Cosmoglotta B 07 (aug-sep-oct 1936)

COSMOGLOTTA-INFORMATIONES

Numeró 3 (7) August-Septembre-Octobre 1936

Apari durant chascun trimestre quam suplement a Cosmoglotta printat:

Redaction e Administration: INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), Svissia.

Precie de abonnament, junt con COSMOGLOTTA, por 1937: Fr. 3,50 sviss.

Abonnament 1937

Li precie del abonnament por 1937 resta Fr. 3.50 sviss por COSMOGLOTTA (6 numerós) e COSMOGLOTTA-INFORMATIONES (4 numerós), in summa 10 numerós.

Li abonnament de propaganda (3 ex.) custa Fr. 7.— sviss.

COSMOGLOTTA-INFORMATIONES es expedit solmen al abonnates.

Exceptet demande del abonnates al abonnament de propaganda, noi expedi solmen un exemplare de singul numeró de COSMOGLOTTA-INFORMATIONES, pro que it es destinat solmen al informationes de nor letores e ne al propaganda.

Pri li GARANTES, ples vider quo concerne li OCCIDENTAL-UNION in infra.

Qualmen reciver un abonnament gratuit a Cosmoglotta por 1937?

To es simplic! Chascun letor de Cosmoglotta quel recruta tri (3) nov abonnates por 1937 va reciver Cosmoglotta gratuitmen durant 1937. Si il recruta 6, 9, 12, etc. nov abonnates, il va reciver 2, 3, 4, etc. gratuit abonnamentes. Tis, qui desira beneficiar pri ti jure deve self expedir li moné al administration de Cosmoglotta con li exact adresses del nov abonnates.

Concurs de abonnamentes por 1937

Por recompensar nor letores queles recruta nov abonnates por 1937, li administration de Cosmoglotta institue li 6 sequent premies por tis queles va recrutar li max grand númer de abonnamentes por 1937 til li 1-esim octobre 1937:

UNESIM PREMIE: 1 Lexico Occidental-Occidental (Federn) + Fr. 10.— sviss in litteratura.

DUESIM PREMIE: 1 Lexico Occidental-Occidental (Federn) + Fr. 5.— sviss in litteratura.

TRIESIM PREMIE: 1 Lexico Occidental-Occidental (Federn) + Fr. 2.50 sviss in litteratura.

QUARESIM PREMIE: 1 Lexico Occidental-Occidental (Federn) + Fr. 1.50 sviss in litteratura.

QUINESIM PREMIE: 1 Lexico Occidental-Occidental (Federn) + Fr. 1.— sviss in litteratura.

SIXESIM PREMIE: 1 Lexico Occidental-Occidental (Federn)

Li premies va esser distribuet li 1-esim novembre 1937.

Occidental-Union

IMPORTANT: Li membres del Plenum e del Senate, queles ha recivet li circulares OUC/7 es petit STRAX RETROMISSER IT al Central-Oficie. Ne obliviar datar e signar it. Central-Oficie.

Pro que, secun li cedules de votation til hodie recivet (20 dec. 36), it es permisset ja deducter que li nov statutes del Occidental-Union va esser adopter e validat desde li 1-esim januar 1937, noi comunica a nor letores li sequent informationes:

Desde li 1-esim januar 1937, chascun Occidentalist o Occidental-organisation, anc omni persones o organisationes, queles interessa se al eforties fat por li difusion de un international lingue e de Occidental in particulari posse devenir membre del OCCIDENTAL-UNION. Li membratu comprende li gratuit abonnament a Cosmoglotta e Cosmoglotta-Informationes.

Contributiones 1937

ACTIV MEMBRE: Sviss Fr. 5.—; con abonnament de propaganda sviss Fr. 8.50

PROTECTORI MEMBRE: Sviss Fr. 10 till Fr. 49 (recive li abonnament de propaganda o secun desire posse reciver 1 abonnament de propaganda por chascun Fr. 10.—)

MECEN MEMBRE: Adminim sviss Fr. 50.— (secun desira recive 1 til 5 abonnamentes de propaganda)

PERPETUI MEMBRE: U (????) sviss Fr. 500.—. (vide sequent págine)

Noi espera que omni coidealistes de queles li financiari situation permisse it, va devenir protectori o mecen membre del OCCIDENTAL-UNION. Ili va fortmen auxiliar nor movement e noi ja mersia les anticipatmen.

Solmen Occidentalistes o Occidental-organisationes es membres ordinari e tande have li jure de votation. Li altri membres es extraordinari membres e have voce consultativ.

SOCIETÉ DE GARANTES. Pro que COSMOGLOTTA es li oficial organe del Occidental-Union e que li edition de ti revúe va esser garantit per it, noi va proposir li dissolution del Societé de garantes. Omni garante quel desira continuar su auxilie por li edition de Cosmoglotta es petit devenir membre protectori o mecene, secun li altore de su contribution.

BULLETIN DE ADHESION al Occidental-Union. Li necessi bulletin de adhesion al Occidental-Union va esser adjuntet sive al proxim Cosmoglotta, sive al proxim numeró de Cosmoglotta-Informationes.

Editiones

OCCIDENTAL, Limba internationala moderna. Curs de gramatica in limba romana, de SAESCU. Formate 12 x 16 cm, 40 págines + I-IV. Edition del representante del Occidental-Union, CRAIOVA, Calea Brestei 27, RUMANIA. Precie 20 lei = Fr. 0,60 sviss afrancat.

