Cosmoglotta A 123 (nov 1938)

Annu XVII -- Novembre 1938 -- No 5 (123)

Contene

  • De Wahl: Pri li decisiones ortografic del francés academie.
  • Berger: Li finale del infinitive.
  • De Wahl: Reflectiones pri li evolution del L.I.
  • Berger: Li folioteca del laborator intelectual.
  • Scorpion: Ex altri campes.
  • Hermann: Academic salade.
  • Old stradas.
  • Index.

Pri li decisiones ortografic del francés Academie

In Cosmoglotta nró 122 esset publicat quelc decisiones del francés Academie. On posse solmen mirar que un talmen qualificat institution publica un talmen ínsistematic e ínscientic labor. Ci on seque li latin etimologie ortografie, ta on seque un simplificat tal, sin que un rasonabil fil o idé vell posser ducter nos: vi agregation ( L. ad {plus} grex) apu agglomérer (L. ad + glomero); aryen apu cariatide, philtre apu giratoire etc. Es sanctionat dessiller vice deciller malgré cil etc. On nu scri fakir, kaolin, sequente li international maniere scrir exotic paroles (vice faquir, caolin), ma cafetan (vice kaftan o caftan), e alpaga vice alpaca.

Si on fixa un ortografie, to deve esser fat secun un general e unitari principie, talmen, que chascun mey strax posser saver quel form usar. On posse comprender que che nos li absolut fix ortografie del Occidental ancor ne es introductet. Plures usa li tal nominat historic ortografie, altres desira un simplificat tal secun clar regules. Proque it ne es possibil postular de omni aprendentes que ili mey conosser li latin etimologie, on deve certmen introducter un ortografie simplificat, quant possibil regulari, fonetic e etimologic (in regard de Occidental, naturalmen, e ne del Latin!). Pri ti problema nu labora nor academie, til que un vermen bon e unitari sistema va esser elaborat, it recomanda se tolerar un libertá. On forsan reprocha a nor Occidental-Academie laborar tro lentmen. Ma noi lassa guidar nos del principie trovar li ver unitari metode, quel vell satisfar tam li scientic e sistematic postulationes quam li regularitá e unitaritá de procedenties. Noi ne desira far un tal decretiv e defectiv labor quam li Academie Francés. Pro to noi peti nor coidealistes haver ancor patientie. It es facil decreter egal quo si on have li potentie quam li academie francés. To ha obliviat li autores de Volapük, Esperanto, Ido, etc. Occidental ne posse decreter sin haver potentie o adminim scientie e logic base por stipulationes. It ha durat plu quam 30 annus til que li fundamental principies esset plu minu clarmen decidet. Noi espera que li ortografic detalies ne va prender tant témpor, ma noi ne vole far un demí-labor quel on vell posser con jure nominar «fush-laboruro». E. de Wahl.

Li finale del infinitive

Li págin 340 del «Histoire de la Langue universelle» de Couturat, publicat in 1903, es un tipic testimonie del íncapacitá del anteyan generation a soluer important problemas del lingue international. Ci it acte se pri li finale del infinitive.

Pos har laudat in Esperanto li finale -i e li finales -as, -is -os del presente, passate e future, Couturat in su Historie scri (trad. de francés a Occidental):


Quelc reformatores de Esperanto (Red.: Ci Couturat alude li unesim partisanes del scole naturalistic quam Lott e Wahl) desira aproximar su conjugation al conjugation latin; ma ili es ductet admisser un triplic form por chascun témpor (-ar, -er, -ir, al infinitive, etc.) e sacrificar talmen li uniformitá, quel es un capital avantage; o anc dar a omni infinitives li sam termination (-ar, por exemple) quo ne vale plu bon, nam it es profundmen chocant vider atribuer al termination del unesim conjugation li verbes del tri altres (finar, vidar, recipar, rendar).


Quo di Couturat es tre just; ancor in 1903, li alternative esset sive li complication del tri conjugationes -ar, -er, -ir, sive li unic finale -ar quel es ínnatural por mult verbes. In 1907 Couturat devent soluer li gordian nod in su Ido, selectet precismen li duesim solution per -ar, quel il antey condamnat quam «chocant». Li fate es sovente cruel! Quam on posse divinar it, plu tard li Esperantistes ne mancat utilisar li págin 340 por criticar e mocar li conjugation de Ido per li argumentes de Couturat self!

Hodie li aspecte del problema ha completmen changeat per li labores de Wahl. De Wahl ha monstrat que in realité li finales del verb ne es -ar, -er, -ir ma solmen -r; li vocales a, e, i, apartene al radicale e ne al termination, nam ili apari in li derivates, por exemple: audi-r, audi-tion, audi-tor, audi-entie. In consequentie paroles quam finar, vidar, audar es «profundmen chocant».

Li alternative posit de Couturat in 1903 es do fals; it existe un triesim solution, li ove de Columbus, un solution quel genite li derivates natural e quel es tam simplic quam li «chocant» finales de Ido, it es li sol finale -r juntet al radica finient per un vocale -a, -e, -i. Do, ne fin-ar, vid-ar, aud-ar, form-ar, etc., ma fini-r, vide-r, audu-r, form-ar, etc.; e li conjugation es: yo fini, tu vide, il audi, noi forma, etc., ne es plu desfacil quam: me fin-as, tu vid-as, il aud-as, ni formac-as, etc.

