Cosmoglotta A 127 (jul 1939)

Annu XVIII Julí 1939 N° 4 (127)

Contene

  • Wahl: Quelc remarcas pri parol-finales.
  • Weber: Latino sine Flexione.
  • Wahl: Li accentu in li lingue international.
  • Henthorne: Pro quo yo abandonat Esperanto.
  • Federn: Grand númeres.
  • Berger: Li centres de interesse. Li dessin del infantes.
  • Geographie.
  • Scientie.

Li pont de Lucens, proxim Chapelle (Vaud)

Original dessin de prof. R. Berger

LI GENESE DE OCCIDENTAL

Quelc remarcas pri parol-finales

(Ex li copie-libre de Edgard de Wahl, secun lettres adressat a W. Rosenberg, 11. junio e 20. julí 1908)

Yo desira ancor dir quelc paroles pri li question del finales. Yo opine que finales es necessi por paroles derivat. Ma provider con finales categorial tal paroles queles sta directmen in li lexico tal qual ili es, yo considera quam un stupiditá. Ballast, monotonie, plumpesse e íncapabilitá absorpter foren paroles e neologismes es li direct consequentie.

Si yo ne conosse un parol, it ne auxilia me que yo save que it es un adjective o altricos, tam long quam yo ne conosse li sens. Tal regules ne existe in null lingue. E noi ne desira haver un aspect simil a ti de Esperanto. It vell forsan esser altri, si noi vell haver a disposition 20 vocales divers.

Haver li vocales a, e, i, in li verbes esset secun mi opinion un facilisation por li parol-formation, ye derivation del participies. Secun vor metode on nu ne save ca on deve dir perceptibil o perceptabl, provenienz o provenianz, competenz o _ competanz_, protuberenz o protuberanz .

Vor finale *ier * in venier, audier, aperier, morier, ofrier, patier, sentier, portier, etc., terribilmen repugna me! samli formes quam ament, laborent, practiquent (practicant!) o practicent... Per li exclusion del a resulta un enorm masse de paroles in queles li radica deve esser mutat, p. ex. debarquer, debarcation, etc., etc. Yo vell consiliar vos ante que vu fa tam grand propositiones, experimentar practicmen vor idé aplicante it in corespondentie. Tande vu vell vider a quel desfacilitás vu ariva. In omni casu yo considera li mutation del radica quam un cose plus complicat quam haver verbes in a, e, i. -- In plu, ier ja es sufix: saladiere, incriere, candeliero.

Al assertion que it es desfacil aprender quel verbes fini per ar, quel per er e ir, yo ne posse consentir. Quande yo aprende Esperanto footnote:[Li originale contene analog exemples ex li reform-proposition de Rosenberger pri su «Neutral», queles hodie plu ne es actual.] yo ya anc ne save ca yo deve dir: konjugi o konjugacii o konjugaci, deklini, deklinaci, o deklinacii, ma si on conosse alquantmen li paroles international in -ation, -ition, -ant, -anz (-ance), -enz (-ence), -ienz (-ience), on anc save qualmen fini li verbe. Naturalmen on deve dir education, nam ti parol ha desde long perdit li etymologic e logic conex con L. ducere (ducter) . -- It ha devenit un nov radica autonom.

In plu just ti verbes (in -er e -ir) es li paroles fundamental, queles sta con prim jure in li lexico, nam it ne existe verbes derivat per -er e -ir, omnis fini per -ar; con li unic exception de _ unir_.

Li substantive ne have finale special; it deve restar totalmen líber por posse admisser omni neologism queles presc sempre es substantives. It es caracterisat per li articul. On sempre posse adjunter un eufonic e, ye acumulation de consonantes o quam distintion, ye homonimes. Li son e es medial e ínexpressiv, e pro to it have li tache, índefinit luder buffre e servient por omnicos. Masculin derivates de entes vivent fini per o, feminin tales per a. Ma ex to ne seque que on deve dir patro, nam it existe solmen patres masculin, do patre e matre. Ma on di: leon, leono, leona, leonell. Naturalmen ex to ne secue, que omni paroles finient per o o a es mannes o féminas, ma solmen si ti finales es juntet a paroles significant entes vivent. Li finale u max sovent significa alquicos abstract, spiritual: usu, spíritu, principatu.

Autorisat adaptation e traduction ex lingue german de Ilmari Federn.

Latino sine Flexione criticat per un adherent

Li redaction de Cosmoglotta ha recivet un circulare scrit in Latino sine Flexione (o Interlingua) «Epistula aperte ad socios de Academia pro Interlingua». Su autor, sr Leonard Weber, esset successivmen membre de ldo e Latino sine Flexione. Noi reproducte in sequent su circulare in traduction Occidental, substituente, por evitar miscomprenses li plu caracteristic nómin «Latino sine Flexione» (abreviat LsF) al plu general denomination «Interlingua» (abreviat IL) usat del autor.

In Latino sine Flexione sempre li sam defectes es criticabil:

  1. Latino sine Flexione es un lingue ínperfect, defectosi, max desfacil ex li altri vivent systemas de lingue artificial (Novial, Esperanto, Occidental, Ido), benque it es li max sympathic.

  2. Li etern discussiones del API (Academia pro Interlingua) es li cause que Latino sine Flexione pos 30 annus ancor ne es pret, e have mult ínperfectiones, quo ne facilita li labor por su propaganda e divulgation.

