Cosmoglotta A 109 (jul-aug 1936)

COSMOGLOTTA, julí-august 1936. (Annu XV.) No 4 (109)

Li cronica apari in li suplement trimestral «INFORMATIONES»

Contene:

  • Interlinguistica: Esperanto e Ido: Composit paroles.
  • Occidental-Sufixes.
  • Precision e vive.
  • Occidental e li Germanes.
  • Li scientific vocabularium de Occidental.
  • Duplic inventiones.
  • Lettre de J. Weisbart.
  • Un primitive.
  • Unesim austrian Occidental conferentie.
  • Li don.

Confusiones in composit paroles

Un anglés colaborator comunica nos un critica del Esperantistes contra Occidental, critica quel noi hasta exposir a nor letores nam it ducte a un larg exploration de ti láter del question del lingue international. Vi quo di ti Esperantist:

«Yo pensa que vor mult trumpetat parol-formation have un defect -- Composit paroles sovente (!) have un diferent signification de ti del composient paroles. Por exemple: Expresser ne es li sam quam presser ex; conservar ne significa versar con; admisser ne significa: misser a. Qualmen un Oriental va saver que on di conservation e ne conparlation, intration e ne invention, interjection e ne interdiction, division e ne disposition, response e ne rescrit».

Noi deve dir que ja de long noi previdet ti critica e noi es mem astonat que solmen hodie it es formulat. Nor response esset pret: In prim, mult del exemples citat in supra es mal: expression significa just quo li composientes vole dir: presser ex (su spíritu). In german li parole corespondent es sammen format: aus-drücken. -- Intvention veni ne del verb venir ma del verb inventer. -- Division e disposition expresse totalmen diferent coses, sam quam in Esperanto divido e dispono. Anc in Esperanto respondo e reskribo exactmen coresponde a Occidental response e rescrit. Pro quo chicanar sur ti paroles quande Esperanto acte just quam Occidental?

Concernent li rari restant casus noi solmen fa remarcar que nequande Occidental pretendet explicar lor signification per lor composition. Ma almen it successa derivar regularimen conversation de conversar, durant que Esperanto usa du radicas: koversi e koversacio de queles li ultim ne posse esser derivat del unesim! !

It es ver que conversar ne significa versar con (it es considerat in Occidental quam un radica primitiv), e que quelc poc paroles trova se in li sam casu. Ma it es impossibil evitar tal coincidenties, queles ad-ultra ne es genant in li practica. Forsan li Esperantistes ignora que in lor idioma ili posse trovar un mult plu bell de tal paroles ambigui. Noi cita, in hasard, paroles Esperanto ne composit malgré que ili sembla composit. Por exemple: koketa ne apartene a un...micri coc (kok-eta); persono ne significa per-sono; promontoro ne es un or pro la monto (!); e pro-kur-oro, pro-filo, posta-mento, por-cel-ano, de-legi, de-klari, de-bato, de-fendi??? quo ili vell significar si li letores vell serchar lor sens secun li elementes!!!

Noi posse ancor citar in li list del confusiones possibil in Esperanto e ínpossibil in Occidental li sequent paroles: lekanto (Occidental: margarita) e tiu, kiu lekas; tolo (lad) e tol-ero (fragment de lad = tolerantie!), jugolando (Occidental = nuce) posse significar «lando del jugo».

In Esperanto ne-ebla significa ínpossibil e negabil! In Esperanto trova se siluet-o, skelet-o, sekret-a malgré li sufixe -et, poy simil-a, spil-i, subtil-a malgré li sufixe -il, anc skarlatin-o, sardin-o, spin-o queles ne es feminin entes, anc skrupul-o, somnambul-o, spegul-o, queles ne es format con li sufixe -ul.

Noi ne reprocha a Esperanto ti fals aspecte de derivates, noi di solmen que it es impossibil evitar quelc coincidenties mem si li lingue es fat con li max grand cuidas. E noi asserte que ti coincidenties sin importantie ne constitue un motive por eliminar in li lingue international li «parol-formation», de quel li avantages es aplastant. Noi retorna do li argument e questiona li Esperantistes pro quel rason ili ne deriva iniciativo e iniciatoro de iniciati, pro quo ili ne deriva ovalo de ove, iluminacio de ilumini. Concernente ti ultim familie, ili mem have un triesim radica: lumo, durant que Occidental forma regulariment lúmine, il-lumin-ar, il-lumin-ation.

In veritá li parol-formation in Occidental es un genial trova e noi va continuar «trumpetar» it.

R. Bg.

Li regularitá de Occidental

  • gress
  • a-gress-er
  • a-gress-ion
  • a-gress-or
  • a-gress-iv
  • a-gress-iv-itá
  • pro-gress
  • pro-gress-er
  • pro-gress-ion
  • pro-gress-ist
  • pro-gress-iv
  • re-gress-ion
  • re-gress-iv
  • trans-gress-er
  • trans-gress-ion
  • di-gress-er
  • di-gress-ion
  • con-gress
  • con-gress-ist

//

  • firm
  • a-firm-ar
  • a-firm-ation
  • a-firm-ativ
  • con-firm-ar
  • con-firm-ation
  • ín-firm
  • ín-firm-itá
  • ín-firm-era
  • ín-firm-ería

//

  • vad-er footnote:[«vas-» vice «vad-» por li sufixes «-ion» e «-iv», secun li regul de Whal. Editor digital.]
  • in-vad-er
  • e-vad-er
  • in-vas-ion
  • e-vas-ion
  • e-vas-iv

//

  • dubit
  • dubit-ar
  • dubit-osi
  • dubit-abil
  • in-dubit-abil
  • in-dubit-abil-men

//

  • lumin
  • lumin-osi
  • lumin-osi-tá
  • il-lumin-ar
  • il-lumin-ation

Li mult Occidental-sufixes

(Scrit in simplificat ortografie)

Nor demí fratres del altri interlingues sempre critica nor «tro mult e caotic» sufixes por li sam sense. Specialmen li abstractes, quel es representat in Esperanto per -eco, in Ido e Novial per -eso, durant que noi have 4 sufixes -ie, -itá, -ess, -ore, «por li sam cose». On di que yo solmen copia li caotic lingues natural. Specialmen li sufixe -ore sembla les esser superflu, nam in altri lingues, u li lingue francés usa -eur, on have altri sufixes, p. ex. in italian lungh-ezza, in hispan alt-ura.