Li prefacie es scrit per nor excellent coidealist prof. Géza Hant in Cluj. Li grammatica self contene omnicos necessi por li studie de Occidental per persones de ruman lingue. Noi de dubita que it va esser un potent auxilie por li developament e li diffusion de Occidental in ti land. Noi desira bon successe a nor amicos!

CLAVE OCCIDENTAL-ANGLÉS: Li aparition de ti vocabularium anunciat por li medie de 1936 ne ha ancor posset evenir. Li cause es que noi atende li aparition de un altri vocabularium in lingues national concernent li frequentie del paroles. Pro que noi desira far beneficiar ti clave de ti labor, noi ancor deve atender.

Doc. 143 E: The new Scientific world-language: attack and defense. Ti document ha esset preparat per sr. S.W. Beer, B.A. Cantab., Teacher's Diploma in the University of London. 4 págines 210 x 297 mm multiplicat per duplicator. Precie Fr. 0,10 afrancat.

Association Por International Servicie

Nor apelle in li ultim numeró de Cosmoglotta-Informationes havet bon successe. Noi vide per to, quant va esser util un bon functionament de APIS.

Li ADRESSARIUM anunciat es atendet con ínpatientie. Regretabilmen, pro que it ha esset ínpossibil inserter un suficent articul pri APIS in li ultim Cosmoglotta, noi ha decidet prolongar til li 1-esim februar 1937 li ultim date por que li adhesion a APIS mey esser in li adressarium 1937.

Noi have anc li plesura informar li membres de APIS que li primitiv precie del Adressarium 1937 ha esset abassat til Fr. 0,50 sviss. Talmen omni membres va trovar li possibilitá comprar it.

Noi memora que por far printar su foto apu su adresse it es necessi reciver un fotogramma de 6x9 cm e inviar nos in sam témpor li custa de Fr. 3.— sviss.

Li membres de APIS queles desira partiprender al sequent sectiones, (1) Occidental-Presse (OP), (2) Servicie de corection de traductiones (SCT), (3) Ilustrat lettres circulant inter instructores e professores (ILCI) es petit informar li direction pri lor desir.

Quo vu ja ha fat?

por li diffusion de Occidental? Necos? -- Ma nu, vu ne plu deve perdir témpor. Ples strax demandar materiale de propaganda o ofertar vor colaboration al:

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud) SVISSIA

Insigne de Occidental

In li nr. 111 de Cosmoglotta aparit li decision del Occidental-Union per quel li tilde in li circul (proposition Ing. E. Pigal) esset adoptet quam provisori insigne durant 5 annus.

Li fabrication de un tal insigne es studiat. Du projectes ha esset nos presentat per un firma. (1) Li tilde in li circul decupat in massiv metalle con pingle, cromat da nos plen satisfaction. It es tre bell e certmen va pleser a omnis. (2) Un simil projecte in form de buton, ma plen, con li tilde e li circul in blanc sur blu fund, omnicos solidmen esmaltat. Pro que li tractation con li firma ne es terminat, noi ne posse dar li precie hodie, ma to va esser fat in li proxim numeró de Informationes.

Provisori Raporte pri li conferentie de IALA in Copenhag, 26.VIII.1936

(Secun íncomplet stenografic noticies. Li definitiv raporte va esser dismisset de IALA in lingue angles.)

Resultate: Li facit(?) del totale esset quelc non-obligant resolutiones recomandatori de linguistes a IALA. Li expressiones verbal del resolution es translatet del passate al future: Vice p.e. «un lingue quel ha monstrat se utilisabil in practica» o simil (quo vell significar Esperanto), on recomanda IALA considerar «un lingue quel vell monstrar se utilisabil etc.» Pri un concret sistema ne es parla; Si li Esperantistes expectat de ti congresse un concret resolution in favor de Esperanto, ili ha recivet un fiasco complet.

Presentie: In li reunion matinal ca. 20-30 persones. Un final telegramma salutant sra. Morris mentiona li 25 linguistes in Copenhag. Malgré nor petida, li presidentie del conferentie refusat enumerar li nómines del present persones, pro que ti nómines va aparir in li protocolle. Yo memora li nómines: De Cock Buning (Holland), Collinson (Anglia), Debrunner (Bern), Jespersen (Copenhag), Haislund (Copenhag), 2 fratres e stta. Forchhammer (Cphg), Lewy (Berlin), Vendryes (Francia), Wijk (Holland), Pokorny (Berlin), Otto (Praha), Regula (Brno, Tchec.), v. Sydow (Lund), Federn.

Quam presidente del conferentie functionat Debrunner quam secretario de Cook Buning, quam representante de IALA Collinson.

Collinson es Esperantist, Debrunner, Vendryes e Wijk sembla simpatisar con Esperanto; Jespersen e Haislund es Novialistes, Sydow e Federn Occidentalistes. Ex li parlas del altri professores aparet, que ili ocupat se ye unesim vez pri li question del L.I.

Discussion: Collinson e Jesperson parlat anglés, Wijk e Vendryes francés, un old senior in ambi lingues, Federn in Occidental, omni altris in german. Ci ne es referet li complet discussion, ma solmen quo importa por nos.