  3. Volapük ha morit ne solmen pro su exagerat artificialitá, ma anc pro li mutationes introductet in li fine de su existentie. Anc Ido ha introductet mutationes de regules, quo practicalmen ha causat li regress de ti sistema, benque Ido es mult plu bon quam Esperanto.

  4. Esperanto ne introducte mutationes de regules e ti L.I. progresse mersí a su regules ja stabilisat. Mult Esperantistes aconosse li defectes de lor lingue, ma ne vole introducter ameliorationes. Ili opine que nu ne es témpor favorabil por mutationes -- antey un max eficaci propaganda e poy victorie e introduction del necessi ameliorationes. Cert interlinguistes have un special plesura in etern discussiones pri varie interlinguistic problemas -- talmen ti discussion ne cessa nequande e nor idé resta sempre discussibil e va nequande esser introductet in un practic solution. Noi deve cessar ti discussiones e pensar pri li introduction de Latino sine Flexione in li practic vive.

Vi li cardinal defectes de Latino sine Flexione:

a. Li ambiguitá de mult notiones es ínsuportabil, p. ex,:

  • latere = Occidental: brick por construction de edificies.
  • latere = situation dextri o levul (Occidental: láter).
  • tabula = Occidental: table e tabul.
  • lege = Occidental: (yo) lee e lege.
  • tecto = Occidental: tegment e plafon.

b. Li ínperfect definition e mem manca de prepositiones, pronómines etc. p. ex.: super significa in Occidental sive sur li table sive super li table.

illo = Occidental: pronómin personal del triesim person singulari (Occidental: il) e pronómin demonstrativ (ti).

Anc ut = Occidental: quam e por que (Italian come e affinché) es un ínutil ambiguitá.

  • In nor version noi ha in parte substituet explicationes comprensibil por Occidentalistes al definitiones e national paroles citat del autor.

c. Latino sine Flexione have til hodie null pronunciation stabilisat. To es un grav erra. Noi proposi li pronunciation italian. Si li italianos vell in future mutar li pronunciation anc Latino sine Flexione posse far sam. In li annu 2500 Latino sine Flexione va haver un pronunciation egal a italian. Li form de pronunciation es vivent, do mutabil, ma li ortografie posse esser mort, do ínmutabil!!! Noi prefere un ortografic modern: th = t, ph = f, etc.

d. Latino sine Flexione es plu desfacil quam Ido, Esperanto o Occidental, nam it have pluri expressiones por li sam notion -- to génera ínutil desfacilitá por li studiantes, quo observar yo havet mult ocasion. Noi deve selecter por omni notion un expression p. ex.: «cum frequentia = saepe = sovente», «valde = nimis» (Occidental: tro), «denique = tandem = in fine = ...» Noi opine que it es plu bon posseder un minu grand númer de expressiones por alcun notion por posser evitar complicationes in li studie. Talmen noi have in Latino sine Flexione 3, 4, 5 vez plu mult vocabules a memorisar quam in Ido, Esperanto etc. Latino sine Flexione deve esser plu facil quam un altri sistema, ma ne plu desfacil! Latino sine Flexione existe ne solmen por latinistes ma anc por altres.

e. Noi vide un confusion inter li divers LsF-istes in li aplication de: per e pro . Un di: «camera pro dormi» (dormitoria) e li altri: «camera per dormi». Ido have un regul plu clar, evitante ambiguitá (pro = motive, per = medie). (Red: lu sam vale por Occidental).

f. Li manca de un conditionale provoca sovente confusion e obscuritá. Noi proposi: vel o vell, an u... o un altri form por expresser li conditionale. Yo ja ha proposit li particul vel: me vel da si te da, me u da si te da... (yo vell dar si tu da).

g. Li inregularitá del participie passiv producte ínutil desfacilitá por studiantes: por li participie passiv noi proposi li desinentie -t adjuntet al tema del verb, p. ex. de exprime = exprimet (expresso, scribet = scripto. Ti form es comprensibil ye prim vise. Lecto (Red.: li autor fa remarcar que it ne acte se pri li altri sens de lecto = lette por dormir!) = leget. Me habe lecto = me habe leget (Occidental: yo ha leet) es comprensibil benque li tema es deformat.

Quelc LsF-istes, precipue Italianos, time un deformation del tema latin, e considera tal deformation quam minu comprensibil ye prim vise. To es un erra!!! Si noi judica talmen, tande li tot Latino sine Flexione deve aparer nos un Latin deformat!!! It es plu bon far poc deformationes del tema latin quam suffrer sub li desfacilitá quel es procurat nos per li fact quande noi vole detecter li tema del participie passiv. Quo es plu important, facilisar li studie per poc deformation, quasi ínvisibil, o far li lingue plu desfacil pro li intuchabilitá del sam tema? Noi ha selectet (Li autor usa li form selecto e in parenteses seliget) li unesim casu!

h. Li usa del témpores ne es exact. Durant que noi parla, noi ne save in quel témpor alquicos eveni. Noi considera it quam plu bon usar un definition plu strict e plu clar, plu curt, nam Latino sine Flexione deve esser un lingue practic, quam noi vide in Ido e Occidental. Do infinitive con desinentie -r o re (amar-e)

preterite con desinentie -t (amat)

imperative con particul o (o ama, o illos ama!)

