Cosmoglotta A 117 (sep-oct 1937)

COSMOGLOTTA, sept.-octobre 1937. (Annu XVI.) No 6 (117)

Contene

  • Li ver historie del lingue international (Fine).
  • Un regard in li futur.
  • Esque Occidental es un constructet lingue.
  • Statut del Occidental-Union.
  • Interessant experiment pri Occidental.
  • Li testament de odie,
  • Bibliografie. -- Cronica.

Li ver historie del lingue international (fine)

LI FALS DIRECTION.-- In fact li ultim annus del 19esim secul esset un epoca tre favorabil por un ínpartial concurs inter omni sistemas de L.l. sin li influenties comercial. Volapük hat morit, null altri sistema hat ancor prendet li plazza. Li naturalistic conception vell har posset successar; Lott de Austria, auxiliat de De Wahl, hat in fine creat li «Mundolingue», de quel li final form esset publicat in 1899. Mult interlinguistes in ti epoca esset favorabil a un sistema basat sur naturalitá e ne sur un schematisme demí-artificial. Li idés de Lott e De Wahl posset trovar ja un favorabil terren. Regretabilmen li tenacitá de De Beaufront directet li interlinguistes vers un fals direction.

(Image: E. de Wahl, yun pedagog in 1897.)

Li serie del revúe «Esperantist» de 1899, quel yo possede, pruva que, in ti epoca li naturalitiá havet ja partisanes queles considerat li obligatori acusative quam superflú ballast. Ma De Beaufront interprendet pruvar que ti obligatori acusative es absolut necessi anc por indicar li direction! Quande on di: la kato saltas sur la tablo, on ne save -- assertet De Beaufront -- ca li cat es ja sur li table o ca it salta a il. Ergo li accusative deve esser obligatori! Per tal stupid argumentes il successat imposar Esperanto con su defectes e eliminar li sistemas plu naturalistic.

Sovente De Beaufront ha laudat se pro su salvation de Esperanto, durant li epoca de 1894 til 1901, e dit: «Sin me Esperanto ne vell exister hodie!» Yes, ma noi vell haver alquicos plu bon: Mundolingue o Idiom Neutral! Forsan 40 annus de evolution del L. l. vell har esset anticipat e economisat.

DE BEAUFRONT E DE WAHL. -- Li polemica inter De Beaufront e De Wahl durat de 1922 til 1934, do 12 annus. It esset in fact li combatte inter li conception old-mecanistic del L.l. e li nov conception naturalistic. Poc a poc De Wahl demolit li pseudo-scientic argumentes de De Beaufront. It es ínpossibil citar ci mem li max important criticas de De Wahl contra Esperanto-ldo, mem li passage max significativ de su long lucta por li naturalitá, ma nor letores va posser leer to in li brochura «Spíritu de Occidental».

Por ilustrar li mentalitá de ti epoca, vi un tragi-comic episode: Durant li congress de Cassel in 1923, li Idistes queles hat esset impressionat del ardent criticas publicat in Kosmoglott contra li pseudo-scientic base de Ido, constatat subitmen que De Wahl esset in lor ranges. Li revúe Mondo racontat poy: Do vice prizentar su kum apertita viziero koram la preziderio, ica bravo preferis inkognite plasizar su dop la dorsi dil asistanta kongresani. Lua konduto tre similesis ta di sekrete askoltanta spioni. De Wahl comparat a un spion, to monstra un poc li statu del spiritu del epoca!

Li Idistes volet far parlar le, il refusat. On insistet energicmen. Finalmen il dit quelc paroles in Occidental, ma pro que il ne esset orator, li Idistes triumfat e Mondo concludet que li «atako» de Wahl esset «fiasko». Desde tande De Wahl esset considerat quam la viro qua ne povas pardar en sua propra linguo! (Mondo, august 1923).

In su polemica, De Beaufront sempre fat remarcar se per su special maniere de discussion, forsan debit a su education jesuitic (il esset doctor in teologie). Il usat alternativmen argumentes contradient unaltru, secun quo il volet justificar. Su discussion con li linguist Meillet esset tipic. Meillet in su conosset libre «Les langues dans l'Europe nouvelle» hat criticat Esperanto-Ido pro que ili selectet li parol hund-o, solmen germanic, quande can es mult plu international e conosset anc del Angleses per li adjective canin. De Beaufront respondet le per un long dissertation por pruvar que li radica kan ne es possibil in li L.I. nam li can masculin, kan-ul-o e li feminin kan-in-o vell conflicter con li tube «kanulo» e li dent canine! Un bell exemple de scolastic rasonament! Si un conflict existe, it es precismen pro que Esperanto-Ido ha mal selectet lor sufixes. Li sufixe -in in realitá ne have li sens feminin, ma ti de orígine (in ti casu can-in-e es just derivat de can). E li finale -ul nequande significat un masculin, do canul = can masculin es absurditá.

Li sam De Beaufront quel in 1916 (in «La langue auxiliaire et l'armée») proclamat: Ido possede un practic qualitá essential quel mette it in unesim rang: su ínmediat comprensibilitá, ti sam De Beaufront publicat 1928 un grand articul sub li titul: «La tre bel deceptilo (= deceptive) dil quika komprenebleso» e afirmat que Occidental «dupa li publica per ti famosi comprensibilitá»! Altrimen dit, li sam qualitá laudat in Ido ha devenit sin importantie quande it esset possedet de Occidental. Benque li despite es un sentiment homan, on ne posse impedir se protestar contra un tal exemple de ínconsequentie.

Un de su amicos in extase de entusiasme, nominat le un vez: «li old leon»! Plu just vell har esset: «un old cameleon».

Durant li ultim demí-secul De Beaufront ha sempre ludet un rol desastrosi in li L.I.: In 1894, quande Esperanto posset ancor facilmen esser reformat, De Beaufront fat naufragear li afere con un pretext risibil; de 1890 til 1900 li idés tam just de Lott posset victoriar con su Mundolingue: De Beaufront lansat li interessates vers un fals direction del demí-artificialitá, preparante li hegemonie de Esperanto. Quande in 1907 ofertat se ancor un vez li ocasion soluer scienticmen li problema, De Beaufront denov destructet li afere per su jesuitic conduida e su mal consilies; quande desde 1922 de Wahl demonstrat li ver principies del L.I., De Beaufront sempre contra-actet a un modernisation de Ido.

Null hom ha esset plu nociv por li L.I. quam De Beaufront!

Su fine esset trist. Ardentmen combattet del partisanes del naturalitá, in continui guerre contra su propri adeptes progressistic, il videt su disciplos abandonar le li un pos li altri, su intim colaboratores, Guignon, Bréon etc., morit pro olditá. Tenacimen il continuat polemicar in su litt revúe contra Occidental, remachante sempre li sam argumentes contra li naturalitá triumfant sempre plu. In 1934, sentiente venir li morte, il composit li tabelle de omni su articules del Bulletin, quasi un resumate de su argumentation, punctu final de su tot vive. Il morit in verne 1935, sin parentes, completmen sol. On esset informat pri su morte solmen per li buró postal, long témpor poy.

Historie de ido

Li historie de Ido ha esset bon resumat del conosset interlinguist Weisbart: «Ido ne posset viver ni morir». De 1908 a 1914 sub li energic duction de Couturat quel expenset su tot activitá (negligente su labores filosofic e scientic ye li dolorosi astonament de su amicos), su tot energie e su fortun (on asserte que il expenset plu quam Fr. 250.000 por Ido) li Ido-movement sempre crescet; just ante li guerre li Ido-Union havet 1500 membres payant malgré li furiosi contra-action del Esperantistes e li continui changes in li lingue. In fact, li Ido-movement, desde 1908 ha sempre suffret del antagonisme inter conservatores e progressistes. Li zamenhofan base adoptet pro esperantie de un acord con li Esperantistes, esset strax criticat. Por calmar li conservatores e li editores, on etablisset pluri vezes periodes de stabilisation e por calmar li progressistes, on adoptet mult modificationes queles omnis tendet vers li naturalitá sempre plu desirat!

