Cosmoglotta A 111 (nov-dec 1936)

COSMOGLOTTA, nov.-dec. 1936. (Annu XV.) No 6 (111)

Con suplement trimestral «INFORMATIONES»

Contene

  • A. Meillet ha morit.
  • Dr Vanorni e Karel Scheinpflug e li lingue int.
  • Li question del prefixe -in.
  • Li cobold marin.
  • Li batisfere.
  • Un nov mestiere.
  • Vocabularium del Navigation.
  • IALA va studiar li derivation.
  • Un novitá in li lingue int.
  • Cronica.
  • Index.

A. Meillet ha morit

In septembre 1936 ha morit in Paris li grand linguist Antoine Meillet, autor de numerosi e Important libres pri linguistica.

Por nos, interlinguistes, ti disparition es un eveniment, nam Meillet esset un del rar linguistes, quel interessat se al international lingue e emfasat su utilitá e necessitá. Ja ante 30 annus il monstrat su simpatie al problema quel ocupa nos; pro to Couturat petit le intrar in li «Comité del Delegation por li adoption de un lingue international» in 1907. Meillet refusat, ma inviat a Couturat pluri lettres, queles noi va publicar plu tard e queles contenet preciós consilies pri li lingue a selecter. In prim Meillet recomandat con insistentie refusar li acusative de Esperanto e, quande il recivet li unesim grammatica de Ido, il strax expresset su deception a Couturat, pro que li «lingue del Delegation» hat conservat li acusative in casu de inversion.

In 1918, Meillet publicat su celebri libre «Les langues dans l'Europe nouvelle» in quel il consacrat un capitul in favor del international lingue. Secun Meillet, un tal lingue posse perfectmen viver, ma il mult regreta li defectes de Esperanto. Ti judica confirmat ti, quel il hat inviat privatmen in 1907 a Couturat in un lettre quel yo possede: «Esperanto have grand merites, ma su actual succes es regretabil de un láter, pro que si it es definitiv, to va esser li success de un solution passabilmen defectosi.»

Cosmoglotta de septembre 1933 ha insertet un extract de ti ovre, traductet in Occidental per sr. Bertil Blomé (Svedia).

In li dominia purmen linguistic, Meillet provat principalmen reconstructer li antiqui oriental lingues. Departente de ti studie, il successat extraer li filosofie del linguistic scienties. Anc il ha bon monstrat li raportes existent sempre inter li lingue de un popul e ti popul self. R. Bg.

Quo di Prof. Dr. h. c. Otmar Vanorny pri li Lingue international

Yo visitat prof. Dr. h, c. Otmar Vanorny, quel vive in nor cité in pension pos un fructosi labor, por audir de ti ci famos tchec traductor ex lingues classic e conossor del classic literatura, su opinion pri li problema del lingue international. Ci yo permisse me presentar vos su paroles, por publication de queles Dr. Vanorny me ha autorisat:


Yo nequande cuidat pri li question de lingue international. Solmen quande yo fat conossentie de Occidental, mi interesse esset evocat. Yo vide, que Occidental es composit precipue ex t. n. «foren paroles» (vocabules), conosset de omni educate. Li latin es li fundament del occidental cultura, latin paroles per li merite del Cristianisme esset introductet ne solmen in li romanic, ma anc in li germanic, slavic e altri lingues. Ili devenit international. Anc altri lingues contribuet al vocabularium international e omni ti ci expressiones forma hodie un rich colection usat chascun die in li scientie, jurnalistica, litteratura etc.

Li autor de Occidental utilisat les quam fundament de su lingue e li vocabularium de Occidental es in max grand parte un colection de generalmen conosset paroles, quel on deriva regularimen per un tre apt sistema derivatori. Occidental fa li impression de un tot natural lingue.

Li international intercomprension es extrem necessi e un unitari auxiliari lingue deve facilisar it. Un lingue international deve satisfar ne solmen in interchange de post-marcas, ma anc in li scientie, diplomatie, etc. E just in ti egard noi ne fat ni un passu ad-avan. Li aversion contra un «artificial» lingue international posse esser victet solmen per un natural structura de un tal lingue. It va esser un lingue, creat sur li sam base, quam Occidental, i.e. sur li base del maximum de internationalitá, naturalitá e facilitá.


It es paroles de un aconosset classic filologo, paroles queles injoya nos e di, que noi marcha li corect via. Mult tchec gazettes ha publicat ti opinion e li bon conosset litterator tchec, sr. Scheinpflug, scri in li revúe «Prítomnost»: «Si un tam profund conossor e entusiasmat amator de classic lingues, quam prof. Dr. Vanorny ha scrit, que «Occidental fa li impression de un tot natural lingue», tande to es un reconossentie, quel vale plu quam un aurin medallie de alquel exposition universal.»

Jaroslav Vozenilek, Tchecoslov.

Li tchec autor Karel Scheinpflug e li international lingue

Li max apreciat tchec semanal revúe «Pritomnost» (Presentie) ha publicat in su nro 32 de 12 august 1936 un long articul intitulat «Mezinárodni jazyk» (International lingue). Su autor es li conosset tchec jurnalist e autor Karel Scheinpflug.