Por li duesim person li tema sol sufice: ama!

i. It es un cose urgent que noi edite un ampli manuale por li studie de Latino sine Flexione, simil al manuale de Beaufront por li studie de Ido. Noi have til hodie null vocabularium modern! Li vocabularium de Peano es bon solmen por latinistes e ne por studiantes e scoleros. Divers nationes have divers modos de diction. P. ex. un polonese di: li avio canta sur li ciel durant que altri nationes di: in li ciel. Noi ne insiste pri nor propositiones, ma noi desire stabilisar li regules de interlingua.

Noi deve sequer li usu de altri adeptes de L.I. Noi deve crear congresses periodic, chascun annu in un altri cité, quam li Idistes, Esperantistes, etc.

Noi deve convocar un conferentie del LsF-istes por stabilisar tandem li regules de Latino sine Flexione. Si API ne seque ti opinion, quel es «vox populi», tande noi ne posse progresser -- li hodial situation crea grav dangeres por li deman de nor comun e nobil idé -- un lingue auxliari international.

IALA have li sam scope ma su labore es tro lent.

Con max grand estima: Leonar WEBER

docente del Academie Veterinari in Lwow -- Polonia -- Kopernika 20

Desfacil divorcie

Pos 10 annus de maritage, Sr. Durand e su marita vole divorciar. Ili ea che li pace-judico a quel ili exposi lor intention.

-- Esque vu have infantes, il questiona:

-- Yes, noi have tri. Ma ta jace li desfacilitá. Yo vole du de ili e mi marita anc vole du.

Li judico reflecte un poc e dit:

-- Vole vu un consilie? Nu! Si chascun de vu vole haver du infantes ante separar vos de unaltru, retorna ad hem in pace e efortia viver amicalmen durant quelc mensus til quande un quadresim infant va arrivar. Tande null obstacul va impedir vor divorcie.

Sro. e Sra. Durand revenit ad-hem demí-satisfat del consilie.

Un annu poy, li judico incontra Sr. Durand e questiona le:

-- Quo nov evenit, mi amico?

-- Ne alquo bon! Mi marita just recivet du gemelles. Omnicos deve esser recomensat.

Homan saventie

On ha calculat que in 450 annus on ha printat 10-30 milliones de libres e que plu quam 200.000 apari chascun annu, sin contar li 80.000 revúes e li 40.000 jurnales publicat in li munde.

Malgré li marcha del témpor, alcun objectes es tractat con un abundantie sin cessa renovat. In 1900 on evaluat ja ye plu quam 12.000 li númer del libres pri Jeanne d'Arc; Goethe ha inspirat plu quam 20.000 libres, ma it sembla que a Napoleon apartene li record con 70.000 libres editet pri su person.

E li bibliotecas, temples del homan saventie, inricha se sin cessa. In un sol annu li National Biblioteca de Francia recivet 14.639 libres e 547.330 jurnales in legal depó. In sam témpor it hat comprat 2900 libres e 23.000 numerós de revúes, recivente in ultra 129 donationes de Francia e 7600 de extrania.

Li accentu in li lingue international

In li organ del «Academia pro Interlingua» (Latino sine Flexione) «Schola et Vita», annu XIII, N°3, Sr. Mastropaolo presenta un labor pri li accentu. Pos har statuet 8 rubricas con general regules (ma ja contenent un númer de exceptiones e ínacustomat accentus) il da regules de accentu por céteri vocabules, ordinat secun lor sufixes e desinenties, u il ha ancor omisset, quam il confesse, vocabules rarmen usat in I. L.

Ti enumeration contene 8 págines con plu quam 200 divers finales. Che 3/4 de ti gruppes analisat, trova se ancor exceptiones de ti 200 gruppal extra regules. Esque vermen on posse presentar al publica por general usu un tal complicat sistema?

Ma mem bon conossores de classic lingues ne va posser rectmen aplicar li regules, proque mem li paroles de grec orígine in I.L. have un accentu foren, i.e. ti del italian, (nam li ver accentu del antiqui latin on hodie ne conosse). E ti accentu italian es foren al international usu.

Mem si un parol de grec orígine vell subordinar se tam al regul general, quam al usu international per su accentu. ti accentu es mutat secun italian, p, ex. Olympiade, myriade, pléjade, àgape, bôlide, astrônomo, anthropôphago, etc., etc., durant que in grec ili have li accentu sur li preultim síllabe: agâpe, astronòmos, etc. Ma «hippodrómo» in I. L. seque li modern accentuation italian durant que in antiqui grec on di «hippodrômo» in I. L seque li modern accentuation italian durant que in antiqui grec on di hippôdromos. Talmen li sol criterie del accentuation in Interlingua es li accentu italian!

Just quam li pápa sempre deve esser italiano! Un lingue presuposit quam international e por usu de omni classes del population e ne solmen por classic filologos o nascet italianes deve esser tam simplic e regulari quam to es possibil e juntibil con li altri postulationes a un tal lingue, tam plu si pluri modem lingues p. ex. F. possede un tre simplic e clar metode.

