Cosmoglotta B 42 (jan 1943)

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

Redaction e Administration:

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

Serie B, poligrafat. (Tel. 9 56 56) Januar 1943 -- Nró 42 (1)

Vers li future?

In li comense de ti nov annu, quo noi posse desirar a nor letores? Sin dubitá, li venida de un tre proxim pace, quel vell permisser a omni homes viver por altri scopes quam mortar su ínamicos, dar les li possibilitá reprender lor relationes cultural, queles es hodie sempre plu desfacil e posser laborar por un ideale civilisatori plu elevat quam nu.

Por li Occidentalistes, li max alt bondesire es ti del proxim complet success de lor lingue. Ínpatient coidealistes va forsan strax responder: «Noi fortmen espera it, ma quande it va evenir?»

Li historie doce nos que existe necun dominia in quel li success evenit sin combattes, sin perseverantie, sin energie e fide in li future de lor promotores. Noi, Occidentalistes, secuet un via desfacil pro que li projectes de lingues international practicat til nu hat terribilmen nocet li idé de un lingue international. Quant frequentmen on audi ti parol por expresser li idé de jun jargon: «To es Volapük! To es Esperanto!» Li cultivat homes, queles es li prim in li beson de un L.I., strax sentit li inferioritá de ti projectes e ili tant oposit se a lor difusion que durant mult annus li problema de un L.I. fat poc progresses. Certmen, noi ne posse acusar li cultivat homes har impedit ti idealistic realisation pro manca de spiritu progressistic! Noi deve plu bon serchar li causes de ti ínsuccesses in li projectes self. Ti homes ne desira amusar se con un infantin jargon: Ili besona un perfect instrument, quel va auxiliar les in lor labores omnidial.

Li aparition de Occidental ha dat al partisanes del lingue international un nov fide in li realisation de ti idé. Li judicies, queles recive li centrale de nor movement monstra que ti fide es justificat. Sempre plu ti testimonies pruva que Occidental «entusiasma» su usatores. On scri nos: «Si yo vell har conosset Occidental plu bentost, yo vell har interessat me ja desde long al L.I.». In fact, noi deve utilisar nor tot forties por convicter li «grand publica» que nu un perfect instrument de intercomprension existe e que nu li via es apart a su success.

Mult signes monstra al ductores de nor movement que lor perseverant labor durant long annus ja producte fructes. Noi posse afirmar, sin fals modestie, que li plu desfacil annus, tis queles permisset a Occidental prender un plazza inter li practic projectes de L.I., es nu passat. Poc a poc li obstacules va esser eliminat. Un via luminosi aperte se. Noi solmen besona numerosi colaboratores activ: Plu ili va augmentar rapidmen, plu noi va avansar con rapiditá sur li via del complet success.

Pro to, chascun letor deve devenir un colaborator. Noi ja audi vor response: «Yes, yo vell colaborar, ma regretabilmen, yo ja es tant ocupat que yo ne va trovar li necessi témpor!». Esque vermen vu ne have témpor por auxiliar nos? Noi es persuadet pri lu contrari.

Vi quelc exemples de colaboration: Chascun have li possibilitá adjunter un prospecte pri Occidental in un lettre a su conossete, a un amico. In un discussion, it ne es desfacil ducter li conversation pri li problema del L.I.; necos es tam suggestiv quam far leer un textu in Occidental, nam strax on comprende, secun su gradu de instruction, complet frases o textus.

Vu anc posse inviar al Institute Occidental li adresse de un person quel vu ha interessat a nor lingue, o anc un micri contribution por li propaganda. Ma si vu have quelc líber témpor, vu posse scrir un micri articul quel vu invia junt con un prospecte al redaction de vor jurla (jurnal?); si ti-ci ne inserte it, vor pena ne va esser ínutil, nam li redaction va saver que vu es un adherent de Occidental, que ti lingue vive e que it deveni sempre plu conosset. Adplu, si vor líber témpor es sat grand, li Institute Occidental have suficent labores por ocupar vos in li dominia quel interessa vos.

Ancor un consilie: Ne oblivia, chascun die, ante indormir vos, questionar: «Quo yo ha fat hodie por Occidental?» e «Quo yo va far deman por Occidental?». Ti questiones va certmen far miracules. Ples provar...

In fine, esque nor letores ne vell prender quam linea de conduida por 1943 lu secuent:

Intensiv studie del lingue, preparation personal por li propaganda e devoet colaboration con li organes de nor movement?

Do, car letores, al labore: li future de Occidental depende de chascun de vos!

Fred Lagnel

Humor

Li humorist american Mark Twain, in li fine de un literari banquett, esset invitat discurser pri li literatura in general. Il levat se e, con trist mime, dit:

«Li tema quel vu peti me tractar ne es tre gay, nam yo pensa que Homer es mort! Virgilius anc es mort e Dante, e Shakespeare e Gothe anc! e yo self, ho-vésper, senti me ne in tre bon standa!»

Pos quo, il sedentat se.

ENIGMA: Ti, quel possede me, ne confesse it; ti, quel recive me, ne conosse me, e ti, quel conosse me ne vole me.

Response: li fals moné.

Sempre li sam prejudicie!

Un sviss studianto, quel aprende Occidental, scrit a nor Centrale ye li 15 decembre 1942:


Esque to es ver (quo un Idist dit me) que Occidental es tro desfacil por homes ne bon instructet per li scol, por exemple li paisanes, li ovreros, etc. e que it es solmen por li homes savent ja pluri lingues extran?


Desde 15 annus, noi protesta contra ti stupid acusation del Idistes. Ne possent negar que Occidental es plu atractiv quam Ido por li erudites, ili suposi que, in revancha, it deve esser plu desfacil por li non-instructetes!

Yo ne save qualmen nor concurrentes judica li intelligentie del paisanes e ovreros, ma ili sembla rangear ti classes de conciteanes sur li sam scale quam li negros del central Africa e mem plu bass. Yo ha docet durant 13 annus a yun scoleros paisan e yo posse certificar que ili have un spiritu plu lucid e apert quam un parte del restant Idistes. Pro quo Occidental ne vell esser tam facil a ili quam Ido? Pro que it ha eliminat li fals logica del derivation Couturat? ti logica quel vole fortiar nos dir tradukuro vice traduction, plu-bon-ig-ar (con ig!) vice ameliorar, limit-iz-ar vice limitar, etc., etc. desfigurante talmen per miles e miles li paroles natural del vocabularium international.

Li Idistes ha ja obliviat que ti argumentes del «paisanes e ovreros» esset just usat del Esperantistes por condamnar Ido, quo indignat les chascun vez. Pro quo ili fa nu quam li Esperantistes? In realitá, por conosser li gradu de desfacilitá del divers lingues international on vell dever far experienties e solmen poy, on vell decider, nam un imaginari opinion ne es un argument scientic. Til tande, li Occidentalistes sviss, queles es presc omnes ancian propagatores de Ido, have li jure responder:

Noi, qui usa paralelmen Ido e Occidental, es plu bon plazzat por judicar vu, quel usa solmen Ido. Esque on posse citar un sol hom quel, pos har experit Ido e Occidental, ha finalmen preferet Ido? Mem laborero o ovrero? in contrari, li evolution ha sempre ductet a Occidental in omni classes del societé. E it ne existe efectes sin causes!

Noi vell esser grat al Idist, autor del supra-mentionat opinion, explicar nos pro quel vocabules o regules gramatical Occidental es plu desfacil quam Ido por li non-instructetes, e on va haver un interessant discussion! ...

Ma on posse paríar que it va preferer li silentie! R. Bg.

Un precios constatation

On save que ante quelc annus Esperanto ha esset admisset quam talnominat «lingue clar» del telegraf-administrationes de pluri landes e ti facte ha naturalmen esset largimen explotat por li propaganda in favor de ti mundlingue. Anc Ido obtenet li sam avantages. In realitá ti resultate ne es realmen brilliant; it pruva simplicmen que Esperanto ne es considerat quam lingue «normal». Occidental nequande besonat oficial aconossentie quam «lingue clar»; it ha sempre esset considerat quam tal del divers telegraf-administrationes e telegrammas in Occidental es partú acceptet por transmission ye normal conditiones, quam to eveni por omni vivent lingues. Li facte aludet del esperantistes transforma se do realmen in un índirect condamnation de Esperanto e in un compliment por Occidental.

Ma li sam causas genite hodie consequenties ancor plu remarcabil. Li relationes epistulari con nor amicos in extrania es actualmen desfacilisat pro li absentie de direct e rapid comunicationes, ma ili tamen ne es totalmen interruptet. Noi continua reciver sat regularimen lettres ex landes neutral e belligerant. Ma qualmen ti lettres, scrit in Occidental, successa trapassar li censura? Nam ili es comprensibilmen omnes censurat sive del un o del altri o mem de ambi potenties belligerant. Esque noi deve admisser que in chascun buró de censura sede un Occidentalist? To vell esser remarcabil, si noi pensa al armé de censores e al multitá de burós de contral existent. Mem si to vell esser li casu, li esperantistes vell refusar creder it, nam ili ya sempre sublinea li micrissim númere de nor adherentes e oposi it a lor propri armé de «fideluloj». Li sol explication quel on posse furnir in ti casu es, que por posser censurar textus in Occidental, it ne es necessi har aprendet ti lingue e que on posse mem ignorar completmen su existentie. On va certmen conceder nos que null functionario del censura in quelcunc land lassa passar un textu quel il ne completmen comprende.

It es desfacil imaginar un pruva plu convictiv pri li ínmediat comprensibilitá de Occidental e noi es grat al functionarios del censuras por ti preciosi e ínrefutabil confirmation del cardinal qualitá de Occidental quel es li secur garant de su final victorie. A.M.

Li ossette del morte

Sub li reyatu del Grand Elector, un mortation evenit in Berlin, causat grand bruida. Rose, li unic filia de un farmero, esset trovat assassinat proxim un fontane. Du soldates, Ralph e Alfred, queles ambi hat cortesat ti yuna, esset arestat.

Li testimones, queles esset citat, hat videt les ambi in vésper ante li mortation, ma ambi negat omni partiprense a ti crímine. Alfred, li preferet rivale, de quel li conduida esset ínreprochabil, confesset ya har incontrat Rose avan li fontane, ma proclamat su ínnocentie. Ralph, de su láter, li ver culpabil, persistet in su negationes.

Pro que li judicos desesperat obtener alcun lúmine pri ti afere, li Elector, plen de fide in li justicie de Deo, ordonat que ti du homes mey esser submisset al prova del judicament de Deo: on decidet far luder les con ossettes e ti, quel va har obtenet li max litt númer de punctus devet esser condamnat quam mortator.

Ye li fixat die, li Elector presentat se, circumat del corte e acompaniat del judicos e del patre del victim. Li du ossettes esset posit sur li pelle del tambur; Ralph prendet les ridente, jettat les e obtenet du six! To es li maximum del punctus; li assistentes constatat it con emotion. Alfred por qui omni espera semblat perdit, agenuat se, levat vers li ciel un regard plen de fide, e pregat in medie de un solemni silentie; poy il levat se, e criat vocosimen: «Auxilia me, potent Deo, tu conosse mi ínnocentie!» Poy il jettat li ossettes. Un de ili ruptet se in du demis ex queles un presentat six punctus e li altri un, durant que li altri ossette monstrat egalmen six punctus. Il ha talmen obtenet deci-tri punctus. Tande Ralph, completmen terret, confesset que il hat fat li mortation in un access de jalusie.

In memorie de ti intervention de Deo por salvar un ínnocent, li Elector ordonat que li dividet ossette esset conservat in li museo del reyal palace de Berlin ú it es ancor hodie conosset sub li nómine de «ossette del morte».

Scene del vive futur

Seniora es in visite. Ma on voca la in li telefon e li afollat voce de su yun domestica es audibil: «Seniora, seniora, reveni strax. Yo es inmixtet in ti omni files e comutatores: li alt-parlator es covrit de glacie e li glaciere canta: "Parla me pri amore"».

Li «Europa-Union» e li lingue international

Un del 18 directives del «Europa-Union» por un nov Europa postula li egalitá de omni cives, del sexus e lingues. Por garantir ti egalitá concernent li lingues es necessi li introduction de un unitari lingue auxiliari, unionante li popules.

Li preparatori labores del E-U in li divers dominias: juristic, social, militari, etc. problemas es fat in divers sub-comités. Li maxim recent de ti subcomités es ti por li introduction del lingue international, de quel li assemblé inaugurativ evenit li 12.12.1942 in Zürich.

Li deliberationes dat li unesim resultate, que un lingue ne posse servir quam lingue auxiliari pro politic motives e pro tro grand desfacilitá in li aprension e specialmen usation. Un simplificat lingue national anc ne es possibil pro politic motives e pro que li homanité besona un lingue suficent por tractar inter li nationes omni cultural problemas, scientic questiones, diplomatic contractes etc. E támen it deve esser possibil pos curt studie usar ti lingue in viages e simplic corespondenties international etc.

Poy on discusset pri li divers projectes de lingues constructet e decidet in fine, que solmen un del tri projectes: Esperanto, Ido, Occidental posse esser prendet in consideration. Far li selection del definitiv lingue international naturalmen ne esset intentet in ti prim reunion. On consentit que in li redaction del 18 directives del E-U on indica specialmen quam scope: introduction de un unitari mundlingue auxiliari (Esperanto, Ido, Occidental), e que li partiprendentes mey in prim studiar plu profundmen li principies de ti tri lingues, por quel scope li centrales del tri lingues va furnir li necessi materiale. In li jurnal mensual del E-U «der Europäer» li redaction va indicar in chascun numeró li adresses del tri centrales de Esperanto, Ido, Occidental.

Li prim assemblé ha monstrat clarmen, que li subcomité labora in plen conscientie del alt responsabilitá de su tache, que it ne va lassar influentiar se solmen del hasardal hodial statu del númere de adeptes, quel es ya in omni casu negligibilmen micri in comparation al enorm masse de homes queles va usar li final mundlingue, ma que it va considerar solmen li qualitás del lingue e li intrinsic possibilitás devenir li ver e unitari mundlingue auxiliari por li tot homanité.

Noi desira al comité por li introduction del mundlingue auxiliari bon success in su futuri labores e es pret auxiliar e subtener it in su nobil tendenties. F.H.

Occidental in li presse

DER EUROPÄER, Basel, nr. 1, januar 1943 insertet un articul «Lingue auxiliari international» in quel on parla pri li problema tractat in li supra articul. Pos har dat exemples pri li accentuation e li pronunciation in Esperanto, Ido e Occidental, on comensat li publication del «18 punctus por un nov Europa» in german, Esperanto, Ido e Occidental. Noi ne dubita que li letores va talmen posser instructer se pri li valore de ti tri lingues! Li redaction adjuntet li adresse del tri centrales mundlinguistic. -- In li sam numeró aparit un recension del nov manuale de studie de sr. Matejka «Vollständige Lehrgang».

Li secuent jurnales publicat recension pri li libre de sr. Matejka:

GLARNER NACHRICHTEN, nr. 290, 12 decembre 1942. DER SCHWEIZER ARBEITER (Flawil), 12 dec. 1942. BUND (Bern), 16 decembre 1942. NEUE ZURCHER ZEITUNG, 18 decembre 1942. P.T.T.-UNION, 18 dec. 1942. OBERLANDER TAGBLATT, 18.12.1942. EMMENTHALER NACHRICHTEN, nr. 149, 181.12.42.

Concurs de traduction

Italian. La leggenda del tè


I cinesi raccontanto che tredici o quattordici secoli or sono, un religioso chiamato Darma sarebbe venuta dall'India in Cina per diffondere in quel paese la convinzione dell'esistenza del vero Dio. Per predicare il buon esempio egli imponeva a se stesso le più dure privazioni, digiunava e trascorreva le notti a pregare. Affaticato e vinto qualche volta dal sonno, per proseguire ininterrottamante nei suoi atti di fede pensò di tagliarsi le palpebre e di seppellirle nel suolo. Ne spuntò un bell'albero coperto di foglie. Il pio apostolo, segretamente, assaggiò quelle foglie e s'avvide che esse gli davano forza, fugavano il sonno e mantenevano in attivitá la sua mente. Egli raccomandò subito quell'alimento ai suoi discepoli, e l'uso del tè in Cina si diffuse.


Ti textu traductet a Occidental es a inviar til li 1 marte 1943 al Institute Occidental, CHAPELLE (Vaud), Svissia.

RESULTATE: (Nr. 40, novembre 1942)

Sr. J.A. SAUTTER (Winterthur)

Textu de novembre 1942:


Índependent(men) del frontieras del states, li aeroplan vola bruientmen roncante tra li aer e transporta homes e merces trans li continentes e mares; li scrit e parlat parol precipita se con li rapiditá del fúlmine circum li terre e malgré to li popules trova se isolat de unaltru pro li lingue, presc quam ye li unesim die del confusion del lingues. Li barrieres del mill lingues es ancor tre alt. Victer ti mures, liberar li pensada del catenes del multiplicitá del lingues vell esser executer un ovre de cultura quel vell inaugurar un epoca quam ti de Gutenberg. Bell utopie! Bell realitá!

Li magic formul per quel li instructet popules del futur va supresser li distanties inter lor pens-manieres ha esset decovrit e millenes de homes queles ha esset separat per li lingues national, consacra se con ardent entusiasme al exchange de idés e a amical relationes exclusivmen per medie de ti formul: Li mundlingue!


Li laude del cameles

Li camel es advere poc a poc remplazzat in li deserte de Nordafrica e de Arabia per automobil e per li aeroplan, ma ancor hodie on defende con grand zel li valor de ti quadriped. In facte li importantie de ti sol marchero tra li desert es ínnegabil. De un document de propaganda pri li camel, publicat in Egiptia, noi extrae inter altricos:

Li camel posse currer chascun die 30 milies durant pluri semanes. It posse viver sin alimentes e sin aqua durant quelc dies. It furni a su possessor carne e lacte. Ex li camel-capilles on fa tapisses e vestimentes. Li pelle servi al fabrication de tendas e li sterc es usat quam combustibil. It do ne existe in li tot munde un animal plu util quam li camel.

(Trad. de J.A. Sautter.)

Un micri confusion

«Hallo, servitor! Nu yo sede ci durant presc un hor. Esque yo ne posse esser servit?» -- «Pst! senior professor, ci on ne posse parlar con alt voce. Vu es in li sala de letura del biblioteca public.»

-- Un seniora scrit a su marito por petir moné. Li marito telegrafat: Manca anc a me, mill besas. Li marita respondet: Moné ne plu necessi, mill besas dat altres. Strax ella recivet un chec postal de mill francs de su marito.

-- Nor avantage es nor motiv. Quo noi fa pro ti motiv, vale ci, ma ne ta, u nor vive termina se.

Subventiones-contributiones recivet (31.12.43)

Sr. Ed. Bieller, fr. 7.—; Ed. Mayor. Fr. 1.50; H. Leuthold, Fr. 2.80; Ch. Marguerat, Fr. 3.—; J. Ritter, Fr. 3.—; M. Stöckli, Fr. 5.—; E. Jenny, fr. 2.—; Johalf, Fr. 1.—; K. Hamburger, Fr. 3.—; J.A. Sautter, Fr. 1.80; K. Erni, Fr. 5.—; M. Huguenin, Fr. 1.80; M. Lässer-Meier, Fr. 2.—; Ed. Mayor, Fr. 4.50.

SCOED: A. Hagmann, 1 parte

A. Matejka, 2 partes.

Cordial mersis ad omnes!

Cosmoglotta

Noi rememora que li abonnament a Cosmoglotta va restar líber por 1943. Noi peti li persones queles ha recivet nor jurnal durant 1942 e queles ne ha ancor inviat nos alcun contribution benevoler inviar it sin tardar si ili vole reciver nor revúe regularimen durant 1943.

Noi mersia ci omni coidealistes queles ha payat plu alt contributiones o ha inviat nos subventiones. To permisse inviar li revúe a coidealistes queles ne posse inviar nos moné pro li actual situation: ili monstra un spiritu de ver solidaritá.

Tarde aparition de cosmoglotta

Desde quelc mensus, Cosmoglotta ne posset aparir tam regularimen quam antey. Noi deve dar explicationes a nor letores. Vi: Li cause es simplicmen un important augmentation de omni labores concernent nor movement. de altri parte, omni colaboratores del Institute, queles exerci chascun su propri profession, have anc periodes u ili posse consacrar minu mult témpor a nor lingue. Támen, noi espera bentost posser reganiar li perdit témpor. In omni casu, ili posse esser cert que nor revúe va continuar aparir chascun mensu del annu, to es 12 vez in actual formate e disposition.

Red.

Cosmoglotta B 43 (feb 1943)

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

Redaction e Administration:

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

Serie B, poligrafat. (Tel. 9 56 56) Februar 1943 -- Nró 43 (2)

Esque li situation interlinguistic va ameliorar se?

Si on considera que li interruption del vive international, e anc del propagation del interlingue, comensat ja tri o quar annus ante li guerre, e dura do desde 7 o 8 annus, e que nequande li munde esset tam trublat per apovration de capitales, per transplantation de families, desaparition de mannes in li guerre, interdiction publicar jurnales interlinguistic, on questiona se esque un tam long storm ne va har radicalmen ruptet li movement interlinguistic.

Sin dubita! Li situation ne plu va esser li sam. Ma to ne va esser mal por noi. Vi pro quo: Apovration? ma just li moné falsat li ver scale del valores ante li guerre. Li sistemas semi-artificial quam Esperanto, Ido, Nov-Esperanto, queles esset subtenet de mult mecenes, posset brilliar per numerosi revúes queles dupat li publica pri lor ver valore intrinsic, durant que Occidental devet figurar solmen per micri revúes pro que lor redactores sin moné devet calcular solmen con li abonnamentes, mem durant li economic crise.

Dislocation del movementes? Ma de to va resultar un renovation del cadres. Li homes queles va ocupar se pri interlinguistica pos li guerre ne plu va esser li sam. To significa li partial desaparition del mentalitá ilustrat in Esperanto per Rollet de l'Isle e Spielmann e in Ido per de Beaufront sur qui omni argumentes scientic o linguistic glissat sin penetrar. Ínutil discusser con tal conservatores. Lor position dependet de lor caractere e ne del valore de tal o tal sistema. Completmen ínsensibil al idé de un evolution.

Evidentmen simil caracteres va maner ci e ta in li nov Europa ma sin posser mantener lor ancian influentie. Esque vu ha remarcat que, quande vu ha interruptet durant long témpor un ocupation, vu reprende it con altri ocules; vor anteyan opiniones, vor anteyan prejudicies apare quam infantesc o mesquin. Un ínsensibil evolution evenit in vor spiritu malgré aparent desinteressa. On vide denove quasi con nov ocules. Curtmen dit, on judica con plu grand maturitá sin esser influentiat del atachament sentimental por un ancian sistema.

On posse expectar do que pos li guerre li ancian Esperantistes e Idistes va reconsiderar li problema del lingue international con plu apert spiritu e, avan Occidental, ne plu reacter quam li tauro avan un rubi toale. On di sempre que li témpore es un grand medico e que it cura li vúlneres e calma li passiones. Noi do posse esperar que ye li recomensa del international relationes, ili va har obliviat lor ancian rancores e concordar con noi que nor postulationes «internationalitá del radicas, del afixes e del gramatica» es postulationes legitim.

Si Zamenhof e Couturat ne successat atinger ti maximum de internationalitá, to ne es un rason por ignorar li labores del altres e combatter les, vice esser content del progress obtenet.

In un activitá interlinguistic ja long (desde 1912) yo havet li chance penetrar completmen li genese de du lingues international, it es Ido e Occidental, e yo ne posse impedir me desvelar li ínsuspectet diferentie in li metode de elaboration del du lingues.

On crede facilmen, por exemple que Ido esset creat de un Comité de scientistes. Yo self developat ti tema in un brochura scrit in favore de Ido in 1919 («La langue internationale de l'avenir»). Ma 2 annus plu tard, penetrante in li archives del Delegation, yo esset terret del veritá: in realitá Ido esset fat de Couturat presc sol. Contrarimen a to, quo raconta li oficial documentes, de Beaufront, Jespersen e Leau fat presc necos, quo yo posse pruvar per li corespondentie (quel es in mi manus) de Couturat al supra-citat personalitás. E to destructe li legende pri li valore de Ido quam resultant de un «judicie de scientistes». In Ido, li vocabularium quel constitue li fundament del lingue ha esset elaborat de Couturat con quelc criticas de Jespersen, e to in li curt témpore de 4 mensus in hiverne 1907-1908. In quel maniere? Yo amusat me recopiar e classificar li discussiones e decisiones concernent ti elaboration e devet sempre haltar stupefat avan li levitá, li debilitá del argumentes.

In hasard, yo prende un exemple. Por li francés narrer, Esperanto di rakonti; ma Couturat opinet (tre just) que on deve haver ci un radica special por un nuancie tre marcat.

In facte, quam «Progreso» nr. 20 ha explicat it plu tard, F. narrer es preferibilmen historic, raconter es preferibilmen imaginari, do sovente fals, fictiv. Volente adopter ti unesim radica in Ido, Couturat scrit naracar in su list (parol existent ancor hodie in Ido). Tande Jespersen objectet que narar es plu bon pro que li ac ne existe in li lingues national. Ma Couturat respondet: in contrari, yo es tre content pri ti ac. On deve vider li substantive: naro di necos e fa memorar Narr (follo) a un Germano. Naraco evoca strax li parol international narration.

Ti rasonament fa nos comprender de u veni li ínnumerabil erras in li lexico de Ido, erras queles su adeptes de hodie prova con mult pena eliminar, sin har fat ja li decesim del labor quel es tro grand.

Examinante li vocabularium international, noi trova:

Anglés: to narrate, narration, narrator, narrative.

Francés: narrer, narration, narrateur, narratif.

Hispan: narrar, narracion, narrador, narrativo.

Italian: narrare, narrazione, narratore, narrativo.

Pos ti bell concordantie in li vocabularium, Ido fabrica:

narac-ar, narac-o, narac-ero, narac-ala.

Do, ne un sol del paroles Ido es conform al internationalitá. It es astonant que ni Couturat, ni Beaufront, ni Jespersen o un altri scientist perceptet que alquo esset claudicant in li gramatica de Ido, un gramatica quel fortia mutilar presc omni derivates natural pro li absentie del sufixes international -ion e -or.

Vide nu Occidental: mersí al regules decovrit de de Wahl, on forma con un perfect regularitá:

narra-r, narra-t-ion, narra-t-or, narra-t-iv.

On comprende nu: ti fals sufixe ac, per quel Couturat ornat kuracar (vice curar), legacar (vice legar), profanacar, violacar, rotacar, dominacar, etc., etc. esset in realitá un specie de mal truc por provar retrovar li international derivates per -tion, nam li sol termination o, heredat de Esperanto, dat mal derivates (kuro, lego, profano, violo, roto), queles ne suggeste li action corespondent. Ma esque it ne esset plu logic, plu simplic e plu natural adopter just ti sufixe -ation, anc -ator, anc -ativ? e omnicos es regularisat, quam in Occidental!

E si vu considera que pluri milles de paroles trova se in li sam casu in Esperanto e Ido, e que in Occidental li solution es ínattacabil, on comensa comprender que plu bentost o plu tard li veritá va triumfar un vez.

Li diferentie veni de to, que Occidental ha esset elaborat tot altrimen. Yo ha anc colectet omni documentes concernent li genese de Occidental e deve constatar quant long chascun detalie ha esset meditat, con un profund conossentie de omni leges filologic. Omni tis, qui havet occasion coresponder con E. de Wahl, desde li epoca del Volapuk, in 1888 til hodie, resta in admiration pri su extraordinari competentie. Quam plu yo esset deceptet de mi inqueste in li elaboration de Ido de 1907 til 1914, tam plu yo sentit me recomfortat del securitá del opiniones de E. de Wahl in omni lateres del problema del lingue international. Yo posse garantir que de Wahl ne vell har inventet, in 1908, li grotesc fabricationes del serie naracar, violacar, legacar, etc.!!! Ric Berger.

Chimic elementes

Secun li chimistes, it existe teoricmen 92 simplic elementes de queles 90 esset decovrit e nominat ante li guerre. Ti list de 90 elementes esset publicat de sr. Janotta in Cosmoglotta de april 1934.

Desde long on serchat li du mancant elementes 85 e 87 ne ja isolat. On savet solmen que li element 85, si it vell exister, apartene al gruppe del halogenes, que it do possede li sam particularitás quam li clor, li brom e li ...iod. In revancha, li element 87 devet esser un alcalin metall quam li natrium, li potassium, li rubidium e li cesium.

Un sviss scientist ha pruvat, in 1940 que li element chimic 85 resulta, in tre micri quantitá, del descomposition del actinium, element radioactiv. In li honore de su patria, li professor Minder ha nominat ti nov element, decovrit de il, Helvetium. Presc in sam témpore un american chimist successat isolar li element 87, altri producte del descomposition del actinium, e il dat a it li nómine de Virginium (de Virginia, un del states de USA).

Ti procede de nomination de chimic elementes per li patria del decovritores ne es nov. On conosse ja li polonium, li indium, li gallium e li germanium. Anc li nómines del elementes masurium e rhenium fa memorar historic evenimentes (combatte del masuric lagos) o geografic locos (Rhen).

Concernent li vocabularium de Occidental, on posse nu completar li list de sr. Janotta per adjunter li paroles helvetium pos helium, e virginium pos vanadium.

Efecte del carema

In statu de inanition, li córpor homan destructe poc a poc su reserves, in prim li hydrates de carbone, poy li grasses e li albumines. Quande ti albumines del carne es consumat, li límites del resistentie es atinget e li fine es proxim. Ti-ci eveni quande li 4/5 del primitiv pesa es perdit.

Li ingestion de aqua permisse al caremant viver plu long.

Omni carnes e organes degenera; li cerebre, li osses e li cordie resiste max long. Li temperatura abassa se mult, li circulation e li respiration es alentat, li arterial pression diminue.

Por reflecter

[quote, M. Luther]


Pur e natural es, quo cresce del terre. To on deve manjar por conservar su natural succ de vive. Li medicos interdicte it quam crud, e to desplesa me mult.


Li samaritano misericordiosi (Luc 10: 25-37)

(Traduction secun li textu grec)

Poy un doctor del lege levat se e: dit a Jesu por tentar le: «Mastro, quo yo deve far por heredar li vive eterni?». E Jesu dit le: «Quo es scrit in li lege? Quo tu lee ta?» Respondente il dit: «Ama li Dómino, tui Deo, per tu tot cordie, per tu tot anim, per tu tot fortie, per tu tot pensada e tu proxim quam te self!». E Jesu dit le: «Tu ha respondet rect; fa to e tu va heredar li vive eterni». Ma ti-ci volente aparer just, dit a Jesu: «E qui es mi proxim?». E Jesu, respondente, dit le: «Un mann descendet de Jerusalem a Jerico e cadet in manus de brigantes queles, pos har spoliat e battet le, abandonat le demí-mort. Or, per hasard, un sacrificator descendet ti sam via e vidente le, preterpassat. Un Levit, hante venit in li sam loc e vidente le, preterpassat sammen. Ma un Samaritano viageante venit vers il, e vidente le, il esset emoet de compatientie e, hante aproximat se, il bandat su vúlneres versante oleo e vin sur ili. Pos har mettet le sur su propri ásin, il ductet le a un albergo e cuidat le. E li secuent matin, il tirat ex su bursa du denarios e dat les al hósped e dit le: «Cuida le e to, quo tu va expenser in plu, yo va payar te, quande yo va retrovenir». -- Quel de tis tri sembla te har esset li proxim de ti, quel cadet in manus del brigantes?». Li doctor dit: «Ti quel monstrat misericordie por il.». Jesu dit le: «Vade anc tu e acte similmen!».

W.L.

Li benefant letura

Li libres auxilia nos suportar li solitá. Ili permisse nos obliviar li duritá del homes e del coses, calma nor passiones e nor inquietitás. Quande noi es fatigat del viventes, noi posse tornar nos al mortes queles have ni acritás, ni orgollie in lor conversation. Jeremy Collier.

Modern calculation comercial

Ho-témpore, on es tam acustomat a grand transformationes que on plu ne fa atention a micri changeamentes. Ma malgré li grand reformatores, li micris ne ha morit. Inter ili on trova tales queles vole reformar li calculation comercial. Un brevi exemple va monstrar vos lor intentiones.

Vi un extracte ex un customal schema, quam on posse trovar it in omni scol-libres de calculation:

Precie de custa 100%

brutto-beneficie 20%

precie de vendition netto 120% = 95%

sconto, rabatte, etc. 5%

precie de vendition brutto 100%

Noi suposi que vu ha calculat un articul secun ti schema. Nu un tre bon cliente vole comprar in enorm quantitá de ti articul, ma solmen sub li condition que vu fa le un special rabatte 10 10%. Esque vu va acceptar?

Certmen yes, si támen vu va ganiar ancor alquo in li afere. Ma justmen, por saver ca vu have ancor un beneficie, vu deve recomensar li tot calculation. Vu ne posse strax vider, quant% del brutto-beneficie resta pos li deduction del special-rabatte de 10%.

Do, li modern comerciante calcula in li secuent maniere:

Precie de custa 100% = 80%

brutto-beneficie 15%

precie de vendition netto 95%

sconto, rabatte, etc. 5%

precie de vendition brutto 100%

Nu, quande vor cliente demande un special-rabatte de 10%, vu vide strax que un brutto-beneficie de 5% resta. Vu save self, ca to es sat mult o ne.

Ti modern metode de calculation have li avantagie que vu posse sempre strax saver quant alt vor beneficie es, totmen egal ca vu vole acordar un special rabatte, demandar un suplement de incaration footnote:[in-car-ation, D Teuerung, F Renchérissement.], far un general reduction de precie in ocasion de un vendition total o qualcunc altri changeament.

Li desavantage es que li calculation in se es un poc plu desfacil, ma tis queles usa li modern machines calculatori ne va esser mult ínquietat per to.

K. Hamburger

Compration de stelles!

Ante quelc mensus, li astronomes american imaginat un comercie vermen original: ti del stelles. Un die quelc richardes recivet un strangi lettre quel proposit dar lor nómin a un stelle recentmen decovrit, sub condition que un summa de moné mey esser inviat al observatoria de ... Talmen chascun vell posser, contra un pecuniari compensation, vider su nómin ínmortalisat in li firmament. Quel millionario vell resister a ti flattosi proposition? Li Yankes es sempre preta comprar; quel compra es plu tentant quam li ínmortalitá? On comprende do que li astronomic aferes in USA esset bentost prosperant.

Regretabilmen un strangi eveniment ha just supresset les. Un rich fabricant de Philadelphia hat payat un grand summa a un observatoria del West del land. Ma, quelc dies plu tard, il aconosset li trist veritá, que li stelle «reservat» a il, hat desaparit strax pos su aparition. Il do volet recuperar su moné, ma li director del observatoria ne volet acceptar su reclamation. Talmen li publica esset informat pri ti privat cielesti comercie e li policie decidet interdir continuar it.

Sententie: Li errore es in li hom, e it ne existe labor plu heroic quam etablisser li max litt veritá.

Concurs de traduction

German: Die Töpfe


Saburo, ein japanischer Eulenspiegel, ging einst einen Topf kaufen. Aber als er die vom Verkäufer umgestzürzt aufgestellten Töpfe sah, meinte er erstaunt:

«Ja, gibt's denn auch solche Töpfe, die oben gar keine Oeffnung haben?» Und indem er einen Topf probeweise in die Hand nahm und umkehrte, rief er noch mehr überrascht:

«Was?! Und einen Boden haben sie auch nicht!»


Ti textu traductet a Occidental es a inviar til li 1 april 1943 al Institute Occidental, CHAPELLE (Vaud), Svissia.

RESULTATE: (Nr. 41, decembre 1942): Nequel.

Textu de decembre 1942:

Li córpore e li spiritu.

Li grand filosof american Santayana, quel comentat recentmen li «resistentie del Europanes al desfacilitás material», parlat del secret del homan córpore. Del córpor de un hom medial, dit Santayana, pesant 70 kg, on vell posser extraer sat mult grass materies por fabricar set pezzes de sapon, carbon por 9'000 crayones e un quantitá de fosfor suficent por 2'200 capes de inflammettes. Ma it existe ancor altri cose in li homan córpor: li pensa, li memorie, li imagination e ti soffle ínmortal quel on nomina li ánim. E to es ti «altri cose» quel permisse al Europanes resister al manca de omnicos: alimentes, sapon, carbon e mem inflammettes.

Devinette:

Si un sol pezze de macaroni vell pesar 1'000 kg, quant long it vell esser, suposiente que it have li ordinari diametre?

Response: 1200 km.

On scri nos...

[quote, "C. Segerståhl, Vindeln (Svedia)"]


Yo ha comensat un studiecircul in Occidental ci in nor college populari. Circa 30 partiprendentes. Amusant labore! Cordialmen vor


TRA LI PRESSE...

Vi ancor un liste de jurnales queles ha publicat recension pri li «Vollständiger Lehrgang» de Matejka:

BERNER TAGWACHT, Nr. 289, 10 dec. 1942; DIe OSTSCHWEIZ, 21 dec. 1942; DIE FRIEDENS WARTE, nr. 6/1942; BERNER TAGBLATT, 30.12.1942/Nr. 305; GEWERBE-ZEITUNG (Bern), Nr.3, 16 januar 1943; WIR JUNGEN (Aarburg), nr. de januar 1943 in li rubrica: Libres in 100 paroles, BULLETIN DU BUREAU INTERNATIONAL D'EDUCATION, Nr. 64/3-ésim trimestre 1942, in li servicie bibliografic, sub Nr. 375.15 (classification decimal) «Lingues auxiliari international».

«The New Commonwealth» (Anglia) de decembre 1942 ha publicat un articul pri Occidental in li terminarium del paroles concernent li armé.

TU DEVE CONOSSER...

completmen li gramatica de Occidental quam anc su vocabularium. Si tui lingue matrin es german, tu deve comprar li «Vollständiger Lehrgang in 20 Lektionen» de A. Matejka e studiar it con fervore. It es composit con li max grand cuida, secun li ultim leges decovrit in pedagogie.

A. Matejka, polyglott e eminent interlinguist, esset til ante quelc annus, ductor del Ido-movement e li max grand adversario de Occidental. Pos profund studie del problema, il devet finalmen convicter se pri li superioritá de Occidental súper omni altri sistemas. Su libre in german representa li final evolution de un mente liberat de omni prejudicies.

Subventiones-contributiones recivet (31.1.43)

Sr. F. Haller, Fr. 1.—; T. Ditisheim, Fr. 4.—; G. Pidoux, Fr. 5.—; E. Wettstein, Fr. 7.80; R. Ström, Fr. 10.—; G. Ahlstrand, Fr. 2.80; F. Lagnel, Fr. 10.—; Ed. Mayor, Fr. 4.50; J. Denzler, Fr. 5.10; Johalf, Fr. 20.—; Ing. Perers; C. Segerståhl, Fr. 10.—; J. Nordin, Fr. 10.—; A. Nordlund, Fr. 10.—; B. Blomé, Fr. 10.—; A. Schild, Fr. 5.—; V. Ahlstedt, Fr. 5.—.

Cordialissim mersi ad omnes!

Occidental-union

Existe ancor quelc membres queles ne ha til nu payat lor contribution por 1943. Noi peti les benevoler ne plu atender renovar lor membratu (Contribution annual Fr. 1.50 + líber contribution por Cosmoglotta).

Corespondentie

Noi invita omni coidealistes, queles esset acustomat relater con li Institute Occidental ante li guerre, benevoler scrir nos de témpor a témpor por dar nos novas pri ili, si it existe postal relationes inter lor land e Svissia, nam noi desira saver ca ili recive regularimen Cosmoglotta e si ili have possibilitá ancor interessar se pri Occidental.

Moscardage

Li marito al bonna: -- Pro quo vu dit a mi marita ye quel clocca yo revenit ad-hem ho-nocte?

Li bonna: -- Ma Senior, yo ne fat it. Quande Seniora questionat me ye quel clocca vu revenit, yo respondet que yo esset tro ocupat per li preparation del dejuné por remarcar li clocca.

-- Si tu monstra bontá a un hom e testimonia le tu amore, il mersia te; ma si tu lassa tranquil un scarabé, avie, an o un plante, o monstra a it tu amore, tande tu fa to a Deo. H. Hesse.

Cosmoglotta B 44 (mar 1943)

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

Redaction e Administration:

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

Serie B, poligrafat. (Tel. 9 56 56) Marte 1943 -- Nró 44 (3)

Standardisation

In ti moment, quande on prepara, por esser publicat strax pos li fine del guerre, li Fundamental gramatica e li Fundamental vocabularium de Occidental, it es necessi fixar definitivmen quelc detalies linguistic; altrimen dit, noi ne va atender plu long por standardisar li restant punctus in discussion.

Por pluri regules gramatical e paroles, sr. de Wahl, in su liberal spiritu, ne volet self decider e preferet vider quel form li practica vell selecter. Pro to, sive in li Radicarium primitiv, sive in li dictionarium german de Gär, il fat printar du formes queles aparet le egalmen bon e inter queles il volet que li practica, quel es li grand judico, mey decider. Il ne volet decretar e imposir su opinion personal, ma solmen proposir.

Ti liberalitá havet tamen un ínconvenientie: Li duplic formes alonga ínutilmen nor vocabulariums e causa hesitationes, sin dubita ne grav, ma sempre genant. It sembla que li timore del erra in li selection de un form deve ceder avan un firm decision.

Hodie, pos un experimentation long de 20 annus, on posse, on mem deve selecter. Tis, qui ha usat Occidental almen durant pluri annus, in parlation e in scrition, es bon plazzat por decider sanimen. It sufice organisar li votationes inter coidealistes queles ha profundimen studiat desde long li argumentes por o contra in chascun casu, nam regretabilmen it es tre facil errar! On conosse tro mult casus u li «Akademio de Ido» ha fat decisiones ne matur, pos quo on devet recomensar long discussiones e abrogar li anteyan votationes.

Vi quelc exemples de casus u on va dever decider:

Por traducter F. aussi, li dictionarium de Gär proposi anc e ac. Nu, it es self evident que sol li unesim ha esset usat til hodie, do on posse supresser ac, quel es un ínutil balast in lexicos. Inter minim e minst proposit in nor unesim libres, li practica ha selectet li unesim, probabilmen pro su corelation con minimum, parol international. Do, on posse nu abandonar minst quel ad plu have li defecte ne esser facilmen pronunciabil por romanic parlantes.

Inter max e maxim on deve anc decider por evitar continual hesitationes. Max es plu curt ma regretabilmen simila un conosset prenómine; maxim es plu regulari (compara: minim e minimum, maxim e maximum ) o almen plu simetric, ma simila anc un prenómine masculin. Do, finalmen ambi presenta avantages e defectes. On deve selecter un form definitivmen, nam un plu long experimentation va aportar null nov argument decisiv. To es un de ti casus dubitativ ínsolubil per li practica.

Anc es necessi decider inter illi e ili e contentar se per un sol form in nor gramaticas.

E. de Wahl exposit plurivez su hesitationes inter li formes fuir, fuyir e fugir. Fuir da un bon derivate: fuida (F. fuite, S. huida) ma per fugir on retrova li international parol fugitive quel es italian, francés, hispan e anglés. Pro to il proposit un medial form fuyir quel da fuyitive e fuyida. Til hodie on ne ha decidet e ti tri formes retrova se índiferentmen in nor textus. Li hesitationes ha durat sat long e yo proposi fugir pro li derivate fugitive. It va esser sempre plu bon quam li parol Esperanto for-kuri e li parol Ido fugar, queles ne posse geniter li international fugi-tive, ma traducte it respectivmen per for-kur-anto e fug-anto.

In resuma, li témpore del hesitationes ha passat, li partisanes del naturalitá ha suficentmen experimentat Occidental por tranchar li nod gordian in omni casus u on ha lassat plen libertá. Si on vole presentar al munde un lingue pret e unitari, on deve evitar omni ambiguitás mem in max litt detalies. Li francés academie ha fat exactmen li sam labor ante 6 annus, selectente, inter du formes egalmen usat, un sol solution declarat oficial (v. Cosmoglotta nr. 122).

Naturalmen, ti labor de standardisation va esser fat con tre grand cuida, minutiosimen, egardante sempre omni argumentes dat por e contra chascun form proposit, por evitar plu tard nov criticas o contestationes. Durant que li propaganda es ínpossibil in li 9/10 del munde, li Occidentalistes posse max facilmen consacrar se a ti perfectionament de lor bell lingue.

Ric Berger

Die e nocte in li munde

Li superficie del terre es dividet in un cert númere de regiones queles es caracterisat per lor latitúdine. Li latitúdine es un angul quel varia de 0° til 90° secun quant on alontana se del equator por aproximar se a un del poles. Chascun punctu del equator have do un latitúdine de 0°, durant que ye li poles, li latitúdine es 90° nord 90° sud secun que it acte se pri li pol nord o pri li pol sud. Li punctus intermediari have un latitúdine jacent inter 0° e 90°.

Secun su latitúdine, un loc terral es situat in un del secuent regiones:

  1. Li region equatorial extendent se inter li paraleles de 23° 27' nord (tropico del cáncer) e de 23° 27' sud (tropico del capricorn).

  2. Li region temperat nord extendent se inter li tropico del cáncer e li paralele de 66° 33' nord (arctic circul nord).

  3. Li region temperat sud inter li tropico del capricorn e li paralele 66°33' sud (arctic circul sud).

  4. Li region polari nord limitat per li circul arctic nord.

  5. Li region polari sud, limitat per li circul arctic sud.

Li variation annual del durada del die es diferent de un de ti regiones al altri. Lass nos viagear in pensa al equator. Noi constata que li durada del die ne varia in li curs del annu. Li sole resta súper li horizonte durant 12 hores e es ínvisibil durant li restant 12 hores. Si noi alontana nos un poc del equator, ma sin exear li region equatorial, noi constata un levi variation del longore del die in li curs del annu. Ye li solsticie de estive (22 junio) li longore del die es un poc superiori a 12 hores: ye li solsticie de hiverne (22 decembre) it es inferiori a 12 hores. Tam long quam noi es in li region equatorial, un moment arriva u li sole passa in li zenite del loc. Ti fenomen plu ne presenta se quande li latitúdine excede 23° 27'.

Lass nos alontanar nos por aproximar nos al pol nord. A Neuchâtel, por exemple (loc de latitúdine aproximativmen intermediari inter equator e pol nord) li durada del die varia considerabilmen in li curs del annu. Ye li equinoctie de verne (21 marte) li die e li nocte es de egal longore (12 hores). Til li 22 junio, li longore del die augmenta. It atinge 15 h. 55 ye li solsticie de estive. Poy it diminue denov, retroveni a 12 hores ye li equinoctie de autun e acurta se til 8 h. 30 ye li solsticie de hiverne (22 decembre). Poy it cresce denov til li 22 junio.

E nu lass nos far un viage al pol nord. Ta un surprise atende nos. Ye li 21 marte, noi observa li aparition del sole in li plan del horizonte. Li sole leva se tre lentmen, ma vice descender ye li fin del die, it continua su movement ascendent in li ciel til li 22 junio, poy redescende por desaparir completmen ye li 22 septembre. Desde ti date comensa li nocte polari; it dura til li 21 marte del annu secuent, it es 6 mensus. Ye li pol noi do have un die de 6 mensus e un nocte de egal longore. Al die del pol nord coresponde li nocte del pol sud e vice versa.

Lass nos nu selecter un loc de quel li latitúdine jace inter ti de Neuchâtel e li pol nord, por ex. Abisko in Nord-Svedia (lat. 68 1/2°). Noi observa un nocte de pluri semanes in hiverne e un die de pluri semanes in estive, separat per periodes durant queles li sole ascende e descende chascun die quam che noi. Ye li 1-ésim januar li sole es celat durant li tot die; to es li nocte polari. Li 9 januar li sole leva se por li 1-ésim vez in li annu. It resta súper li horizonte durant un demí-hor e poy redescende por reaparir li secuent die. Li longore del die augmenta progressivmen. It es ja 5 hores ye li 31 januar. Ye li equinoctie de verne, li 21 marte, li die es egal al nocte (12 hores). It continua crescer, atinge 18 hores ye li fine de april e li 27 may it leva se por plu ne descender ante li 18 julí, to es durant 2 mensus. To es li die continui. Pos li 18 julí, li sole redescende denov chascun die. In comensa li noctes es curt, ma ili alonga se progressivmen. Ye li 22 septembre, li die es egal al nocte. It continua decrescer: ye li 31 octobre it dura ne plu mult quam 7 hores e ye li 4 decembre, li sole desapari e resta ínvisibil til li 9 januar del secuent annu. A Abisco li sole es do, durant li estive, constantmen súper li horizonte durant 54 dies e it resta ínvisibil in hiverne durant 35 dies.

It es do possibil observar in ti loc to, quo on nómina li «sole de mi-nocte». Che noi, on nequande posse vider li sole ye mi-nocte, pro que ye ti moment it es sempre sub li horizonte. Ma in omni locs situat trans 66°33' de latitúdine, on posse observar li sole de mi-nocte ye un date determinat.

Li resultates es identic, si noi considera li hemisfere sud vice li hemisfere nord, con li sol diferentie que die e nocte es invertet.

Si un punctu del hemisfere nord have por ex. un die de 18 hores, li punctu de sam latitúdine del hemisfere sud have un nocte de egal longore. Contrarimen a to, quo noi observa che noi, li zone temperat del hemisfere sud have do curt dies in estive e long dies in hiverne.

Li durada del die por un cert punctu del terre es tre important por caracterisar li clima del concernet region. Tam long quam li sole es súper li horizonte, noi recive un cert quantitá de calore. Quande li sole ha desaparit del horizonte, it plu ne calenta nos. In nor regiones, li sole invia nos pro to considerabilmen plu mult calore in estive quam in hiverne. Naturalmen li durada del die ne es li sol cause quel influe nor clima: li ventes e li nebulositá modifica considerabilmen li temperatura medial de chascun mensu. Ma si on prende li medial valore de un triantene de annus, li influentie del durada del die apari tre clarmen.

On vell posser inferer de ti constatation que in li regiones polari li calore es tre grand durant li estive, pro que li sole ne desapari.

Ma to ne es li casu pro que li sole nequande es tre alt súper li horizonte. Su maximal altore ne excede 23°27' ye li pol (to es li valore atinget ye li solsticie de estive), durant que che noi, li altore maximal es 66°27'. Or quande li sole es tre bass súper li horizonte, su radies cade obliquimen sur li terre e deve traversar un tre spess strate de atmosfere por atinger nos. E ti strate absorpte un tre grand parte del calore solari.

Noi mey adjunter ancor quelc paroles pri li crepuscul. Quande li sole just ha desaparit detra li horizonte, li lúmine dial diminue solmen progressivmen e noi deve atender ancor un cert témpor til que li nocte es complet. Li sole deve descender tre bass sub li horizonte por que li nocte deveni nigri. Pro ti motive, li nocte polari nequande es tre obscur, nam li descension del sole sub li horizonte ne posse exceder 23°27'. Li max curt durada del crepuscul es observabil che li equator. Omni noctes es tre obscur e to ye omni epocas del annu. In li medial latitúdines, por ex. che noi in Svissia, li noctes es sat clar in estive e obscur in hiverne. Li crepuscul es tant plu long quant li sole descende obliquimen sur li horizonte. Li crepuscul es tre curt ye li equinocties; it es tre long ye li solsticie de estive e un poc min long ye li solsticie de hiverne. E. Guyot.

(Ex: La Fédération Horlogère Suisse)

Li surprises del divorcies

Li statistica presentat al publica por 1940 in li state de New-York classifica in 3 gruppes li diferent causes de divorcies: causes seriosi, futil e risibil.

In ti ultimes es classificat li divorcies pronunciat inter:

-- 3 cuples pro que li maritos hat refusat, sin valid rason, docer a lot marita li american lude del «pont».

-- 56 cuples queles ne posset concordar pri li prenómines a dar a lor progenitura.

-- 875 cuples pro que li maritos obstinat se «con grossieritá» ne savurar li alimentes preparat de lor maritas.

-- 19 cuples pro que li maritos ne hat successat converter li féminas a lor passion por li vitamines.

-- 3 cuples pro que li maritos amusat se con li ludettes del infantes.

-- 50 cuples, finalmen, pro que 3 maritos e 47 féminas hat celat ante maritage lor ver etá.

Civilisation e suicidie

Secun li anglés scientist Mathews, li númere del suicidies chascun annu in li munde es circa 180'000. Mathews ha etablisset un statistica secun quel li habitantes del montosi landes presc nequande morta se e li habitantes del paludosi landes rarmen.

In contrari li habitantes del regiones traversat de grand fluvies furni li max grand númere de suicidiantes. Li maxim de suicidies eveni in li mensu junio e li minimum in decembre. It es sempre durant li unesim 10 dies del mensu que li max grand númer de suicidies es constatat.

Pri li motives, ili es tre variat, e sovente tre bizarr. Por exemple, on cita un Americano quel suicidiat se lassant ti simplic scrite explicativ:

«Tro mult butones a butonar e a debutonar por vestir se chascun die».

Enigma:

Ti, qui fa it, ne vole it; ti, qui compra it ne besona it; e ti, qui besona it ne save to.

Response: Li sarc.

Li dangere del old leges

On save que Anglia es li land del old customes. Ta li leges nequande es abrogat.

In London, recentmen, un librero de Piccadilly esset condamnat a un pecuniari punition de 15 shillings pro har contravenit al regulament pri li soledial repose. Il tande venit payar in litt monetes cuprin, ma li corte refusat accepter ti monetallia.

In li secuent die, li librero revenient avan li tribunale con li code-libre in li manu, demonstrant que legalmen li cuprin monetes devet esser acceptet til li summa de 30 shillings.

Tande, li corte aconosset su erra e volet incassar li summa offertat, quande li condamnate remettet li moné in su sacca e leet al judicos un altri textu de 1762, ne abrogat, secun quel li corte ne have li jure postular li summa de un punition pos que it ha refusat accepter it.

E li judicos videt lor condamnate departer con subrident facie e li sacca sur li epol.

Li unesim libre de cocine

Li libres de cocine in témpore de guerre have sempre grand success pro que on sercha in ili omni medies trovar receptes por bon e modic platiles.

Li unesim person quel interprendet scrir metodicmen pri cocine es un fémina de Basel (Svissia): Anna Keller, nómine predestinat!

Sub li titul «Kochbuch» ella scrit un tre gross libre in-quarto quel tracta li principies del cocine, li regules del cocinal arte e da receptes por preparar manjages ex li urs, li heron, li cygne, li crestes de gallino, etc., manjages hodie ne plu essent actual.

Ti libre, quel esset dedicat al princessa de Nederland Luisa-Juliana, aparit in verne del annu 1600, do ante 343 annus.

Concurs de traduction

Francés: La malice d'Edison

Avant d'être riche, Edison habitait la campagne. Un ami qui était venu le voir constata que sa porte s'ouvrait très difficilement. Au moment où il partait, la porte de nouveau résista, et l'ami lui demanda pourquoi il n'en huilait pas les gonds.

-- C'est que, répondit en riant le futur savant, j'ai inventé un petit appareil qui chaque fois que l'on ouvre la porte fait arriver 50 litres d'eau dans mon réservoir.

Ti textu traductet a Occidental es a inviar ante li 1 may 1943 al Institute Occidental CHAPELLE (Vaud), Svissia.

Resultate: (Nr. 42, januar 1943): Nequel

Li textu de januar va aparir in li proxim numero.

Li old urs sur li abiete

Fabul de Pestalozzi.

«Nu, quande tu va ducter nos finalmen in li laudat land del lact e miel?» dit un trupp de yun urses al old.

Ti-ci respondet: «To yo vole nu far, ma ante to vu mey ancor vider e reconosser, qual urs yo es. Vide ti abiete; til ta u it es excorticat, altri urses ja ha grimpat, ma yo vole grimpar sur li maxim alt sómmit.»

Talmen il parlat e comensat grimpar sur li alt abiete. Tam alt quam it esset excorticat, li cose eat tre bon, ma quande il venit plu alt, li árbor chancelat ye chascun passu, sempre plu mult, ye ambi láteres. Támen li urs fat grand eforties e cramponat li vulnerosi pattes in li chancelant árbor. Talmen it eat lentmen, ma durant un cert témpor sempre plu alt.

Ma poy venit un storm; li urs forat su sanguant ungules per su ultim forties in li chancelant árbor. Ma su vigore es perdit, e il clama de su altore al lamentant yunes: «Mi grand action heroic es mi morte: Yo ne ducte vos in li land del miel, ma to vu va vider e to vu posse testimoniar, que sur ti abiete, quam li max alt urs... yo perit miserabilmen.»

(Traductet tam exactmen quam possibil por dar li impression del originale. F.H.)

Vu va vider...

Ultra li pezzes de letura, li manuale contene anc un complet compendie del Occidental-gramatica. Ma ti-ci ne consiste in un sicc enumeration de regules; ma it es presentat in form de «explicationes» al pezzes de letura. Omno quo it da es in maxim grand parte ja conosset del studiant ex li precedent pezzes de letura e li tache del autor esset presc solmen, resumar ti factes conosset in un sistematic totalité. It da anc necos a aprender per memorie; un -- eventualmen repetit -- atentiv letura del explicationes sufice totmen. Li inprofundation del materie gramatical es li resultate automatic del conscientiosi studie del pezzes de letura. It céteri it depende completmen del líber decision del studiant, ca il prefere metter li preponderantie del studies plu al gramatica o plu al pezzes de letura.

Un tal studie-libre vu certmen desira! Li supra pensas reproductet es un parte del anteparole del maxim recent edition interlinguistic, del VOLL STÄNDIGER LEHRGANG DES OCCIDENTAL von A. Matejka quel vu deve posseder, e quel vu deve monstrar a vor conossetes. Ples comendar it de deman, ma hodie ancor per payament de Fr. 2.50 (membres del OCCIDENTAL-UNION e SCOED, Fr. 2.20) al postchec-conto II.1969 del INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), con indication del scope de vor versament sur li cupon del postchec-formulare.

Contributiones-subventiones recivet (29.2.43)

Sr. G. Ahlstrand, Fr. 2.80; H. Björkman, Fr. 4.90; Ed. Mayor, Fr. 1.50; K. Chanaud, Fr. 5.—; A. Portmann, Fr. 3.—; T.V. Bäckström, Fr. 5.—; A. Nordlund, Fr. 5.—; C. Englöf, Fr. 5.—; E. Berggren, Fr. 3.—; C.E. Sjöstedt, Fr. 5.—; W. Leuenberger e Bernasconi, Fr. 5.—; A. Lundgren, Fr. 3.—.

Cordialissim mersí ad omnes!

Li apes conosse li vitamines?

On save que li vitamine E efecte regularisant e stimulant al progeneration; it es pro to anc nominat vitamine sexual.

Nu, on ha fat interessant observationes, queles pruva un curiosi sens del apes por ti vitamine respectiv por substanties contenent it, un sens tam acut, que on vell posser parlar de un cert conossentie del apes pri ti vitamine e su functiones. Li apes queles sercha li nutrimentes por li yun apes, respectivmen per li larves, adjunte al nutriment del futur reyessas materies contenent li vitamine E, durant que ti substanties ne es adjuntet al nutriment por li apes de labor.

Apes quam infirmeras

Reserchas ha dat li resultate que li apes in mult casus acte quasi quam infirmeras, pro que ili covri li fructes ledet per li vespes, formícas o avies per un tenui mielatri covritura, talmen que li vúlneres del fructes cicatrisa se rapidmen e que lor complet perde es impedit.

Citate

[quote, H. Hesse]


Si tu monstra bonitá a un hom e testimonia le tui amore, il mersia te; ma si tu lassa tranquil un scarabé, avie, ran o un plante, o monstra a it mem tui amore, tande tu fa to a Deo.


Cosmoglotta B 45 (apr 1943)

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

Redaction e Administration:

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

Serie B, poligrafat. (Tel. 9 56 56) April 1943 -- Nró 45 (4)

Li unesim scarmuche

Un de nor amicos habitant Zürich comunica nos un anonim circulare scrit in german e dismisset recentmen sub li titul «warum Esperanto und nicht Occidental?» (Pro quo Esperanto e ne Occidental?).

Til hodie li Esperantistes afectat ignorar Occidental. Tre rarmen lor revúes mentionat li nómin de nor lingue e nequande citat nor argumentes, e ancor minu monstrat un textu Occidental a lor letores. Conossente ti politica de struce noi esset curiosi vider quo ili posse racontar pri nor movement. Naturalmen! Li textu sembla esser redactet de un mann quel save pri Occidental nequó, exceptet su nómin! Ne un sol linea in nor lingue es citat, ne un sol parol. On parla in it precipue pri li fiasco de...Ido!

Li argument de nor esperantist es ja bon conosset e refutat plurivez in nor revúes: Occidental noce li idé del lingue international creante un rivale a Esperanto. To es exactmen quo li Volapükistes dit contra Esperanto in 1887! In ti epoca Volapük esset li sol lingue international usat practicmen. It possedet un million de adherentes in li tot munde, 20 revúes, un grand númer de societés. Su success, (quel esset mult plu grand quam ti de Esperanto hodie) ne impedit Zamenhof serchar e propagar un solution melior e Zamenhof deve esser mersiat.

Evidentmen it es regretabil que in ti ultim 70 annus 4 sistemas (Volapük, Esperanto, Ido, Occidental) aparit, ma it es un lege sur nor terra que omni inventiones venit al usation practic e general ne par un sol colp, ma sempre per provas successiv perfectionat de pluri inventores. On mey pensar por exemple al aeronautica quel usat in prim li rond ballones pussat del vent, poy li dirigibil ballones cilindric nominat zeppelines, poy li aviones plu pesant quam li aer. On imagina li comte Zeppelin inviant al unesim aviatores un circulare por explicar les que ili noce li idé del navigation aeral si ili prepara un nov solution vice apoyar su dirigibiles queles pruvat esser apt!

E li locomotive, li cinema, li radio, quant sovente ili esset modificat de mult colaboratores successiv in pluri landes? On do ne deve esser astonat que li interlinguistica, scientie tre complicat e ancor yun, besonat pluri decennies e pluri provas successiv por atinger su relativ aptitá. E certmen su evolution ne ha esset plu laborosi, plu desfacil, quam ti del altri inventiones. Li pretension del Esperantistes fixar ti evolution sur un sistema old de 50 annus, e desde long preterpassat, es contrari al scientie e al comun bon sense.

On conosse lor objection: pos Volapük, Esperanto; pos Esperanto, Ido; pos Ido, Occidental, e pos quo ancor? ma sub li diversitá del nómines mane un preciosi unitá evolutiv. Li labor ne es recomensat chascun vez «ab ovo». Li conditiones del problema es tal que li solutiones final deve esser presc sempre identic. Un exemple: Por traducter li parol francés «librairie», Volapük hat fabricat bukatedam, Esperanto forma libro + ejo, it es librejo. Ido atinge li solution ancor plu bon formante librerio, ma si on abandona omni artificialitá e specialmen li obligatori finale del nómines -o, on obtene quam Occidental li parol libre + eria = libreria pos quel it ne existe altri solution plu regulari e plu international. Li evolution do ne es ínfinit, it existe un punctu final. Li quar nómines citat supra ne representa solutiones divergent, ma 4 etapes del sam evolution. Prolongar ti evolution ne es possibil in li situation actual de nor civilisation. Forsan quelc detalies es ancor modificabil, ma to ne posse changear ni li structura ni li aspecte del lingue.

Li circulare esperantistic vole far nos creder que li question inter Esperanto e Occidental jace in quelc paroles: kolbaso o vursto, soifo o dursto. No! In realitá it acte se pri li tot vocabularium international, forsan 30'000 paroles, queles es defigurat in Esperanto durant que Occidental, per un melior derivation, conserva les con lor aspecte natural. Ma tis, quel conosse, exter Esperanto, solmen li nómin de Occidental e un dozen de paroles Ido, ne posse comprender to!

Que Ido es hodie desaparit, «verschwunden», to ne proveni de un victorie de Esperanto, ma del facte que in 1907 li Delegation volente atraer li Esperantistes conservat li demi del ínsuficent gramatica de Esperanto, vice regardar li lingues national. Plu tard, un interlinguist índependent, refant li labor scienticmen, obtenet un resultate tam satisfant que li pluparte del Idistes devenit su auxiliatores. Sin li obsedent influentie del Esperantistes, li Delegation vell har trovat forsan ja in 1907 un solution plu proxim al ideale quel noi propaga hodie.

Li question del nómin ha esset ja longmen discusset in nor revúes. Si li Esperantistes vell leer altri cos quam lor «kara lingvo», noi ne vell esser obligat refutar sempre li sam objectiones.

Ti nómin de «Occidental» ne es un «injurie» por li orientales, ma li simplic constatation que li paroles international proveni precipue del popules del «Occident» (Europa e America). Just pro to, li japanés professor Asakawa qualificat li nómin de nor lingue quam un «honest nómin». Per quo Esperanto es do plu oriental quam Occidental, o plu facil por li Orientales? Su demi artificialitá repussa li Europanes sin atraer li Orientales.

In Esperanto on trova apen 4-5 paroles oriental, quam geiŝao, harakirio, Budao e ancor ili es deformat per li rigid finales del lingue; e certmen li orientales va retrovar con plu grand plesura ti paroles con lor aspecte natural Occidental: geisha, harakiri, Buddha!

It es damage que on ne posse trovar un combination inter oriental e occidental lingues por formar un idioma favorisant tam bon li Oriente quam li Occidente. Ma li fate ha volet que li occidental lingues es expandet sur li munde durant que tre poc paroles oriental ha devenit mundan. It es van deplorar ti facte historic, tam ínutil quam regretar que li lun es li satellite del terra vice que it es li contrarie. Noi accepte li situation tal qual it es e ne tal qual it vell dever esser! On ne constructe alquo solid sur inrealitás.

Un vez, un autor, Schleyer, volente corecter ti «injustitá», viceat omni lítteres r de su lingue per l, con li argument que li Chineses ne posse pronunciar ti líttere. Del anglés parol world, por exemple, il fat vol (de ú Volapük). Li resultate de ti compensatori scrupul es que il apovrat su lingue e alontanat it del civilisation europan sin beneficie por li Oriente in general, nam japaneses just possede li son r e ne l!

Per li historie e li geografie, un lingue international posse haver solmen un structura occidental. Li pruva es que Esperanto have ti structura tam bon quam Occidental self. Nu! esque on va dupar li Orientales, nominante li sistema «lingvo internacia» o quam fat de Wahl in 1911: Auli (= auxiliari lingue). Li question posse esser ancor discusset e li nómin changeat, ma to es solmen un titul, do un detalie quel ne sufice por condamnar li sistema. Exactmen to es solmen un pretexte por li Esperantistes, nam quande li lingue esset nominat Auli, ili trovat ancor li media combatter it quam concurrent!

Li Esperantistes postula que on may conservar li nómin de Esperanto por ne trublar li publica, ma esque ili save quo evoca che li publica ti nómin? It sufice conversar con profanes por constatar que in lor spiritu Esperanto es sinonim de lingue artificial, fabricat.

Ti nómin ne vell esser un reclama por nos, nam quande noi propaga Occidental, noi deve comensar per explicar que li sistema es tot altri, mult plu natural quam ti, quel on conosset til hodie sub li nómin de Esperanto! R. Berger

«Stukas»

In contradition a Esperanto e Ido, Occidental forma li plurale del substantives per adjuntion de un -s in li fine del parol. Esque to es vermen li max bon metode?

In landes con romanic e anglés lingue li precede de Occidental es generalmen aprobat, ma che li german lingue li plurale es format solmen in extremmen rar casus per un -s. On posse citar li exemple «das Mädel -- die Mädels», ma ti parol justmen constitue un exception e do ne es un apt base por formar un regul. Per ti rason cert persones pretende que li procede de Occidental ne coresponde al gust del german parlantes. Esque to es ver?

Li response es dat per un nov german: «Stuka».

It es li abreviation del parol «Sturzkampfflugzeug», li designation por un avion de bombardament per precipitation. Til 1939 ti machines esset completmen ínconosset e li munde audit li parol li unesim vez durant li guerre germarno-polonés. It acte se do pri un tre modern creation del tecnica militari. Ti aviones nu have un particulari proprietá: ili es rarmen sol. Ili es fabricat in masses e opera sempre in gruppes.

E nu veni li desfacil question: Qualmen nominar un Stuka quel ne es sol? Li jurnalistes ne reflectet long. Ili parlat strax de «Stukas». Instinctivmen ili format li plurale in li max simplic e facil maniere: per li adjunction de un -s.

On vell posser citar forsan ancor plu mult tal exemples, ma ti-ci sufice completmen. It demonstra que li -s es li sol modern e practic finale por formar li plurale, mem in german lingue. Kurt Hamburger

Un util decovrition

Li pest plu ne es constatat in Svissia desde li 18-ésim secul. Tamen a un Sviss, li terra debi li decovrition del bacille e del vaccin de ti terribil maladie. It nominat se Dr. Alexandre Yersin e nascet in 1863 in Morges u su patre esset professor in li colegie. Yersin comensat su studies de medicina in Lausanne, continuat les in Marburg e finit les in Paris. Tre yun, il esset atribuet al Institute Pasteur, novmen creat. Poy il visitat Asia, studiat li pest in Hong-Kong e descrit in 1894 li specific bacille de ti infectuosi maladie e decovrit strax poy li profilactic vaccin.

Dr. Yersin morit in comense de 1943, in li etá de 80 annus, in Nh-Trang in Indochina.

It hay grandore e bellitá omniloc ú un autentic energie responde «Present!» al voca del homanitá. Louis Meylan

Qualmen on indica li spessore de textil-fibres

Li hom possede un singulari preferentie por omnicos quo on posse incorporar in un «sistema». Ne solmen li plantes, li animales e li homes self, li paroles in li lexico, li libres in li bibliotecas, ma anc li textil-files es registrat e classificat. Un de ti classificationes concerne lor spessore. Lass nos examinar it!

It es ci li sam lamentabil cose quam in li dominia del auxiliari lingue international: vice un sol existe tri diferent sistemas. To postula sempre mult «traductiones», ma por facilisar les on ha elaborat tre practic tabelles. In principie omni sistemas precede per li sam metode: ili compara li póndere del fil a su longore. Ma poy li vias separa se.

I. Li anglesi numeration.

It indica li númere de cordes pesant un pund anglesi (453,6 gr.).

Lan-files: Ci un corde mesura sempre 560 yardes (512 m). Do un lan-fil have p.ex. li numeró 100, si 100 tal cordes de it pesa 453,6 gr.

Coton-files: Ili forma sempre cordes de 840 yardes (768 m). Do li numeró 80 p.ex. expresse que tal cordes pesa un pund anglesi.

Altri files: Cordes de lin, cánabe, jute etc. mesura sempre 300 yardes (274,3 m). Li numeró 120 do vell dir que 120 tal cordes pesa un pund anglesi.

Por omni ti categories do vale li sam regul: Si li fil es tre tenui on va besonar mult cordes por haver un pund anglesi. Ye spess files minu mult cordes va esser necessi. Ex to on posse derivar que ye li anglesi numeration spess files have sempre micri, e tenui files sempre grand numerós.

II. Numeration per «denarios».

Silk-files es usualmen numerat per «denarios», unitá de póndere equivalent a 1/20 gramme o 0,05 gramme. Li numeró del silk indica, quant denarios pesa un unitá de 450 m. Si on calcula per grammes on do deve pesar un fil de 9 000 m e si it pesa 300 gr. it have justmen 300 denarios. Si it vell pesar 200 gr. it vell haver 200 denarios. Evidentmen un spess fil va pesar mult e un tenui fil poc. Per to ye ti sistema de numeration spess files have grand e tenui files micri numerós.

Durant li últim annus li numeration per denarios ha mult augmentat in importantie, nam it ha esset adoptet por presc omni sintetic textil-fibres quam «rayone», «casein-lan», «nylon», «pe-ce», etc.

III. Li metric numeration.

It es plu modern ma ne tre mult usat. Li numeró indica ci sempre li númere de metres pesant un gramme. Si p.ex. 100 metres de un fil have un póndere de 1 gr. to es justmen li numeró 100. Ex to on posse deducter que ye ti sistema spess files deve haver micri numerós e tenui files grand numerós nam un spess fil de un gramme es minu long quam un tenui fil del sam póndere. Li metric numeration es aplicat specialmen ye lan-, schappe- e burette-files.

Nu vu conosse ja li diferent metodes servient a numerar textil-fibres, ma vu va rarmen trovar un fil numerat con un simplic cifre quam 50, 100, 150 etc. Vice to, vu trova un fraction quam p.ex. 150/3, 2/50, 100/3 etc. Quo vole dir to?

In tal fractiones li grand cifre es sempre li numeró del fil elementari e li micri cifre indica quant tal files es tordet junt. Yo vole explicar vos to con li exemple del nr.150/3.

Noi suposi que noi have a far con li numeration per denarios. Li fil elementari es do de trifiles tordet junt quo fa nu un total de 450 denarios. Ye ti numeration on deve do multiplicar li fraction.

Un altri cose es si noi have a far con anglesi o metric numeration. Quam yo explicat in supra, ye ti metodes spess files have micri e tenui files grand numerós. Li consequentie es que li elementari fil have li numeró 150 e si tri de ti files es tordet junt to fa un numeró total de 50. Ci on deve do divider.

Kurt Hamburger.

LI MORTE DE SR. MECCANO

Li inventor del Meccano, ingeniero Frank Hornby ha just morit in li etá de 73 annus pos un crise de diabete.

Su vive ne ha esset sempre tre gay. Il self memorat sovente su desfacil comensa quande, aprendente li mecanica in un litt ateliere, il provat sin success trovar alquo inedit. Il volet absolutmen amusar li garsonettes de su quartere. In fine, un matin, un idé germinat in su cerebre: bandes perforat de equidistant fores devet permisser, con li auxilie de simplic boltes, extraordinari demontibil assemblages.

Li «meccano» esset trovat e vat incontrar un popularitá tam grand que li tecnicos quelcvez usa les por realisar li unesim modelles de lor projectes. Sr. Hornby devenit rich e continuat perfectionar su invention, serchante sempre nov combinationes. Hante devenit un considerabil mann, li esset tentat del politica e intrat in li anglés Parlament. Ma poy li retornat a su car ludettes e obliviat li rest.

Tis, qui esset amusat e instructet mersí a sr. Meccano, it es Frank Hornby, ne va obliviar le.

LI CHAC-LUDE

It es forsan li max old lude del munde. Il data ye 2345 annus ante J.-C. e il origina in Chinia. In ti epoca, li Chineses esset un guerraci popul, e li chac-lude esset nominat de ili «li lude del guerre». It developat, secun li

Concurs de traduction

German: Der Engel mit Schuhen

Ein Priester hatte bei einem Maler ein grosses Bild fur seine Kirche bestellt. Nach einigen Wochen war das Bild fertig. Es war prächtig.

Der Priester war zuerst entzückt und lobte es sehr.

-- Aber, sagte er plötzlich, was haben Sie da gemacht? Der Engel hat Schuhe!

-- Gewiss, antwortete der Maler. Warum denn nicht?

-- Haben Sie je einen Engel mit Schuhen gesehen?

-- Und haben Sie je einen Engel ohne Schuhe gesehen?

Ti textu traductet a Occidental es a inviar ante li junio 1943 al Institute Occidental, CHAPELLE (Vaud), Svissia.

RESULTATE: (Nr.43, februar 1943):

Sr. E. WETTSTEIN, (Erstfeld).

Textu de februar 1943:

Li pottes

Saburo, un buffon japanés, unquande eat comprar un pott. Ma quande il videt li pottes plazzat renversat per li venditor, il aparit astonat:

-- Quo? esque it es possibil haver tal pottes, queles have nequel apertura supra? E durant que il provat prender un pott per li manu renversant it, il exclamat se ancor plu surprisat:

-- Quo? Ili anc ne have un base!

Li chac-lude (fine)

opinion de tande, li strategie del oficeros, queles practicat it con passion.

Li conscientie es li max bon libre del munde quel noi possede; to es ti, quel noi deve consultar max sovente. Pascal

Novas de Sr. de Wahl

Mersí al amabilitá de su bel-filio, noi successat reciver novas de nor car mastro sr. de Wahl. Il mem visitat le in octobre 1942. Il di que li conditiones de existentie de sr. de Wahl ne es idealic, «ma, mersí a su qualitás de modestie e de simplicitá in omnicos, il suporta su fate mult plu facilmen quam on vell creder it. Su marvelosi vivacitá de spiritu, quel il savet conservar, malgré li colpes del fate, es tam plu astonant.»

Su bel-filio recivet li ultim nova de il datat del 29 marte 1943 in quel «il ne mentiona alcun change desfavorabil in su conditiones de existentie».

Tra su bel-filio noi savet que sr. de Wahl besonat un horloge de tasca. Malgré li desfacilitás doanal e mersí al bon cuidas de su bel-filio, noi inviat le un tal tasc-horloge. Noi espera que it va reciver it.

It es un grand joya saver que sr. de Wahl posse traviver omni desfacilitás del ho-témpores e noi fa nor max calid desires por que il mey luctar victoriosimen contra li fate.

† JEAN DENZLER

Li 1-ésim marte 1943 morit in Bienne nor car coidealist Jean Denzler in li etá de 72 annus. Il esset ancian esperantist e, quancam tre progressist, il ne posset resoluer se a adherer a Ido, nam ti lingue aparet le ancor tro mult artificial. Ma strax pos li fundation del Sviss Association por Occidental in Lausanne in april 1928, il inviat su adhesion 31 nov organisation. Il esset li membre nr. 8.

Desde ti date il devenit un fervorosi coidealist e il ne mancat alcun ocasion far conosser nor lingue. Il devenit membre del Occidental-Union e del Scoed. Il anc ofertat su servicies por li reversion del dictionarium Gär e il talmen

(secue p. 48)

Subventiones-contributiones recivet (31.3.43)

Sr. R. Ris, Fr. 0.50; F. Haller, Fr. 1.—; E. Gämperle, Fr. 1.50; K. Bosshardt, Fr. 2.—; Y. Sköld, Fr. 9.80; N. Stålberg, Fr. 3.—; H. Rohner, Fr. 2.—; Anonim, Fr. 2.50; B. Ostergren, Fr. 1.50; H. Leuthold, Fr 10.—; Ed. Mayor, Fr. 1.50; F. Mascanzoni, Fr 7.10; Ed. Mayor, Fr. 5.—; Johalf, Fr. 1.—; E. Berggren, Fr. 2.—; T. Berlitz, Fr. 3.—; Dr. H. Nidecker, Fr. 5.—.

Cordialissim mersi ad omnes!

(secue del págine 47)

ha colaborat al «Vocabularium de Occidental» de quel li manuscrite just es pret al revision.

To esset un tre amabil mann e noi va conservar un agreabil memorie pri il. Su familie mey accepter nor max sincer condolentie.

Seniores

A. Schild, Aeschenvorstadt 25,

Dr. Carl Hans Pollog, 124, Unterer Rheinweg,

H. Keck, 5 Falknerstrasse, in BASEL va reciver con plesura li visita de omni coidealistes queles veni in Basel.

VOCABULARIUM DE OCCIDENTAL

Ante quelc dies li Institute Occidental havet in manu li unesim manuscrite del vocabularium de Occidental. It va esser recopiat in pluri exemplares por esser submisset al revision de pluri colaboratores.

NOV OCCIDENTAL-LITERATURA

Ante pluri mensus, noi ha recivet de nor activ coidealist J.J.Joho (Lausanne) li manuscrites de du traductiones:

EVANGELIE SECUN MARC

LI RUNOIA

Sr. Joho mey esser calidmen mersiat!

Cosmoglotta B 46 (may 1943)

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

Redaction e Administration:

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

Serie B, poligrafat. (Tel. 9 56 56) May 1943 -- Nró 46 (5)

Ancor un vez: Basic English

In Nr. 59 de Cosmoglotta sr. Julian Prorók ha fat un detaliat critica pri Basic English, li project de un nov -- natural -- lingue universal, consistent in un simplificat anglés. E in Nr.38 de Cosmoglotta B (sept. 1942), yo ha provat demonstrar ancor un vez li ínpossibilitá del adoption de un tal solution del problema mundlingual. On vell posser creder que ti criticas sufice, ma forsan it es támen ne ínutil ocupar nos ancor un vez e an poc profundmen pri ti nov stelle in li firmament del mundlingues. Si al subtentores de Basic Anglic manca un clar regard sur li multilateral aspecte del problema mundlingual, ili have in omni casu un qualitá, tre preciosi por propagandistes: perseverantie e obstination in li defense de lor «dada». It es poc probabil que ti obstination va diminuer. In contrari, li ardore del propagatores de Basic English va ancor crescer, pro que multes crede al augmentation del importantie del lingue anglés pos li guerre. Noi ne es profetes e ti question lassa nos índiferent. Adplu li dates del problema per to ne va esser changeat. Per li preparation de Basic English su subtentores ya self aconosse que li «standard-english» es tro desfacil por devenir li ver mundlingue. Or si, pro su linguistic defectes, Basic English es ínapt por li rol de un lingue universal, anc li politic e militari victorie del Anglo-saxones ne vell far it plu bon. Ma lass nos ear «in medias res».

Quo es Basic? It es un anglés simplificat til un vocabularium de 850 paroles, per queles su autor pretende posser expresser omni idés. Ti vocabularium consiste ex: 100 «operators», 600 substantives e 150 «qualifiers» (qualificatores). On vide que li trate caracteristic del sistema es li absentie del verb, o plu precismen li limitation del númere de verbes, classificat sub li rubrica «operators». In facte it existe solmen 18 verbes o paroles con verbal function: come, get, give, go, keep, let, make, put, seem, take, be, do, have, say, see, send, may, will. Omni altri verbes es expresset per li combination de ti 18 paroles con un cert numere de adverbies e prepositiones. Talmen on traducte «enter» per «go (come) in»; «derive» per «get (come) from»; «deprive» per «take from»; «inundate» per «put under water», etc., etc. Li procede es ingeniosi, ma on posse questionar se, qualmen on successa expresser omni idés per un tal povri vocabularium. Nu, li response es simplic: it es extremmen desfacil e practicmen impossibil. It es un real problema e li pruva pri to es que it existe special vocabulariums in queles li vocabules de «standard-anglés» es traductet in Basic English. Por ilustrar li metode usat, yo cita in infra quelc exemples ex un de ti «Basic»-vocabulariums. (Ti exemples forsan ne es li max caracteristic e max tipic, ma on va comprender que yo devet restricter me a un hasardal selection, nam yo havet ni li témpor, ni li inclination por un critic perlustration del complet ovre):

discourage:: put a person off doing

disappoint:: not come up to hopes

disc:: flat round thing

capital:: money used for producing more

calendar:: table giving days of the month

boycott:: common agreement to have no relations with (a person)

auction:: put up for offers

fountain:: playing water

intoxicate:: have a strong effect on the senses

conjugate:: have changing forms of word

clumsy:: moving badly, uncontrolled (motions)

continuation:: another (second) part, more

coquette:: woman who makes play of love

corset:: support (for woman)

count:: say the numbers (one after another)

cross:: the sign X

crown:: circle of gold

cube:: solid form the sides of which are 6 equal squares

dart:: sharp instrument sent through the air

inconsistent:: one thing at one time and another at another

infection:: disease

lung:: breathing part

masquerade:: dance with false faces

heir:: person who will get property

hero:: great man

impatience:: desire to do something

To es solmen poc exemples, ma on vell posser augmentar lor númere ad libitum. In omni casu, ili sufice por demonstrar li cardinal defectes del sistema:

  1. Desfacilitá in li corect usation del «operators». Inter li 18 verbes selectet trova se just tis queles have in anglés li max cameleonatri aplication. It sufice aperter un lexico anglés sub li paroles «get, put, take, let, keep, etc.» por comprender li enorm desfacilitás. Tis-ci es ancor augmentat per li facte que ti verbes es just tis queles forma li expressiones max pregnant e idiomatic. Ma in Basic English li corect usation de ti «operators» es ancor plu desfacil quam in «standard anglés», pro que li povritá del vocabularium fortia li autor de Basic English atribuer a ili un rol ancor plu extendet.

  2. Absolut manca de precision. Li parol «disco» es traductet per «platt rond cose». «Corona» es «circul aurin». «Corsette» es «suport por féminas». «Infection» es «maladie». Null explication posse exciser ti evident defectes, ne mem li tant usat e misusat argument pri li «facil comprensibilitá» in li contextu.

  3. Traductiones claudicant e definitiones dilettantic: Capital = moné usat por producter moné suplementari. Intoxicar = havent fort efect sur li senses. Fleche = instrument acut misset tra li aer. Heróe = grand mann. Ínpatientie = desir por far alquo, etc., etc.

  4. Explicationes infantesc o grotesc: Mascarade = dansa con fals vises. Coquette = fémina quel fa amor-ludes.

A ti defectes junte se ancor altres. In li vocabularium de Basic English noi trova un grand númere de «compound words» (paroles composit) por queles on ne da li traduction pro que li componentes ja es basic paroles. Ma a quo to servi?

Yo prende solmen tri exemples:

  • CARD = carte
  • OUT = ex, exter
  • HIGH = alt
  • BOARD = planca
  • LINE = linea
  • WAY = via
  • MAN = mann

Nu, suposit li aprensor conosse li significationes del paroles fundamental e li incontra hasardmen li paroles composit CARDBOARD, OUTLINE, HIGHWAYMAN. Il va probabilmen esser astonat audiente que ti paroles significa respectivmen: carton, esquisse (resumate), brigante (Li parol «way» es anc usat in li sens de «maniere». Consecuentmen on ne mem besona haver un tre fertil imagination por traducter «highwayman» per «mann con alt manieres» = gentleman!). Naturalmen it anc existe paroles composit che queles li summa del significationes del componentes equivale al signification del parol complet. Ma in omni paroles, u to ne es li casu (e ili existe in grand númere) li conossentie del sens del paroles fundamental ne solmen ne auxilia nos por comprender li sens del parol composit, ma mem dupa nos pri lor ver signification.

E poy, it es forsan ne tre desfacil, dar por chascun parol un definition in simplic paroles (mem si ti definition es infantesc, claudicant e ínprecis) ma a quo servi nos un definition in li practica? Li besones del modern vive ya just ha ductet nos al usation de precis términos por vicear li long e sovente ínexhaustiv definitiones. Certmen li traductiones contenet in li «Basic-Vocabulary» ne es conceptet in prim loc quam «definitiones», ma quam simplic expressiones alternativ o substitutes. Ma li efect final es aproximativmen li sam: on sempre es fortiat expresser per quelcvez aproximativmen identic, ma quelcvez e mem tre sovente complicat circumlocutiones, to quo posse esser expresset simplicmen e in maniere precis per un sol parol. Por exemple in un del ovres, scrit in Basic English «Carl e Anna», li persones actent ne posse dir: «mi marito», «mi marita»; ili es fortiat dir «li mann (o li fémina) quel yo ha maritat». Li propagatores de Basic English aconosse self que ti expression es «regretabilmen plump», ma ili hasta adjunter quam justification que «malgré to ti expression furni un exact definition del parol viceat e lassa null possibilitá por ambiguitá». Nu, si to sufice in lor ócules por far acceptar un ovre literari, to es lor afere e it es ínutil discusser.

Ma it vell esser un ínjusticie ne aconosser que li subtentores de Basic English ne es tam obtus, por ne comprender li povritá de un tal argumentation. Li mancas de un lingue quel pretende expresser omnicos per 850 paroles es tam evident que ili usa un enorm masse de paper por provar justificar ti pauperisme linguistic. Por exemple, talmen ili argumenta, li Angleses usa mult paroles quam «self-conscious, self-controlled, excited», etc. queles sembla a ili absolut necessi, ma por queles támen ne existe un exact equivalent in francés. It es ver que in francés on besona sovente pluri paroles por traducter precismen (e mem ne sempre con li exact sens) simplic paroles ex lingues foren. Ma in revancha francés have paroles simplic por queles anglés in su torn besona complicat circumlocutiones por posser traducter les; e lu sam eveni in german, italian, hispan, russ e omni altri lingues del munde. Concluder de to que on posse tre bon usar partú tal circumlocutiones vice li precis parol, es un íncongruitá.

Un altri exemple: In anglés homes o animales posse «call, shout, yell, shriek, ball, mew, scream, screak, croak, roar, bellow, low» etc. durant que in francés ili forsan solmen «brient»; ergo it sufice anc in Basic English dir simplicmen que «ili fa bruidas e vocas in diferent manieres

  • quo es in facte omnicos quo ili fa in li real vive». Li autor de Basic English conosse certmen bon anglés, ma il sembla esser un ignorant pri francés. Altrimen il vell saver que in francés li homes e animales ne contenta se per «crier». Ili posse anc «hurler, tempêter, claironner, s'égosiller, gueuler, vociférer, tonner, tonitruer, bourdonner, trompetter, grisoller, braire, blatérer, beugler, mugir, meugler, bêler, souffler, margotter, carcailler, cancaner, nasiller, bramer, japper, miauler, huer, hennir, aboyer, chuinter, hululer, craqueter, glottorer, grogner, roucouler, chanter, coqueriquer, croasser, crailler, lamenter, siffler, glouglouter, baréter, barrir, râler, cajoler, glousser, coasser, glapir, craquer, gazouiller, jargonner, vagir, flûter, pépier, gronder, brailler, cacaber, jacasser, jaser, ramager, piauler, grommeler, rauquer, gémir». Esque to ne sufice? Si no, it ne va esser desfacil continuar li enumeration. Ti prova picter anc li vivent lingues quam povri por posser justificar Basic English retorna se contra an autores. Si ili vell haver bon argumentes por lor tese, ill ne vell besonar inventer falsitás por posse: defender se.

E li idiotismes? Ti-ci naturalmen es possibil anc in un lingue con limitat vocabularium. Li necessitá, operar exclusivmen con cameleon-verbes del tip «get, put, let», etc. mem favorisa lor usation in Basic English. De to seque (e li autor de Basic English explicitmen aconosse to) que li Angleses queles usa Basic English in lor relationes con extranos va haver li possibilitá expresser se in maniere plu idiomatic e plu atractiv e ili have a lor disposition un plu grand stock de alternativ frases quam li non-anglés. Ja in ti facte jace un ínacceptabil privilegiation de un parte del usatores. Adplu existe li dangere que ti idiomatic expressiones ne va esser comprendet de ti quel ne conosse «standard english». E ti dangere es tre real. Tam real que li autor de Basic English self aconosse it. Ma il consola se per li afirmation que «in li contextu» mem tal idiotismes va esser comprendet si ili ne excede 20% de omni paroles usat. Yo ne discusse ti percentage, ma yo afirma que -- contextu o ne contextu -- un idiotisme resta íncomprensibil si su signification ne es explicat. E por restar in li límite del exemples queles li autor de Basic English cita self in un «Basic Vocabulary» yo defia quicunc qui ne conosse «standard-anglés», divinar que «so long; working one's way in; get a move on» es equivalentes par li Basic expressiones «good-day; get a person's good opinion; be quick».

Finalmen noi ancor posi li question: quel real avantages aporta Basic English al munde? Li povritá del vocabularium e consequentmen li ínpossibilitá expresser se convenentmen in ti lingue deve evidentmen esser compensat per adminim un íncontestabil avantage. Ti avantage posse consister solmen in li facilitá de aprension e li gania de témpor quel representa li amemoration de solmen 850 paroles vice li millenes queles forma li vocabularium del «standard anglés». Ma mem ti avantage revela se quam un dupation.

Un del max grand desavantages del lingue anglés es su desfacil fonetica. Nu, ti fonetica ne deveni plu facil, si noi restricte li vocabularium a 850 o mem solmen 100 paroles. On besona li sam témpor por aprender li just pronunciation del anglés sones in Basic English e in «standard english»; ili ya es li sam. Quo pri li gramatica? Nu, ti-ci es ya relativmen simplic in anglés. Ma li conossentie del regules fundamental es necessi anc in Basic English. On deve por ex. saver qualmen formar li plurale e qualmen conjugar li verbes. Li sol economie consiste in facte que on ne besona aprender li formes perfectic e participic de un cert númere de «fort» verbes. Ma li gania es minim. Resta ancor li vocabularium. Naturalmen on aprende plu rapidmen 850 paroles quam 10'000. Ma quel es li practic avantage? Li povritá del vocabularium fortia a un constant analise del pensas. Vice serchar li corect equivalent anglés de un determinat parol, on deve constantmen reflecter qualmen inprisonar li idé in li strett corsete del 850 paroles de Basic English. Max sovente on continua serchar, mem quande on ja ha trovat un possibilitá de traduction, pro que omni traductiones apari ínsatisfatori. E ta u «standard anglés» furni un simplic e precis parol, on es fortiat usar un ínprecis circumlocution de 10 paroles. Li economie de témpor es admirabil! On ha economisat forsan un o du annus de studie in li comensa, ma on perdi deci vez plu mult témpor in li usation del lingue!

In resuma: Basic English es un ingeniosi prova, soluer li problema de un lingue universal per li usation de un vivent lingue simplificat e li summa de labor investit in ti labor merita nor admiration. Ma quam solution concret it es un del max ínapt quel jamá ha esset preposit.

Yo ne examina ci li consequenties queles li difusion de un tal «pidginisat» anglés vell in li fine posser haver sur li lingue de Shakerspeare, Milton, Shaw, Galsworthy. Ma yo espera, por li honor del Angleses, que ili self va oposir se energicmen contra ti jargonisation de lor lingue. Noi, representantes de alt-civilisat nationes del continent refusa energicmen accepter quam lingue international un medie de intercomprension quel abassa nos al nivell linguistic de negros african. E mem, si noi ne vell esser convictet pri li necessitá de un lingue neutral e artificial, noi vell refusar Basic English pro li simplic rason que noi have un tro grand respect per li bell lingue de Shakespeare, por auxiliar in su jargonisation. Si li propagatores de Basic English persiste in lor erras, noi es pret defender li lingue anglés contra li angléses self! A.Matejka

LI MAX GRAND VIOLINE DEL MUNDE

In San-Francisco, on ha just fabricat un violine ne ordinari. Pesant 150 kilogrammes, it es alt de 3,81 metres e por luder per it, six homes es necessi. It es destinat al auditiones radiofonic.

Li ligne de ti violine proveni de un gigant árbor old de 400 annus e quel havet un diametre de 7 m e un altore de 91 m Por fabricar ti fenomenal instrument quar ovreros laborat durant 672 hores.

Li bizarritás de un testator

De Bucarest on es informat que li rich industriale Kaistowicz, recentmen morit, ha legat per testament li fort summa de 40 milliones de «leis» al serchatores qui va successar resoluer li problema del quadratura del circul. Li interestes de ti capitale va esser distribuet, secun su demanda, chascun annu a tis, qui va har trovat li solution max bon del problema, ma li capitale self va esser donat solmen al autor del «perfect» solution. E si ti-ci solution ne es trovat, li 40 milliones de leis va esser adjuntet al personal patrimonie del direct successores del industriale, pos un secul.

Su heredantes naturalmen contestat li testament avan li tribunales, presentante un expertise in quel divers famosi matematicos declara ínpossibil li solution del problema. Ma li judicos rejectet ti tese, declarante li testament perfectmen valid. E it es probabil que li 40 milliones, pos 100 annus va recader in li possession del familie.

Quande filantropes ne save quo far con lor moné esque ili ne vell un poc pensar auxiliar li difusion del lingue international? To vell esser plu profitosi por li bene del homanité quam li solution de un ínsolubil problema!

UN MODERN ROBINSON

In li litt insul del Nadiere, in Mediterrané, vive tot sol un hom, nominat Acibert e quel have 81 annus.

In 1866, ti insul esset ancor habitat de 55; families de piscatores. Ma omni habitantes departet li unes pos altres til quande li oldo restat sol. Li primitiv domes del piscatores es hodie destructet. Un sol cabane es ancor habitabil. Li du chambres queles composi it, moblat de grossieri meubles, servi quam habitation al oldo.

Ti-ci have un excellent sanitá. Su existentie de Robinson ne aporta le un minute de enoya, benque il have quam distraction solmen li letura de quelc old almanacs. Su nutriment es composit solmen de pisces, in li soledí solmen, il adjunte a ili un poc terrpomes. Il ea omni dies sur li rive por piscar li pisces queles es necessi a le. Ad ultra il fa omni annus un litt recolte de fructes. In fact, it existe in li insul un old figuiero e, quande li recolte es abundant, it sufice al oldo por li tot annu. Il ha declarat a un jurnalist, quel ha interviuvat le recentmen, que il debi su floreant sanitá a su vive robinsonatri. Quande il vivet in li societé de altri homes, il nequande standat tam bon.

SPACIE VITAL ÍNJUSTMEN DISTRIBUET?

Un professor hant fatigat se durant un promenada sedet se sub un ombrosi pomiero sur un floreat prate. Supra, in li pomiero cantat li avies. Avan se, sur li prate circumhagat, pasturat pacificmen li vaccas e li melancolic tintinada de lor cloches resonat tra li frisc spirant ventette. E strax li professor comensat filosofar comparant li spacie vital del avies a del vaccas: «Quant ínjustmen Deo ha distribuet li terre! A ti micri avies il dat un ínlimitat spacie durant que li gross vaccas es includet sur ti relativ micri pasturage...» Ma subitmen su meditationes esset interruptet, nam ex li altore del pomiero arrivat alquo finient con un liquid claccada sur li calvi cap del professor, qui, consternat e indignat, levat se por nettar su sordidat cap. E aleviat il pregat li Creator pardonar le su arogant pensas: «Quant providentmen, o Deo, tu ha distribuet li terre inter tui creaturas, nam qual desastre vell har deschargeat se súper mi povri cap si, in vice del micri avies li vacca har trovat se sur li árbor!» H.F.H.

Subventiones e contributiones recivet (30.4.43)

Sr. Ed. Mayor, Fr. 1.50; K. Hamburger, Fr. 1.—; Dr. C.H.Pollog, Fr. 3.—; A. Brand, Fr. 20.—; A. Dalhem, Fr. 5.—; H. Björkman, Fr. 4.85; Johalf, Fr 1.—; J. Feierabend, Fr. 4.—; K. Bosshardt, Fr. 2.—.

SCOED: Sr. A. Matejka, 1 parte.

Cordialissim mersí ad omnes!

Occidental-Club, Basel

Un Occidental-Club ha esset fundat in Basel. Su reuniones (discurs in Occidental o letura de un traduction, discussion) eveni chascun mardí ye li clocca 20, provisorimen che li un o altri membre. Omni coidealistes e altri interessates de Basel e circumité, o passant tra li cité es cordialmen invitat, e informationes mey esser recivet per li seniores:

  • Hans Keck; Falknerstrasse 5r.
  • Dr. Carl Hanna Pollog, Unterer Rheinweg 124.
  • André Schild, Hotel Gotthard, Centralbahnstr. 124, Basel.

Un curiosi processu

Un old cronica de 1479 raconta quam it seque un curiosi processu directet contra ... erucas! «Pro que li episcopia de Lausanne esset mult trublat del erucas queles damageat omni fructes del terra, on citat solemnimen ti insectes avan li episcopal corte de Lausanne por discusser lor mal actiones. On fat les un processu e mem on dat les un avocat por pledar lor afere. Pos li pleda, li episcop sur su tribunale, pronunciat un sententie de anatema e de excomunication contra li erucas queles ne minu continuat viver e prosperar con li medias queles Deo ha dat a ili».

Cosmoglotta B 47 (jun 1943)

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

Redaction e Administration:

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

Serie B, poligrafat. (Tel. 9 56 56) Junio 1943 -- Nró 47 (6)

Li victoria del idé mundlingual es ínevitabil!

Parlante pri li situation linguistic de nor continent, un erudit poliglott de un micri land europan expresset recentmen su astonament pri li facte que mem in li classic land del plurlinguitá, it es Svissia, li persones savent fluentmen parlar adminim un lingue national ultra su lingue matrin, sembla esser excessivmen rar. Il observat que in Romandia (francés parlant parte de Svissia) presc nequi save bon german, durant que li saventie pri italian, li triesim lingue national de Svissia, es practicmen ínexistent. Esque it ne es regretabil que just in ti land de quel li vive intelectual es basat sur tri grand culturas, on ne cultiva in maniere plu intensiv li studie del lingues national?

Noi partiprende li regret del atentiv observator, ma ti regret have un purmen platonic caractere. Li situation linguistic in Svissia posse astonar solmen ti, quel elude su ocules avan li real factes e li practic necessitás. It ne es ver que on neglige li studie del lingues national; in contrari on fa li maximum de to, quo on posse far e li resultates es exactmen tis, queles on posse rasonabilmen esperar.

Chascun Sviss aprende in li secundari scole adminim un lingue national apu su lingue matrin e il possede un solid base por perfectionar su saventies in prevision de su activitá professional. E to vale ne solmen par li lingues, ma por omni branches del scientie e del industrie. Ma it es evident que li possibilitás de perfectionament es strictmen limitat al strett sfere del postscolari activitá professional. It es ínpossibil continuar li instruction in omni directiones; li necessitás professional es tro imperativ e on generalmen ne posse specialisar se in plu quam un branche del activitá homan. Li futur clerico pussa su studies teologic e oblivia li matematica; li tecnico aprofunda su saventies de matematica e oblivia poc a poc li lingues foren queles li ha aprendet in li scoles superiori.

Ante quelc semanes, un tecnico laborant in nor fabrica aportat me un articul publicat in german in un revúe tecnic de nor país. Il explicat que il advere hat aprendet german, ma que il ne mastrisa li lingue in gradu suficent por posser comprender integralmen li textu publicat. E il petit me traducter it in lingue francés.

Yo acceptet li labor sub reserve e promesset nequó. E yo fat bon. Nam pos pluri ínfructuosi provas yo esset fortiat declarar me íncapabil far li traduction. It actet se pri un tema tecnic solmen accessibil a specialistes. Regretabilmen, li tecnico ne havet suficent conossenties de german pro que li instruction de ti lingue hat devet esser reductet a solmen un hore semanal in li Technicum, pro li tro grand abundantie de materie scientic a aprender. Por posser traducter li textu, yo vell har devet posseder li scientic conossenties del tecnico o ti-ci vell har devet posseder mi saventies linguistic. Ti condition ne essent satisfat, li traduction devenit ínpossibil.

Ci noi have do li exemple de un casu u li necessitás professional impedi alqui consacrar li necessi témpor al studie de foren lingues, benque li conossentie de tis-ci vell le esser tre util. Ma it existe un exemple ancor mult plu simplic por explicar li poc developat poliglottitá de nor cives. It es li exemple del «hom del strad» quel probabilmen ha aprendet in li scol, sive german, sive francés quam duesim lingue, ma quel interim ha obliviat omnicos e quel ne save parlar un foren lingue pro que... nu simplicmen pro que il ne besona it. Nam anc to existe. E ti specie de cives representa mem li aplastant majorité che omni popules. Ples reflecter: esque vu vermen besona un foren lingue si vu ne sta, pro quelcunc motive, in relation con extranos? Vu posse tornar li question quam vu vole, li conclusion es ínevitabil: si li impuls ne veni de vu self, vu ne va sentir alcun necessitá, parlar, leer o scrir un foren lingue. Mem li facte que mersí al radiofonie, li distanties inter li continentes es hodie abolit, ne va changear alquó a ti situation. Nequi va sacrificar su líber témpor al studie de un foren lingue, solmen per li plesur comprender li extran emissiones radiofonic o leer li jurnales exterlandan in li lingue original. Li practic resultate es tro desproportionat al labor investit. E pro to li ínsuficent mastrisation de lingues extran extende se mem al strates bon-instructet del popules. Yo self conosse mult universitarios (teologos, medicos, tecnicos) queles es íncapabil expresser se in un lingue foren, malgré que ili ha aprendet adminim un e max sovente mem pluri lingues in lor yunesse. Ili indige ti saventie, pro que sentiente null beson, ili anc ne have li ocasion por ocupar se pri li perfectionament de lor cultura linguistic.

Ex ti factes exposit in supra, noi posse traer du conclusiones:

  1. Malgré li augmentation del contactes international, li númere de poliglottes va diminuer e ne augmentar. Li rapid progresses del scientie e del tecnica va ancor accentuar li necessitá de un specialisation crescent in chascun branche del activitá intelectual. Ti specialisation postula labor suplementari. Or, li vive homan es limitat e pro que un minimum de cultura general va sempre esser necessi, it es natural que on sercha li necessi compensation in li supression de omni to, quo on comensa sentir quam ínutil ballast. E to es in prim loc li aprension de lingues foren. Ja de long li juristes plu ne besona saver li latin por exercir lor mestiere. E mem li medicos vell perfectmen passar carir li conossentie del mort lingues. It es do a previder que li studie del grec e latin va esser in un plu o minu lontan future li unesim victimes del necessi rationalisation del labor. E li lingues modern va secuer; to es solmen un question de témpor. Ma pro que in sam témpor li necessitás de un colaboration international va augmentar, li sol solution logic e rasonabil consiste in li adoption de un lingue universal.

  2. Li lingue universal deve in unesim loc satisfar li besones del scientie, e ne tis del «hom del strad». Un nov-creation va successar solmen ta u existe un beson por it. Or, li beson del «hom del strad» es just ti quel es li minim evident e li max negligibil, e to pro li simplic rason que in 9 casus ex 10 ti besones totmen ne existe. It as astonant con quant obstination mult cultivat homes crampona se al notion de un lingue «quel deve esser max facil mem por hotentotes e altri mi-savagi popules». E por satisfar ti postulate on invente jargones infantesc contenent un vocabularium reductet a su max grand simplicitá. Ti simpatie por li besones del «hom del strad» e del popules inferiori es in se laudabil, ma it es permisset questionar ca in ti precis casu li solution proposit ne es li resultate de un mis-rasonament basat sur un confusion inter cause e efect.

Lass nos posir quelc simplic questiones. «Pro quo un lingue occidentalic vell esser tro desfacil por li canibales?». Response: «Pro que tis-ci sta sur un nivell de cultura inferior». Question: «De u veni ti inferioritá de cultura?» Response: «Del manca de contact e relationes con li munde civilisat». Question: «Si ti relationes international manca, a quo va servir les un lingue universal?». Yo ne save quo li amicos del canibales va responder a ti question, ma forsan on va dir que just mersí a un simplic lingue, it va esser possibil accelerar li progresses civilisatori, durant que un lingue desfacil va impedir les. Ma anc to es un erra. Un simplic reflection sufice por demonstrar to. Li infantes del tot munde, mem tis del landes max civilisat es un poc in li situation del popules inferiori. Lor vocabularium es restrictet, e li lingue del adultes es per ili un libre con sett siyilles. Ma to ne impedi que lor lingue es li sam quam ti del adultes e ili mastrisa it per formar simplic frases queles sufice a lor limitat besones. Esque forsan li adultes renuncia al form evoluet del lingue quel ili usa self e quel responde a lor avansat besones, sub li absurd pretexte que ti lingue es ínaccessibil al filies?

Nu, li situation as exactmen li sam pri li «hom del strad» e pri li popules exotic. Li solution ne posse consister in un jargonisation del lingue universal, por que ti-ci «mey esser plu facilmen aprensibil». Li scope ne consiste in abassar se al nivell cultural del canibales; in contrari, noi deve usar li instrument quel satisfa li besones de nor propri civilisation. Tam long quam li popules inferiori ne va har elevat se a un gradu de civilisation superiori, ili va far quam li infantes del landes occidental: ili va prender ex li lingue civilisat just to, quo es suficent e necessi por expresser se convenentmen. Si li vocabularium es primitiv, to fa nequo; it va crescer automaticmen con li progresses de lor propri civilisation. To es li leges natural del evolution e it vell esser un absurditá violar les.

Por tis queles ne rasona quam un caseo, ma queles considera sobrimen li factes, li conclusion sembla absolut clar. Noi posse resumar it quam seque:

  1. Li gigantesc progresses del scientie e del tecnica ducte a un crescent specialisation del labor e restricte ínevitabilmen li témpor disponibil por altri ocupationes e tot particularimen por li studie de foren lingues.

  2. Ma in sam témpor augmenta li necessitás de cooperation international. Li dilemma posse esser soluet solmen per li adoption de un lingue universal auxiliari quel responde al special necessitás del tecnica e del scientie.

  3. Si noi vole li victorie del lingue universal, noi deve propagar it ta u it es max urgentmen besonat. E to es li munde del scientie, tecnica, politica, comercie e del artes, ma ne ti del canibales.

  4. Li sol possibil solution consiste in li adoption de un lingue artificial.

  5. Por posser satisfar li besones del munde civilisat, li lingue international deve esser rich, eufoniosi, precis, flexibil e max natural in su aspecte. Ultra to, it deve esser tam facil que anc li «mann del strad» posse usar it sin pena por satisfar su particulari besones.

  6. Ex omni lingues artificial, OCCIDENTAL es li sol quel responde a ti conditiones.

A. Matejka

Papá: -- Josef, tu ha just recivet un litt sestra; esque to ne es amusant? -- To es forsan amusant, ma mult altri coses plu important noi besona desde long!

Li turre de babilonia

Dr. Arnold Wadler

(Remarca del traductor: Ti articul es extraet de un libre titulat «Der Turm zu Babel», aparit che li Editoria Geering, Basel, in quel li autor ha resumat per demonstrativ maniere factes max remarcabil pri li protocomunitá del lingues).

Quande Alex. von Humboldt venit a Mexico, il incontrat ta li nómine TEOCALLI (temple) e constatat que in li lingue del Aztecos TEO significat «Deo» e CALLI «dom». Surprisat il dit se, Que anc in grec THEOU (Deo) KALIA (dom) vell har posset denominar un temple. In li lingues francés, italian e latin AN, ANN-ée -- ANN-eau, ANNO -- ANNeello, ANN-us -- ANN-ulus significa «annu» e «anell»; ma strangi, anc in li antiqui Egyptia li «annel» significat AN e li circul del annu denove AN! Li Grecos denominat li TERRE = GAIA, GE (HEO-grafie): ma anc li Gallas in Abessinia nomina li TERRE, li LAND = GE e ja in li lingue del Antiqui Testamente GAIA, GE significat PAIS PLAT (german TALGRUND) e in li nómines propri AarGAU, Thur-GAU, Al-GAEU (compara occidental -GOVIA!) manifesta se li sam radicale. Scepticos declara ti surprisant retorn de simil vocabules in pretendetmen non-afin lingues de divers continentes quam un lud del hasard.

Ja in 1610 li sviss humanist Conrad Gessner comparat hebreic ERETZ (land) con german ERDE (terre). Li antiqui peruan nómines de localitás quam Pacha-MARCA, Colca-MARCA contene in li precolumban indian vocabul MARCA li sam signification de «territoria» quam li MARK, MARCH del Germanes (compara anc li occidental notion «de-MARC-ation»!). E to omnicos solmen pro hasard! Ma ja Fr. Delitzsch assertet in su studie pri «Indogerman-semitic parentitás de paroles radical», que ci on ne posse parlar pri hasard, si on considera li enorm frequentie de tal equationes vocabulari. Ancor altri, plu plausibil motives parla contra un tal interpretation. Li similitás quelcvez es mem consternativ. Assyric ERS-itu (terre) resona clarmen quam li anglés EARTH e holandés AARD (terre) coincide son per son con li arab ARD. Si on continua metodicmen li reserchas a tal parent radicales on comensa decovrir les in sempre plu mult lingues de omni témpores e zones. Al german MARK e antiqui-american MARCA ne solmen coordina se li francés MARG-e e latin MARG-o (márgine), nam ja ante millenies antiqui Sumeria (Mesopotamia) MURG-u significa «recinte, inhagation»!

Tal paralelismes ne es solmen curiositás, ma misteriosi tracies del protoparentitá del homan idiomas. Ja li filosof Leibniz accentuat li facte que de Irland til Japan supervive comun paroles quam restallias de passat protolingue del homanité. In fine on vell posser parlar pri un hasard, si un parol quam TERRE -- ERDE retorna in divers partes del terre. Ma certmen it ne es un hasard, si noi incontra a prim visu un tal coincidentie ja ye tri radicales de parent signification (sinonimes): ERDE, GAU, MARK! E tal casus ne mem es singulari!

Li sviss parol AETTI (patre, onclo, belpatre, che li scritor Jeremias Gotthelf anc grandpatre) coresponde con ADDA in Antiqui-Sumeria e con ATTA che li Gotes. Ma anc li Eskimos nomina li patre ATTA e li nómine EDDA (preava) che li Scandinavos es de sam orígine. Ancor altri designationes por patre e matre, grandpatre e onclo quam PAPA, MAMA, AMME (nutressa) etc. concorda in li lingues de divers popules. Li Hungaros voca li patre AP-a, li Hebreos AB, AV e ti radica continua in latin AV-us (preavo, grandpatre).

Absurditás di li scepticos! Ci it acte se solmen pri balbutiat síllabes de bebés, queles li matrin beatitá ha incorporat partú e durant omni témpores índependentmen de unaltre in li lingue vulgari. E si german KLANG (son) ja in grec esset designat per KLANG-e, in Roma per KLANG-or, e quande in li lingue de Mandchu-Kuo sKALANG significa li consonantie de metalles e KIALANG li son del cloches, tande li sam scepticos pretende, que to es solmen paroles onomatopeic nascet índependentmen de unaltre. Li hom percepte li sonada in li natura, li resonada del tónnere quam anc li ululada del vente, li chiripada del avies quam li rugida del animales raptaci; li divers popules imitat ti rumores e talmen li genie del lingue vell har format tal paroles quasi quam un ecó del natura.

Ja Herder credet posser explicar li orígine del lingue per ti simplic maniere. Ma bentost il fat se self li objetion que inter sonant coses in li natura existe anc tre mult tales atonic. U trova se li cause, que anc li denominationes por tal coses concorda tre sovente in li idiomas de divers continentes? Pro quo li squelette consonantic del german notion STUMM (mut) retrova se in li hebreic SATAM con li sam signification? (E stangi, esque li Occidental MUT ne sembla un metatese, un inversion de STUMM? Solmen li S ha desaparit!). STOCKEN (devenir mut, hesitar), quam ja constat Fr. Delitzsch, coincide con li biblic S-T-K SATAK (tacer). Li consonantic squelette H-ll designa tam che Germanes quam che Semites li clama, li voca (HALL) e ultra li HALL-elu-jah (laudate Deum) noi trova li voca chassatori HALALI. In ambi families lingual e in mult altres li sam parol radical servi anc por designar li luce, li fontes del luce: ultra li grec nómin por li sole HEL-ios noi trova che li Bretones HEOL (sole). Che li Bascos on nomina li lune HILL e che li Arabos li novilune HILAL. Li Hebreos nominat li astre matinal HELEL, li Aymara del antiqui Perú un stelle filant HALI. Mult altri paroles radical in total divers idiomas inmerge in sam témpor tam in li sfere del tones quam anc in ti del luce. Medicos, psicologos ha constatat durant multannual metodic explorationes e investigationes, que bebés balbutia apen quelc paroles onomatopeic e que li númere de ti paroles mem es limitatissim. E mem quande paroles onomatopeic vell luder un eminent rol in li idiomas, esque ili ne ja vell har posset esser format del protohomanité? Ja li primitiv hom travivet li fracass del tónnere quam li ululada del vent e storm, perceptet li muida del besties, li murmurada del forestes, li chiripada del avies. Con li objetion del paroles onomatopeic li problema del protolingue ne posse esser soluet, ad maxim procrastinat.

(Continuation in li proxim numeró)

Adaptation a Occidental per Herm.Ferd.Haller

LI PIP E LI CARACTERE

Un colectionist de pipes, qui es anc un sapiento, ha traet del exámine del pipes in divers landes quelc amusant deductiones.

Si li cigarre e li cigarette es cosmopolitic, li pip es in contrari li caracteristica de un popul e de un rasse. Ad plu li longore de un tub de pip vell esser inversmen proportional activitá del-fumator.

Plu un pip es curt e plu li fumator es laboraci. In li landes u on fuma long pipes, on constata que li popul es ociosi. Li pipes con grand fornes revela un popul prosper o prodigiosi. Li sparniaci homes, in contrari, selecte sempre litt pipes.

Parol de infant: -- Esque ne, mamá! Li microbies es quam li ángeles: ili es partú, ma on ne vide les.

Un matrimonial agentie automatic

In New-York, un innovation conosse hodie un grand success, ti del «distributores de sponsas».

It acte se pri un aparate, aspectente quam un stereoscop, quel, pos li introduction de un pezze de un dollar, fa defilar avan li ocules del client un selection de fotogrammas de feminas a maritar. Si li spectator senti su cordie batter ye li vise de un 0 de un altri de ti possibil sponsas, it sufice presser sur un buton por haver un fiche con omni util indicationes pri li bella: adresse, etá, profession o statu de fortune, etc.

De lor látere, li féminas paya 5 dollares al interprensor del aparate por que lor fotogramma mey esser ta e que it mette la in comunication con li marito quel li fate til tande hat refusat ad illa.

Ti mecanic ferie esset tam mult apreciat que li interprensor intente posir egalmen aparates contenent fotogrammas de homes a maritar, por que li damas mey posser anc selecter. To vell esser in realitá tre equitabil.