Ti articul pri I.L. atesta su profund interesse pri li problema del L.I., un acut penetration in li essentie del tema; It es anc scrit in excellent maniere. Li singul partes es intitulat quam seque: Per li cáos de lingues ne esset punit solmen li Babiloneses, li desir ye li unic lingue, volapük, esperanto, ido, occidental e pri li futur possibilitás del int. lingue. Li autor accentua li absolut superioritá de Occidental contra Esperanto e il di: «Occidental in comparation con Esperanto es un progress tam grand, quam unquande esset Esperanto in comparation con Volapük.» Poy il di: «On posse designar Occidental quam un lingue int. capabil del vive, nam it es un lingue facil por un grand númer de homes, it es expressiv, bellsonant e capabil del progressent evolution, pro que it ne esset creat secun li aprioristic artefat regules, ma cultivat ex li natural lingues in simil maniere, per quel li jardineros crea li nov species de plantes.» In li parte pri li possibilitás del L.I. li autor di, que it va esser necessi, que li autores del L.I. mey restricter por li proxim témpore su scopes. Si un tal lingue vell devenir almen li comunicativ lingue del Europa, it vell far tre mult por li aproximation del europan nationes e augmentation de lor comercial e cultural relationes. Li general divulgation del L.I. vell aportar al homanité li avantages, queles noi hodie ne posse apreciar.» Quam specimen del lingue li autor cita li articul pri li election del nov president in Tchecoslovakia, quel aparit in «Occidental bulletin» li 1 januar a. c.

Li nro 38 del 23, septembre contene denov un articul Sr Karel Scheinpflug: «Denov pri li international lingue». Il mentiona li grand númer de lettres pro e contra, quel li redaction ha recivet de esperantistes e de occidentalistes pos li aparition de su articul e continua: «Li majorité de esperantistes es tre indignat per to, que alqui hom ha prendet li libertá submisser Esperanto al critica, quam si it vell esser un íntuchabil sacrament. Vu posse criticar li arte, li scientie, li politica e li sportiv actiones; ma ne audacia far alquel reprocha al artificial lingue de dr. Zamenhof!» Pri li trumpetat 2 milliones esperantistes il di: «Li fidel calculation de esperantistes in 1928 (fat per statal german institute por Esperanto, Germana Esperanto-Instituto, sub li direction del prof. Dieterle de Leipzig) ha certificat 126.562 de esperantistes in 7000 locos de 120 landes; Esperanto va celebrar pos un annu li 50-ésim anniversarie de su intrada in li public vive; li suposit 2 milliones de adherentes, recrutat in 50 annus, vell far solmen 0.2% ex li númer (nombre) de Europanes, Americanes, Japaneses e Chineses, inter queles li propaganda esperantistic ha laborat... Solmen ti homes comprende Esperanto, queles ha aprendet it, ma Occidental es comprendet de milliones de homes conossent alquel romanic lingue. Occidental ne exclude li homes necultivat, ne-educat, nam chascun occidental-Europano e Americano solmen un poc cultivat comprende it ínmediatmen, pos prim visu; ma Esperanto exclude de su usation li homes con plu profund cultivation linguistic e to es quo frena su developation, nam just ti homes, queles have li max grand international contact, ignora ti intercomunicativ medie pro su primitiv ínmaturitá.»

In li fine il cita li enunciationes de prof. Sydow e Bariny pri Occidental e il di: «Si un tal profund conossor e entusiasmat amator de Classic lingues, prof. dr. Otmar Vanorny, ha scrit, que «occidental fa li impression del natural lingue», ergo it es un laudation, quel vale plu quam un aurin medallie de alquel universal exposition. Yo regreta, que yo ha incolerat per mi articul li senioras e seniores esperantistes, nam yo aconosse, que ili per su cultivation de Esperanto ha recrutat li merite por un fase de evolution del international auxiliari lingue. Ma yo ne vell desirar les, que ili mey perdir ti merite per li frenation de su posterior evolution.»

Li tchec occidentalistes es tre grat al sr. Karel Scheinpflug pro su bell paroles pri Occidental e ili have li firm fide, que su auxilie va aportar nos bon fructes. Pro que sr. Scheinpflug es un bon conosset tchec scritor (autor de 5 romanes, 5 dramas, 5 libres de racontas, 3 libres de poesie, 3 libres viageatori, 3 libres de studies e essayes) yo ha fat ti ci brevi resumation de discussion, quel evocat in nor land viv ecó.

Jaroslav Podobsky (Tchecosl.).

Li question del prefixe «in»

Ante poc mensus, noi recivet un lettre de un membre del Academie de Ido, lettre de quel noi discusse tre voluntarimen li objectiones, nam ili monstra un spiritu apert, desirós conservar li libertá de opinion.

Ti lettre di:

«Benque yo es Idist, yo atente con interesse li altri sistemas. Yo agnosce que li principies de Occidental completmen difere de tis de Ido. Yo prefere Ido, ma yo ne asserte que Ido es necessimen li plu bon lingue.»

Poy ti Idist explica quo il reprocha a Occidental:

«Li usa de «in» quam prefixe de negation e quam prepositional prefixe tende efecter hesitationes. Por exemple quo significa «noi va far incassar it». Pos meditation, yo concludet que ti frase significa: noi va far it metter in li cassa».

Li duplic signification del prefixe in- es evidentmen regretabil, ma ne Occidental ha inventet it. Ti duplic signification existe ja in li international vocabularium. Li autor de Occidental ne credet haver li jure vicear ti paroles ja conosset per nov fabricationes, quam fat Zamenhof e Couturat. Il solmen dat precios regul por distinter ti du significationes. In facte, un atentiv examine monstra que prefixe in-, significant li contrari, trova se solmen ante adjectives: nocent, in-nocent, valid, in-valid, etc. durant que in- preposition servi formar verbes. Si li autor del lettre vell har apertet un quelcunc clave de Occidental u ti regul es indicat, il ne vell har questionat se pri li signification de incassar.

In fund li objection apari strangi quande on save que D. di: einkassieren, E. encash, F. encaisser, S. encajonar, I. incassare. In li national lingues li prefixe es li preposition e ne have li signification del contrarie; tande nequi va hesitar in Occidental. In revancha Ido postula en-kas-ig-ar, con un sufixe -ig, quel existe necu!