Yo ha explorat ti diversitá in li divers romanic lingues. Ti sufix -ore es li primari latin sufix, trovat in paroles quam amor, albor, claror, fragor, olor, pudor, rancor etc. queles es anc conservat in un poc variat form in I, S, Pr, F, Ru. 2) In F it deveni eur (rarmen -our) longueur, douceur, froideur, amour etc. Exemples in altri lingues: aS (antiqui hispan) altor, blancor, largor, Ru dulcoare, lungoare, I fortore etc. In li modern lingues ti sufix ha mixtet se con li sufix -ura, simil in pronunciation. SPI bravura, largura F droiture etc. (compara sud-romanic ardura ex latin ardor).

(Image: Edgar de Wahl, 1935.)

Ci do un regularisation esset necessi. Qualmen? Per mi metode usat partú in Occidental! It es tal: yo prova trovar li essential primitiv sense del sufix e su max apt form.

Nu, -ura in L significa li statu atinget per li activitá del verbe: structura, reparatura, etc. Altricos es -ore. Derivat de verbes it expresse un statu de tension, quel noi percepte per nor sensus (temperatura, luce, gust etc., ardore, calore, frigore, splendore, odore; e anc psichicmen: tremore, pudore, amore, terrore, etc. Li modern lingues ha elargat su aplication anc a adjectives: aF amaror, S dulzor, Pr agror, alegror, etc, in tre grand númer, F specialmen in li sense de mesura: ampleur, épaisseur, grandeur etc, ma anc in li primari sense: blancheur, douceur, tiédeur. On comprende nu li du possibilitás expresser li mesura. Sive on considera li «altura» quam li atinget statu de «altitá» etc.; Sive on regarda it quam tension monstrant, quant alt es li cose mesurat.

Naturalmen it ne es desirabil mixter in li sam lingue pluri divers sufixes (quam in F douceur apu verdure, bravoure, etc.). Nu, -ura es un del sufixes del special regul de derivation del tema perfectic. Do it ne es practic rupter li clarmen isolat sistema, quo vell posser evocar confusion. Adplu li primari form esset -or. Pro to yo rangeat ti paroles in li classe de tension. Li mult exemples in li natural lingues e li psicologic afinitá sembla me suficentmen motivar ti election.

Ma, durant que yo da in Occidental indicationes, quel precise li sense plu strettmen, e talmen auxilia li novicios, in Esperanto on ne fa to e tamen have li sam criticat cáos che se; p. ex. in Esperanto apu duopleco (duplicitá) noi trova potenco (potent-ie), felico (felic-itá), filantropio, valoro.

Esque to es vermen plu facil por li non-occidentales? Si mem in parlada alqui vell dir granditá vice grandesse o grandore, to ne vell far grand damage, nam per li contextu on va sempre comprender se. Ma on ne es fortiat usar in Occidental repugnant formes quam posibleco, potenco, felico, etc.

Omni sufixes de Occidental es trovat in mult international paroles. ILI EXISTE.

Ne yo ha inventet les. E yo ne senti me autorisat abolir li paroles contenent sufixes, durant que ili es usat in li majorité del cultural europan lingues, e vicear les per propri fabricates secun schematic regules.

30 annus yo ha explorat li materiale, serchat li intrinsic sense del afixes e radicas, e provat medies por ordinar li semblant cáos. It sembla me que yo ha successat trovar li possibilitá explicar li intern leges psicologic in usation del sufixes a tis quel in future va dever usar li ver comun lingue inter e supranational, ja existent potentialmen celat, in li hodial lingues, e ne un lingue constructet secun alcun aprioric pricipies prejudicat.

E yo ne save quo es vermen plu facil: acustomar li publica usar mem absolut foren paroles (Volapük, Ro) o fortiar li homes constantmen mutilar conosset natural formes?

Li psicologic lege de analogie suggeste usar formes max simil al ja conosset tales. To yo sequet in Occidental.

Naturam expelere furca, tamen usque recurret. E. Wahl.

Un bell veritá a meditar

Pri Basic English: Jessie F. Matthews fini un articul pri Basic English in The Christian World (11. julí) per: «...Far 850 paroles executer li labore de 20.000... per li perdition de omni flexibilitá e subtilitá del expression... vell esser sam quam condamnar un eventual Tizian a usar solmen li primari colores, o un eventual Beethoven a usar solmen un ordinari C-cord.» (The British Esperantist, septembre 1935.)

Li old romanesc senioretta: Pardon senior, esque it ne es ci, u un bell yun dama cadet in li river e esset salvat de un oficero quel poy spondet la?

Li prosaic yun mann: -- Yes, ma yo deve avertir vos que, concernent me, yo ne es oficero e yo ne save svimmar.

Precision e vive

De láter de Ido, quel se di li max precis del existent sistemas de L.I., on reprocha a Occidental mancant precision in li sistema pronominal. Ci va esser examinat, ca ti assertion es justificat per practica.