Quande on studia li long e penibil historie del lingue international, on aprecia ancor plu mult li ingeniositá del divers solutiones trovat de E. de Wahl. R.Bg.

Quo custat li decovrition de America? -- Li documentes trovat in Genova ante poc témpor permisse calcular quant custat li decovrition de America. Columbus recivet un summa equivalent a circa 1360 frs sviss, valore actual. Li du capitanes sub su comanda recivet chascun 694 frs e a chascun del marineros on payat un salarie de 9 fr. 30 chascun mensu. Por equipar li naves on expenset 10840 frs. Ye su retorn in Europa, Columbus recivet 17.000 frs in compensation del moné quel il hat avansat durant li viage. Do on posset calcular que li decovrition de America custat circa li actual precie de un viage in unesim classe de un grand paketbote.

Reflectiones pri li evolution del L.I.

Malgré que hodie pos 50 annus de labor pioneric de Esperanto noi vide e senti que sub ti flagga li idé del L.I. ne va victer, noi tamen posse constatar, que li genial lingual sentiment de Zamenhof ha visibilmen stabilisat li spiritu del futur L.I., ne in li radical e derivat formes del paroles, ma in li expression del pensas, li consecution del paroles in li frase, li logic e elegant construction del frases self. It es nu quasi li norm general in omni divers interlingues. In lor sintax li divers lingues international es quasi identic inter se e con Esperanto. Li stilistic form del L.I. es preciset por li future. Naturalmen divers micri variationes posse e va nascer, ma li cardinal linea ja es fixat e distinte se de ti de Volapük.

Ma un cose es clar. Un lingue auxiliari quel posse esperar esser introductet quam tal in li practica, deve haver un clar sistema de derivation e parol-formation.

Just to esset li cause del grandiosi developation de Volapük, e anc de Esperanto, ti ultim adver mult plu lent quam Volapük. E noi vide que omni plu minu successosi lingues sequet ti metode. In ti form Volapük esset li pionero. Ma li sintaxe de Volapük esset sam foren al spíritu Europan quam su paroles e su etimologic structura.

Esperanto conservante li metode de clar derivation e autonom parol-formation, introductet quam nov idé ti del international radicas e creat anc un sintactic styl.

Ancor in altri direction Esperanto esset un cardinal pionero in li problema del L.I. It es li unesim lingue quel esset vermen parlabil, e mem devenit lingue matrin del infantes in quelc maritages de diferent nationalitá. It talmen ha demonstrat que un constructet lingue ye ocasion posse devenir un lingue natural vivent.

Do, on vell questionar, proquo ne prender Esperanto quam L.I. si it deveni real e vivent. Nu proque it ne es sat international. Altrimen on ya vell posser prender li ancor plu simplic e facil Papiamento del insul Curaçao, quel prof. R. Lenz ha proposit.

In omni casu noi vide que li du unesim pioneros Esperanto ha fat valorosi labor sur li via al introduction de un L.I. Ido, de Couturat-Beaufront, quam on ha posset vider del historie del L.I. de prof. R. Berger, ha esset solmen un impediment al natural evolution Inaugurat per Lott, Rosenberger e Molenaar, pro que it hat tirat li evolution in un fals direction de matematic logica, per quo li hodial statu, representat per Occidental, esset retardat.

Esque nu li statu es li final? In un direction certmen. On ne posse composir un lingue plu international e in sam témpor tam regulari. Provas simplificar e plu regularisar it, quam Novial, monstra que per to it deveni minu international e natural. Omni prova far it plu inter-national, fa it minu regulari. Certmen un natural evolution va eventer quam che omni lingues natural, quande li L.I. va esser introductet completmen, e parlat partú quam quasi duesim lingue matrin aprendet ja in etá infantal.

In quel direction li evolution va ear? Esque in ti del plu rigorosi regularitá secun exemple de Novial, o in ti del acurtation e simplification del long e diferent sufixes secun exemple de «Universal» de Molenaar? It sembla que li leges del natural evolution del lingues parlat monstra quam verisimil li duesim via.

Nu on vell posser questionar: Pro quo do ne constructer strax un tal lingue, vice ear li via del clar cristallin structura inaugurat per Volapük, Esperanto e li altri successosi lingues?

Pro que un statu final on posse atinger solmen per li etapes ductent a it e nequande strax e subitmen.

Noi ne deve obliviar, que it es un grandissim diferentie usar un L.I. e introducter un tal!

Certmen it sembla possibil que on vell posser atinger ti o un simil resultate anc per un altri via. Ma tande on vell dever comensar per un sorte de Pidgin quel vell dever tande evoluer in li usation. Talmen ha format se «Lingue Franca» e Papiamento. Ma evoluer ti lingue a un form usabil anc in li besones de nor alt civilisation e cultura vell postular imens témpor e labores. To vell significar: jettar li tot grandissim labor fat del homes durant li ultim 60 annus, e comensar per un tot nov metode, quande noi ja es presc che li meta (= fine, scope). Adplu noi ne posse calcular in antey ad u vell posser ducter un tal via, e quant témpor to vell besonar. Li provas fat con li divers pidgines ne es incoragiant. Li exemple de «Papiamento» monstra un evolution de circa 200 annus. Esque noi posse atender tant témpor?

