Cosmoglotta B 23 (apr 1939)

Numeró 23 (2) COSMOGLOTTA, Serie B 1939

Contene:

  • Lingue comun Occidental
  • Votation pri Cosmoglotta
  • Bibliografie
  • Unitari stil es superflú
  • Ex altri campes (Scorpion)
  • Logica in li Lingue Auxiliari e Objectiones contra li obligatori finales por parol-classes (Interlinguisticus)
  • Brevitá (Varela)
  • Lingue Vivent (Tjernström, Posthuma) Cronica (Anglia, Francia, Italia, Nederland, Svedia, Svissia)

Lingue comun occidental

Li civilisation de Europa hodie ha conquestat quasi li tot terra.

U Europa have contact con altri civilisationes e culturas, (por exemple in Japan, China, India etc.), sempre es usat un lingue europan, specialmen un del grand lingues de Europa: Anglés, Francés, German, Hispan, Italian, Portugalés, Russ.

Ma it existe plu quam 40 cultural lingues europan, sin egardar li dialectes, ni li divers micri lingues in Soviet-Russia e Caucas.

It es do clar que Europa besona un lingue comun. It es solmen natural que ti lingue comun europan deve esser basat sur to, quo ja es comun.

To comun es nor europan cultura e civilisation, quel have quam fundament li classic antiquitá e li cristianisme.

Li lingues del classic antiquitá esset Grec e Latin. Li lingue del cristianisme in su fundamental periode es Latin. Talmen Latin, e por scientic paroles anc Grec, es li basic lingues del europan cultura. It es do clar que li lingue comun por Europa deve basar se sur Latin e partmen sur Grec.

Ma li antiqui Latin es (1) tro desfacil e pesant, e (2) ne posse plu servir al modern trafic e comunication. Mult provas ha pruvat to íncontradibilmen.

Do es necessi un modern evoluet Latin, possent incorporar omni divers notiones del hodial statu de cultura, e corespondent al hodial statu de evolution lingual por posser adaptar se anc al futur evolution.

Un tal lingue existe.

It es Occidental, li max facil, max evoluet e max evolutionabil, quel adplu es quasi ínmediatmen comprensibil a chascun europano con medial instruction e ultra to li max facil in su grammatica e derivation.

Chascun person quel ha devet intercomprender se con habitantes de un land foren in lor lingue, quel il ha forsan un poc studiat, certmen ha remarcat que it es mult plu desfacil comprender to quo parla li foren popul, quam self expresser su propri desires in li lingue foren.

Do li unesim postulate al lingue international es que on mey posser max facilmen comprender it, tam scrit quam parlat. E just ti qualitá Occidental possede in gradu maximal.

Li max desfacil problema in li question de un lingue international ne es li construction de un tal (on save que existe plu quam 700 projectes), ma su introduction in li practic usation.

Pro to li passiv ínmediat facil comprension es un del unesim postulates queles on deve presentar a un lingue international, ultra un max facil e simplic grammatica e construction. Solmen Occidental realisa ti ambi fundamental postulates, it es li lingue vermen international. Doc. 176

Votation pri Cosmoglotta

Li resultate de ti votation es tre interessant; solmen poc persones respondet nettmen per yes o no, multes juntet remarcas tre instructiv. Pro to in altri láter it ne esset totmen facil classificar li responses por ganiar un impression nett. It do es ínpossibil dar ciffres exact, noi deve contentar nos per fractiones o percentages solmen aproximativ. To sufice, si noi memora que li votation de nor letores ne es un «politic» decision, ma que it devet dar al redaction e al altri coidealistes un impression general de lor desires. Noi presenta ci li resultates queles es expressibil per un curt formulation, reservante nos tractar eventualmen plu tard li questiones plu complicat e citar alcunes del sovente tre interessant remarcas o suggestiones de cert votatores.

Pri li fundamental articules interlinguistic e discussion del principies (question 1) circa 2/3 (du ters) del votantes expresset se aprobativmen in general; li votes por augmentation de un láter, e por ne-augmentation, diminution o abolition de altri láter, conta circa 15% chascun.

Li practic explicationes pri Occidental («Lingue Vivent») (quest. 2) es aprobat de omnes, 1/5 desira augmentation. «Plu curt e plu practic articules» demandat.

Li cronica (qu. 4) es considerat de multes quam max interessant rubrica, quel ili lee quam unesim e quel fortmen stimula li labore in altri landes. 10% desira explicitmen augmentation; to ne depende del redaction, ma de nor propagandistes.

Pri bibliografie (qu. 5 e 14) plu quam li demí expresset general aprobation, 15% ne votat. Circa 1/5 del votantes desira elargation anc a non-interlinguistic temas, ma plures anc inter ili accentua li impediment del politic e religiosi neutralitá. Circa li demí considera un elargation quam ínutil o vole lassar to a plu tard, ma multes suggeste prender «interlinguistic» in tre ampli sens, e recenser si possibil omni libre mentionant li L.I., o scrit de un coidealist, o ovres de linguistica in general, specialmen filologie comparativ, ma anc interessant grammaticas, lexicos, anc libres de normativ caractere, sistematica, e anc ovres in o pri altri sistemas de L.I.

Articules pri li movement e consilies pri propaganda (qu. 6) es considerat de plures quam specialmen interesant, 4/5 aproba generalmen. 1/5 tace o declara desinteresse.

Humoristic contributiones e «Ex li Paper-Corb» (qu. 10) esset generalmen tractat junt. 1/3 apare entusiasmat del P-C, 1/5 aproba it generalmen, un altri ters desira restriction e plu grand comprensibilitá; ca. 12 nómina it ínutil o superflú.