UN GENIAL MATEMATICO

Un hispan puero de 10 annus, qui til nu ne ja eat in scola, pro que il esset macrocefalic ha just revelat se un ver matematic genie. Li infant, qui vendi in li stradas billetes de loteríe, intrat per hasard in li buro del architectes del comunal administration de Cordova quande, perceptente cifres sur un nigri tabul, il prendet crete e fat sin erra, e con un extraordinari rapiditá, li calcules max complicat. Examinat de du medicos e de un specialist in matematica, il pruvat esser capabil soluer sin erra, ínnumerabil problemas inter li max desfacil. Li administration de Cordova decidet dar al yun matematico, ye li expenses del cité, un apropriat instruction, talmen que il posse utilisar su extraordinari facultás.

Subventiones e contributiones recivet (22.5.43)

Sr. F. Haller, Fr. 1.—; E. Mayor, Fr. 1.50; Dr. F. Haas, Fr. 10.—; E. Berggren, Fr. 3.—; B. Hammar, Fr. 3.—

SCOED: Dr. F. Haas, 1 parte social.

Cordialissim mersí ad omnes!

Publicationes

SVENSKA OCCIDENTAL FORBUNDETS MEDLEMSBLAD,

Box 171, Stockholm (Postgiro 70'315), Nr. 19, may 1943. -- Noi recivet con grand plesura ti poligrafat folie de nor sved amicos. It monstra que malgré li actual circumstanties, li interesse es vivid pri li problema del lingue international. Ti bulletin informa pri li actual situation del movement occidentalistic, in particulari pri li regulari publication de Cosmoglotta B, chascun mensu, pri li labores de preparation de Occidental-manuales e vocabulariums.

Noi mult espera que ti folie va continuar aparir regularimen. To es excellent medie de ligation inter li membres e to monstra que nor movement, malgré li guerre, resta fortissim.

«DER EUROPÄER», may 1943, publicat denov li comensa del «18 punctus por un nov Europa» in Esperanto, Ido e Occidental. Li seque va aparir in li proxim numerós.

Li coidealistes queles desira reciver un o pluri exemplares ples demandar les al Institute Occidental, CHAPELLE (Vaud), Svissia

Chascun in li vive Serena li felicie. Li unesim condition por esser felici es star sempre calm avan li colpes del fate, saver accepter su destine e, quocunc vell esser li evenimentes, traer ex ili li max bon possibil profite.

Cosmoglotta B 48 (jul 1943)

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL UNION

Redaction e Administration:

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

Serie B. poligrafat (Tel. 9 56 56) Julí 1943 -- Nró 48 (7)

Viage in aeroplan trans li Canal del Manche

De Dr. C.H. Pollog.

Quelc annus ante li guerre, yo fat un viage in aeroplan trans li Canal del Manche. Yo volat de Colonia a Bruxelles e de ti cité a London. Certmen un descrition del unesim parte del viage ne vell interessar vos, ma yo va racontar vos un poc pri li vol súper li mar.

Yo volat in un anglés aeroplan, un grand machine con tri motores, un biplan constructet ancor, secun li metode conservativ del angléses, de ligne e linage, do nullmen un aeroplan de tipe modern. Ma li cabine esset tre comfortabil e havet grand fenestres, quo es mult agreabil por li passageros. Yo ha prendet li sede max avan al dextri, por haver li possibilitá vider li paisage sin obstruction per li ales del machine. Li cabine posset accomodar decidu passageros, ma noi ne esset plus quam tri.

Immediatmen pos li start in Haeren, li aeroportu de Bruxelles, li pilot prende li curs vers li west. A ti látere li capitale de Belgia es circumat de collines, ma lor altitudine es tam micri que li viagero volant presc ne posse reconosser les quam undulation del suol. Ili porta quelc boscages. Bentost li paisage prende un aspecte monoton. Noi survola Flandria, un region tre famosi in li historie e mult fecund, ma sin li minim charmes. Su color preponderant es lu verd. Verd es li prates queles extende se in omni directiones til li horizonte, verd es anc li agres u li frument es ancor yun, nam noi es in li mensu de april. Ma li paisage have anc macules de al tri colores: li numerosi vaccas es nigri e blanc, e li domes -- queles ne es sempre gruppat in villages, ma sovente sta isolat -- es brunatri, grisatri o rubi. To aporta nos li memorie del unesim guerre mundan, nam Flandria esset un camp de mani battallies, e chascun macul rubi significa un dom destructet durant li grand desastre e reconstructet depos, monstrant ancor li frisc color de su tegules. Ma on ne posse plu percepter altri tracies del guerre. Li monotonie del paisage es interruptet solmen per li lineas de árbores queles divide li campes e sovente es accompaniat per fosses o strett canales.

Li vente deveni plu fort quande li mar avicina se e it anc es un poc squallosi, ma li grand aeroplan vola tre tranquilmen. To suffice támen porque un de nos -- ne yo! -- suffre del nausea de aer e vomi sat frequentmen -- quo ne es tre agreabil por li altri passageros! Li duesim pilot veni in li cabine e oferta al malad un glass de brandy -- ye ti témpor li societés de navigation aeran ne havet ja stewardes o stewardesses. Yo questiona le ca noi va arrivar con retard caus li fort vente contrari. Il ea consultar nor pilot, qui retromisse le con un invitation por me visitar le in su cockpit. Yo posse sedentar me in li duesim posto de pilotage e sentir quam facilmen e promptmen li grand machine obedi al stir. To es contra li régules del servicie, ma li pilot conosse me e li Angléses ne es tam formal. Durant ti témpor li al tri pilot -- quel have anc li functiones de mecanico e radio-operator -- ha installat li comunication radiotelefonic con Croydon, li aeroportu de London, quel retransmisse nos li ultim observationes meteorologic del stationes al ambi láteres del Canal. It sembla que un fort storm regna in li Manche. Un conversation es impossibil in li cockpit quel ne es isolat contra li bruida del tri potent motores de 450 HT. chascun: do li pilot scri quelc paroles sur un pezze de papere quel il da me. Il informa me que noi ne va esser in retard, proque i I have ancor sat reserve de potentie in li motores por mantener li velocitá normal mem in un storm.

Yo retorna in li cabine del passageros. Noi ha ja lassat detra nos li prates de Flandria e vola súper li yelb dunes queles acompania li rive del mar. Justmen sub nos noi vide li cité de Nieuport. Al dextri extende se li mare, un vast plan de color schistosi-grisatri, maculat del blanc scum-corones del undes. Li vent refrisca; nu nor aeroplan es sucusset quam un automobil sur un mal strade. Squalles de pluvie migra tra li paisage; noi vide les venient del west quam marchant colonnes. Li visibilitá deveni de plu in plu mal. Li aeroplan passa Dunkerque e Cravelines e atinge Calais. Justmen súper li cité noi incontra un squall specialmen fort. Li pilot fa un curve e supervola li portu -- e nu noi ha abandonat li terre e trova nos súper li aqua. In ti moment li duesim pilot informa, per radiotelefonie, li stationes de Saint-Inglevert in Francia e de Croydon que noi comensa li traversada del Manche. Il va denov comunicar con ti radio-stationes quande noi passa li coste de Anglia, por informar les que li traversada es finit sin misfortune. To es un mesur de securitá, proque si un hor ha passat sin que li stationes ha receptet li duesim comunication, ili vell strax alarmar li postos de salvage queles vell misser botes e aeroplanes por serchar nor machine.

It es li unesim vez que yo vola súper li mare, e naturalmen yo es tre curiosi saver quel nov experienties it va dar me. In prim un agreabil surprise: benque li storm es realmen tre fort súper li aqua, li sucusses cessa, nam in un altitudine de quelc centenes de metres súper li mare li vente suffIa de un maniere plu constant e sin turbulantie. In un distantie de circa un kilometre li pilot seque li coste francés til li Cap Gris Nez, alor il torna a dextri, e li real traversada comensa.

Quelc minutes plu tard, noi perdi ex li vide li terra, caus li mal visibilitá. Noi vide necós quam li gris mare e li ciel con su gris nubes

  • e un nave. It es un grand vapor-bote eant de Dover o Folkestone a Boulogne; it dansa sur li alt undes queles batte súper su avan-deck -- e noi vola tam tranquilmen que noi ne senti presc li storm. Certmen hodie li traversada del Canal in aeroplan es mult plu agreabil quam in nave!

Li minutes passa. Li coste de Anglia es ancor ínvisibil, li pilot posse tener su via solmen per li bussole. Ma subitmen li atmosfere deveni plu clar, li visibilitá ameliora se. Al dextri e avan, li mare sembla esser blanc in vice de gris -- ma un duesim regard monstra me que to ne es plu li aqua! To es li coste, li cliffes cretatri de Kent. Li valles de Old Anglia forma un spectacul imposant e menaciant por li passagero de un nave intrant in li portu de Dover -- ma si on veni in aeroplan, ili perdi su grandiositá e insuperabilitá.

Nor via ea directmen vers Dover; li pilot ha navigat tre bon. Noi vide li Shakespeare Cliff -- it porta ti nómin pro que on di que li rey Lear ha precipitat se del cúlmine de ti rocca in li abiss. Un tren eant de Dover a Folkestone desapari in li túnnel quel transfora li cliff. Noi seque li coste til Folkestone, volant in li altitudine del márgine superior del roccas. Alor noi torna al dextri e trova nos denov súper li terra. Al levul noi vide li aeroportu de Lympne, u li aeroplanes del servicie continental aterra quande Croydon ne posse esser atinget caus nebul. Nor aeroplan vola súper li relvia quel ea de Folkestone a Tonbridge, ma bentost it torna denov al dextri vers Sevenoaks. Li paisage de Kent es charmant e changeant: collines, micri boscages, grand parcs, bon laborat agres -- caracteristic es li campes de lúpul con lor alt pales e li curiosi structuras con li aspecte de gigantic apieres: ili ne servi al apicultura, ma es fornes por siccar li lúpul.

Li tempe anc es changeant: un squall pos li al tri sucusse nos, ma in li interspacies li sole brillia e li visibilitá es de triant kilometres e plu. Bentost noi vide al dextri un grand númere de micri aeroplanes fant acrobaties: ili es militari machines del aeroportu de Biggin Hill. E nu li termine de nor viage ne es plu lontan. Li vast plan del aeroportu de Croydon presenta se a nor regard. Li pilot cupa li gas, li aeroplan presc ínperceptibilmen tucha li terra e noi sta sur li suol anglés.

Du semanes plu tard yo es denov in li aeroportu de Croydon, stant avan un altri aeroplan quel va retransportar me a Colonia. Li mecanicos starta li propelleres. «Contact! -- Líber! -- Contact!» ili clama, til li tri helices cupa li aer con su bruiosi canzon. Li tempe ne es bon: pluviosi con bass nubes. Ma li meteorolog di nos que súper li Canal noi va trovar un sole brilliant e un excellent visibilitá.

Li oficiario del turre de control da nos li signal luminosi por li start. Li grand aeroplan rula al altri láter del imens camp, por tornar in li vent. Noi es denov in li aer. Li machine travola quelc nubes de pluvie, e durant un cert témpor un iris acompania nos in un tal proximitá que it sembla esser al punte de nor ales. Li prevision del meteorolog es corect: ja in li vicinitá de Sevenoaks noi intra in un zone de splendid tempe, e noi vide ja li coste de Francia ante mem har atinget li rive del Canal. De Folkestone noi prende li direct curs vers Calais. Noi es in un altitudine de circa 1000 metres, e nu noi vide tre bon que li Canal del Manche es realmen un canal, quasi fossat per un gigantic spade in li paisage undulant por aperter un comunication ínter li Ocean Atlántic e li Mare del Nord. It cupa transversalmen li collines e li valleyes: li collines forma abrupt cliffes, ma li valleyes abassa se suavimen vers li rive. Un spectacul tre impressionant por chascun interessat in geografic problemas .

Li traversada del Canal sembla nos tro curt por gustar suficentmen ti miraculosi pictura. Apen noi ha atinget li suol de Francia que noi intra denov in nubes. Por un rason quel yo ne conosse li pilot mette li curs plu al sud, e bentost il sembla har perdit li orientation, proque on ne vide li terra. Li témpor passa; yo calcula que noi ne deve esser lontan de Bruxelles -- ma quande un fore aperte se in li nubes, yo vide sub nor aeroplan un grand cité quel certmen ne es li capitale de Belgia. Yo questiona li duesim pilot, e il responde que noi trova nos súper Lille. Por completar nor misfortune li aeroportu de Haeren informa nos per radiotelefonie que li atterament es impossibil caus subitmen advenit nebules! Do li pilot fa un atterament fortiat in an agre al sud del cité. Du hores plu tard li radio-station informa nos que li nebuI ha levat se -- ma li suol del camp, moll pro li pluvies, es tam glutinosi que li machine ne posse startar. Li merces, li posta, li bagages e li passageros deve esser transportat in auto a Haeren, e -- aleviat de lor póndere -- li grand aeroplan successa far li curt vol al aeroportu. It es nocte quande noi arriva in Colonia.

Li turre de Babilonia (fine)

Dr. Arnold Wadler

Per metodic explorationes e investigationes similmen omni altri objetiones contra li monogenese del idiomas, sin exception, posse esser refutat, mem li max grav objetion del paroles pruntat o del paroles migratori. Che Homer, li halebarde, li duplic hacha, esset nominat PELEK-ys e ja in Babel li hacha PILAKK-u. Pro que li babilonic parol apari in historicmen mult plu antiqui fontes quam li grec, PELEK-ys vell har esset pruntat de Babel. Ma fortunosimen o regretabilmen simil nómines por li hache retrova se in diversi continentes, talmen anc in Australia POLG-o apu BALG-o por tomahawk, in antiqui Sumeria BALAG por hacha e hacc e li Kirguisos nomina li martell denove BALAG. E nu noi senti, que inter german BALG-en, WALK-en e ti parol radical existe alquel coherentie, pro que anc ili expresse li idé de «batter». Tam anc in li indoeuropan quam in li semitic e altri idiomas vive li radicale P-l-k (P-l-g) con li significantie «batter, fender, divider»; grec PLEG-e (colp) e del sam radicale quam PELEK-ys anc li nómine PELEK-an (pico) por li avio quel con su bec batte li cortice del árbores por serchar vermes quam nutritura. Pro ti picada il anc porta su nómine latin PIC-us e anc su german equivalente SPECH-t cohere con li bavaric verbe SPECK-en (batter contra). Li facte que un parol proveni del extrania, ne ja es un pruva, que li sam radica ne ja vive quam radica primitiv in un lingue.

Li franceses e li italianes deriva del verbe ab-SORB-er, as-SORB-ire li substantive SORB-et, SORB-etto, indiant un trincage glacin, cremes gelat (del arab SCHERB-et). Esque ti radicas ne have alquo comun? Ab-SORB-er (absorpter) deriva de latin SORB-eo (sorbir), german SCHLURF-en, ma anc li semitic radica S-R-B significa «sorbir, trincar». Li alcove (dormitoria) anglés es un arab pruntate, nam AL- significa li articul arab quam in li paroles AL-cohol, AL-gebra, AL-chimie. Ja li Anglosaxones nominat un vultat dormitoria COV-e. Esque e AL-COV-e e COV-e ne es de comun orígine? Li radica fundamental CAV por coses vultat o curvat trova se in ambi families lingual e in plu, ancor in li max multes. Nor parol PAT-ente origina de latin PAT-eo (aperter), grec PET-annymi (extender, propagar); ma anc che li Semites P-t-h significa «aperter» quam in Siam POT e in un dialecte del Mayas del antiqui America PAT, POT. Li MET (vinatri trincage del primitiv germanes) es un parol prototipic circumant li tot globe terrestri e significant «dulci, gustosi, trincage, ebrificant, etc». Anc in li Bible METEK (dialectic anc MESEK) significat «dulci», quam anc MISG-i in li antiqui Perú. E probabilmen li latin MEDIC-ina significat originalmen un trincage sanativ e somniferi. E In China MI, arcaic chinesi MEUT, significa MIEL!

Ínnumerabil es tal paralelismes in li lingues. Specialmen frappant es cert interplecturas de paroles queles retorna partú. In li latin CORN-u (corn) significa evidentmen «lu pussant» e GRAN-um (gran) «lu aplastat». Egalmen it es anc che li Semites, ú K-r-n significa «corn» (hebr. KEREN, assyr. KARN-u) e G-r-n «aplastar, molar, molinar», arab GARAN-a, affini a areaic german QUIRN (=molinette) . Mem li metateses, li inversiones de mult radicas retorna in divers stirpes lingual. Apu in P-l-k in assirian PILAKK-u (hach), noi incontra assir. K-l-p in KIL-APP-âti (haches), hebr. KALAP (hach), exactmen quam in li lingues europan apu grec P-l-k in PLEK-tron (battente) de nov K-l-p in KOLAPO-os (colp), latin CLAV-a (clobb), KLOPF-en (Batter, Strein-KOLB-en (clobb, hellebarde), KLOPP-el (Battente) etc. Metodic investigationes pruva, que extendet, quasi organic plecturas del lingues, queles inbrassa enorm partes del tresor vocabulari, coincide reciprocmen.

Li mite del erection del turre babilonic ne es singulari. Anc li tresor de sagas de mult popules, del Chineses, Indianes, Persicos, del Romanes e Keltes quam ti del tribus indian del antiqui America raconta nos ancor pri anteyan unitaritá del lingues e de lor plu tard discrepantie. Mult modern filologos e inter tis doctores de classe e fama, ha secuet metodicmen ti tracies e ha pledat -- quam Friedr. Delitzsch, Leo Reinisch, Hermann Möller, Hugo Schuchhardt e ante omnes Alfredo Trombetti -- por li unitá de omni families lingual o de cert partes de. it. Almen quam hipotese por li labores li principie del monogenese del idiomas merita seriosi atention del parte del scientie.

To tam plu de un metodic gruppament del vocabularium secun vispunctus cultur-historic resulta denov frappant paralelismes. Pro quo li Indogermanes usa divers expressiones por TERRE (GE, ERDE, ZIEMIA, TERRA) durant que just li Germanes e Semites aplica denominationes parent (ERETZ, ERDE, AARD)? Pro quo ti fenomen repeti se ancor sovent por exemple che li expressiones HERBST (autune), SCHILD (scude), HELM (helm), SPIESS (pica, lange) e altres? Esque it ne es frappant, que che Germanes e Semites on incontra li sam nómines por TERRE e ACRE, PLUGAR e DRACHAR, quam por altri denominationes del agricultura? E pro quo mem antiqui paroles sviss, quam ETTER (plectage, hag, palissade) (ples confrontar li sviss Idioticon!) ja existet in Egiptia e Babilonia? Anc hebreic ATAR significat «circumdar, includer per», mineic A-T-R «inhagar, circumdar per». Pro quo li sviss vocabul ZEINE (corb), li radicale de ZAUN (hag, plectage) coincide con li hebreic duplication ZIN-ZEN-et (corb)?

Ye altri occasion yo va tractar plu detaliatmen li enorm enigmas e problemas lingual, queles resulta per tal relationes e questiones. In omni casu to nu ja es cert, que ci li linguistica -- anc quam scientie auxiliari de altri branches -- sta ante nov enorm problemas, de quel solution va emanar un amplore de luce súper li obscuritá del primitiv quam anc del pre-historie. Nam ampli epocas, queles por singul popules e specialmen por li europan apartene al prehistorie, por al tri popules ja es historicmen iluminat.

(Adaptation a Occidental per Herm. Ferd . Haller)

Ex li revúe «DER ORGANISATOR» trad. KH

Li arte vendir

Un viageator vide in un cité un vitrine u sale es exposit in omni possibil inballationes. Quam il self es possessor de un butica, il intra, compra un micri net pacca e questiona: «Escuta, senior, vu deve esser un extraordinarimen apt venditor, nam vu posse vendir sale in tal quantitás e assortimentes. Esque vu ne posse comunicar me vor secret?» -- Vu erra, respondet li possessor del butica, yo vendi tre poc sal, ma li viageator quel me ha vendit it, il esset bon venditor de sale.

Americanismes

In li grand comercie de expedition Sears Roebuck un session del consilie de administration havet loc. Li director del interprense recomendat un grand compra e motivat su opinion con seriosi argumentes. Quam it actet se de extraordinarimen grand summas on fat un votation. Li proposition del director esset rejectet. Il ne dit un sol parol.

Pos to, ye omni moment su collegos eat che il e provat explicar le, pro quo ili votat contra su proposition. Li director lassat parlar chascun, escutat atentivmen, ma ne dit un sol parol. Su silentie fat tam nervosi li altris, que finalmen ili convocat un nov session in quel nu li anteyan proposition esset aprobat con unanimitá.

Un conosset juriste, essent sovente agresset de furiosi clientes escutat un moment quietmen quande ili fat le con li max coleric paroles li max grossieri reproches. Finalmen il dit: «Yo deve responder vos que yo ne ha bon comprendet omnicos. Ples scrir vor reclamationes o dicte omnicos a mi secretaria, nam yo vole examinar it profundimen.» Li tric sempre functiona. Nequi obedit a su consilie.

Un astut secretario havet sempre un libre sur su scri-table sur quel on posset leer in grand lítteres: Libre de Plenditiones. Quande un membre del societé venit e plendit se pri un altri, il dit: «Yo strax vole inscrir ci li afere e yo va posser discusser it con li directorie.» Li libre de plenditiones restat blanc durant 40 annus.

Un politico fat inregistrar su discurs con un aparate electric. In su dom il poy escutat li reproduction e ... indormit se ante que it esset terminat.

Diverses

In li repetition general de un pezze de teatre in Paris, un critico cadet in un profund somnie. On comensat mem audir un cert roncada. Li vicino de nor dormitor tuchat su epol por avigilar le, poy explicat le suavimen: -- Li somnie, il dit, es un opinion; yo save it. Ma it es plu bon ne expresser it tro vocosimen.

Charondas, legislator de Thurianes, ordonat que quicunc volet abolir cert leges o crear nov, devet presentar se avan li popul, li cord circum li col a fin que si li novitá ne esset universalmen aprobat, mey esser ínmediatmen strangulat.

Subventiones e contributiones recivet (30.6.43)

Sr. H. Schwab, Fr. 2.50; F. Haller, Fr. 1.—; B. Hufenus, Fr. 2.—; E. Gämperle, Fr. 1.—; Johalf, Fr. 1.—; A. Hagmann, Fr. 2.—.

SCOED: F. LAGNEL, 1 parte social

Cordialissim mersí ad omnes!

Publicationes

STZ, Sviss revúe tecnic, publica in su Nr. del 15 julí 1943 li recension del «Vollständiger Lehrgang» de A. Matejka in li págine 409.

SUPER LI FRONTIERES .. OCCIDENTAL, bell ilustrat prospecte in francés e LI MODERN LINGUE INTERNATIONAL OCCIDENTAL... aporta li lúmine in li foreste del national lingues!, anc bell ilustrat prospecte in Occidental. Ti du prospectes tracta li sam objecte: «Prejudicas interlinguistic». Ili es editet de nor coidealist W. Gilbert (Toulouse), quel noi mersia particularimen pro su devotion a nor movement in li desfacil circumstanties queles il travive.

LI COMBATTE NAVAL, amusant lude, anc editet de W. Gilbert. Noi espera reproducter it in un proxim numeró de Cosmoglotta.

PROGRESO (jan.-junio 1943, nr. 1-139-) Idistic revúe, 8 págines.

CORESPONDENTIE

A sr. Banham, Essendow, Australia: Noi ha bon recivet vor 2 postcartes. Sincer mersí.

Mutar su opinion in favor del veritá ne es pruva de infamie e de ignorantie, ma de un bel caractere.

-- Si vu vole recoltar li felicie, sema it in li cordie del altres.

-- Li afliction es salvativ quande it fa li hom fort.

Cosmoglotta B 49 (aug 1943)

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

Redaction e Administration:

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

Serie B, poligrafat (Tel. 9 56 56) August 1943 -- Nró6 49 (8)

Interimari Academie

Desde bentost quar annus li academie de Occidental ne plu posse functionar pro li interruption o almen li desfacilitás del relationes international. On ne mem audacia inviar circulares al membres de nor organisationes pro que ili vell devenir forsan suspect in lor land.

Tamen, por li elaboration del vocabulariums e del gramaticas queles noi va besonar strax pos li guerre, it es necessi soluer un cert númere de casus linguistic in queles li autores hesita sempre prender self un decision. Ili ne plu posse atender in lor labores lexicografic.

Pro que li presidente e li secretario del Academie trova se in landes in guerre, li ductent Occidentalistes del neutral landes, Svissia e Svedia crede necessi instituer un INTERIMARI ACADEMIE quel va functionar til quande li altri va posser recomensar su labores. Li decisiones de ti Interimari Academie va esser conditional, it es: deve esser validat del regulari Academie pos li guerre, e pro to it va liverar a ti-ci omni documentes justificant su decisiones, con detaliat motivationes.

Ne possente organisar ho-témpor regulari votationes, li sub-signantes responsabil functionarios del Occidental-Union, designa adminim 9 persones por composir ti Interimari Academie.

Li labor del Interimari Academie (abreviat in INTAC) va consister precipue in li standardisation del lingue. Divers detalies, benque de minor importantie, ja tre bon studiat ante li guerre, ne ha recivet solutiones (y e ch in grec paroles, li accentuation, li duplic consonates, etc.). Adplu, li elaboration del complet vocabularium de Occidental posi continualmen problemas, queles un autor sol ne audacia soluer.

Esperante que omni nor amicos va comprender li necessitá acter strax e energicmen, noi composi ti Interimari Academie, pos consultation inter li ductent persones de nor movement.

Li labor del Interimari Academie comensa strax e li resultates de su labores va esser publicat in Cosmoglotta.

Por li OCCIDENTAL-UNION:

Li president, Li vice-president, Li director,

A. Matejka Ric Berger Fred Lagnel

Ante li final victorie

Ante quelc semanes, noi recivet de sr. J. Kreis-Schneeberger, vice-secretario del UNION POR LA LINGUO INTERNACIONA, Genève, circulare quel il expresse su indignation pri un recent pamflete esperantistic, intitulat «Die Zitadelle». Li autor de ti pamflete reprende li ja mill vezes audit assertion pri li superioritá de Esperanto comparat al altri sistemas mundlingual. Solmen Esperanto vive e ha pruvat su aptitá quam medie de intercomprension universal. Li eforties del altri autores de mundlingue es qualificat quam combatte de Don Quijote contra li vent-molines e on risibilisa lor pretension al final victorie quel es considerat quam unic e exclusiv apanage de Esperanto.

Noi confesse que noi ne partiprende li indignation de sr. Kreis contra ti monument de arrogantie e vulgaritá. Si li esperantistes vole far se risibil, it es lor afere. In un cert sens, ti reaction del esperantistes mem injoya nos, nam it da nos un precios indication pri li actual statu mental de nor confratres. A tal metodes de combatte on generalmen recurre solmen quande on senti su afere quam perdit. Ja de long noi constatat que li Esperantistes es íncapabil combatter Occidental sur linguistic terren; hodie ti íncapabilitá ha transformat se in un veritabil panica. Si vermen, quam li Esperantistes di, Occidental ne existe, ili ne vell besonar far tam heroic e risibil eforties por defender se contra it. Quam quant «negligibil» li esperantistes considera nor activitá, es demonstrat per un eveniment, quel noi, pos li publication de lor grotesc pamflete, plu ne have alcun rason por tacer:

Ante quelc mensus, li direction de Radio-Bern declarat se pret far un emission pri li question del mundlingue, durant quel li parlada vell har esset dat a un representant de chascun del tri sistemas Esperanto, Ido e Occidental. Li organisationes idistic e occidentalistic strax acceptat e designat lor oratores. Ma li emission fallit finalmen pro li resistentie del Esperantistes. E save vu qualmen li presidente del Bernés Esperantistes, sr. Ardüser, motivat ti refusa? Il alegat que un emission in quel anc li idistes e li occidentalistes have li jure parlar, vell posser nocer li success del nov «cursu de Esperanto per corespondentie» e vell solmen profitar a... Occidental!

Noi va memorar ti preciosi confession! Do, li esperantistes aconosse que ili have null chances de success, quande ili es obligat afrontar Occidental in un combatte egal. Lor corage e lor arrogantie reveni solmen quande ili es sol sur li camp de combatte e quande it ne existe alcun possibilitá de contradiction. Si ti conduida es astut, it es in revancha poc gloriosi e it edifica nos pri li ver situation in «Esperantujo».

Ma esque li esperantistes vermen crede que per tal grotesc metodes de combatte ili va posser assecurar se li victorie final? Esque ili imagina que li munde va ciecmen accepter un sistema de lingue universal, sin prender li pena examinar it? Esque ili ha obliviat li lecion de 1922, quande li comité del S. d. N., instituet por examinar li possibilitá del introduction general de Esperanto quam mundlingue, presentat quam resultate de su examination un raport anihilativ quel qualificat Esperanto quam «cause e efect de decadentie intelectual»? Li Esperantistes mey esser cert: anc un duesim prova, far victoriar Esperanto per surprise va haver li sam fate. Quocunc ili mey far, noi va esser present por impedir que li legitim interesses del futur usatores mey esser sacrificat al pretensiones de un puniade de fanaticos e al comercial interesse del editores esperantistic!

In su response al pamflete esperantistic, sr. Kreis-Schneeberger cita li facte que secun un recent information del presse, li ministres de instruction del alliat guvernamentes in London proposi elevar li lingue anglés al rang de un lingue international, e que un comité de expertes ha esset electet por examinar ti question. Il infere de ti nova que si ti project es realisat, it va significar li fine del movement mundlingual. Il do profita ti ocasion por invitar li esperantistes, renunciar a lor actual metodes de combatte e unir su forties a tis del altri movementes por far victoriar li grand idé de un lingue universal artificial. It es dubitabil ca ti apell va esser audit del disciples de Zamenhof. On vell tam bon posser demandar les, suicidiar se strax, quam abandonar lor ultim medies de defense, quamcunc execrabil e miserabil ili mey esser.

Al proposition oficial far ex anglés li nov lingue international, noi va retrovenir ancor in un special articul.

Yo ne vole finir mi exposite, sin expresser li perplexitá in quel plongea me li ultim parte del response de sr. Kreis-Schneeberger al pamflete esperantistic. Il reproducte ta li lettre quel il misset al direction de Radio-Bern, pos har constatat que ti-ci, parlante recentmen pri li situation mundlingual, mentionat li tri sistemas Esperanto, Occidental e Novial, ma ne dit sol parol pri Ido. Il scrit:

«Li expertes interlinguistic es astonat constatante que vu ne mentionat per un sol parol li unic lingue auxiliari quel merite esser mentionat ultra Esperanto, it es Ido. Esque it es permisset ignorar que Ido es li sol vermen seriosi concurrent de Esperanto? Esperanto e Ido successat crear un movement con millenes de adherentes, durant que Occidental e Novial posse solmen esser considerat quam "projectes"» Etc.

Quo noi deve pensar pri ti tre astonant -- por ne dir plu -- declaration? Ti-ci prende su tot signification quande on save que in li sam circulare sr. Kreis-Schneeberger expresse su indignation pri li assertion del esperantistes que «li mortalitá de ti tard-nascetes (it es li concurrent-sistemas de Esperanto) es 100%» e que il exclama: «Ergo, on nega nos omni jure de existentie e noi ne vell haver li possibilitá propagar nor Esperanto reformat?! Ma noi Idistes ne senti li mínim inclination, luder li rol de un «mundlinguistic cadavre» (!) e yo crede que in contrarie on va audir ancor mult de noi.»

Si noi comprende bon, it es un indignitá quande li Esperantistes monopolisa por se li idé de un mundlingue e quande ili considera li al tri sistemas quam «ínexistent». Ma ti sam argument es sat bon anc por li Idistes quande it permisse les eliminar li genant concurrentie de Occidental! Esque sr. Kreis-Schneeberger vermen ne vide que per tal ínconsequenties il destructe totalmen li efect de su filippica contra Esperanto? Qualmen il posse expectar que li letor partiprende su indignation, si il usa contra Occidental exactmen li sam argumentation quam tis queles il condamna che li Esperantistes quande ili es directet contra Ido?

E poy, sur quel factes sr. Kreis-Schneeberger funda su afirmation? Yo ha esset durant 6 annus secretario del POR LA LINGUO INTERNACIONA e yo save tre bon qual esset li situation durant ti témpor. Ma yo anc save qual it esset 5 annus pos demission quam secretario, do just avan li guerre, li sol periode quel permisse far se un real opinion pri li fortie del divers movementes. Or, -- yo defia li ductores del movement idistic pruvar lu contrari -- li comparation del numeric forties del movement idistic in li annus 1929-30 (i.e . strax pos li reviventation del «Uniono») e in li annus 1938-39 monstra un evident regression. Yo ne examina ci li causes de ti regression, yo simplicmen constata un fact. Or, yo conosse anc li situation del movement occidentalistic durant ti sam periode e yo ne vole celar a sr. li veritabil stupore quel yo senti quande yo vide alqui parlar seriosimen del «millenes de adherentes del Ido-movement» e in sam témpor provar risibilisar li lingue Occidental, qualificante it quam «simplic project» quel apene merite esser citat apu Ido. Yo ne vole dir plu por hodie; yo save que on facilmen risca esser denunciat quam «agressiv», si on permisse se posir quelc questiones índiscret al ductores del Ido-movement. Ma a sr. Kreis-Schneeberger, quem noi in céteri conosse quam hom rasonabil e quam bon coidealist, noi da li bon-intentionat consilie, esser in futur un poc plu caut in su assertiones; noi vell forsan altrimen támen esser fortiat dir al ductores del Ido-movement quelc veritás ne tre agreabil a audir, mem ye li risca esser denunciat quam «agressiv».

A. Matejka

Pri li ver situation in «Idonia»

Nor colaborator A. Matejka parla in li supra articul pri li situation de Ido ante li guerre. Noi reproducte li unesim parte del cap-articul intitulat «Nia situeso», signat de sr. J. Kreis-Schneeberger, vice-secretario del Uniono por la Linguo Internaciona, quel aparit in li numeró januar-junio, nro 1, 1943 del revúe «Progreso», organ oficial de U.L.I. It monstra li desfacil situation del actual movement idistic e li desilusiones de su ductores:


Nor situation

Desde li comense del guerre in 1939, nor Ido-movement es presc anihilat, nor organisationes ne posse functionar e li signes de vive del Idistes deveni sempre plu rar. Noi Svisses considerat quam nor deve mantener adminim nor revúe «Progreso» e til nu noi successat far to per restrictet medies e diminuente fortmen li frequentie de aparition. Ma li ecó del samideanos devenit tant ínsignificant, tant scars que noi deve questionar nos, ca penvalora ancor sacrificar energie e moné, durant li actual circumstanties, por mantener li oficial organ quel atinge solmen li membres e letores in poc landes. Esque it ne vell esser preferibil sparniar li poc moné quel U.L.I. dispone ancor til li revene de altri témpor?


F.L.

Un exemple de corage. Alfons Daudet, ti francés scritor tant amorosi del vive, sufret atrocimen durant li ultim 20 annus de su vive e morit paralisat in li etá de 56 annus. In li ultim témpor, inter du terribil crises, il dit un vez: «Quande yo pensa quant mult yo havet li follie e li orgollie viver, yo di me que it es just que yo sufre».

Strangi clubes

America e Anglia es li landes del clubes. Ne un semane passa sin que un nov club es fundat, de quel li bizarritá preterpassa sovente li límites del normal imagination... Ti litt associationes queles ne have plu quam 12 membres debi lor nascentie a homes de un folli e maladiv vanitá.

Un del max tipic exemples es li «Kingsley club», un «Club del balbutiantes», de quel li fundator es un vanitosi balbutianto quel volet absolutmen devenir celebri. Li reuniones de ti societé dura generalmen tre tard in li nocte, nam li conversation posse developar se solmen tre lentmen.

Hay in America pluri gruppes de clubes concernent li aviation. Li max aristocratic de ili es li «Club of the early bird» (Club del prim avie). Por esser admisset in it, it es necessi har esset aviator ante 1916. Li existentie de association es naturalmen tre limitat. Li «Club del eruca» ha atinget un grand popularitá e have nu circa 800 membres. Li condition por esser admisset es plu facil: har almen un vez saltat de un avion per un paracade.

In contra, li «Club del nubes trae» su nómine de un motive plu prosaic: omni su membres prende lor lunch (litt dejuné) in li ultim etage de un del max alt «ciel-scraperos» de New York.

Un al tri curiosi club esset fundat in 1930 in Minneapolis in li Minnesota; it es li «Club del savagi ásinos» de quel li membres, secun li statutes, es obligat postular, per savagi «hi-han»-crias, un melior nutriment del farmeros por li ásinos del farme.

Omni cloccas del die ha dat lor nómin a clubes. Un del max tipicmen american es li Club de 7 cloccas. Omni su membres habita Philadelfia, ma labora in New York, talmen que ili prende chascun die, por revenir ad-hem, li tren de 7 cloccas.

Just ante li guerre esset fundat in London, li «Eternal club». Secun su statutes, ye quelcunc clocca del die o del nocte deve esser in li locale del association almen un membre.

LI DANGERES DEL TOAST

On save que in Anglia, trincar ye li sanitá de alqui es nominat «portar un toast». Li toast have strangi regules queles on deve sequer exactimen. Antey, por exemple, por mult honorar un dama, li gentilmann toastant jettat in li foy un object apartenent a su o un parte de su vestiment, por exemple su cravatte. Strax poy, omni altri conmanjantes esset obligat sequer ti exemple jettante in li foy un object de sam specie. On raconta pri ti custom un amusant anecdote:

Sir Malcolm Sydney dineat un die con un amical societé in un taverne. Ye li fine del repaste, un del conmanjantes hant videt que Sydney hat un preciosi cravatte ex dentelle, portat un toast a un dama e in sam témpor deprendet su propri cravatte e jettat it in li foy.

Sydney e li altres esset obligat sequer su exemple e fat it con li subrise. Sir Malcolm suportat ti joca con li max grand índiferentie, ma jurat in su self que il vell venjar se.

Du dies poy, li sam persones trovat se reunit in li sam taverne e li banquett esset tam gay quam li precedentes. In li dessert Sydney portat denov un toast al sanitá de un dama; poy il ordonat al garson far intrar un hom quel il fat intrar intentionalmen; ti individue esset su dentist. Sydney fa se extraer un defectet dente pro quel il sufret ja desde long, e jettat it in li foy. Omni conmanjantes regarda se unaltru ma li rigid regules del bon societé ne permisse escapar del obligation. Sydney ne accepte un exception. Tande chascun

Qui vole auxiliar?

Li «Complet vocabularium de Occidental» es nu perfinit in manuscrit. It esset composit de du sviss colaboratores sur li base de un unesim liste redactet ante li guerre de sr. Federn e controlat de sr. de Wahl.

Ti vocabularium comprende omni paroles del Radicarium in 8 lingues, de sr. de Wahl, del Dictionarium german-Occidental de Gär, del Vocabularium del centres de interesse e del Vocabularium frances-Occidental de Berger. On anc adjuntet a it mult paroles scientic íncontestabilmen international.

Ti enorm labor va esser submisset a un sever revision ante publication, nam it va constituer li fundament de Occidental, fundament índispensabil por li futur literatura de nor movement.

Por accelerar ti publication, noi besona colaboratores queles possede un scri-machine e posse recopiar nor listes in pluri exemplares. Qui vole auxiliar es petit scrir al Occidental Institute, Chapelle, indicante quant hores il posse dar chascun semane a ti labor de copiation. Ti labor es un bon ocasion aprofundar su conossenties in Occidental.

(fine del págine 93)

conmanjante resigna se e li íncompatibil dentist introducte su instrument por extraer li dentes, queles va junter se al unesim e al cindres del cravate.

In li medicinal dissectiones on ha trovat homes sin cordie; altres havet du cordies. In ti del pápa Urban VIII, on ha trovat un osse. On anc ha trovat cordies rodet, altris invertet, quam to evenit in li córpor de un Saxona quel esset pendet in li etá de 20 annus.

Li descorageament es, in omni coses, quo es max mal: to es li morte del virilitá.

Reunion in Lausanne

Li soledí 15 august reunit se in Lausanne seniores A. Matejka, presidente del OCCIDENTAL-UNION, Ric Berger, vice-president, Fred Lagnel, director e Ed. Mayor, presidente del SVISS ASSOCIATION POR OCCIDENTAL por prender conossentie del situation de nor movement e examinar mult punctus important concernent li activitá de nor organisationes.

It esset constatat, que, in contrarie al altri movementes interlinguistic, queles plendi pri li actual situation, quel halta omni activitás, li Occidental-movement developa se max favorabilmen: COSMOGLOTTA apari chascun mensu -- it es ye nor conossentie li sol revúe mundlinguistic del munde quel ho-moment apari mensualmen -; li labores pri li preparation de manuales, vocabulariums, dictionariums, etc. avansa secun li previdet programma; li propaganda -- benque reductet a1 landes queles ne es in guerre -- da excellent resultates.

In resuma, li situation de Occidental es tant considerabil que noi posse previder li max grand successes quande li normal activitá va reprender pos li guerre.

Li creation de un Interimari Academie ha esset decidet (vider li unesim págine de ti-ci numeró); on anc tractat diferent detalies concernent li metodes de labores por li preparation del vocabulariums e dictionariums.

Pos to, agreabil discussiones secuet in queles on parlat pri li movement in general e pri mult coidealistes e mi-fratres del mundlingual movement.

Malgré li calid die, li témpor passat tro rapidmen; ma ti contact inter li responsabil ductores del movement da sempre nov ardore e entusiasme queles li max seriosi element de success de nor interprense. F.L.

Subventiones e contributiones recivet (31.7.43)

Sr. F. Haller, Fr. 1.—; Ed. Mayor, Fr. 1.50; R. Ris, Fr. 2.—; J. Ritter, Fr. 2.—; C. Segerståhl, Fr. 2.—; E. Berggren, Fr. 2.—; H- Björman, Fr. 2.—; E. Binning, Fr. 5.—; H. Björkman, Fr. 3.—; M. Bergqvist, Fr. 10.—; F. Fedier, Fr. 2.—; J.A. Sautter, Fr. 1.—; G. Ahlstrand, Fr. 7.50.

Cordialissim mersí ad omnes!

Noi informa li membres del SCOED que li intereste por 1942 del partes social es desde nu inscrit in lor credite che li Institute Occidental (Fr. 0,60 sviss por chascun parte de Fr. 20.— 3% -- ) por li partes prendet in li annus 193(?) til 1941.

Noi rememora a nor letores que ili posse max utilmen auxiliar nor movement per devenir membre del SCOED, nor organisation editorial. Noi besona important summas por nor futur editiones p.ex. li «Complet vocabularium de Occidental» (ja completmen redactet), li «Fundamental gramatica» (completmen redactet), li «Vocabularium Occidental-german e german-Occidental» (in preparation), li «Dictionnaire Français-Occidental» (in revision).

Li SCOED esset fundat in august 1939, just ante li guerre. Noi vell har credet, que it ne ne vell esser vivcapabil. Tamen, nor coidealistes bon comprendet su importantie e it ne cessat developar se durant ti quar annus de guerre.

Union fa fortie! Pro to, ples demandar un cedul de adhesion, con li statutes, a:

Institute OCCIDENTAL,

CHAPELLE (Vaud), SVISSIA.

In vor biblioteca ancor manca...

li VOLLSTÄNDIGER LEHRGANG?

TANDE ples strax comendar it. Precie Fr. 2.50

Cosmoglotta B 50 (sep 1943)

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

Redaction e Administration:

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud). SVISSIA

Serie B, poligrafat (Tel. 9 56 56) Septembre 1943 -- Nró 50 (9)

Angles quam lingue international?

Ante 10 annus, yo esset vocat al posto de director del departament de exportation in li sviss filiale de un grand interprense comercial german. Li director general del filiale esset berlinesi e il ne conosset un sol lingue foren. Un die yo questionat le, qualmen il fa por conversar con nor clientes durant su viages in Svissia francés. Il respondet que naturalmen il mult regreta ne conosser li lingue francés, ma que practicmen ti lacuna in su instruction ne esset un grav impediment, pro que presc omni clientes parla passabilmen bon german. Si tamen -- il adjuntet -- li conossentie del lingue francés vell revelar se unquande quam absolut necessi, it vell suficer le sacrificar du semanes por far un viage a Lausanne e durant ti témpor il vell alor facilmen posser aprender li lingue francés. Li joca semblat me excellent, ma ante que yo havet li témpor por complimentar le pro it, yo remarcat ye mi grand stupore que it totalmen ne esset un joca, ma que li mann parlat seriosimen. Yo vell naturalmen har posset discusser, ma it semblat me preferibil tacer. Quo vu vell har fat in mi plazza?

Ti eveniment -- de quel yo garanti li autenticitá -- revenit me in mente, quande yo leet in li jurnales li information que li ministros de instruction del alliat guvernamentes in London hat proposit far ex anglés li nov lingue international e que ili hat instituet un special comité de expertes por examinar li possibilitá de practic realisation de ti project. Li promotores de ti plan naturalmen have un clar regard sur li coses; ili save que on ne aprende un lingue foren in 15 dies 9 pro to lor project previde que li studie del lingue anglés vell dever esser declarat quam obligatori ja in li scoles primari de omni landes. Quel es li real chances de success de un tal interprense?

It ne es facil, responder a ti question, nam omnicos depende del factic usa quel on intente far de un vivent lingue international.

Nor propri conception pri ti problema es conosset. Yo vole repetir it ci por li besones del discussion. Un lingue international deve servir quam universal medie de intercomprension por omni popules del terre. Naturalmen it va esser absolut necessi solmen por ti strates del population quel sta efectivmen in relationes con altri popules e por queles li possibilitá de un mutual intercomprension constitue un professional necessitá. To es, por citar solmen un parte del real interessates: li comerciantes, scientistes (medicos, tecnicos, chimicos, etc.), diplomates, politicos, sindicalistes, economicos, instructores, administratores, jurnalistes, etc. etc. Por omni representantes de ti professiones, li existentie de un lingue universal have un real valore solmen sub li condition que it da les li possibilitá expresser se in ti idioma con sam facilitá e corectitá quam in lor lingue matrin. Un scientist quel deve publicar su ovres in un lingue international ne posse contentar se de un superficial conossentie del lingue, si il ne vole in antey comprometter li success de su interprense. It es por noi un axioma que un lingue international satisfa li exigenties del modern vive solmen si it es egalmen facil a aprender por omni popules del terre; un cert minimum de efortie (quel naturalmen posse variar de popul a popul) deve garantir li absolut mastrisation del lingue. Por explicar me ancor plu clarmen: li témpor besonat por atinger ti mastrisation posse variar secun li tip de lingue; si noi selecte un lingue romanic, li angleses, franceses, italianes, hispanes, etc. va besonar mult min témpor per li studie quam germanes e slaves, pro que li elementes del lingue les ja es conosset. Ma si noi statue, tot teoricmen, que por li germanes e slaves li témpor de studie besonat es li duplic de ti quel es necessi por li romanic popules, tande ili deve pos ti duplic témpor de studie, posser mastrisar li lingue tam corectmen quam omni altres. In curt, li possibil diferenties posse consister solmen in un plu 0 minu long, ma támen finit témpor de studie, ma me in li possibilitá absolut de final mastrisation del lingue quel va esser li sam por omnes. Ex ti postulation noi ha traet li conclusion que solmen un lingue artificial passe satisfar ti exigenties.

Si, por li promotores de un lingue vivent quam lingue universal, li fundamental postulation es li sam quam li nor, ili deve naturalmen pruvar que it es possibil, mersí a un bon organisat e sistematic studie, atinger finalmen in ti lingue li sam gradu de mastrisation quam in li respectiv lingues matrin. Ma esque to es vermen possibil? Nor response es emfaticmen: NO!

Del excellent libre de A. Meillet: «Les langues dans l'Europe nouvelle» noi extrae li secuent passages:

[quote, "Pág. 300, 3)"]


Li studie del lingues, mem limitat al lingues max necessi exige del yunesse cultivat un tre grand efortie quel vell, in parte, posser esser plu bon usat por altri scopes. Li dominia del scientie extende se chascun die; li yunes ne have tro mult témpor, ni tro mult fortie, por studiar li principies de ti-ci. It es tre dur, exiger de chascun hom cultivat, que li may aquisiter durant su annus de studie, in sam témpor li conossentie del scienties e ti de tri lingues, omnes egalmen desfacil a aprender. E támen to es li precie payand por elevar se al modern cultura.


[quote, "Pág. 302, 3)"]


Si on pussa li studie del foren lingues til li gradu de complet mastrisation, li témpor besonat es imens. Si it resta superficial, it contribue practicmen nequant al cultura intellectual. ... Por omni tis queles aprende li lingues modern solmen pro practic necessitás e queles interessa se solmen al formes contemporan del lingues, li profit intellectual de ti studie es max sovente mediocri.


E pri li studie del lingue francés, A. Meillet scri lu secuent:

[quote, "Pág. 213, 3)"]


Ti qui ne ha flexibilisat su spiritu per un long gimnastica es íncapabil scrir francés con un real proprietá de expression. Li francés de un person mi-cultivat fa subrider presc ye chascun frase tis qui, mersí al general cultura de lor spiritu e al studies queles ha docet les li exact valor del paroles, conosse su lingue. Ti conossentie exige tant finesse natural cultivat con tant efortie durant tant témpor, que it deveni un raritá. Tre poc candidates, mem in li max desfacil exámines queles on afronta solmen pos long studies, possede it in gradu suficent. Solmen tis queles ne have li minim idé pri li desfacilitá posse resignar se, sin tremer, a scrir quelc lineas in francés.


It es desfacil, picter li coses in maniere plu clar e plu pregnant quam to es fat in li libre citat. E noi es bon plazzat in Svissia por saver que A. Meillet ne exagera, nam noi lucte desde li comensa del institution del administration central contra li calamitá bon conosset sub li nómine «français fédéral». Ti product pestilential es fabricat in li Bernesi palaces del administration federal e inunda de ta li tot país. It es debit al statal functionarios de lingue german queles fanfarona pri lor conossentie del lingue francés e anc a ti «bi-linguistes» de queles on admira li miraculosi facultá, parlar li du lingues, ma queles, quande ili pretende scrir in german o francés vell far plu bon provante soluer li quadratura del circul: Ili vell successar plu bon.

Tot recentmen, yo recivet de un oficial organisation turistic regional quelc prospectes redactet in lingue francés. Yo mancat sufocar pro indignation, quande yo perleet les. E yo pensat: Vi un functionario german quel massacra li lingue francés e ne honta far publicar li trist product de su íncompetentie. E il mem trovat un oficial organisation del state por accepter e difuser un tal monument de ínconvenientie. It es un insult al francés parlant parte del population! Ma poy, yo reflectet. It es vermen ne desfacil trovar in Svissia persones queles parla francés quam lingue matrin e queles vell har posset redacter ti prospect in corect francés. Pro quo li autor del prospect ne ha adminim submisset su ovre a un Sviss francés por revision ante publicar it? Nu, tot simplicmen, pro que il self ne save que su francés es execrabil. Probabilmen i1 mem es fier pri su bon conossentie del francés. E li responsabil functionaries esset exactmen in li sam situation; ili hat aprendet francés in li scol, ma lor conossenties ne esset suficent por remarcar que li francés del prospect ne esset francés, ma un abominabil jargon. Si to posse evenir in un land u li concernet lingue es un del lingues national, quel va esser li situation, si on usa quam idioma international un lingue totalmen foren? Posir li question es responder a it in sam témpor.

To quo vale por francés, vale mutatis mutandis por omni altri lingues. Li assertion que li lingue anglés es in un cert gradu predestinat por li rol de un lingue universal, pro su extremmen facil aprensibilitá, es un abominabil erra. Li lingue anglés ne es facil, ma in contrari extremmen desfacil. Tis queles di que it es facil, ne vide plu long quam li extremitá de lor nase; ili pensa solmen al relativmen simplic structura gramatical, quam si li conossentie fundamental del gramatica vell posser ducter al real mastrisation del lingue. To quo es desfacil in un lingue sta exter gramatica e vocabularium; it es su intern spíritu quel on comprende solmen pos intensiv e longannual studie del stilistic mastro-ovres in li concernet literaturas. Max sovente on oblivia que anc li conossentie del lingue matrin es li resultate de assidui e íninterruptet eforties scolari extendent se sur adminim 10 annus. E quant persones pos finition de lor studies scolari es támen íncapabil expresser se corectmen in su propri lingue matrin! Esque tal homes e mem li plu instructet strates del population va alquande haver li material possibilitá, consacrar al studie de un vivent lingue international li necessi témpor por posser expresser se in it tam facilmen quam in su lingue matrin? No! it es un absolut inpossibilitá e ti facte es decisiv por formular li response al proposition, elevar un lingue vivent al rang de un lingue international.

Sovente on ha dit que li election de un lingue national quam lingue universal vell dar al concernet popul un cultural, economic e politic preponderantie íncompatibil con li principie del egalitá del popules. To es ver, ma sub ti formulation li assertion conserva malgré omnicos un plu minu platonic caractere. Por bon comprender li enorm importantie de ti problema e li gravissim consequenties del solution proposit, it es necessi ilustrar tis-ci per quelc concret e practic exemples.

Noi mey admisser que li lingue anglés va esser selectet quam duesim lingue international por omni popules e que li studie de ti-ci va esser declarat obligatori in omni scoles primari, secundari e superiori. Li unesim consequentie de un tal decision va esser li ínpossibilitá trovar li necessi númere de instructores de anglés. It va esser necessi formar li stab de professores e tis-ci va naturalmen dever completar lor studies in Anglia self ante que ili posse comensar lor activitá pedagogic. Ma it es plu quam probabil que in li majorité del casus on va recurrer al solution plu simplic e anc plu efectent quel consiste in serchar li necessi professores in Anglia self. Noi va in ti casu assister a un invasion de anglo-saxones in omni scoles del terre. Noi ne es chauvinistes e ne considera to quam un catastrofe, ma noi anc ne pensa que it es un ideal solution del principie del egalitá del nationes in cultural dominia. Quam ja dit, it ne importa ca li popul privilegiat es li anglés o un al tri. Li situation vell esser exactmen li sam si vice anglés, on vell electer francés, german, hispan o russ quam lingue universal.

(continuation in li proxim numeró) A. Matejka

Remarca concernent li articul «Li turre de Babilonia» (Cosmoglotta 47/48 )

Noi ha publicat in li ultim numerós de Cosmoglotta un interessant articul pri li libre de Dr. Arnold Wadler «Der Turm zu Babel» quel tracta li problema del protocommunitá del lingues.

Secun quant noi save, ti grav problema ancor ne ha recivet definitiv elucidation. Li contribution de Dr. Wadler, quamcunc interessant it mey esser, have solmen li valore de hipotese quel es rejectet del max prominent representantes del lingue-scientie. Ti rejection advere tucha solmen li metodes queles Dr. W. usa por ilustrar su argumentes, ma ne li problema del monogeneses del lingues self, quel, quam ja dit, es ancor apert e ne posse esser considerat quam soluet ni in li un sens ni in li altri.

Quam profanes, noi have null desire ni competentie, intervenir in li discussion, ma noi considera quam un deve de objectivitá, informar nor letores pri li real situation.

Li redaction.

† KARL FEDERN

Li sviss presse ha recentmen difuset li nova pri li morte del german scritor Karl Federn, patre de nor coidealist Ilmari Federn.

Karl Federn esset un del max prominent publicistes e autores in german lingue del ultim decennies. Il scrit un grand númere de essayes, novelles, biografies e romanes de queles un grand parte recivet un particulari valor per li grand erudition del autor in historie e literatura. Ex su principal ovres noi cita: «Der Chevalier von Gramont», «Abenteuer & Magie», «Mazarin», «Die Flamme des Lebens», «Da Neue Leben des Dante Alighieri», «Das Zeitalter Dantes», «Richelieu». Pluri de su novelles ha esset traductet de su filio in Occidental e ha esset publicat in Cosmoglotta. Durant su vive, Karl Federn vivet con su familie in pluri cités de Europa, i. a. Wien, Lugano, Berlin e Copenhagen e finalmen electet domicilie in London u li morte finalmen raptet le al afection de su marita e filios.

Noi partiprende li grand dolore de nor amico Imari Federn e su familianes e expresse les ci nor profund simpatie por lor grand perde.

Redaction de Cosmoglotta

De aure e diamante

Quande ante quelc témpor, un juvelero monstrat me su labor e li particularitás de su mestiere, yo fat un tre interessant decovrition.

Noi comprendet nos extraordinarimen bon, il, parlant de su arte, yo, parlant le del lingue international. Yo va racontar vos li motives de ti curiosi facte.

Quo fa un juvelero? Il labora preciosi metalles e juveles. It es un interessant fenomen psichologic que, parlant pri preciosi metalles, on strax pensa al aure, e, parlant de juveles, on pensa a diamantes. Por me to neplu es astonant, nam yo es acustomat a to. It es exactmen lu sam quam si vu parla del lingue international, nal, li public di... Esperanto.

Ma yo ne vole deviar de mi tema. Yo desira racontar vos pri preciosi metalles utilisat per li juvelero in su labor. Ili proveni de diferent minerales queles on trova in divers locos e de queles on extracte li metalles per un chemic processu ye alt temperatura. Li juvelero usualmen ne posse utilisar por su labor li pur metalles. Li aure por exemple ne es sat dur por li fabrication de ornamentes, copes, monetes, fals dentes e simil objectes. Por ti rason it deve esser mixtet con altri metalles quam cupre, etc. It es un ver scientie posser distincter li infinit varietá de mixturas existent e chascun de it have su avantages e defectes, tot secun li objecte quel on intente fabricar. E li possibilitás de utilisation de ti metalles anc es presc ínlimitat. Secun li aplication de special labor-processus on posse dar a ili arbitrari formes e aspectes.

Quande on explicat me to, yo automaticmen pensat al sistemas de lingues auxiliari (quam Volapük, Esperanto, Ido, etc). Esque to ne es li sam cose? Simil al minerales de preciosi metalles es omni lingues del homanité. Ex ili on extracte per un plu minu scientic processu li radicas por li paroles del vocabularium. Ma to ne es ancor suficent. Li vocabularium es ligat a un gramatica inventet e con to, on va fabricar li lingue. On posse dar a it, un arbitrari form, secun li scop quel on perseque. Ti scope posse esser li simplicitá, li regularitá, li «logica», etc. etc. Pro que li númere del formes possibil es ínlimitat, on ja conta plu quam 600 diferent projectes de tal lingues .

Mi amico parlat me ancor pri juveles. To es un altri cose. Un diamant es li product de un long processu de cristallisation e nasce solmen sub conditiones specialmen favorabil. Quam cristall it have un definitiv e precis form quel on ne vell posser changear sin destructer li tot diamant. It es tam dur que on posse cupar vitres con it e nequande va perdir su particulari form. On deve utilisar it quam li natura ha creat it, sin posser changear su original aspecte. Il conserva su definitiv form in omni circumstanties, un sol possibilitá resta: On posse polir it, e it va brilliar ancor mult plu bell.

Esque it ne have li sam qualitás quam Occidental, li max natural ex li lingues auxiliari? Occidental ne esset creat in un curt spacie de témpor per un arbitrari resolution quam li altri projectes. It es li producte de un long processu de cristallisation. In facte it es li pur cristallisation del internationalitá. On ne vell posser changear su form sin destructer li tot sistema. Null altri form es possibil sur li base del international paroles in lor form original. On deve utilisar it quam it ha cristallisat se. De to proveni su admirabil stabilitá. E it posse reflecter vor pensas in li sam bellitá, con quel un diamant reflecte li luce.

On vell posser discusser ínfinitmen pri li form quel on vole dar a un pezze de aure. Pri li form de un diamante un discussion nequande va esser necessi. On solmen posse polir it...

Yes! Noi vole polir Occidental!

Kurt Hamburger

SOL IN UN FARE

Li amicitá del influent persones posse ducter al richess. George Mille esset portero in Dorchester, un del max grand hoteles de New York e un del principal clientes del Dorchester esset John Rockfeller, li nepote del celebri milliardario. George Mille havet li chance salvar li yun John de un accidente de automobil e, desde ti die, li salvator recivet del salvate, chascun die un gratification de 100 dollares.

Con su sparniages, George Mille decidet comprar dom de repose: «Yo videt passar tam mult persones avan li porta del Dorchester que nu yo ne plu vole vider alqui» .

Por realisar ti desir, li portero ne trovat alquo plu bon quam comprar... un fare in li golf de San-Francisco. Mille reposa se in li solitá e lee un sol jurnal: li «Gazette del cruceat paroles». Su benefator John Rockfeller, por jocar un poc, inviat le quam don de Crist-fest, un bell bicyclette!

Un yuna intra in un farmacie e demanda li farmacist por un personal «personal afere». Li farmacist veni; li yuna rubija, presenta le un lettre e chuchota: -- Mi sponso es medico; il

Subventiones e contributiones recivet (31.8.43)

Sr. Ed. Mayor, Fr. 1.50; J. J. Joho, Fr. 2.—; E. Vilborg, Fr. 1.30; Major H. Tanner, Fr. 5.—.

Cordialissim mersí ad omnes!

ha inviat me hodie un lettre quel yo ne successa deciffrar; forsan vu posse leer it e dir me quo es in it?

Publicationes in preparation

«L'OCCIDENTAL SANS PEINE»:

Noi recivet con grandissim plesure de sr. W. Gilbert (Francia) li manuscrite de un nov manuale de aprension in lingue francés titulat: «l'Occidental sans peine» (Occidental sin pena) basat sur li conosset metode «Assimil», in plus quam 90 págines. Li unesim letion de ti labor monstrat nos que ti manuale es redactet max habilmen e es interessantissim. Noi espera que it va devenir un potent auxilie por li difusion de Occidental che li francés-parlantes.

VOCABULARIUM ITALIAN-OCCIDENTAL:

Sr. G. Bevilacqua (Italia) informa nos que ti important ovre es ja redactet e machin-scrit in 500 págines del formate duplic de Cosmoglotta. Ancor un labor max util por li proxim future, e li aprension de Occidental che li italian parlantes.

Nor max calid mersí al du autores por lor pena, lor entusiasme e lor sacrificie in favor de nor movement!

Contene

  • Anglés quam lingue international?
  • Remarca concernent li articul «Turre de Babilonia».
  • † Karl Federn.
  • De aure e diamante.
  • Sol in un fare.
  • Publicationes in preparationes: L' OCCIDENTAL SANS PEINE, VOCABULARIUM ITALIAN-OCCIDENTAL.

Poligrafat per: Institute Occidental, CHAPELLE

Cosmoglotta B 51 (oct 1943)

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

Redaction e Administration:

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

Serie B, poligrafat (Tel. 9 56 56) Octobre 1943 -- Nró 51 (10)

Angles quam lingue international? (fine)

Lass nos nu suposir que mersí a ti general instruction del anglés (quel in omni casu va postular un preparation organisatori de adminim quin annus, ante posser comensar) noi ha obtenet in chascun land un unesim equip de yun mannes queles, pos har finit lor studies, possede un plu o minu bon conossentie de anglés quel ili va posser utilisar in lor futur carriera. Yo di intentionalmen «un plu o minu bon conossentie», nam it es evident que li gradu de mastrisation de un lingue foren depende in fort gradu del linguistic talentes del aprensores queles naturalmen va esser tre diferent. E to furni nos ja un duesim serie de desfacilitás. Li international congresses va augmentar in considerabil númere, pro que li tache de reconstruction del munde va esser enorm e va postular li colaboration de omni lan­des del terre. Chascun de ti landes va dever delegar su representantes por aportar su personal contribution, ma anc -- e to es important -- por defender su propri legitim interesses. Pro que li lingue anglés va necessimen esser li congress-lingue, on va naturalmen esser fortiat selecter delegates inter tis queles ha bon aprendet ti lingue e save expresser se fluentmen in it. Or, quam ja dit, li bon linguistes es relativmen rar e tis queles pro lor natural talentes mastrisa li lingue max bon ne es necessimen tis, queles es anc li max apt representantes por li special materies a tractar. It posse tre bon evenir -- e to va mem esser li regul general -- que li representantes max qualificat ne va esser tis queles bon parla anglés. E pro to ili va ínevitabilmen esser gravmen desavantageat in relation con li representantes de anglés parlant popules che queles li question del congress-lingue ne lude li mínim rol, pro que it es ja de ante soluet in lor favore. Noi have ci un duesim grav violation del principie de egalitá del popules e ti-vez ne solmen in cultural, ma anc in politic e economic relation. Li sam inegalitá va manifestar se ne solmen in li dominia del congresses international, ma anc in li diplomatic relationes inter omni pópules. Li popul privilegiat va poc a poc aquisiter un -- noi mey esperar ne dangerosi -- ma támen chocant preponderantie sur li altri popules.

Ma to ne es omnicos. Li adoption de un lingue universal va haver quam natural e ínevitabil consequentie li nascentie de un presse international in economic, diplomatic, scientic, sportiv, educational e sociologic dominias. Queles va esser li responsabil directores e redactores de ti nov jurnales? Naturalmen angléses! Ples reflecter: esque it posse esser altrimen? On ne confide li redaction de un grand jurnal a un mann, mem altmen qualificat, quel ne mastrisa li lingue in maniere absolut. E to on posse in 9 casus ex 10 expectar solmen de alqui quel parla li concernet lingue quam lingue matrin. Or, ples imaginar vos li organisation del nov munde, talnominat egalitari, in quel omni ductent positiones es in li manus de representantes de un sol e unic nation! Esque it es necessi selecter?

E poy on anc sembla obliviar li perturbationes queles li election de lingue vivent quam universal va provocar in li de programmas de public instruction de omni landes exter li anglés parlant nationes. Li exemple de Svissia es ci particularimen instructiv. Pro rasones bon comprensibil, noi ne posse eliminar de nor programmas scolari li studie del divers lingues national de Svissia. Or, noi ja presc ne save qualmen far por posser consacrar al studie del lingues national li minimum de témpor necessi por aquisiter mem solmen un conossentie rudimentari del duesim o triesim lingue national. Quel va esser li situation quande apu german, francés e italian, noi va ancor dever docer anglés ja in li scoles primari e to -- nota bene -- con un númere de leciones adminim egal a ti consacrat al studie del lingue matrin?! Li gradu de mastrisation del national lingues, ja absolut ínsuficent, va ancor diminuer e noi va assister al grotesc spectacul que un comerciant de Genève, viageante por afferes a Zürich va esser fortiat conversar con su compatriote sviss in lingue anglés, pro que ni li un ni li altri conosse suficentmen german o francés!

Noi ja ha dit in un de nor articules anteriori que pro li rapid progresses del tecnica e de omni altri branches del scientie, it deveni sempre plu desfacil e bentost impossibil posser consacrar li necessi témpor al studie del lingues foren. Ti quel ne have li possibilitá voer se exclusivmen e intensivmen al perfectionament professional in su propri dominia, va esser victet de su concurrentes e Deo save quel formes li concurrentie international ha adoptet in li ultim decennies! Or just in ti moment on imposi nos ancor un tache suplementari, it es li studie de un vivent lingue universal quel, si on ne mastrisa it completmen, servi a necos o alor postula tant mult témpor que su studie acapara presc li complet activitá del aprensor! E lu max remarcabil es que ti enorm agravation del situation educational-professional in li landes non-anglosaxonic va ear paralel a un simultan aleviation del sam situation in li landes privilegiat. Ta li necessitá studiar lingues foren va desaparir completmen e li témpor ganiat va posser esser consacrat al intensification del studies in altri dominias. Li consequentie va esser un sempre crescent avans de ti popules sur li altris in tecnic e scientic dominia. Ergo: duplic avantage por li unes, e duplic desavantage por li altres! Vermen: si alqui vell desirar assecurar por sempre li predominantie absolut de su land in omni dominias del modern vive, il ne vell posser proposir un plu apt medie quam far electer su lingue matrin quam lingue universal! Li proposition in se self sembla ínnocent e just pro to it es tam dangerosi, nam li resultate vell esser plu secur quam si it vell esser obtenet per li direct utilisation del forties militari.

Si on bon reflecte pri ti consequenties, it sembla apen possibil que un tal proposition vell seriosimen posser esser acceptet quam definitiv solution del divers popules.

Si noi examina li situation quel vell resultar del adoption de un lingue vermen neutral, it es «artificial» noi vide que it aporta realmen li ideal solution de omni desfacilitás:

  1. Li lingue es tam facil que it posse esser aprendet de omni popules del terre til li gradu del complet mastrisation.

  2. In li relationes international, omni popules sta sur pede de absolut egalitá.

  3. Li adoption de un lingue neutral alevia li programmas de instruction public de omni landes sin exception, vice supercargar li unes e in revancha aleviar li altres.

  4. li dangere que un del popules mey posser obtener mersí al adoption de su idioma quam lingue universal un position privilegiat in politic e economic dominia es radicalmen escartat.

Li afere es tam clar que on vermen questiona se qualmen it eveni que on til nu ne ha pensat al adoption de un solution tam «natural». Ma noi conosse li fortie del pre judicies e ne es tro astonat pri li ciecitá del responsabil guvernamentes. Certmen li afere ne es tre grav, nam til nu li proposition sta ancor sur li paper e mem si it es adoptet, su realisation va postular mult annus de labor preparatori ante que it posse intrar in efect. E mem quande it va ja esser realisat, li final resultate va támen esser un fiasco pro li practic impedimentes. Ma it es a timer que ti continui fiascos debit al ciecitá del responsabil ductores queles obstina se in lor prejudicies e prefere provar cent fals vias quam adopter li un bon quel ne plese a ili, va ancor un vez procrastinar li victorie del idé mundlingual.

Pro to noi deve esser pret al combatte e duplicar nor eforties. Li final victorie de nor movement es ínevitabil, ma labor e perseverantie es li precie payand por it.

A. Matejka

Interimari Academie

Li «Interimari Occidental-Academie» (INTAC) es constituet quam seque:

  • BERGER Ric (Prof. )
  • MATEJKA A.
  • BERGGREN E. (mag. phil.)
  • POLLOG C.H. (Dr.)
  • BLOMÉ B. (Dr.)
  • SJÖSTEDT C.E. (Dr)
  • HAAS F. (Dr.)
  • SYDOW C.W.v. (Prof. Dr.)
  • LAGNEL Fred

It ja comensat su labores. Li unesim circulare (IOAC/1) va bentost aparir.

Cronica

Noi ha raportat in li ultim numeró de Cosmoglotta pri li proposition del alliat guvernamentes in London, far ex anglés li nov lingue international. Interim li comité de expertes ha finit su labores e -- quam on posset expectar -- decidet in favore del lingue anglés. Ma -- e to es lu curiosi -- it recomendat in sam témpor anc li adoption del francés quam duesim lingue international, por evitar li semblantie de un tro grand partialitá in favore del anglo-saxones. Naturalmen ti decision dupa nequi pri li real intentiones del membres del comité, queles favorisa in unesim loc li lingue anglés. Támen noi have oficialmen un recomendation quel proposi du lingues vivent quam lingues auxiliari. On previde ja nu li ínevitabil consequenties de un solution quel prova egardar e li capra e li caul. On previde les tant plu bon que li unesim reaction ja ha venit de Chile u on expresset su astonament pri li facte que on completmen oblivia li hispan, quel es parlat de circa 150 mil leones de hispanes e americanos. It existe null motives por refusar al portugaleses, brasilianos, russes, italianes, etc. to quo on va eventualmen conceder al franceses e hispanes. Noi va tande esser sur li bon via, nam pos que omni ti lingues va har esset reconosset quam nov lingues auxiliari apu li anglés, it va suficer extracter ex ili li comun elementes por obtener un supra-lingue international e noi va al or automaticmen arivar a Occidental quam definitiv lingue universal.

Ma anc Churchill e Roosevelt ha ocupat se pri ti problema e ili recomenda... «Basic English» quam nov lingue international. Advere ili ne sembla saver pri ti Basic English plu mult quam to, quo ha dit les li «scientistes» e mem to ili miscomprendet, nam ili parla de un lingue con 650 substantives e 200 verbes -- quo es fals —; ma to es pardonabil, nam Churchill e Roosevelt have presentmen plu urgent labores quam ocupar se pri linguistic questiones.

Támen ti propositiones havet adminim un bon resultate; it reapertet li discussion pri li question del mundlingue. Presc omni grand jurnales comentat ti information e pluri ex ili havet li ocasion metter denov in lúmine li remarcabil omniscientie del jurnalistes queles scintilla in judicar con li max grand conviction li coses queles ili minim comprende.

Fortunosimen pluri jurnales apertet su columnes anc a colaboratores queles bon conosse li afere. Noi signala, ultra un debil prova, defender «Basic English» in li «Neue Zürcher Zeitung» un tre bon articul publicat del «National Zeitung» Basel in quel li autor, inspirat del articul recentmen aparit in «Cosmoglotta» fat un bon fundat critica de ti nov «mund-lingue». Noi ne conosse li autor de ti articul, ma noi mersia le por su preciosi auxilie e anc por li propaganda quel il fat, citante «Cosmoglotta» in su critica.

Quam on vide, noi ne resta ínactiv e nor adversarios va anc in futur trovar nos sur lor via. M.

-- Un recension de nor nov manuale por germanes, li «Vollständiger Lehrgang» de Matejka, aparit in li numeró 5 del conosset revúe «DIE FRIEDENSWARTE». Li autor del recension ne contenta se parlar pri li contenete del manuale: il da ultra to un curt introduction quel explica li nascentie de Occidental e justifica ti lingue quam final solution del problema mundlinguistic.

Noi espera posser raportar in li proxim numeró de Cosmoglotta pri un altri, important success propagandistic por Occidental.

-- Desde februar 1943 in chascun numeró del mensual «Mitteilungen der Schweiz. Gesellschaft für Charakterforschung» (Comunicationes del sviss association por caracterologie) articul de un de nor coidealistes apari sub li rubrica «Vom Sinn des Wortes» (pri li signification del parol). In ti articules li autor prova explicar li signification e li orígine exact de paroles in conexion con li caracterologic scientie. Li max grand parte de ti scientic expressiones es international e por interpretar lor signification e orígine li autor utilisa li vocabularium de Occidental. Li possibilitá de ti aplication de nor lingue es un clar prova que Occidental es un lingue anc apt a scientic temas ultra su function quam practic medie de intercomprension. Li tre favorabil ecó a ti articules ex li circul del letores del «Mitteilungen» incoragea a nov provas in ti dominia. Pri li efecte de ti excellent propaganda noi va informar nor letores ye un altri ocasion. Qui desira reciver un specimen-exemplare del «Mitteilungen» es petit directer se a Kurt Hamburger, St. Leonhardstrasse 69, St. Gallen C. -- In su numeró 36 de julí 1942 Cosmoglotta publicat un noticie pri li movement «Li Amicos del Pace e del Familie» quel editet su statutes e du propaganda-articules completmen in Occidental. Plu recent evenimentes che ti association va interessar nor letores. Su eforties momentan tende in unésim al protection del familie, construction de familie-hemes e al preparatori labores por li reetablissement de international relationes pos li guerre. Diferent brochuras e articules va aparir in proxim future. Quo va specialmen interessar nor adherentes es que li direction del movement resoluet adopter li international Occidental nómine UNION PACIFIC e conservar li ancian designation quam sub-titul. Al cap de su actual corespondentie-formulares apare ti titul in Occidental con traduction german del sub-titul. Mem si li scope del movement ne vell interessar nos, it tamen vell esser injoyant por nos vider que nor lingue es practicmen aplicat. Li adresse del association es: UNION PACIFIC, Case postal 7, ROVEREDO (Grisones), Svissia.

Li 70ésim de Major Hermann Alfred Tanner

Li 1943, nor car coidealist Major Tanner in Bern atinge su 70esim annu. Noi fa ci nor max calid desires de sanitá e felicie in ocasion de su anniversarie.

Malgré su etá, Major Tanner have sempre un vivid spiritu apert a omni questiones e problemas.

Qui es Major Tanner? Pos har frequentat li secundari scole de Samaden, il continuat su studie in comercie e lingues in Lausanne, Neuchâtel, Leipzig. Il fat un aprentisage quam compostero. Il es un experte pri pictura e fotografie. Illustrator e specialist por reclame, autor e editor, specialist del questiones de trafic, il labora desde 1893 in li dominia del color e creat li fundamentes por li normation del colores e es li inventor de un compasse por li harmonie del colores. Il directet un inqueste pri li audition del colores e fundat li Institut coloristic mundial.

In 1900, il fundat li «Engadin Express». Durant li guerre 1914-18, il esset militari reportero.

Su ovres es numerosi: pluri libres relate li unesim guerre mundal. Ma il es specialmen li cantator del montanie e del Engiadina. Un de su ultim libres «Zehn Jahre Bergführer Kluckers "Herr"» ha esset traductet a Occidental, ma it ne ha esset publicat.

Li problema del lingue international preoccupa le constantmen e presc chascun semane li Institute Occidental recive excerptes de jurnales relatent li un o li altri latere de ti problema.

Il studiat li interlinguistica de Volapük til Occidental; il adheret a nor movement in 1928, quande esset creat li Sviss Association por Occidental.

† ERWIN WETTSTEIN

Ye li 24 august 1943 ha morit pos un curt maladie de 10 semanes nor venerat coidealist Enwin Wettstein, depó-chef del Sviss Ferrovias in Erstfeld. Wettstein nascet in 1879. Pos li fine del periode scolari, il intrat quam aprentise in li famosi fabricas de locomotives in Winterthur u il frequentat in plu li Tecnicum cantonal por completar su erudition professional. Poy in 1902 il intrat in li servicie ferroviari quam tecnico.

Mersí a su eminent conossenties e qualitás professional il avansat bentost quam vice-depo-chef in Erstfeld e pos li morte de su superior il esset promoet al gradu de depó-chef, reyent súper plu quam 200 oficiarios, artisanes e ovreros. Inter su colegos e subalternes il esset tre apreciat pro su simplicitá, loyalitá e strict ínpartialitá. Wettstein devenit anc conosset pro su innovationes e inventiones tecnic queles erecte a su nómine un monument contra posthum oblivia.

Con interlinguisme, il conossentat se ja in 1893/94 aprendente Volapük ancor durant que il frequentat li scoles. Con Esperanto, il ne posset acustomar se, ma in contra il comensat studiar Ido in 1925, quande li Direction general del Sviss ferrovias federal decidet subsidiar Esperanto-curses! Ma ja in 1928 il comensat interessar se al movement in favor de Occidental, e constatante li eminent superioritá e enorm avantages practic de ti artificial naturalistic interlingue, il strax abandonat Ido e adheret al movement in favore de Occidental.

E nu il ha abandonat nos mult tro temporan, ma noi ne va obliviar le! H.F.H.

† CHARLES PIAGET

Li 11 septembre 1943 morit in Bienne, pos quelc dies de maladie, nor afabil coidealist Charles Piaget.

Durant su viages in li landes balcanic il successat crear un Occidental movement. Il ne mancat, ante li guerre, pos su viages comunicar nos su impressiones e li salutationes del coidealistes queles il ne obliviat visitar a chascun ocasion.

Un pie mersí a ti modest colaboratore!

A nor corespondentes!

Pro li crescentie de nor movement e li sempre plu mult labores destinat a nor Centrale, noi peti nor corespondentes sequer li infra regules queles va auxiliar nos:

  1. Scrir o stampar sur chascun lettre li complet adresse del expeditor por evitar li reserches de adresses.

[upperalpha] .. Li important problemas o questiones deve esser tractat sur folies separat, quo permisse al I.O strax transdar les al colaborator competent. .. Li comendes deve esser scrit sur folies separat e bon ordinat. .. Chascun question o comunication deve esser scrit con suficent spacie inter les. .. Li comunicationes pri propaganda, recension pri jurnales o libres deve esser redactet in form de noticie pret por li insertion in Cosmoglotta. 3. Noi recomenda a nor corespondentes utilisar por lor lettres li formate 297 x 210 mm o eventualmen li demí de ti formate (148 x 210 mm). Li postal cartes deve esser usat solmen por comendes o curt comunicationes.

Subventiones e contributiones recivet (30.9.43)

Sr. Ed. Mayor, Fr. 1.50; F. Haller, Fr. 1.—; H. Rohner, Fr. 2.—; W. Leuenberger, Fr. 1.—; Ed. Bieller, Fr. 7.—; E. Berggren, Fr. 3.—; A. Dalhem, Fr. 5.—; J. Reynders, Fr. 10.—.

Cordialissim mersí ad omnes!

LI SVED OCCIDENTALIST

Edition B (Svenska Occidental-Förbundets Medlemsblad) Nr. 1. Sept. 1943. Box 171, STOCKHOM 1.

It es un grand joya por nos reciver «Li Sved Occidentalist» in form multiplicat tot simil a Cosmoglotta B. Noi ne dubita que ti publication va excellentmen influentiar nor movement in Svedia e permisser it reprender desde nu un progression plu rapid.

Contenete: Opiniones del letores. Un voce esperantistic. Nov etimologic lexico. Quelc dates pri li lexical labore.

Exceptet li duesim articul, li altres es scrit in sved.

Bon success a nor confratre!

CONTRIBUTIONES POR 1944:

Li contributiones por 1944 va esser:

  1. Abonnament COSMOGLOTTA: Líber (ne gratuit)

  2. OCCIDENTAL-UNION: Fr. 1.50 sviss + abonnament a Cosmoglotta.

  3. SVISS ASSOCIATION POR OCCIDENTAL: Fr. 1.—.

Li cartes de membres por li OU e li SAPO va esser inviat strax pos reception del contribution.

Contenete

  • Anglés quam lingue international? (fine)
  • Interimari Academie
  • Cronica
  • Li 70-ésim annu de Major Tanner
  • † E. Wettstein
  • † Charles Piaget
  • A nor corespondentes
  • Li Sved Occidentalist
  • Contributiones 1944

Cosmoglotta B 52 (nov 1943)

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

Redaction e Administration:

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

Serie B. poligrafat (Tel. 5656) Novembre 1943 -- Nró 52(11)

Anglés quam lingue international?

Ric Berger

Durant li ti-ci ultim mensus, quelc interlinguistes esset emoet del information, publicat in sviss jurnales, que un comité de London ha selectet anglés quam lingue international; ti emotion ne sembla me fundat pro li secuent motives:

Chascun popul desira naturalmen que su lingue mey esser acceptat quam lingue international pro rasones de prestigie e pro que per un tal adoption, it ne plu es obligat aprender un altri lingue extran. Pro que anglés es hodie li max difuset in li munde e ja parlat de du grand nationes, ti nationes opine que lor lingue deve luder ti rol international. Ti proposition es regularimen fat de témpor a témpor desde pluri secules, precipue quande li Angleses, quam in 1918, esset victoriosi.

Ma ti adoption general ne depende del Anglo-americanes solmen; it depende in prim loc del altri popules. Esque li altri nationes, por exemple Germania e Italia, Portugal e Francia, Russia e Svedia va omnes consentir renunciar lor propri idiomas in lor relationes por usar solmen anglés? Ti question es li sol a considerar; nam it ne es desfacil a un anglés comité selecter anglés; tot altri es li consentiment del altri popules.

Mem si li Angleses vell ganiar ti-ci guerre, ili ne vell imposir lor lingue a Europa e ancor minu al victet popules, nam li rancore del victetes va esser tam fort durant mult annus que ili justmen va acceptar qualcunc lingue exceptet ti de lor victores. Un popul accepta li lingue de su victor quande ti-ci es plu civilisat, e aporta a it un plu elevat cultura. Li exemples abunda in li historie e yo cita solmen li Gallos adoptent latin, li lingue del victoriosi Romanos. Ma hodie un tal adoption voluntari ne es possibil contra li sentiment national.

It ne es possibil que in Europa, victores e victetes va entender se por acceptar anglés quel ne mem es parlat sur li continent, durant que francés, german, russ, hispan e italian continua esser li lingues de grand nationes.

Esque on posse creder que solmen pro que Anglia vell har ganiat ti-ci guerre, li altri europan nationes va acceptar su hegemonie linguistic? Si it vell exister li minim chance por ti decision, tande pro quo in 1918 li sam anglés proposition, quel esset anc publicat (yo memora har leet it in li jurnales de ti lontan epoca) ne havet alcun success, o comensa de aplication?

Li facte que li comité de London recomenda usar apu anglés anc francés monstra que li Angléses conscie que lor lingue va dever strax far concessiones a concurrentes; ma german resta malgré li guerre li lingue de un grand nation civilisat, activ e fier; german hodie es e va restar li principal lingue del tecnica, it es un candidate tro potent por esser eliminat; do on va esser anc obligat «recomendar» it.

Poy, si Anglia es victoriosi, anc Russia naturalmen. Russia, li max populosi nation de Europa ne va acceptar que su lingue retira se avan anglés, mem completat per francés o hispan. Sam rasonament por Italia.

Tande, pos li guerre Europa va retrovar se exactimen avan li sam situation quam ante li guerre: 6 o 7 grand lingues de civilisation queles ne va renunciar luder lor rol seculari por far plesur a un de ili. On va arivar al conclusion que un mixtura simplificat composit del elementes international va sol contentar omnes e li problema de un idioma international, simil a Occidental, va obligatorimen posir se. Tande, pro quo combatter li proposition de London? Li practica va ínfallibilmen ducter li hom intelligent al conception quel noi propaga. Plu bon es preparar li presentation de Occidental por posser proposir un lingue completmen perlaborat con dictionariums e grammaticas.

Exter li consideration de national prestigie existe un altri grav argument contra un lingue national. Omni lingues natural es desfacil a aprender e a usar corectmen. Mem pos pluri annus de intens studies, on ne posse mastrisar un lingue national, e anglés quam li altres, sin far erras. Nequo es plu penibil por un Francese, por exemple, audir francés mal parlat o mal scrit. Li jurnales del francés Svissia publica presc chascun semane indignat protestation contra comercial prospectes, venient de german Svissia, e scrit in francés plen de risibil erras. E li autores de ti prospectes crede sincermen bon conosser francés. Quo va evenir, on pensa, quande francés va esser acceptat quam lingue international? Grand Deo, quel calamitá por Francia!

Quande yo memora que yo studiat anglés e german durant 5 annus e que ancor hodie, yo ne audacia scrir 5 lineas in ti lingues sin hesitar e timer far rider mi letor, yo pensa que omni altri homes va bentost convicter se que li usation general de un lingue international ne es possibil. In contrari, quin semanes de studie sufice por posser usar Occidental. Pro quo timer un altri solution? It ne es in li natura del homes usar un medie desfacil quande existe un altri íncomparabilmen plu facil.

On deve rider ante esser felici por ne morir ante har ridet. La Bruyère.

«BASIC ENGLISH» IN LI DEFENSIVE

Poc dies pos li aparition del critica de «Basic English» in li «National-Zeitung» de Basel, aparit un al tri, extremmen bon documentat articul contra ti nov mundlingue in li «Neue Zürcher Zeitung» de quel li autor es sr. Victor Brauchli. Li conclusion de ti articul confirma nor propri judicament: «Basic English», quamcunc original it mey esser in su fundamental conception, es íncapabil satisfar li exigenties de un lingue universal.

Li max bon articul pri ti tema ha esset publicat in nr. 1643 del N.Z.Z. Su autor es nor coidealist sr. Dr. Fritz Haas. Sr. H. ne solmen demonstrat li linguistic defectes de B. E.; il anc indicat -- e to es lu max important -- li rect via por soluer li problema de un lingue universal. Noi debi mult gratitá a nor coidealist Haas por su energic atacca e por li brilliant defense de nor conceptiones.

Si on vell ancor dubitar pri li success del campania contra Basic English, it vell suficer leer poc extremmen debil provas queles li subtentores de Basic English fat por salvar lor nave. Ili reconosse li defectes de ti lingue, ma -- talmen ili argumenta -- Basic English es ja solmen un etappe sur li via del aprension del «standard english» . Por tis queles bon conosse li situation, ti confession es un veritabil revelation. In li tot literatura propagandistic de basic English on sercha in van un tal justification, e tis queles ha secuet li discussion pri li question del mundlingue in li jurnal «Der Europäer» probabilmen ancor memora que ta li oficial subtentor de B. E. assertet just lu contrari, a saver que li scope de Basic English ne es furnir li base por li aprension del «standard english». E to es anc just, nam altrimen li promotores de ti lingue ne vell har consacrat tam mult incre al prova, demonstrar que mersí al genial ovre de Ogden, it es possibil expresser omni idés malgré li restrictet vocabularium quel it oferta al aprensor.

In veritá, li subtentores de Basic English ha, per lor nov e ínexpectat sistema de defense, contribuet plu mult a nor success, quam noi self per nor direct ataccas. Noi sempre ha suspectet que li propagation de B. E. esset in realitá solmen un prova, obtener per un pie fraude to, quo ili ne audaciat postular apertmen: it es li adoption del lingue anglés quam lingue universal. Li disciples de Ogden advere ne obliviat mentionar li tre grand difusion del anglés por justificar li creation de Basic English, ma ili ancor plu insistet sur li facte que li lingue anglés ha esset electet quam base por li nov mundlingue unicmen pro que it es li sol idioma vivent quel, mersí a su analitic structura, permisse obtener un tam radical simplification sin nocer al qualitás del lingue.

Pos nor ataccas, ili plu ne posset mantener ti fiction e noi ha successat fortiar les demascar lor ver intentiones. Noi nu save, per li confession del subtentores de Basic English self, que lor real scope es obtruder al munde li lingue anglés quam idioma universal. Li situation es nu tre clar, nam ti jolli confession ne ha cadet in li oreles de surdes e it es extremmen improbabil que pos to, li subtentores de Basic Englisch va haver li minim chance continuar lor ovre de dupation.

Finalmen, noi deve ancor mentionar un curt articul del «Weltwoche» pri li sam problema. It aconosse li originalitá del fundamental conception de Basic English ma támen resta sceptic pri real chances de ti prova, soluer li problema de un lingue universal. A.M.

Nequi es felici in omnicos e omni loc: hay alquicos tro curt e ínperfect in li menage de nor vive.

Alquicos por reflecter

Tri individues es condamnat a morte. In li moment decisiv on mette les sur un range e, quam gracie special, on institue un lotation per medie de 5 nas-linettes de queles tri es blanc e du nigri. Li executor fixa sur li dors de chascun condamnato li naslinette lotat. Ti qui have un blanc nas-linette es liberat; ti qui have un nigri es executet.

In ti situation, li unesim del tri condamnates, stant ye li dextri, di con alt voce, pos har regardat li dors del altri du:

-- Secun quant yo vide, yo posse esser executet o ne..

Li duesim, hante audit to e regardat in su torn li dors del du altres, di con li sam geste de dúbit:

Secun quant yo vide, anc yo have un chance egal esser executet o ne.

E poy li triesim, hante audit to e sin mem regardar li dors del du altres, frotta se li manus e di jubilante.

-- Yo ne va esser executet. Yo es líber!

Quel rasonament fat li triesim por esser strax secur pri su fate?

(Solution in li proxim numeró)

UN VIAGE INTER PLANURA E REGION GLACIAL SVISS

Sammen quam in nor lande alpin homes, plantes e animales es concentrat sur un strettissim spacie, talmen anc li sesones es frappantmen superposit. Migrante durant poc hores ex li campanie fertil e insolat vers li montania, li viageator travive successivmen li verne, li estive e li hiverne. Li max strangi contrastes fascina su ocules, nam ne solmen li tectonica del suol, ma anc li flora decora li paisage in chascun altore per su special caracteristica.

Durant que in li roseosi planura li papavres orla ancor li maturant cerealieras, li orel del migrator escuta in li al turre de 1800 metres solmen ancor scumant e bruient riveres montanari, queles murmurante traflue li spess abietieras. In ti tranquil solitudes li estive es ja sensibilmen plu curt quam in li profundores. Ultra dens abietes cresce ci solmen ancor sorbes e enorm aceres alpin. Circum lor radicas alarga se spess tapisses de filices e mosses con gracil foliettes e spores copiformi. Plu in supra li foreste cessa completmen. Vias serpentin conducte tra pasturages, alnieras e bass boscallias ad up sur li pasturages alpin. Li estive, comensante ci solmen in julí, orna les con flores splendid e magnific. Sur li scars tapisse herbin florea entianes turcin, ciclamenes e roses alpin (rododendres). Ci e ta erecte se ancor obstinatmen sporadic pines pigmeic, dislacerat de vente, storm e témpores. Sur roccages semblant inaccessibil prospera auricules bonodorant, queles seducte e atrae li turist pro lor discret parfúm. Sur sudal declives insolat, preferibilmen sur roccas calcin, li leontopodie, li edelweiss aspira vers li luce. E apu it in li fensuras del roccages pullula li saxifraga. Cent metres plu alt omni vive cessa. Li violetti soldanella es ci ultim florette, quel orla li bordes del campes nivin. Li migrator passa -- por talmen dir -- in plen estive vers li hiverne. Il es circumdat de glacie etern e nive perpetui. Nequel riverette murmura plu. Il ha intrat in li region del complet silentie, del frigid, rigid morte, e solmen ci e ta alcun chuves -- li corve alpin -- voletta capriciosimen til in ti altores e forsan amemora li turistes que ili ne trova se completmen solitari e abandonat.

Li region del coniferes atinge in Svissia generalmen li altere de 2 000 metres súper mare. Con grand interesse nor land cuida lor prosperitá, nam it protecte li valleyanes contra devastationes per lavinas e irruptiones per lavinas terrin. Por augmentar e propagar lor extension quantitativ in territorias particularimen menaciat, on organisa sistematicmen resilvamentes til li altores de 2 200 metres o mem plu alt ancor. Ma un tal resilvament es un labor penosi e dangerosi. Sur calv e abrupt precipities e declives on inplanta in prim alnes e pines nanatri, queles es imun contra li vent e li pression del nive. Tam bentost quam ha format se un strate de humo sur li suol roccosi, seque pos quelc annus li inplantation de abietes.

H.F.H.

CONSILIES AL BEL-MATRES

Li hispan jurnal «YA» responde quam seque a un letora quel, havente li intention ear viver con su filia maritat, petit le consiliar la, qualmen far por evitar frictiones con su bel-filio e ne riscar converter se in li «bel-matre» classic, terrore del hemes e protagonista de tant tragicomedies:

Ne ea viver con tu filio o filia maritat, si to ne es absolut necessi. It es preferibil viver in solitá max absolut, in tu propri hem, quam habitar in li dom del altres, mem si tu trova ta luxu e comoditás. Prova viver ta, u tu posse far quo tu vole e u tu posse juir de tu independentie.

Si pro necessitá tu deve renunciar a tu propri hem, memora que tu deve nequande criticar li dites e fates de tu bell filios, ni intervenir in alquel maniere in li education de lor infantes, ni in li tenentie del hem, si it es li yun marita quel ocupa su pri it.

Ne imposi tu presentie. Ne senti te ofendet quande tu filio, su marita e tu nepotes exea e ne invita te acompaniar les. Omni marites desira conservar lor intimitá e parlar pri lor propri aferes e it existe ocasiones u mem li matre es genant.

Tene te lontan del cocinería, si on ne peti te expressmen auxiliar in li preparation del repastes. Si it es tu filia o tu bell-filia queles have li responsabilitá pri ti important taches domestic, it es possibil que tu intervention ne plese les. E si it acte se pri li cocinería, it es possibil que ella anc ne accepta con plesur tu auxilie.

Ne hasta dar un consilie quel nequi te ha demandat. It es índubitabil que li maniere per quel tu self tenet li menage, ductet tu marito e elevat tu infantes esset mult plu bon quam ti usat de tu bell-filia, ma ti-ci ne va mersiar te si tu repeti to continualmen a illa.

Ne intermixte te in li education del nepotes. Morde te li lingue ante criticar quo tu vide circum te. Ne comensa un discussion quande tu vide tu nepota adolescent surtir in li strade con fardage tro accentuat e con tro curt jupes. Ne da líber expression a tu astonament, constatant li excessiv libertá quel li genitores concede hodie a su filies. Li sol resultate de tu conduida íntransactibil va esser que on cela te omnicos, que on dupa te e que on di te menties.

Ne considera te autorisat a reprochar quocunc a tu bel-filio. Tu have null jure por intervenir in su vive particulari. To quo il fa ne interessa te; it interessa solmen su marita e su filios.

Ocupa te pri alquo; oferta tu servicies a ovres filantropic, si altrimen tu have necos a far. Interessa te pri quo tu vole, ma fa alquo, por ne restar li tot die ínocupat.

-- Pri ínperfectiones noi es áquiles por vider tis del altres e talpes por vider li sues.

-- On ha nascet por grand coses quande on have li fortie victer se self.

Cronica

In li jurnal «Médecine et Hygiène» (Genève) Nr. 8 del 15.8.1943, noi lee un articul titulat: «Un unic lingue scientific». Pos har memorat que li Anglo-saxones prova revivificar li idé de un lingue unic, li autor del articul scri:


It es cert, tot specialmen del scientific vispunctu, que li multiplicitá del lingues es un grand desfacilitá por li difusion del idés e del original ovres (Red.: sublineat del autor). Chascun save quant Europa es sovente separat de America e reciprocmen; li autores europan ne conosse, in general, li tre numerosi literatura american; it es tot simil pri li Americanes in quo concerne Europa. It es regretabil constatar in nor old Europa que li bibliografies de teses es mult íncomplet, nam it es materialmen ínpossibil, e to es exusabil, leer e comprender li labores scrit in francés, anglés, german, Italian, hispan, in lingues nordic (de quel li literatura es considerabil), in slav, etc.

E malgré li conclusiones (in anglés, francés e german) queles resuma cert ovres, li sens self ne es exact, de quo it eveni íncomprension o adminim fals interpretation mem por li paroles li max simplic.

... Yo ne crede que it mey esser possibil far renascer li mort lingues; e tamen to vell esser seductent ye li condition que on mey includer li possibilitá de nov adaptationes.

... It ne sembla de altri parte que li sol lingue anglés vell posser esser acceptat quam lingue scientific unic; francés, german, italian have heredages de cultura queles deve esser conservat. E noi deve vider plu lontan: li slaves, li hispanes, li nordicos, Asia, Japan. Noi deve trovar un solution: crear un lingue scientific universal. To ne es ínpossibil.


(Red.: sublineat del autor).

Noi vide que li autor de ti max interessant articul presenti li bases del solution de un lingue universal apt por li scientie sin saver que ili ja es trovat, perlaborat e adaptat a Occidental .

-- In li «Gazette de Lausanne» del 8.9.1943, noi lee: «Li tentatives crear un lingue universal, que it acte se de Volapük o de Esperanto, apare, pos grand success del comensa, esser evanescet in fume» .

-- REVÚE INTERNATIONALE DE STENOGRAPHIE, Nr. 4, julí/august 1943, 11 Ch. Ritter, Bienne, Svissia.

Su redactor, sr. Ed. Bieller, consacra denove un plen págine a Occidental (p. 441). It contene li reproduction de tri textus scientific prendet ex Cosmoglotta. Nor vivid mersí por ti excellent propaganga!

ABONNAMENT 1944 A «COSMOGLOTTA»

In 1944, noi desira mantener li «líber» abonnament a Cosmoglotta, it es li possibilitá por chascun letor payar quo il posse por nor revúe. Til nu, li líber abonnament ha dat bon resultates, nam li privilegiat coidealistes ha inviat nos contributiones plu alt quam li normal abonnament; to ha possibilisat nos inviar nor revúe in landes in guerre a coidealistes, queles ne posse nu far payamentes. Noi aprendet que ti inviation de nor revúe ha fat un enorm joya a ti coidealistes. Noi anc aprendet que in ti landes, malgré li guerre, nor coidealistes labora por Occidental! Esque noi ne dever subtener les secun possibilitá? Esque noi Svedeses e Svissianes ne vell dever far ancor plu mult por ili?

Quelc letores ne ha ancor inviat nos lor «líber» abonnament por 1943. Noi a-memora les que «líber» ne significa «gratuit» abonnament! In fact, ili ne deve obliviar que li edition postula mult expenses, exter nor pena quel es gratuit.

Subventiones e contributiones recivet (29.10.43)

Sr. Ed. Mayor, Fr. 1.50; F. Fedier, Fr. 1.—; Johalf, Fr. 1.—; A. Debrunner, Fr. 2.—; F. Vouga, Fr. 3.—;

Maj. H. Tanner, Fr. 8.—; R. Berger, Fr. 5.—; C.E. Sjöstedt, Fr. 5.—.

SCOED: Dr. F. Haas, 1 parte social.

Max cordial mersí ad omnes!

Un nov edition del INSTITUTE OCCIDENTAL:

Logica in li lingue auxiliari

de Interlinguisticus

just aparit e es recivibil por li precie de Fr. 0,60 sviss afrancat. Formate de Cosmoglotta (148 x 210 mm), poligrafat. 26 págines in litt tipes del ancian Cosmoglotta B. It comprende li documentes 172, 174/175, 178, 179, 181, 182 e 183.

Ti studie es prendet ex li memorandum, presentat oficialmen a IALA del Occidental-union, «Pri Logica e Autonomie in li structura de un Lingue international auxiliari» (esquisse de un critica del criterie 4 de IALA: «Li structura mey esser logic, regulari, autonom» )

Noi ne dubita que ti brochura va mult interessar li interlinguistes queles studia omni problemas teoric e scientic concernent li lingue international. Adplu it constitue un critica mortal del schematic sistemas, e demasca li falsitá del «scientic» argumentation alegat in lor favore.

Contene

  • Anglés quam L.I.? de R. Berger.
  • «Basic English» in li defensive, de A. Matejka.
  • Alquicos por reflecter.
  • Un viage inter planura e region glacial sviss, de H. F.H.
  • Consilies a bell-matres.
  • Cronica.
  • Abonnament 1944 a Cosmoglotta.
  • Subventiones e contributiones.
  • Logica in li lingue auxiliari.

Cosmoglotta B 53 (dec 1943)

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

Redaction e Administration:

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud); SVISSIA

Serie B, poligrafat (Tel. 9 56 56) Decembre 1943 -- Nró 53 (12)

Li justification del formes de Occidental

Ric Berger

Ante curt témpor, yo recivet un lettre de un simpatic e tre competent nov adepte de Occidental concernent un delicat question, quel yo desira discusser hodie. Strax pos su adhesion a nor movement, ti coidealist hat inviat a nor sviss organisation un long memorandum in quel il discusset pluri punctus de nor lingue e proposit changes e innovationes.

Constatante que ti propositiones ha esset ja pluri vezes longmen discusset inter E. de Wahl e su colaboratores til saturation, yo scrit in margin: «Sin dubita sr. X. aporta criticas a queles on ja respondet e pro queles noi va perdir un poc de nor témpor in discussiones steril».

Leente ti remarca directet contra le, li autor de ti memorandum havet li esprite rider pri it e li amabilitá excusar se. Ma yo confesse, pos reflexion, que su objectiones esset natural e que il esset in jure sentir se ofendet per mi remarca, yo do peti le pardonar me. Mi excusa es que, essente in li movement desde su comensa in Svissia, to es desde 1927, yo deveni fatigat vider que on recomensa sempre li sam discussiones in vice profitar del resultates ja aquisitet.

Benque ili adhere a Occidental «in principie», nov adeptes ne posse impedir se constatar que quelc detalies ne plese les e expresse al ductores del movement lor desir vider ti «defectes» corectet «tam rapidmen quam possibil», pos quo ili va esser «completmen satisfat».

On ne deve esser astonat pri ti adhesion conditional e ti postulationes de changes. To es in funde, tre natural che li nov adeptes de Occidental, nam si ti homes venit a noi e ne a Esperanto o a Ido, to es just pro lor seriosi maniere concepter li lingue international, just pro que ili have un apert spiritu e ne accepta un dogma interlinguistic.

Si ili vell creder que un sistema de lingue international deve esser acceptat in bloc, con cludet ocules, ili vell har in ti casu adheret a Esperanto. Logicmen on ne posse expectar de ili que lor critic spiritu aplica se solmen a Esperanto e ne a Occidental.

Noi deve do considerar quam natural que nor nov adeptes proposi changes o almen questiona nos pri li necessitá conservar alcun formes. Ili save que Occidental es li ovre de un hom e que omni homan ovre ne es necessimen perfect.

Tis, qui conosse completmen li genese de Occidental, e experit li alt competentie de su autor, es pret testimoniar pri li relativ perfection del tot sistema, tam plu que ili longmen practicat li du concurrent sistemas Esperanto e Ido, ma li recent adherentes ne ja have ti conviction. Nor deve es do acceptar lor questiones quam ínevitabil e monstrar les patientmen li rasones queles obligat adopter tal solution e ne tal altri. In un sistema pretendent esser li max perfect, quam Occidental, tal justificationes es un absolut necessitá. Pro to, desde li comensa, nor centrale de Chapel publicat un collection sempre agrandat de «Documentes interlinguistic», redactet de competent coidealistes e mem del autor self del lingue, documentes queles on posse inviar al questionatores sin esser obligat redacter chascun vez un lettre personal.

Noi deve naturalmen continuar ti documentation, nam sovente nov questiones apari, queles li Academie deve soluer, e pri queles li adeptes have li jure esser informat.

Yo remarcat sempre que li quelc dubitas expresset de nov adeptes ne impedi tis-ci auxiliar nos loyalmen e ili generalmen deveni content quande on ha explicat les pro quo li solution oficial esset preferet a ti quel ili proposi. Poy, just pro que lor curiositá es satisfat, ili deveni ancor plu convictet e plu secur amicos.

Ne essente fixat, quam Esperanto, per un old literatura, Occidental ne have alcun interesse conservar defectosi formes, queles vell descontentar e alontanar inteligent adherentes.

Si tal form ne es «correctet» secun li desir de yun adeptes, tis-ci ne deve creder que to es pro rasones editorial e pecuniari, tam fort che altri sistemas, ma simplicmen pro que on ne trovat altri solution plu bon e que lor «amelioration» vell geniter altri defectes ancor plu grav queles ili ne remarcat.

Li nov adeptes de Occidental mey do, ante proposir changes, consultar nor literatura e precipue nor «documentes» por verificar ca lor objectiones ne esset ja discusset e refutat antey; poy, solmen si lor propositiones aporta alquo nov, ili mey persister presentar les. Altrimen noi va sempre recomensar li sam discussiones durant que un labor mult plu important atende nos.

Li rapiditá del sand. Italian observatores ha constatat que li fin sand del Sahara, quel es transportat per li vent súper li Mediterrané durant un grand parte del annu, viagea con un rapiditá de 50 km in un hor.

Termocolores

Li industrie chimic de Germania ha creat colores por mesurar li temperatura queles ja es mult aplicat in li industrie, li mestiere e mem li menage. Li facte que cert materies changea visibilmen lor color ye temperatur-changes ha ductet al evolution de ti termocolores. It acte se pri diferent colores queles ye exactmen fixat temperatur-límites monstra un caracteristic alteration del color, quel persiste anc pos refrigeration. On fabrica les por temperaturas de 40 til 650º Celsius. Si it acte se p. ex. pri temperatur-controlles ye un sol loc, on utilisa li termocromocrayones, fabricat por 8 diferent temperatur-límites. Un artisan por ex., por durisar un labor-pezze, va far con un corespondent termo-crayon un micri strec sur li utensil. Ye li moment in quel li labor-pezze atinge li exact temperatura, li color de ti strec changea visibilmen e li artisan save que nu li necessi gradu de calore existe. In li cocine on anc aplica li termo-crayones p. ex. por sterilisar, un labor quel postula li observation de precis temperaturas.

Li triesim ocul

Li radio es, in su practic efecte, un extension al infinite de nor capabilitá audir. In li sam maniere, li ocul homan va posser in li future, mersí a un invention american quel on nomina «li triesim ocul», vider quar vez plu mult quam un normal ocul. In un tub, un linage representa un artificial retine e un electric currente possibilisa li vision ye unde-longores queles nor ocul posse percepter normalmen. Por ti triesim ocul li obscuritá presc ne existe e por li distintion de subtil detalies it have un mult plu grand capacitá quam un lupe, specialmen pro que it posse vider un objecte sin ilumination.

(Secun St. Galler Tagblatt traductet per K. H. )

Alquicos por reflecter

(Solution del problema del precedent numeró.)

Ex li constatation del unesim condamnate, on posse strax concluder que li nas-linette de condamnates 2 e 3 ne posse ambi esser nigri, nam tande condamnato nr. 1 vell strax har savet que li su deve esser blanc.

De to seque que si un del 2 nas-linettes nr. 2 e 3 es nigri, li altri deve necessimen esser blanc.

Pos que li condamnate nr. 2 ha constatat que have egal chances esser executet o ne, li triesim save strax que su propri nas-linette ne posse esser nigri, nam in ti casu li nas-linette del condamnato nr. 2 vell obligatorimen har devet esser blanc e ti-ci vell do strax har savet que il es salvat.

Un terribil historie

Anc América have su burocrates. Suficent in omni casus por inspirar histories ne necessimen ver, ma támen versimil. Por ex. ti-ci, publicat in li revúe «Lectures du Foyer»:

Sr. W.-K. Foster peti gr. Norman H. Johnson, venditor de litt animales, 243, 13th. Avenue, Chicago, misser le contra rimborsament in station Indianapolis, un cuple de cobayes (A. Guinea pigs, F. cochons d'Inde, G. Meerschweinchen). Li chef de station informa sr. Foster pri li arriva de su cobayes e peti le venir prender les contra payament del transport-custas, i.e. 2 dollares, tarif del svines (G. V. 23).

Sr. Foster refusa payar, alegante que li cobayes ne es svines, ma litt animales domestic (tarif G. V. 144) custas: 45 cents. Li chef de station invia li reclamation de sr. Foster al inspector del 2-im district in Chicago, quel transmisse it al servicies competent.

Durant ti témpor li cobaye hat parturit 12 cobayellos. Sr. Foster es petit payar li expenses de nutritura, ma il refusa, exigente li solution del litigie. Li director del «Central Railway Company» scri al professor William F. Mackensie, director del muséo de Boston, por saver a quel categorie zoologic apartene li cobayes. Li professor es in viage e responde solmen pos 8 mensus. Interim li 7 cobayes hat parturit 70 cobayellos e poy li 40 cobayes productet 400 micres. Finalmen, li response de Boston arriva. Sr. Mackensie confirma que li cobayes es litt rodentes (do: tarif G. V. 144). Sr. Foster es tande informat que. su reclamation es acceptat e que il posse venir prender, contra payament de 45 cents por transport-custas e 87 dollares de expenses de nutritura, ca 500 cobayes. Li lettre resta sin response, Sr. Foster hante departet sin indicar su nov adresse. Li desfelici chef de station, sempre plu incombrat, directe se al expeditor, petiente le payar 468 dollares e retirar li 1500 cobayes. Sr. Johnson refusa categoricmen, alegante que il inviat solmen du animales e que il have necos a far con li 1498 altres.

Li desfortunosi functionario, afollat, scrit un lettre express al director de su companie, petiente instructiones concernent li 7384 cobayes queles ...

(Trad. A.M.)

Li african «Eldorado»

Quam african «dorado» -- literalmen un país u aure es trovabil in abundantie -- esset designat ja in li 16-ésim secul per li unesim colonisatores, portugaleses, un país, tande ancor nominat Monomatapa, situat inter li fluvies Limpopo e Sambesi in 11 hodial sud Rhodesia.

Exploratores, queles plu tard, circa in 1868, visitat ti país, tre savagi, credet, in céteri con jure, ja tande har trovat li famosi país Ophir, mentionat plurivez in li Antiqui Testamente ( * ) e de quel li minieras auriferi esset explotat del Fenicianes e Caldeos por li rey Salomo. In plu in li annu 1927 minatori ingenieros explorant sud Rhodenia pri metalles, descovrit pluri minieras quasi completmen explotat e abandonat ja desde centenies. On calculat que ti minieras ha liverat, anc suposiente solmen un uncie de pur aure per tonne, adminim por 2 1/2 til 3 milliardes de francs aurin. Ti decovrition archeologicmen important, auxiliat mult por consolidar li «teorie pri Ophir», nam it es ya sat conosset que Ierusalem e Babylon antey recivet ínmesurabil quantitás de aure, li provenientie de quel restat ínconosset til tande. Ma nu on ha successat decovrir li fonte!

Ti suposition, quel por cert archeologos interim devenit firm conviction, es confirmat in ultra per altri plu temporan decovritiones. Nan precisimen in ti region on ha trovat tracies de stradas, queles have nequo comun con li vias, queles ducte in Africa de village a village o queles hat esset tramplat per li elefantes. It acte se plutost pri stradas vast, bon cuidat e artificialmen constructet, queles omnes es orientat vers li oriente, to es vers li coste del Indic Ocean.

Ta, jace Scrala, un portu, hodie presc completmen abandonat, distant de circa 180 miles del «dorado». Antey, it es ante circa 2 000 annus, it esset un del principal stapleplazzas del flottes ex li cité fenician Tyr, de u venit chascun annu naves por impatriar li tresores aurin, arrivat ta ex li interiore del «dorado» de Ophir. Along ti stradas, hodie sur cert tractes ancor reconossibil, mem viabil, micri fortes esset erectet. A circa 12 -- 15 miles distant de unaltre stat fortes, constructet per blocs de granite sin mortre, serviente probabilmen al garnisones, queles devet protecter li caravanes viageant con li preciosi cargos vers li coste. In li proximitá de ti fortes, homes e posset campar, talmen que ili trovat chascun vésper un plazza por reposar in plen securitá pos har tracurret lor etappe.

Ancor un altri, plu important pruva por li «teorie de Ophir» es li existentie de un grand cité, circumdat de gross mures, hodie consistent solmen ancor ex ruines, nominat Symbabye ( Zimbabwe). Ti ruines esset cuidosimen explorat de archeologos e on posset pruvar con absolut certitá que anc ti cité antey ha esset constructet del Fenicianes.

Symbabye, con mures fortificatori de un altore de 10 metres e un spessore de quam 3 metres, constructet ex colossal blocs de granite, esset evidentmen li stapleplazza del enorm valores milionari ganiat in li minieras de Ophir. In li cordie de ti colonia, sur un colline, on decovrit in ultra un citadelle, quel, sin dúbit, esset destinat quam ultim refugie, in li casu que assediatores vell har successat assaltar e superar li exteriori mures del cité. Quant millenes de manus hat laborat antey ti dur petres e erectet ti gigantesc constructiones sub li sufocant tropic calore!

Desde li construction del ferrovia a Bulawayo ti enorm ruines de Zimbabwe, covrient un superficie de pluri quadratmilles es sovente visitat de turistes. In li vicinitá del grand mure stat constructet un pomposi Palace-hotel e de su terrasse on posse admirar li grandiosi ruines. Por li societá, quel fat constructer ti hotel, Zimbabwe de facte devenit denov un «dorado», con li unic diferentie, que li aure proveni ne plu ex li minieras..., ma es haustet ex li tascas del turistes!

(Adaptat de H.F. Haller)

(*) A.T. i. Reyes, cap. 9/26-28: Salomo fabricat anc naves in Ezeon-Geber, al rive del mare cannosi, in li land del Edomites e Hiram inviat su vassalles sur ti naves, expert navigatores e conossent li mares, junt con vassalles de Salomo. Ili navigat a Ophir, eat prender de ta, aure, 420 quintales e aportat it al rey Salomo.

Complicat lingues

On ha sovente citat con ironie cert paroles composit, queles li german lingue usa, precipue in li administrativ e scientic dominias. Ma ti german paroles apare quam tre simplic quande on compara les con vocabules de quelc tribes ancor primitiv.

In Sud America, li Cenguas parla un aglutinant lingue, quel causa li creation de interminabil composites.

In Cengua, 18 es dit sohogemek-wakthla-moheminik-anthanthla-ma, quo significa exactmen (nam li fingres e li ped-fingres es usat por calcular): Ples finir vor manus, prende un ped, plus tri.

Li butre es nominat: waitkyanamankukkingi-nikpithmuk, exactmen: li grasse del succ del mamme del vacca.

Li sifflat linguace in Canarias

Inter li strangi manieres parlar, li max original es sin dúbita li sifflat linguage del insules Canarias. Ti custom es tre ancian e esset creat del unesim habitantes del insul, nominat Guanchi .

Li sifflamentes es emisset unicmen del labies e es tam acut que ili es audit de pluri kilometres; ad ultra ili have special modulationes queles augmenta o diminue periodicmen e queles coresponde a un parol e un frase.

Tre sovente, on audi tal sifflat conversationes inter du paisanes trovante se sur montes separat de 3 til 4 kilometres. Li viageante quel assiste ti conversationes deve stuppar su oreles por ne esser assurdat del sones.

Un lingue desfacilissim

Russ linguistes declara que li samoyed lingue es li max desfacil e li max complicat del munde. Til hodie, it ne ha esset possibil composir un grammatica de it pro que chascun verb have su propri conjugation!

Ll BALNES IN LI ANTIQUI ROMA

Li public balnes esset apertet per li son del cloche, omni dies ye li sam clocca. On mancat les rarmen.

Che li riches on trovat balnuore proxim li manja-sala, pro que li custom esset balnear just ante li supé.

It anc existet mobil balnuores in queles on esset balansat durant su balne.