Nor analise monstra nos que li linea de evolution es clarmen indicat per li sintese de regularitá e naturalitá in li direction del internationalitá, realisat in su hodial stadie per Occidental. It ne ducte un altri via plu curt e plu secur al realisation de nor comun ideale.

E. de Wahl

Li folioteca del laborator intelectual

Scriente un dissertation, un roman, o solmen un articul de jurnal, chascun laborator intelectual comensa per colecter noticies, un materiale pluminu abundant secun li object a tractar. E ti materies il deve ordinar secun un cert sistema por posser trovar in li rect moment li citation o li information desirat. Ti necessitá colecter e ordinar li materiale ha instigat mult intelectual laboratores far to quo on nómina un ceduliere o cartoteca o altri combination de folies, secun li exemple del firmas comercial e del public administrationes. Sempre plu un ceduliere deveni necessi al laboratores intelectual de omni species: Jurnalistes, instructores, professores, scritores, pro que it permisse les economisar témpor e facilisar lor labor. Li folioteca es por li intelectual laborator, quo es li violine o li piano por li musicant, li crayon por li dessinator, to es: su principal instrument de labor.

Ma li sistemas de cedulieres adoptet o consiliat til hodie por li intelectual labore ne sembla esser satisfant: ili vell posser esser facilmen perfectionat e deve esser perfectionat, quam omni utensiles.

Li cartoteca: Li unesim idé naturalmen venient a ti quel besona un ceduliere es utilisar li sistema usat in li bibliotecas: to es un cartoteca composit de litt pezzes de carton, plazzat verticalmen in tiruores. Li rigiditá del cartones permisse deplazzar le rapidmen: procede ideal por li titules, do por li bibliotecas. Regretabilmen it ne es apt por li documentation del intelectual laborator pro du rasones: it es tro custosi e li superficie de chascun carton es presc sempre ínsuficent; li majorité del textus deve esser scrit sur pluri cartes. Ti cartotecas in tiruores ocupa adplu un tre grand spacie: pro to sol administrationes es sat rich por comprar e logiar les. Al amator es necessi un sistema reductent li custas til li minimum e ofertant li maximum de plazza.

Li classator (ordinator) comercial por lettres etc., tam conosset, anc ne es apt por li laborator intelectual pro que in it li folies es fixat talmen que inmetter e exprender les besona un cert témpore. To ne es genant in li comercie u li lettres es classificat definitivmen e u special persones es employat por li sol labor de corespondentie. Ma rar es li intelectual laboratores queles posse payar se un secretaria.

Inplu li classification in un comercial classator es sempre fat secun li alfabetic órdin. Ma li laborator intelectual utilisa presc sempre li classification secun li idés e su cedules deve esser mobil.

On deve do trovar un sistema simultanmen rapid, modic e extensibil. Noi crede har decovrit li sistema ideal e va descrir it in sequent. It es ja utilisat desde pluri annus del autor de ti articul, quel ha colectet per it plu quam 20.000 cedules pri li L.I., certmen li max complet documentation pri li problema del L.I. Anc nor centrale de Chapelle es nu organisat secun ti sistema, quo mult facilisa li labor de nor functionarios. In it chascun interlinguist have su rubrica e in quelc secondes on posse retrovar qualcunc lettre o document desirat, sin alcun hesitation.

Li carton-covrimentes. Li exteriori recipiente quel non consilia es constituet de covrimentes ex carton (fig. 5) contenent folies de spess gris paper (fig. 7) inter queles es insertet noticies, lettres, articules de jurnales. Lu tot, covriment e gris folies forma quasi un libre e plazza se sur li tabules de un ordinari libre-scaf e do ne necessita li compration de un meuble special.

Por li covriment on selecte un gris carton de spessore medial (forsan 2-3 mm). Su dimension deve esser sat grand por que li lettres e circulares comercial normal (297 X 210 mm) posse esser classificat in it sin esser plicat. Por li gris folies noi posse adopter un altore de 30 cm, quo, con li nase del titul (fig. 7) obliga nos dar al covriment ex carton li altore de 31 cm (fig. 3). Li largore noi va fixar ye 24 cm por haver márgine suficent por un eventual vertical repertorie (fig. 9) analog a ti del comercial classatores.

Ex un grand folie de carton noi fa cupar per li paperería pezzes alt de 31 cm e larg de 54-56 cm (nam li du plattes larg de 24 cm e li dorse de 8-10 cm junt have un longore total de 54-56 cm (fig. 2). Li dorse ne deve esser plu long quam 10 cm por que li total «libre» posse esser tenet facilmen in li levul manu durant que li dextri manu folietta it. Si li colection del cedules es numerosi, on distribue it in pluri covrimentes, quo constitue quasi un biblioteca.

Li formation del covrimentes: si vu fa fassonar li covriment per un ligator de libres, tre probabilmen il va comensar per cupar li folie de carton in tri pezzes: li dorse e li du plattes queles il poy va ligar per un toale quam por un libre. To vell esser un erra por nor covriment quel deve restar in un sol pezze, tam rigid quam possibil por que it mey esser facilmen tenet in li manus. Que it ne aperte se totalmen, to ne es important pro que li consultator besona solmen demímen aperter it por prender o introducter un folie. Altri argument: un covriment ex un sol pezze es plu rapidmen fassonat, do es minu custosi.