Omnes afirma lor interesse pri o adminim li necessitá del rubricas scientie e tecnica (qu. 12). Plures accentua lor special importantie por li L.I. e su success. Li grand majorité prefere facilmen comprensibil presentation; pro li general caractere del revúe li articules ne deve esser comprensibil solmen de specialistes. Inter li special desires largmen prevale pedagogica e psicologie. To pruva li assertion de un votante, que li profession max fortmen representat inter nor letores es li instructores.

Pri filatelie e colectionisme (qu. 13) presc li demí declara explicitmen lor desinteresse, addiente til queles tace e queles desira restriction de ti rubrica, on ariva a 4/5. Inter tis queles desira restriction, a un minimum, es mem fervent colectionistes, durant que alcun desinteressates suposi interesse che altres. Noi audi li suggestion abandonar ti rubrica e recomandar al interessates li revúe «Italia Filatelica» quel ha abandonat omni politica.

Pri preferet autores e max plesent articules (qu. 15), circa 40% ne enunciat se. Del altres, un parte parla solmen pri autores in general, li altri parte solmen pri articules. Del autores, De Wahl, Berger, e Federn acumula circa egalmen mult votes. Inter li articules, «Li voce del continentes» (Arvid Balk, traductet de De Wahl) es li brilliant victor; adver it anc es li unic articul con un voce e(?) contra se: on peti «evitar vulnerant comparationes inter popules e continentes, de un vispunctu absolutmen unilateral». Poy seque «Plantes fa guerre» (Werner Lenz, trad. DeWahl). Ti resultate confirma li secur instinct de nor mastro quam traductor. Pos ti belletristic (populari-scientic) contributiones, it es li linguistic articules de Ric Berger, «Ver historie del L.I.» e «Derivation in li L.I.» queles ocupa li duesim plazza.

Concernent originales o traductiones (qu. 9), li grand majorité sive ne expresse preferentie por ún, sive da rasones por necessitá de ambi spacies. Tre multes emfasa que ne ti alternative, ma solmen li valore litterari o stilistic es decisiv.

Red.

Bibliografie

«Corso di Occidental per gli Italiani» de Giuseppe Bevilacqua, editoría del autor, ITALIA FILATELICA, Pavullo nel Frignano, Italia, 1939. 32 pág. formate 120 x 185 mm. Precie Lit. 5.— in Italia, recivibil de Italia Filatelica, Conto corrente postale N. 8-11461. In extrania recivibil per Institute Occidental, precie afrancat SFr. 1.20.

Li pretti librette es li unesim printat grammatica de Occidental in lingue italian. It contene un fotogramma de sr de Wahl. Omni important regules de nor grammatica es exposit in form usual, clarmen ordinat. Un antologie reuni curt excerptes de conosset italian scritores classic e contemporan; inter ili on remarca con plesura un contribution del autor self, un reveríe de téneri religiositá. In fine seque quelc reproductiones de textus ex li «Micri Crestomatíe».

Li ovrette es habilmen compilat e da un util introduction in nor lingue. It posse esser mettet in manus et del filolog et del grand publica. Li stil Occidental usat del autor es completmen pur e conform a ti de Cosmoglotta; it do posse esser calidmen recomandat a nor letores. Senior Bevilacqua ha per su labore tranquil ma eficient meritet nor sincer mersí e gratulationes.

I.F.

Unitari stil es superflú!

Naturalmen; nam por far un lingue international on ya solmen besona selecter li vocabules ex quant possibil mult lingues diferent. To multes crede, e alcunes mem porta tal credentie in realisation. In fact, li necessitá de un unitari stil por li vivicapabilitá de un lingue sembla specialmen desfacil a comprender. It es un element tro subtil por li retortes de logica o statistica.

Un colaborator invia nos un excisete de un jurnale, reproductent quelc verses presentat quam «nov idioma universal» consistent just ex un conglomerate de ínchangeat paroles national. Considerante que quam autor (de lingue e poema) es indicat li francés scritor Valery Larbaud, noi prefere suposir que it ne acte se seriosimen pri un essay de lingue international, ma pri un lude poliglott, un gay infante de ociosi hores, simil a ti poemas de quelc verses de quar lineas, rimant, in queles li lineas es alternantmen scrit in quar lingues, e queles apari de témpor a témpor quam curiositá in revúes de lingue-studie. Vi li poema de Larbaud. Por facilisar li comprension, noi ha indicat in láter li lingue ex quel chascun parol es prendet, per li iniciales usual: A(nglés), C(atalan), F(rancés), G(erman), H(ispan), I(talian), L(atin), P(ortugalés), R(uss), R(u)m(anian). Con exception del paroles marcat per un?, noi espera har divinat rect.

I.F.

.La neige -- FF [verse]


Un año más und íamb eccoti mit uns again -- HHH GC? I GG A Pauvre et petit on the graves dos nossos amados édredon -- FF AAA PPP F E pure piously tapándolos in their sleep -- II A H AAA Dal pallio glorios das virgens und infants. -- II CCC G A. With the mind's eye ti segud sobre Ievropa estesa, -- AAAA CC? H R I On the vast Northern pianure dormita, nitida nix, -- AAAA I H, LL Oder on lone Karpathian slopes donde, zapaha, -- G AAAA H, H, Nigrorum brazilor albo di sposa velo bist du. -- L RM? IIII GG Doch in loco nullo more te colunt els meus pensaments -- G LLL A LL CCC Quam in Esquilino monte, ove dell nostra Roma -- LLLL, IIII Corona de plata eres. -- HHHH Dum alta iaces on the fields so dass kein Weg se ve -- LLL AAA GGGG HH Y el alma, d'ici détachée, su acmin finds no cêo. -- HHH, FF, H Gr A PP.


