Cosmoglotta A 97 (jul-aug 1934)

ANNU XIII Julí-August No 6 (97)

Stil e harmonie in lingue international

Un cose til nu presc ne observat es li stil e su unitaritá in li L. l.

On save que chascun lingue natural have su propri fonetism, su apart son, per quel, sin mem audir li singul paroles o comprender li contenete del parlat, on strax save quel lingue es parlat, NB si on conosse li sonalitá de ti lingue. Ti special fonetism certmen partmen depende del metode pronunciar li singul fonemes (sones), ma de altri parte anc del combination de ti fonemes. Pluri lingues, p. ex. li anglés e li slavic lingues tolera li juntion de pluri consonantes, altris, quam li oceanic lingues ne possede mem combinationes de du consonantes, sin separar les per vocales. Chascun lingue have su special favorisat son-combinationes: mani ama diftongs, altri ama clar vocales, altri prefere ínclar, quam in anglés. Li turanic lingues harmonisa li vocales del dependent paroles e mem sufixes secun li principal etc.

Si paroles extran es acceptet in un lingue, on strax muta lor fonetism, adaptante it a su propri, proque chascun idioma postula un altri special position e adaptation del muscules del bocca, e ne posse e ne vole subitmen mutar in li fluentie del parlada ti general situation del laring e lingue. Li max pregnant exemple es li anglés pronunciation del incorporat latin e francés paroles! It sembla exister un corelation inter li form del bocca e fonetisme del lingue parlat. Ples remarcar li avansat menton del angleses e li conosset ínclar pronunciation, o li larg plat bocca del finnes e li exuberant long ä-sones in ti lingue. Yo ne vole ci explorar ca li form del organes ha influentiat li sones, o li sempre repetit sones ha stabilisar li form del organes, ma un conex sembla exister.

On va questionar, in quo to omnicos relate li L. l.? Yo pensa que li estetic fluent unitari caractere anc de un constructet lingue international lude un imens role per to, que it posse repugnar li publica, si it pecca contra ti subconscient sentiment.

On memora li competition ante li Delegation de 1907, u li principal concurrentes esset Esperanto e Idiom Neutral. On aconosset generalmen li plu modern structura e form del Neutral, ma electet un Esperanto correctend, yo opine, ne solmen pro li expansion e altri partie-politic motives ma anc pro li disgustant form de Neutral. Advere anc Esperanto have mult formes peccant contra li harmonie e custome, p. ex. ŝraubo, boao, Anamujo etc., e to certmen va luder su role che li final concurrentie inter li L.I. Nam just pro su mult desgustant formes on ne va posser accepter Esperanto tal qual, sin reformes.

Ma si on deve far reformes, tande li sol ponderós argument de Esperanto; su grand expansion, li grand litteratura, li númere de grammaticas, lexicos etc.; to omnicos va esser desvalorat, e un reformat, corectet Esperanto, sin omni ti acumulat medies de potentie, ne va posser luctar contra li modern formes de L.I.

Hodie noi posse dir, que li ne-esperantic form del L.I. ha incorporat se in tri images: 1) Latino sine Flexione, basat solmen sur li classic Latin. 2) Occidental crescet sur li comun paroles del natural lingues e 3) Novial un sintese inter Ido e Idiom Neutral.

Latino sine Flexione es pesant e ínmodern, adplu ínpotent, íncapabil crear nov paroles, do ínusabil por un lingue del futuritá. Resta li du modern formes Occidental e Novial, li unesim con un psicologic regularitá elastic, li duesim con un pronunciat regularitá mecanic-rigid, ma deficient in li derivation. Pri Occidental, on ha dit, que it es un lingue fascinant; pri Novial, Prof. Weekly expresset, que malgré su teoric apreciation, personalmen il senti se nauseat per it.

It sembla clar que li final form del L.I. che su introduction general va esser proxim de ti du ultim citat lingues. Ma de quo va depender su form e su stil It sembla clar que ili es predecidet 1) in su form per li comun international paroles, a quel li altri nov introductet va dever assimilar se, e 2) in su pronunciation per cert usanties ja stabilisat e introductet in li practica per li ja existent formes del L.I. Esperanto, Ido, Occidental. Pro to li metode de Prof Jespersen eliminar c, z, e compensar les per s, o almen pronunciar omni ti divers lítteres egalmen quam s, probabilmen ne va trovar general aprobation. Sammen it es verisimil que li general tendentie de omni L.I.: atinger max possibil regularitá, va influentiar anc Occidental in li direction de simplification del historic ortografie e de elimination de heredat sovent ínregulari anglo-francismes e pur latinismes, e lor compensation per autonom regulari derivationes e noviformationes, un tendentie quel nu on posse vider in omni pur national lingues, per quo li vermen comun materiale linguistic rapidmen diminue e li supra-nominat -ismes resta comprensibil a un micrissim minorité de scientistes. In li unesim témpores del presentation e introduction un tal conservatism naturalmen esset necessi por ne perdir li contact con li civilisat munde. Ma it es absolut cert, que quande li L.I. va comensar viver su propri autonom e vast-expandet vive, tande it va forjettar li foren catenes e evoluer in propri vigorós líber maniere. Li general supranational popul del terre va prescrir tande su propri leges de evolution a su comun L.I. Nor obliga es, que noi mey tener apert omni vias e ne obstructer les per ínnatural aprioric rigid «principies», ma inprofundar nos in li essentie del lingues e escutar su intern spiritu.