On save que li ligatores selecte, por li dorse del libres, carton plu tenui quam tis del plattes por que li dorse mey arondar se plu facilmen durant que li du plattes resta rigid. Qualmen arondar li dorse de nor folioteca por dar it li aspecte de un libre sin prender du sortes de cartones? To es facil. It sufice atenuar li dorse cupante li charnires (AB e CD in li fig. 2), til demí-spessore, usante un cultell, poy deprender li interiori demí del spessore del dorse, raffante tenui bandes de carton. Li interiore del dorse presenta talmen un rugosi superficie, ma to ne es genant pro que it ne es visibil de extra.

It es ínutil arondar li dorse In un cav demí-cilindre quam on fa it generalmen in li ordinari ligation de libres. Pos har egalisat quant possibil li spessore del dorse atenuat, on solmen ducte li du plattes del covriment contra unaltru (fig. 3) e li dorse aronda se self.

(Images de fig. 1 til fig. 11)

Li intoalation del dorse. Li intoalation ne es indispensabil, ma it augmenta li soliditá del dorse e inbella it: un pezze de toale plu grand quam li dorse es decupat (fig. 4) por li ligation del libre. Quo excede li du extremitás del dorse es plicat in li interiore del dorse exactmen quam in li ligation dei libre, poy collat per li calid colle ordinari de ligator. Finalmen li covriment presenta se quam in li fig. 5. con su dorse ex toale e su plattes ex gris carton.

Li titul posse esser simplicmen scrit per li manu con un color-crayon. Ti titul evidentmen ne es tre solid: on posse facilmen efaciar it per li gumme. Ma to es un avantage quande on deve changear li covriment pro augmentation o diminution del númer de cedules.

Li folies de classification: Ti folies destinat a classificar li documentation posse esser de gris paper, quel es simultanmen solid e modic. On fa cupar un cert quantitá de ti paper in li dimensiones adoptet, i.e. 30 x 24 cm. In li angul superiori e dextri (fig. 8) on glutina un «nase» ex fort carton, por exemples ex ti orangi carton customarimen usat por cartotecas. In fact it es absolutmen necessi que li nase mey esser solid, nam essente salient (prominent) it facilmen curva se, quo es tre genant por li foliettation. Li nase glutina se sub (detra) gris folie (fig. 8) e sol li parte portant li titul preterpassa ye 1 til 1 1/2 cm, quo da al tot folioteca un aspect de cuida. Sur li nase on scri li titul del capitul con gross lítteres bon leibil per un larg plum (p. ex. plum Redis).

Li cedules: Li gris folies portant li nases servi solmen por classificar li cedules secun li capitules (rubricas); ili ne porta li textus. Li cedules es constituet de folies de blanc paper de alquant grandore til 30 X 24 cm admaxim, p. ex. articules ciset ex jurnales, noticies, lettres, dessines o fotografies. Omnes es posit inter du folies de classification e gruppat secun centres de interesse, secun idés, secun autores, mem secun li classification decimal. On anc posse ordinar su corespondentie secun li nómines del corespondentes in alfabetic órdine.

Omni cedules deve restar líber por posser esser deplazzat in casu de beson o deprendet por consultation. Ad ultra on deve scrir solmen sur un láter del paper. On erra si on crede economisar alquicos utilisante li du lateres del blanc folies: nam quande on va voler utilisar su folies, extraer un passage, intercalar remarcas, on va esser obligat recopiar li reverse de chascun folie por posser utilisar li avers, o inversmen.

Qualmen ordinar su folioteca? Examinante li fig. 6, on vell posser trovar un defecte in nor folioteca: li folies de classification essente omnes de sam altore, li titules sur li nases covri unualtru. It vell semblar preferibil disposir les in form de scala (ventol), quam in li classatores comercial, talmen omni titules vell esser leibil in sam témpor (fig. 9). Ma tande ti scalation vell esser ínmutabil; it es apt por li órdine alfabetic; ma it ne es a consiliar por un classification per idés. Li laborator intelectual quel deve composir un articul, un dissertation, ne ordina su documentation alfabeticmen ma secun un logic plan. E ti plan il ne posse fixar desde li comensa in omni su detallies. Max sovente il modifica it sempre durant li developation de su labore.

Li disposition del figura 6 responde do plu bon al postulationes del labor de redaction. Adplu si vermen on desira vider omni titules simultanmen it sufice scalunar les, posiente li tot colection sur un table quam monstra li fig. 7. Li succession del titules es tande leet de bass a supra. On usa ti procede chascun vez quande on have mult documentes a classificar.

Por consultar li folioteca, on posse tener it in li levul manu o posir it sur li genús, apoyat contra li bord del table o anc demí-apertet inter du gross libres quam monstra li fig. 10.

Li custa del folioteca. In Svissia hodie gris carton por un covriment custa circa 25 cts., li toale por li dorse li sam precie. Un quinantene de gris folies con lor orangi nase custa anc 25 cts. Do un folioteca custa admaxim 80 cts. sviss; un summa relativmen ancor plu bass por li altri landes. Qui conosse li arte de cartonage, del manual labores, ne deve hesitar fabricar self li foliotecas: to va esser minu custosi quam li compration del comercial classatores queles in ultra ne es apt por li labor intelectual.