E vi, un prova de traduction in Occidental:

.Li nive [verse]


Un annu in plu (passat), e ja tu es denov con (che) nos Povre e litt, sur li tombes de nor amates, lanuge-covriment E tamen piemen covrient les in lor dorme Per li manto gloriosi gel vírginas e bebés. Con li ocul del mente yo seque te súper Europa extendet Sur li vast nordic planages, dormiaci, brilliant nive O sur solitari Carpatic declives u, subcavat De nigri frates(?) tu es li vel blanc de sponsa. Ma in null loc mi pensas colie te plu Quam sur li Monte Esquilino, u de nor Roma Tu es li coron de argente. Durant que tu jace alt sur li agres talmen que null via es videt. E li anim, desligat de ci, trova su sómmit in li ciel.


Ex altri campes

In mi unesim contribution a ti rubrica, yo raportat li invention per sr Quarfood de un nov sistema de conjugation analitic quel deve esser integrat in li «Fundamento querkostabila» apu li existent sistema sintetic, quam concession al partisanes del analitisme. Ti sistema es nu definitivmen perlaborat e it va forsan interessar nor letores vider un specimen complet del conjugation idistic secun li hodial statu del evolution de Ido. Regretabilmen it ne es possibil, pro manca de spacie, dar plu mult quam un resumate, nam por un exposite sistematic, yo vell besonar adminim 2 págines:

Conjugation «classic» (sintetic)

vokar, vokir, vokor

Me vokas, vokis, vokos, vokus, vokez

Me esis (esos, esus) vokinta = me vokabis, vokabos, vokabus

Me esis (esos, esus) vokata, vokita = me esabis, esabos, esabus vokata

Vokesar, vokesir, vokesor

Me vokesas, vokesis, vokesos, vokesus

Me vokesabis, vokesabos, vokesabus

vokanta, vokinta, vokonta

vokata, vokita, vokota

Conjugation Quarfood-ic (analitic)

vokar,

Me do vokar, me did vokar, me vil vokar, me vud vokar

Me did hav voket, me had voket, me vil hav voket, me vud hav voket

Me as vokata (vokita, vokota)

Me is vokata

Me hav eset vokata, me had eset vokata

Me vil esar vokata, me vud esar vokata

Me vil hav eset vokata, me vud hav eset vokata

Me divenis vokata, me divenis vokata

Me hav divenet vokata, me had divenet vokata

Me vil divenar vokata, me vud divenar vokata

Me vil hav divenet vokata, me vud hav divenet vokata

Me voked

Quam comparation, yo resuma in sam maniere li conjugation de Occidental:

Vocar

Yo voca, yo vocat, yo va vocar, yo vell vocar, voca!

Yo ha (hat) vocat

Yo va (vell) esser vocat

Yo ha (hat) esset vocat

Yo va (vell) har esset vocat

vocant, vocat

Sr Quarfoodi apoya su demonstration partmen sur exemples haustet de Occidental. Que inter ili trova se anc formes completmen ínconosset, ne astona nos. Tamen yo deve aconosser que sr Quarfood ne sembla esser li fanatico quel noi credet, nam il fini su exposite per li sequent frases: «Yo in plu adopte cert detallies de Novial e Occidental quo es un passu a colaboration e quo possibilisa a tis queles ne es fanatic, colaborar in e por ti lingue international, quel contene lu bon in li present projectes e desegarda cert principies de queles li adoption ne sembla desirabil.»

Bravo, senior Quarfood! It es solmen regretabil que ti bon intentiones ha durat quant dura li roses, e ne mem tam long, nam in li sequent numeró de Centerbladet, senior Quarfood publica un «rectification» del avis pri su demission ex li Ido-Akademio, ex quel yo cita:


...Ma pro que yo opine que li activitá del Comité gravmen debilisa li movement por Ido, yo demissiona per ti ci lettre quam presidente del Academie e de ULI.


Ho, ho, quo ha evenit? Quo ti maledit Comité denov ha fat? Senior Quarfood denuncia it per paroles in queles noi senti su desfacilmen retenet indignation: «De altri láter, li Comité acceptet un proposition del administration del revúe Cosmoglotta por liveration del revúes ye reductet precies. Li Idistes mey do saver que li lingue Ido secun li principies de Couturat e De Beaufront es continuat autonommen de Centerbladet.»

Noi es tro objectiv, por identificar omni Idistes con cert representantes ex ti gruppe de Svedia u on qualifica su adversarios quam «dementes», e noi save tre bon que ja de long li Idistes rasonabil queles forma ancor li majorité in li movement ha distantiat se de lor tre compromissent Presidente del Academie. Ma it es tamen un spectacul curiosi e ancor nequande videt, que li sam mann quel ha introductet li cáos in li lingue per su propositiones subversiv e quel motivat les per su desir aperter un era de colaboration con Occidental per adoption de cert detallies de ti lingue, reprocha al Comité indangerar li unitá del movement pro que it ha fat un acord purmen administrativ con Cosmoglotta.

Difficile est satiram non scribere. (It es desfacil ne scrir un satire). E yo pensa que pos to noi posse definitivmen cluder li cortine. Scorpian

Dr. F. Haas, Winterthur, scri nos: «Ci-junt vu trova quelc Ido-libres. Yo ha pensat que vu recive forsan quelcvez demandes de interessates queles desira informar se pri Ido e queles ne vole payar in favor de un cose van.» -- Li libres es: Ido por omni (german, de Weher), Grammaire facile de l'Ido (Noetzli), Ido sans maître (Schrag), Lexique manuel Ido-Français, Weltsproche Ido (Weber), Weltsprache Ido (Schneeberger), Vocabulaire usuel (Beaufront), Petit Manuel (Beaufront). -- Li Institute Occidental, Chapelle, presta ti libres contra payament del porte.

