Cosmoglotta A 67 (dec 1929)

Annu VIII -- Decembre 1929 -- Nr. 67 (12)

Contene

  • Un felici nov annu!, Engelbert Pigal -- Hanns Hoerbiger
  • Complet grammatica de Occidental (4), K. Janotta
  • Analitic e sintetic, Edgar de Wahl
  • Baudouin de Courtenay †, K. Janotta -- E. Piga
  • Cronica
  • Subventiones al Occidental-Union
  • Avises

Un felici nov annu!

Li nov annu comensa con mult esperas por nos occidentalistes. Occidental, mersí a su qualitás intrinsic e mersí al circumspectiós tactica de su responsabil ductores in li annu passat ha aquisitet tant atention de competent persones, que un grand german editor-firma ha posset far li unesim investition por li general difusion de Occidental.

Quam ja communicat a nor letores, ti actiones es inaugurat per li german libre de introduction «Occidental, die Weltsprache», ja atendet de long de nor adherentes. Ti ovre con circa 260 págines in li formate de Cosmoglotta e composit de un stab de experientiós occidentalistes sub egide del Central Officie, ja es percompostet e apari in fine de januar.

Ti labores demandat de nos mult atention e témpore. Noi deve presentar li lingue e li metodes de argumentation de propaganda in un form solid e apt por li grand publica. In ti dominia esset necessi ancor mult studies, discussiones e correspondenties inter li autores.

Noi esperat que li libre va posser aparir ja sat temporan ante li fine del annu 1929. Pro to nor mecenes corageat proposir editer li revúe, con augmentat págines e covriment ja in januar 1929, supposiente que per li aparition del libre va crescer li númere del abonnates e del subventionatores del revúe por portar li surplus-custas por 1930. Nam nor mecenes posset garantir solmen por li aparition in 1929.

Interim noi combattet contra li obstacules queles oposit se contra introducter nor movement in li vast publica per un grand-stilic ovre che un bon-conosset editoría, con sat grand aparate de reclame. Ad unesim it esset necessi remover omni impedimentes contra li difusion de un tam custosi libre propagant un nov idé. Fortunosimen per comun auxilies del amicos de Occidental omni ti obstacules nu es superat, e noi posse esperar un fort impuls de nor movement in li sequent semanes.

Tamen pro ti grand retardation del libre li programma de nor revúe por 1929 ... 1930 nu es ne realisabil e deve esser ajornat till 1931.

Un apelle al amicos de Cosmoglotta ne posset augmentar remarcabilmen li subventiones promesset por 1930. Nam por mantener li actual standard del revúe (in medie 20 págines e covriment, aparition mensual) es necessi adminim 1000 ulterior abonnamentes o li equivalente in subventiones, i. e. 1000 Dollar por annu 1930.

Do in li annu 1930 noi es fortiat renunciar li covriment e editer solmen circa 16 págines in intervalles de du mensus. Ma anc por un tal aparition li actual subsidies ne es sufficent, e noi invita omni amicos de Cosmoglotta payar ne solmen li nov, bass precie de abonnament annual de 1/2 Dollar, ma anc un micri subvention.

Noi peti misser si possibil un abonnament de propaganda de adminim 1 Dollar vice 1/2 Dollar. In recompensation nor administration va expedir tri exemplares vice un exemplare del revúe. Ples usar ti du ulterior cadernes por propaganda che conossetes por acquisiter ulterior abonnates.

In li sam annu, quande un grand editoría comensat laborar por Occidental, un altri tal firma, fam-conosset, RUDOLF MOSSE in Berlin, ha liquidat su section por Esperanto, cessante li edition del jurnales «Germana Esperantisto» e «Esperanto-Praktiko» e su céteri publicationes pri Esperanto.

Ti eveniment vell esser atristant por omni amicos del idé de un lingue international neutral, si Occidental per su success in sam témpore ne vell compensar ti fallida del penas a comun {asterisk}butes (scopes).

It es tre important que it es just un german interprense quel comensa li vast propaganda por Occidental.

Ante li grand guerre on generalmen usat li lingue francés, anglés e german quam lingues international. Per li pacte del Societé de Nationes solmen li lingues frances e angles es stipulat quam lingues international. Un proposition usar Esperanto quam lingue auxiliari esset repulset per li plenum del Societé. Un admission del german lingue in li present situation es impossibil, pro que, in li sam moment li usatores del lingues hispan, italian etc vell demandar li sam jure. Li turre babilonic vell esser complet.

Etsi scientistes ne cessa apreciar usar german in lor publicationes, in Central e Osteuropa, ma anc in Japan; tamen li german lingue pos li guerre ha perdit remarcabil chances. Germanes nu plu sovente quam antey deve usar li lingue anglés in lor comunicationes international. Do, precipue li germanes pro causes de national prestigie have grand interesse pri un lingue international neutral. Li micri nationes, queles rarmen parlat a altri nationes per lor propri lingues, es minu interessat pri un neutral lingue. Ili va usar anc angles. Ma li germanes, e anc li franceses, de queles li lingue in dominia international es suplantat plu e plu per li anglés, just pro ti interesses de visu-punctu national va acceptar li neutral lingue Occidental. Ti du grand nationes va decider, quel del du lingues va devenir lingue international in Europa: Angles o Occidental.

Noi posse joyar que just in Francia, mersí al iniciative del Occidental-Societé de Francia e precipue de nor nov colaborator, publicist senior L. RAVASSE, li movement de Occidental deveni populari.

Pos acceptation de Occidental per Germania e Francia, li decision por li céteri munde ne va esser desfacil, pro que chascun qui comprende angles, comprende anc Occidental, quasi immediatmen.

It es un assertion ne pruvat que li angleses vell haver solmen un interesse considerabilmen plu micri por un lingue international constructet quam li céteri nationes. Li realitá demonstra just li contrarietá: Li Universal Esperanto-Congress 1930 es arangeat per angleses in Oxford. It es un angleso, general director Gerald A. MOORE, quel max generosimen subventiona li movement de Occidental. E it es un societé anglo-american, I. A. L. A. (International Auxiliary Language Association), quel occupa se pri li introduction de un lingue international constructet e quel ja ha expenset grand summas por investigationes, conferenties etc por su programma.

«Germana Esperantisto», nr 405, raporta: «In Anglia ha fundat se un S. O. S.-Liga por Esperanto. Li programma de ti liga es revivificar li morient Esperanto-emissiones de radio-stationes. Li membres de ti liga paya nul contribution e have nequel obligationes. Ili deve promesser solmen subtener li labores del local radio-commissiones per un comunication per post-cart conform a un dat admonition.» To es anc un exemple, quel demonstra que li radio-stationes have poc auxilie per Esperanto, benque por ili, sam quam por li fonofilm, un universal lingue es necessissim.

Ci noi vole directer anc un parol a nor esperantistic letores: Noi denove deve sublinear que nor programma es ne far proselites inter li esperantistes o combatter Esperanto. In contrari, noi clina cap córam esperantistes pioneros de nor idé. Ma noi propaga Occidental pro que li preponderant majorité del homes adver desira un lingue international, ma refusa acceptar Esperanto, pro su lingual defectes. Noi directe nor propaganda a tal persones queles per Esperanto ha devenit índiferent o mem adversari a un lingue international constructet. It es do li occidentalistes queles tene alt li standarte del idé del L.I.! Nos do ne atinge li difamationes, queles di que noi es nocentes del idé, solmen pro que noi ne posse recomandar Esperanto. Esque noi ne vell haver plu mult jure lansar un tal assertion contra li propagandistes de un sistema ínapt e discreditent li idé, e quel recive adherentes solmen pro esser sin un concurrente conosset generalmen.