R. Bg.

(NB. Li supra articul ha aparit ye li unesim Vez in li sviss pedagogic revúe L'Educateur del 18 junio 1938. Noi reproducte it con li permission del redaction, quel amabilmen prestat li cliché. Reproduction anc partial interdit sin li autorisation del autor.)

Save vu que...

...it existe 106 divers constellationes; 48 de ili conosset ja del antiqui astrologos.

...sur li westal rives de Africa on fabrica tre usabil sapon ex banan-shelles.

...3064 lingues es parlat in li munde.

...li carbon-tresores de Anglia va esser exhaustet pos 500 annus, e tis de Westfalia va suficer ancor por 1150 annus.

...li homes atinge lor max grand pesa solmen in li quarantesim annu del vive.

...li max grand pictura (abstraente de panoramas) es in palazzo del doge de Venezia. It es long de 33,8 metres, e alt solmen de 1,4 metres.

...un pedon marchant omni die durant 12 hores, e in omni hor 5 km, vell besonar 17 annus por marchar al lune.

...in Thebe on ha trovat mumies con dentes in parte aurificat. Do dentistes existet ja in antiqui Egiptia.

...li max grand plantation de café del munde es trovat in li state brasilian Sao Paulo. it inbrassa 135.000 hectares e have 8 milliones de cafeieros.

...helices posse durant pluri dies suportar un frigore de 120 centigradus.

...un orangiero producte durant su vive circa 20.000 fructes.

...in Africa existe in total 67 piramides de antiqui Egiptia.

Li aviation auxilia li historie!

Li 12. decembre 1925, li aviator Insall superaviat, ye 700 m de altitá, li planage de Salisbury e li celebri circules concentric de Stonehenge, un del max gigantesc monumentes megalitic del occidental Europa. Subitmen il credet distinter, ye circa 8 km plu lontan un duesim gruppe de circules, con cretosi macules in ili. Il fotografat li region, ma li fotogramma ne revelat necos altri quam tracies de plugs in li cretosi suol.

Astonat de ti tracies, il revenit planear súper li sam loc in julí 1926 e ti vez su patienties esset recompensat. In li mar movent de matur frument, mult plu distintmen quam in li suol hivernal, dessinat se set concentric circules, omnis marcat, exceptet li exteriori, per lineas punctuat.

Ma quande Insall, ascendent sur un masse de fen, volet vider plu proxim li fenomen, il videt solmen macules plu obscur disperset ci e ta, u li frument crescet plu spess. Li questionat ruranes confirmat li fact que in ti parte del planage li frument crescet tre ínregularimen.

Or, por li archeolog ti ínregularitás es un indicie del presentie de prehistoric vestigies. In li planage de Salisbury li humo jacent sur li crete have solmen quelc inches de spessore e li plantes queles ne posse inradicar se in li crete resta debil. Ma in li locos u li prehistoric populationes ha cavat fosses e fores, ii bon terra ha acumulat se e li frument es plu alt.

Li explorationes fat de sr Cunington revelat li presentie de 156 fores cavat in li rocca e poy plenat, disposit in 6 concentric circules.

Pro li vicinitá del menhires de Stonehenge on hat in prim suposit que ti fores hat servit a erecter grand lápides. Li explorationes indicat in contrari que ili hat contenet li base de potent lignin colonnes havent til un metre de diametre. Numerosi osses de boves e svines sembla explicar se per sacrificie de animales. Li interiori circul contenet un tombe con li skelette de un infant: evidentmen li victim de un sacrificie de hom. Restes de potterías permisse datar li sanctuarium al etá del bronze, circa 1500 annus ante J.-C.

Per analogie con Stonehenge, li scientistes ha baptisat li nov station Woodhenge, e ili considera it quam li modelle por li megalitic monument de Stonehenge self. Ante pluri annus, alcun specialist hat declarat, basante se sur particularitás del construction de Stonehenge, que it devet har esset inspirat de un lignin construction; li pruva de ti orígine es nu fat.

It es desfacil preciser li destination del monument de Woodhenge. Esque it esset consacrat al adoration del Sole o al cultu del antecessores? In omni casus it sembla har servit simultanmen al sacrificies, al reuniones e al dansas. Quande ti forest erectet su gigantesc tordet pilares, portant cranies e cornes de animales sacrificat, it ya dat li impression de ti etá barbaric e primitiv.

Quande li Celtes e li Romanes fat passar lor plugs sur li planage, li ligne esset desde long putrit e li fosses desde long plenat. Al avion sol apartenet li possibilitá decovrir li tracies de ti misteriori passate.

(Journal de Genève, trad. R. B.)