E. Wahl.

Precios attestation

Li organ del Idistes consacra denov 7 págines de su numeró junio-julí-august a examinar li diferentie de conception inter Occidetal e Ido. Pro que noi ja consacrat un tot brochura e un special numeró (februar 1934) a ti question, e que nor letores es saturat de ti discussiones ínterminabil, noi renuncia reprender punctu pos punctu li argumentes de sr. Matejka por refutar les. Desde que li principal colaborator de Progreso (sr. Ilmari Federn) ha adheret a Occidental, noi pensa que li objectiones de Progreso contra Occidental ne es tre convictiv!

Quande Ido havet 1 500 membres inscrit, it valet li pensa combatter su anti-natural e ultra-logistic base debit a Couturat; ma nu quande ancor apen 100 idistes responde al circulares, it sembla que «li cart-lud ne vale li candel» quam di un proverbie russ.

Por Sr. Matejka, li Idistes es objectiv, durant que noi es solmen subjectiv!! Tal afirmationes es de tis quel ne custa mult pena a lor autor!

Tamen un declaration de sr. Matejka merita esser signalat; il asserte que li famos «regul de Wahl es probabilmen li max remarcabil 'trovajo' del modern interlinguistica». Til hodie, nequi de nos audaciat scrir un tal formul orgoliós. Noi do inregistra con grand joya ti confession de un adversario.

E sr. Matejka fini per ti conclusion stupefant:


Durant quande it es tre possibil crear Ido plu perfect sur su fundament, on ne posse perfectionar Occidental. Ti sistema ha atinget practicalmen li maximum de to quo posse esser fat sur li base del naturalitá lingual.


Coidealist, mi fratres, yo peti vos meditar ti conclusion. Forsan un vez vu ha timet que Occidental ne es suficentmen natural, que plu tard it va esser ameliorat, changeat e que li manuales va devenir obsolet, etc. Abandona hodie tal preoccupationes e mette definitivmen in vor cap to quo nor adversarios self agnosce e publica, ad saver: Occidental ha atinget li maximum del naturalitá lingual. Per un sol colp, sr. de Wahl ha trovat li sistema max natural!

In contrari (sempre secun Progreso!) Ido besona ancor esser perfectionat. Li long discussiones e propositiones de reformes, publicat in Progreso e quel presc omni converge vers Occidental, monstra que plu o minu tard on va dever reformar Ido. Tande omni libres, omni manuales in omni lingues va esser demodat. Qui va reediter les, savente que li sam devalorisation va recomensar, ye chascun perfectionament de Ido? Sr. M. ne explica it nos!

Li Idistes deve comprender que mult compromiss es possibil inter lor conception e nor conception. Ili considera li lingue quam alquo matematic, mecanic; noi considera li idioma international quam alquo vivent e per to submisset al leges del vive. Ili reprocha a Occidental, por exemple li possibilitá dar a un parol un sens translatet si li contextu impedi li miscomprension (li construction in vice de constructage). Ma tal translationes existe in omni lingues del munde, sin alcun desavantage. Li Idistes considera li lingue international quam specialmen destinat fortiar li homes parlar logicmen, e noi considera it quam destinat far les comprender unaltru. Null concordie es possibil inter nos. Li future sol va monstrar qui es rect, e ne li discussiones... objectiv o subjectiv!

R. Bg.

Li futur lingue auxiliari de Europa

Si un die noi va posseder li hodie ancor utopic ideale, li unit Europa, noi va besonar anc un commun lingue de Europa. Un intercomprension general va esser possibil solmen si li lingual barrages va desaparir. To naturalmen ne significa que ti lingue va supresser li lingues national. To es ínpossibil e totalmen índesirabil. Solmen sur base national e populari posse nascer e evoluer li arte in omni su formes. Forsan just pro to li civilisation de Roma ne ha productet propri arte, proque it ha anullat omni national lingues in su territoria.

In compensation ti sam general lingue latin esset usat durant long secules quam lingue international, advere bentost solmen in li circules de scientie. Per to it devenit rigid e ne possente sequer li evolution del témpor devet morir.

Por mutual intercomprension Europa do besona un nov modern comun Latin, quel es tam expressiv e flexibil quam li modern lingues, quel contene omni ja comun e international paroles e formes, e quel in su grammatica es regulari e facilmen aprensibil por omni europano.

Un tal lingue es «OCCIDENTAL» quel aspira esser li futur populari comun Latin de Europa Unit.

Occidental es li unic sistema quel forma regularimen li vocabularium international

  • act
  • act-ion
  • act-or
  • act-iv
  • act-iv-ita
  • re-act-ion
  • re-act-ion-ario
  • re-act-iv
  • retro-act-iv
  • struct-ura
  • con-struct-er
  • con-struct-ion
  • con-struct-or
  • con-struct-iv
  • de-struct-er
  • de-struct-ion
  • de-struct-iv
  • de-struct-or
  • sta-r
  • sta-t-ion
  • sta-t-ion-ari
  • sta-t-ura
  • sta-t-ic
  • con-sta-nt
  • in-con-sta-nt-łe
  • sta-bil
  • sta-bil-is-ar
  • sta-bil-is-ation
  • sta-bil-is-at-or
  • in-sta-bil
  • in-sta-bil-itá
  • senti-r
  • senti-ment
  • senti-ment-al
  • senti-ment-al-ism
  • senti-ment-al-ita
  • pre-senti-r
  • con-senti-r
  • con-senti-ment
  • dis-senti-ment
  • retro-act-iv-ita
  • infra-struct-ura
  • super-struct-ura

Hibrides

In «Kosmoglott» (annu 11, págin 11) e in «Tolero» (págin 342) senior Dr. Frank A. Riedel, coautor de Uniti Langue, assertet que hibrides inter germanic temas e romanic sufixes e vice versa ne posse esser tolerat in un lingue artificial, pro que tal hibrides viola li europan lingual sentiment.

