Cosmoglotta B 40 (nov 1942)

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

Redaction e Administration

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), Svissia

Serie B, poligrafat. (Tel. 9 56 56): Novembre 1942 -- Nró 40 (11)

Pos li guerre!

Simil circumstanties genite simil situationes! Tis, queles ha travivet li guerre de 1914-1918, ha ja constatat que li situation de ti lontan témpor simila presc exactmen ti de hodie. Quam in li present guerre, omni idealistic movementes, e precipue li interlinguistica, esset presc completmen haltat. Li tot vive international, exchanges de idées, quam de merces, semblat mort por sempre. Ne solmen li public interesse por li lingue international esset presc null, ma li existent movementes, queles in ti epoca restrictet se a Esperanto e Ido, regresset fortmen. On posset creder que li munde inmerget se sempre plu in li desesperantie.

Ma, strax pos li fine del guerre, ja in 1919, malgré li general aprobation de omni landes, on videt partú un extraordinari interesse por omni problemas del vive inter nationes. To semblat quasi un revancha del amore sur li tro long domination del odie. Evenit ínnumerabil congresses international, quam si li popules esset pussat del beson de fraternisation. E pro to li du lingues Esperanto e Ido, queles monopolisat presc tot sol li atention del publica, developat se paralelmen durant pluri annus con success, malgré li repugnantie del publica por lor aspecte artificial. Occidental, creat in 1922, ha esset vermen propagat sur un larg base solmen pos 1926, ma ha esset bentost genat del economic crise, del menacies de guerre e poy del guerre self.

Ma, omnicos fini un vez, anc un guerre. On posse previder que strax pos li recomensa del international relationes, li problema de un international lingue va denov preoccupar li mentes e que li ocasion propagar un sistema va nequande esser plu favorabil.

Adver li situation interlinguistic ne va esser li sam quam ante 25 annus: Ti-ci vez es presentat al publica un ver lingue international tot pret, in sam témpor natural e regulari, e ne caricatura con aspecte artificial, un lingue havent ja dictionariums e libres de aprension in li cardinal lingues e precipue un stab de expert propagatores.

It es ver que probabilmen pluri de nor amicos va har desaparit in li storm, ma omni campes va retrovar nos omnes in li sam statu de forties quam ante li guerre, e ti statu esset tre favorabil por nos: in facte, Occidental, per li númer de su adherentes, esset li duesim (pos Esperanto), e per su qualitá it es sempre ínsuperabil.

Ma un cos, mem perfect, posse servir a necos si it ne es conosset e usat. Li future del lingue international va depender ne nor zel e de nor habilitá propagar it. Desde nu, noi deve preparar omnicos por recomensar li propaganda strax pos li fine de guerre. Durant que li lucta continua ancor inter li homes noi deve in silentie preparar omnicos, quo es necessi por marchar ad-avan: dictionariums e grammaticas, textus literari, manu-libres in omni lingues. Si noi ne posse editer les hodie pro alt custas del printation e li raritá del paper, almen ili deve esser pret in manuscrites.

It es un ver chance que nor centrale posset editer li «Vollständiger Lehrgang» por Germanes, in quel sr. Matejka revelat se quam un extraordinari pedagogo. Manca nos ancor li «Complet vocabularium» e li «Gramatica» de Occidental. Noi save que ambi ovres es nu in perfinition mersí al colaboration de pluri amicos del german Svissia. Pro que li elaboration de tal ovres es tre long e tre desfacil on posse dir que li printation va esser solmen un lude. Lexicologic ovres postula tre profund conossenties linguistic e ne posse esser interprendet de quicunc. Ma omnes posse ja auxiliar nor movement e preparar li victorie, aprendente completmen li lingue e exerciente li parlada. Por successar, un propagator deve scrir e parlar Occidental con grand fluentie e certitá e ti fluentie ne es aquisitet in un semane.