Nor adversarios self constatat plur {asterisk}vices (vezes) que li maniere de discussion in «Cosmoglotta» vers Esperanto depos function del Occidental-Union es ínblamabil, «fair and gentlemanlike». Plu noi ne posse! Nor Organisation es consacrat al propaganda de Occidental. Ma li response al question esque Esperanto es nor adversario o nor alliate, ti response apartene al Esperantistes! Ma noi declara ja hodie: Ti qui atacca Occidental, ti es nor adversario, contra quel noi va saver defender nos.

Si noi retrospecte li annus passat, noi posse esser content con li crescent aconossentie e estimation de Occidental. It es solmen regretabil que li material progress in 1929 ne avansat in sam passu e que in li proxim mensus li cassa de nor Union ne permisse mantener li actual standard de nor central revúe.

Ma noi have bon cause esperar que in li curs del annu 1930 nor movement va developar in tant mesura que un nov augmentation e amelioration de Cosmoglotta es possibil bentost.

Adver por posser atinger plu rapidmen ti successes, noi besona li confidentiós auxilie de omni occidentalistes, sive in pecunie sive in collaboration.

In ti sense noi desira a nor letores

un felici nov annu.

Occidental-Union

Central Officie

Engelbert Pigal -- Hanns Hoerbiger

Complet grammatica de Occidental

Composit de K. Janotta, revidet de E. de Wahl e organisat de E. Pigal, (3-esim continuation)

III-esim Capitul: Derivation

(Continuation)

B. Sufixes productiv

  1. Sufixes nominat productiv

-ach

significa un depreciation, un pejoration, un grossieritá: cavallach, librach, linguach, musicach, paperach, populach, tempach. -- Vide li verbal aplication che -ar (g) sub 2 in infra.

-ac-i

juntet in general al temas primitiv de verbes, significa «inclinat a ...»: babil'ar, babil'aci; cap-ir, -aci; furt-er, -aci; mord-er, -aci; parl-ar, -aci; rev-ar, -aci; roub-ar, -aci; somni-ar, -aci; ten-er, -aci; trinc-ar, -aci; vigil-ar,-aci; viv-er, -aci; vor-ar, -aci. Sin tema primitiv (orfan derivates): loquaci, sagaci. De un nominal radica: ver, veraci.

-ad-e

significa un multité, colectivité, serie, contenida, quantité prendet quam unité: boccade, borsade, brassade, caldronade, carrettade, colonnade, pottade, pun'ade, tassade. It significa anc alquo (un colectivité) pervivet: ieremiade, olympiade, robinsonade, Iliade.

-ag-e

significa (a) collectives con sense de órdine: boscage, cordage, dentage, foliage, plumage, tonnage; (b) anc un cose fat de ..., consistent in ...: farinage, lactage, lanage, linage, sucrage. -- Compara li remarca al sequent suffix.

-agi-e

(adjuntet al thema primitiv del verbes) indica un activitá, precipue industrial o professional, sovente metaphoricmen li resultate concret del action, li medie por provocar ti activitá, li loc o li témpore de it, li pecunie (custas, taxas) quel on deve payar por it, p. ex.: abordagie, ancragie, arbitragie, blamagie, equipagie, imballagie, luagie, ovragie, passagie, pilgrimagie, plantagie, raffinagie, transportagie, viagie.

Remarca: Li du suffixes -age e -agie veni de L -aticum, medi-L -agium con li correspondentes FAD -age, I -aggio, S -aje. Pro to on ha proposit unir les al form -age, pro que un strict diferentiation vell evocar permanent hesitas e erras. Ma to es ínjust si on regarda e obedi li tre clar regul que -agie es usat con verbal themas, in contra -age con nominal themas.

P. ex. quo vell significar «ancrage», si on uni li du suffixes? Esque to es un collection de ancres de un nave (derivat de «ancre»)? O esque to es li action de «ancrar» e per extension li fact self, li loc, li payament por li action e loc? Secun li regul superior in li ultim casu on usa li parol «ancragie». In ti ocasion noi remarca in general, que li lingues natural have mult imprecisitás in li derivation, juntente sub li sam sufix diferent idés. Ma quelcvez ili anc self divide un primarimen unitari suffix in du divers, p. ex. ex L -arius deveni in li modern lingues unimen I S Pg -ario, Pr -ari, F -aire, A -ary, D -är, Occidental -ario, e altrimen I -iero, S -ero, Pg -eiro, Pr F D -ier, A -er, Occidental -ero. It es do absolut natural e logic si un cert regularisation have loc in un lingue artificial sam quam li hom ha regulat mult fluvios. Li form self de -agie es justificat per I -aggio; it es quasi in populari etimologie un verbal substantive per li sufix -ie (cp. in infra) del verb «ager».

-al

expresse un general adjectivic relation, p. ex.: artificial, brutal, central, dental, diferential, cordial, criminal, exceptional, general, guttural, labial, leyal, mortal, musical, national, normal, original, oval, radical, social, total, trivial (de trivia, do public, comun etc). Ples vider anc in infra sub -ic. Si li parol es usat quam substantive, it recive avantageosimen li desinentie -e (cp. II. C., 2, a), p. ex. centrale, diferentiale, generale, originale, ovale, plurale etc.

-al'a

significa collectives con sense de desórdine, alquo conjettat in un cumul, pro to in maniere depreciativ un pel-mel: antiqual'a, boscal'a, canal'a, ferral'a, garsonal'a, intral'a, limal'a, monacal'a, monetal'a, mortal'a, mural'a, plumal'a, prestral'a, ramal'a, refusal'a, rimal'a, vitral'a. -- Nul parte del grammatica de Occidental trovat tam mult oposition quam li mollat sones l' e n' (cp. V-m cap., parte A); ci on vell posser evitar li l', si on vell usar in vice de -al'a forsan li form -ail(a) (con li accentu sur -a secun li regules fonologic), do: antiquail, canail, ferrail, intrail etc. Ad plu on mey egardar li diferentie inter li formes per -al'a (-ail) e li formes per -al-ie (cp. in supra -al e in infra -ie), queles es verbal abstractes quam: batt-al-ie (ne battal'e) de batter, represalie, spo(n)salie etc.

-an

significa «apartenent a ..., adherent a ...»: american, homan, insulan, mahometan, lutheran, paneuropan.

-ant(i)

forma li decenes del númeres cardinal: du = 2, duant = 20; nin = 9, ninant = 90.

-ard(e)

caracterisa (a) persones, ma anc (b) animales, (c) plantes e (d) coses con malin signification: (a) babil'ard, criard, dynamitard, falsard, fuiard, furtard, grun'ard, leccard, mentiard, richard, somniard, (b) moscard, (c) spinard, (d) bombard, petard.

-ar(i)

significa «conform a ..., respondent a ..., convenient a ..., servient a ...»; angulari, annuari, articulari, atomari, auxiliari, binari, circulari, commentari, complementari, consulari, corpusculari, crepusculari, diari, doctrinari, elementari, epistulari, evolutionari, exemplari, familiari, formulari, fractionari, fragmentari, honorari, imaginari, insulari, lineari, litterari, lunari, matriculari, militari, millannuari, moleculari, monetari, oculari, ordinari, parlamentari, particulari, perpendiculari, planetari, polari, populari, primari, reactionari, regulamentari, regulari, revolutionari, scalari, scolari, seculari, secundari, singulari, solari, stationari, stellari, subsidiari, tabellari, temporari, tertiari, testamentari, tributari, tumultuari, visionari, zonari. -- Por formar substantives on muta -i a -e: circulare, commentare, exemplare, formulare, honorare, oculare, singulare; cp. anc II, C, 2. -- Ad-plu on mey vider li derivates in -ari in infra che -tá e -té.

Remarca ad -ari: In mult casus anc derivates per -al vell esser possibil secun li sense in vice de teles per -ari; ma on mey remarcar que secun li general lege de dissimilation on deve usar -ari pos substantivic temas finient in -l: angul, angulari (ne: angulal); exemple, exemplari (ne: exemplal) etc.