Nu, just li lingue anglesi, quel Uniti Langue imita in altissim gradu, da nos mult exemples per tal hibrides. Yo enumera ci quelc tales, in prim germanic temas con romanic (latin) suffixes: drinkable (trincabil), eatable (manjabil), blockade, bondage (subjectitá), hindrance (impedientie), forbearance (negligentie), backwardation (restitution), starvation (morte pro fame), talkative (loquaci), atonement (penitentie), goddess (deessa); poy romanic temas con germanic suffixes: rapidness (rapiditá), rapidly (rapidmen), graceful (graciosi), joyful (joyosi), autorship (autoritá); e centenes altri simil formationes, anc li participies de romanic temas per -ed (p. ex. constructed, moderated) e -ing (p. ex. constructing, obliging). E in plu on trova in anglesi anc hibrides inter germanic temas e grec (grecolatin) suffixes: heathenism (paganisme), free-lovism (doctrina del líber amore), womanize (effeminar), etc., etc.

Noi posse vider ex ti curt liste, que anglesi have mult derivatori hibrides, queles Occidental ne conosse; ergo secun li definition de senior Riedel, anglesi es plu lontan del europan lingual sentiment quam Occidental. Esque to ne es un funest signe por Uniti Langue self, quel ya imita precipue li lingue anglesi?

Omni europan lingues have hibrides, Ples comparar por exemple german substantives Blockade, Autorschaft, Bohrist (forero), Lagerist (magasinero), Gichtiker (arthritico), Blumist (florist), Blumistik (floristica), Hornist (cornist, A horn-player). Hanswurstiade (buffoneríe), Stellage (scafalde, A scaffelding), Takelage, (A. rigging, F. agrès); in plu li verbes, queles junte a un germanic tema li romanic infinitivic desinentle -r con li precedent vocal juntiv -ie- (pronuncia i long), a quel pseudosufix -ier- on anexe li germanic verbal desinenties (in infinitive -en), por exemple: abcdieren (pronuncia «abetsedi'ren»; cantar melodies con li german nomination del notes), amtieren (functionar), blockieren, buchstabieren (dislitterar), bugsieren (bugser, A to tow, F. remorquer), drangsalieren (tormentar), halbieren (partir in du), hausieren (colportar), lautieren (dismembrar un parol secun fones, disfonar). Tre strangi es li german verb kutschieren, consistent ex li madyaric thema kutsch- (kocsi) e li romanic pseudosufix -ier.

Ma anc li romanic e slavic lingues contene mult hibrides, por exemple in li romanic lingues li derivates diminutiv per li tre frequent suffix I. -etto, F. -et, SP. -ito (Occidental -ett), quel sufix es certmen ne de latin origin, sin que on posse constatar til nu su provenientie. Hibrides es anc li romanic paroles con li germanic sufix -ard: J. vechiardo (old mann), linguardo (hom loquaci), testardo (hom obstinat), F. richard, criard, montagnard, campagnard e li recent neologismes communard, chéquard, dreyfusard, chauffard. Tis es solmen quelc exemples ex li romanic lingues; ili vell posser esser augmentat in ampli maniere.

Omni ti exemples pruva, que li juntion de heterogen elementes viola forsan li lingual sentiment de mani nationalistic puristes ma ne ti del grand masses europan. Por exemple li german nationalistes mey dir «Funkspruch, Fernsprecher (un «bellissim» parol), Anschrift, Kraftwagen» etc., ma li grand masse del german popul di «Radio, Telefon, Adress, Auto». In sam ti german nationalistes conserva li gotic lítteres assertente que ili es li sant «german» alfabet, e ili es tre astonat, si on pruva les que ti lítteres es un invention de francesi monacos e ha esset usat ante li francesi revolution de omni romanic, germanic e catolic-slavic popules. Hodie in ti relation li turcos e japanesos es plu progressiv quam li german nationalistes.

Ma quam li alfabet international (falsimen nominat sovente «latin») es un postulate del modern cultura, tam anc li hibrides es li signe de un cosmopolitan europan lingual sentiment.

Karl Janotta (Austria)

Li future del lingue arabic

Secun li «Times», li arabic Academie instituet li ultim annu per li rey Fuad, secun li modelle del francés Academie, just terminat su unesim session. Su scop es regularisar li lingue arabic. Su statutes esset adoptet e su metodes de labores fixat. Ti institution esset desirat pro que li classic arab devenit sempre plu morit lingue, tande li necessitas del modern vive postula li introduction de un quantitá de nov vocabules de quel li adoption crea un lingue sempre plu nov. On vole furnir al pensada un expression quel, per conservar li richesse e bellitá del lingue del Coran, servi al usual relationes.

Li unesim reunion del Academie, in Januar 1934, causat a plures un cert desquietá: on previdet que li incontra de cheiks saturat del docentie del Coran e de classic litteratura con litterates format per li docentie del modern institutes e ínpatient pri progress, ne vell arrivar a un suficent resultate; on expectat mem que pos quelc discussiones li conservatores e li modernistes vell aconosser li ínpossibilitá concordar e que un del partises ne vell conceder terren al altre. Existet in fact, ye li comense, quelc chicanes inter li cheik conservatori e li partisanes del innovationes, ma li unesimes rapidmen comprendet que ili ne vell posser resister al modern current e li unanimitá fat se sur omni important punctus del principies a sequer.

(Ex «Gazette de Lausanne» trad. F. Lagnel.)

