Cosmoglotta B 31 (feb 1942)

OFICIAL MENSUAL ORGAN DEL OCCIDENTAL-UNION

Redaction e Administration:

INSTITUTE OCCIDENTAL, CHAPELLE (Vaud), Svissia

Serie B, poligrafat. Februar 1942 -- Nró 31 (2)

20 annus de existentie de «Cosmoglotta»

In februar 1922 aparit li unesim numeró de COSMOGLOTTA, nominat til 1927 KOSMOGLOTT e publicat del autor de Occidental in Tallinn. Hodie, it es por nos un ver chagrine ne posser dir a nor maestro nor admiration por su ovre e mersiar le por li tant perfect instrument quel il dat al munde. Regretabilmen, noi ne recivet novas de sr. de Wahl desde li comense del guerre germano-russ. Ho-moment noi time que il ne ha successat trapassar ti horribil guerre e que il ha desaparit durant li storm.

COSMOGLOTTA nascet quande sr. de Wahl misset su memorandum pri li problema del lingue international al Liga de Nationes, quel intentet tractar ti problema. Noi mey admirar su coragie editer un revúe in un témpor u li nov principies naturalistic esset quasi ínconosset. Il recivet mult incorageamentes de interlinguistes queles esset satisfat ni de Esperanto ni de Ido. Ma por far viver un revúe mensual, durant li unesim annus, il certmen devet securar self li max grand parte del custas de printation. To esset li heroic epoca u il devet luctar presc sol in medies medies u reyet un quasi total íncomprension. On ne posse impedir se opiner que sol un lingue international, quel possede ínatacabil e intrinsic qualitás, posset traviver sin reclama un periode de yunesse tant plen de índiferentie e de desfacilitás.

Vi li liste del changes evenit in li redaction e administration de COSMOGLOTTA durant ti duant annus.

1922-1926: Redaction e administration: Tallinn (E. de Wahl)

1927-1930: Redaction e administration: Mauer bei Wien (Ing. Pigal).

1931: Redaction: Helsinki (Ramstedt); Administration: Brno (Kajš)

1932: Redaction: Helsinki (Ramstedt).

Administration: Stockholm (S.O.F.)

1933: Redaction: Göteborg (Blomé). Administration: Stockholm (S.O.F.)

1934-1942: Redaction e administration: Chapel-le (Vaud).

Li retablissement del relationes international pos li guerre va permisser nos extender denov li sfere de activitá propagandistic e li reedition de Cosmoglotta agrandat e ameliorat va tande esser un del max important factores de nor final success. Red.

Regional credenties

In Auvergne, provincia francés: Un hom ne savent leer e scrir ne deve amusar se traciar alquicos sur un vitre o un spegul covrit de condensat vapore, nam il vell posser forsan signar un pacte con li diábol, sin saver it.

Quande un mann maritabil es bon con li cates, to pruva que il va esser bon con li féminas.

Si vor dextri orel es rubi, to significa que on lauda vos, si it es li levul orel: on calumnia vos.

Si vu have un ped calid e li altri frigid, to pruva que alquí invidia vos.

Devenir membre del SCOED es un del max bon maniere auxiliar li Occidental-movement.

Parte social Fr. 20.— sviss. Li aquisition de partes es ínlimitat.

SCOED -- CHAPELLE (Vd)

Nor programma

Li present situation interdi nos omni activitá propagandistic in dominion international e li ductores del

Occidental-movement ha pro to inferet li sol possibil consequentie ex ti situation, decidante consacrar omni eforties al execution del taches queles li necessitás del propaganda precismen fortiat nos negliger un poc durant li témpor precedent li guerre: it es li perfinition de nor labores linguescientic. Noi ja ha explicat in un de nor anteriori numerós que li actual situation fa necessi un complet reedition de nor stock de manuales, lexicos e material de propaganda. Li labores preliminari ja esset fat de nor ínfatigabil secretario del Occidental-Academie, sr. Federn, ma li evenimentes del du annus passat ha regretabilmen frustrat nos del fructes de su eforties. Li tot labor deve esser refat «ab ovo».