Malgré li resistentie obstinat de De Beaufront, sr Jespersen postulat important changes, e proque su propositiones -- queles adver ne constituet ameliorationes! -- ne esset aprobat de Couturat. Il demissionat quam presidente del Ido-Academie in 1911 e cessat colaborar al «perfectionament» del lingue.

Pos li guerre, li rivalitá inter Ido e Esperanto recomensat, minu acut pro que Couturat plu ne vivet! De Beaufront devenit li ductor linguistic, reorganisat li academie de Ido in 1920 (Mondo, august 1920). Su grand cuida esset combatter omni tentatives modernisar Ido. Il finit presc sempre su articules per li sam consilies: Prudenteso, sajeso, esez prudentega, etc. Ni devas introduktar chanji prudentege.

Li movement ne posset reprender su amplore del epoca Couturat. Li unesim Ido-Congress evenit in Vienna, organisat de quelc ingenieros, Pigal, Janotta, etc., queles plu tard interprendet li difusion de Occidental. In 1923, durant li 2-esim congress in Casel, li Ido-Union havet 904 membres payant. Desde tande li concurrentie de Occidental fat sempre diminuer ti númer.

Solmen in 1927, li progressistes, gruppat circum li revúe «Mondo», fat un revolution de palazzo. Ili apertet li revúe al líber discussion, it es a omni sistemas de L.I. Li redactor, sr Ahrbelg reprochat a De Beaufront su conservatisme, proclamante que un L.I. deve esser fat del linguistes! Il opinet que li idés de Jespersen ne hat esset suficentmen egardat e instigat li grand linguist presentar un sistema basat vermen sur li leges del linguistica. Jespersen quel hat renunciat completmen a omni activitá interlinguistic, e mem brulat su documentes, colectet in ti dominia, recomensat laborar e publicat in 1928 Novial. Li revúe de sr Ahlberg, Mondo, devenit li organ del nov lingue e prendet plu tard li nómin Novialiste.

In 1935 De Wahl e Jespersen decidet colaborar in amicitá. Desde tande li duesim evoluet in li direction de Occidental. Hodie Novial es presc identic a Occidental. Noi ne parla plu detalliatmen pri Novial, pro que nor letores posse trovar in li ultim annus de Cosmoglotta omni informationes necessi.

Ancor durant li annus 1932-1933 aparit in Belgia un idistic revúe «La Muevi» in quel esset publicat un rubrica de líber discussion «Lingual Parlamento» tre interessant. Ta on videt ortodox Idistes exposir lor desires de reformes in Ido, reformes queles presc omnis converget vers Occidental, benque in sam témpor on tre blamat it (contradition conform al natura homan!). Quam in Mondo 1927, on postulat li revision del finales heredat de Esperanto, li abandon del logica de Couturat e del monosemie, quel esset contrari al teorie modern del pedagogie. (Secun Decroly li frase es li prim unité, ne li parol.) Si li discussiones vell har continuat sub li habil e inteligent duction de Fr. Honoré, certmen ili vell har poc a poc fat surtir li Idistes del scolastic mentalitá debit a De Beaufront. Regretabilmen li revúe morit bentost pro manca de subtenentie.

ALTRI INNOVATIONES DE DO: LI SINTETIC PASSIVE. -- Couturat credet har decovrit un idé genial, identificante li sufix -eso (Occidental: -itá) e li verb esar. Il etablisset li equation (sempre li algebra in interlinguistica!) esar yuna = yun-esar, do me esas yuna = me yun-esas. To sembla logic, ma Couturat extendet ti egalitá al verbes por obtener li form passiv per un sol parol (passive sintetic): 1 . Esar laud-ala = laud-esar; 2. me esas laud-ata me laud-esas.

In realitá ti invention ne valet mult. It constitue un ínlogisme tam plu grav que Couturat volet far de Ido un modelle de logicitá. Li egalitá nro l. es fals: Exactmen, it vell dever esser: esar laud-ata = laud-at-esar. Laud-esar have du senses, activ e passiv, e li unesim es mem plu logic quam li duesim, pro que li radica verbal have un sens activ. On vide do que li logica de Couturat es in realitá regules conventional sovente contrari al logica.

Li form passiv presenta anc un defecte fonetic. Venient ante li finales -as, -is, -os, it acumula li sones sibilant, tam plu que plu tard Ido adoptet mult radicas finient per -ac. On talmen obtene formes quam dicesis, facesas, plantacesas, violacesas etc. (in Occidental: esset dit, es fat, es plantat, es violat).

Ti tendentie al sintetisme quel es directmen oposit al caractere del lingues modern, es un del tipic trates de Ido. It ducte a formationes quam: me parenoyigesis -- on deve bon reflecter ante trovar que it es composit de par-enoy-ig-es-is. Un parol quam plen-ig-es-as (Occidental: es plenat) es ne solmen plu long quam in li lingues natural, ma anc plu desfacil a analisar.

LI TRI INFINITIVES DE IDO. -- Li geometric spíritu de Couturat inspirat le ancor un altri reform: li infinitives passat e futur. Extendente al infinitives li sistema del vocales del témpor: i, a, o, Couturat format li infinitives passat -ir, present -ar, futur -or, Ye unesim vise to sembla esser un agreabil simplification vice li complicat formes de Esperanto

Esperanto: esti veninta, veni, esti venonta. Ido: venir, venar, venor.

Ma in li practica ti innovation monstrat se quam ínutil e misguidant. Paroles quam ven-ir, fin-ir, aud-ir etc. suggeste ínevitabilmen infinitives present, ne passat. Ma cos plu grav, li formes futuric per -or conflicte con li paroles international indicant un actor: Ido-paroles inspekt-or, redakt-or, produkt-or, direkt-or etc. es comprendet ne quam verbes ma quam persones, conform al signification international. E ti regretabil schematisme havet un altri consequentie. It impedit Ido adopter li sufix tant international -or por li persones; it devet contentar se per -ist, mem por li casus u it es fals. Centes de derivates esset talmen mutilat.

It esset facil evitar tal defectes per formar li infinitives passat analiticmen quam in Occidental. Li form futur es tam rar que it ne vale parlar pri it. Yo examinat in Ido omni casus u ti infinitive es usat, e sempre it esset ínutil. It sembla mem tam ínacustomat que De Beaufront por preciser su sens adjunte sovente li adverbie future pos it, quo fa un pleonasme. In li altri casus li contextu indica suficentmen que it acte se pri un action futuric. P. ex. un formul redactet de De Beaufront self di: Me signatinta, per la honoro promisas praktikor e propagor Ido.

It sembla que quande on «promesse» alguo, to es por un facte ni passat, ni present, ma futur! Si on vicea li supra infinitives per praktikar e propagar, li frase have exactmen li sam signification. Noi posse dir que in omni casus u li Idistes usat lor futur infinitive, li idé del futur es ja expresset del contextu! Ma Couturat e De Beaufront semblat complicar pro capricie li lingue ja suficentmen complicat de Zamenhof. To fa nos remarcar que li tri formes present, passat, e futur del participies activ e passiv de Esperanto es forsan teoricmen ingeniosi, ma in practica un sol participie activ e un sol passiv vell suficer, quam pruva ii exemple de Occidental. Nequande Occidental ha esset minu clar quam Esperanto, e usante it, on nequande hesita inter -ata o -ita quam to eveni in Esperanto.

