas. Esque nor letores vell esser interessat pri vider un tal index pri li documentation de lor revúe Cosmoglotta? I.F.

Li Bons del Institute Occidental es acceptet quam payament per li sequentes:

Belgia: C.J. Boon, 3 Avenue Jacques Pastur, Uccle (Bruxelles).

Dania: Occidental-Information Copenhag, Aaboulevard 3, Köbenhavn V.

Estonia: Societé Kosmoglott (E. de Wahl), Eha 10, Tallinn

Francia: G. Poujet, Isles s/Suippe

L.M. de Guesnet, 83 Rue Rochechouart, Paris 9e

Svedia: Y. Sköld, Tomtebogatan 38, Stockholm

Svissia: Institute Occidental, Chapelle (Vaud)

H. Nidecker, Box 193, Basel 1

Tchecoslovacia: Buró de Occidental, Skroupova 2, Praha VII

Club Occidental, secr. Skroupova 2, Praha VII

Por payamentes inter Occidentalistes ples usar li Bons del Institute Occidental

In ultim moment: Rumania: Aurel Eschenasy, Craiova, C. Brestai 27.

Finnland: J.H. Haukkapuro, Haaga (apu Helsingfors), Steniuksen tie 15.

Ex li (Pro devaluation del franc sviss li paper ha augmentat in precie. Do noi devet renunciat ti ci vez.) corb

Noi ne accepte de Bons del Institute Occidental! A ti coidealistes queles expresset li comprensibil desire abonnar «Ex li Paper-Corb» sol, sin su enoyant anexe Cosmoglotta B, noi comunica li sequent conditiones de abonnament:

Li sol abonnament de «ELPC» custa SFr 7.37 in valore sviss aurin ne devaluat. Ma noi peti ne molestar nos per Bons del Institute Occidental. Noi declara explicitmen que noi ne vole accepter les. Noi have ja nu suficent paper ínutil in nor Corb. In céteri vale li sequent conditiones por particulari landes:

Anglia: Pro desfacilitás de incassament noi accepta solmen complet «pound»s.

Francia: Payament per actiones francés vell esser considerat quam un afronte ínpopulari.

Germania: Noi accepte solmen international respons-cupones inviat singularimen.

Hispania: Secun recomandation del comité de non-intervention noi accepte solmen moné neutral, quel ne deve esser editet de un del militant partises.

Russia: Noi accepte solmen abonnamentes colectiv.

Svissia: Noi accepte solmen moné ne devaluat. Miquette

Informationes postal. Li Union postal informa omni concernetes, que it es interdit expedir avios e piscs per post-paccas. -- Missages destinat a Tchecoslovacia deve esser strictmen separat de tales destinat a Tchecoslovakia. -- Anc li landes con control de devises permisse desde li

  1. april ho-annu li intrantie sin doane de printates portant nor devise «Servicie al homanité».

Atention! Ne obliviar metter li corc sur li botelle ante que vu posi li incriere in vor tasca de pantalon!

Prof. Sysiphos Madhrepere interessa se pri li L.I. -- Li redaction de ELPC ha successat obtener un interview del famosi american professor de Bibliomanie Sysiphos Madhrepore per li person de nor colaborator, li domesticat poet Farfarello. Ples leer li sensational articul quel seque: fa órdine in tu biblioteca!

Libres es sin valore, si on ne lee les. On ne posse leer un libre si on ne have it. On ne have un libre si on ne trova it. On ne trova un libre si on ne save u it es. Ma mem to ne sempre sufice: Un classic anecdote di, que un matrose devet unvez nettar li té-cruche del capitan. Poy il questionat le, esque un cose es perdit, si on save u it es. Al «no» del capitan il replica: «Tande vor cruche ne es perdit, nam yo save que it es sur li funde del mar.» (Pause por rider: ha-ha-ha!) Si vu save que vor libre trova se in funde del colonne de libres acumulat in li angul del chambre...ma li modern bibliotecas ha desde long abandonat li sistema de libre-staples vertical sur li suol. Hodie on stapla les horizontalmen in scafes: noi es in li témpor del rationalisation! Vi quo di li famosi professor de Bibliomanie Sysiphos Madhrepore pri li sistemas de classification (in li pronunciation original secun stenogramma):


Max simplic es li chlassiphication secun li pónder. Itt permisse un rapid e secur chlassiphication sin grand schemas, prescriptiones, directhives: Un pesa-epistules od- in grav chasus -- un ballancie de cocinería suphice: On pesa li libre, nota li ponder in grammes et rangea li libres. Dipherenties de minu quam 1/100 gramma ne es chonsiderat. Plu comphlicat, ma anch plu ephecthiv es li chlassiphication secun chathegories. Por commencear on divide li libres secun vis-punchthus de conthenethe in li secuent gruppes: (1) Bhiographies (2) Tabelles logarhythmic (3) Romanes phrancées (4) Libres con ruby chovriment. Quood ne corrhesponde ad un de ti rhubricas, es rhangeat sub «Dhiverse». Inthra li rhubricas on chlassiphica secun li phormate et li númer de phágines. Do, por retrovar un libre, itt es solmen necessi memhorar li rhespecthiv grhuppe, phormathe et númmer de phágines -- et on have su libre in mhanus...


Li professor hat dit to in Occidental, in li bibliomanic ortografie preferet de il self, e quel il pronuncia con un precision e amabilitá íncomparabil. Benque tre interessat in Occidental, il tamen ne neglige su propri labores. Ex divers alusiones yo comprendet, que il self ha fat studies in li sam direction. Li proxim numeró de «Ex li Paper-Corb» va dar quelc detallies pri li sistema de Prof. Madhrepore, quel nómina it «Trans-Inter-Neo-Continental», abreviat TRINC. It va continuar li serie de revolutiones in li camp del I.L. Pharpharello

Premie-concurs «Classic Ido» esset un fiasco complet. Nequi posset comprender li textu citat. Li premies do resta in li Paper-Corb. In proxim témpor sr Quarfood va publicar in Progreso un critica de Occidental sub li pseudonim Heinz Jacob. Noi va tande far un nov concurs plu facil. Miquette

Corespondentie: Yes, to yo sempre ha dit. 276b: No, yo ne posse far personal corespondentie in ti rubrica, ma yo accepte Bonbons del Institute Occidental. 892: Naturalmen li hodial scientie ha suficentmen developat se por fabricar un Lingue International sin verbes. Ma pro quo vell to esser util? Miq.