Pres. Debrunner permisset me exposir nor scrites, ma Collinson retornat me les strax pro que ili es tendentiosi e IALA ne vell aprobar lor distribution; il self hat fat comparant textus in omni lingues, durant que nor contene solmen Esperanto e Occidental. Du de ti scrites es distribuet ínmediatmen ante li comensa del discurse.

Debrunner: dat un historie del L.I. Li linguistes ne dat til nu suficent atention al L.I., IALA vole ganiar les por to. Historic precursores del L.I. Desirabilitá e ideale ínatingibil del logic classification. Victorie e decadentie de Volapük. Ascension e vivicapabilitá de Esperanto. Critica pri it del delegation Ido; plu indulgent: Saussure. Edgar de Wahl max ancian colaborator de Zamenhof. Occidental ha abandonat mult traditional L.I.-principies adoptet: un son = un líttere; monosemie; classificant finales. It aproxima se al adaptat lingues national quam Latino sine Flexione o Basic. Novial tende a evitar li unilateritás de Occidental (D. parlat max long pri Esperanto e Occidental).

Sur li historie del L.I. funda se li activitá de IALA. Li delegation por Ido hat desirat un IL-oficie. Impedit del guerre. Esperanto esset proposit al LdN, ma li comission por cooperation intelectual interrat li idé. It ne deve restar interrat. IALA es neutral inter li sistemas. It ha preparat scrites por informar li convenit linguistes. Nor congresse es solmen por facilisar li assistentie in sam témpor e loc quam li congresse de linguistes, ma absolut separat de it. Li congresse de linguistes ne va enunciar opinion pri li L.I.

Collinson: Li L.I. trova mult desfacilitás: hostilitá extern e desunion intern. IALA desira finir to e far oficialmen introducter un L.I. IALA ne vale crear un nov lingue, ma selecter un existent sistema quam base del futur L.I. Li unesim selection ha restrictet li candidat-lingues a six: Esperanto-Zamenhof -- Esperanto II-Saussure -- Ido -- Novial -- Occidental -- Latino sine Flexione. IALA vole null decision precipitat («snap vote»), ma principies por ducter li deliberationes in canales. it ha etablisset classes de criteries e desira vor opinion.

Interim on ha distribuet du scrites «Memorandum» e «Approved general criteria»* (IALA CC No. 4.)

Vi linguistic criteries, ne final, ma considerat quam max acceptabil in jan. 1936. Presenta se du taches: 1. Constatar in quel gradu chascun de 6 lingues coresponde a o diverge del criteries. 2. Capabilitá de futur modification (developation) del sistemas. It do ne acte se pri accepter un sistema 100% ma pri selecter un base del futur L.I. Adveni 1. Psicologic criteries concernent li aprension. 2. Educational criteries. 3. IALA vell preferer, que on mey concentrar li discussion al social criteries, i.e. quel lingues ha trovat entusiasmat adherentes, quo ha esset fat e atinget in li passate. E quel candidat-lingue sembla haver li max cert futur. -- IALA expecta del linguistes concret suggestiones.

Sydow: atacca fortmen Esperanto: malsanulejo: hospital. Li scientistes besona un L.I., ili vole su conosset nomenclatura e ne va accepter nov paroles.

Debrunner: Ci noi ne deve criticar li singul sistemas in singul punctus; noi deve solmen discusser li criteries proposit de IALA.

Collinson replica quelc general paroles pri artificialitá, naturalitá e internationalitá.

Poy li parol es dat a me. Obligat tractar solmen li criteries quel noi just hat recivet quelc minutes ante comensa del congresse, yo esset fortiat parlar tot líbermen, sin alcun preparation. Federn (in Occidental): Li autor de Occidental, sr. de Wahl, es impedit assister al Congresse e peti me quam representante salutar it. Yo va parlar Occidental, demonstrar su sonalitá in practica e espera que vu va comprender. Por ne esser acusat pri tendentiositá yo restricte me al criteries. Punctu 3 sur p. 5 di, que it ne importa, que li L.I. deve posser bon traducter lingues national. Noi opine que li futur L.I. deve haver sam valore quam un del grand cultural lingues. Per aconosser ti punctu, li L.I. vell posir se conscientmen extra li lingues cultural. -- Yo cita un esperantic autoritá de prim rang, dr. Privat (comparar 2.a linea del textus comparativ).


Certe la ĉefa tipa karaktero de Esperanto estas la fakto, ke vortaro kaj gramatiko tiom interpenetras unu la alian, ke ili fariĝas nedisigeblaj. Studo de vortaro sola povas aplikiĝi nur al radikoj, kaj tiujn oni ne renkontas nudaj en la parolata lingvo.


Certmen li max caracteristic trate de Esperanto es li facte, que su vocabularium e grammatica ha penetrat unaltru in tal gradu, que ili deveni ínseparabil. Un studie del vocabularium sol posse esser aplicat solmen al radicas, e tis on ne incontra nud in li lingue parlat.

Ha vu comprendet, o deve yo citar li originale in Esperanto? (null demanda.) To significa que omni studie de vocabularium sin derivation es ínsuficent. Li latin radica «ocul» ha mutat se in modern lingues a «oeuil, occhio, ojo» ma paroles quam «oculare, oculist» trova se in omni lingues cultural e un lingue cultural deve contener les. Li sistema de derivation destina milles e milles de paroles, e li scientic nomenclatura es in grand parte derivates. Si li vocabularium es discusset, on deve accentuar li importantie del derivation.