Fortunosimen nor car sviss amicos ne ha contentat se -- quam to eveni generalmen tro sovente -- per aplauder a nor bon intentionat projectes: ili ha entusiasticmen respondet al apell quel noi ha lansat in nr. 26 de nor revúe e mersí a lor activ colaboration, nor unesim objective, ti quel forma li base de nor tot labor futur, it es li inversion del lexico Gär ha esset atinget completmen pos solmen quar mensus. Noi es nu ocupat per li ordination de ti precios materiale quel va formar li fundament de nor unesim ovre: li complet lexico Occidental-Occidental e li lexicos Occidental-national. Yo permisse me citar infra (in órdine alfabetic) li nómines del benevolent auxiliatores, mersiante les in li nómin del Occidental-Union e de omne nor adherentes, max calidmen por lor desinteressat apoy. Lor merite es tant plu grand que li labor a far esset poc atractiv e mem francmen enoyant, quo ya es un cose ínevitabil in omni labores lexicografic. Vi li nómines de ti meritosi colaboratores:

  • Sr. J. DENZLER (Bienne)
  • Sr. Dr. F. HAAS (Winterthur)
  • Sr. J.J. JOHO (Lausanne)
  • Sr. L. KLAESI (Zürich)
  • Sr. G. PIDOUX (Yvonand)

Li perlaboration de nor material linguistic va naturalmen postular sat mult témpor e nor letores ne mey expectar que li nov lexicos va esser recivibil in form printat ja pos quelc mensus. Li ritme de edition va tre naturalmen ya anc depender de nor possibilitás financiari. Ma li ductores del Union ha elaborat un detaliat plan de organisation, talmen que li execution del labor va posser far se con li minim perde de témpor. Noi vole tamen revelar queles va esser li unesim ovres editet, sin que noi vell ja posser previder lor exact secuentie de publication:

  1. Nov manuale de Occidental por german-parlantes (ovre pret in manuscrit)

  2. Micri vocabularium Occidental-german ordinat secun centres de interesse (in preparation)

  3. Libres de exercitie in Occidental (in preparation).

  4. Lexico Occidental-German.

  5. Nov edition del lexico Francés-Occidental de Berger (revidet e completat)

  6. Lexicos Occidental-national (francés, anglés, italian, hispan, sved, holandes)

Plu tard va sequer li series de lexicos national-Occidental e divers vocabulariums tecnical e professional, inter queles un lexico comercial in 4 lingues quel anc ja trova se in preparation.

Paralel a ti labores noi prepara li edition de nov prospectes in lingues german e francés, si possibil anc in italian, hispan e anglés.

Li labor quel representa li realisation de ti programma es sat grand por ocupar un legion de colaboratores. E pro que ti legion ne existe in Svissia sub li present circumstanties on va comprender que noi anc ne ja posse dir exactmen quant de ti ovres noi va successar publicar ja in li curs del present annu. Ma noi promesse que null tremore pri li amplitá del programma fixat va haltar nos in nor labor. Noi conosse li desfacilitás, ma noi anc save quo es obtenibil per assiduitá e perseverantie.

A. Matejka

Quo es correct Occidental?

Sr. G. usa in su lettre li paroles: «successa, gusta» benque on posse trovar les in null vocabularium. Ma li verb fini per -ar (successar, gustar) e to naturalmen explica li substantives in -a. Tamen noi prefere generalmen li curt formes «success, gust», sammen quam anc sr. G. scri in su lettre «question, labor, parol, custom, formes» e ne «questiona, labora, parola, customa, formas». In nor vocabulariums noi anc trova «privilegie, audacie, memorie, signe» etc. e to pruva que it ne sufice que un verb fini per -ar por que obligatorimen anc li substantive deve reciver li desinentie -a.

Do, mem si li lexicos indica «desir, merite, prova», to ne significa que «desire, merit, prove» o «desira, merita, prov» vell esser minu corect. On ya anc comprende que li vocabulariums ne posse indicar omni nuancies possibil che chascun parol. Sovente mem li preponderantie de cert formes in li practica funda se solmen sur custom o considerationes eufonic. Or just pro que noi vole que Occidental mey esser ne solmen un lingue expressiv e flexibil ma anc e mem precipue un lingue facil a aprender, it vell esser un enorm erra, codificar li usation del finales -e e -a che substantives. Ci li libertá secun li directives dat in supra es in sam témpor li unic e li max bon medie por eliminar radicalmen omni desfacilitá in li practic usation del lingue.