It existe un statistica pri li max frequent paroles de Ido, fat sur li base de un calcul de ca. 11 000 (deci-un mill) paroles. (Ples comparar Progreso febr.-april 1934, p. 24/25. Ex ti statistica noi prende li númeres del pronómines: in total ili fa 484, = 4,4% de 11000. Li unesim linea del tabelle da li Ido-form, li duesim su frequentie, li triesim li corespondent form occidental:

singulare: -- comun -- masculin -- feminin -- neutri -- reflexiv

form personal -- lu -- il -- el -- ol

abreviat -- 31 -- 105 -- 40 -- 69

-- -- -- IL+LE -- ILLA+LA ++ IT

form personal -- lun -- ilu(n) -- elu (n) -- olu (n) -- su

complet+acusative -- 0 -- 4 -- 0+1 -- 9 -- su

-- -- -- -- -- -- SE

possessiv -- lua -- ilua -- elua -- olua -- sua

50 -- 2 -- 1 -- 0 -- 52

SU -- -- -- -- -- -- -- SU

plurale:

personal -- li -- ili -- eli -- oli

67 -- 1 -- 1 -- 6

ILI+LES -- (ILLOS) -- (ILLAS) -- (ILI)

possessiv -- lia -- ilia -- elia -- olia

20 -- 0 -- 0 -- 0

LOR

On strax distinte du gruppes: 9 frequentes: lu, il, el, ol, su, lua, li, lia con frequenties 20-105 (in total 459, medial 51) omni altris con frequenties 0-9, in total 25, medial ne mem l. Li possibil formes «lui, ilui, lii» etc. ne ha aparit. «Lo» es omisset, pro que it have du diferent functiones: «Me savas lo = yo save it; lo bona = lu bon».

Pri li pronómines con bass frequentie noi ne va argumentar: Ido possede les, por completar un schematic simetrie, ma in practica quasi ne usa les. It do vell esser absurd reprochar lor absentie al functionalisticmen constructet Occidental.

Practicmen parlat, li reprocha pri nunciant precision do concerne solmen du coses: li manca de un comun pronómin personal (lu), e li juntion de lua e sua al unic su.

Pri li unesim punctu es a dir, que necun del grand europan lingues possede un tal comun pronómin. Lingues quel possede un tal, madyar, e finn, in compensation ne conosse li diferentie: li finnic «hän» significa e «il» e «ella», e madyar usa su «o» mem por omni tri géneres.

Li practica del grand lingues pruva que un tal special comun pronómin apu li altris es superflú. In juristic o simil textus on usa partú quam general li pronómin masculin, u it ne specialmen acte se pri féminas o notiones feminin (societés).

In li possessiv pronómin, Occidental coresponde completmen al romanic lingues. Anc anglés e german ne conosse un diferentie inter «lua» e «sua». Quam in ti lingues, on posse anc in Occidental distinter, quande necessi, per adjunter «propri», o «de il, de ella».

Simil perspectives monstra se quande on compara li pronómines demonstrativ; Ido possede ne minu quam 24:

Ido -- Occidental

comun -- proxim simplic -- emfatic -- lontan simplic -- emfatic -- Occidental

singulare: ca -- ica -- ta -- ita -- ti

plurale: ci -- ici -- ti -- iti -- ti-s

abstract: co -- ico -- to -- ito -- to

con sexu: sing. -- plur. -- sing. -- plur.

masculin: ilca -- ilci -- ilta -- ilti

feminin: elca -- elci -- elta -- elti

neutri: olca -- olci -- olta -- olti

local:

adverbie: hike -- -- -- -- ibe -- ci -- ta

adjective: hika -- -- -- -- iba

Li númeres de frequentie de ti paroles es trovabil in Progreso ye li loc mentionat.

Li 12 paroles «con génere» (ilca, etc.) sta in chascun Ido-manuale, ma nequi usa les. Lor addit frequentie es 6/11000, to es 0,00055% por omnes, do egal a null. Noi do posse lassar les ex consideration.

Ma anc comparat con li richesse del 12 restantes, li 3 (o solmen 2, nam ti-s es plurale regulari de ti) de Occidental fa un povri impression. E támen ili es omnicos necessi, e in comunitá con li du ínflexibil locales ci e ta fa li sam labore.

Li ínflexibilitá del locales ci e ta, semblante un manca, es in fact un avantage, si on memora que li demí del Idistes ne posse usar su paroles corectmen: ili falsmen di e scri quam adjectivic form hikea e ibea, in analogie con antea; pruva eclatant que li assertion «lernar Ido es lernar logiko» es un self-ilusion. Analogie resta triumfator. Li Idistes ne posse aprender parlar logicmen; al Occidentalist li unic form del locales da certitá, u li Idist trova se in dubitas. In céteri con sved it es anc natural dir «li ci occidentalistes», «de här cxcidentalisterna» u li Idist es fortiat usar li adjectivic form «la hika Idisti».

Pos to, it es evident que in omni casus Occidental posse atinger li sam precision quam Ido, con mult minu grand medies, 5: 28.

Ilmari Federn

Occidental e li Germanes

Sovente on Objecte nos: esque Occidental ne es tro roman? Esperanto sembla plu neutral pro que it contene plu mult paroles german.

In realitá Esperanto ne es plu german quam Occidental. In contrari, li statistica pruva que Occidental contene plu mult german radicas quam Esperanto. To quo causa ti fals impression de neutralitá in Esperanto es li presentie de quelc frequent grammatical vocabules traet ex german quam sajni, nur, anstatau. Ma sajni deve esser rejectet pro que it es un deformation de scheinen e pro que it es minu international quam semblar quel atinge pluri lingues roman e un poc anglés. -- Pri nur, it es perfectmen ínutil pro que Esperanto have ja sol-e (= Occidental solmen) -- Anstataŭ ne posse esser mantenet quande vice es conosset partú.

Sempre quande on examina li vocabules de german orígine in Esperanto, on constata que ili es minu international quam lor corespondentes in Occidental.

On questiona nos ancor: Esque li deverbal derivation de Occidental ne es tro desfacil por li Germanes, queles ne conosse li «paroles international»? Totalmen no. Noi va pruvar, In contrari, que per li selection de su paroles, Occidental es plu facil quam Esperanto, mem por li Germanes, pro que it es plu conform a to quo ili ja conosse.