INTERLANGUAGES. -- Por reorganisar li Ido-movement e reunir reformatores e conservatores, li Ido-congress in Ziirich 1920 hat nominat un comité composit del max activ Idistes parisan: Matejka, Papillon e Matmą.

Durant que il apoyat li action pro-idistic de su colegos, sr Mauney interprendet far reyer li reciproc tolerantie inter li interlinguistes per li publication de un revúe mensual in quel chascun autor posset far inserter su articules in qualcunc lingue contra payament del print-custas. Li revúe nominat se Tolero (= Tolerantie), poy Interlanguages. Su contenete esset tam heteroclit que null impression general, null influentie posset emerser de ti comparation. Chascun autor laudat su merce, criticat ti del altres e restat sur su position. Interlanguages vell har posset haver li sam utilitá quam antey Progress, su redactor vell har posset selecter e publicar solmen scientic e vermen valorosi articules. Regretabilmen li obligation inserter omni articules payat fat de ti tribuna un van parlatoria in quel lu bon, lu mal, lu burlesc, lu risibil, lu trist esset strangimen mixtet. Tamen noi audit li opinion que Interlanguages esset util, pro que it servit quam «exversuore» por omni projectes plu minu mediocri de quel li autores antey sovent hat molestat li seriosi revúes. Pos 6 annus de existentie Interlanguages devet cessar pro ii economic crise.

ROMANAL. -- Inter li reformistes de Esperanto queles in li Delegation max mult instigat Couturat far adopter Esperanto reformat, trovat se anc li presidente del unesim international Esperanto-congress 1905 in Boulogne sur Mer, avocat sr A. Michaux.

Michaux e Couturat exchangeat in 1907 ínnumerabil lettres in queles ili serchat li max bon pronomines del futur lingue. Ancor in li fine del annu, Michaux inviat pluri propositiones de reformes al Comité del Delegation e al Comission permanent. On adoptet de il su possessiv pronomines ilsa, elsa, olsa abandonat plu tard.

Couturat cert que Michaux vell apoyar le por lansar Ido, ma vice to, Michaux eat al Academie de Interlingua e elaborat un nov sistema, Romanal, quel aparit in 1910! A Couturat, completmen scandalisat per un tal desertion, Michaux alegat su gust personal (!) Li ínconsequentie de Michaux explica se probabilmen per li rivalitá inter chefes. De Beaufront ne esset amat, it esset un grav erra investir le li patrinitá de Ido! Certmen li nómin de Michaux vell har esset plu simpatic.

Romanal de Michaux es inter Interlingua e Esperanto. It adopte li ortografie latin, ma addi vocales final por indicar li function grammatical. Quam li altri projectes del epoca, anc Romanal ne posse retrovar li derivates international per su propri regules. It circumea li desfacilitá per eliminar por exemple li sufix -ion, viceante it per -ade (p. ex. deriv-ade vice deriv-ation). Li mutilation del natural paroles resultant de to explica sat bon que desde su nascentie (1910) Romanal benque sempre propagat e mem laudat del comission del Liga de Nationes (vide in supra), ne posset ganiar adepte til hodie.

NOV-ESPERANTO. -- De Saussure ne solmen oposit al regules de Couturat li prncipie de necessitá e suficentie per quel il pensa justificar li fundament de Esperanto, ma il serchat ancor ameliorar ti lingue modificante it un vez ye un punctu, altrivez ye un altri punctu. Desde 1910 il ha publicat presc un decene de reformes de Esperanto, e mersí a su grand fortun, editet chascun vez un enorm quantitá de grammaticas, vocabulariums, etc. queles ne tardat esser antiquat.

Su ultim project es Nov-Esperanto, quel difere de Esperanto precipue per li tabelle del corelatives, per li plurale per -n, li acusative per -u, supression del lítteres circumflexat e per un serie de radicas. Vi un exemple de Nov-Esperanto:

Mi alnomis mu Ant-Ido precize kar mi chite defensis la principun de Esperanto konter la komplikajon de Ido. (Vide anc Doc. 28.)

R. Bg.

Un regard li futur

Li scol e li radio va haver un vez li decisiv influentie ye li futuric evolution e developation del lingue international. Ili es du grand e potent factores; sin lor colaboration li idé del L.I. va nequande realisar se. It es necessi recrutar sempre nov e nov adeptes, apt usar practicmen li L.I. in lor vive. Li old adherentes del idé va morir un pos li altri e qui va remplazzar les? On deve trovar sempre nov adherentes, recrutar por li idé li nov generationes, ma on ne posse lassar ti evolution solmen a un hasard. Li afluentie de nov forties deve esser fundat sur un firm base -- e to es li scol e radio. Sin li colaboration del scol li movement del L.I. similea a un fluvie sin li afluenties, a un fluvie, quel perdi su aquas in li sand del desert. It es un córpor sin li cordie! Qui have in su manu li yunité, ti have in su manu li future del nation.

Existe homes, queles crede, que ti problema posse esser soluet per decretes de ministeries. Interim ne existe un tal potent dómino o institution, quel vell posser editer un tal órden. Quande li scol-instanties va persuader se pri li fact, que lingue international vive, on va editer anc tal decretes. It ne va evenir per un colp. Alquel state va realisar it in plu proxim témpore, li altri plu tard. Ma ante que li L. l. va esser introductet in li scoles, it deve esser aplicat in li practic vive. Pro to noi deve developar omni nor forties specialmen in ti ci direction por transear ex li stadie de teoretic discussiones in li practic aplication del lingue! Li practic aplication es:

  1. Usar li L.I. in li vive personal; organisar se, leer li revúes, libres, coresponder, parlar.
  2. In li vive social: in convenidas e congresses de divers institutiones, clubes, federationes national e international.
  3. In li presse, scienties, comercie, industrie, education, arte etc.

Chascun branche de ti aplication deve haver su special organisation, deve divider li labor, it deve haver un plan del labor! In omni ti branches del homan save noi es solmen in li comensa, it es necessi posir li fundamentes del futur evolution, laborar metodicmen, secun plan, bon conosser nor tache e li termin.

Li L.I. ne es un ludette por far passar li témpore, it ne es un sport, ni li camp por homes amant ínfinit discussiones, it ne es plu un problema linguistic (per Occidental ti problema es ja soluet in perfect maniere), ma su difusion es nu un problema tecnic: dar ti instrument del international intercomprension in li manus de omni homes, queles besona it por su international relationes -- hodie it es presc omni homes!

Ergo: ad avan in ti labor, in ti lucta, vu omnes, servitores del occidentalistic idé! E ples sempre con grand estimation pensar pri iniciatores de ti idé, inter queles va sempre haver un honorabil plazza li creator del Occidental, nor estimat e amat professor Edgar de Wahl! Noi omnes desira le hodie e por sempre li revivification de su forties en plen success de su idé!

Jaroslav Podobsky (Tchecosl.)

Esque Occidental es un constructet lingue?

On ha nominat Occidental un lingue naturalatri. To es certmen un erra. Occidental ne es naturalatri ma simplicmen natural e crescet. On va rider! Nu bon! esque un fox-terrier, un bulldog, barsóy, mops, basset, etc., es canes natural o constructet? Sin li cuidas e li arte elevatori, generatori e copulativ del hom, solmen per se self, ili nequande vell exister. E malgré to ili es vivent e ne machines, robotes e canuncules (on ne posse dir homuncul!) Hodie on fa grand experimentes in Germania por retroviventar li extintet rasses del Wisent e del savagi cavalle, antey hant populat Europa. On fa to per Mendel-ism, per apt copulationes, elimination de ne-desirat qualitás, elevation e infortiation de special caracteres distintiv, etc.