Si, malgré to, cert novicios vell preferer un practic consilie a ti libertá, yo vell dir les:

[loweralpha] a. Usa li radica pur, partú u un finale ne sembla absolutmen necessi o desirabil (labor, parol, gust, form, success).

b. Si vu desira nuanciar li pensada, ples sequer li consilie dat in Sp.d.O. (vide in supra).

c. Si, pro alquel motive, vu hesita inter -e e -a, selecte preferibilimen -e quel es li general, ma facultativ finale del substantive: un parol talmen format va nequande esser fals, mem si in practica li scrition per -a es plu expandet.

[start=8] . Pro quo far un diferentie inter «practic» e «practical»? Solmen li angleses usa li long formes «practical, mecanical», etc. ma li exemple del lingue F pruva que un beson por un tal alongation ne existe. Noi mey do sempre usar li max curt form: «practic, mecanic». + Response: In li parol «practic», li finale -al es certmen superflú. Ma in altri casus, it permisse nuanciar li expression. Talmen li nómines de scientie forma adjectives forjettante -a, si li adjective relate li radica, o adjuntente -al, si li adjective monstra relation al scientie. Exemples: un jardin botanic, ma: un tractate botanical (relatent li botanica), un precision matematic, ma: un curiositá matematical; un progression aritmetic, ma: un problema aritmetical. In revancha «linguistical» vell esser un pleonasme, nam «linguistic» sufice por expresser li «relation al scientie» apu li plu comun «lingual». + Naturalmen anc ci un cert libertá es permisset e si on prefere dir «mecanic, matematic, logic», etc. in omni senses, on ne va considerar to quam absolut fals. . Esque on deve dir «Ne va plu esser» o «plu ne va esser»? + Response: Ples dir quam vu prefere. To ne es un question de grammatica, ma unicmen un question de stil. Or, it es absolutmen impossibil codificar li stil in un lingue international. In li vivent lingues on possede adminim un solid fundament literari e on posse, si necessi ilustrar li qualitás de un bon stil per cuidosimen selectet modelles (quam por ex. Voltaire por li francés). Ma in chascun lingue, li «bon stil» seque su propri regules e si noi vole formular un universalmen reconosset criterie, tande ti-ci posse solmen consister in li postulation de un cert númere de qualitás, quam: elegantie e pregnantie de expression, claritá e harmonie. Omno to quo noi posse far, es sequer ti directives anc in Occidental e realisar les tam bon quam possibil. In li hodial statu, certmen li claritá in li construction del frase es li cardinal qualitá, ma sub ti vispunctu, it sembla me realmen índiferent esque on va dir «plu ne va esser» o «ne va plu esser»; «ne ja» o «ancor ne», etc., etc. + Plu tard, quande Occidental ja va esser usat sur un vast scale, li practica va probabilmen eliminar cert formes e poc a poc imposir un unitari maniere de expression. Ma a chascun generation sufice su tache e li nor ja es plu quam complet.

A. Matejka

Perfect Occidental garantiat in du mensus!

Vu certmen ja ha remarcat, car letor, li seductent anuncies in li jurnales, per queles cert «diplomat» professores oferta docer foren lingues, con «success garantit» pos solmen du o tri mensus de studie. Or, li sam publica quel gloti sin proteste tal enormitás vell lapidar quam dupator li mann quel promesse formar un stenograf parlamentari pos du leciones o li «instructor de sport» quel pretende docer li arte devenir champion de boxe pos un semane de exercitie. To pruva simplicmen que it existe ancor che li monoglottes tre tenaci ilusiones pri li facilitá de aprension de un lingue foren. It es ver que tis-ci ne dura tre long e nor simpatic mi-fratres esperantistic es li unesim queles ha experit li desastrosi consequenties de ti specie de propaganda quel accentuat particularimen li facilissim aprensibilitá de lor lingue.