-ari-o

significa un person caracterisat per alquo external, do indica sovente un sense passiv, p. ex. per su function (A -aire, -arian, -ary, D -är, -ar, F -aire): actionario, adversario, antiquario, apothecario, beneficiario, bibliothecario, commissario, commissionario, destinatario, emissario, functionario, legatario, legionario, locatario, mandatario, millionario, missionario, officiario, notario, pensionario, referendario, revolutionario, secretario, signatario. -- Li derivates per -ario de paroles finient in -tá on mey vider in infra che ti suffix.

-ari-um

significa un scientific, tecnic o artistic colection: abecedarium, aquarium, canzonarium, copiarium, dictionarium, glossarium, herbarium, horarium, instrumentarium, inventarium, librarium, mortarium, necessarium, ossarium, ovarium, planetarium, questionarium, radicarium, rimarium, rosarium, terrarium, viarium, vivarium, vocabularium.

-astr(e, -a, -o)

significa (a) persones de valore inferior, (b) plantes savagi; p. ex.: (a) matrastra, medicastro, musicastro, patrastro, poetastro, politicastro; (b) minthastre, pinastre, pomastre (= pom silvestri), salicastre, vinastre. -- On mey egardar, que -astr ne indica ni li bel-parentitá ni li step-parentitá (cp. bel- e step- in IV, D), ma li malinitá, do «matrastra» = malin matre, malin belmatre, malin stepmatre etc.

-at

(con substantivic themas) significa «providet per ...»: armat, barbat, ferrat, foliat, ossat, talentat; it es quasi participies del verbes «armar, barbar ...» secun li regul (a) pri li suffix -a-r in li secuent articul (2. Sufixes verbal), do significant «munir de armes, barb ...».

-atr(i)

significa «simil»; alatri, olivatri, opalatri, piscatri, spongiatri, verdatri.

-at(u)

significa institutiones e positiones social o legal, anc dignitás, oficies: califatu, celibatu, concubinatu, consulatu, directoratu, episcopatu, papatu, patriarchatu, proletariatu, secretariatu, triumviratu, viduatu. In derivates li finale -u desapari: celibatario; it posse anc esser omisset in casus sin dubitas: califat, celibat etc. It mey esser egardat que li suffix -atu es usat solmen con nómines designant persones (substantives e adjectives personal).

-bil

pri ti ci suffix de Wahl ha stipulat li sequent regules ci reproductet: -bil expresse un possibilitá, un passiv che verbes transitiv (quo posse esser fat), e un neutri che verbes íntransitiv e neutri (quo posse evenir). It es juntet al tema verbal (presentic) pos elimination del finale verbal -r resp. -er. Ti ultim verbes junte li sufix -bil pos li general vocal juntiv -i- (compara li suffix -da). Exemples de transitiv verbes (a): ama-r -- ama-bil, respecta-r -- respecta-bil, compara-r -- compara-bil; compati-r -- compati-bil, perdi-r -- perdi-bil, audi-r -- audi-bil; cre-er -- cred-i-bil, le-er -- le-i-bil, per-miss-er -- permiss-i-bil, reduct-er -- reduct-i-bil, flex-er -- flex-i-bil, tra-er -- tra-i-bil, extin'-er -- extin'-i-bil; (b) (verbes intransitiv) dura-r -- dura-bil, sta-r -- sta-bil; falli-r -- falli-bil, putri-r -- putri-bil; noc-er -- noc-i-bil, horr-er -- horr-i-bil.

In quelc verbes transitiv li derivates in -bil tamen have activ sense secun international custom e usu: terr-i-bil de terr-er, responsa-r, -- responsa-bil. Ti verbes queles in li perfectic tema muta li ultim consonant (d, r, g, t) in s (x) junte li sufix -bil a ti perfectic tema, vice li verbal (presentic), p. ex.: vid-er -- vis-i-bil, merg-er -- im-mers-i-bil, ced-er -- cess-i-bil, convert-er -- convers-i-bil, sent-ir -- sens-i-bil. Altri exemples: de-fend-er -- defens-i-bil, ap-plaud-er -- plaus-i-bil, com-prend-er -- comprens-i-bil, ex-tend-er -- ex-tens-i-bil, sus-pend-er -- sus-pens-i-bil, ex-plod-er -- ex-plos-i-bil.

Del verbes mo(v)er, voluer e soluer ultra li regulari formes mov-i-bil, volu-i-bil e solu-i-bil existe ancor scientic latin formes sin li juntiv vocal -i-, mobil, volu-bil, solu-bil, con un poc altri sense: mo-bil = quel self posse mover se, mov-i-bil = quem on posse mover, solu-bil in chimical sense.

Li sense del verbes in -er es ti que li -e- ne es inherent al tema verbal (presentic) ma solmen eufonic vocal usat in li conjugation.

-cunc

enclitic forma pronómines e adverbies relativ índefinit del definit tales; vide tis (VI, D).

-da

(juntet al tema presentic) significa un activitá in duration: cannonar, (tema presentic:) cannona, (derivate:) cannonada; cantar, cantada; cavalcar, cavalcada; durar, durada; errar, errada; murmurar, murmurada; parlar, parlada; promenar, promenada; telephonar, telephonada; ulular, ululada; volar, volada; fallir (tema presentic:) falli, (derivate:) fallida; finir, finida; fuir, fuida; perdir, perdida; vomir, vomida. Che li verbes finient in -er on ne usa li formativ eufonic finale -e, ma li ligativ vocale -i: currer, currida; mover, movida. On mey ne usar ti sufix in li casu de un curt eveniment, ma on mey preferer ci li tema presentic secun III, A, 2; do por exemple: li recive, ma ne recivida, ni recivion, ni reciventie.

-ell(-e, -a, -o)

derivat de nómines de animales, significa yun animales: leonell, leonella, leonello; svinell.

-en(a)

forma numerales colectiv, sovente usat in sense aproximativ: decen(a), quaranten(a), centen(a), millen(a). In vice de dudecen o deciduen es usat li parol international «dozen», quasi un abreviatura de dudecen.

-ent

vide -nt.

-er-

(-era por feminas, -ero por mascules e anc por li (genericmen) comun signification) indica un «person activ, professional, artisan», ma ne un person occupat temporarimen pri alquo, do = FD -eur, -ier, ED -er: barbero (de barb), chassero (chassar), forestero (forest), lavera (lavar), librero (libre), magnetisero (magnetisar), molinero (moline), passagero (passage), scolero (scole), semero (seme, semar), tal'ero (tal'ar), tornero (tornar), vitrero (vitre).

-eria

(sin accentu sur i, do identic a -er + ia) loc de profession: barb, barberia; confect, confecteria; juvel, juveleria; libre, libreria; restaurar, restaureria (= restaurant, restauration); vitre, vitreria (= fabrica de vitrerie).

-erie

(sin accentu sur i, do identic a -er + ie) significa un profession, afere, metode, mestiere e su productes, p. ex.: vitrerie, potterie. -- Metaforicmen un caractere e su expression, un methode de acter, p. ex.: bigotterie, coquetterie, diabolerie, galanterie.

-es (-esa, -eso)

significa «indigen, inhabitant», usat substantivic e adjectivic: angles, chines, borghes, cortes, frances, genues, japanes, siames, maltes, viennes; masculin: angleso etc; feminin: anglesa etc. On posse usar pos -es li desinenties -e por substantives e -i por adjectives por evitar un confusion con li plural, ergo: francese, francesi etc; un altri (fonetic) medie de distin'tion es pronunciar moll li final s; transcrition: [frantsês] in vice de [frántsess].