In li balne, on fat se scrappar li córpor con litt strigules. Li autores fat ta assemblés e discurses; sovente mem ili scri ta lor libres. Secun li latin autor Suetone, li imperator August composit mult epigrammas in su balne.

Pos li balne evenit frictiones con oleo, poy li supé.

Plu tard, in medievie, li usation de linage e de sapates fat ti del balne minu necessi.

Li max litt jurnal del munde

It ha esset fundat in 1941, in Hosen (Danemark) e apari regularimen chascun semane por li usa de un sol... familie. Su director es un editor, passionat de genealogic studies e quel consacrat se desde quelc témpor a serchas pri li historie de su propri antecessores.

Pro que li vivent membres de su familie es un centene, e por evitar li labor de epistulari regulari corespondentie con su cent parentes, il imaginat printar un ver jurnal quel su vast familie abonnat. Ti organ es nominat: «Li familie Damsgaard». It contene numerosi biografies, necrologic articules, celebrationes de nascenties o anniversaries, curtmen dit omni to, quo posse interessar li familie Damsgaard .

Marital chagrin

Un hom de 45 annus, habitant Boston, in U.S.A. ha devenit albi in un sol nocte pro que su fémina, departet in promenade, ne ha revenit e que on hat vanimen serchat la.

Cosmoglotta e Occidental in 1943

Per ti-ci numeró fini ancor un nov annu-serie de nor modest COSMOGLOTTA B, quel noi successat far aparir regularimen chascun mensu, con quelcvez un cert tarde debit sive a servicie militari, sive a professional labore, sive a labores suplementari de omni species postulat del trublat témpores queles noi traversa.

Noi ne dubita, malgré to, que nor letores aprecia nor eforties por mantener un solid ligament inter omni nor car coidealistes, queles posse reciver nor organ. Fortunosimen li interesse por Occidental sempre cresce e Occidental deveni sempre plu conosset in li divers medies queles besona un lingue auxiliari por lor relationes .

Durant li annu quel fini, nor activ colaboratores, queles noi ci mersia max calidmen por lor devotion a nor cause, ha terminat li prim manuscrite del VOCABULARIUM DE OCCIDENTAL. Nu ili labora al cuidosi revision de ti important ovre. Anc li FUNDAMENTAL GRAMMATICA es pret por li edition. Li TASCHENWOERTERBUCH DEUTSCH-OCCIDENTAL e OCCIDENTAL-DEUTSCH es bentost completmen redactet e li revision ja ha comensat.

De altri parte, li propaganda ne halta e noi ja posset inregistrar important successes, queles ne posse esser publicat ho-moment, ma ti successes monstra nos sempre plu que ne existe tant mult solutiones del problema, ma que hay un sol: Occidental. Occidental es li resultate de un conscient evolution del problema del lingue auxiliari, basat sur li fontes indestructibil del lingues national occidental.

In resuma, nor movement sta in excellent situation por su futur developament e por un vigorosi action strax pos li finition del guerre. Ye ti témpor anc COSMOGLOTTA A (printat) va reaparir por renodar li relationes con coidealistes de omni landes.

Red. de Cosmoglotta.

Subventiones e contributiones

Sr. Ed. Mayor, Fr. 1.50; G. Pidoux, Fr. 5.—; M. Jaccard, Fr. 2.—; Johalf, Fr. 1.—; C.E. Sjöstedt, Fr. 5.—; H. Fischer, Fr. 3.—; J. Buchmann, Fr. 10.—; sra H. Rohner, Fr. 3.—; A. Schild, Fr. 2.40; Johalf, Fr. 1.—; E Berggren, Fr. 3.—.

Cordial e calid mersí ad omnes!

Alquo a memorar!

Si it ne ja es fat, nor letores es petit:

  1. RENOVAR lor abonnament per líber contribution;

  2. Inviar lor contribution 1944 al OCCIDENTAL-UNION (Fr. 1.50);

  3. Inviar lor contribution 1944 al SVISS ASSOCIATION OCCIDENTAL (Fr 1.—);

  4. Subscrir o resubscrir un social parte al Societé cooperativ del Occidental-Editiones, SCOED (Fr. 20.—).

Por omni ti payamentes, un sol postchec-conto: Institute Occidental, CHAPELLE (Vaud): II.1969.

Li letores queles ne es ancor membre es invitat a un de nor Occidental-organisationes, nam UNION FA FORTIE!

Un nov edition printat

WIESO IST OCCIDENTAL DIE LEICHTESTE WELTHILFSSPRACHE?

Precie 0.50 afrancat, recivibil del Occidental-centrale, WINTERTHUR, o del Institute Occidental, CHAPELLE.

LOGICA IN LI LINGUE AUXILIARI, precie Fr. 0,60

Contenete

  • Justification del formes de Occidental
  • Diversi articules geografic, literari, scientic e amusant.
  • Cosmoglotta e Occidental in 1943.
  • Alquo a memorar.
  • Nov edition.

Cosmoglotta B 54 (jan 1944)

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

Redaction e Administration:

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

Serie B, poligrafat (Tel. 9 56 56) Januar 1944 Nró 54 (1)

Nov annu nov taches

It es un universal custom in li presse del tot munde, finir li annu per un retrospective sur li evenimentes passat e adjunter quelc considerationes pri li previsibil evolution del situation general durant li nov annu. Li unesim parte de ti labor es facil, ma por successar plenmen in li duesim, on besona esser un bon profet. Anc noi vole sequer ti tradition, ma pro que noi have extremmen limitat talentes profetic, noi prefere remplazzar li duesim parte per un simplic indication del taches queles atende nos in li annu 1944.

Exteriormen, li annu 1943 ne brillia per un debordant activitá in nor movement. Támen, it vell esser fals creder que un tot annu noi ha contentat nos per li rol de ociosi spectatores; in realitá li semblant calamitá cela un intensiv labor interior in linguistic e organisatori dominia. Li max important fases de ti activitá es caracterisat per li secuent realisationes:

Propaganda: Mersí al clarvidentie del responsabil ductores del EROPA-UNION, queles afirma lor conviction in li necessitá de un neutral lingue universal por li reconstruction del munde, li Occidental-movement ha aportat su colaboration a ti important organisme. In un del numerós del central organ «Der Euopäer» aparit, sur un tot págine, li reproduction del «18 teses fundamental por li creation de un nov Europa» in li tri lingues auxiliari Esperanto, Ido e Occidental apu li original textu german. Per ti medie, noi ha posset demonstrar a un grand númere de letores li excellent qualitás de nor lingue.

Noi ha adplu índirectmen defendet nor conceptiones mundlinguistic per nor participation al campania contra «Basic English» in li sviss presse. Mersí a ti campania, «Basic English» posse esser considerat quam definitivmen liquidat in Svissia.

Por li besones del propaganda in li german parlant parte de Svissia, noi have nu anc un excellent brochura, debit al plum de nor excellent coidealist Dr. Fritz Haas. Ples vider li detaliat recension in ti sam numeró.

Pri pluri al tri iniciatives queles noi ha prendet in propagandistic dominia e queles va maturar durant li venient mensus, noi va posser raportar in li proxim numerós.

Organisation: Nor activitá in ti dominia es caracterisat per li creation de un nov academie interimari quel va ocupar se pri li standardisation de Occidental. Li labores ha ja comensat e li resultate del discussiones va furnir un excellent base por li final decisiones del futuri academie international quel va esser constituet strax pos li guerre.

Lingue: Du important ovres ha esset finit in manuscrite: li Vocabularium fundamental de Occidental, redactet de Ric Berger e li tasca-lexico german-Occidental compilat de A. Matejka. In preparation sta actualmen li tasca-lexico Occidental-german del sam autor.

A prim visu, ti resultate ne apari imposant. Ma solmen tis queles self interprende un tal ovre, posse far se un just imagine pri li enorm labor quel it implica.

In resuma, noi posse esser content pri li bilancie del annu 1943 e, ye li risca esser qualificat quam ínmodest, noi audacia asserter que noi ne ha deceptet li esperas de nor amicos.

It ne es un hasard que, durant li annu passat, noi ha particularimen intensificat nor labores lexicografic. Ti labor preparatori esset necessi por posser afrontar con li maximal chances de success li grand taches queles atende nos in li nov annu. Noi omnes espera que ti-ci va finalmen adportar nos li pace e furnir nos li ocasion, colaborar al creation de un nov órdine international. Nor contribution va certmen revelar se plu tard quam li max preciosi e it va esser directiv por li futur evolution spiritual de Europa.

Ma noi ne sta sol in li arena. Li esperantistes ancor ne ha abandonat lor pretensiones al final victorie e ili va mem intensificar lor eforties. Felicimen li situation plu ne es quo it esset ante 40 annus e noi atende con serenitá li verdicte del munde. Si noi ne vell esser convictet pri li extremmen debil chances de Esperanto e li excellent perspectives de Occidental quam final victor, noi vell pri to trovar un plu quam suficent certitá in li actual metodes de propaganda de nor mi-fratres. Li parol «panica» es li sol quel picte fidelmen li present situation in «Esperantujo». Ja de long li esperantistes ha renunciat al defense de lor lingue sur linguistic terren e ili mem apertmen aconosse que li question del superioritá lingual de Esperanto súper li altri sistemas de lingue international plu ne sta in discussion. Ili contenta se per li argumentes queles Volapük usat contra li yun Esperanto e ili efortia obliviar li mocant response quel Dr. Zamenhof oposit a su detractores. «Per li amore de Deo» ili exclama, «ne lassa vos impressionar per li argument del lingual superioritá de Occidental! Ti question es absolut sin importantie. To quo realmen conta, es nor successes ante 20 annus! Esperanto es li sol lingue vivent, li al tri projectes sta solmen sur li paper etc.» Noi ja de long conosse li melodie e it vell esser cruel insister. Ma just pro que noi save que li esperantistes lucta presentmen per li forties del desesperantie, noi deve self duplicar nor eforties. Anc li max bon cose ne imposi se automaticmen mersí a su intrinsic qualitás.

Adplu noi have quam adversarios ne solmen li esperantistes, ma anc li grand masse del índiferentes e precipue tis queles pro plu o minu aconossibil motives efortia far victer un del vivent lingues. Tis-ci ne va abandonar facilmen lor «dada». Ma noi save que cent manovres directet contra li idé de un lingue universal neutral ne posse changear ti simplic e nud facte que solmen un tal lingue es capabil adportar nos li ideal e definitiv solution. Malgré li present desfacilitás e li ínnumerabil obstacules, noi labora in li conviction que nor victorie es absolut cert e ínevitabil.

COSMOGLOTTA

INTERIMARI ACADEMIE DE OCCIDENTAL

Noi ha raportat in nr. 51 de COSMOGLOTTA pri li creation del academie interimari de Occidental. Al 9 nómines ja mentionat adjunte se (pos cooption per li directent comité del Occidental-Union) un 10-im membre, a saver sr. C. Varela. Li academie consiste nu definitivmen ex li secuent membres:

BERGER Ric. (Prof. ) MATEJKA A.

BERGGREN E. (Mag.phil.) POLLOG C.A. (Dr.)

BLOME B. (Dr.) SJOSTEDT C.E. (Dr.)

HAAS Fritz (Dr.) SYDOW v.C.W. (Prof. Dr.)

LAGNEL Fred VARELA C.

Quam presidente ha esset electet sr. A. Matejka.

Li lingues representat in li Academie es li secuent: Svedés (4 membres), Francés (3 membres), German (2 membres), Hispan-catalan (1 membre). Un del membres representa adplu anc anglés quam duesim lingue matrin.

Li academie labora in du separat gruppes (sviss e svedés), pro que un intensiv exchange de idés super li frontieras es impossibil in li present circumstanties. Un cuidosimen elaborat labor-programma garantia li necessi coordination del labor del du gruppes.

Li discussiones es directet de un secretario electet del membres de chascun gruppe. Li sviss gruppe es presidet de Dr. Fritz Haas (Winterthur), li svedés gruppe de sr. Eric Berggren (Stockholm).

Noi ne dubita que sub li duction de ti competent directores, li INTAC va far un excellent labor e li redaction de Cosmoglotta desira a ti nov organisme plen success in su interprense!

UN CELEBRI FILOLOG

In 1941, in Frukfurt sur li main morit prof. Ldwig Harrald Schneto, li max celebri filolog del munde. Schneto parlat perfectmen plu quam 90 lingues o dialectes max variat e max desfacil. Il esset specialisat in li asiatic dialectes: japanés, chinés e mandchu e hat etablisset li parentitá del lingues nord-siberian e rubi-pellan. Prof. Schneto considerat hungarian quam li max desfacil lingue del munde. Il hat devenit celebri aconossente per lor accentu li veritabil orígine de Indianes de circo queles pretendet esser Sius e queles esset in realitá Pawnees.

-- In li témpor del francés rey Louis XI vivet un episcop quel amat tam mult li processus que li rey volet desembarassar le del pluparte de tis queles il devet liquidar. Ma li episcop suplicat le lassar le almen 25 o 30 de ili por haver ancor un poc plesura in su vive!

Un nov brochura de propaganda

Li literatura propagandistic de nor movement ha recentmen esset inrichat per un ovre de quel noi anunciat li aparition in li precedent numeró de COSMOGLOTTA. Su titul es: «Wieso ist Occidental die endgültige Weltspracne?» (Pro quo Occidental es li definitiv lingue international? ) e su autor es nor estimat coidealist Dr. Fritz Haas de Winterthur.

Un del max grav obstacules al propaganda del idé mundlingual es li concurrentie inter li divers sistemas de L.I. Ti facte es mem explotat del esperantistes queles postula ni plu ni minu quam que omni existent projectes de L.I. mey ceder su plazza a Esperanto in li suprem interesse del idé mundlingual. Naturalmen ti argument un poc tro simplic ne sufice por dupar li publicum: un simplic confrontation del lingues monstra strax a omni hom inteligent li aplastant superioritá de Occidental e ilustra in sam témpor li debil chances de success de Esperanto. Ma anc por li hom inteligent, li question mane: Quo garanti me que deman Occidental ne va esser viceat per un sistema ancor plu perfect?

To es un question tre legitim e pro to noi deve reservar a it un special plazza in nor propaganda. It es li merite de nor coidealist Dr. Haas, har furnit nos per su brochura un rich fonte de argumentes usabil por responder al question mentionat in supra.

Li brochura consiste ex tri articules. Li unesim tracta li proposition adopter Basic English quam futur lingue international e demonstra in su conclusion clarmen li ínpossibilitá del election de quelcunc lingue vivent quam lingue universal. Li duesim articul adporta li response al question «Pro quo Occidental es li lingue universal definitiv?» It comensa per un curt retrospective sur li historie del mund-lingue e monstra per bon selectet exemples comparativ de paroles ex Esperanto e Occidental que nor lingue representa in facte li maximum de internationalitá e naturalitá in vocabularium e gramatica. Or, it es materialmen impossibil vicear un parol ja completmen international per un altri ancor plu international. Li ultim articul tracta li question del facilitá de Occidental e monstra que mersí a su clar e transparent structura morfologic, basat sur li leges del vive, Occidental ne es plu desfacil, ma in contrari plu facil quam Esperanto. Du textus comparativ in Esperanto e Ido ilustra li justitá del tese defendet per li autor del brochura.

Noi debi malt gratitá a nor coidealist Dr. Haas por ti excellent ovre e recomenda li aquisition de ti-ci a omni nor amicos quam util e mem índispensabil vade-mecum in lor propaganda. COSMOGLOTTA

Tra li presse

Per mult articules in Cosmoglotta nor letores es ja informat pri li max nov project in li dominia del mundlinguisme: Basic English. Por esser exact: Basic English ne es un creation recent, ma ante quelc mensus it hat recivet un ínexpectat publicitá per li recomendation queles sres. Churchill e Roosevelt pensat bon o necessi dar it. It do es nullmen astonant que anc li sviss presse ha occupat se con Basic English. Noi signalat ja pluri articules publicat pri ti tema, e hodie noi posse recenser altri del sam génere.

Li max important de ti publicationes certmen es ti in SIE UND ER (12 novembre 1943), nam ti revúe semanal ha dedicat un complet suplement de quar págines a Basic English sub li titul «Do you speak Basic English?» («Esque vu parla Basic English?») . It contene un curt discussion del rasones queles ductet sr. C.K.Ogden al creation de Basic English, un parte descriptiv con li titul «Quó es Basic English?», un, un sinoptic grammatica intitulat «3 minutes de grammatica» e un complet vocabularium del 850 paroles queles composi B. E. Noi calidmen recomenda a chascun qui interessa se pri li problema de un lingue international procurar se ti publication, precipue a omni Occidentalistes nam it constitue li max bon propaganda contra Basic English quel noi vell posser desirar! Li vocabularium monstra li extrem povritá de ti lingue, li grammatical e stilistic exemples pruva clarmen que it ne es un Anglés simplificat (quam su subtentores desira far creder nos), ma un Anglés immensmen complicat! Noi vide to anc ex li reproduction fotografic de du columnes ex li dictionarium Ordinari Anglés-Basic English (yes, un anglés besona un dictionarium special por bosillar su bell e rich lingue matrin til it atinge li bass nivell del aborton nominat Basic English!) e ex li tre instructiv comparation de un textu dat in quar lingues: ordinari anglés, Basic English, German e «Basic German» . Naturalmen ti ultim traduction es solmen un experiment, ma certmen pos su letura chascun hom de german lingue va har ganiat li sol possibil opinion pri Basic English. Tre corectmen li redaction remarca pri ti parte de su publication: «Naturalmen Basic English posse esser traductet in German solmen tre ínsufficentmen. Ma justmen ti traduction deve demonstrar vos que Basic English besona ne solmen parlar altrimen, ma precipue pensar altrimen.» E noi adjunte: quelcvez mem pensar íncorectmen e causar miscomprenses. Li textu contene un exemple de to. It es dit ta de un yun puella: «Soon after she had made her first acquaintance with a man, she learnt to make use of her sex appeal», quo es traductet: «Bentost pos har fat su unesim conossentie con un mann, ella aprendet usar su "sex-appeal".» In Basic English ti frase deveni: «Soon after she had got her first knowledge of a man, etc.» -- ínfortunosimen ti expression have, in li lingue del Bible quel chascun anglése conosse, li sens fatal de «pos har havet su unesim union sexual con un mann»! E to es altricós quam un sol conossentie...

Un articul publicat in li NATIONAL-ZEITUNG, de Basel, del 9 octobre (quam response a un scrite contra Basic English ja mentionat in un del ultim numerós de Cosmoglotta) porta li discussion pri Basic English a un completmen altri nivell. Durant que su adherentes til nu volet far nos creder que Basic English realmen es un lingue auxiliari international, un medie de intercomprension inter li popules de diferent idiomas, li autor de ti articul, sr. Paul Fredcall, scri: «Li question ca it es humiliant por un hom con Anglés quam lingue matrin usar Basic English o por un blanc europan aprender it deveni ínsignificant in li moment u on considera Basic English quam to, quo it es in facte: un introduction al complet Anglés». Certmen sr. Fredcall have rason, e che chascun usator de Basic English quel have plu quam 15 annus li developament natural e ínevitabil va esser li sequent: bentost il va trovar que con 850 paroles il posse expresser solmen primitiv idés in un infantesc; savente, naturalmen, que Anglés comprende plu quam ti restrictet númere de paroles, il va comprar un dictionarium -- e in li moment u il usa un 851-im parol ne figurant in li sacrosant liste de sr Ogden, il ja ha fat li unesim passu de Basic English al complet anglés.

Basant se sur un rasonament simil, sr.J.P. Poujoulat, in un articul «Qui est-ce que le "Basic English"»? (u es Basic English?) in li JOURNAL DE GENEVE del 5 novembre opine que in vice Basic English li real Anglés va esser li lingue international del future. Il cita six punctus favorabil a ti candidatura:


  1. Anglés es li lingue matrin de plu quam 200 milliones de individues.
  2. Anglés es comprendet e parlat de 500 milliones de individues repandet sur li tot superficie del terre.
  3. Anglés es li lingue international possedent li max simplic grammatica.
  4. Anglés es composit ex curt paroles plesent al imagination e facil a aprender (mem si ne a pronunciar).
  5. Li developament sin concurrentie del cinema parlant in lingue anglés contribue sensibilmen al expansion del usation del Anglés plu quam de chascun altri lingue.
  6. Li richess e li varietá del literatura del lingue anglés es un atraction considerabil por omnes queles desira aprender un lingue foren.

Ti exposite ha esset criticat per sr. André Teleki in li numeró del 10 novembre del sam jurnal. Il attacca precipue li punctu (2) supra-mentionat (céterimen presc lu sam ha ja esset dit de sr. Erich Herzog in li NEUE ZURCHER ZEITUNG del 21 octobre), afirmant que comprender un lingue e parlar it es du coses tre diferent, precipue con un idioma de quel li pronunciation fa tant desfacilitás al forenes, e que mem har aprendet anglés ne ja garanti su comprension. Noi deve adjunter -- e to tucha precipue anc li punctu (5) -- que existe du species de Anglés parlat (sin egardar minor diferenties): li Anglés original e li American. Li pronunciation nasal del americanes e mult expressiones usat in América choca li angleses del reyatu quam vulgari, durant que li pronunciation corect del Anglés de Anglia es considerat per mani americanes quam antiquat, snobistic o risibil. Mem li ortografie difere cis e trans li ocean. Li punctu (4) es íncorect: Anglés certmen contene un grand quantitá de curt paroles de germanic orígine, ma anc un quantitá almen egalmen grand de long romanic paroles. Anc li punctu (3) es redactet íncorectmen; it vell dever leer se: «Anglés es li lingue national (e ne international!) possedent li max simplic grammatica» -- to es ver, sin dubita, e si unquande un lingue national vell devenir li general medie de intercomprension, to va posser esser nul altri quam li Anglés, ma certmen ne

Basic English, quel sr. Jean Valère in su articul «Tripatouillages» in L'ILLUSTRÉ de Lausanne

(8 novembre) justmen compara con lacte falsificat per aqua, con li Venus de Milo a quel on vell har completat su brasses e quel on vell har ornat con un colliere de fals perles, e con li «Simfonie ínterminat» cacofonisat in rumba!

Li discussion pri Basic English ha mem trovat su via in circules queles generalmen apen cuida linguistic questiones. In li revúe semanal sportiv SPORT-TOTO del 16 novembre, noi lee un articul de sr. J.D. intitulat «Die Sprache des Sports» (Li lingue del sport), mentionant in prim que li sportmannes ja desde long parla specie de Basic English: expressiones quam 'corner, out, penalty, goal, backhand, forehand, smash' etc. ha esset traductet in German, it es ver, ma presc chascun amator del sport usa li anglés paroles (sovente con pronunciation execrabil, quam noi deve adjunter). Li autor céterimen opine que li idé, sur quel Basic English es basat, certmen es original e que ti lingue have «quelc possibilitás de developament», queles támen va restricter se al usation quam «medie de intercomprension superficial». Noi deve signal ar ancor que il pensa que del lingues artificial creat til hodie li max important e max expandet es... Ido!

It esset a expectar que li public discussione pri Basic English vell furnir a cert homes li idé ganiar moné per it. Ja pluri vezes li BASLERSTAB ha portat un anuncie in quel, probabilmen, un professor de lingues promesse instruction in n Basic English in un die! Esque it es possibil docer a un sviss solmen li pronunciation del Anglés in un singul die? Noi dubita.

Li afere pri Basic English ha havet anc alquo bon: it ha directet li atention del grand publica al problema de un lingue international in general e do ha preparat un camp u noi Occidentalistes posse e deve semar. Noi ja ha comensat. Noi espera posser parlar pri to plu detaliatmen li proxim vez. Dr.H.C.P.

Subventiones e contributiones recivet (31.12.43)

Sr. Ed. Mayor, Fr. 1.50; E. Gämperle, Fr. 3.—; J. Cheseaux, Fr. 5.—; M. Edwardsson, Fr. 4.—; And. Nordlund, 10.—; C. Segerståhl, Fr. 5.—; H. Schwab, Fr. 1.50; W. Ruefer, Fr. 1.50; A. Hagmann, Fr. 2.50; T. Ditisheim, Fr. 5.—; Sra Grünig, Fr. 3.—; K. Hamburger, 8.—; Ed. Mayor, Fr. 4.—; F. Lagnel, Fr. 10.—; G. Perers, Fr. 7.50; A. Lundgren, Fr. 5.—; Ing. J. Nordin, Fr. 10.—; R. Ris, Fr. 4.—; M. Fuchs, Fr. 1.50.

SCOED: Dr. F. Haas, 1 parte social; A. Matejka, 1 parte social; F. Lagnel, 1 parte social.

Cordialissim mersi ad omnes!

Occidental-Union

Li secuent coidealistes:

  • Dr. B. Blomé (Stockholm)
  • Dr. F. Haas (Winterthur)

ha esset nominat membres del Senat in li ultim complementari election.

Contene

  • Nov annu -- nov taches.
  • Interimari Academie Occidental.
  • Un nov brochura de propaganda.
  • Tra li presse.
  • Occidental-union.

Poligrafat del Institute Occidental, CHAPELLE

Cosmoglotta B 55 (feb 1944)

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

Redaction e Administration:

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

Serie B, poligrafat (Tel 9 56 56) Februar 1944 Nró 55 (2)

Marcas de comercie e Occidental

De Dr.C.H.Pollog.

Esque omni interlinguistes ha ja pensat al facte que lor eforties in un cert egard es simil o egal a tis de un grand númere de fabricantes? It apen existe un marca quel es productet per un sol fabricante o vendit per un sol comerciante, e do li divers productores e venditores fa un distinction inter lor merces per special denominationes o marcas de comercie. It es evident que tre sovente ili selecte ti marcas de ti maniere que ili designa sive li specie del merce in question, sive un qualitá de it, proque li publica, leente o audiente li marca, connecte strax li parol con li merce.

Un cert quantitá de marcas de comercie, it es ver, es solmen un combination de lítteres sin signification. Li classic exemple es li parol «Kodak». In se, it have null sens; it esset inventet per li american fabricante de apparates fotografic, Eastman, quam parol tam simplic quam possibil e possent esser pronunciat per omni popules del munde. On save que in facte ti parol ha trovat su via in omni landes e ha devenit un fix notion: hodie un American tam quam un Sviss, un German, un Anglés, Francés, Russ, Hottentot o Maori comprende sub li parol «Kodak» un cámera fotografic, mem si it ne es fabricat per sr. Eastman.

Un altri classe de marcas de comercie ne es paroles de pur fantasie, ma di nullcos pri li specie o li qualitás del merce. Quant mult fabricates in omni landes p.e. porta li marca «Universal» -- it posse designar flocs de aven tam bon quam un machine de printation e es electet forsan proque li fabricant o comerciant desira que su merce mey esser comprat universalmen. Chascun posse multiplicar tal exemples ex su propri conossentie.

On trova anc de témpor a témpor marcas de comercie u on in van sercha divinar quo lor autor ha pensat quande il inventet les. Noi lee p.e. li reclame de un producte nominat «Vindex». To es un parol latin e significa «venjator». Quo o quem posse voler venjar ti producte, e quo posse it esser? Esque it es un puniale tre apt por dramas de jalusie? No, it es un materiale de bandage, ma certmen it ne posse venjar li hom quel ha recivet un vúlnere contra ti quel ha inflictet it a le! O lass nos prender Li exemple de «Persil». Quo significa ti parol? Un Francés posse pensar que it es un bon-conosset herb del jardin usat quam condiment por supes -- ma ne, it es un púlvere por li lavage.

Ma it existe anc un grand quantitá de marcas de comercie queles realmen significa alquicos connectet con li merces in question. In un sol numeró de un sviss revúe semanal noi trovat li secuentes. «Eterna» e «Multifort» es horloges -- on certmen ne posse divinar to, ma li unesim functiona perpetuimen o eternimen sin besonar esser tendet, e li altri es mult fort e resistibil contra sucusses. Plu significativ ancor -- quam blasones de ti specie quel li heraldico nomina «parlant» -- es altri marcas. «Visoclass» -- ti parol evoca strax li notion de un classificatura o registratura in quel li contenete del cadernes es immediatmen visibil. «Finidol» naturalmen es un remedie por finir li dolore, «Amaigritol» un altri por devenir plu magri, «Sclerosan» un remedie por sanar li arterio-sclerose. Sub «Rondoform» on divina sin pena un cos quel fa rond alquicos; on ne posse strax saver que ti parol significa pillules por bellificar li buste feminin, ma on posse facilmen memorar to. E si un al tri marca de pillules del sam specie nomina se «Senoform», to es ancor plu clar. «Lactocao» es un trincage in form de pulvre fabricat de lacte e cacáo.

It vell esser interessant examinar anc li marcas de comercie de landes con altri lingues national, ma ti tache deveni desfacil per li facte que mult productes ne plu es obtenibil in li belligerent states caus li restrictiones del guerre; por ti rason lor fabricantes ha cessat li reclame por ili. Támen in un revúe anglés noi trovat du «marcas parlant»: «Cuticura» es un unguente por curar li derma de pustules etc., e «Minor» es un cigarette specialmen curt, apt por esser fumat in tre curt témpor. Mem in Germania, u li purification del lingue de omni paroles foren ha esset perductet eficacimen, ancor tal marcas existe: in un revúe german noi incontrat «Robur», lames rasatori specialmen fort. «Plexiglas», vitre flexibil, e «Vulnoplast», un plastre de cautchuc por vúlneres.

Un altri aspecte interessant de ti materie apparit ante quelc témpor in un judicament del sviss Tribunal federal. Un firma hat fat registrar li marcas «Brodalan», «Hercolan», «Hercolin», «Herolin», «Herolan», «Sticolin», «Matalan», «Tapilan», «Hercolan» e «Sedolina» por yarnes e files tordet, files duplic e mixtet de coton, lan, seta, seta artificial (rayone), lin, jute e ramie. Quande li firma esset transformat in un societé anonim, li Oficie federal por Proprietá intellectual decretet que li marcas finient con «lan» deve esser usat solmen por productes consistent ex lan, tis con li ultim síllabe «-lin» solmen por fabricates de lin, e li marca «Sedolina» solmen por un producte mixtet ex seta e lin; li usation de ti marcas por productes ex altri materies vell peccar contra li bon mores, nam it vell decepter li publica pri li qualitás del merces in question. Contra ti decision li firma fat un recurs al Tribunal federal, e ti-ci abrogat li decrete del Oficie por Proprietá intellectual, ma solmen pro li formal-juristic rason que un tal restriction in li usation del marcas ne ha esset postulat quande li marcas esset originalmen registrat.

Ma to quo es lu max interessant por nos Occidentalistes in ti materie es que omni marcas de comercie, benque inventet per fabricantes de queles li lingue matrin es Geman o Anglés, es immediatmen comprensibil por nos. «Lan», «lin», «seta» -- to es pur Occidental! E anc li «marcas parlant» citat plu antey, quam «Visoclass» «Vulnoplast», «Cuticura», «Senoform», «Multifort», etc., contene Occidental-radicas, che li pluparte con ínsignificant alterationes, e con li sam signification quam in Occidental. Esque it ne es interessant e remarcabil que fabricantes in lor reclames in lingue german o anglés usa quam marcas de lor productes ne denominationes german o anglés, ma paroles format ex radicas prendet -- noi ne vole dir: ex Occidental, nam probabilmen li pluparte de ti fabricantes ne mem save que un lingue nominat «Occidental» existe -- ex li parol-tresor comun a omni romanic lingues? Ili ne vell har fat to si ili vell har pensat que ti marcas vell esser íncomprensibil al grand publica. Un nov pruva que li principie de Occidental es li sol via al solution del problema de un lingue vermen international.

Por pleser al altres, vu deve poc parlar pri quo interessa vos, e mult pri quo tucha les.

Li universalitá de Occidental

Quande, ante circa 7-8 annus, li guvernament brasilian e sovietic editet special postmarcas con textu in Esperanto, ti «gravaj sukcesoj» esset debitmen explotat de nor confratres in lor propaganda. Li ocasion es forsan bon por far remarcar que ti facte ne constitue un casu unic in li historie del filatelie. Anc in al tri ocasiones on ja ha usat international lingues por ti scope. Si vu regarda quelcunc post-marca sviss, vu va constatar que li textu ne es scrit in un del quar lingues national (german, francés, italian, retoromanic), ma in ... Occidental! E to ne solmen desde yer, o in ocasion de special evenimentes, quam to es li casu pri li Esperanto-postmarcas, ma desde li unesim comensas del federal post-marcas.

In realitá, ti facte es simptomatic in plu quam un concernentie, nam it atesta li absolut necessitá de un lingue neutral e per via de consequentie, li inevitabilitá del victorie de Occidental.

Quo ha evenit? Noi parla 4 lingues in Svissia (e mem 5 si on vole esser absolut exact), ma on ya ne posse usar plu quam un lingue sur un tam litt pezze de paper quam un postmarca. In quelcunc al tri land, on vell har soluet li problema, selectente li lingue max difuset quam lingue oficial. Ma un tal solution vell esser ínimaginabil in li federalistic e democratic Svissia. E it vell esser sam ínimaginabil, mem si li majorité del german-parlantes vell esser 90% vice sol-men 70%. In facte li circa 250'000 italian-parlantes have ya exactmen li sam jures quam 3'000'000 german-parlantes. Alor qualmen far por respectar li egalitá del lingues oficial in textus del post-marcas? Tot simplicmen per li usation de un neutral lingue supra-national, a saver li Latin. Ma li mort Latin have un vigorosi successor in li modern e vivent Occidental e it ne es un hasard que li latin parol HELVETIA es in sam témpor genuin Occidental. It es simplicmen un natural consequentie del clarvidentie del creator de nor lingue, quam to ya es céterimen anc atestat in li conclusion del excellent articul de nor coidealist Dr. H. C. Pollog «Marcas de comercie e Occidental».

A. Matejka

Tra li presse

Li situation del movement mundlingual, quam it reflecte se per li sviss presse, sembla esser caracterisat, durant ti ultim semanes, per un subit silentie pos li grand propaganda por Basic English e per un egalmen subit -- ma apen ínexpectat -- ofensive del esperantistes. Lass nos mentionar, in prim loc, li poc publicationes occupant se ancor pri Basic English.

Li revúe SIE UND ER, quel ante quelc semanes solmen dedicat un tot suplement de quar págines a ti lingue, in su numeró del 24 decembre ja moca pri it, publicante un humoristic dessin: un old celiba just compra un papagaye, e li venditor recomenda a la li animal diente: «E precipue, seniora, it parla Basic English!». BRAVO! It es in facte un lingue por homes con cerebre de papagayes. E li TAT del 3 januar raconta nos que in un varieté de Zürich un cople de humoristes da su opinion pri li valor de Basic Eniglish por li sviss «industrie turistic» del témpor pos-guerran. Plu seriosi es un articul de André Langie in li Gazette de Lausanne del 12 januar. Li autor precipue signala un tre grav desavantage a quel li adherentes de Basic English ne sembla har pensat quande ili recomenda ti creation quam lingue international del comercie: qualmen redacter telegrammas in un idioma in quel chascun parol ne trovant se in li liste de 850 expressiones deve esser remplazzat per un long circumscrition? Ma mem in Anglia li entusiasme por Basic English ne sembla esser grand. In un reportage «Qualmen li angleses ha celebrat li Cristfest» in li TRIBUNE DE GENEVE del 6 januar, H. Field mentiona que li max mult comprat libres esset ovres de Shakespeare e Tolstoi e...li «Oxford Dictionary», e il adjunte in parenteses: «Por li rébuses del cruceat paroles o quam reaction contra Basic English -- qui save?»

Un interessant e finmen satiric publication ha aparit in un jurnal svedés; it esset misset nos per un coidealist de ti land, quel regretabilmen mancat indicar li nómin del gazette. Li jurnal in question sembla haver un regulari columne de Anglés por beneficie de su letores desirant perfectionar se in ti lingue. Li articul quel noi recivet porta li titul «Basic triumfa!» Pos har fat quelc jocas pri li excitation del esperantistes causat per li propaganda del «bacicistes», li autor asserte har trovat in un brochura de contra-propaganda esperantistic li secuent remarca: «Li ínfortunosi hom desirant comendar in un restaurant un rostat columbo forsan va vidar se fortiat demandar, in Basic English, «li avie, quel Noah misset ex su arca por explorar ca it havet ja terre, cocinat per apert foy sur un forn». Li Esperanto-expression "rostita kolombo" sembla preferibil». Li autor continua: «E it vell esser possibil que in ti casu li 'esperantonianes' have rason. Li victoriosi soldates del alliat armés marchant tra Italia e conquestant, lass nos dir, Venezia, mey trovar it plu facil obtener del subrident habitantes li manjage in question criante "rostita kolombo" quam si ili vell belar li nonsens pri li arca de Noah.» In facte, mem Esperanto es ínfinitmen plu bon quam Basic English. To sembla esser anc li opinion del redaction del OSTSCHWEIZER (Rorschach), quel in su edition del 29 decembre publicat, quam cert númere de al tri jurnales, un noticie sin dubita inviat per li Esperanto-centrale e quel di que un petition ha esset presentat al Ministerie del Instruction public anglés por demandar li introduction de Esperanto in li scoles de Anglia. Li redaction adjunte que, secun su opinion, certmen Esperanto es preferibil, quam lingue international auxiliari, a Basic English.

Noi es arrivat nu al duesim tema de nor resumation: li propaganda del esperantistes, queles evidentmen regarda Basic English quam un nov e dangerosi ínamico, nam altrimen it vell apen esser comprensibil que subitmen un ver flut de noticies pri Esperanto inunda li columnes precipue del minu important jurnales de Svissia (nam por li grand presse li question mundlingual in general es un «ferre ardent» a quel on posse brular su fingres!). Noticies pri Esperanto in ti-ci o ti-ta land, su usabilitá in ti-ci o ti-ta profession, pri li assemblés de Esperanto-circules local, etc., seque unaltru, ma ne vale un mention special. Solmen un frase mey esser citat ci, quel ha procurat nos mult amusament: in un sat long propaganda-articul por Esperanto un cert E.K. scri in DER EISENBAHNER (31 decembre): «Pos que li lingues auxiliari Volapück (!) e Okzidental (!) hat trovat poc success, Dr. L. Zamenhof in Warszawa publicat in li annu 1887 li mundlingue auxiliari inventet per le, Esperanto.» Occidental quam -- naturalmen desde long liquidat -- precursor de Esperanto -- bon! Qui scri pri li movement mundlingual, mem si il fa propaganda por Esperanto, deve esser orientat un poc plu bon pri ti tema!

Esque forsan que ne Basic English, ma li activitá de nor estimat coidealist, Dr. Fritz Haas, de Winterthur, e de su nov creat Occidental-Centrale es li ver cause de ti excitation esperantistic? On posse creder to si on lee li grand articul quel li NATION publicat in su numeró del 23 decembre sub li titul «Eine Weltsprache! Aber welche?» («Un mundlingue! Ma quel?»). Un revúe del nivell e expansion del NATION vell har fat un meritosi action orientante su letores pri li situation actual del idé mundlinguistic -- plu grand es li desillusionament quande on vide que li articul in question ne es altricós quam un massiv propaganda por Esperanto, junt con violent e despreciant attaccas contra omnes por queles Esperanto ne es li salute del munde. Noi questiona nos ca li redactores del NATION self es fervent esperantistes o ca ili ha esset dupat per un tric del esperantistes. Li old gramofon-disc es ludet ta: li mult adherentes de Esperanto in mult landes, li mult organisationes e corporationes queles recomendat (o queles on assertet har recomendat) li utilisation de Esperanto, reproductiones de postmarcas con textu in Esperanto, etc. -- li tot collection de evenimentes long-passat e sovente dubitabil, e naturalmen anc li lamentation: «Esperanto ja existe -- proquó un altri lingue auxiliari quel solmen vell indangerar li unitá quel es absolutmen necessi!» Naturalmen omni al tri mundlingues es caracterisat quam essent solmen projectes:

«Con li Occidental Li Europa-Union favorisa un projecte quel es conosset solmen in un tre micri circul de amatores e quel ultra to vegeta solmen sur li papere, quam un o du dozenes de altri propositiones de lingues auxiliari». Li autor de ti pamflete oblivia solmen mentionar un facte: li constant e nullmen recent retrogression del movement esperantistic quel permisse ja calcular li termine quande Esperanto, quam Volapük, va esser «conosset ancor solmen in un tre micri circul de amatores»...

In un bell contrast a ti position ínneutral del NATION se trova li FRIEDENSWARTE (Zürich), quel in su numeró 5 de 1943 premisse a un recension de du columnes del manuale Matejka li paroles: «Benque li redaction del FRIEDENSWARTE es sceptic vis-a-vis del idé de un lingue international auxiliari, it voluntarimen da a un adherente del mundlingue 'Occidental' li ocasion introducter li librette mentionat con li secuent observationes». Noi ne regarda li NATION quam ínneutral proque it publica un articul por Esperanto, e li FRIEDENSWARTE quam neutral proque it recense un Occidental-manuale, ma li diferentie es que li unesim articul es un polemica contra omnes queles pensa altrimen e li duesim un quiet representation quel lassa anc a Volapük e Esperanto li merites queles ili sin dubita ha havet. Noi solmen es un poc astonat que justmen li pacifistes, li organ de queles es li FRIEDENSWARTE e queles, pro li natura de lor principies, es de mentalitá international, declara esser sceptic contra li idé de un lingue international.

Forsan ili pensa similmen quam Otto Lezzi qui, in un tre interessant articul «Der englische Geist -- eine Gefahr?» («Li spiritu anglés -- un dangere?») in li AUFBAU (26 novembre) trova que li adherentes del auxiliari lingues exagera li importantie del linguistic diferenties inter li popules e qui contesta que li introduction de Basic English vell procurar al angléses un avantage in omni international relationes (por evitar miscomprenses: Lezzi es contra Basic English). Il di, inter altri coses, que in li «relationes inter li popules» it acte se sempre solmen pri circules relativmen restrictet e que li membres de ti circules es un specie de specialistes queles mastrisa li foren lingue in question. Esque sr. Lezzi ha jamá havet comercial o scientic relationes con un foren land o partiprendet a un international congress? Si yes, it es desfacil comprender qualmen il posse expresser tal opiniones. Li comerciantes e scientistes in general ne es linguistic specialistes; o ili deve demandar -- e payar! -- li assistentie de tal specialistes por traducter lor lettres o ovres in foren lingues, o ili risca balbutiar, in parlada o scrite, de maniere que sovente on ne o apen comprende quo ili intente dir. Dr.C.H.P.

Cronica

Francia

Nor francés coidealistes recomensa lor activitá por Occidental, malgré li desfacilitás del vive omnidial in lor land. Ante quelc semanes, sr. Varela visitat coidealist Gilbert in Toulouse. Ili discusset pri li reorganisation del movement in Francia. Nu, sr. Gilbert ha just translogiat a Paris e il colabora con nor sempre fidel pionero L.M. de Guesnet ye li provisori direction del Occidental Societé de Francia. Malgré li manca de paper e de covertes, nor amicos successat editer un micri circular-lettre raportant pri li provisori reorganisation e li Occidental-labores interprendet in Francia e in Svissia. Nor sincer gratulation a nor ínfatigabil coidealistes!

W.G.

Svedia

Noi recivet li Nr. 2 (dec. 1943) del SVED OCCIDENTALIST, Box 171, Stockholm.

Contenete -- li question mundlingual in li jurnales. -- Invitation a colaboration. -- Quelc opiniones pri li rationalisation e politura de Occidental. -- Cronica national.

Nor vivid gratulationes a nor sved coidealistes por lor excellent bulletin! F.L.

Svissia

Un interessant experiment.

Occidental va esser usat in li reclame de un important firma. Li bon conosset sviss strump-fabrica PEROSA ha in un grand númere de sviss jurnales un nov reclame-campanie. It acte se pri micri anuncies con humoristic dessines e verses in li stil del famosi german poet Wilhelm Busch.

Quo es absolutmen nov in ti propaganda es que chascun die apari un anuncie con un altri motive e que sempre pos 9 dies un anuncie es publicat in francés, italian e altri lingues (ili apari solmen in jurnales de german lingue).

Mersí al eforties de un de nor coidealistes, li firma acordat far aparir quelc anuncies in Occidental e noi es curiosi constatar li efecte che li publica. Noi peti omni nor adherentes sequer atentivmen ti propaganda e atirante li atention del publica a it, auxiliar li firma

PEROSA e li Occidental-movement tirar li max grand profite ex ti nov e interessant experiment.

Al adherentes qui interessa se specialmen a ti interprense, noi va con plesura procurar detaliat informationes.

Subventiones e contributiones recivet (31.1.44)

Sr. Johalf, Fr. 20.—, E. Binning, Fr. 5.—; V. Ahlsted, Fr. 5.—; F. Tjernström, Fr. 2.—; C. Segerståhl, Fr. 6.60; H. Björkman, Fr. 5.15; R. Ström, Fr. 5.—; E. Jenny, Fr. 3.—; Ed. Bieller, Fr. 7.—; Y. Sköld, Fr. 9.80.

Cordialissim mersí ad omnes!

Nor recent editiones

  • «Logica in li lingue auxiliari», Fr. 0.60.
  • «Wieso ist Occidental die leichteste Welthilfssprache?», Fr. 0.40.

Contene

  • Marcas de comercie e Occidental.
  • Universalitá de Occidental.
  • Tra li presse.
  • Cronica.
  • Subventiones e contributiones.
  • Nor recent editiones.

Cosmoglotta B 56 (mar 1944)

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

Redaction e Administration:

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

Serie B, poligrafat (Tel. 9 56 56) Marte 1944 Nró 56 (3)

Prof. Dr. Albert Debrunner

In memorie a su 60-im anniversarie

Ye li 8 februar 1944, Dr. Albert Debrunnrer, professor de linguistica indogermanic e classic filologie in li universitá de Bern, festat su sixantesim anniversarie. Li presse sviss ha commemorat ti eveniment per un grand númere de articules queles sublinea li importantie del ovre scientic de ti eminent representant del modern linguistica.

Prof. Dr. A. Debrunner actet quam docent successivmen in Basel, Zürich, Greifswald, Bern, Jena e desde 1935 denov in Bern. It vell esser van pena citar ci su important contributiones al scientie linguistic, precipue pri lingues grec, latin e antiqui indic, su colaboration al redaction del «annuarie indogermanic» e su penetrant recensiones de ovres linguescientic. Li presse diari ha dit omnicos quo on posse dir in honor de ti digni representant de nor micri land a qui su ínfatigabil labor e su índiscusset competentie ha atraet li fama international. Ma to quo li presse ne ha mentionat, es li activitá de Prof. Debrunner in li dominia del interlinguistica e on va comprender nos, si noi senti li beson plenar ti tre regretabil lacune.

Noi save tre bon que si li labor del unésim pioneros del idé mundlingual esset particularimen penosi, ili debe to in grand parte al declarat hostilitá del majorité del representantes del lingue-scientie, queles considerat li creation de un lingue artificial quam un interprense ínpossibil e índesirabil e queles, per lor apert oposition a nor idés, grandmen influentiat anc li masse del profanes e alimentat li natural incredacitá del publica. It es ver que, li mundlinguistes ne esset completmen abandonat del scientie: inter li unésim subtentores del lingues artificial noi trova mem nómines tam ilustri quam tis de Hugo Schuchardt, Vilh. Thomsen, A. Meillet, Otto Jespersen, quar del max brilliant stelles del linguescientie. Malgre omnicos, ti linguistes format in comensa un ínsignificant minorité. Ma gradualmen, sub li efecte del practic successes de cert sistemas de lingue international e mersí a un progressiv mutation del conceptiones del linguistes pri li importantie del interlinguistica quam branche del scientie oficial, li númere del subtenentes fortmen crescet durant li últim decennies.

Inter tis queles activmen laborat in favor de un mundlingue e afirmat li perfect vive-capabilitá de un constructet lingue, Prof. Debrunner merite un del honor-plazzas. Il esset un del unesim colaboratores de IALA e fortmen promoet li scientic labor de ti gremie in su qualitá quam presidente del «committe for Agreement». Ci es forsan anc li ocasion por dir apertmen que quelcunc mey esser li judicie de cert mundlinguistes pri li activitá de IALA, ti-ci have li grandissim merite har atraet li atention del scientistes al ancor negliget problema del lingue universal. E it ha plenmen successat in ti interprense. To es un resultate de quel noi apene posse misestimar li importantie e, si hodie li grand majorité del linguistes ha mutat se de anteyan adversarios a convictet subtentores del lingues constructet e mem in tre grand parte a activ colaboratores in favore de nor idés, noi debi to al grand prestigie e al ínfatigabil labor de tis, queles, quam Prof. Debrunner, ha del comensa posit lor saventie e lor scientic erudition al servicie de nor comun ideal.

E ples ne creder que li partiprension del scientistes a nor labores interlinguistic ha sempre esset por ili un real plesur. In mani concernenties, li colaboration con activ mundlinguistes revelat se sovente quam desfacil e quelcvez mem quam desagreabil. Li movement mundlinguistic simila un vespiere. In su ranges trova se regretabilmen anc fanaticos e ínconvictibiles, por queles li íntolerantie sembla esser li suprem vertú. Prof. Debrunner ha posset far self ti experientie, nam li activitá de IALA ha esset e es ancor sentit quam spine de mult esperantistes queles naturalmen includet li presidente de su linguistic comité in lor ínreductibil aversion contra omni tis queles ne gloti Espenanto ciecmen quam «nec plus ultra» del creation mundlinguistic. Ma it es just aconosser que anc noi Occidentalistes ne esset sempre sin acritá in li critica del linguistic labor de IALA, e Prof. Debrunner posset con jure considerar quelcvez li oposition venient del movement occidentalistic quam ínnecessarimen agressiv, benque nor ataccas in realitá nequande esset directet contra il personalmen, ma contra li activitá de cert declarat adversarios de Occidental quem noi conosse de long date. Fortunosimen, Prof. Debrunner sempre savet far un clar distintion inter li parte positiv e constructiv del criticas directet a IALA e li ínevitabil excesses debit al combattiv ardore de cert mundlinguistes. Il acceptat li unesim e ignorat li duesimes. It es tre possibil que anc in futur su opiniones ne va sempre matematicmen concordar con li nores, ma to quo importa es que por li duction de su labor linguistic, IALA ha trovat un scientist de quel li position quam impartial e objectiv arbitro súper li divers parties es ínataccabil e quel adplu -- tot abstraent de su índiscusset competentie in questiones interlinguistic -- possede in rar gradu ti don de personal afabilitá e complesentie quel es li felici complement de su professional autoritá e quel caracterisa su relationes con omni persones qui have li privilegie conosser le personalmen.

Al admiration por li grandore de su ovre scientic e al expression de nor profund gratitá por su ínestimabil colaboration al realisation de nor comun ideal, noi do junte li desir que Prof. Debrunner may juir ancor mult annus de felicie e de fructuosi labor por li bene de nor grand ideal e por li beneficie del scientie a quel il ha dedicat su vive. A.M.

Tra li presse

Un important eveniment por nos Occidentalistes es que li bon-conosset revúe mensual, DER ORGANISATOR, es in tren de publicar un tot serie de articules pri Occidental. Ili ha comensat in li numeró de januar per un studie introductiv de du págines, a quel li redaction antemettet li remarca: «Con li publication de ti articules noi ne vole pretar nos a un discussion pri li valore del divers lingues artificial. Anc Esperanto ha ja amplimen havet li parol in, li ORGANISATOR.» Li (ne nominat) autor del articul mentiona in prim li objetiones queles on deve far contra un lingue national quam idioma auxiliari international, e continua: «Un lingue artificial have li avantagie contra omni vivent lingues que it es realmen neutral; ma adplu it es mult plu facilmen aprensibil. Ti facilitá esset atinget simplificante fonetica e ortografie secun li principie: un signe -- un son, caracterisante li parol-classes per precis finales, basante li conjugation del verbes sur un simplic e regulari schema e creante un sistema de parol-derivationes fundat sur li usation de definit prefixes e sufixes e logicmen imaginat. To es tre bon in teorie, ma in li practica imprevidet desfacilitás monstra se. It es un factic experientie que li pluparte del homes ne ama mult li lingues artificial; solmen un lingue basat sur natural fundamentes trova li simpatie del publica». Pos har monstrat qualmen e pro quo li eforties del altri sistemas de lingues auxiliari obtener li naturalitá ne successat, li autor veni al solution del problema per Edgar de Wahl:


Li lingue creat per il nominat Occidental presenta un novitá fundamental: it es tam natural quam un vivent lingue e támen ne plu complicat, ma in contra plu simplic quam su artificial precursores. Prof. de Wahl ha posit li principie que facilitá teoric nullmen es identic con aplicabilitá practic, e ha resolutmen jettat for bord li tot ideologie esperantistic. It esset su maxime prender in su lingue omni paroles internationalmen connosset in lor form natural, sin cuidar ca per to p. ex. li principie «un signe -- un son» es violat. Il fat li consideration tre simplic que un desfacilitá purmen teoric, p. ex. li duplic valore del consonantes 'c' e 'g' in 'concert' e 'garage', in contra es un facilisation practic, si it ja es acustomat al preponderant majorité del homes ex li omnidial usu del lingue. Nam to, quo on ja save, on ne besona specialmen aprender. Ma lu realmen e principialmen nov in Occidental es que li international paroles trovant se in ti lingue posse esser derivat, in lor form natural, regularimen del parol-radica, durant que in li altri lingues artificial ili sive sta exter li leges de derivation sive posse exister solmen in formes mutilat.


To es curt, ma exhaustent e ínmediatmen comprensibil demonstration del principies de nor lingue, e noi posse con plesur atender continuation de ti serie de articules.

Nor letores ja save que li Rossner & Co., de St. Gallen, fabricant del strumpes por damas «Perosa», per li iniciativ de nor coidealist, sr. Kurt Hamburger, de St. Gallen, ha inaugurat un reclama-campanie in quel, apu German, Francés, Italian e Romanch, anc Occidental es usat. Quam unesim jurnal de nor land li NEUE ZUERCHER ZEITUNG ha comensat li publication de ti serie de anuncies, altri jurnales e revúes va secuer, e con grand interesse noi atende li efecte de ti action e su ecó inter li letores del jurnales in question.

Un deliciosi satire contra Basic English, publicat in li grand jurnal A.B.C., de Madrid, esset inviat nos per un coidealist de Hispania. Li autor, sr. Julio Camba, un bon conosset scritor humoristic, in prim es astonat que justmen un hom tam rich in paroles quam sr. Churchill posset recomendar ti -Lingue, quel vermen es li «Anglés del povre»! It vell suficer solmen por expresser rudimentari idés e elementari sentimentes. Li autor continua per scrir que sr. Ogden have li jure reducter e simplificar su lingue matrin, ma si li autoritás recomenda su invention, on deve creder que ili vole rationar li lingue, e timer que un ver «nigri mercat» de verbes, substantives e adjectives va developar se. Inplu, li ver tache del parlada ne es expresser, ma ocultar li pensas, e por to un lexico de 850 paroles ne sufice. «Por covrir li nuditás del pensada homan on besona tre mult stoff, ma Basic English have solmen li dimension del classic folie de viniera».

In un articul scrit evidentmen secun li principie de lavage sin aqua li SCHWEIZERISCHES KAUFMAENNISCHES ZENTRALBLATT (11 feb.1944) discusse li question «Esperanto, Básic o Standard Anglés?» Li autor ne nega li desavantages de Esperanto, ma crede que ili ne deve impedir li usation de ti idioma quam lingue international auxiliari, si solmen su repansion in li tot munde es garantit, ma por to un augmentation del suporte per li autorités es ancor necessi. In Basic English il vide un medie excellent de introduction in li studie del ordinari Anglés, nam li perlaboration de un manuale de Basic English, secuet per un gradual elargation del conossenties lingual obtenet per it, posse tre bon victer, che li studiant, li timore que Anglés es tro complicat. Noi ne posse consentir a ti opinion: comensar li studie de Anglés per Basic English vell esser un ínutil dissipation de energie e témpor.

Naturalmen li tot propaganda por Basic English have un fundament politic: li anglo-saxones espera victer in ti guerre e expecta -- e in ti casu certmen con rason -- que al or lor lingue va obtener un expansion ancor plu grand quam antey. It vell esser presc íncomprensibil si li Germanes ne vell haver li sam idés pri un developament identic in lor favor. Ex un articul de Georges Agricola in li SCHWEIZERISCHE BEAMTENZEITUNG (28 jan.1944) noi aprende que on in facte ja ha inventet un simplification del German corespondant al Basic English. It porta li nómin WE-DE, abreviation por «Welt-Deutsch» (German mundal). It difere del lingue normal ancor plu mult quam Basic English, e pro to su autores ne recomenda it quam introduction in li studie del German propri, ma solmen quam idioma auxiliari in li relationes international. Por li instruction -- e amusament -- de nor adherentes con German quam lingue matrin noi reproducte ci li paternostre in ti lingue: «Unsere fater vele sein in himel, deine name sol werden geheiliet, deine reik mes sukom uns, deine wile meg geshê wi in himel so af erde. Gewe uns unsere taglie brot, fergewe uns unsere shulda (feltrita), wi wir fergewe unsere feinda, u fire nit in fersukun uns, sondern erlese uns fon ale iwela.»

On deve confesser que simplification del gramatica e ortografie -- in tant que on posse judicar it ex ti poc paroles -- ne es ínhabil, e it es interessant notar que it seque aproximativmen li sam principles queles ha ductet al developament del Afrikaans (dialect hollandés del boeres de Sud-Africa) ex li Hollandés normal. It es nullmen improbabil que li developament natural del lingue german durant li secules futuri va avansar in li sam direction, ma We-De tam quam Basic English choca nos quam barbaric creationes apt forsan e admaxim por li intercomprension con Hottentottes o Papuas.

It es conosset que in li anglo-saxonic landes on trova mani «lingual imperialistes» queles opine que omni forenes queles veni a Anglia o Uniat States o queles desira reciver li visite de anglo-saxones deve aprender Anglés. Naturalmen tal chauvinistes ne es un anglo-saxonic specialitá; on trova les anc che altri landes, p. ex, in Francia o Germania, e do it ne es astonant que anc li pur German, malgré su desfacilitás por forenes, ha esset propagat quam futur lingue mundal. Sub li misguidant titul «Esperanto» (nam in li articul es dit pri Esperanto solmen que su témpor es passat) li ROTE REVUE (nov. 1943) informa nos pri un tal projecte quel it ha trovat in li DENTAL-ECHO, un revúe german por aparates e remedies de dentisterie. Li rasonament de ti jurnal e li glosses pri it del ROTE REVUE es de caractere purmen politic; noi do renuncia citar les ci.

Ma vermen astonant es trovar un articul propagant li usation de German quam lingue mundial in un jurnal del... Svissia italian! L' AZIONE de Lugano (21 jan.1944) publica un long discussion titulat (anc completmen misguidant) «Basic English?». Naturalmen li argumentation de ti jurnal es completmen diferent de ti del DENTAL ECHO. Li autor de ti articul parla in prim pri li rol quel Latin ludet durant li Medi-Etá e til li 17-ésim secul, essent li lingue international quel chascun erudite conosset e in quel chascun ovre scientic scrit in un lingue national esset strax traductet por trovar, in ti maniere, su via in omni landes del terre. Il constata alor que hodie certmen noi have anc un «universitá» mundal in li dominia del scientie e literatura, ma que ínfortunosimen un lingue universal manca nos. Un revivification del Latin es impossibil, e li lingues artificial, secun li opinion del autor, es sin vitalitá, tradition, spontanitá e elegantie, do solmen un lingue vivent e literari posse devenir li nov lingue universal quel omni erudites deve saver. Ma quel? E li response dat per li autor es:


It vell esser un altissim pruva de politesse superiori si justmen in li témpor quande omni altri nati ones monstra li extrem hostilitá contra li conduida politica de Germania, e pos lor eforties de resistentie, li munde vell selecter voluntarimen quam lingue del studies e traductiones li lingue de Goethe, Heine e Schopenhauer -- li lingue german. On save que ti lingue es max apt a rendir in traduction omni altri lingues (durant que Francés e anc Italian deve tro mult assimilar omnicos a lor ritme, gust e órdine), que it es li max originari, li max inradicat del modern lingues, li idioma max apt al proprietá e al precision del eloquentie liric e del pensa filosofic.


Un proposition de alt idealitá e vestit in bell paroles -- ma de un naivitá stupefant! Qualmen li guerre mey finir, noi ne posse imaginar un anglés o american usant german quam medie de intercomprension con un hom de un altri nationalitá, o un german servient se de Anglés por li san scope. No, solmen un lingue neutral e artificial e támen ne essent sin vitalitá, spontanitá e elegantie -- li tradition va venir in li curs del témpor -- quam nor Occidental posse esser li successor del Old Latin, li nov lingue universal de cultura e civilisation quel chascun erudite e chascun hom havent relationes con forenes va conosser. Dr.P.

Cronica

-- OCCIDENTAL-BULETIN (de Francia). Nr. 1. Januar-februar 1944. Ti micri bulletin poligrafat sur du págines, format de Cosmoglotta, fat nos un extrem plesura, nam it monstra que malgré omni desfacilitás material, nor francés coidealistes ne ha abandonat Occidental e que ili tamen labora con entusiasme a su difusion. In ti bulletin ili parla del creation del Interimari Occidental-Academie e de Cosmoglotta. Un rubrica contene li opiniones del coidealistes, un altri da exemple de traduction del du paroles francés «comme» e «si».

Gratulationes a nor coidealistes! F.L.

-- REVÚE INTERNATIONALE DE STENOGRAPHIE, Nr. l 1944, 11 Chemin Ritter, Bienne (Svissia). Mersí a nor coidealist Bieller, it contene un tot págine de Occidental textus prendet in Cosmoglotta. Un calid mersí por ti excellent propaganda. F.L.

-- UNION PACIFIC. Li unesim numeró del nov organe del Union Pacific in german lingue ha aparit. It contene articules sur li scopes de ti movement e quelc micri noticies pri actiones in preparation. Noi ja pluri vezes nominat li Union Pacific, nam it favorisa Occidental. Vident li titul del association it sovente eveni que neutral persones questiona pri su orígine. In facte it es comprensibil a omni persones, ma have un scrition ni francés, ni german, ni anglés, ni italian, ni hispan. In response a omni questiones on explica que it es un expression Occidental e to oferta un excellent ocasion por propagar nor lingue. Noi deve esser grat a ti movement por ti propaganda, consistent in li adoption de un titul in Occidental. Interessantes posse reciver un prov-numeró del nov revuette del: Union Pacific, postal case, Hoveredo (Grb.) Svissia.

Un celebri filolog -- Rectification

Secun un comunication de Dr . Langie (Lausanne) it ne acte se in li articul publicat p. 5 de Cosmoglotta nr. 54 pri prof. Schneto, ma Schütz e li númer de lingues queles il parlat ne esset 90 ma 290.

In li menageríe

In li epoca del francés rey François I, li corte amusat se regardar un die un combatte de leones in li menageríe. Un dama lassat cader su gante in li arena e dit al chevalier de Lorges: «Si vu vole pruvar me que vu ama me tam mult quam vu pretende, ples reprender strax mi gante». De Lorges descende tranquilmen, reprende li gante in medie de ti terribil animales rugient, reascende, jetta li gante al visage del dama e ne plu volet revider la. Il ne plu havet consideration por ti cruela sin cordie.

Li unesim anuncia de maritage

It aparit in 1727 in li jurnal anglés «Manchester Weekly». Su autor, Miss Helen Morrison audaciat informar li publica per ti medie til tande ínaudit que ella serchat un marito «bon in omni relationes».

Li publication de ti anuncia havet quam consequentie (quam on posset constatar it in li secuent numeró de Manchester Weekly) li arestation del temerari miss, e su internament in un asil «por examine de su mental facultás».

Subventiones e contributiones recivet (29.2.44)

Sr. Ed. Mayor, 1.50; H. Schumacher, Fr. 3.—; S.O. Sunnar, Fr. 10.—; A. Portmann, Fr. 2.—; H. Leuthold, Fr. 10.—, W. Leuenberger, Fr. '.-; E. Haas, Fr. 5.—; Dr. F. Haas, Fr. 5.—; H. Rohner,

Fr. 2.—; W. Haas, Fr. 5.—; E. Kocher, Fr. 2.50; N. Stålberg, Fr. 5.—; A. Teleki, Fr. 5.—; H. Nidecker, Fr. 5.—.

Cordialissim mersí ad omnes!

Sviss Association Por Occidental (SAPO)

Un general reunion del membres del SAPO es previdet in junio o julí. Por permisser al membres del diferent partes de Svissia partiprender a ti important convenida, noi opine que Bern o Bienne deve esser selectet por ti assemblé. Noi peti nor coidealistes far propositiones pri loc, date e eventual propositiones a tractar. Ti propositiones deve arrivar al Institute Occidental ante li may 1944.

COSMOGLOTTA

Noi peti pardon e indulgentie por li grandissim tarde in li aparition del numeró de marte de Cosmoglotta B. Li cause de ti retard es in unesim range li labores professional del responsabil editor e adplu sempre crescent labores max divers por Occidental. Noi espera que li numeró de april va aparir ancor in li comense de may e li numeró de may in li fine del mensu. Si evenimentes índependent de nor voluntá ne impedi nos realisar nor planes, noi espera que li regulari aparition in comensa del mensu va reprender con junio.

Contene

  • Prof. Dr. A. Debrunner.
  • Tra li presse.
  • Cronica
  • Subventiones.
  • SAPO.
  • Cosmoglotta.

Multiplicat per Institute OCCIDENTAL, CHAPELLE

Cosmoglotta B 57 (apr 1944)

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

Redaction e Administration:

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

Abonnament líber. Postchec-contos: SVISSIA: 11.1969. SVEDIA: Stockholm 743 95

Serie B, poligrafat (Tel. 9 56 56) April 1944 -- Nró 57 (4)

Un litt excursion in utopie

Recentmen un de nor bon amicos provat interessar li redactor de un grand jurnal diari al problema del lingue universal, proposiente le quelc articules pri ti tema por publication in su jurnal. Li redactor refusat, alegante quam motive que il ne es partisan de un lingue artificial, pro que il considera li supression del lingues vivent quam un atentate contra li hodiaI cultura. Al objection, que li lingue international ne have li scope suplantar li lingues national, ma destinat solmen a luder li rol de un idioma auxiliari neutral apu li lingues vivent, il respondet que il save bon to, ma que il anc save que in fund to es un pie fraude. Nam quande li lingue international va efectivmen esser expandet in li tot munde, it va támen ínsensibilmen extender su radie de action e ducter finalmen al gradual elimination del lingues de civilisation ja existent.

Ti idé ne es tam absurd quam on vell posser creder e it forsan merite un plu profund exámine.

It es cert que noi mundlinguistes ha ja desde long distantiat nos del ambiciosi reva de un unic lingue universal por omni popules del terre, tal qual it es definit in li famosi devise de Schleyer «menade bal, puki bal» (a un homanité un lingue). Noi sincerimen ne vide in li lingue international altricos quam un neutral medie de intercomprension por li relationes inter li divers popules, e noi resta fidel a nor devise: a chascun popul su lingue e un duesim lingue por omnes. Quam occidentales noi ne pensa in secules quam li Chineses, e pro to noi anc es íncapabil representar nos li possibilitá del final desaparition del etnic lingues. Li fortie del tradition es tre vivent in li popules e rendi tis-ci refractari a radical-revolutionari changeamentes. Mem ta u li invasores ha provat imposir lor lingue per fortie al victet popules, li resistentie de tis-ci ha monstrat se finalmen plu fort e lor lingues matrin ha supervivet e victoriosimen mantenet se contra li volentie del opressores. Un real assimilation ha evenit -- e mem ta ne partú -- solmen che popules de queles li nivell de civilisation esset inferiori a ti de lor victores.

Si noi do admisse que plu bentost o plu tard li lingue international va definitivmen remplazzar li lingues vivent, noi posse esser cert que tande ti evolution va har obedit a un historic necessitá tam ínresistibil que it vell esser van pena voler rebeller contra ti-ci. Noi ne posse ex nor perspective del presente judicar li besones del future e ancor minu arogar nos li jure prescrir a nor epigones quo ili deve far e lassar. Noi posse admaxim regretar li possibil perde (queles noi justmen o ínjustmen considera quam tales), ma anc to ne es tre important: noi have plu quam suficent ocasion por regretar present destructiones altrimen real e noi mey tranquilmen lassar a nor descendentes li restant objectes de hipotetic futuri regret.

Ma, mem admissente li possibilitá de un tal evolution, esque ti-ci vell realmen posser justificar li Cassandra-crias de nor contemporanes? Li present lingues national va gradualmen desaparir? Bon. E poi? Ili es in bon companie.

Mult altri lingues ha desaparit, inter queles grec e latin. Esque alqui va pretender que li lingues grec e latin esset quam monument del civilisation minu venerabil quam nor modern lingues por li cultura occidental? Esque nor estimat contemporanes queles have un grand stock de regretes tot pret por futuri hipotetic probabilitás ne vell preferibilmen consacrar un parte de ti stock anc al desaparition de ti du lingues antiqui? A to on va responder que ti desaparition es in un cert sens forsan regretabil, ma que it ne es minu ver que ti sam lingues ne ha definitivmen morit. Ili supervive in li modern grec e in li modern lingues occidental. Nu, si li present lingues vivent va unquande desaparir, anc ili va superviver in nor Occidental e lor tracies in li modern lingue international va mem esser mult plu profund quam tis queles latin ha lassat in li romanic lingues. Li perde por li present cultura do ne es realmen catastrofic.

Un altri objection: Un lingue artificial nequande va posser remplazzar li lingues vivent, pro que it manca a it li expressivitá quel fa ex li etnic lingues li fin e delicat instrument in quel spegula se li ánime del divers pópules.

Noi ja ha dit precedentmen quo noi pensa pri li plu quam «artificial» distintion inter lingues natural e artificial. Ma it ne mem es necessi repetir ci li ja conosset argumentes. Si li lingue international realmen successa suplantar li lingues national, tande it va in sam témpor anc har pruvat que it es realmen habilitat por li rol quel it es pret prender sur se. Nan si it ne vell ja har furnit ti pruva, it vell anc nequande har posset imposir se.

E poi, quo significa «manca de expressivitá»? Si vu recive de un notario un lettre in Occidental, comensant per: «Estimat Senior, yo have li plesur informar vos que vor onclo Eduard de America ha legat vos li summa de un million de dollares», vu va probabilmen considerar ti Occidental quam lingue remarcabilmen expressiv. Si, in contrari, li sam notario scri vos in vor lingue matrin: «Senior: Si, intra 3 dies, vu ne paya a mi client li lettre de cambio de Fr. 10'000.— acceptat de vu, yo va esser fortiat, a mi grand regret, far proceder al sequestration de vor actives», tande vu va trovar ti lingue execrabil.

-- Vu es farsero. It ne acte se ci pri li psicologic reaction de comunicationes redactet in quelcunc lingue, ma pri li intrinsic qualitás de chascun vivent idioma. Vu va nequande esser capabil producter in un lingue constructet e artificial monumentes literari quam li Iliade, li Divina Commedia, Don Quijote, Faust e li grand tragedies classic francés. Vu ne mem es capabil traducter tal ovres in vor lingue artificial!

-- Yo posse tranquilisar vos. Noi in realitá anc ne have li intention crear tal ovres, ni mem traducter lis ja existent. Noi reserva nor lingue international a altri scopes. Ma si vu pretende que li lingues vivent es superiori al lingues artificial, pro que ili ha esset capabil generar mastro-ovres literari, tande yo es fortiat declarar vos que li farsero es vu e ne yo. Omni ti monumentes es famosi, ne pro que ili es scrit in grec, italian, hispan, german o francés, ma pro que lor autores es Homeros, Dante, Cervantes, Goethe e Racine. Li magic bellitá del lingue in omni ti ovres es debit al genie de su autores; sin ti genie, ti monumentes literari ne vell har devenit ínmortal. E li pruva es que ili es íntraductibil mem in altri vivent lingues. Vu ne conosse un sol traduction del Divina Commedia o del Faust quel fa vos obliviar li originale. Ti traductiones posse esser plu o minu bon, ma mem li max excellent es solmen un pallid imitation.

Vu ne mem besona ascender til li classicos por verificar li axioma del inseparabilitá de lingue e autor. Yo memora que durant mi unesim annus de studie de anglés, yo literalmen devorat li celebri matre-ovre de Jerome K. Jerome: «Three Men in a Boat», ti ínegalat exemple de humor anglés. Ancor hodie yo relee it con li sempre sam plesur. Recentmen yo comprat pro simplic curiositá un tre bon traduction de ti sam ovre in francés. Ti letura aparet me mortalmen trist in comparation con li originale e yo seriosimen questiona me ca ti anglesi scritor es realmen accessibil al franceses.

On va forsan objecter me que autores queles tracta tipicmen national temas va sempre restar desfacilmen traductibil e que to es alor minu un question de lingue quam de ambientie. Anc to ne es corect. Noi have exemples u ovres, in queles spegula se li ánime e li customes de un tot popul, es scrit in un altri lingue quam ti del land concernet. E malgré to, li atmosfere es fidelmen traductet. Yo cita quam exemples «Gil Blas de Santillane» de Lesage e ante omnicos li sublim matre-ovre «La Légende d'Ulenspiegel et de Lahme Goedzak» del Belgo Charles de

Coster, scrit ne in vlamic, ma in un levimen arcaic francés. Al genie nequo es impossibil. Ma li genies es rarissim e to explica anc li ínmortalitá de lor ovres.

Noi do ne contesta li insuperabilitá del monumentes literari, scrit in li vivent lingues, ma noi efortia nos reducter ti facte a su just proportiones e ante omnicos, noi garda nos confuser cause e efect. Yes, omni ti ovres revela se in lor tot splendore solmen a tis queles es capabil leer les in su lingue original. Ma quant grand es li númere de ti privilegiates? Al aplastant majorité del letores, ti ovres es accessibil solmen in traductiones. Ma ti quel ne conosse li lingue original contenta se facilmen per li traduction. On ya ne posse sentir li perde de to quo on nequande ha possedet, sam quam li ciec-nascete es íncapabil realisar quo significa por il li absentie del lúmine. Or, to quo un lingue artificial ne successa salvar ex li ovre original, anc un altri lingue vivent ne posse salvar it, e to pro exactmen li sam motives. E to quo un lingue vivent es capabil rendir per un traduction, to anc un lingue artificial posse far. Alor quo on reprocha a noi?

Ma lass nos descender del altores de Parnassos al planuras de nor vive omnidial.

Sovente yo have li ocasion far un interessant experiment. Quande yo lee, li un pos li altri, un jurnal francés e un jurnal german, yo es, a un die de intervall, generalmen íncapabil memorar, ca un cert articul quel reveni me in mente, ha aparit in li jurnal francés o in li jurnal german. E si, durant un vésper, yo seque li emissiones radiofonic in lingue extran, yo vell, in li secuent die, esser sammen íncapabil memorar ca ti o ta precis information ha esset difuset in german, francés, anglés, hispan o hollandés. Quo to significa, si ne que strax quande li interesse de un comunication jace ne in su form, ma in su contenete, li question del lingue plu ne lude li mínim rol. Or, to es li situation quel presenta se in li vive omnidial 99 vezes sur 100. Ma to es anc in general li conditiones queles forma li cadre del usation de un lingue international. Noi posse do afirmar, sin timer esser contradit que pos li introduction dei lingue universal, ti-ci va in su sfere de aplication rendir exactmen li sam servicies quam li lingues vivent e que, mem si -- quo noi in veritá ne crede -- li lingues vivent va unquande possibilmen har completmen desaparit, ti transition va evenir sin que on va remarcar li mínim diferentie inter passate e presente.

Li atentiv letor va forsan har remarcat in un parte de ti exposite, yo defende idé queles contradí li opinion expresset del grand linguist A. Meillet in su celebri ovre: «Les langues dans l'Europe nouvelle». Noi lee ta (págine 326):


Li esperantistes ha comettet naivitás, traductente por exemple in esperanto grand ovres literari universalmen conosset. Li literatura es li mínim apt dominia de aplication por un lingue artificial. Por omnicos quo concerne li stil, li literatura vive del valore expressiv del paroles, del form del frases, del originalitá del fontes de expression propri a chascun lingue. Un lingue artificial es apt al exposition pur e simplic de factes e idés queles ne es tro delicatmen nuanciat; ma it es, pro su particulari natura, ínapt al expression literari. E desde li die u it vell aquisiter li caractere expressiv e idiomatic de un lingue traditional, it vell har perdit per ti facte li qualitás essential quel justifica su existentie.


Noi certmen ne contesta que li celebri esperanto-traductiones de conosset mastre-ovres del literatura universal (por ex. «La rabistoj», «Makbeto», «Hamleto», «Ifigenio en Taurido», «Georgo Dandin», «Imenlago») es regretabil aberrationes. Tot abstraent del intrinsic qualitá del traductiones (queles yo ci ne vole judicar), it sufice constatar que it es un insanitá voler traducter in un lingue artificial ovres literari ja archi-conosset e traductet in omni lingues del terre. In realitá omni ti traductiones ya anc have solmen propagandistic valore. In ti sam sens, li poemas publicat in Occidental-gazettes nequande ha constituet un scope in se self: ili conserva li caractere de purmen linguistic experimentes e es presentat unicmen quam ilustrativ exemples del expressivitá del lingues artificial. Nequi besona timer que noi va perdir nor témpor in li fabrication de traductiones del ovres de Victor Hugo o de Friedrich Schiller.

Malgré to, yo ne es convictet pri li tese que li literatura in omni su formes deve esser por sempre interdictet al lingue international. In mani egardes, ja li literari production de Esperanto e Ido monstra que li lingues artificial ne es in omni dominias absolut ínapt al literari expression. Ma li real possibilitás de un lingue artificial ha esset revelat solmen desde li nascentie de Occidental. Yo memora har leet in Cosmoglotta belletristic contributiones queles vell constituer un veritabil ornament por quelcunc lingue vivent. E yo certmen ne es li sol quel ha decovrit in li ovres de quelc de nor max bon stilistes un veritabilmen surprisant richesse de expressivitá. Tis qui conosse bon li literari production esperantistic o qui ha, quam yo, contribuet self al creation de un literatura quam redactor de un idistic jurnal, ha in céteri posset constatar que noi successa mem expresser in Occidental nuancies queles esset nos interdictet in li altri lingues artificial. Si un lingue international monstra un tal surprisant gradu de adaptabilitá al exigenties literari, it vell esser absurd prohibir a it por sempre ti nov sfere de aplication.

Adplu noi ne mey obliviar que anc li vivent lingues ha aquisitet lor hodial richesse e expressivitá solmen mersí a un lent evolution extendent se durant pluri secules. Ili ha developat se ex primitiv comensas por devenir per un continui processu de inrichation e afination li perfect instrumentes del expression human queles, mersí al genie del grand scritores ha dat nascentie al ínmortal ovres del literatura universal. Alor, pro quo sol li lingue international, quel ja nu es íncomparabilmen plu evoluet, plu rich e plu expressiv quam mani lingues vivent, vell far un exception a ti regul? Esque it es ínrasonabil suposir que in un plu o minu proxim future anc li lingue international va posser producter un scritor capabil crear ovres comparabil a tis del grand autores national? (Yo ne picte to quam un real scope persecutend, ma solmen quam un hipotetic possibilitá). Noi have null motive por timer un tal evolution; mem li judicament de A. Meillet ne posse far changear mi opinion in ti punctu. Personalmen yo mem crede que noi have li max grand interesse por incoragear li usation de Occidental in cert dominias literari (except li poesie pur). To es li sol e anc max efectiv medie por cluder li bocca de tis ex nor adversarios queles, sin haver li mínim idé pri li caractere de un talnominat lingue «artificial», proclama doctmen que sol un lingue vivent posse, mersí a su qualitás de expression literari, luder efectivmen li rol de un lingue international.

Yo ha, in li curs de mi exposite, alontanat me un poc del tema original. Yo peti pardon al letores, ma forsan ti litt excursion va esser considerat de mani ex ili quam ne absolutmen ínutil e eventualmen mem dar loc a ulteriori, interessant discussiones. A. Matejka

Esque vu savet...

Que un crab posse viver cent annus? Un sanguisuc posse anc atinger ti etá, durant que un arané vive de 10 a 15 annus...

Que li zebre es albi, con nigri bandes, e ne li contrarie...

Que Alexandre li Grand introductet in Grecia li custom rasar se, custom quel, de ta, expandet se in li tot Europa, u it devenit tre apreciat...

Que, de omni europan avies, li cigne posi li max gross ove...

Que li cifres queles noi usa es un indian invention e esset introductet in li 12ésim secul in Europa del Arabes...

Que li whisky esset quelcvez usat quam ballast por stabilisar li naves. Li liquore quel esset in tonneles, havet talmen li possibilitá oldijar in excellent conditiones pro li tangage e li rulada del nave...

Que li oleo de ricine, usat quam medicament, esset ja conosset del Egyptianes 2'000 annus ante Cristo...

Que Portugal es li sol europan land de quel omni habitantes parla li sam lingue. In contra, in India li númere del dialectes atinge 220...

Que un libre sin minimal tipografic o gramatical erra es tre rari: Li libre quel aproxima se max bon al perfection in ti láter es li Bible, mersí al numerosi reprintationes...

Que li númere del libres anteriori al annu 1500 nu conosset ne superpassa li centene. Presc omnes es pezzes de museo, e un triantene de ti libres tam rari trova se in li biblioteca del Congress, in Washington...

Que li nigri colore es particularimen desagreabil al apes, e sembla irritar les. Li apicultores deve do evitar portar nigri vestimentes e precipue feltrin chapel nigri...

Que noi debi li usation del ligne in li fabrication del papere al decovrition de un povri textor nominat Keller, in 1844. Ti invention quel have un enorm importantie es do old de un secul...

Que li pelle del adultes have plu quam du mil leones de fores...

Que it existe 620 species de caseos. Un grand númere de ili es evidentmen conosset solmen in lor original land...

Que li saltarelles, pudrat de sucre es considerat quam delicatesses e manjat quan tales in Japan...

Clemence Tanner-Muller †

Li 30 marte morit in Bern li marita de nor car e devoet coidealist Major H. Tanner, seniora Clémence Tanner-Muller.

Noi presenta a nor coidealist nor max sincer condolentie pro ti grandissim perde quel ne va auxiliar su resanation in li hospital de Chur u il es in curation desde ja long mensus. Noi sempre va rememorar li grand afabilitá, amabilitá e hospedalitá con queles ella acceptat nos in su domicilie in Bern quande noi havet li ocasion visitar les.

Sr Tanner mey trovar in li perstudia de su numerosi projectes un levi consolation e un fort incorageament suportar ti separation. F.L.

Comunication

Prof. Dr. Albert Debrunner va far in Bern (forsan anc in Basel) durant li proxim semestre un curs pri: «Historie e problema del movement por li lingue auxiliari international».

Li unesim lecion va evenir li lundí 15 may 1944 de 14 til 15 cloccas in li Universitá de Bern. Un hore chascun semane es previdet.

Institute Occidental. In april nor centrale ha esset visitat de nor coidealistes W. Leuenberger (Bern) e A. Hagmann (Grenchen). Lor visite esset vermen tro curt por que noi mey posser examinar li mult problemas queles ili desirat studiar. Noi mersia les har venit documentar se in li fonte de nor movement. F. L.

Humor

-- Vu es ya presidente del Club del inventores? -- Yes, senior. Sin dubita, vu desira intrar in nor grupp? Yes, in principie, si vu vell trovar un íneditet excusa por a mi marita quande yo reveni ad-hem pos mi-nocte!

Subventiones e contributiones recivet (30.4.44)

Sr. Ed. Mayor, Fr. 1.50; K. Hamburger, Fr.7.70; R. Bauer, Fr. 5.50; A. Ritzmann, 5.—; B. Blomé, Fr. 10.—; C.E. Sjöstedt, Fr. 2.60; R.M. Stierlin, Fr. 3.—; K. Chanaud, Fr. 5.—.

Cordialissim mersí ad omnes!

Nor ultim editiones:

Vollständiger Lehrgang der internationalen Welthilfssprache OCCIDENTAL Fr. 2.50

(Ples demandar prospectes por li propaganda de ti manuale)

LOGICA IN LI LINGUE AUXILIARI Fr. 0.60

WIESO IST OCCIDENTAL DIE LEICHTESTE WELTHILFSSPRACHE? Fr. 0.40

Omni ti librettes es recivibil del Institute Occidental, CHAPELLE (Vaud): Pc. vider p. 37.

SVISS ASSOCIATION POR OCCIDENTAL (SAPO)

Noi rememora nor avise del págine 36 del numeró de marte e noi peti nor coidealistes responder al question concernent li loc e li date del proxim reunion ante li 25 may 1944.

ESQUE...

vu ne ja es membre del Sviss Association por Occidental (annual contribution Fr. 1.—) o del Occidental-Union (contribution annual Fr. 1.50)? Tande ples demandar a Chapelle li carte de adhesion, nam li union de omni coidealistes es necessi por li progress de nor movement.

Contene

  • Un litt excursion in utopie.
  • Esque vu savet.
  • † Clémence Tanner.
  • Muller.
  • Comunication.
  • Institute Occidental.
  • Subventiones.
  • Ultim editiones.
  • Sviss Association por Occidental.
  • Esque..

Multiplicat per Institute occidental, CHAPELLE

Cosmoglotta B 58 (may 1944)

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

Redaction e Administration:

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

Abonnament líber. Postchec-contos: SVISSIA: 11.1969. SVEDIA: Stockholm 743 95

Seri. B, poligrafat (Tel. 9 56 56) May 1944 -- Nró 58 (5)

Novas de nor mastro

De un membre del familie de Edgar de Wahl, noi recivet un lettre quel noi reproducte in extenso por li information de nor letores:


Estimat senior,

Ja desde long yo plu ne ha dat vos novas pri vor old amico e vu probabilmen ha intertémpor anc perdit li contact con su filia. Qui save quo ella devenit durant li operationes militari? Desde mi ultim lettre, yo ha posset visitar du vezes vor old amico. Li unesim vez in august 1942 e yo esset alor su gast durant 2 1/2 semanes in su domette. In ti ocasion yo anc posset assister al celebration de su 75-ésim anniversarie, in companie con li old amicos de tre diferent etá, damas e seniores. Ye ti die il obliviat su mult penas debit al desfacil conditiones del vive e a su chancelant sanitá. Mi duesim visita, in comensa de januar 1944, evenit in tot altri circumstanties. Li old senior esset hospitalisat in un simplic sanatorium municipal e il partit su chambre con un simplic e stupid individue. Su domette hat devenit ínhabitabil pro manca de combustibile. Il esset plen de intellectual interesse, fat apene atention a su primitiv circumité e leet me divers essayes pri scientic temas, queles il hat scrit in su solitá, por ex. pri influentie del finno-ugric lingues sur li slavic lingues, pri li predition historic e li quaresim dimension, un nov version modificat de su anteyan conferentie: Rason del historic follies footnote:[Vide Cosmoglotta VIII/nr.58 (marte 1929).]. Omni labores esset de alt nivell intellectual. In marte il ha esset victim de un grand desfortune. Su litt domette con li tot biblioteca e omnicos quo il possedet esset incendiat in un nocte. Per hasard il havet con se in li hospitale li ancor ne publicat poemas in su lingue. To es omnicos quo il successat salvar, e il petit me dir to a vu. Il es calm e resignat, ma profundmen trist e solitari. Il plu ne senti un tache por li vive. E malgré to il crede ne har laborat vanmen in su vive. Mey li future dar le rason!

Yo saluta vos con alt estima. Signatura.


It ne es sin un dolorosi opression de cordie que noi comunica ti trist nova a nor letores. Li sol cose quel consola nos es li grand fortie de ánime quel nor venerat mastro successat conservar in su desfortune. Ti dignitá in li adversitá es li apanage del grand homes e quant grand ha esset li ovre de Edgar de Wahl, to solmen li posterité va monstrar con omni desirabil claritá.

On mey pardonar nos, si noi renuncia expresser to quo noi senti in ti moment. On ne posse dir to per simplic paroles. Ma noi es fier posser dir a nor car amico e mastro: «Vu ne ha laborat in van! Tam long quam noi vive, noi va conservar e augmentar vor preciosi heredage. Mem si de nu noi vell dever carir li apoy de vor autoritá e vor preciosi consilies, noi va continuar vor ovre e lassar nos guidar per vor spiritu. Anc in future vu va esser present in nor memorie e in nor labor. E nor max ardent desir es posser acceptar vos in nor medie pos li guerre, monstrar vos li fructes de nor activitá e far partiprender vos al final triumf del ideal ínmortal a quel vu ha dedicat vor vive!»

Cosmoglotta

Del elementari al universal

Nota del redaction: Li present articul, de caractere scientic, tracta un materie sat desfacil, ma it monstra quant Occidental es apt por li scientie. Noi va con plesura reciver remarcas de nor letores, queles interessa se a tal problemas, particularimen de tis, queles ne have li lingue francés quam lingue matrin.

Quam mult altri sercheros, li fisicos jui de un facultá, ti de abstraer se del contingentes e perseque con metode e unitá de pensadas li reserches, queles, ili espera it, va aproximar les del solution. Li structura del munde sentibil es un de ti problemas fundamental quel, periodicmen, entusiasma li yunitá; e li reserches experimental o teoretic, queles it genite e es li fonte de ínsuccesses rich in instructiones e in decovritiones famosi.

Ti ultim quinant annus esset particularimen rich in nov productiones. It esset li decovritiones (scientic e ne poetic) del textura granulari del materie e del electricitá. Li mesure, li contage e li manuament del atomes e del electrones esset li resultate de subtil procedes de investigation. E ti electrone, gran de electricitá negativ, es universalmen expandet. On incontra it in li currente electric, in li auroras boreal, in li materie; in omniloc it presenta li sam aspecte de charge electric ínvariabil e índivisibil, providet per inertie. Corelativmen, on demonstrat li existentie de pluri species de granes de electricitá positiv, ma nequel constituet li contraparte exact del electron. Li max simplic de ili, li proton, possede in facte un charge complementari de ti del electron, ma su masse es proxim 2000 vez plu fort. Li altres, benque suportant charges omnes multiples de ti del proton, ne posse esser tamen considerat quam simplic aglomerates de protones e electrones. Li helion, por exemple, quel lude un rol important in radioactivitá, porta du charges, ma pesa quar vez in plu quam li proton. Talmen li revas del max grand simplicitá queles vell har posset far li geometric spiritus, ne trova se realisat in li natura, nam ti-ci presenta un dissimetrie marcat inter li electricitá negativ e li electricitá positiv.

Ti dissimetrie es particularimen monstrat in li atome, u li charge positiv e li presc totalitá del masse trova se concentrat in un nucleo central tre micri, durant que li electrones plena li atome de lor gas degenerat. In plu in 1932, du nov particules esset decovrit. In prim li neutron, grane electricmen neutral, tam pesant quam li proton; poy li positon, particule electrisat positivmen, complementari del electron e de sam masse. Ma durant que li neutron presenta un remarcabil stabilitá, it ne es lu sam pri li positon, quel have grand tendentie a anihilar se in presentie de materie. On admisse nu que li nucleos atomic es format solmen de protones e de neutrones. It es lu sam pri li helion (nucleo de helium) quel presenta un stabilitá particulari.

E it ne es omnicos, nam li teoretic studies tre bon apoyat per li experientie ha monstrat li logic necessitá del existentie de un particule de debil masse, quam li electron, ma neutral, quel on designa per li nómin neutrino. Ti neutrino nequande ha esset observat in statu isolat, quo li teorie explica perfectmen. In fine, mesures fat sur li radiation cosmic ha monstrat li existentie de un grane chargat negativmen e de quel li masse es intermediari de ti del electron e del proton; ti particule, li mesoton, lude un rol important in li composition del nucleos de atomes ponderosi.

Ne satisfat har decovrit ti divers particules elementari, de queles li tot univers sen(si)bil sembla esser constituet, li fisicos ha determinat egalmen li conditiones in queles ti divers particules reacte li unes contra li altres e li leges de ti reactiones o «interactiones». Tande ili ha trovat que, ultra li efectes electric queles ti granes posset exercir e queles hat esset demonstrat de Coulomb, it existet altres de ili, de queles li natura es ni electric ni gravific e que solmen li teories quantic posset explicar. Ti nov forties, nominat «de exchange» es tis, queles regisse in facte li constitution del divers nucleos atomic e queles determina de ili li caractere stabil o radioactiv.

Talmen, li grand simplicitá, li simplisme, quel devet presider al formation del materie, secun li fisicos qui conosset solmen li electron e li proton, ha fat plazza a un diversitá e un complexitá grandijant. Li universe ne plu sembla esser format de solmen du principies e it ne es absurd pensar a un universe quel vell esser constituet altrimen quam li nor e in quel li roles ludet del electricitá positiv e negativ vell esser invertet. Sin tamen cader in speculationes tam hasardosi, it es possibil, con ti directives experimental e teoretic del fisica actual, furnir nov solutiones a ancian problemas concernent li constitution de nor universe cielest. E ti nov aspectes, noi possede les mersí al labor lent, patient, inclusiv de serchatores utilisant omni medies de un tecnica rafinat. It es interessant notar que pluri sviss fisicos aplicat se ja desde long al studie de ti problemas de unesim linea e que lor contributiones ne es negligibil. On posse citar ci li nómin del prof. Y. Scherrer, quel in li laboratorias del Scol politecnic federal in Zürich fat ovre de pionero e ha fundat un veritabil scole. Prof. R. Mercier

(Ex «Gazette de Lausannen» trad. F.L.)

China es un charmant land

[verse]


China es un land charmant Quel va pleser vos certmen


on cantat antey in un operette famosi: «Li viage in China» Charmant? Ne sempre, quam noi va vider it.

Yo havet un fratre con spiritu aventurosi. Desde su yunesse, li Celest Imperia fascina le. Do il fa studies in Paris, successa in London in un concurs por un function in li chinés doanes international e rejunte su posto in Mukden.

Il departe por sempre por chinisar se del cap al pedes. il marita un fémina chinés, vestacha se con un chinés robe, manja con bastonettes. Li sol cose quel il ne successa es lassar crescer su blond toffes de capilles in un tresse flottant.

Il revenit solmen un vez a Europa vers li fine del ultim secul; poy il desaparit in li profundores del Extrem Orient sin plu dar novas. Su despecte por li europan civilisation esset íncomensurabil.

Ye li curs de ti unic visite, il racontat me in detalie qualmen li Chinéses reconosse li maladies per plantar aurin e argentin agullies in li pelle del malades de queles ili palpa simultanmen li pulse, que secun su avise, li suprem del medicamentes esset li púlvere de osse fossil, e il ne retenet su admiration narrante me li maniere per quel ili procedet por reconosser li individues atinget del pest.

In fact, il esset testimon del terribil epidemie quel devastat Manchuria in li aspri hiverne 1895. Terribil cert, pro que it mortat in quelc mensus centenes de milles de malades.

In omni grand catastrofes populari li homes sercha un sol cose: fugir. Fugir ú? Pro quo? Nequi save it, ma fugir tamen, mover, li locos de morte e de suffrentie por chimeric u, forsan, it ne fure. Talmen fugit li popul de Manchuria.

Al frontieres chinés, li servicie del doanes esset debordat. Li homan unde, pestificates e bonstantes inter-mixtet, deversat se sur li vias. Li truppe provat indigar ti inundation.

Li Europanes hat organisat lor servicie sanitari e examinat scientificmen li Blancos queles fugit egalmen; li Chinéses, de lor parte, anc procedet al examination del Yelbes, ma secun lor propri maniere.

Un intensiv frigore reyet. In li circumité de Mukden, on acumulat amasses de cadavres, queles on brulat per inundar les de petrol e li nigri piramides, crulant de córpores a demí carbonisat punctuat li planage... Sub un long avan-tegment quel protectet contra li nord vente, alineat se un range de foteles laccat per cinabre sur queles prendet plazza un procession de medicos-bonzes chinés imbrolliat in lor robes vattat. Ili tenet in manu un long agullie argentin. Li unde del emigrantes defilat avan ili. Chascun del povri culis levat li lappes blu obscur queles vestit le, monstrante su ventre in nud. Li medico-bonze plantat gravmen su picette argentin til li garda in plen abdómine, extraet it, examinat su odore, su colore e, secun indicies conosset solmen de il self, decretat ca li punctuat esset o ne pestificat.

Il tande redat li brilliantie al agullie per passar it sur li falde de su robe e plantat it denov in li ventre quel presentat se.

Li suspectes esset inquarantenat in un planage nivosi u ili atendet, sovente por morir, malades e bonstantes confuset...

Quo es astonant, es que nequi, in aparentie, presentat ínmediat seriosi consequentie de su perforation abdomino-intestinal, tant es grand li resistentie del Celeste al prova del lesiones, quo vell esser fatal por noi occidentales. Dr. Léon Weber-Bau1er

(Ex MEDECINE ET HYGIENE, trad. F.L.)

SUR UN FLUVIE DE AFRICA

Li piroga flotta, levi; secun li aqua, yo lassa me ear al regulari balansation, al ritme del pales, queles tucha o choca li kil, al plongea de pagayes, al canzon del pirogheros. Millenes e millenes de avies ascende quande ili vide nos passar. It es necessi har videt it por creder a un tal númere. Piscs salta ex li aqua; grand carpes fa mem tam mult aerobaties que ili recade in li canó; on deve solmen ancor metter les in nor casserole.

Vers midí, li costes apari quam macerat in oleo bollient; li pirogheros ye avan clama: Mali! Mali! (Li hippopótames); quin gigantes del fluvie es tá, tot proxim, ye duant metres del piroga; ili svimma, lentmen sub aqua, e ye omni triant secundes, ili veni respirar ye li superficie, sputant aer e aqua con li sam brui quam un cavall; ili monstra alor li musel quadratic, li osse nasal incurvat, li ocules con arcades enorm, quam li gross extremitá del telescop; quelcvez li tot dorse apari, vast canapé rugosi.

Li piroga redeparte; li facies ride, monstrant li blanc dentes; li nud torsos brillia sur muscules plu activ, li brasses incirculat con ligne fa efortie; noi naviga con ardore. Altri pirogas svimma contra li currente, li Bossos profita del vent, erecte un segle tam lacerat e repezzat quam lor propri chifones. It es exactmen in li ton nigri.

Li nocte cade, dulcimen luminosi, li pirogheros canta in li serenitá pur del obscuritá, li voces yun del avan responde al basses del homes del detra, li avies ha reunit se e crucea nos per gruppes. Li chef piroghero, nud, sedent avan li flamme plicat per li vent, sub li arcade de junc textet, rostant ye li brase un pisc, es li simbol del primitiv humanitá.

(Trad. J .J .Joho) Dr . Fred Blanchod

Li anell del terra

Un long e minuciosi observation del ciel ha permisset al astronomes concluder que nor terran glob have tre probabilmen un anell quam ti de Saturn, ma minu densi. It ne es visibil de noi, ma vell esser tal si noi vell posser plazzar nos sur un altri planete de u nor terra con li lun es observabil.

Ti anell es composit de tre numerosi e tre litt satellites tornant chascun índependentmen del altres circum nor planete, ye un altore de circa 30 a 40'000 kilometres. On crede que ti materies es forsan to, quo resta de un ancian litt lun quel ha dissplittrat se.

LI ELECTRIC CURRENTE CHE LI VIVENT ENTES

In un comunication al scandinavic societé de neurologie, du dan scientistes, li professor Jensen e li doctor Egest afirmat que li fenomen del vive es strettmen ligat con li fenomenes del electricitá. Secun ili, un parte del energie absorptet de un ente vivent con li nutriment, li aer, li sole, es transformat in electric energie, quel prende un static form presc equivalent a ti del potentiale existent inter du poles de un pile. Cert organes del homan córpor, por exemple li cordie e li cerebre, transforma ti static electricitá in dinamic electricitá, quo genite li cordial e cerebral undes. Li experimentes de ti scientistes ha demonstrat que li electric currentes existent che li vivent entes es stabil, ma que ili posse suportar charges causat del biologic fenomenes.

Pluri experimentes fat sur scureles ha mem demonstrat que chascun animale possede un electric camp e un magnetic camp.

7 cellules de Saltsjoebaden

In Saltsjoebaden, proxim Stockholm, trova se del max grand observatorias del munde, quel protecte, in li funde de un puteo profund de 18 metres, li max preciosi colaboratores del International Buró del témpor: li 7 pendules queles da li sideral clocca, to es li durada invariabilmen marcat per du passages consecutiv de un stelle in li meridie del loc.

Ti 7 pendules es includet in 7 cellules e null homan ente es autorisat intrar. Li minim litt choca, li minim soffla vell posser, efectivmen, trublar li functionament de ti pendules de queles li mecanisme es mantenet in li absolut vacuitá, in un constant pression e ye un uniformi temperatura de 12 gradus. Un homan presentie vell adhaltar li temperatura de un demí-gradu e vell efecter, in li movement del pendules, variationes de un decesim de secundes, de quel li consequenties vell esser tre grav.

Esque vu savet...

Que li saltarelles, pudrat de sucre es considerat quam delicatesses e manjat quam tales in Japan...

Que li apes, por producter un demí-kilo de miel deve visitar 7 milliones de flores.

Que li mannes es medialmen 12 centimetres plu long quam li féminas...

Que li chinés alfabet contene plu quam 40000 signes...

Que li chassa por li pelisses causa chascun annu li morte de 45 milliones de animales...

Que li unesim bastament evenit in li annu 3758 ante Cristo, ye li construction del piramide de Keops...

Que, in li antiquitá, ja existet homes immensimen rich. Por exemple ye su morte li Romano Cecilius lassat in li annu 8, un fortune de 15 milliones de talentes, 270000 brutes e 5000 sclaves.

Emancipation e suicidies

Li transformation del mores have quelcvez curiosi consequenties. Por exemple in Turkia desde li emancipation del feminas, on constata numerosi suicidies pro amore, fenomen completmen inconosset in li Old Turkia. It apare que li letura de romanes e li influentie del cinema -- coses de queles li turk fémina es tre avid -- es li principal causes de ti crescent suicidies.

It es evident que li turk femina, antey inprisonat in un harem u ella passat su témpor manjar sucrages, ne havet rasones por mult trublar su imagination.

LI ORIGIN DEL CRESCCENT

It acte pri li litt pane quel on trova ancor (quelcvez) in li panificatorias del neutral landes. Su nascentie origina in un considerabil eveniment historic: in li assedie del cité Vienna per li Turkos in 1686. Just por festar li fine de ti assedie li panificator Vendel creat li crescent, quel depoy, expandet se partu.

In 1916, li viennesi panificatores ne obliviat comemorar li 250-ésim anniversarie de ti creation.

LACONISME!

Li comte de Grammont havet du filias. Un esset grass e li altri magri. Li comtessa, su marita, petit le scrir a illas e redit it a il tam sovente que finalmen, enoyat, il prendet li plum e scrit al unesim: «Mi filia, amagra vos» e al duesim: «Mi filia, agrassa vos». Li comtessa vidente le cluder li lettres tam hastosimen expresset su astonation. «Illas besona, li comte dit, solmen executer to, quo yo ordona, e illas va haver mult a far».

A su soldates, queles demandat le aqua, li roman generale Marius respondet: «Vu va trovar it in li camp del inamicos».

Subventiones e contributiones recivet (30.4.44)

Sr. Ed. Mayor, Fr. 1.50; F. Haller, Fr. 5.—; K.B. Karlén, Fr. 5.—; J. Feierabend, Fr. 4.—; M. Huguenin, Fr. 4.—; Johalf, Fr. 3.—; R. Berger, Fr. 3.60; B. Hammar, Fr. 3.—.

Cordialissim mersi ad omnes!

Sviss Association Por Occidental (SAPO)

Pro indeterminat absentie de nor presidente e de grand númer de coidealistes, noi informa nor membres que noi deve procrastinar li projectet reunion del SAPO til august o septembre o mem octobre.

Secun nor question in li ultim numeró de Cosmoglotta, li recivet responses es omnes favorabil un reunion in BIEL (quel es max central). Tande noi peti nor membres ja reservar un soledi a nor movement e noi espera por ti projectet reunion, malgre li numerosi deves de chascun, un important partiprension.

Noi anc va acceptar con plesura omni propositiones o projectes scrit e bon studiat por li developament de nor movement, qui vell esser discusset in nor assemblé. Tis-ci deve esser misset al secretariatu in Chapelle adminim un semane ante li date del reunion.

Un rectification

Til nu, noi ha anunciat un brochura dé 8 pagines sub li titul de: «Wieso ist Occidental die leichteste Welthilfssprache?»; it actet se del unesim edition. Nu li brochura ha esset completat (16 pagines, printat) in un duesim edition sub li titul: «WIESO IST OCCIDENTAL DIE ENDGULTIGE WELTHILFSSPRACHE?», precie Fr. 0.40.

Contenete

  • Novas de nor mastro.
  • Del elementari al universal.
  • Divers literatura.

Multiplicat del INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE

Cosmoglotta B 59 (jun 1944)

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

Redaction e Administration:

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

Abonnament líber. Postchec-contos: SVISSIA: 11.1969. SVEDIA: Stockholm 743 95

Serie B, poligrafat (Tel. 9 56 56) Junio 1944 Nró 59 (6)

Quelc reflectiones pri nor linguistic labores

Ante quelc mensus, li Sviss Esperanto-Societé anunciat in li presse li aparition de un nov cursu de Esperanto in 5 lettres instructori de 8 págines chascun, quel it recomendat al publica per li secuent paroles, particularimen lurativ: «Vu posse coresponder con li tot munde e far comprender vos partú!» Seductet per ti promesse, li naivon compra ti clave universal de 40 págines, perstudia conscientiosimen li 5 lectiones e just quande il ariva al ultim págine e ja senti se invadet de delicie al pensa que su penas es nu finit e que il va posser recoltar li fructes de su labor, il lee con consternation li secuent frases:


Per to vu ha aquisitet li conossentie del fundament de nor lingue. Ma it vell esser tro bell, si ti rudimentari conossentie vell suficer por esser un esperantist acompleet. Vu nu have un idé pri li squelette del lingue, ma it es necessi completar it per carne, nerves, tendones, organes, derma e capilles. Nam lu tot es un perfect ovre artistic.


Povri naivon!

It es un long via del famosi gramatica con 16 régules til li cursu de 5 lectiones e un via ancor plu long de ti 5 lectiones til li mastrisation complet del max facil lingue nominat ESPERANTO.

Ma, in realitá li usator del 5 lettres instructori comensa grattar se li cap mem ante que il ariva al ultim lection. Il incontra un grand númere de paroles queles apare le strangi e extraordinari e il vell voluntarimen reciver un explication justificativ. Ma li autores del Esperanto-cursu ha previdet anc ti casu e ja sur págine 2 ili hasta dissipar li mal impression per li secuent declaration preventiv: «Ples ne lassar vos irritar in li curs del studie per paroles queles a prim visu sembla vos strangi e bizarr. Glissa sur ti paroles e accepta li afirmation de genial lingue-scientistes (!) que Esperanto representa in su totalitá li max alt perfection!» Quo vell dir li gast del restaurant, si li garson, adportante le li manjages, vell declarar le in sam témpor: «Ples ne lassar irritar vos per li strangi sapore de ti pezze de carne. Glissa sur ti carne e accepta li afirmation de nor chef-cocinero que li repaste in su totalitá es un perfect mastre-ovre culinari!?»

Li bluff esperantistic pri li celebri «16 regules del Fundamento» ja ha fat ínnumerabil victimes, ne solmen pro que li lingue human es un instrument mult tro delicat por posser esser codificat per un minimum de simplicissim e mecanic regules, ma anc e precipue pro que ti 16 regules self es un fonte de constant erras e conflictes con li san rason. Un tot serie de desfacilitás totalmen ínconosset in li lingues vivent e in li naturalistic mundlingues, queles ta ne mem constitue un problema a soluer, ha esset artificialmen introductet in Esperanto, o plu precismen ha nascet ex li mal construction de ti lingue. Pro to li necessitá, editer talnominat «complet» gramaticas de plu quam 500 págines in li specie de ti de Kalocsay e Waringhien. Li autores explica o efortia explicar in ti ovre quande on deve usar li sufix -eco e quande on posse forlassar it; ili prova -- in céteri sin success -- soluer li conosset drama -ita = -ata; ili explica li diferentie inter -ig e -iĝ e da un multitá de altri linguistic consilies. E malgré to un grand quantitá de problemas resta ínsoluet, nam anc li max «complet» gramatica ne posse explicar omnicos. Ma li grand male de Esperanto realmen ne jace in ti problemas ínsoluet, ma in su vicies fundamental queles li gramatica posse solmen inregistrar sin esser capabil furnir rasonabil justification del solution adoptet (formation del plurale, obligatori acusative, tabelle del pronómines corelativ etc.). It es interessant observar li reaction del «fideluloj» quande on tucha a ti vulnerabil punctus e quande on posi les pri tis-ci quelc questiones índiscret.

Noi have ta in prim loc li masse del fanaticos por queles Esperanto ha devenit un veritabil religion. Ili simplicmen refusa discusser e jetta li anatema contra li hereticos queles audacia suspecter li infallibilitá del «kara majstro». Poy veni li minu feroci specie quel monstra un cert comprension pri li dubitas queles assalta li candid aprendente. A ti specie apartene li autor del 5 lettres instructori qui prova salvar li situation declarante: Ne ocupa vos pri to quo sembla vos strangi e íncomprensibil: genial lingue-scientistes judica Esperanto quam ínsuperabil mastre-ovre; ili es plu intelligent quam vu, ples do acceptar li lingue tal qual it es. Credo quia absurdum. Li triesim specie de defensores de Esperanto comprende que un tal demonstration un poc simplistic ne sufice. Ili do hasta adportar lingual explicationes, provante justificar per «fas et nefas» li max índefensibil defectes e aberrationes gramatical. Noi hasta adjunter que, omnicos considerat, li duesim specie es nos decidetmen plu simpatic quam ti ultim. Finalmen noi ancor have li -- probabilmen sat numerosi -- gruppe de tis queles, comprendente li ínpossibilitá defender coses índefensibil, francmen aconosse li superioritá de Occidental, ma pro motives sentimental o rasones de oportunitá crede dever restar fidel a Esperanto.

It es ver que in mani concernenties, li tache del defensores de lingues artificial ne es facil. Si noi questiona un instructor de quelcunc vivent lingue pri li rason de ti o ta anomalie o illogicitá in gramatica, sintaxe o vocabularium quel noi ha incontrat in li curs de nor studie, li professor va, si il es bon etimologist e historico, posser explicar ti anomalie, ma quande it acte se pri evident íncongruitás, noi deve contentar nos per li facte que li cose es tal qual it es; noi posse solmen inregistrar it e it servi a necos epilogar pri su causes. Ma li autor de un lingue artificial ne es in li felici situation posser far tacer per un geste de manu criticas justificat. On expecta de il que il es capabil justificar su ovre. Anc nor mastro Edgar de Wahl ne escapat ti obligation. E it es just su responses a nor questiones queles revela li tot profundore de su filologic conossenties. Ma to quo distinte le del doct comentatores e gramaticos reyent in li altri campes es, que il ne prende se por un modern Pico de la Mirandola. Il ne have un response peremptori pret a omni questiones, e it existe mem problemas queles il categoricmen refusa soluer per autoritativ ukas. Ante li guerre yo havet con E. de Wahl un discussion pri un serie de lingual questiones, inter queles trovat se ti del adaptation del grec paroles scientic al fonetica e al leges de derivation in Occidental. E in ti ocasion il scrit me lu secuent:


... Do on ne deve trovar un tal regul general quam in li regul DE Wahl por li verbes, ma til nu Wahl ancor ne ha posset trovar un tal regul, e yo ne save ca it va esser possibil trovar un tal. In omni casu anc li mult criticantes e auxiliatores ne ha trovat un tal. Ili ples trovar un regul e proposir it a nor academie, ma on expecta omnicos de me! Yo ne es ni un deo omnisavent, ni un papa ínpeccabil, ma un serchator, un precursor e explorator. Yo ne vole decretar, yo vole solmen consiliar. Li pseudo-scientie decreta, ma li ver scientie sercha e explora.


Ti franc declaration de nor mastre, qui es íncontestabilmen li max alt autoritá vivent in dominia interlinguistic, contribue plu mult a su glorie quam omnicos altri junt quo noi posse alegar in su honor.

Si noi analisa li ovre de sr. De Wahl sub ti vis-punctu, noi posse constatar lu secuent: li autor de Occidental ha successat quam unesim crear un lingue in sam témpor max regulari e max natural. Per to il ha posit li mundlingue sur un firm base, nam su fundament es ínataccabil. Ma ta u por li un o altri problema il ne ha trovat un solution scienticmen bon fundat, il ha refusat obtruder al usatores del lingue un decision basat solmen sur un arbitrari decision personal -- quam to es li casu in Esperaranto -- ma il ha dat libertá. E ta u un acceptabil solution posset esser obtenet per diferent vias egalmen justificabil, il ha intentionalmen submisset li problema al practic experientie, lassante a ti-ci li ultim decision.

Pro to noi have in Occidental un grandissim númere de regules e elementes gramatical (quam por ex. li regul De Wahl, li formation del plurale, li conjugation, li liste de afixes etc.) queles es por sempre ínmutabil, ne pro que un dictator o un congress ha declarat les quam tal, ma pro que quelcunc modification constitue un scientic inpossibilitá. Apu tis-ci existe un relativmen litt númere de casus queles oferta pluri possibilitás de solution egalmen justificabil de teoric vis-punctu, ma u li practica ja ha decidet in favor del un o altri solution. E finalmen noi have an tre litt númere de problemas tam desfacilmen codificabil que noi considera li libertá in usation li sol possibil e anc max rational solution.

On posse assimilar ti casus a tri etappes in li fixation definitiv del lingue. Ili ducte del plen libertá al fixation de formes clarmen preferet in práctica e de ta per un últim processu al stadie del ínmutabilitá. Noi posse ilustrar to per un practic exemple:

Teoricmen, tri manieres de formation de paroles con prefixes es egalmen corect e admissibil:

adportar apportar aportar

adnexion annexion anexion

adtractiv attractiv atractiv

obpression oppression opression

subposition supposition suposition

Ma li practica ha ja de long fat un nett separation inter li gruppe I de un láter e li gruppes II e III del altri láter. Li complet formes adnexion, obpression etc. in realitá nequande ha esset practicmen usat e on posse considerar ti metode de formation del paroles quam definitivmen liquidat. On usa it solmen ancor sporadicmen in casus u on vole intentionalmen sublinear li idé de composition. Ma tre sovente li formes complet have in Occidental anc facticmen un altri sens quam ti quel resulta ex li formes assimilat queles ha, in li curs del evolution, mutat lor signification original. Talmen «subposir» have un altri sens quam «su(p)posir» benque etimologicmen it es li sam parol.

Per ti decision del practica, li problema del assimilation del sufixes ha interim ja transgresset li stadie del plen libertá e ha intrat in ti del alternativ solution II e III.

Ma li evolution ne va haltar ci. Obligatorimen e ínevitabilmen li practica va ducter a ulteriori discrimination inter li du gruppes restant, til que finalmen va restar sol metode acceptat quam solution standard per gradual convergentie del preferenties. Desde ti moment li problema ha preterpassat li duesim stadie e intra in ti del definitiv solution.

Ex lu precedent resulta que li standardisation del lingue have su natural límites. Standardisar li lingue ne significa arbitrarimen oficialisar un del solutiones possibil e rejecter li altris quam índesirabil e genant. On standardisa solmen solutiones queles ja ha esset sanctionat per li practica. In li max mult casus ili concerne presc exclusivmen li vocabularium e resulta in li elimination de paroles antiquat o de paralel-formes rarmen usat. Li decisiones del Academie ratifica alor simplicmen un situation facticmen ja existent.

Ma in cert casus, li Academie va esser fortiat prender un decision anc in questiones queles ancor ne ha esset soluet definitivmen per li practic experientie. Si un dat problema posse esser soluet per du vias egalmen justificabil, li Academie va determinar ti quel es preferet del majorité del usatores e aplicar it in li redaction del manuales e in li publication de su oficial comunicationes. It es in facte desirabil que li material de studie por li comensantes mey esser presentat in maniere homogen e unitari. Yo posse ilustrar ti punctu per li problema del ortografie. In comensa, nor Oficial publicationes esset redactet con preferentie in ortografie historic (etimologic), ma plu tard noi usat in Cosmoglotta experimentalmen anc li ortografie simplificat. Li practica sembla har demonstrat que ti scrition simplificat jui li favore del majorité del usatores e it es a previder que li Academie va imposir ti ortografie por li redaction del futuri manuales e por li redactional publicationes in Cosmoglotta. Ma -- e to es important -- ti decision va solmen esser fat pro motives de practica e it ne significa li definitiv elimination del historic ortografie. Tis queles prefere ti ultim va haver li jure usar it anc in future por lor privat scopes; it va esser definitivmen supresset solmen quande li practica va har índubitabilmen sanctionat su desaparition.