Ex altri campes

Tro sovente on trova in li gazettes esperantistic un manca total de comprensivitá pri li labor del altri sistemas de L.I. To es precipue debit a un super-estimation de lor propri forties e, quam consequentie, a un despreciation del importantie del sistemas concurrent quam Ido, Interlingua, Novial e Occidental queles on generalmen ne mem cita per li nómin, ma simplicmen rangea inter li ínnumerabil «projectes» de L.I. queles pulula circum Esperanto, li sol «lingue vivent de un vivent popul.» Ma fortunosimen it existe laudabil exceptiones. In li nr. 984 de HEROLDO DE ESPERANTO noi trova un articul, titulat «UNUECON! (Union)» de chef-redactor Theo Jung, in quel li autor predica li necessitá de un reorganisation unitari del movement esperantistic international. (Li letores conosse ex Cosmoglotta li causes del schisma(?) presentmen existent in li Esperanto-movement). To es un afere purmen intern quel ne concerne nos, ma to quo es interessant, es li franc declaration del autor: a nos sammen quam a Zamenhof, it vell esser pluminu egal, ca nor afere va victer per Esperanto o per alcun altri lingue (tamen ne minu bon quam Esperanto), si solmen it victe! It es ver que de un mann quam Theo Jung, quel ha dat ja in li passate mult provas de su clarvidentiee e objectivitá, un tal declaration factmen ne astona nos.

In un del precedent numerós de HEROLDO DE ESPERANTO, Sr. ing. Wüster publicat un (céterimen tre interessant) project de normalisation international del scritura. Ti articul despleset a un letor esperantistic quel exfortia defender li autonomitá del ortografies national e fini su response per li declaration: «Noi prefere li derivation ex un unvez acceptet radica al ínlimitat introduction de «paroles international». Just pro to, it ha sempre esset combattet de ti «intelectuales» del sam specie queles creat Ido, Occidental, Novial e. c. Noi mey preservar nos de ti intelectuales, ne solmen internationalmen, ma anc nationalmen!» Sempre li sam historie! Ma noi mey tranquilisar nos. Li constant interlucta inter «fundamentistes» e «modernistes» in li movement esperantistic ne vell exister, sin li pragma de un grafisme international ja existent sur grand scala. E omni fundamentistes junt ne va impedir li victorie del conceptiones basat sur li natural evolution del grafisme e li factes ja existent.

Amusant confrontation: In li articul «Pro quo noi es esperantistes» (publicat in nr. 6/1938 de l'Esperanto) noi lee: «Do, optim resultat per li minim grand exfortie (poc mensus de studie vice mult annus).» E un poc plu lontan: «Per poc mensus de studie il (li aprensor de Esperanto) va obtener resultates brilliantissim e it va le esser facil far se comprender in omni partes del munde». (Remarca: it acte se pri un comparation del facilitá de Esperanto e ti del lingues national).

Durant que sub li titul «Noi mey dir li veritá» noi lee in HEROLDO DE ESPERANTO Nr. 983: «Car comensantes, si alqui di vos que on posse perfectmen aprender Es in poc dies o semanes, yo peti Vos, ne crede it! Ne crede it, nam it es un fabul!»

Ex HEROLDO DE ESPERANTO Nr. 978: In li 9esim congress del presse quel havet loc in Paris (septembre 1937) Sr. Rollet de l'Isle rememorat li desir expresset del unesim congress in 1925: «que Esperanto mey esser usat in presse tecnic adminim por li redaction de resumma pri articules scrit in li lingues national, que it mey esser admisset in li congresses e in li organismes international creat del unesim congress.» Il mentionat in su rapport li successes ja atinget desde ti témpor del lingue Esperanto e proposit li creation de un jurnale exclusivmen redactet in Esperanto: presse tecnic mey auxiliar publication de un tal revúe.

E li congress gentilmen adoptet li sequent resolution: «Li 9esim congress del presse tecnic, considerante li propositiones ja presentat in li congresses anteriori, recomanda al revúes queles posse far to, publicar resummates de su articules, redactet in un del max difuset lingues auxiliari». Li raportero hasta adjunter que li resolution esset redactet in ti form diplomatic solmen por que anc li mult congressistes german mey posser aprobar it. Ma on posset constatar que secun li opinion general, li lingue max difuset es Esperanto.

Noi prefere tener nos al textu oficial plu quam al «opinion general». E secun ti textu Occidental sta in li sam range quam Esperanto. It es un grand success por nor lingue quel noi debi al Esperantistes. In omni casu it es desfacil admisser que li efect de ti duesim resolution vell posser esser minu grand por Occidental quam it ha esset por Esperanto de 1925 a 1937.

Scorpion.

Academic salade

Sr Quarfood, presidente del Ido-Akademio, ha fat in junio de ho-annu un discurs pri li lingue international a un litt congress pacifistic organisat de Dr Nilsson in Örebro (Svedia). Center-Bladet de julí-august reproducte ti discurs in quel sr Q. mentiona e critica divers lingues. Li passage concernent Occidental es un perle:


Occidental (quel have su max mult membres in li trilingual provincias circum Rhein e perdit mult per li incorporation de Austria e li non- favore de Germania) aspecte strangimen e es practicmen desfacil per li anglatri cáos del ortografie.


Per ti declaration on posse judicar sur quel nivelle sta scientie del presidente del Ido-Academie. In tam poc paroles it es desfacil acumular plu mult stupiditás e perfidies pri nor movement. Pri quel provincias sr Q. vole parlar? Svissia? Ma Svissia es un land e ne un provicia. Sr Q. mey aperter un cart geografic por completar su politic conossenties. Per li politic evenimentes omni sistemas de lingue international ha perdit, ma li sol scientic revúe german publicant textus in un lingue auxiliari consacra les a... Occidental.