Yo ne es un dupator. Yo ne promesse revelar un metode quel possibilisa aprender «perfectmen» Occidental in du mensus. Yo ha selectet li titul de ti-ci articul solmen por excitar li curiositá del letores. On mey pardonar me ti ínnocent «astutie de guerre».

Tamen noi ne mey exagerar. Si in fact, un tot vive ne sufice por aprender «perfectmen» ni un sol lingue, ne mem su lingue matrin, it es possibil aquisiter, pos plu o minu long studie, un conossentie suficent del extran idioma por li besones del omnidial vive. Li témpor besonat por ti studie depende in prim gradu del intelectual capabilitás del aprensor e de su particulari inclination al studies linguistic. Li gradu de facilitá del concernet lingues self -- quel es céterimen tre desfacil a determinar -- veni solmen in duesim loc. In ti coherentie omni lingues artificial oferta naturalmen íncomparabilmen plu mult avantages quam alquel lingue vivent. E nor Occidental have súper omni altri projectes ancor li ínestimabil qualitá esser comprensibil a prim visu e sin studie a milliones de homes parlant alcun idioma latinid. To permisse nos afirmar que li studie de Occidental postula certmen min quam li decesim del témpor besonat por li aprension del lingues vivent e que it es possibil aquisiter li conossentie complet del fundamental regules del lingue ja pos poc semanes e mem dies de studie. To quo preterpassa ti fundamental conossentie, it es li completation de su vocabularium e li aquisition de un cert facilitá e elegantie de expression e de fluent parlada, depende de circumstanties particulari a chascun aprensor e ne es evaluabil.

Tamen li facilitá intrinsic de un lingue ne sufice por excitar e mantener li índispensabil interesse del aprensor.

On grandmen augmenta ti interesse si on successa presentar li materie a aprender in form clar, facilmen comprensibil e atractiv. Un manuale enoyant es capabil mortar li entusiasme por li aprension del max facil lingue imaginabil. Li metode de docentie es do un factor importantissim por li success del studie. Ma it ne es facil imaginar un metode quel vell dar sam bon resultates a omni interessates. On deve adaptar ti-ci al special mentalitá del aprensores, a lor gradu de instruction e al conditiones de studie (curses oral o scrit). Noi ne posse pensar presentmen al creation de special manuales por chascun categorie de concernates e noi deve do contentar nos per un compromiss. To es li motive quel instigat nos aperter li inqueste quel aparit in nr. 28 de

«Cosmoglotta».

(A secuer) A. Matejka

Citate

[quote, Epictete]


In omnicos far quo depende de se self e por li rest esser firm e calm.


Concurs de traduction

Por augmentar li interesse pri nor revúe, li redaction de Cosmoglotta decidet aperter un concurs permanent de traduction. Per ti-ci noi ne have solmen li scope interessar nor letores, ma anc dar les li possibilitá perfectionar se in li conossentie de nor lingue. Por far Occidental sempre plu util e vivid, noi besona adherentes, queles bon conosse li lingue. Tant plu perfectmen ili aprendet it, tam plu ili va esser util a nor movement, nam on defende con plu grand success to, quo on max bon conosse.

Li redaction de Cosmoglotta ne va recompensar per premies li concurrentes, ma per publicar, chascun mensu, li nómines del partiprendentes, classificat secun li secuent apreciationes:

T.B.F. = Tre bon con felicitationes. T.B. = Tre bon. B. = Bon. S.B. = Sat bon.

Nu, omnes al labor e bon success!

Unesim concurs


Grand evenimentes nequande arriva a tis, qui ne ha fat necos por vocal les; e tamen mem li minimal accident del vive porta in se li seme de un grand eveniment interiori. Ma ti evenimentes es sclaves de justitie, e chascun hom have ti parte de spolie, quel il merite. Noi deveni exactmen to, quo noi decovri in nor fortunes e nor desfortunes, queles adveni nos; e li capricies max ínexpectat del fortun acustoma se prender li form self de nor pensas. Li vestimentes, li armes e li injollimentes del destin trova se in nor vive interiori. On vell dir que li desfortun o li fortun purifica se avan frappar sur li porta del sagio, e que it bassa li cap por intrar in un anim mediocri.