Just lu sam fat li autor de Occidental. Del ancor vivent latin il obtenet un genitori materiale quel il copulat con existent formes in li vivent lingues, eliminante pluri antiquat qualitás, etc. In li tot lingue Occidental ne es ni un sol purmen inventet o mem falsmen aplicat natural element, quam to es tre sovent trovat in li altri mem max progresset e perfect lingues constructet.

Qualmen? on me va dir, ma por exemple scrir, leer. extinter, etc., quel omnes ne existe ni in un sol lingue vivent. Certmen, ma ili ne es inventet, sam quam un fox-terrier ne es inventet. Ili ha nascet per sagi copulation de divers «rasses» de ti paroles in li existent lingues. P. ex. scrir, -- scrit, -- scrit-ura. It es li resultate del copulation del F. écrire (antiqui escrire) -- écrit, écriture e li italian scrivere -- scritto, scrittura. Per li copulation noi ha recivet un totalmen regulari verb con regulari derivationes, quel in latin contenet mult irregulari formes, solmen partmen eliminat in li modern romanic lingues.

Aha! un sorte de chimere, quam un leon con cap de tauro e pattes de avio! Nu, chascun save, que tal animales on ne posse reciver per copulation, ili resta chimeres nerealisabil in vive. In li linguistica li experiment ha esset fat in grand extension per Sr. J. Weisbart in su Medial, p. ex. D Locke e F boucle da in Medial lokl; F éviter + D. vermeiden emidir. A joy + D Freude = joid. Ma il self ja desde long ha evidet li falsitá de su experimentes.

Ma ti experimentes devet esser fat un vez por convicter li skepticos. Noi save que in quelc casus on posse copular animales de divers species, almen de sam génere, si ili ne es tro desproxim, p. ex. cavalle e ásin, ma li mul es steril. In li lingues tal combinationes es in cert casus usat, ma specialmen in technica, p. ex, tele-vision, combination de antiqui mort grec con latin ancor vivent, sammen auto-mobil. Ma malgré li grand inundation de tecnic paroles in li natural vivent lingues, li lingue self resta alquicos vivent in quel reye ne li leges del tecnica ma leges psicologic. Sin egardar ti natural leges on ne va posser introducter un vermen usabil lingue international. E. de Wahl.

Statut del Occidental-Union

Capitul I: Scop e organisation

§ 1. Li international association OCCIDENTAL-UNION es li universal organisation (neutral in politica e in religion) por developar, propagar e applicar in scientie e practica li international auxiliari lingue Occidental.

§ 2. Li Occidental-Union es un juristic person e have su sede in li loc de su Central Oficie (§ 33); li Central Oficie have li domicilie de su director.

§ 3. Li oficial lingue del Occidental-Union es OCCIDENTAL in li form in quel it resulta ex li decisiones del Occidental-Academie. Li Occidental-Academie es un scientificmen organisat institution del Occidental-Union e have li scope: far li labores e decisiones necessi por constant developament e li linguistic fundation de Occidental. Li constitution e li labor-metodes del Occidental-Academie es fixat per un special regulament.

§ 4. Li Occidental-Union vole realisar su scope precipue per:

a) li labores del Occidental-Academie e de altri institutiones (v. § 31);

b) li fundation de regional e de special organisationes por li propaganda e li aplication de Occidental;

c) li arangeament de discurses, conferenties e congresses por Occidental;

d) li edition de prospectes, revúes, libres e li production de grammofon-discos, filmes e altri propaganda-materiale por Occidental;

e) li servicie de information del international presse;

f) li institution de oral, corespondential e radio-curses pri Occidental;

g) li institution de un servicie de traduction e de revision;

h) li emission de certificates de studie e de certificates de docentie per li Occidental-Academie, etc.

§ 5. Li Occidental-Union prende revenues necessi por realisar su scopes:

a) ex li contributiones del membres;

b) ex eventual beneficies resultant de reuniones, de editiones, del servicie de traduction e de revision e de altri arangeamentes;

c) ex subventiones e donationes.

Capitul II: Membritá

§ 6. Membre del Occidental-Union posse devenir omni fisic (individual) o juristic (colectiv) person quel aproba li scopes e li eforties del Occidental-Union e quel paya li membral contributiones.

§ 7. Li individual membres satisfa omni lor deventies e execute omni lor jures personalmen o per substitutes possedent corect plenipotentie, li colectiv membres (juristic persones quam: associationes, federationes, corporationes, industrial o comercial firmas, scoles, institutes, etc.) per lor legal o statutari representantes o per altri justmen autorisat persones.

§ 8. Existe tri categories de membres: A. ordinari, B. extraordinari, C. honorari membres. Li ordinari membres posse esser (a) activ, (b) protectori, (c) mecen e (d) perpetui membres o fundatores. (Secun li direct o índirect modo de votation li activ membres posse esser (1) immediat o direct membres del Occidental-Union, § 24, e (2) associat o mediat membres, §§ 18 e 25).

§ 9. A. Ordinari membres:

a) Activ membres es omni membres queles conosse o studia Occidental, propaga it o utilisa it practicmen e queles obliga se payar corectmen lor membral contribution (cardinal quote);

b) Protectori membres es omni membres queles practica o studia Occidental e subtene li Occidental-Union per summas equivalent annualmen adminim li duplic cardinal quote;

c) Mecen membres es omni membres queles subtene li Occidental-Union financialmen per adminim Fr. 50.— sviss por annu;

d) Perpetui membres o fundatores del Occidental-Union es omni membres queles fa un unic subvention de adminim Fr. 500 sviss.

§ 10. B. Extraordinari membres: Persones queles ne practica Occidental, ma desira subtener li eforties del Occidental-Union posse devenir extraordinari membres del Union, si ili paya li contribution previdet por lor categorie (vide §§ 22 e 16).

§ 11. C. Honorari membres: Li titul de honorari membre es dedicat (§ 30) a persones queles per lor devotion a Occidental e lor activitá ha contribuet un fort impulsion al Occidental-movement.

Jures e deventies del membres:

§ 12. Li ordinari membres (§ 9 a-d) have li sequent jures:

a) partiprender al votationes (vide §§ 24 ss.);

b) esser electet functionarios del Occidental-Union o de su institutiones: li membres del Senate (§§ 28 ss.) e omni functionarios-gerentes totvez deve esser majorane(?);

c) signar un referendum; li referendum es li jure demandar que un decision del Senate mey esser submisset al votation del Plenum; por esser valid, li referendum deve reuniar adminim li signaturas de 1/4 del total númer del honorari e ordinari membres del Union con jure de votation;

d) signar un iniciative; li iniciative es li jure demandar li revision del Statute o li studie per li Senate de un question quel interessa altmen li Occidental-movement; por li validitá de un iniciative es necessi li sam númer de signaturas quam por un referendum (§ 12 c); un special regulament determina li aplication del referendum e del iniciative;

e) devenir Representante del Occidental-Union (§ 37);

f) reciver gratuitmen li oficial organ(es) del Occidental-Union (§ 36);

g) usar omni institutiones del Occidental-Union secun li special regulamentes e juir omni avantages queles li Union obtene por su membres.

§ 13. Li extraordinari membres (§ 10) have li sequent jures:

a) partiprender al votationes con consultativ vote;

b) reciver gratuitmen li oficial organ(es) del Occidental-Union (§ 36).

  1. Li deventies del ordinari e del extraordinari membres es:

a) payar corectmen, to es in plen summa e in just témpor, lor contributiones conform al §§ 9, 10, 16 e 22;

b) subtener omni eforties del Occidental-Union;

c) responder sin retard a omni corespondenties del oficial Occidental-organes.

d) Li ordinari membres es in plu obligat practicar Occidental secun possibilitá, precipue in li corespondenties mentionat sub (c), e efortiar se por li ulteriori difusion de Occidental.