In quelc tre poc casus li opiniones es ancor tant flottant que un perceptibil preferentie por li un o altri solution ancor ne ha cristallisat se ex li experientie. Advere ti casus es tam poc e tam ínimportant que it presc ne vale li pena aluder les ci. Si yo cita les malgré to, yo fa it solmen por statuer un principie. E ti principie es: In tal casus on mey dar complet libertá: to es li max logic e anc li sol rasonabil solution. Yo save que ti libertá ne es secun li gust de omni usatores, ma noi deve haver li corage prender cert responsabilitás. Certmen, it vell esser íncomparabilmen plu facil electer un del solutiones proposit e imposir it per autoritativ ukas. Ma quo noi vell ganiar per tal metodes? Li exemple de Esperanto es ci tre instructiv. Zamenhof ha imposit li usation del sufix -ujo por li nómines de landes: Germanujo, Svisujo, Francujo etc. (Occidental: Germania, Francia, Svissia etc.). Ma ti sufix es considerat quam tam desbell e ínfelicimen selectet que li majorité del esperantistes hasta vicear it per li plu natural finale -io (Germanio). Ti form ancor ne es perfect, pro li fals accentuation (Germanío) e li sol natural solution vell esser -ia quam in Occidental; ma in omni casu it es plu bon quam «Germanujo» . Or ti nov form «Germanio» constitue un flagrant violation del «netuŝebla fundamento» e it ha esset li cause de ínnumerabil protestationes ex li ranges del «fidelaloj». E ti protestationes directe se ne solmen contra li viceation de -ujo per -io, ma contra omni noviformationes in Esperanto. Li querelle dura ancor e it va durar tam long quam li «Fundamento» resta íntuchabil. In se self, ti situation in Esperantujo lassa nos índiferent, ma noi tira ex it ti preciosi constatation: to que es contra li leges del vive have null chance de duration e omni provas de arbitrari solution va solmen haver quam consequentie crear un veritabil cáos ta u li absentie de alquel regulation, it es li reyia del libertá, permisse nos tirar nos facilmen ex li afere tal quande li practica va self har max elegantmen soluet li problema.

Adplu on ne mey obliviar que Occidental es li sol lingue auxiliari quel es in li felici situation posseder un fundament rocc-solid e resistent a omni provas de ulteriori «amelioration». It es basat sur li leges del vive e noi mey tranquilmen lassar a tis-ci li tache soluer per via de experientie anc li tre poc e in se self ínimportant problemas por queles noi es ancor in sercha de un definitiv, unitari e linguisticmen ínataccabil regulation.

Per ti maniere noi anc economisa li témpor por li interprension de altri, íncomparabilmen plu important taches. Yo, por ex., considera quam un del cardinal taches del Academie pos li guerre li perfinition del standard-lexico Occidental-Occidental. Si vu consulta quelcunc lexico bi-lingual vu va constatar que it es relativmen rar que a un parol in dat lingue coresponde un precis parol del altri lingue con li sam númere e con li sam intercoincidentie del sens extendet. In li max mult casus li divers paroles have un plu strett o un plu extendet signification quam li corespondent parol ex un altri lingue e to mem inter li sam familie de lingues. Noi deve por ex. definir exactmen li sens de paroles quam «ignorar», «concurrer», «competir» etc. Esque por ex. li verb «ignorar» va haver, quam in german, solmen li signification de «intentionalmen ne atender alquicos» o solmen li sens de «ne saver alquicos» quam in francés o omni du senses quam in anglés? Esque noi va admisser li verb «concurrer» con su derivates solmen in su limitat sens etimologic quel it have in anglés (concurrence) e usar li verb «competir» por li sens plu extendet e specialmen comercial de F. «concurrence» G. «Konkurrenz» H «concurrencia» etc. o esque noi va in ti special casu considerar «concurrer» e «competir» quam sinónimes? Li question sembla ínimportant a prim visu e támen noi va besonar un autoritativ definition, nam li exact signification del paroles con lor senses extendet es li condition «sine qua non» del usabilitá de un mundlingue in juristic e diplomatic documentes. Secun quant yo save, un sol autor ha til nu interprendet tal labor; it es Marcel Pesch in su «vortaro Ido-ldo». Il ha tre bon comprendet li importantie de ti problema, ma il sembla har basat su definitiones presc exclusivmen sur tis queles Larousse da por li lingue francés. Or ti metode es tro primitiv e tro arbitrari e li problema es soluibil solmen per li colaboration de expertes apartenent al cardinal lingues occidental. Ti tache deve do esser reservat al nov academie international quel va esser fundat pos li guerre e it va postular de ti-ci un labor metodic de pluri annus. Ma li ovre unvez finit va esser li standard-ovre de Occidental, servient al elaboration del futuri grand léxicos Occidental-national e vice versa. On vide que si til nu noi ha diligentmen laborat, nor taches ancor ne es finit e noi mey do armar nos por li grand eforties queles noi va dever furnir in li futur.

Tri libres por li pedagogos

Noi ha recivet de nor activ coidealist Ric Berger su tri ultim libres de dessin: «La perspective simplifiée» (Li perspective simplificat), «Le dessin de plantes» (Li dessin de plantes), «Le croquis rapide, 3me. partie» (Li esquisse rapid, 3im parte).b

Sr. Berger es un specialist del divers problemas concernent li docentie del dessin. Li liste de su libres ja es long desde su mastre-ovre li «Didactica del dessin» e noi crede que nor coidealistes pedagogos, e anc tis queles aprecia li dessin, va esser max interessat conosser su ovres. Benque scrit in francés, noi opine que ili va esser util por li docentie del dessin, nam li numer de ilustrationes va in presc omni casus suficer al comprension del metode.

«Li perspective simplificat» es un ovre atendet desde long témpor e it va dar un nov impuls al docentie del dessin per permisser al max retardat eleves representar quocunc volúmine con surprisant facilitá e sin erra possibil.

Ti perspective nominat «axonometrica» ha esset introductet in li populari scole del Tchecos con li auxilie de un impressionant exposition in ocasion del Congress international del dessin in Praha in 1928. Desde, it ha imposit se in li pluparte del landes de Europa.

In 60 leciones graduat, ilustrat de plus quam 500 figures, ti cursu monstra qualmen on deve docer li dessin del pluparte del objectes usual. Ti objectes es grupat secun li formes geometric simplic, queles constitue tam mult centres de interesse. Successivmen es studiat li paralelipiped, li quadrat prisme, li cube, li circul, li cilindre, li sfere e li objectes de queles ti formes resulta. In 64 pagines ti ovre exposi omni possibilitás del nov perspective.

Utensiles, instrumentes, vehicules, domes, villages es representat in ingeniosi maniere, in dessines facil a reproducter al nigri tabul.

Li ultim capitules es consacrat al aplication del axonometrica al dessin tecnic.

Precie del libre 3.50 obtenibil che li autor: Sr. Ric Berger, prof., MORGES (Svissia)

In li proxim numerós, noi va parlar pri li du altri libres.

F.L.

Subventiones e contributiones recivet(30.5.44)

Sr. B. Hufenus, Fr. 2.—; Ferd. Haller, Fr. 1.—; Ed. Mayor, Fr. 1.50; J. Cheseaux, Fr. 1.80; Dr. J. Eyer, Fr. 3.50; W. Leuenberger, Fr. 1.—; Major H. Tanner, in memorie de Seniora Clémence Tanner-Muller, Fr. 20.—; sr. H. Keck, Fr. 10.—; R. Kocher, Fr. 2.—.

Cordialissim mersi ad omnes!

Du nov successes

de Occidental va esser recenset in li proxim numeró de Cosmoglotta.

Citates


On ne deve combatter omni inamicos con li sam arme.



Li formicas continua lor activ labore malgré li sapates homan.


[quote, Homero]


Li homes es infelici e acusa li deos; ma ili self, per lor erras e per lor stultitás, porta li pondere del calamitá.


Contenete

  • Quelc reflectiones pri nor linguistic labores, de A. Matejka.
  • Tri libres por li pedagogos.
  • Divers.

«WIESO IST OCCIDENTAL DIE ENDGULTIGE WELTHILSSPRACHE?», brochura de 16 pagines, Fr. 0,40.

Multiplicat del Institute Occidental, CHAPELLE

Cosmoglotta B 60 (jul 1944)

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

Redaction e Administration:

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

Abonnament líber. Postchec-contos: SVISSIA: 11.1969. SVEDIA: Stockholm 743 95

Serie B, poligrafat (Tel. 9 56 56) Julí 1944 -- Nró 60 (7)

Un libre pri Basic English

On save ja que li firma Verlag Organisator A.-G. in Zürich es disposit favorabilmen al idé de un lingue international. Ante mult annus it hat apertet li columnes de su revúe mensual del sam nómin a Esperanto, e recentmen un serie de articules pri Occidental ha aparit in li ORGANISATOR. Ma por null altri lingue international li Verlag Organisator ha fat tant quam por Basic English: it ha editet un tot librette de 72 págines pri ti idioma. «Basic English» de C.C. Ascon es li titul e li nómin (un pseudonime, céterimen) del autor de ti ovre, e it porta li subtitul: «Ueber Basic English als Welt-Hilfssprache und als neuer Weg zum leichten Erlenen des Normal-English» (Pri Basic English quam lingue auxiliari mundan e quam nov via al aprension facil del anglés normal).

Noi deve confesser in prim loc que pos li letura de ti libre noi ha sentit nos un poc dupat. Su titul e li reclame quel esset fat por it in pluri jurnales e anc al ocasion del Mustre-Ferie de Basel hat causat nos expectar un manuale por li aprension del Basic anglés. Ma null hom quel ne ja conosse anglés posse aprender Basic ex li librette de Ascon. It contene un alfabetic liste del 850 paroles, ex queles li lingue es composit, ma solmen anglés-German, ne vice versa, e null directives por li pronunciation del paroles anglesi, null gramatica o stilistica. Con egard al linguistica it do da ne plu quam li publication pri Basic in li revúe SIE UND ER, quel noi ja mentionat in nor rubrica «Tra li presse». Li parol-liste ocupa 23 págines, li tot reste del librette es propaganda.

E noi deve dir que noi ha esset desilusionat mem per ti propaganda -- in un cert sens, nam noi hat expectat plu de it; in un altri sens it joya nos extremmen. Nam chascun hom quel lee con atention li libre e quel ha conservat ancor su judicie índependent va strax remarcar que ti propaganda es un veritabil bumerang, plu nociv al subtentores quam al adversarios de Basic. Nam li argumentes de tis-ci es sive ne mentionat, sive atacat con ínsuficent armes.

Li facte que li ovre de sr. Ascon es li unesim libre pri Basic in lingue german sembla nos justificar un recension un poc detaliat. In li unesim capitul, «Li problema de un lingue international», li autor veni al conclusion, que ne un mort lingue, ma solmen un idioma vivent posse devenir lingue international e que -- un facte índubitabil -- inter li vivent national lingues anglés have li max grand expansion in li munde. Li secuent capitul, «Concurrentes», mentiona que li nationalistes in omni landes del terre ne vola accepter li lingue de un altri popul quam medie de intercomprension e que on ha provat superar ti desfacilitá per revivification del latin o li creation de artificial lingues. Li autor constata que ex omni ti artificial lingues Esperanto havet li max grand success e cita, por dar al letor un idé de ti lingnue, quelc lineas in Esperanto. Ma noi deve dir que il fa un ínjusticie al Esperanto selectent quam exemple li unesim vers del german canzone populari «Am Brunnen vor dem Tore» -- nam ti canzone es un expression de sentimentes talmen genuin german que un traduction in null lingue altri posse esser comparat con li originale. Li ínsuficentie de ti traduction pruva necós contra Esperanto -- e li autor fa al altri lingues international un ínjusticie forsan ancor plu grand, concludent ex ti Esperanto-poema que anc li altri lingues artificial have null valore!

Il alor retroveni al anglés, diente que it have un avanse de 500 annus, comparat con Esperanto, e adjunte un compliment por Occidental: «E quo vale del Esperanto, vale anc del plu nov Occidental, quel céterimen sona plu agreabil».

In li ultim parte de ti capitul e in li secuent («Li situation ye li fine del guerre») sr. Ascon opine que mem per un victorie del Axes li expansion de anglés in li munde vell esser solmen un poc restrictet, durant que un victorie del Alliat nationes vell creat li conditiones max favorabil por su introduction quam medie de intercomprension. Or, noi Occidentalistes regarda li statu del afere del sam vis-punctu. It vell esser stult cluder li ocules contra índubitabil factes e noi nullmen contesta que, si alquande un lingue national vell devenir li duesim lingue del tot homanité, solmen anglés posse pretender a ti honore. Ma quo noi sempre e ancor dubita es: ca mem li conditiones max favorabil va esser sat favorabil por li efectiv introduction de un lingue national quam idioma mundan, e ca li existent situation que in omni landes civilisat o íncivilisat on trova homes parlant o adminim balbutiant anglés o conossent li un o altri specie de Pidgin English va far li tot homanité pret accepter un nov Pidgin English.

In li capitul «Governamentes por Basic English» sr. Ascon poc a poc veni al parte principal de su propaganda. Il de que li governamentes de Anglia e del Unit States ha resoluet constituer un comité de expertes por studiar, preparar e propagar li introduction quam lingue international ne del ordinari anglés, ma de un cert specie de anglés: Basic English. Li letor ne ja es informat pro quo on pensa necessi li creation de un «cert specie» de anglés, si ya anglés ja es expandet in li munde plu quam alquel altri lingue in alquel epoca del historie homan e si anglés ya certmen have li max simplic gramatica de omni lingues cultural. Li response a ti question veni plu tard -- ma solmen in un índirect maniere. Ma nu noi incontra li unesim bumerang: sr. Ascon raconta nos que ja in 1942 li Ministre del Instruction public del governament hollandés ha proposit al altri exiliat governamentes destinar anglés quam lingue international, adjuntent que eventualmen francés vice anglés vell posser esser selectet. Ma sr. Ascon tace pri li circumstantie que naturalmen li ministre hollandés pensat al ordinari anglés o francés e ne a un mutilat simplification de ti idiomas. Adplu ni ci ni in alquel altri passage de su libre sr. Ascon mentiona que interim li exiliat governamentes ha pronunciat se -- in polit paroles, ma con unanimitá e firmitá -- contra Basic English e que (quam noi ja mentionat o va mentionar in nor rubrica «Tra li presse») in neutral landes quam Svedia e Hispania on fa jocas pri ti monstruosi lingue, durant que in landes del Axe it es categoricmen refusat.

Secue un tre detaliat citation del famosi discurs quel sr. Churchill fat, li 6 septembre 1943, in li american Universitá de Harward -- tot un batterie de bumerangs! Parlant al yunes de América e Anglia il dit: «Yo ne vide proque noi ne deve provar repander ancor súper li terre nor lingue comun -- bon comprendet, sin voler ganiar per to alquel egoistic avantages». Ti atitude del grand statmann anglés es completmen natural e comprensibil -- ma it es egalmen natural e comprensibil si li homes de altri lingues matrin questiona se ca realmen li popules de lingue anglés ne vell ganiar avantages material tre important per li introduction de lor idioma quam lingue international. Noi dubita ca mem li assertiones de un tam eminent mann quam sr. Churchill va remover ti timore, sin quel anglés forsan desde long vell esser li lingue international universalmen acceptet. Adplu sr. Ogden, li creator de Basic anglés, e su adherentes sempre assertet que per Basic English nullmen es intentionat avansar li expansion del anglés quam tal, ma que it deve esser un lingue índependent del ordinari anglés.

Li ministre anglés alor parlat pri li comité ja mentionat e continuat: «Li projectes cuidosimen elaborat (de ti comité) es del max grand valore por li creation de un lingue international e por li exchange de idés por li munde. Nor scientistes raporta me que quam base de ti lingue international solmen 650 substantives e 200 verbes e suplementari paroles e necessi. Yo ne besona descrir mi entusiasme, quande ante quelc témpor, totalmen ínexpectat, Roesevelt comensat emfasar me utilitá de un lingue international sur li base del anglés».

Ne con un singul parol sr. Churchill mentiona que il self o sr. Roosevelt ja ha fat se li pena examinar Basic e convicter se de su avantages; il parla solmen pri li raportes de su expertes, e secun nor saventie ni li Prim Ministre anglés ni li President del Uniat States til nu ha dat un de lor frequent discurses in Basic. Ili certmen have altri ocupationes plu urgent e plu important por lor landes quam linguistic studies -- ma qui desira convicter nos del avantages de Basic, mey in prim loc self usar it e ne solmen pronunciar li opiniones de altres! Sr. Churchill mem ne savet, que li max fundamental principie de Basic es li elimination del verbes, e que it have do solmen 18 verbes, ma ne 200.

E nu sr. Ascon fa un audaciosi volte; il scri: «Angléses e Americanes es convictet que ili besona un anglés corect, ma fundamentalmen simplificat anc por li relationes inter les self e in lor propri dominias. Noi ne deve obliviar que li anglés e li american advere sta sur li sam base, ma in facte es du idiomas diferent. E noi anc ne deve obliviar que mem inter li descendentes de Europanes in britanic dominiones (p.e. in Sud-Africa o Canada) it have cent millenes de queles li lingue matrin ne es li anglés -- por tacer ancor pri li mult milliones de homes de queles li lingue matrin in li propri sense de ti parol ne esset li anglés e queles mastrisa li lingue de lor land solmen ínperfectmen». Sr. Ascon ancor mentiona que sr. Churchill ja in 1940, quande il devenit Prim Ministre, ha urgentmen petit su colegos e li ductent functionarios usar un simplic e ínmiscomprensibil anglés in vice del bombastic lingue quel antey esset favorisat in li oficies -- céterimen ne solmen in Anglia, ma in omni landes del munde, e ti recomendation de sr. Churchill merite esser obedit partú! Ma inter un simplic e ínmiscomprensibil anglés e Basic English it hay ancor un tre grand diferentie!

Generalmen li passage citat ex li libre de sr. Ascon contene un colection de demí-veritás, queles es plu nociv quam ínveritás. It es ver que in America on pronuncia anglés un poc diferentmen quam in Anglia e que anc li ortografie difere un poc; adplu tam in America quam in li altri partes del munde anglosaxonic on usa cert paroles con un altri sens quam in Anglia e have expressiones local (generalmen pruntat ex li idiomas del indigenes o anteyan colonistes) queles sive es ínconosset in li land matrin, sive ha trovat lor via a ta quam «foren paroles» (chascun Anglés un poc instructet save quo es un wigwam, bungalow, nullah, tiffin, kopje, kloof, stoep, trek, etc. e ne es chocat si un «shop» es nominat un «store» in America). Noi anc ha leet, in un revúe anglés, li comic plende de un aviator ocupat in li servicie transatlantic del Reyal Aer-Fortie: «Yo pensat que ili parla li sam lingue al altri láter del 'stagne', ma yo bentost trovat que to es un erra!» Támen noi nequande ha audit que un singul Anglés, American, Canadian, Sud-African, Anglo-Indian, Australian o Nov-Zelandan ha sentit li beson de un «anglés fundamentalmen simplificat» por intercomprender se con su transoceanic cusines. Li mention de Sud-Africa e Canada es completmen misductent. Ti du states es bi-lingual. In Sud-Africa li afrikaans (dialecte hollandés del Cap) e ye un cert extension anc li german, in pluri provincies de Canada li francés es un lingue oficial, e null hom, exceptet li functionarios, es obligat aprender anglés. Ma li Boeres o Franco-Canadianes queles ea habitar in un region purmen anglés es fortiat ja por lor propri interesses aprender anglés tam bon quam possibil -- e ne solmen un balbutiade de anglés, tam quam un German-Sviss domiciliat in Geneva certmen ne va contentar se con li aprension de un Basic francés de 850 paroles. In li Unit States, it es ver, vive milliones de inmigrantes e mem de lor descendentes queles parla anglés, li sol lingue oficial del land, plu o minu ínperfectmen, benque un conossentie elementari del anglés es postulat por li naturalisation del forenes, ma noi ne vide in quel maniere Basic anglés es plu bon quam li barbaric anglés de ti asiatic, african o ost-europan inmigrantes, li vocabularium de quel adminim es plu rich!

Ma li remarca pri li inmigrantes queles ínperfectmen conosse anglés e pri li colorat popules, combinat con li composition del comité ja mentionat -- su membres es le secretarios del state por India e por li Colonies, li presidente del Comité de Education e li ministre de Informationes -- monstra nos sat clarmen por quem Basic anglés es destinat in prim loc: por homes queles sive in facte, sive secun li opinion del Anglosaxones ne possede sat inteligentie por aprender Standard English. Noi have alor índubitabilmen li situation secuent (quel, naturalmen, li propagatores de Basic ne explica tam clarmen): influentiosi circules in li anglosaxonic landes desira far anglés li futur lingue auxiliari international, basant se sur su íncontestat repansion ja existent in li munde e sur un cert númere de favorisatores de ti projecte in altri landes -- ma benque anglés es relativmen facil a aprender, it es un lingue natural con omni inregularitás, e on save que it es sat facil ganiar un elementari conossentie de ti lingue, suficent por far se comprendet e self comprender un anglés parlant, ma que it es tre desfacil mastrisar omni detalies e finesses del lingue. It existe ja pluri formes simplificat del anglés destinat al relationes inter blancs e indigenes, quam Pidgin English, Beach-la-mar, li dialectes del negres in West-India, etc., ma ili have solmen un importantie regional, e it vell do forsan esser desirabil crear un Pidgin English quel es comprendet per li minu inteligent persones in omni landes: Basic English. Noi vell haver alor li situation quel on ja ha reprochat a Esperanto: que du species de lingue international existe, un por Dr. Smith, Herrn Professor Meier e Monsieur le Docteur Duval, e un altri por li seniores Wang Tching Wu, Lilialulai e Ngombe-Mponde.

(a secuer in li proxim numeró) C.H.P.

Un remedie de charlatan. -- In Fu-Tcheu, in China, un industriale possede un fabrica u on reducte in púlvere residues de ungules. Ti púlvere es vendit a un farmacist por fax ex it un medicament quel, il asserte, resana li dolores de gurgul. On pretende que li clientes abunda e que li industriale inricha se.

Du nov successes de Occidental

Con grand joya, noi posse anunciar du nov e remarcabil successes de Occidental.

Nor letores save ja que ante quelc témpor li Europa-Union, li grand movement por li unification de Europa, ha fundat un special comité por li question linguistic to vole dir, por li question de un lingue international auxiliari. It es ver que ti comité ha arangeat til nu un sol reunion, ma per su cuida li teses del Europa-Union ha esset traductet in Esperanto, Ido e Occidental e publicat in li organ del Europa-Union, li revúe mensual DER EUROPAER. Anc li adresses del centrales sviss del tri movementes mundlingual ha aparit, desde ti témpor, in chascun numeró del revúe -- til li Esperantistes protestat contra li mention de lor lingue apu Ido e Occidental, e nu Ido e Occidental resta sol. It es cert que per ti publicationes li interesse del membres del Europa-Union pri li question de un lingue international ha esset instigat, e nu li EUROPAER ha apertet su columnes a un serie de articules in Occidental, scrit de nor eminent coidealist A. Matejka.

Li articules apari sub li titul «Li rol del mundlingue in li vive futuri». Quam on posse concluder ja ex li titul, ili es destinat ne a far propaganda solmen por Occidental, ma a informar li grand publica pri li scope e utilitá de un idioma auxiliari in general. Li unesim articul esset publicat in li numeró de junio. Comensant per un remarca de sra. Eleanor Roosevelt, li marita del presidente del Unit States, quel mentionat inter li problemas del reorganisation del munde pos li guerre anc li «creation de un comun lingue universal por facilisar li exchange de idés inter omni popules del terre», sr. Matejka in prim combatte un del max expandet fals conceptiones pri li rol de un lingue auxiliari: que it es destinat precipue al turistes viageant in foren landes. It es cert que un idioma universal va esser de grand utilitá anc por li turistes, ma sr. Matejka di con rason que it nullmen es absolutmen necessi por ili, nam ili posse tirar se ex li afere sempre e partú per un rudimentari conossentie de anglés e francés. Un erratori idé resultant ex ti fals conception es que li lingue international besona solmen un tre restrictet vocabularium, just ti poc paroles queles li turist necessita por su relationes con li personal del doan, del rel-vias, del hoteles, por far compras, etc. Por ti scope advere Basic English vell suficer -- e noi posse adjunter que un grand parte del turistes ja parla un specie de Basic English, mem si it ne es ti de sr. Ogden!

In li duesim articul, quel aparit in li numeró de julí, li autor in prim loc constata que un lingue international ne deve necessimen esser ultra-facil anc pro li rason que ne omni homes, ma solmen tis queles sta in relationes international besona it. It anuncia alor que il va examinar li dominias in queles li lingue international posse rendir li max preciosi servicies, e comensa con li comercie international. Firmas con relationes international in Svissia hodie ja deve coresponder in german, francés, anglés, italian e hispan, a quel lingues va adjunter se probabilmen ancor portugalés e russ. It es impossibil que un sol corespondent mastrisa suficentmen omni ti lingues; un tal firma deve employar du o tri specialistes, sin támen haver li garantíe que lor elaborates es redactet in corect e ínmiscomprensibil lingue. Ma con un sol lingue international, quel es comprendet partú, generalmen un sol employate vell suficer por li corespondentie extran con li tot terre, e ti corespondentie vell esser redactet in un bon stil.

Altri articules, queles noi atende con li max grand interesse va secuer in li EUROPAER, e interim noi posse referer ancor un altri interessant novitá. Li revúe mensual WIR JUNGEN (Noi yunes), aparient in Aarburg, de témpor a témpor posi questiones a su letores e poy discusse li responses recivet. In su numeró de april li tema de un tal question esset: «Lingue auxiliari mundan YES o NO? Si yes, quel lingue? (Esperanto? Ido? Occidental? Basic English?)».

In su secuent numeró, WIR JUNGEN posset devoer un suplement special de du págines al discussion de ti question. Pri li necessitá de un lingue auxiliari complet unanimitá reyet inter li letores, queles hat respondet: ne un sol ex ili hat replicat con NO! Naturalmen ne li sam unanimitá posset esser constatat pri li question quel idioma devet esser selectet, ma it es tre injoyant por noi que ne minu quam 87 1/2% del respondentes votat por Occidental! Do un aplastant majorité! 9 1/2% favorisat Esperanto, solmen 3% esset por Basic English -- e, facte tre remarcabil e un poc surprisant, ne un sol letor votat por Ido!

Tre interessant es anc li motivation queles li respondentes adjuntet a lor votes. Con egard a Basic English ili generalmen di que anglés ja es repandet sur li tot terre quam lingue comercial e que do un simplificat anglés vell haver li max bon chances esser adoptet universalmen. In favor de Esperanto es citat su construction simplic e logic, su practica de presc 60 annus e su absolut neutralitá. Pluri respondentes, it es ver, recomenda Esperanto solmen con li motivation que ili ne conosse suficentmen li altri sistemas. Li argumentes de ti letores queles parla por Occidental ne besona esser discusset in detalie, nam ili es conosset de noi omnes; injoyant es solmen que evidentmen un númere apreciabil de yun homes ha occupat se con Occidental til li extent esser capabil comprender e enumerar su avantages in comparation con li altri sistemas.

Li ductor del discussion alor explica in detalie li rasones queles postula li introduction de un lingue international e li avantages queles it vell aportar. Noi omnes conosse ti argumentes, it do es superflui repetir les ci, ma it es tre meritosi har presentat les al yunité in un maniere tre clar e instructiv. In anc es anunciat que un textu comparativ in German, Esperanto e Occidental va esser publicat in un proxim numeró. Noi regretta ne ja har recivet ti numeró, ma tam bentost quam possibil noi va informar nor letores pri li continuation de ti discussion, quel certmen va interessar por li problema de un lingue international in general e precipue por Occidental anc ti letores de WIR JUNGEN queles til nu ne occupat se de ti tema.

C.H.P.

Subventiones e contributiones recivet (30.6.44)

Sr. Ferd. Haller, Fr. 2.—; Aug. Dalhem, Fr. 5.—; M. Fuchs, Fr. 1.50; A. Nordlund, Fr. 10.—; J. Ritter, Fr. 3.—.

Cordialissim mersí ad omnes!

Just aparit

DIE HEUTIGE SITUATION DER WELTSPRACHENFRAGE brochura de propaganda de 8 págines printat recivibil del OCCIDENTAL CENTRALE WINTERTHUR o del INSTITUTE OCCIDENTAL, precie Fr. 0.20.

Contene

  • Un libre pri Basic English.
  • Du nov successes de Occidental.
  • Die heutige Situation der Weltsprachenfrage.

Poligrafat del INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE

Cosmoglotta B 61 (aug 1944)

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

Redaction e Administration:

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

Abonnament líber. Postchec-contos: SVISSIA: 11.1969. SVEDIA: Stockholm 743 95

Serie B, poligrafat (Tel. 9 56 56) August 1944 -- Nró 61 (8)

Li regul de Wahl

Un de nor amicos, sr. Sch. de Basel, hat decovrit in 1938 in li italian revúe «Schola et Vita» un remarca concernent li regul de derivation in Occidental, nominat regul de Wahl. In ti passage, li autor pretendet que ti regul esset formulat ja ante de Wahl, ma sin dar precisiones. Ti assertion mult astonat me, pro que Couturat ne mentionat alquo simil sive in su libres «Histoire de la langue universelle» e «Les nouvelles langues internationales» aparit in 1907, sive in su secuent publicationes; e tamen on save que Couturat esset bon informat pri omnicos concernent li lingues international e lor developation.

Por mi conviction, yo scrit a sr. de Wahl self quel respondet me per li secuent declarationes datat del 10.12.1938, li ultim lettre quel yo recivet de nor mastre. Talmen es fixat un del max important punctus del historie del lingue international.


Certmen pluri regules de derivation latin e romanic es trovabil in mult libres del latin e romanic linguistica, ma ili nequande esset adaptat al question de un lingue international constructet. Adplu, mult de ti regules trovat in li etimologies es sive fals sive ínclar e concis e precis. Nor «Regul de Wahl» certmen ne es public necú! It ne existet e ne posset exister, nam it ne relate al existent lingues, ma a un special schema, quel existe solmen in Occidental. Lu essential es que mi regules de derivation constitue un nov precis formulation de divers sentit e mem forsan expresset relationes. Ma nequande un tal total exposition in mutual conexe ni ha esset publicat ni mem expresset. Li provas in li camp interlinguistic es conosset e atingibil a omni hom.

Un parte de mi explorationes ha esset acceptet de Rosenberger in su Reform-Neutral, quel il publicat pos mi corespondentie e conferentie in Reval, e pri quo il ha raportat in su revúe «Progress» u chascun posse leer it.

Adplu, li Institute Occidental ya possede mi copie libre nr. 1 quel just contene anc mi corespondentie con Rosenberger, u on ya posse vider li nascentie e evolution de mi sistema.

Naturalmen yo ne ha inventet omnicos ex mi propri cap ma serchat ci e ta, to quo ja esset fat in ti dominia. Ma yo deve confesser que it esset tre poc e tre vag.

... Li regul de Wahl esset publicat ye unesim vez in 1911 in «Lingua Internationale» de Meysmans nr. 1, p. 19, e pro que ta esset un printerra li passage es reproductet in nr. 2, p. 5, sub «Errata».

Ma til 1922 nequi ha comprendet ti fundamental teses de Occidental. On nequande ha ni mentionat, ni criticat, ni polemisat, ni refutat ti tese til 1922. To monstra quam desfacilmen nov idées trova loc in li capes. Ti inertie mental es li principal male contra quel lucta li scientie e tecnica. Solmen quande on trova que un nov idé auxilia li guerre, tande on have e moné e témpor e ingenie por far progresser ti invention. To quo servi al pace es índesirabil.


Ric Berger

Citate

[quote, Lamothe le Vayer]


Omni letura deve esser meditat; to es li sol medie trovar in li libres, quo li altres ne ha perceptet in ili.


Un libre pri Basic English

(Continuation)

Ma si p.e. sr. Lulialulai possede un sat grand quantitá de inteligentie, necós impedi le aprender in li curs del témpor que un 'table him belong kai-kai' es nominat in corect anglés 'dining-table', e generalmen far li passu de Beach-la-mar a un bon mastrisation del ordinari anglés. E to es li grand novitá quel es presentat nos in li libre de sr. Ascon, precipue in li capitul «Elargat Basic English -- ponte al anglés normal», contra li anteyan assertiones de sr. Ogden e su adherentes: que por omni persones queles senti li beson e have li possibilitá intelectual Basic English es solmen un passu preparatori por li aprension del Standard english. Noi lee: «It es necessi sempre denove emfasar que Basic English es un anglés tre simplic, ma corect. Qui vole usar it quam intermedie por li aprension del Standard english, ha aprendet necós fals. Il deve re-aprender necós. It ha recivet li max san base por li continuation de su studies.»

Pardon, sr. Ascon! Si yo ne es, per chance, li servitor indigeni de un senior blanc, yo besona plu quam 850 notiones in mi vive omnidial. Basic have solmen 850 paroles, omni altri notiones, mem tales tam simplic e frequent quam 'parentes, corone, angel' deve esser remplazzat per circumscritiones. Esque it es un simplification, si yo deve aprender, vice li simplic parol anglés «angel», li circumscrition 'being with wings ('ente con ales'), e adjunter ancor, por evitar un confusion de angeles con avies, 'servant of Jehovah) ('servitor de Jehova')? 'Being with wings, servant of Jehovah' certmen es corect anglés con egard al gramatica e stilistica -- ma dir to vice 'angel' es sive un stupid joca, sive un signe de manca de inteligentie comparabil a 'house him belong kai-kai'. Esque it es un simplification dever reaprender six paroles vice un sol? Esque it es «re-aprender necós» si plu tard yo deve aprender que 'angel' in corect anglés es 'angel', e ne 'being with wings, servant of Jehovah'? Esque to ne es acter secun li principie: «Pro quo far alquicos simplic, si on posse far it complicat?»

Naturalmen ne omni circumscritiones de Basic es tam complicat e stult. Quam sr. Ascon monstra in li capitul «Simplification del lingue», li combinationes «substantive + verbe auxiliari» vice verbe simplic es precipue numerosi, secuent li exemple del ordinari parlada, ne solmen in anglés, ma anc in altri lingues. On posse dir p.e. 'il have timore' vice 'il time', 'il fa brui' vice 'il brui', 'prender in consideration' vice 'considerar' -- ma ca it es un simplification remplazzar un parol per du paroles, sembla nos dubitabil. Sr. Ascon di nos que ti metode ha devenit un del principies fundamental del Basic, quel de ti maniere besona solmen 18 verbes, e to precipue con egard al asiatic e altri popules, mani de queles ne conosse, in nor lingues, genuin verbes in li sense del indogermanic lingues -- do con egard al sres Wang Tching Wu, Lulialulai e Ngombe-Mponde. Sr. Ascon asserte que p.e. un comerciant japanés mem in un lettre in anglés ne vell scrir: «Noi peti reducter li precie», ma: «Noi fa li petition de un reduction del precie». It mey esser que un Japanés scri talmen, e naturalmen su corespondent europan va sin desfacilitá comprender le -- ma esque alor li Europan es obligat imitar li mal stil del Japanés? Sr. Ascon self di: «Si p.e. un Malaian, quel ha aprendet Basic, ne posse usar plu mult verbes quam li 16 o 18 'operatores' (tal es nominat li verbes in Basic), to ne significa que il ne vell posser comprender un hom parlant un poc plu líbermen». Bon -- alor li comerciant anglés ne besona responder a su corespondent in Japan: «In vor lettre vu fat li petition de un reduction del precie», ma posse scrir tot simplicmen in corect stil: «In vor lettre vu petit nos reducter li precie», e li Japanés va comprender. Un bell bumerang! Li propagator de Basic pruva self que Basic es ínnecessi!

Ma lass nos suposir un moment que it es in facte un simplification dever aprender 850 simplic paroles e forsan 3150 circumscritiones vice 4'000 simplic paroles, e nu noi questiona ca Basic in facte contene solmen 850 vocabules. Li response es: No! Nam sr. Ascon informa nos que precipue li paroles por li cifres, li mensus e li dies del semane deve esser adjuntet al liste del 850 paroles e que «international paroles» quam p.e. 'automobil, bank, hotel, posta, taxi, telefon' etc. deve esser aprendet solmen in lor ortografie e pronunciation anglés, proque lor signification es conosset a chascun. Vermen? Noi pensa que ti paroles es tam ínconosset a un Japanés o Maori parlant solmen su lingue matrin quam alquel altri paroles. E u trova se li límite inter international paroles e altris? Esque 'concession' es minu international quam 'condition', 'complication' minu quam 'reaction'? In chascun casu li duesim vocabul de ti pares trova se in li Basic-liste, ma ne li unesim. Noi pensa que li principie de Occidental, usar omni international paroles, es plu san.

Lu max amusant ancor es que li verbes, a queles li autor de Basic prohibi li intrada per li porta principal, intra furtivmen per un porta posterior. Nam inter li 600 substantives de Basic 300 posse formar derivationes con li desinenties '-er, -ing, -ed', queles coresponde in Occidental a '-tor, -nt, -t'. Du de ti finales es desinenties de conjugation -- solmen it es strictmen interdit usar les quam tales! Translatet a Occidental, li afere vell esser quam secue: noi have li parol 'printa' e posse formar ex it li vocabul 'printat'; noi posse alor dir 'un libre printat', ma ne 'il printat li libre', quel frase deve esser circumscrit per 'il fa li printa del libre'. Simplification? Esque it ne vell esser plu simplic explicar mem a un Japanés o Maori li usation del verb 'printar'? Si il ne comprende it, il ancor have li libertá dir 'il fa li printa'. Un Francés o un German certmen va plu facilmen comprender li conjugation de 'printar' quam li necessitá de tal circumlocutiones.

Noi deve ancor specialmen remarcar que li max grand desfacilitás de Basic es covrit in li tot libre de sr. Ascon con li max discret silentie. Li gramatica de anglés es extremmen simplic, ma li aprension de ti lingue es desfacilisat al forenes per (1) li ortografie e li pronunciation, (2) per li particularitás del fras-formation e stil (anglicismes); forsan on posse adjunter ancor, precipue por li romanic popules, li irregulari verbes. Tis-ci, it es ver, es abolit in Basic in lor grand majorité, nam ti idioma conosse solmen 18 verbes -- ma ili omni es irregulari. Nu, noi pensa que mem sr. Ngombe-Mponde posse memorar 18 irregulari verbes (queles in anglés ya have solmen tri diferent formes, e por li pluparte del 18 «operatores» de Basic ti tri formes ancor es identic). Ma li tot reste del gramatica es conservat, p.e. li irregulari plurales, li adverb-formation, mem li «genitive saxonic» e omni contractiones ('he'll' vice 'he will', 'I'm' vice 'I am', 'don't' vice 'do not' etc.). E quo es ancor mult plu important: li du grand desfacilitás mentionat in supra resta con lor tot fortie. Ortografie e pronunciation de Basic es tis del ordinari anglés, benque eminent linguistes anglés ha assertet que secun lor opinion li caotic ortografie e li discrepanties inter ortografie e pronunciation es li sol cause que anglés ne ja es li lingue international generalmen acceptet e que un simplification del ortografie vell esser desirabil mem ja por «domestic scopes». Un consequentie es que li novicio, it es ver, aprende li international paroles (anc tis queles trova se in li parol-liste) generalmen in lor international ortografie, ma con pronunciation absolutmen ne-international. Con egard al duesim desfacilitá noi remarca que in li modellic textus del libre anglicismes pullula, anglicismes queles deve restar absolutmen íncomprensibil a chascun foren ne ja conossent li ordinari anglés e havent a su disposition solmen li liste de 850 paroles.

Por finir, noi va copiar quelc exemples ex li Basic-textus dat in li libre, por monstrar li defectes e ambiguitás de ti idioma mutilat. Quam unesim exemple noi cita li frase: 'But she was naturally a slow-moving person', quel remplazza li Standard english: 'But by nature she was slow to move' e have li sense de: 'Ma de natura ella esset un person quel move lentmen'. In facte 'naturally' posse haver li sense de 'by nature' ('de natura'), ma it anc posse haver ti de 'of course' ('naturalmen') -- e to es un tot altri cose. Plu infra in li sam textu noi trova un frase quel, traductet ex ordinari anglés in Basic, lee se quam un traduction in un tot altri lingue; it monstra nos que Basic demanda un completmen diferent metode de pensar, un fundamentalmen diferent stil quam ordinari anglés. On vell posser scrir pluri págines por analisar li diferenties, e noi restricte nos a un curt citation: 'Her growth had taken her on a step'. Li sense es: 'Su crescentie (o developament, a saver: de su personalitá o caractere) hat prendet (o ductet) la un passu plu ad-avan', ma si on ne reconosse que li particul 'on' apartene al verbe 'taken' e conecte it con li substantive 'step', li frase have li sens: 'Su crescentie hat ductet la a un scalun' (forsan in li sense de 'a un altri nivell') -- noi self comprendet li frase talmen e reconosset su ver sense solmen quande noi comparat it con li originale in Standard english. In un altri textu noi lee: 'There are a number of signs pointing to a great development' ('It existe un númere de signes indicant un grand developament'). Ti frase contene un anglicisme: li verbe 'are' es in li plural, benque li subjecte del frase, 'number', sta in li singulare. Adplu, si noi consulta li paroles-liste, noi ne trova li vocabul 'pointing', ma solmen li substantive 'point' con li significationes 'punctu, punta, pointe' (li 'pointe', de un joca, evidentmen). It vell interessar nos qualmen un foren, mem conossent li desinentie '-ing', posse derivar ex li notion substantivic 'punctu' o 'punta' li signification del participie presentic 'indicant'.

No, li letura atentiv del libre de sr. Ascon ne ha superat, ma in contrarie infortiat nor objetiones contra Basic English. Si li Anglo-saxones pensa dever introducter un inificat Pidgin English por li relationes con lor colorat popules o lor inmigrantes de bass nivel intelectual, ili naturalmen es líber far to, e ti unificat Pidgin English mey presentar avantages mem por li relationes de altri nationes con ti colorates o inmigrantes. Ma esque pro to it es necessi que un comerciante danés e un comerciante hispan in lor corespondentie o un scientist sviss o hungarian por li publication de lor ovres usa li sam 'lingua franca' quam un negociant anglés in un insul del Pacific con un Polinesian quel veni vendir le su capra? Esque it ne es un insulta por un Europan, mem si il ha visitat solmen li scole primari de un litt village, demandar de il que vice li parol simplic 'angel' il usa li idiotic circumlocution 'ente con ales, servitor de Jehova' o que il restricte se al usation de 18 verbes, quam fa li micri infantes. E con egard a Basic quam ponte al ordinari anglés: it es ver que un infante balbutia 'dada, wauwau, yo fa venir' e solmen plu tard aprende que on di 'patre, cane, yo veni' -- ma por persones de, lass nos dir, plu quam ott annus existe metodes plu bon por li aprension de un lingue foren quam ti dada-isme, quel adplu ne demanda minu, ma mult plu labor mental. Li adversarios del idé de un mundlingue asserte que su introduction vell causar un apovration intelectual del homanité -- con egard a Basic English ili certmen have rason! Infantes es li max grand tresor del homanité, e li seniores Wang Tching Wu, Lilialulai e Ngombe-Mponde posse esser homes absolutmen honorabil e extremmen agreabil e posse haver qualitás moral queles fa chascun blanc fier nominar ti seniores su amicos -- ma si li nivel intelectual del infantes e de ti seniores es plu bass quam ti de un Europan adult, it ne es necessi que il abassa se a ti nivell -- in contrarie, it es su deve educar li infantes e colorates til ili atinge su propri nivell intelectual.

E ancor un altri vispunctu: in li numeró de julí del ORGANISATOR sr. Ascon scri: «Ma li edition de bon libres e revúes in Basic English in Svissia, in Yugoslavia, in China, in Uruguay, in Russia, in Svedia, Japan o Turkia va esser ne minu profitabil (quam in anglosaxonic landes); nam tande li tot munde sta apert a ti editores -- ne altrimen quam in li epoca del humanisme, quande un scientist leet chascun nov libre important, anc si it ne esset printat in Roma, ma in Utrecht, Basel, Sevillia, Dublin, Kraków, Lübeck, Upsala o Edinburgh». Li Verlag Organisator A.-G. céterimen sembla voler acter secun ti suggestion, nam it es anunciat in li libre de sr. Ascon que li edition es projectet de (1) manuales por scoles e por infantes in general, (2) por novicios sin conossenties de anglés, (3) por homes con quelc conossenties de anglés, (4) detaliat dictionarium Basic-German e German-Basic, con inclusion de omni plural-formes, international paroles, Basic-paroles con prefixes o sufixes, parol-combinationes, etc., (5) textus de exercitie in Basic, con traduction, (6) manuales por aprendentes queles desira elargar lor conossentie del lingue de Basic al anglés normal, (7) ovres de importantie international, por li mercat litterari international.

Noi Occidentalistes, quam li adherentes del altri lingues auxiliari, efortia nos reganiar li unitá cultural del munde Europan o occidental, quel noi ha perdit, e elargar it al tot munde, e in ti egard noi posse tender nor manu al Basicistes. Ma por li atingement de ti scope, e anc por li profit financiari esperat, certmen ne un idioma mutilat e pidginisat quam Basic English, un abassament del nivell intelectual, es un apt medie. Noi besona por to un lingue vermen international, simplic e facil a aprender, ma támen sat ampli por esser usat por li max ordinari besones del omnidial vive tam bon quam por li max alt pensadas del homanité e permissent scrir un bon stil -- in curt: un lingue quam nor Occidental. C.H.P.

Quo on pensa pri «Basic English»?

Sr. W.L. scri nos: «yo parlat con un professor de anglés del Universitá de B., sr. M. e il dit me que il have un horrore de Basic English. Il dit anc que un person parlant Basic English deve esser tre intelligent por dar sempre definitiones ne existent in Basic English p.e. Bart (barbe), Engel = being with...».

Ex «ESSOR» (Genève): On solmen deve vider con quant frigiditá e mem visibil misfide on acepte in extrania li propaganda subventionat in favor de Basic English quam lingue international. -- H.G. Wells denuncia li project quam un exemple «ínsuportabil e ridicul» de totalitarisme.

«It apare nos tot simplic, a noi, proposir nor lingue al reste del munde -- observat un altri eminent anglés discursero, ante quelc dies -- ma li altri landes vide in to un tentative arogant de hegemonie e ili vell preferer un lingue auxiliari neutral.»

Cronica

-- CIVE DEL MUNDE es li titul del nov organe local de nor coidealistes de St. Gallen. It es destinat a mantener li contact inter li Occidentalistes de ti cité e va orientar omni altri interessates pri li evenimentes che ti gruppe. Li editores intente far aparir un nov numeró chascun mensu. Prov-exemplares es inviat a chascun interessate contra bonification del porto (20 ct. o un respons-cupon) a: Kurt Hamburger, St. Leonhardstrasse 69, St. Gallen. Li numeró 1 de julí 1944 contenet un interessant articul introductori. Li nró 2 (august have li secuent titules: Occidental in li St. Galler Tagblatt. Occidental-Lexicos.

-- In li «MITTEILUNGEN der Gesellschaft für Charakterforschung» continua aparir articules utilisant Occidental. Li numeró de august nu reproducte li portretes de du prominent Occidentalistes por ilustrar un articul pri quelc fundamental conditiones por studie fisiognomic. In li fine del caderne li editores del «Mitteilungen» mersia li redaction de Cosmoglotta por har prestat li clichés por ti publication e parla in quelc brevi frases del importantie de Occidental. Interessates posse obtener un prov-exemplare che li redactor del «Mitteilungen»: sr. D. Streiff, Oberer Graben 41, St. Gallen.

-- BASEL. Li 16 mai, noi havet un discussion pri li lingue, in li «Herzberg-Kreis de Birseck-Neue Welt». Quam es li usu in ti circul, li tema es sempre distribuet, e talmen altri referentes parlat pri li origin del lingue national literari, un altri pri li dialecte e su aptitá quam lingue literari, e finalmen yo pri li lingue universal, e to devenit li max important parte del session. Vu ja conosse mi argumentation: que li lingue universal deve evoluer tam naturalmen ex li lingues national quam li lingues national ex su dialectes. Li spiritus rector del Herzberg-Kreis monstrat me mult interesse, malgré su predilection por li dialect anc quam scrit e de corespondentie. Heini

Subventiones e contributiones recivet (31.7.44)

Sr. K. Erni, Fr. 5.—; Dr. H. Fischer, Fr. 5.50; Dr. C.H. Pollog, Fr. 6.—; G.H. Sury, Fr. 1.—.

Cordial mersi ad omnes!

Articules mundlinguistic in li presse

Quancam noi es abonnat a un oficie specialisat por li liveration del articules queles apari in li presse, noi remarcat que un númere sat grand de articules escapa al lupe de ti oficie. Noi va esser grat a nor letores signalar omni articules queles ili remarca in lor jurnales al Institute Occidental. Noi mersia les anticipatmen, nam ili va far nos grand servicie.

Nor rubrica «Tra li presse» va denove aparir in li numeró de septembre e in li secuentes. It va esser particularimen rich, nam li articules aparit durant li ultim mensus es considerabilmen grand.

It es li moment...

auxiliar nor movement per omni vor forties! Qualmen? (1) Abonnar e sustener COSMOGLOTTA. (2) Adherer al Sviss Association por Occidental (contribution Fr. 1.—). (3) Adherer al Occidental-Union (contribution Fr. 1.50). Ples demandar li carte de adhesion al Institute Occidental.

Contene

  • Li regul de Wahl, de Ric Berger.
  • Un libre pri Basic English, C.H.P.
  • Diverses.

Cosmoglotta B 62 (sep 1944)

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

Redaction e Administration:

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

Abonnament líber. Postchec-contos: SVISSIA: 11.1969. SVEDIA: Stockholm 743 95

Serie B, poligrafat (Tel. 9 56 56) Septembre 1944 -- Nró 62 (9)

Li númer del síllabes in li paroles de Occidental

Li longore del paroles ha sovente esset discusset in li circules interlinguistic. Esque on deve adopter curt e numerosi paroles o esque on deve preferer long composit paroles? Altrimen dit, quo es plu bon: analitisme o sintetisme? monosillabisme o polisillabisme?

Li lingues national diverge mult pri ti punctu. Bourdon ha calculat li medial númer del sillabes pronunciat in 5 lingues: grec, latin, francesi, german, anglesi, prendente textus in un del max representativ autores in chascun lingue. Vi li resultate de su examine:

Paroles de Platon Cicero Balzac Heine Tom Brown

(grec) (latin) (franc) (germ) (anglés)

1 síllabe 39% 28% 51% 55% 71%

2 síllabes 33% 31% 34% 24% 19%

3 síllabes 17% 22% 10% 13% 7%

4 síllabes 8% 13% 4% 5% 2%

5 síllabes 3% 6% 1% 3% 1%

Bourdon fa remarcar que in li scientific lingue german, li númer del síllabes es sensibilmen plu grand quam che Heine, pro li composit paroles. In plu in francesi li conversation tende a acurtar frequentmen li paroles; on di por exemple cont'nir vice contenir, dur'ment vice durement, col'nel vice colonel.

On posse tamen constatar que li tendentie general del lingues modern evolue vers analitisme. De latin a francesi, german e anglési, li númer del paroles monosillabic augmenta, ti del paroles polisillabic diminue. Anglesi es forsan, con chinesi, li max analitic lingue, in prim pro su infinitive in quel li particul to vicea li finale del verbe.

Yo anc calculat li númer del síllabes in Occidental secun un textu scrit de E. de Wahl e publicat in Cosmoglotta de junio 1929: Contrabandistes. Yo trovat li secuent proportion:

1 síllabe: 50%; 2 síllabes, 27%; 3 síllabes, 16%; 4 síllabes, 6%; 5 síllabes, 1%

On posse constatar que nor lingue por li longore del paroles sta just inter francesi e german. In it li monosillabes es presc du vezes plu numerosi quam in latin, ma ne tam frequent quam in anglesi in quel ti proportion es exagerat. Noi es do in li bon medialitá. Ric Berger

LI MAX RAPID ANIMALE

Quel es li max rapid animale del munde? Australian farmeros volet verificar it e organisat original provas ex queles apare que ne li cavalle ma li emu e li cangurú es li max rapid cursores.

Li cangarú es conosset precipue per li abdominal tasca quel permisse a it celar su micris. LI emu es un grand avie similant li struce.

Durant ti concurs un del max bon cavalles del land, ductet de un celebri jockey, esset preterpassat de un yun cangurú. Li prodigiosi saltas de ti mammifere, de queles alcunes atinget 11 metres, permisset a it lassar lontan detra it li cavalle e su cavaliero malgré omni eforties

Li sam die, un altri concurs evenit inter un altri cavalle del sam stal e un emu. Durant alcun témpor li du concurrentes avansat un apu li altri, ma bentost li bipede preterpassat li cavalle quel nequande posset rejunter it.

Tra li presse

Ja desde quelc mensus Cosmoglotta ha publicat necós pri li ecó del discussion pri li question mundlingual in li presse. Li redactor de ti rubrica regretta ínfinitmen que manca de témpor impedit le perlaborar e digester li excisuras de jurnales queles accumulat se che il. Ma il espera que in future il va haver li possibilitá orientar regularimen li letores de Cosmoglotta pri li evenimentes in nor camp de labor, precipue proque li suposit proximitá del fine del guerre sembla har creat in li grand publica li disposition ocupar se plu intensivmen con li problema de un lingue international. Mem li max índiferent hom comensa poc a poc comprender que li lingue es un element tre important por li intercomprension del popules.

Noi comensa per li mention de quelc important articules queles ha venit a nor conossentie con retard.

In li AUFBAU del 29 octobre 1943, sr. Mathias Merker discusse Basic English quam problema politic. Il cita un articul de nor coidealist Dr. Fritz Haas, in quel li autor dit que li usation de Basic English de homes de altri nationes vell posir les in un duesim classe del homanité, sin que li aprension del anglés normal vell promover les in li unesim classe, nam sempre ili vell haver un desavantage contra li nationes anglo-saxonic, por queles anglés es li lingue matrin. Li introduction de (Basic o normal) anglés quam auxiliari lingue obligatori vell changear poc in li statu actual por li primitiv popules de Africa e Asia, sr. Merker continua: Li grand imperias russ e chinés es tro homogen por esser influentiat per un tal developament (noi posse adjunter que lu sam vale por li grand dominias del lingues hispan e portugalés). Tis queles senti max li desavantages de un tal regulation vell do esser li Europanes, e inter les precipue li homes de lingue francés e german.

Ma ti lingues ne posse esser eliminat ex li developament cultural del munde, e li spíritu anglo-saxonic -- benque sr. Merker reconosse su intrinsic valore -- es tro diferent del spíritu continental-europan por esser inoculat a ti-ci sin damage. Ye li fine de su tre important contribution il scri: «On va forsan questionar quel altri lingue vivent deve luder li rol de un lingue auxiliari universal. Si noi vell posser secuer nor inclination personal, noi ne vell hesitar proposir francés, pro su special avantages. Ma támen noi responde con plen conviction: null lingue national. E ultra to noi ne es de opinion que on besona un lingue auxiliari universal artificialmen creat... Li organisation, rasonabil por li hom, del munde material es un tache por li perduction de quel altri factores spiritual e moral es besonat quam medie mecanic de un lingue comun al tot munde.»

Certmen un lingue auxiliari es, in un cert extent, un medie mecanic, ma nequi posse dubitar que it es anc, e in un tre alt gradu, un factor spiritual e moral -- e adplu: qualmen li homes posse organisar li munde material sin servir se de mecanic medies? Ti mecanic medies es defendet tre habilmen in un articul «Mit 800 Wörtern durch die Welt» («Con 800 paroles tra li munde») in li NATIONAL ZEITUNG de Basel (16 marte 1944). Li autor -- noi suposi que it es li eminent jurnalist Dr. Hans Bauer, li presidente central del Europa-Union -- saluta Basic English quam revivificator del discussion pri li idé de un lingue international in general. Il ne prende parti por o contra ti creation, ma di que li introduction eventual de alquel lingue auxiliari nullmen va far ínnecessi li studie del idiomas vivent: in contrarie, qui vole apropriar se li richesse cultural de un nation foren, deve aprender su lingue. «Ma, li autor continua, in li sam maniere quam in li dominia del scrition li stenografie sufice a cert besones de comunication, sin remplazzar li scritura quam expression del personalitá, tam un lingue international de comunication vell posser servir al intercomprension, quel es desfacilisat per li multitá del vivent lingues». Li comparation del lingue auxiliari al stenografie sembla nos specialmen habil, in tant que on pensa al scope purmen practic de un tal idioma, ma it es self-evident que anc ovres literari posse esser traductet in un lingue quam Occidental, tam bon quam in alquel lingue national -- sin que, naturalmen, li max bon traduction posse remplazzar li letura del originale.

Li articul de sr. Merker citat in supra sembla har esset publicat anc in li VOLKSTIMME, li organ del partise social-democratic de St. Gallen, nam it es citat ex ti jurnal in li revúe NATIONALE HEFTE (Zürich, decembre 1943). Li autor de ti contribution, quel nómina se Leodegar, arriva al conclusion tre just pri Basic English: «E de ti maniere li Europan continental deve parlar ne li bon anglés, ma Basic English: li lingue usat al intrada por liverantes!»

It ne es astonant que por un vez unanimitá reye inter Esperantistes e Occidentalistes: in li refutation de Basic English. Noi lee in li FEUILLE D'AVIS DE VEVEY (12 januar 1944), citat ex ESPERANTO-PRESSE: «Li proposition venient de Anglia adopter quam lingue auxiliari universal un anglés simplificat, precipue Basic English, por quel on fa propaganda ja desde duanti annus, es refutat presc partú de de maniere unanim. Mem in Anglia li pretension singulari far li felicie del homanitá per li introduction de un specie de "anglés por litt negres" ha causat violent sucusses de cap; on ta considera ti solution del problema del lingue auxiliari universal quam un aberration de un gust specialmen dubitabil». Naturalmen, quam Esperantist, li autor del articul arriva al conclusion que Basic English ne posse constituer un dangere por Esperanto. Ma noi opine in contrarie que noi mundlinguistes de omni branches deve esser caut in ti egard! Mem un idé reconosset quam stult sin pena de persones con pensada índependent posse trovar mult adherentes in li grand publica quel ne ea al fundament del coses a facilmen es captet per un habil propaganda. Li Esperantistes self furni pruvas de ti statu de afere, e Basic English posse esser salutat quam salvation de omni tis queles senti que ili ne posse aprender un corect anglés e nu trova con joya que un balbutiat anglés simil al lor es oficialmen sanctionat! Certmen on ne deve bagatellisar li propaganda fat por Basic English e li forties queles sta detra it. Ja li nómines de Churchill e Roosevelt es sat ponderosi, mem si ti seniores recomenda Basic English ne pos har convictet se personalmen de su -- real o imaginat -- avantages,, ma solmen proque it ha esset recomendat a ili de expertes. lu noi aprende ex un articul «Situation e perspectives» del JOURNAL DE GENÈVE (17 marte 1944) in quel maniere Basic English va esser propagat oficialmen del guvernament britannic. In un session del Chambre del Communes li Prim Ministre Churchill self ha anunciat: (1) li instruction va limitar se al (??) strictmen índispensabil; (2) al representationes diplomatic e comercial de Grand Britannia in extran landes li tache ha esset confiat difuser Basic English; (3) on va far traductiones in Basic English del literatura anglés, precipue de ovres tecnic e scientic; (4) li administration colonial britannic va far scrir manuales de agricultura, higiene etc. por li indigenes; (5) li radio ha recivet li comenda difuser cursus de instruction in omni lingues.

Certmen un propaganda nullmen negligibil! Ma it justifica denove nor atitude: quo li Anglosaxones o altri nationes fa con o por li popules de lor colonies, es lor afere e li aferes de ti coloniales, e si ili va editer manuales de agricultura e higiene in Basic English por li indigenes de Africa, Asia e Oceania, to certmen posse esser un ovre de civilisation, ma si ili intente inviar al indigenes de Europa, queles ya es un poc plu avansat in civilisation e cultura, libres de scientie e tecnica in Basic English, noi va dir: «Mersí, no: noi ne besona un Pidgin English. Si noi desira leer tal ovres, noi prefere leer les in lor original bon anglés o in traductiones in nor lingues matrin o in un idioma auxiliari neutral». Noi suposi mem que li instructet coloniales, queles ya parla standard English, va prender un atitude simil, nam certmen ili ne va desirar obliviar lor bon anglés e aprender un idioma pidginisat.

Noi intente gruppar in un articul special li opiniones anglés pri Basic English, queles ha venit a nor conossentie, e va continuar ci con li mention de voces del presse sviss. Un contribution tre interessant es furnit per li articula de sr. A. Tanirem (anagramma por Martinet?) in L'ECHO DE LA BROIE (Moudon, 15 januar 1944). Li autor recapitula li historie del idé de un lingue universal, quel advere restricte de por il a Volapük, Esperanto e Basic English. Il ne nega que anglés ja lude un grand rol quam lingue comercial, ma dubita ca to sufice ja por far it anc li lingue del diplomatie remplazzant li francés -- il evidentmen ne senti li contradiction quande quelc lineas plu bass il mentiona que ti du idiomas ya esset li lingues oficial del Liga del Nationes! Il opine que solmen un lingue sur base latin posse esser li futur lingue universal, questionant: «Pro quo latin posset, e plu tard francés, durant secules mantener in li Occidente lor predominantie sur omni lingues del comerciantes?»

Li response quel il da es que solmen ti du lingues posse expresser li pensada in un form clar, nett e precis; pro to il pensa que solmen francés posse esser li lingue universal por li vive profan, durant que li ecclesie catolic va continuar usar latin por su scopes. Il adplu expresse li opinion que li propaganda por Basic English es nullcos altri quam un atentate direct (noi remarca solmen li manca del slogan «per li perfid Albion»!) contra Francia durant un témpor u ti nation ne posse partiprender in li international discussiones! Junt con li eforties del Basicistes ti articul es li max bon pruva que nequande un lingue national posse devenir li idioma auxiliari international, proque in chascun land trova se homes queles opine que solmen lor lingue matrin es digni de ti honore, e con egard al claritá e precision certmen p.e. Hispan e Italian posse far con li sam jure (secun nor opinion personal mem con plu grand jure) li sam pretensiones quam francés, e adplu ili es plu facilmen pronunciabil por forenes e sona plu agreabil. In facte ja ante duant du annus un Zürichés, Dr. J. Vetsch, proposit quam lingue universal un simplificat italian -- e quo altricos es Occidental quam un simplificat italian, o, por parlar plu generalmen, lu comun simplificat de omni lingues romanic?

Ancor quelc voces pri Basic English. Li TAT de Zürich in du articules (12 marte e 14 april 1944) expresse opiniones tre simil al nores: «Con quin paroles on posse causar li ínfelicie o li jubil de un hom, mover su ánim. Con un mutilat anglés naturalmen to ne va esser possibil. Ma it anc deveni evident in quel sfere su efect vell producter se: in un sfere tot superficial. In van on vell atender alquel efectes de union inter popules. Ne impossibil que cert avantages tecnic de comunication vell resultar. Ma to have presc necos a far con li lingue, solmen con li tecnica... Altesse e dignitá del lingue self ne es tuchat, nam tal constructiones lingual quam Basic English ja de lor orígine es relegat in un rang forsan util, ma bass, in quel ili resta til lor beat fine». E in li altri articul: «Si Churchill anuncia, in li Universitá de Harvard, un anglés simplificat, quel con 650 substantives e 200 verbes deve ducter al salvation, alor Europa, quel apartene al cultura mediterran, flara un transfigurat dictatura del Occidente». Li jurnal ovreristic LE PEUPLE de Genève, del altri láter, opine (9 may 1944) que per li propagation de Basic English sr. Churchill monstra un imperialisme un poc antiquat.

Con li max grand interesse, noi ha recivet du excisuras ex jurnales del landes del Axe ocupant se con Basic English. On ne deve esser profet por divinar que ili es contra ti projecte. LE PAYS RÉEL de Bruxelles, li organ del Rexistes de Belgia, scri: «... Ben comprendet, li angléses va continuar parlar li pur anglés, reservant li Basic English al negres, Chinéses, Europanes e altri inferior popules. Noi va juir alor del sam considerationes quam li kuli de Hongkong, li paria de Bombay o li guerrero del tribe Niam-Niam». E DER NEUE TAG de Praha, quel consacra un long articul al tema (9 januar 1944) arriva al conclusion: «Li creation es anunciat de su inventores quam un specie de Pidgin English por inteligent persones... Basic English certmen have ti avantage comparat con Pidgin English que it permisse un metode de expression coherent e in un cert gradu arondat. Ma in fund it resta, quam su plu simplic modell, un tre miserabil surrogat, un squelette arid e sicc, un ínhabil medie lingual quel nullmen coresponde al besones de ti témpor quel es revolutionari anc in li dominia spiritual. Mult prominentes in Anglia ha parlat por Basic English, ma it existe anc un oposition tre violent contra ti movement quel es considerat de mult persones quam un interprense ridicul e sin chances. In li presse anglés on parla ocasionalmen pri Basic English quam li medie de un "imperialisme cultural"». Li jurnal opine que Basic English es «li deterioration del lingue de Shakespeare a un nigger-jargon».

In un altri loc (Cosmoglotta 60 e 61) nor letores ha trovat un articul pri li librette de sr. Ascon pri Basic English. Li litt ovre ha esset mentionat in presc omni jurnales del Svissia german, ma noi esset un poc surprisat trovar que li aplastant majorité de ti noticies esset li reproduction textual del un o altri del du modellic recensiones queles li editor hat adjuntet al exemplares misset al redactiones. Un litt númere de jurnales solmen ha pensat in necessi publicar recensiones índependent. Inter tis noi ne ha trovat un sol quel es favorabil a Basic English. In general ili es redactet tre cautmen in li sense que Basic English es un experiment tre interessant o que chascun que desira informar se pri it va leer li libre de Ascon con mult profit -- un facte índubitabil. Solmen li NATIONAL-ZEITUNG de Basel (27 junio 1944) publica un recension quel coincide con nor propri opiniones e monstra li defectes de Basic English e del libre de Ascon.

It es natural que li mundlinguistes ne es ínactiv córam li propaganda por Basic English. In un sat grand númere de jurnales li Esperantistes ha prendet li oportunitá mentionar denove li successes, difusion etc. de lor lingue quel, secun lor opinion, es plu apt quam idioma auxiliari quam Basic English e por quel ti-ci ne constitue un dangere. Plurivez ti noticies contenet anc anuncies del reunion annual del Svissa Esperanto-Societo quel evenit in Hertenstein inter li 3 e 7 may. Mult reclame ha esset fat por ti «semane esperantistic», raportes pri quel ha aparit in presc omni jurnales de nor land.

(Continuation in li nr. 63) C.H.P.

Quant mult noi marcha

Un scientist, li prof. Josef Leryveld just fat un statistica, mersí a un special aparate, etablissent li númere de kilometres marchat dialmen de persones in li divers professiones.

Secun ti scientist, li «hom in li strad» fa medialmen 18 000 passus in un die, quo fa 13 km. Li activitá del menagera es specialmen intensi: rarmen li númere quotidian del passus postulat de su ocupationes es inferior a 23000, quo coresponde a plu quam 16 km in un die e a circa 5 000 km in un annu.

On ne va esser astonat aprender que li garson de restaurant con 50 km in un die, have li record, nam li postmann fa solmen 35 km. Ti-ci es anc preterpassat del cultivator quel, in li epoca del agral labores, marcha circa 40 km in un die.

Vi altri cifres: Policist, 32 km; medico de hospital, 30 km; scolero, 25 km; mannequin de sutora, 2,5 km e dansero de teatre 1,5 km.

STRANGI LEGES IN U.S.A.

In Clinton, in li state del Connecticut, un ley ancor valid, interdi que un person promena tenente un tigre per un cord!

In Barre, in Vermont, chascun habitant es fortiat, per li lege, balnear se li saturdí in vésper.

In Reading, capitale del Pensylvania, it es interdit far siccar exter li domes feminin subvestimentes.

In li state de Nebraska, un lege interdi al capilleros manjar cebules durant labor-hores.

In li state del Sud-Caroline, un ancian ley, quel on obliviat supresser obliga chascun mann, eant al eclesia, portar un... fusil!

Naufrage revelat

In li japanés portu de Hiratatomura esset recentmen traet ex li mare un botel quel fat conosser un naufrage evenit in... 1784. Secun li paperes trovat in li botell, 45 japanés piscatores hat departet ti annu por provar inrichar se. On nequande revidet les e solmen hodie on save quo ili devenit. Pos har esset perdit in mare e har navigat durant du mensus, ili esset jettat sur un desertic insul, u ili morit miserabilmen. Li ultim vivent scrit, just ante su morte, li raconta de ti tragedie.

Subventiones e contributiones recivet (15.8.44)

Sr. A. Dalhem, Fr. 5.—; F. Lagnel, Fr. 12.—; F. Meyer, Fr. 2.—; A. Kellenberg, Fr. 6.50; W. Leuenberger, Fr. 1.—; R. Portail, Fr. 1.—; E. Gämperle, Fr. 1.—.

Cordialissim mersí ad omnes!

Pro quo omni elefantes es nominat Jumbo

Un anglés linguist, quel habita India ha serchat li orígine de ti nómine quel on trova partú u vive li elefantes. Il posset constatar que ti nómine ne es debit al hasard, ma apoya se sur un seculari experientie del indian cornacs. Tis-ci asserte que ti du síllabes «jum-bo» influe particularimen sur ti animales. Ja in li Vedas, li sacrat libres de India, trova se li expression Umbo parlante pri li elefantes.

A nor letores

In fine ti numeró apari ye li just date, pos sempre mult retardes. Regretabilmen pro du mensus de absentie (septembre e octobre) del persones queles ocupa se del jurnal, noi ne save qualmen noi va posser far aparir it. Anticipatmen, noi peti nor letores pardonar li nov tardes queles va esser índependent de nor volentie.

Contene

  • Li númer del síllabes in li paroles de Occidental.
  • Tra li presse
  • Diverses.

Cosmoglotta B 63 (oct 1944)

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

Redaction e Administration:

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

Abonnament líber. Postchec-contos: SVISSIA: 11.1969. SVEDIA: Stockholm 743 95

Serie B, poligrafat (Tel. 9 56 56) Octobre 1944 -- Nró 63 (10)

duesim scarmuche

Li unesim scarmuche con li Esperantistes esset signalat in Cosmoglotta de april 1943, a quel noi reinvia nor letores!

Li afere, ti-ci vez, es mult plu seriosi. Li «Schweizerische-Esperanto Gesellschaft» ha dismisset in julí 1944, a su membres e anc a mult persones neutral, un circulare in quel Occidental es accusat esser apoyat e subventionat del partise... National-Socialist de Germania!!! Sub li subtitul ti circulare explica seriosimen que Occidental es solmen un projecte debit al «personal ambition» (Red.: Pro quo plu quam Esperanto?) e que li national-socialisme german por far desaparir Esperanto promoe su concurrent Occidental. In un altri circulare del «Nova Esperanto-Klubo» in St. Gallen, li sam autor esperantistic conclude: «Hitler vole efaciar ne solmen li anglesi cités ma anc Esperanto; su secret arm nomina se "Occidental"».

Ne possent responder a nor action per argumentes linguistic, quelc Esperantistes prova usar li argument ideologic in un epoca u li passiones politic es exasperat. Ili suposi que tal insinuationes va successar nocer nos in li ocul del publica e far desaparir Occidental de Svissia!

Li veritá es que Occidental, quam li altri lingues international, es interdit in Germania, que li Occidental-societés devet dissoluer se in ti land (anc in Tchecoslovacia e Austria) ja ante li guerre, e que sol li change de regime in ti landes va possibilisar li reprense del propaganda por Occidental. To es li sol ver factes e li pretendet subvention recivet del nazistes por auxiliar li propaganda de Occidental in Germania e Svissia es un pur idiotie, quel lor autores ne vell posser apoyar per li ombre de un pruva.

It ne es li unesim prova comprometter nor movement per insinuationes politic. Ja in 1928, li conosset autor esperantistic bolchevistic E. Dresen, in su libre «Detra comun lingue» falsificat li opinion de E. de Wahl e pretendet que ti-ci hat «qualificat Esperanto quam simbol de revolution e Occidental o Interlingua quam simbol de capitalistic opression». E. de Wahl devet protestar energicmen contra tal «ínepties» in Cosmoglotta de marte 1928. Ma Drezen, per ti passage de su libre successat far creder que Occidental es apoyat del capitalistes. E quande in 1932 un Franceso fundat li Association proletari occidentalistic (vide Cosmoglotta 1932, p. 29) il recivet ti objection que «Occidental es ligat al capitalistic occidental civilisation» e que «to vell esser un del motives, pro quel on nominat li lingue "Occidental"»!!

In summa, durant que por li Esperantistes russ, Occidental es li instrument del capitalistes, por li sviss Esperantistes, it es li instrument del nationalsocialisme, li ínamico del Russes, du argumentes exactimen contrari! Si vu comprende alquo in ti misterie, vu merite un bell premie!

Omnicos examinat, noi deve dir que li circulare de nor confratres esperantistic ne deplese nos. Per it, Occidental es nu conosset de omni sviss Esperantistes. Noi inttet far conosser li existentie de nor movement a omni membres del Sviss Esperanto Societé. To es hodie un afere fat. Li atention de chascun letor de ti circulare es nu atraet sur nor lingue quel on considera quam un concurrent dangerosi. Chascun va desirar plu mult informationes. Un calorosi mersí por li gratuit propaganda, mem si it es mixtet con ínepties! R. Bg.

Esperantistes scri nos

Sr. N. Quam longannual Esperantist e Esperanto-instructor, quel conosse bon li avantages e li defectes de ti sistema, yo have grand interesse por Occidental. Su grand proximitá al natural lingues ha avigilat mi special interesse. Yo permisse me far li remarca, que yo have poc influentie in li circules esperantistic. Ma plu grand es mi sincer desir por un plu bon e plu satisfant solution del problema (absolut ideal coses ya ne posse nascer del homan intellectu!). Vor simplic e tre clar project ha dat nov esperantie a mi desir.

Sr. M. Quam longannual Esperantist, yo peti vos inviar me por mi plu profund orientation vor brochura «Occidental, li definitiv mundlingue?». Per vor textprova in li «Nation» ti lingue interessa me mult.

Sr. P. Interim yo va far propaganda por Occidental in li circules de mi conossetes e demonstrar les li bellitá e li practic usabilitá de ti lingue.

Sr. S. Ante circa un demí annu, yo aprendet Esperanto, u specialmen li simplic gramatica entusiasmat me. Ma quo sempre genat me, esset li sovente extrem artificial-sonant combinationes de radicas e síllabes final, precipue ta, u bon usabil foren paroles existe. Ex vor exemples dat in li rubrica «informationes» del Weltwoche, yo vide nu in comparation a Esperanto, que Occidental ne adjunte a omni paroles del sam categorie un schematic finale, ma que it aproxima se mult plu al internationalitá e naturalitá. Per to vu ha avigilat mi interesse por ti mundlingue...

Sr. R. In plu yo es tre astonat e it joya me mult, quant bell in su formes e quant harmonic Occidental presenta se. Con grand satisfaction yo leet li adjuntet brochura, satisfaction pri to, que in Occidental yo in fine fat conossentie de un mundlingue auxiliari (yo studiat antey Esperanto e Ido), quel secun mi opinion realisa omni postulates, queles deve esser selectet por un tal mundligant instrument lingual.

POSSIBILITÁ LITERARI DE OCCIDENTAL

Nor colaborator Major Tanner, in Bern, invia nos li secuent response al articul de sr. Matejka, publicat in Nr. 57 de Cosmoglotta B:

In su excellent articul «Un litt excursion in utopie», sr. Matejka dit: «Nequi besona timer que noi va perdir nor témpor in li fabrication de traductiones del ovres de Victor Hugo o de Friedrich Schiller». Noi ne va perdir ma ganiar témpor e fortie traductente por exemple li Wilhelm Tell e comparante it con li traduction in ladin de Clementina Gilli. In fine, sr. Matejka dit: «To es li sol e anc max efectiv medie... ti usation de Occidental in cert dominias literari». Pro quo «cert» solmen, e pro quo «exceptet li poesie pur»? Occidental es apt ad omni usationes e yo deplora que on deve creder far un exception. Li grand autor, li classic poet de Occidental va nascer. Forsan it existe ma ne ha ja provat pensar in Occidental, por sentir e scrir li optim lingue del futuri homanité: Occidental.

Aventura al lingual frontiera

Li cronica de St. Gallen nara in un de su mult anecdotes anc li secuent linguistic aventura:

Un romancho «churwelsch», simulant paralise e fant se vehicular quam mendico, stationat durant curt témpor in li celebri monaciera de St. Gallen, ye li rive del Steinach, por reciver un almosne. Quande on preparat le un balne e versat in li balnuore continualmen aqua sempre plu calid, il exclamat finalmen: «Ei mi, cald est, cald est!» (ve, calid es, calid es!). Li naiv monaco, ne comprendente romanch, interpretat ti exclamation quam german «Es ist kalt» (it es frigid) e continuat calentar li aqua, til que li fraudator, rememorant su sanitá, salvat se ex li aqua. Solmen li intervention del celebri monaco Eckehard qui devet reprimandar «teutonice et romanice» li alemanic domestico e li rusosi fraudator romanch successat metter fine a ti tragicomic aventura.

On posse presc dir, secun ti cronica, que Svissia es un land quel puni li ignorantie linguistic per foy e per aqua.

(Ex: «Gang, lueg d'Heimat a» de A. Guggenbühl & Georg Thürer, trad. W. Leuenberger (Bern))

Tra li presse

Noi Occidentalistes ne dormi! Mersí al iniciative e índefatigabilitá de nor tre activ coidealist, Dr. Fritz Haas, de Winterthur, li discussion pri Basic English ha furnit nos li ocasion por un veritabil campanie de propaganda por Occidental. In un grand númere de jurnales Dr. Haas successat plazzar curt noticies o articules de median longore, in queles il demonstrat que ni Basic English ni Esperanto, ma Occidental es li solution definitiv del problema mundlingual. Li articules generalmen contene specimenes de Basic English e textus comparativ de Esperanto e Occidental. Noi mentiona solmen tis in li APPENZELLER ZEITUNG (8 april 1944), ST. GALLER TAGBLATT (17 junio 1944), SCHWEIZERISCHES GUTENBERG-MUSEUM (nr. 4 de 1944), DER P.T.T.- & ZOLLBEAMTE (18 mai 1944), LEBENS-KUNST (julí 1944). Al articul de Dr. Haas in li WINTERTHURER TAGBLATT del 11 mai 1944, un Esperantist respondet in li numeró del 23 junio, ma naturalmen nor eminent coidealist havet null pena refutar su argumentes in li edition del 20 julí. Un discussion ancor plu detaliat inter Dr. Fritz Haas e li bon-conosset Esperantist, Dr. Hans Unger, evenit in li FACHBLATT FÜR SCHWEIZERISCHES ANSTALTSWESEN (junio e julí 1944). Li editor del revúe concludet li discussion con un remarca redactional ex quel noi cita li secuent frases: «Yo crede que li pluparte del letores va esser in li sam situation quam yo self. Benque yo nequande antey hat videt Occidental, li sense del textu esset suficentmen clar a me, pro que it es composit, in un grand parte, ex paroles queles es generalmen comprensibil. Li comparation con li ove de Colombus ci ne es deplazzat. On presc vell asserter: Occidental existet ja ante que it es propagat, nam ja desde long on usat (per bon chance) li international paroles... Mi atitude pri Occidental es self-evident: it es positiv, e yo espera que Occidental in facte deveni to quo it merite devenir: li lingue international definitiv».

Ma plu grand ancor es li success de Dr. Haas in du altri revúes, queles -- plu quam jurnales o gazettes professional -- es expandet in li tot land e es leet precipue per homes queles possede ancor un índependent pensada: li REPUBLIKANISCHE BLÄTTER e li NATION.

In li numeró del 1 april 1944 del REPUBLIKANISCHE BLÄTTER (editet per li prominent jurnalist J.B. Rusch) un articul de F. Perret, titulat «Latein, die europäische Universalsprache. Ein Problem abendländische Verständigung» («Latin, li lingue universal europan. Un problema de intercomprension occidental») esset publicat. LI autor in prim mentiona que omni grand dominias cultural havet lingues universal: Chinés, Sanskrit, Arabic, Grec, Latin.

Il parla alor detaliatmen pri li grand rol ludet per Latin desde li témpor del Imperia roman til nor propri secul: mersí al Latin durant plu quam un millenie tot Europa (plu tard mem con inclusion del regiones transoceanic colonisat del Europanes) esset un unité cultural; ancor hodie li unité del ecclesie catolic certmen funda se in un grand extension sur li usation del Latin; mem li erudites de asiatic nationes studia e por cert scopes (religiosi o scientic) usa Latin. Li nascent nationalismes ha anihilat li preponderantie del Latin, ma li autor opine que it es absolutmen necessi resister su hegemonie.

A to respondet in li numeró del 10 junio sr. Jakob Sprenger, qui tre clarmen refutat li argumentes del autor e monstrat pro quel rasones Latin es impossibil quam lingue universal modern.

Alor venis Dr. Haas con un long articul extremmen bon elaborat e documentat e cuidosimen objectiv, quel in li REPUBLIKANISCHE BLÄTTER del 29 julí occupa un tot págine. Li sam articul, ancor un poc plu elargat, aparit in li NATION del 3 august. It certmen ne es necessi discusser ci li argumentes queles Dr. Haas arrangea sub li titul «Die heutige Stituation der Weltsprachenfrage» (Li situation actual del question mundlingual) vendibil por li precie de 20 cts del Occidental-Centrale de Winterthur o del Institute Occidental in Chapelle.

Quam sr. Perret, li redactor sr. Rusch, es un advocat de Latin quam lingue universal. Noi ne posse secuer les sur ti via, e li motivation que Indos, Arabes e Chineses admoni nos selecter Latin quam lingue universal, que just li desfacilitá de un lingue predestina it al rol de lingue universal, o que solmen un lingue quel ja ha esset universal durant du mill annus posse denove devenir li lingue auxiliari comun del tot homanité apari nos plu quam strangi e absurd.

On ne posse docer Latin quam un lingue vivent pro li tre simplic rason que it ne plu es un lingue vivent. Un Latin conversational es impossibil pro li índubitabil facte que in li conversation del modern homes pullula notiones por queles li antiqui Romanes ne havet paroles proque ti coses e notiones esset ínconosset a les; al altri láter li classic Latin pullula de paroles queles ne plu vive in li modern lingues, o vive ta con significationes totalmen diferent. On ne posse retrotornar li rot del historie linguistic, tam poc quam ti del historie general. Latin es mort, benque it ancor es usat por quelc limitat scopes. Ma li matre latin vive ancor in su filias, li romanic lingues -- e Occidental es un de tis. Si Latin ne vell har influentiat, to es, diferentiat in dialectes e plu tard índependent lingues, per li popules vivent sub li dominia del Imperia roman, con altri paroles, si it vell har developat se uniformmen sur li tot territoria de su expansion, it vell har atinget hodie un statu si ne egal, tande adminim tre simil a Occidental, quel es li quintessentie del vivent lingues romanic. Ancor un vez: Latin es mort, on mey regrettar to o ne, e it ne posse esser revivificat, ma li modern e vivent Latin es Occidental. Dr. C.H.P.

UN GRANDIOSI INVENTION...

Li medicos interessa se in present fortmen por un nov preparation quel auxilia li resanation de un memorie disturbat.

It acte se pri un medicament nominat «EPIVAN». Unesim vez ti medicament esset usat sur un fémina quel ha perdit completmen li memorie. Li fémina indormit se 20 secundes pos li injection, ma curt témpor plu tard ella reactet a omni exclamationes e respondet a omni questiones. Per ti maniere it esset possibil reciver su precis nómin e su hem-adresse e mem li ultim vias per queles ella hat eat. On ha fat interim con li sam success altri experimentes ye altri persones suffrent de simil perdes de memorie. It es ancor ne conosset qualmen ti medicament efecte, ma it ha pruvat se excellent in li practica. NU, on va anc far nov provas con ti preparate in clinicas psichiatric.

(Ex german trad. J.A. Sautter)

Pisccaptura electric

On fa provas in Germania desde ne mult témpor capter pisces electricmen. Un special aparate esset constructet qual fa possibil electrisar li fluent aquages til un distantie de 10 metres. Li aparate functiona per constant currente e it irita li pisces queles svimma vers li positiv pol u ili es extraet per captura-retes ante lor narcotisation. Per ti electric metode de caption, on posse capter rauba-pisces, e tales queles es índesirat viver in un cert aquage. Adplu on anc capte solmen pisces havent li necessi grandore. In li aqua resta solmen ti pisces queles deve viver ta.

Ti metode merite anc esser nominat «homanitari».

(Ex german trad. J.A. Sautter.)

Odisseus e Polifem

(Polifem ha vorat six camarados de Odisseus; ti-ci decide inebriar le e presenta le un cop de excellent vin.)

«Ciclop, yo dit, trinca ti vin, pos har manjat homan carne, por vider de quel qualitá es li vin quel nor naves contene. Yo aporta it quam un libation con te, por vider si tu va denove lassar me retornar a mi hem; e tu, tu incolerat! Temerari, quel hom vell venir a te quam yo, quam un suplicator? Nam, tu ha actet contra omni formalitás».

Yo parlat. Il recivet li cope e trincat; il havet un enorm plesura gustante li dulci trincage e petit me denove: «Da me ancor, rapidmen, e di me tui nómin, por que yo concede te li don de hospedalitá quel tu desira! Nam li productiv terra del ciclopes fa numerosi vin-uves, e li pluvie de Zeus iriga it; ma to es vermen ambrosie e néctar».

Il parlat; e yo dat le denove li foy-colorat vin. Tri vez, yo dat, tri vel il trincat in su follie. Poy li vin invelopat su intelligentie e yo dit le ti paroles dupatori:

«Ciclop, tu demanda me mi nómin e yo va responder. Da me li don del hospedalitá quel tu promesset me. Mi nómin es Nequi; mi matre, me patre, omni mi camarados nomina me Nequi».

E il respondet me strax, in su horribil cordie: «Yo va manjar Nequi li ultim; omni altres in prim: to es mi don de hospedalitá».

Pos to, il cadet retro sur li dors, e li somnie captet le! (Secun Homero trad. J.J. Joho)

Li repentet canibale

Un agent del britanic guvernament in viage in li insul del Nov Guinea ante quelc annus, racontat su incontra con li chef del tribe Garobari.

In su yunesse ti potent e timet chef esset un notori canibale. Ma nu il es old de sixant e deci annus.

-- Antey vu manjat homan carne? questionat li anglés functionario.

-- Yes, respondet li chef.

-- E nu, nequande plu?

-- No, yo ne plu manjat de it desde triant annus.

Satisfat de ti pruva pri li civilisatori influentie de su land, li agent questionat ancor:

-- Pro quo, vu ne plu manja it?

-- Oh ve! Yo ne plu have dentes! replicat li old chef.

Generositá

-- Pardon, senioretta, esque vu vell consentir que yo presta vos mi parapluvie si yo vell haver un?

Cosmoglotta 1945

Ja nu, noi posse anunciar un important nova a nor letores: COSMOGLOTTA A (printat) VA REAPARIR IN 1945. Noi intente editer adminim un numeró del serie A chascun trimestre. Un innovation es previdet: chascun numeró va contener materie specialmen interessant con valore permanent. Li contenete de tis numerós va anc esser editet in apart quam brochura con special coverte. Tu brochuras va formar un special colection quel va inrichar nor literatura Occidentalistic.

Li precie del abonnament por COSMOGLOTTA 1945 va esser Fr. 5.— sviss. Li abonnament por 3 exemplares del serie A al sam adresse va custar Fr. 8.— e por 5 exemplares Fr. 10.— sviss.

Poc a poc, secun li possibilitás, noi intente augmentar li numerós del serie A e diminuer tis del serie B.

Li informationes pri nor movement, li cronica, tra li presse, on scri nos e omnicos con valore momentan va aparir in li serie B. In futur noi anc espera printar li serie B.

Car letores, ples studiar ja nu li nov possibilitás queles va dar vos li edition de Cosmoglotta in 1945 e ples utilisar les max bon por un intensiv propaganda in favor de nor bell lingue.

Retard!

Quam previdet, it ne esset possibil editer li present numeró de Cosmoglotta in li just témpor. Pro prolongat absentie, índependent de nor voluntá, noi ne posset realisar lu impossibil. Nor letores va certmen pardonar nos facilmen! Ti témpor de absentie tamen permisset nos far excellent labor in altri dominias de nor movement.


WIESO IST OCCIDENTAL DIE ENDGÜLTIGE WELTHILFSSPRACHE, Fr. 0.40 -- DIE HEUTIGE SITUATION DER WELTSPRACHENFRAGE, Fr. 0.20; 10 ex. Fr. 1.—


Esque vu ja audit Occidental?

Desde quelc témpor, pro li propaganda fat durant li estive, li númer de Occidental-interessates ha fortmen augmentat. In li corespondentie recivet del nov adeptes esset sovente manifestat li desir que nor Institute mey editer discos de gramofon por que ili mey audir li nov lingue Occidental. Ti desir ha esset realisat durant ti ul/tim mensus: Noi nu possede un excellent disco in normal formate quel contene un discurs redactet e parlat de Dr. F. Haas (Winterthur) titulat «OCCIDENTAL, LI LINGUE INTERNATIONAL». It es inregistrat e fabricat del grand sviss firma TURICAPHON, quel edite actualmen li max reputat marcas de discos del munde. It posse esser comprat e prendet che chascun venditor de disco (ti-ci deve comendar it che: His Masters Voice, Hug & Co., Zürich, Füsslistrasse 4) por li precie de Fr. 3.65 + federal imposte Fr 0,30, it es Fr. 3.95. It posse esser anc comendat directmen al firma supranominat o che Institute Occidental, Chapelle; ma al precie de Fr. 3.95 deve esser adjuntet Fr. 0.50 por li special inballage e Fr. 0.60 por li porto postal.

Li inregistration de ti disco es li max perfect del vispunctu tecnic e parlat. Li audition de ti-ci va certmen convicter li hesitant auditores del alt qualitás de fluentie e harmonie de Occidental. Li textu del discurs, con traduction francés e german es adjuntet al disco. Plu tard va secuer li traduction in altri lingues.

Noi firmmen espera que omni coidealistes va utilisar ti max modern medie de propagande por far conosser nor bell lingue Occidental.

Contenete

  • Duesim scarmuche.
  • Esperantistes scri nos.
  • Possibilitá literari de Occidental.
  • Tra li presse.
  • Diverses.

Cosmoglotta B 64 (nov 1944)

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

Redaction e Administration:

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

Abonnament líber. Postchec-contos: SVISSIA: 11.1969. SVEDIA: Stockholm 743 95

Serie B, poligrafat (Tel. 9 56 56) Novembre 1944 -- Nró 64 (11)

Li lucta contra li artificialitá

It es por me un grand plesur studiar to, quo recent autores de lingue international posse dir contra Occidental e vider qualmen ili self soluet li problemas de queles ili signala li mal solution in nor lingue.

Per hasard, yo retrovat ante poc témpor in mi paperes un critica scrit de sr. Lorenz de San Feliciano in Brasil, conosset autor del sistema Mundial. Ti-ci lingue sembla esser intermediari inter Ido e Occidental, un poc quam Novial. Su autor explica pro quo il ne posse aprobar completmen Occidental e su reproches expresse bon li specie de deformation quel mult interlinguistes ha aquisitet ínsensibilmen pos un long practica del artificialitá. Sr. Lorenz reprocha in prim a Occidental adopter aqua, lingue, numeró, sexu, «quar vokables diferenti pro indiker substantives, e exista altri vokables kun final konsoni, quis anke es substantives; exemplo: bir, ass, gast, hacc, hag, hall», quam il di in su lingue Mundial.

Nequande ti reprocha es fat de neutral persones, poliglottes o linguistes, ma solmen de Idistes o Esperantistes, che queles un long acustomation al finales obligatori ha falsat li judicament.

Pro quo, in prim, un lingue international deve obligatorimen etiquettar omni su substantives per li finale o . Sur quel scientic o linguistic principie es fundat ti etiquettation? Si yo comprende to, quo significa ti paroles, yo strax save que ili servi a designar coses; do ili es substantives. Tande un etiquette es superflui. Li radica es suficent. In contrari: si on ha reprochat a Esperanto e Ido esser lingues monoton, to es just pro ti finales obligatori o e a. Per li supression de ti finale o, noi reda al lingue li diversitá e li charme del lingues natural.

Pro eufonie un finale vocalic es tamen desirabil, sin quo on vell haver quam Idiom Neutral, quel esset tro aspri, paroles quam tabl, otr, etc. Ma ti finale ne deve esser uniform, ni adoptet in hasard. Su selection depende del derivation. Talmen aqua da regularimen aqua-t-ic; numeró: numero-t-ar; sexu: sexu-al, sexu-al-isme, etc. In altri casus on contenta se per li general finale del nomine -e; pro to: lingue, de quel on deriva lingu-al, lingu-ist, lingu-ist-ica. Li finales del substantives in Occidental, benque diferent, es justificat in chascun casu, contrarimen a to, quo sr. Lorenz crede.

A sr. Lorenz anc ne plese li -e de sole, ma remarcante que sol vell conflicter con li adjective de solitá, il proposi solne, solution vermen strangi, nam qualmen formar con ti radica li derivates international sol-ari, in-sol-ation?

Finalmen, li autor de Mundial gratula se pro har conservat li 6 participies de Esperanto-Ido, con ti argument que latin e slav lingues have quar participies, turc e japanés six e plu. Ma just pro to ti lingues es reputat quam desfacil.

Por excusar complicationes in un lingue international it es facil trovar in li 1001 lingues natural del terra un idioma quel possede ja ti complication. Per ti procede on vell posser justificar li obligatori acusative, li plurale del adjectives, omni inregularitás del conjugation, etc.

Sr. Lorenz, reprendente li conosset argumentation de de Beaufront, cita special casus por justificar un regul general ínutil e il questiona in su lingue:


Qualo on dica en Occidental et en Novial: portie (porta in Occidental), aperieti (participie present), ma ankor ne aperiati (participie passat); home mortenti (passate), mortanti (presente), morterenti (futur).


Qualmen on di? Ma quam on di in presc omni lingues natural: hom morit, morient, quel va morir. Li participie futuri es un form tam extraordinari que li lingues natural ne sentit li necessitá haver por to un parol special e expresse ti notion per un curt relativ proposition.

Pri li porta apertet, noi pensa que li autor de ti distinction inter presente e passate vole jocar; un porta quel on aperte ma quel ne es completmen apertet es generalmen designat per li expression de mi-apertet (in Fr. entr'ouverte) e noi ne crede necessi inventer li complication de 2 participies por designar ti position de porta o de fenestre! R. Berger

Tra li revúes

-- Just apari un libre in german «Kampf um Europa» quel contene un remarcabil articul de sr. Klaesi pri li problema del lingue international. Sr. Klaesi, quel sercha auxiliar li etablissement del pace con li auxilie de un idioma neutral, tracta su tema secun un vis-punctu neutral e objectiv. On posse obtener ti libre che li «Zentralsekretariat der Europa-Union», Basel, Fürstensteinerstrasse 30.

-- Li Revue internationale de sténographie quel apari chascun mensu in Bienne, continua propagar Occidental in su numeró de julí-august 1944 publica un págine extraet de Cosmoglotta secuet de un concurs de traduction de Occidental a francesi. Un grand mersi por ti preciosi auxilie.

-- Cive del munde, litt circulare del gruppe Occidental de St. Gallen protesta in su torn contra li inept circulare de un esperantist acusant Occidental esser subventionat de un partise politic.

-- De Australia venit nos li Nr. de julí 1944 del poligrafat organ del esperantistes de ti land «La Rondo», con queles noi es in excellent relationes. Tre instructiv es li cursu por «Komencantoj» in quel li redactor inicia li novones in li subtilitás del usation del acusative in Esperanto-o. Il explica que li númeres ne prende li acusative. Do on deve dir: «Mi havas kvar ŝafojn kaj unu kapron». Tamen nulo (= nequo) e miliono prende it e on deve dir: «Mi vidis du milionojn» si on vole scrir bon Esperanto.

It ne es astonant que, malgré milliones de francs expenset til hodie Esperanto ne progresse. On ne comprende pro quo su adeptes ne inviat al diábol ti stupid acusative quel farcea li lingue con numerosi e ínexplicabil exceptiones. Esque it ne vell esser plu facil scrir li precedent frase simplicmen: «Yo have quar agnelles e un capro».

Ni sin bon rason, un sved linguist, Dr. von Sydow, posset scrir in 1930:


Li regul pri li obligatori acusative in Esperanto es probabilmen plu desfacil in su aplication quam li tot grammatica de Occidental.


It es vermen damage que por interessar li yun Australianes a ti tam passionant problema del lingue international, on comensa per far glotir les ti ínutil ballast nominat «acusative». To es li bon medie por desgustar les e impedir les continuar li studie.

-- Li Europaer, mensual organ del Europa-Union, publica in chascun numeró un articul in Occidental sin indication de lingue e sin traduction, redactet de sr. Matejka, pri temas actual. Bon practic utilisation de Occidental.

-- Nor Interimari Academie de quel 5 membres es in Svissia e quar in Svedia, continua laborar intensivmen, malgré li guerre, pri li standardisation del lingue. It ja ha studiat li problemas del ortografie, del accentuation, li selection inter duplic formes.

Economie in labor

Sovente coidealistes, desirant servir nor movement per practic auxilie, comensa composir manuales e pos perseverant pena, es informat que un simil labor es ja comensat de un altre o mem es pret por li printation.

Por exemple, un grand amico de Occidental scrit ante un annu un grammatica por Francese, ne savente que ti duesim edition de ti ovre publicat ante 10 annus es ja pret.

Noi deve absolutmen evitar tal perde de témpor e de moné, precipue in un moment u noi besona li auxilie de omnes. Noi do adverti nor letores que li secuent publicationes es ja comensat e mem completmen composit, e que on ne deve far ti labores duplicmen.

Li VOCABULARIUM JUSTIFICAT DE OCCIDENTAL con comparationes inter Esperanto e Occidental es ja scrit de R. Berger e va aparir quam nr. special de Cosmoglotta del serie A quande it va reaparir.

Li COMPLET VOCABULARIUM DE OCCIDENTAL, secun órdine alfabetic con indication del derivates, ma sin li definitiones, scrit de Dr. Haas e R. Berger, es pret in manuscrit e va aparir quande li Interimari Academie va har finit li standardisation de nor lingue.

Li TASCHEN WÖRTERBUCH DEUTSCH-OCCIDENTAL e OCCIDENTAL-DEUTSCH just es completmen composit de A. Matejka, pro que ti de Gär es exhaustet. It va aparir pos quelc mensus.

Li FUNDAMENTAL GRAMMATICA DE OCCIDENTAL, scrit de Dr. Haas es anc finit e va aparir solmen pos li finition del labores del Interimari Academie.

Li RADICARIUM OCCIDENTAL-OCCIDENTAL, quel da li definition de omni radicas in Occidental es comensat de R. Berger, ma, postulant un tre long labor, ti ovre avansa solmen lentmen.

Le COURS COMPLET D'OCCIDENTAL por Franceses, de R. Berger, ja publicat ante pluri annus, per mimeograf, es exhaustet. Pos un minuciosi revision, ti ovre va esser reprintat. Interim, li «Cours d'Occidental en 5 leçons» posse suficer (Precie: 40 cts sviss)

Anc li DICTIONNAIRE FRANÇAIS-OCCIDENTAL, mimeografat, es exhaustet e es in revision ante printation.

Noi peti li letores, que ha utilisat ti du ultim ovres, benevoler comunicar al Institute Occidental de Chapelle omni observationes, erras, oblivias queles ili notat, por esser utilisat in li duesim edition.

Al colaboratores benevolent qui desira interprender publicationes necessi por li difusion de nor lingue, noi signala que lu max urgent a composir es:

Manuales e dictionariums in hispan e catalan, in russ, in portugalesi. In altri lingues, quam italian, nederlandés, anglés, danés, norvegian, svedés, rumanian, noi admoni ne interprender un manuscrit sin consultar nos, nam un parte del labor ha ja esset comensat. It ne es logic ni economic que du auxiliatores fa li sam labor, ignorante unaltru, quande it existe altri ovres a scrir.

Li talentes de poliglott del pápa Pie XII

Pie XII parla con perfection pluri lingues. Ti innat dot permisse a il far se comprender del peregrines del pluparte del catolic landes.

Li facilitá con quel il expresse se in extran lingues revelat se ye li unesim vez al grand publica in 1936 durant li international congress del catolic jurnalistes quel evenit in ti annu in Roma.

Li 25 septembre, prendente li parol avan li congressistes, Pie XII, quel esset tande li cardinalo secretario de state Eugenio Pacelli, adressat se al auditorie in prim in italian, poy in francés, in hispan, in portugalesi, in anglés, in german e finalmen in latin.

Ti prodigie provocat li general admiration de quel li ecós expandet se circum li terra.

Depoy, li Sant Patro ne cessa aprofundar su conossenties e interprendet li studie de altri lingues. Ante curt témpor, recivente Hungares e Croates, on posset audir le pronunciar quelc frases in lor lingues.

NE PLU STERC, MA ROMANCES!

Til hodie, on dit sovente: surd quam un potte. On ne plu va posser dir: surd quam un potte de flores. Almen it es quo pretende professor Hans Teitzen quel, pos har fat numerosi experienties, asserte que li flores es sensibil ne solmen al tact e al lúmin, ma anc al musica.

Sr. Teitzen ha constatat que quelc plantes cresce plu vigorosimen per li son musical e que ya in un sala de concert on vell dever jardinar con li maximum de profit.

Alcun flores es mem specialmen meloman, nam lor folies clude se faruchimen quande sona un fals note. Li musical criticantes ne monstra sempre un tam grand subtilitá de orel.

Li squale e li marinero

Desde deci-du dies, ili esset drivant sur li sud Atlantic mare. Lor nave hat esset torpedat vis a vis li cité Cape Town in Sud Africa. Ili esset 14 mannes in un canó.

Li 15-ésim die, ili hat exhaustet lor ultim bux de biscuit. Restat a ili ancor 2 buxes de condensat lacte. De un comun acord, ili decidet reservar les max long possibil. Ma li 18-ésim die li fame esset plu fort quam lor vole.

Jam Larsen, quel on considerat quam un ingenioso, fabricat un pisc-fil ex curvat latun. On fixat a it, quam lure, un pezze de lad. Jim lansat li pisc-fil tam lontan quam possibil e reaductet it a il, efortiante, per un movement del manu, far tornar e scintillar li pezze de lad.

Li operation esset recomensat centenes de vezes con un espera sempre renovat e sempre deceptet.

In fine, un pisc aparit in li sulca del canó. It esset un litt squale long de circa 1,50 metre.

Li squales es voraci. Do li esperantie renascet. Ma li litt squale girat circum li fals lure, semblat reconosser it, flarat it un poc e desdignat it. It contentat se sequer li canó, cupant quelcvez li superficie del aqua con su dorsal svimmuore quel brilliat quam un plug-lame.

Pos un long témpore, to devenit obsedent. Li pensa al kilogrammes de carne quel svimmat circum ili iritat til li follie li cerebre del afamates. Un de ili, furiosi, jettat su bottes in li direction del squale, clamante atroci injuries. Obstinat e plen de desdigna, li squale continuat escortar li bote.

Subitmen Thomas Chapman havet un idé.

Il cuchat se sur li platt bord, su cultel apu il. Inclinat til tuchar li mare; il lassat su dextri manu trenar in li aqua.

Evenit un scumeada. Li squale, quel hat desdignat li ladin raub, lansat se sur li carnin raub. Rapid quam li fúlmine, li dextri manu de Chapman plongeat in li aqua e captet li animale per su branchies.

Per un formidabil colp, li marinero jettat li squale in li funde del bote e punialat it.

Du dies pos ti eveniment un nave perceptet li canó de lontan. Ili esset salvat!

LI SAVAGI GANSES. (Raconta ex li vive de Buddha)

Quande li prince Siddharta eat un die tra li jardines reyal al fluvie, un trupp de savagi ganses volat súper le, miraculosimen contrastante al ciel. Devedatta, li cusino del prince, anc videt les e tirat un flech vers les. Un del ganses cadet vulnerat avan li pedes de Siddharta. Il sentit profund compatentie por li povri avie, quel jacet sanguant al suol, levat it e extraet li flech prudentmen, bandageat li vúlnere e aportat li avie adhem.

Bentost un curriero de Devedatta venit e demandat li avie. Ma Siddharta refusat dar it e dit: «Ti avie apartene a ti, que ha salvat su vive, ne a ti, qui provat forprender it su vive».

NEQUANDE IN SU LETTE!

Durant li guerre de 1914, un Hungariano esset vulnerat in li cap e, depoy, ne plu posset dormir. Desde plu quam 20 annus ti mann ne cludet su ocules.

To ne impedi le haver un normal vive e laborar in un buró del social assecurantie in Budapest.

Ti ínsomniaci mann va scrir un roman in quel il vole explicar li statu de spiritu de un mann quel, in facte, vivet du vezes plu longmen quam su contemporanes.

Education del elefant

In mult regiones de Asia, li elefant es trovabil solmen in li statu de domesticitá e da tande preciosi servicies, mersi a su fortie quel permisse utilisar it quam un potent machine.

Su education es rapid, benque li hereditá ne contribue a it, nam on nequande interprende li dressage de individues nascet in captivitá. To vell necessitar un témpor mult tro long, pro li lent developation de ti specie. Li amansat elefantes es sempre savagi adultes capturat in forestes e queles on submisse per li jeuna, li patientie e li bon tractamentes.

Adver ti dressage es un poc complicat. On besona por it tri coses: un portafolie bon garnit (un yun elefant custa til 40 000 sviss Fr.), un patientie sin límite e un rar subtilitá de spiritu. Li domitero deve saver, in facte, explotar li debil látere del elefant: li gurmandie. Gurmandages donat in just ocasiones generalmen sufice por obligar ti enorm animal al obedientie.

On save que it existe du species de elefantes: ti de Asia e ti de Africa. Si li asian elefant ne es in via de desaparition, quam mult altri animalic species, to es pro que li Indianes aprendet, desde ínmemorial témpores, domitar it, dresser it e far, ex ti mastodonte, li max zelat, li max util del servitores.

Vide, in contrari, li destine de su african congenere. Li hom ha perdit li secret domesticar it e, desde quande li europan chasseros posse penetrar, sin grand dangere, in li nigri continente, li númere del african elefantes diminue visibilmen de annu a annu. Si on vell posser domesticar it anc su rasse vell esser salvat quam ti de Asia.

Regretabilmen omni custosi tentatives del rey Leopold II por interprender su domestication in li belgian Congo manet presc completmen van.

In Asia, on capte li elefantes persequente les vers un prate cludet de palisses nominat «keddah». Agil homes repte sub li palissade e liga un del posteriori pedes del adult mascules, reconossibil per lor long dentes. Quande omni chefes del truppe es talmen ligat, on aperte li porta del inpalissatura por lassar intrar quelc domestic elefantes, queles porta sur lor nud dorses lor conductores.

Ti experimentat cornacs lansa rapidmen lassos circum li col del savagi elefantes. Si ti-ci resiste, li civilisat elefantes tande agresse li desobedientes per lor dentes e lor trompes, e li savagies comensa comprender que alquo es changeat in lor existentie.

Li inprisonates es lassat un die o du sin aqua e sin nutritura e on cuida distribuer de ili abundantmen, sub lor ocules, al dresset elefantes. Per to, on influe ancor plu sur lor cerebre quam sur lor stomac.

Ti colosses es dotat de un surprisant inteligentie, quel save rasonar e deducter. Sin comprender forsan ancor por quel rasones ti camarades recive tam mult manjage, durant que ili es afamat, ili invidia li destine de ti privilegiates, e aspira esser plazzat in lor ranges.

Pos un periode de jeuna, li hom designat por cuidar li inprisonate e devenir su ínseparabil cornac, tende a it un bon puniade de forrage. Bipede e quadripede deveni bentost bon amicos.

Poy on fa passar avan li captive sempre ligat per li col e per li ped, quelc montet elefantes. It constata que hay necos deshonorant lassar grimpar un hom sur su dors.

Li secuent dies, li cornac multiplica li distributiones de frisc aqua e de alimentes. Bentost li inprisonate ne plu protesta quande li cornac caressa su trompe. Ott o deci dies pos li captura li captive es ligat inter du civilisat elefantes e fa su unesim surtida. Generalmen il accepte docilmen ti promenada e on poy refa li operation, ma ti-ci vez con li cornac cavalcant sur li dors. It ne es plu ligat al pal per li ped, almen in jorne. On lassa it promenar in li inpalissatura. On ducte it chascun die al rivere u it retrova su favorit plesura: li baniada. Finalmen, on ducte it tre lontan del natal jungle, in un altri loc u it deveni quasi un domestic animale.

Subventiones e contributiones recivet (31.10.44)

Sr. R. Stählin, Fr. 2.—; I. Baumer, Fr. 2.—; F. Meyer, Fr. 2.—; Ed. Mayor, Fr. 5.—; E. Jenny, Fr. 2.—; Dr. H. Denner, Fr. 2.—; W. Schwarz, Fr. 2.—; F.C. Endres, Fr. 2.—; Ing. O. Sternfeld, Fr. 1.50; Ed. Mayor, Fr. 1.50; C. Englöf, Fr. 5.—; T. Herlitz, Fr. 5.—; Dr. B. Blomé, Fr. 10.—; Dr. Sjöstedt, Fr. 5.—; H. Björkman, Fr. 2.50; Ed. Mayor, Fr. 1.50; Ing. G. Perers, Fr. 5.—; Anonim, Fr. 5.—; Johalf, Fr. 1.50; G. Ineichen, Fr. 1.20.

Cordialissim mersí ad omnes!

Occidental-disco de gramofon!

Noi rememora nor max recent edition de un disco de gramofon, normal formate ø 25 cm, sur du láteres, de un discurs de Dr. F. Haas, quel es un ver perfection tecnic, a quel es adjuntet li textu in Occidental con traduction in german e francés.

It es un excellentissim medie de propaganda quel deve manca che null occidentaliste. On comenda che Institute Occidental, Chapelle (Vd).

Contenete

  • Lucta contra li artificialitá de R. Berger.
  • Tra li revúes.
  • Economie in labor.
  • Literatura.

Cosmoglotta B 65 (dec 1944)

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

Redaction e Administration:

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

Abonnament líber. Postchec-contos: SVISSIA: 11.1969. SVEDIA: Stockholm 743 95

Serie B, poligrafat (Tel. 9 56 56) Decembre 1944 -- Nró 65 (12)

Plagiat lingues

On memora forsan que ante li guerre un esperantist, Dr. Spielmann in Bern, hat acusat publicmen E. de Wahl har plagiat Zamenhof. Córam nor menacies plendir in sviss tribunales, sr. Sp. retraet su acusation just ante su morte e li afere esset bentost obliviat.

Tamen li question del plagiation posse revenir un vez e noi deve esser in clar pri it. Por li esperantistes, qui crede qui li historie del lingue international ha comensat con Esperanto e va finir con it, omni altri sistemas apari quam plagiationes plu o minu hontosi. E quande, por exemple, Occidental di:

Senior, in futur yo va scrir vos sempre in li dit lingue, li esperantistes es persuadet que de Wahl copia solmen Esperanto quel di:

Sinjoro, en estonteco mi skribos al vi chiam en la dirita lingvo.

Ma, quo on vell pensar, aconossente que ja in 1868, un autor de L.I., Pirro, hat publicat su Universal in quel li supra frase expresse se per:

Senior, in futur I scriptrai evos semper in el dit glot.

In realitá, li internationalitá e li naturalisme ne es decovritiones de Zamenhof, poy copiat de Couturat, de Wahl e Jespersen, ma un principie ja generalmen aplicat in presc omni lingues international desde 100 annus. Mem Volapük, quel on ama citar quam exemple de artificialitá, possedet li plurale per -s, certmen plu international quam -j o -i.

Por elaborar Occidental, de Wahl trovat se avan un tradition interlinguistic in quel Esperanto ne figura quam li max bon exemple, totalmen ne. Si on examina quo il ha prendet che Esperanto, quo ne existet ja in li altri lingues international, on trova solmen tri paroles íncontestabilmen ex circa 30'000! Ti paroles es yen, ye e pri. Li unesim, quel es li traduction del Esperanto je venient del german demonstratives jene, jener, esset tant criticat quam artificial in nor lingue que in Cosmoglotta 103 A, sr. de Wahl self proposit vicear it per vi, plu natural; e desde tande it ha desaparit de nor sistema.

Li duesim, ye (Esperanto: je), esset anc mult criticat pro que it es inventet e plurivez on volet vicear it per altri sin trovar, nam por ti signification de general relation, regretabilmen ne existe un international parol. In li circulare de CELIA, sr. Tailliez proposit an, ma on fat remarcar con jure que it vell misguidar omni Angléses por queles it significa un avan vocale. Li problema ne es facil a soluer e in manca de un melior solution, on ha til nu lassat ye viver.

Li triesim, pri, es li contration del grec parol peri (existent in nor perifrase, periferie, perimetre). Ja ante 30 annus li Idistes serchat un altri parol plu natural, plu reconossibil, sin successar. Li discussiones recomensat che Occidental sin resultate. Un altri parol proposit, anglés on, collide con nor personal pronomine e li natural form grec peri ne posse esser adoptet pro que it es ja li present del verb perir. Il restat do un sol conclusion: far quam Ido e conservar pri e ye, pro que manca plu bon prepositiones.

Esque, pro ti du paroles, Occidental posse esser qualificat de plagiat? Si yes, Esperanto merite anc li sam qualification, nam li verbal terminationes -as por li presente, -is por li passate e -os por li future trova se ja in li «Langue nouvelle» de Faiguet publicat in... 1765. Ma vu va vider que quelc «fideluloj» va ancor dir que it es Faiguet quel ha plagiat Zamenhof! Ric Berger

Svissia e li futuri europa

(Noi publica in infra, sin abandonar per to nor fundamental principie de neutralitá absolut in questiones de politica, economie e religion, un curt articul pri un actual problema quam nov ilustration del aptitá de Occidental por li expression del modern pensada. It emana del EUROPA-UNION, sviss movement por li unification de Europa.)

In li discussion pri li future de Europa predomina sempre plu li idé de un unification federalistic de Europa secun li exemple del sviss confederation, propagat per li Europa-Union. To es demonstrat per li facte que li propositiones del Europa-Union ha recentmen esset adoptet in su grand lineas per li conosset publicist anglesi e anteyan functionario del L.d.N. Sir Walter Layton, in un articul publicat in li «News Chronicle». Li sviss popul sovente discusse pri li consequenties queles li unification europan vell haver por Svissia e it questiona se esque Svissia vell posser efectivmen adherer a un Union Europan. Svissia posse seriosimen discusser li partiprension eventual a un organisme international solmen si ti-ci respecta li principies queles constitue li fundamental traves del existentie confederal. Nequande Svissia vell posser acceptar su submission a un dictat del grand potenties, ma it posse tre bon, in su propri interesse e por sublinear li necessitá del solidaritá europan, colaborar a un regulation quel garanti li pace per li líbermen consentit colaboration de litt e grand states con egal jures, quel substitue al guerre li arbitrage international, quel tene in reserve un fortie de policie international por oposir se al perturbatores e quel adplu secura li jures democratic sin queles li vive del sviss cives vell esser ínpensabil. Li unification europan sur un tal base postula null abandon del national soveranitá, ma it garanti li general securitá per li impedition de nov guerres con lor sempre plu pesant charges e it contribue per to al developament economic e al progresses social de Europa queles constitue anc por li prosperitá del Sviss Confederation questiones de vital importantie.

Friedrich Nietsche e li lingue international

Li presse international ha recentmen comemorat li 100-im die anniversari del famosi german filosof Friedrich Nietsche. Cosmoglotta contribue a ti comemoration per li sequent, tre instructiv passage ex su ovre: MENSCHLICHES ALLZU MENSCHLICHES! (Homan, tro homan!):

Aprender mult lingues

Li aprension de mult lingues plena li memorie con paroles, vice con factes e idés; or li memorie es un recipiente quel posse sorbir che chascun hom solmen un limitat quantitá de contenete. Adplu li aprension de mult lingues es nociv in quant que it fa nascer li crede al possession de cert habilitás e que it in facte anc concede un cert seductiv fame in li comunicationes personal. Ultra to, it noce anc índirectmen per contra-acter al aquisition de profund conossenties e al desir meriter li respect del homes per honorabil medies. Finalmen it es li hache quel atacca li radicas del afinat sentiment lingual in li sfere del lingue matrin; ti-ci es per to ínremediabilmen ledet e ruinat. Li du popules queles ha productet li max grand stilistes, li grecos e li franceses, ne aprendet foren lingues. Ma pro que li intercomunicationes homan deve necessimen devenir sempre plu cosmopolitic e que por ex. ja nu un bon comerciant de London deve posser expresser se oralmen e in scrit per li medie de ott lingues, li poliglottitá es evidentmen un necessi male. Ti male va támen, in su ultim fine, fortiar li homanité trovar un remedie e in un quelcunc lontan future noi va posseder un nov lingue, in prim quam lingue comercial, ma gradualmen anc quam lingue general por li comunicationes intelectual inter omni homes. To va venir tam certmen quam li aero-navigation. A quo vell altrimen har servit li labor del linguistes queles durant un secul ha studiat li leges del lingues e apreciat lu necessi, valorosi e particularimen bon successat in chascun singul lingue?