Noi anc besona abundant textus, literari, scientic o amusant por alimentar nor futur libres o revúes. Chascun posse auxiliar, traductente a Occidental li max interessant articules o racontas queles on trova in li national lingues. E in sam témpor, on va aquisiter li perfect possession de nor lingue international, li fluentie in scrition e in parlada, quel ne eveni sin perseverantie.

Do, car amicos, al labor! Ric Berger

On scri nos...

[quote, "Dr. F. Mascanzoni (Bari)"]


Yo ne posse finir ti lettre sin expresser vos mi sincer admiration pro vor ínfatigabil e ínexhaustibil activitá. Li Occidental-movement es li unic movement interlinguistic quel ne ha haltat malgré li desfavorabil situation actual. To demonstra que omni occidentalistes have fortie, corage, perseverantie e ciec fide in li secur victorie. Do, sempre ad-avan con nov corage!


Citate

[quote, "E. Clerc"]


Li letura es creativ; li libre es un fortie quel avigila, stimula e fa vibrar e acter omnicos, quo dormi celat in li «yo» del letor.


Quo es li «radioestesie»?

«Li radioestesie es li totalité del docentie e del metodes per queles on prova explicar li procede del aqua-serchatores originalmen nominat «fontistes» o «rabdomancianes» e extender ti procede a altri dominias» (Georges Barbarin).

Secun ingeniere Turenne, li radioestesie es li scientie del desintegration.

Li orígine del radioestesie es tam old quam li munde. Esque Moses ne fat «spruzzar» aqua per su vergette?

It esset conosset del Chineses. Li imperator Yu quel vivet circa 2200 annus ante Cristo esset celebri pro su scientie del undes e in ti land con antic civilisation on usat currentmen li undes atmosferic in li interesse del agricultura, por har captet les per special e max simplic medies.

Li ingeniero Turenne ha demonstrat que li conche usat del indianos de Mexico es basat sur un lege conosset de ili desde 5 000 annus. Li fores de ti conche coresponde -- quam li lineale graduat inventet de il -- al 92 elementes de Mendeleef. Si on obtura un fore del conche nul analise plu ne es possibil.

Li lineale de Turenne es usat por li analise del córpores e por li mesura del longores de sanitá.

Hodie li adhesion al radioestesie de scientistes del rang de Eduard Branly, Gustave Le Bon, Charles Richet, professor Darnosval, Georges Claude, Georges Lakhovsky, Dr. Foveau de Courmelles (president del section medico-farmaceutic de radioestesie desde 1935) fa suposir que ti radioestesie va ocupar deman un situation de prim importantie.

Li radioestesie consiste in li caption del radiationes. Noi posse distinter tis del sole, tis del aqua bollient, tis de un bloc de glacie, tis del parfúm, tis del bruida, etc. Ma it existe tales queles nor sensus ne posse capter. Támen omnicos emisse radiationes desintegrante se: li aqua, li metalles, li microbies, li terra e li astres. Anc li homes e ili recive tales. Cert de ti radiationes es beneficiosi, altris ne.

Li radioestesie es comparabil al radio. Por audir un emission on regula su aparate. On sincronisa li reception con li unde-longore del emission e li voce deveni audibil.

Per li radioestesie, quel es basat sur li principie del lege del similes, li operation efectua se in li sam maniere.

Quande on sercha un metall, on prende in manu un testimone metallic identic al metall serchat. Li central sistema nerval con li nerve simpatic es li receptor, li vergette o li pendul lude li rol de alt-parlator.

Li radioestesie ha fat desde quelc annus un passu gigantesc quam omni scienties, ma it have alquicos misteriosi quel acompania it desde su orígines.

Li hom ne evolue con su secul, il refusa vider e audir. Il contenta se per to quo esset yer, e ne vole ocupar se pri to quo va esser deman.

Ma plu bentost quam on pensa li témpor va imposir li radioestesie al homes e far de it un evidentie. Pos har revelat li leyes del natura (e to es secun me, su max grand rol) it va aperter vast horizontes al serchatores, al scientistes e al medicos.

E li cortin va levar se sur nov témpores!