-esc

indica alquo assertetmen simil a ..., inventetmen comparat con ..., amemorant a ... (precipue pri persones o entes): arabesc, bluffesc, burlesc, cortesanesc, follesc, gigantesc, guerresc, humoresc(a), infantesc, modellesc, opalesc, pictoresc, romanesc; orphan derivat: grotesc. Per -er it forma verbes; vide -escer in li secuent articul.

-esim

(accentuat sur e, con s moll) forma (a) numerales ordinal: quantesim? unesim (in vice de unesim anc: prim) = 1-m, duesim = 2-m, triesim = 3-m, quadresim = 4-m, decesim = 10-m, deciunesim = undecesim = 11-m, duantesim = 20-m, duantininesim -- 29-m, centesim = 100-m, milltricent(-e)ninesim = 1309-m, (b) numeralies fractional commensant de 1/5: un quantesim (parte)? un quinesim (parte) = 1/5, tri decesim (partes) = 3/10; infinitesim, infinitesimal (matematica).

-ess(e)

significa un pregnant qualitá, statu, ma special, con altri signification quam -ie, -itá, -ore; in ti sufix -ess li latin suffixes -itia e -ities ha confluet. Exemples: altess (metaforic, dignitá; in contra: «altore» pri li dimension spacial, «altitá» = li qualitá de esser alt), delicatess, finess, grandess (postura; in contra: «grandore» pri li mesura, «granditá» = li qualitá de esser grand), yuness (témpore, etá; in contra «yunitá» = li qualitá de esser yun); ulterior exemples: debiless, nobless, richess, politess, tristess.

-essa

significa un feminin officie, dignitá. Ti suffix have un tot altri origine quam li precedent; nam -essa veni tra basslatin de grec -issa. Exemples: abatessa (de: abate), baronessa (baron), comtessa (comte), deessa (deo), diaconessa (diacon), gigantessa (gigant), mastressa (mastro), prophetessa (prophet), princessa (prince), sultanessa (sultan). Li syllabe -tor por masculines muta se por li feminines a -tressa (sin -o-): actor, actressa; director, directressa; imperator, imperatressa; ma doctoressa de doctor e tutoressa de tutor. Ples comparar li form «nutressa» in li parte D, 1 in infra che -t(o)r-essa. Ultra li regulari formes «heroessa» (de heróe) e «reyessa» (de rey) on posse usar li international natural formes «heroina», «reyina». Per -essa posse esser format anc li nómines de feminin animales timet o estimat: leon, leonessa; pavon, pavonessa; tigre, tigressa. On mey comparar li VI-m capitul B, 7.

-est, -est-ic, -est-ri

vide les in C, 1 in infra.

-et †

= -ett.

-ett (-ette, -etta, -etto)

es un general sufix diminutiv: (a) del substantives indicant persones: filia, filietta; filio, filietto; Anna, Annetta; Paulo, Pauletto; anc signification caressiv; (b) del substantives indicant coses sovente con un signification simileant o substitutiv: carre, carrette; chambre, chambrette; cigar, cigarette; epolette, historiette, lansette, librette, lorgnette, navette (anc del textor), pincette, rosette, rulette, statuette; (c) con verbal temas primitiv it significa micri coses, usat por far li action concernet: ciser, cisette; forar, forette; incender, incendette; inflammar, inflammette; luder, ludette; ponderar, ponderette (pondere es li qualitá); provar, (e)provette; serrar, serrette; tener, tenette; tonder, tondette; (d) con adjectivic temas it significa «havent ne totalmen li qualitá»: brun, brunetti; gris, grisetti (de quel «grisetta» pro li simpli vestiment); pallid, pallidetti; (e) con verbes it have sovente un, signification frequentativ, vide -ett-a(r) in li articul sequent. Ples attenter que li nómines de animal-yunes es format per li suffix -ell; vide it in supra.

-ez †

= ess(e); vide it in supra.

-ia

juntet al nómines de persones significa «loc, land, local de lor labor»: abatia (de abat), auditoria (auditor), dominia (dómino), dormitoria (dormitor de dormir), Germania (germano), Russia (russo). Ples vider anc -eria e -oria.

-ic

(ínaccentuat secun I, C, 2) indica «essent tal, havent li qualitá de ...»; it junte se precipue con temas de grec orígine: caloric (de calore), chronic (chrono-), electric (electro-), heroic (heróe), medicinic (medicina), phantastic (phantast), poetic (poet), sideric (sídere), symbolic (symbol). Existe mult paroles per -ic ne derivat in Occidental: arithmetic, botanic, critic, cynic, logic, mathematic, politic e altres. Por preciser o nuanciar li sense adjectivic, on posse adjunter -al, p. ex. electrical, logical, sistematical; advere it existe ci sovente un diferentie del sense, p. ex. physic e physical.

-ica, -ico

per junter -a al adjectives per -ic on recive li nómines del scienties e artes; per -o li executores de ti scienties o artes; tre sovente li paroles per -ica e -ico ne have un tema derivativ in Occidental. Exemples: aviatica, aviatico (avie, aviar, aviator, aviatic, avion); chronica, chronico; logica, logico; mathematica, mathematico; physica, physico; symbolica, symbolico etc. Ti sufixes ne have li accentu sam quam li suffix -ic (vide I,C,2). It es in discussion usar li sufix-gruppe -ic-i-an por li persones, p. ex. logician, mathematician etc, queles vell permisser li formation de nómines masculin e feminin, p. ex.: logiciano, logiciana etc.

-id

vide it in C, 1 in infra.

-ida,

ples vider -da.

-id-e, -id-o, -ida

indica «descendent» e forma talnominat «patronymicos»; (a) persones: arpadide, danaide, eumenide, heraclide, napoleonido, nereida, oceanide, priamide; (b) metaforicmen stelles filant: leonides, perseides.

-ie

indica abstractes, (a) de adjectives: autonomie, cortesie, inaptie, inertie, jalusie, maladie, somniacie; (b) precipue de adjectives e participies finient in -nt: absentie, alliantie, confidentie, conossentie, convergentie, decadentie, elegantie, existentie, ignorantie, perseverantie, presentie, proveniende, reminiscentie, silentie, tolerantie; (c) anc de substantives (indicant persones li derivates significa sovente scienties): anatomie, aristocratie, astrologie, astronomie, barbarie, democratie, geographie, seniorie, tyrannie; (d) de verbes: furer, furie; judicar, judicie; mentir, mentie. -- Li verbal substantives mentionat sub li punctu (b) difere per psicologic nuancies del verbal substantives format per li suffix -ion; compara che ti ci suffix in infra, li tractate pri li verbes static e dinamic.

-ier

existe in tri formes: (a) -iera indicant un loc contenent alquo, u on extrae o cultiva alquo: carboniera, coralliera, fasaniera, glaciera, miniera, pisciera, torfiera; (b) -iere significa «vase, utensile, reservuore, contenent alquo, apertet por alquo»: butoniere, cigarettiere, cigariere (etuí), cindriere, glaciere, graniere, incriere, mortiere, sputiere, sucriere, tabaciere, teiere, visiere; (c) -iero indica objectes e precipue plantes portant alquo: candeliero, cigariero (tub), fructiero, pomiero, rosiero, teiero (= té-plante).

-il

vide it in C, 1 in infra.

-il'

es un sufix caressiv: canil'o, fratil'o.

-in

significa derivation, orígine: argentin, argilin, aurin, canin, columbin, cristallin, cuprin, feminin, ferrin, florentin, infantin, marin, masculin, ranin, serpentin, terrin. Ti sufix forma anc substantives: casein (caseo), cocain (coca), moline (mol), svinine (= carne del svine), turbine (turbar), urine (ure); e li du feminines: heroina, reyina (cp in supra che li suffix -essa). Pri li adjectives «fratrin, matrin, patrin» vide in C, 1 in infra che -n.

-in'

es un sufix caressiv: seniorin'a, matrin'a, carin'a, catin'a.