Li signification del Crist-nascentie

(secun Evangelie de St. Johanne)

(Li remarca del Red. publicat al cap del articul «Svissia e li futuri Europa» anc valora por ti-ci. Ti-ci articul have anc li scop ilustrar li aptitá de Occidental por li traduction de textus religiosi)

Li paroles inter parenteses ne existe in li textu original grec, ma ili es necessi por li modern letor. Li frases citat es li max bell e complet «summa» del signification del Crist-nascentie.

Joh. 1: 1. In li comensa (del munde) li Parol (divin) (ja) existet. E li Parol esset (tande) in Deo, e li Parol (substantialmen self) esset Deo.

  1. Ti (Parol do) esset in comensa in Deo.

  2. Omnicos es creat per ti Parol e necos de to, quel es creat, es (creat) sin ti Parol.

  3. Il il (sol) esset li vive e li vive esset (alor) li luce del homes,

  4. e ti luce (in omni témpore e anc nu) es lucent in li tenebres e li tenebres (del munde) ne posset supresser it.

  5. E ti Parol (divin) (quel existet ja in li comensa del cosmo, e per quel es creat omnicos) devenit carne (= es fat un hom) e habitat inter nos, e noi (li apóstoles e adherentes de Jesu Crist) videt su glorie, un glorie, quam it solmen posse decorar li unic filio (de Deo) e quel esset dat le del Patre (= Deo), plen de gratie e de veracitá.

Joh.3.16 Nam tant amat Deo li munde, que il donat su filio unic, por que quicunc crede in le, ne peri ma have li eterni vive.

W. Leuenberger, Bern.

In sixant lingues

In li tumultuosi dies del estive 1940, quande in li strett spacie de témpor de quelc semanes li grand potentie francés cadet in ruines, un regulari soldat colonial francés restat in li manus del victor. Ye li unesim interogada pos su caption il indicat quam su nómine: Amar ben Mohamed Ammar. On inscrit to sur grand folies, registrat su die de nascentie, li últim domicilie, li incorporation militari e dat le un current numeró. Li liste con mult milles de nómines del prisoneros de guerre esset inviat a Genève, por que li International comité del Rubi Cruce mey transmisser it al guvernament francés. Ammar ben Mohamed Ammar esset transportat con numerosi companiones de ínfortune in Germania. Ye su ariva in li camp de prisoneros, on questionat le pri su nómine quel on notat cuidosimen con numeró, país natal, domicilie, die de nascentie e incorporation militari: Boussetta amar Mahomed.

In li Palais Electoral de Genève, sur li galerie ú esset tenet li listes del mort e inprisonat soldates colonial francés, quelc dies poy on comensa divinar li enigma. Esque Bousette es identic con Ammar? On save pro experientie que -- ignorantes pri scrition -- multes ne es tro exact ye li indication del nómine. Talmen li frequent nómine Amar apari unvez quam Amara, Amir o Homari, un altri vez quam Lamour, Amora, Lamouri o mem quam Amor. In sixanti diferent manieres on trovat scrit til nu ti unic nómine. In li paperes del Rubi Cruce li nómine Ahmed apari in 40 variationes, essent scrit forsan quam Hamida, Houmad, Amada, Achmed o Hamenida. Multvez un nómine es abellat, completat o derivat secun li personal idés de su possessor. Sovente li brav soldates es in conflicte con li ortografie.

Sixvez un marocan matre scrit al Rubi Cruce in plen grive pri su filio qui hat combattet in Francia e poy hat desaparit. Chascun vez ella ortografiat su nómine in un altri maniere.

Ex un camp german de prisoneros in Francia ocupat, un soldat colonial de Dahomey directet se pluri vez al Rubi Cruce. Li unesim vez il signal Maoussi, li duesim Edouard Mahoucy, poy denove Maouche e li quaresim vez Mouli Pakognon, quande finalmen on trovat le sub li nómine Mauchi Toloyan.

Babilonic confusion del lingues! In circa 60 diferent idiomas parla li persones atinget per li guerre queles serchant auxilie directe se al Rubi Cruce International de Genève. It sovente ne es facil trovar por li perlaboration de ti lettres poliglottic Svissianes queles disposi sat témpor por ofertar lor servicies por labores de traduction. It es necessi comprender li solicitationes de auxilie inviat a Genève del parentes de desaparit soldates colonial francés, in malagassi, arabic e tri indochinesi lingues. Ma mem li max rutinat traductores posse ocasionalmen esser in embarass. Talmen per exemple un francés president comunal comunica que sur li camp de battalie in li proximitá de su village es interrat un soldat con li nómine «Hier ruhet» (ci jace). Li person comisset por li examination de ti lettre conosse tre bon li nómine indochinés Hien, ma deve far informar se per un german parlante que li bon «maire» ha devenit li victime de su ignorantie linguistic, hante copiat li fals linea del inscrition sur li monument sepultori.

Ocasionalmen li latin antey servi quam durant li passat secules quam medie de intercomprension.n Un german fémina ha audit necos de su marito quel desde long combatte in li ost. Forsan on posse informar se che li turc demí-lune esque il ha devenit prisonero in Russia. Ma esque li turcos va comprender su question? Ella ea che li pastor, fa composir se un latin lettre e invia it, copiat per rustic fingres, a Ankara. De ta it es transmisset a Genève. Un tchec pastor desira informationes pri un membre de su diocese quel ha vivet in últim loc in un village francés e scri al clerico de ta in latin.

Li Rubi Cruce sparnia null pena por trovar li necessi númere de apt traductores. Demandes de informationes ariva in tchec e polonés, norvegian e japanés, arab e hispan e in omni idiomas de Africa e Asia. In tre rar circumstanties exceptional li principie del Comité international del Rubi Cruce ocupar solmen Svissianes es ruptet per casus de urgent necessitá, quande on posse trovar null indigene o sviss cive retrovenit de extrania mastrisant un ínhabitual idioma.

Ma in li Genève del Liga de Nationes, li conditiones por trovar traductores es specialmen favorabil. Un ex-functionario del international Oficie de Labor, quel hodie presta su servicies al Rubi Cruce, parla 24 lingues!

Támen quelcvez li max bon conossenties linguistic ne sufice por li comprension. Un povri fémina del rure savoyan viagea a Genève por obtener novas pri su marito Jean. Atristat ella retroea sin li desirat informationes e ancor quinvez ella veni a Genève por sempre retornar desillusionat ad hem. Ye su últim visita finalmen ella confesse embarassat que ella honta pri li extraordinari prenómine Onésime quel porta su marito. Tam grand esset su honta pri to que ella in consequentie sempre hat questionat pri Jean. Pos du minutes Onésime esset identificat e un felici paisana posset retornar con li adresse de su marito in su tasca.

(Secun «St. Galler Tagblatt» traductet per K.H.)

Li sale in nor córpor

Li córpor homan contene circa 200 grammes de pur sale. Li pluparte de nor organes contene sal: li sangue 7%; li muscules circa 1%, li nerves 1,7 grammes, li hépate 1,13 grammes; li osse ne have de it durant que li cartilágines contene mult de it.

Curiosi pisc

In li land del Bambaras existe un pisc nominat clarias, quel infunda se in li slamm durant li 10 mensus del sicc seson. Il cava se un specie de terr-fore ex quel it surti in vésper o in nocte, reptent sur li suol por serchar su nutritura. Ultra su branchies il possede circum su bocca long filamentes queles probabilmen es adaptat al aeran respiration.

Voltaire

scrit a un molestant quel persecutet le per ínutil lettres: «Senior, yo ha morit, talmen yo ne plu va posser responder al lettres per queles vu fa me li honor scrir me.»

Un perle in un juvel-bux!

It trova se in li últim numeró, julí-decembre (139) de «Progreso», sub «Cronica». Vi:


In Svissia, li situation in li mundlingual movement devenit un poc confus. Basic English e Occidental trovat fervorosi partisanes e vice du concurrentes noi have nu quar sistemas publicmen propagat. Li polemica inter li adherentes de Esperanto e Occidental degenerat in ataccas political, monstrant tre bass instinctes de cert mundlinguistes. Li Idistes decidet ne partiprender a tal repugnant discussiones. Sr. Cornioley scrit: «Yo pensa quam vu, que noi mey renunciar partiprender a tal «propaganda». E si alqui questiona nos, pro que noi tace, noi mey responder: por salvar li puritá de nor idé!»


In facte, si li Idistes seclude se in lor «ivorin turre» it ne es tam pro lor desir salvar li «puritá de lor idé» quam pro lor impotentie successar atraet li interesse del publica a un «Esperanto reformita».

F.L.

Occidental in li comercie

On posse vider in chascun numeró del «Semaine de la Femme» (editet del grand firma «Gonzett & Huber», Zürich) grand reclamas sur pluri págines por patrones por vestiment nominat «PRACTIC». On constata quant tipicmen Occidental es ti reclam-parol!

Un casu desfacil

Li burós de recrutation creat in USA por li incorporation in li american armé in ti-ci guerre trova se avan problemas poc facil a soluer.

Por exemple li Indianes de Pueblo, si ili benevole portar li uniform, refusa obedir li articul del regulament quel ordona que soldates deve haver curt capilles. Or, un old religiosi tradition de ti Indianes vole que li intrada al «eterni chassas» mey esser interdit a ti qui ne plu have su cap ornat del long tresses.

Citate


Li homes ne questiona: qual es ti-ci? Ili asserte simplicmen: Tal il es. E ultra to ili vole saver necos.


(Trad. A.E. Cortinas.)

Tra li presse

REVÚE INTERNATIONALE DE STENOGRAPHIE, 11 Ch. Ritter, Bienne, continua consacrar spacie a nor lingue. Por exemple li No 5/1944 reproductet un complet págine de Cosmoglotta A, quel es destinat a un concurs de traduction. Noi constata ti astonant cose, que persones sin dictionarium o grammatica posse far in francés traduction quasi sin erra de sens!

In li No 6/1944 del sam revúe, on annuncia li aparition de un articul resumant li informationes max necessi pri Occidental.

Un calid mersí al editore del revúe, sr. Bieller!

DER EUROPÄER (Fürstensteinerstr. 30, Basel) de novembre e decembre sub li titul «Tenaci prejudicies» continua publicar articules de circa 40 lineas in Occidental. It tracta li objectiones del ne informat personas contra un L.I.. Nor gratulationes al redaction.

CIVE DEL MUNDE, folie machin-scrit, organ local del Occidentalistes de St. Gallen, redactet de nor coidealist Kurt Hamburger, 69, St. Leonhardstrasse, continua aparir regularimen chascun mensu. It contene curt articules max interessant. It es un excellent media por aprender Occidental sin pena per frequent leturas. Nor sincer mersí a sr. Hamburger!

LE COMMERÇANT (Lausanne) nr. 6, decembre 1944, publica un interessant articul de information titulat «Li Turre de Babel de Europa», debit a nor coidealist sr. Berger. It contene 10 lineas in Occidental, sin alcun erra tipografic. Excellent medie de propaganda.

Subventiones e contributiones recivet (31.12.44)

Sres K. Hamburger, Fr. 10.—; Dr.J.Eyer, Fr. 5.—; M. de Ketelaere, Fr. 3.60; E. Kläui, Fr. 5.—; A. Sautter, Fr. 3.65; A. Debrunner, Fr. 2.—; Ed. Mayor, Fr. 1.50; Hel. Rohner, Fr. 2.50; J. Denner, Fr. 2.—; E. Kocher, Fr. 3.—; R. Bauer, Fr. 5.50; A. Nordlund, Fr. 10.—; T. Herlitz, Fr. 5.—.

Cordialissim mersí ad omnes!

Cosmoglotta

In li moment u noi prepara li numeró de decembre, noi ne ancor posse annunciar ca li edition printat va esser realisat in li comense de 1945. Pluri desfacilitás tecnic impedi nos accelerar li labores. In unesim, noi ne ancor ha recivet li autorisation oficial publicar denove nor revúe. In duesim, li printerías es tant supercargat pro li pletore del sviss edition e li mobilisation de lor personale, que li tractation con ili ea tre lentmen.

In omni casu, li numeró de januar 1945 va esser editet in li serie B. Noi espera in ti numeró dar definitiv informationes pri quo va evenir pri li edition A.

Interim, noi mult joya constatar que malgré absentie durant pluri mensus in 1944 de pluri de nor max activ colaboratores, noi successat editer 12 numerós del serie B, con 144 pagines. Advere evenit pluri retardes, ma nor letores ha certmen pardonat nos: ili mey creder que noi ha fat omni to quo esset possibil por li success de nor lingue.

Contenete

  • Plagiat lingues, R. Berger.
  • Svissia e li futur Europa.
  • F. Nietsche e li L.I.
  • Li signification del Crist-nascentie.
  • In sixanti lingues.
  • Tra li presse.
  • Un perle in li juvel-bux.
  • Occidental in li comercie.
  • Cosmoglotta.
  • Historiette

Cosmoglotta B 66 (jan 1945)

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

Redaction e Administration:

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

Abonnament líber. Postchec-contos: SVISSIA: 11.1969. SVEDIA: Stockholm 743 95

Serie B, poligrafat (Tel. 9 56 56) Januar 1945 -- Nró 66 (1)

Original aforismes in occidental

Ne critica li actiones de alqui ante esser totalmen informat pri su situation e motives.

Per su desir vider li granditá ínremarcabil, un hom revela su micri caractere. Il mey esser sin invidie: alor il have un trate de granditá.

Lu ver e lu bell es sincermen amat solmen de ti, quel ama it sempre, índiferent qui producte it.

Li cultivation spiritual de omni hom resulta max clarmen ex li facte, por quo il have témpor e por quo null

Noi vell haver un altissim cultura, in casu de ne mancar li prim condition por it: Li cultivat homes.

Excusas por li altres monstra por quo on self es capabil.

Cert persones ne es protectet contra deceptiones per conossenties de homes ma per un egalmen infam caractere.

Infin valore de alt capacitás mental es to, que altres crede in ili.

Li hom ne honta esser to, per li nómin de quo esser titulat il prende por un ofense.

Un viage tra nor cap porta nos plu lontan quam deci viages tra li munde.

Per su desir que on desatente grand talentes, li hom mediocri revela su mediocritá. Il mey esser sin invidie: alor il have un grandore.

A.E. Cortinas, Lugano 1945.

AMBITION MAL PLAZZAT

Lord Alness raconta in su autobiografie li sequent historie:

Durant un politic reunion, un del candidates, in li exposition de su programma, lassat invader se del patriotic emotion e emfaticmen declarat:

-- Yo nascet Anglese, yo vivet Angles e yo espera morir Anglese.

Tande un voce exclamat: Vu have do null ambition!

Brevi historie del grafologie

Li max ancian studies grafologic esset fat per li roman historico Sueton, quel vivet in li témpor del unesim secul pos Chr. e quel ha dit har analisat anc li scritura del imperator Augustus. Poy, durante un e demí mill annus, li publica audit necos pri li evolution del scientic grafologie, nam solmen in isolat conventus on laborat al perfection de ti scientie e anc valorosi documentes esset publicat solmen pos mill annus.

In li annu 1622 aparit un micri scrite in Capri, li autor de quel esset professor Camillo Baldo quel actet ta quam excellent medico. Li titul de ti brochura esset li sequent: «Trattado come da una lettere missiva si cognoscano la natura e qualitá del scrittore».

Presc in sam témpor un cert Marco Sevarino, un napolitan medico, comensat un ovre pri caracter-analise ex li scritura (Vaticinator sive Tractatus de divisationes literalia). Ma li medico, pro que il morit del peste, ne posset terminar su ovre.

In li annu 1624 un micri scrite aparit in latin lingue (traduction) a Bologna per quel li difusion del scientic grafologie exter Italia esset iniciat.

Leibnitz, Lavater e mem Goethe ocupat se intensivmen pri grafologic studies. Secun certi documentes Georg Sand deve har obtenet ja in ti témpor eminent successes in li dominia del caracteriologie per scientic grafologie.

In li sam epoca Abbé Flandrin publicat diversi ovres pri grafologic caracterologie. Su disciplo, Abbé Hippolite Michon (1806-1881) es nominat con jure li patre del scientic grafologie. Il ne solmen dat a it li nómin, ma fat de it, per li fixation de plur experimentat regules, un objecte de scientic investigation. Li max important ovre de Michon aparit in li annu 1875 sub li titul: «Système de Graphologie».

In li sam témpor, durante que Francia comensat ocupar se pri li studies grafologic de Michon, li german teolog Adolf Henze astonat li munde per si exacti analises de scritores conosset. Li sistema de Michon introductet se rapidmen in Germania e Svissia. Disciplos de il, quam Crépieux-Jamin, completat su sistema e in consequentie creat li doctrine del «resultantes».

Specialmen a mentionar es li facte que plu tard li famosi erudite Cesaré Lombroso ocupat se exclusivmen pri scrituras de psichic malades e criminales. Il anc publicat ovres quam li «Manuale de Grafologie» aparit in 1895 in diferent lingues. In Germania, Langenbruch, Busse e Preyer aquisitet un grand reputation in grafologic investigationes; e hodie ti scientie posse esser nominat un branche del psicologie. Li scritura clarmen demonstra nos li mental statu de un hom. (De Paula Muller-Büche in Mitteilungen der Schweiz. Gesellschaft für Charakterforschung, trad. K. Hamburger. St. Gall)

Standardisation de Occidental

Por plur centenes de paroles international existe duplic formes inter queles it ne es facil saver quel es li max bon. E de Wahl sagimen inscrit li du in li unesim dictionariums, con li intention lassar li practica decider. Ma hodie li practica ha durat sat long por que noi posser selecter li max bon form, nam duplic formes es tre genant por li scritores queles hesita chascun vez.

Li interimari academie, quel labora desde presc du annus por standardisar nor lingue, ha cuidosimen selectet li form max recomendabil quel va esser insertet in li nov dictionarium Deutsch-Occidental e Occidental-Deutsch, aparient bentost. Plur centenes de duplic paroles ha esset talmen reductet a un sol parol. It ne es possibil citar ci omni ti paroles, ma noi crede necessi indicar ja li form selectet del precipue frequent paroles, pro que noi intente usar it exclusivmen desde hodie in Cosmoglotta por acustomar nor letores tam tost quam possibil. Li ancian form ne plu usat inter parenteses:

sequer (secuer) es analog a quel, qui, qualmen, etc.

fugir (fuir, fuyir) de quel es derivat fugitive, refugie

mentir (mentiar), dementir (dementiar)

beyar (bear) por evitar colision con beat (= felici)

Pro rasones de eufonie, li paroles finient con ct e sm adjunte in general un e, do aspecte, facte, nationalisme, germanisme, etc.

Li son ch del grec es scrit c ante o, a, u, e ch in altri locos. Ti solution, quel esset indicat quam recomendabil ja ante 10 annus de E. de Wahl, permisse derivar regularimen li plupart del paroles international: monarch, monarch-ist, monarch-ie, etc.

vitrail e email, formes desfacilmen pronunciabil e introductet contra li desir de E. de Wahl es viceat de esmalte e vitrale.

tost es adoptet por significar F. tôt, D. früh

toast resta por traducter li parol anglesi significant discurse

Un brochura resumant omni argumentes exposit in discussiones e justificant li decisiones fat va esser bentost publicat.

Draconic medie

Charondas, legislator del Thurianes, ordonat que quicunc volet abolir li leges o crear novis, devet presentar se avan li popul con li corde circum li col, a fin que si li novitá ne esset universalmen aprobat il mey esser strax strangulat.

Pronomines e schematisme

Li sequent articul esset inviat de E de Wahl al revúe Novialist de Stockholm, quel, secun un lettre adressat li 16.2.39 al redaction de Cosmoglotta, acceptat publicar it. Ma li guerre impedit ti publication, fante cessar li edition de Novialist.

Felicimen noi hat conservat un copie de ti articul, quel aclara un punctu tre important del gramatica del lingue international, ti del pronomines. Noi posse do hodie liverar a nor letores ti preciosi ultim contribution de E de Wahl, pensante con tristesse que ti voce, quel durante 60 annus, ductet li interlinguistica vers li perfection, ha forsan tacet por sempre.

E nu, vi li articul:

In Novialist, Sr Campus Lima ha scrit su remarcas pri li form del pronomines. Il prova constructer un regulari schema paralel par li nominativ -- objectiv e possessiv formes del pronomines, e veni naturalmen a formes ne tre natural.

It ya es un question, esque it es necessi haver un schematic regularitá o paralelitá in li pronomines personal, o ne.

Li tendentie productet per Sr. Lima sembla me diametralmen oposit al psichic leges: fortmen individualisar e diferentiar lu proxim, lu sovente usat e amat; e schematisar e regular lu lontan, rar, foren.

E que es plu proxim e individual quam li pronomines personal? ego, tu!

Ja li plurale nos, vos es plu generalisat.

In antiquitá anc ti generalisation ne impedit li comprension, proque li parlada esset acompaniat del geste, clarmen diferentiant li «vos» de li «nos»; adplu per li form self del verb usat.

Hodie it es altrimen! Si on parla per telefon o audi li radio, li geste manca, e li tro grand similitá posse provocar desagreabil miscomprenses, e specialmen on deve egardar to in un lingue international quel 1/ es sempre un lingue foren e sovente parlat pro to con un foren accentu e 2/ ne have plu li diferente verbal formes secun li persones.

Por ex. in Fr. li formes nous o vous es suficentmen diferentiat per li form verbal: «nous avons o vous avez». Altricos it es in li L.I. «nos have, vos have» es tro simil e posse ducter a miscomprenses. Max catastrofalmen in telefon, radio, etc. deve signalar se ti fals schematisation in Esperanto: mi, ni, vi, li, ci, shi; kiam, ajn kiun, tiam, tian, tiun; ĉian, sian, etc.

Do secun practic vise-punctus it es desirabil evitar tal homofonies (egalsonalitás), per quo anc li form del pronomines posse esser electet, max proxim al existent natural plu minu international formes.

Confession de calumniatores!

Cosmoglotta de septembre 1944 expresset ja li indignat astonament del Occidentalistes pri li fals information lansat del comité del Svisa-Esperanto-Societo, e secun quel nor movement in Svissia vell esser subventionat del partise...national-socialistic de Germania.

Desirante conservar bon relationes con ti coidealistes, e quam ex-esperantist e Delegito del Universala-Esperanto-Asocio, li redactor de Cosmgl., Sr. Bg., credet bon inviar ti nró de sept. de Cosmgl. al president del S.E.S. Sr. Walder in Romanshorn, con un lettre scrit in Esperanto, e in quel Sr. B. expresset su profund regret pri un tal acusation difamatori, de quel li unesim resultate va esser invenenar li relationes interlinguistic.

A ti lettre amical Sr. Walder respondet ne per dar li «pruvas» queles Sr. B. atendet, ma per li petition «pruvar que li extractes de lettres de Esperantistes (pagin III) es autentic»! E il adjuntet ti ínexpectat desgentilesse: «Yo comprende tre bon que it ne es vor deventie pruvar it».

It es regretabil que un tal maniere escapar del obligation justificar un acusation trova ancor adherentes in circules idealistic. In prim, li dúbites de Sr. Walder pri li autenticitá de Esperantistes a Occidental es vermen un poc strangi; nam il self, presc li sam die quande il scrit to (23 oct 1944) just inviat a un Sr. Beda Scheck, quel declarat le adherer a Occidental, un lettre plen de reproches comensant per ti lineas: «Also wieder ein Esperantist vom fahrenden Zug abgesprungen und zu Occidental übergetreten».

Noi ne besona far remarcar li contradition inter li constatation e li pretension que li extractes publicat in Cosmoglotta vell esser ínpossibil!

A ti evasiv response Sr. B. respondet per un nov lettre de quel li principal passages esset li sequent.


Per vor circulare vu fat creder que nor movement sviss recive moné del Nazistes... Vu usat un arm poc loyal de quel li unesim efecte va esser invenenar nor relationes. Noi tre bon posse diferer in opinion pri linguistic questiones, restante tamen corect. Noi es du comerciantes queles presenta diferent merces al publica. A ti publica apartene li selection del max avantageosi marca. Just mersí al líber lude del concurrentie li munde progresse.

Ma si un del comerciantes, por nocer li altri, acusa le publicmen esser subventionat o comprat de persones detestat del clientes, il fa tande un mal action.

Vu ne sembla comprender li gravitá del facte, benque, quam president del SES vu es responsabil del circulares del dit societé.

Vice preciser u, e quande noi vell har recivet moné del Nazis, secun li assertion de vor circulare «und sogar subventioniert worden», vu agresse un altri articul de Cosmoglotta contenent declarationes de Esperantistes, e vu peti me far controlar lor lettres per un neutral instantie.

It es extraordinari que li Occidentalistes mey esser obligat pruvar li veracitá de lor assertiones, durant que li Esperantistes vell haver li jure calumniar li Occidental movement sin esser fortiat presentar lor pruvas. Yo fa do vos, in li nómin del SAPO, li sequent contra-propositiones transactiv:

  1. Li revúe Cosmoglotta posi al disposition de un person neutral, acceptat del du partises, li lettres del Esperantistes por verificar ca li extractes publicat in Cosmoglotta es exacti e ca lor autores ha realmen studiat Esperanto.

  2. Quam mesura de reciprocitá li S.E.S. submette al sam arbitro li documentes pruvant que li sviss Occid-istes es subventionat, per mem solmen un franc, del partise national-socialistic german.

  3. Li custas del expertises deve esser payat per li partise perdient.

  4. Li SES e li Occidental-Union obliga se publicar li resultate del expertise in lor respectiv organes, in li curse del 3 mensus sequent.


In su response a ti lettre, scrit tri semanes pos su reception, li president del SES explica que li publication del document esperantistic es li «natural» defense contra li «ínloyal propaganda-metodes» de Sr. Dr. Haas. E poy il continua (Noi traducte fidelmen ex german, ma li originale es al disposition de omni interessates):


Pos que nor unesim contra-colp ha havet li desirat efecte (sic!), vu postula que noi mey esser sat complesent por restaurar li fortmen ludet reputation (re-sic!) del Occidental. Yo posse in null maniere satisfar ti postulation; ad-plu li preconditiones por un tal rehabilitation ne existe. Nor circulare es basat sur un publication emanant de un oficial instantie del partise Nazi german. Noi ha submettet li foto-copiat pruvas de nor assertiones al pressa e al sviss autoritás. Pro ti motive, noi ne posse intrar in chicanes de paroles e sofistic interpretationes (Wortspaltereien und spitzfindige Ausleugungen) e noi anc ne posse dar vos alquel absolution, nam to es, secun li factic situation, ne nor afere.


Ergo, li president del SES declara ne posser acceptar nor proposition, pro que li resultate de un expertise pri li justification del acusationes esperantistic vell esser li rehabilitation del movement occidentalistic! Con altri paroles, li Esperantistes ne possede li pruvas justificativ de lor bass insinuationes, nam li ili vell haver les, le efecte de lor publication vell ya just esser li definitiv condamnation e anihilation de nor movement e ne su rehabilitation. In facte, li Esperantistes vell dever saltar sur li ocasion quel noi ofertat les, nam li acceptation de nor proposition es in lor interesse e ne in li nor.

Noi debi mult gratitá al president del SES por li desarmant candore per quel il aconosse que in realitá li acusationes del sviss esperantistes es un pur calumnie. Il posse esser cert que su preciosi confession ne ha cadet in li oreles de surdes!

Esque on ha anc remarcat li procede de nor confratres: ili lansa contra noi calumniosi insinuationes in li publica e quande noi atacca li responsabiles por haver li pruvas, ili responde nos: absoluer vos es vor afere, ne li nor!

In li historie un simil facte ja evenit un vez, e li heroe nominat se Pontius Pilatus!

Li spacie de Cosmoglotta es tro preciosi por mentionar in it anc li quelc accessori punctus queles Sr. Walder tractat in su lettres e queles concerne li pretendetmen «ínloyal» combatte-metodes de Sr. Hs. Ma noi va probabilmen haver li occasion parlar anc pri tis-ci in un special document quel noi intente publicar pri li tristmen celebri manovra esperantistic e su poc gloriosi epilog. It es tro preciosi por li futuri historiografes del movement mundelinguistic por meriter li fate de un silentie misericordiosi.

A. Matejka + President del Occidental-Union

Mutabilitás del lingues natural

On reprocha sempre al lingues constructet ne esser conform al natural evolution pro que ili postula li intervention del homan voluntá. Ma on oblivia que in li curse del historie del lingues li hom ha sovente voluntarimen directet li evolution. Movicow, li russ economist, cita du exemples instructiv.


Ancor in 1072 li leyes de Anglia esset redactet in francesi... Anglesi esset adoptet por li public actus solmen sub Edward III (1327-1377). E li terren perdit de francesi in Anglia esset reganiat in Francia u li dialecte de Languedoc oposit se al linguistic unification del land. Per li edicte de Villers-Coterets, publicat del rey François I-im 1539, li lingue francesi devenit obligatori in li legal transactiones. Talmen esset hastat li denationalisation del Languedoc-anes del sudic Francia.


A quo simila Occidental?

Li principie del maximum de internationalitá ha ductet E de Wahl dar a su lingue un aspecte romanic. Ma a quel lingue romanic Occidental es max simil? On ha sovente discusset pri to, ne savente que li autor self ha dat li response ja circum li annu 1912 in un public lettre adressat al baron d'Orczy. Ti lettre es felicimen conservat in li copie-libre quel es conservat in nor Centrale de Chapelle.

Noi cita in infra li passage interessant, scrit in li proto-Occidental, nominat Auli (l=li; mi =yo; mu= mi).


Sr. d'Orczzy pensa que mi voll donar a l L.I. un aspect italian o espan, il erra, ma prendente l radic su l plu international, it es su l plu pur form, on involuntarmen aproxima se a l italian e espan. Ma mu idiom ne contene ni un sol qualitá special ni de l italian ni de l espan lingue. Plutost on poteré (vell posser) constatar un predilection por l angles e l ancian «provençal» que l pluparte ne conosce. Altremen on haveré (= vell haver) ja facit me cel reproche.


Yo petit de un filolog specimenes de ancian provençal, ex queles li similitá con Occidental es indubitabil. Tamen on deve remarcar que existe plur dialectes de ti lingue e it sembla me que li dialecte max proxim a Occidental es in realitá li valdesi, hodie ancor parlat in li valley del Piemont in li Alpes inter Francia e Italia; ples comparar ti du traductiones paralel:

Occidental

Pro que Deo ha tant volet bene al munde, que il ha donat su filio unic, por que quicunc crede in il ne peri, ma que il have li vive eternal.

Valdesi actual

Perque Diou ha tant vourgu bon ar mount, qu'a l ha dounà so fill unic, per que quiounque cre en el perisse pa, ma qu'a la vita eternella.

Li Valdeses es un cristan heretic secta nascet in li Alpes durant li Medi-etá. Longmen persequet del catolicos, del francesi rey François I in?? del ducos de Savoyia, ili migrat plur vezes inter Daufiné francesi e Piemont italian. In li VIX secul un migration directet se vers li sudic valley de Rhone (Provence).

Hodie li Valdeses es ancor 12000 habitantes dividet in 10 parocias. Ili parla ancor li idioma ancian provençal de quel noi dat un specimen e quel es li lingue natural a quel nor Occidental, per li hasard del internationalitá, trova se tam proxim.

Ric Berger

Li avie de morte: li ul

Desde secules domina un horribil miscrede pri li ules.

Ja li preava raconta que ta u li voce de ules sona, un hom es morient. Publicmen on ne crede li old racontas horrific, ma si li chuettes cria in li nocte li anxioses di ancor hodie: «Quo to vole dir? Qui deve morir in nor quartere?»

Per erra li chuettes de mur es nominat li «criatores de morte». Quande on audi lor cri «kiewitt» on es persuadet que to es un mortal avertiment.

In realitá li micri ul es partú un avie de cultura. It cova ordinarimen in fructe-jardines e in old edificies. Sovente it vola ja in jorne. It es li criator noctal secun li opinion de un grand parte del popul. Li cri del chuette de mures es «gwin-gwin», o un long «guu-guu-guu», lansat plur vezes un pos altri. Li cri «kiowitt» in contrari es ti del chuette de forest. Li ultim logia plu quam on crede in medie del villages e mem in li parcos del cités.

Ma quo li cri noctal vole dir?

Chascun amico del natura responde a ti question: Verne, e necos plu! Li cri de ules in li crepuscul es li sam quam ti del turdo súper li forest, o li canzon de jubil del alaude súper li agres. Li ules have tam poc relation al morte quam li nigri buc con li diábol. On ne posse suficentmen repetir que li ules es tre util avies por li agricultura, proque ili alimenta se max sovente per nociv insectes e muses. Functionante quam gratuit combattentes de nociv animales ili auxilia li paisan, precipue in li present témpor!

Ex german trad. J.A. Sautter, Winterthur

Anecdote del calif Omar Ibn «Abd el Azizi»

On raconta que un gast venit un nocte vers Omar, quande il esset scrient. Alor li lampe comensat extinter se. Li gast dit: «Yo vole levar me e ordinar it». Ma Omar respondet: «No, yo ne pensa que it dece(?) a un mann acceptar servicie de su gast.» Li gast dit: «On mey avigilar li sclavo.»

Omar replicat: «Il indormit se junt ante un moment» E il levat se, prendet li flacon de oleo e plenat li lampe per oleo. Poy li gast dit: «Tu self leva te, o Emir del credentes!»

E Omar explicat: «Yo departet quam Omar e yo retornat quam Omar. Quo manca de mi honore?»

Citate

[quote,Shakespeare]


Esque tu have timore esser li sam mann in action e energie, quel tu es in tui desires?


Richesse de nor lingue

Li inventariation del paroles de Occidental por etablisser li complet vocabularium fundamental fat nos decovrir un grand númere de expressiones, queles on posse considerar quam oficial, pro que ili esset usat del autor self del lingue. Occidental es mult plu nuanciat e rich de expressiones quam on vell creder, e por tis queles ha usat Esperanto e Ido durant plur annus, it es un ver juida posser usar in fine un lingue tam expressiv e delicat.

Ne possente dar ci un list complet del paroles ancor ne trovabil in li ancian dictionariums, yo cita solmen alcunes ínconosset, queles va esser includet in nor nov manuales hodie finit in manuscrite.

arcan = secret; inan (con su derivate inanitá) significa ínutil e van;

índelibil, parol quel suposi su contrarie delebil (quel on posse efaciar)

ínrecusabilmen, quel anc suposi li verb recusar, corespondent al verbe francesi «recuser»

colorit traductent li parol francesi coloris, quel es altri cose quam li color

a propos, sovente usat de E de Wahl in su lettres, es un expression tre util in li conversation, quel «pri to», «pri ti cose» ne posse vicear completmen.

In ancian numerós de Cosmoglotta noi trovat anc li sequent paroles sub li plum de Sr. Pigal, usat con li aprobation de E.W.:

íntransigent, pro quel on deve acceptar li verb transiger

implicitmen, quel suposi li adjective implicit, parol ne tot li sam quam implicat

sofisteríe, jolli derivate de sofist.

Esque on save que in 1926 li comité explorativ (Celia) adoptet in «usation experimental», li expression «ear tal» por traducter li francesi: «être en train de»? Ex.: li carne ea cocinat = F. la viande est en train de cuire. Ti expression, quel sembla me excellent, posse just traducter li progressiv form de anglesi «is ... ing».

Ric Berger

Vive e ovre de E. de Wahl

Desde plur annus yo colecte documentes por posser scrir un «Vive e ovre de E de Wahl». Li destruction del dom e de omni paperes de nor mastro va far mi labor plu desfacil. Felicimen, li copie-libre, in quel de Wahl conservat un copie de chascun de su lettres e articules interlinguistic, es salvat e in securitá in nor Centrale in Chapelle. Yo vell esser grat a omni coidealist possedent fotos de E de Wahl, e specialmen de su dorse(?) benevoler prestar les a me por far reproductiones.

R. Bg.

Li bizarritás de quelc animales

Le lépor ne have palpebres; quande il dormi un fin membrane covri li ocul.

Li ocul del ul ne posse moer vers quelcunc direction; in revancha, ti avie possede li facultá tornar presc completmen li cap, sin que li córpor moe.

Li ranes posse respirar solmen quande lor bocca es cludet, durante que li pisces, por mantener li functionament de lor spiration, deve aperter e cluder alternativmen lor bocca.

Quam tis del altri animales, li dentes del serpentes es generalmen plazzat in lor bocca; tamen existe in Africa un curiosi varietá de ti reptiles de queles li dentes es plazzat in li stomac.

Li corn de rinócero ne have ligation con li cranie de ti animale: it cresce sur li pelle, índependentmen.

In tri hores de labor, un sorice posse far un via tra li planc-suol de un chambre, spess de 2 1/2 cm.

Li blanc urs e li slitt

Poc annus ante su morte li famosi explorator Nansen scrit in li Scribner's Magazine:


Li témpor ha venit soluer li problema del utilisation del polari urs quam animale de traida por li expeditiones polari. Til hodie null provas ha esset fat. Ma agnoscente que su dressage e su usation ne vell esser un litt afere e vell comportar grand riscas, on ne deve obliviar que si on vell posser acustomar li Blanc Urs al tration, on vell trovar li ideal cooperation por li explorationes in li polari regiones.

In facte, li fortie del urs es enorm. Il es capabil far musculari eforties preterpassant omni to quo on posse imaginar e queles es comparabil solmen a tis del elefant.


Un blanc urs es long de 3, 4, e mem 5 metres del musel al caude. Un tre medial urs lude con li max gross foca quam li cat con li mus. On videt un balen de 4 m e demí traet de un urs ex li aqua til un grand distantie del plage.

Su stuffat pedes have un extraordinari adherentie al suol e nequande es vulnerat. In fine, si it manja mult quande it posse, it cari plu longmen nutritura quam li can, mersí al grasse quel it acumula. In summa it vell far un auxiliator egal e mem superior al elefant, un sol urs essent capabil remorcar un charge postulant li usation de 30 a 40 canes.

Li dressage del elefantes ne esset fat in un sol die, ni sin damage por li dresseros; ma pro que on atinget it, pro quo dubitar pri li possibilitás del domestication del polari urses. To vell esser plu bon quam mortar les.

Novas de Francia

Un cart scrit del conosset pionero francesi L.M. de Guesnet in Paris informa nos que li Occidental-Societé de Francia ha recomensat li propaganda strax pos li liberation del land. In su unesim reunion, li 11 nov. 1944, it ha electet quam presidente L.M. de Guesnet, e quam secretario J. M. Luquet. Responsabil editor del bulletin: William Gilbert. Esset anc reconstituet li Proletari Interlinguistic Association de quel li presidente es S.G. Poujet, instructor e li cassero J. Toublet. Joyant informationes venit de conosset Occidentalistes: Sr. Bohin, director de scol in Strasburg, Sr. Boutreux, anc director scolari, Marie Guilbert, Sra Mariet-Colas, Martinet (Rouen), abbate Paul, Sr. Varela (de Figueras), Houssin e Lerond (Departament del Manche).

Regretabilmen noi deve deplorar li morte de nor coidealist ing. Thibault de Angers e del idista Sr. Lafey.

Li situation interlinguistic in central Europa

On questiona nos esque noi recivet novas de nor amicos de central Europa u li movement por Occidental esset tam floreant ante li guerre.

Oh ve! It es li silentie complet desde 1939, e noi ne save quel perdes li terribil guerre fat in nor ranges, e va ancor far. Li ultim postcart venit de Vienna esset scrit del president del Occidental. Union, Dr. Homolka, quel aportat nos li sequent informationes (datat del 29 XII 38):


Ho-annu yo ha passat li festas in li hospitale, u yo jace desde du plen mensus. Pos un levi operation yo prendet un violent flebite con sequent trombose (embolie) quel ductet me tre vicin al morte. Ma fortunosimen «mal herbe ne perdi se» e yo posse esperar retrovenir in hem in comensa de januar. Mi tristesse pro ne posser continuar mi ocupationes interlinguistic permane e fat me presc melancolic. Ples ne misser me Occidental cuvertes.


On mey notar li ultim recomendation, quel presc omni nor amicos de central Europa inviat nos in li ultim témpor ante li guerre, pro que ta qualcunc activitá international, mem por un lingue auxiliari neutral, esset considerat quam anti-national. Noi ne plu audaciat scrir in e pri Occidental in nor lettres a ti amicos, queles, li un pos li altre, invelopat se in un silentie absolut. On comprende nu pro quo li acusation del Esperantistes, secun quel nor movement vell esser subventionat del partise Na-Zi, apare quam derisori e mem quam cretinesc!

Pensa

[quote,Schlegel]


Li activitá es li veritabil plesura del vive o plu bon li vive self.


Cosmoglotta B 67 (feb 1945)

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

Redaction e Administration:

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

Abonnament líber. Postchec-contos: SVISSIA: 11.1969. SVEDIA: Stockholm 743 95

Serie B, poligrafat (Tel 9 56 56) Februar 1945 -- Nró 67 (2)

Fusion del interlingues?

Un de nor letores habitant Genève, Sr. G. H., calid partisan de un europan federation, proposi nos iniciar un fusion del tri cardinal interlingues: Esperanto, Ido, Occidental in un ideal lingue international unient li qualitás del tri lingues e presentant se quam un unificat sistema al publica.

Yo comprende tre bon ti desir del neutrales haver un sol sistema a studiar e a propagar vice ti bizarr trilogie quel deruta li max convictes e partisanes del lingue auxiliari.

Ma li remedie proposit por far cessar ti triplic propaganda, it es li creation de un lingue de compromiss, va solmen complicar li situation vice simplificar it, pro li sequent rasones:

In prim li situation ne es tam inbrolliat quam nor corespondent crede. In realitá it ne existe 3 concurrentes principal, ma solmen 2, Esperanto, e Occidental. Li triesim, Ido, posse esser considerat quam practicmen eliminat por li simplic cause que li pluparte de su adeptes ha adheret a Occidental durant li 15 ultim annus. Secun li cifre indicat de lor secretario, Sr. Jacob, li númere del restant adherentes, in 1937 atinget apen 100, pos har esset 1500 in 1914, e li guerre ha ancor certimen diminuet ti númere.

Ma li facte essential es que li rari restant partisanes de Ido es ínreductibil, it es «atachat» talmen a lor sistema pro conservatisme e sentimental motives, que on ne posse esperar vider les changear lor opinion por adherer a un nov sistema, ne mem a un lingue de compromiss incorporant elementes extra-idistic.

Ido representa un etappe forsan índispensabil, ma in omni casu hodie preterpassat del historie del lingue international. Li pruva es que li ductor del movement idistic e secretario de lor Unione International til 1935, Sr. Matejka, es hodie li presidente del Occidental-Union, e que li pluparte de nor colaboratores in omni landes es ancian propagatores de Ido. On posse mem dir que li Occidentalistes conosse in general plu bon Ido que li restant adeptes de ti-ci!

Ido ha forsan ludet un rol util desde 1907 til li aparition de Occidental in 1922 uniante durante quelc annus li partisanes del progresse, ma hodie it have solmen un valore historic, quam li directibil ballones in li evolution del aeronautica.

In summa li problema resta: sive Esperanto, sive Occidental.

Esque un combination inter li du lingues es per hasard un possibil solution?

Por responder a ti question it es clar que on deve in prim bon conosser ti lingues. Pri to, yo posse far me un opinion plu exacti quam quicunc, nam yo es probabilmen li sol in Svissia quel practicat durante pluri annus intensivmen e conosse completmen li 3 sistemas: Esperanto, Ido, Occidental. Nu! Li spiritu, o plu bon li stil de ti tri lingues es passabilmen diferent, e un hibridisation ne sembla me realisabil, ne plu quam inter un avion e un Zeppelin.

Li matematico de Saussure ha provat plur vezes tal combinationes inter Esperanto e Ido, ma obtenet chascun vez un risibil monstru quel ne fat un sol adepte malgré enorm summas expenset, nam de Saussure esset tre rich. Plu tard li danesi linguist Jespersen serchat combinat Ido e Occidental in un sol lingue nominat Novial. Li practic resultate esset tam descorageant que Jespersen tande glissat francmen vers Occidental, viceante su unesim projecte abortet per Novial 2, tam simil a Occidental que su quelc adeptes venit colaborar con noi, nam ili usat presc li sam lingue.

Ad-plu, qualmen operar un tal combination inter Esperanto e Occidental? Prendente li gramatica de un lingue e li vocabularium del altri? O li sufixes del un e li prefixes del altri? Ma secun quel regul? Li max bon element chascun vez? In ti casu it es facil divinar a qual sistema va esser identic? Ne vale li pena changear li etiquette! Alor, prender anc elementes esperantic por atraer quelc«fideluloj» ...pardon: quelc fidelulojn!

Noi tro bon conosse li li conservatisme e ... stretesse de spíritu de mult ( ne omnes! ) Esperantistes por ilusionar nos: si un compromisse va esser sat bon por incontrar li adhesion de omni altri interlinguistes, it va tamen restar sempre un certi proportion de conservatores Esperantistic quel nequande va renunciar Esperanto primitiv a quel ili es acustomat. It sufice discusser 10 minutes con ti Esperantistes por comprender que li argumentes linguistic have null efecte sur lor mente e que lor decision es ínrevocabil: o Esperanto o nequó altri! Ergo un lingue de compromiss nequande va eliminar Esperanto del domene public ma solmen augmentar de un unitá li sistemas in presentie

Ric Berger

Occidental e li telegrafie

Nor confratres in Esperanto ha decovrit un nov argument contra Occidental! Tranquillisa vos: it ne es un argument linguistic! Ili dismisse partú un lettre, datat del «Bureau del international Union del telecomunicationes» in Bern, signat de Dr. von Ernst, e talmen redactet (Noi traducte de francesi a Occidental):


In response a vor lettre del 11.8.1944, noi informa vos que li usa del lingue Occidental ne es autorisat por li corespondentie telegrafic international quam lingue clar. Li conferenties de nor Union ne recivet, til hodie, un demande concernent li admission de ti lingue. Li admission de Esperanto inter li autorisat lingues ha esset votat in li international telegrafic Conferentie de Paris 1925.


In 1925 Occidental esset apen nascet e su autor, tro povri por editer manuales, esset ancor li sol adepte de su lingue o apen plu mult! It es do tre natural que, in ti annu, Esperanto trovat se sol in concurse por obtener li oficial acceptation de ti conferentie quam lingue clar. Ma plu tard anc Ido obtenet li sam oficial aconossentie, do ti avantage «telegrafic» ne es li monopol del «unic» lingue international Esperanto, detalie quel li supra-dit circulare cela naturalmen a su letores.

On va forsan questionar me: Pro quo Occidental ne obtenet til hodie anc li sam oficialisation? Nu!, por li bon rason que in normal témpor, ante li guerre noi ne besonat ti oficialisation. Li lettre de Dr. von Ernst di explicitmen que su Union, til hodie, ne recivet un demande de admission. Do on refusat nos nequó.

In facte, Occidental havent un aspecte tot natural e presentant un ínmediat comprensibilitá, omni telegrammas in Occidental expedit de land a land desde 10 annus esset transmisset, anc a Svissia e de Svissia a Extrania sin alcun impediment. Noi posse mem revelar que telegrammas in Occidental continua esser transmisset desde li guerre pro que li functionarios crede que ili es redactet in... romanch o hispan!

Por li telegrammas in Esperanto, lingue contenent un fort proportion de paroles deformat e mem inventet, un autorisation oficial esset in contrari necessi por esser considerat quam scrit in lingue «clar».

Ma si li Esperantistes crede posser explotar lor aconossentie oficial quam argument contra noi, strax pos li guerre noi va naturalmen demarchar che li Conferentie telegrafic, e omnicos va esser in órdine!

Ric Berger

Esperanto es un occidental lingue

Yo esset in corespondentie con un Esperantist. Il comprendet sin desfacilitá mi lettres in Occidental, malgré que il ne hat studiat nor lingue. Su response esset scrit in su lingue matrin e il esperat, quam il scri, «que yo, in mi qualitá de poliglotto, va comprender it». Ma, pro quo il ne utilisa Esperanto? yo questionat me.

Ti Esperantist aconosse que nor idioma «es facilissim», ma il adjunte «ne por Japaneses e Indianes». Il do vole dir que nor lingue es tro Occidental. Per hasard quelc dies poy, yo apertet un «Manualo de Esperanto» e a mi astonament trovat ta li frase: «La vortaro (de Esperanto) enhavas multajn vortojn internaciajn konatajn de ĉiuj popoloj europaj. Se oni malfermas vortaron esperantan-anglan, esperantan-germanan, esperantan-hispanan, k.t.p., oni, kun granda miro, konstatas, ke preskaŭ ĉiuj fundamentaj vortoj de la lingvo Esperanto apartenas al la angla, germana aŭ hispana lingvoj.»

In Occidental: «Li vocabularium (de Esperanto) contene multi paroles international, conosset de omni popules europan. Si on aperte un vocabularium esperanto-anglesi, esperanto-german, esperanto-hispan, etc., on constata, con grand astonament, que presc omni fundamental paroles del lingue Esperanto apartene al anglesi, german o hispan lingues.»

Kurt Hamburger, St. Gallen, St Leonhard str N-ro 69

Nota del redaction: Por evitar mem un semblantie de acusation que li testimonies publicat ci ne es autentic, noi da li adresse de Sr. Hamburger a fin que nor letores posse demandar precisiones.

Un mal prefixe

Li prefixe «mal» de Esperanto repugnat me sempre quande yo esset ancor Esperantist. E yo have li conviction que mem por Occidental it es preferibil restricter li númere de tal indirecti expressiones per li prefixe «des», ..Por li síllabe «des» li lingue hispan, de u it proveni, oferta un bon modell: ci it es aplicat solmen por formes de quelcunc activitá, to vole dir: por verbes e lor derivationes; por exemple «desilusionar», quel es in german «enttäuschen». Tamen, secun mi opinion, li form Occidental «desfacil» sembla me ínreprochabil, pro que li contenete conceptiv de ti parol es acompaniat de un general idé de action. A.E. Cortinas, Lugano.

Red.: On save que ti prefixe «mal», quel Esperanto abusa con super-abundantie, es traet de francesi u it significa ne li contrarie ma un «mal» action o statu, exactimen quam in Occidental. Pro to li usation de ti prefixe in Esperanto es penibil just por li Franceses, quel it vell dever facilitar.

Li plancas del pastor quinche

Vi qualmen li revúe «nos Montagnes» raconta li aparition del skis in Svissia:

In 1889 un primari instructor bernesi Juras, reveniente in Svissia pos un sejorn de pluri annus in extrania u il hat laborat quam preceptor, aportat con se un pare de skis quel il hat utilisat in Norvegia.

Pro que il esset electet in un cité, il provat vendir les, esperante obtener de ti vende 20 frs, summa considerabil in ti epoca. Ma nequi in su village desirat ti plancas. In li sequent estive nor instructor esset informat que un yun neuchatelosi pastor, Hermann Quinche, quel just hat maritat se con un Anglesa, hat installat se in un vicin parocia e fat grand promenadas per ped. Ti sportives vell forsan comprar su skis? Li pastor acceptat sin hesitar e pos un unic lecion, dat sur li herb, in mensu august, il interprendet serchas por comprar un secund pare de skis per su fémina. E to ne esset facil; lettres adressat a firmas de sport in Lausanne, Neuchatel, Genève aportat negativ responses. Nequi conosset li skis. Och(?) Fratres, in Genève, dat du adresses de firmas, li un in Lucerna, li altri in Zürich. Lucerne assertet que li instrumentes ne existet in Svissia e consiliat adressar se al legation de Norvegia in Bern. Kromfelz in Zürich transmisset li demanda a un sport-firma in München, quel scrit al sam firma in Berlin. Ti-ci, finalmen, acceptat far venir li articul de Stockholm e postulat un comenda firm, con li dimensiones del fémina del pastor, dimensiones prendet con brasses tendet horizontalmen, del extremitás del fingres del levul manu til ti del fingres del dextri manu.

Sett mensus plu tard, li skis arivat. Ma to esset in may; un retorn de frigore, durante quelc dies, permisset al pastor e a su fémina comensar skiar sur 50 cm de nive, li 2 junio 1891.

Li sequent hiverne esset rud, e ja in fine de octobre li skis exeat del hangare. Tande on posset vider omni dies sur li declives nivosi del village li pastor e su fémina exercir se sur lor skis, al grand amusament del parocianes queles regardat de lor portas, ma desaparit quande li un o li altre del skiatores cadet con li cap ad-avan in li nive.

Li aprentisage ne esset facil, li skis essent primitiv: null fixation, solmen un bande de cute por li extremitá del ped e un stip de junc in un estuche cutin circum li talon. Li fracturas de gamb ne esset a timer, nam pos li minim falsi movement, li ski abandonat li ped.

Durant un pos-midí proxim nov-annu, li pastor esset vocat che un malade e vadet sur su skis tra li rure. Il manet plu longmen ta quam il intentet e mettet se in via quande li nocte ja hat venit, sub li nive cadent per gross floccs. Sequent su propri tracies, il lansat se in li direction de su dos, ma pos un moment li tracies ne plu esset visibil, efaciat per li nive cadent sin halta. Il devet aconosser que il hat misductet se.

In li pastor-dom, su familie interim esset ínquiet pro ti long absentie. Quo far? Li telefon ne ja existet. On eat petir consilie che li presidente del Consilie de parocia: «Un sol cose resta a far, il dit, far sonar li cloches del eclesia por que li pastor audi les e posse directer se secun ili».

Talmen on fat. Durant du hores li tri cloches del eclesia sonat in li nocte, tra li montes, semant in prim li terrore, poy li curiositá in li vicin villages. Solmen ye 10 cloccas in vésper li pastor arivat, exhaustet, del funde del morasses u il hat errat til li moment quande venit a il li son del cloches.

Li sequent die, li population esset informat per li postilion del diligentie pri li cause del ínexpectat sonada del cloches e, durant quelc dies, li «plancas» del pastor esset li tema de omni conversationes. Li féminas descendent al mercat de Neuchatel racontat partú li eveniment del sonada. Yun mannes del cités, li filios del medico e del avocat, atraet pro curiositá, ascendet til li village por vider li famosi plancas e quar comendas departet strax a Stockholm.

Li sequent hiverne, 6 pares de skis sulcat li declives del Juras, e quande in 1892 un banda de 6 skiatores traversat li Chasseral por descender in li valley de St. Imier, li prodigie esset racontat in omni jurnales del region.

Li ski esset do introductet in Svissia. Oficeros del truppes de montania venit vider les e un capitane de «Alpini» de Torino fat inviar tri pares por se. Solmen plu tard on posset comprar skis por li turistes in Svissia.

Li skis primitiv del pastor Quinche existet ancor ante tri annus in Lausanne, ma un jardinero tro zelat, quel ne conosset su historic valore, fat ex ili litt ligne por accender su foy.

Ex francesi trad. R. Berger

LI SVIN

Li Chineses esset li unesim eleveros de ti animales. Del cielest imperie it multiplicat se sur li tot terra. On posse dir ancor hodie que li svinin rasse, in qualcunc land, have chinesi sangue in su arteries.

Li fisic adaptabilitá del svin es sin egalitá in li animalic munde. Un famosi biologo declara que il vell posser formar, in 50 generationes, un svin quel vell currer plu rapidmen quam quelcunc levriero (can de curse)

Li dictionarium del diábol

Ti ovre, debit a un jurnalist american morit in 1914, esset famosi in U.S.A. e fat un grand scandale ye su aparition. E tamen li definitiones, quel il da pri mult paroles, benque sarcastic e negativ, contene advente un grand parte de veritá. Ma li homes ne ama que on di les li franc veritá.

Li original edition porta li nómine de «Devil's Dictionary» by Ambrose Bierce. Ti autor ha publicat numerosi ovres passionant de queles li principal es un «Historie de soldates e de civilistes» aparit in 1891.

Vi quelc extractes de ti dictionarium:

Absurditá. -- Declaration stant in contradition con vor opinion.

Amico. -- Person quel noi conosse suficentmen por pruntar moné a il, ma ne sat por prestar it a il. Un gradu de amicitá es nominat levi si su objecte es povri, e intim si ti-ci es rich e celebri.

Consultar. -- Serchar li aprobation de alqui por un decision quel on ha ja prendet.

Enoyanto. -- Person quel parla quande on vell desirar que it escuta vos.

Deve. -- To quo pussa nos ínresistibilmen in li direction del profite, sequente li lineas del desir.

Egoist. -- Person con bass instinctes, quel interessa se a il self plu quam a noi.

Hospedalitá. -- Vertú quel incita nos a nutrir e a logiar cert persones quel have null beson de nutritura e de logiment.

Pace. -- Periode de duperíe inter du periodes de combattes.

Patientie. -- Minori forme del desesperantie, mascat in vertú.

Politesse. -- Li max acceptabil del hipocrisies.

Mode(?). Despot quel li sagio ridiculisa ma a quel il obedi.

Change in li titules del libres

Un danesi bibliotecario ha fat recentmen un inqueste pri li evolution del titules del libres, e il concludet que anc tis-ci subisse li influentie del epocas e del changeant guste del letores.

In 180(?)0, li vocabul moral mancat presc nequande sur li frontispicie del max populari libres.

Li epitet «poetic» conosset poy un grand success in li romantic epoca. Plu tard li titules esset atinget del maladies del colores; on videt aparir li yun blanc puellas, li blu ángeles, li azurat cieles. Poy aparit li ciffrat titules: li N-ro 3 indicat li famosi «trio», li N-ro 2 li fidel cuples, li N-ro 11 e li N-ro 14 corespondet a romanes in quel abundat conjurationes.

Occidental in li comercie

It es interessant constatar quant vivid es li international terminologie in li lingue del comerciantes. Li plupart del nov nómines selectet del inventores (Queles totalmen ne conosse Occidental) es ja pur Occidental e conforma su formation del paroles.

Un de nor colaboratores visitant li ultim «Sviss Contore» in Lausanne ha notat li sequent nómines designant aparetes recentmen mettet in li comercie e patentat.

Portator, litt aparate por portar li paccas(?).

Lavator, aparate por lavar li linage.

Renovator, liquide por capilles.

Automatic, horloges Richard.

Mercator, loco de comerciant.

Fixcolor, specie de nov colorante.

It es apen necessi remarcar que li traductiones in Esperanto o Ido de ti paroles monstra solmen que ti lingues max sovente torna li dorse al internationalitá in lor derivates. In Occidental, in contrari, ti paroles es exactimen conform al ingeniosi regul de Wahl usat in li deverbal derivation.

On memora que, in 50 annus, Esperanto ha lassat in Svissia un sol nómine, it es li marca de horloges MOVADO. Ti conosset marca coincide índubitabilmen con li parol esperantic «movado», derivat del verb «mov-i» e coresponde a nor parol «movement».

Secun li informationes, quel un de nor colaboratores obtenet de un del fundatores del fabrica, just morit ante poc témpor, li adoption de ti nómine apare quam curiosi:


Li unesim marca de comercie usat por li proprietarios del hodial interprense FABRIQUES MOVADO esset «sûreté». Li usation de ti marca ne satisfat a cert dispositiones del legislatura in dominia del marcas comercial e li directores del firma comprendet li necessitá changear lor marca de fabrica.

Un del usatores del firma ocupat se pri ti change. Il volet un nómine caracteristic e facilmen pronunciabil in omni lingues. Il havet li idé serchar ti nómine in li lingue Esperanto; il comprat un lexico, trafoliettat it e decovrit li parol «movado» quam equivalent del francesi «mouvement».

Ti parol semblat le responder al condition de un marca caracteristic e pronunciabil e il pro to adoptet ti parol quam nov marca de fabrica por su interprense!


Pri Ido yo conosse un sol marca evocant ti lingue, it es Toblerido. Ti nómine esset adaptat por designar un specie de chocolate, per li conosset bernesi fabrica in li epoca quande it usat Ido.

Fred. Lagnel

Tra li presse

Durante li ultim mensus, li sviss presse sembla har ocupat se tre poc pri li movement interlingual. Li noticies queles venit a nor conossentie consistet in lor pluparte ex li sempre repetit publication de du o tri ínsignificant comunicationes de propaganda esperantistic e quel inserates de Esperanto e basic English.

Li perfid ataccas del Esperantistes (queles, quam nor letores ja save, inculpat nos esser un specie de quinesim colonne in li movement mundelingual, subventionat per li National-Socialistes) ha trovat presc null ecó in li presse. Li grand jurnales de nor land simplicmen ha ignorat it. Li Tat, de Zürich, in su numeró del 3 sept. 1944, citat quelc frases ex li pamflete esperantic por caracterisar it quam «infam metode de combatte del Esperanto-fanaticos», por adjunter: «Noi ne vell esser si deman alqui vell pretender que Stalin prova mortar, per medie del Occidental, li Basic English de Churchill in favore de un Russ mundan... In contrarie a ti jurnales queles reprintat li atacca del Esperantistes noi pensa que it es li tache del presse stigmatisar un tal inferior atitude mental.»

Céterimen poc jurnales solmen reprintat li textu del pamflete. Noi trovat it in li Aargauer Tagblatt e li Limmattaler Tagblatt de Altstätten (numeró de 23 aug. de ambi jurnales), ma li du redactiones esset sat loyal publicar anc un detaliat refutation del ataccas scrit de nor ínfatigabil coidealist Dr. F. Haas (2 e 16 sept. respectivmen.).

Un prolongat discussion developat se in li Appenzeller Zeitung (Herisau), in un long articul redactional, li acusation esperantic esset prendet quam base de un tro clar exposite, in quel li argumentes de Occidental, Esperanto e Basic English es dat in plen objectivitá. Li conclusion del autor adver es sat pessimistic: tam long quam li grand nationes refusa usar un lingue artificial, on posse recomandar al yunité de omni landes aprender solmen li max important lingues del munde. «To vole dir necos contra li desirabilitá de un simplic e usabil mundelingue», noi lee in li fine del articul. «Forsan generationes plu rasonabil de futuri secules va realisar li idés semat per pioneros quam Zamenhof, de Wahl, etc. Hodie li munde ne ja es matur por ili.» Contra ti atitude pessimistic un Sr. T-r (nor coidealist major Tanner) defendet Occidental in li nr del 29 aug. de ti jurnal. Il monstrat precipue que Occidental posse esser docet quam preparation o fundament del aprension del max important lingues del munde.

Un grand númere de revúes publicat in plen e acurtat li excellent articul «Nachkriegsplanung und Welthilfssprache» (Projectes posguerran e lingue auxiliari international) de Dr. Haas.

Un extremmen interessant articul, signat G.B., aparit in li Fögl Ladin, (Samedan, 22 aug.) sub li titul de «il salvamaint dal rumantsch?». Pos har citat un long passage in Occidental ex un scrite de Dr. Haas, li autor continua in su lingue matrin: «E ti parol-mixtura deve esser li salvation de nor idioma? Yo crede que yes, suposit que it ne have li destin de omni altri provas far marchar un lingue international. Ma si it have li success maner, alor nor lingue es salvat. Ne que noi posse star con li manus in tasca o lassar tonnerar, no, alor noi have in plu li deve apoyar ti lingue international, in maniere que tam bentost quam possibil it chassa omni altri lingues foren ex nor scoles e ex omni functiones public e privat queles hodie ancor usa les. Qual bell cose to vell esser! Li paradise de ante Babilon vell revenir. Partu in terra romantch on vell audir parlar solmen romantch e Occidental. Nequande li lingue international vell devenir dangerosi a qualcunc lingue existent. Li tot avantage vell esser que noi ne vell plu esser obligat ocupar nos de plur lingues, ma concentrar nos a un lingue foren, e a ti quel omni homes in li tot munde, vell aprender. Lass nos do esperar lu max bon.»

Dr. Pg., Basel.

Testimonie de un demi-fratre

In un esperantistic prospecte titulat «Der gegenwärtige Stand der Weltsprachebewegung» e scrit de Sr. Rud. Unger de Zürich, noi lee ti lineas publicat in 1931:


...Novial kaum irgendwo ernst genommen werden dürfte. Etwas mehr Gewicht kommt dem Occidental zu, das 1922 von Prof. De Wahl herausgegangen wurde, es ist eine ganz geschickt zusammengestellte Arbeit, die aber dem innern Wesen der Welthilfsprache in keiner Weise gerecht wird.


Do, li grand ínamico de Occidental de hodie qualificat antey nor lingue quam «tot habilmen combinat labor», ma quel ne merite esser li ver international lingue. Inter li unesim constatation e li desdignant conclusion de Sr. Unger existe un contradition quel forsan ne gena un Esperantist ma quel va astonar li altri homes. Nam un cose «tot habilmen combinat» in null domenes posse restar long in detra-plan, anc ne in interlinguistica. Partú it es li max bon procede, li max bon machine quel es finalmen adoptet, e noi ne vide pro quo li lingues constructet vell escapar ex ti lege del progress.

It es ver que li atestation de «habil combination», dat a Occidental per su max ínreductibil adversario in Svissia, data del témpore quande li extension de nor lingue ne ja menaciat li positiones de Esperanto. Alor Sr. Unger considerat it con ponderation...Ma li témpores ha mutat!

Ric Berger

Li ultra-son

Li son ne audibil, nominat ultra-son, es un del max recent medies por tecnic scopes. Ti undes have 20000 vibrationes e plu in un seconde e pro to ne es audibil del orel homan. Ma ili possede surprisant fisical qualitás. Ja desde 20 annus on save que tre alt sonas contrari posse rupter vitres. Ti observationes ha dat orígine a un special scientie.

Hodie li ultra-son es un del max important auxilies in chemic e fisical laboratorias. It permisse far bollir aqua e scumar sapon. Su aplication por li examination de materiales de omni sortes es specialmen conosset. Li max fin fensuras posse esser registrat, nam ili reflexe li undes.

Durant li guerre on ha laborat specialmen intensiv al perfection del metodes e al multiplication del dominias de aplication del ultra-son. On descovrit que it permisse descalcear li aqua, ligar plu facilmen molecules sub su influentie e far morir microbies. In li production de carburantes it anc lude un eminent rol. Por li hidratation del carbon, catalisatores es índispensabil. Ili possibilisa e accelera li reactiones e por trovar les, milles de experimentes esset necessi. Ci ne existe chemic formules; solmen li experimentes decide. A ti catalisatores nu adjunte se li ultra-son quel possibilisa reactiones in un gradu ínconosset til nu.

Sistematic investigationes ha monstrat que li colloidal dissolution del carbon es tre favorabilmen influentiat per it e que li polimerisation, to es li concentration de cert molecules a oleos, es accelerat. Per li calentation de crud benzol sub pression e influentie del ultra-son, con un frequentie de 350 kilohertz, on successat producter oleo por motores in li demí del témpore usual. Per li aplication del ultra-son, on posset fabricar acetaldehid, quel es de grand importantie por li production de sintetic materies, sub conditiones in quel normalmen un success ne es possibil. Li rason de su efectivitá es, que ti undes, ne audibil por li orel homan, fracte molecules, talmen que ili poy posse formar plu rapidmen e facilmen nov combinationes.

(Secun articules in St. Galler Tagblatt e Schweiz. Kaufmännisches Zentralblatt, composit de K. Hamburger)

Refar un Europa:

It es evident que plu li comunicationes va devenir facil, plu li simpaties va devenir grand inter li nationes del terra. Malgré lor politic odies, ili va tro mult besonar unaltru, talmen que li mutual bonitá va finalmen superar li national mesquineries.

Novicow, russ economist.

Subventiones e contributiones recivet (31.1.1945)

Sr. W. Haas, fr. 5.—; H. Leuthold, fr. 10.—; Aug. Erhard, fr.3.—; Ing. J. Hilse, fr. 2.—; Johalf 11.—; A. Schild, fr. 5.—; G. Ahlstrand, fr. 5.—; F. Tjernström, fr. 15.—; C. Segersstähl, fr. 3.—; O. Bresin, fr. 2.—; A Kellenberg, fr. 6,50.

Cordialissim mersí a omnes!

Locos u existe letores de Cosmoglotta

Tre sovente nov interessates a Occidental questiona nos esque existe altri adeptes de Occidental in lor cité o vicinitá por posser visitar le, conversar con il pri interlinguistic aferes e mem exercir li parlation in Occidental. Ti desir es tre comprensibil e noi fortmen incoragea it. Ma, pro que it ne es nos possibil dar in nor litt revúe li adresses de omni interessates in Svissia, noi indica almen li locos u trova se hodie un o plur letores de Cosmoglotta Li adresse complet de tis-ci va esser comunicat pos demanda adressat al administration in Chapelle-Vaud.

Aarau, aesch, Arlesheim, Basel, Bern, Bettlach, Bevers, Bienne, Buchler (App.), Buttisholz, Chaux-de-Fonds, Chapelle-Vaud, Chesières, Chiasso, Chur, Couvetz, Donatyre, Emmenbrücke, Erstfeld, Escholzmett, Fleurier, Frauenfeld, Freidorf, Genève, Grenchen, Hünibach, Kosthofen, Küsnacht, Lausanne, Leytron, Locarno, Lugano, Luzern, Montreux, Morges, Neuchâtel, Olten, Oberburg, Pieterlen, Rotenburg, St. Gallen, Solothurn, Soyères, Stans, Steckborn, Stettfurt, St. Maurice, St Ursanne, Tavannes, Thun, Vaduz, Widen, Wil, Winterthur, Yvonand, Zofingen, Zug, Zürich.

Disco in Occidental just aparit

Noi amemora a nor letores nor ultim edition:

«Discurs in Occidental», per Dr. F. Haas, obtenibil che omni venditor de discos o che: Institute Occidental in Chapelle-Vaud, por li precie de fr. 5.05. Ti disco deve mancar che nequel Occidentalist possedent un gramofon.

Contenete

  • Fusion del interlingues.
  • Occidental e li telegrafie.
  • Esperanto es un Occidental Lingue.
  • Li plancas del pastor Quinche.
  • Li svin.
  • Li dictionarium del diabol.
  • Changes in li titules del libres.
  • Occidental in li comercie.
  • Tra li presse.
  • Testimonie de un demi-fratre.
  • Li ultra-son.
  • Subventiones.

Cosmoglotta B 68 (mar 1945)

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

Redaction e Administration:

INSTITUTE OCCIDENTAL

Abonnament líber. Postchec-contos: SVISSIA: 11.1969. SVEDIA: Stockholm 743 95

Serie B, poligrafat (Tel 9 56 56) Marte 1945 -- Nró 68 (3)

Un discussion anglesi pri Basic English

In li bon conosset revúe anglesi NEW STATESMAN AND NATION un tre interessant discussion pri Basic English ha esset perductet. It esset comensat per un long articul de sr. Brailsford, quel nomina se «un old jurnalist migrant», contra li innovation. Li autor ne nega que Basic English mey haver cert avantages. «Quo ha ganiat un foren, si il mastrisa ti special forme de anglesi?» il questiona. «On va comprender le partú, e to es ja mult. Il va posser scrir un satisfant lettre de aferes. Ma esque su tre limitat parol-tresor va far le capabil comprender li contenete de un ordinari conversation in quel noi altres parla anglesi normal? Il ne vell posser leer un roman o un jurnal. On ha calculat, que medialmen plu quam 25000 diferent paroles trova se in un edition del TIMES. Con 850 paroles li foren ne vell trovar su via per solmen li págine principal. Un film parlant o li informationes in li radio vell confuser le, un drama vell dar li rest.»

Li casu del Anglese vell esser diferent, ma ne plu bon. Naturalmen un Anglese posse comprender Basic English sin pena. Ma un foren va aprender scrir e parlar it mult plu facilmen quam noi self posse esperar far to. Noi vell esser fortiat bannir e supresser li grand majorité del paroles queles noi usa in omnidial vive. Si noi usa plu quam li 850 admisset paroles, noi viola li regules del lude. Con grand pena noi posse tirar nos ex li afere in scrite, si noi sempre have avan nor ocules li págine con li 850 paroles queles sr. Ogden permisse nos e si noi continua consultar su dictionarium. Ma it vell esser un terribil labor aprender parlar Basic English. In prim noi vell dever aprender per memorie li liste del 850 paroles, por esser perfectimen secur queles del paroles venient a nor labies posse esser usat e queles -- li aplastant majorité -- no. It vell besonar ne mensus, ma annus, til on posse parlar instinctivmen. Li majorité de noi, si noi save francesi o german sat bon, pensa in ti lingues pos har passat poc dies in Francia o Germania. Si on ha comensat far to it es facil parlar, mem si on ancor fa erras o hesita serchante li corect paroles. Ma esque un real Anglese jamá posse aprender pensar in corect Basic English? In prim noi have ti molestant afere del verbes. Si noi es tentat, subitmen subjugat per un spontan emotion, dir: «Yo ama te», noi deve gardar nos traducter it in li enoyant «Yo have amore por te.» Li dama, de su látere, ne deve responder: Yo savet que tu ama me, ma: «Yo havet conossentie que tu have amore por me.» E to mem ne es li max grand male.

Il provat traducter un discurse de sr. Churchill in Basic English. Li resultate esset miserabil: «Yo ne posset obtener li ritme in it, li tot bravore hat desaparit.» Il prendet un textu quel devet esser plu facil a traducter: un cante lullatori, «tri ciec muses» -- ma alor li afere devenit ancor plu desfacil! Li max comun paroles quam «ciec, mus, fémina, vive», etc. ne trovat se in li dictionarium de sr. Ogden. E, desesperat, li autor questionat se: «Qui de noi vell esser capabil improvisar, in rapid conversation, un frase de moderat longore e usant solmen li permisset paroles, quel significa un mus e null altri animale?»

Dr. Pollog, Basel.

Influentie del prenómines sur li destine

Li onomatologic studies pruva que li prenómine influe sur li destine. Li grand genio del grec antiquitá, Platon, videt in li nómine «un specie de íneluctabil fatalitá, quel reflecte se in li evenimentes del vive».

«Nomen-omen» (Occidental: nómine-ómine), dit li Latinos, quo significa: un nómine es un prognostica, it permisse judicar li future de ti quel porta it. Si on considera, por exemple, li prenómine Charles (o Carl), on va remarcar que, exceptet Carlomagnus e Charles V, omni reyes de Francia con ti nómine finit miserabilmen.

Charles II, dit li Calvi, morit intoxicat; Charles li Gross esset strangulat por har esset deposit; Charles III, dit li Simplic, morit inprisonat; Charles IV, dit li bell, morit ye 32 annus; Charles VI esset atinget de folie; Ch. VII lassat se morir de fame; Ch-VIII morit pro li colpes quel il ha dat a su cap in li castelle de Amboise; Ch. IX morit ftisic e vorat de remorses ye 24 annus; in fine Ch. X, detronat in 1830, morit in exilie.

In altri landes: Charles I, rey de Anglia, esset decapitat; Charles II finit su dies in li povritá; Ch.-Edward Stuart havet un vive ínfortunosi; Charles-Quint retraet se in un monastere; Charles de Bourbon esset inprisonat in li castelle de Fontenay-la Comte; Ch. de Montpensier, mortat durant un assalte; Charles li temerari vorat del lupes; Ch. de Blais, decapitat; Ch. di Malin combustet tot vivent., etc.

Premie de consolation

On ja ha constatat con astonament que li max eminent lingues auxiliari esset constructet de matematicos e ne de linguistes. Tre poc professional linguistes es autor de sistemas, malgré que plu quam 600 lingues international esset creat til hodie. On posse citar inter ili solmen:

Baermann Ernest, de Erfust, autor de Novilatin, in 1907.

R. de la Brasserie, de Paris, autor de Apoluma, in 1907.

Mik Yushmanov, de Leningrad, autor de Etem, in 1922.

Otto Jespersen, de Kopenhagen, autor de Novial, in 1928.

Franc Lorenz, de San Feliciano (brasil), autor de Mundial, in 1930.

Examinante li contribution interlinguistic del linguistes, on deve aconosser que it ne aporta multi nov idés, e que it es plu critic quam constructiv. Ti rol ha esset naturalmen tre util al interlinguistica, e on posse dir que li libre de Bruggmann e Lesquien: «Kritik der künstlichen Sprachen», con su anihilant criticas del artificialitá, ha plu mult fat avansar li problema del lingue international quam li centenes de projectes imitant Volapük e Esperanto.

Li ultim projecte de un linguist, Mundial, de Sr Lorenz, oferta, tamen, quelc trates original.

Sr Lorenz, li autor del sistema pri quel noi parla in un altri articul, es un del rar autores de lingue naturalistic aportant nov idés original sin consentir se por imitar Occidental e Latino sine Flexione. Il scri in su lingue:


Mi pensa, ke en veri Mundlingue chaki nacion deva finder aliquo simili a sie propri lingue. Jo (= si?) on conserva terminologie greko-latini di ciencie, et vokables internasionali europani, it es klari, ke is (=ex) lingues ne-europani on pova acepter solo poki radikes; ma aliquis is iles es di use frequenti, et vey (=pro) to iles satisfa le kondicion hus enunciati. Inter chi-ti radikes, en Mundial, on have, exemplo: preposicion di, qui es itali, siriaki, et kom posposicion, also (anc) chini et namaqui; preposicion vey (=pro), qui es chini (mey), simili a germani «wegen»; konjuncion jo (=se), chini et hindustani; conjuncion ma, itali et annami; preposition tau (=til), qui es chini (tàu), et simili a angli to, rusi do, unpo (=kelke, quelco france un peu, italiani et hispani un poco, chino p'o); chanter (kantar; fr. chanter, chino ch'ang); kuter (=tranchar; angle cut, chino ke, kot; araba kata; annamo càt, suahili katà; kafro guata; perso khudan.


Ti vise-punctu es interessant; ma to simila un premie de consolation al orientales o a un osse quel on jetta a un cane por impedir it aboyar tro fort. Li introduction de chinesi e malayan paroles in un lingue international diminue simplicmen li comprension por li Europanes sin auxiliar li Orientales.

Li quelc exemples de concession al Orientales, presentat ci, sembla nos mem tre regretabil; nam, si also significa anc por li Chineses, it es misguidant por li Germanes, quel va creder reconosser lor also (do) in it; si jo fa plesura al Chineses e Hindustanes, in revancha li Hispanes e Italianos va comprender it quam lor yo e io; chanter ne mem es bon por li Franceses, nam in F. existe cantate e cantatrice, queles sol li radica cant posse formar; noi mey anc pensar al expression italian tant conosset «bel canto». Cuter certimen ne vale tranchar, nam on besona li radica cute por li pelle apretat del animales e per it is format li adjectivic cutin.

Noi amemora que un simil tentative combinar oriental e occidental paroles esset ja fat quelc annus ante sr. Lorenz, de un paster tchecoslovac sr. Milner in su Cosman. Ma sr. Milter self bentost aconosset li vanitá de su tentative e adheret a Occidental (in 1928).

Ric Berger.

Canzon de hiverne

(Ex li antiqui irlandesi lingue [Eire]. Medie del 9-im secul)

Un canzon de presc impressionistic formes. Ti irlandesi poesie es unic in li medievie. In Europa, solmen in li 19. secul difuset li impressionisme.

Li traduction es tre ínperfect. Yo ne posset imitar li alitteration, li rim e li colorite del originale. Yo solmen posset traducter li paroles. Ad-plu, in presc omni frases, yo devet supleer li copula «es» e li articul «li», quel manca in li originale irlandesi.

Pronunciation: c=k; s=sh; b=y; th=anglesi.

W. Leuenberger st. teol., Bern

[verse]


Scél lem dúib: dordaid dam -- Novas yo have por vu: Cervo cria, Snigid gam, ro-fáith sam. -- Hiverne niva Exeat Estive.

Gaéth ard úar, isel grian, -- Frigid vente Sole bass gair a rrith, ruirthech rian -- Provi(?) sat(?) curse Stormeant mare.

Rorúad rath; ro cleth cruth; -- Purpuri filice su bellitá perdit, ro gab gnáth giugrann guth. -- Savagi ganse cria customalmen.

Ro gab úacht etti én -- Paralisa frigid plumes del avies aigre ré -- é mo scél. -- Témpor de glacies: Es to mi novas.


Li obstinat vacca

de René Duverne, traductet de Ric Berger ex francesi lingue

Henri Pataillot, un del cultivatores max reputat del village, hat decidet presentar in li agricultural concurse del chef-cité su gross vacca e su vaccello. Li vacca nominat se Luciena, por honorar li veterinario quel hat salvat la del epidemie in li témpor quande ella self esset vaccella: li veterinario portat li prenómine de Lucien.

Pri li vaccello, il ne ja esset baptisat.

Li distantie a percurrer essent tra long per li rut, Henri Pataillot comendat al station-chef de tram-way un wagon por animales por transportar li du specimenes de su stall. Poy il demandat li auxilie de Charles Vejux e de Antoine Beaulard, su vicinos, por ducter Luciena e su yuno.

Luciena, grass, corpulent, bon nettat, sin alcun macul sur su nigri pelle, sequet docilmen li via al station, li cord essent ductet de Antoine Beaulard. Ma li vaccello, con li ínexperientie e li obstination de su etá, refusat preterpassar li bronn, malgré li exhortationes de su proprietario. Ti-ci eat serchar in li feniera un carruche sur quel, ligat per su quar pedes, li yun vaccello esset plazzat stant. E ti strangi equipage mettet se in marcha, Vejux pussant li carruche e Pataillot mantenent con grand pena su vaccello quel semblat abandonar su equilibrie in chascun moment.

In fine, li tri homes, li du besties e li carre atinget li loc de inbarcament. On adductet Luciena in prim, sur li elevat platform, avan quel ja stat li vagon con li porta apert e sur li sam nivel quam li suol.

It comensat nivar. Tamen, li hiverne hat passat pro quo li mi-marte venit. Ma marte es li mensu del vent-pluvies, u omni sesones succede se in un sol die. Pos li pluvie e li sole, un efemeri frigore eveni. E del nubes, rapidmen format, descendet li flocos serrat.

Luciona arivat proxim li porta del furgon. Ella consentit aproximar se til que li punte del musel esset in li apertura, poy haltat bruscmen sin voler far un passu ad-plu.

Ma li animale restat rigid, ínmobil quam un enorm statue de nigri marmor. Pataillot prendet la per li cornes e traet per su tot forties.

-- Tu va intrar, Luciena, tu ne deve timer, to ne es li buchería, to es solmen un vagon.

E, pro que li persuasion obtenet null resultate, il abandonat ti metode e lansat colpos de flagelle sur li flanca de Luciana.

-- To ne vole intrar? Atende un poc, sordid animale!

Li sordad animale ne semblat plu sensibil al brutalitá quam al mildesse.

Ella promenat simplicmen li extremitá de su caude sur su vast costes, moente placidmen li cap. Li colere invadet Pataillot.

-- Noi ne va posser acter tot sol, suggestet Vejux, yo vole serchar altri homes por auxiliar nos.

-- Yes, ea serchar les. Solmen ne tarda in via. It es ja tard.

Li nive cadet sempre plu densi. Li dorse del nigri vacca devenit tot blanc.

-- Ella es devenient un vacca con du colores!, dit Petaillot.

Il succusset su vestimentes sur queles adheret ja li nive e tramplat sur li plazza por recalentar su pedes. Luciana persistet in su inmobilitá.

Bentost Charles Vejux reaparit, acompaniat de du farmeros complesent. In sam témpor, li station-chef, un ancian sub-oficero nominat Velociter, arivat, li manus detra su dorse; contemplant con un mime mocaci ti scene, quel li virlant flocs circumat.

-- Nu! Nu! Pataillot, it ne functiona ti inbarcament? Ah, quande yo esset in Algeria...

-- Li soldate ne es vaccas, Velociter, expresset Vejux, sospirante. Li vaccas es obstinat.

Pataillot ne volet perdir ínutilmen su preciosi minutes. Il ordinat su auxiliatores: il self e Vejux in li vagon, ante Luciena, chascun tenent solidmen un orel e un corn, Beaulard e li farmeros detra, pussant per lor cap e lor brasses. Velociter hat consentit tener li cord del vaccello, quel hat surtit de su carruche.

Li quin homes developat lor maximum de fortie. Luciene, solidmen apoyat sur su quar pedes oposit li inertie e ne moet ni un millimetre.

-- Sordid bestie, repetit Pataillot. Sordid bestie de sordid bestie! Esque to ne es por desgustar vos?

Il ululat un quantitá de qualificatives, queles it vell esser ínconvenent transscrir ci. Li vacca sempre restat pacibil sub li nive.

Esque tu es scruvat in li suol, specie de negressa?, criat Beaulard, lansante a ella un colp de ped.

Ni li injurie, ni li colp productet li minim efecte.

Velociter, li station-chef, quel eat vers un amasse de ligne, revenit con un gross trave de fago, quel il brandisset.

Pataillot, quel hat comprendet li manovre a far, mettet li trave horizontalmen contra li cruppe de Luciena. Luciena ruminat con ínnocentie e tranquilitá. Velociter ligat li vaccello al carre.

Mette vos quar detra la, imperat Pataillot. Velociter, prende li flagelle.

Yo mette me avan ella.

Rabiosimen, il crispat su fingres in li narices del bestie, esperante persuader la plu bon talmen. Velociter elevat su arm e pro amore a su ancian mestiere, il juntet li talones:

-- Atention pri li comanda! -- Vu va departer con unitá, hem! Li unitá, to es li cohesion e li cohesion es li fortie. ... Attention! ... Un, du, ... Attention! ... Tri

Ye li signale, il fat claccar li flagelle sur li vacca, reelevat it, poy reabassat it con li regularitá del metronom. Con li conviction del conscienties calm e li ardore del marineros al cabestan, li altres contraet lor muscules, pussante li trave quel fat un cavation in li cul de Luciena. Li trave plicat, li muscules detenet se; ma Luciene nequant avansat.

-- Rascul de bestie, rugit Pataillot, con su fingres plen de saliva. Tu va intrar o dir pro quo tu ne vole intrar. Nu, mi amicos, recomensa e recomensa. Ne ti rabiata va haver rason contra inteligent individues. Pussa! Pussa! contra la, til ella intra!

Omni eforties esset ínutil.

Humidat de sudore, anhelant, ili abandonat li trave quel cadet con un bruida ínsonori sur li nive ja spess. LI nigri vacca esset, sur li dorse, plu e plu blanc.

Chascun proposit un stratagema. Beaulard proposit bandar li ocules de Luciena; il mem ofertat li imensi fulard quadrillat blu e rubi, quel protectet su col contra li currentes de aer. Provisorimen aciecat, Luciena manet ínrevocabil.

Pos li instigation del farmeros, on carruchat li vaccello in li vagon.

-- Nu, veni rapid, Luciena, dit Pataillot, de su max dulci voce, tui micri es ci, tu vide bon, il atende...

Vé! Ti apell al matrin sentimentes del vacca esset van, van quam li rest...

Vejux, quel hat imaginat picar Luciena con li punte de su cultelle, recivet un colpe de caude in plen visage. Velociter hastat in su cava serchar un carotte, ma li vaccello captet it passante.

-- It es extraordinari! balbutiat Pataillot ínquiet. Noi ne deve tro mult damagear ti animale, pro li concurse de agricultura... Si on vell posser plazzar la sur rulettes!

Tande Velociter parlat.

-- Noi mey usar li grand medies, pro que li altris fallit. It existe un radical procede; it es incordar li quar pedes del bestie e portar la in li vagon.

-- E si on damagea la? dit Pataillot.

-- Noi ne va damagear la; noi va prender precautiones.

-- Bon... Tande, it es necessi haver cordes. Ples gardar Luciena, Velociter, yo va serchar les.

-- E yo anc!

Quam un sol mann, li quin cultivatores eat rapidmen vers lor respectiv domes por serchar li necessi cordes. Pataillot extraet de su graniera un pacca de enorm cables de omni species de calibres, con queles il vell taclar un tot nave. Pluri galoppones sequet le por assister li operationes. Li instructor, quel il incontrat, questionat le ca il volet pender se. Il desdignat responder.

Su auxiliatores, un pos un, rejuntet le, omnes chargeat, e omnes hastat vers li station.

-- Rascal de bestie, rascal de bestie, repetit sin cessa Pataillot. Mem si yo vell dever cupar la in micri pezzettes, ella va dever intrar.

Tra li nive, li caye aperit, con li nigri vagon detra. Ma in li límites del regard, ni vacca, ni gardator.

Velociter just exeat subitmen del vagon.

-- E Luciena? U ella es? criat Pataillot pret a strangular le.

-- Ne colera, dit li ancian militare. Yo sentit me frigid e eat in mi buró por calidar me. Tande Luciana muit e intrat tot sol in li furgon.

Pataillot precipitat se por vider ca to esset ver. Il considerat stupid, li vacca nigri, quel leccat su vaccello per grand colpes de lingue. Poy, prendet de furore, il frappat de su cordes sur li Luciana, quel tornat su morn ocul vers le:

-- Esque tu ne posset dir antey, que tu volet intrar tot sol? Rascal de bestie, rascal de bestie!...

ACUSTICA

Li leges del acustica in teatre es totalmen ínconosset. Ch. Garnier, ante constructer su opera de Paris, hat visitat li max bell scenes de Europa, esperante trovar profitabil regules; ma il ne successat, nam su opera have un tre defectosi acustica.

Ad-ultra, li micri sala del concertes del conservatoria de musica in Paris, manet longmen in un lamentabil statu, nam on timet far perdir a it su preciosi acustic qualitás si on vell har reparat it. On ne mem audaciat repicter li mures.

Tra li presse

Tri interessant publicationes, de queles adver du evoca projectes nullmen nov, es ancor a signalar. Li NATIONAL ZEITUNG, de Basel, mentionat in su numeró del 10 aug. que in li principatu de Wales on pensa al creation de un «Basic Welsh», sequent li exemple del Basic English. On save que in ti montaniosi districte de Anglia occidental vive ancor centmillenes de homes, queles parla un idioma celtic e apen o nullmen comprende Anglesi. Por li beneficie del turistes anglesi visitant Wales on projecte crear un simplificat Welsh.

In li Landbote (Winterthur, 8 aug.) sr. Adolf Ribi passa revúe del max important lingues artificial. In contraste a Volapük, Esperanto e Ido, queles il nomina «sillab-chac», il aprecia li avantage de Occidental, ma tamen crede ne posser recomandar it. «In li letura de quelc poc exemples Occidental fat nos li impression de un mi-aprendet Catalan, parlat per un foren con minimal conossenties gramatical», il remarca con humor. Il vide li solution del problema mundo-lingual in un sistema conventionalmen regulat de ideogrammes, un specie de image-scritura, li signes de quel chascun posse leer con li paroles de su propri lingue. Il adjunte: «Ma si in facte on vole usar un lingue auxiliari, Occidental merite li max grand attention.»

Un altri idé noi trova un in articul «Por un nov Esperanto» (Por li autor, quel ne da su nómine, li parol Esperanto evidentmen es un sinonim por «lingue universal».; il sembla ne saver que li idioma es ni li sol, ni li unesim ni li ultim lingue international), in li AZIONE (Lugano, 22 sept.). Li autor di que por li expression del max important e necessi notiones 4000 paroles es besonat; si on atribue, per convention international e in omni lingues, a chascun notion un cifre de quar númeres, on posse mem expresser 10000 idés. Alor on vell posser coresponder con chascun hom in li toti munde, si solmen ambi possede li cexico lingue national-cifres e cifres-lingue national.

Ti du propositiones ha esset ja fat sovente, mem ja ante plu quam du secules; it es clar que tam un image-scritura quam un sistema de cifres posse servir solmen al comunicationes in scrite, nequande in parlada, inter homes de diferent lingues. It es ver que li ideogrammes chinesi, queles sr. Ribi cita quam exemple, fa possibil que Chineses, Japaneses e Indochineses posse intercomprender se in scrit e, benque li multi dialectes chinesi es sovente plu diferent de unaltru quam p.e. Francesi e Italian, German e Anglesi, e benque Chinesi e Japanese mem apartene a du totalmen diferent families linguistic. Ma li transition de ideogrammes a lítteres ha esset un del max grand progresses del homanité, e in China e Japan it existe un fort movement por «romanisar», t.e. scrir con latin lítteres, li lingues de ti landes -- it vell esser realmen un farce si noi Europanes vell retrogresser al ideogrammes. Dr. Pg.

Orígine de quelc paroles

Mult homes es eternisat in paroles international. Vi alcunes:

Boicot es li nómine de un Irlandese, gerante de dominia, quel, in 1880, li land-liga proscrit, talmen que nequi plu volet relater con il. Li siluette recivet ti nómine del francesi ministre del financies Silhouette, conosset pro su economic sistema, e li micri images quel il pictet in nigri. Li guillotine es debit al medico Guillotin, li mansarde al architecte francesi Mansard. In li trincage grog noi trova li nómine del anglesi admirale quel fat servir a su marineros un mixtura de rum e calid aqua vice pur rum. Li marineros venjat se, donante a ti trincage li sur-nómine de lor chef. Li francesi medico Nicot, quel importat li tabac, dat su nómine ne al plante ma a su toxico. Shrapnell es nominat secun su inventor, li anglesi colonel shrapnell.

Georgine dat su nómine al russ naturalist Georgi; dalia al sved botanist Dahl; fuxia al german «patre del plantes» Fuchs; camelia al jesuit Camelli, quel aportat li camelias de Japan, begonia e magnolia al francesi botanico Begon e Magnol, peonie al antiqui medico del does Päon.

Anc landes e cités es eternisat in paroles. Sardine es nominat secun Sardinia, u ti pisces es captet in amasses. Li canarí, li yelb cantator, veni del insules Canaries, li fasan es baptet secun li fluvie Phasis u, secun li legende, li argonautes decovrit it; persic es originalmen un pom de Persia; cerise e castanie refere li portu-cités Korasus e Kastana in li rive del Nigri Mare. Magnesie e magnet deriva del peninsul Magnesia.

On anc pretende que cupre deriva del insul Chipre; turquese, preciosi petre, es derivat de Turkia, u, ad-ver it ne esset trovat ma inportat de Persia. Damasc es nominat secun li cité Damas; musline secun li cité Mosul sur li rivere Tigris; gaze secun li cité Gaza; tulle secun Tulle in Nord Froncia, u it esset fabricat in prim; satin secun li portu Zaitun. On di finalmen que li bayonetta esset usat in prim durante li assalte del franci cité, nominat Bayonne.

JURNALE CON UNIC PERSONALE IN NORVEGIA

Ante li present guerre existet in Norvegia un tre particulari semanale, quel incontrat sempre grand successe, pro que it dat solmen norvegian informationes concernent ni li politica, ni li religion, ni li guerre. To evitat a it mult «incidentes» con li censura!

«NU» -- to esset li titul del jurnale -- havet un altri originalitá: it ha esset fundat in 1901 de Knut Malhun, quel restat sempre li sol director, redactor, ilustrator e...venditor. Malhun e su jurnale ha nu morit.

Ínconscient usation de Occidental

Li document 127. del SAPO parla pri li facte que li comun tecnic evolution in li tot occidental hemisfere ducte anc automaticmen a un «reciproc» osmose del principal europan lingues. Ti procede sempre continua e it es certimen interessant examinar de témpor a témpor denov su statu de evolution. Por tis, quel considera Occidental quam tro romanic, it es util constatar que anc li lingue german ne posse escapar de ti procede de «occidentalisation».

Recentimen li sviss «Liga del Gotthard», un politic organisation, ha distribuet a omni menages de multi cités un propaganda-brochur in lingue german, ex quel noi extracte li sequent frases:


Wir sind ebensosehr gegen die totalitäre Politik der Ideologen wie auch gegen die partielle Politik der Opportunisten und reinen Interessenvortreter. Wir sind keine Bewegung der Mitte und der KOMPROMISSE, sonder wir vertreten eine neue schöpferische, vom zentralen Fundement der eidgenössischen Idee ausgehende Politik der wahren föderalistischen Zusammenarbeit.


Ne li politic, ma solmen li linguistic signification de ti passage interessa nos. Noi ha sublineat omni vocabules queles have un Occidental radica, e a nor astonament constata quant grand es li percentage del vocabules, quel solmen per ortografic detallies distinte se del original Occidental paroles.

Del 47 vocabules contenat in ti frases, 13 i.e. circa 25%, contene Occidental radicas. Li max grand parte del non-Occidental vocabules es pronomines, adjectives, articules, etc., i.e. de secundari importantie. Ili es vocabules auxiliari, quel sempre repeti se e ne expresse li specific idé del frase. Ti-ci es preferibilmen contenet in li substantives, e si noi conta lor númere, noi trova 12, de queles 9 contene Occidental radicas, i.e. 75%.

Noi accentua li faacte que ti specimen ne es prendet ex un scientic articul, in quel li usation de international paroles ne vell esser astonant, ma it trova se in un politic propaganda-brochur, quel es distribuet al tot population, e do deve e vole esser populari. Ti nov practic exemple prova un vez in plu quant li lingue german es sempre plu invadet de international (=occidental) expressiones, e que ne solmen li romanic, ma anc li germanic popules ja parla un specie de Occidental, quel solmen ancor deve esser purificat de nos.

K. Hamburger, St. Gallen.

Benefation del libres

Li libres fa nos adportar li solitá. Ili auxilia nos obliviar li duritá del homes e del coses, calma nor passiones e nor sucies, e indormi nor ínquietá.

Woerterbuch Occidental-Deutsch und Deutsch-Occidental

In un reunion in Bern, in januar 1945, esset fixat li plan de edition del nov dictionarium «Occidenta-Deutsch e Deutsch-Occidental», de sr. A. Matejka.

Secun nor prevision li libre va haver 160 págines, formate de Cosmoglotta. Printat in córpor 8 in tri columnes, it va esser un del max complet dictionariums de Occidental.

Ho-moment, plur persones labora al ultim revisiones e noi espera que pos poc semanes, it va esser possibil dar li manuscrite al printería.

Li precie de ti dictionarium va esser fr. 5.—, sviss impostes e porte includet, por le exemplare brochat. It ne es certi que noi va vendir anc li exemplare ligat; si to vell esser li casu, noi ha previdet li precie de 7.— fr.

Ja nu on posse far li comende al: Institute Occidental de Chapelle-Vd, e informar it ca eventualmen on desira li exemplare ligat. Talmen, noi va vider quant pro cent del comendes concerne li ligat exemplares.

Ti nov edition, desde long atendet, va esser max util e permisser a nor movement far un nov passu ad-avan!

Cosmoglotta printat

Actualmen on posse inviar printates solmen a Svedia e noi ne save til ancor quande. Por altri landes li posta refusa transmisser qualcunc printates. Noi deve do atender li retorne del normal relationes por posser recomensar li edition printat de Cosmoglotta. Nor letores mey patientar ancor, pensante que noi ne posse hastar li evenimentes.

Contene

  • Un discussion anglesi pri Basic English, de Dr. Pollog.
  • Influentie del pronómines sur li destine.
  • Premie de consolation, de R. Berger
  • Canzone de hiverne, de W. Louenberger.
  • Li obstinat vacca, de R. Duverne.
  • Tra li presse, de Dr. Pollog.
  • Origine de quelc paroles.
  • Jurnale con unic personale.
  • Inconscient usation de Occidental, de K. Hamburger.

Cosmoglotta B 69 (apr 1945)

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

Redaction e Administration:

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), Svissia

Abonnament líber. Postchec-contos: SVISSIA:11.1969. SVEDIA: Stockholm 743 95

Serie B, poligrafat. April 1945 -- Nró 69(4)

RIMARIUM IN OCCIDENTAL (DICT. DEL FINALES.)

Atention, ples ne far duplic labor!

Un rimarium o «dictionarium del rimes» es un instrument de labor índispensabil por li poetes e existe ja in omni lingues civilisat del terra. On publicat un tal libre anc in Esperanto e in Ido. Til hodie Occidental ne possedet it, ma sr. Federn comensat composir li líttere A in 1938. Ti unesim liste, quel restat in Chapelle, dat nos li idé interprender ti grand labor quel es hodie finit. Presc omni paroles de Occidental es nu classificat, in prim in 5 grandi partes corespondent al 5 vocales a, e, i, o, u, e poy secun li finales, conformimen al habitual órdine del lexicos de rimes.

Por scrir li complet listes noi utilisat un lexico francesi de rimes e anc li Rimaro in Ido, de J. Guignon in 1928.

Si noi accelerat li perfinition de ti ovre, benque li epoca ne es tre favorabil al poetic preoccupationes, to esset pro que noi besonat complet listes de finales por li standardisation interprendet del Interimari Academie.

Ti enormi labor essent fat, noi avisa nor colaboratores ne recomensar it, por evitar un ínutil perde de témpor.

Nor manuscrite deve esser ancor revidet e completat ci e ta. Poy it va esser publicat pos li fine del guerre, por li besones e li plesura del futur poetes de Occidental.

Li amatores posse obtener in presta, durante un mensu, li manuscrite de ti rimarium, adressante se al autor Ric Berger, professor in Morges, Svissia.

Sententies

[quote, Masaryc]


Li activ amore suposi conossentie del proximes e de noi self, por que on remarca to, quo manca e a qui it manca.


[quote, La Bruyère]


Li olde inamorat es un grandi misformation del natura.


[quote, La Rochefoucault]


Li veritá ne producte tant bon efectes in li munde quant su semblantie: producte male.


(Trad. de A.E. Cortinas, Lugano.)

Esque vermen Occidental es caotic?

(Ti articul es li ultim quel li autor de Occidental scrit por Cosmoglotta ante li guerre.)

To emfasa sempre nor demifratres, e demonstra to per exemples trovat in ti o altri articul, trovat in un de nor revúes.

Ma to ne es li culpe de Occidental self, ma plu de su usatores e specialmen de Franceses o Angleses, o persones pensant que li lingue international deve esser un mixtion de ti du lingues: Ili pensa que omnicos trovat in un o altri de ti lingues, o mem in ambi, es international. To es un fundamental erra, specialmen si ti formes representa ancor exceptiones e ínregularitás in li sistema de Occidental.

Noi ne deve obliviar que just ti du grand lingues (o plu rect li popules parlant les), have null interesse pri un L.I. Just in contrari, nam ambi aspira por su propri lingue devenir L.I. Do li L.I. va esser introductet ne per ti popules, ma just per li altres, i.e. li micri popules europan, e li grand popules ne anglo-romanic. Ma naturalmen ne contra li resistentie de ti grand popules. To significa que it va esser introductet per lor passiv reception de it. It es, li L.I. deve esser tal, que it va esser comprensibil por ili sin grand studie, quasi in unesim vide. Ma to naturalmen ne significa que li L.I. va esser un mixti L.F. Yo ha multvez emfasat li necessitá de un clar autonomie por chascun realmen vivent lingue, it es, just to, quo es contrari al cáos! Li L.I. deve esser quant possibil clar e regulari, sin perdir naturalitá. Quo es naturalitá? It es li sequentie al leges natural. Til aparition de Occidental on pensat, que it es suficent que li L.I. mey rigorosimen sequer li leges, queles on statuet arbitrarimen, o secun superficial exploration.

Li juristica statue leges, queles on deve sequer! Li vive obedi al leges natural queles noi deve aprender, por, sequente les, posser acter sin damage.

Tal es anc li case con li cáos in Occidental. In li L.I. it ne lice statuer un lege e sequer it automaticmen, sin egardar, ca ti lege es conform con li factic existent leges in li lingues, queles es li parentes de Occidental. Specialmen to concerne li derivation in Occidental e ci principalmen li derivation per afixes. Just pro to ti special dominia postula un tre subtil e minuciosi exploration! In facte noi have un tre grand númere de sufixes usat in omni grand lingues, adver ne sempre in unitari metode. Ma to ancor ne da nos li jure electet un del sinonimic sufixes e forjettar a interdicter omni altres. Li cose es, que li psicologic diferentie ne sempre posse desaparir. Existe casus u ili es afin, e on posse usar sin grand damage li un o li altri. Adplu certi lingues prefere un del sufixes e li altres un altri. Ma li facte es que omni sufixes es usat in cert ocasiones che omni grand europan popules. Just pro to mi labor de mult annus consistet in trovar li ver primari intrinsic sense e signification de chascun sufixe.

Regretabilmen un grand númere de nor coidealistes, specialmen romanides e anglesi-parlantes usa li sufixes secun analogie in lor propri lingue. To naturalmen ne es rect e just producte li anarchie semblant, ma li mastros del parol es rar, e noi ne have un policie o medie fortiativ quel vell obligar li coidealistes usar in chascun casu li rect sufixes. Pro to eveni casus queles es monstrat in li conosset libre «les faux amis», in quel on posse vider que tre simil paroles in F e A, sovente have un tre diferent sense, quo p. ex. ha causat diversi juridic desfacilitás in comentation de singul de tractates international.

Pro to it es anc absolut necessi in un L.I. que li forme usat ne mey evocar dubitationes. Just to esset un del principies quel ductet Ido sur un pretendet logic via, quel tamen esset fals, proque it sequet li matematic-juristic logica, ma ne ti del psicologie reyent in li natural lingues.

On nu have sovente expresset li desir que on mey stabilisar li formes de Occidental, por que chascun mey saver quel forme inter li pluri usat es li just e rect. De altri vise-punctu it tamen sembla bon ne sequer li juridic metode de interdiction, quo por ex. in Ido sr. Kurt Feder in chascun numeró del jurnal Progresso indicat li erras del diversi scritores, just quam in preceptor de scol, quel corecte li labores de su disciplos. Li tragi-comedie ci ancor consistet in to, que secun li (??) del Ido-leges, sr Feder esset rect, ma li scritores esset rect in usation del natural formes perhorrescet in Ido.

Ma certimen noi va dever sequer in nor revúes e specialmen in li oficial revúe, e in li circulares de nor organisation un Occidental quel noi judica modellic, e almen evitar tro fort e sovente usat formes errativ.

Pro to it nu sembla rect e util monstrar ci li max sovente usat falsi formes, specialmen in li divers-usation de sufixes.

Tal sovente falsi usat sufixes es -age, -ment secun maniere A.F.

Li minutiosi exploration de ti sufixes ha monstrat, que li signification de ili ne es totalmen li sam quam ti de -t-ion.

Specialmen un grand confusion es che li usation del sufixe -age secun usanties in A. e F. It es un grand diferentie anc in F, ca on junte it a un radica verbal o nominal. Con verbes it have un sense afin a -t-ion, benque ne absolut identic. Con nómines it have un sense colectiv, un nov totalité, fat de coses representat del radica. P. ex. plumage es li totalité organisat de omni plumes de un avie, o un ornament fat de plumes.

Pro to li parol «printage» sovente usat de nor coidealistes secun mal idistic acustomation choca in Occidental. On deve dir «printate» o «cose printat», pro que printar es un verbe.

Recti derivationes in Occidental vell esser herbage, boscage, branchage, trelliage, foliage, plumage, vicinage, fenestrage, vitrage, parquettage, lactage, fructage, plantage, nubage, rotage, village, paccage, bandage, etc.

Ma anc che verbes, u on posse usar -age, ti sufixe ne es absolut identic con -t-ion.

In li lingue Fr. it sovente have li sense de nor sufixe a-da, -i-da, quel indica un certi duration, o sovente un industrial activitá. It es plu concret durante que -tion es plu abstracti. In F. li inpossibilitá diferentiar ti du significationes de age ducte a to que por exemple li parol filage have du diferent significationes. Derivat de fil (subst.) filage significa li mestiere filar. Tal casus es tre sovente in Fr. Li necessi claritá in un L.I. quam foren lingue postula ci un diferentiation e distintion corecti. Ad-plu li lingue F. usa li sufixe -age in tro abundant maniere u li altri lingues usa altri sufixes. In F. it ha devenit un general sufixe quel posse significar quasi omnicos: action, activitá, facte, qualitá, concret resultate del activitá, moné, recompense, jure, loc, alquicos fat ex li radica primitiv, utensil o medie, colective, o mem absolut ínprecibil abstractes, quam p.ex. «fillage», quo significa circa: statu de virginitá o de «ne esser maritat». It es clar que un tal cameleonatri sufixe deve esser usat tre cautmen, just proque non-franceses ne posse sempre divinar quo it posse significar!

Pro to it sembla me desirabil restricter li usation verbal de -age quant possibil e retener it solmen por absolut international paroles, e por modificar li sense, si -t-ion absolutmen ne vell expresser lu desirat.

P.ex. del parol usar noi vell posser derivar usa, usation, usantie, usage, usu. It vell esser strangi parlar pri li «usu de un instrument» o li «usation de un traditional more, ceremonie, etc.»

It sembla que li normal ordinari sense (substantivation del verbe usar) max bon deve esser expresset per li forme usation o plu curt usa, pri un traditional more, ceremonie, etc., on vell parlar pri un usage o plu bon usantie.

(va continuar)

Morale es li sume de nor customes. On ne posse asserter que altri persones es sin morale pro que ili have altri customes.

Bernard Shaw.

Quel textus selecter in li propaganda?

Li propagatores de Occidental es sovente embarassat in li selection de textus comparativ monstrante li plu grandi naturalitá de nor lingue. Desirante presentar un textu conosset, alcunes prende li Pater Noster. Ma ti textu have li desavantage contener tro multi imperatives e ne presentar ti paroles derivat in quel just Occidental es superior a su concurrentes pri su naturalitá e regularitá.

Nor colaborator, Dr. Pollog de Basel, in un recent lettre adressat a un nov adepte, da tre bon consilies, ex quel noi cita li passage sequent:


Yo vell fortimen desconsiliar selecter quam textu comparativ in diferent lingues auxiliari just li [Te Deum]. Secun mi opinion on ne posse judicar li usabilitá o bellitá de un lingue ex li traduction de un pezze de poesie, nam yo crede que poesie es in funde íntraductibil. Si vu lee atentivmen li textus latin e german, vu certimen va reciver li conviction que li solemnitá sonori del originale es rendit solmen tre íncompletmen e ínsuficentmen in li traduction. Ad-plu li pezze ne es tre apti pro li facte que it contene tro poc paroles: li du ultim lineas es solmen un repetition del triesim linea. Yo vell proposir prender quam textu comparativ un passu ex qualcunc articul de jurnal, preferibilmen de caractere politic o economic, o anc linguistic. To vell anc max bon demonstrar li practic usabilitá de Occidental, nam li afere de aplication de nor lingue certimen es in prim loc li vive omnidial.


Noi completmen concorda con ti opinion. Quande on inserte exemples in Occidental, it es preferibil selecter un textu in raporte con li dominia de activitá del letores. A un jurnal comercial on oferta un textu pri economie, trafica, etc., a un jurnale medicinic: textus pri higiene, dentari arte, etc., a un jurnale pedagogic: novas pri scoles in extrania, nov metodes de docentie, etc.

ESQUE IT EXISTE ANECDOTES VERMEN NOV?

Li professor Field es un hom quel ha passat su vive in collectionar anecdotes, drolli idés, etc.

Pos analise, il arivat al conclusion que it existe in ti amasse null nov idé. Li histories e li maxim drolli situationes reducte se a 400 tipes, old quam Herod, provenient de omni rasses e omni lingues. Chascun generation renova les secun su propri cocine e to sufice por far rider li munde.

Li vive pende a un fil

Raconte de A.E. Cortinas, Lugano.

In 1872 un yun studiante, apen arivat del provincia, vagat in li strades de Wien, serchante un chambre moblat. Il ja hat regardat multes, tamen ili ne pleset le; li un semblat tro micri e obscur, li altri tro car. Il vell har prendet un bell chambre proxim al Via Carintia, si li patrona ne hat oposit le ínsuperabil desfacilitás. Ella esset vidua de un director, un certi Schorn -- yo ne save quel specie de director!, e fierissim haver quam locatarios sempre persones de alt range. Pro to it ne es astonant que ella sulcat se li nase audiente que li nov aspirante esset studiante. Nam li studiantes, quam on di, have li custom viver frivolmen al custas del altres, e ili mem nequande possede li medies necessi por lor subsistentie. Tamen ella monstrat le li chambre. Ti locale presentat un bell aspecte e li studiante esset tot content; ma quande li vidua indicat li precie, sixant florenes por mense, li yun mann devenit perplexi. Il petit la reducter li summa fixat, hante calculat payar la admaxim quarant florenes. Li seniora, de su látere, ne concordat pri to. Secun su assertion, li anteyan locatarios hat payat ti precie sin alcun objection. Comprensibilmen, ili omnes esset persones distint e de bon condition, por exemple oficeros e functionarios superior. Ma anc pro un altri rason sra Schorn ja ne posset decider se definitivmen. Un colonel hat esset che ella e lassat su visit-carte, promessente que il va retrovenir in véspere por dar un response.

-- Ma si vu vole atender til deman, adjuntet li seniora, demanda denov; e in ti casu que li chambre va esser ancor líber, noi forsan posse concordar. Interim vu mey dar me ja vor adresse.

Li studiante resignat se al ínevitabil situation. Sin dúbit un colonel esset plu capabil payar un tal precie de location quam il. Ma quo far? Bell e modic chambres existet tre poc.

In li sequent die, il mettet se denov in via al quartere u habitat seniora Schorn. Il ne plu havet témpor a perdir e volet arangear li afere per omni custas.

In li comensa del Via Carinthia fat se perceptibil un odore de brulatura. Li studiante videt concurrer un turbul curiosi, e alcun passantes dit le, respondente a su question, que ci hat explodet un incendie. In facte, anc il remarcat li edificie tot in flammes e li pumperos quel efortiat se domitar li foy. Ma bentost li passage devenit ínpossibil.

Ho-instant, li yun mann sentit que alqui tirat le per li manche. Il tornat se e videt un senior tenui quam un bastonette, quel con alcun desfacilitá, pro esser balbutiant, lansat le li paroles: Pardon, senior, yo es colocatorio del sra Sch...orn. Yo ha vedit vos yer qua...nde vu press...et li son...ette por de...man...dar por li ch...ambre. Nu yo de...ve dir vos in li nómine del se...niora que...

-- Atention! Via apert! Li pumperos interruptet le, plazzante li tub sur li pavament e fixante it al hidrante. Omni homes retrocedet, anc li studiante e li hom balbutiant. Ambi retirat in diferent directiones, obliviante se unaltru, por un moment. Li yun mann tornat se e serchat li missagero ínatendet inter li homes, ma quande il volet avansar du policistes cludet li strad. In consequentie, tis quel volet ear al oposit quartero esset fortiat far un detorne.

Talmen il passat tre un strad presc paralel a ti situat al brulant edificie. Ma perveniente al Via Dorotea il haltat subitmen. Li luce del laternes iluminat un placate subpendet apu li porta de un alti dom e informant li publica que ci es luabil un chambre moblat.

Li studiante ne hesitat un sol instante. Forsan il vell trovar li logiment desirat. In grand haste il ascendet li scaliere.

Li fortun favorisat le. Anc ti-ci altri chambre pleset le mult, e ad-plu it havet li avantage custar solmen quarant florenes, in conformitá a su desir. Li yun mann prendet it sin scrupules. Il conversat ancor un poc con su futuri locanta, seniora Heferl, quel hat venit de un cité de Stiria con su marito, functionario in retraida, e su filia; li ultim, un jolli puella de duant annus e nominat Wizzi, intrat e partiprendet in li parlada. Li studiante cambiat quelc paroles con ella, durante que li matre abandonat li chambre por ocupar se pri domestic labores. Tamen il interessat se strax plu mult al filia quam al matre.

Il retornat strax al hotel u il habitat provisorimen, con li intention inpaccar su coffre. Ta, il trovat sur li table un lettre scrit del sra Schorn. Li vidua ofertat le denov su chambre, nam li colonel hat desaparit pos har introductet con se, in li véspere precedent e ínmediatmen pos su intrada, un fémina. Poy in matina li chambre exhalat un terribil fum productet durante li nocte.

-- Yo vell esser inclinat, ella scrit, reducter li precie a quinant florenes.

-- Ancor deci florenes plu quam li summa quel yo paya nu!, dit li yun mann subridente. E sin puella!

Tre content il prendet possession de su nov logí, meditante pri to, a quant strangi hasardes il debit li resultate de su serchas.

Li studiante esset mi patre e li filia del locanta devenit mi matre.

Si li vidua Schorn ne hat electet li colonel por locatario, si li precie de su chambre ne hat esset tro alt, si li sam índecenties hat evenit un die antey, si ne hat explodet un incendie, si mi patre hat fat un altri curve, si un interessate por li chambre del Via Dorotea hat venit un moment plu tost, -- tande li narrator de ti historie ne vell viver e in consequentie ne vell haver li plesura racontar it vos hodie.

Li storm-avie

Super grisi planage del mare li vente acumula li nubes. Inter li nubes e li mare fiermen planea li storm-avie, simileant al nigri fúlmine.

Nu, it tucha per su alie li unde, nu quam un projectil vole al nubes, cria, e li nubes audi li joya in ti audaci criada del avie.

In ti criada es li sete por li storme! Li fortie del colere, li flamme del passion e li certitá del victorie li nubes audi in ti criada.