Ma reprendente li question secun un vise-punctu general noi posse asserter que it es impossibil evitar li duplic signification del prefixe in-, pro su presentie in un masse de international paroles. E li Idistes, quel ne vole admisser it, forsan ne remarca que ti duplicitá in lor propri lingue ja in mult paroles. Ma pro que ili ne volet agnoscer ti duplicitá in lor grammatica, ili esset obligat adopter li international paroles quam nov radicas. Talmen ili have du radicas u Occidental forma regularimen li international derivates per su afixes. Vi quelc instructiv exemples quel yo submisse a lor meditation.

Ido have brakio e embracar (!) (Occidental = brass, in-brass-ar), barko e embarkar (Occidental barc e in-barc-ar), bosko e embuskar (Occidental = bosc, in-bosc-car), trabo e entravar (trave, in-trav-ar), paliso e empalar (pal, in-pal-ar), duktar e induktar (duct-er, in-duct-er) filtrilo e infiltrar (filtre, in-filtr-ar), flamo e inflamar (flamme, in-flamm-ar), globo e inglobar (glob, in-glob-ar), kaso e inkasar (cassa, in-cass-ar), klozar e inkluzar (clud-er, in-clud-er), krusto e inkrustar (crust, in-crust-ar), okulo e inokular (ocul, in-ocul-ar), tono e intonar (ton, in-ton-ar), toxiko c intoxikar (toxic, in-toxic-ar), ondo e inundar (unde, in-und-ar), vagino e invaginar (vagin, in-vagin-ar), briko e imbrikar (bric, in-bric-ar), karno e inkarnacar (carne, in-carn-ar).

On posse questionar: Si li preposition es en in Ido, pro quo on ne di simplicmen barko, em-bark-ar, trabo, en-trabar, etc., etc. Li response es drolli: pro que secun li «logica» de Ido, on es obligat adjunter li sufixe -ig-: em-bark-ig-ar, etc. E pro que ti derivation risca genar, Couturat preferet un duesim radica «embarkar, inglobar», etc. e par un cúlmine de inconsequentie, il adoptet les un vez con en- un vez con in- tot arbitrarimen!!!

Ti precedent exemples concerne solmen in- quam preposition, ma in Ido on trova anc un serie de paroles u li in- del contrarie existe sin esser agnoscet! Por exemple finar e infinita, valida e invalida, potenta e impotenta, perfekto e imperfekto, moblo e imoblo, diferenta e indiferenta, ferma e infirma, nocanta e inocenta, etc. Ma durant que in Occidental li duesim parol deriva se regularimen del unesim (ex. nocent, in-nocent, valid, in-valid, etc.) in Ido on es obligat aprender du radicas sovente incoherent. Ples notar por exemple: finar e infinita, durant que Occidental di fini-t e in-fini-t.

On constata do que in omni casus, Occidental solue li question mult plu regularimen a plu simplicmen quam Ido. E noi repeti que in practica, null confusion eveni. Noi defia quicunc trovar in li annus de Cosmoglotta un sol frase u li duplic signification de in- causa miscomprense. E mem un confusion posse evenir, it vell esser facil metter li accentu sur li in- del contrarie o usar exceptionalmen non o ne vice in.

Exter ti objection, nor corespondent idist regreta ancor que Occidental have de por li tri casus u Ido usa da, de, di. Ti reprocha, noi ne agnosce quam just, pro que noi ancor memora que, in li epoca quande noi esset Idist, noi sempre hesitat inter li tri prepositiones. Ti distintion inter tri significationes esset por nos mult plu un gena quam un avantagie. In céteri noi reinvia nor letores al articul de sr. Federn quel tracta ti question sub li titul «Por quo on fa exemples».

E nu, noi exhorta nor corespondent examinar nor argumentes con cuida. Noi es pret developar les si nor response ne satisfa le, pro que nor grand desira es trovar li veritá, li ideal sistema, quel posse contentar omni interlinguistes. R. Bg.

Li cobold marin

Yo possedet ancor un pantalon lacerat, un jackette disfrangeat e li casquette mordet del tempe. Con grunient stomac yo marchat sur li rute ínfinit in li sole aciecant, e in fine arrivat in ti statu miserabil, con mal humore e tre fatigat, in Nizza.

Li vision de un litt carbon-nave anglés in li portu reviventat me per bellissim esperantie. Yo nettat mi sapates e vestimentes del polve, lavat me ye un bronn e abordat li anglés vers clocca six in vésper.

Li logí del marineros esset abandonat, e un poc deceptet yo regardat al obscur chambre del calentatores. Pos quelc momentes mi ocules hat acustomat se al obscuritá del angust e bass chambre, e yo videt un obscur figura sedent sur un banco ye li long strett table: un calentator quel meditat ta, sin vider me, sordid e fatigat, tal qual il hat surtit ex li calentatoria. Yo tuchat su epol e dit alt: «Hé, calentator!»

Il manet in absentie mental. Yo sucusset le. Tande su facie levat se vers me, yo videt in li tenebre solmen li blanc del ocules terrificat pro reconosser, malgré tenebre, un facie extran. Levante se il questionat con timore: «Quo Vu desira ci?» Yo sedentat me, racontat mi historie e mentionat que un impertinent fame molesta me. Il presentat se quam unesim machinist del nave, Yo regardat le e pensat «strangi»! e yo tacet, que yo hat esset marinero.

Il pussat un teiere e un tasse a me, pan blanc, e un platil de lad con carne rostat. Durant que yo manjat, il dit, que on deve controlar e exslammar intern li caldron calentatori de stirbord. Deman matin ti caldron va esser suficentmen afrigidat; esque yo vole auxiliar? A mi objection, que yo ne posse repter in li caldron con mi vestimentes, il promesset prestar me un veste de labor. E il levat se e dit, subitmen tremente: «Ta, ta, ples dormir in li cabine del... del calentator!» il fat un signe e surtit.