§ 15. Li honorari membres have li sam jures quam li ordinari membres, ma ili es liberat del deventie secun § 14 a.

§ 16. Tam long quam li Plenum ne decide altrimen (vide 22) o si it omisse fixar li membral contribution por un ulteriori annu, omni activ ordinari membre e omni extraordinari membre, ili mey esser fisic o juristic persones, paya adminim Fr. 5 sviss por li calendari annu. In ti casu li protectori membres paya adminim Fr. 10 sviss por li calendari annu. Si li adhesion de un nov membre comensa pos li 30 junio, e in casus de desfacil economic situation, li Central Oficie posse conceder un adequat reduction del membral contribution.

Aquisition e extintion del membritá:

§ 17. Por devenir membre del Occidental-Union it es necessi plenar li oficial formulare de adhesion e expedir it al Central Oficie o comunicar li adhesion in altri convenent maniere per scrite. Li Central Oficie decide pri admission o nonadmission. Pri recurses contra li admission o rejection de un nov membre decide li Senat.

§ 18. Membres de landal (regional, national) Occidental-organisationes queles adhere li Occidental-Union automaticmen membres del Union tam long quam li landal organisationes paya por les li membral contributiones. In absentie de un special acord inter li Occidental-Union e un landal organisation ti ultim es obligat, por ne perdir li jure de votation por su membres, transferter al Union por chascun de su membres contribution quel li §§ 9 e 16 previde por un immediat activ membre (§ 9 a)

§ 19. Por renunciar li membritá del Occidental-Union it es necessi informar per scrit li Central Oficie ante li 31 decembre pri su demission por li sequent annu. Omni contributiones del current annu es a payar ante li demission. Membres queles acte contra li scopes del Occidental-Union o queles ne satisfa lor deventies (§§ 14-16) posse esser excludet ex li Union (vide §§ 30 e 40).

Capitul III: Organes del Union

  1. Li Occidental-Union have li sequent organes de queles es:

Permanent institutiones

a) li Plenum (suprem decisiv instantie);

b) li Senate (directiv-administrativ comité);

c) li Central Oficie (administrativ-executiv Organ);

d) li Representantes (agenties por cert territorias, professiones. etc.

Ocasional institutiones

e) li Congresses e

f) li Arbitral Instantie (arbitral tribunal).

Li Plenum:

§21. Li Plenum es li totalité del honorari e ordinari, tam individual quam colectiv membres del Occidental-Union. Inter li colectiv membres del Union (juristic persones) li landal (regional, national) Occidental-organisationes, queles have autonom statutes conform al leges de lor land, have un privilegiat position in li Plenum (vide §25).

  1. Li Plenum electe li Senate e decide pri su absolutorium in li fine de su function, vota pri changes in li Statute, fixa li membral contributiones e eventual extraordinari membral servicies: it posse ceder li jure de fixation del membral contributiones al Senate con validitá admaxim til li fine del periode de election. In plu li Plenum decide pri omni questiones queles li Statute reserva a it (§§12 c, 16, 26 e 42) e queles es submisset a it per li Senate. Quam suprem instantie del Union li Plenum judica pri recurses contra decisiones e dispositiones del Senate.

Votationes:

§23. Li decisiones del Plenum ordinarimen es fat per corespondentie in public scritiv votation. In special ocasiones ili posse anc evenir in general convenidas per justmen autorisat delegates.

§24. In li votationes omni immediat membre del Occidental-Union, honorari o or ordinari, individual o colectiv, in tant que it ne es in retard con su contributional payamentes, have un vote sin egard al grandore del membral contribution (vide §§25 e 26).

§25. Exception es fat in favore del landal (regional, national) Occidental-organisationes (§ 21). Ti landal organisationes have tant votes in li Plenum quant ili possede ordinari membres por queles li contributiones ha esset payat al Occidental-Union til li fine del passat calendari quartale. In ti maniere li membres del landal Occidental-organisationes (associat o mediat membres del Occidental-Union) ne vota direct, ma mediatmen per lor organisation.

§26. Secun proposition del Senate, li Plenum posse constituer li jure de plural-vote (a) por singul excellent membres o (b) por cert categories de membres con grand merites (p. e. honorari membres, fundatores, docentes de Occidental, etc.). Ti jure limitat a admaxim 5 votes por un person e al durada de admaxim 5 annus, prolongabil ante expiration per apart decision; exceptiones besona unanim afirmation del Plenum.

§27. Omni decisiones queles eveni in li Plenum, in li Senate e in li altri organes o institutiones del Occidental-Union es fat per absolut majorité del votantes, in tant que li Statute o un special regulament ne stipula un altri majorité o minorité (vide § 12 c, d, 26 e 42). In casu de electiones, un relativ majorité del votes es suficent.

Li Senate:

§ 28. Li Senat consiste adminim ex 5 membres: li presidente, du vice-presidentes e du revisores. Li membres del Senate (vide §12 b) es electet del Plenum por 4 annus; ili es reelectibil.

§ 29. Li Senate directe li Occidental-Union. Li presidente e, in substitution, li vicepresidentes representa li Union ad extern e preside li sessiones e votationes del Plenum e del Senate. Li revisores deve controlar de témpor a témpor, adminim un vez in omni annu, li administration del Central Oficie e raportar al Senate e al Plenum.

§ 30. Li Senate controla li execution del decisiones del Plenum, aproba e fa publicar li annual budgete e bilancies etablisset per li Central Oficie, decide recurses contra dispositiones del Central Oficie (vide §17), nomina li honorari membres (§11) e pronuncia li expulsion de membres (§§19 e 40). Li Senate es competent in omni aferes queles li Statute (§§ 22, 31, 32, 33, 34, 36 e 41) o special regulamentes reserva a it.

§ 31. Por facilisar li labores del Occidental-Union li Senate posse decider li etablissement, organisation e dissolution de apart comités e institutiones, p, e. comités por directer li introduction de Occidental in special dominias de scientie o profession, un comité con li scope far lingual explorationes por preparar li labores del Occidental-Academie footnote:[Vide li regulament del «Comité Explorativ del Lingue International Auxiliari» (CELIA)], un institution con li programma developar correspondenties e facilisar reciproc servicies inter li membres footnote:[Vide li regulament del «Association Por International Servicie» (APIS).], etc

§ 32. In li casu que li Senate ne nomina special protocollatores ex su membres, li director del Central Oficie deve cuidar protocolles pri li decisiones e electiones del Occidental-Union.

Li Central Oficie

§ 33. Li Central Oficie es li executiv instantie del Occidental-Union. It consiste ex un director, un redactor e tant membres o functionarios quant es necessi. Li membres del Central Officie es nominat per li Senate por admaxim 4 annus e ili es reinstituibil. Li colaboration del membres del Central Oficie es fixat per un special regulament.

§ 34. Li Central Officie deve ocupar se pri omnicos concernent li administration del Occidental-Union (vide §§16, 17, 32 e 37). It prepara omni questiones queles deve esser tractat per li Senate o submisset al votation del Plenum. Si li Senate ne decide altrimen. li Central Oficie administra li revúe «Cosmoglotta» (§36) e eventual altri oficial organes e informationes (p. e. del Academie). It fa li contabilitá del Occidental-Union, directe li financial gerentie de omni institutiones del Union in conformitá al general financies del Union, tenente apart contos por omni institution.

§35. Por que decisiones, documentes e publicationes del Occidental-Union es valid ili deve esser signat (1) del presidente del Senate o, in casu de impediment, de un vicepresidente junt con (2) li director del Central Oficie o, in casu de impediment de un duesim membre del Senate.