Doc 174/175

Logica in li Lingue Auxiliari (II)

(de «Interlinguisticus». -- 2. articul del serie «Logica e Autonomie in li L.A.» Cp. CgB Nró 22, pág. 7)

Logicalitá in li sens de «esser bon ordinat». Noi posse pruntar li parol «bon órdin» (G = «Wohlgeordnetheit») ex li matematica e aplicar it (con un sens un poc modificat) al interlinguistica. It significa que noi demanda del structura de un usabil L.A. que it mey esser «ordinat e simetric», particularimen in su sistema de afixes, sediment del «classification ganiat ex experientie».

Ma durant que li principies tractat in li unesim articul es purmen formal, li «bon órdine» de un L.A. implica un creatori linguistic labore concernent li materiale; a saver: li qualitá del selection ex li materiale trovat in li font-lingues, li harmonie in li presentation del selectet elementes (radicas e afixes). Ti constructiv activitá del lingue-creator ne resta formal; it inbrassa li contenete vivent del formes, e do plu ne apartene al dominia del pur logica.

It posse esser (1) filosofic, si li selection es fat secun vispunctus de classification ordinant, o metafisic speculation, o simil. It posse esser (2) scientic, si it es fat secun li statu actual del psicologic e linguistic exploration. It posse esser (3) artistic, si li autor es capabil formar ex li selectet elementes un stilosi totalitá. Ma (4) logic it es solmen in quant li combination del elementes sta fat secun li principies del regularitá, unisensitá, reversibilitá e non-contradition.

Metallogica -- Categories a priori. Li ancian scole del L.A. ha introductet in li idé del «bon órdine» un element quel ne apartene a it, ni del láter formal-logic, ni del láter del materie. It es un ingrediente metafisic: li idé del aprioric categorie.

Li classification del experienties ha ductet divers filosofes a etablisser diferent sistemas de categories, i.e. «max general formes de notiones» ganiat per division e subdivision. Li pythagoranes e Aristótele ha distintet 10 tal categories; Descartes, Spinoza, Locke distintet 3; Kant: 12; Schopenhauer: 3; Renouvier: 9 (=relation -- númere

  • position e extension -- succession o durada -- qualitá -- devenir o mutation -- fortie o causalitá eficient -- finalitá -- personalitá).

In li unesim provas far un lingue artificial, on considerat quam lu essential li classification del notiones; caracterisar ti classes de notiones, de géneres, de species, subspecies per special fonetic simboles esset ínevitabil.

Esperanto e Ido -- benque creationes considerabilmen plu recent -- ha adoptet ti particularitá del filosofic sistemas; ili ha transposit it del notion-classes al parol-classes queles ha devenit usual e traditional per Aristótele e li grammatica del grec lingue. To adver ne esset necessi, ma (in li schematic sistemas) it nu es obligatori norm. Un convictet schematico vell céterimen facilmen posser dar un «filosofic justification» de ti lude:

Classes de notiones (Existentie -- Atribute) -- Classes de paroles -- Simbol

  1. cose, idé -- 2. qualitá -- 1. substantive -- 2. adjective -- 1. -o 2. -a

  2. statu, mutation (esser e devenir) -- 14. circumstantie -- 3. verb -- 4. adverbie -- 3.(-i) -- 4. -e

Que tal classification es completmen arbitrari e ne pruva necos, to es monstrat (por citar solmen un exemple) per li adverbie. Li adverbie precise ne solmen li verb, ma ocasionalmen anc li substantive (ex-presidente, G. «Nur-Geschäftsmann» = un mann exclusivmen comerciant), li adjective (tre alt), li adverbie (tre altmen taxat), un tot frase (deman yo deve departer) etc. etc. --

Li usantie caracterisar li parol-classes per special finales es completmen analog al usantie german distinter substantives e paroles substantivisat per majuscules. Li desfacilitá causat de ti distintion es conosset de omni german scoleros e omni non-germanes aprendent ti lingue!

Objectiones contra li obligatori finales por parol-classes de «Interlinguisticus» -- (3. articul)

Li Lingue Auxiliari deve esser un lingue e ne un filosofic catalog de notiones. Do, un obligatori metafisic-grammatical mascarade del paroles es demonstrat quam ínutil, mersí al evoluet saventie pri natura e function del lingue. Vi quelc argumentes contra un tal misusation del lingue.

General objectiones

Grammatical vocales por distinter parol-classes ne existe in necun etnic lingue conosset. Li diferentiation del paroles in substantives, adjective, verbes etc. etc. es un invention del grammaticos por ordinar e descrir li multitá del linguistic fenomenes. Del logic vis-punctu ti invention es mem criticabil, nam pronómines posse esser usat quam substantives o adjectives; numerales quam adjectives, substantives o adverbies; adjectives have formes substantival; verbes have formes substantival, adjectival e gerundial.

Caracterisar li parol-classes per exteriori marcas es in omni casu contrari al principies del lingues vivent. It conseque ex un naiv identification de lingue e grammatica. Quande noi parla, noi ya ne fa logic analises, ma noi parla quasi mecanicmen; to es lu sam quam, parlante pri aqua o sale, noi ne pensa al chimic formules H2O, NaCl, o al chimic analise, si ne un special, forsan professional, interesse interveni. Anc analfabetes parla, tamen ili ignora li grammatic coses.