Yo desvestit me, intrat in li cabine e bentost dormit... Subitmen joyosi voces masculin avigilat me: «Jonny Bliess ha revenit!» -- «Halló, Jonny!» Astonat yo regardat ex li cabine. Tande, in li luce crepusculant del lampe de petroleo, morit li joya del calentatores, quel just hat venit de terra. Stupefat ili regardat me. Yo les dit, que li unesim machinist ha assignat me ti cabine, pro que yo deve auxiliar le deman.

Ye matin sequent, li unesim machinist avigilat me. Il me dat un veste de labor, yo devet hastar trincar café e strax venir al calentatoria. Ta il dat me un micri meche-lampe brulant e un martelle. Durant que noi ascendet al apertet «intrada por persones» del caldron de stirbord, yo questionat le, pro quo li tot equip del nave, exceptet il self, esset sur terra. Il ne respondet e reptet tra li intrada in li obscur caldron. Yo le sequet, e in li debil luce del fuliginant lampette noi martellat li incrustament del flamm-tubes.

Pos li pause de midí, quande noi denove martellat in li caldron, il frappat me per li manu sur li epol te questionat me, ca yo ja ha audit pri li calentator Jonny Bliess. Pro curiositá yo dit no. E noi continuat martellar... Pos quelc témpor il dit, regardante in li Ramme del lampe: «Do vu ne ha audit pri to? ... Ti afere ancor havet bon fine! Ma yo conosse un altri nave, u li unesim machinist pos li martellada ha obliviat in ebrietá retrorepter quam ultim in li caldron por controlar ca ancor esset un mann in it. E quande li nave poy esset in mar, on dit que un calentator ha desertet. Ma durant li long viage, li machinist havet li tacet idé, que... Ma it ancor havet bon fine. E vu ne ha audit pri to nequande ancor?» Yo dit no, e martellat e martellat, e devet continuimen pensar al calentator Jonny Bliess.

Subitmen yo audit li aqua violentmen precipitar se in li caldron. Li unesim machinist hat desapparit. Yo climbat al flamm-tubes superior. Mi respiration cessat pro horrore: yo ne plu videt li intrada. Yo reptet a-proxim e sentit que li covriment del intrada stat solidmen adscruvat. Yo friget pro horrore. Rapidmen yo descendet inter li parete del caldron e li flamm-tubes al unesim intrada. Ma it ja esset covrit per li aqua caldronal intrant sin cessa.

Denove yo climbat ad supra e frappat e frappat per mi martelle contra li parete del caldron, por far atentiv pri me. Yo frappat e frappat. Li frigid aqua caldronal ascendet; ja it compresset li aer, til que nu lampe extintet se; e mi martelle, per quel yo frappat con plen fortie in timore mortal, devenit plu pesant in li aer compresset, sempre plu pesant...

Subitmen me captet li sentiment sufocar. Mi forties perdit se: li martelle cadet ex me manu. E jacente sur li flamm-tubes, con subit joya pri li pensa, que yo ne va esser bollit in plen consciositá, yo evanescet.

Yo avigilat me in un cabine in li chambre del calentatores. Un calentator racontat me:


Mann, joya te! Yer noi omnis devet ear a terra, e li judicie questionat nos quo noi savet pri li suspectibil desaparition del calentator Jonny Bliess. Un de nos hat dit che li oficies, que il suspecte li maliciós trincaci unesim machinist. Tu comprende? E quande noi retornat del interrogation judicial, noi eat in li calentatoria. Li unesim machinist ja hat cludet li caldron e comensat plenar it per aqua. Noi devet lentmen calentar it. Tande yo audi plurivez, tot ínclar pro li brui del aqua-pumpes -- yo audi tal frappada, quam si li cobold marin trova se ye bord. Yo atente e audi it ancor plurivez, e just in li caldron. Yo di al unesim machinist, que li caldron ne es in órdin: li cobold es in it. Li machinist ride, poy il self escuta ye li caldron e di: ti frappada ne es causat del cobold, ma per que li aqua intrant choca li zinc-platte pendent in li caldron contra li flamm-tubes. Ma yo ne volet creder to.

Do yo di al calentator quel suspecte li unesim machinist, que li caldron va certmen exploder, ja li cobold es in it. Mi camarado escuta al caldron; anc il audi li frappada e strax stoppa li pumpes. Il prende li machinist e jetta le in li camera del lane nettatori. Yo raffa li foy de sub li caldron. Poy noi rapidmen descruva, li covriment del intrada superior del caldron, no; luce in it, e strax extrae te. Si yo ne vell har credet que li cobold frappa in li caldron, tu nu ja vell esser bollit. Li unesim machinist ha confesset pos su arestation que il tande ha obliviat vocar Jonny Bliess ex li caldron.., e pro que il aprendet de te, que noi ne save to, e pro que il ha fat se suspectibil che te per ti historie, il volet cocinar anc te!


Luis Tadde. -- Autorisat traduction por Cosmoglotta de Cinta Ro.

Li batisfere. -- Ti aparate ha esset recentmen inventet de William Beebe, chef de servicie in li zoologic parc de New-York. It consiste in un cav sfere in tre dur stal, con un diametre de 1,50 m, e possent contener du sedent persones, quel penetra in it per un fore just suficent. Tri rond fenestres constituet per spess lamines ex quartz permisse li observation e li luminosi projectiones. Special scientic instrumentes absorpte li carbonic gas e li vapor de aqua exhalat del respiration. Ad-plu on trova in it un tub de compresset oxigen.