§ 36. Li oficial organ por publicationes del Occidental-Union es li revúe «Cosmoglotta» o su successor in jure. In it es publicat omni important informationes e decisiones de o pri li Occidental-Union. Decisiones de solmen provisori caracter es publicat, si necessi, in special circulares. Oficial comunicationes publicat in ti revúe o in li mentionat circulares vale quam facticmen comunicat a omni membres del Occidental-Union. Li Senate posse designar anc altri oficial gazettes.

Altri organes:

§ 37. Li Representantes del Occidental-Union es nominat til revocation o demission per li Central Oficie. Ili representa li Union in lor land, region, cité o in special professiones o altri spiritual dominias. Li Representantes recruta nov membres, da informationes e colabora directmen con li Central Oficie. Ti colaboration es fixat per special regulament.

§ 38. Li Congress es li reunion del membres del Occidental-Union por deliberar in personal contact omni questiones queles interessa li Occidental-movement. Secun possibilitá un congress deve esser arangeat omni duesim annu. Li congress es organisat de un preparatori comité in li cité u it va haver loc e it es directet del Congress-comité. Li Congress-comité es electet del congressistes queles es honorari o ordinari membres del Occidental-Union con jure de votation.

§39. In congresses ne eveni votationes; solmen resolutiones es emisset. Si ti resolutiones concerne li Occidental-Union o un de su institutiones, ili deve esser submisset sin retard al decision del Senate o, per li Senate, al Plenum.

  1. Li Arbitral Instantie have li scope conciliar conflictes inter membres del Union. It consiste ex 5 membres. Chascun del ambi parties nomina du arbitres. Li quar arbitres electe li presidente del Arbitral Instantie per unanimitá. Si tal concordie ne eveni, li presidente del Arbitral Instantie es nominat del presidente del Senate del Occidental-union. Li verdicte del Arbitral Instantie es ínappellabil. Un partie quel ne accepte li verdicte posse esser excludet ex li Union (§30).

  2. Omni functiones del Occidental-Union es honorari. Ma functionarios queles consacra mult témpor al labores por li Occidental-Union (p.e. membres del Central Oficie, secretarios del Occidental-Academie o de altri institutiones, etc.) posse reciver ocasional remunerationes o periodic salaries. Li grandore de tal gratificationes es fixat del Senate pos proposition del Central Oficie in conformitá al rendit servicies e al statu del cassa del Union.

Capitul IV: Dissolution

§42. Por li self-dissolution del Occidental-Union es necessi que 2/3 del votes del Plenum aproba li dissolution. Si li Plenum ne ha decidet in li sam votation pri li proprieté del Occidental-Union, li Senate deve decider pri it intra tri mensus. Si anc li Senate ne fa un decision til ti termin, li Central Officie posse decider pri li proprieté del Union. Si intra six mensus pos li self-dissolution un decision pri proprieté ne ha evenit, li proprieté del Occidental-Union transi al administration del revúe «Cosmoglotta» o a su successor In jure.

Interessant experiment pri Occidental

Sub li titul «Interesa eksperimento pri Occidental» la Verda Revuo nro 5 de 1937 publica un articul, signat Amalie Berger, per quel es pruvat li íncomprensibilitá de Occidental in un experiment fat in Anglia. Secun li experimentator, li plupart del traductores «fuŝis la tradukon... Occidental do ne taŭgas kiel mondlingvo, kvankam ĝi plaĉas al multaj kleraj Eŭropanoj.» (Red.!)

Opinente que it dece ante omnicos studiar li conditiones in quel li pretendet «objectiv» experiment esset fat, li Central Oficie de Chapelle petit del autor del articul, sra Berger in Wien, li documentes, it es li traductiones individual del experimentes. Sra Berger questionat che ing. Gueritte, li experimentator, quel respondet... «Yo plu ne have li folies, nam li afere evenit ante plu quam 2 annus...» (!!! Red.) Ímpossibil obtener altri precisiones, ma sra Berger benevolet explicar nos to ci:


Laŭ mia sperto Okcidentalistoj mem plej ofte submetas siajn tekstojn al personoj sciantaj la latinan aŭ de ĝi devenintajn lingvojn. Mi mem submetas tiajn tekstojn nur al simple edukitaj aŭstrianoj, sciantaj nek Esperanton, nek iun romanidan lingvon, kaj mi ĉiam denove konvinkiĝas, ke tiaj preskaŭ nenion komprenas el Okcidentalo, dum el Esperanto ili almenaŭ rekonas la germanajn vortojn, kiuj en nia helplingvo estas sufiĉe multnombraj.


Vi li ilusion! Nor confratres esperantistic es persuadet que Occidental es bon solmen por li latinid popules, e que Esperanto es plu comprensibil por li germanes! Fals! falsissim! Noi protesta contra tal prejudicie venient de un exámine superficial. Occidental ne es plu latin quam Esperanto, it es plu natural, minu artificial, do egalmen plu facil por Germanes, Slaves e Romanides. In Occidental on posse mem composir textus in queles presc omni paroles es anglo-gerrnanic, durant que Esperanto usa latinid paroles:

EsperantoOccidental
La maljuna viro restis ĝis du horoj en sia seĝo.Li old mann restat til clocca du in su stul.

Concernent li experiment de sr Gueritte, it es facil recomensar it in divers landes por verification. Li textu quel servit por sr Gueritte es almen conosset: it es li famosi prega de Renan sur li Acropolis. Vi in sequent li du traductiones paralel:

EsperantoOccidental
Mi estas, bluokula diino, naskita de barbaraj gepatroj, ĉe la Kimmerianoj bonkoraj kaj virtamaj, kiuj loĝas borde de maro malhela, plena je elstariĝantaj ŝtonegoj, ĉiam batata de l' fulmotonondroj.Yo nascet, deessa con blu ocules, de barbaric genitores, che li Kimmerianes bon e vertuosi, quel habita in li bord de un mare obscur, plen de roccas salient, sempre battet de tempestes.
Tie apenaŭ estas konata la suno; la floroj estas la maraj muskoj, la algoj kaj la koloraj konkoj trovataj en la fundo de l' golfetoj dezertaj.Ta apen es conosset li sole. LI flores es li mosses marin, li algas e li conches colorat, trovat in li funde del solidari bayes.
Tie senkoloraj ŝajnas la nuboj, kaj eĉ la ĝojo estas iom malgaja; sed fontoj malvarmakvaj elŝprucas tie el la ŝtonegoj, kaj la okuloj de l' junulinoj estas kiel tiuj ĉi fontanoj verdaj en kiuj, sur fundoj de ondoliniaj herboj, kvazaŭ en spegulo rigardas sin la ĉielo.Ta li nubes sembla sin colore, e li joy self es un poc trist, ma fontes de frigid aqua spruzza ex li roccas, e li ocules del yunas es quam ti ci verd fontanes, in queles, sur fundes de undeant herbes, quasi in spegul regarda se li ciel.
Miaj prapatroj, tiom malproksime kiom ni povas en estinteco malantaŭeniri, estis sin dediĉintaj je la foraj marveturadoj sur maroj neniam konitaj de la Argonautoj.Mi antecessores, tam lontan quam noi posse retroear in li passate, consacrat se al lontan navigationes, in mares nequande conosset del Argonautes.
Mi, dum juneco, audis la kantojn pri forvojaĝoj al poluso; lulata estis mi ĉe la memordiroj pri la glacioj naĝantaj, pri la nebulaj, je lakto similaj maroj, pri la insuloj loĝataj de birdoj, kiuj kantis je siaj horoj, kaj kiuj, ekflugante ĉiuj kune, mallumigis la ĉielon.Durant mi yunesse yo audit li canzones de viages al pol; yo esset lullat in li memorie del glacies flottant, del mares simil al lacte, del insules habitat de avios quel canta ye su hores e quel, evolante omni in sam témpor, obscura li ciel.