On ne deve obliviar que li latin formationes pulula in german. Mem quande ti paroles es proscrit pro rasones de nationalism, ili es tamen conosset del Germanes. In un sol numeró del Schweizerisches Kaufmännisches Zentralblatt, noi nota li sequent vocabules in li textu e li anuncias in german:

Occasion, Reparaturen, Zahnextraktion, Missionär, Konkurrenz, Injektion, Kommission, Invalidität, Invalidenkasse, Fabrikation, Kalkulation, charmant, Organisation, Solidität, Ventilator, Taxation, Diskussion, Division, dozieren, Dozent, Funktionär, Konkurratt, Direktor, Redaktor, Rezitation, Disposition, Dissertation, Dissonanz, Organisation, Organisator, Revisor, Revision, Revolution, Restauration, Transformator, Inspiration, Inspektion, Usurpation, Usance, Institution, Inquisitor, Inquisition, inklusive, Invasion, Inventur, Produktion, renovieren, Renovation, Korrespondenz, Expedition, Korrektur, Publikation.

Si noi gruppa ti paroles secun lor finale, noi constata que li Germanes conosse ja li sufixes -ion, -or, -ur, -enz (= ent-ie) del vocabularium de Occidental. In contrarie, ili ne conosse li sufixes Esperanto corespondent.

GermanEsperantoOccidental
Occasionokazoocas-er, ocas-ion
Injektionenspruĉigoinject-er, inject-ion
Kommissionkomisocommiss-er, commiss-ion
Diskussiondiskutodiscuss-er, discuss-ion
Divisiondividodivid-er, divis-ion
Direktiondirektodirect-er, direct-ion
Redaktionredaktoredact-er, redact-ion
Revisionrevidorevid-er, revis-ion
Inspektioninspektoinspect-er, inspect-ion
Invasionekokupoinvad-er, invas-ion
Produktionproduktoproduct-er, product-ion
Inquisitioninkvizicioinquisit-er, inquisit-ion
Usurpationuzurpousurpa-r, usurpa-t-ion
Restaurationrestoraciorestaura-r, restaura-t-ion
Resignationrezignacioresigna-r, resigna-t-ion
Inspirationinspiroinspira-r, inspira-t-ion
Renovationrenovorenova-r, renova-t-ion
Publikationpublikigopublica-r, publica-t-ion
Fabrikationfabrikadofabrica-r, fabrica-t-ion
Kalkulationkalkuladocalcula-r, calcula-t-ion
Organisationorganizadoorganisa-r, organisa-t-ion
Transformatoraliformigilotransforma-r, transforma-t-or
Korrekturkorektajocorect-er, corect-ura
Inventurelpensajoinvent-er, invent-ura
Reparaturriparaĵorepara-r, reparat-ura
inklusiveentenein-clud-er, in-clus-iv
Korrespondenzkorespondadocor-respond-er, cor-respond-ent-ie
Resonanzresonadore-sona-r, re-sona-nt-ie
Konkurrentkonkurantocon-curr-er, con-curr-ent
Konkurrenzkonkurencocon-curr-er, con-curr-ent-ie
Usanceuzadousa-r, usa-nt-ie
Dissonanzdissonadodis-sona-r, dis-sona-nt-ie
Dozentinstruistodoc-er, doc-ent
Invaliditätkriplecoin-valid-itá
Soliditätsolidecosolid-itá
Funktionäroficistofunction-ario
Missionärmisi-istomission-ario
charmantĉarmacharma-r, charma-nt

Omni ti parolles conosset del Germanes es conform al regules del derivation in Occidental ma ne a ti de Esperanto o de Ido. In null lingue international, li extran paroles familiari al Germanes es derivat tam regularimen de un radica quam in Occidental.

Li demonstration vell esser ancor plu eclatant si noi vell prender nor vocabules in textus scientific. In chascun linea, on trova paroles in -ion, -or, -iv, quel Occidental deriva regularimen de un sol radica, durant que Esperanto ignora les o deforma les pro que it ne possede ti sufixes.

Ultra li ínmediat comprension, Occidental oferta al Germanes un educativ valore quel nul altri lingue international possede. In facte, Occidental monstra les li structura del roman lingues, li surprisant regularitá de lor derivation quel sembla tam capriciosi ye unesim vide. Un German quel aprende Occidental es ja demí introductet in un lingue roman, durant que Esperanto possede solmen caricaturas del international paroles. Li german lingue nequande substantifica un verb per adjuntion de -o, quam fa Esperanto e Ido. In revancha omni Germanes conosse ja li derivation per -ion e -itá (ität) quam pruva li exemples citat supra. On do ne posse pretender que li regules de Wahl es tro desfacil por ili, nam ili aplica les instinctivmen. R. Bg.

Papamiento

Li adversarios del lingue international sovente pretende que un lingue format artificialmen ne posse viver. Contra ti opinion li francés revúe «l'En dehors» cita li studie de Dr Rudolf Lenz pri li lingue Papamiento. Ti lingue es parlat hodie in li insul Curaçao quel trova se in li mar del Antilles. It es un mixtura de hispan, de holandés e de portugalés e contene un sol parol de african orígine: nan (in Occidental: ili, les). Su principal caracteristica es li absentie de declination e de conjugation. Papiamento es li pruva que un lingue parlat del popul posse esser tre bon constituet ex elementes pruntat al altri vivent idiomas.

Nor pioneros: Willy Mildebrath

Ja quam scolero il occupat se con li arte de stenografie e con linguistica; il conossentat se con Esperanto e Ido, ma ne esset satisfat per ti tro bizarr e ínelastic lingues mundal. Strax pos har leet li libre «Occidental die Weltsprache», il sentit li fort desir profundmen examinar e aprender Occidental e bentost il devenit un zelós reverente de ti genios interlingue, quel il considera quam un petre miliari del cultura homan. Pos har corespondet con li autor de Occidental durant pluri annus, in 1935, il juit li honor e li plesura far li conossentie personal de nor mastre Edgar de Wahl. Il colabora al propaganda de Occidental con li firm expectation que ti lingue un die va remover li barrieres inter li divers popules e va producter almen vice li Europa dilacerat un continent unanim.