Un drama in li station

Li tren arivat in li strett defilé perdit in li montes de Algeria, aportante un poc de vive in li station solitari. Un agent del ferrovia descendet del unic vagon de viageros e dat al station-chef Reville un covert, diente:

-- Vi li moné del mensu: ducent mill francs quel vu deve, quam in custom, remetter deman al director del miniera por payar li ovreros.

-- Bon! Esque vu have altri cos por li station hodie?

-- Yes... Vide... Ti motociclette e du sarcos, yo vole dir du buxes plen de utensiles.

-- Por qui?

-- Antonio Ibáñez, in li station. Esque vu conosse le?

Pos li departe del tren, restat solmen in li station li yun functionario. Un pluvie comensat cader, brutal quam un guancie-batte. Reville intrat in su buró e recludet li porta.

«Sol, tot sol, e nequo a far til deman».

Reville tamen ne esset pessimist. Por reacter contra li tristesse, il examinat li pesant covert destinat al director del miniera... Plu quam Fr. 200.000... Si li malfatores vell saver it! Il ridet vocosimen ye ti pensa. Instinctivmen, il prendet su revólver: it esset vacui; il hat exhaustet li munitiones tirante al cible.

Un vag inquietitá opresset le.

-- «Li chef de tren ha suggestionat mi mente con su sarcos», il ricanat.

In facte, ti du buxes retenet su preoccupation. In li ombre quel invadet li chambre, ili vermen similat du sarcos. Quel strangi idé selecter un tal inpaccage.

-- «Antonio Ibáñez? Yo ne conosse ti nómin. Forsan un nov employate del miniera, quel va arivar deman. Ma si il crede que il va posser viagear in li montes per su moto!»

E, apoyante se al reservuore por examinar li motor, Reville sentit su fingres humidar se.

-- «Benzin? Li reservuore es do plen. To es vermen strangi.»

E, pos que il restat ci, ínmobil, e que desde 10 minutes almen, nequo trublat li opressent silentie del chambre, il sentit subitmen un frisson glaciar su carne.

De ti long bux just surtit un bruida. Alquo hat moet. Livid, Reville tremet... Li ducent mil francs... Li motociclette posse portar du mannes; it es ja plen de benzin. Ambi buxes es habitat; lor extraordinari pesa explica se nu. Li covriment va sublevar se forsan strax, e il es sol, tot sol in un dom isolat in li montes. Il have solmen un revólver sin cartuche.

Retenente su respiration, il escuta. On moe ancor. Sin dúbit, on crede que il ne plu es in li chambre. Il save que si li covriment subleva se, il es mort. Su front es plen de sudore.

Un idé venit a su sucurs. Tra li porta del buró, il exclamat hiante:

-- «Nu, yo va posser ear in li lette; ancor un telegramme de servicie».

Su ocules sempre cuidat li buxes, u esset celat li du malfatores, quel va fugir sur li motociclette, pos har mortat le e furtet li Fr. 200.000

Il sedentat se avan li aparate telegrafic e febrosimen, lansat un depeche al unesim station quel possedet un locomotive. Si il posse resister du hores, il es salvat.

Poy il trova li coragie cantettar un valse. Su cerebre ha combinat un plan. Il prende un martelle e grand cloves; poy il interrupte su cant.

-- «Quel desórdine, il gruni. Nu un poc de pena, mi old Reville. Ti coffre sur ti altri. Nu, ti moto contra li mur. -- Ah, ancor ti sarcos. Pro quo li employates del tren ne mettet les strax li un sur li altri por far un poc plazza. To es absolut necessi».

Il successat sublevar un del buxes e hissar it sur li altri. Li martelle in su manu, examinante plu proxim li covriment, il trova li charnires sur li levul latere. Sur li dextri láter, su manu tasta. Il trova li loc in quel il posse far penetrar un clove por impedir li surtida del bandite.

Su manu hesita; nam, il save it, li colp de martelle va comensar li combatte. Finalmen, il decide; li martelle cade per su tot fortie sur li clove quel traversa li planc e penetra in li lateral parete del sarco. Un secund colp e li covriment es rivetat. Ma in li sam moment, un intern choc sucusse li bux. Tro tard. Altri cloves clude definitivmen in li sarco li prisonero quel ulula.

-- «Surti, Michael. Morta le. Il inclova me.»

-- «Tira tra li planc!»

-- «Yo ne posse moer li brass. Prova renversar mi bux por liberar te.»

Li crias del bandites circuma Reville quel tace e continua infundar li cloves, nam il senti que li unesimes ne sufice. Tamen, su obliga deveni desfacil. Pro li sucusses del inferior bux, li unesim deplazza se e cade sur li suol; li covriment del altri subleva se; ma Reville salta sur it. Li pesa de su genús ne sufice.

Per sucusses, li bandite prova aperter denov li covriment. Reville have null apoy. E su forties diminue poc a poc. Il comprende que si su adversario posse surtir su brass por utilisar su revólver, su situation es sin espera. E li locomotive de sucurs ne va arivar ante un hor.

Nu li prisonero in li bux ha successat cuchar se sur li ventre; apoyante se sur li cudes, il subleva li planc lentimen, irresistibilmen.

Omni facultás de Reville, omni su forties tende a ti unic cos: impedir li manu surtir del bux.

In li max tragic momentes, sovente un genial idé subitmen scintilla. Reville perceptet que li sol medie resister al pussada del dors esset frappar un clove tra li centre del covriment. Quande li acutitá de un clove pica vor pelle, vu ne plu desira apoyar sur it!