Tam li accentu quam anc li antiquat formes del paroles in L. s. F. (Interlingua) es foren al spíritu modern. Certmen on deve departer del latin. ma solmen de ti latin quel vive hodie in li international paroles, ma evoluer it, anc in li direction del regularisation secun li exemple del modem lingues, ma ne conservar omni antiquallia.

On ne posse retrotornar li historie e li evolution.

E. de WAHL.

It existe ancor bon judicos

Quande li american senator Borah esset judico in su natal cité de Boise, un povri olda esset acusat pri furte de pane. Li fémina ne hat manjat desde du dies quande ella esset captet in flagrant delicte.

-- Mi povri amica, Borah dit, li lege obliga me condamnar vos a un punition pecuniari de 5 dollares. Yo self va payar it por vos. Ad ultra, yo condamna omni persones present in ti sala a payar un 1/2 dollar a vos, pro li rason que ili ne honta esser cive de un cité quel abandona li povres e li oldes til un gradu que ili es obligat furter.

Pro quo yo abandonat Esperanto

Ja desde mi adolescentie yo ha sentit un profund interesse al idé de international comunication per medie de un lingue auxiliari.

Benque yo hat aquisitet un mediocri conossentie del lingues hispan e german (mi lingue matrin es anglés) e hat leet pluri ovres pri filologie comparativ, tamen, til quande yo leet li ovre «Spíritu de Occidental» de Sr E. de Wahl, yo ancor savet tre poc pri quo deve e quo ne deve constituer un lingue auxiliari international.

Do, in etá de deci-nin annus yo aprendet Esperanto e adheret al gruppe local. Yo bentost devenit un del activ membres del gruppe u mi fluent parlada del lingue evocat invidie che li altres, quo yo deve atribuer ne a alquant superiori linguistic habilitá, ma a mi precedent studies del lingues national citat, queles dat me un grand avantage quande yo comensat aprender Esperanto, talmen que yo manet ignorant del mult desfacilitás queles presenta se al monoglottic Anglese.

Por exemple, yo hat ja aprendet li usa del acusative in german, e li conjugation de verbes per inflexion in hispan. In ambi lingues li adjective acorda se con li substantive in númere e génere, e in german anc in li casus obliqui. Do, quande yo ocupat me per Esperanto, yo ja stat sur terra conosset.

To, quo yo tande ne remarcat, es que omni ti complicationes es totalmen ínnecessi e forma un ínsuperabil obstacul al universal adoption de Esperanto quam duesim lingue por omnes.

On ha ja scrit mult pri li defectiv systema de derivation in Esperanto, e li superioritá del derivation in Occidental ha esset explicat tam plenmen e clarmen, que it vell esser superflú provar tractar denov ti láter del afere.

Ma it existe in Esperanto altri desfacilitás queles on presc nequande mentiona durant interlinguistic discussiones, por exemple li distintion inter li possessiv pronómines «lia, shia, ghia, ilia» e li possessiv pronómin reflexiv «sia». Por justificar li existentie in Esperanto del dit reflexiv possessiv pronómin «sia» hay in li manuales mult exemples simil a «Johano ordonis Petron, ke li konduku al li sian chevalon» (Johan comandat Petro que il mey ducter a il su cavalle (i. e. de Petro). Pro que li frase in supra es un frase composit, «Johano» es li subject solmen del unesim proposition, li subject del duesim o subordinat frase es Petro quel deve ducter a Johan su propri cavalle, do on deve usar «sia» quel apartene al subject.

Secun mi saventie li sol popules in Europa queles have un simil construction in lor lingues matrin es li scandinaves.

In ultra li «Lingva Komitato» desaproba omni simplic Esperantistes queles prefere scrir «Mi vidis lin eniri la arbaron», (yo videt le intrar li forest), talmen evitante li dilemma, ca scrir «enirantan» o «eniranta», dilemma quel nasce pro li nuancie inter tal frases quam «Mi trovis la pomon maturan» (yo trovat li matur pom) e «mi trovis la pomon matura» (yo trovat matur li pom).

Mult anglés Esperantistes trova se sempre in dúbit quande ili desira expresser li passive in li témpor passat, pro li superabundantie de passiv participies «ita», «ata», e «ota». Lass nos prender quam exemple li frase: «Many people were killed in the earthquake», in Occidental: «Mult homes esset mortat in li terre-tremore». Si noi vell dir, in Esperanto: «Multaj personoj estis mortigitaj en la tertremo» noi vell expresser li equivalentie del anglés pluquamperfect -- «had been killed». Si noi traducte per «estas mortigitaj», noi traducte li perfect «have been killed», quel inter anglés-parlantes es usat quande on refere a tre recent evenimentes. Ancor, si vell dir «estis mortigataj» on vell interpretar it talmen «were being killed», quel es li anglés «form progressiv». Do, malgré li fanfaronant flexibilitá e richess de Esperanto it ne posse traducter li passate definitiv de un simplic passive anglés pro que it efortia aplicar un tro minuciosi expression de témpor a un ordinari assertion. Aparentmen li Esperantistes opine que, sin tal complicant constructiones, precision es ínatingibil, e in consequentie li lingue es chargeat per tant regules de sintaxe, flexion e modos verbal que li majorité del publica renuncia al lingue, pro desesperantie.