Secretes del esperanto-gramatica

Sub li titul «Sekretoj de la Esperanto-gramatiko» li revúe Svenska Esperanto Tidningen consacra du grand columnes a explicar a su letores li usu del acusative in Esperanto. Nequande ti chineseríes ha aparit nos plu ínutil, plu tedant e stult a tis quel jui li facilita de Occidental. Li subsignate, quel esset co-redactor de un revúe esperantic ante 20 annus, questiona se qualmen il acceptet submisser se a un tal absurditá in vice de inviar it strax al diábol! Ma Ples vu self judicar pri li plesura del Esperantistes:

Quam Tidningen explica per mult exemples, Esperanto postula li acusative ne solmen por li direct complement, ma por li témpor, por li mesuras, por li pesas, por li direction. Null lingue national abuse tam mult ti embarassant ínutilitá. In Esperanto on di por exemple: Mi estas en la lernejo, ma on deve dir: mi iras en la lernejon. Pro quo? Solmen pro que Dr Zamenhof ha decretat to ante 50 annus e que su Fundamento es tabú. On deve dir: La viro estas ekster la domo, ma on deve dir: la viro iris ekster la domon, pro que in li duesim casu on parla pri direction o movement. E remarca que in ti duesim casu li n final aporta nul avantage, li notion de movement essent ja expresset per li verbes «iras» o «iris». Ti acusative es do contrari al principie de necessitá e suficentie sur quel li Esperantistes pretende que lor lingue es fundat.

Si vu raconta que un infant vivet set annus, in Esperanto vu es obligat adjunter li n (sep jarojn). Pro quo? Quel utilitá? Esque un confusion es a timer. Esque on time forsan que li «sep jaroj povas vivi infanton»!!

Si vu traducte quelcunc textu de Esperanto a Occidental, mem tot libre, sempre li sam textu es tam clar in Occidental quam in Esperanto, e to sin li auxilie -- o plu bon dit: sin li gena -- de ti acusative. Nu! pro quo ne supresser it strax e seder se sur li «Fundamento» quel interdi li supression de ti chineseríe. Li Esperantistes ne es logic: ili plendi pri li conservatisme del publica quel refusa li idé de un lingue international e ili self ne es capabil reformar lor conceptiones.

R. Bg.

Un historie in Esperanto

Scriente nos tre simpaticmen, un conosset Esperantist francés raconta nos li sequent anecdote quel es ja conosset che nor confratres esperantist:


En la jaro 1931 dum la Krakowa Kongreso, la Esperantistoj vizitis la faman frenezulejon de la urbo, kaj tiam vizitanto ŝerce demandis al la frenezulo, ĉu inter ili troviĝas ankaŭ Esperantistoj.

-- Ho ne, sinjoro! li respondis, neniu el ni estas tiagrade freneza!


Li scientific vocabularium de Occidental

Redactente li vocabularium del centres de interesse in Occidental, noi venit al conclusion que tre probabilmen it ne va esser necessi elaborar li listes complet in li dominia scientic. Ti special vocabulariumes esset índispensabil in Esperanto e Ido pro que ti lingues difere tro sovente del internationalitá; in Occidental li casu ne es li sam. Nor lingue es talmen bon combinat que ne solmen li radicas ma anc omni derivates coresponde al internationalitá, principalmen pro li facte que it usa li sufixes international -ion, -ic, -al, -iv, -ur, -itá, -ie, de queles null es usat in Esperanto e solmen li demí in Ido.

In Ido, por exemple, noi prende li «Internaciona biologial Lexiko» de Boubier e cita in hasard li paroles D (= German) Affinität, E (anglés) affinity, F (= frances) affinité, I (= italian) affinitá, S (= hispan) affinidad. Li paroles max international ne causa li minim dubita, it es affin-itá. On ne mem besona aperter un vocabularium Occidental por trovar, o verificar it. In Ido, it deveni: afin-eso, pro li mal selection del sufixe. Altri exemples: D. Irritabilität, E. irritability, F. irritabilité, I. irritabilitá, S. irritabilidad. Avan un tal remarcabil concordantie, on questiona se per quel baroc idé Ido veni imposir nos irit-ebl-eso!!! Esque Occidental ne es admirabil quande it forma con irreprochabil regularitá: irrita-r, irrita-bil, irrita-bil-itá. Si Couturat e su delegation vell har prendet li pena examinar li lingues natural, ili vell har strax videt que li sufixes -bil, -itá, -ion, etc, es ne solmen util ma indispensabil! Ma quande on save que Ido esset presentat, discusset e adoptet in 2 1/2 dies, on comprende mult coses!!!

Vole vu altri exemples? Ili pulula; li internationalitá imposi a-climat-ation e ne li inventet aklimat-eso quel Ido ne mem posse derivar de klimato! Li internationalitá anc imposi patologic e ne patologi-ala quel existe necú. It imposi precoc-itá e ne prekoc-eso, qual-ita-t-iv e ne qual-esala (!), regul-ation, e ne regul-izo, re-gener-ation, e ne re-gener-ado. In li «fotografiala lexiko» de Pfaundler, on trova continualmen, inter li national lingues, un concordantie contra quel Ido eleva fabricationes risibil, por exemple fotograf-ala, vice fotograf-ic, kondens-ilo, vice con-dens-ator. -- Li gross «Internaciona Radio-Lexiko» de Feder e Nordin monstra ancor plu completmen quant Ido sta lontan del internationalitá. Esque vermen on posse fortiar li scientistes dir kapac-eso, selekt-iv-eso, sulfat-izo quande ili save que li lingues natural es unificat sur capac-itá, select-iv-itá, sulfat-ation, etc.