L. e P. Jauzin

Voltaire scrit a un genant quel persequet le per ínutil lettres:

-- Senior, yo ha morit, talmen yo ne va plu posser responder al lettres quel vu invia me.

Nocivitá del hipernutrition per vitamines?

Li articul con li sam titul in nr. 37 de Cosmoglotta B de august, p. 88 contene quelc valorosi reflectiones anc ínexactitás queles mult letores certmen ja va har remarcat. Si un fémina manjat omnidie un kilo de carottes durant pluri mensus yelb-coloration de su derma explica se tot naturalmen ex li specific color-materie del carottes. It es ja un poc plu quam superficial, dir que li vitamines esset cause del yelb-coloration, del grav afectiones del hépate e del renes e de intoxicationes! It es do forsan interessant por nor letores, audir un poc plu pri ti problema.

Ante 11 annus li nutrition-fisiologo prof. von Noorden avertit in un discurs in Wien pri li «inundation per vitamines», pro que cert sortes de vitamines vell posser accelerar li crescentie de carcinomas. Interim ti assertion ha monstrat se quam absolut fals. Necun sol casu de un tal damage per vitamines posset esser constatat in li tot munde civilisat durant omni 11 annus. Anc li suspectes contra li tomates, eant in li sam direction del carcinomas, es finalmen liquidat per li factes contrari. Quo on vell posser adjunter a ti constatation es, que it concerne li vitamines del natural nutrimentes, ma que noi ne ancor possede un suficent grand experientie concernent li vitamines sintetic.

De un «inundation per vitamines» in li sens fisiologic on vermen ne posse parlar, ma forsan de un «inundation per populari literatura pri vitamines», per queles multes es seductet compensar su -- multvez certmen solmen imaginat -- deficite in vitamines, ma per compras in li apotecas e droguerías. Nam tal vitamin-preparates on posse comprar hodie sin alquel impediment. Ti-ci líber vendition de tipic medicamentes, nam altrimen on ne posse designar ti sintetic vitamin-preparates, ne sembla esser recomendabil. Si anc til nu on ne constatat damageationes, it acte se in li maxim mult casus pri expenses ínnecessi, queles vell plu bon esser fat por natural nutritiones vitaminosi, quam por exemple por salad verd, pomes, caul, sauerkraut, tomates, pan nigri, etc., por nominar solmen quelc nutritives specialmen vitaminosi recivibil anc hodie in li témpores del guerre. Li líber usation de vitamin-preparates cela anc li grand dangere, que li conservation del natural vitamines ye li preparation del legumes es negliget, pro que on ya posse manjar un pillul! Ma que li nutrition per pillules nequande da li sam resultate quam li natural nutrition es clar por omni natural homes.

On deve anc ne obliviar un altri circumstantie, quel pruva que li usa de vitamin-preparates sin selection special in mult casus ne es un apt medie. Nam damages pro manca de vitamines posse monstrar se anc malgré suficent contenete de vitamines in li nutrition. Ja in 1937 li medico Julius Weber de Frankfurt monstrat, que in mult casus un altri disturbation posse impedir li córpor absorpter li vitamines manjat in suficent quantitá. It es do un tre íncert afere, receptuar por se self un vitamin-preparate sintetic e negliger forsan li ver cause del maladie. Solmen li medico posse e devet serchar omni circumstanties e pos to constatar, que un tal prescription es recomendabil. Ma to presupposi, que li concernent medico ha comprendet li importantie del factor nutrition por li homan sanitá.

Ex li maxim valorosi aquisition del modern investigationes pri li nutrition homan, li doctrin del vitamines, on ne deve far un idol. Ma per restriction al natural contenete in vitamines del fructes e legumes e li adjuntion de sintetic vitamines solmen in li casus u un tal es pruvat quam necessi, on nequande va posser parlar de un «inundation per vitamines» o de un «nocivitá del hipernutrition per vitamines».

Dr. H. secun Dr. P. in «Die Tat».

Prodigiosi fecunditá de quelc scritores

Fecund autores ha existet in omni landes civilisat.