Li movettes avan li storme gemi -- gemi, chancela se súper li mare e es pret celar til sur li grunde su terrore avan li storme.

Anc li columbes gemi -- a les, al columbes es ínaccessibil li voluptá del vital combattes: a les terre li battes del tónnere.

Li stulti pinguine cela su grassi córpor in li roccage... Solmen fieri storm-avie planea audaciosimen e líbermen súper li mare, quel es grisatri pro li scum!

Sempre plu tenebrosimen e plu bassimen descende li nubes al marin grunde -- e li undes infla se in li altore vers li tónnere.

Li tónnere resona. Li vente rapte un cumul del undes in su dur circumbrassa e jetta les con li elan in furiosi colore sur li roccage fractent li smeraldin masse in púlvere.

Li storm-avie simileant al nigri fúlmine, planca con li criada, quam li projectil perfora li nubes, su ale tira li scum del undes.

Talmen planea quam un demon -- fier, nigri, ni demon del storme -- a it ride e gemi... it ride al nubes, plora in li joya!

In li colore del tónnere -- il, vigil demon -- long audi li fatiga, il save certimen, que li nubes ne va covrir li sole -- no, ne va covrir!

Li vente soffla ... Li tónnere resona ...

Li cumules del undes quam blu flamme luce súper li abisse. Li mare chassa li projectiles del fúlmines e extinte les in su profundore. Quam foyosi serpentes repte in li mare, evanesce li reflexes de ti fúlmine.

Li storme, bentost, va tonnerar li storme!

Ti audaciosi storm-avie fiermen planea inter li fúlmines súper colerant rugient mare; to cria li profeto del victorie:

Mey plu fortimen tonnerar li storme! ...

(de Maxim Gorki, traductet del russ Fr. Musil, Tchecosl.)

Frequentie comparat del sones in li lingues national

Li max frequent consonantes in german es presc li sam in francesi; ili es in german: d, si, t, r, n, in francesi d, s, t, r, l; li grand frequentie de l in francesi explica de in parte per li númere considerabil de le, la, les, ti del n in german per li numerosi terminationes con n del verbes, adjectives e substantives.

Por du textus de tam longore, existe in francesi 969 vocales e 1366 consonantes, e in german 815 vocales e 1529 consonantes.

It ne existe exacti corespondentie por li númere de chascun labiale prendet isolatmen; ma si on addi les on trova in german 243, in francesi 258, to es un remarcabil corespondentie. Por li dentales li summas es in german 812, in francesi 728; li corespondentie permane do. Li númere del r, del s es circa li sam: 201 r e 148 s in german, 192 r e 122 s in francesi. On trova plu multi gutturales in german quam in francesi, 169 contra 100.

In anglesi li max frequent consonantes es do l, r, d, s, n, t; inter ti 6 consonantes noi retrova 4 de ili: r, d, s, t, queles, quam noi videt ja it, es li max frequent egalmen in german o in francesi. Li j e li t es rar in anglesi; de to noi trae li conclusion que ili tende a desaparir.

In italian li max frequent vocales es ancor a, e, i, a queles on deve junter li o. Inter li max frequent consonantes es s, d, r, t.

In hispan, in russ e in hungaresi sam cose quam in italian.

On scri nos


Yo comprat un «Complet manuale de Esperanto», por studiar ti lingue ex prim fonte. Yo admirat li astonant simplicitá de ti lingue...Ma li miserabil parolformationes repugnat me directimen. Aprender un tal lingue! no! Tam plu, proque in li fine de ti «complet» manuale esset indicat, que on mey perlaborar un plu grand, bon ovre, por mastrisar li lingue...

Pos to yo fat venir rapidissim quelc prospectes del Occidental-Centrale de Winterthur, por orientar me pri ti munde-lingue. Li brochura de Dr. Fritz Haas: «Pro quo Occidental es li definitiv munde-lingue auxiliari?» dat me un profundi clarification. Yo esset plen de entusiasme e fat propaganda in li circules de mi colegos con li successe, que plures concedet que Occidental es unic e tant natural. Anc un professor de francesi, quel totmen ne esset favorabil al lingues constructet, opine, que Occidental es nu un tot altri cose quam li til nu solmen conosset Esperanto.


Sifflada, branche de instruction!

Ah! in fine, omni scolero va exclamar. In un tal scol anc yo desira esser. Regretabilmen to ne es possibil, nam til nu existe solmen un sol scol, quel ha audaciat etablisser sifflada quam regulari branche del instruction. Ti scol es Scol Real Superior in Bangs (Texas). Per li introduction del obligatori siffla-cursu li corpo del instructores in facte perseque pedagogic scopes. Nam ili opine que sifflada mantene li scolero in bon humore e forprende de il li timore de examination. Qui in desfacil situationes posse sifflar, vermen fort e cordialmen, ti-ci es un habil mann. Il ne es tam facil a depresser quam un hom, quel ea su li via de su vive con tragic fisionomie e besona esser recomfortat. Li preceptores de ti Texas-scol es convictet que ti aplicat filosofie va esser por omni scoleros del institute un gania por li tot vive.

(Ex anglesi trad. Dr. Nidecker, Basel)

Inquietitás del capitanes de naves

Un companie de navigation, li American Export, interprende ancor li trafica inter Europa e U.S.A. Recentimen interviuvat li capital Kuhne, comandant li nave «Excambion», respondet que su principal cuida durante li traversadas esset ni li mines ni li submarines, ni li aviones.

«It es, il explicat, li problema plazzar li passageros in li manja-sala. On deve cuidar ya que passageros apartenent al nationes in guerre ne trova se un apu li altre».

Li steward, quel comisse plazzar li passageros adjuntet:

«Li solis con queles yo nequande have trublas es li Americanes. Ili manja apu quicunc si solmen ili have fame.»

Color del vocales

In su libre publicat in francesi pri «li expression del emotiones in li lingue», Sr Bourdon explica talmen li impression evocat del vocales in li lingue francesi.

Li son u evoca generalmen li idé de alquo nigri e trist pro que it trova se in paroles quam «lourd, trou, hibou, houhou (cri del ul)».

Li a, quel on emisse con un grand apertura del bocca, tende pro to a avocar li idé de alquo grand quel dilata se e quel eclata.

To es confirmat del german autor Fechner in su «Vorschule der Aesthetik». Fechner scri in facte: a, e, i, apare quam plu clar, o, u, quam plu obscur.

It vell esser interessant conosser li impression fat del vocales in Occidental sur li homes apartenent a altri nationes. Esque it es li sam quam in francesi?

Tra li presse

Li nró de januar 1945 del Revúe internationale de stenographie editet in Bienne ha publicat un grand articul, scrit de R. Berger, e exposient li historie e li problema de Occidental, acompaniat de un portrete de E. de Wahl in uniforme de oficero del ancian russ marine.

Li caderne nró 1/2 del revúe «Die Friedens-Warte», aparient in Zürich, contene 3 plen págines consacrat al problema del lingue international. Li autor de ti magistral resuma es sr. Matejka, presidente del Occidental-Union.

Cive del munde, organ local del Occidentalistes de St Gallen, anuncia li creation in ti cité de un biblioteca de Occidental, quel va prestar libres pri li question del L.I.. Un catalog va esser composit. Li interessates posse demandar informationes a sr. Kurt Hamburger, St. Gallen, St. Leonardstr. 69.

Li sved Occidentalist, organ del sved Occidental societé, consacra su numeró de januar 1945 al problema del accentuation. It anc mentiona un projecte de L.I. debit a un sved lector, Sr. Heimar in Orebro, e li divergenties aparit in Esperanto concernent li sufixe -ujo.

Une langue pour l'Europe nouvelle, es un brochura de propaganda in francesi quel va aparir pos du mensus, editet de nor Centrale de Chapelle. Redactet de R. Berger, it va esser illustrat e va dar un resumate del actual situation interlinguistic.

L'Essor, de Genève, Bimensuale redactet del conosset pionero esperantistic Edmond Privat, publicat in januar un tre bon articul: «Esperanto o Basic English», quel conclude contra ti duesim lingue e recomanda Esperanto in quel it trova omni qualitás, ma sin citar un sol linea in ti lingue.

E li rason? On ha ja divinat it! Pro que li famosi chapelat lítteres de Esperanto es íntrovabil in li printerías, mem pos 50 annus de intensi propaganda. In Svissia, in omni casus, in li 30 annus durante queles yo sequet atentivmen li eforties fat por difuser Esperanto, yo ne memora har videt un sol vez un textu in Esperanto in li neutral jurnales, exceptet tis, quel yo self insertet in 1913 in un diale de La Chaux-de-Fonds, quande yo esset Esperantist; ma li afere ne esset facil e postulat presc acrobateries, nam yo devet vicear ti infernal 6 chapelat lítteres per combinationes desfigurant li lingue abominabilmen. Esque vermen on posse nominar practic e universal un lingue de quel on ne mem posse monstrar 3 lineas al publica?

R. Bg.

Sved homonimes

In un total population de 6 milliones e demí de habitantes, on trova in Svedia decenes de milles de persones havent li sam nómine. Ti facte crea multi miscomprenses e embarassant situationes, sin contar li perdes de témpor e moné. Si on aperte li telefonic annuarium del sol cité de Stockholm, por exemple, on posse constatar que li númere de Peterson atinge 8743; ti de Karlsson, 7757; ti de Anderson 6525; ti de Johansson, 5129, etc.

Ad ultra, on opine que existe almen 50000 Eriksson in tot Svedia.

On ha calculat que li economie del land subisset un annual perde de plur decenes de milliones de crones pro li perdes de témpor e ínproductiv labor quel ti excessiv homonimie provoca in li administrationes e postal servicies.

Li presse ha invitat tis, queles portat nómines de familie tro expandet a selecter altri nómines in lor propri interesse e in ti del land, ma ti interprense jurnalistic ha dat til hodie poc efectiv resultates.

LI HARENGOS E LI GUERRE.

Li menageras plendi que li hareng es rar pro li interdiction piscar lontan del rivage. Tamen numerosi processiones de harengos ha esset signalat un poc partú proxim li terras. Li submaric mines es minu dangerosi por ili quam li retes del piscatores. Ti abundant repopulation va permisser, on espera it, miraculosi piscadas quande li pave va revenir.

CORDIE DE GALLINELLE.

Li guerre sembla esser desastrosi anc por li scientie. Li scientic serchas es presc partú haltat o li scientistes ocupat trovar solmen nov medies de distraction. Un del ultim experienties fisiologic fat ante li guerre actual trovat in 1941 su fine, quel ne ja es conosset in Europa.

In li Institut Rockefeller de New-York li scientist francesi Carrel, autor del libre «l'homme cet inconnu», ha conservat desde 28 annus in un boccale un cordie de gallinelle. Balnante ti cordie in un liquid apropriat, Carrel successat conservar it artificialmen, quo confirmat li exactitá de su teories pri li vive.

Nu, ti povri cordie ha cessat batter, in sam témpor quam multi altri homan cordies, quel li guerre ha mortat, oh vé!

Cosmoglotta B 70 (may 1945)

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

Redaction e Administration:

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), Svissia

Abonnament líber. Postchec-contos: SVISSIA:11.1969. SVEDIA: Stockholm 743 95

Serie B, poligrafat. May 1945 -- Nró 70(5)

Standardisation de Occidental

Introduction

Bon informat per su long experientie pri li dangere fixar per ukases li formes linguistic, E. de Wahl preferet lassar li practica decider inter du solutiones quel sembla teoricmen egalmen bon.

Pro to li unesim grammaticas e lexicos de Occidental indicat sovente duplic formes ortografic. Tamen it sembla hodie necessi fixar ti detallies ante li publication del dictionariums national e del grammaticas. Li grand lexico german-Occidental de Sr. Matejka, specialmen, quel es nu in printation, postulat precisiones pri multi punctus. Li Senat del Occidental-Union, o adminim su membres habitant Svissia e Svedia, li solis quel posset laborar durante li guerre, nominat un Interimari Academie, quel studiat desde li comensa de 1944 li problemas ortografic ancor ne soluet, e per votationes successiv fat decisiones queles va justificar li autores de manuales e li redactores de revúes pri li ortografie adoptet. Regretabilmen, pro li desfacilitás e mem li interruption del relationes inter Svedia e Svissia, li membres de ti du landes posset colaborar solmen sporadicmen, e li 5 membres de Svissia devet discusser e decider presc sol. Ergo, quande in li sequent lineas noi parla pri Int-Ac, noi sempre refere al sviss gruppe de ti gremie. Li membres de ti gruppe havet un reunion in Bern in li comensa de marte por far li ultim decisiones possibilisante li printation del dictionarium german.

Omni decisiones del interimari Academie es conditional e deve esser ancor aprobat del regulari international Academie pos li guerre.

Noi pensa que nor letores va esser content conossentar se con li ultim decisiones linguistic del Int-Ac, quel ad-ver concerne presc sempre ne innovationes ma selection inter du formes usat paralelmen desde plur annus.

Vi li principal decisiones, pri quel noi posse dar solmen poc justificationes. Li tot materie del discussiones, quel extende se sur circa 300 págines, va esser remettet al regulari Academie por aprobation.

Regul de Wahl

In li original version del regula de Wahl, ci casus de mutation del consonantes final del radica in -s esset limitat a -d e -r. Li -g esset introductet de ar(??)ing. Janotta contra li vote de E. de Wahl por posser includer inmerger -- mers. Ma ti radica essent presc li sol quel justifica ti change li Intac decidet restaurar li primitiv regul de Wahl, admirabil per su simplicitá, eliminante ti g ex li regul. Por li familie de merg on adopte li radica supinal mers quel da inmerser, inmersibil, inmersion, emersion, etc.

Ortografie

In un lingue naturalistic li problema del ortografie posse esser soluet per tri manieres:

  1. Ortografie historic (orthodoxie, graphisme, etc.)

  2. Ortografie simplificat (ph, rh, th, viceat de p, r, t)

  3. Ortografie fonetic (tera, ilegal, etc.)

Secun li tendentie tre marcat in Occidental desde mult annus, li Intac consilia li ortografie simplificat.

y vocalic es pronunciat i (ü permisset ma ne recomendat)

c moll es pronunciat quam j francesi (dj permisset ma ne recomendat)

ch es pronunciat quam ch francesi-portugalesi (li pronunciation tch es permisset, ma ne recomendat)

eu ne es pronunciat quam ö german, ma quam separat e+u (Europa)

Li líttere k es eliminat de Occidental tam mult quam possibil por conservar li unitá de stil al lingue.

Li max grav problema quel preoccupat li anteyan academie ja desde li comensa esset: qualmen traducter li ch in li paroles venient del grec. Pri to E de Wahl scrit un remarcabil articul in Cosmoglotta Nro 2 de 1935 in quel il proposit un general consultation del usatores de Occidental. Il monstrat que on posse scrir rive k (monarkie) sive ch, ma con li pronunciation k che quelc paroles. Li experientie ha monstrat hodie que ti solution max avantageosi es un specie de compromisse: il ch grec es scrit c ante o e a, e ch in omni altri casus. Ergo: psicologie, psichic, monarch, monarch-ie, monarch-ist. Li pronunciation es do sempre conform al scrition. On vide que li general tendentie es vers li simplification.

Li duplic lítteres

Li usation del duplic consonantes ha esset standardisat sur li base del propositiones contenet in un raport del anteyan secretario del Occidental-Academie, submisset por aprobation a Sr. de Wahl. Li fundament de ti propositiones es constituet por li distintion inter long e curt vocales, li sol criterie quel permisse soluer li problema in maniere practic e satisfatori. Brevimen formulat, li regul es li sequent: Duplic consonantes es in general usat solmen pos curt vocales accentuat.

Li regul pri li vocal-longore es li sequent: Vocales accentuat, si ili es sequet de null o solmen un consonante o de du ínegal consonantes de queles li duesim es l o c(?) es long (o mi-long). In omni altri casus li vocales es pronunciat curt.

Remarcas: ch e x es considerat quam duplic consonantes e acurta li vocale precedent. C final ne es duplicat malgré precedent curt vocale, por evitar li hideosi scrition -ccs in plurales (checcs!). Li talnominat «paroles grammatical» (pronómines, prepositiones, conjunctiones, articules, numerales) queles have null signification propri e servi solmen por remplazzar o acompaniar paroles ordinari, es per lor natura self ínaccentuat e deve do esser pronunciat curt, quam omni altri síllabes ínaccentuat.

Li scrition del radicas es in general conservat anc in li derivates e li formes conjugativ: flammette ( li flamme ); ataccar ( li atacca, yo atacca ), etc.

In consequentie de ti regulation, li duplic consonantes desapari quam producte del assimilation con prefixes: colaborar, suposir, aportar, etc. On tamen prefere scrir duplic consonante in assimilationes con li prefixe ín (irregulari, irrational, etc.) Secun possibilitá on mey usar anc li complet forme: ínregulari, ínresponsabil, etc., quel monstra plu bon li composition del paroles.

Li regules indicat in supra ne vale in casus u lor aplication vell manifestmen peccar contra li principie del internationalitá e naturalitá. Noi do continua scrir «hotel, chef, tram», etc., pro que in tal paroles (in céteri sat rari) li duplication del consonante final vell esser desfacilmen motivabil.

Accentuation

Li regules de accentuation es preciset in li sequent maniere:

Li accentu tonic sta sur li vocale ante li ultim consonante e sur li vocale precedent li silabes -bil, -ic, -im, -ul. Combinationes con li finales -plic e -fic ne es considerat quam parol-compositiones; ili seque li regul general. Exemples: agreábil, automóbile, crític, crítica, yo crítica, li cálcul, yo cálcula, yo póstula, li ánim, yo ánime, pacífic, yo pacífica, multíplic, yo multíplica.

Li formes conjugativ del presente conserva li accentuation del radica: órdine = yo órdina; fúlmine = it fúlmina, etc.

Omni altri regules de accentuation resta ínmutat.

Remarca: Li deliberationes del sviss gruppe del Intac ha dat un majorité in favore del retablissement del original regul de Edgar de Wahl (modificat plu tard per li gruppe viennesi) pri li accentuation del finale adverbial -men. Secun ti proposition, li finale -men plu ne vell esser considerat quam enclitic, ma it vell, secun li regul general, esser accentuat. On anc proposit incorporar li casu del quar síllabes -bil, -ic, -im, -ul in li regul general, it es provider li concernet paroles per li scrit accentu. Ti regulation vell advere valer solmen por manuales e lexicos; in li ordinari practica del lingue li customari scrition sin accentus vell esser conservat. (Ti metod es usat in li Vollständiger Lehrgang e in li nov lexico de Occidental por Germanes, actualmen in printation).

Ma pro que, por ti modification del regul general, manca ancor li ratification del svedesi gruppe del Intac, li regulation súper mentionat ancor ne ha atinget li stadie del oficialisation definitiv.

Sufixes

-allia:: Du o tri sufixes de Occidental esset quelcvez discusset. In prim li sufixe del «desordinat amasse» -allia, quel esset scrit anc -alya, aila, al'a. Li Int-Ac adoptet li forme -allia quel trova se in li dict. francesi publicat in 1932 e in li vocabularium svedesi de Sjöstedt, 1930. It es conform al decision duplicar li consonante pos un curt síllabe, ergo -allia, quel es pronunciat exactimen quam -al'a, e quel, per su acumulation de lítteres, suggeste li «desordinat amasse».

-isar:: Li distintion inter -isar e -izar abandonat desde mult annus e ja in li libre german «Occidental, die Weltsprache» es supresset. Li du senses posse esser traductet del sol sufixe -isar.

-ite:: In li unesim annus on hesitat inter -ite e -itis por li maladies. Ja li gramatica de Janotta adoptet -ite, probabilmen pro que -itis suggeste falsimen un plurale. Nu sol -ite es mantenet e -itis supresset.

-age:: Li distintion inter -age e -agie monstrat se desfacil in practica e ja in li libre «Occidental die W.» it ne es plu fat. Li sufixe -agie es do abolit e -age es sol usat por li du senses.

Li sufixes -os e -es es preferibilmen scrit -osi e -esi, por evitar li aspecte de plurale e li scrition del accentu, e anc por conservar li son dulci de s. Li formes acurtat -os e -és resta facultativ. Ti decision permisse regularisar li plurale del paroles finient per é, a queles til hodie on adjuntet -es (exemple idées) just por evitar li confusion con li singulare del habitantes de un land. Do on va scrit idé e idés, té e tés, etc.

Vocabularium

Pos long studies e discussiones li Int-Ac adoptet un unitari scrition por plur paroles quel trovat se con duplic formes in nor dictionariums. In multi casus on posse ya hesitar inter du paroles egalmen international. E. de Wahl havet li sagiesse lassar li experientie decider quel es li max apti forme. Ma hodie li experimentation hant durat sat long, it apartenet al Intac sanctionar li max convenent parol e eliminar li altris. It es ínpossibil dar ci li liste complet de ti selectet paroles, quel va esser includet in li proxim dict. deutsch-Occidental, ma noi cita lis max important con un curt justification.

A propó. E de Wahl usat sovente li parol francesi «à propos», con su sense francesi. Li corespondent expression I H «a propositò»footnote:[Li expression hispan es «a propósito», e li italian es «di proposito». Editor digital.] vell convener si li verbe proposir vell haver un sense un poc diferent, e «a propos» have li aspecte de un plurale; pro to on decidet adopter «a propó» quel es li traduction fonetic del parol francesi, quam «tro» vice «trop».

Atinger. Por vicear li morit apostrofat parol attin'er, on adoptet atinger secun latin attingere, Rum. atinge, Port. attingir. Li substantive va esser atingement (anglesi attainment)

Compositor. On supresse li special paroles componer e composist, e decide que composir e compositor servi por omni senses, anc por li sense musical.

Dronar. Ti verbe es adoptet pro que un special parol por se noyer es necessi. Li expression usat til nu «sufocar in aqua» ne es suficentmen precis.

Dunc. «Do», un del rari paroles heredat de Esperanto suggeste plu mult li musical note quam F. donc, I dunque. Dunc, medial solution inter ti du paroles es un fort expression marcant bon li conclusion de un rasonament. It esset ja mentionat quam bon de E. de Wahl in 1934.

Ella vice illa. Change motivat por evitar confusiones. Precipue in li bocca de romanides, quel ne pronuncia tre clarmen li h, ma anc generalmen in rapid parlada, li parol illa facilmen es confuset con il ha. Ad-plu ella es I.S.F.P. durante que illa es solmen latin.

Hor. Li parol clocca venient de E o'clock esset sovente criticat pro que it fortia indicar li númere pos li nómine, contrarimen al general usu. Altri desavantage: li abreviation international por li indication del témpor es h. Pro ti rasones on decidet vicear clocca per hora, li parol hor continuant indicar li durada.

Ili. Li argumentes por ili e illi es sat equilibrat, e it es facil selecter. Tamen, por obtener un unitari scrition, li Intac decidet adopter ili, quel es plu curt e pro to sempre usat de E.W.

Junar. Li viceation de dejuné a dejeuné pro li supression del son eu (ö) suggestet prender li radica jun por li sense de F jeûner -- ne manjar. Caremar es reservat al sense religiosi.

Lege. Casu tre desfacil a soluer, nam si ley es fluent e si leg o lege es plu international pro li derivates legal, legalisar, legalisation, ti ultimes posse conflicter con legar, legate, legion, etc. Pos har ponderat omni argumentes, on decidet adopter lege.

Or. Ti parol, usat desde plur annus de multi scritores, es util por introducter li «minore» in li rasonamentes, quande ma ne sembla sat precis. It es ver que it have un altri signification in anglesi (o), ma tal coincidenties eveni frequentmen.

Portu es adoptet vice porto pro li international derivate portu-ari.

Sequer. Desde long un tendentie dessina se por scrir sequer vice secuer, secun li scrition international. On ha alegat que pro regularit'a it es necessi scrir secuer, de quel es derivat persecution e consecutiv. Ma generalmen li digramma cu es scrit qu avan un vocale in Occidental. Ergo secuer es un exception in ortografie, si it es regulari in derivation. Li paroles secuer, secuent, consequent essent mult plu frequent quam consecutiv, si un exception es ínpossibil a evitar, it es plu bon logiar it in li paroles rarmen usat. Un casu paralel existe in loquaci, quel vell dever esser scrit, secun li regul, lociaci pro interlocutor, locution, etc. Altri argument: li international abreviation sq (sequentes) postula li scrition con qu. -- Pro ti rasones sequer es adoptet vice secuer, anc consequer, sequent, consequentie, etc.

Sete vicea sitie, de quel li pronunciation de un t sibilant have null subten, ne mem in li original latin. I. sete, S sed, Port. sede, subtene sete; anc I assetare (F assoiffer), quel es regulari in Occidental: assetar.

Terra. Li possibil colision de terre con li present del verbe terre obligat preferer terra a terre.

Tost. Til hodie on ha traductet li idé de F tôt, E early, D früh per temporan quel logicmen significa: quo apartene al témpor. Un radica special sembla ci necessi e lu max bon sembla esser tost, con su corespondente adjectivic tosti. Bentost resta por traducter F bientôt, E soon, D bald.

Quelc altri paroles adoptet:

Li formes nu antiquat es scrit inter paranteses. Burasc (borasc), cacatu (cacadu), caleche (calesse), casoar (casuar), chefero (chaufero), chocolate (chocolade), columbe (colomb), conventu (convent), fugir (fuir, fuyir), hussar (husar), partenere (partnero), ocie (otie), pergament (pergamen), premisse (premice), rendevu (randevu), resurecter (recusscitat), ateliere (atelié), truc = astutie (truc {equal} vagon), cruce (cruz), albatross (albatroz), palace (palazzo), partise (parti), trepidar (raslar), brusqui (brusc).

Finales del nómines e del adjectives

(Propositiones de R Berger presentat al academie de Occidental)

Pro que Occidental ne adoptet finales obligatori ma lassa al paroles lor aspecte natural, it eveni quelcvez hesitationes in li ortografie de certi nómines e adjectives. On vide scrit, por exemple, nomin e nomine, corpor e corpore, prefix e prefixe, querell e querelle, rut e rute, etc.

Ti saltant ortografie monstrat se sat genant in li practica por que on venit finalmen al idé regularisar ti finales adoptente quelc directives monstrant in quel casus on usa e e ne. Ad-ver omni grammaticas de Occidental prescri que on adjunte e e i solmen si li eufonie postula it. Ma li notion de eufonie es tre variabil secun li nationes. To, quo es sat eufonic por li nordic popules ne es suficent tal por li romanides. It sembla do necessi etablisser in quel casus ti finales eufonic es necessi. Li regules, o plu exactimen li directives quel noi proposi, introducte un poc plu multi finales vocalic in Occidental, ma in summa li changes es tre rar e ti regulas confirma li finales usat til hodie in li 99% del casus. Naturalmen in poesie ti finales continua ne esser obligatori.

In li cadre del grammatica de Occidental e sin changear nequo a su regules it es facil preciser li practic aplication del principies eufonic, admissente que, in general plur consonantes besona un vocalic finale, durante que un sol consonante posse dispensar se de it. Ma altri principies anc tre important obliga nos modificar ti regul, in prim li necessitá conservar li traditional ortografie del sufixes, e anc li necessitá evitar ambiguitás inter du finales de diferent significationes.

Noi trovat li sequent regules solmen pos har composit un dictionarium de rimes in Occidental, in quel es classificat omni finales del lingue. Comparante li diversi series noi remarcat que it es facil dar a chascun serie un certi unitá de scrition, conformimen al principie de analogie, preciosi medie auxiliatori por li memorie. Talmen on obtene un regularitá sin nocer li aspecte natural e precipue sin changear li acustomat fisionomie del lingue. Li pruva es que li present raport, scrit in ti standardisat ortografie, have li habitual aspecte de un textu Occidental.

Li regules:

  1. In principie li duplic consonantes, diversi e simil (e anc x composit de du consonantes [=cs]) es sequet de un e eufonic (o un i por li adjectives). Ergo on scri sempre facte, sense, colpe, forme, efecte, exacti, etc. Ti regul naturalmen ne aplica se al adverbies e al grammatical paroles quel ne have un vocale eufonic. Ergo on continua scrir: just, max, vell, tard, etc. To permisse distinter inter li adjectives e li adverbies in casu de beson: multi e mult, justi e just, etc.

  2. Paroles finient per un sol consonante ne prende un e, pro que li eufonie ne postula it. Ergo: pistol, cud, pip, lun, etc.

Ti du cardinal regules es modificat in li sequent casus:

  1. Por evitar li confusion con li adjectives derivat per -al, -in, -iv, -bil, on adjunte li -e al nómines finient per ti síllabes. Li adjuntion del -e permisse sovente marcar li diferentie inter li nómine e li adjective corespondent secun li proposition de E. de Wahl self. Ergo nomine, camine, submarine, combustibile, tamburine (tamburin essent li adjective derivat de tambur), piedestale, vitrale, cereale, jurnale, arsenale, etc.

  2. Por evitar li falsi aspecte de infinitives on adjunte -e al nómines finient per ar, ir, or. Ergo: hangare, papere, homare, vespere, littere, etc.

  3. Por evitar li falsi aspecte de participie present e passat on adjunte -e al nomines finient per -ant, -ient, -ent, -at, -it, -et. Li adjuntion de -e permisse sovente distinter inter li nomine e li participie (Li finale -ment, pro que it es ja un tre usat sufixe, resta quam usual sin -e). Ergo: fate, mercate, scrit (adj.) e scrite (nomine), resultat e resultate, passat e passate, president e presidente.

  4. Por evitar li falsi aspecte de plurale, on adjunte un -e pos paroles finient per -s: farse, dispense, curse, frise, sense, valse, brise, analise.

  5. Li finales composit de du repetit consonantes necessi por indicar li curt síllabe: -ll, -pp, -ss, -tt es sequet del finale -e pro du rasones. Ti síllabe es plu facilmen pronunciat curt quande it es sequet de un finale vocalic (compara grupp e gruppe). Ad-plu on ne posse scrir un vez cedill, poy sentinelle, e expectar del usatoras que ili memora ti capriciosi ortografie chascun vez. Ergo partu un e final. In cifres u li curtitá de pronunciation es absolut necessi, on continua scrir mill, ott, etc. Ergo: querelle, gazelle, tabelle, dentelle, cavalle, gruppe, truppe, etappe, barette, lette, debatte, cigarette, guerre, excesse, progresse, tapisse, etc.

  6. It es evident que ta u li finale eufonic vell mutar li son, pos c e g, on ne adjunte it. Do on continua scrir: presc, grotesc, blanc, long, larg, malgré li regul nro 1.

In multi casus ti regules quel mette fine a genant íncertitás retrova li original ortografie usat de E. de Wahl antey. In li unesim annus de Cosmoglotta E. W. scrit por exemple sempre lette (e ne lett quam fat quelc autores plu tard, multi (e ne mult) etc.)

Exceptiones possibil.

On ha dit con rason que it ne existe regules sin exceptiones. Anc li regules quel noi proposi essent ad-vere solmen directives general, it vell esser un erra aplicar les rigorosimen. In quelc casus, felicimen tre rar, on deve egardar ne li eufonie, ma li necessitá evitar li similitá con altri radicas. Por exemple jure, malgré li regul nró 2, posse conservar su e por ne esser confuset con li radica de jurar, jurament. Scope es plu bon con -e por distinter se del grec finale scop significant «yo vide» (telescop). Scote es diferent de scot habitant li nord de Anglia. Mann posse restar sin e por evitar li confusion con li nutritura (F manne) quel have ja ti e. In general li nómines de germanic orígine constitue un classe apart e pri ili, on vell ancor discusser. Anc li geografic nómines escapa del general regules; pro to land posse restar sin -e. It es ver que li repugnantie quel on have in adjunter ti -e final a curt nómines es forsan un impression purmen subjectiv, nam in plurale noi di sin hesitation: mannes, landes, sandes, etc.

Altri nómines quel vell dever submisser se al regul nró 2 (null -e pos un sol consonante), tamen posse esser exceptet pro diversi motives tre comprensibil. Exceptiones ne es genant quande ili es bon motivat e strax comprendet. Por exemple seme conserva li -e por evitar confusion con li biblic nómine, Sem, de u on deriva Semit. In altri vez li coincidentie con un parol national conosset havent un altri sense justifica li adjuntion del -e. Por exemple cute es forsan preferibil pro que cut suggeste falsimen li verbe anglesi to cut. Fame con -e es justificat por evitar li colision con ínfam. Ma tal paroles es tre rari, e in li pluparte del casus in discussion on deve verificar ante omnicos ca li parol por quel un exception sembla necessi ne esset usat justmen de E. de Wahl con li ortografie conform al regules proposit. Esque on vell creder, por exemple, que li radicarium directiv di just: facte, corde, coste, gente, ponte, verdi, nod, hien, lun, etc. In li unesim annus de Kosmoglott, E de Wahl usat multi e ne mult, quam adjective. On ha anc citat li parol lude quam exception, pro que it vell dever esser scrit lud. To es ínexact, pro que lude es li acurtat action del verbe luder, quam crede veni de creder. Do li -e es ci exter discussion. On deve anc atenter que li -e a quel on es acustomat pos un consonante che quelc paroles ne es sempre justificat del naturalitá. Talmen lut sin -e ne es ínnatural proque in F on scri luth, e ne luthe. Ven vice vene es apoyat de Sv. ven, de E vein; bot coincide just con boat de u it veni.

On ha anc objectet que li regules proposit es solmen «mecanic». To es ver. Ma noi responde que just per regules mecanic on evita discussiones pri chascun casu quam to vell evenir si li guste de chascun hom deve sol decider. Ad-plu ti reproche del mecanicitá on vell anc posser adressar a omni altri regules ortografic in li lingues constructet e anc in li lingues natural.

Colision con sufixes:

Certi sufixes quam ment, ard, es inscrit in li grammaticas sin -e. Esque noi va adjunter ti-ci por conformar ti finales al regul nro 1? Noi ne pensa to pro que li scope de nor proposit regules es impedir hesitationes in li ortografie e ne changear li grammatica del lingue in li punctus u nequande un hesitation evenit til nu.

Che li sufixe -ard on vell posser distinter inter li derivate per -ard (falsard, criard) e li paroles autonom a queles aplica se li regul nró 1 (hasarde, mansarde). Talmen vell esser marcat li diferentie inter «nociv persones» e «índependent radicas».

Li finale -ite.

Secun li regul 5, on adjunte -e al nómines finient per -it por distinter les del participies passat per -it. Ergo: credite, debite, orbite, elite, etc. On va forsan objecter que -ite colide con li sufixe del maladies -ite (gingivite), ma ti sufixe es usat in un dominia tant restrictet que miscomprenses ne posse evenir. Ad-plu -it es un sufixe, indicant li origine, e ta li confusion es mem plu a timer.

Finale -or. Ti casu es plu desfacil a soluer pro que si li -e final evita li confusion con un «actor» por or, it fa similar li radica a un derivate per -ore indicante un statu: labor, tempor, tenor, tresor, flor. It es do plu simplic lassar ti serie sin e final, altrimen on va dever changear omni ti paroles a tresore, tenore, etc. Li finale -ore posse restar solmen in li derivate per li sufixe -ore.

Finale -on: Li serie -on, malgré li possibil confusion con li sufixe -on deve restar sin e, pro que tro multi paroles vell dever prender ti finale, li radicas per -on essente mult plu numerosi quam li derivates obtenet per ti sufixe. Ergo on continua scrir: leon, jupon, rason, melon, cocon, gazon, veston, peloton, salmon, seson, salon, blason, fasson, ciclon, chifon, salon, tapon, acordeon, citron, limon, stalion.

Derivates per -ura. Li presc totalité del serie per -ura es constituet del sufixe -ura. On deve do dir sin hesitation: fractura, furnitura, etc. Ma altri paroles ne es regulari derivates de verbes: brochur, augur, aventur, bordur, prefectur, usur, verdur, mesur, tortur, augur, embrasur. Un triesim serie es constituet de radicas primitiv in queles li finale -ur nequande havet li signification de un sufixe. Por exemple: tambur, turtur, ure, velur, vultur, mur, azur, calembur, futur, pur, ínpur, dur, plur.

Esque noi deve uniformisar ti 3 series con un sol finale -ura? It sembla me ínpossibil dir tambura, vultura, mura. Pro to it vell esser preferibil scrir ti 3-esim serie solmen per ur. Ti paroles es rari e nequande posse dar li impression de un derivate. Ma li duesim serie, quel es ti causant li hesitationes, ne sembla tam facil a soluer. Por marcar que ti paroles ne es derivat regularimen de un radica on vell posser finir les por -ur e ne per -ura. Ma in practica, scriente o parlante rapidmen on ne have li témpor questionar se ca un verbe «perfecter, user, verder» existe in facte. It sufice que ili da nos li impression de derivates, mem si to ne es exact, e per analogie on scri brochura, aventura, bordura. On posse constatar in practica un ínresistibil tendentie a tractar ti 2-im serie quam li unesim. Pro to it sembla preferibil ne etablisser un distintion inter li du prim series e scrir partu -ura, exceptet por li quelc paroles del 3-im serie.

Objectiones.

Li Interimari Academie ja discusset li precedent propositiones ma ne fat decisiones pri ili. It sembla in general que li membres de lingue german ne es genat per li incontra de plur consonantes (exact proposition, un cert circulare), e ne vide li necessitá adjunter un -i eufonic. Li romanides, in contrari, desira plu grand fluentie. U trova se do li exact límite inter li du conceptiones? It sembla tamen que un plu grand quantitá de vocales, mem con li ínconvenentie del hiatus, va esser minu genant por li german parlantes quam tro multi aspritás por li romanides.

Un membre proposit admisser li -e ne pos 2 consonantes, ma in prim pos sonori o labial consonantes, v, b, p; talmen on vell scrir: globe, stabe, crabe, arabi, novi, nive. Ma, exceptet li ultim, omni ti paroles esset sempre scrit sin -e de E. de Wahl. E nive just conserva su -e secun li regul 3 de nor propositiones (li nómines per -ive conserva lor -e por evitar confusion con li adjectives per -iv).

On ha anc proposit divider li paroles finient per du diferent consonantes in du gruppes:

  1. ct, ft, lc, lf, lg, lm, lp, lt, ls, ns, ms, rb, rd, etc.

  2. dr, fl, mb, md, mf, rl, rv, sm, sl, tm, etc.

Li unesim liste, ancor bon pronunciabil, vell ne prender li -e final durante que li duesim, plu aspri, vell sempre adjunter un. Ti solution vell esser acceptabil si li memorie de chascun aprensor vell esser capabil retener ti enumerationes quel ad-plu totmen ne es complet, e in quel it vell esser desfacil ne far confusiones.

Un altri solution, proposit de un altri membre, deve esser anc signalat:

Adopter e solmen pos li duplic consonantes plursilabic. Talmen on vell conservar li habitual scrition (anc in li adjectives): fals, cert, verd, helm, cord(?), stamp. Noi tre bon comprende ti desire conservar li habitual fisionomie del paroles Occidental ma it es a remarcar que li Radicarium directiv de E.W. scri verdi e ne verd, corde, stampa, e que in hispan cert es scrit cierte. Do li distintion inter un e plur síllabes ne vell adaptar se al naturalitá plu mult quam li altri regul proposit.

Li procede del elision.

On ha objectet nos que tal regules es tro rigid pro que un finale eufonic posse trovar se avan un parol comensante per un vocale; un facte a egardar. In consequentie it vell esser plu bon scrir in li dictionarium ne facte, ni fact, ma fact(e), quo significa que on adjunte o ne li -e secun li parol sequent. Talmen on evita li hiatus e in sam témpor li acumulation de consonantes...

Yo anc pensat in prim a ti solution del elision facultativ, it semblat me ne practic. Li pruva es que li lingues natural usa it tre rarmen. In francesi it existe solmen pos li articul: l'article vice le article, e ante rari paroles. Li altri lingues national usa anc it poc. In li dominia del lingues international on conosse li l' de Esperanto, quel Zamenhof admisset ne quam medie eufonic, pro que it usa it ante consonantes (de l'mateno) ma quam un specie de articul contraet simil al del e al de Ido e Occidental.

Si noi ne erra un sol L.I., Ido, usat li formes alternativmen elidet o, od, e, ed, a, ad, ma ti medie esset mult criticat, e con rason, de E de Wahl e del Idistes self. It vell esser contra li spiritu de Occidental introducter sur un larg scale li sistematic usation de e o i, secun li contextu, e plu exactimen secun que li sequent parol comensa per un vocale o ne. In rapid parlation on ne have li témpor questionar se esque on deve in ti casu usar li elision o ne, e ti regul vell solmen complicar li usation del lingue.

Li parentese.

On ha anc proposit indicar li e inter parenteses por marcar que it es facultativ, e lassar líber su usation. Ti medie ha esset usat pluri vezes ma ne sembla esser tre apreciat, nam it es un complication quel solmen embarassa li novones pro que it ne da li securitá in li usation del lingue. Pos quelc témpor on ne plu memora pos quel paroles existe li e facultativ inter parenteses, e on deve sempre recurrer al auxilie de un dictionarium, quo ne facilita li usation del lingue.

Cosmoglotta B 71 (jun 1945)

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

Redaction e Administration:

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

Abonnament líber. Postchec-contos: SVISSIA: 11.1969. SVEDIA: Stockholm 743 95

Serie B, poligrafat (Tel. 9 56 56) Junio 1945 -- Nró 71 (6)

Pace!

It ne es nor intention adjunter un suplementari comentarie a tis queles ha aparit in li presse del munde por celebrar li historic eveniment del cessation del hostilitás in Europa. Un special contribution de nor látere a ti tema ne vell plenar un real lacune, nam in facte nor sentimentes ne es diferent de tis queles anima omni homes conscient del mortal dangere a quel no ha escapat mersí al victorie del alliat nationes. Null consideration de «neutralitá in politic dominia» posse impedir nos, clamar nor imensi joya pri li definitiv destruction del regime max abject quel ha alquande abattet se sur li munde. Li fine del guerre in Europa ne constitue li simplic victorie de un constellation de potenties sur su politic adversario: it es li victorie del justicie e del civilisation sur li forties del inferne e ti victorie prende su tot signification quande noi pensa al terribil summa de sufrenties quel es li precie payat por li liberation de Europa. Noi debi un eterni gratitá a omni ínconosset heróes queles ha sacrificat lor vive sur li campes de battallie por defender li homanitá contra li forties del male e noi conserve un ne minu pie memorie del ínnumerabil victimes del regime de terrore quel li agressores ha erectet in li landes invadet. Per lor corageosi resistentie al opressores ili ha apertet li via al liberation de lor patria e preparat li triumfe final del justicie. Li heroisme del grand armé del patriotes have poc paraleles in li historie del munde e li sacrificies de lor martiros ha apertet a tis-ci li portas del ínmortalitá.

Certimen li fine del guerre in Europa ne va far desaparir quam per magie li desfacilitás queles ha acumulat se durante li passat annus. Multissim problemas resta a soluer, ma quamcunc intricat mey esser li situation resultant ex li cáos creat per quin annus de carnage, noi have null rason por desesperar pri li future del popules europan. Li restant problemas va finalmen esser soluet mersí al spíritu de colaboration e bon volentie quel ha assecurat al nationes alliat li victorie sur li campes de battallie.

In li imensi tache del reconstruction del munde anc noi occidentalistes va haver un rol important a luder. Nor tot activitá durante li quin annus passat ha esset necos altri quam un patient e metodic labor de preparation por li moment decisiv. Li moment ha venit. Li question del adoption de un lingue international ha intrat in li stadie acut, nam it ne es un hasard que li majorité del organisationes international de Svissia, Grand-Britannia e America, queles ocupa se pri li question del reorganisation del munde, ha inscrit li problema li introduction de un lingue auxiliari in lor programmas de action e considera it quam un del cardinal questiones a soluer. Si, de un látere, li fortmen crescent interesse por li mundelingue facilisa nor labor de propaganda, noi tamen ne deve subestimar li importantie del obstacules a victer. Multissim homes mane ancor refractari al idé de un lingue constructet. In parte, lor oposition es simplicmen debit a un specie de pigritá intelectual; on persiste in considerar li idé de un lingue universal quam un utopie, sin prender li pena consacrar al problema mem solmen un litt hor de seriosi studie; in altri parte li oposition veni de homes queles, pro motives de prestigie national, vole a omni precie far victoriar lor propri lingue quam idioma universal. A to adjunte se ancor li concurrentie de nor car demí-fratres.

Ma noi save que on ne posse escamotar li factes per simplicmen cluder li ocules córam evident realitás. Noi save que li problema mundelingual es soluibil solmen per li general adoption de un lingue constructet. E it ne es minu evident que li sistema victoriosi va esser ti quel contene in se self, t.e. in su intrinsic qualitás li garantíe del final success. E to da nos nor ínmutabil fide in li victorie de Occidental.

A. Matejka, president del Occidental-Union e del Academie de Occidental.

ORIGINAL AFORISMES IN OCCIDENTAL

Quo conosse li major parte del homanité, conosse solmen li minor parte del homan nature.

Li misere terrestri es un elegie, quel null poet fini cantar.

In companie de un hom quel ne comprende nos, noi senti nos plu solitari quam sin alcun companie.

Designante alqui ínpur, ne signale le per sordid fingres.

Li generositá de nor amicos contene presc sempre un micri trate influentiant desfavorabilmen nor bon impression.

Alquande omni hom have su mental periode de mal tempe. Ma pro quo on deve transmisser it a su circumité?

Li prim certi signe de comprender lu bell es un anim abellat.

A.E. Cortines, Lugano, 1945.

Esque vermen occidental es caotic?

(Continuation del articul de E de Wahl.)

Un altri sufixe tre sovente usat vice -t-ion es ment. Ti sufixe have in F e A anc un sense tre afin a -t-ion, it es li action e activitá. Ma ti usa ne es international; it ne trova se in lingues de altri orígine. In li altri romanic lingues li usation de ti sufixe anc es mult minu expandet quam in AF.

Ma ti sufixe es tre international e conosset anc in li romanic lingues ma con li ver general signification: li concretisation del action, li medie per quel, o li scope por quel es fat li action, li resultant facte, ma ne li action self:

  • abonnament ne es li action abonnar ma li juridic statu que on recive li abonnat cose in su témpor de aparition.
  • payament es li moné quel on paya.
  • fundament es li base sur quel es fundat li edificie.
  • medicament es li concret medie per quel on medica, ma ne li processe de medication.
  • ornament es li concret cose ornant.
  • testament es li juridic document del testator.
  • argument es li medie de argumentation ma ne li argumentationes self.
  • document, monument, sediment, detachement, aliment, lavament, regiment, conossement (un naval document), firmament, regulament, segment, moment, ancrament, rudiment, etc., omni ne es actiones o activitás, ma concret conceptiones.

Un changeament es altricos quam changeation o change; it es li concret resultate.

It ne es desirabil, abuser ti sufixe e usar it quam in F por expresser li action self.

It es clar que on ne posse eliminar ti tre conosset sufixe, quel apu li romanic lingues trova se ne solmen in li germanic ma anc in slavic e mem finnic lingues. Fundament, ornament, argument, conossement, moment, etc., es quasi absolut international paroles. In ili ne trova se li idé del action.

Ti internationalmen sentit idé de ti sufixe quel on trova in tal paroles, es li ver sense intrinsic. Li purmen AF o in parte romanic usation ne es lu international. On va do dever distinter li senses e ne mixter omni existent sufixes in un cáos, quel on sovente reprocha nos e usa to quam argument contra Occidental. In su essentie Occidental es nullmen caotic. Ma it va esser necessi in quelc casus un poc plu preciser li signification por li ancor ne firm usatores. In omni casus on posse consiliar les, strictimen sequer li regules dat in li grammatica e in parol-formation. Li foren paroles AF in li curse del témpor sive va esser eliminat, quam on vide to hodie in omni national lingues, sive adaptat al stil de Occidental quo p. ex. li lingue german ha fat con ínnumerabil latin o grec paroles, nu completmen germanisat, p.ex. Arzt = arciastros, Pferd = paraveredus, Strasse = strata, Meile = milia, Wein = vinum, Pfeiler = pillar, Pfeffer = piper, Teufel = diabolus etc. Lu sam ha fat li Franceses e Italianes con germanic paroles: boulevard = Bollwerk, elmo = Helm, alabarda = Helmbarte, galappare = gahlaufan, mât = mast, etc.

Li lingue anglesi ha sequet un metod un poc altri. In lor conservatisme innascet li Angleses ha adaptat solmen li pronunciation al propri anglo-saxonic parla, ma lassat intact li transscrition.

It sembla clar que ti general tendentie de chascun lingue, assimilar-se secun su propri autonomi regules omni foren elementes deve efecter anc in Occidental, sempre plu occidentalisante li ancor pululant foren paroles.

Edgar de Wahl

Un radiofonic pezze de teatre fa panica

Li radiofonic transmission de un dramatisation del roman «Li guerre del mundes» de Wells, presentat in octobre 1938, per un grand radio-station, retransmisset per multi local stationes, ha productet un veritabil panica in li tot States unit de America.

Li tema del pezze esset li ariva sur li terra, venient del planete Mars, de monstrus utilisant aparates volant simil a meteores. Ili subitmen aterrat sur li state de New Jersey. Malgré que li radio-station avisat plurivez que it acte plurivez que it acte se solmen pri un fiction, afollat auditores inundat li jurnales e postos de policie per questiones por obtener informationes pri li «cataclisme» quel frappat li nation. Unes credet in li fine del munde, altres questionat u fugir por esser in securitá, altres questionat u ili posse procurar se gas-mascas. In plur localitás, féminas precipitat se in li eclesias por pregar.

Li ínquietitás del autores esset finalmen calmat per un anuncia del policie explicant que it actet se exclusivmen pri un drama radiofonic.

Mem un scientic expedition esset fat! On ancor da li sequent detalies: Ti radiofonic spectacul, excessivmen realistic, creat un intensi panica. In li curse del véspere de soledí, li rumores pri un invasion del habitantes del planete Mars hat prendet un tal proportion que milles de automobiles p. ex. comprat benzine por posser abandonar max rapidmen possibil li locos u li ruines augmentat in consequentie del guerre, locos dit esser situat in li state New Jersey.

In consequentie de un rumore dient que un meteore venient de Mars hat cadet in li circumité de Princeton, li universitá de ti cité organisat un scientific expedition por studiar li fenomen.

Li question del nómine de nor lingue

In un lettre apert adressat al Occidentalistes, nor coidealist Sr. Julien Toublet de Paris, studia li question ja sovente discusset del nómine del lingue resultant del internationalitá. Pro que li principie generalmen adoptet hodie del maximum de internationalitá da ínevitabilmen un aspecte occidental e ne oriental al lingue auxiliari, e de Wahl nominat su sistema: Occidental, in 1922. Ma ti nómine contene plur ínconvenenties, quel es bon exposit in li circulare de Sr. Toublet, in prim li defecte colider con li adjective «occidental» aplicat a multi coses ne linguistic.

Noi ne es fanaticos e íntransigent homes e noi pensa que si vermen it es plu comod por li propaganda evitar li impression de partialitá in favore de un... punctu cardinal, noi deve examinar ti change ante recomensar li propaganda pos li guerre.

Tamen li remedie proposit de Sr. Toublet, ad-saver li adoption del nómine Cosmoglotta, ne sembla nos bon, benque it esset ja usat del Italianes, nam it es tro long, e hodie li popul sempre vicea long nómines per abreviationes: Exemple «cine», vice li primitiv nómine cinematograf, auto vice automobile.

Lassante ti nómine Cosmoglotta al central revúe de nor movement, noi deve trovar altricos. Noi proposi du solutiones in sam témpor plu curt e ja conosset, it es: Auli (Auxiliari lingue) quel es li nómine selectet de Wahl self ante ti de «Occidental». Li derivates Aulist, Aulisme, Aulic, Aulistic, es plu facil a pronunciar quam Cosmoglottist, etc. De un altri parte, noi ne deve lassar cader li actual nómine de Occidental pro rasones propagandistic, fante creder que noi proposi nu un altri lingue!

Ma si noi usa, durante li témpor de transition, li duplic denomination Auli-Occidental, abreviation de Auxiliari lingue Occidental, noi acustoma li publica al nov nómine, evitante un ruptura con li tradition. Finalmen on vell dir solmen Auli.

Un altri solution vell esser li nómine WAHL. Noi ne save esque nor venerat mastro vive ancor. In omni casus il ha intrat in li historie e noi posse sin hesitar dar su nómine a nor actual Occidental por honorar li mann quel dat li max elegant solution al problema del lingue international. Noi vell do propagar li lingue international Wahl e su adeptes vell nominar se Wahlistes e li doctrine Wahlisme. Multi altri inventiones ha finalmen portat li nómine de lor autor, por exemple Morse, Ford, etc.

Ti du solutiones, noi ancor repeti it, have li avantage bon marcar li identitá con li lingue Occidental, e impedir nor adversarios far creder que noi abandonat nor sistema por un altri. Ti eventualitá es anc un necessitá a egardar. Noi peti nor letores exposir lor opinion pri ti problema.

R. Berger

Li subjectivitá

Un poc intern del fenestre-apertura de un ligne-hangare, contenent brul-ligne, un grand arané hat constructet un bell hem, nu brilliant in sole de midí.

Un filosof haltat e regardat li textura. Pensativ e subrident, il jettat un mosca al arané. Li sagio videt in ti ci micri cosmo, con su habitantes e lor lucte, un pictura del universe.

Sequet un scientist. Li arané ja hat assecurat su proprietá. Li erudit fixat li oculares al tempies, regardat li arané attentivmen un moment. Trovant it un conosset specie, il bentost abandonat li bestie evidentmen desinteressat.

Nu li romanesc poet venit. «Quo yo vide?» il exclamat, ravisset. Li sole jettat su radies sur li hangare, disperset su luce omniloc, exceptet un nigri macul in li angul contra li apertura. «Oh! yo vide, li poet continuat, it es un parasole! Un african princessa jace ta in su blanc vele e su nigri bucles!»

-- Quo dunc li follo regarde?, un opulent borgeso dit a se self, quande il, baston in su manu, ho-moment retornat de su agres. Vermen, yo observa nequel, exceptet un rascale de arané, quel ha constructet su rete intern del fenestrette e -- quande yo regarda li cose atentivmen -- it sembla que it esset stant desde long. Ah! mi servitores, ta vu ne ha esset desde long por preparar li brul-ligne. Yo deve strax ear por bastonar li rascales.

(Ex un old sved libre, trad. C. Englöf, Solbo)

LI PIRANHA .

Li piranha es li max dangerosi del pisces. On crede generalmen que ti titul apartene al squal. Ma to ne es ver. Su voracitá es mult preterpassat per ti del piranha, quel habita li Amazona e su afluentes.

Li piranha es un pisc de dulci aqua, gross quam li manu e quel apari quam ínofensiv; ma ti animales vive e moe in gruppes de plur centenes. Si un hom cade in aqua il es ínfallibilmen caputt. Li piranha, de quel li perspicacitá es grand, trova sempre se u un bon pezze posse esser manjat.

Su machuore, tre grand comparativmen al rest del córpor, es munit de gross dentes triangulari e tranchant. Sin acutar les li indigenes utilisa les por rasar se e mem por tonder lor capilles. In quelc secondes li piranha manja un hom e it besona solmen quelc minutes por roder it til li osses.

Nor movement

Durante li annus de guerre noi posset publicar solmen scarsi novas pri li fate de nor amicos in extrania e pri li developament del divers organisationes occidentalistic national. Li fine del guerre in Europa va certmen haver quam unesim consequentie gradualmen ameliorar li relationes postal international e noi espera pro to posser dar in li proxim numerós un plu grand númere de interessant novas de nor estimat coidealistes disperset in li tot munde.

Ja in li numeró de januar de nor revúe noi posset informar nor letores pri li renascentie de nor movement in Francia. Intertémpor noi ha recivet anc bon novas de nor amicos anglesi. Sr. Ilmari Federn, anteyan secretario del Academie de Occidental, esset recentmen licentiat pro rasones de sanitá del forties militari anglesi u il hat servit durante tri annus. Il es maritat desde un annu e gania nu su vive quam publicist e scritor de libres. Il promesset nos continuar su colaboration a nor revúe e noi espera posser bentost publicar su unesim contributiones. Tis queles conosse Sr. Federn personalmen e save quant grand esset su activitá e su influentie in nor movement (il esset in facte li dextri manu de nor mastro de Wahl) va associar se al joya del sviss ductores pri ti unesim signe de vive de nor car amico pos un tre long silentie. Al expression de nor gratitá por su grand labor quam occidentalist, noi junte nor max sinceri felicitationes pro su matrimonie e nor calid desires de felicitá e success in su futuri vive.

Un ne mine grand joya causat nos li nova pri li retorne de nor car amico H. Littlewood in Anglia. Sr. Littlewood, instructor de anglesi in Groningen esset captet del Germanes pos li invasion de Nederland in May 1940 e deportat in Germania. Su fate esset por noi un constant objecte de preocupation e noi ne cela que, conossente li fate reservat al deportates in Germania, noi preparat nos a lu pessim, pos har recivet li nova de su internation. On comprende li aleviament quel causat nos li information pri su san(?) retorne in Anglia e noi desira expresser ci li grand joya quel noi senti savente que il ha escapat al fate del ínnumerabil victimes del sadisme nazistic. Noi desira le ancor mult annus de felici vive e ne dubita quel il va esser por noi un precicissim auxilie quam representant de nor movement in Grand-Britannia.

Strax quande li comunicationes postal con Italia va har devenit normal, noi va intrar in contacte con nor coidealistes de ti país e noi espera posser dar de ili tam bon novas quam de nor amicos anglesi.

De nor venerat mastro Edgar de Wahl noi regretabilmen plu ne have novas desde plus annus e noi ne save quande li relationes postal con Estonia va esser oficialmen retablisset. Ma mem quande to va esser li casu, noi tre time que li novas queles noi va reciver, ne va esser realmen injoyant. On save que li dom de Sr. de Wahl ha esset completmen destructet in un bombardament e que nor mastro devet esser hospitalisat in un sanatorium del cité Tallinn. Noi tamen espera que il ha successat superviver al ultim devastationes de queles Estonia esset li teatre in li annu 1944 e que il va juir un ancor long e felici véspere del vive. Mem si il ne plu posse partiprender activmen a nor labores, il have li certitá ne har laborat in van; il poslassa al futuri generationes un ovre ínperibil e su nómine va por sempre brilliar in li historie del civilisation europan quam un del max grand genies del homanité.

A. Matejka

A propó de Ido

In li ultim circulare del Svisa Ido-Societo noi trova li explication pri li ínactivitá del sviss idistes durante li 5 annus de guerre. Vi, secun li citat circulare li causes de ti surprisant silentie:

  1. Li ínpossibilitá relater con exterlandan amicos.

  2. Li índisponibilitá del ductores pro militari, professional o altri causes.

Noi ne discusse punctu nró 1, nam noi time ne har bon comprendet. It sembla nos ne tre clar qualmen li ínpossibilitá relater con li exterlandan amicos impedi li Svisses far aparir articules propagandistic in li presse de lor país.

Ex punctu 2 on vell reciver li impression que li Occidentalistes have null professional obligationes e que ili ha esset dispensat, per special recomendation de nor generale, de omni militari servicie. Pro que evidentmen ne es li casu, noi debi un special gross candel al providentie quel ha permisset nos laborar successosimen por Occidental sub circumstanties queles in contrari ha impedit omni labor che nor amicos idistic.

Un poc plu infra, li sam circulare asserte que li idistes save que ili «ne besona timer seriosi comparation con altri sistemas, ma que ili per long experientie conosse li valore del propaganda per articules in li jurnales e per textus comparativ.»

It es interessant rememorar que li publication de comparativ textus esset unquande li preferet armé del idistes contra Esperanto. Ma li témpores ha changeat e noi inregistra con interesse li preciosi confession que ti metode de propaganda ha intertémpor perdit su atractivitá. In facte, noi ne memora un sol exemple del presentation de un textu comparativ Ido-Occidental, publicat per Idistes in li presse neutral. It plu ne resta a tis-ci un altri ressurse quam contentar se per li imitation del tactica esperantistic, consistent ex li inviation de informationes al agentie telegrafic pri li general assemblé del S.I.S.

A. Matejka

Li hom-idyomo, de sr. Cardenas

Forsan it es un poc tro tard por mentionar ti projecte mort-nascet ante... un quarte de secul. Si noi tamen parla pri it hodie, it es pro que un de nor corespondentes directet recentimen nor atention sur ti lingue quel apartene sin contesta al scole naturalistic del lingue international, it es al sam gruppe quam Occidental.

Lu max curiosi es que ti lingue nascet just un annu ante Occidental, in 1921, in Vienna. Or, it es in Vienna que un gruppe de ingenieros «decovrit» Occidental inter li numerosi projectes proposit al atention public. Pro quo li Viennesi eat serchar a Tallinn li perle desirat quande, in lor propri cité, existet un projecte anc con aspecte natural e ja difuset per plur manuales tre bon printat? Li question merite esser studiat.

In prim visu li Hom-idyomo sembla plenar omni conditiones postulat por un lingue international moderni, quam it apare in li sequent extracte:


Oh! kwante deplorinda estay en la mundo aktuala la falto di Johano, Leo. Sed si ili resurekcyonur hodye, re-mortuy in-medyate per decepcyono, or perhapse suplicyatas kiel malefaktistos par las neo-sacerdotos ke proklamay se ipse ilias imitantos.


Malgré li finales unic -o por omni nómines, -a por omni adjectives e -ir por li verbes, li vocabularium es plu mult naturalistic quam ti de Esperanto e Ido. Li finales international -ion (ad-vere con li grafic deformation -yon) es conservat, anc -or, e -iv. Ma qualmen? Per li sam medie quam che omni altri naturalistic projectes ante li aparition de Occidental, it es per li admission de plur radicas in li sam familie. Talmen Cardenas admisse sin coherentie grammatical e quam índependent paroles le series quam: multiplicacyon, multiplikir, multiplicande, multiplikatoro, mutacyon, mutacyonir, nov, novacyon, novacionir, transir, transicyon, transitiv, transitory, transit..

E talmen al infinitá! Durante que Occidental have un sol radica quel genite omni derivates del sam familie, preciosi medie por auxiliar li memorie, li Hom-idyomo fortia li aprendentes memorar til un demí-dozen de radicas quel es exter li sistema de derivation del lingue; exactimen quam Esperanto, quel admisse redaktoro, redaktiono apu li verbe redakti. In curt Cardenas ne possente soluer li problema del derivation regulari simplicmen escarta it!

Noi ne fa le un reproche pro to, nam null hom, exter de Wahl, havet li perseverantie consacrar li demí de su vive a dissecter li lingues de Europa por trovar li solution. Ma pos ti constatation, on comprende nu pro quo Cardenas e su lingue restat ignorat mem del viennesi interlinguistes.

Altri mancas e erras in Hom-Idyomo apare nos quam minu excusabil. Cardenas, por exemple, introducte un c e s con tilde, quel pronuncia se quam sh in anglesi, quam ch francesi. Il introducte, apu R, r, de queles li son es fort e «perfectimen distint del anteriori líttere», un altri R inversat de levul a dextri, e quel es pronunciat «un poc minu fort, exactimen quam in hispan e italian».

Ma ne possente trovar ti lítteres in li printerías, Cardenas imaginat composir li majuscul tipograficmen, superposiente li demí de un B retornat sur un demí H! Pri li r minuscul it es representat per li cifre 2 retornat, ma ti lítteres invertet, naturalmen, preterpassa in supra, quo fa li textus tre desagreabil a leer.

Ma to, quo ne es preciset es li maniere scrir li textus per li scri-machines queles ne possede li C e S con tilde e li R directet a levul, o li cifre 2 li cap ad-infra!

Quande on conosse li casu de Esperanto de quel li 6 chapelat lítteres constitue li max grand impediment in li difusion del lingue, on questiona se pro quo Cardenas recomensat li sam erra, introductente altri lítteres ne existent in li printerías. Pro quo? Ad-ver li rason ne es facil a decovrir: to es pro li famosi falsi principie posit de Schleyer, li autor de Volapük, quel postulat: un líttere, un son. Null altri chimeric regul ha plu, quam ti-ci, contribuet a retardar li evolution del lingue international.

Li difusion del L.I. es ja un interprense sat desfacil sin ancor complicar it per li introduction de ínutil subtilitás quam li distintion inter du species de r. It sembla que li autor esset tro influentiat de su lingue matrin, quel es hispan, e credit necessi imposir particulari trates de ti lingue national in un lingue international.

Li domen del L.I. es un land u on plu facilmen posse errar quam trovar li bon via.

Ric Berger

Curiositás

Un truppe de soldates nequande deve passar un ponte marchante in cadentie. Un marcha ritmat posse provocar oscillationes e causar catastrofes. Talmen in Angers (Francia), in 1850, un truppe esset precipitat in li rivere, li suspendet ponte, sur quel it passat hant ruptet se. -- 227 soldates esset mortat.

Durante su polari explorationes, li admiral Byrd conportat du frigidarios, li extern temperatura essent judicat tro frigid por conservar li alimentes.

Ancian francesi e Occidental

Li comparation inter ancian francesi e Occidental es tre interessant. Li presc sam tema esset tractat in li numeró de januar de Cosmoglotta (A quo simila Occidental) Ma ci noi vole studiar li identitá o adminim li similitá del du lingues in li vocabules e in li grammatica.

Lass nos comensar per li articul. Noi conosse it in Occidental: LI por li formes masculin e feminin. Anc in ancian francesi li articul esset «li» por li du formes. Quam pruva mey servir li verse 2375 del canzon de Roland, mastre-ovre scrit circa in li annu 1080: «Li quens Roland se jut dessez un pin.» In li penultim parol noi vide, que anc li articul índeterminativ es identic con ti de Occidental, e anc li genitive e li dative: «del» e «al», ma in plurale «dels» e «als». Li s significa li plurale in ancian francesi quam in presc omni altri lingues romanic.

Tre interessant es li pronómines: jeo transformat se a io e jo in li unesim persone. Tu e il es quam in Occidental. Ne totmen identic a nor bell lingue es nos e vos, queles coresponde a noi, vu. Ma it es facil a vider, que ili es parent. Li possessives es: mis, tis, sis, nostres, vostres, lor. Cert vocabules, queles veni del lingue latin recive in ancian francesi un s in li nominative del singulare, quel manca a ti del plurale (exemple: toz o tots, tot). Anc li interrogatives es tam simil que on vell posser creder que Occidental ne es un lingue creat, ma tot natural e, quam li altri romanic lingues, un filia-lingue del latin. Qui? e que? es li interrogatives; li relatives es sam. Ad-plu it existe ancor quels e queles.

In li verse 2377 del canzon de Roland noi trova li verbe remembrer, quel es in Occidental memorar. Vide li termination -er, quel existe anc che nos. In un altri loc sta scrit: il tarda. Li preterite o passate es significat per -t. Exemples: il puet (il posset), il plort (il plorat), il sospirt (il sospirat). Li participie passat es in Provenzal (un poc alcri quam ancian francesi, ma anc tre ancian): chantat, vendut, partit.

In fine noi vole studiar li internationalitá del verbes auxiliari esser, e har (haver):

Lingueesserhaver
Latinessehabere
Hispanser (estar)haber
Portugalesiser (estar)haver
Francesiêtre-estreavoir
Provenzalesseraver
Rumanfireaveare

Un long comentarie ne es necessi. Li conclusion de nor micri excurse es que Occidental have null artificialitá, ni in vocabules ni in grammatica. Omnicos posse esser pruvat ex li lingues vivent o mort quam li ancian francesi.

Iso Baumer, stud., St. Gallen

Subventiones e contributiones recivet (31.5.45)

Sr. W. Lauenberger, Fr. 1.—; Ed. Mayor, Fr. 1.50; J. Buchmann, Fr. 10.—; C. Segerstahl, Fr. 7.00; R. Ström, Fr. 5.—; V. Ahlsted, Fr. 5.—; E. Berggren, Fr. 3.—, K. Chamaud, Fr. 5.—; J.A. Sautter, Fr. 2.—; R. Ris, Fr. 2.—; J. Feierabend, Fr. 4.—; E. Gämperle, Fr. 3.—; E. Kläul, Fr. 5.—; T.V. Bäckström, Fr. 10.—; Y. Sköld, Fr. 9.80; J.A. Sautter, Fr. 3.—; Veymuth, Fr. 3.—; F. Meyer, Fr. 2.50; W. Lauenberger, Fr. 1.—; H. Bolleter, Fr. 5.—; J. Ritter, Fr. 3.—; J. Fanti, Fr. 2.—; J. Cheseaux, Fr. 2.—.

SCOED: Sr. A. Matejka, 1 parte.

Max cordial mersí ad omnes!

Quo es S.C.O.E.D.?

Li tre proxim aparition del dictionarium Occidental-Deutsch und Deutsch-Occidental de nor ínfatigabil colaborator A. Matejka, ne posse esser realisat sin un intensiv colaboration financiari de nor coidealistes, letores o nov interessates. UN tam important edition ne fa se sin grand custas, precipue in un témpor u omni materiale e labores de printation es carissim. Malgré li altitá del precies, noi ne volet procrastinar li aparition de ti dictionarium, quel va esser in sam témpor li base por li altri national vocabulariums. Noi besona it, nam hodie omni dictionariums es exhaustet, e pro quo noi ja possede il excellent Vollständiger Lehrgang de A. Matejka, noi volet dar a nor coidealistes de lingue german li medie continuar lor activ propaganda por Occidental.

Ma por posser editer manuales, noi besona un important capitale. Pro to, noi peti omni coidealistes o amicos de nor movement benevoler subscrir partes del SCOED (Societé cooperativ del Occidental-Editiones). Li partes es Fr. 20 sviss, queles posse esser payat in quar rates de Fr. 5.—. Chascun subscritor posse prender tam multi partes il desira, ma pro que li principies del societé cooperativ, il recive solmen un voce in li deliberationes del societé.

Por li partes, li subscritores recive chascun annu un micri intereste (til nu 3%). Ad-plu li membres del SCOED recive special avantage ye li compration del libres editet del SCOED.

Pos quelc témpor, li letores de Cosmoglotta va reciver un carte de subscrition e noi ne dubita que li max grand parte de ili, secun su possibilitás, va potentmen auxiliar nor eforties in li realisation del max apt Occidental-materiale.

Cosmoglotta B 72 (jul 1945)

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

Redaction e Administration:

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

Abonnament líber. Postchec-contos: SVISSIA: 11.1969. SVEDIA: Stockholm 743 95

Serie B, poligrafat (Tel. 9 56 56) Julí 1945 -- Nró 72 (7)

Li nómine de nor lingue

Sr. Berger es rect diente que noi ne es fanaticos e íntransigent homes queles refusa discusser un problema sin esser capabil motivar ti refusa per plausibil motives. Ma it ne es minu ver que noi have null beson changear alquo in Occidental, si por to ne existe un evident necessitá o si adminim ti change ne aporta nos palpabil avantages.

Regrettabilmen ex omni argumentes queles Sr. Toublet mentionat in su circulare, Sr. Berger mentiona un sol, talmen que noi es tre ínsufficentmen informat pri li gravissim motives queles, secun li opinion de nor coidealist parisan, imposi li changeation del nómine de nor lingue. Ti sol e unic argument es in céteri poc convictiv, nam li facte que li adjective «occidental» posse esser aplicat a mult coses ne linguistic ne es suficent rason por condamnar it. Multissim productes es vendit sub li marca de comercie «universal» sin que to causa alquel detriment al possessores de ti-ci. Occidental es un tre convenent nómina, nam it depicte li caractere del lingue e yo personalmen nequande ha sentit li beson propagar ti-ci sub un altri marca de comercie plu convenent.

It es ver que li nómine Cosmoglotta sembla me ancor plu simpatic e yo vell in omni casu preferer ti-ci al nómine Auli o Wahl proposit de Sr Berger. Contrarimen a Occidental e Cosmoglotta queles es self-explicatori, nequi comprende li signification del paroles «Auli» e «Wahl» si ili audi les por li unesim vez. Anc li facte que ili es plu curt quam «Occidental» o «Cosmoglotta» ne impressiona me mult. Ti modern tendentie vers «brachiglottisme» es un maladie del secul quel noi have null beson incoragear; it es ja sat lamentabil per se self.

Anc practic motives impedi hodie un changeation del nómine de nor lingue. Omni marcas de fabrica (e anc «Occidental» es un tal) representa un cert capitale per li summas de successes investit in ili. Noi ne va sacrificar sin imperativ motive li fructes del propaganda fat sub li nómine Occidental.

A. Matejka

Li 12 suicides del professor Minovici

Li professor Nicolas Minovici, director del Institute medico-legal de Bucuresti, por conosser e analisar omni fases del agonie, ha mortat se 12 vezes in li durada de quelc semanes. Ma naturalmen, ante chascun suicide, il prendet con su auxiliatores omni dispositiones por esser reaductet al vive.

Il ha strangulat se 3 vezes. Li unesim vez il esset in su lette.

«Yo esset cuchat sur li dorse, il scrit, li regardes vers li plafon. Per mi omni forties, mi fingres serrat mi gurgul. Quelc secondes plu tard, yo videt un grand púrpurin vele. Poy ti vele devenit nigri. Disperset images, separat pezzes de memorie passat avan me quam un film. Poy yo sentit un violent choca, quam quande alqui tucha li electric currente. Yo inmerset in lu nigr, e yo perdit conscientie.»

Pos li strangulation, li professor Minovici gustat li pende. Un penduore esset montet in su laboratoria. Il pendet se 5 vezes a it:

In prim, notat li professor, yo havet li impression que on extirpat mi ocules. Li respiratori organes cludet se hermeticmen, un burdonament in li oreles inflat se de seconde a seconde. In li comensa, yo perceptet li conversation de mi assistentes, poy yo ne plu audit alquo. Un ferrin circul serrat mi cap e mi tempies.

On posse concluder de ti raport que un pendete perdi conscientie 5 o 6 secondes pos har «saltat» in li morte.

Por finir, li professor Minovici dronat se in un bassine.

Vi quo il retenet de ti experientie.

«Yo luctat in prim por reprender mi soffla, ma to esset me ínpossibil. Tande un strangi ben-essere invadet me. It semblat me que yo esset ebrie. Omnicos comensat tornar circum me.»

Ex li revúe «7 Jours» trad. Ric Berger.

LI MENTITORI PRENÓMINES

Li prenómines, selectet per tradition de familie o secun li mode temporari, es sovente tre arbitrari o dupatori etiquettes. It ne es rari vider blond infantes con rosi carnationes responder al nómine de Maurice, quel, in realitá, indica un person presc nigri, quam un «Mauro». -- Claude e Claudine, prenómines actualmen in favore significa: claudicant. In li epoca quande li mode esset por li prenómines de Octave e Octavie(a), on atribuet les a un unic infante o al unesim nascet, durante que ili designa expressivmen li «ottesim» infante de un bell familie.

Stabilitá e progresse

Li esperantistes e idistes ha trovat un nov argument contra Occidental. «Occidental forsan ne es mal, ma si it vell esser ancor plu bon, it nequande va victoriar, nam su subtentores ne egarda suficentmen li exigenties del practica. Vice propagar li lingue in su forme original, ili perdi lor témpor in constant changeamentes e ameliorationes»!

Ti argument vale li pena esser examinat un poc plu profundmen.

Unesim constatation: Lingues ínmutabil ne existe. Essente li spegul del historic e cultural evolution del homanité, omni lingues vivent tot naturalmen seque ti-ci anc in su constant transformationes. To es un veritá tam self-evident que mem li esperantistes e idistes aconosse li perfectibilitá de lor respectiv lingues quam un de lor principies fundamental. «Nultempe perfekta, sempre perfektigebla»! es li cri de guerre del idistes.

Si li perfectibilitá del lingues es in se self un bon principie, it es tal in omni casus. It ne posse esser bon por Esperanto e Ido e mal por Occidental. Quo significa alor li reproches de nor mi-fratres? Noi va provar explicar to in li sequent lineas.

In Esperanto, li «perfectibilitá» obedi a special leges. It es un specie de «perfectibilitá directet», nam li «fundamento netuŝebla» restricte li possibilitás de reformation tam in lor forme quam in lor númere. It es ínpossibil changear alquo in Esperanto. On posse solmen «inrichar» li lingue, proposiente nov paroles o nov regules queles posse esser usat paralelmen al ja existent formes. Un definitiv abolition de alquo decretat in li «fundamento» e su remplazzation per plu bon formes o regules es por sempre ínpossibil.

Noi ne nega que li tric quel consiste in garantir li «natural evolution» per li introduction de nov paroles sub li forme de «paralel-formationes» presenta apreciabil avantages de propagandistic vise-punctu. Quande it acte se pri demonstrar li «facileso» e «simpleco» (pron. fatsiletso e simpletso) de esperanto, on posse avantageosimen substrecar li fortie creativ del lingue quel permisse formar multissim derivates e quel oferta li possibilitá traducter notiones fundamental con un minimum de elementes constructori. Ma quande noi monstra li hideositá e ínnaturalitá del derivates format per ti metode, li Esperantistes hasta changear li cavalle e ili exclama triumfalmen: «Pardon, nor lingue ne es minu natural quam Occidental; paroles quam «kunulino, arigadi, dineo, eco, indigo», etc. es arcaismes ja de long plu ne usat; ili es remplazzat in modern Esperanto per «kamarado, akumuli, ateismo, kvalito, valorigo», etc.» Con un tactica tam ingeniosi, on adminim es cert perdir solmen si on fat it intentionalmen.

To quo li Esperantistes ne di, es que ti famosi charades queles on glorifica quande ili servi e repudia quande ili gena, ne es «arcaismes» in li ordinari sense del parol. Ili es quam «arcaismes» plu vivent quam lor modern surogates, nam ili es sol genuin Esperanto-formationes oficialmen aconosset, durante que li novi formationes es solmen tolerat. It ne es permisset eliminar ti arcaismes del lexicos: ili deve sempre esser reprintat junt con li «modern» paroles. It ne es permisset ignorar lor existentie, talmen que por bon mastrisar Esperanto, on es fortiat aprender du lingues: Li arcaic Esperanto oficial e li modern Esperanto ínoficial.

On anc ne di que, just pro li co-existentie de du lingues diferent, mult fideluloj rebelle contra li violation del «sakro-sankta fundamento». Ili vole conservar li puritá del lingue e omni provas de «amelioration» per li introduction de paroles plu international efecte sur ili quam li rubi toale. Li querelle dura ancor e it va acompaniar Esperanto til su ínevitabil morte.

In Ido li situation es un poc altri, pro que ti lingue ne possede un «fundamento netuŝebla». Ma anc ta, simil causes producte simil consequenties.

Benque, in principie, null lege impedi far in ti lingue mem li max radical modification, ti-ci ha practicmen restat ínmutat desde li annu 1913. In veritá, li proposition de amelioration ne ha mancat, ma li movement manet presc constantmen sub li influentie perniciosi de Sr. de Beaufront e de su fidel disciples queles successat impedir omni seriosi provas de reforme per li artificial e arbitrari prolongation del talnominat periodes de stabilitá. Anc comercial interesses ludet un rol important in li petrification del lingue.

Li grand calamitá de Ido es que it ne constitue, quam asserte su subtentores, li producte de un scientic labor de reforme. It esset del comensa un tipic ovre de compromisse per quel on provat, in céteri sin successe, paralisar li oposition del Esperantistes. Li fate de Ido vell har esset tot altri, si Couturat vell har prendet «IDIOM NEUTRAL» quam base por su labor, vice cramponar se a Esperanto. Nu li lingue es stabilisat in un forme quel impedi omni seriosi provas de amelioration. On ne posse perfectionar Ido sin ataccar se a su fundament esperantistic e li experientie ha monstrat que li majorité de su adherentes mane faruchimen refractari a omni provas de radical revision del structura lingual in li sense del modern conceptiones interlinguistic representat per li sistema Occidental. Li resultate es clar: por conciliar li introduction del necessi reformes con li mantention del «fundamento querko-stabilo» (Quarfood dixit), on es fortiat presentar li nov formes e regules apu lis ja existent, talmen que on nu constata anc in Ido li coexistentie de du tipes de lingues. Li tipe modern es caracterisat per li presentie de un alternativ sistema de conjugation sintactic e analitic e per li multiplicitá del tal nominat «paroles mackensenic», to es paroles international queles Ido ne posse formar per su propri leges de derivation e queles pro to deve aparir in li lexicos quam paroles autonom. It es evident que li metode ne simplifica li coses: It solmen augmenta li cáos ja existent.

A to li idistes customa responder: «Noi es, quam vu, partisanes del progresse, ma anc in li lingue international un minimum de stabilitá es índispensabil. Noi vole perfectionar li lingue, ma noi ne vole comensar it sempre «ab ovo», altrimen li propaganda por un tal sistema deveni ínpossibil».

In ti curt constatation «noi ne vole sempre comensar li labor ab ovo» noi have li nucleo del tot problema. It contene li implicit confession que li mal fundament de Ido es li sol cause del missuccesses reformatori. Si li fundament vell esser solid e ínataccabil, li dilemma: o renunciar al reformes o recomensar li labor «ab ovo» ne vell constantmen presentar se quam obstacul ínsuperpassabil. Ma in ti facte jace anc li cardinal diferentie inter Occidental e li altri sistemas mundlingual.

Occidental es li sol sistema quel possede un fundament rocc-solid. It es li sol sistema quel have li possibilitá inrichar e perfectionar se, sin esser fortiat admisser modern paroles international quam elementes autonom, nam mersí a su natural sistema de derivation, omnicos inrangea se harmonicmen in li general structura del lingue. Quande por ex. li filosofie invente un nov notion quam «dépersonnalisation», noi ne besona rupter nos li cap pri un apt traduction: ti parol ja es Occidental sub li forme «de-person-al-is-ation». In Ido ti sam parol deveni «despersonalizaciono» e alor it sta exter li leges de su sistema de derivation, o alor on es fortiat «idisar» ti notion sub li forme «des-person-al-ig-o», e it deveni íncomprensibil. Null beson in Occidental serchar li bon equivalent por «état totalitaire», nam «totalit-ari» es regularimen derivat de tot-, total-, totalité. In Ido noi have «tot-es-ala», regulari, ma íncomprensibil, o totalitera quam parol autonom, ma apen minu artificial.

On comprende facilmen, pro quo li entusiasme por li «reformes» in Ido ha gradualmen evanescet. Chascun prova de amelioration producte ínevitabil conflictes con li «fundamento querko-stabila». Si on vole egardar li principie del internationalitá in li selection del paroles, on es constantmen obligat violar li leges de derivation. Si de altri látere on prova ameliorar li lingue per li simplic inrichation del vocabularium sur li structural base ortodox quam in Esperanto, li ameliorationes efecte in sense invers: vice eliminar li real defectes, on simplicmen augmenta lor númere.

Li labor de perfectionament de Occidental ne tucha e nequande va tuchar al fundamental traves del sistema, pro que li changeation del base de nor lingue es un scientic ínpossibilitá. In contrari, it es li rocc-solid fundament de Occidental quel garanti li natural evolution del lingue. Li changes queles noi discusse in li academie torna in li grand majorité del casus solmen circum lexicografic, ma nequande circum structural problemas. In facte, ja desde pluri annus, li academie ocupa se presc exclusivmen pri questiones de standardisation, un problema quel noi ja ha exposit in nor revúe e pri quel noi do ne plu besona parlar in detallie.

Resumante noi posse dir que Occidental es li sol lingue quel successa aplicar li principie del constant perfectionament sin detriment por li stabilitá de su structura grammatical. Ti-ci forma in contrari li solid base por omni futuri ameliorationes. In Esperanto e Ido, li fals fundament transforma omni provas de perfectionament in un cáos ínextricabil. Ti simplic facte explica li descharmament del esperantistes e idistes e simultanimen responde a lor lugubri profeties concernent li fate de Occidental.

A. Matejka

Li musicalitá de un lingue

Del vise-punctu auditiv, li consonantes o bruies es desprovidet de musical caractere, durante que, in contrari li vocales, de queles li max multes es sones, es til un alt gradu musical. De ta on posse concludes que plu, in un lingue, li númere de vocales es considerabil comparatmen a ti del consonantes, e plu li lingue possede un musical caractere.

Del vice-punctu del tuchada plu in un lingue li sonori consonantes es numerosi, plu it es dulci por parlar. (Noi fa memorar que li sonori consonantes es b, d, g, o li dur consonantes p, t, k)

Bourdon: Li expression del emotiones in li lingue

Nota del traductor. Li supra conclusion del francesi scientist deve esser tamen completat per li remarca que multi popules tende a pronunciar li d dulci quam un t dur. Just pro to li linguist Jespersen fat vicear in Ido li parol sed por ma con ti motive que li finale ed es pronunciat et de un grand parte del homes. Pro li sam rason Occidental preferet adopter li passate in -t vice li -ed proposit de altri interlinguistes.

Ric Berger.

Erra de interpretation.

--! Nu, yun mann, yo vide que vu ha decidet devenir mi bel-filio.

-- Seniora, ne a to yo precipue tene, ma yo crede que it vell esser desfacilmen evitar to si yo marita senioretta vor filia.

Pri li standardisation

It esset un del max bon idés del creator de Occidental conceder un periode de experimentation con libertá usar ti-ci o ti-ta formes, contrarimen a Volapük, Esperanto e Ido queles a priori regulat omni detalies, creante de ti maniere un «netuŝebla fundamento» e barrante li via a alquel amelioration del lingue. Ma li periode de experimentation ne posse durar til li die del Ultim Judicament. Omni vivent lingues de civilisation ha regulat omni detallies in li un o altri témpor. Null scritor o printator german vell abandonar hodie li Duden, quel ha fat fine a ti cáos. Li grand rol quel F. lude ancor, benque desde presc du secules it ne plu es li duesim lingue de chascun hom erudit es debit in un grand parte al facte que li Academie Française, per labores penosi e sovente semblant pedantic, regula li max ínsignificant detallie. Li unitá del lingue hispan ha esset gardat solmen per li decisiones del Academie Hispan, a queles ha submisset se li sud-american states (con exception de Chile u on generalmen remplazza li y per i). Li ortografie e grammatica del lingue portugalesi ha esset regularisat solmen ante relativmen curt témpor per li Academie de Portugal, un facte quel excitat grand joya in li intelectual circules del land, e it esset festat quam tre grand successe quande ante quelc annus li Academie de Brasil intrat in comunication con ti de Portugal por arivar a decisiones obligant por ambi landes. Li manca de concordantie in li usas linguistic de Anglia e li Unit States ha esset sentit desde long; in America on have, por multi notiones, altri paroles quam in Anglia e anc un altri ortografie. On scri por exemple «candor», vice «candour», «thru» vice «through», «coöperation» vice «co-operation», e li max recent innovation, usat ja per multi grand jurnales, es «nite, lite» vice «night, light». Ti discrepantie mem ha fat necessi important mesures organisatori in li curse del guerre, nam li soldates anglesi ne comprendet li comandas de oficeros american, e vice-versa. In un jurnale anglesi yo trovat li amusant plende de un aviator anglesi: «Yo pensat que ili parlat li sam lingue in li altri láter del «stagne», ma yo bentost videt que to esset un erra». Esque noi va lamentar un die pri simil divergenties in Occidental? No, li Academie ne deve dir: Noi nequande vole regular ti-ci o ti-ta detallie, it posse solmen opiner: Li témpor por regular it ne ja arivat.

Dr. Pollog, Basel

PENSA

Acustoma te escutar omni to, quo un altre di e penetrar tam mult quam possibil in li ánim de ti, quel parla.

Marcus Aurelius

Quo un homan stomac posse suportar

Ante quelc annus un Siciliana viageat tra Europa e, por amusar su hósped agreabilmen, ella trincat chascun die du o tri vezes un aquarium contenent vivent pisces de apartament. Ella successat prender 10 pisces de 8 a 10 cm e rejettat les vivent per li bocca un quart de hor plu tard.

Li artiste Salandro esset ancor plu extraordinari. Il posset glotir un dozen de adult ranes, poy il manjat un platillade de sup, anc un de carne e de legumes, trincat un botelle de vine e, 35 minutes plu tard, rejettat li ranes omni junt, e solmen li ranes.

Un artist, quel nominat se Omikron, glotit til 24 l. de gas de luminage sin alcun pena por rejettar e explotar li combustibile -- li gas essent accendet -- con li possibilitá cocinar oves sur li platil. Qualmen to esset possibil?

Pos un ruptura de un tub de gas, Omikron havet solmen quelc nauseas, durante que li altres esset intoxicat e devet esser transportat in li hospitale. Li medicos decovrit que li paretes del pulmones e del stomac de Omikron esset tre poc sensibil al gas... Pos ti constatation Omikron imaginat su numeró de music-hall. 6 annus de provas con li gas-forne de su hem esset in prim necessi. Il comensat per un micri quantité incontrat fiasco, maladies, fat nov provas til quande il successat. In prim Omikron prendet ante chascun representation, tost in matine 8 l. de lacte per far ínofensiv li carbone in li stomac. Ye midí il prendet li ultim repaste; in véspere, li stomac esset totalmen vacui; il posset tande, med un tub, ligar it al recipiente por li gas. Pos har prendet li gas il servit, durante 25 a 30 minutes, quam gas-lampe, quam glatt-ferre o quam forne. Con li reste il posset ancor eclarar durante 5 minutes per li auxilie de un gas-corone munit de 5 lampes.

Ex li revúe «Trait d'union», R. Bg.

UN MISOGINE.

On raconta, in Oxford, li historie de ti professor de universitá, rabiat misogine quel refusat aconosser li existentie del studiantes del bell sexu, mem quande lor númere, pro li guerre, preterpassat ti del masculin colegos. E, avan li mixti classe, il comensat ínvariabilmen su cursu per: Gentlemen (Seniores).

Li classe, bentost, composit se de quarant studiantas solmen, ma nor professor, continuante ignorar li presentie del feminin majorité, ínperturbabilmen salutat chascun matine su auditores per: gentlemen. It evenit finalmen que un die su classe havet 49 seniorettas e un sol e unic representant masculin. Grinsante su dentes, li old professor jettat: «Sir» (=Senioro).

Stalin quam occidentalist

Si vu pensa, car coidealistes, trovar sub ti titul li information que tovaritch Stalin ha devenit adherente de Occidental e membre del Occidental-Union, yo deve decepter vos -- e to es damage -, índubitabilmen. Nam li max fervent anti-bolchevist ne posse plu contestar que li directore del destines de Russia es un del max prominent e important homes de nor secul, e si il solmen vell har pronunciat un parol, un tot micri parol, in favore de Occidental, to vell haver por nos li sam valore propagandistic quam li recomendationes de Basic English per sres Churchill e Roosevelt -- mem si Stalin vell har parlat con li sam ínsuficent conossentie del cose quam su du eminent colegos. Ma il ha dit necos pri Occidental, e yo time que momentanmen il deve directer su atention a problemas plu important quam li aprension de un lingue, mem si per chance il vell esser interessat in linguistic studies. To tamen ne sembla esser li casu, nam on di que il parla solmen du lingues: su idioma matrin, georgian, e russ.

E tamen Stalin es, si ne un Occidentalist de conviction, adminim un Occidentalist de facte!

Quam vu naturalmen save e quam yo mentionat ja, li chef del governament russ ne es un Russ de nascentie. Il es un Georgian, descendent de un old popul con un grand historie, quel ha combattet con multi bravura contra li armés del tzares, Stalin mem ne esset sempre nominat Stalin. Il nascet quam Yossif Vissarionovitch Djugachvili -- un nómin un poc long, ne tre pronunciabil e distintmen ne-russ. Pro ti rason, e proque ja quam yun revolutionario il sembla har cultivat li ideales de pertinacitá e ínflexibilitá, il adoptet un nómine de guerre (on ne posse dir «pseudonim») plu comod e de aspecte plu russ: Stalin, quo devet significar «mann de Stal». Nam «stal» es in russ: stal.

Ma nu veni lu strangi: li lingue russ ne conosse li síllabe de derivation adjectivic -in. Li adjective derivat del substantive stal es stal-noi. Proquo li yun Djugachvili alor ne ha nominat se Stal'noi, ma Stalin? Esque il secretmen ha aprendet Latin o un lingue modern del Occidente in quel li derivate -in ocurre? Esque il simplicmen ha imitat altri familie-nómines russ finient in -in quam Lenin, Tolbukhin, Vatutin? O esque il arivat a ti forme solmen per hasard? On ne save -- ma li facte resta.

E li altri facte resta que noi have in Occidental un substantive stal, de quel es derivat tot regularimen li adjective «stalin», con exactimen li signification -- de stal -- quel li nómine del marchale russ deve haver! E pro to it eveni que in li nov lexico de Occidental e german, quel va aparir bentost, noi trova, a su exact plazza in li alfabet, li nómine de Stalin -- quam modest adjective, it es ver, ma quam parol de pur e bell Occidental.

Li suprem comandante del victoriosi armés russ do va permisser nos salutar le quam ínconscient Occidentalist.

P.S. -- Yo ne vell esser astonat si nor amabil adversarios in li camp esperantistic, pos har inculpat nos esser subtenet per li National-Socialistes, nu vell insinuar nos har devenit Bolchevistes sub li impression del max recent evenimentes. Certmen li inclusion del nómine Stalin in nor lexico va esser considerat per les quam suficent prova. Nor sol defense vell esser que li nómines de Marx, Engels e Lenin manca in nor parol-tresor, ma quo, al altri látere, it contene li substantives «insidie» e «calumnie» con un sat grand númere de derivates.

ORIGINAL AFORISMES IN OCCIDENTAL.

Ne considera tui bon action quam payament anticipat por ínfamies quel tu vole cometter in future.

Mani homes es bon, ma solmen secun li extension de lor horizonte.

Li rasonament del masses es quam un nave sin propri fortie motori, e ti vente directe it quel maxim soffla su segles.

Predicar morale implica moralic self-obligation.

Un conception del munde deve esser tal, que on ne vell hontar pri it quam contemporan de plu felici generationes.

A.E. Cortinas, Lugano, 1945.

Aforismes traductet

Ne time esser lent, time solmen haltar. (Maxim chinés)

Ples pensar que vu have sempre un testimon de omni vor actiones, it es vor conscientie. B. Delessert

Chascun bell ovre es un gérmine plantat in april e quel va fructificar in octobre. Th. Gauthier.

Li obstination es li fortie del debiles.

Chascun es partisan de su propri destine.

Li colere es sempre ínoportun, precipue quande on sercha li veritá, pro que it trubla e obscura it.

Lass nos ne esser abattet del blam, ni tro exaltat del lauda.

Logica

-- No, baptist, esque vu es un poc foll? Vu da me un yelb e un gris gante.

-- Oh! Yo vell consentir cambiar les, senior, ma li pare restant es exactimen simil.

Nor movement

Francia

Li coidealistes de Francia reorganisat se e recomensat li propaganda interruptet durante 6 annus pro li guerre. Aparit li unesim numeró de Libertá e de Occidental-Buletine, organ del Occidental-Societé de Francia. Anc esset publicat un prospecte de propaganda tre bon redactet.

Sr. Varela, membre del Academie de Occidental, habitant hodie Perpignan, composi nu li dictionarium hispan Occidental e un cursu in 12 leciones in hispan e in catalan. On mey dunc ne interprender li sam labor, por evitar ínutil perde de témpor.

Li lettres de Francia comensa arivar in Svissia. Specialmen apreciat esset tis de Sr. Lerond, instructor in Bréville tra Donville (Manche) e de Sr. René Chabaud, quel felicimen revenit san e salvi de un campe de inprisonates in Germania.

USA

De San Benito (Texas), venit bon novas de Sr. Gusten Jungren, quel desira que «bentost un bon anglesi-Occidental vocabularium va esser publicat.» Ho vé! multi labor atende nos ancor omnes.

Li sam prejudicas recomensa!

In li Bulletine poligrafat de 4 págines del francesi Ido-Societo, redactet de Sr. Philippe in Bourges, noi trova li sequent passu directet contra Occidental. «Li aplication del principie del internationalitá del elementes formatori, prendente in calcul omni lingues europan -- e ne solmen li lingues del Occidental Europa -- quam alcun projecte volet far it e quo reductet singularimen su caractere international -- fat Ido un lingue íncomparabilmen plu accessibil quam quelcunc lingue national.»

10 annus pos li morte de de Beaufront noi vide dunc publicat, contra Occidental, li sam fals argumentes quel fat celebri li pseudo-autor de Ido. In veritá, pro que li radicas de Occidental es simil a tis de Ido in li proportion de 9/10, on posse dir que li essential diferentie inter li 2 lingues jace in li maniere soluer li problema del derivation. Ido es anc basat sur li lingues de Occidente e possede null element «formatori» de oriental orígine. Ma su defecte es har conservat un ínadmissibil colection de sufixes fabricat o mal selectet de Esperanto, queles deforma li aspecte del paroles international. Ti mutilation constitue in null maniere un avantage por li Orientales; in contrari! Li paroles international essent conosset e expandet anc in oriente mersí al influentie de anglesi, de francesi de hollandesi, etc., li oriental popules es derutat por li strangi «formacuri» de Ido! (Esque li parol Occidental «formation» ne plu es «accessibil a omnes»?)

Ric Berger

Che Esperanto

Nor car mi-fratres esperantistic es visibilmen tuchat per li activ propaganda quel noi fat in Svissia por Occidental durant li passat annus. Ili prova reacter contra li progresses de nor lingue, ma ho vé, lor metodes de propaganda ne ha mult changeat; in facte tis-ci rarmen ha esset tant lamentabil quam just in li present témpores.

Noi Occidentalistes have un excellent slogan: OCCIDENTAL PROPAGA SE SELF. Noi ne contenta nos far propaganda por Occidental, ma noi effortia nos, ucunc possibil, far propaganda in Occidental. Nor letores save que chascun numeró del jurnal «DER EUROPÄER» publica un litt articul in Occidental. Noi patientmen atendet li die u nor mi-fratres vell in lor torne prender li ofensive e monstrar li superioritá de Esperanto súper su concurrentes per li presentation de modellic textus in Esperanto. Li «Europa-Union» essente un institution neutral, ne vell har havet li minim motive por refusar tal contributiones in su official organ. Hante atendet in van durant mult mensus sin vider li minim articulette in Esperanto, noi finalmen pussat li curiositá til questionar discretmen li redaction del jurnal pri li ínexplicabil motive del absentie de Esperanto in su columnes. Li response esset que in facte li esperantistes hat esset invitat misser anc de lor látere litt articules por «DER EUROPÄER» e que on hat in antey dat les li promesse publicar les, sam quam on accepta por publication li contributiones scrit in Occidental. Ma li invitation cadet sur funde ínfertil. Li esperantistes have null interesse monstrar lor lingue apu Occidental. Vice honestmen presentar lor merce al publica e dar a ti-ci li palpabil pruva del lingual superioritá de ti sistema súper Occidental, ili contenta se per far publicar periodicmen in li jurnales de nor país litt noticies in queles ili prova dupar li letores pri li factic importantie de lor movement in li munde. Talmen noi aprende por ex.m li sensational facte que li «Congress del Svisa Esperanto Societo» ha misset un telegramma a sra Eleanor Roosevelt por felicitar la pro su subtene del idé de un lingue international; que li sam societé ha misset un altri telegramma congratulatori al presidente del republica brasilian pro har acceptat li patronatu del «Esperanto-Congress de Brasilia»; que li ancor vegetant sviss membres del «Internacia Scienca Asocia» (ples pronunciar internacía scíentsa asocío) ha convenit por «examinar» li actual situation de ti (in veritá ja de long mort). «Association mundial de academicos» queles subtene Esperanto; que 27 membres del francesi Academie del scienties, queles declarat Esperanto quam un «mastro-ovre de simplicitá e logica»! Ma ne minu celebri scientistes judicat ne minu flattosimen Solresol e Volapük, hodie obliviat.

A. Mka.

Cosmoglotta B 73 (aug 1945)

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

Redaction e Administration:

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

Abonnament liber. Postchec-contos: SVISSIA: 11.1969. SVEDIA: Stockholm 743 95

Serie B, poligrafat (Tel. 9 56 56) August 1945 -- Nró 73 (8)

Rehabilitation de Welch

In 1538 Henri VIII Tudor, benque essent li secund gallesi rey quel ascendet sur li tron de Anglia, fat un edicte interdictent li usa del Welch -- li celtic lingue del land de Galles in omni oficial aferes e decretant obligatori li usa de anglesi. Desde ti epoca li Galleses nequande cessat protestar contra li interdiction e, recentmen, un petition de 300 000 signaturas ancor demandat li anullation del edicte de Henri VIII. Ti-ci vez li Galleses successat obtener satisfation e li Parlament votat un lege dant li jure usar li welch in li Tribunales. Ad-ultra li guvernament va payar li custas del interpretatores por li casus u li acusates e testimones ne vell conosser anglesi.

Talmen va finir un lucte quel ha durat 4 secules, ma si li nationalistes gallesi obtenet satisfation lor victorie es precipue sentimental. It existe in facte solmen 70000 Galleses parlant exclusivmen welch, durante que li 2500000 altri habitantes del land save anglesi tam bon quam welch e mult de ili mem conosse solmen anglesi.

Consilies al propagandistes

Quande vu atacca alqui, prova sempre trovar alquo a laudar.

Vice negar absolutmen li tese de vor adversario, admisse it in parte, provante pruvar que ti tese es ver solmen in un certi mesura. Per to vu deprende al argument su tot fortie, sin ofender ti adversario...

Monstra que tis, qui parla talmen vell haver un tot altri opinion in altri circumstanties: ..

Atende li oportun moment o prova parlar solmen pos un person de quel li discurse ha esset tedant...

Prova trovar un precedent procede ancor plu fort o audaciosi quam li procede qual vu va proposir.

Hamilton

Cronica

Francia

SCIENCE, ACTION, LIBERATION, 13 Rue Pierre Curie, Paris Ve. Sub ti titul esset creat un gruppe de scientistes e tecnicos por usar li scientie al servicie del homanité. Ja deciquin equipes por comun labor ha esset format, inter queles: Nov economie, Social medicine, Rational organisation, Lingue international, etc.

In seque de un lettre de O.S.F., li secretario, Prof. Serge Tchakhotine, biologist, petit Sr. de Guesnet exposir li vise-punctu del Occidentalistes.

Ti letura evenit li 26 junio in li librarium del Institute de biologie. Circa duant persones esset present, inter queles max mult esperantistes. Sr. de G. emfasat que Esperanto es ínutilisabil por scientie pro li deformation del international nomenclatura, al contrari de Occidental de quel li derivation fa possibil li ínmediat usation de omni tecnical paroles. Li esperantistes criticat precipue li aparent latinitá de Occidental e assertet que Esperanto es plu convenent por Germanes e Slaves. Ti argument esset contradit per exemples.

Prot. Tchakhotinc declarat que unquande, il esset idist e mem traductet al russ li conosset libre «Li lingue international e li scientie». Pri ti traduction nequi audit e existe null indication in li annu-series de «Progreso». Tamen Sr. T. monstrat nos ti traduction bon editet). Poy il denov subtenet Esperanto por ne disperser li eforties por introduction de alcun L.I. e benque il aconosse li multi defectes de Esperanto.

Li discussion esset amical, ma li resultate esset to, quo on posse expectar quande on parla avan partisanes... Til nu, li equip por li L.I. ja examinat ante Occidental, Esperanto e Basic English. In ti ocasion noi conosset li tre afabil representante de Basic per Francia, Sra Nony, e nor unesim contacte fa previder agreabil e interessant futuri relationes.

Svissia

It va interessar nor letores que nor centrale recivet, til li 1 sept. 1945, bon novas del sequent amicos de nor movement:

Sres Poggenbeck de Rotterdam, Bonneval e Fuentes de Cuba, Bevilacqua de Bavullo, Italia, Hoitingh, de Amsterdam; Bradfield de Australia,; Silagi de Hungaria, hodie in Praha. Regretabilmen noi ne recivet novas de Sr. de Wahl desde 1 1/2 annus, e desde 1939 del gruppe viennesi e del Tchecoslovacos.

Li revúe international de stenografie, redactet de Sr. Bieller in Biel, consacra un tot págine de su ultim numeró a Occidental.

Li nuanciant finales in Occidental

In nró 70 de nor revúe Sr. Bg. ha exposit li motives queles milita in favore de un plu grand sistematisation in li usation del final vocales nuanciant e il ha publicat in extenso li concret proposition quel il submettet al academie por soluer ti problema. Ti proposition ne ha incontrat li aprobation del majorité del membres del Intac, ma li publication de su exposite tamen ne es ínutil, nam it constitue un interessant contribution al discussion del fonetica de Occidental. Yo peti li permission presentar ci «li altri son de cloche».

Por clarificar li coses, it va esser bon recapitular curtmen li regules queles ha til nu reyet li usation del nuanciant finales vocalic.

Li facultativ finale adjectivic -i es solmen usat in casus u su presentie es necessi pro fonetic e pro eufonic motives: dulci, feroci, sagi, altri, nigri, etc. In duesim loc on recurre a su usation por evitar confusiones con li infinitive del verbes: amari, fieri, sinceri, etc. Finalmen it existe ancor casus u li sam parol posse esser usat sin o con finale vocalic, secun li plazza quel li parol have in li contextu. In li frase: «yo vide divers individues», li finale -i ne es necessi, pro que «divers individues» subleva null fonetic desfacilitá. In revancha on va usar li finale -i in frases quam «li land es dividet in diversi zones» quel es un combination presc ínpronunciabil. Ti poc regules es tam clar e self-evident que ili oferta null desfacilitá.

Li casu es aproximativmen li sam pri li finale -e, con ti sol diferentie que su sfere de aplication es un poc plu extendet, precipue por diferentiar substantives de verbes o adjectives: central -- centrale; circular -- circulare, final -- finale, directiv -- directive, etc. Ma ultra to on usa ti finale anc in mult paroles sin real fonetic necessitá, unicmen pro motives de eufonie e por regular li ritme intern del frase. Pro to li libertá in li usation del finale -e es plu grand quam in li casu del finale -i, e on posse sovente vider li sam parol scrit con o sin -e, mem sub li plum del sam autor, just pro que su usation es reyet per exigenties de eufonie, de quel li intrinsic caractere de variabilitá conditiona anc li presentie o li absentie del finale -e in li paroles e in li frases.

Noi vide do que anc li usation del finale -e subleva null seriosi problema. Li casus u it es foneticmen necessi es clarmen limitat e li facte que in se self it have null signification e que it posse esser usat sin obligation quam simplic medie eufonic anc in altri paroles, fa desaparir omni hesitationes che li usator.

Yo conosse li objection quel on fa contra ti tese, e Sr. Berger ha in céteri mentionat it in su exposite: «Li notion de eufonie es tre variabil secun li nationes. To, quo es sat eufonic por li nordic popules ne es suficent por li romanides». De to, Sr Berger tira li conclusion: it sembla do necessi etablisser in quel casus ti finales eufonic es necessi. Ma just ti conclusion monstra es falsmen posit. Si li notion de eufonie es in se self variabil secun li nationes, it es anc ínpossibil u it es necessi e u ne.

Mi personal sentiment es que li question del usation del finales vocalic nuanciant nequande ha constituet un veritabil fonetic problema. E si li grammatica di explicitmen que li finale -e have null special signification, dante al usatores plen libertá usar it quam facultativ medie, eufonic, exter quelc clarmen determinat casus, it anc ne es visibil qualmen li «saltant ortografie» quam it es definit per Sr. Berger, posse monstrar se genant in li practica.

Ma noi mey admisser, por li besones del demonstration, que li objectiones de Sr. Berger es fundat e examinar su proposition de regularisation secun su intrinsic qualitás, ponderante objectivmen su avantages e desavantages.

In favore del tese de Sr. Berger on posse alegar que su regul fundamental (adjuntion del vocale final pos duplic consonante, supression pos simplic consonante) es un remedie purmen mecanic. To es un qualitá ínegalabil, nam mecanic regules es sempre li max simplic e li max facil a alicar. It es anc nor deve aconosser que li regul Berger ne aporta alquel change in li grammatical structura del lingue; it simplicmen standardisa un punctu in quel til nu reyet un oficialmen concedet libertá, e per ti medie it aperte li via a un plu grand uniformitá in li fixation del ortografie. Noi anc concede voluntarimen que li general aspecte del lingue es apen diferent de ti a quel noi es acustomat. Si li change del ortografie ne vell afectar un cert númere de specialmen frequent paroles, noi vell probabilmen ne mem remarcar li diferentie inter li hodial e li novmen proposit ortografie.

Regretabilmen li positiv resultate quel aporta nos li fundamental regul proposit de Sr. Berger es destructet per li diversitá del exceptiones a queles ti-ci es submettet e queles constitue li negativ parte de su proposition. Tam long quam ti exceptiones es limitat al casus ja covrit per ti anteyan regulation (u ili advere ne es exceptiones, ma positiv regules de aplication), ili ne porte alquel desfacilitás por li novones. Ma ultra ti casus, it existe ancor tant mult exceptiones, basat sur quelcvez tant subtil distintiones e mem etimologic rasones perfectmen ínaccessibil al íninstructet homes, que yo probabilmen ne erra diente que por ti nov regulation li assertet íncertitá concernent li aplication del final vocales ne ha desaparit, ma in contrari augmentat.

Mersí a ti exceptiones, li regul fundamental ha perdit su cardinal qualitá, t.e. li qualitá esser purmen mecanic medie; li desfacilitá hodial, si un tal existe -- e yo nega to -, ne ha esset supresset, ma simplicmen desplazzat.

Ma li max grav ínconvenientie es que li solution proposit es fundat sur un totalmen fals base. In li spíritu de su autor li regules proposit constitue clarmen fonetic remedie. Il di explicitmen «it es facil preciser li practic aplication del principie eufonic, admissente que, in general, plur consonantes besona un vocalic finale, durante que un sol consonante posse dispensar de it». Or it es evident que li cardinal vertú de un regul fonetic es su ínvariabilitá: on ne posse interpretar it; it deve esser obedit. Si un cert combination de consonantes es in se self íneufonic e desfacilmen pronunciabil, it es tal in omni casus: it ne posse esser ínpossibil in un loc e tolerabil in li altri. Si, pro fonetic motives, li finale -e es necessi in «repaste, taxe, bagatelle, mansarde, momente, lette, etc.», it es pro li sam fonetic motives anc necessi in «just, max, vell, tard, sediment, ott, etc.» Inversmen, si, quam it es in facte li casu, nequi ha til nu sentit alquel desfacilitá in li pronunciation del ultim serie de paroles sin -e final, to pruva que ti vocalic finale es anc ínnecessi de fonetic vis-punctu in li unesim serie de paroles.

Yo ha intentionalmen substrecat li parol «fonetic» in li supra demonstration, pro que yo vole clarmen indicar que mi objectiones ne directe se contra li final scope del proposition Berger, ma principalmen contra li metode quel nos es suggestet quam solution del problema.

In facte it es interdictet in null maniere provar atinger un cert uniformitá in li ortografie del divers paroles, precipue in manuales e lexicos, sin per to abolir li essential principies queles regularisa li hodial aplication del finales nuanciant. It es tre possibil que cert novones prefere un clar directive al statu de libertá, tant plu que ne omnes es mastres in li arte de stilistica e que li eufonie es un notion passabilmen elastic e variabil. Yo anc voluntarimen concede que si in un current textu, on posse sin detriment usar li sam parol con o sin vocalic finale (nam quam ja dit, to es max sovente un question de ritme), it existe null motive por ne introducter un cert uniformitá in li lexicos, queles inregistra solmen isolat paroles. In li Radicarium directiv noi have por exemple «ulm apu palme, tomb e trombe, bors e rimborsa, front e ponte, lun e prune, curass e grimasse, concil e crocodile, gagatell e dentell, etc.» On ne posse dir que li un scrition es plu bon o plu mal quam li altri; ambi es corect e egalmen admissibil. Ma just pro to, noi posse facilmen far un concession al novones e introducter in li lexicos un plu grand congruentie inter paroles con simil síllabes final.

Ma in quel direction noi va far ti uniformisation? Esque in li sense del general augmentation del paroles con finale vocalic o in contrari in ti del supression de ti sam finales, partú u ili ne es absolut necessi pro fonetic motives? Yo pensa que it es plu bon adopter li unesim metode e to pro du rasones.

  1. It es íncontestat que li paroxitones augmenta li fluentie del pronunciation e rendi li lingue plu eufoniosi. Un serie consecutiv de paroxitones e preparoxitones ne risca necessimen far li frase monoton, durante que li presentie de oxitones va facilmen producter li efecte inversi, it es introducter in li frase un element perturbatori pro li ínegal repartition del accentu tonic. It ne es un hasard que italian, malgré li comun fundament, es plu eufonic quam hispan.

  2. Li facte que li element german ha esset preponderant inter li unesim subtentores de Occidental, ne posset maner sin influentie sur li fixation del ortografie. Yo ne hesita declarar que precipue li action del viennesos ha havet in pluri casus un efecte perniciosi sur li evolution de nor lingue. In su articul «Brachyglott Occidental» (Cosmoglotta 84; annu 1932), E. Pigal elevat li principie del curtitá del parolformes presc al altore de un dogma e ne hesitat citar paroles quam «ceter, us, part, vest» quam futuri modelles. Yo ja ha dit in un altri loc quo yo pensa pri li modern tendentie del «brachiglottisme» e it ne es li autoritá de E. Pigal (quamcunc grand mey har esset su merites un altri dominias) quel fa me capitular, quam il, córam evident aberrationes. Or it es evident que to quo noi gania in curtitá per li metode Pigal, noi perdi in eufonie, e pri eufonie it ne es li germanes, ma li romanides queles es nor mastros. Yo es persuadet que si Occidental vell har esset creat de Peano e de su disciples, noi vell esser ja del comensa har esset acustomat a un mult grand númere de paroles con vocalic finales, anc in li sufixes derivativ. Or it plu ne va esser li germanes queles va haver alcun ocasion por far in future prevaler lor conceptiones in li developament de nor lingue; ti-ci va esser dominat per li influentie del popules latin e anglo-saxonic queles va tot naturalmen introducter in it li principies de eufonie queles reye lor propri lingues matrin. Occidental essente un lingue neolatin, li influentie de francesi, italian e hispan va probabilmen ancor esser plu grand quam ti del anglosaxones.

It es ti natural evolution quel yo ha in un cert gradu anticipat in li redaction del nov lexico quel es presentmen in printation. Li fixation del usa del nuanciant vocales es li resultate de un sintese del proposition Berger e mi propri tese, exposit in supra. Li regulation es caracterisat per li sequent factes:

[loweralpha] a. In principie li regules resta li sam quam til ho-die, t.e. yo ha escartat li proposition Berger quam ductent principie por li usation del vocalic finales. In revancha, benque departente de un tot altri conception, li parolformes adoptet in li lexico rejunte tis proposit de Sr. Br. in li sequent casus:

b. Li distintion inter substantives, verbes e adjectives med li usation del finales -e e -i es fat in maniere plu sistematic quam til nu. Ex.: presidente, generale, fanale, fare, frambere, desire, mammifere, etc.

c. Cert combinationes de consonantes ne tre facilmen pronunciabil (ct, sm, etc.) es sempre sequet de -e e -i eufonic: efecte, egoisme, marasme, etc.

d. Ta u til nu existet diversi ortografies (con o sin vocalic finale) sin que it es possibil justificar li un o altri scrition per un plausibil motive, yo ha provat far li uniformitá in favore del forme con finale vocalic: bagatelle, ponne(?), lune, grive, nerve, gruppe, trappe, etc.

e. Paroles con -s final prende li vocalic finale -e o -i por evitar li possibil confusion con plurales. (Yo deve advere addir que ti fixation del ortografie es plu mult un concession al principie sub d/, nam in veritá it es desfacil imaginar un practic casu quel vell efectivmen dar loc a un tal confusion.

f. Ti uniformisation limita se in general al finale -e. Por li finale -i yo ha sequet li anteyan regulation, nam un extension de ti-ci in li sense de proposition Berger semblat me ni necessi, ni desirabil. Yo ha fat un sol exception por li adjective finient in -s, pro que ci yo havet un excellent rason fonetic: li scrition «porosi, anglesi», etc. libera nos del obligation scrir li accentu (porós, anglés) e in sam témpor it conserva al parol li natural pronunciation del -s final quam consonante sonori.

Yo ancor adjunte que li supra regulation ne ha servit quam modelle obligativ, ma solmen quam directiv principie. Benque provante aportar un plu grand uniformitá in li scrition del paroles e aproximante tis-ci al principies de eufonie queles reye li lingues romanic, yo ha gardat me pussar li metode mentionat til su ultim consequenties. Yo desira que li usatores mey memorar que li sol regules obligativ queles vale por li usation del vocales final nuanciant es tis dat in li grammaticas e que anc li nov lexico ne change alquo in ti situation. In omni casus ne tractat per li grammatica ili es líber acceptar li novi scrition con -e o -i final o conservar lor ortografie acustomat. In céteri, li prefacie da pri ti punctu li necessi explicationes.