Ples traducter li supra textu de Occidental a vor lingue matrin e inviar li traduction ante li 25 februar 1942 al redaction de Cosmoglotta.

Comunicationes

Occidental-Union

Durant li mensu januar 1942, li Senat del Occidental-Union procedet al electiones de su presidente e de su vicepresidentes, e del director de su Central oficie. Vi li resultates:

  • President: Sr. A. MATEJKA (La Chaux de Fonds)
  • Vice-presidentes: Sr. R. BERGER (Morges); Sr. Dr. C.E. SJÖSTEDT (Stockholm)
  • Director del Central Oficie: Sr. F. LAGNEL (Chapelle -- Vd.)

Al membres del Occidental-Union

Per li just evenit reelection del Senat e de su functionarios, noi ha atinget nor cardinal object organisatori:

Securar li continuation de nor eforties per li restitution al movement del firm fundament legal quel esset in dangere esser forbalayat per li perturbationes de omni specie nascet del guerre. Li via es nu liber e noi va posser ear ad-avan por li realisation del cardinal punctus de nor provisori programma. Yo ha mentionat ti-ci in un altri articul. Por ne misusar li preciosi spacie de Cosmoglotta, yo restricte me in ti loc a simplicmen expresser mi gratitá al membres del Union e a mi colegos del Senat por li testimonie de fide quel ili manifestat per mi election quam membre del Senat e quam presidente de nor central organisation. Yo va efortiar justificar ti fide per un conscientiosi exercition de mi functiones e yo mersia anticipatmen omni membres del Union por li auxilie quel ili va benevoler prestar me durant li témpor de mi oficiatu. A. Matejka

Ye li ocasion de mi reelection al direction del Central Oficie, yo mersia ci li membres del O.U. e del Senat pro lor renovat fide. F. Lagnel.

Subventiones e contributiones recivet (30.1.42)

Anonym, Fr. 5.—; E.A. Landén, fr. 5.—; sra F. Boutarel-Ott, Fr. 10.—; G. Ahlstrand, Fr. 2.—; E. Gämperle, Fr. 1.50; Dr.

Ing. Dal Martello, Fr. 3.—; Dr. A. Bertelè, Fr. 3.—; J. Denzler, Fr. 2.—; Alb. Haldin, Fr. 2.—; N.B. Karlén, Fr. 5.—; H.

Leuthold, Fr. 10.—; S. Ström, Fr. 5.—; F. Tjernström, Fr. 3.—; Y. Sköld, fr. 10.—; V. Ahlstedt, Fr. 5.—; J. Ritter, Fr. 2.—;

Dr. F. Haas, Fr. 6.50; F. Lagnel, Fr. 5.—.

Cordialissim mersí ad omni donatores!

Erratum

In li articul «Ad-avan con nov coragie», p. 1 del nr. 30 de Cosmoglotta B. un frase ha regretabilmen esset omisset in li typation, quo noce li comprension. On deve leer: «Li future es obscurissim e it promesse nos plu mult sufrenties quam radies de espera. E TAMEN LI SAN RASON INTERDI NOS DESESPERAR. Li pace va secuer, etc.».

Bizarri mortes

In 1909 un yun Parisana de 17 annus, Louise Gasquet, quel esset antey in bon sanitá, subitmen aparet quam un old fémina. Su front covrit se per rugas, su ocules extintet se, su capilles devenit gris, talmen que in tre curt témpor ella esset quam ottantenaria e ne tardat morir malgré omni curas pruvat ye ella in li hospitale.

Li autopsie obligat li medicos concluder pri un morte de senilitá, nam omni organes presentat in facte li aparentie del usatura, debit a oldesse. Ma ti casu ne es unic. Un yun Svissio descendent de un familie de atletes, morit in li sam conditiones in 1915. Ancor hodie on ne save a quo atribuer ti anticipat decadentie, felicimen tre rar, quel mult ocupa li medicos del tot munde.