Debrunner: Yo ne volet interrupter li discurse, ma yo peti nu in future ne plu parlar alquel L.I. To es un propaganda. Omni noi comprende german, anglés, francés. noi ci ne es quam representantes de L.I., e anc prof. Jespersen ne es ci quam autor de Novial ma in su qualitá de linguist.

Ti administrativ remarca -- quel mem lassat semblantmen avantage a Occidental -- liberat Collinson del risca dever demonstrar Esperanto in parla.

Jespersen: Li criteries stipula que un L.I. deve esser analitic, ma conjugation sintetic. To ne es contrastes, li parol «nationalitá» es sitetisat ex analitic partes: nation-al-itá. -- Yo ha acceptet li duplic pronunciation de Occidental in Novial. In ultim nr. de Novialiste se trova un articul in occidentalisat Novial. Yo sta ci quam defensor ne del ancian, ma del nov Novial, e espera que it va esser li L.I. del futur footnote:[Ped-note del redaction: Ti criteries postula un L.I. a quel max bon vell responder Volapük, e poy Esperanto.].

Collinson explica pri analitic e sintetic.

Debrunner: In comensa li parol «patrino» repugnat me. Matre solmen un feminine de patre? Ma poy yo comprendet. It vell esser ínjust criticar un sistema secun singul punctus. Importa li practic usation. Li ne deve aspirar traducter Goethe.

Sydow: Un discussion sin critica es ínpossibil. Ne linguistes ma altri scientistes besona L.I. Un pidgin por turistes ne have valore por scientistes. Importa li homes in international relationes. Li entusiasme de un societé por in sistema de L.I. ne posse esser scientic criterie. On ne deve mixter apriori e aposteriori, li lingue deve esser purmen aposteriori.

Jespersen: Aproba Sydow: un scientific lingue. Solmen li linguistic criteries es scientific. Social considerationes ne es scientific. It importa selecter li max bon lingue por future sin egarde que un sistema hodie malgré ínperfectiones ha ganiat un cert númere de adherentes. Social criteries ne vale por nos linguistes.

Debrunner: Li social criteries significa anc egarde al orientales. Noi desira un lingue definitiv por omni scopes. Del simplic «bon die» til complicat speculationes filosofic hay ínfinit mult nuancies. Ma on ne posse criticar secun to quo un o altru considera quam international. Ci it ne acte se pri li critica self ma pri li base del critica; Noi deve selecter li scientic criteries e poy aplicar les al singul sistemas de L.I., tande it ya va esser culpa de Esperanto si it ne coresponde a les.

Sydow: accentua ancor li necessitá de L.I. por scientistes de micri lingues, quam p.e. sved.

Fine del session. On distribue li reste del IALA-scrites. In fact, on trova larg expositiones pri numerales, ma necos pri li derivation.

Posmidi, cl. 3.

Presentie: yo contat 18 persones + 2 feminin secretarias. Esset absent Jespersen, un Forchhammer, stta(?) Forchhammer e altris.

Du seniores spontanmen venit a me por declarar li comprensibilitá de mi discurse. Un quel parlat plu long con me, esset strax poy petit venir a Collinson, quel desirat «far su conossentie». Yo audit le dir le: certmen Vu vole colaborar che IALA ...

Vendryes: Un long discurse interessant e espritosi pri vocabularium. Emfasa li ínmediat comprensibilitá de Occidental... por nos westeuropanes! Quant aux orientaux c'est autre chose...

Debrunner questiona qui desira li parol. Durant forsan un minute nequi anuncia se. Tande yo leva li brasse. In ti instant Debrunner di: Yo ancor volet dir, que on deve parlar solmen pri li temas oficial e duesimmen: solmen ancor linguistes nu deve parlar.

Yo esset li unic present ne-membre del linguist-congresse: it do esset interdiction por me parlar! Jespersen esset absent...

Yo do esset paralisat e mi ulterior activitá restrictet se a auxiliar Sydow ye quelc punctus cardinal. Il levat se e levat de denove con ínfatigabil bravura e perseverantie. Li reste del discussion esset presc exclusivmen un duell inter Sydow, handicapat per usar li lingue german, e secundat de me debilmen per cedules e murmur, e in altri láter li Esperantist Collinson, functionario oficial de IALA, secundat pre presidente Debrunner per long remarcas. It esset un duell ínegal.

Sydow remarcat que li materiale preparat de Collinson ne contene necos pri derivation.

Debrunner: replicat que to es un question quel vell ducter nos tro lontan, que it es tro ampli por esser tractat nu, que it demanda un studie de long témpor.

Collinson assertet que derivates trova se in li presentat liste del unesim paroles del divers L.I. Li assemblat professores apertet li liste e regardat it. Tamen ili credet... Ma il dit, pri derivation investigationes ancor ne es fat. Esque li assemblé desira que IALA mey far les. -- On murmura generalmen yes. -- Li L.I. es max proxim a scientistes-filologos, ma noi besona un L.I. ne solmen comprensibil, ma quel anc posse esser aprendet de omnis e es regulari. Li paroles deve esser considerat chascun in su casu. Li «fundamento» ne es totmen stabil. Benque noi es acustomat nder un lingue quam un cose stabil, noi naturalmen save que it developa se. In comensa «noi» contentat nos per «vendejo» e «vagonaro», nu quelc ha introductet anc «butiko» e «traino». Va esser necessi examinar li signification del paroles e anc lor metaforic usation, p.ex. pede de mont o simil. (Li assemblé ne perceptet que on mocat les: tal studie vell esser ínfinibil durant annus e annus.) On deve examinar lingues DEFIRS eventualmen anc altres.