In region del Insules Bermudes on ha descendet li batisfere til 1000 m profund, e sr. William Beebe videt inter altris, ye 815 m profundore, un cetacé opisc de 6,50 m long e 2 m spess.

Pos un cert profundore li obscuritá es complet, ma li animales es tamen visibil pro li luminositá de lor fotofores.

Un nov mestiere. -- Recentmen morit in Liverpool un sr. William Stone, quel hat exercit un mestiere probabilmen unic e ínconosset ante il. Un die quande il promenat sur li caye, questionante se quo il vell posser far por ne morir de fame, un mann venit proposir le ganiar 10 shillings. Pro que ti mann havet un afere tre urgent in altri loc, il petit Stone far signes de amicitá e de adío a un dama quel esset sur li deck de un departent nave, til que ti nave esset exter vide.

Durant un demí-hor Stone agita brasses e nase-linette e pensa que to es un medie tre facil ganiar 10 shillings; pro to, desde ti moment oferta su servicies de fator de signales al persones quel acompania un amato o amata o quel trova tro fatigant sempre agitar li brasses por li viageator.

Bentost li mestiere de Stone es conosset, il ne plu besona solicitar clientes. Il recivet sempre revenús e su morte esset mult regretat de un clientela ne embarassat de sentimentalitá.

Navigation

(Ti vocabularium ha esset composit de Sr. E. de Wahl, quel esset, quam on save, oficero de marine.)

Naves: Marine, flotta, escadre, navie, -- nave (ship) segl-ero, galera, fregatte, corvet, tri-mast (-nave), brigg, brigantine, scune, scune-brigg, ketch, cuttre, yawl, yacht, barca, plen-seglero, lugre, chalupe, bote, barcass, demi-barcass, balen-ero, yoll (canoe), canu, gondol, piroga, piroga con exteron, motor-nave, vapor (-nave), vapor-barcass, motor-bot(e), bot salvatori, bugser-nave, bugsero, cabotage nave, cabotero, mercator, piscator; -- nave de guerre, cruzero, curass-iero, curass-ato, dreadnought (drednout), submarin, canoniera, monitor, clipper, aviso, watch-nave, torpedo-bote, contra-torpedero, positor de minas, distroyer; -- dragg, dragga-minas, piscator de miinas, rupte-glacie, chalande, pram, glacie-ruptor.

Partes del nave: Tonnage, casco, hold (= parte intern inferiori), kil, fals-kil, costes, traves, proa (parte anteriori), bord, babord, styrbord, stern (= parte posteriori), deck, ponte de commanda, inter-pont, cabine, luca (apertura por descender); luminator, scaliere, cabine, ruf (deck-cabine), camise del chimené, chimené, ventilator; -- mast, mastage, bom, yard, gaff, furc, nocc, topp, cap; -- topp-mast, bramyard, super-bram-segle, focc, besan, grand-segle jib, topp-segle, scot, halse, vantes, stag, dors-stag, taclage, tacle, blocc; cordage, amarre, line, corde, cable, caten, stoppero, anelle con contrafortie; -- vinch, spill, bot-dávit, stropp, tamp, spaca; -- luv, levard, compass, bussol, pelingator, rumb, styr, styr-machine; -- caldron, foy-iere.

Equipamentes: ancre (mort ancre, ancre drivant), boye, sonde, plumb, reme, paddle, pagaye, flagg, flammette, virette, ducdalb, pilare; nod, pumpa, logg, logg-line, mecanic-logg, cintura de salvation.

Mare: Ocean, lago, fluvie, in-bocc-atura, aqua, unde, nivell, nivell del mar, marea, alt, bass marea, flut e reflut, mare-ada, mar-scum, undi-ruptie, bass-fund, sand-banca, riff, spruzz-scum, clapotagie, mudd, acalmie, brise, vent, storm, squall, burrasc, tempeste. -- alga, sargasso, plancton, zoostere, fuc.

Portu: molo, de-barc-ator-ia, rade, caye, ancr-age, doane, cran, helling, slip, dock, scluse.

Homes de mar: equipage, eleve de nave, marm-ero, matros, mastro, secund mastro, aspirant de marine, styrmann, timon-ero, navigator, pilot, patron, capitan, commandant, sub-commandant, watch-officero, admiral. -- Pirat, corsaro, -- piscator; stivator, cargator, post-mastro, dispachero.

Nautica: regatta, navigation, cabot-age, commercie maritim, armament, manovre, torn, virage; -- prise, spolie, rapt-allia, capt-age, abordage, croc de abordage, pirateríe, naufrage, havarie, -- log, transport-polis, conosse-ment, fret-lettre, bodmerie, dispache.

Adjectives: mar-in, maritim, naviga-bil, ocean-ic, trans-ocean-ic, trans-mar-in, ultra-marin, fluid, naufrage-ant, malad ye mar, nause-at, ciar, in-clar, vir-aci, luv-aci.

Verbes: Li undes posse: fluer, evaporar se, marear, scumar, bollir, fluctuar, und-ear, ricochetar, gurgulear, torder e curvar se, precipitar se, chocar, clapotar.

Li naves posse: seglar, navigar, crucear, luvear, girar, bordear, capear, virar, naufragear, tuchar li fund, venir sur bassfund, sur grund, aluvar, levardar, bugserar, draggar.

Li marineros posse: pilotar, fretar, armar, abordar, equipar, navigar, seglar, stivar (al caye), cargar, charjar, mannar, tornar, verter. hissar e abassar li segles, reffar, tachar, sondar, pelingar, splissar, trans-bord-ar, trans-bord-ear, piscar, salar, naufragear, a-fund-ar, descender, sub-ear, a-grap-ar, a-croc-ar, flanar, vagar, halar, amarr-ar, securar, -- filar -, aleviar -, lassar ear -, mollar un corde.