-ion

(juntet al tema perfectic) indica abstract verbal nómines, actiones, status, metaforicmen anc lor concret realisation, lor loc e li persones actent: action, administration, completation, concession, construction, definition, degradation, delegation, demolition, destination, expedition, fabrication, fiction, impression, negation, petition, redaction, situation, tradition, vision.

In latin li substantives per -ion es nominat «nomini actionis», i. e. nómines de action o verbal substantives. Ma tal nómines es anc format per li duplic sufix -ntie (compara in supra che -ie). Li diferentie inter -ion e -ntie es ti que li derivates per -ion es format in general con li thema de verbes dinamic, e li derivates per -ntie con li temas de verbes static. Li classification del verbes secun ti psicologic vispunctu have grand importantie por li regulari derivation del natural international vocabules de latin orígine.

Li verbes static monstra un statu constant e permanent, do ne atinge un nov statu perfect, finit e pro to ne posse haver un tema perfectic, p. ex.: concordar, conosser, consister, creder, diferer, distar, esser, perseverar, provenir. Li verbal substantives static es format quam dit per juntion del suffix -ie al participie presentie: concordantie, conossentie, consistentie, credentie, diferentie, distantie, essentie, perseverantie, provenientie. On ne ha adoptet in Occidental formes quam «difference» o «differenz», pro que it deve esser possibil regularimen derivar de diferentie li ulterior formes: diferenti-al, diferenti-ation etc.

Li verbes dinamic indica que alquo eveni, es fat, que un mutation del statu original es executet quel posse causar un statu final, p. ex.: acter, destructer, finir, indicar, inserier, parlar, rotar, rupter, scrir, tonder. Verbal substantives dinamic es derivat quam ja dit per juntion del suffix -ion al tema perfectic: action, destruction, finition, indication, insertion, parlation, rotation, ruption, scrition, tonsion; o substantives, queles indica li statu atinget per juntion del suffix -ura: structura, ruptura, scritura, tonsura.

Per li evolution mult paroles con -ion recive in sense plu concret; in ti casu ili indica ne solmen li action, ma anc li methode, resultate, loc etc, p. ex.: construction, redaction e altres.

Anc li límite inter verbes static e dinamic naturalmen ne es absolut strict, p. ex. on posse derivar de tolerar tam «tolerantie» quam «toleration», con un cert diferentie de sense; li unesim monstra precipue li general statu mental e li duesim plu mult li tenentie in un concret casu.

-ism

significa «direction mental, tendentie de action»: automobilism, buddhism, capitalism, christianism, darwinism, egoism, idealism, nepotism, nihilism, socialism, symbolism, verism; anc por linguistic particularitás: germanism.

-issim

(accentuat sur li unesim i secun I, C, 2), general adjectivic sufix augmentativ, ma anc con substantives, indica «un alt gradu sin comparation» (superlativ absolut): altissim, amatissima (= fémina tre amat), bellisim (= tre bell), bonissim (= tre bon, exellent), carissim, estimatissim, generalissim (= marchall), finissim (= tre fin), grandissim (= enorm), micrissim (= minim), serenissimo.

-ist

(de substantives) significa «adherent de un doctrina (corespondent al sufix -ism), person occupat de alquo artistic, scientic, religios, filosophic, ideal, politic, militari, sportiv o tecnical» p. ex.: artist, automobilist, bonapartist, buddhist, capitalist, communist, darwinist, dentist, egoist, florist, idealist, internist, jurist, librist (= bibliophil), linguist, machinist, nihilist, oculist, pianist, publicist, socialist, symbolist, telegraphist, velocipedist. Por formar adjectives del derivates per -ist on usa solmen li suffix -ic (quo specialmen li franceses mey atenter): automobilistic, buddhistic, communistic, socialistic; sammen quelc scienties e tecnicas: automobilistica, linguistica, oculistica.

-it

indica li orígine, precipue (a) de natives e altri persones e (b) de minerales, p. ex.: (a) hamit, israelit, jesuit, levit, semit; (b) ammonit, belemnit, dynamit, granit, melinit, meteorit, pyrit, sienit.

-itá, -itá

vide -tá, resp. -té.

-ite

indica «inflammation maladiv»: apendicite, diphtherite, laryngite, meningite, periostite, peritonite, pulmonite, radio-dermite. In AD es usat li sufix in li form -itis, ma li romanic e slavic lingues usa li finale -it(e), de quel li derivation per -ic es totalmen regulari: apendicitic. etc.

-iv

indica «actent talmen, capabil de ...» (destination, capacitá, necessitá) e es juntet al tema perfectic; de verbes finient per -ar: accusar, accusativ; augmentar, augmentativ; compensar, compensativ; dar, dativ; decorar, decorativ; derivar, derivativ; dubitar, dubitativ; explicar, explicativ; imperar, imperativ; nominar, nominativ; pensar, pensativ; purgar, purgativ; siccar, siccativ; de verbes finient per -ir: addir, additiv; definir, definitiv; dormir, dormitiv; fuir, fuitiv; (de)scrir, (de)scritiv; sentir, sensitiv; de verbes finient per -er: attenter, attentiv; attraer, attrativ; capter, captiv; constructer, constructiv; currer, cursiv; decider, decisiv; diminuer, diminutiv; expresser, expressiv; ficter, fictiv; geniter, genitiv; nocer, nociv; tacer, taciv; vider, visiv. De mani latin scientic derivates ne existe in Occidental li tema primitiv, it es tal-nominat «orphan»-derivates, p. ex. lenitiv, (de L lenire «mitigar»). Li derivates missive e prerogative have un signification passiv.

Si li derivates per -iv es usat quam substantives, it es preferibil adjunter un final -e, p. ex.: li nominative, genitive, dative, accusative, vocative; li imperative, indicative; un augmentative, diminutive; li alternative, directive, dormitive, fixative, (loco)motive, palliative, purgative, siccative, stative; un detectiv(e) (ma anc detectivo, resp. detectiva). Formationes irregulari con -iv es li paroles ja internationalmen conosset e usat: festiv, maladiv, massiv, nativ, passiv, primitiv, sportiv.

(continuation seque)

Analitic e syntetic

de E. de Wahl

[preface]

Divers interessates de Occidental proposi formes sintetic por li conditionale (p. ex. «amare» vice «vell amar») o mem por li future (p. ex. «amará» vice «va amar») precipue pro que li constant repetition del auxiliares sovente sembla chocant. Ma sr de Wahl just in su project «Auli», ante 20 annus proposit ti sintetic formes, queles il poy ha abandonat in Occidental. Quam on save, anc Prof. Jespersen recentmen, in su «Novial», prefere li analitic metode in conjugation. -- Li present articul esset compostet ja ante un annu, ma noi suposi que it va esser interessant por nor letores anc hodie.

Red.

Li actual movement in li lingues es del sintetisme al analitisme. Ja latin possede in li passive analitic formes con li verb auxiliari «esse», ú in Sanscrit on have ancor special sintetics. Li modern romanic lingues possede ja un solmen analitic passive, ma anc in li active li «passat indefinit, plusquamperfecte e futur exact» ha devenit analitic e in frances li sintetic «passe defini» existe solmen in litteratura, ma ha desaparit in li practic vive. Li circumscritiones «je viens de parler» e «je vais parler» por li proximissim preterite e futur monstra li tendentie de progressiv analitisation. Ma ultra ti simptomas in li oficial lingue li dialectes monstra nos ti tendentie in ancor plu mult exemples. Por exemple in li dialecte del «Vosges» in Francia on have ja un analitic imperfecte. Li sam tendentie posse esser constatat anc in li slavic lingues e mem in li turanic, ú li estonian e finnic possede plu analitic formes quam li turcotataric. Li sam processe on posse vider in li nov indic lingues in comparation con Sanscrit, etc. In Europa li max alt gradu de analitisme ha atinget li lingue angles, quel in omni maniere posse esser regardat quam li max modern e evoluet lingue del europan civilisation, quel ha forjettat presc omni ínutil circumpendettes, e introductet divers metodes de precision ne existent in li altri lingues, queles li conossores del angles aprecia mult.