In Francia, li max fecund autor, quel scrit por teatre, es Alexandre Hardy. Il composit 600 pezzes e il es tamen minu conosset quam Arvers, quel es celebri solmen per un sonette de 14 verses.

To es tamen poc in comparation del 1800 pezzes rimat de Lope de Vega quel, ad-ultra, composit 21 tomes in-4 de divers poemas.

In li biblioteca de Oxford, on conserva 122 tomes in-folio scrit del manu de Dodsworth, antiquario del XVIII-esim secul.

Li German Moser, compilator del XVIII-esim secul, ha lassat 700 libres de queles 71 in-folio.

Un altri German, Krunitz, morit in 1796, composit tot sol un encyclopedie formant 72 spess tomes in-8.

Li autor de Manon Lescaut, abate Prevost, ha scrit plu quam 170 tomes. Li jurnalist Freron es li autor de 250 libres. Li catalog del ovres del botanist Gail forma 500 págines in-4. Li manuscrit de un altri botanist, Adanson, pri scienties besonat 120 tomes e 75 000 figuras.

Dingé, francés scritor, morit in 1832, ha lassat autograf manuscrites ponderant 400 kilogrammes.

Linné, li grand naturalist del XVIII-ésim secul, conosset solmen 1000 rasses de animales. Hodie, li scientie conosse 4 000 000 de ili!

Tra li presse

In li revúe sved «Moderna Språk» (Modern lingues), jurnal del gimnasial professores de lingues, li redactor Dr Herman Söderbergh recense li autobiografie de Prof. Otto Jespersen: «En sprogmands levned» (li vive de un linguist). Mentionante li labores de Jespersen por li interlinguistica, Dr. Söderbergh continua: «Jespersen, qui nequande hat regardat ido quam tre idealic, poc a poc desaproximat se del idistes, e in 1928 il surprisat li munde per un nov lingue, novial, elaborat de il self. Ti lingue signífica un complet schisma con li esperantistic ínnaturalitá, in part conservat in ido, e on posse dir que novial just con occidental, elaborat de E. de Wahl, ha avansat ti question un grand passu al solution. Li merite de Jespersen, e ne li minim important, in ti dominion, es que il ha ganiat al interlinguistica il respecte anc del linguistes».

Li nómines de nor lingue e su mastro es li sol cursivat in li concernet paragrafes del articul. Li paroles es specialmen valoresi pro que Dr. Söderbergh es conosset quam un del max ilustri linguistes sved. E.B.

DICTIONNAIRE FRANÇAIS-OCCIDENTAL de Ric BERGER

Noi informa li interessates que ti dictionarium es completmen exhaustet.

Li revision e reedition ja es previdet in nor plan de labores preparat in august 1941.

Ti revision va posser comensar strax pos que li complet liste del paroles de Occidental va esser terminat.

Noi va con plesura accepter li colaboration de coidealistes por accelerar ti labor.

Scoed

Con li present nr. 40 de Cosmoglotta B, noi adjunte li STATUTES del SCOED tal queles ili ha esset adoptet in li constitutiv assemblé del 6 august 1939.

Concurs de traduction

Hispan.

Independientemente de las fronteras de los estados, el aeroplano, bramando, vuela a través del aire y lleva hombres y mercancías más allá de los continentes y maros; la palabra escrita y hablada se precipita con la rapidez del rayo alrededor de la Tierra; y, á pesar de esto, los pueblos se hallan aislados unos de otros, por el idioma, casi como el primer día de la confusión de lenguas. Las barreras de las mil lenguas están aun muy altas. Vencer estas murallas, libertar el pensamiente de las cadenas de la pluralidad de idiomas, sería ejecutar una obra de cultura que formaría una época como la de Gutenberg. Hermosa utopía! Hermosa realidad! La fórmula mágica por la que los pueblos cultos del porvenir anularán las distancias entre sus modos de pensar ha sido hallada y miles de hombres á quienes las lenguas nacionales han separado, conságranse con ardiente entusiasmo á cambio de ideas y á amistosas relaciones exclusivamente por medio de esta fórmula: La lengua mundial!