Pos har mastrisat Esperanto per medie del exhaustiv manuale «Cox's Grammar and Commentary of Esperanto» -- un libre quel abunda ye regules e pulula ye subtilitás grammatical, yo comensat coresponder con coidealistes in divers landes de Europa. Ma yo constatat que, exceptet tis queles utilisat Esperanto por scopes political, li corespondentes hat aprendet li lingue solmen quam marotte. To, junt con li facte, que Esperanto self es separat del general structura e vocabularium del lingues europan, impedit li aquisition de alqual cultural profite.

Qualcunc lingue li homes mey adopter por international comprension, sempre on va hauster ex li rich tresor del radicas e afixes greco-latin li materiale por li denomination e tractation del multissim doctrines, idés, inventiones a decovritiones, etc. del modern epoca.

Do, li lingue international deve esser constructet in tal maniere, que li ja existent nomenclatura international posse incorporar se, in li idioma selectet, plenmen e naturalmen, con li minimum de modification de form e ortografie. William Henthorne (Anglia)

Comparation

EsperantoOccidental
Multaj kompetentaj personoj estas konvikitaj ke kelkaj ŝanĝoj kaj plibonigoj estas dezirindaj, kaj eĉ necesaj.Mult competent persones es convictet que quelc changes e ameliorationes es desirabil e mem necessi.
Ekzemple, la multaj groteskaj kaj absurdaj finajoj per «jn» devas esti aboliciitaj. Tiaj kaj aliaj malfacilaĵoj estas en Occidental forigitaj.Por exemple, li mult grotesc e absurd finales per «jn» deve esser abolit. Tal e altri desfacilitás es in Occidental supresset.

Grand númeres

It es interessant constatar que divers popules have tre diferent notiones aritmetic. Alcun rasses primitiv completmen ignora li sens del cifres. Lis Baccairi, tribe del fluvie Amazona, possede solmen six ciffres in lor lingue e es íncapabil calcular plu mult. Li Botocudes de Sud-America ne mem distinte inter du e mult. Pos li unité ili have un sol término por omni númeres.

In li lingues indo-europan li cifres de 1-100 es familiari a omnes; por far intrar in usation grand cifres, tamen mult témpor esset necessi. In li 16-esim secul li celebri german calculator Adam Riese ancor ignorat li término million quel il viceat per li formul «1000 vez 1000». Li exact scienties, specialmen astronomie, ha mult contribuet propagar li usation del grand cifres. Un antiqui popul tamen ha sempre monstrat remarcabil aptitás por li representation del númeres. In Hindustan, ja in li epoca de Buddha, on usat númeres queles apare nos fantastic. Populari legendes parlat pri reyes possedent 1000 billiones de diamantes, o battallies ye queles partiprendet 10000 sextilliones de simios!

Concernent li nómines de grand númeres it es util atenter a un cert divergentie in li usu, quel posse causar desagreabil erras ye traductiones: Li majorité de nor lingues alterna million (mil milles), milliard (mill milliones), billion (mill milliardes o un million milliones), billiard (mill billiones), trillion, trillard, quadrillion, quadrilliard, etc., secun necessitá.

In contrari li lingue francés e li american anglés ne usa nómines finient per -ard. Por ili un billion es un milliard (in francés ambi paroles es considerat quam sinonim), e un trillion es un billion, etc. Occidental seque li sistema plu international quel presenta du clar avantages:

Unesimmen li intercalation del -ardes inter li -iones permisse extender li serie de nómines numeral a númeres mult plu alt.

Duesimmen li nómines mill-(1), bill-(2), trill-{3), quadrill- (4), quintill-(5), sextiIl-(6), etc., etc., coresponde exactmen al exponent del potenties de un million e un milliard queles ili designa:

Un million -- 1000000 1

Un billion = 1000000 2

Un trillion = 1000000 3

Un milliard = 1000000000 1

Un billiard = 1000000000 2

Un trilliard = 1000000000 3

Ti coincidentie explica li nómines, it es util al matematicos, e a noi altris it permisse strax comprender li valore de tal astronomic númeres. Por exemple un sextillion es scrit per six vez li 6 nulles (zeros) del million. Deci mill sextilliones (= deci sextilliardes) do es: 10.000, 000 000, 000 000, 000 000, 000 000, 000 000, 000 000,

Li -iard-númer sempre have tri nulles (zeros) in plu quam li -ion corespondent.

Do, Franceses e Americanes, atention quande vu traducte grand númeres a Occidental! Vi un tabelle facilisant li comparation:

Sistema international -- occidental -- Sistema francés-american

Million -- Million

Milliard -- Billion (milliard)

Billion -- Trillion

Billiard -- Quadrillion

Trillion -- Quintillion

Trilliard -- Sextillion

Quadrillion -- Septillion

Quadrilliard -- Octillion

Etc., etc... -- Etc., etc.

I.F.

Li centres de interesse

Por augmentar li interesse e utilitá del Vocabularium del centres de Interesse in Occidental, publicat ante poc mensus in nor Centrale de Chapelle noi intentet ilustrar it per litt esquisses del max conosset objectes citat in chascun capitul. Tecnic desfacilitás regretabilmen impedit nos realisar ti bell projecte, ma li coidealistes utilisant nor Vocabularium va trovar nu li desirat ilustrationes in un brochura just aparit in francès che li Editions SPES de Lausanne por li docentie del dessin e titulat «Le croquis rapide». Li present image, extract de ti brochura, monstra un lecion concernent li lixivation, li nettation del vestimentes. (Li titules de chascun figura es in francès e ne in Occidental). Coidealistes desirant comprar li metode, 700 figuras, posse obtener it del Institute Occidental in Chapelle por fr. 2,50 sviss.