Quande on folietta Progreso de 1909 a 1914, on constata que presc omni ti defectes esset signalat e corectet de competent coidealistes quel predicat in li desert. A ti precursores de Occidental noi invia un emoet pensa de gratitá, precipue al max talentosi, li regretat Jönsson de Copenhag, de quel li filia hodie just adheret a nor movement. R. Bg.

Felici inspiration de un candidate

Li famós scientist Ampere, de quel on ha just celebrat li centenarie del morte, ne ha contentat se honorar li scientie per su prodigiós decovritiones. Il inventet, ye li etá de 18 annus, un universal lingue pri quel on have hodie regretabilmen nul information. Quande il esset yun professor de fisica in Bourg, in 1801, il fat passar un exámine de fine de annu a un elev poc brilliant. Ja li examinator preparat se dar un fatal nota al candidate quande ti-ci havet un subit inspiration: il balbutiat, in li lingue creat de Ampere, un excusa pri su ínsuficentie, e assertet que, concernent li rest del programma, il savet mult plu long. Tuchat de ti ingeniositá, Ampere alongat li exámine, quo salvat li candidate.

Duplic inventiones

Mani grand inventiones esset fat du vez. Ye li unesim vez li inventores in general trovat poc interesse por lor inventiones, nam anc li inventiones on deve aportar in li societé homan in convenent témpor. It sembla, que ci acte li natural lege del homan evolution.

Copernicus apartene al max grand astronomes de su epoca. Su hipotese, que li terre ne es li centre del universe, posit li tot astronomie sur un nov base. Ma Copernicus ne es li unesim hom, quel fat ti decovrition. Long témpor ante il, li grec erudito Aristarchos de Samos declarat, que li terre ne es li centre del universe, que li hom ne es li centre del munde e que li geocentric sistema astronomic es problematic. Ma Aristarchos ne savet far su decovrition comun al tot homanité. Ne forsan pro to, que li pruvas por su assertion vell mancar le, nam tis mancat anc a Copernicus. Solmen li natur-scientist Bradley aportat li unesim pruvas pri li justesse del hpotese de Copernicus.

Li doctrina pri li conservation del energie, sur quel basa se li tot modern natur-scientie, durant long témpor evocat aversion. Li decovritor de it, li medico Mayer de Heilbronn, ne esset considerat quam tro espritosi e li scientific dissertation pri ti decovrition durant mult annus jacet in li labor-table del fisico Poggendorf.

Long témpor ante li decovrition del vapor-machine, inventet per James Watt, on utilisat li vapor por mover machines -- ad-ver tre primitivmen -- in li anglés rure. Ma ti novitá on considerat poc important til quande venit James Watt quel fat de it un «invention». Ja li Angleso Grove inventet li ampulle electric. Ma solmen Edison fat de it un ver invention. Lu sam evenit pri li secund invention de Edison, li fonograf, quel ye unesim vez esset inventet del Franceso Gross. Gross recoltat por su invention solmen derisiones.

(Ex. li jurnal «Novy Lid», Brno.

Un lettre de sr. J. Weisbart

(Scrit in «Mundi-latin»)

In un epistol, publicat in Cosmoglotta jan.-febr. 1936, sr. Svec scribe aliqui fals et errorificant assertiones ob me et mei Mundi-Latin. Sr. Svec cogni mei evolution de Unial trans Medial ad Mundi-Latin; tamen il imputa antiquat formes et argumentes ex Medial ad Mundi-Latin. Li vocabules de Medial «as, so, ed, ey» es in M-L: quam, tam, et, id. M-L habe li idem «tri conjugations» quam Occidental. Eg non assere, quod un pur Latin es possibil (articul «li», forsan «chance» et altri vocabules modern-international).

Qui non es ignorant in interlinguistica, non posse dice, quod eg tace li merites de altros, precipu li valor de Occidental. Ad omni cognit factes eg vol adjunge, quid ego scribet in un epistol ad prof. Jespersen 20. 3. 1935: «Vell (Occidental ples) nos concede ad Wahl li honor, quod il qam dat li solution in-general (tamen bene praeparat de Liptay, Lott et altros). Necessi es solum, face li de- et recomposition plu consequentim, purifica li modern Latin de omni nationalismes romanic.»

Tamen Mundi-Latin differe de Occidental non solum in singul formes, sed in un fundamental principie. In casu de general acception de Occidental, nos habe in veritat du interlinguas; li secund es li Latin, qui fi docet in omni altior scholes del mund. Latino sine Flexione es un bon scholar lingua pro substitue li classic Latin, sed non es un modern, movibilil et clar interlingua. Mundi-Latin vol es scholar lingua et interlingua, ergo aboli omni dualisme in li educatori et international vita lingual. J. Weisbart.

It es possibil que sr. ne ha sequet li evolution de Mundi-lingue til fine (it til hodie, nam noi ne save quel mutation it va ancor perviver), anc noi ne possede li ultim dition de ti lingue, e noi ne posse haver in mente omni detallies de chascun project personal. In omni casu, noi trova li expressiones in vor lettre («absurd, si non malicios») deplazzat.

Pri li tema self

  1. ca conservar antiquat latinismes, ta u ili neplu es international e conform al spiritu del secul (comp. aestimat, cogni, idem, eg, quod, quid, praeparat, fi, scholes, etc.) o dar les un plu modem international aspect, ne vale discusser. Ci li gust del publica va decider.

  2. Un altri cose ne tuchat de sr. Svec es li conservation de omni latin ínregulari derivationes. Sr. Weissbart ne di nos, qualmen il deriva de su formes usat (scribe, assere, dice, adjunge, concede, face) li formes scriptor, scriptura, assertion, diction, junction, concession, facte, factura. etc., etc. Probabilmen ili resta «international» exceptiones? Ma ili ne es international ma solmen «occidentic». Regularitá in derivation es un cardinal postulation in un L.I. destinat por usation de omnes.