It es un grav erra creder que li radical del paroles es neutral; in general it es just invers; max sovente li radica monstra ja per li notion representat un caracter de parol-classe. It designa sive coses o persones (hom, árbor, ferre, machine...), sive status, qualitás (san, grand, dur, gris...), sive actiones, evenimentes, i.e. change de status (ear, scrir, laborar...). It do es superflú dir «granda, motoro», quam in Esperanto o Ido. It sufice, e exclude omni miscomprense, si on di «grand, motor» sin finale obligatori, o si on usa un sam finale por ambi parol-classes, p.ex. pro motives de eufonie o ritme. Esperantistes obstina se contra li natura e mantene li fiction que li radica es neutral, pro amore a un imaginari «simplicitá» («derivation direct del radica neutral»). Ma to es far un principie ex ínclaritá e ínlogica. Nam li Esperanto-finales -a, -o, etc. adver expresse (ínnecessimen) que un parol es un adjective, substantive etc., ma ili ne expresse li relation inter derivate e radica. Exemples pruvant ples vider che Beerman, Novilatin (Leipzig 1907), p. 27-32.

Si li finales -o, -a, -e es acompaniat de sufixes, ili ne possede in function derivativ; ili do es pleonastic, i.e. superflú. Ti casu es tre frequent in Esperanto; it es li regul che Ido. Ti sistemas do ínnecessimen chargea se per apriorisme, artificialitá, ínnaturalitá. Ili desrespecta le energetic imperative, li principie de necessitá e suficentie, e contradí al idé fundamental plan economic de un plan-lingue.

Nor epoca have un tendentie a brevitá, quel manifesta se per introduction de artificial paroles, abreviationes, quam USA, ISA, IALA, cif (cost, insurance, freight), fob (free on bord) e simil. Tis ne tolera un etiquettation in modo de Esperanto-Ido, ma deve esser usat quam substantives, adjectives, adverbies tal qual li beson ha creat les.

Finales obligatori e stil natural

Un special desavantage del Esperanto-Ido-finales es lor frappant ínnaturalitá. Omni sistemas de L.A. prende li pluparte de lor vocabularium ex li romanic lingues, e ta li finales -o e -a designa li génere, do ja have un sens specificat, p.ex. il duro metallo, la buona figlia. In li L.A. ti finales producte series de formationes repugnant quam «la bona patro», e lor ínnatural vocalisme desfacilisa ínnecessimen li popularisation del idé del L.A. Li homes ya ama lor customes e prejudicies e ne abandona les facilmen. Anc li organisator del L.A. ne posse negliger ti trivialitá, si il ne vole nocer su afere.

Renunciar tal finales compensa se per far possibil un facilissim incorporation natural de paroles de diver orígine in li L.A.; p.ex. «li fox» vice Ido «la foxo», «li scruv» vice Esperanto «la ŝraŭbo». It do crea li índispensabil permisse por un stil e structura unitari e estetic. Li paroles posse restar in lor form internationalmen conosset, sin que to detrimenta li claritá e comprensibilitá. On anc posse usar paroles quam rádius:radie:radium:radio; témpor:tempo:tempe; state:statu; posta:posto; porta:portu:porte con diferent finale, e ne besona usar deformationes quam «pordo» vice «porta».

Ma lu max important es: si on renuncia al vocale del parol-classes, in favore del vocalic tema verbal, on posse incorporar regularimen in li sistema presc omni international derivates verbal in lor form natural. Por exemple:

  • multiplica-r
  • multiplicand
  • multiplicator
  • multiplication
  • difer-er
  • diferentie
  • diferential
  • diferentiation
  • addi-r
  • addition
  • additiv
  • additional
  • distribu-er
  • distribution
  • distributiv
  • distributor
  • etc. etc.

Por li naturalitá del vocabularium to es de importantie decisiv. «Minu arbitrari e plu rasonabil li formes es, plu stabil ili va esser» (Jespersen). E plu facilmen -- noi adjunte -- ili va introducter se e restar usat anc che homes capabil a judicar.

Parol-class-vocales e analitisme

Li criterie 3 de IALA statue que «Li structura deve esser altmen analitic.» Analitisme es evitar li cumulation de pluri functiones in un parol e intercalar paroles auxiliari portant li general functiones. It dissolue li complexes latin «legibus» e «legerem» a «per li leg-es» e «yo vell leer». Per analogie li criterie del analitisme demanda separar in li parol «kaval-o» li idé substantival -o del concret form del cose «kaval» e transposir it in un parol auxiliari «la» o plu bon «li»: «li cavall (la kaval)», o lassar it al conex del frase.

Li L.A. es per su morfologic structura un «idioma mixtet». Etnic lingues hant nascet ex mixtion de elementes ex diferent lingue-families ha realisat li assimilation per abolition del grammatical finales. (Ruman, precipue Anglés). Secun nor opinion, un L.A. volent successar e mantener se in usation deve, si possibil, anticipar li evolution del surfont-lingues, ma certmen ne ear in sens contrari. Do anc del vispunctu del evolution li obligatori finales es un mispassu, li finales del Esperanto-Ido-conjugation inclusiv.

Finales facultativ

Li schema del obligatori vocales final es li essentie de Esperanto. Su adoption per Ido es debit exclusivmen a considerationes de oportunisme, e it explica ye demí li missuccess de Ido; ye li altri demí, li falliment de Ido es responsat del erra fundamental: fassonar li lingue quam instrument del logica, vice vider in it un «simbolica del pensada» determinat de psichic leges (Hiltebrand, Max Müller). Li naturalistic sistemas ha traet li consequenties: Occidental, precipue pro motives de eufonie, provide li facultativ desinenties (neutri e justificabil aposteriorimen) -i por li adjective e -e por li substantive, durant que li finales -o e -a es genuin sufixes modificant li sens quam in li lingues romanic.