Noi peti nor letores examinar parol pos parol li textus comparativ e serchar per quo german-parlant persones posse plu bon comprender li textu Esperanto, e per quo «ili almenaŭ rekonas la germanajn vortojn»!!

R. Bg.

Nor colaboratores

Berggren, Erik nascet li 22 jan. 1907 in Lövstabruk, provincie Uppland, Svedia. Desde aug. 1930, il es instructor in li primari scol superior por comercial education (nu nominat Secundari scol comm.) in Stockholm, precipue por sved lingue e stenografie.

Il fat conossentie pri Esperanto in comensa de 1928 ma trovat real interesse por li interlinguistic questiones solmen in junio 1928 pos studie de «Et Verdenssprog» de O. Jespersen. Il devenit occidentalist in Oct. 1928 pos conversation con dr C. E. Sjöstedt, Uppsala. Il colaborat al lexico sved-occidental poy esset Secr. del Sved Occidental Federation 1931-may 1936, e administrator de Cosmoglotta 1932-1933. Il publicat: Interlinguistic polemica in Folkskollärarnas Tidning (jurnale del preceptores) 1928 e 1930, Svensk Läraretidning 1928, un Svenska stenografiska sistema, Stockholm 1932, e divers noticies por Cosmoglotta. In manuscrite es pret un Sinoptic grammatica de occidental.

Li testament de odie

Sr Landolfe, li notario de Grivesolles, pos har calidat su litt glass de aquavite in su manu, gustat un gurgulade de it religiosimen e dit:

Yes, senior, si yo es notario in Grivesolles vice esser secretario alcú, yo debi it a un del max mal sentimentes del hom, al odie, al old odie, quel desde pluri secules, multiplica li miseres privat e public.

Yo esset tande in li servicie de mi precessor, Sr Miramal, un mann de quinant annus, desagreabil, misantrop e sordidmen avari. Yo ne amat le; nequí amat le, ne mem su marita e su filia, quel il condamnat a privationes, por augmentar su tresor max stupidmen, nam il esset tre rich. Ma vu save que li avaritá nequande ha obedit al leyes del sagesse.

Do yo ne amat Ie ma yo havet simpatie por su marita e precipue su filia. Senioretta Cécil Miramal havet un modest gracie, bell ocules de scabie e un fin visage quel pleset me mult... Yo amat dulcimen Cécil e yo sentit que ella amat me. Ma null espera por me. Yo esset sin moné e Sr Miramal quel ne comprendet jocas in aferes pecuniari, volet un bel-filio rich. Do yo ne expectat necos del future. Yo amat por li amore self, quo ne es sin charm, ma un charm dolorosi.

Ma li fate have su via. Quande yo videt venir in li buró li patre Bistrul, yo ne pensat que ti cultivator posset haver un quelcunc influentie sur mi present o futur témpor. Ti Bistrul, un old viduo sin infante, possedet li max bell terras e li max bell farmes del pais. Excessivmen avari, il vivet presc de necos; il augmentat su dominia ye chascun ocasion quel presentat se.

Extra ti passion por li terra, il cultivat un mut odie contra sr Miramal, odie dissimulat, quel il celat con cuida.

Quelcvez yo havet a far con Ie e il semblat interessar se vagmen pri mi person... Qualmen il divinat mi inclination por Cécil, yo ne save; ma it es cert que il divinat it. Sur to il etablisset su plan; il ruminat it sin dúbite con minucie, quam il fat omnicos, e poy il realisat it.

Un bell die, on esset informat que li patre Bistrul hat just inlettat se e -- cos miraculosi -- que il consentit li visitationes del medico e botelettes del apotecario.

Li medico, quel esset in realitá un old medicastro, anunciat que li patre Bistrul esset tre malad e forsan por far valer se in casu de resanation, il parlat pri un possibil morte.

Yo memora que un matin sr Miramal dit: «Qui do va heredar? Bistrul ne have familie. Ah, to es un bell pezze!»

In li posmidi de ti die, Bistrul fat venir mi patron. Li notario trovat un hom invelopat in covrimentes, quel gemet e sospirat.

Pro que generalmen Bistrul esset tre insensibil al sufrentie, to apparet Ie tre grav:

«It es por mi testament», dit li oldo. «Yo ha scrit it sur oficial paper...e yo desira saver ca omnicos es in órdine.»

Il dat un folie de paper, e sr Miramal riscat cader a retro vidente que li oldo hat fat me, li negligibil Landolfe, su herede universal.

«Vu have do un amicitá por ti yun mann?» questionat li notario.

«Yes...il es li sol quel es amabil in ti sordid país. E pro que yo ne conosse null altri person, yo prefere que mi possessiones mey ear a le.»

Yo esset tre surprisat, li sequent dies, pri li attitude de sr Miramal. Il tractat me con un ínexpectat cordialitá; il fat me pluri vezes li honore invitar me a su repastes e finalmen il fat me comprender que forsan yo ne vell esser un mal notario, in Grivesolles, quande li témpor de su retrada vell har venit.

Ti paroles incorageat me e yo declarat mi projectes a su filia, poy a le self. Il strax consentit dar me la, ma il monstrat un strangi interesse e hasta in publicar li anuncies de maritage e celebrar it.

Li novas queles on recivet pri li patre Bistrul esset sempre plu mal. Li matin de mi maritage on credet le morient, ma ye li sequent die evenit un subit amelioration: li triesim die, li oldo levat se e vadet a su usual occupationes. In fine, un venerdí, il presentat se al buró de sr Miramal e declarat pos quelc vag barometric considerationes: «Nu yo es denov sur mi pedes, e plu fort quam antey. Certmen yo va ancor viver duant annus.»

Sr Miramal escutat le con un consternation quel devenit un agonie quande li oldo adjuntet:

«Naturalmen yo anulla mi testament... ti paperes aporta mal evenimentes, e nu quande il es maritat con vor senioretta, il ha devenit suficentmen rich, ne a le yo va dar mi possessiones... » Pos to, il comensat rider e proque li notario devenit tre pallid, il havet un subit access de odiosi francitá:

«To esset un farce!» il criat, «pro vor alongat facturas! Yo ne ha esset plu malad quam vu!»

Un horribil rabie captet sr Miramal... Li pussat un specie de muida, erectet se per un salta, brandisset li punie, chancelat, poy cadet sur li suol, frappat de apoplexie. On transportat le in su lette, ma il morit 15 dies plu tard, pos har racontat li tot historie in su delirie.

«Nevér!» concludet sr Landolfe, «yo debi mi fortun al malinitá homan... e quo es max drolli, quin annus plu tard, li patre Bistrul hante morit subitmen, yo in fact devenit su legatario universal!»

J.-H. Rosny, del Academie Concourt (Ex francés trad. R. Bg.)

Bibliografie

Occidental-English Vocabulary. -- Ti brochura de 16 págines contene li traduction del 1500 max frequent vocabules de Occidental e forma li duesim tom de un colection de vocabulariums poliglott de Occidental (On memora que li unesim esset consacrat al dan lingue). Li autores de ti precios brochura es Sr. llmari Federn, secretario del Academie de Occidental, li regretat Dr A. Kemp de Swansea e Sr. Niels Haislund, secretario de Prof. Jespersen. -- Precie 60 Cts sviss.