Ti textu traductet Occidental es a inviar ante li 15 decembre 1942 al Institute Occidental, CHAPELLE (Vaud).

Resultate: (Nr. 38, septembre 1942):

De francés a Occidental:

Sr. W. GILBERT (Muret)

Textu de septembre: DING, DIN, DON

Li inventores es íncorectibil! Un nov mode ataca li sapates con lignin soleas por féminas. It es li mode del musical sapates por obscuration! Actualmen, parisan botteros prova sonorisar li spess lignin soleas, queles es preliminarimen excavat quam un xilofon. Bentost vu va posser, in li nocte, signalar vor presentie per variat ariettes secun quam vu va marchar o currer! Pri li Americanes, ili prefere li clochettes pendet sub li malleol.

On va har audit e videt omnicos!

Al autores de libres de studie

Noi just aprendet que nor coidealist C. Varela hat ja fat li demí de un «Complet gramatica de Occidental» e il questiona ca il deve continuar su labore. Regretabilmen, li «Complet gramatica» ja es pret, perlaborat de Dr. F. Haas in Winterthur. Si it ne ja ha esset editet, to es pro que existe ancor detalies pri queles discussiones ne es terminat.

Do noi peti li autores de manuales o libres pri o in Occidental benevoler sempre informar se che li Institute Occidental ca ja alquicos es fat o ca ne existe alcun projecte in execution. Li labores de preparation de medies de aprension por Occidental es enormissim e it es absolutmen necessi que li sam labor ne mey esser comensat de pluri láter in sam témpor. Noi deve laborar max rationalmen por preparar in li max curt témpor li manuales queles noi besona.

Ad plu, li Institute Occidental have quam cardinal deve organisar ti rational labores. Noi do peti omni autores informar nor centrale pri su projectes max detaliatmen.

Noi mersia les anticipatmen!

Corespondentie

Li secuent coidealistes sercha corespondentes:

H. Keck, Falknerstr. 5, BASEL (Svissia)

Dr. Francesco Mascanzoni, Via Calefati 27, BARI (Italia)

Li felicie consiste principalmen per acomodar se pri su destina e voler esser quo on es. Erasme

Subventiones-contributiones recivet (31.10.42)

Sr. Hamburger, Fr. 5.—; C.E. Sjöstedt, Fr. 3.—; A. Palmqvist, Fr. 3.—; Ed. Mayor, Fr. 1.50; A. Brand, Fr. 17.80; A. Debrunner, fr. 2.—; A. Lundgren, Fr. 2.—; B. Hammar, Fr. 3.—; L. Dahlerus, Fr. 15.—; E. Wettstein, Fr. 6.—; R. Berger, Fr. 6.—; T. Herlitz, Fr. 2.50.

SCOED: F. Tjernström, 1 parte.

Cordialissim mersí ad omnes!

Rectification

Regretabilmen un omission esset fat in li articul de sr. Matejka («Natural» e «artificial» in li lingue international) del ultim nr. de Cosmoglotta, pág. 112, linea 4. Ti frase deve esser: «In un old lexico... pro un erra tipografic esset printat un linea plu bass, apu li parol «minta». Ta it esset decovrit circa li annu 1770 de patre Faludi.»footnote:[Ti original erra ha esset corectet in ti edition. Editor digital.]

Noi peti li autor excusar nos!

Recuperation!

Li Institute Occidental recupera li dextri parte del sviss bulletines de payament e li levul del svedés, anexet in chascun numeró de Cosmoglotta, per li intermediation del oficies del postchec-contos.

Ples ne obliviar ti max util auxilie por nor movement! Premersí anticipat a nor auxiliatores!

Li unesim folieton

«Robinson Crusoe» esset li unesim roman publicat in form de folieton. On trave it in un anglés jurnal, li «London Post» quel publicat it del 7.10.1719 til li 17.10.1720. Li editor (ja in ti epoca!) efortiat cupar li raconta in li max patetic moment, por far nascer li imperativ desir leer li secuent numeró!