Brevitá e eufonie

Li evolution del lingues demonstra que nu li paroles es usat in un form plu curt quam antey.

Ti tendentie ne es rigorosi, nam malgré tal inclination cert paroles es plu long hodie quam antey. Li francés paroles oreille, soleil, abeille es plu long quam li corespondent latin tales.

In catalan on trova simil casus. Mem cert medieval paroles quam fust, hom, altre, es hodie sub un form plu long; fusta, home, altra cosa. Simplification del parol «nul, nulla», es fat per li parol «cap», quel es ínvariabil.

Li alongation es in cert casus necessi por li clar intercomprension, o expressivitá.

In catalan noi ha ja atinget un alt gradu de brevitá, ma ne tam quam in anglés, ma to ducte sat sovent a homonimes. Por exemple: sí = yes; si = si; si = sinu. So = son, só = yo es. Dur = ducter; dur = dur, etc.

Occidental evita secun possibilitá li homonimes, e pro to un extrem brevitá ne posse esser atinget, benque it in general similea o mem súpera nor lingues, por exemple «scrir» (= Cat. escriure, H. escribir) (except ye poc paroles quam «eina», «menja», «mot» por queles Occidental ne have tal brevi parol.)

In Occidental noi have li eufonic finales, queles posse alongar li parol. Ma on ne deve condamnar tal finales. Li evolution de Occidental va monstrar quo es plu preferet, li brevitá o li alongation per li eufonic finales (list o liste, verb o verb, lett o lette).

Tamen hodie li Occidental-litteratura monstra ja un preferentie al usation del vocale eufonic che li substantives; paralelmen secun li aspect del verbal presentes. Ti verbal presentes es usat quam substantives e ili junt con li primitiv substantives fa un nucleo de paroles con aspect homogen.

Ti presentic formes representa un brevissim expression de deverbal substantive, metode usat in Occidental con mult plu grand frequentie quam in francés, catalan o mem hispan, ti ultim essente plu inclinat a tal metode quam catalan e francés. (Ti substantives es ci nominat «postverbal»).

Li verbal derivates per afixes es tre usat e ti nov paroles ne posse esser reductet. Noi senti li diferenties inter un primitive, un presente substantivic de un látere, e un derivate per expressiv sufix de altri látere. Li manca de expressivitá pro absentie de un sonori sufix viceat per un tal constituet de un obscur íntonic vocale es un erra quel ne posse evitar li interlingues queles ne ha volet aprender usar il famosi «Regul de Wahl».

Anc per li sintetic composition on abrevia li expression: lettwagon (= wagon quel porta lettes), ciel-blu (= blu quam li ciel), cultur-lingues (= lingues de cultura). TI metode es plu usat in Occidental quam in li romanic lingues.

Totmen altricos es li céteri categories de paroles, in queles on monstra un tendentie vers brevitá. In li adjectives noi prefere bon, mal, litt, grand, apt etc. a boni, mali, litti, grandi, apti. Adverbies (primitiv), conjunctiones etc. in Occidental es tre brev. Pro to on posse conjecter que in futuritá on va preferer li form sovent a sovente etc.

Pro que Occidental es un lingue naturalistic, ne es trovat in it li combinat series de presc egal pseudo-natural parolettes in tro parent function, quo existe in lingues precipue schematic. Vi íntolerabil series (Rem. del red.: li unesim du series existe anc in Occidental, ma, quam on save, con functiones tre diferent inter se): la, le, li, lo, lu; ta, te, ti, to, tu; iu, ia, ies, ial; ci, vi, ni, li, ŝi, ĝi, si; noye, voye, boye; lar, ler, lir, lor. Tis ancor multiplica se in ínsuportabil quantitá, ínestetic e ínpractic.

Til ci pri li brevitá del paroles. Pri li brevitá del frases, to depende del sintactic necessitás conform a nor epoca. Just un textu de nor ancian lingues es un poc plu brevi quam li traduction in national lingue hodial. Nor constructiones reflecte con plu grand precision nor idés. E ti necessitá del mente es satisfat sin considerationes de rigorosi brevitá del construction. (Tamen Occidental es mem plu brevi quam mult lingues europan, forsan con exception de anglés, anc russ.)

Carles Varela Burg

Lingue vivent

F. Tjernström: Quo vu crede? Esque on vell posser suggester introducter ancor un parol por «Crist-fest»? Nu, li sudlandeses, italianos e egiptianos ne have alcun idé quel signification li pagan sacrificies ye ti témpor del solsticie hivernal havet por li popules sub li arctic circul, e pro to ili forsan va creder que li parol «Crist-fest» sufice. In nor témpores ne omni homes festa ti seson religiosimen. Ma li seson reveni omni annus e demanda un nómine. Si ili es fortiat usar un nómine quel relate li religiosi festa, ti nómine perdi su valore per rutine. It sembla me, que li abreviationes Xmes (e mem X-tus) es un testimonie de to ci. In tot Scandinavia noi di «jul» por Cristmas. Li finnes have «joulu». Un old anglés parol ya es «yule». -- It sembla me quel li introduction del parol «yul» in Occidental vell esser tre agreabil. Naturalmen on vell conservar anc «crist-fest» e «cristmas». «Yul» es facil a conexer con altri paroles, p.ex. yul-árbor, yul-témpor, yul-seson, yul-don, yul-mann etc. On mem vell haver un bon verb: «yular» = festar li yul-dies. «Esque vu va yular in Anglia o in Svedia?» --

Vi un idé. Lass nos audir li opiniones de nor letores. Ples adressar contributiones al Secretariatu del Academie, Chapelle (Vaud), Svissia. Ples scrir sur un folie separat de eventual lettres o altri comunicationes e marcat in li angul dextri superiori «Yul».