Pri social criteries it sembla plu important regardar li future quam li passate, e plu li futur aptitá quam li present númere de adherentes. -- Assemblé assenti por aprobant murmur.

[It es remarcabil, que on ne plu parlat ni pri li successes, ni grandmen pri li litteratura de Esperanto. It ne esset noi quel modificat su propositiones; il self, sub li impression del ínfatigabil Sydow, proposit, subridente, neutri e modificat formulationes.]

Unesim resolution have ca. li sense sequent:

«Quo concerne li social criteries in L.I., it es plu important por IALA considerar li aptitá del candidat-lingues por utilisation e function, quam insister tro mult pri successes fat in li passate e difusion present.»

Aprobat del assemblé.

Debrunner: Noi ne es un gremie de votation. Necun deve timer, que il obliga se a alquicos; que il va esser «fixat» sur li opinion de hodie. To omni es solmen suggestiones por IALA.

Collinson: Li social criterie demanda anc acceptabilitá por divers culturas, de ost e west.

Proposition suplementari:

«Quo concerne li social criteries, on consenti, que IALA mey suplementar li europan linguistes per ocasional referentes de oriental e altri distant popules.»footnote:[Rem. del Red.: Yes, ma prof. Asakawa, quel aprobat Occidental, ne plu es in IALA.]

Acceptet per murmur aprobant del ass.

Sydow: In unesim linea noi deve cuidar nos self, li cultura europan-american. Li Japaneses e Chineses con international relationes ja conosse EFD. Quelc tal lingues es constructet sur tot altri base quam nor lingues.

Quelcunc professor atacca ti vispunctu.

Debrunner: Du sistemas de L.I. posse semblar equivalent por westeuropanes, ma forsan un japanes o chines vell clarmen preferer un de les.

Collinson: atacca li «paroles international». Cita li libre «Les faux amis», lexico por interpretatores contenent paroles con egal scrition ma diferent sense in EF: «caution» in F specie de garantíe, D = Kaution; in E = D Vorsicht. «Sanction» havet in E til max recentmen un altri signification quam in F.

Collinson: Punctu 2 del social criteries: Proposition circa con sense sequent:

«Quo concerne li social criterie 2, on consenti que it recomenda se egardar specialmen un candidat-lingue quel posse demonstrar su utilitá por divers scopes in un gradu pruvant su aptitá devenir li L-I. del future.»

Acceptet.

In fine li presidente questiona omni assemblates in bloc, esque ili posse esser considerat quam futur colaboratores de IALA? Necun refusa.

Ilmari Federn

Secretario del Occidental-Academie.

Cosmopolitan Conversation

The Language Problems of International Conferences. [by] Herbert Newhard Shenton. XVIII + 803 pp. New York: Columbia University Press 1933. 8. -- Sur li covriment on lee: [in angles:] «Li lingue-problema. Quo it significa e quo it custa.» -- «Linguistic conditiones in Europa es desesperat. Ne minu quam 120 lingues es parlat, e mem si noi omisse ex nor consideration tis, queles es parlat per minu quam un million de homes, noi have 38 lingues, li majoritá de queles es usat quam litterari tam bon quam parlat lingues. Li charge de intelectual «doan-charges» es sin dúbita plu pesant quam ti de material tales.» (Otto Jespersen.) -- [& altri reflexiones pri li importantie del lingual problema partú ta, u homes conveni por intercomunicar.]

Capitul XI es intitulat: An International Auxiliary Language. p. 440: Li International Auxiliary Language Association in the United States, Inc. fat convenir li unesim international meeting de linguistic resercha in Genève, in 1930. Delegates al conferentie includet distinctet filologos, e adminim un eminent exponent de chascun de six del plu bon conosset artificial lingues queles ha esset proposit por international usa, ad saver: Esperanto, Ido, Latino sine Flexione, Nov-Esperanto, Novial, e Occidental. In súper anglés, francés e german, li six supra-mentionat sintetic lingues esset usat de membres des congresse sin interpretation, e on trovat que linguistes e interlinguistes in sam esset capabil comprender les. To esset li unesim vez que adherentes de talmen nominat rival lingue-sistemas hat incontrat se por li scope de sin-prejudicial studie del problema del auxiliari lingue.

In pag. 444 trova se un curt raporte pri li nascentie e li scope del Occidental-Union. -- In p. 472 Occidental es denov mentionat inter altri 5 interlingues, li representantes de queles signat li declaration del conferentie de IALA (International Auxiliary Language Association), marte e april 1930.

Bibliografie interlinguistic

Literatura Mondo. Budapest. 2. period, annu 6, num. 1. (jan.-feb. 1936). Tre bell e richmen equipat revúe ilustrat, totalmen in Esperanto. Li coverturas anuncia Esperanto-litteratura, li precies, mem tis de novi ovres, fortmen reductet.