Asserter que Occidental «aspecte strangimen», monstra, til quel gradu li usation del artificial formes ha deformat li gust de cert Idistes: Por ili li paroles natural de Occidental, paroles trovabil in mult lingues national, ha devenit «strangi», durantque li grotesc fabricationes de Couturat, ex. federuro vice federation, institucuro vice institution etc.) es lu natural! Pri gustes on ne deve disputar. Ma on va finalmen vider quo va esser plu fort: li «strangi» naturalitá de Occidental, o li fabrikuri de Ido, propagat de sr Q.

Cose interessant: Sr Quarfood usa unvez li plen form con -as del verbes, altrivez li form abreviat, tam abhorret del Idistes. Talmen on nequande save ca on deve dir in Ido: on povas o on pov, me dicas o me dic, etc. Adplu Sr Q. anuncia que Ido oferta nu li possibilitá usar li anglés conjugation foneticmen transscrit por contentar anc li partisanes del analitisme. Do va exister du species de conjugation in Ido. Vice parlar pri li «cáos del ortografie» in Occidental, sr Q. vell far plu bon recapitular li cáos del derivation de Ido (quel have circa 800 ínregulari derivates per -iono, -toro, -enco, etc.) o li cáos quel il just introducte in Ido desde que il preside su Academie.

Noi constata anc que sr Q. admisse sin votation un nov parol paxo diferent de paco quel resta por traducter mental stando di paxo. Nu! Esque on va dir in Ido Oceano paxifika, la paxifo (-- pacification), paxifisto? Sembla almen que li lege del analogie, quel sr Q. considera quam «konservant forco en Ido» postula ti formes apu «paxo».

Finalmen sr Q. informa nos sin rider que li lingues international accentuant li naturalitá (e specialmen Occidentale must faliar, nam li problema del naturalitá es nesolvebla (!) Ja in un lettre publicat in Cosmoglotta-B su compatre sr Röhnisch hat declarat que Occidental es destruktenda.

Noi desira mult success a sr Nilsson por su «paxifika» interprense, ma esque il ne posse trovar colaboratores de un minu strett mentalitá?

A. Hermann.

Old stradas

Li revúe ABC-Magazine de junio 1935 ha consacrat un tre interessant articul al nómines del stradas in Francia. Su autor, Y. Charlet, ha colectet li max picturesc e drolli nómines. Noi cita ex ti articul:


...Li pluparte del stradas debi lor nómin a local circumstanties, concernent historic factes, a customes, mestieres, usus, direction, reputation, objectes, reclam-tabules. Quam original e humoresc es ti old nómines expressiv.

Oh vé! de ti stradas ha esset debaptisat por reciver li nómin de mediocri politicos. Tamen on posse ancor colecter li sequent buquete: in Paris on trova ancor li stradas del Moline del Buttre (Moulin de Beurre), del Cat quel pisca (Chat qui pêche). In Marseille: li stradas del Cul del Bove (Cul de Bœuf), del Petre rabiant (Pierre qui rage), del strada Rupte-Cul (Rompe-Cul), del Quar Pasteteros, del Dupatores, del Papagayes, del Mort Fémina, del Scrapa-Solea (Cratte-Semelle), del Angul del Humilitá.

In Orléans noi trova li stradas del Litt Sapates, del Old Pectinería, del Cul-Bastonatores, del Nase Argentin, del Arca de Noé, del Capra dansant, del Tri Claves, del Grand Cisores, del Eclesia-Sant-Martin-Aure-de-Vacca.

Bourges have li strada del Fémina Parturient, del Deo de Amore, del Old Piriero, del Rupte-Coll.

In Toulouse on trova li strada del Bronn Parlant, debit a un tre audibil ecó proxim al basilica St Sernin.

Strasbourg possede li strada; del Fox-Predicant-al-Ganses, del Coclare-del-Pott, del Pede del Bove, del Aqua-Supp.

Lyon have li stradas del Cap-de-Morto, del Musica-del-Angeles, del Svina Pissant, del Gallinería, del Quar Capellas, del Perfect Silentie.

In Tours on vide li stradas del Verd Simio, del Volant Serpent, del Mocada.

Poitiers possede li stradas del Gamb del Asino, del Corn del Buc, del Pir Cocinat, del Caude del Vacca.

Reims haye li strada del Foll Reyessa, del Clove-in-li-Ferre.

In Abbeville, on vide ancor li strada del Limacello, del Ponto dei Carruches, del Tri Riccottas, del Mal-Sedent.

In Lille ancor: del strada del Cat Bossut.

Ma li max drolli nómin es certmen ti de un strada de Boulogne-sur-Mer: strada Escuta-esque-it-pluvia.


Bernadotte, simplic adjutante e firm patriot fat tatuar sur su brassa in plen revolution, in 1792: «Morte al reyes». -- Plu tarde il self devenit rey e provat vanmen efaciar li inscrition. Mem a su medico il refusat decovrir su brass ma su ancian amicos savet e ridet.

Polit lettre

Lettre de un chinés redactor a un autor, de quel li manuscrite ha esset refusat: Tre estimat fratre de li sole e li lune!