Un horribil ulula respondet a su nov colp de martelle. Victorie! Li medie successa. Tamen, un brass surti del apertura; un revólver tira sin atinger li functionario. Con li energie del desespera, Reville frappa plu fort sur li clove. Un rasla succede al crias, li covriment recade bruscmen. Li clove ha perforat un vertebre del bandite. Reville, completmen exhaustet, evanesce.

Un hor plu tard, un locomotive arivat finalmen per tot vitesse in li station, aportante li gendarmes. Tis-ci, saltante in li sala, trovat Reville jacent sur li fatal bux, durante que li furtero ancor vivent provat aperter su prison forante li parete per su cultel. Li gendarmes forprendet le por un altri prison plu grand e Reville heredat li motociclette quam recompensa de su corage.

E. de Keyser (Francia).

Du poemas original in Occidental

del poet tchecoslovac Jaroslav Podobsky.

.De ú it veni... [verse]


De ú it veni, ti vern misterios, con levi son del vente, quel avigila ommcos?

De ú it veni, ti luce amoros, quel dá l'odor al flores e voca ex li rev li ros?

De ú it veni, ti strangi sentiment, quel in nor anim intra con exaltation del vent?

De ú it veni, ti dulci, gay amor, de quel stellett it veni ti fascinant e nobli flor?

It yo ne save... Quo posse dir rason? Yo senti in mi anim, que Deo self creat ti don...


.Li voce de cloches [verse]


Trans campes vola son de cloches, portat per levi vent, li silvas atentiv escuta ti voce subrident...

Li tones pur e clar quam fonte alevia nor ment -- Li aviettes gaymen canta un canzonett argent --

Ad supra vola chascun anim con avies e vent e retroveni del altesse felici e silent...


Li fine de un celebri pictor

Li die de Cristmas 1883, un artista del «Teatre del Varietás» in Paris, nominat Suzanne Valadon, parturit un infant ínlegitim, quel esset adoptet plu tard de un jurnalist hispan e quel recivet pro to li nómin de Maurice Utrillo. Suzanne Valadon self aquisitet poy un grand celebritá quam pictora. Ella esset li unesim professor de su filio.

Ancor yun, Maurice Utrillo comensat ebriar se; li medie in quel il vivet, li manca de education e de vigilantie, forsan anc cert hereditari vicies, ludet un funest rol. Li absint specialmen atraet li yun pictor con un fortie ínresistibil.

Li talent de Maurice Utrillo esset tre grand. Il amat principalmen picter li ínconosset quarteres de Montmartre, li old mures del domes. Il savet marvelosimen representar li usat fassades. Ma il esset sempre plu sovent recolleet del policie, in statu de complet ebrietá; finalmen on devet includer le in un etablissement de sanitá. Quelc collectionistes explotat su talent e su passion; in statu de ebrietá, il vendit les picturas ye derisori precies. Quande su ovres esset revendit ye altissim precies, il self esset sedent sur li suol de un asil, ludent con pupés e plumbin soldates. Il morit in 1933, in li etá de 50 annus.

Humor

Quo posse resultar ex exagerat reclama

Un firma de motorcycles annuncia que li custas del viage es retropayat al comprator. Un mann intra in li locale del exposition e di voler comprar un motorcicle -- malgré li crise! Con grand amabilitá li principale e du venditores explica le li avantages del divers fabricates, durant que li bell secretariessa in li buró contempla astonat li rar aparentie de un eventual comprator. Finalmen li client monstra un motorcicle: «Quant custa ti-ci?» -- «1800 frs., senior», esset li response. -- «Secun vor anuncie vu recompensa li custas del viage al client pos compration de un cicle?» -- «Ma certmen, senior. Quant es vor expenses?» Li client calculat sur un pezze de paper e finalmen dit: «Vu debi me ancor 105 frs.; nam yo veni de Sud-America!»

Un infant questiona li matre

Infant: Proquo papa have tam poc capilles sur su cap?

Li matre: Pro que il deve tant pensar.

Infant: Ma proquo poy tu have tam mult, mamá?

In li scole

Preceptor: Esque tu save pro quo yo antey nominat te un micri ásino?

Scolero: Proque yo ne ancor es tam grand quam vu senior preceptor.

Ex german trad. Dr H. Nidecker (Svissia).

Education de prince

Li unquande reyent matre-imperatressa de China un die nominat un del max eminent, max erudit e max delicat mandarinos del celest imperia quam preceptor de su ilustri descendente e heredante del tron con li indication instructer li prince con afabilitá e indulgentie in ocasion de eventual erras, mancas e peccas, e sempre cuidosimen evitar omni tro acerb e brusc contraditiones, queles vell posser influentiar desfavorabilmen li caractere del prince. Un die quande ili fat li customal promenada, li du incontrat un truppe de agnes. Fidel a su instruction, li preceptor questionat su elev con emfasat ceremoniositá, quel animales tis es. «Svines!» respondet li princello. -- «Tre bon! Bonissim!» remarcat li mandarino. «Vor Altess have perfect rason til un cert gradu, nam ili have quar gambes quam li svines. Si ili ne vell esser covrit per lan, in ti casu ili vell posser esser in fact svines. Tamen on es customat nominar svines covrit con lan "agnes"».

Trad. E. Moess (Austria).

Li buc

Secun TCHUDI (Li Alpes, Bern 1859).

Li bucs monstra sempre un humor audaciosi e temerari; li tenida de lor cap expresse cert seriositá, ma li vivacitá de lor regard anuncia que ili ne va lassar escapar li ocasion far un malicie. Li agne, quam li savagi capro, monstra un joyosi humor quam in su yunesse, durant que li capra conserva su tot vive ti caractere querellaci; ella provoca facilmen al combatte.