Li caderne self contene un abundantie de poemas e de pros-anecdotes, e mem li prim parte de un comedie. Yo posse tre bon apreciar que li comic efecte de un comedie va esser augmentat per li usa de Esperanto. Ma yo vell sentir it quam un tre tragic evente, si li originales de poemas de Baudelaire, Régnier e altri vell esser viceat per li Esperanto travestitiones e self vell esser perdit.

Svenska Arbetar Esperantisten = Sveda Laborista Esperantisto. Stockholm. Jaro 15, 1936, Nr. 1.2. In li centre del interesse ci sta li servicie por auxiliar li proletariatu per Esperanto; talmen li guidant articules es, in No. 1: «Till proletariatet tjänst» (al servicie del proletariatu); in No. 2: «Till Esperantos tjänst!» (al servicie de Esperanto!). Anc ci, in num. 2, noi trova nov exemples del facte, que por far rimes masculin, ma anc por adaptar se al ritme intra li vers, on deve apostrofar (elider) li termination -o. In p.5 trova se 2 tal poemas, e un altri in p. 11.

Informoj de Esperanto-Asocio de Estonia. Tallinn. No. 165/66, 1935. No. 168, 1936. Noi fa (in num. 165/66) li conossentie del poete estonian esperantist, Hendrik Adamson. Quam tre caracteristic es presentat li poema «Konfeso».

In Nro. 168 noi trova un tabelle pri li estonian Esperanto-societés, de quel existe 14. Du de ili have regulari cant-hores. Ples imaginar ti concertes con abundantie del bell sones o, uj, ajn, ojn!

Esperanto, Internacia Revuo, eldonata de la Universala Esperanto Asocio. Genève. jaro 31, 1935. No. 422.424. 32, 1936, No. 425. scrit totalmen in Esperanto. Bellmen ilustrat. No. 422 anuncia li Esperanto-version de «Sango kaj Sablo» de Blasco Ibáñez. Noi solmen questiona ca li majorité del letores ne vell comprender e gustar ti libre plu bon in li lingue original, hispan! Li sam numeró anuncia un successe atinget in Brasilia: li post-marca de 200 reis in memorie del «VIII. Feira internacional de Amostras» porta exter ti portugales inscrition anc un tal in Esperanto: Oka internacia specimena foiro Rio de Janeiro Brazilo. Noi questiona quel version es comprensibil de plu mult homes de divers nationalitá: li portugales o li Esperanto? O anc, noi posse questionar: si alqui ne comprende li textu portugales; esque li texte expo va auxiliar le? Ma certmen, li facte es interessant. Qui invia al «Brazila Ligo Esperantista» -- Av. Marecha Floriano, 212, Rio-de-Janeiro, 2 respons-cupones, va reciver in cludet lettre 2 non-usat exemplares de ti marca postal.

Ex li chef-articul in Nr. 425 noi vide que Esperanto fa grand propaganda por obtener accesse al albergos por li juventú. Quam it acte pri un tre fort e repandet activitá del yun migrantes, to vell certmen dar anc por nos un grand camp de operation.

Sennaciulo. Oficiala organo de sennacieca asocio tutmonda. Paris. No. 426, 1935 (jaro 12).

Un libre recomandat in ti revúe es li Proletara Kantaro. 74 kantoj kun muziknotoj el 22 lingvoj. SAT-eldono. fr. frc. 12. -- Pro quo noi ne ancor possede un tal canzoniere? Esque Occidental es minu aplicabil a poesie quam Esperanto? O esque manca li poetes?

Centerbladet (Jurnalo dil Centro). Organ för Centerpartiet i Oerebro. annu 4, 1936. Nr. 1 & 3. Publica anc articules in Ido. malgré li bell tendentie pacifist yo deve constatar que in su mode de pensar pri problemas politic e economic,, li revúe es sat antiquat. Advere un articul in No. 1 es tre interessant e tot li contrari de reactionari. It es mem plu revolutionant e progressivist quam Occidental self, e scrit de un ductent idist, sr. S. Quarfood, qui traducte ad Ido un bellissim poema francés de Irma Schweitzer in Metz: «Apötre de la Paix, Bertha de Suttner». Il adjunte su teorie «Pri la tradukuro». IL afirma que existe un fundamental diferentie inter prosa e poesie. Secun il, li prosa deve esser tam simplic, que anc li non-erudit posse comprender it; ma li poesie es un artificial producte «da e por certena grupo di stil-eruditi». Li traduction de un tal deve esser tam equivalent quam possibil al originale. To ne es possibil con li usual regulari formes del lingue (Ido!); pro to Q. introducte «novajo, per qui sola la texto esas aceptinde tradukebla, ed ol mustas tradukesar, nam L.I. qua mustus omisar la bela trezori dil artala literaturo vere esus nur ul Basic e ne digna al mondo.» Malgre que Ido, pro su stereotipic desinenties, have solmen poc rimes, e malgré su propri aversion pri rimes, Q. rima su verses secun li modelle del original: a-b-b-a. Solmen li ritme es changeat: Irma Schweitzer have Alexandrines (6 pedes iambic), e Q. prefere «la ritmo plu ferma segun la modelo di ed Latina ed Germana lingui» e scri in verses de 4 pedes.