On vell posser replicar, que si un grand númere de cultural europan lingues ancor conserva in plu o minu grand gradu li sintetic structura anc li L.I. posse far to, til que it va esser necessi.

In cert gradu on vell posser consentir con ti argumentes, ma in omni casu on va dever posseder medies e possibilitá por sin ruptura transear al nov metodes si necessi, e to sembla esser nu realisat in Occidental, quel ancor ne ha ductet li analitisme al extreme, p. ex. conservante ancor li finales conjugativ in li infinitive del verbes, proque ti finales lude un grandissim role in li composition de derivat paroles, do representa un firm e fix guidore por persones ne apartenent al antiqui Occidental civilisation. Anc per li possibilitá omisser li auxiliari ha in li preterit, on possede un quasi sintetic form presc identic con li preterit angles. Li analitic futur incontrat nu regularmen in omni germanic e slavic lingue e in dialectic parlada in li romanic, ne posse far desfacilitás. Nu es ancor question pri li subjunctiv-optativ-dubitativ, quel on proposi formar per finales -eré, -ería, -erá etc. Ma just in ti minu sovente usat paroles e pro li tre divers nuancies de sense un sintetic metode es mult preferibil. Ci un nuanciation per divers simil final síllabes vell esser tre complicat e misductiv, e li usa de divers independent auxiliares quam vell, mey etc sembla esser lu max practic, tam plu que on posse per tal maniere con tempore elargar li precision sin alcun ruptura o long circumscrition.

Ma existe ancor un grav argument por li avantages de un analitic lingue por international scopes. Prof. Setälä in su inaugural discurse in li XIV. Esperanto-Congress in Helsingfors, inter altricos ha dit: «Noi memora que li curas del «renaissance» pri conservation del latin quam «latin» ha just eliminat it del role de L.I.».

To vole dir, que li L.I. deve evoluer paralel con li national lingues, in omni casu ne restar in retro. Li L.I. hodie deve esser adminim egal evoluet quam angles e si possibil ancor plu. Quo nu es li special tipic del lingue angles? It posse apropriar se li max divers foren paroles sin dever mutilar les (quant to posse far se in un bocc angles) just pro su analitic structura, quel ne besona incorporar les in ínacustomat grammatical formes. Noi vide che Esperanto e Ido qual tragic consequenties trae pos se li artificial sintetic grammatica e derivation, quel mutila ne solmen li foren paroles ma anc international conosset culturalis.

Pro li hodie rapidmen nascent signification del ne-europan pópules e li índependent crescentie de propri cultura con plu strett ligation comercial e cultural con li europanes, it es clar que in curtissim témpore noi va dever acceptar in li L.I. un grand stock de paroles african, arabic, chines, indian, japanes, malay, russ, turc etc, queles on ne posse vestir per sam uniforme.

Do 1) on ne posse haver alcun distintiv vocales quam in Esperanto-Ido, ma 2) anc li sintetic conjugation e derivation posse haver in futur mult ínconvenienties.

Un analitic grammatica da li possibilitá conservar li ínalterat form del parol e talmen it es mult plu facil por li foreni aprender li lingue. On save quel desfacilitás al studiante fa li complicat sinthetic formes p. ex. in grec e latin por ne parlar pri Sanscrit, Keltic, Semitic o Eskimo-lingue, queles on ne posse trovar strax in li lexico.

Talmen li analitic structura de Occidental es un assecurament que anc ye intrusion de necessi exotic paroles it va posser adaptar se al postulationes del témpore. Solmen to quo posse evoluer, posse viver.

Baudouin de Courtenay †

Con emotion noi recive li communication que Professor JAN BAUDOUIN DE COURTENAY, Protector del Occidental-Union, ha morit li 5 novembre in Warszawa. Il nascet in 1845 in Radzymin apu Warszawa. Su morte es un grand perde tam por nos occidentalistes quam por li linguistica in general. Il docet in li universitates de Kasan, Dorpat, Petersburg, Kraków e Warszawa. Pro su important merites por li scientie mult universitates nominat le doctor honoris causa.

Ma il esset ne solmen un fam-conosset linguist, ma anc un hom de grand mente, de liberal e nobil maniere de pensa.

Apen ante un annu Baudouin de Courtenay acceptat li oficial protectoratu pri Occidental, quel function tre honorat le, quam il scrit nos in un epistul.

Poc semanes ante su morte il ancor publicat un discurs «Einfluß der Sprache auf Weltanschauung und Stimmung», i. e. «Influentie del lingue a universal conception e sentiment» (editet de «Prace Filologiczne», Warszawa 1929), de u noi traducte li sequent passu personal: «Yo ha acumulat un enorm masse de divers materiale (i. e. de scientific noticies; li traductor), ma yo ha ajornat su perlaboration plu e plu, til que in fin yo devet abandonar ti mi tresores colectet durant mi tot vive in 1918 in Petrograd, u ili ha esset perdit e anihilat. Do yo deve considerar me quam quasi morit. Mi scientific activitá es presc totalmen paralisat. Un grand ínjusticie ha me esset fat, e yo vell har preferet, si on tot simplicmen vell har fusilat me, in vice de privar me de omni mi tresores colectet con tam mult pena.»

Baudouin de Courtenay esset membre del Comité del «Delegation por adoption de un lingue international auxiliari» e poy de su Commission Permanent de quel li ultim sessiones il regretabilmen ne posset partiprender pro ulterior occupation. Conossetmen ex li labores del nominat Comité e de su Commission Permanent nascet li unesim form oficial de Ido. Baudouin de Courtenay ne concordat con omni punctus de ti solution, e ti su opinion esset miscomprendet de quelc esperantistic chefes. Por constatar li verité, il misset ja in annu 1908 al secretarios del Delegation li sequent declaration:


  1. Yo es ni esperantist ni adept de alquel altri artificial lingue. Yo relate a omni ti lingues quam impartial critico. Li idé de international auxiliari lingue yo considera quam just, ma ne ligat a alquel apart form. Yo opine que con li témpore nequel del existent formes va esser conservat, e que un nov, imprevidet incorporation de ti idé va aparir.

  2. Yo conosse in li munde nequo íntuchabil; pro to yo es contra li principie de «netushebleco de lingvo esperanta».

  3. Yo da, decidetmen, li preferentie a nequel del tilhodial projectes de international auxiliari lingue, ma opine, que Esperanto recoltat li max bon successes. Esperanto besona comprensibilmen un perfection.

  4. Li Comité del Delegation havet li jure relater criticmen a Esperanto. Ma secun mi opinion it procedet tro rapidmen. It devet submisser li question a un critica mem plu fundamental, e ne antey interprender li creation de un nov project. Tam, quam it nu es, li Comité del Delegation creat un lingue quel supera Esperanto primitiv in mult punctus, ma resta infra it in plur altri.

  5. Yo advere ne demisset officialmen del Comité del Delegation, ma posset facticmen ne partiprender in su labores pro li sequent motives: 1-m pro accumulation de altri labores yo ne posse occupar me per li studie de ti problema; 2-m yo ne posse aprobar li grand hasta del Comité; 3-m yo time que ti grand hasta posse nocer li cose self (i. e. li fortie del idé de un international auxiliari lingue).

Copenhag, 19 august 1908.

J. Baudouin de Courtenay


Ti lineas (citat secun «Progreso», 1-m annu, nr 8, octobre 1908) demonstra evidentmen, que li morit scientist ja adminim alor ti epistul ha previdet, «que un nov, imprevidet incorporation de ti idé va aparir», e in ti sense il devenit ante un annu protector del Occidental-Union.