Un scene comic evenit un die in li passage alpin Grimsel. Un turist, sedente sur li trunc de un árbor, proxim li albergo, hat indormit se in medie de un letura. Un buc, quel promenat in li vicinage, surprisat del strangi movement de su cap, quel cade un vez ad-avan, un vez a retro, ne dubita que to es un provocation, e prepara se al atacca; pos har prudentmen mesurat li distantie, il precipita se, con li cornes ad-avan, sur li ínfelici turist indormit, quel cade retro con pedes ad-up.

Li buc, astonat e presc terret per un victorie quel ha custat le tam poc, erectet se per su anterior pedes sur li trunc quel su victim ha just forlassat tam bruscmen. Il considerat con max grand atention li eforties, acompaniat de crias e juramentes, quel fa li povri turist por relevar se.

Li orígine del lude de dominó

Quam li chac, li lude de dominó es un del max ancian in li munde.

Ti passa-témpor, quel ha un poc cadet in oblivia, esset ja conosset del Hebreos. Li Chineses conosse it desde tre ancian epoca. In Europa, it expandet se solmen in XVIII-im secul.

Pri li orígine del nómin, li opiniones difere. Alcunes pretende que Domino esset li nómin de su inventor o almen del hom quel introductet it in li Occidente.

Por li altres, ti nómin proveni del custom quel li monacos havet a luder in li conventes ye ti ínnocent lude. Li ganiante, posient su ultim plazza, dit habitualmen: «Mersí, mi Deo» quo es traductet in latin per Domino gratias, e per abreviation: Domino.

In lingue Occidental es talmen explicat li existentie del sam parol por nominar Jesu-Crist e li lude. Ma li accentu marca li significationes: Dómino e dominó.

Proverbies

Ne fa un decision quande vu es in colere, nam it posse dar solmen mal consilies.

Vole vu conosser vor defectes? Escuta vor ínamicos.

Di alquo plu bon quam li silentie, o tace.

Time li lude quel furte de te ti excellent coses: témpor, moné e conscientie.

It es quelcvez penibil far su deve, ma tamen ne tam quam ne har fat it.

Li max corageosi del homes es ti quel posse suportar, sin plendir, li max numerosi ínjusticies.

Patientie es li clave de omni serrures (Persan proverbie).

Omni tis, quel fat acompleer un progress al homanité, ha esset essentialmen excentric e ne timet que on mocat les. (Emile Faguet.)

Li pace

[verse]


Li pace es simil a un blanc flore, Quel pian respira sin desflorear; Li pace es quam blanc e dulci manus, Qui leni benefá sin efortiar, Li pace es quam tepid pluviettada, Tra radies solar un gutt-cascade; Li pace es quam un planage vasti U con junt manus noi al luce vade.


De Helene Federn-Schwarz. Autorisat traduction ex german de Ilmari Federn.

Cronica

Anglia

The Interlinguist, organ del Occidental Association de Anglia (IAGB) publica in anglés in su numeró de April-Junio: Editorial Notes, Provisional statutes de I. A. G. B., The opinion of a Worker (Opinion de un ovrero), poy in Occidental li situation actual, un colonie german in Siberia, un Gastena cosmopolit, e un curt poema: In li bellissim mensu May. -- On posse abonar ti revúe adressante se a: I. A. G. B., 40 st. Andrew st., LONDON, S. W. 8.

The British Esperantist (julí 1934) consacra un long critica al articules de propaganda por Occidental aparit in li anglés presse. Talmen es Occidental conosset nu de omni anglés esperantistes. Cordial mersí por li propaganda gratuit!

Dania

Durant li ultim annus, li max activ colaborator de «Progreso», li oficial organ del Idistes ha esset sr. Ilmari Federn, habitant hodie Köbenhavn. Su competentie e su activitá fat de il un ductor tre escutat in li camp idistic. Il esset inter tis quel volet modernisar e ameliorar Ido vers un plu grand naturalitá. Ma sr. Federn comprendet finalmen que in vice luctar por un amelioration de Ido, it es plu simplic subtener li sistema idealic ja existent, Occidental. Noi have li joya inregistrar li adhesion de sr. Federn a nor movement e presenta in ti numeró su unesim contribution linguistic in Occidental.

Francia

In Cosmoglotta p. 35 de ho-annu, noi mentionat per 3 lineas li sistema Romanal creat de sr. Michaux, avocat in Boulogne-sur-Mer, e president del unesim congress de Esperanto in 1905. Sr. Michaux inviat nos un tre long response por insertion in Cosmoglotta. E pro que noi ne insertet it strax (li precedent numeró esset solmen litterari) il fat aparir it in «Interlanguages» de Paris. Cosmoglotta es sempre pret rectificar un fals information, ma in ti casu, sr. Michaux rectifica nequo; il solmen explica que li sufixes -ion, -iv, -or ne existe in Romanal... just quo noi ja dit! Tande pro quo re-explicar in 2 págines quo noi ja dit in 3 lineas? Ad plu, sr. M. raconta su vive, su merites, etc. Tamen Cosmoglotta ne posse publicar in-extenso li «curriculum vitae» de omni persones quel es citat passante! Sr. Michaux deve comprender que noi have altri coses plu interessant a publicar in nor revúe.

Li ton in quel sr. Michaux argumenta es strangi che un avocat; il asserte por exemple que «Cosmoglotta bluffa e ne comprende li question». Sol sr. Michaux comprende it! Ma li perle de su acusationes es ti ci: Cosmoglotta ne ama li lúmine... Li Esperantistes vade ex obscuritá al lúmine, durant que Occidental vade al contrari!!