  3. Li studie del latin classic in scoles es un cose quel in 50-100 annus in nor nationalistic secul certmen va har desaparit. Lu sol quo va esser conservat es li paroles e anc ne omni. In Occidental noi ha conservat ancor multcos ultra ti paroles, i.e. afixes e metodes. Si sr. W. espera conservar ancor formes ja morit, noi posse solmen dir: qui va viver, va vider. Pri principies e gustes ne vale discusser. Ci solmen li succes va monstrar qui es rect. E. de Wahl.

Remarca del redaction: Al nov letores de Cosmoglotta noi deve dar alcun informationa pri li casu de Sr. Weisbart. Ti interlinguist es conosset ja de long pro que il publicat successivmen li sequent projectes: in 1909 Unial, in 1912 Europal, in 1923 Medial, in 1930 Mundi-latin. It es do comprensibil que nor colaborator Sr. Svec ne memorat quo apartene a un o al altri lingue! Ma quo es mult plu important quam li confusion sin importantie pri 2-3 paroles es li evolution de Sr. Weisbart, o plu bon cntraditiones.

In li 1im annu de Cosmoglotta (1922. p. 71) Sr. Weisbart declarat que li aspecte del lingue international «non deva sendir ad mutilat Italian o Latin, nu prefery ad simplificat ed klarificat Engli. Engli, mixat ed germanid ed romanid lingue-materie, is le predestinat fundamente del neutral interlingue». Tande Sr. Weisbart reprochat a Occidental esser tro latin e pro to il creat Medial, per quel esset pruvat que li practica ne resulta del teorie, nam ti lingue havet, secun li calcul de su autor, 80% romanid ed 15% slav paroles! (Kosmoglott, 1923, p. 27).

Sr. Weisbart desde 1923 mult propagat su sistema Medial (pri quel Cosmoglotta ha parlat in 1934, p. 58), ma successat converter solmen su... sestra . Subitmen, in 1930, vidente que Sr. de Wahl hat previdet plu just quam il, il changeat completmen su opinmon, saltat al altri láter del palissade publicante Mundi-latin, e comensat criticar Occidental pro que it contene nordic paroles, e ne es sat latin!

Noi lassa nor letores judicar pri li seriositá de tal argumentes. Por nos, li lingue international es un afere seriós e ne un lude. Hodie Sr. Weisbart ha adoptet latin quam marotte; deman il va forsan adopter grec, chinés o papamiento. Ma it sembla nos que un lingue international deve esser basat ne sur li gust momentan de un hom, ma sur li paroles ja international. It ne es nor culpa si li majorité de ti paroles international es romanid. E si Sr. Weisbart have li fobie del roman cultura to ne es un rason por que li rest del homanité priva se del precios tresor interlinguistic ja aquisitet. R. Bg.

Un primitive

Noi prende por plazzas in li automobile por un ture travers li region.

-- Attende, on di nos, li secretario del soviete acompania vos. Un porta aperte se, li secretario un yun Turkmeno, vestit quam Europano, exea sur li perone. Un yun fémina tre gentil curre detra le. Il vole monter in li vehicul. Ma ella barra le in li via, pende se circum su col e besa le sur li guancies, sur li fronte e sur li bocca. Noi opine to ye un joca. Li secretario escarta dulcimen li yun fémina e vole avansar. Denove ella jetta se sur le, su manus glissa sur li epoles del yun mann, abassa se subitmen e compresse su cape a le, circumvinda su gambes per un brasse e besa les.

Stupente, noi ha regardat li yun fémina plorar calid lácrimes. Li yun mann do esset totmen su mastre. Il relevat la e posit al mure de su dom. Ella singlutat desesperatmen, tot su figura esset celat in su manus. Il avansa, ella denove curre detra le. Il monte in li vehicule e da li signe al chofero. Li chofero corn-anunciat. Li yun fémina sta ante li portale, monstrant su bell visage tot in lácrimes. Ella chancela de dolore. De su ocules tre grand e tot inflat del lácrimes flue ver torrentes.

-- Quo to significa do? noi demanda a un habitanto de ti ci loc, quel nos ha acompaniat.

-- To es yun marites, responde il.

-Nu?

-Nu, il departe por du dies in li ture.

-- Noi ne comprende.

-- Nu, ella ama le, to es tot. Ella do have sempre li chagrine, quande il departe. Nu, comprende tamen, ella ama le mult, tre mult...

-- Ah! To es clar, ma to es omnicos -- noi ha dit in cor... To es bon, to es curiosi!

N. Tikhonov. (Ex li colection «Nomades», trad Fr Musil, redactor in Boskovice)

Raport pri li unesim austrian Occidental-conferentie

(Scrit in historic ortografie)

Ductet del desir unionar li austrian occidentalistes por comun labor e atraer li atention del publica in plu alt mesur quam til present al lingue Occidental, li Occidental Club Progress in Wien hat convocat ye proposition de senior Karl Janotta li

UNESIM AUSTRIAN OCCIDENTAL-CONFERENTIE.

quel evenit li 10. 11 e 12 april (pasca) in li renomat Hotel «zum Auge Gottes» in Wien.