Ti perde es gravissim por nos, nam noi posset esperar un grand sciential auxilie del morit linguist durant li labores in li Occidental-Academie.

Su nómine sta inscrit por etern témpores in li annales del linguistica e interlinguistica.

Mauer bei Wien, decembre 1929

Occidental-Union

Central Officie

K. Janotta -- E. Pigal

Cronica

LA GAZETTE COMMERCIALE, Paris, 9 novembre, scri in un articul redactet de L. Ravasse, que on moca ínjustmen pri li diversitá del lingues international. Ti objection posse esser fat a chascun scientie e tecnica. Pro quo on ne moca pri li radio-amatores queles ha changeat con rapiditá surprisant li sistemas de lor aparates. Ma Occidental hante rejettat chascun aribitraritá, es li product final del scientie pasilogic.

LE MESSAGER INDUSTRIEL, Paris, 23 octobre, contene li sam articul quam «La Gazette Commerciale» de 9 novembre.

LE MESSAGER INDUSTRIEL, Paris, 26 novembre, continua su propaganda per un articul de L. Ravasse pri li grammatica de Occidental.

L'AVENIR IMMOBILIER, Paris, 19 octobre, contene un articul de L. Ravasse pri Occidental con un extract del grammatica.

LA CHRONIQUE ARTISTIQUE, Paris, 2 novembre; in un excellent articul L. Ravasse scri: «It es constatat hotémpore que un lingue international ne deve esser inventet, ma extraet ex li grand lingues de civilisation.» In fine seque un textu in Occidental e li indication del adresse del secretariatu de Occidental in Strasbourg, quam in omni articules de L. Ravasse.

HELVETIA, organ del SAPO (Sviss Association por Occidental), che Occidental Buro, Chapelle (Vd.), Suissia. Ex li contenete del nr 8 (15): Bibliographie: Dictionarium abreviat del lingue Ladin con traduction german, frances e angles, 928 págines (commendabil che li editoria de Helvetia por fr. sv. 19,50). Tra li munde interlinguistic (on asserte que sr Noetzli in Zürich ja in junio cessat editer li revue «Ido» por posser serchar in su paper-corb li salut-telegramma inviat de nor Central-Officie al Ido-congress de 1928 in Zürich e ne arrivat til nu al destinatarios). Discussiones linguistic, Che li Congress international de education in Genéve. In ti ultim articul major Tanner raporta que il sol combattet por un lingue sur un base natural modern. Li esperantistes hat fat un enorm propaganda por lor lingue con li success que ex centenes de participantes solmen 5 persones respondet per yes al question esque on hat comprendet li discurses fat in Esperanto.

HELVETIA, nr 9 e 10 (16 e 17): Resultate de nor unesim concurs de traduction (sr Blaschke in Traunegg, Austria, ha ganiat li premie in valore de 100 fr. sviss); duesim concurs; nor movement; li orígine de quelc international paroles; reunion del SAPO 1929; etc. Li unesim reunion de SAPO evenit in Bern li 22 septembre. Assistet anc 4 esperantistes e 2 idistes. In li long discussiones un esperantist assertet, que un lingue international deve haver grammatical finales ínvariabil. President professor Berger replicat, que supposiente li necessitá de grammatical desinenties, on deve questionar, pro quo in ti casu Esperanto ne aplica ti principie a omni classes de paroles, p. ex. anc al conjunctiones e prepositiones. Ma Esperanto have: nun (nu) hodiau (hodie), tuj (strax), subite (subitmen), jus (just). On decidet conservar bon relationes con li latinistes, ma refusar li proposition de professor Peano de Turin adherer al Academia por Interlingua, in contra proceder conform con li Central Officie de Wien.

HELVETIA, nr 11 (18), contene inter altri articules: Nov Esperanto (un nov project de R. de Sausurre in Bern; a remarcar li suffix «ay», nor «al'a»: «ferayo» = ferral'a). Questiones linguistic. Angul stenografic con explicationes grafic pri li adaptation del stenografie Duployé por Occidental de Ad. Creux. Reclama. Ilustrat humoristicas.

Jtt.

Director Dr.-Ing. Artur WORMSER, Redactor del Comité explorativ de Occidental, in li cadre del Curses por trafic e economie universal del UNIVERSITATE DE FRANKFURT a. M. li 7 novembre fat un discurs con projectiones pri «Historie e statu actual del problema de lingue international» (Volapük-Esperanto-Ido-Occidental). Li discurs, bon preparat per prospectes, evocat li interesse de professores e studentes anc del altri facultates, de queles un parte nu participa in li Occidental-curs arrangeat de Dr. Wormser e de Ing. W. Jenser in li universitate. Li unesim lecion evenit in li sala R li 2 decembre.

FRANKFURTER NACHRICHTEN, Frankfurt a. M., nr. 316, raporta pri li discurs de Dr.-Ing. Wormser in li universitate sub li titul «Esque vu ja parla Occidental?» Li jurnal scri: «38 percent de omni paroles es egal in omni lingues civilisat. Pro quo substituer a ili altri parol-formationes?» In nr 325 on trova un articul ex Esperanto-circules sub li titul: «Esque vu ja parla Esperanto?» On propaga, inconscientmen, Novial.

FRANKFURTER GENERALANZEIGER, 13 novembre, raporta pri li discurs de Dr. Wormser in li universitate de Frankfurt a. M. e scri pri Occidental: Lu ingenios in ti solution consiste in que ti natural formes ha esset obtenet malgré li conservation de un astonant gradu de regularitá.

Jtt.

In sequent quelc paroles pri li evenimentes occidentalistic in STOCKHOLM 1929: Li 20 marte cand. med. Bengt Hammer parlat in li Mundolingual Societé de Stockholm pri su viage a Vienna e Yugoslavia li passat annu. Li discurs esset fat in li lingues Occidental, Ido e Sved e ilustrat per sciopticon-images. -- In april Ingeniero A. Lindström discurset pri modern radio-aparates in Occidental. Durant april e may un circul privat ha reunit se du vezes in li seman por studiar Occidental. Li 6 octobre ha comensat un circul de studie por Occidental in li biblioteca del cité Stockholm. Li circul reuni se omni lundi clocca 20 in chambre nr 6. Interessates es invitat.

B. H.

LA RUCHE STENO-DACTYLOGRAPHIQUE, revúe mensual ilustrat, Strasbourg, nr 10, contene sub li titul «Une nouvelle langue internationale» un articul vermen modellatri por Occidental, quel es nominat in ti articul «un veritabil sintese del lingues de origine grecolatin con un sistema de derivation tam natural quam regulari». Un atractiv textu in Occidental fini li articul. Senior Georges Dominon, li editor de ti revúe, director del «Ecole du Secrétariat» in Strasbourg, demonstra un grand simpatie por Occidental per li insertion de ti articul in su revúe. Anc de nor colaborator sr Bohin noi recivet li information que sr Dominon es tre favorabil a Occidental, e que quam adherent del sistema stenographic Duployé il esset entusiasmat per li publication del librette de filolog Creux, ja mentionat de nos in li numeró de novembre, págine 199.

JOURNAL DE DEBATS, Paris, 18 nov., contenet un noticie pri un articul de sr Nemours, ministre de Haiti in Francia e apu li Sant Sede. In ti articul, aparit in li jurnal «Matin» de Port-au-Prince (Haiti) sr Nemour pledat por li lingue francesi quam sol lingue del Societé de Nationes. In li «Journal de Débats» del 23 novembre aparit un noticie de nor colaborator Bohin, que il opine que it va esser impossibil que li S. D. N. va adopter un unic lingue national quam official lingue: un tal rol va posser esser ludet solmen de un lingue international immediatmen comprensibil. Li jurnal inserte anc li textu-specimen de Bohin e declara que it es certmen comprendet in omni países de lingue latin. «Ma», it remarca in fin, «esque it ne vell restar um líttere mort por li altres, por un Norvegian, un Persan, un Japanese o un Chinese? E si ili es fortiat intot aprender un lingue in plu, pro quo ne li francesi, in fin?» Nu li response es simplic: Pro que li francesi es un lingue national e pro que it es deci vezes plu desfacil quam Occidental.