N. Posthuma: Pri questiones in «Lingue Vivent»:

On deve divider li eleves de Occidental in 2 gruppes: linguistic e ordinari eleves. Si on desira popularisar li lingue, to es: si on desira que Occidental va esser acceptet ne solmen de linguistic expertes, ma generalmen, on deve facilisar li aprension. Li linguistes on posse pluminu lassar acter por se self: on indica les li via, ili marcha e ariva al scope. It es altri con li ordinari eleves, membres del grand publica, queles vide e comprende li importantie de un lingue international e desira aprender it. Omni ti ci persones besona esser guidat sur li via quel ili ne sempre trova tre facil. Li success de Occidental va depender in grand parte del guida quel on da al unesim adherentes. (Rem. del Red. Sra Posthuma parla pri Nederland, u li propaganda por Occidental ha solmen comensat). Si ili avansa joyosimen, li unesim decenes va esser sequet de centenes, li centenes de millenes til que noi va atinger li milliones queles va portar nor bell lingue in omni angules del munde.

Cosmoglotta B ha installat un rubrica u on posse posir questiones pri grammatica. Mult va depender del maniere in quel ti questiones va esser tractat. Ancor it ne es li linguistic eleves queles va far li max grand desfacilitá. On posse simplicmen indicar les que ili trova li response sur págine tal o tal de «Spíritu de Occidental» o del Radicarium o alcun del libres queles tracta li question scienticmen. It va esser plu desfacil responder al ordinari eleves. Nam li expert Occidentalist, tot naturalmen, ha obliviat que il ha jamá trovat alcun desfacilitá pri tal o tal tam simplic question. Pro to hay li dangere que il considera li questionator quam un imbecil (!) quel ne merite seriosi consideration. To vell esser un tre grav erra quel posse nocer mult plu al grand scope quam duant scientic discurses posse reparar. Un del grand scopes de nor lingue es que Occidental mey devenir li unesim lingue extran quel li eleves in li tot munde va aprender. Li eleves de hodie es li avan-curreros queles monstra lor bon voluntá e ja solmen pro to merite omni consideration, patientie e incorageament, mem quande quelcvez ili vell esser pluminu lent a comprender li explicationes. --

Li interessant enunciation apen besona un response. It es clar que noi va efortiar adaptar nor responses al preconossenties o al mentalitá «linguistic» o «ordinari» del questionator, secun quant it deveni evident ex li formulation del question. Ples tamen ne considerar quam desrespect, si vice responder in Lingue Vivent noi refere a «Spíritu de Occidental» o altri libres. It ne posse esser li tache de Cosmoglotta sacrificar su restrictet spacie a reproductiones de argumentationes o explicationes queles chascun interessate posse trovar por poc moné in li libres aludet. Pro li sam motive it va quelcvez esser necessi referer a numerós passat de Cosmoglotta o alcun document. Nam on certmen ne posse expectar que Cosmoglotta responde plurivez con litt intervalles al sam question posit de diferent novicios.

Cronica

Un international Occidental-reunion! In ocasion del general assemblé del «Sviss Association por Occidental» (SAPO) ye li 6. august 1939, durant li Sviss National Exposition in Zürich, li SAPO decidet invitar cordialmen omni coidealistes a viagear a Svissia. Li scope es permisser a omni nor colaboratores e coidealistes contacter e parlar pri omni temas concernent nor movement. Pri li detallies nor proxim numerós va informar. F.L.

Anglia

Por facilisar litt payationes ex li britannic insules, li Institute Occidental, Chapelle, accepte desde nu postmarcas anglés quam valid payament ye li valore de 1.— shilling anglés por 1.— franc sviss. Noi prefere reciver litt cadernes complet de sh. 2, 3, o 5 queles on posse inviar nos per simplic lettre. On do posse payar un abonnament de Cosmoglotta per 2 cadernes de 2 sh., e li membritá che li Occidental-Union per un caderne de 5 o du de 2 + 3. F.L.

Francia

Bulletin «Class-combatte» nró 13 (Januar 1939). Su politic contenete impedi un recension. Interessates mey tornar se al redactor: G. Poujet, Isles s/Suippe (Marne) Francia.

-- Un articul «Li ínamíco de Babel» in li grand jurnale «Le Figaro» del 20. jan., signat «Le masque de fer» respegula sat caracteristicmen li public opinion pri Esperanto: «Esperanto ne es tam abandonat quam on posse suposir. It have ancor zelatores fervent, convictet que li lingue universal es un del max eficaci remedies contra li males de queles suffre li homanité. Inter ili es sr Boulay, deputato de Saône et Loire, quel just ha proposit que li guvernament mey far obligatori li studie de Esperanto in omni public scoles. -- Solmen, pro que it es tre poc probabil que ti exemple es sequet altriloc, on ne bon vide quel avantage li povri infantes vell haver de to -- il ja have pena suficent por assimilar li divers materies del programma. Lass nos in omni casu esperar que sr Boulay ne mey far su proxim discurs in Esperanto.» C.R.

Italia

«Gazettino Bergamasco» del 4. marte dedica un tre simpatic recension de 2 columnes in su litterari págines al question del L.I., mentiona quelc sistemas, da un anecdote in Occidental (sin traduction), e quelc biografic noticies pri sr Bevilacqua e sr de Wahl. Li revúe accentua li special facilitá e utilitá de Occidental. -- «Fronte Unico» del 10. jan. publica in lingue italian sub li titul comun «Cosmoglotta» quelc noticies interlinguistic: un noticie contra Esperanto, reproductet ex «Critica Fascita» e tri articules por li L.I., un de ili reproductet ex «Le Lingue Estere», signat «Il Linguista», li altres respectivmen de E. dal Martello e L. Couturat. T.G.