Il procede alor a defender su «novaji»: vens vice di vu, sangianta vice sangifanta. Il regarda to quam «avantajo kompare ad Esperanto» que «ni havas ed logikoza, afixala derivo ed direta». To es certmen un novitá, e li témpore, u li lingue devet esser purmen e strictmen logic, ne es tre remoet. Vuns admemora nos pri vusen de Novial (Jespersen); ma es mult min defensibil. Vusen coresponde al usa de cert lingues, ma vuns absolutmen ne. Plu bass in su articul il usa quans vice di qua; it es ver, to posse aparer un poc simil ad anglés who, whose, solmen it devet es quasn (D wessen), o quas (E whose). Un altri interessant parol es svebas per quel il traducte F. «elle plane...» (Occidental: planear), e il adjunte «komprenende glitflugas o flotacas esus ridiginta». Certmen; e noi posse completar ti tre just observation: un lingue in quel li regulari formes deve esser evitat pro lor ridiculositá, es self quam totalitá un cose risibil.

Li sam revúe, Nr. 4. Quam li precedent numerós, it contene parte de Radikaro Odi-Ido, de Marcel Pesch. In li ultim págine noi trova un humoristic contribution «Konfundo» mocant Esperanto, traductet ex Cosmoglotta 1933, p. 73. Un altri contribution interessant nos es un lettre de P. Ahlberg a sr. A.F. Beauchemin, scrit in Novial. It monstra que Ido fa cert larg concessiones a Novial, talmen aproximante se a ti plu progressiv idioma. Sr. Ahlberg saluta ti tendentie de convergentie del du movementes.

Informoj de Esperanto-Asocio de Estonia. Tallinn. Nr. 170/71, aprilo-majo 1936, tracta del Altri látere del translocation de UEA a London. Li chef-articul monstra que un tal translocation es contrari al statutes, e sercha monstrar motives por un tal procedura contra-statutari del central comité. Li autor ne crede que li indicat plu modic expenses in Anglia posse esser li ver motive, proque il labora sub li error que in London li vive es plu custosi. Il confesse ne saver li ver motive de ti grav, in parte arbitrari decision de UEA.

Dansk Esperanto-blad. 8. aargang, 1936. Nr. 3, marte. contene prospectes pri grand curses de Esperanto in Dania, secun li Che- method, to es sin libre. Li numeró monstra bell images del «internationale Højskole i Helsingør», it es un grand contraste con nor universitás, nam it ne es constructet quam grand caserne, ma in li stil de villa, talmen adaptant se al paisage, e efectent atractiv vice repugnant.

Verda Revuo. Wien. 2a.jaro, 1936. Nro. 3, marto. Anc ti revúe es bell ilustrat. It contene, ultra altri, un articul ilustrat pri «Ex libris», de Egon Sokele. Un anuncie refere a un articul in li precedent numeró, pri li libre (scrit in german): Kampf um die Weltmacht Oel, de Zischka. Ci nu es anunciat que ti libre va aparir in Esperanto. Noi regreta ti ínutil expense de energie, pro que ti libre es in grand parte un plagiat sur li ovre de Traven: Die weisse Rose (Li Rosa Blanc), quel es li nómine de un indian habitation in Mexico, quel deveni destructet pro li interesses del explotatores del petroleo. Esque it ne vell forsan esser plu interessant crear un Occidental version de ti o altri libre de Traven?

In «Svenska Esperanto Tidningen, La Espero», jan. 1936 li secr. del Sved Esperanto-Fed. scri li sequent:


... ma si noi in Svedia tam quam in li altri scandinavic landes e in Anglia e Francia have satisfant o mem tre bon resultates, existe tamen altri important institutiones, pri queles li cronica raconta poc o nullcos. Regretabilmen noi deve contar inter tis anc Universala Esperanto Asocio, e si on vole esser tam sarcastic quam li redactor de Heroldo, on di que UEA in 1935 ha emisset 2 comunicationes al publica, de queles li un comunica que li director de UEA pro crula ha devenit ínvalid por labore durant un suficent long periode, li altri raporta que li dit director ha recivet un oficial honoration de Liechtenstein. ...

Li present annu «provatori» ha monstrat que UEA ne ha cuidat li international directorie al satisfaction de nequi. Solmen un tal cose que li «jar-libro» de UEA, quel in 1935 esset intentet quam suplement al precedent jar-libro, ne ha aparit plu bentost quam in fine de decembre (!), es suficent por motivar un change del regie.


Brachilogie por quotidian coses

Por li practic usage del mundlingue noi besona mult vocabules, e sovent on sercha in van un bon curt vocabul por un cose usat in li quotidian vive. In mani casus li trovat vocabul es tro long e composit. Li comercie, li tecnica e li quotidian vive besona concis e pregnant vocabules por li coses frequentmen usat. Paroles quam auto, radio etc. demonstra to.

Vi quelc exemples.

Li electric ampulles es usat del tot munde, e tre frequentmen. Malicios homes asserte que li industrie del electric ampulles con intention evita utilisar inventiones alongant li persistentie del electric ampulles. Yo ne save esque to es ver o un calumnie; ma it es cert que li publica es fortiat tre frequentmen comprar nov electric ampulles. Do, un cose tre frequent con un nómin tre complicat. Bon ocasion practicar li brachilogie. Si on vell accepter simplicmen «ampulle», to vell efecter confusion con ampulles por altri (p.ex. medicinal) scopes. Pro to yo ha inventet li form elampull; to contene: electric (abreviat), lamp e ampulle. Ma yo ne es cert esset applaudit pro ti invention, e yo submisse it a omni critica.