Noi lassa sr. Michaux a su colere e a su lúmine. Ínutil discusser con tal argumentes sentimental.

A su articul in «Interlanguages», sr. de Wahl respondet per un excellent defense publicat in li sam revúe (julí-august). Li critica de sr. Michaux contenet tam mult prejudicas e ignorantie, que sr. de Wahl ne havet mult pena monstrar li ínsuficentie de ti argumentes e li ínsuficentie de Romanal.

In ultra, sr. M. sentit se ofendet per nor constatation que Romanal creat ante 20 annus ne trovat adeptes til hodie; e il responde que il convertet 3000 adeptes a Esperanto ante 1907!

On nomina to: responder apu li question!

Germania

Bon articul propagativ in favor de Occidental, scrit de sr. Dr. Peipers in Köln aparit in li revúe «Hotel» organ international de hotelic industrie (1-im junio). Interessant es signalar que li autor exposit su argumentes in Occidental in un revúe redactet in german e in francés. Sol un lingue immediatmen comprensibil, quam Occidental, posse usar ti direct metode por convicter li profanes. Secun li consilie sovente dat, li autor ne obliviat indicar li adresse de un oficie de Occidental.

Hispania

Li jurnal «Empordà federal» de Figueres, in su numeró del 2 junio 1934, publicat un long articul admirabilmen documentat, scrit de nor activ amico sr. Carles Varela. It es remarcabil que sr. Varela sempre cita argumentes in Occidental, durant que li Esperantistes ne posse presentar lor lingue in li presse pro li famosi circumflexat litteres quel ne existe in li printerías.

Li Hispan Occidental-Association publicat apart edition del articules de sr. Varela sub li sequent titules:

  • Doc. 33: Els vocables en Esperanto.
  • Doc. 21: En defens de la naturalitat.
  • Doc. 7: Per la llengua internacional.

In li Institute de Figueres, nor coidealist, sr. Robert Cases fat recentmen un discurs pri li «Evolution del Interlinguistica». Pos har exposit li necessitá de un lingue international e del diferent sistemas, li orator monstrat li principal defectes de Esperanto e li avantages de Occidental. Il finit per instigar li auditores laborar por nor bell ideale.

Li secretario del Hispan Association just fini un grammatica de Occidental por Hispanos. Pos revision de sr. E. de Wahl, it va esser strax publicat.

Oriente

Un curs de Occidental es in preparation in lingue japanesi per li cuida de un esperantist de Tokio.

In Melbourne (Australia) existe nu un agentie por Occidental. Ples informar se che li administration.

Rumania

Occidental penetrat anc in Rumania. Un gruppe es in fundation in Craiova.

Svissia

Nor coidealist Ad. Moeckli, de Zürich, publicat in li revúe «Europäische Jugend» (May-junio) un convictiv exposition del principies de Occidental, con mention del gratuit curs per corespondentie organisat del Sviss Association por Occidental. Pluri demandes de informationes e adhesiones a nor movement pruva li interesse del publica por Occidental malgré que on ha saturat it per li obsolet Esperanto.

Sr. Major Tanner, de Bern, signala nos li brochura «The gospel in many Tongues» publicat in London, e quel contene un specimen del 576 lingues in quel li Bible (Nov Testament) ha esset traductet til hodie. Li passage traductet in omni ti lingues es in frances:


Car Dieu a tant aimé le monde qu'il a donné son fils unique, afin que quiconque croit en lui ne périsse point, mais qu'il ait la vie éternelle.


Noi espera que li brochura citat va bentost posser adjunter li traduction Occidental, quel es:


Nam Deo ha tant amat li munde, que il ha donat su filio unic, a fin que quicunc crede in il ne peri, ma que il have li vive eterni.


Svedia

Li 4-im marte li Sved Occidental-Federation havet su reunion annual in Stockholm. Quam comité directiv esset electet: prof von Sydow, pres., apotecario Haldin, vice pres., preceptor Berggren, sec., dr Sjöstedt, tres., e dr Blomé.

On discusset li compilation de un nov vocabularium sved-Occidental necessitat per li crescent occidental-movement in Svedia.

On decidet vocar pluri persones, queles hat laborat por occidental sin esser adherent al S. O. F., quam membres honorari «pro activitá».

Pos un curt pausa prof. von Sydow fat un discurs, escutat con grand interesse, pri nationalismes in li L.I.

Por terminar, li nov gramofon-discos con textu in occidental esset demonstrat. Li reproduction esset tre clar, e ti unesim prova monstrat se un plen success. K.B.B.

Tchecoslovakia

Li tchec jurnal «Národni osvobozeni», índependent organ de tchec instructeros, publicat in su nro 49 de 28 februar in li suplement «Vychova a skola» /Education e scol/ un informativ articul pri Occidental de sr. Jar. Podobsky.

Nymburské listy /Gazette de Nymburk/ publicat in su nro 12 de 23 marte 1934 un long articul del sam autor «Druhá rec pto vsecky» /Secund lingue por omnes/, contenet clar explicationes pri li principies de Occidental, su evolution e exemples de textu.

Un nov tchec brochura «Co je Occidental» (Quo es Occidental?), 8 pág., contene li explication del evolution de Occidental, su principies e avantages, li principal regules, exemples del textu e opiniones pri Occidental. Ples comendar ti bon propaganda-brochura e dismisser it a vor amicos e redactiones de jurnales. Expedi: J.A. Kajš, Brno XII., Wilsonova 11. Precie: 1 Kt.

Discos de gramofon

Noi fa memorar a nor letores que li SAPO ha editet discos portant sur un láter li textu propagativ del covriment de Cosmoglotta e sur li altri láter 3 poemas in Occidental. Ples consultar li catalog.