IALA va studiar li derivation

I. Conferentie in Copenhag

In fine de august 1936, IALA (International Auxiliary Language Association) arangeat in Copenhag un Conferentie por interessar linguistes, queles in sam témpor havet un congress, al problema del Lingue International. IALA hat confidet li preparation del materiale interlinguistic, servient quam information e base, al esperantist prof. Collinson, un de su functionarios. Nor letores va memorar le ex su polemica contra Occidental, «Some weak points of Occidental summarized», e li response de sr. de Wahl in Cosmoglotta 1935, p. 17.

Six sistemas lucta in li semifinale por li monopole del Lingue International: l. Esperanto I (Zamenhof); 2. Esperanto Il (Saussure), 3. Ido; 4. Novial; 5. Occidental; 6. Latino sine Flexione.

Por chascun del lingues esset fat textus comparativ, tabelles comparativ del conjugationes, del numerales e questiones pri témpor e etá, del radicas de orígine germanic e slav.

It esset un ampli labor fat per un acuratesse, conscientie, amore al cose, e in mult casus con minuciosi detalies, por quel on debi a prof. Collinson sincer mersí.

In omnicos, quo su labor positivmen contene, prof. Collinson ha observat un neutralitá perfect. Benque Esperantist, il ha resistet al tentation preparar li materiale talmen, que it posi li propri sistema in luce special.

Tamen on vell posser questionar, esque IALA in li interesse de su prestigie de neutralitá, ne vell har actet plu bon, ne just exposir un representante de un sistema a tal tentationes e eventual reprochas de altri sistemas. Probabilmen it departet del consideration que ti linguistes, queles ancor ne ha fixat se sur un decidet opinion pri li question del L.I, generalmen es laicos pri ti tema.

Noi repeti que noi altissimmen admira li cuida pri detalies, specialmen in li numerales queles sol plena un tot caderne. In li sinoptica pri radicas de orígine germanico slav on vell in quelc casus posser discusser li legitimitá del atribution, li gradu del similitá. Ma to ne importa.

Ma nor vise-punctu es absolutmen different, si noi considera li labor de prof. Collinson secun su completitá, si noi considera lu negativ: i. e. to quo prof. Collinson ne ha tractat:

In li ampli materiale, quel tracta li numerales, li conjugation, li questiones pri témpor e etá con un abundantie de detallies, noi ne trovat null capitul, null parol, ni un mention pri li DERIVATION. It es quam si ti problema ne existe. To es astonant pro que li problema del derivation es un question cardinal, in li decision pri li valore del singul sistemas de lingue international.

Ma noi savet to antey. Advere Tallinn dista ye tri dies postal de Copenhag. Li materiale de prof. Collinson esset distribuet li 26. august, midí. Tamen sr. de Wahl posset predir me ja li 8. august in un lettre in quel il petit me representar le in li conferentie in Copenhag, que li capitul «derivation» va mancar in li materiale de IALA. Yo es convictet. que prof. Collinson e sr. de Wahl va posser jurar, que ne li un de les ha comunicat ti conossentie al altri!

Ante li conferentie yo petit li pretti secretaria pri li materiale; yo time, mi ínpatientie ha genat la. Ella respondet, que it va esser distribuet plu tard.

In li discussion yo presentat me quam representant de sr. de Wahl e Occidentalist (in fact yo esset ni functionario de IALA ni partiprendente al congress de linguistes) e parlat -- in Occidental -- pri li necessitá del derivation, e que sin it omni studies vell esser íncomplet.

Prof. Debrunner, li presidente, esset tam amabil, ne interrupter mi litt discurs. Ma poy il interdit usar un lingue international in li conferentie quam ínadmissibil propaganda! Per to noi perdit li ocasion audir prof. Collinson parlar Esperanto. Noi regreta to. Noi es convictet, que li present linguistes vell har audit con interesse, qualmen Esperanto sona in practica.

Midí, li materiale esset distribuet. Nor «clairvoyant» in Tallinn havet rason: li derivation mancat!!!

Pos un discurs pri questiones del vocabularium, li discussion devet continuar. Li presidente, prof. Debrunner, questionat qui desirat li parol. Pos que nequi ne hat anunciat se, yo in fine levat li manu. In ti moment prof. Debrunner dit, que desde nu solmen linguistes (i.e. membres del linguist-congress) mey parlar! Per to it esset me ínpossibil parlar pri li derivation, nam in fact, yo esset li unic present non-membre del linguist-congress.

Nor eminent coidealist prof. v. Sydow mentionat que li derivation manca in li materiale. Prof. Debrunner replicat: que ti question es tro complicat (!) que it ducte tro for (!) que ne esset témpor tractar it, que it es un tema desfacil, quel postula long studies special. Noi consenti a to: sr. de Wahl ha laborat durant 30 annus por dar it li solution, quel hodie por nos sembla tam simplic e self-evident.

Questionat de prof. Collinson, esque on recomanda a IALA far studies pri li derivation, li assemblé respondet afirmativmen.

Por li casu, que IALA vell denove confider al Esperantist prof. Collinson preparar li studies pri li derivation, yo vell posser dar le alcun suggestiones pri qualmen executer ti labor practicalmen. Li interdiction parlar impedit me in li conferentie. Pro to yo exposi solmen hodie ci li opinion occidentalistic:

Noi ne demanda ni expectat, que IALA refá in un o du annus li labor, por quel sr. de Wahl besonat triant. Noi solmen desira, que li resultate de su labor, incorporat in Occidental, mey esser comparat con li sistemas derivativ del altri mundlingues in sam maniere quam prof. Collinson ha comparat li numerales, conjugationes e radicas.

In fact, li derivation es un problema cardinal, LI PROBLEMA CARDINAL: Nam un radica posse producter til 10 e 20 derivates, e UN sufix destina MILLES de paroles. Li sistema de derivation es decisiv por li aspect del paroles e del lingue.