Un altri exemple: mult homes fuma cigarettes, e por incendiar les, ili besona mult inflammettes. It vell esser plu comod e concis, dir solmen cigrettes o cigettes o mem ciettes, e inflettes o mem flettes. On ne mey objecter que li cigarette es li diminutiv del cigare; in veritá it es un totalmen altri cose, e on ne tucha li dignitá del cigare nominant su demí-sestra: ciette.

Vice rasa-lámine (lámine por rasar) yo proposi rasette; vice sapon por rasar: rasapon.

Vice fontan-pen simplicmen: pen. Esque it es tro audaci asserter que in nor témpore li pen (fontan-pen) es ja plu usat quam li primitiv porta-plum?

Dr. Peipers, Köln.

Sono-discos in Occidental

Por quel scope noi deve far fabricar tales?

  1. por haver un surogate por un congresse, por posser presentar su voce al lontan coidealistes, queles noi ne posse vider jamá, e cui foto-portretes ne da nos un suficent impression de ili.

  2. por far un sistematic comparation del pronunciation de Occidental. To va esser tre important; adplu li possibilitá de un precis studie va esser mult plu bon quam ye ocasion de un congresse; on ya posse far repetir li reproduction tam sovent quam on besona! Li textu deve esser composit specialmen por ti scope, e coidealistes, parlante Occidental perfectmen, ex omni lingue-regiones, vell dever parlar li sam textu. Ja nu in omni grand cités existe atelieres por tal sono-discos.

  3. por scopes de propaganda. Evidentmen por ti ultim scope li textu deve esser composit altrimen quam por li unesim du scopes. On deve considerar que li escutantes save presc nullcos pri li problema de mundlingue e su historie, e on deve considerar ad-plu que li interesse del publica generalmen es minimal. Do on deve tractar un tema de general e actual interesse e prender exclusivmen paroles generalmen conosset, precipue ex li dominia del modern tecnica (radio, auto, aviation etc.) queles have un grandissim internationalitá. Ma mem to ne vell suficer por mantener li interesse; it va esser necessi far printar li sam textu, por que li escutantes posse comparar li printat textu con li audit. It comprende se que on deve adjunter a ti folie quelc indicationes pri litteratura, precipue li adresse del Institute Occidental; omni coidealiste quel compra tal sono-discos, deve haver un stock de ti folies por dar les a ti persones queles il desira interessar per li disco.

Dr. Peipers, Köln.

Nov Corespondentes

Un esperantist scrit nos in esperanto desirant reciver li necessi manuales de studie. Pos quelc témpor noi recivet li sequent lineas in Occidental (25.V.36):


Quam nov occidentalist, yo saluta vos sincerimen pro li devoet efortie quel vu dona por Occidental.

Mi unesim impressiones pro Occidental ne posse esser melior.

R. de B. e M. in P. (Portugal)


Un ancian esperantista scri nos in frances (2.VI.36):


Yo permisse me informar vos que solmen desde du dies yo conosset li nov lingue Occidental e pro que yo trova it harmoniosi e facil a aprender, yo peti vos inviar me un curs gratuit.

Yo constatat con tre grand plesura har comprendet li lit prospecte scrit in Occidental e pro que yo conosse angles, german, hispan, rumanian, grec, yo espera aprender in poc témpor ti charmant lingue.

Yo conosse anc Esperanto, ma -- pos har aprendet it completmen -- yo ha abandonat it totalmen pro que yo ne posset acustomar me con li formation del frases. Yo ha trovat fals dir: «kun vangoj, mal-sekaj de ploroj» o ancor «la juna, la maljuna» e tant mult altri similes.

Yo crede que Occidental va esser aconosset quam lingue obligatori in omni scoles, pro que essent facil, it va esser preferet e li max expandet, tam plu que it va dar a chascun li possibilitá esser comprendet in omni landes...

Sra L. Marcovici, C. (Rumania).


1936 societé de garantes 1936

[start=23] . Sr. E. de Wahl, TALLINN (Esthonie) 35,36 Fr. 20.— . Sr. H.D. Akerman, LONDON (Anglia) 37,38 Fr. 20.—

Raporte del precedent liste Fr. 340.—

Summa Fr. 380.—

Sincer mersís!

Corespondentie

Sr. E. Pigal (Wien) scri nos:

Pro superocupation, yo deve refusar omni corespondentie e labores por Occidental, queles yo ne inicia por execution per me ma queles altri persones proposi me. Solmen li responses al circulares del Senate e del Academie es li unic labores e corespondenties de iniciative altri quam mi, quel yo posse executer.

Sr. de Wahl scri nos pri li statistica publicat in nr. 6 de Cosmoglotta-Informationes:

Existe 4 publicationes pri stenografie vice 2: (1) Den Outer, (2) Pigal, (3) Creux, (4) Mass. -- In Estonia: 11 publicationes vice 9.

KOSMOGLOTT. Noi anunciat que it esset completmen exhaustet. Sr. de Wahl comunica nos que resta ancor un cert númere de divers cadernes al sequent precies: Singul caderne. SFr. 0,70; 5 divers: SFr. 1.20; 10 divers Fr. 2.—

ALTRI INFORMATIONES ne posse trovar spacie in ti numeró!