Exámines de aprension e docentie

Li programmas de exámines por li candidates al du diplomas es inviat gratuitmen e strax del Administration de Cosmoglotta. On posse passar li exámines in omni témpor, per corespondentie. Un unesim liste de laureates va esser bentost publicat.

Insigne de Occidental

Pos nor articul apparit in Nr. 92, noi recivet deci responses e criticas. Un bon suggestion es ti de un francese, sr. Weinberg, quel proposi adopter li arc-in-ciel quam insigne de Occidental. Noi attende ancor quelc opiniones, poy noi va resumar omni dessines por un selection eventual. Generalmen li propositores resta in li geometric signes; ma che li animales e che li flores, on vell forsan trovar interessant idés.

A.P.I.S.

A.P.I.S. (Association Por International Servicie) quel mette in relation li persones parlant Occidental publica un caderne de adresses. Li persones desirant corresponder deve in comensa inscrir se gratuitmen per li medie del verd cart de adhesion, quel chascun abonnate de Cosmoglotta recivet. Li indication del profession e del annu de nascentie es necessi por facilisar li selection del corespondentes por li interessates.

Strax pos reception del carte de adhesion, li list de adresses va esser inviat al nov adherente.


Just aparit:

Un del max important manuales pri li docentie del dessin

DIDACTIQUE DU DESSIN

scrit in francés de prof. Ric Berger, secretario general del Federation international por li docentie del dessin e del artes aplicat al industrie.

256 págines, 600 figuras. In ti libre es explicat to, quo omni hom deve saver pri li dessin artistic, dessin tecnic, scritura, decoration, harmonisation del colores, heraldica, ex-libris, perspective. Precie Fr. 6.— sviss. Posse esser comendat che li administration de Cosmoglotta.


Musica

Li unesim original cantes in Occidental ha just aparit, con acompaniament de piano. Un canzon es titulat Alaude canta e li altri Ne abandona me. Ili es composit per colaboration... international, nam li musica es de un sved, Yngve Sköld, e li paroles de un tchecoslovac, li poet J. Podobsky. Li conossores ha expresset lor calid aprobation por ti ovres.

Li caderne, textu e musica posse esser obtenet che sr. Sköld, Tomtebogatan 38, Stockholm, Svedia.

Noi anc save que sr. Dr Nidecker de Basel, ha composit pluri cantes original (musica e paroles) in Occidental. Strax pos publication, noi va signalar ti ovres de nor talentosi colaborator.

Anuncies

Por vor exchanges, corespondentie, serchas, vende, compra, informationes, change de adresse, etc., utilisa nor rubrica «Micri anuncies». Chascun linea o comensat linea (admaximum 14 vocabules -- 80 lítteres e spacies per linea) custa un response-cupon. Ti micri anuncies deve esser payat ante li insertion con li invia del textu. On posse payar per response-cupon o al respectiv postchec-contos del Occidental Buró.

Senioretta J. Colas, Souday (L. & C.), Francia, informa que, pro manca de témpor, ella ne plu posse responder afirmativmen a demandes de corespondentie. Ma, naturalmen, ella es sempre parat, quam antey, responder pri auxilie e precis informationes.

COMPLET LEXICO DE OCCIDENTAL (eventualmen con traduction german) va esser interprendet in manuscrite, si suficent auxilie trova se. Coidealistes pret a colaboration. Ples demandar programma e detailes de Ilmari Federn, Aaboulevard 3, Köbenhavn Vest. Dania. Li labore es facil, it consiste presc solmen in compilation. Quant plu mult collaboratores, tant plu facil it deveni.

Occidental-Buró, Chapelle (Vaud), Svissia

Li sequent postchec-contos es apertet al supra adresse: FRANCIA: Paris 1765 46. GERMANIA: Berlin 1683 36. SVISSIA: 11. 1969. Li abonnamentes a «Cosmoglotta» e anc li compra de omni litteratura indicat in li catalog del covriment de Cosmoglotta deve esser payat directmen al respectiv postchec-contos. It es max simplic far li comende directmen sur li cupon e ne inviar it per postcart o lettre.

Li «CARTE DE ABONNAMENT» Por omni abonnament o reabonnament, nor letores es petit utilisar li «carte de abonnament». Per it, it es possibil dar omni informationes necessi pri abonnament, loc, u e quande es inviat li pecunie, desirat mancant numerós, etc. Si null comunication es fat, it posse esser inviat quam «Printat».

In plu, to simplifica nor labor pro que it es classificat in nor cartoteca strax pos reception.

RECRUTA NOV ABONNATES! car letores! vu have forsan poc disponibil témpore por intraprender metodic propaganda in favor de Occidental, ma vu certmen va trovar quelc minutes por incitar vor conossentes abonnar li official revúe de nor movement.

OCCIDENTAL-LITTERATURA. Per comprar Occidental-litteratura, vu auxilia nor movement e permisse far nov editiones. Consulta li catalog!

Collection «OVRE» Ti excellent colection desde nu va esser vendit solmen per li Occidental-Buro, Chapelle (Vaud), Svissia. Tis, qui desira ancor li complet colection (7 tomes Sv. Fr. 4.35, afrancat) mey comendar it strax pro que quelc numerós es bentost exhaustet (vide pag. 4 del covriment).

Desde nu, li Occidenta-Buró, Chapelle (Vaud) Svissia, invia li comendat litteratura o abonnamentes, solmen pos recive del moné. In consequentie, por esser rapidmen servit, ples inviar in sam témpor li pecunie: li precies es indicat sur li covriment de «Cosmoglotta».