Ilmari Federn, secretario del Occidental-Academie.

Un novitá in li vive interlinguistic

Apertente li esperantic revúe Suda Kruco editet in Australia (nr de august 1936) noi havet li surprise vider reproductet in Occidental du articules extraet de Cosmoglotta con li sequent indication: «La bele presata, arte ilustrata «Cosmoglotta» estas havebla unujare kontraŭ, etc.»

To sembla poc, ma in realitá to es un revolution: desde circa 15 annus. Cosmoglotta es inviat a omni conosset esperantic revúes; sempre it cita e discusse li opiniones esperantic. Nu! nequande til hodie un sol redactor esperantic citat solmen 5 lineas in Occidental; nequande on fat nos li honor mentionar li labores de E. de Wahl (except un vez li revúe Heroldo de Esperanto). Un silentie obstinat, total, quam si noi vell habitar li lune. E tamen nor confratres save bon que Edgar de Wahl es, pos Zamenhof e Grabowsky, li triesim autor de un brochura in Esperanto, do hodie li max ancian autor esperantic. Ili save que li sol modification fat de Zamenhof a su Esperanto pos li publication de ti lingue in 1887 es debit a de Wahl, quel signalat strax un important erra: li unesim edition de Doktoro Esperanto dat li corelatives de témpor kian, tian, cian, ian, nenian, queles posset esser confuset con li accusativ de kia, tia, cia, ia, nenia. Pos li observation de su colaborator de Wahl, Dr Zamenhof corectet ti defecte de su tabelle, in li duesim edition, a kiam, tiam, ciam, etc.

Anc li grand «Histoire de la langue universelle» de Leau e Couturat, aparit in 1901 e reeditet in 1907, signala mult vezes li crescent influentie de Wahl e su labores íncessant. Null interlinguist seriós posse do ignorar li importantie del autor de Occidental. On percepte do que li silentie Esperantic es intentionat, presc organisat: Occidental es un concurrente dangerós, plu dangerós hodie quam Ido. Probabilmen li «Suda Kruco» ha ja recivet de omni lateres bell sermones indignat pri su ínpardonabil «naivitá»!!

It es ver que li «Suda Kruco» ne sembla esser tranquil pro su audaciós innovation e strax excusa se talmen: «Cosmoglotta kiu uzas propran apartan vortaron, farighas, malgrau tio, tre interesa.»

Quant deliciós explication! Li «malgraŭ tio» es un poema! Un propri apart vocabularium! No, car confratre. Li vocabules de Occidental ne es propri, ni apart, ili es li ver vocabules international, precismen tis quel Esperanto desdignat e remplazzat per su propri fabricationes. E pro que vu lee Cosmoglotta, noi ne besona citar vos exemples. Ples questionar quelcunc profan por saver quel es li ver parol international: Aŭstralujo o Australia, bedaŭro o regret, etc., etc.

«Malgraŭ tio» noi expresse al «Suda Kruco» nor max calid mersías por su corage e su generositá quel nequande va esser obliviat in nor ranges. R. Bg.

NOV PRECIE de abonnament a Cosmoglotta.

Fr. 3.50 sviss; Fr. 17.50 francés; RM 2.10; Kc. 22.—; 0,80 dollar 3 s 4 d.; Fr. 22.— belg; fl. 1,5; dan. kor. 3.60; sved kor. 3.20; Lira 14.—; öS 4.30; 12 respons-cupones.

Cronica

Decisiones oficial del Occidental-Union

Per circulare del 12 oct. 1936, li Central-Oficie informa li membres del Occidental-Union pri li resultates del ultim votation concernent tri diferent objectes:

  1. Es nominat quam membre del Senate secun majorité: Sra Akerman de London, Sr. Eschenasy de Craiova (Rumania), Sr. Pigal de Wien, Sr. Ramstedt de Helsinki.

  2. Es nominat quam duesim vice-presidente del Senat per unanimitá del voces: Sr. Dr Sjöstedt, de Oestersund (Svedia).

  3. Es adoptet quam provisori insignie de Occidental, til 1942 li tilde in li circul, secun li dessin publicat in Informationes no 1 de 1936.

Academie de Occidental

Esset nominat definitivmen quam secretario: Sr. Ilmari Federn. de Kopenhag. -- In present, li Academie mult labora par fixar detallies del lingue, e formes til nu in experimentation. Li votation eveni per li metode Pedersen quel ha just esset adoptet. Noi va raportar li proxim vez pri li decisiones fat. Du nov membres va esser nominat.

Ortografie de Occidental

On ha forsan remarcat que desde un annu li ortografie usat in Cosmoglotta ha un poc variat. To esset intentional. Occidental ne es basat sur principies a priori e ne vole imposar e decretar deplesent formes. Ma por conosser li ver gust del publicas li regules max facil por li aprendentes, it es necessi dar pluri formes. Concernent li duplic consonantes, specialmen, noi presentat successivmen li ortografie historic poy simplificat.

Hodie, pos suficent experientie, it es possibil far se un opinion. Noi es obligat constatar que malgré li exemple dat de Cosmoglotta. e contrarimen a to, quo pretende li Esperanto-Idistes, li natural tendentie es vers li ortografie del grand lingues de civilisation. On scri plu instinctivmen occasion quam ocasion, different quam diferent, etc. Evidentmen nor experimentation causat un cert confusion in nor ranges durant quelc témpor, ma almen it ha permisset constatar que li duplic consonantes in mult casus es plu un avantage por li aprension e li usation del lingue quam un gena.

E nu li ultim parol apartene al Academie quel va bentost decider. Strax pos votation, Cosmoglotta va naturalmen conformar se al decisiones oficial.