Li dessin del infantes

Forsan on memora que in 1935 Cosmoglotta hat publicat un dissertation in quel noi exposit ye li unesim vez li resultates de nor long serchas pri li leges del dessin infantin. Li sequent annu ti leges esset developat completmen in un libre publicat in francés «Le dessin libre». In 1937 li 8-im international congress del dessin in Paris interprendet un general discussion pri ti tema chargeante me redacter li oficial general raport por informar li circa 500 delegates venit del tot munde. Ti raport esset anc publicat in german, anglés, tchec e nederlandés.

Desde pluri annus it existe un oficie international por studiar scienticmen li dessin infantil, it es li «Institute international por li studie del dessin che li yunes» Sub li direction de su activ e simpatic director Sr. prof. J. Weidmann (Adresse: Pestalozzianum in Zurich, Svissia) ti institute colecte infantin dessines provenient del tot munde e classifica les in un folieteca facilmen consultabil.

(image)

Li ci-junt pictura, quel es tipicmen infantin, just proveni del Institute de Zürich. Analisante it on va facilmen verificar li leges particulari al infantin vision e queles noi developat in Cosmoglotta nr 101.

Li unesim caractere visibil in ti composition es li juxtaposition de omni elementes: li persones, árbores, flores, montes es dessinat in lor totale, li unes apu li altres, sin que jamá ili recovri se reciprocmen, mem in parte. E tamen in li natura presc sempre li objectes presenta se li unes detra li altres e plu o minu celat.

Li duesim caractere del dessin infantin es li constant repetition, nominat anc automatisme, del sam element. Quande li infante ha trovat un maniere representar un árbor, un flor, un avie, il repeti ti elementes automaticmen, sin changear les. To es evidentmen plu facil por il.

Un triesim caractere anc salta al ocules. Li persones del farandole sembla cader a levul e a dextri pro que li dessinator ha elevat les perpendicularimen al via e ne verticalmen. A un adult ti via sembla in facte ascender poy descender ma por li autor it es perfectmen platt. Li infant ha suposit se plazzat súper li farandole e ha dessinat li via videt del ciel por posser conservar a it su rond form. E savente que li farandolistes es perpendiculari al terren il ha dessinat les talmen. Finalmen il ha representat li tri persones del centre horizontalmen videt. Curtmen dit, li infant ha utilisat du diferent punctus de vise in li sam dessin quam fa li tecnicos in geometric dessines (plan e elevation). Fro to on sempre constata in su ovres un inclination sur li obliqui lineas.

Un quaresim caractere ne es facil a decovrir in prim vise. Ples examinar li montes e li flores: omnes es inclinat vers dextri. Longmen on ha serchat li cause de ti lege quel es general che omni infantes de occidental civilisation. Ma in 1935 in li congress international del dessin in Bruxelles yo posset dar li explication: Ti general inclination es debit al hábitu del inclinat scritura nominat anglés. Li signatura in li inferior dextri angul del dessin pruva que li scritura del autor es realmen inclinat.

Noi lassa a nor letores li plesura constatar li sam particularitás in altri dessines infantin de su land e in prim in li dessines de su propri infantes si ili have li joya posseder filies. Omni educatores vell dever posser analisar un dessin infantin por saver qualmen impedir li erras max comun.

Forsan nor tchec amicos va esser interessat del facte que nor «Dessin libre» ha just esset publicat in tchec in Praha, che Nakladem Ceské Grafické Unie, A.S. sub li titul Volné Kresleni. In ti traduction ili va retrovar omni principies de queles Cosmoglotta iniciat li publication in 1935.

Li unesim morte de Kipling. -- Ante 15 annus, li grand scritor anglés quel morit in li comensa de 1936 esset tre astonat, apertente un matin su jurnal, trovar su necrologic noticie, ad-vere tre elogiós.

Kipling prendet su plum e scrit al director del jurnale tam gaymen quam íngratmen:


Senior, vor jurnal anuncia mi morte. Pro que vor informationes ha semblat me sempre excellent, yo considera ti nova quam exact. Ples do haver li bontá anullar mi abonnament quel apari me quam ínutil desde hodie.


Geografie

Polesia

(Image)

Esque on vell creder que it existe ancor primitiv populationes in Europa? Ili habita circum li cité de Pinsk proxim li frontiera oriental de Polonia. Li revúe «La Nature» del 19. nov. 1934 publicat pri ili un grand studie informativ de quel noi cita li sequent passage:


In verne li Polesia presenta li aspect de un vast mare long de plu quam 200 km e larg de 80 km, mare sur quel vola bandas de movettes e savagi anates.

Quande in may li aquas retrae se, li morasse aspecte variatmen. Generalmen it es un herbosi planage, semat de juncs e de cannes e extendent se al ínfinite...