Un public discurs de senior Dr. Hans Homolka pri li tema: «Pro quo Occidental? -- Principal punctus del interlinguistic problema» introductet li reuniones li 10 april (public propaganda-vésper). Li referente exposit pro quo ni un mort lingue quam Latin, ni un vivent national lingue quam Anglés, ni un artificial lingue con desfigurat parol-images quam Esperanto posse servir quam standard-lingue in scientie e tecnica o quam auxiliari lingue in comercie e trafic. Il demonstrat per convictiv argumentes li ínsuficentie del aprioristic principies, queles misductet (precipue per li grotesc exageration de un purmen schematic «facilitá») li anteyan «lingue-fabricantes» al construction de ínnatural e ínpopulari projectes. In sam témpor il pruvat que Occidental es nullmen un artificial idioma ma in contra un natural lingue regularisat, natural in su vocabularium de ínmutilat international paroles, e regularisat pro su modern analitic minimal-grammatica, quel es scientificmen íncontestabil e aprensibil in quasi un hor. Un textu in Occidental, presentat al interessat auditoria, trovat plen aprobation. On constatat unanimmen li ínmediat comprensibiliá de Occidental e nequi del audientes dubitat, que li referente havet rason con conclusion, que Occidental, comprensibil a 300 million civilisat homes sin anteriori studie, es pro su lingual e cultural qualitás predestinat devenir li standard-lingue del international scientie, tecnica e trafic.

Durant li discussion pos li discurs Sr. ingeniero E. Pigal con grand verve ancor un vez resumat li cultural avantages de Occidental, e su grand educativ valore, quo esset incontrat con evident consense.

Li 11 april evenit li unesim oficial session del conferentie. Li honorari Presidente del Occidental-Union, senior Ing. Hans Robert Hoerbiger, fat li discurs pri li «International intercomprension in li scientific litteratura». In impressiv maniere il demonstrat al qualificat auditorie li grand impedimentes e desfacilitás queles es causat in ti dominia per li caotic lingual situation de nor témpor. Il accentuat li necessitá del international standardisation del nomenclatura in scientie e tecnica e mentionat li labores, queles li associationes de standardisation ha interprendet, por etablisser un international terminologic code. In ti conection li referent sublineat li principies de Occidental, queles monstra li via a un satisfactori solution de ti important problema. Un lingue quel es basat sur scientificmen ínrefutabil fundamentes, quam Occidental to es, ne besona -- secun senior Ing. Hoerbiger -- usar li sam combatte-metodes quam li altri «artificial» idiomas. Occidental propaga se self per su inherent qualitás. Pro to li referente consiliat ne disperser li forties per combattes contra altri interlingue-sistemas e postulat in contra li propaganda per Occidental, to es li practic aplication de Occidental, quam to es fat in li Hoerbiger-lnstitut e in li Hoerbiger-Jurnale por Cosmologie. Li exposé de Sr. Ing. Hoerbiger e li numerosi explicationes e Sr. Ing. E. Pigal evocat grand aplaudimentes e fructosi discussiones, in li curs de queles un docente de jurisprudentie (por international jure) declarat se parat sequer li exemple del Hoerbiger-Institute e usar Occidental in su archives por li comunication de su Institute.

Soledí de pasca, li 12 april, li Presidente del Conferentie, senior Janotta, raportat pri li organisation del austrian movement e labores del Occidental-Union e Academie. On decidet li fundation de un Austrian Occidental Federation; poy on resoluet recomandar al Occidental-Academie mantener li etimologic (historic) grafisme e renunciar anc in futur a minu natural innovationes. Con un adresse de reverentiosi salutationes a senior de Wahl li Conferentie esset cludet.

Mersí al auxilie de senior Ing. Hoerbiger, quel permisset un digni arangeament, e al impetuosi activitá de senior Karl Janotta, quel celebrat in sam témpor li jubilé de su 40-annual cosmoglottic practica, li unesim austrian Occidental conferentie esset un success. Li austrian presse publicat pluri vez articules pri ti conferentie, li publica prendet noticie de Occidental, quo pruva un grand númer de lettres recivet, e pluri practic scientific organiutiones demandat li colaboration de Occidentalistes. Omni to funda li esperantie por un bell futur de Occidental in Austria.

Dr. H.

Li don

Pos trincar su bir matinal, li studiante Otto M. memorat que su tanta hodie festa natal anniversarie. Ii havet bon rasones demonstrar la, quam omni annu, su atention; tam plu quam il ne plu havet moné in su portafolie -- quo advere parlat contra un don. Ma sub li efecte del bir matinal su cerebre laborat -- it semblat le -- particularimen bon e rapidmen in li circul del argumentes: por quo on havet credite? E just stante avan un elegant vitrería, il apertet li porta. Li solemni silentie quel reyet in it, esset interruptet in li moment sequent per un fracass e cliquettada: un magnific vase portat per un yun employata, hat cadet al terra. Li chef reprimandat, li yun dama plorat, li domestic servitor aparit. «Ples balayar e exportar li cosallia!» criat li chef. -- «Stopp!»

criat li studiante, duplicmen elucidat per li bir matinal. «Vole vu vendir me li fragmentes por un mark? No, ne reparar; lassar les tal qual! Ples inviar omnicos -- necos ne deve mancar -- paccat in un chest a seniora Catarina T. Strada del rey 47, con mi carte.» E, chancelante un poc, il scrit su felicitationes sur li carte, payat e surtit acompaniat de comprendent subrision del personale.

In vésper il aparit festalmen vestit con quelc flores: li tanta sedet in su grand Stul; ella acceptet le frigidmen. A su devot parlages ella respondet solmen per yes e no. Quande suficent témpor semblat passat, il comensat: «Posse yo questionar, ca mi don ha fat vos plesura, car tanta?»

-- «Yes, mult plesura».

-- «Quo? Esque it ne ha arrivat?»

-- «It mem ha arivat tre bon.»

-- «Es forsan alquicos ruptet?» il clamat consternat. It esset un object fragil. Esque forsan li transporteros ha esset ínatentiv?

-- «Forsan tu self regarda it, car Otto...» dit li tanta.

Li servitora hat inportat li chest; e con horrore il videt, que li personale del vitrería hat nullmen esset ínatentiv. In contrari, on hat inballat chascun minimal pezzette, chascun singul split cuidosimen e separatmen in paper silkin!!!

(Autorisat traduction de Ilmari Federn.)

Karl Federn.