A.P.I.S.

A.P.I.S. Li ASSOCIATION POR INTERNATIONAL SERVICE de quel li scope es analog al U.E.A. del Esperantistes es nu organisat. Just esset publicat su statutes in 14 paragrafes, con un Code de abreviationes secun li decimal classification international. On posse demandar it a Chapelle con un carte de adhesion, queles es inviat gratuitmen a omni interessate.

A.P.I.S. anc organisat special sectiones:

  1. Occidental-presse (abreviat: OP) Servicie de textus por li propaganda de Occidental.

  2. Servicie de corection de traductiones (abreviat: SCT).

  3. Servicie de ilustrat lettres circulant inter instructores e professores (abreviat: ILCI).

Austria

In octobre 1936 aparit li No 4 del Mitteilungen des Hoerbiger- Instituts, li conosset Institute astronomic e tecnic de Wien. Ti revúe, quel es sempre altmen interessant por omni scientistes, publica li ultim calculationes e constatationes astronomic: Movement del cosmic córpores in resistant medie. -- Parabolic velocitá. -- Coeficient del orbital contraction. -- Contraction del planetari órbites.

Omni articules es resumat in Occidental. Ti revúe es do li unesim e successosi prova de introduction de Occidental in li scientic circules. -- On posse obtener it che Hoerbiger-Institut, Braunhubergasse, 23, Wien XI. Austria.

Durant septembre, octobre e novembre 1936 eveni in Wien reuniones public por conversationes pri e in Occidental, sub li duction de Sres Janotta e Deminger, membres del Occidental-Academie. -- Curs de Occidental es poy organisat.

Italia

Desde 1925 existet in Italia un «Italian Uniono por l'interlinguo Ido» de quel li fundator esset Sr. Lusana (hodie mort), li vice-presidente Dr Guidi, li secretario Sr. Dal Martello. Hodie, pos har studiat completmen li problema actual del lingue international, Sr. Dal Martelo, auxiliat de Sr. Guidi, decidet adherer a Occidental e fundar un Societé italian por li propaganda de Occidental. Anunciante al Idistes su conversion, Sr. Dr Dal Martello declara inter altri:


...Yo ha studiat seriosmen li Occidental sistema de derivation linguistic de Wahl e yo trova it vermen superior de linguistic vise-punctu, pri naturalitá e fluentie (particularmen in poesie!) e yo constata que su propaganda in Italia es justmen plu simpaticmen acceptet... Li derivation-sistema de Occidental es mem plu logic quam ti de Ido, ma principalmen Occidental posse haver vast difusion e aplication, sive inter erudites, sive inter non-erudites, durant que Ido (to es melancolic experientie de omni sincer idiste) quam Esperanto, ne have egal simpatie e success inter li plupart del erudites.


Dr Dal Martelo comensat su propaganda de Occidental per edition de un «Corso in 5 lezioni per corrispendenza». On posse obtener it che Sr. Ing. Emilio Dal Martello, Grisignano di Zocco, Vicenza, (Italia).

Russia

Por nor coidealistes de Russia noi fa memorar que it existe ja un clave russ de Occidental, con un curt vocabularium, clave quel ne es indicat in nor catalog, ma quel on posse obtener che li administration de Cosmoglotta.

Svissia

Un nov revúe ilustrat «Der helvetische Kulturkreis» publica in german e in Occidental mult alt interessant studies pri economie e etica. Per it es Occidental introductet in un nov e actual dominia. Li numeró 2, quel just apari, contene un demonstration del regules de Occidental, scrit de Sr. Walter Graber, cand. Phil. On posse abonnar li revúe che: Institut für Individual- und Umveltforschung, Casella postale, 55, Chiasso, Svissia. Precie de abonnament: Sviss 6 fr. per annu.

In octobre, nor coidealist Sr Moeckli de Zurich comensat li propaganda in li radio-circules per inviation al amatores sur curt-undes de circulares in francés, german e Occidental. Pos har explicat li superioritá de Occidental, Sr Moeckli invita li possessores de emission-aparates provar Occidental e da exemples de textus con li pronunciation e accentuation. Ti materiale posse esser obtenet che A. Moeckli, Gulhirtstr. 11. Zurich 10.

Tchecoslovakia

Li labor e li organisation del Societé Occidental de ti land posse esser dat quam modelle al altri coidealistes. Li ultim Bulletin de nor amicos tchecoslovac aporta nos un quantitá de informationes tro long a citar. Li jurnales Pritomnost, Nezavisla politica, Kraj continua publicar articules o curses por Occidental. -- Specialmen li revúe Kraj desirat publicar textu comparativ de Esperanto-Occidental, ma devet renunciar pro que circumflexat lítteres por li version Esperanto esset íntrovabil! Tamen li lingue tchec es li max rich in lítteres accentuat de omni manieres!

Li Vocabularium tchec-Occidental ha just aparit. It es un elegant brochura de 80 págines, contenent 4500 vocabules, e composit de Sres Kajš, Svec e Podobsky. Precie Kc 8.— On posse comendar it che: Aug. Seidl, Librería Occidental, Praha VII Korunovacni, c. 20.

Esperanto als Welthilfssprache. -- Li Institute Occidental just ha editet in gerrnan sub li Nr. 125 D., in 7 págines, formate 210 x 297 mm, per duplicator, li studie de sr. de Wahl ja aparit in anglés (Nr. 125 E.) con li titul «Arguments against Esperanto» (Argumentes contra Esperanto). Li german traduction ha esset fat per sr. Ilmari Federn, li activ secretario del Occidental-Academie.

Ti important document va esser max util por li Occidental-propagendistes.

Precie: Doc. 125 D., 125 E., singul S. Fr. 0,20 li exemplare.