Personalmen yo es convictet que li futuri evolution del lingue va confirmar li tendentie esquissat in li nov lexico e mem preterpassar it in pluri punctus. Yo vell por ex. nullmen esser astonat, si plu tard on vell acustomar se al usation del finale vocalic -e anc in cert sufixes, quam por exemple -ione vice -ion (Li mentionat sufixe existe in ti forme ja in Latino sine Flexione e in Novial). Ma it ne es nor tache, prender li iniciative anc in punctus queles, sin tuchar al structura fundamental del lingue, modifica tamen til un cert gradu su extern aspecte.

Yo ne es descontent que li publication del exposite de Sr. Berger ha dat me li ocasion, dar quelc util explicationes pri li spíritu quel ha presidet al elaboration del nov lexico quel yo recomenda al benevolent atention del letores de ti revúe.

A. Matejka

Remarca del redactor

Omni vias ducte a Roma. It es remarcabil que, departente de altri principies, Sr. Mt. ariva a practic resultates presc identic al mis. Li divergenties existe solmen in li formulation de regules por standardisar li ortografie. Li medie importa poc si solmen noi concorda in fine.

It sembla me, tamen, que li ortografie postula sempre precis regules e que li regules a, b, c, d, e, e, f, in supra es tro vag por posser bon auxiliar li autores e li usatores in Occidental. Li regul d, por exemple, suposi que ili conosse in antey omni paroles por queles til hodie existet «diversi ortografies». Por evitar hesitationes on va do dever far un liste de tal paroles, indicante quel paroles escapa de ti regulation. E ti duesim liste, in funde, es constituet de exceptiones mult plu numerosi quam tis queles genat Sr. Matejka.

Li regules de Sr. Matejka sembla me anc dar loc a continui divergenties inter li autores. LI termine «cert combinationes de consonantes», obliga li autores de dictionarium consultar ti dictionariums autoritativ. Esque, por exemple li combination -rm-, -rl- postula un e final o ne? On va do dever etablisser un liste de combinationes pronunciabil e un altri de tales ínpronunciabil, e tande noi recade in li casu signalat in Cosmoglotta 59 (in bass)

Yo concede que it ne es possibil formular simplic regules incorporant omni casus, tamen on posse aproximar se al ideale in un maniere practicmen suficent por dar un securitá al usatores. Li regules, quel yo publicat in Cosmoglotta nró 70 contene tam poc exceptiones que it ne vale li pena mentionar les (indicat in Cosmoglotta 57). E ancor ti exceptiones posse esser mem diminuet scriente, quam de Wahl fat it in li unesim annus: lande vice land, etc. Ad-ultra li nómines finient per -ut posse prender un -e final por evitar colisiones con li sufixe adjectivic -ut. Ergo: lute (vice Lut) deveni regulari.

Ric Berger

Ínconosset lingue!!!

Tre recentmen on narrat me li sequent raconta, e yo have null motive dubitar omni su veracitá.

Inter li prisoneros captet in Francia es un certi númere de Russes. Ante quelc témpor, du prisoneros esset captet, queles ne parlat russ, ni alcun altri lingue conosset sive de lor captores sive del altri prisoneros. In facte ili posset parlar solmen inter se. On fat venir fro Oxford un professor de slav lingues, quel opinet lor lingue quam íncomprensibil. Finalmen venit un sergente, quel hat servit in li indian frontiere, audit les e aconosset lor lingues, quel il savet un poc. In facte ili esset Tibetanes! Il questionat les e aprendet lor historie. Ante quelc annus, ili errat trans li frontiere til in Soviet Union e esset recrutat in un battallion de pioneros, ex quel ili esset inviat poy a accidental Russia quande comensat li guerre contra Germania. Captet del Germanes e inviat a Nord Africa, ili esset inviat plu tard a Francia, poy transfertet in un combattent unitá desde li comensa del duesim fronte e captet del Britanes. Durante ti tot témpor, ili posset conversar solmen inter se e havet null idé pri to, quo evenit, ni por qui ili combattet. On posse facilmen imaginar les sempre perplex pro omni ti íncomprensibil evenimentes.

Georges Orwall in Tribune 13 oct. 1944, trad. L.M.G.

Li accentuation natural

Li francesi autor Bourdon, in su libre «l'expression des émotions dans le langage» parla talmen pri li accentuation:


Ye unesim vise li accentuation sur un special síllabe in un parol apari quam sin signification. In facte it servi a distinter paroles o gruppes de paroles li unes del altres...

On ne conosse li orígine del accentuation...Fisiologicmen li comensa de un parol deve esser relativmen debil pro que li innervation de nor muscules e lor complet actionament postula un poc de témpor. E li fine deve anc esser relativmen plu debil pro que li cessation del action anc nequande es brusqui. Altrimen dit, null fisic action de un vivent ente posse ni aquisiter ni perdir strax su tot energie.


In resulta de ti opinion que li accentuation max natural eveni ne in li comensa ni in li fine de un parol, ma sur un medial parte. To es un lege nullmen rigorosi, ma apen un tendentie. In Occidental ti tendentie es bon observat per li grammatical regul quel posi li accentu sur li vocale ante li ultim consonante. To ne significa que un accentu in un altri loc es contra li fonetica.

R. Bg.

Cronica

Un prospecte de quar págines, in german, tre bon redactet e printat, ha esset just editet de Sr. Dr. Haas de Winterthur. It contene un curt grammatica e un liste de l 150 max frequent paroles in Occidental con lor traduction in german. On posse obtener it scriente a: Occidental-Centrale, Winterthur.

Nor amicos de Francia anc publica un prospecte de 2 págines aspectente agreabilmen e exposient li principie de nor movement con specimenes del 4 lingues successiv, Volapük, Esperanto, Ido, Occidental. Regretabilmen li grandore de ti prospecte sta exter li formates international. Noi recomenda sempre usar li formate de Cosmoglotta o del sviss postal carte.

Li prosecte Nró 200 de nor centrale es hodie exhaustet e es in reprintation. Tirage 20000 exemplares por li procede Ofset. It contene 2 figuras (Turre de Babel de Europa o Universalitá del lingues del Occidente. Ti prospecte posse esser comendat, por junter it in lettres, a nor Centrale de Chapelle, ye li precie de Fr 2,50 sviss por 100 exemplares.

Li grand dictionarium german-Occidental e Occidental-german, de A. Matejka es nu printat. Comendas che Institute Occidental in Chapelle-Vd.

Li mensuale Der Europäer, de Basel, publica in chascun numeró articules pri li problema del lingue international. Ti, quel es dedicat a Occidental apari sempre in ti lingue, e ne in german, pro que Occidental es li sol idioma strax comprensibil sin studie anteriori. Altri sistemas sempre evita monstrar specimenes, quo sembla pruvar un cert timore del comparation con Occidental.

Lugano.

Li 7 august, yo fat un discurse córam un litt circul de emigrantes in li Cristian Hospicie «Pestalozzi», in Lugano. Explicante tam li necessitá general de un mundelingue quam li preferenties por nor lingue specialmen, yo sublineat que Occidental furni un grav instrument por conservar li pace, favorisante li conossentie mutual del popules. Si noi considera li recent tecnic progresses con lor terribil resultates, it es facil imaginar que un ulteriori guerre mundal vell egalar un suicide colectiv del homanité; Li evenimentes es identic a un ultimatum quel di nos sive aplicar omni medies por impedir it, sive in casu de negligentie, perir. E un del medies índispensabil va esser li mundelingue max perfectionat Occidental. It va constructer li ancor mancant ponte mental de popul a popul. Anc li rich possibilitás por vive intelectual, comercie e trafica esset iluminat per multiplic suggestiones. Li auditores monstrat se fortmen impressionat, e un númere de frases in Occidental queles yo pronunciat por ilustrar li facilitá del lingue, excitat remarcabil surprise. Li sam discurse va esser repetit bentost.

A.E. Cortinas, Lugano.

Eufemismes e equivalenties

Seniores, yo va esser brevi = Mi discurse va durar tri quartes de un hor.

Honorabil contraditor = Specie de old rascale.

Li opinion public unanim = Yo self e mi tri camarades de cafeterias.

Yo ne es candidate = Yo desira mult esser nominat.

Privat vive = Sordiditás pri queles on ne vole parlar.

Yo aconosse que il es un brav mann. = Il es un old cretino.

Beson de recolleer se = Li pigritá.

Fin espritositás = Picaturas quel on directe al altres.

Picaturas = Fin espritositás quel on directe contra me.

Yo ha mult pensat a vos = Yo ha negliget scrir vos.

Filantropie = Specie de ocie quel ne es matre de alcun vicie.

Fidel a su convictiones = Obstinat quam un asinacho.

Hom inteligent havent mult judicament = Ti, qui escuta vos sin contradir.

Ver gentilhom = Ti, qui responde amabilmen a vor salute.

Sordid aristocrato = Ti, qui ficte ne reconosser vor.

Leon Savary, Tribune de Genève, 1943.

Sententies

Trad. de A. E. Cortinas, Lugano.

[quote, Oscar Wilde]


Plu miraculosi quam omnicos es li sufrentie homan. It existe nequel misterie tam grand quam li ínfelicie.


[quote, Schopenhauer]


Li homes voluntarimen venera alquo; malgré to lor veneration in general directe se vers li falsi porta.


[quote, Feuerbach]


Li valore e contenete del vive ne determina se per li númere del annus, tam anc li valore e contenete de un libre ne determina se per li quantitá del folies.


[quote, Holbach]


Li millesim parte del eforties fat in omni epoca por infecter li spíritu homan vell suficer por sanar it.


[quote, Voltaire]


Li successe sempre esset un infante del audacie.


[quote, Pitagoras]


Ne parla pri vor fortun a alqui qui es minu fortunosi quam vu.


Li sheriff del Sullivan Country es un ultra-scrupulosi functionario. Tam conscientiosi e scrupulosi que il ha just condamnat se self a un pecuniari punition pro har colidet e un poc damageat un automobile, quande il conductet su propri «essent in un statu un poc tro optimistic». Il ha, in ultra, punit li policiero chargeat del circulation pro ne har scrit un raporte al judico, li raporte quel su «statu de exagerat optimisme» postulat.

Occidental e li nov paroles

Ne havent, contrarimen a Esperanto, li obligatori finales -o por li nómines, -a por li adjectives, Occidental posse incorporar sin deformar les, omni nov paroles, recentimen creat quam: slogan, comando, robot, valuta, rayonne, fibrane, penicilline.

Li afixes de Occidental es tam bon selectet que ili servi presc sempre a formar li nov paroles tot regularimen. Por exemple, ante quelc annus, un pacifist proposit fundar un residential club. Or ti anglesi parol es exactimen conform al derivation autonom de Occidental: side-r, sident, resident-ie, re-side-nt-i-al.

Ante un mensu yo leet in un jurnal francesi un articul jocant pri li marotte del nigri lunettes contra li sole, e li articul esset intitulat «li nigrilunettose». Or, in Occidental, departente de lun on forma ti paroles per li sufixes del lingue, includet -ose, li sufixe del maladies.

Exemples de textus in Occidental

Textu tecnic: Li modern sucrería

Li modern sucrería es basat exclusivmen sur li termic utilisation li max rational possibil per li vapor. Ti-ci constitue li medie de calentation preferet, contentant se per aparates simplic, robust, docil e modic. On posse laborar li sucs de betrap solmen per bass temperaturas del paretes de calentation. Li usu del vapor da tot securitá sin alcun control, sin alcun regulation.

Textu comercial: Li importantie del corespondentie

Por mult homes li scope del negociantes es cose simplic: to es realisar per vendes avantageosi grand profites, quel va esser li location de su capitale e li remuneration de su labor. Ma por crear un firma o subtener li credite, previder e prevenir li crises, quant qualitás es a developar sin interruption, qualitás natural o acquisitet per un dur experientie de quel li corespondentie es li base. Nam li stil, to es li hom. Mem in nor lettres de aferes, noi include un grand parte ex noi self. Ili vale precipue secun nor temperament e nor aptitás, nor general cultura e nor saventie professional.

Un ínfallibil medie por ganiar in bridge

Li sultan de Java possede un metode de bridge quel permisse le ganiar facilmen. Pos chascun distribution de cartes, un servitor torna circum li table por examinar li ludes in chascun manu. Pos ti studie, il explica a su mastro qualmen li cartes es distribuet, e su Altesse ne plu have desfacilitá por luder con certitá. Ma evidentmen ti ínfallibil procede ne posse esser usat de quicunc!

Cosmoglotta B 74 (sep 1945)

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

Redaction e Administration:

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

Abonnament líber. Postchec-contos: SVISSIA: 11.1969. SVEDIA: Stockholm 743 95

Serie B, poligrafat. Tel. (021) 9 56 56 Septembre 1945 -- Nró 74(9)

Quelc proverbies latin e lor traduction in Occidental

Latin -- Occidental

Mea culpa. -- Per mi culpe.

Me, me, adsum qui faci. -- Yo, yo es ti, qui fat it.

Mens sana in corpore sano. -- Mente san in córpore san.

Morituri te salutant. -- Tis, qui va morir, te saluta.

Ne sutor ultra crepidam. -- Sutor, ne plu alt quam li sapate.

Omnis homo mendax. -- Omni hom menti.

O tempora, o mores. -- O témpores, o mores.

Panem et circenses. -- Pane e circos.

Parturiunt montes, nascetur ridiculus mus. -- Montes parturit e nascet ridicul ratte.

Pauca sed bona. -- Poc ma bon.

Post tenebres lux. -- Pos tenebres li luce.

Talis pater, talis filius. -- Tal patre, tal filio.

Qui bene amat bene castigat. -- Qui bon ama bon castiga.

Qui habet aures audiendi. -- Qui have oreles por audir mey audir.

Li abstract veritá es sin valore si it ne es incarnat per homes qui representa it e demonstra que ili es pret a morir por it. Gandhi

Si noi vole vermen esser adeptes del moderation, noi ne deve desirar alquo sur li terra quel li max povri del homes ne posse haver. Gandhi

Li lingues in URSS

Sub li titul «60 peuples soviétiques développent leur langue maternelle» li revúe del sviss Association Svissia-URSS de februar 1945 publicat un tre interessant articul de quel noi extraet lu sequent:

It existe in li sovietic Union circa 60 popules e national gruppes possedent lor propri lingue; on trova inter ili retardat tribes quel havet, ancor ante poc témpor, nequel alfabete... Desde li revolution, omni nationalitás posse utilisar lor matrin lingue in li scoles e córam li tribunales, on auxiliat li popules quel ne havet til tande un scrit lingue, a crear un... Altri lingues possedent teoricmen un scritura esset practicmen ínconosset sub ti forme. Alcunes del oriental popules del URSS conosset li arab scritura per li mohamedan scoles e usat it ocasionalmen in lor corespondentie.

Cert lingues, considerat quam scrit, esset representat solmen de un o de du libres publicat annualmen, ma quel ne mult contribuet al linguistic developation, li vocabularium includent solmen paroles de current usu. Li términos scientic o tecnic max simplic ne existet, ne plu quam tis necessi al expression del politic e social pensas.

Li unesim tache del sovietic guvernament esset li introduction de alfabetes. Por que li decretes pri li scolari docentie deveni efectiv, it esset necessi crear manuales por li studie e un litteratura destinat a ti popules. On utilisat in prim li alfabetes ja in usation ante li revolution; por li pluparte del popules del Ost to esset li arab alfabete. Libres utilisant it, esset printat por li numerosi popules del Sovietic Union, por exemple in karak, kirghiz, tadjik, turkmen, azerbaidjanesi e tartaric, e in quelc lingues del Daghestan e del Nord-Caucasia.

Ma on bentost constatat que li arab scritura ne convenet. Un movement nascet in Azerbaidjan demandant li introduction de un alfabete basat sur li latin alfabete. On introductet novis por li popules quel havet nequel.

Tamen li developation del lingues del Sovietic Union ne es favorisat del latinisat alfabetes. In omni scoles de URSS li russ es docet quam secund lingue e li popules del Union efortia assimilar se li cultura e li scientie russ. Talmen lor matrin lingues inricha se constantmen per nov paroles pruntat al russ. Ti statu fat nascer un nov movement in favore del alfabetes basat desde tande sur li russ lítteres.

Pos 1935 ti movement generalisat se che omni popules del Ost. Azerbaijdan, quel adoptet li nov alfabete in 1939, esset generalmen imitat, exceptet die Georgia e de Armenia, queles continuat usar lor historic alfabetes, e til de Lituania, Lettonia, Estonia, e del carelo-finnesi Republicas, queles usa li latin scritura desde plur secules.

Li sequent tache consistet in etablisser grammaticas del lingues del sovietic Union. On ocupat se in prim pri li scolari grammaticas. Ili esset redactet de linguistes e local specialistes, auxiliat del professores del interessat lingues. E nu omni lingues del URSS have lor grammatica.

Accentuation del rol del Slaves in li modern Europa

Li historic processu in Europa, durante li XX-esim secul es caracterisat per li accentuation del rol del Slaves in nor civilisation. Ja pos li unesim guerre mundal, noi constatat grand progresses del slavic influentie in nor continente (Revolution in Russia, renascentie de Polonia, Tchecoslovacia e Yugoslavia). Li duesim guerre mundal confirma fortimen ti evolution.

Hodie li Slaves representa ja li demí de Europa e ili augmenta rapidmen. Li sol popul russ multiplica de 2 1/2 vezes plu rapidmen quam li occidentales. On posse previder li slavisation del 3/4 de Europa ante li fine del present secul. Li emigration del Germanes al West del Oder-Heisse e ex li Sudetes va accentuar li processu. Li Bielo-russes de Bielo-Russia, germanisat del Teutonic cavalleros, va poc a poc retroear vers li slavic origines, sam quam li Wendes de Lausitz. Ad-plu, li progressiv slavisation del gruppes etnic nu isolat in li grand mare slavic (Rumania, Hungaria, Baltic states) sembla anc tre probabil, li multinational caractere de URSS facilisant li evolution in ti direction.

Esque to es desirabil?, on va forsan objecter. To ne es li question. To es factes queles noi deve prender in consideration anc sur li plan interlinguistic. Li slavic lingues va luder un rol plu e plu important in Europa e noi deve confesser que Occidental es povri in slavic elementes. Por conservar nor influentie interlinguistic it va esser necessi examinar li possibilitá inrichar nor lingue per introduction progressiv de slavic radicas. Li possibilitá por Occidental sequer li evolution linguistic determinat per li evolution historic es precismen un del elementes de superioritá de nor lingue.

G. Bohin, Director de scal, Strasburg.

Remarca del Redaction

Li supra articul de nor ancian e eminent colaborator reflexe bon li actual preoccupationes de mult interlinguistes. It es exter dúbite que Russia ha devenit li max potent nation continental de Europa, ma esque li L.I. deve, pro to, comensar abandonar li paroles international por adopter radicas specificmen russ? To es un question a discusser. Li anteriori articul del Revúe del Association sviss-URSS sembla contradir it.

It ne es li unesim vez que alquel coidealist consilia directer nor nave secun li vente del moment. Ante li guerre mult Germanes scrit nos que si Occidental vole successar it deve egardar li recent extension del Masic(?) influente e germanisar se plu mult... In prim Cosmoglotta vell dever strax supresser li mention de democratic latin quel estala se sur su covriment, nam li reyatu del democratie es abolit in omni casus durante 1000 annus ad-minim!

Poy italianes exhortat nos in lor torn aproximar Occidental a lor lingue in egarde al progresse de lor natalitá e de lor extension politic. Ili volet que Occidental mey eliminar li nordic e slavic paroles por obtener li homogenitá del lingue.

Finalmen on anc reprochat a Occidental haver null chances etablisser se in Oriente tam long quam it ne vell incorporar se elementes japanese, nam Japan esset in via dominar completmen li oriental hemisfere.

Recentmen, pos li guerre noi audit que Basic vell mult plu bon successar quam Occidental pro que li anglesi influentie es sempre plu preponderant in li tot munde. E nu it apare que russ...

Li conclusion de omni ti successiv divergent atrationes es que on deve ne tre rapidmen ceder a un impulsion pro li politic evenimentes. Ad-ultra it es clar que, secun li supra articul del Revúe Sviss-URSS, li militari potentie de Russia ne significa que omni popules conquestat va dever parlar russ in future. It sembla in contrari que li Russes es tre liberal e sercha developar li propri lingue e cultura del diferent popules constituent li Sovietic-Union, quel va restar un mosaica de popules e ne un homogen nation con unitari lingue imposit.

On ne deve creder que li romanic caractere de Occidental es un impediment a un larg usation de ti lingue in Russia. In contrari! Quam Couturat fat ja remarcar it in 1912 russ have un caractere plu romanic quam germanic. Occidental va dunc esser plu rapidmen comprensibil al Russes quam Esperanto por exemple, e mem Ido.

Esque it es tamen possibil incorporar plu mult elementes russ a Occidental, sin diminuer su internationalitá? To on deve examinar. Forsan un coidealist conossent bon russ posse etablisser un liste de paroles per queles un change es possibil. Ti paroles ne posse esser tro numerosi pro que li autor de Occidental esset russ e certimen ne negliget su propri lingue matrin in li selection del parol max international. Si noi ne erra Occidental es mem li sol lingue auxiliari hodie conosset de quel su autor es un citeano russ (ancian oficero del russ marine).

Ric Berger

Analisa del propaganda-metodes

(Traduction de partes ex li articul «Propaganda for Goose and Gander» de Clyde R. Miller in «the Rotarian», sept. 1938, con amabil autorisation de Rotary international.)_


In li west del States unit de America on raconta pri un cité in quel esset grand querelle pri li question, ca li municipalité devet comprar un nov organ por li eclesia o ne. Li temperamentes incalidat se e argumentes volat. Tande un del patres del cité questionat un retirat farmero pri su position in li controverse. Li oldon adjustat su mach-tabac e dit que ancor il ne ha decidet se, ma: «Quande yo va -- tande yo va esser tre fanatic!»

Ti anecdote ilustra un del grav problemas de modern civitanitá -- li propaganda. Li pluparte de nos simila a ti retirat farmero. Noi facilmen deveni «tre fanatic» quande confrontat con propaganda quel noi trova desgustant. In nor indignation noi deveni facilmen violent contra-propagandistes.

Propaganda es un opinion intentionat por influentiar li actiones e opiniones de altres, por o contra un scope determinat. Li pluparte del propagandas a quel noi, quam civitanes es exposit, es expresset in paroles, printat e parlat, comunicat per li presse, radio, ma it anc posse esser un action intentionat a influentiar li opiniones e actiones de altres. Usualmen, propaganda es simplicmen li expression de un opinion; do supression recomendat tam sovente del propaganda absolutmen ne vell soluer li problema. Supression del propaganda vell esser supression del libertá de parlada, de press, de assemblé.

Lass nos dessinar un forme primitiv de propaganda:

Intra Jiggs, li person conosset in li humoristic jurnale. In su yunesse il aprendet manjar e apreciar «corned Beef» (bovine conservat)e caul. It nutrit le bon quande il esset fossator, e il ne vide null rason por changear su regime alimentari nu quande il es rich. Maggie, su marita, have un altri opinion. SU anteriori customes ha esset modificat per nov desires: esser elegant. Por la «corned beef» e caul es «finit», e ella ha decidet que Jiggs va conformar se a su conceptiones de la pri to quo es convenent. Il demanda un diné de «corned beef» e caul. Ella prende li sempre pret past-rulette -- surti Jiggs e li past-rulette. Li choc in su cap tamen ne impedi que il jui su favorit diné in li restoratoría in li scene sequent.

In ti episode noi decovri in it li elementes de nor propagandistic problema, it es li conflicte de opiniones manifestat in rivalisant propaganda. Ni Jiggs, ni Maggie ha mult pensat pri lor diferentie de opinion: ili just have les. Chascun prova opresser li altri o es iritat -- deveni fanatic quam li retirat farmero -- incontrante oposition. Chascun have un atitude autoritari, e restante in li plane emotional, li dispute promesse continuar tam long quam on lee humoristic gazettes.

Ma esque ne li majorité de nos sta ancor sur li nivelle de Jiggs e Maggie?

It es facil esser emotional, desfacil pensar. Propagandistes, savente to e actente secun ti principies, ínconsciosimen infecte altres per lor propri emotiones talmen que resulta emotion -- e action -- de masses.

It es natural por homes haver opiniones e far propaganda. Ma existe alquo inherentmen fals e ínjust in li propaganda -- ma hay propagandas e propagandas. E li vive deveni plu felici e plu rich si noi comprende li natura del propagande.

Quande noi trova que noi excita nos e emoe nos pri temas de discussion, lass nos dir a nos self: «Ples sedentar te old mann, ples subrider e ne devenir fanatic.»

Lass nos questionar nos: Quo es li tema pri quel yo have ti opinion? Quel factores es implicat? Queles es li opiniones expresset? Qualmen ili difere de mi propri opinion? Qui have les? Quel interesses have tis quel have ti opinion? Esque li mentes de tis, quel have opiniones contrari al mi, esset instigat quam infantes per eclesie, scol, genitores, statu economic, vicinage, o geografic situation a creder quam ili crede? Qualmen ti factores ha instigat mi mente a far me creder quo yo crede?

Ma alqui va certmen questionar: «Quo es li diferentie inter opinion e facte e esque ne li citation de factes o li omission de factes es sovente propaganda?» Yes, in facte. Tamen li max usual propaganda es li expression de opiniones, e li majorité del opiniones prende un de du formes, a queles coresponde li du max comun propaganda-metodes. Un professional propagandist utilisa li du metodes consciosimen. Li majorité de nos utilisa les ínconsciosimen.

  1. Li unesim metode es li metode insultativ. It consiste in fixar un mal nómine o etiquette a un rasse, un gruppe, un nation, un principie, un parti, un activitá quel noi rejecte o condamna e quel noi desira vider rejectet o condamnat de altres. Mal nómines imputa a lor portatores malitá, bassesse, vilitá, just quam li mal nómine «hereticos» in medieval témpores. Ples far vor propri liste, it va surprisar vos.

  2. Li metode de brilliant generalitás, in contrari, vole instigar a estimar rasses, gruppes, nationes, principies, partis, e activitás. Ci li propagandistes -- noi omni -- usa paroles essent brilliant generalitás, vag abstrationes, rosi paroles, paroles designant vertú. Superlatives es modic. UN de mi amicos, alquande amusat se per invitar quelc persones a indicar le quel de du anuncies, complet ma sin indication del precie, esset por un vestiment de 20 dollares, e quel por un de 80. Li textu de ambi anuncies esset frappantmen simil. Ma reclamistes es astut, e forsan vu ha recentmen remarcat que multi productes es nu bonimentat quam «bon» o «plu bon» vice «max bon».

  3. Propagandistes usa li metode del transferte por transferter li autoritá -- a alquicos, pri quo ili desira que noi accepta it. Sovente ili usa simboles quam li cruce e li flagga. Talmen raubant cavalieros in Europa e conquestatores in America justificat lor conquestation de territorias per li assertion que ili extendet li influentie del religion e del civilisation.

  4. Cosmetic productes, cereales, e cigarettes, sammen quam politica posse ganiar populari aprobation si on usa testimonies por promoer it. Contra-testimonies, ne usat in comercie, es sovente aplicat a economic, politic, o social aferes.

  5. Li metode del simplic hom es usat del propagandistes quel sublinea que li mann quel ili apoya es un del comun popul, un simplic hom inter su vicines. Il do es pictet quam un mann modest quel prefere su foyiere familial u il posse fumar su pip, babillar con su infantes o luder su poker.

  6. Propagandistes sin scrupules usa li metode del dupation, usante aplombe, hipocritie, petitiones e omni artes del dupation. Veritá ne embarassa les, e ili omisse, elude, deforma, camufla e mem «crea» factes, por realisar lor intention. Talmen, por exemple, un medicament patentat sin valore posse esser inflat per humbug a semblar un cura benefant.

  7. «Omnes fa it!» es li tema del metode del masses, quel vole que noi seque li masses e adopte li programma del propagandistes sin reservationes. Il arangea spectacules e paya auditores, plena stadiones e fa marchar mannes in parades por atraer li atention a su objecte. Simboles, colores, musica, uniformes, e omni artes dramatic es aplicat por mobilisar timores e odies, prejudicas e violenties, convictiones e ideales, del popul de quel il prova ganiar li apoy.

Conossente li 7 metodes del propagandist, noi posse aprender reconosser les e evaluar les quande noi incontra les, omni die. Plu noi aprende examinar informationes e opiniones, plu rapidmen noi va descovrir li propaganda.


Remarca del traductor:

It esset necessi acurtar li precedent articul por omisser li majorité del exemples e ilustrationes queles sovente esset de comprensibilitá solmen regional. Vice ili noi junte ci exemples ex li interlinguistic propaganda, conosset a nor letores:

  1. Metode insultativ: Usat sovente per adherentes de un cert sistema de lingue international contra Occidental, nominante it «solmen un projecte, inventet pro invidie, pro ambition».

  2. Brilliant generalitás: Quam on save, omni sistemas de L.I. anuncia se quam «max facil, max simplic, max regulari», etc.

  3. Transferte. Combination de cert populari politic o reformatori idés del L.I.; on usa li L.I. quam medie por difuser alquel definit politic idé, o cultural ideale, o religiosi conception.

  4. Testimonies. On cita li judicamentes de persones, corporationes, congresses, feries, -- competent o íncompetentes, in favore de un o altri sistema. Contra-testimonies: Textus comparativ, critic anunciationes pri alquel sistema de adherentes e ex-adherentes, de persones quel ha studiat e save judicar li afere.

  5. Simplic hom: Certi sistemas bonimenta un pretendet simplicitá de lor sistema por «laboreros» o asserte que altri sistemas es bon solmen por quelc docti persones.

  6. Dupation: Certi sistemas asserte esser aprendet e parlat per milliones de homes...

  7. Masses: Congresses demonstrativ, con salutationes de autorités, organisat lettre-campanies in favor de cert sistemas.

Ilmari Federn, London.

Curiositás

Li parol «eternitá» trova se solmen un sol vez in li Bible. To es in Isaia, ch 57, verse XV.

Li max long folieton publicat in un jurnale durat 22 annus e 8 mensus. To es li Bible quel un American semanal jurnale publicat in su totalité.

Secun un edicte statal publicat in 1562, li gondolas de Venezia deve esser pictet in nigri, omni altri colore essent interdictet.

Un ran, in un concurse im America, fat un salta de 4,09 metres.

Quande li grand transatlantic naves passa li golfe de St Laurent in America, ili ne posse actionar ni lor sirenes ni alcun altri sonori aparate de alarme. It existe, in facte, in ti golfe un zon de silentie, creat desde plur annus pro li sequent motives:

Proxim li punte del peninsul de Gasé, millenes de avies ha etablisset lor nestes e cova. Ili es tre sensibil al brue, e quande ili audi, por exemple, sirenes ulular, ili manifesta un tal agitation que ili rupte centenes de oves, quo constitue un tro grand perde in li reproduction.

Li mendico

(Original raconta in Occidental de A.E. Cortinas, Lugano)

Yo vivet in Sosnowice, un cité de Polonia. Un midí, magnific tempe tentat me promenar, tam plu quam til recomensa de mi professional ocupation rotat ancor un hor.

Curt témpor ante surtir, yo remarcat un chifonat individue sedent in un atitude somnolent sur li scaliere. Yo inclinat me súper le e videt que il dormit in facte, e fante to il roncat talmen que on posset creder que alqui sega ligne.

-- Povri diábol! yo pensat, considerante le atentivmen. Il havet gross e sordid fingres, un mustache tam spinut quam un carde e un rubi cicatre in li fronte. Li profund rugas del facie revelat alquel preoccupationes.

  • In omni casu il posse nu obliviar su misere!

Un idé venit me. Yo subridet, tirat ex mi porta-folie un banca-billet e mette it in su tasca...

Satisfat pro har preparat le un joya, yo descendet. Apen in li strade, yo jettat un fugaci regarde sur un auto haltant avan li dom. It portat li firma Paulusz Rapka, metalleríe. Yo ne atentet it long, ma continuat mi marcha til incontrar in li triesim angul del strade mi conossete Stanislaw Krolokowski, possessor de un fonderíe de stanno. Noi fat li usual complimentes e durante nor conversation il demandat me un favore:

-- Yo es in hasta. Esque vu vell payar por me ti-ci micri factura?

Il presentat me li dit foliette de paper. Yo strax consentit.

-- It es del firma Pawlusz Rapka, il adjuntet. Li concernent senior ha furnit me ante curt témpor un quantité de stanno e atende nu ja ínpatientmen li soldation, quamcam il certimen ne es indangerat morir de fame. Su aferes es bonissim; il possede plur domes.

-- Yo videt ho-moment un auto de le ínmediatmen avan mi dom.

-- Vi, dunc! Ma si vu videt le mem unvez, vu vell creder que il es un laceron quel ne es capabil far cantar un cieco.

Yo esset astonat e un poc hontosi.

-- Escuta, yo dit. In li moment forear, yo remarcat sur li scaliere vestibulari un mann quel aspectet tam quam vu descri le: indigent, in vestiment lacerat...

-- Esque vu ha regardat su fronte? Krolokowski questionat.

-- Yes. Un rubi cicatre trova se sur it, forsan provenient de un querelle.

-- Alor it es le in facte. In casu que il excitat vor compatientie, vu esset victim de un grand erra. Vi li summa, quel yo debi le. Mult mersí por vor pena.

Li creditor habitat in li max proxim strade lateral. Li dom, in li terr-etage de quel on hat installat li contore, esset facil a trovar. In prim aparit un dactilografa, e pro absentie del chef, li libre-tenero acceptat li moné e dat me li quittantie.

Pos har abandonat li oficie, mi curiositá incitat me circumspectar un poc li vestibul. Vi un porta; it ductet al privat apartament. Ci, ante omnicos, atirat mi atention mi atention un placca portant li nómine; poy un altri con li avertiment

«Interdiction mendicar».

Apen yo hat leet ti-ci paroles yo forhastat sin hesitar. Yo curret quam un bestie furiosi, ínmediatmen ad-hem. Avan mi dom li auto esset haltant in li sam loc quam ante duant minutes.

E sur li scaliere ancor li rich mendico dormit, roncante con bocca apert, ínconscient pri to quo evenit circum il.

Ti-ci vez su facie repugnat me in suprem gradu: su manus semblat pinces de scorpion, yo ne savet pro quo...

Yo avansat vers il. Un angul del banca-billet surtit ex su tasca. Cautmen yo extraet li tot billet e forglissat it con li certitá que yo nequande plu vell cometter un simil misprense.

Occidental in omni dominias

Textu sportiv. Un match de rugby

de A. Lichtenberger.

...Ma li triesim atacca es victoriosi. Humid de terra mollat e de sudore, li sacca de cute ha glissat inter li brasses del Insulanes. Ante haver li témpor reciver it, li trombe del Blanc e Rubi es sur le, passa sur su córpor...Vi li prova, quel un magistral colpe de pede transforma in un victorie. Ti-ci vez un sol ululament uni li tot turbe, subleva it in un comun delire. LI prodigie ínversimil, fantastic, es realisat.

Textu pedagogic. Li potentie del scol

de Lucien Romier.

Li scol exerci duplic influentie; in prim sur li eleves per li personal docentie, poy sur li tot nation per li comun idés quel it da al totalité del eleves. Sol li duesim influentie es decisiv: li individue va posser rebeller se, ma il ne va escapar li permanent tendenties del loc in quel li scol va har fassonat le. LI prejudicies in ti loc va constituer li cadres li max solid del opinion populari. Li logica del principies proclamat in li scol va traducter se íneluctabilmen in li tendenties, in li reflexes e in li actes del nation.

Quo es eficientie?

On ja possede numerosi definitiones del eficientie. LI pluparte ex ili limita se al dominia del aferes. It es alcun quel noi va preferer pro que it es tre general e que it es anc tre simplic: ti de Herbert N. Casson.


Li eficientie es li scientie quel procura un percentage plu alt de rendiment.


Li termine «rendiment» deve esser prendet secun li max larg acception: Rendiment vital. Un hom quel furni li maximum de labor con li minimum de eforties in li minimum de témpor va esser sin dubita un laborero eficient. Il ne va esser necessimen un hom eficient. Li hom eficient es ti quel prende ex li vive li max grand parte del ressurses queles il posse furnir. Il labora con joya. Il producte con entusiasme. Il crea felicie por il e li altres. Il usa largmen san plesuras queles oferta le li present témpor. Il assecura al sues un existentie quel permisse les gustar li beneficie del munde. Il es loyal. In omni circumstanties, in li divers momentes de su activitá, il tende sempre far melior.

Li hom quel es bon impregnat de ti ideale es un hom cent per cent. Il es un hom eficient.

Ti simplic resuma lassa percepter li spacie del efficientie. It ne es solmen un doctrine moral. It ne es solmen un scientie positiv. IT ne es solmen un evangelie del aferes. It es omni to e plu mult quam to.

It ne es un sistema. It posse exister sistemas sin que existe eficientie. Un individue e un interprense posse ver(??) sistematicmen til lor perde. Ili posse cometter con regulation actes queles diminue les o expenser moné e forties quel apovra les.

It ne es energic. Li energie mal usat es li max pejor dissipation. It ne es li rationalisation ni li organisation. Li un e li altri es efectes, aplicationes del eficientie; it deve egardar con su altri principies. Li rationalisation til excesse vell provocar consequenties diametralmen oposit a su scope. Li organisation tro exagerat vell finir in un rutine mecanic. Li eficientie es essentialmen homan.

It ne es li extension del labor til li superfatiga. It es lu contrari. It rendi li labor simpatic e it fa un larg plazza al altri agrementes.

Maurice Vorfs

(Ex li «Revue del Eficientie», Bruxelles, autorisat traduction de Fred Lagnol)

Cronica

Francia

Sr. W. Gilbert, 58, rue de la Paix, Choisy le Roi, Seine, Francia, demanda adresses de persones desirant coresponder in Occidental con membres de API (Association Proletari Interlinguistic), de quel il organ es LIBERTA.

Svissia

Li comité del Occidental-Union reunit se soledí 9 septembre in Lausanne sub li presidentie de Sr. Matejka por discusser important aferes concernent nor movement.

On scri nos

[quote, "N.H. Divall (Anglia)"]


Sr. R. dit me que durante li guerre vu laborat mult por li lingue international in Svissia e noi anglesi mundelinguistes sincermen mersia vos.


[quote, "L.E. Génissieux, director del Institute français (London)"]


Yo lee Cosmoglotta sempre con mult interesse. Yo es convictet que vor lingue constructet es li max bon quel on ha fabricat til nu.


Pri li nómine de nor lingue

[quote, A.E. Cortinas]


Li proposition de Sr. Matejka usar li nómine Cosmoglotta sembla me tam convictiv que yo retira sin altricos mi propri idés pri li afere.


[quote, K. Hamburger (St. Gallen)]


Yo refere me al publication in Cosmoglotta. Malgré que mi vote es un poc in retarde, yo ne vole mancar confesser vos, que yo absolutmen subtene li opinion de Sr. Matejka e vell considerar omni modificationes quam nociv mesuras.


Reunion del S.A.P.O.

Noi informa omni membres del SAPO (Sviss Association por Occidental) e letores de Cosmoglotta que li reunion annual va evenir soledí 14 octobre 1945 in BIENNE. Noi espera que omni membres e interessates va far un important efortie por assister a ti assemblé quel es li unesim desde 1939. Mult important objectes va esser discusset e it va esser un excellent ocasion por parlar e audir Occidental!

Noi memora que li non membres posse inviar Fr. 1.— al Institute Occidental, Chapelle, postchec-conto 11.1969, por devenir membre del SAPO e reciver li carte de adhesion quel va permisser les partiprender al votationes.

Li programma va esser inviat al membres pos poc dies.

Woerterbuch Occidental-Deutsch und Deutsch-Occidental just aparit!

Ples comendar ti important dictionarium strax al Institute Occidental! Brochat Fr. 5.—, ligat Fr. 8.— (Fr. 7.— til li 31.12.1945)

Cosmoglotta B 75 (oct 1945)

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

Redaction e Administration:

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

Abonnament líber. Postchec-contos: SVISSIA: 11.1969. SVEDIA: Stockholm 743 95

Serie B, poligrafat. Tel. (021) 9 56 56 Octobre 1945 -- Nró 75(10)

Ancor li oriente!

Un circulare del «Suis Uniono por la linguo internaciona» informa nos que P. Stojan declarat: «Yo es russ (secun lingue) e yo save que Occidental e Basic English nequande va successar in oriental Europa».

Pro que ti argument del «Oriente» reveni omni 3 mensus sub li plum del Esperantistes e Idistes, noi peti les humilmen explicar nos un vez per quo Occidental es minu russ o chinesi o japanesi quam Esperanto e Ido! Queles es do li paroles o formes grammatical russ existent in Esperanto-Ido, ma ne in Occidental? Til hodie yo trovat ni un sol in Ido, e un tot sol in Esperanto, to es vost quel in Occidental es viceat per caude pro que li adjective caudal es mult plu international quam vostal. Exter to, yo ne successa trovar alquo plu oriental in li concurrent lingues. Esque forsan li obligatori finale -o per li nómines e -a por li adjectives? Ma it sembla me que li formes de Occidental vodka, pachá, cangurú, harakiri, balalika, etc., va sempre esser plu simpatic al orientales quam li risibil vodkao, pachao, kanguruo, harakirio, etc., o anc vodko, harakiro, balalaiko, etc.

Ti objection del «Oriente» por criticar Occidental es tam plu strangi del parte del Idistes que sur lor covertes ili fat printar: «Ido, la modern e maxima quintesenco dil "Europan-Amerikana lingui"». Hum! O do jace lor pretendet egarde al Oriente in ti declaration, quel pruva que ili have li sam fundament quam noi.

Ric Berger.

Che li medico

-- Congestion del hépate, reumatisme, cap-dolore, e quant old vu es, senioretta?

-- Yo have 22 annus.

-- ... E anc cerebral amnesie.

Otto Jespersen

Li nova que Otto Jespersen, li grand danesi linguist, ha morit, esset ja conosset de quelc interlinguistes. Hodie it es regretabilmen confirmat. Atendente precisiones pri li exacti date, li loc e li circumstanties de ti morte, noi da un curt resumate del vive de ti alt personalitá.

Jespersen ludet un important rol in li Comité del Delegation fundat de Couturat por arbitrar inter omni projectes de lingues international in 1907. On save que de ti arbitrage surtit Ido. Li pseudo-autor de ti lingue, de Beaufront, e su efectiv autor, Couturat, ha mult emfasat li colaboration de Jespersen in li creation de Ido, ma quam pruva li corespondentie inter ti tri interlinguistes, li rol de Jespersen bornat se a quelc consilies e a servir... quam scude por li propaganda del «lingue del Delegation». Strax pos li nascentie de ti-ci, Couturat fat nominar Jespersen quam presidente del Academie de Ido, poy, practicmen escartat le quande lor conceptiones linguistic ne concordat.

In facte, in li trio Couturat -- de Beaufront -- Jespersen li ultim esset li max oposit al artificialitá de Esperanto e sempre tendet a alontanar Ido de it. Li du unesimes, in contrari, volet conservar su caractere esperantesc per posser atraer... li Esperantistes. Li resultates de ti divergenties esset previsibil del comensa: Pos 2 annus de colaboration, Jespersen demissionat quam presidente e restat passiv, que havet li felici consequentie que li conservatori de Beaufront devenit minu ínquiet!

Pos li morte de Couturat, in 1914, Jespersen semblat desembarassar se del logistica quel Couturat hat tam energicmen imposit al lingue international e, benque representant Ido in li conferenties de IALA, il bentost revat crear self un lingue international... quel aparit in 1928.

Ti projecte esset un specie de compromisse inter Ido e Occidental, ma obtenet presc null successe malgré li celebritá de su autor e un remarcabil propaganda. It es evident que si on postula del interlinguistes que ili fa li salta del demí artificialitá al naturalitá, it es contrari al rason far haltar le, quam fat Novial, in un demí via.

Jespersen bentost self comprendet to e in 1937 il publicat un «Novial reformat» quel esset ancor plu proxim a Occidental, talmen que on demande se seriosimen ca it vale li pena continuar ti duplic propaganda pro tam poc diferenties.

Li evolution de Jespersen es tre interessant a studiar, pro que it monstra, qualmen un linguist professional esset poc a poc ganiat a conceptiones queles in prim il desdignat e combattet. De Wahl devet sovente polemicar contra le e havet li joya vider su anteyan adversario progressivmen adherer a su idés. Just ante li guerre li du ancian concurrentes laborat durante un tot semane in complet amicitá in Helsingör e un brochura ha dat li resumate de lor discussiones.

Si, in diversi ocasiones, Jespersen, malgré su alt competentie linguistic sovente errat in li unesim parte de su activitá interlinguistic, il havet adminim li merite tre rari ne obstinar quande il constatat que altres esset rect. Il savet aconosser lor rasones con un charmant modestie. Su caractere, secun tis, qui aproximat le, esset sempre benevolent. Su nómine va restar in li memorie del interlinguistes quam exemple de conciliant spíritu.

Hodie Jespersen ha morit. De sr. de Wahl noi ne plu have novas. Omni actores del epoca del Delegation ha bentost desaparit. Ma lor ovre resta por docer nos qualmen deve esser (e anc ne deve esser!) li lingue international.

Ric Berger.

Per Ahlberg

Ancor un altri prominent interlinguist desaparit. Per Ahlberg, de Stockholm, quel festat su 80-esim anniversarie li 21 novembre 1944, ha morit ho-annu, in may, Poc mannes devoet se tam completmen e durante lor tot vive al afere del lingue international quam li regretat svede. Il ne esset intelectuale, ma un simplic policist. E tamen su interesse por li problema ne adebilat se un sol moment. Per Ahlberg es un del rari interlinguistes quel sequet completmen li evolution interlinguistic de ti ultim 60 annus e chascun vez adaptat li plu moderni sistema. In prim Volapükist, il devenit Esperantist, in 1907 Idist, poy apertente li revúe de quel il esset redactor «Mondo», al naturalitá, il adheret a Novial de Jespersen in 1928 e finalmen al Novial reformat de 1937. Benque longmen adversario de E. de Wahl, il propagat, in li fine de su vive, practicmen li sam conceptiones quam nor mastro. Su admirabil optimisme, su vigore e su statura esset durante un demí secul li caracteristicum del congresses interlinguistic. Li fate volet que il morit presc in sam témpor quam li scientist por quel il havet li max absolut admiration, yo nomina Jespersen. Li terra mey esser levi a ti du eminent coidealistes.

R. Bg.

Li parol «fanatic»

(de Leon Savary, in li Tribune de Geneve, 1944)

Li orígine de ti parol es nettimen religiosi. In latin «fanum» significa «temple» o plu exactimen «li loc consacrat». It es to, que noi nómina hodie un capelle. Li sam parol ha dat profan. To, quo es profan es exter li consacrat loc, extran a it.

Fanaticus, li fanatico, es in prim ti, que es atachat al temple per su servicie, qui es inspirat o crede esser tal. Per extension ti, qui aporta un excessiv zel presc agressiv in li religiosi usu. Secun Juvenal e Prudentie on designat sub li nómine de «fanatici», li prestres de Cybel e de Bellone, queles intrat in furore e celebrat extravagant ceremonies durante queles ili exagerat til lacerar lor pelle per cultelles.

Li contraste, quel causat un tal delirie probabilmen importat del Oriente, con li customes possibilmen borgesi de lor traditional cultu, devet frappar suficentmen li Romanes por que li término de «fanatic» devenit ligat al idé de zel exagerat quel it evoca in li hodial lingue.

Nam on nómina «fanatic» li hom qui, persuadet obedir a un special vocation, pretende imposir su propri convictiones, mem per li violentie si it es necessi. Omni religiones, sin exceptiones, havet lor fanaticos.

Poy, quam it es frequentmen li casu, li sense ha elargat se, tam mult que li paroles aplica se a omni individue animat de un ardent zel, sin ponderation e índiscret, qualcunc mey esser li natura del doctrine o del sistema de quel il fat se li protagonist. On posse esser fanatic in politica, o mem in arte -- que es adplu tre regretabil ma nullmen rari.

On ne deve creder que chascun hom havent profund e entusiastic convictiones es un fanatico. To es un confession quel on fa quelcvez, ma quel es nullmen justificat, si ne, ti epitete nettimen pejorativ vell aplicar se a omni tis qui ne es sceptic. Li fanatico have in comun con li credente li ardore de su fide. U apari li diferentie es in li maniere acter del unes e del altres. Li unesim odia tis, queles ne pensa quam il, e vell obligar le per li fortie adherer a su doctrina, si il vell posser -- oh ve, il posse quelcvez. Li duesim ama su vicino, mem si il condamna to, quo il pensa esser li erras de ti vicino, e il sercha persuader le per li dulcore.

On vell posser concluder desirante que existe, un die, ne plu fanaticos in li munde, e certimen to vell esser desirabil. Ma it vell esser un naivitá lullar se con ti ilusion. To, quo on posse dir es que li fanaticos vell esser minu dangerosi si ili vell maner isolat. Or ili recruta tre facilmen disciples, ma inter li agnes, queles tande deveni inrabiat.

Li max ínfelici féminas del munde

(Ex li Gazette de Lausanne, april 1945, trad. R. Bg.)

Ellas ne es, quam on vell posser creder it, li maritas de alcun tribe de negros primitiv e brutal, ma tis de un popul possedent un del max ancian e max rafinat civilisation: Japan.

Secun li declarationes self del marita de un polonesi diplomate quel vivet in li Imperia del Levant Sole, seniora Helen Moscicki, it ne existe in li munde féminas plu ínfelici quam li japanesas, plu ínfelici ma anc plu corageosi e plu heroic, proque ili cela lor ínfelicitá sub un ínmutabil e eterni subrise. Nequande ili permisse a lor sentimentes transparer sur li facies e ili parla pri flores, infantes e catastrofes con li sam ínpenetrabil subrise.

Suffrer omnicos subridente, tal sembla esser li scope de lor vive. Desde li unesim etá, li japanesa efortia se mascar su sentimentes detra un amabil facie. Chascun movement, chascun geste es cuidosimen studiat til quande it deveni un secund natura e que li filiettas ja simila statuettes apartenenta alcun antiqui arte.

Antiqui japanesi leges postula que li fémina mey esser pret plenar su familial deventies, que ella es graciosi, que ella conosse li etiquette e save ordinar flores, ma ili interdicte la haver un propri vive e condamna la a un passiv obedientie.

Quande li japanesa marita se, por exemple, ella ne have alquel legal statu. Ella ne posse divorciar. Su marito, in revancha, posse repudiar e demandar li anullation del maritage. Povri o rich, li japanesa es presc sempre reductet al statu de sclava o deve servir su marito quam un servitora. Ella deve nequande aparir fatigat o contrariat. Li etiquette mem interdicte la sedentar se sur un cussine in presentie de su marito.

Mem li joya elevar su infantes es refusat a la. Un ambassador, special misseto a Washington, raporta que in li etá de 12 annus su matre vestit le per su plu bell kimono e ductet le a un litt altare, u, quittante le, ella donat le solemnimen li puniale del harakiri, exhortante le bon conduir se in li vive.

Li etiquette interdicte anc li usa del anestesiantes in li nascenties, e un fémina vell esser deshonorat abandonar se til criar.

Li sol joy, on di, quel es lassat a ti féminas tam heroicmen subrident es ti exercir lor jures de bel-matre. Pos har subisset li yug durante un grand parte de lor vive, ili venja si tirannisante in lor torna lor bel-filia.

Mem li suicide es regulat del leges, raporta li Readers Digest. Sol certi modes es permisset al féminas: ili posse dronar o jettar se in un vulcan, por exemple, ma ne have li jure far harakiri.

Vi, in fine, quam documentari information, un extrate del libre destinat iniciar li futur japanese diplomates in lor tache: «Li cortesie e li respecte del fémina ne es considerat in extrania quam un degradation por li mann; ti atitude es in contrari obligatori».

Esque to ne es eloquent?

Li ultim teories pri li planete Mars

Li teorie del pluralitá del habitat mundes es tre ancian.

Copernico ja studiat it, poy Galileo, li unesim, descovrit li fases de Mars. Voltaire, Fontanelle e li astronom Flammario anc expresset lor certitá que ti planete vell esser forsan habitat.

Mars es li quaresim solari planete. Li sesones es ta du vezes plu long quam sur li terra, su annu dura 687 dies. Mars es un planete desfacil a observar; it es possibil studiar it tre poc témpor ante o pos un oposition, quo eveni solmen omni 25 o 26 mensus. Li max favorabil epoca reveni solmen omni 15 annus. Con potent instrumentes agrandant 80 til 100 vezes, on vide sur it solmen li polari calotte eclatant de blancore e quel diminue rapidmen in estive e augmenta in hiverne. Sur li reste del superficie, on descovri macules obscuri brun o verd e altris rosatri e yelb. On considera li obscuri macules quam mares e li clar macules quam continentes.

Schiaparelli ha etablisset li unesim carte geografic de Mars; li mares, inter altris li mare del Sirenas subisse changes in extension secun li sesones. Lowell videt ta canales quel devet esser bordat de vegetation, de u il traet li pruva que Mars es habitat. Ma li astronom de Meuden, sr. Antoniadi, es tre categoric e asserte: «Li canales ne existe». On nequande videt vermen canales sur Mars, ma solmen alongat stries. Ma de un altri látere, pro que Mars ne have li millesim parte del oxigen del terre e pro que li aqua es presc completmen absent, it ne posse exister vegetation sur it.

Li chinesi teatre

Li Europa li dramatic autores es tam explicit quam possibil. In general, quelcunc spectator de medial inteligentie posse perfectimen sequer un pezze, tragedie o comedie, de nor teatres. Li decoras, li action e li textu lassa nos null dúbit pri li intentiones del autor.

In China li coses es tot altri.

Li chinese spectator, por comprender to quo eveni sur li scen, besona ne solmen su tot atention e un grand patientie -- li pezzes es ínterminabil -- ma il deve ancor esser iniciat al lingue conventional por posser interpretar li simbolic actiones.

Lass nos prender li sequent scen quam exemple.

Un generale cavalca tra li montes por ataccar finalmen li ínamicos. Li generale es figurat per un actor quel distinte se del altres per quelc flottant flaggas sur su dorse. Il porta un blu barbe, quo vole dir que il es plen de corage. Un rubi barbe vell significar un mann un poc changeant. Un person con rafinat mores vell portar un barbe dividet in 3 puntes.

Dunc li generale intra sur su cavalle. Ma ne existe cavalle. Li generale e su cavalleros porta simplicmen un carbache in li manu. Ti carbache simbolisa li cavalle. Talmen montet li cavalleros gambilla tri li scen, salta súper un table quel representa un monte e prepara se a ataccar.

Un fluvie es simplicmen figurat de 4 mannes portant albi flaggas. Un actor fant desordinat movementes in li medie de ti 4 flaggas representa un dronant mann. Un tapisse pendet contra li funde del scen indica que li action eveni in li interior de un dom o de un palace.

Li reste es conform a ti procede. Si it ne es possibil expresser un cose per un simbol, un afiche explica it al publica quel deve in sam témpor sequer li parlada del actores, sublineat per un musica presc íninterruptet o per li colpes de un gross tambur.

Ex li Tribune de Genève, trad. RBg.

Sirius

On save que Sirius es li stelle max proxim a nor glob. Su distantie es tamen considerabil. Suposiente que noi posse transportar nor sur it, noi vell vider de ta li terral órbite con un angul presc null. Talmen que li sole, li terra e li lune vell suficer por eclipsar a nor ocules ti tri córpores voluminosi e li imensi spacie quel separa les.

Il volet vider su propri interrament

Bush Brennal hat sempre esset considerat quam un originale. Tamen su ultim tric ha astonat omnes.

Un matine, un interprense de funerales de Cavecreek, in Tennessee, esset informat que Bush Brennel hat just morit pos un accidente. Su morte fat sensation, nam, malgré su subit capricies Brennal esset amat in li region.

Antey, quande li gangsteres e li furteros de brutes fat li Tennessee poc secur it esset il qui hat organisat li lucte contra li bandites. Mersí a su iniciative, on pervenit un die resister durante nin hores a un tot bande de brigantes til li ariva del policie.

On pensat bon que su interrament vell esser sequet de mult homes e ti suposition revelat se esser exacti. Numerosi cow-boys e farmeros del circumité de Cavecreek assistet, silentiosi e trist, li passage del funeral cortege.

Subitmen on audit un acut cri. Un servitora del dom del morite adcurret quam un folla. «Yo ha videt Brennal», ella criat con angustie, «yo videt li fantom de Brennal». Ma li cow-boys ne es homes credent al ectoplasmas; ili intrat in li funeral dom e havet li surprise vider Brennal in person venir subridente a lor incontra. Il racontat les que il volet vider qualmen vell evenir su interrament e ca su ultim volenties vell esser realisat. Li cadavre quel reposit in li sarc esset solmen un córpor ex pallie.

Benque Brennal hat organisat un festine por regalar su gastes, su fals interrament havet ínexpectat consequenties: it fat perdir le li simpatie del publica. Hodie il es un mann solitari, con quel on condui se quasi quam si il vell esser resurectet.

Li hora del ocul del cates

Li Chinese ne possedent tasca-horloges regarda li hora in li ocul del cates, secun li assertiones de un francesi missionario, li abate Huc, quel da li sequent descrition de ti vivent horloge e li maniere usar it.

Nor eleves, il dit, aportat nos 3 o 4 cates, e explicat nos qualmen on posset vider li hora secun li largore del pupille. Quande li agullie avansa vers midí li pupille astretta se; in midí, exactmen ti pupille apare larg quam un capille, poy li dilatation recomensa.

Quel es li criterie del inteligentie?

Un evolution in li scientic studie del cerebre sembla preparar se. Li experienties persequet in li Institute american de anatomie e biologie sub li direction del professor Henry A. Donalson permisse concluder que li cerebral activitá e li dosage del inteligentie depende de factores tot diferent de tis a queles on atribuet les antey.

Ante quelc annus on trovat ancor in Europa e in li Unit States frenologos queles assertet ínperturbabilmen que li natural dotes esset constatabil per li protuberanties e e depressiones del cranie, e que li caractere self posset esser definit per li exámine del cranic bul.

Li frenologos, hant dividet li cranie in 32 o 36 compartimentes, palpat it atentivmen e enunciat tande un avise «ínfallibil», fundat ad-ultra sur un «long experientie» e sovente de un impressionant exactitá.

Li pesa?

A ti doctrine fundat de Gall, oposit se li teorie de altri specialistes quel pretendet que li intelectual facultás de un mann dependet unicmen del pesa del cerebre. In facte, on posse considerar que un tro micri cerebre coresponde sovente a un debilesse de spíritu, durante que un medial cerebre denota generalmen un normal inteligentie. Ma casus tot contrari anc presenta se: talmen li cerebre de Anatol Franco ne pesat plu quam 1,4 kg e que Napoleon havet anc un tro micri cerebre, durante que existet idiotes de queles li cerebres pesat 2,5 kg til 2,75 kg. It es anc ver que li cerebre de Lord Byron havet li record-pesa de 3,75 kg.

Li specialist de cerebre Rudolf Wagner pretendet que del númere del sulcas del cerebre dependet li acutitá e li extension del inteligentie. Li sam scientist propagat in unesim li teorie proportionant li inteligentie al pesa del cerebre.

Ma minutiosi serchas demonstrat plu tard que homes con cerebre traversat de multissim sulcas posse esser perfectimen dotat solmen de un inteligentie pesant unicmen passiv.

Li rol del «pie-matre»

In su serchas, professor Henry A. Donalson ha specialmen concentrat se sur li fin membrane quel seque li circumvolutiones del cerebre e insinua se in li plicas max profund.

Si on extrae ti tenui velop, quel vu nomina «pie-matre» del cerebre de un mort mann, on remarca in it micri sanguin nodositás. Ili es li restes del sangue quel coagulat se in li cap pos li morte.

Donalson ha etablisset que li númere del sanguin vascules del pie-matre difere sentibilmen de un person al altri. Il ha anc decovrit que un abundant circulation del sangue in li cerebre, afectant se per li vascules del pie-matre existe solmen che li persones capabil acompleer un intelectual labor specialmen desfacil. Il ha concludet de to, tot naturalmen, que li intelectual activitá del cerebre es in relation con li ritme del circulation del sangue.

It es dunc li circulation del sangue in li cerebre quel da a ti-ci li facultá executer un labor exceptional. On comprende nu que li pluparte del homes ne es apti a un cerebral labor pos un abundant repaste pro que li sangue directe se precipue vers li stomac e li intestines, detrimentant li activitá del cerebre quel ne recive un suficent quantitá de sangue. Li grand fatiga, lassant li cerebre quasi apovrat, es egalmen tre desfavorabil al labor del cap.

It resulta de ti dissertation que li inteligentie del hom ne posse esser evaluat ni secun li dimensiones ni secun li pesa del cerebre, ni secun li númere del circumvolutiones del cerebre, ma depende del fortie e del (?????????) sangue, ti liquide nutritori e vivificant.

Secun Tribune de Genève 1945.

(PS. del comp.: Un bell exemple por demonstrar, qualmen li materialistic conception del secul desfacila e tarda trovar li maxim simplic veritás: Quam si on vell posser ponderar, mesurar e contar mem li maxim fin coherenties! E quam si li masse e li númere vell producter lu maxim valorosi. Que chascun simplic hom save desde long, nam que un micri hom posse efecter per su plu grand vitalitá egalmen o mem plu bon quam un grand, on constata nu anc... in li cerebre. Ma quant long it va durar ancor, til que li competent personalitás constata lu sam in li grand politica: que it ne es simplicmen li grandore del states, quel garanti les li exclusivitá de bon idés e da al maxim grandes li jure dominar li altres!)

A un yun finnic cocinera, vivent desde 10 annus in li USA, un literari precie ha esset dat por un novelle quel ella hat scrit in li medie de su marmites, pos har finit su dial labor.

Cronica

Svissia

Saturdí, 25 august, sr. Lagnel, director del Institute de Chapelle, visitat sr. Kurt Hamburger in St. Gallen, li editor de «Cive del Munde», li local organ del Occidentalistes de St. Gallen.

A sr. Dr. Haas de Winterthur successat li acte poc ordinari in nor témpor, telefonar in Occidental a sr. Aguiré de Paris, quel respondet le in Ido. Li comprension esset perfect e pruva adplu que li telefones in lingue international es hodie denov possibil de un land a un altri.

Tchecoslovacia

Sr. Denis Silagi, li conosset autor del tam apreciat brochura: «Versus interlinguistica» scri nos li 27 august li sequent informationes queles va interessar omni nor letores.


Quande yo arivat in Prag pos mi escapa del camp de concentration de Leitmeritz, yo havet nequo except un lappat vestiment de prison, li talmen nominat «pijama» del campes de prisonates... Nu yo continua mi old jurnalistic profession denov, quam foren presse-corespondent e yo successat retrovar mi marita e mi filio queles esset in Svissia. Strax quande yo arivat in Prag yo publicat un avise por reserchar amicos del lingue international... Inter altres yo recivet un lettre de un Occidentalist, sr. Kreshina. Per le yo obtenet li adresse de sr. Svec e de Dr. Stasny, e intrat in relation con ili. Null novas yo posset reciver de sr. Podobsky e Kajš... it es ver que li circumstanties ne ja permisse li reorganisation del movement occidentalistic in nor land.

Pri mi projectes, yo desira persequer mi ovre interruptet in 1931, edificante un sorte de «interlinguistica» o, noi mey dir «Epilinguistica» quam un autonom branche del linguistica... Yo besona colaboratores.


In li ultim hora noi es informat per un lettre de Dr. Stansy adressat a sr. Moeckli in Bienne que nor coidealistes Podobsky, Kajš, Kresina, Polanzy, Screc es in bon standa, quo noi saluta con un imensi joya. Regretabilmen noi perdit sr. prof. Pášma de Tábor, de quel li morte es un grand colpe por nor movement. Prof. Pášma es li unesim quel developat Occidental in li dominia litterari. Il publicat ante li guerre li colection «Ovre» contenent pezzes de bell litteratura in Occidental. Cosmoglotta ja ha publicat su portrete, ma noi va reparlar pri li vive e li ovre de ti devoet amico.

Finnland

Sr. A. Z. Ramstedt, professor de linguistica in li universitá de Helsingfors qui esset durante du annus redactor de Cosmoglotta, scri nos li 21 august 1945:


Nu, quande ti horribil guerres es finit e li corespondentie denov permisset, yo prende li libertá scrir vos, esperante que ti lettre va trovar un de vu qui memora me ancor e es sempre interessat in nor lingue Occidental... Yo desira saver quo evenit de nor Occidental-movement, ca Cosmoglotta sempre apari, e ca alcun save alquo pri li fate de nor coidealistes, specialmen tis qui vivet in Germania e Austria... Li ultim numeró de Cosmoglotta quel yo recivet es li no. 129 de 1939...

Si alcun vell inquisiter pri mi fate, vu posse dir le que yo es sempre in bon sanitá, hante participat solmen al guerre de 1939-1940 e revenit salv e san. Sr. Tattari (autor del manuale e vocabularium finnic-Occidental) ha morit pro pneumonie. Sr. Lesch (Idist) anc, ma altri coidealistes es vivent. Li interesse por Occidental es sempre vivid e pluri persones intente fundar un nov club in Helsingfors.


In response a nor eminent coidealist, noi expresse in prim nor joy audir que il escapat de ti terribil guerre e es in bon standa. Poc a poc ariva in Chapelle novas de nor amicos de pluri landes, ma manca nos totalmen informationes pri tis de Germania e Austria. Anc de sr. de Wahl sempre necos. Noi vell esser grat al Svedeses e Finnlandeses benevoler inquester in Tallinn pri le.

Rbg.

Italia

Li dictionarium italian-Occidental es nu composit, e va bentost esser publicat. Noi exhorta omni coidealistes quel composi vocabulariums national-Occidental sempre conformar se al standard-ovre: Wörterbuch Deutsch-Occidental e Occidental-Deutsch quel apari ho-mensu.

Anglia

On memora que ante li guerre un del unesim Occidentalistes de Anglia, sr. Dr. Kemp, in li etá de 70 annus, hat comensat li grand dictionarium anglesi-Occidental e continuat it til li líttere P. Noi es informat que ti important ovre ha esset perfinit durante li guerre de sr. Pope, de Manchester, a quel noi expresse nor gratitá. Sr. Ilmari Federn va far li final revision del manuscrite strax pos li publication del lexico german-Occidental de sr. Matejka.

Li «Introductori grammatica anglesi» de sr. Raxworthy va esser reprintat e probabilmen augmentat per li cuidas del autor self, auxiliat de sr. Federn.

Cosmoglotta B 76 (nov 1945)

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

Redaction e Administration:

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

Abonnament liber. Postchec-contos: SVISSIA: 11.1969. SVEDIA: Stockholm 743 95

Serie B, poligrafat (Tel. 9 56 56) Novembre 1945 -- Nró 76 (11)

Li pioneros

Quam homage al memorie del grand mundelinguist Per Ahlberg, morit in may 1945, noi traducte, ex Ido, li lettre quel il inviat li 23 junio 1914 a su amico idisto Dr. Hermann, general medico in Graz.


Vu es un pionero. Yo anc. Pro quo? Pro que li Providentie ha resoluet que noi mey esser pioneros. Qui conquesta li forteresse? Esque it es li splendid cavallerie, li pesant artillerie, li densi battalliones con su forestes de bayonettes. Null ex ili. Li conquestator es li pionero. Li grand masses hesita, chancela, halta, dubita. Ma li pionero avansa sol, il afronta li dangere, il renversa li obstacules, il cade, il erecte se denove e avansa e cade, e súper su córpore ínanimat li grand masses assalta: «Hurá! Hurá! Noi victet!». In li tombe ínconosset li pionero reposa. Il es obliviat del homes, queles qualifica le quam folli. Li circumspecti poltron fariseicmen critica li erras, li stultitá del pionero, proque sol es ínnocent ti qui fa necos.


Esque to ne esset un excellent caracteristica del action e labor del sved pionero Per Ahlberg?

Quo dit li presidente Truman?

On leet in li jurnales li sequent information:


Tiptonville (Tennessee), 9.10.1945. ... Russia ha esset tant mal comprendet in USA quam USA in Russia. Li mutual comprension ha sovente esset desfacil pro li diferentie del lingues e li desfacilitás de traduction.


Esque pos ti extraordinari confession on va ancor negar li sempre plu urgent necessitá de un lingue international?

Passiv e activ usation

Li lingues es usat:

  1. in conversationes omnidial;

  2. in presse, radio, discurses, litteratura, international corespondentie, special incontras, etc.

Li lingue international es destinat al duesim aplication, ma ne al omnidial conversation, por quel es usat li lingue national.

Li duesim aplication del lingue presente extrem gradus de intensitá inter li «activ» e «passiv» usation.

  1. Li activ usation es practicat per un númere tre restrictet de persones;

  2. li passiv usation, in contrari, es practicat per un grandissim númere de usantes.

Li unesim gruppe besona bon expresser su pensas. Li duesim gruppe besona comprender facilmen li lingue.

It es absolut necessi contentar li absolut majorité -- to es li duesim gruppe -- per un lingue max natural e facil possibil. Pro to Occidental es li max apt lingue por tal aplication.

Li unesim gruppe besona un lingue per quel on posse expresser su pensas con li max numerosi nuancies, grand richesse de expressiones por li max diferent idés e personal mental necessitás.

Por ti necessitás, Occidental sta in látere del max cultural lingues europan.

Li facilitá e neutralitá del interlingue es un índispensabil condition e li medie unitiv inter persones de popules diferent, e in plu por compensar, con enorm avantagie, li introduction de un nov lingue inter li ja tro numerosi lingues national.

Per li diversi practic experimentes exposit in divers altri articules o documentes, on posse considerar Occidental quam li lingue neutral max facil.

Li facilitá del lingues quam Occidental es imensi in comparation al desfacilitás del etnic lingues. Li aprension de un lingue national vell consumar, por exemple 500 o 600 hores; tal lingue es desfacil in comparation al interlingues quam Occidental. Un lingue international quel consuma 25 o 30 hores, es facil in comparation al lingues national.

Pro to it es absurd considerar que un lingue international quel besona 30 hores por aprension es desfacil e que un lingue international con pretensiones besonar 26 o 27 es (per ti diferentie) un lingue facil.

Ne ti minimal diferentie justifica un eventual preferentie. Cert interlingues have considerabil simplicitá e presc omnes teoricmen posse esser considerat quam havent tal. Pro to li preferentie inter ili depende in prim loc del plen satisfaction del necessitás del «passiv» e «activ» usatores del lingue.

Pro que Occidental satisfa li postulationes de ambi classes de usatores in li max ideal maniere e in plu pro que it ha atinget li maximum del tam desirat facilitá, it es li lingue del proxim victorie.

C. Varela-Burg, Perpignan (Francia).

Vor vocabularium

Li sequent consilies auxilia vos augmentar vor habilitá de expression:

  1. Sempre portar un litt lexico con vos.

  2. Consultar it pri chascun nov parol incontrat.

  3. Scrir sur un cedul li paroles consultat. Posir li cedul in li lexico, datar le; usar un nov cedul chascun die.

  4. Releer chascun cedul li die sequent por rememorar, e por controlar vor progress in paroles.

  5. Releer li paroles pos un semane.

  6. Usar chascun nov parol set vezes in vor conversation e scrition, intra li die, quande vu in unesim vez fa su conossentie.

  7. Pronunciar con alt voce chascun parol quande vu trova it in li lexico.

  8. Mesurar vor progress in li unesim die de chascun mensu per sublinear in rubi sur li págine redactional de vor favorit jurnale li paroles queles vu ne save pronunciar, usar o explicar.


DICTIONARIUM OCCIDENTAL-DEUTSCH UND DEUTSCH-OCCIDENTAL von A. Matejka

Ti important dictionarium just aparit e es nu liverabil per li sam posta. Brochat: Fr. 5.—. Ligat con gris toale Fr. 7.— (til li 31.12.45).


Reflectiones pri eufonie

Questiones de guste o arte es desfacil a discusser. Si persones invitat pronunciar se autoritativmen pri Eufonie in interlinguistica, refugia se detra li latin sententie «de gustibus non est disputandum», on posse comprender to. Sagi modestie, recomendat del classic filosofes, escapa suspection pri manca de resurses.

Ma represser un problema ne solue it. Li Eufonie lude su rol in li interlinguistic, adminim in li propaganda. Ido mem dat it un plazza prominent, totvez sin distinter it explicitmen de facilitá de pronunciation. Li latin citate sovente es rect, ma refusar a-priori tractar un problema es minu productiv quam serchar un via por ataccar it utilmen.

Vi un tache implicat cooperation de pluri expertes. Li present articul posse solmen provar suggester du vias eabil, sin pretender que ili es nov o que ili es lis unic.

Noi save quo noi trova bell o ínbell, ma noi ne es capabil «pruvar» tal sentimentes. Discussente li respectiv merites de Gracie Field e Popeye-the-Sailorman, Wagner e Gerahwin, li majorité de nos deve contentar se per constatar u nor preferenties e aversiones coincide e diverge.

E to es li punctu important. Nam noi es li publica, noi paya por li filmes e concertes, e nor preferenties in fine causa li responsabil persones mantener o changear lor programmas.

Si un comercianto detecte que li mancant plesentie del inballage frena li vendition de su merce, il ne va citar latin, ma changear li inballage. Noi interlinguistes, desirant «vendir» al publica li idé del Lingue Auxiliari, deve acter similmen. Pro quo ne utilisar in interlinguistica un procede quel ha devenit un trivialitá in li vive comercial? Li max eficaci metode por ataccar li problema del Eufonie apare me esser li statistica: prender gustes quam factes, constatar lor proportiones, e evitar quo repugna un majorité.

Hay casus, u it es possibil explorar ca li acceptation o negation del eufonic principie basa se sur considerationes defensibil, o ca it cela opiniones queles ne vell intrar li debatte in altri vestiment.

Noi Occidentalistes, e con nos li Novialistes, Idistes e mult non-interlinguistes consenti in trovar hideosi li finales -aŭ, -oj, -aj, -uj, pululant in Esperanto. Ma Esperantistes trovat un contra-argument astonant. In un german brochura ili replicat circa talmen: «Vu trova hideosi morfemes «baldaŭ» etc., ma vu trova bell li nómines local «Friedenau, Breslau» etc. Vu di esser chocat per finales quam in «ĉiuj grandaj domoj», ma Grec, lingue reputat quam modelle de bellitá, es richissim ye -ai e -oi, e li frase german «Heute fuhr ein neuer mit Heu beladener Wagen in eine kleinen Scheune ein» ne choca vos benque it contene 4 oj e 4 aj.»

It ne es facil batter ti argument. Nor sentiment di nos ínrefutabilmen que li sones in Esperanto repugna nos; ma nor Esperantistes ha «pruvat» que li sam sones ne choca in altri lingues, que noi do es plen de prejudicies pri Esperanto.

Sin acceptar ti ultim conclusion, noi deve confesser que noi sta in dilemma; e ti franc confession solue li enigma: Sones harmonic in cadre Grec e German ne es pro to necessimen harmonic anc in un lingue international. Multes prende sucre in té; to ne condamna tis queles detesta sucre in bullion.

To ne va convicter un persuadet amator de aŭ-oj-aj-uj in omni quantitá. Ma un litt experiment va demonstrar li cavitá de su argumentation:

Conossores declara que li lingue Madyar apartene inter lis max sonori, e eufonic. Vu posse verificar ti assertion escutante radio; ci noi posse accepter it quam tam autoritativ quam ti pri li eufonie de Grec. Nequi posse pruvar que li amatores de Grec have rason, e tis de Madyar have desrason. E si li amatores de Grec es assertet esser plu numerosi quam tis de Madyar, to ducte al campe del statistica e al contra-assertion que li desamatores de Esperanto es plu numerosi quam li desamatores de Occidental.

In Madyar, li plurale es format per -k. Lass nos substituer ti eufonic -k al eufonic -j. Ti procede ne posse esser ataccat de null vispunctu: ni Eufonie, ni Internationalitá, ni Regularitá, ni Naturalitá. E noi lee: «Mi vidas la belak ruĝak florok ĉe la grandak novak domok.» Yo ne desira persuader vos que to es plu bell quam Esperanto -- ma ples escutar nor esperantistic amico quel cria que it es un desgustant barbarisme.

E ti cri es exactimen identic a ti quel noi altres pronuncia pri Esperanto. Il do deve serchar un altri argument quam li relativitá del gustes, si il vole defender su lingue contra li eufonic «prejudicies» del publica.

Ilmari Federn (Anglia)

Qualmen victer li ínsomnie

(Ex li «Revúe de Madame», sept. 1945, trad. R. Berger.)

Desde un decene de annus e specialmen desde li comensa del guerre li medicos constata in Europa un sensibil acrescement del casus de ínsomnie. On opine que actualmen un hom sur ott ne plu conosse li normal dorme. Li casus de persistent ínsomnie, provocant poc a poc li cachexie e li morte, ne plu es exceptional.

It acte se ci pri un veritabil maladie quel on ne deve confuser con li dorme ínregulari o ínsuficent, ja sat penibil por que cert specialistes fat de it un aprofundat studie. Li anglesi psicologo H. Daarden, inter altres, ha consacrat se exclusivmen durante 25 annus al problema del dorme che li hom e crede posser deducter de su observationes li general principies a queles chascun vell dever conformar se por conservar e capter li normal dorme.

On sovente pretende que existet, precipue inter li personalitás de unesim range, homes a quel ne esset necessi plu quam 4-5 hores de dorme in un die. Tal esset li casu del celebri inventor Edison quel dormit solmen 4 hores chascun nocte, ma on ne deve obliviar adjunter que il prendet 2 hores adminim de complementari repose, durante li jorne, in su laboratoria, somnolent in un comfortabil fotel.

Li bon intentionat homes, queles possede remedie por omnicos consiliat, til hodie, por combatter li ínsomnie, contar li capes de un imaginari truppe de agnes, recitar a su self verses de classic autores, contar in pensa li stipes de un agre de frumente. Ma it eveni tro sovente que li comerciante e industriale passa de omni ti calcules a tis queles ocupa ja su jorne, tam plu que ne plu existe por le ni somnie ni repose.

Li influentie del brues e del fatiga

Dr. Dearden opine que on deve escartar del dorme-chambre omni bruidas tro regulari. On posse dormir in li íncessant brue de un usina, ma sovente on ne va posser cluder li ocules pro li tic-tac permanent de un gross horloge, plu desfacil a suportar por li nerves quam li gross brue de un usina.

Mult persones queles fa long promenadas li soledí es astonat, dormir ancor plu mal pos har talmen plenat li pulmones per frisc aere e trovar se fatigat li lunedí in matine. To eveni del facte que li marcha, vice calmar li nerves, tendet les til exageration per li fatiga, e ha provocat un deperition de energie contrari al somnie, durante que li levi fatiga provenient de un quotidian labor procura un plu normal repose.

Li excesse de labor trova se ad-ultra inter li causes max frequent del ínsomnie. Pro to Dr. Dearden recomenda far si possibil un litt repose durante li jorne. Ti levi somnie forprende nullmen li fatiga preparativ a un bon nocte; it in contrari regularisa li functiones e compensa li exhaustion, talmen que li dorme del véspere deveni pro to plu rapid e plu profund.

Li letura in lette

Li pluparte del altri suggestiones de Dr. Dearden es ja ordinarimen aplicat; mult persones es ja acustomat desde long a supear levimen e sat tost in véspere, poy a far un curt promenada e a ne cuchar se tro tard.

Mult assidui letores asserte que it ne es possibil indormir se sin har percurret quelc págines. LI anglesi psicologo ne consilia acurtar exageratmen li letura, ma consilia consacrar se a it proxim li lette, in un fotel, e interrupter it strax quande li fatiga eveni. Li letura in lette, si it ducte sovente li letor a obliviar extinter li lúmine, presenta anc un plu grav ínconveniente, to es prender del témpor de repose por ear til li fine de un passionant textu... quande on vole conosser li solution del enigma de un policistal romane.

Li orientation del córpor

Pos milles de observationes fat in clinicas, in pensiones, in sanitari etablissementes, on ha constatat que li serenitá del somnie depende principalmen del orientation del córpor del dormitor.

On deve tam mult quam possibil directer li cap vers li nord secun li inclination del terral axe. Si li disposition del chambre ne permisse ti orientation, li lette deve adminim esser plazzat talmen que li cap directe se vers li nord-est o vers li est.

On mem asserte que it es dangerosi dormir con li cap directet vers west o vers sud-west. It es dunc facil ameliorar li qualitá del dorme prendente med un simplic bussol li indicationes necessi por li position del lette.

Un ultim suggestion: it es recomendat, quande on es cuchat con cludet ocules, pensar successivmen a su dextri ped, a su levul ped, a su dextri manu, al cap e al nuc, poy revenir in imagination al dextri ped e al levul ped. It es pruvat que li concentration del spíritu sur li partes del córpor provoca un destende, poy un specie de torpore quel ducte al dorme mult plu rapidmen.

Un drama in li deserte

Li desertic planage del Colorado comunica con li civilisat munde solmen per un autobus quel percusse les solmen un vez chascun semane, e quel etablisse li comunicationes inter li isolat domes del colones e li cité max proxim. Talmen li policie esset avisat pri li sequent drama quel evenit in un de ti perdit locos.

Fidentie mal plazzat

Sam Andrews, aure-serchator, hom ja etosi, esset etablisset desde long in li region quande il decovrit, ye quelc distantie de su habitation, un yun americano, nominat Flack, perdit in li deserte, moriente de fatiga, de fame e de sete. Il recomfortat le e prendet le in su hem. Li hom aparet le quam simpatic, il esset un vigorosi e audaciosi yuno. Andrew, qui sentit venir li oldesse, dit se que il vell trovar in Flack un auxiliator e un companion. Il ofertat le un permanent hospedalitá, promessante le lassar le participar al resultates de su serchas.

Flack savet capter li fidentie de Andrews, quel revelat le un die que il hat interrat un gross summa in li sub-suol del cabane. Sin scrupules, Flack resoluet apropriar se ti tresor in li unesim ocasion. It esset necessi acter li die quande vell passar li semanal autobus, e quittar li loc per it, ante que Andrews vell remarcar li desaparition del moné. Perceptente li furte, Andrews vell dever atender ancor 7 dies por signalar li facte al policie, pro que null missagero vell passar til li posto sequent.

Li ínprevidet testimon

It evenit que, li matine del die quande li autobus devet passar, Andrews absentat se. Flack judicat que li moment esset oportun, e comensat excavar li suol e decovrit sub un metre de profundore un important summa. Il esset replanant li excavation quande on vocat le. Retornante se il trovat se vis a vis de Andrews, revenit per hasard, e stupefat vider su furtet de su gast. Flack precipitat se sur li oldo e strangulat le pos un curt lucte.

Restat le a colecter su raptura, quo il fat in hasta, quande subitmen intrat un mestisse, nominat Joe, quel venit sovente che Andrews e quel, devent viagear per li autobus ti-ci die, volet atender it in li cabane. Flack comprendet strax que Joe hat assistet li crímine e, in omni casus divinat it in presentie del cadavre de Andreas. Il dunc decidet supresset ti testimon dangerosi, ma sat fort por resister a un direct agression.

Un ínexpectat fine

Flack prendet un puniade de aure e ofertat it al mestisse, fant le comprender que to vell esser li precie de su silentie. Joe semblant acceptar li mercate, Flack declarat que ili vole simular un atentate. It esset necessi, pro to, que li mestisse ligat Flack a un palisse in li intrada del cabane.

Li mestisse consentit e ligat solidmen Flack al palisse per quelc cutin laces excupat in un pelle de frisc bove. Li operation esset rapidmen terminat. Joe alontanat se tande de quelc passus por constatar per li vise que li mette in scen esset bon. Flack atendet solmen ti moment. Li cordes involuet su col, su gambes e su brasses, ma il hat conservat li usation de un manu. Per ti-ci il captet su revólver e tirat vers li mestisse quel il atinget in li cap e quel crulat. Flack havet talmen omni trumpes in su lude e intentet convicter li possibil arivantes que li assassination hat esset fat del mestisse e que ti-ci hat anc ligat le.

Li venjatori sole

Li hores passat. In van Flack serchat liberar se de su ligamentes. Il devet dunc atender li ariva del autobus quel devet passar solmen in véspere. Li sole devenit sempre plu calentant. Sub li action del calore li cute astrettat se imposiente a Flack íntolerabil suffrenties. Li strap, serrat circum li col, compresset it bentost tam strettmen que it stoppat li respiration del mann quel finalmen morit strangulat. It hat self pronunciat li verdicte e expiat su crímine sin li intervention del executor.

Quande li autobus arivat, li viageatores trovat du cadavres e li córpor del mestisse agoniant. Joe tamen havet ancor li fortie racontar omni peripeties del drama. Il expirat quelc hores plu tard, hant posset far li luce sur ti tragic episode pri quel, sin ti suprem declarationes, li justicie vell har sin dubita in van serchat un explication.

Ex li Tribune de Genève, trad. R.Bg.

Al abonnates de Cosmoglotta

Pro interruption del comunicationes postal durant 1945 un cert númere de abonnates de Cosmoglotta ne ha recivet series de numerós. Ili es petit demandar les strax al administration con precis indication del mancant numerós. Pro un restrictet stock, ples demandar solmen mancant numerós. Omni numerós de guerre va esser rarissim e ili va atinger un grand valore pos quelc annus. Noi peti vos conservar ti series max cuidosimen.

Administration

Cronica

Anglia

Con grand joya noi recivet «B.O.A.» un circulari lettre al membres del Britannic Occidental Association, octobre 1945, poligrafat per economic tipes quam nor actual Cosmoglotta. Noi aprende que li comité de ti organisation es constituet quam seque: Vice-presidentes, sres H.D. Akerman, A.W.S. Raxworthy; cassero, A.W.S. Raxworthy; secretario, sr. W.H. Divall, 23 Womersley Road, LONDON N.8.

Pos un interessant redactional articul pri li scopes del BOA, de sr. Divall, es reproductet li document 163 A del Institute Occidental de Chapelle; quelc specimenes de Occidental, un concurse e finalmen quelc modellic textus termina ti nov bulletin.

Bon success e long vive!

F.L.

Con plesura noi informa nor letores que sr. L. Federn vive in bon sanitá in LOndon ja desde 1939 ante li guerre.

Sr. Littlewood, quel habitat in Nederland, ha esset internat in Germania desde 1940 (il ja esset prisonero durant li guerre de 1914-1918!), e vive nu in Liverpool (29, Heathfield Road, Wavertree, Liverpool 15), anc in bon sanitá.

Francia

Paris, li 13 septembre. In un convenida del Libertari Yunité W. Gilbert parlat por Occidental avan circa duant persones. Il esset apoyat de de Guesnet. Con agreabil astonament noi incontrat afabil e tolerant esperantistes, mem pluris semblat tre interessat de nor argumentes.

Excellent annuncia por Occidental aparit in li revúe ferrovial «Notre métier» (Nor mestiere) e aportat pluri demandes de information. Nor letores memora pri li individualistic revúe «L'En dehors» quel subtenet li mundelingues -- quam medie de intercomunication practic -- e sempre insertet nor comunicationes. Noi aprende con plesura que su redactor E. Armand es san, malgré mult misfortunes e que il publica un nov revúe «L'Unique» in quel il indica Occidental inter li lingues in quel il coresponde. E. Armand, 22 Cité Saint Joseph, Orléans, Loiret.

Occidental-Buró esset visitat de sr. Instructor Houssin, de Yquelon, Manche, quel mult desira recomensar coresponder con colegos in li tot munde e de sr. Tenebres (Clermont Ferrand), idist, simpatisant por Occidental.

L.M.G.

Association Proletari Interlinguistic (A.P.I.)

Ti association ha esset reconstituet strax pos li liberation de Paris.

It es reorganisat sur nov bases e su sede provisori es in Paris. It gruppa camarades de omni tendenties: comunistic, socialistes, anarchistes, sindicalistes. It publica un bulletine international mensual, titulat «Libertá». Abonnament: Fr. 30 francesi por un annu. Inviar moné e corespondentie al secretario provisori: W. Gilbert, 58 Rue de la Paix, CHOISY-le-Rois (Seine), Francia.

In li Bulletine de API «Libertá», nr. 6 (julí-august 1945), noi lee un articul titulat: «Opinio de Kvindekulo»:


Un confession interessant noi trova in li bulletine del SAT, sub li ci-supra titul: «Por li 3-im vez, noi vole tractar pri li question de sr. Petit in Comprendre (1943): "Quel es li motives del successe ínsuficent de Esperanto"».

Por li 3-im vez... ti «ínsuficentie» sembla vermen inquietar nor camarades esperantistic. Ili pena trovar li motives de un tal situation. Certmen li recent annus ne ha esset favorabil por li movementes interlinguistic. Ma esque li unesim, li profund cause del «ínsuficent successa» de Esperanto, propagat desde quasi 60 annus, ne vell anc esser li enorm defectes de ti projecte? In omni casus, qui va ancor clamar li pretendet enorm progresses de Esperanto?

«Libertá» nr. 7 (septembre 1945) del Association Proletari Interlinguistic (Occidental) contene: Un grand bluff: Esperanto por li popul... Conferentie por Occidental, in quel noi lee: «Noi deve specialmen notar li simpatic e sincer atitude del delegato de SAT (organisation proletari esperantistic) quel aconosset li novitá e valore de nor argumentes e pro ti facte ne contradi nos. Vi un exemple de sagesse a imitar». In fine «Comparation Russ-Occidental-Esperanto» monstra per li selection de circa 120 paroles in russ que Occidental es plu proxim de ti lingue quam Esperanto, dunc plu facil a comprender. Seque diversi comunicationes. P.S.

Italia

«Vu ne posse imaginar li grand plesura quel ha aportat me li simpatic Cosmoglotta pos un tant long tormente.» G. Bevilacqua.

Norvegia

De sr. A. Engen, Stavanger, Norvegia: Essent un colector de vocabules -- quam hobby -- yo proposi que li adherentes mey esser invitat misser li max rar paroles al Institute Occidental por critica e publication, rubricat sub titules quam: electrotecnica, medicina, politica, etc. Tal plu o minu grand contributiones, sin restrictiones concernent li órdine o dominia del notion del parte del contributor vell esser bon iniciationes al redaction de special lexicos.

N.D.R.: Li proposition de sr. Engen apari nos excellent e noi va publicar li interessant contributiones de nor letores in un special rubrica.

Svissia

Li organe local del Occidentalistes de St. Gallen, CIVE DEL MUNDE, nr. 16, octobre 1945, continua aparir con interessant contenete. Desde nu li adresse oficial del Occidentalistes de ti cité es simplicmen: OCCIDENTAL-BURO ST. GALLEN.

Pro manca de spacie, li raport pri li reunion general del Sviss Association por Occidental (SAPO) posse aparir solmen in li proxim edition de Cosmoglotta.

Tchecoslovacia

Li tchecoslovac Occidentalistes denove líber recomensa lor activitá. ... Yo con mi marita e mi genitores esset tant felici har pervivet li inferne del guerre sub li ocupation. Nor popul ha superpassat un mare de ínfelicies, miseria e dolores...

Li tchec Occidentalistes prepara li fundation de «Federalia» (Federation del amicos del lingue auxiliari).

Coidealistes Podobsky, Kajš, Kresina, Svec vive. Prof. Pasme (Editor de «Ovre») ha morit.

Dr. jur. K. Stasny

Contributiones e subventiones recivet (15.10.45)

Sres R. Bauer, Fr. 5.50; Dr. H. Fischer, Fr. 5.—; Ed. Bieller, Fr. 7.—; A. Hagman, Fr. 5.—; R. Stählin, Fr. 11.50; W. Schwarz, Fr. 7.50; A. Novell, Fr. 6.—; H. Rohmer, Fr. 3.—; H. Flury, Fr. 1.—; Ed. Mayor, Fr. 2.50; B. Hufenus, Fr. 3.—; Dr. J. Eyer, Fr. 2.—; J.A. Sautter, Fr. -.70.

Cordialissim mersí ad omnes!


VOLLSTÄNDIGER LEHRGANG IN 20 LEKTIONEN von A. Matejka Fr. 2.50

Kurze Grammatik (extracte del dictionarium Occidental-Deutsch und Deutsch-Occidental) Fr. -.20

Probeseiten aus dem Woerterbuch, por li propaganda. Gratuit.

Rabatte 10% por li membres del SAPO, SCOED e OU.

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud)


Contenete

  • Li Pioneros
  • Quo dit li presidente Trumann?
  • Passiv e activ usation
  • Vor Vocabularium
  • Reflectiones pri Eufonie
  • Qualmen victer li ínsomnie
  • Un drama in li deserte
  • Al abonnates
  • Cronica.

Cosmoglotta B 77 (dec 1945)

Oficial organ mensual del Occidental-Union

Redaction e Administration:

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

Abonnament líber. Postchec-contos: SVISSIA:11.1969. SVEDIA: Stockholm 743 95

Serie B, poligrafat. Decembre 1945 -- Nró. 77 (12)

Regularitá e orientales

(Un interlinguistic discussion inter Stefan, avocat del schematic sistemas de lingue auxiliari, e Octavio, Occidentalist.)

Stefan: Adherentes de Esperanto e Ido ne contesta que Occidental es plu natural. Ma it ha payat su naturalitá per admisser ínregularitás e desfacilitás. Quande on vole formar paroles, on hesita: P.ex. Esque vu di «capitalario» o «capitalist»?

Octavio: Omnes ja conosse li parol international «capitalist». Qui vell imaginar formar «capitalario»?

S: To es vor grand argument, que on ja conosse li paroles. Ma li paroles queles vu nómina international ne fa li totalité del lingue. Li max frequent paroles ne es international.

O: Li lingue international deve servir precipue al international relationes. E in tis, just li aferes max important have, fortunosimen, un sat grand stock de international paroles, p.ex. politica, comercie, scientie.

S: Tamen vor sistema de derivation es defectiv. Un exemple: Noi desira crear un nov parol: li profession del radio. In Esperanto e Ido to es simplic: por persones professional noi have li sufix «-isto» -- «radi-isto». In Occidental vu sempre have li hesitation inter «-ist», «-or», e «-ero».

O: To ne es tam complicat quam it sembla si no regarda it in schematic maniere. Ples adopter por un moment un vis-punctu plu proxim a nor lingues, queles ci fa diferenties: -ist ne indica professiones in strict sense, ma ocupation pro interesse scientic, artistic, idealistic, o adherentie a un «-isme». It es aplicat por adherentes del lingue international: on di Esperantist, Occidentalist -- anc in Esperanto. Do anc in Esperanto li sufix -ist have du clarmen diferent significationes...

S: Yo ne vide per quo to concerna li defectes de vor derivation...

O: Un moment... Do: -ist es excludet. Resta -or e -ero. Ci Occidental seque li usu del lingues natural: pos verbes on usa generalmen -or, it significa li actente, person o aparate. Pos substantives on usa -ero, quel generalmen designa li artisanatu, li practic profession.

S: To ne solue vor dilemma. Esque vu va dir «radiaro»? Vu probabilmen ne considera «radiator» quam un seriosi alternative.

O: Certmen ne. Ma noi oblivia que radio ne da solmen un unic profession. Hay mult manieres ocupar se pri radio. E to solue nor problema facilmen: noi besona null sufix. Noi va dir: «radio-telegrafist, radio-ingeniero, radio-fabricant, radio-venditor, radio-amator» etc., just quam in lingues natural. To permisse diferentiationes ínexpressibil per li unic «radiisto». Li practica va fortiar vor lingues -- si it ancor ne ha fat to -- adopter li sam procede.

S: To ne change li facte que li formation de nov paroles in Occidental sempre causa hesitation. Nam nov paroles ne es preconosset.

O: Vu fortia me capitular: Yes, in Occidental on es cert pri paroles international existent, ma on ne sempre posse esser aprioricmen cert pri li formation de nov paroles.

S: Do vu confesse. E vu aconosse que in li schematic sistemas it ne es tal.

O: It es just inversi: pri nov paroles creand vu posse, yo suposi, esser passabilmen cert, si lor elementes existe in vor lingue. Ma in compensation vu es íncert pri li paroles international conosset.

S: To ne es ver! Anc noi have paroles international.

O: Quelc, yes. Ma... paroles quam logic, regulari, sistematic es international, e in Occidental nequi posse dubitar qualmen formar les. Ma che vos? Sufixes -ic e -ari ne hay. Ido, por prender un exemple, hesita inter mult formationes egalmen corect e sinonim: «logikala, logikoza, segunlogika, reguloza, regulala, regulkonforma, sistemala, sistemoza, segunsistema, sistemkonforma...». Per quo to es plu facil quam li defecte quel vu critica in Occidental?

S: No! vu erra! Paroles quam «segunsistema» o «segunlogika» vu ha inventet. Vu ne trova les. Vu ne posse citar...

O: Probabilmen on trova les tam poc quam on trova in Occidental paroles quam «capitalario» o «radiero», queles vu citat. Ma omni ti paroles es formabil.

S: In omni casu, vu concede que Occidental ci es precismen in li sam situation quam Esperanto e Ido, e nullmen plu facil.

O: To ne esset vor tese. Vu assertet que Occidental es minu facil quam li schematic sistemas, que it payat su naturalitá per ínregularitás. Ma yo repeti: in Occidental on es cert pri paroles existent, íncert pri paroles nov. Tal it es in omni lingues, e to es natural. Ma in li schematic lingues on es cert pri nov paroles e íncert pri paroles existent. E to es un statu paradoxal.

S: Vu exagera. Vor vispunctu es tro europan. Europanes, certmen, conosse «capitalist» e ne pensa formar «capitalario». Ma un chinese o un japanese ne conosse anticipatmen li paroles dit international. Ili deve aprender in chascun casu li apt parol in Occidental, durante que in Esperanto e Ido, si ili conosse li signification del radicas e del sufixes, ili posse exactmen expresser li senses queles ili desira expresser.

O: To es quo vor propaganda ti e quo vu crede. Yo time que li dur realitá es un poc diferent.

S: Vole vu dir, que nor propaganda menti o que noi es credaci folles? To es un grav insinuation. Yo suposi que vu posse pruvar it...?

O: Yo evitat vestir mi opinion in tam fort paroles. Ma pruvar it es facil, si vu antey responde me a un question: Vu assertet ante quelc minutes que anc li schematic sistemas, Esperanto e Ido, contene international paroles?

S: Yes, e to es li veritá. Li regul 15 del Esperanto-grammatica admisse omni parol vermen international, e it es notori, que Ido have centenes de international paroles.

O: Do yo suposi, que in schematic lingues existe equivalentes de paroles quam p.ex. redactor, redaction, acumulator, declination, conjugation, etc.

S: Yes. Esperanto possede: redaktoro, redakcio, akumulatoro, deklinacio, konjugacio.

O: Posse vu explicar me, qualmen vu deriva ti paroles del verbes corespondent? In Occidental noi have: redact-er, redact-ion, cumul, a-cumul-ar, a-cumul-at-or, etc. Qualmen vu fa to in Esperanto e Ido?

S: (ride) Vu crede esser astut e atrappar me. Vu ne ancor ha comprendet li tot ingeniositá de nor sistemas. Vu besona por tal paroles un plump sistema de derivation. Noi have un genial metode por profitar del international paroles in li cadre de nor regules: li paroles citat totmen ne es derivates, ili es radicas autonom.

O: Yo vide. Ma qualmen un orientale, conossente li radica «redakt-» e li sufix «-ist», deriva «redaktoro»?

S: Yo just dit vos: «redaktoro» ne es un derivate ma un radica.

O: Bon -- ma qualmen vor orientale trova it?

S: Nu -- naturalmen in li lexico.

O: Tre bon. Ma quo es in ti casu li avantage quel li schematic sistemas asserte ofertar al orientales in contraste a Occidental? Vu dit antey que li international paroles es bon por europanes, ma ne por orientales. Vu dit poy que li schematic sistemas tamen contene international paroles, ma que ili ta ne es derivates, ma radicas autonom, e que orientales trova les in li lexico. Nu, si ili deve serchar les in li lexico in Esperanto e Ido sam quam -- secun vos -- in Occidental, quel avantage oferta ti lingues? Li labor por li orientales es sam.

S: It resulta ad-maxim, que Esperanto, Ido e Occidental es in li sam situation córam li orientales.

O: Ah, li bell confession! Do vu schematicos in fine aconosse, que Esperanto have null avantage por li orientales!

S: Nu yes. Ma nor movement have plu ancian jures.

O: Tande lass nos retornar a Volapük! -- No, yo contesta ti tese. Occidental es plu valorosi por orientales quam vor schematic sistemas, nam it da les conossentie del composition del international paroles. Li schematic sistemas ne fa to, nam lor international paroles es radicas extra-sistematic. Lor genuin paroles ne es paroles existent ma productes de fantasie. E in fine, li lingue auxiliari ya ne es solmen por orientales, ma anc por europanes. E por ili Occidental de un imensi avantage per su naturalitá.

S: Vu sempre retorna al naturalitá. Yo ja dit vos: yo ne contesta it, ma it es comprat ye li precie de ínregularitá. Vu ne vole comprender. Predicar a surd oreles...

O: Ci clude se vor circul viciosi. Ti argument final es li tese del comense, e vu ha devet abandonar it passu pos passu durante nor discussion. Vu va constatar to deman, leente li protocoll de nor conversation.

Ilmari Federn, Anglia.

No, li munde ne es micri!

Micri? Qui di «micri»? Pro quo on repeti sin cessa ti cliché absurd? Li munde es imensi e variat. It es ver que quelc milles de persones posse volar in un semane fro Miami til India. It es ver que quelc milliones de soldates rejunte per nave, anc ho-moment, campes de battallie lontan; it es ver que tre bentost pesant avies, aviones, basat in Europa, va posser semar li destruction e li misere sur quelcunc cité o village del munde. Ma anc to ne significa que li munde es micri. Milliones e milliones de homes ordinari, con pelles blanc, yelb e nigri, ne viagea in Clipper. Li nationes ne move. Un paisan analfabetic in India generalmen ne save qualmen aspecte un farme in Iowa. Mem, il ne save que America existe.

Yo ha parlat, durante mi viages, con homes queles nequande videt nive, con altris queles nequande videt monte o mare. Sur un facie del terra yo ha audit ti du paroles reveret: «Cristianisme», «democratie». Sur li altri yo ha contemplat, de lontan, idoles aurin in temples u yo ne havet li jure intrar; mem «libertá», ti parole universal, clamat o murmurat sub omni latitúdines, ne have li sam signification partú.

Li libertá del Russes, li libertá del Chineses es in null maniere comparabil con li libertá del Angleses o del Americanes. No, li munde ne es micri, mem por tis queles tracurre it con plen rapiditá. Un pilot american, nascet in Illinois e quel yo incontrat in Birma, ha passat un tot vésper questionant me pri li vive in Russia. Benque il es acustomat viagear ye quarcent kilometres in hor, Russia es, por le, un imperie misteriosi e ínconosset.

Eva CURIE

(Ex li revúe «Tourisme et Travail», August 1945, Trad. L.W. de Guesnet, Paris.)

Aforismes

Li grand criminales del historie universal es possibil solmen mersí al cooperation de ínnumerabil agnes queles inter se ne saver concordar.

It esset sempre homan fatalitá obliviar que in li noblesse del pensada noi deve aspirar a star súper li bestie e ne sub it.

On trova que li vive es cruel. Ma pro quo? Pro que li homes es cruel qui desvalora it nos.

Mem si on contesta que li singul person ne posse ameliorar li destine de noi omnes, on adminim mey(??) favorisar(??) su apejoration.

A.E. Cortinas, Lugano.

Slavic lingues e internationalitá

Li slavic lingues, parlat in Russia, Polonia e li Balcanic Landes e li Baltic lingues, dat comparativmen poc paroles al contemporan stock de parole internationalmen current; ma li Germanic e Slavic lingues ha assimilat mult paroles ex li Romanic lingues. Por exemple, tant important conceptes quam politica e cooperation es expresset in German, Russian e Polonesi per paroles de Romanic orígine.

General Raport de IALA 1945, p. 27.

Occidental in li XV-im secul

Giovanni Francesco Streparola, scritor de Caravaggio del XV-im secul, es li autor de un colection de racontas intitulat: «Le piacevoli Notti» (Li amusant noctes). Inter les es un raconta in dialecte padovan, in it yo trovat quar adverbies format juntente li sufix -men al adjective, it es precisimen: fiera-men, bela-men, fata-men, presta-men.

Giuseppe Bevilacqua, Pavullo, Italia.

Exemple de textu monstrant li possibilitás de Occidental in li abstrat e religiosi domenes

Noi crede in Crist. E noi crede in li Anticrist. Noi save que li lucte inter Crist e Anticrist es li fund del historie universal. E noi save que noi omni es postat in ti lucte. Chascun deve decider se. Ne solmen un vez, ma chascun die e chascun hor! Li un -- o li altri! Crist o satano! Nam ci ne existe un medie reconciliant!

Saluta te Crist, mi Rey! Tu es nor selection! Tu nor amore! Tu nor vive! Li cruce nor standarte! Li baptisme nor fiertá! Li confirmation nor batte a cavaliero!

Li heróes del eclesie es li radicales de ti decision. Ili monstra nos vias. Ili apella nos. Ili subtene nos! To es lor mission. In ti mission Pier Giorgio Frassati sta inter nos yunes del grand témpor de decision.

(Traduction del anteparol del biografie: Pier Giorgio Frassati, de Josef Stierli, editoria Kanisiuswerk, Freiburg 1. Ue., Traductet de Iso Baumer.)

Concurse de traduction de sved a Occidental

Varje man eller kvinna älskar av naturen sitt eget land och är stolt över det. Alla hyser en naturlig önskan, att det egna landet skall bli det bästa i världen. Alla önska lämna det fritt och oberoende och i förbättrat skick i sina barns händer.

Detta är en sund nationalkänsla, nödvändig för varje folk. Men kärleken till det, som är vårt eget, får aldrig leda till, att vi högfärdigt och i uppblåst egenrättfärdighet se nedpå andra folk, och utan tillräcklig eftertanke ställa oss oförstående till deras problem och svårigheter, vilka vi till äventys ej genast kunna inse.

Lär därför känna dit eget land och folk! Förkovra och skydda ditt nationalla arv genom din egen insats! Men visa tillika förstdelse och fördgragsamhet gentemot andras nationalla egenart!

(Inviar li traduction Occidental del supra textu ante li 31 decembre 1945 al redaction de Cosmoglotta.)

Un libre memorabil

In li passat estive, yo fat un grand descovrition: Che un antiquario yo trovat un ligat exemplare del unesim standard ovre de Occidental: Occidental, die Weltsprache, de diversi autores, editet de Francke, Stuttgart. Vu posse imaginar li joya quel yo havet! Specialmen pro que ti ovre ne plu es recivibil ni del Institute Occidental ni de un altri loc. Ti bell ovre es ancor hodie un bon arme defensiv e ofensiv por nor lingue.

Iso Baumer

Judicies pri li Dictionarium Matejka

Yo complimenta li creatores del nov dictionarium pro lor ovre, quel certmen va contribuer mult al difusion e aplication de nor idioma. In unesim moment, yo terret pro li tenuitá del libre; ma trafoliante it, yo tamen astonat pri li vast contenete, e yo neplu vell voler esser sin tal auxilie. Prof. Otto Bresin.

Plu yo lee it, plu yo aprende e plu yo admira ti labor. Yo constata que existe mult paroles queles yo ne credet exister in nor lingue e que yo ne conosset omni ressurses do Occidental. L.W. de Guesnet.

Cronica

Francia

Li «Association Proletari Interlinguistic» (Occidental) intente organisar un reunion in li fine del annu in Paris. Ti convenida vell esser apertet a omni coidealistes, sin distintion de idés politic e religiosi, e esser organisat con li colaboration del Occidental-Societé de Francia, li francesi section del Occidental-Union.

In principie, li date selectet por ti reunion es li soledí, 23 decembre 1945. Du sessiones es previdet, in matin e in posmidí. Un diné amical va anc esser organisat.

Noi prega omni coidealistes reservar ti die e far lu ínpossibil por venir a Paris, profitante talmen li festas de Cristnascentie.

Noi adressa nos specialmen a nor amicos de extrania, queles noi vell vider con grandissim plesura pos ti long e obscur annus.

Vor confamilianes es egalmen invitat! Por omni informationes, scrir al secretario de A.P.I.: W. Gilbert, 58, Rue de la Paix, CHOISY-le-ROI (Seine), Francia.

Svedia

Li Sved Occidentalist. Folie multiplicat in li formate de Cosmoglotta del Sved Occidental Federation, Postbux 171, Stockholm, Nr. 4, april 1945.

Pro interruption del comunicationes, noi solmen recivet in ultim témpor ti interessant publication. It contene un long articul «Li paroltresor de Occidental» e un cronica concernent li Sved Occidental Federation (reunion in Stockholm li 8 decembre 1944), li relation inter li sved e sviss sectiones del Interimal Academie per telegrammas e un concert dat li 6 april 1945 in li Minor Sala del Palace Concertal in Stockholm, u li cantatora Brigitta Magneli cantat in Occidental li tri cantes de nor coidealistes Sköld e Podobský: «Canzonette» «De u it veni», e «Ne abandona me».

Noi memora a nor letores que li Institute Occidental in Chapelle posse liverar ti ovres musical, de queles li textu es originalmen Occidental e con musica original.

Svissia

Reunion general del Sviss Association por Occidental (SAPO). It evenit li 14.10.1945 in Bienne. Noi havet li plesura vider in ti assemblé nov adherentes, particularimen yunes. Malgré un programma tre chargeat, omnicos ha esset tractat. Li spíritu del reunion esset max simpatic e ti injoyant facte vell ingagear omni nor adherentes partiprender a un tal assemblé. On posse ta aprender mult, nam chascun have un ocasion unic audir e parlar Occidental omni oficial deliberationes es fat in Occidental (on ne deve obliviar que li partiprendentes es de diferent lingues matrin: german, italian, francesi e romanch). In plu, mult questiones del novicios recive li responses del old membres queles have un practica de mult annus de lucte e de experientie. Sempre ex ti reunion nasce un vivid desire laborar plu activmen e plu eficientmen.

In li matine evenit li reunion del Central comité, e li reunion del SCOED. Posmidí li general reunion, presidet de sr. Ed. Mayor (Lausanne), pos har audit li letura de telegrammas de gratulation, de lettres de excusa e li rememoration del morte del meritosi membre del Central comité J. Denzler, Bienne, plenat li obligationes statuari. Nov statutes, elaborat del Central comité, esset aprobat del assemblé pos minutiosi examination e discussiones. Ti statutes institue li creation de un biblioteca del SAPO. Un bibliotecario esset electet: sr. Dr. H. Nidecker, ancian presidente del SAPO. Li comité e li bibliotecario esset comisset preparar su organisation. Cosmoglotta va dar detaliat informationes quande it va esser realisat.

Li Central comité es nominat por tri annus: Presidente: Ed. Mayor (Lausanne); secretario-cassero: Fred Lagnel (Chapelle); membres: Dr. Emery (Genève), Ferd. Haller (Essenbrücke), Dr. F. Haas (Winterthur), A. Hagmann (Grenchen, Sol.), X. Hamburger (St. Gallen), A. Matejka (Chaux-de-Fonds), Dr. Nidecker (Arlesheim), Major Tanner (Bern). Revisores: A. Moeckli (Bienne), Ed. Bieller (Bienne); vicario: W. Rüfer (Bettlach).

Noi audit in li parte recreativ sr. Dr. Nidecker parlar pri li tema: «Esque li lingue international va aportar li pace al munde?» e un response a ti discurse de E.A. Cortinas (Lugano). Sequet un interessant discussion.

Sr. A. Matejka parlat pri li importantissim labores del INTAc (Interimari Academie), ti institution de guerre de quel li scope esset standardisar Occidental e regularisar detalies del lingue. Du sectiones esset constituet: un sved e un sviss. Pro li desfacil comunicationes, solmen li section sviss posset far un enorm labor. Li discussiones max seriosi plenat plu quam 500 págines machin-scrit! Ti labor, benque fastidiosi, ne ha esset ínutil e li nov just aparit dictionarium Occidental-german e german-Occidental reflecte li fructes de ti studies. Ma it demonstra anc que mem li maxim minuciosi discussiones ne posse trovar in Occidental punctus essential a ameliorar.

Un cordial e calid mersí a ti devoet colaboratores queles ne timet usar omni lor líber témpor exter lor labores professional e li obligationes suplementari creat del statu de guerre por far avansar nor lingue sur li via del max grand perfection, facilitá e naturalitá!

In fine, li témpor passat e li ultim objecte de discussion: «Li propaganda por Occidental» esset ductet de sr. Dr. Haas. Regretabilmen li hora del departe venit tre rapidmen e ti importantissim tema ha esset solmen esquissat. Noi tre bon save que Dr. Haas, un experte del Occidental-propaganda vell har havet coses interessantissim a comunicar nos! Noi mey esperar que in li reunion del SAPO 1946 ti tema va esser reprendet, nam it es presc ínexhaustibil.

Nu, ti bell hores ha passat. Chascun retrovenit in hem con un bell recolte de information e con li desire sempre plu laborar por un rapid realisation de nor mobil ideale: dar al munde li lingue international definitiv! P.S.

Basel: Occidentalistes in Basel, inter ili anc sres Dr. Nidecker e Dr. Pollog, ha resoluet fundar un club por vivificar lor lingue in reuniones regulari e por efectuar li possibil maximum de propaganda. Club-reuniones: Chascun jovedí cl. 20.15, Café City, Gerbergasse.

Cive del Munde: organe local del occidentalistes de St. Gallen, nr. 17, novembre 1945. Ti tre interessant circulare mensual continua su aparition max regularimen. Nor vivid gratulationes. Contenete: Actualitás mundlinguistic. Consultationes. Publicationes. Corespondenties. Precie del abonnament: Fr. 2.— al OCCIDENTAL-BURÓ ST. GALLEN, pch.-conto IX 10 666. P.S.

Li revúe «Mensch und Charakter» publica, in su numeró de novembre, li portrete de Joseph Gär, de München, autor del unesim dictionarium Deutsch-Occidental. Li articul laude li capacitás de nor coidealist, descri su caractere, e mentiona su activitá interlinguistic, li movement por Occidental e li revúe Cosmoglotta. Li sam numeró reproducte in german li articul «Cerebre e inteligentie» aparit in un del ultim numerós de Cosmoglotta. On posse obtener exemplares de ti interessant e simpatic revúe che G.F.CH., Ob. Graben, 41, St. Gallen.

Revúe Internationale de Stenographie, publicat in Bienne e directet de nor estimat coidealist sr. Ed. Bieller (11 Ch. Ritter), contene un tot págine de su ultim numeró (julí-august) de textus in Occidental. Sr. Bieller mey esser calidmen mersiat pri ti excellent propaganda. P.S.

Tchecoslovacia

Noi recivet li sequent lettre:


Li tchecoslovac yunité ha organisat se in un grand organisation quel conta un million de adherentes. Nor litterari comission desira intrar in contacte con yun litteratores, pictores, criticos e compositores.

Li organ del litterari comission del tchecoslovac yunité es li revúe PROSTOR (In Occidental: Spacio). Li redaction sercha interessates queles vole publicar

in nor revúe poemas, prosas, criticas, essayes, picturas, caricaturas, etc. Noi sercha anc reporteros queles posse regularimen informar nor publica litterari pri nov e remarcabil novitás in li dominia del litteratura, pictura, musica, teatre, film, radio, etc.

Li adresses del interessates ples inviar al Centrale de Occidental-propaganda. Li centrale va traducter li ovres e it va expedir omni materiale al redaction del revúe.

Anc nor litteratores desira publicar lor ovres in vor revúes por exchange. Si li colaboration international per li medie del interlingue va realisar se, it va esser un grand progress, nam che vu es certmen desfacil trovar habil traductores ex li lingue tchec e rapid informatores.

It veni li témpor quande li interlingue va devenir un grand instrumente por li intercomprension international. Vive li idé del union mundan.

Georg Karen, Secretario del Yunité, Prlkopy 878, HRADEC KRALOVE (Tchsl.)


(Red.: Li Institute Occidental benevole organisar li exchange, ma it informa li interessates que it desira reciver li contributiones destinat al revúe PROSTOR traductet in Occidental con li textu original in lingue national, nam it ne posse assecurar li traductiones).

Cosmoglotta 1946

In li lettres queles noi recive on questiona nos, quande noi va reprender li edition de Cosmoglotta A (printat). Noi comprende facilmen que nor letores atende con ínpatientie Cosmoglotta in su vestiment de ante li guerre.

In li actual témpor, li edition printat es tre custosi. Por assecurar ti edition noi deve ne solmen saver que li ancian abonnates de omni landes va abonnar, ma que ili anc va posser payar lor abonnament. Noi espera que ti possibilitá va esser autorisat por un sat grand númere de landes in tre proxim témpor, ma interim noi deve atender li regularisation del exchange del payamentes.

Li edition poligrafat B va durar tam long quam ne eveni amelioration.

Noi peti nor letores de omni landes exter Svissia benevoler inviar nos li anexet carte de abonnament a COSMOGLOTTA, mem si ili ne posse strax payar lor abonnament, nam pri li desfacilitá obtener li necessi paper, noi va dever editer solmen li exemplares necessi al abonnatores.