Permisse me jettar me córam tui pedes! E pos har besat omni pulcades del suol presset de tui genial calcanes, yo humilmen peti te pri permission comunicar te, quo tui fidel sclavo ha audaciat pensar. Yo ha aprendet in memorie tui bonodorant manuscrite, e si yo vell esser avigilat subitmen in lun-clar nocte, quande li luscinias canta, li ínobliviabil paroles de tui ovre vell esser tis, quel unesimmen vell venir inter mi labies. E yo totmen ne dubita, que li luscinias tande vell silentiar por ne trublar li harmonie del miraculosi paroles, li max bell sub li firmament desde li creation del munde. Ma vé me, si yo hat audaciat comprometter ti celesti paroles per li sordid printcolore e far les li proprietá de populach! Esque vu save, ó sole e lune, quo mi editor vell dir pri to, un mann cruel quam li dente del dracon e rigid quam li barbe del balen? Il vell dir, que tui ovre devet esser li unic modelle de omni to, quo va fluer ex un plum in li manu de un hom. E il vell postular, que noi omnes -- miserabil disciplos de ti nobil arte -- moment deve scrir, quam tu scri, tu invidiabil hom, quel ha superat li sole e li lune e li universe. E just pro to, proque yo save, que nequande va esser realisat a me o a mi amicos in minimalissim gradu atinger li íncomparabil bellitá de tui nobil arte de scrition, yo es obligat, durant que yo flexe me in li polve e curva mi fatigat dorse sin audaciar erecter it, retrodar a te tui dulci manuscrit, ti fabulosi colliere de max preciosi perles, tales quales solmen un vez in decimill annus apari sur li superficie del terra.

Mey esser benedit ti hore, quande tui famosi manus denove tasta tui preciosi ovre!

Tui in li polve reptent sclavo.

Li Shen Tchi.

(Trad. Yngve Sköld, Stockholm.)

Nor antecessores. -- Un anglés scientist ha calculat que pos 2000 annus omni hom have circa 139 435 917 489 535 000 antecessores! -- Un almanac de 1884 ha publicat lu sequent pri li sam question:

Vor patre e vor matre havet chascun un patre e un matre, it es 2 X 2 = quar persones. Vor du avos e vor du avas havet patre e matre. Ye li duesim ascendent generation on have do 8 persones. Talmen til li 50-esim generation (it es til li epoca de Crist) on eleva li númer 2 til li 57-esim potentie e on constata tande que on besonat 839 245 017 489 535 000 parturitiones por far nascer chascun del persones quel lee ti lineas.

Fier e pur. -- On raconta que un die un tre bell dama promenat se in un public jardin de Bruxelles, pussante avan se un carrette de infant in quel dormit su unesim nascet.

Un senior incontra la, e es seductet per tant bellitá e distintion. Il es tant captivat que strax il vole far quo li lege del Bon Deo interdi.

Il aproxima se... torna un poc... e finalmen parla a ella...: «Seniora, yo desira mult vider vos ho-vésper, ye tal clocca, in tal loc, ma sin li bebé».

Li dama ficte ne comprender li francés e credente desembarassar se talmen de un tam monstruosi audaciante, responde in anglés:

«Yo ne comprende francés, senior.»

Li senior save anglés e repeti su rendevú in ti lingue. Alor li bell dama prendente un aspecte tre digni, responde solmen:

«Yo es li princessa Astrid!»

Li mann fugit tot hontosi e balbutiante un excusa.

Li dorme ante mi-nocte. Prof. Stockmann de Heidelberg ha fat in ultim témpor quelc interessant experimentes demonstrant un vez in plu quant li hom modern pecca contra li maniere natural viver. Selectente quam object del experiment pluri persones queles sufret de tenaci non-dormie, il vertet completmen li ritme de lor vive omnidial. Il atinget ti surprisant constatation sequent: por adultes li moment max favorabil por li dorme es de clocca 7 in vésper til circa 11 1/2 cloccas in nocte; ti quar hores e demí de dorme es tam recreatori que ili sufice por redar al organisme homan su energies.

Omni ti examinat persones trovat se circum mi-nocte tam refriscat e in tal perfect capacitá de labor que til li vésper del die sequent ne sentit li max litt manifestationes de fatiga. Tis queles sufret pro nerves, specialmen dolore de cordie e nervosi stomac, esset liberat de lor dolores per ti nov maniere de viver. Stockmann repetit sovente li experiment ye li sam persones, obtenente sempre li sam resultate. Il trae de to li conclusion que por chascun hom, 4 1/2 hore de dormie, prendet in li témpor indicat, vell esser absolutmen suficent e que chascun vell posser retornar a su labor pos mi-nocte. In realitá prof. Stockmann ancor ne explica se omni motives de ti resultate, ma il pensa que il es in coherentie con prolongation del action del solari radies, si solmen li hom dormi ínmediatmen pos li cucha del sole.

Ex Le Journal des Parents (Lausame).

Abonnament a Cosmoglotta

Fr. 4.— sviss; Fr. 30.— francés; RM 2.30; Kc 26.—; 1 dollar; 4 s. anglés; Fr. 27.— belg; fl. 1.70; dan Kr. 4.10; sved Kr 3.60; L. it. 18.—; 21 Esc.; 13 respons-cupones.