ILLUSTRIERTE WELTVEREINSZEITUNG, München, Goethestraße 31, organ de «WELTVEREIN» (Union universal por li protection de ideal e practic interesses) contene in su numeró 4 (40-esim annu) apu articules in Esperanto e Ido anc li annuncia, que ti revúe va aperter anc un angul por Occidental. To incitat li protest de Esperantistes secun Heroldo de Esperanto. Noi scrit al redaction un long epistul, quel es publicat con li traduction in Occidental e con un declaratlon del centrale de «Weltverein» in li numeró 5 de ti revúe. Noi recomanda a nor letores in Germania comendar li numeró 5 contra mission de 50 pfennig in german postmarcas. Li sam numeró contene un articul (in german) de Professor Dr. Albert Baumann (München) pri su «Oiropa'pitshn» (abbreviat «Opi»), un lingue auxiliari, basat sur li lingue german, e in plu un articul del conosset ductor Idistic Heinz Jacob (Berlin) pri natural lingues. Nor letores mey leer anc li anuncia de Weltverein sur li covriment del present numeró.

DAS KLEINE BLATT, Wien nr 323, anuncia in un articul titulat «Cosmoglotta» que in 1930 va evenir li Occidental-congress in Wien, un information erratori, ma quel da al redaction de ti jurnal li ocasion a regretar li multité del lingues international.

Jtt.

SCHOLA ET VITA, IV. 8 . . 9 Prof. N. Yushmanov tracta li problema de un L. I. in general in su historic evolution. Pri Occidental il scri que it aspira atinger li ideale de naturalitá e regularitá per precie de renunciation al fonetic scritura. Ma il ne di que Interlingua es in li sam situation, ma sin regularitá. Li regularitá advere es atinget solmen in li latin derivates. Li paroles grec it ne esset ancor possibil rangear in un regulari sistema; ma forsan anc ti problema va esser soluet un die. N. Y. aprecia que Occidental ha monstrat que malgré analitisme it permisse un líber órdine de paroles.

In «Disputationes interlinguistico» Henk Bijlsma inter altricos critica Occidental, que it ne ha comprendet que in un lingue natural li regules de derivation es fundat sur li fonetica e ne es arbitrari, pro quo in Occidental es trovat divers deformationes, quam: constructer, extin'er, col'er, attin'er etc. Nu angles have to construct e L construere e F mem respecter vice L respicere, F collecter es L colligere. Per quo do ti evolution es innatural e deformant, o arbitrari? It es solmen un regularisation secun modelles existent in li modern lingues. Li criterium do es ti lingues e ne li mort mumie latin! Sr. B. visibilmen ne ha comprendet li grammatical structura e li leges de derivation, si il scri que li formes in Occidental, correctet, evoluet, evolution, electet, leet, elector, letor es «errores». Angles have «cor-rected» (diferentie solmen in orthografie). Si correcter have li participie correct-et, tande evoluer -- evoluet, electer -- electet, leer -leet etc. Ultra to «leet» es parallel a S leido e «leer» es identic al S leer, «letor» a S leedor, e lettore, P leitor apu S elector! Li «errore» do sembla esser che Sr H. B. On posse solmen consiliar al criticante ocupar se un poc ye li romanic filologie e linguistica comparativ.

HEROLDO DE ESPERANTO, nr 44 (540) T. J. scri pri li nov-organisation del Esperanto-movement, quel vole amplexar omni Esperantistes e lor privat organisationes, editorías etc. A ti organisation chascun vell dever payar per annu 8 fr sv. T. J. dubita que on va posser atinger un tal juntion de omni divers organisationes de Es-pistes, incl. SÄT e IKUE (li comunistic e catolic organisation). Il constata que nu Esperanto progresse extremmen lent, talmen que li afere sembla stagnar. «Ma it progresse. On ne besona perdir li corage ... Li témpore labora favorabilmen por nos. Li L.I. es ja un beson actual. Li scientie e tecnica fa it sempre plu actual. E probabilmen su introduction va venir subitmen inatendet, forsan de flanc, pri quel noi ho-moment mem ne suposi. Esque do li nov-organisation va efectivar se o ne, noi mey restar corageós, plen de espera, confident, optimistic -- noi lucta por un idé, quel deve un vez victoriar, e quel un die, in proxim futuritá, certmen va victoriar.» Forsan ti victorie va venir del ínsuposit flanc de Occidental!

Ax. W.

Subventiones al Occidental-Union

E. Hjelm (Folkvang): 3 öS. -- L. M. de Guesnet (Paris): 50 fr. fr. -- Regierungsrat Dr. Mell (Saalfeld): 30 RM. -- Dr. A. R. Nykt (Chicago): 20 doll. -- Dr. Ing. A. Wormser (Offenbach), 253,37 öS. -- Gerald A. Moore (London): 30 pounds Sterling. -- Albert Haldin (Eskilstuna): 100 sved K.

Cordial mersí.

Occidental-Union + Central Oficie.

Avises

Pro reorganisation del Central Officie e del revúe, penas por mantener su unmensualitá, e pro finition e corecturas etc del german libre e altri urgent labores del redactor, li present numeró regretabilmen ne posset aparir al rect témpore. Noi peti nor letores pardonar li retardament.

Li index del contenete de Cosmoglotta 1929 va esser juntet al sequent caderne.

Li nov, plu bell locale del Central Officie nu es in Mauer bei Wien, Jesuitensteig (Hoerbiger-Institut). Li postal adresse resta: Postfach 10, Mauer bei Wien. (Telephon: Wien-Atzgersdorf 558).

Senior A. Deminger pro professional causes ha translogiat de Mauer a Düsseldorf in Germania. (Wilhelm Tell-Straße 20). Ma il sam quam antey labora por nor movement, etsí ne in li loc del centrale. Sr A. Deminger mey acceptar nor max cordial sentimentes de mersiositá pro su infatigabil devotion, diligentie e sacrificies in li servicie del commun idé.

Por impedir interruptiones in li expedition del revúe, nor letores mey payar immediatmen li abonnament por 1930 per postmandate o bancnotes o chec in lettre registrat (recomandat) al adresse: Cosmoglotta, Postfach 10, Mauer bei Wien, o anc per chec postal in li landes:

Austria: Postsparkassen-Scheckkonto Nr. B-125.211, Sparkasse Mauer, Konto 3137.

Germania: Postscheckkonto Köln 7831, Dr. August Peipers.

Francia: Chéques postaux Paris 264-37. L.-M. de Guesnet.

Suissia: Postchec-Conto II. 1969, Fred. Lagnel, Chapelle (Vaud).

Tschecoslovacia: 29.428 Praha, Milan Nedvídek, Tábor.

Li simplic abonnament annual por 1930 custa 0,5 Dollar = 3,5 ö. S. = 2,6 sv. fr. = 2,1 RM = 16 [č. K.

Un abonnament de propaganda custa li duplic precie (1 Dollar), in compensation de quel li administration misse tri exemplares del revúe.

Payamentes ulterior por subtener nor propaganda e ameliorar li revúe va esser acceptat con grand mersí e publicat in Cosmoglotta sub rubrica «Subventiones» con indication del plen nómine del donator si li don es plu grand quam 0,5 Dollar e si un altri desir ne es expresset

Redaction e Administration.

Eigentümer, Herausgeber u. Verleger: Occidental-Union, Sitz: Mauer b. Wien. Verantwortl. Redakteur: Ing. Engelbert Pigal, Liesing bei Wien. Druck: Milan Nedvídek, Tábor.