It es tre probabil que li abonnament a Cosmoglotta neplu va esser líber in 1946. Nor letores va esser informat in li numeró de januar.

Noi invita omnes reabonnar por 1946 e precipue recrutar nov abonnatores, nam omni nov abonnates augmenta li possibilitás de developament de nor revúe.

Li Administration.

Ples ne obliviar!

Li fine del annu veni con grand passus! 1946 va comensar pos quelc semanes. Noi expresse nor max calid desires por que it aporta nos un pace efectiv e definitiv. Li munde labora a ti realisation per omni su forties, con li ínfinit espera que li male va in fine capitular.

De nor látere, per un lingue international noi desira colaborar sempre plu por li comprension inter li popules. Por li success de nor interprense NOI BESONA VOR AUXILIE. Li auxilie de chascun coidealist es necessi. Chascun ex nor letores have pluri possibilitás, mem si il es sol in su village e cité. Ma qualmen auxiliar nos? Vi:

  1. Adherer a vor landal organisationes,

Anglia: britannic Occidental Association, sr. N.H. Divall, 23, Womersley Road, London N. 8. + Francia: Occidental Societé de Francia, sr. L.M. de Guesnet, 83, Rue Roche-chauart, Paris 9. + Svedia: Sved Occidental Federation, Postbux 171, Stockholm. + Svissia: Sviss Association por Occidental, Chapelle (Vaud). + Tchecoslovacia: Federalia, sr. K. Stastný, Dvorakova 25, Praha XI.

  1. Adherer al OCCIDENTAL-UNION, quam individual membre. Ples demandar li cate de adhesion (Sv. Fr. 1.50 + abonnament a Cosmoglotta).

  2. Adherer al SCOED. (Societé cooperativ del Occidental Editiones, partes social Sv. Fr. 20.—).

  3. Abonnar Cosmoglotta.

  4. Subtener nor cassa de propaganda.

  5. Far personal propaganda con li materiale de propaganda quel noi edite.

Car coidealist! Li medies contribuente al success de nor movement ne manca. Chascun die, ples far vos ti du questiones:

QUO YO HA FAT HODIE POR OCCIDENTAL?

QUO YO VA FAR DEMAN POR OCCIDENTAL?

F.L.

Anuncie

Un gruppe de italian comerciantes sercha representationes por li italian region «Marche». Ingageat cautiones. Corespondentie in li principal lingues. Scrir a G.F. Guidi, Via Calatagini 22, S. BENEDETTO DEL TRONTO (Marche -- Italia).

Contenete

  • Regularitá e Orientales
  • No, li Munde ne es micri
  • Aforismes, linguistic articulettes
  • Sved concurse de traduction
  • Judicies
  • Cronica
  • Cosmoglotta 1946
  • Ples ne obliviar.

Cosmoglotta B 78 (jan 1946)

OFICIAL MENSUAL ORGANE DEL OCCIDENTAL-UNION

Redaction e Administration:

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

Abonnament annual: simplic Fr. 5.50, duplic: Fr. 9.50, de propaganda: Fr. 13.50

Serie B, poligrafat. Tel. (021) 9 56 56 Januar 1946 -- Nró 78 (1)

Li trinitari caractere de nor movementes

Li vive del interlinguistic movementes contene contraditiones queles astona cert observatores. Ma li caractere de nor movementes ne es reductibil a un unic formul. Tri aspectes coexiste: Scientie, Comercie e Politica.

Linguistic labores, construction e developation del interlingues apartene -- o vell dever apartener -- a scientie.

Comercial usage regula li vive material de nor movementes. Lingues materialisa se in libres e revúes queles deve vendir se por financiar nov productiones. Homes ne accepta lu max bon si ili ne conosse it, e propaganda custa moné.

Li término «Politica» ci significa li element homan, it inbrassa psicologie e tucha religion. Li similitá inter gruppes politic e interlinguistic es evident: ambi es militant organisationes, composit de membres con lor vertús e fanatismes, luctant por successe, havent ideologies, programmas, propaganda, revúes, congresses, combattes, intrigas. De omni metodes, sol li armes militari es reservat al politica, omni altres es anc aplicat de reformistic movementes cultural.

Li conflicte de ti tri factores explica to quo sembla confusi e contraditori si on judica de un sol vis-punctu.

Scientic discussion aspira a trovar veritá. Politic propaganda e debatte vole far triumfar un opinion. Comercial reclame prova vendir merces.

Un scientist expresset astonament pri li passion con quel cert Esperantistes ataccat Occidental e pri li energie de nor defense. To esset «politic» (in li sense definit) e íncomprensibil per scientic usage. Li tenacitá de Esperantistes concernent li forme de lor lingue surprisat le; il ne pensat pri comercialitá. In L.I. quam in scientie, exagerat egarde al comercialitá posse haver funest consequenties: prematuri stabilisation de un lingue con su notori defectes.

Un coidealist remarcat: «In nor land, legislation es strict pri propaganda: on ne deve mentionar o criticar concurrentes.» In comercial propaganda, yes. Leges protecte contra critica mem merces sin valore o vendit con usure. Expertes conosse factes pri cosmetic e medial preparates, queles sona fantastic. Si vu mixte grasse durabil con un parfúme e colorant material, si vu nómina it «Delicies de Messalina», si vu paya un film-actoressa por permisser vos usar su fotogramma e dir que ella debi su charme a vor preparate, e si vu vendi 50 grammes por Fr. 50.—, in mult landes ne existe legal possibilitá atraer atention a vor presc fraudulent procede.

Comercial propaganda dunc favora un ton benevolent. Ma li L.I. ne es purmen comercial.

Li comerciant desira bannir omni critica. Por li scientist critica es essential. Un scientic teorie, observation, experiment, sistema etc. es subject a critica, mem deve esser presentat a critica. Altrimen it es judicat a priori quam sin valore, justificatmen. Critica inteligent es li base del progresse. In politica, li jure criticar unaltru es li max car privilegie de democraties.

Scientie constata factes, propaganda vole producter actiones. Scientie vole convicter, propaganda persuader. Scientie evita emotiones, propaganda explota les. Ili move in sferes diferent. Propaganda (quel in parte include reclame) posse basar se sur scientic veritás, e scientic dissertationes posse haver propagandistic valore -- ma lor conexion ne es inherent. Un argument quel es ver, ma ne impresse li publica, es considerat quam sin valore. Comercial reclame lauda li ver o suposit qualitás del merce; su adjectives ne besona haver relation a factes; si ili persuade li comprator, ili es eficaci. Scientic argument es judicat secun su veritá, secun su elucidation de un problema. Politic e comercial argument es judicat secun lor efecte al atitude del adressates.

Except industrial inventiones queles on posse aplicar sin apellar al publica, nov idés, reformes o decision in public vive ne es evocat per scientic activitá self, ma per su propagandistic presentation. Scientic descritiones usualmen enoya li publica: Li man-in-li-strada abhorre scientic términos queles il ne comprende. Li calm e reflectent erudito abhorre li emotional e vag paroles del populari essayes. Argumentationes dunc varia secun lor publica. Li presse demanda expression sensational e curt; essayes in jurnales es íncomplet e superficial. Complet scientic descrition prende spacie e risca fatigar.

Quande scientie postula reformes in L.I., libres existent deveni antiquat in parte. Comercial consideration contradi a retraer tal libres ex circulation: destructer un stock es un perde; li movement besona moné por exister: on continua vendir libres desmodat e junte forsan un folie rectificant.

Scientic e comercial considerationes continuimen rivalisa in revúes; tecnic necessitás adveni: spacie sovente obliga acurtar un articul, u scientie demanda completitá. Li publica ne es unitari; veteran interlinguistes ama scientic discussiones, novones desira facil historiettes.

Mi articul solmen indica un problema e ilustra it con exemples e reflectiones ancor ne ordinat. Si letores vole contribuer ulteriori observationes al tema, cooperation vell forsan dar un image plu complet e sistematic del trinitari caractere de nor movementes.

Ilmari Federn (London)

Original aforismes

Un parol malin causat per minim motive posse amarisar dies e annus de comun vive: dunc reflecte in prim, e poy parla.

Que posse incriminar malefatores e ne fa it, comette un crímine contra li bon homes.

Li capabilitás donat del natura rendi nos plu felici quam li avantages creat per social conditiones.

Quant grand mey esser li profunditá de un ovre de arte, it deveni perceptibil solmen in li sam gradu quant es profund li contemplante. In un flac, li max long sonde va chocar strax sur funde.

Noi prodiga frivolmen li témpor de nor vive, passante it in companie sin valore.

A.E. Cortinas, Lugano 1946.

Americanes e lingue international

Un larg referendum organisat in li Unit States de America in fine de 1945 monstra que 19% del Americanes es favorabil al francesi quam lingue international apu li anglesi. 19% es anc favorabil al hispan lingue. L.M.G.

Un lettre de A.Z. Ramstedt

In li fine de novembre, noi recivet de sr. A.Z. Ramstedt, de Helsingfors, un long e interessant lettre. On save que nor eminent corespondente esset inter li unesim propagatores de Occidental durant li epoca «Viennesi» (1925 til 1932). Noi extrae li sequent lineas:


Desde 1939, li postal conectiones inter Estonia e Finland ha esset ruptet... (Pro to, regretabilmen anc sr. Ramstedt ne posse dar nos novas pri sr. de Wahl). In 1939 e 1940, yo esset in li finlandesi armé, ma retornat vivid e san de nor guerre I. In li sequent guerres, yo ne ha participat pro que yo ja preterpassat 50 annus. Durant li bombardamentes e translogiamentes del ultim annus, yo successat salvar mi familie e mi hom, ma regretabilmen, yo ne posse plu trovar mi long e interessant corespondentie con de Wahl. Yo ha perdit anc mult e interessant libres e jurnales interlinguistic. Ma to es bagatelles in comparation a to quo nor popul e land ha perdit...

It es grandiosi que vu, Helvetianes, ha posset continuar li edition de Cosmoglotta durant li tot guerre. It resta a desirar que noi nu va trovar suficent abonnatores e moné por printar it denov.

Pri li slavic influentie in Occidental, pri quel vu e sr. Bohin scri in li ultim numeró de Cosmoglotta, yo pensa que noi posse esser tranquil. Mem si li vocabularium de Occidental es essentialmen neolatin, li sintaxe es slavic, e li morfologie tre simil al anglesi, ergo germanic. Quo on posse desirar plu de un international lingue? -- Naturalmen, noi posse introducter slavic paroles tant quant ili deveni international. Ma to es un afere del future.

De Finland, yo posse mentionar que nor coidealistes Mag. Rehn, Mag. Falck e Dr. Enckell vive e noi va bentost reviventar nor club. Yo regreta tre profundmen que mi bon amico e li interessant favorisator de Occidental, professor Oiva Tuulio-Tallgren, es mort. Il esset professor del romanic lingues in li universitá de Helsingfors. Anc Mag. Losch, li ultim idist in Finland, es mort. Anc li Occidentalistes Tattari (un yun, tre talentat mann finlandesi) e Haukkapuro(un old mann) es mort. Ma yo ha ja trovat du nov adherentes in nor loc: Mag. Kainulainen, e sr. Salmi, ambi finlandesi, quo va esser necessi por li propaganda inter Finlandeses parlant li finlandesi lingue.

A.Z. Ramstedt, Helsinki.


Evolution del homan ente

Charles Henry (ex-professor del fisiologie del sensationes in Sorbonne) pretendet que li persistentie del luminosi impressiones esset plu brevi unquande quam ho-témpor pro que li prehistoric homes reproductet fidelmen li movementes del quadripedes, contra que noi ne posse far it que desde li existentie del lent cinema.

Goethe signala que li studie del homeric ovre monstra que li ancian Grecos ne videt lu blu. In sam criticos de arte di que in li medievie li color-planca del pictores ne eat ultra lu blu. Li latin autores quel descrit li violette, indica it quam nigri. Horatius, in su odes parla pri un pictor quel pictet violettes «dulu ferrugine», e li «ferrugo» es un nigri color. Virgilius in su eclogas di que li violette del agres es blanc, yelb, purpuri o nigri. «Violette» esset un nómine de flor, e devenit un nómine de color solmen quande li homan ocul posset percepter it. Li facte quel li prehistoric homes havet un predilection por lu rubi vell posser indicar que li maximum de vision-acutitá esset in lu rubi, vice esser in lu yelb quam actualmen.

(Secun un comunication de Maurice Leblanc, trad. L.M. de Guesnet, Paris).

Concurse de traduction

(Vider Cosmoglotta no. 77 (12), decembre 1945.)

Traduction in Occidental.

Chascun mann o fémina ama de natura su propri land e es fier de it. Omnes have un natural desire, que li propri land mey devenir li max bon in li munde. Omnes desira dar it líber e índependent e in ameliorat statu in li manus de su filies.

To es un san sentiment national, necessi por chascun popul. Ma li amore a to, quo es nor propri, nequande deve ducter a que noi orgolliosimen e in inflat propri-justicie regarda con arrogantie altri popules, e sin suficent reflection resta cludet a lor problemas e desfacilitás, queles noi in hasard ne ínmediatmen posse comprender.

Aprende pro to conosser tui propri land e popul! Ameliora e protecte tui national heredage per tui propri contribution! Ma monstra in sam témpor comprension e tolerantie vis a vis li distinctiv caractere (particularitá) national del altres!

Cronica

Anglia

Nor anglesi amicos prepara un adaptation in anglesi del conosset brochura de Dr. Haas «Wieso ist Occidental die endgültige Welthilfssprache?». Li secretario del «Britannic Occidental Association», sr. Divall de London, e Dr. Haas de Winterthur exchangeat telegrammas in Occidental, quo pruva que practicmen nor lingue es admisset sin impediment del telegrafie international quam li lingues national. In Winterthur li textu esset dictet telefonicmen al posta, e tamen null erra evenit exceptet in li parol «strax» quel esset ortografiat con un s final! Questionat pri ti erra li telefonista confesset que ella aprendet un vez Esperanto e credet que on devet scrir quam in ti lingue: straks!

Noi recivet con plesura li lettre circulari del BRITANNIC OCCIDENTAL ASSOCIATION de novembre 1945, Nr. 2. It contene un resumma del informationes recivet e prendet ex Cosmoglotta, un important articul de sr. Littlewood «The Language Difficulty in an Europan Air Police», Our Competition e comunicationes concernent B.O.A. P.S.

Ex un lettre de Anglia, adressat a sviss ductores: «Yo saluta vor grand eforties mantener li standarte de nor afere in conditiones max desfacil e ínfavorabil, e vu mey esser cert ye omni possibil colaboration de nos in Britannia in li future.» F. R. Pope.

Austria

Li redaction de Cosmoglotta recivet con emotion un lettre de sr. E. Pigal de Vienna pos 8 annus de silentie! Nor eminent coidealist standa bon, benque il vive in un refugie pos que su dom esset destructet. Anc sres. Janotta, Deminger, Blaschke e Stallinger dat informationes pri lor situation, advere poc facil in Austria. Regretabilmen solmen exchanges de postcartes e lettres es permisset e noi ne posse ancor inviar printates.

Francia

Paris: Li mensual convenidas del Occidental Societé de Francia (OSF) continua evenir in li sede. In octobre noi havet con nos un yun Estonian, sr. Arved Lieberg. Li permanentie de API es chascun jovedí inter 18.15 e 19.15 h., 9, Rue Clauzel, IXe.

In «Ce qu'il faut dire» (15 novembre) tre ínpartial articul: Esperanto posse servir pro su relativ difusion, ma Occidental es li solution del future e su superioritá es íncontestabil.

In li Bulletin de Information de novembre del Association Tourisme et Travail es un anuncia por cursu per corespondentie.

«Occidental-Buró» esset visitat del old amico M. Martinet, nu interpretero che li american armé in Rouen, e de pluri persones, inter queles idistes e esperantistes. Noi comensa incontrar quelc «duon-fratoj» quel interessa se pri Occidental.

Sr. René Depin, ex-secretario del Franca Idista Societo, quel devenit Occidentalist in 1932, e de quel noi esset sin novas, scrit nos de Rennes, u il comensat propagar.

Noi reprendet contacte con amicos in Tchecoslovacia, Italia e Nederland. L.M.G.

Libertá, organe in Occidental del Association Proletari Interlinguistic, indica in su numeró de novembre 1945 li composition del nov comité del association, anuncia li organisation de un biblioteca circulant e exposi li labores de IALA. Li numeró de decembre da mult interessant informationes ex pluri landes. On posse abonnar ti revúe mimeografat scriente a «Association Proletari Interlinguistic», 9 rue Clauzel, Paris 9, Francia.

Svedia

Li Sved Occidentalist de decembre 1945 parla pri li morte de Per Ahlberg. Noi aconosse con emotion que ti grand interlinguist, quel in li 10 unesim annus de Occidental acrimen combattet E. de Wahl, hat, tra su adhesion a Novial I e Novial II, evoluet til Occidental. On ha retrovat su ultim manuscrites inter queles un grand grammatica de Occidental; e nor confratre da un capitul de ti grammatica! Strangi arcanes del cordie homan! Quande on relee li ancian numerós del revúe «Mondo» on desfacilmen comprende qualmen ti mann tam ínamic al idés de de Wahl celatmen in fine adheret a ili! Per Ahlberg posset dir quam Sant Paulus: «Tu ha victet me, Galileo!». R.B.

Noi constata con plesura que li quelc modificationes votat del Interimari Academie ha esset strax aprobat e usat, por exemple: sequer vice secuer, dunc vice do, sin parlar pri li simplification del ortografie hodie standardisat.

Noi recivet de Stockholm li sequent lettre scrit in Novial Nr. 2 (1937) quel omni nor letores va comprender sin pena. Novial de 1937 es tre proxim a Occidental, exceptet que li passate fini per -d (vice -t), li adverbie per -im; li sufixes -or e -ion adjunte sempre un e.


In Cosmoglotta B, octobre 1945, sre. R. Berger ha scripte li necrologes de du novialistes, li creatore de Novial, profesore Otto Jespersen, e li redactore del revue Novialiste, siniore Per Ahlberg. Pro ke sre. Berger in sen article desira «precisiones pri li exacte date, li loc e li circumstanties» del morte de Jespersen, me voli dona hir li desirat informationes, kel me ha lecte in kelki dani jurnales.

Durant li lasti yares de sen vive profesore Jespersen habitad li residentie honorali Lundehave, proxim Helsongør in Dania. Por li vintre 1942/43 lo tamen haved li intentione viva in København, pro ke li anteriori vintres in Lundhave had es tro danjerosi por lon sanese. In decembre 1942 lo voyajad a Roskilde por festa li yule che sen filio, lectore Frans Jespersen. Arivad in li urbe il tamen maladescad, e inmediatim pos li Kristo-feste lo esed transportad a un hospitale in Roskilde. Lo sufrad per prostatis. Comensalim lo esed tam febli ke li medicos non volid risca un operatione. In januare 1943 on toman operad lo, e li probe sucesad bonim: li vigore del malado revenid lentim. Plu tardim li morbe riaparid, e in aprile lo mused trasufra un duesmi operatione; anke le sucesad bonim. Tamen bronkitis con febre eventad, e li 30. aprile 1943 profesore Jespersen morid in li presentie de sen filio e bo-filia.

Du yares plu tardim, in maye 1945, morid anke redactore Per Ahlberg. Durant li mali dies del guere nos perdad du asidui laboreros in li servicie del bonu, du rarim honesti homes. In li mondelingual movemente lor nomes non ve mori.

Valter Ahlstedt


Svissia

In li revúe «Wir Jungen» (Noi Yunes), nro. 11 de novembre 1945 aparit un articul, in quel li autor expresset su dúbites concernent li possibilitás de un comun lingue international. Ti articul dat a nor colaborator Dr. Haas li ocasion responder a diversi punctus. In un prim articul -- continuationes va sequer -- il demonstrat li problema in general e comensat con li prim question del facilitá de Occidental in comparation al lingues national e precedent projectes de interlingues. Por posser demonstrar ti assertion per factes, li articul fini per un textu in Occidental con indication del adresse de nor centrale.

Divers jurnales sviss ha raportat pri li general assemblé del Sviss Association por Occidental. Li «Berner Schulblatt» (Bernesi Gazette Scolari) p.ex. scrit:


Circum li mundlingue. Al assemblé del Sviss Association Por Occidental a Bienne on constatat con satisfaction, que malgré li guerre li cooperation adminim con li svedesi amicos mundlingual sempre posset esser mantenet, in tant que lettres e telegrammas scrit in Occidental passat li censuras sin gena. De altri latere it esset tamen in prim loc mersí al possibilitás del neutral Svissia, si li stocks de studie-materiales, bombardat a Wien e Tallinn, posset esser viceat per li edition de nov studie-libres, de un nov lexico Occidental, aparit denov regularimen omni mensu desde 1941. In plu, desde 1943, li Occidental-Centrale Winterthur difuset brochuras e articules in jurnales: Occidental devenit conosset in plu alt gradu, tal que li númere del membres augmentat injoyabilmen, precipue ex circules, queles refusat li anteyan artificial projectes de lingue international.

Pos li témpores, u li labor por li difusion de un lingue international esset interdictet in tam mult landes pro ciec nationalisme, it esset reservat precipue al landes neutral, Svedia e Svissia, li possibilitá promoer li idé de un popul-ligant lingue auxiliari. Li novas arivat anc de America desde li fine del guerre, justifica li espera, que pos ti duesim guerre mundal li introduction del final mundlingue auxiliari va esser realisat.


Ancor aparit raportes in: Emmentaler Nachrichten, National Zeitung (Basel), Grenchener Tagblatt, Der Bund (Bern), Der Tössthaler (Turbental), Anzeiger für das Tösstal (Bauma).

Tchecoslovacia

«Voce de Praha» es li titul de folies informativ de Tchecoslovacia presentat in auxiliari lingue por relationes international Occidental. Li motive del publication es li unesim congress mundal del studentes «17 novembre», evenit in Praha 1945.

Ex li contenete noi signala: Studentes va combatter por intercomprension del yun Europa. -- Europa... ad-supra. -- Sub li pinacul del castell de Praha. -- Cronica.

U.S.A.

Ante quelc semanes Occidental esset mentionat sur li radio per «Texaco Star Reporter Box 123, Dalla Tex.». Ti-ci programma responde a questiones fat per li auditores, e un die dit que Esperanto es li sistema max apt por devenir li lingue mundal auxiliari. Strax yo inviat les quelc tractes de propaganda de Occidental (doc. 8 in anglesi e Doc. 200, Li Turre de Babel). Pos poc dies mi lettre esset leet «sur li aer» e li anunciator, mult interessat, ofertat inviar vor adresse a omnes qui postula it.

Gusten Jungren (San Benito, Texas)

Association Por International Servicie (APIS)

Li international corespondentie con presc omni landes ha nu redevenit quasi normal e mult coidealistes desira denov coresponder con coidealistes de omni landes.

Noi decidet reorganisar APIS (section del Occidental-Union), organisation por international reciproc servicie in corespondentie, exchanges comercial e scientific, viages, etc.

Li ancian membres de APIS (vider ADRESSARIUM 1937) va conservar lor numeró e noi va publicar lor adresse actual con lor desires contra Fr. 1.— sviss o 4 respons cupones international.

LI nov interessates es petit demandar li carte de adhesion a Chapelle. Omni informationes concernent APIS va esser publicat in Cosmoglotta.

Spíritu de Occidental

Mult corespondentes ha questionat nos por saver pro quo ili ne ha recivet li fine del edition de «Spíritu de Occidental». Vi informationes pri li continuation del aparition de ti important e fundamental ovre.

Til ante li guerre ha aparit 4 liverationes. It ne ha esset possibil pro li interruptet relationes international, continuar li edition durant li guerre. Noi mult espera posser reprender ti del sequent cadernes pos quelc mensus. Noi va informar nor letores pri li aparition de chascun nov caderne in Cosmoglotta.

Li 4 unesim cadernes custat Fr. 3.— sviss. Pro li actual custas del materiale de edition, chascun futur caderne va custar Fr. 1.— sviss afrancat e contener quam til nu 32 págines. Nor letores queles desira reciver les es petit strax inscrir se che Institute Occidental.

Colectiones de Cosmoglotta de guerre

Noi have ancor in stock un cert númere de colectiones de Cosmoglotta multiplicat durant li guerre. Li interessates es petit strax comendar it, nam noi ne possede tre mult exemplares. Precie del complet colection: Fr. 10.— sviss. Noi posse ancor liverar li colectiones 1943, 1944 e 1945 separatmen por li precie de Fr. 2.500 sviss chascun annu.

Cosmoglotta in 1946

Pro que li líber payamentes inter presc omni landes ne es ancor possibil e pro que li custas de printation ha ancor augmentat desde li unesim januar 1946, noi ancor ne posse realisar nor intention editer Cosmoglotta completmen printat (Edition A). Noi adoptet un intermediari solution consistent in 8 numerós poligrafat e 4 numerós printat de 16 págines chascun, in litt caracteres; li printat numerós aparient in februar, may, august e novembre. Li edition A printat quel va esser ilustrat quam ante li guerre e con covriment portant un gravura, va posser esser utilisat por li propaganda. Li edition B mimeografat va publicar novas interessant specialmen por colaboratores.

Noi calculat li precie del divers species de abonnamentes max exactmen por ne far perdes. Por chascun de ti abonnamentes li contribution al Occidental-Union es includet. Tamen noi memora que por esser membre del universal organisation, it es necessi plenar li carte de adhesion quel on obtene a Chapelle.

Por recompensar nor activ propagandistes, li administration de Cosmoglotta decidet crediter un summa de Fr. 1.— sviss por chascun nov recrutat abonnate. Por permisser nos far li control, noi peti nor propagandistes sive far mentionar lor nómine sur li cupon de payament, sive scrir nos separatmen. Ti credite va esser comunicat a chascun in li fine del annu.

Nu, car coidealistes, adavan por un nov e rapid developament de nor revúe e de nor movement!

A nor extran abonnatores: Con ti numeró vu trova un carte de comende de Cosmoglotta quel noi peti vos strax retromisser nos. Si vu ne ja have li possibilitá far payamentes a Svissia, noi va debiter vor conto che nos til quande vu va efectuar li payament.

A nor sviss abonnatores: Li comende de Cosmoglotta deve esser fat sur li cupon del bulletin de payament juntet con ti numeró. Li membres del SAPO deve adjunter Fr. 1.— por lor contribution 1946.

Donationes por Cosmoglotta

Por possibilisar li edition de Cosmoglotta printat, noi va acceptar con gratitá omni spontan subventiones de generosi donatores e noi va indicar sub ti rubrica li summas recivet con li nómine del expeditores. Anticipat mersí!

Landal agenties de Cosmoglotta

  • ANGLIA: N.H. Divall, 23 Womersley Road, LONDON, N. 8.
  • CUBA: Bonneval e Fuentes, Arguelles 204, CIENFUEGOS.
  • FRANCIA: L.M. de Guesnet, 83 Rochechouart, PARIS 9 (Pch. Paris 26437).
  • ITALIA: Dr. F. Mascanzoni, Via Calefati 27, BARI.
  • RUMANIA: Aurel Eschenasy, 35 Cal. Càlàrasi, BUCURESTI.
  • SVEDIA: Sved Occidental Federation, Box 171, STOCKHOLM (Pch. Stockholm 70 315).
  • SVEDIA: Institute Occidental, CHAPELLE (Vd.), Svissia (Pch. Stockholm 74 395).
  • TCHECOSLOVACIA: Dr. K. Stastny, Dverakova 25, PRAHA XI.

Anuncies

Italian comerciante sercha representationes por li italian region «Emilia» de ferrin utensiles, etc. Ingageat cautiones. Corespondentie in Occidental, italian, francesi, hispan. Scrir a: Giuseppe Bevilacqua, PAVULLO (Modena), It.

Coidealiste Josef Svec, Skroupova 2, PRAHA XIX, Tchecoslovacia, informa omni su amicos que pro absolut manca de líber témpor il ne posse responder al corespondentie de qualcunc sorte.

Contenete

  • Li trinitari caractere de nor movementes
  • Un lettre de A.Z. Ramstedt
  • Original Aforismes
  • Evolution del homan ente
  • Concurse de Traduction
  • Cronica
  • APIS
  • «Spíritu de Occidental»
  • Cosmoglotta in 1946
  • Diverses

Abonnament a Cosmoglotta

(Includet contribution O.U.): Fr. 5.50 (simplic: 1 ex.) Fr. 9.50 (duplic: 3 ex.), Fr. 13.50 (abonnament de propaganda: 5 ex.) Fr. 1.— sviss -- Fr. 28.— francesi -- 0.25 dollar = 0 s. 8 d. = 1 sved Kr.

Chef redactor: Ric Berger, MORGES (Svissia). -- Redaction e administration: Institute Occidental, Chapelle (Vd.), Svissia. Tel. (021) 9'56'56. -- Editor responsabil: Fred Lagnel, Chapelle (Vd.). -- Cosmoglotta B es poligrafat del Institute Occidental.

Cosmoglotta B 79 (feb 1946)

OFICIAL MENSUAL ORGANE DEL OCCIDENTAL-UNION

Redaction e Administration:

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), SVISSIA

Abonnament annual: simplic Fr. 5.50, duplic: Fr. 9.50, de propaganda: Fr. 13.50

Serie B, poligrafat. Tel. (021) 9 56 56 Februar 1946 -- Nró 79 (2)

Un stabil moné: li Universo

In medievie fabricar moné esset li privilegie del regnant prince. Chascun provincia havet su moné. Li multiplicitá del monés causat desfacilitás in li changes, agravat per li facte que li princes modificat, secun lor capricie, li proportion del preciosi metalles intrant in li composition del monetes. Li developament del exchanges inter li provincias necessitat un national moné; li unification del reyia fat que li privilegie del fabrication del monés devenit reyal prerogative.

Li rey de quel li tresor esset exhaustet, sovente pro expenses de guerre, recurret al credite por reetablisser su financies. Chascun rey havet su cassero quelcvezes circumspect e integri, quelcvezes tro habil o tro temerari.

Quande un pruntation ne suficet por inrichar su casse, usante de su jures, li monarch, per un edicte, modificat li proportion del alliage. In altri vezes, usante un rudimentari procede, il fat cupar li borde del pezzes de moné e remettet les in circulation por lor nominal valore.

Pro que li quantitá de preciosi metalles extraet del suol ne plu suficet in li comensa del 18-esim secul por permisser al populationes payar omni lor compras, on creat billetes de banca. Ti billetes constituet in li orígine bons por un quantitá determinat de aurin pezzes, quel li banca emissori devet remetter al portator contra presentation del billete. Omni creation de billete de banca esset gageat in 100%.

To durat in Francia til 1914; poy li nov developament del transactiones provocat un developament del demande de accessori monés: trates, obligationes, checs bancari, etc. Li monetari signes devenient abundant, lor masse atinget un summa mult plu quam ti del quantitá de merces. Li equilibrie esset ruptet. LI monetari signes depreciat se. Altrimen dit, li potentie de compra del franc diminuet pro li inflation. On serchat tande resorpter li monetari signes in excedentie per li medie del deflation, quo causat un abassation del precies.

Regretabilmen li abassation del precies, desirat de chascun comprator, causa un abassation del salaries e, con li auxilie del progresse tecnic, provoca un chomage quel tende generalisar se; li chomage, in su torne, provoca li deficite che li popul, e in consequentie ti del budgete del state. Por plenar su deficite, li state prunta, quo augmenta li public debite, ergo li impostes, quo provoca un nov deficite che li cives, poy un nov deficite por li state.

Desde novembre 1929, date ye quel, in li Unit States, mersí al tecnic progresses, li production posset crescer in sam témpor quam li chomage augmentat, omni states del munde conosse li sam financiari desfacilitás. Chascun state resolue les in su maniere e quande un guvernament recurre al dumping (i.e. da premies a su productores por que ili mey vendir lor production in extrania minu car quem ili vendi it in li interiore del land a lor conciteanes), ti state «exporta su chomage». Altrimen dit, mantenente in labor un cert númere de su nationales il priva de lor ganie un parte del ovreros del importatori state.

It vell esser do necessi que omni states del munde cessa acter isolatmen, renuncia avantagear se contra li bene de lor vicines, e consenti submisser se a un international regulament, valid por omnes. To es li scope del acordes de Bretton Woods, queles, regretabilmen, es basat sur li aurin etalon.

Li monetari signe perfect deve plenar tri functiones: 1/ esser un etalon valorosi, 2/ esser un medie de conservation de valore, 3/ facilitar li exchanges.

Li aure ha esset rari durante secules e on ha serchat it quam medie de conservation de valore, ma su potentie de compra nequande esset constant. Un Louis aurin permisset comprar, secun li epocas e li recoltes, 3, 4, 5 sacs de frumente in li sam land durante un decennie.

De un altri parte it es facil acumular li aure e strax quande un detentor conserva it in su lan-strumpe, ti monetari signe neplu plena su 3-esim function: facilitar li exchanges; li consequenties es stagnation in vendes e chomage.

Por remediar al ínconvenienties del aure, li autor ha imaginat un moné basat sur li 40 cardinal productes del terra: 20 agricultural productes, 20 productes industrial, moné quel il ha nominat Universo. Ti moné inspira se del labores del ingeniero Archer e de sr. de Fizaine, inter altres.

Li Universo representa un valore mult plu constant quam li aure, ergo li merces e li salaries deveni stabil. Explicar li functionament de ti sistema vell esser tro long. Pro to noi reinvia li letores al brochura quel noi publicat recentmen footnote:[Ti brochura, scrit in francesi e titulat «L'Universo, monnaie de compte internationale», es obtenibil che li autor sr. Paul Jauzin, 7, Rue Berthelot, Montrouge, Seine. Postal checs 17890 Paris (Precie del brochura 12 frs francesi).].

Radio e international lingue

In li francesi emission del B.B.C., London, «Six mannes circum un micro» del 9 decembre 1945, li tema esset: L.I. e Pace, e on citat Esperanto e Basic English. In seque li president del Occidental-Societé de Francia e li secretarie del Idista Societo inviat lettres al administration por far conosser li altri lingues.

In li emission del 7 februar 1946, «Curriere de Europa» li orator citat circa deci lettres de Esperantistes e dit que apu Esperanto existe altri lingues: Ido e Occidental, pri quel il va parlar in li proxim emission del jovedí 14 ye 21.30 h. -- repetit li mardí 19 ye 12.30-. In ti ultim emissiones il citat li lettre favorabil a Ido e poy circa li du triesimes del lettre de sr. de Guesnet -- sin nominar le -- diente: Lettre de un mundelinguist quel ja practicat Esperanto Ido e Occidental, e il concludet per: «Occidental representa li extremist solution, ma forsan it es li solution del future!».

Noi posse esser felici que on parlat pri nor lingue e pluri ex nor amicos, queles noi pre-informat, posset audir li emission.

L.M. de GUESNET, Paris.

Li hora de central Europa

52 annus ha passat desde li introduction in Svissia del hora de Central Europa. To esset in li nocte del 31 may al 1 junio 1894. Pos har deliberat pri to, li National Consilie e li Consilie del States invitat li federal Consilie introducter anc in Svissia li hora de Central Europa por vicear li «hora de Bern» quel esset in retard de un demí hor.

Plu tard, in 1919, li public administrationes comensat contar li hores de 1 til 24 vice du vezes de 1 til 12 horas.

«Idiot» -- un compliment

(Interlinguistic humoresca)

Pandolfo e Flavio es interlinguistes fervent e creativ. Ambi invente nov sistemas e discusse les in li circulare de lor club. Li ovre de Pandolfo ancor ne es finit, ma il ha monstrat li projecte a Flavio quel ha recenset it in li circulare. Pos leer li critica Pandolfo have su facie rubi de furie; il comprende li dialecte de Flavio e ea vider le.

«Flavio!» il cria intrante, «tu ha insultat me! Tu ha nominat me un idiot!»

«No.» di Flavio ínnocentmen.

«Esque tu admisse har scrit li recension quel fini per tu signatura?»

«Yes. E it es plen de flatteríe.»

«Esque tu admisse har scrit: "Pandolfo have special caracteristic opiniones pri li Lingue International, e anc generalmen il es un idiot."?»

Flavio ride. «Ma tu ne comprende. IDIOT ne significa idiot! It vole dir "un mann de excellent qualitás".»

«Tu moca me.»

«Yo ne audacia. Lass me explicar... Tu consenti que un lingue deve esser strictmen logic por esser simplic, ma que anc elementes natural deve esser prendet in consideration, in un cert gradu. Un specie de modificat apriorism-aposteriorisme, tu save...»

«Yes, certmen. To es un principie acceptat de mult interlinguistes.»

«Tu dunc admisse, conform a ti principie, que DINEO posse significar "ateisme" e ne "diné", OBLIGI "multiplicar" e ne "obligar".»

«Sin hesitation. To es bon regulari Esperanto-paroles.»

«Nu ples escutar: Lu sam vale por mi IDIOT. It es li ínnocent composite ex IDI e OT.»

«Tu sercha un subterfuge...»

«Nequalmen. IDI- es retroderivat ex li grec parol "ideale" e significa "excellentie". Un ideale es excellent, ne ver?»

«Hmmm. Quo pri -OT?»

«Simplic! Un patriot es un mann con li caracteristic qualitá amar fortmen su patria. -OT es un grec sufixe. In mi lingue it significa "un mann con caracteristic qualitás". Dunc, IDI-OT significa "un mann con excellent qualitás".»

«Tu prova dupar me. Pro quo ne honestmen confesser que tu ha fabricat ti tot rasonament just nu?»

«Yo jura que no!»

«Ma it es absurd!»

«Nequalmen. It seque acceptat modelles: Retroderivar IDI de IDEALE e dar it li sense "excellent" ne es plu absurd quam retroderivar, quam fa Esperanto, FRAŬLO in li sense "celibo" de FRAŬLINO, de german "Fräulein", "senioretta".»

«Ma tu fat IDI vice IDE.»

«To es tam bon quam Esperanto MATENO vice MATINO.»

«It ne es un natural precedente por dar un altri sense al parol IDIOT. Mem Esperanto ne pretende a tal nonsense. Hay null lingue in li munde u IDIOT significa altricos quam idiot.»

«Completmen fals. Li russ paroles significant "idiot" e "il vade" difere solmen per ortografie, ma ne per pronunciation. Tu ne have necun rason por acusar me pri insultar te!»

Povri Pandolfo. Quam tant interlinguistes il professe veneration al Deessa Logica, e in practica il ne save bon obedir su comandamentes. In omni casu, emotiones evocat del imaginari insulte inunda su mente e ne permisse le sequer li logic subtilitás de Flavio. Passiones penosimen represset durante li dialog demanda expression violent...

Un grand rubi inflatura sur li levul guancie amemora Flavio pri li límites queles li natura homan imposi a su reformation mem per li max idiotic (to significa: li max excellent) lingue international... Si un parol have un sense internationalmen acceptat, e un sense fortmen emotiv -- it es van voler explicar it altrimen ex un artificial structura. E emotiones es plu fort quam logica...

Ilmari Federn (London)

Fals ínpartialitá

[quote, Prof. Otto Jespersen, "International comunication, págine 114"]


It vell esser van visar al efectiv 'mund-lingue' in li sense del perfect ínpartialitá relativ al homes de qualcunc nationalitá e lingue, pro que to vell posser esser fat solmen... per far li desirat artificial lingue tant desfacil quant possibil por chascun hom. Li tache constructer e mem aprender un tal lingue vell esser súper homal possibilitá. Ma li question have un diferent aspecte quande on aconosse que noi deve utilisar tant possibil alcun comunité in linguistic forme ja existent, pro que it eveni que it es actualmen in li munde alquo quo posse esser comparat con li comunité existent inter li West-Europan nationes e lor descendentes in li munde.


Cronica

Anglia

Li 15 decembre 1945, nor bon coidealist sr. H. D. Akerman fat un discurs córam un conosset «Linguists' Club». Li sala esset plen til li portas e il esset introductet del presidente Sir Ldr. Pilley. Il hat preparat un serie de grand mur-diagrammas per queles il tractat li historie del L.I. de Volapük til Occidental e dat li evolution de pluri paroles in omni sistemas, monstrant li gradual transition vers li final natural formes.

Durant que il indicat per un baston li successiv paroles, li auditores recitat per alc voce li traduction in anglesi sin su auxilie. Pos li questiones, sr. M.C. Butler, un del secretarios del British Esperanto Association, fat un atacca contra Occidental in un maniere quel aparet quam un poc trist. Sr. Akerman havet li jure responder, ma in ti instant -- memorante nor association in su Esperantistic annus -- il preferet tacer. Il esset extrem bon escutat del auditores e un cert númere de ili decidet aprender Occidental.

Li jurnale publicat per li club «The Linguist» til nu contenet mensualmen un articul in Esperanto. P.S.

Nor anglesi coidealistes publica nu lor mensuale «International Memorandum». It comensa li publication del bon conosset studie «Li psicologic e sociologic caractere del lingues» de A.Z. Ramstedt e un tot págine de cronica. Bon success a ti nov confratre!

Austria

Ex un lettre de Sr. Pigal, inviat a Chapelle li 3.3.1946:


Vor amabil postcarte del 4.2 bon arivat li 28.2. Con joy yo constata li renovat function del international posta. Lass nos esperar que pos ne tro long témpor li ancor existent obstacules va cader e que li trafic denove va esser quasi normal. Secun li present prescritiones, trans li límites de Austria on ne posse far comercial transactiones sin permission del Alliat Autorités.

Quam yo ja comunicat, mi logiment sta destructet per bombe, e mi stocks del libre «Occidental, die Weltsprache» es ancor sub li escombres. Tamen yo espera que yo va successar exfosser quelc exemplares ínledet e expedir les a vos.

Con maximal interesse yo aprendet que co-idealist Ramstedt ja dat vos un signe de vive. Con plesura yo va scrir le si vu have li amabilitá inviar me su adresse. Quel prominent occidentalistes in ultra ha ja anunciat su «renascentie» pos ti annus de obscuritá? Ja nu yo es pret denove prender parte in li labores del Occidental-Academie, desde ti presc 10-annual letargie imposat a omni international activitá in nor land. Ad-vere li dolorosi, ancor ne cicatrisat vúlneres, queles ti atroci guerre battet a nor amat patria, ja nu ne permisse ínmediat grand propaganda-actiones in Austria e fro it por li céteri landes. Dunc noi solmen posse joyar e mersiar a nor sviss amicos pioneros que ili dura tener alt li car baniere del international movement de Occidental.

Ing. E. Pigal


Francia

Un reunion pri li question del L.I., organisat del gruppe «Ce qu'il faut dire» (To quo on deve dir) evenit li 15 januar.

W. Gilbert emfasat li qualitás de nor lingue, precipue pri li selection del vocabules e li natural derivation in oposition a un schematic grammatica.

Georges Aguiré raportat pri li labores de IALA.

C. Papillon parlat por Ido, quel il opine plu regulari quam Occidental e minu complicat.

Du esperantistes defendet li lingue de Zamenhof e declarat que li supersignat lítteres totmen ne impedi li facil printation, que Esperanto es li sol e unic L.I. con un grand quantitá de adeptes etc., etc. Sempre li sam old disco de fonograf...

Tal reuniones monstra que it es ínpossibil exposir li question avan un publica de profanes quel ne conosse li max elementari principies de linguistica, ne save pluri foren lingues e have li audacie del ignorantie. Li question del L.I. es un tecnic problema. Ti quel es interessat deve studiar li question quietmen, con scrit documentes e comparar li diversi sistemas. Ti labor ne posse esser fat in public forum.

Por comprender li superioritá de Occidental on deve haver un minimum de cultura e esser capabil vider quant grotesc e infantesc es li «kara lingvo». Ma li ínerudit ne posse percepter li ínpossibilitá de un artificial scientic e tecnic nomenclatura e li absolut manca de precision de Esperanto. L.W.G.

De nor coidealist René Chabaud noi recivet un tre artistic aluminator in forme de libre quel il fabricat durante su captivitá in Germania. Sur un látere sta li insigne de Occidental in verd incadrat in verd sur funde nacrin; sur li altri látere in li funde nacrin, incadrat per rubi, sta li du lítteres inicial del director del Institute Occidental, li un es rubi e li altri verd. Sur li dorse es gravet lu sequent «In Westphalia 1940-1945, un amico». It va esser por nos un memorie de ti long témpor durant quel nor coidealist conosset sovente li nigri hores del destine. Il mey esser ancor ci calidmen mersiat, nam it es li pruva que il nequande perdit su fide por nor lingue e que il esperat unvez posser retrovar su libertá. F.L.

Association Proletari Interlinguistic (API)

9, Rue Clauzel, PARIS IX.

Quelc camarades, quel concepte li action del laboreros solmen sub li direction del comunist partises, demissionat e gruppat se con un nov foliette «Renascentie». Noi fa memorar que API es li democratic association del occidentalistes de avanguardie súper omni political divergenties e por un ver homan cultura. Su programma es evocat del nómine de su organe «Libertá».

L.M. de Guesnet, Paris.

Italia

Li jurnale 'Il progresso' aparient in Roma consacra pluri articules in su numeró del 26 novembre 1945 al problema del lingue international. Pos un pleda in favore de Esperanto, in quel ne un sol linea in ti lingue es citat (nam on ne posse printar Esperanto in ordinari printería, mem pos 60 annus de intensi propaganda!), aparit un articul del Institute de Chapelle monstrante que Esperanto e lingue international ne es identic e que existe un solution melior e plu modern quam ti de Zamenhof. Poy, nor coidealist sr. Dr. Mascanzoni de Bari fa conosser li importantie de nor movement e cita un long textu in Occidental, anunciante li cursu per corespondentie organisat por Italianes.

Li revúe «Lo Stenografo», editet in Bari, anuncia que li Institute Occidental de Chapelle ha reprendet su plen activitá in li dominia international, por li lingue Occidental.

Polonia

On anuncia que li vidua de Zamenhof, autor de Esperanto, es vivent in Varsovia. Durant li guerre, ella devet changear su nómine a Zaleska por escapar al persecution, proque li familie Zamenhof es judeic. Ma altri membres de ti familie ha desaparit. Li superviventes besona auxilie e vestimentes.

Svissia

Li mensuale «Der Europäer» quel nu apari in german, francesi... e Occidental ha changeat su nómine in «Europa» desde li numeró de januar 1946. Li motive dat es que li parol «Europa» es comprendet in omni lingues. Noi ne besona far remarcar que ti parol es pur Occidental.

Li numeró de januar publica un curt articul in Occidental titulat «Li idés» e ti de februar «Federation e Lingue auxiliari» extraet de «The American Scholar» (1941) de Prof. A. Guérard, quel noi da ci:


Li idé del lingue international demanda nor determinat efortie; it ne va triumfar automaticmen. Noi deve liberar nor mente del inert ilusion del 19-im secul pri 'ínconscient crescentie', it es un pseudo-scientic reformulation del notion 'far su via tra li munde'. Li vast forties oposient se in savagi conflictes es perfectmen consciosi; in un látere imperialisme quel sercha expansion per conquesta; in altri látere nationalisme quel resiste ad absorption del desesperat energie.

Lu tragic in ti conflicte es que ambi es justificat. Imperialisme es rect: nor civilisation demanda plu grand unitá quam li litt nationes europan de yer. Nationalisme es rect: null individue vell dever esser submisset a domination extran. Ili posse esser reconciliat solmen mersí nor consciosi eforties. Li dialectica Hegelian va auxiliar nos surtir ex ti circul infernal. Si nationalisme e imperialisme es tese e antitese, tande union federalistic es lor sintese: Li líber association de individues con egal jures, simbolisat e servit per un lingue federalistic neutral.


Li «Revue internationale de sténographie», editet e redactet de sr. Ed. Bieller, 11, Ch. Ritter, Bienne, nu publica un complet págine de Occidental-textus. In li numeró de decembre 1945, p. 553, noi trova quar textus concernent curiositás vegetalic. Noi mersia calidmen sr. Bieller por li excellent propaganda fat in favor de nor lingue.

Li revúe «Wir Jungen» continua publicar articules pri li question del lingue international. Pos har publicat un articul hostil al lingue international, it fat aparir diversi articules favorabil a it. In li numeró de februar, noi lee un studie consacrat precipue a Occidental. Li autor (Dr. Haas) dat anc un comparation inter German, Esperanto e Occidental. Un mersí al redaction por su comprension del problema del L.I.

Li jurnal «Die Tat» (nr. 8 del 9.1.1946) consacra un tot págine al problema del mundlingue, quam resultate del penationes de Dr. Haas. It mentiona brevi, ma favorabilmen anc Occidental, diente que it es «li evidentie self» in li eforties trovar un modern latin populari e da textus comparativ in 10 lingues. Li lingues constructet es representat per Volapük, Esperanto, Ido e Occidental. Li articul es un interessant, ma ne tre detalliat resumation.

Li mensual folie del Occidental-Buró St. Gallen «Cive del Munde» apari sempre regularimen. It contene mult micri informationes de caractere regional. Li numeró 20 (februar 1946) contene un sat complet liste del institutiones del Occidental-movement quel ocupa un tot grand págine scrit con tipes economic. Nor vivid gratulation a su redactor e editor, nor activ coidealist Kurt Hamburger.

Nor devoet colaborator sr. Major Tanner de Bern, malgré mult labores, havet li amabilitá traducter in lingue romanch li «Occidental in 5 leciones» just aparit in francesi. Ti meritosi ovre sta ancor in manuscrite e noi espera posser publicar it pos que li grand lingues quam anglesi, francesi, hispan e italian va esser providet del manuales necessi por li propaganda.

Noi gratula sr. Major Tanner por su bell successe e espera realisar su desire includente su traduction in li editiones del SAPO.

Association Por International Servicie (APIS)

Nor centrale in Chapelle recive mult demandes de corespondentie con coidealistes de mult landes. Regretabilmen it ne es nos possibil consultar omni nor fiches por inviar a nor corespondentes li apt adresses queles ili desira: noi ne have li material témpor executer ti labor. Li multiplic labores queles postula nor divers organisationes, li edition de Cosmoglotta e del necessi materiale de propaganda e de studie utilisa nor tot preciosi labores.

Noi peti insistentmen omni nor corespondentes demandar nos li carte de adhesion a APIS por devenir membre de ti organisation. Por Fr. 1.— sviss lor adresse e desires va esser publicat in Cosmoglotta e in li futur adressarium de APIS.

Noi publica ci li prim adresses:

  1. Sr. STALLINGER Hans, jr. / Neue Landstr. 139 / ZELL am See / Austria / comercial oficiate / G. Esperanto, Occidental A.I.F.R.-G.A.I. omni temas, exch.il.revués e jurnales.

  2. Sr. BURRI A. / KOSTHOFEN b. Suberg / Svissia / 1893 / comerciant / G. -- G.F. internationalisme e institutiones.

  3. Sr. WAETERLOSS Robert / 11, rue du Bazinghien / LILLE (Nord) / Francia / radio-reparator / 1928 / F.A. Esperanto.Ido.Occidental-H.I.G.Esperanto.Ido.Occidental: 51.52.53.54.60.62.10-19.64.65.6.68.69.77.99.

  4. Sr. FLURY Hans / 14a, Rosenbergstr. / ST. GALLEN / Svissia / studiante del lingues / 1930 / G.F.A.Gr.L.-F.A. Omnicos, exter tecnica.

  5. OCCIDENTAL-BURO ST. GALLEN / 31, Brauerstrasse / ST. GALLEN O / Svissia / director Kurt Hamburger-Padrun / resp. in Occidental G.F. a omni coresp. pri Occidental-mov. e redactet in qualcunc lingue occidental.

Cosmoglotta

Pro que li printería es supercargat, Cosmoglotta A va aparir in april, probabilmen presc in sam témpor quam li present numeró del edition B.

Noi peti nor letores excusar nos pro li tard aparition de Cosmoglotta durant li unesim mensus de 1946. Pluri desfacilitás tecnic es li cause de ti tarde.

Noi espera que li grand amelioration del printation del edition B va pleser a nor letores. It es debit al compration de un modern duplicator electric. Ti-ci va permisser nos far altri editiones durant li annu 1946, por exemple: «Li lingue international justificat» de Berger e li «Fundamental Vocabularium» del sam autor.

Landal agenties de Cosmoglotta

  • ANGLIA: N.H. Divall, 23, Womersley Road, LONDON, N.8.
  • Austria: Ing. E. Pigal, Liesingerstrasse 68, WIEN-Liesing.
  • BELGIA: Institute Occidental, CHAPELLE (Vaud), Svissia. Pch.-conto Bruxelles 350'445.
  • CUBA: Bonneval e Fuentes, Arguelles 204, CIENFUEGOS.
  • FRANCIA: L.M. de Guesnet, 83 Rochchouart, PARIS 9 (Pch. Paris 26437).
  • ITALIA: Dr. F. Mascanzoni, Via Calefati 27, BARI.
  • RUMANIA: Aurel Eschenasy, 35 Cal. Càlàrasi, BUCURESTI.
  • SVEDIA: Sved Occidental Federation, Box 171, STOCKHOLM (Pch. Stockholm 70 315).
  • SVEDIA: Institute Occidental, CHAPELLE (Vd.), Svissia (Pch. Stockholm 74 395).
  • TCHECOSLOVACIA: Dr. K. Stastný, Dvorákova 25, PRAHA XI.

Quo vu desira leer in Cosmoglotta?

Noi ja, ante li guerre, questionat nor letores pri lor desires concernent li contenete de Cosmoglotta.

Nu, 7 annus ha passat. Li evenimentes ha certmen changeat li gustes e li interesses. Ples informar nos per simplic postcarte, quo vu desira leer in li sequent dominias: Discussiones interlinguistic, Litteratura, Viages, Scientie, Social problemas, altri questiones.

Anuncies

Italia, Club International

es li unic club in Italia por li exchange de postmarcas, postal cartes, corespondentie, etc. con membres in omni landes del munde.

Li contribution annual es 1 dollar o li equivalent valore in ne obliterat postmarcas actual de omni landes in series complet; it da li jure reciver li revúe del club con li liste del membres e li insertion de su nómine e desires.

Contribution special por Francia: Fr.f. 100.—, pch. 2050 97 Paris, de B. Conti, Via Lipari 8, Milano.

Contribution special por Belgia: Fr.b. 70.—, pch. 3509 81 Bruxelles, de B. Conti, Via Lipari 8, Milano.

Adhere hodie. Demanda le prospecte gratuit de «Italia», Club international, Via Lipari, Milano.

Corespondentie

Yo es interessat pri Occidental lexicografie e teorie e desire coresponder pri ti temas: H.D. Akerman, 84 Fernleigh Road, Winchmore Hill, LONDON 21, Anglia.

Li document 200 just aparit!

Ti preciosi prospecte de propaganda, tot in Occidental, con curt grammatica, informationes e schemas just arivat del printería, bell equipat e printat. It parla al ocules o al spíritu plu bon quam un long brochura. Pro to, it deve mancar che nequel Occidentalist, nam on posse includer it in chascun lettre sin plication. Precie: 10 ex. sv. Fr. 0.30; 100 ex. sv. Fr. 4.— che Institute Occidental.

Contenete

  • Un stabil moné
  • Li Universo
  • Radio e International Lingue
  • Li Hora de Central Europa
  • «Idiot» -- un Compliment
  • Fals Ínpartialitá
  • Cronica

Abonnament a Cosmoglotta

(Includet contribution O.U.); Fr. 5.50 (simplic: 1 ex.), Fr. 9.50 (duplic: 3 ex.), Fr. 13.50 (abonnament de propaganda: 5 ex.)

Chef redactor: Ric Berger, MORGES (Svissia). -- Redaction e administration: Institute Occidental, Chapelle (Vd.), Svissia. Tel. (021) 9'56'56. -- Editor responsabil: Fred Lagnel, Chapelle (Vd.). -- Cosmoglotta B es poligrafat del Institute Occidental.

Cosmoglotta A 129 (mar 1946)

Annu XXV Marte 1946 No 1 (129)

Contene

  • Lagnel: Occidental 1939-1945.
  • Berger: Mondi-lingue.
  • A.M.: Li function del duplic consonantes in Occidental.
  • Matejka: Li labores de I.A.L.A.
  • Podobsky: Prof. Hynek Pášma ha morit.
  • Cinta Ro: Critica justificat.
  • A.M.: Un nov adhesion a Occidental: Dr. Ing. Bakonyi.
  • Berger: Li 60 annus de L.M. de Guesnet.
  • Edgar de Wahl: Esperanto o Occidental?
  • Berger: Li Sol-re-sol.
  • Toepffer: Li melolonte.
  • Diverses.

Occidental 1939-1945

In august 1939, pos li Occidental-reunion international in Zürich. li situation politic devenit sempre plu ínstabil e chascun die novas difuset per li radio ne plu lassat nos alquel ilusion pri li catastrof.

Li unesim septembre, chascun sviss coidealist esset mobilisat. Durant pluri mensus, li activitá de nor centrale completmen haltat. Ma in fine del annu, noi successat far printar che li printería de Thonon (Francia) ultim numeró (128) de Cosmoglotta printat e expedir it in comense de 1940. Li relationes international tamen continuat sat normalmen. Noi fat projectes: Li cursu Ralin por Angleses esset in parte instencilat in London. Nor corespondentie con sr. de Wahl esset sempre activ. Noi invitat le inviar nos su max important documentes interlinguistic. Con joya noi recivet quar ex su copie-libres queles es quam li reflexe de su quarantannual mundlinguistic activitá.

May 1940. Denov li fúlmine-guerre reprendet. Ti vez li frontieres presc completmen cludet se: solmen li relationes con Svedia mantenet se.

In autun sviss responsabil membres del Occidental-Union reunit se in Neuchâtel. Ili studiat li situation e concludet que it esset un deve por li Svissianes, mersí a lor situation privilegiat, interprender omni labores necessi por li futur developation del Occidental-movement in li post-guerre. Pro to ili decidet crear un Interimari Academie composit ex Svedeses e Svissianes por laborar al standardisation de Occidental e preparar li Fundamental vocabularium e li Fundamental grammatica, e si possibil comensar li national dictionariums.

In august 1941, sr. Matejka, presidente del Occidental-Union. e li director del central oficie incontrat se in Chapelle con li scope recomensar li edition de Cosmoglotta multiplicat. Li unesim numeró (serie B/26) aparit in septembre con 8 págines. Plu tard ili incontrat se denov in La Chaux-de-Fonds por studiar e preciser lor action. Desde ti témpor, li cardinal representantes sviss del Occidental movement reunit se chascun annu pluri vez alternativmen in li cités de Bienne, Bern o Lausanne. Pro que noi intentet interprender un special propaganda in Svissia, con li scope ameliorar li situation de Cosmoglotta, sr. Matejka preparat su Vollständiger Lehrgang in 20 Lektionen quel aparit in august 1942. Interim sr. Matejka anc comensat li lexico Occidental-german a quel il adjuntet li parti german-Occidental. Li preparation de ti ultim ovre postulat li studie de un cert númere de punctus e por soluer les, li sviss section del Interimari Occidental-Academie iniciat un serie de circulares inter su membres (ili atinget 32 in 1945!). Li discussiones esset vivid e li problemas tractat in funde; ili representa plu quam 500 págines machin-scrit duplic formate de Cosmoglotta! Regretabilmen, it ne ha esset possibil, pro ti enorm documentation e pro li sempre plu desfacil relationes far circular it che li membres del sved section.

Li resultates de ti studies esset utilisat de sr. Matejka por su lexico Occidental-german e german-Occidental.

Interim in 1943, Basic English iniciat un vast propaganda in Svissia (quam in mult altri landes). Córam ti ínexpectat action por un L.I., noi ne posset tacer. Sr. Dr. Haas captet ti ocasion por far conosser ancor plu bon Occidental. Li tot sviss presse esset informat per articules queles esset editet in du brochuras: Die heutige Situation der Weltsprachenfrage (Li hodial situation del question del L.I.) e Wieso ist Occidental die endgültige Welthilfssprache? (Pro quo Occidental es li definitiv L.I. auxiliari?).

Un discurse in Occidental pri li L.I. de Dr. Haas, esset inregistrat del grand sviss firma, quel edite li famosi discos por Svissia «His Masters Voice», sur un grand disco de 25 cm sur li du láteres.

De altri parte, sr. Berger, in colaboration con sr. Matejka e Dr. Haas interprendet li preparation del Fundamental vocabularium (con traduction in francesi). Ti ovre es quasi pret por li edition. Noi intente far un edition multiplicat, nam it es urgent permisser al coidealistes preparar li landal dictionariums e unificar li ortografie.

Li Fundamental grammatica de Dr. Haas anc es quasi pret por publication.

Sr. Berger anc reviset su Dictionnaire Francais-Occidental, nu completmen exhaustet e it es tre probabilmen li proxim landal dictionarium quel va esser printat.

Strax quande li relationes redevenit possibil, noi aprendet que nor extran coidealistes ne restat ociosi, malgré li guerre quel reyet in lor land. Li dictionarium Anglesi-Occidental comensat del regretat morit Dr. Kemp (Anglia) hat esset terminat de un nov coidealist, ancian esperantist, sr. F. R. Pope. Noi anc recivet por revision li dictionarium Italian-Occidental e Occidental-Italian de nor coidealist Giuseppe Bevilacqua.

Nor sved coidealistes nu prepara li dictionarium Sved-Occidental.

In Francia, sr. Gilbert un Cours complet d'Occidental por Franceses.

Sr. Varela comensat li Hispan-Occidental dictionarium e anc un cursu in ti lingue.

Noi forsan obliviat in ti resumate li de altri coidealistes: noi peti les pardonar ti ínvoluntari omission.

Li enumeration de ti admirabil activitá de nor coidealistes conosset o ínconosset monstra li grandissim vitalitá de nor movement. It pruva que nor lingue es sempre plu apreciat. Ex un lettre just recivet, un nov coidealist (sr. Leo Magnin, Dakar) scrit nos: Yo es nu convictet que Qccidental es vermen li lingue auxiliari quel noi besona.

Nu, noi have li manuscrites de ti importantissim ovres dedicat a nor movement. Ma li sucies por editer ti necessi ovres es grand, nam noi besona recolier circa Fr. 30.000-40.000 sviss! Noi va calidmen mersiar li coidealistes queles va posser auxiliar nos in li realisation de ti vast programma. Li edition de un abundant materiale in pluri cardinal lingues es absolut necessi por posser interprender seriosi propaganda in omni dominias del homan cultura.

Li tache es enorm e anc bellissim. Chascun deve, posse e vole auxiliar nos in nor interprense. Noi es optimistes e noi ne dúbita que noi va posser ducter nor movement al final success! Fred Lagnel

Mondi-lingue

De Sr. Martineau (in Champservé, Tonnay-Charente in Francia) noi recivet pluri prospectes concernent su projecte de lingue international nominat Mondi-lingue, abreviat in Mondil. Ti lingue pretende combinar, quam Occidental, li naturalitá con li regularitá, e pro to adopte presc li sam prefixes e sufixes ma sin li regul de Wahl. It es desfacil far se un idé exact del construction de ti lingue pro li ínsuficentie del exemples dat a propó del derivation. Por exemple li sufixe -ion, li max expandet del afixes ne mem trova se in li listes. Esque it es expulset quam in Romanal? Por li persones, Sr. Martineau adopte li sufixe -oro e por li machine -ore e il da quam exemple: kompres-ore e persekut-oro. Anc -ur es juntet directmen al verbal radica. Tre bon, ma qualmen formar li derivates in -ator, -itor, -atur, -itur, queles es ancor plu frequent in li vocabularium international? Esque on di in Mondil transformore, condensore, dekororo, etc. ad infinit? Citar sur un liste de afixes just li derivates quel concorda con li natural lingues es solmen dupation si li 3/4 del altri derivates del sam serie es horribil monstrus quel on ne audacia monstrar.

Altri regules de Mondil sembla esser un reste del artificialitá del sistemas Esperantatri, queles pullula desde un demí secul. Quo dunc motiva por exemple li finale -u por li masculin? Solmen un capricie personal, sin apoy in li vivent lingues. Li formes de Mondil dansatin, dansotin, dansiton, dansoton apartene a un etappe preterpassat del lingue auxiliari. Inventer tal «logic» combinationes es facil, far parlar li homes contra lor instincte lingual es un altri afere apartenent al dominia del ínpossibilitá.

R. Bg.

Li function del duplic consonantes in Occidental

Quelc coidealistes, desirant un simplification ortografic ancor plu grand quam ti quel ha esset perductet del sviss grupp del INTAC, proposi li sequent regul in li question del duplic consonantes:

Quande un dat parol es ortografiat con simplic consonante in un del vivent lingues (egal quel lingue), on adopte ti sam ortografie simplificat anc in Occidental.

Li adoption de ti principie vell (por citar solmen quelc poc exemples) ducter al sequente formes: grup (F groupe), rate (F rat, H rata), ataca (H ataca), rene (H reno), game (H gama) etc. Til nu, ti sam paroles esset ortografiat: gruppe, ratte, atacca, renne, gamme.

Lass nos examinar un poc ad u ducte nos li aplication de ti nov regul.

Si noi abstrae de francesi u li duplic consonantes es explicabil solmen per etimologic rasones, noi vide que ili have in li vivent lingues un rol tre precisi a luder. In italian ili es pronunciat plu long e distinte se pro to sentibilmen del simplic consonantes. Ples comparar li pronunciation de l «fatta» con li F «flatta». Li duplication del consonante have quam ulteriori consequentie, acurtar li vocale precedent. Ti sam function (acurtation del vocale precedent) vale anc por li lingue german (Ratte, Löffel, Steppe, etc.). In nederlandesi li presentie de simplic o duplic consonantes determina li caractere (cludet o apert) del concernet síllabe e in consequentie anc li fonetic valore del vocale precedent (quel ne es li sam in cludet e apert síllabes). Pro to on recurre al duplication del consonantes quande li fonetic valore de ti vocale deve esser conservat (mug-muggen, pot-potten, bed-bedden, etc.). LI sam procede es usat anc in anglesi: swim-swimmer, cut-cutting, flat-flatten, etc.).

On vide do que li duplication del consonantes seque in li vivent lingues bon definit leges. Li functiones self ne es li sam, ma lor scope es comun: etablisser un clar relation inter scrition e pronunciation.

Quo va nu evenir si noi changea li regul pri li duplic consonantes secun li proposition del reformatores? Li consequentie va esser que noi plu ne va haver alcun ductent fil in li labirinte del ortografie, nam li rasones por queles li vivent lingues duplica o ne duplica li consonantes es in lor grand majorité basat sur clarmen fonetic motives queles adplu es particulari a chascun lingue e pro to anc producte diferent consequenties. Si it sufice que un sol lingue scri simplic consonante in un dat parol por que noi mey esser fortiat adopter li sam scrition anc in Occidental, noi va arivar a un solution absolut arbitrari, nam ti solution ne ocupa se pri li motives queles fa necessi li duplication in un lingue e ne in li altri. In curt, noi have null fonetic base, ma solmen un tot arbitrari general principie de quel li practic aplication presuposi che chascun aprensor li conossentie del cardinal lingues romanic. Ti qui ne conosse foren lingues va esser fortiat consultar constantmen li lexico por saver qualmen ortografiar li paroles. Mem li saventie que in li lingue hispan duplic consonantes ne existe except rr, e que ergo anc in Occidental li aplication del nov principie va automaticmen resultar in li supression de omni duplic consonantes except rr, ne va facilisar li aprension. Nam on deve ancor saver ca li concernet paroles anc realmen existe in H, ante posser prender ti lingue quam nov base in li ortografie de Occidental. Li novi solution proposit dunc ne solmen aporta null solution por li dubitabil casus, ma it in contrari introducte li cáos ancor in ti casus queles til nu, mersí al aplication del principie de internationalitá, stat definitivmen soluet e ne causat li minim desfacilitá al grand majorité de usatores, includet li germanes. (Nam li paroles international pullula anc in german: Kasse, Motto, Bagatelle, Mirabelle, Bankett, etc.)

E quel es nu li solution del INTAC? It consiste simplicmen in li prova, conciliar in li max alt gradu possibil li mantention del ortografie international con li exigenties del facilitá in li aplication del ortografic regules. E por obtener ti resultate, it ne mem esset necessi changear fundamentalmen li present base fonetic del lingue; it suficet formular li regules queles permisse adaptar li ortografie al ja existent leges fonetic.

Noi ha prendet quam principie fundamental ti del distintion inter curt e long (o mi-long) vocales, nam it es li sol quel permisse soluer li problema in maniere realmen satisfatori. E li clar e simplic regul pri li duplication del consonantes es li sequent:

Duplic consonantes es scrit solmen pos curt vocales accentuat.

Per ti regul noi ha ganiat du coses. Noi ha in prim escartat omni possibil dúbite pri li ortografie del síllabes ínaccentuat, nam li usator save nu certmen que vocales ínaccentuat posse esser sequet solmen de simplic consonantes. E ti regul solue anc in sam témpor li problema del assimilation del prefixes queles es nu automaticmen scrit per simplic consonantes (oposir, colaborar, comisser, etc.). Li duesim avantage es que por li restant casus noi ha obtenet, quam in li lingues vivent, un clar relation inter pronunciation e scrition. Qui vide un parol, save ínmediatmen qualmen it deve esser pronunciat; qui audi un parol, save ínfallibilmen qualmen it deve esser scrit.

Cert semblant discrepanties posse nascer ex li accessori regul que li scrition del radica es anc conservat in li derivates. Ma ti quel aprende li paroles atacca, annu, potte, etc. va trovar tot natural que on va anc scrir ataccar, annual, potteríe, etc. benque in ti derivates li duplication del consonantes es foneticmen ínnecessi.

It es forsan util adjunter ancor que in li tre rar casus u li aplication del supra regul vell conflicter con li clar internationalitá in scrition, noi ha preferet conservar li ortografie international. Noi dunc continua scrir hotel, tram e yo pensa que nequi va blamar nos.

Noi espera que li precedent explicationes va har contribuet al clarification del problema in discussion.

A. M.

Raconta de piscatores

On save que in Paris, along li tot caye del fluvie Seine, installa se durant li piscada-epoca, fervent adeptes del canne-piscada, acompaniat de voluminosi paccas, munit de plicant sedes e parat capter ablettes o plu gross pezzes si possibil.

On vide brav piscatores examinant con atention li virles del fluvie por selecter li plazza quel ili va ocupar. Ti problema del plazzas have un capital importantie por li Chevalieros del pisc-canne. A propó de to, on cita li sequent anecdote:

Sr. de Salvandy, ministre del public instruction sub Louis-Philippe, adorat li piscada. Il adorat it til ne hesitar, malgré su rang, sedentar se proxim li ponte del Concorde, in su líber témpor, proxim un loc rich in gobies.

Un die Sr. de Salvandy trovat un individue installat in su plazza. Il decidet retardar su piscada til li sequent die. Oh vé! Durant quar successiv dies li mann esset ta con obstination. Sr. de Salvandy, ne possent renunciar, iniciat un conversation e aconosset talmen que su «rivale» esset li rector de universitá quel il hat recentmen revocat pos har recivet mentiosi raportes. Li comptabil rector esset in sejorne in Paris e efortiat vanimen obtener un audientie del ministre del instruction por justificar se.

Li sam die li mann esset reintegrat in su functiones e nominat a un posto superiori, ma in un departament tre lontan de Paris. E Sr. de Salvandy posset recuperar, li sequent die, su «gobieria».

(Ex li Terre Wallonne, trad. R. Bg.)

Li labores de I.A.L.A.

Ante circa six mensus, li american societé I.A.L.A. (International Auxiliary Language Association) dismisset al interessates su General Raport 1945 quel contene, ultra un retrospective historic del activitá de ti organisation desde su fundation, un curt resumate pri li unesim concret resultates del labores de su linguistic comité. Ti resultates ha evocat considerabil atention in li circules interlinguistic. Pluri amicos ha expresset lor astonament pri li facte que Cosmoglotta ancor ne ha publicat un critica de ti labores, ni mem mentionat tis-ci in su columnes. Li rason de nor silentie es duplic.

In unesim loc, noi ha esset informat pri li publication del mentionat raport solmen per nor Parisan amicos. Ti informationes esset notorimen íncomplet e it ne posset esser question por noi, fundar un objectiv critica sur un tal defectosi fonte de information. Noi dunc devet petir telegraficmen in New York un exemplare original del aludet raport e ti-ci atinget nos solmen ante 4 mensus. (Li retard es debit al facte que li servicie de transportation de printates inter USA e Svissia ha esset retablisset plu tard quam inter America e li céteri states de Europa.)

Li duesim rason es que anc li exámine del raport original ne permisset nos far nos un opinion bon fundat e ínpartial pri li real valore del labor fat del linguistic stab de I.A.L.A. Li raport contene advere tre preciosi indicationes pri li metodes adoptet del linguistic comité in su scientic explorationes. Ma por posser judicar ínpartialmen li valore de un ovre, it es necessi conosser li motives queles ha ductet al precisi solution adoptet e ne a un altri. Or, ti motives es explicat -- noi adminim suposi to -- in li special raportes tecnic queles ancor ne ha esset publicat. E tam long quam tis-ci ne es in nor manus, noi considera quam un deve de elementari honestitá scientic, abstener de omni criticas, mem pri punctus u noi crede haver bon motives por dubitar pri li excellentie del solution adoptet.

In consequentie, si noi da in infra un tre curt resumate pri li resultate del labores de I.A.L.A., it ne es por criticar tis-ci, ma solmen por conossentar nor letores con li ultim developamentes del scientic labor executet de I.A.L.A.

Considerante que li movement interlinguistic es dominat per du distint scoles: li scol naturalistic e li scol schematic, li linguistic stab de I.A.L.A. ha fat su investigationes sur li base del du tipes de lingues. E it va just esser li concret resultates de ti duplic labor queles va in fine permisser far se un opinion motivat pri li question, esque un lingue del tip naturalistic o del tip schematic va posser servir plu satisfatorimen quam medie de intercomprension universal.

Ex ti labores ha emerset tri distint tipes de sistemas, queles I.A.L.A. presenta quam base de discussion sub li etiquettes: 1. modelle naturalistic; 2. modelle schematic «E»; 3 modelle schematic «K».

Por permisser al letores, far se un opinion pri li aspecte de ti tri sistemas, noi va dar les in infra un curt textu ilustrativ, haustet ex li General Raport. Li abreviationes in li comensa de chascun linea significa: N = modelle naturalistic; E = modelle schematic «E»; K = modelle schematic «K»; O = Occidental:

N: Le lectiones insignate per li disunione e le impotentia

E: Le lectiones insignate per le desunita' e le impotentia

K: Le lekcionos insignate per le desuneso et le nonpotentso

O: Li leciones docut per li desunion e li impotentie

N: de le passato debe essere imprimite indelibilmente super le mente

E: del passato deve eser imprestete indeleblemente sur le mente

K: del pasato deve esere impresete nondeleblemen sur le mento

O: del passate deve esser impresset indelebilmen sur li mente

N: le mende et le cordie de iste generatione et de le generationes future,

E: e cordia de este generation e del generationes future,

K: et kordio de iste generaciono e del future generacionos

O: e sur li cordie de ti-ci generation e del generationes futur

N: sic como le lectiones insignate per le unitate et le fortia

E: asi como le lectiones insignate per le unita' e le fortia

K: sik kom le lekcionos insignate per le uneso, e le forcio

O: e anc li leciones docet per li unitá e li fortie

N: resultante de ille, que le Nationes Unite habe attingite in iste guerre.

E: resultante da elo, keles le Nationes Unite ave antingete in este guera.

K: resultante de id, keles le Unite Nacionos ave atingete in iste guero.

O: resultant de it queles li Nationes Unit ha atinget in ti guerre.

Li letores mey gardar se tirar prematur conclusiones ex ti curt specimen. Ni noi ni IALA self considera ti provisori resultate quam li ultim parol in li problema interlinguistic. Adplu, to quo interessa nos, es mult minu li provisori concret realisationes de IALA, quam li scientic metodes e li general spíritu quel ha presidet a su labor. Pro manca de spacie noi ne posse analisar ti metodes de labor, ma noi aconosse francmen que lu poc quo noi ha posset saver pri to ex li General Raport es suficent por dar nos un tre favorabil opinion pri li activitá del linguistic stab de IALA. Noi es tam plu content posser manifestar ti positiv apreciation que noi ne ha hesitat in li passate criticar sin indulgentie li metodes de labor de IALA e que noi mem ha monstrat nos in pluri ocasiones remarcabilmen agressiv.

Noi have li firm conviction que per li spíritu quel IALA manifestat in li perduction de su scientic labor, it ha creat li base por un fructosi colaboration con nor movement. Noi es pret aportar a IALA nor desinteressat concurse in li futuri labor quel va consister in li sercha del max bon e max satisfant sintese inter li projectes naturalistic e schematic presentat in li General Raport. Nor unic ambition es donar al munde li max perfect instrument de intercomprension universal e noi vell esser felici posser far to in plen comunion de idés con IALA, ye li beneficie del grand ideale de quel noi es li comun servitores.

A. Matejka

Prof. Hynek Pášma ha morit

Solmen nu yo recive li information, que prof. Hynek Pášma, ex-presidente del Occidental-Academie, morit li 5 septembre 1942, in etá de 67 annus.

Desde 1922, quande aparit Occidental, il -- anteyan Esperantist e poy Idist -- devenit su adherente, quam un ex li unesimes. Li unesim libre in Occidental Nationalisme in Occidente, traduction del essay de Rabindranath Thakur (1926), esset su labor. In li sam annu il editet e redactet li Suplement al Kosmoglott e in 1927 Suplement al Cosmoglotta, quel contene su 23 contributiones, inclusiv 9 traductiones de poemas. De 1930 a 1931 il editet li micri tomes del unesim biblioteca in Occidental Ovre. Micri librettes, ma bon selectet e bell equipat. Inter li 7 volumes on trova 4 propri traductiones in bell, modellatri e pur lingue Occidental. Poy li maladie debilisat su forties. Il morit per apoplexie del cordie. Su cindre reposa in li columbarium in Tábor, u il vivet e morit. Noi va sempre rememorar su nobli eforties por li difusion de nor international lingue. Honor a su ovre.

Jaroslav Podobsky (Tchecoslovacia).

Critica justificat

On exhorta nos abandonar critica concurrent sistemas quam superflú e contrari a tolerantie o usage comercial. Responsabil Occidental-scritores adopte un altri atitude. Pro quo?

Tal exhortationes have diversi valores. Adversarios ne es realmen interessat in un «amelioration» de nor aferes. Esperantistes ha fat self in li témpor de Volapük, quo ili hodie nómina disputarderíe. Esque lor change de atitude es altricos quam un stratagema de tactica? Persones ex altri campes, si ili es vermen interessat pri li fate de nor lingue, demonstra to per adhesion.

Amicos comparant interlinguistic critica con li tolerantie inter altri movementes, stenografie, vive-reforme, religion, etc. es certmen movet de honorabil ideales. Ma du punctus distinte li L.I. essentialmen de altri aferes.

Stenografic sistemas, religiosi sectas, mem politic congruppationes posse coexister in pace. Coexistent sistemas de L.I., util e necessi por evolution per experiment, deveni absurd in li moment del sanction oficial, e vell evocar justificat mocada; nam quel vell esser li avantage súper li statu present?

Li natura del L.I. postula monopolie, simil a un rey. A un rey on ne recomenda tolerantie por un contra-rey in li sam land: ili combatte, o divide li land in du reyias índependent. Li land del L.I. es li munde. Qualmen divider it inter pluri interlingues? Seriosi scritores ha mentionat li possibilitá de coexistentie de un lingue europan (occidental) e quelc lingues representant altri lingue-gruppes, p. ex. un interlingue malayo-chinesi, un lingue pan-african, un lingue aglutinant. It es ínpossibil fusionar in un lingue structural elementes de lingues chinesi, eskimo, bantu, politesian, arab. Adver íninformat discussores usa por ili li unitari etiquette «oriental» e plora lácrimes de crocodil pri lor ínsuficent representation in Occidental; to es tam stupid quam si un chinesi interlinguist vell unir quam «occidental» li lingues europan, arab, e bantu, pro que ili es parlat sub li sam meridianes. Ma on ne deve obliviar que omni sistemas de interlingue in li present mercate es essentialmen occidental in vocabularium, con li possibil exception de Interglossa, anc in structura.

Li duesim diferentie inter L.I. e altri aferes es li ínpossibilitá de revision: pos oficial sanction e general introduction de un L.I. on ne va posser anullar un tal decision si on descovri tro tard har fat un erra. Consequenties de un mal politic sistema on posse reparar per guerre, o changes de constitution. Nequi vell proposir li absurditá guerrear por un lingue. Oficialisation dunc deve esser fat con maximal caution.

Schematic sistemas imposi a lor aprendentes e usatores un masse de fantastic ínutilitás e superflú desfacilitás; li argumentation de lor defensores demonstra que lor ideologies obstructe scientic pensation. Li pedagogic e scientic efecte del general introduction de un schematic lingue vell esser desastrosi. Noi save to nu; un dozen de annus por oficialisation anc li publica vell sentir it; ma tande it vell esser tro tard por retornar. Noi have li deventie advertir; denunciar schematistic absurditás es combatter por li sanitá del mente homan.

Ma, on vell objecter, it sufice evocar atention per simplicmen presentar nor lingue e lassar parlar li factes.

No! Lassar parlar li factes es un bon metode de demonstration; ma pro quo renunciar a altri metodes? Li publica ignora mem li sol existentie de naturalistic interlingues, admaxim ili conosse li nómine de Esperanto. E ili judica secun criteries superficial. Senior de Wahl ha demonstrat que mem professores de linguistica, de queles li competentie in lor propri dominias de scientic investigation es índiscusset, es capabil far astonant erras pro que li L.I. es un nov e ínfamiliari aspecte del linguistica. Ma ili es capabil vider, si on monstra les quo serchar.

Pro to in li interlinguistica it ne sufice lassar parlar li factes. Advere mem si noi vell far to, noi vell haver plu bon chances quam Esperanto, si li altri conditiones vell esser egal. Ma on save que ili ne es egal; noi deve balanciar li desavantages del tardesse per scientic critica. Lass nos cuidar que noi presenta ti critica sur un alt nivelle e in ínreprochabil formulation.

Cinta Ro (London).

Un nov adhesion a Occidental

Sr. ing. Stefan Bakonyi de Budapest, presentmen in Svissia, inviat nos su adhesion quam membre del SAPO. Ex su lettre del 21 februar, noi cita li sequent interessant passages:


Mi adhesion al movement occidentalistic es solmen li consacration de un passu quel yo hat fat intelectualmen ja ante mult annus, nam yo es ja de long convictet que Occidental es li sol campe de activitá possibil por un mundelinguist quel concepte li L.I. quam un scientific problema. Mi activitá por li mundelingue es conosset. Yo ha consacrat a ti-ci un grand parte de mi témpor e de mi moné. To quo interessa me ne es li sistemas, ma li forme max perfect del mundelingue. In li ultim fase de mi public activitá ante li guerre, quande yo esset secretario del IDO-AKADEMIO e su «spiritus rector», yo provat realisar un grand idé: perfectionar Ido por far ex ti lingue un platform comun por omni elementes progressistic. Yo discusset ti plan detalliatmen con Prof. Jespersen, quande yo incontrat le in li hiverne del annu 1932 in Mentone, u noi logiat in li sam hotel. Prof. Jespersen aprobat mi idé e declarat se voluntarimen pret subtener mi eforties por li casu que yo vell successar crear un comun platforme por Ido, Novial e Occidental, mersí a un radical amelioration de Ido. Ma strax pos har publicat mi unesim studies, yo devet convicter me que li idistes es solmen reform-esperantistes e que ili ne vole li progresse. Yo devet tirar ex ti facte li necessi consequenties e retraet del movement...


Tis inter noi queles unquande esset activ idistes conosse tro bon Sr. Bakonyi por que it mey esser necessi presentar le denov a ili. In facte, it existe poc homes a queles li movement idistic debi tant mult quam a Sr. Bakonyi. Ma, desfelicimen por li elementes conservativ del «Ido-movado», Bakonyi ne esset solmen un laborator ínfatigabil, ma anc un hom con idés original. It esset pro to necessi evicter le ante que su audaciosi propositiones de reforme riscat devenir dangerosi por li quietitá del grand masse de adherentes queles advere fiermen usa li parol «progresse» quam devise, ma rebelle contra li idé far ex ti devise un practic realitá.

Li question, ca li action del progressistic elementes del movement idistic vell finalmen har dat alquel practic resultate, have hodie solmen un valore retrospectiv. To quo noi retene de ti action es unicmen li scientic honestitá quel caracterisa li labor de su autores. Ili pro to esset predestinat devenir occidentalistes: li obstinacitá del «fideluloj» in Idonia ha solmen precipitat un departe quel anc sub altri circumstanties vell finalmen har esset ínevitabil.

Noi saluta con joya li reintrada de Sr. Bakonyi in li movement mundelinguistic. Il va retrovar che noi li majorité del ancian ducteros del «Ido-movado» e condivider con tis-ci li satisfation har finalmen trovat li camp de activitá u il va posser dar li complet mesura de grand talentes litterari e de su vast saventie in linguistic dominia.

A.M.

Li land in quel li fémina compra su marito

Existe ancor cert savagi regiones in queles li mannes compra li féminas per tal o tal precie, quam li brutes. Tot altri es li casu in li peninsul de Malacca, sur li plató de Patang. Ta it apartene al fémina luder li rol de comprator pro que ella obtene sur li mercate un mann contra moné.

Li custom explica se per li facte que in Patang it es li fémina quel execute omni labores e quel talmen prende li jure selecter su marito. Ti ocie del mann ne genite complicationes in li menages pro que li marito ne vive in li sam cabane quam su marita e visita la solmen in li horas quande il save que ella es ínocupat.

Durant li reste del témpor li mann mane in un grand cabane specialmen reservat al maritos in quel ili lude, perdiente consciosimen li dota quel su marita hat payat por le, quam anc li moné quel ella ganiat per su labor desde su maritage.

Li 60 annus de L.M. de Guesnet

In februar va esser just 40 annus quande L.M. de Guesnet li francesi pionero del lingue international pro hasard posit su nase in un brochura de propaganda in favore de Esperanto. Il ne previdet quo devet sequer. Per li intelectu e per li cordie il esset definitivmen captet, jettat in li lucte, un lucte por un bell ideale de fraternitá e de plu alt comprension inter nationes.

Sr. L.M. de Guesnet nascet li 31 marte 1886 e, pos har fat secundari studies, il comensat li studie de Esperanto li 12 februar 1906. Strax, con nor coidealist Sr. René Isambert, il fundat li Esperanto-Grupo in Chartres, e obtenet li Atesto pri Kapableco li 25 januar 1907. Colaborator del Dictionnaire Français-Esperanto del Presa Esperantista Societo, coredactor del revúe Tra la Mondo il propagat in Paris e London, u il adheret a Ido, e creat li «Klubo Progreso» sub li pseudonim Geo Listens. Departent in Italia, in novembre 1910, il partiprendet al fundation del Grupo Amikaro in Biella de quel il esset secretario. Retrovenient in Francia, il devenit un del ductores de Ido in ti land. Secretario del «Klubo Progreso» de Paris e del Société Idiste Française, membre del Central Comité del Uniono por la L.I. in 1912, il recivet li Atesto por Docado in li Ido Congress de Wien in 1921 e esset presidente del VI-im Ido congress in Praha 1926 e presidente del Société Idiste Française in 1927.

Su adhesion a Occidental li 1-im decembre 1927 esset un fúlmine in li idistic camp e atraet ti de mult idistes de west Europa.

Sr. de Guesnet publicat li unesim tecnical traduction in Ido Aviacado ed Aeroplani de Paul Painlevé, un brochura de propaganda in francesi por Occidental e un Manuale de corespondentie. Il es membre del Senat del Occidental Union e presidente del Occidental Societé de Francia. In 1938 il recivet li diploma de docente de Occidental. Su profession es representante de farmaceutic specialitás.

Li 31-im marte 1946, Sr. de Guesnet va haver 60 annus. Si li viages ne vell esser tam desfacil noi vell ear omnes a Paris por festar le e pruvar le nor simpatie e desires de long vive inter nos. Noi ne dubita que in ti bell die il va reciver numerosi testimonies de omni partes de Europa e un calid mersí pro har iniciat li movement del naturalistic lingue international in li west Europa contra omni opositiones. Ric Berger.

Cultura sin terra

Desde pluri annus, on parla pri li sistema del culturas «hidroponic», it es del culturas in aqua. Li metode es ancian, ma ha esset explotat comercialmen passabilmen tard, quande li Dr. Jericke provat, in California, far inmerser li radicas del plantes in cuvettes plenat de gravie e humidat in regulari intervalles med nutritiv solutiones pumpat in un special cisterne. Li procede del pumpage impregna con aer li gravie, e li grand desavantage del sistema hidroponic, to es li manca de aeration del radicas, es talmen evitat. Li pumpage es fat med electric motores e permisse un grand economie de manual labor.

Specialistes del Universitá de Reading obtenet, per ti nov metode, tre bell recoltes de tomates e on previde desde nu un interessant comercial cultura secun li actual procedes just perfinit.

Esperanto o Occidental?

Li sequent articul es extraet de un lettre adressat de Edgar de Wahl, ante li guerre, a un Esperantist de Brasilia. Li argumentes exposit es sempre actual e conserva lor tot signification. Essente sin novas de nor venerat mastro desde du annus noi livera piemen a nor letores ti preciosi paroles de un voce quel ha forsan tacet por sempre. Sol quelc vocabules ha esset adaptat al ortografic standardisation a quel nor revúe obliga se conformar se por conservar li unitá del lingue.


It es vermen admirabil quam perfect vu ja possede Occidental. In vor lettre yo ha trovat solmen un micri ínexactitá: Vu scri apare vice aparir. Li unesim, de quel es derivat aparentie, have un signification un poc altri quam li duesim, de quel on deriva aparition e quel coresponde al sense intentionat. Do por un unesim prova vor conossentie de Occidental es vermen excellentissim e monstra quant facil vell esser in Brasilia li transition de Esperanto a Occidental quel totmen ne es un projecte in discussion ma functiona nu al complet satisfation de su usatores in li max diversi branches. Grand changes es ínpossibil proque li fundament de Occidental es tam solidmen basat in li comun europan parolmateriale e li leges de linguistica, que omni arbitraritá es excludet.

Ex li paroles introductiv a vor grammatica, yo vide que vu considera Esperanto quam ja tant expandet que su victorie final ja es absolut assecurat. Ci yo deve memorar vos li fate de Volapük, li unesim mundelingue. Nascet in 1881, it atinget li max grand expansion in 1888. Tande it havet mult centenes de clubes e societés e un demí-million de adherentes in omni landes: 33 revúes aparit. Yo self possede inter altris un gazette demí chinesi-volapük, un revúe ilustrat humoristic (triesim annu de aparition!), e tande ancor ne existet li fotografic clichés usat hodie. Tal coses in Esperanto mem hodie ne existe! E malgré omni to Volapük esset mort ja in 1890, pro li aparition de Esperanto e provas corecter li ínsuficent Volapük. Yo self ha pervivet ti splendid ascendentie e rapidissim decadentie. Advere li diferentie inter Volapük e Esperanto esset mult plu grand quam inter Esperanto e Occidental. Ma ti exemple monstra clarmen que lu minu perfect deve desaparir avan lu plu bon. Pro to yo ne crede que Esperanto va posser tener se contra li concurrentie de Occidental. Solmen li ínconossentie che li publica pri li existentie e li qualitás de Occidental retarda su victorie, ma si un die li question de un introduction oficial de un L.I. va interessar li guvernamentes del states por electer un tal lingue, vu posse esser cert que on ne va electer Esperanto, ínusabil por li scientie, ma certmen Occidental. Pro quo retardar li final successe per propagar Esperanto, si Occidental ja hodie da plu mult avantages al usatores, essent ja comprensibil por tot hom con medial instruction in li tot munde?

Esperanto ha realisat un important mission, conossentar li munde pri li vivicapabilitá de un constructet artificial lingue. Mosé conductet li hebreos til li land promesset, ma il self ne posset intrar... Esque to ha diminuet su grandore?

James Watt ha inventet li vapormachine; esque on usa ancor su antiquat machine? Esque vermen on va posser postular que li munde mey acceptar ti venerabil old sistema? Ples permisser me dubitar pri un tal possibilitá, si existe un modern presc natural lingue quam Occidental...

Edgar de Wahl


Li decovrition del radies X

Poc persones save que ti decovrition es debit al hasard. Includet in su nigri cámera, Roentgen (1845-1923), durant que il studiat li natura de cert radies manet misteriosi, manipulat un ecran vernissat de un fluorescent materie.

Il passat li manu detra li ecran, volente reerecter li frame quel vacilat. To quo il videt tande plenat le de terrore: Ne li ombre de manu profilat se sur li ecran, ma un squelettic manu, li manu self del Morte.

Li curiositá essente plu fort quam li stupore, li scientist retornat in su nigri cámera e repetit li experiment. Il posset tande determinar li causes e li efectes de it. Pro hasard li radies X esset decovrit. It es facil lassar escapar un decovrition. Multes regarda, ma tre poc de ili vide!

(Ex. «Terre Wallonne», trad. R. Bg.)

Li Sol-re-sol

Inter circa 300 projectes de lingues international, quel li XIX-im secul ha parturit, li max curiosi es certmen li Sol-re-sol. Vi quelc informationes prendet precipue in li «Histoire de la langue universelle» de Couturat, libre exhaustet desde 30 annus.

Li unesim autores de L.I. visat tro alt. Ili volet ofertar un lingue ne solmen util por li relationes international, ma in sam témpor perfect, it es fundat sur li logica. Negligent li natural lingues queles ili considerat quam tro ínlogic, ili creat idiomas in queles chascun parol es completmen imaginat. Ti specie de lingues, a quel apartene Sol-re-sol, es hodie abandonat. Su ultim specimen conosset esset ancor propagat ante quelc annus de sr. Foster, sub li nómine Ro.

Ti lingues filosofic, completmen artificial have li avantage posseder un absolut regularitá, ma ili desordina omni nor customes. Sub pretexte de neutralitá, ili in comense renuncia al paroles international universalmen conosset, a fine ne dar plu mult avantages al Europanes e American quam al Asiates.

Li autor de Sol-re-sol esset Sudre, professor in li celebri colegie de Soreze in li Departament del Tarn in Francia. In li etá de 30 annus, circum 1817, il havet li idé constructer un L.I. ne con li paroles del national lingues, ma con li notes del musica. Li rason de ti preferentie esset que li paroles varia de un lingue al altri, durant que li sett notes del musica es ja expandet sur li tot terra. On deve confesser que li idé esset ingeniosi. Sudre strax emfasat li sequent avantages: 1. Ti sett paroles posse esser scrit sur li quin lineas horizontal del musica. 2. On posse figurar les con li 7 prim arab ciffres. 3. On posse representar les con li 7 colores del spectre. 4. On posse designar les tuchante per li index del dextri manu, li 4 fingres del levul manu o lor intervalles (queles vicea li musical scale). Ti ultim avantage permisset al ciecos e surd-mutes far se comprender in ti lingue.

Pro quo omni paroles esset format solmen ex li combination de 7 notes, it posset exister in Sol-re-sol solmen 7 paroles de un síllabe. On contat in it 49 paroles de du síllabes, 336 de tri, 2268 de quar e 9072 de quin síllabes.

Por far li feminine, Sudre imaginat repetir li vocale del final note: sisol (senior), sisool (seniora). Por far li plurale il repeti li inicial consonante del final note: dofaa (ella), doffaa (ellas).

Li conjugation es fat per li medie de auxiliares indicant li témpor e li mode. Ti auxiliares es dodo por li imperfecte, mimi por li future e solsol por li imperative.

Li contrarie es expresset renversante li órdine del síllabes: Si Deo es dit domisol, Satan deveni solmido, lu bon = misol, lu mal = solmi. Sollasi (ascender) deveni silasol (descender) por li contrarie.

Per ti medie Sudre naturalmen alevia un poc li memorie. Regretabilmen mult contraries es vermen tro arbitrari. Por exemple bon véspere es dit misi, e bon jorne: simi, ma it sembla que li ver contrarie de bon jorne es preferibilmen bon nocte!

Ma sovente paroles invertet ne es contraries, quo posse geniter miscomprenses. Por exemple: dosidomi (legume) collide con misosido significant sacrificie.

Pro li povritá del síllabes it eveni frequent e ínevitabil conflictes in li sam frase. Secun li maniere cupar li paroles li frase have pluri senses. Exemple: famisi domido = portar li universe. Fami sidomido = ti plazza. In francesi on conosse li singulari casu de du contrari expressiones la symétrie e l'asymétrie queles in audition es absolutmen simil. Ti casu es, noi crede, unic in francesi. In Sol-re-sol it es in contrari tam frequent que Sudre esset obligat recomandar al adeptes bon separar li paroles parlante, quo devet esser íntolerabil pos quelc témpor.

Quam omni altri lingues filosofic (vide Ro) li Sol-re-sol provat classificar omni homan notiones per secies de paroles. Talmen faladore = navigar, faladomi = spacie, faladofa = milie, faladosol = remar. Ma on strax constata que li logica ne regna in ti combinationes: li spacie e li milie ne es special al mare e dunc apartene anc a un altri gruppe. Li classification adoptet, in omni casu, es arbitrari e ne posse haver un ver utilitá.

Adplu li medies utilisat de Sudre por expresser omni homan idés solmen per síllabes es ínsuficent. It es ínpossibil ear tre lontan con li 7 notes in li expression del pensada. De ti lingue con 7 síllabes resulta un fatigant monotonie quel deveni bentost íntolerabil.

E tamen ti primitiv lingue recivet, ante mem esser finit, numerosi oficial aprobationes. Felici epoca u li inventores de lingue international esset elevat sur un pedestale strax pos har signat un manuscrite!

Sudre presentat su labor ancor íncomplet al Academie del Bell-Artes de Paris (1827): poy il perfectionat it sin cessa. Ye su morte (1862) li vocabularium ne ja esset printat. It esset publicat de su vidua solmen in 1866. Interim it hat recivet li max alt e max flattosi aprobationes, de successiv comissiones del Institute de Francia in queles trovat se Arago e Prony, de musicantes quam Cherubini, Auber, Boieldieu.

Anc li ministre del guerre, pos un raport de un generale, concedet un recompense de Fr. 60.000.— a Sudre, summa quel advere nequande esset versat. Ti recompense esset tre regretabil, nam li inventor poy credet que il esset victime de un cabale e solicitat omni species de apoyes por obtener li moné quel il pensat esser debit a su genie.

It es probabil que si li guvernamentes interessat se al Sol-re-sol it es pro que ti lingue posset anc servir al optic comunicationes por grand distanties. Li idé transmisser long textus per li medie de 7 combinat síllabes devet naturalmen seducter li militari autoritás. Quam li Morse, nascet presc in sam témpor, permisset transmisser omni textus solmen per du signes, li punctu e li tiré, in sam li Sol-re-sol permisset coresponder con quelcunc nation med 7 síllabes ja universalmen conosset.

In li exposition de 1855 Sol-re-sol recivet un recompense exceptional de Fr. 10.000.— Plu tard Victor Hugo, Lamartine e Alexandre de Humboldt laudat it. Sudre esset presentat a Napoleon III e li francesi imperator invitat le experimentar su metode avan le.

Pos su morte, su vidua continuat li propaganda por li Sol-re-sol e fundat li «Societé por li propaganda del universal lingue Sol-re-sol» quel existet ancor in li comensa de nor secul. In 1902, un grammatica del Sol-re-sol, composit de Bolesla Gajewski, esset publicat in Paris. On posse obtener it in librería Lachatre ancor hodie.

Hodie ti lingue, li antecessor del lingue constructet, presenta solmen un historic interesse.

Resumate de R.B.

Li esprite del ancianes

Balzac, autor de Aristippe (1597-1654) esset malad. Li cardinal de Richelieu demandat novas a Bautru. «Qualmen vole vu que il standa bon? respondet ti-ci. Il parla solmen pri se self e, chascun vez, il subleva su chapel. Omni to inreuma le.»

In scola. Li instructor questiona: «Qui esset Cristofor Colombo?» -- Margarita: «Un avie.» Li scoleros ride. Li instructor demanda la quo dat la ti strangi idé. «Ma on parla sempre pri li... ove de Colombo.»

Che li medico. «Congestion del hépate, reumatisme, cap-dolore, e quant old vu es, senioretta?» -- «Yo have 22 annus.» -- «E anc cerebral amnesie.»

Consequentie. «Durant un annu, yo scrit la un lettre chascun die.» -- «E poy?» -- «Ella maritat li postmann.»

Li melolonte

Esset li témpor del melolontes. Ili hat me mult divertisset antey, ma yo comensat ne plu haver plesura con les. Tamen, durante que, sol in mi chambre, yo fat mi scolari deventies con un mortal enoya, yo ne desdignat li companie de alcun de ti animales. In veritá, it ne actet se por me, ligar it a un fil por far volar it, ni ligar it a un litt carre: yo esset tro avansat in etá por abandonar me a ti pueril distractiones, ma pensa vu que to es omnicos quo on posse far con un melolonte? Grand erra; inter ti infantin ludes e li seriosi studies de un naturalist, existe un multitá de graduationes a percurrer.

Yo tenet un sub un renversat glass. Li animale ascendet penibilmen li paretes por recader bentost e recomensar sin cessa e sin fine. Quelc vezes il recadet sur li dorse: to es, vu save, un grand ínfelicitá por un melolonte. Ante sucurser it, yo contemplat su perseverantie promenar lentimen su six brasses in li spacie, in li espera, sempre deceptet, acrocar se a un córpore quel ne existe ta. «It es ver que li melolontes es stupid!» yo dit me.

Max sovente yo traet it de su penibil situation, presentante a it li extremitá de mi plum, e to es quo ductet me al max grand, al max felici descovrition. Mi melolonte hat acrocat se al crines del plum e yo lassat in reprender su conscientie durante que yo scrit un linea, plu atentiv a su factes e gestes quam a tis de Julius Caesar quel, in ti moment yo traductet. Esque it vell exvolar o esque it vell descender along li plum? Quant capriciosi es li hasard. Si it hat decidet li unesim solution, yo nequande vell har intervidet mi descovrition.

Felicimen it comensat descender. Pervenit al extremitá del bec, it plongea su caude in li incre. Strax un blanc folie... to es li moment del max grand atende!

Li caude ariva sur li papere, deposi li incre sur su tracie, e vi admirabil dessines! Quelc vezes li melolonte, sive pro genie, sive pro que li vitriol desquieta su organes, releva su caude e abassa it, avansante; it resulta de to un serie de punctus, un labor de un marvelosi delicatesse. Altri vezes, changeante ancor li direction, it reveni: to es un S! ... In ti vision, un radie de lúmine atinge me:

Yo posi li astonant animale sur li unesim págine de mi caderne, li caude bon providet de incre: poy, armat de un pallie por directer li labores e barrar li passages, yo fortia it promenar in tal maniere que it self scri mi nómine! To necessitat du hores, ma quel chef-ovre!

Poy yo reposat un poc, aproximat me al fenestre, contemplat li paisage e retornat a mi melolonte.

Certimen yo devet pallidijar. Li male esset grand, ínreparabil! Yo comensat capter ti, quel esset li autor de it, e jettat it tra li fenestre. Pos quo, yo examinat con terrore li statu del coses.

On videt un long nigri tracie quel, departente del capitul IV De Bello Gallico eat directimen vers li levul márgine; ta li animale, trovante li spessore del libre tro abrupti por descender, hat revenit vers li dextri márgine; poy hante reascendet vers li nord, hat decidet passar del libre sur li borde del incriere, de u, sur un rapid declive, it hat glissat in li abisse, in li gehenna, in li incre, por su ínfelicitá e li mi!

Ta, li melolonte, hante ínfelicimen comprendet que it hat misviat, hat resoluet revenir retro, e vestit in luctu del cap al caude, it hat surtit del incre por retornar al capitul IV De Bello Gallico, u yo retrovat it, quel comprendet nequo ex su aventuras.

Esset monstruosi macules, lagos, riveres, e un tot sequentie de catastrofes sin delicatesse, sin genie... un spectacul nigri e horribil!

Or, ti libre, to esset li elzevir de mi instructor, elzevir in-quarto, elzevir rar, custosi, íntrovabil, e lassat a mi responsabilitá con li max grav recomandationes. It es evident que mi casu esset ínsalvabil.

Yo absorptet li incre per un spongiosi papere. Yo fat siccar li folie; pos quo yo comensat reflecter pri mi situation.

Yo sentit plu mult angusties quam remorses. To, quo terret me ad-maxim, esset confesser li melolonte a mi instructor. De quel terribil ocul il vell considerar ti hontosi maniere perdir mi témpor, in ti rasonabil etá u il assertet que yo hat pervenit, e perdir it in puerilitás dangerosi e tre probabilmen ínmoral! To fat tremer me.

Satan tande ofertat me calmantes, nam Satan es sempre ci in li hora del tentation. Il dunc presentat me un tot litt mentie. Durante mi absentie ti infam cat del vicina vell har intrat in li chambre e vell har renversat li incre sur li capitul IV De Bello Gallico. Ma pro que yo ne devet surtir inter li letiones, yo vell har motivat mi absentie per li necessitá ear comprar un plum. Pro que li plum esset in un scaf del chambre, yo vell har confesset har perdit li clave de ti scaf yer, in li balne. Pro que yo ne havet li permission ear balnear, yo vell har suposit har eat ta sin permission, confesset mi culpe, quo vell har jettat sur li combination mult versemblantie, e in sam témpor diminuet mi remorses, pro que yo acusat me generosimen per un erra ne fat, quo, in mi ocules presc absoluet me.

Ti chef-ovre de combination esset tot pret, quande yo audit li passu de Sr. Ratin, mi preceptor, quel ascendet li scaliere.

In mi nervositá, yo cludet li libre, yo reapertet it, yo cludet it ancor por reaperter it con rapiditá, con ti espera que li macul vell parlar per se self, e vell sparniar me li terribil embrasse del unesim explicationes.

Sr. Ratin esset venient por dar me un letion. Sin vider li libre il posit su chapel, plazzat su stul, sedentat se, nettat su nase. Por conservar un tenentie, yo anc nettat mi nase, pos quo Sr. Ratin regardat me fixmen, nam it actet se pri li nase.

In prim yo ne comprendet que Sr. Ratin sondat li intention quel yo hat havet nettante mi nase presc in li sam témpor quam il, talmen que, suposiente que il hat videt li macul, yo abassat mi regard, plu genat per su investigatori silentie quam yo vell har esset per su questiones, a queles yo esset pret responder. In fine, con un solemni ton: «Senior, yo lee sur vor visage...» -- «No, senior...» -- «Yo lee...» -- «No, senior, it es li cat», yo replicat.

Ci, Sr. Ratin semblat sufocat pro mi response quel aparet le trapassar li límites del reverentie; e il semblat decider se por un energic reprimande quande, su ocules hante cadet sur li monstruosi macul, ti vision productet le un sursalta quel, per contracolpe, productet un altri che me.

It esset li moment impedir li storm: «Durante, senior, que yo hat surtit...li cat...por comprar un plum...li cat...pro que yo hat perdit li clave...yer in li balne...li cat...»

Sam quant yo parlat li regard de Sr. Ratin devenit tam terribil que ne plu possent resister it, yo passat sin transition al confession de mi crímines. «Yo menti... senior Ratin... it es yo quel fat ti malefation.»

Un grand silentie evenit.

«Ples ne esser astonat, senior, dit finalmen Sr. Ratin con solemni voce, si li excesse de mi indignation compresse e retarda li expression de it. Yo mem va dir que li expression manca me por qualificar vor conduida. Vu va, senior, restar in ti chambre durante du dies por reflecter pri vor conduida, durante que yo self va reflecter pri li decisiones quel yo deve prender in tim grav conjuntura.»

Rodolphe Toepffer, ex francesi trad. R.B.

Nota: Rodolphe Toepffer es un celebri scritor de Geneve de orígine german e hant vivet ante un secul. Su libres max famosi es Nouvelles genevoises e La bibliothèque de mon oncle. Li supra raconta es extraet del unesim libre. It es un pezze max conosset del francesi litteratura, ne solmen in Svissia, ma anc in Francia.

In Cairo

Li moské del flores, o El-Azhar, contene li celebri mohamedan universitá; it esset constructet in Cairo in annu 362 del hegire (973 pos J.-C.). Deci mil studiantes recive ta li docentie de 350 professores gruppat secun li quar ortodox sectes del Islam.

Li max curt nómine del munde

Un Chinese habitant New-York ha devenit celebri per su nómine de familie composit de un sol líttere. Il nomina se Senior A, tot simplicmen, e on ne conosse altri citeane havent un tam curt nómine. Su numeró es li unesim in li libre del telefon, e Senior A supera mem un societé de Hudson quel, con orgollie, hat baptisat su societé «Aaaa». Sur li ancian continente Senior A have tamen un concurrente in li person de Senior O, quel habita Paris. Ti-ci havet li baroc idé dar a su unesim nascete li prenómine de A, ma li civil statu ne autorisat ti demande.

Li 450-im anniversarie del invention del italic caracteres

Li mensu februar 1946 marca li 431-esim anniversarie del morte, in Venezia, del printator Alde Manuce, quel inventet li italic caractere, quel li pressa e li libres usa tant abundantmen. Il esset li chef de ti celebri familie de venezian printatores conosset anc sub li nómine de «Aldes». Li printería quel il fundat in Venezia in 1490 devenit bentost celebri pro su editiones «princeps» del grec e latin chef-ovres, por queles Manuce utilisat precisimen li caracteres quel on ha designat plu tard per li nómine de «italic» (del ancian Italia). On save que ti caracteres, un poc inclinat vers dextri, simila li ordinari scritura. Li present textu es just printat in «italic».

Alongation del hom

Li sved professor Sten Wahlund ha publicat recentmen li resultate del diferent labores relativ al acrescement del longore del homan rasse.

Il constata que, notabilmen por Svedia, li medial longore del homan córpor augmenta desde li XIX-im secul. In li comense del XX-im secul li medial longore del homes, in Svedia, esset 174 cm. In Norvegia e in Finland, ti longore esset un poc minu grand e in Dania ti mediale atinge 69 cm. Li Hollandeses have un longore de 168 cm durant que in Scotland li homes es presc tam grand quam in Svedia.

Prof. Wahlund anc constatat que antey li longore del homan córpor esset notabilmen inferiori a ti de hodie. Li armatura conservat in li muséos pruva que li longore del mannes esset medialmen plu curt. Del decovritiones fat in sculpturas datant del era del petre on posse deducter que li homes vivent in Svedia in ti epoca havet circa solmen 164 cm. Til li era del ferre li longore progresse de 2 a 3 cm por restar stationari til li medie del XIX-im secul. Omnicos fa creder que ti longore, desde li medievie til li medie del ultim secul, monstra un tre levi regression, m apoy un realongation evenit por atinger 165 cm in 1840, 168 cm in 1870, 172 cm in 1914 e nu 175 cm.

Prof. Wahlund opine que ti augmentation del longore homan es debit a un standarde de vive plu alt, ma egalmen a un amelioration del relationes inter li diferent partes del land. Li factor «hereditá» per mixtion del population influe favorabilmen sur li statura, e to in un mesura plu grand quam antey.

Paralelmen al augmentation del longore eveni un alongation medial del vivedura. In li unesim demí del XIX-im secul, li medial vive esset 47,8 annus. Ti mediale ha progresset fortmen por atinger 72,2 annus in li periode de 1931 a 1935. Ti amelioration persiste ancor. Li regression del mortalitá proveni in prim del progresses in li social vive, poy del medical dominia. Li límites de un medical etá ancor superiori ne es ancor certmen atinget. (Ex li Terre Wallonne, transmisset de coidealist Chabaud durant su captivitá in Germania.)

Li depolvation per li vacuitá

In li etá de 70 annus, Mr. Cecil Booth directe sempre li British Vacuum Cleaner Company, quel il hat creat ante 44 annus, pos har fat brevetar su aparate de nettation per aspiration. Habil mecanico, Sr. Booth hat constructet, in li etá de 25 annus ja, li celebri grand rotes de Blackpool e de Paris.

Un poc plu tard, il videt in un music-hall un sistema de depolvation per li medie de compresset aera, ma li porve, chassat per li currente de aere, volat partú exceptet in li bux quel devet reciver it. Tande Booth havet li idé proceder inversimen, aspirante li polve vice projecter it e, in 1901, il obtenet un brevete por su vacuum cleaner.

Li comenses esset desfacil: li electricitá essente tande poc expandet in Anglia. Booth montet su aparate in un furgon traet de un cavalle. Quande, del strade, il fat actionar su machine, li popul amassat se, li policie intervenit, li cocheros de fiacre plendit, diente que li aparate paventat li cavalles; pro to Booth esset, in poc témpor, amendat pro contraventiones.

Il ne lassat se descoragear pro tam poc e, in 1902, just ante li coronation de Edwar VII, il esset li sol quel pervenit nettar completmen li grand tapete del abatia de Westminster, quel on ne successat depolvar altrimen. In li sequent annu, li rey fat installar vacuum cleaners in Buckingham Palace, e in li castell de Windsor. Subitmen ti aparates devenit apreciat, tam mul/t que damas del alt societé dat tés e dinés vacuum!!

Ante li guerre de 1914 li aparates de Booth extraet 26 tonnes de polve del Crystal Palace, fante haltar un epidemie de meningite cerebro-spinale quel hat expandet se inter li homes del naval reserve logiat in ti dom. In 1938 plu quam un demí-million de vacuum cleaners existet in Anglia.

Bibliografie

BERGER R.: L'Occidental en 5 leçons just aparit in li medie de januar 1946. Ti brochura contene 20 págines con covriment. Chascun letion comprende quar págines. Ti reedition esset considerabilmen inrichat, completat e ameliorat. Precie Fr. -.80 sviss afrancat.

MATEJKA A.: Wörterbuch Occidental-Deutsch und Deutsch-Occidental, 152 págines, formate Cosmoglotta esset editet in li fine de 1945. Ti ovre es li unesim del serie del dictionariums queles noi intente publicar. Noi gratula A. Matejka por li patientosi labor quel representa ti libre. It contene circa 5000 radicas Occidental e li traduction de plu quam 10.000 paroles german. It ne deve marcar che coidealistes queles conosse li german lingue. Noi mem constatat que it es anc extrem util a coidealistes queles ne conosse german, nam it contene un grand númere de paroles con lor derivates. Ex.: plant/e, -ar, -age, -ation, -ator Pflanze.

Precie: Brochat Fr. 5.— sviss. Ligat per toale: Fr. 7.50 sviss.

MATEJKA A.: Noi rememora anc li Vollständiger Lehrgang der internationalen Welthilfssprache Occidental in 20 Lektionen, editet in 1942. Precie Fr. 2.50 sviss. F.L.

Cosmoglotta

Li membres del Occidental-Union es informat que lor contribution es includet in li custa del abonnament. Talmen li abonnatores a Cosmoglotta posse devenir membres del organisation international per plenar li carte de adhesion, quel ili deve demandar che li Institute Occidental.

In 1946 va aparir 4 numerós printat e 8 poligrafat.

Li abonnatores queles desira reciver suplementari numerós printat es petit demandar les che li administration por li precie de sv. Fr. -.50 numeró.

Ples anc demandar nos li gratuit materiale por includer in vor lettres. Ne oblivia que vor personal propaganda da li max bon resultates.

Abonnament a Cosmoglotta (12 numerós)

Sv. Fr. 5.50 (simplic: 1 ex.); sv. Fr. 9.50 (duplic: 3 ex.); sv. Fr. 13.50 (abonnament de propaganda: 5 ex.).

Sv. Fr. 1.— = Fr. 28.— francesi = 0,25 dollar = 0 s. 8 d. = Kr. 1.— sved.

Cosmoglotta B 80 (apr 1946)

Abonnament annual: simplic Fr. 5.50, duplic: Fr. 9.50, de propaganda: Fr. 13.50

Serie B, poligrafat Tel. (021) 9 56 56 April 1946 -- Nró 80 (3)

Sensational nova!

Li 30.4.1946 recivet li information que sr. de Wahl vive in Tallinn!

Li movement mundlingual in anglia

In li ultim numeró de PROGRESO, li organ de nor confratres idistic (tom XXI, no. 2, julí -- dec. 1945), sr. Heinz Jacob, secretario del «Uniono por la Linguo Internaciona», publica un tre interessant e bon documentat articul intitutat «La helpolinguala ideo en Anglia» (li idé del lingue auxiliari in Anglia). Ti publication, quel céterimen distinte se per un atitude remarcabilmen neutral (benque, adver, de Occidental es mentionat solmen un vez li nómine), merite esser portat al conossentie del Occidentalistes. Pro to yo va traducter ci su max important passages, con quelc remarcas additiv.


Durante que li guerre esset in su fase max feroci, eminent persones ocupat se pri questiones del futur interrelationes del nationes e provat previder li form del munde futur quel va aparir pos li destruction del anihilant forties del fascisme. Un del questiones max sovente discusset desde 1942 til hodie es ti quel ocupa nos mundlinguistes desde mult annus: li problema del intercomunication transfrontieral. Yo va pro