A lingua internacional. -- Pro li extension de Occidental in li sud-romanic e american landes un grammatica in lingue portugalés devenit urgent. Nu ti grammatica ha aparit; scrit de un Esperantist brasilian e controlat de un ex-esperantist portugalés. Sr. R. de Beca e Melo in Portugal, it contene lu essential pri Occidental con un traduction del vocabules grammatical in portugalés. -- Precie: fr. —.30 sviss o un international respons-cupon.

Mitteilungen des Hoerbiger-lnstituts. -- Ti revúe scientic, bell printat, continua usar Occidental con success por li traductiones ex german destinat al letores ne-german. In li nr 5 (august 1937) quel just apari on trova li sequent articules in Occidental: Contraction del planetari órbites in li solari corpusculari currente. Contraction del órbites del satellites. Planetes e satellites. Evaluationes. Omni astronomes deve conosser ti important studies. On posse obtener un numeró specimen scriente al Institute Hoerbiger, Braunhubergasse 23, Wien Xl.

Decidi dil akademio interimala. -- Sr. lector Janis Roze, un idist del unesim hor, ha compilat in ti brochura de 106 págines omni paroles adoptet del Academie de Ido desde li guerre. On deve gratular e admirar Sr Rozé pro li exactitá e minucie de ti enorm labor, ma on anc posse regretar que tam mult pena, moné e precios témpor es consacrat a un tal van activitá. It es mult a dir pri li ínnumerabil paroles adoptet pelmel de Ido sin egard a lor structura natural: pri to Sr. Rozé ne es culpabil.

Presc chascun págine pruva quant hastosimen e ínscienticmen li autores del vocabularium de Ido ha laborat in 1907. In hasard noi cita in págine 39 li verb komutar quel Ido adoptet apu li verb ja existent mutacar. Qualmen on do ne videt li harmonie e regularitá del formes natural: muta-r, com-muta-r, com-muta-tor, muta-tion, etc. Anc kolektoro es adoptet quam nov radica quande Ido possede ja li verb kolektar. Si on admisse li sufixe international -or, li parol, colect-or forma se automaticmen, sin decision academic! On posse dir que li 9/10 del decisiones del academie «interimala» de Ido vell har esset ínutil si Couturat in 1907 vell har selectet un poc plu bon afixes vice escutar li mal consilies de Beaufront. Pri to noi ha suficentmen parlat in nor «Ver historie del L.I.» e in Cosm nr. 112.

Sr. Rozé in fine cita divers propositiones fat por ameliorar Ido. Ti list, mult instructiv, pruva que it es impossibil obtener li naturalitá con G base esperantic. It es un van labor voler corecter Esperanto o Ido. On ya posse adopter nov paroles quam anular, distanco, dekampar, atrupar, enrejistrar, emaskular, emigrar, impudenta, obligatora etc., ad ínfinit, ma nequande ti admission «amase» va crear li clar e simplic construction de Occidental per quel omni ti paroles es format per se self tot naturalmen: a-null-ar, dista-nt-ie, de-camp-at, a-trup-ar, in-registr-ar. e-mascul-ar, e-migrar, in-pude-nt. obliga-t-ori, etc., etc. Li Idistes ama repetir li famos parol de Ostwald: economisa energie. Pro quo ili fa just li contrarie?

Italia filatelica

Revúe trimensual -- oficial organ de A. l. E. T.: Club international por exchange de post-marcas, ilustrat postcartes, libres, ex-libris, jurnales, revúes, musica, corespondentie.

Abonnament annual L. it. 12. -- Un exemplare, per un respons-cupon o bon del Institute Occidental pri 30 sv. Cts.

Redactor-administrator: Giuseppe Bevilacqua, Pavullo nel Frignano, Italia.

Cronica

Anglia

Un nov grammatica de Occidental por angleses es preparat per nor coidealist A. W. Raxworthy.

Estonia

Revalsche Zeitung del 10 august, aparient in Tallinn, contene un long e detalliat biografic noticie pri Edgar de Wahl, con un bell apreciation de Occidental: «...Occidental, li ovre vital de Wahl, posse -- in contrast al tal-nominat lingues international, quam p. ex. Esperanto -- sin exagerar esser qualificat quam un filologic record-labore («Glanzleistung») de mesura gigantesc, quo eminent linguistes sempre denove emfasa e confirma...» Li simpatic articul, quel bellmen dessina li sever scientic objectivitá e li amabil e fascinant caractere de nor venerat mastro, es signat R.A.V.L.

Francia

Le Combat nro 218 contene un curt biografic noticie in Occidental pri li morte de nor coidealist Pedrero in li guerre hispan. C.R.

In comensa de estive havet loc in Paris li conferentie «Esperanto en la moderna vivo». Malgré un grandissim reclame (mem li stampe postal esset fat in Esperanto) li presse parisan tacet completmen. Li organ del Itala Esperanto-Centro in un long articul reprocha al parisan jurnalistes que ili trincat li bon té quel li conferentie hat ofertat les, sin payar poy per un bon articul. On mey excusar li jurnalistes parisan; ili ya ne es un buró de reclame, quel on posse comprar por que it lauda li merce quel on vole vendir, mem it es mal. F.L.

Germania

Questionat, esque solmen Esperanto e Ido ha esset tuchat per li interdition, e possibilmen Occidental, e esque ili vell posser continuar lor societari vive con propaganda, etc., yo vole ci far conosset a omnes quele ancor dubita, que in Germania sta interdit omni organisationes e propaganda in favore de quelcunc L.l. In contra es permisset li ocupation privat e usation aplicativ, e anc portar insignes de L.l. si tis ne contene inicales de alquel nómine de societé de L.l. W.R.

(Red.: Li insigne de Occidental coresponde exactmen a ti prescrition.)

Italia

Le Lingue Estere del august 37 contenet un grand articul in Occidental compilat de dr. E, dal Martello. F.L.

Svissia

Articules pri Occidental in li bisemanale «Die Garbe» e li oficial organ del sviss association del postmannes e doaneros; li ultim, scrit de nor coidealist Gilbert Pidoux, havet quam consequentie un tal «run» a nor german curs gratuit per corespondentie, que li unesim lettre es exhaustet. Un duesim edition es in preparation.

Ye li 22. august, nor coidealist A. Moeckli-Martin ha emisset un circulare al radioamatores de curt undes in Occidental, con un exemplare de version Occidental del Radio «Q»-Code por radio-amatores. Interessates reciver un exemplare gratuit por retro-porte de sr A. Moeckli-Martin, «Languedoc Bellevue», Lausanne o del Institute Occidental, Chapelle (Vaud). F.L.

Tchecoslovacia

Nezavisla Politika del 19. junio contene divers mundlinguistic noticies: curt biografie de H. Peus, information pri li aparition del Occidental-Insigne, un noticie pri li schisma de Esperanto, aparition del adressarium de APIS, mention de diferent articules aparit pri Occidental in diferent landes.

-- Li numeró del 14. august publica un fotografie de sr de Wahl con indication del anniversarie.

-- Ye li 26 junio, li radio-station Moravska Ostrava emisset un discurs pri Occidental, con citation de textu. Parlator: coidealist Valentin Jirousek.

Occidettal-Bulletin del junio raportat que li max difuset calendare por studentes tchec publica un articul pri Occidental. I.F.

Tyden, zpravodaj Vysokomytska, un jurnal aparient in Vys. Myto, publica in su nr. 8. un long articul «Volapük-Esperanto-ldo-Occidental», in quel su autor per un persuasiv maniere recomanda quam un lingue «max proxim al homes del occidental cultura, facilmen comprensibil e rich in expressiones...»

In li nr. 10 del sam jurnal noi lee un bell articul ye ocasion del 70-m anniversarie del autor de Occidental, professor E. de Wahl.

Li jurnales Pravo Lidu e Nardni Osvobozeni ha publicat in august articules pri li anniversarie de sr de Wahl.