Nederland: In li comensa del annu, li presse nederlandés monstrat un considerabil interesse pri Occidental. Li jurnale «Provinciale Noordbrabantsche en 's-Hertogenbossche Courant» publicat ye li 4.1. un articel informativ de sra Posthuma con un anecdote in Occidental (sin traduction): «Fidelitá del canes», secun Cosmoglotta. «Eindhovensch Dagblad» del 7.1. publicat li sam articul, e ye li 15.2. un anuncie pri Occidental e li anecdote «Ne sat grand» in Occidental sin traduction. «Haarlem's Dagblad» del 4.1. publicat li articul de sra Posthuma; ye li 7. e 11.1. it insertet anuncies; ye li 18.1. un replica de sra Posthuma a un esperantistic atacca, junt con li anecdote (sin traduction) «Fidelitá del canes». Li reaction del Esperantistes, queles considerat til nu ti land quam lor sfere de interesse exclusiv, es amari e impulsiv, ma ili plu ne successa tener li publica in ignorantie del ver lingue international, mersí al energic activitá de sra Posthuma. «Dagblad van het Oosten, Almelo» del 4.1. publicat li articul informativ de sra Posthuma. «Algemeen Handelsblad» ja ye li 16.12. hat publicat un curt noticie, mentionant specialmen li prospect document 200 e sublineant que Occidental, in contrast al altri tal-nominat «lingues international» es vermen comprensibil sin studie anteriori. -- Li successosi propaganda-campanie in Nederland ha aportat nos li interesse e suport de un serie de capabil privat-persones, specialmen ex circules instructori. Un occidentalistic labor-circul in Nederland ha provisorimen constituet se.

Svedia

In li populari universitá de Vindeln ha constituet se un occidentalistic studie-gruppe de 40 studiantos e studiantas sub li docentie de nor eminent coidealist sr Segerstahl. Ili practica Occidental specialmen del vispunctu instructiv, in relation con li mult foren paroles existent in li sved lingue. Li gruppe desira corespondentie in Occidental con extranes e cordialmen peti omni interessates adressar lettres al docente quel va distribuer les al membres.

-- Li 4. numeró de «Li Sved Occidentalist», organ trimestrial del Occidental-movement in Svedia ha aparit. It publica li fine del excellent articul «Occidental o Esperanto» de Fil.Dr.C.W. von Sydow, quel per to sta publicat complet. Omni articules in ti revúes es printat in du columnes: sved e occidental. Noi do recomanda li revúe anc a non-sved Occidentalistes. Administration: Svenska Occidenttalförbundet, Box 171, Stockholm 1, Postgiro 70315. Precia annual SKr. -.75 o SFr. -.85 por quar numerós. E.Stbg.

Svissia

Retardatmen noi audi que li jurnale romansch «Fögl d'Engiadina» del 9.8.39 ha publicat un articul de Major Tanner pri cosmic fenomenes, quel explica li ovre de Hoerbiger e mentiona su «Mitteilungen» e Occidental. -- Li gruppe de Lausanne reuni se regularimen chascun triesim lunedí del mensu. -- Alcun membres havet li plesura incontrar Major Tanner passante Lausanne in viage. -- In januar li Lausannés Occidentalistes havet li grand joya accepter li energic nederlandés propagatora sra Posthuma quel va visitar Lausanne e sejornar ci durant quelc témpor.

I.F.

Un crímine...? To vell esser destructer o jettar in li paper-corb ancian numerós de Kosmoglott o Cosmoglotta, A o B. Ples inviar les al Institute Occidental, Chapelle, o eventualmen demandar un oferta de compra. Plu e plu nov interessates demanda ancian colectiones de Kosmoglott e Cosmoglotta. Ho-moment noi ne posse liverar complet series Kosmoglott-Cosmoglotta de 1922 til nu. To va esser solmen possibil ocasionalmen, quande noi va har recivet cert ancian numerós. Noi cordialmen peti omni coidealistes havent ínutil ancian numerós, inviar nos les. Sincer premersí. Institute Occidental, Chapelle

Frs. 220.— sviss! es li actual precie de un complet colection Kosmoglott-Cosmoglotta 1922-1938 -- sub condition que it es liverabil!

Spíritu de Occidental, 4. liveration, va aparir brevimen pos ti numeró de Cosmoglotta B. Li livre total va contener circa 300 págines. Li provisori precie de subscrition, SFr. 3.—, va probabilmen dever bentost esser denov augmentat. Ples far vor comende ancor ante ti augmentation, si vu desira haver un tresor de interlinguistic scientie por un bagatelle de moné.

Pro manca de spacie divers rubricas: «On scri nos», «Lettres de Propaganda», «Ex li Paper-Corb» etc. devet esser omisset ti ci vez. Ili va revenir in li proxim numeró de Cosmoglotta B. In ultra sur li programma sta p.ex. «Logica quam slogan e Esperanto» e «Quo es autonomie?» (de «Interlinguisticus»): «Li ortografie reform portugalés», anc un articul pri poesie e ritmica in Occidental.

Chef-redactor: R. Berger, Morges (Vaud), Svissia -- Administration: Institute Occidental, Chapelle (Vaud), Svissia -- Reclames: A. Moeckli, Languedoc-Bellevue, Chemin du Reposoir, Lausanne, Svissia.

Por simplificar vor propaganda personal

Ples usar li verb duplic cartes del Institute Occidental, Chapelle