Hodie li caractere del Polesia changea rapidmen, li cultivabil terras es conquestat sur li forest quel on abatte e sur li morasses queles on ex-sicca mersí a canales de exflution. Li guvernament polonés intente exsiccar completmen li morasses de Pinsk. To es un tache gigantesc, nam on va dever conquestar 2 milliones de hectares de fertil terren, tache quel equivale al siccation del Zuidersee per li Nederlandeses.

Li villages del region de Pinsk es situat in li interiore del morasses, in li bord del riveres, ta u li rive es sat elevat, su insulettes sandosi es tre distant de unaltru. Plu on ea vers ost, plu li land deveni savagi. Ante apen quelc annus, on decovrit litt villages completmen isolat in li morasses e de queles li habitantes, vivent in un statu primitiv, possedet null civil inregistration. In altri villages li indigenes ignorat completmen li guerre de 1914-1918 e ne savet quo es un tren o mem un scaliere.


De u proveni li nómines del quin partes del munde?

Necos es plu passionant quam serchar li orígine de un nómin devenit banal pro que it es pronunciat omni dies.

De u veni, por exemple, li nómin del continentes? Por li ancian Munde, Europa, Africa e Asia, li serchas es sovente reductet a interpretationes plu o minu hipotetic, a fontes historic e fragmentari. Til hodie on admisset generalmen que li nómin «Europa» hat esset in comensa un grec deformation del parol fenician «ereb» significant «li terra u li sole cucha se». Ma esque to es cert? Li erudite Hans Filipp ha just publicat un studie demonstrant il falsitá de ti teorie. Secun il, Europa indicat primitivmen ne un continent quel li Antiquos ignorat presc in tot, ma solmen li territoria situat in li nord de Grecia, plu precismen in li littoral region de Tracia. Mult passages in li grec literatura parla pri Europos, Oropos, macedonian provincia. Talmen, Herodot parla pri li rey del Persos, «quel vole ducter su armé in Grecia pos har traversat li terra de Europa».

Quande on conosset plu bon li nordic regiones, li nómin dat in prim a un territoria limitat esset aplicat al nov terras e sub Constantin on nominal Europa li tot provincia circum Bizantia. Finalmen li nómin designat li landes del Ost, e finalmen por distinter li «grand».

Concernent li nómin Asia, on anc deve serchar su orígine in li grec fontes. Homeros parla pri li «morasses de Asis». Poc a poc ti nómin designat li landes del Ost, e finalmen por distinter li «grand» Asia del regiones primitivmen conosset, on designat tis ci per «Asia minor».

Concernent Africa, on save que in li ancian grec munde on designat li nord-african territoria sol conosset, per li nómin «Lybia». Pos li conquestation de Cartago, li Romanos fixat se sur li litorale e nominat li nov provincia secun li tribe del Afres: «provincia Africa». E durant alcun témpor li du nómines: Lybia e Africa coexistet til que li roman designation, propagat del legiones sam quam ti legiones conquestat un plu grand númer de provincias, eliminat li primitiv nómin quel esset conservat solmen por designar li italian colonie.

On save que America debi su nómin al italian explorator Amerigo Vespucci.

Ma por li quinesim parte del munde, Australia, li afere es mult plu interessant. Li nómin «Terra australis» de quel es derivat Australia, proveni de un curiosi geografic teorie quel ascende a Ptoleméo e forsan mem plu alt. Sur su cart del munde, Ptoleméo dessinat Africa e Asia quam un sol continent e traciat de it li sudic límite per un sol linea unient India a Somalia. Li hipotetic terras situat in li sud de ti linea esset designat de il quam un «terra australis» ínconosset. In fact on credet ye li existentie de un austral continente, pro que li geometres hat calculat que sin ti continent li terra ne vell posser conservar su equilibrie.

Solmen in li XVII secul, navigatores nederlandés e portugalés debarcat in fine sur li terra austral. It es ver que quarant annus plu tard Tasman decovrit, in 1642 -- 1644 un terra ancor plu sudic, li insul quel porta su nómin, Tasmania, e que in li 19-esim e 20-esim secules, li exploratores, pussante lor viages ancor plu lontan, decovrit terras vermen «austral», situat circum li pol Sud. Ma li continent decovrit de Eredia e Jausz in 1601 e 1605 conservat su nómin Australia, quam por perpetuar li memorie del geografic teses basat sur li fertil imagination del Antiquos.

Un vast parocia

Un imens parocia havent plu quam 140 000 km^2^, do li grandore de 1/4 del francés territoria, trova se in Ponds Inlet, in li terra de Baffin, grand insul de Canada, traversat del polari arctic circul. Ti parocia es directet del Patre Girard quel vive in li medie del Eskimos desde 1915. It have 108 catolicos.

Patre Girard ha esset receptet in 1937 del pápa in Castel Gandolfo: il ha donat a Pio XI un herbiere contenent omni specimenes del flora polari, coliet de il durant su viages til 78 gradus de nordic latitúdine.

Scientie

Li heroic etá del radiofonie.

In li conosset revúe francés «La Nature» de oct. 1934, Sr. Gouineau, redactor de «Je sais tout» (Yo save omnicos) ha racontat qualmen evenit li unesim important radio-concert transmisset ye grand distantie.

Ti transmission evenit li 22. dec. 1921 inter Paris e Lille, do in un distantie de 200 km. It esset organisat de sr ing. Gouineau quel raconta it talmen:


Vu save, quo li distantie de 200 km significat in 1921. Con li debil potentie del emissor del Turre Eiffel, noi esset obligat haver in li loc del ariva (Lille) un tam grand amplification que li local sones parasitic menaciat covrir omnicos. Pro to yo posse revelar un anecdote restat til hodíe absolutmen secret: li Prefecte del Departament del Nord, li Chef-Ingeniero del Labores de Lille e yo esset li sol persones conossent it.

Li teatre municipal de Lille es situat in li centre de un plazza circumdat de lineas de electric tram-vias. Ti trames pro li recent guerre esset in un statu deplorabil. Per lor rulette prendent li currente e per lor colectores motoric ili constituet terribil fontes de sones parasitic. Strax pos li unesim provas, noi comprendet que un concert esset ínpossibil in ti conditiones. Por evitar li fiasco, li Prefecte del Nord, pos mi petition, consentit concordar con li Companie del tram-vias por organisar un panne «ínexpectat» durant li radio-concert. Durant du hores li Lilleses esset privat de lor usual medie de transport, ma li unesim radio-concert de Europa ye grand distantie successat admirabilmen; li 2000 auditores revenit ad-hem entusiasmat.


Li 53-ésim plica!

Sin dúbit vu ja alquande ha plicat per distraction un folie de paper por far de it un chapel o un batel. Ma esque vu ja questionat vos quant vezes on posse repetir ti plica? Ples imaginar que vu prende un folie de silkin paper tre tenui; crede vu que vu va posser plicar it 50 vezes?

-- To es facil, vu va forsan responder.

-- No, to ne es facil, to es ínpossibil, nam li spessore del paper vell esser de milliones de kilometres. Ples provar!

Desde li triesim plica li folie ha augmentat su spessore 8 vezes; ye li 5-ésim: 32 vezes; ye 7-ésim: 128 vezes; ye li 10-ésim li max tenui paper deveni tam spess que on ne posse plicar it per li manu.

Ye li 20-ésim plica, li spessore del paper atinge circa 30 metres, ye li 24-ésim: 450 metres; ye li 30-ésim it vell atinger li stratosfere. Ye li 30-ésim it vell egalar li diametre de terra. Ye li 44-ésim it vell preterpassar li distantie del terra al lune, ye li 53-ésim ti del terra al sole.

Pluvie artificial

Recentmen on fat experimentes in li provincia Santiago del Estero in Argentina, pri li artificial production de pluvie per radies electro-magnetic, sub direction del ingeniero Baigorri. On raporta que li resultates es satisfant.

Li dronation

Li estive ha reaportat nos li plesuras del balne in riveres, lagos e mares, ma anc su dangeres . Li secuent articul es do de plen actualitá.

In omni témpores, homes ha cadet in aqua; ma til un date relativmen recent ili presc sempre morit.

In comensa on nequant donat alquicos al person quel salvat un dronate, ma in contrari on payat un premie a qui hat traet del aqua un cadavre! Do null desir impedir li dronation. In contrari! Li historianes raconta que in Paris li batelleros arivat con «cruel lentore» por preventer li total submersion. Ili mem fat comercie de mort córpores ductente til li cité, ligat detra lor bote, tis queles ili hat trovat in li Seine extra li zone u esset dat un gratification.

Poy quande on ha repiscat un dronate, vice strax curar le por reviventar le, on lassat le con li demí de su córpor in li fluvie til que un comissario arivat por protocolar. On ne audaciat tuchar le ante ti formalitá! Finalmen, quande on decidet curar le, on pendet le per il pedes pro que on credet purgar le talmen del aqua absorptet. Talmen on mortat completmen li povre si il ancor ne esset mort.

Circum li fine del 18-esim secul, on comensat usar divers metodes, frictiones, insoflationes, aquavite camforat, etc. De 138 persones dronat in Paris in un sol annu, 99 esset salvat per ti procedes. Ancor hodie tro mult «salvatores» con bon intention, acte tre mal in lor eforties por reanimar un dronate. In li jurnal «Le Matin», sr Louis Forest da li secuent preciosi consilies:


It vell evenir mult minu dronationes «definitiv» si on vell curar plu inteligentmen tis queles on successa traer ex li aqua. Mult salvatores, corageosi ma ignorant, comensa per far just lu contrari de to quo on vell dever far. Ili extende lor «salvate» sur li dorse, li nase ad-up. Tande strax li inert lingue retorna se e obstructe li bocca. Null respiration es possibil. On deve, in contrari, cuchar li dronate in comensa sur li ventre e provar mantener li lingue in extra. Poy veni li ritmic trationes, omni systemas de artificial respiration, queles es omnis tre bon. Poy on ne deve tro hastar. On deve sin haltar, sin desesperar, laborar du o tri hores. E sovente ti vive reveni just quande on vole renunciar. Quant salvatores, pro manca de saventie o patientie, pos har traet un dronate del aqua, oblivia traer le ex su evanescement


Abonnament a Cosmoglotta

Fr. 4.— sviss; Fr. 34.— francés; RM 2.30; Kc 26.—; 1 dollar; 4 s. anglés; Fr. 27.— belg.; fl. 1.70; dan Kr. 4.10; sved Kr. 3.60; L. it. 18.—; 21 Esc.; 13 respons-cupones.